Guia Didàctica Música I

MSICA I
GUIA DIDCTICA
scar Altide, Assumpci Blanch, Hermnia Carb,
i Eugnia Touceda
GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 1 31/7/08 13:35:30

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Antoni Romeu
Edici: Antoni Romeu

Correcci lingstica: Laia Fidalgo i Chantal Rabat
Disseny de la coberta: Trading Media
Disseny grfic interior: Maria Partegs
Maquetaci: Carolina Madern i Esther Ramos
Primera edici: juliol de 2008

ISBN: 978-84-9804-528-4
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
scar Altide, Assumpci Blanch, Hermnia Carb i Eugnia Touceda, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable

ndex
PROJECTE
1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. ELS MATERIALS DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
3. LES COMPETNCIES BSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
4. ELS PRINCIPIS METODOLGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
5. LESTRUCTURA DIDCTICA DELS LLIBRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DE MATRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
PROGRAMACI DAULA
Unitat 1: La msica, un llenguatge universal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Unitat 2: De qu est feta la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Unitat 3: Com es representa la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Unitat 4: Quins sn els elements de la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Unitat 5: Com clasifiquem la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Unitat 6: Els instruments de corda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Unitat 7: Els instruments de vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Unitat 8: Els instruments de percussi i els electrnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Unitat 9: La veu: linstrument ms perfecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Unitat 10: Fem msica junts! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Unitat 11: La dansa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
ORIENTACIONS
Unitat 1: La msica, un llenguatge universal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Unitat 2: De qu est feta la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Unitat 3: Com es representa la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Unitat 4: Quins sn els elements de la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Unitat 5: Com clasifiquem la msica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Unitat 6: Els instruments de corda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Unitat 7: Els instruments de vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Unitat 8: Els instruments de percussi i els electrnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Unitat 9: La veu: linstrument ms perfecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Unitat 10: Fem msica junts! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Unitat 11: La dansa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Unitat + 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Msica I ESO 3

AVALUACIONS
Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Avaluaci contnua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Solucionari avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Solucionari avaluaci contnua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Solucionari avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
SOLUCIONARI
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
Unitat + 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
4 Msica I ESO

1. PRESENTACI
Msica I s un llibre pensat per donar la mxima autonomia a lalumne i una gran llibertat ds al pro-
fessorat, segons el seu estil i la tria dels continguts que cregui convenient fer. Lalumnat podr resoldre
la majoria dels exercicis sense haver de consultar res al professor.
El llibre de text no s la transcripci duna classe, sin que vol donar material i idees al professorat per-
qu els utilitzi com vulgui. En aquest sentit, la guia didctica dna orientacions i fa suggeriments. Shi
planteja un aprenentatge progressiu, que va del ms senzill al ms complex, del conegut per lalumnat
al desconegut, amb activitats que van augmentant la dificultat.
En totes les unitats i apartats hi ha possibilitats de tria, selecci, refor, ampliaci, adaptaci... per tal
datendre la diversitat que cada cop ms configura les nostres aules i centres escolars. Dalumnes
estndard noms nhi ha a les estadstiques, ja que la realitat s ms mltiple i variada.
El llibre consta d11 unitats i de lanomenada +1, que pretn ser una sntesi dels continguts estudiats
en totes les altres i que rep el nom de Coda, precisament perqu aquest s el sentit de la coda en
una composici musical: sntesi, recopilaci dels temes principals, de les idees ms importants... Hi
afegim, tamb Gimcana musical, perqu aquesta unitat final es pot treballar com un joc de proves
individuals o en equip, igual que en una gimcana. Aquesta pot ser una manera destimular lalumnat
de Msica a aprendre millor els continguts bsics de la matria, i alhora dajudar-lo a adquirir les com-
petncies bsiques.
La introducci de cada unitat est estructurada en els apartats dObjectius i Qu en s? Aquests dos
apartats situen lalumne i el professor en el punt de partida per treballar el tema. Cada unitat est en-
capalada, a ms, per una frase relacionada amb el contingut que es treballa, que, de vegades, es pot
aprofitar per fer activitats de reflexi, debats, ampliaci, relaci amb altres matries, etc.
La resta dapartats de cada unitat apareixen en lndex de continguts, i sn La msica per dins, La msica
t forma, Interpretem i creem, Per saber-ne ms i Activitats TIC. Finalment, aquests apartats en generen dos
ms que arrodoneixen els continguts de cada unitat: Recorda i Valora el que saps. Cada apartat est inter-
relacionat amb els altres, per no en sn dependents. Aix afavoreix la llibertat del professorat, que pot
comenar per lapartat que ms li interessi en funci de lalumnat o de les seves habilitats i necessitats.
A ms, es proporciona material abundant per ajudar el professorat a seleccionar els continguts que
ms li convinguin en funci de les caracterstiques de lalumnat.
No tan sols hem volgut mostrar la msica culta, sin que tamb presentem un ampli ventall en qu
sinclou msica darreu del mn, msica popular del nostre pas, msica del segle XX i msica actual
perqu lalumnat en tingui una visi molt ms global.
Per facilitar la consulta daquesta guia hem seguit lordre dels apartats i donem unes orientacions
didctiques, amb una breu explicaci dels objectius de cada apartat, suggeriments, una possible
metodologia i el solucionari. Com que alhora pretn servir dajut al professorat, el CD cont activitats
dampliaci i refor, proves davaluaci i suggeriments daplicaci dalgunes activitats.
ELS AUTORS
6 Msica I ESO

Contingut del CD daudicions
CD 1
Unitat 1 duraci pista
1 Sonata nm. 11 en la major, K 331 Wolfgang Amadeus Mozart 0:01:18

2 Simfonia nm. 5 Ludwig van Beethoven 0:00:17
Unitat 2
3 Dancer in the Dark Bjrk 0:43:00

4 Amen, El Messies Georg Friedrich Hndel 0:00:59
5 Lascia chio pianga, Rinaldo Georg Friedrich Hndel 0:01:11
6 Gib dich zufrieden und sei stille, Johann Sebastian Bach 0:01:01
lbum dAnna Magdalena Bach
Unitat 3
7 Summertime Int. Ella Fitzgerald 0:04:57

i Louis Armstrong
8 Dream a Little Dream of Me Int. Ella Fitzgerald 0:03:04
i Louis Armstrong
Unitat 4
9 Marxa Radetzky Johann Strauss 0:02:54

10 Cant gregori Victimae paschali laudes (textura mondica) 0:00:21
11 Wer Hat Dich So Geschlagen, La passi segons Sant Johann Sebastian Bach 0:00:46
Mateu (textura homofnica)
12 Fuga en la menor, BWV 543 Johann Sebastian Bach 0:00:33
(textura contrapuntstica)
13 An die Musik, D 547 Franz Schubert 0:01:07
(melodia acompanyada)
14 O Fortuna, Carmina Burana Carl Orff 0:00:55
15 Histria dun soldat Igor Stravinsky 0:00:37
16 Canto ostinato Simeon ten Holt 0:00:47
17 Ragtime George Hamilton 0:00:59
18 Carros de foc Vangelis 0:01:09
Unitat 5
19 Allegro ma non tanto, Concert Serguei Rakhmninov 0:00:32

per a piano i orquestra nm. 3
20 Jota tortosina Vinguen Quan Vulguen 0:00:44
21 Boig per tu Sau 0:01:13
22 Quadres duna exposici Modest Mussorgski 0:00:40
23 Cndid Leonard Bernstein 0:00:57
24 Missa de rquiem, KV 626 Wolfgang Amadeus Mozart 0:00:24
25 Villancico Hoy comamos y bebamos Juan del Encina 0:00:36
26 Cnon a 2, per a 2 violins a lunson, Lofrena musical, Johann Sebastian Bach 0:00:55
BWV 1079
Unitat 6
27 Caprici nm. 24, Niccol Paganini 0:00:35

24 capricis per a viol
28 Les quatre estacions Antonio Vivaldi 0:00:44
29 Estudi nm. 20 en la bemoll major Int. Andrs Segovia 0:00:32
30 Granada Int. Paco de Luca 0:00:49
31 Anys de pelegrinatge Franz Liszt 0:00:59
32 White Christmas (can popular anglesa) Int. Randy Greer i Ignasi Terraza Trio 0:00:58
33 La ci darem la mano, Don Giovanni (Tema. Allegretto) Frdric Chopin 0:01:13
34 La ci darem la mano, Don Giovanni Frdric Chopin 0:01:03
(Variaci II. Veloce, accuratamente)
35 La ci darem la mano, Don Giovanni Frdric Chopin 0:01:33
(Variaci III. Sempre sostenuto)
36 La ci darem la mano, Don Giovanni (Variaci V. Adagio) Frdric Chopin 0:01:23
37 Adagio, Concert dAranjuez Joaqun Rodrigo 0:00:53
38 El cant dels ocells (popular catalana) Int. Pau Casals 0:01:01
Msica I ESO 7

CD 1
Unitat 7 duraci pista
39 Allegro, Concert per a flauta en re major, Il gardellino Antonio Vivaldi 0:00:58

40 Allegro, Concert per a clarinet i orquestra en la major Wolfgang Amadeus Mozart 0:00:44
41 Clarinade Benny Goodman 0:00:25
42 Andante ma non troppo, Wolfgang Amadeus Mozart 0:00:43
Concert per a obo i orquestra
43 Concert per a trompeta en mi bemoll Franz Joseph Haydn 0:00:35
44 Basta Folke Rabe 0:01:04
45 Adagio, Concert per a clarinet i orquestra en la major, Wolfgang Amadeus Mozart 0:06:51
K 622
46 Paraules damor Joan Manuel Serrat 0:03:50
Unitat 8
47 Bombo 0:00:08
48 Timbal 0:00:07
49 Pandero 0:00:08
50 Els fssils, El carnaval dels animals Camille Saint-Sens 0:00:25
51 Solo de bateria Phil Collins 0:00:28
52 Cocaine (solo de guitarra) Jimi Hendrix 0:00:36
53 Aix parl Zarathustra Richard Strauss 0:01:46
Unitat 9
54 Habanera, Carmen Georges Bizet 0:01:12

55 Nessum dorma, Turandot Giuseppe Verdi 0:01:13
56 ria de la Reina de la Nit, Wolfgang Amadeus Mozart 0:01:40
La flauta mgica
57 Nel profundo, Orlando Furioso Antonio Vivaldi 0:01:05
58 O Isis und Osiris, La flauta mgica Wolfgang Amadeus Mozart
59 Che far senza Euridice, Christoph Willibald Gluck 0:01:08
Orfeu i Eurdice
60 America, West Side Story Leonard Bernstein 0:01:36
61 Estudi de fusta Steve Raig 0:01:38
62 Siciliana Ottorino Respighi 0:01:32
63 Milonga el ttere, Tangos porteos Astor Piazzola 0:01:36
Unitat 10
64 Quintet, op. 114, La Truita Franz Schubert 0:01:04

65 Rhapsody in Blue George Gershwin 0:00:50
66 La santa espina 0:01:14
67 Paquito el Chocolatero Int. Banda Municipal 0:00:52
de Valncia
68 Moonlight Serenade Glenn Miller 0:00:38
69 El cant de la senyera Int. Orfe Catal 0:00:53
70 El noi de la mare Int. Escolania de Montserrat 0:01:11
71 O Freunde, Nicht Diese Tne!, Simfonia nm. Ludwig van Beethoven 0:03:26
9 en re menor, op. 125, Simfonia coral
Unitat 11
72 Locell de foc Igor Stravinsky 0:02:17

73 Dansa dels adolescents, La consagraci de la primave- Igor Stravinsky 0:01:19
ra
74 Joc del rapte, La consagraci de la primavera Igor Stravinsky 0:01:19
75 Jocs entre tribus rivals, La consagraci de la primavera Igor Stravinsky 0:01:30
76 Dansa sagrada, La consagraci de la primavera Igor Stravinsky 0:01:31
8 Msica I ESO

2. ELS MATERIALS DEL PROJECTE
2.1 Llibre de lalumne

El llibre de lalumne de primer t com a eix central dels seus objectius ladquisici de les anomenades
competncies bsiques. Cada unitat presenta els recursos didctics adequats per adquirir-les: un text
de lectura, una proposta especfica dactivitats TIC, etc.
A ms, una altra novetat s la seqenciaci dels continguts del llibre en 12 unitats didctiques. Aix
permet desplegar els continguts de tot el curs duna manera ms real, carregant menys volum de feina
en el tercer trimestre, que sempre s ms curt que els altres, i reservar la unitat +1 per a la recopilaci,
reactivaci i interrelaci dels coneixements fonamentals que shan treballat durant el curs.
Com s aquest llibre?
LA MSICA T FORMA
El llibre Msica I de l'ESO t 11 unitats didctiques.
A ms, al final del llibre s'hi inclou la unitat +1, una unitat de recopilaci i sntesi LA MSICA T FORMA
La forma musical
LA MSICA T FORMA
La forma binria
2
Sanomena forma tota organitzaci duna idea musical segons unes normes Consta de dues seccions, que poden ser semblants (AA) o diferents (AB).
dels continguts ms importants.

preestablertes en qu tots els elements tenen una funci i una significaci.

Quan es comena a escriure una obra musical, sha de tenir clar, des del

3
comenament, quina forma se li ha de donar, si es vol que el resultat sigui

coherent i equilibrat.

B
Les formes musicals deriven de la relaci que sestableix entre els diversos
temes duna pea. En funci daquestes diferncies en el procediment de
composici, parlem de:
LA MSI Formes per repetici: es repeteixen els temes. Ac tivitats Sabies que...
CA T
Les partitures daquesta
Formes per imitaci: un tema s imitat per diferents veus. 4 Encercla les notes i els ritmes diferents que identiquis entre les
pgina formen part dun
F Formes per variaci: el tema s presentat i varia en la resta daparicions.
Formes per contrast: hi ha temes o parts diferents.

dues parts de la partitura anterior. Quants compassos t cada
una de les parts?
recull de peces senzilles
pensades per ser
interpretades per piano.
En aquesta unitat estudiarem dos tipus de forma o estructura musicals:

la binria i la ternria.
La forma ternria
Es divideix en tres seccions i sol seguir lestructura ABA. Tot i aix, hi ha
W. A. Mozart les va
compondre entre els
4 i els 6 anys. Partitures
altres frmules, com ara AAB, ABB, ABC, etc.
Ac tivitats

2 Digues, de cadascun dels grcs segents, si corresponen a un procediment compositiu de

A
La form repetici, dimitaci, de variaci o de contrast:

a binri

B

3

Consta Activitats Ac tivitats

de dues
Com sn les pgines del llibre? sec 5 Quants compassos t cada una de les parts de la partitura an-
terior? Quines diferncies veus entre aquestes dues parts?
Au di c i 5i6

A
Escolta aquests fragments i indica quin tipus destructura tenen.
Audici

Fragment Estructura
ria Lascia chio pianga, Rinaldo, de G. F. Hndel

3 De la msica que escoltes habitualment, busca fragments que responguin a diferents formes de
PGINES D'ENTRADA composici. Desprs descoltar-los a classe, comprova amb la resta de companys i el professor
si sajusta a la forma que havies pensat inicialment.
Coral Gib dich zufrieden und sei stille, lbum
dAnna Magdalena Bach, de J. S. Bach

Ttol de la unitat
30 31

EXPRESSI
2 2 VOCAL

De qu est feta la msica?
Objectius OBJECTIUS CONTINGUTS
Unitat En el llib
Act ivit PER SABER-NE MS ACTIVITATS TIC
de la unitat ats INTERPRETEM I CREEM
Quan acabis la unitat podrs:
Adonar-te que el so, el soroll i el
silenci sn la matria primera
de la msica.
e la veu
Valorar les possibilitats
expressives del silenci com a
factor que ens permet donar als
LA MSICA PER DINS
La matria primera de la msica:
so, soroll i silenci ndex de la unitat 4
Encercla s com
una
sons la seva justa importncia El funcionament de loda
les sics i
dues parts notes i
en el mn on vivim.
Establir diferncies entre el so
i el soroll.
Identificar i diferenciar formes
LA MSICA T FORMA
La forma musical que el direct
musicals binries i ternries. INTERPRETEM I CREEM
de la pa o
una de
Trobar signes per representar INTERPRETEM I CREEM ACTIVITATS TIC
PER SABER-NE MS
sons musicals i no musicals.
Interpretar fragments musicals PER SABER-NE MS
les parts et fem
i altres esdeveniments sonors
amb el cos, amb la veu i amb
La generaci MP3
? aquesta
un instrument.
ACTIVITATS TIC
Descobreix els bancs
EXPRESSI VOCAL
La generaci MP3
Llegeix aquests dos articles de diari amb atenci i, desprs, contesta les
Practica els elements musicals
Refora latenci i loda amb els exercicis que tot seguit et proposem.
pro
a boca,
de recursos Vocalitzaci
QU EN S? preguntes: Copia amb MusicTime les notes indicades en els pentagrames. Escolta-
La form
RECORDA
f
Segueix les indicacions del professor per entonar la melodia de la can
Noia, si et vols divertir cantant la lletra: LA GENERACI MP3, CAM DE LALLAMENT
les fent especial atenci en les que estan subratllades de vermell.
Desprs, canta-les en veu baixa i comprova si coincideix lafinaci. seguint
Quina diferncia creus que hi ha
entre un so i un soroll? Posan VALORA EL QUE SAPS
a ternria
les

Noia, si et vols divertir, al Danubi vine amb mi; vine amb mi, al Danubi vine Quant als riscs per a laudici, la fundaci de lempresa daudfons
exemples.
amb mi. i correcci auditiva GAES va engegar fa uns mesos la campanya
Saps qu s la contaminaci

No te noblidis, de la teva oda, que pretn conscienciar els ms

acstica?
Es div
Per qu el so es considera la
matria primera de la msica?
Coneixes algun tipus de msica videix en

Lectura joves sobre ls prolongat daquests dispositius. I s que la majoria de
reproductors permeten escoltar msica a un volum que pot arribar

una can

als 112 decibels, gaireb els que produeix, per exemple, lenlairament
que utilitzi el soroll com a
matria primera?
altres frmu tres secci dun avi.
Observa i escolta el teu entorn.
Desprs, fes una llista dels sons
f ons i Segons el que diuen els experts, una exposici prolongada a sorolls Ara introdueix les notes que tens a continuaci i fixat molt b en els de mod
Avaluaci caracterstics de diferents llocs
(laula, el mar, casa teva, un les, com Entonaci
de ms de 85 decibels pot causar problemes auditius que, en alguns
casos, aconsegueixen lesionar, fins i tot, lorella interna. Un exemple:
intervals.
l, la msic
carrer de la ciutat, etc.).
Indica un tipus de so o fet sonor ara AAB, Una dita popular diu: Muchos son los que cantan pero pocos los que cantan sols una hora escoltant la msica a tot volum amb un reproductor
a dun
an
i amb els auriculars posats pot causar danys permanents que reduei-
inicial
que tagradi molt, sigui musical
o no.
A tando encantan. Si thi esforces, pots formar part del segon grup. Entona
aquestes notes. xin la capacitat de sentir-hi.

En comparaci amb tots els fets Noms tres coses poden trencar
sonors que ens envolten, com Encara no hi ha estadstiques preci-

Frase introductria
el silenci: la poesia, la msica

definiries el silenci?

i lamor. ses, per als Estats Units, el Regne

Digues llocs on el silenci s
important i necessari. FERNANDO PALACIOS (1952) A Unit i Mxic alguns usuaris han

demandat Apple per prdues auditi-

ves. Una demanda interposada en un
tribunal del comtat nord-americ de
Intenta retenir el so daquestes distncies de 2a, 3a, 4a i 5a ascendent i via desta
San Jos, per exemple, defineix aix
descendent per poder entonar, i torna-les a escoltar. Has pogut identificar
alguna daquestes melodies? Posa-li el ttol. t dnim

els iPod: Sn defectuosos i no por-
ten les suficients advertncies sobre

elaxat, .
la possibilitat de prdua auditiva. haurs
Fins ara, cap demandant no ha acon-

dest

B Partitures Interpretaci
seguit guanyar. Tanmateix, potser
facin un s ms prudent dels dis-
positius de la nova generaci de

Solfeja la can The Ballad Of Davy Crockett.
MP4. Sobretot perqu amb aquests
reproductors amb pantalla es tracta

Per poder valorar el ritme com a lelement indispensable en msica,
a interp

de tenir ocupades loda i la vista. De et proposem que juguis a endevinar el ttol daquesta melodia:
Born on a moun- tain top in Te - nnes-see, Green-est state in the land of the free.
Un mal s dels reproductors MP3 pot ser perjudicial per a la salut.
moment, sen salven dos sentits: el
gust i lolfacte. Durar? Comena introduint les notes com has fet abans amb MusicTime i escoltan retaci.

el resultat per contestar la pregunta. Si no has pogut endevinar-ne el ttol,

FRANCESCO MANETTO, haurs de descobrir-lo interpretant aquesta paraula: arabledenmih.
El Pas, 31-12-2007
Raised in the woods so's he knew ev-'ry tree Killed him a bear when he was on - ly three. (fragment adaptat) Si ho has reconegut per la melodia, tens un bon ritme interior.
a, alegri
Enhorabona!
a, temo
r, avo
LA MSICA PER DINS 62 34 66
or tho
indiqui.
Act
A ivit
5
Quants
ats b l emoc
nci a
la fora,
la
i que
Ampliaci del ts comp volies transm d
Ttol de l'apartat terior? assos
t cada EXPRESSI e
Glossari contingut Quines
diferncies una de
les part INSTRUM
veus ENTA
RECORDA VALORA EL QUE SAPS
LA MSICA PER DINS LA MSICA PER DINS
4 Aud
dici
Els elements de la msica El ritme
Sabies que... Escolta aspectes.
La melodia El ritme musical s lordenaci dels sons en el temps. Es tracta dun element
indispensable que sempre implica repetici. En la nostra vida, trobem ele-
El metrnom s un aparell
que marca les pulsacions aques
sts
t fragm Concent
La melodia s el que solem recordar duna obra. Consisteix en una succes-
ments i accions que es van repetint: respirar, caminar, el moviment de les ones per minut, de manera RECORDA VALORA EL QUE SAPS
4 interior
si de sons de diferents altures organitzades amb un sentit musical. Tota
del mar, les estacions, els llums dels semfors, el tic-tac dun rellotge, etc.
que mesura la velocitat o
ents i indica
melodia forma un dibuix segons com sigui la successi de les notes. tempo de lobra musical.
(per exem

Les paraules principals que
quin
El ritme musical t relaci amb la durada dels sons i dels silencis. s
p
indiquen el tempo duna 1 Deneix melodia, ritme i pulsaci.
important conixer el valor daquestes figures per interpretar o crear msica, pea sn lento i largo (molt
Fragm de vegades,
El so, el silenci i,, la matria
Glossari
Una melodia pot ser ms uniforme o menys segons els salts que hi hagi
sigui de manera individual o collectiva.
Ac tivitats
a poc a poc); adagio (a poc
a poc), andante (tranquil)
i allegro (rpid).
ent tamb el soroll sni a
pr me a de
primera d la msica.
m
2 Inventa un ritme que contingui diferents gures musicals i silencis
que sumin 12 temps indica les pulsacions de negra. Subdivideix el
entre les notes que la formen. A continuaci pots apreciar la diferncia entre ritme en compassos de tres temps, i desprs transformal en una
mbit Extensi que hi ha
una melodia dmbit redut, en el primer exemple, i una dmbit ample, en 2 Interpreta aquest ritme i, desprs, marca la pulsaci tal com melodia. (Per fer-ho, haurs de traslladar-lo en un pentagrama.)
entre la nota ms aguda i la
ms greu duna melodia. el segon exemple. tindica el grc:
ria Lasc El soo s la sensaci que es percep
per loda
l ooda
da quan els cossos
cosso vibren.
vibren
vibr El tempo s la velocitat de les pulsacions dun ritme. Amb quines ue forme

3

ia chio
io pianga paraules sindica el tempo en una partitura? Posan exemples.
n part de

, Rinald Les vibracions que provoquen el 4 Quin aparell serveix per mesurar el tempo?
Activitats ? la

s l nci

silenci
ut li za i del tensi
Coral Gib La utilitzaci

o, de G. s sn re
so regulars
u a i oordenades,
orden
d na e , les
que provoquen el soroll
o ol sn irre-
r - crea momen
mom nts de ten ii
r a moments i
r l x ci
5 Qu s un acord? Com sanomena la cincia que estudia els acords?

dAnna
dich zufried F. Resum dels conceptes gulars
g a siddesordenades.
sordenades.
dn d moment de relaxaci
i moments
en
mu i al.
di curs musical.
e discurs
n el 6 Relaciona cada concepte amb la denici corresponent:
per treballar
Ac tivitats
Magdalena en und a textura 1 Efecte sonor duna obra musical, segons les
s sons
i dibuix
Metrnom.
1 Marca quina s la nota ms greu i la ms aguda de la melodia que
hi ha a continuaci i digues quin ns lmbit:
En la creaci del ritme musical cal tenir en compte dues qualitats del so:
la durada i laccent. La pulsaci s el batec regular de la msica, i marca
el ritme en temps iguals. La velocitat de les pulsacions s el tempo. a Bach,
de J. S.
sei stille, clau de la unitat Segons els procediments compositius emprats, les
formes m us c l poden ser per repetici,
musica
musicals per imitaci,
epetici,
epet im t c per
imitaci
b dinmica
veus i els instruments que hi intervenen i com
es facin sonar.
2 Conjunt dels diversos matisos duna obra els continguts als.

ac i per cont
variaci
variaci contrast.
t a t.

Els diferents ritmes es distribueixen a partir dels compassos. El comps s
el sistema dorganitzaci de les pulsacions rtmiques en qu es divideix un Bach f rma
for
forma
i a t dues
u ic l binria
fo m musical
ec ions
u s seccions
seccio i una
musical; sexpressa mitjanant les variacions
dintensitat.

fragment musical, i sempre sindica al comenament de la partitura.
Els compassos poden estar formats per dues, tres o quatre pulsacions, que
Segons lestructura,
t n r en
ternria
e
n t tres.
una forma
s lut; sn els .
a salut;
p r a la salu
que
c timbre 3 Organitzaci de les melodies que formen la
composici; s el teixit musical.
de la unitat
per ud c a s per
tenen una mtrica caracterstica, s a dir, una accentuaci prpia que els
o o ls perjudicials cst ca
amina i acstica
Hi ha sorolls
7 En qu consisteix la forma musical anomenada rond?
identifica. Tenen temps forts (F) i dbils (d). contaminaci
con
conformen lanomenada

uc e
Comps binari dos temps F-d
2
a lorella, passen
onnduct
pel conducte 8 En un full a part, dibuixa dos pentagrames, escriu el comps i colloca-hi les
s no es arriben a
4
oness sonores
Les ones i r r passen
vibrar,
lnies divisries. Tot seguit, escriu una escala i indica el nom de les notes.
3
imp i el fan
el timp fins a
Comps ternari tres temps F-d-d
au i i , colpegen
4
auditiu,
(cadena dossets)
9 Posa les lnies divisries i desprs indica el nom de les notes:
4
m tjan
or lla mitjana int rn ,
r l a interna,
Comps quaternari quatre temps F-d-F-d
lorella
arribar a lorella
4

Tota melodia es basa en una escala, que defineix quines notes hi apareixen.

