ELS SET

CONEIXEMENTS
NECESSARIS
PER A L'EDUCACI
DEL FUTUR

Informe elaborat per Edgar Morin

per a la UNESCO
com a contribuci
a la reflexi internacional
sobre com educar
per a un futur sostenible

1
Els set coneixements necessaris per a l'educaci del futur
Informe elaborat per Edgar Morin
per a la UNESCO com a contribuci
a la reflexi internacional
sobre com educar per a un futur sostenible

Ttol original francs

Les sept savoirs ncessaires l'ducation du futur
Publicat per l'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO) i les
Edicions Odile Jacob, Pars, Frana

UNESCO, 1999

Centre UNESCO de Catalunya per a la traducci catalana

(Mallorca, 285. 08037-Barcelona)

Traducci: Helena Cots

Primera edici: Barcelona, juliol del 2000.

Segona edici, en format electrnic: octubre del 2003

Les idees i opinions exposades en aquesta publicaci sn les prpies de l'autor i no reflecteixen les opinions de
la UNESCO.
Les denominacions utilitzades en aquesta obra i la presentaci de les dades que hi figuren no impliquen, per
part de la UNESCO, cap presa de posici en relaci a l'estatut jurdic dels pasos, ciutats, territoris o zones,
ni de les seves autoritats, ni en relaci a les seves fronteres o lmits.
La traducci al catal ha estat feta sota la responsabilitat del Centre UNESCO de Catalunya.

Dipsit legal B-30733/2000

ISBN 84-931054-7-3

2
 ndex

Agraments 5

Prleg 5

Captol 1. Les cegueses del coneixement: l'error i la illusi 7

1. El tal d'Aquilles del coneixement 7
1.1 Els errors mentals 8
1.2 Els errors intellectuals 8
1.3 Els errors de la ra 9
1.4 Els encegaments paradigmtics 9
2. L'imprinting i la normalitzaci 10
3. La noologia: possessi 11
4. L'inesperat... 12
5. La incertesa del coneixement 12

Captol 2. Els principis d'un coneixement pertinent 13

1. De la pertinncia en el coneixement 13
1.1 El context 13
1.2 El global (les relacions entre tot i parts) 14
1.3 El multidimensional 14
1.4 El complex 14
2. La intelligncia general 14
2.1 L'antinmia 15
3. Els problemes essencials 15
3.1 Disjunci i especialitzaci tancada 15
3.2 Reducci i disjunci 15
3.3 La falsa racionalitat 16

Captol 3. Ensenyar la condici humana 17

1. Arrelament - desarrelament hum 17
1.1 La condici csmica 18
1.2 La condici fsica 18
1.3 La condici terrestre 18
1.4 La humana condici 18
2. L'hum de l'hum 19
2.1 Unidualitat 19
2.2 El cercle cervellmentcultura 19
2.3 El cercle raafectepulsi 19
2.4 El cercle individusocietatespcie 19
3. Unitas multiplex: la unitat i la diversitat humana 20
3.1 L'mbit individual 20
3.2 L'mbit social 20
3.3 Diversitat cultural i pluralitat d'individus 20
3.4 Sapiensdemens 21
3.5 Homo complexus 21

3
 Captol 4. Ensenyar la identitat terrestre 22
1. L'era planetria 23
2. El llegat del segle XX 25
2.1 L'herncia de la mort 25
2.1.1 Les armes nuclears 25
2.1.2 Els nous perills 25
2.2 La mort de la modernitat 25
2.3 L'esperana 26
2.3.1 L'aportaci dels contracorrents 26
2.3.2 En el joc contradictori dels possibles 26
3. La identitat i la conscincia terrestre 27

Captol 5. Afrontar les incertituds 28

1. La incertitud histrica 29
2. La histria creadora i destructora 29
3. Un mn incert 30
4. Afrontar les incertituds 30
4.1 La incertesa del real 31
4.2 La incertesa del coneixement 31
4.3 Les incerteses i l'ecologia de l'acci 31
4.3.1 El cercle riscprecauci 31
4.3.2 El cercle finsmitjans 32
4.3.3 El cercle accicontext 32
5. La impredictibilitat a llarg termini 32
5.1 L'aposta i l'estratgia 32

Captol 6. Ensenyar la comprensi 33

1. Les dues comprensions 34
2. Una educaci per als obstacles a la comprensi 34
2.1 L'egocentrisme 35
2.2 Etnocentrisme i sociocentrisme 35
2.3 L'esperit reductor 35
3. L'tica de la comprensi 36
3.1 El "ben pensar" 36
3.2 La introspecci 36
4. La conscincia de la complexitat humana 36
4.1 L'obertura subjectiva (simpatia) a l'altre 36
4.2 La interioritzaci de la tolerncia 37
5. Comprensi, tica i cultura planetries 37

Captol 7. L'tica del gnere hum 38

1. El cercle individusocietat: ensenyar la democrcia 39
1.1 Democrcia i complexitat 39
1.2 La dialgica democrtica 39
1.3 El futur de la democrcia 40
2. El cercle individuespcie: ensenyar la ciutadania terrestre 41
3. La humanitat com a dest planetari 41

