Consulta dels Plans docents https://gestioacademica.upf.edu/doa/consultaPublica/look[conpub]Mos...

Consulta dels Plans docents

Tornar Crear/Descarregar PDF

Catal Angls Castell

Curs : 2016/2017

3363 - Grau en Medicina

20399 - Fisiologia General

Informaci del Pla Docent

Curs acadmic:

2016/17

Centre acadmic:

336 - Facultat de Cincies de la Salut i de la Vida

Estudi:

3363 - Grau en Medicina

Assignatura:

20399 - Fisiologia General

Crdits:

8.0

Curs:

Idiomes de docncia:

Teoria:Pendent

Prctiques:Castell

Seminari:Pendent

Professorat:

Francisco Jose Muoz Lopez, Miguel Angel Valverde de Castro, Jose Manuel

Fernandez Fernandez

Periode d'Impartici:

Tercer Trimestre

Horari:

Anar a la consulta d'Horaris (http://gestioacademica.upf.edu:443

/pds/consultaPublica/look[conpub]InicioPubHora?entradaPublica=true&

idiomaPais=ca.ES&planDocente=2016&centro=336&estudio=3363&

lock=true)

Presentaci
Fisiologia General (20330 i 20399)
Identificaci
Titulacions: graus en Biologia Humana i en Medicina Curs: primer Trimestre:
tercer Nombre de crdits ECTS: 8 crdits en total, que consten de 88 hores
dactivitats presencials i de 112 hores dactivitats no presencials. Les activitats
presencials es reparteixen en 40 hores de classes magistrals, 16 hores de
seminaris i 32 hores de prctiques. Llengua o llenges de la docncia: les
classes seran en castell. Els seminaris i les prctiques en catal/castell
Professorat El coordinador de lassignatura s el Dr. Miguel A. Valverde. Els
doctors Francisco J. Muoz, Jos M. Fernndez, i Carole Jung sn
responsables dimpartir-ne la docncia, tant pel que fa als crdits terics com
als prctics.
Objectius generals Aquesta assignatura se centra en lestudi de
lelectrofisiologia en lmbit cellular, aix com dels sistemes de transducci de

1 de 6 24/6/17 18:24
Consulta dels Plans docents https://gestioacademica.upf.edu/doa/consultaPublica/look[conpub]Mos...

senyals i de lorganitzaci i el funcionament del sistema nervis.