Lescala s la successi de notes ordenades de manera ascendent o des- es conver-
Les lnies divisries separen un comps dun altre.
on les vibracions

cendent separades per tons i semitons. Una escala comena i acaba amb
e t ics

la mateixa nota, i nhi ha de modals i tonals (aquestes ltimes poden ser
Aud ici 9 im ulsos elctrics
teixen en impulsos
majors o menors). Les escales es diferencien les unes de les altres per la evl
cervell
cervell.
distribuci que tenen dels tons i els semitons. El to s la distncia que hi ha Escolta la Marxa Radetzky, de Johann Strauss, marcant la pulsaci. que arriben al
entre dues notes consecutives. El semit s la meitat daquesta distncia.
de
Lo da s el sentit s Completa aquests compassos:
10
Loda
la
llorella
au i i i lorella

56 57

laudic
laudici
el seu rgan.

nventat.
38 69
Hi ha
Audici des. Ess
tracta
tract
sica com
co a
2.2 Guia didctica

La guia didctica s un conjunt de materials concebut per complementar
la planificaci que cada docent fa daquest curs. Cont les programaci-
ons, les orientacions didctiques i les avaluacions de lrea de Msica, el
solucionari i lexplicaci general del projecte.
Msica I ESO 9

Projecte
Inclou una presentaci, la descripci dels nous ma-
terials, la referncia a les competncies bsiques
corresponents, els principis metodolgics i lestruc-
tura didctica duna unitat.
Programacions
Inclou el currculum oficial de lrea, desplegat a par-
tir dels objectius, els continguts i els criteris davalu-
aci, i la programaci especfica de lrea per al curs
corresponent.
GD-MUSICA1_ESO-CNOU.indd 5 10/7/08 10:09:12

Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso
Orientacions
Cont indicacions, suggeriments i comentaris del
contingut del llibre de lalumne i recursos comple-
GD-MUSICA1_ESO-CNOU.indd 15
10/7/08 10:10:05
mentaris per al docent.
Avaluacions
Cont lavaluaci inicial, les avaluacions contnues i
lavaluaci final.

Solucionari
Recopila les solucions de totes les activitats del llibre
de lalumne.
2.3 CD de la guia didctica

La guia didctica de Castellnou Edicions incorpora un CD per cada matria amb un conjunt de recur-
sos digitals que completen la versi impresa. En aquest CD trobareu els recursos segents:
Guia didctica
Guia didctica, prpiament dita, en format PDF
Programacions
Programaci drea (en format Word)
Programaci daula (en format Word)
Activitats de refor (en format PDF)
Activitats dampliaci (en format PDF)
Orientacions per a la utilitzaci dels recursos didctics (PDF)
Orientacions per a les activitats complementries (PDF)
Orientacions per a lavaluaci (Word)
Solucionari de les activitats de refor i dampliaci
10 Msica I ESO

3. LES COMPETNCIES BSIQUES
En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mnims de lEducaci Primria i de lEdu-
caci Secundria Obligatria es fixen les anomenades competncies bsiques que els alumnes han
dhaver adquirit al final de les etapes deducaci obligatria.
Com s sabut, la incorporaci de les competncies bsiques al currculum deriva de la reflexi sobre
leducaci al segle XXI que sha anat fent en lmbit dels pasos de la Uni Europea. La UNESCO va en-
carregar un estudi sobre aquest tema a una comissi internacional presidida per lantic president de la
Comissi Europea, Jacques Delors, que aplegava experts darreu del mn, no solament occidentals.
Linforme, presentat el 1996 amb el nom Educaci: hi ha un tresor amagat a dins tot i que es coneix
habitualment com a Informe Delors, estableix els quatre grans pilars de leducaci:
1. Aprendre a conixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no tots
els mtodes sn adequats per aprendre a conixer i considera que, al capdavall, hi ha dhaver el plaer
de conixer, comprendre i descobrir.
2. Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades no
puguin fer-la. En comptes daconseguir una qualificaci personal (habilitats), cada cop s ms neces-
sari adquirir competncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se, crear
sinergies, etc. En aquesta tasca s molt important la creativitat.
3. Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme safirma que
aquest s un dels reptes ms importants del segle XXI. En la histria de la humanitat, mai no sha tingut
el poder destructiu que es t ara. Davant aquesta situaci, cal aprendre a descobrir els altres; apreciar
que som diferents per que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir els altres, ens hem de co-
nixer a nosaltres mateixos (quan spiga qui sc, sabr plantejar-me la qesti de lempatia, entendr
que laltre no pensi igual que jo i que les seves raons sn tan justes com les meves). En aquest sentit,
lInforme Delors proposa que safavoreixin els treballs en com, que es presti atenci a lindividu com
a sser particular i nic i que es destaqui la diversitat com a element necessari i creador.
4. Aprendre a ser. Aquest punt fa referncia al desenvolupament total i mxim de cada persona, a
leducaci integral de qu sha anat parlant des del final del segle XIX i el comenament del XX: leduca-
ci del pensament autnom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva prpia realitat com
a sser amb capacitat de reflexi i actuaci. Cada sser s una individualitat irrepetible. Cada sser
s important. Cadasc ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres ssers, i ha de
conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat dactuaci lliure.
En el marc de la Uni Europea, els consells europeus dEstocolm, el 2001, i de Barcelona, el 2002,
van adoptar els futurs objectius especfics dels sistemes deducaci i formaci europeus i un programa
de treball (Educaci i Formaci 2010), que shan de complir en el transcurs dels anys que falten fins
al 2010. Entre els objectius sinclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat del conei-
xement i altres de ms especfics encaminats a promoure laprenentatge didiomes, desenvolupar
lesperit dempresa i potenciar la dimensi europea en leducaci en general.
Msica I ESO 11

En aquest context de reflexi educativa, la Comissi sobre laprenentatge permanent (2001) i la poste-
rior Resoluci del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el carcter prioritari de les noves com-
petncies bsiques i van insistir que laprenentatge permanent ha de comenar en ledat preescolar
i seguir ms enll de la jubilaci.
La Llei Orgnica dEducaci (LOE), aprovada el 2006, tamb shi refereix en un dels seus annexos, on
apunta que la incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar laccent en aquells
aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i orientat a lapli-
caci dels coneixements adquirits. Daqu ve el seu carcter bsic. Sn aquelles competncies que
un noi o una noia ha dhaver desenvolupat en acabar lensenyament obligatori per aconseguir la seva
realitzaci personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria
i ser capa de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bsiques que sorgeixen
dels rgans institucionals de la Uni Europea, shan identificat les vuit competncies bsiques que
esmentvem en la Presentaci:
Competncia en comunicaci lingstica.

Competncia matemtica.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Tractament de la informaci i competncia digital.
Competncia social i ciutadana.
Competncia cultural i artstica.
Competncia per aprendre a aprendre.
Autonomia i iniciativa personal.
Cal tenir present que les competncies bsiques no es poden considerar sempre de manera allada,
perqu sovint sencavalquen i sentrellacen: determinats aspectes essencials en un mbit permeten
assolir la competncia en daltres. La competncia en les capacitats bsiques de la llengua (lectura
i escriptura), el clcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge, mentre que to-
tes les activitats daprenentatge se sustenten en la capacitat daprendre a aprendre. Hi ha una srie
delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit competncies bsiques: el
pensament crtic, la creativitat, la capacitat diniciativa, la resoluci de problemes, lavaluaci del risc,
la presa de decisions i la gesti constructiva dels sentiments.
En ntima relaci amb aquestes vuit competncies bsiques hi ha sis qestions que mereixen una
atenci especial en el context educatiu espanyol. Sn les segents:
El foment de la lectura i ls de biblioteques.

El domini duna llengua estrangera, concretament, de langls.
La capacitat per a ls i el domini de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Leducaci en valors.
Latenci personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada ms divers.
La crrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar.
12 Msica I ESO

Des de Castellnou Edicions proposem recursos didctics especfics per abordar cada una daquestes
sis grans qestions, que sn, alhora, part integrant de les competncies bsiques formulades.
4. ELS PRINCIPIS METODOLGICS

Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici daquestes compe-
tncies bsiques. Els principals recursos didctics que inclou la nostra proposta sn els segents:
4.1 Foment de la lectura

La lectura s, sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Si els alum-
nes llegeixen b, si tenen una bona comprensi lectora, una bona dicci, un bon ritme i una bona ento-
naci, la lectura es convertir en un instrument essencial daprenentatge, de comprensi de la realitat i
dintegraci cultural i social. Per llegir, com a habilitat curricular, no pot ser competncia exclusiva de
lrea de Llengua. s per aix que en el nostre projecte reforcem la lectura de cada unitat daquesta
rea amb una altra lectura de carcter desescolaritzador, s a dir, sense el peatge obligat de les
activitats adjuntes; s una lectura que estimula a llegir pel plaer de llegir. I pel mateix motiu proposem
lectures en cada unitat de Msica, perqu saber llegir s saber comprendre el mn.
4.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci

En totes les matries trobem, en cada unitat didctica, una proposta dactivitats TIC estretament relaciona-
des amb el contingut general de la unitat. Es tracta duna proposta que preveu la tutoritzaci del professo-
rat i que permet avanar sistemticament en ls i el domini progressiu daquestes noves tecnologies.
4.3 Proposta didctica per a leducaci en valors

En la guia didctica, dins lapartat dOrientacions, trobareu nombroses propostes de treballs en equip
o treballs de grup. La importncia que, des del punt de vista essencialment educatiu, t el treball con-
junt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho, comporta intrnsecament
un alt contingut deducaci en valors. Lassoliment duna tasca en com permet fer viure tot un reguit-
zell de valors, i, vivint-los, contribum a fer-los arrelar entre lalumnat. Quan treballem en equip posem
en joc i activem els valors segents:
Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme si es

resolen en grup. Altres actuacions requereixen, per fora, la cooperaci de diverses persones.
La voluntat de participaci. La prctica constant en feines de collaboraci i el resultat gratificant

que sen deriva ha de promoure la voluntat de participaci de nois i noies.
La implicaci social. Les qestions que demanen la intervenci de moltes mans ens fan veure que
sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o millores,
o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que sn cosa de tots.
Msica I ESO 13

Les actituds solidries. Els problemes que pugui tenir qualsevol membre de lequip en la seva
tasca sn els problemes de la resta del grup. Tots tenim habilitats i inhabilitats. All on no hi arriba
un, hi pot arribar laltre, i viceversa. La solidaritat, lajut mutu, en el fons respon a una idea de relaci
ms justa i ms humana.
Lafany de cooperaci, en contraposici a la competitivitat individualista. Treballant conjuntament

sorgeix i es consolida el gust de prendre part en una tasca comuna. El treball en equip s un antdot
de les actituds individualistes, poc o gens solidries.
Laprenentatge collectiu autnom i, en definitiva, laprendre a aprendre. Els aprenentatges sig-

nificatius no es transfereixen, sin que es construeixen. La collaboraci en una tasca de grup s un
bon mitj per afavorir la construcci personal daprenentatges. Cada membre del grup pot actuar,
sense saber-ho, com a estmul edificant de la construcci.
Lesperit democrtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o fun-
cions, prendre decisions consensuadament En definitiva, el treball en grup cont lessncia de
lorganitzaci democrtica.
La transversalitat de leducaci en valors. Treballant en equip de manera continuada fem, per

tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar siguin sempre presents en la dinmica or-
dinria de laula.
El treball en equip, la dinmica de treball en grup, t, com acabem de mostrar, unes bondats pedag-
giques implcites. Val la pena ser-ne conscients i crear peridicament situacions de treball cooperatiu.
El professorat s qui ha de formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les
activitats prpies del dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no sigui
un recurs espordic, sin, ben al contrari, una manera habitual daprendre continguts i, a la vegada,
un cam realment efectiu perqu lalumnat arribi a interioritzar els valors proposats.
4.4 Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

Cal tenir en compte que, actualment, a les aules hi conviuen alumnes amb necessitats educatives molt
diferents. Sigui perqu el seu entorn sociocultural o la seva escolaritzaci prvia sn molt diversos, si-
gui per les caracterstiques individuals de cadasc, el fet s que els mtodes i els continguts educatius
han de ser tan adaptables com sigui possible a cadascun dels estudiants.
Tots els nostres materials per a lEducaci Secundria Obligatria estan concebuts per atendre la
diversitat de nois i noies. Cada unitat didctica inclou material de refor i dampliaci que us permetr
crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes concrets.
El material de refor i dampliaci que trobareu en el CD que acompanya aquesta guia didctica est
pensat per orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. Duna banda,
es pot donar, un cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requereixin. De laltra,
sobretot en el cas del material de refor, pot servir per comenar a explicar la unitat duna manera
ms senzilla i pautada si considereu que cal assentar b les bases de tots els alumnes de laula abans
dendinsar-nos en un nivell conceptual ms alt.
14 Msica I ESO

4.5 La crrega equilibrada de continguts: la seqenciaci 11 + 1
En totes les rees, els continguts dun curs estan organitzats segons una seqenciaci en onze unitats
didctiques. Els nostres projectes trenquen, aix, amb les frmules tradicionals que conceben un nom-
bre dunitats divisible per tres, en correspondncia amb els tres trimestres que marquen la dinmica
dun curs escolar. El canvi que, en aquest sentit, proposem no s gratut, ms aviat al contrari: pretn
contribuir a una major adequaci a la realitat i als ritmes escolars determinats pel calendari anual. La
nostra proposta de seqenciaci parteix dun fet que es pot observar fcilment: el tercer trimestre,
caigui on caigui la Setmana Santa, s sempre ms curt que els altres dos. s per aix que, a lhora de
distribuir les unitats, en disposem quatre per al primer trimestre, quatre per al segon i noms tres per
al tercer.
A ms, cal no oblidar que, a la sobrecrrega de continguts que pateix habitualment el tercer trimestre,
sovint shi afegeix una activitat escolar un xic frentica: final de curs, convivncies escolars, setmanes
culturals, etc. Labundncia de continguts programats per a aquest trimestre produeix, a vegades, un
cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difcil poder enllestir tots els temes.
Aquesta manera de dividir la programaci pretn evitar aquests desajustaments entre el temps dispo-
nible i la matria que sha dimpartir.
La seqenciaci en onze unitats incorpora un afegit de carcter innovador que hem anomenat unitat
+1. Aquesta unitat final t una extensi molt inferior a la de les onze anteriors i no treballa continguts
nous daprenentatge. Es tracta duna unitat de recopilaci, reactivaci i interrelaci del que es consi-
dera fonamental de tot el curs. s, per tant, una unitat de sntesi, un colof didctic que pot ajudar a
coronar amb xit el procs daprenentatge dels continguts de cada matria.
Msica I ESO 15

5. LESTRUCTURA DIDCTICA DELS LLIBRES
Ttol de l'apartat
Objectius Ttol de la unitat
Glossari
Nmero 4
2 2
LA MSICA PER DINS LA MSICA PER DINS
De qu est feta la msica? Els elements de la msica

de la unitat
El ritme
Sabies que...
La melodia El ritme musical s lordenaci dels sons en el temps. Es tracta dun element El metrnom s un aparell
indispensable que sempre implica repetici. En la nostra vida, trobem ele- que marca les pulsacions
OBJECTIUS CONTINGUTS La melodia s el que solem recordar duna obra. Consisteix en una succes-
ments i accions que es van repetint: respirar, caminar, el moviment de les ones per minut, de manera
si de sons de diferents altures organitzades amb un sentit musical. Tota que mesura la velocitat o
del mar, les estacions, els llums dels semfors, el tic-tac dun rellotge, etc. tempo de lobra musical.
melodia forma un dibuix segons com sigui la successi de les notes.
Quan acabis la unitat podrs:

Les paraules principals que

El ritme musical t relaci amb la durada dels sons i dels silencis. s

Adonar-te que el so, el soroll i el indiquen el tempo duna
silenci sn la matria primera important conixer el valor daquestes figures per interpretar o crear msica, pea sn lento i largo (molt
ndex de continguts
de la msica.
sigui de manera individual o collectiva. a poc a poc); adagio (a poc
Valorar les possibilitats LA MSICA PER DINS
a poc), andante (tranquil)
expressives del silenci com a La matria primera de la msica: Una melodia pot ser ms uniforme o menys segons els salts que hi hagi i allegro (rpid).
factor que ens permet donar als so, soroll i silenci Glossari Ac t i v i t a t s
sons la seva justa importncia
entre les notes que la formen. A continuaci pots apreciar la diferncia entre
El funcionament de loda mbit Extensi que hi ha
en el mn on vivim. una melodia dmbit redut, en el primer exemple, i una dmbit ample, en 2 Interpreta aquest ritme i, desprs, marca la pulsaci tal com
entre la nota ms aguda i la
Establir diferncies entre el so LA MSICA T FORMA ms greu duna melodia. el segon exemple. tindica el grfic:
i el soroll.

La forma musical

Identificar i diferenciar formes

musicals binries i ternries. INTERPRETEM I CREEM
Trobar signes per representar

sons musicals i no musicals.

Interpretar fragments musicals PER SABER-NE MS
i altres esdeveniments sonors

amb el cos, amb la veu i amb La generaci MP3
un instrument.
ACTIVITATS TIC

Descobreix els bancs
QU EN S?
de recursos Ac t i v i t a t s
Metrnom.
RECORDA En la creaci del ritme musical cal tenir en compte dues qualitats del so:
1 Marca quina s la nota ms greu i la ms aguda de la melodia que
la durada i laccent. La pulsaci s el batec regular de la msica, i marca
hi ha a continuaci i digues quin ns lmbit:
Quina diferncia creus que hi ha el ritme en temps iguals. La velocitat de les pulsacions s el tempo.
entre un so i un soroll? Posan VALORA EL QUE SAPS

exemples. Els diferents ritmes es distribueixen a partir dels compassos. El comps s
Saps qu s la contaminaci el sistema dorganitzaci de les pulsacions rtmiques en qu es divideix un
acstica?
fragment musical, i sempre sindica al comenament de la partitura.

Per qu el so es considera la

matria primera de la msica?

Els compassos poden estar formats per dues, tres o quatre pulsacions, que
Coneixes algun tipus de msica
que utilitzi el soroll com a
tenen una mtrica caracterstica, s a dir, una accentuaci prpia que els
matria primera? identifica. Tenen temps forts (F) i dbils (d).

Observa i escolta el teu entorn.
Desprs, fes una llista dels sons
caracterstics de diferents llocs Comps binari dos temps F-d
2
4
(laula, el mar, casa teva, un
Comps ternari tres temps F-d-d 3
carrer de la ciutat, etc.). 4
Indica un tipus de so o fet sonor
Comps quaternari quatre temps F-d-F-d 4
que tagradi molt, sigui musical 4
o no.
Tota melodia es basa en una escala, que defineix quines notes hi apareixen.
En comparaci amb tots els fets Lescala s la successi de notes ordenades de manera ascendent o des-
Noms tres coses poden trencar Les lnies divisries separen un comps dun altre.
sonors que ens envolten, com cendent separades per tons i semitons. Una escala comena i acaba amb
definiries el silenci? el silenci: la poesia, la msica
Frase introductria
Digues llocs on el silenci s i lamor.
la mateixa nota, i nhi ha de modals i tonals (aquestes ltimes poden ser
Au d ic i 9
majors o menors). Les escales es diferencien les unes de les altres per la
important i necessari.
FERNANDO PALACIOS (1952)
distribuci que tenen dels tons i els semitons. El to s la distncia que hi ha Escolta la Marxa Radetzky, de Johann Strauss, marcant la pulsaci.
entre dues notes consecutives. El semit s la meitat daquesta distncia.
56 57
musica_1_eso_U2_CNOU.indd 26 14/5/08 11:11:20 musica_1_eso_U2_CNOU.indd 27 14/5/08 11:11:39 musica_1_eso_U4_CNOU.indd 56 14/5/08 11:17:37 musica_1_eso_U4_CNOU.indd 57 14/5/08 11:17:37
Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso
Avaluaci inicial Audici Ampliaci

del contingut
LA MSICA T FORMA LA MSICA T FORMA

2 INTERPRETEM I CREEM PER SABER-NE MS
La forma musical La forma binria La generaci MP3

EXPRESSI VOCAL
Sanomena forma tota organitzaci duna idea musical segons unes normes Consta de dues seccions, que poden ser semblants (AA) o diferents (AB). Llegeix aquests dos articles de diari amb atenci i, desprs, contesta les
preestablertes en qu tots els elements tenen una funci i una significaci. Vocalitzaci preguntes:

Quan es comena a escriure una obra musical, sha de tenir clar, des del Segueix les indicacions del professor o la professora per entonar la melodia

3
comenament, quina forma se li ha de donar, si es vol que el resultat sigui de la can Noia, si et vols divertir cantant la lletra: LA GENERACI MP3, CAM DE LALLAMENT

coherent i equilibrat.

B
Quant als riscs per a laudici, la fundaci de lempresa daudfons

3
Noia, si et vols divertir, al Danubi vine amb mi; vine amb mi, al Danubi vine
Les formes musicals deriven de la relaci que sestableix entre els diversos
amb mi. i correcci auditiva GAES va engegar fa uns mesos la campanya
temes duna pea. En funci daquestes diferncies en el procediment de No te noblidis, de la teva oda, que pretn conscienciar els ms

composici, parlem de:

joves sobre ls prolongat daquests dispositius. I s que la majoria de
Ac t i v i t a t s reproductors permeten escoltar msica a un volum que pot arribar

Formes per repetici: es repeteixen els temes. Sabies que...
als 112 decibels, gaireb els que produeix, per exemple, lenlairament
Formes per imitaci: un tema s imitat per diferents veus. 4 Encercla les notes i els ritmes diferents que identifiquis entre les
Les partitures daquesta
pgina formen part dun

dun avi.
dues parts de la partitura anterior. Quants compassos t cada recull de peces senzilles
Formes per variaci: el tema s presentat i varia en la resta daparicions. Segons el que diuen els experts, una exposici prolongada a sorolls
una de les parts? pensades per ser
interpretades per piano.
de ms de 85 decibels pot causar problemes auditius que, en alguns
Formes per contrast: hi ha temes o parts diferents.
W. A. Mozart les va Entonaci casos, aconsegueixen lesionar, fins i tot, lorella interna. Un exemple:
En aquesta unitat estudiarem dos tipus de forma o estructura musicals: La forma ternria compondre entre els tan sols una hora escoltant la msica a tot volum amb un reproductor
4 i els 6 anys. Una dita popular diu: Muchos son los que cantan pero pocos los que can-
la binria i la ternria. i amb els auriculars posats pot causar danys permanents que reduei-
Es divideix en tres seccions i sol seguir lestructura ABA. Tot i aix, hi ha tando encantan. Si thi esforces, pots formar part del segon grup. Entona
xin la capacitat de sentir-hi.
altres frmules, com ara AAB, ABB, ABC, etc. aquestes notes.
Ac t i v i t a t s
Encara no hi ha estadstiques preci-

ses, per als Estats Units, el Regne

2 Digues, de cadascun dels grfics segents, si corresponen a un procediment compositiu de

Partitures
A

repetici, dimitaci, de variaci o de contrast: Unit i Mxic alguns usuaris han
demandat Apple per prdues auditi-

ves. Una demanda interposada en un

B
tribunal del comtat nord-americ de

3
San Jos, per exemple, defineix aix

els iPod: Sn defectuosos i no por-

ten les suficients advertncies sobre
Ac t i v i t a t s la possibilitat de prdua auditiva.
5 Quants compassos t cada una de les parts de la partitura an- Fins ara, cap demandant no ha acon-
terior? Quines diferncies veus entre aquestes dues parts? seguit guanyar. Tanmateix, potser
Interpretaci facin un s ms prudent dels dis-
positius de la nova generaci de
Au d i c i 5i6 Solfeja la can The Ballad Of Davy Crockett.
MP4. Sobretot perqu amb aquests
reproductors amb pantalla es tracta

Audici
Escolta aquests fragments i indica quin tipus destructura tenen.

de tenir ocupades loda i la vista. De
moment, sen salven dos sentits: el
Fragment Estructura Un mal s dels reproductors MP3 pot ser perjudicial per a la salut.
Born on a moun- tain top in Te - nnes-see, Green-est state in the land of the free.
gust i lolfacte. Durar?

ria Lascia chio pianga, Rinaldo, de G. F. Hndel

3 De la msica que escoltes habitualment, busca fragments que responguin a diferents formes de FRANCESCO MANETTO,
composici. Desprs descoltar-los a classe, comprova amb la resta de companys i el professor Coral Gib dich zufrieden und sei stille, lbum El Pas, 31-12-2007
o la professora si sajusta a la forma que havies pensat inicialment. dAnna Magdalena Bach, de J. S. Bach (fragment adaptat)
Raised in the woods so's he knew ev-'ry tree Killed him a bear when he was on - ly three.
30 31 62 34
musica_1_eso_U2_CNOU.indd 30 14/5/08 11:11:55 musica_1_eso_U2_CNOU.indd 31 14/5/08 11:12:01 musica_1_eso_U4_CNOU.indd 62 14/5/08 11:17:51 musica_1_eso_U2_CNOU.indd 34 14/5/08 11:12:04
Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso
Activitats Partitures Lectura
ACTIVITATS TIC RECORDA VALORA EL QUE SAPS

4
Practica els elements musicals 1 Deneix melodia, ritme i pulsaci.
de vegades,
Refora latenci i loda amb els exercicis que tot seguit et proposem. El so, el silenci i,, la matria
tamb el soroll sni a 2 Inventa un ritme que contingui diferents gures musicals i silencis
Copia amb MusicTime les notes indicades en els pentagrames. Escolta-
pr me a de
primera m
d la msica. que sumin 12 temps indica les pulsacions de negra. Subdivideix el
les fent especial atenci en les que estan subratllades de vermell. ritme en compassos de tres temps, i desprs transformal en una
Desprs, canta-les en veu baixa i comprova si coincideix lafinaci. melodia. (Per fer-ho, haurs de traslladar-lo en un pentagrama.)
El soo s la sensaci que es percep

per loda
l ooda
da quan els cosso
cossos vibr
vibren.
vibre n 3 El tempo s la velocitat de les pulsacions dun ritme. Amb quines
paraules sindica el tempo en una partitura? Posan exemples.

Les vibracions que provoquen el
l nci
4 Quin aparell serveix per mesurar el tempo?
i del ssilenci
aci

ut li za

s sn re
so regulars
u a i ordenades,
oorden
d na e , les La utilitz ii
que provoquen el soroll
o ol sn irre-
r - r a mom
crea momen nts tensi
ts de ten 5 Qu s un acord? Com sanomena la cincia que estudia els acords?
r l x cii
gulars
g a siddesordenades.
sordenades.
dn d momentts de relaxac
i momen l.
mu i a
di curss music
e discur
n el
al.
Ara introdueix les notes que tens a continuaci i fixat molt b en els en 6 Relaciona cada concepte amb la denici corresponent:
intervals. a textura 1 Efecte sonor duna obra musical, segons les

veus i els instruments que hi intervenen i com
Segons els procediments compositius emprats, les
es facin sonar.

formes musicals
musica
mus c l poden ser per repetici,
epetici,
epet per imitaci,
im t c per
imitaci

b dinmica 2 Conjunt dels diversos matisos duna obra
variaci
ac i per contrast.
variaci contt a t. f rma
for
forma
musical; sexpressa mitjanant les variacions
ec ions i una
u s seccio
seccions

i a t dues

dintensitat.

u ic l binria

m musical

ra, una fo
forma
Segons lestructu c timbre 3 Organitzaci de les melodies que formen la
e
n t tres.
n r en
tternria
que
s lut; sn els .
composici; s el teixit musical.
a salu
p r a la
c a s per
salut;
per udicials
o o ls perjud cst ca
i acsti
inaci
Hi ha sorolls
Intenta retenir el so daquestes distncies de 2a, 3a, 4a i 5a ascendent i En qu consisteix la forma musical anomenada rond?
enada con amina
contam
7
conformen lanom
descendent per poder entonar, i torna-les a escoltar. Has pogut identificar
onn ucctee
nduct
pel condu
a lorella, passen
alguna daquestes melodies? Posa-li el ttol. 8 En un full a part, dibuixa dos pentagrames, escriu el comps i colloca-hi les
s no ess arriben
oness sonore i r r passen
a lnies divisries. Tot seguit, escriu una escala i indica el nom de les notes.

Les ones

vibrar,
imp i el fan
i iu,, colpegen
auditi
au
el timp
a dosse ts) fins a 9 Posa les lnies divisries i desprs indica el nom de les notes:
m tjana (caden
or lla mitjan int rna,,

lorella l r l a intern
arribar a lorella
es conver-
on les vibracions
e t icss

im ulsossos elctric
teixen en impul
evl.
cervell
Per poder valorar el ritme com a lelement indispensable en msica, que arriben al
et proposem que juguis a endevinar el ttol daquesta melodia: de
Lo da s el sentit s Completa aquests compassos:
10
Loda
la

i l
l or ella
lorella

Comena introduint les notes com has fet abans amb MusicTime i escoltan i
i

i

au
laudic

el resultat per contestar la pregunta. Si no has pogut endevinar-ne el ttol,
haurs de descobrir-lo interpretant aquesta paraula: arabledenmih.
el seu rgan.

