LLIBRE BLANC

LLIBRE BLANC

LLIBRE BLANC. LA TRANSICI NACIONAL DE CATALUNYA. SNTESI

LA
TRANSICI
NACIONAL LA
DE
CATALUNYA TRANSICI
NACIONAL
DE
CATALUNYA
SNTESI

www.govern.cat

Coberta_Sintes.indd 1 18/09/14 14:28

Llibre blanc
de la Transici Nacional
de Catalunya
Sntesi

Barcelona, 2014

www.govern.cat
Daquesta edici:
2014, Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia

Primera edici: setembre de 2014.

Disseny de la coberta: Estudi Tere Guix
Fotografia: Pedro Madueo i Rubn Moreno
Producci editorial: Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions
ISBN: 978-84-393-9176-0
ISBN (obra completa): 978-84-393-9184-5
Dipsit legal: B 19358 2014
Sumari

Decidir per guanyar el futur

Artur Mas i Gavarr, president de la Generalitat de Catalunya 6

La Transici Nacional de Catalunya 9

Sntesi

1 El procs constituent
1.1 Legitimaci del procs dautodeterminaci 19
1.1.1 Lautodeterminaci per aplicaci dun principi democrtic 19
1.1.2 Lautodeterminaci com a dret inalienable duna comunitat nacional 19
1.1.3 Lautodeterminaci com a ltim recurs per posar remei a una situaci injusta 20
1.1.4 Aplicaci a Catalunya 21
1.2 Com shi arriba. La consulta sobre el futur poltic 24
1.2.1 Arguments legitimadors de la celebraci de la consulta 24
1.2.2 Estratgies jurdiques per a la convocatria duna consulta legal
dacord amb el dret intern 25
1.2.3 La consulta en el marc del dret de la Uni Europea i del dret internacional 26
1.2.4 La implementaci dels resultats de la consulta legal 27
1.2.5 Vies alternatives en cas que no es pugui fer la consulta legal 29
1.3 Segona etapa de la creaci del nou Estat catal: de la consulta o les eleccions
plebiscitries fins a la proclamaci o la declaraci unilateral dindependncia 31
1.3.1 Escenari de collaboraci 31
1.3.2 Escenari de no-collaboraci 33
1.4 Tercera etapa de la creaci del nou Estat catal: de la proclamaci
o declaraci unilateral dindependncia a laprovaci de la Constituci 36
1.4.1 Llei constitucional sobre el procs constituent 36
1.4.2 El procediment constituent 37
1.4.3 Els rgims provisionals 38
1.5 La successi dordenaments i administracions 41
1.5.1 Programa legislatiu del nou Estat 42
1.5.2 Successi de normes i de les institucions que les han daplicar 43
1.5.3 Dret autonmic i dret estatal 43
1.5.4 Dret convencional i supraestatal 44
1.5.5 La successi dadministracions. Principis i tcniques 44
1.5.6 Les persones al servei de lAdministraci 46
1.5.7 Rgim dels actes administratius dictats, dels procediments iniciats
i de la informaci que hi est vinculada 47
1.5.8 La successi de contractes 48

3
 1.6 La distribuci dactius i passius amb lEstat espanyol 53
1.6.1 El marc jurdic 53
1.6.2 Deute pblic i obligacions de lEstat 55
1.6.3 Bns i drets de lEstat 56
1.6.4 Patrimoni histric, artstic i cultural 57
1.6.5 Recursos naturals 57
1.6.6 Bns i deutes privats 58
1.7 Variaci quantitativa en els pressupostos de la Generalitat,
desprs de lassoliment del nou Estat catal 59
1.7.1 Despeses addicionals 59
1.7.2 Ingressos addicionals 60
1.7.3 Guany fiscal de la Generalitat 60
1.7.4 Consideracions sobre els primers mesos 61

2 Lorganitzaci de Catalunya com a nou Estat

2.1 Economia i finances 65
2.1.1 La viabilitat fiscal i financera 65
2.1.2 Poltica monetria. Leuro 65
2.1.3 Banc de Catalunya, el banc central propi 66
2.1.4 LAutoritat Catalana dInversions i Mercats 69
2.1.5 LAdministraci tributria 69
2.1.6 El servei de duanes 73
2.2 Autoritats i estructures administratives del nou Estat 74
2.2.1 Autoritats reguladores i de la competncia 74
2.2.2 Altres estructures administratives que exigeix la UE 75
a) Transport ferroviari, serveis energtics de gas i electricitat
i telecomunicacions 75
b) Sistema financer i poltiques econmiques i socials 76
c) Justcia, drets i llibertats i seguretat 78
d) Educaci, cultura, cincia i medi ambient 78
e) Protecci dels consumidors 79
f) Poltica exterior i de seguretat 80
2.3 La Seguretat Social catalana 81
2.3.1 El concepte catal de Seguretat Social 81
2.3.2 Aspectes funcionals i orgnics 82
2.3.3 Pensions contributives i sostenibilitat de les pensions de jubilaci 83
2.4 El poder judicial i lAdministraci de justcia 84
2.4.1 Organitzaci i competncia dels rgans judicials 84
2.4.2 Regulaci dels procediments judicials i rgim lingstic 85
2.4.3 Processos pendents i execucions judicials 85
2.4.4 Sistema provisional de govern del poder judicial 86
2.5 Seguretat i defensa 88
2.5.1 Elements definitoris del nou sistema de seguretat 88
2.5.2 Opcions i actuacions en lmbit de la seguretat interna 89
2.5.3 Assumpci de tasques de protecci civil i gesti demergncies
garantides fins ara pel Govern central 90
2.5.4 Coordinaci internacional amb cossos policials 90
2.5.5 Opcions i actuacions en lmbit de la seguretat internacional 91

4
 2.5.6 Model operatiu, cossos, contingents i organitzaci 91
2.5.7 Ciberseguretat 92
2.6 Infraestructures: abastament denergia i aigua i tecnologies de la informaci
i la comunicaci 94
2.6.1 Labastament denergia 94
2.6.2 Labastament daigua 96
2.6.3 Comunicacions i tecnologies de la informaci 98

3 La relaci de Catalunya amb lEstat espanyol, la Uni Europea

i la comunitat internacional
3.1 La cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol 105
3.1.1 Models de cooperaci. Consell Ibric o Consell Catalano-Espanyol 106
3.1.2 Cooperaci regional: lArc Mediterrani 108
3.2 Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya 109
3.3 Cooperaci entre els territoris de llengua catalana 111
3.3.1 Criteris i propostes 112
3.3.2 Proposta de creaci duna Entesa de la Llengua Catalana 113
3.3.3 Consolidaci de lInstitut Ramon Llull 114
3.4 Les vies dintegraci de Catalunya a la Uni Europea 115
3.4.1 Condicions i requisits jurdics 116
3.4.2 Escenaris dadhesi. Procediments que cal seguir 116
3.4.3 Flexibilitat i pragmatisme de la UE 119
3.4.4 Probabilitats daplicaci dels diferents escenaris 120
3.5 Alternatives a la nopermanncia o la nointegraci rpida 123
3.5.1 Acord bilateral CatalunyaUE 123
3.5.2 Adhesi a lEFTA, EEE i Schengen 123
3.5.3 Acords de lliure comer o unions duaneres 124
3.6 La integraci a la comunitat internacional 125
3.6.1 El reconeixement del nou Estat 125
3.6.2 La incorporaci al dret intern del dret internacional i dels tractats 126
3.6.3 Ladhesi a organitzacions internacionals intergovernamentals 126
a) Consell dEuropa 127
b) Nacions Unides i el seu sistema 127
c) OTAN i altres organismes de seguretat internacional
(OSCE, estructures de seguretat de la UE,
relacions transatlntiques amb els Estats Units) 131
d) Altres organismes internacionals 133

5
Decidir
per guanyar el futur
Catalunya viu un procs decisiu com a pas i
com a societat. Mai com ara els catalans hem
tingut a les nostres mans loportunitat de po-
der decidir el nostre futur.
Catalunya, de sempre, sha sentit Naci. Du-
rant molt de temps ha mirat de fer compatible
aquest sentiment nacional amb la pertinena
a un estat que li reconegus els seus trets di-
ferencials. La impossibilitat de continuar per
aquesta via ha fet que el poble catal mani-
fests al carrer i a les urnes la voluntat de de-
cidir sobre el seu futur collectiu i de fer-ho pa-
cfica, democrtica i legalment.
El Consell Assessor per a la Transi-
ci Nacional ha identificat els aspec-
tes cabdals per poder esdevenir un
Estat propi amb plenes garanties
Durant ms de cent anys el catalanisme po-
ltic ha contribut de manera intensa i cons-
tructiva al progrs poltic i econmic de lEs-
tat espanyol, participant i donant suport a
totes les grans decisions destat i presen-
tant propostes per a un encaix amable que
reconegus la seva identitat i facilits el seu
desenvolupament com a motor econmic del
sud dEuropa.
La sentncia del Tribunal Constitucional, de
lany 2010, contra lEstatut dautonomia refe-
rendat pel poble de Catalunya, va suposar el
tancament daquesta etapa i linici dun nou
procs definit per la ferma voluntat dels ciu-
tadans de Catalunya de decidir el seu futur
poltic.
El procs poltic que viu Catalunya s possi-
ble per la suma i el treball conjunt de moltes
voluntats caminant en la mateixa direcci. Fo-
namentalment, s la voluntat sostinguda i ma-
nifestada clarament per majories molt mplies
de la societat catalana i el seu entramat civil,
com ho demostra les milers i milers dentitats
adherides al Pacte Nacional pel Dret a Deci-
dir. Per s tamb, el pacte i la suma duna
gran majoria parlamentria que dna cober-
tura a lacci del Govern de Catalunya per
permetre a les urnes lexercici del dret a de-
cidir.
Un comproms collectiu amb lobjectiu de tre-
ballar conjuntament des del respecte al marc
legal vigent, el rigor en la definici dels esce-
naris de futur i el sentit de la responsabilitat en
la presa de decisions que han de definir el fu-
tur del nostre pas.
La illusi i lesperana per loportunitat ni-
ca que t el nostre pas per poder construir,
entre tots i si aix ho decidim, un nou estat
que permeti desplegar el gran potencial que
tenim, no ens ha de fer oblidar que aquest
procs exigeix un exercici rigors i honest
de conixer les dificultats a les quals ens en-
frontem, identificar els riscos i analitzar les
possibles conseqncies de les nostres de-
cisions.
Volem decidir el nostre futur, per ho
hem de fer amb seriositat i rigor, sent
conscients del cam que encetem
I aquesta ha estat la feina que al llarg de quin-
ze mesos ha realitzat el Consell Assessor per
a la Transici Nacional. A travs de divuit in-
formes, els membres daquest Consell han
identificat els aspectes cabdals que el nostre
pas hauria dafrontar per poder esdevenir un
estat propi amb plenes garanties dins el marc
de la comunitat internacional.
6

