prova

grau mitj
9.00 h
primera fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
 Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com
el DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.

En este quadern dexamen es presenten:

El text corresponent a lrea de comprensi lectora.
Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.

En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use lquid correctiu o dun altre tipus.

s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.

Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.

Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. El sistema de correcci no
reconeix com a vlids altres signes (cercles, ratllats, etc.).
Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i
marque amb una X la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la
casella.
rea de comprensi

Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Restes submarines a la Vila Joiosa

Durant la guerra del 14, la nostra costa es va convertir en un santuari per als mercants aliats
encarregats dabastir el sud dEuropa. Les rutes entre Anglaterra i el sud de Frana i Itlia
feien cap a les aiges neutrals de la Mediterrnia, per aix tamb ho sabien els alemanys,
que feren destes aiges una de les seues zones preferides de caa. Per aix, lany 1917 els
alemanys decidiren intensificar els atacs i assignaren la costa mediterrnia com a zona de
patrulla al submar U64, sota les ordes del tinent Robert Morath. Durant este temps i abans
de ser afonat el 17 de juny de 1918 entre Siclia i Sardenya, lU64 amb 36 tripulants, 6
torpedes i capacitat per a navegar a 50 metres de profunditat va causar estralls a les rutes
martimes aliades, per s just davant de les costes de la Vila Joiosa on la seua petjada s
ms notable. Fins a sis mercants hi van ser afonats per Morath.
Malgrat que la gent de la Vila coneixia els fets els atacs eren clarament visibles des de la
costa, i que alguns vaixells van ser batejats pels vilers, com ara el Gasolina, per la seua
crrega, o la Nina, per estar a laltura duna zona coneguda amb este nom, no va ser fins fa
una dcada que comenaren a investigar-sen les restes. Va ser el propietari dun club de
submarinisme de la localitat qui comen a preocupar-sen a partir dels comentaris dels
pescadors, que deien que en algunes zones perdien moltes xarxes en quedar-se atrapades.
Els mercants es troben en diferents punts de la costa, a una profunditat entre 55 i 80 metres.
Les restes es conserven en molt bon estat, ja que tots els vaixells estan drets sobre el fons
del mar i sobserven clarament totes les parts dels bucs, inclosos els punts on van ser
encertats pel submar. Les restes sn un autntic parads per als submarinistes, ja que, a
ms dels vaixells i la seua histria, tamb es pot observar una gran quantitat despcies
marines, com ara llagostes, peixos lluna, morenes o congres.
La investigaci duta a terme ha identificat exactament quins sn els vaixells afonats, la seua
destinaci, la crrega i la data de cada afonament. Aix, lOwasco, un vapor mixt de crrega i
passatgers de 122 metres, que va ser afonat el 10 de desembre de 1917 quan navegava en
comboi entre Norfolk i Gnova, transportava passatgers i una crrega de 50.000 barrils de
combustible. Va provocar un gran foc i, per aix, a la Vila es coneix com el Gasolina. El
Crathorne, un vapor de crrega de 93 metres, que anava en el mateix comboi, tamb va ser
afonat aquell dia. El D. A. Gordon fou afonat lendem, 11 de desembre de 1917, quan
navegava de Marsella a Melilla; era un mercant de crrega destinat al transport de carb, i
feia 77 metres deslora. Eixe mateix dia el Minorca va ser atacat quan navegava de Gnova
a Cartagena: es tracta del vaixell ms menut de tots els afonats a la zona, amb 68 metres
deslora. Daltra banda, el Participation feia la ruta entre Siclia i Liverpool amb un
carregament de llimes i taronges quan va ser atacat per lU64 el 4 de febrer de 1918. Este
vaixell, de 92 metres deslora, rep el nom de la Nina o el de les taronges i es conserva una
fotografia de la tripulaci del submar alemany eixugant els ctrics a la coberta del submar
desprs del seu afonament. Finalment, el Caprera va ser afonat el 5 de febrer de 1918: era
un vapor mixt de crrega i passatgers de 93 metres deslora, armat amb 4 canons.
Les aiges de la Vila Joiosa sn un autntic parads de tresors submarins, ja que no sols shi
troben els sis vaixells afonats pels alemanys en la Primera Guerra Mundial, sin que tamb
conserven les restes dun vaixell rom, el ms gran trobat a la Mediterrnia. El descobriren
un grup de bussejadors aficionats lany 2000, i s una de les troballes arqueolgiques ms
importants del Mediterrani occidental, una autntica joia del mn antic. La nau, de 400 tones
i amb una eslora de 30 metres, transportava ms de 1.200 mfores amb salses derivades
del peix, molt cotitzades en temps de lImperi Rom. Les restes es coneixen amb el nom de
Bou Ferrer en honor als bussejadors que les descobriren, i den que foren descobertes
han patit diverses espoliacions per a vendre les mfores en el mercat negre. Per este motiu,
shi va installar un sistema de protecci pioner en excavacions arqueolgiques consistent en
un enreixat submar que impedix lextracci de les restes.
1 V F Els alemanys sabien que la nostra costa era molt transitada per a
labastiment de mercaderies al sud dEuropa.