Notes 42

4
 Agraments
Estic agrat per la comprensi i pel suport de la
UNESCO i particularment estic agrat a Gustavo
Lpez Ospina, director del projecte transdisciplinari
"Educar per a un futur viable", que m'ha incitat a
expressar les meves propostes de la forma ms com-
pleta que m'era possible.
Aquest text ha estat sotms a personalitats univer-
sitries, aix com a funcionaris internacionals de l'Est
i de l'Oest, del Nord i del Sud, entre els quals: Andras
Biro (Hongria, expert en desenvolupament a l'ONU),
Mauro Ceruti (Itlia, Universitat de Mil), Emilio
Roger Ciurana (Espanya, Universitat de Valladolid),
Eduardo Domnguez (Colmbia, Universitat Ponti-
fcia Bolivariana), Maria de C. de Almeida (Brasil,
Universitat Federal de Rio Grande del Nord), Nadir
Aziza (Marroc, Ctedra d'Estudis Euromediterra-
nis), Edgar de A. Carvalho (Brasil, Universitat Ca-
tlica de Sao-Paulo), Carlos Garza Falla (Mxic,
UNAM), Rigoberto Lanz (Veneuela, Universitat
Central), Carlos Mato Fernndez (Uruguai, Univer-
sitat de la Repblica), Ral Motta (Argentina, Ins-
titut Internacional per al Pensament Complex, Uni-
Prleg
Aquest text vol ser previ a qualsevol guia o compen-
di d'ensenyament. No tracta del conjunt de les mat-
ries que s'ensenyen o que haurien de ser ensenyades:
es proposa exposar, exclusivament i essencialment,
problemes centrals o fonamentals que sn totalment
ignorats o oblidats, i que es fa necessari ensenyar en
el segle vinent.
Hi ha set coneixements "fonamentals" que l'educa-
ci del futur hauria de tractar en qualsevol societat i
en qualsevol cultura, sense exclusivitats ni rebuigs,
segons els modes i normes prpies de cada societat i
de cada cultura.
Cal afegir que el saber cientfic, en el qual es basa
aquest text per situar la condici humana, a ms de
ser provisional, encara desemboca en profunds mis-
teris sobre l'Univers, la Vida i el naixement de l's-
ser hum. Aqu s'obre un indecidible en el qual inter-
venen les opcions filosfiques i les creences religioses,
a travs de cultures i civilitzacions.
5
versitat de El Salvador), Daro Munera Vlez
(Colmbia, antic rector de la UPB), Sean M. Kelly
(Canad, Universitat d'Ottawa), Alfonso Montuori
(Estats Units d'Amrica, Institut Californi d'Es-
tudis Integrals), Helena Knyazeva (Rssia, Institut
de Filosofia, Acadmia de les Cincies), Chobei
Nemoto (Jap, Fundaci per al Suport de les Arts),
Ionna Kuuradi (Turquia, Universitat Beytepe
Ankara), Shengli Ma (Xina, Institut d'Estudis
d'Europa de l'Oest, Acadmia Xinesa de les Cincies
Socials), Marius Mukungu-Kakangu (Zare, Univer-
sitat de Kinshasa), Peter Westbroek (Holanda, Uni-
versitat de Leiden).
La UNESCO va encarregar a Nelson Vallejo-Gmez
que recopils i integrs els comentaris i les propostes
facilitades pels experts i ell mateix va formular-hi les
seves prpies aportacions. El text, enriquit amb
aquestes contribucions, va ser aprovat per mi ma-
teix.
Vull expressar a cadascun d'ells el meu entusiasta
agrament.
Els set coneixements necessaris
Captol 1. Les cegueses del coneixement: l'error i la
illusi
s significatiu que l'educaci, que es proposa comu-
nicar els coneixements, sigui cega respecte a all que
s el coneixement hum, els seus dispositius, els seus
mals, les seves dificultats, les seves propensions a l'er-
ror i a la illusi, i no es preocupi en absolut de fer
conixer qu s conixer.
Efectivament, el coneixement no es pot considerar
com una eina ready made que hom pot utilitzar sen-
se analitzar-ne la naturalesa. El coneixement del co-
neixement cal que aparegui com una primera neces-
sitat que serviria com a preparaci per fer front als
permanents riscos d'error i d'illusi que no cessen
de parasitar la ment humana. Es tracta d'armar cada
ment per al combat vital per la lucidesa.
s necessari introduir i desenvolupar en l'ensenya-
ment l'estudi de les caracterstiques cerebrals, men-
tals, culturals, dels coneixements humans, dels seus
processos i de les seves modalitats, de les disposici-
ons tant psquiques com culturals que el poden fer
caure en el risc de l'error o la illusi.
Captol 2. Els principis d'un coneixement pertinent
Hi ha un problema cabdal que mai no s'ha conside-
rat: la necessitat de promoure un coneixement capa
de copsar els problemes globals i fonamentals per
inscriure-hi els coneixements parcials i locals.
La supremacia d'un coneixement fragmentat segons
les disciplines sovint fa impossible que operi el lli-
gam entre les parts i les totalitats; per aix cal dei-
xar espai a una forma de coneixement capa de cop-
sar els seus objectes en els seus propis contextos, els
seus complexos, els seus conjunts.
s necessari desenvolupar l'aptitud natural de la
ment humana per situar totes les seves informacions
dins d'un context i d'un conjunt. s necessari ense-
nyar els mtodes que permeten copsar les relacions
mtues i les influncies recproques entre les parts i
el tot en un mn complex.
Captol 3. Ensenyar la condici humana
L'sser hum s alhora fsic, biolgic, psquic, cultu-
ral, social, histric. Aquesta unitat complexa de la
naturalesa humana, en l'ensenyament es troba com-
pletament desintegrada per les disciplines, i ha esde-
vingut impossible aprendre qu significa sser hum.
Cal restaurar aquesta unitat de manera que cadas-
c, all on sigui, tingui coneixement i conscincia de
la seva identitat complexa i alhora de la seva identi-
tat comuna amb tots els altres humans.
La condici humana hauria de ser objecte essencial
de tot ensenyament.
Aquest captol indica com s possible, a partir de les
disciplines actuals, reconixer la unitat i la comple-
xitat humanes tot aplegant i organitzant els conei-
xements dispersos en les cincies naturals, les cinci-
es humanes, la literatura i la filosofia, i mostrar el
lligam indissoluble entre la unitat i la diversitat de
tot el que s hum.
Captol 4. Ensenyar la identitat terrestre
El dest, en endavant planetari, del gnere hum s
una altra realitat clau ignorada per l'ensenyament.
El coneixement dels desenvolupaments de l'era pla-
netria que s'engrandiran al segle XXI, i el reconeixe-
ment de la identitat terrestre que ser cada vegada
ms indispensable per a cadasc i per a tots, s'han
de convertir en un dels objectes principals de l'ense-
nyament.
Conv ensenyar la histria de l'era planetria, que
comena amb la comunicaci de tots els continents
el segle XVI, i mostrar com totes les parts del mn
han esdevingut intersolidries, sense amagar les
opressions i dominacions que han flagellat la huma-
nitat i que no han desaparegut.
Caldr indicar el complex de crisi planetria que
marca el segle XX, mostrant que tots els humans, con-
frontats des d'ara als mateixos problemes de vida i
de mort, viuen una mateixa comunitat de dest.
Captol 5. Afrontar les incerteses
Les cincies ens han fet adquirir moltes certeses, per
al llarg del segle XX tamb ens han revelat innombra-
bles mbits d'incerteses. L'ensenyament hauria de
comportar un ensenyament de les incerteses que han
aparegut a les cincies fsiques (microfsiques, termo-
dinmica, cosmologia), a les cincies de l'evoluci bi-
olgica i a les cincies histriques.
Caldria ensenyar principis d'estratgia, que perme-
tessin afrontar els atzars, l'inesperat i l'incert, i mo-
dificar el seu desenvolupament en virtut de les infor-
macions adquirides sobre la marxa. S'ha d'aprendre
a navegar en un oce d'incerteses a travs d'arxip-
lags de certesa.
La frmula del poeta grec Eurpides, que t vint-i-
cinc segles d'antiguitat, s ms actual que mai: "L'es-
perat no s'acompleix, i un du obre el cam a l'ines-
perat". L'aband de les concepcions deterministes
de la histria humana que creien poder predir el nos-
tre futur, l'anlisi dels grans esdeveniments i acci-
dents del nostre segle que van ser tots ells inesperats,
el carcter des d'ara desconegut de l'aventura huma-
na, ens han d'incitar a preparar les ments per espe-
rar l'inesperat i afrontar-lo. s necessari que tots
aquells sobre els quals recau la responsabilitat d'en-
senyar se situn als posts avanats de la incertesa dels
nostres temps.
6
Captol 6. Ensenyar la comprensi
La comprensi s alhora mitj i fi de la comunicaci
humana. En canvi, l'educaci per a la comprensi s
absent dels nostres ensenyaments. El planeta neces-
sita comprensions mtues en tots els sentits. Atesa
la importncia de l'educaci per a la comprensi, a
tots els nivells educatius i a totes les edats, el desen-
volupament de la comprensi necessita una reforma
de les mentalitats. Aquesta ha de ser la tasca de l'edu-
caci del futur.
La comprensi mtua entre humans, tant entre pr-
xims com entre estranys, d'ara endavant s vital per-
qu les relacions humanes surtin del seu estat brbar
d'incomprensi.
D'aix se'n desprn la necessitat d'estudiar la incom-
prensi, des de les seves arrels, les seves modalitats i
els seus efectes. Un estudi d'aquesta mena es fa enca-
ra ms necessari pel fet que tractaria no pas sobre els
smptomes, sin sobre les causes de racismes, xeno-
fbies, odis. A la vegada constituiria un dels fona-
ments ms segurs de l'educaci per a la pau, a la qual
ens sentim vinculats per fundaci i per vocaci.
Captol 1
Les cegueses del coneixement:
lerror i la illusi
Tot coneixement comporta en ell mateix el risc de
l'error i de la illusi. L'educaci del futur ha d'afron-
tar el problema de doble cara que s l'error i la il-
lusi. L'error ms gran seria subestimar el problema
de l'error, la illusi ms gran seria subestimar el pro-
blema de la illusi. El reconeixement de l'error i de
la illusi s tant ms difcil pel fet que l'error i la
illusi no es reconeixen en absolut com a tals.
Error i illusi parasiten la ment humana des de l'apa-
rici de l'homo sapiens. Quan considerem el passat,
incls el recent, tenim la impressi que ha patit la
Captol 7. L'tica del gnere hum
L'ensenyament ha de portar a una "antropotica" a
travs de la consideraci del carcter ternari de la
condici humana, el qual consisteix en ser a la vega-
da individusocietatespcie. En aquest sentit, l'ti-
ca individuespcie necessita un control mutu de la
societat per part de l'individu i de l'individu per part
de la societat, s a dir la democrcia; l'tica indivi-
duespcie reclama per al segle XXI la ciutadania ter-
restre.
L'tica no es pot ensenyar amb llions de moral. S'ha
de formar en les ments a partir de la conscincia que
l'hum s a la vegada individu, part d'una societat i
part d'una espcie. Portem en cadasc de nosaltres
aquesta triple realitat. A ms, tot desenvolupament
veritablement hum ha de comportar el desenvolu-
pament conjunt de les autonomies individuals, de les
participacions comunitries i de la conscincia de
pertnyer a l'espcie humana.
A partir d'aix es dibuixen les dues grans finalitats
eticopoltiques del nou millenni: establir una relaci
de control mutu entre la societat i els individus a tra-
vs de la democrcia, fer de la Humanitat una comu-
nitat planetria. L'ensenyament no noms ha de
contribuir a una presa de conscincia de la nostra
Terra-ptria, sin que ha de permetre, tamb, que
aquesta conscincia es tradueixi en una voluntat de
fer possible la ciutadania terrestre.
influncia d'innombrables errors i illusions. Marx i
Engels a La Ideologia alemanya van enunciar amb
justesa que els homes sempre han elaborat falses con-
cepcions d'ells mateixos, d'all que fan, d'all que
han de fer, del mn on viuen. Per ni Marx ni Engels
van poder escapar d'aquests errors.
1. EL TAL D'AQUILLES DEL CONEIXE-
MENT
L'educaci ha de mostrar que no hi ha coneixement
7
que no estigui, ja sigui en menor o en major grau,
amenaat per l'error i per la illusi. La teoria de la
informaci demostra que hi ha risc d'error per l'efec-
te de pertorbacions aleatries o sorolls (noise), en tota
transmissi d'informaci, en tota comunicaci de
missatge.
Un coneixement no s un mirall de coses o del mn
exterior. Totes les percepcions sn a la vegada tra-
duccions i reconstruccions cerebrals a partir d'est-
muls o de signes captats i codificats pels sentits.
D'aqu se'n desprenen, i ho sabem prou b, els in-
nombrables errors de percepci que provenen tan-
mateix del nostre sentit ms fiable: la vista. A l'error
de percepci s'hi afegeix l'error intellectual. El co-
neixement, en forma de paraula, d'idea, de teoria, s
el fruit d'una traducci/reconstrucci per part dels
mitjans del llenguatge i del coneixement, i s en
aquest sentit que coneix el risc d'error. Aquest co-
neixement, a la vegada en tant que traducci i en tant
que reconstrucci, comporta interpretaci, la qual
cosa introdueix el risc d'error dins de la subjectivi-
tat del coneixedor, de la seva visi del mn, dels seus
principis de coneixement. D'aqu deriven innombra-
bles errors de concepci i d'idees que sobrevenen
malgrat els nostres controls racionals, la projecci
dels nostres desitjos o de les nostres pors. Les pertor-
bacions mentals que aporten les nostres emocions
multipliquen els riscos d'error.
Hom podria creure que es podria eliminar el risc d'er-
ror bandejant tota afectivitat. Efectivament, el sen-
timent, l'odi, l'amor, l'amistat ens poden encegar.
Per cal dir tamb que ja en el mn dels mamfers, i
sobretot en el mn hum, el desenvolupament de la
intelligncia s inseparable del desenvolupament de
l'afectivitat, s a dir de la curiositat, de la passi,
que sn ressorts de la recerca filosfica o cientfica.
Aix mateix l'afectivitat pot ofegar el coneixement,
per tamb pot enriquir-lo. Hi ha una relaci estreta
entre la intelligncia i l'afectivitat: la facultat de
raonar pot ser disminuda, o destruda, per un dfi-
cit d'emoci; l'afebliment de la capacitat de reaccio-
nar emocionalment pot ser l'origen de comporta-
ments irracionals.
Per tant, no hi ha un estadi superior de la ra domi-
nadora de l'emoci, sin un cercle intellecteafecte;
i en determinats casos, la capacitat d'emoci s in-
dispensable per acomplir comportaments racionals.
El desenvolupament del coneixement cientfic s un
poders mitj de detecci dels errors i de lluita con-
tra les illusions. Amb tot, els paradigmes que con-
trolen la cincia poden desenvolupar illusions i cap
teoria cientfica no est immunitzada eternament
contra l'error. A ms, el coneixement cientfic no pot
tractar tot sol els problemes epistemolgics, filos-
fics i tics.
L'educaci, per tant, s'ha de dedicar a la detecci de
fonts d'errors, d'illusions i d'encegaments.
1.1 Els errors mentals
No hi ha cap dispositiu mental que permeti distingir
l'allucinaci de la percepci, el somni de la viglia,
l'imaginari del real, el subjectiu de l'objectiu.
La importncia del fantasma i de l'imaginari en l's-
ser hum s inaudita; noms cal dir que les vies d'en-
trada i de sortida del sistema neurocerebral, que po-
sen en connexi l'organisme i el mn exterior, noms
representen un 2 % del total, mentre que el 98 % res-
tant afecten el funcionament interior; existeix, per
tant, un mn psquic relativament independent, on
fermenten necessitats, somnis, desitjos, idees, imat-
ges, fantasmes, i aquest mn s'infiltra en la nostra
visi o concepci del mn exterior.
A ms, en cada ment hi ha una possibilitat de menti-
da envers ella mateixa (self-deception) que s font
permanent d'errors i d'illusions. L'egocentrisme, la
necessitat d'autojustificaci, la tendncia a projec-
tar en l'altre la causa del mal, fan que cadasc es
menteixi a si mateix sense detectar la mentida de la
qual, tanmateix, s l'autor.
La nostra memria est ella mateixa subjecta a un
gran nombre de fonts d'errors. Una memria no re-
generada per la rememoraci tendeix a degradar-se,
per cada rememoraci pot emboniquir-la o enllet-
gir-la. La nostra ment, inconscientment, tendeix a
seleccionar els records que ens sn avantatjosos i a
bandejar, s a dir esborrar, els desfavorables; a ms,
hom pot atribuir-s'hi un paper falaguer. La nostra
ment tendeix a deformar els records amb projecci-
ons o confusions inconscients. De vegades hi ha fal-
sos records que hom est convenut d'haver viscut,
aix com records apartats que hom est convenut
que no ha viscut mai. Aix s com la memria, font
insubstituble de veritat, pot estar subjecta als er-
rors i a les illusions.
1.2 Els errors intellectuals
Els nostres sistemes d'idees (teories, doctrines, ideo-
logies) no noms estan subjectes a l'error, sin que
tamb protegeixen els errors i les illusions que hi es-
tan inscrits. s intrnsec a la lgica organitzativa de
tot sistema d'idees resistir a la informaci que no li
conv o que no pot integrar. Les teories resisteixen
8
l'agressi de les teories enemigues o de les argumen-
tacions adverses. Tot i que les teories cientfiques sn
les niques que accepten la possibilitat de ser refuta-
des, tendeixen a manifestar aquesta resistncia. Pel
que fa a les doctrines, que sn teories tancades en
elles mateixes i absolutament convenudes de la seva
veritat, sn invulnerables a qualsevol crtica que de-
nunci els seus errors.
1.3 Els errors de la ra
All que permet distingir entre viglia i somni, ima-
ginari i real, subjectiu i objectiu s l'activitat racio-
nal de la ment que reclama el control de l'entorn (re-
sistncia fsica del medi al desig i a l'imaginari), el
control de la prctica (activitat verificadora), el con-
trol de la cultura (referncia a un saber com), el
control de l'altre (tu veus el mateix que jo?), el con-
trol cortical (memria, operacions lgiques). Dit
d'una altra manera, la racionalitat s la correctora.
La racionalitat s el millor parapet contra l'error i la
illusi. D'una banda hi ha la racionalitat construc-
tiva, que elabora teories coherents verificant el ca-
rcter lgic de l'organitzaci terica, la compatibili-
tat entre les idees que constitueixen la teoria, l'acord
entre les seves assercions i les dades empriques a les
quals se cenyeixen: una racionalitat d'aquesta mena
ha d'estar sempre oberta a all que la contesta, si no
es tancaria en doctrina i esdevindria racionalitzaci;
d'altra banda, hi ha la racionalitat crtica que s'exer-
ceix en particular damunt dels errors i illusions de
les creences, doctrines i teories. Amb tot, la raciona-
litat porta tamb en el seu si una possibilitat d'error
i d'illusi quan es perverteix, acabem d'indicar-ho,
en racionalitzaci. La racionalitzaci es creu racio-
nal perqu constitueix un sistema lgic perfecte, ba-
sat en la deducci o la inducci, per es fonamenta
en bases mutilades o falses, i es tanca a la contestaci
d'arguments i a la verificaci emprica. La raciona-
litzaci s closa, la racionalitat s oberta. La racio-
nalitzaci beu de les mateixes fonts que la racionali-
tat, per s una de les fonts d'errors i d'illusions ms
poderoses. Aix, una doctrina que obeeix a un model
mecanicista i determinista per considerar el mn, no
s racional sin racionalitzadora.
La vertadera racionalitat, oberta per naturalesa, di-
aloga amb un real que se li resisteix. Produeix un
recorregut pendular constant entre la instncia lgi-
ca i la instncia emprica; s el fruit del debat argu-
mentat de les idees, i no la propietat d'un sistema
d'idees. Un racionalisme que ignora els ssers, la sub-
jectivitat, l'afectivitat, la vida, s irracional. La ra-
cionalitat ha de reconixer la part de l'afecte, de
l'amor, del penediment. La vertadera racionalitat
coneix els lmits de la lgica, del determinisme, del
mecanicisme; sap que la ment humana no sabria ser
omniscient, que la realitat comporta misteri. La ver-
tadera racionalitat negocia amb l'irracionalitzat,
obscur, irracionalitzable. I s que a ms de ser crti-
ca, s autocrtica. Hom reconeix la veritable racio-
nalitat per la seva capacitat de reconixer les seves
insuficincies.
La racionalitat no s una qualitat de la qual estan
dotades les ments dels cientfics i dels tcnics i de la
qual les altres ments estan desprovedes. Els savis
especialistes en fsica atmica, racionals en el seu
mbit de competncia i sota les normes del laborato-
ri, poden ser completament irracionals en poltica o
en la seva vida privada.
De la mateixa manera, la racionalitat no s una qua-
litat de la qual la civilitzaci occidental en tingui el
monopoli. L'occident europeu s'ha cregut propietari
de la racionalitat durant molt de temps, en les altres
cultures no hi veia sin errors, illusions i endarreri-
ments i jutjava tota cultura en funci dels avanos
tecnolgics. I s que hem de saber que en tota socie-
tat, incloses les arcaiques, hi ha racionalitat en la
manufactura d'eines, en l'estratgia de caa, en el
coneixement de les plantes, dels animals, del terreny,
alhora que hi ha mite, mgia, religi. A les nostres
societats occidentals tamb hi sn presents els mi-
tes, la mgia, la religi, incloent-hi el mite d'una ra
providencial i incloent-hi la religi del progrs. Co-
mencem a esdevenir veritablement racionals quan
reconeixem la racionalitzaci inclosa dins la nostra
racionalitat i reconeixem els nostres propis mites,
entre els quals el mite de la nostra ra totpoderosa i
el del progrs assegurat.
D'aqu se'n desprn la necessitat que l'educaci del
futur reconegui un principi d'incertesa racional: la
racionalitat, si no mant la prpia vigilncia auto-
crtica, corre el risc constant de derivar cap a la il-
lusi racionalitzadora. s a dir, que la vertadera ra-
cionalitat no s nicament crtica, tamb s autocr-
tica.
1.4 Els encegaments paradigmtics
El joc de la veritat i de l'error no es juga noms en la
verificaci emprica i la coherncia lgica de les teo-
ries. Es juga tamb a fons en la zona invisible dels
paradigmes. s per aix que l'educaci ha de tenir-
ho en compte.
Un paradigma es pot definir com:
La promoci/selecci dels conceptes mestres de la
9
intelligibilitat. L'Ordre en les concepcions determi-
nistes, la Matria en les concepcions materialistes,
l'Esperit en les concepcions espiritualistes, l'Estruc-
tura en les concepcions estructuralistes, sn concep-
tes mestres seleccionats/seleccionants, que exclouen
o subordinen els conceptes que els sn antinmics (el
desordre, l'esperit, la matria, l'esdeveniment). Aix
doncs, el nivell paradigmtic s el del principi de se-
lecci de les idees, que o b estan integrades en el
discurs o la teoria, o b n'estan apartades o excloses.
La determinaci de les operacions lgiques mes-
tres. El paradigma est amagat sota la lgica i selec-
ciona les operacions lgiques que, sota el seu imperi,
es converteixen alhora en preponderants, pertinents
i evidents (exclusi, inclusi, disjunciconjunci,
implicacinegaci). El paradigma s qui concedeix
el privilegi a determinades operacions lgiques a costa
d'unes altres, com la disjunci en detriment de la
conjunci; s el qui dna validesa i universalitat a la
lgica que ha triat. Aix mateix, atorga als discursos
i a les teories que controla un carcter de necessitat i
de veritat. Per prescripci seva i per proscripci seva,
el paradigma funda l'axioma i s'expressa en l'axio-
ma ("tot fenomen natural obeeix al determinisme",
"tot fenomen prpiament hum es defineix per opo-
sici a la naturalesa").
Aix doncs, el paradigma fa la selecci i determina la
conceptualitzaci i les operacions lgiques. Designa
les categories fonamentals de la intelligibilitat i exer-
ceix el control del seu s. D'aquesta manera, els indi-
vidus coneixen, pensen i actuen segons els paradig-
mes inscrits culturalment en ells.
Prenem un exemple: hi ha dos paradigmes oposats
sobre la relaci homenaturalesa. El primer inclou
l'hum dins la natura, i qualsevol discurs que obeeixi
aquest paradigma fa de l'home un sser natural i re-
coneix "la naturalesa humana". El segon paradigma
prescriu la disjunci entre aquests dos termes i de-
termina el que hi ha d'especfic en l'home mitjan-
ant l'exclusi de la idea de naturalesa. Aquests dos
paradigmes oposats tenen en com el fet d'obeir l'un
i l'altre a un paradigma encara ms profund, el para-
digma de la simplificaci, el qual, davant tota com-
plexitat conceptual, prescriu ja sigui la reducci (aqu
de l'hum al natural), ja sigui la disjunci (aqu en-
tre l'hum i el natural). Tant un paradigma com l'al-
tre impedeixen concebre la unidualitat (naturalcul-
tural, cerebralpsquic) de la realitat humana, i im-
pedeixen tamb concebre la relaci alhora d'impli-
caci i separaci entre l'home i la naturalesa. Sols un
paradigma complex d'implicaci/distinci/conjun-
ci permetria una concepci com aquesta, per en-
cara no est inscrit en la cultura cientfica.
El paradigma t un paper alhora soterrat i sobir en
tota teoria, doctrina o ideologia. El paradigma s
inconscient, per irriga el pensament conscient, el
controla i, en aquest sentit, tamb s sobreconscient.
Resumint: el paradigma institueix les relacions pri-
mordials que constitueixen els axiomes, determina
els conceptes, mana els discursos i/o les teories. N'or-
ganitza l'organitzaci i en genera la generaci o la
regeneraci.
Hem de recordar aqu el "gran paradigma d'Occi-
dent" formulat per Descartes i imposat pels desen-
volupaments de la histria europea des del segle XVII.
El paradigma cartesi desuneix el subjecte i l'objec-
te, donant a cadascun la seva prpia esfera, la filoso-
fia i la recerca reflexiva aqu, la cincia i la recerca
objectiva all. Aquesta dissociaci travessa de ban-
