CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS

SETEMBRE-OCTUBRE 2011

NDEX
1. LORIGEN DELS GRUPS DE FOC I LA SEVA CLASSIFICACI....................................................................2

2. HISTRIA I DESCRIPCI DE LA COLLA..................................................................................................4

2.1. QU S DIABLES DE TERRASSA I COM ENS ORGANITZEM...........................................................5

3. TIPUS DACTUACIONS DELS GRUPS DE FOC........................................................................................7

4. ORGANITZACI JURDICA I ADMINISTRATIVA DELS GRUPS DE FOC....................................................8

5. LA NORMATIVA BSICA LEGAL / EL MARC LEGAL...............................................................................9

6. INFORMACI SOBRE ELS ARTICLES PIROTCNICS EN LACTE DE FOC................................................13

7. CONEIXEMENT SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DELS ACTES DE FOC................................................14

8. MESURES DE SEGURETAT I EMERGNCIA..........................................................................................15

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

1. LORIGEN DELS GRUPS DE FOC I LA SEVA CLASSIFICACI

Lorigen dels grups de foc sha de separar en dos vessants. La dels balls parlats o parlaments que
derivarien ms tard en els balls de diables i laltre la dels cercaviles amb foc que derivarien ms tard com
a correfocs. De la suma dels dos podrem dir que seguim nosaltres la tradici de cultura popular
representada en totes les variants de la gran festa del foc a Catalunya.

La primera de totes va aparixer al segle XII, on sen tenen els primers registres escrits, potser amb
anterioritat de manera oral, i els quals tot i que sanomenen ball es refereixen a una representaci
teatral que es duia a terme entre plat i plat als menjars nobles, tamb es coneix aquest tipus dacte
teatral com a entrems.
Aquest acte simbolitzava la lluita entre el b i el mal, i la figura del Diable o diablot sintrodua coma
buf o element ridcul i satric per fer riure amb les seves cabrioles i a posterior llegia uns versots
relacionats amb la vida poltica i pblica.
Aquest tipus despectacle de lluita entre el b i el mal rpidament sadopta per la totpoderosa esglsia
catlica i es comena a emprar en festes religioses on hi participa tot el poble com s Corpus. Aquestes
ja queden ben documentades a partir del segle XV.

Parallelament trobem la segona influncia i potser la que ms sacosta al nostre estil de colla de diables,
i s la referent al seu origen pag, s a dir les creences autctones no manipulades per lesglsia. Tamb
durant ledat mitjana o anteriorment a la poca ibera els pagesos catalans tenien la creena que els mals
esperits es podien fer fora amb foc, un recurs ancestral ents com a element purificador, aix doncs per
tal de beneir les collites i espantar els mals esperits, els pagesos es passejaven pels carrers de la vila i pel
camp amb palla seca encesa sobre les seves forques, iguals que les que utilitzem nosaltres a dia davui.
Aquesta vessant s la que costa ms de demostrar ja que noms sha transms oralment i ha perdurat
de manera espontnia, lesglsia al seu moment ja es va encarregar de fer-ho desaparixer com a
element pag i adoptar-ho com un element ms de la festa de corpus.

Dates clau registrades de laparici daquestes representacions:

-1411 Cervera > Process de Corpus
-1426 Tarragona > Entrems del Arcngel St. Miquel
-1451 Igualada > Entrems de Sant Miquel i els diables
-1460 El Vendrell > Diablura a la process de Corpus
-1600 Vilafranca del Peneds > Festes de Corpus
-1602 Reus > Baixa de la Mare de Du de la Misericrdia
-1710 Vilanova i la Geltr > Festes de Corpus
-1715 Berga > La Patum (festes de Corpus)
-1803 Valls > Festes de Sant Francesc
-1816 Selva del Camp > Comitiva pel nou paborde
-1846 LArbo > Festes de la vila
-1849 Torredembarra > Festa Major
-1850 Les Borges del Camp > Baixada de la Verge
-1850 Terrassa > Festa Major
-1853 Sitges > Festa Major
-1861 Falset > Festa Major
-1861 Riudoms > Festa Major
2

