CONTEXTUALITZACI

1
1. INTRODUCCI

Lobjectiu daquest pla dintervenci s: detallar lactuaci com a mestra deducaci

especial, en referncia als aspectes de docncia, datenci educativa directa amb els alumnes amb

n.e.e1 i a daltres funcions prpies de lespecialitat que estan relacionades amb la detecci de

necessitats educatives, assessorament, etc.

El pla dintervenci est organitzat en dos blocs: el primer bloc, justifica, contextualitza i

concreta el pla dactuaci; i el segon format per sis unitats dintervenci, relacionades amb les

funcions de mestra deducaci especial.

2. JUSTIFICACI
La justificaci daquest pla de suport est organitzada en dos parts: la primera, remarca
aquells aspectes generals relacionats amb els principis bsics de leducaci segons la LOGSE i la
LOE, la Resoluci de 10 de juliol de 2007 per a la qual saproven les instruccions per a
lorganitzaci i el funcionament de Centres educatius pblics dEducaci Infantil i Primria i
Educaci Especial per al curs 2007/2008, aix com el Decret 142/2007, de 26 de juny, que estableix
lordenaci dels ensenyaments deducaci primria i el Reial Decret 1513/2006, de 7 de
desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims per a letapa deducaci primria; i la
segona, aborda els aspectes terics sobre les rees instrumentals: llengua i matemtiques, en les
quals la mestra deducaci especial centra ms la seva actuaci.

2.1.Marc normatiu: Revisi terica

Ja que parlem dun pla de suport deducaci especial s necessari referir-nos a qu entenem
per educaci especial. Segons el Decret 117/84 del 18 dabril, sobre lordenaci de leducaci
especial, leducaci especial s el conjunt de recursos materials i personals posats a disposici
dels diferents nivells del sistema escolar ordinari perqu aquest doni ple compliment al dret a
leducaci de tots els ciutadans dret que recull la Constituci a larticle 27.
Tenint en compte aquesta concepci deducaci especial i la concepci de n.e.e. (conceptes
basats en lInforme Warnock del 1978), cal dir que sn enteses com una necessitat educativa que
requereix duna actuaci pedaggica especfica, amb uns recursos i mitjans especfics per a ser
satisfeta; posant mfasi en la identificaci i determinaci dels suports o recursos que cal
proporcionar a lalumne perqu assoleixi els objectius.

1
Necessitats Educatives Especials
2
 Les actuacions destinades a alumnes amb n.e.e. estan basades en els principis bsics:
Integraci, Individualitzaci, Normalitzaci i Sectoritzaci.
Integraci: procurem desenvolupar la nostra intervenci el mxim de sessions dins
lentorn ms normalitzat per lalumne.
Individualitzaci: per donar resposta educativa a les necessitats de lalumne i a les
seves capacitats haurem dadaptar el procs densenyament-aprenentatge, realitzant de vegades
sessions fora de laula ordinria que permetr assolir els objectius.
Normalitzaci: utilitzem aquells recursos ms normalitzats possible.
Sectoritzaci: Ens coordinem amb els serveis de la zona per donar una resposta el ms
eficient possible a les necessitats educatives i personals de lalumne.
La Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu, de 1990, estableix un currculum
semi-obert, on es garanteix una educaci comprensiva, la igualtat doportunitats i una educaci
diversificada, afavorint una atenci ms individualitzada i ens permet adaptar el currculum a
diferents nivells. El primer nivell de concreci on sestableixen els elements prescriptius iguals per
a tots els alumnes, s a dir, els objectius generals detapa i drea; i un segon i tercer nivell de
concreci que ens permet adequar aquests elements prescriptius a la realitat concreta del centre
educatiu que es plasmen en els documents de projecte educatiu i curricular de centre i en les
programacions daula a nivell de grup classe. Daquesta manera atenem a la diversitat dalumnes i
assolim la finalitat ltima de leducaci: formar a les persones de forma global. Una persona que
participa de forma activa, respectuosa, independent i tolerant en la seva societat i en la seva cultura.
La LOGSE es basa en una concepci constructivista del procs densenyament-
aprenentatge, s a dir, lalumne parteix duns coneixements previs, a partir dels quals i
interaccionant amb el medi i amb el procs educatiu, els modifica i en crea de nous.
El currculum de Primria defensa unes activitats que promouen el creixement personal de
lalumne; aquest creixement s ms significatiu, com ms conexions dels coneixements previs que
t amb aquells coneixements nous que ha aprs; tenint en compte que els aprenentatges siguin
funcionals i li serveixin en el seu dia a dia. Facilitar aquesta adquisici depn: continguts
significativament lgics, s a dir, seqenciar coherentment els continguts posteriors amb els
anteriors; significativament psicolgics, adequar els continguts a la maduresa del nen, als seus
coneixements previs; i per ltim, la motivaci de lalumne per a realitzar aquest aprenentatge
significatiu.
La visi constructivista de laprenentatge implica adaptar les metodologies densenyament
a les caracterstiques individuals de lalumne, s a dir, atendre a la diversitat a duna manera
personalitzada i crear unes condicions adequades per afavorir el progrs de cada alumne.

3
 La Llei Orgnica dEducaci 2/2006, de 3 de maig, LOE, es basa en el principi general
dintegraci escolar i educaci inclusiva, s a dir, sempre que sigui possible i adequat, en entorns
escolars ordinaris, proporcionant el suport necessari per possibilitar la partici en les activitats
generals i aprenentatges escolars i lassoliment de les competncies bsiques.
Des daquesta perspectiva, latenci a la diversitat de les necessitats educatives que presenten
els alumnes i lassoliment de les competncies que li permetin el seu desenvolupament personal i
escolar.

2.2.Les rees instrumentals: marc teric

La intervenci del/la mestre/a deducaci especial est dirigida bsicament a les rees
instrumentals: la llengua i les matemtiques; les competncies bsiques que marca el Departament
dEducaci a les Instruccions dinici de Curs 07/08. Aquestes competncies bsiques sn:
lexpressi oral i escrita, la comprensi lectora, lagilitat en el clcul, la resoluci de problemes i
lautonomia en laprenentatge.
En relaci a lrea de llengua, es prioritza el refor de la llengua oral al parvulari,
lassoliment de la lectura, lescriptura, el desenvolupament de lexpressi oral i la comprensi
lectora. Cal tenir present que la fontica i la producci de sons es vinculen directament amb
lescriptura i la lectura; i el coneixement de la llengua oral repercuteix en lescriptura i la lectura;
tenint en compte una perspectiva constructivista alhora densenyar.
Des daquest enfocament, llegir i escriure sn activitats comunicatives, i per tant, els
alumnes han dentrar en contacte amb textos reals des del principi del procs densenyana-
aprenentatge. Aquest punt de vista comparteix la idea que llegir no s codificar sin compendre, tot
i que reconeix com a primordial que els alumnes adquireixin el sistema alfabtic per poder arribar a
comprendre. Per aix s necessari lanlisi i la segmentaci fonolgiques.
Per aquest motiu, per a lenfocament constructivista s important, des de linici de
lalfabetitzaci, treballar amb diversos tipus dunitats, treballar a partir duna unitat amb significat a
partir de la qual es treballen les subunitats que la composen. Aquestes unitats les treballaran tots els
alumnes, encara que cadasc ho ha de fer de manera diferent en funci del seu nivell de
coneixement i respectant el ritme individual de maduraci i de progrs.
Laprenentatge de la lectura i lescriptura:
Sinicia a leducaci infantil, respectant els ritmes individuals de maduraci i progrs.
s necessria la coordinaci entre el professorat deducaci infantil i deducaci
primria.

4
 La lectura i lescriptura sn aprenentatges instrumentals bsics, i han de ser un
objectiu preferent.
Ha dhaver-hi coordinaci en relaci al procs densenyament de la lectura i
lescriptura: acord de lequip de mestres en relaci amb les bases teriques de la llengua i la
planificaci del procs. Coordinaci de materials, recursos i biblioteca daula; tenint en compte, la
diversitat lingstica i establint criteris dintervenci. Laprenentatge de la llengua oral, de la lectura
i lescriptura shan de fer parallelament, ja que comprensi i expressi van estretament lligades. S
han de presentar models de textos escrits ds social i de tipologia diversa; donant als alumnes la
possibilitat dinterpretar-los i reconstruir-los. I, per ltim, els infants han dadquirir, ben aviat, la
competncia comunicativa en llengua catalana i poder fer s de la llengua en tots els processos
daprenentatge i en lentorn social.

En relaci a la llengua oral:

Sadquireix per interacci amb el docent i els companys. El docent ha de ser un
bon model lingstic. La correcci de la llengua oral sha de realitzar en totes les activitats i
interaccions.
s necessria la coordinaci de ls de la llengua oral des de totes les rees per a
que linfant adquireixi un repertori de lxic ampli i variat i faci servir una producci precisa i
acurada.
Exercici de lexpressi oral des de totes les rees, per exposar als altres de forma
oral el que sha aprs i, aix fer funcional i significatiu laprenentatge de la llengua oral.
Es recomanen activitats com escoltar diversos tipus de lectures en veu alta
(poesies, contes, embarbussaments...), lectura expressiva en veu alta, jocs orals...
Pel que fa a la competncia lectora, aquesta s molt important en laprenentatge de totes
les rees. La lectura ha de ser estimulada i practicada per tots els mestres que intervenen en el
procs educatiu i des de totes les rees, tant en laspecte comprensiu com expressiu, ja que
mitjanant la lectura amplien la seva visi del mn, s inicien en la recerca i desenvolupen la seva
identitat personal.
Per afavorir el gust per la lectura i fomentar lhbit lector seran molt tils lorganitzaci
de la biblioteca daula, ls planificat de la biblioteca del centre i la creaci despais dintercanvi
per fer comentaris i recomenacions de lectures.

5
 A lrea de matemtiques, es prioritza les competncies relacionades amb lagilitat en
el clcul, el raonament matemtic i la resoluci de problemes; treballant bsicament els nombres i
les operacions, exercitant diferents estratgies i tipus de clcul (exacte, aproximat, mental, amb
calculadora...) a travs dactivitats com la realitzaci de clculs exactes i aproximats amb temps
controlat i amb temps no controlat, la realitzaci destimacions, la interpretaci dinformacions
quantitatives, la utilitzaci doperacions per a resoldre situacions de la vida quotidiana, ls de la
calculadora per fer aproximacions i temptejos..., que afavoriran el domini i lagilitat en el clcul,
aix com la resoluci de problemes i/o situacions.
Assolir aquestes competncies implica:
Pensar matemticament, s a dir, intuir i relacionar conceptes, fer abstraccions a
partir de lobservaci dels fets concrets i les regularitats, etc.
Plantejar-se i resoldre problemes, s a dir, fomentar el raonament i largumentaci
de les decisions preses i lelecci dels processos que cal seguir.
Obtenir, interpretar generar informaci amb contingut matemtic amb activitats
de grup i individuals per potenciar la discussi en la recerca destratgies i
solucions.
Utilitzar les tcniques matemtiques bsiques (comptar, operar, mesurar, situar-se
a lespai i organitzar i analitzar dades) i els instruments necessaris (calculadores,
TIC ...).
Interpretar i representar a travs de paraules, dibuixos, smbols, nombres i
materials, expressions, processos i resultats matemtics.
Comunicar amb el treball i els descobriments als altres, tant oralment com per
escrit amb les activitats de reflexi per qestionar-ne la lgica, la correcci, etc i
tamb amb activitats de treball dels eixos transversals, que potencien la reflexi i
la discussi dopinions.
Per a contribuir lassoliment de les competncies, lensenyament de les matemtiques ha
daconseguir que lalumne integri i utilitzi de manera funcional tots els aprenentatges que va
adquirint, a partir dels seus coneixements previs, lexperimentaci, la representaci i comunicaci i
el contrast amb els altres.
Tenint en compte que la intervenci de la mestra deducaci especial tamb es fa al cicle
inicial, tal com indica la LOE, que simplanta aquest curs escolar 2007/2008, les competncies que
els alumnes han dassolir sn les segents:

6
 Competncia matemtica:
- Llegir, escriure, comptar, ordenar, comparar i descomposar unitats i desenes.
- Realitzar sumes i restes verticalment i horitzontalment portant-ne i sense portar
amb i sense suport figuratiu.
- Resoldre problemes daddici i substracci.
- Estimar, compara i calcular magnituds de longitud, pes i temps.
- Reconixer i resoldre problemes amb monedes i bitllets deuro.
- Orientar-se en el pla i en lespai.
- Obtenir i organitzar la informaci dun grfic.
- Calcular permetres i superfcies.
- Identificar, descriure i comparar figures geomtriques.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic:
- Manipular mentalment en el pla i en lespai de forma comparativa diferents
figures geomtriques.
- Extreure informaci quantitativa duna enquesta o duna taula de dades i
representar-la grficament.
- Aprendre a transmetre informacions cada vegada ms precises sobre aspectes
quantificables de lentorn.
- Utilitzar la mesira per aconseguir un millor coneixement de la realitat.
Tractament de la informaci i competncia digital:
- Tractar la informaci quantitativa aportada per una representaci grfica per
resoldre un problema.
- Desenvolupament dun adequat llenguatge grfic i estadstic per interpretar la
informaci sobre la realitat.
- Utilitzar lestimaci i la comparaci de nombres com a instrument per tractar
informaci quantitativa.
- Comprendre unes instruccions que permetin compara nombres entre si a partir de
determinats criteris.
Autonomia i iniciativa personal:
- Comprendre les situacions plantejades en problemes per planificar lestratgia a
seguir per resoldrels.
- Avaluar el procs que sha seguit en la resoluci dun problema.
- Optimitzar els recursos per a la resoluci dels problemes plantejats.