Continguts
Temari teric
Cada tema simparteix com a classe magistral duna hora de duraci.
BLOC I.
1. Potencial de membrana. Fisiologia del transport a travs de membranes
Tema 1. Difusi i coeficient de difusi Coeficient de permeabilitat i flux.
Transport actiu-passiu. Transportadors: cotransportadors, antiportadors,
bombes.
Tema 2. Origen del potencial de membrana Manteniment de la distribuci
inica. Potencials dequilibri inic. Equaci de Nernst.
Tema 3. Transport de ions i no-electrlits La bomba de sodi. Les bombes de
calci. Intercanviadors de sodi/calci. Mecanisme, estructura i regulaci.
2. Excitabilitat de la membrana i dels canals inics
Tema 4. Anlisi electrofisiolgica dels canals inics Tcniques
electrofisiolgiques. Propietats elctriques passives.
Tema 5. Canals inics en cllules excitables Electrognesi de lexcitabilitat
membranal. Generaci del potencial dacci. Efecte del potencial de reps
sobre el potencial dacci.
Tema 6. Canals inics en cllules no excitables Tipus de canals. Funci.
Tema 7. Relaci entre l'estructura i la funci dels canals inics Bioqumica i
biologia molecular dels canals inics. Mecanismes moleculars determinants de
la funci dels canals.
Tema 8. Malalties gentiques associades a la malfunci dels canals inics
Fibrosi qustica. Miotonies.
Tema 9. Propietats osmtiques de les cllules i regulaci del volum cellular
Moviment de l'aigua a travs de les membranes biolgiques. Regulaci del
volum cellular en condicions isosmtiques. Regulaci del volum cellular en
condicions anisosmtiques.
3. Comunicaci intercellular i intracellular
Tema 10. Detecci de senyals extracellulars Tipus de receptors. Uni de
l'agonista. Adaptaci de les cllules diana. Amplificaci intracellular del
senyal.
Tema 11. Protenes associades a la transducci dels senyals Protenes G.
Accions directes. Accions indirectes: control de l'adenilciclasa, control de la
fosfolipasa C. Traducci de senyals intracellulars. Segons missatgers. AMPc,
GMPc, NO fosfats d'inositol.
Tema 12. Calci Missatger intracellular i extracellular. Generaci del senyal de
calci. Activitat de protenes dependents de calci.
Tema 13. Balan entre processos de fosforilaci i de desfosforilaci Cinases:
serina/treonina, tirosina i histidina. Participaci de les fosfatases en la
regulaci dels senyals intracellulars.
BLOC II
4. Acoblament estmul-secreci i transmissi sinptica
Tema 14. Acoblament estmul-secreci Conceptes generals. Components
moleculars involucrats en el procs. Fusi de vescules amb la membrana
plasmtica.
2
Tema 15. Neurofisiologia I Introducci al sistema nervis. Conceptes generals.
La sinapsi qumica i elctrica. La transmissi colinrgica.
Tema 16. Neurofisiologia II La transmissi catecolaminrgica i
serotoninrgica.
Tema 17. Neurofisiologia III La transmissi peptidrgica. Aminocids excitants
i inhibidors. La histamina.
5. Contracci muscular
Tema 18. El mscul esqueltic Estructura de la fibra muscular. La uni
neuromuscular. Potencials dacci en el mscul. Bases de la contracci
muscular. Paper del calci. El mscul cardac i la seva contracci.
Tema 19. El mscul llis Potencials dacci en el mscul. Bases de la contracci
muscular. Paper del calci. Manteniment del to muscular i de la contracci
sinrgica.
Tema 20. El mscul durant lexercici Tipus de fibres musculars esqueltiques.
Fonts denergia. Remodelaci muscular.
BLOC III
6. Sistema nervis
Tema 21. Organitzaci funcional dels sistemes motors Definici dels sistemes

2 de 6 24/6/17 18:24
Consulta dels Plans docents https://gestioacademica.upf.edu/doa/consultaPublica/look[conpub]Mos...

de control segmentari i suprasegmentari. Integraci sensorial i motora.

