Termmetre de gas a volum constant:

198.- Un termmetre de gas a volum constant sutilitza per mesurar la temperatura de

fusi duna determinada substncia, Tf. A tal fi, somple amb H2 i es porta a lequilibri
trmic successivament amb un recipient que cont aigua en el punt triple, de forma que
la pressi mesurada al termmetre s P3 i posteriorment, amb la substncia problema
fonent, la pressi mesurada s P. Si per a P3=72,00 cm de Hg sobt P=108,0 cm de Hg
i per a P3=36,00 cm de Hg sobt P=54,5 cm de Hg, el valor de Tf en lescala del gas
ideal s:
a) 132,8C b) 138,5C c) 144,2C d) 136,6C e) 140,4C

246.- En la taula adjunta es donen els valors de la pressi dun gas tancat en un
termmetre de gas a volum constant, a una temperatura T, per a una srie de valors de la
pressi corresponent al punt triple de laigua (p3). La temperatura del gas ser:

p3(mmHg) 200,00 100,00

P (mmHg) 259,00 129,60

a) 354,002 K b) 354,276 K c) 353,742 K d) 1,296K e) 354,289 K

264.- Al realitzar una srie de mesures de la temperatura duna substncia amb un

termmetre patr de gas a volum constant sobtenen els segents parells de valors:
P3 (mmHg): 1000,00 750,00 250,00
P (mmHg): 1535,30 1151,60 383,95
on P3 i P son les pressions del gas al punt triple de laigua i a la temperatura T. Podem
deduir daquests valors que la temperatura de la substncia, mesurada a lescala del gas
ideal, s de:

a) 419,56 K b) 419,44 K c) 419,52 K d) 419,33 K

e) No podem conixer la temperatura doncs no treballem amb un gas ideal.

357.- Un termmetre de gas a volum constant sutilitza per determinar la temperatura REAL
debullici duna determinada substncia (TE). Per assolir aquest fi, sutilitza gas N2 i la
temperatura de fusi REAL dun sistema patr com a punt fix (Tp(K) ). A la taula adjunta es
resumeix els valors de la pressi mesurats del termmetre de gas en contacte amb el punt patr
Pp i la substncia en el seu punt debullici (PE):
Gas N2 Pp(Tor) PE(Tor)
n1 mols 100 150
n2 mols (n2> n1) 1000 2500

Si TE s 50 K ms gran que Tp, es pot afirmar que:

a) TE=128,57 K
b) Tp= 128,57 K
c) Tp= 273,16 K
d) Tp= 22,23 K
e) TE=72,23 K
288.- Un termmetre de gas a volum constant pot utilitzar dos gasos, A i B. Per mesurar
la temperatura dun sistema sutilitza el gas A amb dues quantitats de gas diferents,
obtenint els valors de p3 (pressi quan el termmetre es troba a la temperatura del punt
triple de laigua) i de p (pressi quan el termmetre es troba a la temperatura del
sistema) que figuren a la taula. Es repeteix la mesura de la temperatura del sistema amb
el termmetre ple del gas B amb p3=500 mmHg, p=800 mmHg. Quina seria la pressi
indicada pel termmetre ple del gas B quan es poss en contacte amb el sistema si
prviament ha indicat una pressi de 100 mmHg en el punt triple?

Gas p/mmHg P3/mmHg

A 1000 500
180 100
B 800 500
100

a) p=172 mmHg b) p= 180 mmHg c) p= 220 mmHg d) p= 214,8 mmHg e) p=

160 mmHg

341.- Un termmetre de gas a volum constant sutilitza per determinar la temperatura de fusi T
duna determinada substncia. Quan sutilitza com a punt patr el punt triple de laigua, els
valors de pressi a la temperatura de fusi i a la temperatura del punt triple de laigua (P i P3,
respectivament) sn els de la taula 1. Quan sutilitza un altre punt patr a la temperatura Tp(K),
els valors de la pressi a la temperatura de fusi de la substncia i a la temperatura utilitzada
com a patr (P i Pp, respectivament) sespecifiquen a la taula 2.

Taula1 n1 n2 Taula2 n3 n4
P3(mmHg) 1000,00 250,00 Pp(mmHg) 250,00 500,00
P(mm Hg) 1535,30 383,00 P(mm Hg) 300,00 639,66
Es pot afirmar que:
a) Tp= 418,18 K.
b) Tp= 273,15 K.
c) Tp= 373,15 K.
d) T= 273,15 K.
e) En un termmetre de gas a volum constant no podem utilitzar dos punts patr
diferents.

308.- Un termmetre de gas a volum constant sutilitza per determinar la temperatura

debullici de laigua utilitzant com punt fix patr el punt de fusi del gel. Treballant
amb una escala de la forma t=aP i en laproximaci de gas ideal ( P0), es defineix
una escala no centgrada (X) de tal manera que entre la temperatura debullici de
laigua (TE) i la temperatura de fusi del gel (TF) hi ha 152 X. Tenint en compte les
pressions mesurades amb el termmetre en contacte amb el gel en el seu punt de fusi
PF i laigua en el seu punt debullici PE podem afirmar que:
Gas A PF (Tor) PE (Tor)
a) La temperatura debullici de laigua n1 mols 100 147,609
ser 373,15 X. n2 mols (n2> n1) 1000 2466,090
b) La temperatura de fusi del gel ser
415,20 X
c) La temperatura debullici de laigua ser de 425,20 X.
d) La temperatura de fusi del gel s de 152 X i la debullici de laigua s de 304 X.
e) En lescala termomtrica del gas ideal la temperatura de fusi del gel sempre s
273,16 X.

Propietats termomtriques i escales.

