Fichas Ampliación Valenciano PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 4
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

per a quart curs de primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT I EDICI
Esther Bellavista Vilaplana
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Jordi Sales Roqueta
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI
EDITORIAL DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.

Coordinaci dillustraci: Esther Bellavista Vilaplana.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.

Confecci i muntatge: Nria Lombarte Gil.
Correcci: Cludia de Val del Amo i Llusa March Soler.
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300925595 daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
CP: 671229 especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix un conjunt de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-
tres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 4 3
ndex PLA DE MILLORA
Unitat 1
Les llenges dEspanya. El valenci............. 8
Sons i grafies............................................... 9
El diccionari............................................... 10
Unitat 2
El grup nominal ......................................... 11
Ls de x, tx i ig........................................ 12
Els sinnims.............................................. 13
Unitat 3
El substantiu. Classes ............................... 14
Ls de x i ix ............................................. 15
Els antnims ............................................. 16
Unitat 4
Gnere i nombre del substantiu................. 17
Ls de v................................................... 18
Les paraules polismiques......................... 19
Unitat 5
Els determinants (I).................................... 20
La partici de paraules.............................. 21
Les paraules parnimes............................. 22
Unitat 6
Els determinants (II)................................... 23
Laccentuaci............................................ 24
Les paraules homfones .......................... 25
Unitat 7
Ladjectiu. Graus ....................................... 26
Laccent en les paraules agudes................ 27
Les paraules derivades.............................. 28
Unitat 8
El verb. Arrel i desinncies......................... 29
Laccent en les paraules planes ................ 30
Les paraules compostes ........................... 31
4 Llengua 4
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 9 Unitat 1................................................ 54

El verb. Nombre i persona......................... 32
Laccent en les paraules esdrixoles.......... 33 Unitat 2................................................ 56
Els diminutius i els augmentatius .............. 34
Unitat 3................................................ 58
Unitat 10 Unitat 4................................................ 60

El verb. Temps i mode............................... 35
La diresi .................................................. 36 Unitat 5................................................ 62
La famlia de paraules ............................... 37
Unitat 6................................................ 64
Unitat 11 Unitat 7................................................ 66

Els pronoms personals.............................. 38
El guionet.................................................. 39 Unitat 8................................................ 68
Les paraules onomatopeiques................... 40
Unitat 9................................................ 70
Unitat 12 Unitat 10............................................. 72

Ladverbi ................................................... 41
Ls de p i b a final de paraula................... 42 Unitat 11............................................... 74
Les sigles.................................................. 43
Unitat 12............................................... 76
Unitat 13 Unitat 13............................................... 78
Loraci: subjecte i predicat....................... 44
Ls de t i d a final de paraula.................... 45 Unitat 14............................................... 80
Les variants lxiques.................................. 46
Unitat 15............................................... 82
Unitat 14
Classes doracions.................................... 47
Solucionari........................................... 85
Ls de c i g a final de paraula .................. 48
Les frases fetes......................................... 49
Unitat 15
Loraci, el pargraf i el text....................... 50
Els punts suspensius................................. 51
Els refranys ............................................... 52
Llengua 4 5
Pla de millora
1 Les llenges dEspanya.
El valenci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
A ms del castell, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autnomes on es parlen
altres llenges, com ara la Comunitat Valenciana on es parla el valenci. Llevat de luscar
o basc, totes les llenges que es parlen a Espanya provenen del llat.
El valenci t uns sons, unes lletres i unes paraules prpies que el diferencien de la resta
de llenges dEspanya procedents del llat.
1 Indica quines llenges es parlen a la Comunitat Valenciana i quan uses cada una.
2 Completa la taula dequivalncies amb les paraules que et proposem.
pa madre pai aita
auga pan pare agua
Valenci Castell Gallec Basc

padre
mare nai ama
aigua ura
pan ogia
Adu! Adis!
3 Escriu V si s verdader i F si s fals.
El so de la s de casa en valenci no existeix en castell.

La paraula japons sona igual en castell que en valenci.
Les lletres , y i ch del castell no existeixen en valenci.
El valenci i el castell sn exactament iguals perqu vnen del llat.
8 Llengua 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Sons i grafies PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les lletres o grafies sn els signes amb qu representem els sons per escrit.
Hi ha sons que es representen amb una sola lletra i daltres que poden ser representats
per ms duna lletra.
A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents. Altres vegades dues lletres
juntes representen un nic so. Aquests grups de lletres sn els dgrafs.
1 Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.
peu, tap, carpa Cada parell de lletres destacades representa un nic so.
cel, boca, fcil Les lletres destacades representen un mateix so.
gerro, pluja, jocs La lletra destacada representa sempre el mateix so.
fitxa, all, mussol La lletra destacada representa sons distints.
2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmaci.
La lletra s representa dos sons distints.
El so K es representa amb lletres diferents.
Hi ha una lletra que no representa cap so.
3 Encercla els dgrafs en les paraules segents.
pinya pallasso milotxa tassa
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 4 9

1 El diccionari PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
El diccionari s el llibre que recull les paraules
duna llengua i els seus significats. En el diccionari,
les paraules estan ordenades alfabticament.
1 Ordena alfabticament les paraules segents.
cmera bolgraf gat gust cadira
colador boira gos dia sabata
2 Escriu al costat de cada paraula la forma en qu lhas de buscar en el diccionari.
clarions bruts
malalta encengu
somreia pollets
3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada

expressi.
Tindre barra
Deixar amb un pam de nas

2 El grup nominal PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
El grup nominal s un conjunt de paraules agrupades al voltant dun substantiu.
La paraula ms important del grup nominal s el substantiu. Tamb poden formar part
del grup nominal els determinants, com larticle, i els adjectius.
1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.
una caixes blau

uns gata nous

les bolgraf buides

el guants grisa

2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.
3 Escriu un grup nominal per a cada oraci.
canta cada mat.
magrada molt.
sn molt simptics.
es renta les dents amb el raspall nou.

2 Ls de x, tx i ig PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies
x, tx o ig.
Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu tx entre vocals.
Sescriu ig a final de paraula.
1 Completa les paraules segents amb x, tx o ig.
ra coe amp flea pu
peina esto orio fies ocolate
2 Llig les definicions i completa les paraules corresponents. Totes contenen x, tx o ig.
Ganes de fer una cosa. D E
Raig daigua que ens renta el cos de dalt a baix. D
Mes que hi ha entre abril i juny. A
Conjunt de roba que et poses per a fer esport. A LL
Paraula que significa el contrari de bonic. E
Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons. R A
Si lil poses en la boca a un beb, deixa de plorar. P

2 Els sinnims PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els sinnims sn paraules que tenen el mateix significat.
1 Pinta en cada columna la paraula sinnima de la primera.
enorme preocupat llest divertit comprar

xicotet quiet intelligent avorrit vendre
immens intranquil ignorant entretingut botiga
diminut rpid feli trist adquirir
bonic por parlar velo ocell

bell valor pensar rpid nec
apagat tristor callar lent au
lleig temor xarrar velocitat animal
2 Fixat en les paraules destacades del text i copia juntes les que siguen sinnimes.
1.
Benvolguts pares i mares,

Els professors de les diferents assigna-
tures del collegi Jaume Roig hem pre- 2.
parat tota una srie dexcursions i acti-

vitats fora de laula. Creiem que aquestes
eixides ajuden els alumnes a aprofundir 3.
en les matries del curs i a tindre expe-
rincies diferents de les de la classe. s
per aix que us demanem tota la vostra 4.
collaboraci per a tirar endavant el pro-
grama dactivitats del collegi.
Atentament, 5.
Els mestres de lescola Jaume Roig


3 El substantiu. Classes PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els substantius sn les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals
i les coses.
Els substantius poden ser comuns o propis i individuals o collectius.
1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classificals.
Irene dos gat poble jugava Pluja
abans Benifondo teua gran xiqueta les
De persona Danimal De cosa
Pluja
2 Copia els substantius anteriors on corresponga.
Comuns

Propis

3 Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el collectiu corresponent.

3 Ls de x i ix PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so de la x de Xtiva es por representar amb les grafies x i ix.
Sescriu x a comenament de paraula.
Sescriu ix entre vocals i a final de paraula.
1 Ratlla la paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xtiva.
Xixona coix reixa xurros

Xeraco cartutx caixa beixamel
Xbia baix panxa peix
Xina feix fluixa brioix

2 Completa les paraules segents amb x o ix, segons convinga.
vaell aloc brua eres rea

caer faa ilfon brola ifra
3 Copia substituint els dibuixos per les paraules adequades amb x o ix.
Xnia va menjar per postres.
El de Xavier s molt tou.
No magrada el gust daquest .
Hi ha dos a la .

3 Els antnims PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els antnims sn paraules que tenen significats contraris.
1 Pinta en cada columna la paraula antnima de la primera.
enorme preocupat llest divertit comprar

gos inquiet intelligent avorrit vendre
immens tranquil ignorant entretingut botiga
diminut rpid feli trist adquirir
bonic dia parlar velo ric

bell jornada pensar rpid pobre
apagat nit callar velocitat adinerat
lleig dilluns xarrar lent llapis
2 Fixat en els dibuixos oposats i escriu cada oraci amb lantnim de la paraula
destacada.
El carro est buit.
La porta est tancada.
El xiquet riu.
Hi ha pocs caramels.

4 Gnere i nombre
del substantiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els substantius tenen gnere: poden ser masculins o femenins.
Els substantius tamb tenen nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius concorden en gnere i nombre amb els determinants i els adjectius
que lacompanyen en el grup nominal.
1 Relaciona i indica quin gnere i quin nombre t cada grup nominal que formes.
la llibre calenta

el llet roges

els sabates rpids

les cotxes obert

2 Escriu el femen de cada substantiu.
cuiner xiquet ministre
mestre doctor forner
sogre gat pediatre
fill pintor infermer
3 Escriu aquests substantius en plural.
goma dona rbitre
ram llibre ocell
collegi got muralla
fulla cama moto

4 Ls de v PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Sescriu v darrere de n.
Sescriu v en les formes del verb haver que tenen aquest so.
Sescriu v en les formes acabades en -ava, -aves, -ava,
-vem, -veu, -aven dels verbs de la primera conjugaci.
1 Observa com sescriuen les paraules segents i contesta.
enveja invent canviar Quina lletra hi ha sempre davant

envellir enviar convent de la v?
2 Completa el quadre amb les formes de cada verb.
anar cantar caminar haver

Jo cantava havia
Tu caminaves
Ell o ella anava
Nosaltres anvem
Vosaltres haveu
Ells o elles cantaven
3 Escriu la paraula amb v que correspon en cada cas.
ssers vius sense esquelet intern.

Que no es pot percebre amb la vista.
Mquina que susa per a envasar productes.
Enlairar-se, comenar a volar un avi, un ocell
Demanar a alg que acudisca a un acte, una festa, etc.
Persona que imagina i fabrica coses que abans no existien.

4 Les paraules polismiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules polismiques sn les que tenen ms dun significat.
1 Escriu una oraci amb cada significat daquestes paraules polismiques.
ratol
serra
2 Ratlla el significat que no correspon a cada paraula.
banc clau cap

Lloc per a seure-hi. Eina per a cuinar. Part superior del cos.
Grup dinsectes. Signe musical. Qui mana en una empresa.

Lloc on es guarden Pea de metall que permet Pea de suro que tapa
i es presten diners. obrir i tancar un pany. una botella.
3 Descobreix la paraula polismica a qu fan referncia els parells de definicions.
Element que cobreix el cos dels ocells.

P
Instrument per a escriure.
Amfibi generalment de color verd.
G
Vestit de faena duna sola pea.
Part subterrnia de les plantes.

A
Part invariable duna paraula.

5 Els determinants (I) PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els determinants sn les paraules que van davant del substantiu, amb el qual
concorden en gnere i nombre, i en concreten el significat. Nhi ha de diversos tipus:
Els articles concreten o determinen els substantius que acompanyen. Poden ser
determinats o indeterminats.
Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany un sser o un objecte.
Els demostratius indiquen la distncia, en lespai o en el temps, que hi ha entre
la persona que parla i els ssers o els objectes a qu es refereix.
1 Subratlla els articles i encercla els substantius a qu fan referncia.
La gata de Sara juga amb un cabdell de llana.