7
 Competncia per aprendre a aprendre:
- Esforar-se per resoldre les activitats de creixent complexitat.
- Desenvolupar lhabilitat per comunicar amb eficcia els resultats del propi treball.
- Verbalitzar o representar el procs seguit en la realitzaci dun problema.
- Saber reflexionar sobre el que sha aprs i el que falta per aprendre.
Competncia en comunicaci lingstica:
- Entendre els enunciats de les diferents activitats proposades.
- Descriure una imatge i comptar i comparar-ne verbalment els elements per
millorar les habilitats comunicatives.
- Comparar verbalment i de forma raonada objectes reals per desenvolupar lesperit
crtic.
- Descriure i comptar verbalment els elements duna figura plana per millorar les
habilitats comunicatives.
Competncia cultural i artstica:
- Reconixer diferents tipus de lnies en un edifici contemporani dinters artstic.
- Identificar figures geomtriques en una producci artstica.
- Reconixer diferents formes geomtriques per analitzar produccions artstiques.
- Analitzar les diferents figures i cossos geomtrics en objectes de lentorn
immediat.
Competncia social i ciutadana:
- Treballar en equip per tal de resoldre activitats complexes.
- Aprendre a acceptar els punts de vista diferents al propi.
Per ltim, lautonomia en laprenentatge ser un dels pilars bsics a treballar per la
mestra deducaci especial, donat la gran dependncia que presenten els alumnes amb necessitats
educatives. Per tant, es potenciar el raonament, lorganitzaci del i en el treball, la collaboraci
entre els alumnes, el treball en equip i la reflexi compartida. Desenvolupar activitats com el
plantejament de preguntes, la cerca i la selecci dinformaci, la planificaci i el desenvolupament
destratgies dactuaci i la valoraci de resultats, afavorir que els alumnes esdevinguin ms
autnoms i que aprenguin a organitzar els seu propi procs daprenentatge.

8
 3. CONTEXTUALITZACI

Aquest pla de suport est pensat per una escola dEducaci Infantil i Primria ubicada a un
poble del Baix Llobregat; el collegi est davant de la biblioteca pblica i de lAjuntament. s un
indret dun nivell socio-econmic mig-alt, amb un baix percentatge de poblaci immigrant,
percentatge que ha augmentat en els ltims anys.
El centre s una escola de doble lnia, amb una rtio de 24 alumnes per aula. Lescola t
una plantilla de 30 mestres, inclosos els especialistes: 2 deducaci fsica, el deducaci musical,
2 mestres deducaci especial i 3 especialistes de llengua anglesa. No hi ha aula dacollida, per una
de les mestres deducaci especial sencarrega de lacolliment dels alumnes nou-vinguts.
Ledifici consta de dues plantes. Al centre no hi ha barreres arquitectniques. Hi ha un
ascensor que parteix de la planta baixa de lescola i puja fins els primer pis. Els accessos a lescola
estan adaptats, lentrada a lescola es troba a peu del carrer. Dels lavabos de lescola, nhi ha dos d
adaptats, un a cada planta.
Lescola es distribueix en 18 aules docents, ms dues aules polivalents utilitzada com a
gimns i com a aula de psicomotricitat, biblioteca, 3 espais desbarjo una pista poliesportiva i
una zona de sorra pels ms petits-, 1 aula de msica, 2 menjadors i cuina prpia.
El Projecte Educatiu del Centre (PEC) sadequa a all que disposa el Decret 75/1992 de 9
de mar, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil,
leducaci primria i leducaci secundria obligatria a Catalunya. El PEC expressa en les seves
pgines els objectius educatius que es pretenen aconseguir, s a dir, s el document que guia i
orienta tota lacci educativa; aix com lorganitzaci i funcionament necessaris per assolir-los;
partint sempre del coneixement de la mateixa escola i del seu entorn.
El PEC contempla les peculiaritats, la diversitat i la pluralitat dels alumnes que van a
lescola; aix, com les adaptacions de carcter curricular, organitzatiu, de material, de metodologies
i estratgies o davaluaci que sn necessries per donar una resposta educativa el ms eficient
possible a lalumnat que acull.
s un document pblic. Ha de garantir una intervenci pedaggica coherent, coordinada,
progressiva i que sigui assumida per tota la comunitat escolar. En el PEC hi consta: Els trets
didentitat de lescola, els principis pedaggics adoptats tenint en compte la realitat del centre i
lalumnat a qui acull, els criteris organitzatius i de gesti de recursos personals, materials i
funcionals; aix com el projecte lingstic que defensa la llengua catalana com a llengua vehicular i
daprenentatge a lescola i el projecte lingstic.
El PEC de lescola t com a objectius generals els segents:

9
 Potenciar un ensenyament actiu que desenvolupi la iniciativa i la creativitat, a ms de
la collaboraci i el sentit crtic.
Proporcionar als alumnes instruments danlisi cientfic i fomentar la capacitat
dobservaci, de crtica i ladquisici dhbits de treball intellectual.
Desenvolupar en lalumne la comprensi de la realitat i la capacitat per actuar-hi i
fomentar ladaptaci a aquesta realitat de forma crtica.
Admetre les diversitats de capacitats intellectuals i de ritmes evolutius.
Mantenir bona coordinaci entre les diferents estructures organitzatives de lescola
per tal darribar a criteris dactuaci comuns, tant pedaggics com organitzatius.
Potenciar un bon clima i la participaci de tots els estaments en la vida escolar.
Lescola expressa leducaci dels alumnes en llibertat i solidaritat, la convivncia democrtica
i el respecte als drets i llibertats per a aconseguir ciutadans plurals i responsables. Lescola es
declara laica, per respectuosa amb totes les religions i amb lliure elecci daquestes, opta per la
coeducaci com la manera darribar a la igualtat de sexes i reconeix la importncia de les TIC en el
procs densenyament-aprenentatge.
En aquest sentit, lescola porta a terme des de fa dos cursos uns projecte de les Tic a lescola i
un Projecte relacionat amb laprenentatge duna llengua estrangera (langls) des de P3.
Lescola defensa una educaci entesa com un procs integral, on hi ha un respecte cap a la diversitat
en totes les seves vessants.
El Projecte Curricular del Centre (PCC) sadequa al Decret 75/1992, de 9 de mar; al
Decret 95/1992, de 28 dabril; al Decret 94/1992, de 28 dabril; al Decret 223/1992, de 25 de
setembre, i els decrets 95/1992 i 96/1992, de 28 dabril. En el PCC sexpressa el conjunt de
decisions que afecten a la concreci del currculum; possibilitant lacoblament entre les intencions
curriculars i la realitat educativa del centre. El PCC seqencia els continguts curriculars tenint en
compte les necessitats educatives dels alumnes, aix com observant les indicacions prescrites al
respecte en el mateix PEC.
Dins el PCC contemplem quins objectius shan dassolir per a cada rea o etapa en funci de
la seqenciaci dels continguts previstos, quina s la metodologia ms adequada per a desenvolupar
els diferents continguts aix com quins criteris davaluaci seguirem, quins recursos organitzatius o
materials sn necessaris; inclou les hores de docncia no directa dels mestres. A ms, tamb fa
referncia a lorganitzaci i seguiment de lacci tutorial dels alumnes, els criteris i procediment per
a latenci a la diversitat dalumnes i per a la realitzaci de les adaptacions curriculars necessries
per a alumnes amb necessitats educatives especials. Aquest document pedaggic dota de coherncia
el pla dintervenci.

10
 Per a atendre a la diversitat dalumnat, lescola compta amb una flexibilitzaci dels
agrupaments dels alumnes en el cicle, dels horaris i dels espais per ajustar el tipus dajuda
pedaggica a les caracterstiques individuals daquests.
A educaci infantil, es treballa per racons, fan desdoblaments per treballar a laula
dinformtica ls de lordinador, les tics i en lensenyament de langls i la mestra deducaci
especial interv en la prevenci i detecci de n.e.e., donant atenci als alumnes que presenten
dificultats de parla o de llenguatge, tal com indica la Resoluci abans esmentada (que regulen les
instruccions de principi de curs), a ms de fer suport a dins laula ordinria.
A Primria, lescola fa grups flexibles, desdoblaments de grups per treballar la informtica i
langls amb la llengua i les matemtiques; aix com les sessions de dedicaci a la 6 hora, en les
quals es reforcen les rees instrumentals i lexpressi artstica i plstica.
A Cicle Inicial, lescola organitza agrupaments flexibles per treballar les rees instrumentals,
en els quals es compta amb el suport de la mestra deducaci especial, aix com realitza tasques de
suport dins i fora laula amb els alumnes que ho necessiten. Aquestes tasques sempre coordinades
amb els tutors; aix com desdoblaments dels grups dalumnes amb langls i informtica.
A Cicle Mitj i a Cicle Superior, a ms dels agrupaments flexibles i desdoblaments abans
esmentats, es realitza la plstica en angls a 6. I respecte les rees instrumentals, la mestra
deducaci especial fa suport fora de laula ordinria ja que les necessitats que presenten els
alumnes aix ho requereixen.
El Claustre de Professors est format per 30 mestres; hi ha lequip directiu (directora, cap
destudis i secretari), els tutors i especialistes, dels quals hi ha 4 coordinadors de cicle, i els
integrants de les comissions pedaggiques i de festes. Com lescola no disposa daula dacollida,
una de les mestres deducaci especial s la coordinadora LIC del centre.
El professorat s una plantilla poc estable i ben coordinat. s un professorat obert a rebre
assessorament continu per a millorar la seva prctica docent; s un professorat implicat en
laprenentatge de innovadores accions educatives enfocades cap a latenci dels seus alumnes i llurs
necessitats.
A lescola tamb hi ha lAMPA, formada per un grup de pares i mares que treballen per
lescola i en relaci amb el poble. Formulen propostes dactivitats complementries i extraescolars;
informen a la resta de pares de les seves actuacions i collaboren amb el Consell Escolar.
Daltra banda, per atendre la diversitat, lescola compta amb lassessorament duna srie de
professionals i serveis externs. Entre aquests es troba lEAP, que ve un cop per setmana a lescola
per fer un seguiment dels alumnes amb n.e.e., junt amb les mestres deducaci especial. Ambds
intercanvien informaci, planifiquen estratgies metodolgiques i organitzatives, elaboren plans