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

-1863 Sant Quint de Mediona > Festa Major

-1865 Hostafrancs > Festa Major
-1869 Porrera > Festa Major

Al llarg de la histria levoluci del acte cultural de la festa del foc amb els diables com a centre, es pot
dividir en tres poques.
La primera etapa seria la compresa entre el segle XV i la invasi francesa de 1814, durant aquesta poca
el ball parlat de diables esdev un acte de caire eclesistic.
La segona etapa abraa des del final de la guerra del francs fins a la guerra civil de 1936, durant aquest
perode els balls de diables tenen una participaci destacada en actes civils com festes majors. Desprs i
durant la dictadura es van mantenir de manera decadent fins a finals dels anys setanta quan
sincorporen a alguns actes de festa major.
Lltima etapa es dna als anys vuitanta amb la recuperaci de la democrcia i la cerca de recuperaci
de les tradicions arreu de Catalunya. Diables de Terrassa neix daquesta etapa amb la voluntat de
recuperar la nostra tradici.
Actualment el nombre de colles arreu dels Pasos Catalans no ha parat de crixer i ha esdevingut un
element indispensable de al cultura popular catalana.

Seguint la histria podem veure com les colles han evolucionat i podem classificar-les en dos grups per
tipus despectacle.
Els primers sn els balls parlats, amb estructura teatral on es segueix representant la lluita entre el b i
el mal.
El segon grup s el dels diables sense parlaments, on podrem dir que ss ms fidel a la festa pagana de
purificaci del foc sense oblidar la part teatralitzada dels versots satrics. Diables de Terrassa forma part
daquest segon grup.

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

2. HISTRIA I DESCRIPCI DE LA COLLA

Diables de Terrassa (DDT dara en endavant) neix lany 1981 durant els mesos previs a la Festa Major
quan un grup damics decideixen recuperar una antiga tradici de la cultura popular catalana. La primera
actuaci seria a la fundaci del Raval Infernal a la festa major daquell 1981. Durant un temps la colla no
estava constituda com a tal, ni com a associaci fins que un temps desprs es van crear els estatuts que
encara ens regeixen a dia davui.
Diables de Terrassa, tal i com marca la tradici va tenir uns padrins que els van batejar, aquests padrins
van ser El Ball de Diables de Vilanova i la Geltr, colla de diables centenaris i component del grup de
colles Centenries amb Parlaments.
Juntament amb la resta de colles de la ciutat, DDT va anar creixent de forma espectacular i va contribuir
de manera destacada, a difondre la cultura popular i ampliar el nombre de colles arreu de Catalunya i
molt intensament a la zona del Valls. Aix doncs DDT ha apadrinat nombroses colles, algunes delles
han desaparegut i algunes delles shan fet molt fortes. Entre aquestes colles podem trobar des de La
Pjara de Terrassa, sorgida de dins de DDT, Diables de Ca NAurell, Minotaures de la Maurina, Diables de
Can Anglada, Diables Carranquers de Cervera, Diables de Tordera...
Desprs de 30 anys la colla sha fet un renom especial a tot el territori catal, i tot i no ser colla
centenria ni tradicional (sentn per colla tradicional els balls parlats i les seves variants) tenim un
respecte que ens hem guanyat per ser ms animals que ning, un grup gran i jove que sha sabut
reinventar, per tenir les forques (ceptrots) ms grans de Catalunya,... vaja per ser collonuts!
DDT ha participat en infinitat dactes importants dins del mn del foc i nha organitzat daltres, ha
participat a vries Trobades de Diables de Catalunya, i a ms en va organitzar una de molt sonada pel
10 aniversari de la colla, va crear juntament amb les altres colles de la ciutat El Laberint dArcdia, va
formar part de les colles de la 1 Trobada del Pasos Catalans , i tamb de la celebraci de les festes de la
Candela de Valls amb ms de 3.500 diables.
DDT mant un alt nivell dactuacions elevat en comparaci a la majoria de colles de Catalunya, i aix ve
donat per la gran espectacularitat de les nostres actuacions i sobretot per la capacitat de fer diferents
tipus despectacles, des de correfocs a carretillades fins a castells de foc i tabalades amenitzades amb
malabars i espectacles teatrals. Grcies a aix DDT ha trepitjat quasiv la totalitat del territori catal i ha
viatjat a les Balears, a la Catalunya Nord, a Navarra, a Arag, a Valncia, a Mrcia, etc...

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

2.1. QU S DIABLES DE TERRASSA I COM ENS ORGANITZEM

Diables de Terrassa s una colla no tradicional, s una associaci sense nim de lucre que defensa i
promou la cultura tradicional i popular catalana.

DDT es considera apoltica tot i que bviament defensa les postures catalanistes. Per tant no ens
impliquem en poltica per tenim el deure moral i la obligaci de criticar i malparlar de tot all que
ateny a la societat sigui quin sigui el seu origen, aquesta s lessncia dels versots.

