Calcul I

CINCIES
APLICADES
UPCGRAU
Clcul I. Teoria i exercicis
M. Carme Leseduarte Miln

M. Dolors Llongueras Arola
Antoni Magaa Nieto
UPCGRAU
M. Carme Leseduarte Miln

M. Dolors Llongueras Arola
Antoni Magaa Nieto
En collaboraci amb el Servei de Llenges i Terminologia de la UPC
Primera edici: setembre de 2011
Disseny i dibuix de la coberta: Jordi Soldevila

Disseny maqueta interior: Jordi Soldevila
Maquetaci: Merc Aicart
els autors, 2011
Iniciativa Digital Politcnica, 2011

Oficina de Publicacions Acadmiques Digitals de la UPC
Jordi Girona Salgado 31,
Edifici Torre Girona, D-203, 08034 Barcelona
Tel.: 934 015 885 Fax: 934 054 101
www.upc.edu/idp
E-mail: info.idp@upc.edu
Dipsit legal: B-33.170-2011

ISBN: 978-84-7653-741-1
Cualquier forma de reproduccin, distribucin, comunicacin pblica o transformacin de esta obra slo puede realizarse con la autorizacin de
sus titulares, salvo excepcin prevista en la ley.
ndex
ndex
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Conceptes previs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.1. Test inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.2. Polinomis i equacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.2. Breu resum teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.2. Problemes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.2. Problemes proposats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.3. Geometria elemental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.2. Breu resum teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.4. Trigonometria plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.2. Breu resum teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.5. Geometria analtica plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.2. Breu resum teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.6. Derivades i integrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
1.2. Breu resum teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Els nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.1. Diferents classes de nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.2. Els nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
5
2.2. Representaci dels nombres sobre una recta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

2.2. Propietat de densitat de Q i R \ Q en R . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
2.2. Ordenaci dels nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
2.2. Intervals i semirectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
2.2. Inequacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.2. Suprem, nfim, mxim i mnim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.2. Expressi decimal dels nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2.2. Valor absolut i distncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
2.3. Els nombres complexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
2.2. Operacions amb complexos en forma binmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
2.2. Representaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
2.2. Mdul i argument. Diferents maneres dexpressar un nombre complex . . 70
2.2. Operacions amb complexos en forma polar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
2.2. Producte i quocient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
2.2. Potenciaci. Frmula de De Moivre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
2.2. Radicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
2.2. Arrels ensimes i polgons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
2.2. Descomposici dun polinomi en factors primers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.1. Conceptes bsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.2. Les funcions elementals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
2.2. Funcions polinmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
2.2. Funcions racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
2.2. Funcions exponencials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
2.2. Funcions logartmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
2.2. Funcions trigonomtriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
2.2. Funcions hiperbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
3.3. Operacions algebraiques amb funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
3.4. Composici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
3.5. Funci inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
3.6. Esbs de grfiques de funcions a partir de funcions donades . . . . . . . . . . . . 105
3.7. Grfiques de corbes en coordenades polars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
2.2. Rectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
2.2. Circumferncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
2.2. Cargols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
2.2. Lemniscates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
2.2. Roses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
6
ndex
Continutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
14.1. Lmit duna funci en un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
12.2. Lmits infinits i lmits en linfinit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
12.2. Operacions amb infinits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
14.2. Continutat duna funci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
12.2. Discontinutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
12.2. Propietats locals de les funcions contnues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
12.2. Propietats de la continutat global . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
11.2. Problemes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
11.2. Problemes proposats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
15.1. Definici i interpretaci del concepte de derivada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
11.2. Interpretaci fsica. El problema de la velocitat instantnia . . . . . . . . . . . . 146
11.2. Interpretaci geomtrica. El problema de la recta tangent . . . . . . . . . . . . . 147
11.2. Derivades laterals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
11.2. Idea grfica de la derivabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
11.2. Aproximaci per la tangent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
11.2. Derivada com a coeficient de variaci o ra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
15.2. Angle dintersecci entre corbes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
15.3. Derivabilitat i continutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
15.4. Derivada i operacions algebraiques. Derivades dordre superior . . . . . . . . 159
11.2. Propietats algebraiques de les funcions derivables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
11.2. Derivades dordre superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
15.5. Regla de la cadena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
15.6. Derivada de la funci inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
15.7. Derivades de les principals funcions elementals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
15.8. Derivaci implcita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
11.2. Aplicaci. Derivada logartmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
11.2. Derivades dordre superior implcitament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169
15.9. Teoremes del valor mitj i aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
5.10. Extrems absoluts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174
15.9. Extrems absoluts duna funci contnua f en un interval tancat . . . . . . . . 174
15.9. Extrems absoluts duna funci f (contnua o no) en un interval, semirecta... 174
5.11. Regles de LHpital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175
15.9. Aplicaci reiterada de la regla de LHpital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
15.9. Aplicaci a les indeterminacions 0 , , 00 , 0 i 1 . . . . . . . . . . . . 179
5.12. La frmula de Taylor. Aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181
15.9. Aproximaci de funcions mitjanant polinomis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181
15.9. Alguns desenvolupaments de Taylor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
15.9. Infinitsims. Aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
5.13. Estudi local duna funci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
11.2. Problemes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
11.2. Problemes proposats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
7
Integraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
6.1. La integral de Riemann. Propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
6.1. Construcci de la integral de Riemann . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
6.1. Propietats de la integral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
6.2. Integraci i derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
6.1. Funci integral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
6.1. Teorema fonamental del clcul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
6.1. Corollaris del teorema fonamental del clcul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212
6.3. Clcul de primitives de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214
6.1. Integrals immediates usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
6.1. Integraci per descomposici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
6.1. Integraci per canvi de variable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
6.1. Integraci per parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
6.1. Integraci de funcions racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
6.1. Integraci de funcions trigonomtriques i hiperbliques . . . . . . . . . . . . . . . . 223
6.1. Integrals irracionals senzilles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226
6.4. Integrals imprpies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227
6.5. Aplicacions de la integral definida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231
6.1. rees planes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231
6.1. rees planes en coordenades cartesianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231
6.1. rees planes en coordenades polars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234
6.1. Volums de revoluci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235
6.1. Mtode dels discos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235
6.1. Mtode de les capes o tubs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 237
6.1. Volums de secci donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240
Successions i sries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

7.1. Principi dinducci matemtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251
7.2. Successions de nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253
6.1. Operacions amb successions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254
6.1. Lmit duna successi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255
6.1. Successions montones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259
6.1. Infinits i infinitsims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264
6.1. Altres criteris de convergncia per a successions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266
7.3. Sries numriques reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267
6.1. Sries de termes no negatius. Criteris de convergncia . . . . . . . . . . . . . . . . . 271
6.1. Convergncia absoluta i condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274
7.4. Sries numriques complexes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275
7.5. Sries de potncies reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276
6.1. Continutat i derivabilitat duna srie de potncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279
6.1. Integrabilitat duna srie de potncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280
8
ndex
6.1. Operacions amb sries de potncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281

6.1. Srie de Taylor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
7.6. Sries de potncies complexes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284
Corbes parametritzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295

8.1. Parametritzaci duna corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295
8.2. El vector tangent a una corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 299
8.3. El tredre de Frenet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303
8.4. La longitud darc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307
8.5. La curvatura duna corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309
8.5. Curvatura per a corbes planes en coordenades cartesianes . . . . . . . . . . . . . . 309
8.5. Curvatura per a corbes a lespai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310
8.6. La torsi duna corba. Frmules de Frenet-Serret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312
8.5. Les frmules de Frenet-Serret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 314
Solucions dels problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353
ndex alfabtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 355
9
Presentaci
Presentaci
Per cursar qualsevol carrera denginyeria, s necessari tenir uns bons fonaments en les
disciplines cientfiques bsiques, com s el clcul. Aquest llibre, fruit de la nostra experi-
ncia docent durant els darrers anys a lEscola Tcnica Superior dEnginyeries Industrial
i Aeronutica de Terrassa (ETSEIAT), pretn posar a labast de lestudiantat de lassig-
natura Clcul I (tant la que simparteix al Grau de Tecnologies Industrials com les que
simparteixen amb el mateix nom als graus dAeronutica) un resum complet de la te-
oria daquesta assignatura. El resum teric va acompanyat duna extensa col.lecci de
problemes resolts, que creiem que pot ajudar la persona interessada a entendre millor i a
consolidar els conceptes terics. Alhora, els problemes resolts es poden utilitzar com a
model en el moment en qu lalumnat hagi de resoldre altres problemes de forma aut-
noma. Per afavorir aquest aprenentatge autnom, sha incls un recull de problemes per
resoldre (amb les seves solucions respectives).
El llibre est dividit en nou captols. La matria del primer captol, que hem titulat Con-
ceptes previs, no forma part, estrictament parlant, del programa de les assignatures de
clcul que shan mencionat anteriorment. Tanmateix, ens ha semblat oport incloure en
aquest captol un breu resum dalguns resultats terics i prctics que, suposadament, ja
shaurien dhaver explicat en assignatures prvies. Com que sovint aquesta suposici no
s del tot certa, es recorden les beceroles del clcul. Per exemple, es repassen propietats
dels polinomis o conceptes bsics de geometria, com ara les frmules per calcular rees
dalgunes figures planes o volums de slids regulars. Tamb hi ha un resum de trigono-
metria plana i de geometria analtica. Es recorda com es resolen equacions de diversos
tipus (polinmiques, irracionals, trigonomtriques...) i es repassa el clcul de derivades i
el de primitives. Aquest captol comena amb un test que serveix per mesurar els conei-
xements inicials de lalumne o lalumna. Daquesta manera, cada estudiant pot decidir
en quins aspectes ha daprofundir ms o menys.
Als captols segents es tracten els temes clssics dun curs de clcul duna variable.
El segon captol est dedicat als nombres reals i complexos. El tercer, als conceptes
bsics de les funcions duna variable real, com les operacions amb funcions o lesbs de
la grfica duna funci en coordenades polars. Al quart captol, sestudia el concepte de
lmit duna funci en un punt, la noci de funci contnua i les seves propietats. El captol
11
cinqu est dedicat a la derivaci de funcions i les seves aplicacions. Al sis, sintrodueix
la integral de Riemann per a funcions duna variable, es veuen mtodes per determinar
primitives i sestudien aplicacions de la integral al clcul drees planes, de volums de
cossos de revoluci i de volums de cossos de secci donada. Al captol set, sestudien
les successions i les sries, comenant pel principi dinducci matemtica i acabant amb
les sries de potncies, tant reals com complexes, que seran dutilitat en assignatures
posteriors. Al vuit, sintrodueixen les corbes parametritzades com a funcions duna
variable amb imatge vectorial i sestudien conceptes geomtrics com ara el tredre de
Frenet, la curvatura i la torsi.
Finalment, el captol nov cont les solucions del test i de tots els problemes proposats
al llarg del text. Tamb sha incls un ndex alfabtic per facilitar la localitzaci dels
conceptes.
Per acabar, volem agrair la col.laboraci dels companys i les companyes de la Secci de
Terrassa del Departament de Matemtica Aplicada II; alguns dells han aportat desinte-
ressadament problemes que ara formen part daquest recull; daltres han contribut amb
els seus comentaris a configurar el material que finalment shi ha incls. Tamb volem
donar les grcies a Iniciativa Digital Politcnica, que sencarrega de ledici i la difusi
daquest llibre, versi ampliada i corregida dun llibre anterior.
Terrassa, maig de 2011
M. C. Leseduarte, M. D. Llongueras i A. Magaa
12
Hola
Conceptes previs
Conceptes previs
Lobjectiu fonamental daquest captol s refrescar alguns conceptes ja adquirits en cur-

sos anteriors. Lenfocament s totalment prctic. Inclou un test inicial que permetr a
lestudiant, un cop lhagi realitzat, decidir quins aspectes ha de repassar amb ms inten-
sitat.
En destaquem cinc grans rees:
Polinomis i equacions: inclou bsicament el desenvolupament dexpressions algebrai-

ques, lextracci de factor com, les operacions amb polinomis i la resoluci de-
quacions.
Geometria elemental: comprn la semblana de polgons, rees de figures planes i les
rees i els volums de slids regulars.
Trigonometria plana: engloba les raons trigonomtriques (sinus, cosinus...), la resolu-
ci dequacions trigonomtriques i de triangles.
Geometria analtica plana: recorda les diferents equacions duna recta, la perpendi-
cularitat i el paral.lelisme, i estudia les equacions i els elements principals de les
cniques.
Derivades i integrals: es recorda el clcul de derivades i el de primitives.
Objectius
Una vegada desenvolupat el captol, lestudiant ha de ser capa de:
Manipular adequadament les principals operacions algebraiques.

Calcular rees i permetres de figures elementals.
Determinar rees i volums de slids regulars.
Conixer les raons trigonomtriques dels angles notables.
Conixer les principals identitats trigonomtriques.
Resoldre triangles rectangles i obliquangles.
15
Resoldre equacions trigonomtriques senzilles.

Conixer les equacions de la recta.
Calcular langle entre dues rectes.
Conixer les equacions redudes de les cniques.
Identificar els elements principals de les cniques.
Calcular derivades aplicant la regla de la cadena.
Calcular primitives immediates.
1.1. Test inicial

Problema 1
Un pal de 2 m projecta una ombra d1 5 m. Laltura dun arbre que a la mateixa hora
projecta una ombra de 3 5 m s de:
a) 4 m
b) 4 7 m
c) 5 5 m
d) 6 m
e) 3 75 m
Problema 2
El costat dun triangle equilter mesura 2 cm. Lrea s de:
a) 1 cm2

3
b) cm2
3

c) 3 cm2

d) 2 cm2
e) 4 cm2
Problema 3
El volum dun cilindre de radi 5 cm i altura 10 cm s:
a) 125 cm3
b) 100 cm3
c) 50 cm3
d) 500 cm3
e) 250 cm3
16
Conceptes previs
Problema 4
Lequaci de la recta que passa pel punt (1, 1) i t pendent 5 s:
a) y = 15 x + 45
b) y = 5x 4
c) y = 5x + 6
d) y = x + 5
e) y = x + 1
Problema 5
Tant la frmula de la gravitaci universal de Newton com la de latracci elctrica de
ab
Coulomb tenen lestructura F = C 2 . El valor de F expressat en notaci cientfica per
d
al cas C = 9 109 , d = 3 104 i a = b = 4 105 s:
a) 16 109
b) 16 107
c) 1 6 108
d) 4 1010
e) 12 109
Problema 6
El resultat de desenvolupar i simplificar lexpressi (2x2 + x3 )2 s:
a) x9 + 4x5 + 2x4
b) x6 + 4x4
c) x6 + 2x4
d) x6 + 4x5 + 4x4
e) x9 + 4x4
Problema 7
El desenvolupament de (1 x)3 s:
a) x3 + 3x2 3x + 1
b) x3 + 1
c) x3 x2 x + 1
d) x3 3x2 + 3x 1
e) x6 1
17
Problema 8
xy x2
En simplificar el mxim possible la fracci , obtenim
xy2 x3
a) y x
1
b) yx
c) 0
d) y + x
1
e) y+x
Problema 9
La derivada de y = cos3 4x s:
a) 12 sin2 4x
b) 4 sin3 4x
c) 3 cos2 4x
d) 3 cos2 4x
e) 12 cos2 4x sin 4x
Problema 10

2x
El valor de la integral dx s:
x +5
2
a) arctg (x2 + 5) +C, on C s una constant.

b) ln(x2 + 5) +C, on C s una constant.
c) arcsin(x2 + 5) +C, on C s una constant.
d) (x2 + 5)3 +C, on C s una constant.
e) No es pot integrar.
1.2. Polinomis i equacions
Continguts:
Propietats de les potncies i de les operacions.
Binomi de Newton. Nombres combinatoris.
Operacions amb fraccions i amb arrels.
Equacions de segon grau, biquadrades i irracionals.
Operacions amb polinomis.
18
Conceptes previs
Breu resum teoric
Propietats de les potncies.

Si a R i n, m R, llavors es compleix que:
an am = an+m
an
= anm
am
(an )m = anm
1
an =
an
a0 = 1
m
an = am amb a 0
n
Binomi de Newton. Nombres combinatoris

Recordem que
(a b)2 = a2 2ab + b2
(a + b)(a b) = a2 b2
(a b)3 = a3 3a2 b + 3ab2 b3 .
En general, si n N, es t

n n n n n1 n n2 2 n n3 3 n n
(a b) = a a b+ a b a b + + (1) n
b.
0 1 2 3 n
Encara que no amb aquesta notaci, Tartaglia ja coneixia aquest desenvolupament. De fet,
Newton va demostrar que la igualtat anterior s vlida per als enters i per als racionals.
Posteriorment, Euler la justific tamb per als irracionals. Ara s coneguda com el binomi
de Newton.

m
Lexpressi sanomena nombre combinatori i es defineix com
n

m m!
= , on k! = k(k 1)(k 2) 3 2 1.
n n!(m n)!

m
Recordem que, per definici, 0! = 1 i que indica el nombre de subconjunts de n
n
elements que hi ha en un conjunt de m elements.
Observant lexpressi del binomi de Newton, veiem que:
La suma dels exponents de a i de b en cada terme s n.

Els coeficients del desenvolupament de Newton sn els nombres combinatoris de les
distintes files del triangle de Tartaglia-Pascal:
19

0
n=0
0
1 1
n=1
0 1
2 2 2
n=2
0 1 2
3 3 3 3
n=3
0 1 2 3

o b,
n=0 1
n=1 1 1
n=2 1 2 1
n=3 1 3 3 1
n=4 1 4 6 4 1

El triangle es genera de manera que, sumant dos elements consecutius duna fila,
obtenim el nombre comprs entre els dos de la fila segent.
Equacions de segon grau, biquadrades i irracionals
Definici 1.1 Anomenem equacions biquadrades les equacions de la forma
ax2n + bxn + c = 0, sent n N i a = 0, b, c R.
s a dir, lexponent duna de les potncies s el doble de laltra. La denominaci

biquadrada deriva del cas particular n = 2, en coincidir que al mateix temps una
potncia s el quadrat de laltra:
ax4 + bx2 + c = 0.
Les equacions biquadrades es converteixen en equacions de segon grau mitjanant el

canvi
xn = z, x2n = z2
Daquesta manera, noms cal resoldre lequaci de segon grau
az2 + bz + c = 0
i, desprs, desfer el canvi.
Anomenem equacions irracionals aquelles en qu les incgnites estan dins duna arrel.
Generalment, per a la seva resoluci cal allar el radical en un membre de lequaci i

desprs elevar els dos membres de la igualtat a la potncia adequada perqu desaparegui
larrel. Repetim el procs tants cops com sigui necessari fins a eliminar tots els radicals.
20
Conceptes previs
Mitjanant aquest mtode, hi ha el perill que ens apareguin nombres que, de fet, no sn
soluci de lequaci donada. Per aix, sempre cal comprovar si el resultat obtingut satisf
lequaci inicial.
Problemes resolts
Problema 1

8 8 9
Comproveu que es compleix la igualtat segent: + = .
2 3 3
[Solucio]
En efecte,

8 8 8! 8! 9 9!
+ = + = 84 i = = 84.
2 3 2!6! 3!5! 3 3!6!

8 8 9
Finalment, + = .
2 3 3
Problema 2
x 5
Desenvolupeu i simplifiqueu el mxim possible 3 .
3
[Solucio]
Utilitzant el desenvolupament del triangle de Pascal o de Tartaglia, tenim que

x 5 x x 2 x 3 x 4 x 5
3 = 35 5 34 + 10 33 10 32 +53
3 3 3 3 3 3
i, desprs de simplificar, obtenim
x 5 x5 5 10
3 = + x4 x3 + 30x2 135x + 243.
3 243 27 3
Problema 3
Aplicant el binomi de Newton, calculeu el terme de grau 1 en el desenvolupament de

(x 1)100 .
[Solucio]
El penltim terme del desenvolupament de (x 1)100 ser:

100 100!
x= x = 100x.
99 99!1!
21
Problema 4
Calculeu i simplifiqueu el mxim possible lexpressi segent:

5 75 8 48 + 3 27 + 12 3 7 108.
[Solucio]
Descomponent els radicands i desprs extraient factors fora del radical, en cas que sigui
possible, obtenim

5 75 8 48 + 3 27 +12 3 7 108 =

= 5 3 52 8 3 42 + 3 3 32 + 12 3 7 22 32 3 =

= 25 3 32 3 + 9 3 + 12 3 42 3 =

= 28 3.
Problema 5
Efectueu loperaci segent i simplifiqueu-la al mxim:

5 3 5
.
51 3 3 2
[Solucio]
Per operar ms cmodament, racionalitzarem els denominadors:

5 5 5+1 3 3 3+ 3
= , = .
51 4 3 3 6
Aix,

5 3 5 5 5+1 3 3+ 3 5
=
51 3 3 2 4 6 2
52 3+3
= .
4
Problema 6
Calculeu i simplifiqueu:
2x3 4x2 6x 2x3 + 5x2 + 4x 3
+ .
(x 1)2 4 (x + 1)(x 3)
[Solucio]
Tenint en compte que (x 1)2 4 = x2 2x 3 = (x + 1)(x 3), podem escriure

2x3 4x2 6x 2x3 + 5x2 + 4x 3 x2 2x 3
+ = = 1.
(x 1)2 4 (x + 1)(x 3) (x + 1)(x 3)
22
Conceptes previs
Problema 7
Resoleu les equacions segents:
a) x8 17x4 + 16 = 0

b) x + 5 + 2x + 8 = 7x + 21
[Solucio]
a) s una equaci biquadrada; per tant,

4
8 4 17 225
4
x = 16 = x = 2
x 17x + 16 = 0 x = =
2 x4 = 1 = x = 1.
b) s una equaci irracional i, per tant, hem de manipular-la adequadament per desfer-
nos de les arrels:

x + 5 + 2x + 8 = 7x + 21
x + 5 + 2 x + 5 2x + 8 + 2x + 8 = 7x + 21

2x2 + 18x + 40 = 2x + 4
2x2 + 18x + 40 = 4x2 + 16x + 16.
Per tant,
2x2 2x 24 = 0 x1 = 4, x2 = 3.
Si comprovem aquests resultats a lequaci inicial, observem que x2 = 3 no s vlid.

Finalment, la soluci de lequaci donada s x = 4.
Problema 8
Descomponeu en factors irreductibles:
a) 25x4 29x2 + 4
b) x3 5x2 + 2x + 8
[Solucio]
a) Les arrels de lequaci biquadrada 25x4 29x2 + 4 = 0 sn x = 1, x = 25 ; aix,

podem escriure:

4 2 2 2
25x 29x + 4 = 25 (x 1) (x + 1) x x+ .
5 5
b) Dividint pel mtode de Ruffini (si ms no, una vegada), obtenim que les arrels de
x3 5x2 + 2x + 8 = 0 sn x = 1, x = 2 i x = 4. Per tant,
x3 5x2 + 2x + 8 = (x + 1)(x 2)(x 4).
23
Problemes proposats
Propietats de les potencies i de les operacions
Problema 11
Escriviu com a potncia de x:
a) x4 x5
x5
b)
x3
2
c) (x6 )
1
1
d)
x
Problema 12
Escriviu en potncies de 10 els nombres segents:

0 01
0 001 ; 3
10.000 ; 1
0 0001
;
4
1
10.000
; (101/3 103 )1 ; 0 0001
100.
Problema 13
Desenvolupeu i reduu les expressions segents:
a) (2x + 5y)(3x 2y) (2x 1)(3x + 2y) (x 2y)(5y 1)

b) (ax2 b)(ax2 2b) + 3b(ax2 b) + b(b 1)
c) (a 1)(a 2)(a 3) + 6(a 1)(a 2) + 7(a 1)

d) 13 a2 b 56 ab2 + 10b3 + 20 45 a2 b
Binomi de Newton
Problema 14
Efectueu els desenvolupaments segents:
a) (a b)3
b) (2x 4)5

2
c) (x + y)2 + z
d) (a + b)4
24
Conceptes previs
Problema 15
7
1
Determineu el coeficient de x5 en el desenvolupament de 5x .
x
Problema 16
9
x2 2
Quin s el terme independent de x en el desenvolupament de ?
2 x
Notacio cientfica
Problema 17
Sabent que X = 2 102 , Y = 3 103 , Z = 4 104 , calculeu els nombres segents i

expresseu-ne el resultat en notaci cientfica:
a) X 4Y 5 Z 2
Z 4Y 4
b) .
X8
Problema 18
Escriviu els nombres segents en forma de producte dun enter per una potncia de 10:
304 ; 20.0003 ; 0 0252 ; (4 562 )3 .
Operacions amb fraccions i amb arrels
Problema 19
Simplifiqueu les fraccions segents:
4ax 2a2 x
a)
2a3 8a
a2
b)
a2 4a + 4
x2 + 2yx + y2
c)
x2 y2
b c

d) c cb
1+
b
25
Problema 20
Efectueu les operacions segents i simplifiqueu-ne el resultat:
a 1
a)
a b
2 2 a+b
a + 1 (a2 + 1)2
b) 2
a1 a 1
b2 + 2bc + c2 b + 1
c)
b2 1 b+c
Problema 21
Desenvolupeu i reduu les expressions segents:

a) (3 2 3 3 + 6 5)(2 2 + 2 3 + 4 5)

b) ( 3 + 5)(2 3 + 3 5) (3 3 2 5)( 3 + 2 5)

c) ( 2 + 2)2 (1 2)2
Racionalitzacio de denominadors
Problema 22
Racionalitzeu els denominadors de les fraccions segents i simplifiqueu-ne el resultat:

5 3 + 12
a)
14 3

6 5
b)
4
3

2 2
c)
53 2

(3 3 + 2)( 3 1)
d)
3+1
Problema 23
Efectueu les operacions que sindiquen:

2+ 2 31
a) 2
31 2+ 2

5 5 5+ 5 5
b) +
5+ 5 5 5 5
26
Conceptes previs
Equacions
Problema 24
Resoleu les equacions de segon grau segents:
x5 2
a) =
2 x2
b) (x + 2)2 = 24 4x
c) (x + 6)(x 6) 8 = 1 4x
x 4 7
d) =
5 x9 3
Problema 25
Trobeu les solucions de les equacions segents:
a) x4 + 5x2 36 = 0
b) (4x 7)(x2 5x + 4)(2x2 7x + 3) = 0
c) (x3 + 3x2 1)2 (x3 2x + 1)2 = 0
x2 32 28
d) + 2 =0
4 x 9
Problema 26
Resoleu les equacions irracionals segents i comproveu-ne els resultats:

a) 20 + 2x = 4

b) x + 4 = 1 + x 1

c) x + 19 = 12 x 5
6
d) 3 + x + x =
3+x
Operacions amb polinomis

Problema 27
Obteniu el quocient i el residu de les divisions que sindiquen a continuaci (comproveu-
ne el resultat):
a) (3a3 + 10a2 5a + 12) : (a + 4)

b) (x4 x3 y + 2x2 y2 xy3 + y4 ) : (x2 + y2 )
c) (a5 41a 120) : (a2 + 4a + 5)
d) (x6 y6 ) : (x + y)
27
Problema 28
Descomponeu en factors irreductibles els polinomis segents:
a) 2x2 5x 7
b) 2x4 + x3 8x2 x + 6
c) 2x3 7x2 + 8x 3
d) 4x4 2x3 28x2 + 38x 12
Problema 29
Calculeu i simplifiqueu:
x+1 4 5x 9
a) +
x 3 x + 3 x2 9
1 x 1 + x2
b) + 2
1x 1+x x 1
3 x2 x2 + 1
c) 2 +
x+2 x +x2 x1
x+2 x+1 x2 + 3
d) +
(x2 4)(x 1) (x 2)(x 1)2 (x + 2)(x 1)
1.3. Geometria elemental
Continguts:
Teoremes de Pitgores, de laltura i del catet.
rees i permetres de figures planes.

rees i volums de slids regulars.
Breu resum teoric
Donat un triangle rectangle ABC, amb angle recte en A, es tenen els resultats segents:
Teorema del catet: c2 = a m; b2 = a n
Teorema de laltura: h2 = m n
Teorema de Pitgores: a2 = b2 + c2
28
Conceptes previs
Taula drees i
Figura Permetre rea permetres de figures
planes.
Cercle de radi r 2 r r 2
Paral.lelogram daltura h i costats a, b (base) 2a + 2b bh
Quadrat de costa a 4a a2
Rectangle de base a i altura b 2a + 2b ab
Dd
Rombe de diagonals d, D 2 d 2 + D2
2
a ha
Triangle daltura ha i costats a, b, c a+b+c
2
(a + b) h
Trapezi daltura h i costats paral.lels a i b
2
n l apotema
Polgon regular de n costats de longitud l nl
2
r2
Sector circular dangle i radi r r (arc)
2
Taula drees i volums de

Figura rea lateral rea total Volum cossos.
Paral.leleppede 2(ab + bc) 2(ab + ac + bc) abc

(ortoedre) darestes
a, b, c
Prisma recte amb h(permetre base) 2Abase + rea lateral Abase h
base drea Abase i
altura h
Abase h
Pirmide recta amb Suma drees triangles Abase + rea lateral
base drea Abase i 3
altura h
Cilindre circular 2rh 2r(h + r) r 2 h
recte de radi r i
altura h
r 2 h
Con circular recte de rg rg + r2
radi r, altura h i 3
generatriu g
4 r 3
Esfera de radi r 4 r 2
3
29
Problemes resolts
Problema 9
Les projeccions dels catets dun triangle rectangle sobre la hipotenusa mesuren 9 cm i
16 cm. Determineu la longitud dels catets i de laltura relativa a la hipotenusa.
[Solucio]
h 16
Pel teorema de laltura, sabem que = ; per tant, h = 12 cm.
9 h
Apliquem el teorema del catet dues vegades (o b el teorema de Pitgores) i nobtenim
la longitud dels catets: 15 cm i 20 cm.
Problema 10
Les rees de dos polgons semblants sn 36 m2 i 900 m2 . Si el permetre del segon fa

125 m, quin s el permetre del primer polgon?
[Solucio]
Sabem que si dos polgons, drees A1 i A2 , sn semblants, i la ra de semblana entre

A2 900
els costats s k, llavors = k2 . Per tant, = k2 i, daqu, k = 5. Finalment, 5 =
A1 36
125
P1 = 25 m.
P1
Problema 11
Calculeu lrea de la superfcie total dun con de volum 24 i base de radi 1.
[Solucio]
A partir del volum del con, obtenim laltura:

2
V= r h = 24 = h = 72.
3
Daltra banda, lrea total ve donada per
Atotal = Alateral + Abase = rg + r2 .

Tenint en compte la relaci g2 = 722 + 1, determinem la generatriu g = 5.185. Final-
ment,

rea total = ( 5.185 + 1).
Problema 12
Un slid est format per un cilindre i dos cons iguals, construts sobre les bases del
cilindre, externament a aquest. El volum global s 128, el radi s igual a 4 cm i la
generatriu del con val 5 cm. Quina s lrea de la superfcie total del slid?
30
Conceptes previs
[Solucio]
Fixem-nos que el volum total est format pel volum del cilindre, ms dues vegades el del
con. Siguin h laltura del con i H la del cilindre.
Aplicant el teorema de Pitgores, es dedueix que h = 3 cm. Per tant,
Volum total = Vcil + 2Vcon = 42 H + 2 13 42 3 = = 128 H = 6 cm.
rea total = Acil + 2Alateral con = 2 4 6 + 2 4 5 = 88 cm2 .
Problemes proposats
Generalitats
Problema 30
En un triangle rectangle, laltura sobre la hipotenusa la divideix en dues parts que mesu-
ren 3 cm i 12 cm. Esbrineu les longituds de laltura i dels catets.
Problema 31
Les rees de dos polgons semblants sn 74 cm2 i 1.850 cm2 . Si el permetre del primer
s de 37 cm, calculeu-ne el del segon.
Problema 32
Si un camp est dibuixat a escala 1:500, quina ser sobre el terreny la distncia que en el
dibuix fa 3 4 cm?
Problema 33
El permetre dun triangle s 27 cm, i els costats dun triangle semblant mesuren 2 cm, 3
cm i 4 cm. Calculeu les longituds dels costats del primer triangle.
Problema 34
Quants costats t un polgon regular tal que el seu angle interior s de 162 ?
31
Arees de figures planes

Problema 35
Lrea dun trapezi issceles s de 420 cm2 , les bases mesuren 40 cm i 30 cm. Determineu-
ne les longituds dels costats no paral.lels.
Problema 36
Donat un paral.lelogram de costats 24 cm i 36 cm, calculeu-ne el valor de laltura, sabent
que la projecci del costat petit sobre el gran s de 12 cm. Determineu tamb lrea del
paral.lelogram.
Problema 37
Trobeu lrea dun hexgon regular de costat 2 5 m.
Problema 38
Determineu la longitud dun arc de circumferncia corresponent a un angle de 42 , sa-
bent que el radi s 4 m.
Problema 39
Calculeu la graduaci dun sector circular de 104 72 cm2 drea i 10 cm de radi. Trobeu
tamb la longitud de larc corresponent.
Arees i volums de solids regulars

Problema 40
Lrea de la superfcie dun cub s 600 cm2 . Determineu:
a) la longitud de laresta;
b) la longitud de la diagonal;
c) el volum del cub.
Problema 41
Un prisma recte t per base un hexgon regular de 8 cm daresta i 10 cm daltura. De-
termineu lrea total de la superfcie i el volum del prisma.
Problema 42
Determineu el volum duna pirmide recta de base quadrada, sabent que lrea de la base
s 64 cm2 i lapotema lateral de 5 cm.
Problema 43
Quina s laltura dun cilindre de 16 drea de la base i drea lateral el doble que
lrea de la base?
Problema 44
Determineu la superfcie lateral dun con lrea de la base del qual s 6 25 cm2 i laltura
s 4 cm.
32
Conceptes previs
1.4. Trigonometria plana
Continguts:
Relacions fonamentals.
Resoluci de triangles: teoremes del sinus i del cosinus.
Raons trigonomtriques dangles notables.
Raons trigonomtriques de la suma dangles.
Frmules de langle doble i de langle meitat.
Frmules de transformaci de la suma en producte.
Identitats i equacions trigonomtriques.
Breu resum teoric
Relacions fonamentals
b
sin B = = cosC = cos(90 B)
a
c
cos B = = sinC = sin(90 B)
a
b sin B
tg B = = = cotgC = cotg (90 B)
c cos B
1
cosec B = = secC = sec(90 B)
sin B
1
sec B = = cosecC = cosec (90 B)
cos B
Si s un angle qualsevol, es compleixen:
sin2 + cos2 = 1 1 + tg 2 = sec2
Teorema del sinus:

a b c
= =
sin A sin B sinC
Teorema del cosinus:

a2 = b2 + c2 2bc cos A
b2 = a2 + c2 2ac cos B
c2 = a2 + b2 2ab cosC
33
Raons trigonometriques dangles notables
radiants graus sin cos tg

0 0 0 1 0

1 3 3
30
6 2 2 3
2 2
45 1
4 2 2
3 1
60 3
3 2 2

90 1 0
2
Raons trigonometriques de la suma dangles
sin(a b) = sin a cos b cos a sin b.

cos(a b) = cos a cos b sin a sin b.
tg a tg b
tg (a b) = .
1 tg a tg b
Raons trigonometriques de langle doble
sin 2a = 2 sin a cos a.

cos 2a = cos2 a sin2 a = 1 2 sin2 a = 2 cos2 a 1.
2tg a
tg 2a = .
1 tg 2 a
Raons trigonometriques de langle meitat

a 1 cos a signe + si a
2
est als quadrants I o II
sin =
2 2 signe si a
2
est als quadrants III o IV

a 1 + cos a signe + si a
2
est als quadrants I o IV
cos =
2 2 signe si a
2
est als quadrants II o III

a 1 cos a signe + si a
2
est als quadrants I o III
tg =
2 1 + cos a signe si a
2
est als quadrants II o IV
Transformacio de sumes de raons trigonometriques en productes,

i viceversa
a+b ab
sin a + sin b = 2 sin cos
2 2
34
Conceptes previs
a+b ab
sin a sin b = 2 cos sin
2 2
a+b ab
cos a + cos b = 2 cos cos
2 2
a+b ab
cos a cos b = 2 sin sin
2 2
1
sin a sin b = cos(a b) cos(a + b)
2
1
cos a cos b = cos(a b) + cos(a + b)
2
1
sin a cos b = sin(a b) + sin(a + b)
2
Les equacions trigonomtriques sn aquelles en qu les incgnites apareixen

com a variables dalguna funci trigonomtrica.
Problemes resolts
Problema 13
Trobeu tots els valors que satisfan lequaci cos 2x + sin x = 1.
[Solucio]
A partir de lexpressi del cosinus de langle doble cos 2x = cos2 x sin2 x, substituint a
lequaci inicial obtenim:
2 sin2 x + sin x = 0 sin x(2 sin x + 1) = 0.
Aix,
sin x = 0 x = k
o b,

x =
6
+ 2 k
sin x = 1

2
x = 5
+ 2k, k Z.
6
Problema 14
Trobeu tots els valors de x que satisfan lequaci
5
sin x + cos2 x = .
4
35
[Solucio]
A partir de la igualtat fonamental sin2 x + cos2 x = 1, obtenim cos2 x = 1 sin2 x, i subs-

tituint a lequaci inicial
4 sin2 x + 4 sin x 1 = 0,
que s una equaci de segon grau en sin x. Aix,

x = 6 + 2k
sin x = 12
x = 5 + 2k, k Z.
6
Problema 15
Una persona de 2 m dalria, que est a la vora dun riu, veu la punta ms alta dun
arbre, situat a la vora oposada, amb un angle de 60 . En allunyar-sen 40 m, aquest angle
es redueix a 30 . Determineu laltura de larbre i lamplada del riu.
[Solucio]
Siguin h laltura de larbre i a lamplada del riu. Llavors,

h2
tg 60 = h 2

3 =
a a
a = 20 m.

tg 30 = h 2
3 h 2

=
a + 40 3 a + 40

Finalment, h = 3a + 2, s a dir, laltura de larbre s de 20 3 + 2 m.
Problemes proposats
Identitats
Problema 45
Demostreu les identitats segents:
1 cos 2
a) sin2 =
2
1 + cos 2
b) cos2 =
2
2
c) tg + cotg =
sin 2
d) 6 sin2 + 8 cos2 = 7 + cos 2
e) sin ( + ) sin( ) = sin2 sin2
f) 1 + tg 2 = sec2
36
Conceptes previs
Equacions trigonometriques
Problema 46
a) 2 sin2 x = sin 2x
cos 2x
b) = 2 3 sin2 x
2
Resolucio de triangles
Problema 47
Calculeu lrea dun trapezi issceles de base petita de 14 m, sabent que els costats valen
5 3 m i que langle daquests amb la base petita s de 135 .
Problema 48
Esbrineu el valor del costat dun pentgon regular tal que el radi de la circumferncia
circumscrita s de 2 cm.
Problema 49
Dues forces de 14 5 N i 23 1 N donen una resultant de 10 5 N. Quin angle formen entre
si i quins angles formen amb la resultant?
Problema 50
A una distncia de 30 m duna torre, nobservem el punt ms alt sota un angle de 60 .

Si ens nallunyem 10 m en la direcci torre-observador, amb quin angle veurem el punt
ms alt de la torre esmentada?
Problema 51
Donat el grfic de la figura 1.1, calculeu la distncia BC.

Fig. 1.1
Resoluci dun triangle.
37
1.5. Geometria analtica plana
Continguts:
Equaci de la recta. Angle i distncia entre dues rectes.
Circumferncia: equaci reduda, recta tangent en un punt.
El.lipse: equaci reduda, centre, semieixos, vrtexs, focus, excentricitat i recta
tangent en un punt.
Hiprbola: equaci reduda, centre, semieixos, vrtexs, focus, excentricitat, asmp-
totes i recta tangent en un punt.

Parbola: equaci reduda, vrtex, parmetre, focus, excentricitat, recta directriu i
recta tangent en un punt.
Breu resum teoric
Equacions de la recta
Equaci vectorial:

x =
a + v , R, on
a = (a1 , a2 ) s un punt particular de la

recta, v = (v , v ) s el vector director i x = (x, y) s un punt qualsevol de la recta.
1 2
x a1 y a2
Equaci contnua: = .
v1 v2
Equaci cartesiana o implcita: Ax + By +C = 0 (notem que

v = (B, A)).
A C
Equaci explcita: y = x o, equivalentment, y = mx + n , on m = tg pen-
B B
dent de la recta ( = angle format per la recta i leix dabscisses).
Equaci de la recta, coneguts un punt, P = (x1 , y1 ), i el pendent m: y y1 = m(x x1 ) .
Angle entre dues rectes
Considerem dues rectes r i s de pendents respectius m i m1 , i sigui langle que formen

les rectes r i s. Llavors,

m m1

tg = .
1 + m m1
(Tamb podem determinar mitjanant el producte escalar, un cop coneguts els vectors
directors de les rectes.)
Estudi de les coniques
Tota secci cnica o, simplement, cnica, es pot descriure com la intersecci dun con
de doble fulla amb un pla. Segons la inclinaci del pla respecte de la generatriu del con,
sobtenen una parbola, una el.lipse o una hiprbola (figura 1.2). Si el pla passa pel vr-
tex, la figura resultant sanomena cnica degenerada i es redueix a un punt o una recta.
Aquest enfocament de les seccions cniques fou donat pel grec Apol.loni de Perga el
segle III a.C. Hi ha, per, diverses maneres de definir les cniques:
38
Conceptes previs
Fig. 1.2
Cniques.
Parbola Ellipse Hiprbola
Com a intersecci de pla i con.

Algebraicament, mitjanant una equaci de segon grau amb dues variables. En aquest
cas, una cnica s el conjunt de punts (x, y) del pla que satisfan una equaci de la forma
Ax2 + By2 +Cxy + Dx + Ey + F = 0.
Aquest procs el discutirem ms endavant.

Com una col.lecci de punts que satisfan una propietat geomtrica determinada.
Aquest darrer punt de vista s el que considerarem tot seguit.
Ellipse
Definici 1.2 Anomenem el.lipse el lloc geomtric dels punts P del pla tals que la su-
ma de distncies a dos punts fixos, F1 i F2 , anomenats focus (figura 1.3), s constant:
PF1 + PF2 = k.
Designem per a i b els semieixos. Si a > b, aquesta constant s k = 2a; mentre que si
a < b, tenim k = 2b.
Fig. 1.3
Ellipse.
39
Fig. 1.4
Elements caracterstics
de lellipse amb a > b.
Lequaci cannica o reduda de lel.lipse de centre (x0 , y0 ) i semieixos a i b s
(x x0 )2 (y y0 )2
+ = 1.
a2 b2
Si a > b, t els elements caracterstics segents (figura 1.4):
centre (x0 , y0 )
a semieix major, b semieix menor
vrtexs (x0 a, y0 ); (x0 + a, y0 ); (x0 , y0 b); (x0 , y0 + b)
2c distncia entre focus, on a2 = b2 + c2
focus (x0 c, y0 ); (x0 + c, y0 )
c
excentricitat e = , 0 < e < 1
a
Fig. 1.5
de lellipse amb a < b.
40
Conceptes previs
Si a < b, t els elements caracterstics segents (figura 1.5):

centre (x0 , y0 )
a semieix menor, b semieix major
vrtexs (x a, y ); (x + a, y ); (x , y b); (x , y + b)
0 0 0 0 0 0 0 0
2c distncia entre focus on b2 = a2 + c2
focus (x , y c); (x , y + c)
0 0 0 0
c
excentricitat e = , 0<e<1
b
Cas particular. Notem que, si a = b, lel.lipse es transforma en una circumferncia de
centre (x0 , y0 ) i radi r = a = b, com ens mostra la figura 1.6.
Definici 1.3 Anomenem circumferncia el lloc geomtric dels punts del pla que
equidisten dun punt fix anomenat centre. Aquesta distncia es coneix com a radi.
Fig. 1.6
Circumferncia de radi r.
Lequaci cannica de la circumferncia de centre (x0 , y0 ) i radi r s
(x x0 )2 + (y y0 )2 = r2 .
Hiperbola
Definici 1.4 Sanomena hiprbola el lloc geomtric dels punts P del pla tals que el
valor absolut de la diferncia de distncies a dos punts fixos, F1 i F2 , anomenats focus
(figura 1.7), s constant:
|PF1 PF2 | = k.
Aquesta constant, k, s igual a la longitud de leix transversal, que va de vrtex a

vrtex.
Lequaci cannica de la hiprbola de centre (x0 , y0 ) i eix transversal 2a s
(x x0 )2 (y y0 )2
= 1.
a2 b2
41
Fig. 1.7
Hiprbola.
T els elements caracterstics segents (figura 1.8):

centre (x0 , y0 )
a semieix real, b semieix imaginari
vrtexs (x0 a, y0 ); (x0 + a, y0 )
2c distncia entre focus, on c2 = a2 + b2
focus (x0 c, y0 ); (x0 + c, y0 )
b
asmptotes y y0 = (x x0 )
a
c
excentricitat e = , e > 1
a
Fig. 1.8
de la hiprbola amb eix
transversal 2a.
Lequaci cannica de la hiprbola de centre (x0 , y0 ) i eix transversal 2b s
(x x0 )2 (y y0 )2
+ =1
a2 b2
centre (x0 , y0 )
a semieix imaginari, b semieix real
vrtexs (x0 , y0 b); (x0 , y0 + b)
42
Conceptes previs
2c distncia entre focus, on c2 = a2 + b2

focus (x0 , y0 c); (x0 , y0 + c)
b
asmptotes y y0 = (x x0 )
a
c
excentricitat e = , e > 1
b
Fig. 1.9
de la hiprbola amb eix
transversal 2b.
Observaci 1.5 Si a = b, la hiprbola sanomena equiltera. En aquest cas, les asmp-

totes sn les bisectrius del 1r i el 3r quadrants, i del 2n i el 4t quadrants. Un exemple
especialment interessant dhiprbola equiltera s la que t equaci
xy = k.
Lequaci xy = k sobt a partir de lequaci cannica, fent un gir de 4 rad. En aquest

cas, les asmptotes sn els eixos de coordenades (figura 1.10).
Fig. 1.10
Hiprboles equilteres
xy = k.
Parabola
Definici 1.6 Anomenem parbola el lloc geomtric dels punts P del pla que equi-
disten dun punt fix, F, anomenat focus, i duna recta r, anomenada directriu (figu-
ra 1.11).
PF = Pr.
43
Fig. 1.11
Parbola.
Lequaci cannica de la parbola de vrtex (x0 , y0 ), distncia del focus a la directriu

2c i eix paral.lel a leix dordenades s
(x x0 )2 = 4c(y y0 ).

Fig. 1.12
de la parbola amb eix
parallel a OY.
vrtex (x0 , y0 )
focus F = (x0 , y0 c)
eix x = x0
directriu y = y0 c
excentricitat e = 1
Lequaci cannica de la parbola de vrtex (x0 , y0 ), distncia del focus a la directriu

2c i eix paral.lel a leix dabscisses s
(y y0 )2 = 4c(x x0 ).
vrtex (x0 , y0 )
focus F = (x0 c, y0 )
eix y = y0
directriu x = x0 c
excentricitat e = 1
44
Conceptes previs
Fig. 1.13
de la parbola amb eix
parallel a OX.
Propietats reflectores de les cniques

A cada punt P de lel.lipse, els radis focals F1 P i F2 P formen amb la tangent angles
iguals. La conseqncia fsica s que la llum o el so emesos des dun focus dun re-
flector el.lptic sn concentrats per aquest cap a laltre focus. En podem veure una
il.lustraci a la figura 1.14.
Fig. 1.14
Propietat reflectora de
lellipse.
A cada punt P duna hiprbola, la tangent s la bisectriu de langle format pels radis
focals F1 P i F2 P (figura 1.15). La conseqncia fsica s que la llum o el so emesos
des dun focus dun reflector hiperblic sn reflectits per aquest cap a la direcci de la
recta que passa per laltre focus. Saplica en telemetria (clcul de distncies).
Fig. 1.15
Propietat reflectora de la
hiprbola.
45
Fig. 1.16
Propietat reflectores de
la parbola.
La tangent a una parbola en un punt P forma angles iguals amb:
a) La recta que passa per P i pel focus.

b) La recta que passa per P i s paral.lela a leix de la parbola.
La conseqncia fsica s que la llum procedent duna font situada en el focus dun
mirall parablic es reflecteix en el mirall i forma un feix paral.lel al seu eix; aquest s
el principi del projector. En tenim un esquema a la figura 1.16.
Tamb significa que un feix de llum que arriba al mirall paral.lelament al seu eix
ser completament reflectit cap al focus; aquest s el principi del telescopi de reflexi
(figura 1.16).
Problemes resolts
Problema 16
Calculeu el valor de b, de manera que les rectes 2x + 2y 7 = 0 i bx y + 14 = 0 formin
un angle de 45 .
[Solucio]
Considerem r : 2x + 2y 7 = 0 i s : bx y + 14 = 0. Llavors, dedum que
mr = 1 i ms = b.
Per tant,

mr ms 1 b

1 = tg 45 = = b = 0.
1 + mr m s 1 b
Problema 17
Determineu lequaci duna circumferncia de la qual sabem que els punts A(3, 2) i
B(1, 6) sn els extrems dun dels seus dimetres.
46
Conceptes previs
[Solucio]
A partir dels dos punts donats, obtenim
A+B
C= = (1, 4),
2

r = d[(3, 2), (1, 4)] = 8.
Per tant, lequaci s
(x 1)2 + (y 4)2 = 8.
Problema 18
Trobeu el centre i el radi de la circumferncia
x2 + y2 2x + 4y 20 = 0.
[Solucio]
Podem completar quadrats a lequaci donada, de manera que sigui immediat determinar-
ne el centre i el radi:
x2 + y2 2x + 4y 20 = 0 (x 1)2 + (y + 2)2 = 25.
Aix, dedum que C = (1, 2) i r = 5.
Problema 19
Determineu lequaci de lel.lipse que t els focus a leix dabscisses i el centre a lorigen
de coordenades, si sabem que 2a = 20 i 2c = 8.
[Solucio]
A partir de a = 10 i c = 4, utilitzant la relaci
a2 = b2 + c2 ,
obtenim b2 = 84. Lequaci demanada s
x2 y2
+ = 1.
100 84
47
Problema 20
Determineu lequaci de la hiprbola que t els focus a leix dabscisses i el centre a

lorigen de coordenades, si sabem que 2c = 10 i 2b = 8.
[Solucio]
A partir de c = 5 i b = 4, utilitzant la relaci
c2 = a2 + b2 ,
obtenim a2 = 9. Lequaci s
x2 y2
= 1.
9 16
Problema 21
Determineu lequaci de la parbola amb vrtex a lorigen de coordenades, si sabem

que est situada en el semipl de les abscisses negatives, s simtrica respecte de OX i
2c = 12 .
[Solucio]
El vrtex de la parbola s (0, 0) i c = 14 .
Lequaci demanada s
y2 = x.
48
Conceptes previs
Problemes proposats
Equacions de la recta. Parallelisme. Perpendicularitat
Problema 52
Calculeu el valor de m de manera que els punts A = (1, 1), B = (2, 3) i C = (5, m) estiguin
alineats.
Problema 53
Determineu lequaci de la recta que passa pel punt A = (5, 2) i s:
a) paral.lela a la recta 2x 3y 5 = 0,
b) perpendicular a la recta x + 5y 37 = 0.
Problema 54
Calculeu el valor de a, de manera que les rectes x + 2y 1 = 0 i ax y + 3 = 0 formin

un angle de 60 .
Circumferencia
Problema 55
Determineu lequaci de la circumferncia en cadascun dels casos segents:
a) la circumferncia passa per lorigen de coordenades i el seu centre s C(6, 8);

b) els punts A(3, 2) i B(1, 6) sn extrems dun dels dimetres de la circumferncia;
c) el centre de la circumferncia s C(1, 1) i la recta 5x 12y + 9 = 0 s tangent a la
circumferncia.
Problema 56
Esbrineu quines de les equacions segents determinen una circumferncia. Trobeu tamb
el centre i el radi de cadascuna delles.
a) (x 5)2 + (y + 2)2 = 0
b) x2 + y2 2x + 4y 20 = 0
c) x2 + y2 + 4x 2y + 5 = 0
d) x2 + y2 + y = 0
Problema 57
El centre duna circumferncia est en la recta x + y = 0. Determineu lequaci daquesta

circumferncia, si sabem que passa pel punt dintersecci de les dues circumferncies:
(x 1)2 + (y + 5)2 = 50, (x + 1)2 + (y + 1)2 = 10.
49
Ellipse
Problema 58
Determineu lequaci de lel.lipse que t els focus a leix dabscisses i el centre a lorigen
de coordenades en cadascun dels casos segents:
a) els semieixos sn 5 i 2.
b) 2a = 10 i 2c = 8
c) 2a = 20 i e = 35
Problema 59
Trobeu lequaci de lel.lipse, sabent que leix major s 26 i els focus sn F1 (10, 0) i
F2 (14, 0).
Problema 60
Comproveu que cadascuna de les equacions segents determina una el.lipse i trobeu-ne
lequaci reduda:
a) 5x2 + 9y2 30x + 18y + 9 = 0

b) 16x2 + 25y2 + 32x 100y 284 = 0
c) 4x2 + 3y2 8x + 12y 32 = 0
Hiperbola
Problema 61
Determineu lequaci de la hiprbola que t els focus a leix dabscisses i el centre a

lorigen de coordenades en cadascun dels casos segents:
a) 2a = 10 i 2b = 8
b) 2c = 10 i 2b = 8
c) 2c = 20 i les equacions de les asmptotes sn y = 43 x.
Problema 62
Comproveu que cada una de les equacions segents determina una hiprbola i calculeu-
ne lequaci reduda:
a) 16x2 9y2 64x 54y 161 = 0

b) 9x2 16y2 + 90x + 32y 367 = 0
c) 16x2 9y2 64x 18y + 199 = 0
Problema 63
Trobeu lequaci duna hiprbola tal que, per a qualssevol dels seus punts, la diferncia
de distncies als punts (3, 0) i (3, 3) s 2.
50
Conceptes previs
Parabola
Problema 64
Determineu lequaci de la parbola amb vrtex lorigen de coordenades en cadascun
dels casos segents:
a) la parbola est situada en el semipl de les abscisses positives, s simtrica respecte

de OX i 2c = 3;
b) la parbola est situada en el semipl de les abscisses negatives, s simtrica respecte
de OX i 2c = 12 ;
c) la parbola est situada en el semipl inferior, s simtrica respecte de OY i 2c = 3.
Problema 65
Comproveu que cadascuna de les equacions segents determina una parbola i trobeu les
coordenades del seu vrtex, del focus i lequaci de la directriu:
a) x + 3 + (y 2)2 = 0
b) y2 4y 4x = 0
c) x2 + 4x + 4y 4 = 0
d) x2 = 6y + 2
1.6. Derivades i integrals
Continguts:
Derivades de les funcions elementals.
Primitives de les funcions elementals.
Breu resum teoric

Derivades de les funcions elementals
La taula segent cont les derivades principals.
(xr ) = rxr1 ( f r (x)) = r f r1 (x) f (x)

1
(ax ) = ax ln a (loga x) = loga e
x
1
(ex ) = ex (ln x) =
x
1
(sin x) = cos x (arcsin x) =
1 x2
1
(cos x) = sin x (arccos x) =
1 x2
1 1
(tg x) = = 1 + tg 2 x (arctg x) =
cos2 x 1 + x2
1 1
(cotg x) = (arccotg x) =
sin2 x 1 + x2
51
Primitives de les funcions elementals

A la taula segent teniu les integrals immediates ms usuals. Per simplificar la notaci,
escrivim f en comptes de f (x).

f r+1 f
f f r dx = +C(r = 1) dx = ln | f | +C
r+1 f

af
f e f dx = e f +C f a f dx = +C (a (0, ) {1})
ln a

f cos f dx = sin f +C f sin f dx = cos f +C

f f
dx = tg f +C dx = cotg f +C
cos2 f sin2 f

f f f
dx = ln tg +C
dx = arcsin f +C
sin f 2 1 f2

f
f
dx = arccos f +C dx = arctg f +C
1 f2 1+ f2
Problemes resolts
Problema 22
Calculeu la derivada de les funcions segents:
a) f (x) = (x4 + 3)cos x

b) f (x) = tg 2 x e3x + sin4 x
2
[Solucio]
a) Notem que tenim una funci elevada a una altra funci i, per tant, no podem derivar
directament utilitzant les derivades elementals. Es tracta dutilitzar la derivaci lo-
gartmica, s a dir, aplicar logaritmes i tot seguit les propietats dels logaritmes amb
lobjectiu de poder derivar amb facilitat.
Apliquem logaritmes a banda i banda:
ln f (x) = ln(x4 + 3)cos x = cos x ln(x4 + 3);
derivem
f (x) 4x3
= sin x ln(x4 + 3) + cos x 4 ,
f (x) x +3
i, finalment,
4 cos x 4 4x3
f (x) = (x + 3) sin x ln(x + 3) + cos x 4 .
x +3
b) Derivant i aplicant la regla de la cadena, obtenim
1
6xe3x + 4 sin3 x cos x.
2
f (x) = 2tg x
cos2 x
52
Conceptes previs
Problema 23
Calculeu les integrals segents:

sin
a) d
3 + 2 cos

t2
b) dt
t3 + 9

c) tg 2 x dx

2x + 5
d) dx
x2 + 25
[Solucio]

sin 1 2 sin 1
a) d = d = ln |3 + 2 cos | +C
3 + 2 cos 2 3 + 2 cos 2

t 2 dt 1 1 2 3
b) = 3t 2 t 3 + 9 2
dt = t + 1 +C
t3 + 9 3 3

sin2 x 1 cos2 x
c) tg 2 x dx = dx = dx = tg x x +C
cos2 x cos2 x
5
2x + 5 2x dx 5 dx dx
d) dx = + = ln(x2 + 25) + x252
x2 + 25 x2 + 25 x2 + 25 +1
5

2x + 5 x
Finalment, dx = ln(x2 + 25) + arctg +C.
x2 + 25 5
Problema 24

x3 3x 2
Calculeu la integral dx.
x3 x2
[Solucio]
x3 3x 2 x2 3x 2
Dividint els dos polinomis, obtenim: = 1 + .
x3 x2 x3 x2
Descomponem en fraccions simples:
x2 3x 2 x2 3x 2 A B C Ax(x 1) + B(x 1) +Cx2

= = + + = .
x3 x2 x2 (x 1) x x2 x 1 x2 (x 1)
Ara, igualant i donant valors a la x, obtenim
x2 3x 2 = Ax(x 1) + B(x 1) +Cx2 = A = 5, B = 2,C = 4.
53
Finalment,

x3 3x 2 1 1 1
dx = 1 dx + 5 dx + 2 dx 4 dx
x3 x2 x x2 x1
2
= x + 5 ln |x| 4 ln |x 1| +C.
x
Problema 25

Calculeu la integral sin2 x dx.
[Solucio]

1 cos 2x x sin 2x
sin2 x dx = dx = +C.
() 2 2 4
() Sobt la identitat sin2 x = 1cos 2x

2
restant, terme a terme, les dues igualtats segents:

1 = cos2 x + sin2 x
cos 2x = cos2 x sin2 x
Problemes proposats
Calcul de derivades
Problema 66
Calculeu la derivada de les funcions segents:

a) f (x) = 4x2 7x + 2

b) f (x) = 2x3 ln 4x2 3
c) f (x) = (2x + 3)8 (4x2 7x)

t3
d) f (t) = ln
et + t
e) y = 13 tg 3 x tg x + x

1 x
f) y = cos 2

1+ x
g) u = sin2 (cos 3v)
sin x
h) y = (x2 + 1)
54
Conceptes previs
Calcul de primitives
Problema 67
Calculeu les integrals immediates segents:

a) x dx

dx
b)
x2

c) 10x dx

d) (x + 1)15 dx

e) x 1 x2 dx

f) x2 x3 + 2 dx
5

g) sin3 x cos x dx

sin x
h) dx
cos2 x

i) cos3 x sin 2x dx
Problema 68

2 ln x
a) dx
x

3x
b) dx
x+2

c) sin5 x cos x dx

sin x
d) dx
1 + cos2 x

cos x
e) dx
sin3 x

f) cos 5x dx
55
Problema 69

a) sin(3x + 2) dx

b) e50x dx

x
c) dx
(x 4)3
2

1 + cos2 x
d) dx
1 + cos 2x

e) tg 2 x dx

3x 1
f) dx
x2 + 9

ex
g) dx
e2x + 1

6
h) dx
x +3
2

3 cos 2x
i) dx
cos2 x sin2 x
56
Hola
Els nombres
Els nombres
2.1. Diferents classes de nombres

Els primers nombres que vam conixer, ja de petits, van ser els nombres naturals. Sor-
geixen de la necessitat de comptar: N = {1, 2, 3, 4, . . .}. Aquests, per, no sn suficients
per descriure moltes situacions quotidianes elementals, com ara una quantitat de diners
que devem a alg, una temperatura sota zero... Des dun punt de vista estrictament ma-
temtic, la insuficincia de N es manifesta en intentar resoldre lequaci x + b = a, que
noms t soluci en N si a s ms gran que b.
Per tal de resoldre aquest tipus de situacions i daltres de semblants, es construeix el

conjunt dels nombres enters: Z = {. . . , 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3, . . .}. Tanmateix, si volem
repartir equitativament un litre de suc de taronja entre 3 persones, la quantitat exacta
que correspon a cadascuna delles no es pot expressar mitjanant un nombre enter. Com
abans, des dun punt de vista matemtic, equacions del tipus q x = p (amb q = 0) no
sempre tenen soluci en Z.
Necessitem, doncs, un altre conjunt ms gran que Z, on les qestions

anteriors tinguin
resposta. Aquest conjunt s el dels nombres racionals: Q = x = qp : p, q Z, q = 0 .
Daquests quocients entre dos nombres enters, en diem fraccions. Hi ha infinites fracci-
ons que representen el mateix nombre racional; penseu, per exemple, en 12 , 24 , 36 ... Es diu
que dues fraccions sn equivalents si representen el mateix nombre racional. De totes les
fraccions equivalents a una donada, sanomena fracci irreductible aquella tal que el m-
xim com divisor (m.c.d.) del denominador i el numerador s 1 (s a dir, qp s irreductible
si m.c.d.(p, q) = 1).
Observem que tots els nombres naturals sn enters i que tots els enters sn nombres
racionals. Notem tamb que hem considerat el 0 com a nombre enter per no natural.
Malauradament, tots aquests nombres sn insuficients per mesurar exactament determi-
nades longituds.
Per exemple, donat un triangle rectangle amb catets duna unitat, quant fa exactament la
hipotenusa? Si designem per x la hipotenusa i apliquem el teorema de Pitgores (figu-
59

ra 2.1), tindrem x2 = 1 + 1, don x = 2. Per resulta que 2 no s racional. Com
ampliem ara el conjunt de nombres?
Fig. 2.1
Diagonal 2.
x
1
2.2. Els nombres reals

Els nombres reals constituiran el suport del nostre curs. En aquesta secci, veurem com
es representen i quines propietats tenen.
Representacio dels nombres sobre una recta
Considerem una recta i, en un punt arbitrari, hi col.loquem el nmero 0 (aquest punt

lanomenarem lorigen). A la dreta del 0, a una distncia indeterminada que podem triar
com vulguem, hi col.loquem el nmero 1, la unitat. Els altres nombres queden fixats
sobre la recta: els naturals ordenats cap a la dreta del 0 separats un del segent per una
unitat. Anlogament, per cap a lesquerra, hi afegim els enters negatius.
Per dibuixar els racionals, dividim la unitat en parts iguals, tantes com indica el denomi-
nador, i nagafem les que indica el numerador partint del 0 i tenint en compte el signe.
Entre dos racionals qualssevol, hi ha un altre racional (sabreu dir-ne cap?). Amb tot ai-
x queden a la recta molts forats, com ara, 2, , e... Aquests forats representen els
nombres irracionals i els designarem per R \ Q. Finalment, la reuni de tots els nombres
que hem exposat constitueixen el conjunt dels nombres reals i els designarem per R. La
figura 1.2 esbossa aquest conjunt. Tenim R = Q (R \ Q).
Fig. 2.2
Els nombres reals.
Els irracionals es designen R \ Q perqu representen el complementari de Q dins R.

