Model Acompanyament Psicologic Piads

PUNTS
DINFORMACI I
ATENCI A LES
DONES DE
BARCELONA
[EL M O DEL
D A CO M PA N YA M EN T
PSICO L GIC DELS
PIA DS]
Juny de 2011
PUNTS DINFORMACI I ATENCI
A LES DONES DE BARCELONA
NDEX
INTRODUCCI ......................................................................................... 3
1. L A CONSTRUCCI D EL MODEL DATENCI A L ES DONES DES DEL S PIAD. ...... 4
1.1. Lepistemologia com a marc de referncia. ........................................ 4

1.1.1. El construccionisme social i el constructivisme
1.1.2. La perspectiva de gnere
1.1.3. Convergncies entre construccionisme i perspectiva de gnere
1.2. Les teories sobre les quals sostenim el model datenci ....................... 9
1.2.1. El model ecolgic
1.2.2. Les teories sistmiques
2. EL MODEL DACOMPANYA MENT PSICOLGIC DELS PIAD s ................... 17
2.1. Premisses de les quals partim ........................................................................................ 17

2.2. Proposta per a lacci. Metodologia ............................................................................... 18
2.2.1. Situacions susceptibles dacompanyament psicolgic........... 18
2.2.1.1. Canvis i crisis del cicle vital
2.2.1.2. Co nflictes de parella
2.2.1.3. Separacions disfuncio nals
2.2.1.4. Dols i ruptures no disfuncio nals
2.2.1.5. Dols ambigus
2.2.1.6. Dol migratori i dificultats en el procs dadaptaci
2.2.1.7. Lassetjament moral i sexual a la feina
2.2.2. Com es fa la derivaci? ............................................................................................ 29
2.2.3. El procs dacompanyament psicolgic ..................................................................... 30
2.2.3.1. Marc i definici del context
2.2.3.2. Fases de lacompanyament psicolgic
2.2.3.2.1. L a fase inicial
2.2.3.2.2. L a proposta de treball o co ntracte teraputic
2.2.3.2.3. L a intervenci en l'acompanyament psicolgic
2.2.4. El lloc de les professionals en la relaci dacompanyament. ................................ 34
2
INTRODUCCI
El mar del 2009 lAjuntament de Barcelona va ampliar la tipologia de professionals

dels PIADs, amb la finalitat de donar resposta a les necessitats de les dones
detectades al llarg dels anys de funcionament del servei des que es va crear el 2002
-, i de cara a que es pugui fer cada cop ms un treball interdisciplinar, integrant dins
la plantilla dels PIAD les psiclogues, que safegien a les tcniques i advocades que
ja hi treballaven.
Desenvolupar i definir un model d'acompanyament psicolgic propi ha estat el repte

per a l'equip dels PIAD durant lltim any. Les dones que acudeixen a aquest servei,
ra d'sser d'aquest projecte, mereixen i necessiten d'una resposta especialitzada
des de la perspectiva de gnere. A travs d'aquest model d'atenci i de la manera de
desenvolupar la tasca es pretn mostrar els valors i les creences de la nostra
manera d'entendre les dones, les seves capacitats i el seu lloc en la comunitat i en
la societat. Desenvolupem un model dacompanyament des del servei dels PIADs
amb les dones que requereixin d'aquesta atenci especfica, duent a terme un treball
conjunt que es desenvolupa tant a escala individual com grupal conjuntament amb
les tcniques dels equips .
El model d'intervenci ha darticular-se amb el treball que es fa des de la xarxa de

serveis socials municipals existents. Es pretn, per tant, complementar la xarxa i
donar respostes especfiques i especialitzades a les dones que viuen a la nostra
comunitat.
La tasca psicolgica est enfocada a donar suport i acompanyament emocional a

aquelles dones que estiguin en una situaci despecial vulnerabilitat, de confusi, ,
de dol, de reflexi per prendre decisions, o b que estiguin vivint en un conflicte
relacional que els dificulta afrontar les seves vides de forma positiva.
ENTENEM que els models teraputics o d'intervenci social s'estructuren i prenen

