Fonaments Matemtics

Grau en Enginyeria Informtica

FIB UPC

Francesc Tiena dMAT

2 1. Raonament

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El mtode deductiu
3

Des de l'antiguitat lhome sha interessat pel coneixement del mn

que lenvolta
Amb els grecs aquest coneixement comena a ser cientfic
Les teories cientfiques es presenten, una vegada elaborades, de
manera deductiva: a partir duns quants principis es poden derivar,
mitjanant raonament, les dems veritats, les quals ja no caldr
transmetre, a les generacions venidores, de una en una
En aquesta assignatura ens ocuparem del raonament, de
largumentaci

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Arguments
4

Un argument s un grup d'afirmacions, on una o ms duna de les

quals (les premisses) han de proporcionar suport per (o donar
raons per creure) una altra afirmaci (la conclusi). Darguments
nhi ha de dos tipus:
Arguments correctes. Sn aquells en qu les premisses realment
donen suport a la conclusi.
Arguments incorrectes. Sn aquells en qu les premisses no donen
suport a la conclusi.
s objecte de la lgica (cincia que estudia els arguments) el
desenvolupar mtodes i tcniques que ens permetin distingir els
arguments correctes dels incorrectes.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Enunciats
5

Les afirmacions que susen en cincia sn oracions gramaticals

(successions ben formades de paraules duna llengua que ens
permeten fer el que tpicament fem amb el llenguatge) respecte de
les quals t sentit preguntar-nos si sn vertaderes o falses: si el
mn s tal com la nostra oraci diu que s, aleshores l'oraci s
vertadera i si el mn no s tal com la nostra oraci diu que s,
aleshores la nostra oraci s falsa
Les oracions susceptibles de ser vertaderes o falses sanomenen
enunciats. Les afirmacions usades en cincia sn, doncs, enunciats.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Proposicions
6

Es podria anar un pas ms enll reconeixent que enunciats que sn

diferents (diferents com a tires de paraules; o com a tires de
smbols) poden expressar el mateix: un enunciat en catal i el
mateix enunciat en castell; o un enunciat en activa i el mateix
enunciat en passiva, per exemple. Des del punt de vista de la
cincia, el que importa s el qu un enunciat diu i no com ho diu.
Per aix, des dun punt de vista estricte, ms que els enunciats ens
haurem dinteressar per all que els enunciats diuen; tcnicament:
per les proposicions
Fet aquest aclariment, per, i tenint en compte que el nostre
inters no s la filosofia, usarem els mots enunciat i proposici
de manera intercanviable.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Inferncies
7

Un argument s un grup denunciats (o proposicions) on una o ms

dels quals (les premisses) han de proporcionar suport per (o donar
raons per creure) un altre enunciat (la conclusi)
Les premisses sn all que es presenta com a evident (all que
s acceptat)
La conclusi s all que es pretn que se segueix de les premisses
Estretament relacionat amb el concepte d'argument hi ha el
concepte d'inferncia. Una inferncia, en sentit estricte, s el
procs de raonament expressat mitjanant un argument. En sentit
ampli, per, considerarem inferncia com a sinnim dargument

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 La formalitzaci i la importncia de
comprendre all que es vol formalitzar
8

Ja Aristtil (segle IV aC) sen va adonar que la correcci dun

raonament depn noms de la forma del raonament i no del
contingut del raonament
Per evitar atendre al contingut i poder concentrar-nos en la forma,
seria interessant treballat amb un llenguatge buit de contingut
(llenguatge formal)
En el llenguatge formal haurem de poder fer inferncies
Com que el llenguatge formal s una abstracci obtinguda (en
diverses etapes) a partir del llenguatge natural, abans dentrar en
qestions de forma, assegurem-nos que comprenem els usos que
es fan, en cincia en general i en matemtiques en particular, de
diverses paraules i construccions lingstiques

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Llenguatge no formal.
Enunciats simples i compostos
9

Un enunciat simple s aquell que t la forma subjecte-predicat (un

nic verb) com, per exemple: En Joan canta
Un enunciat compost est format per diversos enunciats simples
units mitjanant connectives. Les connectives en les quals ens
fixarem sn cinc: no, i, o, si...llavors, si i noms si:
En Joan no canta (enunciat negatiu)
En Joan canta i la Maria balla (enunciat conjuntiu)
En Joan canta o la Maria balla (enunciat disjuntiu)
Si en Joan canta llavors la Maria balla (enunciat condicional)
En Joan canta si i noms si la Maria balla (enunciat bicondicional)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Llenguatge no formal.
10
La negaci, la conjunci, el bicondicional
Les proposicions compostes estan formades a partir de proposicions
simples i connectives.
Usarem lletres majscules en cursiva (A,B,C...), eventualment amb
subndexs (A1, A2, A3,...), per referir-nos a proposicions simples.
Per exemple, si A s la proposici en Joan canta i B s la proposici la
Maria balla llavors sn proposicions compostes:
no A , A i B , A o B , si A llavors B , A si i noms si B
com usem les connectives? quan diem, per exemple, que en Joan canta o
la Maria balla? Com que el nostre dir s amb pretensi de veritat, la
pregunta s: quan diem que en Joan canta o la Maria balla s veritat?
Si fem una petita enquesta entre la gent que ens envolta veurem que no
tothom entn la connectiva o de la mateixa manera

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Llenguatge no formal.
La disjunci
11

Tothom admetr que en Joan canta o la Maria balla s veritat en els

casos en qu:
en Joan canti i la Maria no balli
la Maria balli i en Joan no canti
Tothom admetr que en Joan canta o la Maria balla s fals quan en Joan
no canti i la Maria no balli
Per hi haur discrepncies en el cas en qu en Joan canti i la Maria balli:
per a alguns en Joan canta o la Maria balla ser veritat mentre que per a
altres ser fals.
Hi ha dues manera dentendre la connectiva o: una de no-exclusiva i una
altra dexclusiva.
En cincia no hi pot haver ambigitat en ls dels connectius: la nostra o
s la o no-exclusiva