da a banda l'univers:
Subjecte/Objecte
nima/Cos
Esperit/ Matria
Qualitat/Quantitat
Finalitat/Causalitat
Sentiment/Ra
Llibertat/Determinisme
Existncia/Essncia
Es tracta ben b d'un paradigma: determina els Con-
ceptes sobirans i prescriu la relaci lgica: la disjun-
ci. La no-obedincia a aquesta disjunci noms pot
ser clandestina, marginal, desviada. Aquest paradig-
ma determina una doble visi del mn, de fet, un
desdoblament del propi mn: d'una banda, un mn
d'objectes sotmesos a observacions, experimentaci-
ons, manipulacions; de l'altra banda, un mn de sub-
jectes que es plantegen problemes d'existncia, de
comunicaci, de conscincia, de dest. Aix, un para-
digma pot a la vegada elucidar i encegar, revelar i
ocultar. Al seu propi si cont un problema clau del
joc de la veritat i de l'error.
2. L'IMPRINTING I LA NORMALITZACI
Al determinisme dels paradigmes i models explica-
tius s'hi associa el determinisme de les conviccions i
les creences, les quals, quan regnen en una societat,
imposen a tots i a cadasc la fora imperativa del
sagrat, la forma normalitzadora del dogma, la fora
prohibitiva del tab. Les doctrines i ideologies domi-
nants disposen de la fora imperativa, que aporta
l'evidncia als convenuts, i de la fora coercitiva que
suscita la por inhibidora en els altres.
10
El poder imperatiu i prohibitiu conjunt dels para-
digmes, creences oficials, doctrines regnants, i veri-
tats establertes, determina els estereotips cognosci-
tius, idees rebudes sense anlisi, creences estpides
no contestades, absurditats triomfants, rebuigs d'evi-
dncies en nom de l'evidncia, i fa regnar sota la capa
de tots els cels, els conformismes cognoscitius i intel-
lectuals.
Totes les determinacions prpiament socials-econ-
miques-poltiques (poder, jerarquia, divisi de clas-
ses, especialitzaci i en els nostres temps moderns,
tecno-burocratitzaci del treball) i totes les deter-
minacions prpiament culturals convergeixen i es
posen en sinergia per empresonar el coneixement en
un multideterminisme d'imperatius, normes, prohi-
bicions, rigideses i bloqueigs.
Sota el conformisme cognoscitiu hi ha, doncs, molt
ms que conformisme. Hi ha un imprinting cultural,
emprempta matricial que inscriu el conformisme en
profunditat, i hi ha una normalitzaci que elimina
all que podria contestar-ho. L'imprinting s un ter-
me que Konrad Lorentz va proposar per referir la
marca sense retorn que imposen les primeres experi-
ncies del jove animal (com l'ocellet que surt de l'ou
i que segueix com si fos la seva mare el primer sser
viu que passa pel seu davant, cosa que ja ens havia
explicat Andersen, a la seva manera, amb la histria
de l'aneguet lleig) L'imprinting cultural marca els
humans, des del naixement, amb el segell de la cultu-
ra familiar primer, escolar desprs, i continua a la
universitat o en l'mbit d'una professi.
Aix, la selecci sociolgica i cultural de les idees ra-
rament obeeix a la seva veritat; al contrari, pot eri-
gir-se en un poderosssim obstacle per a la recerca de
la veritat.
3. LA NOOLOGIA: POSSESSI
Marx deia amb justesa: "els productes del cervell
hum tenen l'aspecte de ser independents, dotats de
cossos particulars, en comunicaci amb els humans i
entre ells".
Afegim-hi que les creences i les idees no sn noms
productes de la ment; tamb son ssers de ment que
tenen vida i poder. Per aquesta banda ens poden
posseir.
Hem de ser ben conscients que juntament amb la
humanitat va nixer la noosfera, l'esfera de coses de
l'esperit amb el desplegament de mites, de dus, i el
formidable eiximent d'aquests ssers espirituals va
empnyer, va arrossegar l'homo sapiens a deliris,
massacres, crueltats, adoracions, xtasis, sublimitats
11
desconegudes en el mn animal. Des d'aquest des-
pertar, vivim enmig del bosc de mites que enriquei-
xen les cultures.
Totalment sorgida de les nostres nimes i de les nos-
tres ments, la noosfera s en nosaltres i nosaltres som
dins la noosfera. Els mites han pres forma, consis-
tncia, realitat, a partir de fantasmes formats pels
nostres somnis i les nostres imaginacions. Les idees
han pres forma, consistncia, realitat, a partir dels
smbols i dels pensaments de les nostres intel-
ligncies. Mites i Idees han revertit damunt nostre,
ens han envat, ens han donat emoci, amor, odi,
xtasi, furor. Els humans possets sn capaos de
morir o de matar per un du, per una idea. Encara
avui, a l'alba del tercer millenni, com ho feien els
daimons dels grecs i sovint com els dimonis de l'Evan-
geli, els nostres dimonis "ideals" ens arrosseguen, sub-
mergeixen la nostra conscincia, ens tornen incons-
cients tot donant-nos la illusi de ser hiperconscients.
Les societats domestiquen els individus mitjanant
els mites i les idees, les quals, per la seva banda, do-
mestiquen les societats i els individus, per els indi-
vidus podrien recprocament domesticar les seves
idees a la vegada que podrien controlar la seva socie-
tat que els controla. En el joc tan complex (comple-
mentariantagonistaincert) d'asservimentexplota-
ciparasitismes mutus entre les tres instncies (in-
dividusocietatnoosfera), tal vegada hi ha lloc per
a una recerca simbitica. No es tracta en absolut de
donar-nos com a ideal reduir les idees a purs instru-
ments i fer-ne coses. Les idees existeixen per i per a
l'home, per l'home tamb existeix per i per a les
idees. Sabrem utilitzar-les b en la mesura que sapi-
guem deixar-nos utilitzar. O s que no cal prendre
conscincia de les nostres possessions per poder dia-
logar amb les nostres idees, controlar-les tant com
elles ens controlen i aplicar-los tests de veritat i d'er-
ror?
Una idea o una teoria no hauria de ser purament i
simplement instrumentalitzada, ni imposar els seus
veredictes de manera autoritria; s'hauria de relati-
vitzar i de domesticar. Una teoria ha d'ajudar i ori-
entar les estratgies cognoscitives condudes per sub-
jectes humans.
Ens s molt difcil distingir el moment de separaci i
d'oposici entre all que surt de la mateixa font: la
Idealitat, mode d'existncia necessari de la Idea per
traduir el real, i l'Idealisme, presa de possessi del
real per part de la idea; la racionalitat, dispositiu de
dileg entre la idea i el real, i la racionalitzaci, que
impedeix aquest mateix dileg. A ms, hi ha una gran
dificultat a reconixer el mite amagat al dessota de
l'etiqueta de la cincia o de la ra.
Una vegada ms veiem que el principal obstacle intel-
lectual al coneixement est en el nostre mitj intel-
lectual de coneixement. Lenin va dir que els fets eren
tossuts. No havia vist que la idea fixa i la idea-fora,
les seves, encara ho eren ms de tossudes. El mite i la
ideologia destrueixen i devoren els fets.
I tanmateix, sn les idees les que ens permeten con-
cebre les carncies i els perills de la idea. D'aqu deri-
va la paradoxa insalvable: hem de mantenir una llui-
ta crucial contra les idees, per noms ho podem
fer amb l'ajut de les idees . No hem d'oblidar-nos mai
de mantenir les nostres idees en el seu paper media-
dor i hem d'impedir que s'identifiquin amb el real.
Hem de reconixer com a dignes de fe nicament les
idees que comporten la idea que el real resisteix a la
idea. Aquesta s una tasca indispensable en la lluita
contra la illusi.
4. L'INESPERAT
L'inesperat ens sorprn. I s que ens hem installat
amb massa seguretat en les nostres teories i les nos-
tres idees, i aquestes teories i idees no tenen cap es-
tructura d'acollida per all que s nou. En canvi, el
nou brolla sense parar. Hom no pot preveure'l tal
com finalment es presentar, per hem d'esperar la
seva vinguda, s a dir, hem d'esperar l'inesperat (cf.
Captol V Afrontar les incerteses). I un cop s'esdev
l'inesperat, haurem de ser capaos de revisar les nos-
tres teories i idees ms que no pas fer entrar amb fr-
ceps el fet nou en la teoria incapa d'acollir-lo de ve-
ritat.
5. LA INCERTESA DEL CONEIXEMENT
Quantes fonts, causes d'error i d'illusi, mltiples i
incessantment renovades en tots els coneixements!
Per aix s tan necessari per a tota educaci, diluci-
dar les grans preguntes sobre la nostra possibilitat
de conixer. Practicar aquestes preguntes constitu-
eix l'oxigen de tota empresa de coneixement. De la
mateixa manera que l'oxigen matava els ssers vius
primitius i finalment la vida utilitza aquest corrup-
tor com a desintoxicador, la incertesa, que mata el
coneixement simplista, s el desintoxicador del co-
neixement complex. En qualsevol cas, el coneixement
continua essent una aventura per a la qual l'educaci
ha de facilitar els vitics indispensables.
El coneixement del coneixement, que comporta la
integraci del coneixent en el seu coneixement, ha de
ser per a l'educaci com un principi i una necessitat
permanent.
12
Hem d'entendre que hi ha condicions bioantropol-
giques (les aptituds del cervellment humana), con-
dicions socioculturals (la cultura oberta que permet
dilegs i intercanvis d'idees) i condicions noolgiques
(les teories obertes) que permeten plantejar-se inter-
rogants "de veritat", s a dir, preguntes fonamentals
sobre el mn, sobre l'home i sobre el coneixement
mateix.
Hem d'entendre que, en la recerca de la veritat, les
activitats autoobservadores han de ser inseparables
de les activitats observadores, les autocrtiques inse-
parables de les crtiques, els processos reflexius inse-
parables dels processos d'objectivaci.
Hem d'ensenyar, doncs, que la recerca de la veritat
necessita la recerca i l'elaboraci de metapunts de
vista que permetin la reflexibilitat, que comportin
sobretot la integraci de l'observador-conceptor en
l'observaci-concepci i que comportin l'ecologitzaci
de l'observaci-concepci en el context mental i cul-
tural propi.
Fins i tot podem utilitzar la possessi a la qual ens
sotmeten les idees per deixar-nos posseir justament
per les idees de crtica, autocrtica, obertura, com-
plexitat. Les idees que defenso aqu no sn tant idees
que jo posseeixo, sn sobretot idees que em posseei-
xen.
En un sentit ms ampli, hem de mirar de jugar amb
les dobles possessions, la de les idees per part de la
nostra ment, la de la nostra ment per part de les ide-
es, per tal d'arribar a formes en qu l'asserviment
mutu esdevingui convivncia.
Aqu rau un problema clau: instaurar la convivncia
amb les nostres idees com amb els nostres mites.
La ment humana ha de desconfiar les seus productes
ideals, que alhora li sn vitalment necessaris. Neces-
sitem un control permanent per evitar idealisme i
racionalitzaci. Necessitem negociacions i controls
mutus entre les nostres ments i les nostres idees.
Necessitem intercanvis i comunicacions entre les di-
ferents rees de la nostra ment. Hem de prendre cons-
cincia de l'aix i de l'hom que parlen a travs del jo,
i estar alerta constantment per mirar de detectar la
mentida en un mateix.
Necessitem civilitzar les nostres teories, s a dir, ne-
cessitem una nova generaci de teories obertes, raci-
onals, crtiques, reflexives, autocrtiques, aptes per a
autoreformar-se.
Necessitem trobar metapunts de vista sobre la noos-
fera, que noms poden advenir amb l'ajuda de les
idees complexes, en cooperaci amb les nostres ments,
les quals tamb busquen els metapunts de vista per
autoobservar-se i concebre's.
Necessitem que cristallitzi i arreli un paradigma que
permeti el coneixement complex.
Les possibilitats d'error i d'illusi sn mltiples i
permanents: les que provenen de l'exterior cultural i
social inhibeixen l'autonomia de la ment i veten la
recerca de la veritat; les que sorgeixen de l'interior,
sovint tancades al si dels nostres millors mitjans de
coneixement, fan que les ments s'equivoquin d'elles
mateixes i sobre elles mateixes.
Captol 2
Els principis dun coneixement pertinent
1. DE LA PERTINNCIA EN EL CONEIXE-
MENT
El coneixement dels problemes clau del mn, de les
informacions clau referides a aquest mn, un conei-
xement tan aleatori i difcil com es vulgui, s una
qesti que s'ha d'intentar si no es vol contraure un
mal cognoscitiu. I aix s tant ms aix pel fet que
actualment el context de qualsevol coneixement po-
ltic, econmic, antropolgic, ecolgic s el mateix
mn. L'era planetria necessita que tot se situ en el
context i en el complex planetari. El coneixement del
mn en tant que mn esdev una necessitat alhora
intellectual i vital. El problema universal per a tot
ciutad del nou millenni s: com adquirir l'accs a
les informacions sobre el mn i com adquirir la possi-
bilitat d'articular-les i d'organitzar-les? Com perce-
bre i concebre el Context, el Global (la relaci tot/
parts), el Multidimensional, el Complex? Per articu-
lar i organitzar els coneixements, i mitjanant aix
reconixer i conixer els problemes del mn, cal una
reforma del pensament. Ara b, aquesta reforma s
paradigmtica i no programtica: aquesta s la qes-
ti fonamental per a l'educaci, ja que t a veure amb
la nostra aptitud per organitzar el coneixement.
Aquest s el problema universal al qual est confron-
tada l'educaci del futur, ja que hi ha una inadequaci
cada vegada ms gran, profunda i greu entre, d'una
banda els nostres sabers disjunts, fragmentats, com-
partimentats i, de l'altra banda, realitats o proble-
mes cada vegada ms polidisciplinaris, transversals,
Quants sofriments i esgarriaments han estat causats
pels errors i les illusions tot al llarg de la histria
humana i, de manera terrorfica, al segle XX! El pro-
blema cognoscitiu tamb t una importncia antro-
polgica, poltica, social i histrica. Un progrs b-
sic per al segle XXI seria que els homes i les dones dei-
xessin de ser joguines inconscients no noms de les
seves idees sin de les seves prpies mentides envers
ells mateixos. s un deure cabdal de l'educaci pro-
porcionar les armes necessries per al combat vi-
tal per la lucidesa.
multidimensionals, transnacionals, globals, planeta-
ris.
En aquesta inadequaci es fan invisibles:
el context
el global
el multidimensional
el complex
Perqu un coneixement sigui pertinent, l'educaci
haur de fer evidents:
1.1 El context
El coneixement de les informacions o de les dades
allades s insuficient. S'ha de situar les informaci-
ons i les dades en el seu context perqu adquireixin
sentit. Per adquirir sentit, la paraula necessita el text
que s el seu propi context i el text necessita el con-
text on s'enuncia. La paraula amor, per exemple,
canvia de sentit en un context religis o en un con-
text prof, i una declaraci d'amor no t el mateix
sentit de veritat si est enunciada per un seductor o
per un sedut.
Claude Bastien fa notar que "l'evoluci cognoscitiva
no s'encamina cap a l'establiment de coneixements
cada vegada ms abstractes sin que, a l'inrevs, s'en-
camina cap a la seva contextualitzaci"1, la qual de-
termina les condicions de la seva inserci i els lmits
de la seva validesa. Bastien afegeix que "la contextua-
13
litzaci s una condici essencial de l'eficcia (del
funcionament cognoscitiu)."
1.2 El global (les relacions entre el tot i les parts)
El global s ms que el context, s el conjunt que con-
t les parts diverses que hi estan lligades
interretroactivament o organitzativament. Aix
doncs, una societat s ms que un context: s un tot
organitzador del qual formem part. El planeta Terra
s ms que un context: s un tot alhora organitzador
i desorganitzador del qual formem part. El tot t
qualitats o propietats que no es trobarien en les parts
si aquestes parts estiguessin allades les unes de les
altres, i determinades qualitats o propietats de les
parts poden estar inhibides per les condicions que
vnen del tot. Marcel Mauss deia: "s'ha de recom-
pondre el tot". Efectivament s'ha de recompondre el
tot per conixer les parts.
D'aqu prov la virtut cognoscitiva del principi de
Pascal en la qual s'haur d'inspirar l'educaci del
futur: "totes les coses sn causades i causants, aju-
dades i ajudants, mediates i immediates, i totes es
mantenen per un lligam natural i insensible que lliga
els ms allunyats i els ms diferents, se'm fa impossi-
ble conixer les parts sense conixer el tot, tampoc
no puc conixer el tot sense conixer particularment
les parts".2
A ms, en l'sser hum com en els altres ssers vius,
el tot s present a l'interior de les parts: cada cllula
cont la totalitat del patrimoni gentic d'un organis-
me policellular; la societat en tant que tot s pre-
sent a l'interior de cada individu en el seu llenguat-
ge, el seu saber, les seves obligacions, les seves nor-
mes. Aix, de la mateixa manera que cada punt sin-
gular d'un holograma cont la totalitat de la infor-
maci d'all que representa, cada cllula singular,
cada individu singular, cont de manera hologrmica
el tot del qual forma part i que alhora forma part
d'ell.
1.3 El multidimensional
Les unitats complexes, com l'sser hum o la socie-
tat, sn multidimensionals: l'sser hum s alhora bi-
olgic, psquic, social, afectiu, racional. La societat
comporta diverses dimensions: histrica, econmica,
sociolgica, religiosa El coneixement pertinent ha
de reconixer aquesta multidimensionalitat i inserir-
hi les seves dades: hom hauria d'allar no noms una
part del tot sin allar les parts les unes de les altres;
la dimensi econmica, per exemple, est en perma-
nents interretroaccions amb totes les altres dimensi-
14
ons humanes; a ms, l'economia porta en ella,
hologrmicament, necessitats, desitjos, passions hu-
manes que ultrapassen els simples interessos econ-
mics.
1.4 El complex
El coneixement pertinent ha d'afrontar la complexi-
tat. Complexus significa all que est teixit junt; efec-
tivament, hi ha complexitat quan els diferents ele-
ments que constitueixen un tot sn inseparables (com
l'econmic, el poltic, el sociolgic, el psicolgic, l'afec-
tiu, el mitolgic) i quan hi ha un teixit interdepen-
dent, interactiu i interretroactiu entre l'objecte de
coneixement i el seu context, les parts i el tot, el tot i
les parts, les parts entre elles. La complexitat, s, de
fet, el lligam entre la unitat i la multiplicitat. Els des-
envolupaments propis de la nostra era planetria ens
confronten cada vegada ms sovint i ms inelucta-
blement als reptes de la complexitat.
Consegentment, l'educaci ha de promoure una
"intelligncia general" apta per referir-se al complex,
al context, multidimensionalment i des d'una con-
cepci global.
2. LA INTELLIGNCIA GENERAL
La ment humana s, com deia H. Simon, un GPS
"General Problems Setting and Solving". Contrri-
ament al que diu una opini fora estesa, el desenvo-
lupament de les aptituds generals de la ment permet
un millor desenvolupament de les competncies par-
ticulars o especialitzades. Com ms poderosa s la
intelligncia general, ms gran s la seva facultat de
tractar problemes especials. Tamb la comprensi de
dades particulars necessita l'activaci de la intel-
ligncia general que opera i organitza la mobilitzaci
dels coneixements de conjunt en cada cas particular.
El coneixement, tot buscant construir-se per refern-
cia al context, al global, al complex, ha de mobilitzar
all que el coneixent sap del mn. Com deia Franois
Recanati, "la comprensi dels enunciats lluny de
reduir-se a una pura i simple descodificaci, s un
procs no modular d'interpretaci que mobilitza la
intelligncia general i apella mpliament al conei-
xement del mn". Aix, hi ha correlaci entre la mo-
bilitzaci dels coneixements de conjunt i l'activaci
de la intelligncia general.
L'educaci ha d'afavorir l'aptitud natural de la ment
de plantejar-se i resoldre problemes essencials i, cor-
relativament, estimular la plena utilitzaci de la
intelligncia general. Aquesta plena utilitzaci ne-
cessita el lliure exercici de la curiositat, la facultat
ms estesa i ms activa de la infncia i de l'adolescn-
cia, que massa sovint la instrucci apaga i que, al con-
trari, es tracta d'estimular i, si dorms, de despertar.
En la seva missi de promoure la intelligncia gene-
ral dels individus, l'educaci del futur ha d'utilitzar
els coneixements existents, superar les antinmies
provocades pel progrs en els coneixements especia-
litzats (cf. 2.1) i alhora identificar la falsa racionali-
tat (cf. 3.3).
2.1 L'antinmia
Al llarg del segle XX s'han produt progressos gegan-
tescos pel que fa als coneixements en el marc de les
especialitzacions disciplinries. Aquests progressos,
per, estan dispersos, no estan vinculats, per ra jus-
tament d'aquesta especialitzaci que sovint trenca
els contextos, les globalitats, les complexitats. s per
aquest motiu que s'han acumulat enormes obstacles
que impedeixen l'exercici del coneixement pertinent,
al si mateix dels nostres sistemes d'ensenyament.
Aquests sistemes d'ensenyament apliquen la disjun-
ci entre les humanitats i les cincies, aix com la di-
visi de les cincies en disciplines que han esdevingut
hiperespecialitzades, tancades en elles mateixes.
En conseqncia, les realitats globals i complexes
estan fragmentades; l'hum est dislocat, la seva di-
mensi biolgica, incls el cervell, est tancada en
departaments biolgics; les seves dimensions psqui-
ca, social, religiosa, econmica estan alhora relega-
des i separades les unes de les altres en els departa-
ments de cincies humanes; els seus carcters sub-
jectius, existencials, potics, estan arraconats en els
departaments de literatura i poesia. La filosofia, que
per naturalesa s una reflexi sobre tot problema
hum, s'ha convertit, per la seva banda, en un mbit
tancat en si mateix.
Els problemes fonamentals i els problemes globals
estan exclosos de les cincies disciplinries. Estan sal-
vaguardats per la filosofia, per no estan alimentats
per les aportacions de les cincies.
En aquestes condicions, les ments formades per les
disciplines perden les seves aptituds naturals de
contextualitzar els coneixements, i d'integrar-los en
els seus conjunts naturals. L'afebliment de la percep-
ci del global condueix a l'afebliment de la responsa-
bilitat (cadasc tendeix a ser noms responsable de
la seva tasca especialitzada), aix com a l'afebliment
de la solidaritat (ning no sent el lligam que el vin-
cula amb els seus conciutadans).
15
3. ELS PROBLEMES ESSENCIALS
3.1. Disjunci i especialitzaci tancada
De fet, la hiperespecialitzaci3 impedeix veure el glo-
bal (el fragmenta en parcelles) aix com l'essencial
(que dissol); fins i tot impedeix tractar correctament
els problemes particulars que noms poden ser plan-
tejats i pensats en el seu context. I s que, els proble-
mes essencials mai no sn parcellaris, i els proble-
mes globals sn cada vegada ms essencials. Mentre
que la cultura general implicava la incitaci a buscar
la contextualitzaci de tota informaci o de tota idea,
la cultura cientfica i tcnica disciplinria parcella,
desuneix i compartimenta els coneixements, de ma-
nera que cada vegada s ms difcil contextualitzar-
los.
A la vegada, la delimitaci de les disciplines ens fa
incapaos de copsar "all que est teixit junt", s a
dir, segons el sentit original del terme, all que s
complex.
El coneixement especialitzat s una forma particu-
lar d'abstracci. L'especialitzaci "abs-treu", s a dir
extreu un objecte del seu context i del seu conjunt,
deixa de banda els lligams i les intercomunicacions
amb el seu medi, l'insereix en un sector conceptual
abstracte que s el de la disciplina compartimenta-
da, les fronteres de la qual trenquen arbitrriament
la sistemtica (la relaci d'una part respecte al tot) i
la multidimensionalitat dels fenmens; condueix a
una abstracci matemtica que fa ella mateixa una
escissi amb el concret, privilegiant tot all que s
calculable i formalitzable.
Aix, l'economia, per exemple, que s una cincia so-
cial matemticament ms avanada, s la cincia so-
cialment i humanament ms retardada, ja que s'ha
abstret de les condicions socials, histriques, polti-
ques, psicolgiques, ecolgiques, inseparables de les
activitats econmiques. s per aix que els experts
en economia sn cada vegada ms incapaos d'inter-
pretar les causes i les conseqncies de les pertorba-
cions monetries i borsries, de preveure i de predir
el curs econmic, fins i tot a curt termini. De cop i
volta l'error econmic esdev una primera conseqn-
cia de la cincia econmica.
3.2 Reducci i disjunci
Fins a la meitat del segle XX, la majoria de les cinci-
es obeen al principi de reducci que cenyeix el conei-
xement del tot al coneixement de les seves parts, com
si l'organitzaci d'un tot no produs qualitat o pro-
pietats noves en relaci a les parts considerades a-
lladament.
El principi de reducci condueix naturalment a reduir
el complex al simple. De manera que aplica a les com-
plexitats vivents i humanes la lgica mecnica i de-
terminista de la mquina artificial. Aquest principi
tamb pot encegar i conduir a eliminar tot all que
no sigui quantificable i mesurable, eliminant aix el
que s hum de l'hum, s a dir les passions, emoci-
ons, dolors i felicitats. Aix mateix, quan el principi
de reducci obeeix estrictament al postulat determi-
nista, oculta l'aleatori, el que s nou, la invenci.
Com que la nostra educaci ens ha ensenyat a sepa-
rar, compartimentar, allar i no pas a lligar els conei-
xements, el conjunt d'aquests coneixements consti-