Tema 22. Control segmentari del moviment i de la postura I Control del reflex
segmentari. Activitat dels receptors musculars. Components i funcions del
sistema gammamotor. Reflexos. Caracterstiques funcionals del reflex
miotctic, tendins i de retirada.
Tema 23. Control suprasegmentari del moviment i de la postura II
Organitzaci funcional del crtex cerebral motor. Funci i alteracions del
crtex motor.
Tema 24. Control suprasegmentari del moviment i de la postura III
Organitzaci funcional, paper fisiolgic i alteracions dels ganglis basals.
Tema 25. Control suprasegmentari del moviment i de la postura IV
Organitzaci funcional, paper fisiolgic i alteracions dels centres motors del
troncoencfal.
Tema 26. Control suprasegmentari del moviment i de la postura V
3
Connexions i organitzaci funcional del cerebel. Funcions i alteracions del
cerebel.
Tema 27. Introducci a la fisiologia sensorial Funcions generals i components
del sistema sensorial. rgans sensorials. Tipus de sensibilitat.
Tema 28. Receptors sensorials Classificaci. Tacte i pressi. Receptors de
temperatura. Receptors cutanis. Sensibilitat profunda i sensibilitat visceral.
Sensacions orgniques. Receptors articulars.
Tema 29. Transmissi de l'impuls des del receptor Nervis perifrics. Vies
sensorials de la medulla espinal. Sistema sensorial del troncoencfal. Funci
tlamo-cortical.
Tema 30. Fisiologia del dolor I Mecanismes de transmissi i dintegraci del
dolor. Tipus de transmissi dolorosa. Vies de transmissi del dolor a la
medulla espinal. Formaci reticular. Funci del tlem. Estructures implicades
en la interpretaci dels estmuls dolorosos.
Tema 31. Fisiologia del dolor II Sistemes implicats en el control dels estmuls
dolorosos. Aspectes funcionals i neuroqumics implicats en el sistema inhibidor
descendent.
Tema 32. Fisiologia de la visi Principis fsics d'ptica. Anatomia funcional de
l'ull. Bases fotoqumiques de la visi. Funci nerviosa de la retina. Agudesa
visual i visi en colors. Vies visuals centrals. rea visual cortical.
Tema 33. Fisiologia de l'audici Principis fsics bsics del so. Anatomia
funcional de l'audici. Fisiologia coclear. Transmissi dels estmuls auditius.
Funci de les cllules ciliades internes i externes. Sintonitzaci mecnica.
Sintonitzaci elctrica. Integraci dels estmuls auditius. Teories de l'audici.
Tema 34. Fisiologia vestibular Receptors vestibulars. Control de l'equilibri i de
l'acceleraci pel sistema vestibular. Reflexos vestibulars.
Tema 35. Receptors qumics Sentit del gust. El bot gustatiu. La cllula
receptora gustativa. Transducci dels quatre gustos bsics. Representaci dels
gustos al tlem i al crtex. Sentit de l'olfacte. Receptors del neuroepiteli
olfactori. Transducci de les olors per part de les cllules receptores.
Projecci de la informaci al paleocrtex i a l'escora cerebral olfactria.
Tema 36. Sistema nervis autnom I Organitzaci funcional dels sistemes
simptic i parasimptic. Equilibri fisiolgic entre tots dos sistemes. Activitat i
variacions funcionals.
Tema 37. Sistema nervis autnom II
4
Efectes generals dels sistemes simptic i parasimptic. Efectes especfics
sobre les glndules, la musculatura llisa visceral i la vascular. Reflexos
neurovegetatius.
Tema 38. Regulaci central de les funcions viscerals Organitzaci funcional del
bulb raquidi. Paper de l'hipotlem en el control neuroendocr. Paper de
l'hipotlem en el control neurovegetatiu.
Tema 39. Funcions superiors del sistema nervis I Organitzaci funcional i
connexions del sistema lmbic. Control de les emocions i de la conducta.
Funcions especfiques de l'amgdala, de l'hipocamp i de l'escora lmbica.
Tema 40. Funcions superiors del sistema nervis II Organitzaci funcional i
connexions del neocrtex. Aprenentatge i memria. Bases moleculars de la
memria. Bases neuronals de la conscincia i del llenguatge.
Prctiques
Les prctiques es fan en grups de 15 alumnes per prctica. En funci del tipus
de prctica tenim un nombre diferent de subgrups.
Prctica 1. Neuroprotecci mitjanada per antioxidants davant lestrs
oxidatiu Experiment fet en lnies cellulars. Mesura de la toxicitat cellular
mitjanant mtodes bioqumics (activitat mitocondrial amb l'assaig de MTT).
Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (8 hores: 4 + 4). Aquesta
prctica es fa amb 8 subgrups de 2 alumnes cadascun.
Prctica 2. Escriptura dun article cientfic basat en les dades obtingudes en la

3 de 6 24/6/17 18:24
Consulta dels Plans docents https://gestioacademica.upf.edu/doa/consultaPublica/look[conpub]Mos...

prctica 1 Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores: 2 + 2).

