ECONOMIA DE LEMPRESA 1r BATXILLERAT

BLOC 1. Lempresa i la seva organitzaci

UNITAT 1. Lempresa i el seu entorn
1. Lempresa
- Empresa: unitat econmica que combina diferents factors de producci i
posa a disposici del pblic bns i serveis.
o *Factors de producci. Mitjans que sutilitzen en la producci de
bns: terra (recursos naturals), treball (temps i habilitat de les
persones) i capital (mquines, edificis...).
1.1. Funcions de lempresa
- Coordinar factors de producci. Ex.: recursos naturals, treball de les
persones, mquines, eines...
- Elaborar bns i serveis. Ex.: aliments, llibres, cotxes,
electrodomstics...
- Obtenir recursos econmics per a les persones o institucions que
intervenen en lactivitat empresarial.

1.2. Objectius de lempresa

- Obtenci de beneficis. Beneficis = Ingressos Despeses
- Creaci de valor. Ex.: si el valor creix, vol dir que el preu que pagaria
alg per comprar lempresa tamb creix.
1.3. Elements de lempresa
- Materials. Ex.: edifici o nau industrial, mobiliari, productes destinats a la
venda, matries primeres...
- Immaterials. Ex.: coordinaci de lequip hum, confiana que desperta
lempresa en els consumidors...
- Humans. Ex.: directius, administratius, venedors.

1
1.4. Lempresa i lempresari
- Empresari: persona que impulsa la creaci i el desenvolupament
dempreses i pren decisions sobre la seva gesti en condicions de risc.
o Funcions:
Planificar. Decidir quins productes i models ha de fabricar
lempresa, en quina quantitat ho ha de fer...
Organitzar. Assignar responsabilitats a cada persona,
coordinar les activitats...
Controlar la producci. Comprovar si els resultats es
corresponen amb les previsions, corregir els problemes
que vagin sorgint...
Assumir riscos. Si la seva apreciaci sobre el preu a qu
pot vendre s errnia no obtindr el benefici previst.
- Propietari:
o En una petita empresa, pot ser la mateixa persona que
lempresari.
o Una gran empresa, pot ser propietat de molts socis que deleguen
en altres les funcions de lempresari.
- Conflicte dinteressos (distribuci de beneficis):
o Els propietaris poden estar interessats en la distribuci de
beneficis entre els socis.
o Els empresaris poden estar-ho a reinvertir aquests beneficis per
tal daugmentar la seva dimensi.
1.5. Evoluci histria de lempresa
- Empresa primitiva (segles V al XV): base familiar, paper fonamental
lagricultura, dirigida directament per lempresari.
- Empresa comercial (segles XVI al XVIII): base simple, sorgeix a partir
de la burgesia, es dna una distinci entre la gesti de lempresa i la
seva propietat.
- Empresa capitalista (a partir del segle XIX, amb la Revoluci
Industrial): empresa complexa, dirigida per professionals assalariats,
producci de tot tipus de productes, societats annimes forma jurdica
ms caracterstica.
- Multinacionals:
o Avantatges. Creant ocupaci, transfereixen tecnologia, milloren
les exportacions.
o Inconvenients. Influeixen econmicament, polticament,
socialment i generen conflictes dinteressos.
o Ex.: telefnica, Mc Donalds...

