Professional Documents
Culture Documents
FM Grups 30 I 60 Part 1
FM Grups 30 I 60 Part 1
Les subfrmules duna frmula sn totes les frmules generades per les
regles segents:
1. Si s una lletra proposicional, lnica subfrmula de s
2. Si = , les subfrmules de sn ms les subfrmules de
3. Si * s un connectiu binari i = ( * ), les subfrmules de sn
ms les subfrmules de ms les subfrmules de
p p p p
F V 0 1
V F 1 0
p q pq p q pq
0 0 0 0 0 0
0 1 0 0 1 1
1 0 0 1 0 1
1 1 1 1 1 1
p q pq p q pq
0 0 1 0 0 1
0 1 1 0 1 0
1 0 0 1 0 0
1 1 1 1 1 1
Addici:
Simplificaci:
Modus ponens:
Modus tollens:
Sil.logisme disjuntiu:
Sil.logisme hipottic:
Resoluci:
Demostraci per casos:
Dilema constructiu:
Dilema destructiu:
Absorci:
Associatives: p (q r) (p q) r p (q r) (p q) r
Commutatives: p q q p pqqp
Idempotncia: p p p, ppp
Absorci: p (p q) p, p (p q) p
Distributives: p (q r) (p q) (p r) p (q r) (p q) (p r)
Mnim: 0p 0 0p p
Mxim: 1p p 1 p1
Complement: p p 0 p p 1
El condicional a partir de i : p q p q
El bicondicional a partir de i : p q (p q) (q p)
Llei de la doble negaci: p p
Lleis de De Morgan: (p q) p q
(p q) p q
Negaci del condicional: (p q) p q
Llei del contrarecproc: q p p q
Remarca: q p p q
O a lantecedent: (p q) r (p r) (q r)
O en el conseqent: p (q r) (p q) r
Per a demostrar una proposici A, a part del mtode directe que acabem
de comentar i que consisteix en arribar a A, tamb podem usar el mtode
indirecte anomenat reducci a labsurd i consistent en: partir de la
negaci de A i arribar a un absurd, a una contradicci, instant en el qual
sacaba la demostraci.
Les demostracions per reducci a labsurd es basen en lequivalncia
segent: p p 0 p 0 p 0
Shan de fer per reducci a labsurd les proves de les proposicions que
afirmen que no existeix cap objecte que compleix determinada propietat
(la irracionalitat de 2, per exemple, la qual es pot reformular de la
manera segent: no existeix cap nombre racional que elevat al quadrat
sigui 2)
El smbol x que susa per simbolitzar alguns homes tenen els ulls
blaus no apareix a la frase original, no s un smbol substantiu sin
instrumental, podrem haver utilitzat un altre smbol qualsevol:
y(H(y)B(y))
Cal fixar-se que habitualment el quantificador universal va seguit
dun condicional mentre que el quantificador existencial va seguit,
habitualment, duna conjunci
Ls de quantificadors es pot iterar: x y , x y , x y ,
x y , x y z , etc. Cal observar que el predicats: x y i
y x sn equivalents, igual que tamb ho sn: x y i yx.
Per aix, i per comoditat, escriurem x,y,z i x,y,z (per exemple)
per referir-nos a x y z i x y z, respectivament.
Lenunciat tots els homes tenen els ulls blaus s fals. O, el que s
el mateix, lenunciat no tots els homes tenen els ulls blaus s
cert. Com ho justifiquem? Molt senzill: assenyalant algun home
que no tingui els ulls blaus; de manera ms tcnica: mostrant que
existeix algun home que no t els ulls blaus. Veiem, doncs, una
important connexi entre els dos quantificadors:
x (H(x) B(x)) x(H(x) B(x))
Examinem-la de ms a prop. Com que
H(x) B(x) (H(x) B(x)) (H(x) B(x))
resulta que: x(H(x) B(x)) x (H(x) B(x))
Propietats: si A, B, C sn conjunts,
i. AA
ii. si A B i B C, llavors A C
iii. si A B i B A, llavors A = B
iv. A
La propietat iii ve a ser una reformulaci del principi
dextensionalitat i, habitualment, ser aquesta reformulaci la que
usarem per provar que dos conjunts sn el mateix.
Clcul recurrent:
1 1
= + , 0<k<n
1
1 (+1) !
Clcul no recurrent: = ! = = !
! !
Propietats:
A (B C) = (A B) (A C)
A (B C) = (A B) (A C)
A (A B) = A
A (A B) = A
Totes aquestes (i altres) propietats es poden visualitzar amb lajut
dels diagrames de Venn. Per exemple:
A B = (A B) (A B) (B A)
c = , c =
Acc = A
A Ac = (dos conjunts amb intersecci buida es diu que sn disjunts)
A Ac =
A B si, i noms si, Bc Ac
A = B si, i noms si, Ac = Bc
A B = si, i noms si, A Bc
A B = si, i noms si, Ac B
A B = A Bc
(A B)c = Ac Bc, (A B)c = Ac Bc (lleis de De Morgan)
A B = (Ac Bc)c, A B = (Ac Bc)c
Propietats:
per a cada xA, x[x]
per a cada x,yA, xRy ssi [x] = [y]
per a cada x,yA, xRy ssi [x] [y] =
Una funci f: A B s:
injectiva si per a qualsevol x,y A, si x y llavors f(x) f(y).
Equivalentment: si per a qualsevol x,yA, si f(x) = f(y) llavors x = y
exhaustiva si per a qualsevol yB existeix algun xA tal que y = f(x).
Tamb es diu que f s una funci de A sobre B
bijectiva (tamb: que s una bijecci) si s injectiva i exhaustiva alhora
Exemple: laplicaci identitat IA: A A, definida per: IA(x)=x, per a
tot xA, s injectiva i exhaustiva i, per tant, bijectiva
Sigui f: A B una funci de A en B, A1A i B1B.
La imatge de A1 per la funci f s: f[A1] = f(x) : xA1
La imatge inversa (antiimatge) de B1 per f s: f -1[B1] = x : f(x)B1