La presentaci daquests informes s un pas
necessari en el full de ruta de la transici naci-
onal que travessa el nostre pas. Els ciutadans
de Catalunya han de disposar de la mxima
informaci de les decisions i els elements que
caldr tenir en compte a lhora de construir les
futures estructures destat en cas que la gran
majoria dels catalans decideixi que Catalunya
esdevingui un nou estat.
Volem decidir el nostre futur, per ho hem de
fer amb seriositat i rigor, sent conscients del
cam que encetem i des del respecte absolut
a la divergncia i la diversitat didees que sn
justament els valors que ens fan grans i forts
com a societat.
Fer de Catalunya un pas nou on
tothom visqui millor, on es garanteixi
la cohesi social i el benestar de les
persones
Amb el mateix rigor que identifiquem les difi-
cultats cal tamb que siguem conscients de la
gran oportunitat que sens obre en aquest nou
escenari. Mai com ara Catalunya havia tingut
tanta presncia al mn, tenim un pas amb un
potencial que no deixa de crixer en prctica-
ment tots els mbits productius, un pas amb
un talent hum creatiu i dinmic que ens em-
7
Catalunya, de sempre, sha sentit
Naci. Mai com ara els catalans hem
tingut a les nostres mans loportunitat
de decidir el nostre futur
Artur Mas i Gavarr
president de la Generalitat de Catalunya
peny com a societat i com a cultura, un pas
amb una societat civil compromesa i solidria.
Ara correspon a cada persona des de la seva
llibertat individual, des de les seves convicci-
ons poltiques i ideolgiques, i sobretot, des
dels seus anhels i desitjos personals i collec-
tius de futur, extreuren les conclusions i exer-
cir el seu dret a decidir, amb la plena cons-
cincia i assumpci de responsabilitat que
atorga conixer i disposar de la mxima infor-
maci per a la presa de decisions.
Som una societat madura i responsable, ara
ms que mai cal avanar junts i confiar en no-
saltres mateixos, creure en les nostres capa-
citats que sn moltes i diverses, i desplegar
tot el nostre potencial per arribar tan lluny com
ens proposem i, sobretot, que mantinguem
el nostre esperit constructiu per fer de Cata-
lunya un pas nou on tothom visqui millor, on
es garanteixi la cohesi social i el benestar de
les persones.
Aquest s el nostre somni, de la nostra volun-
tat en depn fer-lo possible.
La Transici Nacional
de Catalunya
La Transici Nacional
de Catalunya
Catalunya viu un moment cabdal de la seva
histria. Ms de tres dcades desprs de la
restauraci de la Generalitat, la reivindicaci
de lautogovern i dels drets nacionals sexpres-
sa amb ms vigor i transversalitat que mai.
Les institucions del pas, els seus partits pol-
tics i la seva societat civil, han treballat durant
tots aquests anys, de manera persistent, per
tal de trobar lencaix que respongus a les le-
gtimes aspiracions nacionals catalanes dins
lEstat espanyol. En tot aquest temps, Cata-
lunya ha pogut bastir una estructura poltica
i administrativa que ha convertit la Generali-
tat en leix central i quotidi de la vida pblica
dels seus ciutadans i ciutadanes.
Ara b, exemples recents, com la Llei deduca-
ci espanyola, els atacs al model de convivn-
cia lingstica del nostre pas, la Llei dunitat de
mercat, la nova llei estatal que limita greument
lautonomia dels ajuntaments o lofec de les
finances de la Generalitat que es du a terme
per les institucions de lEstat, posen en relleu
la visi excessivament centralista i el procs in-
sistent de recentralitzaci de competncies i
recursos que aplica implacablement lEstat es-
panyol. Tot plegat posa en dubte, o fins i tot en
crisi, el sentit real de lEstat de les Autonomies
que lesperit de la Constituci de 1978 va plas-
mar de manera pactada.
El febrer de lany 2004, es constitua la ponn-
cia parlamentria que iniciava els treballs de
redacci dun nou Estatut dautonomia. Ho fe-
ia amb la voluntat de buscar noves frmules
de relaci amb lEstat, reforant el carcter
nacional de Catalunya i aprofundint en lauto-
govern 25 anys desprs de laprovaci dun
primer Estatut que mostrava signes desgota-
ment. Desprs de mesos de negociaci i amb
11
un amplssim acord de la gran majoria de for-
ces parlamentries del moment, el nou Esta-
tut dautonomia era aprovat pel Parlament de
Catalunya el 30 de setembre de 2005.
El juny de 2006 lEstatut era sotms a refe-
rndum del poble de Catalunya, el qual hi va
donar, de manera folgada, el seu suport. Un
cop aprovat i referendat pels ciutadans, que-
daria sotms al Tribunal Constitucional, el
qual, quatre anys ms tard, amb una contun-
dent sentncia, retallava, no noms aspectes
competencials i institucions fonamentals per
al desenvolupament de lautogovern de Cata-
lunya, sin tamb les esperances i les aspira-
cions nacionals de tot un poble que, lluny de
quedar-se de braos plegats, va sortir a mani-
festar-se de manera multitudinria, el juliol de
2010, sota el lema Som una naci. Nosaltres
decidim.
Les eleccions del novembre de 2010 van con-
figurar noves majories parlamentries. El nou
Govern va assumir, fruit del mandat electoral,
la reclamaci dun pacte fiscal que poss fi al
drenatge continu de recursos que per a Ca-
talunya significa la prdua anual dun vuit per
cent del PIB. Aquest dficit fiscal, que limita
de forma greu el marge dacci de les insti-
tucions catalanes, ha desencadenat una pr-
dua de competitivitat general de la societat
catalana i ha provocat tensions pel que fa a
la prestaci de serveis pblics a la poblaci.
El Govern de lEstat va negar, un cop ms,
qualsevol marge de negociaci respecte al
pacte fiscal proposat per la Generalitat, que a
ms comptava amb un amplssim i divers su-
port parlamentari. Aquesta negativa fou el fet
principal que dugu a precipitar la convoca-
tria de noves eleccions.
El parlament sorgit daquestes noves elecci-
ons va conformar una clara majoria dels par-
tits que havien acudit a les urnes sota el com-
proms del dret a decidir, el comproms de
sotmetre a consulta al poble de Catalunya el
seu futur poltic. Un comproms que queda-
ria solemnitzat amb un acord de legislatura
de les dues principals forces parlamentries,
i amb les diferents iniciatives parlamentries
que han sorgit de la cambra catalana.
En els darrers anys, un important suport so-
cial com demostren les histriques i multitu-
dinries manifestacions populars de les dar-
reres Diades, la unitat poltica dacci com
deixa pals lacord assolit per una amplssima
majoria dels partits poltics pactant la data i la
pregunta per dur a terme la consulta el 9 de
novembre de 2014 i el respecte escrupols
del marc legal amb laprovaci de la Llei de
consultes no referendries i participaci ciu-
tadana han configurat el procs i lacci po-
ltica vers lanomenada transici nacional de
Catalunya i han posat de manifest la ferma vo-
luntat democrtica dels catalans.
Sessi plenria del Consell Assessor per a la Transici Nacional.
Una voluntat que ha quedat tamb reflectida
amb la constituci del Pacte Nacional pel Dret
a Decidir, que agrupa les institucions ms re-
presentatives del pas, el mn local i les for-
ces poltiques que hi sn favorables. En total,
ms de 3.500 entitats civils, cviques, ciuta-
danes, culturals, econmiques, socials, sindi-
cals i empresarials darreu del territori.
Durant el debat dinvestidura de la X legisla-
tura, el president de la Generalitat va assolir
el comproms de dur a terme una consulta al
poble de Catalunya sobre el futur poltic i na-
cional del pas, per garantir el seu desenvo-
lupament econmic, social i cultural i la su-
pervivncia, enfortiment i millora del seu estat
de benestar. s de resultes daquest compro-
ms que va ser creat per decret del Govern, el
febrer de 2013, el Consell Assessor per a la
Transici Nacional (CATN).
La creaci del CATN respon a la voluntat del
Govern de dotar-se del millor assessorament
jurdic i tcnic per desenvolupar aquest pro-
cs, que sha de basar en els principis de
12
dileg i legalitat, amb la voluntat dassolir el
mxim consens possible. Est integrat per
persones de reconegut prestigi en les diferents
disciplines vinculades al procs de transici
nacional, i la seva participaci en el Consell no
ha comportat cap mena de retribuci.
La seva composici s la segent:
Carles Viver Pi-Sunyer (president)
Nria Bosch i Roca (vicepresidenta)
Enoch Albert i Rovira
Germ Bel i Queralt
Carles Boix i Serra
Salvador Cards i Ros
ngel Castieira Fernndez
Francina Esteve i Garcia
Joan Font i Fabreg
Rafael Grasa i Hernndez
Pilar Rahola i Martnez
Josep Maria Reniu i Vilamala
Ferran Requejo i Coll
Joan Vintr i Castells
Vctor Cullell i Comellas (secretari)
Durant gaireb un any i mig, aquest Consell
ha celebrat 54 reunions plenries que han
quedat plasmades en les ms de 1.300 pgi-
nes daquests 18 informes:
Informe nm. 1: La consulta sobre el futur
poltic de Catalunya (25 de juliol de 2013)
Informe nm. 2: LAdministraci tributria
de Catalunya (20 de desembre de 2013)
Informe nm. 3: Les relacions de coope-
raci entre Catalunya i lEstat espanyol
(20 de desembre de 2013)
Informe nm. 4: Internacionalitzaci de la
consulta i del procs dautodeterminaci
de Catalunya (20 de desembre de 2013)
Informe nm. 5: Les tecnologies de la in-
formaci i de la comunicaci a Catalunya
(20 de desembre de 2013)
Informe nm. 6: Les vies dintegraci de
Catalunya a la Uni Europea (14 dabril
de 2014)
Informe nm. 7: La distribuci dactius i
passius (14 de juliol de 2014)
Informe nm. 8: Poltica monetria (Eu-
ro), Banc Central i supervisi del sistema
financer (14 de juliol de 2014)
Informe nm. 9: Labastament daigua i
denergia (14 de juliol de 2014)
Informe nm. 10: El procs constituent
(14 de juliol de 2014)
Informe nm. 11: Les relacions comerci-
als entre Catalunya i Espanya (28 de juliol
de 2014)
Informe nm. 12: Autoritats reguladores i
de la competncia i estructures adminis-
tratives exigides per la Uni Europea (28
de juliol de 2014)
Informe nm. 13: La integraci a la comu-
nitat internacional (28 de juliol de 2014)
Informe nm. 14: El poder judicial i lAd-
ministraci de justcia (28 de juliol de
2014)
Informe nm. 15: La Seguretat Social ca-
talana (28 de juliol de 2014)
Informe nm. 16: La successi dordena-
ments i Administracions (28 de juliol de
2014)
Informe nm. 17: La seguretat interna i in-
ternacional de Catalunya (28 de juliol de
2014)
Informe nm. 18: La viabilitat fiscal i finan-
cera duna Catalunya independent (28 de
juliol de 2014)
Fruit daquest treball del CATN, el Govern pu-
blica aquest Llibre blanc de la Transici Naci-
onal de Catalunya, que recull, duna banda,
el conjunt dels informes fets pel Consell, i de
laltra, una sntesi daquests realitzada per la
secretaria del Consell.
Per poder exercir el dret a decidir s indis-
pensable garantir tamb el dret a conixer
dels ciutadans, per tal que disposin de la m-
xima informaci possible sobre els diferents
escenaris de futur que es podrien generar.
s aix que aquest llibre blanc i llur sntesi te-
nen com a objectiu principal el fet daportar
els elements de rigor que contribueixin a fer
ms fort el procs democrtic endegat cap a
la transici nacional de Catalunya, facilitant al
conjunt de la ciutadania informaci necess-
ria per exercir amb coneixement de causa el
seu dret a decidir.
13
Sntesi
1 El procs constituent
1.1 Legitimaci del procs
dautodeterminaci
Una defensa del procs dautodeterminaci
ha dintegrar les raons que han dut, a la majo-
ria de la ciutadania i el Govern de Catalunya,
a triar aquest cam amb un conjunt de prin-
cipis slids que siguin acceptables per part
dels diversos agents de la comunitat interna-
cional (diplomtics, governs, institucions i or-
ganitzacions internacionals) i que comptin,
com a mnim, amb la comprensi i lempatia
dels mitjans de comunicaci i de lopini p-
blica dels altres pasos.
La defensa daquest procs es fonamenta en
tres grans principis: lautodeterminaci com a
exercici del dret a decidir democrticament
dels pobles; lautodeterminaci com a dret
inherent a la naturalesa de Catalunya com a
naci, i lautodeterminaci com a ltim recurs
per posar remei a una situaci sistemtica-
ment injusta.
Aquests tres principis sn vlids (per al cas
de Catalunya) i poden ser utilitzats alhora,
amb alguna variaci en lmfasi de lexplica-
ci segons laudincia internacional.
1.1.1Lautodeterminaci
per aplicaci dun principi
democrtic
Especialment en societats liberal-democr-
tiques, lautodeterminaci es justifica duna
manera gaireb intutiva, ja que respon al
principi democrtic basat en:
La legitimitat de lautoritat poltica basada
en el consens dels governats, considerats
com a unitat de decisi collectiva (de-
mos) inclosa la capacitat duna poblaci
de decidir constituir-se com a tal unitat; i
Lautonomia moral dels individus. Daques-
ta manera, el dret a constituir un Estat in-
19
dependent es considera un dret primari
dels individus duna collectivitat territoria-
litzada, sempre que es compleixin determi-
nades condicions contextuals, com ara la
facticitat del nou Estat (econmica, poltica,
etc.), la facticitat de lEstat anterior, que es
garanteixin els drets de les minories, i que
no es generi una significativa inestabilitat
internacional.
1.1.2 Lautodeterminaci com a
dret inalienable duna comunitat
nacional
El dret dautodeterminaci recolza aqu en un
dret a la sobirania que es deriva directament
del carcter de comunitat nacional dun de-
terminat collectiu.
Atesa la fora de la democrcia com a princi-
pi de legitimaci poltica, avui en dia els dos
primers principis tendeixen a combinar-se per
justificar un procs dautodeterminaci en dos
passos seqencials: primer, una comunitat na-
cional s dipositria ltima, per la seva condici
de naci, de la seva sobirania, i, segon, aquesta
comunitat t, en aplicaci dun principi demo-
crtic, el dret a exercir aquesta sobirania.
Aquest argument democrtic t diversos
avantatges. En primer lloc, t molta accepta-
ci a Catalunya entre la ciutadania i, en segon
lloc, ha estat utilitzat, amb xit, pel Govern,
pel Parlament i pels partidaris de celebrar la
consulta. Lliga b amb el consens liberal i
democrtic que preval a bona part del mn.
Recolza en una doctrina important que es
troba sobretot al dictamen del TS canadenc.
I es pot fonamentar en les declaracions, re-
petides, del Parlament de Catalunya de reser-
var-se el dret dautodeterminaci.
Alhora, per, t diversos punts febles. El primer
s conceptual. El segon, dordre estratgic,
sembla sobretot important per a letapa que es
dibuixa desprs de la consulta o per a un pro-
cs en qu la consulta no hagi estat possible:
El primer obstacle s que el principi democr-
tic exigeix, perqu sapliqui, la definici del
subjecte sobir. Aquest subjecte, per, no s
formalment sobir (aquesta s la ra dence-
tar el procs dautodeterminaci) i, per tant,
els contraris a la consulta sovint neguen a Ca-
talunya el carcter de comunitat nacional, i
oscillen entre afirmar Espanya com a nica
naci o acceptar solament lautodetermina-
ci de cada individu per separat. Aquest en-
trebanc s menor per a Catalunya, perqu el
Parlament ha fet repetides declaracions de
sobirania o de conservaci del dret dauto-
determinaci; i compta amb una llarga srie
denquestes que mostren amplssimes majo-
ries a favor de fer la consulta a Catalunya i,
per tant, si ms no implcitament, de reconei-
xement de Catalunya com a subjecte poltic
diferenciat. Tanmateix, per reforar la justifica-
ci de per qu la consulta es fa ara i no abans
(p. e., el 1978), s aconsellable afegir largu-
ment de la secessi com a ltim recurs.
La segona feblesa s de carcter estrat-
gic. Laplicaci del principi democrtic, es-
pecialment si no hi hagus acord amb lEs-
tat espanyol, crea (o refora) un precedent
internacional important. Com que legitima
les separacions sense exigir-ne un esfor de
justificaci, redueix el cost de secessi i, per
tant, augmenta la possibilitat que hi hagi ms
secessions al mn. En un context internacio-
nal voltil, si ms no en algunes regions del
mn, la mera apellaci a la democrcia po-
dria despertar preocupaci o hostilitat entre
els Estats ja reconeguts.
1.1.3 Lautodeterminaci com
a ltim recurs per posar remei a
una situaci injusta
Dacord amb aquest principi o lnia argumen-
tal, lautodeterminaci es defensa com a l-
20
tim recurs per posar remei a injustcies greus
i persistents que no shan pogut solucionar
dins del marc poltic existent. Tot i que no hi
ha acord complet sobre quines situacions po-
den ser qualificades com a injustcies greus,
aquestes sn (per ordre de ms a menys
acord doctrinal):
Violacions massives de drets humans.
Annexions i ocupacions militars injustes
particularment aquelles que es van pro-
duir desprs de la prohibici expressa de
guerres de conquesta territorial lany 1945.
Violacions, per part de lEstat central, de
les aspiracions dautogovern i dels acords
dautonomia territorial interna. Aquestes
violacions inclouen la impossibilitat de
conciliar demandes (raonables) dautono-
mia regional amb lestructura de lEstat i la
intervenci i el qestionament (sistemtic)
de lautonomia territorial per part de lEstat
central malgrat els pactes formals exis-
tents.
La minoria nacional o territorial com a mi-
noria permanent en un Estat democrtic.
Pel seu estatus de minoria permanent, un
grup nacional no pot tenir mai garanties
que la majoria complir els acords auton-
mics. (Aquesta situaci es relaciona amb
i pot ser complementria a les clusules
del pargraf anterior). Lnic remei possi-
ble a aquesta situaci s la modificaci de
les relacions entre la majoria i la minoria
territorials fins a posar-les en un pla des-
tricta igualtat, concedint lestatus de plena
sobirania a la minoria nacional.
La comunitat internacional no demana (ni
exigeix) cap justificaci concreta per au-
todeterminar-se: lnic que cal s complir
amb els requisits procedimentals recollits,
entre altres llocs, per lOpini del Tribunal
Internacional de Justcia de 28 de juny de
2010 (procs democrtic i pacfic). Tan-
mateix, sembla raonable explicar i justifi-
car la consulta i el procs poltic de Cata-
lunya. En aquest sentit, utilitzar el principi
dautodeterminaci com a ltim recurs o
remei (remedial-right-only secession) im-
plica autoimposar-se un nivell dexigncia
 ms alt que els principis de democrcia i
de dret nacional. Daltra banda, aquesta
defensa del procs dautodeterminaci t
avantatges importants: es correspon amb
lexperincia histrica i poltica catalana
desgotament de totes les altres vies den-
caix amb lEstat espanyol i amb els mo-
tius expressats pels ciutadans de Catalu-
nya; emfatitza la voluntat de Catalunya de
contribuir a reforar el dret internacional
i a compatibilitzar el seu procs (legtim)
dautodeterminaci amb el manteniment
dun sistema internacional estable i go-
vernat per normes predictibles; safegeix
o suma a les altres dues justificacions de
secessi: la democrtica i la que compor-
ta un dret a la secessi.
Tanmateix, com s el cas dels dos primer prin-
cipis, largument dltim recurs tamb t punts
febles. En primer lloc, no hi ha un consens
complet sobre quines sn les causes que le-
gitimen lautodeterminaci com a ltim recurs.
En segon lloc, a la part que lutilitza li corres-
pon provar (s a dir, t la crrega de la prova)
lexistncia del tractament injust que justifica
lautodeterminaci.
1.1.4 Aplicaci a Catalunya
Dacord amb la discussi anterior, el discurs
dinternacionalitzaci del procs dautodeter-
minaci de Catalunya shauria destructurar
dacord amb la lgica segent, que combina
els tres principis examinats abans en una ca-
dena argumental que emfatitza lautodetermi-
naci com a ltim recurs per que en cap cas
no abandona el principi democrtic i el de co-
munitat nacional:
Desprs dhaver intentat sistemticament
i sense xit conciliar la seva personalitat
nacional prpia amb la pertinena a lEs-
tat espanyol, Catalunya exerceix el dret
a lautodeterminaci com a ltim recurs o
soluci per assolir, en primer lloc, el seu
ple reconeixement nacional i el nivell dau-
togovern a qu aspiren els seus ciutadans
i, en segon terme, per acabar amb una si-
21
tuaci de discriminaci fiscal sistemtica i
de desprotecci lingstica i cultural.
Lautodeterminaci, dirigida a establir una
Catalunya sobirana, ha de permetre ga-
rantir uns drets poltics i jurdics que el sis-
tema poltic espanyol no garanteix (i que
no ha garantit de manera continuada, fins
i tot desprs de la transici a la democr-
cia). Aquesta sobirania no exclou la possi-
bilitat destablir mecanismes confederals
amb Espanya, aix s, en estrictes termes
digualtat.
Histricament, i quan les circumstncies
poltiques espanyoles ho han perms, Ca-
talunya ha mostrat una voluntat constant
dorganitzar-se com a comunitat poltica
diferenciada i de recuperar les seves ins-
titucions poltiques i fiscals abolides diver-
ses vegades (anys 1714, 1923 i 1939).
Tamb histricament Catalunya ha intentat
combinar aquesta voluntat dautonomia
amb la seva integraci a lEstat espanyol.
El tipus de soluci utilitzada, federalista o
autonomista, que ha variat en funci del
perode histric i de les forces poltiques
que lhan proposat, es correspon amb les
solucions habituals fetes servir en diver-
sos pasos plurinacionals al mn, com ara
el Canad, Blgica, el Regne Unit o lndia.
I es remunta com a mnim a mitjan segle xix,
amb els esquemes federatius de la I Re-
pblica espanyola impulsats per poltics
catalans.
En la darrera transici democrtica de
lEstat espanyol, la Constituci espanyola
(CE) de 1978 va establir mecanismes per
concedir una certa autonomia poltica a
Catalunya (i a daltres territoris i regions de
lEstat espanyol). Tanmateix, com a resul-
tat de lestratgia de crear un ampli con-
sens per fer possible la transici poltica
i per evitar la confrontaci amb aquells
sectors socials, poltics i militars que ha-
vien collaborat amb la dictadura i que
comptaven amb suports poltics i coactius
considerables per amenaar tot el procs
poltic del moment, la Constituci es va
redactar en termes deliberadament ambi-
 gus pel que feia referncia a lorganitzaci
territorial dEspanya. Per exemple, larticle
2 CE va fer servir els termes nacionalitats
i regions per referir-se a les possibles co-
munitats nacionals de lEstat espanyol que
volguessin accedir a una certa autonomia
poltica, i va reservar el terme naci per a
Espanya. Els constituents no van enume-
rar les comunitats autnomes i en cap cas
no van especificar quines tenien naturale-
sa de nacionalitat. De la mateixa manera,
llistava un conjunt de competncies mni-
mes per als governs autonmics i, alhora,
establia procediments oberts per procedir
a la delegaci de competncies per part
del Govern central. El text constitucional
no va fixar lestructura del sistema de fi-
nanament territorial.
El carcter obert de la Constituci espa-
nyola o, amb altres paraules, la seva natu-
ralesa de contracte incomplet, sempre ha
fet dependre la seva concreci i desenvo-
lupament de qui controla les institucions
fonamentals de lEstat espanyol (Corts,
Executiu i Tribunal Constitucional).
En compliment de les possibilitats obertes
per la Constituci, lany 1979 es va apro-
var un Estatut dautonomia que concedia
una certa dosi dautogovern a Catalunya.
Tanmateix, el desplegament de lEstatut
va ser lent i incomplet, en bona mesura
dependent de la correlaci de forces a les
Corts espanyoles i no de laplicaci estric-
ta dels acords jurdics que contenia lEsta-
tut mateix.
Com examina amb detall lInforme sobre
les duplicitats funcionals i organitzatives
entre lEstat i la Generalitat de Catalunya,
ems per lInstitut dEstudis Autonmics
(IEA), lAdministraci central ha continuat
intervenint en totes les matries i poders
de la Generalitat, fins i tot en aquelles que
tenen la naturalesa dexclusives. Com in-
dica linforme de lInstitut, les duplicitats
normatives [per part de legislador estatal i
autonmic] es produeixen indistintament
i amb la mateixa extensi i intensitat tant
en els mbits en els quals la Generalitat t
22
competncies exclusives com en aquells
en qu les t compartides.
Per tal de posar remei a aquesta situaci
dinvasi competencial (i de discriminaci
fiscal), el Parlament de Catalunya, amb el
suport de gaireb el noranta per cent dels
diputats, va aprovar un projecte de refor-
ma estatutria lany 2005. El nou Estatut
tenia lobjectiu dampliar les competn-
cies de la Generalitat i, sobretot, intentar
evitar la invasi daquestes competncies
per part de lEstat, fent servir un text duna
gran prolixitat i detall, i resoldre un greuge
fiscal sistemtic. Aquell text, per, va ser
esmenat considerablement per les Corts
espanyoles i, un cop referendat pels ciu-
tadans de Catalunya, novament rebaixat
pel Tribunal Constitucional espanyol lany
2010. La sentncia del Tribunal Constituci-
onal no noms va desactivar per complet
les millores que introdua lEstatut pel que
fa al reconeixement de la identitat nacional
de Catalunya i a la llengua, a les compe-
tncies s a dir al poder poltic i al finan-
ament, sin que, a ms, tot rebaixant la
funci constitucional que havien tingut fins
aquell moment els Estatuts, va concloure
que les seves disposicions, especialment
les relatives a les competncies i al finan-
ament, no vinculen jurdicament el legis-
lador estatal, sn simples pactes poltics
que no limiten la llibertat del legislador de
lEstat a lhora de delimitar labast de les se-
ves competncies o de fixar les seves pre-
ferncies en lmbit del finanament.
El procs de reforma estatutria i la sen-
tncia del Tribunal Constitucional sn la
prova ms fefaent que Catalunya ha fra-
cassat en el seu intent dobtenir un reco-
neixement i un alt grau dautogovern en un
Estat autnticament plurinacional. A ms
a ms, demostren que els ciutadans de
Catalunya, com a collectiu amb aspiraci-
ons territorials prpies, tenen un carcter
permanent de minoria a Espanya i que
no poden esperar obtenir garanties polti-
ques i jurdiques adequades dins de lEs-
tat espanyol. Utilitzant mecanismes efec-
 tivament democrtics (en el sentit estricte
de votacions al si dels diversos poders de
lEstat), la majoria pot en qualsevol mo-
ment modificar i reduir les competncies
de la Generalitat fins a fer-les trivials.
Sn exemples concrets de la falta de ga-
ranties poltiques del sistema actual: el
dficit fiscal amb Espanya; el volum baix
de les inversions pbliques de lEstat i lin-
compliment sistemtic en lexecuci dels
plans aprovats; el fet que, com a conse-
qncia del sistema de finanament i de
lacci pressupostria de lEstat espanyol,
es trenqui el principi dordinalitat (Catalu-
nya passa, en el perode 2000 a 2010, en
el rnquing autonmic de renda per cpi-
ta, de la 4a posici en PIB per cpita nomi-
nal a la 9a en renda familiar disponible per
cpita, desprs de lacci pressupostria
de lEstat), el rebuig per part de lEstat a
negociar un Pacte Fiscal proposat per les
forces poltiques catalanes i les decisions
23
dirigides a convertir el catal en una llen-
gua progressivament marginal.
Davant daquesta realitat, lnica soluci
possible seria concedir a Catalunya poder
per vetar aquelles normes o intervencions
espanyoles que perjudiquessin els inte-
ressos catalans. Aquest poder de vet s
precisament el que es dna entre Estats
sobirans. s precisament per assolir-lo
que Catalunya ha decidit iniciar, un cop
ms com a ltim recurs per posar remei a
una situaci intrnsecament injusta, lactu-
al procs dautodeterminaci.
Aquest procs dautodeterminaci recol-
za, en darrer terme, en la voluntat duna
comunitat nacional dexercir el principi
dautodeterminaci reconegut en el dret
internacional (com la Carta de les Nacions
Unides i els pactes aprovats per aquella
organitzaci i esmentats abans) de mane-
ra democrtica i pacfica.
1.2 Com shi arriba.
La consulta sobre el futur poltic
1.2.1 Arguments legitimadors
de la celebraci de la consulta
La convocatria duna consulta sobre el futur
poltic de Catalunya s un element clau per
donar pas a un procs constituent, a partir de
la reivindicaci de la societat civil i la decisi
poltica del Parlament de Catalunya. Cal un
pronunciament clar i inequvoc de la poblaci
per poder comenar el procs de transforma-
ci de Catalunya en un Estat propi, i la consul-
ta reuneix totes les condicions per ser el mitj
dexpressi daquest pronunciament.
La consulta sobre el futur poltic de Catalunya
reuneix en ella mateixa un conjunt notable de
legitimitats:
Legitimitat histrica. Lexistncia de Catalu-
nya com una realitat nacional diferenciada a tra-
vs dels segles li dna un alt perfil legitimador
en termes histrics en relaci amb altres casos
de la poltica comparada. El fet dhaver dispo-
sat durant segles dinstitucions estatals prpies
i que li hagin estat suprimides militarment, aix
com la seva reiterada voluntat de ser reconegu-
da en la seva especificitat nacional i de disposar
dun ampli autogovern objectius mai assolits
de manera justa i eficient en les seves relacions
amb lEstat espanyol durant els darrers tres se-
gles constitueixen una important via de legiti-
maci tamb en lesfera internacional.
La consulta respon a principis democr-
tics, representatius, cvics i participatius.
La consulta constitueix una prctica cvica i
participativa que correspon a una democr-
cia avanada, en la mesura que dna als ciu-
tadans del demos nacional de Catalunya la
clau de decisi sobre el seu futur poltic col
lectiu. La consulta representa una resposta
24
democrtica a una demanda reiteradament
plantejada per un sector creixent de la socie-
tat catalana i dels seus representants poltics
La consulta respon a principis liberals: pro-
tegeix els drets individuals i collectius dels
ciutadans. La consulta constitueix una eina
per tal que els ciutadans de Catalunya pu-
guin expressar com volen protegir i exercir els
seus drets individuals i collectius davant les
decisions poltiques, econmiques, lingsti-
ques i culturals, sovint arbitrries, de les quals
ha estat i s objecte per part del poder central
i de les institucions de lEstat.
La consulta respon a principis igualitaris i
inclusius. Tota la ciutadania de Catalunya es-
tar cridada a participar en la consulta, amb
independncia de quin sigui el seu lloc de
naixement, el seu sexe, la seva religi o el seu
grup tnic. Tota la ciutadania ser tamb cri-
dada a participar en el debat previ, on podr
informar-se sobre les possibles conseqn-
cies de les alternatives plantejades, inclosa
leventual constituci de Catalunya en un Es-
tat independent, i aportar-hi les seves opini-
ons i suggeriments.
La consulta s possible dins de la legalitat
actual. Hi ha molt bons arguments jurdics per
defensar que en lordenament jurdic vigent hi
ha cinc procediments a travs dels quals es
podria convocar de manera legal una consul-
ta per tal que els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya poguessin expressar la seva volun-
tat poltica sobre el futur de Catalunya.
La consulta s congruent amb els princi-
pis del federalisme plurinacional. Un prin-
cipi del federalisme plurinacional s el pac-
te voluntari entre diferents entitats nacionals,
un pacte renovable en funci de les majories
democrtiques daquestes entitats. En aquest
sentit, el federalisme s un dels quatre prin-
cipis invocats pel Tribunal Suprem canadenc
juntament amb la democrcia, el constitucio-
nalisme i la protecci a les minories en la se-
va coneguda Opini (dictamen) sobre el cas
duna possible secessi del Quebec.
La consulta s prpia duna concepci avan-
ada i cosmopolita de la democrcia. La
consulta esdev un exercici congruent amb
els valors del cosmopolitisme, que relativitza
les fronteres, especialment quan han estat im-
posades per la fora.
La consulta s funcional: permet sortir de
latzucac poltic actual. Una consulta amb
una pregunta clara i una negociaci prevista
de bona fe tal com sha fet darrerament entre
el Regne Unit i Esccia o com est legalment
prevista a Canad permetria no noms de-
terminar la voluntat dels afectats, sin tamb
donar pas a un nou escenari poltic i consti-
tucional, sigui quin sigui el resultat de la con-
sulta, desbloquejant la situaci poltica actual.
Les consultes ciutadanes constitueixen un
procediment habitual en lmbit internacio-
nal de les democrcies. Des del 1990, shan
celebrat referndums de sobirania o indepen-
dncia al Quebec, Bsnia i Hercegovina, Es-
lovnia, Estnia, Letnia, Litunia, Maced-
nia, Montenegro i Esccia. La consulta directa
a la poblaci afectada s, doncs, un procedi-
ment democrtic mpliament adms per resol-
dre aquest tipus de situacions, que permet fer-
ho dacord amb els parmetres internacionals
dabsncia de violncia i pulcritud democrtica.
La consulta s congruent amb la tradici
histrica i la cultura poltica catalana. Hist-
ricament, Catalunya va desenvolupar un cor-
pus legal, fonamentat en Constitucions pacta-
des. Aquelles Constitucions van ser anullades
pels decrets de Nova Planta (1716). Actual-
ment, lexercici del dret a decidir resulta con-
gruent amb la histria poltica de Catalunya
anterior als decrets esmentats.
25
La consulta dna visibilitat internacional
a Catalunya i lafirma com a subjecte po-
ltic. La consulta situa Catalunya davant dels
actors internacionals com un subjecte poltic
amb voluntat i capacitat de prendre decisi-
ons prpies i diferenciades. El seu contencis
amb lEstat queda visualitzat.
La consulta compta amb un grau de suport
molt gran per part de la ciutadania. Des
del punt de vista poltic concret, cal tenir en
compte tamb el notable suport que la con-
sulta t entre els ciutadans de Catalunya. Les
dades indiquen que hi ha una gran majoria de
ciutadans de Catalunya favorables a la cele-
braci duna consulta sobre la independn-
cia. Concretament, al voltant dun 75% dels
catalans est a favor de convocar la consulta,
un 20% hi est en contra i a un 5% li s indi-
ferent.
1.2.2 Estratgies jurdiques per
a la convocatria duna consulta
legal dacord amb el dret intern
Desprs de la sentncia del Tribunal Consti-
tucional 42/2014, ha quedat clar que es pot
consultar els ciutadans duna comunitat aut-
noma sobre el seu futur poltic sempre que no
es pretengui que sigui vinculant i que hi hagi
vies legals per fer-la. Doncs b, si hi ha volun-
tat poltica per part de lEstat, en lordenament
jurdic espanyol hi ha cinc vies possibles.
Aquestes sn: les dels articles 92 i 150.2 de
la Constituci espanyola, la de la Llei catalana
4/2010 de consultes per via de referndum, la
de la Llei de consultes populars no referend-
ries, i la de la reforma de la Constituci.
Les vies legals que ofereixen ms garan-
ties de constitucionalitat. De les cinc vies
que es poden emprar, les que presenten un
encaix ms clar en la Constituci sn: la de
larticle 92 CE especialment si sinterposa la
reforma de la LORMR, aix com la via de lar-
ticle 150.2 CE i, per descomptat, la reforma
constitucional, que quasi per definici no pot
ser inconstitucional.
Les vies legals que donen un major prota-
gonisme a la Generalitat i als ciutadans de
Catalunya i ms celeritat al procs. Si es t
en compte el criteri del mxim protagonisme
de la Generalitat i dels ciutadans de Catalu-
nya en la convocatria de la consulta i en el
seu desenvolupament, aix com amb el crite-
ri de la major celeritat possible, aquests dos
objectius sassoleixen millor a travs de les
lleis catalanes que no pas de les vies dels
arts. 92, 150.2 de la Constituci espanyola o
la de la reforma constitucional. Aix no obs-
tant, no sha de descartar que ls de les al-
tres vies sacompanyi tamb duna expressi
de suport popular, b directe (per exemple, a
travs de lexercici del dret de petici), b a
travs dels ajuntaments i altres entitats locals
(mocions de suport a la consulta).
Conclusi des de la perspectiva conjunta
de les garanties constitucionals, el prota-
gonisme de la Generalitat i els ciutadans
de Catalunya i la celeritat. Des daquesta
triple perspectiva, una possible soluci con-
sistiria a emprar un dels dos procediments
previstos en la legislaci catalana, que ga-
ranteixen celeritat i protagonisme de la Gene-
ralitat i dels ciutadans, i un dels procediments
previstos en la Constituci espanyola com el
de larticle 92. Aquest era el criteri expressat
pel Consell Assessor de la Transici Nacional
en el seu informe La consulta sobre el futur
poltic de Catalunya, fet pblic el 25 de juliol
de 2013.
Tanmateix, el refs expressat pel Congrs es-
panyol, el 8 dabril de 2014, a la demanda de
la Generalitat que li fos transferida la capaci-
tat de convocar un referndum sobre el futur
poltic de Catalunya i la negativa del Govern
espanyol a convocar qualsevol mena de con-
sulta han deixat sense recorregut possible les
vies legals vinculades als articles 92 i 150.2
de la Constituci espanyola. En conseqn-
cia, davant la impossibilitat dusar les altres
vies, la consulta sha dacollir a la recent llei
catalana de consultes no referendries apro-
vada el setembre de 2014 pel Parlament de
Catalunya.
26
1.2.3 La consulta en el marc del
dret de la Uni Europea i del dret
internacional
Procediments jurdics per convocar la con-
sulta. Ni el dret de la UE ni el dret internacio-
nal contenen cap disposici que prevegi un
procediment al qual es pugui acollir la Gene-
ralitat per convocar una consulta com la que
es reclama majoritriament a Catalunya. Tant
segons el dret internacional com segons el
dret de la UE, aquest assumpte es considera
una qesti que, en essncia, cal dirimir inter-
nament, dins de cada Estat.
Drets i principis del dret de la UE o del dret
internacional aplicables. En aquests dos or-
denaments jurdics hi ha drets i principis que
poden reforar la legalitat i la legitimitat de
convocar una consulta legal o daplicar vies
alternatives. s el cas del principi democrtic,
del dret a lautodeterminaci dels pobles i, tot
i que en un altre nivell, del principi de protec-
ci de les minories nacionals.
Tanmateix, cap daquests tres drets i principis
no s justiciable, en el sentit de poder-se fer val-
dre davant institucions judicials internacionals o
europees per tal de declarar, si fos el cas, lexis-
tncia dobligacions jurdiques vinculants per a
lEstat espanyol o altres Estats o organitzacions
internacionals. Les raons sn diverses. Primer,
perqu els tres drets i principis esmentats es-
tan recollits en els instruments legals i en la ju-
risprudncia ms com a valors i principis que
no pas com a drets en sentit estricte. En segon
lloc, perqu ni en lmbit europeu ni en linterna-
cional es preveuen procediments que permetin
canalitzar hipottiques demandes, basades en
aquests principis, dirigides a exigir la convoca-
tria de consultes legals o per justificar ls de
vies alternatives. Addicionalment, cal dir que la
Generalitat trobaria problemes de legitimaci
per plantejar demandes judicials i, finalment,
que els procediments utilitzables sn, gaireb
exclusivament, no jurisdiccionals.
Aix no obstant, que no siguin justiciables no
significa que no puguin produir efectes jur-
dics. Concretament, pel que fa a la celebra-
ci duna consulta legal, resulta del tot evident
que aquests principis tenen, especialment el
principi democrtic, un efecte jurdic rellevant
com a criteri interpretatiu ineludible a lhora
dinterpretar i aplicar els articles de la Cons-
tituci espanyola i de les lleis internes que re-
gulen els referndums i les consultes a travs
de les quals els ciutadans i les ciutadanes po-
den participar directament en la presa de de-
cisions poltiques. Altrament dit, els principis
del dret europeu i del dret internacional, espe-
cialment el principi democrtic, integrats en
lordenament intern per larticle 10 de la Cons-
tituci espanyola, obliguen els poders pblics
de lEstat espanyol a interpretar els preceptes
que regulen els referndums i les consultes
populars de manera que, tot respectant els
principis i les regles que regeixen lEstat de
dret i atenent al principi democrtic, sacon-
segueixi la mxima expansi dels drets de
participaci poltica dels ciutadans, inclosos
els drets de participaci poltica directa.
En relaci amb la implementaci dels resultats
de les consultes legals, aquests principis, i es-
pecialment el democrtic, tamb poden tenir
un efecte molt important per matisar el carcter
merament consultiu que la Constituci atribu-
eix a aquesta mena de referndums i consul-
tes. En aquest sentit, cal recordar el Dictamen
del Tribunal Suprem del Canad, que dedu-
eix del principi democrtic, en el qual es ba-
sa la Constituci canadenca, lobligaci de la
Federaci i de les Provncies de negociar amb
el Quebec la seva separaci en el supsit que
aquest fos el resultat dun referndum sobre el
futur poltic daquesta provncia.
Aquests principis tamb poden tenir incidn-
cia en relaci amb laplicaci de vies alterna-
tives i en la implementaci dels seus resultats.
Aix, per exemple, el principi democrtic juga
un paper decisiu a lhora de legitimar jurdica-
ment les eleccions plebiscitries i, ms con-
cretament, a lhora doposar-se a qualsevol in-
tent de prohibir-les allegant que constitueixen
un frau a les finalitats que han de complir les
eleccions.
27
En qualsevol cas, a banda daquests efectes
jurdics directes, aquests principis, i especi-
alment el principi democrtic, des de la pers-
pectiva poltica, poden produir tamb daltres
efectes gens menyspreables, com ara el de
contribuir a legitimar polticament la utilitzaci
de vies alternatives a les consultes legals, in-
closa la declaraci unilateral dindependncia
(DUI), i la implementaci dels seus efectes,
inclosa la independncia. Poden contribuir-hi,
essencialment, tot coadjuvant al fet que la
utilitzaci daquestes vies i la implementaci
daquests resultats no es puguin considerar il
lcits internacionals. Aix equival a dir, duna
banda, que la Generalitat pot sollicitar el re-
coneixement com a nou Estat dacord amb les
regles i principis que regeixen el dret interna-
cional i, daltra banda, que els Estats i les or-
ganitzacions internacionals poden, si aquesta
s la seva decisi poltica, reconixer les con-
sultes i els seus resultats sense incrrer en un
illcit internacional.
1.2.4 La implementaci dels
resultats de la consulta legal
La victria del s en una consulta amb una
pregunta directa sobre la independncia
Conseqncies per a la Generalitat. Mal-
grat que els referndums i les consultes
sn jurdicament consultius, en una con-
sulta amb una pregunta directa sobre la
independncia, la victria del s (equi-
valent, doncs, a la victria del s-s en el
cas de lacord signat per diverses forces
poltiques catalanes el 12 de desembre de
2013) genera no solament conseqncies
poltiques innegables sin tamb deures o
conseqncies jurdiques en relaci amb
els poders pblics implicats. Concreta-
ment, pel que fa a la Generalitat, estaria
obligada a plantejar a lEstat el projec-
te de secessi. Ho podria fer presentant
una iniciativa de reforma constitucional o
b plantejant una negociaci directa amb
lEstat al marge del procediment de refor-
ma constitucional. La primera alternativa
t lavantatge poltic i jurdic propi del res-
 pecte escrupols de la legalitat vigent; t
linconvenient que lEstat pot bloquejar el
procs, fet que obligaria a acudir a soluci-
ons poltiques, inclosa, si escau, la medi-
aci internacional, i donaria pas a la pos-
sibilitat demprar vies alternatives, com la
DUI, en els termes que sexposen en el
captol segent. Si la Generalitat estima
que la via de la reforma constitucional no
s adequada i que en realitat sest da-
vant dun procs constituent nou, podria
instar la negociaci amb lEstat a travs
dun procs de nou format. Tanmateix, es
planteja tamb en aquest cas si la forma-
litzaci del resultat daquest procs sha
de fer o es pot fer per la via legal existent
(reforma de la Constituci). En cas dop-
tar per formalitzar-lo mitjanant una re-
forma constitucional, el problema rau en
el referndum final, obligatori i vinculant,
que shauria de celebrar en tot lmbit de
lEstat.
En tot cas, juntament amb linici del procs
negociador amb lEstat, la Generalitat hau-
ria de promoure una srie dactuacions
en lmbit internacional i de la Uni Euro-
pea destinades a aconseguir el suport al
procs negociador amb lEstat, inclosa la
disposici a una possible mediaci, lac-
ceptaci i la presncia en la comunitat in-
ternacional, i ladmissi de Catalunya com
a nou soci de la Uni Europea o, en el seu
cas, a determinar un estatus especfic de
Catalunya fins a la seva adhesi.
Conseqncies per a lEstat. Des del
punt de vista de lEstat, una vegada que la
Generalitat planteja el projecte de seces-
si, estaria obligat a obrir el procs corres-
ponent a la via iniciada per Catalunya: la
revisi constitucional o b la negociaci
directa amb la Generalitat, tot establint en
aquest cas un procediment que avui no
existeix.
En cas que lEstat no accepti iniciar aquest
procs negociador o bloquegi la reforma
constitucional, en negar valor vinculant a
la consulta, en no reconixer el seu resul-
tat, i per considerar que ha de seguir un
28
procediment legal diferent o per qestions
directament de fons, el problema que es
planteja s de naturalesa essencialment
poltica, i no jurdica, i shauria de resoldre
per tant a travs de mitjans poltics, i no ju-
rdics, encara que no sha de descartar la
possibilitat dacudir a instncies jurisdicci-
onals, si escau, de carcter internacional.
Entre els mitjans poltics, pot tenir un pes
important el recurs a la mediaci interna-
cional, de tal manera que alguns Estats
i/o alguns organismes internacionals o su-
pranacionals siguin cridats a actuar prop
de lEstat (i de la Generalitat) per facilitar
tant lobertura del procs de negociaci
com el seu desenvolupament, davant les
dificultats que es puguin produir, sense
excloure com a darrera soluci vies unila-
terals com ara la DUI.
La victria del no en una consulta amb una
pregunta directa sobre la independncia
Conseqncies per a la Generalitat i per
a lEstat. En cas de victria del no, a
banda de les conseqncies de carcter
poltic, la conseqncia o efecte immediat
s que la Generalitat no podria plantejar
una proposta de creaci dun Estat propi
i/o independent, almenys en el futur ms
proper. Cal tenir, per, present que aquest
resultat no es pot interpretar com una op-
ci a favor del manteniment de lstatu quo,
encara que aquest s lefecte immediat
que es produeix, i, naturalment, tampoc
no es pot entendre en el sentit que queden
excloses per al futur modificacions o refor-
mes del model actual, que no pot quedar
petrificat. Aquest resultat de la consulta
no pot impedir, doncs, el plantejament de
nous projectes de reforma i, fins i tot, pas-
sat un temps raonable, nous projectes de
consulta sobre la creaci dun Estat inde-
pendent.
La victria del s-no en una consulta amb
una pregunta directa sobre la independncia
Linforme del Consell La consulta sobre el
futur poltic de Catalunya, lliurat i presen-
tat al Govern el juliol de 2013, no analitza-
 va lescenari de la doble pregunta plan-
tejat en lacord signat per diverses forces
poltiques catalanes el 12 de desembre
de 2013. Ara b, s que atenia a la possi-
bilitat que en una pregunta directa sobre
la independncia hi haguessin refernci-
es a la creaci dun Estat propi i que en
aquesta locuci es consideressin incloses
frmules federals o confederals (el que es
podria entendre com un equivalent a la
victria del s-no en el cas de la doble
pregunta acordada per a la consulta del
9 de novembre de 2014). La implementa-
ci del s-no exigiria una reforma de la
Constituci, molt probablement per la via
agreujada de reforma.
1.2.5 Vies alternatives en cas
que no es pugui fer la consulta
legal
Les consultes mitjanant votaci orga-
nitzades al marge de les disposicions le-
gals per la Generalitat amb el suport dels
ajuntaments o per organitzacions privades
amb el suport indirecte de la Generalitat i
dels ajuntaments. Aquests dos tipus de con-
sulta podrien permetre conixer la voluntat
dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya
sobre llur futur poltic collectiu, per presen-
ten inconvenients clars, com ara la confron-
taci amb lEstat si sempra la primera de les
vies esmentades, una fcil campanya de des-
prestigi des dels actors i institucions contraris
a la consulta per la seva inutilitat (presentada
com a illegal i anticonstitucional), una previ-
sible escassa o insuficient participaci, una
possible deslegitimaci dels resultats tam-
b en lesfera internacional, problemes lo-
gstics dorganitzaci, etc. Aquests inconveni-
ents semblen desaconsellar la implementaci
daquest escenari alternatiu.
Eleccions plebiscitries. Si es constata de
manera incontrovertible la impossibilitat de
fer el referndum o la consulta sobre la inde-
pendncia de Catalunya per les vies legals
anteriorment exposades com a conseqn-
29
cia del reiterat capteniment contrari de les
institucions de lEstat, la via alternativa de les
eleccions plebiscitries es revela com la ms
adient per poder conixer la posici del po-
ble catal sobre el seu futur poltic collectiu.
Aquest tipus delecci es caracteritza pel fet
que, un cop convocades unes eleccions pel
president de la Generalitat, alguns partits po-
ltics decideixen oferir als electors en els seus
programes i campanyes electorals, com a ob-
jectiu nic o primordial, la consecuci de la
independncia de Catalunya, que es podria
concretar en una declaraci unilateral dinde-
pendncia (DUI) adoptada pel Parlament que
surti de les eleccions i precedida si s el cas
duna declaraci solemne dinici del procs
de construcci del nou Estat, com sanalitza
en el proper captol. En suport de la legitimitat
poltica de les eleccions plebiscitries es po-
den invocar els arguments de legalitat, defi-
ccia i de respecte al principi democrtic.
Declaracions unilaterals dindependncia.
En hiptesi, les DUI es poden produir com
a conseqncia o culminaci dunes elecci-
ons plebiscitries, que sanalitzaran en el pro-
per captol, amb lobjectiu dimplementar-ne
els resultats. O b, excepcionalment, amb
carcter previ a aquestes eleccions i sense
perjudici que pugui ser ratificada a posteriori
mitjanant un referndum o una consulta po-
pular. Les DUI no sajusten a les disposicions
de lordenament constitucional vigent, mal-
grat que des de la perspectiva del dret i la
prctica internacionals no constitueixen ne-
cessriament illcits internacionals. Amb tot,
la legitimitat poltica de les DUI posteriors a
unes eleccions plebiscitries es basa en la
legitimitat democrtica del nou Parlament
sorgit daquestes eleccions, celebrades com
a alternativa a la impossibilitat de fer un refe-
rndum o una consulta i en un marc de plena
llibertat per defensar qualsevol opci. En el
cas de les DUI que no sn culminaci dunes
eleccions plebiscitries, es poden considerar
polticament legtimes si sn conseqncia
del fet dhaver impedit lEstat unes eleccions
plebiscitries o dhaver adoptat actituds de
bloqueig a lhora dimplementar els resultats
duna consulta legal.
Procediments de mediaci. Arribats a una
situaci de bloqueig prctic un cop esgota-
des les vies legals internes, hi hauria la possi-
bilitat de promoure una mediaci o, si escau,
larbitratge duna instituci o organitzaci in-
ternacional com les Nacions Unides o eu-
ropea com la UE. Les dues parts haurien
dadmetre el procediment a partir de regles
pactades i la legitimitat del resultat final del
procs. Aquest podria ser un cam de des-
30
bloqueig de la situaci que podria incloure la
celebraci duna consulta, ja sigui a linici del
procs o al final, per ratificar la soluci propo-
sada o no. T lavantatge de la internacionalit-
zaci de la reivindicaci poltica subjacent a
la proposta de consulta. Tanmateix, a banda
de la dificultat que lEstat accepti una media-
ci daquest tipus i de la complexitat de tot el
procs, aquesta proposta t linconvenient fo-
namental de la seva previsible excessiva du-
rada, atesa lexperincia en altres processos
daquesta mena.
1.3 Segona etapa de la creaci del nou
Estat catal: de la consulta o les eleccions
plebiscitries fins a la proclamaci o la
declaraci unilateral dindependncia
El procs actual de Catalunya (reclamaci
duna consulta a la poblaci sobre la possibi-
litat desdevenir un Estat propi i independent)
es caracteritza per constituir una demanda
que vol expressar-se en termes estrictament
democrtics i pacfics, i que es produeix en
un territori que est enquadrat en un Estat que
s democrtic i, a ms, membre de la Uni
Europea i del Consell dEuropa, que sn orga-
nitzacions que vetllen pels valors, entre dal-
tres, de la democrcia, de la llibertat i de lEs-
tat de dret i que disposen de mecanismes per
garantir-ne el respecte.
Aix fa, com sha dit, que el cas de Catalunya
sigui molt singular, comparable noms hipot-
ticament amb el dEsccia i, a ms distncia,
amb el del Quebec. Per el que el fa un cas
diferent respecte daquests s que, almenys
fins avui, lEstat espanyol soposi a lexpressi
de la voluntat de la poblaci de Catalunya, al
legant essencialment motius de legalitat, en
sentit ampli. Aquesta actitud fa que shagi de
considerar la possibilitat dun escenari dife-
rent al del cas escocs (lliure expressi de la
voluntat de la poblaci mitjanant un refern-
dum i, en cas de resultar guanyadora lopci
per la independncia, collaboraci en la im-
plementaci del resultat).
Per tant, si la ciutadania de Catalunya, pels
mitjans que estiguin al seu abast, expressa
democrticament la seva voluntat poltica de
crear un nou Estat independent, sobriria un
procs per fer efectiva aquesta voluntat que
es podria desenvolupar bsicament en dos
escenaris diferents: el primer, assimilable ple-
nament als casos dEsccia i del Quebec, de
collaboraci entre les institucions de la Ge-
neralitat i de lEstat per negociar la implemen-
taci daquesta voluntat; el segon, un esce-
31
nari de no-collaboraci de lEstat o, fins i tot,
doposici a negociar la manera de fer efecti-
va aquesta voluntat.
1.3.1 Escenari de collaboraci
El primer escenari que cal preveure s el de
la collaboraci amb lEstat, en el qual, tant
la Generalitat com lEstat espanyol accepten
negociar lleialment per fer efectiva la voluntat
expressada democrticament per la ciutada-
nia de Catalunya, en el seu cas, de constituir
un Estat propi i independent. Aquest s les-
cenari que es correspon amb un context de
plena normalitat democrtica i s en el qual
es mouen el processos dEsccia en relaci
amb el Regne Unit, tal com han manifestat per
avanat les parts, i, previsiblement, si arribs
el cas, el del Quebec en relaci amb el Cana-
d, tal com demanava el Tribunal Suprem del
Canad en el seu Dictamen de 20 dagost de
1998.
En el cas Catalunya-Espanya, com sha apun-
tat en el captol precedent, aquest escenari
es pot produir a partir de la celebraci duna
consulta o dunes eleccions plebiscitries, en
les quals sexpressaria democrticament la
voluntat de la ciutadania de Catalunya des-
devenir un Estat propi i independent, que
sanalitzen a continuaci, i donaria lloc a una
negociaci entre les institucions catalanes i
espanyoles per fer efectiu el resultat de la vo-
luntat popular. Aquesta negociaci serviria
tamb, entre daltres objectius, per preparar
el procs constituent que shagus de des-
plegar desprs de la creaci del nou Estat per
a la seva plena institucionalitzaci.
Negociaci a partir de la celebraci duna
consulta. En primer lloc, la negociaci es po-
dria encetar com a resultat duna consulta
sobre el futur poltic de Catalunya en la qual
hagi triomfat aquesta opci, i que, en conse-
qncia, lEstat savingui a negociar per im-
plementar aquest resultat. Malgrat que la con-
sulta no tingui carcter jurdicament vinculant,
un resultat favorable a la creaci dun Estat
independent hauria de comportar, normal-
ment, lobertura dun procs de negociaci
amb lEstat per tal de fer efectiva la voluntat
popular manifestada. Aquesta s, sens dub-
te, la situaci que respon millor a la normalitat
democrtica, i es correspon, a ms, amb els
casos del Quebec i dEsccia (experincies
comparades en qu sha plantejat en termes
plenament democrtics la qesti de la inde-
pendncia dun territori que forma part dun
Estat democrtic), i per tant la ms desitjable.
Negociaci a partir dunes eleccions ple-
biscitries. En segon lloc, per, tamb es
podria produir un escenari de collaboraci
amb lEstat si, en cas de no poder-se celebrar
la consulta popular, lEstat savingus a ne-
gociar a partir duna declaraci solemne de
linici del procs de creaci dun Estat inde-
pendent, que es produs desprs dunes elec-
cions en les quals haguessin obtingut majo-
ria les forces poltiques favorables a aquesta
opci. Amb aquesta declaraci, que tamb
podria produir-se desprs de la celebraci
duna consulta popular, safirmaria la sobira-
nia de Catalunya i la Generalitat obriria el pro-
cs per exercir-la, dirigint-se a lEstat per obrir
les negociacions pertinents.
Aquesta situaci, malgrat que parteix del fet
que lEstat no ha autoritzat o consentit la cele-
braci de la consulta popular, no es pot des-
cartar completament, encara que sembli pa-
radoxal. En efecte, la voluntat expressada a
travs dunes eleccions especialment si les
forces poltiques a favor de la creaci dun
nou Estat independent obtinguessin una m-
plia majoria podria fer reconsiderar la posi-
ci de lEstat, especialment perqu el posaria
davant duna situaci de fet, que shauria pro-
dut sense la seva aprovaci ni consentiment,
a la qual shauria, per, de trobar una solu-
32
ci democrtica i respectuosa amb la voluntat
expressada per la ciutadania, que s lenfo-
cament adequat en un Estat democrtic per
resoldre els conflictes poltics. La pressi a
favor duna soluci democrtica, una vegada
produda aquesta situaci, podria venir tam-
b de la Uni Europea, per mitjans diversos,
ja que la Uni estaria interessada molt proba-
blement en una resoluci rpida i satisfactria
de la situaci, tant per motius poltics com, so-
bretot, econmics.
Aquesta segona fase del procs siniciaria i
es clouria amb dos actes formals rellevants.
Dentrada, especialment en el cas de les elec-
cions plebiscitries, amb una declaraci so-
lemne a favor de la creaci dun nou Estat
independent. Al final, com a cloenda, una pro-
clamaci dindependncia.
La declaraci solemne lhauria de fer el Par-
lament (o el Govern amb el suport del Parla-
ment) desprs duna consulta i, sobretot, des-
prs dunes eleccions plebiscitries. Aquesta
declaraci hauria de formular-se de tal mane-
ra que ofers una oportunitat de negociaci a
lEstat perqu aquest procs es pogus por-
tar duna manera ms ordenada i amb els me-
nors riscos i problemes per a totes les parts.
Caldria, per tant, que aquesta declaraci con-
tingus un oferiment, que tamb seria un re-
queriment, a lEstat per negociar el procs de
separaci, incloent-hi, si escau, una apellaci
a la mediaci internacional i a la Uni Europea
per fer possible lobertura daquest procs, el
seu desenvolupament ordenat i la superaci
dels esculls que es puguin presentar. El final
daquest procs seria la proclamaci de la in-
dependncia, acordada amb lEstat i accep-
tada per la comunitat internacional. A partir
daquest moment, sobriria el procs prpia-
ment constituent, que conduiria a laprovaci
duna Constituci per a Catalunya.
En aquesta fase, Catalunya continuaria for-
mant part de lEstat espanyol i, en conseqn-
cia, resultaria aplicable el seu ordenament ju-
rdic. Aix no obstant, shauria dinquirir si la
preparaci de la independncia mitjanant la
negociaci amb lEstat pot o ha de comportar
alguna modificaci daquesta situaci en al-
guns mbits, pels motius que es veuran ms
endavant.
Aquesta fase shauria de caracteritzar essen-
cialment per la preparaci del naixement del
nou Estat catal, la qual cosa implica quatre
objectius bsics:
negociar amb lEstat espanyol les condici-
ons de la separaci;
cercar el reconeixement internacional;
negociar les condicions de la incorporaci
del nou Estat a la Uni Europea i als orga-
nismes internacionals;
i preparar internament la creaci del nou
Estat.
En aquesta fase del procs, Catalunya conti-
nuaria formant de lEstat espanyol i, en con-
seqncia, resultaria aplicable el seu ordena-
ment jurdic i institucional. Tanmateix, aquest
marc jurdico-institucional aplicable a Cata-
lunya shauria de modular amb lobjectiu de
permetre que les institucions catalanes po-
guessin actuar ms enll de les competn-
cies que els reconeix actualment el bloc de
la constitucionalitat a fi i efecte de poder anar
creant les estructures dEstat necessries per
a la creaci i posada en funcionament del nou
Estat independent. Seria bo que aquestes
previsions es poguessin formalitzar en un pro-
tocol dactuaci.
1.3.2Escenari
de no-collaboraci
Instruments doposici de lEstat. Aquest
escenari es pot produir si desprs duna de-
claraci solemne a favor de la creaci dun Es-
tat independent, conseqncia dunes elec-
cions plebiscitries o, eventualment, duna
consulta amb resultat favorable a aquesta op-
ci, lEstat no accepta loferiment de negocia-
cions que fa la Generalitat.
En aquest cas, es produiria una situaci de
bloqueig poltic, amb una crrega potencial
de conflicte institucional molt elevada. Resulta
33
difcil preveure amb exactitud el desenvolupa-
ment i la resoluci duna crisi daquesta natura-
lesa, per s que es poden fer algunes obser-
vacions de carcter general en aquest sentit.
Duna banda, en un escenari de no-collabo
raci, lactitud de lEstat pot tenir graus din-
tensitat diversos: des duna posici passiva,
no belligerant respecte dels actes que es va-
gin adoptant a Catalunya per fer avanar el
procs, fins a una oposici activa i belligerant
davant de qualsevol moviment a Catalunya
que vagi en la direcci de constituir un Estat
propi. LEstat disposa dinstruments jurdics
per impugnar davant del Tribunal Constituci-
onal les actuacions de la Generalitat adrea-
des a crear estructures dEstat que ultrapas-
sin el marc competencial vigent, aix com els
altres actes que, dins daquest procs, puguin
adoptar les institucions catalanes i que lEstat
consideri contraris a la Constituci. Aquestes
impugnacions, si provenen del Govern esta-
tal, comporten la suspensi automtica dels
actes impugnats per un perode mxim de
cinc mesos, revisable. LEstat, a ms, t a la
seva disposici linstrument de larticle 155 de
la Constituci espanyola per requerir al pre-
sident de la Generalitat i, en cas que el seu
requeriment no sigui ats, instar el Senat per-
qu autoritzi per majoria absoluta ladopci
per part del Govern estatal de les mesures
necessries per tal dobligar-la (la Comunitat
Autnoma) al compliment fors de les obli-
gacions legals o constitucionals que consideri
vulnerades o per protegir linters general que
consideri infringit. Hi ha sectors que han sos-
tingut, en aquest sentit, que entre aquestes
mesures podria figurar la intervenci dalgu-
nes institucions i/o serveis de la Generalitat i,
fins i tot, la suspensi de lautonomia. I, en cas
duna reacci extrema, no sha dexcloure que
lEstat pugui recrrer, en possible concurrn-
cia amb algunes de les mesures ja indicades,
a la declaraci dalguns dels estats excepcio-
nals que preveu larticle 116 de la Constituci.
Lmits de loposici de lEstat. La possibilitat
doposici de lEstat t, per, lmits, tant pel
que fa als mitjans utilitzables com a la seva
probable eficcia a mitj termini. LEstat, en
efecte, no podria adoptar mesures que supo-
sessin una limitaci, i menys encara una sus-
pensi o una supressi, dels drets i llibertats
de les persones, ms enll del que preveuen
els articles 55 i 116 de la Constituci espanyo-
la. Si aquest fos el cas, podria fins i tot interve-
nir la Uni Europea, a travs dels mecanismes
que preveu larticle 7 del Tractat de la Uni,
destinats a vetllar pel compliment per part
dels Estats dels valors en qu es fonamenta
la Uni, que permeten que aquesta reaccioni
enfront de situacions de risc de violaci greu
o de violacions greus i permanents daquests
valors fonamentals per part dels Estats mem-
bres, i que comporten collocar lEstat en
qesti sota observaci i la possible imposi-
ci de sancions. Daltra banda, la intervenci
estatal forosa pot presentar problemes molt
difcils i complexos en la seva aplicaci, que
creixerien en proporci directa al seu abast i
a la seva durada i que podrien comprometre
notablement la seva eficcia. I igualment sha
de notar que resultaria molt difcil ofegar la vo-
luntat popular i evitar que es manifesti en el
futur. Fins i tot en el cas extrem de suspensi
de lautogovern, aquesta suspensi no podria
tenir carcter indefinit ni encara menys defini-
tiu i, per tant, la voluntat popular i la voluntat
institucional podrien seguir manifestant-se un
cop recuperada lautonomia i el funcionament
ordinari de les institucions.
Duna altra banda, respecte de les possibili-
tats dactuaci de la Generalitat, una vegada
produda la negativa de lEstat i la situaci de
bloqueig poltic que sen deriva, aquesta po-
dria intentar forar la negociaci amb lEstat,
acudint a actors diversos (en especial, de ca-
rcter internacional, per tamb de la societat
civil) que actun com a mediadors davant lEs-
tat. El suport de la societat civil mobilitzada po-
dria constituir igualment un factor decisiu per a
aquest objectiu. En cas que aquesta pressi
per la negociaci no tingus xit, lalternativa
que restaria a la Generalitat per fer efectiva la
voluntat popular expressada a favor de la cre-
aci dun Estat independent seria la de decla-
rar unilateralment la independncia.
34
Lalternativa de la proclamaci unilateral din-
dependncia: condicions defectivitat. Conve
precisar, per, quin hauria de ser el contingut
duna declaraci unilateral dindependncia,
quan shauria de produir i com es podria for-
malitzar. Una proclamaci daquest tipus no-
ms es pot produir, per ser efica, quan es
pot exercir de manera efectiva el govern del
territori. Aix implica disposar de les estruc-
tures dEstat bsiques i indispensables per
a aquesta finalitat, que sn, fonamentalment,
les que ja shan indicat a lapartat anterior. B-
sicament, per tant, les mateixes estructures
que shaurien dhaver preparat durant el pro-
cs de negociaci amb lEstat espanyol pre-
vi a la creaci del nou Estat en un escenari
de collaboraci, amb la diferncia, per, que
en aquest altre escenari aquestes estructures
no shan pogut preparar adequadament, amb
temps i en un clima de normalitat. s obvi que
la posada a punt i el nivell de desenvolupa-
ment daquestes estructures dEstat no poden
ser iguals en un escenari i laltre, per perqu
resulti efectiva una declaraci o proclamaci
unilateral dindependncia almenys han de
tenir lentitat i la capacitat suficients per as-
segurar lexercici de les seves funcions bsi-
ques. Sense aquesta condici, el nou Estat no
podria nixer de manera efectiva.
La declaraci o proclamaci unilateral din-
dependncia, en aquest context, comporta la
voluntat de desconnectar de manera immedi-
ata de les institucions de lEstat espanyol i del
