Policia de la Generalitat

Mossos d'Esquadra

Escut

Logotip

Resum del Policia autonmica de Catalunya

Format 1721, com a esquadres

1874-1939/1950-1983, com a vigilants de les

dependncies de la Diputaci de Barcelona

1983, a travs de la llei 19/1983 amb la qual es

crea la policia autonmica de la Generalitat

Jurisdicci Catalunya

Seu Complex Central Egara

Empleats 16.869 agents

Director Albert Batlle

Department Generalitat de Catalunya,Departament

dependent d'Interior

1
Histria de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
Els antecedents histrics
Restituci i desplegament del cos
1983. La creaci del cos actual
1983-1986. Les primeres promocions
1994. Inici del desplegament a Catalunya
1997. Competncies en trnsit
1999. Canvi d'orientaci en el desplegament
2005. S'arriba a Barcelona
2008. El desplegament es completa

Els antecedents histrics

Els Mossos d'Esquadra van ser un dels primers cossos armats d'Europa amb
caracterstiques de cos policial.
Al principi del segle XVIII apareixen les primeres esquadres de paisans
organitzats per mantenir l'ordre, vigilar els camins i garantir la seguretat dels
pobles quan l'exrcit regular, que aleshores s'encarregava de la vigilncia, era
mobilitzat.
El primer document de la fundaci dels Mossos d'Esquadra s una reial ordre
del capit general de Catalunya.
Entre el 1837 i el 1868 les esquadres passen per una poca en qu trobem,
d'una banda, l'existncia de nous cossos de policia i el poc inters dels
ajuntaments, que les pagaven, perqu continuessin i, de l'altra, el desig de la
Capitania General de potenciar-les.
Dissoltes entre el 1868 i el 1874, la reinstauraci posterior limita les esquadres
a les competncies prpies de la Diputaci de Barcelona.
Amb tot, encara es continua mantenint el debat sempitern sobre la seva
continutat i dissoluci.
Fins al final de la Guerra Civil, el cos de Mossos d'Esquadra es mant fidel a la
Generalitat republicana. El cos s'aboleix el 1939.
L'any 1950, en plena dictadura franquista, la Diputaci de Barcelona torna a
crear un cos de Mossos d'Esquadra, tot i que amb un carcter redut, ja que les
seves tasques es limiten a la vigilncia del que actualment s el Palau de la
Generalitat i altres dependncies de la Diputaci de Barcelona.

Restituci i desplegament del cos

Amb la restauraci de la democrcia es donen les condicions que permeten
una etapa diferent dels Mossos d'Esquadra, ara com a Policia de la Generalitat.
El nou cos es crea a partir del ja existent a la Diputaci de Barcelona, que
passa a dependre de la Generalitat i que adquireix el 1983 un nou rgim jurdic
com a policia autonmica de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra esdevenen
una policia amb voluntat d'estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al
qual pertanyen i han de servir.

2
1983. La creaci del cos actual
El 1980 es transfereixen a la Generalitat les competncies delMinisteri de
l'Interior sobre l'anomenada Secci dels Mossosd'Esquadra, adscrits a la
Diputaci de Barcelona. s el primer pas dela voluntat de la Generalitat de
disposar d'una policia prpia. Aix esmaterialitza el 1982 amb el trasps efectiu
dels Mossos d'Esquadra dela Diputaci a la Generalitat, i el 1983 amb una llei
del Parlament,que crea la policia de Catalunya, absorbeix l'histric cos dels
Mossosd'Esquadra i n'adopta el nom. S'inicia aix la construcci d'un
modelpropi de seguretat basat en el servei a les persones.

1983-1986. Les primeres promocions

La primera etapa del procs de creaci del cos est marcada per unes funcions
especfiques: la protecci d'edificis i de personalitats de la Generalitat i algunes
d'mbits com el joc, els menors o el patrimoni.

El 1983, amb la primera promoci es materialitza la creaci del nou cos. El

1985 s l'any de la segona promoci i de la creaci de l'Escola de Policia a
Mollet del Valls.

S'obre aix un perode d'estancament durant el qual s'anir preparant

tmidament el cam que permetr l'any 1994 iniciar el desplegament territorial i
l'assumpci de noves competncies.

1994. Inici del desplegament a Catalunya

El 17 d'octubre de 1994 la Junta de Seguretat de Catalunya formalitza el model
de substituci de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya i
s'acorda el primer desplegament dels Mossos d'Esquadra, que haur de
reemplaar la Policia Nacional i la Gurdia Civil.

El 1995 s'aprova el mapa i el calendari inicial del desplegament territorial del

cos que, de forma successiva i seguint un model d'extensi de taca d'oli, es
desplegar per les comarques d'Osona, la Selva, el Ripolls, la Garrotxa, l'Alt
Empord, el Baix Empord, el Girons, el Pla de l'Estany, la Cerdanya, el
Bergued, el Solsons, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell i la Noguera.

Aquesta primera fase ocupa de l'any 1994 al 1998

1997. Competncies en trnsit

El desplegament territorial es complementa amb l'assumpci progressiva de
competncies especialitzades i el 29 de gener de 1997 la Generalitat rep la
transferncia de les competncies en matria de trnsit.

El 1998 es fa efectiu a Figueres el primer trasps als Mossos de vigilncia del

trnsit, a les comarques gironines, que s'amplia el 1999 i el 2000 a tot el territori
de Catalunya.

3
1999. Canvi d'orientaci en el desplegament
Aquest any es decideix reorientar territorialment el desplegament cap a les
comarques de l'entorn a la ciutat de Barcelona, en primer lloc, a les comarques
de la Regi Policial Central i, en segon lloc, a les de la Regi Metropolitana
Nord. D'aquesta manera es creen les bases que permetran el desplegament a
la ciutat de Barcelona.

2005. S'arriba a Barcelona

S'inicia el desplegament a la ciutat de Barcelona. Constitueix, pel seu pes
demogrfic, una fita important en el procs de desplegament del cos. A
Barcelona hi ha deu comissaries, que coincideixen amb els deu districtes de la
ciutat, a ms d'oficines de denncies a les estacions de Sants i de la plaa
Catalunya.

2008. El desplegament es completa

Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre conclouen el
desplegament territorial el novembre del 2008.
Aix, s'assoleix la capacitat operativa d'actuar a tot el territori i de fer efectiu el
carcter de policia integral a tot Catalunya.