Professional Documents
Culture Documents
CULTURA I ESPORT
CONSELLERIA DEDUCACI,
CULTURA I ESPORT
Coordinaci
Joan Coba Femenia
Antonio Ramos Olivares
Vicent Sebastian Fabuel
Autors
Glria Castaares Mart
Joan Coba Femenia
Voro Gmez Rossell
Ana Beln Snchez Zoroa
Vicent Sebastian Fabuel
Vicent Tamarit Ramon
Esperem, per acabar, que esta publicaci siga til tant als alumnes de 5t
de Primria com als seus professors i professores. Amb eixa intenci hem
publicat estos materials, pensant a contribuir a la consecuci dels objec-
tius curriculars establits que han de comportar una millora qualitativa del
nostre sistema educatiu.
PG_7 PG_31
PG_57 PG_81
5 6 7
EL SEGLE XIX LESTATUT CULTURA I
DAUTONOMIA TRADICIONS
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
La Comunitat El clima i
Valenciana. laigua
La vegetaci,
Inundacions i el paisatge i els
sequeres. espais naturals.
9
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
A la Comunitat Valenciana
noms hi ha una classe de
clima, el del litoral.
Lescassesa de pluges
influx en la quantitat
dincendis que es podem
produir en estiu.
10
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
La Comunitat Valenciana t forma allargada i sorienta
de nord a sud. Est situada a lest de la pennsula
Ibrica. Limita al nord amb Catalunya, al sud amb la
Regi de Mrcia, a lest amb el mar Mediterrani, la costa
t ms de 440 km, i a loest fronteres sn les comunitats
de Castella-la Manxa i Arag. El Rac dAdems s un
territori que forma part de la comunitat, per que est
situat entre les provncies de Terol i Conca.
11
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
Les terres valencianes es caracteritzen pel En les planes s freqent trobar aiguamolls, com a
contrast entre linterior i el litoral, i entre la conseqncia de les filtracions de les aiges, tant
muntanya i el pla. Shi distingixen tres unitats provinents de les pluges com del mar.
de relleu fonamentals: la muntanya, la plana
En la costa salternen les zones rocoses i els
i la costa.
penya-segats, els caps de Cullera, la Nau, Sant
La muntanya mostra dos conjunts: al nord, la Antoni i el Penyal dIfac, i les zones arenoses, ms
cadena Ibrica, que va des de Morella al extenses. Les platges poden ser darena, com la
Xquer, i al sud les Btiques. Laltitud mitjana costa del golf de Valncia, molt apreciades pel
del nostre territori aconseguix els 500 m, per turisme, o de pedra, com alguna en la provncia de
cap muntanya sobrepassa els 2000 m. Castell. Tamb destaquen les costes de cord
litoral que tenen una barrera darena parallela a la
Les planes sn el producte del pas dels rius i costa, com la marjaleria de Castell, lAlbufera i el
del dipsit dels materials que han anat Fondo dElx.
transportant. Ocupen menys espai que les
zones muntanyenques i sn molt frtils, la qual A la nostra Comunitat hi pertanyen larxiplag de les
cosa les fa molt valuoses per a lagricultura. Columbretes i lilla de Tabarca. Les illes Columbretes
estan situades enfront del cap dOropesa i estan
formades per quatre grups dilles diferents. s un
dels arxiplags de major inters del Mediterrani
occidental, tant pel seu origen volcnic com per les
poblacions daus que hi nidifiquen; per aix, han sigut
declarades parc natural.
Ciutat de Morella
12
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
Al llarg de la histria els lmits dun territori poden
variar. En el text segent es donen unes raons per les
quals els habitants de la comarca de Requena-Utiel es
van incorporar a la provncia de Valncia:
13
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
Quins
14
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
15
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
16
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
17
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
18
Activitat
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
19
Amplia coneixements
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
Marjal:
Albufera:
Saladar:
Llacuna:
Rambla:
20
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
21
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
Mencionem, a
continuaci, alguns
espais protegits, parcs,
paratges o reserves
naturals:
22
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
23
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
24
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
25
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
Projecte
Ajudem a evitar els incendis
Laigua, considerada tradicionalment un recurs inesgotable, pot
ser objecte de mala gesti i abs, la qual cosa s especialment
crtica en moments de sequera, fenomen conseqncia de llargs
perodes de temps sense precipitacions. La sequera pot produir
grans prdues econmiques en lagricultura, en la producci
denergia hidroelctrica, en el turisme, etc.