2 V F Durant la Primera Guerra Mundial, entre els anys 1917 i 1918, un submar
alemany comandat pel tinent Robert Morath va afonar sis mercants
davant de les costes de la Vila Joiosa.

3 V F Lany 1914, lU64 va ser lltima embarcaci que va ser afonada davant
de les costes de la Vila Joiosa.

4 Els pescadors de la Vila Joiosa

a) anomenaren un vaixell la Nina, i un altre com el Gasolina, a causa de la crrega que
transportaven.
b) tenien constncia de la ubicaci de les restes de les embarcacions perqu les xarxes de
pesca shi quedaven enganxades.
c) ara fa deu anys, van promoure la investigaci sobre les restes per a evitar perdre ms
xarxes de pesca.

5 Les restes dels sis barcos...

a) estan a una distncia entre 55 i 80 metres de la costa, en diferents punts.
b) quan van caure al fons del mar, van mantindre la posici vertical i encara es mantenen
aix.
c) sn tamb un parads per a alguns peixos, que han trobat en els forats oberts pels
impactes dels projectils el seu hbitat perfecte.

6 Pel que fa als barcos afonats...

a) el ms menut era el Minorca, i el ms gran, lOwasco.
b) quatre foren afonats per lU64 noms en dos dies, cada un dels quals feia una ruta
diferent.
c) hi ha una fotografia del Participation que mostra els alemanys eixugant taronges en la
coberta del vaixell.

7 En les costes de la Vila Joiosa...

a) tamb conserven les restes del vaixell rom ms gran que shaja trobat mai afonat en
les aiges de la mar Mediterrnia.
b) sha fet una troballa arqueolgica molt important: la dun vaixell prerom de 30 tones i
400 metres deslora.
c) han hagut de protegir les restes submarines amb un enreixat per a evitar que els peixos,
aix com les nombroses visites dels submarinistes, les facen malb.

8 Les mfores que transportava la nau romana...

a) sanomenen Bou Ferrer en honor als seus descobridors.
b) contenien salses molt valorades en lpoca de lImperi Rom.
c) sn una joia del mn antic i una font de prosperitat perqu tenen un gran valor en el
mercat negre.
 9 Qu significa lexpressi en comboi (Aix, lOwasco, un vapor mixt de crrega i
passatgers de 122 metres, que va ser afonat el 10 de desembre de 1917 quan
navegava en comboi entre Norfolk i Gnova...)?
a) En grup amb altres barcos
b) A una velocitat uniforme
c) Amb molt dentusiasme i illusi

10 Quin resum sintetitza millor el contingut del text?

a) Durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys sadonaren de la posici privilegiada de