Si ho has reconegut per la melodia, tens un bon ritme interior.
Enhorabona!
66 38 69
musica_1_eso_U4_CNOU.indd 66 14/5/08 11:18:03 musica_1_eso_U2_CNOU.indd 38 14/5/08 11:12:17 musica_1_eso_U4_CNOU.indd 69 14/5/08 11:18:20

Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso Cian de procesoMagenta de procesoAmarillo de procesoNegro de proceso
Activitats
Activitats TIC Resum
per treballar
relacionades amb el dels conceptes clau
contingut de la unitat de la unitat els continguts
de la unitat
16 Msica I ESO

Programaci de matria
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci
Secundria Obligatria. Generalitat de Catalunya.
DECRET 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de ledu-
caci infantil, de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria per a les Illes Balears.
Govern Balear.
CONSIDERACIONS GENERALS
La msica s un element amb un valor inqestionable en la vida de les persones. El desenvolupament
tecnolgic ha provocat enormes canvis quantitatius i qualitatius pel que fa a la creaci, interpretaci
i difusi de la msica. Per poder gestionar aquesta massiva presncia del so i la msica en el nostre
entorn social, cal poder reflexionar, de manera crtica, sobre la realitat sonora del nostre mn.
La msica en lEducaci Secundria Obligatria ha de procurar el desenvolupament dels recursos

intellectuals, afectius i socials de lalumnat a travs de tres grans mbits fonamentals: lescolta signi-
ficativa, la interpretaci vocal i instrumental i la creaci musical. Aquests mbits, que constitueixen un
aprofundiment del treball iniciat en lEducaci Primria, es complementen amb un coneixement reflexiu
de la msica i el seu context i determinen els apartats en qu sorganitzen els continguts curriculars.
Els objectius de la matria es fonamenten en la concepci de la msica com una prctica i com un ob-
jecte de coneixement. La comprensi, la reflexi i la valoraci de la msica shan dimbricar i comple-
mentar amb les dimensions creatives, expressives i comunicatives de la prctica musical, de manera
que senriqueixin mtuament per afavorir laprenentatge.
La prctica musical individual permet desenvolupar la sensibilitat personal i esttica, exercir la cre-
ativitat, enriquir la prpia expressi i canalitzar emocions i sentiments. La prctica musical en grup
permet involucrar-se en projectes comuns, desenvolupar habilitats socials i de relaci personal, as-
sumir responsabilitats i potenciar actituds de participaci i respecte. Lestudi de la msica contribueix
a estructurar el pensament, a conixer, explicar i comprendre el mn, i possibilita la reflexi crtica i el
raonament fonamentat.
Els continguts del currculum de Msica parteixen duna visi universal del fet musical, entenent que el
coneixement i la valoraci de la msica catalana i de la msica culta occidental sn el punt de partida
per a possibilitar la comprensi de la pluralitat musical actual i de les tradicions i cultures musicals del
mn. La msica s un mitj per configurar la nostra identitat personal i collectiva, i alhora un punt de
connexi entre cultures que permet el coneixement i lenriquiment mutu.
El desenvolupament de les competncies musicals requereix un treball constant, rigors i acurat, i una
reflexi permanent sobre laprenentatge propi i sobre la manera com es desenvolupen les tasques i les
activitats musicals. Per aix es planteja una continutat clara de laprenentatge musical de lEducaci
Primria.
18 Msica I ESO

COMPETNCIES PRPIES DE LA MATRIA
Els continguts de la matria de Msica desenvolupen directament les competncies comunicatives i,
en especial, la competncia artstica i cultural. Fomenten la capacitat dapreciar, comprendre i valorar
crticament diferents manifestacions culturals i musicals, per mitj de les experincies perceptives,
expressives i del coneixement de msiques de diferents cultures, poques i estils. Potencien, aix,
actituds obertes i respectuoses i ofereixen elements per a lelaboraci de judicis fonamentats respecte
a les distintes manifestacions musicals, establint connexions amb altres llenguatges artstics i amb els
contextos social i histric als quals se circumscriu cada obra.
Lorientaci de la matria, en la qual lexpressi juga un paper important, permet adquirir habilitats per
expressar idees, experincies o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts
relacionats amb la interpretaci, la improvisaci i la composici, tant individual com collectiva, que a
la vegada estimulen la imaginaci i la creativitat.
APORTACIONS DE LA MATRIA A LES COMPETNCIES BSIQUES

La msica collabora en el desenvolupament de la competncia dautonomia i iniciativa personal, per
mitj del treball collaboratiu i lhabilitat per planificar i gestionar projectes. La interpretaci i la com-
posici sn dos clars exemples dactivitats que requereixen una planificaci prvia i la presa de deci-
sions per obtenir els resultats desitjats. En les activitats relacionades especialment amb la interpretaci
musical, es desenvolupen capacitats i habilitats com la perseverana, la responsabilitat, lautocrtica
i lautoestima.
La msica contribueix tamb a la competncia social i ciutadana. La participaci en activitats musicals

de distinta ndole, especialment les relacionades amb la interpretaci i creaci collectiva que reque-
reixen un treball cooperatiu, collabora en ladquisici dhabilitats per relacionar-se amb els altres. La
participaci en experincies musicals collectives permet expressar idees prpies, valorar les dels
altres i coordinar les prpies accions amb les dels altres integrants del grup responsabilitzant-se en la
consecuci dun resultat. El contacte amb una mplia varietat de msiques, tant del passat com del
present, afavoreix la comprensi de les aportacions de les diferents cultures i la valoraci dels altres
i dels trets de la societat en qu es viu.
La msica tamb contribueix de manera directa al desenvolupament del tractament de la informaci

i competncia digital. Ls dels recursos tecnolgics en el camp de la msica possibilita el coneixe-
ment i domini bsic del maquinari i el programari musical, els distints formats de so i daudiovisual o
les tcniques de tractament i gravaci del so relacionats, entre altres, amb la producci de missatges
musicals, audiovisuals i multimdia. Aix mateix, afavoreix el seu aprofitament com a eina per als pro-
cessos dautoaprenentatge i la seva possible integraci en les activitats doci.
A ms, lobtenci dinformaci musical requereix destreses relacionades amb el tractament de la in-
formaci encara que, des daquesta matria, mereix especial consideraci ls de productes musicals
i la seva relaci amb la distribuci i els drets dautor.
Msica I ESO 19

La msica tamb contribueix al desenvolupament de la competncia per aprendre a aprendre, poten-
ciant capacitats i destreses fonamentals per al aprenentatge guiat i autnom com latenci, la concen-
traci i la memria, al temps que desenvolupa el sentit de lordre i de lanlisi. Duna banda, laudici
musical necessita una escolta reiterada per arribar a conixer una obra, reconixer-la, identificar els
seus elements i apropiar-se-la. De laltra, totes aquelles activitats dinterpretaci musical i dentreteni-
ment auditiu requereixen la presa de conscincia sobre les prpies possibilitats, la utilitzaci de distin-
tes estratgies daprenentatge, la gesti i el control efica dels propis processos.
En relaci amb la competncia en comunicaci lingstica, la msica contribueix, com altres matries, a en-
riquir els intercanvis comunicatius i a ladquisici i s dun vocabulari musical bsic. Tamb collabora a la in-
tegraci del llenguatge musical i del llenguatge verbal, i a la valoraci de lenriquiment daquesta interacci.
Des del punt de vista de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn, la msica realitza
la seva aportaci a la millora de la qualitat del medi ambient, identificant i reflexionant sobre lexcs de
soroll, la contaminaci sonora i ls indiscriminat de la msica, amb la finalitat de generar hbits salu-
dables. A ms, els continguts relacionats amb ls correcte de la veu i de laparell respiratori, no tan
sols per aconseguir resultats musicals ptims, sin tamb per prevenir problemes de salut, incideixen
en el desenvolupament daquesta competncia.
ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

Els continguts de la matria de cada curs sorganitzen en tres apartats: Escoltar i comprendre, Inter-
pretar i crear i Dimensi social i cultural.
En el primer curs, els continguts potencien lescolta i la interpretaci musical; en el tercer, els contin-
guts se centren en la comprensi i la valoraci, sense deixar de banda la prctica musical (creaci,
interpretaci, enregistrament, difusi), tenint sempre en compte la dimensi social de la msica. I en el
quart curs, de carcter optatiu, saprofundeix en tots aquests aspectes, tot posant un mfasi especial
en la dimensi cultural de la msica, transcendint lentorn ms immediat de lalumnat.
Encara que en lEducaci Secundria Obligatria els continguts es presentin organitzats per matries,
per a lassoliment de les competncies bsiques s convenient establir-hi relacions sempre que sigui
possible. La connexi entre continguts de matries diverses mostra les diferents maneres de tractar
una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. De la ma-
teixa manera, els continguts que en una matria es presenten com a instrument, trobaran en una altra
els contextos adequats que els donaran sentit.
Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria.
Al final dels continguts de cada curs es concreten les connexions que es poden establir amb altres
matries; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
20 Msica I ESO

CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM
El desenvolupament de la msica en lEducaci Secundria Obligatria ha de continuar mantenint en
aquesta etapa plena coherncia amb lEducaci visual i plstica, com ja sha fet en lEducaci Prim-
ria, on els continguts relatius a plstica, msica i dansa com a expressions artstiques de representaci
didees i sentiments es desenvolupen de forma globalitzada.
La Msica comparteix continguts amb altres matries i caldria aprofitar aquesta transversalitat per pro-
moure projectes comuns i poder treballar, per exemple, lexpressi corporal amb Educaci fsica, ls
dels mitjans electrnics amb Tecnologia o les competncies comunicatives amb les llenges.
Per tal de fer possible la funcionalitat dels aprenentatges, s necessari ls transversal i globalitzat dels
coneixements i la interacci amb situacions i contextos musicals reals.
Lavaluaci dels aprenentatges musicals ha destar orientada a determinar el grau de comprensi

i dinteracci entre un context musical real i els coneixements adquirits, i no pas el grau dacumulaci
de coneixements. La interpretaci vocal i instrumental o la creaci musical han de ser avaluades amb
criteris de realitzaci i dxit adequats a les capacitats individuals dels alumnes, considerant la progres-
si i valorant el grau dassoliment dels objectius.
La matria de Msica hauria de promoure i participar en la realitzaci de concerts i actes musicals a

laula, al centre i a la comunitat educativa per tal de fer possible la dimensi social i comunicativa de
la prctica musical.
Finalment, cal no oblidar que lexpressi artstica, i per tant la msica, pot proporcionar experincies
personals niques, que necessiten un context de relaci humana i pedaggica clid i respectus i un
espai com on tinguin cabuda vivncies personals singulars i profundes.
Msica I ESO 21

OBJECTIUS
La matria de Msica de lEducaci Secundria Obligatria t com a objectiu el desenvolupament de
les capacitats segents:
1. Utilitzar la veu, els instruments i el cos per expressar-se musicalment de forma creativa i perso-
nal.
2. Escoltar comprensivament msica destils, gneres i cultures diversos, amb inters, respecte
i sensibilitat esttica.
3. Conixer lentorn musical i cultural propi i prendre conscincia de la universalitat de la prctica

musical, assumint reflexivament la diversitat de cultures i identitats musicals.
4. Conixer i aplicar tcniques instrumentals i vocals bsiques per a la interpretaci i la creaci mu-
sical i per a lexpressi corporal.
5. Participar, de forma responsable i proactiva, en activitats musicals organitzades a laula, el centre

o la comunitat educativa afavorint la cooperaci i el treball com.
6. Reflexionar sobre la dimensi social i cultural de la msica i comprendre les seves relacions amb
altres mbits artstics i amb els mitjans de comunicaci.
7. Cercar i comprendre informaci procedent de diferents fonts i suports per enriquir els coneixe-
ments musicals propis, fent-ne una lectura rigorosa i reflexiva.
8. Fer s de la tecnologia per enriquir la percepci, lexpressi i la creaci musicals, amb autonomia
i esperit crtic.
9. Comunicar coneixements, judicis i opinions musicals de forma oral i escrita, amb rigor i claredat,
respectant les persones i els valors democrtics.
10. Valorar lescolta, la prctica i la creaci musical com a font de gaudi, denriquiment personal i de
coneixement dun mateix i del mn.
22 Msica I ESO

CONTINGUTS DE PRIMER CURS
Escoltar i comprendre
Escolta atenta, escolta memorstica, escolta comprensiva, escolta reflexiva i escolta creativa.
Identificaci i anlisi auditiva delements significatius de la melodia, lharmonia, el ritme, el timbre
i la textura en obres i prctiques musicals diverses.
Classificaci i discriminaci auditiva dels diversos tipus de veus i instruments i de diverses agrupa-
cions vocals i instrumentals.
Sensibilitzaci envers les dimensions sensorials i teraputiques del so i de la msica i consideraci
de la importncia dun entorn sonor saludable.
Inters per escoltar i conixer obres i estils musicals diversos.
Interpretar i crear
Interpretaci dobres musicals i prctica de lexpressi corporal i la dansa utilitzant la veu, els ins-
truments i el cos.
Improvisaci i creaci amb elements bsics del llenguatge musical, reflexionant sobre els proces-
sos creatius i els components essencials del llenguatge musical.
Exploraci i desenvolupament dhabilitats i tcniques elementals de la veu i dels instruments mu-
sicals: afinaci, precisi, dicci, fraseig i expressi.
Lectura i escriptura de notaci musical, tamb amb editors musicals, al servei de laudici, la in-
terpretaci, la creaci i la comprensi de la msica.
Coneixement i prctica de pautes i hbits dassaig i dinterpretaci individual i en grup.
Dimensi social i cultural

Coneixement i valoraci de manifestacions i obres musicals significatives del patrimoni musical
catal i universal.
Utilitzaci de fonts dinformaci diverses i plurals, per al coneixement de la msica.
Coneixement dels recursos musicals que ofereix lentorn cultural i social proper i disposici a em-
prar-los de forma cvica i autnoma.
Utilitzaci correcta del vocabulari musical especfic per descriure i explicar els components essen-
cials del llenguatge musical.
Valoraci de la prctica musical com a font de coneixement, dexpressi i de gaudi personal.
Connexions amb altres matries

Matemtiques: anlisi delements de la melodia, lharmonia i el ritme.
Educaci fsica: prctica de lexpressi corporal i la dansa com a part de la interpretaci i creaci
musicals.
Cincies socials: valoraci de les manifestacions artstiques en la seva diversitat i complexitat.
Msica I ESO 23

CRITERIS DAVALUACI DE PRIMER CURS
1. Utilitzar lescolta atenta per memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la msica actual de forma
personal, crtica i creativa.
2. Crear, individualment o en grup, idees musicals amb la veu i/o els instruments escolars, mostrant
iniciativa, creativitat i imaginaci.
3. Participar en la interpretaci en grup dobres musicals senzilles de forma activa i cooperativa.
4. Identificar i comprendre auditivament els elements significatius de la msica (melodia, harmo-

nia, ritme, timbre i textura) en fragments dobres representatives del repertori musical occidental
i catal.
5. Identificar auditivament la correlaci de la notaci musical amb els elements significatius de la

msica.
6. Identificar, en lmbit quotidi, els diferents usos i funcions de la msica.
7. Expressar una opini raonada sobre lexperincia musical prpia.
8. Participar en projectes musicals collectius, mostrant bons hbits de treball personal i de treball en
equip.
9. Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits utilitzant correctament
el vocabulari musical especfic.
CONTINGUTS DE TERCER CURS
Aprofundiment de lescolta atenta, lescolta memorstica, lescolta comprensiva, lescolta reflexiva
i lescolta creativa.
Aprofundiment de la identificaci i anlisi auditiva delements significatius de la melodia, lharmonia,
el ritme, el timbre i la textura en obres i prctiques musicals diverses.
Comprensi i valoraci dobres i prctiques musicals en la seva dimensi expressiva i esttica.
Expressi raonada dopinions i judicis musicals, adoptant una actitud de dileg i respecte.
Interpretar i crear
Interpretaci dobres musicals i prctica de lexpressi corporal i la dansa utilitzant la veu, els ins-
truments i el cos.
Improvisaci i creaci de fragments i composicions musicals senzilles, reflexionant sobre els pro-
cessos creatius i els components essencials del llenguatge musical.
Desenvolupament dhabilitats i tcniques bsiques dimprovisaci i composici musical orientades
a la creativitat i a lexpressi personal i collectiva.
24 Msica I ESO

Desenvolupament dhabilitats i tcniques elementals de la veu i dels instruments musicals: afinaci,
precisi, dicci, fraseig i expressi.
Lectura i escriptura de notaci musical, tamb amb editors musicals, al servei de laudici, la inter-
pretaci, la creaci i la comprensi de la msica.
Utilitzaci de dispositius i instruments electrnics a labast per a la creaci, interpretaci, enregis-
trament i anlisi de peces i activitats musicals.

Coneixement i valoraci de manifestacions i obres musicals significatives del patrimoni musical
catal i universal.
Aproximaci a la pluralitat destils i corrents musicals actuals i als seus valors culturals i socials.
Utilitzaci de fonts dinformaci diverses i plurals, per al coneixement de la msica.
Valoraci crtica de la presncia del so i la msica en el propi entorn, i del seu consum en la societat
actual.
Valoraci de la prctica musical com a font de coneixement, dexpressi i de gaudi personal.

Tecnologies: s de dispositius i instruments electrnics.
Llengua: expressi raonada dopinions i judicis musicals.
Educaci fsica: prctica de lexpressi corporal i la dansa com a part de la interpretaci i creaci
musicals.
Educaci visual i plstica i Cincies socials: s de diferents tipus de llenguatges (icnics, simblics,
audiovisuals, etc.) per interpretar la realitat i per comunicar els resultats duna recerca. Valoraci de
les manifestacions artstiques en la seva diversitat i complexitat.
CRITERIS DAVALUACI DE TERCER CURS

1. Utilitzar lescolta atenta per memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la msica actual de forma
2. Crear, individualment o en grup, fragments o frases musicals amb la veu i/o els instruments esco-
lars, mostrant iniciativa, creativitat i imaginaci.
3. Participar en la interpretaci en grup dobres musicals senzilles de forma activa i cooperativa,

assumint les responsabilitats prpies de la interpretaci pblica.
4. Utilitzar, de forma autnoma i efica, els recursos bsics que ofereixen la tecnologia musical i les
TIC per a la interpretaci musical i per a la cerca dinformaci.
5. Expressar opinions musicals prpies, fonamentant-les en els valors esttics, culturals i socials que
encarnen les opcions fetes.
6. Identificar, en lmbit quotidi, els diferents usos i funcions de la msica i la seva presncia social,
apreciant crticament les seves mltiples facetes.
Msica I ESO 25

7. Expressar una opini raonada sobre esdeveniments musicals del mn actual.
8. Participar en projectes musicals collectius, mostrant bons hbits de treball personal i de treball en
equip.
CONTINGUTS DE QUART CURS (OPTATIVA)
Aprofundiment de lescolta atenta, lescolta memorstica, lescolta comprensiva, lescolta reflexiva
i lescolta creativa.
Identificaci i anlisi auditiva delements significatius destils, gneres i formes en obres i prctiques
musicals diverses.
Comprensi i valoraci dobres i prctiques musicals en la seva dimensi expressiva, esttica, co-
municativa i social.
Expressi raonada dopinions i judicis musicals, oralment i per escrit, emprant un vocabulari ade-
quat i adoptant una actitud de dileg i respecte.
Reflexi sobre la presncia social de la msica i consideraci de la importncia dun entorn sonor
saludable.
Interpretar i crear
Aprofundiment de la interpretaci dobres musicals i de la prctica de lexpressi corporal i la dansa
utilitzant la veu, els instruments i el cos.
Improvisaci i creaci darranjaments i composicions musicals senzilles, reflexionant sobre els pro-
cessos creatius i els components idiomtics del estils musicals.
Aprofundiment del desenvolupament dhabilitats i tcniques bsiques dimprovisaci i composici
musical orientades a la creativitat i a lexpressi personal i collectiva.
Aprofundiment del desenvolupament dhabilitats i tcniques elementals de la veu i dels instruments
musicals emprats.
Utilitzaci de recursos informtics i electrnics com a eines per a lescolta, la interpretaci, la crea-
ci, ledici, lenregistrament i la difusi de fragments i obres musicals.
Realitzaci daudicions o concerts i participaci activa en les seves fases de planificaci, assaig,
execuci, direcci i avaluaci.

Coneixement i valoraci dobres i estils musicals significatius de la msica culta catalana i occidental.
Aproximaci a la pluralitat de tradicions musicals del mn i als seus valors culturals i esttics.
Utilitzaci de fonts dinformaci diverses i plurals per al coneixement de la msica i del seu context
histric, cultural i social.
26 Msica I ESO

Anlisi de les relacions de la msica amb el cinema, el teatre, els mitjans de comunicaci, la publi-
citat, els videojocs i la indstria musical.
Utilitzaci correcta del vocabulari musical especfic per descriure i explicar els components essen-
cials destils, gneres i cultures musicals diverses.
Coneixement dels recursos per a la creaci, interpretaci, enregistrament i difusi de produccions
sonores i audiovisuals que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci i disposici
a emprar-los de forma cvica i responsable.

Educaci visual i plstica, Cincies socials i Educaci eticocvica: anlisi de produccions audiovi-
suals, inclosa la publicitat, en el seu context i interpretaci dels missatges.
Tecnologia i Informtica: s de recursos TIC en la creaci, interpretaci, enregistrament i difusi de
produccions musicals.
CRITERIS DAVALUACI DE QUART CURS
1. Utilitzar lescolta atenta per memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la msica actual i la msica
del passat de forma personal, crtica i creativa.
2. Crear, individualment o en grup, breus peces musicals amb la veu i/o els instruments escolars,
mostrant iniciativa, creativitat i imaginaci.
3. Participar en la interpretaci en grup dobres musicals senzilles de forma activa i cooperativa,

assumint les responsabilitats prpies de la interpretaci pblica.
4. Identificar i comprendre auditivament els elements significatius destils i gneres musicals en frag-
ments dobres representatives del patrimoni musical universal.
5. Utilitzar els recursos bsics que ofereixen la tecnologia musical i les TIC per a la producci, enre-
gistrament i difusi de la msica, de forma autnoma i efica.
6. Exposar valoracions i judicis esttics propis referits a obres musicals de tradicions i cultures di-
verses, argumentant-los amb criteris artstics i mostrant inters i respecte per les valoracions
diferents.
7. Identificar, en lmbit quotidi i histric, els diferents usos i funcions de la msica i la seva presn-
cia social, apreciant crticament les seves mltiples facetes.
8. Reflexionar sobre els usos de la msica en el mn actual de forma crtica, raonada i respectuosa.
9. Dur a terme projectes musicals collectius, mostrant bons hbits de treball personal i de treball en
equip.
Msica I ESO 27

Programaci daula
Unitat 1. La msica, un llenguatge universal

OBJECTIUS
Reflexionar sobre el concepte de msica i la frontera entre msica i sons naturals.
Comprendre l'existncia de la msica com a art, com a cincia i com a vehicle de comunicaci.
Reconixer i contrastar la varietat de msiques presents en la vida quotidiana.
Valorar l'escolta, la prctica i la creaci musicals com a fonts d'enriquiment personal i de co-
neixement del mn.
Identificar, en l'mbit quotidi, els diferents usos i funcions de la msica.
Aprendre qu s una forma musical.
CONTINGUTS
Qu s la msica?
La msica com a cincia
La msica com a art
La msica com a llenguatge
La forma musical: frases, temes i perodes
Per saber-ne ms: La msica harmonitza les diferncies
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS: INTERPRETEM I CREEM

Expressi vocal
Expressi corporal
Expressi instrumental
ACTIVITATS TIC
Descobreix MusicTime
COMPETNCIES BSIQUES
Planificar prviament, gestionar projectes i prendre decisions per obtenir els resultats desitjats.
Desenvolupar capacitats i habilitats com ara la perseverana, la responsabilitat, l'autocrtica

i l'autoestima mitjanant activitats relacionades especialment amb la interpretaci i la composi-
ci musicals.
Adquirir habilitats per relacionar-se amb els altres mitjanant la participaci en activitats musicals
de distinta ndole, especialment les relacionades amb la interpretaci i la creaci collectives, que
requereixen un treball cooperatiu.
28 Msica I ESO

Expressar idees prpies, valorar les dels altres i coordinar les prpies accions amb les dels al-
tres integrants del grup, tot responsabilitzant-se en la consecuci d'un resultat, per mitj de la
participaci en experincies musicals collectives.
Conixer i dominar de manera bsica el maquinari i el programari musicals, els distints formats
de so i d'audiovisual o les tcniques de tractament i gravaci del so relacionats, entre altres,
amb la producci de missatges musicals, audiovisuals i multimdia.
Desenvolupar l'atenci, la concentraci i la memria, com tamb el sentit de l'ordre i de

l'anlisi.
Conixer una obra, reconixer-la, identificar-ne els elements i apropiar-se'n mitjanant l'audici
musical i l'escolta reiterada.
Prendre conscincia de les prpies possibilitats mitjanant les activitats d'interpretaci musical
i d'entreteniment auditiu.
Integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal i valorar l'enriquiment d'aquesta interacci.
Identificar i reflexionar sobre l'excs de soroll, la contaminaci sonora i l's indiscriminat de la

msica, amb la finalitat de generar hbits saludables.
CRITERIS DAVALUACI
Utilitzar l'escolta atenta per memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la msica actual de for-
ma personal, crtica i creativa.
Expressar una opini raonada sobre l'experincia musical prpia.
Participar en projectes musicals collectius, tot mostrant bons hbits de treball personal i de
treball en equip.
Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits utilitzant correctament
TEMPORITZACI
Durada aproximada per a aquesta unitat: 9 hores.
Msica I ESO 29

Unitat 2. De qu est feta la msica?
OBJECTIUS
Adonar-te que el so, el soroll i el silenci sn la matria primera de la msica.
Valorar les possibilitats expressives del silenci com a factor que ens permet donar als sons la
seva justa importncia en el mn on vivim.
Establir les diferncies entre el so i el soroll.
Identificar i diferenciar formes musicals binries i ternries.
Trobar signes per representar sons musicals i no musicals.
Interpretar fragments musicals i altres esdeveniments sonors amb el cos, amb la veu i amb un
instrument.
CONTINGUTS
La matria primera de la msica: so, soroll i silenci
El funcionament de loda
La forma musical
La forma binria
La forma ternria
Per saber-ne ms: La generaci MP3

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Descobreix els bancs de recursos
COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.
30 Msica I ESO

Obtenir informaci musical mitjanant les destreses relacionades amb el tractament de la infor-
maci.

l'anlisi.
Utilitzar distintes estratgies d'aprenentatge i gestionar i controlar eficament els propis processos.
Identificar i reflexionar sobre l'excs de soroll, la contaminaci sonora i l's indiscriminat de la

msica, amb la finalitat de generar hbits saludables.
CRITERIS DAVALUACI
Crear, individualment o en grup, idees musicals amb la veu i/o els instruments escolars, tot mos-
trant iniciativa, creativitat i imaginaci.
Participar en la interpretaci en grup d'obres musicals senzilles de forma activa i cooperativa.
Identificar i comprendre auditivament els elements significatius de la msica (la melodia, l'harmonia,
el ritme, el timbre i la textura) en fragments d'obres representatives del repertori musical occiden-
tal i catal.
TEMPORITZACI
Msica I ESO 31

Unitat 3. Com es representa la msica?
OBJECTIUS
Discernir les qualitats del so en els fenmens sonors quotidians.
Llegir i escriure els signes bsics de la grafia musical.
Interpretar amb instruments i cantar de manera adequada.
Desinhibir-te a l'hora de fer moviments expressius.
Diferenciar la can estrfica de la can amb tornada.
Conixer les figures dE. Fitzgerald i L. Armstrong i alguna de les seves obres..
CONTINGUTS
Les qualitats del so i la seva representaci grfica
Laltura
La durada
La intensitat
El timbre
La can
Per saber-ne ms: Ella Fitzgerald i Louis Armstrong

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Descobreix Audacity
COMPETNCIES BSIQUES

i l'autoestima mitjanant activitats relacionades amb la interpretaci i la composici musicals.
32 Msica I ESO

