Captol 1

Introducci a les funcions de

variable complexa

1.1 Aritmtica dels nombres complexos

Definicic 1 El conjunt dels nombres complexos C s, per definici, el con-
junt R2 dotat de les operacions:
(a, b) + (c, d) = (a + c, b + d)
(a, b).(c, d) = (ac bd, ad + bc)

s inmediat comprovar que amb les anteriors operacions internes, C t

estructura de cos (o camp), ja que es compleixen les propietats (qualsevols
que siguin z, z1 , z2 , z3 C):

1. Associatives: z1 + (z2 + z3 ) = (z1 + z2 ) + z3 , z1 .(z2 .z3 ) = (z1 .z2 ).z3

2. Conmutatives: z1 + z2 = z2 + z1 , z1 .z2 = z2 .z1

3. Distributives: z1 .(z2 + z3 ) = z1 .z2 + z1 .z3 , (z1 + z2 ).z3 = z1 .z3 + z2 .z3

4. (0, 0) s lelement nul (z + (0, 0) = z)

5. (1, 0) s lelement unitat (z.(1, 0) = z)

6. Si z = 0, llavors z 1 tal que z.z 1 = (1, 0). Ms endavant veurem com

es calcula z 1 .

1
2CAPTOL 1. INTRODUCCI A LES FUNCIONS DE VARIABLE COMPLEXA

RC
Podem considerar R C, considerant lisomorfisme de cossos .
a  (a, 0)
Aix, leix dabscises geomtric (que sidentifica amb R per lisomorfisme an-
terior) sanomena eix real i per contrapartida, leix dordenades geomtric,
eix imaginari.
Si definim el punt (0, 1) com i (unitat imaginria), usant les operacions
definides al principi i la identificaci anterior, podem escriure z = (x, y) =
(x, 0).(1, 0) + (y, 0).(0, 1) x + yi (expressi binmica del nombre complex
z = (x, y) ). Diem llavors que x s la part real de z i y la part imaginria.
Ho representem x = Re(z) , y = Im(z).
Observem que les operacions suma i producte, quan representem els
nombres complexos en forma binmica, es realitzen com si tinguessim -
expressions polinmiques formals en i en el camp real, usant a ms que
i2 = (0, 1).(0, 1) = (1, 0) 1. s a dir:
(x1 + y1 i) + (x2 + y2 i) = (x1 + x2 ) + (y1 + y2 )i
(x1 + y1 i).(x2 + y2 i) = x1 .x2 + i(y1 .x2 + x1 .y2 ) + i2 .y1 .y2 =
= (x1 .x2 y1 .y2 ) + (y1 .x2 + x1 .y2 )i.
Per calcular linvers dun nombre complex z = x + yi, el multipliquem pel
1 1 x yi x yi
seu conjugat z= x yi i tenim = = = 2 =
z x + yi (x + yi).(x yi) x + y2
x y
2 2
+ 2 i
x +y x + y2

Proposicic 2 Es compleixen les segents identitats:

z+ z z z
a) Re(z) = , b) Im(z) = , c) z1 + z2 =z1 + z2 , d) z1 .z2 =z1
2 2i
z1 z1
. z2 , e) z = z , f) ( )= (si z2 = 0) , g) Re(iz) = Im(z) , h) Im(iz) =
z2 z2
Re(z).