seu ordenament jurdic, de tal manera que ja
no es reconeix lautoritat daquelles instituci-
ons ni la vinculaci a aquell Estat. Lautoritat
pblica a Catalunya a partir daquest moment
s noms la de la Generalitat, i lordenament
jurdic aplicable s noms el que emana de la
voluntat de les seves institucions (incloent-hi
el dret internacional que es reconegui interna-
ment). Proclamar aquesta voluntat no vol dir
necessriament, per, que aquesta sigui real-
ment efectiva, i menys encara que ho sigui de
manera immediata i automtica. s possible
que, almenys durant un temps, es produeixi
un conflicte entre els dos ordres, de manera
que les autoritats i els ordenaments de cadas-
cun dells pugnin per imposar-se i obtenir el
control. Per aquest motiu, lefectivitat duna
proclamaci unilateral dindependncia est
en gran part condicionada a lexistncia de
les estructures dEstat amb la capacitat per
exercir les funcions de govern sobre el territori
i obtenir lacceptaci social del seu exercici.
Finalment, cal constatar que la declaraci o
proclamaci unilateral dindependncia no
hauria de comportar necessriament un tan-
cament a la voluntat de negociar amb lEstat i
reconduir la situaci cap a lescenari de la col
laboraci. Mes aviat al contrari, per sempre
naturalment en funci de les circumstncies
poltiques, la Generalitat hauria destar oberta
a la negociaci i, encara ms, a continuar els
esforos per aconseguir una mediaci, pro-
bablement internacional, que la permeti.
Daltra banda, en qualsevol escenari de no-
collaboraci, si no hi ha hagut una consulta
prvia, seria convenient celebrar un refern-
dum de ratificaci de la declaraci o procla-
maci dindependncia que, en el seu cas,
shagus produt. Existeix algun exemple en
aquest sentit, i aquesta opci shauria de te-
nir en compte, en funci de les circumstnci-
es del moment. Fins i tot podria valorar-se la
possibilitat que la mateixa proclamaci din-
dependncia inclogus un comproms de
35
celebraci dun referndum de ratificaci en
el termini ms breu possible. En cas que se
celebrs aquest referndum de ratificaci,
anunciat prviament a la proclamaci din-
dependncia o no, hauria de tenir lloc abans
diniciar-se prpiament el procs constituent.
Amb la declaraci o proclamaci dindepen-
dncia, en aquest context, es dna pas, en
efecte, directament al procs constituent, lini-
ci formal del qual quedaria diferit al moment
posterior al referndum de ratificaci de la in-
dependncia, en cas que aquest se celebri
i que en surti guanyadora aquesta opci. La
diferncia principal respecte de lescenari de
collaboraci rau en qu no existiria el pero-
de de negociaci amb lEstat, que s tamb,
com sha vist, un perode de preparaci per
a la creaci del nou Estat i del procs cons-
tituent que sha dendegar a continuaci. La
manca de collaboraci amb lEstat dificul-
taria en proporci directa al grau de bel
ligerncia que mostrs les tasques de pre-
paraci daquest procs. Aquestes dificultats,
per, no haurien dimpedir una preparaci m-
nimament suficient i, sobretot, que es produs-
sin tots els actes i passos que sn necessaris
per endegar i desenvolupar un procs consti-
tuent que respongui als estndards democr-
tics ms alts.
1.4 Tercera etapa de la creaci del nou Estat
catal: de la proclamaci o declaraci unilateral
dindependncia a laprovaci de la Constituci
A partir del moment de la proclamaci din-
dependncia, en qualsevol dels escenaris
indicats, es produiria una desvinculaci for-
mal respecte de lordenament jurdic espa-
nyol i sobriria prpiament un procs cons-
tituent, amb lobjectiu essencial de dotar el
nou Estat duna Constituci. Certament, en
un escenari de collaboraci aquesta desvin-
culaci s efectiva des del moment en qu
sha acordat i es declara formalment, men-
tre que en un escenari de nocollaboraci es
poden produir tensions i conflictes que facin
ms problemtica i borrosa aquesta descon-
nexi, precisament perqu les parts pugnen
per imposar la seva autoritat i laplicaci del
seu ordenament.
En general, per, a partir daquesta proclama-
ci sobre un procs constituent (amb la pos-
sibilitat, com sha dit, danteposar-hi un refe-
rndum de ratificaci de la independncia si
no sha pogut fer abans), amb lobjectiu dins-
titucionalitzar el nou Estat.
A partir daquest moment, cal regular el procs
per elaborar i aprovar la Constituci i el marc
normatiu que ser daplicaci fins a lentrada
en vigor de la Constituci (que haur de deter-
minar tamb el rgim transitori fins a disposar
dun ordenament catal complert). En especi-
al, aquest marc normatiu haur de regular:
a) el sistema institucional de Catalunya
b) el rgim provisional dels drets i llibertats
de les persones
c) el rgim provisional de la nacionalitat
d) el rgim provisional de ls de les llen-
ges
e) el rgim de la successi de lordenament
espanyol vigent al catal
f) la relaci provisional amb lEstat espa-
nyol
36
g) la relaci de Catalunya amb els altres
Estats i amb els organismes suprana-
cionals i internacionals (expressant la
voluntat de Catalunya de respectar el
dret internacional i dincorporar-se als
organismes que vertebren la comunitat
internacional i, en particular, la de con-
tinuar participant en el procs dintegra-
ci europea i de formar part de la Uni
Europea).
1.4.1 Llei constitucional sobre
el procs constituent
Linstrument jurdic per regular les qestions
esmentades, relatives al procs constituent i
al rgim provisional del sistema institucional i
jurdic de Catalunya no pot ser un altre que
una llei del Parlament de Catalunya. Per la se-
va funci i el seu contingut, aquesta llei ac-
tuaria a mode duna Constituci provisional i
podria presentar-se com una llei constitucio-
nal provisional. Aquesta naturalesa constituci-
onal porta a demanar que, malgrat que no si-
gui estrictament necessari en termes jurdics,
aquesta llei saprovi amb una majoria al ms
mplia possible.
En efecte, en termes jurdics no seria neces-
sria cap majoria especial per aprovar aques-
ta llei, ja que lEstatut actual no cont, natu-
ralment, cap previsi sobre cap llei daquesta
naturalesa. Tampoc no seria possible im-
pugnar-la, tant pel fet que no hi hauria rgan
davant del qual fer-ho, com tamb perqu no
existiria parmetre de constitucionalitat res-
pecte del qual controlar-la. Aquesta llei seria
un acte dun procs constituent nou i originari,
que no estaria sotms a cap procediment pre-
vi ni a cap rgim especial de majoria. Malgrat
aix, com sha dit, seria recomanable que, per
reforar-ne la legitimitat poltica, fos aprovada
per una majoria al ms mplia possible.
La llei constitucional provisional de Catalunya
no hauria de ser una llei especialment exten-
sa, que reguls de manera exhaustiva totes
les matries que en principi li sn prpies.
En moltes delles (p. e., sistema institucional,
drets fonamentals i tamb en altres) podria re-
metres a normes avui existents i vigents a Ca-
talunya (com lEstatut dautonomia, el Conveni
Europeu de Drets Humans i fins i tot la Consti-
tuci espanyola), introduint-hi noms els can-
vis o les adaptacions que fossin convenients.
La possible combinaci entre regulaci nova,
adaptaci i remissi normativa sexamina sin-
tticament a continuaci respecte de cadas-
cuna de les matries que hauria de tractar
aquesta llei.
1.4.2 El procediment constituent
El procediment constituent ha de ser regulat
ex novo, en no existir cap marc normatiu vi-
gent que shi pugui aplicar. Els precedents
comparats tampoc no resulten determinants,
ms enll de mostrar alguns elements neces-
saris per considerar que el procs es desen-
volupa segons criteris plenament democr-
tics. Es podrien tenir en compte igualment
alguns dels elements que van configurar el
procs constituent espanyol dels anys 1977-
1978. No obstant aix, el que resulta decisiu
s que aquest procs es pugui desenvolupar
segons estndards democrtics exigents, la
qual cosa ha de proporcionar-li la mxima le-
gitimitat interior i exterior.
A partir daquest criteri, els elements bsics
del procediment constituent haurien dincloure:
Eleccions constituents. El primer pas
del procs constituent hauria de ser la
celebraci dunes eleccions amb carc-
ter constituent. Aquestes eleccions hau-
rien de ser convocades immediatament
desprs de la proclamaci o declaraci
dindependncia, dacord amb la legisla-
ci electoral vigent en el moment. Qualse-
vol canvi en la legislaci electoral podria
37
generar sospites i contaminar el procs
constituent. El fet que aquesta legislaci
(la vigent en aquell moment) sigui plena-
ment democrtica facilita aquesta ope-
raci i desaconsella introduir-hi canvis
especfics per a locasi, ms enll dels
estrictament necessaris deguts a la des-
connexi del sistema espanyol (relatius,
bsicament, a lAdministraci i les garan-
ties electorals).
-Les eleccions aix convocades haurien
de tenir expressament carcter consti-
tuent, encara que les funcions del nou
Parlament no haurien de limitar-se a
lelaboraci duna Constituci, sin que
hauria dassumir tamb les tasques
prpies duna legislatura ordinria.
-Aquestes eleccions expressament cons
tituents noms es podrien obviar si
les eleccions plebiscitries shagues-
sin celebrat molt poc temps abans de
la proclamaci dindependncia. En
aquest cas, i en funci en gran part
de com shaguessin desenvolupat les
eleccions plebiscitries i dels seus re-
sultats, es podria considerar que el
Parlament, desprs de proclamar la in-
dependncia, podria iniciar el procs
delaboraci de la Constituci del nou
Estat. Malgrat aix, hauria de valorar-se
polticament de manera molt acurada la
possibilitat de celebrar unes eleccions
especficament constituents, que s,
sens dubte, la manera ms adequada
diniciar el procs constituent.
La iniciativa constitucional. Una vegada
celebrades les eleccions constituents, el
Parlament hauria delaborar una Consti-
tuci. La iniciativa per comenar la seva
tramitaci parlamentria pot preveures
tant a favor del Govern com del Parlament,
encara que el ms recomanable s que
sorgeixi del Parlament, sota la forma duna
proposici duna ponncia conjunta amb
la participaci de tots els grups parlamen-
taris.
Tramitaci i aprovaci parlamentria.
La tramitaci i, especialment, laprovaci
 de la Constituci hauria de ser al mxim
dexigent en termes procedimentals. Aix,
hauria de preveures el seu pas per una
ponncia conjunta, laprovaci del dicta-
men en Comissi i, finalment, laprovaci
pel Ple del Parlament. No hi ha cap majoria
predeterminada per aprovar la Constituci
en seu parlamentria. Aquesta qesti, en
principi, podria ser objecte de decisi en
la llei constitucional provisional. En aquest
sentit, per, cal dir que, malgrat que seria
clarament convenient que la Constituci
laprovs una majoria molt mplia, caldria
valorar amb molta cura la possible inclu-
si duna exigncia de majoria reforada
en la llei constitucional provisional, ja que,
com ja sha dit en relaci amb aquesta llei,
laprovaci de la nova Constituci no est
sotmesa a cap majoria preestablerta, en
tractar-se dun acte constituent nou i ori-
ginari. Per aquest motiu, no s necessari
que la llei constitucional provisional exigei-
xi una majoria qualificada o especial per
aprovar la nova Constituci. Ponderant
totes les circumstncies, i amb la finalitat
dafavorir el consens sobre la norma fona-
mental, podria pensar-se a demanar una
majoria reforada (absoluta, sense anar
ms enll) per aprovar-la en seu parla-
mentria. En tot cas, el referndum de ra-
tificaci al qual sha de sotmetre s el que
proporciona la legitimitat democrtica a la
Constituci, ms enll de la majoria parla-
mentria que hagi aprovat el projecte.
Frmules de participaci ciutadana.
Caldria incloure frmules de participaci
ciutadana directa en el procs delabora-
ci de la Constituci, a travs de mitjans
telemtics, audincies parlamentries (a
organitzacions socials, professionals, eco-
nmiques, culturals) i altres que es puguin
dissenyar i considerar convenients per re-
forar la participaci ciutadana en aquest
procs i dotar la nova Constituci de la
mxima legitimitat ciutadana.
Ratificaci mitjanant referndum. Re-
sulta imprescindible que la nova Consti-
tuci, aprovada en seu parlamentria, se
38
sotmeti a la ratificaci de la ciutadania de
Catalunya. En aquest referndum, com s
habitual en els referndums daquest ti-
pus, no resultaria exigible cap qurum ni
cap majoria especials.
1.4.3 Els rgims provisionals
El rgim transitori provisional del sistema ins-
titucional i jurdic de Catalunya que sinclouria
en la llei constitucional provisional seria reco-
manable que sinspirs en dos criteris generals
bsics: duna banda, atorgar la mxima segu-
retat jurdica possible, establint una transici
dordenaments suau i tranquilla. Duna altra,
no shauria de prejutjar el contingut de la futura
Constituci i de les decisions que puguin pren-
dre els nous poders constituts dacord amb
ella. Aix implica actuar segons un cert princi-
pi de continutat respecte de lordenament an-
terior, que, naturalment per, no pot pretendre
que es mantingui la situaci preexistent en tots
els seus aspectes i de manera absoluta. La
desconnexi del sistema institucional i jurdic
espanyol permetria prendre totes les decisi-
ons en les diverses matries que es considerin
convenients, de tal manera que aquest principi
de continutat comportaria, essencialment, una
actitud dautorestricci de les institucions cata-
lanes que prioritzs la seguretat i evits com-
prometre el contingut de la futura Constituci i
les poltiques dels nous poders pblics sorgits
de les eleccions.
Sistema institucional. Es podria mantenir
bsicament, amb carcter provisional, el sis-
tema institucional de Catalunya previst en
lEstatut dautonomia de 2006, introduint-hi
noms adaptacions, algunes de les quals se-
rien automtiques (especialment pel que fa a
les limitacions de les competncies de les ins-
titucions catalanes, que quedarien eliminades
sense necessitat de cap declaraci o previsi
expressa), daltres, necessries, i unes altres,
convenients.
Concretament, les necessries haurien din-
troduir-se expressament en la llei constitucio-
nal provisional per omplir el buit que produi-
ria la desvinculaci del sistema constitucional
espanyol. Naturalment, els buits que es pro-
duirien per aquesta desconnexi sn molt
nombrosos, per es podria optar per emple-
nar noms aquells que afecten qestions o
elements que resulten imprescindibles per al
funcionament del sistema institucional, dei-
xant tota la resta per al moment en qu sapro-
vs la futura Constituci i les normes que la
despleguin. Entre aquests elements que seria
imprescindible regular, hi ha:
La figura del cap de lEstat, especialment
pel que fa a latribuci de les funcions de
representaci suprema del nou Estat, in-
terior i exterior. Sembla raonable atribuir
provisionalment aquestes funcions al pre-
sident de la Generalitat, i evitar la creaci
duna nova instituci, sense perjudici, na-
turalment, de la decisi que prengui la fu-
tura Constituci.
El poder judicial, incloent-hi tant lorganit-
zaci i la competncia dels rgans judici-
als com el govern del nou poder judicial
de Catalunya.
Els rgans reguladors. Malgrat que no si-
guin prpiament institucions, la seva exis-
tncia resulta en lactualitat imprescindible
per al bon funcionament dels sistemes po-
ltic, econmic i jurdic. En la mesura que
avui aquests organismes sn bsicament
estatals, hauria de preveures la seva cre-
aci amb carcter provisional o b atribuir
les seves funcions a rgans de lAdminis-
traci.
Quant a les adaptacions convenients, cal-
dria valorar-les en funci de les circums-
tncies del moment. Entre aquestes pos-
sibles adaptacions institucionals podria
figurar el Consell de Garanties Estatutri-
es (per repensar, si escau, i amb carcter
provisional, les seves funcions i el valor
dels seus dictmens, especialment en re-
laci amb el control de les lleis respecte
dels drets i llibertats fonamentals). No obs-
tant aix, i en virtut del principi de continu-
tat que sha enunciat ms amunt, el ms
raonable seria introduir les modificacions
mnimes i esperar la nova Constituci.
39
Drets i llibertats. La llei constitucional provisi-
onal hauria destablir les previsions oportunes
per garantir els drets i llibertats de les perso-
nes fins a lentrada en vigor de la nova Cons-
tituci. Ats que el catleg de drets que cont
lEstatut actual no pot complir aquesta funci,
a causa del seu carcter incomplet i comple-
mentari respecte dels drets reconeguts cons-
titucionalment, pot ser una bona alternativa
incorporar-hi provisionalment els drets reco-
neguts en els principals instruments jurdics
vigents a Catalunya fins al moment, especial-
ment el ttol I de la Constituci espanyola (par-
ticularment larticle 10 i els captols II drets i
llibertats i III principis rectors de la poltica
social i econmica, adaptant el captol IV, re-
latiu a les garanties, al nou sistema institucio-
nal). Tamb podrien incorporar-shi els drets
reconeguts en el Conveni Europeu de Drets
Humans, sense que hi hagi, de moment, ne-
cessitat de ratificar-lo, ratificaci que podria
demorar-se tant per la necessitat de comptar
amb la nova Constituci com desperar que el
nou Estat sigui adms en el Consell dEuropa.
Nacionalitat. El rgim de la nacionalitat cata-
lana lhauria de decidir la futura Constituci i
les normes que la despleguin, per resulta im-
prescindible regular provisionalment aquesta
qesti, ja que determina lelement personal
del nou Estat i lmbit de persones que gau-
deixen de plens drets poltics i que poden
participar activament en el procs constituent
mitjanant el sufragi. En aquest sentit, sha
dassenyalar que no hi ha normes preesta-
blertes, per es podria prendre en conside-
raci els principis i criteris que cont la Con-
venci Europea sobre la nacionalitat de 1997,
encara que no ha estat ratificada i ni tan sols
signada per la major part dEstats europeus,
inclosa Espanya.
La legislaci provisional sobre nacionalitat
podria partir de la regla sobre la ciutadania
catalana que preveu lEstatut dautonomia ac-
tual (art. 7), segons la qual sn ciutadans ca-
talans els nacionals espanyols amb venatge
administratiu en un municipi de Catalunya. A
ms, hauria de considerar la possibilitat dac-
cedir a la nacionalitat catalana de totes aque-
lles persones amb una vinculaci real amb
Catalunya per que no hi resideixin en el mo-
ment de proclamar-se la independncia. Aix
implica almenys dues possibles ampliacions
del cercle inicial de nacionals catalans: duna
banda, els nacionals espanyols residents a
Espanya que hagin nascut o hagin tingut re-
sidncia a Catalunya o b que siguin de pare
o mare catalans (o amb una ascendncia fins
al grau que es consideri convenient); i duna
altra banda, els nacionals espanyols residents
a lestranger que hagin tingut a Catalunya la
seva darrera residncia administrativa (o una
residncia superior a un temps determinat) i a
llurs descendents, si han conservat la naciona-
litat espanyola, i aquells altres de pare o mare
catalans o dascendncia catalana fins al grau
que es consideri convenient. En aquests ca-
sos, latribuci de la nacionalitat catalana hau-
ria de ser a sollicitud dels interessats.
Seria convenient que el legislador catal re-
guls aquesta matria a partir del criteri que
ladquisici de la nacionalitat catalana no es-
tigus condicionada a la renncia a la nacio-
nalitat espanyola, ni tampoc a qualsevol altra.
Caldria esperar que lEstat espanyol actus
amb reciprocitat. En tot cas, atesa la trans-
cendncia i la complexitat de la matria, que
afecta tamb la ciutadania europea, resul-
taria molt convenient formalitzar amb Espa-
nya, com ms aviat millor, un conveni sobre
nacionalitat que reguls aquestes qestions,
dacord amb els principis de la Convenci i
amb criteris de reciprocitat.
Naturalment, les persones residents a Catalu-
nya de nacionalitat no catalana gaudirien de
tots els drets civils, socials i poltics, amb lex-
cepci, en aquest darrer cas, dels que fossin
reservats als nacionals catalans (fonamental-
ment, els drets de sufragi, especialment en
les eleccions legislatives, i els drets de parti-
40
cipar en les funcions pbliques que impliquin
autoritat pblica), sens perjudici dels acords
que es poguessin cloure amb lEstat espanyol
i de lestatus aplicable segons la relaci que
es mantingui amb la Uni Europea.
Respecte dels nacionals estrangers no es-
panyols, conv dir que la legislaci catalana
hauria dadoptar les previsions adequades,
que haurien de fonamentar-se en el criteri ge-
neral que aquestes persones puguin continu-
ar gaudint dels drets de qu ja disposen (es-
pecialment, en matria de treball i residncia).
Rgim lingstic. Lestabliment del rgim lin-
gstic correspondria a la futura Constituci i
la legislaci que la desenvolups. Durant el
perode constituent, no obstant aix, caldria
determinar amb carcter provisional el rgim
aplicable fins a lentrada en vigor del nou r-
gim lingstic. Convindria que aquest rgim
sinspirs en dos criteris bsics: duna ban-
da, atorgar al catal la plenitud de reconeixe-
ment i ds, en tots els mbits; i duna altra,
mantenir la continutat dels usos del castell.
Aix suposa adoptar les mesures adients per
garantir el catal com a llengua ds general
i ordinari a Catalunya i per mantenir el reco-
neixement i el dret ds del castell. Laplica-
ci daquests criteris implicaria adoptar me-
sures adequades almenys en lmbit de les
administracions pbliques (accs a la funci
pblica i usos lingstics), de lAdministraci
de justcia (especialment en matria de pro-
visi de places i de procediments judicials) i
de lensenyament. Aquestes mesures tamb
shaurien dacomodar per respectar el rgim
actual de larans, sens perjudici dels desen-
volupaments futurs que es puguin adoptar.
La regulaci de la successi dordenaments i
de les relacions amb lEstat espanyol, la Uni
Europea i la comunitat internacional sanalitza
en els captols segents.
1.5 La successi dordenaments
i administracions
Fins al moment de la constituci del nou Estat
independent, a Catalunya hi haur un ordena-
ment jurdic complet, vigent i aplicable a tot
el territori. Aquest dret vigent a Catalunya t
un doble origen. Duna banda, hi haur el dret
aprovat, en el marc de les competncies esta-
blertes a la Constituci Espanyola i a lEstatut
dautonomia, pel Parlament de Catalunya i per
les institucions autonmiques i locals catala-
nes. De laltra, hi haur el dret emanat, tamb
amb fonament en el text constitucional, de les
institucions centrals de lEstat espanyol i apli-
cable a Catalunya de forma directa o suple-
tria de conformitat amb la distribuci com-
petencial en les diverses matries. En relaci
amb aquest darrer aspecte, a tall merament il
lustratiu i sense pretensi dexhaustivitat, pot
ser oport recordar aqu que entre els sectors
de lordenament regulats pel dret dorigen es-
tatal es troben el rgim jurdic dels drets fona-
mentals, el poder judicial, el dret penal, el dret
mercantil, el dret laboral, el dret processal,
lordenaci general de leconomia i del cr-
dit i mbits rellevants del dret civil i de ladmi-
nistratiu. Aquesta doble procedncia del dret
vigent a Catalunya determina que el nou Es-
tat shaur de pronunciar en el seu moment
fundacional sobre la vigncia de cadascun
daquests dos tipus de normes jurdiques, ja
que, tot i les seves diferncies i caractersti-
ques prpies, ambds comparteixen un ma-
teix fonament la Constituci espanyola que
haur deixat de ser parmetre normatiu supe-
rior en el nou Estat catal independent.
El nou Estat haur de prendre, doncs, una
decisi normativa sobre el dret que cal con-
siderar vigent a Catalunya, tant pel que fa a
les concretes normes jurdiques aplicables
com a les institucions que les han daplicar i,
si escau, amb les adaptacions necessries a
41
la nova realitat. En aquest sentit, lexistncia
dun nou Estat exigeix considerar que el dret
dun altre Estat, del qual sha separat, ja no hi
s aplicable sense un acte normatiu que en
declari la continutat en laplicaci i vigncia,
per ja no com a producte de lanterior situa-
ci, sin com a acte normatiu del nou Estat.
Les tcniques jurdiques per afrontar aquesta
qesti han destar al servei de dos objectius
fonamentals: garantir la completesa de lor-
denament jurdic i fonamentar el dret vigent
a Catalunya en el nou marc institucional de-
rivat de la creaci de lEstat independent. En
aquest sentit, com a primer criteri caldria actu-
ar dacord amb els principis de continutat nor-
mativa i de seguretat jurdica. s a dir, amb les
adaptacions necessries, la gran majoria del
dret vigent en el moment de la independn-
cia ho continuaria essent en el nou Estat ca-
tal. Aquesta continutat normativa acomplir
el principi bsic de seguretat jurdica per als
ciutadans i el manteniment dels seus drets, aix
com tamb respondr a la realitat de les coses:
s impossible substituir un ordenament jurdic
complet dun dia per laltre, ni tan sols amb me-
sos per planificar la transici. Per aix darrer
tampoc no seria raonable, ats que malgrat el
canvi poltic de sobirania, el funcionament ordi-
nari de la vida social i econmica es basar en
el principi de continutat, sense canvis sobtats
de tipus rupturistes o revolucionaris. Aquesta
continutat jurdica servir tamb a la voluntat
dafermar una estabilitat econmica i social en
tot el procs de transici nacional que garan-
teixi els drets i els bns de les persones.
La manera tcnica dafrontar la qesti de la
successi dordenaments es faria, atesa la
transcendncia material daquesta regulaci,
mitjanant la inclusi duna disposici espe-
cfica amb aquest objecte en la llei constitu-
cional provisional. Si per raons durgncia la
preferible soluci anterior no fos viable en el
primer moment, es podria pensar com a al-
ternativa provisional en laprovaci duna llei
ad hoc per part del Parlament de Catalunya o
fins i tot en un decret llei del Govern que pos-
teriorment hauria de ser objecte de convali-
daci parlamentria. Ulteriorment, la Constitu-
ci definitiva del nou Estat, en una disposici
addicional o transitria, tamb caldr que fa-
ci referncia a la successi dordenaments
en relaci amb el dret vigent en el moment de
lentrada en vigor del nou text constitucional.
La disposici que reguli la successi dorde-
naments jurdics podria tenir un contingut m-
nim del tipus que es proposa a continuaci:
Les normes jurdiques estatals i autonmi-
ques, vigents a Catalunya el dia anterior a la
proclamaci de la independncia, hi continu-
aran vigents i aplicables fins a la seva modifi-
caci o derogaci per normes aprovades pels
rgans del nou Estat en tot all que no sopo-
sin a les disposicions de la present llei cons-
titucional provisional. Les referncies que shi
fan a les autoritats o rgans de lEstat espa-
nyol shan dentendre fetes a les autoritats o
rgans catalans homlegs.
Es tractaria, en definitiva, duna regulaci de
mnims en matria de successi dordena-
ments per que garantiria amb claredat i se-
guretat jurdica, en el marc de la llei constituci-
onal provisional, la vigncia de les normes de
diversos orgens i els mecanismes de la seva
modificaci i derogaci. El contingut daques-
ta disposici no exclou que la mateixa llei
constitucional provisional no pugui incorporar
tamb mencions expresses a determinades
vigncies, derogacions o adaptacions norma-
tives en matries especialment sensibles.
1.5.1 Programa legislatiu
del nou Estat
Aquest programa legislatiu shaur de des-
plegar, en un primer moment, en el marc de
42
les normes de la Llei Constitucional Provisio-
nal i, posteriorment, dels preceptes de la de-
finitiva Constituci catalana. En aquest sen-
tit, el programa legislatiu haur de respectar
el carcter de norma jurdica superior de les
disposicions constitucionals que sens dub-
te condicionaran la vigncia de la resta de
lordenament. En aquest context, el progra-
ma legislatiu haur datendre les necessitats
normatives segents: el perfeccionament de
lestructura institucional del nou Estat; lapro-
vaci progressiva dun nou dret catal en
substituci del dret procedent de les instituci-
ons de lEstat espanyol en els diversos mbits
de lordenament jurdic en qu sigui neces-
sari; i ladaptaci, si escau, a la nova situaci
del dret aprovat per les institucions catalanes
abans de la creaci de lEstat independent.
Caldr, lgicament, establir prioritats en ca-
dascuna de les rbriques generals daquest
programa legislatiu, que les institucions del
nou Estat catal hauran danar definint en fun-
ci de les necessitats derivades de la realitat
social i poltica.
En el pla organitzatiu, la preparaci del pro-
grama legislatiu es podria instrumentar mit-
janant una comissi destudi en seu parla-
mentria o governamental que en qualsevol
cas incorpors la presncia de grups parla-
mentaris, membres del Govern, serveis jur-
dics del poder legislatiu i del poder executiu,
corporacions professionals, instituts especia-
litzats i les facultats de dret de les universitats
catalanes. El funcionament daquesta comis-
si hauria de ser gil i flexible, de tal manera
que pugui treballar de manera especfica per
rees o matries de lordenament jurdic amb
la collaboraci puntual despecialistes en ca-
da mbit concret.
Es pot apuntar finalment que, al servei del
ple respecte al principi de seguretat jurdi-
ca, caldria que, durant tot el procs de suc-
cessi dordenaments i de progressiu as-
sentament del nou dret catal, els serveis
del Parlament o els del DOGC, o ambds en
collaboraci, preparessin taules de vignci-
es i derogacions en sectors de lordenament,
que es podrien incorporar com a annexos a
determinades lleis o altres normes, i elabo-
ressin textos consolidats de determinades
regulacions concretes i recopilacions norma-
tives per matries.
1.5.2 Successi de normes
i de les institucions que les han
daplicar
En aquesta successi dEstats i dordena-
ments sembla clar que les institucions del nou
Estat catal assumiran directament les funci-
ons que les lleis vigents atribueixen a deter-
minades institucions de lEstat, o aquestes
quedaran suprimides sense ms. Aix, lalta
inspecci de lEstat en matria educativa, per
exemple, desapareixer, perqu deixar de
tenir sentit, com tamb lAdministraci perif-
rica de lEstat o les subdelegacions del govern
a Catalunya. Ara b, pel que fa a determinats
rgans que no tenen seu a Catalunya, caldr
adoptar alguna disposici normativa espec-
fica. En aquest sentit, s clar que no hi ha a
Catalunya el Tribunal Constitucional ni el Tri-
bunal Suprem, tampoc el Consell General del
Poder Judicial, el Consell dEstat, el Consell
Econmic i Social, o el Banc dEspanya, les
Comissions Nacionals del Mercat de Valors o
dels Mercats i la Competncia, amb les seves
funcions reguladores, per posar uns quants
exemples, per s que existeixen a Catalunya
el Tribunal Superior de Justcia, el Consell de
Garanties Estatutries, el Sndic de Greuges,
la Sindicatura de Comptes, el Consell de lAu-
diovisual de Catalunya, la Comissi Jurdica
Assessora, lAgncia Tributria de Catalunya,
lAutoritat Catalana de Protecci de Dades o
lAutoritat Catalana de la Competncia, en-
tre daltres. En tots aquests casos i altres de
similars, les institucions del nou Estat inde-
pendent hauran de regular quins organismes
existents ja a Catalunya amb la normativa an-
terior a la independncia poden substituir els
corresponents de lEstat en les seves funcions
reguladores, fiscalitzadores i sancionadores,
s a dir, en laplicaci del dret dorigen estatal
vigent a Catalunya.
43
Pel que fa a la resta de funcionaris, autoritats
o institucions amb seu a Catalunya, ladapta-
ci normativa derivada de la successi dor-
denaments i de successi dEstats planteja
menys problemes. Hom podria afirmar que
es tracta duna qesti de mitjans personals,
ats que, per exemple, per als jutges, magis-
trats i fiscals, els registradors de la propietat
i mercantils, els jutges encarregats del regis-
tre civil, els notaris, els inspectors de treball
o dhisenda, entre daltres, es pot considerar
que aquests funcionaris i oficials necessaris
per a laplicaci del dret al nou Estat hi conti-
nuaran existint. s clar que les persones que
ocupin aquesta funci concreta en el moment
precs de la independncia poden portar a
terme una opci personal dabandonar Cata-
lunya, per cal assumir que aquesta circums-
tncia trobar mecanismes de suplncia i que
la majoria de funcionaris continuaran exercint
les seves funcions i cuidaran de laplicaci
del dret declarat vigent.
1.5.3 Dret autonmic
i dret estatal
Per efecte de la conversi de la comunitat au-
tnoma de Catalunya en un Estat, la distinci
fins ara constant entre dret estatal i dret au-
tonmic deixar de tenir sentit, ja que el dret
passar a ser tot ell de lEstat catal. El que
es vol significar amb aix s que, a partir de
la creaci de lEstat catal independent, el
dret vigent a Catalunya tindr una configura-
ci unitria, si b mantindr durant un temps
una doble procedncia (una part derivada de
les institucions catalanes i una altra de les ins-
titucions de lEstat espanyol) fins que el dret
dorigen estatal vagi essent substitut pel nou
dret aprovat pels rgans normatius de la Ca-
talunya independent.
Aquesta coexistncia de normatives concur-
rents sobre una mateixa matria haur de ser
objecte de tractament especfic en el progra-
ma legislatiu del futur Estat catal. En aquest
programa caldr incloure des del primer mo-
ment previsions expresses sobre la successi
dordenaments en molts mbits, amb refern-
cies especfiques a declaracions de vigncia
i derogaci, i tamb sobre les adaptacions
normatives necessries en alguns sectors.
A continuaci, en el marc daquest programa
legislatiu, el dret catal derivat de les institu-
cions del nou Estat independent progressiva-
ment haur danar eliminant el seu carcter
histricament fragmentari i anar assolint la se-
va completesa a partir de la modificaci, pro-
bablement simultnia en algunes matries,
tant del dret dorigen autonmic com del dret
bsic o general dorigen estatal.
1.5.4 Dret convencional
i supraestatal
El dret derivat de convencions internacionals
i el dret supraestatal tenen una gran rellevn-
cia en lactual ordenament vigent a Catalunya,
tant pel que fa al sistema de drets i llibertats
fonamentals com al sistema econmic.
En matria de drets i llibertats fonamentals,
cal advertir que, en principi, el reconeixement
establert en els instruments internacionals en
la matria ratificats per Espanya no regiria per
als ciutadans catalans en el nou Estat cata-
l independent. En aquest sentit, laplicaci a
Catalunya daquest rgim jurdic sobre drets
i llibertats fonamentals requeriria la ratifica-
ci dels instruments internacionals correspo-
nents per part del nou Estat catal, a reserva
dun altre rgim jurdic derivat de la succes-
si dEstats quant a la successi en els trac-
tats. Tanmateix, la incorporaci en un primer
moment a la Catalunya independent del dret
convencional sobre drets i llibertats fonamen-
tals es podria portar a terme mitjanant un
acte unilateral de recepci o de remissi per
part del nou Estat.
Pel que fa al dret comunitari, la qesti s ms
complexa, ats que, deixant de banda les vi-
es dintegraci de Catalunya a la Uni Euro-
pea analitzades ms endavant, el dret vigent
a Catalunya en el moment de la independn-
cia t dues fonts: el dret de la Uni Europea i
44
el dret intern (estatal i autonmic) que laplica
o el transposa. Pel que fa al primer, el seu r-
gim resultaria del fet de pertnyer a la Uni
Europea com a Estat membre, amb laplica-
ci dels tractats i els reglaments, mentre que
pel que fa al segon laplicaci resultaria de la
legislaci estatal o autonmica de transposi-
ci de les directives comunitries al llarg del
temps i declarada vigent per la Llei Constitu-
cional Provisional del nou Estat catal i nor-
mativa subsegent. En aquests termes, part
del dret comunitari quedaria vigent a Catalu-
nya amb la legislaci de transposici (estatal i
autonmica) que subsists, mentre que el dret
comunitari daplicaci directa mitjanant re-
glaments i daltra normativa de lacquis comu-
nitari en principi no hi podria continuar vigent
dacord amb el mateix criteri aplicable als
tractats internacionals i al dret supraestatal
dorganitzacions internacionals. De tota ma-
nera, res no impediria que les institucions ca-
talanes competents dictessin unilateralment
actes de recepci o remissi total o parcial
en relaci a les esmentades normes del dret
de la Uni Europea.
1.5.5 La successi
dadministracions.
Principis i tcniques
El principi bsic que cal garantir en qualsevol
procs de successi dAdministracions res-
ponsable i seris s el principi de continu-
tat dels serveis pblics, dacord amb el qual
aquest procs de substituci sha darticular
sense perjudici de la continutat, la regularitat
i la qualitat del conjunt de serveis pblics que
es presten a la ciutadania. De fet, el principi
de continutat constitueix un principi gene-
ral aplicable tant en el camp normatiu on es
tracta devitar labsncia de normes per resol-
dre problemes concrets com en lmbit admi-
nistratiu on es pretn garantir que no quedin
desatesos els interessos generals identificats
i regulats per aquelles normes. En lmbit ad-
ministratiu, a ms, el manteniment i la conti-
nutat dels serveis pblics s el que justifica
la mateixa existncia duna organitzaci ser-
vicial com lAdministraci pblica i laplicaci
a aquesta dun rgim singular, exorbitant del
dret privat, bastit a partir dinstitucions, prin-
cipis i tcniques orientades a la seva perma-
nncia i estabilitat (com ara la funci pblica,
el rgim dels bns pblics o la contractaci
administrativa, entre altres). Dall que es
tracta, idealment, s que una operaci com la
substituci duna Administraci per una altra
es dugui a terme sense interrupcions ni qual-
sevol altre tipus de perjudici per als ciutadans
que mantenen relacions o gaudeixen dels
serveis prestats per aquestes Administraci-
ons. Lassoliment daquest objectiu, gens sen-
zill, encara esdev ms complex quan els ser-
veis pblics no sn prestats directament per
lAdministraci que ns responsable sin, per
encrrec seu, per un contractista o concessi-
onari privat.
A ms daquest principi, clarament orientat a
la protecci dels interessos generals, tamb
conv atendre els drets i els interessos indivi-
duals que podrien restar directament afectats
per un supsit de successi dadministraci-
ons, dacord amb els valors i principis propis
de lEstat de dret. En particular, cal garantir la
subjecci plena de lAdministraci a la llei i al
dret, el principi de seguretat jurdica i algunes
de les seves manifestacions ms rellevants
en el camp de les relacions entre lAdminis-
traci i els ciutadans, com ho sn el respecte
de les situacions jurdiques actives dels ciu-
tadans (llibertats, drets subjectius i interessos
legtims) i la responsabilitat de lAdministraci
pels danys causats tant en el si de relacions
de carcter contractual com de carcter ex-
tracontractual.
Configuraci de la nova Administraci. s
evident que un Estat independent t plena lli-
bertat per configurar la seva Administraci i
en molts aspectes la pot construir de nou. Dit
aix, en el cas catal no s menys evident que
es produir una successi dAdministracions
entre lEstat espanyol i el nou Estat catal.
Aquest dos elements determinen que a lEstat
catal li seria de gran utilitat lacord amb lEs-
tat espanyol, en un marc de collaboraci lle-
ial entre ambds, pel que fa a la transferncia
dels bns i drets de lAdministraci de lEstat
predecessor a lAdministraci de lEstat suc-
cessor i a lestabliment de les regles necess-
ries per assolir una successi administrativa
ordenada i exitosa en tot all que afecti ter-
ceres persones (personal al servei de lAdmi-
nistraci, contractistes, subjectes privats que
exerceixin funcions pbliques, ciutadans que
tinguin procediments iniciats o drets recone-
guts per lAdministraci, relacions amb altres
Administracions o amb altres ens pblics i pri-
vats). Aquest marc de collaboraci i de ne-
gociaci seria molt convenient que comencs
durant letapa prvia del procs constituent, s
a dir, entre ladopci de la decisi poltica a fa-
vor de la creaci del nou Estat i la proclamaci
dindependncia, ja que daquesta manera es
veuria significativament facilitat lassentament
inicial del nou Estat catal independent.
rgans negociadors. Per encarar aquesta
convenient collaboraci amb lEstat espa-
nyol, la tcnica recurrent consisteix en desig-
nar una representaci poltica dalt nivell que,
conjuntament amb la representaci prpia de
lEstat predecessor, integra la comissi encar-
regada darticular la successi entre les Ad-
ministracions respectives. Aquesta comissi
ha de tenir un carcter paritari, tant pel que
fa al nombre i el rang dels representants, com
pel que fa a lestabliment del seu rgim i al
seu funcionament. En lloc de la frmula de la
comissi paritria, tamb es podrien conside-
rar altres solucions organitzatives ms flexi-
bles i ad hoc per als diversos assumptes que
shan de resoldre en un procs especfic de
successi dEstats.
La utilitat dels antecedents interns (lexperi-
ncia de la Comissi Mixta de Transfernci-
es Estat-Generalitat) s innegable, per tam-
b ha de ser relativitzada, ja que la successi
dEstats no condueix a una successi parci-
al entre Administracions pbliques com les
viscudes a Espanya al segle xx, sin que
ha de comportar la successi total o univer-
sal duna Administraci per una altra al terri-
tori de lEstat successor. El seu objectiu no s
45
la descentralitzaci poltica i administrativa,
per mitj del reconeixement de lautonomia a
una part de lEstat, sens perjudici de la uni-
tat daquest, sin el reconeixement de la inde-
pendncia duna part del territori de lEstat i,
per tant, latribuci i el reconeixement efectiu
de la seva plena sobirania. La posici de les
parts implicades tampoc no pot ser la mateixa
i tampoc no es poden adoptar solucions que
pressuposin lexistncia dun sistema plural
dAdministracions pbliques, ja que del que
es tracta, per definici, s de fer possible la
separaci o la independncia entre aquestes
Administracions.
A partir daquest raonament, la configuraci
dels rgans negociadors shauria de fona-
mentar sobre bases diferents de les emprades
fins ara. En particular: totes les normes aplica-
bles al procs negociador shan dadoptar de
mutu acord; la composici i el funcionament
de lrgan negociador (o de les altres frmu-
les organitzatives de collaboraci, si escau)
ha de fer possible el mxim equilibri institucio-
nal entre una i altra representaci; cal acordar
un calendari i un pla de treball i executar-lo de
forma rigorosa; sha de fer aflorar tota la infor-
maci de base disponible, amb la mxima lle-
ialtat; cal negociar els acords amb diligncia i
bona fe, i ambdues parts shan desforar per
implementar-los en el termini ms breu possi-
ble i de conformitat amb les condicions acor-
dades. En aquest marc, la supervisi i la me-
diaci internacional del procs no es poden
descartar si els representants de lEstat espa-
nyol no hi cooperen de manera lleial.
Escenari de no-collaboraci. Aquest recurs
a la mediaci internacional cal contemplar-lo
tamb per a la hiptesi que la successi en-
tre Administracions entre lEstat espanyol i
el nou Estat catal independent es produ-
s en un eventual i no desitjable escenari de
no-collaboraci entre les parts implicades.
En aquest sentit, en el cas duna secessi no
pactada, les negociacions per a la succes-
si dAdministracions entre lEstat espanyol i
lEstat catal independent shaurien de con-
duir en el marc internacional, i els acords en
46
qu desemboquessin tindrien el carcter de
tractat internacional, amb la qual cosa el seu
incompliment generaria la responsabilitat in-
ternacional del causant. En aquest context,
Catalunya gaudiria de ms capacitat de ne-
gociaci, per les negociacions siniciarien,
en principi, amb posterioritat a la secessi
efectiva, la qual cosa no es pot considerar po-
sitiva per a larticulaci ordenada del procs
de successi entre Administracions ni per a
la seguretat jurdica de les persones fsiques
i jurdiques afectades, en particular, per al
personal de lAdministraci pblica de lEs-
tat predecessor susceptible de passar al suc-
cessor, per als contractistes i concessionaris
daquesta Administraci i per als ciutadans
usuaris dels serveis pblics.
1.5.6 Les persones al servei
de lAdministraci
A Catalunya, el trnsit duna Administraci
simplement autnoma a lAdministraci pr-
pia dun Estat sobir obliga a plantejar diver-
ses qestions transcendents en relaci amb
els treballadors pblics. En particular, caldr
atendre les necessitats de comptar amb nou
personal per exercir les noves funcions esta-
tals i resoldre, aix mateix, la situaci de les
persones que presten serveis a lEstat en ter-
ritori catal o en exercici de funcions directa-
ment vinculades a aquest territori.
En primer lloc, s evident que no es podr
respondre a lincrement quantitatiu i qualitatiu
de funcions que comportaria la independn-
cia sense comptar amb un nombre defectius
superior al del personal que actualment est
integrat en lAdministraci de la Generalitat
(224.635 persones), ats que les institucions
catalanes no hauran dassumir nicament les
funcions que exerceix lAdministraci perif-
rica de lEstat a Catalunya, sin tamb totes
les funcions estatals que sexerceixen des de
lmbit central. Aquests nous requeriments de
personal poden arribar a generar una oferta
docupaci pblica que shaur de concretar,
sobretot els primers anys, en la convocatria
de successius processos de selecci de nou
personal.
Incorporaci del personal de lactual Admi-
nistraci estatal. Si, com acabem de veure,
es poden plantejar a Catalunya uns reque-
riments de nou personal, sembla lgic que
una part important daquests requeriments
sigui coberta amb el personal que ja presta-
va serveis a Catalunya per a lAdministraci
estatal (aproximadament unes 30.000 perso-
nes). Lassumpci per part de lAdministra-
ci catalana de les competncies que exercia
lAdministraci de lEstat fins a la proclama-
ci de la independncia hauria de compor-
tar que els recursos emprats per exercir-les i,
per tant, tamb els empleats (funcionaris, in-
terins, laborals, eventuals) que les tenien al
seu crrec, quedin integrats a lAdministra-
ci catalana. Aix fa referncia especialment
al personal que prestava els seus serveis en
lAdministraci perifrica de lEstat a Catalu-
nya, per sense descartar la possible ads-
cripci a lAdministraci catalana duna part
proporcional dels empleats pblics integrats
dins dels serveis centrals de lEstat. Sempre
amb el benents que a tot aquest personal cal
respectar-li lgicament la seva lliure voluntat
dacceptar o no lopci dintegraci.
Aquesta conclusi es refora tant si tenim en
compte els interessos de les institucions ca-
talanes que podran garantir millor els ser-
veis assumits si disposen de professionals
amb experincia en la seva prestaci com
si atenem als interessos personals i familiars
daquest collectiu, integrat, en el cas dels
efectius destinats a Catalunya, per un gran
nombre de persones que poden tenir la con-
dici poltica de catalans o un arrelament i una
vinculaci molt estreta amb aquest territori.
El disseny daquesta poltica de personal ha
de tenir en compte els antecedents histrics
disponibles, lheterogenetat del personal que
presta serveis a Catalunya, tant pel que fa a
les seves funcions com a la naturalesa i el r-
gim jurdic aplicable al seu vincle amb lAdmi-
nistraci, els propis requeriments de la ges-
ti dels recursos humans en un nou Estat i,
sobretot, els diversos escenaris que es po-
den donar, en termes de comptar o no amb
la collaboraci de lEstat espanyol a lhora
dimplementar el resultat dun pronunciament
democrtic dels ciutadans favorable a la in-
dependncia de Catalunya.
1.5.7 Rgim dels actes
administratius dictats, dels
procediments iniciats i de la
informaci que hi est vinculada
A ms de mantenir la vigncia de la legisla-
ci dorigen estatal (amb carcter transitori i
mentre no sigui substituda per la legislaci
aprovada per les institucions del nou Estat
independent), per raons evidents de segu-
retat jurdica caldr entendre que es mant
la validesa i leficcia dels actes daplicaci
daquesta normativa que afectin als ciuta-
dans de Catalunya i que hagin estat dictats
per lAdministraci de lEstat abans de la data
en qu es faci efectiva la independncia, par-
ticularment dels actes que hagin esdevingut
ferms dacord amb la legislaci aplicable (s
a dir, de tots aquells respecte dels quals els
particulars afectats no hagin interposat recur-
sos administratius o judicials dins de termini o
ho hagin fet sense xit).
Aquesta soluci, que s sens dubte la ms ra-
onable des de la perspectiva de la seguretat
jurdica i de la protecci dels drets adquirits,
no pot condicionar de forma absoluta el po-
der constituent catal ni les decisions dels po-
ders constituts. Tanmateix, en la mesura que
aquestes decisions puguin afectar les situaci-
ons consolidades dels particulars, caldr fer
algunes distincions. Aix, el sacrifici de drets
i interessos creats seria, en principi, indem-
nitzable (dacord amb les garanties prote-
gides per institucions legals com lexpropia-
ci forosa o la responsabilitat patrimonial de
lAdministraci), mentre que no shauria din-
demnitzar all que es puguin considerar sim-
ples expectatives. Daltra banda, tamb cal-
dria distingir entre la delimitaci de drets per
47
part del nou legislador (delimitaci legal que,
eventualment, podria condicionar ms inten-
sament les facultats inherents a cada dret) i la
limitaci expropiatria de drets, la qual, com a
mesura de supressi de facultats patrimonia-
litzades, noms es podria considerar legtima
si ans acompanyada de la corresponent in-
demnitzaci o compensaci.
Procediments administratius iniciats. Pel
que fa als procediments administratius que
afectin Catalunya, que es trobin iniciats, per
encara no resolts, la regla general hauria de
ser el seu trasps a les institucions catalanes
per tal que siguin aquestes qui els culminin,
trasps que sha de produir en la data defec-
tivitat de la independncia, sens perjudici que
les institucions de lEstat i les institucions cata-
lanes puguin acordar una altra data. En qual-
sevol cas, ats que aquests procediments
compten amb un termini de resoluci legal-
ment previst, a partir del qual es produeixen
els efectes del silenci administratiu (estimato-
ri o desestimatori), convindria tenir presents
aquests aspectes temporals a lhora de fixar
les condicions o la data del trasps. Un altre
element que shauria de tenir en compte se-
ria el del carcter autnom que tenen els pro-
cediments vinculats a procediments anteriors.
s a dir, els procediments de resoluci dim-
pugnacions o recursos formulats contra de-
cisions anteriors, aix com els procediments
iniciats per a lexecuci forosa de decisions
administratives anteriors, shaurien de conce-
bre com a procediments nous i independents
daquests i passar igualment a la competn-
cia de les autoritats catalanes. En el cas dels
recursos administratius, ats que el que es
pretn s la revisi duna decisi ja adoptada,
les regles vigents en matria de traspassos
apunten a la seva resoluci per lAdministra-
ci que ha dictat lrgan originriament, enca-
ra que aquesta resoluci shagi dadoptar en
un moment posterior al trasps de la funci
concreta a la Comunitat Autnoma.
Ara b, aquesta darrera regla, que no deixa
de tenir la seva lgica en el context en qu va
ser aprovada i ha estat aplicada, podria ser
48
canviada per una altra ms adient a un cas de
successi dEstats, de manera que li corres-
pongus la resoluci a la nova Administraci
catalana. En qualsevol cas, la determinaci
del rgim aplicable ha de tenir en compte la
dificultat daplicar regles uniformes o de ca-
rcter general a una realitat tan rica i variada
com les relacions entre lAdministraci i els
ciutadans. En particular, conv tenir en comp-
te que lestat de tramitaci dels procediments,
el termini legalment previst en cada cas per
resoldrels i el fet que la inactivitat de lAd-
ministraci de lEstat pot comportar perjudi-
cis per a la nova Administraci catalana (per
exemple, en cas de prescripci de lacci per
sancionar conductes illegals o per exigir la li-
quidaci de tributs, quan aquesta liquidaci
hagi estat controvertida pel contribuent).
Trasps de documentaci. La successi
dAdministracions tamb comporta el tras-
ps de tota la documentaci vinculada amb
els expedients administratius, arxivats o en
curs, que passen a la competncia del nou
Estat. Perqu hi hagi ms garantia i seguretat
daquest trasps dinformaci, sacostuma a
preveure la necessitat de formular un inventari
detallat i de formalitzar el trasps mitjanant
una acta de lliurament i recepci autoritzada
o firmada per les autoritats competents duna
i altra Administraci, prctica que no sem-
pre sha seguit amb prou rigor en el procs
de trasps de funcions i serveis de lEstat a
la Generalitat. Amb carcter general, lobliga-
ci de traspassar la informaci administrativa
abasta al trasps de tots els arxius i registres
en poder de lAdministraci de lEstat prede-
cessor que afecten o estan relacionats amb el
territori de lEstat successor, com es dir ms
endavant, amb la corresponent referncia a la
Convenci de Viena de 1983 sobre la matria.
1.5.8 La successi de contractes
La successi que cal articular entre lAdminis-
traci de lEstat predecessor i lAdministraci
de lEstat successor t una complicaci evi-
dent en el cas dels contractes formalitzats
per la primera per al compliment de les se-
ves funcions: laparici en escena dun tercer
subjecte, una persona fsica o jurdica, deno-
minada contractista. El contractista, en virtut
dun negoci jurdic bilateral celebrat amb lAd-
ministraci, ha contret determinades obligaci-
ons (de donar o de fer), per tamb s titular
de determinats drets i, de forma principal, del
dret a rebre un preu a canvi de les prestaci-
ons que ofereix a lAdministraci, ja sigui de
manera directa, a travs del pagament per
part daquesta, ja sigui a travs de la percep-
ci de tarifes satisfetes pels particulars.
La successi en els contractes, per tant, pre-
senta la particularitat que afecta un subjecte
diferent de lAdministraci dun i altre Estat,
que t uns drets adquirits protegits per lor-
denament jurdic i la responsabilitat dactuar
com a collaborador necessari de lAdminis-
traci en lexercici de les funcions que aques-
ta t atribuda. En aquest sentit, si no es dis-
posa altrament i no es preveuen les mesures
adequades, lassumpci daquestes funcions
per part duna altra Administraci podria de-
terminar la nullitat sobrevinguda dels con-
tractes celebrats o determinar la seva extinci
o resoluci, la qual cosa generaria lobligaci
dindemnitzar els danys i perjudicis soferts
pels contractistes afectats i podria afectar de
forma molt negativa el principi de continu-
tat dels serveis pblics, ja que comportaria
una notria parlisi en la construcci de les
obres pbliques iniciades, en la prestaci de
serveis pblics o en el subministrament de
bns i serveis necessaris per a lAdministra-
ci i els ciutadans. El nou Estat catal inde-
pendent podr evitar tots aquests possibles
efectes negatius de la successi de relaci-
ons contractuals a partir del coneixement de
la complexa casustica daquest fenomen i de
ladopci de les previsions necessries per a
fer-hi front.
Diversitat de situacions i regulacions con-
tractuals i casustica de les solucions apli-
cables. La regulaci dels contractes pblics
constitueix un sector de lordenament jurdic
particularment extens, complex i rigors, no-
49
tes que es van intensificar de manera expo-
nencial a partir de lingrs de lEstat espanyol
a la Comunitat Europea avui Uni Europea,
per linters i la determinaci de les seves ins-
titucions a garantir les llibertats de circulaci
de mercaderies, capital, serveis i persones.
Al servei daquestes llibertats i davant duna
realitat econmica significativa, com ho s el
mercat de la contractaci pblica, shan apro-
vat successives directives europees a fi de
garantir el principi de lliure concurrncia i el
seu pressupsit essencial: la publicitat, la lli-
bertat daccs i la transparncia.
Lanlisi daquesta regulaci (avui contingu-
da, principalment, en el Text refs de la Llei de
contractes del sector pblic, aprovat pel Re-
ial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novem-
bre, en endavant, LCSP) posa clarament en
relleu la complexitat daquest sector de lor-
denament, tant per la diversitat dels subjec-
tes a qu saplica (mbit subjectiu) com per
la variada tipologia dels contractes existents
i, sobretot, pel fet que, a partir duns principis
i duna regulaci de base generals o comuns,
el rgim aplicable a cada contracte presenta
particularitats rellevants en funci de quin si-
gui lens pblic contractant, i de la categoria i
tipus concret de contracte, el fet que superi o
no determinats llindars econmics, i lmbit o
sector material en el qual se celebra.
Aquesta multiplicitat de situacions i de r-
gims contractuals suposa una dificultat afe-
gida evident a lhora destablir les solucions
aplicables a la successi de lAdministraci
catalana en la posici de lEstat com a part
contractant en els contractes que afecten Ca-
talunya i pot determinar que aquestes soluci-
ons no puguin ser homognies o uniformes
en tots els casos. Dentrada, caldr distingir
aquells contractes vinculats amb bns o ser-
veis nicament situats al territori de Catalunya
daquells altres contractes que afectin aquest
territori per que, alhora, el superin. Aix ma-
teix, el fet que lAdministraci contractant si-
gui lAdministraci de lEstat o una entitat p-
blica vinculada amb aquesta ens situa davant
descenaris diferents a lhora darticular la
successi contractual, tant per la diferent apli-
caci de la normativa de contractes a lun i
laltre supsits com per la presncia, en el se-
gon cas, dun subjecte diferenciat de lAdmi-
nistraci de lEstat, amb personalitat jurdica
prpia i amb un rgim legal, financer i pres-
supostari tamb diferent. Efectivament, dintre
de les entitats del sector pblic estatal, caldr
distingir tamb, per tal de determinar el seu
rgim jurdic contractual, entre aquelles que
responen al concepte dAdministraci pblica
a lefecte de la legislaci espanyola de con-
tractes i aquelles que no hi responen.
Pel que fa a les empreses adjudicatries, tam-
b ens trobem amb freqncia que, al cos-
tat del supsit bsic consistent en lexistncia
duna nica empresa adjudicatria, hi ha con-
tractes que sn executats per unions tempo-
rals dempreses, amb les peculiaritats prpies
de les societats concessionries, aix com el re-
curs habitual a la subcontractaci dempreses i
les possibilitats legals de cessi del contracte.
En relaci amb lmbit objectiu de la contrac
taci, cal distingir dentrada entre els con
tractes administratius i els contractes privats
de lAdministraci. Dins dels primers, tamb
cal distingir entre els contractes administra-
tius tpics i els contractes administratius es-
pecials. La preparaci, adjudicaci, efecte i
extinci dels primers es regeix per la LCSP,
supletriament per la resta de normes del dret
administratiu i, si no nhi ha, per les normes
de dret privat. Laplicaci de la normativa eu-
ropea i de la LCSP s ms completa i incisi-
va quan tenen el carcter de contractes sub-
jectes a una regulaci harmonitzada, supsit
que es dna en tots els casos del contrac-
te de collaboraci entre el sector pblic i el
sector privat, i tamb en la resta de contrac-
tes administratius tpics, sempre que superin
determinats llindars econmics i que lentitat
contractant tingui el carcter de poder adjudi-
cador. Tenen el carcter de contractes privats
els contractes que celebrin els ens, organis-
mes i entitats del sector pblic que no tinguin
la condici dAdministracions pbliques, ai-
x com els contractes celebrats per aquestes
50
que tinguin per objecte determinats serveis
financers, la creaci i interpretaci artstica i
literria, determinats espectacles, la subs-
cripci a publicacions peridiques i bases de
dades, i tots els contractes diferents dels con-
tractes administratius tpics. En la seva prepa-
raci i adjudicaci shi aplica el mateix rgim
que en aquests darrers, per els seus efectes
i la seva extinci es regeixen pel dret privat.
Interessa tamb observar que el rgim jurdic
aplicable a lextinci dels contractes closos
per lEstat i regulats per la LCSP varia consi-
derablement en funci de quina sigui la seva
qualificaci, ja que lextinci dels contractes
administratius tpics es regeix principalment
per la LCSP; la dels contractes administra-
tius especials, per les seves normes especfi-
ques; i la dels contractes privats, per les nor-
mes de dret privat.
Per aquestes dificultats sincrementen quan
prenem conscincia que no tots els contrac-
tes tenen la seva regulaci principal en la
LCSP. Aix, conv recordar la regulaci contin-
guda en la Llei 31/2007, de 30 doctubre, so-
bre procediments de contractaci en els sec-
tors de laigua, lenergia, els transports i els
serveis postals, lobjecte de la qual s la regu-
laci del procediment dadjudicaci dels con-
tractes dobres, subministraments i serveis
quan contractin les entitats pbliques i priva-
des determinades per la mateixa llei que ope-
rin en els sectors esmentats i quan limport
daquests contractes superi els llindars eco-
nmics previstos per als uns i els altres con-
tractes. Aix mateix, conv referir-se a la Llei
24/2011, d1 dagost, de contractes del sector
pblic en els mbits de la defensa i de la se-
guretat i a la resta del que la LCSP denomina
com a negocis i contractes exclosos del seu
mbit daplicaci (article 4), entre els quals hi
figuren acords de voluntats que sn objecte
danlisi per part daltres informes daquest
Consell (com ara els acords que clogui lEs-
tat amb altres Estats o amb entitats de dret
internacional pblic) i daltres als quals hau-
rem de fer algunes referncies especfiques
(cas dels convenis interadministratius de
collaboraci i, tamb, dels negocis jurdics
en virtut dels quals sencarrega la realitzaci
duna determinada prestaci a una entitat que
tingui atribuda la condici de mitj propi i
servei tcnic dalgun poder adjudicador).
Finalment, conv subratllar que la successi
duna Administraci en els contractes closos
per una Administraci diferent no es projecta
sobre situacions o relacions jurdiques ms o
menys estables (com ara la titularitat de bns
mobles o immobles o el personal al servei
duna Administraci), sin sobre una realitat
extremadament dinmica que es perllonga i
evoluciona en el temps sovint diversos anys
entre la formalitzaci del contracte, la produc-
ci dels seus efectes i la seva extinci. Encara
ms, la successi contractual no noms hau-
r de tenir en compte la vida del contracte (la
seva durada, la fase concreta en qu es trobi i
les incidncies que hagin afectat la seva exe-
cuci), sin tamb els actes previs de prepa-
raci i adjudicaci. Igualment, ha de tenir en
compte les relacions jurdiques que van ms
enll de la seva extinci, a banda de lestat
o de les conseqncies que derivin dels pro-
cessos jurisdiccionals que shagin instat per
resoldre les controvrsies generades entre les
parts contractants.
Totes aquestes consideracions posen en re-
lleu la necessitat de disposar dun inventari
dels contractes de lEstat que afecten el ter-
ritori de Catalunya i destudiar cadascuna de
les categories contractuals que shi detectin,
aix com el rgim especfic aplicable a cadas-
cun dels contractes identificats.
Daltra banda, els drets i les obligacions de
naturalesa contractual encaixen sense pro-
blemes dins dels conceptes de bns i deures
emprats per les fonts internacionals regulado-
res de la secessi dEstats. La soluci apun-
tada la transmissi dels contractes de lEstat
predecessor a lEstat successor tamb tro-
baria un fonament en el principi de continutat
dels serveis pblics i, amb carcter general,
en el principi de seguretat jurdica, aix com en
la protecci dels interessos generals de luna
51
i laltra collectivitats territorials i dels drets de
les persones fsiques o jurdiques que hagin
estat adjudicatries daquests contractes.
Subrogaci automtica. Dacord amb els
principis que shan apuntat, el punt de partida
per articular la successi en els contractes de
lEstat hauria de ser el de la subrogaci auto-
mtica en els drets i deures de lAdministraci
de lEstat en els respectius contractes, tot re-
coneixent el dret dels contractistes a partici-
par en la negociaci de les condicions con-
cretes daquesta subrogaci i en ladopci
de les clusules dadaptaci corresponents,
aix com el dret a ser indemnitzats pels per-
judicis que aix els pugui comportar, sempre
que es puguin acreditar fefaentment, dacord
amb els pactes o compromisos assumits. En
aquest mateix sentit, lInforme 3/2014, de 27
de febrer, de la Junta Consultiva de Contra-
ctaci Administrativa de la Generalitat de
Catalunya (Comissi Permanent), analitza la
possibilitat de subrogaci dun ens, organis-
me o entitat del sector pblic en la posici ju-
rdica drgan de contractaci dun altre ens,
organisme o entitat del sector pblic, en con-
tractes vigents i formalitzats per aquest, i con-
cep el trmit daudincia del contractista en
termes potestatius en el cas de la subroga-
ci ex lege dun ens, organisme o entitat del
sector pblic en la posici jurdica drgan de
contractaci dun altre ens, organisme o enti-
tat del sector pblic subrogaci assimilable,
als efectes que ara interessen, a la subroga-
ci derivada de la successi dEstats en un
contracte.
A partir daquests principis i regles de parti-
da (subrogaci automtica i general, respec-
te als drets adquirits pels contractistes, parti-
cipaci i audincia als contractistes afectats
en la precisi de les condicions de la subro-
gaci quan aquesta precisi sigui necessria,
i, si escau, indemnitzaci dels danys i perju-
dicis acreditats per la subrogaci) cal aten-
dre al rgim general de cada categoria dels
contractes afectats, aix com a les caracte-
rstiques i les clusules especfiques de ca-
dascun dels contractes vigents i, en particu-
lar, dels que presentin una major complexitat
jurdica i econmica. Dacord amb el resultat
daquesta avaluaci singularitzada, a lempa-
ra de la llibertat de pactes entre lEstat pre-
decessor i lEstat successor, dacord amb el
principi datenci als drets i interessos dels
contractistes i a la vista de les facultats que la
legislaci de contractes reconeix a les parts
afectades, no hi ha dhaver obstacles per ex-
cepcionar determinats contractes de la regla
de la subrogaci automtica i apostar, contr-
riament, per altres solucions, com ara la reso-
luci anticipada del contracte o el rescat de
les obres o els serveis contractats per part de
lAdministraci de lEstat successor dacord
amb la normativa de lEstat predecessor.

