El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

i
1,30 DIMECRES
20 DE GENER DEL 2016
CONSELL DE CENT 425-427
BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
www.elperiodico.cat
www.grupozeta.es
DIRECTOR
ENRIC HERNNDEZ

20
dc.

PER A GENT COMPROMESA

REUTERS / MARKO DJURICA

Lhivern
dels
refugiats
Europa endureix
la seva poltica davant
la pressi migratria
TEMA DEL DIA

3Pgines 2 a 5 i editorial

Famlies demigrants caminen a prop de la frontera de Macednia, ahir.

RESPOSTA DIGLESIAS AL BLOQUEIG DEL PP I EL PSOE PANORAMA

3Pgines 14 a 18 i editorial

Podem noms tindr un

grup, per plurinacional
En Com Podem tindr veu prpia com a Els quatre diputats de Comproms no
agrupaci per eludir el reglament del Congrs accepten lacord i amenacen danar al Mixt

Grans cues
davant de
Wonder Mor Ettore
Scola, ltim
Justcia per
Un fenomen
editorial que representant
la paperassa de la comdia
antipederstia compleix
tres anys italiana
3Noms una oficina a
3El director dUna jornada
tot Catalunya expedeix
particular va traspassar
certificats de penals
a Roma als 84 anys
PRIMERA FILA
COSES DE LA VIDA 3Pgines 46 i 47
3Pgines 28 i 29 PRIMERA FILA 3Pgina 53
 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DIMECRES
6 20 DE GENER DEL 2016

Editorials Lopini del diari sexpressa noms als editorials.

Els articles exposen postures personals. Noms propis

Ni soluci digna ni equitativa

Natalia
Ponce
Exmodel
publicitria

L
es imatges ja no sn les dels trens ja deixava aquella xifra en una mincia. dels seus bns els refugiats per pagar-ne el EEEE
abarrotats de refugiats, les llar- Ara, en els primers 15 dies daquest any han manteniment. I encara hi ha aquells que in-
gues i atapedes files de persones arribat ms de 23.000 persones i el flux no tenten pescar vots a costa de la crisi. Tot el La jove colombiana s un referent
en cam pels camps dEuropa o la saturar. que Schengen simbolitza per a la Uni est al seu pas pel seu coratge desprs
trgica dAylan, el nen mort a la La falta duna poltica europea digna trontollant. que fa gaireb dos anys fos atacada
platja. Les imatges sn unes altres, files esfi- daquest nom amb el fenomen de les migra- No hem sabut donar soluci a un desafia- amb cid per un pretendent. El seu
activisme ha aconseguit que el Go-
lagarsades de gent que desafien el fred i la cions, i en particular dels refugiats que fu- ment que hauria de remoure les conscinci-
vern de Colmbia hagi aprovat una
neu. Per la realitat no ha canviat. La crisi gen de la guerra i de la persecuci, deixa la es perqu es tracta dun desafiament dhu-
llei que endureix la pena per a
continua oberta i Europa no s capa de do- responsabilitat als Estats membres, i s aqu manitat. s un repte que t centenars de mi-
aquestes agressions. 3Pg. 12
nar una soluci que sigui digna per als refu- on la UE est perdent els seus valors ms pre- lers de cares i ulls. El subjecte no s una
giats i equitativa per als membres de la UE. ats. Uns pasos aixequen murs i barreres a entitat financera o agrcola o industrial de
Una demostraci palmria daquesta inca- les seves fronteres. Altres pretenen espoliar difcil visualitzaci. El subjecte sn perso- Klaus
pacitat s el fracs del que Brusselles consi- nes, com qualsevol de nosaltres. Per no sa- Schwab
derava el seu pla estrella per repartir 160.000 ber, ni tan sols sabem ser egoistes. Perqu, President del
persones entre els pasos membres. Lesque- amb una elevada esperana de vida a Europa Frum de Davos
ma ha fracassat. Molts pasos han oblidat el Amb els refugiats, la UE i amb unes taxes de natalitat que estan lite-
seu comproms dacollida. No funcionen ha mostrat la seva incapacitat ralment per terra (Alemanya s el pas euro- EEEE
tots els centres de registre i identificaci peu amb lndex ms baix, mentre que
anunciats. Per si aix s greu encara ho s i est perdent, a ms, Portugal, Itlia o Espanya no estan gaire Aliena a laugment de les desigual-
ms lescs sentit de la realitat. Quan es va els seus valors ms preats lluny), com podem esperar crixer? Qui tats al mn, la cita que els poders
econmics internacionals celebren
crear lesquema per a la reubicaci, el nom- contribuir a pagar les nostres pensions en
bre de refugiats arribats a territori europeu un futur no gaire lluny? anualment a Sussa t com a lema en
aquesta edici la nova revoluci in-
dustrial que sacosta, sense valorar
crticament els seus aspectes ms ne-