Tinena de Benifass
apadrineu
26
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
27
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
28
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
29
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
33
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
La indstria s el sector
La poblaci jove ha econmic que ms
augmentat els ltims ocupaci genera a la
anys. Comunitat.
V F
verdader fals
34
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
35
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
La densitat de la poblaci
La densitat de la poblaci s una dada numrica
que ens indica la quantitat dhabitants que viuen
Habitants por km2 en un km2 de superfcie duna zona determinada.
Menys de 20
20,01 - 50,00 Per a calcular la densitat de poblaci dun territori
50,01 - 150,00 dividirem la quantitat dhabitants per la superfcie
150,01 - 500,00 que t la zona expressada en km2.
Ms de 500
36
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
37
Unitat
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Dones 2012
Hmens 2012
Dones 2007
Hmens 2007
38
Unitat
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Font: Institut Nacional dEstadstica. Xifres Oficials de Poblaci dels Municipis Espanyols: Revisi del Padr Municipal.
<http://www.ine.es> INEbase
39
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
40
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Hmens Dones
85 31.850 66.511
80-84 50.293 77.441
75-79 80.022 102.316
70-74 93.305 106.111
65-69 118.425 129.443
60-64 133.750 144.635
55-59 139.211 146.457
50-54 164.299 166.505
45-49 190.455 186.057
40-44 212.264 199.887
35-39 229.403 209.251
30-34 238.660 217.326
25-29 190.276 180.675
20-24 146.996 142.056
15-19 128.332 121.035
10-14 121.242 114.861
5-9 130.366 123.147
0-4 137.544 128.867
41
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Comunitat Valenciana
2013
Hmens Dones
0-4 131.045 123.041
5-9 138.001 130.854
10-14 124.993 118.873
15-19 122.398 114.931
20-24 135.535 130.472
25-29 157.434 154.296
30-34 208.700 197.138
Edat
35-39 233.902 215.978
40-44 217.676 203.426 80-84
Hmens Dones
42
Unitat
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
43
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
44
Unitat
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Font: http://www.ive.es/
45
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
46
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
47
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Font: http://www.ive.es/
Agricultura
48
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
La ramaderia
La pesca
49
Unitat
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
La mineria
Altres
50
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Contesta:
- Per qu hi ha poques persones que treballen en el sector
primari a la Comunitat Valenciana?
51
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
52
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Contesta:
- Quins sn els quatre sectors industrials ms importants
a la Comunitat Valenciana?
53
Unitat
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Font: http://www.ive.es/
El sector terciari o sector servicis est format per totes aquelles activitats
que pretenen satisfer les necessitats socials de les persones: comer, oci,
transports, educaci, sanitat...
54
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
Pel que fa al transport, les carreteres mantenen una forma radial centrada
en la ciutat de Valncia.
Entre els ports valencians destaquen els de les tres capitals, pel seu trfic
de mercaderies.
55
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
56
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
Els caadors,
recollectors i
Les pintures
agricultors i
rupestres
ramaders
llevantines.
prehistrics a
les nostres
terres.
Els ibers i la
romanitzaci
de les terres
valencianes.
Xarq Al-ndalus:
les terres
5
El perode
valencianes en
visigot. poca
musulmana.
59
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
Els musulmans
La ciutat de Valncia va
conquistaren les terres
ser fundada pels romans
valencianes grcies a
al segle II a. de C.
les batalles.
V F
60
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
61
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
62
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
63
Unitat
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
5
Elaboreu en grup una srie daccions que es podrien
emprendre per a la conservaci del patrimoni. Anoteu les
conclusions.