350.-Un termmetre est constitut per un vapor (CH3Cl3C) tancat en un recipient dotat dun
mbol mbil i un manmetre. Per mesurar la temperatura dun objecte disminum el volum del
recipient fins situar al compost en equilibri (L+V) i utilitzem la pressi del vapor saturat com
propietat termomtrica. Si calibrem aquest termmetre amb els punts de fusi i ebullici de
laigua a pressi atmosfrica, i utilitzem una escala centgrada, quina temperatura mesurar
aquest termmetre quan el de gas ideal mesuri 50C?
a) No es pot calcular per manca de dades.
b) 50,00C.
c) 28,03C.
d) 71,97C.
e) 55,50C.
Dades: Ln(PS)=17,226-2644/T amb T en K i P en Tor

295.- Es dissenya una escala lineal de temperatura de la forma t*=aX+b mitjanant un

termmetre de gas a volum constant. La seva calibraci es fa en base a les temperatures
debullici del gel sec (-80 C) i debullici de lalcohol etlic (78 C), ssent les
pressions mesurades, de 0,900 i 1,635 atm, respectivament. La diferncia de pressions
entre les temperatures debullici i congelaci normal laigua ser:
a) 0,47 atm
b) No es pot calcular amb les dades proporcionades.
c) 0 atm
d) 1,27 atm
e) 1,73 atm.

282.- La resistncia elctrica, R, dun cristall de germani obeeix lequaci ln (R)

=4,697-3,917 ln (), on s la temperatura Kelvin. Si construm una escala lineal,
referida al punt triple de laigua, podem afirmar que:
a) 500 K es convertirien en 25.59 en aquesta nova escala.
b) La resistncia no s una propietat termomtrica, doncs no varia linealment amb la
temperatura Kelvin.
c) El punt debullici de laigua a 1 atm de pressi seria de 373.15 en aquesta nova
escala.
d) El punt debullici de laigua a 1 atm de pressi seria de 139.92 en aquesta nova
escala.
e) El punt de fusi del gel no queda definit en aquesta nova escala doncs no queda
definida la resistncia per 0 C.

200.- Un termistor t una resistncia elctrica que depn de la temperatura segons

lequaci: R = Aexp(B/T), essent T la temperatura en lescala del gas ideal (en K), A =
10 k, i B = 300 K. Es defineix una escala lineal centgrada de temperatures, t*, fent
servir com a propietat termomtrica R i calibrant el termistor en gel fonent (t* = 0 graus)
i en vapor daigua bullint en condicions normals (t* = 100 graus). Podem afirmar que a
una temperatura de 300 K el valor de t* ser de:
a) 36,72 graus b) 12,86 graus c) 62,07 graus d) 36,90 graus e) 13,53 graus
239.- Es construeix un termmetre de vapor daigua, en el que la propietat termomtrica
s la pressi dun vapor daigua saturant tancat en un recinte de volum variable, i
sutilitza per a definir una escala termomtrica lineal t*. El termmetre es calibra a 0C
(t*=0) i a 110C (t*=110). Si tc s la temperatura en la escala Celsius, podem afirmar
que:

a) Lerror, t*-tc, a 100C s de 30,2

b) Lerror, t*-tc, a 100C s de 4,2
c) Lerror, t*-tc, a 100C s de 23,3
d) Lerror, t*-tc, a 100C s de 4,2
e) La utilitzaci de la pressi de vapor saturant en un recinte de volum variable com a
propietat termomtrica violaria el Principi Zero de la Termodinmica.
Nota: Heu de suposar que el vapor contingut al termmetre s sempre saturant.
Dada: Corba de saturaci del vapor daigua: ln ps = 13,721 5120/T (ps en atm, T en
K)

29.-Un termmetre de resistncia de Plat mesura 9.927 ohms en el punt de fusi del gel
i 13.743 ohms en l'equilibri aigua i el seu vapor. Quin ser el valor de la resistncia en
el punt de fusi del sofre (444.60 oC)?

a) 26.893 ohms b) 30.709 ohms c) 37.316 ohms d) 41.14 ohms

e) 179.5 ohms

14.- Per mesurar la temperatura de fusi del sodi sutilitza un termoparell en el que la
sonda de referncia est a la temperatura de fusi del gel a la pressi d'1 atm. La fem ()
del termoparell la podem considerar lineal en el interval 0-100C. Al posar la sonda de
prova en equilibri trmic amb la de referncia trobem =0. Al posar-la en el vapor
d'aigua bullint a 1 atm trobem 2 mV. Si al fondre el sodi trobem que =1.957 mV la
temperatura de fusi del sodi val:
a) 97.85C b) 371.01 K c) 97.58C d) 368.12 K e) Cap
de les anteriors

81.- Per a molts gasos i pressions compreses entre 0 i 2 atm s vlida l'equaci d'estat
pv=at p+bt, on at i bt sn funcions de la temperatura i del tipus de gas. A una temperatura
t es troba per a un cert gas :
a(0oC) = -0.0035 lmol-1 ; a(t oC) = -0.001707 lmol-1 ; a(100oC) = -0.0026 lmol-1
b(0oC) = 0.5136 atmlmol-1 ; b(t oC) = 0.5889 atmlmol-1 ;b(100oC) = 0.7017
atmlmol-1
Amb aquest gas es defineix una escala Celsius de temperatura utilitzant com a magnitud
termomtrica el producte (pv). Quin valor indicar el termmetre a la temperatura t a la
pressi d'una atmosfera?
a) 40.79 oC b) 40.03 oC c) 199.22 oC d) 39.67 oC
e) Cap de les anteriors
39.- Suposem que enlloc de definir la temperatura t com una funci linial d'alguna
propietat termomtrica X, definim la temperatura t* com una funci logartmica:
t* = a ln X + b
Sigui la propietat termomtrica la longitud L d'una columna de lquid en un termmetre
de lquid en vidre i sigui L= 5 cm quan t*=0 oC i L=25 cm quan t*= 100 oC. La distncia
entre les divisions corresponents a 0 oC i 10 oC ser:
a) 0.873 cm b) 0.235 cm c)3.313 cm d) 7 cm e) 2 cm

28.-L'altura de la columna de mercuri en un termmetre de vidre s de 5.00 cm quan el

termmetre est en contacte amb aigua en el seu punt triple. Si la altura de la columna
s utilitzada com a propietat termomtrica, la temperatura quan l'altura val 6.00 cm ser:

a) 327.792 K b) 227.633 K c) 327.78 d) 120oC

e) Cap de les anteriors.