Adu als quatre grups de Podem gatius. 3Pg. 24

Rafael

A
l lmit del temps reglamentari, dans, emparats en el reglament de la que els socialistes bascos i catalans man- Catal
dues de les tres coalicions que es Cambra, ha dinamitat tota possibilitat. tinguessin el grup propi de les dues prime- Ministre
van presentar en aliana amb Tant li fa que la nit electoral el mateix Go- res legislatures. de Justcia
Podem, les de Catalunya i Gal- vern reconegus els resultats dels quatre Malament comena lpoca del canvi
cia (En Com Podem i les Mare- grups per separat o que Felip VI els hagi cri- quan una realitat que t personalitat pr- EEEE
es), han acceptat constituir-se com a grup dat a consultes de manera independent: si pia als seus parlaments autonmics no pot
La saturaci de lnica oficina de
nic al Congrs, mentre que els quatre di- moltes vegades sha utilitzat la llei com a ser reconeguda a les Corts. Queda per veu-
Catalunya per obtenir el certificat
putats valencians de Comproms han deci- parapet per no buscar espais dacord, ara re, ms enll de pactes interns dltima ho-
de penals pels professionals que
dit excloures. Malgrat que la formaci de s un reglament. Un text, recordem-ho, ra, el sentit real que el nucli de Podem do-
tracten amb menors denota una
quatre grups era una de les principals apos- modificat a principis dels anys vuitanta, nar al terme confederal del grup. En qui- pssima organitzaci per part de
tes electorals de Podem, loposici dels al- quan es van aprovar lleis i normes ms uni- na forma es veur aquesta pluralitat en els lAdministraci central quan no va
tres tres grans partits PP, PSOE i Ciuta- formistes que van impedir, per exemple, grans debats que ens esperen. sobrada de prestigi. 3Pg. 28

Animus iocandi Ferreres Sergi

Roberto
Futbolista

EEEE
Si es busca un jugador polivalent a
la plantilla del FC Barcelona, el
nom del centrecampista de Reus
apareix a primera fila i molt desta-
cat. Aquesta temporada ha cobert,
en algun partit, set de les 10 posici-
ons de camp. 3Pg. 41

R. J.
Palacio
Escriptora

EEEE
Lautora nord-americana, amb la se-
va novella Wonder, que t com a pro-
tagonista un nen amb una malfor-
maci a la cara, sha convertit en un
fenomen a lestar a la llista dels 10
llibres ms venuts en catal per ter-
cer any. 3Pg. 46
 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DIMECRES
46 Connexi a internet: http://www.elperiodico.cat 20 DE GENER DEL 2016

Primera fila icult

Dxit de vendes a material educatiu

El fenomen de
LAIA FONT produt a Catalunya, on molts cen-
BARCELONA

U
tres educatius han recomanat i
n nen amb una malforma- treballat la novella a les aules. No-
ci a la cara, causada per ms aqu se nhan venut gaireb