Clarament, les relacions dinclusi entre els conjunts numrics que hem descrit sn
NZQ R
R\Q R
A cada nombre real, li correspon un nic punt de la recta i, a cada punt de la recta, li
correspon un nic nombre real. Aix, la recta sanomena recta real. Daquesta manera,
parlarem indistintament de nombres i de punts (figura 2.3).
60
Els nombres
Fig. 2.3
Equivalncia entre
nombres reals i punts.
Propietat de densitat de Q i R \ Q en R
Entre dos reals diferents qualssevol hi ha infinits racionals i tamb infinits irracionals.
Per tant, no podem agafar cap segment de la recta real que estigui format noms per
racionals, o noms per irracionals (com il.lustra la figura 2.4). Daix, sen diu propietat
de densitat de Q i de R \ Q en R.
Fig. 2.4
Densitat dels racionals i
els irracionals dins R .
Ordenacio dels nombres reals

Els nombres situats a la dreta de lorigen sn els positius i els de lesquerra, els negatius
(figura 2.5). Utilitzem els smbols <, >, = per establir la posici relativa entre dos punts
en la recta. Els podem combinar i obtenim els nous smbols , .
Fig. 2.5
Orientaci dels nombres
reals.
Lexpressi a b significa que a s ms petit o igual que b, i, anlogament, a b significa

que a s ms gran o igual que b. Aleshores, sn certes les expressions
5 < 7, 4 9, 7 7, 7 = 7, 6 > 2, 8 3, 1 1;
en canvi, sn falses les expressions 7 < 7, 5 > 5, 3 5.

A lhora de manipular expressions amb desigualtats, hem de tenir en compte les regles
segents.
Propietats de les desigualtats. Per a qualssevol nombres reals a, b, c, es compleix:

a 0.
a bc si c < 0.
En particular, a > 0.
a b
1 1
a < 0 > .
a b
Intervals i semirectes
Els intervals i les semirectes (o intervals no fitats) sn subconjunts notables de R. Per

comoditat, a lhora de designar-los (i per altres avantatges), introduirem els smbols +
i . Conv insistir especialment en el fet que + i no sn nombres. Ms endavant
tamb es far palesa la seva utilitat en lestudi dels lmits.
Interval obert
(a, b) = {x R : a < x < b}
a b
Interval tancat
[a, b] = {x R : a x b}
a b
Intervals mixtos
[a, b) = {x R : a x < b}
a b
(a, b] = {x R : a < x b}
a b
Semirectes obertes
(a, +) = {x R : x > a}
a
(, b) = {x R : x < b}
b
Semirectes tancades
[a, +) = {x R : x a}
a
(, b] = {x R : x b}
b
62
Els nombres
Inequacions
Sanomena inequaci tota desigualtat algebraica en qu apareixen nombres i

incgnites. El conjunt de nombres que compleixen la desigualtat sanomena
soluci de la inequaci.
En el procs de resoluci de les inequacions, cal tenir en compte les propietats de les
desigualtats.
Exemple 2.1
2x 1
Resolem la inequaci 1. Es compleix que
x+1
2x 1 2x 1 x2
1 1 0 0
x+1 x+1 x+1
Per tant, cal considerar els casos en qu el numerador sigui positiu o 0 i el denominador
negatiu, o b que el numerador sigui negatiu o 0 i el denominador positiu:

x2 0 x2 0
o b
x+1 < 0 x+1 > 0
i aix,

x 2 x 2
o b
x < 1 x > 1
Finalment, el conjunt soluci s: x (1, 2].
Suprem, nfim, maxim i mnim

Sovint ens interessar situar un conjunt determinat dins la recta real, en el sentit de coni-
xer nombres que en limitin labast; per exemple, nombres que siguin ms grans o iguals
que tots els elements del conjunt.
Definici 2.2 Sigui A un conjunt de nombres reals.

Un nombre k R s una fita superior de A, si x k, x A.
Un nombre k R s una fita inferior de A, si x k, x A.
bviament, si k R s una fita superior (resp. inferior) de A, aleshores qualsevol nombre

real ms gran (resp. petit) o igual que k tamb ns fita superior (resp. inferior).

Si A t alguna fita superior, sanomena conjunt fitat superiorment.
Si A t alguna fita inferior, sanomena conjunt fitat inferiorment.
Un conjunt fitat superior i inferiorment es diu conjunt fitat.
63
Exemples 2.4
Estudiem uns quants conjunts de nombres reals.
a) Els intervals [0, 1] i (0, 1) sn conjunts fitats. En efecte, qualsevol nombre ms gran o
igual que 1 ns fita superior, i qualsevol nombre negatiu o 0 ns fita inferior. Aix,
el conjunt de les fites superiors s [1, +), i el de les fites inferiors, (, 0].
b) El conjunt dels nombres naturals s fitat inferiorment, per no superiorment, en R.
s evident que 1 n, n N. Per tant, l1 i qualsevol nombre real menor que 1 sn
fites inferiors de N. En canvi, no existeix cap nombre real ms gran o igual que tots
els nombres naturals a la vegada.
c) El conjunt dels nombres racionals no s fitat, ni superiorment ni inferiorment.

Si A s fitat superiorment, la ms petita de les fites superiors de A sanomena
el suprem del conjunt A i es designa per sup A. Quan sup A A, aquest nombre
sanomena el mxim del conjunt A i sescriu mx A.
Si A s fitat inferiorment, la ms gran de les fites inferiors de A sanomena lnfim
del conjunt A i es designa per inf A. En cas que inf A A, aquest nombre sano-
mena el mnim del conjunt A i es designa per mn A.
Els conjunts fitats superiorment tenen suprem, per no sempre tenen mxim. El mxim
dun conjunt, quan existeix, s lelement ms gran del conjunt. Anlogament, els con-
junts fitats inferiorment tenen nfim; en canvi, lexistncia del mnim depn de cada cas.
Exemples 1.6
Vegem-ne un parell dexemples concrets.
a) Considerem el conjunt A = (0, 1]. El seu suprem s 1. Ats que 1 A, aquest suprem
tamb s el mxim. Aix significa que l1 s lelement ms gran de linterval (0, 1].
Daltra banda, la fita inferior ms gran de A s 0; aleshores, inf A = 0. En aquest cas,
per, 0
/ A; per tant, el conjunt A no t mnim. Intutivament, no hi ha cap nombre
real dins linterval (0, 1] que sigui el ms petit de tots dins el propi interval.
b) El conjunt N no t suprem i, per tant, no t mxim perqu no s fitat superior-
ment. Com que N s fitat inferiorment, t nfim i val 1. A ms a ms, 1 N i, per
tant, mn N = 1 (l1 s el nombre natural ms petit).
Expressio decimal dels nombres reals
Els nombres reals admeten una representaci decimal de la forma a0 a1 a2 a3 . . . Aquesta

representaci s finita o infinita peridica (s a dir, es repeteix a partir dun lloc determi-
nat) quan el nombre s racional, i s infinita no peridica quan el nombre s irracional,
com s el cas de o de e. Aqu teniu, per exemple, les 100 primeres xifres decimals del
nmero :
64
Els nombres
= 3 141592653589793238462643383279502884197169399375105820974944592
307816406286208998628034825342117068...
Lexpressi decimal dun nombre irracional s nica. Tanmateix, hi ha nombres racionals

que admeten dues expressions decimals diferents: sn aquells que, a partir dun lloc
determinat, tenen totes les xifres iguals a 9 o totes les xifres iguals a 0. Vegem-ne un
exemple: el nmero 1 23999... tamb es pot escriure com 1 24000... Per comprovar que
aquestes dues representacions decimals corresponen al mateix nombre racional, nhi ha
prou a buscar-ne la fracci generatriu, que s 31/25.
Valor absolut i distancia
Definici 2.7 El valor absolut dun nombre real x s

x, si x 0.
|x| =
x, si x < 0.
Fig. 2.6
Funci valor absolut.
La funci valor absolut t dues branques (figura 1.6). Observem que
|x| = mx{x, x}.

|x| = x2 .
La noci de valor absolut ens permet definir una distncia molt intutiva sobre R. Geo-
mtricament, |x| representa la distncia de x a 0, com podem veure a la figura 2.7.
Fig. 2.7
Valor absolut. Distncia
dun nombre real a
lorigen.
Anlogament, per a tot x, y R, la distncia entre x i y s
d(x, y) = |x y | = |y x |.
Propietats del valor absolut. Per a tot x, y R, es compleix:

|x| 0, |x| = 0 x = 0.
|x| = | x|.
65
Fig. 2.8
Propietats del valor
absolut.

Si c > 0, |x| < c c < x < c.
Si c 0, |x| c c x c.

Si c 0, |x| c x c o x c (figura 2.8).
|x| x |x|.
|xy| = |x||y|.
|x + y| |x| + |y| (desigualtat triangular).
|x y| |x| + |y|.
|x y| ||x| |y||.

x |x|
= si y = 0.
y |y|
|xn | = |x|n .
2.3. Els nombres complexos

Lequaci x2 + 1 = 0 no t cap soluci real ja que no s possible trobar cap nombre real
tal que el seu quadrat sigui 1. En aquest cas, una soluci de lequaci anterior s un
nombre imaginari, designat per i, tal que i2 = 1 (laltra soluci ser i). Repassem una
mica la histria. De fet, els nombres imaginaris sintroduren en la matemtica com una
eina per resoldre equacions de tercer grau, no noms de segon grau.
Situem-nos a Mil al segle XVI, concretament a lany 1545. En la seva obra Ars Magna,
Gerolamo Cardano (1501-1576) dna un mtode per resoldre lequaci cbica mitjan-
ant arrels. Ell parteix de lequaci cbica
ax3 + bx2 + cx = d.
Fent la substituci x = y 3ab i dividint per a, obt

3ac b2 27a2 d + 9abc 2b3
y3 + y=
3a 2
27a

3

m n
s a dir,
y3 + my = n. (2.1)
Per resoldre lequaci (2.1), considera dues variables arbitrries, t i u, de manera que
y = t u.
66
Els nombres
Elevant al cub, obt
y3 = t 3 3t 2 u + 3tu2 u3 = t 3 3tu(t u) u3 = t 3 3tuy u3
s a dir,
y3 + 3tuy = t 3 u3 . (2.2)
Com que t i u sn arbitrries, comparant les equacions (2.1) i (2.2), considera ara

m = 3tu
n = t 3 u3
3
i aconsegueix lequaci t 6 m27 nt 3 = 0, que s una equaci de segon grau de la variable
t3
3 2 m3
t m t3 = 0.
27
Per tant, utilitzant noms larrel quadrada positiva, obt1

3 n n 2 m3 3 n n 2 m3
t= + + i u= + + .
2 4 27 2 4 27
Fent y = t u,

3 n n 2 m3 3 n n 2 m3
y= + + + + .
2 4 27 2 4 27
Finalment, substitueix m i n en funci de a, b i c:
3ac b2 27ad + 9abc 2b3

m= i n = ,
3a2 27a3
desf el canvi, x = y 3ab , i determina la soluci x.
Apliquem, per exemple, el procs anterior a lequaci 2x3 30x2 +162x = 350. En aquest
cas, el canvi ens dna y3 + 6y 20 = 0 i tenim2
! !
3
3
y = 10 + 108 10 + 108 = 2, s a dir, x = 7.
I, per a x3 15x = 4, resulta

! !
3
3
x= 2 + 121 2 + 121.
11 Substituint la t a n = t 3 u3 i allant la u.
21 No s immediat comprovar que, efectivament, aquesta expressi s 2; cal elevar al cub la igualtat dues
vegades.
67

Qu significa 121 ? Sembla fcil dir que lequaci anterior no t soluci, per a
simple vista es comprova que x = 4 ns una.
Davant daquesta situaci, Cardano abandon la recerca. Posteriorment, Rafael Bombe-

lli (1526-1573) decid treballar amb les arrels quadrades de nombres negatius aplicant
les mateixes regles que sapliquen als nombres reals. Sobserva que

(2 + 1)3 = 2 + 11 1 = 2 + 121
Anlogament,

(2 + 1)3 = 2 + 121
I llavors, Bombelli va arribar a la soluci

! !
3
3

x = 2 + 121 2 + 121 = (2 + 1) (2 + 1) = 4.
Definici 2.8 Anomenem nombre complex, de part real a i part imaginria b, una
expressi de la forma
z = a + b i, on a, b R amb i2 = 1 .
Designem per C el conjunt dels nombres complexos.
Dos nombres complexos sn iguals si i noms si tenen la mateixa part real i la mateixa
part imaginria. Si a tot nombre real a li associem el complex a+0 i, aleshores podem dir
que el conjunt dels nombres reals est contingut dins el conjunt dels nombres complexos:
N Z Q R C.
Operacions amb complexos en forma binomica
Amb els nombres complexos, tamb es poden fer les operacions aritmtiques usuals. La
suma i el producte de nombres complexos es defineixen de manera que respectin la suma
i el producte dels nombres reals.
Definici 2.9 Donats els nombres complexos z1 = a + b i i z2 = c + d i, definim

la suma: z1 + z2 = (a + b i) + (c + d i) = a + c + (b + d) i
el producte: z1 z2 = (a + b i) (c + d i) = ac bd + (ad + bc) i
el quocient, si el denominador no s nul:
z1 a + b i (a + b i)(c d i) ac + bd bc ad
= = = 2 + 2 i
z2 c + d i (c + d i)(c d i) c + d2 c + d2
si z2 = 0, s a dir, si c2 + d 2 = 0.
68
Els nombres
Representacio grafica
Podem establir una relaci bijectiva (un a un) entre els nombres complexos i els punts
del pla que anomenarem pla complex anloga a la correspondncia entre els punts
duna recta i els nombres reals. Leix dabscisses es diu eix real, ja que correspon als
nombres reals, i leix dordenades s leix imaginari.
Fig. 2.9
Representaci dun
complex.
Nhi ha prou a interpretar el nombre complex x + y i com un parell ordenat de nombres

reals (x, y):
x + y i (x, y)
Tamb representem un nombre complex com un vector dirigit des de lorigen fins al punt
(x, y) (figura 2.9). Lextrem (x, y) sanomena afix del complex.
Aquest enfocament permet aplicar als nombres complexos les mateixes lleis que sapli-
quen a les quantitats vectorials utilitzades en la fsica i en la mecnica: forces, velocitats,
acceleracions... Per exemple, la suma de complexos es pot obtenir geomtricament amb
la regla del paral.lelogram.
Sigui z = x + y i, aleshores
z = x y i sanomena conjugat de z.
z = x y i sanomena oposat de z.
La representaci grfica s molt aclaridora (figura 2.10).

Fig. 2.10
Conjugat i oposat dun
complex.
Propietats de la conjugaci. Per a tot z, w C, es compleix

z + w = z + w.
z w = z w.
z = z.
z = z z R.
z = z z s imaginari pur.
z+z zz
Re(z) = , Im(z) = .
2 2
69
Modul i argument. Diferents maneres dexpressar un nombre complex
Definici 2.10 Donat el nombre complex z = x + y i, anomenem mdul de z la lon-

gitud del vector associat i el designem per |z|, s a dir,

|z| = x2 + y2 = z z.
Si z = 0, langle , format per la direcci positiva de leix real i el vector OZ (me-

surat en sentit positiu, s a dir, en sentit contrari al de les agulles del rellotge) sano-
mena argument de z (figura 2.11).
Fig. 2.11
Mdul i argument dun
complex.
Geomtricament, |z| representa la distncia de lafix (x, y) a lorigen, o la longitud del

vector corresponent. Quan y = 0, el mdul es redueix al valor absolut dels nombres reals.
Notem que no s nic, ja que + 2, + 3, 2... tamb sn vlids per

representar-ne largument. Normalment, considerarem [0, 2). Tanmateix, per co-
moditat, en alguns casos treballarem amb (, ].
A partir de la figura 2.11 observem que, si z = 0, aleshores

x y
cos = , sin = .
|z| |z|
Llavors, escrivim z = x + y i = |z|(cos + i sin ) , expressi anomenada forma trigono-

mtrica de z. De fet, tot nombre complex z es pot expressar en les formes:
binmica z = x+yi
cartesiana z = (x, y)
trigonomtrica z = |z|(cos + i sin )
polar z = |z|
exponencial z = |z|ei
El pas de forma cartesiana a forma polar (x, y) (|z|, ) ve donat per les relacions
segents:

el mdul s |z| = + x2 + y2
70
Els nombres
i largument, , queda determinat per les dues igualtats:
x
cos = ,
|z|
y
sin = .
|z|
Els nombres que corresponen a x = 0, y = 0, estan situats sobre leix imaginari. Podem
veurels a la figura 2.12.
Fig. 2.12
Nombres complexos
imaginaris purs, a leix
imaginari.
s convenient representar grficament el nombre complex per determinar-ne largument

amb facilitat.
El pas de forma polar a forma cartesiana (|z|, ) (x, y) s immediat:
x = |z| cos , y = |z| sin .
Propietats del mdul dun nombre complex. Per a tot z, w C, es compleix
|z| 0, |z| = 0 z = 0.
|zw| = |z||w|.
|z + w| |z| + |w| (desigualtat triangular).
|z| = |z| = | z| = | z|.
|Re z| |z|, |Im z| |z|.

|z| = z z.
z z = |z|2 .
1 z
= 2, si z = 0.
z |z|
z
t mdul 1.
|z|
71
Exemples 1.11

a) Donat z = 2 + 2 i, expressat en forma binmica, passem-lo a forma polar.
Cal determinar-ne el mdul i largument. Clarament, el mdul s 2 i largument
= arctg (1) + = 34 ; per tant

3 3
z = 2 cos + i sin =2 . 3
4 4 4
1
b) Donat el nombre z = 2 5 , en forma polar, escrivim-lo en forma binmica.
6
Directament, tenim

1 1 5 5 1 3 1 3 1
z= = cos + i sin = + i = + i.
2 2 5 6 6 2 2 2 4 4
6
El concepte de mdul ens permet definir una distncia en C. Per a tot z, w C,

la distncia entre z i w s d(z, w) = |z w| = |w z|. En particular, si z, w R, la
distncia entre ells coincideix amb la distncia entre nombres reals.
Exemples 1.12
a) Els complexos que satisfan |z 2| = 3 es troben situats a distncia 3 del nmero

z = 2. Per tant, formen la circumferncia de centre z = 2 i radi 3.
b) El conjunt {z C : |z| 1} s el disc unitat, s a dir, els nombres del pla complex
que disten de lorigen una unitat o menys.
Val a dir que el conjunt dels nombres complexos no admet una ordenaci recordem
que R s que s ordenat; noms podem ordenar els mduls dels complexos (perqu
sn nombres reals).
Operacions amb complexos en forma polar

Hem vist com sumar, restar, multiplicar i dividir nombres complexos en forma binmica.
Ats que s senzill, sovint s ms convenient fer el producte i el quocient en forma polar.
Producte i quocient
Considerem els complexos z = |z| i w = |w| en forma polar. Aleshores
z = |z|(cos + i sin ), w = |w|(cos + i sin ) .

El producte dels complexos s

z w = |z|(cos + i sin ) |w|(cos + i sin ) = . . . = |z| |w| cos( + ) + i sin( + )
per tant,
z w = (|z| |w|)+ .
72
Els nombres
s a dir, el mdul del producte s el producte dels mduls i largument del producte s
la suma darguments.
Si w = 0, el quocient dels complexos s
z |z|(cos + i sin )
= = ... (multiplicant i dividint pel conjugat)
w |w|(cos + i sin )
|z|
= [cos( ) + i sin( )]
|w|
per tant,

z |z|
= sempre que w = 0 .
w |w|
s a dir, el mdul del quocient s el quocient dels mduls i largument del quocient s
la diferncia darguments.
Exemple 1.13

Donats els nombres complexos z = 2 2 i i z = 12 23 i calculem en forma
z
polar el producte z z i el quocient .
z
Un esquema grfic ens ajuda a no equivocar-nos a lhora de determinar largument. Ob-
servem que z es troba al quart quadrant i z al tercer (figura 2.13). Aix,
Fig. 2.13
z/z Operacions amb
complexos.
1 2
z z
z
z

2 7
|z| = 2 + 2 = 2; tg = ; = ,
2 4

1 3 3 4
|z | = + = 1; tg = 21 ; = .
4 4 2 3
Per tant, z = 2 , z = 1 . Obtenim, doncs,

7
4
4
3
z 2 3
z z = 2 1 = 2 ,
7 4 13 = 4
=2 .
5
4 3 12
z 1 4
3
12
73
Potenciaci. Frmula de De Moivre

Com a cas particular del producte, podem calcular les potncies de complexos. Aix,
n
zn = (|z| ) = (|z|n )n , on n Z .
Aleshores,

n
|z|(cos + i sin ) = |z|n (cos n + i sin n)
En particular, si z t mdul 1, obtenim
(cos + i sin )n = cos n + i sin n
igualtat coneguda com a frmula de De Moivre.

Exemple 1.14
Calculem i94 .
Resoldrem lexercici de dues maneres.
a) La primera, expressant i en forma polar i determinant-ne la potncia. Escrivim i =

0 + 1i; per tant, |i| = + 1 = 1. Largument s, doncs, = 2 . Aleshores,
94
i94 = 1 =1
2
94
2
= 147 = 1 .
b) La segona, directament. Observem que
i1 =i
i2 = 1
i3 = i2 i = i
i4 = i3 i = i i = 1
(a partir daqu es repeteixen)

i5 = i4 i =i
i6 = i5 i = 1
i7 = i6 i = i
i8 = i7 i =1
..
.
Llavors, qualsevol potncia de i s sempre i, 1, i o 1. Al nostre cas,
i94 = i234+2 = i234 i2 = 1 (1) = 1 .
Radicaci
Definici 2.15 Donats z C, z = 0 i n N, anomenem arrel

ensima de z qualsevol
nombre complex w tal que wn = z. Representarem per z totes les arrels ensimes
n
de z.
74
Els nombres
Cada complex z = 0 t n arrels ensimes diferents. En efecte, suposem que w s una arrel
ensima de z = |z| . Escrivim w = |w| . Aleshores, elevant larrel ensima a n, obtenim
n n
wn = z = |w| = |z| = |w| n = |z| .
Aquests complexos, per ser iguals, han de tenir el mateix mdul i els arguments han de
coincidir, llevat dun mltiple enter de 2 (s a dir, els arguments poden diferir en un
nombre enter de voltes). Aix vol dir que
|w|n = |z|, n = + 2k.
La primera equaci, |w|n = |z|, s una igualtat entre nombres reals; la soluci s |w| =

n
|z|. s a dir, el mdul de les arrels s larrel ensima del mdul, com a nic nombre
real positiu que ho satisf. Per tant, totes les arrels ensimes de z tenen el mateix mdul.
+ 2 k
Pel que fa a largument, n = + 2k implica que = . Aquesta expressi pren
n
exactament n valors diferents entre [0, 2) (que corresponen a n valors consecutius de k).
Aleshores, obtenim n arguments diferents per a les arrels ensimes de z, que sn
+ 2 k 2 k
= = + , k = 0, 1, 2, . . . , n 1.
n n n
s clar que, per a k = n, n + 1, n + 2, . . . obtenim arguments equivalents als que ja tenim.

Observem, doncs, que hi ha n arrels ensimes de z diferents, totes situades sobre la cir-
2 k
cumferncia de centre lorigen i radi |z|, i equiespaiades per un angle
n
. Resumint,
n

si z = |z| , aleshores z =n
|z| n
, per a k = 0, 1, 2, . . . , n 1.
+2k
n
Exemple 1.16

Donat el nombre complex z = 8 + 8 3 i, obtinguem z. 4
Hem de ser conscients que calcularem un total de quatre nombres complexos diferents.
En primer lloc,
calculem el mdul de z, |z| = 64 + 64 3 = 16 .Desprs largument,
= arctg 3 = 23 . El mdul de les quatre arrels quartes s 16 = 2, ja que 2 s 4
lnic real positiu a tal que a4 = 16. Els arguments de les arrels quartes sn
2
+ 2 k
3
= + k, k = 0, 1, 2, 3.
4 16 2
Aix, doncs, les arrels quartes sn:

k = 0 w0 = 2 = 2(cos 6 + i sin 6 ) =

6
3+i

k = 1 w1 = 2 = 2(cos 23 + i sin 23 ) = 1 + 3 i
2
3

k = 2 w2 = 2 = 2(cos 76 + i sin 76 ) = 3 i
7
6

k = 3 w3 = 2 = 2(cos 106 + i sin 106 ) = 1 3 i .
10
6
75
Fig. 2.14
Les 4 arrels quartes. y
w1
/2 w0
/6 x
0 2
w2
w3
Grficament, tenim les quatre arrels w0 , w1 , w2 i w3 sobre la circumferncia de centre lo-

rigen i radi 2 (el seu mdul). Les arrels sn equiespaiades per un angle de /2 radiants,
s a dir, la quarta part de la circumferncia sencera (figura 2.14).
Arrels ensimes i polgons
Els afixos de les arrels ensimes dun nombre complex z = 0 sn els vrtexs dun polgon
regular inscrit en la circumferncia de centre lorigen i radi |z|. Les figures 2.15 i 2.16
n
il.lustren aquesta propietat.

Fig. 2.15
Arrels terceres i quartes. y y
/2
x 0 x
0
Fig. 2.16
Arrels cinquenes i y y
sisenes.
/3
x x
0 0
76
Els nombres
Descomposicio dun polinomi en factors primers

En aquesta secci, utilitzem el teorema fonamental de llgebra per descompondre els
polinomis en factors primers.
Recordem que un nmero s una arrel dun polinomi P(z) si s soluci de lequaci
P(z) = 0, s a dir, si compleix P() = 0.
Teorema 2.17 Teorema fonamental de llgebra. Tot polinomi de grau n 1 amb

coeficients complexos, P(z) = a0 + a1 z + a2 z2 + . . . + an zn , an = 0 , t alguna arrel en
C.
Considerem Pn (z) un polinomi de grau n. Pel teorema fonamental de llgebra, existeix

1 , una arrel de Pn (z); aleshores, podem descompondrel com:
Pn (z) = a0 + a1 z + a2 z2 + . . . + an zn = (z 1 )Pn1 (z),
on Pn1 (z) s un polinomi de grau n 1. Si ara apliquem de nou el teorema fonamental

de llgebra al polinomi Pn1 (z), trobem una altra arrel 2 i, per tant, podem escriure
P(z) = (x 1 )(x 2 ) Pn2 (z).
Repetint el procs n vegades, arribarem finalment al resultat segent.
Corollari 2.18 Una altra versi del teorema fonamental de llgebra. Sigui Pn (z)
un polinomi de grau n 1. Aleshores
P(z) = an (z 1 )(z 2 ) . . . (z n ),
on 1 , 2 , . . . , n sn les n arrels del polinomi P(z) i an s el coeficient de zn .
Les arrels 1 , 2 , . . . , n no han de ser necessriament diferents. Una arrel que apareix ms
duna vegada sanomena mltiple i les que ho fan noms un cop, simples.
Observaci 2.19 Els polinomis irreductibles o primers en C sn de grau 1, mentre que
en R sn els de grau 1 i els de grau 2 que no tenen arrels reals.
Per exemple, donat el polinomi P(z) = 3(z 1)2 (z + 2i)(z 2i)(z + 4)3 (que ja est
descompost en factors), tenim
1 s una arrel mltiple amb multiplicitat 2 (o doble),

2i s una arrel simple (o b amb multiplicitat 1),
2i s una arrel simple,
4 s una arrel mltiple amb multiplicitat 3 (o triple).
s fcil comprovar la propietat segent:
Si un polinomi amb coeficients reals t una arrel complexa = a + bi amb

multiplicitat s, aleshores el nmero = a bi tamb s arrel del polinomi i t
la mateixa multiplicitat.
77
s a dir, les arrels complexes apareixen a parells. Aquesta propietat no s necessriament

certa si els coeficients del polinomi sn complexos, com ara

P(z) = z2 (2 + 3i)z 5 + i = z (i 1) z (3i + 3) .
Exemple 1.20
Donat el polinomi P(z) = z4 1, en determinem
a) les arrels,
b) la descomposici en factors primers amb coeficients complexos,
c) la descomposici en factors primers amb coeficients reals.
En primer lloc, observem que es tracta dun polinomi amb coeficients reals.
a) del nostre polinomi sn les arrels quartes del complex 1, s a dir, z =

Les arrels
1 = 10 . Calculant aquestes arrels quartes, obtenim els quatre complexos 1 , per
4 4
k
2
a k = 0, 1, 2, 3, que sn 1, i, 1, i .
b) La descomposici en factors primers o irreductibles a coeficients complexos s,
doncs,
z4 1 = (z 1)(z + 1)(z i)(z + i).
Nhi ha quatre polinomis irreductibles en C, tots de grau 1, s clar.

c) La descomposici en factors primers o irreductibles amb coeficients reals sobt
a partir de la descomposici en C: z4 1 = (z 1)(z + 1) (z i)(z + i), i queda

()
z4 1 = (z 1)(z + 1)(z2 + 1).

Aqu tenim tres polinomis irreductibles en R, dos de grau 1 i un de grau 2. Fixem-nos
que a lexpressi () consten dues arrels conjugades: i, i; per tant, el producte ()
s una expressi amb coeficients reals.
Problemes resolts
Problema 1
Resoleu les inequacions segents:
a) x2 5x + 4 0 b) x2 > 49 x+4
c) 0
2x 1
[Solucio]
a) Tenim que x2 5x+4 = 0 x1 = 1, x2 = 4. Observem, daltra banda, que la grfica

de y = x2 5x + 4 s una parbola convexa que talla leix dabscisses als punts x1 = 1
i x2 = 4 (la primera parbola de la figura 2.17). Per tant,
x2 5x + 4 0 x [1, 4].
78
Els nombres
b) Observem que x2 > 49 x2 49 > 0. A ms, x2 49 = 0 x1 = 7 i x2 = 7.

Daltra banda, la grfica de y = x2 49 correspon a una parbola convexa que talla a
leix dabscisses en x1 = 7 i x2 = 7 (el segon dibuix de la figura 2.17).
Fig. 2.17
Interpretacions grfiques
de les solucions.
1 4 -7 7
Finalment,
x2 49 > 0 x (, 7) (7, +).
c) En aquest cas,

x+4 x+4 0 1
0 si x 4 i x > (aix s impossible),
2x 1 2x 1 > 0 2
o b

x+4 x+4 0 1 1
0 si x 4 i x < x 4, .
2x 1 2x 1 < 0 2 2

La soluci s la reuni dambdues solucions anteriors, s a dir, el conjunt 4, 12 .
Problema 2
x+2
Trobeu els nombres reals x que satisfan la inequaci > 1.
1x
[Solucio]
Resoldrem el problema de dues maneres. En primer lloc, observem que

x+2 x+2 2x + 1
> 1 1 > 0 > 0.
1x 1x 1x
Per tal que aquest quocient sigui positiu, el numerador i el denominador han de tenir el
mateix signe, s a dir,
{2x + 1 > 0 i 1 x > 0} o b {2x + 1 < 0 i 1 x < 0} .

La soluci de la primera opci s linterval 12 ,1 . Ats que no hi ha cap nombre que
satisfaci la segona opci, el resultat s el conjunt 2 , 1 .
1
79
Una altra forma de resoldre lexercici s la segent. Clarament x = 1; aleshores, podem

estudiar els dos casos: x > 1 i x < 1.
x+2
Si x > 1, el denominador de s negatiu, el numerador positiu i el quocient resulta,
1x
doncs, negatiu. En aquest cas, la inequaci no t soluci perqu un nombre negatiu no
pot ser mai ms gran que un de positiu.
Si x < 1, aleshores 1 x > 0 i podem multiplicar les dues bandes de la desigualtat per
1 x sense que canvi el sentit de la desigualtat. Daquesta forma, obtenim
1
x + 2 > 1 x 2x > 1 x >
2
la condici x < 1, ens dna 2 < x < 1. Per tant, el conjunt soluci
1
que, juntament
amb
s linterval 2 , 1 .
1
Problema 3
Resoleu la inequaci |x2 7x + 8| < 2.
[Solucio]
Per les propietats del valor absolut, la desigualtat s equivalent a 2 < x2 7x + 8 < 2.
Aix obtenim dues inequacions que shan de satisfer simultniament:
2 < x2 7x + 8 i x2 7x + 8 < 2.
Fig. 2.18
Solucions grfiques de
les dues inequacions.
1 6
2 5
Les ordenem i factoritzem, i es converteixen en
(x 2)(x 5) > 0 i (x 1)(x 6) < 0.
Fig. 2.19
Intersecci de les
solucions parcials.
1 2 5 6
( )
La soluci de la primera inequaci s el conjunt (, 2) (5, +) i la de la segona s

linterval (1, 6); el dibuix apareix a la figura 2.18. Finalment, la soluci de la inequaci
inicial s el conjunt intersecci dels dos anteriors (figura 2.19):

(, 2) (5, +) (1, 6) = (1, 2) (5, 6).
80
Els nombres
Problema 4
Resoleu la inequaci |x 3| + |x + 2| 10.
[Solucio]
Observem que

x 3 si x 3 x + 2 si x 2
|x 3| = i |x + 2| =
x + 3 si x 3 x 2 si x 2
Aix, ens conv distingir tres casos.

Cas 1: x 2. Tenim
|x 3| + |x + 2| 10 x + 3 x 2 10

9 9
2x 9 x x , .
2 2
Cas 2: 2 < x < 3. Aqu
|x 3| + |x + 2| 10 x + 3 + x + 2 10 5 10,
que s un absurd; aquest cas, doncs, no t soluci.

Cas 3: x 3. Tenim
|x 3| + |x + 2| 10 x 3 + x + 2 10

11 11
2x 11 x x , + .
2 2
Per tant, la soluci de la inequaci |x3|+|x+2| 10 s el conjunt uni de les solucions

dels tres casos:
9 11
, , + .
2 2
Problema 5
1 + 2iz
Sigui z un nombre complex de mdul 1. Calculeu el mdul de .
z 2i
[Solucio]
2
Considerem z = a + bi. Per hiptesi, |z| = 1. Aleshores, |z| = a2 + b2 = 1. Ara, tenint en
z1 |z1 |
compte que = per a tot z1 , z2 C, z2 = 0, obtenim
z2 |z2 |

1 + 2iz |1 + 2i(a + bi)| |1 2b + 2ai|

z 2i = |a + bi 2i| = |a + (b 2)i|

(1 2b)2 + 4a2 1 4b + 4b2 + 4a2
= = 2 .
a2 + (b 2)2 a + b2 4b + 4
81
Finalment, ats que a2 + b2 = 1, resulta

1 + 2iz 5 4b

z 2i = 5 4b = 1.
Notem que 5 4b = 0, ja que, si b fos 5/4, aleshores a2 + b2 > 1.
Problema 6
100
Calculeu la suma in . Expresseu-ne el resultat de forma binmica.
n=1
[Solucio]
Sabem que i1 = i, i2 = 1, i3 = i, i4 = 1 i que les potncies successives de i es tornen a

repetir. s clar, doncs, que la suma de cada grup de quatre sumands seguits dna zero. A
la suma proposada hi ha exactament vint-i-cinc grups de quatre sumands que sanul.len.
100
Per tant, in = 0.
n=1
Problema 7

Quins nombres complexos satisfan lequaci z5 + 3 i = 1?
[Solucio]

Lequaci donada s equivalent a z5 = 1 3i . Per tant, z = 1 3i. Les solu-
5

cions sn les cinc arrels cinquenes de 1 3i. El mdul daquest nombre complex s
4
2 i largument val = arctg 3 = , ja que est situat al tercer quadrant. Aix,
3
!
z= 2 . 5
4
3

Obtenim el mdul de les arrels: |z| = 2, i els arguments:
5
4 2k
k = + per a k = 0, . . . , 4.
15 5
Les cinc solucions sn

z0 = 2 , z1 = 2 , z2 = 2 , z3 = 2 , z4 = 2 .
5 5 5 5 5
4 10 16 22 28
15 15 15 15 15
Problema 8

Una arrel quarta dun nombre complex z val 4
2
+i 4
2
. Trobeu aquest nombre complex i
les altres tres arrels quartes.
4 4
De lenunciat es dedueix que z = 4
2
+i 4
2
. En forma polar, ser z = 1
2 = 1
16
.
4
Per tant, el nombre z s .1

16
82
Els nombres
! !
Per trobar-ne les altres tres arrels quartes, noms hem de calcular 161 = 161 . El
4 4
!
mdul de totes les arrels quartes val 161 = 12 . Els arguments es determinen a partir de la
4
relaci
+ 2k
k = per a k = 0, 1, 2 i 3.
4
Les arrels quartes sn, doncs,

1 2 2 1 2 2 1 2 2 1 2 2
= + i, = + i, = i, = i.
2 4 4 4 2 34 4 4 2 54 4 4 2 74 4 4
Problema 9
Calculeu totes les solucions de lequaci z6 = (z 1)6 .
[Solucio]
Lequaci proposada s equivalent a z (z 1) = 0. Podem descompondre aquesta

6 6
expressi en suma per diferncia:

z3 + (z 1)3 z3 (z 1)3 = 0.
Desenvolupant els cubs i simplificant lexpressi, obtenim lequaci polinmica de grau

5
(2z3 3z2 + 3z 1)(3z2 3z + 1) = 0.
Les arrels del polinomi de segon grau sn

3 + 3i 3 3i
z1 = i z2 = .
6 6
El polinomi de tercer grau t almenys una arrel real. Aquesta arrel no s entera ja que els
nics divisors de 1 (el terme independent) sn 1 i 1 i cap dells no s arrel del polino-
mi. Assagem les possibles arrels racionals (terme independent dividit pel coeficient que
acompanya la indeterminada de grau mxim): 12 . Efectivament, z3 = 12 ns una soluci.
Ara, aplicant la regla de Ruffini, obtenim

1
2z3 3z2 + 3z 1 = z (2z2 2z + 2) .
2
Les solucions daquest darrer polinomi de segon grau sn

1 + 3i 1 3i
z4 = i z5 = .
2 2
Per tant, lequaci del comenament t exactament cinc solucions, una de les quals s
real:

3 3i 1 3i 1
, i .
6 2 2
83
Problema 10
Determineu el valor de q R+ de manera que les solucions de lequaci
z(z + 4)(z2 + 4z + 4 + 4q2 ) = 0
formin un quadrat en el pla complex. Calculeu-ne lrea.
[Solucio]
Fig. 2.20
El quadrat format per les
solucions.
- 2+2qi
-4 -2 0
- 2- 2qi
s clar que dues de les solucions sn z = 0 i z = 4. Per trobar-ne les altres dues, resolem
lequaci de segon grau z2 + 4z + 4 + 4q2 = 0:

4 16q2
z= = 2 2qi.
2
Si volem que els afixos dels quatre nombres complexos 0, 4, 2 + 2qi, 2 + 2qi formin
un quadrat com a la figura 2.20, la distncia entre 2 + 2qi i 2 2qi (la diagonal
vertical del quadrat) ha de ser 4 (com laltra diagonal, lhoritzontal). Per tant, 4|q| = 4,
don q = 1. Aleshores q = 1 ja que lenunciat demana q positiva.
Per acabar, tenint en compte novament que les diagonals del quadrat valen 4, aquest t
rea 8.
Problemes proposats
Problema 1
Resoleu les inequacions segents:
a) (x + 2)(x 3) > 0
b) 9x2 3x + 2 0
c) 5x2 + 2x + 1 < 0
d) x3 9x2 + 11x + 21 < 0
84
Els nombres
Problema 2
Calculeu els nombres reals x que compleixen aquestes inequacions:
x1
a) 3
x+1
1 1
b) + >0
x 1x
Problema 3
Determineu els conjunts de punts que satisfan les desigualtats segents:
a) |x2 5x + 5| 1
b) |x + 4| < |x|
Problema 4
Esbrineu els valors de R de manera que les arrels de lequaci x2 + x + 54 = 0

siguin reals.
Problema 5
Trobeu els nombres complexos de mdul 1 que satisfan la igualtat |z 1| = |z i|.
Problema 6
Sigui el polinomi P(z) = z4 + 4z2 + 16.
a) Calculeu la suma i el producte de les arrels de P(z).

b) Descomponeu P(z) en factors primers amb coeficients reals.
Problema 7
1
Proveu que, si z s un complex amb mdul 1, aleshores = z.
z
Problema 8

Descomponeu en producte de factors primers el polinomi 4z2 + 4iz i 3.
Problema 9
Quins sn els nombres complexos que satisfan |z 1| = 2?
85
Hola
Funcions
Funcions
3.1. Conceptes basics

En aquest captol, estudiarem les funcions reals duna variable real.
Una funci expressa la idea que una quantitat depn o est determinada per una altra o
altres. Per exemple, la longitud duna circumferncia depn de la longitud del seu radi,
el volum dun cilindre depn de la longitud del radi de la base i de laltura, el cost de
produir un article determinat depn del nombre darticles produts, de la m dobra...
Definici 3.1 Una funci dels nombres reals als nombres reals s una relaci que fa
correspondre a cada nombre real (dun conjunt determinat anomenat domini) un altre
nombre real, duna manera nica. Tamb sanomena funci real de variable real.
Usualment, per expressar simblicament aquesta relaci es fa servir la notaci segent:
f : D R R
x y = f (x)
La f representa la relaci de dependncia que existeix entre la x i la y, D s el domini de la

funci, i el fet descriure y = f (x) vol dir que hi ha una forma explcita (una frmula) que
permet calcular la y a partir de la x. Diem que x s la variable independent, i y la variable
dependent. Evidentment, les lletres per representar les variables poden ser unes altres.
Quan no sespecifica el domini duna funci, sentn que aquest s el conjunt de R ms
gran possible. En notaci abreujada:
Dom ( f ) = {x R | y R : y = f (x)}.
De vegades, tamb s interessant conixer el conjunt imatge, recorregut o rang de la
funci. Aquest est format per tots els nombres reals que sobtenen en aplicar la funci a
tots els nombres del seu domini. En notaci abreujada:
Im ( f ) = {y R | x R : y = f (x)}.
87
Exemple 3.2
Considerem la funci f (x) = x2 (o, simplement, y = x2 ). s clar que el seu domini s tot
R, ats que qualsevol nombre real es pot elevar al quadrat. Tanmateix, la seva imatge s
el conjunt dels nombres reals ms grans o iguals que 0.
Prenent un sistema de referncia cartesi (s a dir, una recta horitzontal i una altra de
vertical que es tallen en un punt distingit, que anomenarem lorigen de coordenades), s
possible representar grficament una funci donada explcitament. A leix horitzontal (o
eix dabscisses), hi posarem les x, i a leix vertical (o eix dordenades) les y. Aleshores,
la grfica duna funci y = f (x) est formada per les parelles de punts (x, y) de R2 tals
que y = f (x), essent x un nombre del domini de f .
Exemple 3.3
A la figura 3.1 veiem, a lesquerra, un esbs de la grfica de la funci y = x2 i a la dreta,
un de la funci y = [x] (anomenada part entera de x).
Fig. 3.1 z
Les funcions xxxxi y
i xxxxxxx.
3
part entera
2
y
1
x
_3 _2 _1 0 1 2 3 4
(0,0) x _1
_2
_3
Atenent el comportament de la funci, aquesta pot rebre diversos qualificatius.
Definici 3.4 Diem que una funci y = f (x) amb domini D s:

Parella si f (x) = f (x), per a tot x D.
Imparella o senar si f (x) = f (x), per a tot x D.
Peridica si f (x) = f (x + kT ), T R, k Z (T s el perode de f ).
Creixent en A D si, per a tot x1 , x2 A, amb x1 < x2 , es t f (x1 ) f (x2 ).
Estrictament creixent en A D si la desigualtat anterior s estricta.
Decreixent en A D si, per a tot x1 , x2 A, amb x1 < x2 , es t f (x1 ) f (x2 ).
Estrictament decreixent en A D si la desigualtat anterior s estricta.
Montona en A si s creixent o decreixent en A.
Estrictament montona en A si s estrictament creixent o decreixent en A.
Exemple 3.5
a) La funci f (x) = x2 s parella, estrictament decreixent en linterval (, 0] i estric-

tament creixent en [0, ).
88
Funcions
b) La funci f (x) = [x] s creixent en R, per no estrictament creixent.
Exemple 3.6
a) Les figures 3.2 i 3.3 mostren les grfiques de funcions parelles i imparelles, respecti-
vament.
b) La figura 3.4 mostra dos exemples de funcions peridiques.
c) Les figures 3.5 i 3.6 corresponen a grfiques de funcions montones creixents i de-
creixents.
d) A la figura 3.7 podem veure les grfiques de dues funcions montones a trossos.
y y Fig. 3.2
Funcions parelles.
x x
y y Fig. 3.3
Funcions imparelles.
x x
Fig. 3.4
y y T Funcions peridiques de
T perode T.
x x
89
Fig. 3.5
Funcions creixents. La y y
de la dreta s
estrictament creixent.
x x
Fig. 3.6
Funcions decreixents. La y y
de la dreta s
estrictament decreixent.
x x
Fig. 3.7
Funcions montones a y y
trossos.
b x x
a c a
Definici 3.7
Una funci f (x) s fitada inferiorment en D R si existeix un nombre real M1 tal
que M1 f (x), x D; en aquest cas, M1 s una fita inferior de f (x).
Una funci f (x) s fitada superiorment en D R si existeix un nombre real M2
tal que f (x) M2 , x D; en aquest cas, M2 s una fita superior de f (x).
Una funci f (x) s fitada en D R si ho s inferior i superiorment, s a dir, si
existeixen nombres reals M1 , M2 tals que M1 f (x) M2 , x D.
90
Funcions
La definici anterior de funci fitada s equivalent a dir que existeix un nombre real
M > 0 tal que | f (x)| M, per a tot x D.
Exemple 3.8
La funci f (x) = x2 s fitada inferiorment perqu, per exemple, f (x) 0, per a tot x R.
En canvi, no s fitada superiorment ja que, per a qualsevol constant K R, existeix un
nombre real x tal que x2 > K.
3.2. Les funcions elementals

En aquesta secci, repassarem les funcions ms usuals i nintroduirem algunes de noves.
Funcions polinomiques
Una funci polinmica s del tipus
f (x) = a0 + a1 x + a2 x2 + + an xn
amb ai R, an = 0 i n un nombre enter ms gran o igual que zero. Evidentment, el domini

duna funci polinmica s R.
Y Y Fig. 3.8
20 20 Polinomi de grau 4 amb
y 15 15 z
un sol extrem i polinomi
de grau 5 amb dos
10 10 extrems.
5 5
X X
-4 -3 -2 -1 1 2 3 -1 1 2 3
-5 -5
-10 -10
-15 -15
-20 -20
Si n = 0, sobtenen les funcions constants: f (x) = k. Les grfiques daquestes funcions

sn rectes horitzontals.
Si n = 1, sobtenen les funcions afins: f (x) = ax + b. La grfica duna funci af s una

recta inclinada de pendent a. Quan a > 0, la funci s estrictament creixent i, quan a < 0,
estrictament decreixent.
Si n = 2, sobtenen les funcions quadrtiques: f (x) = ax2 + bx + c. La grfica duna

funci quadrtica s una parbola. Quan a > 0, la parbola decreix fins al seu vrtex i a
partir dell creix. Quan a < 0, primer creix i desprs decreix.
A mesura que n augmenta, tamb augmenta la complexitat de les funcions polinmiques.

De vegades, per fer lesbs de la grfica duna funci polinmica, pot ser til conixer el
nombre dextrems que t.
En general, el nombre dextrems duna funci polinmica de grau n s:
n1 , o n 1 2, o n 1 4, o n 1 6, o ...
91
Efectivament, les rectes (grau 1 o b 0) no tenen cap extrem, les parboles (grau 2) tenen
1 extrem, les cbiques (grau 3) en tenen 1 o cap, les qurtiques (grau 4) poden tenir 3
extrems o 1 de sol, etc. A la figura 3.8, en tenim dos exemples: f (x) = x4 + 3x3 x2 +
x + 2 i g(x) = x5 + 2x4 + x3 x2 + x.
Funcions racionals
P(x)
Una funci racional s de la forma f (x) = , en qu P i Q sn polinomis.
Q(x)
El domini duna funci racional s tot R excepte els nombres que anul.len el denomina-
dor (s a dir, aquells nombres que fan Q(x) = 0).
Fig. 3.9 Y Y
1.5
Funcions racionals.
x
1.0
1 x2 4
x2 X
_6 _4 _2
x2 + 1
2 4 6
0.5
_1
_6 _4 _2 X
2 4 6
_2
Per dibuixar la grfica duna funci racional, cal fer-ne un estudi detallat: trobar-ne les
asmptotes, els punts de tall amb els eixos... A la figura 3.9, nhem representat dos exem-
x2 x
ples: f (x) = 2 i g(x) = 2 .
x +1 x 4
Funcions exponencials
Les funcions exponencials sn del tipus f (x) = ax , amb a > 0.
Fig. 3.10
Funci exponencial.
El seu domini s tot R. La grfica, segons si a s ms gran o ms petita que 1, lhem

esbossada a la figura 3.10.
Observem que la imatge s el conjunt de nombres reals positius (excepte en el cas a = 1,

que s un punt). Lexponencial s estrictament creixent si a > 1 i estrictament decreixent
si 0 < a < 1.
92
Funcions
Propietats de la funci exponencial

ax ay = ax+y
ax
= axy
ay
a0 = 1
y
(ax ) = axy
Sanomenen equacions exponencials aquelles en qu la incgnita apareix com

a exponent en algun dels seus termes. Per resoldre-les, cal tenir en compte les
propietats de les potncies i la injectivitat de la funci exponencial, s a dir,
ax = ax = x1 = x2 .
1 2
Funcions logartmiques
Anomenem logaritme en base a dun nombre x la potncia a la qual sha delevar a per
obtenir el nombre x. s a dir,
loga x = y ay = x
Fig. 3.11
Funci logartmica.
La grfica, segons si a s ms gran o ms petita que 1, s la que es veu a la figura 3.11.
Observem que y = loga x s estrictament creixent si a > 1 i estrictament decreixent si

0 < a < 1. La funci logartmica passa pel punt (1, 0). Si la base s el nombre e (dEuler),
la funci sanomena logaritme neperi o natural i sescriu y = ln x.
Propietats de la funci logartmica

loga (x y) = loga x + loga y
loga xn = n loga x
x
loga = loga x loga y
y
loga 1 = 0
93
Si a i b sn dos nombres positius, es compleix
loga x
logb x =
loga b
i amb aquesta relaci podem trobar el logaritme en base b de x, si coneixem els logarit-
mes en base a.
Les equacions logartmiques sn aquelles en qu la incgnita forma part dal-

guna expressi logartmica. Per resoldre-les, cal tenir en compte tant les pro-
pietats com la injectivitat de la funci logartmica, s a dir,
loga x1 = loga x2 = x1 = x2
Funcions trigonometriques
Considerem un cercle de radi 1. A cada punt P del cercle, se li assignen un angle x
[0, 2) i unes coordenades, de manera que labscissa s el cosinus que designem per
cos x, i lordenada s el sinus que designem per sin x (figura 3.12).
Fig. 3.12
Sinus i cosinus dun
angle.
P = (cos x, sin x)
1
x sin x
cos x
Fig. 3.13
Funcions sinus i cosinus.
Podem veure les grfiques de les funcions sin x i cos x a la figura 3.13. Sn contnues,
amb domini R, recorregut [1, 1], i peridiques amb perode 2.
Daltra banda, la funci
sin x
tg x =
cos x
94
Funcions
Fig. 3.14
Funcions tangent i
cotangent.
s una funci peridica, amb perode , que en els punts de la forma x =

2
+ k no est
definida. El seu recorregut s R. La seva grfica es veu a la figura 3.14.
Tamb podem definir les inverses algebraiques del sinus, el cosinus i la tangent, que
anomenem cosecant, secant i cotangent, respectivament:
1 1 1
cosec x = , sec x = , cotg x = .
sin x cos x tg x
Hem il.lustrat les seves grfiques a les figures 3.14 i 3.15.