Les cosines de Laura viuen en una ciutat molt gran.
Unes xiquetes mhan dit que la mestra est malalta.
Una amiga meua ha guanyat el concurs de dibuix.
Els pares han comprat uns pastissos deliciosos.
2 Escriu el demostratiu de proximitat, de distncia mitjana i de llunyania que pot

portar davant cada substantiu.
, , cotxe
, , ocells
, , plantes
, , nina
3 Escriu un substantiu adequat en cada cas.
les meues el vostre
el seu la teua
els teus les seues
les nostres el meu

5 La partici de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Quan una paraula no cap sencera a final de lnia, la partim escrivint un guionet (-)
i continuem escrivint-la en la lnia segent seguint aquestes normes:
No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa sllaba.
No es poden separar les vocals dun diftong perqu pertanyen a la mateixa sllaba,
per s les dun hiat perqu pertanyen a sllabes diferents.
Els dgrafs rr, ss, ll i tx es poden separar; en canvi els dgrafs qu, gu, ll i ny no.
1 Escriu com partiries aquestes paraules a final de lnia.
teula taur quatre
caixa boina ping

2 Parteix aquestes paraules de totes les maneres possibles a final de lnia.
piranya
mortadella
paraiger
formigues
carabassa

5 Les paraules parnimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Hi ha paraules, com reina i regna, que sassemblen tant en
la forma o la pronunciaci que es poden confondre. Aquest
tipus de paraules sanomenen paraules parnimes.
1 Assenyala la paraula que correspon a cada imatge.
serena asos
sirena ases
canal tromba
canel trompa
2 Escriu una oraci amb les paraules de lexercici anterior que no has assenyalat.
Si cal, consulta el diccionari.
3 Completa cada oraci amb el parnim adequat del parell suggerit.
Al refugi hi havia (previsions / provisions) per a un mes.
Aquest vestit t un preu (accessible / assequible).
Va aprendre la (professi / process) de mecnic de son pare.
El medicament ha tingut un (efecte / afecte) immediat.
Lorenga s una (espcie / espcia) molt aromtica.

6 Els determinants (II) PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.
Els numerals poden ser cardinals o ordinals.
Els indefinits sn paraules que expressen quantitats inexactes o identifiquen alg
o alguna cosa de manera imprecisa.
Els interrogatius i els exclamatius sn paraules que acompanyen i determinen
un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamaci sobre aquest.
1 Subratlla de roig els determinants numerals i de blau

els determinants indefinits daquest text.
El meu germ va jugar ahir el sis partit

del campionat de bsquet. Van guanyar, per
per poca diferncia: noms dos punts! Ara mateix
tenen tres equips per davant en la classificaci.
Per si guanyen tots els partits pendents, encara
tenen alguna possibilitat dacabar com a primers
classificats del seu grup.
2 Classifica els numerals anteriors segons de quin tipus siguen.
Cardinals , Ordinals ,
3 Copia escrivint lordinal corresponent.
Pau s el 1r alumne en la llista. Pau s el primer alumne en la llista.
El teu amic Llus viu al 6 pis.
Hui s el meu 11 aniversari.
Marc ha arribat en 3r lloc.
4 Encercla els determinants i escriu I si sn interrogatius o E si sn exclamatius.
Quina hora s, per favor? Quanta aigua du el riu!
Quin fred que tinc! Quin jersei vols posar-te?

6 Laccentuaci PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
La sllaba que sona ms forta en una paraula s la sllaba tnica. Les altres sllabes sn
tones.
En algunes paraules, la sllaba tnica es marca posant un signe anomenat accent grfic
sobre la seua vocal. En valenci, laccent grfic pot ser agut () o greu (`).
1 Encercla la sllaba tnica en les paraules segents.
calcet camiseta helicpter fbrica caf
llapis barns finestra pantalons margarida
2 Escriu cada paraula al seu lloc, tenint en compte que cada casella s una sllaba
i que la casella ombrejada correspon a la sllaba tnica.
camale bscula marieta telfon tobogan arbre
3 Copia les paraules daquesta pgina que porten el tipus daccent grfic indicat.
Accent greu
Accent agut

6 Les paraules homfones PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Dues paraules sn homfones quan sonen igual, per signifiquen coses diferents, com
ara cec (persona privada totalment o en part del sentit de la vista) i sec (que ha perdut la
humitat o laigua que tenia).
1 Subratlla la paraula homfona adequada per a cada imatge.
sl / sol comte / conte fal / fals cignes / signes
2 Tria la paraula adequada per a completar cada oraci. Si cal, consulta el diccionari.
Ja he demanat el al cambrer. (compte / comte)
En classe de Matemtiques, hui hem construt un . (cub / cup)
Miquel, dna la al teu germ menut quan creueu el carrer. (ma / m)
La daquesta pizza s molt cruixent. (maa / massa)
Abans de pujar al cavall, assegurat que li has posat b la . (cella / sella)
3 Escriu una oraci amb cada una de les paraules que no has fet servir en lactivitat
anterior.


7 Ladjectiu. Graus PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats de les persones,
dels animals o de les coses. Els adjectius estan en el mateix gnere i en el mateix
nombre que el substantiu a qu es refereixen.
Ladjectiu t tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.
1 Encercla els adjectius i subratlla els substantius a qu fan referncia.
Aina t una gata blanca i Blai t un gos negre.
Necessite unes tisores ms grans que aquestes.
Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells llisos.
Abans es veia un cel fosqussim, per ara fa un sol esplndid.
2 Copia algun adjectiu dels que has encerclat que tinga els graus indicats.
Grau positiu Grau comparatiu Grau superlatiu

3 Escriu un adjectiu per a cada dibuix. Com estan?
4 Escriu tres oracions usant el mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu.


7 Laccent en les paraules agudes PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lltima sllaba sanomenen paraules
agudes. Les paraules agudes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.
Quan acaben en -en o en -in.
1 Busca i escriu les sis paraules representades.
q O B E N T R E P
w T A R R S N C S
e S U N E L D A I C
p A T I N S A J R A
r A O M P G T P E M
t V B H O c A D I
y I D E T e S U
u O S N C U I N E R
2 Encercla la sllaba tnica de les sis paraules anteriors i respon.
Quina posici ocupa la sllaba tnica?

Per tant, com sn les sis paraules anteriors?
3 Accentua les paraules agudes que calga.
Hui Laura menja amanida, fideus i salmo per dinar.

Els campions de la marato escolar van ser Ruben i Francesc.
Aquest mati he vist els salts de trampoli que feien per la televisio.
Dema celebrare la meua festa daniversari.

7 Les paraules derivades PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules derivades sn aquelles que shan format
a partir duna altra paraula que es diu primitiva. Aix,
dentista s una paraula derivada de la primitiva dent.
1 Relaciona cada paraula derivada amb la seua primitiva.
ferrer llibrer forner paperera paperot ferradura

paper ferro forn llibre

llibreria fornada llibreter ferreria papereta fornera

2 Escriu la paraula que correspon en cada cas i que deriva de la paraula destacada.
Persona que prepara el menjar a la cuina.
Botiga on es ven tot tipus de carn.
Persona que et porta la carta que than enviat.
Mquina que serveix per a llavar la roba.
Lloc on la gent guarda el cotxe i altres vehicles.
3 Forma paraules derivades seguint els models.
florera
flor sal saler

sucre clau
ou palla
sopa fitxa

8 El verb. Arrel i desinncies PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els verbs sn les paraules que expressen accions.
El conjunt de totes les formes dun verb s la seua conjugaci.
Linfinitiu s la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.
En valenci hi ha tres conjugacions segons lacabament de linfinitiu.
Totes les formes verbals consten darrel i desinncies.
1 Llig el text i subratllan els verbs.
Laia assegura que, de major, ser gimnasta professional.

Per aix acudeix cada vesprada al gimns, als entrenaments
del seu club. Ella insisteix que tant desport no li resulta pesat,
per tamb admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada.
Aix i tot, per a ella lesfor paga la pena!
2 Copia els verbs que has subratllat, escriu-ne linfinitiu i indican la conjugaci: 1a,
2a o 3a.
assegura
assegurar
1a
3 Escriu, en cada cas, la forma verbal representada i linfinitiu corresponent. Qu fa?
escriu
4 Separa larrel i la desinncia de cada forma verbal.
volia vol-ia pateixen portem
pint debatreu creixes

8 Laccent en les paraules planes PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a sllaba tnica la penltima sllaba sanomenen
paraules planes. Les paraules planes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us,
-en, -in.
Quan acaben en diftong.
1 Anota el nom de cada animal. Tots sn paraules planes.
2 Escriu una oraci amb cada paraula plana representada. Compte amb els accents!
3 Accentua les paraules planes que calga.
Quan ereu menuts menjaveu molts platans; en canvi, ara sembla que preferiu la poma.
Ahir anarem al zoologic i coneguerem una cria de gorilla acabada de naixer!
Vosaltres sabieu que Angel escriu uns contes bonissims?

8 Les paraules compostes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules compostes, com ara gratacel, sn
les que shan format unint dues o ms paraules
simples (gratar i cel).
1 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes.
salva gotes
alta taps
compta vides
lleva veu
2 Anota la paraula composta que correspon en cada cas.
Drap amb qu ens torquem les mans a la cuina.
Mquina que renta els plats, els gots, els coberts
Instrument que serveix per a caar papallones.
Objecte semblant a un ganivet amb qu obrim les cartes.
3 Llig aquestes paraules compostes que shan barrejat i escriu les paraules correctes
amb lajuda dels dibuixos.
trencamosques matallamps paraocells espantaclosques

9 El verb. Nombre i persona PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural.
Les formes verbals tamb expressen la persona que realitza lacci:
poden estar en primera, en segona o en tercera persona.
Les formes no personals sn linfinitiu (cantar), el gerundi (cantant)
i el participi (cantat).
1 Llig el text i encercla de roig els verbs en singular

i de blau els verbs en plural.
Clara i Marta aniran a lexcursi a lAlbufera, per

les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben.
Jo tamb hi anir. Per cert, Toni, tu vas dir que s
que vindries, per encara no has portat lautoritzaci.
Al final vindreu Neus i tu? Qu decidiu? Recordeu
que el termini dinscripci acaba dem
2 Subratlla els verbs daquestes oracions i, en acabant, classificals.
Jo anir a Itlia. Elles juguen a pilota. Nosaltres mengem arrs.

Ell llig molt b. Tu cantes pera. Vosaltres sempre rieu.
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
3 Completa aquesta taula de formes no personals.
Infinitiu Gerundi Participi
batent batuda
llegit llegides
menjar menjats

9 Laccent en
les paraules esdrixoles PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lantepenltima sllaba sanomenen
paraules esdrixoles. Totes les paraules esdrixoles saccentuen grficament.
1 Escriu la paraula que no s esdrixola de cada grup.
fbrica tmbola cocodril frmula

esdrixola gndola informtica poca
camiseta grgola biloga trapezi
histria llapis esglsia pgina
2 Descobreix la paraula esdrixola que correspon en cada cas.
Assignatura que estudia els nmeros i les operacions.
Dona que atn i cura els animals quan estan malalts.
Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Les paraules en tenen una de tnica i altres dtones.
Gran construcci que servia de tomba als antics faraons.
3 Copia escrivint les paraules esdrixoles representades.
Posat el i sabrs si tens febre.
Hi ha una a la finestra.
Aquesta fa unes fotos bonssimes!

9 Els diminutius
i els augmentatius PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els diminutius sn paraules que expressen la idea de mida xicoteta.
Els augmentatius sn paraules que expressen la idea de mida gran.
1 Llig el text i classifica les paraules destacades en el grup

corresponent.
Ahir vam anar a dinar al camp amb loncle Pau, la tia

Sandra i la cosineta Roser, tots en el cotxot de loncle,
on cabem molt b. Vam anar a un lloc amb tauletes
i banquets de fusta que hi havia davall duns arbrots
enormes prop dun riuet. La mare duia una cistellota
plena dentrepans i la tia va portar un pastissot
de xocolate que de poc no cabia damunt de la taula!
Roser i jo ens vam afartar! I els altres tamb, eh?
Sn diminutius Sn augmentatius

2 Ratlla les paraules que no siguen diminutius.
paquet jerseiet manteta marieta llet

tauleta piloteta gatet saquet bicicleta

3 Escriu un diminutiu i un augmentatiu de cada paraula usant les terminacions

-et/-eta i -ot/-ota.
flor , porta ,
peu , peix ,
got , bola ,

10 El verb. Temps i mode PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
El temps verbal indica si lacci ja ha tingut lloc (passat), si t lloc ara (present) o si tindr
lloc ms endavant (futur).
Els temps verbals sagrupen en modes segons que expressen accions reals, desitjos o
ordres. Els temps verbals que expressen accions reals estan en mode indicatiu.
1 Subratlla les formes verbals i classifica-les segons el temps que indiquen.
Laura dibuix un monstre molt divertit.

