BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Suplementenllenguacatalanaalnm.18 Dissabte21degenerde2017 Secc.I. Pg.1

I. DISPOSICIONS GENERALS

CAP DE LESTAT
653 Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecci de
consumidors en matria de clusules terra.

En els ltims anys des del Govern i les Corts Generals shan abordat un gran nombre
diniciatives que regulen diferents aspectes dels crdits hipotecaris, especialment per
palliar i afrontar la problemtica social de les execucions hipotecries i lhabitatge,
aguditzada per la crisi econmica que ha patit Espanya. La regulaci de la Uni Europea
de protecci dels consumidors i els pronunciaments dels tribunals nacionals i del Tribunal
de Justcia de la Uni Europea tamb han servit perqu la normativa espanyola hagi fet
avenos significatius en aquesta matria.
Seguint aquesta lnia, el present Reial decret llei pretn avanar en les mesures
dirigides a la protecci als consumidors, amb lestabliment duna via que els faciliti la
possibilitat darribar a acords amb les entitats de crdit amb les quals tenen subscrit un
contracte de prstec o crdit amb garantia hipotecria que solucionin les controvrsies que
es puguin suscitar com a conseqncia dels ltims pronunciaments judicials en matria de
clusules terra i, en particular, la Sentncia del Tribunal de Justcia de la Uni Europea de
21 de desembre de 2016, en els afers acumulats C-154/15, C-307/15 i C-308/15.

II

El 9 de maig de 2013 el Tribunal Suprem va analitzar a la seva Sentncia nm.

241/2013, en el marc duna acci collectiva exercitada per una associaci de consumidors
contra diverses entitats bancries, el carcter abusiu de les clusules terra, i en va declarar
la nullitat. Tanmateix, la declaraci de nullitat no afectaria ni les situacions definitivament
decidides per resolucions judicials amb fora de cosa jutjada ni les quantitats satisfetes
abans del 9 de maig de 2013.
El Tribunal Suprem va considerar que les clusules examinades, les denominades
clusules terra, si b superaven el control de transparncia formal als efectes de la seva
inclusi com a condici general dels contractes, no superaven en canvi el control de
transparncia material exigible a les clusules dels contractes subscrits amb consumidors,
i va declarar la nullitat de les clusules, per no dels contractes en qu sinserien, la
subsistncia dels quals va mantenir malgrat aquella declaraci de nullitat parcial.
El Tribunal Suprem va limitar temporalment la retroactivitat i es va fundar en tres
motius: i) les clusules terra no es consideren abusives en si mateixes, sin que la seva
abusivitat deriva de la falta de transparncia material o substantiva sobre el contingut
concret en la seva incorporaci al contracte; ii) la bona fe del cercle dels interessats per
tal com les entitats de crdit havien complert la normativa sectorial sobre transparncia; i
iii) el fet, que el Tribunal Suprem va qualificar de notori, que la retroactivitat esmentada
causaria un greu trastorn a lordre pblic econmic.
La limitaci de leficcia retroactiva va ser confirmada pel Tribunal Suprem en una
sentncia de 25 de mar de 2015 en el si duna acci individual interposada davant duna
de les entitats part en el procs judicial resolt per la Sentncia de 9 de maig de 2013. Va
fixar com a doctrina que, quan en aplicaci de la doctrina fixada a la Sentncia de 2013 es
declari abusiva una clusula terra, la devoluci al prestatari sha defectuar a partir de la
data de publicaci de la Sentncia de 2013.
No obstant aix, diversos tribunals espanyols van qestionar davant del Tribunal de
Justcia de la Uni Europea la jurisprudncia del Tribunal Suprem sobre la base del dret de
la Uni Europea mitjanant diversos reenviaments prejudicials. El 21 de desembre de 2016
 BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.18 Dissabte21degenerde2017 Secc.I. Pg.2

el Tribunal de Justcia de la Uni Europea ha dictat sentncia en els afers acumulats