64
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
Valltorta (Trig).
La Sarga (Alcoi).
Museu de la Valltorta.
65
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
La romanitzaci
El procs de romanitzaci dels territoris de
lactual Comunitat Valenciana es va iniciar
quan Annbal va destruir Sagunt i Roma i va
declarar la guerra als cartaginesos. Este
procs es va consolidar a partir de lany 138
a. de C., quan es va fundar la ciutat de
Valentia.
66
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
67
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
Arc de Cabanes
Els romans eren pioners en la construcc Estava senyalitzada amb milliars, columnes
dobres pbliques, aqeductes, calades que marcaven cada milla del recorregut.
Les comunicacions deste perode estaven Tamb apareixia el nom de lemperador que
garantides per un conjunt de camins i rutes lhavia manat construir. Esta via sassenta
martimes de cabotatge i altura. Coneixem sobre lantiga ruta i les postes que coincidien
ports importants com el Grau Vell de Sagunt amb alguna ciutat o poble. Grcies als
o el Portus Ilicitanus (Santa Pola) No obstant itineraris que ens propocionen els noms dels
aix, van ser les comunicacions terrestres les llocs hui es pot reconstituir el seu traat. La
que van destacar per les seues importants calada entra en les nostres terres,
conseqncies en lestructuraci del territori. procedent de Tarraco, per la Jana, i seguix
Des dantic, era conegut un cam que cap al sud. A partir dIlici, la calada es dirigix
travessava la Comunitat Valenciana de nord cap a Rojales, on sidentifica amb el cam
a sud, anomenat el cam dAnnbal, que unia reial, i es dirigix directament a Cartagena. La
el sud de la pennsula Ibrica amb la costa toponmia proporciona informaci molt
mediterrnia. Esta vella ruta ibrica va ser aprofitable per a la seua identificaci. Noms
escenari de diferents lluites pel domini llatins com Quart (quarta milla), Tavernes
peninsular. La importncia estratgica de la (tendes); romnics, com Llosa; fins i tot
calada va ser vital per a la romanitzaci del arabizats, com Albalat (empedrat) o Alcntera
territori i va permetre la romanitzaci cultural (el pont). A ms, hi havia un conjunt de
i limpuls del comer i de la construcci de calades menors, que comunicaven les
nous nuclis de poblaci. poblacions interiors entre si i la Via Augusta.
68
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
69
Unitat
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
LAlmoina de Valncia.
La ciutat de Sagunt.
Lucentum (Alacant).
Arc de Cabanes.
Vilavella de Dnia.
70
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
71
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
72
Unitat
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
73
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
Castell dAlpuente
74
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
La Rbita de Guardamar.
75
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
76
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
Projecte
Fem un fullet turstic de la nostra
comarca
Realitzeu en equip de treball un full turstic de la vostra comarca
o localitat i presenteu-lo a lescola i a lajuntament. s una activitat
important perqu permet donar a conixer la prpia cultura als qui
ens visiten, a ms que el turisme s una font de riquesa i
docupaci.
Quins llocs coneixeu i quins vos han agradat ms? Per qu?
Fases:
77
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
78
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
79
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
83
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Cada 9 doctubre
Les mesquites sn edificis
commemorem el
fonamentals en lart islmic.
descobriment dAmrica.
Quan el mal ve
Els musulmans no han
dAlmansa, a tots alcana
viscut mai al territori
s un refrany que
valenci.
rememora la prdua de
les institucions
valencianes en el
segle XVIII.
V F
84
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
85
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
86
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
La conquista
El 1232, el rei Jaume I va emprendre la campanya
militar de conquista dels territoris islmics del que
desprs havia de ser el Regne de Valncia. Inici la
conquista de les actuals terres valencianes desprs de
la conquista de Mallorca i les seues illes. La conquista
es planific a Alcanys, i fou realitzada en tres etapes:
87
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
88
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Treball individual
Qu celebrem el 9 doctubre?