DDT usa forca tradicional de pags en comptes de la massa clssica de les colles tradicionals dels Balls
de diables, i la seva vestimenta es compon de vestit de dues peces, pantalons i casaca sense ales. El
sistema de pinces usat a les nostre forques s genu de Diables de Terrassa i copiat per moltes altres
colles al llarg del temps i del territori.

DDT sorganitza de manera assembleria i s dirigida per una junta de carcter anual, aix vol dir que la
colla decideix les seves lnies generals dactuaci desprs de cada Assemblea General Ordinria que es
genera pels vols dOctubre de cada any i daqu surt una Junta per tota la temporada. En aquesta
Assemblea es decideix qui formar part de la junta a travs de votaci a m alada, desprs que cadasc
hagi presentat les seves candidatures i exposat les seves lnies dactuaci per la temporada. La Junta es
compon de diferents membres els quals tots tenen veu i vot presidida pel Cap de Colla, a altres colles
del pas aquesta figura est diferenciada i el President de lentitat no t perqu ser el mateix que el Cap
de Colla. Tot i existir la Junta que s qui porta el dia a dia de la colla i organitza a la resta de components
de la colla, les decisions de alta importncia es sotmeten a votaci durant les reunions ordinries
setmanals.

A dia davui la Junta de DDT est composada per:

-Cap de Colla > La veu cantant i qui t la ltima paraula ja que s qui t la mxima responsabilitat
-Tresorer /a> Qui controla la caixa, porta els nmeros i disposa diners per tot el que sigui necessari
-Cap de Pirotcnia > Qui demana i gestiona la pirotcnia dels espectacles, la seva gesti s clau pel bon
funcionament de leconomia
-Secretari/a > Qui disposa la documentaci i porta les actes
-Cap de material > Qui controla que tot el material bsic de la colla estigui en condicions
-Relacions Pbliques > Qui fa de cara visible i primer contacte amb altres colles o qui ens contracta, qui
planifica la temporada en quant a sortides es refereix
-Cap de Tabals > Qui coordina el grup de tabals i gestiona lensenyament de nous membres
-Cap de malabars > Qui coordina el grup de malabars i gestiona lensenyament de nous membres

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

A nivell despectacle DDT conserva personatges que defineixen la colla aix com altres colles en tenen
daltres diferents.
Diables de Terrassa est format per diferents tipus de diablics personatges:

Llucifer: Senyor del infern, el ms espectacular i una de les forques ms grans dels Pasos
Catalans
Diablessa: Senyora del infern, mestressa de la casa i forca espectacular amb faldilla inclosa.
Guarra : La ms porca i luxuriosa, la provocadora nata i la rpida bola de foc.
Fnix: Locell de foc que reneix de les cendres per illuminar-nos enmig de la foscor.
Diables: Lexrcit del maligne, els ms eixelebrats, i els que fan crrer a xics i grans.
Piskuners: Els diables amb al inflamable que encenen tot el qu sels posa davant.
Tabalers: Els diables ms musicals, el seu irrefrenable i eixordador so, contundent i pervers fa
ballar a tothom i anima els cors dels presents.
Stirs: Els hbrids diablics, mig diables, mig cabrons, els ms malparits i juganers.
Encenedor: El portador de la flama que mai sapaga, general dels exrcits de Llucifer dirigeix la
festa del foc.
Carretillers: Els portadors i distribudors de la gran bota del foc, de la qual tots els diables sen
alimenten per poder cremar-ho tot.

Diables de Terrassa durant un espectacle sorganitza seguint un protocol que explicarem ms endavant.

Referent a les caracterstiques tcniques dels personatges Diables de Terrassa t uns trets propis i
diferencials que ens fan molt representatius. El nostre tipus de forques i ceptrots, el nostre tipus de
transport i distribuci de la pirotcnia i la nostra vestimenta i manera dorganitzar-vos ens fa ser com
som, com a colla davant de la resta.

De manera resumida podem dir que:

Lluci: Forca amb varis pisos de barnilles amb pinces fins un totals de 205. T casaca
prpia.
Diablessa Gran: Forca amb varis pisos de barnilles amb pinces fins un total de 115. T
casaca prpia i faldilla.
Diablessa Petita: Forca de un sol pis de barnilles amb pinces fina un total de 55. T
casaca prpia.
Guarra: Forca de un sol pis i 5 barnilles amb un total de 25 pinces. T casaca prpia.
Fnix: Forca especial amb figura de fibra de vidre a sobre que noms surt un cop lany
per renixer de les cendres amb un total de 55 pinces.
Diables: Forques de dues puntes amb barnilla per punta amb un total de 8 pinces.
Encenedor: T casaca prpia.
Bota: Carro en forma de bota de vi amb capacitat per 1.000 carretilles, la pirotcnia es
distribueix des del carro i no fem servir civaders/sarrons.

