En Bab era un lle que vivia a la selva.

Havia crescut

molt, per la seva edat. Tenia les potes fortes, el cos robust,

els bigotis molt drets i un cap ben gros.

Noms la veu era fluixa i dbil. Els seus amics shavien de

posar al seu costat per sentir-lo b, i entendre el que deia.

Per nhi havia, els que no eren tan amics seus, que es

reien de Bab per la seva veu de canari. Aix molestava

tant el jove lle que, un bon dia, va decidir que no sortiria

de casa fins que no hagus resolt aquell problema.

Tancat a la seva habitaci, va assajar davant el mirall, va

respirar a fons .... fins que al capdavall va aprendre a parlar

amb una veu ronca poderosa.

Aleshores sen va anar a trobar els de la seva colla. Quan

va comenar a parlar, amb aquella veuarra, tan forta, els

altres no sho podien creure. La seva veu era tan potent

que shavien de tapar les orelles. I, s clar, no se li acudia a

ning acostar-shi massa. PROVA DE LECTURAEl lle Bab somreia, content i satisfet, perqu
tenia una

veu forta, i no fluixa com abans. Ja no hi havia ning que

sen rigus dell.

Per quan va veure que els seus amics no sacostaven ni el

tocaven, perqu els feia por amb la veu tan forta, li varen

fugir les ganes de riure.

Es va estar una estona seris, sense dir res .... i desprs va

tornar a parlar amb la seva veu docellet. Els seus amics es

van haver dacostar per saber qu deia. Alguns van tornar

a riure-sen. s clar que a Bab li era igual. Tenia els seus

amics, tan a prop, que els podia sentir amb els ulls clucs i
tot. El lle Bab, per a celebrar que tenia molts damics i ja

no estava tot sol, va decidir fer una festa. Primer de tot, va

escriure una llista amb tots els amics que volia convidar: els

elefants, els tigres, les moneies, els necs, les serps ....

I, el ms important de tots, un pollet petit, de color groc, que

shavia perdut per la selva. Aix que, en Bab va comenar a preparar un lloc que hi

havia devora un riu, per a fer la seva festa. Va decidir que,

el ms divertit seria jugar amb laigua, perqu feia molta

calor i tots els seus amics sabien nedar.

Lnic que no en sabia era el pollet, que nomia Piu-piu.

En Bab va provar densenyar-li a nedar. Primer li va posar

una branqueta perqu saguants, per en Piu-piu tenia por

i senfonsava cada vegada que es ficava al riu. Sortia amb

totes les plomes ben banyades. I en Bab li passava la

llengua perqu no es constips.