Compareixena del president Puigdemont davant del ple del

Parlament

Barcelona, 10 doctubre de 2017

Comparec davant daquest Parlament a petici prpia per presentar-los els resultats del
referndum celebrat el dia 1 doctubre i per explicar-los les conseqncies poltiques que sen
deriven. Sc conscient, com segurament molts de vosts, que avui tamb comparec davant
del poble de Catalunya i de molta altra gent que ha fixat la seva atenci en el que avui passi
en aquesta cambra.

Vivim un moment excepcional, de dimensi histrica. Les seves conseqncies i efectes van
molt ms enll del nostre pas i sha fet evident que, lluny de ser un afer domstic i intern, com
sovint ens hem hagut descoltar de part dels qui han negligit la seva responsabilitat en no voler
conixer el que estava passant, Catalunya s un afer europeu.

De la meva compareixena no esperin ni amenaces, ni xantatges, ni insults. El moment s

prou seris com perqu tots assumim la part de responsabilitat que ens correspon en la
necessitat imperiosa de desescalar la tensi i no contribuir, ni amb la paraula ni amb el gest,
a incrementar-la. Al contrari, vull adrear-me al conjunt de la poblaci; als qui shan mobilitzat
els dies 1 i 3 doctubre, als qui ho van fer dissabte en la manifestaci advocant pel dileg i els
qui ho van fer massivament diumenge en defensa de la unitat dEspanya. I als qui no shan
mobilitzat en cap daquestes convocatries. Tots, amb les nostres diferncies i discrepncies,
amb all en qu ens entenem i en all en qu no ens entenem, formem un mateix poble i lhem
de continuar fent plegats, passi el que passi, perqu aix es fa la histria dels pobles que
busquen el seu futur.

Mai no ens posarem dacord en tot, com s evident. Per s que entenem, perqu ja ho hem
demostrat moltes vegades, que la manera davanar no pot ser altra que la democrcia i la
pau. Que vol dir el respecte per al que pensa diferent i trobar com fer possible les aspiracions
collectives, amb el benents que aix requereix grans dosis de dileg i empatia.

Com es poden imaginar, en aquestes darreres jornades i hores, se mhan adreat moltes
persones suggerint el que havia de fer o de deixar de fer. Tots ells sn suggeriments lcits,
respectables i propis dun moment com aquest. A tots els que he pogut fer-ho els ho he agrat,
perqu en cadascun dells hi he reconegut raons fonamentades que val la pena descoltar.
Tamb jo he demanat opini a diverses persones, que mhan ajudat a enriquir lanlisi del
moment i la perspectiva de futur, tamb els ho vull agrair de tot cor.

Per el que els exposar avui no s una decisi personal, ni una dria de ning: s el resultat
de l1 doctubre, de la voluntat del Govern que presideixo dhaver mantingut el seu comproms
de convocar, organitzar i celebrar el referndum dautodeterminaci, i naturalment de lanlisi
dels fets posteriors que hem compartit al si del Govern. Avui toca parlar dels resultats de l1
doctubre al Parlament i aix s el que farem.

Som aqu perqu el passat dia 1 doctubre Catalunya va celebrar el referndum

dautodeterminaci. Ho va fer en unes condicions ms que difcils: extremes. s la primera
vegada en la histria de les democrcies europees que una jornada electoral es desenvolupa
enmig de violents atacs policials contra els votants que fan cua per dipositar la papereta. Des
de les 8 del mat i fins lhora de tancament dels collegis, la policia i la Gurdia Civil van colpejar
persones indefenses i van obligar els serveis demergncies a atendre ms de 800 persones.
Ho vam veure tots, tamb ho va veure el mn que es va esgarrifar de les imatges que sanaven
rebent.

Lobjectiu no era noms confiscar urnes i paperetes. Lobjectiu era provocar el pnic
generalitzat i que la gent, veient les imatges de violncia policial indiscriminada, es queds a
casa i renuncis al seu dret de vot. Per als responsables poltics daquesta ignomnia els va
sortir el tret per la culata. 2.286.217 ciutadans van vncer la por, van sortir de casa i van votar.
No sabem quants ho van intentar sense xit, per s sabem que els collegis clausurats
violentament representen un cens de 770.000 persones ms.

