Llengua: Primària

6 PRIMRIA
RECURSOS PER A LAVALUACI
Llengua
Taula de continguts
Presentaci................................................................. 3
Recursos per a lavaluaci inicial............................... 10
Recursos per a lavaluaci per unitats........................ 33
Recursos per a lavaluaci trimestral.......................... 84
Recursos per a lavaluaci final................................... 96
Llengua 6. Recursos per a lavaluaci s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada al Departament de Primria
de Grup Promotor / Santillana, sota la direcci
de M. NGELS ANDRS CASAMIQUELA.
Text: Gemma Comas

Illustraci: Andreu Lacambra
Edici: Gemma Comas
Composici i muntatge: Victoria Lucas
Correcci: Anna Rius
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)
08005 Barcelona
Imprs per
CP: 130597
Dipsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la propietat
intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims noms els est
perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com a material daula. Est
prohibida qualsevol utilitzaci fora dels usos permesos, especialment si t
finalitat comercial.
2 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Presentaci
Amb lobjectiu de donar suport a la tasca del professorat, en aquest volum

sofereixen els recursos segents:
1. Recursos per a lavaluaci inicial. En aquesta secci es presenten

diferents recursos perqu el professorat, durant les primeres setmanes del
curs, valori la situaci de partida dels seus alumnes. En aquest apartat
sinclouen:
Criteris davaluaci. Sn els indicadors del lloc on sha de trobar lalumne

en comenar sis de primria. Per facilitar una avaluaci completa, aquests
criteris estan classificats en set blocs: expressi oral, lectura, comprensi
lectora, gramtica, ortografia, expressi escrita i lxic.
Suggeriments dactivitats. Sn propostes per ajudar el professorat a fer
una valoraci del punt de partida dels alumnes mitjanant lobservaci
directa. Aquestes activitats es poden fer de manera individual, en grups o
amb tota la classe i es presenten relacionades amb els criteris davaluaci.
Proves escrites. Fitxes fotocopiables per a lavaluaci individual, que
permeten saber lestat de lalumne respecte a cadascun dels criteris
davaluaci esmentats abans. Hi ha una prova de dues pgines per a
cadascun dels set blocs, amb lobjectiu dincorporar-hi tots els continguts i de
fer lavaluaci inicial com un procs i no com un moment puntual.
Formulari de registre personal. Full fotocopiable per consignar el resultat
de la valoraci de cada alumne.
Solucions. Respostes de les proves escrites.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 3

2. Recursos per a lavaluaci de les unitats. Aquesta secci cont recursos
per fer un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es
presenten els elements segents:
Prova: fitxa de dues pgines, amb deu activitats variades per fer un reps de
la unitat.
Prova tipus test: fitxa duna pgina, amb deu preguntes dopci mltiple, per
fer una avaluaci rpida. Per la naturalesa daquest tipus de preguntes,
sorienta cap als continguts conceptuals ms rellevants. Tamb pretn
habituar els alumnes a fer altres tipus de proves davaluaci.
Criteris davaluaci: enumeraci dels criteris davaluaci, relacionats amb
les activitats de les proves anteriors.
Solucions: respostes a les fitxes de control i a les proves tipus test.
3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secci sinclouen proves per avaluar

els alumnes al final de cada trimestre. Igual que en les unitats, sinclou:
Avaluaci trimestral: dues pgines amb activitats variades, que recullen

alguns dels continguts ms importants.
Prova tipus test: una pgina amb preguntes tancades dopci mltiple.
Solucions: la secci es tanca amb les respostes de les proves trimestrals.
4. Avaluaci final. Per als professors que estiguin interessats a fer una prova
global al final del curs, hem incls dues proves (una amb activitats variades i
una altra de tipus test), amb les respostes corresponents.

Recursos
per a lavaluaci inicial
Suggeriments per a lavaluaci inicial
Proves escrites:
1. Expressi oral
2. Lectura
3. Comprensi lectora
4. Ortografia
5. Gramtica
6. Expressi escrita
7. Lxic
8. Literatura
Registre individual

Suggeriments per a lavaluaci inicial
de Llengua
Activitats
Criteris proves Suggeriments
escrites
Expressi oral
Diferencia tipologies 1, 2, 3, 4 Proposeu als alumnes diferents situacions sobre

de missatges orals i participa les quals poden argumentar a favor o en contra.
en situacions comunicatives Feu dos bndols i obriu un debat. Cal mostrar-los la
a laula, respectant les importncia descoltar i respectar totes les opinions.
normes: torns de paraula, Demaneu als nens i les nenes que expliquin qu
to de veu, gestualitat, etc. s un conte i qu s una faula. Que en comentin
els trets comuns i els trets diferenciadors. Feu
Sexpressa oralment que expliquin el seu conte o la seva faula favorits.
duna manera coherent Plantegueu-los que busquin en els llibres
i estructurada: organitza b de text dibuixos o fotografies de personatges
el discurs, tria els continguts per fer-ne la descripci. Els podeu demanar
importants i sexpressa tenint que un dells descrigui i que laltre dibuixi
cura del lxic i dels recursos el que sent. Comproveu-ne el resultat final
adequats. i valoreu les carncies de les descripcions.
Comenteu a classe alguna notcia dactualitat
Explica, descriu i argumenta
i que els alumnes expliquin el que en saben.
sobre realitats del seu entorn
Feu que valorin el fet descoltar els altres i fer s
quotidi.
del seus coneixements per completar els propis.
Lectura
Llegeix diferents tipus de text, Lectures: Cal que no es facin servir textos diferents
alternant la lectura en veu alta Amb la per poder valorar la capacitat lectora
amb la lectura en silenci, panxa plena dels alumnes.
i entn el que llegeix. Lany Per treballar a fons la lectura a nivell individual
de la picor i collectiu sels pot proposar que segueixin
Llegeix respectant els signes El negre els passos segents:
de puntuaci i marcant que no Llegir individualment el text. El professor
lexpressi que aquests es banyava passar per comprovar que no segueixen
comuniquen. les lnies amb el dit ni mouen els llavis
en llegir.
Llegeix amb seguretat sense
Desprs es far una lectura en veu alta
pauses innecessries,
i en cadena del text i es comentaran
marcant el ritme que el
els possibles dubtes de vocabulari
contingut del text requereix.
que es puguin presentar.
Vocalitza correctament, Finalment, i si el text ho permet, sen far
no sillabeja i entona una lectura dramatitzada.
de manera adequada el text.

Activitats
escrites
Comprensi lectora
Obt informaci rellevant Comprensi Les fitxes de comprensi estan directament

de diferents tipus de text. lectora: relacionades amb cadascuna de les lectures
Amb la que es proposen.
Distingeix entre idees panxa plena A ms a ms, es poden fer diverses activitats
principals i secundries Lany abans, durant i desprs de la lectura, orientades
del text. de la picor a: anticipar fets, predir el que passar ms tard,
El negre inferir a partir del ttol del text o de la lectura
Sap buscar i triar la informaci
que no dalguna de les parts o pargrafs, fer dibuixos,
que apareix explcitament
es banyava resums, canviar els finals, dramatitzar algunes
en el text.
escenes...
Sap ordenar la seqncia
de fets que apareix en el text.
Dedueix el significat
de paraules desconegudes
partint del context.
Ortografia
Diferencia els diftongs 1 Per avaluar el nivell ortogrfic dels alumnes,

i els hiats i classifica els tipus el ms fcil s fer-los dictats. Es pot seguir
de diftongs. un procs del tipus:
Llegir en veu alta un text, el que es dictar,
Utilitza adequadament 2, 3 i comprovar que els alumnes en coneixen
laccent i la diresi. totes les paraules.
Dictar el text.
Escriu correctament a/e i o/u 4, 5
Demanar que cada alumne llegeixi
en posici tona.
el que ha escrit i faci les correccions
Forma b els plurals 6 que consideri necessries.
dels noms que no segueixen Fer que els alumnes escriguin per torns
la norma. a la pissarra el text del dictat per fer-ne
la correcci.
Fa un s correcte 7
de les grafies x/ix i tx/ig.
Gramtica
Diferencia els tipus 1 Escriviu a la pissarra algunes oracions i proposeu

de paraules: noms, verbs, als alumnes que diguin quin tipus de paraula
adjectius, determinants, s cadascuna. Per exemple: La noia morena viu
pronoms personals forts a la meva escala.
i febles, etc.

Activitats
escrites
Relaciona el gnere i el nom 2, 3 Proposeu un nom i demaneu-los que escriguin

de les paraules fent un article i un adjectiu que hi concordin.
les concordances Per exemple: porta, llibre, senyores, etc.
necessries.
Coneix, utilitza i sap formar 4 Feu que escriguin els diferents graus dalguns
els diferents graus adjectius que els proposeu. Per exemple: sa, vell,
de ladjectiu. bonic, etc.
Reconeix el nombre, 5, 6 Plantegeu als nens i les nenes algunes formes

la persona, el temps verbals i feu que nidentifiquin el nombre,
i la conjugaci dels verbs. la persona, el temps i la conjugaci
que els correspon.
Diferencia subjecte i predicat 7 Proposeu-los algunes oracions i feu que separin

de loraci i en reconeix el subjecte i el predicat i que en localitzin
els nuclis. els nuclis respectius.
Expressi escrita
Identifica caracterstiques 1 Proposeu als alumnes que escriguin a la llibreta

dels textos de les diferents un text corresponent a alguna de les tipologies
tipologies que han treballat. que shan presentat en aquesta part (entrevista,
text teatral, carta a un diari, faula, calligrama,
Redacta diferents tipus de text 2 text argumentatiu, cmic). Feu que lintercanvin
tenint en compte les normes amb un company o una companya, que haur
gramaticals i ortogrfiques. didentificar la tipologia textual a la qual correspon
i valorar si est correctament representada.
Escriu textos seguint aquests 2
Aquest tipus dactivitat permet que el professor
passos: planificaci, redacci
avalu tots els criteris: la presentaci neta
i revisi.
i correcta, amb marges i lletra clara, la llegibilitat
Presenta els textos escrits 2 del text, si escriuen amb seguretat, si t sentit
correctament: t cura el que expressen o el que volen expressar, etc.
de la presentaci,
la calligrafia, els marges,
la distribuci del text
en el paper, etc.

Activitats
escrites
Lxic
Reconeix les paraules 1, 2, 3, 4 Demaneu als alumnes quina relaci de significat

sinnimes, antnimes, sestableix entre algunes parelles de paraules
polismiques, compostes (bonic/bell, banc/banc, comprar/vendre, etc.).
i els gentilicis. Desprs feu que escriguin oracions on en quedin
clars els significats.
Distingeix el sentit propi 5 Proposeu als alumnes que escriguin oracions

del sentit figurat. on quedi clar el sentit propi i el sentit figurat
dexpressions que tenen un mateix mot principal.
Diferencia prefixos 6 Proposeu-los algunes paraules amb prefixos

i sufixos que apareixen i sufixos i feu que els separin: sabatot, cadireta,
en les paraules submar, etc. A continuaci, demaneu-los
i en forma de noves. que escriguin altres paraules que els continguin.
Reconeix les frases fetes 7 Pregunteu als alumnes el significat dalgun

i els refranys i els sap refrany o frase feta, del tipus: Qui no vulgui pols,
interpretar. que no vagi a lera.
Literatura
Reconeix els textos literaris 1 Demaneu als alumnes que posin exemples
i els diferencia dels no de textos literaris i de textos no literaris.
literaris. Comenteu els exemples.
Distingeix els gneres literaris. 2 Proposeu-los que parlin de les caracterstiques

prpies de cadascun dels gneres literaris.
Diferencia entre prosa i vers. 3 Plantegeu-los que expliquin quines sn

les diferncies fonamentals entre la prosa
i el vers.
Identifica textos de contes 4 Demaneu als nens i les nenes que posin
tradicionals. en com els ttols dels contes que han escrit
i feu-ne una llista a la pissarra. Pregunteu-los si hi
ha contes que sexpliquen a diferents llocs
del mn i si nhi ha que sn noms propis
dun lloc concret.

Avaluaci
inicial
Expressi oral
Nom Data
1. Llegeix i memoritza el poema que tens a continuaci:
Els privilegis
Al galliner de la granja
sha armat revoluci;
tot laviram sescridassa
tots creuen tenir ra.
A loca, tan gansonera,
lhan feta reina dun joc!
i no al pa, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom, tampoc.
Qu tenia de bo, loca,
perqu se la distings
destinant-li per reialme
laltra cara del parxs?
Qui ho spiga, que contesti
i a la granja posi pau!
diu el porc que el benefici
sovint satorga a caprici
i que la sort cau on cau!.
JOANA RASPALL
2. Tria una imatge per fer una argumentaci a favor o en contra del que veus.
Pren nota dels arguments que donars:

3. Fixat en lexemple i explica als companys com sn les teves vacances ideals.
Has de dir a quin lloc, amb qui, quants dies, etc.
Les meves vacances ideals sn a la platja. Magrada marxar

un mes amb la famlia a la costa, preferentment
a les illes (Mallorca o Menorca). El que em fa ms illusi
s que els meus pares es posin dacord amb els seus
germans i passem una setmana amb els cosins.
Quan ens ajuntem tota la colla, els pares lloguen una casa al
camp, una masia vella o alguna casa daquest estil,
i dormim tots els cosins junts en una habitaci.
El mat el passem a la platja; la tarda, a la masia corrent
i jugant; al vespre sopem a la serena i a la nit caiem rodons...
s fantstic!
4. Tria un dels personatges segents i fes-ne la descripci.
Imaginat que el personatge que has descrit texplica alguna cosa. Pren-ne nota aqu:

Avaluaci
inicial
Lectura
Nom Data
Amb la panxa plena

El jove veterinari es va trobar inesperadament immobilitzat per la mirada
amenaadora del lle ms veter, que ensenyava una enorme filera de dents per marcar
el territori.
La tanca de seguretat automtica que allava el recinte havia fallat i els cursets
de com actuar en cas demergncia no acabaven dagafar cap forma concreta. Shavia
quedat en blanc...
Li sorprengu veure de rell la pistola
de dards somnfers que duia a la m, encara
que no la va relacionar amb la possibilitat
de prmer el gallet; noms se li acud deixar
a terra larma amb un lent moviment i fer
onejar tremolosament amb la m esquerra
un mocador de paper mig refregat que duia
a la butxaca.
El lle, en veure els ulls suplicants
i lesguard de rendici de la presumpta vctima
representant aquell lamentable i avorrit
espectacle, va fer un ample badall acabat
amb un lleu rugit i va girar cua per anar a fer
una becaina al seu lloc preferit.
Convenut de la ridcula i inexplicable
conducta de lsser hum, balancejava
la panxa plena duna enorme raci
de mandonguilles crues fetes a igual
proporci de porc i vedella.
No sabia que celebrava el seu aniversari,
ni semblava importar-li gaire... Aix s, estava
ben tip i sacabava de saltar el control mdic
anual tan desagradable del qual despertava
sempre marejat com una sopa. Ni veure
el nou i apetits veterinari crrer
desesperadament cap a la sortida el va treure
daquell mandrs sopor tan agradable.
ROSASP,
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?
rp_action=view_relat&rp_relat_id=240041

Avaluaci
inicial
Comprensi lectora
Nom Data
1. Ordena la seqncia de dibuixos seguint largument del text.
2. Tria lopci que representi millor la causa de lactuaci del lle.

Odia el veterinari i sel vol menjar.
Vol saltar-se el control mdic anual.
Est tip destar tancat i vol fugir.
3. Tria les paraules amb qu es defineix la conducta de lsser hum

des de la perspectiva del lle. Copia el fragment del text on apareix.
ridcula valenta agosarada estranya
covarda inexplicable estpida atemorida
4. Respon les preguntes segents:

Li ha servit de res al veterinari la preparaci dels cursets per saber com ha dactuar
en cas demergncia? Per qu?
Qu pretn fer el lle un cop sha tret de sobre el veterinari?
Creus que el lle tenia gana o intenci de cruspir-se el veterinari? Justifica la resposta.

Avaluaci
inicial
Lectura
Nom Data
Lany de la picor
De lany de la picor, fins ara no sen sabien gaires coses. Tothom hi deia la seva
i ning no en trobava lentrellat. Per no saber, ni tan sols es tenia una idea exacta
de quin any va ser.
Oh, fa molts anys! deien.
Dacord; ara b, quan demanaves: quants anys sn molts anys? Vint-i-set,
quaranta-nou, noranta-sis, cent catorze? Res, tothom es posava a xiular i mirava
cap a un altre costat.
Recentment, per, grcies a lillustre doctor Julivertoff, reconegut com a primera
autoritat mundial en epidmies estrafolries, shan pogut albirar algunes clarcies sobre
com va anar tot plegat, tot i que encara queden alguns punts foscos pel que fa a la data.
Segons aquest savis, tot va comenar el dia que en Florenci Gratacs i Matafaluga, un
pags de la vall dHorta, prop de Sant Lloren Savall, es va llevar i, sense que se spiga
com ni per qu, va sentir que tot el cos li picava. I ell, s clar, vinga rascar i rascar. Com
que aix de la picor ja s sabut que s de mena encomanadissa, a linstant la seva dona,
ves per on, va notar que tamb en sentia, de picor, pertot arreu. I tamb, rasca
que rasca. No cal ser gaire llest per endevinar que, quan els seus fills dos nois i dues
noies es van aixecar del llit, van anunciar tots quatre alhora: s ben estranya, la gratera
que tenim. Van anar a lescola i a lhora de plegar, companys i mestres ja no podien
parar de gratar-se. I aix, de poble en poble i de ciutat en ciutat, es va anar estenent
aquesta dria tan molestosa. Sort que va durar pocs dies, perqu, de no ser aix, tot
el pas hauria quedat paralitzat. De fet, segons el savi citat, sembla que aquest desfici
sen va anar de la mateixa manera que va venir. Com ja he dit, encara queda per aclarir
lorigen de la picor den Florenci. Mhan informat que es treballa amb tres explicacions
possibles. Primera: s que, en el llit, hi tenia una legi de puces? Segona: el va picar
un insecte dalguna espcie desconeguda? Tercera: tal volta era sonmbul i, de nit,
sense adonar-sen, va sortir de casa i es va rebolcar, despullat, sobre un ja dortigues?
Cal esperar que, aviat, hi haur un aclariment total.
Per per altres camins no tan cientfics, tamb sabem ms coses daquell any tan
estrambtic. Es t per segur, sense anar ms lluny, que no hi havia ni cotxes, ni
televisors, ni rentadores, ni ordinadors, ni mbils, ni avions, ni gaireb cap dels deu mil
articles per a la llar que es poden trobar en qualsevol supermercat. No, res daix, ni tan
sols hi havia robots escalfallits digitalitzats o tallaungles de peu (sistema lser)
amb programaci diacrnica, que aviat s dit.
Hi ha notcies, tamb, que en aquell any tan reculat, en les llargues nits dhivern,
la gent explicava histries a la voreta del foc i, en les destiu, feia petar la xerrada
sota la llum dun fanal, tothom assegut en cadires a la vorera dels carrers. I la quitxalla
jugava a cuita amagar, a pet i pam, al botx i a molts altres jocs. I feia concursos de salts
de cabres i carreres de cargols. s veritat, ai las!, que no tenien ni xiclets ni xuxes
ni llaminadures, per, en canvi, tenien pega dola que, ben llepada desprs
darrebossada amb sidral, expliquen que era cosa dngels del cel.
Vaja! potser dir algun de vosaltres, amb tan poques coses es devien avorrir molt.
I la veritat s que no gens. A lany de la picor, de coses, en passaven moltes, algunes
de petites, daltres de mitjanes i tamb algunes de grosses...