la costa de la Vila Joiosa per al transport de mercaderies al sud dEuropa i per aix les
tropes alemanyes hi van destinar el submar U64 perqu destrura els vaixells aliats que
solcaven estes aiges.
Entre els anys 1917 i 1918, este submar va aconseguir afonar sis barcos davant de les
costes de la Vila Joiosa, els quals formen un autntic tresor per als submarinistes ja que
es conserven en molt bon estat, atrauen molts peixos (llagostes, peixos lluna, morenes i
congres) i, a ms, grcies a una investigaci recent, estan perfectament identificats.
Per este no s lnic atractiu submar de les aiges de la Vila Joiosa: tamb conserven
les restes dun vaixell rom, conegudes amb el nom de Bou Ferrer en honor al grup de
bussejadors que les descobriren lany 2000 i considerades la troballa arqueolgica ms
gran i important que sha fet a la Mediterrnia pel gran nombre dmfores que
transportava.
b) En el fons de les costes de la Vila Joiosa trobem un total de sis barcos afonats en la
Primera Guerra Mundial pels alemanys amb el submar U64, els quals sanomenaven:
lOwasco, el Gasolina, el Crathorne, el D. A. Gordon, el Minorca i el Participation o la
Nina. Tots eren molt grans i amb una eslora molt llarga entre 50 i 100 metres, portaven
mercaderies i passatgers, estaven provets de torpedes i es conserven drets en el fons
de la mar, la qual cosa permet als submarinistes poder diferenciar-ne totes les parts.
Per la troballa ms important dels ltims anys i la que ms ha atret els amants del
submarinisme s la dun vaixell rom descobert pels bussejadors lany 2000 que anava
carregat amb 1.200 mfores de salsa de peix, molt cotitzades en temps de lImperi
Rom. Esta riquesa del fons mar de la Vila Joiosa ha fet aconsellable protegir els seus
tresors submarins amb un enreixat.
c) Durant la guerra del 14, el submar U64 tenia assignada la nostra costa mediterrnia
com a espai de vigilncia dels vaixells aliats que recalaven en zona neutral. Este
submar, abans de ser afonat en 1918 entre Siclia i Sardenya, va afonar sis mercants
davant de les costes de la Vila Joiosa.
Tot i que a la Vila hi havia memria destos fets, no va ser fins fa deu anys quan
comenaren a investigar-sen les restes. La investigaci, que ha aportat dades exactes
sobre la localitzaci, la ruta i la crrega dels barcos, aix com de la data del seu
afonament, es va iniciar a partir dels testimonis dels pescadors locals que asseguraven
que les xarxes es quedaven enganxades en algunes zones.
Hui estos barcos sn un gran atractiu per als submarinistes. A ms a ms, se sumen a
un altre tresor arqueolgic submar existent en la zona: les restes del vaixell rom ms
gran trobat a la Mediterrnia, conegudes amb el nom de Bou Ferrer i descobertes lany
2000.
 rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11. Qu significa l'expressi "en conill"?
a) Sense diners
b) Tot nu
c) Corrents

12. Qu significa el verb "aborronar"?

a) Posar els pls de punta, horroritzar.
b) Atabalar, atorrollar.
c) Fer perdre l'nim, descoratjar.

13. Qu s un borinot?
a) Un insecte que fa un soroll caracterstic quan vola.
b) Un tros xicotet i solt de terra compacta.
c) Una figura de persona de forma grotesca.

14. Qu significa l'expressi "no tindre cap ni peus"?

a) Estar desorientat
b) Perdre la pacincia
c) No tindre sentit

15. El mes passat l'empresa va __________ una plaa de venedor de telfons __________.
a) oferir / inalmbric
b) ofertar / inalmbric
c) oferir / sense fil

16. La mestra de l'escola __________ va traure un __________ per a arreplegar els clips.
a) de repent / iman
b) de sobte / imant
c) de colp i volta / imam

17. Qu s una gavina?

a) Una au freqent als ports i les costes marines.
b) Una espcie de caixa tancada amb barres o llistons per a tindre pardalets a casa.
c) Una caseta installada en el carrer en qu hi ha un telfon pblic.

