(r)

Deshacer el gnero
Judith Butler
Barcelona, Paids, 2006
Trad. Patrcia Soley-Beltran

El darrer llibre publicat en castell de Judith Butler, Deshacer el gnero, un

recull donze articles aparegut en llengua original lany 2004 (Undoing
g e n d e r , Routledge, Nova York), reprn la discussi en clau
postestructuralista entorn dels dos problemes cabdals per a les teories
feminista i queer contempornies: el gnere i la sexualitat.
Butler ordeix la trama daquest llibre amb el mateix fil amb qu teixia
aquell ja consagrat Gnero en disputa (1990) i arrenca amb la ja coneguda
premissa que el gnere s una manera de fer, o sia, una acci discursiva
que es forja en el si duna ideologia, s a dir, dun context social i cultural
que es caracteritza per ser normatiu a priori. Segons aquest plantejament, el
gnere s, doncs, acci poltica. El gnere (i, amb ell, la identitat) hi adopta
les formes que shi escauen. O, en el cas que es tracti de formes
subversives, formes que no shi escauen, o sia, que qestionen la norma
travada per un sistema binari estructurat des de les oposicions home-dona i
heterosexual-homosexual. I aix s possible perqu, lluny de tractar-se
duna prctica marcada per la necessitat lgica, el gnere s una prctica
dimprovisaci en un escenari constrictiu.
Tanmateix, la pregunta de Butler, que reconeix la influncia dels
moviments trans de la nova poltica de gnere en les seves reflexions, s
ara en quina mesura no noms s possible sin fins i tot cal fer lexperincia
dsser desfet. Lobservaci ms rellevant de Butler en aquest sentit fa
referncia a la impossibilitat que el gnere, en tant que agency, defugi la
norma que sempre irremeiablement el determina i que, tamb
irremeiablement, sembla contribuir al seu torn a reafirmar. Davant el fet que
tendim a corroborar el marc normatiu, que ara Butler descriu com a model
coherent de vida de gnere, es fa necessria la pregunta: en quina mesura
s compatible sostenir una concepci normativa de gnere i viure b, s a
dir, plenament, sense estar sotms a la uniformitat, a lnica veritat que
acostuma a ser lheterosexual, sin obert a la pluralitat o a la multiformitat,
en definitiva, a la complexitat dexperincies sexuals? La inquietud que
sendevina rere aquesta pregunta i que sens dubte la matisa fa referncia al
risc que correm quan resolem assolir acords socials amb lobjectiu de
tipificar les formes de gnere excloses. Car, no s una tipificaci sempre ja
una normalitzaci? Tal vegada, la major contribuci de Butler en aquest

