Programa de llengua catalana

nivell inicial

Juny 2011
 Programa de llengua catalana nivell inicial

ndex
PRESENTACIO 4

INTRODUCCI 5

OBJECTIUS DEL NIVELL INICIAL 10

1. Objectiu general 10

2. Objectius especfics 11
2.1 Competncies 11
2.1.1 Competncies generals 11
2.1.1.1 Coneixements 11
Coneixement del mn 11
Coneixement sociocultural 11
Conscincia intercultural 11
2.1.1.2 Saber aprendre 11
2.1.2 Competncia lingstica comunicativa 11
2.1.2.1 Competncies lingstiques 12
Gramatical 12
Lxica 12
Fonolgica 12
Ortogrfica i ortopica 12
2.1.2.2 Competncies pragmtiques 12
Discursiva 12
Funcional 12
2.1.2.3 Competncia sociolingstica 12
2.2 Habilitats lingstiques 13
2.2.1 Comprensi oral 13
2.2.2 Comprensi lectora 13
2.2.3 Expressi i interacci oral 13
2.2.4 Expressi escrita 13
2.3 Patrons discursius 14
2.3.1 Patr expressiu 14
2.3.2 Patr descriptiu 14
2.3.3 Patr narratiu 14
2.3.4 Patr directiu 14
2.3.5 Patr argumentatiu 14
2.4 mbits 14
2.4.1 Personal 14
2.4.1.1 La llar 14
2.4.1.2 El barri o el poble 14
2.4.2 Social 14
2.4.2.1 El centre educatiu 15
2.4.2.2 La botiga i el comer 15
2.4.2.3 El servei dassistncia sanitria 15
2.4.2.4 LAdministraci local 15
2.4.3 Laboral 15
2.4.3.1 El lloc de treball 15

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 1

 Programa de llengua catalana nivell inicial

2.5 Temes 15
2.5.1 Identificaci personal 15
2.5.1.1 Presentacions 15
2.5.1.2 Relacions familiars 15
2.5.2 Activitat diria personal 16
2.5.2.1 La feina 16
2.5.2.2 El lleure 16
2.5.3 Serveis 16
2.5.3.1 Comprar i vendre 16
2.5.3.2 Mitjans de transport 16
2.5.4 La salut 16

CONTINGUTS 17

1. Funcions generals de la llengua 17

1.1 Funci socialitzadora 17
1.1.1 Saludar 17
1.1.2 Acomiadar-se 17
1.1.3 Agrair i respondre a un agrament 17
1.1.4 Presentar alg 17
1.2 Funci informativa 17
1.2.1 Identificar-se i identificar els altres 17
1.2.2 Identificar coses 17
1.2.3 Descriure persones 17
1.2.4 Demanar informaci 18
1.2.5 Donar informaci 18
1.2.6 Preguntar per accions habituals 18
1.2.7 Narrar accions habituals 18
1.3 Funci expressiva i valorativa 18
1.3.1 Expressar lestat fsic personal 18
1.3.2 Expressar gustos o predileccions personals 19
1.3.3 Cridar latenci 19
1.3.4 Disculpar-se 19
1.3.5 Felicitar 19
1.4 Funci inductiva 19
1.4.1 Donar instruccions senzilles 19
1.5 Funci metalingstica 19
1.5.1 Demanar repeticions 19
1.5.2 Demanar aclariments 19
1.5.3 Lletrejar noms propis 19
19
2. Patrons discursius 19
2.1 Patr expressiu. Intercanviar sentiments i estats dnim: Com em sento? 19
Qu magrada?
2.2 Patr descriptiu. Intercanviar coneixements: Qu sn i com sn les coses? 20
2.3 Patr narratiu. Intercanviar experincies: Qu passa o qu ha passat? 20
2.4 Patr directiu. Intercanviar destreses: Qu sha de fer? 20
2.5 Patr argumentatiu. Intercanviar opinions: Qu penso i per qu ho penso? 20

3. Components gramaticals 20
3.1 Morfologia 20
3.1.1 El nom 20
3.1.2 Ladjectiu 20
3.1.3 El verb 20
3.1.4 Ladverbi 21
3.1.5 Els determinants 21
3.1.6 Els numerals 21
3.1.7 Les preposicions 21

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 2

 Programa de llengua catalana nivell inicial

3.1.8 Els pronoms 21

3.1.9 Les conjuncions 21

4. Lxic 21
4.1 Persones: noms i adjectius 21
4.2 Els llocs: noms 22
4.3 La casa i lentorn: noms i adjectius 22
4.4 Les hores i els dies: noms i adjectius 22
4.5 La feina: noms 22
4.6 Els mercats i les botigues: noms 23
4.7 El menjar: noms 23
4.8 Els serveis: noms 23
4.9 La salut: noms i adjectius 23
4.10 El lleure: noms 24

5. Fontica i ortografia 24

6. Aspectes socioculturals 24

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 3

 Programa de llengua catalana nivell inicial

PRESENTACI

Des de la publicaci del Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar,
avaluar (MECR) tant els programes de la Direcci General de Poltica Lingstica com, de manera
ms mplia, les programacions que sen desprenen han anat modificant el contingut per adequar-lo
a les orientacions proposades en el Marc i, duna manera molt incipient, a les propostes per a la
llengua catalana descrites en lestudi Tipotext, una tipologia de textos de no ficci.

El Programa de llengua catalana de nivell inicial per a lensenyament dadults de la Direcci

General de Poltica Lingstica que avui us presentem s el primer programa daquest nivell que
selabora seguint les orientacions i els criteris proposats en el Marc i es correspon amb el nivell de
competncia inicial (A1), el ms baix dels graus de competncia lingstica descrits en el Marc
proposat pel Consell dEuropa.

Ja lany 2001 es va publicar el llibret Catal inicial a partir dels resultats dun projecte experimental
avalat pel Consell dEuropa. Va ser un primer intent de facilitar un esbs de programa que contenia
unes indicacions per poder organitzar la formaci a lentorn dun primer nivell daprenentatge de
catal. A Catal inicial es proposava un tema a lentorn del qual es concretaven les funcions i els
exponents corresponents, un vocabulari bsic i alguns apunts socioculturals. Aquest document ha
servit dorientaci al professorat a lhora de fer materials o preparar classes i ha estat un punt de
partida per elaborar el Programa de llengua catalana de nivell inicial.

Aquest programa ha estat elaborat per personal de la Direcci General de Poltica Lingstica i per
professors del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica a partir de propostes teriques i de
lexperincia a laula, i introdueix aspectes que no shavien descrit en el Catal inicial.