LLOREN PUIG I SCAR JULVE, Set contes de lany de la picor

Avaluaci
inicial
Comprensi lectora
Nom Data
1. Tria les possibles causes de la picor que sesmenten en el text.
Al llit den Florenci Gratacs i Matafaluga hi havia una legi de puces.

Una estrafolria epidmia va iniciar-se a can Florenci Gratacs i Matafaluga.
A en Florenci Gratacs i Matafaluga el va picar un insecte.
En Florenci Gratacs i Matafaluga era sonmbul, va sortir de nit de casa
i es va rebolcar despullat damunt dun ja dortigues.
Lexcs de gratera collectiu.
2. Encercla les imatges que representin les coses que no hi havia lany
de la picor segons el text.
3. Quines daquestes accions es feien lany de la picor?
Explicar histries a la voreta del foc.

Cuinar al carrer.
Petar la xerrada sota la llum del fanal.
Menjar xiclets i xuxes sense parar.
Jugar pels carrers.
Concursos de salts de cabres.
Rebolcar-se per les ortigues despullats.
Carreres de cargols.
4. Busca en el text dues paraules compostes, digues quins elements les formen
i quina categoria gramatical t cadascun.

Avaluaci
inicial
Lectura
Nom Data
El negre que no es banyava

Una vegada vaig conixer, tot passejant per les Rambles de Barcelona, un negre
afric. Vrem fer-nos amics i jo el vaig convidar al meu poble, que s al costat del mar,
a passar el cap de setmana.
El mat del dissabte segent vaig anar a rebrel a lestaci. Com que era ple estiu
i feia molta calor, vam anar a la platja a banyar-nos. Em vaig quedar molt sorprs quan
lAdam, el meu amic, em va dir que, en tota la seva vida, no shavia banyat mai.
Per esbrinar el perqu daquesta situaci, vaig preguntar-li si el seu pas era molt lluny
del mar. Em va respondre que, efectivament, el seu era a linterior del continent afric.
Des daquell moment vaig tenir clar que lafric era dun pas situat en una zona de desert.
A la tarda vaig proposar-li danar a pescar capgrossos en un gorg bastant gran
que hi ha en un rierol no gaire lluny de casa meva. All vrem jugar amb laigua, i tot
i que anvem vestits, ens vam mullar de dalt a baix. El meu amic em va comentar
que mai havia pogut jugar amb tanta aigua, que mai shavia mullat daquella manera.
I tant que ens havem remullat! En acomiadar-nos va dir-me:
Poder jugar amb laigua daquesta manera s una cosa tan sorprenent que,
quan ho expliqui als del meu poble, es quedaran meravellats. All, aix, s del tot
impossible. Estic molt content dhaver vingut a passar el dia amb tu. Poder caminar
per un rierol i ficar-se en una bassa... s una cosa que mai mhavia imaginat!
En veurel tan content i entusiasmat, i ja que jo tamb mho havia passat molt b
amb ell, vaig proposar-li sortir el diumenge segent. Per un company de lescola
em va telefonar per convidar-me a passar el dia del seu sant a lapartament que la seva
famlia t a la costa. Vaig explicar-li que tenia un comproms amb un nou amic
i ell em va dir que hi anssim tot dos.
La festa del meu company va ser un gran xit. Ens ho vam passar molt b, ens vam
banyar i capbussar a la piscina tant com vam voler: semblvem peixos. LAdam va caure
b a tothom. Tots els meus companys i coneguts el volien acompanyar per ensenyar-li
llocs i paratges interessants. Vrem fer votacions i vam decidir anar al llac de Banyoles.
Ens trobarem a lestaci dautobusos el dissabte segent a les nou del mat.
A lhora prevista tothom anava arribant. Cada u amb la seva bossa amb tot el que cal
per banyar-se. La nostra sorpresa va ser gran quan, en arribar a Banyoles, el nostre
amic va dir-nos que no portava el seu equip de bany. I va continuar dient:
Vrem quedar que anirem a un llac, oi? Aleshores, per qu haig de portar el vestit
de bany?
Jo vaig dir-li:
Potser tu, com que ets habitant del desert, no ho saps. Per un llac s una zona
amb aigua vaig dir jo, intentant posar en clar el perqu de la incomprensible situaci.
No. El meu poble no s pas al desert va respondre. El meu poble s en una vall
verda i frondosa, molt ben proveda daigua. T dos llacs immensos i un riu molt cabals,
per s impossible jugar a prop de laigua o banyar-shi. s ple de cocodrils.
MONTSERRAT MAS, Contes danar i tornar. Adaptaci

Avaluaci
inicial
Comprensi lectora
Nom Data
1. Ordena les imatges seguint la seqncia del text.
2. Quin problema de comunicaci hi ha entre els dos amics?
El noi daqu dedueix que el noi afric s duna zona desrtica perqu
mai sha banyat.
El noi afric no entn que sigui segur banyar-se a tot arreu.
El noi afric assegura que quan expliqui al seu poble el que ha fet,
es quedaran de pedra.
3. Tria la imatge que correspongui al poble del noi afric. Justifica la teva opci
copiant el fragment del text on es descriu.
4. Busca en el text el fragment que explica per qu al poble don ve el noi afric
la gent no es banya als llacs.

Avaluaci
inicial
Ortografia
Nom Data
1. Subratlla les paraules que tenen diftong i classifica-les:

llauna cauen pasqua cuina
hiena xiulet feia seuen
terraqi aigua boina ping
creixent decreixent
q/g+u/+vocal i/u+vocal vocal+i/u
2. Accentua les paraules que calgui.

El camio de combustible es va acostar a lavio per fer omplir el diposit.
La pellicula va aconseguir vessar moltes llagrimes a un public entregat.
Agafa el telefon i ja veuras que sn bones noticies.
Era un proces fora facil per identificar-ne el genere.
Cal coneixer la conjugacio i fer-la amb correccio.
3. Escriu diresi a les paraules que ho necessitin.

questi egoisme agrait
raim delinquent influir
increible veinat reduint
amigues bilingue paisos
aiguera paraigua cafeina
4. Completa les paraules amb o o u i escriu una paraula de la mateixa famlia

que tingui aquesta vocal en posici tnica.
f guera ap rtar
s par f steria
cal rs j guina
b nssim pl gim

5. Completa amb a o e i classifica les paraules:
cont tem planet torr

di fetg cremaller port
class mar hom closc
mots femenins mots masculins

acabats en -a acabats en -e acabats en -e acabats en -a
6. Escriu els plurals de les paraules segents i classificals:

tortuga cos maca formiga foca
arrs fora mitja gos forja
bonica revenja plaa pua amiga
-ca/-ques -ga/-gues -a/-ces -ja/-ges -s/-ssos
7. Completa amb x, ix, tx i ig:

El co e va trepitjar el toll daigua
i ens va esqui ar.
Va al despa perqu en avier
mha trucat.
Al bate van servir pe
a la plan a.
Feien molta erinola a la vora
de la emeneia.
Va tenir un mare molt fort i van
haver daturar lassa .

Avaluaci
inicial
Gramtica
Nom Data
1. Escriu a sota de cada paraula la seva categoria gramatical. Fixat en lexemple:

Exemple: Aquelles noies rosses sn simptiques.
det N Adj V Adj
El seu germ em porta flors fresques.
Nosaltres treballem a la sabateria.
Alguns personatges famosos ens han saludat.
2. Relaciona les paraules de les tres columnes i escriu-ne el resultat.
un mirada seleccionades
les animal atemoridora
aquella llibres antics
aquests persones ferotge
3. Escriu la forma corresponent de ladjectiu perqu concordi:
mascul singular mascul plural femen singular femen plural
un noi elegant una noia uns nois unes noies
un noi xerraire una noia uns nois unes noies
un noi feli una noia uns nois unes noies
un noi lleig una noia uns nois unes noies
4. Escriu el comparatiu i el superlatiu dels adjectius segents:
positiu comparatiu superlatiu

bo millor ptim
dolent
gran
petit

5. Completa la taula amb la informaci que set demana:
forma verbal nombre persona temps

donaves
perdo
imaginaran
dormiu
buscars
6. Escriu els infinitius dels verbs segents i digues a quina conjugaci pertanyen:
forma verbal infinitiu conjugaci

pateixo
sabies
dnes
establirem
7. Separa el subjecte del predicat amb una barra inclinada i encercla

el nucli de cadascun.
El meu germ va a Itlia cada dues setmanes.

Aquella cosina de lvia encara viu a Ribes de Freser.
Vosaltres sou parents per part de mare, oi?
LEsther i jo viatgem juntes per tot el mn.
Un ter de la poblaci de la meva ciutat s major
de seixanta anys.
8. Digues si les paraules segents poden ser nuclis del subjecte o del predicat
i escriu una oraci amb cadascuna. Fixat en lexemple:
Exemple: animal nucli del subjecte. Aquell animal era molt fort.
maleta
teclejava
lluna
operaven

Avaluaci
inicial
Expressi escrita
Nom Data
1. Relaciona cada caracterstica amb el tipus de text al qual correspon.
Combina text i imatge:

el text apareix dins entrevista
de bafarades.
El text forma un dibuix

que es vincula text teatral
a aquest text.
Sescriu per ser

representat dalt carta a un diari
dun escenari.
Expressa una opini,

una queixa o serveix per faula
demanar informaci.
Est protagonitzat
per animals que tenen calligrama
qualitats humanes.
Pretn convncer
perqu sactu duna text argumentatiu
manera determinada.
Consisteix en un
intercanvi de preguntes cmic
i respostes.

2. Tria una de les tipologies textuals segents:
carta a un diari text argumentatiu entrevista
Escriu les caracterstiques que recordis daquesta tipologia:
Escriu el text.

Avaluaci
inicial
Lxic
Nom Data
1. Escriu sinnims i antnims de les paraules que tens a continuaci:
sinnims antnims
nen ple
blanca parell
petit comprar
prim rebre
2. Tria les paraules polismiques i explican els significats.

cangur cua clau teclat ratol
llum test cadira gat bolgraf
3. Localitza les paraules compostes i separan els components.

En Joan sempre va fent el milhomes.
Viu al sobretic daquella escala.
rem dalt del penya-segat quan ho vam veure.
Posa-ho tot al rentaplats, que ara lengego.
En Joseph s aquell noi nord-americ.
Limpacte mha aixafat el para-xocs.
4. Escriu els gentilicis corresponents, mascul i femen, als llocs segents:

Portugal Sussa
Brasil Turquia
Reus ustria
Sucia Lleida
Itlia Barcelona
Monglia Girona

5. Subratlla les expressions que tenen sentit propi i encercla les que tenen
sentit figurat. Explica el significat de les expressions amb sentit figurat.
He pescat la Marta remenant-me la bossa.

En Joan s un gallina, tot lespanta.
Arribo dAnglaterra volant.
Van trobar una rata morta a la porta de leixida.
Posat les piles i marxem abans no ens
tanquin les botigues.
Van trobar el gat ofegat a la squia.
6. Separa el prefix o el sufix de cada paraula i escriu-ne una de diferent on

aparegui aquesta partcula.
superheroi cafeteria
desagrat gentada
innegable sabater
predisposar boletaire
submar rapidesa
7. Localitza els refranys i les frases fetes i explican el significat.
Espantats, van marxar amb la cua entre cames.
LAlbert i el Pol sn carn i ungla.
Mho he deixat a casa. Qui no t cap ha de tenir cames.
Sc el metge del poble. No em miris aix, que lhbit no fa el monjo.
Aterra! Ets a la lluna o qu?

Avaluaci
inicial
Literatura
Nom Data
1. Classifica els textos segents segons si sn o no sn literaris:
1 2
Es baten els ous Ariadna,
amb un polsim de sal Tens el berenar a punt.
i un pensament de pebre. Quan acabis, fes
Un cop batuts, saboquen els deures. El papa
a la paella, que ha destar arribar de seguida.
ben calenta. Jo he hagut de portar lArnau
al metge. Fins desprs
Mama
3
Vaig arribar a lestaci.
No reconeixia ning enmig 4
daquell trfec de gent Nit de Nadal
amunt i avall. De sobte, Jo vull la taula parada
com si fos una aparici, com el temps en qu era nin
vaig veure la seva cara: a prop de la llar fumosa,
era la cara daquell nen baix el sostre revellit.
de dotze anys que Poseu un cap de taula,
recordava! Semblava la cadira del padr,
que no hagus passat i en l'altre cap la del pare
el temps. Va somriure, i la de la mare al mig.
es va acostar a mi
NGEL GUIMER
i ens vam fondre
en una forta abraada.
5
He sortit. Ser fora uns vint minuts.
Perdonin les molsties
6
(Apareix la Berta badallant. Fa cara dacabar-se de llevar.)
BERTA: Mare! Mare! On ets? (Mira pertot arreu) Es pot saber on ets?
(Apareix la Mare amb davantal i cara destar tipa.)
MARE: On puc ser, Berta? A les Maldives prenent el sol? Era a la
cuina, preparant el sopar...
BERTA: (Impacient) No tho creurs... tinc la soluci. Se mha acudit
mentre dormia...
MARE: (Fa cara dincredulitat) I aix s garantia dalguna cosa?

2. Selecciona els tres textos de lactivitat 1 que representen els tres gneres
literaris: poesia, narrativa i teatre. Explica les caracterstiques bsiques
de cadascun.
3. Completa la taula tot comparant la prosa i el vers:
prosa vers
llenguatge
recursos literaris
sonoritat de les paraules
estructura del text
4. Escriu el ttol de cinc contes

pertanyents a la narrativa tradicional.

Registre individual per a lavaluaci inicial
de Llengua
Nom Data
S NR* Observacions
Expressi oral
Diferencia tipologies de missatges orals

i participa en situacions comunicatives a laula
respectant les normes: torns de paraula,
to de veu, gestualitat, etc.
Sexpressa oralment duna manera coherent

i estructurada: organitza b el discurs, tria
els continguts importants i sexpressa tenint
cura del lxic i dels recursos adequats.
Explica, descriu i argumenta sobre realitats

del seu entorn quotidi.
Lectura
Llegeix diferents tipus de text, alternant

la lectura en veu alta amb la lectura en silenci
i entn el que llegeix.
Llegeix respectant els signes de puntuaci

i marcant lexpressi que aquests comuniquen.
Llegeix amb seguretat sense pauses

innecessries, marcant el ritme
que el contingut del text requereix.
Vocalitza correctament, no sillabeja

i entona correctament el text.
Comprensi lectora
Obt informaci rellevant de diferents tipus

de text.
Distingeix entre idees principals i secundries

del text.
Sap buscar i triar la informaci que apareix

explcitament en el text.
Sap ordenar la seqncia de fets que apareix

en el text.
*NR: Necessita refor.

S NR* Observacions
Dedueix el significat de paraules

desconegudes partint del context.
Ortografia
Diferencia els diftongs i els hiats i classifica

els tipus de diftongs.
Utilitza adequadament laccent i la diresi.
Escriu correctament a/e i o/u en posici tona.
Forma b els plurals dels noms que no

segueixen la norma.
Fa un s correcte de les grafies x/ix i tx/ig.
Gramtica
Diferencia els tipus de paraules: noms, verbs,

adjectius, determinants, pronoms personals
forts i febles, etc.
Relaciona el gnere i el nom de les paraules

fent les concordances necessries.
Coneix, utilitza i sap formar els diferents graus

de ladjectiu.
Reconeix el nombre, la persona, el temps

i la conjugaci dels verbs.
Diferencia el subjecte i el predicat de loraci

i els seus nuclis.
Expressi escrita
Identifica caracterstiques dels textos

de les diferents tipologies que han treballat.
Redacta diferents tipus de text tenint

en compte les normes gramaticals
i ortogrfiques.
Escriu textos seguint els passos: planificaci,

redacci i revisi.
Presenta els textos escrits correctament:

t cura de la presentaci, la calligrafia,
els marges, la distribuci del text
en el paper, etc.
*NR: Necessita refor.

S NR* Observacions
Lxic
Reconeix les paraules sinnimes, antnimes,

polismiques, compostes i els gentilicis.
Distingeix el sentit propi del sentit figurat.
Diferencia els prefixos i els sufixos

de les paraules i en forma de noves.
Completa famlies de paraules i relaciona

mots del mateix camp semntic.
Reconeix les frases fetes i els refranys

i els sap interpretar.
Literatura
Reconeix els textos literaris i els diferencia

dels no literaris.
Distingeix els gneres literaris.
Diferencia entre prosa i vers.
Identifica textos de contes tradicionals.
NR: Necessita refor.