tueix un puzle inintelligible. Les interaccions, les re-
troaccions, els contextos, les complexitats que es tro-
ben en el no man's land entre les disciplines es fan
invisibles. Els grans problemes humans desapareixen
en benefici dels problemes tcnics particulars. La in-
capacitat d'organitzar el saber dispers i comparti-
mentat condueix a l'atrfia de la disposici mental
natural de contextualitzar i globalitzar.
La intelligncia parcellria, compartimentada,
mecanicista, disjuntiva, reduccionista, trenca el com-
plex del mn en fragments disjunts, fracciona els pro-
blemes, separa all que est lligat, unidimensionalitza
el multidimensional. s una intelligncia miop que
ben sovint acaba essent cega. La intelligncia parcel-
lria destrueix en el seu nucli les possibilitats de com-
prensi i de reflexi, redueix les oportunitats d'un
judici correctiu o d'una perspectiva a llarg termini.
A ms, com ms multidimensionals esdevenen els
problemes, ms incapacitat hi ha de pensar la seva
multidimensionalitat; com ms progressa la crisi, ms
progressa la incapacitat de pensar la crisi; com ms
planetaris esdevenen els problemes, es fan ms i ms
impensats. Incapa de veure el context i el complex
planetari, la intelligncia cega ens fa inconscients i
irresponsables.
3.3 La falsa racionalitat
Dan Simmons, a la seva tetralogia de cincia ficci
(Hyperion i els que el segueixen), suposa que un
tecnocentre, sorgit de l'emancipaci de les tcniques
i dominat per les IA (intelligncies artificials), s'es-
fora a controlar els propis humans. El problema dels
humans s que es beneficien de les tcniques, per no
s'hi subordinen.
Amb tot, estem en vies de subordinaci a les IA, pro-
fundament establertes en les mentalitats sota la for-
16
ma d'un pensament tecnocrtic; aquest pensament,
pertinent per a tot all que t a veure amb les mqui-
nes artificials, s incapa de comprendre el vivent i
l'hum, mbits en els quals exerceix pensant tenir
l'exclusivitat de la racionalitat.
De fet, la falsa racionalitat, s a dir, la racionalitza-
ci abstracta i unidimensional, triomfa damunt la
terra.4 A tot arreu, durant desenes d'anys, solucions
pretesament racionals aportades per experts conven-
uts de treballar per la ra i el progrs i de conside-
rar amb justesa els costums i les pors de les poblaci-
ons com a supersticions, han empobrit tot enriquint,
han destrut tot creant. Arreu del planeta
l'artigament i l'arrencada d'arbres a milers d'hect-
rees de bosc contribueixen al desequilibri hdric i a la
desertitzaci de les terres. Si no es regulen, les desfo-
restacions a cegues transformaran, per exemple, les
fonts tropicals del Nil en torrents que estaran secs
tres quartes parts de l'any, i exhauriran l'Amaznia.
Els grans monocultius han eliminat els petits poli-
cultius de subsistncia, agreujant la pobresa i provo-
cant l'xode rural i l'aglomeraci urbana. Com diu
Franois Garczynski, "aquesta agricultura crea de-
sert en el doble sentit del terme: erosi del sl i xode
rural". La pseudo-funcionalitat, que no pren en con-
sideraci les necessitats no quantificables i no identi-
ficables, ha multiplicat els suburbis de les noves ciu-
tats que rpidament s'han convertit en guetos d'avor-
riment, de brutcia, de degradacions, d'incria, de
despersonalitzaci, de delinqncia. Les obres mes-
tres ms monumentals d'aquesta racionalitat
tecnoburocrtica les va fer l'antiga URSS: s'hi va
desviar el curs dels rius per irrigar fins i tot a les
hores de ms calor hectrees sense arbres dedicades
al conreu del cot, i aix va provocar la salinitzaci
del sl degut a una pujada de la sal de capes inferi-
ors, la volatilitzaci de les aiges subterrnies, i l'as-
secament del mar d'Aral. Les degradacions van ser
ms greus a l'URSS que a l'Oest, pel fet que a l'URSS
les tecnoburocrcies no van haver de suportar la re-
acci dels ciutadans. Malauradament, desprs de l'es-
fondrament de l'imperi, els dirigents dels nous estats
han cridat experts liberals de l'Oest que ignoren de-
liberadament que una economia competitiva de mer-
cat necessita institucions, lleis i normes. I, incapaos
d'elaborar la indispensable estratgia complexa que,
com ja havia indicat Maurice Allais que era econo-
mista liberal implicava planificar la desplanificaci
i programar la desprogramaci, han provocat nous
desastres.
De tot aix en resulten catstrofes humanes amb vc-
times i conseqncies que ni es reconeixen ni es comp-
tabilitzen, com s el cas quan es tracta de vctimes
de catstrofes naturals.
El segle XX ha viscut sota el regne d'una pseudora-
cionalitat erigida en nica racionalitat, per que ha
atrofiat la comprensi, la reflexi i la visi a llarg
termini. La seva insuficincia per tractar els proble-
mes ms greus ha estat un dels problemes ms greus
per a la humanitat.
D'aqu ve la paradoxa: el segle XX ha produt pro-
gressos gegantescos en tots els mbits del coneixe-
ment cientfic, aix com en tots els mbits de la tcni-
ca. Alhora, ha produt una nova ceguesa respecte als
problemes globals, fonamentals i complexos, i aquesta
ceguesa ha pogut generar innombrables errors i il-
lusions entre els cientfics, tcnics i especialistes, per
comenar.
Captol 3
Ensenyar la condici humana
L'educaci del futur haur de ser un ensenyament
principal i universal referit a la condici humana. Som
a l'era planetria; una aventura comuna implica els
humans siguin on siguin. Els humans s'han de reco-
nixer en la seva humanitat comuna i a la vegada
reconixer la diversitat cultural inherent a tot all
que s hum.
Conixer l'hum s, en primer lloc, situar-lo en l'uni-
vers, no pas separar-lo de l'univers. Com ja hem vist
(Captol 1), tot coneixement per ser pertinent ha de
contextualitzar el seu objecte. "Qui som?" s inse-
parable de "on som?", "d'on venim?", "on anem?".
Plantejar-nos interrogants sobre la nostra condici
humana, s, doncs plantejar-nos interrogants, en pri-
mer lloc, sobre la nostra situaci en el mn. A finals
del segle XX, quantitat de coneixements permeten
aclarir amb una perspectiva totalment nova la situa-
ci de l'sser hum en l'univers. Els progressos con-
comitants en cosmologia, en cincies de la Terra, en
ecologia, en biologia, en prehistria, que van tenir
lloc entre els anys 60 i 70 van modificar les idees que
hom tenia sobre l'Univers, la Terra, la Vida i l'Home
mateix. Per aquestes aportacions encara estan dis-
juntes. L'hum es mant quarterat, fragmentat en
peces d'un puzle que ha perdut el model. Aqu es plan-
teja un problema epistemolgic: hi ha una impossi-
bilitat de concebre la unitat complexa de l'hum a
travs del pensament disjuntiu que concep la nostra
humanitat alladament, fora del cosmos que l'envol-
17
Per qu? Perqu s'han deixat de banda els principals
principis d'un coneixement pertinent. La
parcellitzaci i la compartimentaci dels sabers crea
incapacitat per copsar "all que est teixit junt".
No seria bo que el nou segle es pogus alliberar del
control de la racionalitat mutilada i mutilant i que la
ment humana pogus finalment controlar-la?
Es tracta de comprendre un pensament que separa i
que redueix a travs d'un pensament que distingeix i
que lliga. No es tracta d'abandonar el coneixement
de les parts pel coneixement de les totalitats, ni l'an-
lisi per la sntesi; cal conjugar. Els desenvolupaments
propis de la nostra era planetria ens confronten in-
eluctablement als reptes de la complexitat.
ta, de la matria fsica i de la ment de la qual estem
constituts; tampoc s possible a travs del pensa-
ment reductiu que redueix la unitat humana a un
substrat purament bioanatmic. Les mateixes cin-
cies humanes estan fragmentades i compartimenta-
des. D'aquesta manera, la complexitat humana es fa
invisible i l'home desapareix "com una petjada da-
munt la sorra". A ms, el nou saber, com que no est
lligat, no est ni assimilat ni integrat. Paradoxalment,
es produeix un agreujament de la ignorncia del tot,
mentre que hi ha una progressi pel que fa al conei-
xement de les parts.
D'aix se'n desprn la necessitat, per a l'educaci del
futur, d'una gran remembraci dels coneixements
provinents de les cincies naturals per tal de situar la
condici humana en el mn, dels provinents de les
cincies humanes per aclarir les multidimensiona-
litats i complexitats humanes, i la necessitat d'inte-
grar-hi l'aportaci inestimable de les humanitats, no
noms filosofia i histria, sin tamb literatura, poe-
sia, arts
1. ARRELAMENTDESARRELAMENT HUM
Hem de reconixer el nostre doble arrelament en el
cosmos fsic i en l'esfera dels ssers vius i, alhora, el
nostre desarrelament prpiament hum. Som alhora
dins i fora de la natura.
1.1. La condici csmica
Recentment hem abandonat la idea d'un Univers
ordenat, perfecte, etern, per un univers nascut dins
la radiaci, en esdevenir dispersiu, on participen de
manera a la vegada complementria, competitiva i
antagonista, ordre, desordre i organitzaci.
Som en un gegantesc cosmos en expansi, constitut
per milers de milions de galxies i per milions de mi-
lions d'estrelles, i hem sabut que la nostra terra era
una minscula baldufa que gira al voltant d'un astre
errant situat a la perifria d'una petita galxia su-
burbial. Les partcules dels nostres organismes hau-
rien aparegut ja des dels primers segons d'existncia
del nostre cosmos fa (potser?) quinze mil milions
d'anys els nostres toms de carboni es van formar en
un o ms sols anteriors al nostre; les nostres molcu-
les es van agrupar en els primers temps convulsius de
la Terra; aquestes macromolcules es van associar en
remolins, d'entre els quals un, cada vegada ms ric
pel que fa a la seva diversitat molecular, es va meta-
morfosar en una organitzaci de tipus nou respecte a
l'organitzaci estrictament qumica: una autoorga-
nitzaci viva.
Aquesta epopeia csmica de l'organitzaci sempre
subjecta a les forces de desorganitzaci i de disper-
si, tamb s l'epopeia del lligam, el qual, i noms
ell, va evitar que el cosmos es disperss o s'esvas tan
bon punt va nixer. Al si de l'aventura csmica, a la
punta del desenvolupament prodigis d'una branca
singular de l'autoorganitzaci viva, prosseguim
l'aventura a la nostra manera.
1.2 La condici fsica
Hi va haver una mica de substncia fsica que es va
organitzar termodinmicament a la Terra; el contacte
amb l'aigua marina, el xup-xup qumic, les descrre-
gues elctriques van donar-li Vida. La vida s solar:
tots els seus constituents van ser forjats dins d'un
astre solar i aplegats en un planeta escopit pel sol; la
vida s la transformaci d'una resplendor fotnica
sorgida dels flamejants remolins solars. Nosaltres, els
ssers vius, constitum un bri de la dispora csmi-
ca, algunes engrunes de l'existncia solar, una lluca-
da de l'existncia de la Terra.
1.3 La condici terrestre
Formem part del dest csmic, per hi som margi-
nals: la nostra Terra s el tercer satllit d'un sol des-
tronat de la seva posici central, convertit en astre
18
pigmeu, errant entre milers de milions d'estels en una
galxia perifrica d'un univers en expansi
El nostre planeta es va agregar fa cinc mil milions
d'anys, a partir probablement de detritus csmics
provinents de l'explosi d'un sol anterior, i fa quatre
mil milions d'anys l'organitzaci vivent va emergir
d'un remol macromolecular enmig de les tempestes
i les convulsions tellriques.
La Terra es va autoproduir i autoorganitzar en de-
pendncia del sol; es va constituir en complex biof-
sic a partir del moment en qu es va desenvolupar la
biosfera.
Som alhora ssers csmics i terrestres.
La vida va nixer en les convulsions tellriques, i la
seva aventura, almenys en dues ocasions, va crrer
perill d'extinci (final de l'era primria, i en el curs
de la secundria). La vida s'ha desenvolupat no no-
ms en espcies diverses sin tamb en ecosistemes
on les predacions i devoraments han constitut la
cadena trpica de doble cara, la de la vida i la de la
mort.
El nostre planeta deambula pel cosmos. Hem de treu-
re les conseqncies d'aquesta situaci marginal, pe-
rifrica, que ens s prpia. En tant que ssers vius
d'aquest planeta, depenem vitalment de la biosfera
terrestre; hem de reconixer la nostra, en gran mesu-
ra fsica i en gran mesura biolgica, identitat terres-
tre.
1.4 La humana condici
La importncia de l'hominitzaci s capital per a
l'educaci sobre la condici humana, ja que ens mos-
tra com animalitat i humanitat constitueixen juntes
la nostra humana condici. L'antropologia prehist-
rica ens mostra que l'hominitzaci s una aventura
de milions d'anys, alhora discontnua adveniment
de noves espcies: habilis, erectus, neanderthal,
sapiens, i desaparici de les precedents, naixement
del llenguatge i de la cultura i contnua, en el sentit
que se segueix un procs, de bipeditzaci, de
manualitzaci, de redreament del cos, de
cerebralitzaci5, de juvenitzaci (l'adult que conser-
va les caracterstiques no especialitzades de l'embri
i els carcters psicolgics de la joventut), de comple-
xaci social, procs en el curs del qual apareix el llen-
guatge prpiament hum alhora que es constitueix
la cultura, capital adquirit de sabers, de maneres de
fer (coneixements aplicats, habilitats), de creences,
mites, transmissibles de generaci en generaci
L'hominitzaci desemboca en un nou comenament.
L'homnid s'humanitza. Des d'aquest moment, el
concepte d'home t una doble entrada; una entrada
biofsica, una entrada psicosociocultural, i amb-
dues sn referncia de l'altra.
Hem sortit del cosmos, de la naturalesa, de la vida,
per per ra de la nostra humanitat mateixa, de la
nostra cultura, de la nostra ment, de la nostra cons-
cincia, hem esdevingut estrangers d'aquest cosmos
que encara ens s secretament ntim. El nostre pen-
sament, la nostra conscincia, que ens fan conixer
aquest mn fsic, tamb ens n'allunyen. El fet ma-
teix de considerar racionalment i cientficament l'uni-
vers ens en separa. Ens hem desenvolupat fora del
mn fsic i vivent. s en aquest "fora" que es produ-
eix el ple desplegament de la nostra humanitat.
Com un punt d'holograma, portem al si de la nostra
singularitat, no noms tota la humanitat, tota la vida,
sin tamb gaireb tot el cosmos, incls el seu miste-
ri que roman sens dubte al fons de la naturalesa hu-
mana. Per no som ssers que es puguin conixer i
comprendre nicament a travs de la cosmologia, de
la fsica, de la biologia, de la psicologia
2. LHUM DE LHUM
2.1 Unidualitat
L'hum s un sser a la vegada plenament biolgic i
plenament cultural que porta en ell aquesta
unidualitat original. s un supervivent i un
hipervivent: ha desenvolupat de manera inaudita les
potencialitats de la vida. Expressa de manera hiper-
trofiada les qualitats egocntriques i altruistes de l'in-
dividu, assoleix paradoxismes de vida en xtasis i em-
briagueses, bull d'ardors orgistics i orgsmics, i s
en aquesta vitalitat que l'homo sapiens tamb s
homo demens.
L'home s, doncs, un sser plenament biolgic, per
si no disposs plenament de la cultura seria un pri-
mat de baix rang. La cultura acumula all que es
conserva, que es transmet, que hom aprn, i compor-
ta normes i principis d'adquisici.
2.2 El cercle cervellmentcultura
L'home noms assumeix la plena humanitat a travs
de i en la cultura. No hi ha cultura sense cervell hum
(aparell biolgic dotat de competncia per actuar,
percebre, saber, aprendre) per no hi ha ment (mind,
19
esprit, mente), s a dir, capacitat de conscincia i
pensament sense cultura. La ment humana s una
emergncia que neix i s'afirma en la relaci cervell-
cultura. Un cop emergida, la ment interv en el fun-
cionament cerebral i retroactua sobre ell. Hi ha doncs
una trada en cercle entre cervellmentcultura, on
cada terme s necessari a cada un dels altres. La ment
s una emergncia del cervell que suscita la cultura,
la qual no existiria sense el cervell.
2.3 El cercle raafectepulsi
Parallelament, trobem una trada bioantropolgica
diferent de la de cervellmentcultura: prov de la
concepci del cervell trinic de Mac Lean. 6 El cervell
hum integra en ell: a) el paleocfal, hereu del cervell
rptil, font de l'agressivitat, del zel, de les pulsions
primries; b) el mesocfal, hereu del cervell dels an-
tics mamfers, on l'hipocamp sembla vincular el des-
envolupament de l'afectivitat amb el de la memria
a llarg termini; c) el crtex, el qual ja es troba molt
desenvolupat en els mamfers fins al punt que abraa
totes les estructures de l'encfal i forma els dos he-
misferis cerebrals, s'hipertrofia en els humans en un
neocrtex on resideixen les aptituds analtiques, l-
giques, estratgiques que la cultura permet actualit-
zar plenament. D'aquesta manera ens apareix una
altra faceta de la complexitat humana que integra
l'animalitat (mamfera i rptil) en la humanitat i la
humanitat en l'animalitat.7 Les relacions entre les tres
instncies no noms sn complementries sin tam-
b antagniques, que comporten els conflictes prou
coneguts entre la pulsi, el cor i la ra; correlativa-
ment, la relaci trinica no obeeix a una jerarquia
raafectivitatpulsi; hi ha una relaci inestable,
permutadora, rotativa entre aquestes tres instnci-
es. La racionalitat no disposa, per tant, del poder
suprem. s una instncia, concurrent i antagnica
amb les altres instncies d'una trada inseparable, i
s frgil: pot ser dominada, submergida, asservida
per l'afectivitat o la pulsi. La pulsi assassina pot
fer servir la meravellosa mquina lgica i utilitzar la
racionalitat tcnica per organitzar i justificar les se-
ves empreses.
2.4 El cercle individusocietatespcie
Finalment, hi ha una relaci tridica individuso-
cietatespcie. Els individus sn els productes del
procs reproductor de l'espcie humana, per aquest
procs ha de ser produt per dos individus. Les inte-
raccions entre individus produeixen la societat i
aquesta societat, que dna testimoni de l'emergn-
cia de la cultura, retroactua en els individus a travs
de la cultura.
No es pot absolutitzar l'individu i convertir-lo en la
finalitat suprema d'aquest cercle; aix tampoc no es
pot fer amb la societat o amb l'espcie. Des de la pers-
pectiva de l'antropologia, la societat viu per a l'indi-
vidu, el qual viu per a la societat; la societat i l'indi-
vidu viuen per a l'espcie, la qual viu per a l'individu
i la societat. Cada un d'aquests termes s alhora fi i
mitj: la cultura i la societat sn les que permeten la
realitzaci dels individus, i sn les interaccions entre
individus les que permeten la perpetuaci de la cul-
tura i l'autoorganitzaci de la societat. Amb tot,
podem considerar que la realitzaci i la lliure expres-
si dels individus-subjectes constitueixen el nostre
projecte tic i poltic, sense pensar, per, que consti-
tueixen la finalitat mateixa de la trada individuso-
cietatespcie. La complexitat humana no es podria
comprendre dissociada d'aquests elements que la
constitueixen: tot desenvolupament veritablement
hum significa desenvolupament conjunt de les au-
tonomies individuals, de les participacions comu-
nitries i del sentiment de pertinena a l'espcie hu-
mana.
3. UNITAS MULTIPLEX : LA UNITAT I LA DI-
VERSITAT HUMANA
L'educaci del futur haur de vetllar perqu la idea
d'unitat de l'espcie humana no esborri la de la seva
diversitat i perqu la idea de diversitat de l'espcie
humana no esborri la de la seva unitat. Hi ha una
unitat humana. Hi ha una diversitat humana. La
unitat no est noms en els trets psicolgics, cultu-
rals, socials de l'sser hum. Tamb hi ha una diver-
sitat prpiament biolgica al si de la unitat humana;
hi ha una unitat no noms cerebral, sin mental, ps-
quica, afectiva, intellectual; a ms, les cultures i les
societats ms diverses tenen principis generadors o
organitzatius comuns. La unitat humana s la que
porta en ella els principis de les seves mltiples di-
versitats. Comprendre l'hum s comprendre la seva
unitat en la diversitat, la seva diversitat en la unitat.
S'ha de concebre la unitat del mltiple i la multipli-
citat de l'u.
L'educaci haur d'illustrar aquest principi d'uni-
tat/diversitat en tots els mbits.
3.1. L'mbit individual
En l'mbit individual, hi ha unitat/diversitat gen-
tica. Tot hum porta en ell l'espcie humana i com-
porta genticament la seva prpia singularitat, ana-
tmica, psicolgica. Hi ha unitat/diversitat cerebral,
mental, psicolgica, afectiva, intellectual, subjecti-
va: tot sser hum porta en ell cerebralment, men-
talment, psicolgicament, afectivament, intel-
20
lectualment, subjectivament caracterstiques fona-
mentalment comunes i alhora t les seves prpies sin-
gularitats cerebrals, mentals, psicolgiques, afecti-
ves, intellectuals, subjectives
3.2 L'mbit social
En l'mbit de la societat, hi ha unitat/diversitat de
llenges (totes diverses a partir d'una estructura amb
una doble articulaci comuna, la qual cosa fa que es-
tiguem units pel llenguatge i separats per les llen-
ges), de les organitzacions socials i de les cultures.
3.3 Diversitat cultural i pluralitat d'individus
Es diu amb justesa La Cultura, es diu amb justesa
les cultures.
La cultura est constituda pel conjunt de sabers,
coneixements aplicats, regles, normes, prohibicions,
estratgies, creences, idees, valors, mites que hom
transmet de generaci en generaci, es reprodueix
en cada individu, controla l'existncia de la societat
i mant la complexitat psicolgica i social. No hi ha
societat humana, arcaica o moderna, que no tingui
cultura, per cada cultura s singular. Aix, en les
cultures sempre hi ha la cultura, per la cultura no-
ms existeix a travs de les cultures.
Les tcniques poden migrar d'una cultura a l'altra,
com va ser el cas de la roda, l'enganxall, la brixola,
la impremta. Tamb s el cas de determinades creen-
ces religioses i d'idees laiques que, nascudes en una
cultura singular, s'han universalitzat. Per cada cul-
tura t un capital especfic de creences, d'idees, va-
lors, mites i en particular aquells que vinculen una
comunitat singular amb els seus avantpassats, les
seves tradicions, els seus morts.
Els qui veuen la diversitat de cultures tendeixen a
minimitzar o a amagar la unitat humana, els qui ve-
uen la unitat humana tendeixen a considerar com a
secundria la diversitat de les cultures. En canvi s
adequat concebre una unitat que garanteixi i afavo-
reixi la diversitat, una diversitat que s'inscriu en una
unitat.
El doble fenomen de la unitat i de la diversitat de les
cultures s crucial. La cultura mant la identitat hu-
mana en all que t d'especfic; les cultures mante-
nen les identitats socials en all que tenen d'espec-
fic. Les cultures estan aparentment tancades en elles
mateixes per salvaguardar la seva identitat singular.
Per, de fet, tamb sn obertes: integren no sols sa-
bers i tcniques sin tamb idees, costums, aliments,
individus provinents d'altres bandes. Les assimilaci-
ons d'una cultura a una altra sn enriquidores. Hi ha
grans fites creadores produdes pel mestissatge cul-
tural, com el que ha donat lloc al flamenc, a les msi-
ques d'Amrica Llatina, al ra. En canvi, la desinte-
graci d'una cultura sota l'efecte destructor d'una
dominaci tecnicocivilitzadora s una prdua per a
tota la humanitat, ja que la diversitat de cultures s
un dels tresors ms preciosos de la humanitat.
L'sser hum mateix s alhora un i mltiple. Hem
dit que tot sser hum, talment com el punt d'un
holograma, porta el cosmos en ell. Hem de veure tam-
b que qualsevol sser, fins i tot el ms tancat en la
vida ms banal, constitueix en si mateix un cosmos.
Porta en ell els seus mltiples interiors, les seves per-
sonalitats virtuals, una infinitat de personatges qui-
mrics, una poliexistncia en el real i l'imaginari, el
son i la viglia, l'obedincia i la transgressi, l'osten-
sible i el secret, bellugors larvals dins les seves caver-
nes i afraus insondables. Cadasc cont en ell mateix
galxies de somnis i de fantasmes, impulsos insaci-
ats de desitjos i d'amors, abismes d'infelicitat, im-
mensitats d'indiferncia glaada, flames d'astre en-
cs, desbordaments d'odi, esgarriaments de debilesa
mental, rfegues de lucidesa, tempestes de demn-
cia
3.4. Sapiens demens
El segle XXI haur d'abandonar la visi unilateral que
defineix l'sser hum per la racionalitat (homo
sapiens), la tcnica (homo faber), les activitats utili-
tries (homo economicus), les necessitats obligatri-
es (homo prosaicus). L'sser hum s complex i por-
ta en ell de manera bipolaritzada els carcters anta-
gonistes:
Sapiens i demens (racional i delirant)
Faber i ludens (treballador i jugador)
Empiricus i imaginarius (empric i imaginari)
Economicus i consumans (econmic i dilapidador)
Prosaicus i poeticus (prosac i potic)
L'home de la racionalitat tamb s el de l'afectivitat,
el mite i el deliri (demens). L'home del treball tamb
s l'home del joc (ludens). L'home empric tamb s
l'home imaginari (imaginarius). L'home de l'econo-
mia tamb s el de la "consumaci" (consumans).
L'home prosaic tamb s l'home de la poesia, s a dir
del fervor, de la participaci, de l'amor, de l'xtasi.
L'amor s poesia. Un amor naixent inunda el mn de
poesia, un amor perdurable irriga de poesia la vida
quotidiana, el final d'un amor ens fa recaure en la
prosa.
Aix doncs, l'sser hum no noms viu de racionali-
21
tat i de tcnica; es consumeix, es dna, es consagra a