Comprendre les aportacions de les diferents cultures i valorar els altres i els trets de la societat
en qu es viu mitjanant el contacte amb una mplia varietat de msiques, tant del passat com
del present.

l'anlisi.
Adquirir i usar un vocabulari musical bsic i enriquir els intercanvis comunicatius.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar i comprendre auditivament els elements significatius de la msica (la melodia,

l'harmonia, el ritme, el timbre i la textura) en fragments d'obres representatives del repertori
musical occidental i catal.
Identificar auditivament la correlaci de la notaci musical amb els elements significatius de la

msica.
treball en equip.
TEMPORITZACI
Msica I ESO 33

Unitat 4. Quins sn els elements de la msica?
OBJECTIUS
Comprendre els elements significatius de la msica (melodia, harmonia, ritme, timbre i textura)
en fragments d'obres rellevants del repertori musical occidental i catal.
Identificar la correlaci de la notaci musical (signes) amb els elements significatius de la msica.
Apreciar l'expressivitat que aporten a una audici les dinmiques o variacions d'intensitat.
Expressar sensacions mitjanant la veu i el moviment.
Conixer els orgens i les caracterstiques del rond.
Conixer figura de J. Strauss i alguna de les seves obres.
CONTINGUTS
Els elements de la msica
La melodia
El ritme
Lharmonia
La textura
La dinmica
La tmbrica
El rond
Johann Strauss
Marxa Radetzky
Per saber-ne ms: Lorgue

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Practica els elements musicals
34 Msica I ESO

COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.
Aprofitar els recursos tecnolgics en el camp de la msica com a eina per als processos
d'autoaprenentatge i la seva possible integraci en les activitats d'oci.
Msica I ESO 35

CRITERIS DAVALUACI


msica.
TEMPORITZACI
36 Msica I ESO

Unitat 5. Com classiquem la msica?
OBJECTIUS
Distingir els principals gneres musicals.
Reconixer la forma cnon de manera auditiva i visual.
Cantar i tocar cnons, i valorar la importncia de la collaboraci del grup per fer-ne una bona
interpretaci.
Apropar-te a la msica i la personalitat de J. S. Bach.
Reflexionar sobre l'esfor, la vocaci i la manera de treballar a travs de les declaracions de dos
msics catalans: Xavier Montsalvatge i Joan Guinjoan.
Valorar les manifestacions musicals d'altres pasos.
CONTINGUTS
Els gneres musicals
La forma imitativa: el cnon
Johann Sebastian Bach
Lofrena musical
Per saber-ne ms: En boca de... Xavier Montsalvatge i Joan Guinjoan

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
El cnon
El ritme
Msica I ESO 37

COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.
del present.
Obtenir informaci musical mitjanant les destreses relacionades amb el tractament de la infor-
maci.

l'anlisi.
Utilitzar distintes estratgies d'aprenentatge i gestionar i controlar eficament els propis pro-
cessos.
38 Msica I ESO

CRITERIS DAVALUACI


msica.
TEMPORITZACI
Msica I ESO 39

Unitat 6. Els instruments de corda
OBJECTIUS
Conixer els instruments de corda i la seva classificaci.
Reconixer el so del viol, el piano, la guitarra i el violoncel.
Fer variacions d'un tema musical donat.
Distingir auditivament com a forma un tema amb variacions.
Descobrir i valorar les prpies possibilitats d'expressi vocal, instrumental i corporal.
Conixer la figura de F. Chopin i alguna de les seves obres.
CONTINGUTS
Els instruments cordfons
Corda fregada
Corda polsada
Corda percudida
Tema amb variacions
Frdric Chopin
Variacions La ci darem la mano
Per saber-ne ms: Joaqun Rodrigo i el Concert dAranjuez. Paraules de Pau Casals

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Descobreix EarMaster
40 Msica I ESO

COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.

l'anlisi.
Utilitzar distintes estratgies d'aprenentatge i gestionar i controlar eficament els propis pro-
cessos.
Msica I ESO 41

CRITERIS DAVALUACI


msica.
treball en equip.
TEMPORITZACI
42 Msica I ESO

Unitat 7. Els instruments de vent
OBJECTIUS
Conixer, classificar i reconixer auditivament els principals instruments aerfons.
Saber l'origen del saxfon i la procedncia del seu nom.
Distingir la forma concert solista amb orquestra.
Expressar sentiments mitjanant la veu i el moviment.
Interpretar amb la flauta diferents canons.
Conixer la figura de W. A. Mozart i alguna de les seves obres.
CONTINGUTS
Els instruments aerfons
Vent-fusta
Vent-metall
Mecnics
Els concert per a solista i orquestra
W. A. Mozart
Concert per a clarinet i orquestra en la major
Per saber-ne ms: Paraules damor, de J. M. Serrat. Adolphe Sax, linventor del saxo

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Descobreix Mozart
Msica I ESO 43

COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.
del present.
Obtenir informaci musical mitjanant les destreses relacionades amb el tractament de la in-
formaci i conixer l's de productes musicals i la seva relaci amb la distribuci i els drets
d'autor.

l'anlisi.
Utilitzar distintes estratgies d'aprenentatge i gestionar i controlar eficament els propis proces-
sos.
44 Msica I ESO

CRITERIS DAVALUACI

TEMPORITZACI
Msica I ESO 45

Unitat 8. Els instruments de percussi
i els electrnics
OBJECTIUS
Saber qu sn els instruments membranfons i idifons i per qu s'anomenen aix.
Conixer els principals instruments membranfons i idifons i la seva classificaci.
Distingir entre un instrument de percussi de so determinat i un de so indeterminat.
Reconixer de manera auditiva i visual els principals instruments electrfons.
Crear un poema simfnic a partir d'un procediment determinat.
Saber qui van ser Manuel de Falli Richard Strauss i conixer-ne alguna obra.
Exterioritzar les emocions a travs de la msica.
CONTINGUTS
Els instruments membranfons, idifons i electrfons
Membranfons
Idifons
Electrfons
El poema simfnic
Richard Strauss
Aix parl Zarathustra
Per saber-ne ms: La Patum de Berga

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Fes una presentaci
46 Msica I ESO

COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.
del present.

l'anlisi.
sos.
Msica I ESO 47

CRITERIS DAVALUACI


msica.
TEMPORITZACI
48 Msica I ESO

Unitat 9. La veu: linstrument ms perfecte
OBJECTIUS
Valorar la importncia de la veu com a element d'expressi i comunicaci.
Saber com sn i com funcionen els aparells respiratori, fonador i ressonador.
Identificar els diferents tipus de veus.
Tenir conscincia del paper del cos en el funcionament correcte de la prpia veu.
Conixer el gnere del musical i valorar la importncia de figures com Bernstein, tant en el mn
de la interpretaci i la direcci com en el de la composici, especialment de msica escnica.
CONTINGUTS
La veu: funcionament i tipus
El musical
Leonard Bernstein
West Side Story
Per saber-ne ms: Victria dels ngels, una veu extraordinria. Maria del Mar Bonet, els colors
duna veu

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Crea un CD
Msica I ESO 49

COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.
del present.

l'anlisi.
sos.
Aconseguir resultats musicals ptims i prevenir problemes de salut mitjanant l's correcte de la
veu i de l'aparell respiratori.
50 Msica I ESO

CRITERIS DAVALUACI


msica.
treball en equip.
TEMPORITZACI
Msica I ESO 51

Unitat 10. Fem msica junts!
OBJECTIUS
Saber quins instruments formen els principals grups instrumentals i vocals i quin nom reben.
Reconixer grups especfics d'alguns pobles i cultures.
Valorar la importncia de la tasca d'Oriol Martorell en el patrimoni musical catal.
Apropar-te a la figura de L. van Beethoven i a la seva famosa Oda a l'alegria.
Participar en la interpretaci en grup d'obres musicals senzilles, de forma activa.
CONTINGUTS
Grups instrumentals i vocals
Grups instrumentals
Grups vocals
La simfonia
Ludwig van Beethoven
Simfonia nm. 9 en re menor
Per saber-ne ms: Oriol Martorell

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Un diari digital musical
52 Msica I ESO

COMPETNCIES BSIQUES

ci musicals.
Expressar idees prpies, valorar les dels altres i coordinar les prpies accions amb les dels altres
integrants del grup, tot responsabilitzant-se en la consecuci d'un resultat, per mitj de la partici-
paci en experincies musicals collectives.
Comprendre les aportacions de les diferents cultures i valorar els altres i els trets de la societat en
qu es viu mitjanant el contacte amb una mplia varietat de msiques, tant del passat com del
present.
Conixer i dominar de manera bsica el maquinari i el programari musicals, els distints formats de
so i d'audiovisual o les tcniques de tractament i gravaci del so relacionats, entre altres, amb la
producci de missatges musicals, audiovisuals i multimdia.
Desenvolupar l'atenci, la concentraci i la memria, com tamb el sentit de l'ordre i de l'anlisi.
Msica I ESO 53

CRITERIS DAVALUACI
Utilitzar l'escolta atenta per memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la msica actual de forma
tal i catal.

msica.
Participar en projectes musicals collectius, tot mostrant bons hbits de treball personal i de tre-
ball en equip.
Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits utilitzant correctament el
vocabulari musical especfic.
TEMPORITZACI
54 Msica I ESO

Unitat 11. La dansa
OBJECTIUS
Conixer l'origen de la dansa i la importncia que sempre ha tingut per a l'sser hum.
Saber com ha anat evolucionant en cada poca i civilitzaci.
Diferenciar diversos tipus de dansa.
Saber el nom d'algunes danses importants del lloc on vius i d'altres indrets del mn.
Definir qu s el ballet.
Reconixer la importncia de la msica d'I. Stravinsky, especialment per a la companyia dels

Ballets Russos.
Valorar el paper de la dansa com a vehicle d'expressi personal i collectiu.
CONTINGUTS
Orgens i evoluci de la dansa
La dansa cortesana
La dansa popular
La dansa de sal
La dansa urbana
El ballet
Igor Stravinsky
Locell de foc
Per saber-ne ms: La dansa segons Yoko Ono

Expressi vocal
Expressi corporal
ACTIVITATS TIC
Concurs de cartells
Msica I ESO 55

COMPETNCIES BSIQUES
Desenvolupar capacitats i habilitats com ara la perseverana, la responsabilitat, l'autocrtica i

l'autoestima mitjanant activitats relacionades especialment amb la interpretaci i la composici
musicals.
Expressar idees prpies, valorar les dels altres i coordinar les prpies accions amb les dels altres
integrants del grup, tot responsabilitzant-se en la consecuci d'un resultat, per mitj de la partici-
paci en experincies musicals collectives.
Comprendre les aportacions de les diferents cultures i valorar els altres i els trets de la societat en
qu es viu mitjanant el contacte amb una mplia varietat de msiques, tant del passat com del
present.
Conixer i dominar de manera bsica el maquinari i el programari musicals, els distints formats de
so i d'audiovisual o les tcniques de tractament i gravaci del so.
Desenvolupar l'atenci, la concentraci i la memria, com tamb el sentit de l'ordre i de l'anlisi.
sos.
56 Msica I ESO

CRITERIS DAVALUACI
Utilitzar l'escolta atenta per memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la msica actual de forma
tal i catal.

msica.
Participar en projectes musicals collectius, tot mostrant bons hbits de treball personal i de tre-
ball en equip.
Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits utilitzant correctament el
vocabulari musical especfic.
TEMPORITZACI
Msica I ESO 57

Unitat 1 La msica, un llenguatge universal
OBJECTIUS
En aquesta unitat cal que lalumne reflexioni sobre el concepte de msica i la frontera entre aquesta
i els sons naturals. Per aix, podem emprar els recursos que tenim a labast, per contrastar i permetre
una reflexi des de lexperincia auditiva i les diferents msiques presents en la vida quotidiana dels
estudiants.
Tamb cal que lalume comprengui lexistncia de la msica com a art, com a cincia i com a vehicle
de comunicaci (llenguatge).
QU EN S?
Partim dall que lalumnat coneix realment i de les seves experincies. Per aix es fan preguntes del
tipus: Qu s la msica? Sn msica els sons naturals i els del carrer? Sn conscients de quan reben
una msica imposada que no han triat? Distingeixen la msica com a art dinmica, diferent de les arts
esttiques o plstiques?
Tamb resulta interessant fer exercicis daudici per prendre conscincia dels efectes que la msica
provoca en els estats dnim i de quina manera pot afectar lindividu o la collectivitat.
LA MSICA PER DINS

En aquesta unitat intentarem donar una definici de la msica a partir de diferents visions, com ara
la cincia, lart i el llenguatge.
Al llarg de la histria, diferents msics, filsofs, artistes... han donat una definici personal sobre la
msica. Per aix, lalumnat ha dintentar fer-ne una a partir de les diverses versions i interpretacions.
El debat podria ser el fil conductor en lexplicaci del contingut proposat.
En lEnciclopdia de la Msica (consultable a www.edu365.cat ) es proposa que lalumnat cerqui

la paraula msica. Ser un bon moment per comenar a utilitzar aquest recurs, ja que li ser til
durant tota letapa i, a ms, hi trobar bibliografia per ampliar cada tema.
LA MSICA T FORMA
Generalment, quan lalumnat escolta msica fa atenci al contingut i no pas a la forma. En aquesta
primera unitat didctica sintrodueix el concepte de forma en la msica, en contraposici a altres
accepcions del mot (la forma en un edifici, en una pintura).
Per conixer la forma, tamb shaur de familiaritzar amb el vocabulari que sutilitza en lanlisi
duna forma musical: frases, perodes, temes, etc.
Per entendre els conceptes de frase suspensiva i conclusiva es pot fer el parallelisme amb la pre-
gunta-resposta i les diferents entonacions que fem en el llenguatge oral. Tamb se suggereix que
el professor faci un breu motiu meldic suspensiu i que lalumne contesti amb un de suspensiu.
En aquest cas, es fa referncia a temes i motius melodicortmics, per el professor, en funci de
lalumnat que tingui, pot limitar-se a proposar motius noms rtmics.
60 Msica I ESO

Per desenvolupar la creativitat en lalumne, es pot proposar que ell mateix sinventi un tema i que
el seu company o companya se ninventi un altre. En ajuntar-se, sadonaran de la diferncia que hi
ha entre lun i laltre.
Per tal destimular latenci de lalumne, caldr que vegi on s lerror en els dibuixos que represen-
ten els temes (el trobar en el primer esquema, on la cadira hauria destar, en primer lloc, represen-
tant el tema A i el tamboret, en segon lloc, representant el tema B).
INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
Abans de fer les vocalitzacions proposem uns exercicis de relaxaci, ja que afavoriran lemissi del so.
Creiem que els exercicis de vocalitzaci ajuden lalumne en leducaci de la veu, lautoconfiana
i la millora de lentonaci.
Interpretar en grup fa que lalumne se senti ms segur i gaudeixi a lhora de cantar.
Les activitats proposades tenen una finalitat experimental. s per aquest motiu que no es marcar cap
patr. De tota manera, recomanem fer grups, que assajaran les propostes i sortiran a presentar-les
quan ho creguin convenient. El professor es passejar pels diferents grups i donar seguretat o polir
algunes de les experincies, per tal de conduir a la presentaci definitiva.
Per preparar cada activitat es disposar de cinc minuts. Cal veure la capacitat dorganitzaci i avaluar-
ne els resultats en funci del temps dassaig.
Msica I ESO 61

Donem unes indicacions (pg. 16 del llibre de lalumne) per a les possibles interpretacions dels smbols
de la partitura amb signes no convencionals. (Fluix i petit pot equivaler a curt i fluix; gruixut, a fort o molt
fort; canvi de signe, a diferents timbres...)
s interessant treballar en grup com en les activitats dexpressi vocal. Per preparar aquesta activitat
recomanem donar 15 minuts; per interpretar la partitura, 5 minuts per grup.
A lhora davaluar-la es tindr en compte, duna banda, la confecci de la partitura i, de laltra, el rigor
en la interpretaci dels signes.
El canvi destat dnim ha de servir per veure el contrast, un element molt utilitzat en msica.
Expressi corporal
En aquesta activitat es vol treballar un aspecte molt important: la confiana de lalumne.
En to dhumor, per no ferir la susceptibilitat de ning, i en grups de 15, els alumnes shan de passejar
per laula i seguir les indicacions. Es pot mirar de seguir les indicacions amb msica i sense msica,
avaluar el canvi que experimenta lalumne quan ho fa en silenci i quan ho fa amb msica, i percebre el
temps. Quan sha fet ms llarg?
Podeu convidar-lo a expressar possibles arguments.
Amb aquesta activitat es vol facilitar la integraci i lautoestima. Tots la poden fer i tots la fan diferent
segons la seva personalitat. Si durant lactivitat saprecia algun alumne molt creatiu, es pot aprofitar
per potenciar aquesta qualitat i donar la possibilitat que els altres alumnes no tallin ni la seva creativitat
ni espontanetat.
El bolero balear est escrit en comps i t una estructura rtmica obstinada (negra, negra, corxera,
corxera). Aquesta estructura permet comenar sempre amb el mateix peu. Ex.: esquerre, dret; esquer-
re, dret i tornar a comenar. Quan la frase acaba es fa una volta completa amb un sol temps. El DVD
us pot servir per entendre aquestes explicacions i fer-ne les variacions que vulgueu.
Tamb es poden ballar altres danses, com ara una jota, un fandango..., o fer servir aquesta partitura
per tocar una jota i adaptar-la al sentiment dels alumnes actuals.
En lapartat de recursos hi ha partitures duna jota i un bolero per a alumnes amb una bona tcnica
instrumental i que podran tocar amb la flauta.
62 Msica I ESO

PER SABER-NE MS
En aquest text es parla de ls de la msica al llarg del temps i en les diferents societats, sempre com
una forma dexpressi que va ms enll de les paraules.
Es pot completar la informaci buscant altres visions de la msica de diferents autors i societats.
Tamb es pot fer un debat sobre el paper de la msica, que harmonitza les diferncies, i el seu poder
de comunicaci.
RECORDA
s un recordatori dels punts fonamentals tractats en la unitat i que cal saber.
VALORA EL QUE SAPS

En aquesta unitat es dna un valor especial a la reflexi sobre la msica i les diferents manifestacions
musicals.
Cal que lalumne valori el que ha aprs, per tamb que sigui conscient del fet que estem envoltats de
msica i del que aix significa, aix com dels usos que sen fan.
Es pot demanar a lalumnat que faci una redacci en qu expliqui com simagina un dia sense msica,
s a dir, ni en directe, ni a la televisi, ni en un MP3, ni en un CD, ni a la rdio..., i, fins i tot, sense cantar.
Desprs, es poden posar en com les redaccions i llegir-les a la classe. A partit daquesta activitat, es
pot fer un debat i tamb posteriors reflexions.
Msica I ESO 63

Unitat 2 De qu est feta la msica?
OBJECTIUS
Aquesta unitat pretn fer veure la importncia del silenci, el so i el soroll com a bases o matries pri-
meres de la msica.
Seran ben rebudes totes les activitats que permetin conscienciar sobre la importncia del silenci, del
fet de saber escoltar, de no deixar que la contaminaci acstica ens aclapari i ens perjudiqui la salut.
Es podran fer activitats dimitaci en grup de sons tpics dalgun lloc (hospital, carrer, platja, esglsia,
camp de futbol, etc.) i plantejar-ho com un joc en qu un grup ha dendevinar quin ambient sonor
representa laltre.
QU EN S?
Es pot completar aquesta avaluaci inicial fent que lalumnat digui en quins moments de la seva vida
quotidiana hi ha silenci i si ns conscient.
Tamb pot fer una llista dels sons que no sn prpiament musicals i que li resulten agradables, per
exemple, la veu dun familiar, la remor del vent, el miol dun gat, etc.
LA MSICA PER DINS

Una vegada definida la msica, intentarem definir el so, el soroll i el silenci, elements principals per
arribar a crear la msica.
Loda, sentit amb qu percebem els sons, s fonamental; per aix, hem dintentar crear un procs de
conscincia i motivaci a lalumnat.
Per ampliar la informaci, lalumne pot consultar els documents:
La contaminaci acstica i el silenci en http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21905&p_ex=so.
La transmissi del so en http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21344&p_ex=so.
Els sons que sentim, un text sobre el funcionament de loda http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_

id=21345&p_ex=so&p_amb=4846.
LA MSICA T FORMA
Aquesta unitat didctica pretn presentar els diferents tipus de formes musicals segons la disposi-
ci dels temes; tot i aix, no pretn que lalumnat assoleixi un coneixement profund de les formes.
Per tant, no caldr aturar-se gaire en cadascun dels tipus. Si el professor ho creu convenient, es
mostraran exemples de formes per repetici, per imitaci, per variaci, per contrast. Fins i tot podr
posar audicions que aniran apareixent en les diferents unitats didctiques.
Per a lactivitat, a part de portar el suport auditiu, els alumnes podrien fer una fitxa amb el nom de
la pea, el compositor, lintrpret i el tipus de forma, per demostrar que han fet un treball de cerca
dinformaci.
64 Msica I ESO

En la presentaci de formes binries i ternries shan volgut tenir en compte dos objectius. Duna
banda, el treball a partir de la partitura, que obligar els alumnes a tenir un coneixement previ dels
elements que la formen, i, de laltra, lescolta atenta en el cas de lactivitat on es proposa una au-
dici sense el suport de la partitura. Tots dos exercicis sn interessants. De tota manera, si el pro-
fessor hi veu molta dificultat, podr aportar la partitura i laudici a les activitats que no en tenen.
Hi ha un error de maquetaci que cal comentar. Lapartat de la forma binria inclou dues partitures
(en la primera, el tema assenyalat com a B seria A) i lactivitat 5. Lapartat de la forma ternria no-
ms inclou lexplicaci i les audicions 5 i 6.
Tamb sofereixen fragments de msica de diferents perodes perqu lalumne vagi adquirint una
visi ms mplia de la msica. En concret, en aquesta unitat didctica es treballa amb obres de
Mozart, Bach i Hndel. Els alumnes podrien fer una fitxa de cadascun dells amb les dades ms
importants: biografia, caracterstiques musicals, producci
Com a exemples de forma binria, lalumne pot proposar qualsevol can amb tornada.
Com a recurs TIC es poden consultar les activitats JClic en http://www.edu365.cat/eso/muds/

musica/index.htm; en concret, les Activitats de msica, on hi ha un apartat sobre les formes musi-
cals.
INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
Lobjectiu daquesta unitat s experimentar i consolidar aprenentatges de la primera unitat. Suggerim

fer servir les creacions dels alumnes per ratificar explicacions dels continguts conceptuals.
En aquest apartat es vol combinar el treball imaginatiu amb el rigor. Es pot treballar individualment,
per recomanem crear la partitura en grup per tal dactivar la cooperaci. A lhora dexplicar musi-
calment una idea, el fet destar en grup pot donar ms joc. A ms, permet estalviar temps, que es
guanyar per interpretar-la.
Fer tres o quatre grups s suficient. Temps: 10 o 15 minuts.
La limitaci del temps facilita lorganitzaci.
No es pretn aconseguir la perfecci, sin que es vol veure la creativitat i, sobretot, lorganitzaci en un
temps determinat. Veure el que ha aconseguit cada grup serveix per relativitzar el temps.
El professorat pot orientar quan veu estancament, impulsar quan veu dubte i estimular quan veu bones
idees.
Msica I ESO 65

Expressi corporal
Aquesta activitat vol reforar la capacitat de treballar en silenci, de gaudir-lo i valorar la importncia de
la mmica.
Seguint amb la idea dexperimentar, cal que el professor ajudi a materialitzar, fer real, el pensament de
lalumne.
Per dur a terme la coreografia dels dibuixos es tornaran a fer grups. Es deixaran 15 minuts per assajar
els possibles canvis, que no necessriament han de seguir lordre dels dibuixos. El desplegament i la
collocaci de la nova vinyeta ha de ser molt lent. Passat el temps dassaig, cal fer la presentaci de
les propostes. Suggerim que els grups que miren facin la valoraci dels seus companys.
Un cop interpretada, lactivitat es pot utilitzar per adaptar-la a diferents msiques. Donen molt bon
resultat els temes lents com Memories of green, See you later, de Vangelis; Rverie, de Schumann; Els
planetes (sobretot els moviments Venus i Saturn), de Gustav Holst...
Una altra idea per demostrar que en cada alumne hi ha un artista seria animar-lo a fer nous dibuixos
i a representar-los en silenci.
PER SABER-NE MS
Per treballar amb el tema dels avantatges i inconvenients de les noves tecnologies per escoltar msica,
es pot plantejar un exercici de recerca sobre quines sn aquestes tecnologies i com afecten lindivi-
du, el seu sistema daudici i les seves relacions socials. Proposem buscar, per exemple, retalls de la
premsa que en parlin, igual que els models que hi ha en la unitat.
RECORDA
Podem insistir en el procs fsic i neurolgic pel qual sentim, el paper que hi tenen les diferents parts
de lorella i el sistema que t el cervell per processar-ho.
Es poden elaborar murals sobre el tema del so, el silenci, ambients on es troben, contaminaci acs-
tica, lmits de loda humana..., i penjar-los a laula.
Conv practicar procediments compositius simples que shan explicat a classe: formes per imitaci,
repetici, etc.
VALORA EL QUE SAPS

Per ajudar a consolidar els continguts treballats, s bo donar unes paraules clau a latzar i que lalumne
spiga explicar el concepte musical que representen.
66 Msica I ESO

Unitat 3 Com es representa la msica?
OBJECTIUS
Sobre les qualitats del so, suggerim, abans de parlar dels sons musicals, treballar aquestes qualitats
amb exemples viscuts de la vida diria dels nois i noies: sons del carrer, timbres de veus de gent co-
neguda o personatges populars...
Per ampliar la informaci es pot recrrer a www.edu365.cat, en concret, a les activitats JClic. En
lapartat Activitats de msica, dins del Llenguatge musical, hi ha una srie dexercicis relacionats amb
les qualitats del so, aix com en lapartat La partitura, a la pgina dinici.
QU EN S?
A partir de les qualitats del so trobades en el seu entorn, mostrar desprs els exemples musicals.
Determinar, tamb abans, quin grau de coneixement dels signes musicals bsics t cada alumne (no-
tes, figures, claus...).
LA MSICA PER DINS

En aquesta unitat ens centrarem en el coneixement del llenguatge purament musical a travs duna
srie de paraules, termes, elements que ajudin els alumnes a familiaritzar-se amb el vocabulari
musical. Es pot proposar als alumnes la creaci dun glossari musical propi, que poden anar com-
pletant al llarg de les diferents unitats.
Hi ha moltes pgines web sobre els elements del llenguatge musical, per exemple, proposen
ww.edu365.cat, concretament lapartat de +recursos, Taller de llenguatge musical.
Cal esmenar lerror en lexemple de la clau de do, en qu sindica que est en primera i hauria des-
tar en tercera posici.
Msica I ESO 67

LA MSICA T FORMA
La primera forma musical que es presenta per treballar s la can, ja que s una forma simple que
es pot trobar en canons que lalumnat acostuma a escoltar.
Com que lobjectiu s que lalumne hagi tingut contacte amb el mxim nombre destils en acabar el cr-
dit, en aquest cas sha recorregut al jazz, ja que sabem que s un estil poc escoltat pel nostre alumnat.
Com a exemples es presenten dues canons amb estructures diferents: una destrfica (Summer-
time) i una altra amb tornada (Dream a Little Dream of Me).
La lletra de la can Summertime s:
Summertime and the livin is easy

Fish are jumpin and the cotton is high
Yo daddys rich and yo mamas good-lookin
So hush little baby dont you cry
One of these mornins you gonna rise up singin
You gonna spread your little wings and youll take to the sky
But till that mornin there aint nothin gonna harm you
With yo mama and daddy standin bye
Now its summertime and the livin is easy