Wonder
una malaltia gentica,
que als 10 anys posa per
primera vegada els peus a lescola.
Aquesta s la histria de lAugust, el
protagonista de la novella Wonder /
La leccin de August (La Campana / Nu-
be de Tinta), de R. J. Palacio. La prime-
ra obra de lescriptora nord-ameri-
cana, que sha convertit en un xit
de vendes des de la seva publicaci el
2012, segueix a la llista dels 10 lli-
bres ms venuts en catal per tercer
100.000 exemplars en catal, grci-
es en gran part a la tasca dacompa-
nyament de lobra que ha fet ledito-
rial La Campana.
DRAMA EN TO DE COMDIA / Sn diversos
els factors que expliquen lxit de
Wonder. Per comenar, sha de desta-
car la capacitat de Palacio per pre-
sentar un drama en to de comdia,
per acabar transmetent en el fons
ms tendresa que tristesa. Per la

La novella de R. J. Palacio fa tres anys que est entre els llibres any consecutiu.
El fenomen va comenar als Es-
causa de lacollida entre els lectors
catalans t, sense cap dubte, noms i
juvenils ms venuts de Catalunya per la seva utilitzaci a classe tats Units, on el llibre s lectura obli-
gatria en moltes escoles, i sha re-
cognoms. Encara que hi va haver res-
senyes positives des del primer mo-

la visi dels estudiants i els professors

LAIA FONT
vol problema lafronta i el supera,
costi el que costi.
Tots ells coincideixen que el que
realment dna color al llibre s la
narraci a travs de diferents veus.
Entre tots els personatges que apa-
reixen, la majoria daquests joves
lectors destaquen la Via, la germa-
na gran de lAugust. La Via s un
personatge amb qui tidentifiques
rpidament per moltes de les si-
tuacions que viu a linstitut, argu-
menta lAina.
Per quan es parla del Julian, la
majoria no entn el motiu de la se-
va maldat. La Maria, lnica de tots
cinc que ha llegit El captol del Julian,
explica que aquest personatge es
veu de manera diferent desprs de
la segona novella. El Julian s do-
lent per en el fons veus que tamb
t motius per ser-ho perqu la seva
vida tampoc s de color de rosa,
diu, convenuda que el llibre cen-
trat en lassetjador s necessari per
tenir una altra visi de Wonder.

Missatges diferents
Encara que la novella els ha trans-
ms un missatge diferent de tots
ells, coincideixen que pot ser una
33 A debat 8 Maria Font, Aina Prat (darrere), Nil Prats, Jofre Canals i Anna Bella van Schaik, estudiants de Prats de Lluans que han llegit Wonder. bona forma dabordar lassetja-
ment escolar i de fer-los reflexio-
nar sobre alguns dels seus actes.

Reflexions de cinc joves

Sense voler-ho, fent algun tipus
de comentari, tots hem sigut algu-
na vegada el Julian, comenta la
Maria. De la mateixa manera que
alguna vegada tamb tots hem si-
La majoria dels lectors han recomanat la novella a altres companys i consideren que hauria gut lAugust, afegeix, referint-se
als moments en qu poden sentir-
de ser obligatria a lESO H Coincideixen que s una bona manera dabordar el bullying se com el diferent del grup.
Gaireb tots consideren que el
llibre hauria de ser lectura obliga-
L. F.
BARCELONA
conixer la novella a molts altres
alumnes.
judicis i que s important no deixar-
se portar per les aparences, expli-
Sense voler-ho, tria a lESO, excepte el Nil. Quan
tobliguen a llegir un llibre lacabes
La seva mare lhi va regalar per El personatge de lAugust s el ca Anna Bella. No obstant, el Nil i Jo- tots hem sigut alguna avorrint, crec que hauria de ser no-
Sant Jordi i ell va decidir portar- que ms els crida latenci, pel seu fre Canals, un altre estudiant de 4t ms una lectura recomanada i lle-
lo a linstitut per a les hores de lec- fsic, lgicament, per tamb per dESO, difereixen i destaquen altres
vegada el Julian. gir-lo per plaer, argumenta. De
tura. Quan el va acabar, va voler la seva forma de ser. Anna Bella van qualitats del protagonista. Per un I tots hem sigut fet, tots han recomanat la novella
que els seus companys tamb el Schaik, Maria Font i Aina Prat, com- costat, el Nil subratlla lhumor de de R. J. Palacio a companys, amics
llegissin, i amb aquesta intenci panyes de classe del Nil, coincidei- lAugust: Prenent-sho amb humor tamb lAugust i familiars. El Jofre fins i tot expli-
el va deixar all. Aix va ser com xen a destacar la valentia del prota- vol demostrar que, per ell, el seu ca que el llibre li ha servit per tenir
Nil Prats, estudiant de 4t dESO de gonista per afrontar un problema problema no s tan greu. Per lal- llargues converses amb els seus pa-
linstitut Castell del Quer de Prats com la seva malformaci. s un tre, el Jofre remarca lesperit de su- res sobre lassetjament escolar i el
de Lluans (Osona), va donar a clar exemple que tenim molts pre- peraci del protagonista: Qualse- concepte de ser diferent. H
 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