Solucions
Expressi oral 2. El cami de combustible es va acostar a lavi
1. R. Ll. per fer omplir el dipsit. La pellcula va
aconseguir vessar moltes llgrimes a un
2. R. Ll.
pblic entregat. Agafa el telfon i ja veurs
3. R. Ll. que sn bones notcies. Era un procs fora
4. R. Ll. fcil per identificar-ne el gnere. Cal conixer
la conjugaci i fer-la amb correcci.
Lectura
3. qesti, ram, increble, amigues, aigera,
Amb la panxa plena
egoisme, delinqent, venat, bilinge,
1. 4, 1, 3, 6, 5 i 2. paraigua, agrat, influir, reduint, pasos,
2. Vol saltar-se el control mdic anual. cafena.
3. ridcula, inexplicable. Convenut 4. foguera, foc; sopar, sopa; calors, calor;
de la ridcula i inexplicable conducta bonssim, bo; aportar, porta; fusteria, fusta;
de lsser hum... joguina, joc; plugim, pluja.
4. No, perqu a lhora de la veritat no ho aplica. 5. femenins acabats en -a: cremallera, porta,
Fer la migdiada. No, el que volia era que no closca; femenins acabats en -e: classe, mare,
li fessin el control veterinari perqu passava torre; masculins acabats en -e: conte, fetge,
una mala estona. home; masculins acabats en -a: dia, tema,
Lany de la picor planeta.
1. Al llit den Florenci Gratacs i Matafaluga 6. -ca/-ques: boniques, maques, foques; -ga/
hi havia una legi de puces. A en Florenci -gues: tortugues, formigues, amigues; -a/
Gratacs i Matafaluga el va picar un insecte. -ces: forces, places, puces; -ja/-ges:
En Florenci gratacs i Matafaluga era revenges, mitges, forges; -s/-ssos: arrossos,
sonmbul, va sortir de nit de casa i es va cossos, gossos.
rebolcar damunt dun ja dortigues. 7. El cotxe va trepitjar el toll daigua i ens va
2. cotxe, televisor, ordinador, mbil, avi. esquitxar. Vaig al despatx perqu en Xavier
3. Explicar histries a la voreta del foc. Petar mha trucat. Al bateig van servir peix
la xerrada sota la llum del fanal. Jugar a la planxa. Feien molta xerinola a la vora
pels carrers. Concursos de salts de cabres. de la xemeneia. Va tenir un mareig molt fort
Carreres de cargols. i van haver daturar lassaig.
4. escalfallits: escalfa (V) + llits (N); tallaungles: Gramtica

talla (V) + ungles (N).
1. det+det+N+pron feble+V+N+A; pron
El negre que no es banyava personal+V+prep+det+N; det+N+A+pron
1. 2, 6, 1, 4, 3 i 5. feble+V.
2. El noi daqu dedueix que lafric s duna 2. un animal ferotge, les persones
zona desrtica perqu mai sha banyat. seleccionades, aquella mirada atemoridora,
3. 2 aquests llibres antics.
4. s impossible jugar a prop de laigua 3. una noia elegant, uns nois elegants, unes
o banyar-shi. s ple de cocodrils. noies elegants; una noia xerraire, uns nois
xerraires, unes noies xerraires; una noia feli,
Ortografia uns nois felios, unes noies felices; una noia
1. creixent, q/g+u/+vocal: terraqi, aigua, lletja, uns nois lletjos, unes noies lletges.
pasqua, ping; creixent, i/u+vocal: hiena,
4. dolent, pitjor, pssim, gran, major, mxim;
cauen, feia, seuen; decreixent, vocal + i/u:
llauna, xiulet, aigua, boina, cuina. petit, menor, mnim.

5. donaves: singular, 2a, passat; perdo: singular, figurat: He pescat la Marta remenant-me
1a, present; imaginaran: plural, 3a, futur; la bossa (buscant a dins duna bossa que no
dormiu: plural, 2a, present; buscars: singular, s la seva). En Joan s un gallina, tot
2a, futur. lespanta (s molt poruc). Posat les piles
6. patir, 3a; saber, 2a; donar, 1a; establir, 3a. i marxem abans no ens tanquin les botigues
(espavilat).
7. El meu germ / va a Itlia cada dues
setmanes. Aquella cosina de lvia / encara 6. R. M. super+heroi, supermercat; des+agrat,
viu a Ribes de Freser. Vosaltres / sou desprevingut; in+negable, innegociable;
parents per part de mare, oi? LEsther i jo / pre+disposar, preveure; sub+mar,
viatgem juntes per tot el mn. Un ter de subaqutic; cafet+eria, llibreria; gent+ada,
la poblaci de la meva ciutat / s major ocellada; sabat+er, peixater; bolet+aire,
de seixanta anys. dansaire; rapid+esa, fludesa.
8. R. M. Maleta: nucli del subjecte, La maleta 7. Amb la cua entre cames: espantats. Ser carn
nova s de pell. Teclejava: nucli del predicat, i ungla: ser inseparables. Qui no t cap ha
En Joan teclejava les dades rpidament. de tenir cames: si no tens memria has de fer
Lluna: nucli del subjecte, La lluna es veia des el cam ms dun cop. Lhbit no fa al monjo:
de totes bandes. Operaven: nucli del predicat, laspecte exterior no determina a qu
Els metges operaven la meva mare. es dedica una persona. Ser a la lluna:
estar distret.
Expressi escrita
Literatura
1. cmic, calligrama, text teatral, carta a un
diari, faula, text argumentatiu, entrevista. 1. Literaris: 3, 4 i 6. No literaris: 1, 2, 5.
2. R. Ll. 2. Narrativa: llenguatge elaborat, escrit

en prosa. 4. Poesia: sestructura en versos
Lxic i estrofes, hi ha un grau elevat delaboraci
1. infant, clara, menut, sec; buit, senar, vendre, de la llengua (figures retriques) i sha buscat
donar. la musicalitat de les paraules. 6. Teatre: Text
per ser representat, el nom del personatge
2. cangur: animal, persona que t cura dun
que parla apareix abans de cada intervenci,
infant o nad; cua: de cabell, danimal,
les acotacions ens donen informaci
de persones que esperen per alguna cosa;
dels moviments, les expressions, etc.
clau: pea punxeguda que serveix per clavar,
estri per obrir un pany; ratol: animal, part 3. R. M. Prosa. Llenguatge elaborat,
de lordinador; test: recipient per posar-hi amb recursos literaris de sentit ms
una planta, conjunt de preguntes que cal que de forma, la sonoritat de les paraules
respondre triant una opci; gat: animal, eina no s tan important com el contingut.
que serveix per elevar un vehicle. El text sestructura en oracions i pargrafs.
Poesia. El llenguatge s molt elaborat, ple
3. mil+homes, sobre+tic, penya+segat,
de figures retriques que lembelleixen. Hi ha
renta+plats, nord+americ, para+xocs.
molts recursos literaris que busquen
4. portugus, portuguesa, lusit, lusitana; la musicalitat i la sonoritat de la llengua.
brasiler, brasilera; reusenc, reusenca; suec, El text es pot estructurar en versos,
sueca; itali, italiana; mongol, mongola; sus, que sagrupen en estrofes.
sussa; turc, turca, otom, otomana; austrac,
austraca; lleidat, lleidatana; barcelon,
barcelonina; giron, gironina.
5. Sentit propi: Arribo a Anglaterra volant. Van
trobar una rata morta a la porta de leixida.
Van trobar el gat ofegat a la squia. Sentit

Control
0
Nom Data
1. Accentua les paraules segents:

platan pellicula avis
gracia
matalas nuvol camera tambe
historia cano dificil politic
2. Classifica les paraules de lactivitat anterior en funci de laccentuaci.
agudes planes esdrixoles
3. Ordena els fragments i copia la definici de endevinalla.
es parla noms donant-ne una pista. Una endevinalla s
un enigma en el qual sha de descobrir de quina cosa
4. Tria les opcions que poden referir-se a una interjecci.

s una paraula que en complementa una altra.
Pot ser una paraula o un grup de paraules.
Expressa sentiments o estats dnim.
Sempre es tanca amb un punt final.
Equival a una oraci completa.
5. Escriu una oraci amb cadascuna de les interjeccions segents:

Compte!
Caram!
Ecs!
Ep!

Bravo!

Test
0
Nom Data
1. Les paraules planes saccentuen:

a. quan acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
b. quan no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
c. totes.
2. Tria lopci que presenta totes les paraules agudes:

a. ocell, volum, manta.
b. avi, llapis, plomall.
c. animal, forner, amic.
3. Lendevinalla s:
a. un joc de paraules.
b. un enigma on es dna una pista.
c. un verset amb rima.
4. Les interjeccions sn:

a. paraules o grups de paraules que expressen estats dnim i sentiments.
b. mots que complementen un nom.
c. complements del verb.
5. Tria lopci que presenta noms interjeccions:

a. Oh!, Dna-me-la!
b. Hola!, Miram!
c. Bah!, Silenci!

Unitat 0 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5
Reconixer les paraules agudes, planes i esdrixoles, C C

saber les normes daccentuaci de cadascuna T T
i aplicar-les correctament.
C
Definir lendevinalla i identificar-ne les caracterstiques. T
C C
Identificar les interjeccions i definir-les. T T
Solucions
Control Test
1. pltan, matals, histria, pellcula, nvol, can, avs, 1. b. quan no acaben
cmera, difcil, grcia, tamb, poltic. en vocal, vocal + s,
-en o -in.
2. agudes: matals, can, avs, tamb; planes: pltan,
nvol, difcil, poltic; esdrixoles: histria, pellcula, 2. c. animal, forner, amic.
cmera, grcia.
3. b. un enigma on es dna una
3. Una endevinalla s un enigma en el qual sha pista.
de descobrir de quina cosa es parla noms
4. a. paraules o grups
donant-ne una pista.
de paraules
4. Pot ser una paraula o un grup de paraules. Expressa que expressen estats dnim
sentiments o estats dnim. Equival a una oraci i sentiments.
completa.
5. c. Bah!, Silenci!
5. R. Ll.

Control
1
Nom Data
1. Posa laccent diacrtic a les paraules que el necessiten.

Te, pren-te aquesta tassa de te, que tescalfar.
Es ben segur que no es planteja de venir.
Tinc tanta son... i noms son les nou!
Aquest mes hi ha mes alumnes que el mes passat.
Latac de los li va costar un os trencat.
2. Escriu la paraula corresponent a cada definici:

Astre que ens illumina:
sser hum de sexe femen:
Part del cos que es troba al final del bra i que t cinc dits:
Tercera persona del singular del present dindicatiu del verb donar:
Terreny sobre el qual hi ha la vegetaci o es conrea:
Possessiu femen singular:
3. Classifica els enunciats segons si sn oracions (O) o frases (F).

Fins dem! Vine amb mi. Quanta gent!
Acaba ja! Miram! Ho vols?
Llstima... Nagafo un. Hola!
4. Separa el subjecte del predicat daquestes oracions i subratllan els nuclis:

La Maria s lluny de casa seva.
Les dues mares encarregades de la gesti han arribat abans dhora.
Ell i tu fareu el treball dangls junts.
Cada personatge de la srie t un sobrenom a la web.
Nosaltres juguem a futbol els dimecres.
5. Escriu el subjecte implcit de cadascuna de les oracions segents:

Sn persones molt civilitzades.
Vius a casa dels teus avis?
Treballa de llevadora a lhospital.
No hi insistiu ms, pesats.

Sc de Vic.

6. Marca les oracions que sn certes amb relaci a lenquesta:
Preguntes dirigides a una persona en concret.
Conjunt de preguntes que es formulen a un grup de persones.
Avaluen el que pensa la gent sobre un tema concret.
Donen una informaci molt general de temes diversos.
Es troben a la premsa, a la televisi i a Internet.
7. Numera les parts per obtenir una definici.
Podem trobar enquestes Una enquesta Un cop recollida

en mitjans impresos (diaris, s un conjunt la informaci,
revistes), a la televisi de preguntes sen poden
i a Internet. formulades obtenir
grfics estadstics a un grup de persones

per ajudar per saber qu pensen
a interpretar-la. dalgun tema en concret.
8. Escriu el nom del camp semntic al qual correspon cada grup de paraules:
tren, avi, autobs, taxi

oca, escacs, parxs, dames
fmur, radi, cbit, costella
avi, germ, oncle, cosina
9. Escriu tres paraules de cadascun dels camps semntics segents:
animals de companyia
colors
mar
assignatures
10. Explica les diferncies entre els grups de paraules segents:
lle martell
lleonera clau anglesa
lleon serra
lleonat form

Test
1
Nom Data
1. Laccent diacrtic serveix per diferenciar dues paraules que:

a. sescriuen igual per tenen significats diferents.
b. sonen igual per tenen significats diferents.
c. semblen iguals per no ho sn.
2. La primera persona del singular del present dindicatiu del verb seure s:
a. cec. b. sc. c. sec.
3. Tria la paraula que falta a Els _____ del gat mestan tornant boja:
a. mus. b. mus. c. meus.
4. Les frases sn enunciats que:

a. tenen com a mnim una forma verbal conjugada.
b. no tenen cap forma verbal conjugada.
c. tenen totes les paraules ordenades.
5. El subjecte duna oraci est format per:

a. un nom b. un pronom. c. un sintagma
nominal.
6. Entre el subjecte i el predicat duna oraci sestableix una relaci de:

a. correspondncia. b. concordana. c. condici.
7. La finalitat de lenquesta s:
a. conixer gent pel carrer.
b. saber qu pensa un grup de gent dun tema concret.
c. obtenir grfics i interpretar-los.
8. El camp semntic est format per un conjunt de paraules que:

a. comparteixen un mot primitiu.
b. tenen una relaci de significat o fan referncia a un tema.
c. Les dues respostes anteriors.
9. El camp semntic corresponent a pantera, lleopard, lle i gat s:

a. animals de companyia.
b. animals felins.
c. animals agressius.
10. El llenguatge literari es caracteritza per:

a. ls dun vocabulari variat.
b. oracions ben estructurades i recursos diferents als quotidians.

c. Les respostes a i b juntes.

Unitat 1 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Coneix la funci de laccent

diacrtic, C C
T
diferencia les paraules que el duen T T
i els seus significats.
Distingeix la frase de loraci,

defineix loraci i les seves parts i les C C C
reconeix. Identifica el subjecte implcit i T T
T T
la relaci
de concordana.
Caracteritza i defineix lenquesta C C

T
i en reconeix la finalitat.
Defineix el camp semntic C

C
C
i el diferencia de la famlia de paraules. T
Caracteritza el llenguatge literari. T
Solucions
Control Test
1. T, pren-te aquesta tassa de te, que tescalfar. s ben segur que 1. a. sescriuen igual per
no es planteja de venir. Tinc tanta son... i noms sn tenen significats
les nou! Aquest mes hi ha ms alumnes que el mes passat. Latac diferents.
de ls li va costar un os trencat.
2. c. sec.
2. sol, dona, m, dna, sl, ma.
3. Frases: Fins dem!, Llstima... Quanta gent! Hola! Oracions: 3. a. mus.
Acaba ja! Vine amb mi. Miram! Nagafo un. Ho vols? 4. b. no tenen cap forma
4. La Maria / s lluny de casa seva. Les dues mares encarregades verbal conjugada.
de la gesti / han arribat abans dhora. Ell i tu / fareu el treball 5. c. un grup nominal.
dangls junts. Cada personatge de la srie / t un sobrenom a la
web. Nosaltres / juguem a futbol els dimecres. 6. b. concordana.
5. elles, tu, ella, vosaltres, jo. 7. b. saber qu pensa un
6. Conjunt de preguntes que es formulen a un grup de persones. grup de gent dun tema
Avaluen el que pensa la gent sobre un tema concret. Es troben a la concret.
premsa, a la televisi i a Internet. 8. b. tenen una relaci de
7. Una enquesta s un conjunt de preguntes formulades a un grup de significat o fan
persones per saber qu pensen dalgun tema en concret. Un cop referncia a un tema.
recollida la informaci, sen poden obtenir grfics estadstics per 9. b. animals felins.
ajudar a interpretar-la. Podem trobar enquestes en mitjans
impresos (diaris, revistes), a la televisi i a Internet. 10. c. Les respostes a i b
juntes.
8. transports, jocs de taula, ossos, famlia.
9. R. M. gos, gat, canari; blau, verd, groc; badia, cala, maregassa;
llengua, angls, dibuix.
10. El primer grup s una famlia de paraules: totes comparteixen un
mateix mot primitiu. El segon grup s un camp semntic: totes es
refereixen a un mateix tema.
Control
2
Nom Data
1. Omple els buits amb a o e segons convingui:

Obr lampolla i ompl les copes.
Anav i veni corrents fins que va caur .
Vin , corr que si no arribem a temps ens tocar seur a terra.
Mentre portav n les mercaderies van veur una cosa estranya.
2. Completa amb o o u:
c sies t sso esc pies c lls
p gueu s rtia at rar p guem
v lem ball s rt s em
3. Escriu la primera persona del singular del present dindicatiu

dels verbs segents:
esperar somiar
practicar convidar
obrir amagar
4. Relaciona cada tipus doraci amb la intenci que li correspon.
declamativa per preguntar

exclamativa per transmetre un dubte
interrogativa per expressar sentiments
imperativa per expressar un desig
dubitativa per donar una ordre
desiderativa per afirmar o negar alguna cosa
5. Escriu al costat de cada oraci de quin tipus s.

Mencanta aquest lloc!
Deixa la nena tranquilla.
Potser vindr lArnau.
No treballem juntes.
Vull viure a Girona.

Em portars el pa?

6. Completa amb les paraules corresponents:
expressions complementar passos estructurades activitat
El text instructiu serveix per indicar com fer una , quins materials
calen i quins shan de seguir per dur-la a terme. En aquesta mena
de textos shi utilitzen clares i que es poden
amb lajut de dibuixos o de fotos.
7. Tria quina mena de textos poden ser instructius.
La recepta de cuina
La previsi del temps
El manual dun microones
La biografia
Les instruccions dun joc
8. Escriu les paraules corresponents a cada definici:
Ganes de beure: Contrari de vell:

Que no t res a dins: Cinc ms quatre:
Cinc ms dos: Invident:
El nombre anterior al nou: Plec que es fa a la roba:
9. Explica el significat de les paraules segents i escriu una oraci amb

cadascuna:
vall/ball
tel/tal
veure/beure
10. Escriu tres parelles de paraules homnimes i explican els significats.

Test
2
Nom Data
1. Les excepcions a la norma que lltima lletra dun verb s la vocal neutra
sn les formes:
a. omple, corre. b. vine, obre. c. Les
respostes a i b juntes.
2. Els verbs jeure, treure i nixer sescriuen amb a en sllaba:

a. tnica. b. tona. c.
Les dues respostes anteriors.
3. Els verbs collir, cosir, sortir, tossir i escopir sescriuen amb o quan:
a. la vocal de larrel s tnica.
b. la vocal de larrel s tona.
c. en limperatiu.
4. Loraci que per la seva intenci expressa un desig sanomena:

a. dubitativa. b. declamativa. c.
desiderativa.
5. Loraci No tencantis! s:
a. exclamativa. b. imperativa. c.
desiderativa.
6. Una oraci imperativa s tanca amb:

a. punt final.
b. signe dadmiraci.
c. Les respostes a i b sn correctes.
7. El text instructiu serveix per indicar:

a. com s alguna cosa.
b. com fer una activitat.
c. com aconseguir el que es pretn.
8. Les paraules homfones sn les que:

a. es pronuncien igual.
b. sescriuen igual.
c. es pronuncien i sescriuen igual.
9. Tria el significat de la paraula destacada a loraci: Portim el compte!

a. personatge de la noblesa.
b. narraci breu.

c. resum de la quantitat que sha de pagar.
10. Quina paraula correspon a la definici segent: eina que sutilitza per tallar
en les feines del camp?
a. Fals. b. Fal.
c. Alfals.