18. Qu s un esdeveniment?
a) Un fet futur
b) Un accident
c) Un succs

19. Qu significa l'expressi "fer-se compte" d'una cosa?

a) Adonar-se'n
b) Imaginar-se-la
c) Traure'n benefici

20. Qui no vullga pols __________. (refrany)

a) que s'arrime a la paret
b) que pele fulla
c) que no vaja a l'era
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

21. Per a qualsevol __________ o dubte, __________ al nmero que hi ha en la pgina web.
a) aclariment / telefoneu
b) aclaraci / crideu
c) aclarament / truqueu

22. Finalment __________ el que volia: __________ l'atenci de tots.

a) ha conseguit / llamar
b) ha aconseguit / cridar
c) ha lograt / cridar

23. En la seua vida __________, l'actor va ser processat per un __________ de drogues.
a) reial / assunt
b) reial / assumpte
c) real / assumpte

24. Cada dia es presenten ms denncies contra els __________ que es cometen.
a) fraus i delictes
b) fraudes i delictes
c) fraus i delits

25. Tamb ha sigut __________ que ell __________ del problema.

a) mala pata / es donara compte
b) mala pota / s'enterara
c) mala sort / s'adonara

Morfologia i sintaxi
26. No, no vos __________ d'ell, xiquets, que no el __________ fcilment.
a) rigueu / batreu
b) rieu / batireu
c) rigueu / batereu

27. En la loteria d'esta setmana, el nmero premiat amb __________ acaba en __________.
a) la grossa / un
b) el gros / un
c) la grossa / u

28. __________, no vull que et comportes __________.

a) Sobretot / malament
b) Sobre tot / mal
c) Sobretot / mal

29. s una autovia poc transitada: __________ hi passa __________ algun cotxe.
a) no ms / de tant en quan
b) noms / de tant en tant
c) noms / de quan en quan
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

30. Si pretens reunir __________ teus companys, abans __________ una carta.
a) els / tindries que escriure'ls
b) als / hauries d'escriure-los
c) els / hauries d'escriure'ls

31. La platja estava plena __________ de turistes __________.

a) d'autobussos / anglesos
b) d'autobusos / anglesos
c) d'autobussos / anglessos

32. __________ companys no han menjat __________ des d'ahir.

a) La resta de / res
b) Els altres / cap
c) Els dems / gens

33. Merc no vingu __________ que havem quedat, __________ li va sorgir algun imprevist.
a) alhora / pot ser
b) alhora / potser
c) a l'hora / potser

34. Eixa jaqueta, __________ ms la mire, ms m'agrada.

a) contra
b) com
c) quant

35. Enguany, __________ l'any passat, hem organitzat activitats per als ms menuts.
a) a l'igual que
b) a l'igual com
c) igual que

36. Per favor, __________ cas i no __________ conclusions abans d'hora.

a) feu-me / traieu
b) fu-me / tragueu
c) feu-me / tragueu

37. Els diners que et vaig deixar, voldria que __________ tornares dem.
a) me'ls
b) me'n
c) m'els

38. Vull parlar amb Enric. __________ quan el veges.

a) Dis-li'l
b) Dis-li-ho
c) Digues-li-lo

39. Feia __________ temps que no el veia __________ feli, que estic molt contenta per ell.
a) tant de / tant
b) tan de / tan
c) tant de / tan
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

40. Ara __________ va passar ahir i __________ va participar tanta gent en el frum.
a) et dir qu / per qu
b) vaig a dir-te que / per que
c) vaig dir-te qu / perqu

41. He presentat hui una diligncia __________ sollicite ms informaci.

a) en qu
b) en la que
c) en la qu

42. El futur __________ creuen en els somnis.

a) perteneix als qui
b) pertany als quals
c) pertany als que

43. Ja ests ac, Miquel! __________ una hora que t'espere.

a) Potser faa
b) Deu fer
c) Deu de fer

44. Ara __________ comptar quantes pomes __________ en la fruitera.

a) mateix / hi ha
b) mateix / n'hi ha
c) mateixa / n'hi ha

45. Si __________ de donar un consell a uns amics, __________ diries?

a) haveres / quin els
b) hagueres / qu els
c) veres / que lis

46. La __________ s'encoman a la __________.

a) princessa / dea
b) princesa / deesa
c) princesa / deessa

47. La policia, __________ 20 de setembre d'enguany, ha detingut __________ miler de

narcotraficants.
a) fins al / un
b) fins el / a un
c) fins el / un

48. Ara com ara ell no vol vendre't la casa, __________.

a) perqu, compradors, en t ms
b) perqu en t uns altres, de compradors
c) perqu ja t vrios compradors