C-154/15, C-307/15 i C-308/15 per donar resposta a aquestes qestions prejudicials.
En aquesta Sentncia, el Tribunal de Justcia ha decidit que larticle 6, apartat 1, de la
Directiva 93/13/CEE del Consell, sobre clusules abusives en els contractes subscrits amb
els consumidors, sha dinterpretar en el sentit que soposa a una jurisprudncia nacional
que limita en el temps els efectes restitutoris vinculats a la declaraci del carcter abusiu,
en el sentit de larticle 3, apartat 1, de la Directiva esmentada, duna clusula continguda
en un contracte subscrit amb un consumidor per un professional, i circumscriu aquests
efectes restitutoris exclusivament a les quantitats pagades indegudament en aplicaci de
la clusula esmentada amb posterioritat al pronunciament de la resoluci judicial mitjanant
la qual es va declarar el carcter abusiu de la clusula en qesti.
El Tribunal de Justcia ha fonamentat la decisi en dos raonaments essencials. En
primer lloc, la Sentncia considera que lapreciaci de labusivitat per falta de transparncia
material que va fer el Tribunal Suprem t per fonament larticle 4, apartat 2, de la Directiva
en relaci amb larticle 3, i que no sha dapreciar que el Tribunal Suprem hagi anat ms
enll de lmbit que defineix la mateixa Directiva. I, en segon lloc, afirma que la clusula
contractual declarada abusiva mai no ha existit, de manera que sha de restaurar la situaci
de fet i de dret en qu estaria el consumidor en aquesta situaci, per tal com, altrament, es
posaria en qesti lefecte dissuasiu prets per larticle 6 de la norma europea esmentada.

III

Com que s previsible que el recent pronunciament del Tribunal de Justcia de la Uni
Europea suposi lincrement de les demandes de consumidors afectats per sollicitar la
restituci de les quantitats pagades en aplicaci de les clusules terra, s duna necessitat
extraordinria i urgent arbitrar una via senzilla i ordenada, de carcter voluntari per al
consumidor, que faciliti que pugui arribar a un acord amb lentitat de crdit que els permeti
solucionar les seves diferncies mitjanant la restituci de les quantitats esmentades.
En aquest sentit, s important ressaltar que la mesura intenta evitar, a ms, que es
produeixi un augment dels litigis que shaurien dafrontar per la jurisdicci civil, amb un cost
elevat a lAdministraci de justcia per cada plet i un impacte perjudicial per al seu
funcionament en forma dincrement substancial del temps de durada dels procediments.
Amb aquesta reforma es pretn una intervenci i regulaci mnima, per donar als
consumidors un instrument que els permeti obtenir una resposta rpida a les seves
reclamacions. En aquesta lnia s preferible una previsi especial i conjuntural, addicional
a les normes processals, mercantils i civils. Segons la jurisprudncia del Tribunal de
Justcia, en absncia de normes de la Uni Europea per al reconeixement dun dret
reconegut pel dret de la Uni, correspon al sistema jurdic intern de cada Estat membre, de
conformitat amb el principi dautonomia processal, designar els rgans competents i
establir la regulaci procedimental dels recursos destinats a la salvaguarda daquests
drets. No obstant aix, els estats membres sn responsables de garantir que aquests drets
siguin protegits de manera efectiva en cada cas. La decisi de lautoritat es regeix pel dret
nacional a condici, tanmateix, que les seves disposicions no siguin menys favorables que
les que regeixen situacions similars de carcter intern (principi dequivalncia) i que no
facin impossible en la prctica o excessivament difcil lexercici dels drets que confereix
lordenament jurdic de la Uni (principi defectivitat).
Les mesures que sadopten respecten les exigncies daquests principis. Des del punt
de vista del principi dequivalncia, es tracta de mesures addicionals a les que estableix
lordenament jurdic, amb la finalitat de facilitar una soluci gil i satisfactria per al
consumidor. Des del punt de vista del principi defectivitat, les mesures no tan sols faciliten
en la prctica el restabliment dels drets dels consumidors, sin que a ms deixen fora de
perill el dret del consumidor a obtenir una tutela judicial efectiva del seu dret davant dels
tribunals nacionals.
El principi inspirador del mecanisme que es posa en marxa s la voluntarietat a lhora
daccedir a un procediment de soluci extrajudicial amb carcter previ a la interposici de
la demanda judicial, sense cost addicional per al consumidor i imperatiu datendre per part
 BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.18 Dissabte21degenerde2017 Secc.I. Pg.3

