Origen del Estado Ressenyes

LULL, V.; MIC, R. (2007). pretenen fer-nos reflexionar. Entre els

Arqueologa del Origen del Es- autors exposats, bviament, les dife-
tado: Las Teoras. rncies o similituds (en alguns
Barcelona: Bellaterra, 271 pg casos), sn fruit del seu temps i par-
len de lEstat en qu han viscut o da-
[ISBN: 978-84-7290-352-4]
quell que els agradaria que fos.
Adriana Molina Perez
s remarcable observar que en gran
part de les interpretacions lEstat
Una anlisi historiogrfica sobre les apareix com quelcom positiu i neces-
principals caracterstiques teriques sari pel desenvolupament de les so-
sobre la concepci dEstat i la seva cietats humanes. Aquesta s la visi
aplicaci sobre casos arqueolgics que sempre sha aportat i s certa-
en els quals es debat sobre lorigen ment lgic que vivint dins dun sis-
de lEstat sn les temtiques princi- tema estatal sens vulgui mostrar
pals que comprenen aquest llibre. aquesta manera de viure com la mi-
llor, la ms justa i la que ha de ser.
La primera part est estructurada
per corrents historiogrfiques on Malgrat aquest fet, les interpretacions
sens plantejaran les principals lniesde lEstat han variat amb el temps.
teriques de dotze autors, des de Trobarem un primer moment amb
Plat i Aristtil i finalitzant en el neo-
concepcions idealistes entorn Plat,
evolucionisme de Service i Fried. A la amb idees com la Justcia i el B, que
segona part sintenta donar cabuda a no deixaran de ser abstraccions, per
les aportacions historiogrfiques an- ms endavant seran utilitzades i re-
teriors, donant una aplicaci prctica formulades per autors com Hegel. El
en lArqueologia del qu s lEstat i materialisme histric esdevindr una
com podem identificar alguns dels crtica directa a lEstat, aqu no sin-
trets que el defineixin. Es recorreran tentar explicar en quin Estat viu
les principals corrents de larqueolo- Marx, sin que ens explica com fun-
gia que han estudiat i caracteritzat laciona el seu Estat, quins sn els me-
formaci i el significat de lestat, jun-
canismes que el sustenten i quina
tament amb crtiques sobre els con- seria, segons ell, la millor manera per
ceptes i metodologies que avui en dia poder viure en societat, que no passa
han estat superats o que no tenen per fer-ho sota un Estat. Una societat
una formulaci correcta dins la nos- aestatal seria realment la que porta-
tra actual concepci dArqueologia. ria els ssers socials a viure en una
societat sense classes, comunista
El principal problema de lEstat s la on lEstat deixi de tenir ra de ser
seva definici en si; aquest s un (pg.146), trencant daquesta manera
dels punts sobre els quals els autors les relacions de desigualtat que re-

162
Estrat Crtic
produeixen i, alhora ajuden a repro-
duir, lEstat Capitalista.
Les aportacions que produeix el mar-
xisme dins la teoria histrico-poltica
i, al mateix temps, arqueolgica, ens
permeten veure aspectes sobre el
funcionament de lEstat que sovint no
sobserven com relacionats directa-
ment, com per exemple la violncia.
Aquesta permet, a banda del funcio-
nament inexorable de les relacions
desiguals sota el signe estatal, el
manteniment duna estructura ideol-
gica/religiosa, que en algunes po-
ques, com lEdat mitjana, es corona
fins i tot com a supraestatal. La conti-
nutat daquesta relaci arriba fins els
nostres dies, per podem veure un
trencament de les teories que recol-
zaven aquest binomi com a nica
manera dorganitzaci poltica al Re-
naixement amb Maquiavel .
Lestreta relaci que sha establert
entre la Religi i lEstat, entre la fe i
all poltic s un dels temes sobre el
que reflexion Tomas dAquino; lEstat
havia de viure subjugat al poder div,
perqu en definitiva no deixvem de
ser ovelles del mateix pastor; els s-
sers socials (idea que extreu dArist-
til) estvem en certa manera
condemnats a viure sota lorganitza-
ci estatal per no caure en un caos, i
ms valia tenir un rei tir, que no
tenir-ne (plantejament que es recupe-
rar amb el jusnaturalisme de Hob-
bes i Locke); suportar els greuges
que ens faria patir dit rei finalment
ens dignificaria davant del cstig div
Origen del Estado
que ens han aplicat per pecadors.
Per s clar que no podem pensar
en aquest binomi Esglsia-Estat
sense un element que els uneixi i els
justifiqui, i aquest element s la vio-
lncia.
