EL LXIC UN SISTEMA OBERT

1. QU S EL LXIC?

El lxic o vocabulari s un conjunt de mots (paraules) duna llengua. Es troben totes al diccionari.

Altres significats de lxic

El conjunt de mots que coneix una persona.

o Lxic passiu: paraules que una persona s capa dentendre.
o Lxic actiu: paraules que una persona s capa fer servir quan parla o escriu.
Exemple: entendre el menorqu per no parlar-lo ni escriurel.

Lxic que es fa servir en un entorn concret (la medicina, la cincia, lesport, ...).

2. EL LXIC S UN SISTEMA OBERT

El lxic s variable (canviat constantment), est obligat a una evoluci contnua. Hi ha paraules antigues que
desapareixen i altres de noves que apareixen.

Mots que deixem dutilitzar: hi ha mots que deixen de ser utilitzats pels parlants. Exemple: tartana
(carruatge).
Mots de nova creaci: shan inventat noves paraules per a noves realitats. Exemple: ordinador, tablet, ...

3. ORIGEN I FORMACI DEL LXIC

La majoria de paraules del lxic catal, provenen del llat (ull). Altres provenen de libric (esquerre, bassa) i del celta
(banya, maduixa).

Desprs de la romanitzaci el lxic catal va incorporar paraules provinents de les llenges germniques (guerra,
esquena) i de lrab (albercoc, albufera, llat, gerra).

Un cop consolidat el catal com a llengua oficial, hi hagut diverses llenges en contacte:

Castell: entregar, llstima, ...

Francs: turisme, missatge, ... mots manllevats (emprats)
Angls: bsquet, futbol, sandvitx, ...

4. EL SIFNIFICAT DELS MOTS I ELS CAMPS SEMNTICS

Agrupaci de les diferents paraules dun lxic que sn semblants pel seu significat. s a dir, totes les paraules que
tenen un significat semblant formen un grup, s el que sanomena camp semntic.

Exemple: mobles (sof, cadira, armari, llit, ...), informtica (ordinador, mdem, impressora, ...).

FORMACI DE MOTS

1. NEOLOGISMES

Els neologismes sn mots que es creen per denominar conceptes o objectes de nova aparici.

2. DERIVACI I COMPOSICI AMB MOTS DEL GREC I DEL LLAT

Mots derivats cultes: estan formats per derivaci i es formen per una preposici llatina o grega (un prefix) +
un mot catal, llat o grec. Exemples: hipermercat, internacional.
 Mots compostos cultes: estan formats per un lexema llat o grec + un altre lexema llat, grec o catal.
Exemples: biologia, fotografia, geografia. Tamb nhi ha daltres que estan formats per un numeral + un
lexema. Exemples: pentgon, quilmetre.

3. MANLLEUS

Un manlleu s un mot incorporat al lxic duna llengua que prov duna altra llengua. Pot ser incorporat de dues
maneres:

Sense adaptar la grafia (sense canviar la seva manera descriure): fitness, whisky, kiwi.
Adaptar la grafia (canviar la manera descriure): esqu, futbol, rfting.

EL NOM, LADJECTIU I LARICLE

1. EL NOM

s una paraula que anomena persones, animals, coses, accions, sentiments, ... s variable, s a dir, t gnere (mascul
i femen) i t nombre (singular i plural). El nom sempre s el nucli del sintagma nominal (SN).

El gnere:
o Hi ha noms en mascul que no tenen morfema: home, nin, pare. En canvi, en femen s que tenen
morfema (-a), per no sempre: dona, nin / -a, professor / -a.
o Molts de noms doficis shan feminitzat: advocat / advocada.
o Altres noms, si sn en mascul tenen un significat i si sn en femen en tenen un altre: el llum (aparell),
la llum (claror), el fi (objectiu), la fi (acabament).
El nombre:
o El morfema s sempre s.
o Hi ha noms en qu el nombre canvia el significat. Si sn singular tenen un significat, i si sn plural
tenen un altre significat.
o Hi ha noms que noms sutilitzen en plural: afores, fems, vacacions.

2. ADJECTIU

Ladjectiu acompanya al nom i indica una qualitat. Sempre concorden amb gnere i nombre: pedra rodona / pedres
rodones.

Hi ha adjectius que sn invariables, s a dir tenen igual el mascul i el femen: home amable i dona amable.

3. LARTICLE

s un mot que va davant del nom, amb el qual concorda amb gnere i nombre. Indica que all que era desconegut, ja
s conegut.

Larticle pot substantivar qualsevol mot que dugui darrere: el saber, els perqus, ... s a dir, pot convertir en nom
qualsevol paraula que vagui darrere seu.