La representaci binmica dun nombre complex, s equivalent a la re-

presentaci dels punts del pla per les coordenades cartesianes. Sabem per
de la Geometra elemental, que un punt del pla es pot tamb determinar
per les anomenades coordenades polars; s a dir, per la distncia del punt a
lorigen i per langle que forma el radi vector del punt amb el semieix positiu
de les abscises (considerat com a origen dangles). Si ho traspassem al pla
complex, definim
|z| com la longitud del vector afix (lanleg al vector de
posici); o sigui, x2 + y 2 i largument de z (arg z) com langle que forma
1.1. ARITMTICA DELS NOMBRES COMPLEXOS 3

aquest amb el semieix real positiu; per tant, per exemple, en el primer qua-
y
drant s arg z = arctan si z = x + yi. Per la periodicitat de la funci
x
tangent, anomenarem valor principal de largument (i el representarem per
Arg z el valor de langle situat en (, ] ) i per tant, arg z = Arg z + 2k
(k Z). Tindrem doncs (si s largument de z) :
z = x + yi = |z| (cos + i sin ) (representaci trigonomtrica del nombre
complex)
Ms endavant introduirem la funci exponencial complexa, per ara do-
narem una definici en un cas particular, que ens servir per a poder tenir
una altra manera de representar els nombres complexos.
Definicic 3 Si R, es defineix ei = cos + i sin .
Per tant, podem escriure z = x + yi = |z| (cos + i sin ) = |z| ei
(representaci exponencial del nombre complex).
Hi ha una quarta manera de representar un nombre complex, que s
simblica i sanomena forma polar; consisteix en escriure z com r (posem
largument com a subndex del mdul).
Usant la representaci trigonomtrica podem donar una interpretaci ge-
omtrica del producte de nombres complexos: en efecte, si z1 = |z1 | (cos +
i sin ) , z2 = |z2 | (cos + i sin ) , fent el producte i usant les expressions
del sinus i cosinus duna suma dangles, obtenim
z1 .z2 = |z1 | (cos + i sin ). |z2 | (cos + i sin ) = |z1 .z2 | (cos( + ) +
i sin( + ))
En particular, si un dells t mdul 1, el producte equival geomtricament
a fer un gir damplitud igual al del seu argument.
Proposicic 4 Si z1 = |z1 | ei , z2 = |z2 | ei , llavors:
1 1 z1 r1
a) = ei , b) z= rei , c) = ei() .
z r z2 r2
En general, per n N, tenim z n = (rei )n = rn ein = rn (cos(n) +
i sin(n))
z n = (rei )n = rn ein = rn (cos(n) i sin(n))
Un cas particular de lanterior, s la frmula de Moivre: (cos +
i sin )n = cos(n) + i sin(n).
Teorema 5 (Fonamental de llgebra): Si P (z) s un polinomi de grau
n (n > 0) a coeficients complexos, lequaci P (z) = 0 t exactament n arrels
complexes.
4CAPTOL 1. INTRODUCCI A LES FUNCIONS DE VARIABLE COMPLEXA

Dacord amb lanterior Teorema, lequaci z n + c = 0 t n solucions (les

arrels n-simes de c). Si tenim en compte la manera de calcular potncies
senceres en el pla complex, la radicaci (que s el procs invers), dna lloc
(com es pot comprovar duna forma inmediata) a:

Si c = ei , llavors n c = (n ) + 2k per k = 0, 1, ..., n1, expressant
n
les solucions en forma polar.
Acabem aquesta secci, fent lampliaci del pla complex amb el punt de
linfinit.
Per visualitzar geomtricament com podem fer lextensi, considerem les-
fera S : x2 + y 2 + (z 1)2 = 1 i identifiquem el pla tangent a la mateixa
en el punt (0, 0, 0) com el pla complex. Definim la projecci estereogrfica
com laplicaci que a cada w de lesfera (de Riemann) li fa correspondre l-
nic punt del pla complex que sobt, al seccionar la recta determinada per
N = (2, 0, 0) (el pol nord de lesfera) i w amb el pla.
Notis que aix defineix una aplicaci bijectiva entre S {N } i el pla
complex. Identifiquem el punt N amb un nou punt del pla complex, que
notarem per i direm que s el punt de linfinit.
Aixi doncs, per tendir a linfinit sobre lesfera, hem de apropar-nos al
pol nord. Sobre el pla, la tendncia cap a linifinit s considerar |z| +.