vida a travs del procs que els defineix. Per tant, qualsevol model es generar en
un itinerari que va des de l'epistemologia a l'acci, un procs que abasti des de les
nostres formes d'acostar-nos a la realitat fins a aquelles accions que illustren les
tcniques i estratgies que utilitza la professional. No hem d'oblidar que la
funcionalitat d'un model d'intervenci rau en la coherncia entre els dos aspectes del
procs.
Des del context dels PIAD, hem identificat i seleccionat la mirada o les lents que ens
permeten acostar-nos a la realitat de les dones en l'actualitat, aquella mirada que
ens permet analitzar i comprendre el fenomen des de la complexitat, des de la
perspectiva de gnere i des de l'anlisi multidimensional del desenvolupament hum.
Una part del procs de treball ha consistit en la identificaci i el desenvolupament de

les diferents teories que donen sentit a les nostres accions i guien els procediments
de treball: les teories sistmiques, les feministes, les psicodinmiques, les
interaccionals o del vincle, les grupals, etc.
3
1. LA CONSTRUCCI DEL MODEL DATENCI A LES

DONES DES DELS PIAD. DE LEPISTEMOLOGIA A
LACCI
1.1. Lepistemologia com a marc de referncia. Identificant les

nostres mirades
Lepistemologia com a cincia s'ocupa d'estudiar el procs del "conixer", s a dir el
com coneixem el que coneixem. s la base constituent de les lnies teriques del
coneixement que fem servir per a lanlisi de la realitat.
Com a punt de partida vam establir la necessitat didentificar les posicions des de
les quals ens apropem a la realitat de les dones. Aquest procs ens ajudaria a
prendre conscincia i a ordenar els diferents elements epistemolgics que guien la
intervenci, tenint en compte que les epistemologies sn all que constitueix les
lnies teriques dels models datenci social i psicolgic.
Les epistemologies tradicionals plantejaven que les dades que rebien de la

denominada realitat externa eren incorporades a travs del sistema sensorial i
desprs processades pel cervell per generar una acci. Per ja el 1972 el filsof
Heinz Von Foerster 1 va afirmar que la reintroducci de lobservador i la prdua de la
neutralitat i de lobjectivitat sn requisits fonamentals per a una epistemologia dels
sistemes vivents, i que en el moment en qu deixem de considerar que les nocions
que fem servir sn propietat o atribut dels sistemes observats per concebre-les com
a producte emergent de la interacci entre nosaltres i el sistema observat [...] ens
movem de lontologia a lepistemologia, dels sistemes observats cap al coneixement
dells.
Des daquesta posici constructivista es considera que hi ha efectivament un

continu procs circular i repetitiu en el qual lepistemologia determina el que veiem;
aix estableix el que fem; a la vegada, les nostres accions organitzen el que
succeeix en el nostre mn
1.1.1. El co nstruccionisme social i el constructivisme
El construccionisme social sorgeix a finals dels seixanta com una resposta al

pensament modern, basat en les idees de racionalitat, objectivitat i progrs.
S'emmarca dins del corrent postmodern, i suposa una revoluci epistemolgica que
qestiona els paradigmes del coneixement fins al moment, i al mateix temps, una
reflexi tica del que fins aleshores era un ordre poltic amoral.
1
VON FOERSTER, H. ( 1 9 9 1 ) . L a s s e m i l l a s d e l a c i b e r n t i c a . B a r c e l o n a : G e d i s a .
4
Aquesta nova mirada fuig dels postulats mecanicistes i essencialistes, i replanteja la

suposada neutralitat epistemolgica. El coneixement s construt a partir de les
prctiques socioculturals. D'aquesta manera, els conceptes amb qu anomenem tant
el mn com la ment sn constituts des de les prctiques discursives, les quals estan
integrades en el llenguatge, i per tant sn conceptes sempre en negociaci.
Gergen, 2 un dels seus principals precursors, proposa els segents principis del
construccionisme:
Cal qestionar les veritats acceptades. El coneixement no es deriva de