11
dactuaci o material per, posteriorment, ajudar a la resta de docents a donar resposta a les
dificultats concretes dels diferents alumnes del centre, aix com la derivaci dels alumnes a daltres
serveis externs. A ms, daltres serveis com el C.D.I.A.P. (Centre de Desenvolupament Infantil i
Atenci Preco) de la zona, el C.S.M.I.J. (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), el C.R.P.
(Centre de Recursos Pedaggics) de la zona, el C.R.E.D.A. (Centre de Recursos Educatius per a
Deficients Auditius), lAssistent Social i Educadora Social del poble, lE.A.I.A. (Equip
dAssessorament i Atenci a la Infncia i Adolescncia), el coordinador L.I.C.S. de la zona
(Llengua, Interculturalitat i Cohesi Social). Tots aquests professionals es coordinen amb la mestra
deducaci especial, la qual fa el trasps dinformaci i actuacions als tutors i la resta del claustre
implicat.
La mestra deducaci especial, preveu les possibles dificultats de carcter general que es pot
trobar lescola, aix com els possibles handicaps dels diversos grups o alumnes. Entre daltres, les
seves funcions sn les segents: atendre les n.e.e. de lalumnat, prioritzant latenci a lalumnat
amb dictamen de n.e.e., ja sigui dins laula ordinria o fora daquesta en petit grup o amb atenci
individual; collaborar amb el professorat en la delimitaci de n.e.e. i la concreci de pautes
dactuaci; lelaboraci del pla dintervenci i les Adaptacions Curriculars Individualitzades dels
alumnes amb necessitats; tamb elabora o adapta materials didctics que facilitin laprenentatge i la
participaci en les activitats del grup ordinari i formula propostes de modificaci curricular de
carcter individual per a alumnes amb n.e.e que ho requereixen; desenvolupament de les activitats i
programes especfics. Totes aquestes actuacions compten amb la collaboraci de lEAP.
A lAula dEducaci Especial, la mestra deducaci treballa lrea de llenguatge a travs de
les tipologies textuals i a partir de les quals es desenvolupen i sanalitzen els apartats que la inclou
(expressi oral, expressi escrita, lectura, comprensi i lxic); aix com lestimulaci del
llenguatge oral en catal, tenint en compte sempre els objectius que marca el currculum com les
competncies bsiques que els alumnes han dassolir, tenint en compte les caracterstiques i
necessitats educatives que presenten els alumnes als quals donen atenci. Pel que fa a lrea de
matemtiques es treballa per racons, amb els quals sestableixen diverses estratgies organitzatives
per donar resposta a les diferncies, interessos i ritmes daprenentatge de cada nen/a, incidint en les
competncies bsiques que els alumnes han dadquirir.

4. CARACTERSTIQUES DELS ALUMNES

Els alumnes pels quals estan pensades les unitats dintervenci sn un grup fora heterogeni i
variat, per tots es caracteritzen per tenir unes necessitats educatives especials, ja sigui ms o menys

12
greus, temporals o permanents. Per atendre a les seves necessitats fa falta una intervenci directa o
indirecta que els ajudi a assolir els objectius mnims detapa o drea que estableix el currculum,
aix com les competncies bsiques.
La mestra deducaci especial no noms interv amb els alumnes; com es podr observar en les
diferents unitats dintervenci, sin que aquesta tamb actuar en assessorar al professorat en
diferents necessitats educatives que es detecten al centre o en informar i assessorar a les famlies
amb fills amb n.e.e. Tamb potenciar la creaci a lescola duna aula de recursos.

A Cicle Inicial la mestra deducaci especial interv:

-A primer curs de primria la mestra deducaci especial fa suport a un grup de 4
alumnes que tenen dificultats a lrea de matemtiques, grans dificultats per adquirir la numeraci,
les operacions bsiques i per resoldre els problemes matemtics. La mestra deducaci especial,
juntament amb la tutora acorden que aquests quatre alumnes rebin refor tant a laula ordinria (1
sessi) com 2 sessions a laula deducaci especial.

A Cicle Mitj la mestra deducaci especial actua:

-A 4rt hi ha un alumne amb una ACI, que t aquest document des del curs passat. Va
arribar el curs passat duna altra escola. A principi daquest curs es dediquen algunes sessions de
treball on la mestra deducaci especial i la tutora revisen els ACI; amb la finalitat dajustar-lo i
adequar-lo al nivell actual de competncies dels alumnes, amb lassessorament de lEAP i daquesta
manera organitzar de la forma ms adequada una atenci educativa adequada a les seves
caracterstiques i necessitats.
Lalumne t dictamen de n.e.e., va nixer amb llavi lepor i fisura palatina, el qual de
petit li van fer algunes operacions, i est pendent dun ltima operaci. Degut a aix la seva
producci oral presenta moltes dificultats, costa molt dentendrel quan parla (la seva veu s molt
nasalitzada i hi ha sons consonntics que li costa moltssim de produir), a nivell motriu no presenta
cap dificultat. A ms, presenta problemes neurolgics, en procs de valoraci i presenta dificultats
cognitives lleus. Est rebent atenci logopdica i psicolgica en un servei extern privat.
Va repetir 2n de C.I., per el seu nivell actual de competncies a lrea de llengua a 3r
est molt per sota del nivell del grup-classe, amb el qual es va valorar la necessitat de fer una ACI
per ajustar latenci educativa a les seves caracterstiques i necessitats. Pel que fa lrea de
matemtiques t moltes dificultats, per no sn tantes les dificultats que presenta com a lrea de
llengua, tot i aix presenta dificultats en tots els aspectes de lrea i tamb es va valorar la
convenincia de realitzar una ACI.

13
 -Unitat dintervenci a lrea de llengua de lalumne abans esmentat: el costa
organitzar les idees i transmetre-les amb coherncia, presenta dificultats per aplicar les normes
dortografia que es van treballant. A nivell oral t facilitat per parlar en catal, per t un lxic pobre
i dificultats en la concordana dels elements de la frase.
-El treball de les matemtiques amb lalumne abans esmentat.
La tutora i la mestra deducaci especial acorden que en una de les sessions que es
treballaran a laula deducaci especial, a ms, sincorporen 2 alumnes del seu grup-classe que no
acaben dassolir la numeraci, les operacions i que tenen dificultats en la resoluci de problemes ja
que tenen dificultats de comprensi dels enunciats.

A Cicle Superior la mestra deducaci especial:

-A 5 fa un assessorament didctico-pedaggic a la tutora i resta de mestres implicats
sobre com actuar davant les necessitats dun alumne amb T.D.A.H. ja que aquest curs ha arribat un
alumne nou amb trastorn per dficit datenci amb hiperactivitat. s un alumne que no mostra cap
inters pels aprenentatges curriculars; s un nen amb molts problemes datenci i es distreu molt
fcilment; s un nen que no escolta i contesta a les preguntes sense saber ni tan sols que li han
preguntat. A nivell dorganitzaci en el treball i en les tasques del dia a dia presenta un desordre
generalitzat. s un nen que molesta molt als seus companys, vol cridar latenci constantment.
A part de les intervencions ms directes datenci als alumnes o a les seves necessitats, la
mestra deducaci especial tamb promou la creaci duna aula de recursos al centre on, en un
espai, quedin reunits tots els materials didctics del centre per a donar resposta educativa a les
necessitats dels alumnes.

5. CONCRECI DEL PLA DACTUACI

5.1. Funcions de la mestra deducaci especial
Segons la Resoluci abans esmentada que regula les Instruccions dinici per al curs escolar
2007/2008, el R.D. 696/95, que estableix lordenaci de lEducaci Especial dels alumnes amb
n.e.e. que regula aspectes dordenaci i planificaci dels recursos i organitzaci de latenci
educativa dels alumnes amb n.e.e. temporals i permanents.
Sencarrega de proporcionar als alumnes amb n.e.e. el progrs en ladquisici de les
capacitats establertes en el currculum de letapa i la seva participaci en les activitats generals de
laula ordinria i del centre, prioritzant latenci dels alumnes amb discapacitat; la delimitaci, amb
la collaboraci de lEAP, de necessitats educatives dels alumnes, la concreci de pautes
dintervenci i orientaci als tutors; lelaboraci, amb la collaboraci de lEAP i el tutor, del pla

14
datenci i les A.C.I. (Adaptacions curriculars individuals) dels alumnes amb n.e.e.; lelaboraci o
ladaptaci de materials didctics que facilitin laprenentatge daquests alumnes i la seva
participaci en les activitats del grup-classe; la participaci en la formulaci de propostes de
modificaci curricular de carcter individual per lalumnat amb n.e.e. que ho requereixi; la creaci
de laula de recursos, recursos utilitzables per la resta de professors i professionals que intervenen a
lescola; collaboraci amb el tutor en lorientaci i informaci a les famlies dels alumnes que atn
i llurs progressos i aconseguir aix la implicaci en leducaci dels seus fills.
En referncia a la coordinaci tutor-mestra deducaci especial quan el suport es fa a dins
laula ordinria cal tenir en compte: seguiment dels progressos de lalumne, la preparaci de
material de suport a laula ordinria (a nivell dactivitats, controls ...), la metodologia ms adequada
per presentar els continguts, segons les necessitats i capacitats de lalumne, la metodologia
dorganitzaci de laula, valorar lajuda que pot rebre per part dalguns companys.
Tenint en compte tots aquests aspectes descrits anteriorment i les funcions concretes de
lespecialista deducaci especial sha elaborat un pla de treball per a atendre a totes aquestes
necessitats. Un pla de treball destinat a intervenir directament amb lalumnat que ho requereixi,
per tamb amb els tutors: fents assessoraments, establint coordinacions, elaborant i adaptant
material...

5.2. Organitzaci de les unitats dintervenci

El pla dactuaci est format per sis unitats dintervenci. Aquestes estan distribudes seguint
ms o menys el segent esquema: introducci-justificaci, objectius a assolir i la seva relaci amb
els objectius curriculars, els continguts a desenvolupar, la metodologia i activitats, els recursos
personals, materials i organitzatius i lavaluaci.
Les unitats dintervenci es troben organitzades per cicles educatius, s a dir, aquelles
intervencions que la mestra deducaci especial realitza en els diferents cicles educatius de lescola
on fa la intervenci: Cicle inicial, Cicle Mitj i Cicle Superior.
Cal tenir present que les intervencions que fa la mestra deducaci especial tant sn datenci
directa amb els alumnes com daltres a nivell dassessorament i coordinaci amb els tutors i la resta
del claustre.
5.3. Metodologia
La metodologia s variada, activa i sistemtica, amb una visi de laprenentatge des duna
concepci constructivista, el qual motiva a lalumne i limplica en el seu procs densenyament-
aprenentatge; permetent-li aix realitzar aprenentatges significatius i funcionals.

15
 Com sempre es parteix de les caracterstiques diferenciades de cada nen i des duna
perspectiva constructivista, aix aprenent donen sentit a all que aprenen en un context.
Safavoreix un aprenentatge significatiu ja que aquest li permeten establir relacions entre el
que sap i el que aprn de nou, i facilita el desenvolupament de totes les capacitats individuals;
encara que aquest procs es produeixi tenint en compte el ritme de cada nen, ritmes diferents, per
sempre avanant en el desenvolupament progressiu de les potencialitats prpies.
Tamb t en compte que els aprenentatge siguin funcionals, de manera que requereix la
possibilitat de ser aplicat en la resoluci de problemtiques diverses i, sovint, diferents a les de les
situacions en les quals sha fet laprenentatge. Cal tenir present que els aprenentatges no sempre sn
daplicaci immediata, per que podran ser-ho en qualsevol moment, que li serveixin per aplicar-los
en noves situacions.
Ladquisici significativa de coneixements assegura la funcionalitat dels aprenentatges al llarg
de tot el procs. Es tracta, doncs, dajudar a lalumne no tan sols a construir coneixements que pot
aplicar en diverses circumstncies, sin tamb a utilitzar els nous sabers en la consecuci daltres
aprenentatges; s a dir, que aprengui a aprendre.
El mestre t una funci mediadora en aquest procs, ja que haur dactuar com a guia o
orientador dels aprenentatges i establir relaci entre all que lalumne sap i els nous continguts que
ha dincorporar.
La metodologia s activa, afavoreix una intensa activitat dels alumnes: lobservaci directa,
la manipulaci, lexperimentaci, utilitza el descobriment com un mitj per establir nous
aprenentatges, ja que amb lacci els ajuda a una posterior operaci mental, potencia la memria
comprensiva, un record dall que ja ha aprs i una base a partir de la qual inicia nous
aprenentatges, sense oblidar la memria mecnica per realitzar algunes activitats.
Les activitats sn variades, amb carcter ldic: el joc t un paper molt important, s una
activitat natural, que constitueix el motor del desenvolupament, tant en aspectes afectius com
intellectuals i socials. A ms, flexibles i adequades al ritme daprenentatge dels alumnes.
En aquest sentit, hi haur activitats en petit grup, per parelles o individuals, activitats molt
guiades i daltres ms lliures i autnomes, aix daquesta manera es potencia lautonomia de
lalumne i no molt llargues en el temps perqu centrarem latenci dels alumnes i evitarem la
distracci.
La metodologia s sistemtica: lajuden a relacionar les activitats escolars amb la vida
quotidiana i amb les experincies obtingudes, per tal de prendre conscincia de la complexitat
progressiva; facilita la construcci daprenentatges enllaant els nous continguts escolars amb els