2
2. Lentorn de lempresa
- Entorn de lempresa: factors sobre els quals no t una influncia
directa, per que condicionen la seva activitat.
Entorn general
- All que lempresa comparteix amb altres empreses, encara que es
dediquin a activitats diferents.
- Factors:
o Econmics: nivell de desenvolupament i capacitat adquisitiva
dels consumidors...
o Politicolegals: estabilitat poltica del pas, impostos del Govern...
o Cientificotecnolgics:
o Socioculturals: demografia, creences religioses, sistema
educatiu, actitud davant el treball, discriminacions...
o Mediambientals:
Entorn especfic: el sector dactivitat
*Sector dactivitat: conjunt dempreses que duen a terme la mateixa activitat
econmica i comercialitzen un producte igual o semblant.
- s lentorn que resulta ms prxim al sector dactivitat a qu pertany
lempresa.
- Format per:
o Provedors: proporcionen les matries primeres i els bns de
capital necessaris per a produir.
o Clients: persones que compren els bns i serveis produts per
lempresa.
o Competncia: resta dempreses del sector.
2.1. Responsabilitat social de lempresa
- Responsabilitat social de lempresa: integraci voluntria, per part de
les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves
operacions comercials i en les relacions amb els interlocutors.
- Exemples:
o Afavorir persones amb discapacitat (contractant 15%).
o Destinar 2% a equips per evitar contaminar.
o Viatge 2n de batxillerat a MADRID (empreses collaboradores en
el viatge).
2.2. Lempresa i el medi ambient
- Costos externs / Externalitats: poden ser positius (benefici poble
proper a lempresa) o negatius (contaminaci mediambiental).
- Externalitats negatives es produeixen quan, a partir de la producci o
el consum dun b, soriginen prdues de benestar per a persones que
no participen en al seva compra, la seva venda o la seva producci,
sense que rebin cap compensaci.

3
CONSEQNCIES
- Desenvolupament sostenible: aquell que satisf les necessitats del
present sense comprometre la capacitat de les generacions del futur pe
satisfer les prpies necessitats.
Recursos renovables: sn els que poden refer-se en un perode raonable de
temps (energia solar, elica, conreus agrcoles, boscos, bancs de pesca).
Recursos no renovables: sn aquells que no poden refer-se (carb, gas
natural, petroli).

4
UNITAT 2. Tipus dempreses
1. Com es classifiquen les empreses?
- Es classifiquen segons el sector dactivitat, la titularitat del capital, la
dimensi, lmbit territorial, el tipus de mercat, la funci bsica i la forma
jurdica.
1.1. Classificaci segons el sector dactivitat
- Sector primari: empreses amb activitats lligades de manera directa a
lobtenci de recursos naturals. Ex.: activitats agrcoles i ramaderes,
pesca, mineria.
- Sector secundari: empreses amb activitats lligades a la transformaci a
partir de matries primeres o productes semielaborats. Ex.: activitats
industrials, construcci, empreses automobilstiques.
- Sector terciari: empreses amb activitats relacionades amb la prestaci
de serveis. Ex.: transport, ensenyament, banca, comer, turisme, sanitat.
1.2. Classificaci segons la titularitat del capital
- Privada: els propietaris sn els particulars. Ex.: gran majoria dempreses
(bars, comeros, tendes de roba...).
- Pblica: el propietari s el sector pblic: lEstat o altres administracions
pbliques. Ex.: Renfe, Correos, Loterias del Estado.
- Mixta: la propietat s compartida entre les Administracions Pbliques i
els particulars. Ex.: EMATSA.

1.3. Classificaci segons la dimensi

Tipus Microempresa Petita Mitjana Gran
dempresa empresa empresa empresa
Facturaci Inferior a 2 No superior Inferior a 50 Superior a
anual milions deuros a 10 milions milions d 50 milions
N de Menys de 10 De 10 a 49 De 50 a 249 250 o ms
trebalaldors
Balan Inferior a 2 No superior Inferior a 43 Superior a
general milions deuros a 10 milions milions d 43 milions

Per enquadrar una empresa en una categoria o una altra ha de complir el criteri
dels efectius (nombre de treballadors) i almenys un dels altres dos (facturaci i
balan general).

5
La petita i mitjana empresa (PIME)
AVANTATGES INCONVENIENTS

- Flexibilitat. Sadapten amb - Finanament. No poden

ms agilitat a les noves
situacions en els mercats.
Poden introduir variacions en
la seva activitat o canviar-la en
poc temps.
- Proximitat. Relaci amb el
client ms directa.
- Escassa conflictivitat. La
seva dimensi facilita la
participaci directa dels
treballadors.
- Aprofitament de nnxol de
mercat. Existeixen bns i
serveis que no sn rendibles
per a una gran empresa per
s que ho sn per a la PIME.
accedir a determinades forces
de finanament, com la Borsa.
- Escassa fora negociadora.
La seva mida no els permet
imposar condicions a
provedors i clients.
- Control. Poden ser adquirides
i comprades per grans
empreses.
- Tcnica (I+D). Posseeixen
menys recursos per a invertir.
- Costos. No poden fabricar
grans sries de productes.
- Menor formaci. En general,
lempresari duna PIME
disposa de menys
coneixements tcnics, etc.