Fig. 3.15
Funcions cosecant i
secant.
Recordem algunes de les identitats trigonomtriques ms rellevants, que utilitzarem al

llarg del curs.
Identitats trigonomtriques
cos2 + sin2 = 1.
sin( ) = sin cos sin cos .
cos( ) = cos cos sin sin .
tg tg
tg ( ) = .
1 tg tg
sin 2 = 2 sin cos .
cos 2 = cos2 sin2 .
2tg
tg 2 = .
1 tg 2
95
Les equacions trigonomtriques sn aquelles en qu les incgnites apareixen

com a variables dalguna funci trigonomtrica.
Funcions hiperboliques
Algunes combinacions de les funcions exponencials ex i ex sn fora freqents en les

aplicacions matemtiques i, per aix, reben noms especials. El sinus hiperblic i el co-
sinus hiperblic es defineixen de la manera segent:
ex ex ex + ex
sinh x = , cosh x = .
2 2
La tangent hiperblica es defineix com
sinh x ex ex
tgh x = = x .
cosh x e + ex
A partir daquestes, es defineixen altres funcions hiperbliques com la cotangent hiper-

blica, la cosecant hiperblica i la secant hiperblica:
1 cosh x
cotgh x = = ,
tgh x sinh x
1
cosech x = ,
sinh x
1
sech x = .
cosh x
Les grfiques de les funcions hiperbliques saconsegueixen a partir de les grfiques de

les funcions ex i ex . A la figura 3.16 observem com sobtenen les grfiques del sinus hi-
perblic i del cosinus hiperblic (tamb anomenada catenria) a partir de lexponencial.
Fig. 3.16
Obtenci de les grfiques
de sinh x i cosh x
(catenria)a partir de
lexponencial.
Daltra banda, la figura 3.17 mostra la grfica de la tangent hiperblica.
Les funcions hiperbliques compleixen unes propietats semblants a les trigonomtri-

ques.
96
Funcions
Fig. 3.17
Grfica de la tangent
hiperblica.
Identitats hiperbliques
cosh2 a sinh2 a = 1.
sech2 x + tgh 2 x = 1.
sinh(a b) = sinh a cosh b cosh a sinh b.
cosh(a b) = cosh a cosh b sinh a sinh b.
tgh a tgh b
tgh (a b) = .
1 tgh a tgh b
sinh 2a = 2 sinh a cosh a.
cosh 2a = cosh2 a + sinh2 a.
2tgh a
tgh 2a = .
1 + tgh2 a
Origen del nom de les funcions hiperbliques
El nom de funcions hiperbliques prov de comparar lrea duna regi circu-

lar amb lrea duna regi hiperblica. A la figura 3.18, veiem els punts de la
forma (cost, sint), que estan sobre la circumferncia x2 + y2 = 1 i els de la for-
ma (cosht, sinht), que estan sobre la hiprbola x2 y2 = 1. En ambds casos,
lrea del sector ombrejat s 2t .
Fig. 3.18
Sinus i cosinus circulars i
hiperblics.
97
3.3. Operacions algebraiques amb funcions

En moltes situacions, hem de combinar dues funcions o ms per obtenir la que necessi-
tem. Vegem-ne alguns exemples.
Si C(x) s el cost de produir x unitats dun article determinat i I(x) s lingrs obtingut
en la venda de x unitats, el benefici U(x) obtingut de produir i vendre x unitats ve
donat per
U(x) = I(x) C(x)
(obtenim una diferncia de dues funcions)

Si P(t) indica la poblaci de Catalunya i I(t) s lingrs per cpita en el moment t,
lingrs total de Catalunya s
Cat(t) = P(t) I(t)
(obtenim un producte de dues funcions)

Si el que coneixem s lingrs total i la poblaci en qualsevol instant t, lingrs per
cpita de Catalunya ser
Cat(t)
I(t) =
P(t)
(obtenim un quocient de dues funcions)
Definici 3.9 Donades dues funcions f i g, la suma, la diferncia, el producte i el

quocient daquestes funcions es defineixen com
suma: ( f + g)(x) = f (x) + g(x)
diferncia: ( f g)(x) = f (x) g(x)
producte: ( f g)(x) = f (x) g(x)

f f (x)
quocient: (x) = per a x tal que g(x) = 0.
g g(x)
Els dominis daquestes noves funcions sn
Dom ( f g) = Dom ( f g) = Dom ( f ) Dom (g),

f
Dom = Dom ( f ) Dom (g) \ {x | g(x) = 0}.
g
Exemple 3.10
2 f
Siguin f (x) = i g(x) = x + 1. Calculem f + g, f g, i determinem el domini
x 9
2 g
en cada cas.
98
Funcions
a) Tenim que

2 2 x+1
( f + g)(x) = 2 + x + 1, ( f g)(x) = 2 ,
x 9 x 9

f 2
(x) = 2 .
g (x 9) x + 1
2
b) Observem que f (x) = tindr sentit sempre que x2 9 = 0, s a dir,
x 9
2
Dom ( f ) = {x R : x = 3}, o b x R \ {3}.

c) Daltra banda, per tal que g(x) = x + 1 tingui sentit, cal que x + 1 0, s a dir,
Dom(g) = {x R tals que x 1}, o b x [1, +).
d) Finalment,
Dom ( f + g) = Dom ( f g) = Dom ( f ) Dom(g) = [1, 3) (3, +),

f
Dom = Dom ( f ) Dom (g) \ {x | g(x) = 0} = (1, 3) (3, +).
g
3.4. Composicio
Considerem lexemple duna empresa de calat esportiu. Sha observat que el preu p
dun article determinat est en funci de la demanda x:
200 x
p = f (x) = .
15
Els ingressos mensuals I obtinguts per les vendes daquest article sn
I(p) = 200000 15p2 .
Fig. 3.19
Composici de funcions.
Ens podem preguntar quins sn els ingressos en funci de la demanda. Com podem veure
a lesquema de la figura 3.19, determinar els ingressos en funci de x equival a encabir
la funci f dins de la I, s a dir, compondre les funcions f i I.
Aix,
(200 x)2
(I f )(x) = I f (x) = 200.000
15
99
Definici 3.11 Siguin f i g dues funcions tals que la imatge de f est dins del
domini de g. Llavors, la composici g f ( f composta amb g) es defineix com

(g f )(x) = g f (x)
amb Dom (g f ) = {x Dom ( f ) | f (x) Dom (g)}
Exemple 3.12

Donades f (x) = x2 9 i g(x) = x + 5, determinem f g i g f , com tamb els dominis
on estan definides.
Fig. 3.20
Grfiques de xxxxxxxxxx
i xxxxxxxxxxxxxxx.
En primer lloc, observem que
Dom( f ) = R, Im( f ) = [9, +), Dom(g) = [5, +) i Im(g) = [0, +).
a) Estudiem lexistncia de g f . Fent un cop dull a les grfiques de les funcions f i

g (figura 3.20), ens adonem que Im ( f ) Dom (g) i, per tant, cal retallar el Dom ( f )
perqu la composici f g tingui sentit. Aix, tindr sentit si f (x) 5 x2 9
5, s a dir, si x (, 2] [2, +). Llavors,

(g f )(x) = g f (x) = x2 4,
amb Dom (g f ) = x (, 2] [2, +). Tenim un esquema a la figura 3.21.
b) Estudiem ara lexistncia de f g. Com que Im (g) Dom ( f ), t sentit trobar la

funci composta f g. Aix,

( f g)(x) = f g(x) = x 4,
amb Dom ( f g) = Dom(g) = [5, +). Podem veure la figura 3.21.
100
Funcions
Fig. 3.21
Grfiques de les funcions
compostes i .
3.5. Funcio inversa
Definici 3.13 Una funci y = f (x) s injectiva en A si
f (x1 ) = f (x2 ) x1 = x2 , per a tota parella x1 , x2 A ,
o, equivalentment, si
x1 = x2 f (x1 ) = f (x2 ), per a tota parella x1 , x2 A.
Notem que, si f s estrictament montona, llavors f s injectiva. Aix, cada element de la

imatge t una nica antiimatge. La funci inversa de f , que designarem per f 1 , s aque-
lla que fa correspondre a cada valor de y lnic valor de x tal que y = f (x) (figura 3.22).
Fig. 3.22
Esquema duna funci f i
la seva inversa f .
Definici 3.14 Una funci f 1 s la inversa de f si

1
f f (x) = x, per a tot x Dom ( f ), i

f f 1 (y) = y, per a tot y Dom f 1 .
s clar que Dom ( f ) = Im ( f 1 ) i Im ( f ) = Dom ( f 1 ).
En general, donada y = f (x), en quines condicions podem considerar x en funci de y?

El teorema 3.15 respon a aquesta pregunta.
101
Teorema 3.15
a) Una funci t inversa si i noms si s injectiva.

b) Si f s estrictament montona a tot el seu domini, aleshores s injectiva i, per
tant, t inversa.
Les figures 3.23 i 3.24 mostren exemples de funcions injectives i funcions no injectives.
Fig. 3.23
Exemples de funcions
injectives.
Fig. 3.24
Exemples de funcions no
injectives.
Fig. 3.25
Simetria, respecte la
recta y = x, duna funci
i la seva inversa.
102
Funcions
La grfica de f cont el punt (a, b) si i noms si la grfica de f 1 cont el punt

(b, a). Per tant, la grfica de f 1 sobt traant la grfica simtrica de f respecte
de la recta y = x, com il.lustra la figura 3.25.
Exemple 3.16
Trobem, si s que existeixen, les funcions inverses de les funcions segents:

2x 3
f (x) = 4x 7, i g(x) = .
x+6
s fcil veure que totes dues funcions sn injectives (de fet, estrictament creixents). A la
figura 3.26, nhem representat les grfiques.
Fig. 3.26
f i g i les seves inverses.

Per trobar la inversa de f (x), fem y = 4x 7 i allem x en funci de y:
y2 + 7
y2 = 4x 7 x= .
4
x2 + 7
La inversa ser f 1 (x) = (hem canviat y per x perqu seguim el conveni de repre-
4
sentar la variable independent per x).
2x 3
A continuaci, calculem la inversa de g(x). Escrivim y = i posem x en funci de
x+6
y:
3 + 6y
y(x + 6) = 2x 3 yx 2x = 3 6y x= .
2y
La inversa s, doncs,
3 + 6x
g1 (x) = .
2x
103
A les figures 3.25, 3.27, 3.28, 3.29 i 3.30, hi ha ms exemples de grfiques duna funci,
juntament amb la seva inversa. A totes les grfiques, sha considerat noms un interval
o semirecta en qu la funci corresponent s injectiva.
Fig. 3.27
Les funcions sinus i
cosinus i les seves
inverses.
Fig. 3.28
La funci tangent i la
seva inversa.
Fig. 3.29
La funci cosh x i la
seva inversa.
104
Funcions
Fig. 3.30
Les funcions sinh x i
tgh x i les seves
inverses.
3.6. Esbos de grafiques de funcions a partir de funcions donades
Considerem la funci y = f (x) i R. A partir de la grfica de f (x), sobt

lesbs de la grfica de
y = f (x), multiplicant, punt a punt, per cada imatge.
La grfica sestira o sencongeix en sentit vertical.
y = f ( x), estirant o encongint la grfica en sentit horitzontal.
y = f (x) + , fent una translaci unitats al llarg de leix dordenades

cap amunt si > 0,
cap avall si < 0.
y = f (x + ), fent una translaci unitats al llarg de leix dabscisses

cap a lesquerra si > 0,
cap a la dreta si < 0.
1
y= , tenint en compte els punts on f (x) = 0 i on f (x) .
f (x)
y = | f (x) |, canviant a positius tots els valors negatius de f i deixant igual els
altres.
Vegem-ne uns quants exemples a les figures 3.31, 3.32, 3.33, 3.34, 3.35 i 3.36.
105
Fig. 3.31
Variaci de la imatge. La
grfica sestira o
sencongeix.
Fig. 3.32
Variaci de la velocitat en
la grfica.
Fig. 3.33
Translaci al llarg de leix
dordenades.
Fig. 3.34
Translaci al llarg de leix
dabcisses.
106
Funcions
Fig. 3.35
Les funcions sinus i
tangent hiperbliques i
les seves inverses
algebraiques.
Fig. 3.36
Una funci
trigonomtrica i una
polinmica amb els seus
valors absoluts.
3.7. Grafiques de corbes en coordenades polars

En les coordenades polars, el sistema de referncia ve donat per un punt O (pol) i una
semirecta (eix polar). Cada semirecta que surt de O sanomena un raig dangle (figura
3.37).
Fig. 3.37
Coordenades polars del
punt P.
Definici 3.17 Un punt P est representat en coordenades polars per (r, ) si es

troba a una distncia |r| del pol sobre el raig dangle quan r 0 i sobre el raig
dangle + quan r < 0.
Notem que (r, + ) (r, ) sn dues maneres de representar el mateix punt de R2 .

Les coordenades polars no sn niques. Tot i que, en general, acostumem a considerar
r > 0 per comoditat, fixada la r, nhi ha moltes parelles (r, ) que poden representar
un mateix punt (figura 3.38). En efecte, noms cal prendre un concret i sumar-hi un
nombre enter de voltes (positives o negatives).
Aix,
r = 0, (0, ) representa lorigen, per a tot .

(r, ) (r, + 2k), per a tot k Z.
107
Fig. 3.38
Diferents
representacions en
coordenades polars.
Tal com hem vist a la secci 2.3, el pas de cartesianes a polars s fcil:

el mdul s r= x2 + y2
i largument, , queda determinat per les relacions
x y
cos = , sin =
r r
Fig. 3.39
Punts amb xxxxx, xx ,
s a dir, sobre el raig
3 .
2
o 2
Aquests ltims punts, els que corresponen a x = 0, y = 0, estan situats sobre el raig
dangle = /2 o = 3/2, que es correspon amb leix dordenades en coordenades
cartesianes. Els tenim a la figura 3.39.
El pas de polars a cartesianes s immediat:
x = r cos , y = r sin .
Exemple 3.18
Passem a coordenades polars un parell dequacions de corbes.
2
a) x = 2. s una recta vertical. Directament, obtenim r cos = 2, don, r = .
cos
b) x2 + (y 2)2 = 4. Es tracta duna circumferncia centrada a leix OY . Primer lescri-
vim com x2 + y2 4y = 0, i desprs substitum x per r cos i y per r sin . Daqu,
r2 4r sin = 0 r(r 4 sin ) = 0.
Notem que r = 0 noms representa lorigen. Simplificant, obtenim r = 4 sin .
108
Funcions
Exemple 3.19
Passem a coordenades cartesianes unes corbes donades en polars. s convenient tenir

present que r2 = x2 + y2 .
a) r = 2a cos . Multipliquem ambdues bandes per r:
r2 = 2ar cos x2 + y2 = 2ax.
Ara completem quadrats i obtenim
x2 + y2 2ax = 0 x2 2ax + a2 + y2 = a2 (x a)2 + y2 = a2 .
s la circumferncia de centre (a, 0) i radi |a|.

2
b) r2 = . Posem lequaci en la forma r2 sin 2 = 2. A partir de la frmula del
sin 2
sinus de langle doble, sin 2 = 2 sin cos , dedum que
2r2 sin cos = 2 r sin r cos = 1 xy = 1.
Aquesta s lequaci duna hiprbola coneguda, que molt sovint escrivim com y = 1x .
En general, per dibuixar una corba donada en coordenades polars, r = f (),

utilitzarem una taula de valors completa a partir de la grfica de f (x) en coor-
denades cartesianes, tenint en compte tamb les simetries.
Per taula de valors completa entenem una taula que ens proporcioni una informaci tant
qualitativa com quantitativa.
Exemple 3.20
A la figura 3.40, els valors que pren x a leix dabscisses sn les nostres i les imatges
de la funci f (x) = 2 sin x corresponen als valors de r = f () = 2 sin . La grfica en
coordenades cartesianes, doncs, fa el paper de taula de valors. Aix, sabem que r(0) = 0,
r() = 0, r(2) = 0, r( 2 ) = 2, r( 32 ) = 2. Aquesta informaci s de tipus quantitatiu.
Fig. 3.40
Taula de valors completa
i grfica de
r _ 2 sin .
109
A ms a ms, podem observar que entre 0 i 2 els valors de r van decreixent des de 0
fins a 2. En definitiva, la r sallunya del valor 0 fins a assolir una distncia |2| = 2. Per
tant, en la representaci dels punts de la corba en coordenades polars, la distncia al pol
creix des de 0 fins a | 2| = 2, quan variem langle entre 0 i 2 . Grficament, aix vol dir
que els punts de la corba sallunyen del pol. Aquesta informaci s de tipus ms aviat
qualitatiu. Tanmateix, si necessitem el valor exacte de r per a una concreta, noms cal
que navaluem la funci r = f (). Seguint el comportament de la funci f (x) = 2 sin x
per als altres valors de x, podem acabar de dibuixar la corba en polars. A lexemple
considerat ens apareix una circumferncia.
Resumint, per fer un esbs de la grfica de r = 2 sin , seguim els passos segents:
a) fem un esbs de la grfica de y = 2 sin x en coordenades cartesianes,

b) utilitzem lesbs anterior com una taula de valors per a la grfica en polars,
c) dibuixem la corba en polars a partir de la informaci anterior (figura 3.40).
A continuaci, presentem les grfiques dalgunes corbes en coordenades polars. s un

recull fora rellevant i il.lustratiu. Els primers exemples corresponen a rectes i circum-
ferncies. Al segon grup mostrem altres famlies de corbes menys conegudes cargols,
lemniscates i flors dn ptals. Gaireb cada grfica en polars va acompanyada de la seva
taula de valors per tal de seguir-ne lestudi amb tot detall.
Rectes
Les rectes que passen per lorigen sn de la forma = k (dibuix de lesquerra de la
k
figura 3.43); les verticals tenen equaci r = (figura 3.41) i les horitzontals, r =
cos
k
(figura 3.42).
sin
Fig. 3.41
Rectes verticals
r=====
en coordenades polars.
Fig. 3.42
Rectes horitzontals
r=====
en coordenades polars.
110
Funcions
Fig. 3.43
Grfiques en polars de la
recta = k i la
circumferncia r = k.
Circumferencies
Les circumferncies centrades a lorigen i radi k tenen lequaci r = k (dibuix de la

dreta de la figura 3.43); les centrades en algun dels eixos coordenats tamb presenten
una equaci molt simple: r = k sin per a leix vertical (figura 3.44) i r = k cos per a
lhoritzontal (figura 3.45).
Fig. 3.44
Circumferncies
centrades en leix
dordenades:
r = k sin .
Fig. 3.45
Circumferncies
centrades en leix
dabcisses: r = k cos .
Cargols
Les equacions dels cargols sn de la forma r = a b cos i r = a b sin , on a, b > 0.

Les figures 3.46, 3.47, 3.48 i 3.49 ens en mostren uns exemples concrets.
111
Fig. 3.46
Taula de valors i grfica
de r = 1 + 2 cos .
Fig. 3.47
de r = 1 + 2 sin .
Fig. 3.48
de r = 1_ sin .
Lemniscates
Les equacions de les lemniscates sn de la forma r2 = a2 sin 2 i r2 = a2 cos 2, on a R.

A les figures 3.50 i 3.51 podem observar-ne dos exemples concrets.
112
Funcions
Fig. 3.49
de r = 3 _ 2 cos .
Fig. 3.50
de r 2 = 2 cos 2 .
Fig. 3.51
de r 2 2 sin 2 .
Roses
Les equacions de les roses o flors en coordenades polars sn dels tipus r = a cos n i
r = a sin n i tenen
n ptals si n s senar,
2n ptals si n s parell (n 2).
113
A les figures 3.52 i 3.53 en tenim dos exemples: una rosa de tres ptals i una de quatre,
respectivament.
Fig. 3.52
de r _ 2 cos 3 .
Fig. 3.53
de r 3 sin 2 .
Problemes resolts
Problema 1

4 |2x 2|
Determineu el domini de la funci f (x) = .
(x 1)2
[Solucio]
Hem de demanar que el denominador no sigui 0 i que dins de larrel quadrada del nu-
merador hi hagi un nombre superior o igual a 0. s clar que el denominador sanul.la
noms quan x = 1. Per tant, aquest punt no s del domini de la funci.
Pel que fa al numerador, hem de resoldre la inequaci 4 |2x 2| 0 o, equivalentment,

|2x 2| 4. De les propietats del valor absolut, en resulta la cadena de desigualtats
114
Funcions
4 2x 2 4.
Tenim, doncs, dues inequacions que shan de satisfer conjuntament. De la primera, traiem
que x 1, i de la segona, que x 3. Resumint, el domini daquesta funci s [1, 3] \
{1} o, escrit duna altra manera, [1, 1) (1, 3].
Problema 2
Estudieu la paritat de les funcions segents:
x cosh x
a) f (x) =
x2 + 1
b) f (x) = sin (x2 ) + cos x + 3
c) f (x) = x + 3
[Solucio]
a) De les propietats del cosinus hiperblic, s clar que cosh x = cosh(x). Aleshores,
x cosh x
f (x) = = f (x),
x2 + 1
per a tot x. Per tant, es tracta duna funci senar.
b) Aquesta funci s parella ja que f (x) = sin (x2 ) + cos x + 3 = f (x), per a tot x.
c) En aquest cas, f (x) = x + 3 i f (x) = x + 3. No tenim cap de les relacions
ni f (x) = f (x), x ni f (x) = f (x), x.
Llavors, la funci no s ni senar ni parella.
Problema 3
Resoleu les equacions exponencial i logartmica segents:

1
a) 3x 6x =
2
6.561

2
b) 2 ln + 3 ln x2 = 0
x
[Solucio]
1
a) Lequaci 3x 6x =
2
t 2 i 4 com a solucions ja que
6.561
2 1 2
3x 6x = 3x 6x = 38 x2 6x = 8 x1 = 2, x2 = 4
6.561
115
b) Aplicant les propietats de la funci logartmica, tenim que

2
2 ln + 3 ln x2 = 0 2 ln 2 2 ln x + 6 ln x = 0 = ln x4 = ln 22
x
1
Per tant, de la injectivitat dedum que la soluci s x = .
2
Problema 4
Resoleu lequaci trigonomtrica sin x + cos x = 1.
[Solucio]
Tenim una equaci amb dues raons trigonomtriques diferents del mateix angle. Utilit-
zarem la igualtat auxiliar cos2 x + sin2 x = 1 per obtenir una relaci entre ambdues:
"
cos2 x + sin2 x = 1
(1 sin x)2 + sin2 x = 1 2 sin x(sin x 1) = 0
sin x + cos x =1
s a dir,

sin x = 0 = x = 2k

sin x = 1 = x = + k, kZ
2
Problema 5
A partir de la grfica de y = sin x, feu un esbs de les grfiques de les funcions:
a) 1 + sin x
b) 2 + sin x
c) 2 sin x

d) sin x + 4

e) sin x 4
1
f)
sin x
[Solucio]
Seguint les indicacions de la secci 3.6, obtenim els apartats a) i b) a la figura 3.54, el c)
i el d) a la figura 3.55 i, finalment, els apartats e) i f) a la figura 3.56.
116
Funcions
Fig. 3.54
Grfiques de
i
a partir de
Fig. 3.55
Grfiques de
i
a partir de
Fig. 3.56
Grfiques de
i
a partir de
Problema 6
Considereu la funci
x
si x 0,
f (x) = 1 x

arctg x si x > 0.
Trobeu lexpressi analtica de f 1 i indiqueu el domini i la imatge daquesta inversa.
[Solucio]
Primer estudiem la injectivitat de la funci f (x). Si x > 0, aleshores f s injectiva perqu

la funci arctg x s estrictament creixent. Daltra banda, per a x 0, la funci tamb s
injectiva. En efecte,
117
x1 x2
f (x1 ) = f (x2 ) = = = x1 x1 x2 = x2 x1 x2 = x1 = x2 .
1 x1 1 x2
Ara b, per tal que f (x) sigui injectiva en R, no s suficient que ho sigui en cadascuna
de les semirectes on est definida a trossos, (, 0] i (0, +). A ms a ms, cal
que la imatge de 1xx
en (, 0] i la de arctg x en (0, +) tinguin intersecci buida.
Observem que, per a x > 0, f (x) (0, 2 ). Pel que fa a x 0, vegem que la imatge s
negativa. Tenim
x
x 0 = x 0 = 1 x 0 = 0,
1x
Fig. 3.57
Grfica de la funcixxxxx
definida a trossos
corresponent al
problema 6.
perqu s un quocient amb numerador i denominador de signes diferents, s a dir,

f (x) 0 per a x 0. Ara s que queda demostrat que la funci f (x) s injectiva en
R i, en conseqncia, t inversa. Concretem ms la imatge quan x 0. Ja hem vist
que, en aquest cas,
x
0.
1x
Trobem una fita inferior de la funci: si x 0, aleshores x 0 i
x x
1 x > x = < 1 = > 1.
1x 1x
Per tant, si x 0
x
1 < 0
1x
A la figura 3.57, tenim la grfica de la funci f (x). Calculem lexpressi de la inversa
de f (x). Si x > 0, tenim
y = arctg x x = tg y.
Si x 0, aleshores
x y
y= y(1 x) = x x(1 + y) = y x = .
1x 1+y
118
Funcions
y
si y (1, 0],
Finalment, la inversa de f (x) s f 1 (y) = 1+y
amb
tg y si y 0, 2

Dom( f 1 ) = Im( f ) = 1, i Im( f 1 ) = Dom( f ) = R.
2
Problema 7
Comproveu que 2 sinh2 x = cosh(2x) 1 per a tot real x.
[Solucio]
A partir de la definici de sinh x i cosh x en termes de la funci exponencial, tenim

2
2 ex ex e2x + e2x 2
2 sinh x = 2 =
2 2
i
e2x + e2x e2x + e2x 2
cosh(2x) 1 = 1 = .
2 2
Per tant, hem demostrat la igualtat que volem.
Problema 8
Identifiqueu i dibuixeu les corbes de R3 definides per les equacions segents:
a) x2 + y2 4 = 0
b) x2 + y2 = 0
c) x2 y = y
d) x2 y = 1
[Solucio]
a) Escrivim la corba com x2 + y2 = 22 . Daquesta manera, la identifiquem: s la circum-

ferncia de centre lorigen i radi 2 (s el primer dibuix de la figura 3.58).
Fig. 3.58
Dibuixos corresponents a
119
b) Ats que x2 0 i y2 0, lnica possibilitat de tenir x2 + y2 = 0 s x2 = 0 i y2 = 0,

ambdues condicions a la vegada. s a dir, x = 0 i y = 0, que vol dir el punt (0, 0) (s
el segon dibuix de la figura 3.58).
c) Lequaci s equivalent a y(x2 1) = 0. Per tant, y = 0 o b x2 1 = 0. Aix, la soluci
est formada per tres rectes: y = 0, x = 1 i x = 1 (primer dibuix de la figura 3.59).
d) Allem la y en funci de la x i obtenim lexpressi y = x2 1, que correspon a una
parbola (segon dibuix de la figura 3.59).
Fig. 3.59
Dibuixos corresponents a
les corbes
ixxxxxxxxxxxx
Problema 9
Dibuixeu els conjunts de punts (x, y) R2 tals que
a) x2 + y2 > 1
b) x2 + y2 1
[Solucio]
a) Sabem que els punts (x, y) que satisfan x2 + y2 = 1 formen la circumferncia unitat
(disten una unitat de lorigen). Aix, x2 + y2 > 1 correspon als punts que disten ms
duna unitat de lorigen (primer dibuix de la figura 3.60)
b) Tenint en compte lapartat anterior, la desigualtat x2 + y2 1 representa els punts del
pla tals que la seva distncia a lorigen s inferior o igual a 1: el disc unitat (segon
dibuix de la figura 3.60).
Fig. 3.60
Els conjunts
i xxxxxxxxxxxx
Problema 10
Dibuixeu la corba r = |1 + 2 cos | en coordenades polars.
120
Funcions
[Solucio]
La grfica en coordenades cartesianes de y = |1 + 2 cos x| s a dir, la taula de valors

ve donada pel primer dibuix de la figura 3.61. A partir daqu, podem considerar el valor
de r per a cada i obtenim lesbs de la corba en coordenades polars (segon dibuix de la
figura 3.61).
Fig. 3.61
de
Problemes proposats
Problema 1
Trobeu el domini de les funcions segents:
a) f (x) = 2x + 1
b) f (x) = 4x3 2x + 3
2+x
c) f (x) =
x3
x+6
d) f (x) =
x2 4

e) f (x) = 2 + x

f) f (x) = x2 9

g) f (x) = 4x + 1
3

2x + 3
h) f (x) =
x5
i) f (x) = ln(3x + 5)

x+2
j) f (x) =
x1
k) f (x) = e2x+1
121
Problema 2

Calculeu el domini de la funci f (x) = ln(x 2) + 3 |x2 5x + 3|.
Problema 3
Determineu el domini i la imatge de la funci f (x) = arccos (x2 7x + 11).
Problema 4
a) 2 2x + 2x+1 + 2x+2 = 64
b) 39x 10x +1 = 1
4 2
c) 4x 3 2x 40 = 0
d) 3 ln x + 4 ln x2 + 5 ln x3 = 0
Problema 5
Calculeu:
a) log125 25
1
b) log3
27
c) log63 1
d) log 81 1
3
Problema 6
Trobeu el valor de la incgnita:
a) log2 x = 6
b) log0.5 x = 4
c) logx 125 = 3
2
2
d) ln + 3 ln x2 = 0
x
Problema 7
Resoleu les equacions i els sistemes logartmics segents (recordeu que cal comprovar
el resultat obtingut):
a) log(5 x) log(4 x) = log 2

b) log(x2 + 2x 39) log(3x 1) = 1
c) 2 log x log(x 16) = 2
#
ln x + 3 ln y = 5
d)
2 ln x ln y = 3
122
Funcions
Problema 8
Resoleu les equacions i els sistemes segents:
a) 2 sin2 x = sin 2x
cos 2x
b) = 2 3 sin2 x
2

c) sin 2x = 3 cos x

2 sin x + cos y = 2
d)
3 2
3 sin x 2 cos y =
2
Problema 9

Donades les funcions f (x) = 2 x i g(x) = x2 + 2, determineu la composici g f
i el seu domini.
Problema 10
Dibuixeu les grfiques de sec x, cosec x i cotg x a partir de les grfiques de cos x, sin x i
tg x, respectivament.
Problema 11
A partir de la grfica de y = cos x, feu un esbs de les grfiques segents:
a) 3 cos x
b) 2 cos x
c) cos 2x
x
d) cos
2
e) | cos x|
1
f)
cos x
Problema 12
4
Expresseu la corba r2 = en coordenades cartesianes i dibuixeu-ne la grfica.
cos 2
Problema 13
Escriviu la corba (x2 + y2 )3 = x2 en coordenades polars i dibuixeu-ne la grfica.
Problema 14
Doneu la corba (x2 + y2 3x) (x2 + y2 + 6y) = 0 en coordenades polars, digueu quina
corba s i dibuixeu-ne la grfica.
123
Hola
Continutat
Continutat
4.1. Lmit duna funcio en un punt

La idea de lmit s present de forma intutiva en moltes situacions. Per exemple:
una velocitat instantnia s el lmit de les velocitats mitjanes,

lrea duna regi limitada per corbes s el lmit de les rees de les regions determina-
des per segments,
la suma dinfinits nombres es pot pensar com el lmit duna suma dun nombre finit de
sumands.
Definici 4.1 Definici de lmit. Cauchy ( ).
Diem que una funci f (x) t lmit l R quan x tendeix

al punt a si, per a cada > 0, existeix un > 0 tal que si
0 < |x a| < , aleshores | f (x) l| < (figura 4.1).
En aquest cas, escrivim

Fig. 4.1
lm f (x) = l. Lmit duna funci.
xa
Intutivament, lm f (x) = l significa que, quan x sapropa al punt a (per s diferent de

xa
a), la imatge f (x) sacosta a l.
Observaci 4.2 Si existeix el lmit duna funci en un punt, aquest s nic.
Anlogament a la definici de lmit duna funci en un punt, podem considerar els lmits
laterals. s tracta de fer tendir la x cap a a, per noms per un costat, s a dir, o b per la
dreta, o b per lesquerra del punt a.
125
Definici 4.3
El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a per la dreta s l si, per a cada > 0,
existeix un > 0 tal que
si 0 < |x a| < amb x > a, aleshores | f (x) l| < .

El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a per lesquerra s l si, per a cada > 0,
existeix un > 0 tal que
si 0 < |x a| < amb x < a, aleshores | f (x) l| < .
Aquests lmits els designem, respectivament, per
lm f (x) = l i lm f (x) = l.
xa+ xa
s clar que, per tal que una funci tingui lmit en un punt, s necessari i suficient que
existeixin els lmits laterals i coincideixin:
lm f (x) = l lm f (x) = lm f (x) = l.

xa xa xa+
Eventualment, si considerem el lmit duna funci en un punt extrem dun interval tancat
[a, b], noms t sentit el lmit lateral per la dreta en a i el lmit lateral per lesquerra en b.
Val a dir que el concepte de lmit s de tipus local; aix significa que el lmit duna
funci en un punt a noms depn del comportament de la funci en els punts propers al
punt a. Encara ms, ni tan sols s necessari que la funci estigui definida en a.
Teorema 4.4 Lmits i operacions algebraiques. Siguin f (x) i g(x) funcions tals
que lm f (x) = l1 i lm g(x) = l2 , on l1 , l2 R. Aleshores, les funcions f + g, f g
xa xa
i f g tamb tenen lmit en el punt a i es compleix que
lm( f + g)(x) = l1 + l2 .
xa
lm( f g)(x) = l1 l2 .
xa
lm( f g)(x) = l1 l2 .
xa
lm( f )(x) = l1 , R.
xa
A ms, si l2 = 0, llavors
f l1
lm (x) = .
xa g l2
126
Continutat
Lmits infinits i lmits en linfinit
Ampliem el concepte de lmit per a les funcions tals que, per exemple, quan x sacosta al
punt a, la funci creix tant com vulguem.
Definici 4.5
El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a s + si, per a cada M > 0, existeix un
> 0 tal que
si 0 < |x a| < aleshores f (x) > M.

El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a s si, per a cada M < 0, existeix un
> 0 tal que
si 0 < |x a| < aleshores f (x) < M.
lm f (x) = + i lm f (x) = .
xa xa
Aqu tamb tenen sentit els lmits laterals i es compleix
lm f (x) = lm f (x) = lm f (x) = .

xa xa xa+
Per a la primera funci f de la figura 4.2, se satisf
lm f (x) = +, lm f (x) = ,
x2+ x2
i, per a la segona grfica de la mateixa figura, tenim
lm g(x) = +, lm g(x) = 0.
x10+ x10
Fig. 4.2
Diferents comportaments
de les funcions.
127
Ens preguntem tamb pel comportament de les funcions quan el seu domini s no fitat i
la x es fa tan gran o tan negativa com vulguem. Ara parlarem de x que tendeix cap a +
i x tendeix cap a .
Definici 4.6
El lmit de f (x) quan x tendeix a + s l R si, per a cada > 0, existeix un
M > 0 tal que
si x > M aleshores | f (x) l| < .

El lmit de f (x) quan x tendeix a s l R si, per a cada > 0, existeix un
M < 0 tal que
si x < M aleshores | f (x) l| < .
lm f (x) = l i lm f (x) = l.
x+ x
Fig. 4.3
Comportament de les
funcions
i g (x) = tgh x.
Com a exemples, observem les grfiques de la figura 4.3. Tenim
5x2 5x2 5
lm = lm = , lm tgh x = 1, lm tgh x = 1.
x+ 1 + 4x2 x 1 + 4x2 4 x+ x
A la segona grfica de la figura 4.2, veiem que lm g(x) = 3.

x
Finalment, tamb es pot parlar de lmits infinits en linfinit: lm f (x) = de forma

x
anloga als anteriors. Per exemple, lm ex = +. La funci de la dreta de la figura 4.2
x+
compleix lm g(x) = .
x+
Operacions amb infinits
Quan operem amb lmits infinits no podem aplicar els resultats del teorema 4.4. Tamb
hi ha algunes operacions que no es poden fer directament amb lmits que valen 0. Tan-
mateix, esbossem primer un esquema de les operacions que no representen cap dificultat.
128
Continutat
Amb la suma:
f g f +g
+ + +
+ a +

a
Amb el producte:
f g f g
+ + +
+
+
a>0 + +
a>0
a<0 +
a<0 +
Amb el quocient:
f 1/ f
0
0, f > 0 +
0, f < 0
De vegades, ens trobem amb lmits que no tenen un resultat immediat perqu no podem
aplicar cap regla o propietat. Aleshores tenim una indeterminaci i hem de fer-ne un
estudi concret en cada cas. Les indeterminacions sn:
0
, 0 , , , 00 , 0 , 1 .
0
Algunes es poden resoldre simplement manipulant lexpressi de les funcions que hi
apareixen; en canvi, daltres necessiten eines ms sofisticades i les deixarem per al captol
de derivaci.
Vegem, per exemple, per qu parlem de la indeterminaci . El quocient de lmits de la

forma no sempre dna el mateix resultat; a priori, no podem concloure res. Considerem
els lmits segents
lm x3 = +, lm x = +.
x+ x+
Tenim
x3 + x +
lm = , lm = ,
x+ x + x+ x 3 +
indeterminacions del mateix tipus, per els resultats sn ben diferents. s immediat
calcular-los:
129
x3 x 1
lm = lm x2 = +, lm = lm = 0.
x+ x x+ x+ x3 x+ x2
Per acabar, veurem una altra eina per calcular lmits.
Lema 4.7 Criteri zero per fitada. Siguin dues funcions f (x) i g(x) tals que
lm f (x) = 0 i g(x) s fitada en un entorn del punt a. Aleshores,
xa
lm f (x)g(x) = 0.
xa
El criteri zero per fitada ens diu que la funci amb lmit 0 arrossega la funci fitada cap
al 0, encara que aquesta ltima no tingui lmit en el punt a.
Exemple 4.8
Calculem lm (x + 5) cos (x+5)

2
. Tenim, duna banda, lm (x + 5) = 0. De laltra,
2
x5 x5

2
cos 1,
(x + 5)2
2
tot i que lm cos (x+5)
2 no existeix. Per tant,
x5
2
lm (x + 5) cos = 0.
x5 (x + 5)2
4.2. Continutat duna funcio
Intutivament, una funci s contnua si la seva grfica no t interrupcions, ni salts; s a

dir, una funci s contnua en un punt a, si per a punts suficientment prxims al punt a,
les imatges es troben arbitrriament properes a la imatge de a.
Definici 4.9 Una funci f s contnua en a lm f (x) = f (a).

xa
Diem que f s contnua en el conjunt A f s contnua per a tot punt a A.
Fig. 4.4
Funcions continues en
amb
discontinutats
evitables en xxxxx.
130
Continutat
Ens adonem que la definici de continutat en un punt demana, en realitat, que es com-
pleixin dues condicions:
ha dexistir el lmit de la funci en el punt i

aquest lmit ha de coincidir amb el valor de la funci en el punt esmentat.
Fig. 4.5
Funcions continues en
amb
discontinutats
essencials en xxxxx.
Les funcions de les figures 4.4 i 4.5 sn totes contnues en R \ {a}.

Discontinutat
Diem que f s discontnua en a si f no s contnua en aquest punt.
Vegem les causes per les quals una funci f no s contnua en un punt a:
No existeix el lmit de la funci f en el punt a (inclou el cas lm f (x) = ). Aleshores,

xa
diem que la discontinutat s essencial.
Existeix el lmit de la funci en el punt a, per no coincideix amb f (a), ja sigui perqu
f (a) pren un altre valor, o b perqu no hi est definida. Aqu parlem de discontinutat
evitable.
Comencem per aquest segon tipus. Quan f t una discontinutat evitable en x = a, es pot
transformar en contnua redefinint f en a.
Exemple 4.10
x2 4
La funci f (x) = t una discontinutat evitable en x = 2 ja que
x2
x2 4 (x + 2)(x 2)
lm = lm = lm(x + 2) = 4.
x2 x2 x2 x2 x2
Aleshores, podem redefinir la funci com

2
x 4 si x = 2
f (x) = x 2

4 si x = 2
i la nova funci ja s contnua en x = 2, de fet, a tot R, tal com es veu a les grfiques de
la figura 4.6.
131
Fig. 4.6
La funci f t una
discontinutat evitable en
x = 2. La nova f s
contnua.
Pel que fa a les discontinutats essencials no existeix el lmit de la funci f en el punt

a, poden presentar diferents aspectes. Per exemple, parlem de discontinutat de salt
si existeixen els lmits laterals per sn diferents. La diferncia entre el valor daquests
lmits sanomena el salt de la funci en el punt. Podem tenir-ne un salt finit o un dinfinit.
Si el lmit en el punt no existeix perqu la funci oscil.la, parlem duna discontinutat
oscil.latria.
Fig. 4.7
Esbs de x.xxxxxxxxxxx
en un entorn de lorigen.
Exemple 4.11
La funci sin 1x s contnua a R \ {0}. En x = 0, t una discontinutat essencial ja que
no existeix lm sin 1x . En aquest cas, tampoc no existeix el valor de la funci en x = 0
x0
(figura 4.7).
No obstant aix, la funci
1
x sin ,
x
que veiem a la figura 4.8, no t imatge en x = 0, per s que t lmit en aquest punt. En
efecte,
132
Continutat
Fig. 4.8
Esbs de x.xxxxxxxxxxx
en un entorn de lorigen.
1
lm x sin = 0 (criteri zero per fitada).
x0 x
La discontinutat en x = 0 s, doncs, evitable i podem definir f (0) = 0.
A continuaci, comentem les grfiques dunes funcions que ens mostren diferents tipus
de discontinutat, segons existeixin o no el lmit i la imatge en el punt.
La figura 4.4 representa dues funcions amb discontinutats evitables en x = a perqu
existeix
lm f (x),
xa
tot i que en el primer cas f (a) no est definida i en el segon s.

A la figura 4.5 sesbossen dues funcions amb discontinutats essencials en x = a. La
primera t una discontinutat de salt.
Les funcions de la figura 4.9 tamb presenten discontinutats essencials. La primera de-
lles s la part entera. s una funci contnua en tots els reals que no sn enters. En els
nombres enters, presenta discontinutats de salt; els salts valen tots 1. La segona funci
daquesta figura t una discontinutat de salt infinit en x = a.
Fig. 4.9
Funcions amb
discontinutats de salt.
133
Exemples de funcions contnues

Els polinomis, en R. Lexponencial, sinus, cosinus, en R.
El valor absolut, en R. El logaritme, en el seu domini, (0, +).

x, en el seu domini, [0, +).
Propietats locals de les funcions contnues
Les operacions algebraiques entre funcions contnues en un punt conserven la continu-

tat. Aix s una conseqncia immediata de llgebra de lmits (teorema 4.4).
Teorema 4.12 Si f i g sn contnues en x = a, tamb sn contnues en a les funcions
f g k f , per a tot k R
f g f
, si g(a) = 0.
g
La composici de funcions tamb respecta la continutat.
Teorema 4.13 Si f s contnua en a i g s contnua en f (a), aleshores la funci

composta g f s contnua en a.
Els teoremes anteriors ens permeten ampliar el ventall de funcions contnues a partir
dunes quantes de conegudes.
Propietats de la continutat global
En aquesta secci, estudiarem propietats de les funcions contnues, no en un punt (visi

local), sin en un conjunt (visi global). Considerarem funcions definides en un interval
tancat [a, b] i veurem quatre grans teoremes de la continutat global: el de la inversa
contnua, el de Weierstrass, el de Bolzano i el dels valors intermedis.
Teorema 4.14 Teorema de la inversa contnua. Sigui f : [a, b] R una fun-

ci estrictament montona i contnua en [a, b]. Aleshores, la funci
inversa
f 1 s
estrictament montona (del mateix carcter que f ) i contnua en f [a, b] .
El mateix carcter de f i f 1 vol dir que, o b ambdues sn estrictament creixents, o

b ambdues sn estrictament decreixents, cadascuna dins el seu domini. Observem, per
exemple, les parelles segents ja conegudes: x2 i x sn estrictament creixents (figura
3.25); ex i ln x sn estrictament creixents (figura 3.25); cos x i arccos x sn estrictament
decreixents (figura 3.27).
Abans denunciar el teorema de Weierstrass necessitem els conceptes dextrem relatiu i

extrem absolut duna funci.
134
Continutat
Definici 4.15 Siguin f : D R R i a D.

La funci f t un mxim relatiu en x = a si f (a) s el valor ms gran que pren f (x)
en un cert entorn del punt a, s a dir, si f (a) f (x) per a x (a , a + ), amb
algun > 0.
La funci f t un mnim relatiu en x = a si f (a) s el valor ms petit que pren f (x)
en un cert entorn del punt a, s a dir, si f (a) f (x) per a x (a , a + ), amb
algun > 0.
La funci f t un extrem relatiu en x = a si assoleix un mxim o un mnim relatiu
en a. En aquest cas, el valor del mxim o del mnim s f (a).
Si tenim una funci definida en un interval tancat [a, b] i volem estudiar si f t extrems
relatius en x = a o x = b, noms hem de considerar la part de lentorn del punt que cau
dins de linterval, s a dir, lentorn [a, a + ) per al punt x = a i lentorn (b , b] per al
punt x = b.
Definici 4.16 Sigui f : D R R.

La funci f t un mxim absolut en x = a si f (a) f (x), x D.
La funci f t un mnim absolut en x = a si f (a) f (x), x D.
La funci f t un extrem absolut en x = a si en t un mxim o un mnim absolut.
En aquest cas, el valor del mxim o del mnim s f (a).
s clar que un extrem absolut duna funci s, en particular, un extrem relatiu. A linrevs
no sempre s cert.
El teorema de Weierstrass ens assegura lexistncia dextrems absoluts per a una funci
contnua en un interval tancat.
Teorema 4.17 Teorema de Weierstrass. (K. Weierstrass (1815-1897)) Si f (x) s

un funci contnua en [a, b], llavors f (x) assoleix un mxim i un mnim absoluts en
[a, b].
Fig. 4.10
Extrems absoluts duna
funci contnua en un
interval tancat.
135
La funci de la figura 4.10 s contnua en linterval tancat [a, b]; per tant, t mxim
i mnim absoluts. El mnim absolut s m i sassoleix en x = a, mentre que el mxim
absolut s M i sassoleix en x = c.
Naturalment, si alguna de les hiptesis del teorema de Weierstrass no se satisf, aleshores

no podem garantir lexistncia dextrems absoluts. Les grfiques de les funcions de la
figura 4.11 mostren que no podem eliminar cap de les hiptesis de lenunciat. Les hem
seleccionat perqu no assoleixen extrems absoluts. La primera delles est definida en
linterval tancat [a, b], s contnua en (a, b) per no ho s ni en x = a ni en x = b. La
segona est definida i s contnua en linterval obert (a, b), per no en [a, b]. Lltima
funci s contnua en el seu domini, per aquest no s un interval tancat.
Fig. 4.11
Funcions que no satisfan
les hiptesis del teorema
de Weierstrass.
El teorema de Bolzano ens permet localitzar zeros o arrels de funcions, s a dir, solucions
de lequaci f (x) = 0.
Teorema 4.18 Teorema de Bolzano (B. Bolzano (1781-1848)) Sigui f una funci
contnua en linterval [a, b], de manera que
f (a) f (b) < 0,
aleshores existeix almenys un c (a, b) tal que f (c) = 0.
La interpretaci grfica del teorema de Bolzano diu que una funci contnua en un in-
terval tancat [a, b] amb valors de signes diferents en x = a i x = b talla leix dabscisses
sanul.la almenys en un punt de linterior de linterval. La figura 4.12 il.lustra aques-
ta idea.
Fig. 4.12
Interpretaci grfica del
teorema de Bolzano.
136
Continutat
Fig. 4.13
Funcions que no satisfan
les hiptesis del teorema
de Bolzano.
La figura 4.13 mostra uns exemples de funcions que no compleixen alguna hiptesi del
teorema de Bolzano i, per tant, no podem assegurar-ne lexistncia darrels. Aquestes
funcions satisfan f (a) f (b) < 0 per no sn contnues en [a, b].
Exemple 4.19
Polinomis de grau senar. Com a aplicaci del teorema de Bolzano, provarem que
tot polinomi de grau senar t almenys una arrel real.
Sigui un polinomi de grau senar n
P(x) = an xn + an1 xn1 + + a1 x + a0 , an = 0.
Suposem primer que an > 0. Aleshores, com que n s senar, s fcil veure que
lm P(x) = +, i lm P(x) = .
x+ x
Per tant, existeixen nombres reals a i b, a 0. Com que P(x)
s contnua en R, en particular, tamb ho s en [a, b]. El teorema de Bolzano ens diu que
hi ha almenys un c (a, b) tal que P(x) = 0. La demostraci s anloga al cas an < 0. A
la figura 4.14 tenim un esquema de la grfica del polinomi P(x) amb an > 0 a lesquerra
i amb an < 0 a la dreta.
Fig. 4.14
Aplicaci del teorema de
Bolzano als polinomis
de grau senar.
Exemple 4.20
Trobeu les solucions aproximades de lequaci
ln x = x
3
amb un error inferior a 0 01.
137
Fig. 4.15
Aplicaci del teorema de
Bolzano a la resoluci
aproximada de
.
A la figura 4.15 podem veure les grfiques de

x
ln x i 3
que ens ajudaran a determinar linterval adient per aplicar el teorema de Bolzano.
Aix, considerant f (x) = ln x 3x , que s contnua en el seu domini, i els intervals [1, 2] i
[4, 5], observem que
f (1) f (2) < 0 i f (4) f (5) < 0,
i, per tant, aplicant el teorema de Bolzano, sabem que en cada un daquests intervals
hi ha una arrel. Per determinar-les amb una precisi de 0 01 cal subdividir cadascun
dels intervals en 100 parts. Aleshores, seleccionem els punts que tenen imatges de signe
diferents i obtenim
f (1 + 85/100) = 0 00148103, f (1 + 86/100) = 0 000576488,
f (4 + 53/100) = 0 000721939, f (4 + 54/100) = 0 000406321.
Fig. 4.16
Grfica de
.
Dedum, doncs, que les solucions aproximades de lequaci
ln x = x
3
amb un error inferior a 0 01 sn
x = 1 85 i x = 4 53.
138
Continutat
A la figura 4.16, podeu veure la grfica de
f (x) = ln x 3x .
Finalitzem el captol amb una generalitzaci del teorema de Bolzano.
Teorema 4.21 Teorema dels valors intermedis de Bolzano. Si f s una funci

contnua en linterval [a, b] i k s un nombre real entre f (a) i f (b), aleshores existeix
un nombre c (a, b) tal que f (c) = k.
Problemes resolts
Problema 1
Calculeu els lmits segents:
a) lm ex sin x.
x+
1
b) lm(x 3)2 cos .
x3 x3
[Solucio]
a) s el lmit dun producte. Estudiarem cada un dels factors per separat. Duna banda,
lm ex = 0; de laltra, lm sin x no existeix, ja que la funci sinus va oscil.lant entre
x+ x+
1 i 1. Tanmateix, podem aplicar-hi el criteri 0 per fitada: ex tendeix a 0 i | sin x|
1, per a tot x R. Aix, doncs, lm ex sin x = 0.
x+
b) Tenim una situaci com la de lapartat anterior. En efecte, lm(x3)2 = 0 i | cos x3

1
|
x3
1, per a tot x R. Apliquem de nou el criteri 0 per fitada i obtenim
1
lm(x 3)2 cos = 0.
x3 x3
Problema 2
Calculeu el lmit

2
lm x + x + x + 5x x x .
4 2 2
x+
[Solucio]
Observem que

lm x4 + x2 + x2 + 5x x2 x = lm x4 + x2 + x2 + 5x x2 + x
x+ x+
139
s una indeterminaci del tipus . Escrivim el lmit agrupant els termes de manera
adequada

lm x4 + x2 + x2 + 5x x2 x = lm x4 + x2 x2 + x2 + 5x x .
x+ x+
(1) (2)
Daltra banda,
x4 + x2 + x2 1
(1) lm x +x x . 4
4 2 2
= .
x+ x + x2 + x2 2
x2 + 5x + x 5
(2) lm x + 5x x . 2
2 = .
x+ x + 5x + x 2
Finalment,

1 5
lm x4 + x2 + x2 + 5x x2 x = + = 3.
x+ 2 2
Problema 3
Determineu els valors de a i b perqu la funci

3 sin x si x < 2

f (x) = a sin x + b si 2 x

2
cos x si x > 2
sigui contnua en tot el seu domini.

[Solucio]
Clarament, la funci f s contnua si x < 2 , tamb per a 2 < x < 2 i per a x > 2 , per
a qualssevol valors de a i b, perqu s suma i producte de funcions contnues: constants,
sinus i cosinus. Aleshores, noms cal estudiar la continutat en els punts 2 i 2 . Com
que la funci est definida a trossos, hem de considerar els lmits laterals en aquests dos
punts.
lm f (x) = lm (3 sin x) = 3,
x 2 x 2
lm f (x) = lm (a sin x + b) = a + b,
x 2 + x 2
lm f (x) = lm(a sin x + b) = a + b,

x 2 x 2
lm f (x) = lm(cos x) = 0.
x 2 + x 2
Per tant, perqu sigui contnua, sha de complir:

a + b = 3
a + b = 0.
Daquest sistema, obtenim b = 3

2
i a = 32 .
140
Continutat
Problema 4
Per qu podem afirmar que lequaci x2 = x sin x + cos x t com a mnim dues solucions
reals?
[Solucio]
Lequaci donada s equivalent a x2 x sin x cos x = 0 . Sigui f (x) = x2 x sin x cos x.