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Llenguatge no formal.
El condicional (1)
12

Les connectives no, i, i si i noms si tothom les entn de la mateixa

manera, cosa que no podem dir de la connectiva si... llavors:
s veritat que si 2+2=4 llavors laigua bull a 100 ? (aix vol dir: s veritat la
proposici si 2+2=4 llavors laigua bull a 100?)
s veritat que si 2+2=5 llavors laigua bull a 100 ?
s veritat que si 2+2=5 llavors laigua bull a 80 ?
Alguns es preguntaran qu t a veure el resultat de la suma de 2+2 amb la
temperatura debullici de laigua. Potser aquestes persones no admetran
que cap de les proposicions anteriors pugui ser certa.
Per tenir en compte la connexi entre antecedent (2+2=...) i conseqent
(laigua bull a...) per a poder dir quan s veritat la proposici composta no
s qesti senzilla. Prescindirem, per tant, daquesta possible connexi i
entendrem el valor de veritat de la proposici composta, exclusivament a
partir dels valors de veritat de lantecedent i del conseqent.
Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017
 Llenguatge no formal.
El condicional (2)
13

Admetrem que la proposici si llavors s vertadera quan B s

vertadera o A s falsa, s a dir quan no s el cas que A vertader i B fals.
Per de raons perqu no es doni la combinaci esmentada nhi poden
haver diverses, i potser cap delles s de pes: podria ocrrer,
simplement, que B fos vertader; o que A fos fals. I que no hi hagus cap
relaci entre A i B.
Tot enunciat condicional est format per dos altres enunciats: el que ve
immediatament desprs del si (lantecedent) i el que segueix al
llavors (el conseqent).
Quan lenunciat condicional si llavors s vertader, es diu que:
A s una condici suficient per a B

B s una condici necessria per a A

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Llenguatge no formal.
El condicional i la implicaci
14

De vegades, quan la proposici si llavors s veritat, es diu que A

implica materialment B
Malauradament, ls del terme implicaci no s, en aquest cas,
afortunat. I no ho s perqu, com a usuaris competents del llenguatge
que som, no usem la paraula implicaci en aquest sentit, quan diem A
implica B pretenem dir que B se segueixi de A, no que B sigui vertadera
o que A sigui falsa.
Reservarem, doncs, la terminologia A implica B per indicar que si
reomplim amb continguts arbitraris les formes de i de , obtenint, per
tant, proposicions i , llavors s veritat o s falsa. Per motius
obvis, aquesta implicaci (la implicaci) tamb sanomena implicaci
formal (o lgica).

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Clcul proposicional formal
15

Els raonaments sn vlids en virtut de la seva forma. En ls

habitual del llenguatge tenim tendncia a fixar-nos en el contingut i
no en la forma
Per evitar atendre al contingut i poder concentrar-nos en la forma
(que s all que fa que els raonaments siguin vlids o no), seria
interessant treballat amb un llenguatge buit de contingut
(llenguatge formal)
No treballarem amb proposicions (o enunciats) reals sin amb
smbols proposicionals, purament formals, buits de significat.
El clcul proposicional formal pretn ser la forma del clcul
proposicional (o clcul denunciats) informal
Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017
 Llenguatge del
clcul proposicional formal
16

Lletres (p,q,r,...) per a les proposicions atmiques (simples)

Connectius per formar proposicions no atmiques:
negaci p no p
conjunci (p q) piq
disjunci (p q) poq
condicional (p q) si p llavors q
bicondicional (p q) p si i noms si q

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Frmules del
clcul proposicional formal
17

Les proposicions o frmules sn successions de smbols generades

mitjanant laplicaci dun nombre finit de vegades de les regles segents:
1. Tota lletra proposicional s una frmula
2. Si s una formula, s una frmula
3. Si i sn frmules, ( ), ( ), ( ) i ( ) sn frmules
(amb les lletres gregues ens referim a frmules del clcul proposicional formal)

Les lletres proposicionals sn frmules atmiques i totes les dems sn

frmules compostes

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Subfrmules
18

Les subfrmules duna frmula sn totes les frmules generades per les
regles segents:
1. Si s una lletra proposicional, lnica subfrmula de s
2. Si = , les subfrmules de sn ms les subfrmules de
3. Si * s un connectiu binari i = ( * ), les subfrmules de sn
ms les subfrmules de ms les subfrmules de

Exemple: les subfrmules de p (q r) sn:

p (q r), p, q r, p, q, r

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El connectiu
19

Estem interessats en la correcci dels raonaments, s a dir en la

seguretat de deduir conclusions vertaderes a partir de premisses
vertaderes
Cal comenar definint el comportament veritatiu dels connectius
p s vertadera noms quan p s falsa; en format taula de veritat:

p p p p
F V 0 1
V F 1 0

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Els connectius ,
20

p q s vertadera noms quan p i q sn ambdues vertaderes

p q s falsa noms quan p i q sn ambdues falses (quan ambdues
sn vertaderes, p q s vertadera)

p q pq p q pq
0 0 0 0 0 0
0 1 0 0 1 1
1 0 0 1 0 1
1 1 1 1 1 1

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Els connectius ,
21

p q s falsa noms quan p s vertadera i q s falsa

p q s vertadera noms quan p i q tenen el mateix valor de
veritat (ambdues vertaderes o ambdues falses)

p q pq p q pq
0 0 1 0 0 1
0 1 1 0 1 0
1 0 0 1 0 0
1 1 1 1 1 1

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Tautologies i contradiccions
22