16
que ja ha assolit, consolida les destreses instrumentals bsiques valorant la incidncia en les altres
rees.
El treball per racons potencia lautonomia dels alumnes i assegura la seva participaci activa
al llarg de tot el procs densenyament-aprenentatge i afavoreix laprenentatge constructivista, partir
del que ja sap el nen, on la manipulaci i lexperimentaci s essencial, alhora que respecta els
ritmes, interessos i estils de cada nen, afavoreix ls de diferents tcniques i estratgies
daprenentatge per resoldre les situacions plantejades.
El treball per racons facilita per part de la mestra un seguiment individual i constant dels
progressos i dificultats i de lobservaci de les estratgies que utilitza per aconseguir els objectius
plantejats.
Abans de comenar a treballar per racons s necessria una explicaci dels racons que hauran
i de com es desenvoluparan perqu es familiaritzin amb ells i amb la manera de treballar.
Sels ha dajudar a pautar les activitats, ajudar-los a situar-se davant de la tasca que realitzaran
i assegurar que ho entenen tot (els instruments a utilitzar, les activitats, les fitxes ...).
Laprenentatge s multisensorial, t en compte totes les vies (auditiva, visual,
manipulativa ...), amb ls de diferents recursos materials(jocs, targes, daus, lletres ...), tcniques,
aix com de suports tcnics (s de lordinador). Daquesta manera, important ls de referents
visuals amb colors atractius, amb continguts propers al nen, amb imatges que els motivi perqu el
puguin utilitzar al llarg de tot el procs densenyament aprenentatge i afavorir daquesta manera la
seva autonomia.
Lambient de laula s acollidor i afavoreix lafectivitat entre els alumnes, aix com les
interaccions dalumne-alumne i alumne-mestra.
Cal tenir en compte la importncia de les rutines a laula deducaci especial (inici de les
sessions, recollir el material ...) ja que els ajuda a centrar-se i ubicar-se en lespai, aix com danar
adquirint una certa autonomia.

5.4. Avaluaci
Lavaluaci regula el procs educatiu, s un seguiment de tot el procs densenyament-
aprenentatge. Perqu sigui efectiva ha de ser continuada, ha de permetre la revisi dia a dia del
procs; daquesta manera s ms fcil detectar les dificultats i mirar de prendre mesures per
reajustar o adaptar els continguts i aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.
Lavaluaci ha de ser un seguiment global de tot el procs, no hi ha prou amb una valoraci
sobre els fets i el conceptes apresos. Cal valorar tamb quins procediments assolits i quins valors
adquirits per cada alumne els acosten als objectius fixats i a ladquisici de les competncies.

17
 En aquest procs hi trobem: lavaluaci inicial, lavaluaci formativa i lavaluaci final.
Lobjectiu de lavaluaci inicial s conixer la situaci de partida dels alumnes. Ha de servir
per detectar els nivells dassoliment dels continguts i competncies que suposadament ha treballat
amb anterioritat i per poder ajustar latenci educativa de la manera ms adequada i segons les
seves necessitats educatives. Aquesta avaluaci inicial es fa a partir dels informes anteriors de
lalumne, del seu nivell actual de competncies i dels seus propis coneixements sobre el tema que es
vagi a desenvolupar, tenint en compte els seus interessos, les seves necessitats i estils
daprenentatge, de lentrevista amb la famlia si fos necessria.
Lavaluaci formativa t com a objectiu valorar la programaci, les activitats i els objectius
que sestan desenvolupant a laula, observar si els continguts i les activitats sn les adequades per a
ajustar millor la intervenci educativa a les necessitats que es detecten. Amb tota aquesta
informaci es fa un registre (graella dobservaci) en la qual es va anotant les activitats que va
realitzant lalumne, el nivell dassoliment, les dificultats observades i tipus dajuda que ha rebut
durant el procs densenyament aprenentatge.
Cal tenir en compte durant tot el procs les actituds dels alumnes vers les activitats
plantejades, la superaci de dificultats, la motivaci, les estratgies que utilitzen a lhora de resoldre
les activitats, la necessitat de suports (visual, manipulatiu, auditiu ...), la necessitat dadaptaci del
material i laula/espai; aix com si generalitza els aprenentatges a mbits de la vida diria.
Lavaluaci final o sumativa t com a objectiu donar informaci sobre lassoliment dels
objectius plantejats, les propostes de millora, aix com el desenvolupament de les activitats i les
dificultats que han sortit al llarg de tot el procs. Aix ens orientar en lajustament i la proposta
dobjectius posteriors.

6. EL PAPER DE LA FAMILIA
La coordinaci entre pares i mestres en leducaci dun individu s molt important, ja que
aquesta s una competncia compartida entre pares, mares i docents. Famlia i escola tenen un
objectiu com, collaborar de forma activa en la formaci dels infants. s evident que les relacions
entre famlia i docents sn indispensables perqu el procs educatiu assoleixi coherncia i eficcia.
El paper de la famlia al centre sha de contemplar des de dos mbits: a nivell collectiu (sn
part duna comunitat educativa) i a nivell individual (responsables dun infant en concret).
En aquest ltim sentit, el paper de la famlia en el procs educatiu dels alumnes s molt
important en tots els nivells i ms quan parlem de nens amb n.e.e. ja que influeix en ells tant a nivell
fsic, psicolgic, social i cultural.

18
 Cal tenir present que durant tot el procs educatiu sestablir un bon clima de dileg en el qual
hi haur un intercanvi dinformaci sobre levoluci dels alumnes. Durant lentrevista sha
daconseguir que els pares se sentin cmodes, shan de tenir en compte les seves emocions a ligual
que les dels docents, per aix s molt important posar-se en el lloc de laltre (empatia).
Sels informar de les diferents actuacions que es realitzaran al llarg del curs, de les propostes
curriculars que es faran; aix com dels progressos i avenos i de les dificultats que saniran
observant per tal dadequar de la millor forma la resposta educativa a les caracterstiques i
necessitats daquests alumnes.
Parallelament es demanar la collaboraci de la famlia en la realitzaci dalgunes activitats
aix com en lestabliment dunes pautes dautonomia i de treball que ajudar als alumnes per al seu
ple desenvolupament.
Aquest treball conjunt famlia-escola es realitzar al llarg del curs a travs de les entrevistes
que es considerin necessries tant amb el tutor com amb la mestra deducaci especial com amb
lEAP. I tamb a travs dels informes de seguiment escolar i a travs de ls de lagenda escolar.

19
UNITATS DINTERVENCI

20
 UNITAT DINTERVENCI 1: Treball de les matemtiques a 1r

: rea: Matemtiques Etapa: Primria Cicle: Inicial Curs: 1r 2 sessions AEE/1 sessi AO

INTRODUCCI: A primer curs de primria la mestra deducaci especial fa refor a un grup de 4

alumnes que tenen dificultats a lrea de matemtiques, els costa adquirir la numeraci, les
operacions i per resoldre els problemes matemtics. La mestra deducaci especial, juntament amb
la tutora acorden que aquests quatre alumnes rebin refor tant a laula ordinria (1 sessi) com 2
sessions a laula deducaci especial.

OBJECTIUS
Numeraci:
- Llegir i escriure els nombres treballats.
- Escriure correctament la grafia dels nombres.
- Comptar d1 en 1 des del 0 i/o a partir dun nmero donat.
- Fer sries ascendents d1 en 1, de 2 en 2.
- Fer sries descendents d1 en 1 i de 2 en 2 amb suport.
- Relacionar dgit-quantitat i quantitat-dgit.
- Conixer lanterior i el posterior dun nombre.
- Utilitzar correctament els signes < > =.
- Ordenar els nombres treballats.
- Collocar correctament els nombres en una recta numrica.
- Identificar la unitat i la desena de nombres donats.
Operacions:
- Fer sumes sense portar i portant-ne amb nombres d2 xifres.
- Fer restes sense portar amb nombres de 2 xifres amb suport.
- Desenvolupar estratgies per organitzar-se i collocar correctament els nombres en les
operacions verticals.
- Exercitar el clcul mental doperacions.
Problemes:
- Comprendre els enunciats dels problemes.
- Identificar els elements dun problema matemtic i saber diferenciar-los.
- Resoldre problemes matemtics.
- Exercitar el clcul mental de problemes matemtics.
21
Mesures i magnituds:
- Treballar les unitats de mesura de temps ms usuals (dia, mes i any).
- Familiaritzar-se amb ls del calendari.
- Treballar conceptes espaciotemporals.

CONTINGUTS

Numeraci:
-Lectura i escriptura de nombres.
-Escriptura de la grafia dels nombres.
-Comptar d1 en 1 des del 0 i/o a partir dun nmero donat.
-Realitzaci de sries ascendents d1 en 1, de 2 en 2.
-Realitzaci de sries descendents d1 en 1 i de 2 en 2 amb suport.
-Relaci dgit-quantitat i quantitat-dgit.
-Coneixement del nombre anterior i posterior.
-Utilitzaci dels signes < > =.
-Ordenaci de nombres.
-Collocaci de nombres en una recta numrica.
-Identificaci dunitat i desena.
Operacions:
-Clcul de sumes sense portar i portant-ne amb nombres de 2 xifres.
-Clcul de restes sense portar amb nombres de 2 xifres.
-Utilitzaci destratgies dorganitzaci i collocaci de nombres en les operacions verticals.
-s de tcniques de clcul mental.
Problemes:
-Interpretaci de lenunciat dun problema o situaci, utilitzant diversos recursos.
-Identificaci dels elements dun problema i diferenciaci.
-Resoluci de problemes.
-s de tcniques de clcul mental.
Mesures i magnituds:
-Treball de les unitats de mesura de temps ms usuals (dia, mes i any).
-Manipulaci del calendari (instrument de mesura del temps).
-Treball de conceptes espaciotemporal.

22
RITUAL DENTRADA: Es procedir a posar la data a la pissarra (data curta) utilitzant els
referents que hi ha penjats a la classe i el calendari. Sexplicar els racons que hi hauran i els
alumnes escolliran quin faran i sapuntaran al registre que hi ha penjat a la classe.

SEQNCIA DACTIVITATS:
Les activitats proposades es desenvoluparan en forma de racons amb 3 graus de dificultats:
-Numeraci: 0-9, 0-20 i 0-99.
-Operacions: resultat < 10, < 20 i < 99.
-Problemes: sumes sense portar, sumes portant-ne i restes sense portar.
-Organitzaci espaciotemporal.