333.- Un recipient esfric de volum considerable, ple daigua, t connectat un capillar saturat de
vapor en tot moment. Aquest sistema sutilitza per a construir una escala lineal i centgrada de
temperatura utilitzant la pressi del vapor com a propietat termomtrica i com a punts fixes les
temperatures de fusi i ebullici de laigua a 1atm. Sabent que la pressi del vapor de laigua ve
donada per lequaci lnpv = 13,72102 - 5120/T , on pv est en atm i T en K, quina ser la
temperatura quan la temperatura de lescala definida s de 500C ?

a) 82,2 0C b) 11,4 0C c) 50,0 0C d) 12,0 oC e)50,3 oC

326.- Quan un termmetre de lquid es troba en contacte amb aigua en el seu punt de fusi el
lquid puja pel capillar fins una alaria de 15 mm i, en contacte amb aigua en el seu punt
debullici normal, una alaria de 95 mm. Es construeix una escala termomtrica de la forma
th= a h+b on h s lalaria del lquid al capillar comptada a partir de la seva base. Si marquem al
termmetre les temperatures th amb una resoluci d1 grau, la temperatura ms baixa que
podrem mesurar ser de:

a) 0C b) -15C c) -10C d)-5C e) -18C

Comparaci entre escales

11.-A l'escala termodinmica de temperatures la temperatura de fusi del gel a 1 atm s
de 273.15 K. Suposem que es vol definir una altre escala absoluta de temperatura de
forma que la temperatura de fusi del gel sigui de 300.00 . La temperatura d'ebullici de
l'aigua a 1 atm ser

a) 384.23 b) 409.83 c) 400.00 d) 382.98 e) 519.60

190.- En una escala de temperatures tD, el punt de fusi del gel s 15D i el punt
debullici de laigua s 60D. Les temperatures mesurades en aquesta escala es poden
transformar en graus centgrads tC mitjanant la segent relaci:

a) tD=0,6tC
b) tD=0,6tC-15
c) tD=0,75tC-15
d) tD=75tC-690
e) La relaci entre les dues escales no pot ser lineal.

318. - Es disposa de dos termmetres de lquid idntics, A i B, que es graduen

linealment posant- los en contacte amb gel fundent i posteriorment en aigua en el seu
punt debullici normal. Els nivells del lquid a les temperatures anteriors es marquen
amb els nombres 0 i 100 en el termmetre A i amb els nombres 8 i 99 en el termmetre
B. Es pot afirmar que:
a) No existeix cap temperatura a la que tots dos termmetres donin la mateixa lectura.
b) Per obtenir la mateixa lectura en tots dos termmetres la temperatura del cos hauria
de ser inferior a la del punt de fusi del gel .
c) A la temperatura de 88,9 C tots dos termmetres donarien la mateixa lectura.
d) A la temperatura de 8 C tots dos termmetres donarien la mateixa lectura.
e) A la temperatura de 53,5 C tots dos termmetres donarien la mateixa lectura.

Errors en temperatura per simplificaci de lescala:

43.- La resistncia Rt (W) d'un metall, que sutilitza com a propietat termomtrica per a la
construcci dun termmetre amb una escala centgrada linial de temperatures, varia amb
la temperatura tc(C) segons:
Rt = Ro (1+310-3 tc -310-6 t2c)
Calibrant el termmetre amb els punts de fusi i debullici de laigua a 1 atm, la
temperatura que marcaria aquest termmetre a tc =10 C seria:

a) 9.5 C b) 10 C c) 11 C d) 10.5 C e) 9.75 C

69.- Una propietat fsica x(t) que varia amb la temperatura com x(t)=xo(1+t), essent t
la temperatura en graus Celsius i xo el valor de x(t) a 0 oC, sutilitza com a propietat
termomtrica per definir una escala de temperatures centgrada () fent coincidir xo
amb =0oC i x100 amb =100 oC. Sabent que = 18210-6 +1.3210-8t , quina s la
mxima diferncia entre la temperatura real (t) i la senyalada pel termmetre () en el
rang de 0 a 100 oC?
a) 0.18 oC b) 0 oC c) 50 oC d) -50oC e) 1.68 oC

208.- Es defineix una escala lineal centgrada de temperatures basada en el volum

ocupat per una quantitat detanol. El termmetre es calibra en els punts de fusi
normal del gel (0) i debullici normal de laigua (100). Sabent que el volum
detanol, Vt, a la temperatura real tc (en C) ve donat per
Vt = V0 (1 + 1,04 10 3 t c + 1,57 10 6 t c 2 ) i negligint la dilataci del vidre, podem afirmar que:

a) Lerror, |t-tc|, mxim s dona a 0C.

b) Lerror, |t-tc|, augmenta amb la temperatura per a qualsevol temperatura per tc >
0C.
c) Lerror, |t-tc|, s constant en tot linterval 0C-100C.
d) El valor mxim de lerror, |t-tc|, en linterval 0C-100C s de 0,066 graus.
e) El valor mxim de lerror, |t-tc|, en linterval 0C-100C s de 3,3 graus.
Dilataci

360.- Es fabrica un termmetre de lquid per treballar amb mercuri, Hg= 1.8310-4 K-1 en el
rang de temperatures comprs entre 0 i 100 C. El termmetre es construeix en vidre de v=
610-5 K-1 i sintrodueix el mercuri a la temperatura de 50 C. A aquesta temperatura el mercuri
omple el dipsit i puja pel capillar una alria de 25 mm, essent la secci del capillar de 0,15
mm2. Si a la temperatura de 0C volem que el mercuri ompli nicament el dipsit, quina massa
de mercuri hi ha al termmetre?
Dada : Densitat del mercuri a 50C:Hg=13,472 gcm-3. Considereu valida laproximaci ex
1+x.
a) 8,29 g b) 22,3g c) 8,52g d)8,45g e) 7,90 g

339.- A temperatura T0, es disposa duna xapa metllica de 3600 cm2 i sha constatat que, quan
la seva temperatura sincrementa 600 oC per sobre de T0, la seva superfcie augmenta en un
1,8%. Amb aquesta xapa a la temperatura T0 es construeix un recinte de forma cbica sense
tapa superior, dins del qual shi dipositen 12000 cm3 dun lquid que t un coeficient de dilataci
volmic de 4,910-4 K-1. Es torna a escalfar el conjunt 600 oC per sobre de T0, a la
temperatura final ser cert que:

a) El volum del cub haur augmentat en un 5,4 %.

b) El volum de lquid que queda dins del cub s de 20362,9 cm3.
c) El lquid omple totalment el recipient.
d) Han vessat 862,7 cm3 de lquid.
e) El lquid no omple el recipient.
Nota: Feu servir laproximaci lineal.