de les entitats de crdit. Aquesta voluntarietat aconsegueix evitar un possible conflicte amb
una interpretaci exigent del dret daccs a la jurisdicci de larticle 24 de la Constituci
espanyola. No obstant aix, es preveu que, durant el temps en qu se substanci la
reclamaci prvia, les parts no puguin exercir contra laltra cap acci judicial o extrajudicial
en relaci amb el seu objecte, amb la intenci devitar prctiques de mala fe que des dun
primer moment noms persegueixin entaular accions judicials.
Amb la finalitat de determinar si la clusula terra est inclosa en lmbit daplicaci
daquest Reial decret llei, es consideren criteris a destacar, entre daltres, els que estableix
lesmentada Sentncia del Tribunal Suprem nm. 241/2013: la creaci de laparena dun
contracte de prstec a inters variable en el qual les oscillacions a la baixa de lndex de
referncia repercuteixen en una disminuci del preu del diners; la falta dinformaci
suficient del fet que es tracta dun element definitori de lobjecte principal del contracte; la
creaci de laparena que el terra t com a contraprestaci inescindible la fixaci dun
sostre; la seva eventual ubicaci entre una quantitat de dades aclaparadora entre les quals
queden emmascarades i que dilueixen latenci del consumidor; labsncia de simulacions
descenaris diversos, relacionats amb el comportament raonablement previsible del tipus
dinters en el moment de contractar, en fase precontractual; i la inexistncia duna
advertncia prvia clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres productes de
la mateixa entitat.
En fase judicial, sestableixen mesures respecte a les costes processals que incentivin
el reconeixement extrajudicial del dret del consumidor i lassentiment per part de les
entitats de crdit. En suma, les mesures adoptades persegueixen que el consumidor vegi
restablert el seu dret en el termini ms breu possible i evitar-li haver desgotar un procs
judicial que es dilati en el temps.
Addicionalment, es regula el tractament fiscal de les quantitats percebudes per la
devoluci de les clusules de limitaci de tipus dinters de prstecs derivades dacords
subscrits amb les entitats financeres, i a aquests efectes es modifica la normativa de
limpost sobre la renda de les persones fsiques.

IV

Per tot aix, en el conjunt i en cadascuna de les mesures que sadopten, concorren,
per la seva naturalesa, finalitat i pel context en qu es dicten, les circumstncies de
necessitat extraordinria i urgent que exigeix larticle 86 de la Constituci espanyola com
a pressupsit habilitador per recrrer a aquest tipus de norma.

En virtut daix, en s de lautoritzaci que cont larticle 86 de la Constituci, a

proposta del ministre dEconomia, Indstria i Competitivitat i del ministre de Justcia, i amb
la deliberaci prvia del Consell de Ministres a la reuni del dia 20 de gener de 2017,

DISPOSO:

Article 1. Objecte.

Aquest Reial decret llei t com a objecte establir mesures que facilitin la devoluci de
les quantitats indegudament satisfetes pel consumidor a les entitats de crdit en aplicaci
de determinades clusules terra contingudes en contractes de prstec o crdit garantits
amb hipoteca immobiliria.

Article 2. mbit daplicaci.

1. Les mesures que preveu aquest Reial decret llei shan daplicar als contractes de
prstec o crdit garantits amb hipoteca immobiliria que incloguin una clusula terra el
prestatari dels quals sigui un consumidor.
2. Sentn per consumidor qualsevol persona fsica que compleixi els requisits que
preveu larticle 3 del text refs de la Llei general per a la defensa dels consumidors i
 BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.18 Dissabte21degenerde2017 Secc.I. Pg.4

usuaris i altres lleis complementries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de
novembre.
3. Sentn per clusula terra qualsevol estipulaci inclosa en un contracte de prstec
o crdit garantit amb hipoteca immobiliria a tipus variable, o per al tram variable dun altre
tipus de prstec, que limiti a la baixa la variabilitat del tipus dinters del contracte.

Article 3. Reclamaci prvia.