Unitat 2 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer les normes i les C C C

excepcions en ls de les grafies a/e i o/u T T T
en posici tona en els verbs.
Identificar i definir les tipologies C C

T
textuals segons la intenci. T T
Reconixer els textos instructius C

C
i definir-los. T
Caracteritzar les paraules

homnimes C C C
i identificar-ne les parelles i els seus T T T
significats.
Solucions
Control Test
1. Obre lampolla i omple les copes. Anava i venia corrent fins 1. c. Les respostes a i b
que va caure. Vine, corre que si no arribem a temps ens tocar juntes.
seure a terra. Mentre portaven les mercaderies van veure una cosa
estranya. 2. b. tona.
2. cosies, pugueu, volem, tusso, sortia, ballo, escopies, aturar, surt, 3. b. la vocal de larrel s
culls, puguem, suem. tona.
3. espero, practico, obro, somio, convido, amago. 4. c. desiderativa.
4. declamativa: per afirmar o negar alguna cosa; exclamativa: 5. b. imperativa.

per expressar sentiments; interrogativa: per preguntar; imperativa: 6. c. Les respostes a i b
per donar una ordre; dubitativa: per transmetre sn correctes.
un dubte; desiderativa: per expressar un desig.
7. b. com fer una activitat.
5. Mencanta aquest lloc!, exclamativa. Deixa la nena tranquilla,
imperativa. Potser vindr lArnau, dubitativa. No treballem juntes, 8. a. es pronuncien igual.
declamativa. Vull viure a Girona, desiderativa. 9. c. resum de la quantitat
Em portars el pa?, interrogativa. que sha
6. El text instructiu serveix per indicar com fer una activitat, quins de pagar.
materials calen i quins passos shan de seguir per dur-la 10. b. Fal.
a terme. En aquesta mena de textos shi utilitzen expressions
clares i estructurades que es poden complementar amb lajut
de dibuixos o de fotos.
7. la recepta de cuina, el manual dun microones, les instruccions
dun joc.
8. set, buit, set, vuit, nou, nou, cec, sc.
9. vall: espai ensorrat entre muntanyes; ball: dansa; tel: cortina de
roba que tapa lescenari; tal: part posterior del peu; veure: mirar,
observar; beure: ingerir lquids. R. Ll.
10. R. Ll.

Control
3
Nom Data
1. Identifica ls de les cometes que es fa en cada cas:
Em va dir: No em tornis a trucar ms. cita un ttol dun llibre

Has llegit Pilar Prim? reprodueix el que diu alg textualment
Aix s tot el que volia saber. marca el doble sentit duna paraula
2. Completa amb dos punt o parntesis.

Vindran a la reuni la Marga, lAleix, el Marc i la Carla.
La Mireia va dir Quan em penses tornar el que et vaig deixar?
Aquell sistema de treball dalt rendiment no ha estat gaire efica.
La mare sel va mirar molt seriosa i va dir
Creus que em mereixo que em tractin aix?
3. Localitza els sintagmes nominals de les oracions segents i subratllan el nucli:

El sistema operatiu de lordinador fallava constantment.
Vosaltres presentareu el vostre treball de medi als companys de classe.
Un personatge molt conegut ha sopat al meu restaurant.
En Marcel i la Irene viuen al costat de casa meva.
Aquell home tan simptic tespera a la sortida.
4. Analitza els grups nominals de lactivitat anterior.
determinant nucli (nom o pronom) complement del nom

el sistema operatiu de lordinador
5. Afegeix determinants i complements a cada nom i escriu una oraci on aparegui

el grup nominal resultant.
taula
cotxe

ve

6. Ordena les oracions per formar la definici.
En podem trobar a la premsa, i pot incloure testimonis
a Internet i, en format audiovisual, dels protagonistes.
a la rdio i a la televisi.
Un reportatge s un text
Sol anar acompanyat dimatges periodstic que dna
una informaci mplia
i obtinguda directament
per alg sobre un tema interessant.
7. Tria les afirmacions correctes referides al reportatge.

Dna molta informaci.
La informaci sobt en documents escrits.
El reporter va a buscar la informaci al lloc dels fets.
Les imatges no aporten res a la informaci del reportatge.
La presncia de testimonis dels protagonistes s enriquidora.
8. Relaciona cada manlleu amb la llengua de la qual prov:

men angls
batuta rab
futbol francs
albercoc itali
drama alemany
ganivet grec
9. Substitueix les paraules destacades pel mot catal que els correspon.
Vale, ja the ents...
El meu tio vindr a visitar-me.
El tamany daquella ostra era impressionant.
Anirem a Menorca en barco.
Farem una ruta per la muntanya en mountain-bike.
Than denviar un e-mail de confirmaci del vol.
10. Escriu dos manlleus de cadascuna de les llenges segents:

angls francs
castell itali

Test
3
Nom Data
1. Els parntesis es fan servir per:

a. separar una part del text de la resta.
b. fer un aclariment enmig duna oraci.
2. Els dos punts es fan servir:

a. abans duna enumeraci i per citar el que diu alg textualment.
b. en els dilegs abans de la intervenci dun personatge.
3. Tria el signe de puntuaci que sha de fer servir en els espais en blanc
daquesta oraci: El poema __ Lofici que ms magrada __ de Salvat-Papasseit
s fora llarg.
a. parntesis. b. dos punts. c. cometes.
4. El sintagma nominal est format per:

a. un nom i els seus complements i determinants.
b. un nucli.
c. un pronom.
5. El nucli del sintagma nominal pot ser:

a. un nom. b. un pronom. c. Les respostes a i b sn correctes.
6. Un reportatge s un text:
a. cientfic. b. argumentatiu. c. periodstic.
7. Trobem reportatges a:
a. la premsa i Internet.
b. la rdio i la televisi.
c. Les dues respostes anteriors.
8. Un manlleu s una paraula nova que:

a. es crea per necessitat danomenar un nou invent.
b. prov duna altra llengua.
c. inventa un estranger.
9. Tria el grup de paraules que provenen de les llenges americanes:

a. drama, crisi, codony. b. tabac, cacau, patata. c. taquilla, burro, amo.
10. La comdia s un gnere teatral que:

a. fa crtica social. b. s divertit. c. Les respostes a i b.

Unitat 3 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Conixer i fer un s correcte dels C C

T
parntesis, les cometes i els dos punts. T T
Identificar els sintagma nominals, C C

localitzar-ne el nucli i analitzar-ne els C
T T
components.
C C
Definir i caracteritzar el reportatge.
T T
Definir i identificar els manlleus i la llengua C C C

de la qual provenen. T T T
Solucions
Control Test
1. reprodueix el que diu alg textualment, cita el ttol dun llibre, marca 1. b. fer un aclariment
el doble sentit duna paraula. enmig duna oraci.
2. Vindran a la reuni: la Marga, lAleix, el Marc i la Carla. La Mireia 2. c. Les respostes a i b
va dir: Quan em penses tornar el que et vaig deixar? Aquell sn correctes.
sistema de treball (dalt rendiment) no ha estat gaire efica. La
mare sel va mirar molt seriosa i va dir: 3. c. cometes.
Creus que em mereixo que em tractin aix? 4. a. un nom i els seus
3. El sistema operatiu de lordinador fallava constantment. complements.
Vosaltres presentareu el vostre treball de medi als companys de 5. c. Les respostes a i b
classe. Un personatge molt conegut ha sopat al meu restaurant. sn correctes.
En Marcel i la Irene viuen al costat de casa meva. Aquell home
tan simptic tespera a la sortida. 6. c. periodstic.
4. determinants: el, -, el vostre, un, en/la, aquell; nucli: sistema, 7. c. Les dues respostes
vosaltres, treball, personatge, Marcel/Irene, home; complement anteriors.
dels nom: de lordinador, -, de medi, molt conegut, -, tan simptic. 8. b. prov duna altra
5. R. Ll. llengua.
6. Un reportatge s un text periodstic que dna una informaci 9. b. tabac, cacau, patata.
mplia i obtinguda directament per alg sobre un tema interessant.
Sol anar acompanyat dimatges i pot incloure testimonis dels 10. c. Les respostes
protagonistes. En podem trobar a la premsa, a i b.
a Internet i, en format audiovisual, a la rdio i a la televisi.
7. Dna molta informaci. El reporter va a buscar la informaci
al lloc dels fets. La presncia de testimonis dels protagonistes s
enriquidora.
8. men, francs; batuta, itali; futbol, angls; albercoc, rab; drama,
grec; ganivet, alemany.
9. vale, dacord; tio, oncle; tamany, mida; barco, vaixell; mountain-
bike, bicicleta de muntanya; e-mail, correu electrnic.
10. R. M: bac, tennis; caldo, amo; croqueta, men; piano, batuta.

Control
4
Nom Data
1. Completa amb la consonant r, t, b o p i escriu una paraula derivada on aquesta

grafia aparegui:
san calo
tom llam
mol cam
segu cla
2. Omple els buits amb la consonant final muda corresponent.

Quan the de paga ? Tinc la bossa al rebedo .
Era tot ple de gen tocant el tambo i ballan .
Lajuntamen va actua eficientmen en aquell cas.
El forne i laprenen van sorti de lobrado .
3. Escriu una de les normes de -r i dues de -nt finals mudes.
4. Subratlla els sintagmes nominals i encerclan els complements

del nom de les oracions segents:
La monitora de menjador s una dona simptica.
Aquells amics del Marc treballen al forn.
No trobo enlloc el llibre que em vas deixar.
Uns personatges estranys van aparixer dalt de lescenari.
Deu candidats que van ser seleccionats sesperaven a la saleta.
5. Analitza els complements del nom de lactivitat anterior.
determinant nom adjectiu prep + SN que + oraci

6. Subratlla els sintagmes nominals que apareixen
en el text i encercla els diferents complements
que acompanyen cada nom.
La noia que mha assenyalat s la Irene. La meva mare

la coneix del gimns. Fan juntes la classe de ioga,
em sembla. Diu que s una persona agradable. La germana
gran de la Irene s mestra a lescola bressol.
7. Ordena les oracions segents per obtenir una definici:

utilitza recursos grfics (illustracions, pellcules, grfics, esquemes, etc.)
Una conferncia s lexposici oral dun tema cultural o cientfic
Per fer ms clara i entenedora lexposici, sovint el conferenciant
que una persona presenta davant dun pblic.
infra- contra- supra-

8. Selecciona els prefixos que tenen un valor doposici o negatiu.
im- super- des-

semi- anti-
biblio- infra- a- contra- supra-
in- tele- hemi- dis- cloro-
9. Amb els prefixos de lactivitat anterior, escriu el mot oposat

o negatiu corresponent.
menjable vencible
normal conegut
capacitat espionatge
cicl
10. Relaciona cada prefix amb un mot i escriu-ne el resultat.
micro-

teatre
calli-

milionari
trans-

grafia
arxi-

portar
amfi-

ones

Test
4
Nom Data
1. Escrivim -r final muda en:

a. els infinitiu acabats en -ar, -er o -ir.
b. els mots que tenen formes femenines o derivades amb una -r.
c. Les dues respostes anteriors sn correctes.
2. La paraula que ha danar a loraci No nhi ha per a ____! s:

a. tan. b. tant. c. Qualsevol de les dues.
3. Tria lopci que presenti noms paraules acabades amb -t:

a. pon__, vol__, olo__.
b. sal__, alegremen__, fosco__.
c. cantan__, accen__, al__.
4. El nom, nucli del sintagma nominal, pot anar acompanyat de:

a. determinants.
b. complements de nom.
5. Lestructura del sintagma nominal aquelles sabates que em fan mal s:

a. det + N + que + oraci.
b. det + N + prep + SN.
c. det + N + adjectiu.
6. Quina daquestes estructures no pot fer de complement del nom?

a. Prep + SN. b. Adjectiu. c. Adverbi.
7. Una conferncia s una exposici:

a. oral.
b. escrita.
8. Per fer ms entenedor el que sexplica en una conferncia es fan servir:

a. recursos dInternet. b. recursos matemtics. c. recursos grfics.
9. Tria lopci que presenta noms paraules amb prefixos cultes:

a. descobrir, hemisferi, infrahum.
b. telecadira, semicercle, biblioteca.
c. supermercat, incmode, contraindicat.
10. Selecciona lopci on totes les paraules poden portar el prefix des-:

a. conegut, control, just. b. congelar, cobert, embolicar. c. fer, cordar, mbil.

Unitat 4 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Conixer les normes ds C C C

de les consonants mudes a final T T T
de mot i aplicar-les correctament.
Reconixer els complements nominals C C C

i les estructures que poden presentar. T T T
Definir lentrevista i reconixer-ne els trets C

T
propis. T
Conixer i utilitzar correctament C C C

els prefixos de negaci, doposici i cultes, T T
i diferenciar-los.
Solucions
Control Test
1.sant, santa; tomb, tombar; molt, molta; segur, segura; calor, calors; 1.c. Les dues respostes
llamp, llampegar; camp, camperol; clar, claror. anteriors sn correctes.
2.Quant the de pagar? Tinc la bossa al rebedor. Era tot ple 2.b. tant.
de gent tocant el tambor i ballant. Lajuntament va actuar
eficientment en aquell cas. El forner i laprenent van sortir 3.c. cantant, accent, alt.
de lobrador. 4.c. Les respostes
3.R. M. Sescriu r en els infinitius que acaben en -ar, -er i -ir. a i b sn correctes.
Sescriuen amb -nt els gerundis i els adverbis que acaben
5.a. det + N + que
en -ment.
+ oraci.
4.La monitora de menjador s una dona simptica. Aquells dos
amics del Marc treballen al forn. No trobo enlloc el llibre que em 6.c. Adverbi.
vas deixar. Uns personatges estanys van aparixer dalt de 7.a. oral.
lescenari. Deu candidats que van ser seleccionats sesperaven a
la saleta. 8.c. recursos grfics.
5.La monitora de menjador (det + N + prep + SN) una dona simptica 9.b. telecadira, semicercle,
(det + N + adj). Aquells amics del Marc (det + N + prep + N). El biblioteca.
llibre que em vas deixar (det + N + que + oraci). Uns personatges 10.b. congelar, cobert,
estranys (det + N + adj). Deu candidats embolicar.
que van ser seleccionats (det + N + que + oraci).
6.La noia que mha assenyalat s la Irene. La meva mare
la coneix del gimns. Fan juntes la classe de ioga,
em sembla. Diu que s una persona agradable. La germana gran
de la Irene s mestra a lescola bressol.
7.Una conferncia s lexposici oral dun tema cultural o cientfic que
una persona presenta davant dun pblic. Per fer ms clara
i entenedora lexposici, sovint el conferenciant utilitza recursos
grfics (illustracions, pellcules, grfics, esquemes, etc.)
8.im-, in-, a-, des-, dis- , contra-, anti-.
9.immenjable, anormal, discapacitat, anticicl, invencible, desconegut,
contraespionatge.
10.microones, calligrafia, transportar, arximilionari, amfiteatre.

Control
5
Nom Data
1. Escriu les paraules corresponents a cadascuna de les definicions.

Posar, ubicar en un lloc: C Que no s legal: I
Infusi que relaxa els nervis: T Fet de metall: M
La nota escolar ms alta: E Llibre narratiu: N
2. Completa amb l o ll:

Era completament i cit que tingus poder i imitat.
La C ia va ce ebrar laniversari i ens va ensenyar la seva co ecci.
La po uci donava un aire misteris a la i uminaci nocturna.
La seva i usi era aprendre a pintar aquare a.
Cadascun dels convidats va e aborar una recepta prpia amb mortade a.
3. Digues quina propietat textual manca en aquest fragment i raona la resposta:
Vaig arribar a la porta i vaig trucar al timbre. La dona que mhavia obert
em va dir que mespers a la saleta, que de seguida em rebria.
De seguida em van obrir. Vaig entrar i vaig demanar pel senyor Dalmau.
4. Completa el text amb les paraules segents, digues qu sn, per a qu

serveixen i a quina propietat textual fan referncia:
que i per
Va arribar tard, encara va poder entrar. Estava ple a vessar no va

trobar lloc per seure. Tenia molt dinters en la conferncia, va comenar
ms tard del que estava previst.
5. Completa amb les paraules adequades:
El llenguatge acurat correspon a una situaci . En una dinformal

es fa servir un llenguatge elaborat. Aquesta propietat s l .

6. Tria les oracions que poden correspondre a una biografia.
Explica els fets ms importants de la vida dalg.
Introdueix fets histrics del moment.
La pot explicar un narrador o el mateix protagonista.
s un text de tipus periodstic.
7. Selecciona la informaci que pot contenir una biografia.
alada i pes pas dorigen data de naixement i mort
color del cabell i de la pell estudis obres famoses
fets que fan el personatge important amics professi
8. Forma verbs a partir de les paraules segents:
farina genoll
hospital bra
blau negre
just malalt
9. Encercla els prefixos i els sufixos de cadascun dels verbs que has format
en lactivitat anterior.
10. Ordena les oracions que defineixen la tragdia.
t un final molt trist i desgraciat.
La tragdia s un gnere
teatral en el qual els personatges
senfronten a problemes molt greus i que

Test
5
Nom Data
1. La ela geminada apareix en les paraules que:

a. comencen en all-, coll- i ill-.
b. acaben en -ella, -illa, -illar.
2. Tria el grup de paraules en el qual totes tinguin derivades amb ela geminada:
a. cristall, rebel, metall.
b. moll, foll, vell.
3. La propietat textual que regula que es faci servir el llenguatge escaient

a cada situaci comunicativa s:
a. la coherncia. b. ladequaci. c. la cohesi.
4. La cohesi s la propietat que regula:

a. que el text segueixi un ordre lgic perqu es pugui entendre.
b. el llenguatge adequat a cada situaci.
c. que els enunciats es relacionin entre si duna manera lgica amb enllaos.
5. Loraci Ni ho somis que tajudi a fer el treball de mates s prpia

duna situaci:
a. formal. b. informal. c. acurada.
6. Quan un personatge explica la seva prpia vida fa:

a. una autobiografia. b. una biografia. c. un diari personal.
7. La biografia explica:
a. com veu el mn una persona.
b. la vida duna persona.
c. el que ms ha interessat a alg.
8. Tria lopci que presenti verbs formats noms amb sufixos:

a. llampegar, coixejar, reutilitzar.
b. purificar, debilitar, enterrar.
c. escombrar, facilitar, tossir.
9. Les paraules primitives corresponents als verbs abraar i emmudir sn,

respectivament:
a. braa i mut. b. bra i mut. c. bra, mudar.
10. La tragdia sempre t un desenlla:

a. cmic. b. trist. c. divertit.