338.- Un regla dalumini ha estat calibrat a 25 C en divisions d1,000 cm. La llargria real
duna pea de ferro a 0 C s de 29,988 cm. Quina s la mesura del regla daquesta pea de ferro
a 50C ?
Dades: (Al)=25,3510-6 C-1; (Fe)=12,0710-6 C-1
Nota: Considereu valida laproximaci lineal.
a) 30,000 cm b) 29,987cm c) 30,006 cm d) 30,025 cm e) No es pot calcular.

330.- En un recipient amb base quadrada de costat 5 cm a 0oC, sintrodueixen 800 g dun
lquid. Quan sescalfa el conjunt fins a 40 oC, el nivell el lquid augmenta la seva alria en 2
mm respecte al valor que tenia a 0 oC. Sabent que el coeficient de dilataci del lquid s 210-3 K-
1
i que, a 0 oC, la seva densitat s 10000 kgm-3, el coeficient de dilataci lineal del recipient s:
a) 1,6910-3 K-1
b) 2,5310-3 K-1
c) 8,4510-4 K-1
d) 8,8910-3 K-1
e) 3,1110-4 K-1
Nota: No s valida laproximaci lineal
313.- Dues barres de ferro estan articulades amb una altra dalumini formant un triangle
equilter a 20C. Quan el conjunt sescalfa fins a 120C langle entre les barres de ferro
passa a ser de:
a) 59,75
b) 60,10
c) 60,05
d) 60,08
e) 60,04
Dades: Fe = 1,21 10-5 K-1; Al = 2,45 10-5 C-1
Nota: Feu servir laproximaci lineal
311.- Dues barres A i B de materials amb coeficients de dilataci lineal, A= 19,910-6
K-1 i B=22,010-6 K-1 respectivament, es troben situades tal com es mostra la figura
dintre dun forat construt dun material amb coeficient de
dilataci lineal M=12,110-6 K-1. En la situaci de la figura,
el conjunt es troba a una temperatura t0 i les longituds de
les barres sn LA0=200,10 m, LB0=200,20 m i la longitud
del forat d=200,06 m. La variaci de temperatura T que B
A
ha dexperimentar el conjunt per aconseguir introduir les
dues barres dintre del forat ser de:
a)25,35 K b) -5,2 K c) 6,24 K d) 25,61 K e) -70,58 d
K
Nota: Feu servir laproximaci lineal.

278.- Un recipient de coeficient de dilataci trmica menyspreable

cont una certa quantitat de mercuri sobre el que sura un cub de
metall. Si h0 i h sn les alries del cub introdudes en el lquid a
270 K i 320 K respectivament, i la quantitat de mercuri en el h
recipient roman constant en aquest interval de temperatures, es pot
afirmar que:
a) (h-h0)/h0=-0,3 %. Hg
b) (h-h0)/h0=0,7 %.
c) (h-h0)/h0=0,9 %.
d) h=h0.
e) No es pot determinar la relaci entre les dues alries sense conixer la massa del
cub.
Dades: Coeficients de dilataci trmica isobrica:
Hg = 1,8210-4 K-1, cub = 6,90 10-5 K-1.
Nota: Suposeu vlida laproximaci ex~1+x.

219.- Un termmetre de mercuri est format per un dipsit esfric i un tub capillar de
0.5 mm de dimetre a 0C. A aquesta temperatura tot el mercuri est contingut en el
dipsit. Quan la temperatura s de 20C, el mercuri ha pujat 100 mm en el capillar. El
dimetre del dipsit a 20C s:
a) 2,3449 cm b) 2,3390 cm c) 2,3407 cm d) 2,3460 cm e) 2,3395
cm
Considereu vlida laproximaci e(T-T)= [1+(T-T)]
Dades: Coeficients de dilataci trmica isobrica, vidre=3,6410-5 K-1; Hg= 1,8310-4
K-1.

203.- Un recipient de vidre a 0C cont una quantitat de mercuri tal que la seva alria a
linterior del recipient s de 100,83 cm. En augmentar la temperatura a 100 C, el
recipient varia la seva superfcie en un 0,83%. Si coeficient de dilataci volmica del
mercuri s 1,83 10-4 K-1, lalria de mercuri a 100 C ser:

a) 101,8 cm. b) 123,7 cm. c) 56,1 cm. d) 94,0 cm.

e) Indeterminada perqu fa falta el coeficient de dilataci del vidre.
197.-Un recipient de coeficient de dilataci o= 1810-5 K-1 est format per un dipsit
esfric de 20 cm3 de capacitat, que t soldat un tub d1 cm2 de secci a 20C. A aquesta
temperatura, somple totalment el dipsit amb un lquid de coeficient de dilataci 1=
1,510-3 K-1 . A sobre saboca un altre lquid de coeficient de dilataci 2= 0,210-3 K-1
(que no es mescla amb lanterior) fins a una alria de 5 cm. Suposant vlida
laproximaci eT1+T, quan la temperatura augmenta fins a 80C, el tub somple
fins a una alria de:
a) 6,597 cm b) 6,524 cm c) 6,608 cm d) 5,060 cm e) 6,584 cm

174.- Un regle dalumini ha estat calibrat a 20 oC en divisions d1 cm. Es mesura, a 0

o
C, la llargria duna pea de ferro amb aquest regle (tamb a 0 oC), indicant la divisi
corresponent a 30 cm. Quina s la llargria real de la pea de ferro a 10 oC?
a) 30,0036 cm b) 30,0076 cm c) 29,9924 cm d) 29,9964cm e) 29,9884 cm
Dades: Coeficients de dilataci lineal: (Fe)= 12,0710-6 K-1 ; (Al)=25,3510-6 K-1.