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

3. TIPUS DACTUACIONS DELS GRUPS DE FOC

Les colles de diables oferim un ampli ventall despectacles amb foc, segons el tipus de festa o
representaci on es participa, els segents sn els diferents tipus dactuacions en les celebracions de
cultura popular i tradicional:

CERCAVILA DE FOC: Cercavila pels carrers de la vila on els diables avancen amb formaci
ordenada i a on el pblic s passiu. El tipus de pirotcnia que susa en aquests casos sols ser
decorativa o sonora com ara traques, flashos, crackers i com a molt alguna carretilla de tant en
tant. DDT ho complementa amb els Piskuners i les seves espectaculars bufades i els malabars
amb foc.
CORREFOC: Cercavila pels carrers de la vila on els diables avancen amb formaci ordenada i a on
el pblic s actiu. El tipus de pirotcnia que susa en aquests casos sols ser intensa amb molta
carretilla, surtidors, francesos, patums, etc DDT ho complementa amb els Piskuners i les seves
espectaculars bufades i els stirs i la seva pirotcnia provocadora de traques, flashos,
crackers,etc
PLAA QUIETA: Actuaci esttica en una plaa o espai obert delimitat on els diables fan
successives enceses mostrant diferents tipus de pirotcnia i formes i figures. Els lluments i les
enceses conjuntes de final de correfoc formen part daquest tipus despectacle i poden ser amb
pblic actiu o passiu. DDT t un ampli repertori de figures i mostres de pirotcnia fent que sigui
un recurs habitual. A molts indrets en diuen carretillada daquest acte.
CASTELL DE FOCS: Aquest espectacle de foc no s un castell de focs al peu de la lletra, ja que cap
colla de diables t perms per tirar castells de foc ni la pirotcnia que susa en ells. Els castells de
foc amb pirotcnia tipus 4 est reservat als professionals pirotcnics. Per tant nosaltres fem
espectacles pirotcnics semblant als castells de foc. DDT s un de les poques colles de Catalunya
que t una srie de castells de focs programada anualment.
SIMULACRE DINCENDI: Aquest espectacle sols formar part com a complement dalgun dels
espectacles anteriors i es tracta de simular que es crema algun edifici o indret concret. DDT nha
fet molts al llarg de la seva histria tot i que ltimament no sen fan gaires.
ALTRES: Hi ha altres tipus despectacles amb foc ms testimonials per no menys importants.
Alguns daquests sn les tronades, les traques festives, la participaci en actes teatrals, la
collaboraci en discoteques o casaments, aquestes ltimes no es consideren actes de cultura
popular i tradicional. DDT en fa molts daquests espectacles ja que sn un tret diferencial ms
que ens fa ser una colla important i nica.

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

4. ORGANITZACI JURDICA I ADMINISTRATIVA DELS GRUPS DE FOC

Tots els grups de foc constituts com a entitats, en aquest cas al servei de la cultura popular i tradicional,
han de complir amb una srie de requisits administratius, Aquest funcionament s el mateix per a tots
els grups de foc, tant siguin colles de diables o colles de bestiari.
Com a punt de sortida, farem referncia a tres punts bsics:

1. Les nostres associacions sn entitats sense nim de lucre, constitudes voluntriament, per un
grup de persones majors dedat (18 anys), per a complir una finalitat dinters general o social.

2. Les entitats o associacions podran dur a terme activitats econmiques si els rendiments que en
deriven es destinen exclusivament al compliment de les seves activitats i finalitats com
associaci.

3. El patrimoni de les associacions o entitats sense nim de lucre, no es pot repartir en cap cas
entre els associats ni es pot cedir gratutament a persones fsiques determinades o a entitats
amb nim de lucre.