La funci f (x) s contnua en tot R i, a ms, s una funci parella. En efecte,
f (x) = (x)2 (x) sin(x) cos(x) = x2 sin x cos x = f (x), x R,
Fig. 4.17
Grfica de
.
perqu sin x s una funci senar i cos x s parella. Observem que
f (0) = 1 < 0 i f () = 2 + 1 > 0.
Per tant, segons el teorema de Bolzano, lequaci
f (x) = 0
t almenys una soluci en linterval (0, ). Ara, per simetria la funci s parella le-
quaci t almenys una altra soluci en (, 0). Vegeu la grfica de f (x) a la figura 4.17.
Problema 5
Determineu grficament el nombre exacte darrels reals de lequaci ex x2 + 3 = 0.
[Solucio]
Escrivim lequaci de forma adequada
ex = x2 3.
Es tracta de veure en quins punts es tallen les grfiques de les funcions contnues
f (x) = ex i g(x) = x2 3.
A la figura 4.18 observem que hi ha intersecci en dos punts, un amb abscissa positiva i
laltre amb abscissa negativa. Per tant, la nostra equaci t exactament dues arrels.
141
Fig. 4.18
Intersecci de les
grfiques de les funcions
i xxxxxx xxxxxx .
Problema 6
La funci f : (0, 1] R definida per f (x) = 1x s contnua per no s fitada. Contradiu

aix el teorema de Weierstrass?
[Solucio]
Efectivament, la funci 1x no t mxim en (0, 1], per el teorema de Weierstrass afirma

lexistncia de mxim i mnim si la funci s contnua en un interval tancat. En canvi,
en el nostre cas, linterval no s tancat ja que el 0 no hi pertany. Per tant, no hi ha
contradicci amb cap teorema.
Problema 7
Sigui f : [0, 1] [0, 1] una funci contnua. Demostreu que f t almenys un punt fix
en linterval [0, 1], s a dir, f (x) = x per algun x [0, 1].
[Solucio]
Si f (0) = 0 o f (1) = 1, aleshores hem acabat. Suposem, doncs, que f (0) > 0 i f (1) < 1.
Considerem la nova funci g(x) = f (x) x, que tamb s contnua en [0, 1]. Observem
que g(0) = f (0) > 0 i g(1) = f (1) 1 < 0. Pel teorema de Bolzano, existeix un punt
x [0, 1] tal que g(x) = 0, que equival a f (x) = x.
Problemes proposats
Problema 1
Dibuixeu una funci f (x) que compleixi els requisits segents:
talla leix dabscisses noms en x = 0 i x = 1;

t una discontinutat evitable en x = 5;
lm f (x) = +, lm f (x) = , lm f (x) = 1, lm f (x) = 0.
x2 x2+ x+ x
142
Continutat
Problema 2
Calculeu els lmits segents:

z y
a) lm
zy z2 y2

x2 4 1 x+
b) lm sin cos 2
x2 3x + 1 x2 x 4
Problema 3
Siguin p R i
"
3ex + x p sin 1p si x = 0
f (x) =
3 si x = 0
Per a quins valors de p s f contnua en tot R?
Problema 4
Proveu que la funci x2 sin(x) = cos x t, com a mnim, dues solucions reals en linterval
[2, 2].
Problema 5

Existeixen mxim i mnim absoluts de la funci f (x) = 1 (1 x)2 en linterval [0, 9]?
3
Per qu?
Problema 6
Determineu grficament el nombre darrels reals de lequaci ex cos x = 0.
143
Hola
Derivaci
Derivaci
5.1. Definicio i interpretacio del concepte de derivada

A continuaci, introdum un dels conceptes clau de lanlisi matemtica: la derivada
duna funci.
Definici 5.1 Sigui una funci f : D R, on D s un interval, una semirecta o tot

R. Diem que f s derivable o diferenciable en a D si existeix el lmit
f (a + h) f (a)
lm
h0 h
i s finit. En aquest cas, el valor del lmit sanomena derivada de f en a i el designem
per f (a).
Si el lmit s + o , diem que f t derivada infinita en a.
Si diem que f t derivada en a, sentendr que f (a) R.
Fig. 5.1
Increment de la variable.
El lmit de la definici de derivada es pot escriure duna altra manera, que tamb s fora
usual. Posem x = a+h; aleshores, lincrement h esdev xa. Dir que lincrement tendeix
a 0 (h 0) equival a dir que x sacosta al punt a (x a). Esquemticament, a la figura
5.1 tenim
x = a + h h = x a
xa h 0
145
Podem escriure el lmit de la definici de derivada com

f (x) f (a)
f (a) = lm .
xa xa
A vegades, tamb sutilitza la notaci
f (x, a)
lm .
x0 x
En qualsevol de les diferents notacions que hem considerat, queda pals que la derivada
s el lmit dun quocient incremental:
increment de la funci
.
increment de la variable
Observaci 5.2 Assenyalem ara dues propietats de la derivada degudes a la seva defi-
nici a partir dun lmit:
unicitat (si la derivada existeix, s nica),
carcter local (la derivada depn del comportament de la funci en un entorn del
punt).
Si una funci y = f (x) s derivable en cada punt dun conjunt D, es diu que f s derivable
en D. Aix permet parlar de la funci derivada de f . Per designar la funci derivada, es
fan servir diverses notacions. Aqu en tenim unes quantes:
df d f dy dy
f (x), f , y (x), y , (x), , (x), , etc.
dx dx dx dx
A la taula segent, tenim tres interpretacions del concepte de derivada.
f (a + h) f (a) f (a + h) f (a)
f (a) = lm
h h0 h
F SICA Velocitat mitjana dun m- Velocitat instantnia dun mbil
bil en un interval de temps en un instant de temps t = a
[a, a + h]
G EOMTRICA Pendent de la recta secant Pendent de la recta tangent a f en
a f en (a, f (a)) i (a + el punt (a, f (a))
h, f (a + h))
M ATEMTICA Variaci mitjana de f en un Coeficient de variaci o variaci
interval [a, a + h] instantnia de f en un punt x = a
Interpretacio fsica. El problema de la velocitat instantania

Suposem que un mbil es desplaa amb un moviment rectilini. Sigui y = f (t) la fun-
ci que expressa la distncia recorreguda en funci del temps t. Volem determinar la
velocitat instantnia en linstant t.
146
Derivaci
Fig. 5.2
Increment de temps.
La forma natural s considerar primer la velocitat mitjana del mbil entre dos instants de
temps t i t + t (figura 5.2). bviament, ser lespai recorregut, dividit pel temps. s a
dir,
f (t + t) f (t)
vm = .
t
La velocitat instantnia sobt fent tendir a 0 lincrement de temps t:
f (t + t) f (t)
v = lm vm = lm .
t0 t0 t
Interpretacio geometrica. El problema de la recta tangent
Considerem una corba donada per la grfica duna funci y = f (x). Es tracta de definir
la tangent a la corba en un punt P = (a, f (a)).
Fig.5.3
Recta secant a la grfica
de f que passa per P i Q.
Siguin r la recta secant que passa pels punts P = (a, f (a)) i Q = (a + h, f (a + h)), i
langle que forma r amb leix dabscisses, com mostra la figura 5.3. Sabem que
f (a + h) f (a)
tg = .
h
El pendent de r s precisament tg . Aleshores, lequaci de la recta r queda
f (a + h) f (a)
y = f (a) + (x a).
h
La idea clau s fer tendir h 0, de manera que Q P i la recta secant tendir a la recta
tangent que volem (la tenim a la figura 5.4).
Aleshores, la recta tangent a la corba y = f (x) en el punt (a, f (a)) tindr pendent el lmit
dels pendents de les rectes secants anteriors quan h 0
147
Fig. 5.4
Recta tangent a f en
(a, f (a)).
f (a + h) f (a)
f (a) = lm .
h0 h
Aix, doncs, lequaci de la recta tangent buscada s y = f (a) + f (a)(x a) o, equiva-
lentment,
y f (a) = f (a)(x a).
Observaci 5.3 Sabem que, si una recta t pendent m1 , aleshores qualsevol recta per-
1
pendicular a lanterior t pendent m2 = . Entenem que, si m1 = 0, aleshores m2 = ,
m1
i viceversa.
Fig. 5.5
Rectes tangent i normal
a f en (a, f (a)).
Sigui f una funci derivable en un punt a. La recta normal a la grfica de f en

el punt (a, f (a)) s
1
y f (a) = (x a).
f (a)
s a dir, la recta perpendicular a la tangent en el punt (a, f (a)) (com lesquema

de la figura 5.5).
148
Derivaci
Exemples 5.4
Derivada dalgunes funcions elementals. Estudiem la derivada dalgunes funcions a

partir de la definici. Calculeu els lmits segents:
a) Sigui la funci f (x) = x2 amb D = R. Prenem a R. Aleshores,
f (x) f (a) x 2 a2
f (a) = lm = lm (suma per diferncia)
xa xa xa x a
(x + a)(x a)
= lm = lm(x + a) = 2a.
xa xa xa
Per tant, la funci f (x) = x2 s derivable a tot R i la seva derivada s f (x) = 2x.
Si mirem en uns punts concrets com a la figura 5.6 tenim, per exemple,
Fig.5.6
Rectes tangents a
f (x) = x2
en diversos punts.
f (0) = 0 tangent horitzontal en (0, 0),

f (3) = 6

tangent amb pendent 6 en (3, 9),
f (2) = 4 tangent amb pendent 4 en (2, 4).
b) Sigui la funci f (x) = |x| amb D = R. Recordem que

x si x 0,
|x| =
x si x < 0.
Dividirem lestudi en tres casos: a > 0, a < 0 i a = 0.
Si a > 0, llavors
f (x) f (a) |x| |a|
f (a) = lm = lm
xa xa xa x a
xa
= lm = lm 1 = 1.
xa x a xa
149
Si a < 0, aleshores
|x| |a|
f (a) = lm
xa xa
x (a) xa
= lm = lm = lm(1) = 1.
xa xa xa x a xa
Finalment, si a = 0, tenim
|x| 0 |x|
f (0) = lm = lm =?
x0 x0 x0 x
Nhem danalitzar els lmits laterals.
|x| x
lm = lm = 1. El lmit per la dreta val 1.
x0+ x x0 x
+
|x| x
lm = lm = 1. El lmit per lesquerra val 1.
x0 x

x0 x
Fig.5.7
Derivabilitat de
f (x) = | x |.
Ats que 1 = 1, el lmit ordinari no existeix i, per tant, tampoc no existeix f (0).
La derivabilitat de f (x) = |x| queda resumida a la figura 5.7.

c) Sigui la funci f (x) = x, amb D = [0, +). Prenem a D.

x a x a x+ a
f (a) = lm = lm =
xa xa xa xa x+ a
xa 1
= lm = lm ,
xa (x a)( x + a) xa x + a
don
1
si a > 0,

f (a) = 2 a

+ si a = 0.
1
Per tant, la funci f (x) = x s derivable si x > 0 i la seva derivada s f (x) = .
2 x
En x = 0 no s derivable, ja que t derivada infinita.
150
Derivaci
Fig.5.8
Rectes tangents a
en diversos punts.
Grficament, aix significa que la recta tangent a la grfica de la funci en lorigen s una
recta vertical (pendent infinit). Il.lustrem les tangents per diferents punts a la figura 5.8.
Derivades laterals
El concepte de derivada lateral s del tot anleg al de derivada ordinria, per considerant
el lmit lateral corresponent.
Definici 5.5 Sigui una funci f : D R, on D s un interval, una semirecta o tot

R.
Diem que f s derivable o diferenciable en a D per la dreta si existeix el lmit
f (x) f (a)
lm
xa+ xa
i s finit. En aquest cas, el valor del lmit sanomena derivada de f en a per la
dreta i el designem per f (a+ ) o b f+ (a).
Si el lmit s + o , diem que f t derivada infinita en a per la dreta.
Diem que f s derivable o diferenciable en a D per lesquerra si existeix el

lmit
f (x) f (a)
lm
xa xa
i s finit. En aquest cas, el valor del lmit sanomena derivada de f en a per
lesquerra i el designem per f (a ) o b f (a).
Si el lmit s + o , diem que f t derivada infinita en a per lesquerra.
Clarament, una funci f s derivable en un punt a si existeixen f (a+ ) i f (a ) i sn

iguals. En aquest cas,
f (a) = f (a+ ) = f (a ).
151
Si el domini s de la forma D = [a, b], (, a]..., cal prendre els lmits laterals en el punt
a segons tinguin sentit.
Exemples 5.6
Derivades laterals
1) La funci f (x) = |x| t derivades laterals diferents en x = 0. bviament, hem vist

que f (0+ ) = 1 i f (0 ) = 1 . Per aix no existeix f (0).
2) Sigui la funci

x si x < 1,
f (x) =
x 2
si x 1.
Notem que f s contnua en R. En efecte, si x = 1, s clar perqu s un polinomi,

i per a x = 1 els lmits laterals de f (x) sn iguals:
Fig.5.9
Funci no derivable en
.
lm f (x) = lm (x) = 1.
x1 x1
lm f (x) = lm x2 = 1.
x1+ x1+
Examinem-ne ara la derivabilitat. Si x = 1, la funci s derivable perqu s un

polinomi. I si x = 1? Aleshores, les derivades laterals sn diferents:
f (1 ) = 1, f (1+ ) = 2.
Per tant, no existeix f (1). Grficament, ho veiem a la figura 5.9.
Exercici
Penseu un polinomi de grau 1 una recta per a x < 1, de manera que f (x) sigui
derivable en x = 1 i a tot R:

ax + b si x < 1
f (x) =
x2 si x 1
Quin significat geomtric t aquesta recta?
152
Derivaci
Fig. 5.10
i .
Idea grafica de la derivabilitat
Intentem esbrinar la diferncia que hi ha entre les funcions y = x2 i y = |x| respecte de

lexistncia de la derivada en x = 0. Nhem fet lestudi analtic. Ara considerarem un
punt de vista grfic. Mirem amb atenci les funcions de la figura 5.10.
Fig. 5.11
Estudi microscpic de la
grfica de
a lorigen.
Imaginem que tenim una lupa adequada i augmentem la grfica de la funci y = x2 en un

entorn de lorigen. Com ms augmentem la grfica al voltant de lorigen, la funci y = x2
i la recta y = 0 (la seva tangent a lorigen) sn ms semblants, s a dir, tendeixen a
confondres. Aquesta propietat queda palesa a la figura 5.11.
En canvi, si procedim de la mateixa manera amb la funci y = |x| en un entorn de lorigen,

aqu no tenim cap recta semblant que aproximi la funci. Ho veiem a la figura 5.12.
153
Fig. 5.12
Estudi microscpic de la
grfica de xxxxxx
a lorigen.
Aproximacio per la tangent

Insistirem en la idea de laproximaci de la grfica duna funci per la recta tangent.
Suposem que la funci f s derivable en un punt a. Tenim
f (x) f (a) f (x) f (a) m(x a)

m = f (a) = lm lm =0 ()
xa xa xa xa
Observem que el numerador i el denominador de lltima expressi tendeixen a 0 quan
x a i el quocient t lmit 0. Fixem-nos en lestructura del numerador:

lm f (x) ( f (a) + m(x a)) = 0.
xa
funci recta tangent
Fig. 5.13
Diferents tangents.
154
Derivaci
La recta tangent s la recta que aproxima millor la funci f en un entorn del punt
(a, f (a)) en el sentit del quocient incremental ().
Naturalment, en cada punt de la grfica de la funci f laproximaci per la recta tangent

s distinta, ja que les derivades sn diferents (figura 5.13). Ms endavant, veurem que la
recta tangent correspon al polinomi de Taylor de f de grau 1.
Derivada com a coeficient de variacio o rao de canvi

Cas lineal. Comencem considerant el cas ms senzill, el duna recta,
y = f (x) = mx + n.
El pendent m daquesta recta ens dna la proporci de variaci en y respecte de x, s a

dir, el coeficient de variaci o ra de canvi (figura 5.14).
Fig. 5.14
Pendent duna recta.
variaci en y y
m= = .
variaci en x x
s a dir, la variaci en y s m vegades la variaci en x. En el cas duna recta, el coeficient

m s el mateix a tots els punts,
dy
f (x) = = m.
dx
Aix significa que la derivada s constant, s a dir, que les rectes tangents als diferents
punts sn totes paralleles; de fet, sn la prpia recta y = mx + n.
Cas general. Considerem una funci qualsevol y = f (x).
Per a una funci derivable qualsevol, el coeficient de variaci, en general, no ha de ser

igual a tots els punts (figura 5.15). La y varia ms rpidament o menys, depenent del
punt x:
dy
f (x) = .
dx
155
Fig. 5.15
Coeficient de variaci.
Exemple 5.7
Determinem el coeficient de variaci de lrea dun cercle respecte del seu radi quan
aquest fa 3 cm (figura 5.16). Lrea en funci del radi s A(r) = r2 . Ens demanen
dA
(3) = A (3).
dr
La derivada en un punt qualsevol val
dA(r)
= A (r) = 2r. Per tant, A (3) = 6 cm.
dr
Fig. 5.16
Variaci de lrea dun
cercle segons la variaci
del radi.
La derivada de lrea dun cercle respecte del seu radi dna la variaci de lrea del
cercle segons la variaci del radi. Per un increment del radi r, lrea sincrementa en
una corona de radis r i r + r.
5.2. Angle dinterseccio entre corbes

Ja sabem qu significa langle format per dues rectes. T sentit parlar de langle deter-
minat per dues corbes?
Definici 5.8 Langle dintersecci entre dues corbes que es tallen en un punt s
langle que formen les respectives rectes tangents a les corbes en aquest punt.
Grficament, la idea s molt senzilla. En tenim un esbs a la figura 5.17. Val a dir que
no cal conixer lequaci de les rectes tangents a les corbes; nhi ha prou amb els seus
pendents. En efecte, siguin m1 i m2 aquests pendents respectius. Designem per 1 i 2
els angles que formen les rectes tangents a les corbes amb leix dabscisses. Aleshores,
m1 = tg 1 , m2 = tg 2
156
Derivaci
Fig. 5.17
Angle dintersecci entre
dues corbes.
Langle dintersecci que volem determinar s = 1 2 . Tenim
tg (1 ) tg (2 )
tg = tg (1 2 ) = ,
1 + tg (1 ) tg (2 )
don
m1 m 2
tg = .
1 + m1 m 2
1
Si 1+m1 m2 = 0 = m2 = = = (les corbes sn perpendiculars).
m1 2

m1 m2
Si 1 + m1 m2 = 0 = = arctg .
1 + m1 m 2
Exemple 5.9
Determinem els angles dintersecci entre les parboles y = x2 i x = y2 .
s molt fcil comprovar que les corbes es tallen noms al primer quadrant, en els punts
(0, 0) i (1, 1). Estudiem-los per separat.
Fig. 5.18
Intersecci de les corbes
i .
Punt (0, 0). Observem grficament (figura 5.18) que les parboles sn perpendiculars
a lorigen, ja que les rectes tangents sn y = 0 i x = 0. Per tant, langle dintersecci s

= .
2
157

Punt (1, 1). La branca de x = y2 que ens interessa s y = x (la positiva).
1
Per a y = x2 , es t m1 = y (1) = 2 i, per a y = x, m2 = y (1) = .
2
Aix, langle dintersecci s

2 12
= arctg =
1 + 2 12
3
= arctg 0 6435 radiants.
4
5.3. Derivabilitat i continutat

La continutat s una condici necessria per a la derivabilitat, per no s suficient.
Teorema 5.10 Siguin f : D R i un punt a D.
f derivable en a = f contnua en a.
Demostraci. Volem veure que lm f (x) = f (a). Com que f s derivable en a, tenim
xa
lm f (x) = lm ( f (a) + f (a)(x a)) = f (a) + 0 = f (a),

xa xa
tal com volem provar.

El recproc del teorema anterior no s cert, s a dir,
f contnua en a f derivable en a.
Fig. 5.19
Grfica de la funci
.
158
Derivaci
Exemples 5.11
Contraexemples
a) Recordem la funci y = |x|. s contnua en x = 0 (de fet, en tot R), per no s derivable
en x = 0.

x sin 1 si x = 0
b) Sigui la funci f (x) = x

0 si x = 0.
Comprovarem que f s contnua per no derivable en x = 0 (figura 5.19).
Continutat. Veurem que lm f (x) = f (0). Efectivament,
x0
1 ()
lm f (x) = lm x sin = 0 = f (0).
x0 x0 x
() Aquest lmit
val 0 ja que s el producte de la funci x, que tendeix a 0, per una
funci fitada, sin 1x 1 (recordem el criteri 0 per fitada").
Derivabilitat. Apliquem la definici de derivada
1
f (x) f (0) x sin

f (0) = lm = lm x = lm sin 1
x0 x0 x0 x x0 x
1
Aquest lmit no existeix perqu la funci sin va oscil.lant entre 1 i 1 quan
x
x 0.
5.4. Derivada i operacions algebraiques. Derivades dordre superior
Aquesta secci est dedicada a llgebra de derivades. La derivabilitat s una propietat

que es conserva a travs de les operacions algebraiques (suma, producte, quocient). Les
regles de derivaci daquestes operacions algebraiques permeten calcular derivades de
funcions directament, sense necessitat daplicar la definici.
Propietats algebraiques de les funcions derivables
Siguin les funcions f , g : D R derivables en a D. Aleshores, tamb sn derivables

en a les funcions segents:
f
f + g, f g, k f ( k R), (si g(a) = 0)
g
i es compleix que
( f + g) (a) = f (a) + g (a).

( f g) (a) = f (a)g(a) + f (a)g (a) (regla del producte).
159
(k f ) (a) = k f (a).

f f (a)g(a) f (a)g (a)
(a) = , si g(a) = 0 (regla del quocient).
g g2 (a)
Siguin f1 , f2 , . . . , fm m funcions derivables en a. Per inducci, obtenim que tamb sn

derivables en a les funcions segents: la suma f1 + f2 + + fm i el producte f1 f2 fm .
A ms, es compleix que

( f1 + f2 + + fm ) (a) = f1 (a) + f2 (a) + + fm (a).
( f1 f2 fm ) (a) = f1 (a) f2 (a) fm (a)+ f1 (a) f2 (a) fm (a)+ + f1 (a) f2 (a) fm (a).
Sn derivables:
P(x)
Polinomis, a tot R. Quocient de polinomis ,
Q(x)
si Q(x) = 0.
sin x, cos x, tg x,... en el seu domini. ex , ln x, en el seu domini.

x, si x > 0. |x|, si x = 0.
Derivades dordre superior
Sigui f : D R una funci derivable amb funci derivada f (x). Aquesta funci f pot
ser contnua, no contnua, derivable, no derivable...
Suposem que f (x) sigui derivable. Aleshores, t sentit parlar de la derivada de f (x),
2
que sanomena derivada segona de f (x) i es designa per f (x), ddx f 2
Anlogament, podem obtenir les derivades dordre superior: derivades tercera, quarta
..., vintena ..., ensima... f (x), f (4) (x), ..., f (20) (x), ..., f (n) (x)...
Exemples 5.12
Unes derivades successives
a) Sigui f (x) = 3x2 + 2x 1. Aleshores,
f (x) = 6x + 2
f (x) = 6
f (x) = 0
f (4) (x) = 0
..
.
160
Derivaci
sin x
b) Les derivades successives de f (x) = sn
ex
cos x ex ex sin x cos x sin x
f (x) = =
e2x ex
( sin x cos x) ex (cos x sin x) ex 2 cos x
f (x) = =
e2x ex
2 sin x ex + 2 cos x ex sin x + cos x
f (x) = =2
e2x ex
..
.
Definici 5.13 Diem que una funci f : D R s de classe

C 0 (D), si f s contnua en D.
C n (D) amb n N, si f i les seves n primeres derivades f , f , . . . , f (n) sn contnues
en D.
C (D), si f i les seves derivades de qualsevol ordre sn contnues en D.
Exemple 5.14
Els polinomis, ex , sin x i cos x sn funcions de classe C en R.
5.5. Regla de la cadena

Fig. 5.20
Composici de funcions:
f composta amb g.
Siguin les funcions f i g amb a D( f ) i f (a) D(g). Volem estudiar la derivabilitat de

la funci composta g f ; en tenim lesquema a la figura 5.20.
Teorema 5.15 Regla de la cadena

#
f derivable en a
= g f derivable en a.
g derivable en f (a) = b

A ms, (g f ) (a) = g f (a) f (a) = g (b) f (a).
Exemple 5.16
Siguin les funcions f (x) = x2 + 5 i g(x) = cos x. La composici g f s
f g
h : x x2 + 5 cos (x2 + 5) ,
s a dir, h(x) = (g f )(x) = g ( f (x)). Llavors, h (x) = g ( f (x)) f (x) = sin (x2 + 5) 2x.
161
Notacio classica de la regla de la cadena

Fig. 5.21
Composici x.
Siguin les funcions derivables
y = f (x) i z = g(y) = g ( f (x)) .
Considerem la composici g f (figura 5.21).
La regla de la cadena ens diu que
dz dz dy
= (g f ) (x) = g ( f (x)) f (x) = g (y) f (x) = .
dx dy dx
La notaci clssica s
dz dz dy
= .
dx dy dx
Aquesta idea es pot estendre a ms variables. Per exemple, siguin
y = y(u), u = u(x), x = x(s) i s = s(t)
dy
funcions derivables. Aleshores, y s funci de t i t sentit , que s
dt
dy dy du dx ds
y (t) = = .
dt du dx ds dt
Exemple 5.17
dy 2
Determinem , amb y = 4u2 + 3eu i u = .
dt t +1
Vist que y = y(u) i u = u(t), t sentit pensar que y = y(t). Per la regla de la cadena,
dy dy du (2)
= = (8u + 3eu )
dt du dt (t + 1)2
2
16 2(2) 32 6e t+1
= +3 e t+1
= .
t +1 (t + 1)2 (t + 1)3 (t + 1)2
5.6. Derivada de la funcio inversa

En aquesta secci, veurem com la derivada duna funci invertible ens dna informaci
sobre la derivada de la seva inversa.
162
Derivaci
Teorema 5.18 Derivada de la funci inversa. Sigui una funci f : D f (D)

estrictament montona i contnua en D, on D s un interval, una semirecta o tot
R. Sigui f 1 : f (D) D la inversa de f . Si f s derivable en a amb f (a) = 0,
aleshores f 1 s derivable en f (a) = b i
1 1
f 1 (b) = = 1 .
f (a)
f ( f (b))
Fig. 5.22
Funci inversa.
Per recordar aquest resultat, noms cal tenir en compte qu vol dir funci inversa i aplicar-
hi la regla de la cadena. Vegem lesquema de la figura 5.22.

Tenim ( f f 1 ) (y) = y. Derivant-hi respecte de y obtenim ( f f 1 ) (y) = 1. Ara, per
la regla de la cadena,

f f 1 (y) f 1 (y) = 1

f (x) f 1 (y) = 1
don
1
( f 1 ) (y) = .
f (x)

Com a aplicaci del teorema anterior, estudiarem les derivades dalgunes funcions a partir
de les inverses respectives.
Exemple 5.19
La funci arrel quadrada
Sigui f (x) = x2 , amb x [0, +). Considerem aquest domini per tal que existeixi la
inversa de f . Sabem que f (x) = 2x. Aquesta derivada sanul.la en x = 0. Aleshores con-
siderarem, de moment, el domini D = (0, +).
Fig. 5.23
Les inverses
i .

La imatge de f s f (D) = (0, +). La funci inversa de f s f 1 (x) = x. Observem
lesquema de la figura 5.23.
Pel teorema de la derivada de la inversa, si y (0, +), aleshores
1 1 1
( f 1 ) (y) = = = ().
f (x) 2x 2 y
163
1
Si ens agrada ms, ( x) = per a tot x > 0.
2 x

y x 2
Aprofitem lexpressi () per calcular ( y) en y = 9. Com que 9 3 9, ser
1 1 1
( y) |9 = = = .
(x2 ) 3

2x|3 6
Ja sabem que la funci arrel quadrada no s derivable a lorigen; t derivada infinita.

Observem aquesta situaci a la figura 5.24. La recta y = 0 s la tangent a y = x2 a lorigen
simtrica de leix y = 0 respecte de y = x s x = 0. Aquesta recta
i t pendent 0. La recta
s la tangent a y = x a lorigen i t pendent infinit.
Fig. 5.24
Grfiques de
i .
Exemple 5.20

La funci arcsinus. Sigui f (x) = sin x. Considerem x 2 , 2 per tal que f (x) sigui
injectiva (figura 5.25).
Fig. 5.25
La funci f (x) = sin x en
un domini on t inversa.
Tenim f (x) = cos x. La derivada sanul.la, doncs, en 2 i

2
. Aix, considerarem el
domini D = 2 , 2 . La imatge s f (D) = (1, 1).
La funci inversa de f (x) s larcsinus:
f 1 (x) = arcsin x.
Mirem la figura 5.26.
164
Derivaci
Fig. 5.26
Esquema de la funci
sinus i la seva inversa.
Aplicant el teorema de la funci inversa per a y (1, 1), obtenim

1 1 () 1 1
f 1 (y) = = = = .
f (x) cos x 2
1 sin x 1 y2
2
A () escrivim cos x en funci dey = sin x, fent servir que cos x + sin x = 1. Tenim
2
cos2 x = 1 sin2 x = cos x = 1 sin2 x. Ara noms cal esbrinar el signe que li cor-

respon. Notem que, quan x , , el cosinus s positiu ho podem comprovar
2 2
amb la grfica de la funci cosinus o mitjanant
la circumferncia goniomtrica (figu-
ra 5.27) i, en conseqncia, queda cos x = 1 sin2 x.
Fig. 5.27
El signe de cos x en
.
1
Podem escriure, doncs, (arcsin x) = per a tot x (1, 1).
1 x2
A la figura 5.28, podeu veure les grfiques de les funcions sinus i arcsinus.
Observaci 5.21 La funci arcsinus no s derivable als punts 1 i 1; hi t derivada
infinita.
Fig. 5.28
La funci sinus i la seva
inversa.
165
5.7. Derivades de les principals funcions elementals

A la taula segent, hi ha les derivades de les funcions ms usuals.
1
(xr ) = rxr1 ( x) =
2 x
1
(ax ) = ax ln a (loga x) = loga e
x
1
(ex ) = ex (ln x) =
x
1
(sin x) = cos x (arcsin x) =
1 x2
1
(cos x) = sin x (arccos x) =
1 x2
1 1
(tg x) = = 1 + tg 2 x (arctg x) =
cos2 x 1 + x2
1 1
(cotg x) = (arccotg x) =
sin2 x 1 + x2
1
(sinh x) = cosh x (arg sinh x) =
1 + x2
1
(cosh x) = sinh x (arg cosh x) =
x 1
2
1 1
(tgh x) = (arg tgh x) =
cosh2 x 1 x2
5.8. Derivacio implcita

Suposem que tenim una equaci de la forma F(x, y) = 0, com ara x2 + y2 4 = 0. Si
allem la y en funci de la x: y2 = 4 x2 , nobtenim dues funcions (figura 5.29):

f1 (x) = 4 x2 o b f2 (x) = 4 x2 .
Fig. 5.29
Dues funcions implcites
de la corba
.
166
Derivaci

Calculem la derivada als punts (0, 2), ( 2, 2) i (2, 0). Per aquests tres punts, conside-
rem la funci f1 (x), que s y = 4 x2 . Derivem-la respecte de x:
2x x
y = = .
2 4 x2 4 x2
Avaluem-la en els diferents punts (figura 5.30).
Si x = 0, y (0) = 0. La grfica t tangent horitzontal.

2
Si x = 2, y = = 1. La grfica t tangent amb pendent 1.
2
Si x = 2, la funci no s derivable ja que la derivada s infinita. La grfica t tangent
vertical.
Fig. 5.30
Tangents de la funci
implcita en diversos
punts.
La derivaci implcita ens permet fer aquests clculs sense necessitat dallar la y en
funci de la x. Prenem lequaci x2 + y2 4 = 0 i pensem y = y(x), on aquesta y s una
funci implcita de x.
x2 + y2 (x) 4 = 0.
Ara derivem implcitament aquesta equaci respecte de x:
2x + 2y(x) y (x) = 0.
Ens ha aparegut la derivada y (x), que volem calcular. Evidentment, el seu valor depn
del punt considerat.
Punt (0, 2). Substitum x = 0, y = 2, i la incgnita s y (0).
0 + 4y (0) = 0 = y (0) = 0.

Punt ( 2, 2). Substitum x = 2, y = 2, i la incgnita s y ( 2).

2 2 + 2 2 y ( 2) = 0 = 1 + y ( 2) = 0 = y ( 2) = 1.
Punt (2, 0). Substitum x = 2, y = 0, i la incgnita s y (2).
4 + 0 y (2) = 0 = y (2) =?
Aix, tamb es veu que no existeix y (2). La funci no s derivable en x = 2.
167
La derivaci implcita resulta especialment til quan no s fcil o no s possible allar

una variable en funci de laltra, per exemple, a lequaci x3 + y3 6xy = 0. En general,
si una equaci F(x, y) = 0 defineix implcitament y = y(x) en un entorn del punt (a, b),
utilitzarem la derivada implcita.
Exemple 5.22
2
Recta tangent a lalemniscata.
Determinem la recta tangent a la lemniscata (x2 + y2 ) =
8xy en el punt ( 2, 2).

Primer hem de comprovar que ( 2, 2) satisf lequaci de la corba (s immediat);
si no, el problema no tindria sentit.

Si pensem
y = y(x) en un entorn del punt ( 2, 2), la recta tangent t pendent
y ( 2) i la seva equaci ser

y + 2 = y ( 2)(x + 2).
Calculem el pendent derivant implcitament respecte de x lequaci que defineix la cor-

2
ba, (x2 + y2 (x)) = 8xy(x). Tenim

2 x2 + y2 (x) (2x + 2y(x) y (x)) = 8y(x) + 8xy (x).

Avaluem lexpressi anterior al punt x = 2, y( 2) = 2. La incgnita s y ( 2):

2 4 2 2 2 2 y ( 2) = 8 2 8 2 y ( 2),
don

2 + 2y ( 2) = 1 + y ( 2) = y ( 2) = 1.

Lequaci de la recta tangent s, doncs, y + 2 = (x + 2), o b x + y + 2 2 = 0.
Aplicacio. Derivada logartmica

Per obtenir la derivada de funcions del tipus y = f (x)g(x) , on f (x) > 0, prenem logaritmes
a cada banda i hi apliquem les propietats logartmiques:

ln y = ln f (x)g(x) = ln y = g(x) ln( f (x)).
Aleshores ens apareix una funci implcita y = y(x), que abans era explcita. Derivem
implcitament respecte de x.
y (x) f (x)
= g (x) ln( f (x)) + g(x) .
y(x) f (x)
Aix,
f (x)
y (x) = y(x) g (x) ln( f (x)) + g(x) .
f (x)
Vegem-ne unes mostres.
168
Derivaci
Exemple 5.23
Un parell de derivades logartmiques
(1) Sigui y = xx , amb x > 0. Calculem y . Tenim
ln y = ln (xx ) = ln y = x ln x.
Derivant implcitament respecte de x, surt
y 1
= ln x + x .
y x
Aleshores,
y = y (ln x + 1) = y = xx (1 + ln x) .
(2) Calculem la derivada de y = sin xcos x per a x (0, ). Tenim
ln y = ln (sin xcos x ) = ln y = cos x ln(sin x).
Derivant lexpressi anterior, queda
y cos x
= sin x ln(sin x) + cos x .
y sin x
Llavors,

cos2 x
y = y sin x ln(sin x) + .
sin x
Finalment,

cos2 x
y = sin xcos x sin x ln(sin x) + .
sin x
Derivades dordre superior implcitament

Retornem a lexemple 5.22 de la lemniscata. Ara ens interessa calcular les derivades
dordre superior
en x = 2 de la funci implcita y = y(x) definida en un entorn del
2
punt ( 2, 2) per lequaci (x2 + y2 ) = 8xy. Comencem per la segona derivada.
Pensem-hi y = y(x):
2
x2 + y2 (x) = 8xy(x) ().
Abans hem obtingut, derivant,

2 x2 + y2 (x) (2x + 2y(x) y (x)) = 8y(x) + 8xy (x).
Simplifiquem el resultat anterior,
(x2 + y2 (x)) (x + y(x) y (x)) = 2y(x) + 2xy (x), ()
169
i derivem implcitament () respecte de x per tal de fer aparixer y (x):

(2x + 2yy ) (x + yy ) + x2 + y2 1 + (y )2 + yy = 2y + 2y + 2xy . ( )

Avaluem en x = 2, y = 2, y = 1. La nostra incgnita s y 2 . Aleshores,

2 2 + 2 2 2 + 2 +4 1 + 1 2 y 2 = 2 2 2 2 y 2 ,

0
don

y 2 = 3 2.

Exercici. Determineu y 2 derivant implcitament lequaci ( ).
5.9. Teoremes del valor mitja i aplicacions

En aquesta secci, veurem dues propietats globals de la derivabilitat. Sn resultats cer-
tament rellevants. En conjunt, es coneixen com els teoremes del valor mitj. En tots ells
apareix un punt intermedi de linterval on la funci s derivable. Tamb en farem les
interpretacions geomtriques corresponents.
Teorema 5.24 Teorema de Rolle. Sigui f : [a, b] R una funci contnua en

[a, b] i derivable en (a, b). Si f (a) = f (b), llavors existeix c (a, b) tal que f (c) = 0.
La interpretaci grfica ens diu que, sota les hiptesis del teorema, existeix algun punt
de la grfica de f amb tangent horitzontal (figura 5.31).
Fig. 5.31
teorema de Rolle.
Teorema 5.25 Teorema del valor mitj de Lagrange. Sigui f : [a, b] R una
funci contnua en [a, b] i derivable en (a, b). Aleshores, existeix c (a, b) tal que
f (b) f (a)
f (c) = .
ba
170
Derivaci
Fig. 5.32
teorema del valor mitj
de Lagrange.
Grficament, el resultat ens diu que existeix algun punt de la grfica de f amb tangent
paral.lela a la recta que passa per (a, f (a)) i (b, f (b)) (figura 5.32).
Aplicacions i corollaris
A continuaci, presentem una col.lecci de conseqncies dels teoremes del valor mit-
j, com ara els criteris de monotonia en un interval, la caracteritzaci de les funcions
constants i els criteris dextrems relatius.
Corollari 5.26 Funcions montones

f (x) = 0, x [a, b] f (x) s constant en [a, b].
f (x) 0, x (a, b) f (x) s creixent en (a, b).
f (x) 0,

x (a, b) f (x) s decreixent en (a, b).
En el cas de les funcions estrictament montones, ja no s certa la doble implicaci.
Corollari 5.27 Funcions estrictament montones

f (x) > 0, x (a, b) = f (x) s estrictament creixent en (a, b). El recproc no
s cert ().
f (x) < 0, x (a, b) = f (x) s estrictament decreixent en (a, b). El recproc
no s cert ().
Fig. 5.33
La funci f (x) = 3
.
171
Exemple 5.28
La funci f (x) = x3 s estrictament creixent en qualsevol interval (a, b) R (en parti-

cular, en R). En canvi, la seva derivada no s estrictament positiva en tots els punts ja
que f (0) = 0. En tenim un esbs a la figura 5.33. Observem que la tangent a x3 en x = 0
travessa la grfica de la funci.
Corollari 5.29 Funcions que difereixen en una constant
f (x) = g (x), x (a, b)
existeix k R : f (x) = g(x) + k, x (a, b).
Les funcions amb la mateixa derivada difereixen en una constant. Grficament, a partir
duna delles podem obtenir-les totes; noms cal desplaar la funci donada k unitats cap
amunt o cap avall. Per a cada k naconseguim una altra (figura 5.34). Aquest corol.lari
jugar un paper important en el clcul integral.
Fig. 5.34
Funcions que difereixen
en una constant.
Teorema 5.30 Teorema de lextrem interior. Si f t un extrem (mxim o mnim)

relatiu en

f (c) = 0
c (a, b) = o b

no existeix f (c).
La figura 5.35 mostra ambdues possibilitats. Si tenim una funci amb un extrem relatiu
interior, o b la funci s suau amb tangent horitzontal a lextrem, o b no hi s derivable
(per exemple, fa una punxa).
El recproc del teorema 5.30 no s cert. Com a contraexemple, tenim la funci f (x) = x3
per a x [1, 1]. En efecte, f (0) = 0, per la funci no t cap extrem relatiu en el punt
interior x = 0.
172
Derivaci
Fig. 5.35
teorema de lextrem
interior.
Tanquem la secci amb un criteri que ens relaciona el signe de la derivada amb lexistn-
cia dextrems relatius.
Teorema 5.31 Criteri de la primera derivada per a extrems relatius. Sigui f de-
rivable en (a, c) i (c, b).

f (x) > 0 x (c , c)
i = f t mxim relatiu en x = c.

f (x) < 0 x (c, c + ) El recproc no s cert().

f (x) < 0 x (c , c)
i = f t mnim relatiu en x = c.

f (x) > 0 x (c, c + ) El recproc no s cert().
f (x) t signe constant x (c , c + ) = f no t extrem relatiu en x = c.
El recproc no s cert ().
Observaci 5.32 Per a lexistncia dextrems relatius o absoluts duna funci, no sn

necessries ni la continutat ni la derivabilitat de la funci. Els dibuixos de la figura 5.36
mostren una funci no contnua en c i una altra no derivable en c, ambdues amb extrems
absoluts i, per tant, relatius.
Fig. 5.36
Funcions no contnues o
no derivables amb
extrems absoluts i
relatius.
173
5.10. Extrems absoluts

El fet que una funci presenti un extrem relatiu en un punt noms depn del compor-
tament de la funci en un entorn daquest punt. Lexistncia dun extrem absolut en un
conjunt, en canvi, depn de tots els valors que pren la funci en aquell conjunt. Per tant,
lestudi daquest segon tipus dextrems requereix ms informaci sobre lactuaci de la
funci que el primer.
Extrems absoluts duna funcio contnua f en un interval tancat

Suposem que tenim una funci contnua f en linterval tancat [a, b]. Pel teorema de
Weierstrass sabem que la funci f assoleix valors mxim i mnim absoluts en [a, b]. El
problema s com determinar-los.
La col.lecci de punts candidats a extrem mxim o mnim absolut s la segent:
x tals que f (x) = 0,

x tals que no existeix f (x),
punts extrems (o frontera) de linterval tancat, s a dir, a i b.
El que hem de fer s avaluar la funci f en tots aquests punts i comparar-ne els valors.
Llavors,
el valor ms gran s el mxim absolut,
el valor ms petit s el mnim absolut.
Extrems absoluts duna funcio f (contnua o no) en un interval, semirecta...
En aquest cas, no podem assegurar lexistncia dextrems absoluts per a la funci f .

Aleshores, hem de fer un esbs de la grfica de la funci f a partir de lestudi de
x tals que f (x) = 0,

x tals que no existeix f (x),
els lmits lm f (x) (si escau),
x
el lmit lm f (x) o el valor de la funci en a, f (a) (si t sentit), en cas que a sigui un
xa
extrem de linterval o la semirecta de domini,
els punts de discontinutat de f ,
etc.
Exemple 5.33
Determinem els extrems absoluts de la funci f (x) = 2x 3x2/3 en [1, 3].
Clarament, la funci f s contnua en [1, 3], ja que s la suma dun polinomi i una
funci potencial. El teorema de Weierstrass assegura lexistncia dun mxim i un mnim
absoluts. Examinem ara els punts candidats:
174
Derivaci
Punts on f (x) = 0. Tenim

1/3 2 2 x2 3
f (x) = 2 2x = 2 = 0 = = 0 = x = 1.
3
x x 3
El valor de la funci en aquest punt s f (1) = 1.

Punts on no existeix f (x). No existeix f (0). El valor de la funci en aquest punt s
f (0) = 0.
de linterval: 1 i 3. Navaluem la funci i obtenim f (1) = 5 i f (3) =

Extrems
6 3 9 0, 24.
3
Fig. 5.37
Funci
.
Finalment, si comparem tots els valors de la funci obtinguts, podem concloure que el
mxim absolut s M = 0 i sassoleix en x = 0; el mnim absolut val m = 5 i sobt en
x = 1. Tenim un esbs de la grfica de f (x) a la figura 5.37.
5.11. Regles de LHopital

0
En aquesta secci, volem resoldre indeterminacions del tipus o que es presenten en
0

f (x)
calcular lmits de quocients de funcions: lm . En moltes ocasions, la soluci ens la
xa g(x)
donar la regla de LHpital.
Teorema 5.34 Regla de LHpital, cas 00 . Siguin a R i U = (a , a + ) \ {a}
Considerem les funcions f , g : U R derivables en U tals que g (x) = 0, x U

amb lm f (x) = 0 i lm g(x) = 0. Aleshores
xa xa
f (x) f (x)
si existeix lm i val L, tamb existeix lm i val L,
xa g (x)
xa g(x)
on L R {, +}.
175
El teorema s tamb vlid per a lmits laterals i lmits en linfinit. Evidentment, per,
canvia lentorn U. Si en comptes de fer-ne el lmit quan x a es considera
x a+ , aleshores sen pren U = (a, a + ),

xa ,
U = (a , a),
x +, U = (b, +),
x , U = (, b).

Teorema 5.35 Regla de LHpital, cas . Siguin a R i U = (a , a + ) \ {a}

Considerem les funcions f , g : U R derivables en U tals que g (x) = 0, x U

amb lm f (x) = i lm g(x) = . Aleshores
xa xa
f (x) f (x)
si existeix lm i val L, tamb existeix lm i val L,
xa g (x) xa g(x)
on L R {, +}.
Com en el cas anterior, sha de modificar convenientment lentorn U depenent don es

vulgui calcular el lmit.
Exemple 5.36
sin x 0
a) Calculem lm . Sens presenta una indeterminaci . Aplicant la regla de LH-
x0 x 0
(sin x) cos x 1
pital obtenim lm = lm = = 1. Com que aquest lmit existeix i val 1,
x0 (x) x0 1 1
sin x
tenim lm = 1.
x0 x

x 0
b) Calculem lm . De moment, trobem una altra indeterminaci . Aplicant la
x0 sin x
+
0
1

2 x x
regla de LHpital tenim lm = + = lm = +.
x0 cos x + x0 sin x +
ln x
c) Calculem lm . En aquest cas, la indeterminaci s del tipus . Per la regla de
x+x
1
ln x
LHpital, lm = 0 = lm
x
= 0.
x+ 1 x+ x
176
Derivaci
Observaci 5.37 El recproc de la regla de LHpital no s cert:
f (x) f (x)
lm = L lm = L.
xa g(x) xa g (x)
f (x) f (x)
En altres paraules, pot existir lm i, en canvi, no existir lm . Per demostrar
xa g(x) xa g (x)
aquesta observaci, noms cal donar-ne un contraexemple.
Exemples 5.38
Contraexemples del recproc de la regla de LHpital
x2 sin 1x
(1) Calculem lm .
x0 sin x
0
Directament surt una indeterminaci 0
(el numerador s 0 per fitada). Si intentem
aplicar la regla de LHpital, tenim

f (x) 2x sin 1x + x2 cos 1x x1
= lm
2
lm
x0 g (x) x0 cos x

2x sin x cos 1x
1
= lm
x0 cos x cos x
aquest lmit no existeix ja que s la diferncia dels dos lmits segents:
2x sin 1x 0
lm = = 0, per
x0 cos x 1
cos 1x oscil.lant
lm no existeix.
x0 cos x 1
Per tant, no podem aplicar la regla de LHpital. Tanmateix, podem determinar

x2 sin 1x
lm per un altre cam. Escrivim-lo de manera adequada, com un producte
x0 sin x
x2 sin 1x x 1
lm = lm x sin = 1 0 = 0.
x0 sin x x0 sin x x
Aix doncs, el lmit demanat val 0, mentre que el lmit del quocient de les derivades
no existeix.
2x + cos x
(2) Calculem lm .
x+ 3x sin x
Encara que lm cos x no existeix, la funci cosinus est fitada entre 1 i 1. Per aix,
x+
lm (2x + cos x) = . Anlogament, al denominador tenim lm (3x sin x) = . Per
x+ x+
tant, directament sens presenta una indeterminaci .
177
s fcil veure que el lmit del quocient de les derivades s

(2x + cos x) 2 sin x
lm = lm .
x+ (3x sin x) x+ 3 cos x
El numerador oscilla entre 1 i 3, i el denominador ho fa entre 2 i 4, de manera que

el lmit de lltim quocient no existeix. Aix doncs, no podem aplicar-hi la regla de
LHpital. Esbrinem el valor del lmit demanat directament. Ats que els infinits que
provoquen la indeterminaci sn 2x i 3x, dividim numerador i denominador per x:
2x + cos x 2 + cosx x 2 + 1x cos x

lm = lm = lm .
x+ 3x sin x x+ 3 sinx x x+ 3 sin x
1
x
s clar que
1 1
lm cos x = 0 i lm sin x = 0
x+ x x+ x
pel criteri 0 per fitada". Finalment,
2x + cos x 2 + 0 2
lm = = .
x+ 3x sin x 30 3
Aplicacio reiterada de la regla de LHopital

Suposem que volem estudiar un lmit del tipus
f (x) 0
lm amb indeterminaci o b ,
xa g(x) 0
de manera que
f (x) 0
lm tamb s una indeterminaci o b .
xa g (x) 0
f (x)
Si podem aplicar la regla de LHpital a , aleshores tindrem
g (x)
f (x) f (x) f (x)
lm = L = lm = L = lm = L.
xa g (x) xa g (x) xa g(x)
Podem iterar la regla de LHpital un nombre finit de vegades, tantes com convingui.
Exemple 5.39
sin x x
Vegem que lm = 0. Directament observem una indeterminaci 00 . Tenim
x0+ x sin x
sin x x 0
lm = (si existeix el lmit segent)

0
x0+ x sin x
cos x 1 0
lm = (si existeix el lmit segent)

0
x0 sin x + x cos x
+
sin x 0
lm = = 0.
x0 2 cos x x sin x
+
2
178
Derivaci
Aplicacio a les indeterminacions 0 , , 00 , 0 i 1

Les indeterminacions 0 , , 00 , 0 i 1 es poden transformar en indeter-
minacions equivalents de la forma 00 o b mitjanant manipulacions algebraiques i
utilitzant les funcions exponencial i logartmica. A continuaci, veurem com sobtenen
les transformacions esmentades. Designem per U un entorn de a.
a) Indeterminaci 0 . Suposem que tenim el lmit
lm f (x) g(x) amb lm f (x) = 0 i lm g(x) = .

xa xa xa
Posem el producte en alguna de les formes segents:
f (x)
f (x) g(x) = , si g(x) = 0, x U,
1/g(x)
o b
g(x)
f (x) g(x) = , si f (x) = 0, x U,
1/ f (x)
i llavors obtenim una indeterminaci

0 0
, que s en el primer cas,
1/ 0
o b

, que s en el segon cas.
1/0
Exemple 5.40
Calculem lm x ln x. s una indeterminaci 0 . Escrivim
x0+
ln x
lm x ln x = lm = es transforma en i, per LHpital
x0+ x0+ 1/x
1/x x2
= lm = lm = lm (x) = 0.
x0+ 1/x 2 x0 x +x0 +
b) Indeterminaci . Suposem que tenim el lmit
lm ( f (x) g(x)) amb lm f (x) = + i lm g(x) = +

xa xa xa
o b lm f (x) = i lm g(x) = .
xa xa
Fixemnos que tots dos signes de linfinit han de ser iguals ja que, en cas contrari, no
hi ha cap indeterminaci. Posem-ne la diferncia en la forma
179
1 1

g(x) f (x)
f (x) g(x) = , si f (x) = 0 i g(x) = 0 per x U
1
f (x) g(x)
0
i obtenim la indeterminaci .
0
Exemple 5.41
1 1
Calculem lm .
x0 +
x sin x
Es tracta duna indeterminaci , concretament (+) (+). Tenim, aprofitant
lexemple 5.39

1 1 sin x x 0
lm = lm = = 0.
0
x0+ x sin x x0+ x sin x
Per aconseguir la fracci, no cal aplicar cap frmula; s suficient fer la resta de les
fraccions.
c) Indeterminaci 00 , 0 , 1 . Estudiem els lmits del tipus lm f (x)g(x)
xa
amb lm f (x) = 0 i lm g(x) = 0,

xa xa
o b lm f (x) = i lm g(x) = 0,
xa xa
o b lm f (x) = 1 i lm g(x) = .
xa xa
Escrivim f (x)g(x) = e ln f (x) = e g(x) ln f (x) , de manera que, per la continutat de la funci
g(x)
exponencial,
lm g(x) ln f (x)
lm f (x)g(x) = e xa .
xa
Ara la indeterminaci queda a lexponent, lm g(x) ln f (x), i s de la forma 0 per

xa
als tres casos.
Exemples 5.42
Veurem un cas 00 i un altre 1 .
1) Calculem lm xx . s una indeterminaci 00 . Mitjanant les funcions exponencial i
+
x0
logaritme, posem
lm x ln x
x
lm xx = lm eln x = ex0 +
.
x0+ x0+
La nova indeterminaci s 0 . Abans lhem calculada transformantla per LHpi-

tal: lm x ln x = 0. Aleshores, lm xx = e0 = 1.
x0+ x0+
180
Derivaci
2 x
2) Calculem lm
arctg x . Observem la indeterminaci 1 . Utilitzant les funcions
x+
exponencial i logaritme, obtindrem a lexponent una indeterminaci 0. Escrivim
el nostre lmit com
x
2 2
lm exp ln arctg x = lm exp x ln arctg x =
x+ x+

2
ln arctg x
2
exp lm x ln arctg x = exp lm
x+
=

x+ 1
x

1 2 1

2 1 + x2
arctg x x2

exp lm = exp lm =
x+ 1 x+ arctg x (1 + x2 )

x2

1 (x2 ) 2
exp lm 2 = exp (1) = e2/ .
x+ arctg x x + 1
5.12. La formula de Taylor. Aplicacions

Al principi daquest captol, hem vist que la derivabilitat duna funci f en un punt a
equival a laproximaci de la funci per un polinomi de grau 1 la recta tangent y =
f (a) + f (a)(x a). Ara ens interessa estudiar les aproximacions de funcions mitjanant
polinomis de grau n.
Aproximacio de funcions mitjancant polinomis

Si P(x) s un polinomi, P(x) = a0 + a1 x + a2 x2 + a3 x3 + + an xn , podem calcular la imat-
ge de qualsevol punt fcilment; noms cal fer sumes i productes. En canvi, si considerem
funcions com ara
ex , ln x, sin x, cos x, sinh x . . .
com ho farem, sense lajut de la calculadora, per determinar
e2 , ln 3, sin 2 . . .?
La idea que tingu el matemtic angls Brook Taylor (1685-1731) consistia a trobar
funcions polinmiques que saproximessin fora a una funci f localment, de manera
que, donant el valor de la funci polinmica en el punt desitjat, tingussim una bona
aproximaci del valor de f en aquest punt. La diferncia entre el valor exacte i el valor
aproximat s lerror coms.
f (a) = Pn (a)+ error.
Abans dentrar en aquest procs, per, vegem com sexpressa una funci polinmica en
termes de les seves derivades en un punt.
181
Considerem un polinomi de grau n desenvolupat en potncies de x a,

P(x) = a0 + a1 (x a) + a2 (x a)2 + a3 (x a)3 + + an (x a)n .
Tenim que
P(a) = a0
P (x) = a1 + 2a2 (x a) + + nan (x a)n1 P (a) = a1
P (x) = 2a2 + + n(n 1)an (x a)n2 P (a) = 2a2
.. .. ..
. . .
P (x) = k!ak +
(k)
P (a) = k!ak
(k)
P(k) (a)
s a dir, ak = , i podem escriure
k!
P (a) P(n) (a)

P(x) = P(a) + P (a)(x a) + (x a)2 + + (x a)n .
2! n!
Teorema 5.43 Teorema de Taylor. Sigui f una funci amb derivades dordre n en
el punt x = a. Existeix un nic polinomi P(x) de grau inferior o igual a n que satisf
P(a) = f (a), P (a) = f (a), . . . , P(n) (a) = f (n) (a).

Aquest polinomi sanomena polinomi de Taylor de grau n de la funci f en el punt
a i s
f (a) f (n) (a)
P n,a (x) = f (a) + f (a)(x a) + (x a)2 + + (x a)n .
2! n!
A ms, es compleix que
f (x) P n,a (x)
lm = 0.
xa (x a)n
Demostraci. s immediat comprovar les n + 1 condicions

P(a) = f (a), P (a) = f (a), . . . , P(n) (a) = f (n) (a).
I, aplicant n 1 vegades la regla de LHpital, per tal de resoldre la indeterminaci,
tenim (n)
f (x) P n,a (x) f (x) f (a) f (a)(x a) f n!(a) (x a)n
lm = lm
xa (x a)n xa (x a)n
f (n1) (x) f (n1) (a) f (n) (a)(x a)

= lm
xa n!(x a)

1 f (n1) (x) f (n1) (a) (n)
= lm lm f (a) = 0.
n! xa xa xa
En aquest cas, diem que P n,a (x) i f (x) coincideixen fins a lordre n en a, o b que f i
P tenen un contacte dordre n en a. Si a = 0, el polinomi de Taylor es coneix com a
polinomi de MacLaurin.
182
Derivaci
Exemple 5.44
Sigui f (x) = ex . Els seus polinomis de Taylor en a = 0 de graus 1, 2, 3 i 4 sn:
2
P1,0 (x) = 1 + x, P2,0 (x) = 1 + x + x2 ,
2 3 2 3 4
P3,0 (x) = 1 + x + x2 + x3! , P4,0 (x) = 1 + x + x2 + x3! + x4! .
A la figura 5.38 nhem representat uns quants.

Fig. 5.38
Polinomis de Taylor de
en .
Exemple 5.45
Si f (x) = sin x, en a = 0 obtenim, per exemple, els polinomis
3
P1,0 (x) = x, P3,0 (x) = x x3! ,
3 5 3 5 7
P5,0 (x) = x x3! + x5! , P7,0 (x) = x x3! + x5! x7!
que estan dibuixats a la figura 5.39.

Fig. 5.39
Polinomis de Taylor de
en .
183
Teorema 5.46 Frmula de Lagrange del residu. Sigui f una funci n+1 vegades
derivable en un interval obert I, amb derivades contnues fins a lordre n. Aleshores,
si x, a I, es compleix
f (a) f (n) (a)
f (x) = f (a) + f (a)(x a) + (x a)2 + + (x a)n + Rn, a (x),
2! n!
on Rn, a (x) s una funci que depn de x i de a i pot expressar-se com
f (n+1) (c)
Rn, a (x) = (x a)n+1
Residu de Lagrange (n + 1)!
per a un valor c determinat entre a i x.
La funci Rn, a (x) sanomena el residu, la resta, lerror o el terme complementari de

Lagrange. La frmula del residu ens permet interpretar el teorema de Taylor com una
generalitzaci dels teoremes del valor mitj. El residu o error s Rn, a (x) = f (x) P n,a (x)
i sabem, pel teorema de Taylor, que
Rn, a (x)
lm = 0.
xa (x a)n
Daix es diu que Rn, a (x) s una o petita de x a quan x a i es designa per Rn, a (x) =
o(x a)n . De vegades, el residu tamb se sol escriure com t.o.s. (termes dordre superior).
Alguns desenvolupaments de Taylor A la taula segent, presentem els desenvo-

lupaments de Taylor en a = 0 (MacLaurin) de les principals funcions elementals.
D ESENVOLUPAMENT DE M AC L AURIN C ONVERGNCIA

lmRn, 0 (x) = 0
n
x 2 x3 xn
ex = 1 + x + + + + + o(xn ) x R
2 3! n!
x3 x5 x7 x2n+1
sin x = x + + + (1)n + o(x2n+2 ) x R
3! 5! 7! (2n + 1)!
x2 x4 x6 x2n
cos x = 1 + + + (1)n + o(x2n+1 ) x R
2! 4! 6! (2n)!
x3 2x5 17x7
tg x = x + + + + o(x8 ) x ( , )
3 15 315 2 2
x 3 x5 x7 x2n+1
sinh x = x + + + ++ + o(x2n+2 ) x R
3! 5! 7! (2n + 1)!
x2 x4 x6 x2n
cosh x = 1 + + + ++ + o(x2n+1 ) x R
2! 4! 6! (2n)!
x2 x3 xn+1
ln(1 + x) = x + + + (1)n + o(xn+1 ) x (1, 1]
2 3 n+1
( 1) 2 ( 1)( 2) 3
(1 + x) = 1 + x + x + x +
2 3!
x (1, 1); R
( 1) ( (n 1)) n
+ x + o(xn )
n!
184
Derivaci
A partir daquesta taula, podem escriure desenvolupaments daltres funcions. Per exem-
ple, utilitzant el desenvolupament de
x2 x 3
ex sobt ex = 1 x + + t.o.s.
2 3!
x4 x8
cos x sobt cos(x2 ) = 1 + t.o.s.
2! 4!
x2 x3
ln(1 + x) sobt ln(1 x) = x + t.o.s.
2 3
Exemple 5.47
Els exercicis segents mostren aplicacions dels desenvolupaments de Taylor al clcul

daproximacions i de lmits.
a) Clculs aproximats. Determinem el valor de e amb un error ms petit que 105 .

El desenvolupament de ex en a = 0 s
x2 x 3 xn ec
ex = 1 + x + + ++ + xn+1 , 0 < c < x.
2 3! n! (n + 1)!
Si prenem x = 1, lestimaci de lerror s
ec 3
Rn, 0 (1) = < < 105 .
(n + 1)! (0<c<1) (n + 1)!
Lltima desigualtat ens dna els valors de n que podem prendre. Aquesta desigualtat
es compleix per a n 8. Prenent n = 8, obtindrem el que volem. Per tant,
1 1 1 1 1 1 1
e 1+1+ + + + + + + 2 71828.
2 3! 4! 5! 6! 7! 8!
b) Clculs aproximats. Calculem sin 2 amb un error ms petit que 104 .