166.- Sobre una lmina dinvar (1= 910-7 C-1) de 10 cm de longitud i 1mm de gruix
se solda una altra lmina dalumini (Al= 2,4510-5 C-1) digual longitud i gruix
menyspreable a una temperatura de 0C. A partir de la curvatura de la lmina amb la
temperatura, aquest sistema sutilitza per definir una escala centgrada de temperatura
() fent coincidir 0=0 i 100 amb 0 oC i 100 oC, respectivament. Si es mesura un angle
de 0.03 rad, la temperatura del sistema s de:

a) 19.35 C b) 12,98 oC c) 12,71 oC d) 122,45 oC e) Cap de les anteriors

164.- Un recipient tancat de vidre cont mercuri i una pea dun material metllic. A
una temperatura to el mercuri i la pea ocupen 2/3 i 1/9 del volum de vidre,
respectivament. Determineu quin ha de ser el coeficient de dilataci volmic del
material de la pea metllica per tal que, a qualsevol temperatura, la part buida del
recipient sigui la mateixa.

a) La condici requerida s impossible dassolir.

b) = 1,2010-4 K-1
c) = 1,1710-3 K-1
d) = 1,3410-3 K-1
e) = 3,4510-4 K-1
Dades: Suposeu vlida laproximaci e ( t t o ) 1 + ( t t o ) per a tots els materials
implicats. Coeficients de dilataci volmics: V(Hg)=1,810-4 K-1, V(vidre)= 2510-5
K-1.
147.- El dispositiu de la figura adjunta est construt cargolant dues barres a un dels
seus extrems, de forma que, malgrat les variacions de temperatura, la distncia L s
sempre constant. Si el material A s llaut (A= 2010-6 K-1) i el material B s acer (B=
110-5 K-1) i a 0oC la barra A fa 250 cm, quina s la longitud L a qualsevol temperatura?
a) La condici de lenunciat no s assolible.
b) L=125 cm
c) L=0.62 cm
d) L= 250.62 cm
e) L=250 cm
159.- Una vareta metllica (metall 1) de 30 cm de longitud a 0 oC es dilata 0.075 cm
quan augmenta la seva temperatura de 0 a 100 C. Un altra vareta de diferent material
(metall 2) i igual longitud a 0 C, es dilata 0.045 cm per al mateix augment de
temperatura. Amb un tros de cadascun del metalls anteriors, es construeix una nova
vareta digual longitud que les anteriors a 0 C, la qual es dilata 0.065 cm entre 0 i 100
C. Assumint vlida laproximaci exp(T) (1+T), la longitud de metall 1 (L1) i de
metall 2 (L2) que hi ha s:

a) L1=20.00 cm i L2=10.00 cm a 0 C.
b) L1=20.04 cm i L2=10.02 cm a 100 C.
c) L1=10.08 cm i L2=20.045 cm a 100 C.
d) L1=10.02 cm i L2=20.04 cm a 100 C.
e) L1=20.05 cm i L2=9.95 cm a 100 C.

144.- Un termmetre est format per un dipsit de vidre,

ple de mercuri (massa de mercuri m=197.2 g) a 0oC fins ndex
a l'ndex d'un material de coeficient de dilataci lineal 10-
5 -1
K i d'un capillar tamb de vidre. L'ndex i el capillar
tenen una secci a 0oC de 0.1 mm2, essent l'alada de Hg
l'ndex (tamb a 0oC) de 5 mm. Quina ser la llargria
del capillar a 0oC si a 100 oC lndex arriba just a la part
superior del capillar?
Dades: Coeficients de dilataci cbica: Hg= 18 10-5 K-
1
; Vidre=310-5 K-1; densitat del mercuri Hg(T=0oC)= 0oC 100oC
13.600 gcm-3.
(Suposeu vlida laproximaci ex1+x, per x= T, en
el rang de temperatures del problema)

a) 7.17 cm b) 7.18 cm c) 217.35 cm d) 218.00 cm e) 2949.65 cm

121.- La vareta AB de llaut t una longitud de 200.1 mm i

ha dencaixar-se exactament en lespai AC, de ferro, tal com B
es mostra a la figura. Al intentar-ho AB queda com sindica a
lesquema, essent BC=4 mm. La variaci de temperatura del
conjunt per aconseguir lencaix ser: A
Dades: Coeficients de dilataci lineal del llaut i del ferro: C
19.910-6 K-1 i 12.110-6 K-1, respectivament.

a) T= -76.83 K
b) T= -25.61 K
c) T= -6.24 K
d) T= -18.73 K
e) T= +76.83 K
122.- Un recipient cilndric de vidre cont una quantitat M de mercuri. Quan sescalfa
des de 0oC fins a 100 oC, la superfcie del recipient augmenta un 0.83% i lalada de
mercuri augmenta en 1 cm. Si el coeficient de dilataci cbica isobric del mercuri s
1.8310-4 K-1, lalada de mercuri en el recipient a 0oC s:

a) 54.645 cm b) 411.55 cm c) 8.210-3 cm d) 100.83 cm e) No es pot determinar.

119.-Un recipient cilndric de vidre de 4 cm2 de superfcie de la base a 0oC t una

quantitat M de mercuri. Quan sescalfa el conjunt fins a 30C lalada de mercuri
augmenta en 1 mm. Quina s la massa M de mercuri que cont el recipient?
Dades: Coeficients de dilataci cbica isobrica del mercuri i del vidre, 1.8310-4 K-1 i
24.8610-6 K-1, respectivament. Densitat del mercuri a 0oC, 13.596 gcm-3.
a) 2971.80 g
b) 990.60 g
c) 1147.18 g
d) 1089.79 g
e) 1037.84

105.-Una pea cilndrica de ferro (un rebl), s'ha d'introduir en l'orifici d'una placa,
tamb de ferro. Per a que l'encaix sigui el ms perfecte possible el cilindre es refreda
fins a -187 C. Si el dimetre de l'orifici s de 10 mm (a 20 C), quin dimetre haur de
tenir el cilindre a temperatura ambient de forma que a -187 C entri just per l'orifici de
la placa estant aquesta sempre a 20 oC?
Dades: Fe = 1.2063 10-5 K-1
a) 10.024 mm
b) 9.975 mm
c) 10.025 mm
d) 10.020 mm
e) s impossible introduir-la a -187 C

104.- En un calormetre adibtic de llaut (envoltat duna paret adiabtica) de 240 g que
cont 750 cm3 daigua a 20.6 oC, sintrodueix una moneda de 100 g dor i coure a 98 oC
i la temperatura augmenta a 21 oC. Sabent que la calor especfica del llaut s 0.0978
calg-1oC-1, la del coure s 0.0922 calg-1oC-1 i la del or s 0.031 calg-1oC-1, les
proporcions en massa dor i coure de la moneda seran:
a) 82.35% Au, 17.65% Cu
b) 85% Au, 15 % Cu
c) 85.78% Au, 14.22% Cu
d) 87% Au, 13% Cu
e) 66.62% Au, 33.38% Cu

67.- Suposem un termmetre de lquid en vidre, el tub capillar del qual t una longitud
Lo a la temperatura to, essent la seva secci transversal constant de valor Ao(s a dir,
independent de la temperatura). Suposem que el dipsit del termmetre est inicialment
ple i t un volum Vo a la temperatura to. Si els coeficients de dilataci linial del vidre i
de dilataci volmica del lquid sn repectivament v=310-5 K-1 i L=1810-4 K-1,
quina ser la temperatura a la que el lquid omple tot el capillar? (Arrodoneixi el
resultat al grau)
Dades: Vo= 40 cm3, Ao= 1 cm2, Lo= 20 cm, to= 20 oC
a) 315 oC b) 305 oC c) 298 oC d) 312
o
C e) Cap de les anteriors.