1.4. Classificaci segons lmbit territorial

- Local: desenvolupa la seva activitat en una sola poblaci. Ex: botiga de
roba.
- Regional: duu a terme les seves activitats en una regi, zona o
comunitat. Ex: Ferrocarrils de Catalunya.
- Nacional: desenvolupa la seva activitat en lmbit dun pas. Ex: RENFE.
- Multinacional: actua en diversos pasos. Ex: Nike, Adidas...

1.5. Classificaci segons el tipus de mercat

- Competncia perfecta: es tracta dun mercat amb molts compradors i
venedors, i que comercien amb un b homogeni, aix s, no diferenciat
per marques o models. Ex: empreses productores de gra o doli.
- Monopoli: s el cas en qu hi ha una nica empresa que opera al
mercat. Ex: subministrament elctric.
- Oligopoli: es dna quan hi ha poques empreses que produeixen o
comercialitzen el mateix b o servei. Exemple: empreses de telefonia
mbil.
- Competncia monopolstica: hi ha molts compradors i venedors, per
el producte est diferenciat per marques i models. Exemple: empreses
txtils.

6
1.6. Classificaci segons la funci bsica
- Productores: sn aquelles empreses que, a partir de la transformaci
de matries primeres, obtenen productes. Exemple: empresa dedicada a
la fabricaci de mobles.
- Comercials: sn aquelles que es dediquen nicament a la compra i la
venda, sense dur a terme cap activitat de transformaci. Exemple:
supermercat.
- De serveis: sn aquelles lactivitat de les quals consisteix en la prestaci
de serveis a altres empreses, institucions i administracions o al
consumidor final. Exemple: entitat financera, empresa de transports.
1.7. Classificaci segons la forma jurdica
Prviament, cal distingir entre:
- Persona fsica: tots els ssers humans que, en nixer, ens inscriuen en
el Registre Civil. Adquireix una srie de drets i obligacions establerts per
Llei.
- Persona jurdica: societat que sinscriu en el Registre Mercantil.
Adquireix els drets i les obligacions que estableix la Llei.
Empreses amb personalitat fsica
Empresa individual
s la forma ms simple i la que presenta menors formalitats per a la seva
constituci. s habitual en lagricultura o el comer minorista.
- Responsabilitat: illimitada.
- Mnim de socis: no hi ha socis, tan sols lempresari.
- Capital mnim per a la constituci: no existeix.
- Tributaci: IRPF.
- Seguretat Social: Rgim dAutnoms.
- Nom: lliure.

Societat civil
Contracte de societat pel qual dues o ms persones sobliguen a posar en
com diners, bns o indstria amb lobjectiu de repartir-se els guanys.
- Responsabilitat: illimitada.
- Mnim de socis: dos.
- Capital mnim per a la constituci: no existeix.
- Tributaci: IRPF.
- Seguretat Social: Rgim dAutnoms.
- Nom: lliure, amb lafegit de les sigles SCP (Societat Civil Particular).