El desenvolupament de MacLaurin de sin x s
x3 x 5 x 7 x2n+1 (1)n sin c 2n+2

sin x = x + + + (1)n + x , 0 < c < x.
3! 5! 7! (2n + 1)! (2n + 2)!
Prenem x = 2 i estimem lerror,

(1)n sin c 2n+2
= 2
2n+2
4
(2n + 2)! 2 (2n + 2)! < 10 ,
que es compleix per a n 5. Aix,
23 25 27 29 211
sin 2 2 + + 0 9093 .
3! 5! 7! 9! 11!
185
x sin x
c) Clcul de lmits. Calculem lm .
x0 x(1 cos 3x)
Tenim una indeterminaci del tipus 00 . Si hi apliquem la regla de LHpital, hem de

repetir el procs fins a tres cops. En canvi, si considerem els desenvolupaments de
MacLaurin de sin x i cos 3x, podem expressar el lmit com
3 5

2n+1
x sin x x x x
3!
+ x
5!
+ + (1) n x
(2n+1)!
+ t.o.s.
lm = lm
x0 x(1 cos 3x)
x 1 1 2! + 4! + + (1)n (3x)
(3x) (3x)
x0 2 4 2n
(2n)!
+ t.o.s.
x3 5 2n+1
3!
x5! + + (1)n+1 (2n+1)!
x
+ t.o.s.
= lm 9x3
81x + + t.o.s.
5
x0
2! 4!
2
1
x5! + t.o.s.
(dividint per x3 ) = lm 3!
9
81x + t.o.s.
2
x0
2! 4!
1
1
= 3!
9 =
2!
27
Infinitesims. Aplicacions
Les funcions que tendeixen a 0 en un punt reben un nom especial. Moltes daquestes
funcions sn equivalents entre si i es poden substituir entre elles per facilitar els clculs
de lmits.
Definici 5.48 Diem que una funci f s un infinitsim quan x a si
lm f (x) = 0.
xa
Un infinitsim tamb sanomena infinitesimal.
Exemple 5.49
Vegem-ne unes mostres.
x 4 s un infinitsim quan x 4, perqu lm(x 4) = 0;

x4
sin x s un infinitsim quan x 0, ja que lm sin x = 0;

x0
1 1
s un infinitsim quan x , perqu lm 2 = 0.
x2 + 3 x x + 3
186
Derivaci
Definici 5.50 Siguin f i g dos infinitsims quan x a. Diem que f i g sn infini-

tsims equivalents quan x a si
f (x)
lm = 1.
xa g(x)
En aquest cas, ho designarem per f (x) g(x) quan x a.
Exemple 5.51
x
Sabem que lm = 1. Llavors,
x0 sin x
sin x x quan x 0,
sin(x 3) x 3 quan x 3,
1 1
sin quan x .
x x
Aprofitant els desenvolupaments de Taylor en x = 0 de les funcions elementals, podem
trobar aproximacions daquestes funcions. A la taula segent en presentem algunes.
D ESENVOLUPAMENT DE M AC L AURIN A PROXIMACIONS

(x 0)
x 2 x3 xn
ex = 1 + x + + + + + o(xn ) ex 1 + x
2 3! n!
x3 x5 x7 x2n+1
sin x = x + + + (1)n + o(x2n+2 ) sin x x
3! 5! 7! (2n + 1)!
x2 x4 x6 x2n x2
cos x = 1 + + + (1)n + o(x2n+1 ) cos x 1
2! 4! 6! (2n)! 2
x3 2x5 17x7
tg x = x + + + + o(x8 ) tg x x
3 15 315
x3 x5 x7 x2n+1
sinh x = x + + + ++ + o(x2n+2 ) sinh x x
3! 5! 7! (2n + 1)!
x2 x4 x6 x2n x2
cosh x = 1 + + + ++ + o(x2n+1 ) cosh x 1 +
2! 4! 6! (2n)! 2
x2 x3 xn+1
ln(1 + x) = x + + (1)n + o(xn+1 ) ln(1 + x) x
2 3 n+1
( 1) 2 ( 1)( 2) 3
(1 + x) = 1 + x + x + x + (1 + x) 1 + x
2 3!
( 1) ( (n 1)) n
+ x + o(xn )
n!
Equivalencies dels infinitesims mes usuals

A partir de la taula anterior, obtenim diverses equivalncies entre infinitsims.
ex 1 x quan x 0
sin x x quan x 0
187
x2 x2
cos x 1 quan x 0, o b 1 cos x quan x 0
2 2
tg x x quan x 0
ln(1 + x) x quan x 0
(1 + x) 1 + x quan x 0
Podem substituir la x per diferents infinitsims i tenim, per exemple,
ex3 1 x 3 quan x 3
sin(x2 ) x2 quan x 0
9x2
cos(3x) 1 quan x 0
2
1 1
tg quan x
x x
ln(3 + x) = ln(1 + 2 + x) (2 + x) quan x 2
Exemples 5.52
Aproximacions de primer ordre. Vegem uns clculs daproximacions elementals a
partir de diversos desenvolupaments de MacLaurin fins a primer ordre.
sin 0 05 0 05
sin 1o = sin 180

180
= 0 01745

e0 1 1 + 0 1 = 1 1
ln 1 02 0 2
1
1 1 = (1 + 0 1)1/2 1 + 0 1 = 1 05
2
1 0 015 1
1+ = 1 0075 ( = , x = 0 015)
0 985
2 2
Exemples 5.53
Clcul de lmits amb infinitsims equivalents.
sin(9x2 )
a) Calculem lm utilitzant infinitsims equivalents.
x0 x(ex 1)
Es tracta duna indeterminaci 00 . Tenint en compte que
sin(9x2 ) 9x2 quan x 0, i ex 1 x quan x 0
obtenim
sin(9x2 ) 9x2
lm = lm = 9.
x0 x(ex 1) x0 x x
188
Derivaci
ln(x + 2)
b) Calculem lm utilitzant infinitsims equivalents.
x1 x3 + x2
s una indeterminaci 00 . Ats que
ln(x + 2) = ln(1 + (1 + x))) 1 + x quan x 1
podem escriure
ln(x + 2) (1 + x)
lm = lm 2 = .
x1 x +x
3 2 x1 x (x + 1)
5.13. Estudi local duna funcio

En aquesta secci, estudiarem els conceptes de concavitat, convexitat i punt dinflexi.
Per a les definicions que segueixen, suposarem que la funci f s derivable en a.
Definici 5.54 Diem que f s convexa en a si, en un entorn del punt (a, f (a)), la
grfica de la funci est per sobre de la tangent a la grfica de la funci en el punt
(a, f (a)).
s a dir, f s convexa en a si i noms si
f (x) > f (a)+ f (a)(xa), x (a , a+ ){a}.
Definici 5.55 Diem que f s cncava en a si, en un entorn del punt (a, f (a)), la
grfica de la funci est per sota de la tangent a la grfica de la funci en el punt
(a, f (a)).
s a dir, f s cncava en a si i noms si
f (x) < f (a)+ f (a)(xa), x (a , a+ ){a}.
189
Les definicions de funci cncava i convexa que hem donat ms amunt sn les estn-
dards dins el que en direm la matemtica superior. En alguns textos de batxillerat, per,
aquests conceptes sexpliquen a linrevs. Tanmateix, amb la intenci de no provocar -
confusions, en proposem els noms alternatius:
. funci cncava amunt si t la forma i
funci cncava avall si s del tipus .
Definici 5.56 Diem que f t un punt dinflexi en (a, f (a)) si
f (x) < f (a) + f (a)(x a), per a x (a , a) i

f (x) > f (a) + f (a)(x a), per a x (a, a + ),
o amb les dues desigualtats a linrevs.
Geomtricament, una funci t un punt dinflexi si, en un entorn del punt, a lesquerra,
la grfica de la funci est per sota de la tangent i, a la dreta, est per sobre de la tangent
o a linrevs (figura 5.40).
Fig. 5.40
Punts dinflexi de la
funci xx x.
Per tancar el tema, veurem com les derivades successives en un punt ens donen infor-
maci sobre el comportament local duna funci.
Teorema 5.57 Aplicaci del polinomi de Taylor. Sigui f una funci n vegades
derivable en I, amb f (n) contnua en a I, de manera que
f (a) = f (a) = = f (n1) (a) = 0 i f (n) (a) = 0.
Llavors,
Si n s parell i f (n) (a) > 0, f s cncava amunt en (a, f (a)). Si, a ms, f (a) = 0,
llavors f t un mnim relatiu en (a, f (a)).
Si n s parell i f (n) (a) < 0, f s cncava avall en (a, f (a)). Si, a ms, f (a) = 0,
llavors f t un mxim relatiu en (a, f (a)).
Si n s senar, f t un punt dinflexi en (a, f (a)).
Demostraci. Podem expressar f com
f (a) f (n) (a)

f (x) = f (a) + f (a)(x a) + (x a)2 + + (x a)n + Rn, a (x).
2! n!
190
Derivaci
Per hiptesi, obtenim
f (n) (a)
f (x) = f (a) + f (a)(x a) + (x a)n + Rn, a (x),
n!
s a dir,

f (n) (a) f (n) (a) Rn, a (x)
f (x)[ f (a)+ f (a)(xa)] = (xa)n +Rn, a (x) = (xa)n + .
n! n! (x a)n
Rn, a (x)
Aix, tenint en compte que 0, podem deduir que
(x a)n xa
/ 0
a) Si n s parell, signe { f (x) [ f (a) + f (a)(x a)]} = signe f (n) (a) i, per tant:
Si f (n) (a) > 0 = f (x) > f (a)+ f (a)(xa) f s cncava amunt en (a, f (a)).
Si f (n) (a) < 0 = f (x) < f (a) + f (a)(x a) f s cncava avall en (a, f (a)).
/ 0
Si, a ms, f (a) = 0, llavors signe { f (x) f (a)} = signe f (n) (a) i obtenim que
f (n) (a) > 0 f (x) > f (a) = f t un mnim relatiu en (a, f (a)).
f (n) (a) < 0 f (x) < f (a) = f t un mxim relatiu en (a, f (a)).
/ 0
b) Si n s senar, signe { f (x) [ f (a) + f (a)(x a)]} = signe (x a)n f (n) (a) . Consi-
derem el cas f (n) (a) > 0. Aleshores,
f (x) > f (a) + f (a)(x a) si x > a
f (x) < f (a) + f (a)(x a) si x < a,
don podem concloure que f t un punt dinflexi en (a, f (a)).
La demostraci s anloga per al cas f (n) (a) < 0.
Exemples 5.58
Extrems relatius. Donades les funcions segents, esbrinarem si tenen un mxim relatiu,
un mnim relatiu o un punt dinflexi en x = 0.
x2
a) f (x) = cos x 1 + . Hi ha un mnim relatiu, ja que f (0) = f (0) = f (0) = 0 i
2
f (4) (0) > 0 (figura 5.41).
191
x3
b) f (x) = sin x + . Hi ha un punt dinflexi, ja que f (0) = f (0) = f (4) (0) = 0 i
6
f (5) (0) = 0 (figura 5.42).
Fig. 5.41
La funci
t un mnim relatiu a
lorigen.
Fig. 5.42
La funci
t un punt dinflexi a
lorigen.
Problemes resolts
Problema 1

Sigui la funci f (x) = 1 3
(1 x)2 .
a) Estudieu-ne la continutat i la derivabilitat.

b) Existeixen el mxim i el mnim absoluts de f (x) en [0, 9]? Per qu? En cas afirmatiu,
trobeu-los.
[Solucio]

a) Observem que Dom( f ) = R i,com que 1 i (1 x)2 sn funcions contnues en R,
3
f (x) tamb ho s. La funci x s derivable en R \ {0}. La funci que hi ha dins

3
de larrel, (1 x)2 , sanulla noms quan x = 1; per tant, podem afirmar que f (x) s
derivable per a tot x R \ {1} i la seva derivada val f (x) = 3 21x per a x = 1.
3
b) La funci f (x) s contnua a tot R; en particular, tamb ho s a linterval tancat [0, 9].
Pel teorema de Weierstrass, existeixen mxim i mnim absoluts de f (x) en [0, 9].
192
Derivaci
Els punts on la funci f (x) pot assolir els extrems absoluts sn:
Els extrems de linterval: 0 i 9, amb f (0) = 0 i f (9) = 3.
2
Els punts on f (x) = 0. En aquest cas, no nhi ha, ja que f (x) = = 0
3 1x 3
per a tot x.
Els punts on f (x) no s derivable: x = 1, f (1) = 1.
Comparant tots aquests valors de la funci, obtenim que el mxim absolut s 1 i es

pren en x = 1; el mnim absolut s 3 i sassoleix en x = 9.
Problema 2
Sigui la funci

sin x si x = 0
f (x) = x

1 si x = 0.
Calculeu les derivades f (0) i f (0).

[Solucio]
Hem daplicar la definici de derivada al punt 0:
f (x) f (0) sin x

1 sin x x
f (0) = lm = lm x = lm .
x0 x0 x0 x 0 x0 x2
Aquest lmit s del tipus 00 . Per resoldre la indeterminaci, apliquem la regla de LHpital:
sin x x cos x 1
lm = lm .
x0 x2 x0 2x
Torna a donar una indeterminaci del mateix tipus. Utilitzem una altra vegada LHpital:
cos x 1 sin x
lm = = 0.
x0 2x 2
Per tant, el primer lmit del quocient incremental tamb val 0, s a dir, f (0) = 0.
Per trobar la derivada segona, necessitem f (x) en un entorn de x = 0. Calculem-la:
x cos x sin x
f (x) = si x = 0.
x2
Ara apliquem la definici de derivada a f (x) en x = 0:
x cos x sin x
f (x) f (0) 0 x cos x sin x

f (0) = lm = lm x2 = lm .
x0 x0 x0 x x0 x3
193
Una altra vegada surt una indeterminaci del tipus 00 . Emprant repetidament la regla de
LHpital, obtenim:
x cos x sin x x sin x sin x cos x 1

lm = lm = lm = lm = .
x0 x3 x0 3x2 x0 3x x0 3 3
Aix doncs, f (0) = 13 .
Problema 3
Determineu les equacions de les rectes tangent i normal a la corba dequaci x3 axy +
3ay2 = 3a3 en el punt (a, a).
[Solucio]
Podem pensar y com a funci implcita derivable de x. El pendent de la tangent a la

corba s la derivada de la funci y(x) al punt x = a. Derivant implcitament lequaci de
la corba, tenim
3x2 ay axy + 6ayy = 0.
Substituint-hi (x, y) per (a, a), resulta:
3a2 a2 a2 y (a) + 6a2 y (a) = 0 = 5a2 y (a) = 2a2 .
2
Si a = 0, llavors y (a) = i la recta tangent s
5
2
y a = (x a).
5
5
El pendent de la normal s , ja que s perpendicular a la tangent. Per tant, la seva
2
equaci sescriu
5
y a = (x a).
2
Si a = 0, aleshores la corba t equaci x = 0, que s leix dordenades. La tangent,
doncs, s ella mateixa i la normal s leix dabscisses.
Problema 4
Resoleu els apartats segents.
a) Una partcula es mou sobre la hiprbola y = 10x de forma que al punt (5, 2) labscissa
x augmenta a ra duna unitat per segon. Amb quina velocitat varia la seva ordenada?
b) En quin punt de la parbola y2 = 18x lordenada creix el doble de rpid que labscis-
sa?
194
Derivaci
[Solucio]
a) Que la x augmenti a ra duna unitat per segon vol dir que, si la pensem com a funci
del temps t, aleshores x (t) = 1 al punt (5, 2). Per veure com varia la y respecte del
10
temps, nhi ha prou a calcular-ne la derivada respecte de t a lexpressi y(t) = :
x(t)
10
y (t) = x (t).
x2
Aleshores, al punt (5, 2) tenim
10 2
y (t) = = unitats/segon.
25 5
b) Tant la variaci de labscissa com la de lordenada sn les derivades daquestes

respecte del temps. Si volem que lordenada creixi el doble que labscissa, hem
dimposar-hi y = 2x . A ms, el punt ha de satisfer lequaci de la parbola y2 = 18x.
Derivant respecte de t, sobt 2yy = 18x i, substituint y per 2x , ens queda 4yx =
18x . Com que ens demanen que y sigui el doble de x , suposarem que x = 0. Ales-
9 9 y = 2 i x = 8 . Per tant, el punt de la corba on es
hores, tenim 4y = 18, don resulta 9 9
compleix aquesta condici s 8 , 2 .
Problema 5
Un trapezi issceles est inscrit en una circumferncia de radi r. Suposant que una de les
bases coincideix amb un dimetre, calculeu la longitud de laltra base per tal que lrea
del trapezi sigui mxima.
[Solucio]
Fig. 5.43
El trapezi issceles.
A la figura 5.43 tenim el trapezi issceles inscrit en la circumferncia. Designem per

h laltura del trapezi i per b la base petita. La base gran val 2r, essent r el radi de la
circumferncia.
Sabem que lrea dun trapezi s el producte de la semisuma de les bases per laltura. En
el cas que ens ocupa queda
2r + b
rea (b, h) = h.
2
195
bviament, ha de ser b [0, 2r]. De fet, b (0, 2r), ja que si b = 0, en comptes dun
trapezi tenim un triangle i, si b = 2r, el trapezi es redueix a un segment (h = 0). Aplicant
el teorema de Pitgores, obtenim una relaci entre la base i laltura
b2
h2 + = r2 .
4
Per tant, la funci rea, que depn noms de b (la base petita), s

2r + b b2
A(b) = r2 .
2 4
Aquesta s la funci que volem maximitzar, quan b [0, 2r]. Es tracta duna funci
contnua en un interval tancat. El teorema de Weierstrass assegura lexistncia de mxim
absolut. Calculem-ne la derivada:
b
1 b2 2r + b

A (b) = r +
2 4 .
2 4 2 b2
r
2
4
Simplificant els clculs i igualant la derivada a 0, obtenim lequaci de segon grau en la
variable b segent:
b2 br + 2r2 = 0.
Les solucions daquesta equaci sn b = r i b = 2r. En descartem la segona ja que no
t sentit en aquest problema.
Per saber on es troba el mxim absolut de la funci rea en linterval [0, 2r], hem de
comparar els valors de la funci als punts b = 0, b = r i b = 2r. Com que A(0) = r2 ,
A(r) = 3 4 3 r2 i A(2r) = 0, el mxim absolut sassoleix quan la base petita s b = r.
Problema 6
Sigui
(x + 2)42 43
P(x) = + 3(x + 2)41 + 50 (x + 2)
24
el polinomi de Taylor de grau 43 duna funci g(x) al punt x = 2.
a) Quin s el valor de g(x) en x = 2 ?

b) T g(x) extrem relatiu o punt dinflexi en x = 2?
[Solucio]
a) Sabem que, donada una funci g(x), el polinomi de Taylor de grau 43 al punt 2 s
g (2) g(43) (2)
P43,2 g(x) = g(2) + g (2)(x + 2) + (x + 2)2 + + (x + 2)43 .
2! 43!
A partir de lexpressi de P(x), podem afirmar que g(2) = .
196
Derivaci
b) Comparant els termes de P(x) i P43,2 g(x), observem que g (2) = g (2) = =
g(40) (2) = 0, per g(41) (2) = 0. En concret,
g(41) (2)
= 3.
41!
Llavors, com que la primera derivada no nulla s dordre senar (41), la funci g t
un punt dinflexi en x = 2.
Problema 7
Demostreu que a lel.lipse ax + by = 1 es pot trobar un punt on la recta tangent s paral.lela

2 2
2 2
a qualsevol recta del pla fixada.
[Solucio]
s clar que en els punts on lel.lipse talla leix dabscisses, la recta tangent corresponent
s vertical. Per tant, es pot trobar un punt de lel.lipse on la recta tangent s vertical (de
fet, dos punts).
Una recta no vertical del pla ser de la forma y = mx + n. Ara veurem si hi ha cap
punt de lel.lipse on la tangent tingui pendent m. Per determinar-ne el pendent, derivem
implcitament a lequaci de lel.lipse:
2x 2yy
+ 2 = 0.
a2 b
Imposem y = m:
x my
+ 2 = 0.
a2 b
De lequaci anterior, podem trobar una relaci entre x i y:
b2
y= x.
ma2
Com que el punt que busquem ha de ser de lel.lipse, ha de complir la seva equaci:
x2 b4 x 2
+ = 1.
a2 m2 a4 b2
Allant, obtenim dues solucions:
ma2
x= .
m2 a 2 + b2
Per tant, hi ha dos punts a lel.lipse on la tangent s paral.lela a la recta donada. Sn els
punts de coordenades

ma2 m 2 a2 ma2 m2 a2
, +n i 2 2 , +n .
m2 a 2 + b2 m2 a 2 + b2 m a + b2 m2 a 2 + b2
197
Problema 8

Quina s la parbola que aproxima millor la funci y = 1 + 2x en el punt a = 0?
Demostreu que lerror coms per a 0 < x < 1 s inferior a 12 .
[Solucio]
Ens demanen el polinomi de Taylor de grau 2 de la funci f (x) = (1 + 2x)1/2 al punt

a = 0. Necessitem, doncs, la funci i les seves dues primeres derivades avaluades en
aquest punt:
1
f (x) = (1 + 2x) 2 f (0) = 1,
12
f (x) = (1 + 2x)

f (0) = 1,
3
f (x) = (1 + 2x) 2 f (0) = 1.
Per tant, la parbola que busquem s

1
y = P2,0 f (0) = 1 + x x2 .
2
Lerror coms s la diferncia entre la funci i laproximaci que utilitzem (s a dir, el
seu polinomi de Taylor de grau 2). Segons la frmula de Taylor,
R3 f (x) = f (x) P2,0 f (x).
Utilitzarem el residu de Lagrange:
f (c) 3 3
R3 f (x) = x = x3 , per a un determinat c (0, x).
3! 3! (1 + 2c)5

Com que 0 < x < 1 i c (0, x), tenim (1 + 2c)5 > 1, i en resulta

3 3 1

|R3 f (x)| < < = ,
3! (1 + 2c)5 3! 2
tal com volem veure.
Problemes proposats
Problema 1
Trobeu els valors de a i b per als quals la funci

2 si x 1,
f (x) = |x|

ax + bx2 si x > 1
s derivable a tot R.
198
Derivaci
Problema 2
1
Demostreu que la funci y = ln satisf la relaci xy + 1 = ey .
1+x
Problema 3
arcsin x
Proveu que la funci y = satisf lequaci diferencial (1 x2 )y xy = 1.
1 x2
Problema 4
En quin punt la tangent a la parbola y = x2
a) s paral.lela a la recta y = 4x 5;
b) s perpendicular a la recta 2x 6y + 5 = 0;
c) forma una angle de 45 amb la recta 3x y + 1 = 0?
Problema 5
Determineu la derivada primera de cadascuna de les funcions segents, donades en forma
implcita:
2 2 2
(1) x y = arcsin x arcsin y (2) x + y = a ,
3 3 3 aR
(3) x sin y cos y + cos 2y = 0 (4) xy = yx .
Problema 6
Les rectes tangent i normal a la parbola 2y = x2 + 2 en el punt dabscissa x0 > 0 deter-
minen amb leix OY un triangle drea A.
a) Calculeu A quan x0 = 4.
b) Trobeu x0 quan A = 15.
Problema 7
Calculeu langle entre les dues circumferncies segents als punts on es tallen:
(x 3)2 + (y 1)2 = 8, (x 2)2 + (y + 2)2 = 2.
Problema 8
Considereu les corbes C1 : y = x2 sin(xy + ax), i C2 : y = x2 + sin(xy + 2x), amb a R.
Calculeu el valor de a per tal que C1 i C2 siguin ortogonals a lorigen.
Problema 9
x2 y2
Determineu les equacions de les tangents a la hiprbola = 1 que sn perpendi-
20 5
culars a la recta 4x + 3y 7 = 0.
199
Problema 10
Des del focus esquerre de lel.lipse
x2 y2
+ =1
45 20
sha dirigit un raig de llum amb una inclinaci dangle amb leix OX. Se sap que
tg = 2. Trobeu lequaci de la recta en qu est situat el raig reflectit.
Problema 11
Enuncieu el teorema de Rolle. Sigui f (x) = 4 x2/3 . Comproveu que f (8) = f (8),
per la derivada primera f (x) = 0, x [8, 8]. Contradiu aquest resultat el teorema de
Rolle?
Problema 12
Sigui lel.lipse x2 xy + y2 = 3.
a) Determineu els punts en qu lel.lipse talla leix dabscisses i demostreu que les rectes
normals en aquests punts sn paral.leles.
b) Trobeu la parbola que aproxima millor lel.lipse anterior en el punt (1, 1).
Problema 13
Esbrineu les dimensions dun con de volum mxim inscrit en una esfera de radi R. Quin
s aquest volum mxim?
Problema 14

Trobeu el punt de la corba y = x2 4x + 5 ms proper al punt 10, 172 .
Problema 15
Determineu la tercera derivada de la funci f (x) = sin x. Calculeu tamb la quarta deri-
vada de f (x) = cos x.
Problema 16
Trobeu la derivada ensima de:
1
a) y =
x
b) y = ln 3x.
200
Hola
Integraci
Integraci
6.1. La integral de Riemann. Propietats

En aquesta secci, generalitzem la idea drea tan intutiva per a quadrats, triangles,
cercles... a figures determinades per corbes al pla. Per fer-ho, hem destudiar la inte-
graci de funcions reals fitades en intervals tancats.
Construccio de la integral de Riemann
Sigui f : [a, b] R una funci fitada.

Fig. 6.1
Una partici de linterval
[a, b].
Una partici, , de [a, b] s un conjunt finit i ordenat de punts, {x0 , x1 , x2 , . . . xn } , amb
a = x0 < x1 < x2 < < xn1 < xn = b.
Els elements de la partici no sn necessriament equiespaiats, com es mostra a la

figura 6.1.
Designem per xi = xi xi1 la longitud del i-sim interval determinat per la partici.
Ats que f s una funci fitada, podem considerar
Mi = sup { f (x)}
x[xi1 ,xi ]
mi = inf { f (x)}.
x[xi1 ,xi ]
La idea de la integral de Riemann s aproximar lrea sota la grfica de f entre a i

b mitjanant rectangles que tenen com a base els subintervals de la partici i com a
altura els valors Mi o mi . Definim
203
Suma superior S( f , ) = x1 M1 + x2 M2 + + xn Mn ,
Suma inferior s( f , ) = x1 m1 + x2 m2 + + xn mn .
Aquestes sumes corresponen a les rees dels rectangles per excs i per defecte, respec-
tivament (figura 6.2).
Fent un procs de pas al lmit quan xi 0, se nobtenen les integrals superior i inferior.
Fig. 6.2
Sumes inferior i superior.
b
Integral superior f = inf {S( f , )}
a
b
Integral inferior f = sup {s( f , )}
a
Observaci 6.1 Clarament, la integral inferior de f sempre s ms petita o igual que

b b
la integral superior de f , s a dir, f f.
a a
Definici 6.2 Diem que f s integrable en [a, b] en sentit de Riemann si

b b
f= f.
a a
b
Aquest valor sanomena integral de f en [a, b] i el designem per f o b
b
a
f (x) dx.
a
a b a
Es defineixen, a ms, f = f i f = 0.
b a a
Fig. 6.3
rea sota la grfica de f.
204
Integraci
Si f (x) 0, la integral sentn com lrea sota la grfica de f (x) fins a leix dabscisses
encabida entre x = a i x = b, com es veu a la figura 6.3.
A partir dara, si f s integrable en el sentit de Riemann, diem simplement que f s
integrable.
Exemples 6.3
Analitzem la integrabilitat dun parell de funcions.
Fig. 6.4
Lrea que determina
en .
a) Sigui f (x) = |x|, x [1, 1]. Estudiem si f s integrable i, en cas afirmatiu, calculem
1
f (x)dx.
1
Per simetria (figura 6.4), considerem primer linterval [0, 1] i la partici

#
1 2 3 n1 n
= 0, , , , , , .
n n n n n
Llavors, obtenim:

1 1 2 n1 n1
s( f , ) = 0+ + ++ = =
n n n n 2n

1 1 2 n n+1
S( f , ) = + ++ = =
n n n n 2n
i, per tant,
n1 1 n+1
lm = = lm .
n 2n 2 n 2n
1
1
Aleshores, . Finalment, com que la grfica de f (x) = |x| s simtrica
|x| dx =
0 2
respecte de x = 0, resulta
1 1
f (x) dx = 2 f (x) dx = 1.
1 0
"
1 si x Q
b) Estudiem si la funci segent s integrable en [0, 1]. f (x) =
0 si x Q.
205
Un esbs de la seva grfica, juntament amb les corresponents integrals inferior i superior,
es troben a la figura 6.5.
Fig. 6.5
Grfica de .
Integrals inferior i
superior.
1
Notem que, per a qualsevol partici, es t s( f , ) = 0 i S( f , ) = 1. Per tant, f =0
0
1 1
i f = 1, don dedum que no existeix f (x) dx. No t sentit parlar de lrea sota la
1 0
grfica de f (x).
Proposici 6.4 Sn integrables en qualsevol interval tancat [a, b] les funcions:

fitades amb un nombre finit de discontinutats,
contnues,
montones.
Corollari 6.5 Suposem que tenim una funci f integrable en [a, b]. Sigui g una
funci que es diferencia de f noms en un nombre finit de punts. Aleshores, g tamb
s integrable i t la mateixa integral:
b b
f= g.
a a
La relaci entre les tres grans propietats que hem estudiat continutat, derivabilitat i
integrabilitat en un interval I s la segent:
f derivable en I = f contnua en I = f integrable en I.
Les implicacions en sentit contrari no sn certes, en general.
Propietats de la integral
Una propietat bsica de la integral s la linealitat. Aix significa, duna banda, que la
integral de la suma de funcions s la suma de les integrals de cadascuna de les funcions,
i, de laltra, que les constants surten fora de la integral.
206
Integraci
Proposici 6.6 Propietat de la linealitat. Siguin f , g : [a, b] R integrables i

R. Llavors, es compleix:
b b b
a) f + g s integrable en [a, b] i ( f + g) = f+ g.
a a a
b b
b) f s integrable en [a, b] i ( f ) = f.
a a
Corollari 6.7 Siguin f1 , f2 , . . . , fm : [a, b] R funcions integrables en [a, b], i

k1 , k2 , . . . , km R. Aleshores, tamb s integrable en [a, b] la funci k1 f1 + k2 f2 +
+ km fm i la seva integral val
b b b b
(k1 f1 + k2 f2 + + km fm ) = k1 f1 + k2 f2 + + km fm
a a a a
Fig. 6.6
Additivitat de la integral.
Si trenquem un interval en dos subintervals consecutius, aleshores la integral sobre lin-

terval gran s la suma de les integrals sobre cadascun dels trossos. En altres paraules, la
integral s additiva respecte de linterval dintegraci (figura 6.6).
Propietat dadditivitat respecte de linterval dintegraci. Sigui f : [a, b]

R integrable i c [a, b]. Llavors, f s integrable en [a, c] i [c, b] amb
b c b
f= f+ f.
a a c
I el recproc tamb s cert.
A continuaci, presentem una col.lecci de propietats de la integral relacionades amb les

desigualtats (signe duna funci, comparaci de dues funcions, valor absolut i fites duna
funci).
Propietats dordre. Siguin f , g : [a, b] R integrables i R. Llavors, es compleix:

b b b b
f 0 f 0. f 0 f 0. f g f g.
a a a a
207
b b

| f | s integrable en [a, b] i f | f |.
a a
b
m f M (b a)m f (b a)M.
a
De la mateixa manera que hi ha teoremes del valor mitj per a les derivades, tamb
nexisteixen per a integrals. Un dells relaciona el valor de la integral duna funci en un
interval amb el valor de la funci en un punt intermedi.
Proposici 6.8 Teorema del valor mitj per a integrals. Sigui f : [a, b] R con-
tnua. Aleshores, [a, b] tal que
b
f = f ()(b a).
a
Sovint sutilitza la notaci
= a + (b a), 0 1.
Si suposem la funci f positiva, la interpretaci grfica ens diu que lrea sota la grfica
de f (s a dir, la seva integral) s la mateixa que la dun rectangle que t com a base
la longitud de linterval dintegraci i com a altura la imatge dun punt determinat de
linterval.
6.2. Integracio i derivacio

En aquesta secci, estudiem la relaci entre la derivaci i la integraci. Veurem en quin
sentit una operaci s la inversa de laltra.
Funcio integral
Sabem que, si una funci fitada s integrable en [a, b], aleshores tamb s integrable en
tot subinterval; en particular, en cada [a, x]. Aix ens permet donar la definici segent.
Definici 6.9 Sigui f una funci integrable en [a, b].
Definim la funci integral de f com

x
F(x) = f (t) dt, x [a, b].
a
Aquesta F(x) tamb sanomena integral inde-

finida de f .
208
Integraci
Exemples 6.10
1
A la figura 6.7 tenim un esquema de les funcions integrals de f (x) = sin x i f (x) = .
x
Fig. 6.7
Esquema de les funcions
integrals
Observaci 6.11 Conv insistir en la idea que la integral indefinida, F(x), s una funci,
b
mentre que la integral definida, f (x) dx, no s una funci, sin un nmero.
a
Estudiem ara les propietats de la funci F a partir de les de f .
x
Teorema 6.12 Si f s integrable en [a, b], llavors F(x) = f (t) dt s contnua en
a
[a, b].
Demostraci. Sigui c [a, b]; volem veure que lm F(x) = F(c). Com que f s fitada
xc
en [a, b], sabem que existeix M tal que | f | M. Suposem que c < x. Tenim que
x c x a x x

|F(x) F(c)| = f f = f + f = f | f | M|x c|.
a a a c c c
Anlogament per a c > x. Per tant, lm |F(x) F(c)| = 0 i, llavors, lm F(x) = F(c).
xc xc
Observaci 6.13 Una funci integrable no necessriament s contnua, per la seva

integral indefinida s que ho s.
Ara donarem exemples de funcions en un interval i en determinarem les funcions inte-
grals corresponents.
Exemples 6.14
Considerem les funcions segents.
1
a) Sigui f (x) = 2x, x [0, 1]. Aleshores, F(x) = x 2x = x2 .
2
Fig. 6.8
La funci i la
seva integral indefinida.
209
" "
0 si x [1, 0), 0 si x [1, 0),
b) Sigui f (x) = Aleshores, F(x) =
1 si x [0, 1]. x si x [0, 1].
Fig. 6.9
La funci xxxx
i la seva funci integral
.
Podem comprovar, analticament i mitjanant les grfiques, que les dues funcions f (x)
dels exemples sn integrables i, en conseqncia, les integrals indefinides sn contnues
(tant si la f s contnua com si no ho s). Fixem-nos en quins punts s derivable la funci
integral. Quina relaci hi ha amb la f ? Les grfiques dambds exemples es mostren a
les figures 6.8 i 6.9.
Teorema fonamental del calcul

Integrar i derivar sn processos inversos en el sentit del teorema fonamental del clcul.
Vegem-ho.
Teorema 6.15 Teorema fonamental

del clcul. Sigui una funci f : [a, b] R
x
contnua. Llavors, F(x) = f (t) dt s derivable i la seva derivada val F (x) =
a
f (x). Si x = a o x = b, sentn que F (x) representa la derivada per la dreta o per
lesquerra de F, respectivament.
Demostraci. Per definici de derivada tenim que
F(x + h) F(x)
F (x) = lm .
h0 h
Fem el cas h > 0:

x+h x x+h
F(x + h) F(x) = f (t) dt f (t) dt = f (t) dt = f (x + h) h
a a x (T. v. mitj)
on 0 1. Finalment,
f (x + h) h
F (x) = lm = f (x).
h0 h ( f contnua)
Anlogament per a h < 0.
Observaci 6.16 En general, si f no s contnua, F no t per qu ser derivable. Repre-

nem el segon exemple de 6.14. A la figura 6.9 observem que f no s contnua en x = 0 i,
clarament, F no s derivable en x = 0.
210
Integraci
Teorema fonamental del clcul i regla de la cadena

Utilitzant el teorema fonamental del clcul i la regla de la cadena, podem calcular la
derivada de la integral duna funci quan els extrems de linterval dintegraci no sn
constants, sin funcions.
x
Partirem de F(x) = f (t) dt, amb f contnua. Pel teorema fonamental del clcul, F
a
s derivable i F (x) = f (x). Sigui g una funci derivable. Considerem la composici

segent:
g(x)
F1 (x) = (F g)(x) = f (t) dt. Per la regla de la cadena, F1 s derivable i la seva
a
derivada val
F1 (x) = F (g(x)) g (x) = f (g(x)) g (x).
Ja sabem, doncs, derivar integrals amb lextrem superior no constant. Anlogament, en

podem variar lextrem inferior. Sigui
a
F2 (x) = (F h)(x) = f (t) dt, amb f contnua i h derivable. Observem que F2 (x)
h(x)
s una funci del tipus F1 (x) i, per tant, s derivable. En efecte,
h(x)
F2 (x) = f (t) dt = F1 (x).
a
Per tant, la seva derivada s
F2 (x) = F (h(x)) h (x) = f (h(x)) h (x).
Finalment, estudiem integrals amb els dos lmits dintegraci variables. Sigui
g(x)
F3 (x) = f (t) dt, amb f contnua i g i h derivables. Per ladditivitat respecte de lin-
h(x)
g(x) a
terval dintegraci, podem expressar aquesta integral com f (t) dt = f (t) dt +
h(x) h(x)
g(x)
f (t) dt. s a dir, com la suma de funcions dels tipus anteriors:
a
F3 (x) = F1 (x) + F2 (x).
Aix, F3 (x) s derivable i la seva derivada s F3 (x) = F1 (x) + F2 (x). Aix s,
F3 (x) = f (g(x)) g (x) f (h(x)) h (x).
Resumint, siguin les funcions f (t) contnua i g(x) i h(x) derivables. Aleshores,

d g(x)
f (t) dt = f (g(x)) g (x) f (h(x)) h (x).
dx h(x)
211
Exemples 6.17
Derivades de funcions integrals

4 sin x
a) Sigui F(x) = (t 3 5t 2 ) dt.
2
La funci f (t) = t 3 5t 2 s contnua en R i g(x) = 4 sin x s derivable en R. Alesho-

res, F(x) s derivable en R i

F (x) = 64 sin3 x 80 sin2 x 4 cos x.
3
t
b) Sigui F(x) = 2 dt.
2x+1 1 + sin t
t
La funci f (t) = s contnua en R i h(x) = 2x + 1 s derivable en R.
1 + sin2 t
Aleshores, F(x) s derivable en R i
2x + 1
F (x) = 2 .
1 + sin2 (2x + 1)
x2
t6
c) Sigui F(x) = dx.
x3 1 + t4
t6
Com que s contnua en R i g(x) = x2 i h(x) = x3 sn derivables en R, la
1 + t4
funci F(x) tamb s derivable en R i la seva derivada val
2x13 3x20
F (x) = .
1 + x8 1 + x12
Corollaris del teorema fonamental del calcul

En aquest apartat, donem uns resultats molt tils per al clcul dintegrals basats en el
teorema fonamental del clcul.
Definici 6.18 Diem que F(x) s una primitiva de f (x) si F(x) s derivable i
F (x) = f (x).
Suposem que F(x) s una primitiva duna funci donada f (x). Ens preguntem com po-
dem trobar-ne totes les primitives. Si G s una altra primitiva, tenim G (x) = f (x). Ales-
hores, (G(x) F(x)) = 0. Per tant, G(x) F(x) = constant, s a dir, les primitives duna
funci difereixen en una constant (recordem la figura 4.34). Hem provat, doncs, el re-
sultat segent.
Lema 6.19 Si F(x) s una primitiva de f (x), aleshores totes les primitives de f (x)
sn de la forma
F(x) + k, k R.
212
Integraci

El conjunt de totes les primitives de f (x) es designa per f (x) dx.
La versi operativa del teorema fonamental del clcul s la regla de NewtonLeibniz, ms

coneguda com regla de Barrow (16301677), que enunciem ara amb dos resultats ms.
Teorema 6.20 Regla de Barrow. Siguin f : [a, b] R contnua i F una primitiva

de f , s a dir, F = f . Llavors,
b
f (t) dt = F(b) F(a)
a
Proposici 6.21 Frmula dintegraci per parts. Siguin u = f (x) i v = g(x) deri-
vables. Llavors,
b b
b b
f (x) g (x) dx = u dv = u v a v du
a a a
Proposici 6.22 Frmula del canvi de variable. Donada la integral

b
f (x) dx,
a
fem el canvi x = g(t), que ha de complir:

a) ser derivable i amb derivada no nulla, dx = g (t)dt,
b) admetre funci inversa, s a dir, t = g1 (x).
Fig. 6.10
Canvi de variable.
Aleshores,
b d
f (x)dx = f (g(t))g (t) dt
a c
amb g(c) = a i g(d) = b (figura 6.10).
Exemples 6.23
Els exercicis segents sn aplicacions de les proposicions anteriors.

a) Proveu que, fent el canvi de variable t = x, obtenim
4
1 9
dt = 2 ln .
1 1+ t 4
213
b) Fent un canvi de variable adequat, proveu que

1
x
dx = .
0 1+x 4 8
c) Aplicant el mtode dintegraci per parts, demostreu que

arcsin x dx = x arcsin x + 1 x2 +C .
d) Aplicant el mtode dintegraci per parts, comproveu que

1

2
e2x sin x dx = 2e 1 .
2
0 5
e) Trobeu una funci f i un valor per a la constant c, de manera que

x
1
f (t) dt = cos x , per a tot x R .
c 2
6.3. Calcul de primitives de funcions

Aquesta secci s eminentment prctica. La dedicarem al clcul de primitives. Segons
el mtode que utilitzem, podem fer la classificaci segent de les primitives.
Immediates
Directes a partir de les primitives elementals.
Per descomposici desglossant convenientment la integral inicial.
Per canvi de variable de manera senzilla.
Per parts. Utilitzem la frmula dintegraci per parts:

udv = uv vdu.
1 1
s clar que aquest mtode s efica quan v du s ms senzilla de calcular que u dv.
Les podem classificar en:
No ccliques desprs del procs (que potser sha de realitzar ms duna ve-
gada), nobtenim la primitiva.
Ccliques desprs del procs, obtenim la integral inicial dins duna equaci.
Racionals
Elementals immediates, o b completant quadrats.
Generals per divisi i/o descomposici en fraccions simples.
214
Integraci
Trigonomtriques i hiperbliques s de relacions trigonomtriques o canvi de

variable trigonomtric (dem amb les hiperbliques).
Irracionals canvi de variable trigonomtric o hiperblic.
Integrals immediates usuals
A la taula segent, considerem f = f (x).

f r+1 f
f f r dx = +C (r = 1) dx = ln | f | +C
r+1 f

af
f e f dx = e f +C f a f dx = +C a (0, ) \ {1}
ln a

f cos f dx = sin f +C f sin f dx = cos f +C

f f
dx = tg f +C dx = cotg f +C
cos2 f sin2 f

f f f
dx = ln tg +C
dx = arcsin f +C
sin f 2 1 f2

f
dx = arctg f +C f cosh f dx = sinh f +C
1+ f2

f
f sinh f dx = cosh f +C dx = tgh f +C
cosh2 f

f f
dx = cotgh f +C dx = arg sinh f +C
sinh2 f f2 +1

f f
2 dx = arg cosh f +C dx = arg tgh f +C
f 1 1 f2
Integracio per descomposicio
En general, el mtode de descomposici consisteix a transformar o descompondre linte-

grand en suma o resta daltres, de manera que la integraci daquests s ms senzilla. La
propietat de linealitat ens diu que

f (x) + g(x) dx = f (x)dx + g(x)dx, per a tot , R.
Exemples 6.24

x5 3 x + 4 3 4 x5
a) dx = 4
x + dx = 6 x + 4 ln |x| +C.
x x x 5

2 sin2 x 1 cos2 x dx
b) tg x dx = dx = dx = dx = tg x x +C.
cos2 x cos2 x cos2 x
215

Tamb es pot pensar com tg 2 x dx = 1 + tg 2 x 1 dx = tg x x +C.

dx sin2 x + cos2 x dx dx
c) 2 = dx = + = tg x cotg x +C.
sin x cos2 x sin2 x cos2 x cos2 x sin2 x
Integracio per canvi de variable
Aqu presentem un parell de mostres de com poden ser els canvis de variable.
Exemples 6.25

e3x t 1 dt
a) dx = dt = = I.
e6x + e3x + 2 (e =t)
3x
3t t 2 + t + 2 3 t2 + t + 2
I, observant que
2
1 7 (2t + 1)2 + 7
t2 + t + 2 = t + + = ,
2 4 4
tindrem
1

2 dt 2 7 1 2t + 1
I= = 2 dt = arg sinh +C.
3 (2t + 1) + 7 3
2 3 7
2t+1

7
+1
Finalment, desfent el canvi, obtenim

3x
1 2e + 1
I = arg sinh +C.
3 7

arcsin(x/3) 3t cost t2 x 2
b) dx = dt = t dt = = arcsin +C.
9 x2 x
(arcsin =t)
3 9 9 sin2 t 2 3
Integracio per parts
El primer exemple sha dintegrar dues vegades per parts; en el tercer, surt una integral
cclica.
Exemples 6.26

a) I = (3x2 2x + 4)e3x dx. Fent u = 3x2 2x + 4, dv = e3x dx , obtenim
e3x
du = (6x 2) dx, v = .
3

e3x 1
Per tant, I = (3x2 2x + 4) e3x (6x 2) dx.
3 3
216
Integraci
Considerem ara les parts u = 6x 2, dv = e3x dx i queda

e3x 1 e3x 6e3x 4x 16 3x
I = 3x2 2x + 4 (6x 2) dx = x2 + e +C.
3 3 3 3 3 9

b) I = arctg x dx. Fent u = arctg x, dv = 1 dx, obtenim
1
du = dx, v = x.
1 + x2
Per tant,

x
I= 1 arctg x dx = x arctg x dx =
1 + x2

1 2x 1
= x arctg x dx = x arctg x ln(1 + x2 ) +C.
2 1 + x2 2

c) I = ex cos x dx. Aquest exemple s un model dintegral anomenada cclica. Hem
dintegrar-la dues vegades per parts. Fent u = ex , dv = cos xdx, surt du = ex dx, v =
sin x. Per tant,

x
I = e sin x ex sin x dx.
Siguin ara u = ex , dv = sin x dx. Aleshores,

x x
I = e sin x e cos x + e cos x dx = ex sin x + ex cos x
x
ex cos x dx,

I
don resulta lequaci
I = ex (sin x + cos x) I 2I = ex (sin x + cos x)
1
Finalment, I = ex (sin x + cos x) +C.
2
Integracio de funcions racionals

P(x)
Volem integrar expressions de la forma dx, on P(x) i Q(x) sn polinomis amb
Q(x)
coeficients reals. En distingim dos blocs: elementals i generals.
a) Elementals

A
dx = A ln |x a| +C.
xa

A A
dx = (x a)1r +C, (r = 1).
(x a)r 1r
217

A
dx , on el denominador ax2 + bx + c no t arrels reals.
ax2 + bx + c

Ax + B
dx, on el denominador ax2 + bx + c no t arrels reals.
ax2 + bx + c
Vegem com calcular aquestes dues ltimes integrals. Primer completem quadrats al
denominador de la manera segent:

2
ax2 + bx + c = a (x M) + N 2 .
Tamb podem arribar a lexpressi anterior considerant les arrels complexes del po-
linomi i descomponent-lo en factors primers. Aix, si x1 i x2 sn les arrels complexes
de ax2 + bx + c; x1 = M + Ni, x2 = M Ni, obtenim que

2
ax2 + bx + c = a (x (M + Ni)) (x (M Ni)) = a (x M) + N 2 .
Aleshores, podem integrar el nou quocient

A A 1 A xM
dx = dx = arctg +C.
ax2 + bx + c a (x M)2 + N 2 aN N
Lltim tipus de les integrals elementals que ens queda es pot escriure com una suma
dintegrals ms senzilles:

Ax + B x 1
dx = A dx + B dx
ax2 + bx + c ax2 + bx + c ax2 + bx + c
Notem que el segon sumand s una integral del tipus anterior; per tant, ens dna un
arctangent. Ara manipularem la primera integral per tal de posar-la com a suma de
dues integrals: una del tipus logaritme i laltra del tipus arctangent.

x A 2ax A 2ax + b b
A dx = dx = dx
ax + bx + c
2 2a ax + bx + c
2 2a ax2 + bx + c

A 2ax + b Ab dx
= dx
2a ax2 + bx + c 2a ax2 + bx + c

A Ab dx
= ln |ax2 + bx + c|
2a 2a ax2 + bx + c
Aix doncs,

Ax + B A 2 Ab dx
dx = ln |ax + bx + c| + B
ax + bx + c
2 2a 2a ax + bx + c
2

A 2 Ab 1 xM
= ln |ax + bx + c| + B arctg +C.
2a 2a aN N
218
Integraci
b) Generals. Distingim dos casos segons siguin els graus de P i de Q.
Si grau P(x) grau Q(x), aleshores dividim els polinomis i escrivim

P(x) Q(x)C(x) + R(x) R(x)
= = C(x) + ,
Q(x) Q(x) Q(x)
on, ara, grau R(x) < grau Q(x) i, per tant, podem considerar el cas segent.
Si grau P(x) < grau Q(x), llavors determinem les arrels (reals i complexes) de
lequaci Q(x) = 0.
Podem obtenir-ne:
1. Arrels reals simples.

2. Arrels reals mltiples.
3. Arrels complexes simples.
4. Arrels complexes mltiples.
Cas 1. Arrels reals simples. La descomposici en factors irreductibles del denomi-

nador t la forma
Q(x) = a0 (x 1 )(x 2 ) (x n ) .
Llavors, descomponem el quocient en fraccions simples

P(x) 1 A1 A2 An
= + ++ ,
Q(x) a0 x 1 x 2 x n
on A1 , A2 , , An sn constants per determinar (cada arrel simple hi contribueix amb
una fracci simple). Per tant,

P(x) 1 A1 An
dx = dx + dx
Q(x) a0 x 1 x n
1
= A1 ln |x 1 | + A2 ln |x 2 | + + An ln |x n | +C.
a0
Cas 2. Arrels reals mltiples. La descomposici en factors irreductibles de Q(x) s

de la forma
Q(x) = a0 (x 1 )r (x 2 )r (x n )r .
1 2 n
Cada arrel amb multiplicitat k contribueix amb k fraccions simples. Llavors, posem

P(x) 1 A1 A2 A3 Ar
= + + ++ + 1
Q(x) a0 x 1 (x 1 ) 2 (x 1 ) 3 (x 1 )r 1

S1 S2 Sr
+ + ++ n
.
x n (x n ) 2 (x n )r n
219
Aleshores, sintegra fcilment:

P(x) 1 A2 (x 1 )1 Ar (x 1 )r +1 1
= A1 ln |x 1 | + ++ 1
+
Q(x) a0 1 r1 + 1

S2 (x n )1 Sr (x n )r +1 n
+ S1 ln |x n | + ++ n
+C.
1 rn + 1
Cas 3. Arrels complexes simples. El polinomi del denominador t laspecte segent:

Q(x) = a0 x (a1 + b1 i) x (a1 b1 i) x (an + bn i) x (an bn i)
i, aparellant les arrels conjugades, queda

2 2
Q(x) = a0 (x a1 ) + b21 (x an ) + b2n .
Llavors,
P(x) P(x)
= =
Q(x) a (x a )2 + b2 (x a )2 + b2
0 1 1 n n

1 A1 x + B 1 A n x + Bn
= 2 ++ .
a0 (x a1 ) + b1
2 (x an )2 + bn 2
Finalment,

P(x) 1 A 1 x + B1 A n x + Bn
dx = dx + + dx ,
Q(x) a0 (x a1 )2 + b21 (x an )2 + b2n
on aquestes integrals sn dels tipus estudiats anteriorment.
Cas 4. Arrels complexes mltiples. Aqu s usual aplicar el mtode dHermite (o

dOstrogradskyGauss), per nosaltres no el tractarem.
Exemples 6.27

x3 3x 2
a) dx.
x3 x2
x3 3x 2 x2 3x 2
Dividint els dos polinomis, obtenim: = 1+ .
x x
3 2 x3 x2
Descomponem en fraccions simples:
x2 3x 2 x2 3x 2 A B C Ax(x 1) + B(x 1) +Cx2

= = + + =
x3 x2 x2 (x 1) x x2 x 1 x2 (x 1)
220
Integraci
per tant, igualant i donant valors a la x, obtenim

x2 3x 2 = Ax(x 1) + B(x 1) +Cx2 = A = 5, B = 2,C = 4.
Finalment,

x3 3x 2 1 1 1
dx = 1 dx + 5 dx + 2 dx 4 dx
x3 x2 x x2 x1
2
= x + 5 ln |x| 4 ln |x 1| +C.
x

3x 2
b) I = dx.
x2 + x + 1
Com que x2 + x + 1 no t arrels reals, completant quadrats obtenim
2
1 3 (2x + 1)2 + 3
x2 + x + 1 = x + + = .
2 4 4
Tamb podem arribar a lexpressi

anterior

tenint en compte que les arrels del deno-
minador sn x1 = 12 + 23 i i x2 = 12 23 i; per tant,
2
2 1 3 (2x + 1)2 + 3
x + x + 1 = (x x1 )(x x2 ) = x + + = .
2 4 4
Llavors,

3x 2 x dx
I= =3 dx 2 dx =
x2 + x + 1 x2 + x + 1 x2 + x + 1
(x +x+1) =2x+1
2

3 2x + 1 1 dx
= dx 2 dx =
2 x2 + x + 1 x2 + x + 1

3 2x + 1 dx
= dx 14 dx =
2 x +x+1
2 (2x + 1)2 + 3

3 7 2x + 1
2
= ln |x + x + 1| arctg +C.
2 3 3

x2 + 2
c) I = dx.
(x 2)(x + 1)3
Descomponem la fracci de lintegrand i redum a denominador com:
x2 + 2 A B C D
= + + + =
(x 2)(x + 1) 3 x 2 x + 1 (x + 1) 2 (x + 1)3
A(x + 1)3 + B(x 2)(x + 1)2 +C(x 2)(x + 1) + D(x 2)

= .
(x 2)(x + 1)3
221
Igualem els numeradors:
x2 + 2 = A(x + 1)3 + B(x 2)(x + 1)2 +C(x 2)(x + 1) + D(x 2) , x R .
En particular, podem substituir la x per 2, 1, 1 i 0, i obtenim
2 2 1
A= , B= ,C= i D = 1.
9 9 3
Llavors,

2 dx 2 dx 1
I= + (x + 1)2 dx (x + 1)3 dx
9 x2 9 x+1 3
2 2 1 1 1 1
= ln |x 2| ln |x + 1| + +C.
9 9 3 x + 1 2 (x + 1)2

8x2 + 6x + 6
d) I = dx.
x 3x2 + 7x 5
3
Les arrels del denominador sn x1 = 1, x2 = 1 + 2i i x3 = 1 2i. En conseqncia,

x3 3x2 + 7x 5 = (x 1) x (1 + 2i) x (1 2i) = (x 1) (x 1)2 + 4
i podem descompondre la fracci de la manera segent:
8x2 + 6x + 6 A Bx +C
= +
x 3x + 7x 5
3 2 x 1 (x 1)2 + 4
A(x 1)2 + 4A + (Bx +C)(x 1)
= .
(x 1) (x 1)2 + 4
Igualant els numeradors
8x2 + 6x + 6 = A(x 1)2 + 4A + (Bx +C)(x 1) , x R .
En particular, la igualtat anterior s certa per als valors de x 1, 0 i 1. Aix, obtenim
A = 5, C = 19 i B = 3.
Integrant la fracci descomposta, es t

8x2 + 6x + 6 dx 3x + 19
dx = 5 + dx
x3 3x2 + 7x 5 x1 (x 1)2 + 4
3 x1
= 5 ln |x 1| + ln x2 2x + 5 + 11 arctg +C.
2 2
222
Integraci
Integracio de funcions trigonometriques i hiperboliques

Estudiem els casos segents:

a) sinm x cosn x dx.

b) sin(ax) cos(bx) dx, i semblants.

c) R(sin x, cos x) dx , on R s una funci racional en sin x i cos x.
Comencem-ne pel primer tipus.

a) sinm x cosn x dx.
i) Suposem primer que m o n s senar. Per exemple, si m s senar, escrivim:

sinm x = sin x sinm1 x, on m 1 s parell.
Utilitzant la igualtat sin2 x + cos2 x = 1, tenim sinm x = sin x(1 cos2 x)
m1
2 i, tot
seguit, fem el canvi de variable cos x = t.
ii) Considerem ara que m i n sn parells. De les igualtats
"
cos2 x + sin2 x = 1
cos2 x sin2 x = cos(2x)
sumant i restant les equacions en traiem

2 1 cos(2x)

sin x = 2

cos2 x = 1 + cos(2x)
2
Finalment, substitum lintegrand i lintegrem.

b) sin(ax) cos(bx) dx, i semblants.
Utilitzem les frmules

1
sin A cos B = [sin(A + B) + sin(A B)]
2
1
cos A cos B = [cos(A + B) + cos(A B)]
2
1
sin A sin B = [cos(A + B) cos(A B)]
2
que ens transformen la integral de partida en suma o diferncia dintegrals quasi im-
mediates.
223

c) R(sin x, cos x) dx, on R s una funci racional en sin x i cos x.
i) En general, fem el canvi de variable tg 2x = t i aleshores
2t 1 t2 2 dt
sin x = , cos x = , dx = .
1 + t2 1 + t2 1 + t2
Per recordar el canvi, ens podem ajudar del primer triangle rectangle de la figu-
ra 6.11.
Estudiem tamb diversos casos particulars.
ii) Si R s imparell en sin x (s a dir, si R( sin x, cos x) = R(sin x, cos x)), fem el
canvi cos x = t.
iii) Si R s imparell en cos x, fem el canvi sin x = t.
iv) Si R s parell en sin x i cos x, fem el canvi tg x = t i, aleshores,
1 t dt
cos x = , sin x = , dx = .
1 + t2 1 + t2 1 + t2
Fig. 6.11
Triangles per a canvis de
variable trigonomtrics.
Per aquest ltim cas, podem utilitzar el segon triangle rectangle de la figura 6.11.
Observaci 6.28 La integraci de funcions hiperbliques segueix un plantejament an-

leg a lesmentat per a les funcions trigonomtriques i, per tant, no el desenvolupem.
Exemples 6.29
1
a) I = cos3 x dx. Aqu n = 3, senar.

I= cos x cos2 x dx = cos x (1 sin2 x) dx =

= (cos x cos x sin2 x) dx =
sin3 x
= sin x +C .
3
224
Integraci

b) I = cos4 x dx. Tenim n = 4 parella. Aleshores,
2
1 + cos(2x) 1
I= dx = 1 + 2 cos(2x) + cos2 (2x) dx
2 4
1 + cos(4x)
i, posant cos2 (2x) = , obtenim
2

1 1 cos(4x) 3 sin(2x) sin(4x)
I= 1 + 2 cos(2x) + + dx = x+ + +C.
4 2 2 8 4 32

c) I = sin3 x cos4 x dx. Posem

I= sin x (1 cos2 x) cos4 x dx

sin2 x
i obtenim la suma de dues integrals immediates:

cos5 x cos7 x
I= sin x cos4 x dx sin x cos6 x dx = + +C.
5 7

d) I = sin(3x) cos(5x) dx. Escrivim la integral com

1
I= sin(8x) + sin(2x) dx.
2
Tenint en compte que la funci sinus s senar: sin(2x) = sin(2x), queda
1 1
I= cos(8x) + cos(2x) +C .
16 4

sin4 x ( sin x)4
e) I = tg 4 x dx. Fixem-nos que podem escriure tg 4 x = cos4 x
= ( cos x)4
i, per tant, tg 4 x
s una funci parella en sin x i cos x. Aix, apliquem el canvi
dt
tg x = t, x = arctg t, dx =
1 + t2
i tenim

t4 1
I= dt = t2 1 + dt =
1 + t 2 dividint t2 + 1
t3 tg 3 x
= t + arctg t +C = tg x + x +C.
3 desfent el canvi 3
225

sin3 x ( sin x)3 sin3 x
f) I = dx. Ats que = , lintegrand s una funci senar en
cos2 x cos2 x cos2 x
sin x.
Apliquem el canvi
cos x = t, sin x dx = dt, sin2 x = 1 t 2
i surt
1 t2 1 1
I= dt = dt + dt = + t +C =
t2 t2 t
1 1 + cos2 x
= + cos x +C = +C.
cos x cos x

3 dx
g) I = . Notem que la funci integrand no s parella ni senar, ni en
0 cos x + cos2 x
cos x ni en sin x.
Aleshores, fem el canvi general
x x 2dt 1 t2
tg = t = = arctg t, x = 2 arctg t, dx = , cos x = .
2 2 1 + t2 1 + t2
Els nous lmits dintegraci queden
1
x = 0 t = tg 0 = 0, x= t = tg = .
3 6 3
Per tant,
dt
1 1 1
3
1 + t2 3 dt 2 3 dt
I=2 ! 2 = 2 =
0 1t 2
+ 1t
2 0 2t 2 + 2 2 0 1 t2
1+t 2 1+t 2

1
1 1
= 2 arcsint 0 = 2 arcsin arcsin 0 = 2 arcsin .
3
3 3
Integrals irracionals senzilles

Estudiem integrals de la forma ax2 + c dx.
Considerem els casos segents:

c
c ax2 dx, on a, c > 0; es fa el canvi x = a
sint .

c c
ax2 + c dx, on a, c > 0; es fa el canvi x = a
sinht o b x = a
tgt.

c
ax2 c dx, on a, c > 0; es fa el canvi x = a
cosht.
226
Integraci
Exemples 6.30

a) I = x2 4 dx. En aquest cas, tenim
x
x = 2 cosht, = dx = 2 sinht dt, t = arg cosh .
2
I, daqu,

cosh 2t 1
I= 4 cosh2 t 4 dt = 4
2 sinht dt =
2

sinh 2t t
=4 +C = sinh 2t 2t +C =
4 2 ( arg cosh u=ln(u+ u 1) ) 2

1 x 1 2
= x x2 4 2 ln + x 4 +C.
2 2 2
compte que sinh 2t = 2 sinht cosht; a partir de x = 2 cosht i de la igualtat cosh2 t sinh2 t = 1, dedum
(Hem tingut en!
x2 1

que sinh 2t = x 4 1 = 2 x x 4 ).
2

dx
b) I = . Fem el canvi
(9 x2 )3
x
x = 3 sint, = dx = 3 cost dt, t = arcsin
3
i obtenim

3 cost dt 1 dt 1
I= = = tgt +C =
2
(9 9 sin t)3 9 cos t
2 9

1 x 1 sin arcsin 3x 1 x
= tg arcsin +C = +C = +C.
9 3 9 cos arcsin 3x
9 9 x2

x x x 9 x2
Hem utilitzat que sin arcsin = i cos arcsin = . La primera igualtat
3 3 3 3
s clara; vegem-ne la segona
x 2 9 x2
x 2
x
cos arcsin = 1 sin arcsin = 1 = .
3 3 3 3
6.4. Integrals impropies

Fins ara, en les integrals definides hem considerat:
funcions fitades,
domini dintegraci un interval tancat.
227
Quan deixa de complir-se alguna daquestes condicions no podem aplicar la teoria din-
tegraci anterior sense fer-ne alguns canvis. A continuaci, intentarem ampliar la noci
dintegral a
funcions no fitades,
funcions definides en intervals no tancats o semirectes (figura 6.12).
Fig. 6.12
Funci no fitada i funci
definida en una
semirecta.
El punt clau s treballar amb una integral ordinria ms un procs de pas al lmit, com
es mostra a la figura 6.13.
Fig. 6.13
Procs de clcul duna
integral imprpia.
Per exemple, en el cas de funcions definides

en una semirecta, com ara [a, +), es tracta
z
de considerar la integral definida f (x) dx i desprs fer tendir z +. Aix, s
a
natural definir la integral com
z
f (x) dx = lm f (x) dx.
a z+ a
Formalitzem aquestes idees.
Definici 6.31 Diem que una integral s imprpia si el domini dintegraci no s

un interval tancat, o b la funci integrand no s fitada.
Considerem dos tipus dintegrals imprpies.

a) Linterval dintegraci s infinit. En aquest cas, la integral tamb anomenada de
primera espcie s de la forma
+ b +
f (x) dx o f (x) dx o f (x) dx.
a
228
Integraci
Pel fet que

+ d +
f (x) dx = f (x) dx + f (x) dx,
d
ens limitem a estudiar

+ z b b
f (x) = lm f (x) dx i f (x) = lm f (x) dx
a z+ a z z
i diem que la integral imprpia s
convergent, si el lmit existeix i s finit;

divergent, en cas contrari.
b) La funci f no s fitada en [a, b). Ara la integral tamb anomenada imprpia de

segona espcie sescriu
b z
f (x) dx = lm f (x) dx.
a zb a
Diem que la integral imprpia s
convergent, si el lmit existeix i s finit;

divergent, en cas contrari.
Exemples 6.32
Analitzem la convergncia o divergncia de les integrals donades.