Aquesta prctica es fa amb 8 subgrups de 2 alumnes cadascun.
Prctica 3. Potencial d'acci Es fa amb simulaci per ordinador i posterior
anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta prctica es fa
amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Prctica 4. Canals inics; voltage-clamp Es fa amb simulaci per ordinador i
posterior anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta
prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Prctica 5. Inhibici i excitaci sinptica. Model electrnic de funcionament
neuronal controlat des d'una unitat PC Anlisi i interpretaci dels resultats
obtinguts (3 hores). Aquesta prctica es fa amb 5 subgrups de 3 alumnes
cadascun.
Prctica 6. Contracci muscular Es fa amb simulaci per ordinador i posterior
anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (3 hores). Aquesta prctica es fa
amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Prctica 7. Electromiografia i temps de reacci
5
Registre del to muscular basal i mxim durant una contracci voluntria, aix
com del temps de reacci. Anlisi i interpretaci dels resultats obtinguts (4
hores). Aquesta prctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.
Prctica 8. Avaluaci de laprenentatge prctic de lassignatura (2 hores).
Seminaris
Els seminaris es fan en grups de 30 alumnes, i consisteixen en la discussi de
casos reals en subgrups de 6-8 estudiants amb lobjectiu de facilitar la revisi
dels principals conceptes fisiolgics aix com demostrar de manera prctica
com la patologia s essencialment el resultat de lalteraci de la fisiologia. La
capacitat de discussi dels casos savaluar en el seminari 8, que consisteix
en un problema prctic realitzat i amb dues preguntes que shan de contestar
individualment. Cada seminari dura dues hores.
Seminari 1. Intoxicaci amb Saxitoxina Seminari 2. Hipercalimia Primria
amb Parlisi Seminari 3. Intoxicaci per Toxina Colrica Seminari 4. Distrfia
Muscular de Duchenne Seminari 5. Components del Sistema Nervis Seminari
6. Control de la Funci Motora Seminari 7. Percepci Somato-sensorial
Seminari 8. Avaluaci de lAprenentatge en la Resoluci de Problemes amb
Apunts i Llibres

Avaluaci
Avaluaci de laprenentatge
L'avaluaci del rendiment acadmic s'efectuar de la forma segent (sobre un
total de 10 punts):
- Avaluaci de seguiment de coneixements prctiques: avaluaci del
coneixement dels continguts de les classes prctiques. S'avaluar fins a 1,25
punt de la nota total.
- Avaluaci de seguiment de coneixements aplicats a la resoluci de
problemes: consistir en la resoluci d'un problema de seminari prviament
realitzat amb apunts i llibres. S'avaluar fins a 1,25 punt de la nota total.
- Avaluaci de seguiment de coneixements terics (formativa): avaluaci dels
coneixements impartits a primer bloc temtic (temes 1 a 9). Es realitza a
meitat del trimestre. S'avaluar com un plus en la nota sempre i quan la nota
sigui igual o superior a 5. El plus ser de 0,25 (nota = 5) i 0,5 (nota = 10).
- Al final del procs docent es realitzar LAVALUACI FINAL DE TEORIA (
s'avaluar fins a 7,5 punts de la nota total),.
Prova dElecci Mltiple amb preguntes sobre tots el temes desenvolupats
(fins a 2,5 punts de la nota total)
Prova dassaig de varies preguntes curtes per a cadascun dels blocs temtics
(s'ha de contestar una o dues preguntes curtes per cada bloc temtic
escollides entre varies preguntes. S'avaluar fins a 5 punts de la nota total).
Criteris de superaci i qualificacions qualitatives
Per superar lassignatura, lestudiant ha de participar en les activitats
programades y i ha dobtenir una nota de 3.75 o superior en la avaluaci final
de teoria (PEM mes prova dassaig) i ha dobtenir una nota de 5 o superior al
cmput global.
Criteris sobre el procs de recuperaci
Els estudiants que desprs del procs davaluaci no hagin superat
lassignatura, tindran lopci de una prova de recuperaci en el mes de Juliol
de lavaluaci que es va fer al final del procs docent amb la contingncia
anunciada en lapartat anterior (PEM mes proba dassaig sobre totes els temes
desenvolupats).
En cap cas es podr recuperar lactivitat avaluada durant el procs docent.
Lestudiant mantindr la qualificaci obtinguda durant el curs (avaluaci de

4 de 6 24/6/17 18:24
Consulta dels Plans docents https://gestioacademica.upf.edu/doa/consultaPublica/look[conpub]Mos...

seguiment de coneixements prctiques, problemes y formativa).