Una tautologia (respectivament: una contradicci) s una frmula (del

clcul proposicional) que sempre (=per a qualsevol valor de veritat que
prenguin les lletres proposicionals de que consta) s vertadera
(respectivament: falsa)
p p s una tautologia, s una tautologia (principi del
tercer excls)
p p s una contradicci, s una contradicci (principi de
no contradicci; o de contradicci, segons alguns!)
La negaci duna tautologia s una contradicci
La negaci duna contradicci s una tautologia
No tota frmula del clcul proposicional s tautologia o contradicci

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Ms tautologies
23

Addici:
Simplificaci:
Modus ponens:
Modus tollens:
Sil.logisme disjuntiu:

Sil.logisme hipottic:
Resoluci:
Demostraci per casos:
Dilema constructiu:
Dilema destructiu:
Absorci:

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Frmules equivalents
24

Dues frmules i , formades a partir de les lletres proposicionals

p1,...,pn, sn equivalents quan, prenguin el valor de veritat que
prenguin p1,...,pn, i sempre tenen el mateix valor de veritat. De
vegades, per brevetat, ho posarem aix: .
Dues frmules i sn equivalents quan s una tautologia
Exemples de frmules equivalents:
Si s una tautologia i una proposici llavors
En particular: ( )

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Proposicions equivalents
25

Si dues proposicions (frmules) del clcul proposicional formal sn

equivalents, llavors si reemplacem cada lletra proposicional per un
enunciat (amb significat), obtindrem enunciats equivalents
Per exemple: quan plou no fa fred equival a no es dna el cas
que simultniament plogui i faci fred ja que si simbolitzem
plou per A i
fa fred per B
llavors
quan plou no fa fred vindr simbolitzat per A B
no es dna que simultniament plogui i faci fred per (A B)
i p s equivalent a (p q) (feu les taules de veritat!)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Algunes de les equivalncies que han de
figurar en algun lloc
26

Associatives: p (q r) (p q) r p (q r) (p q) r
Commutatives: p q q p pqqp
Idempotncia: p p p, ppp
Absorci: p (p q) p, p (p q) p
Distributives: p (q r) (p q) (p r) p (q r) (p q) (p r)
Mnim: 0p 0 0p p
Mxim: 1p p 1 p1
Complement: p p 0 p p 1

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Algunes equivalncies importants
27

El condicional a partir de i : p q p q
El bicondicional a partir de i : p q (p q) (q p)
Llei de la doble negaci: p p
Lleis de De Morgan: (p q) p q
(p q) p q
Negaci del condicional: (p q) p q
Llei del contrarecproc: q p p q
Remarca: q p p q
O a lantecedent: (p q) r (p r) (q r)
O en el conseqent: p (q r) (p q) r

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Demostracions
28

Demostrar (sinnims: provar, justificar) una proposici A s proporcionar

una argumentaci amb la qual a partir de principis acceptats o de
proposicions prviament provades i procedint de manera lgicament
correcta sarribi a A
La tpica manera lgicament correcta de procedir s la que t per forma
lestructura segent:



( i sn les premisses i s la conclusi)
Aquesta regla dinferncia s el modus ponens
Fixem-nos que aquesta regla dinferncia prov de la tautologia
,
tautologia a la que hem anomenat amb el mateix nom (modus ponens)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Prova directa i per reducci a labsurd
29

Per a demostrar una proposici A, a part del mtode directe que acabem
de comentar i que consisteix en arribar a A, tamb podem usar el mtode
indirecte anomenat reducci a labsurd i consistent en: partir de la
negaci de A i arribar a un absurd, a una contradicci, instant en el qual
sacaba la demostraci.
Les demostracions per reducci a labsurd es basen en lequivalncia
segent: p p 0 p 0 p 0
Shan de fer per reducci a labsurd les proves de les proposicions que
afirmen que no existeix cap objecte que compleix determinada propietat
(la irracionalitat de 2, per exemple, la qual es pot reformular de la
manera segent: no existeix cap nombre racional que elevat al quadrat
sigui 2)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Prova de proposicions del tipus
A i B, A o B
30

Per provar una proposici del tipus A i B:

Es demostra, per separat, primer A i desprs B

Per provar una proposici del tipus A o B:

Es parteix de A i sarriba a B. O es parteix de B i sarriba a A.
Aquestes proves es basen en lequivalncia p q p q

Una prova indirecta (per reducci a labsurd) consistiria en suposar A

i B i arribar a una contradicci. Una tal prova es basa en
lequivalncia p q (p ) (p ) 0

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Raonament per casos
31

Per provar que A

Podem considerar dos o ms casos tals que necessriament hagi de
donar-se algun dells i
mostrar que en qualsevol dels casos esmentats es donar A.
Aquest tipus de prova es base en que si p1 p2 ... pn 1, llavors
1 (p1 p2 ... pn ) (p1 ) (p2 ) ... (pn )
Per exemple, per a demostrar que la suma de dos nombres
naturals de la mateixa paritat s parell podem considerar els casos:
a) la paritat comuna dels dos nombres s parell
b) la paritat comuna dels dos nombres s senar

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Prova de que un enunciat A implica
un enunciat B (A B)
32

De manera directa: exhibir un raonament vlid que comenci en A i

que acabi en B (partir de A i arribar a B). A s la hiptesi i B la tesi
Exemple: si n s un nombre senar, n2 s tamb un nombre senar
Per contrarecproc: exhibir un raonament vlid que comenci en B
i que acabi en A
Exemple: si n2 s un nombre parell, n s tamb un nombre parell
De manera indirecta (per reducci a labsurd): partir de A i B i
arribar a una contradicci.
Exemple: si x s un nombre racional i y s un nombre irracional, llavors
x+y s un nombre irracional