291
Deshacer el gnero

llibre consisteix a posar conscincia i a illustrar aquesta paradoxa que a tots

els efectes esdev un repte no sols teric. I s que una passa endavant no
suposa per fora un aven. Del que es tracta, en definitiva, s de relacionar-
se de manera crtica amb la norma per tal de constituir un marc dagncia de
gnere i sexual enll de lexclusi. I, per aconseguir-ho, cal desfermar el
desig del reconeixement.
La perversi del desig en reconeixement arrela en un indret ben
determinat de la histria del pensament occidental, segons la lectura que en
fa Butler, s a saber, la tradici hegeliana. I, des dall, la pregunta que cal
reprendre s fins a quin punt s convenient desarticular aquesta economia,
que simposa amb/en el discurs institucional, concebut sempre com a
discurs de poder i, en conseqncia, regulador, normalitzador i exclusiu.
Aqu rau la preocupaci que mou la reflexi de Butler al llarg de tot el llibre,
sens dubte leix entorn del qual sarticula, i que ella mateixa formula com
segueix: qu reorganizacin de las normas sexuales sera necesaria para
que estn libres de la necesidad de un reconocimiento de este tipo? (19)
Altrament dit, quines estratgies calen per restablir la relaci primera entre
normes sexuals i desig pur segons la qual noms el desig informa la norma?
Potser cal aclarir en aquest punt que Butler no mostra cap inters en el seu
text a endegar una discussi en termes hegelians i ni tan sols psicoanaltics
en relaci amb la funci del desig en la construcci de la identitat sexual i/o
de gnere. Encara que cal explicar tamb que, en el captol sis de
Deshacer el gnero: El anhelo de reconocimiento, Butler s planteja els
termes en els quals convindria aventurar tot esfor teric i/o crtic en aquest
sentit quan corregeix la proposta de Jessica Benjamin al seu llibre Lombra
de laltre (The Shadow of the Other, 1998), la qual se centra en lobservaci i
lestudi de la posibilidad del reconocimiento intersubjetivo per tal de
plantejar una norma filosfica para un discurso teraputico (189). s en
aquest article on, per b que de manera fuga, apareix la Butler ms
butleriana, la ms pulcra i meticulosa, la ms incisiva i analtica, que fa gala
del seu savoir faire i coneixement histrico-filosfics ms clssics i esgrimeix
la concepualitat prpia de lalta edat postestructuralista. Sigui com sigui,
malgrat aquest exercici de multi-ostentaci, all que sembla moure Butler no
s, com apuntava ms amunt, un afany de fer crtica des de i per a la
histria del pensament occidental, sin ms aviat la percepci que,
concebuda des del desig que defuig la coerci del reconeixement, la norma
sexual pot no exercir un control definitivo o fatalista (33). Aix, la norma
sexual sestableix amb un grop; podrem dir que neix amb una favorable i
beneficiosa falla congnita que la converteix en posibilidad improvisatoria
dentro de un campo de restricciones (id.). Butler descobreix en la norma
sexual un potencial altament ric des duna perspectiva postestructuralista,
ats que, ara, la sexualidad nos traslada fuera de nosotros mismos (id.). O
sia, lluny de fixar la identitat, datorgar a la (primera) persona una entitat a la
manera de la metafsica tradicional, de pressuposar-hi un fonament ali al
procs de la construcci de si, lexperincia i la norma sexual prenyades de
desig pur qestionen llur prpia referncia ja que excedeixen el subjecte
que les escenifica i, daquesta manera, el dissolen; s, el desfan. Per, el