89
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Treball en grup
90
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Observa els diferents sistemes econmics i socials que
conviuen en lEdat Mitjana:
Cristiandat
El sistema econmic, social i poltic imperant
en lEdat Mitjana era el feudalisme. Hi havia
uns pocs propietaris de grans extensions de
terres, o feus, i la majoria de la gent, que
treballava per a ells en lagricultura i la Al-ndalus
ramaderia, ho feia a canvi de protecci i
manteniment. A les ciutats, els artesans El califa era la persona amb ms poder i vivia
sorganitzaven en gremis. Els senyors feudals en lalcassaba. La poblaci era sobretot
eren vasalls del rei i vivien en castells. Els urbana i la vida econmica es concentrava en
monestirs van ser els grans depositaris de la el soc o mercat, on es venien productes
cultura medieval. provinents de les rutes comercials i dels
artesans. Lagricultura va ser molt important.
Van posar en marxa nous sistemes de reg i la
snia. Els rabs van introduir larrs, la canya
de sucre i el taronger. La cultura, la medicina,
larquitectura, la filosofia, la msica i altres
arts van tindre un creixement molt important.
91
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Al llarg del miler danys que va durar lEdat Mitjana, van
aparixer diferents estils artstics. Els cristians van crear
el romnic i el gtic, i els musulmans, lart islmic.
Finestres menudes.
92
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Treball en grup
93
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Treball en grup
94
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
95
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
96
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
97
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
98
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
99
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
100
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Quadro de Felip V
101
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Cartografia valenciana del segle XVIII: la Baronia de Chulilla. Arxiu del Regne de Valncia
102
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Treball individual
1. Busca informaci sobre la figura de sant Vicent Ferrer en el
Comproms de Casp.
Mor Carles II
Gran Bretanya
Holanda
Portugal
LImperi Austrac
Frana Espanya
Gran Bretanya
Holanda guerra Frana
Mor Carles II Antecedents Portugal Espanya
LImperi Austrac
Felip V lluiten
nacional internacional
Castella firmen
shi oposa recolza
guanya
Furs
Territoris Corona dArag
103
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
Treball individual
5. El quadro de Felip V que est al revs no s una equivocaci.
Investiga on est i per qu est aix.
6. Construx una lnia del temps que abrace de lany 1000 al 2000, tot
seguint les instruccions segents:
a) Dibuixa una lnia horitzontal doble:
b) Traa una marca per cada centmetre. Cada cm equival a 100 anys.
1000 dC 1100 dC 1200 dC 1300 dC 1400 dC 1500dC 1600dC 1700dC 1800dC 1900dC
104
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
105
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
106
5
EL SEGLE XIX
5
EL SEGLE XIX
La Guerra de la Independncia a la
Comunitat Valenciana.
La Guerra de la El setge de 1808.
Independncia Els herois populars.
i lorigen del Locupaci francesa de 1810 i 1811.
liberalisme: La retirada el 1812.
La participaci valenciana en les Corts de
Cadis.
La
Renaixena Les caracterstiques.
cultural:
109
5
EL SEGLE XIX
Alcoi va destacar en el
segle XIX per la indstria
txtil.
V F
110
5
EL SEGLE XIX
111
5
EL SEGLE XIX
Napole creuant els Alps,
de Jacques-Louis David
La Guerra de la Independncia a la
Comunitat Valenciana
112
5
EL SEGLE XIX
113
5
EL SEGLE XIX
Durant el dia i la nit es van tancar i van Moncey es va retirar a una alqueria prxima, per
reforar posant fustes en les portes de la el foc dartilleria de la muralla el va obligar a
ciutat que es consideraven ms vulnerables: retirar-se a ms distncia. A la nit, els valencians
Russafa, Portal Nou, Serrans i Trinitat. Una van anegar lhorta, fet que va impedir la mobilitat a
bateria i un fossat van cobrir la porta de Sant les tropes franceses. Moncey va tindre unes dos
Vicent. La de Quart va ser objecte de ms mil baixes i va ordenar la retirada a Madrid.