Irene far un examen dimecres.
La meua cosina viu a Sardenya.
Els alumnes no aniran a classe aquest divendres.
Els meus pares anaren de viatge de noces a Vencia.
Gerard i Guillem sn molt bons companys.
Passat Present Futur
2 Marca les oracions que estan en mode indicatiu.
Tant de bo fra ja estiu! Pere est content amb les notes.
Clara va a escola amb autobs. Marta, tanca la porta!
Donem el diari, per favor. No magrada el xocolate calent.
3 Escriu una oraci en present, una en passat i una en futur.

10 La diresi PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
La diresi () s un signe que es posa sobre les vocals i i u en els
casos segents:
Per indicar que cal pronunciar la u dels grups qe, qi, ge, gi.
Per indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal
anterior i que, per tant, es pronuncien en sllabes diferents.
1 Posa la diresi en les paraules que calga.
Noms hi ha dos paraigues al paraiguer.

Aquestes pasques anirem al poble del iaio Raul.
La veina del sis canta tot el dia.
Amb quina frequncia passa el tren dAlacant?
Magrada ms el raim que les figues.
Laura mira Guillem de reull.
2 Copia les oracions substituint els dibuixos per les paraules corresponents.
Els i les viuen a lAntrtida.
Vam fer una excursi pel llac amb les .
A Manel li han regalat un .
Per dormir sempre em pose .

10 La famlia de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Una famlia de paraules est formada per totes les paraules
que deriven de la mateixa paraula. Aix, peixos, peixet, peixot
i peixera formen part de la famlia de paraules que es crea
a partir de la paraula peix.
1 Agrupa aquestes paraules en famlies i digues de quina paraula provenen.
florir mariner floreta panellet

submar floral fulles empanar
panet florista marina fullaraca
desfullar panera fullatge martim
2 En cada una daquestes famlies hi ha un mot que no hi pertany. Ratllal.
enamorar, amor, amors, clamor portador, porta, portal, portalada

llit, llitera, escalfallits, bullit punta, despuntat, puntuaci, puntes
3 Escriu tres mots per a cada famlia de paraules.
PASTS NVOL


11 Els pronoms personals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els pronoms personals sn les paraules amb qu anomenem les persones, els animals
o les coses sense utilitzar substantius.
ls pronoms poden ser de primera persona, segona persona o tercera persona
E
i poden anar en singular o en plural.
1 Encercla les paraules que siguen pronoms personals.

En acabant, classificals.
jo nosaltres escola xiquets

ella
elles vosaltres tu
mare ells
Sandra meus dem

amic ell
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
2 Substitueix les paraules destacades per un pronom personal. Fixat en lexemple.
Arnau vol cereals o galetes? Ell vol cereals o galetes?
Jlia va guanyar la competici.
Carles i Irene sn germans.
Joan i jo farem de voluntaris.
Marta i Gemma, pareu de xarrar!
Les meues amigues vindran ms tard.
De major, Sergi vol ser veterinari.

11 El guionet PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Sescriu guionet (-) en els casos segents:
En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.
En paraules formades per la uni de dues paraules, quan la primera acaba en vocal
i la segona comena en r, s o x.
1 Completa la taula escrivint els nmeros en xifres o en lletra,

La paraula DUC
segons corresponga. ens recorda quan
cal escriure guionet
en els numerals.
Nmero Com es llig
43
tres-cents dotze
56
sis-cents vint-i-quatre
800
288
63
dos mil quinze
2 Escriu les paraules compostes segents. Vigila si han de dur guionet o no.

11 Les paraules
onomatopeiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les paraules onomatopeiques shan format imitant el so que fa un animal, una persona
o una cosa. Per exemple, xiuxiuejar sha format a partir de la imitaci del soroll que fan
les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu).
1 Ratlla, en cada cas, la paraula onomatopeica que no corresponga.
Dring! Xip, xap! Bee!

Uuuuu!
dringar xipollejar udolar brunzir

belar cruixir mugir belar

2 Escriu oracions usant la paraula onomatopeica corresponent.
Piu-piu!
Rauc, rauc!

Mu, mu!
Cloc, cloc!

12 Ladverbi PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
Com? Quant?
RECORDA Quan?
Els adverbis sn paraules
que expressen circumstncies On?
de lloc, de temps, de manera
o de quantitat.
1 Subratlla els adverbis daquestes oracions i classificals.
Laia va estudiar molt. Patrcia viu all.

Maria es va alar rpidament. Vaig acabar bastant cansada.
Carles va anar ahir al cine. El vestit roig em va b.
Ai, mhe deixat la jaqueta fora! Anir a vore el metge hui.

Temps Lloc Manera Quantitat
2 Ratlla les paraules que no siguen adverbis.
amable suaument llegim cas
dem persona gens lluny
3 Completa amb els adverbis que no has ratllat abans. Fixat

quin tipus dadverbi es demana en cada cas.
La iaia acarona el gat . (manera)
La pilota ha anat a parar . (lloc)
A tu lall tagrada molt; a mi no magrada . (quantitat)
Ja hem fet la major part del treball; lacabarem. (temps)

12 Ls de p i b a final
de paraula PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so P es pot representar a final de paraula amb les lletres
p o b.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu p.
Darrere de vocal tona o de consonant, sescriu p o b
segons com sescriguen les paraules de la mateixa famlia.
1 Resol els mots encreuats.

3
1 Medicament lquid que et lleva la tos.
2 Grup desportistes que competeixen
1 2
junts.
3 Tros de suro o de plstic que tapa 4
una botella.
4 Rptil allargat i sense potes 5
que sarrossega per terra.
5 Llengua que es parla a Arbia.
6
6 Aix sanomena el fill dun rei.
2 Observa les paraules derivades i escriu-ne la primitiva.
calba, calbesa. verbal, verbalitzar.
camperol, campament. agrupaci, grupet.
corbera, corbat. tombant, tombar.
3 Completa amb p o b.
Feli juga en lequi de Joan. Al cam va caure un llam .
Jose sa parlar ra . Hui he fet un tom pel parc del Llo .
El mot cor s monoslla . Compra xaro i esparadra a la farmcia.

12 Les sigles PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les sigles sn paraules que es formen unint les lletres inicials
de diverses paraules. Generalment, les sigles es refereixen
a una associaci, una instituci, un museu...
1 Relaciona cada sigla amb el seu significat.
AMPA document nacional didentitat
CP educaci secundria obligatria
ONG associaci de mares i pares dalumnes
DNI codi postal
ESO organitzaci no governamental
2 Escriu el grup de paraules que correspon a cada sigla amb lajuda

de les banderes.
UE EUA
3 Escriu la sigla que correspon a cada grup de paraules.
Organitzaci Mundial de la Salut Unitat de cures intensives
Centre deducaci infantil i primria Universitat de Valncia

13 Loraci: subjecte i predicat PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les oracions sn grups de paraules ordenades que expressen una idea i contenen
almenys un verb. Les oracions tenen subjecte i predicat.
El subjecte s la persona, lanimal o la cosa de qu es diu alguna cosa
en loraci.
El predicat s el que es diu en loraci sobre el subjecte.
1 Ratlla lexpressi que no siga una oraci i explica

per qu no ho s.
Bon dia! Que tingues un bon dia!
2 Ordena i escriu les oracions segents.
Laura llima. de gelat un es menja
juga b Carles bsquet. molt a
3 Inventa i escriu un subjecte o un predicat on corresponga.
rega les plantes del balc.
vam anar dexcursi a la platja.
Josep i Marta .
El vestit rosa .

13 Ls de t i d a final
Nom Data
RECORDA
El so T es pot representar a final de paraula amb les lletres t o d.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu t.
Darrere de vocal tona o de consonant, sescriu t o d
1 Completa amb t o d les paraules que representen els dibuixos segents.
dar petar pla bole pon car
2 Ompli els buits amb t o d.
Ricar volia anar a escola amb el patine .
Joana va anar a un concer de clarine .
Aquell vagabun era dalgun pas del nor .
Si set fa tar , telefonam, dacor ?
A Alber li agrada mol el iogur lqui .
3 Completa cada oraci amb una paraula de la mateixa famlia que la destacada.
La rapidesa s una virtut, per crec que sovint fas les coses massa .
s un esportista delit que practica un molt arriscat.
En realitat era una taula molt slida, encara que laspecte no fra molt .
Vicent vol estudiar robtica perqu t la intenci de dissenyar un intelligent.

13 Les variants lxiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Una variant lxica s cada una de les maneres diferents
en qu es pot dir una mateixa cosa segons el lloc don som,
les persones amb qui parlem, etc. Per exemple, carabassa
i suspens sn variants lxiques que expressen el mateix,
per la primera se sol utilitzar en situacions de confiana
i laltra en situacions ms formals.
1 Escriu davall de cada aliment les variants lxiques amb qu sanomena.
carlota
bufes
tomaca
pans

pernil

pebre
dacsa
safanria
piment
tomata
roses
cuixot

2 Torna a escriure cada oraci canviant la paraula destacada per una altra variant
lxica ms formal.
Mira, Esteve, tu ests sonat!
El meu germ vol pencar a lestiu.
Robert s un collega de classe.
Les matemtiques em flipen!

14 Classes doracions PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Quan parlem, ho podem fer amb diferents intencions.
Segons la intenci que tinguem, les oracions poden ser enunciatives,
interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives i dubitatives.
1 Relaciona cada tipus doraci amb el seu s i lexemple corresponent.
Oracions Serveixen per a afirmar Que b que

enunciatives o negar alguna cosa. hages vingut!
Oracions Susen per a donar ordres

interrogatives No talces!
o prohibir alguna cosa.

Oracions Susen per a expressar
exclamatives Qu et passa?
sorpresa, alegria, tristesa...

Oracions Serveixen per a Potser ens hem
exhortatives preguntar. perdut.

Oracions Susen per a indicar que no Hui no

dubitatives sest segur del que es diu. em trobe b.
2 Indica de quin tipus s cada oraci segons la intenci.
No tinc aquest cromo.
Com anirs al camp?
Quin gatet ms bonic!
Endrea lhabitaci, Paula.
Potser aquell s el nou mestre.
El vent ha estat bufant tota la nit.

14 Ls de c i g a final
Nom Data
RECORDA
El so K es pot representar a final de paraula amb les lletres c o g.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu c.
Darrere de vocal tona o de consonant, sescriu c o g
1 Escriu la paraula don prov cada un daquests grups.
blancor, blanca. llarga, allargar.
amargor, amargant. secalls, assecar.
sangons, sanguini. banquet, bancada.
saquet, ensacar. dilegs, dialogar.
2 Escriu la lletra que falta en cada cas.
un par infantil el missatge del nufra un alberco sucs
el carran de platja el cas danar en bici un sarcfa egipci
3 Completa les paraules amb c o g.
El bile va descobrir un fon molt estrany. El meu ami Llu estudia po .
Larquele sue va guanyar un premi. El mecni s galle .
Aquest dol de fan s molt anti . Ha caigut un ba i sha fet san .

14 Les frases fetes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Les frases fetes sn grups de paraules que juntes tenen un
significat especial i diferent del que tenen normalment. Per exemple,
bufar i fer ampolles s una frase feta que significa fcil de fer.
1 Subratlla la frase feta de cada parell.
Ofegar-se en un got daigua. Agafar un tros de pa.

Beure un got daigua. Ser un tros de pa.

Treballar en una obra. Ser una mquina.

Posar mans a lobra. Construir una mquina.

2 Copia les frases fetes que has subratllat on corresponga segons el significat.
Comenar a fer alguna cosa.

Angoixar-se per no res.
Tindre molta capacitat de treball.
Tindre molta bondat.
3 Tria el significat de cada frase feta i escriu una oraci usant-la.
Parar lorella. Escoltar amb atenci.

No voler escoltar res.
Estar a la lluna. Ser astronauta.

Estar distret.

15 Loraci, el pargraf
i el text PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les oracions sn enunciats amb sentit complet que contenen almenys un verb.
Els textos sn les unitats superiors que utilitzem per a comunicar-nos els uns
amb els altres. Sn missatges complets, presenten les idees de forma ordenada
i contenen enunciats referits a un mateix tema i relacionats entre si.
Els textos solen organitzar la informaci en pargrafs, que sn conjunts denunciats
que desenvolupen una mateixa idea i acaben en un punt i a part.
1 Subratlla les expressions que siguen enunciats.
Isabel viu a Meliana. Brrr, que freda!
Lentrep est bonssim! Ara dem no s poal.
Son no encara tinc jo. Quina alegria!
2 Copia els enunciats anteriors que siguen oracions.
3 Digues quina daquestes notes cont un text i raona la teua tria.
A B
Ha sigut una eixida molt interessant. Aquest mat els alumnes de 4t hem
Potser algun dia ser terrisser visitat una terrisseria. Ens han ense-
nyat com treballen largila i com co-
I mhan deixat fer un pitxeret amb el torn!
uen les peces en un forn. I mhan
El carter ha dut cartes. Ens han ense-
deixat fer un pitxeret amb el torn!
nyat com treballen largila i com couen
les peces en un forn. Aquest mat els Ha sigut una eixida molt interessant.
alumnes de 4t hem visitat una terrisseria. Potser algun dia ser terrisser

15 Els punts suspensius PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Els punts suspensius (...) sutilitzen en els casos segents:
Per a indicar que una enumeraci est incompleta.
Quan interrompem una oraci per expressar dubte, sorpresa, temor, etc.
1 Encercla els punts suspensius del text segons la funci que fan.
En roig
Deixen incompleta una enumeraci.
Interrompen loraci per expressar
En blau
dubte,
sorpresa, temor, etc.
Hui s un dia especial perqu s el meu aniversari!

Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles,
els cosins... Tenem la casa plena!
Mho he passat molt b. I mhan regalat moltes coses:
joguets, roba, un anell precis... Per el millor de tot
ha sigut la collecci de contes que volia! Quan la iaia
me lha donada, no mho podia creure. Estic molt feli.
Tinc una famlia meravellosa!
2 Escriu enumeracions incompletes. No toblides de posar-hi els punts suspensius!
A la motxilla porte els llibres,
Magraden els macarrons,
Els companys de classe sn
3 Escriu una oraci en qu susen els punts suspensius

per a expressar sorpresa.

15 Els refranys PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
RECORDA
Els refranys sn dites que transmeten consells, ensenyaments
de la saviesa popular. Per exemple, El sol de juny estalvia llum
s un refrany que fa referncia al fet que al juny els dies sn ms
llargs i per aix gastem menys electricitat.
1 Tria i escriu el final per a cada un daquests refranys.
crit xivarri cau A la taula i al llit, al primer .
taula panxa pica De mica en mica sompli la .
cotxe abric pa Qui t bon amic, t bon .
2 Relaciona i escriu els refranys complets.
A lestiu qui tinga blat que en sembre.
Al setembre, que un parent a Mallorca.
Val ms un ve a la porta tota cuca viu.
3 Completa aquests refranys substituint els dibuixos per paraules.
Al que no conegues, no li toques les .
En tancada no entren .
A labril, cada val per .

Programa
dampliaci
1 Comprenc un correu electrnic PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Estimada Clara,
Com va tot per Alemanya? Ja tinc ganes que vingues a passar les vacances destiu.
Et trobe molt a faltar. No s si tho havia dit, perqu de vegades em costa expressar
els meus sentiments, per la veritat s que testime molt i que tenyore a tota hora.
Ja ho saps, ets la meua millor amiga! Recorde quan estaves ac a Barxeta i anvem
juntes a escola. Sempre juntes, cap ac i cap all.
Quan em vas explicar que haveu de marxar a Alemanya per qestions de faena de ton pare,
em va fer molta pena. Vaig estar plorant tot el dia, tot i que davant teu no ho vaig fer. Ja s
que per a tu encara va ser ms dur. Un pas nou, amics nous, escola nova
Trobe que per escrit em costa menys explicar el que sent. En definitiva, et volia dir que
et trobe molt a faltar i que tinc moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacances
per tornar a estar tot el dia juntes.
Un bes molt fort i fins prompte!
Esther
1 Completa amb les diferents parts del correu electrnic.
Salutaci
Cos del text amb el missatge (escriu el principi i el final)
Comiat
Signatura

AMPLIACI. UNITAT
1
2 Respon a aquestes preguntes.
Qui escriu el correu electrnic?
Qui rebr el correu electrnic?
On viu ara Clara?
Per qu hi ha hagut de marxar?
3 Assenyala per quines vacances tornar Clara a Barxeta.
Per les vacances de Nadal.
Per les vacances de Setmana Santa.
Per les vacances destiu.
4 Respon. Quina relaci hi ha entre Clara i Esther?
5 Imagina un motiu per a escriure un correu electrnic a alg o trian un daquests.
Acomiadar-te dalg. Preguntar un dubte dels deures.
Fer les paus amb alg. Parlar amb un amic que tens lluny.
6 Ara escriu el teu missatge de correu electrnic. Recorda les parts que ha de tindre.

2 Comprenc un cartell publicitari PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
r e d o n s ! I ara,
Moments
a
servei a
e r i
Pizz nezia
domicili!
Ve
A la pizzeria Venezia
les pizzes sn
ms cruixents,
ms gustoses
i ms grans!
C/ Mallorca, 321 Tel. 643 454 566
1 Un anunci sol tindre diverses parts. Relaciona cada una amb la seua descripci.
Explica les caracterstiques bsiques

Eslgan del producte anunciat.

s un missatge breu que pretn

cridar la nostra atenci i animar-nos
Text informatiu a comprar el producte.

Informa de qestions prctiques,

com ara on es pot adquirir el producte
Text complementari
i com ens el poden fer arribar.


AMPLIACI. UNITAT
2
2 Ara respon a aquestes preguntes sobre lanunci anterior.
Qu sanuncia en aquest cartell?
Quin s el text que informa del producte?
Quin s leslgan?
Quina altra informaci shi dna?
3 Explica quina creus que s la funci de la imatge en lanunci de la pizzeria.

4 Marca les afirmacions correctes. Qu has de tindre en compte per a fer una falca
publicitria?
Una falca publicitria s un espai dedicat a anunciar un producte en la rdio.

Una falca publicitria s una part dun programa de rdio.
La falca publicitria ha de ser breu i clara.
Com ms llarga s una falca publicitria, millor.
En la rdio no hi ha imatges; per aix, en les falques publicitries cal cridar latenci
dels oients amb la msica, els canvis del to de veu, lexpressivitat
5 Elabora el text per a la falca publicitria de lanunci de la pgina anterior.


3 Comprenc un text descriptiu PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Ulldemolins s una ciutat moderna, damples avingudes

arbrades i plenes de flors, i places obertes al cel. Un cel
que quasi sempre s clar, amb algun nvol dibuixat.
Al fons de lavinguda principal hi ha la plaa de lAjuntament.
Des dels carrers que ixen de la plaa, els edificis
semblen agulles que senfilen amunt, arrapant
el sol i els nvols. Els gratacels encara semblen
ms alts del que en realitat sn.
Les faanes de vidre dels edificis reflecteixen
la llum i encara omplin ms de vida els carrers,
pels quals la gent transita rpidament,
sense parar, vora els vehicles
sorollosos. Cotxes, autobusos,
taxis, vianants... tots amunt i avall
en un trfec incessant.
Qu es descriu en aquest fragment: els personatges, els fets o lescenari?
On se situa lescena?
Com s aquest escenari segons la descripci: alegre, desagradable, tenebrs, desolat,

primaveral, rpid, lent...?
Quins elements duna ciutat moderna shi esmenten?

AMPLIACI. UNITAT
3
2 Fes una llista amb tots els adjectius que ixen en el text.

3 Relaciona cada element amb el terme corresponent

i explica qu sn.
gratacel faana avinguda arbrada

4 Explica amb paraules teues el significat de loraci Els edificis semblen agulles que
senfilen amunt, arrapant el sol i els nvols.

5 Escriu una descripci breu de la localitat on vius o b daquella on estiueges.


4 Comprenc unes instruccions PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Magdalenes de xo
Ingredients
colate
125 grams de man
tega.
125 grams de sucr
e.
150 grams de fari
na.
1 cullerada de po
stres de rent.
2 ous.
2 cullerades de ca
cau en pols.
25 grams de xoco
late negre per a fond
Motles de paper. re.
Preparaci
1 Foneu la mantega i, qu
an estiga lquida,
afegiu-hi dun en un
els altres ingredient
el sucre, la farina, s:
el rent, els ous
prviament batuts
i el
2 Afegiu-hi el xocolate cacau en pols.
negre fos
i barregeu-ho b.
3 Feu boles de pasta i co
lloqueu-les
en els motles de pa
per.
4 Finalment, poseu-ho
tot al forn
a 180 C durant un
s 15 minuts.
Qu explica aquest text?
De quin tipus de text es tracta?
Instructiu Informatiu Argumentatiu Descriptiu
Quantes parts t el text?
Per qu creus que estan numerats els passos?
Creus que s possible realitzar aquesta recepta?
Per qu?

AMPLIACI. UNITAT
4
2 Assenyala les condicions que ha de complir un text instructiu.
Ha de tindre un lxic precs.
Les oracions han de ser breus i clares.
Les oracions han de ser molt llargues.
Les oracions han destar ben ordenades perqu sentenga b el procs.
Lordre en qu sexpliquen les instruccions no importa.
En la part de la preparaci cal utilitzar verbs en imperatiu.
En la part de la preparaci cal utilitzar verbs en futur.
3 Ratlla els textos que no siguen instructius.
Fullet on sexplica com Definicions Recepta per a fer

muntar una bicicleta. dun diccionari. un pasts de formatge.

Comentari sobre una pellcula Fullet on sexplica com

de la cartellera. funciona la consola de jocs.

4 Escriu un text instructiu

a partir de les imatges. PA AMB TOMACA
No oblides indicar
els ingredients.

1

2

3

5 Comprenc una narraci PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
La princesa de la sal
Una vegada, ja fa molt de temps, en un reialme lluny vivia
un rei que tenia tres filles.
Un dia els va preguntar fins a quin punt elles lestimaven.
Jo testime com el pa li va contestar la filla major.
Jo testime com el vi li va contestar la mitjana.
Jo testime com la sal li va contestar la menuda.
Si mestimes com la sal, ja pots eixir pel portal li digu
el rei, tot enfadat. I la va fer fora de palau.
Al cap duns quants anys, el dia del seu casament, la filla
menuda va convidar el rei, que no la va reconixer. Ella mateixa
va voler fer el dinar i no hi va posar sal.
Us ha agradat el dinar, senyor? li va preguntar.
Shan descuidat de posar-hi sal. Puc menjar sense pa
o sense vi, per mai sense sal.
En aquell moment el rei es va adonar que la sal era molt
important i tamb va reconixer la seua filla. Li va demanar
perd i, des daleshores, van ser molt felios.
Qui sn els protagonistes del conte?

Hi ha personatges secundaris? Quins?
On passen els fets?
Quan passen els fets?
Qu els passa, als personatges?

Com es resol la situaci?


AMPLIACI. UNITAT
5
2 Relaciona cada part de la narraci amb el contingut corresponent.
Plantejament Sexplica qu els passa als personatges

i com actuen per resoldre-ho.
Nus Es conta com es resol la situaci i com acaba
la histria.
Desenlla Es presenten els personatges i sindica quan
i on passen els fets.
3 Indica quin moment del conte representa cada imatge: el plantejament, el nus
o el desenlla.
4 Escriu un conte breu. Recorda que ha de tindre plantejament, nus i desenlla.

6 Comprenc un joc PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
El joc de lestop Material Participants

Com shi juga? Un full i un bolgraf A partir de dos.
per participant. Sense lmit.
Cada participant colloca un full
en posici horitzontal i hi dibuixa
columnes (per exemple, 5). En qu consisteix?
Cal escriure, abans que els altres, un seguit de
A la part de dalt de cada columna paraules que comencen per una lletra donada.
sindica el tipus de paraula clau
que decidiu. Per exemple: nom
de persona, animal, menjar, color,
ciutat
A cada torn, un participant decideix
la lletra amb qu jugaran.
Per exemple, la B.
Cada jugador intentar trobar una
paraula de cada categoria triada
que comence per la lletra decidida:
Biel, balena, bunyol, blau, Berln...
El primer que aconseguisca omplir
la filera cridar Estop! i la resta
de participants parar descriure.
Les paraules correctes que ning
ms haja escrit valen 10 punts
i les repetides, 5 punts.
Es torna a comenar amb una altra
lletra. Al final se sumen tots els punts
i qui en tinga ms guanya.
1 Marca. Per a qu creus que serveix el text anterior?
Per a dir-nos el que hem de fer a cada moment.
Per a explicar com funciona el joc i qu hem de fer per a jugar-hi correctament.
Per a descriurens els materials necessaris i anar-los a comprar.
Per a fer propaganda dun joc i vendrel.

AMPLIACI. UNITAT
6
2 Subratlla. De quin tipus de text es tracta?
Instructiu. Informatiu. Argumentatiu. Descriptiu.
3 Respon. Creus que perqu funcione el joc els participants poden vore qu escriuen
els altres jugadors? Per qu?

4 Tria un dels jocs segents i completan la fitxa.
Parxs. Dmino. Oca. Vaixells.
Sambori. Conillets a amagar. Birles. Bal presoner.
Material:
Nombre de participants:
En qu consisteix?
5 Explica breument com es juga al joc que has triat. No oblides cap dels passos.