49. Com s'escriu amb lletres "304.968 cartes"?

a) Tres centes quatre mil nou centes seixanta-huit cartes.
b) Tres-centes quatre-mil nou-centes seixanta-huit cartes.
c) Tres-centes quatre mil nou-centes seixanta-huit cartes.
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

50. Si ells em demanen que torne a recitar els versos, jo __________ repetir.
a) els els
b) se'ls
c) els hi

51. __________ farem tots els exercicis i __________ anirem al circ.

a) A poc a poc / a la vesprada
b) Poc a poc / de vesprada
c) Poc a poc / per la vesprada

52. Estos dies, amb __________ que fa, s __________ tindre aire condicionat a casa.
a) el calor / una avantatge
b) la calor / un avantatge
c) la calor / una ventatja

53. Ara, ____________ es tracta s de posar en marxa el projecte.

a) de lo que
b) de qu
c) del que

54. S'ha publicat una llei __________ els horaris laborals, per __________ que encara no s
aplicable.
a) que regula / cal recordar
b) regulant / recordar
c) que regula / hi ha que recordar

55. El dia del bateig del fill, els padrins tiraren els caramels __________ campanar.
a) des de l'alt del
b) de l'alt del
c) des de dalt del

Normativa ortogrfica
56. La base de dades __________ recull tota la producci bibliogrfica del pas.
a) del ISBN
b) de l'ISBN
c) de el ISBN

57. s una persona molt __________ i amb molta __________.

a) escrupulosa / avarcia
b) escropulosa / avercia
c) escrupolosa / avarcia

58. Este xicot t una veu __________ a causa del __________.

a) ennassada / constipat
b) enassada / costipat
c) ennasada / costipat
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

59. El silenci del camp noms era __________ pel cant del __________.
a) turbat / russinyol
b) torbat / rossinyol
c) torbat / russinyol

60. El protagonista actuava mogut per una __________ contra els seus enemics.
a) set de vengana
b) sed de venjana
c) set de venjana

61. Segons el __________, Du va crear el mn del __________.

a) Gnesi / no-res
b) Gnessis / no res
c) Gnesis / no-res

62. El __________ s'emmagatzemava en caixes a __________.

a) flor / la intemprie
b) fluor / la intemprie
c) flor / l'intemprie

63. Amb este gol se __________ el partit i aix __________ l'equip en una posici de lideratge.
a) sentencia / colloca
b) sentncia / colloca
c) sentncia / coloca

64. Quina frase est ben escrita?

a) Ens installrem cmodament en casa de l'amfitri.
b) Ens instalrem cmodament en casa de l'anfitri.
c) Ens installarem cmodament en casa de l'amfitri.

65. En el viatge de final de curs, els alumnes s'allotjaran en un __________.

a) alberg de joventud
b) alberc de juventut
c) alberg de joventut

66. En quina paraula la lletra "x" sona igual que en "Xbia"?

a) bruixa
b) crucifix
c) exrcit

67. La construcci que s'ha perdut tenia una gran __________.

a) valua histrico-social
b) valua historicossocial
c) vlua historicosocial

68. Quina paraula est ben separada sillbicament?

a) in / no / cn / cia
b) vi / at / ja / ri /a
c) reu / ni /
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

69. S'hagueren de __________ molts recursos per a rehabilitar els __________.

a) mobilitzar / suburbis
b) movilitzar / suburbis
c) movilitzar / suburvis

70. Conv __________ que el text ens ha arribat __________.

a) matitzar / mutillat
b) matisar / mutilat
c) matissar / mutilat
Consulta sobre els resultats

1. www.cefe.gva.es/jqcv

2. Telfon: 012

Calendari i estructura

Primera fase rea de comprensi 10%

(03/11/2012) rea destructures lingstiques 30%

Segona fase rea dexpressi escrita 30%

(17/11/2012) rea dexpressi i interacci orals 30%

Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.