1.2 Topologa del pla complex

Definicic 6 Una corba en el pla complex, s una aplicaci z : [a, b] C
, z(t) = x(t) + iy(t) on x, y : [a, b] R sn funcions contnues. Si a ms
sn diferenciables, direm que la corba s diferenciable i si sn diferenciables
excepte en un nombre finit de punts (on existeixen les derivades laterals),
direm que s diferenciable a trossos.

Normalment sidentifica la corba amb el conjunt imatge {z(t); t [a, b]}.

La variable t sanomena el parmetre de la corba. A partir de la ordenaci
usual dels punts de linterval [a, b], es pot considerar una ordenaci de la
corba: diem que z(a) s el punt inicial i z(b) el punt final. La corba amb
la mateixa traa per ordenada en sentit contrari (s a dir, que z(b) s el
punt inicial i z(a) el punt final), sanomena la seva oposada. Si la corba la
representem per C, la seva oposada la representem per C. Per exemple,
z(t) = (x0 + (x1 x0 )t) + i(y0 + (y1 y0 )t) amb t [0, 1] descriu el segment
1.2. TOPOLOGA DEL PLA COMPLEX 5

que va des del punt z0 = x0 + iy0 al punt z1 = x1 + iy1 . Tamb podem

representar la corba en la forma C : z(t) = z0 + (z1 z0 )t amb t [0, 1].
Llavors, C : (t) = z1 + (z0 z1 )t amb t [0, 1]. De fet (t) = z(1 t) per
t [0, 1].

Definicic 7 Una corba diem que s tancada, si el punt inicial (o origen)

coincideix amb el punt final (o extrem).

Per exemple, z(t) = sin 2t. cos t + i(sin 2t. sin t) per t [0, 2].

0.5

-1 -0.5 00 0.5 1

-0.5

-1

Notis que la corba sautointersecciona en lorigen.

Definicic 8 Diem que una corba s simple, si no sautointersecciona (per

tant, laplicaci que la defineix, s injectiva)

Per exemple, el cercle centrat en z0 = x0 + iy0 i de radi R, es pot para-

metritzar per z(t) = (x0 + R cos t) + i(y0 + R sin t) = z0 + Reit , t [0, 2] i
s una corba tancada i simple.

Definicic 9 Sanomena disc obert de centre z0 i radi r > 0, al conjunt

D(z0 ; r) = {z C ; |z z0 | < r}. Per altra part, anomenem disc tancat,
al conjunt D (z0 ; r) = {z C ; |z z0 | r}.

Definicic 10 Si S C, diem que z0 s punt interiorde S, si existeix un disc

obert D(z0 ; r) S. Diem que el punt s exterior a S, si existeix un disc
obert D(z0 ; r) CS. Si un punt no s interior ni exterior, diem que s
punt frontera de S.
6CAPTOL 1. INTRODUCCI A LES FUNCIONS DE VARIABLE COMPLEXA

Definicic 11 Diem que S C s un conjunt obert si tot punt de S s punt

interior de S.

Definicic 12 Diem que S C s un conjunt tancat si CS s obert.

Definicic 13 Diem que S C s un entorndel punt z0 S, si existeix un

obert A tal que z0 A S.

Definicic 14 Diem que S C s connex si donats dos punts de S, sempre

es poden unir per un corba inclosa en S.

Definicic 15 Un conjunt obert i connex, sanomena un domini. Un domini

ms alguns o tots els seus punts frontera, sanomena una regi.

Teorema 16 (de la corba de Jordan): El complementari de qualsevol

corba simple i tancada C, es pot particionar en dos dominis disjunts I, E,
tals que I s acotat (R > 0 tal que |z| < R per tot z I ), E s no acotat
i C s la frontera com a E i a I . A ms C = I C E. Diem aleshores
que I s linterior de la corba C i que E s el seu exterior.