1. Les entitats de crdit han dimplantar un sistema de reclamaci prvia a la

interposici de demandes judicials, que tingui carcter voluntari per al consumidor i
lobjecte del qual sigui atendre les peticions que aquests formulin en lmbit daquest Reial
decret llei. Les entitats de crdit han de garantir que aquest sistema de reclamaci s
conegut per tots els consumidors que tinguin incloses clusules terra en el seu prstec
hipotecari.
2. Rebuda la reclamaci, lentitat de crdit ha defectuar un clcul de la quantitat a
tornar i ha de remetre una comunicaci al consumidor amb el desglossament daquest
clcul; en aquest desglossament lentitat de crdit ha dincloure necessriament les
quantitats que corresponguin en concepte dinteressos. En cas que lentitat consideri que
la devoluci no s procedent, ha de comunicar les raons en qu es motiva la seva decisi,
i en aquest cas sha de donar per concls el procediment extrajudicial.
3. El consumidor ha de manifestar si est dacord amb el clcul. Si ho est, lentitat
de crdit ha dacordar amb el consumidor la devoluci de lefectiu.
4. El termini mxim perqu el consumidor i lentitat arribin a un acord i es posi a
disposici del primer la quantitat a retornar s de tres mesos a comptar de la presentaci
de la reclamaci. Als efectes que el consumidor pugui adoptar les mesures que consideri
oportunes, sentn que el procediment extrajudicial ha concls sense acord:

a) Si lentitat de crdit rebutja expressament la sollicitud del consumidor.

b) Si finalitza el termini de tres mesos sense cap comunicaci per part de lentitat de
crdit al consumidor reclamant.
c) Si el consumidor no est dacord amb el clcul de la quantitat a retornar efectuat
per lentitat de crdit o rebutja la quantitat oferta.
d) Si transcorregut el termini de tres mesos no sha posat a disposici del consumidor
de manera efectiva la quantitat oferta.

5. Les entitats de crdit han dinformar els seus clients que les devolucions acordades
poden generar obligacions tributries. Aix mateix, han de comunicar a lAgncia Estatal de
lAdministraci Tributria la informaci relativa a les devolucions acordades.
6. Les parts no poden exercir entre si cap acci judicial o extrajudicial en relaci amb
lobjecte de la reclamaci prvia durant el temps en qu aquesta se substanci. Si
sinterposa una demanda amb anterioritat a la finalitzaci del procediment i amb el mateix
objecte que la reclamaci daquest article, quan sen tingui constncia, sha de produir la
suspensi del procs fins que es resolgui la reclamaci prvia.

Article 4. Costes processals.

1. Noms si el consumidor rebutja el clcul de la quantitat a retornar o declina, per

qualsevol motiu, la devoluci de lefectiu i posteriorment interposa una demanda judicial en
la qual obt una sentncia ms favorable que loferta rebuda de lentitat esmentada, sha
dimposar la condemna a costes a aquesta.
2. Si el consumidor interposa una demanda davant duna entitat de crdit sense
haver acudit al procediment extrajudicial de larticle 3, regeixen les regles segents:

a) En cas dassentiment de lentitat de crdit abans de la contestaci a la demanda,

es considera que no concorre mala fe processal, als efectes del que preveu larticle 395.1,
segon pargraf, de la Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil.
 BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.18 Dissabte21degenerde2017 Secc.I. Pg.5

b) En el cas dassentiment parcial de lentitat de crdit abans de la contestaci a la

demanda, sempre que consigni la quantitat a labonament de la qual es comprometi,
noms se li pot imposar la condemna a costes si el consumidor obt una sentncia el
resultat econmic de la qual sigui ms favorable que la quantitat consignada.

3. En all que no preveu aquest precepte, cal atenir-se al que disposa la Llei 1/2000,
de 7 de gener, denjudiciament civil.

Disposici addicional primera. Rgim dadaptaci de les entitats de crdit.

1. Les entitats de crdit han dadoptar les mesures necessries per donar compliment
a les previsions que cont aquest Reial decret llei en el termini dun mes i estan obligades
a articular procediments gils que els permetin la resoluci rpida de les reclamacions.
2. Les entitats han de disposar dun departament o servei especialitzat que tingui per
objecte atendre les reclamacions presentades en lmbit daquest Reial decret llei, i han de
posar a disposici dels seus clients, a totes les oficines obertes al pblic, aix com a les
seves pgines web, la informaci segent:

a) Lexistncia del departament o servei, amb indicaci de la seva adrea postal i

electrnica, encarregat de la resoluci de les reclamacions.
b) Lobligaci per part de lentitat datendre i resoldre les reclamacions presentades
pels seus clients, en el termini de tres mesos des de la seva presentaci en el departament
o servei corresponent.
c) Referncies a la normativa de transparncia i protecci del client de serveis
financers.
d) Lexistncia daquest procediment, amb una descripci concreta del seu contingut,
i la possibilitat dacollir-shi per als clients que tinguin les clusules terra a qu es refereix
aquest Reial decret llei incloses en els seus contractes.