7 Comprenc textos potics PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Rosella
Com se tha arrugat,
rosella vermella,
el vestit mudat
tot just estrenat?
Potser ha estat el blat,
rosella vermella,
o el vent que, esverat,
te lha rebregat.
Nria Alb,
dins de Poesies amb suc
La lluna
La lluna, tan blanca,
sembla de paper.
T cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada en la fosca
com un llumener,
la lluna ja plora
damunt el carrer.
F. Bofill, A. Puig, F. Serrat,
Juguem cantant
1 Respon a aquestes preguntes sobre el primer poema.
Quin s el ttol del poema?
Quants versos t?
Quantes estrofes t?
Qui ns lautora?
Quines paraules del final de cada vers acaben igual?

AMPLIACI. UNITAT
7
2 Relaciona cada paraula del poema Rosella amb el seu significat.
vermella mudat esverat rebregat
arrugat roja de gala alarmat
3 Llig el poema sobre la lluna i copia les paraules que acaben de manera semblant en
els versos parells, s a dir, les que rimen.
4 Pinta del mateix color les paraules que rimen. En acabant, completa cada nova
estrofa amb el parell de paraules adequat.
formatge or bal balc viatge cor
La lluna, daurada,
sassembla a un disc d.
La seua llum clara
alegra el meu .
La lluna, tan groga,

sembla de .
Com magradaria
poder fer-hi un !
La lluna, redona,
pareix un .
Voldria agafar-la
des del meu .

8 Comprenc un text expositiu PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Les meduses
Les meduses sn animals
invertebrats que, quan sn adults,
viuen flotant al mar. Aquests
organismes transparents amb forma
de campana tenen uns tentacles
amb cllules urticants que utilitzen
per a capturar preses i defensar-se,
i que provoquen cossor als humans
quan les toquem.
Les meduses viuen allunyades de
la costa com a individus allats o
formant bancs, per peridicament
saproximen, transportades pels
corrents, a les nostres platges.
Larribada de meduses a la costa
en ms o menys quantitat s un
fenomen natural que principalment Si aquest estiu aneu a la platja i en
t lloc durant la primavera i una gran veieu una, encara que estiga morta,
part de lestiu. Tot i que no se sap no la toqueu: us evitareu de passar
per qu passa, sembla que la un mal trngol en forma de picors
combinaci de determinats corrents i cossors que poden arribar a ser
i vents marins, aix com la insuportables!
temperatura del mar, influeixen en Manel Muriach i Cinelli.
la proliferaci daquests animals. Cavall Fort, nm. 1152 (adaptaci)
Qui s lautor del text?
En quina revista es publica?
Com es titula el text?
De qu parla?

AMPLIACI. UNITAT
8
2 Relaciona aquestes paraules i expressions de la lectura amb el seu significat.
invertebrat Que produeix urticria o cossor.

proliferaci Animal mancat de columna vertebral.
urticant Situaci complicada, difcil de resoldre.
mal trngol Creixement o multiplicaci rpida duna cosa.
Quin tipus danimals sn les meduses?

De quin color sn?
Quina forma tenen?
Qu tenen als tentacles? Per a qu serveixen?

On viuen normalment les meduses?
Quins efectes tenen sobre els humans?

4 Tria un tema que tinteresse. Pots triar-ne un daquests o un altre.
El canvi climtic Les abelles El bsquet
5 Buscan informaci i elabora un text expositiu breu.


9 Comprenc una entrevista PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Entrevista al mag Lari

Com va ser el teu primer
contacte amb el mn de la mgia?
Com molts mags, jo vaig descobrir
la mgia grcies al joc Magia Borrs.
Recordes el teu primer truc
Hi ha escoles de mgia?
de mgia?
No, per a la mgia no hi ha
Crec que mel vaig inventar jo
escola. Sovint saprn a partir de
mateix. Posava un ninot Madelman
llibres, per si tho ensenya alg
dins duna caixa i la serrava pel mig.
altre s ms fcil. La mgia s ms
No tenia cap mrit perqu serrava
teatre que una altra cosa, i aix no
el Madelman pel mig i ja est.
tho ensenyen els llibres.
Quan vas decidir que et volies
Qu passa quan un truc no ix?
dedicar a la mgia?
Ah! Ac s on aprens a
Quan tenia catorze anys. Els meus
compondre-te-les! Els jocs de mans
pares em van regalar, per Sant Jordi,
depenen molt del material que
un llibre de mgia que em va
utilitzes i de vegades els objectes
encantar. Mel vaig llegir molt de
fallen. He aprs a preveure qu pot
pressa i quan el vaig acabar, mon
fallar en un nmero i pensar les
pare em va dur a una associaci de
solucions. El ms important s que
mags... Vaig anar aprenent i aviat
el pblic no note res.
vaig tindre clar que em volia dedicar
a la mgia. Cavall Fort, nm. 1022 (adaptaci)
Qui s lentrevistat?
Quina s la seua faena?
Quan va decidir la seua professi?
Com saprn la mgia?
Si el truc no ix, qu s el ms important?

AMPLIACI. UNITAT
9
2 Observa lentrevista i digues quina diferncia grfica hi ha entre les preguntes

i les respostes.

3 Imagina que ets lentrevistador i vols seguir fent preguntes

al mag Lari. Tria les que siguen ms adients.
Recordes alguna ancdota en lescenari?
Quin nmero de sabata utilitzes?
Qu li diries a un xiquet que vulga ser mag com tu?
Qu prefereixes, el futbol o el bsquet?
Si tornares a nixer tornaries a ser mag? Per qu?
4 Tria un personatge per entrevistar-lo. Pot ser un daquests o un altre que vulgues.
Un futbolista Un actor o una actriu Un escriptor
5 Escriu les preguntes que li faries, seguint un ordre lgic.

6 Escriu les respostes que creus que et donaria

el personatge que has triat.


10 Comprenc un article dopini PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Els deures
Tots tenim obligac
ions. Els pares treba
i nosaltres estudiem llen
. I quines sn les no
tres obligacions? s-
Anar a classe, se
lhorari, fer les activ guir
itats que toca... I qu
s ac ab en le s cl as an
se s, so vi nt en s he
dendur faena per m
fer a casa: els deur
es!
Pinta. Busca. Ret
alla. Escriu. Compl
Copia. Compara... eta.
Tot sn ordres pe
complir dun dia pe ra
r a laltre. Els adults
acostumen a porta no
r faena a casa. I no
tres, per qu s? sal-
Ja sabem que els
deures serveixen pe
assimilar i aplicar el ra
que hem aprs. P
de vegades estem er
cansats, tenim ex
escolars o, fins i to tra-
t, sens acumula m
faena. olta
Veritat que els pare
s i les mares, desp
de treballar huit ho rs
res fora, no tenen
nes de portar ms ga-
faena a casa tots
dies? els
Potser estaria b no
tindre tants deures
!

Pere O. 4t B
Qui signa el text?
A qui creus que sadrea?
2 Tria lopci correcta.
El text explica una histria. El text s un poema.
El text exposa una notcia. El text presenta una opini.

AMPLIACI. UNITAT
10
3 Tria lopci correcta.
Lautor creu que els deures no haurien dexistir.
Lautor creu que cal fer deures, per que de vegades

sn excessius.
Lautor creu que est molt b tindre deures.
4 Explica. Quina s la teua opini sobre aquest tema? Raona la resposta.
5 Relaciona amb lacabament correcte.
... serveix per a expressar el punt de vista dalg sobre un tema.
Larticle dopini... ... serveix per a donar informaci sobre un tema concret.
... serveix per a fer una previsi sobre un tema.
6 Tria un tema per a fer un article dopini.
Ordinadors, consoles, mbils... En fem un bon s o un abs?
Fem extraescolars perqu ens agraden o perqu ho volen els pares?
Per qu vnen al nostre pas tants turistes estrangers?
7 Explica la teua opini sobre el tema que has triat exposant les idees de manera
ordenada.


11 Comprenc una notcia PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
LEtna es desperta
El volc Etna, que es
troba a lilla de Siclia, a
Itlia, va comenar a es-
copir lava anit de forma
espectacular i ha de-
mostrat que encara s
ben viu.
Segons els cientfics,
de moment, no hi ha pe-
rill per a les persones
que hi viuen a prop. mana, per culpa del fum fet diverses voltes. El
LEtna s el volc ms que eixia del volc. sector turstic se nha
gran en activitat que hi Entre el mar i labril vist afectat perqu es
ha a Europa. Al desem- passats ha entrat en fan cancellacions per
bre passat es va haver erupci quatre vegades. por de les erupcions.
de tancar laeroport de I en les dues darreres
Catnia, durant una set- setmanes tamb ho ha Info K (novembre del 2007)
1 Assenyala quin tipus de text has llegit.
Instructiu Informatiu Argumentatiu Descriptiu
2 Respon a aquestes preguntes sobre la notcia.
Qu ha passat?
Quan i on ha passat?
A qui pot afectar?
Quin s el titular de la notcia?
Quina s la funci del titular?
Quin altre element acompanya la notcia?

AMPLIACI. UNITAT
11
3 Assenyala les opcions correctes.
El volc Etna, que es troba a lilla de Siclia, a Itlia,

va comenar a escopir lava anit.
El volc Etna, que es troba a lilla de Sardenya,
a Itlia, va comenar a escopir lava anit.
Segons els cientfics, hi ha perill per a les persones
que hi viuen a prop.
Segons els cientfics, de moment, no hi ha perill per
a les persones que hi viuen a prop.
LEtna s el volc ms gran en activitat que hi ha a Europa.
LEtna s el volc ms menut en activitat que hi ha a Europa.
Al desembre passat es va haver de tancar laeroport de
Catnia durant una setmana per culpa del fum del volc.
Al desembre passat es va haver de tancar laeroport
de Catnia durant una setmana per culpa de la lava del volc.
4 Tria un tema per a redactar una notcia i anotal. Pot ser un esdeveniment cultural
o esportiu, alguna cosa que haja passat a lescola o al teu poble
5 Escriu la teua notcia responent a les preguntes segents. No toblides del titular!
Qu ha passat? Quan ha passat? On ha passat? A qui li ha passat?


12 Comprenc un debat PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Moderadora: Bona vesprada! Benvinguts a Opina, el programa dopini dels

dijous a TV 20. Hui parlarem de lenergia elica. s necessria? s viable?
Per parlar de tot a tenim a la taula el senyor Peris, de la Plataforma Energia
Neta, i la senyora Bou, representant de lAssociaci de Vens de Vilapriu,
la localitat de la comarca de la Pineda on volen installar un parc elic.
Tots dos: Bona vesprada!
Moderadora: Senyora Bou, per favor...
Sra. Bou: Des del meu punt de vista, lenergia elica s necessria, per cal vore
on installem els molins. s injust que siga noms en algunes comarques perqu
lagricultura, la ramaderia i el turisme de la zona shi veuen molt perjudicats.
Moderadora: Senyor Peris...
Sr. Peris: Senyora Bou, els parcs elics shan de collocar en algun lloc,
i sembla que la seua comarca s la ms adequada.
Sra. Bou: Que els posen al mar! No a casa nostra!
Sr. Peris: Per vost sap que installar-los al mar ix molt ms car!
Sra. Bou: Aix no s culpa nostra!
Sr. Peris: Ni nostra i, a ms a ms...
Sra. Bou: I a ms res, no permetrem que posen molins daquests al costat
del nostre poble.
Moderadora: A vore, senyora Bou, li demane que respecte el torn de paraula.
Ara anem a publicitat. Quan tornem escoltarem lopini daltres experts en
energia elica i daltres
vens de la comarca
de la Pineda. Tornem
de seguida!
On t lloc el debat?
Qui hi participa?
Sobre qu debaten?

AMPLIACI. UNITAT
12
2 Tria les afirmacions amb qu estigues dacord.
El ms important en un debat s que cada ponent

respecte el torn de paraula i el punt de vista dels altres.
El ms important en un debat s que cada ponent done
la seua opini sense respectar la dels altres.
En un debat cal que cada ponent argumente les seues opinions.
En un debat podem parlar de qualsevol tema.
3 Explica. Creus que s important el paper del moderador en un debat? Per qu?