292
Lectora 13 (2007) (r)
que cal destacar arribats a aquest punt, s que daquesta desfeta res no se
salva; tampoc el gnere: el gnero deshace el yo que se supone que es o
que lleva el gnero, y este deshacer es parte del mismo significado y de la
comprensibilidad de este yo (34).
Amb lexcepci del darrer text: Puede hablar el Otro de la filosofa?,
tots i cadascun dels articles inclosos en el llibre donen fe de la desfeta del
gnere en els termes suara expressats, i de manera molt explcita el segon:
El reglamento del gnero, perqu Butler hi tracta la relaci entre norma (o
regla), tant pel que fa als mecanismes que sendeguen i es reafirmen a
travs de la seva constituci, com pel que fa als efectes de la seva aplicaci
reiterada, i gnere. Aquest mateix plantejament sembla constituir els
fonaments del cinqu captol: El parentesco es siempre heterosexual de
antemano?, on, grcies a la seva referncia a Lvi-Strauss (Las estructuras
elementales del parentesco, 1949), Butler qestiona el patr heterosexual
vist des de la perspectiva de les relacions de parentiu en virtut de dues
xarxes en les quals es perpetua amb ajut de les institucions: el matrimoni i la
paternitat. Una altra xarxa relativa a les relacions de parentiu en la qual i a
travs de la qual sesclerotitza la relaci entre la norma i el gnere, de
manera que la norma esdev tan sols coercitiva, s la de lincest. Butler es
pregunta per la necessitat de reconceptualitzar lincest des de la
psicoanlisi, precisament perqu el incesto se considera como una
desviacin de la norma, que, paradoxalment, contribueix a la solidificaci
de la xarxa familiar, en el set captol de Deshacer el gnero: Los dilemas
del tab del incesto.
De manera ben diferent als articles tractats fins ara, ocupa el seu lloc en
el recull el darrer text: Puede hablar el Otro de la filosofa?. s una
excepci al denominador com del llibre pel que fa als seus continguts
perqu, aqu, Butler no desenvolupa cap tipus de reflexi metafilosfica,
malgrat que podria semblar-ho si tenim en compte qu hi explica al llarg dels
seus primers pargrafs. Es tracta, ben al contrari, dun assaig autobiogrfic,
certament testimoni de lexclusi activa, on en primer lloc confessa la seva
vocaci de romandre en la recerca filosfica que no ha estat colonitzada per
la instituci. En segon lloc, descobreix les dues portes dentrada per accedir-
hi: els llibres Butler delata les seves fonts: abans que ning Spinoza i
Kierkegaard, para m [...] eran la filosofa (335); tot seguit, Schopenhauer
i la sinagoga. En tercer lloc, descriu les diverses estacions dels camins
transcorreguts per arribar-hi. I, per acabar, fa cinc cntims de la seva sovint
tribulada posici terica actual, en relaci a altres terics i teriques
contemporanis que no pertanyen tan sols a lmbit dels estudis de gnere.
El desig de Butler dexperimentar en aquests altres mbits s pals a
Deshacer el gnero, per tamb ho s el seu desig de continuar aprofundint
en les consideracions dun dels temes cabdals dels estudis de gnere com
s el cos. Aix, tant des duna perspectiva terica, com la que Butler adopta
al primer article: Al lado de uno mismo: en los lmites de la autonoma
sexual, com des duna perspectiva danlisi dalguns casos concrets, alguns
amb noms i cognoms i ben coneguts del pblic nordameric, amb un inters

293
Deshacer el gnero

clarament tic, que Butler desenvolupa al tercer: Hacerle justicia a alguien:

la reasignacin de sexo y las alegoras de la transexualidad i al quart
article: Desdiagnosticar el gnero, el cos s reprs i abordat de nou i, entre
les lnies de Butler, parla el llenguatge rebel que, en el seu univers, li escau;
sobretot al captol vuit: Confesiones corporales, informat des de la teoria
dels actes de parla, que fins i tot mereix un no poc extens postscriptum, i
dedicat a la consideraci de la relacin entre el lenguaje, el cuerpo y el
psicoanlisis, [centrada] en un acto en particular: el acto de la confesin.
En aquest article, escrit en una prosa que, cal dir-ho, llisca, la proposta de
Butler sembla transcrrer entre la pirueta estrafolria i la constataci banal.
s lexemple ms clar en el llibre dun estimulant exercici de recreaci
terica no noms de literatura comparada, sin de reflexi interdisciplinar,
en virtut del qual es fa difcil valorar fins a quin punt Butler arrisca quan
afirma, per exemple, que: En el caso de la confesin sexual, la persona que
habla usualmente est diciendo algo acerca de lo que ha hecho el cuerpo o
acerca de lo que el cuerpo ha soportado. El habla est implicada en el acto
que nos transmite porque es otra forma a travs de la cual el cuerpo hace
algo. Se podra decir que el habla es otro hecho corporal (244). En el nov
captol del recull: El fin de la diferencia sexual?, sense abandonar la
inquietud de trobar una ajustada articulaci lingstica per al cos, que li
escaigui sense trair-lo, s a dir, sense desdibuixar-lo o banalitzar-lo i sense
escanyar-lo o reprimir-lo alhora, Butler aborda de la m de Luce Irigaray un
altre dels motius clssics del debat feminista contemporani, la diferncia
sexual, que qualifica de pregunta mai resposta, la qual, doncs, permanece
como aquello que todava no se ha formulado, o no se ha formulado nunca
en trminos asertivos (251). Val a dir que aix roman tamb en el text de
Butler: una qesti oberta que pot o fins i tot que ha de ser represa des de
diverses vies, algunes de les quals es proposen, encara que sigui, sembla,
de retruc, en el text.
El captol des: La cuestin de la transformacin social, que sobre
amb la meridiana i, sobretot, programtica sentncia: El feminismo se
ocupa de la transformacin social de las relaciones de gnero (289),
serveix a Butler de pretext per a revisar lestatus dEl gnero en disputa.
Sense perdre de vista linters general per all que determinaria la bondat
de la vida de les dones; per, millor dit: sense perdre de vista en particular
all que generosament sanunciava a la introducci de Deshacer el gnero,
o sia, que aunque necesitemos normas para vivir y para vivir bien, y para
saber en qu direccin debera transformarse nuestro mundo social,
tambin estamos constreidos por normas que a veces nos violentan y a las
que debemos oponernos por razones de justicia social (291), Butler
projecta una ressenya del seu segon llibre amb un doble objectiu que, a
hores dara, no pot resultar gaire sorprenent: duna banda, revisar la teoria
de gnere que hi elabora des de la perspectiva de la violncia de gnere i,
de laltra, considerar la doble naturaleza de las normas, que les installa, a
elles i a la teoria mateixa, caldria afegir, en una paradoxa que justament
esdev objecte dexploraci en el text. A fi de dur a bon port aquesta
aventura intellectual, Butler tria implicades companyes de viatge, lobra de