llibres DIMECRES
20 DE GENER DEL 2016 47

LLL
i dees
ment, el cop de sort
va arribar quan la fi-
tan narrats per per-
sones prximes a ell,
Lobra, que aborda blicar Plut / El juego de Christopher, la
histria de lamic de tota la vida de DOMINGO
lla de Pep Guardiola com la seva germana lassetjament escolar, lAugust, un homenatge al valor de Rdenas
li va passar el llibre al
tcnic perqu el lle-
o alguns amics. Lau-
tora va escriure pos-
ha arribat a les aules lamistat i lesfor per mantenir-la vi-
va. Hi pot haver influt tamb la qua-
sovint per petici dels
gs mentre vivien a
Nova York. Lexentre-
teriorment dos lli-
bres ms com a con-
mateixos alumnes
litat de la traducci al catal dImma
Falc. No s fcil parlar com un nen Lled o el
nador del Barcelona
va recomanar all la
novella al periodista
trapunt a la histria
principal: el primer,
El captol del Julian / La
de 10 anys davui, per ella ho ha
aconseguit, comenta Mart.
Wonder ha arribat a les aules, la
luxe a labast
Jordi Bast i aquest va historia de Julian, nar- majoria de vegades per petici dels

C
transmetre la reco- rat pel nen que fa as- mateixos alumnes. Encara que La onec qui no se sorprn de
manaci en el seu setjament escolar a Campana tamb ha facilitat que els res, igual que conec qui es
programa. Aix es va lAugust. En la pri- centres educatius optessin per tre- proclama vctima de la in-
convertir lobra en mera novella hi ha ballar aquest llibre a classe. Hem fmia universal. Quan hi ha motiu
un xit el Sant Jordi del 2013. un dolent, i aquest segon llibre fa estat a completa disposici de les per a la sorpresa i no hi ha assetja-
La novella explica una mateixa que ens posem en la seva pell, una escoles, per el nostre paper ha si- ment de cap gnere, estem davant
histria a travs dels ulls de diversos cosa que no sintenta mai, explica gut noms el doferir dues guies do- dues facetes de la insensatesa o de
personatges. Encara que el protago- Isabel Mart, directora de leditori- cents i una guia visual, explica la la bogeria. Emilio Lled conserva
nista s lAugust, molts captols es- al La Campana. Ara sacaba de pu- directora de leditorial. H intacta la capacitat de sorpren-
dres i mai sha sentit perseguit,
com el Quixot, per malvols en-
cantadors, a pesar dhaver patit, el
1987, una de les escandaloses es-
bandides de lendogmica univer-