3. Els consumidors inclosos en lmbit daplicaci daquest Reial decret llei poden
presentar les seves reclamacions des de la seva entrada en vigor. El termini de tres mesos
que preveu larticle 3.4 no comena a comptar fins a ladopci efectiva de les mesures
necessries per al seu compliment, o fins que hagi transcorregut un mes sense que lentitat
hagi posat en marxa el departament corresponent.

Disposici addicional segona. Mesures compensatries diferents de la devoluci de

lefectiu.

1. Als efectes del que preveu larticle 3, una vegada convinguda la quantitat a
retornar, el consumidor i lentitat de crdit poden acordar ladopci duna mesura
compensatria diferent de la devoluci de lefectiu. En aquest cas lentitat de crdit li ha de
subministrar una valoraci que li permeti conixer lefecte de la mesura compensatria i li
ha de concedir un termini de quinze dies perqu manifesti la seva conformitat.
2. Lacceptaci duna mesura compensatria requereix que el consumidor hagi rebut
informaci suficient i adequada sobre la quantitat a retornar, la mesura compensatria i el
valor econmic daquesta mesura. Lacceptaci de la mesura compensatria informada
amb aquesta extensi ha de ser manuscrita i en un document a part en qu tamb quedi
constncia del compliment del termini que preveu lapartat anterior.

Disposici addicional tercera. Gratutat del procediment extrajudicial i reducci daranzels.

El procediment de reclamaci extrajudicial t carcter gratut. La formalitzaci de

lescriptura pblica i la inscripci registral que, si sescau, es pugui derivar de lacord entre
lentitat financera i el consumidor genera exclusivament els drets aranzelaris notarials i
registrals corresponents, de manera respectiva, a un document sense quantia i a una
inscripci mnima, sigui quina sigui la base.
 BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.18 Dissabte21degenerde2017 Secc.I. Pg.6

Disposici transitria nica. Procediments judicials en curs.

En els procediments judicials en curs a lentrada en vigor daquest Reial decret llei en
els quals es dirimeixi una pretensi inclosa en el seu mbit, exercida per un o diversos
consumidors davant duna entitat de crdit, les parts es poden sotmetre de com acord al
procediment que estableix larticle 3, i sollicitar la suspensi del procs, de conformitat
amb el que disposa la Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil.

Disposici derogatria nica. Derogaci normativa.

Queden derogades totes les normes del mateix rang o inferior que soposin al que
disposa aquest Reial decret llei.

Disposici final primera. Modificaci de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de limpost

sobre la renda de les persones fsiques i de modificaci parcial de les lleis dels
impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

Amb efectes des de lentrada en vigor daquest Reial decret llei i exercicis anteriors no
prescrits, safegeix una nova disposici addicional quaranta-cinquena a la Llei 35/2006, de
28 de novembre, de limpost sobre la renda de les persones fsiques i de modificaci
parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el
patrimoni, amb la redacci segent:

Disposici addicional quaranta-cinquena. Tractament fiscal de les quantitats

percebudes per la devoluci de les clusules de limitaci de tipus dinters de
prstecs derivades dacords subscrits amb les entitats financeres o del
compliment de sentncies o laudes arbitrals.