Them fish are jumpin and the cottons bout waist high
Yo daddys rich and, ya know yo mamas good-lookin
Now hush little baby dont you cry
Summertime....
Ah said its summertime
Seria interessant traduir la lletra de la can i explicar de quina obra forma part. Tamb fra bo
contextualitzar aquesta msica en el seu moment, la qual cosa porta a parlar de temes com el
classisme existent als Estats Units, el racisme
Aquestes canons es podrien traduir dins lrea de Llengua estrangera per entendre millor el mis-
satge i, a partir daqu, iniciar el debat si el professor ho creu convenient.
A lhora descoltar laudici, per fer-hi participar els alumnes, el professor els podria demanar que
aixequessin el bra quan consideressin que ha canviat destrofa, en el cas de la primera audici, o
quan hi ha la tornada.
A banda de laudici, tamb es pot visionar el vdeo que es troba en lenlla http://www.youtube.
com/watch?v=1yKgAEkCKxY. En http://www.youtube.com tamb hi ha altres versions de la can-
Summertime (Ella Fitzgerald, Janis Joplin, Billie Holiday...). Fins i tot es podria fer un treball per
comparar les diferents audicions.
Pel que fa a Dream a Little Dream of Me, s interessant escoltar altres versions, com ara la del grup
The Mamas & the Papas.
68 Msica I ESO

En la primera audici sintrodueix el concepte dinterludi instrumental, molt present en la msica
vocal moderna.
Tamb es parla de la classificaci de les veus, encara que en aquesta unitat didctica noms es
distingeixen les masculines de les femenines.
Un altre concepte important s lscat, una tcnica del jazz que consisteix a improvisar cantant sl-
labes onomatopeiques o paraules sense sentit. Es podria ampliar la informaci explicant-ne lori-
gen: que a una cantant de jazz li van caure les partitures mentre gravava, per la qual cosa va haver
dimprovisar. Aix va nixer lscat.
Si es vol aprofundir ms el tema del jazz, es poden utilitzar els recursos en http://www.edu365.
cat/eso/muds/musica/index.htm
En JClic hi ha una activitat molt interessant i interactiva.
Dins de +recursos trobareu una pgina anomenada Jazz web (web divulgatiu del jazz).
INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
La frase anotada cal entonar-la amb la melodia segent i anar ascendint per semitons. Si s la primera
vegada que vocalitzen, caldr explicar el motiu de lexercici, la importncia de la relaxaci, de la pos-
tura...
Els exercicis dentonaci pretenen reforar laprenentatge de les notes i alhora gaudir cantant en grup.
Es poden fer moltes variacions, llegir al revs, repetir una nota, descendir un grau... Es tractaria de
fer-ho ldic.
Henna s una can de noces originria del Marroc. Les dones la canten en una mena de dileg en
qu la mare sacomiada de la filla, dient-li que est contenta per que ha de plorar, i que no marxi amb
pena perqu lhenna li tornar lafecte que della ha rebut abans de casar-la.
Posem una estrofa amb la pronncia de la lletra de la can Henna, facilitada per Khadija Shali
i recollida i transcrita per Antoni Fabrs, per si hi ha algun alumne del Marroc que pugui traduir-la.
Saleo a la Mohammed
Saleo a la Mohammed saleu alih
Ala lala mud yedek mudo
Alala okat kolek yemak
Alala okat kolek yemak.
Msica I ESO 69

Exemple:
Montserrat Mohammed Flores
Expressi corporal
Audici de La Santa Espina. Es pot ballar noms fent passos curts, si s la primera vegada que la
ballen, o introduir-ne de llargs i de curts. (s al CD de lalumne.)
PER SABER-NE MS
Completar la informaci buscant a Internet la trajectria artstica daltres cantants de jazz o de veus
corresponents a estils vocals diferents. Portar a classe gravacions per escoltar algunes daquestes
veus i comentar-les (timbre, altura, tipus de canons, instrumentaci...).
RECORDA
Aquest apartat se centra en la distinci de les qualitats del so i en la seva representaci grfica en el
llenguatge musical.
Interpretar diferents canons amb la variant estrfica i amb tornada (es recorda ms la teoria si es
complementa amb la prctica).
Per consolidar els continguts treballats tamb es poden proposar paraules clau a latzar perqu lalum-
ne expliqui el concepte musical que representen.
VALORA EL QUE SAPS

Insistir en la distinci auditiva de les qualitats del so i continuar utilitzant el mxim dexemples possi-
bles.
Cal evitar confondre laltura dun so amb la seva intensitat; per aix, es faran exercicis en qu un so de
la mateixa agudesa o freqncia sinterpretar ms fort o ms fluix (per exemple, una nota al piano);
tamb es pot fer amb la veu dun cantant i anar variant la intensitat augmentant o disminuint el volum
del reproductor de msica...
Suggeriment: lAlleluia del Messies, de Hndel, s un bon exemple per distingir com un mateix tema
musical s repetit per grups de veus de diferents altures: baixos, tenors, contralts, sopranos...
70 Msica I ESO

Per diferenciar el timbre es poden fer jocs en qu les persones implicades, amb els ulls tancats, han
dendevinar quin objecte ha fet sonar el professor o company i de quina matria est fet (per exemple,
claus de metall, paper arrugat, cops al vidre...).
Tamb es pot jugar a distingir la veu dels companys que llegeixen una frase i no sels veu. Shan de
collocar al fons de laula i un que alumne que t els ulls tapats ho ha dendevinar.
Interpretar diferents canons amb la variant estrfica i amb tornada (es recorda ms la teoria si es
complementa amb la prctica).
Msica I ESO 71

Unitat 4 Quins sn els elements de la msica?
OBJECTIUS
Cal treballar especialment els objectius que permetin diferenciar de manera prctica els elements de la
msica que sestudien en la unitat.
QU EN S?
Com sempre, cal partir del que lalumne coneix. Podem reforar la relaci daquests elements de la
msica amb la vida quotidiana; per exemple, que lalumne entengui que el ritme forma part de la vida
diria i del propi sser, etc.
LA MSICA PER DINS

Intentarem establir relacions entre els termes estudiats en la unitat anterior i els nous continguts que
apareixen en aquesta. Es poden fer petits jocs musicals per assolir els nous continguts.
Per estudiar una melodia, els alumnes poden triar una can i inventar-se la lletra. Es pot recrrer
en el web www.edu3.cat i consultar el document Escales musicals i melodia. http://www.edu3.
cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21538&p_ex=melodia.
El dibuix de la pgina 56 del llibre en qu hi ha una seqncia de tons i semitons correspon a les-
cala modal de sol.
Els alumnes poden crear un ritme, que desprs han densenyar a la resta de companys de classe.
Desprs es pot fer un petit concurs en qu es premi el ritme ms original, el ms divertit...
Per ampliar les activitats es pot recrrer a www.edu365.cat i entrar en Activitats JClic. En lapartat
Activitats de ritme lalumne podr aprofundir ms aquest tema.
Tamb pot consultar lapartat Ritme i comps de lenlla http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_

id=21539&p_ex=melodia.
Lharmonia es pot illustrar amb audicions de diferents estils i poques per veuren les diferncies.
En el web www.edu365.cat i dins de +recursos en lapartat Acords trobareu els aspectes relacio-
nats amb aquest tema.
Amb la dinmica podem tornar a fer s dels ritmes inventats pels alumnes amb diferents matisos.
Us facilitem la partitura de Carmina Burana en qu apareixen els smbols de dinmica. s interes-

sant que lalumne segueixi la partitura mentre escolta lobra.
72 Msica I ESO

LA MSICA T FORMA
Amb lobjectiu dintroduir progressivament formes musicals ms complexes i venint de la can
amb tornada (on ja hi ha dos temes), en el rond ja apareixen ms temes, per encara es pot parlar
duna forma senzilla, ja que els temes nous salternen amb un altre que es va repetint.
Abans dexplicar el rond, es podria proposar als alumnes que vagin dient frases diferents i que un
dells contesti amb la mateixa frase. Desprs, es pot escoltar laudici (que ja han escoltat prvia-
ment quan es parlava de ritme en lapartat La msica per dins), aix, els alumnes entendrian amb
ms facilitat lestructura daquesta forma musical.
Altres exemples daquesta forma els podem trobar en les obres de L. V. Beethoven Tempo di Me-
nuetto de la Sonata nm. 2, opus 49, F. J. Haydn Finale: Allegro de la Simfonia nm. 51, Hob. I)
i F. Mendelssohn (Rondo capriccioso).
Com a recurs a la xarxa, els alumnes poden consultar la petita unitat didctica en http://www.edu365.
cat/eso/muds/musica/index.htm, en lapartat Petita msica nocturna, el darrer allegro. Es proposa
fer-ne laudici seguint un musicograma.
A lhora de treballar el compositor de lobra, ser important que lalumnat no confongui la figura
de Johann Strauss amb la de Richard Strauss, que, malgrat ser de famlia, van tenir una trajectria
musical molt diferent.
Igual que en altres unitats didctiques, i amb la finalitat de potenciar la creativitat, el professor pot
proposar uns temes en una partitura i que lalumne cre, a partir daquests, una forma rond.
INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
Igual que en lactivitat anterior, sentonar la melodia amb la lletra i sanir ascendint per semitons.
Els exercicis dentonaci serviran per comprovar lassoliment de la lectura de les notes i, a la vegada,
lautonomia a lhora de cantar. Les notes en negre dels exercicis dentonaci signifiquen que no han de
ser cantades, per cal pensar com entonar-les per afavorir lentonaci de la nota rodona. Lentonaci
per graus conjunts sempre s ms senzilla que els intervals. Progressivament, sentir linterval permetr
no haver de pensar-les i cantar amb afinaci.
Msica I ESO 73

s molt til disposar duna vareta bicolor (el vermell fa referncia a les notes negres, i el verd, a les no-
tes rodones). Quan el professor indica les notes amb el color vermell, lalumnat ha de cantar per dins;
si ho fa amb el color verd s quan, de fet, ha de cantar. Si no es disposa de cap vareta bicolor es pot
fer servir el color de les notes (negres i blanques).
Els exercicis dentonaci es poden llegir desquerra a dreta i de dreta a esquerra.
El treball anterior pot ajudar a interpretar la can sense que calgui la imitaci directa del professor.
Per interpretar la can proposem treballar el ritme i la melodia per separat. Com que els exercicis
dentonaci recullen els sons de la melodia, no ha de costar integrar-hi el ritme i la melodia.
Si la majoria dels alumnes no tenen una tcnica de la flauta prou bona per interpretar totes les notes
de les canons, es pot ometre la nota que tingui ms dificultat i convertir-la en silenci.
Expressi corporal
Per ampliar els exemples de contraris, proposem fer al piano o a la guitarra agut-greu, harmnic-me-
ldic, fort-fluix, lent-rpid...
Suggerim audicions per dur a terme lactivitat, per es poden utilitzar altres msiques que es tinguin a
labast i que puguin ajudar a interpretar els continguts que es treballen.
Suggerim: a) Esteve Reich; b) Vangelis; c) TenHolt (en el CD). Hi ha, per, una gran quantitat de msica
que es pot adaptar a aquest exercici.
DVD. Un cop vista la dansa dorigen egipci, proposem que lalumne imiti alguns moviments i en faci
daltres de forma espontnia seguint el ritme.
La dansa es pot fer en rotllana. Un company fa de mestre dels altres, que hauran dimitar-ne els ges-
tos. Es van canviant els protagonistes.
Aquesta dansa es basa en un ritme anomenat said, amb el qual intentem buscar la grcia, la flexibilitat,
latenci, la desinhibici i lautoestima.
PER SABER-NE MS
A ms de la lectura sobre lorgue, recomanem escoltar-ne un en directe. Es pot anar, per exemple, a
una catedral, o b visitar el Museu de la Msica de Barcelona, on hi ha diferents tipus dorgues antics.
RECORDA
Aquest apartat pretn fer una distinci dels elements de la msica a partir dexemples auditius i coni-
xer-ne la representaci grfica en exemples.
Per consolidar els continguts treballats es poden donar unes paraules clau a latzar perqu lalumne
expliqui el concepte musical que representen.
74 Msica I ESO

VALORA EL QUE SAPS
Als exercicis proposats, suggerim afegir-hi com a ampliaci el segent:
a) Inventat un ritme amb diferents figures musicals i silencis que coneguis. Ha de sumar 12 temps en
total.
b) Indica les pulsacions de negra del ritme que thas inventat.
c) Subdivideix el ritme que has fet en compassos de tres temps.
d) Transformal en una melodia (lhaurs de passar a un pentagrama).
Msica I ESO 75

Unitat 5 Com classiquem la msica?
OBJECTIUS
Distingir els gneres musicals des dun punt de vista prctic, partint de la msica que els alumnes
tenen a labast.
QU EN S?
Aprofundir la forma cnon, a partir de canons que els alumnes coneguin.
Anomenar diferents msics coneguts de la histria i fixar-se qui coneix, per exemple, J. S. Bach, que
s la figura que es treballa en aquesta unitat.
LA MSICA PER DINS

A vegades resulta difcil explicar els gneres musicals; per aix, s millor fer-ho a partit de les au-
dicions proposades o daltres que li siguin atractives al professor. Una manera de fer participar els
alumnes s que portin audicions i les comentin als seus companys.
LA MSICA T FORMA
De les formes imitatives que hi ha, el cnon s una de les ms senzilles. s molt clara i, a ms, s
probable que els alumnes nhagin cantat algun durant la Primria. Abans de comenar a explicar
aquesta forma, el professor pot preguntar als alumnes qu en saben i, fins i tot, si recorden alguna
can que utilitzi aquest recurs.
Sha volgut treballar un cnon instrumental, ja que segurament el que ms coneixen sn cnons
vocals.
En aquest apartat, lalumnat ha didentificar els instruments que apareixen en laudici. Tamb sin-
trodueix un dels conceptes que configuren lestudi dels perodes musicals: el baix continu.
La representaci duna escena en qu apareixen compositors i, de fet, lancdota de la pea que

es treballa: Lofrena musical. Ajudar el professor a motivar lalumne en la cerca dinformaci per fer
ms creble aquesta escena.
Com a recursos a la xarxa destaquem els de http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/index.

htm. En lapartat Preguntes amb resposta nhi ha una sobre el cnon. Shi presenta el cnon de
J. Pachelbel en diferents versions.
76 Msica I ESO

INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
Es pot fer la vocalitzaci amb les vocals obertes. Cal no oblidar els exercicis de relaxaci abans de
comenar, ja que ajuden a obtenir un bon so i aconseguir notes ms agudes.
Cal fer lexercici dentonaci a poc a poc, per donar temps a les notes pensades (les que estan en ne-
greta) i reforar els intervals, i repetir-ho unes quantes vegades quan saconsegueixi una bona entona-
ci. Recordem que una vareta pintada de dos colors ajuda a indicar, a la pissarra, les notes cantades
en verd i les pensades en vermell. Si s a partir del llibre, lalumne ha de saber que quan hi ha la nota
rodona ha de cantar i quan s negra pensa el so (canta per dins).
Del cnon dAntoni Soler volem fer un comentari: en el segon, quart i cinqu compassos hi ha ms
notes que les corresponents al comps per formar part duna veu (eco) que ornamenta.
Aqu reprodum aquest cnon acompanyat dun possible ostinato.
El cnon es pot fer rtmicament i meldicament. El ritme es pot fer practicant les posicions de la flauta
indicades; temps forts (si bemoll), temps febles (fa sostingut). Quan sha aconseguit un bon so, es pot
canviar en cada figura la posici.
Expressi corporal
DVD. La dansa hongaresa krikz, que podran veure en vdeo, pretn explorar la seva capacitat
dobservaci. La percepci del grup s ms important que lexecuci real de la dansa.
Cal desenvolupar ladaptaci al grup classe, amb les seves dificultats, inhibicions, atreviments, crea-
tivitat...
Msica I ESO 77

PER SABER-NE MS
A travs de la lectura es treballen les figures dels msics catalans Montsalvatge i Guinjoan. Per coni-
xer altres msics catalans contemporanis, els alumnes poden buscar informaci en grups i fer-ne una
exposici a classe.
RECORDA
Tot i tenir en compte els objectius i continguts bsics plantejats, pensem que, segons el territori on es
treballi el tema, es pot insistir dins del gnere de la msica popular en aquella msica que sescol-
ta o es balla a lindret on som: jota tortosina, bolero balear, can de treball, etc.
VALORA EL QUE SAPS

Shi poden afegir exercicis que defineixen els gneres musicals o preguntes dampliaci que permetin
conixer el grau de comprensi lectora i el que saben sobre els msics.
78 Msica I ESO

Unitat 6 Els instruments de corda
OBJECTIUS
Treballar els instruments de corda, sobretot des dun punt de vista prctic (audici i interpretaci amb
algun instrument daquesta famlia: piano, guitarra...).
QU EN S?
Aquest s un tema amb moltes possibilitats, ja que parteix dinstruments sovint propers als alumnes
i que segurament alguns dells toquen (la guitarra, per exemple).
LA MSICA PER DINS

Un cop feta la introducci al mn de la msica a partir dels diferents termes musicals, ens cen-
trarem en lestudi dels instruments. s molt interessant lobra pedaggica de Benjamin Britten
sobre aquest tema, que podreu trobar en el document disponible en http://www.edu3.cat/Edu3tv/
Fitxa?p_id=16502&p_ex=instruments i en Edu365.cat, Activitats JClic, Guia dorquestra de Benja-
min Britten.
Per estudiar els instruments de corda es poden fer murals amb els diferents tipus i exposicions en
grup amb exemples musicals triats pels alumnes. Tamb es pot recrrer als recursos TIC.
En www.edu365.cat, Miniunitats didctiques, es pot treballar El piano. Dins de vdeos, nhi ha un

dedicat a la guitarra.
En www.edu3.cat hi ha diversos documents sobre aquesta famlia dinstruments:
Corda fregada i corda polsada:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21540&p_ex=instruments
Instruments de corda fregada:

LA MSICA T FORMA
Seguint lexemple del llenguatge parlat, cada alumne podria fer una petita modificaci a partir duna
frase proposada pel professor. Aix, en el moment de presentar la forma musical que es treballa en
aquest apartat, lalumnat ja tindria una idea ms clara del que es vol explicar.
Hi ha molts exemples que shan originat al llarg de la histria de la msica de variacions. Des de
ledat mitjana, ha estat un recurs molt utilitzat.
Hem escollit aquesta audici perqu el tema s molt clar i es pot anar identificant en les diferents
variacions. A ms, com que el protagonista daquestes variacions s un instrument de corda frega-
da enllaa amb lapartat de La msica per dins, en qu es parla dels cordfons.
Msica I ESO 79

En mostrem la partitura perqu lalumnat sacostumi a seguir-ne una mentre escolta una audici.
Abans de comenar a fer les activitats proposades, caldria fer-ho un parell de vegades.
Quan es proposa pintar la melodia dun color diferent a la partitura, es pot recordar a lalumnat la
textura de melodia acompanyada, que en aquest cas es distingeix clarament.
En aquesta activitat es proposa a lalumne que indiqui el final suspensiu i el conclusiu amb unes
fletxes que no hi sn: aquestes haurien danar a la primera en la caiguda del 4t comps (en lacord
de fa, que s el dominant) i laltra al final de la partitura (en lacord de tnica).
Com que sn unes variacions basades en una ria de Mozart, es podria escoltar lria original de
lpera Don Giovanni per apreciar-ne les diferncies.
Altres exemples amb tema i variacions: Variacions Goldberg, Quintet La truita, de F. Schubert,
etc.
Lalumne, a proposta del professor, pot crear un tema i la resta de companys de la classe poden
fer-hi diferents modificacions. Entre tots hauran compost un tema amb variacions.
INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
El pentagrama que correspon a lactivitat s el segent:
i i i i i i
Per a la vocalitzaci amb la a, proposem que es marqui la diferncia entre les rodones i les negres. La
seva prctica afavorir la concreci de linterval de 5a.
En la interpretaci, recomanem que els alumnes toquin amb la flauta el tema i les variacions del Con-
cert nm. 3 per a piano de Beethoven. Sha transportat a la tonalitat de do M per adaptar-ho als exer-
cicis dentonaci. El mi bemoll (entre parntesis) s optatiu. Es pot explicar que una altra manera de fer
variacions s modificar la tonalitat del tema. En realitat, correspondria a la tonalitat de do menor, per
per evitar la presentaci dels tres bemolls, hem preferit alterar el mi i donar lescala de do M.
Un cop acabades les variacions al tema de la Simfonia nm. 5, cada alumne ha de tocar la seva cre-
aci.
Expressi corporal
Igual que en la unitat 4, els moviments es poden adaptar a msiques diverses, per les audicions re-
comanades sn: Siciliana, dOttorino Respighi; Rverie, de Schumann, i La creaci, de Haydn.
80 Msica I ESO

Lhereu Riera
Per potenciar la participaci de tota la classe els alumnes podem cantar la can al mateix temps que
un petit grup improvisa moviments adaptats al sentiment que els provoqui.
Es poden fer grups de tres o quatre per a la interpretaci. A poc a poc van tenint ms confiana i vo-
luntriament surten al davant de la resta dels companys.
PER SABER-NE MS
Com a complement de la lectura, recomanem visitar el Museu Pau Casals de Sant Salvador (el
Vendrell).
RECORDA
Els alumnes poden fer un esquema o mapa conceptual amb els instruments de corda i les subfamlies,
classificant-los segons la manera de fer vibrar les cordes (pinant, percudint, fregant...).
Tamb s molt interessant buscar compositors de diferents poques que han fet msica per a instru-
ments de corda, aix com intrprets importants del passat o contemporanis.
VALORA EL QUE SAPS

Hi trobareu exercicis dampliaci que tamb serveixen per completar la valoraci o avaluaci del que
sha aprs.
Msica I ESO 81

Unitat 7 Els instruments de vent
OBJECTIUS
Com que en aquest tema destaquen els instruments de vent, s un bon moment per reforar i practi-
car la interpretaci de diferents melodies amb la flauta.
QU EN S?
Ampliar la recerca del que lalumnat sap amb exercicis de velocitat i memria com, per exemple, es-
criure una llista dinstruments de vent i donar un temps determinat per fer-la (per exemple, un minut).
Es pot fer el mateix amb instruments daltres famlies ja estudiades o fins i tot de les que sestudiaran
en unitats posteriors.
LA MSICA PER DINS

Igual que en la unitat anterior, es poden estudiar els instruments de vent per mitj de murals
i exposicions orals. El professor pot fer fitxes tcniques dels diferents instruments i completar una
orquestra sencera. Les fitxes poden incloure la informaci segent:
Nom de linstrument:
Famlia i subfamlia:
Histria de linstrument:
Obres ms importants:
Compositors ms destacats:
Intrprets:
Aquesta fitxa pot ser til per estudiar les diferents famlies dinstruments.
A ms, tamb es pot recrrer a www.edu3.cat:
Tubs i flautes http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21693&p_ex=instruments

Instruments amb canya http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21692&p_ex=instruments%20
La famlia del metall http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21906&p_ex=instruments%20
82 Msica I ESO

LA MSICA T FORMA
En aquesta unitat didctica parlem de les anomenades formes compostes, i comencem amb un
exemple de concert per a solista i orquestra.
Lexemple escollit, que mostra un instrument treballat en lapartat La msica per dins, t una estruc-
tura molt clara. Alguns alumnes coneixeran aquest exemple per la pellcula Memries dfrica.
Com que sabem la dificultat que suposa identificar els temes, sha volgut proporcionar el musico-
grama. No descartem, per, que lalumnat ms avanat pugui esbrinar-ne lestructura sense haver
de seguir el musicograma.
En aquest apartat sintrodueixen alguns termes propis del timbre (vellutat, clid). Lalumne haur
de familiaritzar-se amb aquest vocabulari perqu tamb sempra per a la interpretaci.
El professor podr ampliar la informaci explicant levoluci del concert i indicant lexistncia del
concerto grosso en el Barroc, en qu un grup de solistes salternen amb tota la resta de lorquestra.
Hi ha un exemple en http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/index.htm.
INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
La vocalitzaci amb aquest blues pretn treballar la respiraci amb el control del diafragma, sobretot
en el penltim comps.
Els exercicis dentonaci els presentem amb negres, ja que considerem que lalumne va consolidant
lafinaci i el control de la sortida de laire.
Paraules damor
Es pot interpretar imitant la veu dun instrument de vent o la de J. M. Serrat, o simplement cantar-la
amb tota la classe seguint el CD i desprs a capella. Per la seva simplicitat es pot tocar amb la flauta.
Els ritmes presentats tenen lobjectiu de controlar el silenci. Es poden emprar per fer un exercici cor-
poral utilitzant tot lesquema. Se suggereix picar de mans a) xiulets, b) genolls, c) peus d).
Suggeriment: es poden fer grups de quatre, donar un esquema a cada alumne i demanar-los que
interpretin els ritmes alhora.
Una altra proposta seria dividir la classe en quatre grups, atribuir-los un ritme i, finalment, fer la inter-
pretaci de lesquema.
Msica I ESO 83

Expressi corporal
DVD. Reproduir imatges s important, per creiem que s molt ms avaluable reforar la creativitat
i cenyir-se sobretot a la interpretaci del ritme. La coreografia s oberta.
PER SABER-NE MS
Completar la lectura amb alguna pellcula o reportatge relacionat amb instruments de vent o alguns
dels seus intrprets.
RECORDA
Ampliar la informaci sobre Mozart.
Veure fragments de la pellcula Tango, de Carlos Saura.
VALORA EL QUE SAPS

Ampliaci: comentar el significat daquest text.
I som canyes humanes

que sona Du, sonant-les
quan parlam. Canyes frgils
per plenes de msica
BLAI BONET
84 Msica I ESO

Unitat 8 Els instruments de percussi
i els electrnics
OBJECTIUS
Saber la diferncia que hi ha entre els instruments idifons i els membranfons, i entendre que tant en
una famlia dinstruments com en laltra nhi ha que tenen so determinat i so indeterminat.
QU EN S
En aquesta unitat s molt fcil partir dels instruments que lalumnat coneix i que t a labast perqu
sutilitzen molt en els estils de msica actuals: percussi i electrfons.
LA MSICA PER DINS

Els alumnes continuen estudiant els instruments de les diferents famlies, en aquest cas els mem-
branfons, els idifons i els electrfons. Tamb es poden continuar fent les dinmiques anteriors
(fitxes o murals). Cal recordar ls de les audicions que els alumnes poden portar a la classe.
Per no confondre lalumnat, laudici 52 shauria descoltar desprs de parlar dels electrfons.
Es pot consultar el web www.edu3.cat, concretament: El viatge dels tambors http://www.edu3.cat/

Edu3tv/Fitxa?p_id=21907&p_num=3 i Ambients percussius http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_
id=27379&p_ex=instruments%20.
Tamb es pot consultar lapartat sobre la guitarra elctrica, dins de Miniunitats didctiques, en
www.edu365.cat.
LA MSICA T FORMA
El gnere de msica programtica sha volgut illustrar amb el poema simfnic i, ms concreta-
ment, amb Aix parl Zarathustra. Som conscients que el relat literari no s adequat per als alumnes
daquest nivell educatiu, per sha triat aquesta obra per poder parlar dels instruments membran-
fons (hi destaca la presncia de les timbales) i perqu s una msica prou coneguda.
La forma que s lliure, no presenta una estructura determinada, per la qual cosa no es reque-
reix el mateix nivell danlisi que en altres unitats didctiques. s per aix que la proposta de treball
analtic va encaminada cap a altres elements com, per exemple, la dinmica (destaquen els canvis
dintensitat que es donen en aquesta obra i, per descomptat, la tmbrica). Lobra comena amb la
introducci dun orgue i desprs shi afegeix una gamma molt mplia dinstruments.
En la primera activitat es proposa que lalumne escrigui un text, tenint en compte la msica que ha
escoltat. Amb aix es pretn contribuir a la competncia comunicativa i artstica, i entendre, tamb,
el concepte de msica de programa.
Lactivitat segent fa referncia a lanlisi tmbrica i dinmica que hem esmentat abans.
Com a recurs es pot mirar el fragment de 2001: una odissea de lespai, en qu apareix aquesta
obra.
Msica I ESO 85

INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
En lexercici dentonaci hauria de dir notes en lloc de ritmes.
Proposem traduir la can So Long entre tots, a la pissarra, i desprs treballar-ne la pronunciaci. Tot
seguit podria ser interessant tocar-la amb la flauta per reforar lentonaci. Una vegada coneguda la
melodia sha dintentar cantar amb les notes i, un cop afinades, posar-hi la lletra. Per aconseguir una
bona interpretaci, un grup pot tocar i laltre cantar. Els passos que es poden seguir sn:
Solfejar les notes que shaurien de poder entonar sense imitar el professor (desprs dels exercicis
dentonaci).
Suggerim les propostes segents:
a) Cantar les notes tots junts.
b) Dividir la classe en dos grups i cantar, tot alternant les frases musicals.
c) Fer quatre grups: el primer canta una frase, el segon respon, el tercer fa la segent frase i el quart
respon. Canvi dalumnes. Responen els que preguntaven.
d) Dividir la can en frases i cada grup canta una frase.
e) Incorporar-hi la lletra, seguint el mateix criteri.
f) Finalment, cantar tots junts amb la lletra.
g) Buscar un solista que faci una part de la can i la resta de cor.
Suggerim fer una roda dimprovisacions i repetir en grup la proposta. Es poden treballar els sons indi-
cats amb la flauta, fent harmonies consonants o dissonants, i anar canviant fent una roda dalumnes.
El professor fa un ritme indicant un so, que imita un grup de tres o quatre alumnes. Tres o quatre alum-
nes ms fan un altre ritme amb un so diferent. Finalment, es pot valorar el resultat.
Es pot treballar la can Hamba Kahle incorporant-hi parts vocals.
Expressi corporal
DVD. Un cop ms, per mitj de la dansa es pretn veure les habilitats personals i treballar lespontane-
tat, la creativitat, la disposici, lesfor, la grcia, la collaboraci, latenci, la sociabilitat i lautoestima.
Manuel de Falla s un msic que desperta fcilment les emocions ms ntimes. Lescena s cmica,
i pot fer sortir el ms divertit que lalumne t amagat. Tot i aix, proposem que converteixin lescena
dramtica.
86 Msica I ESO

PER SABER-NE MS
Aprofitar la lectura sobre la Patum per comentar a classe altres festes populars catalanes i el paper que
hi tenen la msica i determinats instruments.
RECORDA
Ampliar la informaci sobre Manuel de Falla.
Ampliar la informaci sobre la bateria.
Buscar exemples de poemes simfnics.
VALORA EL QUE SAPS

Afegir algunes preguntes sobre la vida i lobra musical de Manuel de Falla.
Msica I ESO 87

Unitat 9 La veu: linstrument ms perfecte
OBJECTIUS
En aquesta unitat cal valorar la importncia de la veu com a mitj dexpressi i comunicaci.
Pel que fa al gnere del musical, tenim possibilitats de treballar-lo a partir del que els alumnes coneixen
i de les manifestacions musicals actuals.
QU EN S?
A ms dels exercicis proposats sobre la veu, lalumnat pot comentar els musicals que coneix.
LA MSICA PER DINS

La veu s un dels elements ms importants per a ladolescent. Per aix, caldria conscienciar els
alumnes de la importncia de tenir cura de la veu. Es proposa la realitzaci del decleg de la veu
a partir duns murals en qu cada punt estigui illustrat amb un dibuix o una fotografia que hi faci
referncia.
Els alumnes poden fer una recopilaci de diverses notcies en qu apareguin concerts, recitals,
cantants..., per conixer les diferents personalitats que destaquen o han destacat en el mn de la
msica per la veu.
Per tenir un coneixement ms exacte del mn de lpera, els alumnes poden fer esquemes on
apareguin les veus ms importants amb exemples de cantants. Els esquemes amb els continguts
es poden utilitzar en qualsevol de les unitats.
Cal dir que en laudici apareix la veu de contratenor (tot i no figurar-hi), en lria dOrfeu i Eurdice,
de Gluck.
Cal entrar en el web www.edu365.cat; concretament, a una miniunitat didctica anomenada La

veu. Tamb poden ser interessants alguns apunts que es donen en +recursos, en El taller de cant
coral. Tamb es pot consultar Lpera, dins els apartats Vdeos i Activitats JClic.
En el web www.edu3.cat sn interessants els documents:
Les veus, les peres

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21694&p_ex=veu
Francesc Vias: veus de llegenda

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=9134&p_num=3
88 Msica I ESO

LA MSICA T FORMA
En aquesta unitat didctica es treballa el gnere del teatre musical.
Es pot comenar la classe fent referncia als musicals que en aquest moment estan en cartellera
i que coneguin els alumnes, per desprs veuren les caracterstiques.
Com a recurs es pot mirar la pellcula West Side Story, dirigida per Jerome Robbins el 1961. Sen
poden trobar fragments a www.youtube.com. La pgina oficial tamb pot aportar dades interes-
sants www.westsidestory.com.
Es parla sobre Leonard Bernstein, que va dedicar part de la seva vida precisament a la pedagogia
i a la difusi de la msica culta. Sn notables els vdeos sobre diferents aspectes de la msica culta:
hi demostra el seu gran talent i la capacitat de transmetre al pblic la seva gran cultura musical.
Un altre aspecte que es treballa en aquesta audici s lefecte rtmic dhemilia. Hi ha llibres de
text que han tractat aquest efecte com a comps damalgama, tot i que en la partitura original no
apareix com a tal.
Text en angls:
AMERICA
West Side Story
(versi de la pellcula)
Puerto Rico, my hearts devotion

Let it slip back in the ocean
Always the hurricanes blowing
Always the population growing
And the money owing
And the sunlight streaming
And the natives steaming
I like the isle of Manhattan
Smoke on your pipe and put that in
I like to be in America
OK by me in America
Everything free in America
For a small fee in America
Buying on credit is so nice

One look at us and they charge twice
I have a new washing machine
What will you have though to keep clean?
Msica I ESO 89

Skyscrapers bloom in America
Cadillacs zoom in America
Industrial boom in America
Twelve in a room in America
Lots of new housing with more space

Lots of doors slamming in our face
Ill get a terraced apartment
Better get rid of your accent
Life can be bright in America

If you can fight in America
Life is all right in America
If youre all white in America
Here you are free and you have pride

Long as you stay on your own side
Free to be anything you choose
Free to wait tables and shine shoes
Everywhere grime in America

Organized crime in America
Terrible time in America
You forget Im in America
I think I go back to San Juan

I know a boat you can get on
Everyone there will give big cheer
Everyone there will have moved here
90 Msica I ESO

INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
En aquesta unitat es potenciar el bon humor. La vocalitzaci es fa amb ha, ja que s una manera de
treballar els msculs abdominals.
Lexercici dentonaci fa referncia a El concert, de Geissler. Cal fer-lo seguint els criteris del temes
anteriors. Les negres entre lnies divisries sn notes pensades que han de preparar linterval. Si
saconsegueix una bona entonaci ser fcil preparar El concert.
Lentonaci serveix per preparar la interpretaci, que es pot fer cantant amb la lletra o jugant amb els
sons dels instruments.
La diversi no s incompatible amb la bona afinaci ni amb una interpretaci acurada.
Proposem comenar pel baix a lhora de muntar la pea i que es vagin incorporant les veus de greu
a agut.
Si es munta a manera dobstinat s molt senzill, i cada grup mant la seva veu sense perdres. Aix el
professor canta la veu del baix i shi uneixen el grup assignat al baix. No paren i obstinadament tor-
nen a comenar... El professor introdueix la veu de les trompetes i shi uneix el grup que t assignada
aquesta veu. Segueix obstinadament, i el professor inicia la veu de la timbala... i aix fins a cantar totes
les veus. Quan el professor ho creu convenient fa el gest de final.
Pensem que interpretar El concert amb les flautes pot completar laprenentatge.
Es pot seguir la mateixa frmula que en lactivitat anterior o b passar directament a la interpretaci,
perqu ja es coneixen les notes i el ritme.
Expressi corporal
Aquestes activitats shaurien de fer en grups petits per disposar de ms espai a laula. Cal que els
alumnes que no actun parin atenci i respectin la representaci dels altres. s una manera de desen-
volupar el sentit crtic i alhora potenciar el propi rigor.
Les audicions recomanades sn: Estudi de fusta de Steve Raig; Siciliana, dOttorino Respighi, i Milon-
ga El ttere, dAstor Piazzola (CD).
Poden servir altres peces amb caracterstiques semblants. Per exemple, i seguint aquest ordre, po-
deu utilitzar: la banda sonora de Json i els argonautes; Rverie, de Schumann, i algun ragtime, de
Joplin.
DVD. Aquesta dansa, originria de la Xina, ofereix moltes possibilitats per treballar en grup. Els alum-
nes amb alguna discapacitat poden participar-hi i adonar-se que hi ha moltes maneres de ballar.
Msica I ESO 91

PER SABER-NE MS
Com que en aquestes lectures es parla de dues veus diferents, els alumnes poden buscar textos sobre
la vida i lexperincia musical daltres cantants de diferents estils i veus.
RECORDA
Podem ajudar a reforar els continguts bsics elaborant fitxes sobre la veu, dibuixos, murals, etc.
Amb la prctica del cant a laula i els exercicis de veu previs els continguts sassoliran millor. s molt
important tenir en compte aspectes com la postura, la respiraci, la relaxaci... perqu la veu soni amb
ms fludesa.
VALORA EL QUE SAPS

Un exercici interessant s que els alumnes gravin i escoltin la seva veu i, desprs, valorin lefecte que
els provoca. Tamb podem parlar de la veu enregistrada i del fet que la sentim diferent. Permetr res-
pondre millor una de les activitats proposades.
En aquest apartat dautoavaluaci, els alumnes podrien definir per escrit cadascuna de les qualitats
del so i buscar-ne exemples.
Un altre punt interessant seria fer la distinci auditiva del gospel i saber les caracterstiques daquesta
msica.
Caldr incidir en les veus especials, com ara les dels castrati, les veus blanques, de contratenor, etc.,
perqu els alumnes en tinguin ms informaci.
Destacarem la importncia del musical i dun dels grans autors daquest gnere: Leonard Bernstein.
92 Msica I ESO

Unitat 10 Fem msica junts!
OBJECTIUS
Conixer la figura de Beethoven i la seva Oda a lalegria, treballar-ne el contingut de la lletra (poema
de Schiller) i adonar-se de la vigncia de la pea.
Amb les vocalitzacions ens podem proposar entonar b els intervals que apareixen en les activitats.
QU EN S?
Intentem esbrinar si hi ha alumnes que formin part dalguna agrupaci vocal i instrumental, ja que
aquest pot ser un bon punt de partida en lapartat de lavaluaci inicial.
LA MSICA PER DINS

Laudici s molt til per entendre aspectes diversos; per aix, en aquesta unitat ens centrarem en
la selecci de diversos fragments musicals, tant de msica vocal com de msica instrumental, per
conixer-ne i distingir-ne les diferents agrupacions, tot explicant les caracterstiques ms destaca-
des en cada cas.
Dels recursos a la xarxa destaquem:
Quins sn els instruments duna big band? i Qu s un gamelan (dins de Preguntes amb resposta
en el web www.edu365.cat) i Gamelan mecanique (dins dEnllaos dinters).
El poder de la batuta, tamb en el web www.edu3.cat, en relaci amb la figura del director en una
orquestra. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23956&p_ex=orquestra.
LA MSICA T FORMA
Per exemplificar la forma composta de la simfonia hem triat un fragment conegut per lalumnat:
el quart moviment la Simfonia nm. 9, de Beethoven. Sha fet aquesta elecci per mostrar que la
simfonia a ms dinstrumental, pot ser vocal. s una de les grans obres simfniques.
Per explicar la simfonia cal que entenguin el concepte de forma composta (s a dir, formada per
diversos moviments) i que est escrita per a orquestra.
Lobjectiu de la primera activitat s reconixer les diferents parts del moviment (els alumnes hauran
de demostrar un cert domini del vocabulari musical necessari per descriure un fragment). La resta
dactivitats serviran per reconixer els instruments que hi intervenen i per classificar-los.
Com a recurs es pot mirar el film Copying Beethoven, que recrea la biografia del compositor.
Msica I ESO 93

INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
Per treballar la vocalitzaci, cal utilitzar el primer pentagrama. El segon correspon a un exercici, que
hauria de ser el primer de lapartat Entonaci.
La vocalitzaci en u ajudar a cantar la can de bressol Cecco velluto, recollida i transcrita per Antoni
Fabrs.
Suggerim treballar molt els intervals, fent servir les notes de pas (pensades) i, si cal, la flauta per asse-
gurar aquestes distncies.
Cantar a mitja veu, com quan es vol fer adormir un nad, s una eina til a lhora dinterpretar formes
dexpressi.
Com que la can Ball de mscares s fcil de tocar amb la flauta, proposem dividir la classe de ma-
nera que mentre els uns toquen els altres canten.
Expressi corporal
La danse de lOurs es balla en rotllana. Un dansaire es posa al mig i tots nimiten els moviments.
Desprs, aquest sincorpora a la rotllana i surt lalumne que queda a la seva dreta, i aix fins a acabar.
El tema musical es va repetint, i en va variant la velocitat, lintensitat, el timbre... s important pactar
amb alg per poder representar estats emocionals variats (clera, alegria, tristesa...). Els canvis de la
msica ajuden a interpretar els estats dnims.
El professor pot interpretar la msica de la dansa amb un instrument meldic o polifnic i els alumnes
poder fer les creacions.
Els proporcionem els acords per a guitarra per als alumnes que spiguen tocar-la. La canta un grup
i la balla un altre.
Un grup dalumnes pot assajar-ne la partitura i actuar com una cobla. Mentrestant, els altres preparen
la coreografia. Desprs, shan dintercanviar els papers.
Tamb es pot escollir el grup que tingui ms habilitats amb la flauta dola per interpretar la can. Si
queda un grup nombrs, es pot dividir per tenir ms espai a lhora dassajar. El grup que representa
la cobla ser el mateix.
94 Msica I ESO

PER SABER-NE MS
Els alumnes han de ser capaos dexplicar la funci dun director en qualsevol agrupaci musical,
vocal o instrumental.
Tot i que en aquest apartat es parla de la figura dOriol Martorell, els alumnes podrien buscar el nom
daltres directors de corals del barri, poble o ciutat.
RECORDA
Cal recordar els diferents tipus dagrupacions vocals i instrumentals a travs de les audicions i daltres
que proposi lalumnat.
VALORA EL QUE SAPS

Com que en aquesta unitat sha treballat la msica simfnica, la msica coral i les composicions de
Beethoven, podem explicar que la Simfonia nm. 9 daquest msic, la Simfonia coral, ha estat de-
clarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO i que actualment s lhimne oficial de la
Uni Europea.
Msica I ESO 95

Unitat 11 La dansa
OBJECTIUS
Conixer el significat i la importncia de la dansa com a vehicle dexpressi personal i collectiu.
QU EN S?
En funci de la prctica i dels coneixements previs de lalumne, aquest apartat pot ser un bon punt de
partida per a laprenentatge de les caracterstiques, levoluci i els diferents tipus de danses que hi ha
hagut al llarg de la histria en diferents civilitzacions.
LA MSICA PER DINS

En general, als alumns els agrada ballar. Per aix, podrien crear un ball com a primera aproximaci
al mn de la dansa, i seria una bona manera dintroduir la dansa urbana.
Es pot fer un estudi de les danses populars que hi ha a Espanya per mitj de murals. Cada grup tria
un lloc dEspanya i fa una explicaci de la dansa triada. Els murals es poden fer partint dun mapa.
Cada grup ha de tenir la forma de la comunitat autnoma triada. Un cop fetes totes les comunitats,
shan dajuntar i formar un mural unitari.
El mapa de la pgina 157 hauria de ser dins de lapartat La dansa popular.
Dels recursos que es poden consultar en www.edu3.cat destaquem:
El ball de Rigodons de Sort (com a mostra de dansa popular):

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21760&p_ex=dansa
Cultures. Break dance (com a mostra de dansa urbana):

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=32170&p_ex=ball
Documental Aix s ritme!, dirigitda per Thomas Grube i Enrique Snchez. Tota una experincia
musical amb 250 joves que aconsegueixen ballar La Consagraci de la primavera dStravinsky.
LA MSICA T FORMA
Hem optat per un ballet que va trencar amb el llenguatge que es feia servir fins aleshores. La forma
escollida en aquest apartat est directament relacionada amb el contingut de La msica per dins.
Es pot parlar de la influncia dels Ballets Russos de De Diaghilev en lavantguarda europea. Pi-
casso, Stravinsky, De Diaghilev i altres artistes van estar relacionats i van trencar amb les formes
artstiques utilitzades fins aleshores.
Entreu en http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/index.htm, en lapartat Miniunitats didctiques

sobre Locell de foc.
96 Msica I ESO

INTERPRETEM I CREEM
Expressi vocal
Preparar la veu amb vocalitzacions i exercicis dentonaci afavoreix la interpretaci de les canons.
Vocalitzaci.
Comprovar com un ritme tan senzill pot donar complexitat a lhora descoltar, simplement potenciant
el fet destar atents.
Es proposa fer tres grups i de forma obstinada anar-se afegint per veure lefecte que provoca la poli-
rtmia i comprovar com ms s menys.
En el llibre de lalumne veureu aquests ritmes al pentagrama. Lexercici es pot presentar per experi-
mentar acords consonants i dissonants. Al comenament seran consonants, per apareixeran disso-
nncies a mesura que vagi creixent lobstinat. En aquesta unitat es parla dIgor Stravinsky, un compo-
sitor que va utilitzar aquests tipus dacords.
Comena el primer grup, que interpreta a lunson amb el professor i segueix fent obstinat fins que el
professor indica el final. El professor anir deixant aquest grup dalumnes per comenar amb un altre.
El segon grup shi incorpora seguint el professor i continua... Shi incorpora el tercer amb el professor...
Quan es cregui oport sacaba. Aquest final es pot fer de ms a menys o acabant tots alhora.
Msica I ESO 97

Expressi corporal
Hem pensat en una activitat que tingui en compte molts dels objectius actitudinals treballats. A ms,
ha de ser un compendi de tot el que sha treballat en aquest apartat, una exploraci i assimilaci de:
moviment, ritme i so; cos, voluntat i expressivitat; temps, espai i dinamisme; individu, grup i socie-
tat...
A ms, cal posar de manifest que lexperincia musical comporta una experincia corporal.
Valorar les nocions de durada, silenci, fraseig, mats, dinamisme com a factors deducaci sensorial.
Es pot treballar en parallel amb Plstica, Tecnologia, Cincies socials, Educaci per a la ciutadania,
Religi i Educaci fsica.
Aquesta activitat est pensada per a un grup de 10 o 12 alumnes. La resta formaran part dun grup de
crtics que assisteixen a la representaci i anotaran tot all que creguin que naltera el resultat.
Els collaboradors poden ajudar en ladaptaci de la histria per muntar la coreografia.
Sn els que dirigeixen, els que planifiquen lespai, els que fan la veu en off per donar ms carcter a la
interpretaci. Els que donen idees per a la realitzaci.
Explicar la histria que Stravinsky va voler plasmar.
El compositor comenta que la primavera russa s violenta. Sembla com si comencs en una hora
concreta i tota la Terra tremols. Es diu que el soroll que produa el gel del riu Neva en desfer-se el va
impressionar.
En la introducci caldria representar el caos. Un alumne comena a moures seguint el solo del fagot
i la resta shi afegeixen a mesura que apareguin les diferents seccions orquestrals.
Auguris primaverals.
Hi ha tranquillitat (s bo utilitzar el contrast) i comena la Dansa dels adolescents.
Desprs del tema de les trompetes, comenar el rapte. En aquest fragment calen moviments de
canvi de direcci en la persecuci de ladolescent escollida (que marcar la direccionalitat per intentar
evitar el rapte).
Canvi de tempo i una melodia prepara una nova coreografia: rondes primaverals.
A continuaci es repeteix la coreografia de la Dansa dels adolescents, per ara shi incorpora la lluita
de tribus rivals i la process del savi, quan sona el tema a crrec de les tubes.
Cal imaginar-se moviments subtils per crear una espcie de moviment ssmic (poden fer servir moca-
dors de seda units i agafats pels dansaires, que queden ocults pels vels). s la Dansa de la Terra.
En la segona part suggerim que siguin ells els qui determinin els moviments, les distribucions en les-
pai, el dramatisme i el lirisme.
s molt important triar el protagonista. Si hi ha pocs nois, s millor un noi.
98 Msica I ESO

s interessant veure el canvi que pot fer del tema un adolescent o una adolescent. Val la pena comen-
tar aquest aspecte i extreuren conclusions.
La pellcula Aix s ritme!, de Thomas Grube i Enrique Snchez, pot ajudar a muntar aquesta ac-
tivitat.
PER SABER-NE MS
Recomanem assistir a algun espectacle de dansa contempornia.
RECORDA
Recomanem ampliar aquest apartat amb exemples auditius i visuals, aix com amb la prctica dalguna
dansa, que permetr recordar millor els continguts terics estudiats.
VALORA EL QUE SAPS

En funci de tot el que sha estudiat, els alumnes poden inventar-se una coreografia i interpretar-la
a classe.
Msica I ESO 99

Unitat 1
Proposem una srie dactivitats de refor i de sntesi per recordar aspectes treballats en les unitats
anteriors i per fer una mena de coda per tancar el llibre (amb el tema del so i del silenci i el seu
valor en la msica i en la vida).
Pgina 172. La pista indicada no correspon al que hauran descoltar. Us suggerim les audicions
segents:
Pista 26 .............................. Cnon (unitat 5)
Pistes 33-36 ....................... Tema amb variacions (unitat 6)
Pista 45 .............................. Concert per a solista i orquestra (unitat 7)
Pista 71 .............................. Simfonia (unitat 10)
Pista 72 .............................. Ballet (unitat 11)
Els dibuixos de la pgina 173 corresponen als diferents estils que els alumnes hauran de rela-
cionar.
100 Msica I ESO

Lavaluaci
Lavaluaci s lanlisi contnua i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element in-

tegrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que ha
de contribuir a millorar tot el procs. Parlar davaluaci no s, per tant, parlar noms dexaminar els
alumnes, sin tamb dels sistemes de valoraci i verificaci dels diversos elements que configuren el
procs densenyament-aprenentatge. En qualsevol cas, podrem dir que lexamen lhem de passar
tots: els docents, els alumnes, el centre educatiu i el mateix sistema general que es proposa des de
ladministraci educativa.
Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han de ser
responsables, tamb, de la seva correcta aplicaci. Han davaluar, per tant, el procs densenyament-
aprenentatge tant en lmbit particular de la seva classe com en el Projecte del Currculum del Centre,
ja que s lequip de professors i professores qui en determina una oferta educativa.
Lavaluaci ha de complir dues funcions bsiques dins del procs educatiu. Per una banda, ha de per-
metre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques.
Per laltra, ha dajudar a determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
En aquest sentit, cal tenir en compte que els alumnes no tan sols emmagatzemen nova informaci,
sin que tamb desenvolupen capacitats de connexi i dadquisici de nous coneixements relacio-
nats amb el que ja saben. El professor o professora haur de crear unes condicions adequades que
permetin lactivaci dels esquemes de coneixement dels seus alumnes i que lorientin en un sentit de-
terminat dacord amb el que shagi proposat en el currculum. No hi ha una frmula nica que permeti
crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Aix
doncs, ser convenient aplicar diferents sistemes davaluaci.
En qualsevol cas, a banda dels diversos sistemes emprats per avaluar, cal diferenciar tres tipus dava-
luaci. Sn aquests:
Lavaluaci inicial, que permet determinar el punt de partida de lalumnat i serveix de base per planifi-
car el procs densenyament-aprenentatge. Lavaluaci inicial marca el punt darrencada, s una mena
de presa del pols per saber lestat cognitiu de lalumnat abans de comenar el procs. En aquesta
guia didctica trobareu un model davaluaci inicial fotocopiable, amb activitats que recullen tant fets,
conceptes i sistemes conceptuals, com procediments.
Lavaluaci contnua, que t la finalitat de proporcionar a cada alumne lajut pedaggic ms adequat
en cada moment del curs. Alhora, aquesta avaluaci ha estat pensada per avaluar el procs dense-
nyament i la mateixa prctica docent. Podrem dir, doncs, que a la base de la formulaci daquesta
avaluaci hi ha la pregunta: s correcta la intervenci educativa que com a docents i educadors duem
a terme? En aquesta guia didctica, lavaluaci contnua es concreta en unes activitats davaluaci
per a cada unitat.
102 Msica I ESO

Lavaluaci final, que ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les in-
tencions educatives. En aquesta guia us oferim un model davaluaci final fotocopiable, amb activitats
que recullen els coneixements ms importants que shaurien dhaver anat adquirint durant el curs. Les
funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de lavaluaci
final que oferim en aquesta guia didctica per a un curs siguin les mateixes que les de lavaluaci inicial
del curs segent. El punt darribada dun curs, doncs, hauria de marcar el punt de partida del curs
segent.
Msica I ESO 103

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Qu significa per a tu la msica?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
2 Com la definiries?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
3 Creus que s important saber msica? Saps quina s la seva matria primera?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
4 Quin s el significat dels smbols segents?
a)
b)
c)
d)
e)
f) p, pp, f, ff, mp, mf
g) crescendo (<), diminuendo (>)
5 Pots interpretar aquesta melodia (una dansa popular alemanya) amb la flauta dola?
6 Escriu un text breu sobre el valor del silenci.
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
104 Msica I ESO

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Es pot fer msica amb el soroll dun martell perforador, una serra mecnica, la sirena duna ambuln-
cia, el tic-tac dun rellotge...? Raona la resposta i pensa un exemple si en fossis el compositor.
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
8 Qu vol dir ? Quins altres indicadors de comps coneixes?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
9 Quina msica escoltes habitualment? Quina no escoltes mai?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
10 Digues el nom daquests instruments:
11 Classifica els instruments de lexercici anterior segons les formacions en qu es poden trobar. Per
exemple, la tenora se sol trobar en la cobla.
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
12 Com classificaries les veus humanes?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
13 Qu vols aprendre en aquest crdit?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
14 Qui conceptes saps de msica i no has pogut mostrar en aquestes preguntes?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
Msica I ESO 105

Avaluaci contnua Unitat 1
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Respon:
a) Qu s lacstica?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) Don procedeix el terme msica?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
c) Qu anomenem forma musical?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
2 Relaciona:
a) pintura
b) msica
1) arts plstiques
c) arquitectura
2) arts dinmiques
d) dansa
e) teatre
3 Observa la partitura segent i resol:
a) Quantes frases t? Quants perodes?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) Marca amb lletres els diferents temes.

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
106 Msica I ESO

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Quina diferncia hi ha per a tu entre un so i un soroll? Posan exemples.

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
2 Digues, de cadascun dels grfics segents, si corresponen a un procediment compositiu de re-

petici, dimitaci, de variaci o de contrast.
3 A partir del tema segent, construeix una forma binria o ternria:
Msica I ESO 107

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Relaciona les definicions segents amb el seu concepte:
1.Indica si el so s llarg o curt a) Altura

2. Indica si el so s agut o greu b) Intensitat
3. Permet identificar la font sonora c) Timbre
4. Indica si el so s fort o fluix d) Durada
2 Indica en aquesta partitura els elements segents: clau, lnies addicionals, comps, punt, lligadu-
res, pentagrama, indicacions dintensitat (dinmiques), indicacions de timbre.
3 Explica quina diferncia hi ha entre una can estrfica i una can amb tornada.
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
108 Msica I ESO

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Relaciona les definicions de sota amb lelement musical corresponent: harmonia, melodia, ritme,
tmbrica, dinmica, textura.
a) Part ms externa de la msica. Consisteix en una successi de sons de diferents altures orga-
nitzades amb un sentit musical.
b) Ordenaci dels sons en el temps.
c) Cincia que estudia els acords.
d) Organitzaci de les melodies que formen una composici musical. Sidentifica amb el teixit
musical.
e) Conjunt dels diversos matisos que sutilitzen en una obra.
f) Conjunt dinstruments i veus que intervenen en una composici musical.
2 Quina de les segents estructures musicals correspon a un rond?
a) ABBA
b) AABB
c) ABACADA
3 A partir daquest tema, inventat una forma rond:
Msica I ESO 109

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Completa:
a) El contingut
Msica instrumental
Msica ..................... escnica i de concert
b) La funci
Msica religiosa
Msica .....................
c) El pblic
Msica .....................
Msica popular: tradicional i .....................
2 Digues si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F):
a) La msica vocal s per ser cantada (veu), per tamb pot tenir acompanyament instrumental.
b) La msica culta, vulgarment coneguda com a msica clssica, s aquella en qu destaquen els
grans compositors de la histria de la msica.
c) La msica profana pot ser litrgica o no litrgica.
d) La msica instrumental pot ser escnica o de concert.
3 Omple aquesta taula, tot indicant les caracterstiques dels fragments musicals segents:
profana/ vocal/ pura/programtica/

culta/popular
religiosa instrumental descriptiva
An die Musik,
de Schubert
Krikz
Lofrena musical, de Bach
4 Respon:
a) Qu s el cnon?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) Digues el nom dalgun compositor important que cultivs aquesta forma.