l'observaci parcial i objectiva de la realitat. Mirada escptica sobre les
nostres prpies idees i categories sobre el mn. Les categories amb qu
dividim el mn no corresponen necessriament a divisions reals.
Cal tenir en compte l'especificitat histrica i cultural del coneixement.
Els processos socials sustenten el coneixement. El coneixement s el resultat

d'una construcci collectiva. Vivim en societat i les interaccions quotidianes
que comporta aquest fet fabriquen, a poc a poc, les nostres versions del
coneixement... Aix significa que la veritat no deriva de l'observaci objectiva
del mn, sin dels processos i de les interaccions socials en qu participem
en cada moment.
El coneixement i l'acci social sn inseparables. Les diferents descripcions o

construccions del mn sustenten certs models d'acci social i a la vegada
nexclouen daltres.
En sntesi, es deriva d'aquesta postura un qestionament profund de les veritats

establertes, en superar el dualisme subjecte-objecte, amb la consegent conclusi
que la realitat que observem no s independent de nosaltres com a
observadors/es. La implicaci d'aquest nou enfocament s, sens dubte,
esperanadora, ja que accepta i vehicula la transformaci social des de les nostres
prctiques conscients.
La perspectiva de gnere, des d'on treballem, es nodreix d'aquesta mirada crtica,

que evidencia la possibilitat de construcci de punts de vista alternatius ms
integradors i llunyans del corrent androcntric dominant.
El constructivisme s una posici epistemolgica que sost que la realitat no se'ns

revela directament sin que ha de ser construda. No tenim accs directe a la realitat
amb independncia de les nostres construccions o esquemes culturals, socials,
psicolgics i de gnere. A ms, cal tenir en compte els lmits que ens confereix
l'organitzaci del sistema nervis de la nostra espcie.
Els enfocaments psicolgics derivats de l'epistemologia constructivista tenen en

com la visi de l'sser hum com un sser proactiu (vs. reactiu) que construeix
activament el significat que atorga a la seva experincia d'acord amb un patr
2
M C N A M E E , S . ; G E R G E N , K . J . ( 1 9 9 6 ) . L a t e r a p i a c o m o c on s t r u c c i n s oc i a l . B a r c e l o n a : P a i d s .
5
coherent, amb un sentit d'identitat que li permet sentir-se "jo" tot i les situacions
canviants amb les quals es troba.
Des de la perspectiva de gnere fem aquella distinci que permet que emergeixi davant
lobservador/a la realitat de les dones en una cultura patriarcal.
1.1.2. La perspectiva de gnere
La primera disciplina que va utilitzar el concepte de gnere va ser la psicologia.

Robert Stoller (Sex and Gender, 1968) va estudiar els trastorns de la identitat
sexual, examinant els casos en qu lassignaci de sexe va fallar perqu les
caracterstiques externes dels genitals creaven confusi. Aquests casos van fer
suposar a Stoller que el factor determinant de la identitat sexual i el comportament
mascul o femen no s el sexe biolgic sin el fet dhaver viscut des del naixement
les experincies, els rituals i els costums atributs als homes o a les dones. Stoller
va concloure que lassignaci i ladquisici duna identitat s ms important que la
crrega gentica, hormonal i biolgica.
Des daquesta perspectiva psicolgica, el gnere s una categoria en qu sarticulen

tres instancies bsiques:
a) Lassignaci o latribuci de gnere. Aquesta es porta a terme en el moment

del naixement del beb, a partir de laparena externa dels seus genitals.
b) La identitat de gnere. Sestableix ms o menys a la mateixa edat en qu