Rac 1: Numeraci.
Grau 1 (0-9) Grau 2 (0-20) Grau 3 (0-99)
-Lectura de nombres (tires -Lectura de nombres (tires -Bingo.
numriques ordenades i numriques ordenades i -Ordena n amb els n del bingo.
desordenades). desordenades). -Sries: daus n i signe + - i pintar
-Cpia de nombres (tires -Cpia de nombres (tires els n graella 1-100 (seguint la
numriques ordenades i numriques ordenades i srie).
desordenades). desordenades). -Sudoku junior (joc): nombres.
-Continua a partir de ... -Memoritza els nombres de les -Ordenar els nombres en recta
-Relaci dgit-quantitat i tires numriques i escriu-les. numrica (corda i pinces collocar
quantitat-dgit: -Separa els nombres segons el els nombres).
*comptant botons/fitxes nombre dunitats i/o desenes que -Escriu tots els nombres que
*relacionant tarja amb n i tinguin. tinguin ...(1 2 3 desenes ...)
tarja amb dibuixos -Escriu tots els nombres que -Qu s? Segueix els n i trobars
*joc de fusta de relacionar tinguin ... (1 desena). un dibuix.
*pots amb els nombres i han -Pinta tantes caselles com -Escriu el nombre adequat (hi ha
de ficar el nombre correcte indiqui el nombre escollit. targes plastificades i diu una frase
de llapis). -Ordena n(tires numriques com el doble de ... s ...).
*Pinta tantes caselles com desordenades i targes amb n).
el nombre que indiqui el - < > = (targes n i signes,
dau. escollir 2 n i posar el signe
*Hi ha caselles pintades i adequat).
esbrinar el nombre correcte. -Sries: daus n i signe + - i
-Comptar objectes pintar els n graella 1-20
23
-Fer grups de ... (seguint la srie).
-Qu s? Segueix els n i -Bingo (fins el 20).
trobars un dibuix. -Qu s? Segueix els n i
-< > = (targes/daus de n i trobars un dibuix.
signes, escollir 2 n i posar
el signe adequat).
-Grafia dels nombres(fitxes
plastificades, pissarra
vileda).

Rac 2: Operacions.
- Relaci de loperaci amb el resultat
- Clcul doperacions (operacions horitzontals i fer-les en vertical).
- Escollir el resultat (2 opcions).
- Joc amb daus (nombres i signes + -): a partir del 10 llenar 2 vegades el dau per obtenir un n de
2 xifres.
- A loperaci falta un dels sumands: quin nombre falta?
- Clcul mental doperacions.
- Clcul mental activitats clic (ordinador)
- Taules de sumar.
- Troba diferents sumes que donin: 5, 10, 15, 20 ...
- Joc: loca de les operacions.
- Joc: bingo de sumes i restes.

Rac 3: Resoluci de problemes. (rac guiat).

- Problemes de la formiga matemtica (ordinador).
- Problemes del clic (ordinador).
- Clcul mental de problemes (ex. Quinzet)
- Interpretaci de lenunciat (fer representaci grfica de loperaci).
- Resoluci de problemes: (hi ha el smbol, + -, i falta completar loperaci i fer-la).
- Quina operaci has de fer? (lectura i interpretaci de lenunciat).
- Resoluci de problemes.
Rac 4: Organitzaci espacio-temporal
- Organitzaci espaciotemporal (activitats clic ...)
- Sudoku de figures i objectes.
24
- Seguir ordres (ex 3 , 2 ...).
- Ordenar historietes (seqncies temporals).
- PAI

METODOLOGIA:
El treball per racons desenvolupa una metodologia que facilita el treball de diferents
activitats daprenentatge i faciliten lautonomia dels alumnes aix com una millor atenci a les
diferncies, interessos i ritmes daprenentatge. A ms, potencia la necessitat i ganes daprendre dels
nens i afavoreix la utilitzaci de diferents tcniques i estratgies daprenentatge a lhora de resoldre
els problemes plantejats.
Cal tenir present que en el treball per racons facilita per part de la mestra un seguiment
individual i constant dels progressos i dificultats i de lobservaci de les estratgies que utilitza per
aconseguir els objectius plantejats.
Lrea de matemtiques t com a finalitat lestructuraci del pensament i el
desenvolupament del llenguatge matemtic, tenint en compte els diferents apartats que la
configuren. En aquest sentit, cal tenir present que els nens necessiten manipular, observar,
relacionar, comprovar, transformar ... les diferents situacions matemtiques plantejades i resoldre-
les el millor possible.
Abans de comenar a treballar per racons s necessria una explicaci dels racons que
hauran i de com es desenvoluparan perqu es familiaritzin amb ells i amb la manera de treballar. A
ms, hi haur una graella on estaran indicats els racons perqu spiguen quin rac els toca, quins
han fet i quins els hi falten.
La metodologia s dinmica, motivadora i estimulant pels alumnes a travs dactivitats
ldiques i manipulatives que desperten la seva curiositat i afavoreixen la participaci activa. Daltra
banda, t en compte la utilitzaci de lerror com a estmul i element informatiu per a noves
iniciatives.
Al realitzar activitats manipulatives, al realitzar una acci motriu, els ajuda a la posterior operaci
mental. A ms, durant la realitzaci de les activitats s necessari que els alumnes verbalitzin que
volen fer, del que ja han fet o estan fent ja que aquest fet els fa ser conscients i reflexionar sobre all
que fa.
Les activitats que es desenvolupen sn variades, algunes de les quals sn guiades i daltres
ms autnomes. Tamb, sn variades en el tipus de materials com de les tcniques utilitzades, aix
com ls de lordinador.

25
El rac de problemes matemtics t un plantejament molt pautat i guiat. El vocabulari que sutilitza
s dentorns propers als alumnes, cosa que els facilita un aprenentatge funcional.
Les activitats tindran diversos graus de dificultat; daquesta manera sajusten al nivell
daprenentatge dels alumnes.

AVALUACI
Avaluaci inicial: es fa una recopilaci dinformaci a partir dels informes dels alumnes del curs
anterior en lrea de matemtiques, de lavaluaci inicial i de les observacions del tutor i de la
mestra deducaci especial. Amb aquesta informaci es determina el N.A.C. dels alumnes i a partir
del qual es fa la proposta educativa ms adequada a les dificultats i necessitats que presenten
aquests alumnes. Tindrem en compte els seus interessos, motivacions i estil daprenentatge.
Avaluaci formativa: Amb el desenvolupament de les activitats plantejades (racons) es fa un
registre (graella dobservaci) en la qual sanoten les activitats que ha realitzat lalumne, el nivell
dassoliment, grau de dificultat i tipus dajuda rebuda(quantitat i qualitat).
Avaluaci sumativa: Avaluarem el desenvolupament de les diferents activitats, les dificultats han
anat sortint al llarg de tot laprenentatge, el nivell dassoliment dels objectius plantejats i propostes
de millora. Aix ens orientar en la proposta de posteriors objectius.

RECURSOS MATERIALS
-materials manipulatius: targes (nombres, signes), daus (nombres i signes), botons, fitxes, etc.
-jocs: bingo, sudoku, bingo de sumes i restes, oca de les operacions (primers clculs).
-altres: pissarra vileda, retoladors vileda, cordes, pinces.
-ordinador

UNITAT DINTERVENCI 2: Exposici de fets, el relat dun dia

rea: Llengua Catalana Etapa: Primria Cicle: Mitj Curs: 4t 2 sessions AEE

26
INTRODUCCI: A quart curs de Primria hi ha escolaritzat un alumne que presenten dificultats a
lrea de llenguatge; li costa organitzar les idees i transmetre-les amb coherncia, presenta
dificultats per aplicar les normes dortografia que es van treballant. A nivell oral t facilitat per
parlar en catal, dificultats dexpressi oral derivades de la seva problemtica orgnica (llavi lepor i
fisura palatina), per t un lxic pobre i dificultats en la concordana dels elements de la frase.
Aquest alumne t dictamen de n.e.e. (veure p. 4 caracterstiques de lalumne) i se li va fer un ACI el
curs passat i revisat el curs present

OBJECTIUS
-Explicar oralment un dia a la vida de lalumne seguint una seqncia temporal coherent, amb suport
visual o sense.
-Elaborar el text escrit, seguint la seqncia temporal indicada.
-Organitzar lescrit de forma ordenada seguint pautes de presentaci adients.
-Distribuir el text en lespai de forma adient.
-Utilitzar el vocabulari adequat per expressar idees.
-Utilitzar sinnims i antnims.
-Aplicar tcniques de reescriptura.
-Aplicar les normes dortografia treballades.
-Experimentar les possibilitats de la concordana :nom+adjectiu+verb+complements.
-Identificar el nom+adjectiu+verb.

CONTINGUTS
Procediment De fets i conceptes Dactituds, valors i normes
-Exposici oral ordenada dun dia -Exposici de fets de forma -Participaci en les activitats
qualsevol a la vida de lalumne. oral i escrita. -Predisposici al recurs de
-Producci dun text escrit, seguint -Camps semntics especfics, diverses fonts per resoldre els
la seqncia temporal. sinonmia i antonmia. dubtes ortogrfics.
-Elaboraci dun text escrit seguint - Normes dortografia. -Inters per participar i fer-se
pautes de presentaci. -Concordana: article + nom entendre en missatges orals
-Utilitzaci de sinnims i + adjectiu+verb+complements amb argumentacions senzilles
antnims. -Actitud favorable davant la
-Aplicaci de tcniques de producci de textos de
reeescriptura. tipologia diversa.
-Aplicaci de les normes -Respecte per les pautes
dortografia treballades. establertes per a la presentaci

27
 -Experimentaci de les dels treballs escrits.
possibilitats de concordana: -Inters i gust per escriure
article+nom+adjectiu+verb+ amb correcci.
Complements. -Mostrar inters per vncer les
-Identificaci de nom + adjectiu + prpies dificultats.
verb. -Confiana en les prpies
possibilitats.
-Valorar el propi progrs.

SEQNCIA DACTIVITATS
Ritual dentrada: Explicaci oral per part de la mestra de les diferents activitats sequenciades que
anem a fer i quin s lobjectiu que es persegueix amb aquestes. Daquesta manera situem a lalumne
en un espai i en la predisposici per a fer unes tasques. Per a planificar les diferents activitats ens
servirem del suport visual que ajudar als alumnes a organitzar millor la seva feina i saber en quin
moment del procs ens trobem.
Seqncia dactivitats:
-Pluja didees (expressi oral) de les diferents accions i tasques que fem al dia.
-Classificaci daquestes accions en els diferents moments (seqncia temporal) del dia. Ens
servirem dun quadre de recollida de dades.
-Elaboraci per escrit de les diferents accions que faig durant el dia. Ajudarem als nens amb
diferents connectors de temps (primer, tot seguit, desprs, a continuaci, finalment, per ltim)
-Correcci per part de la mestra de la redacci. Comentari a cadascun dels alumnes dels aspectes a
millorar (presentaci de lescrit, pulcritud, ttols, errors ortogrfics)
-Reescriptura del text, fixant-nos amb els comentaris anteriors.
-Elaboraci dun petit mural, per part de tots els alumnes, fixant les normes ortogrfiques dels
errors dortografia ms freqents que han fet en aquesta expressi escrita.
-A partir de frases que els mateixos nens han elaborat, jugar a canviar el subjecte, ladjectiu o el
verb. A partir de diferents possibilitats que pot oferir la mestra o que els mateixos nens inventin.
-Reescriptura de les frases obtingudes.
-Realitzaci dun llistat que quedar penjat a la classe dels nom, adjectius i verbs que es troben en
les diferents frases que han elaborat els nens. Practicar amb aquests a canvials-hi el nombre i el
gnere.
-Realitzaci visual (dibuix) de les diferents seqncies temporals dun dia a la vida del nen (tipus
cmic)
28
METODOLOGIA
La metodologia que es desenvolupa s una metodologia activa i sistemtica, molt
seqenciada. A partir de la recollida de dades, es v organitzant la informaci que aporten els nens
en una pluja didees.
Durant tot el procs densenyament-aprenentatge es combinen activitats orals i escrites,
amb ls de suport visual per anar guiant a lalumne. Tamb hi ha activitats individuals i de
grup.
Es dona molta importncia a ls de material manipulatiu (cartronets amb noms, adjectius,
verbs) per a practicar la concordana dels elements de la frase, daquesta manera experimenten i els
ajuda a interioritzar els aprenentatges que es volen ensenyar. A ms daquesta manera treballen
duna manera ldica.
s molt important ls de referents visuals de tot el que es va treballant ja que daquesta
manera es potencia lautonomia en laprenentatge, els serveix de guia i un recurs ms que poden
utilitzar de manera autnoma a lhora de fer les produccions escrites o el suport per a treballar les
normes dortografia.
Cal dir tamb, que hi ha un feed-back continu entre mestra-alumnes i alumnes/alumnes. Lajuda
mtua s important ja que els fa participar de manera activa i contnua en tot el procs i fa que
estableixin bones relacions a lhora de treballar.

