1.

LUnivers

L'Univers est constitut per matria i energia. Quan es va formar, es van

crear alhora l'espai i el temps.

El Big Bang, va ser la gran explosi que va originar lUnivers, va tenir

lloc fa uns 13700 milions danys.

La matria que forma l'Univers s el gas, la pols csmica, tota la matria que
forma els estels, els forats negres i els cossos planetaris(que constitueixen
noms el 5% de la matria total de l'Univers) i la matria fosca, que es
tota la resta que no es pot veure ni analitzar amb els instruments de qu
disposem.

Les nebuloses sn regions de l'espai constitudes per gasos i pols

csmica. Sn el lloc on neixen els estels i tamb contenen restes d'estels
que s'han extingit.

Les galxies sn agrupacions d'estels, gasos i pols csmica. S'agrupen formant

cmuls galctics.

La Via Lctia s la galxia de la qual formem part. T ms de cent mil

milions d'estels i es creu que al seu centre hi ha un forat negre.

Les distncies a lUnivers.

Com que l'Univers s immens, cal fer servir unitats especials per mesurar
les enormes distncies que hi ha.
Unitat astronmica (UA)= 150.000.000 km. Distncia entre el Sol i
la Terra
Any Llum, que s la distncia que recorre la llum en un any, a una
velocitat de 300000 quilmetres per segon.
 2. Els Estels

Sn cossos esfrics i lluminosos, i estan constituts per gasos calents. Al seu

interior tenen lloc reaccions nuclears que alliberen molta energia en forma de
radiaci. Poden tenir colors , grandria i brillantor diferents

Com es forma un estel?

El gas i la pols d'una nebulosa es comprimeix,aix fa que augmenti molt la densitat.
El nvol format comena a girar i tota la matria es va concentrant i forma un disc
central.
Arriba un moment que la densitat s tan elevada que es collapsa i forma un nucli
molt calent que s'anomena protoestel.
Quan les temperatures sn molt elevades, al seu interior comencen a produir -
se reaccions de fusi nuclear i emissi de radiaci. s en aquest instant
quan es considera que s un estel.
Al disc giratori que envolta l'estel s'hi poden formar planetes del material del qual es
va originar l'estel, tal com va passar amb el nostre Sistema Solar.

Evoluci dels estels.

Els estels evolucionen al llarg de la seva vida i passen per diferents fases depenen de la
grandria.
Un estel com Sol, mitj, a mesura que gasta el seu combustible, es fa ms gran i
augmenta la seva brillantor i es converteix en un gegant vermell, que podr absorbir els
planetes que hi estiguin a prop , nebulosa planetria. Quan exhaureixi tot el combustible
nuclear, es contraur i es convertir en un nan blanc que es transformar en un cos
negre, un nan negre, quan sapagui i es refredi.
Si l'estel s gran, es convertir en un supergegant vermell que acabar la seva vida en
una explosi enorme i instantnia coneguda com a
supernova. Quan l'estel esclata, origina una nebulosa.
L'estel pot quedar completament destrut o pot ser que, desprs de
l'explosi,formi un forat negre o un estel de neutrons o plsar.

L evoluci de les estels es coneix b grcies a lanlisi espectral de la seva llum.

Els espectres estellars ens determinen les densitats, temperatures, elements
qumics que componen i mides dun estel.
Diagrama Hertzprung-Russell , estudia levoluci de les estrelles a partir de la
comparaci dels colors (temperatura exterior de lestel) i la lluminositat que emeten
els estels.
 3. La llum.
Contaminaci lumnica.
Com a humans estem adaptats a la llum del Sol. A la nit, hem creat la llum artificial
que ens permet veure com si fos de dia.
Aquesta llum per crea una contaminaci lumnica que no ens permet veure les
estrelles.
Receptors de llum: capten la llum (La lluna, la Terra, ....)
Emissors de llum: transmeten la llum. (Sol, Les estrelles, .....)
Feix de llum: s la llum que ens arriba.
Raig de llum: s la representaci de la direcci i el sentit que segueix la llum.
Reflexi i absorci de la llum:
Reflectors ptics, fan canviar la direcci de la llum.
Absorbents ptics: Absorbeixen la llum.

4. El Sol
El Sol, el nostre estel, cont ms del 99,8% de la massa del Sistema Solar i per aix
exerceix una forta atracci gravitatria sobre tots els cossos que giren al seu voltant. El
Sol no est quiet, gira sobre ell mateix, aproximadament cada 27 dies.

El Sol s un estel de color groc ataronjat de grandria mitjana que est a la meitat de la
seva vida. Es una enorme esfera gasosa formada per hidrogen i heli.
T un dimetre 100 vegades ms gran que el de la Terra i gi ra sobre ell mateix en
el sentit contrari al de les agulles del rellotge (com la Terra). Tamb es desplaa
girant al voltant del centre de la galxia a uns 20 km per segon.
La seva elevada temperatura s deguda al fet que al seu interior es produeixen
reaccions nuclears que desprenen una gran quantitat d'energia. Aquesta energia
arriba a la Terra en forma de llum, calor i altres radiacions, i permet que hi hagi vida.