Definicic 17 Si C s corba simple i tancada, diem que est orientada posi-

tivament si al descriure la corba, el seu interior queda situat a lesquerra en
el sentit del moviment.
Captol 2

Lmits funcionals i derivades

2.1 Funcions de variable complexa

Definicic 18 Una funci complexa de variable complexa, s una aplicaci
f : D C C. El conjunt D (valors de z pels que est definida la
imatge f (z) ), sanomena camp de definici de f i el conjunt de les imatges
{f (z); z D} , conjunt imatge o rang de f .

Ja que f(z) C, considerant la representaci en part real i part ima-

ginria, podem escriure f (z) = u(z) + iv(z) o equivalentment f (x + iy) =
u(x + iy) + iv(x + iy) que simbolicament ho escriurem f = u + iv.

Definicic 19 En les condicions anteriors, diem que u s la funci part real

de f (ho notem u = Re f ) i v la funci part imaginria (v = Im f ).

Notem que si identifiquem el punt z = x + iy del pla complex amb el punt

(x, y) R2 , podem pensar que u, v sn funcions reals de dues variables reals.

Exemple 20 Si f(z) = z 4 , tenim u(x, y) = x4 6x2 y 2 + y 4 , v(x, y) =

4x3 y 4xy 3 .

z+ z z z
Recprocament, usant x = , y = ,suposant z = x + iy,
2 2i
veiem que tota funci complexa de variable complexa, pot ser representada
en termes de z i z .

7
8 CAPTOL 2. LMITS FUNCIONALS I DERIVADES

2.2 Lmits i continutat

Definicic 21 Sigui f (z) una funci definida en un entorn de z0 , excepte tal
vegada en el propi punt z0 . Diem que w0 = lim f (z) si > 0, > 0 tal que
zz0
0 < |z z0 | < implica |f (z) w0 | < . Observis que la definci coincideix
formalment amb la que es dna per funcions reals duna variable real (encara
que aqu tenim el mdul i no el valor absolut).

El lector es pot escriure el que poden significar lim f(z) = aix com
zz0
lim f (z) = w0 .
z
Podem relacionar fcilment el clcul de lmits de funcions complexes amb
el de funcions reals, usant:

Proposicic 22 Sigui f = u + iv definida en un entorn z0 = x0 + iy0 . Es

compleix:
lim f (z) = w0 = u0 + iv0 lim u(x, y) = u0 i lim
zz0 (x,y)(x0 ,y0 ) (x,y)(x0 ,y0 )
v(x, y) = v0 .

Exemple 23 lim (z 2 2z + 1) = 1, ja que en aquest cas s u(x, y) =

z1+i
x2 y 2 2x + 1 (que t lmit 1 en el punt (1, 1) ) i v(x, y) = 2xy 2y (que
t lmit 0 en el punt (1, 1) ).

Proposicic 24 Si lim f(z) = A , lim g(z) = B , llavors

zz0 zz0
a) lim (f + g)(z) = A + B
zz0
b) lim (f.g)(z) = A.B
zz0
f A
c) lim ( )(z) = (si la divisi t sentit)
zz0 g B

Definicic 25 Diem que f (z) s continua en un punt z0 , si lim f (z) = f (z0 ).

zz0

A partir de les propietats dels lmits, s evident que la suma, el pro-

ducte i el quocient de funcions continues, s una funci continua. A ms, la
composici de funcions continues, s tamb una funci contnua (Regla de
la Cadena). Observis doncs, que les propietats sn idntiques a les de les
funcions reals duna variable real.
2.3. FUNCIONS DIFERENCIABLES 9

2.3 Funcions diferenciables

Definicic 26 Sigui f una funci complexa definida en algun entorn de z0
f(z) f(z0 )
C . Diem que f s diferenciable per z = z0 si existeix lim i s
zz0 z z0
finit. El seu valor sanomena la derivada de f en z0 i la notem f (z0 ) o b
Df (z0 ).