Atesa la novetat de la proposta i a fi de millorar-la, voldrem que es pogus experimentar i analitzar

des de la prctica diria a laula. s per aix que us demanem la vostra collaboraci en forma de
suggeriments, dubtes i propostes de millora. Es tracta dun programa obert que es completar amb
les vostres aportacions, que ajudaran a donar forma a la versi final.

rea de recursos per a laprenentatge i lacolliment lingstic

Servei de Recursos Lingstics
Direcci General de Poltica Lingstica

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 4

 Programa de llengua catalana nivell inicial

INTRODUCCI

1. Programa de llengua catalana de nivell inicial

Lelaboraci del Programa de llengua catalana de nivell inicial s un pas ms en el cam de

completar, aprofundir i millorar el currculum general de laprenentatge de catal per a adults de la
Direcci General de Poltica Lingstica. La base metodolgica parteix dels mateixos enfocaments
que fonamenten el currculum, descrits en el segon apartat daquesta introducci i t molt en
compte les necessitats dels destinataris del nivell.

Per ajustar el programa al nivell, a ms de seguir les orientacions del MECR, shan recollit els
suggeriments de professorat experimentat i sha fet una anlisi dels materials didctics del nivell
que sutilitzen a laula.

El programa sadrea als professionals que ensenyen llengua catalana a persones procedents,
generalment, de la immigraci. Es tracta dun programa de llengua general que descriu els
objectius i els continguts necessaris per desenvolupar les capacitats comunicatives de laprenent,
de manera que utilitzi la llengua segons les seves necessitats.

Els destinataris del nivell inicial daprenentatge sn persones adultes nouvingudes que,
generalment, no parlen ni escriuen cap llengua d'origen romnic. Aquest nivell tamb s adequat
per a aprenents que no estan familiaritzats amb les estratgies i procediments d'aprenentatge que
s'utilitzen en la societat d'acollida.

Es considera que els objectius i els continguts presentats en aquest programa es poden assolir en
45 hores, ajustables en funci de la facilitat daprenentatge, els coneixements previs i les
necessitats lingstiques dels aprenents i/o les necessitats i realitats de cada instituci.

Us presentem a continuaci una breu descripci dels diferents apartats que componen el programa.

Objectius
En aquest apartat es descriu lobjectiu general del nivell i els objectius especfics, organitzats per
competncies, per habilitats lingstiques, per patrons discursius, per mbits i per temes.

Objectius especfics per competncies

Es descriuen quines competncies sn necessries en aquest nivell. Entenem per competncies la
suma de coneixements, habilitats i actituds que permeten a una persona realitzar accions.
Les competncies generals, que comprenen el saber (coneixements), el saber ser (factors
personals), el saber fer (habilitats prctiques, socials i culturals) i el saber aprendre
(incorporar aprenentatges). En aquest apartat es descriuen tant els coneixements del mn
com els socioculturals i tamb la conscincia intercultural.
La competncia lingstica comunicativa, que inclou tres tipus de competncies: la
lingstica, la pragmtica i la sociolingstica.

Objectius especfics per habilitats lingstiques

Es descriu el que ha de ser capa de fer l'aprenent des del punt de vista de les habilitats
lingstiques: comprensi oral, comprensi lectora, expressi i interacci orals, i expressi escrita.
En aquest nivell inicial tenen ms pes les capacitats de comprensi que les dexpressi, duna
banda, i les orals que les escrites, de laltra.

Objectius especfics per patrons discursius

En aquest apartat es descriu qu ha de saber fer laprenent tenint en compte qu pot entendre i
qu vol expressar.

Els patrons discursius formen part duna tipologia textual entesa com un sistema de classificaci de
textos. Els patrons bsics sn els segents: descriptiu, narratiu, directiu, argumentatiu i expressiu.
Es poden presentar de forma simple o combinada. Introduir els patrons discursius en el programa

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 5

 Programa de llengua catalana nivell inicial

s una novetat i respon a la voluntat de posar ms mfasi en els elements que intervenen en la
construcci textual.

Objectius especfics agrupats per mbits i per temes

La combinaci dmbits i de temes descrits per a aquest nivell ajuda a definir el context on es
desenvolupa la situaci comunicativa daprenentatge. Shan seleccionat tres mbits dels quatre que
descriu el MECR (el personal, el social i el laboral) i quatre temes propers a les necessitats
comunicatives de laprenent (la identificaci personal, lactivitat diria personal, els serveis i la
salut).

Continguts
En lapartat de continguts es descriuen els elements daprenentatge necessaris per aconseguir els
objectius descrits en lapartat anterior.

Tot i que la tria de continguts sha fet amb molta cura, s possible que a lhora de preparar
materials, activitats o propostes diverses per a laprenentatge shi trobin a faltar alguns continguts,
especialment els relacionats amb les novetats introdudes.

Funcions generals de la llengua

En aquest apartat s'han classificat per funcions de la llengua les accions lingstiques que ha
de saber fer l'alumnat al final del nivell inicial.

Finalment, sha procurat que totes les funcions lingstiques hi estiguin representades, tot i
que la funci informativa i lexpressiva tenen relacionats ms continguts a causa de les
necessitats contextuals daprenentatge de lalumnat.

Cada funci sha relacionat amb els exponents corresponents al nivell.

Patrons discursius
En aquest nivell els patrons discursius queden reduts a unes poques estructures relacionades
directament amb les funcions comunicatives de la llengua. Els patrons discursius ms
utilitzats sn lexpressiu, el descriptiu i el narratiu. Per a cada patr sespecifiquen els
elements lxics i gramaticals ms caracterstics.

Components gramaticals
La selecci dels continguts gramaticals daquest programa sha fet tenint en compte el grau
de correcci que sha considerat necessari i adequat al nivell. Tenint en compte lampliaci
dels objectius especfics, caldr fer una anlisi ms aprofundida daquests components
gramaticals per determinar els aspectes que caldria ampliar.

Lxic
Pel que fa a les llistes de lxic, sha intentat fixar un vocabulari mnim que lalumnat ha de
dominar en finalitzar aquest nivell. Ara b, s recomanable ampliar-lo, reduir-lo o variar-lo
segons les necessitats d'aprenentatge de collectius determinats o els interessos de la
instituci que imparteixi la formaci.

Conv remarcar que laprenentatge daquestes paraules sha dintegrar als mbits i als temes
que es proposen al programa. A ms, cal concebre els termes proposats com les peces
lxiques que permeten a lalumnat utilitzar de forma contextualitzada i amb una funcionalitat
clara els exponents lingstics llistats en aquest programa.