Unitat 5 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Conixer les normes ds de la ela C C

geminada i aplicar-les adequadament. T T
Identificar i definir les propietats textuals: C C C

coherncia, cohesi i adequaci. T T T
Definir la biografia i lautobiografia C C

i reconixer-ne els trets propis. T T
Formar verbs utilitzant prefixos C C

i sufixos derivatius. T T
Caracteritzar els trets fonamentals C

de la tragdia. T
Solucions
Control Test
1.collocar, tilla, excellent, illegal, metllic, novella. 1.c. Les dues respostes
anteriors sn correctes.
2.Era completament illcit que tingus poder illimitat. La Clia va
celebrar laniversari i ens va ensenyar la seva collecci. 2.a. cristall, rebel, metall.
La polluci donava un aire misteris a la illuminaci nocturna. La
seva illusi era aprendre a pintar aquarella. Cadascun 3.b. ladequaci.
dels convidats va elaborar una recepta prpia amb mortadella. 4.c. que els enunciats es
3.La coherncia, perqu les oracions no estan ordenades relacionin entre si duna
de manera lgica. manera lgica amb
enllaos.
4.Va arribar tard, per encara va poder entrar. Estava ple
a vessar i no va trobar lloc per seure. Tenia molt dinters 5.b. informal.
en la conferncia, que va comenar ms tard del que estava 6.a. una autobiografia.
previst. Sn enllaos i serveixen per relacionar els enunciats
del text entre si. Fan referncia a la cohesi. 7.b. la vida duna persona.
5.El llenguatge acurat correspon a una situaci formal. En una 8.c. escombrar, facilitar,
situaci informal es fa servir un llenguatge menys elaborat. tossir.
Aquesta propietat del text s ladequaci. 9.b. bra i mut.
6.Explica els fets ms importants de la vida dalg. La pot explicar un 10.b. trist.
narrador o el mateix protagonista.
7.pas dorigen, data de naixement i mort, estudis, obres famoses, fets
que fan el personatge important, professi.
8.enfarinar, hospitalitzar, blavejar, justificar, agenollar, abraar,
ennegrir, emmalaltir.
9.enfarinar, hospitalitzar, blavejar, justificar, agenollar, abraar,
ennegrir, emmalaltir.
10.La tragdia s un gnere teatral en el qual els personatges
senfronten a problemes molt greus que tenen un final molt trist
i desgraciat.

Control
6
Nom Data
1. Completa la norma ds de g i j.
Sescriu g davant i , com per exemple: , . Sescriu j

davant , i , com per exemple: , , .
2. Omple els buits amb g o j.
La emma i el ess estudien eografia.

A uda a nete ar les oies de sa ma estat.
La irafa de oguina eia al mig del ard.
El pro ecte sobre piter era sub ecte destudi a la universitat.
3. Conjuga les formes verbals segents:
3a persona 2a persona 1a persona 1a persona

del singular del singular del plural del singular
del futur del present del present del present
de jeure de passejar de jeure de menjar
4. Escriu al costat de cada oraci si el verb es transitiu (T) o intransitiu (I).
Llegeixo els papers informatius.

LArnau i la Mar parlen.
Nosaltres escrivim.
Omple les caselles corresponents.
La mare i el pare treballen.
5. Explica amb les teves paraules qu diferencia els verbs transitius

dels intransitius.

6. Localitza els verbs de les oracions segents i explica quina caracterstica
comparteixen:
Fa un fred impressionant.
Trona sense descans.
Plou a bots i barrals.
Neva des de les set del mat.
Fa un vent huracanat.
7. Llegeix els textos segents i digues quin est escrit en estil directe
i quin en estil indirecte.
En Jordi em va demanar els apunts i Qu et passa?

jo li vaig dir que no els tenia. A mi no em passa res...
Ell, estranyat, em va preguntar Doncs per qu fas aquesta cara?
si s que no els hi volia deixar. Quina cara? La que tinc? s
Jo li vaig contestar que aquest la mateixa des de fa una pila
no nera el motiu. danys. Que no thi havies fixat mai?
8. Escriu al costat de cada oraci si s caracterstica de lestil directe (ED)

o de lestil indirecte (EI).
Un gui de dileg precedeix cadascuna de les intervencions.
Reprodueix el que diu alg precedit dun verb (dir, respondre, afirmar...).
Les intervencions sn reprodudes amb exactitud.
Un, que fa de narrador, reprodueix el que diuen els altres.
9. Relaciona cada hipnim amb lhipernim que li correspon.
forquilla begudes

armari
llet
ganivet
cullera mobles taula
cadira suc
vi coberts cullerot
prestatgeria aigua
10. Escriu quatre hipnims de cada mot.

instruments musicals
vehicles
electrodomstics

Test
6
Nom Data
1. Les formes verbals de jeure sescriuen amb:

a. g davant e i j davant a. b. sempre amb j. c. sempre amb g.
2. Els mots __eremies, pro__ecte, in__ecci i __ersei sescriuen amb:

a. g. b. j. c. gu.
3. Tria el grup de paraules on totes sescriuen amb g:

a. __erarquia, alber__nia, __irafa.
b. ob__ecte, __ener, __egant.
c. __est, ima__inaci, verti__en.
4. Els verbs transitius sn els que:

a. noms es poden conjugar en tercera persona del singular.
b. tenen significat ple.
c. necessiten dun complement per tenir sentit.
5. Tria loraci que t un verb intransitiu:

a. Plou ininterrompudament. b. En Marc cuina. c. La Marta fa les torrades.
6. Els verbs que fan referncia a fenmens atmosfrics:

a. sanomenen impersonals.
b. es conjuguen sempre en 3a persona del singular.
7. Un dileg que es reprodueix literalment amb guions que introdueixen

el que diu cadasc est escrit en:
a. estil directe.
b. estil indirecte.
8. Els verbs dir, respondre, explicar, precisar i exposar apareixen sempre en:
a. estil directe.
b. estil indirecte.
9. La paraula que t un significat ampli que inclou els significats daltres mots
sanomena:
a. hipernim. b. hipnim. c. primitiva.
10. Les paraules maregassa, marejol i maror:

a. formen part del camp semntic del mar.
b. sn hipnims dels estats del mar.


Unitat 6 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Conixer les normes ds i les excepcions C C C

de g i j i aplicar-les adequadament. T T T
Identificar i caracteritzar els verbs C C C

transitius, intransitius i impersonals. T T T
Distingir i reconixer els trets propis C C

de lestil directe i lestil indirecte. T T
Caracteritzar els hipernims i els hipnims C C

i identificar-los. T T
Solucions
Control Test
1. Sescriu g davant e i i, com per exemple: gerro, ginesta. Sescriu j 1. b. sempre amb j.
davant a, o i u, com per exemple: menja, joc, jugar.
2. b. j.
2. La Gemma i el Jess estudien geografia. Ajuda a netejar
les joies de sa majestat. La girafa de joguina jeia al mig 3. c. gest, imaginaci,
del jard. El projecte sobre Jpiter era subjecte destudi vertigen.
a la universitat. 4. c. necessiten
3. jaur, passeges, jaiem, menjo. dun complement
per tenir sentit.
4. T, I, I, T, I.
5. b. En Marc cuina.
5. R. M. Els verbs intransitius tenen sentit complet i no necessiten cap
complement, mentre que als transitius els cal un complement per 6. c. Les dues respostes
tenir sentit. anteriors sn correctes.
6. fa un fred, trona, plou, neva, fa un vent. Sn verbs impersonals que 7. a. estil directe.
es conjuguen en tercera persona del singular. 8. b. estil indirecte.
7. Estil indirecte, estil directe. 9. a. hipernim.
8. ED, EI, ED, EI. 10. c. Les dues respostes
9. begudes: llet, vi, suc, aigua; mobles: cadira, prestatgeria, armari, anteriors sn correctes.
taula; coberts: forquilla, cullera, ganivet, cullerot.
10. R. M. instruments musicals: piano, viol, trompeta, timbal; vehicles:
cotxe, moto, avi, autobs; electrodomstics: nevera, torradora,
microones, aspirador.

Control
7
Nom Data
1. Completa amb m o n segons convingui:
La recepta de la sa faina s molt fcil, no et pots e bolicar de cap

manera.
Van i vitar molta gent, per de con idats oficials noms nhi havia vint.
La co prensi depn de latenci que posis a la co versa.
Posa molt d fasi quan diu que vol ser bo ber.
2. Completa amb mm, nn o mp:
I aculada ate tar co ectar i ocent

s toma A a ca i
illorable
co te Ge a a ex te s
3. Subratlla les perfrasis verbals que apareixen en les oracions segents:

Tenien demanades dues pizzes des de feia mitja hora.
Hem anat a casa de la Marta i ens hi hem trobat el seu germ.
Havies de venir amb nosaltres al mercat i thas escapolit.
Acabo darribar de Malta en un vol regular.
4. Analitza les perfrasis verbals que has trobat en lactivitat anterior.
forma verbal forma verbal

preposici
conjugada no personal
5. Escriu una perfrasi corresponent a cada cas.
tornar a + infinitiu (3a persona del plural)

continuar + gerundi (1a persona del singular)

estar + gerundi (2a persona del singular)
deure + infinitiu (3a persona del singular)
anar a + infinitiu (1a persona del plural)

6. Escriu una perfrasi verbal de cada tipus i una oraci on aparegui.
obligaci:
durada:
7. Encercla les paraules que corresponen a parts de la carta formal.
lloc ttol data grfics
presentaci dels personatges signatura
frmula de salutaci moralitat frmula de comiat
8. Ordena les oracions segents per obtenir una definici:
les frmules de salutaci i de comiat, i el text central.

oficials i comercials.
la claredat i el llenguatge respectus.
La carta formal sutilitza en comunicacions
Es caracteritza per la brevetat,
No hi poden faltar mai el lloc i la data,
9. Escriu una oraci en un registre estndard i una altra en un registre

colloquial.
estndard
colloquial
10. Explica en quina mena de situacions es pot trobar cadascun dels registres:
lestndard i el colloquial.

Test
7
Nom Data
1. Sescriu m davant de:

a. b, p i m. b. f. c. Les respostes a i b juntes.
2. Escrivim n:
a. en els prefixos con-, en- i in-.
b. davant de v.
3. Sescriuen amb mp:

a. co__te, s__toma, te__s.
b. ca__s, impre__ta, i__ortal.
4. Una perfrasi verbals est formada per dos verbs:

a. el verb auxiliar i el verb principal.
b. el verb conjugat i el verb en forma no personal.
5. Selecciona lnica opci que presenta una perfrasi:

a. Van demanar-li els papers.
b. Han amagat les proves.
c. Havien de donar-li tot el que tenien.
6. La carta formal s una comunicaci:

a. oficial o comercial. b. personal. c. Les respostes a i b juntes.
7. En una carta formal s imprescindible que hi hagi:

a. el lloc i la data.
b. la salutaci, el comiat i la signatura.
8. La varietat comuna que t com a objectiu fer ms fcil la comprensi

entre els parlants sanomena:
a. registre colloquial. b. registre estndard. c. registre adequat.
9. El registre estndard es fa servir:

a. en els mitjans de comunicaci.
b. amb la gent que ens envolta.
10. La novella s:
a. una narraci ms llarga que un conte.
b. una narraci fantstica.


Unitat 7 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer les normes ds de m i n i les C C

T
excepcions, i utilitzar-les adequadament. T T
Reconixer les perfrasis verbals, C C

les seves caracterstiques i diferenciar-les C C
T T
de les formes verbals perifrstiques.
Definir la carta formal i reconixer-ne T

C
C
les caracterstiques. T
Diferenciar el registre colloquial C

de lestndard i reconixer-ne T C
T
els contextos ds.
Definir i caracteritzar la novella. T
Solucions
Control Test
1. La recepta de la samfaina s molt fcil, no et pots embolicar 1. c. Les respostes
de cap manera. Van invitar molta gent, per de convidats oficials a i b juntes.
noms nhi havia vint. La comprensi depn de latenci que posis
a la conversa. Posa molt dmfasi quan diu que vol ser bomber. 2. c. Les respostes
a i b juntes.
2. Immaculada, smptoma, compte, atemptar, Anna, Gemma,
connectar, camp, annex, innocent, immillorable, temps. 3. a. compte, smptoma,
temps.
3. tenien demanades, havies de venir, acabo darribar.
4. c. Les respostes
4. forma verbal conjugada: tenien, havies, acabo; preposici: a i b juntes.
-, de, d; forma verbal no personal: demanades, venir, arribar.
5. c. Havien de donar-li tot
5. R. M. tornen a venir, continuo treballant, ests fent, deu olorar, el que tenien.
anem a proposar.
6. a. oficial o comercial.
6. R. M. Haver de + infinitiu: Has de fer el que et diuen. Estar
+ gerundi: Estic fent el sopar. 7. c. Les respostes
a i b juntes.
7. lloc, data, signatura, frmula de salutaci, frmula de comiat.
8. b. registre estndard.
8. 6, 2, 4, 1, 3, 5.
9. a. els mitjans
9. R. Ll. de comunicaci.
10. R. M. Lestndard s el registre dels mitjans de comunicaci 10. a. una narraci ms
i de les situacions formals. El colloquial s el registre llarga que un conte.
de la comunicaci quotidiana i informal.

Control
8
Nom Data
1. Completa les paraules segents amb mb, nv, bl o br:

a ulncia anc e ot
po aci i ent a ic a
ient
ca a e olic ca i o
idar
2. Escriu les normes corresponents a ls de b o v dels mots de lactivitat

anterior i exemplifica-les.
Escrivim b
3. Escriu una paraula de la famlia de cada mot per saber si lhas de completar
amb b o v.
sa er no a sua itat
ne ada llo a bla or
cla ar to a re ut
4. Omple els buits amb les formes verbals corresponents:
1a persona del singular del present de moure

2a persona del singular del present de cantar
3a persona del singular del present de tenir
1a persona del plural del present de ser
2a persona del plural del present de haver
3a persona del plural del present de analitzar
5. Classifica els verbs de lactivitat anterior i explica amb les teves paraules
qu els caracteritza.
verbs regulars:

verbs irregulars:

6. Encercla els verbs defectius que hi ha a continuaci:
caldre moldre venir ploure
menja nevar llampegar
animar tronar haver-hi llegeix

moure
7. Ordena les oracions per aconseguir una definici.
sovint rimat, Tamb hi pot haver frases

i una melodia. que es repeteixen.
Les canons han servit des de sempre per Una can s la

a celebracions (cantar, ballar), combinaci dun text,
per explicar histries o per expressar sentiments.
8. Completa amb els noms de les parts de la can corresponents:
El text, que pot ser rimat, s

La melodia sobre la qual es canta el text s
Les frases que es repeteixen sanomenen
9. Identifica la figura retrica que apareix en cada grup de versos.
Tobserven els arbres del cam, ells Un mili de persones,

no coneixen el teu dest, per et un mili de socis,
fan companyia al mat. un mili dels millors.
10. Explica amb les teves paraules en qu consisteix cadascuna de les figures
retriques de lactivitat anterior.

Test
8
Nom Data
1. Escrivim b:
a. davant de l i r.
b. darrere de n.
c. en les terminacions de limperfet dindicatiu.
2. La norma que fa que escrivim novetat i blavor amb v s:

a. Desprs de vocal i enmig de mot sempre sescriu v.
b. Si sescriuen amb b tenen un altre significat.
c. Tenen una paraula primitiva amb u.
3. La paraula adequada per completar loraci El pot de galetes estava ____ s:

a. buit. b. vuit. c. buid.
4. Les irregularitats en els verbs es donen en:

a. larrel. b. la desinncia. c. Les respostes a i b sn correctes.
5. Tria lopci que presenti tots els verbs irregulars:

a. anar, haver, moure. b. fer, ser, cantar. c. mirar, beure, dormir.
6. Un verb defectiu s aquell que:

a. presenta irregularitats en larrel.
b. presenta irregularitats en la desinncia.
c. no es pot conjugar en totes les seves formes.
7. La can s la combinaci de:

a. text i melodia.
b. lletra i msica.
8. Les canons han servit des de sempre:

a. per a celebracions i per explicar histries.
b. per expressar sentiments.
9. La figura retrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals,

objectes i fenmens naturals sanomena:
a. personificaci. b. anfora. c. alliteraci.
10. Quina figura retrica hi ha a Tornarem a lluitar, tornarem a partir,

tornarem a vncer?

a. Personificaci. b. Anfora. c. Alliteraci.

Unitat 8 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Conixer les normes ds de b i v C C C

i les excepcions. T T T
Identificar i definir els verbs regulars, C C C

els irregulars i els defectius. T T T
Caracteritzar la can i es seus trets C C

propis. T T
Definir i reconixer la personificaci C C

i lanfora. T T
Solucions
Control Test
1. ambulncia, poblaci, cabra, blanc, invent, embolic, env, abric, 1. a. davant de l i r.
canvi, brot, ambient, oblidar.
2. c. Tenen una paraula
2. Sescriu b davant de r i l i darrere de m (cabra, poblaci, primitiva amb u.
ambulncia). Sescriu v desprs de n (invent).
3. a. buit.
3. sap, saber; neu, nevada; clau, clavar; nou, nova; llop, lloba; tou,
tova; suau, suavitat; blau, blavor; rep, rebut. 4. c. Les respostes
a i b sn correctes.
4. moc, cantes, t, som, heu, analitzen.
5. a. anar, haver, moure.
5. verbs regulars: cantes, analitzen; verbs irregulars: moc, t, som,
heu. 6. c. no es pot conjugar en
totes les seves formes.
6. caldre, llampegar, moldre, tronar, ploure, haver-hi, nevar, moure.
7. c. Les respostes
7. Una can s la combinaci dun text, sovint rimat, i una melodia. a i b sn correctes.
Tamb hi pot haver frases que es repeteixen.
Les canons han servit des de sempre per a celebracions 8. c. Les respostes
(cantar, ballar), per explicar histries o per expressar sentiments. a i b sn correctes.
8. la lletra, la msica, la tornada. 9. a. personificaci.
9. personificaci, anfora. 10. b. Anfora.
10. R. M. La personificaci consisteix a atorgar qualitats humanes

a animals, objectes i fenmens de la natura. Lanfora consisteix a
repetir una paraula o un grup de paraules al principi de dos o ms
versos successius.

Control
9
Nom Data
1. Relaciona cada paraula amb la definici que li correspon.

ho
i conjunci que enllaa mots, grups de mots o oracions.
o pronom feble que substitueix un
complement verbal.
hi
2. Omple els buits amb hi/i o ho/o segons convingui.

vaig anar ben aviat vaig aconseguir ser el primer.
hi/i Vns em portes el llibre la llibreta, sisplau.
somiava des que era petit al final ho va fer realitat.
vols ho porto cap a la cuina?

ho/o prens una decisi ja ser massa tard.
Ni volia resoldre ni podia fer.
3. Subratlla els complements directes de les oracions segents.

En Jordi pela la fuita.
El teu germ la porta.
Nosaltres mengem faves i psols.
La Marta diu que vindr al sopar de comiat.
El director els demana que callin.
No ho vol de cap manera.
4. Copia cadascun dels complements directes de lactivitat 3 all on correspongui

en funci de la seva estructura.
SN que + oraci pronom feble
5. Completa amb el pronom feble que correspongui:

Agafa els llibres i posa al prestatge. en ho
Vol que en Joan hi participi i ja ens ha dit.
Posa pebre a la carn i tamb posa a lamanida.
la els

Planxa la camisa i penja a larmari.

