Llista 1. Probabilitat.

(Amb solucio)

1. Descriu lespai mostral () associat als seguents experiments aleatoris:

a. Tirem dos daus distingibles i observem els numeros de les cares superiors.
b. Tirem dos daus distingibles i observem la suma de les cares superiors.
c. Tirem tres monedes i observem el numero de cares obtingudes.
d. El nombre dencerts en una travessa de 15 partits.

Solucio:

a. Si considerem que els dos daus son distingibles i seguint amb les notacions de lapartat anterior,
= {(d1 , d2 ) |d1 = 1, . . . 6; d2 = 1, . . . 6} on d1 esta modelant el resultat observat a la cara
superior del primer dau i d2 lobservat a la cara superior del segon. Aqu, el nombre delements
de es 62 = 36 doncs, per exemple, (1, 2) 6= (2, 1).
Si ens haguessin dit que els dos daus son indistingibles, aleshores = {d1 , d2 |d1 = 1, . . . 6; d2 =
1, . . . 6}; aqu d1 i d2 modelen el resultat que apuntarem en primer i segon lloc. Observem que
el nombre delements de es 65 + 6 = 21 doncs, per exemple, {1, 2} = {2, 1}.

b. La suma de les cares superiors en tirar dos daus, pren el seu valor mnim en 2, que correspon a
quan als dos daus sha observat el valor igual a 1 i que podem denotar com a (1,1), entenent
que la primera coordenada modela el resultat del primer dau i la segona el segon. El seu valor
maxim es pren en 12, quan sha observat (6,6). Tots els naturals entre el 2 i el 12 son igualment
observables i per tant = {2, 3, . . . , 12}
c. En tirar tres monedes podem obtenir 0, 1, 2 o be 3 cares i per tant = {0, 1, 2, 3}.
d. En fer una travessa de 15 partits podem obtenir 0, 1, . . . , 15 encerts i per tant
= { 0, 1, . . . , 15}.

2. Amb lajuda de diagrames de Venn, demostra

(A B) C = (A C) (B C) ,

on A, B i C son esdeveniments qualsevol.

3. Siguin A i B dos esdeveniments qualsevol. Demostra les seguents identitats

a. Si B es un subconjunt de A (B A), aleshores P (B) P (A).

b. P (A B) = P (A) + P (B) P (A B).
c. Si B es un subconjunt de A (B A), aleshores P (A B) = P (A) P (B).
 Solucio:

a. Podem expressar A = (AB)(AB) on aquesta unio es disjunta. Per la propietat dadditivitat

de la probabilitat, P (A) = P (A B) + P (A B) i com que en aquest cas P (A B) = P (B),
tenim que P (B) P (A) ja que P (A) = P (B) + P (A B) i P (A B) [0, 1].
b. Podem expressar B = (B A) (B A) i A B = A (B A) on aquestes unions son totes
disjuntes. Aleshores, novament per ladditivitat de la probabilitat P (B) = P (B A)+P (B A)
i P (A B) = P (A) + P (B A). Allant P (B A) i igualant obtenim P (B) P (B A) =
P (A B) P (A), es dir P (A B) = P (A) + P (B) P (A B).
c. Si B es un subconjunt de A, aleshores A = B (A B), sent aquesta unio disjunta. Una
vegada mes per ladditivitat de P , tenim P (A) = P (B) + P (A B) o, en altres paraules,
P (A B) = P (A) P (B).

4. Considera els subconjunts de R seguents i descriu els conjunts que sindiquen a continuacio:

A = {x R | 1 x 5}
B = {x | 3 x 8}
C = {x | x 0}

a. A
b. A B
c. B C
d. (A B) C

Solucio:

a. [x < 1] [x > 5]
b. [1 x 8]
c. B
d. C

7 7
5. Suposem que els esdeveniments A i B satisfan P (A) = 12 , P (B) = 12 i P (A B) = 14 .
Avalua P (B), P (A B), P (A B) i P (A B).
7
Solucio: Determinem primer P (B); com P (B) = 1 P (B), igualant tenim 12 = 1 P (B) per tant
5
P (B) = 12 .
com A = (A B) (A B) i en ser aquesta unio disjunta, per la propietat de additivitat
7 1
12 = 4 + P (A B), es a dir P (A B) = 13 .
Sabem que P (AB) = P (A)+P (B)P (AB); substituint els nostres valors obtenim P (AB) =
7 7 1
12 + 12 3 = 56 .
Finalment, apliquem les lleis de Morgan per calcular lultima probabilitat P (A B) = P (A B) =
1
1 P (A B) = 1 4 = 43 .