Fontica i ortografia
Noms sespecifiquen els aspectes relacionats amb el coneixement i pronncia de les lletres
de lalfabet i amb la construcci de les paraules necessries per poder fer-se entendre.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 6

 Programa de llengua catalana nivell inicial

Aspectes socioculturals
Finalment, els continguts daquest programa es tanquen amb els aspectes de la llengua
lligats a la dimensi social de ls de la llengua i a la situaci sociolingstica de la llengua
catalana amb lobjectiu que lalumnat comenci a conixer la societat catalana i la seva
cultura.

2. Bases teriques

Bases teriques que shan utilitzat per a lelaboraci del Programa de llengua catalana de nivell
inicial.

1. Marc curricular densenyament i daprenentatge de catal per a adults

El Currculum dels cursos de catal per a adults promogut per la Direcci General de Poltica
Lingstica a partir de lany 1984 s un currculum latent; aix vol dir que, tot i no estar publicat,
lenfocament lingstic, metodolgic i sociocultural adoptat des dun principi ha fonamentat totes les
edicions dels programes i programacions publicats.

Aquest enfocament es basa en els corrents metodolgics i lingstics que situen laprenentatge de
llenges en un context social, cultural i psicolgic ampli que considera laprenent dins del marc de
lactivitat humana i, per tant, dna un relleu especial a les necessitats de lindividu i al
desenvolupament daprenentatges tils que cobreixin les seves necessitats de comunicaci.

Concretament, situa la metodologia didctica en lenfocament comunicatiu perqu prioritza el

desenvolupament de les habilitats lingstiques i comunicatives de laprenent, i pren el text com a
unitat de comunicaci i daprenentatge.

Ho trobareu descrit a:

ABELL, X.; BOV, C.; ESTEBAN, J.; GIMENO, M. El treball per tasques, eix de les programacions per als
cursos de catal per a adults. A: Llengua i s, nm. 42. Tamb disponible en lnia a:
<http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/42_07.pdf> [Consulta: 22 juny 2011].

GIMENO, M.; RFOLS, L. Lensenyament de catal per a adults i lacreditaci dels coneixements de
llengua. Congrs Europeu sobre Planificaci Lingstica (9 i 10 de novembre de 1995). Barcelona:
Institut de Sociolingstica Catalana: Grup Catal de Sociolingstica.

2. Tipotext, una tipologia de textos de no-ficci

En el procs delaboraci dels programes de llengua per a catalanoparlants es van detectar certes
mancances que no es podien resoldre amb les eines disponibles en aquell moment, i aix va fer que
sinicis un treball d'investigaci.

La recerca es va plantejar a lentorn del problema que presentaven aquests programes a lhora
daplicar-los a laula: com relacionar lensenyament de la gramtica amb el desenvolupament de les
habilitats lingstiques per poder organitzar un procs daprenentatge rendible, efica i adequat a
les necessitats comunicatives dels aprenents.

Per resoldre aquesta qesti, i tenint en compte el punt de partida metodolgic, es va decidir
elaborar una tipologia de textos a fi dobtenir la descripci lingstica duns prototipus que donessin
ra dels usos lingstics ms freqents o ms representatius de la societat catalana.

Lobjectiu final daquest estudi va ser oferir al professorat de catal una descripci del funcionament
de la llengua que saprops als enfocaments didctics i metodolgics actuals en lensenyament de
llenges i que els ajuds a trobar la manera de fer ms fcil laprenentatge de la nostra llengua.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 7

 Programa de llengua catalana nivell inicial

El resultat de lestudi proposa una tipologia textual, Tipotext, basada en cinc patrons discursius
(expressiu, descriptiu, narratiu, argumentatiu i directiu) amb caracterstiques prpies i no
compartides i que en els textos es presenten sols o combinats de diverses maneres. Aquesta
tipologia s una eina de treball sistemtic sobre el text dabast general que ens concreta les
relacions entre els elements de la llengua i el text, i entre el text i el context. Aquest estudi queda
descrit a Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci.

Cal destacar la importncia de lestudi pel que fa a la llengua catalana i en especial la llengua ds,
ja que sha elaborat a partir dun recull de textos reals de tot el territori i duna gran diversitat
dmbits ds.

El Tipotext sha utilitzat com a marc de referncia en la revisi dels programes de la Direcci
General de Poltica Lingstica, en diversos projectes delaboraci de materials didctics i en
programes i sessions de formaci de professors.

Com a resultat del procs dinvestigaci i reflexi a lentorn de les habilitats comunicatives shan
publicat les obres segents:

ARTIGAS, R.; BELLS, J.; GRAU, M.; LLORET, M. Habilitats comunicatives. Una reflexi sobre els usos
lingstics. Coordinat per Rosa Artigas. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcci
General de Poltica Lingstica. Vic: Eumo, 1999. Tamb disponible en lnia a:
<http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Aprendre/arxius/habilitats.pdf> [Consulta: 22
juny 2011].

ARTIGAS, R.; BELLS, J.; GRAU, M. Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci. Vic: Eumo, 2003.
Tamb disponible en lnia a:
<http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Aprendre/arxius/tipotext.pdf> [Consulta: 22
juny 2011].

ARTIGAS, R. (coord.); GRAU, M. Teoria i didctica dels patrons discursius. Una aportaci a
lensenyament reflexiu i funcional de la llengua. Biblioteca tcnica de poltica lingstica, nm. 3.
<http://www.gencat.cat/llengua/patronsdiscursius> [Consulta: 22 juny 2011]

3. Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar

La publicaci del Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar
ens ha facilitat una fonamentaci terica actualitzada sobre laprenentatge de llenges. En
lelaboraci dels programes hem tingut en compte les propostes relacionades amb aspectes
metodolgics, lingstics i socioculturals que aporta aquest document.

Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Andorra: Ministeri dEducaci, Joventut i Esports
del Govern dAndorra; Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura, 2003. Tamb
disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/llengua/marc> [Consulta: 22 juny 2011]

PEREA, M.; SOL, D. El Marc europeu de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci
de les llenges modernes del Consell dEuropa. A: Llengua i s, nm. 23, p. 52-55. Tamb
disponible en lnia a: <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/23_234.pdf> [Consulta: 22 juny 2011].