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Prova de lequivalncia
de dues o ms proposicions
33

Provar que A s equivalent a B (A B) s justificar que A implica B

(A B) i que B implica A (B A)
Per provar que les proposicions A, B, C i D sn equivalents es pot
provar que:
AB
BC
CD
DA

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Insuficincia de la lgica proposicional
34

El segent raonament s intutivament correcte:

Tots els homes sn mortals
Scrates s un home
Scrates s mortal
Intentem formalitzar:
Tant les premisses com la conclusi no contenen cap connectiva, aix que...
sn proposicions simples i les haurem de simbolitzar per A, B, C. Per la
forma argumentativa resultant no s vlida.
La validesa de largument proposat depn de relacions entre parts de les
proposicions que hi intervenen. Per formalitzar-lo correctament caldr
aprofundir ms en lestructura de les proposicions i no pensar-les com
indescomponibles, caldr entrar en la seva estructura subjecte-predicat.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Lgica de predicats
35

A partir dara no usarem una nica lletra per simbolitzar una

proposici simple, sin dues: una pel predicat i una altra pel
subjecte
Exemple: En Joan canta a la coral del poble
Subjecte Predicat
Primer, el predicat. El simbolitzarem amb una lletra majscula:
C = canta a la coral del poble
Desprs, el subjecte. El simbolitzarem amb una lletra minscula:
j = En Joan
Una vegada tenim smbols pel predicat i pel subjecte, simbolitzem, a
partir dells, la proposici: la lletra que representa el predicat seguida,
entre parntesis, de la lletra que representa el subjecte: C(j)
(prediquem den Joan que canta a la coral del poble)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El quantificador universal
36

Ja podem escriure simblicament que Scrates s un home: H(s).

Per, com escriure que tots els homes sn mortals?
Primer intent: Tots els homes (th) s el subjecte i sn mortals (M)
s el predicat: M(th). S? Formalitzem tots els homes canten o ballen.
Clarament hi ha un connectiu (o) i dos predicats: cantar (C) i ballar (B).
C(th) B(th)?? El tots no est en el subjecte! (i tampoc en el
predicat)
Com incorporar el tots? Reformulem el tots els homes sn mortals:
per a tot x, si x s un home llavors x s mortal, per a tot x, (H(x)
M(x)) o x(H(x) M(x))
El per a tot x sanomena quantificador universal i es simbolitza per
x

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El quantificador universal (2)
37

Observem que quan escrivim x no estem suposant res sobre la

natura de lobjecte x. I en x(H(x) M(x)) noms estem dient que
si x s home, llavors x s mortal (pels xs que no sn home s
irrellevant si sn mortals o si no ho sn, el condicional ser
igualment cert)
Observem tamb que el smbol x que susa per a simbolitzar tots
els homes sn mortals no apareix a la frase original, no s un
smbol substantiu sin instrumental, podrem haver utilitzat un
altre smbol qualsevol: y(H(y) M(y))

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El quantificador existencial
38

Hi ha un altre tipus de quantificador que tamb sembla necessari

introduir per a poder simbolitzar frases habituals, com ara: alguns
homes tenen els ulls blaus. Reformulem: hi ha almenys un home
que t els ulls blaus o tamb: hi ha almenys un objecte x tal que x
s home i x t els ulls blaus
Formalitzaci: hi ha almenys un objecte x tal que H(x) B(x).
Simbolitzant hi ha almenys un objecte x tal que per x la cosa
queda: x(H(x) B(x))
El hi ha almenys un objecte x tal que sanomena quantificador
existencial i es simbolitza per x

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El quantificador existencial (2)
39

El smbol x que susa per simbolitzar alguns homes tenen els ulls
blaus no apareix a la frase original, no s un smbol substantiu sin
instrumental, podrem haver utilitzat un altre smbol qualsevol:
y(H(y)B(y))
Cal fixar-se que habitualment el quantificador universal va seguit
dun condicional mentre que el quantificador existencial va seguit,
habitualment, duna conjunci
Ls de quantificadors es pot iterar: x y , x y , x y ,
x y , x y z , etc. Cal observar que el predicats: x y i
y x sn equivalents, igual que tamb ho sn: x y i yx.
Per aix, i per comoditat, escriurem x,y,z i x,y,z (per exemple)
per referir-nos a x y z i x y z, respectivament.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Negaci de quantificadors
40

Lenunciat tots els homes tenen els ulls blaus s fals. O, el que s
el mateix, lenunciat no tots els homes tenen els ulls blaus s
cert. Com ho justifiquem? Molt senzill: assenyalant algun home
que no tingui els ulls blaus; de manera ms tcnica: mostrant que
existeix algun home que no t els ulls blaus. Veiem, doncs, una
important connexi entre els dos quantificadors:
x (H(x) B(x)) x(H(x) B(x))
Examinem-la de ms a prop. Com que
H(x) B(x) (H(x) B(x)) (H(x) B(x))
resulta que: x(H(x) B(x)) x (H(x) B(x))

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Negaci de quantificadors (2)
41

La transparncia anterior suggereix que x i x tenen el

mateix significat, la qual cosa ens motiva a donar la segent regla
de negaci formal: x x
De manera anloga podrem justificar laltra regla de negaci
formal: x x
Ha de quedar clar, per, que les regles de negaci formal dels
quantificadors no sn cap invent sin la manera habitual que
tenim de negar frases del tipus corresponent

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Raonaments amb quantificadors
42

Per a demostrar que tot objecte que t la propietat P t la propietat Q:

Prova directa: suposar un objecte qualsevol x que t la propietat P i, sense
fer cap altre suposici sobre x, demostrar que x t la propietat Q
Prova indirecta (per reducci a labsurd): suposar un objecte que t la
propietat P per no la propietat Q i demostrar que aquesta suposici porta
a contradicci. Cal notar que no suposem de cap objecte que t la
propietat P
Per a demostrar que hi ha objectes que tenen la propietat P:
Prova directa: donar un exemple concret dun objecte que tingui la
propietat P
Prova indirecta (per reducci a labsurd): suposar un objecte qualsevol
que no tingui la propietat P i, sense fer cap altre suposici sobre aquest
objecte, deduir una contradicci
Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017
 Llenguatge del clcul de predicats
43

Hem mostrat que:

per a modelar raonaments matemtics el clcul proposicional resulta
insuficient, cal entrar en lestructura subjecte-predicat de les oracions
cal introduir els quantificadors i les variables
Lalfabet del nostre llenguatge cont, doncs:
lletres pels predicats
lletres pels noms propis
connectius
parntesis
variables (x,y,z,...) amb les quals expressarem subjectes genrics
els smbols i anomenats quantificador universal i existencial
el smbol didentitat o igualtat (=)
altres possibles smbols per representar relacions (<) i/o funcions (+)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Frmules atmiques
44

Les frmules del clcul de predicats sn tires de smbols de

lalfabet, per tires de smbols ben construdes. No definirem qu
vol dir ben construda, per x<y z(z<x) s una tira ben
construda i (x no ho s
Les frmules atmiques sn les tires de smbols ben construdes
ms elementals, indescomponibles: aquelles que no contenen
connectius ni quantificadors. Per exemple: x<3, y=z, x+y=12

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Subfrmules
45

Tota frmula est generada mitjanant laplicaci dun nombre finit de

vegades de les regles segents:
1. Tota frmula atmica s una frmula
2. Si s una frmula, s una frmula
3. Si i sn frmules, ( ), ( ), ( ) i ( ) sn frmules
4. Si s una frmula, x, x sn frmules
Les subfrmules de sn totes les frmules aix generades:
1. Si s atmica, lnica subfrmula de s ella mateixa
2. Si = , les subfrmules de sn ms les subfrmules de
3. Si * s un connectiu binari i = ( * ), les subfrmules de sn ms les
subfrmules de ms les subfrmules de
4. Si = x, les subfrmules de sn ms les subfrmules de
5. Si = x, les subfrmules de sn ms les subfrmules de

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Ocurrncies lligades i lliures
de variables en frmules
46

Si x s una subfrmula de , direm que lmbit dacci daquest

quantificador (en ) s . (Aquest es refereix al quantificador
universal amb el que comena la subfrmula x)
Cada vegada que en una frmula aparegui la variable x (per
exemple) parlarem duna intervenci o ocurrncia de x. La frmula
x(x=3) s una tira de 7 smbols i en aquesta frmula hi ha dues
ocurrncies de la variable x: la x interv com a segon smbol i
com a quart smbol
Una ocurrncia de la variable x (en una frmula) es diu que s
lligada si la variable apareix dins de lmbit dacci dun x o dun
x o b si s la x del x o del x
Les ocurrncies que no sn lligades sanomenen lliures

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Variables lliures
47

Es diu que x s una variable lliure en la frmula quan x t alguna

ocurrncia lliure en . Intutivament, parla de x
Per exemple: a la frmula y : x=3+y la x s una variable lliure i la y
no, la frmula parla de x per no parla de y, el mateix es podria haver
dit amb alguna altra lletra: z : x=3+z

Normalment sescriu (x1,x2,...,xk) per indicar que la frmula no

t variables lliures diferents de x1,x2,...,xk.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

48 2. El principi dinducci

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El principi dinducci (inducci simple)
49

Al haver-hi una infinitat de nombres naturals, la prova que tots ells, a

partir dun natural n0 concret, satisfan una certa propietat, no pot
consistir en una comprovaci cas per cas
Principi dinducci. Sigui n0 un nombre natural concret i una propietat.
Si
i. (pas bsic) n0 t la propietat (s a dir, si (n0) s certa) i
ii. (pas inductiu) per a tot n n0, de lafirmaci que n t la propietat
se segueix que n+1 tamb la t (el condicional
(n) (n+1) s vertader),
llavors nn0 (n)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El principi dinducci, altra versi
50

Principi dinducci. Sigui n0 un nombre natural concret i una propietat.

Si
i. (pas bsic) n0 t la propietat (s a dir, si (n0) s certa) i
ii. (pas inductiu) per a tot n > n0, lafirmaci que n t la propietat
se segueix de lafirmaci que n1 t la propietat
(s a dir, el condicional (n1) (n) s vertader)
llavors nn0 (n)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El segon principi dinducci
(inducci completa)
51

Segon principi dinducci (principi dinducci completa, per a

alguns autors). Sigui n0 un nombre natural i una propietat. Si
i. (pas bsic) n0 t la propietat i
ii. (pas inductiu) n>n0 ( (n0) (n0 + 1) (n 1) (n) )
< 0 ()
llavors nn0 (n)

Exemple: demostreu que tot enter ms gran que 1 o b s primer

o b es pot posar com a producte de nombres primers

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

52 3. Conjunts i Relacions

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Conjunts i elements,
relaci de pertinena
53

Com a primera aproximaci, suficient pels nostres propsits,

podem concebre un conjunt com una collecci dobjectes diferents
dos a dos (els seus elements) per considerada com un tot, com
una unitat, la qual, alhora, pot tamb ser element dalguna altra
collecci dobjectes
Si A s un conjunt i x s un objecte, escriurem xA i xA per indicar,
respectivament, que x s element de A i que x no s element de A
xA tamb es pot llegir com x pertany a A i xA com x no
pertany a A

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Principi dextensionalitat
54