linfant adquireix el llenguatge (entre els dos i els tres anys) i s anterior al seu
coneixement de la diferncia anatmica dels sexes. Des daquesta identitat,
linfant estructura la seva experincia vital; el gnere a qu pertany el fa
identificar-se en totes les seves manifestacions: sentiments o actituds de nen o
de nena, comportaments, jocs, etc. Desprs destablerta la identitat de gnere,
quan un nen se sap part del grup mascul i ho assumeix i una nena fa el mateix
amb el femen, aquesta identitat es converteix en un filtre per on passen totes
les seves experincies.
c) El paper del gnere. El paper o rol de gnere pren forma amb el conjunt de
normes i prescripcions que dicten la societat i la cultura en qu lsser hum
est immers sobre el comportament femen o mascul. Encara que hi ha variants
dacord amb la cultura, la classe social, el grup tnic i fins i tot el nivell
generacional de les persones, es pot afirmar que hi ha una divisi bsica que
correspon a la divisi sexual del treball ms primitiva: les dones pareixen els
nens i les nenes, i per tant, en tenen cura.
Daquesta constataci es deriven que all femen equival a all maternal, all
domstic i que pertany a lmbit privat, contraposat amb all mascul, que mira cap a
fora, cap a lmbit pblic. La dicotomia mascul-femen, amb les seves variants
6
culturals, estableix estereotips moltes vegades rgids que condicionen els rols i
limiten les potencialitats humanes de les persones en estimular o reprimir
sentiments, comportaments i fins i tot visions del mn en funci de la seva
adequaci al gnere assignat. Els resultats sn concloents: Si b les diferncies
sexuals sn la base sobre la qual es fonamenta una determinada distribuci dels rols
socials, aquesta assignaci no es desprn naturalment de la biologia sin que s
una construcci social.
Els estereotips de gnere ms o menys rgids, depenent de la cultura, la famlia i les

prpies capacitats, determinen el que han de ser i com han de ser els homes i les
dones, all que s propi de la masculinitat i la feminitat. Si b tant homes com dones
estem determinats per la construcci simblica de la diferncia sexual, la valoraci
que satribueix al rol mascul i al rol femen no s la mateixa.
Histricament, prenent com a punt de referncia lanatomia de la dona, amb la seva

funci reproductiva, se li han atribut funcions i limitacions que la posen en una
posici dinferioritat respecte dels homes. La seva feblesa fsica, la seva
vulnerabilitat durant lembars o el seu paper especial i insubstituble durant la
criana lhan posicionat rgidament en lmbit privat, apartant-la de les instncies de
poder: de decisi del curs de la seva vida, de la gesti dels seus propis bns, de la
participaci poltica, de controlar la seva prpia sexualitat i desig de procrear,
deducar-se, de triar lliurement el tipus de feina que vulgui exercir, etc. Alhora, els
homes han tingut histricament el rol de proveir la famlia, fent-se crrec de prendre
les decisions importants (incloses aquelles que pertanyen a la dona), participant ms
plenament de les instncies pbliques, com la participaci poltica, ladministraci de
bns, etc. Com podem deduir, la feminitat i la masculinitat es conformen a partir
duna relaci mtua, complementria i jerarquitzada que explica les formes que
adquireixen les relacions de poder entre homes i dones.
s veritat que en la societat occidental sha pres consciencia daquestes

discriminacions per causa de gnere i que shan creat mecanismes per contrarestar-
les, per tamb sabem que la representaci de les dones en poltica encara est
lluny de ser igualitria, encara existeixen discriminacions en lmbit laboral i que les
dones, tot i que treballin fora de casa, tenen, majoritriament, la major
responsabilitat en lmbit privat, tant en lmbit de les tasques de la llar com en
lafectiu i a lhora de mantenir lharmonia dintre de casa.
Daltra banda, amb els fluxos migratoris actuals ens confrontem moltes vegades amb
relacions de poder home-dona ms marcats que els que hem aconseguit a Occident
al llarg de la histria. Aquest fet fa que dins de la poblaci amb qu treballem hi hagi
molta variabilitat quant a la cosmovisi de gnere i evidentment quant al grau de
desigualtat entre homes i dones.
En conclusi, la perspectiva de gnere com a marc de referncia implica:
- Reconixer les relacions de poder que sestableixen entre els gneres, en

general atorgant una posici dominant als homes com a grup social i de
submissi a les dones.
7
- Que aquestes relacions es construeixen socialment i histricament i