4. Catal inicial i altres materials didctics

Per completar la base de treball shan recollit, a ms del contingut del Catal inicial, tots aquells
materials didctics que han estat publicats i aquells que sestan utilitzant actualment per impartir el
nivell inicial. El buidat daquests materials ens ha ajudat a treballar amb mbits, temes i molts dels
elements descrits en els apartats dels continguts.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 8

 Programa de llengua catalana nivell inicial

Hem comptat tamb amb lexperincia dels professionals que han intervingut en lelaboraci del
programa i en les primeres revisions.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Catal

inicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. Tamb disponible en
lnia a:
<http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Programacions%20ensenyament
%20adults/Arxius/inicial.pdf> [Consulta: 22 juny 2011].

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 9

 Programa de llengua catalana nivell inicial

OBJECTIUS DEL NIVELL INICIAL

1. Objectiu general

En finalitzar el nivell inicial laprenent ha de ser capa de comprendre i utilitzar oralment i per escrit
expressions quotidianes i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats en
mbits comunicatius i sobre temes molt propers als aprenents, com ara presentar-se, presentar una
tercera persona o formular i respondre preguntes sobre detalls personals. A ms, laprenent ha de
poder interactuar duna manera senzilla i limitada a condici que laltra persona parli a poc a poc i
amb claredat i estigui disposada a ajudar.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 10

 Programa de llengua catalana nivell inicial

2. Objectius especfics

2.1 Competncies
2.1.1 Competncies En completar aquest nivell laprenent ha de tenir una idea general de la
generals perspectiva que t la societat dacollida dalguns aspectes socials i
culturals, sobretot els relacionats amb la llengua i el seu s social.
Aquesta competncia es concreta en els punts segents:

2.1.1.1 Coneixements Coneixement del mn

En finalitzar el nivell laprenent ha de tenir una idea senzilla i general de
la situaci de la llengua catalana en relaci amb lEstat espanyol, en
relaci amb Europa i en relaci amb el mn. Per exemple, ha de saber
quina s la llengua prpia de Catalunya, quines sn les llenges oficials
de Catalunya i de lEstat espanyol, quins sn els territoris on es parla
catal, quants parlants t la llengua catalana en comparaci amb daltres
llenges dEuropa i del mn. Ha de saber, tamb, que actualment es
poden sentir a Catalunya un gran nombre de llenges i cal destacar la
importncia dusar la llengua catalana com a llengua de relaci entre tota
la ciutadania.
Per afavorir una bona incorporaci a la societat dacollida s important,
duna banda, que laprenent conegui els serveis bsics que t al seu
abast, i de laltra, que usar la llengua catalana s un element que facilita
laccs al teixit social catal.

Coneixement sociocultural
Ha de conixer certs elements socioculturals de la societat dacollida,
segons ls i les situacions concretes; per exemple, ha de saber el
llenguatge gestual en les salutacions i les presentacions i els hbits
horaris de la societat d'acollida. A travs daquestes pautes socioculturals
laprenent pot prendre conscincia de determinades normes dactuaci
prpies de lentorn on viu alhora que dna a conixer a la resta
daprenents els costums ms habituals del seu pas dorigen.

Conscincia intercultural
En finalitzar aquest nivell laprenent ha de prendre conscincia de la
importncia i la riquesa de la interculturalitat i la diversitat lingstica i el
plurilingisme. Ha de conixer i valorar la importncia daprendre altres
llenges i, en especial, la llengua prpia del pas dacollida, alhora que
dna valor a la seva prpia llengua.

2.1.1.2 Saber aprendre En finalitzar el nivell laprenent ha de reconixer les interaccions

comunicatives amb el professorat, amb els companys daula i, sobretot,
amb les persones amb qui es comuniqui fora de laula com a maneres de
progressar en laprenentatge de la llengua catalana. Finalment,
laprenent ha destar habituat a fer activitats senzilles i molt controlades
dinteracci oral amb els companys i amb parlants nadius de la llengua i
les ha de percebre com una manera de facilitar la seva capacitat
d'utilitzar la llengua en situacions reals.

2.1.2 Competncia En completar aquest nivell laprenent ha de ser capa de comunicar-se

lingstica comunicativa de manera limitada per aconseguir els seus objectius.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 11

 Programa de llengua catalana nivell inicial

2.1.2.1 Competncies En completar aquest nivell laprenent ha de tenir un control limitat

lingstiques dalguns aspectes lingstics que permetin satisfer mnimament les
necessitats comunicatives quotidianes. Aquesta competncia lingstica
es concreta en els aspectes segents:

Gramatical
Ha de conixer noms algunes estructures sintctiques i formes
gramaticals simples dins dun repertori aprs.

Lxica
Ha de tenir un repertori limitat de paraules i expressions relatives als
mbits i als temes treballats, segons ls i les necessitats de cada
situaci. I nha de comprendre el significat.

Fonolgica
Ha de poder pronunciar un repertori molt limitat dexpressions i de
paraules apreses, que un parlant nadiu acostumat a tractar amb parlants
del grup lingstic de laprenent pot comprendre.

Ortogrfica i ortopica
Ha de poder copiar expressions curtes utilitzades regularment. A ms, ha
de poder lletrejar el seu nom, ladrea i altres informacions personals.

2.1.2.2 Competncies En completar aquest nivell laprenent ha de ser capa de comunicar-se

pragmtiques de manera limitada per aconseguir els seus objectius en els mbits ms
propers. Aquesta competncia es concreta en els aspectes segents:

Discursiva
Ha de poder interactuar de manera adequada a la situaci comunicativa.
Coherncia i cohesi: pot enllaar paraules o grups de paraules amb
connectors molt bsics com ara i, o, tamb, per...

Funcional
Ha de poder utilitzar estructures bsiques de la llengua per realitzar les
funcions lingstiques que satisfacin les primeres necessitats
comunicatives.
Fludesa oral: pot produir frases i enunciats molt curts, allats i
expressats de manera automtica. Els aprenents han de fer nombroses
pauses per buscar les expressions, articular paraules menys conegudes i
corregir o preparar la comunicaci.