Un conjunt est determinat pels seus elements: si dos conjunts A i

B tenen els mateixos elements llavors A = B. Aquest s el principi
dextensionalitat:
(A, B conjunts): x (xA xB) A = B

Conseqncies del principi dextensionalitat:

Dos conjunts diferents han de diferir en, almenys, un element
All que importa dun conjunt no s com el definim sin quins sn els
seus elements

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Com referir-se a conjunts
55

Els conjunts es poden denotar per comprensi o per enumeraci

Denotar un conjunt per enumeraci (o per extensi) consisteix en
anomenar tots els seus elements: A = {a1,a2,...,an}. Pel principi
dextensionalitat, quan denotem un conjunt per enumeraci no
importa en quin ordre anomenem els seus elements ni si hi ha
repeticions en lenumeraci. Aix, si a, b, c sn objectes qualsevol,
{a,b,c} = {b,a,c} = {a,a,c,b,b}
Denotar un conjunt per comprensi consisteix en donar una propietat
que posseeixin tots els elements del conjunt i noms ells. Si hi ha un
conjunt els elements del qual sn els objectes que tenen la
propietat denotarem aquest conjunt (nic, pel principi
dextensionalitat) mitjanant {x : (x)}

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Representaci grfica de conjunts,
diagrames de Venn
56

Tota corba tancada (tot patatode) divideix el pla en dues regions: la

interior (la limitada per la corba) i la exterior. Podem representar
grficament un conjunt A dibuixant una daquestes corbes tancades
i assenyalant a la regi interior, amb puntets o creuetes, els
elements de A.
Representaci del conjunt A = {a,b,c}:

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Principi de separaci, conjunt buit
57

Cada propietat divideix qualsevol conjunt A en dues parts: el

conjunt dels elements de A que tenen la propietat i el conjunt dels
elements de A que no la tenen.
Si A s un conjunt i una propietat, denotarem per {xA : (x)} el
conjunt dels elements de A que tenen la propietat .
El conjunt buit: s, per definici, el conjunt que no t cap element.
Es denota per o tamb per { }

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 La relaci dinclusi
58

Un conjunt B s un subconjunt (o una part) del conjunt A si, i

noms si, tot element de B s tamb element de A. Escriurem
BA per indicar que B s un subconjunt de A. A nivell de
llenguatge, doncs, B A ha de ser considerat com una abreviatura
de x(xB xA)
Si B s un subconjunt de A tamb direm que B est incls en A o
que A cont B (AB)
Representarem per la relaci negada (BA voldr dir que B no
s subconjunt de A)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 La relaci dinclusi (2)
59

Propietats: si A, B, C sn conjunts,
i. AA
ii. si A B i B C, llavors A C
iii. si A B i B A, llavors A = B
iv. A
La propietat iii ve a ser una reformulaci del principi
dextensionalitat i, habitualment, ser aquesta reformulaci la que
usarem per provar que dos conjunts sn el mateix.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Nombre de subconjunts dun conjunt.
Els nombres binomials
60

Definici. Un k-subconjunt (o k-combinaci) del conjunt A s un

subconjunt de A de k elements.
El nombre de k-subconjunts (diferents) d'un n-conjunt sindica amb el

smbol . Els sanomenen nombres binomials.

A partir de la definici resulten clares les propietats segents:

= 0, si k>n


= =1
0

= propietat de simetria

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Clcul dels nombres binomials.
Frmula del binomi de Newton
61

Clcul recurrent:
1 1
= + , 0<k<n
1

1 (+1) !
Clcul no recurrent: = ! = = !
! !

Frmula del Binomi de Newton:

+ =

=0
Conseqncia:


2 =

=0

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Les notacions xB i xB
62

Hem dit que B A abrevia x(xB xA). En matemtiques sovint es

treballa amb afirmacions del tipus x(xB ), on s una propietat.
Per simplicitat, aquestes afirmacions es solen escriure de la forma:
xB
En altres paraules, a la prctica matemtica no es deixa que els
quantificadors actun sobre tots els objectes possibles, sin que lmbit
dactuaci dels quantificadors est restringit a un determinat conjunt; els
nombres reals, per exemple. En aquest cas escriurem: x
Anlogament, les afirmacions de la forma x(xB ) es solen abreviar
per xB
Aquestes notacions sn compatibles amb la negaci en el sentit segent:
xB xB xB xB

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Subconjunts propis
63

Un conjunt B s un subconjunt propi del conjunt A si i noms si B

s un subconjunt de A i BA. Ho escriurem aix: BA
Aquesta notaci s totalment anloga a la que susa per a la relaci
dordre en els nombres: x<y vol dir que el nombre x s estrictament
menor que el nombre y. De la mateixa manera, per a nosaltres, el
smbol representar la relaci dinclusi estricta (alerta perqu
aquest conveni no s respectat en tots els llibres!)
Propietats de la relaci dinclusi estricta: si A, B, C sn conjunts,
AA (A no s subconjunt propi de A)
si B A, llavors no s el cas que A B
si A B i B C, llavors A C
si A , llavors A

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Operacions amb conjunts: reuni
64

La uni o reuni dels conjunts A i B, en smbols: AB, s el conjunt que t

per elements els objectes que pertanyen a A o a B: AB = {x : xA xB}
x A B si, i noms si, x A o x B
x A B si, i noms si, x A i x B
Propietats:
AA=A
AB=BA
(A B) C = A (B C). Escriurem: A B C
A=A
A A B, B A B
A B si, i noms si, A B = B
A B C si, i noms si, A C i B C

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Operacions amb conjunts: intersecci
65

La intersecci de dos conjunts A i B, en smbols: AB, s el conjunt que t

per elements els objectes que pertanyen a A i a B: AB = {x : xA xB}
x A B si i solament si x A i x B
x A B si i solament si x A o x B
Propietats:
AA=A
AB= BA
(A B) C = A (B C). Escriurem: A B C
A =
A B A, A B B
A B si, i noms si, A B = A
C A B si, i noms si, C A i C B