Parlar de valors a classe

sitat espanyola. Al filsof avui li
han plogut els premis lltim, el
Princesa dAstries dHumani-
tats, per ni aquests afalacs ni la
seva edat, que est en els 88, lhan
apartat de la roda del pensar a fa-
El professor August Garca destaca lagilitat lectora, lhumor i els diferents punts de vista com a vor de la cultura com a nic espai
demancipaci humana.
claus de lxit H No treballa el llibre de forma acadmica, el llegeix i fa preguntes als alumnes Leducaci, el llenguatge, la
comunicaci, la transmissi del
MARC VILA
saber i la saviesa a travs de les-
L. F. criptura, la llibertat de pensa-
BARCELONA
ment i les seves amenaces, la his-
El llibre no tan sols ha robat el cor tria i la memria (dues formes
dels ms joves, sin que tamb ho danomenar la identitat indivi-
ha aconseguit amb els adults. s
el cas dAugust Garca, un profes-
sor de primria de lescola El Caste- s un intellectual
llot de la Mnia (Alt Peneds), que antidogmtic format en
desprs que la novella caigus per
casualitat a les seves mans va de-
el rigor tic i la solidesa
cidir esprmer-la al mxim a clas- cientfica
se. No treballo el llibre de mane-
ra estrictament acadmica, sin dual i collectiva), la interpreta-
com a lectura de plaer. Simplement ci del passat, el dileg i lamis-
el llegeixo en veu alta i desprs els tat sn alguns dels temes que tra-
faig preguntes o faig algun comen- vessen, entrellaant-se, tota la
tari, comenta Garca per explicar seva obra. Lled s un dels ltims
per qu no va utilitzar les guies que exponents duna tradici asset-
oferia leditorial. jada en aquest pas, la dels intel
La primera reacci dels seus lectuals antidogmtics formats
alumnes s de curiositat per la en la solidesa cientfica, el rigor
malformaci que pateix el prota- tic i lamplitud de mires de la
gonista, per rpidament se sub- Institucin Libre de Enseanza.
mergeixen en la histria, obviant La queixa vana o el pessimisme
aquesta caracterstica. Desprs de apocalptic sn aliens a aquesta
llegir, a poc a poc aprenen com tradici, arrelada en la potncia
s dimportant el llenguatge per inesgotada de la confrontaci de
expressar el que senten, detalla visions del mn, com aliens sn
el professor, que destaca levolu- el conformisme i la temptaci de
ci dels nens a mesura que es lle- 33 A classe 8 August Garca, llegint als seus alumnes Wonder, a lescola El Castellot de la Mnia. labandonament. I encara que la
geix el llibre. Encara que tamb felicitat (lassossec interior) a qu
hi ha silencis molt significatius,
aclareix el docent.
s un cant a la menta i que es tracti duna hist-
ria narrada des de diferents punts
que abans perqu el diagnostiquem
ms, i aix porta a banalitzar el pro-
tots aspirem sembla una ambi-
ci legtima, la malaltia social i
vida amb gratitud, de vista. Una cosa que sorprn els blema, diu referint-se a la qesti la corrupci que destrossa la vida
nens s que una mateixa histria del bullying.
Lestil de lautora a la consideraci es pugui viure de formes diferents Encara que el llibre serveix per
collectiva no pot deixar indife-
rent una conscincia lcida. Per
Aquest professor de cicle superior dels altres i a les explica Garca. Al capdavall, aix treballar alguns valors, Garca des- aix s possible elogiar la infeli-
(10 a 12 anys) destaca tres elements aprenen com s la vida; les mateixes taca que realment el va escollir per citat, perqu aquesta s senyal de
de lestil de lautora que han acon- petites coses coses les vivim i les veiem de formes lalegria que transmet la seva lectu- salut moral i estmul del canvi.
seguit que els nens senganxin a diferents. ra. Wonder s un cant a la vida amb Les paraules citades surten de
lobra: lagilitat lectora, amb cap- Lgicament, Wonder no s la so- gratitud, a la consideraci dels al- lElogio de la infelicidad, que sacaba
tols curts i un lxic no gaire com- luci a lassetjament escolar per s tres i a les petites coses que real- de reeditar juntament amb un al-
plex, el sentit de lhumor que evi- que pot ajudar a fer reflexions so- ment sn les importants, explica tre llibre dassajos illuminadors:
ta que resulti lacrimogen se sap bre conductes i conflictes de lesco- el professor per destacar que aix Fidelidad a Grecia (Valladolid, Cua-
riure de si mateix, oblidant-se ai- la. Les causes sn diverses. s molt s el que pretn transmetre als seus tro). No se mocorre millor tnic
x de les seves mancances, co- complex, per ara est ms present alumnes amb el llibre. H per deixondir la intelligncia. H