Amb la guerra civil i la dictadura del general F.

Franco
s'iniciava un llarg perode de persecuci i repressi de la llengua i
de la cultura catalanes. La majoria d'escriptors , intellectuals,
periodistes, etc., van haver de marxar a l'exili, i els pocs que van
romandre en terres catalanes van haver d'acostumar-se a conviure
amb l'allament i la por de la dictadura franquista: s el que es
coneix com l'exili interior.

Una dura repressi exercida per les noves autoritats afect tots
els mbits, tant poltics, cultura, associacionisme, etc.
Empresonaments, confiscacions i
afusellaments van ser els instruments utilitzats pel nou rgim per
generar un ambient
de terror a fi de subratllar el carcter absolut de la seva victria
militar. La persecuci
de la llengua i de la cultura catalanes es convert en una de les
constants que va
definir un rgim que, basat en la filosofia totalitarista emparentada
amb els ideals
feixistes que en aquells moments triomfaven a Alemanya i a Itlia,
veia qualsevol
diferncia com una amenaa a la unitat de la ptria. Seguint aquesta
lnia, l's pblic
del catal es va convertir, evidentment, en un dels objectius
emblemtics de la
repressi franquista.
La persecuci contra la llengua catalana, lluny de ser un fet
conjuntural derivat del
conflicte bllic, era una estratgia perfectament dissenyada i amb un
objectiu ben
clar: la imposici d'una situaci diglssica com a primer pas cap a la
substituci
lingstica definitiva. Per aconseguir-ho, el catal desaparegu de tots
els organismes
pblics; les personalitats ms rellevants foren depurades o
aniquilades; les
institucions culturals, clausurades; l'ensenyament pat una forta
crrega ideolgica
nacionalcatolicista de caire feixista; es prohib publicar llibres en
catal; s'impos en
les escasses publicacions catalanes una ortografia prefabriana;
s'utilitz una tctica de
dialectalitzaci de la llengua; s'impos el castell en el cinema, la
rdio i la premsa; es
canviaren els noms d'entitats, institucions, etc. Aix les noves
generacions creixeren
en un context de desorientaci i desinformaci de la realitat.
LES ETAPES D'UNA REPRESSI CONTINUADA
Evidentment, tot i que la persecuci contra la cultura catalana va ser
continuada al
llarg del franquisme, els canvis en la conjuntura internacional van
matisar l'estratgia
seguida pel rgim. Se sol dividir el perode franquista en tres etapes.

La primera fase de la repressi (1939-1945), afavorida per la fora del

feixisme
itali i del nazisme alemany, es caracteritza per l'exercici d'una
violncia
extrema i la imposici d'un rgim de terror. s l'poca de mxima
repressi,
amb les execucions, les prohibicions, la dispersi a causa de l'exili i la
desaparici de la vida pblica de tots aquells que tenien alguna relaci
amb la
defensa de la llengua. s un temps d'allament cultural, de silenci
imposat per
la censura, sense editorials, sense crtica i, gaireb, sense lectors.
Aquesta
situaci va portar a la resistncia cultural amb reunions clandestines
a cases
particulars i les edicions d'amagat d'obres, previ pagament dels
lectors
interessats.

En la segona fase (1946-1955), com a conseqncia de la derrota de

les
potncies totalitries (alemanyes, italianes i japoneses) a la Segona
Guerra
Mundial, la repressi franquista s'alleuja. La repressi anticatalanista
s encara
molt intensa per hi ha una certa tolerncia en actes no massius. La
clandestinitat es desenvolupa bsicament en mbits universitaris. Molt
lentament, la llengua torna a l's literari.