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Operacions amb conjunts: diferncia
66

La diferncia de dos conjunts A i B, en smbols: AB o AB, s el

conjunt que t per elements els objectes que pertanyen a A per
no a B: AB = {x : x A x B}
x AB si i solament si x A i x B
x AB si i solament si x A o x B
Propietats:
A = A, A =
AA =
AB A
(AB) B =
A B si, i noms si, AB =
C (AB) si, i noms si, C A i C B =

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Relacions entre operacions bsiques
67

Propietats:
A (B C) = (A B) (A C)
A (B C) = (A B) (A C)
A (A B) = A
A (A B) = A
Totes aquestes (i altres) propietats es poden visualitzar amb lajut
dels diagrames de Venn. Per exemple:
A B = (A B) (A B) (B A)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Complementaci
68

Per poder parlar de complementaci cal suposar un conjunt

prviament donat (univers del discurs) i considerar noms
subconjunts de
Si A s un subconjunt de , es defineix el complementari o el
complement de A respecte , en smbols: Ac o , com el conjunt
de tots els elements de que no pertanyen a A: Ac = A, s a
dir:
Ac = {x : x x A} = {x : x A}

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Propietats de la complementaci
69

c = , c =
Acc = A
A Ac = (dos conjunts amb intersecci buida es diu que sn disjunts)
A Ac =
A B si, i noms si, Bc Ac
A = B si, i noms si, Ac = Bc
A B = si, i noms si, A Bc
A B = si, i noms si, Ac B
A B = A Bc
(A B)c = Ac Bc, (A B)c = Ac Bc (lleis de De Morgan)
A B = (Ac Bc)c, A B = (Ac Bc)c

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El conjunt potncia
70

Donat un conjunt A es defineix el conjunt potncia de A o conjunt de les

parts de A, en smbols: (A), com el conjunt que t per elements tots els
subconjunts de A:
(A) = {x: x A}

Exemple: si A = {1,2,3}, llavors

(A) = {,{1},{2},{3},{1,2},{1,3},{2,3},{1,2,3}}
x (A) si, i noms si, x A
Per a cada conjunt A, (A), A (A)
Ja sabem que si A t elements llavors (A) t 2 elements

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Parells ordenats
71

Pel principi dextensionalitat, els conjunts {x,y} i {y,x} sn el mateix.

De vegades, per, ens interessa un constructe format per x i y de
manera que el constructe obtingut a partir de x i y, en aquest
ordre, sigui diferent de lobtingut a partir de y i x, en aquest altre
ordre
Anomenem parell ordenat de x i y a un constructe, que denotarem
per (x,y), que compleix:
Si x y llavors (x,y) (y,x)
Per a cada x,y,z,t, (x,y) = (z,t) si i noms si x = z i y = t
(Observeu que la primera condici se segueix de la segona)
De manera anloga, es pot parlar de n-ples ordenades (x1,x2, , xn)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Parells ordenats i productes cartesians
72

En un parell ordenat (x,y) es diu que x s la primera component (o

coordenada) del parell i que y s la segona component (o coordenada) del
parell
El producte cartesi dels conjunts A i B, en smbols: A x B, s el conjunt
format per tots els parells ordenats amb primera component pertanyent a
A i segona component pertanyent a B:
A x B = {(x,y) : x A i y B}
Anlogament: A1 x A2 x x An = {(x1,x2, , xn) : x1 A1, x2 A2, , xn An}
Propietats:
Ax=xA=
A x B = B x A si, i noms si, A = B o A = o B =

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Relacions
73

En el mn no noms hi ha coses sin que tamb hi ha relacions

entre elles; per exemple, i parlant de persones: la relaci ser pare
de o la relaci ser amic de
Matemticament, les relacions es poden modelar amb lajut del
concepte de parell ordenat. Aix, podem definir una relaci com un
conjunt de parells ordenats
Si R s una relaci, sovint sescriu aRb en lloc de (a,) R i es diu
que a est relacionat amb b (per la relaci R). Quan (a,) R es
diu que a no est relacionat amb b. Tamb sescriu: aRb

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Relacions en un conjunt
74

Si A s un conjunt, direm que R s una relaci en A si R s un

conjunt de parells ordenats delements de A, s a dir si R AxA.
Tamb es diu que R relaciona elements de A
En qualsevol conjunt A es poden definir les relacions segents:
La relaci identitat en A: IdA = {(x,x) : x A}
La relaci nulla en A:
La relaci total en A: A x A

Les relacions en un conjunt A es poden

representar amb lajut de diagrames:
A = a,b,c,d
R = {(a,a),(b,c),(c,b),(a,d),(a,c)}

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Tipus de relacions
75

Sigui R una relaci definida sobre el conjunt (no buit) A.

R s reflexiva ssi x A xRx

R s simtrica ssi x,y A (xRy yRx)

R s antisimtrica ssi x,y A (xRy yRx x=y)

R s transitiva ssi x,y,z A (xRy yRz xRz)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Relacions dequivalncia i dordre
76

Sigui R una relaci definida sobre el conjunt (no buit) A.

Es diu que R s una relaci dequivalncia (o una equivalncia) en A si R t
les propietats reflexiva, simtrica i transitiva
Es diu que R s una relaci dordre (o un ordre parcial) en A si R t les
propietats reflexiva, antisimtrica i transitiva

Normalment les relacions dequivalncia no es denoten amb cap lletra sin

que se solen denotar amb un smbol, som podria ser

De manera anloga, les relacions dordre se solen denotar amb el smbol

En aquest curs noms estudiarem les relacions dequivalncia

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Particions
77

Una partici del conjunt no buit A s una famlia de parts no buides

de A, diguem-ne , disjuntes dues a dues i tals que la seva reuni
s tot A. Formalment:
Sigui A . Es diu que = Ai: iI (A) s una partici del
conjunt A si, i noms si,
iI Ai
i,jI ij Ai Aj =
Ai = A
iI

Els conjunts Ai sn les parts de la partici.

