ASAMBLEARISME I TOMA DE DECISIONS PER CONSENSO

El consens s un procs de presa de decisions en grup. s un mtode pel qual la totalitat d'un grup
pot arribar a un acord. Les iniciatives i idees del mateix / com a participants s'agrupen i sintetitzen
en una decisi final que resulta acceptable per a tot / as. Per mitj del consens, no noms es arriben
a solucions millors, sin que tamb es promou l'enfortiment del sentit de comunitat i confiana.
La votaci s un mitj per el qual es selecciona una alternativa entre diverses. El consens, per
contra, s un procs de sntesi de molt diversos elements. La votaci s un model per "guanyar" o
"perdre", en el qual es troba ms preocupat pel nombre de vots que hem de assolir per guanyar, que
en la qesti en si. La votaci no t en compte els sentiments o les necessitats individuals.
Mitjanant el consens es pot i s'ha de treballar sobre les diferncies per aconseguir una posici
satisfactria per a totes les parts. Pot ocrrer que la visi d'alg o les seves conviccions
aconsegueixin influir sobre tot el grup. No es desaprovecha cap idea, cada aportaci individual es
considera com una part de la soluci. Un grup que utilitza el consens pot utilitzar altres formes de
decisi quan sigui oportuno; Sin embargo, qualsevol grup que hagi adoptat el model de consens
utilitzar el procs per a qualsevol assumpte en qu hi hagi una forta crrega tica, poltica, moral,
etc.
El consens no significa que tot el mn pensi que la decisi presa s indudablemente la millor
possible, ni tan sols est segur de qu funcioni. Significa en canvi que al haver pres aquesta decisi,
ning sentia que la seva postura al respecte va ser malinterpretada o que no va tenir ocasi de
defensar-la.
Consens significa:
A) un acord general,
B) un procs per assolir aquest acord. La presa de decisi per consens tracta bsicament del procs.

La presa de decisi per consens tracta de denigrar el paper de faccions o partits i promoure
l'expressi de voces individuals. El mtode tamb augmenta la probabilitat de solucions imprevistes
o creatives a juxtaposar idees dismiles, ja que busca minimitzar l'objecci; s molt popular en
organitzacions voluntries, on les decisions es porten a terme quan generalment existeix una
aprovaci mplia. El mtode de consens s desitjable quan s improbable forar el compliment de la
decisi, igual que si cada participant adopti independentment la mateixa decisi unnime.

Al igual que qualsevol decisi grupal, la presa de decisi per consens pot eliminar els que no estan
presents en el debat, ja que no es pot esperar que aportin alguna cosa a les noves mesures que es
proposen (encara que poguessin haver-hi Tenia l'oportunitat d'aportar alguna cosa a les alternatives
prvies al debat). Per tant, la majoria dels sistemes de presa de decisi per consens posen especial
mfasi en la participaci.
Hi ha tres aspectes clau que tendeixen a definir un tipus particular de presa de decisi per consens:
1. el grau d'acord o unanimitat requerit;
2. El temps de presentaci, inclosa la divisi del temps entre assumptes urgents versus importants.
3. L'immeditat de l'acci, incls el seguiment que sorgeix de dissidents, i el reclam a les propostes
de la majoria que pren actuaci preferent sobre les objecions minoritries.
Durant la discussi es llana una proposta de soluci. Es fan esmenes i modificacions en el seu
transcurs o es retirar si sembla que no condueix a cap part. Durant aquest perode de discussi s
important articular les diferncies amb claredat. s responsabilitat d'aquells que busquen problemes
amb una proposta o oferir alternatives.
El dret fonamental del consens s que tots siguin capaos d'expressar-se amb les seves prpies
paraules i per voluntat prpia. La responsabilitat fonamental del consens s aconseguir que altres
tinguin dret a parlar i fer-se sentir. La coaccin i el sacrifici de la prpia opini quedaran substituts
per alternatives creatives.
Quan una proposta sembla que ha estat entesa en la seva totalitat, i ja no es sollicita canvi algun, el
o el moderador que modera la reuni pot preguntar si hi ha alguna objecci o reserva. Si no hi ha
objecions, es demana el consens. Si davant aquest tampoc no hi ha objecions, desprs d'un moment
de silenci, la decisi s'ha pres.
Quan sembli que s'ha aconseguit el consens, s de gran ajuda que alg repeteixi la decisi perqu
tot el mn tingui clar qu s'ha decidit.