AVALUACI
Avaluaci inicial: A partir de la pluja didees que els nens aporten observarem com tenen
seqenciades les diferents accions que fan durant el dia, i si les saben situar en el temps. Observem
tamb si hi ha accions significatives que les obvien. Moments molt concrets del dia.
Avaluaci formativa: A partir de lelaboraci del text, la mestra observa si els alumnes sn capaos
danar relacionant els diferents moments del dia amb determinades accions. A partir del text la
mestra tamb observa si els alumnes han assimilat la presentaci del text, els errors ortogrfics que
han fet i si les apliquen amb la reescriptura del text.
Treballar la concordana dels elements de la frase ens permet observar si entenen la funci
daquests dins loraci.
Avaluaci sumativa: A partir de les diferents activitats que hem realitzat: reescriptura del text,
mural de recollida de les normes dortografia treballades, reescriptura de frases a partir de la
combinaci de paraules per treballar la concordana, llista amb els noms, adjectius, verbs de les

29
frases i reconstrucci de lescrit a travs del dibuix observem si els objectius inicials de la unitat
shan assolit.

UNITAT DINTERVENCI 3: Les matemtiques a 4t

rea: Llengua Catalana Etapa: Primria Cicle: Mitj Curs: 4rt 2 sessions AEE

INTRODUCCI: A quart hi ha escolaritzat lalumne amb dictamen de n.e.e. que presenta

dificultats en tots els aspectes de lrea de matemtiques, i el qual es va realitzar una ACI.
30
Daltra banda, la tutora i la mestra deducaci especial acorden que en una de les sessions que es
treballaran a laula deducaci especial, a ms, sincorporen 2 alumnes del seu grup-classe que no
acaben dassolir la numeraci, les operacions i que tenen dificultats en la resoluci de problemes ja
que tenen dificultats de comprensi dels enunciats.

OBJECTIUS
Numeraci
-Llegir, escriure i ordenar els nombres treballats.
-Descompondre nombres, segons els diversos ordres dunitats, i reconixer que la posici duna
xifra s un dels components del seu valor.
-Ordenar els nombres treballats, utilitzant relacions digualtat, de superioritat i dinferioritat,
utilitzant els smbols =,> i <
-Classificar els nombres en parells i senars.
-Reconixer les fraccions.

Operacions
-Fer sumes, restes portant-ne i multiplicacions.
-Construir i utilitzar materials i taules per sumar i restar portant-ne.
-Fer clcul mental sumant i restant.
-Construir i utilitzar materials i taules de multiplicar.
-Fer clcul mental multiplicant.
-Multiplicar per la unitat seguida de zeros per 1 xifra, iniciar-se per 2 xifres.
-Escriure sries sumant, restant o multiplicant.

Problemes
- Resoldre problemes aritmtics.
- Calcular mentalment el resultat de problemes.
- Interpretar lenunciat dun problemes o situaci, fent servir recursos.
- Temporitzar el procs a seguir: situaci inicial-transformaci-situaci final.
- Aplicar operacions conegudes per obtenir una soluci.
- Expressar duna manera argumentada lestratgia seguida.
- Comprovar el resultat.
- Resoldre problemes lgics senzills, seguint uns passos.
Magnituds i mesures
-Expressar la longitud i la massa dobjectes familiars.
-Utilitzar les unitats i els instruments apropiats per a mesurar la longitud, la massa i el temps.
31
Figures i relacions geomtriques
-Triar i classificar figures i cossos a partir de criteris establerts.
-Realitzar un dibuix equivalent a un altre donat.
-Identificar i representar angles rectes, aguts i obtusos.

CONTINGUTS
Numeraci
De procediments De fets, conceptes Dactituds, valors i normes
-Lectura, escriptura dels -Nombres naturals. - Interrogaci i investigaci
nombres treballats. -Parells i senars. davant qualsevol situaci o
-Descomposici de nombres, -Fraccions senzilles (1/2, i problema.
segons els diversos ordres ) -Apreciaci, en la vida
dunitats, i reconeixement que la -La comparaci i lordenaci quotidiana dels aspectes que
posici duna xifra s un dels de nombres. poden ser definits i expressats
components del seu valor. -Smbols de les relacions a travs de la matemtica.
-Ordenaci dels nombres numriques (=, > i <). -Recreaci, mitjanant ls
treballats, utilitzant relacions -La representaci grfica de delements ldics que
digualtat, de superioritat i nombres naturals, de fraccions comportin un treball
dinferioritat, utilitzant els senzilles. matemtic.
smbols =,> i < -Inters per lintercanvi
-Classificaci dels nombres en dinformacions,
parells i senars. argumentacions,
-Composici i descomposici de experincies ... amb els
nombres naturals, en sumes i en companys/es i mestres.
productes, amb lajut de -Valoraci positiva del propi
material. esfor per arribar a resoldre
-Descomposici dequivalents. una situaci matemtica.
-Expressi de la srie numrica -Consideraci de lerror com a
en forma verbal i simblica. estmul i element informatiu
-Expressi de les fraccions. per a noves iniciatives.
-Descomposici (per escrit) de
nombres naturals en addici,
substracci i multiplicaci per un
nombre.
-Prolongaci duna srie

32
numrica a partir de descobrir
mentalment la seva llei.
-Reconixer les fraccions.

Operacions
-Accions preparatries dels -La suma.
algorismes de la substracci -La resta.
portant-ne i de la multiplicaci. -La multiplicaci.
-Clcul mental doperacions. -Els smbols de les operacions
-Anlisi del mecanisme i resultat treballades: + - x.
de les operacions bsiques. -La propietat commutativa i
-Algorismes de les operacions associativa de la suma i la
addici, substracci portant-ne i multiplicaci.
multiplicaci per una xifra.
-Predicci aproximada del
resultat doperacions.
Problemes
-Resoluci de problemes
aritmtics.
-Clcul mental del resultat de
problemes.
-Interpretaci de lenunciat dun
problema o situaci, fent servir
recursos.
-Temporitzaci del procs a
seguir: situaci inicial
-transformaci-situaci final.
-Aplicaci doperacions
conegudes per obtenir una
soluci.
-Expressi argumentada de
lestratgia seguida.
-Comprovaci del resultat.
-Resoluci de problemes lgics
senzills, seguint uns passos.
Magnituds i mesura

33
 -Realitzaci dexperincies amb -Longitud, massa i temps.
longituds i masses. -Unitats fonamentals i ds
-Mesura directa amb unitats ms freqent de longitud,
convencionals. massa i temps.
-Comparaci i ordenaci de -Ordenaci dobjectes segons
longituds, masses i intervals de les mesures diverses.
temps. -Els canvis dunitat de
-Ordenaci dunitats. mesura.
-Utilitzaci de les principals -La composici i la
unitats de cada magnitud per descomposici de les unitats
expressar el resultat de les de mesura estudiades.
mesures. -Smbols de les unitats de
-Anotaci correcta dels resultats. mesura.
-s dinstruments per mesurar:
calendari, rellotges, regles,
balances
-Selecci de laparell i de la
unitat ms adients per fer una
mesura.
Figures i relacions geomtriques
-Localitzaci de formes en -Figures geomtriques de
lentorn i relaci amb les figures lentorn ms proper.
geomtriques. -Figures equivalents segons
-Comparaci dangles de diversos criteris.
diferents amplituds. -Ordenaci delements i de
figures geomtriques.

SEQNCIA DACTIVITATS
Ritual dentrada: Posarem la data i situarem als nens respecte quines activitats far cadasc aquell
dia. A quin rac de treball estar.
Seqncia dactivitats: Les activitats proposades es desenvoluparan en diferents espais de treball o
racons, amb diferents graus de dificultat.
Espais de treball:
-Operacions (sumes i restes portant i sense portar, multiplicacions)

34
-Numeraci
-Mesures i magnituds ( longitud, massa, temps (hores))
-Problemes aritmtics ( ajuntar, afegir, treure, la diferncia, el doble, el triple, la multiplicaci duna
xifra)
-Geometria ( figures geomtriques)
OPERACIONS
-Construcci del termmetre de la suma portant-ne i de la resta portant-ne. ( amb diferent
numeraci: dues xifres, tres xifres, quatre xifres)
-Sumes i restes portant-ne en horitzontal i verticals (autocorrectives)
-Joc de la suma i la resta (manipulatiu)
-La suma incomplerta (el nen t un primer nombre i el resultat, en falta el nombre del mig)
-La resta incomplerta
-Escull quin s el resultat correcte (dues opcions)
-Completar les taules de multiplicar deduint el resultat.
-La multiplicaci incomplerta (tenim un nombre i el resultat, per quin nombre lhem de
multiplicar per obtenir aquest resultat)
-Cursa de taules de multiplicar amb un altre company (joc)
-Multiplicacions duna xifra en vertical i horitzontal.
-Completar les multiplicacions de les unitats seguides de zeros.
-Cursa de nombres seguits de zeros (jocs)
-Completar sries sumant i restant amb diferents indicacions.
-Completar sries sumant i multiplicant el mateix nombre. Observaci del qu passa.
-Completar sries multiplicant.
-Completar sries amb operacions de sumes i restes.
-Completar sries amb sumes i multiplicacions.
-Completar sries amb restes i multiplicacions.
-Completar sries incomplertes doperacions combinades, esbrinant quina s loperaci que sha
realitzat.
NUMERACI
Reps de numeraci apresa:
-Escriptura de nombres seguint diversos criteris donats (de dos en dos, de tres en tres)
-Continuar la srie (nombres de dues xifres, de tres xifres, duna xifra)
-Completar el nombre anterior i el nombre posterior a aquell donat.
-Ordenar els nombres de ms gran a ms petit, i viceversa.
-Inventar sries amb la utilitzaci dunes pautes donades.

35
Numeraci:
-Lectura de diferents nombres.
-Escriure els nombres seguint diferents criteris: dun a un, de dos en dos
-Completar sries de nombres: anteriors/posteriors
-Canviar un dgit del nombre. Lectura.
-Reconstrucci de nombres segons el dictat daquests per part de la mestra o companys.
-Descomposici del nombre en unitats, desenes i centenes.
-Classificaci de nombres en parells o senars.
-Comptar de parells, en parells, de senars, en senars.
-Classificar els nombres segons si sn amb desenes, centenes o milers.
Fraccions:
-Identificar les fraccions , i
-Praxis de fraccions: dibuixar fraccions, identificar fraccions.
MESURES I MAGNITUDS
-Construcci dun regle propi utilitzant com a referncia el qu tenen a laula ordinria.
-Mesura de diferents objectes de laula
-Mesura dobjectes que els mateixos nens portin
-Fitxes didctiques autocorrectives de mesura de diversos objectes
-Construcci de fitxes didctiques amb el dibuix dobjectes que mesurin una longitud donada
-Recull dobjectes que mesurin una longitud donada
-Pes de diferents objectes. Activitats similars a les donades en la longitud.
-Joc de mesura i pes entre companys. Identificaci de utilitzaci del regle o del pes. Recull de
dades en diverses fitxes didctiques.
-Construcci dun rellotge digital i dun rellotge amb agulles.
-Praxis entre companys de les hores amb les agulles. Recull dimatges visuals de mostrar diferents
hores. (construcci del mural per mostrar les hores treballades en forma tamb digital per observar
les dues formes possibles)
-Construcci del rellotge escolar. Mural.
-Construcci del rellotge en sortir de lescola. Graella.
-Construcci del rellotge de cap de setmana. Termmetre.
-Donades unes figures, identificar on es troba langle. Activitat oral.
-Classificaci dobjectes segons els seus angles. Construcci dun dmino seguint els angles dels
objectes.
-Praxis amb els companys didentificaci de diferents angles. Fitxes didctiques autocorrectives.
PROBLEMES ARITMTICS

36
 -Identificar dels problemes matemtics el plantejament, les dades que sens donen (nombres),
pregunta, operaci per solucionar el problema. (Fitxa didctica)
-Resoluci de problemes matemtics donats. Autocorrectius. (Sumes i restes portant i no portant,
multiplicaci, fent loperaci grfica)
-Creaci de problemes aritmtics a partir dunes dades mnimes donades.
-Resoluci de problemes aritmtics donats. Autocorrectius. (Sumes i restes portant i no portant,
multiplicaci, clcul mental)
-Creaci entre companys de problemes, seguint les pautes de les operacions matemtiques a
utilitzar.
-Problemes matemtics amb lordinador autocorrectius.
GEOMETRIA
-Joc: Busco, busco figures amb forma
-Classificaci en capses daquests objectes.
-Imaginar altres objectes amb forma similar. Dibuixar-los, buscar la imatge a Internet.
-Intercanvi dobjectes segons la seva forma geomtrica.
-Dibuix dimatges simtriques.
-Completar els dibuixos donats.