42.- A 0 oC somple totalment de mercuri un recipient de vidre que cont una pea de
ferro de 56 g que no pot sortir per la boca del recipient. Si saugmenta la temperatura a 10
o
C, quina ser la massa de mercuri que sortir, sabent que inicialment hi havien 272 g
daquest metall?
a) 0.559 g b) 0.561 g c) 0.381 g d)
0.380 g e) No sortir mercuri
Dades: Densitat del mercuri a 0 oC, 13.6 gcm-3; densitat del ferro a 0oC, 7.0 gcm-3;
coeficients de dilataci cbica del mercuri, ferro i vidre: 1810-5, 10-4 i 10-5 K-1,
respectivament.

16.- Volem introduir una moneda cilndrica de coure en una guardiola fabricada en un
material el coeficient de dilataci lineal del qual s 10-6 K-1. L'escletxa de la guardiola t
forma rectangular de costats 3cm x 2mm a 20oC. Sabent que el dimetre de la moneda
s 3.002 cm i que el seu gruix s de 2.001 mm a 20oC, quina ser la temperatura de tots
dos (guardiola i moneda) a partir de la qual es podr introduir la moneda en la
guardiola? Dada:Coeficient de dilataci lineal del coure:1710-6K-1.

a)334.8 K b)261.9 K c)251.5 K d)241.9 K

e) No es podr introduir mai perqu al dilatarse la guardiola l'escletxa es far ms petita.

226.- Dos vasos comunicants oberts estan fets lun

dalumini (Al = 2,4510-5 C-1) i laltre de vidre i
contenen mercuri (Hg = 1,8310-4 C-1) a 0C fins a una vidre
alada h0 = 760 mm. Els vasos comunicants sn de
alumini
secci recta, de 10 cm2 el de vidre i de 5 cm2 el Hg
dalumini a 0C, i el volum del tub de connexi es pot
considerar negligible. Sescalfa el conjunt fins a 100C i
sobserva que el mercuri arriba a una alada de 772 mm.
s cert que el coeficient de dilataci lineal del vidre val:
Nota: Feu servir laproximaci lineal ex 1+x
a) 1,0810-7 K-1 b) 6,2910-6 K-1 c)12,410-6 K-1 d)24,710-6 K-1 e) 24,810-6 K-1

Dilataci i termmetres

108.- Dos termmetres idntics de vidre (V=9.9 10-6 K-1) contenen respectivament
volums idntics de mercuri (Hg= 1.82 10-4 K-1) i alcohol (A= 1.2 10-3 K-1). Tenint en
compte la dilataci del vidre, quantes vegades s ms gran la separaci d'un grau en el
termmetre d'alcohol respecte al de mercuri?
a) Sn exactament iguals.
b) La pregunta no t sentit, doncs s ms gran la separaci d'un grau en el mercuri que
en el alcohol.
c) 6.915
d) 1.001
e) 6.593
150.- Lalada h generada pels dos filferros de tungst de longitud L=15 cm a 0oC
sutilitza com a propietat termomtrica per construir una escala lineal de temperatures
entre 0 i 100C. Quina ser lalada h quan la temperatura que marca aquest termmetre
s de 25 graus?
Nota: Es considera que la distncia entre els
punts A i B s constant. Coeficient de
dilataci lineal del tungst: T= 2410-4 K-1.
Fixeu-vos que exp(TT) no es pot
aproximar per 1+TT.
L
a) 13.8713 cm h
b) 13.9980 cm
c) 14.0512 cm
d) 15.9275 cm
e) 14.1258 cm
<
A >
B
364.-El perode del pndul de torsi de la figura
sutilitza per definir una escala lineal Celsius de
temperatures. Sabem que el perode del pndul T = 2 1,5910 5 l , on l s

D2
la longitud del fil i D el dimetre del disc. Si el material emprat per construir el
pndul s alumini, determineu quina temperatura marcar el termmetre quan la
temperatura del termmetre de gas ideal s de 50oC.
Dades: D(t=00C)= 0,05 m; l(t=00C)= 0,25 m. Coeficient de dilataci lineal del
alumini, ( Al) = 2410-6 K-1
Nota: Suposeu valida la aproximaci ex=1+x per x0.

a)50.05C b) 48,03 C c) 51,06 C d) 31,40 C e) 45,22 C

361.-Es construeix un termmetre que utilitza com a propietat termomtrica la superfcie duna
xapa rectangular construda dun material istrop i homogeni de coeficient de dilataci lineal
510-4 K-1 de dimensions a 0 C S0=800 cm2 . Si el termmetre es calibra entre 0 C i 100 C,
quina ser la temperatura REAL quan el termmetre marqui la temperatura de 80 graus?

a) 80.000 C b) 79.598 C c) 80.396 C d) 80.784 C e) 79.192 C

Nota: No s valida laproximaci ex= 1+x
276.- Dos recipients idntics de vidre de base 1 cm2 a 0oC
contenen mercuri i alcohol fins una alada de 10 cm ambds a
0oC. La diferncia dalada entre ambds (hHg-hA) sutilitza
com a propietat termomtrica per a la construcci duna escala
lineal Celsius de temperatures. La temperatura que indicaria el
termmetre quan la temperatura mesurada en una escala dun
termmetre de gas ideal a volum constant fos de 80oC seria de: Hg L0=10 cm
A
a) 80,096 oC b) 80,000 oC c) 80,048 oC
d) 76,618oC e)80,768C S0=1 cm2
Dades: A = 310 K ; Hg= 1810-5 K-1; Vidre=310-5K-1.
-5 -1

Nota: Suposeu vlida laproximaci ex~1+x.