6. Escriu una definici de la llegenda amb les paraules segents:
narraci fets fantstics imaginaris com si fossin

reals
7. Ordena les oracions segents per completar la definici anterior:
Al principi les llegendes es transmetien oralment;

que desprs sha anat
envoltant dhistries
De vegades aquests fets fantstics tenen imaginatives.
posteriorment, moltes shan

aplegat en llibres. lorigen en un fet histric ms o menys real
8. Completa la definici segent:
Lalliteraci s una retrica que consisteix en la

dun mateix so o duna mateixa al llarg duna composici
per aconseguir un potic.
9. Identifica la figura retrica que hi ha a continuaci i explica en qu consisteix:
de fer el cim va aconseguir amb molt desfor
10. Marca les oracions certes referides a la poesia:
Els versos que formen un poema sempre han de rimar.

Els versos dun poema acostumen a tenir el mateix nombre de sllabes.
Quan comptem les sllabes dun vers, ho fem fins a la darrera sllaba tnica.
Per recitar b un poema cal marcar amb una pausa llarga el final de cada vers.
De vegades unim dues sllabes que es compten com una de sola (sinalefa).

Test
9
Nom Data
1. Tria el mot per completar loraci No ___ vam anar pas sols:
a. ho. b. hi. c. i.
2. Les paraules i i o sn:

a. pronoms febles. b. conjuncions. c. preposicions.
3. El complement directe s aquell que:

a. acompanya els verbs transitius.
b. aquell que s imprescindible perqu loraci tingui sentit.
4. El complement directe pot estar format per:

a. un SN o un pronom feble.
b. que + oraci.
5. Completa amb el pronom feble adequat loraci Les noies ens van demanar
que les ajudssim i nosaltres ____ vam ajudar.
a. els. b. les. c. en.
6. La llegenda s la narraci de fets:

a. reals.
b. fantstics.
c. fantstics per amb un origen histric.
7. Les llegendes es transmeten:

a. de manera escrita.
b. de forma oral.
c. primer oralment i desprs per escrit.
8. La inversi tamb es pot anomenar:

a. alliteraci. b. sinalefa. c. hiprbaton.
9. La figura retrica que consisteix a repetir un so o sllaba al llarg

duns versos sanomena:
a. alliteraci. b. sinalefa. c. hiprbaton.
10. Tria el grup de paraules que presentarien sinalefa en un poema:

a. la hiena. b. la anima. c. lnima.

Unitat 9 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer la categoria gramatical C C

i els usos de hi/i i ho/o. T T
Identificar el complement directe,

les seves possibles estructures C C C
i els pronoms febles que el poden T T T
substituir.
Definir la llegenda i els seus trets C C

caracterstics. T T
Reconixer i caracteritzar lalliteraci C C

i lhiprbaton. T T
Reconixer les caracterstiques C

de la poesia. T
Solucions
Control Test
1. ho, hi: pronom feble que substitueix un complement verbal: 1. b. hi.
i, o: conjunci que enllaa mots, grups de mots o oracions.
2. b. conjuncions.
2. Hi vaig anar ben aviat i vaig aconseguir ser el primer. Vns
i em portes el llibre i la llibreta, sisplau. Hi somiava des que era 3. c. Les respostes
petit i al final ho va fer realitat. Ho vols o ho porto cap a i b sn correctes.
a la cuina? O prens una decisi ja o ser massa tard. 4. c. Les respostes
Ni ho volia resoldre ni ho podia fer. a i b sn correctes.
3. la fruita, la, faves i psols, que vindr al sopar de comiat,
que callin, ho. 5. b. les.
4. SN: la fruita, faves i psols; que + oraci: que vindr al sopar 6. c. fantstics per amb
de comiat, que callin; pronom febles: la, ho. un origen histric.
5. Agafa els llibres i els posa al prestatge. Vol que en Joan 7. c. primer oralment
hi participi i ja ens ho ha dit. Posa pebre a la carn i tamb i desprs per escrit.
en posa a lamanida. Planxa la camisa i la penja a larmari.
6. Una llegenda s la narraci de fets fantstics que sexpliquen com 8. c. hiprbaton.
si fossin reals, per que sn imaginaris. 9. a. alliteraci.
7. De vegades aquests fets fantstics tenen lorigen en un fet histric
10. b. la anima.
ms o menys real que desprs sha anat envoltant dhistries
imaginatives. Al principi les llegendes es transmetien oralment;
posteriorment moltes shan aplegat en llibres.
8. Lalliteraci s una figura retrica que consisteix en la repetici
dun mateix so o duna mateixa sllaba al llarg duna composici
per aconseguir un efecte potic.
9. hiprbaton: consisteix a alterar lordre lgic de les paraules dins
loraci.
10. Els versos dun poema acostumen a tenir el mateix nombre
de sllabes. Quan comptem les sllabes dun vers, ho fem fins a la
darrera sllaba tnica. De vegades unim dues sllabes
que es compten com una de sola (sinalefa).

Control
10
Nom Data
1. Omple els buits amb la paraula o les paraules corresponents.
aleshores vaig decidir que no hi tornaria a anar mai ms.

a les hores Calia que es trobessin pactades.
alhora Ens trobarem all que vam quedar.

a lhora Ho farem tots , ning comenar abans que
laltre.
si no Aquella dona no era una pediatra una

sin odontloga.
tespaviles, no tesperar.
2. Completa la norma:
Les paraules aleshores i alhora sn .

nom Les construccions a les hores i a lhora estan formades
adverbis
per una preposici, un i un
determinant
que precisen un temps o un moment determinats.
3. Relaciona cada element amb la definici que li correspon.
si no Nega alguna cosa que sha dit anteriorment per afirmar-ne

una de nova.
sin Serveix per posar un condici negativa.
4. Localitza els complements indirectes de les oracions segents:

Prepara lesmorzar a lEnric.
Porta un paquet a ella.
Responen la carta a qui els ha escrit.
Li hem enviat un sobre per correu.
La Maria ven material doficina a qui lin compra.
Els deixen els apunts de llengua.
5. Analitza les estructures dels complements indirectes anteriors.
prep + SN (o pronom) prep + qui + oraci pronom feble

6. Localitza i substitueix els complements indirectes pel pronom feble adequat.
Soluciona els problemes als seus clients.
El cambrer serveix el plat a la Mar.
Porten un avs al propietari del local.
El policia demana els papers a qui creu convenient.
7. Encercla les informacions que es poden trobar en una fitxa bibliogrfica.
autor personatges editorial illustrador
moralitat collecci data de publicaci

tipologia textual
8. Respon les preguntes segents sobre la fitxa bibliogrfica:
En quin lloc ds pblic sn tils les fitxes bibliogrfiques?
Per qu? Qu permeten?
Com es guarden: en paper o en suport informtic?
9. Relaciona cada diccionari amb el que hi pots trobar.
bilinge mots que signifiquen el mateix o el contrari

sinnims i antnims paraules ordenades per la terminaci
ideolgic paraules equivalents en dos o ms idiomes
invers mots agrupats per camps semntics
10. Explica per a qu serveix cada diccionari.
ortogrfic o de pronncia:
enciclopdic:

Test
10
Nom Data
1. A les hores i a lhora sn:

a. un adverbi.
b. una expressi formada per prep + det + N.
c. un SN.
2. La paraula per completar loraci Remaven tots dos ________ s:

a. a lhora. b. alhora. c. sin.
3. Si no expressa:
a. una condici negativa.
b. una expressi temporal.
c. la negaci del que hem dit anteriorment.
4. El complement indirecte s:
a. imprescindible perqu loraci tingui sentit.
b. el que dna una circumstncia on succeeix lacci.
c. el destinatari de lacci del verb.
5. Lestructura dun complement indirecte s:

a. la preposici a seguida dun SN, un pronom o un que + oraci.
b. un pronom feble.
6. La substituci pronominal del complement indirecte a loraci

Pentina els cabells a la seva neboda s:
a. els. b. li. c. Les respostes a i b sn correctes.
7. A la fitxa bibliogrfica es troba la informaci:

a. sobre el contingut dun llibre.
b. bsica sobre un llibre.
c. sobre la forma exterior dun llibre.
8. Tria lopci on tot el que sanomena es pot trobar en una fitxa bibliogrfica:
a. editorial, any de publicaci i nombre de pgines.
b. descripci fsica i intenci de lautor quan lescriu.
c. collecci i altres obres de lautor.
9. Si vull saber paraules dun camp semntic determinat, necessitar

un diccionari:
a. ortogrfic o de pronncia. b. invers. c. ideolgic.
10. El diccionari que em proporciona informaci extensa sobre les paraules

i recull tamb personatges, llocs i fets histrics s:

a. el bilinge. b. lenciclopdic. c. linvers.

Unitat 10 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer els usos i les estructures C C C

de aleshores / a les hores, alhora / T T T
a lhora i sin / si no.
Definir el complement indirecte, les seves C C C

estructures i els pronoms febles T T T
que el poden substituir.
Reconixer els trets propis de la fitxa C C

bibliogrfica. T T
Caracteritzar els diferents tipus C C

de diccionaris i les informacions T T
que proporciona cadascun.
Solucions
Control Test
1. Aleshores vaig decidir que no hi tornaria a anar mai ms. Calia que 1. b. una expressi
es trobessin a les hores pactades. Ens trobarem all formada per prep
a lhora que vam quedar. Ho farem tots alhora, ning + det + N.
comenar abans que laltre. Aquella dona no era una pediatra sin
una odontloga. Si no tespaviles, no tesperar. 2. b. alhora.
2. Les paraules aleshores i alhora sn adverbis. Les construccions a 3. a. una condici negativa
les hores i a lhora estan formades per una preposici, 4. c. el destinatari
un determinant i un nom que precisen un temps o un moment de lacci del verb.
determinats.
5. c. Les respostes
3. si no: Serveix per posar un condici negativa; sin: Nega alguna a i b sn correctes.
cosa que sha dit anteriorment per afirmar-ne una de nova.
6. b. li.
4. a lEnric, a ella, a qui els ha escrit, lin, a qui lin compra, els.
7. b. bsica sobre
5. prep + SN (o pronom): per a lEnric, a ella; prep + qui + oraci: un llibre.
a qui els ha escrit, a qui lin compra; pronom feble: li, els.
8. a. editorial, any
6. Als seus clients: Els soluciona els problemes. A la Mar: de publicaci
El cambrer li serveix el plat. Al propietari del local: Li porten un avs. i nombre de pgines.
A qui creu convenient: El policia els demana els papers.
9. c. ideolgic.
7. autor, collecci, editorial, data de publicaci, illustrador.
10. b. lenciclopdic.
8. A les biblioteques. Perqu permeten buscar un llibre a partir
del ttol, de lautor o de leditorial. En suport informtic.
9. bilinge: paraules equivalents en dos o ms idiomes; sinnims
o antnims: mots que signifiquen el mateix o el contrari; ideolgic:
mots agrupats per camps semntics; invers: paraules ordenades per
la terminaci.
10. ortogrfic o de pronncia: recull la transcripci de les paraules
tal com shan de pronunciar; enciclopdic: recull informaci extensa
sobre les paraules, sobre personatges, llocs o fets histrics.

Control
11
Nom Data
1. Escriu els pronoms febles en la forma que correspongui.

Aquell mosso ajuda a fer la feina. (em)
El teu germ amaga a la cuina. (es)
El pare autoritza a fer la sortida. (el)
estem esperant, daquest producte. (en)
2. Completa amb el pronom feble corresponent a cada pronom personal.

preparo els entrepans. (a vosaltres) Dna la subvenci. (a
nosaltres)
fa la bossa. (a ell mateix) Pensa que agafo la paraula. (a tu)
demana una feina. (a mi)
3. Explica la diferncia de significat entre les parelles de mots segents:

portal/portal
lligam/lligam
animal/animal
4. Localitza els complements circumstancials en les oracions segents

i digues de quin tipus sn:
Treballa moltssim.
No vol venir al cinema.
Dilluns arriba la comanda.
Visita el museu amb la seva amiga.
Afluixa el cargol amb el tornavs.
No pots fer les coses de pressa i corrents.
Trobaven pistes per tot lescenari del crim.
5. Analitza lestructura dels complements circumstancials de lactivitat anterior:
adverbi
locuci adverbial

SN
prep + SN
6. Escriu una oraci amb un complement circumstancial que tingui
lestructura segent:
adverbi
locuci adverbial
SN
prep + SN
pronom feble
7. Ordena les oracions segents per obtenir la definici:
i a Internet.
expressar el punt de vista dalg
En podem trobar a la premsa escrita
Larticle dopini serveix per
sobre un tema que li s proper.
8. Localitza els mots incorrectes i escriu la paraula corresponent.
El surtit de productes daquella botiga s impressionant.

Tanca la porta amb el candau.
Tinc molt de vrtig.
Aix ha estat una debacle.
Vindrs un ratet a casa meva?
9. Relaciona les paraules: cada barbarisme amb la paraula catalana corresponent.
la page hardware al dia compact disc
autoservei patrocinador imps self-service
punt mort disc compacte maquinari espnsor
10. Escriu la definici de mot incorrecte.

Test
11
Nom Data
1. Els pronoms personals febles canvien de forma segons:

a. la posici que ocupen davant o darrere del verb.
b. si el verb comena o acaba en vocal o consonant.
2. La substituci pronominal de loraci Arriben tres exemplars s:

a. Narriben tres. b. Larriben tres. c. Li arriben tres.
3. Lestructura me + els + passa sescriu:

a. mels passa. b. mels passa. c. mels passa.
4. El complement circumstancial pot donar informaci de:

a. temps, lloc, companyia o instrument.
b. afirmaci, negaci, quantitat o manera.
5. El complement circumstancial a poc a poc s:

a. un adverbi. b. una prep + SN. c. una locuci adverbial.
6. A loraci Amassa el pa amb les mans el complement circumstancial s de:

a. companyia b. instrument. c. manera.
7. Larticle dopini serveix per expressar:

a. les idees poltiques dalg.
b. el punt de vista dalg sobre algun tema que li s proper.
c. queixes sobre la realitat social del propi entorn.
8. Larticle dopini es troba a:

a. la premsa escrita.
b. Internet.
9. Els barbarismes sn paraules que:

a. provenen daltres llenges i que es fan servir en lloc de les prpies.
b. empobreixen la llengua.
10. Tria el grup de paraules correctes corresponents als barbarismes aduana,

jaque i ancla:
a. duana, escac, ncola. b. duana, jac, ncora. c. duana, escac, ncora.

Unitat 11 Criteris davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Saber ls que es fa de lapstrof C C C

en els pronoms personals febles. T T T
Reconixer els complements C C C

circumstancials, els tipus i les estructures T T T
que presenten.
Definir larticle dopini i els llocs C

T
on el podem trobar. T
Reconixer els barbarismes, definir-los C

C C
i substituir-los pel mot catal corresponent. T T
Solucions
Control Test
1. Aquell mosso majuda a fer la feina. El teu germ samaga 1.c. Les respostes
a la cuina. El pare lautoritza a fer la sortida. Nestem esperant, a i b juntes.
daquest producte.
2.a. Narriben tres.
2. Us preparo els entrepans. Es fa la bossa. Em demana una feina.
Dnans la subvenci. Pensa que tagafo la paraula. 3.c. mels passa.
3. portal: entrada dun edifici; portal: verb + pronom feble; lligam: 4.c. Les respostes
vincle; lligam: verb + pronom feble; animal: verb + pronom feble; a i b juntes.
animal: sser viu. 5.c. una locuci adverbial.
4. moltssim (quantitat); no (negaci); dilluns (temps); amb la seva 6.c. manera.
amiga (companyia); amb el tornavs (instrument); de pressa
i corrents (manera); per tot lescenari del crim (lloc). 7.b. el punt de vista dalg
sobre algun tema que li
5. adverbi: moltssim, no, s; locuci adverbial: de pressa s proper.
i corrents; SN: dilluns; prep + SN: al cinema, amb la seva amiga,
amb el tornavs. 8.c. Les respostes
a i b sn correctes.
6. R. Ll.
9.c. Les respostes
7. Larticle dopini serveix per expressar el punt de vista dalg sobre a i b juntes.
un tema que li s proper. En podem trobar a la premsa escrita i a
Internet. 10. c. duana, escac, ncora.
8. surtit: assortit; candau: cadenat; vrtig: vertigen; debacle: desfeta;

ratet: estoneta.
9. la page: al dia; hardware: maquinari; compact disc: disc
compacte; imps: punt mort; self-service: autoservei; espnsor:
patrocinador.
10. Un mot incorrecte s una paraula que prov duna altra llengua
i que es fa servir en el lloc del mot propi, de manera que fa
que la llengua sempobreixi.

Control
12
Nom Data
1. Omple els buits amb les vocals tniques corresponents i accentua-les

quan calgui.
caf helic pter aix bamb
hist rica bistur end via m nega

cam m quina m bil p sol
2. Completa amb a o e i escriu una paraula de la mateixa famlia per saber quina
vocal hi correspon:
s ler pap rot

cast ller rasp llar
d ntal cost llam
3. Fes el mateix que a lactivitat anterior per amb o o u:
esc mbrar p mera

pl rar esc ltar
j guines pl gim
4. Localitza els atributs en les oracions segents:
Aquest s el llibre de matemtiques.

Les sabates de la Martina sn de pell.
La cosina de la Berta s agradable.
La mare semblava que estava a punt de parlar.
En Joan est cansat.
5. Classifica els atributs en funci de la seva estructura.
SN
prep + SN
adjectiu
que + oraci

6. Subratlla latribut i torna a escriure loraci tot substituint-lo pel pronom
feble corresponent.
En Pau s el meu amic.

Vosaltres sou els candidats.
Aquell noi no sembla gens feli.
Estan que senfilen per les parets.
7. Ordena els fragments segents per obtenir una definici:
El llenguatge no verbal acompanya

de la cara, mirades, distncies, etc.
tot el que diem. La nostra comunicaci
que sovint manifestem de manera inconscient.
no verbal sn gestos, postures, expressions
8. Explica tres formes de llenguatge no verbal que serveixin per expressar una
idea senzilla (per exemple: tinc gana).
9. Escriu les paraules corresponents a les abreviacions segents:
entl. nm.
dl. cap.
Dr. C.
$ h
10. Escriu el significat de les sigles que tens a continuaci:
OVNI
ONG
PPCC
AMPA
ONU

Test
12
Nom Data
1. Les vocals que en sllaba tona es converteixen en una vocal neutra sn:
a. o i u. b. a i e. c. Les respostes a i b juntes.
2. Les vocals que poden portar accent obert sn:

a. e i o. b. a i e. c. a, e i o.
3. Per saber com sha descriure una vocal en sllaba tona hem de:
a. buscar una paraula semblant i veure amb quina vocal sescriu.
b. buscar una paraula de la mateixa famlia que tingui aquesta vocal en posici tnica.
c. fixar-nos en la pronunciaci.
4. Latribut s el complement del verb:

a. transitiu. b. copulatiu. c. predicatiu.
5. Latribut es pot substituir pels pronoms febles:

a. el, la, els, les.
b. ho, en.
6. El pronom feble ho substitueix latribut quan s:

a. un SN encapalat per un article.
b. una preposici + SN o un que + oraci.
c. un adjectiu quantificat.
7. El llenguatge gestual acompanya tot el que diem i:

a. sn gestos, mirades, postures, etc. que fem inconscientment.
b. serveix per comunicar missatges senzills.
8. La sigla s un tipus dabreviaci que es forma:

a. amb alguna o algunes de les seves lletres de la paraula.
b. amb la lletra inicial de cadascun dels elements que formen el nom.
c. grcies a una convenci internacional.
9. Labreviaci en la qual la primera lletra sempre ha de ser la inicial del mot

i que es tanca amb un punt s una:
a. sigla. b. abreviatura. c. smbol.
10. Les paraules nmero, diumenge i divuit sabreugen:

a. n, dg, 18. b. nm., dg, 18e. c. nm., dg, 18.