danses, trnsits, mites, mgies, ritus; creu en les vir-
tuts del sacrifici; sovint ha viscut per preparar la seva
altra vida ms enll de la mort. A tot arreu, l'activi-
tat tcnica, prctica, intellectual, dna testimoni de
la intelligncia empricoracional; a la vegada que a
tot arreu les festes, cerimnies, cultes amb les seves
possessions, exaltacions, malbarataments, "consu-
macions" donen testimoni de l'homo ludens, poeticus,
consumans, imaginarius, demens. Les activitats de
joc, de festa, de ritu no sn simples esbarjos per tor-
nar-se a ficar a la vida prctica o a la feina, les creen-
ces en els dus i en les idees no poden ser redudes a
illusions o supersticions: tenen arrels que arriben fins
a les profunditats antropolgiques; fan referncia a
l'sser hum i a la seva prpia naturalesa. Hi ha una
relaci manifesta o soterrada entre el psiquisme,
l'afectivitat, la mgia, el mite, la religi. Hi ha alho-
ra unitat i dualitat entre homo faber, homo ludens,
homo sapiens i homo demens. I, en l'sser hum, el
desenvolupament del coneixement racionalempric
tcnic mai no ha anullat el coneixement simblic,
mtic, mgic o potic.
3.5 Homo complexus
Som ssers infantils, neurtics, delirants, tot i essent
tamb racionals. Tot aix constitueix el teixit prpi-
ament hum.
L'sser hum s un sser raonable i desraonat, capa
de mesura i de des-mesura; subjecte d'una afectivi-
tat intensa i inestable, somriu, riu, plora, per tam-
b sap conixer objectivament; s un sser seris i
calculador, per tamb ansis, angoixat, gaudidor,
embriagat, exttic; s un sser de violncia i de ten-
dresa, d'amor i d'odi; s un sser envait per l'imagi-
nari i que pot reconixer el real, que sap la mort i
que no pot creure-hi, que incorpora el mite i la m-
gia, per tamb la cincia i la filosofia; s un sser
que est posset pels Dus i per les Idees per que
dubta dels Dus i critica les Idees; s'alimenta de co-
neixements verificats, per tamb d'illusions i de
quimeres. I quan s'esdev la ruptura dels controls
racionals, culturals, materials, quan hi ha confusi
entre l'objectiu i el subjectiu, entre el real i l'imagi-
nari, quan hi ha una hegemonia d'illusions, de des-
mesura desfrenada, aleshores l'homo demens domi-
na l'homo sapiens i subordina la intelligncia racio-
nal al servei dels seus monstres.
La bogeria tamb s un problema central de la per-
sona humana, i no solament un residu o una malal-
tia. El tema de la bogeria humana era evident per a
la filosofia de l'antiguitat, per a la saviesa oriental,
per als poetes de tots els continents, pels moralistes,
Erasme, Montaigne, Pascal, Rousseau. s un tema
que s'ha volatilitzat no sols enmig de l'eufria ideo-
lgica humanista que crida la persona humana a ser
el rei de l'univers sin tamb en les cincies humanes
i en la filosofia.
La demncia no ha portat l'espcie humana a l'ex-
tinci (noms les energies nuclears alliberades per la
ra cientfica i noms el desenvolupament de la raci-
onalitat tcnica a expenses de la biosfera podrien
portar a la seva desaparici). I no obstant aix, quant
de temps perdut, sembla ser, malgastat en ritus, cul-
tes, embriagueses, decoracions, danses i innombra-
bles illusions A despit de tot aix, el desenvolupa-
ment tcnic, i desprs cientfic, ha estat fulminant;
les civilitzacions han produt filosofia i cincia; la
Humanitat ha dominat la Terra.
Aix vol dir que els progressos de la complexitat s'han
fet alhora malgrat, amb i a causa de la bogeria hu-
mana.
La dialgica sapiensdemens ha estat creadora es-
sent alhora destructora; el pensament, la cincia, les
arts han estat irrigades per les forces profundes de
l'afectivitat, pels somnis, angoixes, desitjos, pors, es-
perances. En les creacions humanes sempre hi ha un
doble pilotatge sapiensdemens. Demens ha inhibit,
per tamb ha afavorit sapiens. Plat ja havia cons-
Captol 4
Ensenyar la identitat terrestre
Com haurien de pensar els seus problemes i els pro-
blemes del seu temps els ciutadans del nou millenni?
Cal que comprenguin a la vegada la condici huma-
na dins del mn i la condici del mn hum que, en el
curs de la histria moderna, s'ha convertit en el mn
de l'era planetria.
Des del segle XVI som a l'era planetria, i des de fi-
nals del segle XX hem entrat a l'estadi de la
mundialitzaci.
La mundialitzaci, estadi actual de l'era planetria,
significa en primer lloc, tal com va dir molt b el ge-
graf Jacques Lvy: "l'emergncia d'un objecte nou,
el mn en tant que tal". Per com ms compresos
estem pel mn, ms ens costa comprendre'l. A l'po-
ca de les telecomunicacions, de la informaci,
22
tatat que Dik, la llei svia, s filla d'Ubris, la des-
mesura.
Un furor cec esquerda les columnes d'un temple de
servitud, com la presa de la Bastilla i, a l'inrevs, el
culte de la Ra alimenta la guillotina.
La possibilitat del geni ve del fet que l'sser hum no
s totalment presoner del real, de la lgica (neocr-
tex), del codi gentic, de la cultura, de la societat. La
recerca, el descobriment, s'aventuren en el buit de la
incertesa i de la indecidibilitat. El geni sorgeix en la
bretxa de l'incontrolable, justament all on ronda la
bogeria. La creaci brolla en el lligam entre les pro-
funditats obscures psicoafectives i la flama viva de la
conscincia.
Tamb, l'educaci hauria de mostrar i illustrar el
Dest de mltiples cares de l'hum: el dest de l'esp-
cie humana, el dest individual, el dest social, el des-
t histric, tots els destins entrelligats i inseparables.
Aix, una de les vocacions essencials de l'educaci del
futur ser l'anlisi i l'estudi de la complexitat huma-
na. Aix desembocaria en la presa de coneixement,
per tant de conscincia, de la condici comuna a tots
els humans i de la molt rica i necessria diversitat
dels individus, dels pobles, de les cultures, desembo-
caria en el nostre arrelament com a ciutadans de la
Terra
d'Internet, ens trobem submergits en la complexitat
del mn i les innombrables informacions sobre el mn
ofeguen les nostres possibilitats d'intelligibilitat.
D'aqu en sorgeix l'esperana d'allar un problema
vital per excellncia, que subordinaria tots els al-
tres problemes vitals. Per aquest problema vital est
constitut pel conjunt de problemes vitals, s a dir,
la intersolidaritat complexa de problemes, antago-
nismes, crisis, processos incontrolats. El problema
planetari s un tot, que es nodreix d'ingredients ml-
tiples, conflictius, crsics; els engloba, els supera i els
nodreix de tornada.
All que agreuja la dificultat de conixer el nostre
Mn s el mode de pensament que ens ha atrofiat, en
comptes de desenvolupar-la, l'aptitud de contex-
tualitzar i de globalitzar, quan l'exigncia de l'era
planetria s pensar la seva globalitat, la relaci tot-
parts, la seva multidimensionalitat, la seva comple-
xitat. Aix ens torna a portar a la reforma del pen-
sament, que es demanava al Captol 2, necessria per
concebre el context, el global, el multidimensional,
el complex.
La complexitat (el cercle productiu/destructiu de les
accions mtues de les parts sobre el tot i del tot so-
bre les parts) s la que planteja problema. Ens cal,
des d'ara, concebre la insostenible complexitat del
mn en el sentit que cal considerar a la vegada la
unitat i la diversitat del procs planetari, les seves
complementarietats alhora que els seus antagonis-
mes. El planeta no s un sistema global sin un re-
mol en moviment, desprovet de centre organitza-
dor.
La complexitat demana un pensament policntric
capa d'apuntar a un universalisme, no pas abstrac-
te, sin conscient de la unitat/diversitat de la huma-
na condici; un pensament policntric nodrit de cul-
tures del mn. Educar per aquest pensament s la
finalitat de l'educaci, la qual, a l'era planetria, ha
de treballar per la identitat i la conscincia terrestre.
1. L'ERA PLANETRIA
Les cincies contempornies ens diuen que devem
estar a quinze mil milions d'anys desprs d'una ca-
tstrofe indicible a partir de la qual es va crear el
cosmos, potser cinc milions d'anys desprs que co-
mencs l'aventura de l'hominitzaci, que ens havia
de diferenciar dels altres antropoides, cent mil anys
desprs de l'emergncia de l'homo sapiens, deu mil
anys desprs del naixement de les civilitzacions his-
triques, i estem entrant en el principi del tercer mil-
lenni de l'era dita cristiana.
La histria humana va comenar per una dispora
planetria a travs de tots els continents, i va entrar,
a partir dels temps moderns, en l'era planetria de la
comunicaci entre els fragments de la dispora hu-
mana.
La dispora de la humanitat no ha produt escissi
gentica: pigmeus, negres, grocs, indis, blancs sn de
la mateixa espcie, tenen les mateixes caractersti-
ques fonamentals d'humanitat. En canvi ha produt
una extraordinria diversitat de llenges, de cultu-
res, de destins, una diversitat que s font d'innovaci-
ons i de creacions en tots els mbits. El tresor de la
humanitat est en la seva diversitat creadora, per
la font de la seva creativitat est en la seva unitat
generadora.
23
A finals del segle XV europeu, la Xina dels Ming i l'n-
dia mongol sn les civilitzacions ms importants del
Globus. L'islam, implantat a sia i a frica, s la
religi ms estesa de la Terra. L'Imperi otom, que
des de l'sia es desplega cap a l'Europa oriental, re-
dueix Bizanci i amenaa Viena, es converteix en una
gran potncia d'Europa. L'Imperi dels inques i l'Im-
peri asteca regnen a les Amriques i Cuzco, com
Tenochtitlan, superen en poblaci, monuments i es-
plendor a Madrid, Lisboa, Pars, Londres, capitals
dels joves i petits pasos de l'Oest europeu.
No obstant aix, a partir de 1492, sn aquests joves i
petits pasos els que es llancen a la conquesta del
Globus i, mitjanant l'aventura, la guerra, la mort,
impulsen l'era planetria que a partir d'aquell mo-
ment fa que es comuniquin els cinc continents per al
millor i per al pitjor. La dominaci de l'Occident eu-
ropeu sobre la resta del mn provoca catstrofes de
civilitzaci, a les Amriques sobretot, destruccions
culturals irremeiables, asserviments terribles. L'era
planetria s'obre i es desenvolupa enmig i a travs de
la violncia, la destrucci, l'esclavatge, l'explotaci
ferotge de les Amriques i d'frica. Els bacils i els
virus d'Eursia es llancen damunt de les Amriques
provocant hecatombes i sembrant el xarampi, l'her-
pes, la grip, la tuberculosi, mentre que des d'Amrica
el treponema de la sfilis passa de sexe en sexe fins a
Shangai. Els europeus implanten el blat de moro a
Europa, tamb la patata, la mongeta, el tomquet,
la mandioca, el moniato, el cacau, el tabac, provi-
nents d'Amrica. Porten a Amrica les ovelles, els
bovins, els cavalls, els cereals, la vinya, l'olivera, i les
plantes tropicals, arrs, nyam, caf, canya de sucre.
La planetaritzaci es desenvolupa amb l'aportaci a
tots els continents de la civilitzaci europea, de les
seves armes, de les seves tcniques, de les seves con-
cepcions, a totes les seves factories, a tots els seus
posts avanats i zones de penetraci. La indstria i
la tcnica es desenvolupen d'una manera encara des-
coneguda per cap civilitzaci. El creixement econ-
mic, el desenvolupament de les comunicacions, la in-
clusi dels continents subjugats al mercat mundial,
determinen formidables moviments de poblaci que
s'amplifiquen amb el creixement demogrfic8 gene-
ralitzat. A la segona meitat del segle XIX, 21 milions
d'europeus van travessar l'Atlntic en direcci a les
dues Amriques. Tamb es produeixen fluxos de po-
blaci a sia, on els xinesos s'installen com a comer-
ciants a Siam, a Java i a la pennsula malasia, s'em-
barquen cap a Califrnia, la Columbia Britnica,
Nova Galles del Sud, Polinsia, mentre que els indis
s'installen al Natal i a l'frica oriental.
La planetaritzaci engendra al segle XX dues guerres
mundials, dues crisis econmiques mundials, i des-
prs de 1989, la generalitzaci de l'economia liberal
a la qual s'anomena mundialitzaci. L'economia
mundial s, cada vegada ms, un tot interdependent:
cada una de les seves parts ha esdevingut depenent
del tot i, recprocament, el tot es ressent de les per-
torbacions i les contingncies que afecten les parts.
El planeta s'ha encongit. A Magallanes li van fer fal-
ta tres anys per fer la volta al mn per mar (1519-
22). A un intrpid viatger del segle XIX encara li cali-
en 80 dies per fer la volta al mn utilitzant carrete-
res, via frria i navegaci a vapor. A finals del segle
XX, el jet fa el cercle en 24 hores. Per principalment,
tot es fa present d'un punt a l'altre del planeta via
televisi, telfon, fax, Internet...
El mn s cada vegada ms un tot. Cada part del
mn forma cada vegada ms part del mn, i el mn,
en tant que tot, cada vegada s ms present a cada
una de les seves parts. Aix s comprovable no no-
ms a l'escala dels pasos sin tamb a l'escala dels
individus. De la mateixa manera que cada punt d'un
holograma cont la informaci del tot del qual forma
part, cada individu rep en ell o consumeix les infor-
macions i les substncies provinents de tot l'univers.
L'europeu d'avui, per exemple, es desperta cada mat
encenent la seva rdio japonesa i en rep els esdeveni-
ments del mn: erupcions volcniques, terratrmols,
cops d'estat, conferncies internacionals, tot aix
mentre es pren el seu t de Ceilan, ndia o Xina, o
potser un moka d'Etipia o un arbica d'Amrica
Llatina; es posa el jersei, la roba interior i la camisa
fets de cot d'Egipte o de l'ndia; la jaqueta i el
pantal sn de llana d'Austrlia, tractada a
Manchester i a Roubaix-Tourcoing, o b s'abriga amb
una caadora de cuir provinent de Xina i es posa uns
texans d'estil EUA. El seu rellotge s sus o japons.
Les seves ulleres sn de closca de tortuga equatoria-
na. A ple hivern pot trobar-se a taula maduixes i ci-
reres d'Argentina o de Xile, mongetes verdes fres-
ques de Senegal, alvocats o pinya d'frica, melons
de Guadalupe. A casa t ampolles de rom de
Martinica, vodka rus, tequila mexic, bourbon ame-
ric. Pot escoltar des de casa estant una simfonia ale-
manya dirigida per un director d'orquestra core, si
no s que assisteix davant la pantalla de vdeo a la
representaci de La Bohme, interpretada en el pa-
per de Mimi per la cantant negra Barbara Hendricks,
i en el paper de Rodolphe per l'espanyol Plcido
Domingo.
Mentre que Europa est en aquest circuit planetari
de confort, un molt gran nombre d'africans, asitics,
sud-americans estan en un circuit planetari de mis-
ria. Pateixen en la seva vida quotidiana els contra-
cops del mercat mundial que afecten els cursos del
cacau, del caf, del sucre, de les primeres matries
24
que produeixen els seus pasos. Han estat expulsats
dels seus pobles per processos mundialitzats origi-
nats a Occident, sobretot els progressos del
monocultiu industrial; de pagesos autosuficients
s'han convertit en suburbans a la recerca d'un sou; a
partir d'aquest moment, les seves necessitats es tra-
dueixen en termes monetaris. Aspiren a la vida de
benestar en la qual els fan somniar la publicitat i les
pellcules d'Occident. Fan servir vaixella d'alumini
o de plstic, beuen cervesa o Coca-cola. Dormen da-
munt de fulloles d'escuma de poliestir recuperades i
porten samarretes impreses a l'americana. Ballen al
so d'unes msiques sincrtiques on els ritmes de la
seva tradici s'incorporen a una orquestraci vingu-
da d'Amrica. Aix, pel millor i pel pitjor, cada hum,
ric o pobre, del Sud o del Nord, de l'Est o de l'Oest,
porta en ell sense saber-ho, el planeta sencer. La
mundialitzaci s alhora evident, subconscient, om-
nipresent.
La mundialitzaci s certament unificadora, per cal
afegir immediatament que tamb s conflictiva en la
seva essncia. La unificaci mundialitzadora es veu
acompanyada cada vegada ms pel seu negatiu que
suscita l'efecte contrari: la balcanitzaci. El mn s
cada cop ms un, per al mateix temps est cada ve-
gada ms dividit. Paradoxalment, la mateixa era pla-
netria ha perms afavorir la fragmentaci genera-
litzada en estats-naci: efectivament, la demanda
emancipadora de naci est estimulada per un movi-
ment de recuperaci de les arrels en la identitat an-
cestral, que es produeix com a reacci al corrent pla-
netari d'homogenetzaci civilitzadora, i aquesta de-
manda s'intensifica per ra de la crisi generalitzada
del futur.
Els antagonismes entre nacions, entre religions, en-
tre lacisme i religi, entre modernitat i tradici, en-
tre democrcia i dictadura, entre rics i pobres, entre
Orient i Occident, entre Nord i Sud s'alimenten m-
tuament, a la qual cosa s'hi barregen els interessos
estratgics i econmics antagnics de les grans po-
tncies i de les multinacionals consagrades a l'obten-
ci de beneficis. Tots aquests antagonismes sn els
que es troben en zones d'interferncies i de fractures
com la gran zona ssmica del Globus que va d'Arm-
nia/Azerbaitjan, creua l'Orient Mitj i arriba fins a
Sudan. Els antagonismes es crispen all on hi ha reli-
gions i tnies barrejades, fronteres arbitrries entre
estats, crispacions de rivalitats i coses negatives de
tot ordre, com a l'Orient Mitj.
Aix doncs, el segle XX alhora ha creat i fragmentat
un teixit planetari nic; els seus fragments s'han a-
llat, s'han envanit, s'han enfrontat. Els estats domi-
nen l'escena mundial com titans brutals i embriagats,
poderosos i impotents. Parallelament, el desplega-
ment tecnicoindustrial a travs del Globus tendeix a
suprimir moltes de les diversitats humanes, tniques,
culturals. El propi desenvolupament ha creat ms
problemes que no pas n'ha resolt, i porta a la profun-
da crisi de civilitzaci que afecta les societats prs-
peres d'Occident.
El desenvolupament, concebut solament des d'un
punt de vista tecnoeconmic, a la llarga, s insoste-
nible, incloent-hi el desenvolupament sostenible. Ens
cal una noci ms rica i complexa del desenvolupa-
ment que no sigui noms material sin tamb intel-
lectual, afectiva, moral...
El segle XX no ha deixat pas l'edat de ferro planet-
ria, s'hi ha enfonsat.
2. EL LLEGAT DEL SEGLE XX
El segle XX ha estat el de l'aliana de dues barbries:
la primera ve de la profunditat dels temps i aporta la
guerra, la massacre, la deportaci, el fanatisme. La
segona, gelada, annima, ve de l'interior d'una raci-
onalitzaci que noms coneix el clcul i ignora els
individus, les seves carns, els seus sentiments, les se-
ves nimes i que multiplica els poders de mort i d'as-
serviment tecnicoindustrials.
Per superar aquesta era brbara, en primer lloc s'ha
de reconixer la seva herncia. Aquesta herncia s
doble, alhora herncia de mort i herncia de naixe-
ment.
2.1 L'herncia de mort
El segle XX sembla que hagi donat la ra a la frmula
atro segons la qual l'evoluci humana s un incre-
ment de la potencialitat de mort. La mort introdu-
da pel segle XX no s noms la de les desenes de mili-
ons de morts de les dues guerres mundials i dels camps
d'extermini nazis i sovitics, tamb s la de les dues
noves potencialitats de mort.
2.1.1 Les armes nuclears
La primera s la possibilitat de mort global de tota
la humanitat a causa de l'arma nuclear. Aquesta
amenaa no s'ha dissipat amb l'arribada del tercer
millenni; al contrari, creix amb la disseminaci i la
miniaturitzaci de la bomba. La potencialitat
d'autoaniquilaci acompanya per sempre la marxa
de la humanitat.
25
2.1.2 Els nous perills
La segona s la possibilitat de mort ecolgica. Des
dels anys 70 hem descobert que les dejeccions, ema-
nacions, exhalacions del nostre desenvolupament
tecnicoindustrial urb degraden la nostra biosfera i
amenacen d'enverinar irremeiablement el medi vivent
del qual formem part: la dominaci desenfrenada de
la naturalesa per part de la tcnica condueix la hu-
manitat al sucidi.
Per altra banda, forces de mort que criem en curs
de liquidaci s'han rebellat: ens ha envat el virus de
la sida, el primer d'una srie de virus desconeguts
que van apareixent, mentre que els bacteris que cr-
iem eliminats tornen amb noves resistncies als anti-
bitics. Per tant, la mort s'ha reintrodut amb viru-
lncia als nostres cossos que criem aseptitzats.
Finalment la mort ha guanyat terreny a l'interior de
les nostres nimes. Les potencialitats d'autodestruc-
ci latents en cada un de nosaltres, s'han activat par-
ticularment, amb l'ajuda de drogues dures com l'he-
rona, arreu on es multipliquen i creixen les solituds i
les angoixes.
Aix s que l'amenaa plana damunt nostre amb l'ar-
ma termonuclear, ens envolta amb la degradaci de
la biosfera, s present potencialment en cada una de
les nostres abraades; s'amaga en les nostres nimes
amb la possibilitat del recurs mortfer a les drogues.
2.2 Mort de la modernitat
La civilitzaci neix a Occident, deixant anar les amar-
res que la lligaven amb el passat, creient encaminar-
se cap a un futur de progrs infinit. Aquest futur l'ha-
vien bastit els progressos conjunts de la cincia, de la
ra, de la histria, de l'economia, de la democrcia.
Per amb Hiroshima vam aprendre que la cincia era
ambivalent; vam veure retrocedir la ra i tamb com
el deliri estalini es posava la mscara de la ra his-
trica; vam veure que no hi havia lleis de la Histria
que guiessin irresistiblement cap a un esdevenidor
radiant; vam veure que el triomf de la democrcia no
estava garantit enlloc; vam veure que el desenvolu-
pament industrial podia comportar aniquilacions
culturals i contaminacions mortferes; vam veure que
la civilitzaci del benestar podia produir al mateix
temps malestar. Si la modernitat es defineix com la
fe incondicional en el progrs, en la tcnica, en la ci-
ncia, en el desenvolupament econmic, aleshores
aquesta modernitat s morta.
2.3 L'esperana
Si s veritat que el gnere hum, amb la seva dialgi-
ca cervellment no tancada, posseeix recursos crea-
dors no esgotats, aleshores per al tercer millenni
podem albirar la possibilitat d'una nova creaci de
la qual el segle XX n'hauria aportat els grmens i els
embrions: la creaci d'una ciutadania terrestre. I
l'educaci, que s alhora transmissi de l'antic i ober-
tura de la ment per acollir el nou, es troba al cor
d'aquesta nova missi.
2.3.1 L'aportaci dels contracorrents
El segle XX ha deixat en herncia, cap al tard, contra-
corrents regeneradors. Sovint en la histria, es po-
den desenvolupar contracorrents suscitats en reac-
ci als corrents dominants i poden capgirar el curs
dels esdeveniments. Cal apuntar:
el contracorrent ecolgic que l'aven de les degra-
dacions i l'adveniment de catstrofes tcniques/in-
dustrials no faran sin fer crixer;
el contracorrent qualitatiu, com a reacci a la inva-
si del quantitatiu i de la uniformitzaci generalitza-
da, defensa la qualitat en tots els mbits, comenant
per la qualitat de vida;
el contracorrent de resistncia a la vida prosaica
purament utilitria, que es manifesta en la busca
d'una vida potica, consagrada a l'amor, el
meravellament, la passi, la festa;
el contracorrent de resistncia al principi del con-
sum estandarditzat que es manifesta de dues mane-
res diferents: la primera, a travs de la recerca d'una
intensitat viscuda ("consumaci"); la segona, a tra-
vs de la busca de frugalitat i de temprana;
el contracorrent, encara tmid d'emancipaci res-
pecte a la tirania omnipresent del diner, que es mira
de contrarestar amb relacions humanes i solidries
que facin retrocedir el regne del lucre;
el contracorrent, tamb tmid, que com a reacci
als desencadenaments de violncia, alimenta tiques
de pacificaci de les nimes i de les ments.
Hom tamb pot pensar que totes les aspiracions que
van alimentar les grans esperances revolucionries
del segle XX, que van ser enganyades, podran reni-
xer sota la forma d'una nova recerca de solidaritat i
de responsabilitat.
Hom podria esperar igualment que les necessitats de
26
retrobar les prpies arrels, que avui dia animen els
fragments dispersos de la humanitat i que provoquen
la voluntat d'assumir les identitats tiques o nacio-
nals, puguin aprofundir-se i ampliar-se, sense negar-
se a elles mateixes, cap a un anar a les arrels d'una
identitat humana de ciutadans de la Terra-Ptria.
Hom pot tenir esperana en una poltica al servei de
l'sser hum, inseparable d'una poltica de la civilit-
zaci, que obriria la via per civilitzar la Terra com a
casa i jard comuns de la humanitat.
Tots aquests corrents estan encaminats a intensifi-
car-se i ampliar-se en el curs del segle XXI i a constituir
mltiples inicis de transformaci, per la veritable
transformaci noms arribar quan aquests corrents
es transformin mtuament els uns als altres, la qual
cosa abocaria a una transformaci global, la qual
retroactuaria en les transformacions de cada un d'ells.
2.3.2 En el joc contradictori de les possibilitats
Una de les condicions fonamentals d'una evoluci
positiva seria que les forces emancipadores inherents
a la cincia i a la tcnica poguessin superar-ne les
forces de mort i d'asserviment. Els desenvolupaments
de la tecnocincia sn ambivalents. Han encongit la
Terra, permeten que tots els punts del Globus esti-
guin en comunicaci immediata, proporcionen els
mitjans d'alimentar tot el planeta i de garantir a tots
els seus habitants un mnim de benestar, per han
creat les pitjors condicions de mort i de destrucci.