185.- La longitud dun material A de coeficient de dilataci A=2010-5 K-1 sutilitza per
definir una escala de temperatura lineal entre 0 i 100 oC. Quina s la temperatura real
quan el termmetre indica en la seva escala una temperatura de 49,975 graus?
(Nota: No utilitzeu la aproximaci: ex1+x)
a) 49,725 oC b) 50,0 oC c) 50,225 oC d) 49,975 oC e) 49,998 oC

285.- El sistema de la figura consisteix dun tub rectilini d1 m de longitud soldat a un

tub corbat de radi 1 m construts tots dos del mateix material amb coeficient de dilataci
menyspreable. Al interior del tub es troba un filferro
de metall que ocupa exactament el tub quan la
temperatura s de 0oC. Al costat dret simplementa un
regla que mesura la distncia h del filferro al terra, Ro=1 m
parmetre que sutilitza per definir una escala de
temperatura lineal centgrada t*.
Fent servir laproximaci lineal, quin ha dsser el
coeficient de dilataci lineal del material de filferro a Lo=1 m
o h
fi i efecte que a la temperatura de 50 C, el
termmetre marqui t*=50 graus i que la punta del
filferro es trobi, a ms, a 0,5 m del terra.

a) Qualsevol. b) =2,41510-3 C-1 c) =3.18310-3 C-1 d) =1,37310-3 C-1

e)Les dues condicions imposades sn incompatibles

269.- El sistema de la figura consisteix en una

vareta de Cu fixada a B i articulada a A, de forma
que el suport vertical al que est articulada es pot
desplaar horitzontalment. Aquest suport porta un
cursor () que es desplaa sobre una escala
horitzontal que permet utilitzar el sistema com a
termmetre. Es calibra el termmetre linealment
entre 0 i 100 oC. Sabent que AB= 1 m, CA=0,5 m ambds a 0oC, que =30 o i que Cu
=210-3 K-1, podem afirmar que (Nota: No utilitzeu laproximaci ex1+x):

a) A una temperatura de 50oC el termmetre indicar 47,50 graus.

b) A una temperatura de 50 oC, el cursor shaur desplaat 0.96 m.
c) A una temperatura de 50 oC, el termmetre indicar 50 graus.
d) Quan el termmetre indica 50 graus, la temperatura real s de 47,5 oC.
e) La diferncia entre la temperatura indicada en lescala del termmetre i la
temperatura real s constant.

194.- Disposem dun termmetre de vidre que consisteix en un dipsit d1 cm3 (a 0oC) i
dun capillar d1 mm de dimetre (tamb a 0oC). El dipsit cont mercuri de forma que
ocupa nicament el dipsit a 0oC. Si volem construir una escala lineal de temperatura, a
quina distncia de la base del capillar (mesurada a 0oC) hem de realitzar el senyal que
marcar el termmetre a 100oC?
Nota: Considereu vlida laproximaci e(T-T)= [1+(T-T)]
Dades: Coeficients de dilataci trmica isobrica, vidre= 310-5 K-1; Hg= 1,8210-4 K-1.
a) 1,93532 cm b) 1,93146 cm c) 1,91801 cm d) 1,92376 cm e) 1,92953 cm

229.- El perode () del pndol simple de la figura ve donat per

=2(l/g), on l s la longitud del fil dalumini (Al = 2,4510-5
C-1) i g s la gravetat en el lloc de l'experiment (9,81 ms-2). El l
perode sutilitza com a propietat termomtrica per definir una
escala lineal de temperatures Celsius. Si la longitud del fil a
0oC s d1 m, quina temperatura marca el termmetre quan el
perode s de 2,007 s?
Nota: Feu servir laproximaci lineal ex 1+x

a) 194,9 oC b) 38,0 oC c) 81,7 oC d) 50 oC e) 20,2 oC

133.- El dispositiu de la figura est format per una barra de ferro i un ndex que permet
mesurar langle . A 0oC, la barra de ferro t una longitud de 50 cm i lndex est en
posici vertical (=0). Langle sutilitza com a propietat termomtrica per construir
una escala lineal de temperatura. Si es calibra entre el termmetre entre 0 i 100C,
determineu la diferncia de temperatura entre la temperatura de lescala de gas ideal (tgi)
i la mesurada pel termmetre (t), s a dir t=tgi- t, quan la temperatura en lescala de
gas ideal s de 70C.
Dada: Coeficient de dilataci trmica isobric del ferro =910-5K-1.

a) t= -12.396oC
b) t= -23.438oC
Index
c) t= 0
d) t= -0.264oC Ferro 1 mm
e) t=-59.423oC

Coeficients trmics- variacions de volum

12.-Tenim 1 l d'alcohol etlic a 0 C i 1 atm. El coeficient de dilataci cbica val 7510-5
C-1. El coeficient de compressibilitat isotrmica val 11510-6 atm-1. Es cert que:

a) Mantenint la temperatura constant i augmentant la pressi fins a 3 atm, el volum

augmenta 0,23 ml.
b) Mantenint la temperatura constant i augmentant la pressi en 2 atm, el volum
disminueix 0,23 ml.
c) Mantenint la pressi constant i passant a 20C, el nou volum val 1,020 l.
d) Mantenint la pressi constant i passant a 30C, el volum augmenta 25,2 ml.
e) Passant a 20C i augmentant la pressi fins a 3 atm, el volum augmenta 12 ml.