4 Opina. Ests dacord amb alguna de les posicions que sexpressen en el debat
anterior? Amb quina? Per qu?

5 Feu grups de quatre persones i trieu un dels temes segents per a fer un debat i la
vostra posici al respecte. Feu el debat i no oblideu triar alg que faa de moderador.
Sha de permetre perqu la cultura s per a tots,

a descrrega gratuta
L
independentment dels mitjans econmics.
de pellcules o msica
dInternet. No sha de permetre, perqu la msica
i les pellcules tenen un propietari que
ha de guanyar-se la vida amb la seua faena.
a llibertat de
L Cada canal pot emetre tots els programes que
les televisions per a vulga i del tipus que vulga.
emetre el que vulguen. Hi ha programes massa violents o desagradables
i caldria regular el que es pot emetre i el que no.

13 Comprenc una previsi
meteorolgica PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Una tongada de xfecs i nevades obrir dem

una nova fase de lhivern
Lhivern est a punt dencetar una Les pluges apareixeran durant el mat,
nova fase. No es pot dir que fins ara per en molts casos no duraran ms
no haja fet fred, ja que lanticicl ha duna o dues hores. En moltes zones
provocat moltes gelades i nits realment no cauran ms de 2 o 3 l/m2, per a
hivernals i humides en molts casos, les comarques del nord i loest de
per a partir de dem diverses masses Castell les precipitacions seran ms
daire fred faran que la sensaci dhi abundants.
vern sinstalle tamb durant les hores Atents a la cota de neu, que sinstal
centrals del dia. lar al voltant dels 1.000 metres, i pot
s important destacar que no sem ser fins i tot ms baixa en alguns sec
bla que es tracte dun canvi puntual, tors. Dem s bastant probable que
sin que pot ser el patr de temps que sacumulen ms de 10 o 15 centme
domine molts dies de la segona part tres de neu en molts sectors del Maes
del gener. Fins i tot hi ha la possibilitat trat i en punts de la Calderona.
que aquesta situaci derive en una Tamb plour bastant al llarg del dia
onada de fred de primera categoria a a les comarques centrals i al nord
nou o deu dies vista, per aquest s dAlacant. No es descarta alguna tem
un pronstic encara molt poc de fiar. pesta localment intensa i el vent bufar
Dem una gran borrasca far ploure i molt fort especialment a la costa i a les
nevar a la major part de la Comunitat. comarques centrals.
Instructiu Predictiu Argumentatiu Descriptiu

AMPLIACI. UNITAT
13
2 Escriu V si s verdader i F si s fals.
El text predictiu s un tipus de text que t com a funci predir,

anunciar all que ha de succeir en un futur.
Els textos predictius sn fiables al 100 %.
La previsi meteorolgica i els horscops sn textos predictius.
Una notcia i un conte sn textos predictius.
Els textos predictius utilitzen el futur i expressions de probabilitat.
Qu prediu el text de la pgina anterior?
Quin oratge preveuen?
En qu es diferencia loratge que feia fins ara del que far a partir de dem?
4 Completa el mapa de loratge que podria

acompanyar la predicci meteorolgica anterior.
Pensa quines icones pots utilitzar (sol, pluja,
neu, vent) i on les has de collocar.
5 Pensa quin oratge tagradaria que fera dem a la teua comarca i escriu la predicci
com si fores el presentador de la tele que lexplica.


14 Comprenc la descripci
dun personatge PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Tres amics
Jo sc Hctor va presentar-se laltre
xaval, que tenia un aire molt simptic, amb
aquells cabells tan curts, tallats com si foren
un raspall, i amb unes orelles immenses,
estil Dumbo. I tinc onze anys.
Jo en tinc tretze i em dic Vernica va
presentar-se la tercera del grup, una xica de
cabells negres, rulls, i uns ulls tan grans que
semblava un dibuix animat japons.
Doncs jo sc Tonatiuh i fa una setmana
que vaig fer quinze anys va afegir el que
havia parlat primer. Semblava un indi, de pell
molt torrada pel sol i cabells negres, llisos
i espessos. Tenia una boca de llavis gruixuts.
Gemma Lienas. Les balenes desorientades (adaptaci)
Instructiu Predictiu Argumentatiu Descriptiu
Com s Vernica?
I Hctor?
I Tonatiuh?

AMPLIACI. UNITAT
14
3 Respon. Qu sens descriu majoritriament daquests personatges, laspecte fsic

o el psicolgic (carcter, aficions)?
4 Tria un daquests personatges i imagina quin carcter deu tindre.
5 Pensa en altres qestions relacionades amb el personatge triat i respon.
s un bon o un mal estudiant?
Quina relaci t amb els companys?
Qu li agrada fer per divertir-se?
6 Escriu, finalment, la descripci del personatge: inventa-li un nom i explica com s

fsicament i psicolgicament.


15 Comprenc un cmic PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Els alumnes de quart van Joan no est

dexcursi a la cova Fonda. molt content. De sobte
Joan, thas
Jo preferiria fet mal?
anar al parc aqutic
Quina
vergonya!
!
OM
BRO
Aiiiii
i!
A la cova La cova Fonda s

famosa per les formes
de les roques.
XOP
!!!
a!
Alert
Joan,
vigila!
Quantes vinyetes hi ha?
Quins personatges hi ixen?
On es recullen les paraules dels personatges?
Totes les bafarades sn iguals? Per qu?
On sescriuen les paraules del narrador?

AMPLIACI. UNITAT
15
2 Explica qu sn les onomatopeies i digues quines sutilitzen en aquest cmic.

3 Escriu un text narratiu que explique el mateix que passava en el cmic anterior.
Usa guions per a introduir les paraules dels personatges.

4 Transforma en un cmic aquest acudit o un altre que tagrade. Intenta fer almenys
dues vinyetes i usar diversos tipus de bafarades i onomatopeies.
Un home que passejava per la vora dun llac hi cau dins. Comena a cridar:
Auxili! Ajuda! No s nadar!
I un altre home que el mirava li respon:
B, jo tampoc, per jo no vaig cridant-ho pertot arreu

Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
Unitat 1 2. DESIG / DUTXA / MAIG / XANDALL / LLEIG

/ ORXATA / XUPL.
Fitxa 1. Les llenges dEspanya. El valenci
Fitxa 3. Els sinnims
1. Valenci i castell. Resposta lliure (RL).
2. Valenci Castell Gallec Basc
1. immens / intranquil / intelligent /
pare padre pai aita entretingut / adquirir / bell / temor /
mare madre nai ama xarrar / rpid / au.
aigua agua auga ura
pa pan pan ogia
2. 1 professors, mestres / 2 assignatures,
matries / 3 collegi, escola / 4 excursions,
3. V / F / V / F. eixides / 5 aula, classe.
Fitxa 2. Sons i grafies
1. peu, tap, carpa La lletra destacada Unitat 3
representa sempre el mateix so. / cel, boca, Fitxa 1. El substantiu. Classes
fcil La lletra destacada representa sons
distints. / gerro, pluja, jocs Les lletres 1. De persona: Irene, xiqueta. / Danimal: gat,
destacades representen un mateix so. / Pluja. / De cosa: poble, Benifondo.
fitxa, all, mussol Cada parell de lletres 2. Noms comuns: gat, poble, xiqueta.
destacades representa un nic so. Noms propis: Irene, Pluja, Benifondo.
2. Resposta model (RM). Sabata, casa / 3. Ovella, ramat / plat, vaixella / arbre, bosc.
cami, esquirol / home, hamaca.
3. pinya / pallasso / milotxa / tassa. Fitxa 2. Ls de x i ix
Fitxa 3. El diccionari 1. Xina / cartutx / panxa / xurros.

1. boira, bolgraf, cadira, cmera, colador, dia, 2. vaixell / xaloc / bruixa / xeres / reixa /
gat, gos, gust, sabata. caixer / faixa / xilfon / brixola / xifra.
2. clari / malalt / somriure / brut / encendre / 3. Xnia va menjar maduixes per postres.
pollet. El coix de Xavier s molt tou.
3. RM. Actuar amb atreviment, amb poc de No magrada el gust daquest xarop.
mirament cap als altres. Hi ha dos peixos a la peixera.
Fer que alg quede decebut per no Fitxa 3. Els antnims
aconseguir el que volia.
1. diminut / tranquil / ignorant / avorrit /
vendre / lleig / nit / callar / lent / pobre.
Unitat 2
2. El carro est ple.
Fitxa 1. El grup nominal La porta est oberta.
1. una gata grisa / uns guants nous / El xiquet plora.
les caixes buides / el bolgraf blau. Hi ha molts caramels.
2. RM. Els retoladors gruixuts / la xiqueta
menuda / el gosset pelut / les fulles seques. Unitat 4
3. RM. El gall / El xocolate / Els
Fitxa 1. Gnere i nombre del substantiu
meus cosins / Anna...
1. la llet calenta femen singular
Fitxa 2. Ls de x, tx i ig el llibre obert mascul singular
1. raig / cotxe / xamp / fletxa / puig / els cotxes rpids mascul plural
petxina / estoig / xorio / fitxes / xocolate. les sabates roges femen plural
86 Llengua 4 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA
2. cuinera / xiqueta / ministra / mestra / for-migues, formi-gues

doctora / fornera / sogra / gata / ca-rabassa, cara-bassa, carabas-sa.
pediatra / filla / pintora / infermera.
3. gomes / dones / rbitres / rams / Fitxa 3. Les paraules parnimes
llibres / ocells / collegis / gots / muralles / 1. sirena, ases, canel, trompa.
fulles / cames / motos.
2. RL.
Fitxa 2. Ls de v
3. Al refugi hi havia provisions per a un
1. La n.
mes.
2.
anar cantar caminar haver
Aquest vestit t un preu assequible.
Jo anava cantava caminava havia
Tu anaves cantaves caminaves havies
Va aprendre la professi de mecnic
Ell o ella anava cantava caminava havia
de son pare.
Nosaltres anvem cantvem caminvem havem
Vosaltres anveu cantveu caminveu haveu El medicament ha tingut un efecte
Ells o elles anaven cantaven caminaven havien
immediat.
3. invertebrats / invisible / envasadora / Lorenga s una espcia molt
envolar-se / convidar o invitar / inventor. aromtica.
Fitxa 3. Les paraules polismiques
1. RL. Unitat 6
2. Grup dinsectes. / Eina per a cuinar. / Fitxa 1. Els determinants (II)
Pea de suro que tapa una botella.
3. PLOMA / GRANOTA / ARREL. 1. El meu germ va jugar ahir el sis (numeral)
partit del campionat de bsquet. Van
Unitat 5 guanyar, per per poca (indefinit) diferncia:
noms dos (numeral) punts! Ara mateix
Fitxa 1. Els determinants (I)
tenen tres (numeral) equips per davant
1. La gata, un cabdell
Les cosines, una ciutat en la classificaci. Per si guanyen tots
Unes xiquetes, la mestra (indefinit) els partits pendents, encara tenen
Una amiga, el concurs alguna (indefinit) possibilitat dacabar
Els pares, uns pastissos com a primers (numeral) classificats
2. aquest cotxe, aqueix cotxe, aquell cotxe / del seu grup.
aquests ocells, aqueixos ocells, aquells
ocells / aquestes plantes, aqueixes plantes, 2. Cardinals: dos, tres.
aquelles plantes / aquesta nina, aqueixa Ordinals: sis, primers.
nina, aquella nina.
3. El teu amic Llus viu al sis pis.
3. RL.
Hui s el meu onz aniversari.
Fitxa 2. La partici de paraules Marc ha arribat en tercer lloc.
1. teu-la / tau-r / qua-tre / cai-xa / boi-na /
4. Quina hora s, per favor? I
pin-g.
Quin fred que tinc! E
2. pi-ranya, pira-nya
mor-tadella, morta-della, mortadel-la Quanta aigua du el riu! E
pa-raiger, parai-ger Quin jersei vols posar-te? I
2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 4 87

Solucionari
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Laccentuaci 3. Hui Laura menja amanida, fideus i salm

1. calcet / camiseta / helicpter / fbrica / per dinar.
caf / llapis / barns / finestra / pantalons / Els campions de la marat escolar van
margarida. ser Rubn i Francesc.
Aquest mat he vist els salts de trampol
2. marieta / camale / arbre / telfon /
que feien per la televisi.
bscula / tobogan.
Dem celebrar la meua festa
3. Accent greu: helicpter, fbrica, bscula, daniversari.
telfon.
Accent agut: calcet, caf, barns, camale. Fitxa 3. Les paraules derivades
Fitxa 3. Les paraules homfones 1. ferrer, ferradura, ferreria ferro

llibrer, llibreria, llibreter llibre
1. sol / conte / fal / signes. forner, fornada, fornera forn
2. Ja he demanat el compte al cambrer. paperera, paperot, papereta paper
En classe de Matemtiques, hui hem 2. cuiner / carnisseria / carter / llavadora /
construt un cub. cotxera.
Miquel, dna la m al teu germ menut
3. sucre sucrera / clau clauer /
quan creueu el carrer.
ou ouera / palla paller /
La massa daquesta pizza s molt sopa sopera / fitxa fitxer.
cruixent.
Abans de pujar al cavall, assegurat que
li has posat b la sella. Unitat 8
3. RL. Fitxa 1. El verb. Arrel i desinncies
1. Laia assegura que, de major, ser gimnasta
Unitat 7 professional. Per aix acudeix cada
Fitxa 1. Ladjectiu. Graus vesprada al gimns, als entrenaments
del seu club. Ella insisteix que tant desport
1. Aina t una gata blanca i Blai t un gos no li resulta pesat, per tamb admet que,
negre. / Necessite unes tisores ms de vegades, acaba el dia molt cansada.
grans que aquestes. / Jo tinc els cabells Aix i tot, per a ella lesfor paga la pena!
arrissats; tu, en canvi, tens els cabells
llisos. / Abans es veia un cel fosqussim, 2. ser ser, 2a / acudeix acudir,
per ara fa un sol esplndid. 3a / insisteix insistir, 3a / resulta
resultar, 1a / admet admetre, 2a /
2. RM. Positiu: blanca. Comparatiu: ms grans acaba acabar, 1a / paga pagar,
que... Superlatiu: fosqussim. 1a.
3. RM. Cansat / contenta / enfadats / tristes. 3. escriu, escriure / rega, regar / divideix,
4. RL. dividir.
Fitxa 2. Laccent en les paraules agudes 4. pateixen pat-eixen / portem
port-em / pint pint- /
1. arrs, cuiner, entrep, cami, patins debatreu debat-reu / creixes
autobs. creix-es.
2. arrs, cuiner, entrep, cami, patins,
autobs. Fitxa 2. Laccent en les paraules planes
Lltima posici. 1. periquito o lloro / tigre / girafa / crvol /
Agudes. hipoptam / mona.