52
1.6 La distribuci dactius i passius
amb lEstat espanyol
Hi ha una srie de bns i drets que lEstat espa-
nyol hauria de transferir al nou Estat, aix com
una srie de deutes i obligacions que aquest
nou Estat hauria dassumir. Per aquesta qes-
ti, relacionada amb la successi dEstats, es-
t poc regulada des del punt de vista del dret
internacional: hi ha poques normes de compli-
ment obligat, no hi ha gaires tractats i els que hi
ha els han ratificat pocs Estats.
Cal acceptar, doncs, que a lhora de fer efec-
tiva aquesta distribuci dactius i passius amb
lEstat espanyol acaba predominant la volun-
tat dels dos Estats implicats juntament amb
la dels creditors i les autoritats econmiques
i monetries internacionals. Tot aix partint
del fet que hi ha regles, principis i costums in-
ternacionals que tenen un indubtable valor a
lhora de guiar aquestes negociacions.
1.6.1 El marc jurdic
La Comissi de Dret Internacional de les Naci-
ons Unides ha estat lencarregada delaborar
diversos projectes de codificaci relacionats
amb la successi dEstats. Tanmateix, lAs-
semblea de les Nacions Unides noms nha
adoptat dos com a tractats internacionals de
codificaci. El primer, la Convenci de Vie-
na de 1978 sobre successi dEstats en ma-
tria de tractats internacionals, i el segon, la
Convenci de Viena de 1983 sobre el repar-
timent de bns, deutes i arxius dEstat en cas
de successi dEstats. Tcnicament, noms
la primera convenci ha entrat en vigor. Per,
ats lescs nombre de ratificacions obtingu-
des, la seva fora jurdica s discutida per la
major part de la doctrina. Per la seva banda,
la Convenci de Viena de1983, que regula el
repartiment de bns i deutes de lEstat, no ha
entrat en vigor.
53
Per la no-vigncia de la Convenci de Viena
de 1983 no impedeix que les parts implicades
en una determinada controvrsia no puguin
acordar voluntriament aplicar-la (totalment o
parcialment) per resoldre el seu cas concret,
o b que la prenguin com a model de refe-
rncia. Cal tenir present que les dissolucions
de les antigues Uni Sovitica, Txecoslov-
quia i Iugoslvia han contribut a consolidar, a
la prctica, algunes de les normes daquesta
convenci.
La major part de les seves normes tenen ca-
rcter dispositiu; s a dir, no sn de compli-
ment obligat i, per tant, admeten acord en
contra. De fet, en casos de successi dEstats
predomina la voluntat de les parts. Daquesta
manera, les disposicions de la Convenci de
Viena de 1983 poden ser aplicables en totes
aquelles matries en qu no shagi arribat a
un acord.
El marc jurdic de la successi dEstats tamb
inclou la resoluci Guiding principles relating
the succession of States in respect to property
and debts adoptada el 2001 per lInstitut de
Droit International en la seva sessi de Van-
couver. La importncia daquest document ra-
dica en el fet que la doctrina recull la prctica
internacional dels anys noranta del segle xx,
derivada dels diferents casos de successi
dEstats que van tenir lloc a lEuropa central
i oriental, i, per tant, a la prctica, consolida
moltes de les disposicions de la Convenci
de Viena de 1983.
Pel que fa, doncs, als mecanismes i el marc
de les negociacions, en una primera aproxi-
maci es podria preveure les implicacions
duna negociaci dactius i passius prvia a la
data efectiva de la secessi, en contraposici
a una negociaci amb posterioritat a la data
efectiva de la secessi. En el primer cas, les
negociacions es conclourien dins del marc
jurdic i poltic espanyol, llevat que les parts
acordessin emprar el marc jurdic internaci-
onal, i el reconeixement de la secessi que-
daria condicionat a la consecuci dun acord
entre les parts. A ms destabilitat poltica, la
negociaci dactius i passius prvia a la se-
cessi donaria ms seguretat jurdica al pro-
cs i neutralitzaria els possibles efectes que
pogus tenir sobre els mercats internacionals.
El repartiment dactius i passius amb posteri-
oritat a la data efectiva de la secessi pot ge-
nerar certa desconfiana en els mercats inter-
nacionals. Tanmateix, les negociacions amb
posterioritat a la secessi es podrien conduir
mitjanant mediadors internacionals, i dacord
amb el dret internacional que regula la mat-
ria. La conclusi dun acord en matria de re-
partiment de bns i deutes de lEstat dins del
marc internacional t alguns avantatges que
tamb caldria valorar, com s ara el fet que
lacord shauria de ratificar en un instrument
convencional, de tal manera que tindria ca-
rcter de tractat internacional. En primer lloc,
aix suposa que el seu incompliment gene-
raria la responsabilitat internacional del cau-
sant. En segon lloc, suposaria lanullabilitat
dels acords en cas damenaces i coaccions
per part dun dels dos Estats, tal com esta-
bleix la Convenci de Viena de 1969 sobre el
Dret dels Tractats Internacionals.
La via del marc jurdic internacional s la que
es t en compte aqu, davant la previsible di-
ficultat de poder negociar abans de la seces-
si i ats que la major part de les negociaci-
ons sobre el repartiment de bns i deutes en
cas de successions dEstat shan produt en
lmbit internacional.
A la prctica, les negociacions es resolen a
diverses bandes entre: lEstat predecessor,
lEstat successor, les autoritats monetries
internacionals (Fons Monetari Internacional,
Banc Mundial), la Uni Europea, per exem-
ple, a travs del Banc Central Europeu, aix
54
com certs organismes que representen els in-
teressos dels creditors. Aquests organismes
sagrupen en els anomenats Club de Pars i
Club de Londres, segons la naturalesa pbli-
ca o privada dels crdits.
Normalment, hi ha dos processos parallels
de negociacions. El primer t lloc en el marc
del Club de Pars. No es tracta duna organit-
zaci internacional, sin dun frum informal
on hi ha representats els Estats creditors, a fi
de renegociar amb els deutors les condicions
del deute i del seu pagament. Les decisions
es prenen per consens. El segon, t lloc en
el marc del Club de Londres. Com lanterior,
tampoc no s una organitzaci internacional,
sin un frum que reuneix les institucions fi-
nanceres creditores del deute dels Estats.
Shi negocia la transmissi del deute pblic
amb entitats privades, principalment del sis-
tema bancari.
Tot el procs sha de basar en uns principis
clars que sexposen a continuaci:
Principi de proporcionalitat. Un repartiment
equitatiu pot prendre com a base el pes
demogrfic del territori secessionat sobre
el conjunt del territori de lEstat matriu a fi
de no endeutar ms uns ciutadans que al-
tres. A la prctica internacional shan usat
tamb altres parmetres, com ara el pes
econmic en termes de producte interior
brut del territori secessionat sobre el con-
junt del PIB estatal. Hi ha tamb el criteri
de tenir en compte el percentatge de la
despesa i inversions del Govern central al
territori secessionat sobre el conjunt de tot
lEstat.
Principi dequitat. Porta a la necessitat
de mantenir la coherncia entre la relaci
del repartiment de bns i del repartiment
de deutes entre tots dos Estats. Per tant,
lassumpci per part de Catalunya duna
part del deute de lEstat espanyol portaria
com a contrapartida: a) la transmissi dels
actius associats al deute que assumeixi
Catalunya, i b) la transmissi duna part
equitativa dels bns de lEstat no territoria-
litzables.
 Principi de territorialitat. LEstat catal hau-
ria dassumir el deute de la Generalitat de
Catalunya i dels seus ajuntaments, per
no hauria dassumir deute dentitats territo-
rials alienes al seu territori.
Principi de transparncia. Aquest s un
principi, contingut en larticle 2 de la Carta
de les Nacions Unides, considerat per tota
la doctrina com un principi estructural del
dret internacional. Suposa lacceptaci del
procs negociador, la voluntat darribar a
un acord i el comproms de complir-lo.
Un altre tema per resoldre s que la Conven-
ci de Viena de 1983 no estableix cap criteri
per determinar la data efectiva de la succes-
si. La prctica internacional contempornia
ha estat molt diversa. Aix, en alguns casos,
sha adms la data en la qual lEstat prede-
cessor deixa dassumir funcions de sobirania
en el territori de lEstat secessionat. En dal-
tres, es va prendre la data de la proclamaci
de la independncia com a data efectiva de
la successi; la data dadopci duna nova
Constituci; o la data en qu es van fer p-
blics els resultats del referndum dautodeter-
minaci (Bsnia, 2 mar de 1992). En altres
casos, es pot prendre com a data efectiva de
la successi aquella en qu les autoritats del
territori secessionat deixen de contribuir a les
arques de lEstat, o b la data en qu la inde-
pendncia del nou Estat s reconeguda for-
malment per lEstat predecessor. En alguns
casos ms complexos, fins i tot es pot consi-
derar que la successi dEstats ocupa un cert
perode de temps. En qualsevol cas, la data
de la successi efectiva sha dadoptar per
consens entre les parts i els mediadors.
1.6.2 Deute pblic i obligacions
de lEstat
Quan es planteja un procs de distribuci
dactius i passius entre dos Estats s evident
que el repartiment del deute pblic i les obli-
gacions de lEstat pren un relleu molt especial.
Duna banda, per les conseqncies de tipus
econmic i financer que aquest repartiment t
55
per a tots dos Estats, per tamb per les impli-
cacions internacionals que sen deriven.
Es pot considerar deute pblic tot aquell deu-
te contret per qualsevol autoritat pblica da-
vant de qualsevol persona pblica o privada,
fsica o jurdica. A aquest efecte es pot distin-
gir entre el deute local i el del Govern central.
Pel que fa al deute local, lEstat catal noms
hauria dassumir el deute de la Generalitat de
Catalunya, diputacions, consells comarcals,
entitats metropolitanes i ajuntaments catalans.
Pel que fa al deute pblic del Govern central,
es pot dividir en territorialitzable i no territori-
alitzable. s deute territorialitzable el contret
pel Govern central o per qualsevol dels seus
organismes amb crrec als pressupostos ge-
nerals de lEstat, per realitzar obres, serveis i
inversions en un territori concret de lEstat. En
principi, el deute territorialitzable contret per
lEstat espanyol per fer obres i inversions fora
del territori de Catalunya no es pot transmetre
a lEstat catal.
Tanmateix, caldria distingir entre el deute con-
tret per fer possible la inversi i el deute o les
obligacions contretes per lentitat gestora de
cada infraestructura amb els seus provedors
i empleats. En el primer cas, sha de conside-
rar que el deute associat a aquestes inversi-
ons noms s atribuble a lEstat predecessor,
malgrat que el deute a provedors i les obli-
gacions contractuals associades a la gesti i
lexplotaci de cada infraestructura s que po-
drien ser atribubles a lEstat successor.
El deute no territorialitzable s tot aquell que
no es pot atribuir a un territori en concret. s
aquell deute destinat a satisfer les necessi-
tats dels serveis generals de lEstat; s a dir,
aquell deute contret per donar serveis co-
muns a tots els ciutadans espanyols, com, per
exemple, el deute dels ministeris de Defensa,
Afers Exteriors, Justcia, etc.
En el cas del deute no territorialitzable, cal-
dr, doncs, negociar prviament el criteri de
proporcionalitat aplicable. El criteri demogr-
fic s el que reparteix de forma ms equitati-
va les crregues entre els ciutadans de tots
dos territoris. Aix no obstant, aquest pot ser
ponderat per elements de pes econmic o de
participaci en despesa i inversi prvia de
lEstat. En qualsevol cas, la proporcionalitat
no afecta el deute de lEstat en el seu conjunt,
sin nicament aquelles partides de deute no
territorialitzable de lAdministraci central de
lEstat.
El repartiment del deute no territorialitzable
t diverses contrapartides. En primer lloc, la
transferncia de lEstat predecessor a lEstat
successor dels bns i serveis vinculats al deu-
te que assumeixi aquest ltim. En cas que lEs-
tat espanyol no volgus transferir alguns dels
seus actius (i mentre no faci efectiva la seva
transferncia), lEstat catal no tindria cap obli-
gaci dassumir el seu deute o lobligaci cor-
responent. En segon lloc, a ms de la trans-
ferncia dels bns associats al deute assumit
per lEstat catal, lEstat espanyol hauria de
transferir a Catalunya una part proporcional
dels seus bns i actius no territorialitzables, se-
guint el mateix criteri de proporcionalitat que
shagi acordat per repartir el deute.
Pel que fa a la transmissi de deutes de lEstat
predecessor amb organitzacions internacio-
nals, i malgrat que cap norma del dret inter-
nacional no ho regula, en principi no hi hau-
ria la possibilitat de transmetre aquest deute
a lEstat catal, almenys fins que aquest sigui
considerat part de lorganitzaci com a mem-
bre de ple dret. A ms, caldria considerar la
possibilitat de distingir entre admissions di-
rectes i aquelles per a les quals Catalunya
haur de superar el procs dadmissi com a
Estat ex foro. En el primer cas, es podria apli-
car un criteri de proporcionalitat a fi que lEs-
tat catal hagus dassumir part del deute de
lEstat espanyol amb una determinada orga-
nitzaci. En el segon cas, si els territoris espa-
nyols no secessionats sn considerats nics
hereus i continuadors de la personalitat jur-
dica de lEstat espanyol, hauria de ser lEstat
espanyol qui assums ntegrament el seu deu-
te amb cada organitzaci.
56
Una altra de les partides del deute de lEstat
predecessor que es podria incloure en les ne-
gociacions s la contreta pel Govern central
amb la Generalitat de Catalunya. En un es-
cenari en qu lEstat espanyol no compleixi
els seus compromisos financers i dinversi-
ons amb Catalunya, especialment una vega-
da iniciat el procs de secessi, sigui com a
mesura de compulsi econmica, sigui com a
resultat de la seva situaci econmica, lEstat
catal podria estar legitimat per exigir la re-
ducci del deute de lEstat espanyol que hagi
dassumir com a conseqncia de la succes-
si dEstats en una quantitat equivalent.
Pel que fa al deute amb provedors, en prin-
cipi, cada Estat hauria dassumir el deute de
les corporacions (RTVE, ADIF, AENA...) con-
tret amb provedors, de manera equitativa a
lassumpci dels seus ttols i actius.
1.6.3 Bns i drets de lEstat
El repartiment dels bns i els drets de lEstat
s un altre dels processos fonamentals que cal
abordar quan es posa en marxa la distribuci
dactius i passius entre dos estats. Aquest s
un procs molt sensible i alhora molt visible, ja
que afecta, per exemple, immobles pblics o
serveis altament usats per la ciutadania.
Com en el cas del deute, es pot distingir entre
bns territorialitzables i bns no territorialitza-
bles. Pel que fa als primers, cal dir que tots
els bns pblics situats al territori secessio-
nat passen a lEstat successor, de forma di-
recta i sense contraprestacions, tal com esta-
bleix larticle 2.2.a de la Convenci de Viena
de 1983. Encara que la Convenci no ho es-
pecifica, aix inclou tota mena dactius i bns
dEstat, com ara edificis, serveis i corporaci-
ons pblics.
Els bns no territorialitzables es corresponen
amb els bns i recursos dels organismes co-
muns a tots els espanyols (reserves del Banc
dEspanya, comptes corrents, ttols dempre-
ses pbliques i privades, patrimoni nacio-
nal...). En principi, shaurien de transmetre en
la mateixa proporci que es determini per a la es podria optar pel mateix criteri de proporci-
transmissi del deute pblic no territorialitza- onalitat que serveixi per determinar el reparti-
ble, tal com estableix el principi dequitat des- ment del deute no territorialitzable de lEstat.
crit a linici daquest informe. En cas contrari,
es podrien exigir altres contraprestacions. 1.6.4 Patrimoni histric, artstic
Els bns extraterritorials inclouen tant els bns i cultural
pblics situats en el territori de tercers Estats
La transmissi de bns dEstat en casos de
(ambaixades, consolats, seus dinstitucions i
successi dEstats, tamb inclou arxius, bns
organismes pblics, bases militars i cientfi-
culturals i patrimoni nacional. En principi, lEs-
ques, plataformes petrolieres i altres estructu-
tat predecessor ha de transferir als Estats
res situades a lalta mar, etc.) com els bns
successors: a) els arxius que els siguin pro-
situats a lespai ultraterrestre, com, per exem-
pis; b) els que facin referncia explcita al seu
ple, satllits artificials o installacions espa-
territori, histria o poblaci; c) els que siguin
cials. Part de la doctrina considera que els
necessaris per al bon funcionament de les se-
bns extraterritorials shan de repartir equitati-
ves institucions i serveis pblics; i d) aquells
vament entre lEstat predecessor i lEstat suc-
arxius i fons documentals lautoria dels quals
cessor. En qualsevol cas, el repartiment ha de
correspongui a un connacional de lEstat suc-
tenir lacord favorable de lEstat on se situ el
cessor. Aix inclou tota mena de bases de
b de lEstat predecessor objecte de trans-
dades dhisenda sobre contribuents, censos
missi a lEstat successor.
electorals, registre civil, registre de penats, ar-
Els comptes corrents i altres instruments fi- xius hospitalaris, policials, de la Seguretat So-
nancers (actualment, lEstat espanyol dispo- cial, de trnsit, fons documentals, arxius hist-
sa de 4.823 comptes corrents en diferents rics, expedients oberts pendents de resoluci
entitats bancries darreu del mn: 423 en el administrativa, etc. En principi, la transmissi
Banc dEspanya, 3.163 en entitats del sistema darxius ha de ser sense contraprestaci.
bancari espanyol i 1.237 en entitats estrange-
La distribuci del patrimoni nacional tamb
res) es podrien considerar com a actius dEs-
s negociada. Afecta bns dinters cultural,
tat no territorialitzables. Per tant, shaurien de
bns mobles inventariats i la resta del patrimo-
transmetre segons el criteri de proporcionali-
ni histric espanyol, que inclou tots els bns
tat i de manera equitativa amb la transmissi
mobles i immobles dinters artstic, histric,
del deute no territorialitzable de lEstat. Tot i
paleontolgic, arqueolgic, etnogrfic, cien-
aix, alguns comptes corrents dentitats pbli-
tfic i tcnic, dels quals no hi ha un inventa-
ques pertanyen a organismes de lAdministra-
ri general. Dacord amb les disposicions dels
ci pblica territorial, com ara les diputacions
articles 28.7, 30.3 i 30.4 de la Convenci de
provincials, i es podrien considerar territoria-
Viena de 1983, en principi, la transmissi dels
litzables, ja que depenen duna entitat pblica
bns culturals i del patrimoni nacional shau-
territorial i estan adscrits a unes necessitats
ria de regir per laportaci histrica de cada
lligades a un determinat territori.
territori a lEstat predecessor. Per, com en el
La posici dEspanya com a creditor interna- cas dels arxius dEstat, tamb shi poden apli-
cional davant de tercers pasos tamb pot ser car altres criteris com ara lorigen de lautor o
objecte de repartiment davant duna successi la referncia ms explcita de la seva obra.
dEstats. s a dir, les parts es podrien repar-
tir el deute pblic contret per altres subjectes 1.6.5 Recursos naturals
de Dret Internacional amb Espanya. En aquest
cas, es consideraria com un actiu no territoria- Un altre apartat evidentment essencial de
litzable, ja que s un dret financer. Aix mateix, qualsevol procs de distribuci dactius i pas-