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

5. LA NORMATIVA BSICA LEGAL / EL MARC LEGAL

Com tots sabeu i per aix estem aqu, a partir del dia 5 de Novembre daquest 2011 entrar en vigor una
Directiva Europea que ens obliga a formar-nos i a seguir un nou marc legal diferent al actual. A partir
dara tot integrant de una colla de foc de cultura popular i tradicional catalana haur dhaver rebut una
formaci per poder participar als diferents espectacles de foc que hem explicat anteriorment. Aix
doncs, tal i com indica la normativa els grups de foc passem a ser CRE Consumidors Reconeguts com
Experts, la qual s una trampa legal al batibull normatiu, per tal de poder seguir la nostra activitat sense
por a desaparixer. Tot integrant duna colla, des del encenedor fins al tabaler ha de tenir aquest curset
per poder participar, no hi ha excepci.
Ara entrarem a discernir el punts ms importants i caracterstics sobre la normativa.

-Qualsevol acte de foc ha de ser reconegut per ladministraci com a acte de cultura popular o
tradicional
-Tot participant en un acte de foc ha de ser Consumidor Reconegut com a Expert
-Tot article pirotcnic que susi en aquests actes ha de ser sense marcatge CE
-Els menors de 16 anys que vulguin participar en un acte de foc han de fer el curs de CRE i anar
acompanyats del seu pare/mare o tutor legal. Els menors entre 16 i 18 anys han de fer el curs de CRE i
tenir la autoritzaci firmada pels seus pares o tutors legals. Els majors de 18 anys han de fer el curs de
CRE
-La pirotcnia noms la pot retirar i comprar el RGCRE Responsable de Grup de Consumidors
Reconeguts com a Experts

Laprovaci del Reial decret 562/2010, de 7 de maig, pel que saprova el Reglament darticles pirotcnics
i cartutxeria, va comportar la regulaci de ls de materials pirotcnics posant en perill la continutat del
nostre patrimoni festiu amb foc. No obstant, el Reial decret preveu que les Comunitats Autnomes
puguin reconixer manifestacions festives com a manifestacions de carcter religis, cultural o
tradicional, a nivell local o autonmic, les quals es regiran per una Instrucci Tcnica particular (la ITC
18) que modifica els principals aspectes que dificultaven la realitzaci de les manifestacions festives amb
pirotcnia tal i com les hem conegut fins ara. La ITC 18 permet, entre daltres mesures, que en les festes
esmentades no siguin aplicables els lmits dedat i les distncies de seguretat establertes amb carcter
general principals esculls per a les activitats dels grups de foc a Catalunya. Tamb hem de tenir en
consideraci daltres decrets i Directives, que segons les circunstancies, poden afectar als grups de foc.

Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu i del Consell de la UE, de 23 de maig, sobre la posada al
mercat darticles pirotcnics,
Real Decreto 563/2010, de 7 de mayo, que se aprueba el Reglamento de artculos
pirotcnicos y cartuchera.
INSTRUCCIN TCNICA COMPLEMENTARIA NMERO 18, de 8 de mayo de 2010
Decret 252/1999 de 31 dagost (DOGC de 14 de setembre) regula les actuacions dels grups de
foc en les celebracions populars i tradicionals.

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual saprova el Reglament darticles pirotcnics i de
cartutxeria.

INSTRUCCI TCNICA COMPLEMENTRIA NMERO 18

Manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals

1. Objecte i mbit daplicaci

Lobjecte de la present Instrucci tcnica complementria s regular ls dartificis de pirotcnia
exceptuats de lmbit de la Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig de 2007, sobre la posada al mercat
darticles pirotcnics, per grups de consumidors reconeguts com a experts (CRE) en manifestacions
festives religioses, culturals i tradicionals.