PLA DE MILLORA
2. RM. Magradaria fer una volta amb 3. Posat el termmetre i sabrs si tens
helicpter. febre.
El semfor regula el trnsit. Hi ha una libllula a la finestra.
El cotxe de mon pare s menut. Aquesta cmera fa unes fotos
3. reu, menjveu, pltans bonssimes.
anrem, zoolgic, conegurem, nixer
sabeu, ngel, bonssims Fitxa 3. Els diminutius i els augmentatius
1. Sn diminutius: cosineta, tauletes,
Fitxa 3. Les paraules compostes
banquets, riuet.
1. salvavides / altaveu / comptagotes / Sn augmentatius: cotxot, arbrots,
llevataps. cistellota, pastissot.
2. torcamans / rentaplats / caapapallones /
2. Cal ratllar: paquet, marieta, llet, bicicleta.
obricartes.
3. flor floreta, florota
3. trencaclosques / matamosques /
porta porteta, portota
parallamps / espantaocells.
peu peuet, peuot
peix peixet, peixot
Unitat 9 got gotet, gotot
Fitxa 1. El verb. Nombre i persona bola boleta, bolota
1. Clara i Marta aniran (plural) a lexcursi a
lAlbufera, per les seues cosines, Laura Unitat 10
i Laia, encara no ho saben (plural).
Jo tamb hi anir (singular). Per cert, Toni, Fitxa 1. El verb. Temps i mode
tu vas dir (singular) que s que vindries 1. Laura dibuix un monstre molt divertit.
(singular), per encara no has portat Irene far un examen dimecres.
(singular) lautoritzaci. Al final vindreu La meua cosina viu a Sardenya.
(plural) Neus i tu? Qu decidiu (plural)? Els alumnes no aniran a classe aquest
Recordeu (plural) que el termini dinscripci divendres.
acaba (singular) dem Els meus pares anaren de viatge de
2. Primera persona: Jo anir a Itlia. noces a Vencia.
Nosaltres mengem arrs. Gerard i Guillem sn molt bons
Segona persona: Tu cantes pera. companys.
Vosaltres sempre rieu. Passat Present Futur
Tercera persona: Ell llig molt b. Elles dibuix viu far
juguen a pilota. anaren sn aniran
3. Infinitiu Gerundi Participi

batre batent batut batuda batuts batudes 2. Clara va a escola amb autobs. / Pere est
llegir llegint llegit llegida llegits llegides content amb les notes. / No magrada
menjar menjant menjat menjada menjats menjades
el xocolate calent.
3. RL.
Fitxa 2. Laccent en les paraules
esdrixoles Fitxa 2. La diresi
1. camiseta / llapis / cocodril / trapezi. 1. Noms hi ha dos paraiges al paraiger.
2. matemtiques / veterinria / quilmetre / Aquestes pasqes anirem al poble
sllaba / pirmide. del iaio Ral.

Solucionari
PLA DE MILLORA
La vena del sis canta tot el dia. 2. paracaigudes / gira-sol / rentaplats /
Amb quina freqncia passa el tren para-xocs.
dAlacant? Fitxa 3. Les paraules onomatopeiques
Magrada ms el ram que les figues.
Laura mira Guillem de rell. 1. Cal ratllar, respectivament: belar / cruixir /
mugir / brunzir.
2. Els pingins i les foques viuen a
lAntrtida. 2. RM. Locellet piula al niu. / La granota rauca
Vam fer una excursi pel llac amb a la tolla. / El gat miola a la finestra. /
les pirages. La gallina cloqueja al corral.
A Manel li han regalat un globus
terraqi. Unitat 12
Per dormir sempre em pose pecs.
Fitxa 1. Ladverbi
Fitxa 3. La famlia de paraules 1. Laia va estudiar molt.
1. flor: florir, floreta, floral, florista / Patrcia viu all.
mar: mariner, submar, marina, martim / Maria es va alar rpidament.
pa: panellet, empanar, panet, panera / Vaig acabar bastant cansada.
fulla: fulles, fullaraca, desfullar, fullatge. Carles va anar ahir al cine.
2. clamor / portador / bullit / puntuaci. El vestit roig em va b.
Ai, mhe deixat la jaqueta fora!
3. RM. Pasts: pastisset, pastisser, pastisseria.
Anir a vore el metge hui.
Nvol: nuvolet, ennuvolar, nuvolositat.
Temps Lloc Manera Quantitat
Unitat 11
ahir all rpidament molt
Fitxa 1. Els pronoms personals
hui fora b bastant
1. 1a persona: jo, nosaltres. / 2a persona: tu,
vosaltres. / 3a persona: ella, ell, elles, ells.
2. Cal ratllar: amable, llegim, cas, persona.
2. Ella va guanyar la competici.
3. La iaia acarona el gat suaument.
Ells sn germans.
La pilota ha anat a parar lluny.
Nosaltres farem de voluntaris.
A tu lall tagrada molt;
Vosaltres, pareu de xarrar!
a mi no magrada gens.
Elles vindran ms tard.
Ja hem fet la major part del treball;
De major, ell vol ser veterinari.
dem lacabarem.
Fitxa 2. El guionet
Fitxa 2. Ls de p i b a final de paraula
1. Nmero Com es llig 1. 1 xarop / 2 equip / 3 tap / 4 serp / 5 rab /
43 quaranta-tres
6 prncep.
312 tres-cents dotze
2. calb calba, calbesa.
verb verbal, verbalitzar.
56 cinquanta-sis
camp camperol, campament.
624 sis-cents vint-i-quatre grup agrupaci, grupet.
800 huit-cents corb corbera, corbat.
288 dos-cents huitanta-huit tomb tombant, tombar.
63 seixanta-tres 3. Felip juga en lequip de Joan. / Al
camp va caure un llamp. / Josep sap
2.015 dos mil quinze
parlar rab. / Hui he fet un tomb pel parc

PLA DE MILLORA
del Llop. / El mot corb s monosllab. / Fitxa 3. Les variants lxiques

Compra xarop i esparadrap a la farmcia. 1. tomaca, tomata / pans, dacsa /
Fitxa 3. Les sigles pebre, piment / pernil, cuixot /
bufes, roses / carlota, safanria.
1. AMPA associaci de mares i pares
dalumnes 2. Mira, Esteve, tu ests boig!
CP codi postal El meu germ vol treballar a lestiu.
Robert s un company de classe.
ONG organitzaci no governamental
Les matemtiques mencanten!
DNI document nacional didentitat
ESO educaci secundria obligatria
2. UE: Uni Europea Unitat 14
EUA: Estats Units dAmrica. Fitxa 1. Classes doracions
3. OMS / UCI / CEIP / UV 1. Oracions enunciatives Serveixen per a
afirmar o negar alguna cosa. Hui no em
Unitat 13 trobe b.
Oracions interrogatives Serveixen per a
Fitxa 1. Loraci: subjecte i predicat
preguntar. Qu et passa?
1. Cal ratllar: Bon dia!. No s una oraci Oracions exclamatives Susen per a
perqu no cont cap verb. expressar sorpresa, alegria, tristesa...
2. Laura es menja un gelat de llima. Que b que hages vingut!
Carles juga molt b a bsquet. Oracions exhortatives Susen per a donar
ordres o prohibir alguna cosa. No talces!
3. RM. El xiquet rega les plantes del balc. Oracions dubitatives Susen per a indicar
Els alumnes de 4t vam anar que no sest segur del que es diu.
dexcursi a la platja. Potser ens hem perdut.
Josep i Marta es coneixen des
2. No tinc aquest cromo. Enunciativa.
de menuts.
Com anirs al camp? Interrogativa.
El vestit rosa est molt arrugat.
Quin gatet ms bonic! Exclamativa.
Fitxa 2. Ls de t i d a final de paraula Endrea lhabitaci, Paula. Exhortativa.
1. dard / petard / plat / bolet / pont / card Potser aquell s el nou
mestre. Dubitativa.
2. Ricard volia anar a escola amb el patinet. El vent ha estat bufant tota
Joana va anar a un concert de clarinet. la nit. Enunciativa.
Aquell vagabund era dalgun pas
del nord. Fitxa 2. Ls de c i g a final de paraula
Si set fa tard, telefonam, dacord? 1. blanc blancor, blanca.
A Albert li agrada molt el iogurt lquid. llarg llarga, allargar.
3. La rapidesa s una virtut, per crec amarg amargor, amargant.
que sovint fas les coses massa rpid. sec secalls, assecar.
s un esportista delit que practica sang sangons, sanguini.
un esport molt arriscat. banc banquet, bancada.
En realitat era una taula molt slida, sac saquet, ensacar.
encara que laspecte no fra molt slid. dileg dilegs, dialogar.
Vicent vol estudiar robtica perqu t 2. un parc infantil / el missatge del nufrag /
la intenci de dissenyar un robot un albercoc sucs / el carranc de platja /
intelligent. el casc danar en bici / un sarcfag egipci.

Solucionari
PLA DE MILLORA
3. El bileg va descobrir un fong Mho he passat molt b. I mhan regalat

molt estrany. moltes coses: joguets, roba, un anell
El meu amic Lluc estudia poc. precis... (en roig, deixen incompleta una
Larqueleg suec va guanyar un premi. enumeraci) Per el millor de tot ha sigut
El mecnic s gallec. (en blau, interrompen loraci per expressar
Aquest dol de fang s molt antic. sorpresa) la collecci de contes que volia!
Ha caigut un bac i sha fet sang. Quan la iaia me lha donada, no mho podia
creure. Estic molt feli. Tinc una famlia
Fitxa 3. Les frases fetes
meravellosa!
1. Ofegar-se en un got daigua. 2. RM. A la motxilla porte els llibres,
Ser un tros de pa. les llibretes, els regles, lestoig
Posar mans a lobra. Magraden els macarrons, els fideus,
Ser una mquina. larrs calds, la pizza
2. Comenar a fer alguna cosa Posar Els companys de classe sn Blai,
mans a lobra. Jordi, Aaron, Carme, Gemma
Angoixar-se per no res Ofegar-se en 3. RM. El mag va colpejar el barret amb la
un got daigua. vareta i en va traure una granota!
Tindre molta capacitat de treball Ser
una mquina. Fitxa 3. Els refranys
Tindre molta bondat Ser un tros de pa. 1. A la taula i al llit, al primer crit.
3. Parar lorella: escoltar amb atenci. RL. De mica en mica sompli la pica.
Estar a la lluna: estar distret. RL. Qui t bon amic, t bon abric.
2. A lestiu tota cuca viu.
Unitat 15 Al setembre, qui tinga blat que en
sembre.
Fitxa 1. Loraci, el pargraf i el text Val ms un ve a la porta que un parent
1. Isabel viu a Meliana. a Mallorca.
Brrr, que freda! 3. Al gos que no conegues, no li toques
Lentrep est bonssim! les orelles.
Quina alegria! En boca tancada no entren mosques.
2. Isabel viu a Meliana. A labril, cada gota val per mil.
Lentrep est bonssim!
3. Cont un text la nota B, perqu s
un missatge complet, presenta les idees
de forma ordenada i tots els enunciats
es refereixen al mateix tema i estan
relacionats entre ells.
Fitxa 2. Els punts suspensius
1. Hui s un dia especial perqu (en blau,
interrompen loraci per expressar sorpresa)
s el meu aniversari! Hem fet una festa amb
els pares, els iaios, els oncles, els cosins...
(en roig, deixen incompleta una enumeraci)
Tenem la casa plena!