2
6. Quines de les seguents identitats defineixen una probabilitat sobre = {a, b, c}?

a. P (a) = 41 , P (b) = 13 i P (c) = 1

2 .
b. P (a) = 32 , P (b) = 1
3 i P (c) = 2
3 .
1 2
c. P (a) = 0, P (b) = 3 i P (c) = 3 .
d. P (a) = 16 , P (b) = 1
3 i P (c) = 1
2 .
e. P (a) = 61 , P (b) = 1
6 i P (c) = 1
2 .

Solucio:

a. Com P (b) = 13 aquesta assignacio no defineix una probabilitat a .

b. Donat que P () = P (a) + P (b) + P (c) 6= 1, aquesta assignacio no defineix tampoc una
probabilitat sobre .
c. Aquesta assignacio si defineix una probabilitat a en ser tots els valors positius o zero i
verificar-se que P () = P (a) + P (b) + P (c) = 1.
d. Digual manera a lapartat anterior, aquesta assignacio si defineix una probabilitat a : tots els
valors son positius o zero i P () = P (a) + P (b) + P (c) = 1.
e. Donat que P () = P (a) + P (b) + P (c) 6= 1, aquesta assignacio no defineix una probabilitat
sobre .

7. Suposem que una paraula es triada de manera aleatoria en aquesta frase. Calcula:

a) La probabilitat que tingui 4 lletres com a mnim.

b) La probabilitat que tingui com a mnim 2 vocals.
c) La probabilitat que tingui 4 lletres i com a mnim 2 vocals.

Solucio: Seguirem la regla de Laplace per a determinar les probabilitats demanades.

7
a) P (4 lletres com a mnim) = 12
9
b) P (almenys 2 vocals) = 12

c) Com {4 lletres} {almenys 2 vocals} no conte cap element, la probabilitat demanada es 0.

Observem que si lexercici hagues demanat P ({4 lletres com a mnim} {almenys 2 vocals}),
en ser {4 lletres com a mnim }inclos en el conjunt {almenys 2 vocals} es tindria
7
P ({4 lletres com a mnim} {almenys 2 vocals}) = P ({4 lletres com a mnim}) = 12 .

8. Un instructor desqu pot agafar nomes 3 estudiants al mateix temps per fer un salt. Els estudiants
nomes poden fer un salt per dia. Al mat, linstructor te 15 estudiants per comencar les classes.

a) De quantes maneres diferents pot triar linstructor els primers 3 estudiants que faran el salt?
b) Despres que shagin triat els grups destudiants pels dos primers salts, de quantes maneres
diferents pot triar linstructor els 3 estudiants que formaran els grup que fara el tercer salt?

3
 c) Per un estudiant donat, quina es la probabilitat de ser triat per fer el tercer salt?
d) Ara suposa que entre els 15 estudiants nhi ha 13 que son solters i hi ha una parella. Donat
que la parella insisteix en estar en el mateix grup de salt, de quantes maneres diferents pot triar
linstructor els primers 3 estudiants que faran el salt?
e) Quina es la probabilitat que la parella sigui triada per fer el primer salt?
f ) Ara suposa que a mes hi ha 5 dels estudiants solters que no volen ser els primers en saltar del
seu grup (per tant tres daquests no poden estar junts en el mateix grup de salt). De quantes
maneres diferents pot triar linstructor els primers 3 estudiants que faran el salt?
g ) En aquest ultim cas, quina es la probabilitat que la parella pugui estar en el primer grup?