2.1.2.3 Competncia Ha de poder establir contactes socials elementals utilitzant les frmules
sociolingstica de cortesia ms senzilles i quotidianes relatives a salutacions, comiats i
presentacions.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 12


2.2 Habilitats lingstiques
2.2.1 Comprensi oral
2.2.2 Comprensi lectora
2.2.3 Expressi i interacci
oral
2.2.4 Expressi escrita
Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica
Programa de llengua catalana nivell inicial
En finalitzar el nivell laprenent pot reconixer paraules i expressions
relacionades amb lentorn immediat. Tamb pot comprendre preguntes,
instruccions i expressions quotidianes senzilles i breus per satisfer algunes
necessitats bsiques, sempre que linterlocutor parli a poc a poc i amb
claredat i que repeteixi el que diu quan sigui necessari.
Pot seguir directrius i instruccions breus i tamb una intervenci si s lenta
i sarticula duna manera acurada, amb les pauses necessries per
assimilar-ne el sentit.
Un cop finalitzat el nivell laprenent pot comprendre noms i paraules
familiars, frases molt senzilles i expressions elementals; per exemple, les
que apareixen en anuncis o cartells o en situacions bsiques de la vida
quotidiana.
A ms, pot fer-se una idea del contingut de textos molt curts i senzills, si
els llegeix frase per frase i t la possibilitat de tornar-los a llegir quan sigui
necessari; per exemple, postals, catlegs breus, petites descripcions o
indicacions, dades personals als formularis, notes de lescola, etc.
Si aquests textos van acompanyats de suport visual relacionat amb el
contingut del text, la comprensi lectora ser ms senzilla per a laprenent.
En finalitzar el nivell laprenent pot comunicar-se oralment de manera
senzilla a condici que linterlocutor estigui disposat a repetir el que ha dit
o a dir-ho amb altres paraules i ms a poc a poc. A ms, ha de cooperar-hi
per ajudar-lo a formular el que intenta dir. Linterlocutor ha de parlar amb
claredat i molt lentament, i en un llenguatge directe i no idiomtic.
En situacions dintercanvi dinformaci laprenent pot plantejar i respondre
preguntes senzilles sobre temes quotidians o sobre temes relacionats amb
necessitats immediates. Pot fer afirmacions senzilles i reaccionar davant
les de linterlocutor en rees de necessitat immediata o sobre temes molt
propers. Per exemple, pot utilitzar expressions i frases senzilles per
descriure el lloc on viu i la gent que coneix, pot descriures a si mateix i
tamb parlar de la seva activitat diria.
Finalment, pot llegir en veu alta textos molt breus i senzills amb informaci
til per satisfer les seves necessitats ms immediates i les de les persones
ms properes, com ara avisos, cartells, ofertes de feina, etc.
En finalitzar el nivell pot escriure frases simples allades en textos molt
breus sobre si mateix i sobre persones del seu mbit familiar proper, sobre
el lloc on viu i sobre la seva ocupaci laboral: avisos o postals per als
companys, notes per a lescola dels fills, felicitacions, notes per al venat,
etc. A ms pot emplenar formularis amb dades personals, com ara el nom,
ledat, la data de naixement o darribada al pas, la nacionalitat o ladrea.
Finalment, s capa descriure o copiar paraules senzilles i textos curts que
tenen un format dimpremta.
13

2.3 Patrons discursius
2.3.1 Patr expressiu
2.3.2 Patr descriptiu
2.3.3 Patr narratiu
2.3.4 Patr directiu
2.3.5 Patr argumentatiu
2.4 mbits
2.4.1 Personal
2.4.1.1 La llar
2.4.1.2 El barri o el
poble
2.4.2 Social
Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica
Programa de llengua catalana nivell inicial
En finalitzar el nivell laprenent pot comunicar sentiments i estats dnim
bsics. Pot comprendre i expressar gustos personals; per exemple, qu li
agrada fer. I tamb pot entendre i explicar com es troba alg fsicament o
qu li fa mal.
En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar coneixements senzills
relacionats amb la vida quotidiana. Pot comprendre anuncis descriptius
breus dhabitatges o ofertes de feina i rtols amb informacions bsiques.
Tamb pot presentar la famlia i descriure el lloc on viu.
En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar experincies personals no
complexes relacionades amb la vida quotidiana. Pot explicar qu ha
passat; per exemple, informant de manera breu i senzilla sobre alguna
incidncia familiar o laboral.
En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar i comunicar consells
senzills. Pot comprendre i produir instruccions, com ara com anar a un lloc
o com fer una activitat simple. Pot entendre recomanacions clares i
senzilles del metge. I tamb pot demanar informaci sobre alguna qesti
que no entn; per exemple, dubtes a lhora domplir un formulari.
En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar opinions senzilles i
argumentar-les de manera simple. Tamb pot justificar accions
quotidianes; per exemple, una absncia a la feina, a lescola...
En finalitzar el nivell laprenent pot comunicar-se amb un repertori limitat i
senzill dexpressions i vocabulari que li permeti satisfer necessitats
personals prpies de la llar i el barri.
Laprenent pot llegir i comprendre anuncis breus de compra i venda
dhabitatges. A ms, ha de ser capa de descriure de manera limitada,
amb unes construccions i un vocabulari apresos, les estances del seu
habitatge i els elements ms caracterstics que cont cadascuna amb la
finalitat que amistats o coneguts spiguen com s lhabitatge particular.
Laprenent pot llegir i comprendre indicadors molt breus que identifiquen
els locals des don es gestiona la vida administrativa o cultural del barri o
el poble on resideix. A ms, ha de saber preguntar ladrea dels comeros
o les entitats ciutadanes o municipals ms propers i entendre les respostes
sempre que linterlocutor estigui disposat a collaborar amb laprenent i
utilitzi expressions senzilles amb un vocabulari limitat. Laprenent tamb
pot indicar ladrea daquests mateixos llocs per mitj de construccions
memoritzades molt senzilles.
Al final daquest nivell laprenent pot relacionar-se oralment de manera
molt limitada per satisfer primeres necessitats als centres educatius, a les
botigues i els comeros, als serveis dassistncia sanitria i a
lAdministraci local.
14
 Programa de llengua catalana nivell inicial

2.4.2.1 El centre Laprenent pot entendre explicacions breus i senzilles sobre leducaci dels
educatiu fills amb la condici que linterlocutor mantingui un ritme pausat i estigui
disposat a repetir o reformular el discurs. Laprenent pot intervenir-hi
espordicament amb construccions senzilles i apreses. A ms, pot
comprendre notes breus de lescola relacionades amb leducaci dels fills i
pot redactar textos molt breus amb estructures memoritzades per informar
el mestre o la mestra, per exemple, dincidncies familiars.
2.4.2.2 La botiga i el
Laprenent pot llegir i comprendre rtols identificatius de les botigues i els
comer
comeros i sobre els productes de primera necessitat que shi venen.

2.4.2.3 El servei Laprenent pot demanar hora de visita i comprendren la resposta sempre
dassistncia sanitria que linterlocutor estigui disposat a collaborar amb reformulacions i
repeticions. A ms, pot llegir i entendre els rtols i les indicacions internes
breus.