Mnim per a aprovar: 60%.

prova grau mitj

primera fase novembre 2012
9.00 h
 prova
grau mitj
segona fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
rea dexpressi i interacci orals
Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:

a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.

b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Un futur incert

Ara mateix no hi ha futur ms enll del menjador, el sof i el

comandament a distncia del televisor de cals pares. Esta s la
conclusi a la qual cada vegada arriben ms jvens espanyols a qui
lactual situaci de crisi impossibilita emprendre la primera volada.
De fet, la taxa dels jvens entre els 16 i els 34 anys que no estan
emancipats sha incrementat en quatre punts entre lany 2007 i el
2011, i ja se situa en el 44,1%.
Un estudi recent ha constatat que la que abans era considerada una
opci vital, decidir en quin moment un jove sestablia pel seu compte,
ara sha convertit en una imposici: la de restar a casa dels pares molt
ms temps del que es voldria. La frustraci que experimenten molts
dels afectats s ms que evident, si es t en compte que, quan sels
pregunta quina creuen que s ledat ideal per a deixar la famlia, la
resposta majoritria assenyala la franja dedat entre els 20 i els 21
anys.
Lestudi tamb subratlla que la frustraci per la impossibilitat de tirar
avant els projectes vitals s la causa per qu molts jvens opten per
emigrar a lestranger per a guanyar-se la vida, sobretot els ms ben
preparats acadmicament.
 Lectura 2

Repintada meditica

Lanlisi de leccehomo de Borja que ha fet lInstitut Valenci de

Conservaci i Restauraci ha arribat a la conclusi que encara s
possible recuperar lobra original dElas Garca, un pintor nascut a
Requena. Ara b, el fet de restaurar-la o no, segons la seua directora,
ser una decisi poltica que ha de prendre lajuntament de la
poblaci. Una empresa saragossana, a la qual una fundaci municipal
va encarregar linforme duna possible restauraci, va ser la que va
contactar amb linstitut valenci.
Lanlisi ha partit de micromostres de la desafortunada repintada que
una vena de la localitat va fer sobre lobra. Esta intervenci va fer la
volta al mn lestiu passat, desprs de convertir-se en trending topic en
Twitter i que diaris i televisions darreu del mn sen feren ress.
Es mereixia un fet com este tanta atenci dels mitjans de comunicaci?
No es tracta de cap obra dart especialment rellevant, per va rebre el
tractament informatiu que tindria una gran obra. I per qu? Les xarxes
socials estan marcant cada dia ms els continguts en els mitjans de
comunicaci tradicionals. All que s trending topic s audincia, cosa
que per a molts vol dir que ha de rebre un tractament ben destacat. I
moltes vegades s aix, per no sempre.
rea dexpressi escrita

Dictat

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.
Redacci. Trie una de les dos propostes segents:

a) Lajuntament de la seua ciutat ha organitzat un concurs de bellesa i li ha suggerit que participe com
a membre del jurat. Escriga una carta a lorganitzador del concurs en qu li comunique si hi assistir
com a jurat o no, i les raons de la seua decisi. (200 paraules).
b) Cada dia hi ha ms cursos que simpartixen a distncia a travs dInternet, b en la seua totalitat o
b parcialment complementant les classes presencials. Escriga un article dopini en qu expose i
argumente el seu punt de vista sobre els avantatges i els inconvenients deste ensenyament en
lnia. (200 paraules).

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.
Consulta sobre els resultats

www.cefe.gva.es/jqcv

Telfons: 96 317 52 00 (telfon audiomtic)

012 (o 96 386 60 00, des de fora de la Comunitat Valenciana)

Calendari i estructura de la prova

rea de comprensi 10%

Primera fase
rea destructures lingstiques 30%

rea dexpressi escrita 30%

Segona fase
rea dexpressi i interacci orals 30%

Mnim per a aprovar: 60%

prova grau mitj

segona fase novembre 2012
9.00 h
 DICTAT

NOVEMBRE 2012

El genet sovint es distreia amb pensaments

que lallunyaven del tema que volia imposar-se:
una dona, una nova sella o alguna cosa
relacionada amb la seua vida de soldat.
Llavors, una imatge silenciosa sorg del fons de
la seua abstracci: es veia cavalcant per un
poblat, seguit per un estol dombres. En passar
per davant duna esglsia es descobria sense
minvar el galop. De sobte, quan una iguana
travessava el cam, el cavall feia un moviment
fals i queia espernegant amb una pota
trencada. El genet desenfundava la pistola i
amb dos trets matava la bstia.