2. Autoritzaci de manifestacions festives

El reconeixement duna manifestaci festiva com de carcter religis, cultural o tradicional, en
lmbit local o autonmic, lha defectuar lAdministraci autonmica corresponent, dofici o a
instncia dels ajuntaments mitjanant una disposici que sha de publicar en el diari oficial
corresponent i en la qual sha despecificar si en la manifestaci festiva es permet la participaci de
menors dedat.
Una vegada reconeguda la manifestaci festiva com a religiosa, cultural o tradicional, lorganitzador
de lacte o el grup de consumidors reconeguts com a experts interessats a utilitzar artificis
pirotcnics objecte de la present Instrucci tcnica complementria han de presentar a
lAjuntament corresponent, en cas que aquest no sigui el mateix organitzador de la celebraci,
sollicitud dautoritzaci, que inclogui, almenys:
1. Documentaci acreditativa de la personalitat jurdica del grup o grups de consumidors
reconeguts com a experts participants.
2. Relaci de persones integrants del grup o grups, amb indicaci de les persones que els
representen.
3. Dades de les persones responsables dels grups i documentaci justificativa dhaver rebut la
formaci en el programa formatiu establert en el punt 4 de la present Instrucci tcnica
complementria.
4. Justificaci documental conforme tots els components dels grups han rebut una formaci
especfica per a la participaci en la manifestaci festiva dacord amb el que estableix el punt 4 de la
present Instrucci tcnica complementria.
5. Perms escrit dels pares o tutors legals en cas de participaci de menors dedat.
6. Programa detallat de lacte, amb indicaci de lespai de celebraci o del seu recorregut, aix com
lhorari de realitzaci.
7. Relaci dels tipus dartificis de pirotcnia que shan dutilitzar, descripci del seu funcionament,
quantitat de matria reglamentada per artifici i quantitat total aproximada a utilitzar.
8. Proposta de les mesures de seguretat i emergncia previstes aix com, si sescau, la indumentria
i mesures de protecci recomanades per a la interacci en lacte de terceres persones.
9. Justificaci documental conforme lorganitzador ha subscrit una assegurana de responsabilitat
civil que cobreixi els possibles danys a tercers derivats de la realitzaci de la manifestaci festiva, i
els possibles accidents en cas de participaci de menors dedat, sense perjudici del compliment del
que estableix la normativa autonmica o local sobre aix.

En el cas de manifestacions festives en les quals shagin dusar menys de 50 quilograms de matria
reglamentada, lAjuntament, una vegada rebuda la sollicitud dautoritzaci de la manifestaci
10

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

festiva i en qualsevol cas sempre que sigui lorganitzador de la celebraci, ha de comunicar a la

delegaci del Govern corresponent la celebraci de lacte i ha daportar, almenys, la documentaci
disposada en el punt 7 anterior, que sentn autoritzat llevat de denegaci expressa.

En cas que en la manifestaci festiva hagin de ser usats ms de 50 quilograms de matria

reglamentada s preceptiva lautoritzaci expressa de la delegaci del Govern corresponent. En
aquest cas, lAjuntament ha dindicar en la sollicitud dautoritzaci, almenys, el que segueix:

Referncia a la declaraci de la manifestaci festiva autoritzada per la comunitat autnoma.

Tipus darticles pirotcnics que sutilitzen, descripci del funcionament i massa de la matria
reglamentada que els componen.
Quantitat total aproximada de matria reglamentada.
Una vegada obtinguda lautoritzaci de ls dels artificis pirotcnics per part del delegat de Govern,
lAjuntament ha dautoritzar lesdeveniment, i s el responsable de la custdia de lassegurana de
responsabilitat civil subscrita per organitzador de lacte, aix com de la salvaguarda de les mesures
de seguretat i organitzaci que tingui atribudes en lmbit de les seves competncies.

3. Requisits de la manifestaci festiva

nicament poden utilitzar artificis pirotcnics en les manifestacions festives religioses, culturals o
tradicionals que estiguin autoritzades per lAjuntament de la localitat on es realitzin les persones
pertanyents a algun grup de consumidors reconeguts com a experts.
En el cas dutilitzaci de plvora negra, la quantitat mxima que cada participant pot portar en un
nic recipient dissenyat a aquest efecte, s dun quilogram.
s competncia de lAjuntament:
a) Autoritzar la celebraci de la manifestaci festiva, dacord amb el que estableixen la present
Instrucci tcnica complementria i la normativa autonmica i local aplicable.
b) Donar difusi de la celebraci de lacte per a coneixement del pblic, aix com de lespai o
recorregut de lactuaci i de lhorari de realitzaci.
c) Informar de les mesures de seguretat aplicables aix com, si sescau, de la indumentria i de
les mesures de protecci recomanades per a la participaci en lespectacle de terceres persones.
d) Vetllar pel compliment de les mesures de seguretat i requisits establerts per a cada acte.

4. Formaci mnima per als consumidors reconeguts com a experts

Dacord amb el que preveu lapartat anterior, la comunitat autnoma, o b directament o a travs
de les associacions dempresaris, entitats culturals o grups de consumidors reconeguts com a
experts, ha dorganitzar la impartici de la formaci corresponent a les persones integrants de les
entitats participants en cada tipus de manifestaci festiva. Per a aix ha de disposar dels mitjans
adequats, tant materials com humans, que poden ser propis o aliens, i sha dassegurar
oportunament de leficcia dels uns o els altres per a la consecuci dels objectius marcats. Una
vegada shagi justificat documentalment el seguiment i la superaci del curs, la comunitat
autnoma corresponent ha dexpedir una certificaci acreditativa de formaci rebuda com a
integrant dun determinat grup de consumidors reconeguts com a experts. La certificaci nha de
mantenir la vigncia mentre les condicions de la celebraci es conservin.
Cap consumidor reconegut com a expert pot participar en la manifestaci festiva si no est en
possessi daquest certificat. No obstant aix, durant el perode transitori establert, els participants
que encara no hagin obtingut el certificat acreditatiu de formaci rebuda poden utilitzar productes