METODOLOGIA:
El treball per racons desenvolupa una metodologia que facilita lautonomia dels
alumnes aix com una millor atenci a les diferncies, interessos i ritmes daprenentatge. A
ms, potencia la necessitat i ganes daprendre dels nens i afavoreix la utilitzaci de diferents
tcniques i estratgies daprenentatge a lhora de resoldre els problemes plantejats. Facilita per part
de la mestra un seguiment individual i constant dels progressos i dificultats i de lobservaci de
les estratgies que utilitzen per realitzar les activitats.
Lrea de matemtiques t com a finalitat el raonament matemtic, lagilitat en el clcul i la
resoluci de problemes intercalant els diferents aspectes que linclou. Durant tot el procs
densenyament-aprenentatge, es potencia que els alumnes manipulin, observin, relacionin,
comprovin transformin, etc. I aix resoldre de la millor manera les situacions plantejades. Amb tot
aquest ventall destratgies i tcniques els alumnes interioritzen millor els aprenentatges ja que
implica una participaci activa durant tot el procs.
Cal tenir present que abans de comenar el treball els alumnes han de saber quines sn
les activitats que realitzaran i com es desenvoluparan perqu es familiaritzin amb ells i amb la
37
manera de treballar. Hi haur una graella on es recolliran perqu spiguen quin rac els toca, els que
han fet i quins els hi falten.
La metodologia que es desenvolupa s dinmica i motivadora ja que a travs dactivitats
ldiques afavoreixen la participaci activa dels alumnes, ja esmentada abans. A ms, s necessari
per part dels alumnes una verbalitzaci durant tot el procs ja que els ajuda a saber qu estan fent i
reflexionar i comprovar les seves actuacions.
Hi ha varietat dactivitats (ldiques, manipulatives, dobservaci, autnomes, guiades),
aix com en el grau de dificultat. Tamb hi ha varietat en els materials, estris i tcniques.

AVALUACI
Avaluaci inicial: entre la tutora i la mestra deducaci amb les informacions prvies que es
disposen dels alumnes sacorda els aspectes a reforar (sempre partint del N.A.C.).
Avaluaci formativa: Amb les activitats proposades i desenvolupades es fa un registre de les
activitats que ha realitzat lalumne, el nivell dassoliment, grau de dificultat i tipus dajuda rebuda.
Avaluaci sumativa: Avaluarem les diferents activitats, la manera de desenvolupar-les, les
dificultats que puguin haver sortit, el nivell dassoliment dels objectius plantejats i propostes de
millora. Aix ens orientar en la proposta de posteriors objectius.
RECURSOS MATERIALS: Jocs de cossos geomtrics, objectes, instruments de mesura (regle,
rellotge, balana ...), ordinador.
UNITAT DINTERVENCI 4: Collaboraci en lelaboraci i revisi de les ACI

Etapa: Primria Cicle: Mitj Curs: 4rt Sessions: 10 sessions horari dexclusiva

INTRODUCCI
Una de les funcions de la mestra deducaci especial s la de collaborar amb el professorat
en lelaboraci i revisi de les adaptacions curriculars individualitzades (ACI), comptant amb el
suport de lEAP.
En lelaboraci daquesta adaptaci ens guiarem pels principis d: inclusi, normalitzaci,
personalitzaci de lensenyament, significativitat i interdisdiplinarietat.
De les mesures que un centre adopta per adaptar-se a la diversitat de lalumnat, aquestes
segueixen un continu que van de les ms ordinries i per a tot lalumnat, a aquelles ms
especfiques, i fins i tot, individuals. Les Adaptacions Curriculars Individualitzades (ACI) sn el
conjunt de precisions i canvis, en el Projecte Curricular de Centre o en les Programacions dAula,
per tal dajustar la resposta educativa a les necessitat educatives especials de lalumne. La seva
finalitat s la de facilitar a cada alumne la resposta ms adient dins el seu context, proporcionant-los
38
les condicions adequades per al progrs en ladquisici de les competncies bsiques i participar
dels entorns generals comuns, escolars i extraescolars.
Aquest document justifica el currculum, serveis i emplaaments escolars adreats a un
determinat alumne amb NEE durant un perode de temps precs. LACI ha daportar i contenir la
informaci ms significativa que sha emprat per a la presa de decisions sobre la proposta curricular
establerta i descrita, per promoure lalumne cap a entorns escolars el mxim dordinaris i pel pas de
lalumne cap a situacions, programacions i provisi de serveis de menys especfics a ms ordinaris.

JUSTIFICACI: A 4rt hi ha un alumne amb ACI, que t aquest document des del curs passat. A
principi daquest curs es dediquen algunes sessions de treball on la mestra deducaci especial i la
tutora revisen els ACI; amb la finalitat dajustar-lo i adequar-lo al nivell actual de competncies
dels alumnes. (veure p.4 caracterstiques de lalumne)
Prviament, es realitza una avaluaci inicial de lalumne, per a comprovar a quin nivell es troben.
Per a fer aquesta avaluaci inicial, utilitzarem els informes escolars del curs anterior aix com del
trasps dinformaci de la tutora que els va tenir el curs passat, respecte el nivell amb qu van
finalitzar; aix com daltres proves establertes en lavaluaci inicial per saber el nivell actual de
competncies dels alumnes.

OBJECTIUS
- Conscienciar al professorat de la importncia dadequar lACI de lalumne al nivell actual de
competncies.
- Valorar el nivell actual de competncies dels alumnes, per poder ajustar lACI.
- Fer conscient al professorat sobre els objectius prioritaris a assolir amb els alumnes durant aquest
curs.
- Adequar lACI a les caracterstiques i necessitats especfiques dels alumnes, tenint en compte els
criteris dinclusi, normalitzaci, individualitzaci de lensenyament, significativitat i
interdisciplinarietat.
- Procurar al mestre tutor, tots aquells recursos personals, materials, dorganitzaci- per atendre a
les necessitats concretes dels alumnes.
- Pactar amb la tutora, lEAP i la mestra deducaci especial les sessions de seguiment de lACI.
CONTINGUTS
Procediments Fets i conceptes Actituds, valors i normes
-Precisi del N.A.C. de -ACI, mesura datenci a les -Collaborar per adequar lACI.
lalumne. necessitats educatives especials -Actitud positiva per treballar en
-Revisi dels objectius dels alumnes. equip.
39
assolits i dels que queden -Recursos personals, materials, -Inters per atendre els alumnes
pendents per a aconseguir. dorganitzaci del centre, de tenint en compte el seu NAC.
-Selecci de nous objectius a laula per atendre a les
assolir en aquest curs. necessitats educatives dels
-Identificaci de lACI com a alumnes.
mesura datenci a les -Document ACI.
necessitats educatives
especials dels alumnes.
-Concreci de lACI al NAC
de lalumne.
-Planificaci de recursos.
-Seguiment de lACI.

ACTIVITATS
-Reuni amb la mestra tutora de lalumne amb ACI del curs anterior, mestra tutora de 4rt i mestra
deducaci especial per a realitzar el trasps dinformaci de lalumne.
-Creaci dun equip de treball: tutora, mestra deducaci especial i EAP per a valorar el nivell
actual de competncies de lalumne, a travs dels informes del curs passat, avaluaci inicial del
present curs i treballs realitzats.
-Revisi, en equip, de lACI del curs passat. Reelaboraci de lACI de lalumne.
-Reuni. Es recull per escrit en un document les segents anotacions: les caracterstiques o situaci
de lalumne, les prioritats educatives, el pla individualitzat (proposta curricular, recursos i
emplaaments), els criteris metodolgics i els criteris per al seguiment i lavaluaci dels
aprenentatges.
- Reuni de la mestra deducaci especial, la tutora i lEAP amb els pares, per a comunicar aquells
aspectes educatius referents a latenci dels seus fills. En aquesta reuni es pretn intercanviar
informaci i demanar la collaboraci mtua en la realitzaci de les tasques educatives.
-Mantenir un treball en equip amb altres agents o serveis educatius que tamb participin de
leducaci de les alumnes.

METODOLOGIA
La metodologia de treball es basa en la collaboraci mtua dels tres agents educatius
implicats: tutora, mestra deducaci especial i EAP, aquest ltim aporta els aspectes ms
psicopedaggics. Es desenvolupa en tot moment un treball en equip.

40
 A travs de les diferents sessions, es revisa els ACI dels alumnes i es retoquen o modifiquen
aquells objectius ja assolits i sintrodueixen aquells que segons el NAC dels alumnes shan de
treballar aquest curs.
Shan despecificar la presa de decisions educatives sobre el currculum, els serveis i els
emplaaments educatius vers a aquests alumnes, s a dir, es prendran decisions relacionades amb
qu, com i quan ensenyar i amb qu, com i quan avaluar. Aix com les actuacions educatives
ordinries i especfiques que sadrecen als alumnes de manera conjunta i coordinada per part dels
especialistes que intervenen en la seva educaci.
Sha de procurar, en la mesura del possible, laven progressiu dels alumnes, i emplaar-lo
cap a espais escolars els menys restrictius possibles i el ms propers als mbits escolars ordinaris.

RECURSOS HUMANS
-Mestra deducaci especial que collabora amb la mestra tutora i lEAP en la revisi, elaboraci,
seguiment i avaluaci de lACI fet a lalumne.
-Tutora de 4rt, que collabora amb la mestra deducaci especial i EAP en la mateixa tasca.
-Tutora de 3r, que fa el trasps dinformaci sobre el desenvolupament acadmic i personal de
lalumne.
-EAP, realitza lavaluaci psicopedaggica dels alumnes i assessorament psicopedaggic per a
lelaboraci, seguiment i avaluaci de lACI fet a lalumne.

RECURSOS MATERIALS
-Document marc elaborat pel centre per a lelaboraci de les ACI.
-Projecte Educatiu de Centre i Projecte Curricular de Centre.
-Programacions daula.
-Llibres de text, materials davaluaci i complementaris de les diferents matries, materials adaptats
i suports per els alumnes amb necessitats educatives especials.
-Currculum dEducaci Primria

AVALUACI
Avaluaci inicial: Realitzem una avaluaci inicial a partir del trasps dinformaci de la mestra de
tercer i a partir de la valoraci del N.A.C. dels alumnes obtingudes a travs de passar una srie de
proves psicopedaggiques per part de lEAP, dels treballs i materials realitzats amb ells el curs
anterior, aix com les proves davaluaci inicial daquest curs.

41
Avaluaci formativa: avaluar si les decisions preses respecte els objectius es van aconseguint, s a
dir, si els objectius que ens hem plantejat sn realistes i adequats al N.A.C. dels alumnes. I que cal
rectificar, que cal afegir o modificar dels acords arribats. Aquesta avaluaci es va realitzant a travs
de les diferents activitats densenyament-aprenentatge i avaluaci que els alumnes van realitzant al
llarg dels trimestres; aix com de les observacions que la mestra deducaci especial va anotant
(seguiment de lACI).
Avaluaci sumativa: Al finalitzar el curs acadmic es fa una valoraci sobre la qualitat i
funcionalitat del procediment delaboraci de lACI, quin grau dimplicaci i satisfacci hi ha per
part del professorat implicat en leducaci dels nens, i lavaluaci dels resultats aconseguits. Fins a
quin punt shan assolit els objectius que es van plantejar i qu cal millorar per a properes revisions
de lACI.

UNITAT DINTERVENCI 5: Assessorament sobre el Trastorn per Dficit dAtenci amb

Hiperactivitat
Etapa: Primria Cicle: Superior Curs: 5 Sessions: 5 sessions
Seguiment trimestral, adaptat a les necessitats.