COSES QUE TRENQUEN LES POSSIBILITATS DEL ASAMBLEARISME I LA TOMA DE

DECISIONS PER CONSENSO

ACTITUDS QUE FAVORECEN EL LIDERATGE.

En tots els grups es fa en major o menor mesura el fenomen del lideratge. Saberlo reconixer,
assumir i enfrontar-ho amb maduresa s el primer pas per iniciar un procs assembleari en el qual
progressivament tots els membres vagin adquirir independncia i criteri propi.
Aqu hi ha algunes de les actituds que denoten la presncia d'un liderat exercit de forma
irresponsable i immadur. El que segueixen sn alguns dels problemes dels que hem de prendre
conscincia: sn actituds que observem en els nostres grups i que hem de tractar d'evitar:
Acaparar la escena: parlant massa temps i massa alt, en ocasions amb gesticulaci excessiva.
Solucionar els problemes: donant continuament solucions i respostes a totes les qestions que
sorgeixen abans que altres han tingut l'oportunitat de contribuir.
Sentar ctedra: donant les prpies opinions com la ltima paraula en la discussi, freqentment
agreujant-lo amb la postura del cos i el to de veu

Quisquilloso: assenyalar els menors defectes en les manifestacions fetes per altres i fer constar
l'excepci a cada generalitat.
Repetitiva: dir d'altra manera el que s @ acaba de dir de forma totalment clara.
Llamar l'atenci: utilitzar tota classe de dramatismes per ser el centre de l'atenci.
Aires de superioritat: "jo abans pensava tamb aix, per ara ...". "Com s possible que digui que ..."
No saber escoltar ni escoltar: formula respostes desprs de les primeres frases d'altres sense escoltar
res ms. Intervenir rpidament a la primera pausa realitzada.
Inflexibilitat: obstaculitzar la presa de decisions, alegrant no estar d'acord fins als ms mnims
detalls.
Evitar sentiments: intelectualitzar, refugiar-se en la passivitat o fer xats quan s el moment
d'expressar sentiments personals.
Condescendncia i paternalisme: "Has d'afegir alguna cosa?"
Voler estar present en tot: assumir tasques abans que altres hagin tingut l'oportunitat de ser
presentats.

COSES QUE AUMENTEN LES POSSIBILITATS DE L'ASAMBLEARISME I LA TOMA

DE DECISIONS PER CONSENS

ACTITUDS QUE CONSTRUIXEN ASSAMBLEA

1) SE PUNTUAL. El temps dels altres assistents no s menys estimable que el teu. s una falta de
consideraci molt gran fer-los esperar. Moltes reunions fallen per no comenar a l'hora. Desprs
vnen les rastres i la falta de serietat; Tot perqu va haver-hi qui va arribar tard, donant aix
l'impressi de falta d'inters per la reuni.
2) ESCOLTA SENSE INTERRUMPIR. Noms la persona que dinamitza o modera la reuni pot
posar fi a una discussi, aix com acortar una intervenci que s'allarga massa. Quan en una reuni
s'interrompi un @ s un altre, no avana i falla la dinmica del grup.
3) ESCOLTA AMB SIMPATIA a qui exponen opinions diferents a les vostres. Oir els parers d'altres
s la millor idea d'enriquir les teves idees. Aix, quan et toque hablar a tu podrs acertar millor amb
la soluci del problema que s'ha plantejat.
4) REFLEXIONA ABANS DE PARLAR. Siempre es juzga a un @ per les seves paraules; Per aix,
mai haureu d'expressar-vos amb frases incorrectes o ofensives. Es pot molt b mostrar
disconformitat amb un @ o vari @ s del grup sense ferir-te.
5) NO PARLAR SINO ABANS DE DIR ALGUNA COSA QUE TINGA A VORE AMB EL QUE
SESTE PARLANT. Aix vol dir que cal deixar de costat les paraules intils. I una altra cosa: ser
breves t molt de mrit i s una cosa difcil, per molt profitosa.
6.-NO CRITIQUES, ALMENYS QUE TINGUES RAO. Fer una crtica s, amb freqncia, la
millor manera de guanyar enemics. La crtica ha de ser irreprochable i ha de ser seguida sempre de
la seva soluci constructiva.
7.-COMPROMETETE A PRENDE LES RESPONSABILITATS.
Menys d'aix s l'assistir a les reunions. El que val s el treball que un @ proposa fer al sortir de la
reuni.
8.-SINCERITAT.
Debes sempre expressar el teu pensament, qu vull dir, amb tota honradesa durant la reuni. No
esperes a la sortida per dir aquesta cosa que conv fer, o per criticar all que es va dir a la reuni.
Desprs de la reuni ja no queda altra soluci que realitzar l'acordat.

