Doblets

RECURSOS DE VALENCI Blog d'enllaos
i descrregues
DOBLETS
LINGSTICS
(EXERCICIS)
http://recursosvalencia.blogspot.com/ V.170312 1 / 145
http://recursosvalencia.blogspot.com/
Definici i ndex. 1/1
Definici (3 accepci)
- m. LING. Conjunt de dos solucions (fontiques, morfolgiques o
lxiques) que coexistixen en una llengua, generalment d'un mateix
origen etimolgic.
1. Introducci. 003
2. Noms i adjectius. 004
3. Doblets per gnere (mascul i femen) 069
4. Verbs. 089
5. D'altres, per no menys importants. 133
2 / 145
1. Introducci.
Objectiu dels exercicis.

- Veure la correcta escriptura de cada mot
- Incrementar vocabulari.
Definicions.
- Sn transcripcions del Diccionari Normatiu Valenci.
- Per raons d'espai el significat sencer no cap, per aix...
Significat d'alguns signes en les respostes.

- Punts suspensius []: eixa accepci no est transcrita sencera.
- Doble fletxa gris []: hi ha ms accepcions.
Significat d'alguns signes en les preguntes.

- El signe [] vol dir que les paraules tenen diferent significat.
- El signe [~] vol dir que les paraules tenen algun significat com.
3 / 145
2. Noms i adjectius.
Activitat
- La pregunta est a la part de baix de la pgina.
- S'ha de dir el significat divers de les paraules.
- O s'ha de fer una frase amb alguna de les esmentades paraules.
- En la pgina segent teniu la resposta i el significat.
Hi ha ms de cent exercicis. Mediteu i a rodar la snia!
pregunta primera:
abonament adob
4 / 145
abonament2 [abonamnt]
1. m. Contracte pel qual es paga una certa quantitat per tindre dret a rebre un
provement d'una manera regular o a fer s d'un servici o d'una installaci
durant un perode de temps determinat...
2. m. Pagament 1 i 2. L'abonament d'una quantitat.
adob [ap]
1. m. Acci o efecte d'adobar. La qesti ja no t adob.
2. m. GASTR. Ingredient utilitzat per a adobar aliments. La sajolida s un
adob adequat per a macerar les olives.
3. m. AGR. Substncia orgnica o mineral que cont...
pregunta segent:
adrea direcci
noms i adjectius 5 / 145

adrea [asa]
1. f. Indicaci del lloc on habita alg. Vols prendre nota de la adrea?
2. f. Frmula de protocol que inclou el nom i el ttol del destinatari del
document.
3. f. INFORM. Referncia que indica una posici de memria o lloc...
direcci [dieksi]
1. f. Acci de dirigir. Assumir la direcci d'un projecte, d'una empresa.
Treballa sota la direcci del secretari general.
2. f. ESPECT./TEATR/AUDIOVISUAL Organitzaci material i conducci d'un
espectacle, d'una obra teatral, d'un film.
pregunta segent:
accessible assequible

accessible [aksesble]
1. adj. Que presenta (un lloc) facilitat d'accs, que no presenta dificultats per
a arribar-hi. La muntanya t una part ms accessible.
2. adj. Fcil de tractar, a qui es pot accedir. s una persona molt accessible.
3. adj. Que es pot entendre (alguna cosa) fcilment, que s intelligible...
assequible [asekble]
adj. Que es pot obtindre. Un producte assequible. Uns preus assequibles.
pregunta segent:
aclarir ~ clarificar

aclarir [akla]
1. v. tr. i pron. Fer ms clar. Aclarir un color. Aclarir la pell. Aclarir els cabells.
Aclarir un lquid. Desprs de la pluja, el cel s'ha aclarit.
4. v. tr. Fer (alguna cosa) ms entenedora. Aclarir el significat d'una
paraula. Aclarir un dubte.
clarificar [klaifik]
1. v. tr. Posar en clar o aclarir (alguna cosa confusa).
2. v. tr. QUM./ALIM. Efectuar una clarificaci.
pregunta segent:
addici addicci

addici [adisi]
1. f. Acci d'afegir.
2. f. Element que s'afig a un altre.
3. f. MAT. Operaci de sumar.
4. f. MAT. Suma 2.
addicci [adiksi]
1. f. PSIC./PSIQ. Dependncia psicolgica i fisiolgica d'una substncia o
d'una prctica. Addicci a una droga. Addicci a l'alcohol. Addicci al joc.
2. f. DRET Adjudicaci.
pregunta segent:
advertncia ~ advertiment

advertncia [advetansia]
1. f. Acci d'advertir.
2. f. Comminaci per la qual s'advertix severament a alg perqu faa o no
faa alguna cosa amb l'amenaa d'un castic determinat. Ha rebut una dura
advertncia de l'rbitre.
advertiment [advetimnt]
1. m. Acci d'advertir.
2. m. Avs sense comminaci.
3. m. Escrit posat al comenament d'un llibre o d'una pellcula per a preparar-
ne la lectura o per a contextualitzar-ne l'acci.
pregunta segent:
afamat ~ fams

afamat1 -ada [afamt] / afamat2 -ada [afamt]

adj. Famolenc.
adj. Que t fama, bona reputaci, renom i notorietat.
fams -osa [fams]

1. adj. Que t molta fama o que s molt conegut. Una advocada famosa. Una
escultura famosa.
2. adj. Notable en alt grau. Un fams disbarat. Un fams tarambana.
3. m. i f. Persona famosa. Una festa plena de famosos.
pregunta segent:
alimentari ~ aliments

alimentari -ria [alimenti]

1. adj. Aliments.
2. adj. Dels aliments o que hi t relaci. Indstria alimentria. Productes
alimentaris. Canal alimentari.
3. bol alimentari V. bol2 3.
aliments -a [aliments]
1. adj. Que nodrix o alimenta (un menjar). Els llegums sn alimentosos.
2. pasta alimentosa V. pasta 18.
pregunta segent:
altura ~ altitud

altura [alta]
1. f. Distncia vertical que hi ha des d'un punt elevat fins a la superfcie
terrestre o fins a qualsevol altre element que es pren com a referncia. Els
falcons volen a una gran altura.
2. f. Qualitat d'alt, d'elevat, especialment en sentit figurat. Altura de mires.
altitud [altitt]
1. f. GEOGR. Distncia vertical d'un punt de la superfcie terrestre respecte
al nivell del mar.
2. f. Altura, nivell o qualitat.
pregunta segent:
alria ~ alada

alria [alsia]
1. f. All que un cos t d'alt,dimensi d'un cos en direcci vertical. L'alria
d'un campanar. Cinc metres d'alria.
2. f. GEOM. Altura 4 i 5. L'alria d'un triangle.
alada [alsa]
1. f. Acci o efecte d'alar.
2. f. Alria, especialment d'una persona o d'un animal.
3. f. DRET Apellaci davant d'un rgan o d'un tribunal superior en qu es
demana la modificaci de la resoluci dictada per un rgan o tribunal inf.
pregunta segent:
aparat ~ aparell

aparat [apat]
1. m. All que dna pompositat a un acte o a una cerimnia. El califa viatjava
envoltat d'un gran aparat.
2. m. Aparell 7.
3. aparat crtic m. LING. Conjunt de dades de carcter histric, arxivstic...
aparell [apa]
1. m. TECNOL. Sistema o conjunt de sistemes mecnics, elctrics o
electrnics, que servix per a efectuar alguna operaci o que du a terme
determinades funcions. Aparell de televisi...
7. m. Conjunt de persones o d'rgans que constituxen l'estructura o...
pregunta segent:
borsa bossa

borsa [bsa]
1. f. ECON. Instituci econmica on s'efectuen transaccions pbliques de
compra i venda de valors, i altres operacions anlogues.
2. f. ECON. Conjunt d'operacions financeres i mercantils que es...
4. f. [ant.] Bossa.
bossa [bsa]
1. f. Saquet menut de cuiro, de tela o d'altres materials, amb cordons o amb
tancador, utilitzat per a guardar o portar els diners. Portava una bossa
plena de ducats d'or.
2. f. Capital, conjunt de diners que es porten o que es tenen...
pregunta segent:
ciment fonament

ciment1 [simnt]
1. m. QUM. Material en pols constitut per substncies calcries i argiloses,
que s'endurix quan es mescla amb aigua, i que s'utilitza en construcci
per a unir superfcies, omplir buits i com a component aglutinant en morters
i formigons. Ciment rpid.
fonament [fonamnt]
1. m. CONSTR. [usat generalment en plural] Estructura soterrada que servix
per a transmetre al terreny el pes de les construccions. Els fonaments de
l'edifici no complien la normativa de terratrmols.
2. m. Part essencial sobre la qual recolzen les altres.
pregunta segent:
cita citaci

cita [sta]
1. f. Acci d'assenyalar dia, hora i lloc per a trobar-se dos o ms persones.
Concertar una cita amb el metge. Arribar tard a la cita.
2. f. Reuni entre dos o ms persones o grups. La cita ha resultat molt...
3. f. LING./LIT./BIBLIOT. Citaci 3 i 4.
citaci [sitasi]
1. f. DRET Acci de citar, de requerir una persona perqu es presente en un
lloc, en una data i a una hora determinats, especialment quan es tracta
d'una orde de compareixena emanada d'una autoritat. Citaci a dia cert, a
termini, judicial.
pregunta segent:
cola cua

cola1 [kla]
1. f. QUM. Substncia adhesiva utilitzada per a apegar. Cola de pintor, de
fuster.
2. cola de contacte f. QUM. Adhesiu a base de neopr que s'aplica a les dos
superfcies que s'han d'apegar, les quals, passats uns minuts...
cua [ka]
1. f. ANAT./ZOOL. Part posterior del cos d'alguns animals vertebrats que
forma un apndix ms o menys llarg i que cont les vrtebres caudals.
5. f. Floc de cabells lligats que pengen. Cada dia, quan arriba a casa, es fa
una cua perqu est ms cmoda.
pregunta segent:
confs confs

confs, participi del verb confondre [kofnde]