detall, perqu enfilava el cam per on Moncey
avanava: es va obrir una gran fossat i una Les tropes valencianes, una divisi de 16.300
tronera amb el seu can dirigit al cam homes, van avanar sobre Madrid, on van entrar
daccs a les torres en la porta de fusta. per la porta dAtocha el 15 dagost de 1808;
desprs van passar per Tudela, on van patir 200
Uns vint mil valencians es van preparar per a baixes, i acabaren a Saragossa, on la majoria va
la defensa, ajudats pels mariners del Grau i morir. Solament van tornar a Valncia 1.455 infants
pel Regiment de Caadors, desplegat a i 300 cavalls, per la qual cosa la Junta va reclutar
laltra part del riu, per lhorta de Campanar. A 33.000 soldats ms per tot el Regne.
les huit del mat del 28 va comenar la batalla
114
5
EL SEGLE XIX
115
5
EL SEGLE XIX
La retirada el 1812
116
5
EL SEGLE XIX
117
5
EL SEGLE XIX
Treball en grup
118
5
EL SEGLE XIX
Capolls de seda
119
5
EL SEGLE XIX
Lemigraci a Algria
Frana va ocupar Alger el 1830. Milers de Eren sobretot treballadors temporers i, encara
valencians van emigrar-hi fugint de les que no van mantindre una gran cohesi, van
plagues de la vinya, la falta de futur o la conservar un valenci influt pel francs i lrab, i
persecuci poltica. Entre els emigrats van van arribar a publicar uns peridics en valenci
destacar, sobretot, els de les comarques de amb ortografia francesa: Journal de Cagayous i
lAlacant, el Baix Vinalop i la Marina, que es El Patuet. El 1896 hi havia 56.000 habitants
van establir al voltant dOr. dorigen alacant residint a Or. Shi arriba a crear
la Xicoteta Alacant, i frases colloquials com salut
i fora al canut eren ds com entre la poblaci
no valencianoparlant. Desprs duna guerra de
huit anys, Algria va aconseguir la independncia
el 1962 i els europeus patiren un xode massiu.
Els valencians dAlgria (uns 40.000 pied-noirs)
tornaren a les seues comarques o a Frana, i les
seues peculiaritats es difuminaren rpidament.
120
5
EL SEGLE XIX
121
5
EL SEGLE XIX
La modernitzaci de lagricultura
valenciana: lexpansi del cultiu
de ctrics i de larrs
122
5
EL SEGLE XIX
El txtil, que tenia el seu nucli a Alcoi, reb A pesar de la gran commoci de leconomia
un fort impuls grcies a les exportacions i de la societat valencianes durant la Gran
durant la Primera Guerra Mundial. A Guerra, el fabuls desenrotllament econmic
Ontinyent i Crevillent sorgiran noves empreses daquells anys no ser ms que un
de mantes i de catifes. Tamb hi hagu un parntesi en la histria, ja que, en acabar-se
fort creixement de la indstria de la sabata a el conflicte, quasi tot tornar a les condicions
causa de la guerra. Els tradicionals tallers de anteriors a 1914. La Gran Guerra va ser un
sabates es concentraran en grans fbriques gran negoci per a moltes empreses, per no
grcies a lelectrificaci. La comarca del es va traduir en benestar per a la classe
Vinalop arribar a concentrar el 70% de la treballadora, sin al contrari. Les males
producci de calat a Espanya. condicions de vida dels proletaris sagreujaren,
com qued pals amb la vaga general
La injecci de fabuloses quantitats de diners
revolucionria de 1917.
durant la guerra tingu un altre efecte: un
auge desconegut del consum de productes
de luxe i de les inversions immobiliries,
especialment les ms ostentoses, sobretot
a Valncia i a Alacant. Tamb durant la
guerra semprenen nous projectes empresarials
ambiciosos que suposaren un gran salt
avant per a la indstria valenciana. Com a
exemples, en la construcci de barcos, les
drassanes de la Unin Naval de Levante al
Grau de Valncia; en el ferro, la Compaa
Siderrgica del Mediterrneo a Sagunt, o la
construcci, amb la creaci de Valenciana
de Cementos a Buol. No pass aix amb el
transport ni amb el sector financer perqu
no hi hagu mai una gran companyia de
transport martim valenciana, mentres que
el sector bancari tampoc arrib a ser mai un
sistema amb solvncia.