7
Comunitat de bns
Els socis poden aportar nicament bns, per no diners o treball.
- Responsabilitat: illimitada.
- Mnim de socis: dos.
- Capital mnim per a la constituci: no existeix.
- Tributaci: IRPF.
- Seguretat Social: Rgim dAutnoms, els comuners; Rgim General de
la Seguretat Social, els treballadors.
- Nom: lliure, seguit per lexpressi Comunitat de Bns o les sigles CB.
Empreses amb personalitat jurdica
Societat de responsabilitat limitada
La caracterstica essencial s que el capital aportat per cada soci fixa el lmit
de la seva responsabilitat.
La transmissi de participacions s lliure entre els socis, i entre aquests i el seu
cnjuge, ascendents i descendents. En el cas que hagin de passar a terceres
persones, se sotmetr a les limitacions fixades pels estatus de lempresa o la
llei.
La possessi de participacions duna societat limitada t diverses
implicacions:
- Influncia en les decisions de la Junta General de manera
proporcional al valor de les participacions.
- Participaci en els beneficis de manera tamb proporcional. Aquesta
participaci en els beneficis rep el nom de dividend.
- Dret de compra preferent de les participacions de socis que desitgin
abandonar la societat, davant de persones alienes a aquesta.
Els rgans de govern sn:
- Junta General de Socis. Est formada per tots els socis. Els acords
regeixen la vida de la societat i es prenen segons les majories previstes
en la Llei.
- Administrador. Gestiona i representa lempresa. Mentre desenvolupa
aquest crrec no pot dedicar-se al mateix gnere de comer.
- Responsabilitat: limitada al capital aportat a lini de lempresa.
- Mnim de socis: un. (no mx.)
- Capital mnim per a la constituci: 3 005 i ha destar completament
desemborsat en el moment de la fundaci. Est dividit en
participacions iguals, indivisibles i acumulables.
- Tributaci: impost sobre societat.
- Seguretat Social: Rgim General si els socis sn treballadors.
- Nom: lliure, amb les abreviacions SL i SRL.

8
Societat de responsabilitat limitada nova empresa
Est pensada per als projectes empresarials ms petits i per a facilitar-ne la
constituci i posada en marxa duna manera rpida.
- Responsabilitat: limitada al capital aportat.
- Nombre de socis: no pot ser superior a 5 en el moment de la
constituci. Han de ser persones fsiques.
- Capital mnim per a la constituci: 3 012 i el mxim, 120 202.
- Tributaci: impost sobre societats.
- Seguretat Social: Rgim General si els socis sn treballadors.
- Nom: estar format pels dos cognoms i el nom dun dels socis fundadors
seguits dun codi alfanumrica. Hi haur de figurar, a ms, SLNE.
Societat annima
Permet una major facilitat en la captaci de nous socis i en lacumulaci de
grans masses de capital. Aix, qualsevol soci pot vendre la seva participaci a
lempresa a qui vulgui, i en el moment que ho consideri ms oport per als seus
interessos.
Les SA tenen un pes fonamental en la nostra economia: les empreses ms
importants adopten aquesta forma jurdica.
La transmissi daccions s lliure. Poden ser nominatives o al portador; aix es
garanteix lanonimat del soci, si vol.
La condici daccionista duna societat annima implica diversos drets:
- Influncia en les decisions preses per la Junta General, de manera
proporcional al nombre daccions.
- Participaci en els beneficis proporcional al nombre daccions, que
reben el nom de dividend, igual que en la resta de societats.
- Dret preferent de compra de noves accions en el cas que la societat
decideixi ampliar el capital.
Els rgans de govern de la SA sn:
- Junta General. Constituda per la reuni de tots els socis. s el mxim
rgan de govern, en qu els socis decideixen per majoria els acords que
sn de la seva competncia.
- Consell dAdministraci. Representa i gestiona lempresa. Els
administradors de la societat no han de ser necessriament accionistes.
- Responsabilitat: limitada a laportaci de cada soci.
- Mnim de socis: un (SA Unipersonal).
- Capital mnim per a la constituci: 60 101. Ha destar ntegrament
subscrit en el moment de la fundaci de la societat i desemborsat en un
25%. El capital de la societat es troba dividit en parts alquotes
anomenades accions.
- Tributaci: impost sobre societats.
- Seguretat Social: Rgim General si els socis sn treballadors.