63.- Una esfera dun material de coeficient de dilataci cbica 510-5 K-1 i de coeficient
de compressibilitat isotrmic 10-6 atm -1 est a 1 atm i 20 oC. Lesfera es recobreix
dINVAR, un material de coeficients de dilataci cbica i compressibilitat nuls en el
domini de temperatures i pressions de treball. Si saugmenta la temperatura del conjunt
fins a 40 oC, la pressi final de lesfera ser:
a) p=1.05 atm b) p=1.4 atm c) p=0.4 atm d) p=1001 atme)Cap de les anteriors
68.- Un cert volum de lquid de compressibilitat isoterma 10.18710-5 atm-1 es
comprimeix a temperatura constant (10 oC) des de pressi atmosfrica (1 atm). Quina
haur desser la pressi final per a que la disminuci del volum del lquid sigui dun 3%
?
a) 300 atm b) 10785atm c) 10783 atm d) 344 atm
e) 291 atm

97.- Un material t un coeficient de dilataci trmica isobric de 1510-5 K-1 i un

coeficient de compressibilitat isotrmic de 3010-7 atm-1. Un volum inicial de 50 cm3
daquest material es troba inicialment a 300 oC i a 1 atm. Quina haur dsser la pressi
a la que sha de sotmetre el material si volem que a laugmentar la temperatura fins a
400 oC el seu volum no canvi?
a) No s possible que el volum resti constant.
b) 5001 atm
c) 210-4 atm
d) 51 atm
e) 210-2 atm.

184.- Una quantitat de mercuri a pressi normal i a 0C t una densitat de 0 = 13,60

g/cm3. Suposeu que el coeficient de dilataci cbic s = 1,8310-4 C-1 i el coeficient
de compressibilitat s = 7,9110-6 atm-1, i que tots dos sn constants. Si es produeix un
increment de temperatura de 10C i un augment de la pressi en 460 atm, s cert que:

a) La densitat final s de 13,67 g/cm3

b) La variaci relativa de densitat respecte al valor inicial s de +0,181%
c) La densitat final s de 13,57 g/cm3
d) La variaci relativa de volum respecte el valor inicial s de +0,18%
e) La variaci relativa de volum respecte el valor inicial s de +0,55%

206.-Tenim 1000 grams de mercuri a 40 oC i 1 atm. Per al mercuri, els seus coeficients
piezotrmic i de compressibilitat isotrmica se suposaran constants i de valor 4,6102 K-
1
i 3,910-12 Pa-1, respectivament. Per la massa de mercuri donada s cert que (preneu 1
atm = 101300 Pa):

a) Si lescalfem fins a 100 oC a pressi constant, laugment relatiu del seu volum ser
del 0,109 %.
b) Si, a temperatura constant, el sotmetem a una pressi de 5000 atm,
laugment relatiu de la seva densitat ser del 0,197%.
c) El seu coeficient de dilataci isobrica, en les condiciones inicials, ser 1,810-5 K-1.
d) El seu coeficient de compressibilitat isotrmica tamb es pot expressar com 5,2010-5
(mm Hg)-1.
e) El seu coeficient de compressibilitat isotrmica ha de ser negatiu.

263.- Un metall de coeficient de dilataci cbica 5,0x10-5 C-1 i coeficient de

compressibilitat isoterma 1,2x10-6 atm-1 es troba, a una pressi d1 atm, envoltat duna
coberta gruixuda dInvar, que podem considerar amb coeficients de dilataci i
compressibilitat menyspreables. Podem afirmar que:
a)Si augmenta la temperatura del metall de 20 a 32 C, la pressi que exerceix lInvar
sobre el metall passa d1 atm a 501 atm.
b)Si lInvar pot resistir una pressi mxima de 1200 atm, el canvi de temperatura que
pot assolir el metall s prcticament nul.
c)Falta conixer el coeficient piezotrmic per determinar qualsevol canvi de temperatura
i pressi del metall.
d)Si augmenta la temperatura del metall de 20 a 32 C, la pressi que exerceix lInvar
sobre el metall passa d1 atm a 120 atm.
e)Si lInvar pot resistir una pressi mxima de 1200 atm, la disminuci mxima de
temperatura que pot patir el metall s de 28,8 C.

277.- Un lquid es sotms a la mateixa variaci de densitat mitjanant dos processos

independents. En el primer procs el lquid a 25C i amb densitat 0 experimenta un
procs isobric fins a 30C. En el segon procs el lquid arriba al mateix estat final que
en el procs anterior a partir dun estat inicial amb densitat 0 i temperatura 29C. Si pel
lquid el coeficient de dilataci isobric val 10-4 K-1 i el de conpressibilitat isotrmic val
10-7 atm-1, la variaci de pressi que ha experimentat en el segon procs ser:
a) p= -5000 atm
b) p= 4000 atm
c) p= 0 atm
d) p= 5,05 108 Pa
e) p= -3,04 106 Tor

293.-Un termmetre de mercuri en vidre consta dun dipsit esfric de 0,6 cm3 i dun
tub capillar d1 m de llargria i d1 mm2 de secci, ambds a 0C. A aquesta
temperatura (0C) i pressi atmosfrica, el mercuri omple exclusivament el dipsit de
vidre. A 50C el mercuri, sobre el que actua un certa pressi en el capillar, arriba fins a
una alria, mesurada des del dipsit, de 2,5 mm. La pressi que actua sobre el mercuri
a 50C s:

a) p= 49,92 atm b) p= 47,83 atm c) p= 40,75 atm d) p= 45,72 atm e) p= 42,58

atm

Nota: No feu servir laproximaci lineal. Dades: V= 210-6 K-1; Hg= 1,8310-4 K-1;
Hg= 10-4 atm-1
310.- Una substncia de massa 1,0 kg t una densitat de 5,0 gcm-3 a una temperatura de 10
C i a una pressi de 1 atm. Se sotmet a un canvi de pressi des d1 atm fins a 1001 atm i a
un augment de temperatura de 8 C. Sabent que els seus coeficients trmics = 5,0x10-4 C-
1
i = 4,0x10-6 atm-1 romanen constants en lanterior rang de pressions i temperatures,
podem afirmar que:
a) El seu volum disminueix un 0,4%.
b) El seu volum augmenta un 0,4%.
c) El seu volum es mant constant.
d) La seva densitat augmenta un 0,2 %.
e) La seva densitat disminueix un 0,8%.

324.- Un lquid que es troba inicialment en un estat definit per les variables ( P0, V0, T0)
experimenta una compressi isotrmica fins a un estat a pressi P1 i volum V1 seguida de una
expansi isobrica fins a un estat (P1, V0, T1). Si la diferncia de temperatures T1-T0 s de 5 K,
la variaci de pressi P1-P0 ser de:
a) 380000 Tor
b) -100 atm
c) 5000 atm
d) -5000atm
e) No es pot calcular sense conixer el volum V1.
Dades: Coeficients trmics = 10-5K-1, =10-7 atm-1 .