afecten la subjectivitat de les persones.
- Que les mateixes relacions travessen tot lentramat social i sarticulen
amb altres relacions socials, com les de classe, les dtnia, les dedat,
les de preferncia sexual, les de religi, etc.
1.1.3. Convergncies entre el construccionisme i la perspectiva de gnere
La perspectiva de gnere des de la qual treballem comparteix amb lenfocament

construccionista una mirada crtica i transformadora de les estructures socials
normatives. Trobem diversos punts convergents entre aquests corrents.
Mirada crtica. Tant la perspectiva de gnere com el construccionisme social

plantegen una desconstrucci crtica de les estructures que sustenten la nostra
concepci del mn. Per arribar a aquest punt se serveixen de nous plantejaments
com:
Qestionament de les veritats acceptades i de lobjectivitat. La perspectiva

de gnere assumeix una actitud escptica amb el model patriarcal establert.
La divisi dels gneres, aix com les caracterstiques i els rols atributs
socialment, sn fruit d'una construcci social (per tant, sn repensables i
modificables), i collaboren en la perpetuaci dels mecanismes de dominaci
del sistema patriarcal. Existeixen biaixos de tipus patriarcal i masclista
derivats de landrocentrisme des del qual parteixen la construcci i la
comprensi de la nostra realitat.
Superaci dels binarismes i les dicotomies. El pensament cientfic modern

s un pensament complex i pot arribar a qestionar-se les dicotomies com a
forma de categoritzar i comprehendre la realitat. La perspectiva de gnere
pren aquest supsit i permet mirades ms integradores. Superant la
dicotomia se supera lexclusi, per tant es tracta d'un punt de vista ms
democratitzador.
Universalisme/superaci de luniversalisme o descentrament/etnocentrisme.

La perspectiva de gnere critica els efectes de la idea de luniversal en la
comprensi de la construcci i la naturalitzaci de les diferncies de sexe i
gnere i de les diferncies dins les diferncies (etnocentrisme).
Historicitat del nostre coneixement. Construm des dun marc cultural

especfic marcat pel temps i per lespai en qu ens situem, s a dir que el
nostre pensament es desenvolupa dintre dun context social i histric que
determina el coneixement. Des de la perspectiva de gnere, construm un
coneixement tenint en compte les condicions histriques i levoluci.
Llenguatge com a forma dacci. La dominaci masculina s'evidencia en ls

sexista del llenguatge, i converteix el que s mascul en universal. La
perspectiva de gnere anomena amb noves paraules les coses conegudes,
fa evidents els fets ocults i genera nous significats dall que ja sabem,
8
posa nom a all que no s reconegut, i des daquest reconeixement sobre

el cam al canvi social.
Les reflexions construccionistes desconstrueixen nocions profundament arrelades.

De la mateixa forma, la perspectiva de gnere planteja una nova mirada
democratitzadora, que implica el reconeixement de la desigualtat legitimada des del
model patriarcal. Ambdues condueixen al posicionament actiu del subjecte quant a
la participaci activa en els processos de transformaci social.
Es tracta de perspectives que generen construccions i, per tant, apropaments a la

realitat, alternatives als corrents hegemnics. En aquest sentit, la perspectiva de
gnere permet comprendre el mn des duna nova ptica que sallunya de les
estructures rgides del model patriarcal. Genera un procs obert de creaci de
coneixements, dinterpretaci i de prctica social i poltica. Inclou el propsit de
transformar lordre de poders entre gneres, i per tant la vida quotidiana, els rols,
les relacions i les normes que legitimen el ser dona i el ser home.
1.2. Les teories sobre les quals sostenim el model datenci