A partir de 1955 hi ha una certa obertura del rgim franquista. La

censura s
ms tolerant. Augmenta la presncia de la literatura catalana amb
l'aparici de
nous escriptors.
El clima hostil, per, fu que lidioma perds no tan sols en mbits
ds, sin
tamb en extensi social. A ms, a final dels anys cinquanta,
larribada
dimmigraci adquiria unes dimensions desconegudes fins aleshores,
amb el
desplaament cap a les zones industrials de Catalunya (i, en general,
a les
grans ciutats del Pasos Catalans) dimportants masses de poblaci
procedents
de les zones peninsulars ms deprimides (Andalusia, Extremadura,
Galcia...).
La conjuntura poltica de prohibici i persecuci del catal dificult el
seu accs
a la llengua i cultura autctones, a diferncia del que havia ocorregut
en
perodes anteriors. Cal afegir que la situaci del catal esdevingu
encara ms
delicada de resultes de la coincidncia entre la llengua que el poder
pretenia
imposar i la de la majoria dels nouvinguts (tot i la bona disposici
respecte a la
llengua demostrada per aquests).
Un nou factor desestabilitzador fou el
boom
turstic dels anys seixanta,
especialment a les Illes (on san installant un nombre creixent de
poblaci
estrangera). Aparegueren guetos lingstics no-catalanoparlants i
smptomes
duna certa hibridaci de lidioma en les generacions joves, ms
proclius a
canviar de llengua.
La televisi, a ms, constitu un mitj poders per a difondre
lestndard
castell en un moment en qu el catal, proscrit de la vida pblica, no
podia
disposar daquesta varietat. El desconeixement del catal estndard
per part de
les generacions formades al llarg dels quaranta anys de dictadura
cristallitzar
en una inrcia lingstica favorable a la utilitzaci del castell en la
majoria de
situacions formals, fins i tot desprs de la dictadura.
En els darrers quinze anys de la dictadura, caracteritzats per un
desenvolupament econmic accelerat i irracional, es van multiplicant
les
mobilitzacions obreres i els actes de suport a la cultura catalana.
Davant
aquesta nova situaci, el rgim opt per alternar una certa tolerncia
cap a les
manifestacions ms inncues de la cultura catalana amb la repressi
implacable
d'aquelles que considerava que podrien tenir un caire ms
reivindicatiu.
LA RESISTNCIA CULTURAL I LINGSTICA
Si b s cert que la repressi que exerc el rgim franquista tenia com
a objectiu el
conjunt de la societat catalana, tamb ho s que el franquisme va
tenir un suport
d'alguns sectors de la mateixa societat catalana. Aquests sectors
collaboracionistes
van tendir a abandonar l's del catal i van fer gala d'un profund
sentiment d'autoodi
per tot all que tenia alguna relaci amb la cultura catalana.
Per si deixam al marge els sectors que, per raons diverses, van
collaborar amb el
franquisme, la societat catalana s'inclin majoritriament per la
passivitat i la
resignaci. En alguns casos, aquesta actitud passiva s'ha d'entendre
com una forma
d'oposici a l'ordre establert, per en d'altres s'ha de veure com
l'nica resposta
possible enfront de la grisor i de la misria moral i material que
caracteritzava el
franquisme.
Amb tot, des de diferents sectors de la societat alguns nuclis actius es
van mobilitzar i
van lluitar de manera coratjosa perqu el franquisme no aconsegus
els seus
objectius. Un seguit de reaccions cviques de caire divers van impulsar
diferents
iniciatives amb l'objectiu de refer el teixit associatiu i cultural, i
mantenir viu l's de la
llengua en l'mbit literari.
Als anys 40 apareixen els primers nuclis de resistncia interior i
exterior tot i la
fragmentaci i dispersi de poltics i intellectuals, molts dels quals
viuen a l'exili. La
conciliaci amb el nou rgim s impossible. Hi ha un deserci nacional
i lingstica en
alguns sectors de la burgesia per motius econmics i una actitud
passiva en la defensa
de la identitat catalana per part de les classes mitjanes. S'inicia una
activitat
clandestina, limitada a reunions privades, actes particulars...
A la dcada dels cinquanta hi ha una major tolerncia, que es
manifesta per exemple
en la publicaci d'algunes revistes. Es convoquen alguns premis
literaris, que
serveixen d'estmul als escriptors i de recuperaci d'un pblic i una
crtica inexistent.
En la literatura predomina el conreu de la poesia (C. Riba). Durant la
celebraci del
VII Congrs Internacional de Lingstica Romnica s'usa per primer cop
el catal en
un acte acadmic. Continua l'activitat cultural dels exiliats (Frana,
Mxic, Xile).
A partir dels anys 60 es consolida una certa represa que es concreta
amb l'aparici de
noves editorials (com Edicions 62 i Edicions 3i4) i amb l'inici de la
publicaci de la
Gran Enciclopdia Catalana
. Al mateix temps es crearen noves entitats amb l'objectiu
de promoure l's del catal i d'impulsar-ne la normalitzaci: mnium
Cultural, Obra
Cultural Balear, Acci Cultural del Pas Valenci... Les reivindicacions
culturals i
poltiques van trobar en l'eclosi de la
Nova Can
un nou vehicle de difusi: Raimon,
Maria del Mar Bonet, Llus Llach, Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat
sn alguns dels
representants d'un moviment que va tenir una mplia repercussi
social.
El moviment de recuperaci tingu ms fora al Principat que a les
Illes o al Pas
Valenci, on sovint larrelament de sentiments diglssics generalitzats
estimul
labandonament de lidioma per part de les classes altes urbanes.