Exemple 27 Si f(z) = z 2 , llavors f (z) = 2z ( z C),doncs

f(z) f (z0 ) z 2 z02 (z z0 ).(z + z0 )
lim = lim = lim = 2z0 .
zz0 z z0 zz0 z z0 zz0 z z0

Exemple 28 La funci f (z) =z= x iy no s diferenciable en cap punt,

doncs (suposant z0 = x0 + iy0 )
f (z) f (z0 ) (x0 iy) (x0 iy0 )
lim = lim = 1
zz0 ,x=x0 z z0 zz0 ,x=x0 i(y y0 )
f (z) f (z0 ) (x iy0 ) (x0 iy0 )
lim = lim =1
zz0 ,y=y0 z z0 zz0 ,y=y0 x x0

Proposicic 29 Per similitud amb la teoria de funcions reals duna variable

real, es tenen regles semblants de derivaci. Aix:
a) D(c) = 0 (c constant complexa)
b) D(z n ) = n.z n1 (n > 0)
c) D(c.f(z)) = c.D(f (z))
d) D(f(z) + g(z)) = D(f (z)) + D(g(z))
e) D(f(z).g(z)) = f (z).D(g(z)) + g(z).D(f (z)
f 1
f ) D( (z)) = 2 (g(z).D(f (z)) f (z).D(g(z)))
g g (z)
g) D(f(g(z))) = Df (g(z)).Dg(z)
1 n
h) D( n ) = n+1 (n > 0)
z z
i) D(f n (z)) = n.f n1 (z).D(f(z)).

Proposicic 30 Si f s diferenciable en z0 , llavors f s continua en z0 .

Proposicic 31 (Regla de lHpital): Si f (z0 ), g (z0 ) existeixen, f(z0 ) =

f (z0 ) f (z0 )
g(z0 ) = 0 i g (z0 ) = 0, si lim existeix, llavors lim existeix i
zz0 g (z0 ) zz0 g(z0 )
coincideixen.
10 CAPTOL 2. LMITS FUNCIONALS I DERIVADES

2.4 Equacions de Cauchy-Riemann

Teorema 32 Si f (z) = f (x + iy) = u(x, y) + iv(x, y) s diferenciable en
z0 =
x0 + iy0 , llavors les derivades parcials de u, v existeixen en (x0 , y0 ) i a
u v
(x, y) = (x, y)
ms x y (equacions de Cuachy-Riemann).
u v
(x, y) = (x, y)
y x

Tamb s vlid un recproc, que s ms interessant des del punt de vista

de lestudi de la diferenciabilitat duna funci complexa:

Teorema 33 Sigui f(z) = u(x, y) + iv(x, y) continua en z0 = x0 + iy0 . Si

les derivades parcials de les funcions u, v sn continues en el punt (x0 , y0 ) i
compleixen les equacions de Cauchy-Riemann, llavors f s diferenciable en
u v
el punt z0 . A ms, f (z0 ) = (x0 , y0 ) + i (x0 , y0 ) .
x x

Exemple 34 La funci f(z) = x3 +3xy 2 +i(y 3 +3x2 y) noms s diferenciable

u u
en els punts situats sobre els eixos, doncs (x, y) = 3x2 + 3y 2 , (x, y) =
x y
v v
6xy , (x, y) = 6xy , (x, y) = 3y 2 + 3x2 sn continues en qualsevol punt
x y
2
(x, y)
R , per les equacions de Cauchy-Riemann:
3x + 3y 2 = 3y 2 + 3x2
2
noms es compleixen si x = y = 0.
6xy = 6xy

Definicic 35 Una funci complexa f (z) diem que s analticaen z0 , si s

diferenciable en algun entorn del punt z0 . Si f s analtica en tot el pla
complex, diem que s entera.