123
5
EL SEGLE XIX
124
5
EL SEGLE XIX
https://docks.google.como/hilo/d/0B0L338fSDj-QOE5OaWpaU2U0S2c/edit
125
5
EL SEGLE XIX
4
Desprs de veure la pellcula El chico o Tiempos
modernos de Charles Chaplin, investiga com era la vida
dels burgesos i la dels treballadors en el segle XIX.
5
Busca imatges en Internet i elabora una pirmide social del
segle XIX.
126
5
EL SEGLE XIX
? 6
El poema de Teodor Llorente que et presentem tot seguit
es titula La canc del teulad, i est dedicat a un dels
nostres pardals ms representatius i menys cridaners, el
teulad. Contesta desprs les preguntes de ms avall:
LA CAN DEL TEULAD
I IV
Jois caador, passa; Los fruits del bosc busca lo turcs;6 la griva,7
busca ms brava caa xanglots8 entre els pmpols;9 lestornell, loliva;
i deixam quiet a mi; asserps verinoses, lo vists flamenc;
jo sc lamic de casa, la llntia del temple lbila furtiva,
jo sc lo teulad. i anyells lavorrvol10 cndor famolenc.
jo sc lo teulad. 4 precipicis
5 poregs
11 afortunat
http://www.cervantesvirtual.com/portales/teodor_llorente/audio_la_canco_del_teuladi
127
5
EL SEGLE XIX
128
5
EL SEGLE XIX
129
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
La importncia
Els drets dels
de lEstatut
valencians.
dAutonomia.
4
Les institucions Les relacions
ms rellevants amb lEstat i amb
de la Generalitat: les altres
les Corts i el comunitats
Consell. autnomes.
5 6
La importncia
de la Comunitat
Valenciana dins La divisi de
dEspanya i de poders.
la Uni
Europea.
133
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
V F
134
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
135
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
136
6
LESTATUT
Contesta les preguntes segents:
DAUTONOMIA
137
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
138
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
139
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
- El Sndic de Greuges
- La Sindicatura de Comptes
- El Consell Valenci de Cultura
- LAcadmia Valenciana de la Llengua
140
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
141
Unitat 6
LESTATUT
Les relacions amb lEstat i les altres comunitats DAUTONOMIA
autnomes
142
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
143
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
2. Busca i apega una foto del teu ajuntament i una foto del
Parlament Europeu.
Alcalde
144
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
145
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
146
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
147
6
LESTATUT
DAUTONOMIA
148
7
CULTURA I
TRADICIONS
7
CULTURA I
TRADICIONS
Cultura, festes,
rituals. El foc Els jocs
com a element populars.
configurador de
la festa.
4
La cuina La msica
valenciana i la valenciana. Les
dieta societats musicals.
mediterrnia. La msica popular.
Lorxata.
151
7
CULTURA I
TRADICIONS
V F
152
7
CULTURA I
TRADICIONS
Masclet
153
7
CULTURA I
TRADICIONS
Falles de Valncia
154
7
CULTURA I
Coincidint amb la fi de lhivern, per Sant Josep, en les TRADICIONS
Falles es crema la representaci satiritzada del mal com.
En estos monuments de cart o suro no falta la ironia, la
stira i el sarcasme. El foc purificador semporta el pitjor i
el ms negatiu de lany en les albors de la primavera. El
carcter de renovaci, a lentrada de lestiu, est present
tamb en les Fogueres de Sant Joan, la festa major
dAlacant, de caracterstiques semblants.