Les teories que construm sn els marcs protectors sobre els quals es formen els
models del saber i del coneixement; i en aquest cas, els models teraputics o dajut
s'estructuren partint d'aquestes bases teriques. Es modelen a travs del
pragmatisme i s'elaboren estratgies i tipus d'intervencions que requereixen
l'aplicaci de diferents tcniques. Per mitj de diferents teories es pauten
metodolgicament els passos del conixer, es construeixen hiptesis, s'elaboren
estructures conceptuals, models explicatius que organitzen i acomoden el fet
observable sota una lent especfica, guiada per les regles inherents a les mateixes
teories.
La complexitat pel que fa a la situaci de les dones, tant des d'una perspectiva
histrica com en l'actualitat, ha estimulat mltiples teories per aprofundir en la
comprensi de la seva realitat des dun punt de vista social, poltic i relacional, aix
com envers totes les vivncies relacionades amb la violncia, la submissi i la
desigualtat.
No obstant aix, la multiplicitat causal de factors que intervenen en la realitat de les

dones requereix d'una mirada mplia i integradora que ens permeti comprendre en la
seva especificitat la problemtica social en qu es pretn incidir (prevenci i treball
comunitari), les relacions socials, familiars i afectives que impedeixen el just
desenvolupament de la dona i les seves vivncies doloroses.
1.2.1. El model ecolgic
Apostem per la Teoria Ecolgica de Bronfenbrenner (1987), que ens permet entendre
la influncia que tenen els ambients en el desenvolupament de la persona, i com les
9
realitats personal, familiar, social i cultural poden entendre's com un tot articulat
entre si de manera dinmica.
Des d'una perspectiva ecolgica, Bronfenbrenner 3 concep l'ambient ecolgic com un

conjunt d'estructures seriades i estructurades en diferents nivells, on cada un
d'aquests nivells cont l'altre.
Anomena aquests nivells microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema:
el microsistema constitueix el nivell ms immediat en qu es desenvolupa

l'individu (usualment la famlia);
el mesosistema comprn les interrelacions de dos o ms entorns en qu la
persona en desenvolupament participa de manera activa;
lexosistema s integrat per contextos ms amplis que no inclouen la persona
com a subjecte actiu;
el macrosistema s configurat per la cultura i la subcultura en la qual es
desenvolupen la persona i tots els individus de la seva societat.
Bronfenbrenner (1987) argumenta que la capacitat de formaci d'un sistema depn

de l'existncia de les interconnexions socials entre aquest sistema i altres. Tots els
nivells del model ecolgic proposat depenen els uns dels altres i, per tant, es
requereix d'una participaci conjunta dels diferents contextos i d'una comunicaci
entre ells.
Es tracta d'un model explicatiu inspirat en la Teoria General de Sistemes i postula

que la realitat familiar, la realitat social i la cultura poden entendre's organitzades
com un tot articulat, com un sistema compost per diferents subsistemes que
s'articulen entre si de manera recproca, dinmica i permanent.
En un sistema cadascuna de les parts est relacionada de tal manera amb les altres
que una alteraci en una d'elles provoca un canvi en totes les altres, s a dir en tot
el sistema; situaci coneguda com la recursivitat dels sistemes. Per la qual cosa
aquest concepte ens indica que un sistema s, d'una banda, part de sistemes ms
amplis, i de l'altra, que pot estar compost de sistemes menors.
Aix, la teoria ecolgica passa a formar part de les teories dialctiques

contextuals que expliquen el canvi de conducta de l'individu a travs de la
influncia de l'entorn, i que es tracta, per tant, dun canvi multidireccional,
multicontextual i multicultural.
Les seves aplicacions han anat ms enll de la mera descripci del desenvolupament
hum, i durant les ltimes dcades ha possibilitat la construcci de models
explicatius complexos que ens permetran obtenir unes mirades ms mplies respecte
a realitats difcils d'abordar i que requerien, per part dels professionals,
d'intervencions a diferents nivells per poder donar respostes adequades.
3
B R O N F E N B R E N N E R , U . ( 1 9 7 9 ) . T h e e c o l og y o f h u m a n d e ve l op m e n t . C a m b r i d g e : H a r v a r d
U n i v e r s i t y P r e s s . ( T r a d u c c i c a s t e l l a n a : L a e c o l og a d e l d e s a r r ol l o h u m a n o . B a r c e l o n a :
Paids, 1987.)
10
El 1980, Belsky4 va reprendre el model original de Bronfenbrenner i el va aplicar al