1. v. tr. i pron. Prendre l'una per l'altra (dos persones o dos coses que se
semblen). Sempre el confonc amb el germ. Si no et fixes b, els dos
colors es confonen.
2. v. pron. Equivocar-se. Es va confondre i no contest b la pregunta.
confs -usa [kofs]

adj. Indistint, poc clar. Un record confs. Una expressi confusa. Uns sorolls
confusos.
pregunta segent:
consegent conseqent

consegent [konsewnt]
1. adj. Que seguix o s conseqncia d'una cosa. La malaltia va dur la
convalescncia consegent.
2. m. LING. Segon terme d'una relaci gramatical.
3. m. MAT. Segon terme d'una ra aritmtica o geomtrica.
conseqent [konsekwnt]
1. adj. Que t consistncia lgica, que s coherent. Unes deduccions
conseqents. Una actitud conseqent.
2. adj. GEOL. Que (un curs d'aigua) s'escola en el mateix sentit que la
inclinaci dels estrats, encara que rarament ho fa amb el mateix angle.
pregunta segent:
corba revolta

corba2 [kba]
1. f. GEOM. Lnia corba.
2. f. GEOM. Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un
sistema de referncia donat, es poden expressar com a funcions contnues
d'un sol parmetre.
revolta [revalta]
1. f. Tros de carretera, de via de ferrocarril, de cam o de riu, en qu hi ha un
canvi de direcci. Un cam ple de revoltes.
2. f. Desviaci sobtada de la lnia recta, girada o canvi de direcci.
3. f. Circumloqui, prembul.
pregunta segent:
corrent ~ corrents

corrent, gerundi del verb crrer [kre]

1. v. intr. Caminar molt de pressa i amb impuls de manera que a cada passa
els peus queden en l'aire. Era molt aficionat a crrer.
2. v. tr. Recrrer 1. Corria deu quilmetres cada mat.
3. v. tr. i intr. ESPORT Participar (en una carrera)...
corrents [korns]
1. adv. De pressa, a gran velocitat. Anem corrents, que es fa tard.
2. de pressa i corrents V. pressa 4.
pregunta segent:
data dada

data [dta]
1. f. Indicaci precisa del dia, del mes, de l'any en qu t lloc o ha de tindre
lloc un fet. Fixar la data de la reuni. La data de naixement. Data de
caducitat. Data de venciment.
2. f. En un escrit, una moneda o una altra inscripci, indicaci del temps...
dada [da]
1. f. Informaci sobre alguna cosa que permet conixer-la o que facilita la
formaci d'una idea, d'un ju o d'una conclusi. Les dades que utilitza no
sn fiables.
2. f. FILOS. All adms com a real en una cincia o una investigaci...
pregunta segent:
delf ~ dof

delf1 [delf] / delf2 -ina [delf]

m. ZOOL. Dof.
1. m. i f. HIST. Ttol dels senyors del Delfinat de Viens i del Delfinat...

2. m. HIST. Fill primognit del rei de Frana.
dof [dof]
m. ZOOL. Mamfer cetaci mar (Delphinus delphis), que pot arribar als dos
metres i mig de llarg, de color fosc per damunt i blanquins per davall, cos
allargat i morro prim i llarg, que viu en aiges temperades i tropicals.
pregunta segent:
depenent dependent

depenent (gerundi de dependre)

1. v. intr. Estar condicionada, una cosa, per una altra. Els jocs d'atzar
depenen de la sort.
2. v. intr. Estar, una cosa, subordinada a una autoritat o jurisdicci. Les
pedanies que depenen del municipi.
dependent1 [dependnt] / dependent2 -a [dependnt]

adj. Que depn d'alg o d'alguna cosa. El personal dependent del
departament de gesti.
m. i f. PROF. Persona que s'encarrega d'atendre els clients en un comer...
pregunta segent:
enginy ingeni

enginy [e]
1. m. Inventiva, habilitat per a salvar dificultats, per a resoldre problemes,
per a aconseguir o fer alguna cosa. s una persona d'enginy. Per a
resoldre l'enigma cal usar l'enginy.
2. m. TECNOL. Giny 2. Enginys de guerra.
ingeni [iani]
1. m. Hisenda que cont una plantaci de canyamel i en la qual s'obt el
sucre.
2. m. Enginy 1.
pregunta segent:
esborrany esborrador

esborrany [ezbor]
1. m. Primera redacci d'un escrit o d'un text, sobre el qual es poden fer a
posteriori les modificacions que calga a fi d'elaborar la redacci definitiva.
Un primer esborrany de la llei.
2. m. Paper o quadern on es fa l'esbs d'un escrit...
esborrador [ezbora]
1. adj. Que esborra. Goma esborradora. Lquid esborrador.
2. m. Utensili amb qu s'esborra, especialment una pissarra. Alg s'ha
emportat l'esborrador de la classe.
pregunta segent:
estada estana

estada [esta]
f. Acci d'estar, de parar-se en un lloc, durant un cert temps. Vam fer una
curta estada a Lisboa.
estana [estnsa]
1. f. Habitaci o apartament.
2. f. POT. Estrofa formada per la combinaci de versos decasllabs i
hexasllabs, en nombre i disposici variables, l'estructura de la qual es
repetix al llarg del poema.
pregunta segent:
fstic ~ fastig

fstic [fstik]
m. Ois, sensaci de repugnncia. Li feia fstic menjar en aquell lloc tan brut.
La seua actitud em fa fstic.
fastig [fast]
1. m. Sensaci de cansament o d'avorriment que produx una cosa poc
interessant o excessivament insistent. Les teues queixes contnues ja em
fan una miqueta de fastig.
2. m. Fstic.
pregunta segent:
fons fondo

fons [fns]
1. m. inv. Superfcie o part inferior d'un recipient o d'una cavitat. Veig alguna
cosa en el fons del got. El fons d'un penya-segat, d'una vall.
2. m. inv. Superfcie slida sobre la qual reposa o flux una massa d'aigua. El
fons de l'Albufera s un fangar. El fons del mar.
fondo [fndo]
1. adj. Profund. Un pou fondo.
2. m. GEOL. Terreny baix, on la terra sol ser molt bona perqu les aiges
s'ajunten all i hi depositen sediments minerals. Planta dacsa en el fondo i
veurs com creix b.
pregunta segent:
full fulla

full1 [f] / full2 [fl]

1. m. Tros de paper rectangular, especialment l'obtingut d'una vegada en el
motle en la fabricaci a m. Ompliu el full d'inscripci. Full de reclamaci.
[angl.] m. JOCS En el joc del pquer, jugada que consistix a...
fulla [fa]
1. f. BOT. Lmina generalment verda, plana i prima, que naix de la tija o de
les branques dels vegetals, en la qual es realitzen les funcions de
transpiraci i de fotosntesi. Arbres de fulla perenne i de fulla caduca. Fulles
simples, compostes. Fulla lanceolada, sagitada, acicular.
pregunta segent:
glacial glacera

glacial [glasil]
1. adj. Abundant en gel.
2. adj. Del gel i de la seua acci, o que hi t relaci.
3. adj. GEOGR. Que es troba (un mar, una terra) en les zones glacials.
4. adj. GEOL. Que est (un perode geol.) marcat pel predomini del gel.
glacera [glasa]
f. GEOL. Massa de gel formada per compactaci i recristallitzaci de la neu
en una regi de neus perptues i que es mou lentament pendent avall.
Glacera alpina, de circ.
pregunta segent:
got ~ vas

got1 [gat]
1. m. Recipient de vidre, plstic, metall o altres materials durs, generalment
de forma cilndrica o lleugerament cnica, sense peu i sense ansa, que
s'usa per a beure. Va traure una botella de vi i gots per a tots.
2. m. Contingut d'un got. M'he begut dos gots d'aigua i encara tinc set.
vas [vs]
1. m. Recipient per a contindre alguna cosa.
2. m. ANAT. Conducte per on circulen els lquids del cos, especialment la
sang, la limfa i el quil. Vasos limftics. Vasos sanguinis.
3. m. BOT. Cllula conductora morta.
pregunta segent:
imponent ~ imposant

imponent [imponnt]
adj. Que imposa. Una veu imponent.
imposant [impoznt]
1. adj. Que imposa.
2. adj. i m. i f. ECON. Que posa diners a rdit o en depsit.
pregunta segent:
legat llegat

legat [let]
1. m. Persona que una autoritat eclesistica o civil envia a una altra per
tractar un negoci.
2. m. REL. Eclesistic que, per disposici del papa, el representa o que
exercix alguna de les seues facultats.
llegat [et]
1. m. DRET All que es llega en el testament o codicil.
2. m. DRET Disposici per causa de mort que implica una adquisici de bns
a ttol particular, a diferncia de la instituci d'hereu, que comporta
successi a ttol universal.
pregunta segent:
metge mdic

metge metgessa [me] [mesa]