Ms de dos milions dos-cents mil catalans van poder votar perqu van vncer la por, i tamb
perqu quan van arribar al seu collegi hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules
constitudes i un cens fiable i operatiu. Les operacions i registres policials de les setmanes
anteriors a la recerca durnes i paperetes no van impedir el referndum. Les detencions dalts
crrecs i funcionaris del Govern tampoc no van impedir el referndum. Les escoltes
telefniques, els seguiments de persones, els atacs informtics, el tancament de 140 webs,
les violacions de la correspondncia, tampoc no van impedir el referndum. Repeteixo:
malgrat lesfor i els recursos destinats per combatrel, quan els ciutadans van arribar als
collegis electorals, hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constitudes i un cens fiable
i operatiu.

Vull fer, per tant, un reconeixement a totes les persones que van fer possible aquest xit
logstic i poltic. Als voluntaris que van dormir a les escoles. Als ciutadans que van guardar les
urnes a casa. Als impressors que van imprimir les paperetes. Als informtics que van idear i
desenvolupar el sistema de cens universal. Als treballadors i treballadores del Govern. Als
votants del S i als del No, i als del vot en blanc. A tantssima gent annima que va posar el
seu granet de sorra per fer-ho possible. I sobretot, vull enviar el meu afecte, la meva solidaritat
i el meu escalf a tots els ferits i maltractats per loperaci policial. Les imatges quedaran
enregistrades a la nostra memria per sempre. Mai no ho oblidarem.

Cal reconixer, i denunciar, que lactuaci de lEstat ha aconseguit introduir tensi i inquietud
en la societat catalana. Com a President de Catalunya, sc molt conscient que en aquests
moments hi ha molta gent preocupada, angoixada, fins i tot espantada pel que est passant i
pel que pot passar. Gent de totes les idees i tendncies. La violncia gratuta i la decisi
dalgunes empreses de traslladar la seva seu social, una decisi, deixin-mho dir, ms de relat
per als mercats que no amb efectes reals sobre la nostra economia (el que t efectes reals
sobre la nostra economia sn els 16.000 milions deuros catalans que sn obligats a canviar
de seu social cada any),sens dubte sn fets que han emboirat lambient. A totes aquestes
persones que tenen por, els vull enviar un missatge de comprensi i dempatia, i tamb de
serenor i tranquillitat: el Govern de Catalunya no es desviar ni un millmetre del seu
comproms amb el progrs social i econmic, la democrcia, el dileg, la tolerncia, el
respecte a la discrepncia i la voluntat negociadora. Com a President actuar sempre amb
responsabilitat i tenint en compte els 7,5 milions de ciutadans del pas.

Voldria explicar on som, i sobretot per qu som on som. Avui que tot el mn ens mira, i
sobretot, avui que tot el mn ens escolta, crec que val la pena tornar-nos a explicar.

Des de la mort del dictador militar Francisco Franco, Catalunya ha contribut tant com el que
ms a la consolidaci de la democrcia espanyola. Catalunya ha estat no noms el motor
econmic dEspanya, sin tamb un factor de modernitzaci i destabilitat. Catalunya va creure
que la Constituci espanyola de 1978 podia ser un bon punt de partida per garantir el seu
autogovern i el seu progrs material. Catalunya es va implicar a fons en loperaci de retornar
lestat espanyol a les institucions europees i internacionals desprs de 40 anys dallament i
autarquia.

El pas dels anys, per, va permetre constatar que el nou edifici institucional sorgit de la
Transici, que a Catalunya es veia com un punt de partida des del qual evolucionar cap a
cotes ms altes de democrcia i dautogovern, les elits hegemniques de lestat lentenien no
com un punt de partida, sin com un punt darribada. Amb el pas dels anys, el sistema no
noms va deixar devolucionar en la direcci desitjada pel poble de Catalunya, sin que va
comenar a involucionar.