57
sius entre dos Estats s el que afecta els re-
cursos naturals. Molt especialment pel que fa
als recursos hdrics, per tamb pel que fa a
lespai aeri i radioelctric, del qual sen deri-
ven, per exemple, conseqncies per als ser-
veis pblics de telecomunicacions.
En el cas dels recursos hidrogrfics, con-
v distingir entre els cursos daigua fronte-
rers i els cursos daigua successius. Cap
de les parts no pot reclamar la sobirania en
exclusiva dels recursos hidrulics i energ-
tics compartits. Tanmateix, cal aclarir que la
gesti conjunta no afecta la part de la con-
ca hidrogrfica del territori secessionat, si-
n tota la conca hidrogrfica dels cursos
daigua compartits (com seria el cas del riu
Ebre). La gesti conjunta pot fer-se efectiva
mitjanant la creaci de comissions fluvials
bilaterals.
58
LEstat successor hereta automticament i
sense contraprestacions tots els drets sobi-
rans sobre els espais de sobirania martima:
aiges interiors, mar territorial, zona econmi-
ca exclusiva, fons marins, etc., aix com sobre
lespai aeri i lespai radioelctric adjacent en
el pla vertical. Aix suposa heretar igualment
les obligacions que lEstat titular de la sobi-
rania territorial tingui sobre aquests espais
segons la Convenci sobre Dret Martim de
Montego Bay de 1982.
1.6.6 Bns i deutes privats
Normalment, fora de lmbit de la descolonit-
zaci, simposa la transmissi de les obliga-
cions contractuals entre lEstat predecessor i
entitats privades sobre la concessi i explota-
ci dels recursos de lEstat successor.
1.7 Variaci quantitativa en els pressupostos
de la Generalitat, desprs de lassoliment
del nou Estat catal
La independncia de Catalunya tindria uns
efectes importants sobre el pressupost de
la Generalitat. En primer lloc, perqu hauria
dassumir noves competncies, crear estruc-
tures dEstat ara inexistents o reforar les es-
tructures administratives actuals, la qual cosa
representa ms despesa pblica. En segon
lloc, el pressupost tamb es veuria modifi-
cat en la vessant dels ingressos, ja que els
ingressos tributaris augmentarien pel fet de
quedar-se a Catalunya la contribuci fiscal
que ara els catalans fan a lEstat espanyol.
Una manera de quantificar aquestes despe-
ses i ingressos addicionals consisteix a utilit-
zar la informaci que reporta la balana fis-
cal de Catalunya amb el sector pblic central i
que calcula peridicament el Govern de la Ge-
neralitat. Duna banda, a la balana fiscal es
troben quantificades les despeses que lEstat
espanyol fa a Catalunya i que corresponen a
competncies del poder central com s ara
ladministraci de la Seguretat Social (paga-
ment de pensions o atur, entre daltres) o das-
sumptes exteriors i que el nou Estat hauria
dassumir. Per tant, aquestes magnituds es
poden prendre com un indicador del cost de
les noves competncies que shan dassumir.
Daltra banda, la balana fiscal tamb propor-
ciona els ingressos fiscals que tindria Catalu-
nya com a Estat si no hi hagus una part que
reverts a lEstat espanyol.
Si b partir de la balana fiscal s una manera
relativament senzilla de conixer les despe-
ses i els ingressos addicionals del pressupost
de la Generalitat en el cas duna Catalunya in-
dependent, adoptar aquesta metodologia t
alguns inconvenients: a) es pressuposa que
en els nous serveis pblics que shan das-
sumir es mant el mateix nivell de despesa
59
que actualment realitza lEstat espanyol; b) la
quantificaci de les despeses pbliques ad-
dicionals variar en funci de lany depenent
de la poltica econmica de lEstat; c) es pres-
suposa que es mant el mateix sistema fiscal i
nivell de pressi fiscal que els existents a lEs-
tat espanyol en lactualitat.
La quantificaci es fa respecte de lany 2011,
ja que els estudis de la balana fiscal de Ca-
talunya amb el sector pblic central fins ara
noms arriben al 2011, i, com sha dit, lanlisi
efectuada parteix de la informaci proporcio-
nada pels estudis esmentats.
Daquesta manera, lexercici que aqu es fa
equival a quantificar les despeses i els ingres-
sos addicionals que el pressupost de la Ge-
neralitat hauria tingut lany 2011 si Catalunya
hagus estat un Estat independent, i: a) ha-
gus prestat els nous serveis pblics a assu-
mir com a Estat al mateix nivell en termes de
despesa pblica en qu lEstat espanyol ho
va fer; b) hagus exigit els mateixos impostos
i mantingut la mateixa pressi fiscal que lEs-
tat espanyol va tenir en el perode analitzat.
1.7.1 Despeses addicionals
Dacord amb la metodologia que saplica in-
ternacionalment de manera general, la balan-
a fiscal utilitza dues metodologies per territo-
rialitzar la despesa pblica del sector pblic
central a Catalunya: la del flux de crrega-be-
nefici i la del flux monetari. La metodologia del
flux de crrega-benefici atribueix la despesa
al territori on resideix el beneficiari, indepen-
dentment don es proveeix el servei pblic o
es fa la inversi. En canvi, lenfocament del
flux monetari atribueix la despesa al territori
en qu aquesta despesa es materialitza, in-
dependentment del lloc geogrfic on subi-
quin els beneficiaris finals daquesta decisi.
Fent servir la metodologia del flux moneta-
ri, llevat dels casos de defensa i poltica ex-
terior, en qu sutilitza la despesa territoria-
litzada en funci de la metodologia del flux
de crrega-benefici i a partir de les dades
que provenen de les liquidacions dels pres-
supostos de lEstat, dels organismes aut-
noms, agncies estatals i organismes p-
blics, del sistema de la Seguretat Social i
de les empreses pbliques, el clcul de la
despesa addicional que hauria dhaver as-
sumit la Generalitat si el 2011 hagus estat
un Estat independent s de 39.507 milions
deuros. Tres quartes parts daquesta des-
pesa (74,07%) corresponen al sistema de la
Seguretat Social, s a dir, a les seves pres-
tacions econmiques. Desprs, per la seva
importncia quantitativa, seguirien les trans-
ferncies als governs locals (6,38%) i els pa-
gaments dels interessos del deute (6,07%).
Noms aquests tres conceptes de despesa
ja suposen el 87% de la despesa addicional.
Seguiria, pel seu volum monetari, la despesa
en defensa (3,05%), en el supsit que el nou
Estat tingus un exrcit amb una despesa
equiparable a la de lexrcit de lactual Estat
espanyol. La resta de programes i concep-
tes de despesa tenen una importncia quan-
titativa menor. Cal posar de manifest que el
nou Estat no hauria dassolir necessriament
aquests nivells de despesa, que responen a
la poltica econmica de lactual Govern es-
panyol. No obstant aix, aqu es fa aquest
supsit com una aproximaci al clcul del
volum de despesa addicional del nou Estat
respecte a la despesa pblica actual.
1.7.2 Ingressos addicionals
Si una Catalunya independent mantingus el
mateix sistema fiscal i pressi fiscal que actu-
alment shi aplica com a part de lEstat espa-
nyol, els ingressos addicionals que tindria la
Generalitat serien iguals als ingressos fiscals
que ara soriginen a Catalunya i van a parar a
60
les arques estatals menys les transferncies
que rep del sector pblic central.
Els dos enfocaments existents per al clcul de
les balances fiscals comptabilitzen de diferent
manera els ingressos fiscals del sector pblic
central a Catalunya. El mtode de la crrega-
benefici comptabilitza els ingressos al territori
on resideixen les persones que finalment su-
porten la crrega. El mtode del flux mone-
tari comptabilitza els ingressos al territori on
es localitza la capacitat econmica sotmesa
a gravamen, s a dir, on es localitza lobjecte
imposable, independentment don resideixen
les persones que finalment suporten la crre-
ga impositiva.
Per comptabilitzar els ingressos addicionals
que tindria la Generalitat en cas dindepen-
dncia, es parteix dels ingressos comptabilit-
zats a la balana fiscal segons el mtode del
flux monetari, ja que s el que calcula millor
els ingressos fiscals que es podrien generar
a Catalunya dacord amb el seu nivell de ren-
da, consum i riquesa. I aix s independent
de qui suporta finalment la crrega impositiva
o don es realitza la recaptaci impositiva.
Els ingressos addicionals que la Generalitat
hauria tingut el 2011 si hagus esdevingut un
estat independent i hagus mantingut les-
tructura dingressos, el sistema fiscal i la pres-
si fiscal de lEstat espanyol en aquell any
seleven a 45.317 milions deuros, dels quals
el 54,29% corresponen als ingressos per co-
titzacions de la Seguretat Social i el 41,49%
als impostos. La resta dingressos tenen una
importncia molt residual.
1.7.3 Guany fiscal
de la Generalitat
Una vegada quantificades les despeses i els
ingressos pblics addicionals duna Catalu-
nya independent, es poden analitzar els efec-
tes que la independncia tindria sobre el pres-
supost de la Generalitat. Es posa de manifest
que els ingressos sn notablement superiors
a les despeses comptabilitzades, i proporcio-
nen un guany fiscal de 5.810 milions deuros
per a les arques de la Generalitat.
De fet, el guany fiscal anterior seria ms gran,
ja que se li hauria de sumar el benefici de dei-
xar de participar en lamortitzaci del deute
que suposa el dficit pressupostari de lEstat
espanyol, que el 2011 va ser rellevant, de lor-
dre del 3,58% del PIB. Per a aquest any, les-
mentat benefici sha estimat en 7.184 milions
deuros, que, sumats als 5.810 milions anteri-
ors, farien que el guany fiscal passs a ser de
12.994 milions deuros.
Una altra consideraci a fer s que una Cata-
lunya independent hauria de contribuir a les
organitzacions internacionals de qu forms
part (FMI, UE...). La ms rellevant en termes
quantitatius s la de la UE, que seleva a uns
1.400 milions deuros. Per tant, al guany fiscal
anterior se li hauria de restar aquesta contri-
buci, per la qual cosa el guany fiscal seria
d11.591 milions deuros, un 5,95% del PIB.
Finalment, cal dir que el guany fiscal anterior
s una primera aproximaci al que tindria una
Catalunya independent, ja que, com sha anat
posant de manifest per fer aquesta anlisi es
parteix duns supsits fora restrictius. No
obstant aquestes restriccions, lanlisi aqu
realitzada pot ser una bona aproximaci del
guany fiscal que produiria la independncia a
Catalunya per a la hisenda de la Generalitat.
Aix mateix, s evident que si els nous ingres-
sos i les noves despeses analitzades safe-
gissin al pressupost de la Generalitat, actual-
ment deficitari, aquest tindria supervit.
1.7.4 Consideracions sobre
els primers mesos
Lanlisi efectuada fins ara ha posat de mani-
fest que la Generalitat seria completament vi-
able fiscalment i financerament desprs de la
independncia de Catalunya, encara que ha-
gus dassumir noves competncies, algunes
de les quals tan rellevants com el sistema de
la Seguretat Social. No obstant aix, aquesta
viabilitat sha analitzat des de la perspectiva
61
duna Catalunya que hagus esdevingut total-
ment un Estat independent s a dir, al final
del procs de la independncia, amb una
Generalitat que ja hagus assumit plenament
totes les competncies i obligacions dun Es-
tat, amb la corresponent prestaci de serveis
pblics, i la seva Administraci tributria ha-
gus assolit les seves funcions de recaptaci
dimpostos amb plenitud.
Cal tenir previst tamb el finanament de la
Generalitat en els moments inicials de la in-
dependncia. En aquest punt, s rellevant
tenir en compte les circumstncies en qu es
produeixi aquesta independncia. Si aques-
ta arriba desprs dun acord amb lEstat es-
panyol, no hi hauria dhaver cap problema
per al finanament de la Generalitat en els
moments inicials de la independncia, ja que
les noves competncies que caldria assumir
haurien danar acompanyades dels recursos
corresponents, que provindrien dels impos-
tos de lEstat espanyol actualment recaptats
a Catalunya, els quals passarien a ser del
nou Estat.
La situaci pot ser diferent si la independn-
cia de Catalunya arriba sense acord amb
lEstat espanyol i en una posici belligerant
per part daquest. En aquestes circumstn-
cies, cal tenir previst el finanament de la
Generalitat en els primers mesos de la inde-
pendncia, ja que pot ser que la seva Admi-
nistraci tributria no hagi assolit encara el
ple rendiment.
Sha estimat que, en els primers mesos de la
independncia no pactada, el Govern de la
Generalitat tindria unes necessitats de finan-
ament mensuals duns 4.500-5.000 milions
deuros, que haurien de permetre fer front al
pagament dels salaris dels funcionaris, les
pensions i les prestacions datur i les despe-
ses corrents de la Generalitat.
Per tant, hi pot haver un breu perode trans-
itori en qu la Generalitat, per cobrir aques-
tes despeses, hagi dacudir a altres fonts de
finanament diferents de les impositives. Les
vies alternatives per al finanament de la Ge-
neralitat podrien ser les segents:
Demanar prstecs a les entitats financeres
catalanes o estrangeres. Catalunya seria
un Estat poc endeutat, ja que, pel fet de
no haver-hi pacte amb lEstat espanyol,
no hauria dassumir part del seu deute.
En conseqncia, la Generalitat estaria en
una situaci que facilitaria lobtenci de
finanament ali. Aix mateix, es podrien
demanar prstecs contra garanties reals
de bns del nou Estat (ports, immobles,
aeroports...).
Emetre deute pblic per part del Banc
Central de Catalunya.
Emetre bons per tal que els subscrivissin
els ciutadans.
62
Emetre bons bescanviables per impostos
pendents de meritar amb lobjectiu dan-
ticipar els recursos fiscals dels ciutadans
catalans.
Amb tot, s rellevant clarificar que la font b-
sica de finanament ha de ser la provinent de
recursos tributaris, i que aquestes altres fonts
alternatives han de tenir carcter transitori i
aplicar-se durant un perode breu. Per aix, s
de mxim inters que el Govern de la Genera-
litat apliqui les estratgies i mesures necess-
ries per anar preparant lAdministraci tribut-
ria catalana durant el perode de transici per
tal que en un context de sobirania tributria
aquesta administraci pugui funcionar a ple
rendiment tan aviat com sigui possible.
2 Lorganitzaci de Catalunya
com a nou Estat
2.1 Economia i finances
2.1.1 La viabilitat fiscal
i financera
La independncia de Catalunya, a ms de re-
presentar la desaparici del dficit fiscal (un
8% del PIB catal de mitjana i uns 16.000 mi-
lions deuros), portaria un clar benefici per a
la Generalitat ja que podria disposar duns
recursos de ms cada any (guany fiscal) de
prop dun 6% del PIB catal. Tot aix tindria
uns efectes addicionals sobre leconomia que
no cal menystenir. Aquests efectes vindrien
donats per limpacte del guany fiscal i tamb
de les despeses addicionals en qu incorreria
la Generalitat.
En termes econmics, un augment del con-
sum (privat o pblic), de la inversi o de la
despesa pblica es considera que incremen-
tar el PIB, la qual cosa es coneix com a efec-
te multiplicador.
En aquest sentit, el guany fiscal de la inde-
pendncia podria tenir un efecte multiplicador
rellevant sobre leconomia catalana, ja que els
recursos del guany es podrien dedicar a in-
crementar la despesa pblica i/o a rebaixar
els impostos. Aix tindria un efecte immediat
positiu en el consum i la inversi. Tamb, lin-
crement de la despesa pblica podria tradu-
ir-se en un augment dels treballadors pblics,
la qual cosa produiria efectes positius sobre
la taxa docupaci.
A banda de lefecte del guany fiscal, lim-
pacte mateix de les despeses addicionals
en qu hauria dincrrer la Generalitat tamb
tindria previsiblement un efecte positiu so-
bre leconomia. Aquest efecte no es donaria
en despeses que es concretessin en trans-
ferncies a determinats collectius, ja que
65
en aquest cas noms es produiria un canvi
dadministraci pagadora. Per, en canvi, la
creaci de noves estructures dEstat, com
ara el Banc Central o els rgans reguladors,
podria tenir un efecte positiu sobre locupa-
ci dalta qualificaci.
Daltra banda, limpacte que aquests efectes
tindrien sobre leconomia catalana grcies
a la creaci docupaci i activitat econmi-
ca tamb generaria un efecte positiu sobre
la recaptaci fiscal. Per exemple, lincrement
de locupaci tindria un efecte positiu sobre
la base imposable de lIRPF en forma de ma-
jors rendiments del treball, aix com sobre
lIVA pel fet que podria augmentar el con-
sum. Actualment, a Espanya sestima que
un increment de l1% del PIB suposa un in-
crement dels ingressos fiscals de lordre de
l1,2%.
A part de limpacte econmic esmentat, cal
posar de manifest tamb el guany que su-
posaria per al nou Estat la capacitat de dis-
posar de poder de decisi per dissenyar les
diferents poltiques econmiques, la qual co-
sa permetria adequar-les a les necessitats
del territori. Aquest s un benefici intangible
que tindria una incidncia positiva sobre el
creixement econmic. El fet que una Catalu-
nya independent pogus dissenyar les seves
prpies poltiques (fiscal, laboral, financera,
dinfraestructures, educativa, etc.) tindria una
repercussi directa sobre el PIB catal.
2.1.2 Poltica monetria. Leuro
Una de les principals potestats i responsabili-
tats dun Estat sobir s lestabliment i gesti
dun sistema monetari. Aix inclou la determi-
naci de la moneda que sutilitzar com a mit-
j de pagament i unitat de compte, aix com
la definici de la poltica monetria i la seva
implementaci.
En aquest terreny, un eventual Estat catal in-
dependent tindria dues grans opcions: tenir
un sistema monetari propi o mantenir leuro
com a moneda.
s evident el valor de leuro per a un eventu-
al Estat catal independent com a moneda
ds com. Aquesta consideraci es produ-
eix encara que el nou Estat resti fora de leu-
rosistema i/o de leurozona. En aquest darrer
escenari, sha de reiterar la preferncia per
aconseguir un acord monetari. Si no nhi ha-
gus, shauria doptar per ladopci unilateral
de leuro. En aquest sentit, s important deixar
constncia de la voluntat de complir les exi-
gncies que estableix la UE, tot considerant
que el manteniment de la moneda dna segu-
retat jurdica per a les transaccions empresa-
rials de les companyies.
Cal distingir entre dos escenaris possibles
pel que fa al manteniment de leuro com a
moneda.
En el primer escenari, Catalunya estaria a la
zona euro com a membre de ple dret de leu-
rosistema (el dinov), amb la possibilitat de
gaudir de representaci en el Consell de Go-
vern del Banc Central Europeu (BCE). Aques-
ta opci seria, sens dubte, la ms desitjable,
ja que garantiria la continutat plena del siste-
ma actual des del punt de vista dels ciutadans
i, a ms, dotaria Catalunya de veu prpia en
els organismes monetaris europeus i de par-
ticipaci en els ingressos per senyoratge del
BCE (tot i que aquests ingressos representen
un percentatge molt petit del PIB actualment).
El principal requisit per a aquesta opci s la
permanncia a la UE, o un acord transitori ad
hoc mentre es produeix lingrs a la UE que
eventualment ho pogus permetre.
En un segon escenari, de no-permanncia a
la UE, Catalunya podria mantenir leuro com
a moneda oficial per sense ser membre de
66
leurosistema. Respecte a lescenari anterior,
aix tindria com a principals inconvenients:
La manca de representaci de Catalunya
en els rgans de govern del BCE i en els
seus ingressos per senyoratge. Aquesta
s una qesti menor en termes substan-
tius.
Les entitats bancries amb seu social a
Catalunya no tindrien accs directe al cr-
dit del BCE, ja que aquest est restringit a
entitats situades dintre de la zona euro.
Els actius financers emesos a Catalunya
(incls el deute del nou Estat) no podri-
en ser utilitzats com a collateral (garantia
bancria) de les operacions de crdit del
BCE.
Les dificultats associades als dos darrers
punts sn certament rellevants i es podrien
superar mitjanant un acord monetari amb la
UE semblant al signat amb Mnaco i Andorra,
que benes ls de leuro com a moneda oficial
daquest pas i permets a les entitats catala-
nes accedir a les operacions del BCE. Aques-
ta decisi del Consell shauria de prendre per
majoria qualificada. Seria una opci natural
per garantir la continutat del marc monetari
actual i permetria una (re)integraci suau en
un temps breu com a membre de ple dret de
leurosistema. Aix mateix, s de bon tros
lescenari ms probable en el supsit que una
Catalunya independent queds fora de la UE,
ja que el contrari seria perjudicial per a totes
les parts implicades en les decisions perti-
nents. En qualsevol cas, labsncia dacord
no impediria que els bancs catalans pogues-
sin accedir al Banc Central Europeu a travs
de les seves filials.
2.1.3 Banc de Catalunya, el banc
central propi
s necessari, sigui quin sigui lescenari, un
nou banc central propi, un Banc de Catalunya
(BdC), amb les capacitats i competncies co-
munes als bancs centrals. Aix oferiria tamb
una gran oportunitat per fer millor aquestes
tasques del que ha demostrat en el passat el
Banc dEspanya (BdE). La posada en marxa
dels mecanismes europeus de supervisi ni-
ca pot facilitar en part aquesta funci.
Cal reiterar que la voluntat fortament euro-
peista de Catalunya ha de comportar que
es mostri la seva disposici a seguir les exi-
gncies que es facin des de la UE, especial-
ment considerant que aquesta sabr calibrar
prou b les conseqncies duna decisi o
de laltra en el manteniment de lespai com,
de respecte als compromisos adquirits amb
la ciutadania, i de garantia dels creditors del
Regne dEspanya. Per aix, es pot preveure
que sigui la mateixa UE qui acabi afavorint un
acord. No noms per consistncia amb els
principis dintegraci europea, com sha ana-
litzat en linforme daquest Consell sobre les
vies dintegraci de Catalunya a la Uni Euro-
pea, sin tamb perqu una estratgia con-
trria a lacord es podria acabar projectant so-
bre lEstat espanyol i el conjunt de leconomia
espanyola, ja que la solvncia del seu deute
safebliria fortament i podria finalment acabar
afectant la credibilitat mateixa de la moneda
comuna.
Un banc independent. El Banc de Catalunya
hauria de ser independent. Aquesta indepen-
dncia implica que ni al BdC com a instituci
ni a cap membre dels seus rgans de deci-
si no sels permetria sollicitar o acceptar ins-
truccions del Govern de lEstat o de qualse-
vol altre organisme respecte a la manera com
han dexercir les funcions i aconseguir els ob-
jectius que tenen encomanats. Institucions,
organismes i el Govern de lEstat haurien de
respectar aquest principi i no tractar dinflu-
ir en els membres dels rgans de decisi del
BdC.
Els comptes financers del BdC shaurien de
mantenir separats dels de lEstat. El BdC hau-
ria de tenir el seu propi pressupost.
LEstatut del BdC hauria de preveure que el
seu governador i els seus consellers tinguin
un mandat relativament llarg de vuit o nou
anys, sense possibilitat de ser reelegits i no-
ms puguin ser remoguts dels seus crrecs
en cas dincapacitat o falta greu.
El governador, els directors generals i el se-
cretari general haurien de conformar la Co-
missi Executiva del BdC. De forma transi-
tria, i fins que el legislador catal adopti les
decisions definitives pel que fa al cas, el no-
menament dels rgans rectors del BdC po-
dria mantenir les caracterstiques actuals del
cas del Banc dEspanya, en el qual s com-
petncia del Govern. Aquest rgan hauria
de portar el govern diari del BdC, prepararia
les reunions del Consell de Govern, i hauria
dexercir els poders que li delegui el Consell
de Govern.
El Consell de Govern seria el mxim rgan
decisor del BdC. Hauria destar format pels
membres de la Comissi Executiva del BdC
juntament amb els consellers. Aquest rgan
hauria dadoptar les lnies dactuaci gene-
ral i prendria les decisions necessries per tal
dassegurar lexercici efectiu de les funcions
encomanades al BdC.
Les funcions que hauria dassumir el BdC sn
fonamentals per a leconomia i lestabilitat fi-
nancera. Entre les seves tasques cal desta-
car-ne cinc: supervisar el sistema bancari;
promoure lestabilitat financera; definir i exe-
cutar la poltica monetria; promoure el bon
funcionament dels sistemes de pagament,
posseir i gestionar les reserves de divises de
lEstat; i emetre i posar en circulaci els bit-
llets de curs legal i la moneda metllica.
A ms, podria prestar altres serveis, com ara
elaborar i publicar les estadstiques relaciona-
des amb les seves funcions, prestar els serveis
de tresoreria i dagent financer del deute pblic
i assessorar el Govern, aix com realitzar els in-
formes i estudis que resultin procedents.
s evident que aquestes funcions sexercirien
de maneres diferents si Catalunya forms part
de la UE o no, i, per tant, si el BdC estigus
integrat o no en el SEBC (Sistema Europeu de
Bancs Centrals).
67
Supervisi. El BdC hauria de supervisar la
solvncia i el compliment de la normativa es-
pecfica de les entitats de crdit. El nou su-
pervisor europeu (Single Supervisory Mecha-
nism, SSM), depenent del BCE, supervisaria
les entitats de leurozona (i altres de la UE
que sadhereixin a lSSM) significatives (b-
sicament les que tinguin actius superiors a
30.000 milions i en qualsevol cas les tres ms
grans de cada Estat membre de la zona eu-
ro). El BdC, com a NCA (National Competent
Authority), hauria de collaborar estretament,
dacord amb la regulaci de lSSM, en aques-
tes tasques de supervisi de les entitats signi-
ficatives. A ms, el BdC hauria de supervisar
directament aquelles altres entitats catalanes
que no fossin significatives en lmbit euro-
peu.
Estabilitat financera. El BdC hauria de pro-
moure lestabilitat financera, preservant el bon
funcionament de les entitats de crdit, enfor-
tint la seva capacitat de resistncia enfront de
situacions econmiques adverses i harmonit-
zant la seva actuaci amb els interessos ge-
nerals i els particulars dempreses i estalvia-
dors. Amb aquesta finalitat:
Hauria dadoptar una regulaci efectiva i
prudent. Per a aix, nhi hauria prou pro-
bablement amb la transposici i aplica-
ci directa de les directives i regulacions
bancries europees i les regles prudenci-
als harmonitzades emeses per lEuropean
Banking Authority (EBA) en el denominat
Single Rulebook.
Hauria dexercir una poltica macropru-
dencial activa, tot vigilant les variables
macroeconmiques que puguin afectar
el conjunt o una part del sistema finan-
cer, adoptant les mesures que minimitzin
aquests riscos.
Poltica monetria. Lobjectiu principal de
leurosistema s mantenir lestabilitat de preus.
Per assolir aquest objectiu, leurosistema ges-
tiona la poltica monetria. A travs duna srie
dinstruments i procediments que en constitu-
eixen el marc operatiu, tracta de controlar els
tipus dinters i la quantitat del diner.
Les decisions sobre poltica monetria sadop-
ten en el Consell de Govern del Banc Central
Europeu (BCE), i els bancs centrals nacionals
dels pasos integrats de la zona de leuro les
porten a terme. Per tant, aquesta funci lhau-
ria dexecutar el BdC tan aviat com Catalunya
sintegrs a la zona euro.
La poltica monetria del BCE sexecuta amb
criteris uniformes i vlids per a tothom mitjan-
ant tres mecanismes que sexercirien a tra-
vs del BdC i que sn accessibles en igual-
tat de condicions per a totes les institucions
financeres de la zona euro:
Operacions de mercat obert. Permeten
controlar els tipus dinters, gestionar la si-
tuaci de liquiditat del mercat i orientar la
poltica monetria.
Facilitats permanents. El seu objecte s
proporcionar i absorbir liquiditat i controlar
els tipus dinters del mercat a un dia.
Manteniment dunes reserves mnimes.
Saplica a les entitats de crdit de la zona
euro. El seu objecte s estabilitzar els tipus
dinters del mercat monetari i crear (o aug-
mentar) el dficit estructural de liquiditat.
De conformitat amb els Estatuts del Sistema
Europeu de Bancs Centrals (SEBC), i pel que
fa a totes les operacions dinjecci de liquidi-
tat, el Banc Central Europeu (BCE) i els bancs
centrals nacionals han de requerir actius de
garantia proporcionats per les entitats de con-
trapartida, els bancs. Aquest requisit t per
objecte protegir leurosistema de possibles
riscos financers. Els actius de garantia sn
els instruments financers que o b es posen
en garantia per a la devoluci dun prstec,
o b es venen com a part duna cessi tem-
poral. Seria funci del BdC analitzar i apro-
var, dacord amb les regles del BCE, lelegibi-
litat dels actius de garantia que presentin els
bancs.
Sistemes de pagament. Els sistemes de pa-
gament i liquidaci de valors representen la
infraestructura a travs de la qual es mobilit-
zen els actius en una economia. En conse-
qncia, el bon funcionament dels sistemes
68
de liquidaci esdev fonamental per a les-
tabilitat financera. Per aix, promoure el bon
funcionament dels sistemes de pagament
hauria de ser una de les funcions bsiques
del BdC.
Catalunya hauria de demanar integrar-se, aix
mateix, a la zona nica de pagaments per a
leuro, comunament coneguda amb el nom de
SEPA (Single Euro Payment Area). Aquesta s
una iniciativa de la indstria financera euro-
pea, sota la direcci de la Comissi Europea i
del BCE i coordinada pel Consell Europeu de
Pagaments, i est constituda pels pasos de
la UE ms Islndia, Noruega, Liechtenstein i
Sussa.
2.1.4 LAutoritat Catalana
dInversions i Mercats
El nou Estat catal necessitaria una entitat
prpia encarregada de la regulaci i la super-
visi de les inversions financeres i del mercat
de valors, tant per la importncia de preservar
la seguretat regulatria en aquest mbit com
perqu aix ho estableix la Directiva 2010/78
de la CE.Els objectius daquesta entitat hau-
rien de ser vetllar per la transparncia dels
mercats i la correcta formaci de preus en
aquests, aix com la protecci dels inversors.
Lorganisme que hauria de responsabilitzar-se
de la regulaci i la supervisi de les inversions
i els mercats financers seria lAutoritat Catala-
na dInversions i Mercats (ACIM). LACIM hau-
ria dimplementar la poltica de lESMA (Euro-
pean Seccurities and Market Authority).
LACIM haur de ser independent. Aques-
ta independncia implica que ni a lACIM ni
a cap membre dels seus rgans de decisi
sels permetr sollicitar o acceptar instrucci-
ons del Govern de lEstat o de qualsevol altre
organisme.
LACIM hauria de tenir tamb independncia
financera i pressupostria i hauria de finan-
ar-se exclusivament amb les taxes que per-
cebria dels actors dels mercats financers.
69
Lestatut de lACIM hauria de preveure que
el president i els consellers de lAutoritat Ca-
talana tinguin un mandat relativament llarg
de vuit o nou anys, sense possibilitat de
ser reelegits, i noms puguin ser remoguts
dels seus crrecs en cas dincapacitat o fal-
ta greu.
Les funcions que hauria dassumir lACIM sn
fonamentals per al correcte funcionament
dels mercats financers. Entre les seves tas-
ques cal destacar-ne la regulaci i la super-
visi dels mercats financers i la promoci del
bon funcionament daquests mercats. Tamb
podria desenvolupar daltres funcions exigi-
des per la UE, com ara la gesti dun sistema
dindemnitzaci dels inversors reconegut ofi-
cialment, o la codificaci de valors i diposita-
ria de valors per a la seva gesti i liquidaci.
A ms, podria prestar altres serveis com ara
elaborar i publicar les estadstiques relacio-
nades amb les seves funcions i assessorar el
Govern, aix com realitzar els informes i estu-
dis que resultin procedents.
2.1.5 LAdministraci tributria
No s possible esdevenir un Estat sense dis-
posar de la capacitat de gestionar els impos-
tos que paguen els ciutadans. El Govern de la
Generalitat ha de poder decidir el model de
gesti tributria i fixar el sentit de la poltica
fiscal que ms li convingui a Catalunya. A di-
ferncia del model espanyol, el model catal
de gesti tributria hauria de fomentar la co-
operaci entre el sector pblic i el sector pri-
vat per afavorir el compliment voluntari de les
obligacions fiscals dels contribuents catalans.
LAgncia Tributria de Catalunya, doncs, ha
de ser la pea principal de lestructura insti-
tucional de lAdministraci tributria de lEstat
propi.
Per esdevenir lautoritat pblica dun model
de gesti tributria fonamentat en la confian-
a i la cooperaci amb el conjunt dels contri-
buents, lAdministraci tributria de Catalunya
ha de respondre als principis de transparn-
cia, professionalitat, vocaci de servei pblic
i eficincia.
LAgncia Tributria de Catalunya ser la res-
ponsable daplicar el sistema tributari per mitj
de lexercici de les potestats i funcions admi-
nistratives de liquidaci, recaptaci i compro-
vaci de les obligacions tributries dels con-
tribuents subjectes a la jurisdicci fiscal de la
Generalitat de Catalunya, i, si escau, de sanci-
onar les irregularitats que shi produeixin.
Els organismes pblics que, juntament amb
lAgncia Tributria de Catalunya, haurien de
conformar lestructura institucional de lAdmi-
nistraci tributria de lEstat propi sn: el Con-
sell Fiscal de Catalunya, lInstitut dEstudis Tri-
butaris de Catalunya, la Direcci General de
Tributs i la Junta de Tributs de Catalunya.
El Consell Fiscal de Catalunya s lorganisme
que hauria de facilitar una interlocuci perma-
nent entre les administracions tributries i les
organitzacions que representen els diferents
collectius en qu sagrupen els professionals
de lassessorament fiscal.
LInstitut dEstudis Tributaris de Catalunya se-
ria lorganisme responsable de la formaci
tcnica del personal que forma part dels r-
gans de gesti tributria.
La Direcci General de Tributs ha de ser lor-
ganisme que proporcioni els criteris interpre-
tatius de la normativa tributria als rgans
executius encarregats de laplicaci dels tri-
buts, a fi daconseguir una uniformitat en el
tractament jurdic de les diferents qestions
que plantegin els contribuents catalans.
La Junta de Tributs de Catalunya hauria
dagrupar en una nica instncia tots els pro-
cediments de revisi en via administrativa dels
actes de contingut tributari dictats pels di-
ferents rgans i organismes que configuren
lAdministraci tributria de Catalunya.
Objectius i caracterstiques de la futura or-
ganitzaci de les funcions daplicaci dels
tributs. En un sistema de gesti tributria fo-
70
namentat en lautoliquidaci, s el contribuent
qui assumeix el pes de realitzar totes les tas-
ques tcniques i jurdiques que requereix la
determinaci del deute tributari. Si es vol as-
solir un alt percentatge de compliment volun-
tari, a banda de simplificar les normes fiscals,
lAdministraci tributria ha de facilitar als
contribuents les eines tecnolgiques i els ser-
veis dassistncia i tutoria fiscal que els per-
metin atendre degudament les obligacions
que la llei els imposa.
A Catalunya ja existeixen diferents xarxes
doficines capacitades per atendre el conjunt
dels contribuents catalans, malgrat que ca-
dascuna sintegra en una estructura instituci-
onal diferenciada. Juntament amb les oficines
pbliques, en el desplegament de la futura
Administraci tributria catalana cal disposar
de les oficines dels Registres de la Propietat i
de les oficines de les Cambres Oficials de Co-
mer, Indstria i Navegaci. En el model futur
dAdministraci tributria de Catalunya caldr
integrar la xarxa doficines de lATC i de lAEAT,
i coordinar-la amb la resta de xarxes doficines
pbliques (sobretot les de les diputacions pro-
vincials), tot respectant lexercici de les com-
petncies i funcions de cadascuna. Tamb,
per millorar els resultats de la gesti tributria
ordinria sense incrrer en uns costos dadmi-
nistraci excessius, caldr tenir la cooperaci
del conjunt dels intermediaris fiscals.
Per organitzar la recaptaci en perode volun-
tari dels pagaments que fan els contribuents
catalans, a mitj termini, sembla indispensa-
ble reconduir el flux de la tresoreria tributria
al Banc Central de Catalunya. Mentrestant,
aquesta funci es podria organitzar per mitj
de les diferents entitats privades de crdit que
operin a Catalunya com a collaboradores en
la recaptaci dels impostos de la Generalitat.
Des de la perspectiva administrativa, per or-
ganitzar els serveis de recaptaci s neces-
sari disposar duna xarxa doficines on es pu-
guin resoldre les diferents incidncies. Per
organitzar la gesti del cobrament dels deu-
tes tributaris impagats tamb cal disposar de
la informaci patrimonial dels contribuents ca-
talans i de lorganitzaci necessria per gesti-
onar un important volum dexpedients en qu
es donen una gran quantitat dincidncies
que requereixen decisi de lautoritat pblica,
i que sovint presenten una vessant litigiosa.
Els mitjans personals, materials i tecnolgics
existents avui a Catalunya, sobretot integrats
als organismes autnoms de les diputacions
provincials, podrien ser suficients per assumir
la gesti de la recaptaci executiva dels deu-
tes tributaris dels contribuents catalans.
El control administratiu del correcte compli-
ment de les obligacions tributries s una ac-
tivitat de verificaci i comprovaci a posteriori
de les decisions que han pres els contribuents
en el moment de fer efectives les seves obli-
gacions fiscals. Per tant, ats el volum de les
declaracions tributries que shan de compro-
var cada any fiscal, es tracta duna activitat
intensiva en ls de les tecnologies danlisi i
encreuament de dades. Segons el model de
control tributari de lEstat espanyol, lAEAT or-
ganitza aquesta funci diferenciant: a) duna
banda, la comprovaci massiva (o extensiva),
que realitzen els rgans de gesti tributria; i
b) de laltra, la comprovaci singular (o inten-
siva), que realitzen els rgans de la inspecci
dels tributs. Aquest model dorganitzaci pel
que fa al control del compliment s vlid, i res-
pon a les diferents possibilitats de combinar
els recursos humans i tecnolgics segons les
caracterstiques del contribuent o dels objec-
tius de lacci pblica.
Finalment, cal dir que el descobriment dac-
tivitats econmiques no declarades (econo-
mia submergida) s una funci que requereix
ls de tcniques dinvestigaci i de segui-
ment de persones i capitals. Aconseguir la
collaboraci de les autoritats fiscals interna-
cionals i dels operadors econmics doms-
tics (sobretot de les entitats financeres) sn,
doncs, aspectes essencials per organitzar
una investigaci tributria efica.
Lestructura informtica. Al segle xxi, el fac-
tor estratgic del poder fiscal s la informaci.
Per aquest motiu, lAdministraci tributria
de Catalunya hauria de disposar dels instru-
ments tecnolgics necessaris per desenvolu-
par una gesti electrnica dels procediments
daplicaci dels tributs.
Una base de dades fiscals prpia s la princi-
pal mancana de lAdministraci tributria de
Catalunya i el repte ms difcil daconseguir
sense la collaboraci de lEstat espanyol. Els
requeriments principals per a la construcci
daquesta base de dades sn tres: lobten-
ci de les dades fiscals dels contribuents ca-
talans, el sistema demmagatzematge i des-
tructuraci de la informaci i, finalment, la
protecci de les dades que en garanteixi la
confidencialitat.
Hom podria considerar la possibilitat daprofi-
tar com a dispositiu hbil per tramitar els dife-
rents procediments daplicaci dels tributs el
sistema informtic del qual lATC disposa ac-
tualment (GAUDI), degudament evolucionat i
millorat. Tanmateix, cal valorar, en qualsevol
cas, la convenincia dimplementar un siste-
ma informtic alternatiu.
Des de la perspectiva del contribuent, el dispo-
sitiu principal de la gesti tributria moderna s
el que es coneix com a seu electrnica, entesa
com una plataforma informtica on es concen-
tren tots els procediments i gestions de carcter
tributari que faciliten la relaci no presencial en-
tre lAdministraci tributria i el contribuent.
Estimaci dels costos de funcionament.
Dacord amb el cost mitj de la recapta-
ci tributria als pasos de lOCDE, per a
una recaptaci potencial de 70.000 milions
deuros (incloses les cotitzacions socials),
podrem estimar els costos totals dadmi-
nistraci del sistema tributari de Catalunya
en uns 750 milions deuros. No obstant aix,
lobjectiu de la futura Agncia Tributria de
Catalunya hauria de ser assolir els ndexs
deficincia que li permetessin desenvolu-
par les seves funcions pbliques dacord
amb un pressupost de despesa de prop de
400 milions deuros.
71
Estimaci del rendiment econmic del sis-
tema tributari catal. Si per calcular la treso-
reria derivada dels impostos de titularitat esta-
tal generada a Catalunya apliqussim una taxa
del 20% sobre la recaptaci bruta total obtin-
guda per lAEAT, obtindrem que el flux financer
del qual podria disposar la Generalitat de Ca-
talunya se situaria entre els 40.000 i els 50.000
milions deuros anuals. A aquesta quantitat se
li hauria dafegir la recaptaci lquida obtingu-
da per lATC i, si escaigus, la derivada de la
gesti de les cotitzacions a la Seguretat Social.
Si partim del fet que la xifra del producte in-
terior brut (PIB) de Catalunya se situa prop
dels 200.000 milions deuros anuals, aplicant
la mitjana de pressi fiscal de lEstat espanyol
durant els ltims cinc anys, obtindrem que
els ingressos que es recaptarien, per tots els
conceptes tributaris (incloses les cotitzacions
a la Seguretat Social), se situarien prop dels
70.000 milions deuros anuals.
Si, en lloc de la taxa espanyola, apliqussim
la taxa de pressi fiscal mitjana de la Uni Eu-
ropea, obtindrem una estimaci dingressos
de la Generalitat de Catalunya de prop de
80.000 milions deuros.
Finalment, si apliqussim la taxa de pres-
si fiscal dels pasos europeus que recapten
ms, obtindrem que el sostre de la recapta-
ci fiscal a Catalunya estaria situat prop dels
100.000 milions deuros anuals.
Etapes de la construcci de lAdministra-
ci tributria. La primera fase s una fase
de preparaci, que comprn des del moment
present fins a la constituci del nou Estat. En
aquesta fase, cal adoptar mesures tendents
a enfortir les competncies i els recursos de
lAgncia Tributria de Catalunya, sota la le-
galitat fiscal espanyola, que podrien ser vli-
des tant per a un escenari poltic dindepen-
dncia com tamb per a qualsevol altre que
pugui comportar un increment de lautogo-
vern de Catalunya.
La segona fase del procs de creaci de lAd-
ministraci tributria de lEstat propi s la que
72
comena a partir del moment en qu la Gene-
ralitat de Catalunya assoleixi la sobirania fis-
cal. Per tant, es desenvolupar dacord amb
la normativa que aprovi el Parlament de Ca-
talunya. A partir del moment que el Parlament
de Catalunya aprovi les normes jurdiques
que conformen el sistema tributari catal, la
seva efectivitat dependr essencialment de la
voluntat dels ciutadans de Catalunya dacatar
i complir la normativa catalana.
Si la conscincia fiscal dels contribuents ca-
talans es tradueix en una significativa millo-
ra en el percentatge de compliment voluntari
de les obligacions tributries respecte al que
a hores dara obt lEstat espanyol a Catalu-
nya, se simplificar moltssim la construcci
de lestructura administrativa responsable de
laplicaci del sistema tributari catal.
En els primers moments de funcionament de
lAdministraci tributria de lEstat propi, a fi
de garantir que el flux tributari no saturi i que
les obligacions fiscals dels contribuents ca-
talans es compleixin amb total normalitat, cal
preveure la possibilitat de declarar transitria-
ment aplicables una bona part de les lleis tri-
butries i dels reglaments vigents abans das-
solir la sobirania fiscal.
Per facilitar la transici entre la jurisdicci fis-
cal espanyola i la catalana, dacord amb els
procediments habituals de la comunitat inter-
nacional, s necessari que el Parlament de
Catalunya aprovi una llei de limpost sobre la
renda de no-residents.
Una vegada shagi completat el procs dim-
plantaci del sistema tributari catal, lAd-
ministraci tributria de Catalunya quedar
integrada en la xarxa internacional dadmi-
nistracions fiscals, amb la qual haur de col
laborar. Aquesta collaboraci administrativa,
indispensable per al desenvolupament de les
funcions daplicaci dels tributs en un mn
globalitzat, resultar particularment neces-
sria respecte a lAdministraci tributria de
lEstat espanyol.
2.1.6 El servei de duanes
Disposar duna duana eficient i ben organit-
zada constitueix un factor de dinamitzaci de
leconomia dun territori. Caldria trobar lequili-
bri entre la intensitat del control i la celeritat en
la gesti dels procediments duaners, no fos
cas que un excs de supervisi demors in-
degudament lentrada o la sortida de merca-
deries amb els costos consegents per a les
empreses importadores o exportadores de
Catalunya.
Els dos factors indispensables per organitzar
la gesti duanera sn, duna banda, els em-
pleats pblics responsables de tramitar les de-
claracions dimportaci i dexportaci i, duna
altra, el sistema informtic que reculli les da-
des del trfic internacional de mercaderies.
En ambds casos, la Generalitat de Catalunya
haur destar en condicions de mobilitzar els
recursos tant humans com tecnolgics neces-
saris per assegurar un trnsit fluid i segur per
les duanes de Catalunya, ja que una economia
oberta i dinmica com s la catalana no es pot
permetre cap disfunci en lentrada i, sobretot,
en la sortida de mercaderies i productes amb
destinaci als mercats exteriors.
Caldria crear un servei o una autoritat de dua-
nes per portar a terme les funcions de comer
exterior i vigilncia, control i inspecci de mer-
cats. Es podria constituir a partir del Servei de
Vigilncia Duanera estatal (SVA), que t un r-
gan desconcentrat a Catalunya (rea Regio-
nal, amb seu a Barcelona), sis unitats operati-
ves (Barcelona, Aeroport del Prat, Tarragona,
Palams, Girona i Lleida), una unitat combina-
da (Figueres), i dues bases martimes (Pala-
ms i Barcelona).
Aix mateix, caldria establir en el si de la con-
selleria competent actualment la dEmpresa
i Ocupaci un national contact point per al
control de ladopci de regulacions tcniques
de productes.
Caldria disposar duna entitat nacional dacre-
ditaci, encarregada de vetllar per lactuaci
dels diferents organismes de certificaci, i
definir el marc legal en el qual hauria dope-
rar. Aquest rol est desenvolupat actualment
en lmbit estatal espanyol per lEntidad Naci-
onal de Acreditacin (ENAC). Entre daltres, la
nova entitat hauria de ser membre dEurope-
an cooperation for Accreditation (EA).
Per realitzar les noves activitats de vigilncia
de mercat que exigeix la UE en relaci amb
els objectius de seguretat, de regulaci me-
diambiental i devitar la competncia deslle-
ial, a ms de les duanes a les quals ja hem fet
referncia, caldria dotar lAgncia Catalana
del Consum i lAgncia Catalana de Seguretat
Alimentaria (ACSA) de ms capacitats i cal-
dria crear de bell nou lAgncia Catalana del
Medicament (es podria fer a partir de lactual
Servei de Control Farmacutic i Productes Sa-
nitaris).
Per tal de donar compliment a les exigncies
de les directives europees en aquesta mat-
ria, el nou Estat a lhora dorganitzar la gesti
duanera ha de tenir a punt des del primer mo-
ment els empleats pblics responsables de
tramitar les declaracions dimportaci i dex-
portaci i un sistema informtic amb capacitat
de gestionar les dades del trfic internacional
de mercaderies. Aquests recursos humans i
tecnolgics sn necessaris per assegurar un
trnsit fluid i segur a les duanes de Catalunya.
A ms, caldria que el Cos de Mossos dEs-
quadra assums el Servei de Vigilncia Dua-
nera i crear unitats noves de lAgncia Tribu-
tria amb personal propi. Daltra banda, el
nou Estat podria assumir mitjanant trasps
o pel repartiment dactius i passius tots o al-
guns dels elements personals i materials dels
actuals rgans desconcentrats de lAdminis-
traci duanera de lEstat a Catalunya (rea
Regional, dependncies provincials i unitats
operatives).
73
2.2 Autoritats i estructures
administratives del nou Estat
2.2.1 Autoritats reguladores
i de la competncia
En algunes ocasions, els mercats de bns i
serveis no funcionen correctament de manera
espontnia, perqu pot haver-hi agents amb
excessiu poder que dificulten la competncia
i institueixin beneficis extraordinaris que per-
judiquen els consumidors, imposant-los preus
ms alts i/o pitjors condicions de qualitat. Per
aix, la defensa de la competncia ha es-
tat una preocupaci tradicional de la poltica
econmica europea.
Aix mateix hi ha alguns sectors econmics
en qu la mateixa estructura de costos de
producci i distribuci determina lexistncia
descasses possibilitats de la competncia,
per lexistncia de situacions estructurals de
monopoli (com, per exemple, i de forma clara,
en el cas de lenergia).
Per fer front a aquests dos problemes, la UE
ha anat adoptant mesures dharmonitzaci
legal i exigint als Estats membres la creaci
dautoritats nacionals encarregades de vet-
llar per la defensa de la competncia i de
regular determinats sectors, especialment,
per no exclusivament, serveis econmics
bsics i sectors de xarxa en els quals sha
produt un gran nivell de liberalitzaci i dhar-
monitzaci a escala europea. Per aix, cada
cop ha guanyat ms importncia la discussi
sobre el disseny institucional de la defensa
de la competncia i de la regulaci de sec-
tors de xarxa, implicant els graus de poder
i dindependncia amb qu es configuren
aquests rgans.
Concretament, pel que fa a les autoritats de
regulaci, a dia davui, la UE exigeix que els
74
Estats membres disposin daquesta mena
dautoritats en lmbit del transport ferroviari
i dels serveis energtics de gas i electricitat i
de telecomunicacions que inclou els serveis
de comunicaci electrnica i els relatius a ls
de lespectre radioelctronic. Tamb reque-
reix autoritats reguladores en relaci amb el
sistema financer sistema bancari i mercat de
valors. A banda daquests mbits estricta-
ment econmics i per tal de protegir els con-
sumidors dels serveis postals i el medi am-
bient, la UE exigeix la creaci duna autoritat
nacional dels serveis postals i una altra que
garanteixi la seguretat dels residus nuclears
i, ms precisament, la seguretat de la gesti
del combustible nuclear gastat i dels residus
radioactius. A banda de les autoritats regu-
ladores que exigeix la UE, el nou Estat podria
crear les que estims convenient.
El dret europeu deixa a la lliure decisi dels
Estats el disseny institucional i administratiu
de les autoritats nacionals de la competncia
i de la regulaci. En aquest sentit, no delimita
el seu format. S que exigeix, en canvi, que les
autoritats nacionals de competncia i regula-
ci siguin rgans pblics que actun amb im-
parcialitat i transparncia i, en particular, que
siguin rgans pblics neutrals respecte de
qualsevol inters particular.
Durant la primera etapa de la construcci de
leventual Estat independent, les exigncies
i orientacions de la normativa europea shan
daplicar tenint en compte els principis de m-
xima estabilitat i simplicitat organitzativa i fun-
cional. Ja que haurien de ser les institucions
representatives dun futur Estat catal les que
haurien de definir les caracterstiques ms
permanents del disseny institucional drgans
reguladors i les seves funcions.
Es pot concloure que la frmula ms senzilla
per organitzar les funcions de regulaci en els
serveis denergia, telecomunicacions i trans-
port (ferroviari) durant el perode de transici
seria latribuci a lACCO ja existent de les
funcions relatives a la garantia de laccs a la
infraestructura. Pel que fa a la resta de fun-
cions reguladores i supervisores, la frmu-
la ms senzilla durant el perode de transici
seria atribuir-ne lexercici a estructures ad-
ministratives de la Generalitat de Catalunya
(sempre que sobservessin els requeriments
dimparcialitat i transparncia). Pel que fa a
lautoritat nacional reguladora dels serveis
postals, la funci tamb la podria exercir de
manera transitria lACCO.
En canvi, en relaci amb lautoritat reguladora
de la seguretat en la gesti dels residus nu-
clears i combustible radioactiu usat, caldria
tenir en compte que es tracta duna compe-
tncia nova per a la Generalitat i provisional-
ment caldria nomenar una comissi o consell
que la pogus exercir.
Un cop consolidat leventual Estat catal in-
dependent, el futur legislador catal hauria
doptar per un disseny ms definitiu que reu-
ns alguna de les formes funcionals segents
pel que fa a les autoritats de regulaci i com-
petncia:
Autoritat de competncia i reguladors es-
pecialitzats sectorials: mantenir una insti-
tuci especialitzada en poltica de compe-
tncia i crear un regulador especialitzat en
els diversos sectors: energia, telecomu-
nicacions (comunicacions electrniques i
espectre radioelctric), transport ferrovia-
ri, sistema financer, servei postal i residus
nuclears.
Autoritat de competncia i un o ms regu-
ladors multisectorials: mantenir una insti-
tuci especialitzada en poltica de compe-
tncia i crear una instituci que assumeixi
les tasques de regulaci de tots els sectors
o diverses institucions que facin aquestes
tasques en relaci amb sectors afins.
Autoritat nica de regulaci multisectorial i
competncia: integrar en una sola institu-
ci laplicaci de la poltica de competn-
cia i la regulaci dels diversos sectors.
Addicionalment, cal tenir en compte que a
ms dels organismes reguladors que exigeix
la UE, el futur Estat pot crear nous organismes
o agncies reguladores independents i man-
tenir els ja existents, com ara el Consell de
lAudiovisual de Catalunya (CAC) o lAgncia
Catalana del Consum.
2.2.2 Altres estructures
administratives que exigeix la UE
La UE exigeix tamb que els Estats membres
disposin destructures administratives amb
capacitat de desenvolupar i aplicar el dret eu-
ropeu i, en definitiva, dimplementar les polti-
ques pbliques de la Uni.
a) Transport ferroviari, serveis energtics
de gas i electricitat i telecomunicacions
Poltica de transports. En lmbit del trans-
port ferroviari noms caldria crear una estruc-
tura administrativa responsable de seguretat.
En lmbit del transport martim, el nou Estat
catal shauria de dotar duna estructura ad-
ministrativa per tal dassumir les competnci-
es de normativa martima internacional, segu-
retat, contaminaci i inspecci.
En lmbit del transport aeri, Catalunya ha de
crear el seu propi ens de navegaci aria, in-
tegrat en la xarxa de navegaci aria europea
(es podria crear a partir del centre de control
que existeix a Barcelona) i una Agncia Ca-
talana de Seguretat Aria, que assums les
competncies de seguretat aria en territori
catal (per fer-ho podria incorporar loficina
de seguretat en vol que t lAESA a Sabadell).
Tamb caldria crear una autoritat nacional de
supervisi per certificar els provedors de ser-
veis de navegaci aria.
Finalment, en lmbit del transport intelligent
i navegaci per satllit, el Govern de Catalu-
nya hauria de crear noves unitats o organis-
75
mes del Departament de Territori, dEconomia
o dEmpresa que poguessin participar en els
projectes europeus.
Energia. Per complir amb els requeriments
de la UE caldria crear un organisme de gesti
de reserves estratgiques. Alternativament,
es podrien comptabilitzar com a reserves na-
cionals catalanes quantitats de combustibles
energtics emmagatzemats a altres estats de
la UE; una Autoritat Nacional Reguladora en
matria dEnergia Nuclear de carcter inde-
pendent que vetlli pel manteniment i la segu-
retat del funcionament de les centrals nucle-
ars (la UE convida a crear aquesta autoritat,
per no s obligatria; a Espanya aquesta
funci lexerceix el Consejo de Seguridad Nu-
clear); un o ms gestors privats del mercat
elctric, i un o ms gestors privats del mercat
de gas.
Per a la promoci i la regulaci de les xarxes
europees transfrontereres, el nou Estat hau-
ria de garantir lexistncia dun operador de
la xarxa dalta tensi i un operador de la xarxa
de gas que complissin les funcions necess-
ries per al bon funcionament daquestes xar-
xes.
b) Sistema financer i poltiques
econmiques i socials
Contractaci pblica. En aquesta matria no
seria necessari crear cap organisme nou, ja
que el Tribunal Catal de Contractes del Sec-
tor Pblic podria realitzar les funcions que exi-
geix la UE.
Poltica de competncia. En relaci amb les
prctiques antitrust i els mergers, la Generali-
tat disposa ja dun organisme lAutoritat Ca-
talana de la Competncia (ACCO) que, do-
tat de ms recursos, podria desenvolupar les
funcions exigides per la UE.
Dret de societats. Caldria crear un Registre
Mercantil de Catalunya, amb la descentralit-
zaci territorial que es consideri oportuna, tot i
que es podria fer a partir dels actuals registres
provincials de Barcelona, Tarragona, Girona i
76
Lleida, a travs dun trasps de lAdministraci
General de lEstat al Govern de Catalunya. Ai-
x mateix, caldria crear un cos de registradors,
tot i que es podria oferir als membres actuals el
manteniment en el seu lloc i funcions i regular
desprs les noves incorporacions.