1. m. i f. PROF./MED. Persona legalment autoritzada per a professar i exercir
la medicina.
2. m. ICT. Peix (Ophidion barbatum) de cos comprimit i molt allargat, de vint a
trenta centmetres de llargria, sense escates sobre el cap...
mdic1 [maik]
1. adj. MED. De la medicina o dels metges, o que hi t relaci. Comunicat
mdic.
2. revisi mdica V. revisi 2.
3. tractament mdic V. tractament 8.
pregunta segent:
metre metro

metre2 [mte]
1. m. METROL. Unitat internacional de longitud igual a la llargria del
trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons, i que
constitux la base del sistema mtric decimal, de smbol m.
2. m. METROL. Instrument de mesura de longituds...
metro [mto]
m. FERROC. Ferrocarril, de recorregut generalment subterrani, destinat al
transport rpid de viatgers per l'interior d'una ciutat.
pregunta segent:
medi mitj

medi [mai]
1. m. SOCIOL. Conjunt de circumstncies culturals, econmiques o socials
que envolten un individu...
2. m. ECOL./BIOL./GEOGR. Conjunt de condicions ambientals en qu viu o
es desenrotlla un sser o una comunitat...
mitj -ana [mi]

1. adj. i m. i f. Que est igualment lluny dels dos extrems en situaci,
magnitud, qualitat o grau, o entre dos altres parts o coses...
5. m. All que s til o convenient per a aconseguir un fi...
6. m. Element que servix per a un fi determinat. Mitjans de transport.
pregunta segent:
mscul muscle

mscul [mskul]
m. ANAT. rgan carns que, grcies a la seua contractilitat, s l'instrument
immediat per a produir o contrarestar els moviments. Msculs humans.
Mscul inspirador, lumbrical, piramidal.
muscle [mskle]
1. m. ANAT. Regi superior i lateral del cos, situada a cada costat del coll,
en la uni del bra amb el tronc.
2. arrunsar els muscles loc. verb. Fer un moviment amb els muscles, alant-
los, per a manifestar ignorncia o indiferncia.
pregunta segent:
nmero ~ nombre

nmero [nmeo]
1. m. MAT. Nombre 1.
2. m. Nombre amb qu un element s designat dins d'una srie. La casa
nmero 11. En el sorteig va eixir el nmero que ella volia. No s el seu
nmero de telfon. No tenim nmero de reserva.
nombre [nmbe]
1. m. MAT. Resultat de comptar les coses que formen un agregat o
qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar este concepte.
2. m. Quantitat comptable indeterminada. Un gran nombre d'assistents. Un
nombre redut de vots favorables.
pregunta segent:
ona ~ onda

ona [na]
1. f. GEOL./OCEAN. Elevaci momentnia d'aigua que es produx en la
superfcie del mar, un llac o un riu, a causa del vent o de les marees.
2. f. Forma de manifestar-se un fenomen peridic en l'espai, en el temps o
en els dos alhora.
onda [nda]
1. f. Corba en forma de S que es produx en una lnia o una superfcie. Les
ondes dels cabells. Les ondes de la vora d'una cortina.
2. f. ART Element decoratiu que simula una lnia ondulada.
4. f. [ant.] Ona 1.
pregunta segent:
orella ~ oda

orella [oa]
1. f. ANAT. Aparell de l'audici constitut per un conjunt d'rgans la finalitat
dels quals s la percepci dels sons.
2. f. ANAT. Pavell auricular extern dels mamfers, que servix per a...
3. f. FISIOL. Oda 1. Tindre bona orella per a la msica.
oda [oa]
1. f. FISIOL. Sentit pel qual es perceben els sons. L'rgan de l'oda. Tindre
l'oda molt fina.
2. f. MS. Aptitud per a percebre i reproduir els sons musicals. Canta b
perqu t molt bona oda.
pregunta segent:
orgue rgan

orgue [ae] [orgues / rguens]

1. m. MS. Instrument de vent que consta d'un gran nombre de tubs en els
quals per mitj d'un mecanisme accionat per un o ms teclats s'insufla l'aire
produt per una manxa o un mecanisme anleg.
2. m. i f. MS. Organista 1.
rgan [aan]
1. m. BIOL. Part d'un animal o d'una planta adaptada a l'acompliment d'una
funci especfica.
2. m. Instrument o mitj que servix per a acomplir una acci. Els rgans del
Govern.
pregunta segent:
os pinyol

os [as] [ossos]
1. m. ANAT. Pea component de l'esquelet dels vertebrats, formada per
teixit connectiu de notable elasticitat i de gran duresa, que efectua funcions
de sosteniment del cos, de protecci d'alguns rgans i de possibilitar el
moviment. Ossos del peu, de la m. Un os llarg, curt.
pinyol [pial]
1. m. BOT. En alguns fruits, part interna llenyosa que cont la llavor. Un
pinyol de cirera, d'albercoc, d'oliva.
2. m. Pedra introduda inadvertidament en la pasta de qu es fan teules o
rajoles, i que es convertix en cal quan es cou.
pregunta segent:
pedrera cantera

pedrera [pea]
f. MIN. Lloc d'on s'extrau pedra per a la construcci.
cantera1 / cantera2 / cantera3 [kanta]

f. Pedra gran.
f. Ganes de cantar.
f. TXTIL/TECNOL. Fileta, especialment la d'alguns telers a m, com els de
teixir vellut o ris.
pregunta segent:
pertinena pertinncia

pertinena [petinnsa]
1. f. Fet de pertnyer a alg o a alguna cosa.
2. f. DRET Cosa accessria que est inclosa en una propietat major.
3. f. Cosa que s propietat d'una persona determinada.
pertinncia [petinansia]
f. Qualitat de pertinent
pertinent: que ve a propsit o que s apropiat al fi que es perseguix.
pregunta segent:
petrolfer petrolier

petrolfer [petolfe]
adj. Que cont petroli. Una zona petrolfera.
petrolier [petoli]
1. m. i f. PROF./IND. Persona que es dedica a la refinaci o al comer...
2. m. NUT. Nau per al transport de petroli brut o de qualsevol...
3. adj. IND. Del petroli o dels seus derivats, o que hi t relaci. Empresa
petroliera.
pregunta segent:
pla ~ plnol

pla1 -na [pl] / pla2 [pl]

1. adj. Que t la superfcie llisa, sense curvatures, sense ondulacions, sense
elevacions ni depressions. Un terreny pla.
1. m. Plnol.
plnol [plnol]
1. m. Representaci esquemtica, sobre una superfcie plana, d'un terreny,
un cam, un edifici o una ciutat. Un plnol de la ciutat d'Alcoi. Un plnol dels
jardins de Vivers.
2. m. TOPOGR. Mapa topogrfic fet a escala superior a 1:10.000 i...
pregunta segent:
plenari ~ ple

plenari -ria [pleni]

1. adj. Que (en una reuni d'una instituci o una entitat) tenen dret a participar
la totalitat dels membres que en formen part. L'Ajuntament ha celebrat la
seua sessi plenria mensual.
2. m. Ple 9 i 10.
ple -na [pl]

1. adj. Que cont d'alguna cosa el mxim que la seua capacitat permet.
Una caixa plena de llibres.
9. m. Reuni de tots els membres que componen una corporaci o una
cambra legislativa. Reunir-se en ple.
pregunta segent:
real ~ reial

real1 / real2 [rel]

1. adj. Que t existncia efectiva. Una pellcula basada en fets reals.
1. adj. [ant.] Reial.
reial [rejl]
1. adj. Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial.
Famlia reial. Corona reial.
2. adj. Davall del patronat del rei. Museu reial. Reial Acadmia de les Lletres.
Reial monestir.
pregunta segent:
rentable rendible

rentable [rentble]
adj. Llavable.
rendible [rendble]
adj. ECON. Que dna un bon rendiment econmic, de producci o de
funcionament.
pregunta segent:
retall ~ retallada

retall [ret]
1. m. Retallada 1.
2. m. Tros sobrant de paper, de tela o d'un altre material que resulta de
retallar una cosa i que queda com a rebuig en l'execuci d'un treball.
Aprofitar eixe retall per a fer-me un davantal.
retallada [retaa]
1. f. Acci o efecte de retallar.
2. f. ESPORT Regateig 2.
pregunta segent:
revetla berbena

revetla [revlla]
1. f. ETNOL. Festa popular amb ball que se celebra de nit, a l'aire lliure, en
algunes festes assenyalades.
2. f. Part de la nit que transcorre abans d'anar a dormir.
berbena [bebna]
f. BOT. Planta herbcia o poc lignificada (Verbena sp), de fulles oposades i
flors de coloracions diverses, utilitzada en jardineria.
pregunta segent:
sec ~ eixut

sec -a [sk]
1. adj. Que ha perdut (una cosa) la humitat o l'aigua. Barranc sec. Cabell
sec. Pell seca. Riu sec.
3. adj. Molt prim, escs de carn o de greix.
4. adj. ENOL./BEG. Que t (un vi, un xampany o licor) un tast poc dol.
eixut -a [ejt]
1. adj. Que ha perdut (una cosa) el lquid que la recobria o l'amerava. Si no
tens les mans eixutes no toques la connexi. Entra la roba eixuta.
6. m. Sequera 1.
7. adj. ENOL./BEG. Sec 4.
pregunta segent:
segur assegurana

segur -a [se]
1. adj. Que est exempt de tot perill o risc. Un transport segur.
2. adj. Que no admet dubte, que ocorrer de cert. Un premi segur.
3. adj. Que no hi ha perill que falle, amb qu es pot confiar en absolut. Han
optat per la soluci ms segura, encara que els supose ms esfor.
assegurana [aseunsa]
1. f. Acci o efecte d'assegurar.
2. f. ECON. Contracte a travs del qual s'assegura o es garantix una cosa o
una persona contra un risc. Assegurana de vida. Assegurana contra
incendis.
pregunta segent:
subterrani ~ soterrani

subterrani -nia [supterni]

1. adj. Que est situat davall terra. Un passads subterrani. Corrent
subterrani.
2. adj. Que t lloc d'amagat. Activitats subterrnies.
soterrani -nia [soterni]