Definicic 36 Sigui f (x, y) una funci real, (x, y) R2 . Diem que f s har-
2f
mnica, si satisf lequaci de Laplace (o equaci del potencial): (x, y) +
x2
2
f
i 2 (x, y).
y

Proposicic 37 Si f (z) s una funci analtica en un domini D, f = u + iv,

llavors u(x, y), v(x, y) sn funcions harmniques en D.
2.5. EXERCICIS 11

Per altra part, si u(x, y) s una funci harmnica en un domini D i podem

trobar una altra funci harmnica v(x, y) tal que compleixin les equacions de
Cauchy-Riemann, diem que v(x, y) s funci harmnica conjugada de u(x, y)
i la funci f (z) = u(x, y) + iv(x, y) ser analtica en D. Podem construir una
funci harmnica conjugada de u(x, y) de la segent manera:
u v
De (x, y) = (x, y), per integraci respecte de y, tenim
x  y
u
v(x, y) = (x, y) + (x).
x 
u v u
Si derivem respecte de x : (x, y) = (x, y) = ( (x, y)) +
y x x x
(x)
i per integraci, obtenim (x).
Exemple 38 Sigui u(x, y) = xy 3 3
 x y que s harmnica. 4
u 3 2 y 3x2 y 2
v(x, y) = (x, y) + (x) = (y 3x y) + (x) = + (x)
x 4 2
Al derivar respecte de x i usar la segona eq. de Cauchy-Riemann, tenim
u v
3xy 2 + x3 = (x, y) = (x, y) = 3xy 2 + (x)
y x
3 x4
Per tant, (x) = x , don (x) = + .
4
4 2 2 4
y 3x y x
Aix, v(x, y) = + +
4 2 4
Notem que hi ha infinites funcions harmniques conjugades, ja que al fer
procesos dintegraci, sempre tenim les constants aditives.

2.5 Exercicis
Exercici 2.5.1 Estudieu la diferenciabilitat de les funcions.
a) f (z) = Re z , b) f (z) = z , c) f (z) = (Re z)2 , d) f (z) = z. Im(z).
Exercici 2.5.2 Calculeu el conjunt de punts del pla complex en el que la
funci f (z) = z 2 . Im( z ) s analtica.
3
x + y3 y 3 x3
+ i si (x, y) = (0, 0)
Exercici 2.5.3 Sigui f(z) = x2 + y 2 x2 + y 2

0 si (x, y) = (0, 0)
Demostreu que satisf les equacions de Cauchy-Riemann en lorigen per
que f (0) no existeix.
12 CAPTOL 2. LMITS FUNCIONALS I DERIVADES

Exercici 2.5.4 Determineu lexpressi de f (z), si s una funci entera de

la forma u(x) + iv(y).

Exercici 2.5.5 Demostreu que si f (z) i f (z) sn analtiques en un domini

D, llavors f s constant.

Exercici 2.5.6 Si f(z) s analtica en un domini D, f (z) = u(x, y)+iv(x, y)

amb u2 (x, y) + v 2 (x, y) = k R (constant), llavors f s constant.

Exercici 2.5.7 Si f(z) s analtica en un domini D, f (z) = u(x, y)+iv(x, y)

i una de les funcions u, v s constant, llavors f s constant.

Exercici 2.5.8 Estudieu lanaliticitat de les funcions

a) f(z) = sin(x2 y 2 ). cosh(2xy) + i cos(x2 y 2 ). sinh(2xy)
x y x y
b) f(z) = sin( 2 2
). cosh( 2 2
) i cos( 2 2
). sinh( 2 )
x +y x +y x +y x + y2


Exercici 2.5.9 Demostreu que la funci f(z) = |x.y| satisf les equacions
de Cauchy-Riemann en lorigen, per que f (0) no existeix.

Exercici 2.5.10 Demostreu que u(x, y) = x3 3xy 2 s harmnica i deter-

mineu una funci harmnica conjugada.

Exercici 2.5.11 Repetiu el problema anterior pel cas u(x, y) = cosh x. cos y.