PASOS DEL PROCS DE DECISI CONSENSUADA COLECTIVA.

1) DEFINICI DEL PROBLEMA O CONFLICTE PER LES PERSONES AFECTADES.

-Hi ha acord en qu i com es modera?
-Todels, estem d'acord en abordar aquesta qesti ara?
-Disponem de tota la informaci necessria?
-Cual s el problema en qesti?
2.- SIGNIFICACI EMOCIONAL DEL PROBLEMA O CONFLICTE PER A LES PERSONES
IMPLICADES.
-Tot conflicte involucra sentiments, inquietudes, estimats ...
-Si tots anem a prendre una decisi collectivament i assumirem desprs les responsabilitats, s
important que diguin com el tema afecta els sentiments de cada un.
-Hi ha molts mitjans per que afloren els sentiments: rodes, jocs...
3.-CREACI DE POSSIBLES SOLUCIONS.
- Es formulen propostes per evitar, en la mesura del possible, la influncia dels dirigents.
4.-SELECCI I SNTESI DE LES PROPOSTES.
-Expuestas todas las ideas, es tracta d'ajustar-les, integrar-les, combinar-les, etc., per aconseguir una
o diverses propostes ben treballades i realitzables.
-Ha d'esforar-se a incorporar els punts de vista de totes les persones.
- Hi ha mtodes que ajuden: grups petits, peceras, puntuaci de prioritats, expressi de signes
valoratius, etc.
5.-TOMA DE LA DECISI.
-Si al final hi ha diverses propostes alternatives per triar, s necessari fer una primera prova del grau
d'acord que planteja.
-Existeixen 4 NIVELLS DE CONSENS:
A .- "Estic d'acord".
B .- "No s perfecta per val".
C .- "No em opongo a un que ho fas, per no em considero implicad @"
D.- "Jo opongo a que et portis a terme". VETO.
-Slo el veto bloqueja el procs i obliga a tornar a comenar o deixar-ho. En cas contrari, la decisi
est presa.
6) ASPECTES PRCTICS. REPARTO DE RESPONSABILITATS CONCRETES PER A LA
REALITZACI DE L'ACORD.
7) AVALUACI DELS RESULTATS.
GRAUS DEL CONSENS

Existeixen 4 NIVELLS DE CONSENS:

A) "Estic d'acord" amb la decisi presa per l'assemblea.
B) "No s perfecta per val".
C) "No em oposse a que se prenga aquesta decisi, per no em considero implicat / a" en la decisi
presa per l'assemblea.
D) "Jo moposse a que et portis a terme". Es veta la decisi adoptada per l'assemblea.

NIVELLS D'UNANIMITAT I DE VET

Unanimitat menys un (o U-1), requereix que tots els participants menys un per recolzar la decisi.
L'individu dissident no pot bloquejar la decisi, encara que pot prolongar el debat (per exemple, per
un obstruccionista). L'opositor pot ser el continu monitor de les implicacions de la decisi, i la seva
opini sobre els resultats de la decisi pot ser sollicitada en un futur futur.

Unanimitat menys dos (o U-2), no permet que dos participants puguin bloquejar la decisi, per
tendeix a encobrir ms fcilment el debat d'un sol disident. El parell de dissidents pot presentar
opinions alternatives del que est malament en la decisi en consideraci. Al enfocar-se en un parell
dissident i localitzar menys temps a llops solitaris o consens literaris, un sistema U-2 tendeix a
formar relacions ms fortes entre aquells que es troben a si mateix sols o en una illa. El parell de
participants es pot encarregar-se de trobar una base comuna per convncer un tercer que es troba en
un bloc dissident. Si el par s incapa, en un lapse de temps, de convncer a un tercer perqu es
quedi una, es considera que els seus arguments no sn convincents, immadurs o d'inters personal.
Si dos persones disienten contra alguna mesura comuna, s ms com que la discussi entre ells
pugui estendre's a tercers parts fcilment, ja que la mesura est parlada i illustrada.

Unanimitat menys tres (o U-3), el sistema reconeix l'habilitat de tres o ms participants per
activament bloquejar una decisi. Per aix, U-3, i un menor grau d'unanimitat, solen estar opacats
amb mesures estadstiques d'acord, com: 80%, mitjans ms una sigma, dos teros, ms de la meitat
(la majoria). Tals mesures no encajan amb la definici de consens.