1
a) I = dx. s una integral imprpia perqu linterval dintegraci s una semirec-
1 x3
ta.
z
z
1 1 1 1 1
I = lm dx = lm = lm + = .
z+ 1 x3 z+ 2x2 1 z+ 2z2 2 2
1
Per tant, la integral imprpia s convergent. Lrea sota la grfica s finita i val .
2

1
b) I = dx. Ara tamb integrem sobre una semirecta.
1 x

z
z
1
I = lm dx = lm ln x 1 = lm ln z = +.
z+ 1 x z+ z+
La integral imprpia s infinita (divergent cap a +) i, per tant, lrea sota la grfica
tamb val infinit. En tenim un esbs a la primera grfica de la figura 6.14.
229
Fig. 6.14
Esquema de les integrals
imprpies
i .
+
c) I = sin x dx. Linterval dintegraci s una semirecta.
/2
z
z
I = lm sin x dx = lm cos x /2 = lm ( cos z + 0) .
z+ /2 z+ z+
Aquest lmit no existeix, ja que va oscil.lant entre 1 i 1. Aix doncs, la integral

imprpia s divergent (segona grfica de la figura 6.14).

1
d) I = dx amb p R. Hem de distingir la primitiva segons si p = 1 o p = 1.
1 xp
z p+1 z
1 1 x
Si p = 1 dx = lm dx = lm
1 x
p z+ 1 x p z+ p + 1
1
p+1
z 1
= lm
z+ p + 1 p + 1

1 si p > 1
= p1

+ si p < 1.

z
1
Si p = 1 dx = lm ln x 1 = +.
1 x p z+

1
Finalment, doncs, dx s convergent si p > 1 i divergent si p 1.
1 xp
Fig. 6.15
Esquema de les integrals
imprpies
i .

1 4
1
e) I = dx. La funci no est definida en x = 0. Es compleix lm f (x) = +.
0 x x x0
Es tracta, doncs, duna funci no fitada en (0, 4]. Tenim que
230
Integraci

4
4
1
I = lm dx = lm 2 x a = lm 4 2 a = 4.
a0+ a x a0 a0 + +
Per tant, la integral s convergent i lrea sota la grfica val 4 (primer dibuix de la
figura 6.15).
1
f) I = ln x dx. Tenim un altre cas de funci no fitada quan x 0.
0
1
1
I = lm ln x dx = lm x ln x x a
a0+ a (per parts) a0+
= 1 lm (a ln a) (indeterminaci 0 )
a0+
ln a
= 1 lm 1 (aplicaci de la regla de LHpital)
a0+
a
= 1 + lm a = 1.
a0+
Per tant, la integral s convergent cap a 1 i lrea sota la grfica val | 1| = 1 (segon
dibuix de la figura 6.15).
4
1
g) I = dx. La funci no s fitada quan x 0.
0 x

4
4
1 4
1
dx = lm dx = lm ln x a = lm (ln 4 ln a) = +.
0 x a0 +
a x a0 a0 + +
Aix, doncs, la integral s divergent cap a infinit i lrea sota la grfica s infinita.
6.5. Aplicacions de la integral definida

Aquesta secci est totalment dedicada a les aplicacions de la integral definida. Hi calcu-
lem rees de regions contingudes en el pla donades en coordenades cartesianes i polars.
Tamb hi calculem volums de cossos slids, els de revoluci i els de seccions conegudes.
Arees planes
Aqu estudiem rees de regions al pla limitades per funcions o corbes donades en coor-
denades cartesianes i en coordenades polars.
rees planes en coordenades cartesianes

En primer lloc, considerem les rees en coordenades cartesianes.
Definici 6.33 Sigui f (x) una funci contnua en [a, b]. Lrea determinada per la
grfica de y = f (x), leix dabscisses i les rectes verticals x = a i x = b s
b
A= | f (x)|dx.
a
231
Com a casos particulars, tenim

b
Si f (x) 0 en [a, b], lrea s A = f (x) dx (primer dibuix de la figura 6.16).
a
b
Si f (x) 0 en [a, b], lrea correspon a A = f (x) dx (segon dibuix de la figu-
a
ra 6.16).
Fig. 6.16
Integrals de funcions
positives i de funcions
negatives.
Si f (x) canvia de signe en [a, b], les integrals tamb canvien de signe i lrea ve donada
a trossos per ladditivitat sobre linterval segons els signes. Per a la funci de la
figura 6.17, seria
c d b
A= f (x) dx f (x) dx + f (x) dx
a c d
Fig. 6.17
La funci f canvia de
signe.
Si lrea est limitada per dues corbes, y = f (x) i y = g(x) entre x = a i x = b,

aleshores lrea corresponent s
b
A= | f (x) g(x)| dx.
a
Vegem la figura 6.18.
Fig. 6.18
rea encabida entre
dues corbes.
232
Integraci
Exemple 6.34
Calculem lrea determinada per y = sin x entre x = 0 i x = 2.

Fig. 6.19
rea de .
Lrea s
2
A= | sin x| dx.
0
Per simetria i signes (figura 6.19),

A =2 sin x dx = 2 cos x 0
0
= 2( cos + cos 0) = 2(+1 + 1) = 4.
Notem, per, que la integral de y = sin x entre x = 0 i x = 2 val 0.
Observaci 6.35 Si la corba ve donada en la forma x = f (y), sintercanvien els papers

de la x i de la y, tal com veiem a lexemple segent.
Fig. 6.20
rea encabida entre
dues parboles.
Exemple 6.36
Intercanvi del paper de la x i la y . Calculem lrea encabida entre les parboles
1 : x = 5y y2 i 2 : x = y2 y.
Veiem que sn parboles deix horitzontal. Aix doncs, conv intercanviar els papers de
la x i la y. Mirem la figura 6.20. s fcil comprovar que les corbes es tallen als punts
(0, 0) i (6, 3). Aleshores, integrem respecte de y entre 0 i 3.
Lrea ser
3
3
2 2
3
2
A= [5y y (y y)] dy = (2y + 6y) dy = y3 + 3y2
2
= 9.
0 0 3 0
233
rees planes en coordenades polars
Ara estudiem les regions planes en coordenades polars. Vegem lesquema de la figu-
ra 6.21.
Fig. 6.21
rea duna regi en
coordenades polars.
Definici 6.37 Sigui r() una funci contnua en [1 , 2 ]. Lrea determinada per
la corba en coordenades polars r = r() entre els raigs = 1 i = 2 s

1 2
A= r 2 ( ) d .
2 1
Observaci 6.38 Lexpressi de lrea s conseqncia de lrea dun sector circular

de radi r i angle
r 2 1
rea per a rad = rad = r 2 .
2 rad 2
Exemple 6.39
rea de la cardioide. Calculem lrea limitada per la cardioide dequaci r = a(1 +

cos ).
Fig. 6.22
La cardioide
.
Obtenim la cardioide quan varia entre 0 i 2. Per simetria en tenim lesquema a la

figura 6.22, lrea s el doble que la determinada entre = 0 i = . Aix,

1
A=2 r 2 ( ) d = a2 (1 + cos )2 d = a2 (1 + 2 cos + cos2 ) d
2 0 0 0

1 + cos(2) 3 sin(2) 3
= a2 1 + 2 cos + d = a2 + 2 sin + = a2 .
0 2 2 4 0 2
234
Integraci
Volums de revolucio
Dediquem aquesta secci al clcul de volums de cossos que sobtenen en fer girar una
regi plana al voltant dun eix. Noms en considerem coordenades cartesianes.
Definici 6.40 Si girem una regi del pla entorn duna recta, el slid resultant
sanomena slid de revoluci i la recta, eix de revoluci.
Presentem dos mtodes de clcul dels volums de revoluci: el mtode dels discos i el
mtode de les capes o tubs.
Mtode dels discos

Sigui la regi limitada per la corba y = f (x) i leix OX entre x = a i x = b. El volum
de revoluci obtingut en girar la regi al voltant de leix OX (figura 6.23) s
b
V = f 2 (x) dx.
a
Fig. 6.23
Volum de revoluci
entorn de leix OX.
El punt clau s el segent.

Fig. 6.24
Disc de gruix dx.
Tallem el slid en llesques o discos de gruix dx, com el de la figura 6.24. El volum de
cada un daquests discos (pensat com un cilindre daltura dx) s
Vdisc = f 2 (x) dx.
Sumem els volums de tots els discos. Aquesta suma es correspon amb la integral.
Exemple 6.41
Volum engendrat per un lla. Determineu el volum generat pel lla de la corba
ay2 = x2 (a x), a > 0
en girar al voltant de leix OX.
235
Fig. 6.25
Volum de revoluci
generat per
, .
x2 (a x)
Intentem escriure y en funci de x a partir de lexpressi y2 = i nobtenim dues
a
funcions

x2 (a x) x2 (a x)
y= i y= ,
a a
ambdues amb domini D = (, a]. Nobtenim una corba simtrica respecte de leix OX
figura 6.25). El lla de la corba (tros tancat) correspon a linterval [0, a].
a
a
2
a
x2 (a x) x3 x4 a3
V = f (x) dx = dx = a = .
0 0 a a 3 4 0 12
Sigui la regi limitada per la corba y = f (x) i leix OX entre x = a i x = b. El volum de

revoluci obtingut en girar la regi al voltant dun eix horitzontal y = m (figura 6.26)
s
b
V = ( f (x) m)2 dx.
a
La idea que cal tenir en compte ara s que cada disc de gruix dx (figura 6.24) t radi
r = f (x) m. Per tant, el seu volum s
Vdisc = ( f (x) m)2 dx.
Fig. 6.26
Volum de revoluci
entorn de leix y m.
La integral correspon a la suma de tots ells.
Intercanvi del paper de la x i la y

Sigui la regi limitada per la corba x = f (y) i leix OY entre y = c i y = d. El volum
de revoluci obtingut en girar la regi al voltant de leix OY (figura 6.27) s
d
V = f 2 (y) dy .
c
236
Integraci
Fig. 6.27
Volum de revoluci
entorn de leix OY per
discos.
Mtode de les capes o tubs

de revoluci obtingut en girar la regi al voltant de leix OY (figura 6.28) s
b
V = 2 x f (x) dx .
a
Fig. 6.28
Volum de revoluci al
voltant de leix OX per
capes.
Fig. 6.29
Capa cilndrica de gruix
dx i el seu volum.
La idea clau s considerar un tub o capa cilndrica de gruix dx. El volum de cada capa s
V = 2x f (x)dx. s molt fcil calcular-lo si despleguem la capa; en tenim lesquema a la
figura 6.29. La suma de totes les capes correspon al volum del cos de revoluci, que es
calcula mitjanant una integral.
237
Fig. 6.30
Volum de revoluci
entorn de leix x m.

de revoluci en girar la regi al voltant dun eix vertical x = m s
b
V = 2 (x m) f (x) dx.
a
Ara noms cal tenir en compte que el tub t radi x m, com il.lustra la figura 6.30.
Intercanvi del paper de la x i la y

Sigui la regi limitada per la corba x = f (y) i leix OY entre y = c i y = d. El volum
de revoluci obtingut en girar la regi al voltant de leix OX (figura 6.31) s
d
V = 2 y f (y) dy.
c
Fig. 6.31
Volum de revoluci al
voltant de leix OX per
tubs.
Exemple 6.42
Un tor s la superfcie generada per una circumferncia en girar a lespai al voltant dun
eix del seu pla que no la talla (figura 6.32).
Ara determinem el volum del tor generat per la circumferncia (x 2)2 + y2 = 1 quan
gira al voltant de leix OY . De lequaci de la circumferncia (x2)2 +y2 = 1, nobtenim
dues funcions

y = 1 (x 2)2 i y = 1 (x 2)2 .
238
Integraci
Fig. 6.32
Un tor.
El volum del tor s dues vegades el que genera la semicircumferncia superior (figu-
ra 6.33).
3
V = 2 2 x 1 (x 2)2 dx.
1
Fem el canvi de variable x 2 = sint, don x = 2 + sint i dx = cost dt. Els nous lmits
dintegraci sn
x = 1 1 2 = sint t = /2
x = 3 3 2 = sint t = /2,
don

2

V = 4 (2 + sint) 1 sin2 t cost dt
2

2
= 4 (2 + sint) cos2 t cost dt
2

2
= 4 (2 cos2 t + sint cos2 t) dt

() 2

1 + cos 2t

2
2
= 4 2 + sint cos t dt

2
2

sin 2t cos3 t 2
= 4 t + = . . . = 4 2 .
2 3
2

() Notem que, si t 2
, 2 , aleshores cost 0 i, per tant, cos2 t = cost.
Fig. 6.33
Tor generat per la
circumferncia
.
239
Volums de seccio donada
Considerem un slid del qual coneixem lrea de les seccions transversals perpendiculars
a un eix determinat. Per comoditat, suposem que el slid lesmentat t S(x) com a rea
de la secci paral.lela al pla x = 0 i est comprs entre x = a i x = b. Aleshores, el seu
volum s
b
V= S(x) dx.
a
Exemple 6.43
Calculem el volum del con x2 = 8y2 + 2z2 per a x [2, 4].
En aquest cas, ens conv estudiar els talls del slid pels plans x = constant. Les seccions
corresponents sn les el.lipses
8y2 + 2z2 = c2 .
Per esbrinar-ne els semieixos, les escrivim de manera adequada
y2 z2
c2
+ c2
= 1.
8 2
c c
Aix, els semieixos sn i . Aleshores, lrea de cada secci val
8 2
c c
= c2 .
8 2 4
s a dir, per a cada x fixa,

2
S(x) = x.
4
Per tant, el volum encabit entre x = 2 i x = 4 s

2
4
3 4
V= x dx = x = 6 .
2 4 12 2
Problemes resolts
Problema 1
x4 +x2
1
Sigui la funci f (x) = dt, x [1, 1].
0 1 + sin2 t
a) Comproveu que f (x) s una funci parella, s a dir, f (x) = f (x) per a x [1, 1].
b) Trobeu els extrems absoluts de f (x) en [1, 1].
240
Integraci
[Solucio]
a) Observem que
(x)4 +(x)2 x4 +x2
1 1
f (x) = dt = dt = f (x),
0 1 + sin2 t 0 1 + sin2 t
s a dir, f (x) s una funci parella.
b) La funci f (x) s contnua en [1, 1] perqu est definida mitjanant una integral
i lintegrand s una funci integrable. El teorema de Weierstrass ens assegura que
f (x) t mxim i mnim absoluts en [1, 1]. Els punts on f (x) pot prendre els extrems
absoluts sn:
els punts on sanul.la la derivada,

els punts on no existeix la derivada i
els extrems de linterval [1, 1].
El teorema fonamental del clcul ens permet afirmar que f (x) s derivable a tot lin-
terval [1, 1], ja que
1
1 + sin2 t
s una funci contnua per a tot t, i x4 + x2 s una funci derivable per a tot x. A ms
a ms,
4x3 + 2x
f (x) = .
1 + sin2 (x4 + x2 )
Busquem-ne els punts crtics:
f (x) = 0 4x3 + 2x = 0 x(2x2 + 1) = 0,
i nobtenim x = 0 o b 2x2 + 1 = 0, equaci que no t arrels reals.
Per tant, els extrems absoluts poden assolir-se en x = 1, x = 0 o x = 1. Comparem

els valors de la funci en aquests tres punts. De moment, com que f s parella, sabem
que f (1) = f (1). Tenim
0
1
f (0) = dt = 0,
0 1 + sin2 t
2
1
f (1) = f (1) = dt > 0 ( ja que lintegrand s positiu) .
0 1 + sin2 t
Finalment, 0 ns el mnim absolut i f (1) = f (1) el mxim absolut.
241
Problema 2
Trobeu la parbola que aproxima millor la funci

x2
t +1
x
f (x) = e + dt
0 t4 + 1
en un entorn del punt a = 0.
[Solucio]
La parbola que aproxima millor una funci en un punt s el seu polinomi de Taylor de
grau 2 en aquell punt. En el cas que ens ocupa,
x2
P2,0 f (x) = f (0) + f (0) + f (0) .
2
Per trobarlo, necessitem f (0), f (0) i f (0). Substituint x per 0 a la funci veiem que
f (0) = 1.
Per calcular la primera derivada, hem daplicar el teorema fonamental del clcul. Podem
fer-ho ja que la funci
t +1

t4 + 1
s contnua per a tot t, i la funci x2 s derivable per a tot x. Aix,
x2 + 1
f (x) = ex + 8 2x.
x +1
Per tant, f (0) = 1. La segona derivada la calculem a partir de f (x). Sense simplificar,
tenim
8x7
(6x2 + 2) x8 + 1 (2x3 + 2x) 8
2 x +1
f (x) = ex + .
x8 + 1
Fent x = 0, sobt f (0) = 3.
Finalment, el polinomi de Taylor de grau 2 queda
3
P2,0 f (x) = 1 + x + x2 .
2
Problema 3
Dibuixeu les corbes segents i calculeu lrea comuna que contenen:

r = 2 |sin | , r = 2, per a 0 2.
242
Integraci
[Solucio]
Fig. 6.34
rea comuna de
i
per a .

La corba r = 2 s la circumferncia de centre lorigen i radi 2. La corba r = 2 |sin |
est formada per dues circumferncies: una s r = 2 sin per a [0, ], i laltra s
r = 2 sin per a [, 2]. A la figura 6.34 tenim les grfiques daquestes corbes
dibuixades conjuntament.
Per calcular lrea, aprofitem la simetria de la figura. Lrea total ser quatre vegades
la que comparteixen al primer quadrant. En aquest quadrant, el sinus s positiu i, en
conseqncia, en podem treure el valor absolut.
s clar que es tallen per a = 0 i en un altre punt que trobarem igualant les dues equaci-
ons

2 sin = 2.
La soluci daquesta equaci al primer quadrant s

= .
4
Tenim, doncs,

1 4 1 2
ATotal = 4 (2 sin )2 d + ( 2)2 d .

2 0 2
4
1 cos 2
Recordant que sin2 = i operant, obtenim
2

4

2
ATotal = 4(1 cos 2) d + 4 d =

0 4

sin 2 4
= 4 +4 = 2( 1).
2 0 2 4
243
Problema 4
Determineu el volum del slid de revoluci generat en girar al voltant de leix OX la

corba

x1
y= per a x 1.
x3 + x
[Solucio]
Fig. 6.35
La corba xxxxxxxxxx
gira al voltant de leix
OX.
En tenim lesquema a la figura 6.35. El volum demanat sexpressa mitjanant la integral

imprpia

2
+
x1 +
x1
VOX = dx = dx.
1 x3 + x 1 x(x2 + 1)
Es tracta duna integral racional. Per calcularla, descomponem la fracci en suma de

fraccions simples:
x1 A Mx + N A(x2 + 1) + x(Mx + N)
= + 2 = .
x(x + 1)
2 x x +1 x(x2 + 1)
Fent x = 0, sobt A = 1. Fent primer x = 1 i desprs x = 1, obtenim el sistema

dequacions
"
M+N = 2
M N = 0,
amb soluci M = N = 1. Per tant,

x1 1 x+1
dx = dx + dx.
x(x2 + 1) x x2 + 1
244
Integraci
La primera integral s immediata:

1
dx = ln x +C,
x
i la segona es pot escriure com

x+1 1 2x + 2 1 2x 1
dx = dx = dx + dx
x2 + 1 2 x2 + 1 2 x2 + 1 x2 + 1
1
= ln(x2 + 1) + arctg x +C.
2
Finalment,
b
1
VOX = lm ln x + ln(x2 + 1) + arctg x
b+ 2 1
b
x2 + 1
= lm ln + arctg x
b+ x 1

b2 + 1
= lm ln + arctg b ln 2
b+ b 4

= ln 2 = ln 2 .
2 4 4
Problema 5
ln x
Considereu la funci f (x) = .
x
a) Calculeu lrea sota la grfica de f (x) per a x 1.

b) Deduu el volum que sobt en girar la regi anterior al voltant de leix dabscisses.
[Solucio]
a) Lrea encabida entre la grfica i leix dabscisses ve donada per la integral imprpia
segent:
+
b
ln x 1 2
A= dx = lm ln x = +.
1 x b+ 2
1
Per tant, lrea demanada s infinita.
b) El volum generat s
+
ln2 x
VOX = dx.
1 x2
245
Aquesta integral es pot calcular aplicant el mtode dintegraci per parts. Siguin
u = ln2 x i dv = x1 dx. Aleshores,
2

b

+
ln2 x ln2 x +
2 ln x
VOX = dx = lm + dx .
1 x2 b+ x 1 1 x2
ln2 b
El primer sumand s 0 ja que lm = 0 (s fcil veure-ho aplicant dues vegades
b+ b
la regla de LHpital) i, en substituir x per 1, tamb surt 0. Tornem a aplicar el mtode
dintegraci per parts per calcular la integral que queda. En aquest cas, u = ln x i
dv = x1 dx.
2

b + b
ln x 1 1
VOX = 2 lm + dx = 2 lm = 2 .
b+ x 1 1 x2 b+ x 1
ln x
Hem utilitzat que lm = 0.
x+ x
Curiosament, lrea sota la grfica daquesta funci s infinita i, tanmateix, el volum
de revoluci s finit i val 2.
Problema 6
Calculeu el lmit segent:

x2 1
sin(t + 1)3
0
lm dt.
x1 x2 1
[Solucio]
Es tracta duna indeterminaci del tipus 00 . Apliquem la regla de LHpital i tenim en

compte que, per derivar el numerador, sha de fer servir el teorema fonamental del clcul.
La funci sin(t + 1)3 s contnua per a tot t i x2 1 s derivable per a tot x. Aleshores,
1 x 1
2
0 sin(t + 1)3 dt s derivable i la seva derivada val 2x sin(x6 ). Aix,

1 x2 1
sin(t + 1)3 dt 2x sin(x6 ) sin(x6 )
lm 0
= lm = lm = sin 1.
x1 x 1
2 x1 2x x1 1
Problemes proposats
Problema 1
Trobeu les integrals segents pel mtode dintegraci per parts:

1 1 1 1
1) x ex dx 2) ln x dx 3) x cos x dx 4) arctg x dx
1 1 1 1
5) sin(ln x) dx 6) x2 ln x dx 7) ex cos 2x dx 8) e2x sin x dx.
246
Integraci
Problema 2
Calculeu les integrals segents:

t
a) v v2 + 9 dv b)
9
dt c) ex 1 + ex dx
3
t 1
2
5
ln x x
d) dx e) dx.
x 1 1+x
2
Problema 3
Una partcula es mou a una velocitat v = 2t + 4 cm/s. Trobeu la distncia que recorre la
partcula els primers 10 segons.
Problema 4
A la caiguda lliure, la velocitat v s igual a gt. Determineu la distncia recorreguda els

primers 5 segons de caiguda.
Problema 5
Representeu grficament les funcions segents i calculeu lrea del recinte limitat per
leix OX, la corba i les rectes que sindiquen.
a) y = x2 , x = 2, x=3
b) y = 2ex , x = 1, x = 1.
Problema 6
Determineu el valor de k tal que

x
4 (arctg t)2 dt
lm 0
= 2.002.
x+ k x2 + 1
Problema 7
Siguin f (x) una funci derivable i y = 2x la recta tangent a la grfica de f (x) en el punt
dabscissa x = 0. Calculeu el polinomi de Taylor de grau 1 en a = 0 de la funci
f (x)
2
G(x) = 2 + et dt.
x
Problema 8
Calculeu la integral imprpia

3
1
dx.
1 3 + 2x x2
247
Problema 9
Calculeu

1
dx.
0 (x + 1)2 (x + 2)
Problema 10
Esbrineu lrea de la regi del pla limitada per les corbes x2 + y2 2x = 0 i x 2y2 = 0,
que cont el punt (1/2, 0).
Problema 11
Determineu lrea de la regi plana exterior a la corba r = 2 2 cos i interior a la corba

r = 2 sin .
Problema 12
Doneu lrea de la mitja lluna exterior a la cardioide r = 1 sin i interior a la circum-

ferncia r = cos .
Problema 13
(x 3)2
Calculeu el volum del cos de revoluci generat per lel.lipse + y2 = 1 quan gira
4
a) al voltant de leix OX.
b) al voltant de leix OY .
Problema 14
Sigui la funci f (x) = (a2 x2 )1/4 amb a > 0. Considereu la regi plana del primer
quadrant limitada superiorment per la grfica de f (x), la seva asmptota vertical i leix
dabscisses. Per a quin valor de a el volum que sobt en fer girar aquesta regi al voltant
de leix OX s igual al volum generat en fer-la girar al voltant de leix OY ?
Problema 15
1
Feu un esbs de la grfica de la funci f (x) = . Calculeu el volum de revoluci
x4 + 1
generat en girar la regi plana limitada per la grfica de f (x) i y = 0 per a x 0 entorn
de leix dordenades.
Problema 16
Calculeu el volum de lesfera centrada a lorigen de radi R, a partir de les seccions

paral.leles a lequador.
248
Hola
Successions i sries
Successions i sries
7.1. Principi dinduccio matematica

En aquesta primera part, exposem un mtode per demostrar propietats que es presenten
en termes dels nombres naturals; s el principi dinducci matemtica.
El problema consisteix a demostrar una determinada propietat P(n) que depn dels
nombres naturals per a tot n N. Per exemple,
n(n + 1)
1+2+3++n = , n N.
2
n3 + (n + 1)3 + (n + 2)3 s mltiple de 9 per a tot n N.
n

n n j j
El binomi de Newton, (a + b) =
n
a b.
j=0
j
1
(2n)!!
(1 x2 )n dx = , n N, on (2n)!! = 2n(2n 2) 2 i
0 (2n + 1)!!
(2n + 1)!! = (2n + 1)(2n 1) 3 1.
La idea clau s una propietat del conjunt N = {1, 2, 3, , n, n + 1, }: partint de l1,

podem arribar a qualsevol natural amb un nombre finit de passos, passant de n a n + 1.
Aquesta s la base de les demostracions per inducci. Vegem, doncs, com funciona.
Principi dinducci. Sigui P(n) una proposici sobre n, per a cada n N.

Suposem que
a) P(1) s certa.
b) P(n) certa = P(n + 1) certa.
Aleshores, P(n) s vertadera per a tot n N.
251
En efecte, si es compleix a), ja tenim el resultat per a n = 1. Ara, per b), com que P(1)
s vertadera, tamb ho s P(2). Novament, aplicant la hiptesi dinducci, seran certes
P(3), P(4), i, aix successivament, i se satisf P(n) per a tots els naturals.
A lapartat b), la hiptesi P(n) s certa" sanomena hiptesi dinducci.
Com a mostra, provem per inducci una igualtat i una desigualtat.
Exemple 7.1
Progressi geomtrica. Demostrem per inducci la frmula segent per a r = 1:
1 rn+1
1 + r + r2 + r 3 + rn = , n N.
1r
Es tracta de la suma dels n + 1 primers termes duna progressi geomtrica de primer

element 1 i ra r. En comprovem les dues condicions.
? 1 r2
a) n = 1. Vegem si la propietat s certa per a n = 1: 1 + r = . En efecte,
1r
1 r2 (1 + r)(1 r)
= = 1 + r.
1r 1r
b) P(n) P(n + 1). Suposem que la frmula s vlida per a n i veiem que tamb se
satisf per a n + 1. La nostra hiptesi dinducci s, doncs, 1 + r + r2 + r3 + rn =
n+1 n+2
1r
1r
i volem demostrar que, llavors, 1 + r + r2 + r3 + + rn+1 = 1r
1r
. Tenim, per
hiptesi dinducci,
1 rn+1
1 + r + r2 + r3 + rn + rn+1 = + rn+1 (i fent els clculs)
1r
1 rn+1 + rn+1 rn+2 1 rn+2
= =
1r 1r
com volem veure.

Suposem que tenim la progressi geomtrica
a + ar + ar2 + ar3 + arn
de primer terme a i ra r, en comptes de lanterior. Per calcular-ne la suma, noms

cal treure factor com la a i aplicar-hi el resultat anterior:
1 rn+1
a 1 + r + r2 + r3 + + rn = a .
1r
Exemple 7.2
Una desigualtat. Demostrem que se satisf 2n1 n! per a tot n N.
a) n = 1. La desigualtat s certa per als primers naturals:
252
Successions i sries
n = 1 0 1,
n = 2 2 2,
n = 3 4 12
b) P(n) P(n + 1). Suposem que es compleix 2n1 n! (hiptesi dinducci) i veurem
que 2n (n + 1)! tamb s cert. Multipliquem la hiptesi dinducci per 2 a cada
banda de la desigualtat i el signe no varia (perqu 2 s positiu). Si tenim en compte
que 2 n + 1 per a cada n N, resulta
2n1 n! = 2n 2 n! = (n + 1)n! = 2n (n + 1)!

com volem provar.
Eventualment, podem trobar-nos amb una propietat per demostrar, per no per a tot
n N, sin per a n n0 , amb un determinat n0 N. Per exemple, per a n 4 en
aquest cas, no ens interessa o no s certa la propietat per a n = 1, 2, 3. Tanmateix, el
principi dinducci funciona com abans, llevat de lapartat a). En aquest cas, es tracta de
comprovar
a) P(n0 ) s certa i
b) P(n) certa = P(n + 1) certa.
7.2. Successions de nombres reals

En aquesta secci, estudiem les col.leccions infinites i ordenades de nombres, s a dir, les
successions.
Definici 7.3 Una successi de nombres reals s una aplicaci del conjunt dels nom-
bres naturals en R, s a dir,
: N R
n (n) = xn
Intutivament, una successi en R correspon a una col.lecci infinita de cel.les numera-

des (amb les etiquetes ordenades n = 1, 2, 3, . . .) i, en cada una delles hi col.loquem un
nombre real. En tenim lesbs a la figura 7.1.
: N R
1 (1) = x1 (a la primera casella, hi ha un nmero x1 )
2 (2) = x2 (a la segona casella, hi ha un nmero x2 )
..
.
n (n) = xn (a lensima casella, hi ha un nmero xn )
..
.
Fig. 7.1
Elements duna
successi.
253
Designem la nostra successi per (xn ), (xn : n N), (xn )n1 i, evidentment, amb altres
lletres: (yn ), (zn ), (an ), (bn ), etc.
Els nombres x1 , x2 , x3 , . . . , xn , . . . sanomenen els elements o termes de la successi i (xn )

en representa el terme general. Cal remarcar que hem de distingir entre la successi
els seus elements i la imatge recorregut o rang de
laplicaci. Per exemple,
la successi 0, 2, 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . seria 1 + (1) : n N , mentre que la imatge de
n
laplicaci que genera la successi s {0, 2}.
Exemples 7.4
Vegem diferents exemples de successions i maneres de donar-les.
a) Successi dels nombres parells. Podem escriure la llista duns quants elements:
2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, . . .
Tamb podem considerar el terme general de la successi
xn = 2n, n N.
b) Successi de Fibonacci.
x1 = 1, x2 = 1, xn+1 = xn + xn1 , n 2.
Aquesta successi ve definida mitjanant una llei de recurrncia, s a dir, cada terme
excepte els primers sobt a partir dels anteriors. Aix, queda
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, . . .
Operacions amb successions
Amb les successions, es poden realitzar les operacions algebraiques elementals. La su-
ma, la diferncia, el producte i el quocient de dues successions es fan terme a terme.
Definici 7.5 Siguin (xn ) i (yn ) dues successions en R. Definim les operacions se-
gents.
Suma: (xn ) + (yn ) = (xn + yn ).
Diferncia: (xn ) (yn ) = (xn yn ).
Producte: (xn ) (yn ) = (xn yn ).
Producte per un escalar: (xn ) = ( xn ), R.

(xn ) xn
Quocient: = , si yn = 0, n R.
(yn ) yn
254
Successions i sries
Exemples 7.6
Un parell doperacions.
a) Siguin (xn ) = 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, . . .

(yn ) = 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, . . .
Aleshores,
(xn ) + (yn ) = 3, 5, 8, 11, 15, 20, 27, 37, 52, . . .
b) Siguin les successions xn = 1 + (1)n , n N i yn = n, n N . Llavors,
(xn ) 1 1 1 1
= 0, 1, 0, , 0, , 0, , 0, , . . .
(yn ) 2 3 4 5
Lmit duna successio

Ens interessa conixer el comportament de les successions quan n es fa gran. Per aix,
tindrem en compte un nou concepte, el de lmit.
Definici 7.7 Sigui (xn ) una successi de nombres reals. Diem que (xn ) t lmit x R
si, per a cada > 0, existeix n0 N tal que
|xn x| < , per a tot n n0 .
En aquest cas, diem que (xn ) s una successi convergent cap a x.

Si una successi no t lmit, sanomena divergent.
Quan (xn ) t lmit x, ho escriurem lm xn = x, lm xn = x, o b xn x.

n n
Observaci 7.8 Unicitat del lmit. Sigui (xn ) una successi en R amb lmit. Aleshores,
(xn ) t un nic lmit.
Demostraci. Suposem que la successi (xn ) t dos lmits diferents: x i x . Sigui d =

d
|x x | la distncia entre ambds lmits. Considerem = > 0. Com que x s lmit de la
2
successi, existeix un n1 N tal que |xn x| < si n n1 . Anlogament, com que x s
lmit de la successi, existeix un n2 N tal que |xn x | < si n n2 . Sigui n0 el mxim
de n1 i n2 . Llavors,
|xn x| < i |xn x | < si n n0 .
Aleshores, tenim per a n n0 ,
d = |x x | = |x xn + xn x | |x xn | + |x xn | < + = d.
Hem obtingut un absurd: d < d. Aquesta contradicci prov de suposar que x = x ; per
tant, el lmit s nic.
255
Fig. 7.2
Lmit duna successi.
La idea de lmit duna successi ens diu que, a partir dun determinat lloc, els elements
de la successi es troben arbitrriament a prop del lmit (figura 7.2).
s clar que el comportament duna successi noms depn dels elements a partir dun
lloc suficientment gran, s a dir, de la cua de la successi. En aquest sentit, si conside-
rem una successi real (xn ) i construm la nova successi (yn ), que consisteix a canviar,
eliminar o afegir un nombre finit delements de (xn ), obtenim que
lm xn = x lm yn = x.
n n
Exemples 7.9
Uns quants lmits de successions.

1 1
a) 0. En efecte, donat > 0, tenim 0 = 1 < si n n0 , prenent n0 > 1 .
n n n
b) 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . no t lmit. Si la successi tingus un lmit x, hauria destar tan a
prop com volgussim de x (per exemple, a una distncia ms petita que 12 ), a partir
dun lloc determinat. s evident que aix no s possible, ja que la successi sempre
va prenent els valors 0 i 2, alternativament.
c) 3, 3, 3, 3, 3, 3, 3, 3, . . . 3. s trivial que una successi constant t lmit el valor
constant dels termes.
4n + 3
d) lm = 4. Sigui > 0. Aleshores,
n n + 1

4n + 3 4n + 3 7 7
(4) = + =
n+1 n+1 4 n + 1 = n + 1 < si n n0 ,
7
prenent n0 > 1.

Successions prpiament divergents
s convenient ampliar el concepte de lmit a .
Definici 7.10 Sigui (xn ) una successi de nombres reals. Diem que
(xn ) tendeix a + (o t lmit +) si, per a cada K R, existeix un natural n0 tal
que, si n n0 , aleshores xn > K. En aquest cas, escrivim lm xn = +.
n
(xn ) tendeix a (o t lmit ) si, per a cada K R, existeix un natural n0 tal

que, si n n0 , aleshores xn < K. En aquest cas, escrivim lm xn = .
n
(xn ) s prpiament divergent o divergent cap a infinit si lm xn = + o lm xn =

n n
.
256
Successions i sries
Exemples 7.11
Successions divergents cap a infinit.
a) La successi 3n tendeix a +, s a dir, s prpiament divergent.

b) La successi xn = n2 tendeix a .
c) La successi xn = (1)n n s divergent, per no s prpiament divergent, ni cap a +
ni cap a .
Teoremes sobre lmits

A continuaci, presentem uns resultats molt tils per al clcul de lmits. En primer lloc,
donem la definici de successi fitada. Aix ens permet delimitar-ne els elements dins
la recta real.
Definici 7.12 Diem que una successi

(xn ) s fitada inferiorment si existeix un nombre real M1 tal que M1 xn , n N;
en aquest cas, M1 s una fita inferior de la successi.
(xn ) s fitada superiorment si existeix un nombre real M2 tal que xn M2 , n N;
en aquest cas, M2 s una fita superior de la successi.
(xn ) s fitada si ho s inferior i superiorment, s a dir, si existeixen nombres reals
M1 , M2 tals que M1 xn M2 , n N.
s trivial que la definici anterior de successi fitada resulta equivalent a dir que existeix
un nombre real K > 0 tal que |xn | K, n N.
Exemples 7.13
Fitaci de successions.
1 1
a) La successi xn = s fitada, ja que 0 < 1, n N.
n n
b) La successi xn = n2 no s fitada. En efecte, donat qualsevol nombre real M, sempre
existeix un nombre natural tal que n2 > M, s a dir, hi ha algun terme de la successi
ms gran que M.
El primer resultat rellevant per a lexistncia de lmit duna successi s la condici

necessria de fitaci.
Teorema 7.14 Condici necessria de convergncia. Tota successi convergent s

fitada.
Demostraci. Sigui la successi (xn ) una successi amb lmit x. Considerem = 1.

Aleshores, existeix un natural n0 tal que |xn x| < 1 si n n0 . Podem escriure, doncs,
|xn | = |xn x + x| |xn x| + |x| < 1 + |x| si n n0 . Sigui
M = mx{x1 , x2 , , xn 1 , 1 + |x|}.
0
s clar que |xn | M, per a tot n N. Aix significa que (xn ) s una successi fitada.
257
Observaci 7.15 El recproc del teorema anterior no s cert. Com a contraexemple,

tenim (xn ) = 0, 2, 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . Aquesta successi s fitada perqu 0 xn 2 , per
a tot n N, per no t lmit.
El teorema segent relaciona els lmits i les operacions bsiques.
Teorema 7.16 Lmits i operacions algebraiques. Siguin (xn ) i (yn ) successions

convergents amb lm xn = x i lm yn = y. Aleshores, tamb sn convergents les
n n
successions (xn + yn ), (xn yn ) i (xn yn ) i es compleix que
lm(xn + yn ) = x + y.
n
lm(xn yn ) = x y.
n
lm(xn yn ) = x y.
n
lm( xn ) = x, R.
n
A ms, si yn = 0 per a tot n i y = 0, aleshores

xn x
lm = .
n yn y
Exemples 7.17
Aprofitant clculs anteriors, tenim

1 4n + 3 1 4n + 3
a) lm + = lm + lm = 0 4 = 4.
n n+1 n n+1
4n + 3
b) Siguin (xn ) = 3, 3, 3, 3, i (yn ) = .
n+1
Aleshores, lm(xn yn ) = (lm xn ) (lm yn ) = 3(4) = 12.
Teorema 7.18 Lmits i desigualtats. Siguin (xn ) i (yn ) successions de nombres re-
als convergents.
Si existeix n0 N tal que xn 0 per a tot n n0 = lm(xn ) 0.
Si existeix n0 N tal que xn yn per a tot n n0 = lm(xn ) lm(yn ).
Un altre criteri que relaciona lmits i desigualtats es coneix com el teorema de lentrep
o teorema de compressi.
Teorema 7.19 Teorema de lentrep. Siguin (xn ) , (yn ) i (zn ) successions de nom-
bres reals amb lmxn = lmzn = L, on L R{+, } i tals que existeix un n0 N,
n n
de manera que xn < yn < zn per a tot n n0 ; aleshores, lm yn = L.
n
258
Successions i sries
El criteri segent ens dna resposta a lmits en forma de producte, on un dels factors t
lmit 0 i laltre factor s fitat (i pot ser convergent o divergent).
Lema 7.20 Criteri infinitsim per fitada. Siguin (xn ) i (yn ) successions de nombres
reals tals que lm xn = 0 i (yn ) s fitada. Aleshores, lm xn yn = 0.
n n
Demostraci. Sigui > 0. Com que (yn ) s fitada, existeix un nombre real M tal que

|yn | M, n R. Considerem 1 = . Com que lm xn = 0, existeix un natural n0 tal que
M
|xn | < 1 = M , per a n n0 . Aleshores,

|xn yn 0| = |xn ||yn | < M = , si n n0 .
M
Hem provat, doncs, que lm xn yn = 0.
n
Exemple 7.21
1 1
Calculem lm sin n. Tenim un producte de dues successions: , amb lmit 0 i sin n,
n n n
que no t lmit. Aleshores, no podem aplicar que el lmit del producte sigui el producte
dels lmits, ja que un dells no existeix. Tanmateix, (sin n) s una successi fitada. Con-
cretament, | sin n| 1 per a tot n. Aix, el criteri infinitsim per fitada ens assegura que
1
lm sin n = 0.
n n
Successions monotones
Definici 7.22 Diem que una successi de nombres reals (xn ) s

creixent si x1 x2 xn xn+1
estrictament creixent si x1 < x2 < < xn < xn+1 <
decreixent si x1 x2 xn xn+1
estrictament decreixent si x1 > x2 > > xn > xn+1 >
montona si s creixent o decreixent,
estrictament montona si s estrictament creixent o estrictament decreixent.
s clar que les successions estrictament montones tamb sn montones, per el rec-
proc no s cert, en general.
Exemples 7.23
Monotonia de les successions.
a) La successi xn = n2 s decreixent (estrictament).

b) La successi 1, 2, 2, 3, 3, 3, 4, 4, 4, 4, . . . s creixent, per no estrictament.
c) Una successi constant x, x, x, x, x, x, x, . . . s creixent i decreixent alhora.
d) La successi 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . no s montona ni creixent ni decreixent.
259
Observaci 7.24 Tota successi

montona creixent s fitada inferiorment, per exemple, per x .
1
montona decreixent s fitada superiorment, per exemple, per x .
1
Teorema 7.25 Teorema de la convergncia montona. Una successi (xn ) de

nombres reals montona s convergent si i noms si s fitada. A ms,
Si (xn ) s montona creixent i fitada; aleshores, lm xn = sup{xn }.
Si (xn ) s montona decreixent i fitada; aleshores, lm xn = inf{xn }.
Per a les successions montones, doncs, la fitaci s equivalent a la convergncia.
Exemple 7.26
El nmero e dEuler. Considerem la successi
1 1 1 1
xn = 1 + + + ++ .
1! 2! 3! n!
n
1
Podem escriure xn = , recordant que 0! = 1. Es tracta de provar que aquesta suc-
k=0 k!
cessi s montona creixent i fitada. Un cop vist aix, pel teorema de la convergncia
montona podem concloure que s convergent. El seu lmit s, en realitat, el nmero e
dEuler i es pren com a base dels logaritmes naturals o neperians. Vegem-ne la monoto-
nia i la fitaci.
Monotonia. Noms cal observar que
1
xn+1 = xn + > xn , n N.
(n + 1)!
Per tant, (xn ) s estrictament montona creixent.

Fitaci. Com que s montona creixent, la successi s fitada inferiorment (per exemple,
pel primer terme): x1 = 2 xn , n N. Ara s suficient estudiar-ne fites superiors. A
1 1
lexemple 7.2 hem vist que 0 < 2k1 k! per a tot k natural. Aleshores, per a
k! 2k1
tot k N. Aix, i tenint tamb en compte lexemple 7.1, obtenim
1 1 1 1 1 1 1 1
xn = 1 + + + + + 1 + 1 + + 2 + + n2 + n1 =
1! 2! 3! n! 2 2 2 2
1 21 1
= 1+ 1 < 1+ = 3.
n
1 2 1/2
Daqu veiem que xn 3, n N. Per tant, la successi s fitada. Es defineix

1 1 1 1
e = lm 1 + + + + + .
n 1! 2! 3! n!
260
Successions i sries
Observem que, segons les fites estimades, 2 e 3. De fet, e s un nombre irracional i

les seves primeres xifres decimals sn
e = 2 7182818284590452353602874713527 . . .
Una manera alternativa tamb molt habitual de definir el nmero e s a partir duna
altra successi:
n
1
e = lm 1 + .
n n
n
1
A continuaci, demostrem que la successi an = 1 + s convergent. Nhi ha prou
n
a veure que (an ) s montona i fitada.
Creixement. Volem comprovar que

an < an+1 , n N.
Escrivim aquests dos termes i els comparem. Pel binomi de Newton, tenim
n
1 n n 1 n 1 n 1 n 1
an = 1 + = + + + + +
n 0 1 n 2 n2 n1 n1 n nn
n n(n 1) 1 n(n 1)(n 2) 1 n(n 1)(n 1) 1 1

= 1+ + + ++
n 2! n 2 3! n 3 n! nn
1 n 1 1 (n 1)(n 2) 1 (n 1)(n 2) 1
= 1+1+ + ++
2! n 3! n 2 n! nn1
1 n1 1 n1 n2 1 n1 n2 1
= 1+1+ + ++
2! n 3! n n n! n n n

1 1 1 1 2 1 1 2
= 1+1+ 1 + 1 1 ++ 1 1
2! n 3! n n n! n n

n1
1 .
n
Anlogament,
n+1
1
an+1 = 1 +
n+1

1 1 1 1 2
= 1+1+ 1 + 1 1 ++
2! n+1 3! n+1 n+1

1 1 2 n1
+ 1 1 1 +
n! n+1 n+1 n+1

1 1 2 n
+ 1 1 1 .
(n + 1)! n+1 n+1 n+1
261
Observem que tots els sumands sn positius i an+1 en t un ms que an . Cada sumand de
an es correspon amb un de an+1 , que s ms gran que el de an . En altres paraules, estem
dient que
k k
1 < 1 .
n n+1
En efecte, tenim
1 1
0 < n < n + 1 = > >0
n n+1
i, com que k > 0,
k k k k k k
> > 0 = < = 1 < 1 .
n n+1 n n+1 n n+1
s clar, doncs, que an < an+1 , com volem demostrar.
Fitaci. Ats que la successi (an ) s montona creixent, podem afirmar que s fitada
inferiorment, per exemple, per a1 . Ara noms cal veure que tamb es fitada superiorment.
1 1
Per lexemple 7.2, sabem que 2k1 k!; per tant, . A ms, si k pren els valors
k! 2k1
k
1, 2, , n 1, obtenim 0 < 1 < 1. En conseqncia,
n

1 1 1 1 2 1 1 2
an = 1 + 1 + 1 + 1 1 ++ 1 1
2! n 3! n n n! n n

n1 1 1 1
1 < 1 + 1 + + + = xn 3,
n 2! 3! n!
grcies a la fita que ja havem obtingut. El teorema de la convergncia montona ens

assegura lexistncia del lmit de an .
Per acabar, hem de comprovar que els lmits de les successions (xn ) i (an ) sn iguals.
Designem-los com
e = lm xn i e = lm an .
n n
Hem vist ms amunt que an xn . Per tant, pel teorema 7.18 tenim, de moment, e e.
Noms cal justificar aquesta desigualtat en sentit contrari. Per a cada n, considerem
m < n. Sigui

1 1 1 1 m1
bn = 1 + 1 + 1 ++ 1 1 .
2! n m! n n
De manera clara,
bn an
262
Successions i sries
perqu hem agafat menys termes. Fixem m i fem tendir n cap a . Aleshores, lm bn
n
lm an . Resulta que
n
1 1 1
lm bn = 1 + 1 + + ++ = xm .
n 2! 3! m!
Per tant,
xm lm an = e .
n
Si prenem ara lmit quan m , obtenim e e . Aix, doncs, e = e . s a dir, les dues
successions xn i an tenen el mateix lmit.
n
1 1 1 1 1
e = lm 1 + = lm 1 + + + + + .
n n n 1! 2! 3! n!
La versi del teorema de la convergncia montona per a successions prpiament diver-

gents s la segent.
Teorema 7.27 Una successi de nombres reals montona s prpiament divergent

si i noms si no s fitada. En particular,
si (xn ) s creixent, aleshores (xn ) s no fitada superiorment lm xn = +,
n
si (xn ) decreixent, aleshores (xn ) s no fitada inferiorment lm xn = .

n
Exemples 7.28
Successions montones.
a) Considerem la successi xn = (n + 5). Vegem que s decreixent, s a dir, xn > xn+1 .

Tenim, per a tot n natural,
n+5 < n+6 = (n + 5) > (n + 6) = xn > xn+1 .
Aleshores, la successi s fitada superiorment, per exemple per x1 = 6. Ara b, no

s fitada inferiorment. En efecte, per a qualsevol nombre real K existeix un element
de la successi menor que K; noms cal prendre xn , amb n > 5 K. Per tant, la
successi divergeix cap a .
n
b) La successi xn = s montona creixent. Examinem-ne els primers termes:
n+2
1 3 4
x1 = , x2 = 1, x3 = , x4 = ,
3 5 6
Sospitem que s una successi creixent. Comprovemho. Volem veure que xn xn+1 ,
n N, s a dir,
n ? n+1
.
n+2 n+3
263
Com que operem amb nombres positius, la desigualtat anterior s equivalent a les
segents
? ? ?
n n + 3 (n + 1) n + 2 n2 (n + 3) (n + 1)2 (n + 2) 0 n2 + 5n + 2.
Lltima desigualtat s certa per a tot n. Aleshores, anant endarrere en les implicaci-
ons, obtenim que la successi s montona creixent. De fet, s estrictament monto-
na perqu tots els clculs sn correctes substituint el signe per <.
x
Considerem la funci f (x) = per a x R associada a la successi (xn ). s
x+2
una funci auxiliar tal que f (n) = xn . Observem que lm f (x) = +. Si conside-
x+
rem el lmit de f (x) restringit a x = n, per a n N, obtenim lm f (x) = + i, per
n+
n
tant, lm + . Es tracta duna successi montona divergent cap a +. En
n+2
conseqncia, la successi no s fitada superiorment.
Infinits i infinitesims
En aquest apartat, considerem unes successions molt especials, les que tenen lmit 0 i
les que tenen lmit infinit.
Definici 7.29 Diem que una successi (xn ) s un infinitsim o un infinitesimal

si lm xn = 0.
Exemples 7.30
Sn infinitsims les successions

1 1 2n 3
, sin , 2 .
n4 n n+3
Clarament, una successi yn t lmit y si i noms si yn y s un infinitsim.
Definici 7.31 Diem que una successi (xn ) s un infinit si lm xn = + o lm xn =

.
Exemples 7.32
Sn infinits les successions

n5 3n + 3 1
n4 + 5n, , .
2n 1 cos 1n
De la mateixa manera que en lestudi de les funcions reals vrem considerar infinitsims
equivalents, aqu, per successions, tamb ens seran molt tils.
264
Successions i sries
Definici 7.33 Diem que dos infinitsims (i tamb dos infinits) (xn ) i (yn ) sn equi-
valents si
xn
lm = 1.
yn
En aquest cas, ho designarem per xn yn .
A continuaci, en presentem uns exemples fora rellevants.
Infinitsims equivalents
Suposem que xn 0, s a dir, xn s un infinitsim. Aleshores:
xn sin xn tg xn arctg xn sinh xn .

1 cos xn xn2 /2.
cosh xn 1 xn2 /2.
ln(1 xn ) xn , (yn 1 = ln yn yn 1).
ln a
ax 1 xn ln a. Un cas particular s a1/n 1
n
n
(1 + xn )k 1 k xn .
Infinits equivalents
ak nk + ak1 nk1 + + a1 n + a0 ak nk .
ln(ak nk + ak1 nk1 + + a1 n + a0 ) ln(nk ).

n! nn en 2n (frmula de Stirling).
(2n)!!
2n.
(2n 1)!!
1 1 1
ln n 1 + + ++ .
1 2 n
Operacions amb infinits i infinitsims

Quan operem algebraicament amb infinits i infinitsims, no sempre podem assegurar
lexistncia del lmit i el seu valor. Aleshores, tenim un lmit indeterminat, que sha
destudiar, en cada cas, duna manera particular.
En primer lloc, presentem un esquema de les operacions que no representen cap indeter-
minaci.
Amb la suma:
xn yn xn + yn
+ + +
+ a +

a
265
Amb el producte:
xn yn xn yn
+ + +
+
+
a>0 + +
a>0
a<0 +
a<0 +
Amb el quocient:
xn 1/xn
0
0, xn > 0 +
0, xn < 0
A continuaci, exposem les indeterminacions:
0
, 0 , , , 00 , 0 , 1 .
0
Altres criteris de convergencia per a successions

Alguns criteris usuals per a lestudi de lmits de successions sn els segents.
Criteri del nmero e
Si (an ) i (bn ) sn dues successions tals que an + i bn 1, aleshores es compleix
que
lm an (bn 1)
lm ban = e
n n .
n
Criteri de larrel ensima

Sigui (xn ) una successi de termes reals positius. Aleshores,
xn+1
lm = L = lm xn = L
n
on L R {+, } .
n xn n
Criteri del quocient

xn+1
Sigui (xn ) una successi de nombres reals positius tal que existeix lm = L. Ales-
n xn
hores,
L < 1 = lm xn = 0.
n
Criteri de Stolz
Siguin (xn ) i (yn ) successions de nombres reals amb (yn ) estrictament creixent cap a
+. Aleshores,
xn+1 xn xn
lm = L = lm = L, on L R {+, }.
n yn+1 yn n yn
266
Successions i sries
Un altre criteri de Stolz

Siguin (xn ) i (yn ) successions de nombres reals tals que lm xn = lm yn = 0, amb (yn )
n n
montona. Aleshores,
xn+1 xn xn
lm = L = lm = L, on L R {+, } .
y yn
n n+1 n yn
Criteri de la mitjana aritmtica

Sigui (an ) una successi amb lmit l. Aleshores,
a 1 + a 2 + + an
lm = l.
n n
Criteri de la mitjana geomtrica
Sigui (an ) una successi convergent de nombres positius amb lmit l. Aleshores,

lm a1 an = l.
n
7.3. Series numeriques reals

En aquesta secci, formalitzem la idea de sumes amb infinits nombres reals.
Intutivament, podem dir que una srie s una suma que t infinits sumands. Considerem
lexemple
1 1 1 1
1+ + 2 + 3 ++ n +
2 2 2 2
s la suma de tots els elements duna progressi geomtrica de ra r = 12 . Si aquesta suma
tingus un nombre finit de sumands, agafarem els dos primers termes i els sumarem: 1+
1
2
= 32 ; desprs sumarem el tercer al resultat anterior, 1+ 12 + 14 = 74 , i aix successivament,
fins acabar amb tots els sumands. La nostra suma, en canvi, t infinits elements i aix
requerir fer un procs de pas al lmit.
Fig. 7.3
Suma de la srie
267
Interpretem la srie
1 1 1 1 1
1+ + + + + n + n+1 +
2 22 23 2 2
com una suma de longituds. El primer element, 1, correspon a un segment de llargria
una unitat. El segon, 12 , representa un segment de longitud 1/2, etc. Observem que cada
sumand s precisament la meitat de lanterior. Grficament, tenim la figura 7.3. Sembla
natural, doncs, considerar la srie com una suma de valor 2.
En general, donada una successi (an ), li associem una nova successi (sn ), anomenada
successi de les sumes parcials, on
s1 = a1
s2 = a1 + a2
s3 = a1 + a2 + a3

sn = a 1 + a 2 + a 3 + + an

Definici 7.34 Una srie an de terme general an s un parell de successions: la
n=1
dels termes, (an ), i la de les sumes parcials, (sn ).

Usualment, designem la srie per an , an o, simplement, an .
n=1 n1
Observaci 7.35 Eventualment, ens pot interessar el sumatori per a n {0} N; ales-
hores, escriurem an . Tamb podem considerar la srie noms a partir dun natural
n0
ms gran que l1, per exemple 44; llavors, tindrem an .
n44
Notem que, donada la successi del terme general, s molt fcil obtenir-ne la de les
sumes parcials. A linrevs, tamb s senzill ja que a1 = s1 i an = sn sn1 per a n > 1.
Si la successi (sn ) t lmit s, s natural considerar aquest valor com la suma infinita
a1 + a2 + a3 + + an + Ara ja podem parlar del carcter duna srie.
Definici 7.36 Diem que la srie

an s convergent i que la seva suma val s R si la seva successi de sumes
n=1

parcials (sn ) t lmit s. Aleshores, escriurem an = s; tamb, < an < +.
n=1 n=1

an s divergent, si la seva successi de sumes parcials s divergent. En aquest
n=1
cas, la srie no t suma un nombre real.
268
Successions i sries

Podem precisar ms el concepte de divergncia. La srie an s divergent cap a + o
n=1
si (sn ) t lmit + o (respectivament) i la srie s oscil.lant si no existeix el
lmit de (sn ).
Observaci 7.37 Si modifiquem un nombre finit de sumands duna srie, el seu carcter
no varia.
En les sumes infinites es presenten algunes situacions que no sn possibles amb sumes
finites. La suma dinfinits sumands pot
ser un nombre real (srie convergent),

valer infinit (srie divergent),
no tenir cap resultat (srie oscil.lant).
Exemple 7.38
Srie geomtrica de ra r . Estudiem el carcter de la srie
rn = 1 + r + r2 + r3 + + rn +
n0
El comportament de la srie geomtrica depn del valor de la ra r. Observem que, si

r = 1, la srie s trivialment divergent cap a +, ja que les sumes parcials vnen donades
per
1, 2, 3, 4, 5, , n, +.
Daltra banda, si r = 1, la srie esdev (1)n+1 , que s divergent perqu oscil.la entre
n1
0 i 1 (vegeu lexemple 7.44). Estudiem, doncs, el cas |r| = 1. Calculem-ne les sumes
parcials utilitzant lexemple 7.1:
1 rn+1
sn = 1 + r + r 2 + r 3 + + r n = .
1r
1
Si |r| < 1, aleshores lm rn+1 = 0 i lm sn = . Si r > 1, lm rn+1 = i, per tant, (sn )
1r
s divergent. Finalment, si r < 1, llavors (sn ) divergeix oscil.lant entre + i . En
conseqncia, la srie geomtrica de ra r noms s convergent per a |r| < 1 i, en aquest
cas, la seva suma val
1
rn = 1 r .
n0
Val a dir que, en general,

a
arn = a + ar + ar2 + ar3 + + arn + = 1 r .
n0

Lema 7.39 Condici necessria de convergncia. Si an s convergent, aleshores
n=1
lm an = 0.
269

Equivalentment, podem escriure: lm an = 0 = an no s convergent.
n=1
La condici necessria de convergncia no s, en canvi, una condici suficient. Com a

1
contraexemple, estudiem la srie harmnica .
n=1 n
Exemple 7.40
1
La srie harmnica. Considerem la srie n . Tot i que lm an = lm 1n = 0, aquesta
srie no s convergent, sin divergent cap a +. s clar que les sumes parcials constitu-
eixen una successi montona creixent:
1 1 1 1 1 1 1
sn = 1 + + ++ < 1+ + ++ + = sn+1 .
2 3 n 2 3 n n+1
Ara nhi ha prou a comprovar que les sumes parcials no sn fitades (superiorment).
Considerem els termes de la forma s2 . Tenim lestimaci
n
1 1 1 1 1
s2 = 1 +
n + + ++ 3 ++ n
21 3 22 2 2
1 1 2 1
1
1 2 21 1 2 1 n1
1+ + 2 + 2 + 3 ++ 3 ++ 2 ++ n =
2 2 2 2 2 2 2
1 2 22 2n1 1 1 1
= 1+ + 2 + 3 ++ n = 1+ + ++ =
2 2 2 2 2 2 2
n
= 1+ .
2
Aix, la successi de les sumes parcials no es pot fitar superiorment i, per tant, t lmit
+. Llavors, la srie harmnica s divergent cap a +.
Operacions algebraiques
Definici 7.41 Siguin an i bn dues sries. Definim les operacions segents terme
a terme.
Suma: an + bn = cn , on cn = an + bn , n N.
Producte per un escalar: an = cn , on cn = an , n N. R.
La diferncia de sries es defineix de manera bvia a partir de les anteriors. A ms, tenim
resultats sobre el carcter de les sries com a conseqncia immediata de les propietats
dels lmits.
Teorema 7.42 Linealitat. Si an i bn sn convergents, amb sumes a i b respecti-

ves, aleshores

(an + bn ) s convergent i la seva suma val a + b.