2.4.2.4 LAdministraci Laprenent pot emplenar les seves dades personals en formularis
local estandarditzats necessaris per dur a terme trmits de primera necessitat a
lAdministraci local. Tamb pot preguntar informaci sobre aquests
trmits i entendren la resposta sempre que linterlocutor collabori en la
conversa mantenint un ritme lent i repetint i reformulant el seu discurs.

2.4.3 Laboral Al final daquest nivell laprenent pot comenar a satisfer necessitats
comunicatives bsiques al lloc de treball.

2.4.3.1 El lloc de treball
Laprenent pot llegir i entendre anuncis molt breus d'oferta laboral i
tamb notes, avisos i cartells curts i senzills relacionats de manera directa
o indirecta amb la seva feina. En cas de necessitat pot deixar avisos molt
breus i redactats amb construccions apreses per comunicar incidncies als
seus companys i companyes de feina.

2.5 Temes
2.5.1 Identificaci personal En finalitzar el nivell laprenent pot resoldre de manera limitada i molt
controlada situacions en qu es reclama la informaci personal ms
elemental dun mateix o la duna tercera persona.

2.5.1.1 Presentacions Laprenent pot respondre satisfactriament a una salutaci i a una

presentaci i, a ms, pot demanar i donar informaci personal per
resoldre amb xit determinades situacions quotidianes prpies dun
entorn proper i informal. A ms, pot presentar un familiar o un conegut a
una tercera persona. Finalment, pot escriure les seves dades personals
per emplenar formularis.

2.5.1.2 Relacions Laprenent pot expressar quina relaci familiar mant amb les persones
familiars del seu entorn ms immediat. Tamb pot descriure de manera limitada i
amb construccions apreses quina s la seva xarxa familiar i damistats
ms directa per respondre satisfactriament a determinades situacions
quotidianes.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 15

 Programa de llengua catalana nivell inicial

2.5.2 Activitat diria En finalitzar aquest nivell laprenent ha de ser capa dexpressar
personal oralment duna manera limitada i amb estructures senzilles i
memoritzades les activitats quotidianes que fa habitualment.

2.5.2.1 La feina Laprenent pot comprendre instruccions senzilles directament

relacionades amb la seva feina, sempre que sarticulin amb claredat i a
poc a poc i linterlocutor estigui disposat a collaborar reformulant o
repetint el missatge. A ms, pot demanar informaci sobre la feina que
fa, els horaris que t i el lloc on treballa i respondre a aquestes
qestions, de manera limitada.

2.5.2.2 El lleure Laprenent pot expressar oralment quines activitats doci li agrada fer en
el seu temps lliure dins dun repertori limitat de possibilitats. A ms, pot
escriure textos molt breus relacionats amb les activitats doci, com una
postal o una felicitaci per a un company, de manera molt limitada i amb
construccions memoritzades.

2.5.3 Serveis En finalitzar aquest nivell laprenent pot expressar-se amb un repertori
controlat i senzill destructures i de vocabulari aprs per resoldre
situacions comunicatives relacionades amb serveis ciutadans de primera
necessitat.

2.5.3.1. Comprar i Laprenent pot expressar de manera oral qu vol comprar i quina
vendre quantitat. Tamb pot preguntar el preu dels productes i entendren la
resposta, sempre que linterlocutor parli a poc a poc, amb claredat i
cooperi.

2.5.3.2. Mitjans de Laprenent pot resoldre situacions comunicatives molt senzilles que es
transport produeixen en ls dels mitjans de transport, com ara demanar un bitllet
en una taquilla, entendre les instruccions escrites duna mquina
expenedora o entendre els missatges de megafonia duna estaci. A
ms, pot demanar i rebre informaci sobre ls dels mitjans de transport
de manera molt limitada i sempre que linterlocutor estigui disposat a
collaborar reformulant o repetint el missatge. Finalment, pot entendre
els rtols i les informacions escrites ms senzilles que pot trobar en una
estaci o a dins del mitj de transport.

2.5.4. La salut Laprenent pot expressar oralment com es troba o qu li fa mal. A ms,
pot comprendre de manera limitada les recomanacions i el diagnstic del
personal sanitari, sempre que linterlocutor sexpressi de manera senzilla
i estigui disposat a collaborar reformulant i repetint.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 16


CONTINGUTS
1. Funcions generals de la llengua
1.1 Funci socialitzadora
1.1.1 Saludar
1.1.2 Acomiadar-se
1.1.3 Agrair i respondre a
un agrament
1.1.4 Presentar alg
1.2 Funci informativa
1.2.1 Identificar-se i
identificar els altres
1.2.2 Identificar coses
1.2.3 Descriure persones
Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica
Programa de llengua catalana nivell inicial
Hola!
Ei!
Bon dia. / Bona tarda. / Bona nit.
Com ests? / Com va aix? / Com anem?
Adu!
Que vagi b!
Fins dilluns / dimarts... / dem...
Bon cap de setmana...!
Petons.
Una abraada.
Grcies. / Moltes grcies.
S, grcies. / No, grcies.
De res.
Molt amable.
Et presento el/la...
Molt de gust. / Encantat/encantada.
Aquest s el... / Aquesta s la...
Sc el/la... / s el/la... / Sn el/la...
Em dic... / Es diu...
El meu nom s... / El meu cognom s...
Nosaltres som...
Sc de... / s de...
Tinc... / T...
Visc a... / Viu a...
El meu/La meva... s...
Estic... / Est...
Qui ets? / Qui s? / Qui sn?
Com et dius? / Com es diu?
Don ets? / Don s?
Quants ... tens/t?
On vius? / On viu?
Quin/Quina s el teu/la teva...?
Ests casat(da)/solter(a)...?
Aix s...
Hi ha...
Porto / Porta un/una... de color...
Sc... / s...
17
 Programa de llengua catalana nivell inicial

1.2.4 Demanar informaci Com ets/sn?

Qu hi ha a...?
Qu et passa? / Qu tens? / Com et trobes?
Alguna cosa ms? No, res ms.
Quant s?
Qu s aix?
Quina hora s? / Tens hora?
Qu vols?
On s...? / On sn...?
On hi ha...?
Puc...?
Quina distncia hi ha?
Quant temps tarda?
A quina hora surt/arriba...?

1.2.5 Donar informaci Em fa mal el/la... / Tinc mal de...

s la una. / Sn les...
Vull...
Necessito...
Puc...
s a... / Sn a...
Hi ha...