9
 - Nom: lliure, seguit per SA.
Societat laboral
El tret caracterstic s que han de pertnyer al personal que hi treballa per
temps indefinit i a jornada completa.
Tipus de membres:
- Socis treballadors: treballen a lempresa per temps indefinit i a jornada
completa. Sn propietaris de ms del 50% del capital social.
- Socis no treballadors: sn propietaris daccions o participacions, per
no tenen relaci laboral amb la societat.
- Treballadors assalariats: no posseeixen accions. El nombre
dhores/any treballades no podr ser superior al 15% de les exercides
pels socis treballadors.
Caracterstiques:
- Responsabilitat: limitada a laportaci efectuada per cada soci.
- Mnim de socis: tres.
- Capital mnim per a la constituci: per a una societat annima laboral
s de 60 101, i per a una societat limitada laboral de 3 005.
- Tributaci: impost sobre societats.
- Seguretat Social: Rgim General si els socis sn treballadors.
- Nom: sha dacompanyar de SAL o SLL.
Societats cooperatives
Tenen lobjectiu de satisfer les necessitats comunes dels socis.
Principis:
- No dependre de cap organitzaci poltica, religiosa o sindical.
- Tots els socis tenen els mateixos drets i obligacions.
- El benefici sha de fer de forma proporcional a la participaci de cada
soci en les operacions socials.
- nicament poden ser scies aquelles persones que treballen en la
cooperativa i que, a ms, aporten un capital.
- Lliure adhesi. La incorporaci i la baixa dels socis s lliure i voluntria
per a tothom que compleixi amb les condicions exigides per a la
cooperativa.

Les figures que es preveuen en la legislaci sn:

- Socis cooperativistes
o Hi ha dhaver un mnim de tres persones fsiques ms grans de
16 anys, que han daportar la quantitat mnima fixada en els
estatuts.
o Els qui treballen shan de donar dalta en la Seguretat Social.

10
 - Assalariats
o Sn treballadors contractats per la cooperativa.
o El nombre de treballadors assalariats amb contracte per temps
indefinit no podr ser superior al 10% del total dels socis i, en
qualsevol cas, no poden ser ms de 50 persones.

- Adherits
o Poden ser tant persones fsiques com jurdiques sempre que la
seva existncia es prevegi en els estatus de la cooperativa.
o Els adherits aporten capital.
o La suma de les seves aportacions no pot ser superior al 33% de
les aportacions del total dels socis al capital social.
Els socis tenen drets i obligacions.
Existeixen dos tipus de cooperatives:
- Cooperatives de primer grau. Han destar integrades, com a mnim,
per tres cooperativistes.
- Cooperatives de segon grau. Estan formades per cooperatives amb un
mnim de dues. Sn cooperatives de cooperatives.
Caracterstiques:
- Responsabilitat: limitada, segons el que sespecifiqui en els estatuts.
- Mnim de socis: tres en les de primer grau i dos en les de segon grau.
- Capital mnim per a la constituci: no existeix (a Catalunya 3 000).
- Tributaci: impost sobre societats.
- Seguretat Social: els socis poden optar entre el Rgim General i el
dAutnoms segons els estatuts.
- Nom: lliure, acompanyat per SCCL.