Els humans asserveixen les mquines que asservei-
xen l'energia, per alhora ells estan asservits per elles.
La saga de cincia ficci Hyperion, de Dan Simmons
suposa que d'aqu un millenni les intelligncies ar-
tificials (IA) hauran ensinistrat els humans, sense que
els humans en siguin conscients, i prepararien la seva
eliminaci. La novella ressegueix peripcies sorpre-
nents al final de les quals una hbrida d'humana i d'IA,
portadora de l'nima del poeta Keats, anuncia una
nova saviesa. Aquest s el problema crucial que es
planteja a partir del segle XX: serem sotmesos per la
tecnosfera o sabrem viure-hi en simbiosi.
Les possibilitats que ofereix el desenvolupament de
les biotecnologies tamb sn prodigioses pel millor i
pel pitjor. La gentica i la manipulaci molecular del
cervell hum permetran normalitzacions i estandar-
ditzacions en l'espcie humana fins ara mai aconse-
guides pels adoctrinaments i les propagandes. Per-
metran, per, l'eliminaci de tares discapacitadores,
una medicina predictiva, el control per part de la
ment del seu propi cervell.
L'amplitud i l'acceleraci actuals de les transforma-
cions sembla presagiar una mutaci encara ms con-
siderable que la que al Neoltic va fer passar les peti-
tes societats arcaiques de caadors-recolectors sense
estat, sense agricultura ni ciutat, a les societats his-
triques que des de fa vuit millennis es despleguen
pel planeta.
Tamb podem comptar amb les inesgotables fonts
de l'amor hum. s veritat que el segle XX ha sofert
terriblement de les carncies d'amor, de les indife-
rncies, de les dureses i de les crueltats. Per tamb
ha produt un excs d'amor consagrat als mites men-
tiders, a les illusions, a les falses divinitats, o petrifi-
cat en petits fetitxismes com la collecci de segells
de correus.
Tamb podem tenir esperana en les possibilitats
cerebrals de l'sser hum que encara estan en una
gran part inexplotades; la ment humana podria des-
envolupar aptituds encara desconegudes pel que fa a
la intelligncia, la comprensi, la creativitat. Com
que les possibilitats socials estan en relaci amb les
possibilitats cerebrals, ning no pot assegurar que
haguem esgotat les seves possibilitats de millora i de
transformaci i que haguem arribat al final de la His-
tria. Podem tenir esperana en un progrs pel que
fa a les relacions entre els humans, individus, grups,
tnies, nacions.
La possibilitat antropolgica, sociolgica, cultural,
espiritual de progrs restaura el principi d'esperan-
a, per sense certesa "cientfica", ni promesa "his-
trica". s una possibilitat incerta que depn molt
de les preses de conscincia, de les voluntats, de la
valentia, de la sort... Les preses de conscincia tam-
b han esdevingut urgents i primordials.
All que porta el pitjor perill tamb porta les millors
esperances: s la ment humana mateixa, i s per aix
que la reforma del pensament ha esdevingut vital.
3. LA IDENTITAT I LA CONSCINCIA TER-
RESTRE
La uni planetria s l'exigncia racional mnima d'un
mn encongit i interdependent. Aquesta uni neces-
sita una conscincia i un sentiment de pertinena
mtua que ens lligui a la nostra Terra considerada
com a primera i ltima Ptria.
Si la noci de ptria comporta una identitat comu-
na, una relaci d'afiliaci afectiva amb una substn-
cia alhora maternal i paternal (inclosa en el terme
femen-mascul de ptria), en definitiva, una comu-
nitat de dest, aleshores es pot avanar la noci de
Terra-Ptria.
Com hem indicat al Captol 3, tots tenim una identi-
tat gentica, cerebral, afectiva, comuna que travessa
les nostres diversitats individuals, culturals, socials.
Som fills del desenvolupament de la vida de la qual la
Terra ha estat matricial i nodridora. Finalment, tots
els humans, des del segle XX, viuen els mateixos pro-
blemes fonamentals de vida i de mort i estan lligats a
la mateixa comunitat de dest planetria.
Tamb hem d'aprendre a "ser-hi" al planeta. Apren-
dre a ser-hi vol dir: aprendre a viure, a compartir, a
comunicar, a estar en comuni, aix s el que hom
aprenia en i a travs de les cultures singulars exclusi-
vament. Des d'ara ens cal aprendre a ser, viure, com-
partir, comunicar, estar en comuni tamb en tant
que humans del planeta Terra. Ja no ser noms d'una
cultura, sin tamb ser terrestres. Ens hem de con-
sagrar no pas a dominar, sin a habilitar, millorar,
comprendre. Hem d'inscriure en nosaltres mateixos:
La conscincia antropolgica, que reconeix la nos-
tra unitat en la nostra diversitat.
La conscincia ecolgica, s a dir, la conscincia de
viure amb tots els ssers mortals, en una mateixa
esfera viva (biosfera); reconixer el nostre lligam con-
substancial amb la biosfera ens porta a abandonar el
somni de Prometeu de dominar l'univers per alimen-
tar l'aspiraci a la convivncia sobre la terra.
La conscincia cvica terrestre, s a dir responsabi-
litat i solidaritat envers els fills de la Terra.
La conscincia espiritual de l'humana condici que
prov de l'exercici complex del pensament i que ens
permet a la vegada criticar-nos mtuament,
autocriticar-nos i comprendre'ns mtuament.
Hem d'ensenyar, no pas a oposar l'universal a les
ptries, sin a lligar concntricament les nostres p-
tries, familiars, regionals, nacionals, europees, i a in-
tegrar-les en l'univers concret de la ptria terrestre.
No hem d'oposar ms un futur radiant a un passat
de servituds i de supersticions. Totes les cultures te-
nen les seves virtuts, les seves experincies, les seves
savieses, a la vegada que tamb tenen les seves
carncies i les seves ignorncies. s anant a buscar
les arrels en el seu passat que un grup hum troba
l'energia per fer front al seu present i preparar el seu
futur. La busca d'un futur millor ha de ser comple-
mentari i ja no ha de ser ms antagnic amb el retorn
a les arrels del passat. Tot sser hum, tota collec-
tivitat ha d'irrigar la seva vida amb una circulaci
constant entre el seu passat on busca la seva identi-
tat tot lligant-se amb els seus ascendents, el seu pre-
sent on afirma les seves necessitats i un futur en el
qual projecta les seves aspiracions i els seus esforos.
27
En aquest sentit, els estats poden tenir un paper de-
cisiu, per amb la condici que acceptin, pel seu pro-
pi inters, abandonar la seva sobirania absoluta so-
bre tots els grans problemes d'utilitat comuna i so-
bretot els problemes de vida o mort que ultrapassen
la seva competncia allada. Sigui com sigui, l'era de
la fecunditat dels estats-naci dotats d'un poder ab-
solut ha passat, la qual cosa significa que cal no pas
desintegrar-los, sin respectar-los integrant-los en
conjunts i fent-los respectar el conjunt del qual for-
men part.
El mn confederat ha de ser policntric i acntric
polticament i tamb culturalment. L'Occident que
es provincialitza sent dintre seu una necessitat d'Ori-
ent, mentre que l'Orient tendeix a continuar sent ell
mateix tot occidentalitzant-se. El Nord ha desenvo-
lupat el clcul i la tcnica, per ha perdut la qualitat
de la vida, mentre que el Sud, tcnicament en retard,
encara cultiva les qualitats de la vida. Hi ha d'haver
una dialgica que d'ara endavant complementaritzi
Orient i Occident, Nord i Sud.
El lligam ha de substituir la disjunci i apellar a la
"simbiosofia", la saviesa de viure junts.
La unitat, el mestissatge i la diversitat s'han de des-
envolupar contra l'homogenetzaci i el tancament.
El mestissatge no s sols una creaci de noves diver-
sitats a partir del trobament; en el procs planetari,
esdev producte i productor de lligam i d'unitat. El
mestissatge introdueix la complexitat al cor de la
Captol 5
Afrontar les incercituds
Encara no hem incorporat en nosaltres el missatge
d'Eurpides: esperar l'inesperat. El final del segle XX
ha estat propici, no obstant, perqu comprengus-
sim la incertitud irremeiable de la histria humana.
Als segles passats sempre es va creure en un futur, ja
fos repetitiu o progressiu. El segle XX ha descobert la
prdua del futur, s a dir la seva impredictibilitat.
Aquesta presa de conscincia ha d'anar acompanya-
da d'una altra que s retroactiva i correlativa: la his-
tria humana ha estat, i encara s, una aventura des-
coneguda. Una gran conquesta de la intelligncia
seria poder-se, finalment, desfer de la illusi de pre-
dir el dest hum. L'esdevenidor es mant obert i
28
identitat mestissa (cultural o racial). Certament, en
l'era planetria, cadasc pot i ha de cultivar la seva
poliidentitat, que permet integrar-hi la identitat fa-
miliar, la identitat regional, la identitat tica, la iden-
titat nacional, la identitat religiosa o filosfica, la
identitat continental i la identitat terrestre. El mes-
ts, per, pot trobar en les arrels de la seva
poliidentitat una bipolaritat familiar, una bipolaritat
tnica, nacional, o continental que li permeti
constituir en ell una identitat complexa plenament
humana.
S'imposa el doble imperatiu antropolgic de salvar
la unitat humana i salvar la diversitat humana. Des-
envolupar les nostres identitats a la vegada concn-
triques i plurals: la de la nostra tnia, la de la nostra
ptria, la de la nostra comunitat de civilitzaci, fi-
nalment, la de ciutadans terrestres.
Estem compromesos, a escala de la humanitat pla-
netria, en l'obra essencial de la vida que s resistir a
la mort. Civilitzar i solidaritzar la Terra, Transfor-
mar l'espcie humana en veritable humanitat, es con-
verteix en l'objectiu fonamental i global de tota edu-
caci que, a ms d'aspirar al progrs, aspiri a la su-
pervivncia de la humanitat. La conscincia de la
nostra humanitat en aquesta era planetria ens hau-
ria de portar a una solidaritat i a una commiseraci
recproca de cadasc envers cadasc, de tots envers
tots. L'educaci del futur haur d'ensenyar una ti-
ca de la comprensi planetria.9
impredictible. s veritat que en el curs de la histria
hi ha determinacions econmiques, sociolgiques i
d'altres, per aquestes determinacions estan en rela-
ci inestable i incerta amb accidents i contingncies
innombrables que fan que el seu curs es bifurqui o
canvi de sentit.
Les civilitzacions tradicionals vivien en la certesa d'un
temps cclic del qual se n'havia de garantir el bon
funcionament mitjanant sacrificis, de vegades sa-
crificis humans. La civilitzaci moderna ha viscut en
la certitud del progrs histric. La presa de conscin-
cia de la incertesa actual es produeix a partir de l'es-
fondrament del mite del progrs. Certament s pos-
sible un progrs, per s incert. A aix, s'hi afegei-
xen totes les incerteses degudes a la velocitat i a l'ac-
celeraci dels processos complexos i aleatoris de la
nostra era planetria que ni la ment humana, ni un
superordinador, ni cap dimoni de Laplace sabrien
abraar.
1. LA INCERTITUD HISTRICA
Qui pensava a la primavera de 1914 que un atemptat
coms a Sarajevo desencadenaria una guerra mundi-
al que duraria quatre anys i que faria milions de vc-
times?
Qui pensava el 1916 que l'exrcit rus es descompon-
dria i que un petit partit marxista, marginal, provo-
caria, contrriament a la seva prpia doctrina, una
revoluci comunista l'octubre de 1917?
Qui pensava el 1918 que el tractat de pau signat por-
tava a dins els grmens d'una segona guerra mundial
que esclataria el 1939?
Qui pensava el 1927, en plena prosperitat, que una
catstrofe econmica, que comenaria el 1929 a Wall
Street, s'escamparia pel planeta?
Qui pensava el 1930 que Hitler arribaria legalment
al poder el 1933?
Qui pensava l'any 1940-41, a part d'alguns irrealistes,
que la formidable dominaci nazi sobre Europa, i els
imponents progressos de la Wehrmacht a l'URSS, que
arribarien fins a les portes de Leningrad i de Moscou,
serien seguits el 1942 per un capgirament total de la
situaci?
Qui pensava el 1943, en plena aliana entre sovitics
i occidentals, que la guerra freda irrompria entre
aquests mateixos aliats tres anys ms tard?
Qui pensava l'any 1980, al marge d'alguns illuminats,
que l'imperi sovitic es trencaria en bocins el 1989?
Qui imaginava l'any 1989 la guerra del Golf i la guer-
ra que descompondria Iugoslvia?
Qui, el gener de 1999, havia imaginat els bombarde-
jos aeris a Srbia del mar de 1999, i qui, en el mo-
ment que s'escriuen aquestes lnies, pot mesurar-ne
les conseqncies?
Ning pot respondre a aquests interrogants en el
moment en qu s'escriuen aquestes lnies, interrogants
que potser encara es quedaran sense resposta al se-
gle XXI. Com deia Patocka: "Des d'ara l'esdevenidor
29
s'ha problematitzat per sempre ms". El futur s'ano-
mena incertesa.
2. LA HISTRIA CREADORA I DESTRUCTORA
L'aparici del que s nou no es pot predir, si no fos
aix no seria nou. L'aparici d'una creaci no es pot
conixer d'antuvi, sin no hi hauria creaci.
En la histria s'avana, no pas frontalment com un
riu, sin per desviacions que vnen d'innovacions o
de creacions internes, o b d'esdeveniments o acci-
dents externs. La transformaci interna comena a
partir de creacions, en primer lloc, locals i gaireb
microscpiques, que es produeixen en un medi
inicialment restringit a alguns individus i que apa-
reixen com desviacions respecte de la normalitat. Si
la desviaci no se sufoca, aleshores, en condicions
favorables sovint originades per crisis pot paralit-
zar la regulaci que la refrenava o la reprimia, i se-
guidament proliferar epidmicament, desenvolupar-
se i propagar-se, i convertir-se en una tendncia cada
vegada ms potent que generi la nova normalitat.
Aquest va ser el procs de totes les invencions tcni-
ques, des de l'enganxall, la brixola, la impremta, la
mquina de vapor, el cinema, fins a l'ordinador;
aquest va ser el procs del capitalisme a les ciutats-
estats del Renaixement; aquest va ser el procs de
totes les grans religions universals, nascudes d'una
predicaci singular amb Siddharta, Moiss, Jess,
Mahoma, Luther; aquest va ser el procs de totes les
grans ideologies universals, nascudes en algunes
ments marginals.
Els despotismes i totalitarismes saben que els indivi-
dus portadors de diferncia constitueixen una desvi-
aci potencial; eliminen i liquiden els micronuclis de
la desviaci. Tot i aix, els despotismes acaben afe-
blint-se, i la desviaci sorgeix, sovint fins i tot a la
cpula de l'estat, inesperadament, en la ment d'un
nou sobir o d'un nou secretari general.
Tota evoluci s fruit d'una desviaci reeixida que
tot desenvolupant-se transforma el sistema que l'ha
vist nixer: desorganitza el sistema tot reorganitzant-
lo. Les grans transformacions sn morfognesis, cre-
adores de formes noves que poden constituir verita-
bles metamorfosis. De tota manera, no hi ha evolu-
ci que no sigui desorganitzadora/reorganitzadora
en el seu procs de transformaci o de metamorfosi.
No hi ha noms innovacions i creacions. Tamb hi ha
destruccions. Aquestes destruccions poden venir de
desenvolupaments nous: el desenvolupament de la
tcnica, de la indstria i del capitalisme van com-
portar la destrucci de les civilitzacions tradicionals.
Les destruccions massives i brutals arriben de l'exte-
rior per la conquesta i l'exterminaci que liquiden
els imperis i les ciutats de l'Antiguitat. Al segle XVI,
la conquesta espanyola s una catstrofe total per
als imperis i civilitzacions dels inques i dels asteques.
El segle XX va veure l'esfondrament de l'Imperi oto-
m, de l'Imperi austrohongars i la implosi de l'Im-
peri sovitic. A ms, bagatges importants s'han per-
dut per sempre arrel de cataclismes histrics. Tants
coneixements, tantes obres del pensament, tantes
obres mestres literries, plasmats en llibres, s'han
destrut amb la destrucci d'aquests llibres. Hi ha
una integraci molt feble de l'experincia humana
adquirida i una deperdici molt forta d'aquesta ex-
perincia, dissipada en gran mesura en cada genera-
ci. De fet hi ha una deperdici enorme del bagatge
en la histria. Finalment, moltes idees saludables no
han estat integrades, ans al contrari, rebutjades per
normes, tabs, prohibicions.
La histria tant ens mostra sorprenents creacions,
com a l'Atenes del segle cinqu abans de la nostra
era, on van aparixer al mateix temps la democrcia
i la filosofia, com terribles destruccions no sols de
societats sin de civilitzacions senceres.
La histria, per tant, no constitueix una evoluci li-
neal. Coneix turbulncies, bifurcacions, derives, fa-
ses immbils, estasis, perodes de latncia seguits de
virulncies com s el cas del cristianisme, que es va
incubar durant dos segles abans de submergir l'Im-
peri rom; processos epidmics extremadament r-
pids com la difusi de l'islam. La histria s un tor-
rent d'esdevenirs que xoquen, amb contingncies,
amb incerteses, que comporten evolucions, involuci-
ons, progressions, regressions i trencaments. I quan
s'ha implantat una histria planetria, ha compor-
tat, com hem vist al segle XX, dues guerres mundials
i erupcions totalitries. La histria s un complex
d'ordre, de desordre i d'organitzaci. Obeeix alhora
a determinismes i a atzars en els quals neixen cons-
tantment el "soroll" i el "furor". Sempre t dues ca-
res contrries: civilitzaci i barbrie, creaci i des-
trucci, gnesis i morts
3. UN MN INCERT
L'aventura incerta de la humanitat no fa sin pros-
seguir en la seva esfera l'aventura incerta del cosmos,
nascut d'un accident impensable per a nosaltres i
perpetuat en un esdevenir de creacions i de destruc-
cions.
Al final del segle XX hem aprs que hem de substituir
la visi d'un univers que obeeix a un ordre impeca-
ble, per una visi on aquest univers s el joc i el mo-
30
tiu d'una dialgica (relaci alhora antagnica, com-
petitiva i complementria) entre l'ordre, el desordre
i l'organitzaci.
La Terra, que originriament va ser probablement
un conjunt de detritus csmics sorgits d'una explo-
si solar, es va autoorganitzar ella mateixa en una
dialgica entre ordredesordreorganitzaci, supor-
tant a ms d'erupcions i terratrmols, el xoc violent
d'aerlits, un dels quals potser va provocar el des-
preniment de la lluna.10
4. AFRONTAR LES INCERTITUDS
Comena a emergir una conscincia nova: la persona
humana, confrontada per totes bandes a les incerti-
tuds, s portada cap a una nova aventura. Cal apren-
dre a afrontar la incertesa, ja que vivim en una poca
canviant on els valors sn ambivalents, on tot est
lligat. s per aix que l'educaci del futur ha de tor-
nar a les incerteses vinculades al coneixement (cf.
Captol 2), ja que hi ha:
Un principi d'incertesa cerebromental, que es des-
prn del procs de traducci/reconstrucci prpia de
tot coneixement;
Un principi d'incertesa lgica. Com deia Pascal tan
clarament: "ni la contradicci s marca de falsedat,
ni la no contradicci s marca de veritat";
Un principi d'incertesa racional, ja que la raciona-
litat si no mant la seva vigilncia autocrtica, des-
emboca en la racionalitzaci;
Un principi d'incertesa psicolgica: hi ha una im-
possibilitat de ser totalment conscient d'all que pas-
sa en la maquinria de la nostra ment, la qual sem-
pre conserva alguna cosa de fonamentalment incons-
cient. s difcil, per tant, fer una autoanlisi crtica
ats que la sinceritat no s garantia de certitud, i s'ha
de comptar amb els lmits de tot autoconeixement.
Tants problemes dramticament lligats fan pensar
que el mn no noms est en crisi, est en aquell es-
tat violent en el qual s'enfronten les forces de la mort
i les forces de la vida que podrem anomenar agonia.
Tot i ser solidaris, els humans sn enemics els uns
dels altres, i el desplegament d'odis de raa, religi,
ideologia, comporta sempre guerres, massacres, tor-
tures, odis, menyspreus. Els processos sn destruc-
tors d'un mn antic, aqu multimillennari, all mul-
tisecular. La humanitat no acaba d'engendrar Hu-
manitat. Encara no sabem si es tracta de l'agonia
d'un mn vell, que anuncia un nou naixement, o d'una
agonia mortal. Comena a emergir una conscincia
nova: la humanitat est embarcada en una aventura
desconeguda.
4.1. La incertesa del real
La realitat no t una lectura evident. Les idees i teo-
ries no reflecteixen, sin que tradueixen la realitat,
una traducci que pot ser errnia. La nostra realitat
no s altra cosa que la idea de la nostra realitat.
Tamb s important no ser realista en el sentit trivi-
al (adaptar-se a l'immediat) ni irrealista en el sentit
trivial (sostreure's a les imposicions de la realitat),
s important ser realista en el sentit complex: com-
prendre la incertesa del real, saber que encara queda
possible invisible dins del real.
Aix ens mostra que s'ha de saber interpretar la rea-
litat abans de reconixer on s el realisme.
Una vegada ms arribem a incertituds sobre la reali-
tat que marquen d'incertesa els realismes i revelen,
de vegades, que aparents irrealismes eren realistes.
4.2 La incertesa del coneixement
El coneixement s, doncs veritablement, una aven-
tura incerta que comporta en ella mateixa, i perma-
nentment, el risc d'illusi i d'error.
I s que s en les certeses doctrinries, dogmtiques i
intolerants on es troben les pitjors illusions; en can-
vi, la conscincia del carcter incert de l'acte cognos-
citiu constitueix una oportunitat d'arribar a un co-
neixement pertinent, el qual necessita anlisis, veri-
ficacions i convergncia d'indicis; aix, en els mots
encreuats, hom troba el mot buscat a la vegada en
l'adequaci amb la seva definici i en la seva congru-
ncia amb els altres mots que inclouen lletres comu-
nes; desprs, la concordana general que s'estableix
entre tots els mots constitueix una verificaci de con-
junt que confirma la legitimitat dels diferents mots
inscrits. Per la vida, a diferncia dels mots encre-
uats, comporta caselles sense definici, caselles amb
falses definicions i sobretot comporta l'absncia del
marc general tancat; noms es pot assolir certituds
quan es pot allar un marc i tractar elements classifi-
cables, com en el taulell de Mendeleev. Una vegada
ms, val la pena repertir-ho, el coneixement s una
navegaci en un oce d'incerteses a travs d'arxip-
lags de certeses.
4.3 Les incerteses de l'ecologia de l'acci
De vegades hom t la impressi que l'acci simplifica
31
pel fet que decantant-se per una alternativa, hom
decideix, tira pel dret. L'acci efectivament s deci-
si, opci, per tamb s aposta. I en la noci d'apos-
ta, hi ha la conscincia del risc i de la incertesa.
Aqu interv la noci d'ecologia de l'acci. Des que
un individu posa en marxa una acci, sigui quina si-
gui, l'acci comena a escapar-se de les seves intenci-
ons. Aquesta acci entra en un univers d'interacci-
ons i finalment s l'entorn que se n'empara en un sen-
tit que pot ser contrari a la intenci inicial. Sovint
l'acci tornar com un bumerang damunt nostre.
Aix ens obliga a seguir l'acci, a intentar corregir-la
si encara shi s a temps i de vegades torpedinar-
la com els responsables de la NASA que, si un coet es
desvia de la seva trajectria, el fan explotar.
L'ecologia de l'acci consisteix, en definitiva, a tenir
en compte la complexitat que suposa, s a dir: con-
tingncia, atzar, iniciativa, decisi, inesperat, impre-
vist, conscincia de les derives i de les transformaci-
ons. 11
Una de les conquestes ms importants del segle XX
ha estat l'establiment de teoremes que limiten el co-
neixement, tant en el raonament (teorema de Gdel,
teorema de Chaitin) com en l'acci. En aquest m-
bit, destaquem el teorema d'Arrow, el qual afirma la
impossibilitat d'agregar un inters collectiu a partir
d'interessos individuals i de definir una felicitat col-
lectiva a partir de la collecci de felicitats individu-
als. De manera ms mplia, s impossible plantejar
un algoritme d'optimitzaci respecte als problemes
humans: la recerca de l'optimitzaci supera tot po-
tencial de recerca disponible i finalment converteix
la recerca de l'ptim en no ptim, o sigui pssim. Hom
es veu portat a una nova incertesa entre la recerca
del b mxim i la recerca del mal mnim.
Per altra banda, la teoria dels jocs de von Neumann
ens indica que ms enll d'un duel entre dos actors
racionals hom no pot decidir de forma certa la millor
estratgia. I s que els jocs de la vida rarament com-
porten dos actors, i encara ms rarament actors ra-
cionals.
Finalment, la gran incertesa per afrontar ve d'all
que anomenem l'ecologia de l'acci i que comporta
quatre principis.
4.3.1 El cercle riscprecauci
El principi d'incertesa sorgit de la doble necessitat
de risc i de precauci. En qualsevol acci iniciada en
un medi incert, hi ha contradicci entre el principi de
risc i el principi de precauci, essent l'un i l'altre igual-
ment necessaris; es tracta de poder-los vincular mal-
grat la seva oposici, segons les paraules de Pericles:
"tots sabem alhora fer prova d'una audcia extrema
i no engegar res sin s desprs d'una reflexi madu-
ra. En els altres la gosadia s un efecte de la ignorn-
cia mentre que la reflexi engendra indecisi", a
Tucdides, Guerra del Pelopons.
4.3.2 El cercle finsmitjans
El principi d'incertesa del fi i dels mitjans. Com que
els mitjans i els fins inter-retro-actuen els uns sobre
els altres, gaireb s inevitable que els mitjans inno-
bles al servei de fins nobles perverteixin aquests l-
tims i acabin substituint-los. Els mitjans asservidors
utilitzats per a un fi alliberador poden no solament
contaminar aquest fi, sin tamb autofinalitzar-se.