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 1 oients amb la msica, els canvis del to de

veu, lexpressivitat
Comprenc un correu electrnic 5. RL.
1. Salutaci: Estimada Clara,
Cos del text amb el missatge: Com va tot Unitat 3
per Alemanya? /... tinc moltes ganes que
arribe el juliol i que vingues de vacances per Comprenc un text descriptiu
tornar a estar tot el dia juntes. 1. Lescenari.
Comiat: Un bes molt fort i fins prompte! En Ulldemolins, una ciutat moderna.
Signatura: Esther. RM. s un escenari primaveral, alegre,
2. Esther. sorolls,animat...
Clara. RM. Amples avingudes, gratacels,
A Alemanya. vehicles sorollosos, trfec incessant...
Per qestions de faena de son pare. 2. moderna, amples, arbrades, obertes, clar,
3. Per les vacances destiu. principal, alts, sorollosos, incessant.
4. Clara i Esther sn molt amigues. 3. Primer dibuix: avinguda arbrada. Segon
dibuix: faana. Tercer dibuix: gratacel.
5 i 6. RL.
Una avinguda arbrada s un carrer ample
ple darbres.
Unitat 2 La faana s la cara exterior dun edifici
on hi ha lentrada.
Comprenc un cartell publicitari
Un gratacel s un edifici altssim amb
1. Eslgan s un missatge breu que pretn molts pisos.
cridar la nostra atenci i animar-nos a 4. RM. Vol dir que els edificis sn tan alts que
comprar el producte. sembla que arriben al cel i als nvols.
Text informatiu Explica les
5. RL.
caracterstiques bsiques del producte
anunciat.
Text complementari Informa de qestions Unitat 4
prctiques, com ara on es pot adquirir el Comprenc unes instruccions
producte i com ens el poden fer arribar.
1. Com fer magdalenes de xocolate.
2. Una pizzeria. Instructiu.
A la pizzeria Venezia les pizzes sn ms Dues: ingredients i preparaci.
cruixents, ms gustoses i ms grans! Per indicar lordre en el procs
Moments redons! delaboraci de la recepta.
Ladrea de la pizzeria i el telfon, a ms RL.
de la informaci sobre el servei a domicili. 2. Ha de tindre un lxic precs. / Les oracions
3. RM. Cridar latenci del pblic perqu han de ser breus i clares. / Les oracions
li agafen ganes de menjar les pizzes han destar ben ordenades perqu
daquesta pizzeria. sentenga b el procs. / En la part
4. Una falca publicitria s un espai dedicat de la preparaci cal utilitzar verbs
a anunciar un producte en la rdio. / en imperatiu.
La falca publicitria ha de ser breu i clara. / 3. Definicions dun diccionari.
En la rdio no hi ha imatges; per aix, en les Comentari sobre una pellcula de la
falques publicitries cal cridar latenci dels cartellera.

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
4. RM. Pa amb tomaca Unitat 7

Ingredients: pa, oli, tomaca, sal.
Preparaci: 1 Refregueu mitja tomaca sobre Comprenc textos potics
el pa. 2 Afegiu-hi un raig doli i un pessic de 1. Rosella.
sal. 3 Ja teniu a punt el pa amb tomaca. Huit.
Bon profit! Dues.
Nria Alb.
Unitat 5 Duna banda, arrugat, mudat, estrenat,
blat, esverat, rebregat; de laltra, vermella,
Comprenc una narraci vermella.
1. El rei i la seua filla menuda. 2. vermella roja / mudat de gala / esverat
S. Les altres dues filles. alarmat / rebregat arrugat.
En un reialme lluny. 3. paper, fer, llumener, carrer.
Fa molt de temps. La lluna, daurada,
4.
RM. El rei senfada amb la seua filla sassembla a un disc dor.
menuda perqu ella li diu que lestima La seua llum clara
com la sal; el rei interpreta que aix s alegra el meu cor.
poca cosa i la fa fora del castell.
La lluna, tan groga,
RM. Al cap duns quants anys, el rei
sembla de formatge.
menja uns aliments sense sal que li ha
Com magradaria
preparat la seua filla menuda, sadona
poder fer-hi un viatge!
que sha equivocat i li demana perd.
La lluna, redona,
2. Plantejament Es presenten els pareix un bal.
personatges i sindica quan Voldria agafar-la
i on passen els fets. des del meu balc.
Nus S explica qu els passa als
personatges i com actuen per
resoldre-ho. Unitat 8
Desenlla Es conta com es resol Comprenc un text expositiu
la situaci i com acaba la
1. Manel Muriach i Cinelli.
histria.
En Cavall Fort.
3. Nus. / Desenlla. / Plantejament. Les meduses.
4. RL. De com sn les meduses, de com viuen
i dels efectes nocius que ens provoquen
si les toquem.
Unitat 6
2. invertebrat Animal mancat de columna
Comprenc un joc vertebral.
1. Per a explicar com funciona el joc i qu hem proliferaci Creixement o multiplicaci
de fer per a jugar-hi correctament. rpida duna cosa.
urticant Que produeix urticria o cossor.
2. Instructiu. mal trngol Situaci complicada, difcil de
3. RM. No, perqu han dintentar escriure resoldre.
paraules diferents de les dels altres per a 3. Sn animals invertebrats.
obtindre deu punts cada vegada. Sn transparents.
4 i 5. RL. Tenen forma de campana i tentacles.

PROGRAMA DAMPLIACI
Als tentacles tenen unes cllules Anit, a lilla de Siclia (Itlia).

urticants que utilitzen per a capturar Les persones que hi viuen a prop i tamb
preses i defensar-se. els turistes.
Viuen allunyades de la costa.
LEtna es desperta.
Provoquen urticria i cossor als humans
quan les toquem. Resumir breument el contingut de
4 i 5. RL. la notcia i cridar-nos latenci perqu
la llegim.
Una imatge del volc.
Unitat 9
3. El volc Etna, que es troba a lilla de Siclia,
Comprenc una entrevista
a Itlia, va comenar a escopir lava anit. /
1. El mag Lari. Segons els cientfics, de moment, no
s un mag, fa trucs. hi ha perill per a les persones que hi viuen
Quan tenia catorze anys. a prop. / LEtna s el volc ms gran en
Saprn a partir de llibres o tho pot activitat que hi ha a Europa. / Al desembre
ensenyar alg. passat es va haver de tancar laeroport de
El ms important s que el pblic no note Catnia durant una setmana per culpa del
res. fum del volc.
2. Les preguntes sescriuen en negreta i les 4 i 5. RL.
respostes no.
3. Recordes alguna ancdota en lescenari? /
Qu li diries a un xiquet que vulga ser mag Unitat 12
com tu? / Si tornares a nixer tornaries a
Comprenc un debat
ser mag? Per qu?
4 a 6. RL. 1. En el programa Opina, de TV 20.
La moderadora, el senyor Peris,
Unitat 10 de la Plataforma Energia Neta,
i la senyora Bou, representant de
Comprenc un article dopini lAssociaci de Vens de Vilapriu.
1. Pere O., de 4t B. Debaten sobre lenergia elica,
RM. A altres estudiants com ell. en concret sobre el lloc on cal installar
2. El text presenta una opini. els parcs elics.
3. Lautor creu que cal fer deures, per que de 2. El ms important en un debat s que cada
vegades sn excessius. ponent respecte el torn de paraula i el punt
4. RL. de vista dels altres. / En un debat cal que
5. Larticle dopini serveix per a expressar cada ponent argumente les seues
el punt de vista dalg sobre un tema. opinions.
6 i 7. RL. 3. RM. El paper del moderador s important
perqu ell s qui ha de garantir que tots
Unitat 11 expressen les seues opinions amb respecte,
que es guarda el torn de paraula, que les
Comprenc una notcia idees sargumenten, que els participants es
1. Informatiu. tracten amb educaci
2. El volc Etna ha entrat en erupci. 4 i 5. RL.

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 13 Unitat 15
Comprenc una previsi meteorolgica Comprenc un cmic
1. Predictiu. 1. Hi ha quatre vinyetes.
2. V. El text predictiu s un tipus de text que t El grup dalumnes, Joan i la mestra.
com a funci predir, anunciar all que ha En les bafarades.
de succeir en un futur. No. Perqu nhi ha de dileg normal,
F.Els textos predictius sn fiables al 100 %. de crits, de pensaments
V. La previsi meteorolgica i els horscops En els requadres blancs que encapalen
sn textos predictius. les vinyetes (les cartelles).
F. Una notcia i un conte sn textos 2. Les onomatopeies sn paraules que
predictius. representen sons. En el cmic de la fitxa,
V. Els textos predictius utilitzen el futur i Broom! s el soroll del motor de lautobs,
expressions de probabilitat. i Xop! s el soroll que fa Joan quan cau
3. Loratge a partir de dem. a laigua.
Un oratge ms fred i amb ms 3. RL.
precipitacions. 4. RG.
Fins ara ha fet fred, amb gelades i nits
hivernals i humides, per a partir de dem
la sensaci de fred sinstallar tamb
durant les hores centrals del dia.
4. Resposta grfica (RG). Lalumne ha
de collocar en el mapa mut de la Comunitat
les icones de pluja, neu i vent a les zones
adequades.
5. RL.
Unitat 14
Comprenc la descripci dun personatge
1. Descriptiu.
2. Vernica s un xica de tretze anys amb
els cabells negres i rulls i uns ulls molt
grans.
Hctor s un xic donze anys que sembla
molt simptic i que t els cabells tallats
com un raspall i les orelles molt grans.
Tonatiuh s un xic de 15 anys que sembla
indi, de pell morena i cabells negres, llisos
i espessos, i llavis gruixuts.
3. Sens descriu sobretot laspecte fsic.
4 a 6. RL.

Fichas Ampliación Valenciano PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fichas Ampliación Valenciano PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

En la seua elaboraci ha participat lequip segent:

DIRECCI DEL PROJECTE

Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.

Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.

2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 9 Unitat 1................................................ 54

Unitat 10 Unitat 4................................................ 60

Unitat 11 Unitat 7................................................ 66

Unitat 12 Unitat 10............................................. 72

2 Completa la taula dequivalncies amb les paraules que et proposem.

pa madre pai aita

auga pan pare agua

Valenci Castell Gallec Basc

El so de la s de casa en valenci no existeix en castell.

8 Llengua 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.

cel, boca, fcil Les lletres destacades representen un mateix so.

gerro, pluja, jocs La lletra destacada representa sempre el mateix so.

fitxa, all, mussol La lletra destacada representa sons distints.

2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmaci.

La lletra s representa dos sons distints.  

El so K es representa amb lletres diferents.  

Hi ha una lletra que no representa cap so.  

3 Encercla els dgrafs en les paraules segents.

pinya pallasso milotxa tassa

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 4 9

1 Ordena alfabticament les paraules segents.

cmera bolgraf gat gust cadira

colador boira gos dia sabata

2 Escriu al costat de cada paraula la forma en qu lhas de buscar en el diccionari.

3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada

Deixar amb un pam de nas 

10 Llengua 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.

una caixes blau

uns gata nous

les bolgraf buides

2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.

3 Escriu un grup nominal per a cada oraci.

canta cada mat.

es renta les dents amb el raspall nou.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 4 11

1 Completa les paraules segents amb x, tx o ig.

ra coe amp flea pu

peina esto orio fies ocolate

Ganes de fer una cosa. D E

Raig daigua que ens renta el cos de dalt a baix. D

Mes que hi ha entre abril i juny. A

Conjunt de roba que et poses per a fer esport. A LL

Paraula que significa el contrari de bonic. E

Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons. R A

Si lil poses en la boca a un beb, deixa de plorar. P

12 Llengua 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Pinta en cada columna la paraula sinnima de la primera.

enorme preocupat llest divertit comprar

bonic por parlar velo ocell

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 4 13

1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classificals.

Irene dos gat poble jugava Pluja

abans Benifondo teua gran xiqueta les

La lletra s representa dos sons distints.

El so K es representa amb lletres diferents.

Hi ha una lletra que no representa cap so.

Deixar amb un pam de nas

El carro est buit.

La porta est tancada.