294
Lectora 13 (2007) (r)
les quals es forja en una tessitura social. Com a resultat de tot plegat, i en
un exercici de contundent crtica cultural que palesa no poques tasques
absolutament necessries per tal que el mn occidental conservi la seva
dignitat, sanuncia una sort dutopia: quiz haya alguna otra manera de vivir
de forma que no se tema a la muerte... (326). Butler convida.
Tot i que no es tracta dun llibre la lectura del qual no es pugui
recomanar de manera indiscriminada, ja que dna per pressuposades
reflexions i, sobretot, conclusions assolides en els anteriors llibres de Butler,
s s adequat per a qui estigui interessat/da a copsar els conceptes clau del
debat feminista contemporani conformat en un context interdisciplinar, els
quals sn revisats aqu mitjanant un material que sovint ho s tamb dels
mitjans de comunicaci i que, per aix, forma part de la reflexi quotidiana.
No cal dir que Deshacer el gnero t les virtuts i els defectes de
qualsevol recull darticles: la seva lectura pot semblar ms lleugera, per, a
la vegada pot resultar inconnex. Dit aix, Deshacer el gnero em sembla
especialment destacable per dos motius ben concrets. Duna banda,
considerat des duna perspectiva metodolgica, s significatiu que el
material triat per Butler amb lobjectiu de nodrir la seva proposta terica
procedeixi en gran mesura de lmbit de lexperincia comuna
nordamericana o nima ianqui. Es tracta dun gest metodolgic no tan propi
de la filosofia com de la sociologia, de lantropologia o dels estudis culturals,
per, sobretot, es tracta dun gest metodolgic no tan propi del
postestructuralisme com del pragmatisme. Des duna, diguem-ne, inusual i
alhora singular filiaci, Butler sembla apellar a la conscincia dels seus/de
les seves congneres, tot justament. Daltra banda, considerat des duna
perspectiva estructural, el recull destaca pel fet que shi posa de manifest, o
sia, pel fet que shi escenifica un singular gest teric. Butler insisteix, fins i
tot de manera explcita, a desmarcar les seves reflexions del context i del
discurs institucionals i, en concret, filosfic. Malgrat aix, s reprn el gest
ms propi de la filosofia que confessa admirar, que s un gest anti-
sistemtic, fins a cert punt intimista, des del qual es pot establir una relaci
de complicitat amb el lector/a que es pressuposa encuriosit/da, despert/a i
inquiet/a. Amb aquest/a lector/a, Butler no coincideix en cap resposta sin
en totes i cadascunes de les preguntes que hi planteja.

BEGONYA SEZ TAJAFUERCE

295