Exercici 2.5.12 Estudieu lanaliticitat de la funci f(z) = z 4 . z .

Captol 3

Funcions elementals

3.1 Funci exponencial

Definicic 39 Per z C, es defineix ez = ex+iy = ex (cos y + i sin y)

Teorema 40 La funci f (z) = ez s entera.

Proposicic 41 Es compleixen les segents propietats (qualsevols que siguin

z1 , z2 C , R , m Z):
a) D(ez ) = ez
b) ez1 +z2 = ez1 .ez2
ez1
c) ez1 /z2 = z2
e
d) ei = cos + i sin
e) (ez )m = ezm

Proposicic 42 Per k Z, es compleix ez = ez+2ki .

Proposicic 43 Cada franja y (a, a +2] saplica per la funci exponencial

en tot el pla complex, excepte lorigen.

Per la propietat anterior, la franja y (, ], sanomena banda peri-

dica fonamental.
Observis que, per exemple, la imatge duna recta paral.lela a leix real,
es transforma en una semirecta per lorigen i que la duna recta paral.lela a
leix imaginari, en una circumferncia centrada en lorigen.

13
14 CAPTOL 3. FUNCIONS ELEMENTALS

3.2 Funcions trigonomtriques

eiz eiz eiz + eiz
Definicic 44 Per z C, es defineixen sin z = , cos z =
2i 2
Proposicic 45 Qualsevols que siguin z1 , z2 , z C , es compleix:
a) Si z R, coincideixen amb les corresponents funcions reals
b) f(z) = sin z , g(z) = cos z sn funcions enteres
c) D(sin z) = cos z , D(cos z) = sin z
d) sin2 z + cos2 z = 1
e) sin(z1 z2 ) = sin z1 cos z2 sin z2 cos z1
f) cos(z1 z2 ) = cos z1 cos z2 sin z1 sin z2
g) sin(z + 2k) = sin z , cos(z + 2k) = cos z
h) sin z = sin x cosh y + i cos x sinh y , si z = x + iy
i) cos z = cos cosh y i sin x sinh y , si z = x + iy

Definicic 46 Com en el cas real, es defineixen:

sin z 1 1 1
tan z = = , sec z = , csc z =
cos z cot z cos z sin z
Proposicic 47 a) D(tan z) = sec2 z
b) D(cot z) = csc2 z
c) D(sec z) = sec z. tan z
d) D(csc z) = csc z cot z

3.3 Funcions hiperbliques

ez ez ez + ez
Definicic 48 Per z C, es defineixen sinh z = , cosh z =
2 2
Proposicic 49 Qualsevols que siguin z1 , z2 , z C , es compleix:
a) Si z R, coincideixen amb les corresponents funcions reals
b) f(z) = sinh z , g(z) = cosh z sn funcions enteres
c) D(sinh z) = cosh z , D(cosh z) = sinh z
d) cosh2 z sinh2 z = 1
e) sinh(z1 z2 ) = sinh z1 cosh z2 sinh z2 cosh z1
f) cosh(z1 z2 ) = cosh z1 cosh z2 sinh z1 sinh z2
g) sinh(z + 2ki) = sinh z , cosh(z + 2ki) = cosh z
h) sinh z = sinh x cos y + i cosh x sin y , si z = x + iy
3.4. FUNCI LOGARITMICA 15

i) cosh z = cosh x cos y + i sinh x sin y , si z = x + iy

j) sinh(iz) = i sin z , cosh(iz) = cos z

Definicic 50 Com en el cas real, es defineixen:

sinh z 1 1 1
tanh z = = , sech z = , csch z =
cosh z coth z cosh z sinh z
Proposicic 51 a) D(tanh z) = sech 2 z
b) D(coth z) = csch 2 z
c) D(sech z) = sech z. tanh z
d) D(csch z) = csch z coth z

3.4 Funci logaritmica

Definicic 52 Per z = 0, es defineix la funci logaritme com la inversa de
lexponencial. Aix, lz = L |z| + i(Arg(z) + 2k) per k Z. Observis que
s una funci multivaluada. Indicarem per Lz la determinaci principal:
Lz = L |z| + iArg(z) amb < Arg(z) .