11
UNITAT 3. Organitzaci de lempresa
1. Lempresa com a sistema de gesti
Sistema Empresa Sistema
extern Subsistemes: aprovisionament, producci, extern
recursos humans, comercial, administratiu,
Factors de economicofinancera, sistemes dinformaci, Bns i serveis.
producci. i direcci i control.
(inputs) (outputs)
1.1. Caracterstiques de lempresa com a sistema
- Obert. Lempresa interactua amb el seu entorn.
- Global. Els canvis que es produeixen en qualsevol de les unitats que la
constitueixen influeixen en tot el sistema o en una part.
- Autoregulat. A lempresa hi ha mecanismes per adaptar-se als canvis
que soriginen al seu entorn.
- Sinrgic. Es donen comportaments i activitats que no sn atribubles a
cap dels seus components en particular, sin a la collaboraci entre
ells.
2. Lestructura organitzativa
- Lorganitzaci de lempresa consisteix en el disseny i el manteniment
dun sistema de funcionament basat en la definici de les tasques que
shan de fer, les persones que les han de fer, les relacions que hi ha
dhaver entre elles i els processos de control que permetin verificar la
consecuci dels objectius proposats.
2.1. Organitzaci formal i organitzaci informal
- Organitzaci formal. s la que ha estat conscientment definida per a
afrontar els objectius de lempresa i situar-hi cada membre.
- Organitzaci informal. s la que neix de manera espontnia i natural
entre les persones que integren lorganitzaci formal.
2.2. Teories sobre lorganitzaci del treball
Escoles dorganitzaci del treball:
- Direcci cientfica (Taylorisme). Origen: F. W. Taylor.
o Objectiu: elevar la productivitat dels treballadors.
o Fonaments: divisi del treball entre direcci i treballadors,
subdivisi del treball en feines simples i la remuneraci de cada
treballador segons el seu rendiment.
o No valora prou la importncia del coneixement i la formaci del
treballador.
- Fayol. Origen: H. Fayol.
o T en compte la importncia de la divisi del treball.
o Atribueix una gran importncia a la direcci de lempresa.
Dissenya una organitzaci de forma piramidal.
12
 - Relacions humanes. Origen: E. Mayo.
o Considera que les persones no tan sols es mouen per diners,
sin que volen tamb sentir-se importants en la seva tasca.
- Escoles actuals.
o Centren el protagonisme en la creativitat i el saber fer. Augmenta
la responsabilitat i autonomia dels treballadors i es
descentralitza la presa de decisions.
o Posa la necessitat de gestionar el coneixement de qu disposa
lorganitzaci en tots els seus nivells.
La gesti del coneixement
- Un sistema de gesti del coneixement comprn el conjunt dactivitats
dutes a terme a fi dutilitzar, compartir i desenvolupar els coneixements
de lorganitzaci i de les persones que hi treballen.
2.3. Les rees funcionals de lempresa
Les empreses han de:
- Dividir lactivitat total de lempresa en grups dactivitats caracteritzats
per un determinat objectiu.
- Assignar a cada grup dactivitats un responsable i un conjunt de
persones encarregades de desenvolupar-les.
- Establir els mecanismes perqu hi pugui haver una bona coordinaci
entre totes.
En general, podem distingir les segents rees funcionals:
- Aprovisionament. Obt materials i serveis de lexterior de lempresa.
- Producci. Transformen matries primeres en productes acabats,
mitjanant laplicaci duna determinada tecnologia.
- Comercial. Definir qu cal vendre i a qui, donar a conixer els productes
als potencials usuaris i facilitar-ne la distribuci.
- Sistems dInformaci. Tracten els aspectes relacionats amb la gesti
informtica de lempresa, com ara programaci, manteniment de
sistemes, telemtica...
- Recursos Humans. Prendre decisions sobre lorganitzaci del personal,
la selecci, ladministraci dels recursos humans, relacions amb els
representats dels treballadors...
- Economicofinancera. Determinar els recursos econmics i financers i
la composici del patrimoni, elaborar informaes i estadstiques que
mostrin la marxa de lempresa, i de les activitats relacionades amb
lobtenci de recursos financers.
- Serveis Generals. Manteniment de les installacions, neteja, correu i
missatgeria.
- Direcci i Control. Establir els objectius de lempresa i aplicar de la
manera ms convenient els factors productius de qu disposa per tal
dassolir-los.

13
2.4. Els organigrames
- Un organigrama s la representaci grfica de lestructura formal de
lempresa i de les seves funcions, dels nivells dautoritat i dels canals
de transmissi dinformaci.
La departamentaci
Departamentaci per...
- Funcions. Agrupen les activitats segons les diferents rees funcionals
de qu disposa lempresa.
- Territoris. Agupen les activitats segons lrea territorial, ja que sovint
presenten caracterstiques especfiques.
- Tipus de productes. Quan els productes presenten diferncies
importants.
- Processos productius. Quan el producte ha de passar per diferents
fases.
- Segment de mercat. Quan lempresa ven a diferents mercats.
2.5. Models organitzatius
- Lineal o jerrquica. Autoritat directa del cap sobre els seus subordinats.
- En lnia i staff. Estructura lineal, que mant relacions dassessorament
amb departaments anomenats staff.
- En comits. Les decisions es prenen entre un grup de persones que
discuteixen un problema i arriben a una soluci.
- Matricial. Combina la departamentaci per funcions i per projectes, ja
que persoens de diverses parts de lorganitzaci colaboren per a
desenvolupar un projecte especfic.