Solucio:
15


a) Com que no ens importa lordre tenim en total 3 = 455 maneres de triar els 3 primers
estudiants.
9


b) Ja han saltat 6 estudiants, per tant ara nomes en queden 9 per triar 3 = 84 maneres de triar
els estudiants del tercer salt.
3
c) Com que en el tercer salt salten 3 estudiants aquesta probabilitat es 15 .
d) Ho separem en dos casos, les combinacions sense la parella 13


3 i les combinacions amb la parella
13 (la parella mes cadascun dels altres estudiants), o sigui que en total tenim 13


3 + 13 = 299
13
e) Ho calculem a partir de la regla de Laplace i de lapartat anterior 299 .

donar 53 ,


f ) Restem dels casos de lapartat d) els casos que no es poden per tant obtenim 289
combinacions.
13
g ) Igual que en e) pero amb els casos possibles de lapartat anterior 289 .

9. Tenim 6 urnes amb 12 boles blanques i negres a cadascuna. Daquestes 6 urnes, nhi ha una que
conte 8 boles blanques, dues amb 6 boles blanques i 3 amb 4 boles blanques. Triem una urna a
latzar.

a) Si en trec una bola, calculeu la probabilitat que aquesta sigui blanca.

b) Si en trec una bola, calculeu la probabilitat que aquesta sigui blanca i que lurna triada sigui la
que conte 8 boles blanques.
c) Si en trec 3 boles al mateix temps, 2 blanques i 1 negra, calculeu la probabilitat que lurna
triada contingui 6 boles blanques.

Solucio: Siguin B =treure blanca i U1 =urna amb 8 boles blanques, U2 =urna amb 6 boles blanques
i U3 =urna amb 4 boles blanques.

a) Pel teorema de la Probabilitat Total

8 1 6 2 4 3 4
P (B) = P (B|U1 )P (U1 ) + P (B|U2 )P (U2 ) + P (B|U3 )P (U3 ) = + + =
12 6 12 6 12 6 9
.

4
 b)
8 1 1
P (B U1 ) = P (B|U1 )P (U1 ) = = .
12 6 9
c) Pel teorema de Bayes

P (2 blanques i 1 negra|U2 )P (U2 )

P (U2 |2 blanques i 1 negra) = .
P (2 blanques i 1 negra)

Pel teorema de les Probabilitats Totals

P (2 blanques i 1 negra) = P (2 blanques i 1 negra|U1 )P (U1 )

+P (2 blanques i 1 negra|U2 )P (U2 ) + P (2 blanques i 1 negra|U3 )P (U3 )
8 4 6 6 4 8







2 1 1 2 1 2 2 1 3 109
= 12

+ 12
+ 12
= .
3
6 3
6 3
6 330

Per tant,
(62)(61) 2
(123)
6 45
P (U2 |2 blanques i 1 negra) = 109 = .
330
109

10. Suposem que hi ha dos tipus de conductors els prudents i els imprudents. Una companyia dassegurances
sap que el 50 % dels conductors son prudents, i que un conductor imprudent te un 40 % de possibilitats
de tenir un accident cada any mentres que un conductor prudent te nomes un 10 % de possibilitats
de tenir un accident cada any. Quan la companyia firma una nova polissa no sap si el conductor es
prudent o imprudent. Assumim que els conductors no tenen mai mes dun accident per any.

a) Quina es la probabilitat que un conductor amb una polissa nova tingui un accident durant el
primer any?
b) Quina es la probabilitat que un conductor amb una polissa nova i que no ha tingut un accident
durant el primer any sigui imprudent?

Solucio: Siguin A =tenir un accident durant el primer any i I=ser imprudent. Sabem que P (I) = P (I) =
0,5, P (A|I) = 0,4 i P (A|I) = 0,1.

1. Pel teorema de la Probabilitat Total

P (A) = P (A|I)P (I) + P (A|I)P (I) = 0,4 0,5 + 0,1 0,5 = 0,25

2. Pel teorema de Bayes

P (A|I)P (I) (1 P (A|I))P (I) (1 0,4)0,5

P (I|A) = = = = 0,4.
P (A) 1 P (A) 1 0,25