1. adj. Subterrani.
2. m. CONSTR. Espai o recinte d'un edifici situat per davall de la rasant del
carrer. El soterrani es va inundar.
pregunta segent:
targeta ~ tarja

targeta [tata]
1. f. Full xicotet de cartolina de forma rectangular que porta imprs el nom,
l'adrea, els ttols i el crrec d'una persona.
4. f. CONSTR. Adorn pla i oblong amb inscripcions o emblemes que figura
sobreposat a un membre arquitectnic.
tarja [tra]
1. f. CONSTR. Obertura rectangular practicada en la part superior d'una
paret o d'un barandat, sobre una porta, generalment de tancament fix o de
fulla abatible.
2. f. CONSTR. Targeta 4.
pregunta segent:
taula ~ mesa

taula [twla]
1. f. MOBIL. Moble que consistix en una pea llisa i plana, sostinguda
horitzontalment a l'altura convenient per una o diverses potes, i que servix
per a menjar, escriure, treballar o jugar.
6. f. Mesa1 1. Taula de forces poltiques.
mesa1 [mza]
1. f. Conjunt de persones que dirigixen, amb diferents crrecs, una
assemblea poltica, un collegi electoral o una altra corporaci. Mesa
electoral. Mesa de contractaci.
2. f. REL. En la litrgia catlica, taula de l'altar sobre la qual se celebra...
pregunta segent:
tinena tinncia

tinena [tinnsa]
1. f. Acci de tindre o posseir una cosa.
2. f. HIST. Territori que es possea en feu. La Tinena de Benifass.
3. f. DRET Possessi d'un b, senyoriu o jurisdicci mentre se'n dilucida la
situaci jurdica en qu es troba.
tinncia [tinansia]
1. f. MIL. Crrec o ofici de tinent.
2. f. MIL. Oficina de tinent.
pregunta segent:
trfic trnsit

trfic [tfik]
1. m. ECON. Comer, activitat desplegada en l'intercanvi de mercaderies
entre pasos, poblacions o individus. Trfic martim.
2. m. Comer illegal, clandest. Trfic de drogues.
3. m. Transport o desplaament de mercaderies.
trnsit [tnzit]
1. m. Acci de transitar.
2. m. TRANSP. Circulaci, moviment de persones, de vehicles,
d'embarcacions, d'avions o de ferrocarrils. Regular el trnsit de la ciutat. Un
aeroport de molt de trnsit.
pregunta segent:
tron tro

tron [tan]
1. m. HIST./ART Seient, generalment amb grades i dosser, on s'assenten els
sobirans i altres persones d'alta dignitat, en certes circumstncies
solemnes. Tron reial.
2. m. Dignitat o poder del rei o sobir. La successi al tron.
tro1 [ta]
1. m. Soroll fort produt per una explosi.
2. m. METEOR. Soroll fort que acompanya el llamp, i que es produx en els
nvols per la descrrega elctrica.
3. m. PIR. Receptacle de paper ple de plvora que fa explosi al...
pregunta segent:
vast bast

vast -a [vst]
adj. D'una gran extensi. Una regi vasta. Possea una cultura vasta.
bast1 -a [bst] / bast2 [bst]

1. adj. Tosc, poc delicat, sense poliment. Una tela molt basta. Unes maneres
bastes.
m. CAVALL. Albarda curta que porten algunes bsties de crrega.
pregunta segent:
vestidor ~ vestuari

vestidor -a [vesti]
1. m. Lloc destinat a vestir-se.
2. m. En una casa, espai ideat i dissenyat per a vestir-se, en qu la roba i els
complements estan guardats i ordenats.
3. m. ESPORT En una installaci esportiva, lloc destinat a...
vestuari [vestui]
1. m. Conjunt dels vestits que t una persona, especialment un actor o una
actriu per a portar-los en una representaci escnica.
2. m. Lloc on es guarden els vestits d'una comunitat o els abrics dels...
3. m. ESPORT Vestidor 3. El vestuari de l'Hrcules s una festa desprs...
pregunta segent:
vial ~ viari

vial1 [vil] / vial2 [vil]

1. m. Cam ample, generalment amb arbres a les vores.
2. adj. Viari 1. Educaci vial.
m. MED. Recipient que cont un medicament o un producte qumic.
viari -ria [vii]

1. adj. De les vies urbanes o de les interurbanes, o que hi t relaci. Xarxa
viria.
2. adj. ECOL. Que creix (un tipus de vegetaci o de plantes) en camins, vores
de camins i llocs calcigats.
pregunta segent:
vidre cristall

vidre [ve]
1. m. VIDRE Slid dur, frgil i transparent o translcid, obtingut per la fusi
d'arena silcia amb potassa, malleable a altes temperatures, i que servix
per a la fabricaci de recipients, d'objectes d'adorn, i per a tapar finestres...
2. m. Pea o objecte de vidre.
cristall [kist]
1. m. FS. Cos format per solidificaci que presenta els toms regularment i
repetidament distributs en les tres dimensions de l'espai.
2. m. QUM. Vidre pesat i molt brillant compost principalment de slice, xid de
plom i xid de potassi, que s'utilitza en la fabricaci de prismes, lents...
pregunta segent:
villa vila

villa [vla]
1. f. CONSTR. Casa d'estiueig, situada fora de la ciutat, generalment voltada
de jard.
2. f. GEOGR. Gran casa rural que constitux el centre d'un extens domini amb
una explotaci agrcola i ramadera, sovint d'origen medieval o antic.
vila [vla]
1. f. HIST./URBAN. Poblaci que, sense tindre el ttol de ciutat, t alguns
privilegis o un nombre d'habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
2. casa de la vila V. casa 21.
3. fora vila loc. adv. En els afores d'una poblaci.
pregunta ltima:
vistiplau vist i plau

vistiplau [vistiplw]
m. Verificaci i conformitat d'un document administratiu realitzada per la
persona habilitada per a fer-ho. El certificat ha de dur el vistiplau del
president.
vist i plau
- Locuci utilitzada per introduir la signatura d'un crrec.
Vist i plau
La regidora
Ja hem acabat
l'apartat 2!