Lliure circulaci de treballadors i capitals,
dret destabliment i lliure prestaci de ser-
veis. En lAgncia Catalana de la Seguretat
Social, que caldr crear, shaur de disposar
dels mitjans suficients per garantir els drets
referits a la lliure circulaci de treballadors
que corresponen als ciutadans comunitaris
residents a Catalunya.
Pel que fa al lliure moviment de capitals, cal-
dria crear una estructura amb capacitat ad-
ministrativa i de cooperaci que sencarregui
dels requeriments dinformaci i de supervi-
si que preveu la normativa europea sobre
pagaments i sobre lluita contra el blanqueig
de capitals i el finanament del terrorisme.
Actualment, aquesta estructura est inserida
en el Banc dEspanya. Podria adoptar-se la
mateixa soluci amb el Banc Central de Ca-
talunya.
Serveis financers. Les funcions de supervi-
si que exigeix el dret europeu en aquest m-
bit, en el nou Estat les podrien desenvolupar
un o diversos organismes. Es recomana que
les funcions de supervisi de les entitats de
crdit radicades a Catalunya i de les filials o
sucursals dels bancs significatius europeus
amb activitat a Catalunya satribueixin al Banc
Central de Catalunya i les de regulaci i su-
pervisi de les inversions financeres i del mer-
cat de valors, a la futura Autoritat Catalana
dInversions i Mercats (ACIM).
Fiscalitat. En aquest captol cal disposar de
les estructures administratives i tecnolgi-
ques necessries per gestionar els impostos
indirectes (IVA) i els impostos especials, aix
com els convenis per evitar la doble imposici
en relaci amb els impostos directes. Aques-
tes funcions shaurien dubicar en la futura
Agncia Tributria de Catalunya.
Poltica econmica i monetria. Lelement
essencial per assolir el compliment de lac-
quis comunitari seria la creaci dun Banc
Central de Catalunya al qual li siguin atribu-
des les funcions prpies previstes en els Trac-
tats i en el conjunt de disposicions que deter-
minen el funcionament de la Uni Econmica
i Monetria.
Estadstiques. Caldria nicament reforar
lIDESCAT per tal de poder assumir el proces-
sament estadstic en mbits rellevants com
ara el medi ambient, el comer exterior o el
transport, i desenvolupar un model complet i
autosuficient de producci i difusi estadsti-
ca capa dassumir funcions i competncies
que actualment desenvolupa lInstituto Nacio-
nal de Estadstica (INE).
Poltica social i ocupaci. Els requeriments
institucionals derivats de la normativa euro-
pea i dels objectius europeus en la matria
sn pocs, per, actualment, la Generalitat no-
ms t assumides la Inspecci de Treball i la
gesti del Programa EURES a travs del Ser-
vei dOcupaci de Catalunya (SOC). Caldria
crear els organismes o estructures adminis-
tratives segents: un centre de referncia de
lAgncia Europea per a la Seguretat i Salut en
el Treball; estructures dadministraci dels di-
versos mecanismes de finanament europeu
(FSE, FEAG, Fons dajuts als ms necessitats,
Programa dOcupaci i Innovaci Social) i un
punt nacional de contacte del programa PRO-
GRESS.
Agricultura i desenvolupament rural. En
aquest mbit, el nou Estat hauria de reforar
les estructures segents: el Servei dAjuts i
Organisme Pagador del Departament dAgri-
cultura, que hauria dampliar les seves funci-
ons per realitzar les que avui porta a terme el
Fondo Espaol de Garanta Agraria (FEGA);
a partir dunitats de lAgncia Catalana del
Consum i lAgncia Catalana de Seguretat Ali-
mentria, es podria crear una Agncia dInfor-
maci i caldria reforar controls alimentaris; i
a partir de les cinc entitats catalanes dasse-
gurances que formen part de la societat que
77
agrupa i gestiona les assegurances agrcoles
combinades a escala de lEstat (AGROSEGU-
RO), es podria constituir un organisme cata-
l que exercs aquestes funcions a Catalunya,
tenint en compte, per, que aquestes entitats
sn privades i que la constituci duna agru-
paci s voluntria.
Pesca. La Direcci General de Pesca i Afers
Martims de la Generalitat hauria dassumir
les competncies de la Secretara General
de Pesca del Govern espanyol, incloent-hi la
gesti dels ajuts al sector, i el desenvolupa-
ment de programes dactuaci en relaci amb
les accions estructurals definides per la nor-
mativa comunitria, i caldria incorporar les
dues oficines provincials de lInstituto Social
de la Marina i de les Autoritats Porturies dels
ports de Barcelona i Tarragona.
En matria dinspecci i control, shauria de cre-
ar un cos especialitzat dinspectors de pesca.
Control financer. La Generalitat disposa de la
Intervenci General de la Generalitat i la Sin-
dicatura de Comptes per tal de poder exercir
el control financer dacord amb els criteris de
Public Internal Financial Control (PIFC).
Ambds organismes compleixen els requisits
de la normativa europea, per haurien das-
sumir noves competncies. En el cas de la
Intervenci General, hauria dassumir el con-
trol i supervisi de lAdministraci local, ara
en mans de la Intervenci General de lEstat, i
dmbits de competncia exclusiva de lEstat,
com ara la defensa o la poltica exterior. En
el cas de la Sindicatura, hauria dassumir la
funci denjudiciament comptable, que actu-
alment s exclusiva del Tribunal de Comptes.
Pel que fa a la lluita contra el frau, caldria de-
signar una unitat de cooperaci amb els al-
tres Estats membres (AFCO) i un punt de con-
tacte amb lOLAF (Oficina Europea Antifrau).
Tamb cal implementar unitats especfiques
de lluita contra el frau en lmbit de les ins-
titucions financeres (podria estar ubicada en
el futur Banc Central de Catalunya) i disposar
dun centre nacional per analitzar monedes i
bitllets a fi de detectar-ne falsificacions.
c) Justcia, drets i llibertats i seguretat
Sistema judicial i drets fonamentals. El nou
Estat hauria de dotar-se de les institucions i
estructures administratives necessries per
continuar fent efectiu lEstat de dret. Moltes
daquestes institucions i estructures adminis-
tratives ja les t la Generalitat, daltres shauri-
en de crear a partir destructures estatals radi-
cades actualment a Catalunya.
Pel que fa al poder judicial, a banda dels re-
queriments legislatius, caldria crear un siste-
ma judicial de bell nou. Actualment, el poder
judicial no est descentralitzat, per a Cata-
lunya hi ha la infraestructura i els mitjans hu-
mans i materials necessaris per crear un sis-
tema judicial. La Generalitat de Catalunya t
competncies en matria de lAdministraci
de justcia, la qual cosa comporta que sigui
titular dedificis i de recursos materials i hu-
mans de suport a la justcia. Des daquesta
perspectiva, caldria que el nou Estat assums
tots o una part dels mitjans materials que avui
t lEstat a Catalunya sigui mitjanant tras-
ps de lEstat, sigui com a conseqncia de
la distribuci dactius i passius i els mitjans
personals, oferint-los la incorporaci al nou
poder judicial. Pel que fa a formaci de jut-
ges, a Barcelona hi ha lEscola Judicial del
Consell General del Poder Judicial.
En lmbit de la lluita contra la corrupci ja
existeix una instituci, lOficina Antifrau, que
podria assumir noves funcions de control de
les administracions pbliques, el finanament
dels partits poltics, el blanqueig de diners i el
finanament del terrorisme.
Tamb estaria en condicions de complir els
requeriments en relaci amb la protecci de
dades personals reforant les competncies
de lAutoritat Catalana de Protecci de Dades
com a autoritat competent.
La UE no exigeix estructures administratives
concretes, al marge del poder judicial, per a
78
la protecci de drets. En tot cas, cal recordar
que Catalunya disposa ja dalgunes autoritats
independents en aquesta matria. Aix, t un
Sndic de Greuges, una Autoritat de protecci
dels drets en lmbit dels mitjans audiovisuals
i diverses institucions de protecci dels drets
de la infncia.
Justcia, llibertat i seguretat. Caldria crear
dos serveis administratius: un servei de con-
trol fronterer, que faci complir la normativa eu-
ropea daccs a la Uni, i un servei dAdmi-
nistraci dimmigraci, que gestioni els fluxos
migratoris, tant en relaci amb persones dels
Estats membres de la UE com de pasos ter-
cers. En el primer cas, es podrien crear noves
unitats dels Mossos dEsquadra que assumis-
sin el control de les fronteres exteriors i refor-
ar la capacitat policial per assumir funcions
de lluita contra la delinqncia organitzada, el
terrorisme i el trfic de drogues. En el segon,
es podria intentar el trasps o la incorporaci
del personal radicat a Catalunya que avui de-
pn de lEstat. Caldria:
Crear centres dacollida dimmigrants, de
sollicitants dasil i de vctimes de trfic
dssers humans.
Designar el punt de contacte nacional
amb EUROJUST (Agncia Europea per a
la Cooperaci Judicial).
Crear una xarxa consular catalana per tra-
mitar i emetre visats.
d) Educaci, cultura, cincia
i medi ambient
Educaci i cultura. Pel que fa a les estructu-
res necessries per a la implementaci dels
programes europeus, caldria crear les estruc-
tures de gesti del programa europeu Eras-
mus +, desenvolupar les competncies de
lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de
Recerca (AGAUR) en lhomologaci destu-
dis superiors, crear centres de referncia de
la xarxa EURYDICE i de lEFQ, Fundaci Eu-
ropea per a la Gesti de la Qualitat, i establir
punts de contacte per als projectes EURO-
PASS i eTwinning.
Cincia i recerca. En aquesta matria cal as-
senyalar que el finanament de les estruc-
tures de R+D+I catalanes t una base molt
important en fons provinents de lEstat i des-
tructures de recerca cofinanades per institu-
cions vinculades a lAdministraci estatal i a
la Uni Europea. Per tant, el Govern de Cata-
lunya hauria de fer un esfor financer addici-
onal per mantenir el finanament de lR+D+I
catalana. Tanmateix, amb trasps previ o com
a conseqncia de la distribuci dactius i
passius, el nou Estat podria assumir totalment
o parcialment els 21 centres de recerca del
CSIC radicats a Catalunya.
A ms, el Govern de Catalunya, a travs de
la Secretaria dUniversitats i Recerca, hauria
de designar les estructures de representaci
i els punts nacionals de contacte dels progra-
mes de recerca, i en especial del programa
Horitz 2020, un organisme coordinador de
les iniciatives derivades dels articles 185 i 187
del TFUE, i un organisme de participaci en la
recerca agrcola, que en el cas catal podria
ser lInstitut de Recerca i Tecnologia Agroali-
mentries (IRTA).
Dret de la propietat intellectual. LAdminis-
traci de la Generalitat disposa avui destruc-
tures suficients per complir les exigncies re-
lacionades amb la propietat intellectual. En
canvi, la protecci de la propietat industrial,
que les directives europees i els screenings
tracten conjuntament amb la propietat intel
lectual, la garanteix actualment lOficina de
Patentes i Marcas, que s un registre no terri-
torialitzat amb seu a Madrid. Caldria, per tant,
crear lestructura administrativa necessria
per protegir aquest dret.
Medi ambient. Lajustament que caldria dur
a terme s institucionalment poc costs, si b
caldria incrementar els recursos humans es-
pecialitzats per tal dassumir noves competn-
cies. No obstant aix, en alguns casos caldria
assumir noves funcions dautoritat nacional
competent que ara realitzen els ministeris es-
tatals. En concret: una autoritat competent per
autoritzar i tancar lactivitat extractiva, tot i que
79
les funcions podrien ser assumides per uni-
tats o entitats ja existents a lestructura de la
Generalitat de Catalunya; en lmbit dels resi-
dus, caldria crear una entitat de vigilncia del
mercat dequips de telecomunicacions, si b
aquestes funcions les podria assumir tamb
lAgncia Catalana del Consum; caldria assu-
mir les funcions de registre de drets demissi
i crear una autoritat nacional competent per
als mecanismes dels projectes basats en el
protocol de Kyoto; caldria crear una autoritat
nacional competent i un servei nacional das-
sistncia tcnica per aplicar el Reglament RE-
ACH i CLP (registre, autoritzaci, avaluaci i
restricci de productes qumics), que actual-
ment exerceixen el Ministeri dAgricultura, Ali-
mentaci i Medi Ambient i el de Sanitat, tot i
que el Departament de Territori i Sostenibili-
tat de la Generalitat ja porta a terme funcions
en relaci amb aquest reglament i podria as-
sumir aquestes noves funcions; caldria crear
una autoritat nacional competent en matria
de contaminaci acstica, funci que podrien
assumir els serveis del Departament de Terri-
tori i Sostenibilitat; i crear un punt de contac-
te nacional per al Sistema Com de Comuni-
caci i Informaci dEmergncies, que podria
ser assumit pels serveis de la Direcci Gene-
ral de Protecci Civil de la Generalitat.
e) Protecci dels consumidors
Protecci dels consumidors i de la salut.
Per poder complir les exigncies de la UE tan
sols caldria reforar els organismes lAgn-
cia Catalana del Consum i/o les estructures
administratives existents com ara les direc-
cions generals esmentades. Aquest refor
hauria de ser ms intens en algunes rees
en les quals en lactualitat la Generalitat no t
competncies especfiques i s lEstat el que
porta a terme la protecci dels consumidors
assegurances, comunicacions electrniques,
determinats transports, serveis financers, en-
tre daltres.
Tamb caldria assumir les funcions del Meca-
nisme dAlerta Rpida (RAPEX) i designar el
punt nacional de contacte.
Seguretat alimentria i poltica veterinria
i fitosanitria. Lnica mancana en aques-
ta matria seria la relativa a la matria de co-
mer exterior daliments, animals, pinso i
material vegetal, que actualment s de com-
petncia exclusiva de lEstat i lexerceix per-
sonal de lAdministraci General de lEstat. En
aquest mbit, caldria crear unitats especialit-
zades de control exterior amb funcionaris de
la Generalitat que actualment desenvolupen
la seva feina en lmbit de la seguretat alimen-
tria, veterinria i fitosanitria, per efectuar els
controls oficials corresponents i incorporar els
quatre punts de control fronterer que existei-
xen a Catalunya i que sn gestionats per lAd-
ministraci General de lEstat.
f) Poltica exterior i de seguretat
Relacions exteriors. En aquest mbit, el nou
Estat, a banda dimplantar el sistema duaner
i destablir el control de les fronteres comerci-
als exteriors assenyalats en els captols 1 i 29,
hauria de reforar les estructures administra-
tives dels departaments deconomia, inds-
tria, comer i afers exteriors per tal de poder
exercir les competncies en poltica comer-
cial que actualment exerceix lAdministraci
General de lEstat, que disposa de lICEX i la
seva mplia xarxa dagregats comercials en
ambaixades espanyoles darreu del mn. En
aquest sentit, seria necessari crear una xar-
xa similar partint de la xarxa doficines de la
Generalitat de Catalunya a lexterior dACCI.
Poltica regional i coordinaci dels instru-
ments estructurals. La Generalitat disposa
80
avui dun equip de professionals i destructu-
res administratives en lmbit de la gesti i el
control especialment la Direcci General de
Poltica i Promoci Econmica (DGPPE) del
Departament dEconomia i Coneixement i la In-
tervenci General de la Generalitat, que, amb
un refor, podrien assumir les tasques dauto-
ritat de gesti, de certificaci i dauditoria que
exigeix ladministraci dels fons comunitaris.
Poltica exterior, de seguretat i defensa. En
aquest mbit, un eventual Estat catal hau-
ria de crear les estructures institucionals pr-
pies dun servei de diplomcia exterior amb
capacitat per aplicar la Poltica Exterior i de
Seguretat Comuna i la Poltica Comuna de Se-
guretat i Defensa de la Uni Europea (PESC/
PCSD).
Caldria reforar els mitjans materials i perso-
nals o crear noves unitats dels Mossos dEs-
quadra per tal de garantir el compliment de
la normativa europea en matria de protecci
dinformaci classificada; crear estructures
administratives que permetin el compliment
adequat de les mesures restrictives adopta-
des per la Uni Europea respecte a pasos
tercers (en lmbit diplomtic, comercial, de
seguretat i dintelligncia); i establir els me-
canismes que permetin el compliment de la
normativa estatal en vigor que garanteix el
compliment de les decisions, estratgies i po-
ltiques de la Uni Europea (com ara estrat-
gia de lluita contra la proliferaci darmes pe-
tites i lleugeres, o instruments de seguretat
sobre informaci classificada).
2.3 La Seguretat Social catalana
2.3.1 El concepte catal
de Seguretat Social
La Seguretat Social s, per la seva dimensi,
la instituci bsica de lestat del benestar a
tots els pasos europeus. Actualment, a Cata-
lunya un nombre molt important de persones
han estat perceptores dingressos de la Se-
guretat Social, de forma que, per exemple, la
xifra de persones (aproximadament,2,2 mili-
ons) que en algun moment del darrer any han
cobrat directament de la Seguretat Social tots
o la major part dels seus recursos econmics
sassembla a la xifra del total de poblaci ocu-
pada que contribueix a la Seguretat Social
(aproximadament,2,96 milions).
A mitj i a llarg termini les millores que cal-
dria introduir en el sistema de Seguretat Soci-
al shaurien de guiar pel principi del respecte
als estndards internacionals en matria de
Seguretat Social. No hi ha un model nic de
Seguretat Social al mn, ni tan sols hi ha un
concepte unvoc del que sinclou dins el con-
cepte de Seguretat Social. Internacionalment,
el primer criteri com del que s la Seguretat
Social s el que determina el Conveni nm.
102 de lOrganitzaci Internacional del Treball
(OIT), que t la virtut de precisar no tan sols
quines branques de protecci cal que tin-
guin els sistemes nacionals de Seguretat So-
cial, sin tamb quina s la intensitat mnima
daquesta protecci per tal devitar que sigui
una tutela fictcia.
Cal tenir present que aquests preceptes in-
ternacionals estableixen condicions mnimes i
que, per tant, es pot trobar que a diversos pa-
sos es protegeixen altres contingncies soci-
als: per exemple, a Frana, ms de sis mili-
ons de persones reben de la Seguretat Social
81
ajudes a lhabitatge (similars a les que hi ha a
Finlndia i a Alemanya) com un tipus de pres-
tacions familiars que ajuden a les despeses
que tenen les famlies amb fills per pagar el
lloguer, laccs a la propietat o la millora de la
salubritat. Aquest concepte de protecci per
part de la Seguretat Social s totalment ali
a la Seguretat Social espanyola, llevat el cas
dalguns funcionaris el rgim especial de Se-
guretat Social dels quals els ha perms gaudir
durant anys dajudes a la compra dhabitatge
com a prestaci complementria proporcio-
nada per les seves mutualitats especfiques.
Les nou branques del sistema de Segure-
tat Social. Sobre qu cal entendre que forma
part del concepte de Seguretat Social, tant el
Conveni 102 de lOIT com daltres de la ma-
teixa organitzaci i el Codi Europeu de Se-
guretat Social elaborat en el si del Consell
dEuropa, assenyalen nou branques com a
prpies dun sistema de Seguretat Social:
assistncia mdica; incapacitat temporal per
malaltia; atur; vellesa; accidents de treball i
malalties professionals; protecci a la famlia;
maternitat; invalidesa permanent; i prestaci-
ons per mort i supervivncia. Aix no vol dir
que tots els Estats estiguin obligats a complir
totes les previsions dels tractats per a totes i
cadascuna de les branques assenyalades, ja
que sadmet que hi pot haver diferncies no-
tables entre els pasos, i a ms no es dna la
mateixa importncia a cadascuna daquestes
branques.
Interessa assenyalar que internacionalment
sha considerat durant molt de temps que
aquestes nou branques sn tpiques dun sis-
tema de Seguretat Social, i que en referncia
a cadascuna daquestes branques sestablei-
xen els mnims que shan de complir tant pel
que fa a labast efectiu de la poblaci protegi-
da com respecte de les condicions per acce-
dir a les prestacions (per exemple, el perode
previ de cotitzaci que hom pot demanar). A
ms, tamb sestableix quin s limport eco-
nmic mnim de les prestacions posant-les en
relaci amb els guanys habituals dun treba-
llador qualificat.
Per tant, atenent a lesperit de continutat dels
nivells de protecci social que assenyalvem
abans, caldria que:
el sistema futur de Seguretat Social de
Catalunya proporcioni protecci social
efectiva i suficient en les nou branques de
protecci que assenyalen els tractats de
lOIT i del Consell dEuropa que establei-
xen normes mnimes;
i que en cap cas no es facin canvis que
suposin un retrocs en aquests estn-
dards europeus; ans al contrari, caldria
tenir present com a objectiu el compliment
dels nivells que assenyala la Carta Soci-
al Europea revisada el 1996, ats que la
gran majoria de pasos europeus lhan rati-
ficada, i el Codi Europeu de Seguretat So-
cial revisat.
2.3.2 Aspectes funcionals
i orgnics
LEstat catal ha de disposar, des del primer
moment de la seva creaci, dun sistema de
Seguretat Social capa de realitzar, dacord
amb els estndards internacionals i europeus,
les funcions prpies daquesta instituci bsi-
ca de lestat del benestar.
Aquestes funcions sn, en essncia, les cinc
segents:
La recaptaci dels recursos econmics de
la Seguretat Social.
La prestaci de les pensions i de les altres
prestacions.
El disseny actuarial i sostenible del siste-
ma i la gesti financera i actuarial de les
reserves.
La gesti del fons de reserva i inversions.
Ladministraci dels recursos humans i els
sistemes tecnolgics.
LAgncia Catalana de la Seguretat Social
hauria de ser lencarregada dexercir aques-
tes funcions. Per realitzar aquest exercici po-
dria fer s de les tcniques de gesti indi-
recta del servei pblic, sempre que aix no
minvi la transparncia, el retiment de comp-
tes. Caldr decidir si hauria de compartir una
part de la recaptaci amb lAdministraci tri-
butria.
LAgncia podria dependre del Parlament. El
govern de lAgncia podria recaure en una di-
recci assistida per un consell.
La plantilla al servei del sistema catal de Se-
guretat Social seria dunes quatre mil perso-
nes. La despesa de personal seria propera als
130 milions deuros i disposaria de prop de du-
es-centes oficines i daltres dependncies.
En la primera etapa de la constituci del nou
Estat, lactivitat del Govern en aquesta mat-
ria shauria de regir pel principi de continutat.
A mitj i a llarg termini shaurien danar intro-
duint les millores exigides pels estndards in-
ternacionals i europeus.
En tot cas, els objectius bsics que haurien
de guiar lactivitat del nou Estat a lhora de
crear el sistema de Seguretat Social podrien
enunciar-se aix:
Els ciutadans de Catalunya han de tenir
garantida la percepci de les pensions i
altres prestacions de la Seguretat Social
que tinguin reconegudes en les mateixes
condicions que fins ara, sigui quin sigui
lescenari en qu es desenvolupi el procs
dindependncia.
Els ciutadans de Catalunya han de tenir la
certesa que podran accedir en el futur a
prestacions de la Seguretat Social de la ma-
teixa qualitat, com a mnim, de les que fins
ara podien legtimament confiar a gaudir.
Els ciutadans daltres nacionalitats que
hagin treballat algun temps a Catalunya o
que vulguin fer-ho en el futur han de confi-
82
 ar que seran tractats igual que ara en rela-
ci amb els seus possibles drets en mat-
ria de Seguretat Social, i que en tot cas es
respectar escrupolosament la normativa
de coordinaci europea i internacional.
2.3.3 Pensions contributives
i sostenibilitat de les pensions
de jubilaci
El saldo (ingressos menys despeses) del sis-
tema de la Seguretat Social en la seva totali-
tat s bastant diferent a Catalunya i a la resta
dEspanya. Lanlisi del perode 1995-2010 ai-
x ho constata. Mentre que a Catalunya la Se-
guretat Social va tenir sempre supervit des
de 1997 fins a 2008, a la resta de lEstat els
supervits es produren nicament entre 2003
i 2007, i per quanties clarament inferiors. Dal-
tra banda, quan Catalunya ha registrat dfi-
cit (1995-96 i 2009-2010), ha estat, en tots els
casos, clarament inferior al registrat a la resta
de lEstat, on el 2009 el dficit de la Seguretat
Social assol els 21.967 milions deuros i les
despeses de la Seguretat Social van superar
els ingressos en un 21%, mentre que a Ca-
talunya, el dficit fou de 1.254 milions deu-
ros i les despeses superaren els ingressos no-
ms en un 5%. Pel que fa a lany 2010, en qu
el dficit de la Seguretat Social va continuar
augmentant a causa de lincrement de latur, a
la resta de lEstat les despeses superaren els
ingressos en un 25% (i el dficit fou de 26.317
milions deuros), mentre que a Catalunya ho
feren noms en un 8,6% (i el dficit fou de
2.142 milions deuros).
Ats que el sistema de la Seguretat Social ha
entrat en dficit a Catalunya a conseqncia
83
de la crisi econmica i encara que ho ha fet
en una proporci molt inferior a la de la res-
ta de lEstat, s rellevant plantejar-nos com
sassumir aquest dficit en lescenari de la
independncia, si aquesta es produeix quan
encara no shagi recuperat lactivitat econ-
mica als nivells necessaris per generar equi-
libri o supervit en els comptes de la Segure-
tat Social catalana. Per una banda, en el cas
dun procs dindependncia pactat, en el re-
partiment dactius i passius, una part del fons
de reserva shaur de traspassar al nou Es-
tat catal. La proporci que correspondria a
Catalunya dependr de la negociaci. Seria
correcte considerar que sha datribuir a Ca-
talunya la part del fons de reserva que es va
dotar amb els supervits de la Seguretat Soci-
al a Catalunya. Aquesta proporci seria con-
siderable, ats que com hem vist, en els anys
dexpansi, la Seguretat Social va tenir els
majors supervits a Catalunya.
Per altra banda, en el cas dun procs din-
dependncia no pactat, o en el cas duna ne-
gociaci de repartiment dactius i passius que
sallargus en el temps, uns anys ms enll
de la independncia efectiva, el nou Estat ca-
tal podria cobrir el dficit amb els pressu-
postos ordinaris de la seva hisenda. Si Cata-
lunya hagus estat independent en el perode
2006-2011, un cop cobertes les despeses
de lactual Generalitat i les despeses de les
competncies estatals que hauria assumit,
hagus disposat duns ingressos addicionals
anuals d11.198 milions deuros de mitjana.
Amb aquests ingressos addicionals nets, no
hi hauria cap problema per assumir el dficit
de la Seguretat Social mentre la situaci de
crisi es mantingus.
2.4 El poder judicial i lAdministraci
de justcia
Sigui quin sigui lescenari en qu es produei-
xi la creaci dun nou Estat a Catalunya, els
objectius bsics que en lmbit del poder ju-
dicial i lAdministraci de justcia shaurien
dassegurar sn, duna banda, la garantia
de la continutat de lAdministraci de justcia
i del seu funcionament normal i, duna altra,
lestabliment dun sistema provisional de go-
vern del poder judicial. En canvi, no corres-
pon a aquesta fase de transici establir el nou
model de poder judicial i dAdministraci de
justcia que shagi daplicar al nou Estat, sin
que aquesta s una qesti que ha de decidir
la nova Constituci. Les diverses qestions
afectades per aquests objectius bsics sexa-
minen a continuaci.
2.4.1 Organitzaci i competncia
dels rgans judicials
A partir de la proclamaci dindependncia
deixarien de tenir jurisdicci a Catalunya els
rgans judicials estatals situats fora de Cata-
lunya amb competncia sobre tot el territori
(Tribunal Suprem, Audincia Nacional i jutjats
centrals, als quals shauria dafegir tamb el
Tribunal Econmic Administratiu Central, en-
cara que no tingui carcter judicial), com tam-
b el Tribunal Constitucional. Caldria, per tant,
assignar les funcions jurisdiccionals daquests
rgans, en tot all que afecti Catalunya, a r-
gans judicials catalans (Tribunal Superior de
Justcia, audincies provincials, jutjats).
Lorganitzaci actual dels rgans judicials a
Catalunya, amb la nova assumpci de com-
petncies podria restar bsicament igual,
amb lexcepci del TSJ, que hauria dade-
quar-se a la nova situaci, encara que amb
els mnims canvis possibles. Entre aquests,
hauria de considerar-se la divisi de lactual
84
sala civil i penal en dues sales diferents, una
per a cadascun daquests ordres jurisdicci-
onals; la creaci, eventualment, duna sala
dempara de drets fonamentals; i la creaci
duna sala de cassaci.
Per assegurar el funcionament normal de
lAdministraci de justcia durant el perode
transitori s fonamental garantir que les pla-
ces existents de jutges i magistrats, de fiscals
i de secretaris judicials estiguin cobertes, al-
menys al mateix nivell que en lactualitat. Les
vacants existents, per qualsevol motiu, podri-
en ser cobertes mitjanant els mtodes que
preveu la legislaci actualment vigent i recor-
rent igualment, si cal en ms gran manera que
en lactualitat, al mtode tradicional dels su-
plents i substituts.
El personal de lAdministraci de justcia ac-
tual a Catalunya est format, a ms, per di-
versos cossos estatals (gestors, tramitadors i
personal dauxili judicial, aix com els metges
forenses) que, no obstant aix, gestiona la
Generalitat, a qui correspon establir els meca-
nismes adients per cobrir provisionalment les
vacants i les baixes que es produeixen. Aix
es realitza mitjanant personal inter, que s
nomenat amb aquest carcter a partir de les
bosses dinterins que es gestionen per part
del Departament de Justcia del Govern de la
Generalitat. Per aquest motiu, no sha despe-
rar que es poguessin produir problemes es-
pecials que comprometessin la possibilitat de
cobrir les necessitats de personal.
El mateix es pot dir dels mitjans materials, in-
closos els informtics, que requereix lAdmi-
nistraci de justcia per al seu funcionament i
que depenen ja en lactualitat de la Generali-
tat de Catalunya.
Una vegada constituda una Administraci
judicial prpia de Catalunya, caldria, duna
banda, determinar, per part del Govern cata-
l, lentitat bancria que hauria de gestionar
els dipsits i consignacions, i, duna altra, re-
clamar a lentitat gestora del compte de di-
psits i consignacions de lEstat espanyol la
transferncia dels fons afectats als procedi-
ments que estiguin coneixent els rgans judi-
cials catalans.
El normal funcionament de lAdministraci de
justcia requereix laccs a determinats regis-
tres i arxius, alguns dels quals es mouen dins
de lmbit judicial (penats, protecci de vc-
times de violncia domstica, entre daltres)
i sintegren avui en el Sistema de Registres
Administratius de Suport a lAdministraci de
Justcia (SIRAJ), mentre que daltres se situen
fora de lmbit judicial, per en molts casos
poden ser consultats pels rgans judicials a
travs dun portal informtic nic (el Punt Neu-
tre Judicial). El Registre Civil, per la seva ban-
da, mereix una consideraci especial, atesa
la seva transcendncia i els canvis legislatius
recents que ha sofert, que hi han establert
una gesti informatitzada centralitzada.
En tots aquests casos convindria mantenir
laccs dels rgans judicials de Catalunya a
aquests registres i arxius, a la vegada que la
Generalitat hauria de crear els arxius i registres
corresponents, a partir de la transferncia de la
part que correspongui dels arxius estatals i de
la recopilaci i tractament de la nova informa-
ci, des de la proclamaci dindependncia.
2.4.2 Regulaci dels
procediments judicials i rgim
lingstic
Els procediments judicials estan regulats avui
fonamentalment per lleis estatals, atesa la dis-
tribuci de competncies vigent entre lEstat
i les comunitats autnomes. En cas de des-
connexi de lordenament estatal no hi hauria,
per tant, en general, legislaci processal pr-
pia aplicable. Per evitar el buit normatiu que
85
es produiria i per motius de seguretat jurdica,
seria aconsellable mantenir la legislaci pro-
cessal vigent en el moment de la creaci del
nou Estat, incorporant-la de manera provisio-
nal a lordenament catal, amb les adaptaci-
ons que escaigui, a lespera que el Parlament
de Catalunya legisls sobre la matria. La llei
dincorporaci hauria dincloure tamb el r-
gim transitori per a la seva aplicaci, garantint
la continutat de la tramitaci dels processos
vius, inclosos els recursos.
En relaci amb el rgim lingstic dels proce-
diments i les actuacions judicials, caldria in-
troduir en la llei dincorporaci les previsions
oportunes per tal dassegurar ls normal del
catal, en una doble direcci: garantir el dret
dopci lingstica en els procediments judici-
als i, amb aquesta finalitat, assegurar que tot
el personal estigui capacitat lingsticament
en catal i en castell. Aix suposa que el co-
neixement de les llenges adequat i suficient
hauria de ser un requisit per accedir a les pla-
ces corresponents, i no simplement un mrit.
Un cop establert aquest principi general, cal-
dria, per, distingir entre les persones que ja
ocupen una plaa en el moment de la creaci
del nou Estat i les que hi accedirien amb pos-
terioritat, i establir-hi un rgim transitori per a
les primeres.
2.4.3 Processos pendents
i execucions judicials
A partir del moment de constituir-se un nou
Estat independent, shauria dabordar la
qesti dels processos pendents de resoluci
definitiva, especialment en el cas dels proce-
diments iniciats a Catalunya pendents de re-
curs en una instncia fora de Catalunya, i dels
iniciats en primera instncia davant drgans
judicials situats fora de Catalunya (Audincia
Nacional i Tribunal Suprem) en els quals hi
hagi implicades persones amb la nova naci-
onalitat catalana o, en alguns casos, amb re-
sidncia a Catalunya, o b institucions o ad-
ministracions catalanes. Igualment, shaurien
de tenir en compte els procediments oberts
davant del Tribunal Constitucional que afectin
persones o institucions de Catalunya.
En tots aquests casos, shauria de seguir la
tramitaci dels procediments segons les re-
gles processals vigents en el moment de la
proclamaci dindependncia (que haurien
estat incorporades al nou ordenament cata-
l). La qesti que es planteja s quin rgan
judicial ha de continuar coneixent daquests
assumptes. Hi ha dues solucions generals
possibles: en primer lloc, remetre els pro-
cediments afectats als nous rgans judici-
als catalans, perqu siguin assignats als r-
gans que els succeeixin i siguin competents
en la nova organitzaci judicial; i, en segon
lloc, seguir la tramitaci en els rgans espa-
nyols que coneguin els assumptes, fins a la
seva resoluci definitiva, i reconixer posteri-
orment aquestes resolucions. Qualsevol dels
dos criteris permetria resoldre adequada-
ment aquesta situaci transitria, amb avan-
tatges i inconvenients en cada cas. Optar
per una soluci o una altra (o per una combi-
naci de totes dues, que fins i tot es podria
diferenciar per jurisdiccions) dependr de
les circumstncies poltiques i de la negocia-
ci concreta que sestableixi, amb els acords
que en puguin resultar.
El Tribunal Constitucional conforma un cas es-
pecfic. En efecte, noms resultarien afectats,
almenys potencialment, els recursos dempa-
ra promoguts contra actes dinstitucions o r-
gans catalans (o, menys probablement, per-
sones nacionals i/o residents a Catalunya). En
canvi, decaurien els altres procediments se-
guits davant del Tribunal Constitucional. Res-
pecte dels recursos dempara, i sempre que
el rgim de drets i llibertats fonamentals apli-
cable a Catalunya fos durant el perode cons-
tituent el mateix de la Constituci espanyola,
podria aplicar-se el mateix criteri que sha in-
dicat per als procediments seguits davant
de la jurisdicci ordinria. En tot cas, a partir
del moment de la creaci del nou Estat, els
recursos en matria de protecci de drets fo-
namentals haurien de seguir el rgim que es-
tabls la llei constitucional provisional de Cata-
lunya, i ja no podrien interposar-se davant del
Tribunal Constitucional espanyol.
Pel que fa a la qesti de les execucions fo-
ra de Catalunya ordenades per rgans judici-
als de Catalunya i les execucions a Catalunya
ordenades per rgans judicials externs, en-
tre els quals, significativament, els espanyols,
shauria de resoldre mitjanant els corres-
ponents acords de cooperaci judicial, que
shaurien de formalitzar en termes de recipro-
citat entre Catalunya i els altres Estats, incls
lespanyol, seguint el marc europeu de coo-
peraci judicial tant en lmbit penal com en el
civil, que es basa fonamentalment en el reco-
neixement mutu de les resolucions judicials.
2.4.4 Sistema provisional
de govern del poder judicial
Des de la creaci del nou Estat fins a lapro-
vaci duna nova Constituci seria necessari
establir un sistema provisional de govern del
poder judicial de Catalunya, mitjanant la llei
constitucional provisional. Aquest sistema pro-
visional no hauria de prejutjar el model instituci-
onal definitiu de govern del poder judicial que
adopts la futura Constituci. En aquest cas,
per, i a diferncia del que succeeix en altres
institucions i matries, no resulta possible la
continutat amb el sistema actualment vigent,
ja que exigiria la creaci dun nou rgan similar
al Consell General del Poder Judicial, amb la
qual cosa sestaria prefigurant, de manera di-
fcilment reversible, el nou model que hagus
de determinar la futura Constituci catalana.
Comissi mixta de la Sala de Govern del
TSJC i del Govern de la Generalitat. Els mo-
dels que shaurien dutilitzar, sempre en el pe-
rode transitori, poden ser diversos. Sembla
que el ms adient seria que, transitriament,
el Govern de la Generalitat i la Sala de Govern
del Tribunal Superior de Justcia participes-
sin en les funcions de govern. s una soluci
duna certa continutat (la Sala de Govern ja
collabora actualment amb el Consell Gene-
ral del Poder Judicial en lexercici del govern
86
del poder judicial) i no impediria que la futu-
ra Constituci opts per canviar a un model
de consell. En canvi, establir provisionalment
un consell a banda de la complexitat afegida
que suposa regular-lo i crear-lo de nou faria
ms difcil un hipottic canvi posterior que re-
orients les funcions de govern, en tot o en
part, cap a lexecutiu.
En aquest sistema provisional, la Sala de Go-
vern del Tribunal Superior de Justcia de Cata-
87
lunya podria assumir determinades funcions
de govern i unes altres podrien ser atribudes
a una comissi mixta de la Sala de Govern i
del Govern de la Generalitat, formada parit-
riament. A part daix, tant la Sala de Govern
del TSJ com el Departament de Justcia man-
tindrien les seves competncies actuals. El
Departament de Justcia, a ms, assumiria les
funcions que avui t encomanades el Ministe-
ri de Justcia.
2.5 Seguretat i defensa
Si b ja existeix un model de seguretat pro-
pi a Catalunya basat en la seguretat ciuta-
dana i la gesti demergncies, no shan po-
gut desenvolupar gaires altres components
que formen part de les estructures bsiques
de seguretat interna dun Estat pel fet de ser
competncies de lAdministraci central. I,
per tant, tampoc no shan creat ni desenvo-
lupat els components vinculats a la seguretat
internacional.
La seguretat s un b pblic que lEstat ha de
proveir necessriament als seus ciutadans. La
seguretat s alhora un dret per a la ciutadania i
un deure per a lEstat, fet que implica que sha
de proveir com a garantia i alhora com a ser-
vei. I en un mn creixentment interdependent,
la provisi de la seguretat exigeix coordinaci
tant en lmbit intern com en linternacional.
La provisi de la seguretat est vinculada a la
provisi de llibertat i de justcia. Per proveir-la
cal emprar diversos instruments, tot distingint
entre lmbit de la seguretat interna (circums-
crit al que sesdev a linterior de les fronteres
prpies) i lmbit de la seguretat externa o in-
ternacional (vinculada a fets, actors o relacions
transfronterers o internacionals). La provisi de
la seguretat interna i internacional est vincula-
da a moltes altres poltiques pbliques i pot pre-
sentar frmules organitzatives molt diverses.
Cal tenir en compte per, que les estratgi-
es de seguretat dels pasos occidentals i dor-
ganismes europeus, tot i distingir entre segu-
retat interna i seguretat internacional, tracten
gaireb del mateix: terrorisme, cibersegure-
tat, seguretat energtica, lluita contra la delin-
qncia organitzada, protecci dinfraestruc-
tures bsiques o crtiques, entre daltres. La
coordinaci i la intelligncia sn al centre de
la prctica de la seguretat i sest alterant la
diferncia de funcions entre cossos policials
i efectius de defensa, que tot i existir, sha di-
fuminat parcialment en alguns casos, fet que
possibilita funcions ms clarament militars o
de defensa de certs cossos policials.
Lactual sistema de seguretat de Catalunya
sha construt entorn de dos grans compo-
nents: la seguretat ciutadana, que es proveeix
fonamentalment mitjanant policia local i poli-
cia autonmica, i la gesti de les emergncies,
que combina efectius professionals i volunta-
ris. Subsidiriament, hi ha tamb tot el que es
refereix a seguretat privada. s un model amb
clara vocaci de sistema de seguretat pblica.
2.5.1 Elements definitoris del
nou sistema de seguretat
Catalunya, per les seves dimensions, estruc-
tura econmica, i ubicaci geogrfica i geo-
poltica, t uns riscos i unes amenaces sem-
blants als de la resta de pasos europeus. No
t amenaces territorials dels seus vens, al-
menys en termes militars. A ms, Catalunya
continuar inserida en lescenari europeu, in-
ternacional i de bones relacions transatlnti-
ques, per la qual cosa emprar com a refe-
rncia els estndards de la UE en seguretat
interna i internacional.
Pel fet de ser pas de nova frontera sintensifi-
quen alguns riscos i amenaces, per la combi-
naci de les dificultats de la transici vers un
model de seguretat ms ampli i la necessitat
de reestructurar el model existent.
Cal tenir en compte, a ms, les dificultats, de-
rivades de la incertesa sobre el grau de col
laboraci amb lEstat espanyol i de la neces-
88
sitat dimplementar molt rpidament moltes
decisions, que incrementen la complexitat de
gesti del sistema. Cal tenir molta cura i pru-
dncia i maldar per fer realitat per interessos
compartits i amb el suport dorganismes eu-
ropeus i tercers pasos la coordinaci, trans-
ferncia dinformaci i treball conjunt amb
lEstat espanyol per evitar amenaces trans-
frontereres i compartides.
2.5.2 Opcions i actuacions en
lmbit de la seguretat interna
Investigaci de la delinqncia organitza-
da, interna i transnacional. Les actuacions
immediates que caldria adoptar sn:
Reforar la capacitat ja existent en el Cos
de Mossos dEsquadra (CME), com a uni-
tat especfica.
Coordinar les funcions de la unitat del
CME amb el futur servei dintelligncia, tot
esperant la decisi si, com passa en altres
pasos, acaba sent una unitat especfica
de lesmentat servei.
Endegar les actuacions sota estndards
homologables amb la Interpol, lEuropol i
altres organismes semblants.
Terrorisme i narcotrfic. Les actuacions im-
mediates que caldria adoptar sn:
Crear una unitat dinformaci i lluita con-
tra el terrorisme, partint dels enfocaments,
documents de valoraci i guia i instru-
ments elaborats per la UE. Cal prestar una
atenci particular a la presncia important
del gihadisme a Catalunya i al que sabem
sobre els processos de radicalitzaci dels
seus membres. Es podria preveure la in-
corporaci, posteriorment, de personal
procedent de serveis semblants ja exis-
tents en lactualitat.
Cercar, dins de lescenari de collaboraci,
la transmissi de la informaci existent i, a
canvi, oferir un seguiment coordinat de la
seva evoluci.
Demanar assessorament i establir convenis
de collaboraci amb les principals agnci-
es especialitzades dels pasos occidentals.
89
Control de fronteres. Les actuacions imme-
diates que caldria adoptar sn:
Crear una unitat de control de fronteres i
dotar-la dequipament, amb assessora-
ment internacional. Aquesta unitat haur
de complir funcions i tenir especialitzaci
per actuar com a policia de duanes, com a
policia porturia i com a patrulla de guar-
dacostes.
Concebre-la com lembri dun o diversos
cossos de seguretat de fronteres i control
dels espais nacionals.
Estudiar el cas, ms complicat, del control
de lespai aeri, cercant inicialment suport
per implementar-lo, mentre no hi hagi do-
taci dequipament especfic.
Preparar les licitacions o procediments per
disposar de lequipament imprescindible.
Registre didentitat. Les actuacions immedi-
ates que caldria adoptar sn:
Crear una unitat de registre didentitat dins
del CME.
Establir un mecanisme transitori amb lEs-
tat espanyol de transferncia de la infor-
maci, que podria preveure, en el futur i
en funci dun eventual rgim de doble
nacionalitat, sistemes permanents de col
laboraci i trasps de la informaci.
Establir transferncia de bases de dades
i registres sobre vehicles i llicncies de
conducci, aix com mecanismes de coo-
peraci i de coordinaci amb lEstat espa-
nyol i la resta de pasos.
Immigraci. Establir, amb assessorament de
la UE, un mecanisme inicial de collaboraci
amb lEstat espanyol mentre es crea, inici-
alment com a unitat independent del CME,
un grup especialitzat i es dota defectius i
dequipament.
Control darmes. Les actuacions immediates
que caldria adoptar sn:
Crear una unitat de control darmes dins
del CME.
Establir un mecanisme transitori amb lEs-
tat espanyol de transferncia de la infor-
maci, que podria preveure, en el futur i
 en funci dun eventual rgim de doble
nacionalitat, sistemes permanents de col
laboraci i trasps de la informaci.
Establir transferncia de bases de dades i
registres sobre el tema, amb mecanismes
de cooperaci i de coordinaci amb Espa-
nya i la resta de pasos europeus.
Medi ambient. Les actuacions immediates
que caldria adoptar sn:
Crear una unitat de protecci del medi
ambient inicialment dins del CME, apro-
fitant els elements i capacitats parcials ja
existents, incloent-hi els Agents Rurals.
Establir mecanismes de coordinaci i cer-
car assessorament de la UE, dorganis-
mes internacionals especialitzats i dEspa-
nya, per assegurar que hom compleix els
estndards i bones prctiques.
Intelligncia. Les actuacions immediates que
caldria adoptar sn:
Comenar a bastir un servei dintelligncia,
civil, multidisciplinari i amb un marc legal
que garanteixi que les seves actuacions
sn congruents amb lEstat de dret i la ga-
rantia de protecci dels drets humans fona-
mentals. Per fer-ho caldr assessorament
internacional, el qual hom recomana que
sigui diversificat. La seva funci bsica se-
r recollir, analitzar, interpretar i processar
de manera estratgica informaci que afa-
voreixi la presa de decisions.
Assegurar, amb independncia que pu-
guin existir diversos serveis, o almenys
unitats operatives, la coordinaci mitjan-
ant instruments propis del servei i, tam-
b, daltres que pugui afavorir o elaborar
el Departament de la Presidncia.
Establir des del principi collaboraci i co-
ordinaci amb Espanya i els pasos i orga-
nismes europeus i del mn occidental.
Ciberseguretat. Les actuacions que caldria
adoptar, aprofitant que ja existeixen algunes
capacitats pbliques i tamb en lmbit de la
indstria privada, sn:
Crear una unitat o servei de cibersegu-
retat, amb lassessoria i suport operatiu
dempreses i serveis externs, i partint de
capacitats ja existents.
Es recomana partir del Pla dacci contra
la ciberdelinqncia, adoptat pel Consell
dEuropa (2010), de les diverses valoraci-
ons dEuropol i de lEstratgia de ciberse-
guretat (2013) de la UE.
2.5.3 Assumpci de tasques
de protecci civil i gesti
demergncies garantides fins
ara pel Govern central
Caldr tamb assumir tasques especfiques
de protecci civil i gesti demergncies
garantides fins ara pel Govern central. En
aquest terreny caldria preparar un nou Pla
de protecci civil i demergncies, amb una
reestructuraci, adaptada a la condici de
nou Estat, tant dels rgans institucionals com
dels tecnooperatius, estudiar, i, si escau,
crear, a partir del Cos de Bombers de la Ge-
neralitat i del de lAjuntament de Barcelona
una unitat operativa per a emergncies com-
plexes, i establir protocols i convenis de co-
operaci amb els serveis demergncia dels
pasos vens.
2.5.4 Coordinaci internacional
amb cossos policials
Des del punt de vista de la coordinaci inter-
nacional amb cossos policials, en lmbit de
la UE, mentre Catalunya no en sigui membre
de ple dret, caldria assegurar la coordinaci
(mitjanant enllaos permanents i protocols
de cooperaci) i el compliment dels plans
i estndards de lOficina Europea de Policia
(Europol); Agncia Europea per a la gesti de
la cooperaci operativa en les fronteres exte-
riors dels Estats membres de la UE (Frontex);
Agncia Europea de cooperaci en assump-
tes judicials, Eurojust; Comit Permanent de
Cooperaci Operativa en matria de segure-
tat interna (COSI). I, en lmbit internacional,
caldria fer efectiva la demanda dingrs a In-
terpol.
90
2.5.5 Opcions i actuacions
en lmbit de la seguretat
internacional
Catalunya haur de resoldre, en el marc de
la integraci plena a la comunitat internacio-
nal, molts temes relatius a la presncia en or-
ganismes de seguretat, tractats sobre el tema
i, sobretot, coordinaci en matria de segure-
tat internacional. Fins ara, tots aquests temes
han estat responsabilitat de lAdministraci
central.
Es consideren quatre casos: les relacions trans-
atlntiques i amb els EUA; la pertinena a lOS-
CE; la pertinena a lOTAN; la pertinena a es-
tructures i organismes de seguretat de la UE.
Respecte de les relacions transatlntiques i
els tractats amb els EUA, es considera que
caldria manifestar formalment des del princi-
pi la voluntat de Catalunya de tenir relacions
estretes amb els EUA i, en aquest context, fo-
mentar les relacions transatlntiques.
Quant a la pertinena a lOrganitzaci de Se-
guretat i Cooperaci a Europa (OSCE), que
t un paper important en temes de mediaci
i protecci dels drets humans, hom considera
que, tot i la dificultat de ladhesi (unanimitat),
cal manifestar linters de Catalunya de ser-
ne membre i subscriure i aplicar els principis i
acords de lorganitzaci.
Pel que fa a la pertinena a lOrganitzaci del
Tractat de lAtlntic Nord (OTAN), hom recor-
da els canvis de lorganitzaci, el mecanisme
dadhesi i el seu paper en la creaci de lAs-
sociaci per la Pau, un programa basat en les
relacions bilaterals entre cada pas i lOTAN,
en qu sn presents prcticament tots els pa-
sos europeus. Hom considera que es podria:
Demanar i negociar la participaci en lAs-
sociaci per la Pau.
Prendre la decisi sobre leventual adhe-
si en una fase posterior, un cop decidi-
des en el marc del procs constitucional
les grans opcions en matria de defensa i
de seguretat.
91
A propsit de la pertinena a estructures i or-
ganismes de seguretat de la UE, hom recor-
da que la pertinena, quan sigui plena, porta
implcita la participaci en alguns instruments
molt importants en el terreny de la seguretat
internacional, bsicament intergovernamen-
tals, com sn la Poltica Comuna de Seguretat
i de Defensa, PCSD, part de la Poltica Exteri-
or i de Seguretat Comuna. Es considera que
caldria tenir presents com a punt de partida
en el disseny de la poltica de seguretat in-
ternacional de Catalunya el que preveuen els
tractats, estratgies i diversos instruments i
agncies de la UE.
2.5.6 Model operatiu, cossos,
contingents i organitzaci
Els problemes que caldr resoldre, a mitj i
llarg termini, sn almenys tres, i per a tots tres
hi ha diverses opcions i models per conside-
rar abans de triar.
El primer, en lesfera sobretot de la seguretat
interna, s tot el que s relatiu al model de re-
laci o unificaci entre policies locals i Mos-
sos dEsquadra.
El segon gran problema afecta la forma dor-
ganitzar els efectius de defensa, o, per dir-
ho clarament, lopci per la creaci o no dun
exrcit, i, en cas afirmatiu, les opcions sobre
els diversos models existents per implemen-
tar la decisi.
La situaci a Catalunya t un avantatge impor-
tant: pot crear un model ex novo, estalviant-se
el problema al qual ara senfronten la major
part de pasos europeus: modificar, quantita-
tivament i qualitativament, els seus exrcits,
creats fa segles, en un moment en qu lop-
ci per exrcits orientats a defensar fronteres
deventuals invasions per altres exrcits ha
perdut sentit per falta damenaces territorials.
El tema es planteja ara de manera ben dife-
rent a lhabitual als segles xix i xx. Hom pot
optar per dos grans models, amb exrcit o
sense. Si sopts per prescindir dexrcit a la
manera convencional, generalitzada al mn
occidental al segle xix, es presentarien dues
grans alternatives per organitzar la poltica de
defensa:
Ampliar les funcions del Cos de Mossos
dEsquadra, fent que assumeixi funcions
de seguretat externa i/o defensa, la qual
cosa implicaria una militaritzaci parcial
dalgunes unitats i efectius dels Mossos.
Crear una Gurdia Nacional, amb funci-
ons de seguretat, de gesti demergnci-
es o de defensa, autnoma, coordinada
amb els altres cossos de seguretat.
El segon gran model s optar per la creaci
dun exrcit que, ateses les noves condicions,
podria ser ben diferent dels existents fins a la
fi del segle xx. Naturalment, la forma concre-
ta destructurar aquest exrcit i fer-lo operatiu
admet diverses variants.
En tercer lloc, un cop decidida luna o lal-
tra opcions (amb exrcit, sense exrcit) i, en
cada cas, feta una elecci per alguna de les
possibilitats existents, sentraria en tots els
casos en les decisions sobre contingents,
comandament, processos de selecci, equi-
pament i eventual admissi de persones fo-
ranes. Cal insistir, per, que les principals de-
cisions shauran de prendre durant el procs
constituent, tot i que les operatives i dimple-
mentaci quedaran per a desprs.
2.5.7Ciberseguretat
Atesa la importncia del ciberespai en la so-
cietat actual, el concepte de ciberseguretat
cada cop s ms present en els mbits per-
sonals, professionals i, sobretot, governamen-
tals. Hi ha molts casos en qu latac informtic
ha fet perillar sectors econmics, infraestruc-
tures crtiques o, fins i tot, sistemes dinforma-
ci governamentals.
Catalunya s conscient daquesta amenaa i
des de lany 2009 disposa dun Pla nacional
dimpuls de la seguretat de les TIC a Catalu-
nya que desplega el Centre de Seguretat de
la Informaci de Catalunya (CESICAT).
92
Tot i aix, no tots els objectius de protecci es-
tan coberts de manera ptima per aquest or-
ganisme. Si b el permetre i linterior de les TIC
de la Generalitat estan en constant control i se-
guiment pel CESICAT, i encara que hi ha certa
collaboraci entre aquest organisme i les for-
ces de lordre (Mossos dEsquadra), cal des-
plegar ms capacitats en el camp de la defen-
sa ciberntica i de la intelligncia, entesa com
a capacitat dinvestigar i prevenir futurs atacs.
Per tal de reforar aquest aspecte de la ciber-
seguretat en lmbit governamental, caldria
prendre en consideraci ladopci de les me-
sures segents:
El manteniment de la collaboraci amb
els diferents organismes de lEstat espa-
nyol, com sn el CCN-CERT i INTECO, per
garantir la seguretat de lespai cibern-
tic com; la garantia que els organismes
encarregats del desplegament del Pla
nacional de la seguretat de la informaci
puguin defensar el pas dels ciberatacs;
lobertura de converses i contactes amb
altres equips de resposta demergncies
informtiques (Computer Emergency Res-
ponse Team CERT) en lmbit catal i en
linternacional, per tal de tenir el mxim
daliats en aquest camp.
La protecci de les dades pbliques dels
ciutadans de Catalunya, aix com dels
centres de processament de dades (CPD)
dels quals depn el Govern, mitjanant
lelaboraci dun Pla de recuperaci de
desastres, amb alternatives, si escau, fora
de Catalunya.
La preparaci de les bases de dades per
tenir un sistema electoral operatiu, uns
documents didentificaci i una Agncia
Tributria amb les millors garanties dido-
netat i correcci en el tractament de les
dades dels ciutadans i de les empreses.
La creaci duna sola estructura de co-
mandament de les TIC a Catalunya que
inclogui els principals organismes amb
competncies en la matria.
Interpol. Creada lany 1923, lOrganitzaci
Internacional de Policia Judicial, t actual-
ment 190 membres i el seu treball se centra
en seguretat pblica, terrorisme, delinqn-
cia organitzada, trfic de persones, armes,
drogues, pornografia infantil, blanqueig de
diners i delictes econmics, i corrupci, prin-
cipalment. T dos rgans principals, lAssem-
blea General i el Comit Executiu, a ms de la
Secretaria General.
Shi ingressa per votaci favorable de dos ter-
os dels membres de lAssemblea General.
Ateses les circumstncies actuals del combat
contra certes formes de terrorisme internaci-
onal, sembla obvi que no interessaria ning
que Catalunya en queds fora. Per tant, cal-
dria demanar lingrs en la primera fase din-
tegraci en la comunitat internacional.