JUSTIFICACI: A laula de cinqu ha arribat aquest any un alumne diagnosticat amb un Trastorn
per dficit datenci amb hiperactivitat, diagnosticat pel CSMIJ, rep tractament psicolgic i
farmacolgic. Lalumne prov duna altre escola on els professionals que han treballat amb el nen
consideren que presenta dificultats per a adquirir els aprenentatges escolars i no mostra inters per
aquests.
La tutora del nen, havent estudiat els informes sobre lalumne, decideix al principi del curs,
demanar a la mestra deducaci especial un assessorament didctico-pedaggic per saber com
actuar davant les necessitats educatives i socials daquest alumne i per afavorir una conducta
positiva.
La mestra deducaci especial assessorada per lEAP i el CSMIJ, juntament amb la mestre
tutora, consideren aconsellable que lassessorament el rebin tots aquells mestres que estaran amb el
nen durant el curs, aix com altres mestres que el nen tindr al llarg de lescolaritzaci.

OBJECTIUS
42
- Informar, al professorat, duna forma clara i precisa, sobre que s el TDAH, tipus,
caracterstiques, trastorns associats...
- Sensibilitzar al professorat sobre les necessitats educatives dels alumnes amb TDAH.
- Oferir al professorat pautes dactuaci i estratgies prctiques dins laula per actuar amb lalumne.
- Adaptar a les necessitats concretes de lalumne, les pautes dactuaci i estratgies.
- Avaluar el procs dassessorament en general.
- Realitzar el seguiment del nen durant el curs escolar.

CONTINGUTS
Procediments Fets i conceptes Actituds, valors i normes
-Descripci de les -El TDAH. -Inters per aprendre a actuar de
caracterstiques dun alumne -Necessitats pscioeducativo- la manera ms apropiada davant
amb TDAH. socials del TDAH i un alumne amb TDAH.
-Necessitats educativo-socials comportament. -Acceptaci positiva de la
de lalumne amb TDAH. -Pautes dactuaci i estratgies dificultat.
-Descripci de pautes didctico-educatives-socials a -Respecte i sensibilitat per/cap a
dactuaci i estratgies a seguir amb un nen amb TDAH la deficincia.
seguir amb un alumne amb escolaritzat a una aula ordinria. -Prctiques adequades a les
TDAH. necessitats de lalumne.
-Adaptaci de les actuacions i
estratgies en funci de les
necessitats concretes del nen.
-Avaluaci del procs
dassessorament.
- Seguiment de levoluci del
nen.

METODOLOGIA I ACTIVITATS
Lassessorament no noms ajuda al professorat a aprendre a tractar amb lalumne amb
TDAH, sin que tamb ajuda al nen en la relaci amb el mestre i amb els continguts curriculars.
1 Sessi: Es fa una reuni on lEAP assessora a la mestra deducaci especial sobre qu s
el TDAH, on es detalla qu s el trastorn, les caracterstiques, els trastorns associats... Per la
seva banda, la mestra deducaci especial, comenta que seria interessant realitzar una reuni amb el
CSMIJ ja que lalumne rep tractament psicolgic i pot aportar ms informacions del cas.

43
 2 Sessi: La mestra deducaci especial fa una reuni amb la tutora de lalumne per
traspassar-li la informaci de lEAP i assessorar-la sobre qu s el trastorn, les seves caracterstiques
... La tutora comenta amb la mestra deducaci especial aquells aspectes o informacions que no
quedin clars.
3 Sessi: es fa una reuni conjunta amb la mestra deducaci especial, la tutora, lEAP i el
CSMIJ, per posar al dia el cas daquest alumne.
4 Sessi: la tutora i la mestra deducaci especial creuen convenient que els docents que
passen pel cicle han destar informats sobre aquest alumne i en una reuni de cicle es parla per
informar-los dels aspectes ms importants i all que sha de tenir en compte.
5 Sessi: La tutora i la mestra deducaci especial creuen convenient que els monitors de
menjador coneguin el cas, ja que aquest alumne es queda al menjador i ha de tenir un control de la
medicaci que pren. Es fa una reuni amb el monitor que estar amb el grup i el coordinador.
Sessions de seguiment (trimestrals): La mestra deducaci especial far un seguiment
trimestral del cas daquest alumne, sent present a les actes davaluaci ja que daquesta manera es
fa una recollida dinformaci rellevant de com han anat els trimestres i per aclarir els dubtes que la
resta de docents tinguin al respecte.
Cal tenir en compte que al llarg del curs fos necessari alguna altra reuni amb el CSMIJ i/o
lEAP, es programaria segons les necessitats.

AVALUACI
Avaluaci inicial: Inicialment, es far una avaluaci dels coneixements previs que t lequip docent
sobre el TDAH.
Avaluaci formativa: Durant el procs dassessorament amb les diferents sessions de treball, la
mestra deducaci especial va anotant les informacions aportades sobre lalumne amb TDAH i al
mateix temps, va aportant noves formes dintervenci, i va comprovant si aquestes, a la prctica
diria, funcionen.
Avaluaci sumativa: Es far un valoraci trimestral del procs i evoluci de lalumne per tal de fer
les adaptacions i reajustaments necessaris. Aquesta valoraci sadaptar a les necessitats reals dels
mestres.

44
 UNITAT DINTERVENCI 6: Creaci duna aula de recursos

Etapa: Infantil i Primria Trimestre: Tot el curs Sessions: 1h a la setmana, en horari

dexclusiva

JUSTIFICACI
Una de les maneres datendre a la diversitat dalumnes i concretament aquells alumnes amb
necessitats educatives especials s lelaboraci de material especfic o adaptat que faciliti la
participaci activa daquests en les activitats generals del grup o per un treball ms individualitzat
amb ells.
A lescola aquest curs es veu la necessitat daglutinar i centralitzar en una aula tot el material
elaborat pels diferents docents. Aquesta aula est pensada per ser un recurs, una ajuda al treball diari
dels mestres per aconseguir un millor aprofitament dels materials i la seva utilitzaci al mxim. En
qualsevol moment del procs densenyament-aprenentatge, poder ser utilitzats per tot el professorat
del centre; en un espai obert a la necessitat del professorat.

OBJECTIUS
-Elaborar un inventari de tot el material didctic de laula deducaci especial.
-Recollir tots aquests materials i daltres repartits en els diferents nivells educatius de lescola,
seleccionar-lo, classificar-lo per temtica, nivells educatius o rees. Classificaci coneguda per la
totalitat del personal docent del centre.
45
-Fomentar al mxim entre els docents la utilitzaci de laula de recursos.
-Rendabilitzar al mxim la utilitzaci dels materials presents a laula de recursos.
-Potenciar entre el professorat la creaci de nous materials.

CONTINGUTS
De fets i conceptes De procediments Dactituds, valors i normes
-Confecci dun inventari de -Material didctic-pedaggic. -Participaci activa en la creaci
material didctico-pedaggic -Aula de recursos pedaggics. de laula de recursos.
-Identificaci del material -Inters er el treball en equip.
didctico-pedaggic. -Inters per a actualitzar
-Classificaci del material constantment laula de recursos.
didctico-pedaggic seguint
diferents criteris.
-Utilitzaci de laula de
recursos i del seu material.
-Creaci de materials didctics
actualitzats a les necessitats
dels alumnes.

ACTIVITATS I METODOLOGIA
La mestra deducaci especial proposa al cap destudis convocar una reuni del claustre per
a proposar la creaci duna aula de recursos. La mestre deducaci especial mentre no es convoca el
claustre va realitzant un inventari del material de laula deducaci especial.
Una vegada el cap destudis convoca el claustre, la mestra deducaci especial comenta en
aquest la creaci de laula de recursos. Demana lopini dels docents i la seva collaboraci per a
recollir el divers material didctico-pedaggic que hi ha repartit en els diferents cicles.
Un cop els diferents cicles han recollit el diferent material didctic es convoca una reuni
entre els representants dels diferents cicles, per a comentar quina possible classificaci podem
realitzar. Una nomenclatura i ordre que posteriorment es comunica als mestres dels diferents cicles.
El representant de cada cicle aix ho far, perqu quan algun mestre del centre busqui el material el
pugui trobar.
Entre aquests representants dels cicles i la mestra deducaci especial es classifica el divers
material. Un cop aquest material est tot classificat el cap destudis juntament amb direcci convoca
un claustre per a informar detalladament de la ubicaci de laula i de tot aquell material que en
aquesta shi pot trobar. Prviament a la reuni de claustre la mestra deducaci especial ha elaborat

46
tot un inventari del material que en aquesta aula shi pot trobar. Aquest inventari el tindran tots els
mestres del centre.
A laula de recursos hi haur una graella de prstec de material, per a controlar en tot
moment qu s el qu hi ha a laula i qu s el qu est agafat pels mestres. Si durant el curs
acadmic es van incorporant a laula de recursos nous materials didctics, aquesta incorporaci sha
de comunicar prviament a la mestra deducaci especial.
Per tant la metodologia a seguir en aquesta unitat dintervenci busca com a finalitat
mxima que laula de recursos sigui un espai que funcioni, que sigui una eina prctica i til per els
mestres de lescola. Un espai de innovaci continua en els materials didctics que utilitzem amb els
alumnes de lescola.

RECURSOS
Recursos humans Recursos materials
-Mestre deducaci especial - Aula mplia, amb diferents tipus de prestatgeries i dos
-Mestres del centre armaris
-Representants mestres dels - Material tangible
cicles -Arxivadors classificadors
-Cap destudis i direcci - Jocs didctics de llengua i matemtiques
-Llibres de text de diferents editorials de diverses matries
- Revistes pedaggiques diverses.
- Capses amb material didctic elaborat pel professorat
-Material informtic: jocs didctics, programes didctics
especfics...
- Graella de prstec de laula de recursos

AVALUACI
Avaluaci inicial: Realitzem una avaluaci inicial partint de dos fronts: per un costat, la mestra
deducaci especial planteja al cap destudis la possibilitat de crear una aula de recursos al centre; i
per altra banda, es convoca un claustre per a informar als mestres daquesta possibilitat i demanar la
seva opini.
Avaluaci formativa: Aquesta avaluaci ens ajudar a avaluar tot el procs en s, s a dir, el nivell
de collaboraci per part del professorat en la creaci duna projecte daquesta ndole, i per altra
banda, qu s el qu lescola t com a material didctic en els diferents cicles i si aquest realment
ajuda a donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes de lescola.

47
Avaluaci sumativa: Avaluem com sha dut a terme tot el procs, si el professorat est satisfet en la
creaci de laula, si est satisfet en la classificaci dels materials; en definitiva recollim totes
aquelles impressions que ens serveixin per anar millorant la funcionalitat de laula de recursos. A
laula de recursos, hi haur un full-comentari on els mestres podran anotar els comentaris que
creuen necessaris per a fer de laula de recursos un espai ms funcional i til.

BIBLIOGRAFIA

-GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DENSENYAMENT: Currculum

dEducaci Primria.
- Resoluci de 10 de juliol de 2007 per a la qual saproven les instruccions per a lorganitzaci i el
funcionament de Centres educatius pblics dEducaci Infantil i Primria i Educaci Especial per al
curs 2007/2008.
-Decret 142/2007, de 26 de juny, que estableix lordenaci dels ensenyaments deducaci primria.
-Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims per a
letapa deducaci primria.
-Llei LISMI 13/1982, de 7 dabril, dIntegraci dels Minusvlids.
-Decret 117/84, de 17 dabril, regula lordenaci de leducaci especial per a la seva integraci en
el sistema educatiu ordinari.
-Llei Orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE).
-Llei Orgnica dEducaci 2/2006, de 3 de maig, LOE.
-R.D. 696/1995, de 28 dabril, sobre ordenaci de leducaci dels alumnes amb necessitats
educatives especials.
-Ordre de 14 de febrer de 1996, per la qual es regula el procediment per a la realitzaci de
lavaluaci psicopedaggica i el dictamen descolaritzaci i sestableixen els criteris per a
lescolaritzaci dels alumnes amb necessitats educatives especials.
-Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre atenci educativa a lalumnat amb necessitats
educatives especials.

48
-Decret 95/1992 i Decret 96/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de
leducaci primria.
-DEPARTAMENT DENSENYAMENT: Ls del llenguatge a lescola. Propostes dintervenci
per a lalumnat amb dificultats de comunicaci i llenguatge.
-ROSA SENSAT: Rac a Rac. Activitats per treballar amb nens i nenes de 3 a 8 anys.

49