3. Doblets per gnere.
Activitat
Mediteu i a rodar la snia!
pregunta primera:
albor
69 / 145
albor1 [alb]
1. f. Blancor 1.
2. f. Llum de l'alba. Les albors del dia.
3. f. Comenament o primers temps d'alguna cosa. Les albors de la vida.
albor2 [alb]
m. ICT. Peix (Alburnus sp) brillant i blanquins d'aigua dola, molt semblant a
la carpa.
pregunta segent:
canal
gnere 70 / 145
canal [kanl]
1. m. OBR. PBL. Via navegable artificial construda per a unir dos mars o
dos oceans i aconseguir rutes martimes ms curtes, feta generalment per
excavaci del terreny i posteriorment oberta a la navegaci grcies a
treballs de dragatge. El canal de Suez.
2. m. GEOGR. Estret o bra de mar entre dos illes o entre una illa i el
continent. El canal de la Mnega.
7. m. LING. Suport fsic que unix les persones que es comuniquen i que
permet que el missatge, escrit, sonor o visual, passe de l'emissor al
receptor.
13. f. CONSTR. En una teulada, solc que formen les teules, per on
s'escorre l'aigua de la pluja.
14. f. GEOL. Plana llarga i estreta entre dos serralades. La Canal de
Navarrs.
pregunta segent:
clau
gnere 71 / 145
clau1 [klw]
1. f. Pea de metall que, introduda en el forat d'un pany, permet activar el
mecanisme que obri i que tanca. Les claus de casa.
2. f. All que cal conixer per a entendre una cosa, per a saber-ne la
soluci. La clau d'un problema.
clau2 [klw]
1. m. OFICIS Barreta metllica, de diverses dimensions, amb una punxa en
un cap i una cabota en l'altre, que s'usa bsicament per a fixar una cosa o
per a unir dos peces. Clavar o arrancar un clau.
2. m. ANAT. Dent punteguda que es presenta en els mamfers a ...
pregunta segent:
clera
gnere 72 / 145
clera [kalea]
1. f. Ira, irritaci violenta contra alg.
2. f. FISIOL. Bilis 1.
3. m. PAT. Malaltia epidmica aguda d'origen bacteri, caracteritzada per
dolor abdominal, vmits repetits i una forta diarrea, i que produx la
deshidrataci del malalt.
pregunta segent:
coma
gnere 73 / 145
coma1 [kma]
1. f. LING. Signe grfic de puntuaci (,) que indica una pausa breu en el
discurs.
2. f. MAT. Signe grfic de puntuaci (,) que s'usa per a separar la part decimal
de la part entera en una fracci decimal.
coma4 [kma]
m. PAT. Estat clnic greu caracteritzat per la prdua de la conscincia, de la
motricitat voluntria i de la sensibilitat, amb conservaci de les funcions
vegetatives vitals.
pregunta segent:
cremallera
gnere 74 / 145
cremallera [kemaa]
1. f. Fermall per a obertures longitudinals de peces de vestir, bosses i altres
objectes, que consistix en dos tires de tela provedes d'unes dents,
generalment de metall o de plstic, sobre les quals corre un passador que
les encaixa o les separa.
2. f. MEC. Barra metllica dentada destinada a engranar en un piny i
convertir un moviment circular en rectilini o viceversa.
3. m. FERROC. Ferrocarril de muntanya que utilitza un tercer carril dentat
on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora.
4. f. FUST. Llist collocat a cada banda dels costats interiors d'un armari o
d'altres mobles, en una cara del qual hi ha una rastellera de dents que
servixen per a encaixar-hi els formerets sostenidors dels prestatges del
moble.
pregunta segent:
delta
gnere 75 / 145
delta [dlta]
1. f. ESCR. Nom de la lletra de l'alfabet grec.
2. m. GEOL. Espai de terra, de forma ms o menys triangular, que els
alluvions d'un riu formen en la desembocadura. Delta de flux, de reflux.
Delta de marea.
3. m. HERLD. Triangle buidat i amb un dels vrtexs en la part de dalt.
4. ala delta V. ala 21.
5. en delta loc. adv. ELECTR. En triangle.
pregunta segent:
editorial
gnere 76 / 145
editorial [eitoil]
1. f. GRAF. Empresa que es dedica a l'edici o a la publicaci d'obres.
2. adj. GRAF. De l'edici o de l'editor, o que hi t relaci. L'activitat editorial.
3. m. PERIOD. Article periodstic de fons que no porta firma i que expressa
l'opini de la direcci de la publicaci.
pregunta segent:
fi
gnere 77 / 145
fi1 [f]
1. f. Punt o moment en qu acaba una cosa. El malalt est prop de la fi.
2. f. ltima part d'una cosa. La fi d'un dia, d'una poca.
3. m. All a qu est destinada una cosa o en vista de qu est feta. Quin
s el vostre fi? El fi que perseguien era bo.
fi3 [f]
f. ESCR. Nom de la lletra de l'alfabet grec.
pregunta segent:
llum
gnere 78 / 145
llum [m]
1. f. FS./PT. Agent fsic que fa visibles els objectes. Llum elctrica.
2. f. FS. Claror que irradien els cossos en combusti, en ignici o en
incandescncia. Ac hi ha molta llum. El ciri feia poca llum.
3. f. Energia elctrica. Pagar el rebut de la llum.
4. m. (o f.) Aparell que servix per a fer llum. Encendre la llum. Apagar la llum.
5. m. (o f.) Dispositiu llumins collocat en la part exterior d'un vehicle usat
per a illuminar el cam o per a indicar una posici o una maniobra. Les
llums intermitents.
6. f. Senyal llumins d'un semfor. Llum roja, verda, ambre.
7. f. Dimetre interior d'una estructura tubular. Una galeria de tres metres de
llum.
8. f. All que aclarix, que illumina l'esperit. La llum de la ra ens guia.
pregunta segent:
orde
gnere 79 / 145
orde [e]
1. m. Disposici regular de les coses, les unes en relaci amb les altres.
Posar en orde els pots de pintura. Lluitar sense orde.
2. m. Successi metdica, fixada. Seguir l'orde alfabtic.
3. m. SOCIOL. Sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i
conformadores d'una societat.
11. f. Manament, prescripci, que cal obeir o seguir, com a emanats d'una
autoritat competent. Estar a les ordes d'alg.
12. f. INFORM. Instrucci, particularment quan fa referncia a les unitats de
control perifriques.
17. m. REL. Sagrament d'algunes confessions cristianes que conferix la
grcia i el carcter sacerdotal.
18. m. REL. Grau del ministeri sacerdotal catlic. Ordes majors, menors.
pregunta segent:
planeta
gnere 80 / 145
planeta1 [planta]
1. m. ASTR. Cos celest sense llum prpia que descriu rbites ellptiques al
voltant del Sol o, en general, d'una estrela.
2. f. Dest 1 i 2.
planeta2 [planta]
1. f. Estora menuda, redona, feta de llata de palma, que servix per a tapar
els cabassos.
2. f. Estora menuda que antigament servia per a agenollar-se les dones
damunt en el llavador.
pregunta segent:
pols
gnere 81 / 145
pols1 [pls]
1. f. inv. Massa de partcules de terra seca i d'altres matries diminutes que
qualsevol moviment d'aire pot alar i emportar-se. El carrer est ple de
pols. Torcar la pols dels mobles.
2. m. inv. Substncia slida reduda a partcules molt fines...
pols2 [pls]
1. m. FISIOL. Expansi i contracci arterials que es poden percebre
palpant una artria superficial. Prendre el pols a un malalt.
2. m. ANAT. Part de la monyica on es percep l'expansi i la contracci
arterial.
pregunta segent:
post
gnere 82 / 145
post1 [past]
1. f. FUST. Pea de fusta plana, molt ms llarga que ampla i ms ampla que
grossa, semblant a un taul prim.
3. f. Pea plana, ampla i poc grossa, de qualsevol matria slida rgida.
4. f. Prestatge, lleixa.
post2 [past]
1. m. MIL. Lloc ocupat per una unitat o per un cos de tropes per a fer una
operaci militar.
2. al post de loc. prep. Si es compara amb. Al post d'aix, all no s res. Al
post d'abans, ara no plou gens.
pregunta segent:
pudor
gnere 83 / 145
pudor1 [pu]
1. f. Mala olor. L'abric fa pudor de naftalina. Pudor de gas, de peus, de fum.
2. fer pudor loc. verb. Pudir 2. L'assumpte fa pudor d'especulaci.
pudor2 [pu]
m. Sentiment de reserva o d'aversi per all que pot ofendre la decncia, la
modstia o la castedat. Aix ofn greument el pudor. No parla mai dels
premis que ha guanyat per pudor.
pregunta segent:
salut
gnere 84 / 145
salut1 [salt]
1. f. MED. Estat en qu l'organisme, lliure de malalties, exercix normalment
totes les seues funcions. Perdre la salut a causa de mals hbits.
2. f. MED. Plenitud de la condici humana.
3. interj. S'usa per a saludar una persona o desitjar-li algun b...
salut2 [salt]
m. Acci de saludar. No s educat negar el salut a alg.
- saludar v.tr. Adrear (a alg) paraules o un gest convinguts pel costum, que
expressen auguris, afecte o respecte...
pregunta segent:
son
gnere 85 / 145
son2 [san]
1. f. FISIOL. Ganes de dormir. Els ulls se'm tanquen de son. La son no em
deixava continuar llegint. Caure de son. Passar son.
2. m. FISIOL. Fet de dormir. T el son molt pesat
son3 [sn]
m. METROL./FS. Unitat d'intensitat o nivell de sensaci sonora equivalent a
la intensitat d'un so de mil hertzs.
pregunta segent:
terra
gnere 86 / 145
terra [tara]
1. f. [usat sense article determinat] Superfcie damunt de la qual estan les
persones o coses. Assentar-se en terra. Arreplegar les coses de terra.
2. f. AGR. Material bla de la superfcie terrestre aprofitat per a l'agricultura.
Terra de regadiu, de sec. Conrear la terra. Viure de la terra.
3. f. Porci de la superfcie de la Terra considerada en ella mateixa o com a
pertanyent a un individu, a un poble. Ha comprat les terres del costat.
Vingu de terres llunyanes.
4. f. Territori, pas, ptria. Terres de cultura anglosaxona. Sempre he volgut
tornar a la meua terra.
5. f. ASTR./GEOL. [escrit amb majscula inicial] Planeta en qu vivim. La
Lluna s un satllit de la Terra. L'rbita de la Terra.
6. f. REL. Mn on es viu la vida, en contraposici a l'altre mn.
pregunta ltima:
vall
gnere 87 / 145
vall1 [v]
1. f. GEOL. Depressi allargada i relativament ampla, definida per la
convergncia de dos vessants i recorreguda, generalment, per un curs
d'aigua.
2. f. GEOGR./GEOL./OCEAN. Conca1 1, 3 i 4.
vall2 [v]
1. m. CONSTR. Excavaci profunda feta longitudinalment al voltant d'una
fortificaci per a dificultar el pas de l'enemic des de fora al mur.
2. m. Excavaci, rasa.
A tamb
s'ha acabat!
gnere 88 / 145
4. Verbs.
Activitat
pregunta primera:
abastar abastir
89 / 145
abastar [abast]
1. v. intr. Poder arribar a entendre, a aconseguir, a tocar o a agafar alguna
cosa. No abasta a entendre les explicacions.
2. v. tr. Agafar (una cosa que es troba en un lloc alt o lluny), allargant...
3. v. tr. Abastir.
abastir [abast]
v. tr. Subministrar provisions o articles de primera necessitat per al
sosteniment (d'una poblaci o d'un exrcit). Abastir les tropes. Abastir la
ciutat.
pregunta segent:
aclarir ~ clarificar
verbs 90 / 145
aclarir [akla]
1. v. tr. i pron. Fer ms clar. Aclarir un color. Aclarir la pell. Aclarir els cabells.
Aclarir un lquid. Desprs de la pluja, el cel s'ha aclarit.
2. v. tr. Fer ms clarivident. Aclarir la vista. Aclarir l'enteniment.
4. v. tr. Fer (alguna cosa) ms entenedora. Aclarir el significat d'una...
clarificar [klaifik]
1. v. tr. Posar en clar o aclarir (alguna cosa confusa).
2. v. tr. QUM./ALIM. Efectuar una clarificaci.
pregunta segent:
aparentar ~ aparenar
verbs 91 / 145
aparentar [apaent]
1. v. tr. Parixer per l'aspecte. Aparenta ms anys dels que t.
2. v. tr. Simular o voler fer creure (all que no s). Aparentar qualitats que no
es tenen.
aparenar [apaens]
v. tr. Aparentar 2.
pregunta segent:
apressar capturar
verbs 92 / 145
apressar [apes]
1. v. tr. Donar pressa (a alg). No l'apresseu, que ser pitjor.
2. v. pron. Afanyar-se. Si no t'apresses, no acabars mai.
3. v. tr. Fer ms rpid, accelerar. Apressar la marxa.
4. v. intr. Ser urgent. Apressa que trobem una soluci.
capturar [kaptu]
v. tr. Apoderar-se (d'alg o d'alguna cosa). Han capturat l'assass. Van
capturar una nau enemiga.
pregunta segent:
apreuar = preuar
verbs 93 / 145
apreuar = aprear = prear [pe]