La violncia sempre ha dsser pre-
sent en el cam cap a una societat
estatalitzada, perqu s el veritable
mecanisme que permet fer perdurar
les institucions governamentals, es-
tablint un sistema coercitiu de primer
ordre. Daquesta manera es garan-
teix un ordre social sense conflictes,
un Estat que roman com un artifici
necessari per a poder controlar la si-
tuaci, com ens proposa Hobbes.
Per un altre aspecte daquesta afir-
maci ve de la m de Hegel, que ens
dir que aquest fet, el que la societat
sigui controlada per lEstat, s la
major fita de la ra humana, i que s
el cam que ens duu a la plena lli-
bertat.
Per aquesta fallcia hegeliana ens
amaga una de les principals afirma-
cions que acompanyen a lEstat i s
que no existeix cap tipus de llibertat,
entesa com a llibertat individual. La
llibertat s quelcom lliurat (o no) pel
propi Estat que s el que explota els
ssers socials i els treu aquesta ca-
pacitat humana, que pensem inhe-
rent i prpia als individus; lEstat
decideix quan i com brinda aquesta
llibertat als seus membres; en defini-
tiva, qu sn lliures de fer i que no.
Fruit de les arrels processuals que
sens havia inculcat durant tota la
163
Origen del Estado
nostra vida com estudiants, lEstat
era all que ens unia en societat i ens
permetia viure sense problemes. A
lEstat lacompanyaven un seguit de
caracters- tiques essencials que han
estat utilitzades com a factors reco-
neixedors de dit sistema poltic. Les-
criptura, els avenos tecnolgics, les
fortes divisions socials, objectes de
prestigi..., sn conceptes que fins fa
poc es creien inherents a lexistncia
de lEstat. Per el desenvolupament
de la investigaci ha donat lloc a tras-
balsos importants dins de la teoria ar-
queolgica, que han anat trencant
esquemes i aportant nous (no ms
afortunats) plantejaments sobre la
irrupci de lEstat dins el si de les so-
cietats igualitries.
El gran problema que ha tingut lAr-
queologia i la seva teoria ha estat la
recerca insistent desquemes classi-
ficatoris on emmarcar les societats i
de trobar la metodologia per poder
aportar raonaments que permetin la
classificaci en termes concrets de
cada societat. Per s evident que si
es volia fer un pas endavant shavien
dabandonar aquestes prctiques i in-
tentar fer una arqueologia observant
la realitat concreta de cada societat i
no pas intentant adaptar aquesta a
una etiqueta externa definida a priori
sense cap connexi amb all que re-
alment s.
Els sistemes de producci i de repro-
ducci social, per tant, havien de pas-
sar a tenir un paper rellevant dins de
lestudi de les societats que no ha-
Ressenyes
vien experimentat fins llavors. s una
de les mancances ms importants
que ha tingut larqueologia, aquests
sistemes sn els vertaders engranat-
ges de les societats; conixer qu,
com, on i quant es produeix i es con-
sumeix dins una societat (tant pel
que fa a manteniment i producci de
persones com pel que fa manteni-
ment i producci dobjectes) ens
mostra molt ms duna societat que
trobar un text en el qual sens expli-
qui una petita part daquesta vida so-
cial.
Allar realment el valor dels materials
arqueolgics ha estat una de les fei-
nes ms dures que ha intentat pro-
moure larqueologia marxista. Malgrat
aix es continua emfatitzant de ma-
nera sobrevalorada per molts ar-
quelegs les troballes dobjectes
anomenats de prestigi als quals
sels afegeixen valors i lectures que
no tenen una relaci ntima entre ells.
Sha de saber interpretar, en base a
tota la informaci recollida, quina im-
portncia poden tenir dins de tots els
materials arqueolgics estudiats, jun-
tament amb estudis complementaris
sobre la producci, unitats dhbitat i
individus morts, i crear una sntesi
que no comporti idees preconcebu-
des sobre el que sest investigant.
Noms ha estat el materialisme his-
tric qui ha estudiat amb ms profun-
ditat les relacions entre la producci,
les persones i lEstat. Per aix, s un
fet que lArqueologia Marxista aporta
un punt de vista ms elaborat alhora
164
Estrat Crtic
de definir els conceptes esmentats
anteriorment. La definici dexplota-
ci en relaci a la producci, tant b-
sica com dobjectes, s cabdal per
poder treure conclusions sobre el fun-
cionament intern duna societat i da-
questa manera intentar argumentar si
es pot considerar o no un Estat. El
materialisme histric aporta a lestudi
de les societats una visi dall parti-
cular a termes ms generals, i no
com havia fet fins ara la moderna
New Archeology, que malgrat apor-
tar novetats, no va poder desfer-se de
metodologies tradicionals i obsoletes,
a ms dincorporar un discurs neo-
evolucionista que va continuar sense
explicar qu s sin en quin grup es
podia classificar.
