FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA

PROTENES:
Molcula molt gran. Sn espcie especifiques, sn niques en els humans.
Perqu estan construdes a partir de la informaci dels nostres gens (ADN). Per
aix entre humans sn diferents. Sn molt diverses, tenen funci estructural. Sn
transportadores. Cataltica: funci nica per a elles (enzins son protenes). Els
enzins sn necessaris perqu es produeixin les reaccions necessries per al
funcionament. Totes les reaccions de lorganisme. Missatgers qumics: porten
informaci.
Les protenes estan formades per molts aminocids. Els 20 aminocids no shan
de saber!!!. 10 dels quals sn essencials, s a dir, que el meu organisme es
incapa de sintentitzar-los. Lnica manera que puc tenir-los s ingerint-los. Tots
ells tenen en com alguna part. Els troben en la nostra dieta, per aix s
important menjar de tot. Per construir una protena es confrontar el grup cid amb
lamina. Enllaos peptdics.

Enzim: protenes amb funci cataltica. Sn importants per a al vida. Les funcions
del meu organisme es duen a terme en temperatures concretes i es posen a la
temperatura adequada. Necessito els enzims perqu es duen a terme aquestes
reaccions. Normalment perqu passi una reacci necessito que les molcules es
trobin.
Grfic: quan jo vull que es dugui a terme una reacci necessito que algu redueixi
la quantitat denergia. Ex: si jo no tingues un cert enzim hauria de pujar
moltssima energia, aix que amb lenzim no necessito tanta energia.

Facilita que es duguin a terme les reaccions biolgiques. Ho fan fent que dues
molcules sajuntin. T un espai especfic perqu les dues molcules es trobin,
sapropin i reaccionen i seguidament sacaben alliberant. Perqu funcioni
necessitem cofactors (i per exemple). Tamb els coanzims (lpids). Els
cofactors fan que sobri la protena i entrin substncies. Un altre font dacci: a
vegades hi ha dficits.
Evidentment quan parlem de protenes sn molt grans i ens referim a elles com
molcules que es poden organitzar en diferents nivells. El ms simple per definir
una protena es quants aminocids tenim, com son i en quin ordre. Interactuen
entre elles. Tercera: est tamb relacionada amb les interaccions, per encara
hi ha ms. Nivell destructuraci important: estructura quartenaria: vol dir que
jo tinc diverses cadenes amb diferents protenes que sassocien entre elles. Sn
diferents. A la profe li interessa molt que ho recordem. Diferentes subunitats que
es relacionen entre elles.

NUCLETIDS:
ltim grup de biomolcules. Estructures formades per un sucre (5 carbonis) en
forma ctrica. Estructura complexe nitrogenada (varis grups de nitrgens). Com
a elements individuals perqu tenen funci de transporta energia, poden portar
senyals a nivell intracellular, porten senyals dintre de les cllules. Els nucletids
formen part dels cids nucleics. Es relacionen entre elles.
Les priques sn ms complexes. Les priques i les pirimidinca es relacionen
entre elles.

A vegades algunes reaccions necessiten nucletids especfics i es trenca el

fosfat.
Les emmagatzemo en forma de ATP perqu trenco algo??molcula?? per
obtenir energia per obtenir una reacci.

CIDS NUCLEICS:
Estan organitzats en nuclis. Sn unes molcules molt estables i tenen como a
funci principal emmagatzemar i transmetre la informaci gentica. La nostra
identitat con a espcie resideix en els cids nucleics. Permeten variaci entre la
mateixa especia (altura, nivell conductual...).
Petits canvis en aquestes estructures ens permeten parlar devoluci. All que
era ms beneficis per a nosaltres, per a poder evolucionar. Aquesta info de
nosaltres acaba sent la protena.
Nivells dorganitzaci: Dintre de la e. Primria puc saber quin tipus dcid s. (la
seqencia de nucletids). Terciria: replegament de les cadenes.
La complementarietat entre bases s la base de la gentica (codi gentic).

2 tipus cids nucleics:

1) ADN: sucre que porta cada nucletid. Est formar per una doble
cadena. Bases nitrogenades. El troben al nucli de les cllules, s el llibre
 dinstruccions del meu organisme. Porta la info. I tamb troben en els
mitocondris (menys freqent). Es lrgan ms eficient de la cllula per
trobar energia s el mitocondris.
2) ARN: cadena senzilla. Forma protenes. Si que hi ha estructures
secundries.