155
7
CULTURA I
TRADICIONS
156
7
CULTURA I
TRADICIONS
157
7
CULTURA I
TRADICIONS
2. Segur que has sentit dir que als estrangers els crida molt
latenci que els monuments fallers o els de les Fogueres es
cremen. Explica a un estranger per qu shan de cremar els
uns i els altres, i qu simbolitza el foc en estos casos.
158
7
CULTURA I
TRADICIONS
159
7
CULTURA I
TRADICIONS
El sambori
Poden jugar tantes persones com es vullga, una vegada
tinguem pintat el quadro de joc i posats els nmeros (mnim
de set caselles, amb caselles simples i dobles). En les
caselles simples cal anar a peu coix; en les dobles es deixen
els dos peus a terra, un en cada casella. Cal llanar la tella
al nmero que corresponga, sense que toque cap ratlla. Cal
fer el recorregut sense xafar cap ratlla, ni amb el peu ni amb
la tella.
La trompa
Els xiquets grecs ja jugaven en el seu temps desplai. Com
abans, hui en dia, la primera complicaci s saber enrotllar
b el fil. Un altra dificultat sorgix quan no es fa b el
moviment destirar-lo perqu la trompa isca cap a fora. Quan
ja se sap fer-la ballar b, s el moment daprendre a fer
punteria si es vol jugar a traure trompes dun cercle fet a
terra. Fer-la ballar ms que altres noms requerix saber
llanar-la fort i molt estabilitzada perqu no perda fora
abans de parar-se i puga ballar com ms millor.
160
7
CULTURA I
TRADICIONS
El pic i pala
Es tracta tamb dun joc molt antic i present en cultures molt
diverses. s un joc dhabilitat on el jugador ha de
concentrar-se per a poder colpejar el pic amb la pala, una
vegada sha elevat aquell en laire. Als nostres pobles,
potser la variant ms coneguda s la dempomar. En esta
manera de jugar al pic i pala, senfronten dos equips.
Mentres que un intenta fer arribar el pic tan lluny com siga
possible, laltre equip intenta empomar en laire el pic i
eliminar aix el jugador que ha colpejat.
El mocador
En el joc del mocador hi ha una competici entre dos equips,
on lestratgia i la velocitat juguen a favor, o en contra,
segons lhabilitat de cada persona. Sha de jugar en una
zona plana i lliure dobstacles.
161
7
CULTURA I
TRADICIONS
162
7
CULTURA I
TRADICIONS
On es jugava?
Qui jugava?
163
7
CULTURA I
TRADICIONS
164
7
CULTURA I
La cuina valenciana s molt variada com a resultat de la TRADICIONS
diversitat de paisatges de la Comunitat Valenciana, per amb
trets comuns: la senzillesa dels seus elements i la presncia de
larrs com a cereal dominant, acompanyat de verdures, carns i
peix de la comarca, verdures i fruites locals, embotits tpics, vins
i licors de collita prpia. No s una gastronomia refinada, per s
sana i natural, on abunden fruites, verdures, peix i carn, sobretot
procedent daus de corral, en menor grau.
165
7
CULTURA I
TRADICIONS
Lorxata
Per exemple, lorxata s una beguda lessncia de la qual s la
xufa, tubrcul tpic de lhorta valenciana. Conta una llegenda que
una jove va donar a tastar esta beguda blanca i dola al rei Jaume
I, qui, molt complagut pel seu sabor, va preguntar: Qu s a?,
i la jove va respondre: s llet de xufa, a la qual cosa el rei li va
replicar dient: A no s llet, a s or, xata. s evident que s
noms una llegenda popular sense cap validesa etimolgica, per
ens servix per a demostrar lantiguitat del producte i la seua
popularitat, que es remunta molt arrere.
166
7
CULTURA I
TRADICIONS
167
7
CULTURA I
TRADICIONS
168
7
CULTURA I
TRADICIONS
169
7
CULTURA I
TRADICIONS
170
7
CULTURA I
TRADICIONS
171
7
CULTURA I
TRADICIONS
172
7
CULTURA I
TRADICIONS
173
CONSELLERIA DEDUCACI,
CULTURA I ESPORT