Es superaran els esquemes propo-
sats per Gordon Childe, on les socie-
tats ja no adoptaran molts dels seus
trets tecnolgics o ideolgics per con-
tacte i adopci daltres societats ms
complexes, sin que sintentar bus-
car un desenvolupament intern dins
el si de les comunitats; els materials
arqueolgics deixaran de funcionar
com etiquetes denominadores de cul-
tura, per passar a parlar-nos ms di-
rectament del funcionament de la
societat des dels termes de la pro-
ducci i reproducci social.
LEstat doncs ser una entitat poltica
que no ser positiva per tothom, com
sens havia volgut fer creure fins ara
(Maquiavel, Hobbes, Gordon Childe)
sin que passar a ser la ra per la
qual es podran establir mecanismes
Origen del Estado
dexplotaci a un cert nombre de per-
sones, al qual els ser alienat part del
resultat del seu treball i producci mit-
janant la nova instituci anomenada
propietat privada. Aquest treball alie-
nat i la producci resultant passar a
mans dindividus que no treballaran
de manera equivalent, i que mitjan-
ant la violncia, primerament fsica,
per assentar precedents, i ms tard
psquica o ideolgica, mantindran en
funcionament aquest mecanisme que
far perdurar les desigualtats entre
els individus duna societat.
s un cam llarg i difcil que potser
sha comenat a caminar des de fa
poc temps; per avanar en lestudi de
les societats shan de posar punts en
com que ens permetin parlar de les
societats; no identificar-les ni des-
criure-les sin poder explicar-les, ex-
posar el on, com, quan i per qu ha
dut a dites societats a una organitza-
ci dEstat.
Esperem que acabin desapareixent
les arqueologies que noms es dedi-
quen a descriure i acabi emergint una
nova manera de fer Arqueologia, ms
cientfica, rigorosa, capa dexplicar
les societats des del seu interior,
abandonant les analogies, els eti-
quetatges i les presumpcions que no
porten enlloc.

Bibliografia
CASTRO, P. V., et alii. (1998). Teora
de la produccin de la vida social. Un
165
Origen del Estado
anlisis de los mecanismos de explo-
tacin en el sudeste peninsular (c.
3000-1550 cal ANE). Boletn de An-
tropologa Americana, 33 , 25-77.
CASTRO, P. V., et alii. (1996). Teora
de las prcticas sociales. Complutum
Extra , 35-48.
LULL, V. (2005). Marx, produccin,
sociedad y arqueologa. Trabajos de
Prehistoria, 62, nm. 1 , 7-26.
LULL, V., et alii. (2006). La investiga-
cin de la Violencia: una aproxima-
cin desde la Arqueologa. Cypsela,
16 , 87-108.
LULL, V.; MIC, R. (2007). Arqueolo-
ga del orgen del Estado: las teoras.
Barcelona: Bellaterra.
Ressenyes
FERNNDEZ-TRESGUERRES,
Juan (Coord.) (2007):
Astures y romanos: Nuevas
perspectivas,
Oviedo, Real Instituto de Estu-
dios Asturianos, 148 pp. [ISBN:
978-84-87212-60-4].
David Gonzlez lvarez.
Departamento de Prehistoria, UCM.
El libro Astures y Romanos: Nuevas
Perspectivas es la plasmacin gr-
fica de una serie de conferencias
ofrecidas entre el 3 de mayo y el 15
de junio de 2006 en el Real Instituto
de Estudios Asturianos. Este ciclo
tuvo una excelente acogida entre el
pblico y entre la prensa regional,
que se hizo eco, durante aquellos
das, de su celebracin y de los re-
sultados e informaciones all expues-
tas.
El objetivo de esta serie de conferen-
cias, tal y como recoge Juan Fernn-
dez-Tresguerres en el prlogo del
libro, era aproximar al pblico gene-
ral las recientes aportaciones de la
Arqueologa al conocimiento histrico
de la regin de Asturias entre los si-
glos IX-VIII a.C. y el IV d.C. No en
vano, la Arqueologa asturiana ha
proporcionado en la ltima dcada
una continua corriente de nuevas in-
formaciones y consideraciones res-
pecto al mencionado mbito
cronolgico, lo que ha despertado un
gran inters acerca de estos temas
en la sociedad. Este continuo flujo de
166