1. v. tr. Avaluar, determinar la vlua d'una cosa. Prear un terreny abans de
vendre'l.
2. v. tr. Tindre en gran estima. Uns records molt preats.
3. v. pron. Mostrar-se satisfet de les accions o dels mrits propis...
preuar [pew]
v. tr. Prear.
pregunta segent:
assecar eixugar
verbs 94 / 145
assecar [asek] / secar [sek]

1. v. tr. Fer que (alguna cosa) es torne seca, llevar-li la humitat que cont.
El sol m'ha secat la pell. Secar un pernil.
2. v. pron. Quedar-se seca, sense humitat o sense suc, una cosa. Les
botifarres s'han secat. El sotabosc s'ha secat.
eixugar [eju]
1. v. tr. i pron. Fer que (una cosa banyada) perda per evaporaci l'aigua que
la cobrix o l'amera. Eixuga-li els cabells al teu germ. Amb el vent que fa la
roba s'eixugar prompte.
2. v. tr. i pron. Torcar 1 i 2.
pregunta segent:
atendre ~ atindre's
verbs 95 / 145
atendre [atnde]
1. v. intr. Parar atenci, escoltar. Atendre a les paraules de l'orador.
2. v. tr. Tindre en compte, en consideraci (alguna cosa). Atendre les
normes. Atendre els consells.
3. v. tr. Tindre atencions (amb alg). Atendre els convidats.
atindre's [atndes]
v. pron. Ajustar-se a alguna cosa, mantindre's fidel, no separar-se'n.
Atindre's a la decisi del tribunal. Atindre's al que s'ha dit. Atindre's a les
normes.
pregunta segent:
aterrar aterrir
verbs 96 / 145
aterrar [ater]
1. v. intr. Prendre terra, una nau, una aeronau o una au. L'avi no va poder
aterrar per culpa de la boira.
2. v. tr. Omplir o cobrir amb terra (un espai, generalment un llac o un
mareny).
aterrir [ater]
1. v. tr. Infondre terror (a alg).
2. v. pron. Sentir terror.
pregunta segent:
baixar ~ abaixar
verbs 97 / 145
baixar [baj]
2. v. tr. Recrrer baixant. Baixar els escalons de dos en dos. Baixar una
muntanya. Baixar l'escala.
4. v. intr. Passar a un nivell ms baix, a un grau inferior d'intensitat. La
temperatura ha baixat. El preus han baixat. La febra comena a baixar.
abaixar [abaj]
1. v. tr. Fer descendir a una posici ms baixa. Abaixava el cap per vergonya.
S'abaix els camals dels pantalons.
4. v. tr. Fer disminuir en intensitat, en quantitat o en valor. A li abaixar la
febra. Abaixaran les taxes. Abaixa la veu.
pregunta segent:
baratar abaratir
verbs 98 / 145
baratar [baat]
v. tr. Permutar 1. Portaven la seua mercaderia a vendre-la o a baratar-la.
abaratir [abaat]
v. tr. i pron. Rebaixar el preu (d'alguna cosa). Cal abaratir els productes de
primera necessitat. Amb materials ms fcils de treballar s'abaratix el
producte.
pregunta segent:
captar ~ copsar
verbs 99 / 145
captar [kapt]
1. v. intr. Demanar almoina. Un pobre captava a la porta de l'esglsia.
6. v. tr. Percebre per mitj dels sentits o de la intelligncia. Capta els
sorolls ms subtils. Crec que ja he captat la idea.
7. v. tr. i pron. Atraure o guanyar (alguna cosa), especialment d'una...
copsar [kops]
1. v. tr. Entendre, percebre. Copsar el significat d'un text.
2. v. tr. Empomar. Va copsar la pilota abans de caure a terra.
3. v. tr. Aconseguir (alguna cosa) d'una manera rpida i inesperada. Copsar
una ocupaci.
pregunta segent:
celebrar ~ festejar
verbs 100 / 145

celebrar [seleb]
1. v. tr. i pron. Tindre lloc (un acte o un conjunt d'actes). En el meu poble
celebrem la festa del patr a l'abril. Les eleccions se celebraran al mes de
maig.
2. v. tr. i pron. Dur a terme (una cerimnia), segons un ritual establit...
festejar [feste]
1. v. intr. Tindre relaci, dos persones, amb la intenci de casar-se o de
viure juntes. No sabia que festejaves amb ella. El meu fill ja festeja. Fa molt
de temps que festegen.
4. v. tr. Celebrar (una festa). Festejar el Nadal, la Pasqua.
pregunta segent:
complir ~ acomplir
verbs 101 / 145

complir [kompl]
1. v. tr. Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada).
Complir la paraula donada. Complir les condicions establides en un ...
2. v. intr. Fer all que cal fer, el propi deure, les prpies obligacions...
3. v. pron. Ocrrer o ser executada, una cosa predita o desitjada...
acomplir [akompl]
1. v. tr. Executar, dur a terme, complir. Acomplir una missi.
2. v. pron. Ocrrer, realitzar-se. Tot es va acomplir tal com estava previst.
pregunta segent:
complimentar emplenar
verbs 102 / 145

complimentar [kompliment]
v. tr. Adrear un compliment (a alg).
emplenar [emplen] / omplir [ompl]

3. v. tr. Completar (un imprs) amb les dades que es demanen. Omplir una
instncia, una sollicitud.
pregunta segent:
compondre composar
verbs 103 / 145

compondre [kompande]
1. v. tr. Produir (una obra intellectual o artstica) executant les seues parts i
combinant-les d'una manera harmnica. Compondre un tractat de
medicina, un poema. Una obra ben composta.
6. v. tr. i pron. Formar o constituir (un tot) diversos elements reunits o...
composar [kompoz]
1. v. tr. DRET Imposar (a alg) una contribuci o una multa, generalment
injusta o arbitrria.
2. v. tr. HIST./DRET Aplicar una composici.
pregunta segent:
conjugar ~ conjuminar
verbs 104 / 145

conjugar [kou]
1. v. tr. LING. Enunciar en srie ordenada les distintes formes (d'un verb)...
2. v. tr. i pron. Compaginar o harmonitzar. Ell creia que podria conjugar les
dos activitats. En l'obra la complexitat de les idees es conjuga amb la
sobrietat de l'estil.
conjuminar [koumin]
1. v. tr. i pron. Unir o posar d'acord (diverses coses) per a un fi determinat.
s necessari conjuminar els interessos de totes les parts...
2. v. pron. Unir-se o posar-se d'acord, diverses persones, per a un fi
determinat, sovint poc lcit. Es van conjuminar per a derrocar el president.
pregunta segent:
creuar encreuar
verbs 105 / 145

creuar [kew]
1. v. tr. Passar (per un lloc) travessant-lo d'un extrem a l'altre. Creuar el
carrer, un riu, una muntanya. Creuar l'espai aeri. Creuar el mar.
2. v. tr. NUT. Navegar en totes direccions (dins d'un espai de mar
determinat), per a protegir el comer o amb altres finalitats.
encreuar [ekew]
1. v. tr. Disposar (dos coses) formant creu l'una amb l'altra. Encreuar les
cames. Encreuar dos fustes.
2. v. pron. Trobar-se, dos vies, en un punt del seu recorregut i travessar l'una
l'altra. Encreuar-se dos carrers, dos camins, dos carreteres.
pregunta segent:
desvelar desvetlar
verbs 106 / 145

desvelar [dezvel]
1. v. tr. Descobrir o revelar (alguna cosa que estava amagada). Desvelar les
intencions ocultes d'alg.
2. v. tr. Llevar el vel o descobrir (una persona o una cosa coberta amb un vel).
El pare va desvelar la nvia abans que comenara la missa.
desvetlar [dezvell]
1. v. tr. Llevar la son (a alg). Tenia son, per la dutxa el desvetl.
2. v. pron. Perdre la son. Em desvetle per qualsevol soroll.
3. v. tr. Estimular o suscitar. Desvetlar l'inters. Desvetlar la curiositat dels
lectors.
pregunta segent:
doblar ~ doblegar
verbs 107 / 145

doblar [dobl]
1. v. tr. Fer doble, augmentar (una cosa) fins al doble. Doblar la velocitat.
Doblar el sou. Doblar la producci d'una fbrica.
5. v. tr. Aplicar l'una sobre l'altra (dos parts d'alguna cosa flexible). Doblar
una tela.
doblegar [doble]
1. v. tr. Fer que una part (d'un objecte flexible) s'aplique sobre una altra part
de manera que les dos parts queden superposades. Doblegar un full de
paper. Doblegar els llenols.
2. v. tr. i pron. Fer que (una cosa recta o rgida) prenga una forma corba...
pregunta segent:
dormir adormir
verbs 108 / 145

dormir [dom]
1. v. intr. Estar, una persona o un animal, en el reps que consistix en la
inacci o suspensi dels sentits i de tot moviment voluntari. Dormir b,
malament. No he pogut dormir en tota la nit.
2. v. intr. Passar, alg, la nit en algun lloc fora de casa...
adormir [aom]
1. v. tr. Fer dormir. Engrunsava el xiquet per adormir-lo.
2. v. pron. Comenar a dormir. Desprs de tantes emocions, no aconseguia
adormir-me.
3. v. tr. i pron. Fer perdre la sensibilitat (a un membre del cos)...
pregunta segent:
engreixar ~ greixar
verbs 109 / 145

engreixar [egej]
1. v. tr., intr. i pron. Fer adquirir carn o greix. Hem d'engreixar el porc abans
de la matana. s un aliment que engreixa. S'ha engreixat des que ha
deixat el treball.
2. v. tr. Posar greix. He d'engreixar les frontisses de la porta.
greixar [gej]
1. v. tr. Untar amb greix (alguna cosa).
2. v. tr. TECNOL. Lubrificar amb greix. Greixar una mquina.
pregunta segent:
enregistrar ~ escorcollar
verbs 110 / 145

enregistrar [enreist] / registrar [reist]