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
c) Creus que es tracta duna forma repetitiva, imitativa, de contrast o de variaci?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
110 Msica I ESO

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 A quina subfamlia (corda fregada, polsada o percudida) corresponen aquests instruments?
a) piano
b) viol
c) arpa
d) clavec
2 Ordena els instruments segents, de ms agut a ms greu:
viola, contrabaix, violoncel, viol
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
3 Relaciona el compositor o intrpret amb el seu instrument:

a) Vanesa Mae
1. Viol
b) Franz Liszt
2. Guitarra
c) Paco de Lucia
3. Piano
d) Niccol Paganini
4 Respon:
a) Qu s un tema amb variacions?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) Digues el nom duna pea que tingui aquesta forma.

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
5 Inventat una forma de tema amb variacions a partir del tema segent:
Msica I ESO 111

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Completa:
a) Vent-fusta
Bisell .....................
Llengeta .....................
Llengeta .....................
b) Vent-metall
Sistema .....................
Sistema .....................
Mecnics .....................
2 Digues a quin grup de lactivitat anterior corresponen aquests instruments: flauta, fagot, clarinet,
tromb, trompeta, orgue.
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
a) El paper de lintrpret solista s fonamental en els concerts per a solista i orquestra, ja que han
de posar de manifest el seu virtuosisme instrumental i la musicalitat.
b) El concert per a solista i orquestra consta de tres moviments, lltim dels quals s un temps
lent.
c) El concert per a solista i orquestra s una forma musical en qu un instrument solista (de vega-
des poden ser fins i tot dos o tres) s acompanyat per una orquestra i, per tant, sestableix una
mena de dileg en qu es van presentant els temes i els perodes de transici.
d) Mozart va ser un dels impulsors de lobo, ja que era un instrument desconegut, i el va incloure
en algunes peres i altres obres.
4 Escolta aquestes audicions del CD i digues a quin instrument corresponen:
a) nm. 1 ......................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
b) nm. 10 ....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
c) nm. 26 ....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
d) nm. 37 ....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
112 Msica I ESO

Avaluaci continua Unitat 8
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Respon:
a) Quina diferncia hi ha entre els instruments idifons i els membranfons?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) En aquestes dues famlies hi ha una subclassificaci ms. Quina s?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
c) De quina manera es poden tocar els instruments idifons?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
2 Classifica els instruments segents segons que siguin membranfons o idifons, i digues si tenen
un so determinat o indeterminat:
bombo, castanyoles, xilfon, pandero, timbales, caixa xinesa, maraques
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
a) El poema simfnic s una forma lliure que consta dun sol moviment i est inspirat en un relat
literari.
b) Nietzsche es va basar en lobra de Richard Strauss per escriure Aix parl Zarathustra.
c) En lobra Aix parl Zarathustra les timbales tenen un paper important.
Msica I ESO 113

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Digues a quin aparell corresponen aquests rgans:
bronquis, laringe, glotis, cordes vocals, trax, cavitat nasal, pulmons, trquea, diafragma,
cavitat bucal, faringe, cavitat cranial
a) Aparell respiratori:
.....................................................................................................................................................
b) Aparell fonador:
.....................................................................................................................................................
c) Aparell ressonador:
.....................................................................................................................................................
2 Omple aquesta taula:

veus femenines/blanques veus masculines
aguda
mitjana mezzosoprano barton
greu baix
3 Respon:
a) Qu s el teatre musical?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) En quins pasos es desenvolup el musical?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
c) Digues el nom dun compositor fams de musicals.

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
d) En quina obra literria es basa West Side Story?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
4 Escolta aquestes veus del CD i digues si sn de soprano, contralt, tenor o baix.
a) nm. 55 ...................................................................................................................................
b) nm. 57 ...................................................................................................................................
c) nm. 58 ...................................................................................................................................
d) nm. 56 ...................................................................................................................................
114 Msica I ESO

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Respon:
a) Quines famlies instrumentals reuneix lorquestra?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) Qu s la msica de cambra?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
c) Quina s la formaci per excellncia de la msica de cambra?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
d) Quina dansa acompanya la cobla?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
2 Relaciona:
a) Cor de veus blanques que canta temes
religiosos.
1) cor mixt
b) Cor en qu intervenen veus de nens
2) cor de veus blanques
i de dones.
3) escolania
c) Cor en qu intervenen veus dhomes
i de dones.
a) La simfonia s una composici noms instrumental per a orquestra amb diversos moviments
diferenciats pel carcter i el temps.
b) La Simfonia nm. 9 de Beethoven ha estat declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la
UNESCO.
c) Haydn s considerat el pare de la simfonia.
d) Beethoven es mostr sempre contrari als ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que shavien
preconitzat en les revolucions burgeses.
4 Escolta aquests fragments del CD i digues a quina formaci musical corresponen:
a) nm. 2 .....................................................................................................................................
b) nm. 4 .....................................................................................................................................
c) nm. 15 ...................................................................................................................................
d) nm. 20 ...................................................................................................................................
Msica I ESO 115

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Classifica les danses segents segons la modalitat a la qual pertanyen:
tango, jota, hip-hop, minuet, polca, gallarda, fandango, rock-and-roll
a) dansa cortesana .....................

b) dansa popular .....................
c) dansa de sal .....................
d) dansa urbana .....................
2 Respon:
a) Qu s el ballet?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) Qui va compondre Locell de foc?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
c) En quin segle va viure aquest compositor i de quin pas era originari?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
a) La dansa cortesana est lligada al luxe de les classes socials altes, mentre que la dansa popular
es relaciona amb la tradici dels pobles.
b) El conjunt de figuracions, gestos i moviments que forma una dansa sanomena coreografia.
c) Igor Stravinsky, originari de Pars, va revolucionar la msica del segle XX.
d) Dels ballets dIgor Stravinsky cal destacar Petruska, Romeu i Julieta i Locell de foc. Aquest l-
tim va ser el primer dels encrrecs que De Diaghilev fu al compositor per als Ballets Russos.
4 Escolta Locell de foc i digues quins instruments hi reconeixes.

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
116 Msica I ESO

Avaluaci nal
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Quina relaci hi veus, entre el buit i el silenci? I entre la matria i el so?

.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
2 Si parlem de matries primeres i la matria primera dun gerro pot ser, per exemple, el fang o el
vidre... quina s la matria primera de la msica?
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
3 Defineix i representa grficament les qualitats del so i les seves correspondncies musicals:
altura, timbre, durada i intensitat.
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
4 Relaciona les qualitats del so amb els elements significatius de la msica (melodia, harmonia, tim-
bre, ritme i dinmica).
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
5 Anota els noms dels perodes de la histria de la msica que puguis recordar.
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
6 Escolta atentament els segents temes musicals, situals en un perode histric i, si s possible,
digues a quin estil pertanyen.
a) nm. 12 ...................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
b) nm. 24 ...................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
c) nm. 25 ....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
d) nm. 27 ....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
Msica I ESO 117

Avaluaci nal
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Interpreta amb la flauta la partitura segent. Proveu de tocar-la a duo amb algun company.
8 Activitat TIC. Informat de qui era Leopold Mozart i escriu el ttol de tres composicions seves.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
9 Escriu noms de compositors de msica clssica.

....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
10 Esmenta estils de msica pop.

....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
118 Msica I ESO

Avaluaci inicial
Solucionari
1 Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 Resposta oberta. El so.
4 a) clau de sol
b) pentagrama
c) escala
d) figures de so
e) figures de silenci
f) pp = molt suaument; p = suaument; f = amb fora; ff = fortssim; mp = entre suau i fort;
mf = amb fora mitjana
g) reguladors dintensitat creixent i decreixent
5 Resposta aberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
8 Tres negres. Resposta oberta.
9 Resposta oberta.
10 Tuba, violoncel, acordi, tenora, flauta travessera, xilof, gralla, guitarra elctrica.
11 Arpa, violoncel, tuba i flauta travessera: orquestra simfnica.

Xilfon: escolar. Tamb pot ser a lorquestra.
Guitarra: conjunt de rock.
Acordi: popular, per acompanyar danses i canons. Com a solista de concert.
Tenora i gralla: folklrics.
12 Les veus humanes es poden classificar en masculines, femenines i blanques.

Masculines: baix, barton i tenor.
Femenines: contralt, mezzosoprano i soprano.
Blanques: veus de nens i nenes.
Entre les veus masculines hi ha els contratenors i els falsetistes.
13 Resposta oberta.
14 Resposta oberta.
Msica I ESO 119

Solucionari
1 a) Lacstica s la cincia que estudia els fenmens relacionats amb els sons.
b) El terme msica procedeix de la paraula grega musik.
c) Anomenem forma musical lorganitzaci de diferents frases en el discurs musical.
2 arts plstiques: pintura i arquitectura

arts dinmiques: msica, dansa i teatre
3 a)
b)
T quatre frases i dos perodes.
120 Msica I ESO

Solucionari
1 La diferncia entre un so i un soroll s que si les vibracions sn ordenades i regulars es produeix

un so; en canvi, si les vibracions sn desordenades i irregulars generen un soroll.
2 a) variaci
b) repetici
c) constrast
d) imitaci
3 Resposta oberta.
Msica I ESO 121

Solucionari
1 a2; b4; c3; d1.
2 comps punt lnies adicionals lligadures
indicacions de timbre clau indicacions dintensitat pentagrama
3 La can estrfica noms t estrofes i la can amb tornada t tornada i estrofes.
122 Msica I ESO

Solucionari
1 a) melodia
b) ritme
c) harmonia
d) textura
e) dinmica
f) tmbrica
2 ABACADA
3 Resposta oberta.
Msica I ESO 123

Solucionari
1 a) El contingut
Msica instrumental
Msica vocal escnica i de concert
b) La funci
Msica religiosa
Msica profana
c) El pblic
Msica culta
Msica popular: tradicional i lleugera
2 a) V
b) V
c) F
d) F
3 profana/ vocal/ pura/programtica/

culta/popular
religiosa instrumental descriptiva
An die Musik,
profana vocal culta
de Schubert
Krikz profana vocal popular
Lofrena musical, de Bach profana instrumental pura culta
4 a) El cnon s una forma musical en qu la veu s imitada per una o diverses veus.
b) Un compositor important que va cultivar aquesta forma fou J. S. Bach.
c) Es tracta duna forma imitativa.
124 Msica I ESO

Solucionari
1 a) piano: corda percudida

b) viol: corda fregada
c) arpa: corda polsada
d) clavec: corda polsada
2 Viol, viola, violoncel i contrabaix.
3 Viol: Vanesa Mae i Niccol Paganini

Guitarra: Paco de Luca
Piano: Franz Liszt
4 a) Un tema amb variacions consisteix en lexposici dun tema que, a continuaci, pateix una srie
de variacions o transformacions.
b) Una pea que utilitza aquesta forma s La ci darem la mano.
5 Resposta oberta.
Msica I ESO 125

Solucionari
1 a) Vent-fusta
Bisell
Llengeta simple
Llengeta doble
b) Vent-metall
Sistema de vares
Sistema de pistons
Mecnics
2 flauta: bisell; fagot: llengeta doble; clarinet: llengeta doble; tromb: sistema de vares; trompeta:
sistema de pistons; orgue: mecnic.
3 a) V
b) F. Lltim moviment s rpid.
c) V
d) F. Va ser el clarinet.
4 a) piano
b) veu
c) violins
d) guitarra
126 Msica I ESO

Solucionari
1 a) En el cas dels idifons, el so es produeix per la vibraci del mateix cos de linstrument; en canvi,
els membranfons disposen duna membrana simple o doble que vibra.
b) La subclassificaci dins daquestes dues famlies s lafinaci determinada i la indeterminada.
c) Els instruments idifons es poden tocar sacsejant-los (maraques), percudint-los (metallfon) o
fregant-los (simbomba).
2 Membranfons: bombo, pandero i timbales

Idifons: castanyoles, xilfon, caixa xinesa i maraques
So determinat: timbales i xilfon
So indeterminat: la resta dinstruments
3 a) V
b) F. Va ser al revs.
c) V
Msica I ESO 127

Solucionari
1 Aparell respiratori: bronquis, pulmons, trquea i diafragma.

Aparell fonador: laringe, glotis, cordes vocals i faringe.
Aparell ressonador: trax, cavitat nasal, cavitat bucal i cavitat cranial.
2
veus femenines/blanques veus masculines
aguda soprano tenor
mitjana mezzosoprano barton
greu contralt baix
3 a) El teatre musical s un gnere o forma de teatre dorigen anglosax que combina msica,
canons, dilegs i ball.
b) A Anglaterra i els Estats Units.
c) Un compositor fams de musicals s Leonard Bernstein.
d) West Side Story es basa en lobra literria Romeu i Julieta, de W. Shakespeare.
4 a) tenor
b) contralt
c) baix
d) soprano
128 Msica I ESO

Solucionari
1 a) En una orquestra hi ha instruments cordfons, aerfons, membranfons i idifons.

b) s msica en qu intervenen pocs instruments, que generalment sn de corda i de vent.
c) La formaci per excellncia de la msica de cambra acompanya el quartet de corda.
d) La cobla acompanya la sardana.
2 1c; 2b; 3a
3 a) F. En algun cas pot intervenir-hi la veu.

b) V
c) V
d) V
4 a) orquestra
b) cor i orquestra
c) nonet
d) big band
Msica I ESO 129

Solucionari
1 a) minuet i gallarda
b) fandango, tango i jota
c) polca
d) rock-and-roll i hip-hop
2 a) El ballet s una representaci escnica en qu la principal protagonista s la dansa, amb un

acompanyament musical.
b) Igor Stravinsky va compondre Locell de foc.
c) Va viure al segle XX i era originari de Rssia.
3 a) V
b) V
c) I. Stravinsky era originari de Rssia.
d) F. Lobra Romeu i Julieta s dun altre compositor.
4 En Locell de foc hi ha instruments cordfons, aerfons, idifons i membranfons.
130 Msica I ESO

Avaluaci nal
Solucionari
1 Resposta oberta.
2 El so.
3 Altura: permet distingir entre sons aguts i greus. Es representa amb les notes musicals.
Durada: Classifica els sons en llargs i curts. Es representa amb les figures musicals.
Intensitat: Classifica els sons en forts i febles. T diferents representacions grfiques.
<, >, pp, p, mp, mf, f, ff
Timbre: s la particularitat que permet distingir la procedncia del so. Instruments, objectes,
veus.
4 La melodia i lharmonia tenen relaci amb laltura; el timbre, amb el timbre; el ritme, amb la du-
rada, i la dinmica, amb la intensitat.
5 Antiguitat, edat mitjana, Renaixement, Barroc, Classicisme, Romanticisme, Impressionisme,

Neoclassicisme, Expressionisme.
6 a) Barroc
b) classicisme
c) Renaixement
d) Romanticisme
7 Exercici prctic.
8 Resposta oberta.
9 Resposta oberta.
10 Resposta oberta.
Msica I ESO 131

Unitat 1
Solucionari
Activitats
1 AB: els temes sn molt diferents entre si.

AA: els temes sn prcticament iguals.
AA: el tema es repeteix.
2 Els alumnes hauran daixecar el bra quan sentin els vuit primers compassos.
3 Resposta oberta.
4 Respostes obertes.
5 Per exemple, la msica que t poder curatiu (teraputic) o la que en lantiguitat servia per implorar la
protecci dels dus. La msica que influeix sobre el carcter i el comportament de les persones.
Audicions
Audici 1 suspensiu
conclusiu
En aquest fragment hi ha dues frases i un perode. Cada frase t quatre compassos, i el perode,
vuit.
Audici 1 i 2
Dels dos temes, el ms llarg s el primer moviment de la Sonata K331, de W. A. Mozart.
Valora el que saps
1 Resposta oberta.
2 El terme msica procedeix de la paraula grega musik, que designava les arts de les muses.
3 Les muses eren personatges femenins de lantiga Grcia i es consideraven les inspiradores de
les arts, que incloen la msica, la poesia i la dansa.
4 La msica es pot considerar una cincia perqu la seva base s el so i, com a fenomen fsic, s
objecte destudi de lacstica. A ms, per a molts compositors, la msica t unes regles mate-
mtiques fixes, com altres cincies. De fet, la matemtica s la base del ritme.
5 Arts dinmiques: msica, poesia, dansa i cinema.

Arts esttiques: pintura, escultura i arquitectura.
134 Msica I ESO

6 Si les arts esttiques sn les que ocupen un espai, les arts dinmiques sn les que transcorren
en el temps.
7 Un intrpret, com el seu nom indica, interpreta, s a dir, adapta lobra del compositor a una
manera dexpressar. Per tant, hi ha una part subjectiva en la manera de transmetre una obra
musical, sigui cantant, tocant un instrument, ballant o dirigint.
8 La forma musical s lorganitzaci de les diferents frases musicals en el temps. Constitueix

lestructura duna composici comparable, per exemple, a la forma en arquitectura (que
sorganitza en lespai).
9 Aqu es pot parlar de la msica ambiental que hi ha als mitjans de transport, en algunes grans
superfcies comercials, etc.
10 Resposta oberta.
Msica I ESO 135

Unitat 2
Solucionari
Activitats
1 Resposta oberta, cada alumne far la seva llista. Es donen algunes idees: sons (ocells, gent
parlant, nens jugant, vent...); sorolls (sirena duna ambulncia, alarma de bombers, obres al
carrer...); msica (msica en una botiga o una classe, persona cantant...).
2 Els grfics dels procediments compositius segueixen aquest ordre: imitaci, repetici, variaci
i contrast.
3 Resposta oberta.
Sha de tenir en compte el canvi de to, per es mantenen les distncies intervlliques entre les
notes. Cada part t deu compassos.
5 Cada part t vuit compassos. Les diferncies entre aquestes dues parts sn que el dibuix de
les corxeres canvia una mica. En el segon comps de cada motiu ja no hi ha tres negres, sin
corxeres i una blanca. Els quatre darrers compassos tamb sn diferents: en la primera part hi
ha una cadncia en suspensi i en laltra es tracta duna frase conclusiva.
6 Les conseqncies negatives que pot tenir ls prolongat o indegut dun MP3 sn la prdua
auditiva, el risc psicolgic i lallament social.
7 Els MP3 poden arribar a 112 decibels. Els avions generen una quantitat semblant de decibels.
8 Segons els experts, loda humana pot tenir problemes a partir de 85 decibels.
9 Un aspecte positiu de ls dels MP3 s que sn smbols del compartir, ja que ofereixen la pos-
sibilitat dintercanviar arxius.
Audicions
Audici 5 i 6
Fragment Estructura
ria ABA
Coral AAB
136 Msica I ESO

Valora el que saps
1 El so s la impressi produda a lorella per les vibracions regulars dun cos.
2 La diferncia entre so i soroll s que en el cas del so les vibracions sn regulars i ordenades,
mentre que en el cas del soroll sn irregulars i desordenades.
3 El silenci s labsncia de so, la sensaci que es produeix quan loda no capta les vibracions
sonores.
4 Resposta oberta.
5 Es parlar del futurisme i de la msica concreta; tamb destils de msica popular del segle XX,
com el heavy metal o el punk.
6 Resposta oberta.
7 Aquesta activitat consisteix a buscar informaci i elaborar murals. Pot utilitzar la informaci que
hi ha en la primera part de la unitat didctica i ampliar-la amb informaci sobre loda en llibres
de text de Cincies naturals. Tamb pot recrrer als cercadors dInternet.
8 Les principals causes de sordesa en la nostra societat, especialment entre els joves, sn: lexcs
de sorolls, lelevada quantitat de decibels que hi ha en alguns locals, com ara discoteques, aix
com ls daparells sonors a un volum massa alt i de forma continuada (auriculars, MP3...).
9 La contaminaci acstica s lexcs de sons i de sorolls que poden ser perjudicials per a la
salut: trnsit dens als carrers duna ciutat, enlairament dun avi, martells mecnics, msica a
un volum molt alt, crits...
10 Resposta oberta, per es podria parlar del poder comunicador que tamb tenen els gestos, el
silenci, etc.
Msica I ESO 137

Unitat 3
Solucionari
Activitats
1 Sons aguts: monedes que cauen, grinyol duna porta, picarol i cant dun canari.
Sons greus: sirena dun vaixell i so dun contrabaix.
2 Tots dos van crixer en famlies desestructurades amb problemes socials, van cultivar el jazz
i msica ms popular i van investigar la tcnica de lscat.
3 Ella Fitzgerald va destacar com a cantant i Louis Armstrong com a cantant i trompetista.
4 Autodidacte: persona que aprn pel seu compte.
Combo: banda de jazz ms petita que una big band.

Scat: tcnica del jazz que consisteix a improvisar cantant sllabes onomatopeiques o paraules
sense sentit. Forma de cantar de Louis Armstrong.
Jazz: estil musical dorigen afroameric, nascut a Nova Orleans al principi del segle XX, basat en
la improvisaci, el ritme i una gran expressivitat. (Aquesta definici pot ser molt ms mplia.)
Pblic: audincia dun concert en directe. (Sen poden buscar altres accepcions).
Audicions
Audici 7
Summertime
Summertime and the livin is easy

Fish are jumpin and the cotton is high
Yo daddys rich and yo mamas good-lookin
So hush little baby dont you cry
One of these mornins you gonna rise up singin

You gonna spread your little wings and youll take to the sky
But till that mornin there aint nothin gonna harm you
With yo mama and daddy standin bye
(interludi instrumental)
Now its summertime and the livin is easy

Them fish are jumpin and the cottons bout waist high
Yo daddys rich and, ya know yo mamas good-lookin
Now hush little baby dont you cry
Es tracta duna can estrfica.

T quatre estrofes.
S, hi ha ms frases musicals que estrofes.
Les frases musicals que no tenen text podrem anomenar-les interludis instrumentals. Nhi ha una.
A part de la veu, linstrument que interv com a solista en aquesta can s la trompeta. s de la
famlia de vent-metall. Shi identifiquen instruments de corda fregada, la bateria, idifons, i daltres
de vent-metall.
138 Msica I ESO

1a estrofa 2a estrofa 3a estrofa 4a estrofa
Ella Fitzgerald Louis Armstrong Louis Armstrong
trompeta
(veu femenina) (veu masculina) i Ella Fitzgerald
Audici 8
Dream a Little Dream of Me
Stars shining bright above you

Night breezes seem to whisper I love you
Birds singing in the sycamore tree
Dream a little dream of me.
Say nighty-night and kiss me

Just hold me tight and tell me youll miss me
While Im alone and blue as can be
Dream a little dream of me.
Stars fading but I linger on dear

Still craving your kiss
Im longing to linger till dawn dear
Just saying this
Sweet dreams till sun beams find you

Sweet dreams that leave our worries behind you
But in your dreams, whatever they be
Dream a little dream of me...
Stars fading but I linger on dear

Still craving your kiss
Im longing to linger till dawn dear
Just saying this
Sweet dreams till sun beams find you

Keeps dreamings leave the worries far behind you
But in your dreams, whatever they be
you gotta make me a promised, promise to me you
Dream a little dream of me...
En la segona tornada daquesta audici saplica la tcnica vocal anomenada scat.

Les diferncies entre els dos tipus de veus sn que hi ha una veu femenina, clida, aguda i neta,
que correspon a Ella Fitzgerald, i una altra amb trets dafonia, ms aviat greu i trencada, que co-
rrespon a Louis Armstrong.
Linstrument solista en les dues audicions s la trompeta. Sha utilitzat perqu Louis Armstrong
era trompetista.
Msica I ESO 139

Valora el que saps
1 Altura: indica si el so s agut o greu.

Intensitat: indica si el so s fort o fluix.
Timbre: permet identificar la font sonora.
Durada: indica si el so s llarg o curt.
2 Quan apuges el volum del televisor, alteres la intensitat del so.
3 Exemples: parlar a cau dorella (so de poca intensitat), fer un crit (so ms intens), el so dun
metro quan entra a lestaci (so de molta intensitat)...
4 Com ms vibracions per segon hi ha, ms freqncia, de manera que el so s ms agut.
5 El pentagrama sutilitza per collocar-hi els signes musicals.
6 Laltura del so es representa amb les notes; la durada, amb les figures.
7 Quan en una pea musical hi ha la indicaci pianissimo sha dinterpretar molt fluix; si hi diu
forte, fort, i si hi apareix la paraula mezzoforte, entre fort i fluix.
8 Trompeta/tuba, adult/nen, viol/violoncel, dona/home, tambor/bombo.
9 En una can estrfica es repeteix una frase musical amb diferents estrofes, no t tornada. En
una can amb tornada salternen diferents estrofes amb una mateixa tornada.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
140 Msica I ESO

Unitat 4
Solucionari
Activitats
1 Lmbit s ample.
2 Resposta oberta a criteri del professor.
3 Resposta oberta.
4 A B A C A B A
5 a) La secci ms llarga s la C.
b) La tornada no s sempre igual, algunes tornades (la primera i la tercera) van precedides duna
introducci.
c) A linici de la secci C hi ha un fragment en qu tots els instruments van a lunson.
d) Efectivament segueix la forma rond, perqu lestructura s ABACABA.
6 Resposta oberta.
7 Lalumne potser podr dir lpoca de la pea triada, per no s tan fcil determinar la de
linstrument que la interpreta. La resposta depn del que shagi triat, tot i que cal tenir en
compte que lpoca desplendor de lorgue va ser als segles XVI, XVII i XVIII.
8 Lorgue pot imitar el timbre de molts instruments, com, per exemple, la trompa, la trompeta, la
flauta, el viol..., mitjanant els anomenats registres.
9 Lorgue es considera un instrument harmnic perqu shi poden fer acords, s a dir, interpretar
diferents notes alhora.
10 La diferncia entre un orgue positiu i un orgue porttil s que el primer s fix i molt ms gran que
el segon.
11 Amb la incorporaci de lelectricitat en el mecanisme de lorgue, ja no calia aire per generar les
vibracions, que ara eren provocades pel corrent elctric. Les dimensions de linstrument es van
reduir, de manera que era ms fcil de traslladar. A ms, es podien crear nous registres tmbrics.
Una conseqncia va ser la incorporaci de lorgue als nous estils musicals (el teclat electrnic),
com ara el pop i el rock.
Msica I ESO 141

Audicions
Audici 14
Resposta oberta a criteri del professor.
Valora el que saps
1 Melodia: successi de sons de diferents altures organitzats amb un sentit musical.