14
UNITAT 4. La direcci de lempresa
1. La direcci
Des de la direcci de lempresa sadministren els recursos de qu disposa de
manera que saconsegueixin uns objectius definits.
1.1. El lideratge
- El lder s la persona capa dexercir influncia en altres, de dirigir-los i
conduir-los per tal que sassoleixin objectius i les metes tant de
lorganitzaci com personals.
El lder necessita complir diverses condicions:
- Automotivaci.
- Capacitat de motivar els membres de lorganitzaci.
- Habilitats socials.
- Flexibilitat.
- Bon coneixement de les caracterstiques del lloc de treball o del
negoci que desenvolupa lempresa.
s important considerar que el lideratge t una dimensi tica.
Tipus de lideratge
- Instrumental. Satisf les necessitats instrumentals dels seus seguidors
mitjanant el clcul i loptimitzaci de processos.
- Carismtic. Basa el seu lideratge en el vincle emocional que luneix als
seus seguidors. Pot exercir-lo de forma positiva o negativa.
1.2. Estils de direcci
- Autocrtic. Es basa en la definici estrica de feina i procediments, aix
com en lobedincia mecnica dels subordinats.
- Democrtic. El lder s positiu al treball en equip i la intervenci creativa
dels treballadors.
- Laissez-faire (deixar fer). El lder proporciona una gran llibertat, facilita
nicament informaci i prcticament no participa ni controla els resultats
obtinguts pels subordinats.
Les teories X i Y
- Teoria X. Les persones se senten escassament motivades per a la seva
feina. Si no sn dirigides, tenen tendncia a la passivitat i prefereixen
assumir poques responsabilitats.
- Teoria Y. Les persones se senten motivades per a la seva feina. Sn
treballadores i responsables, sinteressen pels resultats del seu treball i
tenen capacitat per a crear i imaginar.

15
1.3. Nivells de la direcci
- Alta direcci. Constituda pels directius i alts crrecs de lempresa. En
aquest nivell es prenen decisions sobre els objectius de lempresa a
llarg termini i se supervisa, a ms, el funcionament de tota
lorganitzaci.
- Direcci intermdia. Socupa de qestions ms particulars que lalta
direcci. Dissenya els procediments perqu els plants de lalta direcci
sapliquin, com en el cas dels directius de les rees dAprovisionament o
Producci.
- Direcci operativa o de gesti. Est constituda per aquelles persones
que assignen directament a cada treballador una tasca concreta i
supervisen i avaluen la seva activitat. Concreten, en la prctica, els
plans de la direcci intermdia.
Centralitzaci i descentralitzaci de la direcci
- Direcci centralitzada. El poder de decisi es troba concentrat en
porques persones del nivell de lalta direcci.
- Direcci descentralitzada. El poder est repartit en diferents nivells.
La delegaci de lautoritat
Delegar lautoritat s cedir autoritat per part de qui la posseeix cap a altres
persones perqu puguin prendre decisions i donar instruccions.
1.4. Tasques prpies de la decisi
- Relacions interpersonals. Representa lempresa, la lidera motivant el
personal i lenllaa amb lexterior (relacions pbliques).
- Transmissi dinformaci. Capta la informaci generada pel
funcionament de lempresa i la transmet a les seves unitats i membres i,
en el seu cas, a lexterior.
- Presa de decisions. Intenta que lempresa millori, resol els problemes
que es produeixen, assigna els seus recursos i negocia amb tercers
(provedors, entitats financeres...) defensant els interessos de lempresa.
1.5. Funcions de la direcci
Planificaci
- Planificar s determinar els objectius que es pretenen assolir i establir
el cam (les estratgies i feines necessries) per a fer-ho.
Organitzaci
- Organitzar consisteix a definir les tasques que cal fer, explicitar les
persones que se nencarregaran i dissenyar els mecanismes de
coordinaci que permetran executar-les de manera eficient.

16
Gesti
- Gestionar s aconseguir que cadascuna de les persones implicades
dugui a terme de la forma prevista les activitats que li han estat
encomanades i les responsabilitats que se li han assignat.
Control
- Controlar s fixar els valors considerats normals, comparar-los amb
els que sobtenen efectivament, determinar els desajustos que es
produeixen i establir mesures per a corregir les desviacions.

17