Aix la txeca, desprs de pervertir el projecte socia-
lista, es va autofinalitzar convertint-se, adoptant els
noms successius de Guepeu, NKVD, KGB, un poder
policac suprem destinat a autoperpetuar-se. Amb
tot, la trampa, la mentida, la fora al servei d'una
causa justa poden salvar-la sense contaminar-la amb
la condici que s'hagi tractat de mitjans excepcio-
nals i provisionals. A la inversa, s impossible que
accions perverses desemboquin, justament per les
reaccions que provoquen, en resultats felios. Per
tant, no s absolutament cert que la puresa dels mit-
jans desemboqui en els fins desitjats, ni que la seva
impuresa sigui necessriament nefasta.
4.3.3 El cercle accicontext
Tota acci s'escapa de la voluntat del seu autor en
entrar en el joc de les inter-retro-accions del medi en
el qual interv. Aquest s el principi propi de l'ecolo-
gia de l'acci. L'acci no noms corre el risc del fra-
cs sin tamb el de la desviaci o la perversi del
seu sentit inicial, i fins i tot es pot girar contra els
seus iniciadors. El desencadenament de la revoluci
d'octubre de 1917 va provocar no pas una dictadura
del proletariat sin una dictadura sobre el proletari-
at. De manera ms mplia, les dues vies cap al socia-
lisme, la via reformista socialdemcrata i la via re-
volucionria leninista van desembocar ambdues en
coses ben diferents dels seus fins. La proclamaci del
rei Joan Carles d'Espanya seguint els desitjos del
general Franco de consolidar el seu ordre desptic,
va contribuir fortament a conduir Espanya cap a la
democrcia.
L'acci pot tenir tres tipus de conseqncies insospi-
tades, tal com va anotar Hirschman:
L'efecte pervers (l'efecte nefast inesperat s ms
important que l'efecte benfic esperat);
La inanitat de la innovaci (com ms canvia, ms
s la mateixa cosa);
Posar en perill conquestes obtingudes (hom ha vol-
gut millorar la societat, per noms s'ha aconseguit
suprimir llibertats o seguretats). Els efectes perver-
sos, vans, nocius de la revoluci d'octubre de 1917 es
van manifestar en l'experincia sovitica.
5. LA IMPREDICTIBILITAT A LLARG TERMI-
NI
Certament, hom pot preveure o computar els efectes
a curt termini d'una acci, per els seus efectes a llarg
termini sn impredictibles. Les conseqncies en ca-
dena de 1789 van ser totes inesperades. "La Terreur",
Thermidor, l'Imperi, i el restabliment dels Borbons,
i de manera ms mplia, les conseqncies europees i
mundials de la Revoluci Francesa van ser imprevi-
sibles fins l'any 1917 incls, com desprs van ser im-
previsibles les conseqncies d'octubre 1917, des de
la formaci fins al declivi d'un imperi totalitari.
Cap acci no t la seguretat d'actuar en el sentit de
la seva intenci.
L'ecologia de l'acci ens convida, amb tot, no pas a
la inacci sin a l'aposta que reconeix els seus riscos
i a l'estratgia que permet modificar, o anullar l'ac-
ci comenada.
5.1 L'aposta i l'estratgia
En efecte, hi ha dos mitjans per afrontar la incertesa
de l'acci. El primer s la plena conscincia de l'aposta
que comporta la decisi, el segon s el recurs a l'es-
tratgia.
Un cop feta l'opci raonada per una decisi, la plena
conscincia de la incertesa es converteix en la plena
conscincia d'una aposta. Pascal havia reconegut que
la seva fe s'assemblava a una aposta. La noci d'apos-
ta s'ha de generalitzar a tota fe, la fe en un mn mi-
llor, la fe en la fraternitat o en la justcia, aix com la
fe en tota decisi tica.
L'estratgia ha de prevaler per sobre del programa.
El programa estableix una seqncia d'accions que
han de ser executades sense variaci en un entorn
estable, per aix que hi ha qualsevol modificaci de
les condicions exteriors, el programa es bloqueja. L'es-
tratgia, al contrari, elabora un gui d'acci tot ana-
32
litzant les certeses i les incerteses de la situaci, les
probabilitats, les improbabilitats. El gui pot ser, i
ha de ser modificat segons les informacions recolli-
des, els atzars, contratemps o benastrugances troba-
des pel cam. Dins de les nostres estratgies podem
utilitzar seqncies curtes programades, per per a
tot all que s'efectua en un entorn inestable i incert,
s'imposa l'estratgia. Aquesta estratgia ha de pri-
vilegiar alternativament l'audcia i la prudncia, i si
s possible ambdues alhora. L'estratgia pot i sovint
ha d'aplicar termes mitjos. Fins a quin punt? No hi
ha resposta general a aquesta pregunta, per una
vegada ms hi ha un risc, ja sigui el risc de la intran-
signcia que condueix a la derrota, ja sigui el de la
transigncia que condueix a l'abdicaci. s en l'es-
tratgia on singularment, en funci del context i en
virtut del seu propi desenvolupament, es planteja
sempre el problema de la dialgica entre els fins i els
mitjans.
Finalment, hem de considerar les dificultats d'una
estratgia al servei d'una finalitat complexa com la
que reclama la divisa "llibertat, igualtat, fraterni-
tat". Aquests tres termes complementaris sn alho-
ra antagnics; la llibertat tendeix a destruir la igual-
tat; la igualtat, si s imposada, tendeix a destruir la
llibertat; finalment la fraternitat no pot ser promul-
gada ni imposada, sin incitada. Segons les condici-
ons histriques, una estratgia haur d'afavorir ja
sigui la llibertat, o b la igualtat o la fraternitat,
per sense que mai un terme s'oposi veritablement
als altres dos.
Aix doncs, la resposta a les incerteses de l'acci la
constitueixen l'opci raonada per una decisi, la cons-
cincia de l'aposta, l'elaboraci d'una estratgia que
tingui en compte les complexitats inherents a les se-
Captol 6
Ensenyar la comprensi
A la nostra Terra la situaci s paradoxal. S'han
multiplicat les interdependncies. La conscincia de
ser solidaris de la seva vida i de la seva mort vincula
els humans els uns amb els altres. La comunicaci
triomfa, el planeta est travessat per xarxes, fax, te-
lfons porttils, mdems, Internet. I no obstant aix,
la incomprensi continua essent general. s veritat
que hi ha grans i mltiples progressos de la compren-
si, per els progressos de la incomprensi semblen
encara ms grans.
33
ves prpies finalitats, que pugui modificar-se en curs
d'execuci en funci de les contingncies, informaci-
ons, canvis de context, i que pugui preveure l'even-
tual torpedinament de l'acci en cas que hagi pres
un rumb nociu. Tamb, podem i hem de lluitar con-
tra les incerteses de l'acci, fins i tot podem superar-
les a curt o mig termini, per ning no podria pre-
tendre haver-les eliminades a llarg termini. L'estra-
tgia, com el coneixement, continua essent una na-
vegaci en un oce d'incertituds a travs dels arxip-
lags de certituds.
El desig de liquidar la Incertitud se'ns pot aparixer
com una malaltia prpia de les nostres ments, per
qualsevol encaminament cap a la gran Certitud seria
com un embars psicolgic.
Per aix el pensament s'ha d'armar i aguerrir-se per
afrontar la incertesa. Tot el que comporta sort, com-
porta risc, i el pensament ha de reconixer les sorts
dels riscos, aix com els riscos de les sorts.
L'abandonament del progrs que garantien les "lleis
de la Histria" no significa pas l'abandonament del
progrs, sin el reconeixement del seu carcter in-
cert i frgil. La renncia al millor dels mns no im-
plica en absolut la renncia a un mn millor.
Sovint en la histria hem vist, dissortadament, que
all que s possible esdev impossible, i podem pres-
sentir que les possibilitats humanes ms riques enca-
ra sn impossibles de realitzar. Tamb hem vist, per,
que l'inesperat esdev possible i es produeix; hem vist
que sovint es produeix l'improbable en comptes del
probable; sapiguem, doncs, esperar en l'inesperat i
treballar per l'improbable.
El problema de la comprensi ha esdevingut crucial
per als humans. I s per aix que ha de ser una de les
finalitats de l'educaci del futur.
Recordem que cap tcnica de comunicaci, des del
telfon a Internet, no aporta la comprensi per ella
mateixa. La comprensi no es pot digitalitzar. Edu-
car per comprendre les matemtiques o qualsevol
altra disciplina s una cosa; educar per a la compren-
si humana n's una altra. Aqu ens trobem amb la
missi prpiament espiritual de l'educaci: ensenyar
la comprensi entre les persones com a condici i
garantia de la solidaritat intellectual i moral de la
humanitat.
El problema de la comprensi est doblement pola-
ritzat:
Un pol, planetari, s el de la comprensi entre hu-
mans; les trobades i les relacions entre persones, cul-
tures, pobles portadors de cultures diferents, es mul-
tipliquen.
Un pol individual: el de les relacions privades en-
tre prxims. Aquestes relacions estan cada vegada
ms amenaades per la incomprensi (com indica-
rem ms endavant). L'axioma "com ms prxim s's,
millor hom s'entn" s una veritat relativa, i se li pot
contraposar l'axioma contrari "com ms prxim s's,
hom s'entn menys", i s que la proximitat pot ali-
mentar malentesos, enveges, agressivitats, fins i tot
en els ambients aparentment ms evolucionats intel-
lectualment.
1. LES DUES COMPRENSIONS
La comunicaci no aporta la comprensi.
La informaci, si est ben transmesa i compresa,
aporta intelligibilitat, primera condici, necessria
per no suficient, per a la comprensi.
Hi ha dues comprensions: la comprensi intellectual
o objectiva i la comprensi humana intersubjectiva.
Comprendre significa intellectualment aprehendre
junts, com-prehendere, copsar junts (el text i el seu
context, les parts i el tot, el mltiple i l'u). La com-
prensi intellectual passa per la intelligibilitat i per
l'explicaci.
Explicar s considerar all que cal conixer com un
objecte i aplicar-li tots els mitjans objectius de co-
neixement. L'explicaci, no cal dir-ho, s necessria
per a la comprensi intellectual o objectiva.
La comprensi humana supera l'explicaci. L'expli-
caci s suficient per a la comprensi intellectual o
objectiva de les coses annimes o materials. Per a la
comprensi humana s insuficient.
La comprensi humana comporta un coneixement de
subjecte a subjecte. Per exemple, si veig una criatu-
ra plorant, la comprendr, no pas mesurant el grau
de salinitat de les seves llgrimes, sin retrobant les
meves prpies angoixes infantils, identificant-la amb
mi i identificant-me amb ella. El prosme no noms
34
es percep objectivament, es percep com un altre sub-
jecte amb el qual hom s'identifica i que hom identifi-
ca amb si mateix, un ego alter que esdev alter ego.
Comprendre inclou necessriament un procs d'em-
patia, d'identificaci i de projecci. Pel fet de ser sem-
pre intersubjectiva, la comprensi necessita obertu-
ra, simpatia, generositat.
2. UNA EDUCACI PER ALS OBSTACLES A
LA COMPRENSI
Els obstacles exteriors a la comprensi intellectual
o objectiva sn mltiples. La comprensi del sentit
de la paraula d'altri, de les seves idees, de la seva vi-
si del mn est sempre amenaada per tot arreu.
Hi ha el "soroll" que parasita la transmissi de la
informaci, crea el malents i el no ents.
Hi ha la polismia d'una noci que, enunciada en
un sentit, s entesa en un altre; per exemple la pa-
raula "cultura", veritable camale conceptual, pot
significar tot all que, no essent naturalment innat,
s'ha d'aprendre i adquirir; pot significar els usos,
valors, creences d'una tnia o d'una naci; pot signi-
ficar tot all que aporten les humanitats, la literatu-
ra, l'art, la filosofia.
Hi ha la ignorncia dels ritus i costums d'altri,
sobretot dels ritus de cortesia, ignorncia que pot por-
tar a ofendre inconscientment o a desqualificar-se un
mateix respecte d'altri.
Hi ha la incomprensi dels valors imperatius este-
sos al si d'una altra cultura, com en les societats tra-
dicionals sn el respecte per les persones grans, l'obe-
dincia incondicional dels fills, la creena religiosa, o
com a les nostres societats democrtiques contem-
pornies sn el culte de l'individu i el respecte de les
llibertats.
Hi ha la incomprensi dels imperatius tnics pro-
pis d'una cultura, l'imperatiu de la venjana a les
societats tribals, l'imperatiu de la llei a les societats
evolucionades.
Sovint, al si d'una visi del mn, hi ha la impossi-
bilitat de comprendre les idees o arguments d'una
altra visi del mn, de la mateixa manera que al si
d'una filosofia hi ha impossibilitat de comprendre una
altra filosofia.
Finalment, hi ha sobretot la impossibilitat d'una
comprensi entre una estructura mental i una altra.
Els obstacles interiors a les dues comprensions sn
enormes; sn, a ms de la indiferncia, l'egocentris-
me, l'etnocentrisme, el sociocentrisme, que tenen com
a caracterstica comuna posar-se al centre del mn i
considerar secundari, insignificant o hostil tot all
que s estranger o est allunyat.
2.1 L'egocentrisme
L'egocentrisme cultiva la self-deception, engany res-
pecte a un mateix, engendrat per l'autojustificaci,
l'autoglorificaci i la tendncia a atribuir a l'altre,
estranger o no, la causa de tots els mals. La self-
deception s un joc rotatiu complex de mentida, sin-
ceritat, convicci, duplicitat, que ens porta a perce-
bre pejorativament les paraules o els actes dels al-
tres, a seleccionar all que els s desfavorable, a eli-
minar tot all que els s favorable, a seleccionar els
nostres records gratificants, a eliminar o transformar
els que deshonoren.
Le cercle de la croix, d'Iain Pears, mostra clarament
a travs de quatre relats diferents sobre els mateixos
esdeveniments i sobre el mateix assassinat, la incom-
patibilitat entre aquests relats deguda no noms a la
dissimulaci i a la mentida sin a les idees preconce-
budes, a les racionalitzacions, a l'egocentrisme o a la
creena religiosa. La Ferie pour une autre fois, de
Louis-Ferninand Cline, s un testimoni nic de
l'autojustificaci frentica de l'autor, de la seva in-
capacitat d'autocriticar-se, del seu raonament para-
noic.
De fet, la incomprensi d'un mateix s una font molt
important d'incomprensi del prosme. Hom s'em-
mascara a si mateix les prpies mancances i febleses,
la qual cosa el fa impenetrable a les mancances i a les
febleses d'altri.
L'egocentrisme s'amplifica amb el relaxament dels
compromisos i de les obligacions que temps enrere
feien renunciar als desitjos individuals quan s'oposa-
ven als desitjos dels pares o dels cnjuges. Actual-
ment, la incomprensi causa estralls en les relacions
entre pares i fills, entre esposos. S'estn com un cn-
cer arreu de la vida quotidiana, i suscita calmnies,
agressions, crims psquics (desitjos de morts). El mn
dels intellectuals, escriptors i universitaris, que hau-
ria de ser el ms comprensiu, s el que est ms gan-
grenat per l'efecte d'una hipertrfia del jo alimenta-
da per la necessitat de consagraci i de glria.
2.2 Etnocentrisme i sociocentrisme
Ambds alimenten les xenofbies i els racismes i po-
den arribar fins a retirar a l'estranger la qualitat d'hu-
35
m. La veritable lluita contra els racismes s'hauria
de portar a terme preferiblement contra les seves ar-
rels egosociocntriques ms que no pas contra els
seus smptomes.
Les idees preconcebudes, les racionalitzacions a par-
tir de premisses arbitrries, l'autojustificaci fren-
tica, la incapacitat d'autocriticar-se, el raonament
paranoic, l'arrogncia, la negaci, el menyspreu, la
fabricaci i la condemna de culpables sn les causes i
les conseqncies de les pitjors incomprensions nas-
cudes alhora de l'egocentrisme i de l'etnocentrisme.
La incomprensi produeix tant embajaniment com
l'embajaniment produeix incomprensi. La indigna-
ci fa estalviar verificaci i anlisi. Com diu Clement
Rosset: "La desqualificaci per raons d'ordre moral
permet evitar tot esfor d'intelligncia de l'objecte
desqualificat, de manera que un judici moral tradu-
eix sempre un rebuig d'analitzar i fins i tot un re-
buig de pensar".12 Com destacava Wastermarck: "La
caracterstica distintiva de la indignaci moral s el
desig instintiu de tornar pena per pena".
La incapacitat de concebre un complex i la reducci
del coneixement d'un conjunt al coneixement d'una
de les seves parts provoquen conseqncies encara
ms funestes en el mn de les relacions humanes que
en el del coneixement del mn fsic.
2.3 L'esperit reductor
Restringir el coneixement d'un complex al coneixe-
ment d'un dels seus elements, al qual es considera
nic significatiu, t pitjors conseqncies en l'mbit
de l'tica que en el del coneixement fsic. En ambds
casos el mode de pensar dominant, reductor i simpli-
ficador, aliat als mecanismes d'incomprensi, s el
que determina la reducci d'una personalitat, mlti-
ple per naturalesa, a un sol dels seus trets. Si el tret
s favorable, hi haur desconeixement dels aspectes
negatius d'aquesta personalitat. Si s desfavorable,
hi haur desconeixement dels trets positius. En un i
altre cas, hi haur incomprensi. La comprensi ens
demana, per exemple, no recloure, no reduir un sser
hum al seu crim, a la seva criminalitat, fins i tot si
ha coms diversos crims. Com deia Hegel: "El pensa-
ment abstracte no veu en l'assass altra cosa que
aquesta qualitat abstracta (fora del seu complex) i
(destrueix) en ell, ajudat per aquesta nica qualitat,
tota la resta de la seva humanitat".
A ms, recordem que estar posset per una idea, una
fe, que dna la convicci absoluta de la seva veritat,
aniquila tota possibilitat de comprensi de l'altra
idea, de l'altra fe, de l'altra persona.
Els obstacles a la comprensi sn mltiples i multi-
formes: els ms greus els constitueixen el cercle ego-
centrismeautojustificaciself-deception, les posses-
sions i les reduccions, aix com el tali i la venjana,
les estructures arrelades indeleblement en la ment
humana, la qual no pot arrencar-les, per pot i ha de
superar-les.
La conjunci de les incomprensions, la intellectual i
la humana, la individual i la collectiva, constitueix
obstacles principals per a la millora de les relacions
entre individus, grups, pobles, nacions.
No noms les vies econmiques, jurdiques, socials,
culturals, facilitaran les vies de la comprensi; tam-
b sn necessries vies intellectuals i vies tiques que
podran desenvolupar la doble comprensi, intel-
lectual i humana.
3. L'TICA DE LA COMPRENSI
L'tica de la comprensi s un art de viure que ens
demana en primer lloc comprendre desinteressada-
ment. Demana un gran esfor, ja que no pot esperar
cap reciprocitat: aquell que est amenaat de mort
per un fantic comprn perqu el fantic vol matar-
lo, sabent que el fantic no el comprendr mai. Com-
prendre el fantic que s incapa de comprendre'ns,
s comprendre les arrels, les formes i les manifestaci-
ons del fanatisme hum. s comprendre perqu i com
s'odia i es menysprea. L'tica de la comprensi ens
demana comprendre la incomprensi.
L'tica de la comprensi demana argumentar, refu-
tar en comptes d'excomunicar i d'anatematitzar.
Recloure en la noci de tradoria all que t a veure
amb una intelligibilitat ms mplia impedeix reco-
nixer l'error, l'esgarriament, les ideologies, les deri-
ves.
La comprensi no excusa ni acusa: ens demana evi-
tar la condemna peremptria, irremeiable, com si un
mateix no hagus conegut mai el defalliment ni co-
ms errors. Si sabem comprendre abans de condem-
nar, estarem en la via de la humanitzaci de les rela-
cions humanes.
All que afavoreix la comprensi s:
3.1 El "ben pensar"
Aquest "ben pensar" s la manera de pensar que per-
met aprehendre conjuntament el text i el context,
l'sser i el seu entorn, el local i el global, el
multidimensional, en definitiva, el complex, s a dir
36
les condicions del comportament hum. Ens permet
comprendre'n tamb les condicions objectives i sub-
jectives (self-deception, possessi per una fe, deliris i
histries).
3.2 La introspecci
La prctica mental de l'autoanlisi permanent d'un
mateix s necessria, ja que la comprensi de les nos-
tres prpies febleses o mancances s la via per a la
comprensi de les d'altri. Si descobrim que tots som
ssers fallibles, frgils, insuficients, mancats, ales-
hores podem descobrir que tots tenim una necessitat
mtua de comprensi.
L'autoanlisi crtica ens permet descentrar-nos rela-
tivament respecte a nosaltres mateixos, per tant, re-
conixer i jutjar el nostre egocentrisme. Ens permet
no erigir-nos en jutges de tota cosa.13
4. LA CONSCINCIA DE LA COMPLEXITAT
HUMANA
La comprensi d'altri necessita una conscincia de la
complexitat humana.
Podem buscar en la literatura novellesca i en el cine-
ma la conscincia que hom no pot reduir un sser a la
part ms petita d'ell mateix, ni al fragment ms do-
lent del seu passat. Mentre que en la vida de cada dia
ens dediquem a recloure en la noci de criminal aquell
que ha coms un crim, reduint tots els altres aspec-
tes de la seva vida i de la seva persona a aquest nic
tret, el mn de la ficci ens fa descobrir els reis gngs-
ters de Shakespeare i els gngsters reials de les pel-
lcules negres en els seus mltiples aspectes. Podem
veure com un criminal pot transformar-se i redimir-
se, com Jean Valjean i Raskolnikov.
Podem, finalment, aprendre-hi les llions ms impor-
tants de la vida, la compassi pel sofriment de tots
els humiliats i la veritable comprensi.
4.1 L'obertura subjectiva (simpatia) a l'altre
Estem oberts a determinades persones prximes pri-
vilegiades, per la major part del temps ens mante-
nim tancats als altres. El cinema, pel fet d'afavorir
la utilitzaci plena de la nostra subjectivitat a tra-
vs de la projecci i de la identificaci, ens fa simpa-
titzar i comprendre aquells que ens serien estranys o
antiptics en el dia a dia. El qui sent repugnncia pel
vagabund que es troba al carrer, al cine, simpatitza
de tot cor amb el vagabund Charlot. Mentre que a la
vida quotidiana som gaireb indiferents a les misri-
es fsiques i morals, quan llegim una novella o veiem
una pellcula sentim compassi i commiseraci.
4.2 La interioritzaci de la tolerncia
La vertadera tolerncia no s indiferncia a les idees
o als escepticismes generalitzats. Suposa una convic-
ci, una fe, una opci tica i alhora l'acceptaci que
s'expressin les idees, les conviccions, les opcions con-
trries a les nostres. La tolerncia suposa un sofri-
ment pel fet de suportar l'expressi d'idees negati-
ves, o per nosaltres, nefastes, i una voluntat d'assu-
mir aquest sofriment.
Hi ha quatre graus de tolerncia: el primer, que va
ser expressat per Voltaire, ens imposa respectar el
dret a proferir un propsit que ens sembla innoble;
aix no s respectar l'innoble, s evitar que imposem
la nostra prpia concepci de l'innoble per prohibir
una paraula. El segon grau s inseparable de l'opci
democrtica: el que s propi de la democrcia s ali-
mentar-se d'opinions diverses i antagniques; aix,
el principi democrtic obliga a cadasc a respectar
l'expressi de les idees antagniques a les seves. El
tercer grau obeeix a la concepci de Niels Bohr per a
qui el contrari d'una idea profunda s una altra idea
profunda; dit d'una altra manera, en la idea antag-
nica de la nostra hi ha una veritat i aquesta veritat
s'ha de respectar. El quart grau ve de la conscincia
que els mites, ideologies, idees o dus posseeixen els
humans, aix com de la conscincia que hi ha derives
que porten els individus molt ms lluny i a altres
bandes d'all on volien anar. La tolerncia val, bvi-
ament, per a les idees, no pas per als insults, agressi-
ons i actes mortfers.
5. COMPRENSI, TICA I CULTURA PLANE-
TRIES
Hem de relacionar l'tica de la comprensi entre per-
sones amb l'tica de l'era planetria, la qual demana
mundialitzar la comprensi. L'nica veritable
mundialitzaci que estaria al servei del gnere hum
s la de la comprensi, la solidaritat intellectual i
moral de la humanitat.
Les cultures han d'aprendre les unes de les altres, i
l'orgullosa cultura occidental, que s'ha erigit en cul-
tura ensenyant, ha de convertir-se tamb en cultura
aprenent. Comprendre tamb s aprendre i
reaprendre incessantment.
Com poden comunicar les cultures? Maforoh
Maruyama ens ofereix una indicaci til.14 A cada
37
cultura les mentalitats dominants sn etnocntriques
o sociocntriques, s a dir, ms o menys tancades res-
pecte de les altres cultures. Per al si de cada cultura
tamb hi ha mentalitats obertes, curioses, no orto-
doxes, que es desvien de la norma, i tamb hi ha els
mestissos, fruit de casaments mixts, que constituei-
xen ponts naturals entre les cultures. Sovint els que
es desvien sn escriptors o poetes, el missatge dels
quals pot expandir-se tant pel seu propi pas com pel
mn exterior.
Quan es tracta d'art, de msica, de literatura, de
pensament, la mundialitzaci cultural no s homo-
genetzadora. Es creen grans onades transnacionals
que afavoreixen alhora l'expressi de les originalitats
nacionals al seu si. Aix va passar a Europa amb el
Classicisme, les Llums, el Romanticisme, el Realis-
me, el Surrealisme. Avui dia, les novelles japoneses,
sud-americanes, africanes es publiquen en les grans
llenges europees, i les novelles europees es publi-
quen a sia, a Orient, a frica i a les Amriques. Les
traduccions d'una llengua a una altra de novelles,
assajos, llibres filosfics, permeten a cada pas acce-
dir a les obres dels altres pasos i alimentar-se de les
cultures del mn, alhora que les seves obres prpies
alimenten un brou de cultura planetari. s veritat
que aquest brou de cultura planetari, que aplega les