Ritme: ordenaci dels sons en el temps.
Pulsaci: batec regular de la msica que marca el ritme en temps iguals.
2 Resposta oberta.
3 En una partitura, el tempo sindica amb paraules italianes, per exemple, allegro, andante, mo-
derato, largo...
4 Laparell que mesura el tempo s el metrnom.
5 Un acord sn dues o ms notes musicals que sonen simultniament. La cincia que estudia els
acords s lharmonia.
6 a3
b2
c1
7 El rond s una forma musical instrumental que alterna la tornada amb les estrofes; en aquesta
forma, les estrofes anomenades episodis van variant.
8 Resposta oberta.
sol do re sol fa mi la do la re mi do re do
do re mi fa sol fa fa sol la si do si la fa sol la sol fa
10 Resposta lliure.
142 Msica I ESO

Unitat 5
Solucionari
Activitats
1 Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 Escriure o fer una obra per encrrec vol dir que alg demana a lartista que cre una obra
per a algun esdeveniment especial o una circumstncia concreta i, a canvi, el compositor rep
una gratificaci. Era la manera habitual de compondre en algunes poques, sobretot durant
el Barroc. Ara encara es componen obres per encrrec (per exemple, la banda sonora duna
pellcula, una can per a algun cantant, un himne per a alguna associaci, etc.).
4 Resposta oberta.
5 Un rquiem s una obra musical vocal amb text de la missa de difunts.
Pertany a la msica culta, vocal i religiosa.
6 Probablement, la msica clssica s minoritria perqu leducaci musical no sha generalitzat

i perqu s cara. Elitista significa que noms arriba a una minoria, que no tothom pot gaudir-ne.
7 Segons Guinjoan, la vocaci s una cosa que sent la persona i que sempre la t al cap. Diu que
arriba un moment en qu es t clar el que es vol, sense pensar en els problemes econmics
que pot representar la seva realitzaci.
8 La frase All important s no trair-se un mateix significa que sha de ser fidel a les prpies
idees i conviccions, tamb quan es fa msica i qualsevol treball artstic.
9 Resposta oberta.
Audicions
Audici 26
a) La primera resposta comena al segon comps de lantecedent.

b) La melodia de lantecedent se sent sis vegades.
c) Violins, baix continu (amb violoncel i clavec).
d) Formen cnon la parella dinstruments viol-viol.
e) Lantecedent i la resposta comencen en sol.
a) Aquest tipus de msica pertany al gnere instrumental prof i s msica pura.
Valora el que saps
1 El gnere s la classe a qu pertany una obra musical segons les seves qualitats essencials: el
contingut que expressa i la funci que t, qui la interpreta i a qui va dirigida, etc. A ms, va molt
lligat a la forma. Aix com la forma fa referncia a lestructura duna obra, el gnere t relaci
amb el contingut, la funci, lintrpret i el pblic a qui sadrea.
Msica I ESO 143

2 s important conixer les caracterstiques de les diferents msiques per poder entendre el
gnere musical.
Segons el pblic a qui va dirigida una obra musical podem parlar de msica culta i msica
popular.
En la msica culta, vulgarment coneguda com a msica clssica, hi destaquen els grans
compositors de la histria de la msica.
La msica popular se sol destinar a un segment molt ms ampli de la societat. Forma part de
la tradici lobra podem classificar el gnere en instrumental o vocal.
Segons el contingut, la msica pot ser descriptiva o pura.
Segons la funci que desenvolupa la msica, pot ser religiosa o profana.
3
obra gnere
Jota tortosina popular
Boig per tu, Sau popular, vocal
Quadres duna exposici, M. Mussorgski culte, instrumental, msica descriptiva
Cndid, L. Bernstein culte, vocal, prof
Missa de rquiem, W. A. Mozart culte, religis, vocal
Hoy comamos y bebamos culte, prof
4 Un cnon s una forma musical que utilitza el recurs de la repetici duna veu per imitaci de les
altres.
5 El krikz s una dansa que es balla en rotllana, igual que la sardana. s tradicional dHongria
i de molts altres pasos de lEuropa de lEst. La protagonitzen les dones, que, mentre ballen,
tamb la canten.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
144 Msica I ESO

Unitat 6
Solucionari
Activitats
1 nm. de variaci carcter

4 Adagio
2 Veloce, accuratamente
3 Sempre sostenuto
1 Tema
2
final suspensiu
final conclusiu
El tema A t vuit compassos. Lexecuta el piano.
3 Lalumne haur de pintar les notes ms agudes del pentagrama en clau de sol.
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 Tenir una disposici innata i desenvolupar un treball formatiu constant.
7 Lexpressi lart s producte del treball significa que no nhi ha prou amb la inspiraci, sin
que cal esforar-se.
8 Resposta oberta.
9 a) El violoncel pertany a la famlia dinstruments de corda fregada.

b) Produeix sons ms greus que el viol.
c) La viola o el contrabaix.
10 Resposta oberta.
Msica I ESO 145

Valora el que saps
1 En els instruments cordfons vibren les cordes.
2 Corda fregada: viol, violoncel i contrabaix.

Corda polsada: guitarra, arpa, balalaica, banjo, llat i lira antiga.
Corda percudida: piano.
3 El tema amb variacions s una forma musical que consisteix en una melodia que sagafa com
a referncia i es va modificant cada vegada que es repeteix. Les variacions poden ser meldi-
ques, rtmiques, harmniques...
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
146 Msica I ESO

Unitat 7
Solucionari
Activitats
1i2
A A B B A B B
desenvolupament coda
8 c. 8 c. 8 c. 8 c. 8 c. 8 c. 8 c.
solo tutti solo tutti solo solo solo tutti solo
3 Linstrument solista pertany a la famlia dels instruments de vent i a la subfamlia dels de llenge-
ta simple.
4 Produeix un so clid i vellutat.
5 La tessitura daquest instrument s intermdia.
6 Les exigncies que predominen en aquest moviment per a lintrpret solista sn les expressives
i de demostraci de la musicalitat.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
9 Resposta oberta.
10 El saxfon es va inventar lany 1846. El seu creador va ser Adolphe Sax. A ms del saxfon, va
inventar el saxhorn o bombard.
11 El saxfon s un instrument hbrid perqu s la combinaci del clarinet i lobo.
12 El saxfon ha aconseguit un gran xit en la msica popular i en el jazz.
13 Hi ha saxfons de mides diferents perqu produeixen diferents altures de so, els ms petits sn ms
aguts que els grans. Actualment, hi ha quartets de saxfons que equivalen al quartet de corda.
14 Resposta oberta. Lalumne ho ha de raonar i justificar.
Audicions
Audici 39 a 42
Linstrument solista s la flauta, que pertany a la famlia de vent-fusta.

Imita un ocell.
Escoltar-lo provoca una sensaci, tranquillitat... Resposta oberta.
Audici 45
Lordre dels temes del segon moviment del Concert per a clarinet i orquestra en la major s AABB.
a) Tant el tema A com el tema B tenen setze compassos.

b) La primera melodia t lmbit ms ample, s doctava.
c) El tema A t un final suspensiu, mentre que el tema B s conclusiu.
Msica I ESO 147

Valora el que saps
1 En els instruments aerfons vibra laire.
2 Vent-fusta: flaut, clarinet i fagot.

Vent-metall: trompa i tuba.
Mecnics: orgue i acordi.
3 Un concert per a solista s una forma musical instrumental de tres moviments en qu un instru-
ment principal (solista) dialoga amb la resta de lorquestra.
4 Resposta oberta.
5 Trompeta, tromb, trompa i tuba.
6 Resposta oberta.
148 Msica I ESO

Unitat 8
Solucionari
Activitats
1 Membranfons: bombo, tom-tom de pis, tambor i tom-tom.

Idifons: xarleston i plats.
2 Resposta oberta.
3 El nom Patum deriva del so del tabal (un bombo gros) que sutilitza en diversos moments de la
celebraci.
4 Aquest terme es relaciona amb els instruments de percussi membranfons.
5 El tabal s de la famlia dels membranfons de so indeterminat. Percussi.
6 Altres instruments daquesta famlia sn: timbales, tambors, bombos...
7 El qui toca el tabal sanomena xamberg.
8 El ball de lguila, incls en el repertori de la Patum, s senyorial, solemne, delicat. Consta de

dues parts.
9 Resposta oberta.
Audicions
Audici 47 a 49
instrument so determinat so indeterminat
1 bombo X
2 timbal X
3 pandero X
Audici 50
Linstrument que destaca per sobre els altres s el xilfon.
Audici 53
a) La famlia dinstruments que inicia lobra s la de vent-metall.

b) Els instruments de percussi que se senten sn timbales.
c) Es tracta de so determinat i toca dues notes diferents.
d) Aquesta secci la tanca lorgue, que pertany a la famlia de vent.
e) pp p f (decrescendo) p f (crescendo) ff
Msica I ESO 149

Valora el que saps
1 En els instruments membranfons vibren una o ms membranes tenses; els idifons produeixen
el so per la vibraci del mateix cos de linstrument.
2 Idifon de so determinat: xilfon.

Idifon de so indeterminat: maraques, castanyoles, plats i caixa xinesa.
Membranfon de so determinat: timbales.
Membranfon de so indeterminat: bombo.
3 Les vibracions sonores en els instruments electrfons es produeixen mitjanant el corrent elc-
tric, que actua amplificant les vibracions dun altre element en els instruments elctrics (per
exemple, les cordes duna guitarra elctrica).
El corrent elctric actua com a productor de les vibracions en els instruments electrnics (per
exemple, en un sintetitzador).
4 Resposta oberta.
5 El poema simfnic s una forma musical instrumental que es basa en un text literari que serveix
al compositor com a font dinspiraci per a la msica. Lobra Aix parl Zarathustra, de Richard
Strauss, ns un exemple.
6 El nom de la festa de la Patum de Berga va sorgir del so del tabal que hi sona.
7 Resposta oberta.
150 Msica I ESO

Unitat 9
Solucionari
Activitats
1 Lhemilia es produeix cada vegada que diuen America en les tres darreres sllabes.
2 Resposta oberta.
3 Segons Victria dels ngels, la fama no s important.
4 Es pot parlar, per exemple, dels efectes positius que t la msica sobre els estats dnim.
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
9 La seva obra conjunta amb Miguel Poveda, El treball i els dies, s molt interessant.
Audicions
Audici 54 a 59
soprano: Mozart, La flauta mgica, ria de la Reina de la Nit

mezzosoprano: Bizet, Carmen, Habanera
contralt: Gluck, Orfeu i Eurdice, Che far senza Euridice
tenor: Verdi, Turandot, Nessum dorma
barton: Vivaldi, Orlando Furioso, Nel profundo
baix: Mozart, La flauta mgica, O Isis und Osiris
Msica I ESO 151

Audici 60
America
Noi: N
Grup vocal mascul: GVM
Noia: Na
Grup vocal femen: GVF
Puerto Rico, my hearts devotion Lots of new housing with more space (Na)
Let it slip back in the ocean Lots of doors slamming in our face (N)
Always the hurricanes blowing Ill get a terraced apartment (Na)
Always the population growing Better get rid of your accent (NI
And the money owing
Life can be bright in America (Na)
And the sunlight streaming
If you can fight in America (GVM)
And the natives steaming
Life is all right in America (GVF)
I like the isle of Manhattan
If youre all white in America( GVM)
Smoke on your pipe and put that in (Na)
Here you are free and you have pride
I like to be in America
Long as you stay on your own side
OK by me in America
Free to be anything you choose
Everything free in America (GVF)
Free to wait tables and shine shoes
For a small fee in America (N)
Everywhere grime in America
Buying on credit is so nice (Na)
Organized crime in America
One look at us and they charge twice (N)
I have a new washing machine (Na) Terrible time in America (N)
What will you have though to keep clean? (N) You forget Im in America (Na)
Skyscrapers bloom in America I think I go back to San Juan (N)

Cadillacs zoom in America I know a boat you can get on (Na)
Industrial boom in America (Na) Everyone there will give big cheer (N)
Twelve in a room in America Everyone there will have moved here (Na)
152 Msica I ESO

Valora el que saps
1 Hi ha diferents situacions de la vida quotidiana en qu la veu t un paper important, per exem-

ple: parlar per telfon, fer un discurs i cantar en un concert.
2 La veu pertany a la famlia dinstruments aerfons. s un instrument de vent, perqu sona gr-
cies a laire que vibra quan passa per la glotis mentre es freguen les cordes vocals.
3 La qualitat del so que ens permet identificar cada veu i distingir-la duna altra s el timbre.
4 Soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, barton i baix.
5 Les veus blanques sn les veus infantils, tant de nens com de nenes, i sonen com les veus
femenines. Sanomenen blanques perqu encara no han arribat a ladultesa.
6 Els castrati eren cantants castrats abans de canviar la veu perqu conservessin sempre la tes-
situra aguda. Interpretaven els papers femenins en lpera del Barroc.
7 Perqu la veu de cadasc ressona dins del seu cos, de manera que no la sent des de fora.
8 Els rgans que intervenen en la formaci de la veu sn: laparell respiratori (pulmons i diafrag-
ma), laparell fonador (boca, laringe, cordes vocals...) i laparell ressonador (trax, cavitats nasal,
bucal i cranial).
9 Resposta oberta.
10 El musical s una forma de teatre dorigen anglosax que combina msica, canons, dilegs
i ball.
11 En els mbits de la interpretaci, la direcci i la composici.
12 West Side Story.
Msica I ESO 153

Unitat 10
Solucionari
Activitats
1 La cobla est formada per dotze instruments: un contrabaix (corda fregada), un tromb (vent-
metall), dues trompetes (vent-metall), dos fiscorns (vent-metall), dues tenores (vent-fusta), dos
tibles (vent-fusta), un flabiol (vent-fusta) i un tambor (percussi, membranfon).
2 Resposta oberta.
3 a) fragment 2
b) fragment 1
c) fragment 3
4 Aerfons amb bisell: flautins.

Aerfons amb doble llengeta: obos, fagots i contrafagots.
Aerfons amb embocadura: corns i trompes.
Idifons: timbales.
Corda fregada: violoncels.
5 Oriol Martorell va aprendre a llegir veient els anuncis.
6 La Coral Sant Jordi.
7 El Premi dHonor Jaume I i la Creu de Sant Jordi.
8 Es agafar una partitura i dir Com ha de sonar?, o sigui, sha de saber veure qu hi ha darrere
les notes... Que a lhora dexecutar aquella pea musical, all digui alguna cosa que arribi a la
gent. Desprs s feina dassaig: anar resolent els problemes que es presenten. Has de portar
mil solucions a les butxaques. Com un mestre descola, si fa no fa.
9 El msic preferit dOriol Martorell era Mozart, perqu Mozart tot el que ha fet sn indiscutibles
obres dart.
10 Per a Oriol Martorell, una obra dart a vegades sn quatre notes. O tamb quatre pinzellades
que tenen un follet a dins que deia el poeta i que parlen, motiven, engresquen qui les escolta
o les contempla.
11 Resposta oberta.
12 Perqu el silenci continua essent msica. Ens permet continuar escoltant la msica per dins
i gaudir de lefecte que ens ha produt.
154 Msica I ESO

Audicions
Audici 64 a 68
Obra Formaci
La truita, de F. Schubert agrupaci de cambra
Rhapsody in blue, de G. Gershwin banda de jazz
La Santa Espina banda
Paquito el Chocolatero banda
Moonlight Serenade, de G. Miller combo
Audici 71
1b
2a
3c
Valora el que saps
1 El clarinet interv en la banda.
Lorquestra simfnica est formada per instruments de totes les famlies.
2 Lorquestra reuneix totes les famlies dinstruments i la banda s un grup instrumental format per
instruments de vent i de percussi.
3 Dos grups instrumentals ms petits que lorquestra sn lorquestra de cambra i la cobla.
4 Els instruments que formen la cobla sn dotze: un contrabaix, un tromb, dues trompetes, dos
fiscorns, dues tenores, dos tibles, un flabiol i un tambor. El flabiol i el tambor els toca el mateix
msic (per tant, hi ha onze msics).
5 En el gnere del jazz, una big band s un grup instrumental gran format bsicament per trompe-
tes, trombons, saxfons, un contrabaix i un piano. El combo s un grup instrumental ms petit
i generalment format per set o vuit instruments.
6 Originriament, els instruments que componen la formaci bsica dun conjunt de pop rock sn
la guitarra elctrica, el baix elctric i la bateria. Ms tard shi incorpor el teclat electrnic.
7 Un orfe s una agrupaci coral de veus mixtes molt nombrosa i lescolania s un conjunt de
veus blanques que canten temes religiosos.
8 Cor mixt: Cor de la Universitat Oberta de Catalunya.

Orfe: Orfe Catal, Orfe Gracienc.
Escolania: Escolania de Montserrat.
Msica I ESO 155

9 Una simfonia s una composici per a orquestra (i, en alguns casos, amb la intervenci dun
cor) estructurada en diversos moviments diferenciats pel carcter, el tempo i la forma. Al segle
XVI, aquest terme designava una composici per a un conjunt dinstruments en qu podia in-
tervenir la veu. Al segle XVII era una composici instrumental que precedia lpera i loratori, i al
segle XVIII la simfonia ja deriv en la forma que avui dia coneixem.
10 La novetat que introdueix Beethoven en la Simfonia nm. 9 s la veu humana. En el darrer mo-
viment uns solistes i un cor mixt canten lOda a lalegria.
11 De la biografia de Beethoven podem destacar: la seva cultura (era un gran estudis de la filoso-
fia, la literatura...); la sordesa que va patir des de ben jove, per que no li va impedir continuar
component; el seu inters per la humanitat; una visi poltica i social propera a les idees de la
Revoluci Francesa (llibertat, igualtat i fraternitat), i la llibertat dexpressi en la seva obra, una
caracterstica que, entre daltres, fa que sel consideri el primer artista romntic de la histria.
12 Oriol Martorell va destacar com a director de cor, per tamb va ser un gran msic i peda-
gog.
156 Msica I ESO

Unitat 11
Solucionari
Activitats
1 Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 Va ser la companya sentimental dun dels membres del grup John Lennon, i tamb va inspirar-
ne alguns temes.
4 Yoko Ono relaciona la dansa amb el silenci, la comunicaci humana, lexpressi de sentiments;
en el fons, proposa humanitzar lart i experimentar-hi, i, per tant, tamb amb la msica.
5 Segons Yoko Ono, la dansa t una fora molt gran per a la pau, tal com es desprn del text de
la pgina 162.
6 Abans, la gent utilitzava la dansa per comunicar-se amb Du; actualment, la dansa sha conver-
tit en un exhibicionisme de ballarins dalt lescenari.
7 Resposta oberta.
Audicions
Audici 72
a) La trompa interpreta el tema, acompanyada dun trmolo dels instruments de corda fregada.
b) Els violins i les flautes repeteixen el tema.
c) Tota lorquestra repeteix el tema.
d) La intensitat de la msica creix fins a retrobar les notes que formen el tema, per amb el ritme
modificat.
En aquest fragment apareixen les famlies dinstruments cordfons, aerfons, membranfons
i idifons.
La famlia dels electrfons.
Resposta oberta.
Msica I ESO 157

Valora el que saps
1 s possible que la dansa fos una de les primeres manifestacions humanes, ja que est molt
lligada amb el ritme i els ritus mgics de la prehistria. La dansa s un tipus dexpressi artstica
que consisteix en una srie de moviments, gestos i passos ritmats amb una certa harmonia. Al
principi, aquests moviments van sorgir duna manera espontnia, per a poc a poc es van anar
estructurant fins a crear coreografies que els intrprets memoritzen.
2 La dansa cortesana est relacionada amb el luxe de les classes altes.

La dansa popular t relaci amb la tradici dels pobles.
La dansa com a entreteniment es feia als salons de ball de les classes mitjanes.
La dansa de sal apareix com una forma dentreteniment al llarg del segle XIX.
La dansa urbana va lligada a la msica popular actual.
3 Resposta oberta.
4 La danse de lOurs (Gascunya), el bolero balear, danses populars de lEstat espanyol, la sarda-
na, etc.
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Igor Stravinsky: les composicions per a ballet, del qual renova el llenguatge; autor de Locell
de foc, entre altres obres.
Serge de Diaghilev: empresari, propietari de Ballets Russos.
Juli Garreta: compositor catal de sardanes.
Yoko Ono: artista que experimenta amb noves vies dexpressi en lart.
158 Msica I ESO

Unitat 1
Solucionari
Activitats
re re re re do re re re re re re re do
re do si la si do do do do do si sol
la sol la sol sol sol sol la si do la si la sol
2
nom figura silenci valor
rodona 4
blanca 2
negra 1
corxera 1/2
semi-
corxera
1/4
3 So: vibraci de les ones de manera regular i ordenada.

Msica: una cincia, un art i un llenguatge.
Pentagrama: conjunt de cinc lnies i quatre espais en qu sescriu la msica.
Timbre: qualitat del so que permet identificar la font sonora.
Melodia: successi de sons de diferents altures organitzades amb un sentit musical.
Cobla: formaci instrumental tpica de Catalunya composta per onze instruments.
Textura: organitzaci de les melodies que formen una composici.
Tempo: velocitat de la msica.
Harmonia: cincia que estudia els acords.
Msica I ESO 159

4
T Y W G F L A U T A S Q Z T B C K B W W
V O C D U P K A M E D I Q W N L V J A H
Z C V H I I D G L N W L M S T A T U B D
P R Q A C R T O Q A T E P M O R T J I D
C Q N V W G Y A I I O A M B I I V S M B
W O G E E N C W R B L A S A R N X S F P
V G B C A I S R O R A H Q L V E X L A B
Q E R T O R D U O N A D C I I T Y V S H
D O S I E B U A Y D S B S S O Z S V E N
M A X L I D M Q B C A J Q E L L I F N M
C V N P T D R O L O Y J T Q I U T W I A
J H U G F Y K X B B F M E O J R O V X I
E U G R O N N N X I O X Q R I C X E A R
C E N A R P A I O V M N V A T O E C X E
V Q U M B V X T I F L L N B R S C H I T
C O N T R A B A I X O G I E E P O O A A
P P B A N Z P V D M L L D R E J B M C B
J V I B M M Y Y S E B N I P F R O K C B
I Q E U X Q F B S E A A Y X Y F U F F I
S Y R T H H Z I B P T N L H Y G V B M G
5 Resposta oberta.
6 La msica, com a organitzaci de diferents frases musicals en el temps, disposa de forma.

El discurs musical sestructura en frases, que agrupades formen perodes.
De la mateixa manera que un pensament es pot expressar en idees, la msica sexpressa en
idees musicals, que anomenarem temes.
Algunes frases sn tan curtes que no poden adquirir categoria de tema. Sn els anomenats
ponts o enllaos, i serveixen per ajuntar dos temes.
7 a4
b3
c1
d2
8 a) Poema simfnic: obra musical inspirada en un relat literari. T forma lliure, sol constar dun
nic moviment i empra diferents timbres i recursos per expressar el que demana el gui.
b) Simfonia: composici per a orquestra que consta de diversos moviments diferenciats pel
carcter, el tempo i la forma.
c) Ballet: representaci escnica en qu la protagonista s la dansa, amb un acompanyament

musical al servei daquests moviments i en funci de largument.
160 Msica I ESO

9 Barroc: J. S. Bach
Classicisme: W. A. Mozart
Romanticisme: F. Chopin, L. van Beethoven, J. Strauss
Segle XX: L. Bernstein, I. Stravinsky, R. Strauss
10 Resposta oberta.
Audicions
Audici 59
obra forma
Cnon a 2, per a 2 violins a lunson, Lofrena musical,
cnon
BWV 1079, de J. S. Bach [26]
Variacions La ci darem la mano, de F. Chopin [33-36] tema amb variacions
Adagio, Concert per a clarinet i orquestra en la major,

concert per a solista i orquestra
K622, de W. A. Mozart [45]
O Freunde, Nicht Diese Tne!, Simfonia nm. 9 en
simfonia
re menor, op. 125, Simfonia coral, de L. van Beethoven [71]
Locell de foc, dI. Stravinsky [72] ballet
Per saber-ne ms
La msica harmonitza les diferncies
Documents molt antics ens parlen de civilitzacions que utilitzaven la msica per aplacar la ira dels
dus o per implorar-ne la protecci. Alguns pobles la feien servir per guarir picadures de serps o
curar malalties.
Els egipcis consideraven la msica un art benfic.
A Grcia, segons diu el mite, Orfeu va persuadir les fries infernals cantant i tocant la lira, i aix va
rescatar la seva estimada, Eurdice.
Plat recomanava als guardes del seu estat ideal que construssin els edificis inspirant-se en
lesperit de la msica.
Ella Fitzgerald
s, juntament amb Billie Holiday i Sarah Vaughan, una de les veus ms importants i influents de la
histria de la msica jazz.
Nascuda a lestat de Virgnia (EUA), va crixer en la pobresa, situaci habitual que en aquell mo-
ment vivia la comunitat negra nord-americana.
Msica I ESO 161

Des de petita, per, Fitzgerald va mostrar inters pel cant i el ball: va formar part dun cor de
gospel, va ballar i cantar en un club escolar, i va aprendre a tocar el piano.
Entrevista a Joan Guinjoan
La vocaci! Jo la definiria com alguna cosa que sent la persona i que sempre test rondant, i arriba
un moment que dius: Has de fer aix!; i ho fas sense pensar en els problemes que pot representar
des del punt de vista econmic. Perqu si les hores que he dedicat a la msica les hagus esmer-
at en una altra activitat, ara seria ric. Per no s aix; es tracta de trobar una ra de ser a la vida.
Entrevista a Pau Casals
Vaig nixer amb una habilitat, amb la msica dintre meu; aix s tot. La vlua no sem deu, a mi.
Lnic mrit que podem reclamar s per ls que fem del talent que ens ha estat donat.
La Patum de Berga
s una celebraci darrels medievals, vivent i nica, que sha conservat intacta a travs del temps.
La Patum s melodia, ritme, crits, dansa, salts, foc, joc. Sembla que t lorigen en la process
del Corpus. El nom de la festa deriva del so del tabal (un bombo gros), que marca el ritme (patum-
patum...). Les comparses salten i dansen al so dels instruments o del tabal.
Entrevista a Oriol Martorell
[Quan acaba una can] el silenci continua essent msica. I depn del que has cantat, aquest
silenci ha de ser ms llarg o ms curt.
162 Msica I ESO


Guia Didàctica Música I

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Guia Didàctica Música I

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Didàctica Música I

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MSICA I

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 1 31/7/08 13:35:30

Direcci editorial: Dolors Rius

Edici: Antoni Romeu

Primera edici: juliol de 2008

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 2 31/7/08 13:35:34

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 3 31/7/08 13:35:34

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 4 31/7/08 13:35:35

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 6 31/7/08 13:35:36

1 Sonata nm. 11 en la major, K 331 Wolfgang Amadeus Mozart 0:01:18

3 Dancer in the Dark Bjrk 0:43:00

7 Summertime Int. Ella Fitzgerald 0:04:57

9 Marxa Radetzky Johann Strauss 0:02:54

19 Allegro ma non tanto, Concert Serguei Rakhmninov 0:00:32

27 Caprici nm. 24, Niccol Paganini 0:00:35

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 7 31/7/08 13:35:37

39 Allegro, Concert per a flauta en re major, Il gardellino Antonio Vivaldi 0:00:58

54 Habanera, Carmen Georges Bizet 0:01:12

64 Quintet, op. 114, La Truita Franz Schubert 0:01:04

72 Locell de foc Igor Stravinsky 0:02:17

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 8 31/7/08 13:35:37

2.1 Llibre de lalumne

Com s aquest llibre?

dels continguts ms importants.

comenament, quina forma se li ha de donar, si es vol que el resultat sigui

F Formes per variaci: el tema s presentat i varia en la resta daparicions.

Formes per contrast: hi ha temes o parts diferents.

En aquesta unitat estudiarem dos tipus de forma o estructura musicals:

La form repetici, dimitaci, de variaci o de contrast:

Consta Activitats Ac tivitats

ria Lascia chio pianga, Rinaldo, de G. F. Hndel

2 Conjunt dels diversos matisos duna obra els continguts als.

2.2 Guia didctica

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 9 1/8/08 08:28:23

GD-MUSICA1_ESO-CNOU.indd 5 10/7/08 10:09:12

GD-MUSICA1_ESO-CNOU.indd 125 10/7/08 10:11:20

2.3 CD de la guia didctica

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 10 31/7/08 14:25:17

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 11 31/7/08 13:36:48

Competncia en comunicaci lingstica.

El foment de la lectura i ls de biblioteques.

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 12 31/7/08 13:36:49

4. ELS PRINCIPIS METODOLGICS

4.1 Foment de la lectura

4.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci

4.3 Proposta didctica per a leducaci en valors

Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme si es

La voluntat de participaci. La prctica constant en feines de collaboraci i el resultat gratificant

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 13 31/7/08 13:36:50

Lafany de cooperaci, en contraposici a la competitivitat individualista. Treballant conjuntament

Laprenentatge collectiu autnom i, en definitiva, laprendre a aprendre. Els aprenentatges sig-

La transversalitat de leducaci en valors. Treballant en equip de manera continuada fem, per

4.4 Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 14 31/7/08 13:36:50

GD_MUSICA1_ESO_CNOU_vers2.indd 15 31/7/08 13:36:51

De qu est feta la msica? Els elements de la msica

Avaluaci inicial Audici Ampliaci

LA MSICA T FORMA LA MSICA T FORMA