Consideracions per fer lassignatura
- s recomanable tenir un bon nivell dangls per fer lassignatura.
- Els apunts corresponents a cada tema, aix com els guions de les prctiques
i dels seminaris, estan disponibles a lAula Global des de principis del curs
acadmic.
- Lassistncia a les prctiques s obligatria, i labsncia sha de justificar
oficialment.
- Els alumnes de seminaris i de prctiques no poden canviar-se de grup sense
que els canvis per un altre alumne siguin prviament aprovats per la
Secretaria de la Facultat.
- Els alumnes han de portar el gui de les prctiques o dels seminari a
cadascuna de les prctiques i seminaris.
- Els alumnes han de portar bata de laboratori per fer les prctiques.
- Els repetidors de lassignatura no han de repetir les prctiques i els
seminaris, per han de fer un nou examen prctic i de seminaris.

Bibliografia i recursos d'informaci

Bibliografia recomanada
1. Tratado de fisiologa mdica. Gyuton y Hall. Ed, Elsevier Saunders
2. Principios de neurociencia. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed.
McGraw-
Hill- Interamericana.
3. Cell Physiology Source Book. N. Sperelakis. Ed. Academic Press,
Bibliografia complementaria
- Bases biolgicas y fisiolgicas del movimiento humano. M. Guilln y D.
Linares. Ed.
Mdica Panamericana.
- Cognition, brain, and consciousness: introduction to cognitive neuroscience.
B.J.
Baars & N.M. Gage. Ed. Elsevier Academic Press.
- El entrenamiento de la fuerza: bases tericas y prcticas. R. Manno. Ed.
INDE.
- Fisiologa del ejercicio fsico y el entrenamiento. J.R. Barbany. Ed. Paidotribo,
- Fisiologa del ejercicio. J. Lpez y A. Fernndez. Ed. Mdica Panamericana.
- Fundamental Neuroscience. L.R. Squire. Ed. Academic Press, Burlington.
- Fundamentos de fisiologa de la actividad fsica y el deporte. A. Mer. Ed.
Mdica
Panamericana.
- Hippocampal place fields: relevance to learning and memory. S.J.Y.
Mizumori. Ed.
Oxford University Press.
- Memory: from mind to molecules. L.R. Squire & E.R. Kandel. Ed. W.H.
Freeman &
Co.
- Neurociencia. D. Purves. Ed. Mdica Panamericana.
- Neuroscience: exploring the brain. M.F. Bear, B.W. Connors & M.A. Paradiso.
Ed.
Lippincot Williams & Wilkins.
- Prescripcin de ejercicio fsico para la salud. R.S. Grima y C.B.Calafat. Ed.
Paidotribo.
- Principios de anatoma y fisiologa. G.J. Tortora & B. Derrickson. Ed. Mdica
Panamericana.
- Principios de fisiologa animal. Moyes CD y Schulte PM. Pearson (Addison-
Wesley).
- Principios de neurociencia. D.E. Haines. Ed. Elsevier Science.
- Principles of Physiology. M.N. Levy, B.A. Stanton & B.M. Koeppen. Eds. R.M.
Berne & M.N. Levy
- Synapses. W.M. Cowan, T.C. Sdhof & C.F. Stevens. Ed. Johns Hopkins
University
Press.

5 de 6 24/6/17 18:24
Consulta dels Plans docents https://gestioacademica.upf.edu/doa/consultaPublica/look[conpub]Mos...

6 de 6 24/6/17 18:24