En coherncia amb aquesta constataci, lany 2005, una gran majoria, el 88% daquest
Parlament, repeteixo, una majoria del 88% daquest Parlament, seguint els procediments
marcats per la Constituci, repeteixo, seguint els procediments marcats per la Constituci, va
aprovar una proposta de nou Estatut dAutonomia, i la va enviar al Congrs de Diputats. La
proposta catalana va desfermar una campanya dautntica catalanofbia, atiada de manera
irresponsable pels qui volien governar Espanya al preu que fos.

El text que finalment es va sotmetre a referndum lany 2006 ja era molt diferent de la proposta
inicial del Parlament de Catalunya, per malgrat tot va ser aprovat pels ciutadans que van
anar a votar. La participaci va ser dun 47% del cens, i els vots favorables a lEstatut van ser
1.899.897. Vull remarcar que sn 145.000 vots menys que el S a la independncia de l1
doctubre.

Lestat, per, no en va tenir prou amb la primera retallada. Al 2010, quatre anys desprs de
lentrada en vigor de lEstatut retallat, un Tribunal Constitucional format per magistrats escollits
a dit pels dos grans partits espanyols, PSOE i PP, va emetre una sentncia dinfaust record
que retallava lEstatut per segona vegada, i en modificava el contingut que ja havia estat votat
pel poble en referndum.
Conv recordar-ho, i subratllar-ho. Malgrat haver seguit els procediments previstos a la
Constituci, malgrat tenir al darrere un 88% del Parlament de Catalunya, i malgrat el vot
popular en referndum, legal i acordat, lacci combinada del Congrs de Diputats i del
Tribunal Constitucional van convertir la proposta catalana en un text irreconeixible. I conv
recordar-ho, i subratllar-ho, tamb: aquest text irreconeixible, doblement retallat i no referendat
pels catalans, s la llei vigent actualment. Aquest ha estat el resultat del darrer intent de
Catalunya de modificar el seu estatus jurdicopoltic per les vies constitucionals, s a dir, una
humiliaci.

Per aix no s tot. Des de la sentncia del TC contra lEstatut votat pel poble, el sistema
poltic espanyol no noms no ha mogut un dit per intentar fer marxa enrere i reparar la
trencadissa, sin que ha activat un programa agressiu i sistemtic de recentralitzaci. Des del
punt de vista de lautogovern, els darrers set anys han estat els pitjors dels darrers quaranta:
laminaci continuada de competncies a travs de decrets, lleis i sentncies; desatenci i
desinversi en el sistema bsic dinfrastructures de Catalunya, pea clau del progrs
econmic del pas; i un menyspreu feridor cap a la llengua, la cultura i la manera de ser i de
viure del nostre pas.

Tot aix que explico condensadament en unes poques lnies, ha tingut un impacte profund en
la societat catalana. Fins al punt quedurant aquest perode molts ciutadans, milions de
ciutadans, han arribat a la conclusi racional que lnica manera de garantir la supervivncia,
no noms de lautogovern, sin dels nostres valors com a societat, s que Catalunya es
constitueixi en un estat. Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya en
donen testimoni.

A ms ha passat una cosa encara ms rellevant: i s que en parallel a la formaci de la

majoria absoluta independentista al Parlament, sha forjat un consens amplssim i transversal
al voltant de la idea que el futur de Catalunya, fos el que fos, havia de ser decidit pels catalans,
democrticament i pacfica, a travs dun referndum. En lenquesta, de fet, ms recent dun
important diari de Madrid, no daqu, de Madrid, un 82% dels catalans ho expressen aix.

Amb lobjectiu de fer possible aquest referndum, els darrers anys les institucions i la societat
civil catalanes han endegat nombroses iniciatives davant del govern i les institucions
espanyoles. Est tot documentat: fins a 18 vegades, i en tots els formats possibles, sha
demanat obrir un dileg per acordar un referndum com el que es va celebrar a Esccia el 18
de setembre de 2014. Un referndum amb una data i una pregunta acordades entre les dues
parts, en que les dues parts poguessin fer campanya i exposar els seus arguments, i en que
les dues parts es comprometessin a acceptar i aplicar el resultat a travs duna negociaci
que protegs els interessos respectius. Si aix shavia pogut fer en una de les democrcies
ms antigues, consolidades i exemplars del mn, com s el Regne Unit, per qu no es podia
fer tamb a Espanya?