( an ) s convergent i la seva suma val a.
270
Successions i sries
Si alguna de les sries s divergent, les coses funcionen duna altra manera.
Observaci 7.43 Siguin an i bn dues sries.

Si an s convergent i bn s divergent, aleshores la srie suma s divergent.
Si an i bn sn ambdues divergents, aleshores el carcter de la srie suma depn de
cada cas: tant pot ser convergent com divergent.
A ms, les propietats que tenen les sumes finites, com ara lassociativa o la commuta-
tiva, no sn satisfetes, en general, per les sries. Vegem-ne un exemple per al cas de
lassociativitat.
Exemple 7.44
Associativitat (introducci del parntesi). Sigui la srie
(1)n+1 = 1 1 + 1 1 + 1 1 + 1 1 + 1 1 +
n1
Aqu el terme general s an = (1)n+1 i les sumes parcials vnen donades per
"
1 si n s senar
s1 = 1, s2 = 0, s3 = 1, s4 = 0, , sn =
0 si n s parell.
Ats que (sn ) no t lmit, la srie (1)n+1 s divergent. Vegem com varia el comporta-
n1
ment si agrupem els termes de la srie anterior de distintes maneres.
Considerem els parntesis segents:
(1 1) + (1 1) + (1 1) + (1 1) + (1 1) + , s a dir, 0 + 0 + 0 + 0 + 0 +
Clarament, s1 = 0, s2 = 0, , sn = 0, Com que sn 0, la srie nova t suma 0.

Fem-ne una agrupaci diferent:
1 + (1 + 1) + (1 + 1) + (1 + 1) + (1 + 1) + , s a dir, 1 + 0 + 0 + 0 + 0 +
En aquest cas, s1 = 1, s2 = 1, , sn = 1, i, per tant, sn 1. Aix, la nova srie

convergeix a 1.
Hem vist, doncs, com lagrupaci dels sumands pot originar noves sries amb carcters
diferents; en altres paraules, la propietat associativa no s vlida per a les sries.
Series de termes no negatius. Criteris de convergencia
Les sries de termes no negatius sn particularment interessants ja que la successi de

sumes parcials s montona creixent i, per tant, el carcter de ser sumable equival a la
fitaci de les sumes parcials.
271
Teorema 7.45 Sigui (an ) una successi de termes positius. Aleshores,

an s convergent la successi de les sumes parcials s fitada.
Demostraci. Ats que els termes de la srie sn positius, la successi de les sumes
parcials (sn ) s montona creixent. Pel teorema de la convergncia montona, (sn ) t
lmit si i noms si s fitada.
Els criteris principals per a lestudi del carcter duna srie de termes no negatius sn
els segents.
Criteri de comparaci ordinari

Siguin an i bn dues sries de termes no negatius. Suposem que existeixen k > 0
n=1 n=1
i n0 N, tals que an kbn per n n0 . Aleshores,

bn s convergent = an s convergent.
n=1 n=1
Equivalentment,

an s divergent = bn s divergent.
n=1 n=1
Criteri de comparaci per pas al lmit o generalitzat

an
Siguin an i bn dues sries de termes no negatius. Suposem que existeix l = lm .
n bn
n=1 n=1
Aleshores,
a) l = 0, l = + = les dues sries tenen el mateix carcter.

b) l = 0 i bn s convergent = an s convergent.
n=1 n=1
c) l = + i n=1 bn s divergent = n=1 an s divergent.
Criteri de les sries harmniques

1
La srie sanomena harmnica generalitzada. s convergent si k > 1 i divergent
n=1 n k
si k 1.
Criteri de larrel o de Cauchy

Sigui an una srie de termes no negatius.
n=1

a) Suposem que existeix l = lm an . Aleshores,
n
n
l < 1 = la srie s convergent.
272
Successions i sries
l > 1 = la srie s divergent.

Si l = 1, el criteri no decideix.

b) Si existeix n0 N tal que, per a n n0 s an r per a un determinat
n
r < 1,

aleshores n=1 an s convergent. Si per a infinits valors de n es t an 1, llavors n
an s divergent.
n=1
Criteri del quocient o de DAlembert

n=1
an+1
a) Suposem que existeix l = lm . Aleshores,
an n
l < 1 = la srie s convergent.

l > 1 = la srie s divergent.
an+1
b) Si existeix n0 N tal que, per a n n0 s r per a un determinat r < 1,
an

an+1
aleshores an convergeix. Si, per a n n0 s 1, llavors an divergeix.
n=1 an n=1
Criteri integral
Aquest criteri compara una srie amb una integral imprpia. Sigui f una funci no
negativa, montona decreixent, definida en [1, +) i localment integrable. Aleshores,
+
f (n) s convergent
1
f (x) dx s convergent.
n=1
Criteri de condensaci de Cauchy

Sigui (an ) una successi decreixent de nombres reals no negatius. Aleshores,

an s convergent 2n a2 n s convergent.
n=1 n=0
Criteri del logaritme

Sigui an una srie de termes estrictament positius.
n=1
ln a1
a) Suposem que existeix l = lm n
. Aleshores,
n ln n

l > 1 = an s convergent.
n=1

l < 1 = an s divergent.
n=1
273
ln a1
b) Si existeix n0 N tal que n n0 , es t n
r, per a un determinat r > 1,
ln n
ln a1
llavors an s convergent. Si existeix n N tal que n n0 , es t ln n
n
1,
n=1

aleshores an s divergent.
n=1
Criteri de Raabe

Sigui an una srie de termes estrictament positius.
n=1

an
a) Suposem que existeix l = lmn 1 . Aleshores,
n an+1

l > 1 = an convergeix.
n=1

l < 1 = an divergeix.
n=1

an
b) Si existeix n0 N tal que n n0 es t n 1 r per a un determinat
an+1

an
r > 1, aleshores an s convergent. Si per n n0 s n 1 1, llavors
n=1 an+1

an s divergent.
n=1
Criteri de Pringsheim

n=1

a) lm n an = < , per a un determinat > 1 =
n
an convergeix.
n=1

b) lm n an = > 0, per a un determinat 1 =
n
an divergeix ( pot ser ).
n=1
Convergencia absoluta i condicional
Definici 7.46 Sigui (xn ) una successi de nombres reals. Diem que la srie
xn s absolutament convergent si la srie |xn | s convergent.
xn s condicionalment convergent si s convergent per no absolutament con-
vergent.
Observaci 7.47 Evidentment, per a sries de termes positius, no t sentit parlar de

convergncia condicional, i la convergncia absoluta equival a lordinria.
274
Successions i sries
Teorema 7.48 Si xn s absolutament convergent, aleshores s convergent. A ms,

xn |xn |.
Les sries condicionalment convergents tenen una propietat sorprenent: reordenant-ne

convenientment els termes, sobtenen noves sries divergents o que sumen qualsevol
nombre real fixat a priori.
Sries alternades
Finalment, estudiarem el comportament de les sries alternades, un cas particular que
combina els termes positius i negatius.
Definici 7.49 Diem que una srie xn s alternada si el terme general t la forma
xn = (1)n+1 yn amb yn > 0 n N, o b yn < 0 n N.
El criteri de Leibniz ens permet decidir el carcter dalgunes sries alternades i obtenir
una estimaci de lerror de la suma en cada suma ensima.
n+1
Teorema 7.50 Criteri de Leibniz per a sries alternades. Sigui n=1 (1) an ,
an > 0, una srie alternada amb (an ) decreixent. Aleshores,

(1)
n+1
an s convergent lm an = 0.
n
n=1
En aquest cas, si S s la suma de la srie i sn la suma parcial ensima, es compleix
|S sn | an+1 .
Exemple 7.51

1
Srie harmnica alternada. Estudiem el carcter de la srie (1)n+1 n , anomena-
n=1
da harmnica alternada. Sabem que la srie harmnica 1n no s convergent. Per tant,
lharmnica alternada no s absolutament convergent.
Estudiem-ne la convergncia condicional. El terme general s (1)n+1 n1 , amb an = 1n > 0,
i (an ) s decreixent. A ms, lm an = 0. Aleshores, pel criteri de Leibniz, podem concloure
que la srie (1)n+1 n1 s convergent; s, doncs, condicionalment convergent.
7.4. Series numeriques complexes

Formalment, els conceptes de successi i srie de nombres complexos i moltes de les
seves propietats sn del tot anlegs als corresponents amb nombres reals. Noms cal
canviar nombre real per nombre complex a les definicions 7.3, 7.5, 7.7, 7.34, 7.36,
7.41, 7.46 i als teoremes 7.16, 7.42, 7.48. A la definici 7.48, hem de tenir en compte
que |z| s el mdul del complex z. Ja sabem, per, que el mdul i el valor absolut dun
nombre real coincideixen.
275
Definici 7.52 Sigui zn una srie de termes complexos. Podem escriure

zn = an + ibn , amb an , bn R, per a cada n.
En aquest cas, les sries an i bn sanomenen part real i part imaginria de la
srie zn (respectivament).
Aix doncs, per estudiar la srie complexa zn , convindr considerar les sries reals
corresponents a les seves parts real i imaginria. De fet, tenim la propietat segent.
Proposici 7.53 Sigui zn = an + ibn , amb an , bn R, n N. Aleshores,

zn s convergent an , bn sn ambdues convergents.
zn s absolutament convergent an , bn sn ambdues absolutament
convergents.
En el cas de la convergncia condicional, per, no podem concloure el resultat anterior.
Exemples 7.54
Unes sries complexes. Estudiem el carcter dun parell de sries.

4 1
a) (1) n+1
+ i n . La part real de la srie s
n1 n+9 5
4 1
(1)n+1 n + 9 = 4 (1)n+1 n + 9 .
n1 n1
Es tracta duna srie harmnica alternada; per tant, s convergent (condicionalment,

1
no absolutament). La part imaginria s n , una srie geomtrica de ra r = 15
n1 5
amb |r| < 1; s a dir, convergent. Aix doncs, la srie complexa s convergent.

1 n+1 1
b) + i (1) . La part real de la srie s lharmnica, que s divergent. Ales-
n1 n n
hores, la srie complexa s divergent, malgrat la convergncia de la part imaginria
(lharmnica alternada).
7.5. Series de potencies reals

Una srie numrica, si es pot sumar, s un nmero; anlogament, una srie de potn-
cies ens dna una funci definida sobre el conjunt de nombres x en qu, avaluada, s
convergent:
Srie numrica nmero
Srie de potncies funci
276
Successions i sries
Definici 7.55 Una srie de la forma

an (x x0 )n = a0 + a1 (x x0 ) + a2 (x x0 )2 + + an (x x0 )n +
n=0
on an (n = 0, 1, 2, 3, ), x, x0 R sanomena srie de potncies real en x x0 .
Fent una translaci, i sense prdua de generalitat, podem considerar x0 = 0 i reduir el

nostre estudi a les sries de potncies en x, s a dir, an xn .
n=0
Exemples 7.56
Vegem unes quantes sries de potncies.

a) n! (x + 3)n = 1 + (x + 3) + 2! (x + 3)2 + 3! (x + 3)3 +
n=0

(x 4)n (x 4)2 (x 4)3
b) n!
= 1 + (x 4) +
2!
+
3!
+
n=0

c) x n = 1 + x + x2 + x 3 +
n=0

Definici 7.57 Diem que la srie an xn s convergent en un punt x i que la seva
n=0
suma val l (l R) si
m
lm an xn = l,
m
n=0
m
s a dir, si lm sm = l, en qu sm = an xn = a0 + a1 x + a2 x2 + + am xm sanomenen
m
n=0
les sumes parcials en el punt x.
En cas contrari, diem que la srie s divergent.
La idea de convergncia i de sumes parcials s la mateixa que hem vist per a les sries
numriques perqu, de fet, una srie de potncies avaluada en un punt x s una srie
numrica.
Clarament, qualsevol srie de potncies en x s convergent en x = 0 ja que

m
n
sm = an x = a0 + 0 + 0 + + 0 = a0 .
n=0 x=0
En aquest cas, doncs, l = a0 ; la suma s el primer terme. En general, qualsevol srie de

potncies en x x0 s convergent en x0 (i la suma val a0 ).
277
El conjunt de punts on una srie de potncies convergeix t una estructura molt especial.

Definici 7.58 Donada una srie de potncies an xn , sigui = lm
n
n
|an |, amb
n=0
1
[0, +) {+}. Definim el radi de convergncia de la srie com R = . En-

tenem que R = 0 si = + i R = + si = 0.
A partir del radi R, li associem a la srie de potncies linterval (R, R), anomenat
interval de convergncia de la srie. Si la srie noms s convergent en x = 0 (en general,
en x = x0 ), aleshores R = 0 i linterval de convergncia es redueix al punt 0. En cas que la
srie sigui convergent per a tot x R, linterval (R, R) = (, +) esdev tot R. Aix
doncs, interpretem (R, R) com un interval, un punt o tota la recta real, segons escaigui.
Aquest interval (R, R) ens indica el conjunt en qu la srie es pot sumar. Si avaluem
una srie de potncies en un nmero, aleshores obtenim una srie numrica. Linterval
de convergncia duna srie de potncies s el conjunt de punts on t sentit la seva suma;
en altres paraules, s el domini de la srie (figura 7.4). Vegem el resultat segent.
Fig. 7.4
Interval de convergncia
de la srie .
Teorema 7.59 Teorema de Cauchy-Hadamard. Sigui R el radi de convergncia

de la srie an xn . Aleshores, la srie s
n=0
absolutament convergent si |x| < R,

divergent si |x| > R.
El teorema no ens diu res sobre el carcter de la srie en els extrems de linterval perqu,
si |x| = R, la convergncia o la divergncia de la srie en x depn de cada cas.
A la prctica, a lhora de calcular el radi associat a una srie de potncies, sovint s ms

til aplicar el criteri del quocient en comptes de la definici 7.58.

Teorema 7.60 Criteri del quocient. Sigui una srie an xn amb radi R.
n=0

an

Si existeix l = lm , amb l [0, +) {+} = R = l.
n+ an+1
278
Successions i sries
Exemples 7.61
Carcter dunes sries de potncies.

a) n! (x + 3)n . En aquest cas, an = n! i el radi de convergncia s
n=0

n! n! 1

R = lm = lm = lm = 0.
n+ (n + 1)! n+ (n + 1)n! n+ (n + 1)
Aix, la srie noms convergeix en x = x0 , s a dir, en x = 3.

(x 4)n
b) n!
. El terme general s an = n!1 . Tenim
n=0

1 (n + 1)!
n! = lm (n + 1) = +.
R = lm 1 = lm n+
n+ n+ n!
(n+1)!
Per tant, la srie s convergent per a tot nombre real.

c) xn . El terme general s constant: an = 1, n. Aleshores,
n=0
1
R = lm = 1.
n+ 1
Per tant, la srie convergeix si |x| < 1 i divergeix si |x| > 1. Ara ens preguntem qu
passa en els extrems de linterval de convergncia, s a dir, si x = 1 o x = 1. Per a x =
1, obtenim la srie numrica 1 = 1 + 1 + 1 + 1 + 1 + Les sumes parcials vnen
n0
donades per sn = n, que s una successi divergent cap a +. Per a x = 1, obtenim
una vella srie coneguda, (1)n , que s divergent (exemple 7.44). Resumint, doncs,
n0
la srie
"
convergent per a |x| < 1,
x n
s
divergent per a |x| 1.
n=0
De fet, es tracta duna srie geomtrica de ra x. Recordem que ja vrem fer lestudi
de la srie geomtrica a lexemple 7.38 i sabem que s convergent si i noms si el
valor absolut de la ra s ms petit que 1.
Continutat i derivabilitat duna serie de potencies
Sigui la srie

a n x n = a0 + a1 x + a2 x 2 + a3 x 3 +
n=0
279
amb radi de convergncia R. Designem per f (x) la funci suma per a cada x de linterval
de convergncia:

f (x) = an xn = a0 + a1 x + a2 x2 + a3 x3 + , x (R, R).
n=0
Les propietats de la funci suma sn les segents.
La funci f (x) s contnua.

La funci f (x) t derivades de tots els ordres per a |x| < R.
A ms, f (x) es pot derivar terme a terme, de manera que

f (x) = nan xn1 = a1 + 2a2 x + 3a3 x2 +
n=1

f (x) = n(n 1)an xn2 = 2a2 + 6a3 x + 12a4 x2 +
n=2
i cadascuna de les sries resultants convergeix per a |x| < R.

La relaci entre els coeficients an i els valors de f i les seves derivades ve donada per
f (0) = a0 + 0 + 0 + a0 = f (0)
f (0) = a1 + 0 + 0 + a1 = f (0)
f (0)
f (0) = 2a2 + 0 + 0 + a2 = 2
f (0)
f (0) = 3 2a3 + 0 + 0 + a3 = 32
...
En general,
f (n) (0)
an = , n N.
n!
Observem que els coeficients coincideixen amb els dels polinomis de Taylor.
Integrabilitat duna serie de potencies

Sigui un interval [a, b] (R, R). Aleshores, la srie an xn s integrable en [a, b] i es
n=0
pot integrar terme a terme
b b b b
an xn dx =
a n=0 a
a0 dx +
a
a1 x dx +
a
a2 x2 dx +
280
Successions i sries
Operacions amb series de potencies
Siguin dues sries de potncies convergents per a |x| < R:

f (x) = an xn = a0 + a1 x + a2 x2 +
n=0

g(x) = bn xn = b0 + b1 x + b2 x2 +
n=0
Les sries es poden sumar, restar i multiplicar terme a terme, com si fossin polinomis.

Suma: f (x) + g(x) = (an + bn ) xn = a0 + b0 + (a1 + b1 ) x + (a2 + b2 ) x2 +
n=0

Resta: f (x) g(x) = (an bn ) xn = a0 b0 + (a1 b1 ) x + (a2 b2 ) x2 +
n=0

Producte: f (x) g(x) = cn xn , on
n=0
c0 = a 0 b 0
c1 = a0 b1 + a1 b0
..
.
cn = a0 bn + a1 bn1 + + an b0 .
Igualtat de sries. Unicitat dels coeficients

Les sries f (x) = an xn i g(x) = bn xn sn iguals si convergeixen a la mateixa funci,
n0 n0
s a dir, f (x) = g(x) per a |x| < R, i, en aquest cas, els coeficients han de ser els mateixos
a0 = b0 , a1 = b1 , , an = bn
Serie de Taylor
Sigui f (x) una funci contnua amb derivades de tots els ordres per a |x| < R, amb R > 0.
Ens preguntem si podem representar f (x) mitjanant una srie de potncies.
f (n) (0)
A partir dels coeficients determinats abans, an = , s natural esperar que
n!

f (n) (0) n f (0) 2
f (x) = x = f (0) + f (0) x + x + (7.3)
n=0 n! 2!
sigui vlid per a |x| < R. Per aix no sempre s cert!
281
Recordem la frmula de Taylor

n
f (k) (0) k
f (x) = Pn (x) + Rn (x) = x + Rn (x),
k=0 k!
on el residu s
f (n+1) (c) n+1
Rn (x) = x
(n + 1)!
per a un determinat punt c entre 0 i x.
Si el residu tendeix a 0, aleshores s vlida lexpressi 7.1.
Teorema 7.62 Srie de Taylor. Si lm Rn (x) = 0, per a tot x, amb |x| < R, aleshores,
n

f (n) (0) n
f (x) = x , |x| < R
n=0 n!
i aquesta srie sanomena srie de Taylor de f(x) en x = 0.
Vegem el cas general de les sries de potncies en x x0 .
Definici 7.63 Si una funci admet un desenvolupament en srie de potncies en

un entorn del punt x0 de la forma an (x x0 )n , diem que f (x) s analtica en x0 .
n=0
f (n) (x0 )
Quan f (x) s analtica en x0 , els coeficients sn an = , n 0, i la srie
n!

f (n) (x0 )
n!
(x x0 )n , |x x0 | < R
n=0
es diu srie de Taylor de f (x) en x0 .
Alguns desenvolupaments en srie de Taylor

Els desenvolupaments en srie de Taylor en x = 0 de les funcions elementals sn els
desenvolupaments de MacLaurin que vam obtenir al captol de derivaci, i ara conside-
rem els infinits sumands de la srie.
x2 x3 xn
ex = 1 + x + + ++ +, x R
2! 3! n!
x3 x 5 x2n+1
sin x = x + + (1)n +, x R
3! 5! (2n + 1)!
282
Successions i sries
x2 x 4 x2n
cos x = 1 + + (1)n +, x R
2! 4! (2n)!
x3 x 5 x2n+1
sinh x = x + + ++ +, x R
3! 5! (2n + 1)!
x2 x4 x2n
cosh x = 1 + + ++ +, x R
2! 4! (2n)!
x2 x 3 xn
ln(1 + x) = x + + (1)n+1 + , |x| < 1
2 3 n
x3 x5 x2n+1
arctg x = x + + (1)n + , |x| < 1
3 5 2n + 1
k k(k 1) 2 k(k 1) (k n + 1) n
(1+x)k = 1+ x+ x + + x + , |x| < 1, k R
1! 2! n!
1 x3 1 3 (2n 1) x2n+1
arcsin x = x + ++ + , |x| < 1
2 3 2 4 2n 2n + 1
1 x3 1 3 (2n 1) x2n+1
arg sinh x = x + + (1)n + , |x| < 1
2 3 2 4 2n 2n + 1
A partir dels desenvolupaments en srie anteriors, podem obtenir-ne daltres directament.

Per exemple, per a ex , simplement hem davaluar la srie de ex en x, en comptes de x.
Exemples 7.64
Altres desenvolupaments en srie de Taylor. Observem que les identitats entre funcions
equivalen a les identitats entre els desenvolupaments de Taylor corresponents: cos(x) =
cos x, sin(x) = sin x, sinh x + cosh x = ex , etc.
x2 x3 x4 x5
ex = 1 x + + +, x R
2! 3! 4! 5!
x4 x6 x8
ex = 1 + x2 + + + +, x R
2

2! 3! 4!
x2 x 4 x2n
cos(x) = 1 + + (1)n + = cos x, x R
2! 4! (2n)!
x4 x8
cos(x2 ) = 1 + , x R
2! 4!

x3 x 5 x3 x 5
sin(x) = x + + = x + = sin x, x R
3! 5! 3! 5!
283
En general, donada una srie de potncies, s molt difcil identificar quina funci repre-
senta. Poques sries de potncies tenen com a suma una funci elemental.
Exemples de funcions analtiques

Algunes funcions es poden reconixer com analtiques a partir daltres ja conegudes. En
donem unes mostres.
Els polinomis, ex , cos x, sin x, sn analtics en R.
Si f (x) i g(x) sn analtiques en x0 , tamb ho sn
f (x)
f (x) + g(x), f (x) g(x), f (x) g(x) i (si g(x0 ) = 0).
g(x)
Si f (x) s analtica en x0 i f (x0 ) = 0, aleshores f 1 (x) s analtica en f (x0 ).

Si f (x) s analtica en x0 i g(x) s analtica en f (x0 ), aleshores (g f )(x) s analtica
en x0 .
7.6. Series de potencies complexes

Per acabar el captol, fem cinc cntims sobre les sries de potncies amb nombres com-
plexos.

Definici 7.65 Una srie de la forma an (z z0 )n , amb an (n = 0, 1, 2, ), z, z0
n=0
C, sanomena srie de potncies complexa en z z0 .

A cada srie de potncies complexa an (z z0 )n , se li associa un radi de convergncia
n=0
R, de la mateixa manera que es fa a les sries reals. Aquest R es defineix com 1 , on

= lm |an |, [0, +) {+}. El criteri del quocient 7.60 tamb s vlid per a
n
n
nombres complexos.
A partir del radi de convergncia, associem a cada srie de potncies real un interval
(R, R), de manera que la srie s convergent al seu interior i divergent a lexterior.
Fixem-nos que linterval (R, R) s el conjunt de punts x tals que |x| < R, s a dir, que
estan a una distncia de 0 ms petita que R. Aquesta idea, en el cas complex, ens dna
un disc, perqu ara treballem en dimensi 2.
Definici 7.66 El conjunt de punts del pla complex que disten de z0 menys de R s
el disc |z z0 | < R, amb centre z0 i radi R, i sanomena disc de convergncia de la

srie an (z z0 )n .
n=0
El disc de convergncia s tal que la srie s absolutament convergent a linterior del disc
|z z0 | < R i divergent a lexterior del disc |z z0 | > R. En els punts de la circumferncia
284
Successions i sries
|z z0 | = R la vora del disc, el carcter de la srie depn de cada cas; nhi ha sries
que convergeixen en algun punt de la circumferncia, en tots els punts o en cap. En tenim
lesquema a la figura 7.5.
Fig. 7.5
Radi i disc de
convergncia de la srie
.
Val a dir que, quan el radi de la srie pren els valors 0 o +, el cercle es col.lapsa en un
punt, z0 , o esdev tot el pla complex, respectivament.
Exemple 7.67
Estudiem el radi de convergncia de la srie

1 (3)n (z 1)n .
n=0
Tenim an = 1 (3) . Pel criteri del quocient,

n

1 (3)n 1
1 1 1
(3) n
= .
R = lm = lm 1 =
n 1 (3)n+1 n (3) 3 3
(3) n
Aleshores, la srie s absolutament convergent si |z 1| < 1

3
i divergent si |z 1| > 13 .
Problemes resolts
Problema 1
Demostreu la desigualtat (1 + h)n 1 + nh per a h 1, n 1.
[Solucio]
Ho fem per inducci sobre n.
El cas base n = 1 s clarament cert: 1 + h 1 + h.
Suposem que la desigualtat s certa per a n 1 i veiem que, llavors, tamb s certa per a
n. La hiptesi dinducci s
(1 + h)n1 1 + (n 1)h
Multiplicant els dos membres de la desigualtat per 1 + h, i tenint en compte que h
1 1 + h 0, resulta
285
(1 + h)n [1 + (n 1)h] (1 + h) = 1 + h + nh + nh2 h h2

= 1 + nh + (n 1)h2 1 + nh, ja que n 1,
que s el que volem demostrar.
Problema 2
Sigui la successi (an ) definida per recurrncia:

3
a1 = i 3an+1 = 2 + a3n per a n 1.
2
Demostreu que (an ) s convergent i calculeu-ne el lmit.
[Solucio]
En primer lloc, comprovem que an s una successi montona i fitada.
Monotonia. Donem uns quants valors a la n per observar la tendncia de la successi:

3 11 3
a 1 = , a2 = > = a1 , a 3 > a 2 , . . .
2 24 2
A partir dels primers termes, sospitem que la successi pot ser creixent. Tractem de
provar aquest fet per inducci.
El cas base n = 1 ja est fet: a1 < a2 .
La hiptesi dinducci s an1 < an . Volem veure que

an1 < an = an < an+1 .
Com que x3 s una funci creixent, resulta
an1 < an = a3n1 < a3n =
2 + a3n1 2 + a3n
2 + a3n1 < 2 + a3n = < = an < an+1 .
3 3
Per tant an < an+1 , per a tot n N i, efectivament, la successi s creixent.
Fitaci. Una fita inferior s a1 = 32 , perqu la successi s creixent. Veiem per in-
ducci que 1 s fita superior, s a dir, an < 1, per a tot n N.
El cas n = 1 s evident: a1 = 32 < 1.
La hiptesi dinducci s an1 < 1. Volem veure que

an1 < 1 = an < 1.
Tenim
an1 < 1 = a3n1 < 1 =
286
Successions i sries
2 + a3n1
2 + a3n1 < 3 = < 1 = an < 1.
3
i, per tant, an < 1, per a tot n N. Concloem, doncs, que la successi s fitada: 32 <
an < 1, per a tot n N.
El teorema de la convergncia montona ens permet afirmar que (an ) s convergent (ats
que s montona i fitada).
Ara ja podem calcular-ne el lmit. Si l = liman , aleshores tamb s l = liman1 . El lmit

n n
ha de complir la relaci de recurrncia
3l = 2 + l 3 l 3 3l + 2 = 0.
Aquesta equaci t per solucions l = 1 (arrel doble) i l = 2. A ms, de la relaci de
fitaci resulta
3
l1
2
i, per tant, el lmit ha de ser l = 1.
Problema 3
Determineu el lmit segent segons els valors de la constant b R+ :
3 n 3
bn + 2
lm .
n n3
[Solucio]
Aquest lmit s del tipus b+ ; per tant, segons si b s ms gran, ms petit o igual que 1,
el lmit prendr un valor o un altre.
Si b < 1, el lmit s 0.
Si b > 1, el lmit s +.
Si b = 1, tenim una indeterminaci del tipus 1 . Per resoldre-la, apliquem el criteri del
n3 + 2
nmero e. En el nostre cas, an = n3 i bn = . Per tant,
n3

n
3 3
n3 + 2
m n 1
n3 + 2 n
n3 m 2
lm =e =e
n = e2 .
n n3
Aix, finalment,

0 si 0 1.
287
Problema 4
n2 7
Esbrineu el valor de lm .
n 3n
[Solucio]

s una indeterminaci del tipus . Per resoldre-la, considerem la funci associada

x2 7
f (x) =
3x
i fem lmx f (x). Aplicant la regla de LHpital dues vegades, tenim
x2 7 2x 2
lm = lm x = lm x 2 = 0.
x 3x x 3 ln 3 x 3 ln 3
Com que aquest lmit existeix i val 0, el lmit de la successi tamb val 0.
Problema 5
13 + 33 + 53 + + (2n 1)3
Calculeu lm .
n n4
[Solucio]
Si intentem resoldre el lmit directament, obtenim una indeterminaci del tipus

xn
lm = ,
n yn
amb xn = 13 + 33 + 53 + + (2n 1)3 i yn = n4 . Com que la successi del denominador,
yn , s estrictament creixent cap a +, apliquem el criteri de Stolz:
xn xn1 (2n 1)3
lm = lm 4
n yn yn1 n n (n 1)4
8n3 12n2 + 6n 1
= lm =2
n 4n3 6n2 + 4n 1
i, per tant, el lmit demanat tamb s 2.
Problema 6

1
Estudieu el carcter de la srie n + ln n .
n=1
[Solucio]
1
Com que > 0, podem utilitzar el criteri de comparaci per pas al lmit, compa-
n + ln n

1
rant-la amb la srie harmnica de la qual coneixem la divergncia. Observem que
n=1 n
288
Successions i sries
1

n + ln n n 1
lm = lm = lm .
n 1 n 1 n 1 ln n
n + ln n 1+
n 2 2 n
Per calcular el lmit de la successi que apareix al denominador, considerem la seva
funci associada i hi apliquem la regla de LHpital:
1
ln x ln n
lm = lm x = 0 lm =0
x x x 1 n n
i, per tant,
1
lm = 1.
n 1 ln n
1+
2 n

1
Les dues sries tenen, doncs, el mateix carcter; s a dir, n + ln n s divergent.
n=1
Problema 7

a(a + 1) (a + n)
Estudieu la convergncia de la srie , a 0, b > 0.
n=0 b(b + 1) (b + n)
[Solucio]
s una srie de termes positius. Si apliquem el criteri del quocient, per exemple, obtenim
a(a + 1) (a + n + 1)
an+1 b(b + 1) (b + n + 1) a+n+1
= =
an a(a + 1) (a + n) b+n+1
b(b + 1) (b + n)
i
an+1 n+a+1
lm = lm = 1,
n an n n + b + 1
amb la qual cosa el criteri del quocient no decideix. Aprofitem aquests clculs per aplicar
el criteri de Raabe

an n+b+1 ba (b a)n
n 1 = n 1 = n =
an+1 n+a+1 n+a+1 n+a+1
i

an (b a)n
lm n 1 = lm = b a.
n an+1 n n + a + 1
Per tant,
b a > 1 b > a + 1 la srie s convergent.
289
b a < 1 b < a + 1 la srie s divergent.

b a = 1 b = a + 1; llavors el criteri no decideix. Per substituint aquest valor en
la srie, tenim

a(a + 1) (a + n) a(a + 1) (a + n)
b(b + 1) (b + n) = (a + 1)(a + 2) (a + n + 1)
n=0 n=0

a
= ,
n=0 a + n +1
i, en aquest cas,
si a = 0, tots els termes de la srie valen 0, i la srie s convergent amb suma 0,
si a = 0, per comparaci per pas al lmit amb la srie harmnica 1n resulta
1
n a+n+1 1
lm a = lm =
n n an a
a+n+1
i les dues sries tenen el mateix carcter: sn divergents.
Problema 8
Esbrineu el carcter de la srie segent segons els valors del parmetre a > 0,

n!
(1 + a)(1 + 2a) (1 + na) .
n=1
[Solucio]
s una srie de termes positius. Apliquem, per exemple, el criteri del quocient:
(n + 1)!
an+1 (1 + a)(1 + 2a) (1 + (n + 1)a) n+1
= = .
an n! 1 + (n + 1)a
(1 + a)(1 + 2a) (1 + na)
Sigui
an+1 n+1 1
l = lm = lm = .
n an n 1 + (n + 1)a a
Tenim
Si a > 1, aleshores l < 1 i la srie s convergent.
Si a < 1, llavors l > 1 i la srie s divergent.

Si a = 1, aleshores l = 1 i el criteri no decideix; per, en aquest cas, el terme general
de la srie esdev un vell conegut:
290
Successions i sries
n! n! 1
= = .
(1 + 1)(1 + 2) (1 + n) (n + 1)! n + 1

1
Es tracta de la srie harmnica , que s divergent.
n=1 n + 1
Problema 9

xn
Determineu la convergncia de la srie .
n=0 3
n
[Solucio]
En primer lloc, calculem el radi de convergncia de la srie. El terme general s an = 1

3n
.
Llavors,

1
R = lm 3n
1
= 3.

n
3n+1
Per tant, linterval associat s (3, 3). Estudiem el carcter de la srie als extrems, s a
dir, als punts x = 3 i x = 3.
Si x = 3, tenim la srie numrica

3n
3n = 1,
n=0 n=0
que s divergent. Si x = 3, la srie s

(3)n
3n
= (1)n ,
n=0 n=0
que tamb s divergent. Daqu podem concloure que la nostra srie s convergent si
|x| < 3 i divergent si |x| 3.
Problema 10
Comproveu la identitat segent a partir de les definicions de les funcions hiperbliques i

mitjanant les sries de Taylor.
sinh x + cosh x = ex , x R.
[Solucio]
Recordem que les funcions hiperbliques es poden definir a partir de lexponencial. Ales-
hores, s immediat que
ex ex ex + ex
sinh x + cosh x = + = ex .
2 2
291
Ara utilitzarem les sries de Taylor de les funcions anteriors. Tenim
x3 x 5 x2n+1 x2 x 4 x2n
sinh x + cosh x = x + + ++ ++1+ + ++ +
3! 5! (2n + 1)! 2! 4! (2n)!
x2 x 3 xn
= 1+x+ + + + + = ex , x R.
2! 3! n!
Problema 11
Trobeu la funci suma de la srie
x4n1
4n 1 .
n=0
[Solucio]

x4n1
Sigui la funci suma f (x) = . Aleshores, la seva derivada s
n=0 4n 1

f (x) = x4n2 = x2 + x6 + x10 + x14 + = x2 1 + x4 + x8 + x12 +
n=1
Es tracta duna srie geomtrica de ra x4 i primer terme x2 , en qu podem treure factor

com x2 . Per tal que sigui convergent, sha de complir |x4 | < 1 o, equivalentment, |x| < 1.
Llavors,
x2
f (x) = , |x| < 1.
1 x4
Finalment, integrant la funci derivada, obtenim la nostra f (x):

x
t2 1 1+x 1
f (x) = dt = ln arctg x, per a |x| < 1.
0 1 t4 4 1x 2
Problemes proposats
Problema 1
Sn certes les afirmacions segents?
a) n2 n + 5 s un nombre primer per a tot n 2.

b) 12 + 22 32 + 42 52 + (2n 1)2 + (2n)2 = 2n2 + n per a tot n 1.
En cas afirmatiu, demostreu-les per inducci. Si alguna delles no s correcta, doneu un

valor (o valors) de n per al qual no es compleixi.
Problema 2
n2 7
Esbrineu el valor del lmit lm .
n 3n
292
Successions i sries
Problema 3
ln(n!)
Calculeu lm .
n ln(nn )
Problema 4

n2
n1
Analitzeu el carcter de la srie n
.
n=1
Problema 5

n
Estudieu la convergncia condicional i absoluta de la srie (1)n .
n=2 n2 1
Problema 6
Comproveu que, si xn s convergent i yn s divergent, aleshores (xn + yn ) s diver-
gent.
Problema 7

nn
Analitzeu el carcter de la srie n.
n=1 n! e
Problema 8
Utilitzeu el criteri de la integral per determinar la convergncia o la divergncia de la
srie n en .
2
n1
Problema 9
Identifiqueu la srie segent i estudieu-ne la convergncia condicional i absoluta:
cos(n2 )
.
n1 5n + 3
Problema 10
2 2 2 2
Identifiqueu i calculeu la suma infinita segent 2 + +
3 9 27 81
Problema 11

(n!)2 2n + 1
Determineu el carcter de la srie de termes complexos +i 3 .
n2 (2n)! n 1
Problema 12

xn
Estudieu la convergncia de la srie .
n=0 (n + 1)4
n
Problema 13

Calculeu la funci suma de la srie de potncies 9n x2n .
n=1
293
Hola
Corbes parametritzades
8.1. Parametritzacio duna corba

Intutivament, una corba s un filferro collocat duna manera determinada dins el pla o
lespai.
y=x 2 Fig. 8.1

Corbes definides per
y funcions explcites:
3 i .
part entera
y 2
1
x
(0,0) x
-3 -2 -1 0 1 2 3 4
-1
-2
-3
Hi ha diferents maneres de determinar una corba. Per exemple:

mitjanant una equaci:
a) x2 + 3y2 = 1 (definida implcitament),

b) y = 3 + x (definida explcitament en coordenades cartesianes),
c) r = 2(1 cos ) (definida explcitament en coordenades polars),
d) les corbes de la figura 8.1.
com la intersecci de dues superfcies:
2
x + y2 + z2 = 11 (esfera)
a)
x + y + z = 3 (pla)
295
Fig. 8.2
Corbes definides
mitjanant la intersecci
de superfcies.
Parabola El.lipse Hiperbola

z = x2 + y2 (paraboloide)
b)
y = z (pla)
c) les corbes de la figura 8.2.
amb una parametritzaci (observeu la figura 8.3):
(a) r(t) = (t sint, 1 cost), t [0, 6]

(b) r(t) = (cost, sint,t), t R
En aquest tema, considerem usualment corbes donades per parametritzacions.
Definici 8.1 Una funci vectorial r(t) = x(t)i + y(t)j + z(t)k o, simplement,
r(t) = (x(t), y(t), z(t))
derivable en I (essent I un interval, semirecta o tot R) serveix com a forma para-

mtrica per a una corba C, en el sentit que, quan t recorre linterval I, lextrem del
vector r(t) descriu la corba C.
Diem que C s una corba derivable (o diferenciable) i que est parametritzada per r(t).
O tamb, que r(t) s una parametritzaci de la corba C.
Fig. 8.3
Parametritzaci duna
corba.
z
r(t)
296
Fig. 8.4
z r(t) Recta que passa per
(1,1,1) (1, 1, 1) amb direcci
(1, 2, 3).
(1,2,3)
y
O
Identifiquem r(t) amb el punt extrem del vector i parlem del punt r(t) de la corba.
La parametritzaci r(t), amb t I, associa a la corba una orientaci, que representa el

sentit en qu es recorre la corba segons avana t en I. Ms endavant insistirem sobre
aquest aspecte.
Exemples 8.2
a) La funci vectorial r(t) = (1, 2, 3) + t(1, 1, 1), o tamb
r(t) = (1 + t, 2 + t, 3 + t) o, fins i tot, r(t) = (1 + t)i + (2 + t)j + (3 + t)k
serveix com a forma paramtrica per a una recta, la que passa pel punt (1, 2, 3) i t
vector director u = (1, 1, 1).
Quan t varia a tot R, lextrem del vector de posici, r(t), descriu una recta a lespai
(figura 8.4).
b) La funci r(t) = (cost, sint), amb t [0, 2], serveix com a forma paramtrica per a
la circumferncia centrada a lorigen i de radi 1 (al pla XY ). Vegem com actua aquesta
parametritzaci:
(0,1) Fig. 8.5
Parametritzaci i
orientaci de la
t= /2 circumferncia unitat.
(-1,0) t= t= 0 (1,0)
O t=2
t=3/2
(0,-1)
297
per a t =0 estem al punt (1, 0),

per a t = 4 ( 22 , 22 ),
per a t = 2 (0, 1),
per a t = (1, 0),
per a t = 32 (0, 1),
per a t = 2 (1, 0).
Ats que r(0) = r(2), es tracta duna corba tancada. En aquest cas, com observem
a la figura 8.5, la circumferncia s recorreguda una vegada en sentit antihorari o
positiu (contrari al de les agulles del rellotge).
Observaci 8.3 s clar que diverses parametritzacions poden originar la mateixa cor-
ba. Per exemple, la funci s(t) = (cos 2t, sin 2t), amb t [0, ], tamb s una parame-
tritzaci de la circumferncia centrada a lorigen i de radi 1 (recorreguda en sentit
antihorari). Tanmateix, si considerem t [0, 2], aquesta parametritzaci fa que la cir-
cumferncia es recorri dues vegades en sentit antihorari. De fet, u(t) = (cos t, sin t),
amb t [0, 2 ], s una parametritzaci daquesta circumferncia per a tot = 0.
Sha de diferenciar, doncs, entre la corba i la parametritzaci considerada.
Si tenim una corba parametritzada per r(t), una forma de trobar una altra parametritzaci
diferent s canviant-li lorientaci. A continuaci, exposem dues maneres de com fer-
ho. (Aquest no s lnic procediment per trobar noves parametritzacions, per s til, a
vegades.)
Sigui C una corba parametritzada per r(t), t [a, b], amb una certa orientaci induda
per aquesta parametritzaci (figura 8.6).
Fig. 8.6
Corba parametritzada r(b)=B
amb una certa orientaci.
r(a)= A
a) La parametritzaci r1 (t) = r(t), t [b, a] inverteix lorientaci de la corba

anterior. De fet, determina la mateixa corba el mateix grfic, per recorreguda
en sentit contrari. La podem denotar, si cal, per C (figura 8.7).
Fig. 8.7
La corba de la figura 8.6,
per amb orientaci
r1 (_b)=B
contrria.
_
C
r1 (_ a)= A
298
b) La parametritzaci r2 (t) = r(a + b t), t [a, b] tamb inverteix lorientaci de C

donada per r(t).
8.2. El vector tangent a una corba
Definici 8.4 Sigui C una corba derivable parametritzada per r(t) = (x(t), y(t),
z(t)). El vector r (t) = (x (t), y (t), z (t)), si no s nul, es diu que s tangent a C en el
punt r(t).
Aquesta definici es pot justificar grficament, tal com veiem a la figura 8.8. Les corbes
de classe C 1 amb vector tangent no nul a cada punt sanomenen regulars.
Fig. 8.8
z r(t+h) - r(t ) z Vector tangent a una
corba parametritzada en
el punt r(t).
r(t ) r(t )
r(t+h)
y y
O O
x x
La recta tangent a la corba C en un punt r(t0 ) = (x0 , y0 , z0 ) t per vector director

(x (t0 ), y (t0 ), z (t0 )) i s:
(x, y, z) = (x0 , y0 , z0 ) + (x (t0 ), y (t0 ), z (t0 )) , R.
Observaci 8.5 Una corba C parametritzada per r(t) = (x(t), y(t), z(t)), amb t I, pot
interpretarse tamb com el cam que descriu un mbil: podem considerar que t s el
temps i utilitzar r(t) per indicar la posici del mbil a linstant t. Si r(t) s derivable
dues vegades, aleshores podem donar un sentit fsic a r (t) i r (t).
Definici 8.6 El vector r (t) rep el nom de velocitat a linstant t i r (t) sanomena
acceleraci.
Observaci 8.7 El vector tangent r (t) s el que dna lorientaci a la corba.
Retornem a lexemple de la circumferncia unitat parametritzada per

r(t) = (cost, sint), t [0, 2].
El vector tangent en cada punt s r (t) = ( sint, cost), t [0, 2]. Tenim, per exem-
ple, r (0) = (0, 1), r ( 4 ) = ( 22 , 22 ), r ( 2 ) = (1, 0), etc. Si els representem gr-
ficament, observem que la circumferncia est orientada en sentit antihorari (vegeu la
figura 8.9).
299
Fig. 8.9
Vectors tangents a la r( /4 )
circumferncia en r( /2 )
diferents punts.
r(0)
r( 3/4)
r( )
Exemple 8.8
Considerem un satl.lit de massa m que es mou amb rapidesa constant v al voltant dun
planeta de massa M en una rbita circular (plana) de radi r0 , que s la distncia al centre
del planeta, com sillustra a la figura 8.10.
Fig. 8.10
Satllit de massa m al
voltant dun planeta de
massa M.
m
r0
M
Trobem primer una parametritzaci de la trajectria que descriu el satllit. Prenem com
a origen de coordenades el centre del cos esfric. La parametritzaci ser del tipus
r(t) = (r0 cos kt, r0 sin kt),
essent k una constant adequada que faci que la rapidesa sigui v. Per trobar k, nhi ha prou
a calcular r (t):
r (t) = kr0 ( sin kt, cos kt)
300
i, per tant,
r (t) = |k|r0 .
v
Imposant que coincideixi amb v, obtenim, per exemple, k = . s a dir, la trajectria
r0
que descriu el satl.lit ve donada per

vt vt
r(t) = r0 cos , r0 sin
r0 r0
amb t 0. Observem que aquesta parametritzaci ens dna una orientaci antihorria.
Aleshores, la velocitat del satllit s

vt vt
r (t) = v sin , cos ,
r0 r0
amb mdul r (t) = v, i lacceleraci,

v2 vt vt v2
r (t) = cos , sin = 2 r(t).
r0 r0 r0 r0
Lacceleraci t la mateixa direcci que r(t) per el sentit s oposat. s a dir, es dirigeix
cap al centre del cos esfric. Aquesta acceleraci, multiplicada per la massa m del satl.lit,
sanomena fora centrpeta.
Aquesta fora ha de coincidir amb la fora amb qu satrauen els dos cossos:
v2 m GmM
r(t) = 3 r(t).
r02
r0
Si calculem el mdul de les dues forces i simplifiquem, obtenim
GM
v2 = .
r0
Si denotem per T el perode duna revoluci (el temps que necessita el satllit per fer
2 r 0
una volta completa al voltant de laltre cos), llavors v = . Si substitum aquest valor
T
a lexpressi anterior, tenim
4 2
T 2 = r03 ,
GM
igualtat que ens diu que el quadrat del perode s proporcional al cub del radi (un cas
particular de la tercera llei de Kepler).
Definici 8.9 Es defineix langle que formen dues corbes r(t) i s(u) en un punt on
es tallen com langle que formen els seus respectius vectors tangents en aquest punt.
301
Exemple 8.10
Comprovem que les circumferncies C1 i C2 , parametritzades per r(t) = (cost, sint, 0),
t [0, 2] i s(u) = (0, cos u, sin u), u [0, 2], respectivament, es tallen en dos punts
formant angles rectes.
Primer, hem de trobar els punts dintersecci. Igualem les dues parametritzacions i nob-
tenim cost = 0, sint = cos u i 0 = sin u. La primera equaci ens diu que t = 2 o t = 32 .
De la tercera, dedum que u = 0 o u = . Si combinem aquests valors amb la segona
igualtat, aconseguim els punts on es tallen C1 i C2 : P1 = (0, 1, 0) i P2 = (0, 1, 0).
Pel que fa a P1 , li correspon t =

2
i u = 0. Per tant, els vectors tangents respectius a C1 i
C2 sn:
r ( 2 ) = (1, 0, 0) i s (0) = (0, 0, 1)
que, evidentment, sn perpendiculars. Anlogament succeeix al punt P2 .
Definici 8.11 Sigui C una corba regular parametritzada per r(t), t [a, b]. Consi-
derem una funci bijectiva
: [c, d] [a, b]
u (u)
tal que (u) s derivable amb (u) = 0, u [c, d]. Aleshores, s un canvi de
parmetre. El nou parmetre s la variable u.
Podem pensar tot aix com un canvi de temps, fent servir un rellotge diferent, que
sobt amb la composici:
r
: [c, d] [a, b] R2 ( o b R3 ).
Aix, la nova parametritzaci de la corba s

(u) = (r )(u) = r( (u)), u [c, d].
Observem que
si (u) > 0 , u, llavors el canvi de parmetre conserva lorientaci de r(t),
si (u) < 0 , u, llavors el canvi de parmetre inverteix lorientaci de r(t).
Exemple 8.12
Sigui C lel.lipse parametritzada per
r(t) = (3 cost, 2 sint), amb t [0, 2].
Considerem el canvi de parmetre segent:
: [0, 1] [0, 2]
u (u) = 2(1 u).
302
Per tant, la nova parametritzaci de C s
(u) = (r )(u) = r( (u))
(u) = (3 cos(2(1 u)), 2 sin(2(1 u))), u [0, 1].
Clarament, (u) = 2, u. Aix, aquest canvi de parmetre inverteix lorientaci do-

nada per r(t), com podeu observar a la figura 8.11.
Fig. 8.11
Canvi de parametritzaci
2 2 que inverteix lorientaci.
3 3
r (t) (u)
Noteu que, evidentment, el canvi de parametritzaci pot produir un canvi en la rapidesa

amb qu es recorre la corba. De fet, es pot calcular exactament com varia la rapidesa en
canviar la parametritzaci.
8.3. El tredre de Frenet

A cada punt duna corba regular donada per una parametritzaci r(t) es pot definir
un vector tangent unitari:
r (t)
T (t) = .
r (t)
Observaci 8.13 El vector T (t) s perpendicular a T (t).
Per comprovar-ho, considerem la igualtat
T (t) T (t) = 1 (u u = u2 , u)
i en derivem les dues bandes:
T (t) T (t) + T (t) T (t) = 0 2T (t) T (t) = 0.
La darrera igualtat ens diu que T (t) i T (t) sn perpendiculars a cada punt de la corba.
Si T (t) = 0, es pot construir el vector
T (t)
N(t) =
T (t)
que anomenem vector normal principal a la corba.
303
Fig. 8.12
Pla osculador en un punt
dhlix. z
T pla osculador
N
P y
La recta normal a la corba donada per r(t) en un punt P s aquella que passa per P i t
la direcci del vector normal principal a la corba en P.
Els vectors T i N determinen, a cada punt de la corba, un pla: el pla osculador a la corba
(vegeu la figura 8.12).
Exemple 8.14
Sigui lhlix r(t) = (cost, sint,t), amb t R. En trobem els vectors tangent unitari,
normal principal i el pla osculador al punt P corresponent a t = 2 . Substituint t per 2
a la parametritzaci, obtenim P = (0, 1, 2 ). Comencem per calcular-ne el vector tangent
unitari.

r (t) ( sint, cost, 1) sint cost 1
T (t) = = = , , .
r (t) 2 2 2 2
Al punt P, ser

1 1
T = , 0, .
2 2 2
I el vector normal principal,
T (t) ( cost, sint, 0)

N(t) = = .
T (t) 1
Al punt P, tindrem

N = (0, 1, 0).
2
Ara ja podem calcular el pla osculador. En donem lequaci vectorial:
(x, y, z) = (0, 1, 2 ) + ( 12 , 0, 12 ) + (0, 1, 0),
304
i lequaci implcita:

x 1 0

y1 0 1 = 0, o, equivalentment, x + z = .
z 1 0 2
2
Observeu que hem substitut el vector ( 12 , 0, 12 ) per (1, 0, 1), ja que tenen la mateixa
direcci.
En determinem tamb les rectes normal i tangent a la corba en P (figura 8.13). La recta
normal t com a vector director N(/2) o qualsevol de parallel. La seva equaci vectorial
s
(x, y, z) = (0, 1, 2 ) + (0, 1, 0).
I la recta tangent en P, que t per vector director T (/2) o qualsevol de parallel, s
(x, y, z) = (0, 1, 2 ) + (1, 0, 1).
Fig. 8.13
Rectes tangent i normal
en un punt de lhlix.
z
recta tangent
P recta normal
Hem vist que el vector tangent unitari i el vector normal principal generen el pla os-
culador. El vector T N (vector associat al pla osculador) sanomena vector binormal:
B(t) = T (t) N(t).
Tal com est definit, s clar que B(t) s perpendicular, en cada punt, a T (t) i a N(t). A
ms, tamb t mdul 1. En efecte,

B(t) = T (t) N(t) sin = 1.
2
305
Definici 8.15 A cada punt duna corba donada per r(t), tenim tres vectors perpen-
diculars entre si: T (t), N(t) i B(t), que, en aquest ordre, determinen un sistema de
referncia orientat positivament (figura 8.14). Aquests tres vectors formen lanome-
nat tredre de Frenet:

r (t)

T (t) =

r (t)
T (t)

N(t) =

T (t)

B(t) = T (t) N(t)
Exemple 8.16
Tornem a lhlix dabans r(t) = (cost, sint,t), amb t R. El tredre de Frenet a cada
punt de lhlix ve donat pels vectors:
1

T (t) = ( sint, cost, 1)

2

N(t) = ( cost, sint, 0)

B(t) = T (t) N(t) = 1 (sint, cost, 1)

2
Fig. 8.14
Tredre de Frenet. B
Observaci 8.17 Sigui C una corba parametritzada per r(t). Pensem-la com la trajec-
tria que recorre un mbil en funci del temps. El vector acceleraci est contingut al
pla osculador de la corba. Vegem-ho.
Les definicions de T (t) i N(t) ens diuen que
r (t) = r (t) T (t) (1)

T (t) = T (t) N(t)

(2).
Derivem la primera relaci (1)
r (t) = r (t) T (t) + r (t) T (t)
i hi substitum T (t) per la segona (2). Aleshores, obtenim
r (t) = r (t) T (t) + r (t) T (t) N(t) = aT T (t) + aN N(t),
306
on aT i aN sn les components tangencial i normal (o centrpeta) de lacceleraci, res-

pectivament.
Noteu que aquestes components tamb es poden calcular de la manera segent:
r (t) r (t) a(t) v(t)

aT = r (t) T (t) = = ,
r (t) v(t)
r (t) r (t) a(t) v(t)
aN = r (t) T (t) = = .
r (t) v(t)
Observacions 8.18
a) No s difcil veure que el pla osculador a cada punt de la corba tamb s el definit
pels vectors r (t) i r (t). Noms cal adonar-se que el subespai generat per T (t) i N(t)
s el mateix que el generat per r (t) i r (t).
b) De lapartat anterior no es dedueix que r tingui la mateixa direcci que el vector
normal.
c) El que s que es dedueix s que, per trobar un vector amb la mateixa direcci i sentit
que el binormal, nhi ha prou a calcular r (t) r (t). En efecte, multiplicant r (t) per
lexpressi de r (t) dabans, sobt
r (t) r (t) = r (t)2 T (t) B(t).
8.4. La longitud darc
Definici 8.19 Sigui C una corba parametritzada per r(t) = (x(t), y(t), z(t)) quan
t [a, b]. La longitud daquesta corba ve donada per
b b
L(C) = r (t) dt = (x (t))2 + (y (t))2 + (z (t))2 dt.
a a
Ja hem vist que una mateixa corba es pot representar mitjanant diverses parametrit-
zacions. Cal remarcar que la longitud duna corba no depn de la parametritzaci que
considerem. Per al moviment al llarg duna corba, el parmetre adient s el temps. Tan-
mateix, per estudiar les propietats geomtriques duna corba, s convenient fer servir el
parmetre anomenat longitud darc o parmetre arc, definit per
t
s(t) = r (u) du.
a
Definici 8.20 Una corba regular C donada per r(s) = (x(s), y(s), z(s)), amb s I,
es diu que est parametritzada pel parmetre longitud darc si r (s) = 1 per a tot
s I.
307
Exemple 8.21

Sigui lhlix donada per r(s) = (b sin s, b cos s, s 1 b2 ). El vector r a cada punt s

r (s) = (b cos s, b sin s, 1 b2 ),
i el seu mdul val r (s) = b2 + 1 b2 = 1. Per tant, es tracta duna parametritzaci per
larc. Notem que, per calcular la longitud de lhlix, per exemple, des de s = 0 fins a
s = 3, hem de fer
3 3
r (s) ds = 1 ds = 3.
0 0
En general, si una corba C ve donada per r(s), amb s [a, b], i s s el parmetre
longitud darc, aleshores la seva longitud s
b b
L= r (s) ds = 1 ds = b a,
a a
s a dir, la longitud de linterval on varia el parmetre.
Val a dir que trobar parametritzacions de les corbes fent servir el parmetre arc s, en
general, difcil.
Exemple 8.22
Trobem una parametritzaci en termes del parmetre arc per a la corba donada per r(t) =
2 3
( t2 , 0, t3 ) amb 0 t 2.
En primer lloc, posem

t t
s(t) = r (u) du =
u2 + u4 du =
0 0
t
1 t 12 2 1 2 3 3
= 2u 1 + u2 du = (u + 1) = (t + 1) 1 . 2 2
2 0 23 0 3
Desprs, allem t en termes de s:
!
t= (3s + 1) 1.
2
3
Finalment, obtenim la nova parametritzaci substituint t per lexpressi anterior a la

parametritzaci inicial:

1 1 2 2
3
r(s) = (3s + 1) 1 , 0, (3s + 1) 1

3
. 3
2
2 3
El nou parmetre
s varia dins linterval [0, 3 39345] ja que, quan t = 0, s = 0 i, quan
t = 2, s = 3 ( 5 1) 3 39345. Per tant, la longitud daquesta corba s 13 ( 53 1)
1 3
3 39345.
308
8.5. La curvatura duna corba

Ara buscarem una manera de mesurar la rapidesa amb qu es doblega una corba. Si
observem la figura 8.15, sembla que la lnia s ms corbada en P que en Q.
Fig. 8.15
Q Diferents curvatures en
diferents punts.
Definici 8.23 La curvatura s la magnitud de la taxa de variaci de langle que

forma el vector tangent unitari amb leix horitzontal respecte a la longitud darc:

d

= .
ds
Un dibuix ens pot ajudar a entendre aquesta definici (figura 8.16). Langle que formen
el vector tangent a la corba i leix dabscisses el mesurem en sentit antihorari.
Fig. 8.16
La curvatura mesura la
variaci de langle .
Observaci 8.24 Una recta t curvatura = 0, ja que s constant.
Curvatura per a corbes planes en coordenades cartesianes
Suposem que tenim una corba plana donada explcitament per y = f (x), amb x [a, b].
dy dy d
Sabem que y = = tg . Per tant, = arctg = arctg y . Ara volem trobar , s a
dx dx ds
dir, la variaci de langle respecte de la longitud darc. Per la regla de la cadena,
309
d d dx y dx
= = . ()
ds dx ds 1 + (y )2 ds
Recordem que
x
s(x) = 1 + (y )2 dx.
a
Aleshores, tenim que
ds
= 1 + (y )2
dx
i, per tant,
dx 1
= .
ds 1 + (y )2
Finalment, substitum aquesta derivada en () i obtenim

d y

= = .
ds (1 + (y )2 )
3
2
Curvatura per a corbes a lespai
Observaci 8.25 El vector tangent unitari T (s) es pot escriure com
T (s) = (cos , sin )
i la seva derivada s
dT (s) dT d d
T (s) = = = ( sin , cos ).
ds d ds ds
El mdul daquest darrer vector s precisament
8 8
8 dT 8 d
T (s) = 8 8=
8 ds 8 ds = .
Aprofitem aquesta observaci per definir la curvatura duna corba a lespai.
Definici 8.26 Sigui C una corba parametritzada pel parmetre longitud darc. La
curvatura de C a cada punt s el mdul de la variaci del vector tangent unitari en
aquell punt respecte a la longitud darc:
8 8
8 dT 8
=8 8
8 ds 8 .
310
Ara busquem una frmula alternativa per calcular la curvatura que no requereixi la para-
metritzaci per larc.
Com que
dT dT ds
=
dt ds dt
tenim
dT
dT
= dt .
ds ds
dt
Si recordem que
ds
= r (t),
dt
obtenim
8 8
8 dT 8
8 8
8 dt 8 T (t)
= = .
r (t) r (t)
Aquesta frmula encara s massa complicada quan intentem posar-la en prctica. Vegem-
ne una altra possibilitat.
Teorema 8.27 Sigui C una corba regular diferenciable dues vegades i parametritzada
per r(t), amb t I. Aleshores,
r (t) r (t)

(t) = .
r (t)3
Demostraci. Ja sabem que
r (t) = r (t) T (t) + r (t) T (t) N(t).
Posem T (t) = (t)r (t) i nobtenim
r (t) = r (t) T (t) + r (t)2 (t) N(t).
Multiplicant vectorialment per r (t), ens queda
r (t) r (t) = r (t)2 (t) (r (t) N(t)) .
Prenem mduls i tenim
r (t) r (t) = r (t)3 (t).
311
Observaci 8.28 Aquesta frmula tamb s vlida per a corbes planes si les conside-
rem dins de lespai ficades al pla z = 0; s a dir, si una corba plana ve donada per la
parametritzaci r(t) = (x(t), y(t)), podem pensar que, a lespai, la parametritzaci s
de la forma r(t) = (x(t), y(t), 0).
Fig. 8.17
Diferents radis de
curvatura en diferents
punts.
Definici 8.29 Sanomena radi de curvatura duna corba en un punt r(t) el nombre
1
(t) = i s el radi duna circumferncia (continguda en el pla osculador de la
(t)
corba) de centre r(t) + (t) N(t) tal que al punt r(t) t la mateixa curvatura que la
corba (figura 8.17).
8.6. La torsio duna corba. Formules de Frenet-Serret

Una corba plana es pot doblegar ms o menys dins del pla que la cont (el seu pla oscula-
dor). Una corba a lespai es pot doblegar al seu pla osculador i tamb fora dell. Penseu,
per exemple, en una hlix. Vista des de dalt, la confondrem amb una circumferncia i,
per tant, la seva curvatura s constant. Tanmateix, lhlix se surt del pla. Obtindrem
una manera de mesurar com una corba se surt del seu pla osculador. Aquesta mesura
ens la proporcionar la torsi.
Suposem que tenim una corba C parametritzada pel parmetre longitud darc: r(s). Ales-
hores, el tredre de Frenet ser:

T (s) = r (s),

r (s)
N(s) = ,

r (s)

B(s) = T (s) N(s).
312
Recordem que el vector binormal s el vector associat al pla osculador a la corba. Per
tant, la seva derivada ens diu com varia el pla osculador.
B (s) = T (s) N(s) + T (s) N (s).
Observacions 8.30
a) (s) = r (s).

b) T (s) = r (s) = T (s) = r (s) N(s) = T (s) = (s) N(s).
Com que T (s) = (s) N(s), tenim B (s) = T (s) N (s) () .
s fcil comprovar que N (s) s ortogonal a N(s) (nhi ha prou a derivar la igualtat
N(s) N(s) = 1). Aleshores, est contingut en el pla generat per T (s) i B(s). s a dir,
N (s) = (s)T (s) + (s)B(s).
Substituint N (s) en (), obtenim
B (s) = T (s) ((s)T (s) + (s)B(s)) = (s)(T (s) B(s)) = (s)N(s).
Resumint
B (s) = (s)N(s).
La funci (s) mesura, a cada punt, la velocitat amb qu sallunya la corba del pla oscu-
lador en aquell punt.
Definici 8.31 Sigui r(s) una parametritzaci que fa servir el parmetre longitud
darc duna una corba C. La funci (s) definida per
(s) = B (s) N(s)
sanomena torsi de C.
Cal observar que la torsi s independent de la parametritzaci.
Si la torsi s constant i val zero, aleshores la corba s plana (est continguda en el seu
pla osculador).
Observaci 8.32 Si la torsi s nul.la a tots els punts, aleshores el vector B (s) tamb s
nul i, per tant, el vector binormal s constant. Aix equival a dir que el pla osculador
tamb s constant (la corba s plana).
s difcil trobar la torsi duna corba fent servir la definici que acabem de veure. Vegem
com calcular-la cmodament.
313
Teorema 8.33 Sigui C una corba diferenciable almenys tres vegades i parametrit-
zada per r(t), amb t [a, b]. Aleshores,
[r (t) r (t)] r (t) det [r (t), r (t), r (t)]
(t) = = .
r (t) r (t)2 r (t) r (t)2
Exemple 8.34
Vegem que la torsi duna hlix s constant. Considerem lhlix donada per r(t) =
(a cost, a sint, bt), amb t 0.
Fent clculs senzills, obtenim

r (t) = (a sint, a cost, b)
r (t) = (a cost, a sint, 0) r (t) r (t) = (ab sint, ab cost, a2 )
r (t) = (a sint, a cost, 0)

Com que det[r (t), r (t), r (t)] = a2 b i r (t) r (t) = a a2 + b2 , la torsi s
b
(t) = .
a + b2
2
Efectivament, la torsi s constant. Noteu que, si b = 0, la corba s una circumferncia

i, per tant, s plana. En aquest cas, la torsi s nul.la. Per a b > 0, la torsi s positiva i,
per a b < 0, s negativa.
a
Quant val la curvatura de lhlix anterior? Comproveu que s (t) = .
a 2 + b2
Les formules de Frenet-Serret
La curvatura i la torsi determinen la corba (llevat de moviments euclidians, s a dir,

moviments que sn composici duna translaci i una rotaci).
Les frmules de Frenet-Serret ens donen relacions que permeten reconstruir la corba, si
sen coneixen la curvatura i la torsi.
Suposem que la corba est parametritzada amb el parmetre longitud darc. Aleshores,
es compleixen les igualtats segents:
"
T (s) = (s) N(s),
N (s) = (s) T (s) + (s) B(s),
B (s) = (s) N(s).
Les relacions anteriors tamb es poden expressar matricialment:

T 0 0 T
N
= 0 N .
B 0 0 B
314
8.7. Problemes resolts

Problema 1
Una partcula viatja seguint la trajectria r(t) = (t,t 2 ,t cost) i, en t = , sescapa per la
recta tangent. On s la partcula quan t = 2?
[Solucio]
A linstant t = , la partcula es troba al punt r () = (, 2 , ). La direcci de la

recta tangent a la corba en aquest instant ve donada pel vector tangent corresponent:
r () = (1, 2, 1). Aleshores, a partir de t = , la trajectria de la partcula ser la
recta tangent:

(x, y, z) = , 2 , + (t ) (1, 2, 1) , t .
Aix, per a t = 2, la partcula viatgera estar situada al punt

(x, y, z) = , 2 , + , 22 , = 2, 32 , 2 .
Problema 2
Un mbil es desplaa sobre la superfcie z = 1 y2 . Doneu una parametritzaci duna

trajectria sobre la superfcie que vagi del punt P = (0, 1, 0) al punt Q = (0, 2, 3).
[Solucio]
Observem que ambds punts es troben sobre el pla x = 0. Aleshores, anirem des de P fins
a Q per aquest pla, descrivint una parbola sobre la superfcie z = 1 y2 . Considerem, per
exemple, la parametritzaci de la trajectria, amb x(t) = 0; y(t) = t, que ser el parmetre,
i z(t) = 1 y2 = 1 t 2 , per tal que r(t) pertanyi a la superfcie donada. Aix, doncs,

r(t) = 0,t, 1 t 2 , t [1, 2]
comena al punt r(1) = (0, 1, 0) = P i acaba en r(2) = (0, 2, 3) = Q.
Problema 3
Considereu les superfcies dequacions
x2 + y2 + 4z2 = 4,
x2 + y2 = 1.
a) Trobeu una parametritzaci

de la corba intersecci de les dues superfcies anteriors

que passa pel punt P = 2 , 2 , 2 .
2 2 3
b) Determineu lequaci de la recta tangent a la corba en el punt P.
315
[Solucio]
a) s fcil comprovar que el punt P pertany a les dues superfcies alhora. Daltra banda,
la intersecci de lellipsoide x2 + y2 + 4z2 = 4 i el cilindre x2 + y2 = 1 est formada
per dues corbes, tal com es veu a la figura 8.18.
2
Fig. 8.18
Intersecci entre 1
lellipsoide i el cilindre. X
X
2 1 0 1 2 0
2
1
1 2
1
Z 0
2
1
0 0
1 Y
Z
2
1
2
1
1
0 Y
2
1
2 2
Enefecte, si substitum x2 + y2 = 1 en x2 + y2 + 4z2 = 4, obtenim 4z2 = 3, don z =

23 , que sn els dos plans de tall. Les corbes intersecci sn, doncs,

C1 : x2 + y2 = 1, z = 2
3
, una circumferncia de radi 1 al pla horitzontal z = 2
3
i

C2 : x2 + y2 = 1, z = 2
3
, una altra circumferncia de radi 1 al pla z = 2
3
. Vegeu
la figura 8.19.
Fig. 8.19
Circumferncies
intersecci entre
lellipsoide i el cilindre.
1.0
0 Z
0.5
Y 0.0
- 0.5 -1
- 1.0 0.5 1.0

- 0.5 0.0
- 1.0
X
316

Per tant, la corba demanada, que ha de passar pel punt P = 22 , 22 , 23 , s la C1 . Una
possible parametritzaci ns

3
C1 : r(t) = cost, sint, , t [0, 2] .
2
b) Aprofitant la parametritzaci anterior, observem que r( 4 ) = P. Llavors, un vector

2 2
director de la recta tangent en el punt P s r ( 4 ) = sin 4 , cos 4 , 0 = 2 , 2 , 0 .

Per facilitar-ne els clculs, considerem un vector parallel a lanterior, que tamb ser
vector director de la recta tangent demanada; per exemple, v = (1, 1, 0). Aix, la
recta tangent t per equaci

x 22 y 2
z 3
= 2
= 2
1 1 0
o, equivalentment,

x+y = 2

3
z= .
2
Problema 4
Sigui r (t) = (a cost, a sint, bt) una parametritzaci duna hlix. Doneu-ne una parame-
tritzaci pel parmetre longitud darc.
[Solucio]
Recordem que el parmetre longitud darc o, simplement, parmetre arc ve definit

per
t
s(t) = r (u) du.
0
Tenim

r (u) = (a sin u, a cos u, b) = a 2 + b2 .
Aix,
t
s(t) = a2 + b2 du = a2 + b2 t.
0
En aquest cas, la funci inversa del parmetre arc s

s
t=
a + b2
2
317
i la parametritzaci per larc,

s s bs
r (s) = a cos 2 , a sin 2 , , s [0, L] ,
a + b2 a + b2 a 2 + b2
on L s la longitud de lhlix.
Problema 5
Calculeu la longitud duna corba regular plana donada en forma explcita en coordenades
cartesianes, y = f (x), entre x = a i x = b.
[Solucio]
Una corba daquest

tipus
s molt fcil de parametritzar. Prenem x com a parmetre i es-
crivim r(x) = x, f (x) , x [a, b]. Desprs, en calculem el vector velocitat corresponent
i el seu mdul:
!
2
r (x) = 1, f (x) , r (x) = 1 + ( f (x)) .
Aleshores, la longitud de la corba s

b!
2
L= 1 + ( f (x)) dx.
a
Problema 6
Considereu la corba parametritzada
C : r(t) = (cost + t sint, sint t cost), 0 t 2.
a) Determineu la parametritzaci pel parmetre arc de C.

b) Per a la corba C i el punt t = 2 , calculeu-ne la curvatura, la recta tangent, la recta
normal i el pla osculador.
[Solucio]
a) En el nostre cas,
r (t) = ( sint + sint + t cost, cost cost + t sint)

= (t cost,t sint), t [0, 2] .
El mdul del vector velocitat s r (t) = t, ja que

!
r (t) r (t) = t 2 sin2 t + cos2 t = t 2 = |t| = t (per ser t 0).
318
Aleshores, el parmetre arc ve donat per

t t
t2
s(t) = r (u) du = u du = .
0 0 2
t2
Nosaltres volem la inversa de s = , que s t = 2s, i, com que t 0, prenem
2
t = t(s) = 2s. Estudiem el domini de la s:
42
t = 0 s = 0; t = 2 s = = 2 2 .
2
Llavors, la parametritzaci per larc s

(s) = r(t(s)) = r 2s , s 0, 22 ,
s a dir,

(s) = cos 2s + 2s sin 2s, sin 2s 2s cos 2s , s 0, 22 .
b) En aquest apartat, podem aprofitar la parametritzaci per larc obtinguda anterior-

ment. Notem que
2
2
t = s= 2 = .
2 2 8
2 8 2 8
8 8
Curvatura. Ats que k =88
8, necessitem calcular aquest vector
8 8 8
acceleraci. La velocitat de la corba s el vector tangent:

(s) = cos 2s, sin 2s .
Lacceleraci ser, doncs,

1 1

(s) = sin 2s, cos 2s .
2s 2s
2
2 2
Per tant, = , 0 i la curvatura s .
8
2

Recta tangent. El punt corresponent s =r = , 1 , i el vector
2 8 2 2

director, = (0, 1). Aleshores, obtenim la recta tangent
8
x 2 y1
= ,
0 1

que s la recta vertical x = .
2
319
Recta normal. Com que la recta tangent s vertical, la recta normal ha de ser la
recta horitzontal que passa pel punt , 1 . Directament, aconseguim y = 1.
2
Pla osculador. Hem desbrinar el pla determinat pels vectors tangent i normal a la
corba. En el cas particular que la corba sigui plana, com en el nostre exercici, el
pla osculador s el pla que la cont. La corba C pertany al pla XY , s a dir, z = 0.
Problema 7
Sigui C la corba parametritzada per

r(t) = 45 cost, 1 sint, 53 cost , t R.
a) Comproveu que C est parametritzada per larc.

b) Calculeu-ne la curvatura i la torsi.
c) Determineu-ne el tredre de Frenet.
d) Demostreu que C s una circumferncia; calculeu-ne el centre i el radi.
[Solucio]
a) s suficient veure que r (t) = 1, t. En efecte,

4 3
r (t) = sint, cost, sint
5 5
i
1/2
16 2 9 1/2

r (t) = sin t + cos2 t + sin2 t = sin2 t + cos2 t = 1.
25 25
Per tant, t ns el parmetre arc. Hi posarem, doncs, t = s.
b) Com que r(s) est parametritzada per larc, la curvatura s

8 8
8 4 3 8
k = r (s) = 8
8 cos s, sin s, cos s 8 = 1.
8
5 5
El vector binormal s B(s) = T (s) N(s) = r (s) r (s).

i j k
3 4
4 sin s cos s 3
sin s
5 = = , 0, .
4 5
5 5
cos s sin s 3
cos s
5 5
Com que B(s) s un vector constant, la torsi val (s) = 0.
320
c) Tredre de Frenet:

4 3
T (s) = sin s, cos s, sin s ,
5 5

4 3
N(s) = cos s, sin s, cos s ,
5 5

3 4
B(s) = , 0, .
5 5
d) Ats que = 0, la corba s plana; a ms, com que la curvatura s constant, C ha de

1
ser una circumferncia. El seu radi s = 1. Ara cal esbrinar en quin pla es troba i
k
quin s el seu centre. Tenim

4 3
r(t) = cost, 1 sint, cost = x(t), y(t), z(t) .
5 5
Observem que les components de la corba satisfan 3x + 4z = 0; s a dir, que C est

continguda en aquest pla. Tamb s fcil comprovar que les funcions components
satisfan lequaci de lesfera
x2 + (y 1)2 + z2 = 1.
Aleshores, la circumferncia s la intersecci de lesfera amb el pla. Aquest pla passa

pel punt (0, 1, 0), que s el centre de lesfera. Aix, doncs, resulta que la circumfe-
rncia C s lequador un cercle mxim de lesfera i, per tant, t el mateix centre
(0, 1, 0) (i tamb el mateix radi).
Un mtode alternatiu per calcular el pla on est continguda la nostra corba consisteix
a obtenir tres punts qualssevol de la circumferncia C (donant diferents valors a t) i
desprs determinar el pla que passa per aquests tres punts. El centre es pot calcular
com el punt mitj entre r(0) i r(). En aquest cas,

4 3 4 3
r(0) = , 1, , r() = , 1,
5 5 5 5
i, per tant,
r(0) + r()
centre = = (0, 1, 0) .
2
Problema 8

t t 4
Sigui r(t) = 3 cos , 3 sin , t , t R, una corba de lespai.
5 5 5
a) Escriviu-ne el vector tangent T (t) i proveu que la corba est parametritzada per larc.
b) Calculeu-ne la curvatura k(t) i el vector normal N(t).
321
c) Determineu-ne el vector binormal B(t) i la torsi (t).

d) Trobeu les equacions paramtriques i lequaci cartesiana del pla que passa per r(t)
i t per vectors directors T (t) i N(t) (pla osculador).
e) Proveu que la recta , que passa per r(t) i t per vector director N(t), talla leix OZ
i ho fa sota un angle de /2 radiants.
[Solucio]

3 t 3 t 4
a) Derivant r(t) obtenim r (t) = sin , cos ,

, t R; per tant,
5 5 5 5 5

9 2t t 16
||r (t)|| =

sin + cos2 + = 1.
25 5 5 25
Com que r (t) t mdul 1, la corba est parametritzada pel parmetre arc i T (t) =
r (t).
b) Aprofitant lapartat anterior, tenim que t s el parmetre arc. Aleshores, obtenim la

curvatura com
8 8
8 3 t 3 t 8 3
k(t) = r (t) = 8 cos , sin , 0 8
8
8 = 25 ,
25 5 25 5
i el vector normal s
T (t) r (t) t t

N(t) = = = cos , sin ,0 .
T (t) r (t) 5 5
c) Ats que B(t) = T (t) N(t), dels apartats (a) i (b) dedum

i j k

3 t 3 t 4 4
t 4 t 3
B(t) = 5 sin 5 5
cos
5 5
= sin , cos , .
5 5 5 5 5
t t
cos sin 0
5 5
La torsi s tal que B (t) = (t)N(t), s a dir,

4 t 4 t t t
B (t) = cos , sin , 0 = (t) cos , sin , 0 .
25 5 25 5 5 5
4
Daix, en resulta (t) = .
25
322
d) Les equacions paramtriques demanades sn

t 3 t t

x = 3 cos sin cos

5 5 5 5

t 3 t t
y = 3 sin + cos sin

5 5 5 5

z = 4t + 4
5 5
amb , R. Podem trobar lequaci cartesiana del pla a partir del determinant
segent:
t 3 t t

3 cos x(t) sin cos
5 5 5 5

t 3 t t
3 sin y(t) cos sin = 0.
5 5 5 5

4 4
t z(t) 0
5 5
Un altre cam consisteix a tenir en compte que el vector binormal B(t) s perpendi-
cular al pla; aleshores, lequaci cartesiana ser
t t
4 sin x(t) 4 cos y(t) + 3z(t) = D.
5 5
Si imposem que el pla passi pel punt r(t), determinem el valor de D. Per tant,
t t t t 4 12
4 sin 3 cos 4 cos 3 sin + 3 t = D = D = t.
5 5 5 5 5 5
Lequaci cartesiana s, doncs,
t t 12
4 sin x(t) 4 cos y(t) + 3z(t) = t.
5 5 5
e) La recta t per equaci

t t 4 t t
(x, y, z) = 3 cos , 3 sin , t + cos , sin , 0 , R.
5 5 5 5 5
Primer, comprovem que i leix OZ sintersequen. Recordem que aquest eix est
definit per les equacions x = y = 0. Si igualem a zero les components x i y de la recta
, tenim
t t
x = 3 cos cos = 0

5 5
= = 3.
t t

y = 3 sin sin = 0
5 5
323
Aix significa que ambdues rectes es tallen en el punt corresponent a = 3. Per tant,
t sentit calcular-ne langle dintersecci.
Com queel producte escalar dels vectors
directors de les rectes s (0, 0, 1) cos 5t , sin 5t , 0 = 0, les rectes sn perpendicu-

lars, s a dir, formen un angle de radiants.
2
Problema 9
Considereu lhlix parametritzada per r(t) = (cost, sint, at) amb a > 0.
a) Per a quin valor del parmetre a el vector tangent a lhlix forma un angle de 60
amb el pla XY ?
b) Suposeu que lhlix de lenunciat s un cam que voreja un cilindre de radi 1 i altura
16. Per a quin valor del parmetre a sarriba exactament en quatre voltes des de la
base fins a la tapa del cilindre? Quina seria la longitud daquest cam?
c) Per a lhlix que sobt quan a = 4, doneu-ne una parametritzaci amb celeritat 5.
d) Doneu una parametritzaci de la corba plana que formen els punts dintersecci
de les rectes tangents a lhlix amb el pla z = 0. (Feu servir de nou lhlix r(t) =
(cost, sint, at), amb a > 0.)
[Solucio]

a) Hem de determinar a, de manera que r (t), (z = 0) = 60 . El vector associat al
pla z = 0 s (0, 0, 1). s a dir,

r (t), (z = 0) = 60 = r (t), (0, 0, 1) = 30
Llavors,

3 a
cos 30 = = = a = 3 = a = 3 (ats que a > 0).
2 1 + a2
b) Observem que, quan t = 0, r(0) = (1, 0, 0) i, per a t = 2, sha completat una volta i
est al punt (1, 0, 2a). Per tant, si shan de completar quatre voltes, tindrem t = 8,
2
amb 8a = 16, s a dir, a = (figura 8.20).

1
Fig. 8.20
Cam que voreja el 0
cilindre.
-1
15
10
-1
324
La longitud del cam la podem calcular de dues maneres
Fent un tall vertical al cilindre i obrint-lo sobt un rectangle (figura 8.21). Alesho-
res, la longitud demanada s quatre vegades la longitud de la diagonal dun triangle
rectangle de costats 2 i 4:

l = 4 16 + 42 = 8 4 + 2 29 79.
Tenint en compte que la longitud duna corba ve donada per

a
l= r (t) dt.
b
En aquest cas, de r (t) = ( sint, cost, a) = ( sint, cost, 2 ) obtenim
2
a 8
2
l= r (t) dt = 1+ dt = 8 4 + 2 29 79.
b 0
16 Fig. 8.21
Cam sobre el cilindre
desplegat.
c) Partim ara de r(t) = (cost, sint, 4t). Si volem canviar la celeritat amb qu es recorre
la corba, hem de fer un canvi de parmetre t = ku, s a dir, determinem k de manera
que
r(u) = (cos ku, sin ku, 4ku) satisfaci r (u) = 5.
5
Aix, imposant r (u) = 5, obtenim k = i, per tant,
17

5 5 20
r(u) = cos u, sin u, u .
17 17 17
d) Les rectes tangents a lhlix vnen donades per
(x, y, z) = (cost, sint, at) + ( sint, cost, a).
325
Fig. 8.22
Dues vistes de la corba
intersecci de les
tangents a lhlix amb 2
z = 0. 20
t=2 t=8
10
-4 -3 -2 -1 1
-2 - 20 - 10 10 20
- 10
-4
- 20
-6
La intersecci daquestes rectes amb el pla z = 0 sobt fent at + a = 0. Daquesta

igualtat, obtenim = t. Per tant, els punts on les tangents i el pla z = 0 sinterse-
quen sn de la forma
u(t) = (cost + t sint, sint t cost, 0).
Grficament, aquesta corba plana t forma despiral, com illustra la figura 8.22.
8.8. Problemes proposats

Problema 1
Doneu parametritzacions de les corbes segents:
a) La recta que passa pel punt (a1 , a2 , a3 ) segons la direcci del vector (v1 , v2 , v3 ).
b) La circumferncia centrada a lorigen, de radi R, recorreguda una vegada en sentit
antihorari.
c) La circumferncia centrada a lorigen, de radi R, recorreguda dues vegades en sentit
antihorari.
d) Lellipse centrada en (0, 0), de semieixos a i b, recorreguda un cop en sentit antiho-
rari.
Problema 2
Sigui C la circumferncia parametritzada per
r(t) = ( cost, sint), amb > 0 quan t [0, 2].
Comproveu que el vector tangent a cada punt s perpendicular al radi vector.
326
Problema 3
Sigui C la corba parametritzada per r(t) = (cost, sint,t), amb t [0, ). Comproveu que
langle que forma el vector tangent a la corba en cada punt amb el pla XY s constant i
val 4 radiants.
Problema 4
Sigui la corba r(t) = (lnt, e3t ,t 2 ).
a) Determineu el domini de r(t).
b) En cas dexistir, trobeu r (t) i r (t).
c) Quin s el vector tangent al punt corresponent a t = 2?
d) Calculeu la curvatura i el radi de curvatura per a t = 2.
Problema 5
Doneu una parametritzaci de la corba intersecci de lesfera x2 + y2 + z2 = a2 , a > 0,
amb el con z2 = x2 + y2 .
Problema 6
Trobeu la trajectria duna partcula r(t) tal que r (t) = (2et cost, 24t 2 , 0) per a t [0, 10],
sabent que en linstant t = 0 es troba al punt (0, 0, 3), amb velocitat (1, 1, 0).
Problema 7
Una partcula segueix la corba r(t) = (et , et , cost) fins a linstant t = 1 en qu sescapa
per la tangent a la corba. On s la partcula quan t = 2?
Problema 8

Sigui la corba y = y(x) per a x [a, b]. Parametritzeu-la amb r(x) = x, y(x) i indiqueu-
ne la longitud.
Problema 9
Un tram de via de ferrocarril dun parc datraccions t la forma de la corba 200x = y2 .
a) Trobeu una parametritzaci regular de la corba.
b) Determineu els punts on la curvatura i la torsi sn mximes.
c) Si un tren circula de manera que la component normal de la seva acceleraci no pot
excedir els 25 m/s2 , quina s la celeritat (mdul de la velocitat) mxima possible quan
pren la corba a (0, 0)?
Problema 10
Una partcula es mou sobre la corba r(t) = (cost, 2 sint, 1) quan t [0, 2].
a) Esbrineu els valors mxim i mnim de la curvatura.
b) Escriviu les components tangencial i normal de lacceleraci.
c) Calculeu-ne la torsi en cada punt.
327
Problema 11
Determineu els punts en qu la tangent a la corba r(t) = (3t t 3 , 3t 2 , 3t + t 3 ), t R, s
parallela al pla 3x + y + z + 2 = 0.
Problema 12

Demostreu que la corba r(t) = et/ 2 cost, et/ 2 sint, et/ 2 , t [a, b] est sobre un con.
Comproveu que al punt (1, 0, 1) langle entre la corba i el pla tangent al con s de 0
radiants.
328
Hola
Solucions dels problemes
9.1. Conceptes previs

Problema 1
La resposta correcta s la b)
Problema 2
La resposta correcta s la c)
Problema 3
La resposta correcta s la e)
Problema 4
Problema 5
Problema 6
La resposta correcta s la d)
Problema 7
La resposta correcta s la a)
Problema 8
Problema 9
331
Problema 10
Problema 11
a) x1
b) x8
c) x12
d) x
Problema 12
103 ; 104/3 ; 104 ; 101 ; 108/3 ; 104
Problema 13
a) 2x(y + 2)
b) a2 x4 b
c) a3 1
d) 154 a4 b2 + 23 a3 b3 8a2 b4 16a2 b
Problema 14
a) a3 3a2 b + 3ab2 b3
b) 32x5 320x4 + 1.280x3 2.560x2 + 2.560x 1.024
2
c) [x2 + 2xy + y2 + z] = x4 + 4x3 y + 6x2 y2 + 2x2 z + 4xy3 + 4xyz + 2y2 z + y4 + z2
d) a4 + 4a3 b + 6a2 b2 + 4ab3 + b4
Problema 15
109.375
Problema 16
s el terme 7 i el seu valor s 672.
Problema 17
a) 6 2208 1027
b) 8 1 1011
Problema 18
81 104 ; 125 1015 ; 625 106 ; 89.906 101
Problema 19
x
a)
a+2
332
1
b)
a2
x+y
c)
xy
b
d) 1
c
Problema 20
b
a) 2
a b2
a3 + a + 2
b) a
a2 1
b+c
c)
b1
Problema 21

a) 114 + 24 10

b) 32 + 15
c) 2
Problema 22
1
a)
2

b) 2 33 52
4

4+ 2
c)
7

d) 4 3 5
Problema 23

a) 6
b) 0
Problema 24
a) x = 1, x = 6
b) x = 2, x = 10
c) x = 5, x = 9
d) x = 15, x = 17
3
Problema 25
a) x = 2 i x = 2.
333
7 1
b) x = , x = 4, x = 1, x = 3 i x =
4 2

1 1 + 7 1 7
c) x = 0, x = , x = 2, x = ix=
2 3 3
d) x = 4, x = 4, x = 5 i x = 5
Problema 26
a) x = 2
b) x = 5
c) x = 30
d) x = 1
Problema 27
a) 3a2 2a + 3 (exacta).
b) x2 xy + y2 (exacta).
c) a3 4a2 + 11a 24 (exacta).
d) x5 x4 y + x3 y2 x2 y3 + xy4 y5 (exacta).
Problema 28
a) 2x2 5x 7 = (x + 1) (2x 7)

b) 2 (x 1) x 32 (x + 2) (x + 1)
2 2
c) 2 x 32 (x 1) = (2x 3) (x 1)

d) 4 (x 1) (x 2) x 12 (x + 3) = 2 (x 1) (x 2) (2x 1) (x + 3)
Problema 29
x+2
a)
x3
2
b)
x1
x3 + 2x2 x
c)
x2 1
x4 + 3x3 3x2 + 13x 6
d)
(x + 2)(x 1)2 (x 2)
Problema 30

6 cm, 6 5 cm i 3 5 cm.
Problema 31
185 cm
334
Problema 32
17 m
Problema 33
6 cm, 9 cm i 12 cm.
Problema 34
20
Problema 35
13 cm
Problema 36
h 20 78 cm; A 748 cm2
Problema 37
16 24 m2
Problema 38
2 9 m
Problema 39
2 09 rad. 120 ; l = 20
3
Problema 40
a) 10 cm

b) 10 3
c) 1.000 cm3
Problema 41

V=960 3 cm3 ; rea total=480+192 3 cm2 .
Problema 42
64 cm3
Problema 43
4
Problema 44
11 79
Problema 45
Indicaci: utilitzeu la definici i les igualtats conegudes.
335
Problema 46

x1 = k
a)
x2 = 4 + k
"
x1 = 3 + k
b)
x2 = 23 + k
Problema 47
66 6 m2
Problema 48
2 35 cm
Problema 49
Entre si formen un angle de 72 2 . Amb la resultant, els angles sn de 26 6 i 45 6 ,
respectivament.
Problema 50
52 24 39
Problema 51
BC = 3 62 cm
Problema 52
m=9
Problema 53
a) 2x 3y 16 = 0
b) 5x y 27 = 0
Problema 54

2 31 2 3+1
a= , o b, a = .
3+2 32
Problema 55
a) (x 6)2 + (y + 8)2 = 100
b) (x 1)2 + (y 4)2 = 8
c) (x 1)2 + (y + 1)2 = 4
Problema 56
a) No s una circumferncia.
b) C(1, 2); r = 5
336
c) No s una circumferncia.
d) C(0, 1
2
), r = 1
2
Problema 57
(x + 3)2 + (y 3)2 = 10
Problema 58
a) 4x2 + 25y2 = 100
b) 9x2 + 25y2 = 225

x2 y2
c) + =1
100 64
Problema 59
(x 2)2 y2
+ =1
169 25
Problema 60
(x 3)2 (y + 1)2
a) + =1
9 5
(x + 1)2 (y 2)2
b) + =1
25 16
(x 1)2 (y + 2)2
c) + =1
12 16
Problema 61
x2 y2
a) =1
25 16
x2 y2
b) =1
9 16
x2 y2
c) =1
36 64
Problema 62
(x 2)2 (y + 3)2
a) =1
9 16
(x + 5)2 (y 1)2
b) =1
64 36
(x 2)2 (y + 1)2
c) + =1
9 16
337
Problema 63
(x + 3)2
(y 3/2)2 =1
5/4
Problema 64
a) y2 = 6x
b) y2 = x
c) x2 = 6y
Problema 65
vrtex focus directriu
13
a) (3, 2) ( 4
, 2) x = 114
b) (1, 2) (0, 2) x = 2
c) (2, 2) (2, 1) y=3
d) A = (0, ) 1
3
(0, ) 7
6
6y + 11 = 0
Problema 66
8x 7
a) f (x) = 2
2 4x 7x + 2
2
b) f (x) = 6x2
3x
7
c) f (x) = (80x2 102x 21) (3 + 2x)

3 2et t + 1
d) f (x) = t
t 2e t + 2t
e) y = tg 4 x

sin 2 1+
x
1
1+ x 1 x
f) y = 3 2 sin 2 1+

x + 2x + ( x) x(1 + x) x
g) u = 6 sin (cos 3v) cos (cos 3v) sin 3v

sin x sin x
h) y = (x + 1)
2
cos x ln (x + 1) + 2x 2
2
x +1
Problema 67
A totes les solucions, cal afegir-hi la constant dintegraci.
2 3
a) x
3
1
b)
x
338
10x
c)
ln 10
1
d) (x + 1)16
16
1
e) (1 x2 )3
3
5 3
f) (x + 2)6
5
18
1 4
g) sin x
4
h) sec x
2
i) cos5 x
5
Problema 68
a) ln2 x
b) 3(x 2) ln |x + 2|
1 6
c) sin x
6
d) arctg (cos x)
1
e)
2 sin2 x
1
f) 5
sin 5x
Problema 69

cos 3x + 2
a)
3
1 50x
b) e
50
1
c)
4 + x2
d) 1
2
tg x + 12 x
e) tg x x
1 1
f) 3
ln (x2 + 9) arctg x
2
3 3
339
g) arctg (ex )
1
h) 2 3arctg 3x
3
i) 3cotg x 3tg x
9.2. Els nombres
Problema 1
a) (, 2) (3, +)

b) 23 , 13
c) 0,
/ no t soluci.
d) (, 1) (3, 7)
Problema 2
a) [2, 1)
b) (0, 1)
Problema 3
a) (, 1] [2, 3] [4, +)
b) (, 2)
Problema 4
(, 5] [1, +)
Problema 5

z1 = 6 2 + 6 2 i i z2 = 6 2 6 2 i.
Problema 6
a) La suma de les arrels val 0 i el producte, 16.
b) P(z) = (z2 2z + 4) (z2 + 2z + 4)
Problema 7
Indicaci: preneu z = a + bi, amb a2 + b2 = 1.
Problema 8

4 z 42 62
4
i z + 4
2
+ 6+2
4
i
Problema 9
Sn els complexos que formen la circumferncia de centre 1 i radi 2.
340
9.3. Funcions
Problema 1
a) Tots els nombres reals.
b) Tots els nombres reals.
c) Tots els nombres reals menys el 3.
d) Tots els nombres reals menys el 2 i el 2.
e) [2, +)
f) (, 3] [3, +)
g) Tots els nombres reals.
h) [ 32 , +) \ {5}
i) ( 53 , +)
j) (, 2] (1, +)
k) Tots els nombres reals.
Problema 2
[3, 5]
Problema 3
Dom( f ) = [2, 3] [4, 5], Im( f ) = [0, ]
Problema 4
a) 3
b) 1, 13
c) 3
d) 1
Problema 5
a) 23
b) 3
c) 0
d) 4
Problema 6
a) 64
b) 0 0625
341
1
c) 5
d) 0 707
Problema 7
a) x = 3
b) x = 29
c) x = 20, i x = 80.
d) x = e2 , y = e
Problema 8
Cal tenir en compte que k Z.
" "
x1 = k x1 =
3
+ k
a) b)
x2 = 4 + k x2 = 2
3
+ k

x =
+ k x = + 2k
1 2 1 4
c) x2 = 4
+ 2k d) x2 = 34 + 2k

3

x3 = 5
3
+ 2k y = 2 + k
Problema 9
(g f ) (x) = x, Dom (g f ) (x) = (, 2]
Problema 10
342
Problema 11
Problema 12
y2 x2 = 4
343
Problema 13
r2 = cos
Problema 14
Sn dues circumferncies dequacions r = 3 cos i r = 6 sin .
9.4. Continutat
Problema 1
Una possible funci s
344
Problema 2
1
a)
4y y
b) 0
Problema 3
p>0
Problema 4
Indicaci: apliqueu el teorema de Bolzano en els subintervals [2, 1] i [1, 2].
Problema 5
S, pel teorema de Weierstrass, ja que s una funci contnua en un interval tancat.
Problema 6
Infinites arrels.
9.5. Derivacio
Problema 1
a = 6, b = 4
Problema 2
Indicaci: deriveu i substituu.
Problema 3
Indicaci: deriveu i substituu.
Problema 4
a) (2, 4)
b) ( 3
2 4
, 9)
c) (1, 1)
d) ( 14 , 161 )
Problema 5

1 y2 1 1 x2
1) y =

1 x2 1 1 y2

y
2) y =
3
345
sin y
3) y =
2 sin 2y sin y x cos y
y2 xy ln y
4) y =
x2 xy ln x
Problema 6
a) A = 34
b) x0 = 3
Problema 7
90
Problema 8
a= 1
2
Problema 9
3x 4y 10 = 0; 3x 4y + 10 = 0
Problema 10
2x + 11y 10 = 0
Problema 11
Es compleix f (8) = f (8) = 0. La derivada primera s diferent de 0 per a tot x = 0; de
fet, f (x) no s derivable en x = 0. Per tant, no es contradiu el teorema de Rolle.
Problema 12

a) Els punts sn P = ( 3, 0) i Q = ( 3, 0). Les rectes normals sn paral.leles perqu
ambdues tenen pendent 1/2.
b) El polinomi de Taylor de grau 2 entorn del punt (1, 1) s P2,1 (x) = x2 3x + 1.
Problema 13

Laltura del con s 43 R i el radi de la base val 3
8
R. El volum mxim s 32
81
R3 .
Problema 14
(1, 10)
Problema 15
f (x) = cos x; f (4) (x) = cos x
Problema 16
a) (1)n xn!n+1
b) (1)n1 (n1)!
x n
346
9.6. Integracio
Problema 1
1) xex ex
2) x ln x x
3) cos x + x sin x
4) xarctg x 12 ln(1 + x2 )
5) 1
2
x (sin (ln x) cos (ln x))
6) 1 3
3
x ln x 19 x3
7) 1 x
5
e cos 2x + 25 ex sin 2x
8) 15 e2x cos x + 25 e2x sin x
Problema 2
9 2
a) (v + 9)10 +C
9
20

b) t 2 1 +C
3 4
c) (1 + ex ) +C3
4
1
d) (ln x)2 +C
2
1
e) ln 13
2
Problema 3
140 cm
Problema 4
122 6 m
Problema 5
a) 19/3
b) 2(e 1e )
Problema 6
2
k=
2002
347
Problema 7
P1,0 (x) = 12 3x
Problema 8

Problema 9
1 ln 2
Problema 10

3 3
A= +
4 3
Problema 11
A = 4
Problema 12
1 4
Problema 13
a) 8/3 b) 62
Problema 14

9 23
a=
4
Problema 15
La grfica s
2
i el volum val 2
.
Problema 16
4
3
R3
348
9.7. Successions i series

Problema 1
a) s falsa; per a n = 5, obtenim un nombre no primer: 25.
b) s certa.
Problema 2
0
Problema 3
1
Problema 4
La srie s convergent.
Problema 5
La srie s condicionalment convergent.
Problema 6
Indicaci: si (xn + yn ) fos convergent, podrem expressar yn com la suma de dues
sries convergents.
Problema 7
La srie s divergent.
Problema 8
La srie s convergent.
Problema 9
Es tracta duna harmnica alternada. s condicionalment convergent.
Problema 10
1 3
s la suma dun progressi geomtrica de ra . La seva suma val .
3 2
Problema 11
La srie s divergent.
Problema 12
La srie s convergent si x [4, 4) i divergent en altre cas.
Problema 13
9x2 1
La suma val , per a |x| < .
1 9x2 3
349
9.8. Corbes parametritzades

Problema 1
a) r(t) = (a1 , a2 , a3 ) + t(v1 , v2 , v3 ), t R.
b) r(t) = (R cost, R sint), t [0, 2].
c) r(t) = (R cost, R sint), t [0, 4].
d) r(t) = (a cost, b sint), t [0, 2].
Problema 2
Indicaci: la figura 8.9 del captol de corbes us pot ajudar.
Problema 3
Indicaci: trobeu el vector tangent en cada punt.
Problema 4
a) Dom = (0, +).

b) r (t) = 1t , 3e3t , 2t , r (t) = t1 , 9e3t , 2 , t D.
2

c) r (2) = 12 , 3e6 , 4 .
d) k(2) 0 0305, (2) = 1

k(2)
32 7507.
Problema 5

Una parametritzaci de la corba s r(t) = a
2
cost, a2 sint, a2 amb t [0, 2].
Problema 6
r(t) = (et sint, 2t 4 + t, 3), t [0, 10].
Problema 7
Al punt (2e, 0, cos 1 cos 1).
Problema 8
b
l= 1 + (y )2 dx.
a
Problema 9
t 2
a) 200 ,t , t R.
b) La curvatura s mxima en t = 0 i val k(0) = 1
100
. La torsi s nulla en tot punt.
c) 50 m/s.
Problema 10
a) La curvatura mnima s 1/4 i la mxima, 2.
350
3 sin 2t 2
b) aT = , aN = .
2 1 + 3 cos2 t 1 + 3 cos2 t
c) 0.
Problema 11
Als punts (2, 12, 14) i (2, 3, 4).
Problema 12
La corba est sobre el con x2 + y2 = z2 .
351
Bibliografia
Bibliografia
APOSTOL, T.M. (1982): Calculus. Vol. I. Barcelona: Revert.
BARTLE, R.G.; SHERBERT, D. R. (1984): Introduccin al anlisis matemtico de una

variable. Mxico: Limusa.
BERMAN, G.N. (1977): Problemas y ejercicios de anlisis matemtico. Moscou: Mir.
BOMBAL, F.; MARN, L.R.; VERA, G. (1988): Problemas de anlisis matemtico.

Madrid: AC.
BURGOS, J. de (1984): Clculo infinitesimal (teora y problemas). Madrid: Alhambra.
CASTELLNUOVO, E. (1981): La matemtica. La geometra. Barcelona: Ketres.
CLEMENS, STANLEY R. (1989): Geometra. Addison Wesley.
COQUILLAT, F. (1986): Clculo integral. Metodologa y problemas. Madrid: Tebar Flo-

res.
DANKO, P.; POPOV, A. (1982): Ejercicios y problemas de matemticas superiores. Vol.

I i II. Madrid: Paraninfo.
DEMIDOVICH, B.P. (1985): 5.000 Problemas de anlisis matemtico. Madrid: Paranin-

fo.
DIEGO, B. de. (1984): Ejercicios de anlisis. Sevilla: Deimos.
KLETENIK, D. (1981): Problemas de geometra analtica. 5a ed. Moscou: Mir.
LANG, S. (1988): Basic Mathematics. Nova York: Springer-Verlag.
LARSON, R.E.; HOSTETLER, R.P.; EDWARDS, B.H. (1999): Clculo. Vol. 1. 5a ed.
Madrid: McGraw-Hill.
353
LESEDUARTE, M.C. [et al.] (2007): Clcul I. Problemes i exercicis. Terrassa.
(2003): Exmens de clcul resolts. Terrassa.
LUBARY, J.A.; MAGAA, A. (1996): Clcul I i II. Problemes. Barcelona: Edicions

UPC.
ORTEGA, J.M. (1990): Introducci a lanlisi matemtica. Bellaterra: Manuals de la

UAB.
SALAS, S.L.; HILLE, E. (2002): Calculus. Vol. 1 i 2. 4a ed. Barcelona: Revert.
SPIVAK, M. (1986): Calculus. Barcelona: Revert.
TEBAR, E. (1978): Problemas de clculo infinitesimal. Madrid: Tebar Flores.
354
ndex alfabtic
ndex alfabtic
Acceleraci: component normal, 307 Composici de funcions, 99, 100, 134

Acceleraci: component tangencial, 307 Conjunt
Afix, 69 fitat, 63
Angle entre corbes, 156, 301 fitat inferiorment, 63
Aproximaci fitat superiorment, 63
de funcions per polinomis, 181, 182, Contacte dordre n, 182
184 Continutat
de primer ordre, 188 global, 134
per la tangent, 154, 155, 181 local, 130, 134
rea Coordenades
dun sector circular, 234 polars, 107, 108
cargol, 111
plana, 231
cicumferncia, 111
en coordenades cartesianes, 231
flors, 113
en coordenades polars, 234
grfica duna corba, 109
Argument dun complex, 70
lemniscata, 112
Arrel
recta, 110
dun polinomi, 77 Corba, 295
duna funci, 136 parametritzada, 296
ensima dun complex, 74 recta normal, 304
mltiple, 77 regular, 299
Criteri
Binomi de Newton, 19 de comparaci ordinari, 272
de comparaci per pas al lmit o genera-
Clcul algebraic, 18 litzat, 272
Canvi de variable, 213, 216 de condensaci de Cauchy, 273
Carcter de larrel ensima, 266
duna srie de potncies, 278 de larrel o de Cauchy, 272
duna srie numrica, 268 de la mitjana aritmtica, 267
Coeficient de variaci, 155 de la mitjana geomtrica, 267
355
de la primera derivada per a extrems, 173 Discontinutat, 131

de Leibniz, 275 de salt, 132
de les sries harmniques, 272 essencial, 131, 132
de Pringsheim, 274 evitable, 131
oscillatria, 132
de Raabe, 274
Distncia entre dos nombres reals, 65
de Stolz, 266, 267
Domini, 87
del logaritme, 273
del nmero e, 266 Eix
del quocient, 266 dabscisses, 88
del quocient o de DAlembert, 273 dordenades, 88
infinitsim per fitada imaginari, 69
(per a successions), 259 real, 69
integral, 273 Equaci, 18
zero per fitada (per a funcions), 130 biquadrada, 20
de segon grau, 20
Curvatura, 309
exponencial, 93
duna corba a lespai, 310 irracional, 20
duna corba plana expressada en coor- logartmica, 94
denades cartesianes, 309 trigonomtrica, 96
Error, 181
Derivada de Lagrange, 184
dordre superior, 160 Extrem
duna funci en un conjunt, 146 absolut, 135, 174
duna funci en un punt, 145 relatiu, 135, 172, 173, 191
de la funci inversa, 163
Frmules de Frenet-Serret, 314
idea grfica, 153
Fita
implcita, 166
inferior dun conjunt, 63
dordre superior, 169 inferior duna funci, 90
infinita, 145, 150 inferior duna successi, 257
interpretaci fsica, 146 superior dun conjunt, 63
interpretaci geomtrica, 147 superior duna funci, 90
lateral, 151 superior duna successi, 257
logartmica, 168 Frmula
per lesquerra, 151 de De Moivre, 74
per la dreta, 151 de Lagrange del residu, 184
de Taylor, 181
Desenvolupament
Fracci
de MacLaurin, 184, 187 equivalent, 59
de Taylor, 181, 184 irreductible, 59
en srie de Taylor, 282, 283 Funci, 87
Desigualtat, 61 analtica, 282, 284
Diferncia arcsinus, 164
cncava, 189
de funcions, 98
cncava amunt, 190
de successions, 254 cncava avall, 190
Disc de convergncia duna srie de contnua, 130, 206
potncies en un conjunt, 130
complexa, 284 en un punt, 130
356
ndex alfabtic
convexa, 189 Infinit, 264

creixent, 88, 171 Infinitsim, 186, 264
decreixent, 88, 171 Infinitesimal, 186, 264
derivable, 145, 206 Infinitsims equivalents, 187, 265
derivada, 146 Integraci, 214
diferenciable, 145 de funcions hiperbliques, 215, 223
discontnua, 131 de funcions immediates, 214, 215
estrictament creixent, 88, 171 de funcions irracionals, 215, 226
estrictament decreixent, 88, 171 de funcions racionals, 214, 217
estrictament montona, 88, 171 de funcions trigonomtriques, 215, 223
exponencial, 92 per canvi de variable, 216
per descomposici, 215
fitada, 90
per parts, 213, 214, 216
inferiorment, 90
Integral, 204
superiorment, 90
de Riemann, 203
hiperblica, 96
definida, 209
imparella, 88 imprpia, 227, 228
injectiva, 101 convergent, 229
integrable, 204, 206 divergent, 229
Riemann, 205 indefinida, 208, 209
integral, 208 inferior, 204, 206
inversa, 101, 103 superior, 204, 206
logartmica, 93 Interval, 62
montona, 88, 171 de convergncia duna srie de potncies
parella, 88 real, 278
peridica, 88 mixt, 62
polinmica, 91 no fitat, 62
obert, 62
racional, 92
tancat, 62
real, 87
senar, 88 Lmit
trigonomtrica, 94 duna funci
en linfinit, 127, 128
Geometria elemental, 28 en un punt, 125
duna successi, 255
Hlix, 304, 308, 324 infinit, 127
torsi, 314 lateral, 126
Tredre de Frenet, 306 per lesquerra, 126
Hiptesi dinducci, 252 per la dreta, 126
Longitud duna corba, 307
Identitat Mxim
hiperblica, 97 absolut, 135, 174
trigonomtrica, 95 dun conjunt, 64
Imatge, 87 relatiu, 135, 172, 173
Indeterminacions (lmits), 179 Mnim
absolut, 135, 174
Inducci matemtica, 251
dun conjunt, 64
Inequacions, 63 relatiu, 135, 172, 173
nfim dun conjunt, 64 Mdul dun complex, 70
357
Nombre, 59 Producte
combinatori, 19 de funcions, 98
complex, 68 de successions, 254
conjugat, 69 Propietat
forma binmica, 70 dadditivitat respecte de linterval, 207
forma cartesiana, 70 de densitat dels irracionals, 61
forma exponencial, 70 de densitat dels racionals, 61
forma polar, 70 de linealitat de la integral, 207
forma trigonomtrica, 70 Punt dinflexi, 190
oposat, 69 Quocient
part imaginria, 68 de funcions, 98
part real, 68 de successions, 254
enter, 59 Quocient incremental, 146
imaginari, 66
irracional, 60, 64 Radi de convergncia duna srie de
natural, 59 potncies
complexa, 284
racional, 59, 64
real, 278
real, 60
Radi de curvatura, 312
expressi decimal, 64
Ra de canvi, 155
Nmero e, 260
Recta
normal a una corba, 148
Ordenaci dels reals, 61
tangent a una corba, 147
Parmetre longitud darc, 307 Recta real, 60
Regla
Part
de Barrow, 213
imaginria duna srie, 276
de lHpital, 175178
real duna srie, 276
de la cadena, 161, 162, 211
Partici dun interval, 203 Residu de Lagrange, 184
Pla complex, 69 Resta de Lagrange, 184
Pla osculador, 304
Salt
Polinomi, 18 duna funci, 132
de MacLaurin, 182 finit, 132
de Taylor, 182 infinit, 132
aplicaci, 190 Semirecta, 62
Potncies, 19 oberta, 62
Primitiva, 212 tancada, 62
clcul de, 214 Srie
hiperblica, 215 absolutament convergent, 274
immediata, 214 alternada, 275
condicionalment convergent, 274
irracional, 215
convergent, 268
per canvi de variable, 216
de potncies
per parts, 214
complexa, 284
racional, 214 convergent, 277
trigonomtrica, 215 divergent, 277
Principi dinducci, 251 real, 277
358
ndex alfabtic
de Taylor, 282 de lextrem interior, 172

divergent, 268 de la convergncia montona, 260
numrica de la inversa contnua, 134
associativitat, 271 de Taylor, 182
complexa, 276 de Weierstrass, 135
real, 267, 268 del valor mitj per a integrals, 208
oscillant, 269 dels valors intermedis de Bolzano, 139
Successi fonamental de llgebra, 77
convergent, 255, 257 fonamental del clcul, 210, 211
creixent, 259 Terme complementari de Lagrange, 184
de les sumes parcials, 268 Termes dordre superior, 184
de nombres reals, 253
Torsi duna corba, 312
decreixent, 259
divergent, 255 Tredre de Frenet, 303, 306
estrictament creixent, 259 Triangle de Tartaglia-Pascal, 19
estrictament decreixent, 259
estrictament montona, 259 Valor absolut, 65
fitada, 257 Variable
inferiorment, 257 dependent, 87
superiorment, 257 independent, 87
montona, 259 Vector acceleraci, 299
prpiament divergent, 256 Vector binormal, 305
Suma
Vector normal principal, 303
duna srie, 268
Vector tangent, 299
de funcions, 98
unitari, 303
de successions, 254
inferior, 204 Vector velocitat, 299
superior, 204 Velocitat
Sumes parcials, 268 instantnia, 146
Suprem dun conjunt, 64 mitjana, 147
Volum
Teorema de revoluci, 235
de Rolle, 170 per capes o tubs, 237, 238
del valor mitj de Lagrange, 170 per discos, 235, 236
de Bolzano, 136, 137 de secci donada, 240
de compressi, 258
de lentrep, 258 Zero duna funci, 136
359

Calcul I

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Calcul I

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CINCIES

M. Carme Leseduarte Miln

M. Carme Leseduarte Miln

Primera edici: setembre de 2011

Disseny i dibuix de la coberta: Jordi Soldevila

els autors, 2011

Iniciativa Digital Politcnica, 2011

Dipsit legal: B-33.170-2011

2.2. Representaci dels nombres sobre una recta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Successions i sries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

6.1. Operacions amb sries de potncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281

Corbes parametritzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295

Solucions dels problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331

ndex alfabtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 355

Terrassa, maig de 2011

M. C. Leseduarte, M. D. Llongueras i A. Magaa

Lobjectiu fonamental daquest captol s refrescar alguns conceptes ja adquirits en cur-

En destaquem cinc grans rees:

Polinomis i equacions: inclou bsicament el desenvolupament dexpressions algebrai-

Una vegada desenvolupat el captol, lestudiant ha de ser capa de:

Manipular adequadament les principals operacions algebraiques.

Resoldre equacions trigonomtriques senzilles.

1.1. Test inicial

El costat dun triangle equilter mesura 2 cm. Lrea s de:

El volum dun cilindre de radi 5 cm i altura 10 cm s:

a) arctg (x2 + 5) +C, on C s una constant.

1.2. Polinomis i equacions

Binomi de Newton. Nombres combinatoris.

Operacions amb fraccions i amb arrels.

Equacions de segon grau, biquadrades i irracionals.

Operacions amb polinomis.

Breu resum teoric

Propietats de les potncies.

Binomi de Newton. Nombres combinatoris

La suma dels exponents de a i de b en cada terme s n.

Definici 1.1 Anomenem equacions biquadrades les equacions de la forma

ax2n + bxn + c = 0, sent n N i a = 0, b, c R.

s a dir, lexponent duna de les potncies s el doble de laltra. La denominaci

Les equacions biquadrades es converteixen en equacions de segon grau mitjanant el

Daquesta manera, noms cal resoldre lequaci de segon grau

i, desprs, desfer el canvi.

Generalment, per a la seva resoluci cal allar el radical en un membre de lequaci i

Utilitzant el desenvolupament del triangle de Pascal o de Tartaglia, tenim que

Aplicant el binomi de Newton, calculeu el terme de grau 1 en el desenvolupament de

El penltim terme del desenvolupament de (x 1)100 ser:

Per operar ms cmodament, racionalitzarem els denominadors:

Tenint en compte que (x 1)2 4 = x2 2x 3 = (x + 1)(x 3), podem escriure

a) s una equaci biquadrada; per tant,

Si comprovem aquests resultats a lequaci inicial, observem que x2 = 3 no s vlid.

a) Les arrels de lequaci biquadrada 25x4 29x2 + 4 = 0 sn x = 1, x = 25 ; aix,

x3 5x2 + 2x + 8 = (x + 1)(x 2)(x 4).

Propietats de les potencies i de les operacions

Escriviu com a potncia de x:

Escriviu en potncies de 10 els nombres segents:

Desenvolupeu i reduu les expressions segents:

a) (2x + 5y)(3x 2y) (2x 1)(3x + 2y) (x 2y)(5y 1)

Efectueu els desenvolupaments segents:

Sabent que X = 2 102 , Y = 3 103 , Z = 4 104 , calculeu els nombres segents i

304 ; 20.0003 ; 0 0252 ; (4 562 )3 .

Operacions amb fraccions i amb arrels

Simplifiqueu les fraccions segents:

Efectueu les operacions segents i simplifiqueu-ne el resultat:

Desenvolupeu i reduu les expressions segents:

Racionalitzeu els denominadors de les fraccions segents i simplifiqueu-ne el resultat:

ax2n + bxn + c = 0, sent n N i a = 0, b, c R.