Proposicic 53 Qualsevols que siguin z1 , z2 , z C i m, n Z , es compleix:

a) l(z1 .z2 ) = l(z1 ) + l(z2 )
z1
b) l( ) = l(z1 ) l(z2 )
z2
1
c) l( ) = l(z)
z
m
d) l(z m/n ) = l(z)
n
e) l(ez ) = z + 2ki

Proposicic 54 En el domini del pla D = {(r, ); r > 0, (, )}, la

1
funci f (z) = Lz s diferenciable i D(Lz) = .
z
Definicic 55 Una branca duna funci multiforme s una funci (univalu-
ada) i analtica en un cert domini. En cada punt del domini, la funci uni-
valuada ha de tenir noms un dels valors que pot tenir la funci multiforme.

En el cas de la funci logartmica, usarem Lz per indicar la branca princi-

pal (la considerada en la proposici anterior). Notem que la branca principal
i la determinaci principal coincideixen excepte pels z reals negatius.
16 CAPTOL 3. FUNCIONS ELEMENTALS

Definicic 56 Anomenem branca de tall, a una recta que susa per crear un
domini danaliticitat.

En el cas del logaritme, la semirecta {y = 0, x 0} s una branca de tall.

Es poden crear altres branques de tall, considerant altres determinacions
principals del logaritme. De totes maneres, totes elles passen per lorigen,
que per aquesta ra, sanomena punt de ramificaci.
Per a representar totes les branques, podem considerar cpies del pla com-
plex enganxades per la part negativa de leix real, de manera que en cadas-
cuna delles hi ha un rang de valors de largument i en cadascuna daquestes
cpies, tenim definida una branca (univaluada) del logaritme. Aquesta re-
presentaci s la que sanomena superfcie de Riemann del logaritme.

3.5 Exponencials complexes

Definicic 57 Per z = 0 i c C, es defineix z c = ec.l(z) .

Observis que s una funci multivaluada. La branca principal ve definida

per z c = ec.Lz .Aquesta s analtica en el mateix domini que el logaritme i es
compleix D(z c ) = c.z c1 .

Proposicic 58 a) El nombre de valors de z c s infinit si c no s racional i

z = e
1
b) z c = c
z
c) z c+d = z c .z d
zc
d) d = z cd
z
e) (z c )n = z cn si n Z.

3.6 Funcions trigonomtriques i hiperbliques

inverses
De la definici de sin z , cos z , tan z sbt:
1
Proposicic 59 arcsin z = l(zi 1 z 2 ) , arccos z = il(z i 1 z 2 ) ,
i
i i+z
arctan z = l( )
2 iz
3.7. EXERCICIS 17

De la mateixa manera, en el cas de les funcions hiperbliques:

Proposicic 60 arcsinh z = l(z 1 + z 2 ) , arccosh z = l(z z 2 1) ,
1 1+z
arctanh z = l( )
2 1z
Proposicic 61 Usant una branca de la corresponent funci:
1
a) D(arcsin z) =
1 z2
1
b) D(arccos z) =
1 z2
1
c) D(arctan z) =
1 + z2
1
d) D(arcsinh z) =
1 + z2
1
e) D(arccosh z) =
1 z2
1
f ) D(arctanh z) =
1 z2

3.7 Exercicis
Exercici 3.7.1 Determineu totes les solucions de :
a) ez = 3 , b) ez = 1 , c) ez = i , d) ez = 1 + i.

Exercici 3.7.2 Demostreu que sin(x + iy) = sin x. cosh y + i cos x. sinh y.

Exercici 3.7.3 Calculeu totes les solucions de lequaci sin z = 2.