La resposta a totes aquestes iniciatives ha estat una negativa radical i absoluta, combinada
amb la persecuci policial i judicial de les autoritats catalanes. Lexpresident Artur Mas i les
exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, aix com lexconseller de la Presidncia Francesc
Homs, han estat inhabilitats per haver promogut un procs participatiu no vinculant i sense
efectes jurdics el 9 de novembre de 2014. I no noms inhabilitats, sin multats de forma
arbitrria i abusiva: si no dipositen ms de 5 milions deuros al Tribunal de Cuentas espanyol,
tots els seus bns seran embargats i ells i les seves famlies poden veures afectats.

A ms a ms dells, la Mesa daquest Parlament i desenes de crrecs electes municipals han

estat querellats per expressar el seu suport al dret a decidir i permetre debats sobre el
referndum. Shan presentat querelles contra la presidenta i a mesa del parlament per no
permetre que el parlament pogus debatre. La darrera onada repressiva contra les institucions
catalanes ha implicat la detenci i trasllat a dependncies policials de 16 crrecs i servidors
pblics del Govern de Catalunya, que van haver de declarar emmanillats i sense ser informats
de quina era lacusaci que pesava sobre ells. El mn tamb ha de saber que els lders de les
entitats que han liderat les manifestacions ms massives i alhora pacfiques de la histria
dEuropa estan imputats per un delicte de sedici que pot comportar fins a 15 anys de pres.
Els responsables que han organitzat manifestacions que han meravellat el mn pel seu
civisme i sense incidents.

Aquesta ha estat la resposta de lestat espanyol a les demandes catalanes, que sempre shan
expressat de forma pacfica i a travs de les majories obtingudes a les urnes. El poble de
Catalunya reclama des de fa anys llibertat per poder decidir. s ben senzill. Tanmateix, No
hem trobat interlocutors en el passat ni els estem trobant en el present. No hi ha cap instituci
de lEstat que sobri a parlar de la demanda majoritria daquest Parlament i de la societat
catalana. Lltima esperana que podia quedar era que la monarquia exercs el paper arbitral
i moderador que la Constituci li atribueix, per el discurs de la setmana passada va confirmar
la pitjor de les hiptesis.

Quiero dirijirme ahora a los ciudadanos del conjunto del Estado espaol que siguen con
preocupacin lo que ocurre en Catalua.Les quiero trasladar un mensaje de serenidad y
respeto, de voluntad de dilogo y acuerdo poltico, como ha sido siempre nuestro deseo y
nuestra prioridad. Soy consciente de la informacin que les trasladan la mayora de medios y
de cul es la narrativa que se ha instalado. Pero me atrevo a pedirles un esfuerzo, para el
bien de todos; un esfuerzo por conocer y reconocer lo que nos ha llevado hasta aqu y de las
razones que nos han impulsado. No somos unos delincuentes, ni unos locos, ni unos
golpistas, ni unos abducidos: somos gente normal que pide poder votar y que ha estado
dispuesta a todo el dilogo que fuera necesario para realizarlo de manera acordada. No
tenemos nada contra Espaa y los espaoles. Al contrario. Nos queremos reentender mejor,
y ese es el deseo mayoritario que existe en Catalunya. Porque hoy, des de hace ya muchos
aos, la relacin no funciona y nada se ha hecho para revertir una situacin que se ha
convertido en insostenible. Y un pueblo no puede ser obligado, contra su voluntad, a aceptar
un statu quo que no vot y que no quiere. La Constitucin es un marco democrtico, pero es
igualmente cierto que hay democracia ms all de la Constitucin.

Senyores i senyors, amb els resultats del referndum de l1 doctubre passat Catalunya sha
guanyat el dret a ser un Estat independent, i sha guanyat el dret a ser escoltada i respectada.
He de dir i avui cat es escoltada i respectada ms enll de les nostres fronteres

El s a la independncia ha guanyat unes eleccions per majoria absoluta, i dos anys desprs
ha guanyat un referndum sota una pluja de cops de porra. Les urnes, lnic llenguatge que
entenem, diuen s a la independncia. I aquest s el cam que estic comproms a transitar.