11

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

autoritzats i catalogats dacord amb lanterior reglamentaci mentre mantinguin la seva vigncia,
seguint les instruccions ds que hagi recomanat el fabricant.
En el cas dels responsables dels grups, la certificaci acreditativa de la formaci lha dexpedir
lrea dIndstria i Energia de la delegaci del Govern corresponent.
El programa formatiu mnim per als consumidors reconeguts com a experts s el segent:
a) Informaci sobre els articles pirotcnics a utilitzar en lespectacle.
Funcionament dels artificis que shagin dutilitzar.
Correcta utilitzaci. Riscos derivats de la seva utilitzaci.
Mesures de prevenci especfiques.
b) Coneixements sobre el desenvolupament de lespectacle.
Delimitaci de lrea de lespectacle.
Delimitaci de lrea de seguretat, si sescau.
Requisits per a laccs a lespectacle.
c) Mesures de seguretat i emergncia.
Mesures de seguretat establertes per al desenvolupament de lespectacle.
Procediments dactuaci en cas daccident.
d) Procediments de recepci i devoluci dels articles pirotcnics.
e) Tractament darticles fallits.

El programa formatiu mnim per als responsables dels grups de consumidors reconeguts com a
experts s el segent:
a) Composici i propietats bsiques dels diferents tipus dartificis pirotcnics a utilitzar.
Coneixements generals sobre el funcionament dels artificis pirotcnics. Aspectes terics bsics dels
artificis i els seus sistemes diniciaci.
b) Formaci bsica en tcniques de preparaci dels artificis i del seu s. Elements auxiliars per a la
protecci, subjecci, etc. Protecci contra la humitat i la pluja. Seguretat en el maneig,
emmagatzematge, transport i s dartificis pirotcnics. Tractament dartificis fallits.
c) Coneixement de la legislaci sobre manifestacions festives.
d) Exemples dincidents i accidents illustratius, fallades ms representatives, i mesures per evitar-
los.

5. Adquisici, emmagatzematge i eliminaci dels artificis pirotcnics utilitzats en els espectacles

Els artificis pirotcnics utilitzats en les celebracions que regula la present Instrucci tcnica
complementria han de ser adquirits, sota comanda, pel responsable del grup de consumidors
reconeguts com a experts en un dipsit de productes acabats dun taller de fabricaci degudament
autoritzat segons el que disposa el Reglament darticles pirotcnics i cartutxeria.
La fabricaci, adquisici, transport, emmagatzematge i eliminaci dels artificis pirotcnics utilitzats
en les manifestacions festives que regula aquesta Instrucci tcnica complementria shan de fer
dacord amb el que estableix el Reglament darticles pirotcnics i cartutxeria i, si sescau, amb el que
preveuen especficament els articles 21, 105 i 167.

12

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

6. INFORMACI SOBRE ELS ARTICLES PIROTCNICS EN LACTE DE FOC

Definici:
El primer punt a considerar sn les definicions. Dacord amb el Reglament de Pirotcnia
podem dir que Matria reglamentada es:

-Matria detonant: La que est destinada a produir lefecte tro i obertura dels artificis pirotcnics.
-Matria pirotcnica: La que produeix els efectes no detonants. Altrament dit, la que fa colors, espurnes,
etc.
- Matria inerta: La resta de la composici dun artifici pirotcnic, s a dir la carcassa, cintes, cartr, etc.
Generalment es considera que el pes de la matria reglamentada s aproximadament una cinquena part
del pes total.

Como encendre pirotcnia:

Existeixen dos sistemes per iniciar els artificis pirotcnics:
- Iniciaci manual:Encesa a travs delements incandescents (encenedor, botafocs)
- Iniciaci elctrica:Encesa de lartifici a travs dun inflamador elctric que ha de portar
incorporat prviament lartifici. Es proporciona lempenta elctrica amb una font dalimentaci,
com ara una pila o un explosor. La ignici s instantnia.