1. v. tr. Inscriure en un registre.
2. v. tr. DRET Copiar literalment o en extracte, segons els casos, en els llibres
del registre oficial (disposicions o actes i contractes)
5. v. tr. Escorcollar, regirar.
escorcollar [eskoko]
v. tr. Examinar minuciosament i a fons buscant alguna cosa amagada,
oculta. No m'agrada que escorcollen la meua habitaci. La policia
escorcoll els sospitosos.
pregunta segent:
enrunar ~ enderocar
verbs 111 / 145

enrunar [enrun]
v. tr. i pron. Convertir en runes (un edifici). L'antic hospital s'ha enrunat.
enderocar [enderok] / derrocar

1. v. tr. i pron. Tirar a terra (una construcci). Van derrocar totes les parets
interiors de la casa. Si no posem remei, l'edifici es derrocar.
2. v. tr. Tirar a terra (una persona o una cosa que estava dreta o en un lloc
alt). Est tallat per culpa de les pedres que han derrocat les pluges.
pregunta segent:
forar forcejar
verbs 112 / 145

forar [fos]
1. v. tr. Obrir (una cosa) o fer funcionar (un mecanisme) usant la fora o
altres procediments que no siguen els normals. Els bombers foraren la
porta de l'edifici. Els lladres han forat el pany.
2. v. tr. Obligar a fer. L'han forat a anar-se'n.
forcejar [fose]
v. intr. Fer fora per a vncer alguna resistncia, per a escapar-se. El
presoner no par de forcejar fins que aconsegu desnugar-se
pregunta segent:
infligir infringir
verbs 113 / 145

infligir [ifli]
v. tr. Aplicar (una pena).
infringir [ifi]
v. tr. Violar (una llei, una regla o un pacte). Ha infringit el reglament.
pregunta segent:
lliurar alliberar
verbs 114 / 145

lliurar [iw]
1. v. tr. i pron. Entregar.
2. v. tr. ECON. Girar (lletres, cartes de crdit o altres ordes de pagament)
contra fons propis de la persona que gira.
3. v. tr. Iniciar (una acci bllica). Lliurar batalla o combat a l'enemic.
alliberar [aibe]
1. v. tr. i pron. Fer que (alg) quede lliure. Alliberar un ostatge. Alliberar-se
d'una malaltia.
2. v. tr. i pron. Salvar (a alg) d'algun perill o d'alguna molstia. Alliberar de
les desgrcies. Alliberar-se dels enemics.
pregunta segent:
nomenar ~ anomenar
verbs 115 / 145

nomenar [nomen]
1. v. tr. Designar (a alg) per a un crrec o una funci. L'han nomenat cap
d'estudis.
2. v. tr. Anomenar. Li agrada molt que el nomenen.
anomenar [anomen]
1. v. tr. Donar nom (a alg o alguna cosa). Aquesta classe de paraules, les
anomenem demostratius.
2. v. pron. Dir-se, tindre per nom. Els numerals que expressen orde
s'anomenen ordinals.
pregunta segent:
planar ~ planejar
verbs 116 / 145

planar1 [plan]
1. v. intr. Sostindre's, una au, amb les ales esteses, sense moure-les.
2. v. intr. AERON. Volar, un planador o un avi amb el motor parat, sense la
intervenci de cap altra fora que la de la gravetat i les aerodinmiques de
l'atmosfera.
planejar [plane]
1. v. tr. Fer o idear el pla (d'alguna cosa). Ja tinc tot el viatge planejat.
2. v. intr. Planar1 1 i 2.
3. v. tr. Fer plana o llisa (una superfcie) llevant-li les irregularitats.
4. v. tr. FUST. Fer plana o llisa la superfcie (d'una pea de fusta)...
pregunta segent:
posar ~ ficar
verbs 117 / 145

posar [poz]
1. v. tr. Fer que (alg o alguna cosa) estiga en un lloc determinat on no
estava, en una nova posici, en un nou estat o d'una nova manera. Posar
la taula al costat de la finestra. Posar una coma en una frase. Posar la
paella al foc.
ficar [fik]
1. v. tr. i pron. Fer entrar (una cosa) dins d'una altra o dins d'algun lloc. Ficar
la clau al pany. Ficar la roba en l'armari...
3. v. tr. Posar (una cosa) en un lloc inslit, mesclada amb altres, de manera
que s difcil trobar-la o destriar-la. On hauran ficat les claus, que no...
pregunta segent:
posar pondre
verbs 118 / 145

posar [poz]
1. v. tr. Fer que (alg o alguna cosa) estiga en un lloc determinat on no
estava, en una nova posici, en un nou estat o d'una nova manera. Posar
la taula al costat de la finestra. Posar una coma en una frase. Posar la
paella al foc.
pondre [pande]
1. v. tr. i intr. BIOL. Expulsar o depositar (els ous) les femelles dels animals
ovpars, especialment les aus. Les gallines no li ponen.
2. v. pron. Passar, un astre, per davall de l'horitz. El Sol s'ha post.
3. no saber a on pondre l'ou V. ou 20.
pregunta segent:
precisar requerir
verbs 119 / 145

precisar [pesiz]
v. tr. Determinar amb precisi. Cal precisar l'hora en qu ocorregueren els
fets.
requerir [reke]
1. v. tr. Demanar o sollicitar com a necessari. Han requerit la teua ajuda
per a fer la paella. La casa s molt gran i requerix molt de manteniment.
2. v. tr. DRET Demanar com a prescrit per la llei. El jutge va requerir la
presncia dels testimonis.
pregunta segent:
previndre ~ preveure
verbs 120 / 145

previndre [pevnde]
1. v. tr. Advertir (a alg) amb antelaci d'alguna cosa. Vos previnc que ve
una tempesta.
2. v. tr. Preveure (una cosa) per a impedir-la o per a evitar-ne els efectes.
Previndre un constipat.
preveure [pevwe]
v. tr. Veure o concebre anticipadament (all que pot ocrrer o que ha
d'ocrrer). Preveure el canvi climtic.
pregunta segent:
provar ~ emprovar
verbs 121 / 145

provar [pov]
1. v. tr. Sotmetre (una persona o una cosa) a certes experincies...
5. v. tr. i intr. CONF. Veure com li para, a alg (una pea de roba a mitjan
fer) i fer els retocs que es consideren necessaris per a poder cosir-la
definitivament. La setmana que ve ja podrem provar.
emprovar [empov]
v. tr. i pron. CONF. Provar 5.
pregunta segent:
provar tastar
verbs 122 / 145

provar [pov]
1. v. tr. Sotmetre (una persona o una cosa) a certes experincies per a
apreciar quant val, per a veure si va b o si s com cal. Prova la potncia
de l'aparell. Provar l'amistat d'alg.
2. v. tr. Intentar aconseguir (fer una cosa). Prova de vindre amb tren...
tastar [tast]
1. v. tr. Prendre una quantitat reduda (d'un menjar o d'una beguda), posar-
se'n un poc en la boca per apreciar el gust que fa. Tastar la carn, la sopa.
Tasta el mel i si s bo, el comprem.
2. v. tr. Menjar molt poc (d'una cosa). Ta l'has deixat tot, no l'has tastat.
pregunta segent:
pujar ~ apujar
verbs 123 / 145

pujar [pu]
1. v. intr. i pron. [en l's pronominal, acompanyat del pronom adverbial en]
Anar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat en un nivell ms alt. Pujar a
la cambra. Li feia por pujar al cavall. Se'n puj dalt de l'arbre.
13. v. tr. i pron. Apujar.
apujar [apu]
1. v. tr. Fer que (un preu, un sou) siga ms alt. Apujar les taxes. Apujar el
jornal. Apujar els preus dels carburants.
2. v. tr. Fer que (una llum, un foguer, una estufa) faa ms claror, ms flama,
ms calor. Apujar una llum. Apujar la calefacci.
pregunta segent:
raonar ~ enraonar
verbs 124 / 145

raonar [raon]
1. v. intr. Fer s de la ra, pensar. Abans de decidir-vos, raoneu un poc. Eixe
xic no raona.
5. v. intr. Parlar, dialogar, conversar. Sempre est raonant amb alg. Li
agrada molt raonar.
enraonar [enraon]
v. intr. Raonar 5.
pregunta segent:
remugar rumiar
verbs 125 / 145

remugar [remu]
1. v. tr. i intr. Parlar entre dents, generalment per a manifestar desaprovaci
o disgust. Remugar lletanies. No s qu li passa, per ha estat tot el dia
remugant.
2. v. tr. ZOOL. Mastegar els remugants (els aliments) per segona vegada.
rumiar [rumi]
v. tr. Sotmetre (alguna cosa) detingudament, una vegada i una altra vegada,
a la consideraci de la ment.
pregunta segent:
rebellar-se revelar
verbs 126 / 145

rebellar-se [rebelse]
1. v. pron. Refusar l'obedincia a una autoritat constituda. Es va rebellar
contra el seu cap perqu era un autoritari.
2. v. pron. Oposar-se absolutament a alguna cosa. Rebellar-se contra la
hipocresia.
revelar [revel]
1. v. tr. Fer conixer (all que es tenia amagat). Revelar un secret. Revelar
dades confidencials. Revelar la veritat.
2. v. pron. Mostrar-se, resultar ser. S'ha revelat un gran escriptor.
3. v. tr. AUDIOVIS./FOTOGR. Fer visible la imatge impresa...
pregunta segent:
renyir ~ renyar
verbs 127 / 145

renyir [re]
1. v. intr. Trencar l'amistat o el tracte personal amb alg. Han renyit i ara ja
no es parlen. Est renyit amb sa mare.
2. v. tr. Bonegar, marmolar.
renyar [re]
v. tr. Bonegar, marmolar.
- bonegar v. tr. Amonestar. reprendre.