93
2.6 Infraestructures: abastament denergia i aigua
i tecnologies de la informaci i la comunicaci
2.6.1 Labastament denergia
Amb dades de 2009, el consum energtic a
Catalunya s de 14.550 kTEP/any, del qual
noms un 5% prov de recursos energtics
propis. El consum denergia primria es distri-
bueix aix: petroli 47%, gas 25%, nuclear 20%,
renovables i residus 7,5% i carb 0,5%.
Catalunya, com la majoria de pasos euro-
peus, no t capacitat dautoabastament de
cru de petroli, de gas natural o durani, per
disposa dinstallacions i processos apropiats
per fer-ne el subministrament, lemmagatze-
matge, la producci, la transformaci i la dis-
tribuci de derivats que asseguren cobrir la
demanda energtica i el consum ptim.
Igualment, el sistema elctric catal s estruc-
turalment excedentari i pot garantir el submi-
nistrament del 100% de la demanda, i dispo-
sa dun coix dun 40% de potncia, un 20%
del qual s la reserva tcnicament necessria
i un altre 20% s encara sobrant. Amb una hi-
ptesi dun 3% de creixement anual de la de-
manda de potncia, lequip generador catal
actual podria cobrir, amb garantia suficient, el
mercat catal fins a lany 2020, sense neces-
sitat de construir noves centrals. El sistema
elctric catal podria subministrar lenergia
a uns preus un 30% inferiors als del sistema
elctric espanyol. Una Catalunya indepen-
dent podria ser un dels Estats de la UE amb
uns preus de lenergia elctrica ms reduts.
El Pla de lenergia i canvi climtic de Catalu-
nya 2012-2020 preveu tamb lentrada en ser-
vei de noves lnies dinterconnexi que ele-
varan significativament la ja bona capacitat
dintercanvi actual del sistema elctric catal
amb els seus sistemes vens.
94
Atesa la gran liberalitzaci i interconnexi
del mercat energtic, la propietat de la ma-
joria de les infraestructures energtiques
presents a Catalunya pertany a empreses
multinacionals i inversors privats que socu-
pen del cicle complet del seu negoci, la qual
cosa garanteix la disponibilitat denergia,
el manteniment, el desenvolupament i lam-
pliaci de les seves installacions, aix com
la gesti ms adequada. En qualsevol de
les circumstncies de futur que es preve-
gin, aquestes empreses consideren Catalu-
nya una part significativa del seu mercat, i
les mateixes regles del joc empresarial faran
que la seva gesti sigui al ms eficient i nor-
malitzada possible.
Actualment, la contribuci de les energi-
es renovables a la producci energtica de
Catalunya s encara molt petita, ra per la
qual caldria incrementar-la. Per aquesta ra,
laposta per les energies renovables es reve-
la com una de les estratgies energtiques
prioritries, tant les tecnologies ds final tr-
mic com les tecnologies per a la producci
denergia elctrica. Igualment, el sistema
energtic catal futur haur dimpulsar lin-
crement de la valoritzaci energtica dels re-
sidus, tant dorigen renovable com no reno-
vable.
Mesures. Per a una bona transici energtica
a Catalunya en el perode dassoliment de la
independncia, caldr adoptar un conjunt de
mesures, entre les quals destaquem les se-
gents:
Assegurar els provedors estratgics i re-
novar i continuar el marc regulador de la
poltica energtica, amb els contractes
existents de les empreses que ja presten
aquests serveis actualment a Catalunya.
 Assegurar el compliment de les clusules
regulatries en matria de seguretat ener-
gtica.
Establir i desenvolupar les bases, la re-
glamentaci, la planificaci i el desple-
gament del sistema energtic catal.
Aix implicaria negociar els principals
traspassos o usos dinstallacions, orga-
nismes reguladors i operadors (ara espa-
nyols) i serveis per si calgus replicar-los
a Catalunya.
Garantir el provement energtic del pas,
parant atenci especialment al control de
les installacions ubicades en ports i aero-
ports.
Disposar de la visi conjunta de tots els
sistemes energtics i les seves installa
cions i saber com cal assegurar-ne la pro-
tecci.
Disposar dun bon sistema propi de regu-
laci i gesti del mercat energtic que as-
seguri la competitivitat de loferta i el res-
pecte pel medi ambient.
Dur a terme una auditoria de tot el sistema
per tenir-ne un coneixement acurat i poder
donar un servei adequat, ponderat econ-
micament en funci dels costos reals.
Formar un equip directiu que assumeixi
les funcions poltiques i tcniques que ga-
ranteixin el funcionament correcte del sis-
tema energtic.
Fixar els costos regulats de les tarifes
energtiques (petroli, electricitat, etc.) i
garantir lestructura tarifria.
Incorporar Catalunya, amb els procedi-
ments que estiguin establerts, als organis-
mes internacionals relatius a lenergia.
Garantir que els serveis energtics es
compleixen en qualsevol escenari. Execu-
tar laplicaci de la legislaci internacio-
nal, especialment en el camp nuclear.
Fer la delimitaci de les aiges marines
de Catalunya per assegurar laprofita-
ment dels seus recursos energtics fs-
sils (petroli, gas), dels renovables (vent,
ones, corrents) i de les installacions ac-
tualment en producci (pou de Casablan-
ca).
95
Mesures que incideixen especialment en el
sector del gas
Continuar connectats al sistema gasista pe-
ninsular, assegurar la interconnexi de Ca-
talunya amb Frana MIDCAT i impulsar un
mercat secundari organitzat de gas natural
(hub gasstic), que podria tenir com a mbit
territorial el sud-oest dEuropa.
Mesures relacionades amb lenergia nu-
clear
Mantenir els processos de conversi i enriqui-
ment durani i la producci dels elements de
combustible en les actuals plantes i fbriques
situades fora de Catalunya; no modificar ni la
procedncia de lurani ni els contractes amb
els provedors de subministrament del com-
bustible; mantenir transitriament la gesti
dels residus radioactius amb ENRESA, i ana-
litzar i seleccionar una soluci temporal cen-
tralitzada per als residus radioactius.
Mesures relacionades amb les energies re-
novables
Convertir la utilitzaci de fonts denergia re-
novables i leficincia energtica en una prio-
ritat nacional; impulsar activitats dR+D+I en
aquesta matria; disposar dun marc norma-
tiu i retributiu propi que desenvolupi aques-
tes tecnologies i en garanteixi la viabilitat
econmica, i integrar les energies renova-
bles als futurs sistemes demmagatzematge
denergia elctrica i al nivell dinterconnexi
del sistema elctric catal amb els pasos
vens.
Mesures relacionades amb lelectricitat
Caldria establir contractes internacionals dener
gia elctrica de forma coordinada amb el Mer-
cat Ibric dElectricitat (MIBEL).
Un cop el sistema estigui estabilitzat i en fun-
cionament regular, seria prioritari aplicar els
objectius que t fixats la UE per al 2020 i que
es resumeixen en lEstratgia 20/20/20. Tam-
b caldria establir acords de coordinaci amb
els operadors energtics espanyols i assegu-
rar la construcci de noves installacions prio-
ritries i les connexions de gas natural i elec-
tricitat amb Frana.
Al mateix temps, seria convenient establir un
comit tcnic de coordinaci conjunt amb Es-
panya i Frana per a la gesti energtica, ne-
gociar amb el govern espanyol la possibilitat
dentrar a ser soci dENUSA i incrementar els
vincles amb els pasos de la Mediterrnia en
els mbits relacionats amb lenergia.
Tamb caldria, entre altres mesures, preveure
i adoptar una soluci per a la futura ubicaci
dels residus de les centrals nuclears catala-
nes; crear les mesures necessries per afavo-
rir lestabliment de contractes bilaterals entre
operadors del mercat elctric, tant de compra
com de venda denergia; incrementar lautosu-
ficincia energtica; disminuir la dependncia
dels combustibles fssils, i millorar i potenciar
leficincia energtica en tot el procs de ge-
neraci, transport i, sobretot, en la reducci del
consum denergia final i primria.
Finalment, seria necessari millorar la qualitat
dels serveis energtics, modernitzar les xar-
xes de distribuci, reduir els impactes ambi-
entals i augmentar la conscienciaci social
sobre la gesti i ls eficient i responsable de
lenergia. I tamb fer un seguiment dels oligo-
polis energtics i gestionar la influncia dels
grups de pressi.
Gesti responsable i collaboradora. Atesa
la gran liberalitzaci i interconnexi del mer-
cat energtic, no s probable un escenari de
belligerncia amb lEstat espanyol o amb
les empreses del sector, sin ms aviat una
gesti responsable i collaboradora entre to-
tes les parts. En el cas dun escenari de no-
collaboraci, per, cal aclarir que el sistema
energtic catal operaria amb normalitat i el
subministrament es mantindria. Caldria que
el nou Estat adopts les mesures relatives a
les renovacions dacords i contractes amb les
empreses que avui presten els serveis i la ne-
gociaci per a la transferncia dactius amb
lEstat espanyol.
96
En aquesta lnia, s molt important establir
una connexi fluida i constant amb els orga-
nismes europeus de lenergia i, especialment,
els que estan vinculats a la seguretat. Aix
hauria de permetre trobar vies de cooperaci
europea.
Finalment caldria estudiar la creaci o adap-
taci dalguns organismes de carcter tcnic
com lEns Supervisor del Sistema Energtic
Catal, un Operador del Sistema Elctric Ca-
tal, un Operador del Sistema Gasista Catal i
un Consell de Seguretat Nuclear.
2.6.2 Labastament daigua
La irregularitat pluviomtrica, tpica del rgim
mediterrani, agreujada per la manca histrica
dinversions en infraestructures dabastament
i les deficincies en la qualitat de laigua com
a conseqncia de la pressi dels usos an-
trpics, van contribuir a configurar en el pas-
sat un sistema hdric a Catalunya amb un
elevat risc pel que fa a labastament daigua,
especialment al sistema de gesti Ter-Llobre-
gat, on viu ms del 80% de la poblaci de Ca-
talunya. En lactualitat aquest risc ha quedat
molt redut.
Ladopci de la Directiva marc de laigua
(DMA) ha suposat un tomb en la concepci
de laigua i les poltiques de gesti. Dacord
amb la DMA, el Govern de la Generalitat de
Catalunya va aprovar, el 23 de novembre del
2010, el Pla de gesti del districte de conca
fluvial de Catalunya (PGDCFC), basat en uns
fonaments radicalment distints als que van
inspirar, en lltim quart del segle xx, el Pla
hidrolgic de les conques internes de Cata-
lunya. El PGDCFC s linstrument de planifi-
caci de laigua per al perode 2010-2015 en
lmbit territorial competncia de la Generali-
tat de Catalunya i t un doble objectiu:
Ambiental: passar dun acompliment del 48%
al 56% en el molt bon estat o el bon estat eco-
lgic, qumic i/o quantitatiu de les masses
daigua. Al conjunt de Catalunya, lobjectiu s
passar del 60% al 67%.
Disponibilitat daigua: resoldre la situaci his-
trica de risc esmentada, garantint que els
sistemes dabastament no entrin en situaci
demergncia sota cap situaci climtica co-
neguda, reduint drsticament la freqncia i
la intensitat de restriccions als usos (inclosos
els de reg agrari) i assegurant els cabals de
manteniment per als ecosistemes aqutics.
Les actuacions proposades, algunes de les
quals ja han estat executades, estan adrea-
des a mantenir aquesta garantia fins a lhorit-
z de lany 2027.
El PGDCFC disposa dun programa, anome-
nat Programa de mesures del PGDCFC, que
articula el conjunt de mesures, tant infraes-
tructurals com de gesti, subvenci i foment,
per assolir els objectius continguts al Pla. T
una temporalitat de deu anys (2006-2015)
i sestructura en quatre mbits dactuaci:
abastament, sanejament, medi i modernitza-
ci dels regadius.
La planificaci, la regulaci, la gesti i el con-
trol de laigua a Catalunya fins a lany 2027
(horitz de la DMA), aix com les mesures que
cal implementar per assolir els objectius, te-
nen en lelaboraci i laprovaci dels succes-
sius plans de gesti el marc tcnic i jurdic es-
caient dins de la Uni Europea. El full de ruta
sembla clar.
El risc hdric intrnsec a Catalunya s equi-
valent a la probabilitat de patir restriccions
en ls de laigua pels efectes derivats duna
sequera o dun nivell molt baix de les reser-
ves daigua, per exemple. En els darrers anys
aquest dficit estructural sha redut de forma
especial al sistema de gesti Ter-Llobregat
grcies a lexecuci parcial de les infraestruc-
tures contingudes al Programa de mesures
creat arran la sequera de 2007-2008. Avui, el
dficit s quasi inexistent al sistema Ter-Llo-
bregat a causa de limportant estalvi daigua
que sha dut a terme.
Daltra banda, les reserves actuals daigua
emmagatzemada al DCFC asseguren la sa-
tisfacci de les demandes ordinries per un
97
perode de quinze mesos (final de la prima-
vera del 2015). Tanmateix, a mitj-llarg ter-
mini potser es far necessari abordar alguna
actuaci estructural de millora de la garantia
dabastament, dacord amb el que establei-
xi la planificaci hidrolgica. A les Conques
Catalanes Intercomunitries (CCI), la vulne-
rabilitat de labastament s extremadament
baixa i, per tant, el risc intrnsec, negligible.
En el procs de transici cap a la indepen-
dncia, el risc del sistema hdric a Catalu-
nya tamb podria estar determinat per fac-
tors absolutament externs a la pluviometria,
lestat de les reserves daigua als embassa-
ments, els nivells piezomtrics dels aqfers,
la producci daigua dessalinitzada o el vo-
lum daigua reutilitzada. Lactitud del Govern
espanyol en lexercici de les seves compe-
tncies en matria de regulaci i concessi
de laigua a les CCI podria condicionar tam-
b lesmortement o empitjorament daquest
risc, tot i que per raons doperaci, de nor-
mativa europea i internacional, i de seguretat
nuclear, considerem aquest risc menor i alta-
ment improbable.
Per reduir el grau de risc del sistema hdric
catal durant el procs de transici cap a la
independncia, el Govern catal ha de po-
der regular el sistema dabastament daigua,
per mitj dalgun mecanisme regulador com
ara lACA perqu pugui actuar transitriament
com a autoritat reguladora de laigua.
Hi ha dos tipus de mesures que cal tenir en
compte:
Mesures per reduir els riscos intrnsecs en
labastament daigua durant el perode de
transici. Inclouen assumir i exercir les ple-
nes competncies en el control i la gesti dels
recursos hdrics i reprendre les actuacions de
lmbit dabastament contingudes al Progra-
ma de mesures: recuperaci de pous i aq-
fers, modernitzaci de regadius del DCFC i
reutilitzaci a menys de 20 km de les depura-
dores.
Caldria tamb redactar un nou Pla de gesti i
un nou Programa de mesures 2016-2021 que
incloguin la totalitat de la demarcaci hidro-
grfica catalana i els acords oportuns per a
la gesti internacional de les conques afecta-
des amb Espanya, Andorra i Frana, i establir
acords provisionals amb lEstat espanyol so-
bre la gesti de laigua fins que no es negoci,
dacord amb la DMA, la gesti compartida de
la conca internacional de lEbre. De la matei-
xa manera, caldria assegurar el funcionament
ptim de les ms de 440 depuradores exis-
tents a Catalunya.
Mesures per prevenir els riscos extrnsecs
derivats duna actitud de no-collaboraci
de lEstat espanyol. Caldria preveure els
mecanismes dempara o mediaci davant la
Uni Europea per si es produs alguna afecta-
ci en el servei dabastament daigua potable,
el sistema de reg o el manteniment dels eco-
sistemes aqutics en la CHE, i tamb cercar
alternatives dabastament all on sigui pos-
sible: reserves daigua subterrnia, bomba-
ment daigua a canals de reg, derivaci del
Siurana cap a lEbre, etc.
Un cop constitut el nou Estat catal, caldria
definir-ne la planificaci hidrolgica, amb me-
sures com ara les segents:
Analitzar i, si escau, reformar la llei tribut-
ria per resoldre les diferncies impositives
existents actualment en el cnon de lai-
gua.
Abordar si cal unificar el cicle de laigua
en un nic marc jurdic.
Prosseguir la poltica de planificaci de
laigua ms enll de lany 2027.
Preveure limpacte del canvi climtic en el
cicle de laigua.
Revisar el funcionament administratiu dels
sistemes de sanejament (depuradores) i
concretar les competncies i responsabili-
tats dels ens locals i supralocals en la ges-
ti i explotaci daquests sistemes.
Reprendre les actuacions de lmbit de sa-
nejament (millorar la qualitat de les aiges),
per seguir avanant en la millora de la qua-
litat dels rius i de les aiges subterrnies.
98
Avanar en les actuacions de lmbit me-
diambiental (millora dels ecosistemes
aqutics), tenint en compte els cabals am-
bientals (sobretot Ter, Llobregat i Segre).
Repensar locupaci de lespai fluvial de la
Garona.
Modernitzar els regadius, harmonitzar els
aprofitaments del Segre i la Noguera Pa-
llaresa i revisar-ne el rgim dexplotaci
hidroelctrica.
Preveure la possibilitat dauxili (per a ca-
sos crtics) des de lmbit dAiges Ter-
Llobregat (ATL) cap a lmbit del Consorci
dAiges de Tarragona (CAT).
Programar inversions en les xarxes de dis-
tribuci i tractaments ms intensius a les
plantes de potabilitzaci de les Conques
Catalanes Intercomunitries. Afrontar la
modernitzaci del Canal dUrgell per mi-
llorar-ne les rtios deficincia.
Incloure la Directiva europea per a la millo-
ra de lestat mediambiental del medi mar
no ms tard de lany 2020.
Afavorir limpuls de la participaci ciuta-
dana en la presa de decisions sobre la
gesti, la regulaci, la planificaci, la ins-
pecci i el control de laigua a Catalunya.
Preveure i prevenir les conseqncies per
a labastament daigua derivades de las-
soliment de lhoritz de saturaci urbans-
tica de la Regi Metropolitana de Barce-
lona (RMB). Analitzar i valorar la previsi
de possibles mesures alternatives dabas-
tament daigua en un horitz a llarg termini
(interconnexi de les xarxes dabastament
urb, noves dessalinitzadores de Foix i
Tordera II, transvasament del Roine, con-
nexi entre la conca del Segre i/o Ebre i
les conques costaneres i reutilitzaci a
grans distncies (del Bess al Ter).
2.6.3 Comunicacions i
tecnologies de la informaci
Avui en dia, les societats modernes, com la
catalana, viuen en total dependncia de la
tecnologia. Accions tan quotidianes com veu-
re la televisi, disposar defectiu a travs del
caixer automtic, consultar les xarxes socials
o fer una trucada telefnica se suporten, en
major o menor grau, en sistemes dinformaci
i xarxes de telecomunicacions, el que sano-
mena, genricament, tecnologies de la infor-
maci i la comunicaci: les TIC.
Ats que sn clau per a la normalitat de la
societat, les TIC haurien de poder funcionar
sense problemes rellevants, i justament cal
poder garantir aquest funcionament en el mo-
ment culminant de la constituci del nou Estat
catal, motiu pel qual s important establir els
escenaris de collaboraci adients amb lEs-
tat espanyol. En aquest mbit caldria prendre
en consideraci ladopci de les mesures se-
gents:
Coordinar amb lEstat espanyol el trasps
ordenat de competncies en matria de
TIC, i vetllar perqu en cap moment no
quedi cap competncia ni cap contracte
en una situaci dinseguretat jurdica.
Crear un equip legal/tcnic que inici el
procs delaboraci dun avantprojecte de
llei dinfraestructures crtiques que inclo-
gui, entre daltres, la seva definici des de
la perspectiva de les TIC, lobligaci de les
empreses gestores delaborar els plans
de prevenci i recuperaci de desastres,
la protecci fsica i ciberntica daquestes
installacions, la collaboraci amb el cos
de Mossos dEsquadra i/o empreses de
seguretat per garantir-ne la integritat fsica i
lalineament amb el Pla nacional de segure-
tat pel que fa als ciberatacs. Igualment, cal-
dria pensar en la convenincia dinstaurar
la figura del delegat del Govern en aques-
tes empreses, en cas demergncia.
Crear un equip legal/tcnic que inici el
procs delaboraci dun avantprojecte de
decret per regularitzar la relaci amb els
radioaficionats catalans com a alternativa
de comunicaci en cas de desastre, en
coherncia amb la normativa europea que
preveu aquesta figura.
Iniciar la preparaci i redacci dun avant-
projecte de llei de comunicacions electr-
niques (telecomunicacions i audiovisual)
99
per tal dassegurar la continutat legislativa
en aquesta matria.
Comenar a preparar els plans de nume-
raci i freqncies que pertocarien al nou
Estat.
En coherncia amb les disposicions euro-
pees, valorar la possibilitat delaborar una
llei per a lrgan regulador de les teleco-
municacions (actual Comissi del Mercat
de les Telecomunicacions CMT) que en
el nou Estat, i a imatge dels pasos eu-
ropeus, hauria de ser la suma de la CMT
i del Consell de lAudiovisual de Catalu-
nya.
Iniciar contactes internacionals amb lor-
ganisme regulador de les TIC, la Interna-
tional Telecomunication Union (ITU). Aix
mateix, tamb seria recomanable establir
contactes amb entitats com la Internet
Corporation for Assigned Names and
Numbers (ICANN) i daltres del sector que
ajudessin a preparar els plans tcnics i la
legislaci, com s habitual a tot el mn.
Audiovisual. Pel que fa a laudiovisual, cal re-
marcar que la televisi i la rdio sn serveis
essencials per a la informaci de la ciutada-
nia, per sobretot per a la generaci dun cli-
ma de normalitat. Per aix, s molt important
que el seu servei no es vegi interromput.
A Catalunya, el senyal de rdio i televisi arri-
ba al 85% de la poblaci grcies a la Torre de
Collserola i a 8 centres reemissors principals.
Perqu arribi al 99,6% de la poblaci, ha estat
necessria la installaci de 500 torres addi-
cionals.
En aquest mbit, caldria coordinar amb lEstat
espanyol el trasps de lespectre radioelctric
per al territori catal, aix com els contractes i
drets demissi dels diferents grups de comu-
nicaci, garantir la seguretat de les infraes-
tructures de telecomunicacions audiovisuals,
com la Torre de Collserola, els 8 centres ree-
missors principals i les 500 torres reemissores
disperses pel territori i iniciar la redacci dun
Pla de recuperaci de desastres.
Telecomunicacions. La gran majoria de ciu-
tadans disposen dun telfon mbil, que per-
met la comunicaci de veu i, en molts casos,
tamb la connexi a Internet. Aquesta tecno-
logia es basa en xarxes i antenes operades
per empreses privades a causa de la libera-
litzaci del mercat de les telecomunicacions.
A part daix, la Generalitat de Catalunya dis-
posa duna xarxa de fibra ptica (XFOCAT),
actualment en desplegament, que connec-
tar la major part de les seves seus i posa-
r lexcedent daquesta xarxa a disposici de
les operadores per arribar a qualsevol munici-
pi de Catalunya. Aix mateix, pel que fa a In-
ternet, les operadores poden intercanviar les
dades amb la xarxa de xarxes a travs de
punts dintercanvi de trfic dInternet. Catalu-
nya disposa del CATNIX com a punt dinter-
canvi de dades dInternet, on totes les opera-
dores tenen connexi.
Tamb existeix una xarxa de comunicaci de
veu digital i encriptable, anomenada RESCAT,
que serveix per a la comunicaci dels serveis
demergncia. Aquesta xarxa utilitza les ma-
teixes infraestructures que la xarxa audiovi-
sual (Torre de Collserola, centres reemissors
principals i 500 torres ms) per funcionar.
En aquest mbit caldria prendre en conside-
raci ladopci de les mesures segents:
Acordar amb lEstat espanyol el mante-
niment del prefix internacional +34 fins a
lobtenci dun prefix internacional propi.
Protegir la xarxa RESCAT i cercar alternati-
ves en cas de desastre.
Protegir les comunicacions del Govern,
adoptant les mesures de protecci adi-
ents respecte de lencriptaci de veu i da-
des als nivells que correspongui.
Desplegar amb la mxima celeritat possi-
ble la Xarxa de Fibra ptica de Catalunya
(XFOCAT), sobretot quant als punts estra-
tgics, backup.
Coordinar i elaborar un Pla de protecci
de les installacions de cablejat, centrals
de veu i dades i torres de telefonia mbil i
wi-fi, per tal de protegir-les davant de de-
100
sastres dins del marc de la Llei dinfraes-
tructures crtiques. Aquest Pla hauria din-
cloure la protecci contra interferncies i
la certificaci de la seguretat en les comu-
nicacions a Catalunya.
Transport. El transport, ja sigui rodat, ferro-
viari, martim o aeri, t una importncia cab-
dal en la normalitat ciutadana i tamb en la
daquells que ens visiten. Els mitjans de trans-
port tenen, en major o menor grau, una de-
pendncia important de les TIC.
Duna banda, el transport aeri i el martim de-
penen de les comunicacions electrniques
per a la seva relaci amb les infraestructu-
res porturies i aeroporturies. Actualment,
totes les comunicacions en aquests dos m-
bits del sector dels transports estan totalment
controlades per lEstat espanyol. La gran de-
pendncia de normatives internacionals, les
implicacions en la seguretat dels usuaris i les
implicacions econmiques que representaria
un mal funcionament daquests transports fan
pensar que durant la transici funcionarien
amb plena normalitat.
Daltra banda, el transport ferroviari depn de
centres de control per a un funcionament cor-
recte, ja que la gesti manual en suposaria un
funcionament parcial. Laturada daquest servei
tindria efectes sobre una gran part de la pobla-
ci, que lutilitza diriament, i sobre leconomia.
Finalment, quan sanalitza el transport rodat,
cal posar atenci en la senyalitzaci viria,
que podria deixar de funcionar si hi hagus
algun problema amb les TIC que suporten el
sistema. Tamb cal tenir en compte que, cada
cop ms, el sector logstic i de distribuci de
mercaderies funciona amb sistemes de co-
mandes i repartiment gestionades amb siste-
mes dinformaci i, per tant, la fallada de les
TIC posaria en perill les activitats econmi-
ques relacionades, per exemple, amb larriba-
da daliments als punts de venda.
En aquest mbit, caldria coordinar amb lEs-
tat espanyol un trasps dels actius associats
a la navegaci aria i martima i al transport
ferroviari, i reforar la vigilncia dels sistemes
dinformaci i comunicaci i les installacions
de telecomunicacions dels centres de control
ferroviaris i del Servei Catal de Trnsit.
Serveis essencials. Actualment, les adminis-
tracions posseeixen una gran quantitat din-
formaci de la ciutadania que permet gesti-
onar els serveis que presten en compliment
de les competncies que tenen atribudes. Es
tracta de les dades del cens, lhistorial mdic,
la situaci judicial, les dades tributries o els
ttols acadmics duna persona, entre daltres.
Alguns dels sistemes dinformaci estan sota
la tutela o sn propietat de la Generalitat de
Catalunya o de les administracions locals. Pe-
r daltres estan en mans de lEstat espanyol
i la Generalitat en pot consultar els registres.
Sha detectat que fins a 150 aplicacions in-
formtiques necessries per al funcionament
correcte de lAdministraci de la Generalitat
depenen de bases de dades ubicades en sis-
temes dinformaci de lEstat.
Hi ha unes altres dades importants que no
sn responsabilitat de lAdministraci: les da-
des financeres dels ciutadans. Aquesta infor-
maci s bsica, per exemple, per tal que es
pugui disposar defectiu en un caixer, sempre
que aquest disposi duna connexi amb la
central de lentitat. Per tant, el sistema finan-
cer se sustenta en sistemes dinformaci pro-
pis on semmagatzema la informaci i en xar-
xes de telecomunicacions que connecten les
101
diferents entitats i caixers amb la central. La
protecci de les TIC del sistema financer hau-
ria de ser prioritria de cara a garantir el des-
envolupament normal de lactivitat econmica
de la ciutadania.
El servei postal universal, comunament cone-
gut com a correus, s un dels serveis que tots
els Estats presten als ciutadans i que en el
cas desdevenir un Estat caldria prestar. Actu-
alment, la Generalitat no disposa de cap tipus
de control en la gesti de correus en el territori
catal.
El servei demergncies s imprescindible, i
del seu funcionament correcte en depenen
serveis com ara la connexi telefnica (en
aquest cas, el 112), el funcionament de la xar-
xa de comunicaci de veu RESCAT o laccs a
les dades relatives a histries clniques, matr-
cules de vehicles o estat legal dels ciutadans.
Per aix, a lhora de garantir els serveis p-
blics de lAdministraci, el servei de correus,
els serveis financers i labastament energtic
i daigua, caldria coordinar amb lEstat la dis-
ponibilitat de les bases de dades de la seva
titularitat que sn necessries per a la presta-
ci dels serveis pblics a Catalunya, protegir
les dades pbliques dels ciutadans de Cata-
lunya i coordinar la ciberseguretat per tal de
garantir un bon funcionament de tots els ser-
veis pblics i privats, incloses entitats finan-
ceres, transports, energia, aigua, 012, 112, i
qualsevol servei essencial per a la continutat
de la vida normal dels ciutadans.
3 La relaci de Catalunya amb
lEstat espanyol, la Uni Europea
i la comunitat internacional
3.1 La cooperaci entre Catalunya
i lEstat espanyol
La situaci geoestratgica de Catalunya dins
de la pennsula Ibrica a bastament estudi-
ada per gegrafs, com Pierre Deffontaines, o
historiadors, com Jaume Vicens Vives i, dal-
tra banda, la seva llarga pertinena a lEstat
espanyol, han conformat una estretssima xar-
xa de relacions en tots els mbits. Ms enll de
les dependncies poltiques, i a tall dexemple,
es poden considerar, entre daltres:
Els moviments demogrfics: noms al
llarg del segle xx, ms de tres milions de
persones nascudes a la resta de lEstat
espanyol es van desplaar a Catalunya.
Les interdependncies comercials: el
2012 Catalunya va exportar a la resta dEs-
panya mercaderies per valor de 49.000
milions deuros el 34% de la seva pro-
ducci, i en va importar de la resta dEs-
panya per valor de 26.000 milions deuros
(Interreg, 2013).
Els profunds vincles culturals: un 50,7%
dels catalans de catorze anys i ms t el
castell com a llengua didentificaci
personal (Informe de Poltica Lingstica
2012).
Aix mateix, el procs de globalitzaci dit
tamb de mundialitzaci, ha fet que aquests
vincles shagin ests a la resta del mn, i molt
particularment a la Uni Europea, a la qual
pertanyem des de 1985, s a dir, fa prop de
trenta anys. En aquest cas, els intercanvis de
tot tipus i les formes de cooperaci tamb han
estat creixents (noms en el terreny comerci-
al, el 2012 Catalunya exportava el 40,2% de la
seva producci a lestranger, xifra que supera
el 34% exportat a la resta dEspanya (Interreg,
2013).
Com a precedent daquesta progressiva glo-
balitzaci i la corresponent minimitzaci del
105
paper de la frontera, particularment a lEuropa
de desprs de la Segona Guerra Mundial van
comenar a aparixer mltiples frmules de
cooperaci interestatal, fins i tot abans de la
creaci de lanomenat mercat com. Ara ma-
teix, si parem atenci als pasos als quals Ca-
talunya s comparable per poblaci, territori
o PIB ustria, Blgica, Dinamarca, Finln-
dia, Irlanda, Noruega, Portugal, Sucia i Sus-
sa, o fins i tot els Pasos Baixos, dos formen
part del Benelux, quatre participen al Consell
Nrdic o al Consell dEstats del Mar Bltic,
un altre al Consell Britnic-Irlands i vuit sn
membres de la UE. Per tant, si b s cert que
lEstat encara s lagent fonamental de la in-
teracci poltica, social i cultural, en canvi s
clar que la seva sobirania sutilitza cada ve-
gada ms per facilitar la cooperaci i no per
garantir la protecci dels mercats interiors o
lallament dins de les prpies fronteres. I, pre-
cisament, en vista daquesta disminuci pro-
gressiva de la importncia de les fronteres
clssiques i del desenvolupament de la ca-
pacitat dinterrelaci, en el marc dun aprofun-
diment de les poltiques europees comunes
que comporten cessi de competncies en
moneda, ara tamb en les poltiques pressu-
postries dendeutament i properament en les
financeres, laborals, fiscals... cal considerar
molt seriosament si, en una perspectiva de fu-
tur, frmules com la federaci o la confede-
raci destats, polticament molt costoses, no
deixaran pas a aquests nous models de co-
operaci entre estats, molt ms funcionals i
eficients, acomodats a la pluralitat descales
i geografies, en un nou paradigma que ha es-
tat qualificat dantiwestfali.
Potser les raons esmentades ms amunt ex-
pliquen que un dels casos ms recents i signi-
ficatius de secessi acordada, la de Txquia
amb Eslovquia el 1993, no suposs cap pro-
blema especial.
Parallelament, doncs, a aquestes estretes
xarxes de relaci, i com a resultat de la perti-
nena i lobertura a altres espais poltics, eco-
nmics, culturals i del coneixement, la sig-
natura de tractats i acords ha comportat un
extraordinari relaxament del carcter separa-
dor de les velles fronteres. La funci separa-
dora de la frontera de barrera tancada i vigi-
lada ha anat donant lloc a la dun espai obert
de cooperaci i interrelaci. Tractats com els
de Schengen, signats el primer el 1985 i el se-
gon el 1995 amb lobjectiu de garantir la lliure
circulaci de bns, serveis, capitals, treballa-
dors i viatgers, fins i tot han desmantellat fsi-
cament en molt poc temps els vells controls
policials fronterers. Per sobretot les polti-
ques europees a favor de les relacions trans-
frontereres han multiplicat els projectes de
collaboraci i han redut de manera significa-
tiva els vells obstacles entre Estats.
Vista des daquesta perspectiva, doncs, la
independncia de Catalunya dEspanya no
hauria de comportar dificultats insalvables
per arribar a un grau de relacions i intercan-
vis semblant a lactual. I molt especialment si
la negociaci de la separaci no qestiona
la continutat de Catalunya dins de la UE. Pe-
r, fins i tot en el cas hipottic que Catalunya
en queds temporalment fora, sempre que el
nou Estat catal sadhers a tractats com el de
Schengen o el de lEFTA (Associaci Europea
de Lliure Comer), a organitzacions europees i
internacionals i a les noves xarxes i espais que
van ms enll de la UE, un cop acomodats a
les noves regles de joc, els intercanvis entre
Catalunya i lEstat espanyol haurien de tornar a
fluir progressivament tan b com fins ara.
Caldr resoldre, aix s, de manera tcnica
qestions com ara una possible doble naci-
onalitat per a aquells catalans que no vulguin
renunciar a la seva nacionalitat espanyola
prvia. Tamb com sarticularien jurdicament
en el futur els drets de ciutadania dels actu-
als residents a Catalunya que no volguessin
106
acollir-se a la nova nacionalitat catalana, o els
dels catalans que ara no hi resideixen per
volguessin tenir-ne la nacionalitat. I ser de-
cisiu trobar les millors frmules de respecte a
les minories nacionals, culturals i lingstiques
que determinarien la hipottica realitat duna
Catalunya independent. Per s notori que
tamb en aquests terrenys caldria trobar les
solucions jurdiques per tal de no violentar les
voluntats individuals, procurar acomodar els
sentiments de pertinena, no posar dificultats
a la lliure circulaci de les persones i, sobre-
tot, ser exemplars en el respecte a la diversi-
tat i les minories.
Partint de tot aix, es proposen escenaris de
millora substantiva i de formes de cooperaci
ms estretes i menys plenes de suspiccies
que les actuals. En aquest sentit, es presen-
ten uns models de cooperaci inspirats en
daltres que ja existeixen, que ms que com
a models tancats, cal veure sobretot com a il
lustraci de les noves oportunitats que podria
oferir la independncia de Catalunya.
Cal recordar finalment, tal com ja sha dit, que
per entendre lambici del tipus de propostes
que es fan es compta que el procs de transi-
ci nacional, ms enll de la separaci inicial,
hauria dacabar provocant una transformaci
radical en la manera com es conceben cada
una de les nacions poltiques, lespanyola i la
catalana i, per tant, hauria dimplicar laban-
donament de les antigues cultures fonamen-
tades en una relaci desigual dimposici i
submissi.
3.1.1 Models de cooperaci.
Consell Ibric o Consell
Catalano-Espanyol
Consell Ibric. La primera proposta s la ms
ambiciosa, per per aquesta mateixa ra ms
defensable en virtut dels objectius de coope-
raci interterritorial que es pretenen. Es tracta-
ria de proposar la creaci dun Consell Ibric,
a lestil del Consell Nrdic, format pels qua-
tre Estats de la pennsula: Espanya, Portugal,
Catalunya i Andorra. Es justifica, a part dels
llaos previs de diferent naturalesa, pels inte-
ressos comuns en tots els terrenys i la possi-
bilitat de buscar una frmula de cooperaci
que, afavorint-los, reforcs la capacitat din-
fluncia, especialment dins de la UE. El Con-
sell Ibric amb dades de 2012 reuniria una
poblaci de ms de 57 milions dhabitants i
acumularia un PIB superior a 1.196.000 mili-
ons deuros, amb un PIB per cpita superior
als 21.000 euros.
El Consell Ibric, seguint el model del Consell
Nrdic, podria tenir lestructura segent:
Un Consell de Parlamentaris, en represen-
taci dels parlaments respectius, en una
proporci aproximada a la poblaci de ca-
da Estat. Els seus acords serien recoma-
nacions que, per tal de ser efectives, hau-
rien de ser assumides posteriorment per
cada parlament i pels governs estatals.
Un Consell de Ministres, orientat a la coo-
peraci intergovernamental, constitut pels
primers ministres o presidents de govern
de cada Estat, per b que a les sessions
ordinries hi participaria el ministre per a
la Cooperaci Ibrica de cada territori. La
presidncia del Consell de Ministres po-
dria ser rotatria.
Una Secretaria General permanent.
Les matries de la seva competncia, que
podrien ser objecte de treball en comissions
constitudes ad hoc, podrien ser les segents:
Les poltiques ambientals, energtiques i
hidruliques.
Les poltiques de seguretat i defensa.
Les poltiques de cooperaci cultural, es-
portiva i de comunicacions.
Les poltiques industrials, comercials i fi-
nanceres.
Les poltiques agrcoles i de pesca.
Les poltiques dinfraestructures.
Les poltiques migratries.
Les poltiques educatives, de salut i recer-
ca.
Si se segus lexemple del Consell dEstats del
Mar Bltic, es podria considerar la possibilitat
107
destablir un segon nivell dassociaci definint
un estatus dobservador, amb pasos com el
Marroc o altres territoris amb qui convingus
establir-hi formes particulars de cooperaci,
ms enll de la Uni Europea.
Consell Catalano-Espanyol. La segona pro-
posta troba inspiraci en el vell model per
renovat des del 2008 que ofereix el Benelux
i que reuneix tres Estats en un acord de co-
operaci fonamentalment econmica. A ms,
tamb t en compte, en part, lexperincia re-
cent del Consell Britnic-Irlands, que permet
formes de cooperaci entre estats i regions
mitjanant una frmula flexible i asimtrica. Es
tractaria, en definitiva, de proposar la creaci
dun Consell entre lEstat espanyol i lEstat ca-
tal, amb lobjectiu de buscar les mximes si-
nergies de cooperaci entre els dos pasos.
El funcionament institucional, tamb seguint
els models citats, es podria basar en:
Un Consell de Ministres, constitut per mi-
nistres permanents de cada pas. Es reu-
nirien peridicament i ocuparien la presi-
dncia de manera alternativa. Laplicaci
de les decisions preses hauria de ser as-
sumida posteriorment per cada executiu.
Una Assemblea Interparlamentria de ca-
rcter consultiu, amb diputats dambds
parlaments.
Unes Comissions Permanents de Treball
per a cadascun dels grans mbits dactu-
aci que shaguessin establert en el trac-
tat, constitudes paritriament per parla-
mentaris dels parlaments respectius.
Una Secretaria General permanent.
El Consell Catalano-Espanyol es crearia a tra-
vs dun tractat que en determinaria el funcio-
nament i les competncies i que, lgicament,
hauria de respectar les normatives derivades
de la pertinena comuna a la UE, si fos el cas.
Noms a tall indicatiu, les competncies i les
respectives comissions podrien tractar els
mbits segents:
Cooperaci monetria i financera.
Cooperaci industrial i comercial.
Cooperaci en agricultura i pesca.
 Cooperaci duanera i fiscal.
Cooperaci en salut, educaci i recerca.
Cooperaci cultural, esportiva i en mitjans
de comunicaci.
Cooperaci mediambiental, particularment
en energia i aigua.
Cooperaci en infraestructures.
Cooperaci en temes de defensa i segure-
tat.
Cooperaci en temes migratoris.
En un model ms agosarat, per tamb ms
aprofundit, es podria intentar seguir lesque-
ma flexible del Consell Britnic-Irlands i donar
cabuda especfica a determinades regions a
lAssemblea Interparlamentria Consultiva del
Consell amb una representaci especfica de
cada territori, tot respectant el carcter paritari
interestatal.
3.1.2 Cooperaci regional:
lArc Mediterrani
Si b se situa en un marc completament di-
ferent del de les relacions bilaterals o multi-
laterals entre Estats, no s possible ignorar
precisament un dels espais ms rellevants de
cooperaci regional: lanomenat Eix o Arc Me-
diterrani. Tal com sha dit, les fronteres eco-
nmiques ja no sn estrictament les dels Es-
tats. Avui dia hi ha xarxes entre punts que no
necessriament tenen una continutat fsica, i
hi ha corredors (urban corridors) que esdeve-
nen motors de desenvolupament econmic i
dinnovaci tecnolgica.
En lactualitat, aquest arc ja s una realitat
fctica des del punt de vista de la coopera-
ci econmica. I si no ha desenvolupat tot el
potencial que cont s per les dificultats que
precisament hi ha posat lEstat espanyol en
108
no impulsar com calia el desenvolupament
i ladequaci a les necessitats i oportunitats
dinfraestructures de transport, especialment
les terrestres. Aix mateix, s un eix que ha
estat impulsat des de la societat civil, prin-
cipalment per lInstitut Ignasi Villalonga a
travs de la creaci de lEuroregi de lArc
Mediterrani, EURAM, i que, particularment
pel que fa a la connexi de ports, aeroports
i eix ferroviari, ha estat reivindicat per FERR-
MED, una iniciativa empresarial establerta a
Brusselles el 2004.
Tamb hi ha estructures pbliques dins
daquest espai, com ara la Comunitat de Tre-
ball dels Pirineus i, ms particularment, lEu-
roregi Pirineus-Mediterrnia. Tanmateix, no
sembla que els Estats als quals pertanyen les
regions implicades els donin el suport que els
caldria. De manera molt especialitzada, cal
destacar projectes com lHospital Transfron-
terer de la Cerdanya, en el qual participen la
Generalitat de Catalunya i el Govern francs,
o el Centre de Coordinaci Policial i Duanera
del Perts, amb la participaci de les policies
francesa, espanyola i catalana.
Aquest tipus denfocament macroregional s
el que ara mateix es prioritza a la Uni Euro-
pea. I s en vista de lxit daquest tipus de
poltiques de desenvolupament macroregi-
onal que un espai com el que defineix lArc
Mediterrani, que va de lAndalusia oriental,
passant per Mrcia i Alacant fins a Li, ha
dacabar sent un marc privilegiat de les estra-
tgies de cooperaci entre Catalunya i els Es-
tats vens. Aquest tipus de collaboraci, com
sindicava abans, no tan sols no necessita la
signatura de tractats internacionals, sin que
permet participar-hi sense ni tan sols formar
part de la UE.
3.2 Les relacions comercials entre Catalunya
i Espanya
Leconomia catalana ha experimentat un pro-
cs molt intens de diversificaci de les seves
exportacions. Aquest procs ha estat conti-
nuat des de laccs dEspanya a la Comuni-
tat Econmica Europea, i en els darrers anys
nha augmentat la intensitat per la forta cai-
guda de la demanda domstica causada per
la crisi econmica. Aquest procs continuar
en les properes dcades, a causa de la pro-
gressiva desaparici dels factors tradicionals
(mercats autrquics, relacions comercials
consolidades, centralitzaci de comunicaci-
ons i transports, entre altres) que expliquen la
persistncia de la gran vitalitat dels intercan-
vis comercials domstics.
En aquest context, el debat pblic relacio-
nat amb els efectes de la independncia so-
bre les relacions comercials entre Catalunya
i Espanya ha donat lloc a la divulgaci din-
formes i estudis de qualitat molt diversa. Un
dells, linforme del Ministeri dExteriors, s
potser el ms paradigmtic de tots els que
dibuixen un escenari catastrofista, basat en
boicots sistemtics i a gran escala als pro-
ductes catalans, desaparici sobtada i dra-
mtica de lefecte dabsncia de frontera
entre Catalunya i Espanya -acumulat durant
llarg temps- i represlies a gran escala de la
Uni Europea contra els intercanvis comerci-
als amb Catalunya. Les conclusions dels in-
formes de tipus catastrofista sn irreals, no
resisteixen la comparaci amb precedents
internacionals i fan errors tcnics, com con-
fondre facturaci de les exportacions amb
producte interior brut.
Les relacions comercials entre Catalunya i
Espanya podrien experimentar, a una escala
molt ms petita, un retrocs arran duna even-
tual independncia de Catalunya, que acce-
109
leraria de forma sobtada el procs de diver-
sificaci del comer catal amb lexterior. Un
boicot selectiu i simblic dels productes afec-
tats i de curta durada s probable. De fet, ja
fa temps que sen t notcia. I una diluci pro-
gressiva de lefecte frontera s natural en un
espai econmic global, que fa temps que ja
succeeix a la prctica. En aquesta perspecti-
va cal recordar, en primer lloc, que els efectes
duna hipottica independncia de Catalunya
sobre les relacions comercials amb Espanya
seran ms intensos en els productes finals o
de consum que en els intermedis o de capital
(i aquests darrers signifiquen dues terceres
parts de les exportacions des de Catalunya
a la resta dEspanya); i en segon lloc, que les
exportacions catalanes shan produt usant
productes intermedis importats de la resta
dEspanya i de lexterior.
Considerant tots aquests factors, la hipottica
prdua en PIB catal a curt termini associada
a la caiguda del comer catal amb Espanya
amb molta probabilitat seria de lentorn de
l1% molt difcilment superaria el 2%. En tot
cas, es veuria mpliament compensada per
la desaparici del dficit fiscal (que durant el
perode 1986-2010, de mitjana, va represen-
tar un 8,1% del PIB).
I fins i tot aix, a ms llarg termini tindrien mol-
ta ms importncia la capacitat dels expor-
tadors catalans per innovar i competir i les
poltiques pbliques que el nou Estat imple-
ments per facilitar lactivitat productiva, tant
les que es podrien aplicar amb efectes a curt
termini com les que tindrien efectes a ms
llarg termini (poltiques dinversi i gesti
dinfraestructures basades en el foment de la
productivitat, reformes dels sistemes educa-
tius, etc.).
Especialment en el perode de transici, els
poders pblics catalans podrien adoptar al-
gunes mesures dirigides a prevenir alguns
dels efectes potencials del canvi de situaci.
Per exemple, cooperar amb els sectors en
qu predominen els productes de consum fi-
110
nal amb origen clarament determinable i cert
valor simblic, que serien (ja ho sn fa temps)
els ms afectats per boicots selectius, per mi-
llorar la seva vessant dexpansi a altres mer-
cats, per mitj de la promoci comercial i al-
tres instruments.
3.3 Cooperaci entre els territoris
de llengua catalana
s un fet que els mbits ds de la llengua i
de creaci i expressi de la cultura catalanes,
com s habitual en altres llenges i cultures, no
sajusten exactament a les divisions territorials
administratives i poltiques dall on arrelen i es
desenvolupen. s per aquesta ra que, com
tamb s el cas daltres espais culturals i ling-
stics darreu del mn, en els territoris de llen-
gua i cultura catalanes i entre les persones
que les usen, practiquen o estudien, siguin on
siguin, tradicionalment shan creat organitza-
cions amb el propsit de mantenir lintercanvi
i la cooperaci entre aquests territoris i indivi-
dus, amb la perspectiva dassegurar-ne la per-
vivncia, el desenvolupament, el coneixement,
la promoci i el benefici mutu.
En el marc europeu s molt destacable el cas
del tractat de cooperaci entre Blgica i els
Pasos Baixos per a la Uni de la Llengua Ne-
erlandesa (Nederlandse Taalunie), considerat
ja fa temps pels experts com un bon model
a seguir. Tamb destaquen el Consell Nrdic
de les Llenges, un organisme especfic del
Consell Nrdic que, tot i que agrupa llenges
diverses, estableix poltiques rellevants de co-
operaci cultural. I, encara, en un mbit ms
general, s ben coneguda lOrganitzaci In-
ternacional de la Francofonia (Organisation
Internationale de la Francophonie).
Ms enll dalgunes declaracions formals,
lEstat espanyol sha mostrat refractari, en tots
els mbits, a latribuci de valor i al reconei-
xement de la riquesa que suposa la diversitat
cultural i lingstica existent dins del seu terri-
tori. A la prctica, les poltiques estatals espa-
nyoles shan centrat gaireb en exclusiva en
el foment de la llengua i la cultura castellanes
a travs de la creaci de lInstituto Cervantes,
al qual han donat un suport decidit.
111
Per atendre aquest buit institucional pblic
dmbit estatal, ja fa anys que existeixen
una multitud dorganitzacions diniciativa pri-
vada que intenten atendre les necessitats
daquest sector: des de la ja clssica Galeus-
ca, en defensa de les llenges gallega, basca
i catalana, passant per les associacions pro-
fessionals que no es limiten als territoris ad-
ministratius, com ara lAssociaci dEscriptors
en Llengua Catalana, i acabant amb organis-
mes supraestatals com la Xarxa Vives dUni-
versitats. Una menci a part mereix lInstitut
dEstudis Catalans, tant per la seva histria i la
seva significaci acadmica, com per la par-
ticularitat de la seva base jurdica i el paper
dautoritat lingstica.
Tamb les institucions pbliques catalanes
han intentat respondre a aquesta conveni-
ncia de cooperaci, malgrat els obstacles
formals. Duna banda, cal recordar que la
Constituci espanyola prohibeix la federaci
de comunitats autnomes i posa limitacions
a les relacions entre comunitats autnomes
(art. 145.1), les formes de cooperaci entre
les quals han destar establertes en els esta-
tuts respectius (ara recollides als articles 12 i
178 de lEstatut dautonomia de Catalunya de
2006; a larticle 59 de lEstatut dautonomia de
la Comunitat Valenciana de 2006, i als articles
5, 35, 118 i 119 de lEstatut dautonomia de
les Illes Balears de 2007), supsits que han
de rebre, a ms, lautoritzaci de les Corts
Generals. Daltra banda, ms enll dels obs-
tacles jurdics, les instrumentalitzacions pol-
tiques de les realitats lingstiques i culturals
han representat una dificultat afegida gens
menyspreable.
La Generalitat de la Catalunya, en particular
o de manera collegiada, ha promogut la cre-
aci dorganismes pblics amb voluntat de
cooperaci formal entre comunitats autno-
mes, com lInstitut Ramon Llull, el qual t lob-
jectiu de la promoci exterior de la llengua i
la cultura catalanes en el conjunt dels territo-
ris que les comparteixen i que, efectivament,
va comptar amb el Govern de les Illes Balears
des de linici, el 2002, fins que el 2012 sen va
retirar. En canvi shi han anat incorporant al-
guns municipis valencians. Per la seva ban-
da, la Fundaci Ramon Llull, de carcter inte-
restatal, sha pogut constituir des dAndorra, i
treballa en collaboraci estreta amb lInstitut
Ramon Llull per a lestudi, la promoci i la de-
fensa de la llengua i la cultura catalanes.
Sigui com sigui, en el marc duna Catalunya
independent, no tan sols no tindria cap sentit
renunciar a aquests espais de cooperaci ter-
ritorial i entre institucions, entitats i persones
en lmbit de la llengua i la cultura que se situ-
en ms enll de les fronteres administratives,
sin que el nou estatus poltic shauria de con-
vertir en una gran oportunitat per fer possible
all que fins ara ha tingut dificultats evidents
per posar-se en prctica.
3.3.1 Criteris i propostes
En primer lloc, conv establir uns criteris clars
sobre els quals shauria de bastir la coopera-
ci en el terreny de la llengua i la cultura, te-
nint en compte que, a part duna concreci
territorial, aquestes sn realitats que traspas-
sen la materialitat fsica de lespai i sestenen
arreu sense atendre les fronteres administrati-
ves. Aquests criteris podrien ser els segents:
Convindria distingir clarament entre les
lgiques poltiques i les culturals, cadas-
cuna de les quals ara quedaria perfec-
tament establert t mbits de naturalesa
diferenciada. Duna banda, hi ha la comu-
nitat poltica, de clares fronteres adminis-
tratives, i de laltra, les diverses comunitats
lingstiques i culturals (per la seva natu-
ralesa, amb lmits territorials poc definits),
que desborden lespai administratiu. En
aquest sentit, lEstat catal hauria daten-
112
dre, en primer lloc, els drets lingstics i
culturals de tots els seus ciutadans en tota
la seva diversitat, participant activament
en els organismes de promoci daques-
tes llenges i cultures.
Simultniament, convindria que sadopts
una actitud proactiva respecte de la de-
fensa i la promoci de la llengua i la cul-
tura catalanes, que li sn especfiques,
mantenint els actuals organismes de col
laboraci o proposant-ne de nous i po-
sant-los a disposici de tot lespai lings-
tic i cultural.
Malgrat que aquesta qesti shauria de
circumscriure al marc general de relacions
entre Catalunya i lEstat espanyol, i tenint
en compte que el principi de partida de
la cooperaci sempre hauria de ser el de
la reciprocitat, pel que fa a la llengua i la
cultura castellanes seria desitjable que,
per atendre els interessos de la comunitat
castellanoparlant, sestablissin relacions
formals, per exemple, amb lInstituto Cer-
vantes.
Shauria de fer el mateix en el cas daltres
comunitats culturals i lingstiques presents
a Catalunya. Aix, per proximitat i tradici,
pel fet que la comunitat francfona de na-
cionalitat francesa o de pasos africans a
Catalunya s molt nombrosa un 15% de la
poblaci catalana parla francs o pels in-
teressos derivats dels intensos intercanvis
comercials, podria ser desitjable que Cata-
lunya sincorpors a lOrganitzaci Interna-
cional de la Francofonia.
Tota organitzaci a favor de la cooperaci
entre territoris de llengua i/o cultura cata-
lanes hauria de ser molt escrupolosa en el
respecte de les voluntats i les especifici-
tats de cada participant. s obvi que no
es pot forar cap voluntat poltica i que
qualsevol frmula que sestabls shauria
de consensuar prviament.
Seria fonamental que les diverses formes
de cooperaci posessin lmfasi, princi-
palment, en els interessos comuns, i molt
en concret en la defensa i la promoci
dun mercat lingstic i cultural com que
 beneficis tothom, amb independncia
don es produssin els bns a intercanvi-
ar. Per posar lexemple dun altre mbit, es
podrien establir condicions especialment
favorables en els intercanvis dins de les-
pai educatiu especialment luniversitari i
de recerca, en el sanitari i en el comunica-
tiu, rees en qu actualment ja hi ha una
intensa relaci i en qu seria convenient
que lestabliment del nou estatus poltic
no suposs ara una dificultat per a la seva
continutat. En aquest sentit, caldria evitar
posar laccent en objectius de tipus identi-
tari o poltic per no reproduir antigues reti-
cncies.
bviament, tots els possibles projectes
haurien de tenir com a referncia el marc
europeu, tant des del punt de vista norma-
tiu com des del punt de vista dels models
que ofereix i facilita.
En conseqncia, es poden plantejar com a
mnim dues propostes de creaci dorganis-
mes nous i de potenciaci i reforma dels exis-
tents.
3.3.2 Proposta de creaci duna
Entesa de la Llengua Catalana
Seria recomanable la creaci dun organisme
pblic de cooperaci lingstica i cultural en-
tre els Estats amb territoris en els quals susa
la llengua catalana en qualsevol de les seves
denominacions i variants.
Seguint el model deficcia provada de la Uni
de la Llengua Neerlandesa, aquesta Entesa
el nom podria adoptar altres expressions com
Aliana, Lliga, Consorci, Uni o fins i tot Coali-
ci, si es volgus utilitzar el terme emprat per
la UNESCO per als acords per a la promoci
de la diversitat cultural hauria de ser resultat
dun tractat signat entre els cinc Estats (An-
dorra, Espanya, Frana, Itlia i Catalunya). En
el cas dEspanya com en el de Blgica amb
la seva Uni la representaci podria cedir-se
a les ara comunitats autnomes de Valncia,
les Illes Balears i Arag. En el de Frana, la re-
113
presentaci podria recaure en el Consell Ge-
neral del Departament dels Pirineus Orientals,
i a Itlia, en la ciutat de lAlguer.
LEntesa de la Llengua Catalana podria estar
constituda per:
Un Comit de Govern, format per membres
del mxim nivell, responsables dels afers
culturals dels respectius governs un per
cada territori, que proposarien les polti-
ques de cooperaci en llengua i cultura,
les quals, per ser efectives, haurien de ser
assumides amb posterioritat pels governs
de cada mbit administratiu.
Una Comissi Interparlamentria, que es-
tudiaria les propostes del Consell de les
Lletres i la Cultura i, si escaigus, les ele-
varia al Comit de Govern.
Una Autoritat Lingstica, de carcter cien-
tfic, que hauria de seguir corresponent a la
Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Ca-
talans, i que assegurs que, com ara, hi fos-
sin representats experts de tots els territoris
on hi ha presncia de la llengua catalana.
Un Consell de les Lletres i la Cultura, amb
la participaci dexperts, creadors i pro-
ductors, i tamb de les organitzacions tant
pbliques com no governamentals de de-
fensa i promoci de la llengua i la cultura
catalanes.
Una Secretaria General.
El finanament podria acomodar-se a la di-
mensi demogrfica dels parlants de cada
territori, i les finalitats principals de lEntesa de
la Llengua Catalana serien:
La cooperaci en lestudi, el coneixement,
la difusi i ls correcte de la llengua cata-
lana en les seves variants.
La promoci de la literatura catalana i de
totes les formes de creaci cultural que
sexpressin en aquesta llengua.
La promoci dun veritable i eficient mercat
lingstic i cultural en llengua catalana en el
conjunt dels territoris que hi participen.
El procs destabliment daquesta Entesa de
la Llengua Catalana, a causa de la seva gran
ambici, podria aconsellar una implementa-
ci per fases, comenant amb la creaci del
Consell de les Lletres i la Cultura, la madura-
ci del qual, amb el temps, podria culminar
en la signatura del tractat final entre els Estats
corresponents.
3.3.3 Consolidaci de lInstitut
Ramon Llull
Tamb convindria consolidar lInstitut Ramon
Llull com el gran instrument de projecci de la
llengua i la cultura catalanes arreu del mn, tal
com va ser concebut des del comenament.
114
Aix doncs, en el moment que fos possible,
caldria completar la participaci dels governs
de tots els territoris on la llengua i/o la cultu-
ra catalanes sn presents. s a dir, a ms de
Catalunya, Andorra, les comunitats autno-
mes de lArag, les Illes Balears i Valncia, el
Departament dels Pirineus Orientals i lAlguer.
No cal dir que facilitaria aquesta consolida-
ci el fet que exists un Consell Catalano-Es-
panyol o un Consell Ibric com els que shan
proposat anteriorment, i shagus signat un
tractat com el dEntesa de la Llengua Catala-
na, com sha suggerit.
3.4 Les vies dintegraci de Catalunya
a la Uni Europea
La qesti de si un futur Estat catal queda-
ria dins o fora de la UE admet, dentrada, una
pluralitat daproximacions que es poden agru-
par en els quatre escenaris hipottics que ex-
posem a continuaci. En tots ells, cal posar
mfasi en dues idees importants: la primera
s la importncia de preservar els drets ad-
quirits dels ciutadans, tant pel que fa als drets
socials i econmics com especialment als
que recull la Carta dels drets fonamentals de
la UE; i la segona, la importncia de tenir en
compte la gran complexitat dorganitzar un
procs de sortida de la UE de tots els agents
pblics i privats, siguin persones fsiques o
jurdiques. Fetes aquestes consideracions
aquests serien els quatre escenaris que es te-
nen en compte:
Escenari de permanncia: En el moment
que es constitueixi el nou Estat catal i es no-
tifiqui aquesta constituci a la UE, el nou Estat
continua integrat sense interrupci a la Uni.
Ats que es tracta dun territori que ja forma
part de la UE i que la seva poblaci gaudeix
de la ciutadania europea i del dret europeu,
no se lobliga a sortir de la UE i a sollicitar-ne
des de fora la integraci.
Escenari dadhesi ad hoc: En el moment
que es presenta la sollicitud dingrs, la UE
no accepta la permanncia automtica del
nou Estat, per, ateses les circumstncies es-
pecfiques del cas, decideix endegar un pro-
cs dadhesi ad hoc, amb trets especfics
que permetin una adhesi rpida i un rgim
transitori adreat a assegurar el manteniment
del mxim nombre possible de relacions jur-
diques, econmiques i poltiques amb la UE
i el manteniment de drets i obligacions dels
ciutadans i de les empreses que operen a Ca-
talunya.
115
Escenari dadhesi ordinria: La UE accep-
ta obrir de manera immediata un procs dad-
hesi ordinari com a tercer estat, sense pren-
dre mesures ad hoc encaminades a garantir
la celeritat del procs ni establir rgims trans-
itoris especfics.
Escenari dexclusi com a Estat membre:
La UE es nega a obrir de manera immediata
el procs dadhesi o latorgament de lestatut
de candidat, s a dir, es nega a obrir el proce-
diment formal dadhesi i el nou Estat queda
fora sine die de la UE.
A lhora danalitzar el grau de viabilitat jurdica
i prctica daquests quatre escenaris cal tenir
presents dentrada dues premisses.
En primer lloc, que ni el dret internacional
ni el dret de la UE preveuen de manera ex-
pressa un supsit com el que planteja el
cas catal.
En segon lloc, que la UE tradicionalment ha
adoptat una actitud extremadament flexible
i pragmtica a lhora de donar soluci als
problemes imprevistos que se li han plan-
tejat en relaci amb els canvis territorials o
dorganitzaci territorial dels Estats mem-
bres que afecten lmbit daplicaci del dret
de la UE i, ms en general, en relaci amb
els processos de ratificaci dels tractats.
Tanmateix, aquestes dues premisses no per-
meten concloure que lingrs dun nou Estat
catal operi en el buit jurdic. El dret de la UE,
i subsidiriament el dret internacional, regulen
un seguit de condicions i requisits materials i
procedimentals que aquest futur Estat haur
de respectar per integrar-se a la Uni, sigui
quin sigui lescenari que sacabi imposant. Tot
i aix, com veurem, el carcter indit del cas
catal incrementar lamplitud del marge de
llibertat que la UE se sol donar a lhora de se-
leccionar, interpretar i aplicar el dret europeu i
far que, a la prctica, es vulgui reconixer o
no, lopci per un o altre escenari no respon-
gui tant a criteris jurdics com a criteris i inte-
ressos poltics i, sobretot, econmics.
3.4.1 Condicions i requisits
jurdics
Per ser membre de la UE cal ser un Estat eu-
ropeu i respectar els valors de la promoci
de la dignitat humana, la llibertat, la demo-
crcia, la igualtat, lEstat de dret i els drets
humans, inclosos els drets de les persones
pertanyents a minories. A ms, cal complir
els criteris fixats pel Consell Europeu de Co-
penhaguen: existncia duna economia de
mercat en funcionament, i la capacitat de fer
front a la pressi competitiva i a les forces
del mercat dins de la Uni; capacitat dassu-
mir les finalitats de la Uni Poltica, Econmi-
ca i Monetria, i estabilitat dinstitucions que
garanteixin la democrcia, lEstat de dret, el
respecte dels drets humans i la protecci de
les minories.
Sembla evident que un futur Estat catal com-
pliria folgadament aquestes condicions i re-
quisits dadmissi. Aix ho acredita la perllon-
gada pertinena prvia a la UE.
Els principals requeriments nous als quals
hauria de fer front lEstat catal serien els que
derivarien de la necessitat de crear alguns or-
ganismes reguladors i de coordinaci, dels
quals ja sha parlat, i, en general, algunes
noves estructures organitzatives que impo-
sa el dret europeu, aix com de la necessitat
de transposar al nou ordenament jurdic ca-
tal el dret europeu derivat que ho requereixi.
Es tracta, sens dubte, de tasques que reque-
ririen un cert esfor, per el futur Estat catal
disposaria de mitjans i experincia suficients
per fer-hi front sense gaires dificultats.
Per ingressar a la UE no s una condici sine
qua non que un futur Estat catal hagi estat
prviament reconegut formalment com a Es-
116
tat o com a subjecte internacional per algun
altre Estat o per determinades organitzacions
internacionals per exemple per lONU o el
Consell dEuropa. La UE podria ser la primera
organitzaci a reconixer aquest fet. Tanma-
teix, s indubtable que el reconeixement for-
mal previ per part daltres Estats o daltres or-
ganitzacions internacionals podria facilitar el
procs dintegraci a la Uni.
3.4.2 Escenaris dadhesi.
Procediments que cal seguir
Escenari de permanncia. En cas que Ca-
talunya i la UE optessin per lescenari de per-
manncia, que seria sens dubte el que millor
sadequaria als interessos de Catalunya, caldria
respectar les regles procedimentals segents:
En primer lloc, el Parlament de Catalunya hau-
ria dadoptar una decisi que explicits la vo-
luntat de continuar pertanyent a la UE. La de-
cisi hauria de contenir el comproms amb
els valors i lideari europeus; tamb hauria de
manifestar el compliment per part del nou Es-
tat dels requeriments poltics, jurdics i econ-
mics que exigeix la Uni als Estats que en for-
men part, i, finalment, hauria de fer referncia
al propsit de dur a terme, en el perode de
temps que es determins, les adaptacions en
lordre intern que fossin necessries per conti-
nuar formant part de la UE.
Correspondria al president de la Generalitat,
en la seva condici de mxim representant
del nou Estat, trametre aquesta decisi del
Parlament i la documentaci annexa a les ins-
titucions europees.
La instituci de la UE ms adequada per pro-
nunciar-se respecte de la petici de continu-
tat de Catalunya seria el Consell Europeu.
Si sadopts aquesta alternativa, el Consell
Europeu, per consens, shauria de pronunci-
ar favorablement sobre la continutat de Ca-
talunya dins de la UE. Un cop adoptat aquest
acord i, per tant, un cop acceptada dentrada
la permanncia de Catalunya a la UE, sinici-
aria un procs negociador per adaptar el dret
originari i el dret derivat a la presncia dun
nou membre en el si de la Uni Europea i per
precisar les adaptacions dordre intern que
hauria de dur a terme Catalunya per poder
continuar formant part de la UE.
Aquestes adaptacions, malgrat que les modi-
ficacions que shaurien dintroduir serien po-
ques i dabast limitat, caldria plasmar-les mit-
janant una reforma dels Tractats de la Uni.
Les modificacions dels Tractats shaurien de
fer preferentment per la via del procediment
de revisi ordinria dels Tractats de larticle 48
TUE (apartats 2 a 5).
El procediment de revisi ordinria dels Trac-
tats el pot iniciar el Govern de qualsevol Estat
membre, el Parlament Europeu o la Comissi,
mitjanant la presentaci dun projecte de re-
visi dels Tractats davant del Consell, que els
tramet al Consell Europeu i els notifica als par-
laments nacionals (art. 48.2 TUE). El Consell
Europeu, per majoria simple, amb la consulta
prvia al Parlament Europeu i a la Comissi,
decideix sobre lobertura del procediment de