Unitat 12 Criteris
davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Repassar el vocalisme tnic i ton C C C

i recordar-ne algunes de les normes T T T
bsiques.
Definir i identificar els atributs, les seves C C C

estructures i els pronoms T T T
que els substitueixen en cada cas.
Caracteritzar el llenguatge gestual C

C
i els usos que li donem. T
Definir les abreviacions (sigles, smbols T C C

i abreviatures), formar-ne i saber-ne T T
interpretar.
Solucions
Control Test
1. caf, histrica, cam, helicpter, bistur, mquina, aix/aix, endvia, 1.b. a i e.
mbil, bamb, mnega, psol.
2.c. a, e i o.
2. saler, sal; casteller, castell; dental, dent; paperot, paper; raspallar,
raspall; costellam, costella. 3.b. buscar una paraula de
la mateixa famlia que
3. escombrar, escombra; plorar, plor; joguines, joc; pomera, poma; tingui aquesta vocal
escoltar, escolta; plugim, pluja. en posici tnica.
4. el llibre de matemtiques, de pell, agradable, que estava a punt de 4.b. copulatiu.
parlar, cansat.
5.c. Les respostes
5. SN: el llibre de matemtiques; prep + SN: de pell; adjectiu: a i b juntes.
agradable, cansat; que + oraci: que estava a punt de parlar.
6.b. una preposici + SN o
6. el meu amic: El Pau ls; els candidats: Vosaltres els sou; gens un que + oraci.
feli: Aquell noi no en sembla gens; Estan que senfilen
per les parets: Ho estan. 7.c. Les respostes
a i b juntes.
7. 1, 3, 5, 2, 4.
8.b. amb la lletra inicial de
8. R. Ll. cadascun
dels elements
9. entresl, dilluns, doctor, dlar, nmero, captol, carrer, hora.
que formen el nom.
10. Objecte volador no identificat; organitzaci no governamental;
9.b. abreviatura.
Pasos Catalans; associaci de mares i pares; Organitzaci
de Nacions Unides. 10.c. nm., dg, 18.

Control
Avaluaci del primer trimestre
Nom Data
1. Escriu la paraula corresponent a cada definici.

Cadascuna de les dotze parts de lany:
El contrari de menys:
Ganes de dormir:
3a persona del plural del present dindicatiu del verb ser:
3 persona del singular del present dindicatiu del verb tenir:
2. Completa amb les vocals tones corresponents:

Vin , corr , obr la porta!
Si s rto al carrer em pos at ssir de mala manera.
Quan v lgueu o p gueu venir, ja mavisareu.
3. Completa amb les consonants finals mudes:
La calo impregnava lambien . Tot i que la gen del pblic parlava

animadamen , tothom estava penden de lescenari, de la claro
que sentreveia entre les cortines del tel. De sobte, es van obrir. Latenci
es va centra en lescena, que passava a lobrado dun forne .
4. Escriu al costat de cada enunciat si s una oraci (O) o una frase (F). En les
oracions, subratlla el subjecte, i si s ellptic, digues quin pronom li correspon:
Quina llstima! Demana-ho a la Mar.
Mira all! Doneu-vos les mans.
Fins ara! Quanta feina!
5. Escriu el tipus doraci que s cadascuna en funci de la intenci del parlant.

Quines ganes que tinc de veuret!
Dna-li a la Berta.
Potser no hi som a temps.
El subjecte realitza lacci.

Em passes el llibre, sisplau?

6. Subratlla els sintagmes nominals i analitzals.
Aquella dona que venia a classe dangls ha anat a viure a Manlleu.
La germana de la Marta s la bibliotecria del meu barri.
Algunes persones seleccionades van passar a la fase segent.
Vosaltres us disposeu a participar activament.
det N/pronom adjectiu prep + SN que + oraci
7. Escriu la paraula corresponent a la caracterstica que es dna:
enquesta text instructiu reportatge

conferncia
Text periodstic que dna informaci mplia sobre un tema.
Conjunt de preguntes sobre un tema concret.
Exposici oral dun tema cultural o cientfic.
Serveix per indicar com cal fer una activitat.
8. Escriu tres paraules de cadascun dels camps semntics segents:
eines
ossos
transport
9. Destria les parelles de paraules segents:
homnimes homfones
set/set buit/vuit vall/ball nou/nou vaca/baca
10. Escriu el contrari de cadascun dels mots i encerclan el prefix.
feli fer embolicar
control variable mbil

capacitat cicl poltic

Test
Avaluaci del primer trimestre
Nom Data
1. Les cometes es fan servir per:

a. reproduir textualment les paraules que diu alg, dites o refranys.
b. citar el fragment dun llibre o indicar un doble sentit.
2. La unitat mnima de comunicaci formada per un conjunt de paraules

amb sentit complet i un verb en forma personal sanomena:
a. frase. b. oraci. c. Les respostes a i b sn correctes.
3. La relaci de nombre i persona que sestableix entre el subjecte i el predicat

sanomena:
a. concordana. b. flexi. c. explcita.
4. El subjecte implcit s aquell que:

a. apareix a loraci.
b. no apareix a loraci i es dedueix a partir del verb.
c. el dedum a partir daltres oracions.
5. El sintagma nominal t sempre com a nucli un:

a. nom. b. pronom c. Les respostes a i b sn correctes.
6. Els adjectius i les preposicions + SN sn:

a. determinants del nom. b. complements del nom. c. sintagmes nominals.
7. Els manlleus sn:

a. neologismes que tenen lorigen en altres llenges.
b. paraules derivades de mots estrangers.
c. mots que adquireixen nous significats.
8. Tria lopci que presenti totes les paraules amb prefixos cultes:
a. telefric, hemicicle, descordar.
b. semidesnatat, infravalorar, calligrama.
c. clorofilla, supervivent, contraps.
9. El llenguatge literari es caracteritza per:

a. ser molt ric.
b. oracions ben estructurades i recursos poc freqents.
10. La comdia s un gnere teatral que pretn bsicament:

a. mostrar el patiment dels personatges.
b. divertir els espectadors.
c. fer una forta crtica social.

Avaluaci del primer trimestre Criteris davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer i diferenciar les paraules C

amb accent diacrtic.
Escriure correctament la vocal neutra C
en les formes verbals.
Conixer usos de signes de puntuaci. T
Fer bon s de les consonants finals mudes. C
Diferenciar loraci i la frase, reconixer tipus T T
C
de subjecte i la relaci de concordana. T
Diferenciar els tipus doracions en funci C
de la intenci del parlant.
Reconixer el sintagma nominal, el nucli T
C
i els complements. T
Reconixer les caracterstiques denquesta, C
text instructiu, reportatge i conferncia.
Formar camps semntics. Diferenciar C
homnims i homfons. Definir manlleus. T C C
T
Formar paraules amb prefixos i distingir-los.
Caracteritzar llenguatge literari i comdia. T T
Solucions
Control Test
1. mes, ms, son, sn, t. 1. c. Les respostes a i
2. Vine, corre, obre la porta! Si surto al carrer em poso o a tossir de mala b sn correctes.
manera. Quan vulgueu o pugueu venir, ja mavisareu. 2. b. oraci.
3. La calor impregnava lambient. Tot i que la gent del pblic parlava 3. a. concordana.
animadament, tothom estava pendent de lescenari, de la claror 4. b. no apareix
que sentreveia entre les cortines del tel. De sobte, es van obrir. a loraci
Latenci es va centrar en lescena, que passava a lobrador dun forner. i es dedueix
4. Quina llstima! F. Mira all! O, tu. Fins ara! F. Demana-ho a la Mar. a partir del verb.
O, tu. Doneu-vos les mans. O, vosaltres. Quanta feina! F. 5. Les respostes a
i b sn correctes.
5. exclamativa, imperativa, dubitativa, declamativa, interrogativa.
6. b. complements del
6. aquella dona que venia a classe dangls, la germana de la Marta, nom.
la bibliotecria del meu barri, algunes persones seleccionades, vosaltres.
7. a. neologismes que
det: aquella, la, la algunes, -; N/pronom: dona, germana, bibliotecria,
tenen lorigen en
persones, vosaltres; adjectiu: -, -, -, seleccionades, -; prep + SN: -, de la
altres llenges.
Marta, del meu barri, -, -; que + oraci: que venia
8. b. semidesnatat,
a classe dangls, -, -, -, -.
infravalorar,
7. reportatge, enquesta, conferncia, text instructiu. calligrama.
8. R. Ll. 9. c. Les respostes a i
9. homnimes: set/set; nou/nou; homfones: buit/vuit, vall/ball, vaca/baca. b juntes.
10. infeli, descontrol, discapacitat, desfer, invariable, anticicl, 10. b. divertir
desembolicar, immbil, apoltic. els espectadors.

Control
Avaluaci del segon trimestre
Nom Data
1. Escriu les paraules corresponents a les definicions segents:

Fet de cristall:
Femen de tranquil:
Gnere literari en prosa i fora extens:
Nineta de lull:
Conjunt de sons que es pronuncien en un sol cop de veu:
2. Completa amb g o j:
En ess viatjar al ap i a erusalem en un et privat.
El pro ecte de treballar el urssic es va considerar molt ori inal.
Van eure una hora al sol abans de posar-se a treballar les inter eccions.
3. Completa amb m, n, mm, nn o mp:

ca viar e vasar so riure ti
bre
sa faina pre sa s toma a
ex
4. Completa loraci amb la paraula adequada:

bola/vola beure/veure
Locell pel cel. Volia aquell espectacle.
El porter va xutar la . Va llet freda de la nevera.
buit/vuit ball/vall
Hi havia persones a taula. Anir al de final de curs.
El pot del sucre era . Fan ruta per una .
5. Localitza i classifica els verbs.

El parlamentari va ocupar el seu seient. Hi havia divuit habitacions a lhotel.
El solista cantava. Jo bec aigua amb gas.
Llampega sense parar. El Mart surt.
transitius

intransitius
impersonals

6. Subratlla les perfrasis verbals i completa:
Mha deixat parada la seva reacci.
Estic preparant un examen important.
Has de demanar el document a lajuntament.
Acaba darribar de Mxic.
No em tornis a dir una mentida.
verb conjugat preposici verb en forma no personal
7. Escriu la primera persona del singular del present dindicatiu dels verbs
segents i digues si sn regulars (R) o irregulars (I):
haver tenir

ser dormir

analitzar sortir

fer moure
8. Escriu una caracterstica de cadascun dels gneres segents:

biografia
carta formal
can
9. Forma verbs afegint prefixos i sufixos.

pur fcil tos
hospital dbil just
blau til coix

10. Escriu quatre hipnims de cadascun dels hipernims.
fruites
cereals
verdures
peces de vestir

Test
Avaluaci del segon trimestre
Nom Data
1. Sescriuen amb j:
a. totes les formes del verb jeure.
b. les paraules que contenen -jecc- o -ject-.
2. Que els enunciats estiguin relacionats entre si de manera lgica per enllaos
correspon a la propietat textual anomenada:
a. adequaci.
b. coherncia.
c. cohesi.
3. En una perfrasi verbal suneixen dos verbs per:

a. donar un sol significat.
b. sumar els seus significats.
c. adquirir un nou significat.
4. Els verbs que no es poden conjugar en totes les seves formes sanomenen:
a. transitius. b. defectius. c. intransitius.
5. Quan el narrador mostra les paraules que ha dit alg darrere dun verb
que expressa la idea de dir, est fent servir lestil:
a. directe. b. indirecte. c. defectiu.
6. La brevetat, la claredat i el llenguatge respectus caracteritzen:

a. la can. b. la carta formal. c. lautobiografia.
7. El registre colloquial s el que es fa servir en una situaci:

a. formal.
b. informal.
8. La figura retrica que consisteix en la repetici duna o ms paraules

al principi de dos o ms versos successius sanomena:
a. personificaci. b. anfora. c. metfora.
9. Tria quin dels gneres segents no s teatral:

a. comdia. b. tragdia. c. novella.
10. La narraci que explica una histria inventada per lautor sanomena:

a. reportatge. b. novella. c. conte.

Avaluaci del segon trimestre Criteris davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer els usos de la ela geminada. C

Saber les normes ds de g i j i aplicar-les. T C
Conixer els usos de les grafies m i n. C
Diferenciar els contextos de b i v C
en els mots.
Caracteritzar les propietats textuals. T
Reconixer el verb, diferenciar
els transitius, intransitius i defectius, T C C
i els regulars i irregulars.
Caracteritzar les perfrasis i els elements T T C
que les formen.
Caracteritzar la biografia, lestil directe T C
i lestil indirecte, la carta formal i la can.
Formar verbs afegint prefixos i sufixos. C
Identificar els hipernims i els hipnims. C
Caracteritzar els registres i els seus T
contextos ds.
Reconixer algunes figues retriques. T
Caracteritzar la tragdia i la novella. T T
Solucions
Control Test
1. cristall, tranquilla, novella, pupilla, sllaba. 1. c. Les respostes
2. En Jess viatjar al Jap i a Jerusalem en un jet privat. El projecte a i b juntes.
de treballar el jurssic es va considerar molt original. Van jeure una hora 2. c. cohesi.
al sol abans de posar-se a treballar les interjeccions.
3. canviar, samfaina, envasar, premsa, somriure, smptoma, timbre, annex. 3. a. donar un sol
significat.
4. Locell vola pel cel. El porter va xutar la bola. Volia veure aquell espectacle. Va
beure llet freda de la nevera. Hi havia vuit persones a taula. El pot del sucre era 4. b. defectius.
buit. Anir al ball de final de curs. Fan ruta per una vall. 5. b. indirecte.
5. va ocupar (T), cantava (I), llampega (IM), hi havia (IM), bec (T), surt (I).
6. b. la carta
6. ha deixat parada, estic preparant, has de demanar, acaba darribar, tornis
formal.
a dir. verb conjugat: ha deixat, estic, has, acaba darribar, tornis;
preposici: -, -, de, d, a; verb en forma no personal: parada, preparant, 7. b. informal.
demanar, arribar, dir.
8. b. anfora.
7. he, (I); sc (I), analitzo (R), faig (I), tinc (I), dormo (R), surto (I), moc (I).
8. R. M: narra els fets ms importants de la vida dun personatge; cont una data, 9. c. novella.
una salutaci, un comiat i una signatura; consta dun text i una msica. 10. b. novella.
9. purificar, hospitalitzar, blavejar, facilitar, debilitar, utilitzar, tossir, justificar,
coixejar.
10. R. M. taronja, mel, cirera, sndria; blat, civada, ordi, sgol; mongeta, espinac,
bleda, carxofa; pantalons, faldilla, jersei, calces.

Control
Avaluaci del tercer trimestre
Nom Data
1. Completa amb hi/i o ho/o:

anirs, a casa de la Berta, no hi anirs? (o, hi)
No vol ni veure diu que si li dic res ms, marxar. (i, ho)
Porta pa formatge. Tamb posar tomquet. (hi, i)
2. Tria la paraula adequada del parntesi.

jo no sabia res de tota aquesta histria. (a les hores/aleshores)
Ens trobarem convinguda. (a lhora/alhora)
mho expliques aviat, em morir dimpacincia. (sin/si no)
Havia de prendre el xarop indicades. (a les hores/aleshores)
No era carn de vedella destru. (sin/si no)
Aix cal que ho fem tots . (a lhora/alhora)
3. Escriu la forma adequada del pronom feble.

Si amagues encara es complicar tot ms. (la)
Passa el llibre de medi. (em)
Espera un segon, que ja acabem. (ens)
Prepara pa amb tomquet i pernil. (els)
Havies de portar un per a cadasc. (en)
4. Digues quin tipus de complement del verb s el destacat:

La Berta s la germana de la Maria.
La doctora entregava lexpedient a linfermer.
Locell beu aigua a la bassa.
Talla la llenya amb la destral.
No vol treballar amb aquella gent.
5. Escriu al costat de cada grup de pronoms els complements verbals

que substitueixen:
el, la, els, les, en, ho
li, els hi, en
el, la, els, les, ho, en, em, et, es, ens, us

6. Relaciona cada estructura amb el complement que representa.
adverbi, locuci adverbial, prep + SN, SN

CD
SN, prep + SN, adjectiu, que + oraci

CI
SN, que + oraci

CC
prep + SN, prep + qui + oraci, prep + pronom tnic

Atribut
7. Relaciona cada tret amb el tipus de text corresponent:

Expressa lopini dalg sobre un tema. fitxa bibliogrfica
Narraci de fets fantstics explicats com si fossin reals. article dopini
Conjunt dinformaci sobre un llibre. llegenda
8. Completa amb el tipus de diccionari corresponent:

bilinge de sinnims invers ideolgic
Les paraules sagrupen en camps semntics, no alfabticament.
Proporciona mots prxims de significat al de lentrada.

Les paraules estan ordenades per la terminaci.
Dna les paraules equivalents en dos idiomes.
9. Copia les oracions escrivint les paraules corresponents a les abreviacions.

El Dr. Castells visita dt. i dj. de 19 a 20 h.
LAMPA va proposar de collaborar amb una ONG.
23na jornada literria: anlisi del cap. La Sra. Margarida.
10. Completa amb les paraules adequades:
tnica versos sllabes poesia

La s un gnere literari en el qual les lnies sanomenen
i poden rimar entre ells. Els versos duna mateixa composici acostumen
a tenir el mateix nombre de . Per comptar les sllabes dun vers,
es fa noms fins a la darrera sllaba .

Test
Avaluaci del tercer trimestre
Nom Data
1. Les paraules pomera, joguina i escombrar sescriuen amb o perqu

corresponen a:
a. una sllaba tona.
b. paraules primitives que tenen o en posici tnica.
c. una sllaba tnica.
2. El complement imprescindible perqu el verb tingui sentit s el:

a. circumstancial. b. directe. c. indirecte.
3. Quina de les estructures segents no pot correspondre a un complement

indirecte?
a. Prep + nom o pronom personal tnic.
b. Adjectiu.
c. Prep + qui + oraci.
4. La llegenda narra fets:

a. reals com si fossin fantstics. b. imaginaris. c. fantstics com si fossin reals.
5. Larticle dopini s un text que:

a. es fa servir a les biblioteques. b. apareix en els diaris. c. narra fets pics.
6. El llenguatge no verbal sn:

a. els gestos que acompanyen el que diem.
b. postures, mirades, distncies, expressions facials...
7. La figura retrica consistent a repetir un so o una sllaba al llarg duna

composici sanomena:
a. inversi. b. alliteraci. c. anfora.
8. Els barbarismes sn paraules:

a. correctes, per mal utilitzades.
b. incorrectes en la nostra llengua perqu provenen daltres llenges.
c. derivades.
9. Els smbols sn les abreviacions que:

a. sadopten a nivell internacional, invariables i sense punt final.
b. es formen amb la lletra inicial de cadascun dels mots que formen el nom.
c. representen el mot amb una o algunes de les seves lletres i punt final.
10. Quan es pronuncien dues sllabes en un sol cop de veu en poesia parlem de:

a. diresi. b. sinalefa. c. rima.