- marmolar v. intr. Remugar, murmurar. v. tr. Bonegar. reprendre
pregunta segent:
semblar assemblar
verbs 128 / 145

semblar [sembl]
1. v. intr. Parixer. Sembla que vol ploure. Les sabates semblen noves. Em
sembla b la decisi que ha pres.
2. v. intr. Tindre semblana a alg. Li sembla a son pare en el carcter.
3. v. pron. Tindre, dos o ms persones o dos o ms coses...
assemblar [asembl]
v. tr. INFORM. Establir interconnexions (entre segments de programes
informtics) i assignar memria on siga necessari per a crear programes
d'un altre nivell.
pregunta segent:
senyalar assenyalar
verbs 129 / 145

senyalar [seal]
1. v. tr. Fer o posar un senyal (en una cosa). Senyala la fusta abans de
tallar-la.
2. v. tr. Fer una ferida que deixe una cicatriu o senyal (a alg). Li mostr el
ganivet i li jur que la senyalaria.
assenyalar [aseal]
1. v. tr. Mostrar o indicar amb el dit o fent qualsevol altre senyal (a alg o
alguna cosa). em va indicar qui era ella assenyalant-la amb el dit.
2. v. tr. dir, afirmar o declarar. el president va assenyalar que la nova llei era
necessria.
pregunta segent:
trobar ~ encontrar
verbs 130 / 145

trobar1 [tob]
1. v. tr. Descobrir (all que es buscava). No vam trobar aparcament prop de
casa. Per fi he trobat les fotografies que buscava.
2. v. pron. Veure aparixer per atzar una cosa que no es buscava. Quan
tornava de la faena em vaig trobar un amic. Em vaig trobar vint euros...
encontrar
1. v. tr. Topar una persona o una cosa que es mou (amb una altra que li
impedix seguir el moviment). Va encontrar un embs en la carretera quan
anava a treballar.
4.v. tr. i pron. Trobar1.
pregunta ltima:
transmetre trametre
verbs 131 / 145

transmetre [tanzmte]
1. v. tr. AUDIOVIS. Difondre una emissora de rdio o de televisi (un
programa). Transmetre un partit de bsquet.
2. v. tr. TELECOM. Emetre (una informaci o un senyal) un sistema de
comunicaci.
trametre [tamte]
v. tr. Enviar. Trametre un missatge, una carta. Li va trametre una nota de
condol.
Anem a per
l'apartat 5!
verbs 132 / 145

5. D'altres doblets.
Activitat
pregunta primera:
alhora a l'hora
133 / 145
alhora [alaa]
- adverbi. Al mateix temps, a la vegada.
Arribrem tots alhora.
El xiquet reia i plorava alhora.
Plou i fa sol alhora.
a l'hora
- preposici + article + nom.
A l'hora de sopar, ja havien arribat.
pregunta segent:
aleshores a les hores
paronmies 134 / 145

aleshores [alezaes] / llavors

- adverbi. En aquell moment.
Aleshores van arribar.
Va arribar llavors.
a les hores
- preposici + article + nom.
A les hores que vns, ja s tard!
pregunta segent:
alg algun
paronmies 135 / 145

alg [alg]
- pronon. Alguna persona, una persona indeterminada.
Si ve alg, li dius que tornar de seguida.
algun -a -uns -es [algn]

- adjectiu. Nombre redut i indeterminat de persones, una certa quantitat.
Algunes voltes no t'entenc.
T'ho dir alguna de les teues amigues.
Encara hi ha alguna possibilitat que vinga.
pregunta segent:
apart a part
paronmies 136 / 145

apart [apt]
- substantiu. All que es diu a part, especialment en una representaci teatral.
M'ho va dir en un apart.
a part
- Locuci adverbial. Separadament.
El feren menjar a part.
pregunta segent:
bastant ~ prou
paronmies 137 / 145

bastant -ns [bastnt]

1. adj. [seguit de la preposici de sobretot quan modifica un nom mascul
singular] En una quantitat o en un grau ms que regular. Menja bastant
de pa. T bastants dificultats a l'hora d'expressar-se. Hem arreplegat
bastants diners, per encara en necessitem ms.
prou [paw]
1. adv. En quantitat suficient, tant com cal. L'arrs no estava prou cuit. Ja
has menjat prou.
2. adv. Molt, bastant, no poc. s una xica prou intelligent.
3. adv. Certament. Jo prou que li ho he dit, per no vol fer-me cas.
pregunta segent:
cadasc cadascun
paronmies 138 / 145

cadasc [kaask] (=cada u)

- pronon. Tota persona d'un grup o d'una collectivitat indistintament.
Cadasc t les seues idees.
Cadasc fa el que vol.
cadascun -a -uns -es [kaaskn] (=cada un...)

- adjectiu. Tota persona o cosa que formen part d'un grup o collectivitat.
Cadascun dels participants va rebre un regal.
Donar la fotocpia a cadascuna de vosaltres.
pregunta segent:
enlloc en lloc
paronmies 139 / 145

enlloc [eak]
- adverbi. En cap banda.
No trobe les claus enlloc, les he perdudes.
en lloc
- preposici + nom.
En lloc de carn vull peix.
pregunta segent:
gaireb gaire b
paronmies 140 / 145

gaireb [gajeb]
- adverbi. Quasi.
Deu tindre gaireb noranta anys.
Deu tindre quasi noranta anys.
gaire b
- gaire (molt usat en oracions negatives, interrogatives o condicionals) + b
No em trobe gaire b.
No em trobe molt b.
pregunta segent:
mentre mentre que
paronmies 141 / 145

mentre [mnte] / mentres

- conjunci temporal. Expressa simultanetat.
Mentre fas el dinar, arreglar la casa.
mentre que / mentres que

- locuci conjuntiva adversativa. Contraposa dos accions.
Mentre que tu perdies el temps, ell treballava i estudiava alhora.
pregunta segent:
potser ~ pot ser
paronmies 142 / 145

potser [po]
- adverbi. Denota la possibilitat d'all que es diu.
Potser el veur dem.
(potser + verb en indicatiu)
pot ser
- perfrasi verbal (verb poder + verb ser). Denota possibilitat.
Pot ser que el veja dem.
(pot ser + que + verb en subjuntiu)
pregunta segent:
sobretot sobre tot
paronmies 143 / 145

sobretot1 [sobett]
- adverbi. Per damunt de tot, principalment.
Ella s, sobretot, una gran professional.
I, sobretot, sigues discret.
sobre tot
- preposici + adjectiu.
Colloca els llibres sobre tot all.
pregunta ltima:
sin si no
paronmies 144 / 145

sin
- conjunci adversativa. Expressa oposici o anttesi
No vindr hui sin dem.
No vol treballar sin estudiar.
si no
- conjunci condicional + adverbi de negaci.
Si no vns, no podrem parlar.
Acta est fabula,

plaudite!
paronmies 145 / 145

Doblets

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Doblets

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RECURSOS DE VALENCI Blog d'enllaos

Definici i ndex. 1/1

Objectiu dels exercicis.

Significat d'alguns signes en les respostes.

Significat d'alguns signes en les preguntes.

Hi ha ms de cent exercicis. Mediteu i a rodar la snia!

noms i adjectius 5 / 145

noms i adjectius 6 / 145

noms i adjectius 7 / 145

noms i adjectius 8 / 145

noms i adjectius 9 / 145

noms i adjectius 10 / 145

afamat1 -ada [afamt] / afamat2 -ada [afamt]

adj. Que t fama, bona reputaci, renom i notorietat.

fams -osa [fams]

noms i adjectius 11 / 145

alimentari -ria [alimenti]

noms i adjectius 12 / 145

noms i adjectius 13 / 145

noms i adjectius 14 / 145

noms i adjectius 15 / 145

noms i adjectius 16 / 145

noms i adjectius 17 / 145

noms i adjectius 18 / 145

noms i adjectius 19 / 145

confs, participi del verb confondre [kofnde]

confs -usa [kofs]

noms i adjectius 20 / 145

noms i adjectius 21 / 145

noms i adjectius 22 / 145

corrent, gerundi del verb crrer [kre]

noms i adjectius 23 / 145

noms i adjectius 24 / 145

delf1 [delf] / delf2 -ina [delf]

1. m. i f. HIST. Ttol dels senyors del Delfinat de Viens i del Delfinat...

noms i adjectius 25 / 145

depenent (gerundi de dependre)

dependent1 [dependnt] / dependent2 -a [dependnt]

m. i f. PROF. Persona que s'encarrega d'atendre els clients en un comer...

noms i adjectius 26 / 145

noms i adjectius 27 / 145

noms i adjectius 28 / 145

noms i adjectius 29 / 145

noms i adjectius 30 / 145

noms i adjectius 31 / 145

full1 [f] / full2 [fl]

[angl.] m. JOCS En el joc del pquer, jugada que consistix a...

noms i adjectius 32 / 145

noms i adjectius 33 / 145

noms i adjectius 34 / 145

noms i adjectius 35 / 145

noms i adjectius 36 / 145

metge metgessa [me] [mesa]

noms i adjectius 37 / 145

noms i adjectius 38 / 145

mitj -ana [mi]

noms i adjectius 39 / 145

noms i adjectius 40 / 145

noms i adjectius 41 / 145

noms i adjectius 42 / 145

noms i adjectius 43 / 145

orgue [ae] [orgues / rguens]

noms i adjectius 44 / 145

noms i adjectius 45 / 145