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Relacions dequivalncia
78

Una relaci R en un conjunt (no buit) A es diu que s

dequivalncia (o que s una equivalncia en A) si, i noms si, R t
les propietats reflexiva, simtrica i transitiva.
Donada una relaci dequivalncia R en A, es defineix, per a cada
xA, la classe dequivalncia de x, en smbols: o [x], de la manera
segent:
[x] = yA : yRx = yA : xRy
Quan no quedi clara quina s la relaci dequivalncia considerada
lespecificarem: [x]R

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 El conjunt quocient
79

Propietats:
per a cada xA, x[x]
per a cada x,yA, xRy ssi [x] = [y]
per a cada x,yA, xRy ssi [x] [y] =

Definici. Si R s una relaci dequivalncia en A, el conjunt format

per totes les classes dequivalncia sanomena conjunt quocient de
A mdul R i es representa per A/R:
A/R = [x]R : xA

El conjunt quocient A/R s una partici de A

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Relacions dequivalncia i particions
80

Hem vist que tota relaci dequivalncia definida en un conjunt A

indueix, sobre A, una partici (el conjunt quocient A/R).
Recprocament, associada a tota partici de A, es pot definir una
relaci en A:
x R y si, i noms si, B x,yB,
relaci que s dequivalncia. Qu passa quan iterem aquests dos
processos?
Propietat
Si R s una relaci dequivalncia en A llavors RA/R = R
Si s una partici de A llavors A/R =

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

81 4. Aplicacions o Funcions

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Aplicacions o Funcions, visi intutiva
82

Intutivament, una aplicaci (o una funci) s un algorisme o regla

tal que donat un valor d'entrada determina un (nic) valor de
sortida. Per exemple, la funci que a cada nombre li assigna el
resultat de multiplicar-lo per 2
Per a definir una aplicaci (o funci) cal especificar:
La regla que converteix les entrades en sortides
El conjunt de totes les possibles entrades (el domini de la funci)
El conjunt al qual pertanyen les sortides
Considerarem que els termes aplicaci i funci sn sinnims

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Funcions, definici i notaci.
Restricci duna aplicaci a un conjunt
83

Una funci del conjunt A en el conjunt B (o aplicaci de A en B) s una

relaci f AxB que satisf la propietat segent:
per a cada xA existeix un nic yB tal que (x,y) f
Notarem f:A B per indicar que f s una funci de A en B
Si xA denotarem per f(x) lnic yB tal que (x,y) f i direm que f(x) s la
imatge de x per f o el valor que pren f en x
Si f s una funci de A en B i A1 s un subconjunt de A, la restricci de f a
A1, en smbols: f|A1, est formada pels parells la primera component dels
quals s element de A1. f|A1 s una aplicaci de A1 en B: f|A1: A1 B
Dues funcions sn iguals si actuen sobre el mateix conjunt A i per a cada
element x A es compleix que f(x) = f(y)

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Tipus de funcions.
Imatges i antiimatges
84

Una funci f: A B s:
injectiva si per a qualsevol x,y A, si x y llavors f(x) f(y).
Equivalentment: si per a qualsevol x,yA, si f(x) = f(y) llavors x = y
exhaustiva si per a qualsevol yB existeix algun xA tal que y = f(x).
Tamb es diu que f s una funci de A sobre B
bijectiva (tamb: que s una bijecci) si s injectiva i exhaustiva alhora
Exemple: laplicaci identitat IA: A A, definida per: IA(x)=x, per a
tot xA, s injectiva i exhaustiva i, per tant, bijectiva
Sigui f: A B una funci de A en B, A1A i B1B.
La imatge de A1 per la funci f s: f[A1] = f(x) : xA1
La imatge inversa (antiimatge) de B1 per f s: f -1[B1] = x : f(x)B1

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Composici daplicacions
85

Si f: A B i g: B C, es defineix la composici de f i g (en aquest

ordre), en smbols gf, com la funci de A en C tal que per a tot
xA, (gf)(x) = g(f(x))
Siguin f: A B, g: B C i h: C D aplicacions. Es compleix que:
(hg)f = h(gf). (Escriurem, doncs, hgf )
Si f i g sn injectives, llavors gf s injectiva
Si f i g sn exhaustives, llavors gf s exhaustiva
Si gf s injectiva, llavors f s injectiva
Si gf s exhaustiva, llavors g s exhaustiva

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017

 Laplicaci inversa
86

Una funci f: A B relaciona elements de A (xs) amb elements de B (ys): y =

f(x). La relaci inversa relacionar elements de B amb elements de A. Aquesta
relaci inversa, f 1, ser una funci noms quan per a cada yB existeixi un
nic xA tal que f(x) = y. I aix noms passar quan f sigui bijectiva. Per tant,
Quan f: A B s bijectiva (i noms en aquest cas) t sentit definir la funci
f 1: B A: f 1(y) s lnic element xA tal que f(x) = y, s a dir
f 1(y) = x f(x) = y
Propietats:
Si f: A B s bijectiva, llavors f 1: B A (est ben definida i) s bijectiva
f: A B bijectiva si i noms si existeix g: B A tal que gf = IA i fg = IB
Si f: A B i g: B C bijectives, llavors gf bijectiva i (gf)-1 = f -1 g -1

Material de suport. No sn els apunts ni substitueixen les classes 01/09/2017