reforma. En cas afirmatiu, ordena al Consell
la convocatria duna Conferncia Intergover-
namental (Conferncia de representants dels
Governs dels Estats). Aquesta Conferncia
ha daprovar, de com acord, les modifica-
cions que shagin dintroduir en els Tractats.
Finalment les reformes han de ser ratificades
per tots els Estats membres.
Els trmits, en els quals conflueixen les volun-
tats de les institucions de la UE, es caracterit-
zen per la seva flexibilitat en la mesura que,
duna banda, no es fixen majories especial-
ment qualificades per a ladopci de les de-
cisions que han dadoptar les institucions
europees i, de laltra, es preveu la possibili-
tat de trobar mecanismes per donar resposta
a eventuals situacions doposici o bloqueig
per part dun Estat membre (art 48.5 TUE).
Les modificacions que caldria introduir tindri-
en tamb un abast limitat i es produirien mit-
117
janant la modificaci de les corresponents
directives i reglaments vigents.
Pel que fa a les adaptacions que hauria de
dur a terme Catalunya per poder continuar
formant part de la UE, algunes afectarien els
organismes que hauria de crear o adaptar i
daltres la normativa requerida per desenvo-
lupar i aplicar el dret europeu i les mesures
transitries indispensables. Sembla clar que
totes aquestes adaptacions tindrien una ex-
tensi i un relleu limitats, en comparaci amb
el que succeeix amb els Estats candidats que
no han estat prviament membres de la Uni.
Per assegurar lefectivitat prctica del reco-
neixement de la permanncia a la UE, des del
moment en qu el Consell Europeu reconegu-
s la permanncia i mentre durs el procs
de modificaci dels Tractats i les adaptacions
del dret derivat i del dret intern, la UE, fent ho-
nor a la seva flexibilitat i al seu pragmatisme
tradicionals, podria adoptar mesures per as-
solir aquesta efectivitat immediata.
Aquestes mesures transitries adreades a
garantir lefectivitat prctica del reconeixe-
ment de la permanncia dun futur Estat ca-
tal independent dins de la UE no serien ne-
cessries si sapliqus el procediment que es
pretenia aplicar en el cas escocs per garan-
tir la seva permanncia dins la UE. En efecte,
aquesta frmula pretn aconseguir la simul-
tanetat entre la constituci del nou Estat i la
integraci daquest Estat a la UE i, aplicada
al cas catal, consistiria en el segent: Des-
prs dun eventual resultat favorable a la inde-
pendncia arran duna consulta o unes elec-
cions plebiscitries, i amb una negociaci
prvia entre la Generalitat i lEstat espanyol,
aquest darrer endegaria una negociaci amb
la UE amb lobjectiu de tenir dissenyades, per
al moment en qu es constitus formalment el
nou Estat i aquest manifests la voluntat de
continuar a la Uni, les modificacions perti-
nents dels tractats originaris que en principi
shauria de produir a travs del procediment
de larticle 48 TUE i les modificacions del
dret derivat que es consideressin necessries
per a la integraci del nou Estat. Tamb hauria
destar llesta en aquest moment la relaci de
les mesures organitzatives i legals que Cata-
lunya hauria dimplementar durant el perode
que es fixs.
Adhesi ad hoc. Si, en canvi, Catalunya i la
UE optessin per lescenari dadhesi ad hoc,
aix significaria que la integraci de Catalu-
nya a la Uni Europea es produiria per mitj
del procediment emprat per a ladhesi dels
tercers Estats no membres (art. 49 TUE), mo-
dulat, per, amb ladopci de mesures sim-
plificadores i transitries ad hoc adreades
a aconseguir que la integraci fos rpida i
que, mentre durs el procs, es continus
aplicant al territori catal i als seus ciutadans
la major part del dret europeu que saplica a
lactualitat.
En suma, en aquest escenari sobligaria el futur
Estat catal a sortir de la UE, per se li facilita-
ria el procs de reintegraci. De fet, cal desta-
car que, segons la rapidesa daquest procs
ad hoc i segons el contingut i lextensi del r-
gim transitori, a la prctica, les conseqncies
daquest procediment dintegraci per al futur
Estat catal podrien ser objectivament quasi
idntiques a les del primer escenari.
Com demostra a bastament la prctica segui-
da fins ara per la UE, els Tractats contenen
molt diversos instruments normatius i con-
vencionals que permetrien establir un proce-
diment dintegraci rpida i, sobretot, uns r-
gims transitoris ad hoc: protocols; acords de
cooperaci; aplicaci provisional dels Trac-
tats europeus al territori de Catalunya fins que
shagus concls el procediment ad hoc dad-
hesi; aplicaci provisional del nou Tractat
dadhesi a partir de la seva signatura, men-
tre es dugus a terme la fase de ratificaci del
Tractat dadhesi per part dels Estats mem-
bres; adopci duna decisi dels caps dEstat
i de Govern en el si del Consell Europeu, etc.
Per la seva banda, en aquest perode transito-
ri, Catalunya podria adoptar mesures unilate-
rals i decisions jurdiques per tal dafavorir al
mxim lestabilitat de les relacions comercials
118
amb la UE i el gaudi de les llibertats de circu-
laci. Aix no obstant, fins i tot en aquest cas,
mentre duressin les negociacions per a lad-
hesi es podrien adoptar mesures transitries
que facilitessin la continutat en laplicaci, ni
que fos parcial, del dret europeu. De fet, lapli-
caci de rgims transitoris s freqent en la
majoria dels processos dadhesi.
El procediment de larticle 49 TUE, si fem una
abstracci de les modulacions que hi pogus
introduir la UE en aplicar-lo a un cas com el
catal, sinicia mitjanant la sollicitud dingrs
adreada al Consell, el qual hauria daccep-
tar-la per unanimitat, desprs de consultar la
Comissi i el Parlament Europeu. En cas que
sacords aix en el Consell, siniciaria un pro-
cs de negociaci de durada incerta, malgrat
que, objectivament, sembla que hauria de ser
ms breu que el procs seguit fins ara amb
altres pasos candidats, precisament perqu
les disposicions del dret originari i del dret de-
rivat requereixen modificacions ms limitades
i perqu en deriven menys exigncies per a
Catalunya.
Linstrument jurdic en el qual es materialitza-
ria aquest procs seria el Tractat o Acta dad-
hesi de Catalunya a la UE, que hauria din-
corporar els principis que regeixen ladhesi,
les adaptacions de carcter institucional, les
adaptacions tcniques de dret derivat, les
mesures transitries en els diferents mbits
materials i les disposicions daplicaci de
lActa.
El procediment aplicat en aquesta fase s,
normalment, el segent: la Comissi dirigeix
les negociacions i ninforma degudament el
Parlament i el Consell. Els termes acordats
en relaci amb els diferents captols de nego-
ciaci es concreten en el Tractat dadhesi i,
abans de signar-lo, cal comptar amb el dicta-
men conforme del Parlament Europeu aprovat
per la majoria absoluta dels seus membres i
lacord del Consell per unanimitat.
Finalment, aquestes modificacions dels Trac-
tats sn objecte dun acord entre els Estats
membres i lEstat candidat. El Tractat dadhe-
si ha de ser ratificat per tots els Estats mem-
bres i tamb per lEstat candidat seguint les
respectives normes constitucionals internes.
A diferncia del procediment de larticle 48
TUE, aqu no es preveu cap mecanisme de
resposta per part de la UE davant duna even-
tual situaci de bloqueig.
Adhesi ordinria. El tercer possible esce-
nari, el dadhesi ordinria, implicaria fer cas
oms de la pertinena de Catalunya a la Uni
durant quasi trenta anys i, en conseqncia,
situaria Catalunya en la mateixa posici en la
qual es troben avui els Estats declarats ofici-
alment candidats a ladhesi, com Islndia,
Turquia, Macednia, Montenegro o Srbia.
En el cas de Catalunya, aquesta opci tindria
sens dubte un clar component sancionador
o dissuasiu, component que seria ms clar
encara en la quarta hiptesi, lescenari dex-
clusi.
Escenari dexclusi. Sn moltes les perple-
xitats que es podrien plantejar en aquest es-
cenari dexclusi, i que implicaria la negativa
de la Uni Europea dacceptar cap mena de
relaci amb Catalunya.
Aix per exemple, en el supsit que fos lEstat
espanyol qui no reconegus la independn-
cia de Catalunya, aquest fet impediria poder
modificar lmbit daplicaci dels Tractats de
la UE en el territori de Catalunya. La conse-
qncia seria la continutat en laplicaci del
dret europeu a Catalunya i als catalans, fins i
tot en el supsit que Catalunya hagus decla-
rat la seva independncia i hagus comenat
a actuar com a Estat independent.
Des de la perspectiva procedimental, s molt
discutible que en un supsit de bloqueig del
procediment dingrs de Catalunya a la Uni
fos directament aplicable larticle 50 TUE (in-
trodut pel Tractat de Lisboa). En rigor, aquest
article saplica exclusivament en cas de reti-
rada voluntria dun Estat membre de la UE.
De tota manera, al marge daquest debat,
s significatiu que aquest precepte exigeixi
119
negociacions prvies a la sortida dun Estat
membre, fixi el marc de les futures relacions
amb la Uni i es doni un marge de dos anys
per deixar daplicar el dret europeu. Larticle
50 TUE posa de manifest la gran complexi-
tat que representa, tant per al territori afec-
tat com per a tota la UE, la sortida de la Uni
dun territori que nha format part fins aquest
moment.
3.4.3 Flexibilitat i pragmatisme
de la UE
En analitzar els possibles escenaris en rela-
ci amb la UE no es pot obviar que aquesta
ha adoptat tradicionalment una actitud flexi-
ble i pragmtica davant de qestions comple-
xes que no tenien una resposta expressa en
els Tractats. Aquesta flexibilitat i pragmatisme
shan posat de manifest des de linici del pro-
cs de construcci del que desprs seria la UE
fins a lactualitat. Basta recordar, per exemple,
que en la primera modificaci de fronteres que
va tenir lloc en el marc de la Comunitat Econ-
mica del Carb i de lAcer (CECA), lany 1957,
la regi del Sarre va passar de Frana a Ale-
manya (RFA), sense que es produs cap rene-
gociaci del Tractat de la CECA.
Un altre exemple rellevant de pragmatisme,
en aquest cas en relaci amb la reforma de
lmbit territorial daplicaci dels Tractats, s
el de Grenlndia. Els seus ciutadans, que
lany 1979 havien obtingut un rgim dautono-
mia poltica dins de lEstat dans, el 1982 van
votar a favor de sortir de les Comunitats Euro-
pees. Desprs dun perode de negociacions,
Grenlndia va adoptar un estatut dassociat a
les Comunitats a travs de la frmula de pa-
sos i territoris dultramar. Lacord va perme-
tre a Grenlndia continuar rebent fons euro-
peus i tenir lliure accs al mercat europeu per
als productes de pesca. El cas grenlands va
ser el resultat dun procs poltic no previst en
cap article dels Tractats.
La Comunitat Europea va emprar tamb la
mateixa flexibilitat i pragmatisme en relaci
amb el procs dintegraci de lAlemanya uni-
ficada a les Comunitats Europees. El Consell
Europeu dabril de 1990 va decidir que la in-
tegraci seria efectiva en el moment en qu
la unificaci de les dues alemanyes fos legal-
ment establerta, i va descartar aix qualsevol
aplicaci de les clusules dadhesi o de revi-
si dels Tractats. Va ser una negociaci polti-
ca rpida en qu els Estats membres van rati-
ficar les condicions en les quals tindria lloc el
procs dabsorci dun nou territori, dels seus
ciutadans i de les seves empreses per un al-
tre Estat ja membre de la UE, utilitzant el prin-
cipi dautodeterminaci dels pobles previst
en la Llei fonamental de la Repblica Federal
dAlemanya per justificar la reunificaci dels
Lands occidentals i orientals.
s tamb paradigmtic el cas de Xipre, quan
lany 2004 va esdevenir membre de la UE
com una illa de facto dividida. Davant la im-
possibilitat darribar a un acord entre la part
turco-xipriota i la part greco-xipriota, es va de-
cidir que tota lilla seria membre de la UE, pe-
r que el dret europeu noms saplicaria a la
part greco-xipriota.
Un altre exemple, que posa en relleu el prag-
matisme de la UE davant situacions com-
plexes, s la decisi presa en el Consell de
la Uni sobre lobertura de negociacions per
concloure un acord dassociaci i estabilitza-
ci amb Kosovo. En el debat entre els repre-
sentants dels Estats membres en el Consell
de la Uni, per tal devitar que lacord hagus
de ser ratificat per tots els Estats membres de
la UE i, en definitiva, per tal devitar que sha-
guessin de pronunciar sobre la ratificaci de
lacord Estats que actualment encara no han
reconegut formalment lEstat de Kosovo, es
va acordar per consens del Consell que el fu-
tur acord no se signaria com a acord mixt (UE
i Estats membres) sin que el signaria ni-
cament la UE, malgrat que el projecte actual
afecta algunes competncies de naturalesa
molt discutible exclusiva de la UE.
La flexibilitat i el pragmatisme de la Uni po-
drien ser majors en el cas de Catalunya, en
120
qu, atesa la seva pertinena prvia a la UE i
la manca de regulaci expressa daquest su-
psit, les normes jurdiques aplicables deixen
un marge de llibertat encara superior al dal-
tres supsits.
3.4.4 Probabilitats daplicaci
dels diferents escenaris
Tant les institucions de la UE com els Estats
membres tenen un ampli marge de llibertat
a lhora dacceptar o no la incorporaci dun
nou Estat i, en cas que lacceptin, a lhora
de decidir quin escenari i quin procediment
saplicar.
Els motius que poden adduir les institucions
europees i els Estats per adoptar una posici
o una altra no estan legalment explicitats ni ta-
xats. En principi poden ser de qualsevol na-
turalesa (jurdics, poltics o econmics, entre
daltres) i la probabilitat que la UE i els Estats
membres es decantin per un o altre dels qua-
tre escenaris esmentats dependr fonamental-
ment de la fora persuasiva que per a ells tin-
guin els diversos arguments sobretot la dels
arguments econmics que saddueixin en el
debat que susciten les peticions dingrs o de
permanncia. Probablement prevaldran els ar-
guments relacionats amb els valors i objectius
de la UE i els que tinguin en compte els interes-
sos econmics i lestabilitat de tota la UE.
s previsible, en aquest sentit, que com a ar-
guments contraris a lescenari de permann-
cia o dintegraci rpida amb rgim transitori
es puguin esgrimir la capacitat dabsorci
de la UE, s a dir, de les dificultats de gesti-
onar una Uni amb la incorporaci dun nou
Estat, o el temor dalguns Estats europeus en
els quals existeixen reivindicacions territorials
que es produeixi un efecte emulaci.
Tamb sha sostingut, amb una argumentaci
discutible, que la incorporaci a la UE dun
futur Estat catal independent, si el procs
de separaci shagus fet sense acord amb
lEstat espanyol, suposaria una vulneraci del
principi dintegritat territorial previst a lart. 4.2
TUE, i sha argumentat que un futur Estat ca-
tal no hauria estat una part contractant dels
Tractats constitutius de la UE i, per tant, hauria
de demanar lingrs com si es tracts dun Es-
tat tercer, ali a la Uni.
Daltra banda, els arguments que es poden
emprar a favor de lescenari de la permann-
cia o de la incorporaci rpida i amb rgim
transitori sn tant arguments relacionats amb
els valors que sempre ha defensat la UE com
arguments de tipus pragmtic.
Entre els primers es podria esmentar el fet que
un dels principals objectius fundacionals de
UE ha estat sempre aconseguir la mxima in-
tegraci possible dels Estats radicats geogr-
ficament a Europa, i seria anar contra els seus
propis objectius i naturalesa excloure, ni que
sigui temporalment, un Estat com el catal que
compls, com compliria, tots els requisits dad-
missi i que, a ms, ja forma part de la UE.
Tamb caldria tenir present que negar la in-
corporaci dun futur Estat catal a la Uni Eu-
ropea, o allargar aquest procs dintegraci,
equivaldria a excloure de la ciutadania euro-
pea set milions i mig de persones que, des
de fa dcades, gaudeixen daquest estatus.
De fet, els principis i valors que regeixen la
UE impedirien que les seves institucions es
desentenguessin dels drets de les persones,
de les empreses, del manteniment de les re-
lacions econmiques i comercials i, especial-
ment, dels drets recollits a la Carta de drets
fonamentals de la UE.
Des duna perspectiva estrictament econmi-
ca, sembla clar que la permanncia dun fu-
tur Estat catal a la UE o la integraci rpida
i amb rgim transitori daquest Estat tindrien
ms avantatges per a la Uni i els actuals Es-
tats membres que no pas lexpulsi definiti-
va o durant un llarg lapse de temps mentre
es produs ladhesi per una via ordinria. La
no-aplicaci a Catalunya dels Tractats i el dret
de la UE, el restabliment daranzels i la sus-
pensi de les llibertats de circulaci de per-
sones, bns, serveis i capitals afectaria nega-
121
tivament la UE, tots els Estats membres i, molt
especialment, els inversors i les empreses
daquests Estats amb interessos industrials i
financers a Catalunya. Daltra banda, tampoc
no es pot oblidar que, segons els clculs exis-
tents en lactualitat, un futur Estat catal no se-
ria un Estat receptor sin contribudor fiscal
net al pressupost de la UE. Aquest s un ele-
ment que sol prendres en consideraci en les
negociacions dingrs.
El que sha dit permet concloure que, a lhora
de decidir la incorporaci duna Catalunya in-
dependent a la UE i el procediment que se se-
guiria, s probable que, per a la UE i els seus
Estats membres, tinguin ms fora persuasiva
els arguments favorables a la permanncia o,
com a mnim, a la integraci rpida i amb r-
gim transitori. I si aix fos aix, tamb sembla
clar que, des de la perspectiva dun elemen-
tal pragmatisme, els arguments favorables a
la permanncia (escenari primer) haurien de
prevaler sobre els arguments relatius a la inte-
graci rpida i amb rgim transitori (escenari
segon), ja que no t sentit fer sortir de la Uni
un territori i uns ciutadans que en formen part
per tornar-los a admetre desprs ni que sigui
de manera rpida.
No sembla raonable ni versemblant que la UE
i els Estats membres estiguin disposats a per-
judicar-se econmicament i a trair els seus
objectius fundacionals deixant fora de la Uni
un Estat com el catal, que compleix tots els
requisits per ser-ne membre i que est per-
fectament integrat a Europa. Per tant, el di-
lema, en realitat, no s si Catalunya acabar
formant part de la UE, sin quan i com ho fa-
r. La lgica i el pragmatisme ms elementals
sembla que propicien lescenari de perma-
nncia, malgrat que en cas que es produeixi
un vet sancionador, no es pot descartar les-
cenari duna integraci rpida i amb rgims
transitoris que garantiria laplicaci sense in-
terrupci del dret europeu a Catalunya mentre
durs el procs dadhesi.
Al mateix temps, sembla evident que si Cata-
lunya fes el procs de separaci dacord amb
lEstat espanyol no tindria cap dificultat a lho-
ra de romandre dins de la UE per la via de la
permanncia o dintegrar-shi de manera rpi-
da i amb rgim transitori per una via ad hoc.
Tanmateix, tamb sembla clar que, si aquest
acord no exists per Catalunya pogus de-
mostrar de manera fefaent que ha intentat
lacord de manera reiterada i de bona fe amb
lEstat espanyol, i que ha instat laplicaci de
les vies legals pertinents i ha seguit un procs
122
escrupolosament democrtic, aquesta dada
no podria ser indiferent per a la UE ni per als
seus Estats membres.
De fet, en cas dabsncia dacord entre Cata-
lunya i lEstat espanyol, les institucions euro-
pees hauran danalitzar el comportament de
les dues parts sota el prisma dels principis de
democrcia, cooperaci lleial, bona fe i pro-
porcionalitat.
3.5 Alternatives a la nopermanncia
o la nointegraci rpida
3.5.1 Acord bilateral
CatalunyaUE
Aquest tipus dacord podria establir-se a tra-
vs de dues vies. En primer lloc, Catalunya i la
UE podrien decidir de manera unilateral, per
recproca, no imposar aranzels a la circulaci
de les mercaderies fabricades i comercialit-
zades en els seus territoris respectius. En se-
gon lloc, ambdues entitats podrien signar un
acord bilateral per tal de garantir el lliure co-
mer de productes i serveis, i tamb per defi-
nir un marc de cooperaci.
Basant-se en la seva competncia externa,
la UE conclou una mplia gamma dacords
internacionals amb tercers Estats no mem-
bres de la UE i amb organitzacions internaci-
onals. La tipologia dacords que sol concloure
sn: acords comercials, acords dassociaci
i acords de cooperaci. El Tractat de Lisboa
facilita la conclusi dacords bilaterals comu-
nitaris, s a dir, conclosos exclusivament per
la UE i no pels seus Estats membres. A ms,
aquest Tractat ha modificat el sistema de vo-
tacions en el Consell per tal de facilitar la pre-
sa de decisions per majoria qualificada, de
manera que sha passat del sistema de ma-
joria qualificada establert pel Tractat de Nia
(majoria dEstats, vots ponderats i poblaci) a
un sistema de doble majoria (Estats i pobla-
ci) que no requereix la ponderaci dels vots,
sin que estableix una majoria dun 55% dels
Estats membres (actualment 15 Estats) i dun
65% de la poblaci europea.
En el cas de Catalunya, caldria valorar la pos-
sibilitat destendre al mxim ladopci dun
acord comercial, un acord de cooperaci o
un acord dassociaci amb la UE utilitzant la
presa de decisions per majoria qualificada.
123
Aix, per exemple, la UE i Sussa tenen un am-
pli nombre dacords bilaterals que permeten
al pas helvtic beneficiar-se del mercat nic,
sense ser membre de la UE, i alhora mantenir
un elevat nivell dautonomia econmica i pol-
tica, especialment en lmbit monetari, fiscal,
comercial i agrcola.
3.5.2 Adhesi a lEFTA, EEE
i Schengen
Una altra possibilitat de la Catalunya inde-
pendent seria demanar ladhesi a lAssoci-
aci Europea de Lliure Comer (EFTA) i en-
trar a formar part dels nombrosos acords amb
tercers pasos que shan subscrit en aquest
marc. Actualment, sn membres de lEFTA:
Islndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa, i
aquest tractat cobreix els mbits de la lliure
circulaci de persones, serveis, moviments
de capital i protecci de la propietat industrial
i intellectual. LEFTA no s, doncs, una uni
duanera, sin una zona de lliure comer, i els
seus Estats membres tenen certa autonomia
per poder concloure acords de lliure comer
pel seu compte. Per poder adherir-se a lEF-
TA cal lacord per unanimitat dels Estats mem-
bres.
La participaci de Catalunya a lEFTA supo-
saria haver de fer una contribuci econmica
menor que a la UE, la qual cosa li restaria una
mplia llibertat per negociar acords econ-
mics i comercials. Ateses les caracterstiques
de Catalunya, no sembla que hi pogus haver
grans dificultats perqu sadhers a aquesta
organitzaci, que mostra a ms una prefern-
cia per incloure Estats de mida petita o mitja-
na, amb un nivell de desenvolupament similar
i amb voluntat dobrir-se a lexterior, caracte-
rstiques que Catalunya ja reuneix actualment.
Amb lexcepci de Sussa, els altres tres mem-
bres de lEFTA (Noruega, Islndia i Liechten-
stein) sn part dun acord dassociaci amb la
UE: lEspai Econmic Europeu (EEE). Lacord
EEE integra lacquis comunitari sobre el mer-
cat interior i algunes poltiques europees, com
la lliure competncia, un seguit de normes so-
cials, la protecci als consumidors i un seguit
de mesures mediambientals. Tamb incorpora
instruments de cooperaci en temes de recer-
ca, desenvolupament, turisme i protecci civil.
Per tal desdevenir part de lEEE, cal primer ac-
cedir a lEFTA. Els pasos de lEFTA que par-
ticipen en lEEE apliquen les normes europe-
es sobre el mercat interior i gaudeixen de les
llibertats econmiques, sense participar, per,
en el procs de presa de decisions de la UE.
A ms a ms, tots els membres de lEFTA for-
men part tamb de lespai Schengen, que
conforma un territori en el qual shan eliminat
els controls de les fronteres internes i sapli-
quen normes comunes per al control de les
fronteres externes. Actualment formen part de
lespai Schengen un conjunt de vint-i-sis pa-
sos (aviat vint-i-vuit amb la incorporaci de
Romania i Bulgria), mentre que quatre Estats
de la UE no en formen part (Irlanda, el Reg-
ne Unit, Xipre i Crocia). Formar part de les-
pai Schengen pot ser de linters de Catalu-
nya, per encara ho pot ser ms per als altres
membres de la UE i per a la mateixa UE, ats
lenorme inters que han mostrat en relaci
amb lobjectiu de garantir la seguretat de les
fronteres externes per tal de controlar la im-
migraci irregular, les xarxes de crim organit-
zat, les rutes de la droga i tota mena de prc-
tiques de corrupci.
124
Catalunya, sense ser membre de la UE, po-
dria ser membre de lespai Schengen, espe-
cialment si s membre de lEFTA, per hauria
de complir un seguit de requisits. En primer
lloc, requisits relatius a les fronteres externes;
aix, per exemple, hauria de demostrar que
pot dur a terme un control efica de les se-
ves noves fronteres externes i aplicar correc-
tament la normativa Schengen. Tamb hauria
de gestionar correctament les diferents bases
de dades que shan creat entorn del control i
la gesti integrada de les fronteres externes
i posar en marxa els corresponents instru-
ments de cooperaci amb les diferents agn-
cies europees vinculades al funcionament del
sistema Schengen.
3.5.3 Acords de lliure comer
o unions duaneres
En el supsit que sobstaculitzs una integra-
ci rpida i amb rgim transitori de Catalunya
a la UE, caldria establir una efica estratgia
alternativa dinternacionalitzaci. En aquest
cas, Catalunya recuperaria les competnci-
es per poder concloure acords comercials
bilaterals i multilaterals amb aquells pasos
que estiguessin interessats a mantenir-hi re-
lacions comercials, econmiques i finance-
res. El marc internacional que cal respectar
per poder concloure aquests tipus dacords
s el de les normes que sintegren en lOMC
(Organitzaci Mundial del Comer), que per-
met als seus membres poder aconseguir
una major liberalitzaci comercial mitjanant
ladopci dacords de lliure comer o unions
duaneres.
3.6 La integraci a la comunitat
internacional
La integraci del nou Estat catal a la comu-
nitat internacional requereix de tres elements.
En primer lloc, cal aconseguir que la comunitat
internacional, especialment un nombre signifi-
catiu dels altres Estats existents, reconegui el
nou Estat. En segon lloc, cal la incorporaci a
lordenament propi dels principis, valors i nor-
mes del dret internacional, a ms de la signatu-
ra dels tractats internacionals ms rellevants. I
finalment, cal la incorporaci a les organitzaci-
ons internacionals intergovernamentals (OIG).
3.6.1 El reconeixement del nou
Estat
El reconeixement dun Estat per un altre s un
acte discrecional i poltic, unilateral, en el qual
lEstat X reconeix lEstat Y, perqu el dret inter-
nacional no obliga els Estats al reconeixement
daltres Estats. Tanmateix, tot i ser un acte lliu-
re, genera efectes jurdics. El reconeixement
pot fer-se de maneres diferents: de manera
explcita, amb un acte jurdic i formal de reco-
neixement; o de manera tcita, tot establint re-
lacions diplomtiques o votant favorablement
lingrs dun Estat determinant en una orga-
nitzaci intergovernamental. En tots els casos
el reconeixement implica que qui reconeix
aprecia que laltre s un igual, un Estat, que
compleix els requisits destatalitat.
La concreci prctica de la noci destata-
litat bsica est continguda en els criteris o
principis de Montevideo (1933), que establei-
xen que cal tenir:
poblaci permanent
territori definit
govern, amb control clar sobre aquesta
poblaci i aquest territori
capacitat dentrar en relaci amb altres
Estats
125
Mostrar fefaentment el compliment de les qua-
tre condicions s la primera fase del procs
de reconeixement, que va acompanyada de
negociacions, reconeixements, clusula de
recepci del dret internacional i primeres de-
mandes dadhesi a organitzacions internaci-
onals.
En el cas concret de Catalunya, abans den-
degar un procs formal de demanda de re-
coneixement, s convenient que el nou Estat:
Estigui en condicions de mostrar que ho
s, s a dir, que es compleixen els criteris
i estndards internacionals. Aix implica
mostrar clarament que lEstat t una po-
blaci, que aquesta accepta majoritria-
ment la situaci nova, que hi ha un territori
definit i que una autoritat legtima exerceix
de forma efica les seves competncies
sobre poblaci i territori, malgrat que si
el procs no s plenament acordat es po-
den plantejar, temporalment, alguns pro-
blemes dencavalcament dautoritat o de
control territorial.
Cerqui, abans de la proclamaci dinde-
pendncia, possibles suports per al procs
de reconeixement, amb eventuals valedors
i impulsors. Si es fa aix, sassegura a priori
un mnim de reconeixement, bilateral i mul-
tilateral, que servir tamb de demostraci
prctica de lacompliment del quart criteri
de Montevideo (estar en condicions des-
tablir relacions amb altres Estats membres
de la comunitat internacional).
Estableixi una estratgia clara progres-
siva, amb prioritzacions ben pensades,
realistes i molt treballades per anar acon-
seguint reconeixements bilaterals i multi-
laterals, tot combinant accions diplomti-
ques convencionals amb ofertes diverses
que impliquin compartir beneficis en el
 present i en el futur. Resulta especialment
important elaborar una sistematitzaci cre-
ble dels valors afegits i dels avantatges
comparatius que el nou Estat pot aportar a
la comunitat internacional.
Tingui ben present, i comuniqui a la po-
blaci, que el procs de reconeixement s
sempre progressiu, per raons poltiques i
tamb tcniques, i que la seva culminaci
exigeix temps.
Eviti les demandes prematures, sobretot
en el cas del reconeixement multilateral, i
tingui en compte cas per cas els eventu-
als efectes de vots grupalment orientats.
3.6.2 La incorporaci al dret
intern del dret internacional
i dels tractats
La primera mesura que hauria dadoptar un
eventual Estat catal independent seria la
destablir una clusula formal de recepci del
dret internacional en la llei constitucional pro-
visional. La clusula hauria de declarar que
els principis i les regles generals del dret in-
ternacional, especialment en matria de drets
fonamentals, es consideren part integrant del
dret de Catalunya.
Aquesta recepci del dret internacional no
hauria de ser, per, merament una proclama-
ci, sin que hauria dincloure la voluntat de
respectar-lo.
Cal tenir en compte de forma especial que la
ratificaci dels tractats internacionals s un
instrument fonamental per assegurar la inte-
graci del nou Estat en la comunitat interna-
cional. Hi haur casos en els quals la ratifica-
ci dels tractats tindr lloc de manera gaireb
automtica, perqu es considerar el nou Es-
tat catal successor de lEstat espanyol. Pe-
r ats que aquesta no s una regla perfec-
tament establerta, caldr que el nou Estat
analitzi amb cura i cas per cas els tractats que
pretn ratificar i decideixi si li conv demanar
la successi o si, en canvi, s millor obrir un
procs de ratificaci.
126
3.6.3 Ladhesi a
organitzacions internacionals
intergovernamentals
Les organitzacions internacionals intergover-
namentals (OIG), tot i ser un fenomen relati-
vament recent de les relacions internacionals,
shan desenvolupat molt durant aquests dos
darrers segles. Avui nhi ha milers i abasten
tots els mbits de la vida internacional. Han
esdevingut tan importants que es pot soste-
nir que 250 OIG convencionals tenen un pa-
per cabdal com a ens reguladors de la con-
ducta i les relacions dels Estats. Fan moltes
ms coses que, simplement, executar acords
establerts pels seus Estats membres: prenen
decisions que afecten tots i cadascun dels
racons o punts del planeta i, per tant, la vi-
da dels seus habitants, ja que socupen de
temes vinculats amb la sobirania interna o
domstica, de competncies que fins fa ben
poc molts Estats consideraven privatives dels
governs nacionals.
Per al cas de Catalunya, resulta clar que per-
tnyer a les OIG s un cam imprescindible
per al reconeixement i per a lefectiva integra-
ci en la comunitat internacional.
En termes conceptuals, hi ha tres maneres
desdevenir membre duna OIG: mitjanant un
procs formal dadhesi, a partir dun simple
acte unilateral o mitjanant la successi, ate-
sa una provisi expressa en el tractat regula-
dor de lorganitzaci.
A la prctica, per, la via bsica i ms usa-
da s la del procs formal, ja que shan redut
molt els exemples de casos amb declaraci
unilateral i noms hi ha un cas significatiu de
successi per provisi expressa (Cort Perma-
nent dArbitratge). Per tant, la norma s el pro-
cediment dadhesi formal que, al seu torn,
mostra una heterogenetat enorme.
A lhora de decidir les OIG a les quals shau-
ria dincorporar el nou Estat cal tenir en comp-
te dos elements essencials: duna banda, el
relleu prctic i simblic les seves funcions, i
duna altra, el grau de dificultat dels procedi-
ments exigits per formalitzar ladhesi.
Des daquesta perspectiva, malgrat lhetero-
genetat, es poden distingir dos grans sup-
sits per als procediments formals dadhesi
com a nou membre duna OIG:
organitzacions amb procediments dad-
missi restrictius i complexos
organitzacions amb procediments relati-
vament senzills i oberts
En el primer cas, les restriccions deriven de
sistemes de presa de decisions per unani-
mitat, que permeten vet, o en menor mesura
de sistemes amb majories qualificades que
permeten establir minories de bloqueig. En
aquests casos, s recomanable fer-ne una
anlisi acurada, abans de sollicitar lingrs.
En el segon cas, es tracta dorganitzacions
que tenen un sistema de presa de decisions
amb procediments oberts, tot i que en alguns
casos el procediment pot ser administrativa-
ment llarg.
Cal assenyalar, addicionalment, que algu-
nes OIG tenen, a ms del procediment for-
mal, costums i procediments particulars, per
exemple competncies per adaptar els pro-
cediments estndards a casos singulars. Ai-
x sesdev, per exemple, en les instituci-
ons derivades dels acords de Bretton Woods
(Fons Monetari Internacional, Grup del Banc
Mundial).
Atesa la dificultat destablir regles genriques,
sha optat per classificar les OIG en grans ca-
tegories, relativament discrecionals, i fer-ne
un estudi parcial, per grups i casos.
a) Consell dEuropa
El Consell dEuropa, com a instituci fins i tot
prvia a les Comunitats Europees, es consi-
dera cabdal i prioritria, pel seu simbolis-
me, per les seves competncies i funcions i
pel seu procediment dadhesi. Es recomana
perseguir lestatus dEstat de ple dret des de
la primera fase del reconeixement internacio-
nal, per considerar tamb en parallel aco-
127
llir-se a un dels tres supsits dels Estats amb
estatus intermedi, el de convidat especial.
Se subratlla que no hi ha cap dificultat tcnica
rellevant, o en lmbit destndards de drets
humans, per que, tot i que no hi ha vet, el
trmit s ms o menys rpid en funci de la
voluntat poltica dels seus membres. El cas de
Montenegro, per exemple, es va resoldre en
menys dun any. Daqu linters de tenir, men-
tre es negocia, lestatus de convidat especial.
Addicionalment, sassenyala que un informe
recent del Govern britnic considera que,
pel que fa a la Convenci Europea dels Drets
Humans, podria fer-se la successi quasi
automtica. Concretament, en aquest punt
Crawford i Boyle sostenen que a partir dels
precedents de Montenegro i Txecoslovquia
i decisions ja fermes del Tribunal Europeu de
Drets Humans laplicaci de la Convenci
pot considerar-se ininterrompuda. Natural-
ment, el mateix es podria dir del cas de Ca-
talunya.
b) Nacions Unides i el seu sistema
La pertinena a lONU, i per tant, la presncia
regular als seus rgans principals, ha esde-
vingut el smbol de plena culminaci de la in-
tegraci a la comunitat internacional, tot i que,
formalment, les NU no reconeixen pas Estats.
Ser membre de lONU no vol dir formar part
noms dels seus rgans principals, sin que
sovint s possible accedir tamb mitjanant
un acte unilateral a molts dels organismes es-
pecialitzats, i finalment, a molts dels seus me-
canismes particulars (fons, programes, co-
missions especialitzades o dmbit regional,
instituts de recerca i de formaci, organismes
subsidiaris, entre daltres). Aix no obstant, en
alguns casos no s necessari ser membre de
les NU per ser membre dalgun dels seus or-
ganismes especialitzats.
Per a ladhesi a lONU cal seguir un procedi-
ment precs i ben pautat:
El pas candidat envia una notificaci for-
mal al secretari general de les NU, acom-
 panyada dun instrument formal dac-
ceptaci de les obligacions presents a la
Carta de les NU.
El secretari general ninforma el Consell de
Seguretat.
Si el Consell no disposa el contrari, el seu
president tramet el tema al Comit dAd-
missions de nous membres, que analitza-
r la petici i presentar les seves conclu-
sions al Consell.
El Consell ha de decidir si recomana o
no lingrs del candidat, o si ajorna la sol
licitud. Laprovaci, en tractar-se duna
qesti substantiva, exigeix almenys nou
vots afirmatius i cap vot en contra dels
cinc membres permanents del Consell.
Si la decisi del Consell recomana lingrs,
aleshores cal considerar-la a lAssemblea
General. Si voten favorablement almenys
dues terceres parts dels membres, el se-
cretari general comunica la decisi al pas
sollicitant i ladmissi t efecte immediat.
En el cas que el Consell no recomani lac-
cs o ajorni la decisi, lAssemblea Gene-
ral pot estudiar en profunditat el tema i de-
cidir el reenviament de la sollicitud, amb
lacta completa de la discussi, al Consell
de Seguretat per tal que reexamini el cas i
formuli una recomanaci o un informe.
Es pot parlar de cinc condicions que cal com-
plir, com a condici necessria:
Ser un Estat.
Ser amant de la pau.
Acceptar les obligacions de la Carta.
Estar en condicions de poder complir les
condicions suara esmentades.
Tenir la voluntat explcita i fefaent de fer-ho.
Les condicions segona, tercera i quarta, tot
i que poden ser evidents, incloses en la sol
licitud dadhesi, conv explicitar-les mitjan-
ant declaracions solemnes i explcites.
En el cas de Catalunya, la feina fonamental no
rau a acomplir els cinc requisits esmentats, si-
n a aconseguir la votaci favorable, nou vots
a favor almenys sense cap vet al Consell de
Seguretat, primer, i almenys dos teros dels
128
vots favorables de lAssemblea General, des-
prs.
Com a recomanaci final, sinsisteix en el fet
que no s convenient preveure la demanda
dingrs a les NU, tot i el seu carcter simb-
lic, de manera rpida o precipitada. Cal asse-
gurar, almenys, que hi hagi un gruix important
de reconeixements, un coneixement suficient
de les raons i del paper del nou Estat en la
comunitat internacional i un escenari de rela-
cions bilaterals amb Espanya mnimament as-
sentat i de collaboraci.
Pel que fa als organismes especialitzats del
sistema de les Nacions Unides, cal entendre
que deriven de la llarga histria de lorganit-
zaci, creada lany 1945, i en particular de la
pluralitat de funcions que pot acomplir per mi-
llorar la governana internacional i la coope-
raci mundial.
Fons Monetari Internacional. FMI. Es dedi-
ca a promoure la cooperaci monetria a es-
cala mundial, a assegurar lestabilitat finan-
cera, a facilitar el comer internacional i a
fomentar locupaci i el creixement econmic
i la reducci de la pobresa arreu.
La seva importncia i simbolisme s cabdal.
Pel que a la pertinena a aquest organisme,
conv destacar dues coses: La primera, es
tracta duna organitzaci relativament ober-
ta. Aix explica que a hores dara Kosovo en
sigui membre, a diferncia del que passa a
la major part dorganitzacions del sistema de
NU; i la segona, ser membre de lFMI s un
requisit previ per ser membre del Banc Mun-
dial.
El procediment dadhesi formal es pot resu-
mir aix:
El pas candidat envia una sollicitud for-
mal dadhesi, que rep el Directori Execu-
tiu (Executive Board, EB).
LEB examina detalladament la sollicitud.
LEB presenta un informe a la Junta de
Governadors amb les recomanacions que
proposa (un esborrany de la resoluci
 dadhesi, Membership Resolution). Lin-
forme cont:
-import de la quota que ha de satisfer
-forma de pagament
-eventuals condicions i termes relacio-
nats amb lingrs com a membre
La Junta de Governadors aprova, si es-
cau, la resoluci esmentada i sinicia el
perode per fer efectiva la pertinena, amb
els procediments legals interns i interna-
cionals que permetin signar els acords i
complir les obligacions que en deriven.
La principal obligaci del nou membre s sa-
tisfer la quota decidida per la Junta, que, en
el cas dun pas com Catalunya, pot ser eleva-
da. Tenen inters els precedents de Montene-
gro (secessi acordada) i de Kosovo (seces-
si unilateral) respecte de Srbia. En tots dos
casos, lFMI considera que lEstat continuador
era Srbia, a tots els efectes, per la qual cosa
va conservar la condici de membre, la quo-
ta, els actius i els passius. Montenegro i Koso-
vo van entrar, doncs, com a nous membres.
Sembla probable que en el cas de Catalunya
sactuaria de manera semblant.
Les caracterstiques de lFMI fan que sigui,
probablement, la primera de les portes den-
trada al sistema de les NU per a un nou Estat
que busca la seva integraci en la comunitat
internacional.
Grup del Banc Mundial. Cal distingir entre el
Banc Mundial (BM) i el Grup del Banc Mundial
(GBM). Al primer noms hi pertanyen el Banc
Internacional per a la Reconstrucci i el Des-
envolupament (BIRD) i lAssociaci Internaci-
onal per al Desenvolupament (AID/IDA), men-
tre que el Grup engloba cinc organitzacions.
El sistema dingrs al Grup est condicionat
per un doble requisit. Primer, cal ser membre
de lFMI (Conveni constitutiu del BM). Segon,
cal accedir al BIRD, que condiciona la perti-
nena a les altres quatres institucions del Grup.
El procediment pot resumir-se aix:
El pas membre de lFMI candidat a ser
part del GBM presenta una sollicitud, que
129
es prepara conjuntament amb el Banc,
amb tota la informaci que es considera
pertinent i rellevant.
La Junta de Directors Executius del BIRD
(formada per vint-i-cinc persones elegides
a partir de criteris de representaci) infor-
ma de la sollicitud la Junta de Governa-
dors, en la qual estan representats tots els
Estats membres. Quan la presentaci s
positiva, la Junta de Directors Executius
acompanya el seu informe de tota la do-
cumentaci que considera necessria, in-
closa una proposta del nombre daccions
de capital que el nou membre hauria de
subscriure (quantitat que shaur determi-
nat amb consultes prvies), i de les condi-
cions que cregui pertinents.
La Junta de Governadors pren la decisi
per majoria de vots (els vots estan deter-
minats per les accions subscrites per ca-
da pas). Per tant, el vet o les minories de
bloqueig petites sn poc rellevants, si no
s que provenen justament dels pasos
amb ms pes en les votacions pel seu
nombre daccions, com els EUA.
Un cop ss membre del BIRD, ladhesi a
les altres quatre institucions requereix sim-
plement un trmit administratiu, normal-
ment signar el Conveni constitutiu (Articles
of Agreement), dipositar un instrument for-
mal dadhesi al Secretariat Corporatiu del
GBM i rebren lacceptaci.
FAO. s lorganitzaci de les NU per a lagri-
cultura i lalimentaci. Ladmissi a aquesta
organitzaci est regulada per larticle II.2.
del seu tractat constitutiu. Cal presentar la
sollicitud acompanyada dun instrument for-
mal dacceptaci de les obligacions prescrites
pel tractat constitutiu i les normes derivades de
lorganitzaci en el moment de la presentaci.
La decisi correspon a la Conferncia General
de lorganitzaci i requereix la majoria dels dos
teros dels vots emesos, sempre que hi siguin
presents la majoria dels Estats membres.
Es podria demanar lingrs en la primera fase,
dins del procs de reconeixement internacio-
nal.
OIT. s lorganitzaci internacional del tre-
ball. El procediment dadmissi el regulen els
articles 1.3. i 1.4 dels tractats constitutius, o
constituci, de lorganitzaci. Qualsevol Es-
tat membre de les NU pot demanar-hi laccs
mitjanant sollicitud al director general de
lOIT, acompanyada de la declaraci de la vo-
luntat dacceptar els tractats constitutius i les
obligacions que en deriven. El pargraf 1.4.
estableix, per, un altre mecanisme possible:
La Conferncia General de lOIT podr tam-
b admetre un Estat en qualitat de membre
de lorganitzaci per majoria de dos teros
dels delegats presents en la reuni, inclosos
dos teros dels delegats governamentals pre-
sents i votants.
En tots dos casos, la sollicitud se substancia
en la reuni anual de la Conferncia General i
requereix una majoria de dos teros dels vots
emesos, sempre que estiguin presents al-
menys dos teros dels delegats governamen-
tals. Es fa efectiva un cop el director general
rep els instruments formals dacceptaci.
Es recomana demanar lingrs en la primera
fase, dins del procs de reconeixement inter-
nacional.
OMS. s lorganitzaci mundial per a la salut.
Ladmissi est regulada pels articles 4, 6 i
79 del tractats constitutius de lorganitzaci.
Qualsevol Estat membre de les NU pot dema-
nar-hi laccs mitjanant sollicitud al Secretari
General de les NU, ats que s dipositari del
Tractat, acompanyada de la declaraci de la
voluntat dacceptar els tractats constitutius i
les obligacions que en deriven. Tamb es pot
demanar ladmissi directament i es pot in-
gressar si sobt majoria simple en la reuni
anual de lAssemblea Mundial de la Salut.
Es recomana demanar lingrs en la primera
fase, dins del procs de reconeixement inter-
nacional.
UIT. La Uni Internacional de Telecomunica-
cions s un organisme de pertinena mixta,
format per Estats i tamb per entitats acad-
130
miques i privades. El procediment dadmissi
est regulat pels articles 2 i 53 dels tractats
constitutius de lorganitzaci. Qualsevol Es-
tat membre de les NU pot demanar-hi laccs
mitjanant dipsit dun sol instrument formal
dadhesi estandarditzat a la Constituci i
Convenci de la UIT davant del secretari ge-
neral. El secretari general ninforma els altres
Estats membres i nenvia cpia certificada.
Hi ha, per, una segona via: presentar direc-
tament la demanda dadhesi. La decisi es
pren en la Conferncia Plenipotenciria, que
t lloc cada quatre anys, per majoria de dos
teros. Quan la sollicitud es presenta entre
dues sessions, el secretari general consulta
tots els Estats membres, que han de respon-
dre en un termini de quatre mesos i, si no ho
fan, es considerar que sabstenen. Un cop
presa la decisi, cal dipositar linstrument for-
mal dadhesi, que t efectes immediats.
Tot i la majoria qualificada, es recomana en-
degar el procs dadhesi com a part del pro-
cs de reconeixement internacional.
UNESCO. s lorganitzaci de les NU per a
leducaci, la cincia i la cultura. El procs
dadmissi est regulat per larticle II del trac-
tat constitutiu de lorganitzaci i per les regles
50 i 51 de procediment del Consell Executiu.
Qualsevol Estat membre de les NU pot dema-
nar-hi laccs mitjanant comunicaci al Fo-
reign and Commonwealth Office, com a di-
positari del tractat, en qu ha de fer constar
lacceptaci formal dels tractats constitutius.
s possible tamb la demanda directa: a re-
serva dels termes de lacord que sha desta-
blir entre aquesta organitzaci i les Nacions
Unides, de conformitat amb all previst a lar-
ticle X de la present Constituci, els Estats no
membres de les Nacions Unides podran, pr-
via recomanaci del Consell Executiu, ser ad-
mesos com a membres de la Organitzaci,
per majoria de dos teros dels vots de la Con-
ferncia General (article II.2).
En tots dos casos, el procediment daprovaci
s doble: primer es requereix la majoria simple
del Consell Executiu; posteriorment, la majoria
de dos teros de la Conferncia General.
Tot i la majoria qualificada, es recomana en-
degar el procs dadhesi en la primera fase,
dins del procs de reconeixement internacio-
nal.
OMT. s lorganisme de les NU encarregat de
la promoci dun turisme responsable, soste-
nible i accessible per a tothom. A la prctica,
s la principal organitzaci internacional en
lmbit turstic.
El mecanisme dadhesi, segons larticle 3.5.
dels Estatuts, diu, respecte de ladhesi, que
cal presentar candidatura i que ha de ser
aprovada per lAssemblea General, per majo-
ria dels dos teros dels membres efectius pre-
sents i votants (a reserva que aquesta majoria
comprengui la majoria dels membres efectius
de lorganitzaci).
Atesa la importncia del turisme per a Catalu-
nya, es recomana demanar ladhesi a aques-
ta organitzaci en la primera etapa del procs
de reconeixement.
OMPI. LOrganitzaci Mundial de la Propietat
Intellectual (OMPI) s un organisme de llarga
trajectria que lany 1974 va esdevenir orga-
nisme especialitzat de les NU.
La participaci i adhesi, regulada pels arti-
cles 5 i 14 de la Convenci de lorganitzaci,
s oberta, mitjanant simple signatura formal,
ratificaci o instrument daccs dipositat da-
vant del director general de lorganitzaci,
sempre que es reuneixi alguna de les tres ca-
racterstiques segents:
Ser Estat membre de la Uni de Pars o de
la Uni de Berna.
Ser membre de les NU, dun dels organis-
mes especialitzats, de lOrganitzaci In-
ternacional de lEnergia Atmica o part de
lEstatut de la Cort Internacional de Just-
cia.
Ser un Estat al qual lAssemblea General
de lOMPI hagi convidat a ser-ne part.
131
Ats que per ser membre de les unions de Pa-
rs i de Berna nhi ha prou amb comunicar for-
malment ladhesi, resulta obvi que ser part
de lOMPI depn simplement de la voluntat de
ser-ho i de demanar-ho formalment. Per tant,
forma part de la llista dorganitzacions a les
quals Catalunya hauria de demanar laccs
en la primera fase del reconeixement interna-
cional.
c) OTAN i altres organismes de seguretat
internacional (OSCE, estructures de
seguretat de la UE, relacions transatln
tiques amb els Estats Units)
En entrar en lapartat de la seguretat inter-
nacional, cal recordar que Catalunya, com
a part dEspanya, ha estat part del procs
progressiu dincorporaci de lAdministraci
central a la comunitat internacional dut a ter-
me des de la transici, amb fortes implicaci-
ons en temes de seguretat. Del franquisme,
Espanya ha heretat relacions diplomtiques
relativament incompletes (com en el cas de
Mxic i dIsrael), una relaci asimtrica en te-
mes de seguretat i defensa amb els Estats
Units dAmrica (EUA) i la no-incorporaci a
lOTAN.
Durant la transici es va produir lingrs al
Consell dEuropa (1977) i, posteriorment, a
lOTAN (1982) i a la UE (1986). A partir de la
dcada de 1990, es constata una incorpora-
ci plena a les estructures de seguretat atln-
tiques i europees, aix com als organismes i
les xarxes internacionalment importants. Tam-
b es van subscriure i ratificar la totalitat de
tractats rellevants en matria de seguretat in-
terna i internacional.
Per tant, cal tenir present que, si Catalunya
esdev un Estat independent, haur de resol-
dre, en el marc de la integraci plena a la co-
munitat internacional, molts temes relatius a la
presncia en organismes de seguretat, trac-
tats sobre el tema, i, sobretot, coordinaci en
matria de seguretat internacional. Fins ara
tots aquests temes han estat responsabilitat
de lAdministraci central.
Les decisions que caldr prendre afecten
sobretot quatre espais de la seguretat exte-
rior: les relacions transatlntiques i amb els
EUA; la pertinena a lOSCE; la pertinena a
lOTAN, i la pertinena a estructures i organis-
mes de seguretat de la UE.
Relacions transatlntiques. El dileg trans-
atlntic, en procs de reestructuraci en els
darrers anys, es duu a terme tant de manera
bilateral com multilateral, en aquest cas a tra-
vs de lOTAN i daltres organitzacions afins,
algunes de naturalesa privada. A ms, la rela-
ci bilateral dEspanya amb els EUA ha estat
un element cabdal de la poltica de seguretat
espanyola des de 1953.
Pel que fa al tractat bilateral en matria de de-
fensa, cal dir que actualment Catalunya no
disposa dinstallacions operatives previstes
en el tractat, a diferncia del que succea fa
anys amb lestaci Loran-C de lEstartit. Per
tant, no hi ha cap problema important per re-
soldre, tot i que, atesa la importncia que, fins
i tot per al procs de reconeixement, t la re-
laci amb els Estats Units, caldria deixar clar
des del principi linters de Catalunya a man-
tenir relacions privilegiades.
OSCE. Pel que fa a lOrganitzaci per a la
Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE),
hereva de la Conferncia de Seguretat i Co-
operaci a Europa, creada lany 1973 i de-
senvolupada des de la signatura de lActa
final dHlsinki (1975), aquesta organitzaci
ha esdevingut, fruit de les transformacions
dels Estats europeus en la postguerra freda,
una organitzaci de cinquanta-set pasos:
tots els europeus (inclosos tots els membres
de la UE), la Federaci Russa i les repbli-
ques asitiques abans membres de la URSS,
a ms del Canad i els EUA.
Lorganitzaci t una lnia de treball molt activa
en diplomcia preventiva, gesti de conflic-
tes, protecci dels drets humans i protecci
de les minories. A ms, va ser lorganitzaci
que va simbolitzar, mitjanant diversos docu-
ments i declaracions, la transformaci de la
132
regi paneuropea en un espai de pau i de co-
operaci, desprs de superar els antagonis-
mes de la Guerra Freda.
LOSCE, per, mant el mecanisme de presa
de decisions per unanimitat, fet que permet a
qualsevol dels Estats membres la possibilitat
de vetar noves adhesions.
Les actuacions immediates que caldria adop-
tar sn manifestar linters de Catalunya de
ser-ne membre i subscriure i aplicar els princi-
pis i acords de tots els documents i acords de
la histria de lOSCE.
OTAN. LOTAN s el resultat de la progressiva
formalitzaci organitzativa del Tractat de Was-
hington (1949). Tcnicament s una organitza-
ci basada en un tractat de defensa collectiva
que compromet tots els seus membres, enca-
ra que sense clusula automtica (article 5 del
Tractat). s una organitzaci regional de se-
guretat, dacord amb les previsions del captol
VIII de la Carta de les Nacions Unides.
Certament, el tema de la pertinena a lOTAN
s important, per la qual cosa, abans de con-
siderar algunes actuacions conv recordar
com shi accedeix.
Pel que fa als mecanismes dadhesi, larticle
10 del Tractat estableix clarament que, a ex-
cepci del Canad i els EUA (membres fun-
dacionals), els nous membres noms poden
ser europeus i, a ms, han de ser acceptats
per unanimitat de tots els Estats. No es pre-
veuen mecanismes de successi. Caldria,
doncs negociar ladhesi.
Si que es pot preveure la possibilitat dasso-
ciaci, a travs de lAssociaci per la Pau, a
la qual, en diversos graus, pertanyen gaireb
tots els pasos europeus.
Les actuacions immediates que caldria adop-
tar sn demanar i negociar la participaci en
lAssociaci per la Pau i prendre la decisi so-
bre leventual adhesi en una fase posterior,
un cop decidides en el marc del procs cons-
titucional les grans opcions en matria de de-
fensa i de seguretat.
Estructures de seguretat de la UE. Final-
ment, pel que fa a les estructures de seguretat
de la Uni Europea, cal remarcar que la per-
tinena a la UE porta implcita la participaci
en alguns instruments molt importants en el
terreny de la seguretat internacional, bsica-
ment intergovernamentals, com la Poltica Co-
muna de Seguretat i de Defensa, PCSD, part
de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna.
LA PCSD ha adquirit gran rellevncia des de
lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, en re-
forar les seves capacitats i els seus instru-
ments reals dactuaci.
Concretament, possibilita lestabliment duna
cooperaci estructurada i permanent entre els
Estats membres ms disposats i millor dotats
en matria darmament i de capacitats defen-
sives. T una rellevncia especial la clusula
de defensa comuna, continguda en larticle 42
del Tractat de la Uni, que estableix que si un
Estat membre s objecte duna agressi arma-
da al seu territori, la resta haur de prestar-li ajut
i assistncia amb tots els mitjans al seu abast.
Conv tenir-ho present a lhora de dissenyar la
seguretat internacional de Catalunya, atesa la
ferma vocaci de ser membre de la UE.
Les actuacions immediates que caldria adop-
tar sn: tenir present com a punt de partida,
com ja sha dit de forma genrica, en el dis-
seny de la poltica de seguretat internacional
de Catalunya, el que sha previst per als trac-
tats, les estratgies i els diversos instruments i
agncies de la UE, i comunicar a la UE aques-
ta decisi.
d) Altres organismes internacionals
Cort Penal Internacional. Creada el 1998,
a partir de lEstatut de Roma, vigent des del
2002, s un tribunal de justcia penal interna-
cional permanent, per a crims de guerra, ge-
nocidi i delictes de lesa humanitat (i en el futur
tamb per a lagressi). Tot i que noms en
sn membres 122 Estats, amb absncies im-
portants, ha esdevingut un smbol de la lluita
contra la impunitat i la injustcia.
133
El procediment dadhesi s simple: est obert
a qualsevol Estat que presenti linstrument for-
mal dadhesi al secretari general de les Na-
cions Unides, organitzaci dipositria de lEs-
tatut de Roma. Un cop se signa lEstatut,
sassoleix la consideraci dEstat observador
de lAssemblea de les Parts i, un cop notificada
la ratificaci, la de membre de ple dret.
Sembla clar que Catalunya hauria de dema-
nar rpidament ladhesi a aquest organisme,
en la primera fase del procs de reconeixe-
ment internacional.
Cort Permanent dArbitratge. Es tracta duna
OIG de llarga trajectria, creada el 1899 a
resultes de la Conferncia de Pau de lHaia,
especialitzada en la provisi de serveis dar-
bitratge i de resoluci de disputes i contro-
vrsies a Estats, entitats estatals, OIG i, en
alguns casos, a entitats privades. Tot i els vin-
cles evidents, quant a principis i a funcions,
no forma part del sistema de les NU.
Regulada per dos convenis (de 1899 i 1907),
en formen part 115 pasos i est tenint un re-
viscolament significatiu els darrers anys, pro-
bablement per la seva vinculaci a temes de
dret mercantil internacional i de dret del mar.
s una adhesi bvia per a un nou Estat com
Catalunya, amb llarga tradici de foment de
la pau, per la necessitat de ser membre de
lONU exigeix deixar-la per a la segona o ter-
cera fase.
Organitzaci Mundial del Comer. LOMC
s lorganitzaci creada lany 1995 i succes-
sora de lAcord General dAranzels i Comer
(GATT) que supervisa els acords comercials
que regulen i defineixen les relacions comer-
cials entre els Estats membres. El seu objec-
tiu a mitj i llarg termini s reduir o eliminar
completament les barreres internacionals al
comer. No forma part del sistema de les NU
ni, per tant, de les institucions financeres in-
ternacionals, tot i que admet formes de col
laboraci i cooperaci. Els darrers anys ha
passat per una crisi important en estar blo-
quejada la ronda de Doha, fet que ha facili-
tat el sorgiment de molts acords comercials
multilaterals i sobretot acords bilaterals de
tipus comercial, al marge de lOMC. Tanma-
teix, la reuni de Bali (novembre de 2013) ha
perms ladopci dalguns acords i la millora
de certes normes de funcionament de lorga-
nitzaci.
Est actualment formada per 159 membres
de ple dret i 25 observadors, tots ells (llevat
del cas del Vatic) en procs dadhesi. El
procediment requereix una majoria de dos
teros de la Conferncia Ministerial. En prin-
cipi, qualsevol territori duaner o Estat amb au-
tonomia completa respecte de les poltiques
comercials pot adherir-se a lOMC, s a dir, a
lAcord fundacional i als diversos acords co-
mercials multilaterals. La complexitat s tam-
b tcnica: ladhesi als acords de lAnnex 4
sha de fer per separat i est regida per les
normes prpies de cada acord. A la prctica,
aix significa verificar fefaentment que les es-
tructures juridicocomercials del candidat po-
den respectar els principis i acords de lOMC.
En tot cas, per a un pas que ha estat membre
de la UE com a part dun altre Estat i cerca la
via per continuar essent-ne part de forma r-
pida no hauria de comportar gaires dificultats.
El procs formal dadhesi es pot resumir aix:
El candidat prepara un informe que descriu
tots els aspectes de les seves poltiques co-
mercials que tenen vincles amb els acords
de lOMC. Aquest informe o memorndum
ser examinat per un comit de treball de
lOMC, obert a tots els seus membres.
A partir del moment en qu els principals
temes substantius de principis i poltiques
han estat examinats, sinicien converses bi-
laterals entre els candidats i cadascun dels
Estats membres. El procs acaba de ma-
nera multilateral, ats que, tot i la negocia-
ci bilateral, el principi de no-discriminaci
obliga a aplicar els compromisos del can-
didat de forma igual per a tots els pasos.
Un cop acabada la feina del comit de tre-
ball (anlisi del rgim comercial del can-
134
didat i negociacions bilaterals), semet un
informe, un esborrany de protocol dad-
hesi i una llista calendaritzada dels com-
promisos que tindria el nou membre, si fos
acceptat.
Aquests tres documents es presenten al
Consell General o a la Conferncia Minis-
terial, que els han daprovar per majoria
de dos teros, sense possibilitat de vet. Es
tracta duna majoria important, per les di-
ficultats principals, si nhi hagus de tipus
poltic, shaurien manifestat ja en la fase
bilateral. En cas que saprovin, desprs de
la signatura del protocol i de leventual ra-
tificaci si ho exigeix el dret nacional, sad-
quireix la condici de membre.
Dues consideracions finals, atesa la impor-
tncia que tindria per a Catalunya com a Estat
independent pertnyer a lOMC.
Primer, la necessitat danalitzar de manera mi-
nuciosa els pros i contres de la condici dob-
servador, que ja hem dit que implica per a qua-
si tots els casos una condici prvia a la plena
adhesi, compatible amb les negociacions
pertinents, negociacions que shan diniciar en
un termini no superior als cinc anys des de lini-
ci de la condici dobservador.
Segon, cal recordar que els Estats membres
de la UE tenen una condici dual a lOMC,
com a Estats individuals i com a part de la
UE, fet que sovint implica que sopina i es vota
com a bloc, ats que la UE t la competncia
exclusiva en poltica comercial.
Un factor que cal tenir en compte, ats que
a la prctica vincula informalment ladhesi a
lOMC amb les vies dintegraci de Catalunya
a la UE. Aix vol dir que la integraci de Ca-
talunya a lOMC seria immediata quan Catalu-
nya esdevingus membre de la UE, ats lim-
portant abast competencial que sha atribut a
la Uni en matria de poltica comercial.
Cal tamb tenir ben present en el marc de les
relacions de Catalunya amb lOMC, en funci
dels compromisos negociats, els efectes dun
eventual acord de lliure comer o acord dua-
ner que, de manera transitria, es podria con-
cloure entre Catalunya i la UE. Aquest acord
podria quedar integrat dins de lOMC com un
acord comercial preferencial de la UE o una
uni duanera, constitutius duna excepci a la
clusula de la naci ms afavorida, dacord
amb els articles XXIV del GATT i V del GATS.
Cal, en resum, preparar i endegar el procs
dadhesi des de la primera fase, i decidir si
se sollicita o no la condici de membre ob-
servador. En qualsevol cas, el procs s sem-
pre llarg per raons tcniques, com mostra la
llista, pblica, de negociacions en curs.
Organitzaci per a la Cooperaci i el Des-
envolupament Econmic. LOCDE, fundada
lany 1961 i hereva dels mecanismes de con-
certaci europea impulsats pels EUA en el
marc del Pla Marshall dajut a la reconstrucci
regional de postguerra, est formada per 34
pasos. La seva funci principal s fomentar
el progrs econmic i el comer mundial, aix
com la democrcia i leconomia de mercat. T
molts rgans subsidiaris, en forma de comi-
ts, grups de treball i dexperts, etctera. En
alguns daquests rgans subsidiaris poden
participar els pasos candidats.
Tot i que formalment s un simple frum o una
plataforma, el fet que les decisions es pren-
guin per unanimitat li confereix ms rellevn-
cia, en particular al Consell de lOCDE, el seu
mxim rgan decisori.
El procs dadhesi s feixuc i llarg, potenci-
alment, ats que es fonamenta en una srie
dexmens per avaluar la idonetat del candi-
dat i la seva capacitat real de complir els es-
tndards de lorganitzaci. Coexisteixen dues
vies per negociar ladhesi:
Les negociacions en curs segons decisi
del 2007 (Eslovnia, Estnia, Federaci
Russa, Israel i Xile, que han dipositat el
seu instrument dadhesi).
El mecanisme anomenat enhanced en-
gagement, adreat a economies o pasos
emergents.
135
El procediment habitual es pot resumir aix:
Elaboraci dun full de ruta de ladhesi.
Revisions, sense un perode temporal pre-
determinat, els resultats de les quals hau-
ran de ser comunicats al Consell.
Decisi del Consell, per unanimitat, que
implica poder de vet, que permet al candi-
dat dipositar linstrument dadhesi davant
del dipositari del tractat, Frana.
La complexitat i, sobretot, la unanimitat fan que
sigui prudent esperar a una fase ja tardana del
procs dintegraci en la comunitat internaci-
onal per posar en marxa el procs dadhesi.
Organitzaci Internacional de les Migraci-
ons. LOIM, fundada lany 1951, t ara 155 Es-
tats membres i 11 observadors. Les seves fun-
cions sn justament les migracions: assessora
governs i persones migrants. No forma part del
sistema de les NU. T una estructura flexible,
amb oficines i projectes a ms dun centenar
de pasos, i el seu procs dadhesi s senzill.
El seu Tractat constitutiu estableix les condici-
ons i els procediments segents:
Demostrar linters i el comproms clar del
candidat amb el principi de lliure circula-
ci de les persones.
Demostrar que es vol i pot fer una contri-
buci financera a lorganitzaci, no inferior
a les despeses administratives, una xifra
que sacordar entre el candidat i el Con-
sell de lOIM.
Acceptaci del candidat per majoria de
dos teros del Consell.
Acceptaci formal del Tractat constituent
de lorganitzaci per part del nou membre.
Per tant, sembla una organitzaci de la qual
Catalunya, per inters propi i per inters del
sistema, hauria dintentar ser membre a linici
del procs de reconeixement.
Interpol. Creada lany 1923, lOrganitzaci
Internacional de Policia Judicial, t actual-
ment 190 membres i la seva tasca se centra
en seguretat pblica, terrorisme, delinqn-
cia organitzada, trfic de persones, armes i
drogues, pornografia infantil, blanqueig de
diners i delictes econmics, i corrupci, prin-
cipalment. T dos rgans principals, lAssem-
blea General i el Comit Executiu, a ms de la
Secretaria General.
Shi ingressa per votaci favorable de dos ter-
os dels membres de lAssemblea General.
Ateses les circumstncies actuals del combat
contra certes formes de terrorisme internaci-
onal, sembla obvi que no interessaria ning
que Catalunya en queds fora. Per tant, cal
demanar lingrs en la primera fase dintegra-
ci en la comunitat internacional.

136
 Ms informaci:

www.govern.cat
www.gencat.cat/presidencia/catn