aportacions originals de mltiples cultures, encara
est confinat en esferes restringides de cada pas; per
el seu desenvolupament s un tret destacat de la se-
gona meitat del segle XX i hauria d'eixamplar-se al
segle XXI; aix seria un atot per a la comprensi entre
els humans.
Parallelament, les cultures orientals a Occident sus-
citen diverses curiositats i preguntes. Occident ja
havia tradut l'Avesta i els Upanishads al segle XVIII,
Confuci i Lao Tseu al segle XIX, per els missatges
provinents d'sia noms eren objectes d'estudis eru-
dits. No s fins al segle XX que l'art afric, les filosofi-
es i mstiques de l'islam, els textos sagrats de l'ndia,
el pensament del tao, el del budisme es converteixen
en fonts vives per a l'nima occidental arrossegada/
encadenada en el mn de l'activisme, del producti-
visme, de l'eficcia, del divertiment i que aspira a la
pau interior i a la relaci harmoniosa amb el cos.
L'obertura de la cultura occidental a alguns els pot
semblar alhora incomprensiva i incomprensible. Per
la racionalitat oberta i autocrtica nascuda de la cul-
tura europea permet la comprensi i la integraci
d'all que altres cultures han desenvolupat i en can-
vi, ella ha atrofiat. Occident tamb ha d'integrar les
virtuts de les altres cultures per tal de corregir l'acti-
visme, el pragmatisme, el quantitativisme, el
consumisme desenfrenats dins i fora d'Occident ma-
teix. Per tamb ha de salvaguardar, regenerar i pro-
pagar el millor de la seva cultura, que ha produt la
democrcia, els drets humans, la protecci de l'esfe-
ra privada del ciutad.
La comprensi entre societats suposa societats de-
mocrtiques obertes, la qual cosa vol dir que el cam
de la comprensi entre cultures, pobles, nacions pas-
sa per la generalitzaci de les societats democrti-
ques obertes.
Per no oblidem que fins i tot en les societats demo-
crtiques obertes es mant el problema epistemol-
gic de la comprensi: perqu hi pugui haver compren-
Captol 7
Ltica del gnere hum
Com hem vist al Captol 3, la concepci complexa
del gnere hum comporta la trada individusocie-
tatespcie. Els individus sn quelcom ms que els
productes del procs reproductor de l'espcie huma-
na, per el mateix procs reproductor est produt
per individus a cada generaci. Les interaccions en-
tre individus produeixen la societat i aquesta socie-
tat retroactua sobre els individus. La cultura, en sen-
tit genric, emergeix d'aquestes interaccions, les re-
laciona i els dna un valor. Individusocietatesp-
cie es mantenen en el sentit fort del terme: es donen
suport, s'alimenten entre elles i es lliguen.
Per tant, individusocietatespcie no noms sn in-
separables sin que sn coproductors l'un de l'altre.
Cada un d'aquests termes s alhora mitj i finalitat
dels altres. Hom no pot absolutitzar-ne cap i fer que
un de sol sigui la finalitat suprema de la trada; aques-
ta trada s en ella mateixa rotativament la seva pr-
pia finalitat. Aquests elements, per consegent, no
podrien ser entesos dissociadament: tota concepci
del gnere hum significa desenvolupament conjunt
de les autonomies individuals, participacions comu-
nitries i del sentiment de pertinena a l'espcie hu-
mana. La conscincia emergeix al si d'aquesta trada
complexa.
A partir d'aqu, una tica prpiament humana, s a
dir una atropotica, ha de ser considerada com una
tica del cercle de tres termes individusocie-
tatespcie, del qual emergeixen la nostra conscin-
cia i la nostra ment (esperit) prpiament humana.
Aquesta s la base per ensenyar l'tica en el futur.
38
si entre estructures de pensament, s'ha de poder
passar a una metaestructura de pensament que com-
prengui les causes de la incomprensi de les unes res-
pecte a les altres i que pugui superar-les.
La comprensi s alhora mitj i fi de la comunicaci
humana. El planeta necessita comprensions mtues
en tots els sentits. Atesa la importncia de l'educa-
ci per a la comprensi, a tots els nivells educatius i a
totes les edats, el desenvolupament de la comprensi
necessita una reforma planetria de les mentalitats;
aquesta reforma de les mentalitats ha de ser l'obra
de l'educaci del futur.
L'antropotica suposa la decisi conscient i il-
lustrada:
d'assumir la humana condici individusocietat
espcie en la complexitat de la nostra era;
d'acomplir la humanitat en nosaltres mateixos, en
la nostra conscincia personal;
d'assumir el dest hum en les seves antinmies i la
seva plenitud.
L'antropotica ens diu d'assumir la missi antropo-
lgica del millenni:
Treballar per la humanitzaci de la humanitat.
Obrar el doble pilotatge del planeta: obeir la vida,
guiar la vida.
Acomplir la unitat planetria en la diversitat.
Respectar en el prosme la diferncia respecte a un
mateix i, alhora, la identitat amb un mateix.
Desenvolupar l'tica de la solidaritat.
Desenvolupar l'tica de la comprensi.
Ensenyar l'tica del gnere hum.
L'antropotica comporta, doncs, l'esperana en
l'acompliment de la humanitat en tant que conscin-
cia i ciutadania planetria. Comporta, per tant, com
tota tica, una aspiraci i una voluntat, per tamb
una aposta en l'incert. L'atropotica s conscincia
individual ms enll de la individualitat.
1. EL CERCLE INDIVIDUSOCIETAT: ENSE-
NYAR LA DEMOCRCIA
Individu i societat existeixen mtuament. La demo-
crcia permet la relaci rica i complexa individuso-
cietat, on els individus i la societat poden ajudar-se
mtuament, expandir-se mtuament, regular-se
mtuament, controlar-se mtuament.
La democrcia es fonamenta en el control de l'apa-
rell del poder per part dels controlats i mitjanant
aix, redueix l'asserviment (que determina un poder
que no suporta la retroacci d'aquells que sotmet);
en aquest sentit, la democrcia s quelcom ms que
un rgim poltic; s la regeneraci continuada d'un
cercle complex i retroactiu: els ciutadans produei-
xen la democrcia que produeix els ciutadans.
A diferncia de les societats democrtiques que fun-
cionen grcies a les llibertats individuals i a la
responsabilitzaci dels individus, les societats auto-
ritries o totalitries colonitzen els individus que sols
sn subjectes; en democrcia, l'individu s ciutad,
persona jurdica i responsable; d'una banda expres-
sa els seus desitjos i els seus interessos, d'altra banda
s responsable i solidari de la seva ciutat.
1.1 Democrcia i complexitat
La democrcia no es pot definir de manera simple.
La sobirania del poble ciutad comporta al mateix
temps l'autolimitaci d'aquesta sobirania per l'obe-
dincia a lleis i la transferncia de sobirania als cr-
recs electes. La democrcia comporta al mateix temps
l'autolimitaci de l'empresa de l'estat per la separa-
ci dels poders, la garantia dels drets individuals i la
protecci de la vida privada.
La democrcia, evidentment, necessita el consens de
la majoria dels ciutadans i el respecte a les regles
democrtiques. La democrcia necessita que el ma-
jor nombre de ciutadans cregui en la democrcia.
Per, a la vegada que necessita consens, la democr-
cia necessita diversitat i antagonismes.
L'experincia del totalitarisme ha posat de relleu una
caracterstica clau de la democrcia: el seu lligam amb
la diversitat.
La democrcia suposa i alimenta la diversitat d'inte-
ressos aix com la diversitat d'idees. El respecte de la
diversitat significa que la democrcia no pot ser iden-
tificada amb la dictadura de la majoria sobre les mi-
nories. Ha de comportar el dret de les minories i dels
protestataris a l'existncia i a l'expressi, i ha de per-
metre l'expressi de les idees hertiques i d'aquelles
39
que s'aparten de la norma. De la mateixa manera
que s'ha de protegir la diversitat de les espcies per
salvaguardar la biosfera, s'ha de protegir la diversi-
tat de les idees i de les opinions, aix com de les fonts
d'informaci i dels mitjans d'informaci (premsa,
medias) per salvaguardar la vida democrtica. La
democrcia necessita alhora conflictes d'idees i d'opi-
nions; li donen vitalitat i productivitat. Per la vita-
litat i la productivitat dels conflictes noms es po-
den expandir en l'obedincia de la regla democrtica
que regula els antagonismes substituint les batalles
fsiques per les batalles d'idees i que determina mit-
janant debats i eleccions el vencedor provisional de
les idees en conflicte, el qual, a canvi, t la responsa-
bilitat de retre compte de l'aplicaci de les seves ide-
es.
Aix, exigint alhora consens, diversitat i conflictivitat,
la democrcia es presenta com un sistema complex
d'organitzaci i de civilitzaci poltiques que alimenta
i s'alimenta de l'autonomia d'esperit dels individus,
de la seva llibertat d'opini i d'expressi, del seu ci-
visme, que alimenta i s'alimenta de l'ideal Llibertat
IgualtatFraternitat, el qual comporta una
conflictivitat creadora entre els seus tres termes in-
separables.
La democrcia constitueix, doncs, un sistema poltic
complex en el sentit que viu de pluralitats, compe-
tncies i antagonismes tot mantenint-se comunitat.
La democrcia constitueix la uni de la uni i de la
desuni; tolera i s'alimenta endmicament, de vega-
des eruptivament, de conflictes que li donen la seva
vitalitat. La democrcia viu de pluralitat, fins i tot a
la cpula de l'estat (divisi de poders: executiu, le-
gislatiu, judicial) i ha de mantenir aquesta pluralitat
per mantenir-se ella mateixa.
El desenvolupament de les complexitats poltiques,
econmiques i socials alimenta el desenvolupament
de la individualitat i la individualitat s'hi afirma en
els seus drets (humans i del ciutad); hi obt lliber-
tats existencials (tria autnoma del cnjuge, de la
residncia, del lleure).
1.2 La dialgica democrtica
Tots els trets importants de la democrcia tenen un
carcter dialgic que uneix complementriament ter-
mes antagnics: consens/conflictivitat, llibertat
igualtatfraternitat, comunitat nacional/antagonis-
mes socials i ideolgics. Finalment, la democrcia de-
pn de les condicions que depenen del seu exercici
(esperit cvic, acceptaci de les regles del joc demo-
crtic).
Les democrcies sn frgils, viuen de conflictes, per
els conflictes poden submergir-les. La democrcia
encara no est generalitzada al conjunt del planeta,
on hi ha moltes dictadures i residus del totalitarisme
del segle XX o grmens de nous totalitarismes. Al se-
gle XXI, la democrcia continuar estant amenaada.
A ms, les democrcies existents no estan completa-
des, ms aviat sn incompletes o inacabades.
La democratitzaci de les societats occidentals ha
estat un llarg procs que en determinats mbits s'ha
desenvolupat molt irregularment, com pel que fa a
l'assoliment de la igualtat amb els homes per part de
les dones dins la parella, a la feina, l'accs a carreres
pbliques. El socialisme occidental no ha aconseguit
democratitzar l'organitzaci econmica/social de les
nostres societats. Les empreses continuen essent sis-
temes autoritaris jerrquics, democratitzats molt
parcialment a la base per consells o sindicats. s ve-
ritat que es posen lmits a la democratitzaci en or-
ganitzacions on l'eficcia es fonamenta en l'obedin-
cia, com a l'exrcit. Per hom pot preguntar-se si,
com ja ho estan descobrint algunes empreses, no es
pot assolir una altra eficcia apellant a la iniciativa
i a la responsabilitat dels individus o dels grups. De
tota manera, les nostres democrcies comporten
mancances i llacunes. Als ciutadans implicats no se'ls
consulta sobre les alternatives, per exemple, en ma-
tria de transports (TGV, avions de gran tonatge,
autopistes, etc.).
No hi ha noms els inacabaments democrtics. As-
sistim a processos de regressi democrtica que ten-
deixen a desposseir els ciutadans de les grans decisi-
ons poltiques (adduint que aquestes decisions sn
molt "complicades" de prendre i que han de ser pre-
ses per "experts" tecncrates), a atrofiar les seves
competncies, a amenaar la diversitat, a degradar
el civisme. Aquests processos de regressi estan lli-
gats al creixement de la complexitat dels problemes i
a la manera mutilant de tractar-los. La poltica es
fragmenta en diversos mbits i la possibilitat de con-
cebre'ls conjuntament disminueix o desapareix.
En aquest sentit tamb assistim a una despolititza-
ci de la poltica, que s'autodissol en l'administra-
ci, la tcnica (el peritatge), l'economia, el pensa-
ment quantificador (sondatges, estadstiques). La
poltica a bocins perd la comprensi de la vida, dels
sofriments, de les penries, de les solituds, de les ne-
cessitats no quantificables. Tot aix contribueix a una
gegantesca regressi democrtica, que fa que els ciu-
tadans es vegin despossets dels problemes fonamen-
tals de la ciutat.
40
1.3 El futur de la democrcia
Les democrcies del segle XXI cada vegada estaran
ms confrontades a un problema gegantesc, nascut
del desenvolupament de l'enorme mquina on cin-
cia, tcnica i burocrcia estan ntimament associa-
des. Aquesta enorme mquina no noms produeix co-
neixement i elucidaci, tamb produeix ignorncia i
encegament. Els desenvolupaments disciplinaris de
les cincies no han aportat noms els avantatges de
la divisi del treball, tamb han aportat els inconve-
nients de la superespecialitzaci, de la compartimen-
taci i de la fragmentaci del saber. El saber ha esde-
vingut cada vegada ms esotric (noms accessible
als especialistes) i annim (concentrat en bancs de
dades i utilitzat per instncies annimes, la cpula
de l'estat). A ms, el coneixement tcnic est reser-
vat als experts, als quals, el fet de ser competents en
un mbit tancat els fa incompetents quan l'mbit est
parasitat per influncies exteriors o modificat per un
esdeveniment nou. En aquestes condicions, el ciuta-
d perd el dret al coneixement. Hom t el dret d'ad-
quirir un saber especialitzat fent estudis ad hoc, per
es troba desposset, en tant que ciutad, d'un punt
de vista englobador i pertinent. L'arma atmica, per
exemple, ha desposset totalment el ciutad de la
possibilitat de pensar-la i de controlar-la. Fer-ne s
depn de la decisi personal exclusiva del cap d'es-
tat, sense consultar cap instncia democrtica regu-
lar. Com ms tcnica es fa la poltica, ms regressa la
competncia democrtica.
El problema no noms es planteja per a la crisi o la
guerra. Tamb afecta la vida quotidiana: el desenvo-
lupament de la tecnoburocrcia instaura el regne dels
experts en tots els mbits, que fins al moment, depe-
nien de discussions i de decisions poltiques, i suplanta
els ciutadans en mbits oberts a les manipulacions
biolgiques de la paternitat, de la maternitat, del
naixement, de la mort. Aquests problemes no van
entrar en la conscincia poltica ni en el debat demo-
crtic del segle XX, tret d'algunes excepcions.
Aprofundint ms, hem de dir que l'abisme que creix
entre una tecnocincia esotrica, hiperespecialitzada,
i els ciutadans crea una dualitat entre els coneixe-
dors amb un coneixement, per altra banda, frag-
mentat, incapa de contextualitzar i globalitzar i
els ignorants, s a dir, entre el conjunt dels ciutadans.
D'aquesta manera es crea una nova fractura social
entre una "nova classe" i els ciutadans. s el mateix
procs que est en marxa entre els pasos rics i els
pasos pobres pel que fa a l'accs a les noves tecnolo-
gies de la comunicaci. Els ciutadans es veuen expul-
sats fora dels mbits poltics cada vegada ms aca-
parats pels "experts", i el domini de la "nova classe"
impedeix, de fet, la democratitzaci del coneixement.
En aquestes condicions la reducci del poltic al tc-
nic i a l'econmic, la reducci de l'econmic al crei-
xement, la prdua de referents i d'horitzons, tot ple-
gat produeix un afebliment del civisme, la fugida, i el
refugi en la vida privada, l'alternana entre apatia i
revoltes violentes, i d'aquesta manera, malgrat el
manteniment de les institucions democrtiques, la
vida democrtica s'afebleix. En aquestes condicions
a les societats amb solera democrtica se'ls planteja
la necessitat de regenerar la democrcia, mentre que
en una gran part del mn es planteja el problema de
generar la democrcia i les necessitats planetries ens
demanen que engendrem una nova possibilitat de-
mocrtica a la seva escala.
La regeneraci democrtica suposa la regeneraci del
civisme, la regeneraci del civisme suposa la regene-
raci de la solidaritat i de la responsabilitat, s a dir
el desenvolupament de l'antropotica.15
2. EL CERCLE INDIVIDU-ESPCIE: ENSE-
NYAR LA CIUTADANIA TERRESTRE
El lligam tic de l'individu amb l'espcie humana ha
estat afirmat des de les civilitzacions de l'antiguitat.
L'autor llat Terenci, al segle segon abans de l'era
cristiana, feia dir a un dels seus personatges de El
botx d'un mateix: "homo sum, nihil a me alienum
puto" ("jo sc hum, res del que s hum m's ali").
Aquesta antropotica ha estat coberta, enfosquida,
empetitida per les tiques culturals diverses i tanca-
des, per ha estat incessantment mantinguda dins
de les grans religions universalistes i no ha deixat
d'emergir en les tiques universalistes, en l'humanis-
me, en els drets humans, en l'imperatiu kanti.
Kant ja deia que la finitud geogrfica de la nostra
terra imposa als seus habitants un principi d'hospi-
talitat universal que reconegui a l'altre el dret a no
ser tractat com a enemic. A partir del segle XX, la
comunitat de dest terrestre ens imposa, de manera
vital, la solidaritat.
3. LA HUMANITAT COM A DEST PLANETA-
RI
La comunitat de dest planetria permet assumir i
acomplir la part de l'antropotica que fa referncia a
la relaci entre l'individu singular i l'espcie humana
en tant que tot.
Aquesta comunitat de dest ha de treballar per tal
que l'espcie humana, sense deixar de ser la instn-
cia biologicoreproductora de l'hum, es desenvolupi
i doni, finalment, amb el concurs dels individus i de
les societats, naixement concret a la Humanitat en
tant que conscincia comuna de solidaritat planet-
ria del gnere hum.
La Humanitat ha deixat de ser una noci exclusiva-
ment biolgica, alhora que ha de ser plenament reco-
neguda la seva inclusi indissociable en la biosfera;
la Humanitat ha deixat de ser una noci sense arrels:
est arrelada en una "Ptria", la Terra, i la Terra s
una Ptria en perill. La Humanitat ha deixat de ser
una noci abstracta: s una realitat vital, ja que, per
primera vegada, est amenaada de mort; la Huma-
nitat ha deixat de ser una noci noms ideal, ha es-
devingut comunitat de dest, i nicament la consci-
ncia d'aquesta comunitat pot portar-la a una co-
munitat de vida; la Humanitat des d'ara s sobretot
una noci tica: s all que ha de ser realitzat per
tots...
En el moment en qu l'espcie humana continua la
seva aventura sota l'amenaa de l'autodestrucci,
l'imperatiu ha esdevingut: salvar la Humanitat tot
realitzant-la.
s veritat que la dominaci, l'opressi, la barbrie
humanes encara sn presents i s'agreugen. Es tracta
d'un problema antropohistric fonamental, per al
qual no hi ha soluci a priori, per per al qual hi ha
millores possibles que noms podria abordar un pro-
cs multidimensional tendent a civilitzar cadascun
de nosaltres, les nostres societats, la Terra.
Noms una poltica de la persona humana 16, una po-
ltica de civilitzaci,17 una reforma en el pensament,
l'antropotica, el veritable humanisme, la conscin-
cia de Terra-Ptria, conjuntament, reduirien la ig-
nomnia en el mn.
La realitzaci i l'expressi dels individus constituei-
xen el nostre dest tic i poltic per al planeta per
molt de temps (cf. Captol 3); aix suposa a la vega-
da el desenvolupament de la relaci individusocie-
tat en el sentit democrtic i el desenvolupament de
la relaci individuespcie en el sentit de la realitza-
ci de la Humanitat; s a dir, que els individus conti-
nuen integrats en el desenvolupament mutu dels ter-
mes de la trada individusocietatespcie. No tenim
les claus per obrir un futur millor. No coneixem el
cam traat. "El camino se hace al andar" (Antonio
Machado). Per podem identificar les nostres fites:
continuar l'hominitzaci humanitzant, via l'accessi
a la ciutadania terrestre. Una comunitat planetria
organitzada: no seria aquesta la missi d'una verita-
ble Organitzaci de les Nacions Unides?
41
 Notes
1
C L AU D E B ASTIEN , "Le dcalage entre logique et
connaissance", in Courrier du CNRS, nm. 79, Sciences
cognitives, octubre 1992.
2
PASCAL, Penses, texte tabli par Lon Brunschwieg, d.
Garnier-Flammarion, Pars, 1976.
3
s a dir, l'especialitzaci que es tanca en ella mateixa
sense permetre la seva integraci en una problemtica glo-
bal o una concepci de conjunt de l'objecte del qual noms
considera un aspecte o una part.
4
S'ha donat el cas que intencions saludables, quan obeei-
xen a aquesta racionalitzaci, a la llarga, produeixen efec-
tes nocius que contraresten o superen els efectes beneficio-
sos. La Revoluci Verda, per exemple, promoguda per ali-
mentar el Tercer Mn, hi va fer crixer considerablement
els recursos alimentaris i va permetre evitar-hi la fam ex-
trema, principalment; tot i aix es va haver de revisar la
idea inicial, aparentment racional per abstractament ma-
ximalista, que era seleccionar i multiplicar en superfcies
molt mplies un sol genoma vegetal, el ms productiu quan-
titativament. Hom va adonar-se que l'absncia de varie-
tat gentica permetia a l'agent patogen, al qual el genoma
no podia resistir, liquidar tota la collita d'una estaci. Aix
va fer que es restabls una certa varietat gentica per tal
d'optimitzar i ja no pas minimitzar els rendiments. Per
altra banda, l's massiu d'adobs degrada els sls, les irri-
gacions que es fan sense tenir en compte el tipus de terreny
en provoquen l'erosi, l'acumulaci de pesticides destru-
eix les regulacions entre espcies, eliminant-ne d'tils al-
hora que s'elimina les nocives, fins i tot de vegades, provo-
cant la multiplicaci desenfrenada d'una espcie nociva
immunitzada contra els pesticides; a ms, les substncies
txiques contingudes en els pesticides passen als aliments
i alteren la salut dels consumidors.
5
Australopitecus (crani 508 cm3 ), homo habilis (680 cm3 ),
homo erectus (800-1100 cm3 ), home modern ( 1200-1500
cm3 ).
6
P. D. MAC L EAN, The triune brain, in Smith (F.Q.) ed.
The Neurosciences, Second Study Program, Rockefeller
University Press. Nova York, 1970.
7
Com hem vist en el captol precedent, aix ens porta a
associar estretament la intelligncia a l'afectivitat, tal com
ho indiquen clarament els treballs de A. DAMASIO, L'erreur
de Descartes, Ed. O. Jacob, Pars; i de J. M. VINCENT,
Biologie des passions, Ed. O. Jacob, Pars.
8
En un segle Europa va passar de 190 a 423 milions d'ha-
bitants, el globus, de 900 milions a 1.600 milions.
42
9
Veure supra Captol 6.
10
Veure supra Captol 3, "Ensenyar la condici humana",
1.3 "La condici terrestre".
11
Cf. E. MORIN, Introduction la pense complexe, ESF
editor, Pars 1990.
C. R OSSET , Le dmon de la tautologie, suivi de cinq pices
12
morales, Minuit, 1997, p. 68.
13
"s un ruc","s un pocavergonya" sn dues expressions
que expressen alhora la total incomprensi i la pretensi
d'una sobirania intellectual i moral.
14
Mindiscapes, individuals and cultures in management,
a Journal of Management Inquiry, vol. 2, nm. 2, juny 1993,
p.138-154. Sage Publication.
15
Hom podria preguntar-se, finalment, si l'escola no po-
dria ser prcticament i concretament un laboratori de vida
democrtica. Per descomptat que es tractaria d'una de-
mocrcia limitada en el sentit que l'ensenyant no podria
ser elegit pels seus alumnes, ni una necessria
autodisciplina collectiva podria eliminar una disciplina
imposada, i tamb en el sentit que la desigualtat de princi-
pi entre aquests que saben i aquells que aprenen no es po-
dria abolir. Amb tot, (i en qualsevol cas l'autonomia ad-
quirida pels alumnes adolescents ho requereix) l'autoritat
no hauria de ser incondicional, i es podrien instaurar re-
gles per a possibilitar el qestionament de les decisions que
es consideressin arbitrries, mitjanant la instituci d'un
consell elegit pels alumnes de la classe, o instncies d'arbi-
tratge exterior. La reforma francesa dels instituts d'ense-
nyament secundari (lyces), aplicada el 1999, instaura
aquesta mena de mecanismes. Per, sobretot, la classe ha
de ser l'espai d'aprenentatge del debat argumentat, de les
regles necessries per a la discussi, de la presa de consci-
ncia de les necessitats i dels procediments de comprensi
del pensament d'altri, de l'escolta i del respecte de les veus
minoritries o que s'aparten de la norma. L'aprenentatge
de la comprensi ha de tenir un paper cabdal en l'apre-
nentatge democrtic.
16
Cf. EDGAR MORIN, Introduction une politique de
l'homme, nova edici, Le Seuil Points, 1999.
17
Cf. EDGAR MORIN, SAMI NAR, Politique de civilisation,
Arlea, 1997.
 A PROPSIT D'UNA BIBLIOGRAFIA

Aquest text s una proposta de reflexi i no comporta cap bibliografia. Per una banda, l'amplitud dels 7
coneixements remet a una bibliografia considerable que no s possible incloure en el marc d'aquesta publica-
ci. Per altra banda, personalment, no sabria imposar una selecci bibliogrfica restringida. s lcit que tot
lector interessat es formi la prpia opini a travs de les seves lectures. Finalment, cada pas disposa d'obres
nascudes de la prpia cultura, i aqu no voldrem, creient seleccionar, excloure.

43