Sistemes de subjecci:
En termes generals, els sistemes de subjecci utilitzats en masses de diables, dracs i altres elements
fixes, han de complir una norma bsica: la dimpedir per tots els mitjans, que lartifici es desprengui o es
bolqui durant el seu funcionament. Els sistemes poden ser diversos, com brides, argolles i altres
elements metllics, etc., per sempre la seva funci ha de ser impedir que lartifici es desprengui del
suport durant el seu funcionament.

Protecci de la pirotcnia:
Durant el transport i emmagatzematge:
Transportar el material en els embalatges originals en els quals sels lliura el producte.
Transportar en vehicles coberts.
Emmagatzemar en llocs tancats, coberts i secs.
Durant la realitzaci de lespectacle:
Transportar en carros o recipients tancats.
Respectar els protectors del sistema diniciaci fins el moment de lencesa (en cas de que el portin).
Si munten elements fixes:
Tapar-los amb film plstic, millor si t propietats antiesttiques.
Tamb es pot utilitzar, per tapar els elements fixes, paper dalumini, que a ms de protegir de la pluja i
humitat protegeix tamb de les espurnes que poden saltar de la proximitat dels artificis encesos.

Transport del material pirotcnic:

-Transportar un mxim de 15 Kg. de matria reglamentada (detonant ms pirotcnica) en vehicles
particulars.
-Durant les operacions de transport (sinclou la crrega i descrrega del material) est prohibit fumar,
portar llumins o qualsevol altre dispositiu productor de flames, substncies que es puguin inflamar,
armes de foc i municions.

13

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

-Es poden realitzar les operacions de crrega, descrrega i manipulacions necessries dins la poblaci en
qu tindr lloc lespectacle si es disposa de mitjans adequats denllumenat, si la operaci es fa de nit.
-Sevitaran cops i friccions que poguessin iniciar el producte.
-Per transportar ms de 15 kg. / vehicle de matria reglamentada shaur de complir el Reglament de
Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera (R.D. 551/2006, BOE de 12 de maig) i lADR vigent.

Classificaci dels materials per categories:

-Categoria 1: artificis de pirotcnia de molt baixa perillositat i nivell de so insignificant. Destinats a ser
usats en zones delimitades, inclosos els artificis de pirotcnia destinats a ser usats dins edificis o llocs
tancats (exemple: bengales, bombetes, sortidors sense fum, foc fred, etc).
- Categoria 2: artificis de pirotcnia de baixa perillositat i baix nivell de so. Destinats a ser usats a laire
lliure en zones delimitades. ( exemple: traca, flaixos, crakers, etc.)
- Categoria 3: artificis de pirotcnia de perillositat mitjana. Destinats a ser usats a laire lliure en zones de
gran superfcie i al nivell de so dels quals no sigui perjudicial per la salut humana. (exemple: carretilles,
francesos, cabalgates, et.)
- Categoria 4: artificis de pirotcnia dalta perillositat. Destinats a ls exclusiu per part de professionals,
tamb anomenats artificis de pirotcnia per s professional, i el nivell de so dels quals no sigui
perjudicial per la salut humana. En aquesta categoria sinclouen els objectes durs exclusiu per a la
fabricaci dartificis de pirotcnia.

7. CONEIXEMENT SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DELS ACTES DE FOC

Delimitaci de lrea de del acte de foc.(curs de correfoc )

Delimitaci de lrea de seguretat.( curs de correfoc)

14

Diables de Terrassa 2011

CURS DE FORMACI DE CONSUMIDORS RECONEGUTS COM EXPERTS
SETEMBRE-OCTUBRE 2011

8. MESURES DE SEGURETAT I EMERGNCIA

En cas dincendi dun carro, els membres del grup formaran un cercle al voltant daquest, per separar el
pblic formant una distancia de seguretat.
Els membres de lorganitzaci poden portar una bengala marina de color verd, que poden utilitzar en
cas demergncia.
Si la bengala sencn:
s paralitzar automticament el recorregut.
Els membres de la colla sagruparan deixant pas per als vehicles demergncia.
Els caps de colla controlaran el foc pirotcnic esperant les indicacions de lorganitzaci

Tractament darticles fallits:

posar-lo en recipients daigua fins que estigui totalment desfet. Sha de submergir totalment en aigua
durant 7-10 dies, fins que shagi dissolt tota la plvora i/o material pirotcnic, i a partir daqu, tractar-lo
com un material o residu inert i portar-lo a un abocador reconegut.
Exemples dincidents i accidents illustratius, fallades ms representatives, i mesures per evitar-los.

15

Diables de Terrassa 2011