Avaluaci del tercer trimestre Criteris davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer els usos de hi/i i ho/o en cada C

context.
Saber quan cal fer servir alhora / a lhora, C
aleshores / a les hores i sin / si no.
Utilitzar correctament lapstrof i el guionet C
en els pronoms febles.
Repassar el vocalisme ton. T
Definir els complements verbals (directe,
indirecte, circumstancial i atribut), T T C C C
i les estructures i els pronoms
que corresponen a cadascun.
Caracteritzar la llegenda, la fitxa tcnica, T T T C
larticle dopini i el llenguatge no verbal.
Reconixer lanfora i la personificaci. T
Identificar els tipus de diccionaris C
i els barbarismes. T
Reconixer les abreviacions i els diferents C
tipus. T
Caracteritzar la poesia i els seus elements C
propis. T
Solucions
Control Test
1. Hi anirs, a casa de la Berta, o no hi anirs? No ho vol ni veure 1. b. paraules primitives
i diu que si li dic res ms, marxar. Porta pa i formatge. Tamb que tenen
hi posar tomquet. o en posici tnica.
2. Aleshores jo no sabia res de tota aquesta histria. Ens trobarem 2. b. directe.
a lhora convinguda. Si no mho expliques aviat, em morir dimpacincia. 3. b. Adjectiu.
Havia de prendre el xarop a les hores indicades. 4. c. fantstics com
No era carn de vedella sin destru. Aix cal que ho fem tots alhora. si fossin reals.
3. Si lamagues encara es complicar tot ms. Passam el llibre de medi. 5. b. apareix
Esperans un segon, que ja acabem. Preparals pa amb tomquet en els diaris.
i pernil. Havies de portar-ne un per a cadasc.
6. c. Les respostes
4. Atribut; CD, CI; CD, CCL; CD, CCI; CCN, CCC. a i b juntes.
5. CI, Atrib, CC, CD. 7. b. alliteraci.
6. CC, Atribut, CD, CI. 8. b. incorrectes
en la nostra llengua
7. article dopini, llegenda, fitxa bibliogrfica.
perqu provenen
8. ideolgic, de sinnims, invers, bilinge. daltres llenges.
9. El doctor Castells visita dimarts i dijous de 19 a 20 hores. LAssociaci de 9. a. sadopten a nivell
Mares i Pares va proposar de collaborar amb una organitzaci no internacional,
governamental. Vint-i-tresena jornada literria: anlisi del captol invariables i sense punt
La Sra. Margarida. i final.
10. poesia, versos, sllabes, tnica. 10. b. sinalefa.

Control
Avaluaci final
Nom Data
1. Posa accent diacrtic all on calgui.
El be seguia el ramat de lluny. No ho fa gaire be.

Sha trencat un os del peu. s un exemplar dos
bru.
Tinc molta ma en les feines manuals. Ma mare porta el sopar.
Vens a lescola amb mi? Men vens un parell
de talls?
No en vol, aquest mes. Me nha demanat
mes.
2. Omple els buits amb la vocal corresponent.
Corr , vin i obr m lampolla.

Quan v lguis s rto a explicar-vos-ho.
Quan cuin s i fregeix s has danar amb compte de no esquitxar-te.
En Jordi rec ll la pea de roba estesa i la c s.
S rtir de casa i t ssir tot el cam sense parar.
3. Completa amb les consonants finals mudes:
forne llam po olo
conten den bestia tom
al sortin cla cam
4. Completa amb g o j:
En eroni sha posat el ersei del ess.

El verti en daquella ent lori inava la por.
Sa ma estat mantenia una estricta erarquia.
El pro ecte de la emma es tanca al mes de ener.
Aquella irafa pertanyia a un zoo del ap.
5. Completa amb b o v:

o rir po laci em olic no etat
sa er en lanc balla a
bom olla sua itat re ut pe re

6. Separa el subjecte del predicat i indican els nuclis.
En Joaquim no vol que el renyis.
Tu mhas espantat de mala manera!
Para de molestar la Beatriu duna vegada.
Potser en Joan i lElena han menjat massa.
Escriu al costat de cada oraci de quin tipus s, segons la intenci.
7. Analitza el tipus de verb (copulatiu, transitiu, intransitiu o impersonal),

els complements verbals i les seves estructures. Fixat en lexemple:
En Marc demana els documents al funcionari.
verb transitiu CD (SN) CI (prep + SN)
Ha tronat tota la nit.
El seu germ treballa a la fbrica de lctics.
El Josep no s el metge del poble.
Reparteix una pila de feina als companys en un momentet.
8. Relaciona cada caracterstica amb el tipus de text que li correspon.
reportatge biografia text

instructiu can llegenda
Text periodstic que dna informaci mplia sobre un tema interessant.
Text on es narren els fets ms importants de la vida dalg.
Indica com sha de fer una activitat.
Combina text i msica i pot tenir una tornada.
Narra fets fantstics com si fossin reals.
9. Relaciona cada paraula o grup de paraules amb el que li correspon.
taula, cadira: mobles homfones

jersei, samarreta, pantalons hipnims i hipernim
buit, vuit camp semntic
men, drama manlleus
10. Escriu el nom de cada figura retrica al costat de la definici corresponent.

Capgirar lordre lgic de les paraules dins de loraci:
Repetici dun mateix so o sllaba al llarg duna composici:
Repetici duna o ms paraules al principi de dos o ms versos:

Test
Avaluaci final
Nom Data
1. Els signes que es posen al principi i al final dun aclariment sn:

a. cometes. b. parntesis. c. dos punts.
2. Sescriuen amb ela geminada les paraules que:

a. comencen per all-, coll- o ill-.
b. acaben en -ella, -illa o -illar.
3. Escrivim m davant de:

a. b, p i m. b. f. c. Les respostes a i b juntes.
4. Els monosllabs hi/ho i i/o sn, respectivament:

a. conjuncions i pronoms febles.
b. pronoms febles i conjuncions.
c. pronoms febles i preposicions.
5. Les expressions a lhora i a les hores sn:

a. adverbis. b. prep + det + SN. c. locucions adverbials.
6. Lestructura en + introdueix sescriu:

a. nintrodueix. b. en introdueix. c. ne introdueix.
7. El nucli del sintagma nominal pot ser:

a. un nom.
b. un pronom.
8. Lestructura del SN aquelles noies que van venir a casa teva s:

a. det + N + adjectiu.
b. det + N + que + oraci.
c. det + pronom + que +oraci.
9. La propietat textual que correspon a la utilitzaci correcta del registre

a la situaci comunicativa s la:
a. cohesi. b. adequaci. c. coherncia.
10. Les perfrasis verbals estan formades per:

a. un verb auxiliar i un verb principal.
b. un verb en forma personal i un verb en forma no personal


11. Tria lopci en la qual tots els verbs siguin irregulars:
a. estar, veure, ser. b. collir, remar, anar. c. tenir, haver, dormir.
12. Un enigma en el qual sha de descobrir de quina cosa es parla noms

donant-ne una pista sanomena:
a. estil indirecte. b. text instructiu. c. endevinalla.
13. Quan es reprodueixen les paraules dalg literalment parlem de:

a. estil indirecte. b. estil directe. c. narraci
14. La carta formal est sempre escrita en un llenguatge:

a. colloquial. b. respectus. c. culte.
15. Les fitxes bibliogrfiques sn de gran utilitat a:

a. les biblioteques.
b. els arxius i les llibreries.
16. Larticle dopini s un text periodstic que es torba a:

a. la premsa escrita.
b. Internet.
17. El llenguatge no verbal serveix per comunicar missatges:

a. senzills.
b. elaborats
c. de qualsevol tipus.
18. Les paraules o grups de paraules que expressen una impressi, un avs,
un ordre o una salutaci sanomenen:
a. adverbis.
b. conjuncions.
c. interjeccions.
19. Tria lopci que presenti mots formats amb prefixos cultes:
a. anticicl, hemicicle, clorofilla.
b. telefric, semidesnatat, infraroig.
c. transportar, bibliografia, descongelar.
20. Selecciona la resposta on tots els verbs estan formats afegint prefixos i sufixos:
a. enfarinar, agenollar, enterrar.
b. utilitzar, embogir, tranquillitzar.
c. abraar, embenar, hospitalitar.

21. La varietat lingstica que intenta superar la diversitat i la variaci sanomena:
a. colloquial. b. estndard. c. registre.
22. El diccionari on apareix la transcripci de les paraules tal com es pronuncien

sanomena:
a. enciclopdic.
b. invers.
c. ortogrfic o de pronncia.
23. Dr., prof., dv., entl. i cap. sn :

a. smbols. b. sigles. c. abreviatures.
24. Les abreviacions que es formen amb la primera lletra de cadascuna

de les paraules que forma el nom sanomenen:
a. abreviatures. b. smbols. c. sigles.
25. El llenguatge que es caracteritza per ls dun vocabulari molt ric,

amb oracions ben estructurades i recursos poc habituals en el llenguatge
diari sanomena:
a. colloquial. b. literari. c. estndard.
26. La comdia s un gnere teatral que t com a objectiu fonamental:

a. divertir.
b. fer reflexionar.
c. criticar la societat.
27. El gnere teatral en el qual els personatges senfronten a problemes greus

i que t un desenlla desgraciat i trist s la:
a. comdia. b. tragdia. c. poesia.
28. Una narraci llarga que explica una histria inventada per lautor sanomena:
a. conte.
b. novella.
c. assaig.
29. Les lnies en poesia sanomenen:

a. versos, si rimen.
b. versos en qualsevol cas.
c. ratlles.
30. Una sinalefa consisteix a:

a. separar un diftong.
b. unir dues sllabes en un cop de veu.
c. fer rimar els versos.

Avaluaci final Criteris davaluaci
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Fer un bon s de laccent diacrtic. C
Conixer les normes ds de la vocal neutra C

(a/e i o/u) en els verbs i aplicar-les.
Utilitzar adequadament les consonants finals C
mudes.
Saber utilitzar la g i la j en els diferents contextos C
i conixer-ne les excepcions.
Utilitzar correctament les grafies b i v. C
Separar el subjecte i el predicat de les oracions,

reconixer els nuclis i distingir els tipus doraci C
en funci de la intenci de lemissor.
Diferenciar els verbs copulatius, transitius,
intransitius i impersonals, identificar C
els complements verbals i les seves estructures.
Relacionar alguns trets amb la tipologia textual C
a la qual pertanyen.
Relacionar mots amb el que representen:
camp semntic, homonmia, manlleu, hiperonmia C
i mot incorrecte.
Identificar les figures retriques amb la seva C
definici.
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Reconixer els usos dalguns signes de puntuaci. T
Conixer les normes ds de la ela geminada. T
Saber les normes ds de m i n. T
Distingir hi/i i ho/o. T
Diferenciar expressions homfones (alhora / T

a lhora, aleshores / a les hores, sin / si no).
Utilitzar adequadament les formes amb gui T
i apostrofades dels pronom febles.
Identificar els elements que formen el SN T T
(estructures) i el seu nucli.
Reconixer i definir les propietats textuals. T
Caracteritzar les perfrasis verbals. T

Activitats
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Reconixer els verbs regulars i els irregulars. T
Caracteritzar lenigma. T
Distingir lestil directe i lestil indirecte. T
Conixer els trets propis de la carta formal. T
Reconixer la utilitat de les fitxes T

bibliogrfiques.
Ubicar els contextos en qu es pot trobar T

larticle dopini.
Reconixer els usos del llenguatge no verbal. T
Diferenciar i caracteritzar les interjeccions. T
Identificar els mots format amb prefixos cultes T

daltres de formats amb altres prefixos.
Identificar verbs que shan format afegint T

prefixos i sufixos a la paraula primitiva.
Activitats
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Caracteritzar els registres lingstics. T
Distingir els diferents tipus de diccionaris. T
Identificar i caracteritzar els tipus T T

dabreviacions.
Reconixer els trets propis del llenguatge T

literari.
Identificar la finalitat de la comdia. T
Caracteritzar la tragdia. T
Identificar els trets propis de la novella. T
Caracteritzar alguns dels elements propis T

de la poesia.
Definir la sinalefa. T

Solucions
Control Test
1. El be seguia al ramat de lluny. No ho fa gaire 1. b. parntesis.
b. Sha trencat un os del peu. s un
2. c. Les respostes a i b juntes.
exemplar ds bru. Tinc molta m
en les feines manuals. Ma mare porta 3. c. Les respostes a i b juntes.
el sopar. Vns a lescola amb mi? Men vens
4. b. pronoms febles i conjuncions.
un parell de talls? No en vol aquest mes.
Me nha demanat ms. 5. b. prep + det + SN.
2. Corre, vine i obrem lampolla. Quan vulguis 6. a. nintrodueix.
surto a explicar-vos-ho. Quan cuines
i fregeixes has danar amb compte de no 7. c. Les respostes a i b juntes.
esquitxar-te. En Jordi recull la pea de roba 8. b. det + N + que + oraci.
estesa i la cus. Sortir de casa i tossir tot
el cam sense parar. 9. b. adequaci.
3. forner, content, alt, llamp, dent, sortint, por, 10. c. Les respostes a i b juntes.
bestiar, clar, olor, tomb, camp. 11. a. estar, veure, ser.
4. En Jeroni sha posat el jersei del Jess. 12. c. endevinalla.
El vertigen daquella gent loriginava la por.
Sa majestat mantenia una estricta jerarquia. 13. b. estil directe.
El projecte de la Gemma es tanca al mes 14. b. respectus.
de gener. Aquella girafa pertanyia a un zoo
del Jap. 15. c. Les respostes a i b juntes.
5. obrir, saber, bombolla, poblaci, env, 16. c. Les respostes a i b juntes.

suavitat, embolic, blanc, rebut, novetat, 17. a. senzills.
ballava, pebre.
18. c. interjeccions.
6. En Joaquim / no vol que el renyis.
Desiderativa. Tu / mhas espantat de mala 19. b. telefric, semidesnatat, infraroig.
manera! Exclamativa. (tu) Para de molestar 20. a. enfarinar, agenollar, enterrar.
la Beatriu duna vegada. Imperativa. Potser
en Joan i lElena / han menjat massa. 21. b. estndard.
Dubitativa. 22. c. ortogrfic o de pronncia.
7. Ha tronat tota la nit. Verb impersonal, CCT 23. c. abreviatures.
(SN). El seu germ treballa a la fbrica
de lctics. Verb intransitiu, CCL (prep + SN). 24. c. sigles.
El Josep no s el metge del poble. Verb 25. b. literari.
copulatiu, Atribut (SN). Reparteix una pila
de feina als companys en un momentet. 26. a. divertir.
Verb transitiu, CD (SN), CI (prep + SN), CCT 27. b. tragdia.
(prep + SN).
28. b. novella.
8. reportatge, biografia, text instructiu, can,
llegenda. 29. b. versos en qualsevol cas.
9. taula, cadira: mobles = hipnims i hipernim; 30. b. unir dues sllabes en un cop de veu.
jersei, samarreta, pantalons = camp
semntic; buit, vuit = homfones; men,
drama = manlleus.
10. inversi o hiprbaton, alliteraci, anfora.


Llengua: Primària

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llengua: Primària

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6 PRIMRIA

RECURSOS PER A LAVALUACI

Text: Gemma Comas

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

2 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Amb lobjectiu de donar suport a la tasca del professorat, en aquest volum

1. Recursos per a lavaluaci inicial. En aquesta secci es presenten

Criteris davaluaci. Sn els indicadors del lloc on sha de trobar lalumne

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 3

3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secci sinclouen proves per avaluar

Avaluaci trimestral: dues pgines amb activitats variades, que recullen

Solucions: la secci es tanca amb les respostes de les proves trimestrals.

4 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Suggeriments per a lavaluaci inicial

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 5

Diferencia tipologies 1, 2, 3, 4 Proposeu als alumnes diferents situacions sobre

6 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Obt informaci rellevant Comprensi Les fitxes de comprensi estan directament

Diferencia els diftongs 1 Per avaluar el nivell ortogrfic dels alumnes,

Diferencia els tipus 1 Escriviu a la pissarra algunes oracions i proposeu

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 7

Relaciona el gnere i el nom 2, 3 Proposeu un nom i demaneu-los que escriguin

Reconeix el nombre, 5, 6 Plantegeu als nens i les nenes algunes formes

Diferencia subjecte i predicat 7 Proposeu-los algunes oracions i feu que separin

Identifica caracterstiques 1 Proposeu als alumnes que escriguin a la llibreta

8 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Reconeix les paraules 1, 2, 3, 4 Demaneu als alumnes quina relaci de significat

Distingeix el sentit propi 5 Proposeu als alumnes que escriguin oracions

Diferencia prefixos 6 Proposeu-los algunes paraules amb prefixos

Reconeix les frases fetes 7 Pregunteu als alumnes el significat dalgun

Distingeix els gneres literaris. 2 Proposeu-los que parlin de les caracterstiques

Diferencia entre prosa i vers. 3 Plantegeu-los que expliquin quines sn

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 9

1. Llegeix i memoritza el poema que tens a continuaci:

Pren nota dels arguments que donars:

10 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Les meves vacances ideals sn a la platja. Magrada marxar

4. Tria un dels personatges segents i fes-ne la descripci.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 11

Amb la panxa plena

12 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

1. Ordena la seqncia de dibuixos seguint largument del text.

2. Tria lopci que representi millor la causa de lactuaci del lle.

3. Tria les paraules amb qu es defineix la conducta de lsser hum

ridcula valenta agosarada estranya

covarda inexplicable estpida atemorida

4. Respon les preguntes segents:

Qu pretn fer el lle un cop sha tret de sobre el veterinari?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 13

14 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 15

1. Tria les possibles causes de la picor que sesmenten en el text.

Al llit den Florenci Gratacs i Matafaluga hi havia una legi de puces.

3. Quines daquestes accions es feien lany de la picor?

Explicar histries a la voreta del foc.

16 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El negre que no es banyava

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 17

1. Ordena les imatges seguint la seqncia del text.

2. Quin problema de comunicaci hi ha entre els dos amics?

18 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

1. Subratlla les paraules que tenen diftong i classifica-les:

2. Accentua les paraules que calgui.