1.2.6 Preguntar per accions Quan esmorzes/et lleves/vas a dormir...?

habituals A quina hora esmorzes/berenes...?
Qu fas al mat/a la tarda/al vespre...?
On esmorzes/dines/treballes/estudies/vas...?
Amb qui esmorzes/dines/berenes/sopes...?
Quan vas a comprar/a passejar...?
De qu treballes?
On treballa/estudia/va...?

1.2.7 Narrar accions Esmorzo/Dino/Bereno/Sopo... al... /a les...

habituals Al mat/A la tarda... estudio/treballo/descanso...
Treballo de... / Sc...
Estic a latur. / Ara no treballo. / Estic buscant feina.
Treballo a/en... / Treballa a/en...
Estudio a... / Estudia a...
Men vaig a... / Vaig a... / Va a...
Comeno a...

1.3 Funci expressiva i valorativa

1.3.1 Expressar lestat fsic Molt b!
personal Anar fent.
Malament.
Em trobo malament.
No em trobo b. / No em trobo gaire b.
Estic malalt.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 18

 Programa de llengua catalana nivell inicial

1.3.2 Expressar gustos o Tagrada...? / Magrada...

predileccions personals S, magrada molt.
No magrada gens. / No magrada gaire.
Molt b! / Molt bo!

1.3.3 Cridar latenci Perdona!

1.3.4 Disculpar-se Ho sento!

Perd! / Perdona! / Perdoni!

1.3.5 Felicitar Per molts anys!

Felicitats!
Enhorabona!

1.4 Funci inductiva

1.4.1 Donar instruccions Qu faig ara? Qu he de fer? Has de...
senzilles

1.5 Funci
metalingstica
1.5.1 Demanar repeticions Pots repetir-ho, si us plau?
Perd?
Com?
No ho entenc.
A poc a poc, si us plau.

1.5.2 Demanar aclariments Com es diu... en catal?

Es diu...
Com sescriu... en catal?
Sescriu...

1.5.3 Lletrejar noms propis Labecedari.

2. Patrons discursius

2.1 Patr expressiu

Intercanviar sentiments i Expressions de salutaci, comiat i agrament
estats dnim: Com em Verbs en present dindicatiu: jo/tu, nosaltres/vosaltres
sento? Qu magrada? Verbs ms usuals: agradar, trobar-se, estar
Adverbis: quantitatius indeterminats, de manera

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 19


2.2 Patr descriptiu
Intercanviar coneixements:
Qu sn i com sn les
coses?
2.3 Patr narratiu
Intercanviar experincies:
Qu passa o qu ha
passat?
2.4 Patr directiu
Intercanviar destreses:
Qu sha de fer?
2.5 Patr argumentatiu
Intercanviar opinions: Qu
penso i per qu?
3. Components gramaticals
3.1 Morfologia
3.1.1 El nom
3.1.2 Ladjectiu
3.1.3 El verb
Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica
Programa de llengua catalana nivell inicial
Verbs en present dindicatiu: jo/ell, nosaltres/ells
Verbs en passat: imperfet dindicatiu en casos concrets
Verbs ms usuals: ser, viure, portar, tenir, haver-hi
Adverbis: locatius de posici, quantitatius determinats
Comparacions
Verbs en present dindicatiu
Verbs en passat immediat (he fet): jo/nosaltres, tu/vosaltres
Verbs dacci
Adverbis: de freqncia i temporals
Expressions de situaci en el temps: avui, aquest dia/mes/any, aquesta
setmana...
Verbs habituals en imperatiu: tu/vosaltres
Verbs ms usuals: haver de + infinitiu
Adverbis: de moviment
Conjunci per
Verbs en present dindicatiu: jo/nosaltres
Conjunci perqu
La flexi regular del gnere: noi-noia; germ-germana
La flexi regular del nombre: noi-nois; habitaci-habitacions
Els sufixos de procedncia -a/-ana, s/-esa i -/-ina: gambi-gambiana;
xins-xinesa; marroqu-marroquina
La flexi regular del gnere: alt-alta; blau-blava
La flexi regular del nombre regular: petit-petits, llis-llisos
El present dindicatiu dels verbs ser i haver-hi
El present dindicatiu en singular dels verbs dir-se, viure, tenir, portar,
esmorzar, dinar, berenar, sopar, voler, fer, llevar-se, anar, poder, treballar,
estudiar, comprar, cuinar, passejar, mirar, llegir, agradar, trobar-se, ploure
i nevar
El present dindicatiu dels verbs obrir, tancar i valer en singular i en plural:
Aquestes patates valen 2 euros, A quina hora obren/tanquen?
El present dindicatiu en singular de la perfrasi d'obligaci haver de + inf
El passat immediat (he + participi) en verbs dacci: he comprat patates
20
 Programa de llengua catalana nivell inicial

3.1.4 Ladverbi Els adverbis temporals avui, ahir, abans-dahir, dem, dem passat, ara
Els adverbis de manera b, malament
Els adverbis de quantitat molt, poc, gaire, gens
Els adverbis afirmatius i negatius s, no, tamb, tampoc
Els adverbis dordre abans, desprs, primer, finalment
Els adverbis de lloc aqu, all
Els adverbis de freqncia sempre, sovint, mai

3.1.5 Els determinants Larticle definit el/la davant dels noms propis i els comuns ms habituals
Larticle indefinit
Els demostratius de proximitat i llunyania en singular i en plural
Els possessius de primera, segona i tercera persona del singular

3.1.6 Els numerals Els numerals del 0 al 100

Els ordinals fins al 10

3.1.7 Les preposicions La proposici de en exponents com Sc de... / Treballo de...

La preposici a en exponents com s a... / Visc a... / Dino al... / A les...
La preposici en en exponents com Treballo en un...
La preposici amb en exponents com Passejo amb... / Dino amb...
Les locucions prepositives davant (de), darrere (de), al costat (de), a la
dreta (de), a lesquerra (de), entre, a prop (de), a dalt (de), a baix (de),
lluny (de)

3.1.8 Els pronoms Els pronoms personals forts.

Els pronoms febles em i et en exponents com Com et dius? / Magrada...
Els interrogatius qui, com, qu, on, quin/-a/-s/-es, quan, quant/-a/-s/-
es.
El pronom res en respostes negatives curtes.