1. No sha dintegrar en la base imposable daquest impost la devoluci

derivada dacords subscrits amb entitats financeres, en efectiu o a travs daltres
mesures de compensaci, juntament amb els seus corresponents interessos
indemnitzatoris, de les quantitats prviament satisfetes a aquelles en concepte
dinteressos per laplicaci de clusules de limitaci de tipus dinters de prstecs.
2. Les quantitats prviament satisfetes pel contribuent objecte de la devoluci
que preveu lapartat 1 anterior tenen el tractament fiscal segent:

a) Quan aquestes quantitats, en exercicis anteriors, hagin format part de la

base de la deducci per inversi en habitatge habitual o de deduccions establertes
per la comunitat autnoma, es perd el dret a practicar la deducci en relaci amb
aquestes, i shan de sumar a la quota lquida estatal i autonmica, meritada en
lexercici en qu shagi subscrit lacord amb lentitat financera, exclusivament les
quantitats dedudes indegudament en els exercicis respecte dels quals no hagi
prescrit el dret de lAdministraci per determinar el deute tributari mitjanant la
liquidaci oportuna, en els termes que preveu larticle 59 del Reglament de limpost
sobre la renda de les persones fsiques, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de
mar, sense inclusi dinteressos de demora.
No s aplicable laddici que preveu el pargraf anterior respecte de la part de
les quantitats que es destini directament per lentitat financera, desprs de lacord
amb el contribuent afectat, a minorar el principal del prstec.
b) Quan aquestes quantitats hagin tingut la consideraci de despesa deduble
en exercicis anteriors respecte dels quals no hagi prescrit el dret de lAdministraci
per determinar el deute tributari mitjanant la liquidaci oportuna, es perd aquesta
consideraci, i sha de practicar una autoliquidaci complementria corresponent als
exercicis esmentats, sense sanci, ni interessos de demora, ni cap recrrec en el
termini comprs entre la data de lacord i la finalitzaci del segent termini de
presentaci dautoliquidaci per aquest impost.
 BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.18 Dissabte21degenerde2017 Secc.I. Pg.7

c) Quan aquestes quantitats hagin estat satisfetes pel contribuent en exercicis

amb un termini de presentaci dautoliquidaci per aquest impost que no hagi
finalitzat amb anterioritat a lacord de devoluci daquestes quantitats subscrit amb
lentitat financera, aix com les quantitats a qu es refereix el segon pargraf de la
lletra a anterior, no han de formar part de la base de deducci per inversi en
habitatge habitual ni de cap deducci autonmica ni tenen la consideraci de
despesa deduble.

3. El que disposen els apartats anteriors s igualment aplicable quan la

devoluci de quantitats a qu es refereix lapartat 1 anterior hagi estat conseqncia
de lexecuci o el compliment de sentncies judicials o laudes arbitrals.

Disposici final segona. Ttol competencial.

Aquest Reial decret llei es dicta a lempara del que disposen els articles 149.1.6a, 11a,
13a i 14a de la Constituci, que atribueixen a lEstat les competncies sobre legislaci
mercantil, processal, bases de lordenaci del crdit, banca i assegurances, bases i
coordinaci de la planificaci general de lactivitat econmica, i hisenda general i deute de
lEstat, respectivament.

Disposici final tercera. Habilitaci normativa.

Shabilita el Govern per dictar totes les disposicions que siguin necessries per
desplegar aquesta norma. En particular, es pot regular:

a) Lexistncia dun rgan de seguiment, control i avaluaci de les reclamacions

efectuades en lmbit daplicaci daquest Reial decret llei i el seu rgim jurdic. Aquest
rgan, que ha demetre un informe semestral sobre la seva actuaci, ha de comptar amb
la participaci de representants dels consumidors i de ladvocacia. Aquest rgan de
seguiment ha de sollicitar a les entitats de crdit la informaci necessria per constatar
que la comunicaci prvia que preveu aquest Reial decret llei sha efectuat, especialment
a persones vulnerables. Aquest rgan de seguiment pot proposar les mesures al seu
entendre necessries per impulsar una implantaci correcta del mecanisme extrajudicial
que preveu aquest Reial decret llei.
b) Lextensi de lmbit daplicaci a altres consumidors relacionats amb el prestatari
de contractes de prstec o crdit garantits amb hipoteca immobiliria.

Disposici final quarta. Entrada en vigor.

Aquest Reial decret llei entra en vigor el dia de la seva publicaci en el Butllet Oficial
de lEstat.

Madrid, 20 de gener de 2017.

FELIPE R.

El president del Govern,

MARIANO RAJOY BREY

http://www.boe.es BOLETNOFICIALDELESTADO D.L.:M-1/1958-ISSN:0212-033X