Com s conegut, la Llei de Referndum estableix que, dos dies desprs de la proclamaci
oficial dels resultats, i en cas que el nombre de vots del S hagi estat superior al nombre de
vots del No, el Parlament (i cito textualment de la llei) celebrar una sessi ordinria per a
efectuar una declaraci formal de la independncia de Catalunya, els seus efectes i acordar
linici del procs constituent.

Hi ha un abans i un desprs del 1 doctubre, i hem aconseguit el que ens vam comprometre a
fer a linici de la legislatura.

Arribats en aquest moment histric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en

presentar-los els resultats del referndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans,
el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de repblica.

Aix s el que avui pertoca fer. Per responsabilitat i per respecte.

I amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els
efectes de la declaraci dindependncia per tal que en les properes setmanes emprenguem
un dileg sense el qual no s possible arribar a una soluci acordada. Creiem fermament que
el moment demana no noms la desescalada en la tensi sin sobretot voluntat clara i
compromesa per avanar en les demandes del poble de Catalunya a partir dels resultats de
l1 doctubre. Resultats que hem de tenir en compte, de manera imprescindible, en letapa de
dileg que estem disposats a obrir.

s conegut que des de lendem mateix del referndum shan posat en marxa diferents
iniciatives de mediaci, de dileg i de negociaci a nivell nacional, estatal i internacional.
Algunes daquestes sn pbliques i daltres encara no ho sn. Totes sn molt serioses, i eren
difcils dimaginar tot just fa un temps. Les crides al dileg i a la no violncia shan sentit des
de tots els racons del planeta; la declaraci ahir del grup de vuit Premis Nobel de la Pau; la
declaraci de The Elders al front dels quals hi ha lexsecretari general de Nacions Unides Kofi
Annan i del qual formen part personalitats de gran rellevncia mundial; els posicionaments de
presidents i primers ministres de pasos europeus, de lders poltics europeus... hi ha un prec
de dileg que recorre Europa, perqu Europa ja se sent interpellada sobre els efectes que
pot tenir una mala resoluci daquest conflicte. Totes aquestes veus mereixen ser escoltades.
I totes, sense excepci, ens han demanat que obrim un temps per donar loportunitat al dileg
amb lEstat espanyol.

Avui tamb pertoca fer aix. Per responsabilitat i per respecte.

Acabo. I ho faig apellant a la responsabilitat de tothom. Als ciutadans de Catalunya, els
demano que continun expressant-se com ho han fet fins ara, amb llibertat i amb respecte als
que pensen diferent. A les empreses i actors econmics, els demano que continun generant
riquesa i que no caiguin en la temptaci dutilitzar el seu poder per esporuguir la poblaci. A
les forces poltiques, els demano que contribueixin amb les seves paraules i les seves accions
a rebaixar la tensi. Tamb ho demano als mitjans de comunicaci. Al govern espanyol, li
demano que escolti, ja no a nosaltres si no vol, sin als qui advoquen per la mediaci i a la
comunitat internacional, i als milions de ciutadans darreu dEspanya que li demanen que
renunci a la repressi i la imposici. A la Uni Europea, li demano que simpliqui a fons i que
vetlli pels valors fundacionals de la Uni.

Avui el Govern de Catalunya fa un gest de responsabilitat i generositat, i torna a estendre la

m al dileg. Estic convenut que, si els prxims dies tothom actua amb la mateixa
responsabilitat i compleix amb les seves obligacions, el conflicte entre Catalunya i lestat
espanyol es pot resoldre de manera serena i acordada, i respectant la voluntat dels ciutadans.
Per nosaltres, no quedar. Perqu volem ser fidels a la nostra llarga histria, a tots els qui hi
han patit i shi han sacrificat, i perqu volem un futur digne per als nostres fills i filles, per tota
aquella gent que vulgui fer de Catalunya la seva terra dacollida i desperana.

Moltes grcies.

Carles Puigdemont i Casamaj

President de la Generalitat de Catalunya