3.1.9 Les conjuncions Les conjuncions i, per, perqu.

4. Lxic

4.1 Persones
Noms Persones: home, dona, noi, noia, nen, nena, senyor, senyora, amic,
amiga, company, companya, parella, ve, vena

La famlia: avi, via, pare, mare, fill, filla, germ, germana

Ampliaci: oncle, tia, nebot, neboda, cos, cosina, sogre, sogra, gendre,
jove, nt, nta

Peces de vestir: camisa, brusa, abric, jaqueta, faldilla, pantalons, vestit,

samarreta, jersei, sabates, mitjons

Colors: blanc, groc, taronja, vermell, verd, blau, lila, marr, gris, negre

Adjectius Solter/-a, casat/-ada, vidu/vdua, jove, gran, alt/-a, baix/-a, prim/-a,

gras/-assa, ros/-ossa, mor/morena

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 21

 Programa de llengua catalana nivell inicial

4.2 Els llocs

Noms La ciutat: poble, barri, carrer, plaa, avinguda, rambla, passeig, vorera,
semfor, paperera, banc (per seure), bstia, senyal, contenidor

Transports: autobs, metro, tren, cotxe, taxi, moto, bicicleta, avi,

parada, estaci, carretera, aeroport, bitllet, targeta, horari, taquilla, via,
andana

4.3 La casa i lentorn

Noms La casa: pis, porta, rebedor, passads, menjador, cuina, habitaci, bany,
sala destar, terrassa, terrat, balc, ascensor, escales, terra, paret,
sostre, finestra, taula, cadira, televisor, sof, llum, llit, cullera, ganivet,
forquilla, got, plat, tovall
Ampliaci: planta baixa, entresl, principal, tic, timbre, calefacci, aire
condicionat, antena, prestatgeria, cortina, catifa, mirall

Adjectius Llarg/-a, curt/-a, gran, petit/-a

4.4 Les hores i els dies

Nom
Estacions: primavera, estiu, tardor, hivern

Mesos: any, gener, febrer, mar, abril, maig, juny, juliol, agost,
setembre, octubre, novembre, desembre

La setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte,

diumenge, cap de setmana

Les hores: la una, les dues, les tres, les quatre, les cinc, les sis, les set,
les vuit, les nou, les deu, les onze, les dotze

Els pats: esmorzar, dinar, berenar, sopar

Parts del dia: mat, migdia, tarda, vespre, nit, matinada

Adjectius Festiu, feiner

4.5 La feina
Noms Professions: metge, metgessa, infermer, infermera, mestre, mestra,
professor, professora, perruquer, perruquera, cambrer, cambrera,
cuiner, cuinera, advocat, advocada, lampista, pintor, pintora, paleta,
personal de neteja, dependent, dependenta, treballador, treballadora,
jubilat, jubilada, arquitecte, arquitecta, mecnic, mecnica, caixer,
caixera, fuster, fustera, carter, cartera, secretari, secretria, bomber,
bombera, dentista, veterinari, veterinria, periodista, escombriaire

Espais de treball: empresa, taller, despatx, oficina, obra, magatzem,

fbrica, botiga

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 22

 Programa de llengua catalana nivell inicial

4.6 El mercat i les botigues

Noms Botigues: carnisseria, forn de pa, verduleria, fruiteria, peixateria,
supermercat
Ampliaci: xarcuteria, pastisseria, perfumeria, floristeria, sabateria,
ferreteria, llibreria, estanc, botiga de joguines, quiosc, joieria

Pesos i mesures: quilo, gram, litre, dotzena, ampolla, llauna

Ampliaci: mig quilo/litre, manat, paquet, pot, bossa

Monedes: euro

4.7 El menjar
Noms Verdures: enciam, tomaca/tomquet, bleda, bajoca/mongeta tendra,
patata, ceba, pastanaga
Ampliaci: alls, cogombre, pebrot, albergnia, col, espinacs, carxofa

Carn: pollastre, vedella, porc, peix, xai, conill

Ampliaci: bistec, hamburguesa, carn picada, marisc, embotit

Fruites: pltan, llimona, taronja, mandarina, poma, pera, cirera, prssec,

mel, sndria, pruna, maduixa, ram

Llegums: psols, fesols/mongetes seques, llenties, cigrons

Queviures: aigua, ous, vi, oli, vinagre, llet, sal, sucre, arrs, formatge,
farina, mantega, pasta

Fleca: pa, coca, barra de mig/quart, croissant

4.8 Els serveis

Noms Serveis: ajuntament, escola, institut, hospital, farmcia, bombers,
mossos desquadra, correus, registre civil, biblioteca, banc, hotel, bar,
cafeteria, restaurant

4.9 La salut
Noms Parts del cos: cap, ulls, nas, orelles, boca, gola o coll, panxa, bra, cama,
m, dit, peu, esquena, pit, cabells
Ampliaci: cara, pell, llengua, dent, queixal, colze, canell, genoll,
turmell

Smptomes i malalties freqents: febre, fred, calor, tos, refredat,

constipat, diarrea, grip

Medicaments: pastilla, xarop, vacuna, pomada

Assistncia: visita, recepta, histria, targeta sanitria, urgncies.

Adjectius Trencat/-ada, corcat/-ada, malalt/-a

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 23

 Programa de llengua catalana nivell inicial

4.10 El lleure
Noms Llocs de lleure: muntanya, camp, platja, parc, cinema, teatre, concert,
museu

Objectes de lleure: pilota, tovallola, para-sol, entrada, llibre, televisi,

pellcula

El temps meteorolgic: fred, sol, calor, pluja, neu

Els punts cardinals: nord, sud, est, oest

5. Fontica i ortografia

Lalfabet catal a, b, ce...

Els dgrafs ny i ll

6. Aspectes socioculturals

El catal en relaci amb les llenges del mn:

Territori on es parla catal
Nombre de parlants en comparaci amb altres llenges
Situaci social del catal

El llenguatge gestual en les salutacions, les presentacions i els comiats

Els hbits horaris de la societat dacollida

Normes dactuaci social prpies dels contextos comunicatius ms propers, com per exemple demanar si un
seient est ocupat, demanar tanda, saber a qui adrear-se en cas demergncia...

Els serveis bsics que ofereix el barri o el poble dacollida i ls integrador que hi t la llengua catalana

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 24

Coordinaci: Direcci General de Poltica Lingstica
Elaboraci: Xavier Abell i Laia Vila

Versi provisional per a lexperimentaci, juny 2011

Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement-NoComercial 3.0 de Creative

Commons
Resum de la llicncia: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/deed.ca
Llicncia completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca
Generalitat de Catalunya | Departament de Cultura | Direcci General de Poltica Lingstica
Juny 2011