maltractament infantil. En l'aplicaci de Belsky, la famlia representava el
microsistema, i l'autor argumentava que en aquest nivell ms intern del model es
localitza l'entorn ms immediat i redut al qual t accs l'individu. El microsistema
refereix les relacions ms properes de la persona i la famlia, s l'escenari que
conforma aquest context immediat. Aquest pot funcionar com un context afectiu i
positiu de desenvolupament hum o pot tenir un paper destructiu o disruptor d'aquest
desenvolupament.
Per Belsky (1980), lexosistema s el segon nivell i est compost per la comunitat
ms propera desprs del grup familiar. Aquesta inclou les institucions mediadores
entre els nivells de la cultura i l'individual: l'escola, l'esglsia, els mitjans de
comunicaci, les institucions recreatives i els organismes de seguretat. L'escola
constitueix un lloc preponderant en l'ambient dels joves; ells romanen una gran part
del seu temps en aquest lloc, la qual cosa contribueix al seu desenvolupament
intellectual, emocional i social.
El macrosistema comprn l'ambient ecolgic, que abasta molt ms enll de la

situaci immediata que afecta la persona. s el context ms ampli, i remet a les
formes d'organitzaci social, als sistemes de creences i als estils de vida que
prevalen en una cultura o subcultura.
Des del model ecolgic tamb s'ha anat definint la violncia com un fenomen
relacional en el qual convergeixen variables de diferent ordre de recursivitat, des de
la individual fins a la macrosocial, en consideraci del seu present i de la seva
histria. A ms de la seva solidesa terica, aquest model t un valor heurstic, en el
sentit que ofereix respostes i sost models d'intervenci al voltant del problema de
la violncia.
Comprendre el fenomen de la violncia en l'espai familiar des de la perspectiva

ecolgica requereix considerar la relaci dels diferents contextos o sistemes i
subsistemes en qu es desenvolupen les persones que viuen la situaci de violncia.
Els diversos contextos a qu fa referncia el model ecolgic aplicat als fenmens de

la violncia sn el macrosistema, el exosistema i el microsistema. La relaci entre
aquests sistemes permet comprendre com es vincula l'abs familiar amb els
contextos socioculturals de l'abs, en identificar nivells de sistemes i descriure la
interacci entre la cultura, les institucions i les organitzacions socials, la histria
individual i les dinmiques subjectives de les persones, respectivament.
Un altre suport teric explicatiu fonamental s la Teoria de Gnere, que permet la

comprensi d'aquest fenomen; a travs de l'anlisi de l'ordre social de gnere,
aporta elements d'anlisi com ara la posici i la condici de les dones, la desigualtat
en la distribuci del poder, els rols i les relacions de gnere, i la socialitzaci de
gnere.
Des duna perspectiva de gnere, la violncia en la famlia revela un fenomen

estructural inherent en l'hegemonia patriarcal, que s'ha d'analitzar en relaci directa
4
BELSKY, J. (1980). Etiology of child maltreatment: A developmental-ecological analysis.
P s y c h ol og i c a l B u l l e t i n , 1 1 4 , 4 1 3 - 4 3 4 .
11
amb les estructures socials i les representacions collectives que contnuament sn

produdes i reprodudes com a normals.
En aquest sentit, incorporar la categoria de gnere a l'anlisi i a la intervenci des

d'un model ecolgic suposa conceptuar que les relacions de gnere en la nostra
societat no noms es basen en una distribuci desigual del poder (relacions
definides com a asimtriques), sin que sn part constitutiva de la construcci social
de la subjectivitat femenina i masculina. Distinci que, d'altra banda, permet que els
homes apareguin estadsticament principalment com a agressors i les dones,
principalment com a vctimes.
La comprensi de la pluricausalitat de la situaci de les dones i de la necessitat

d'abordar-la transversalment es potencia en utilitzar un marc de referncia teric
ecolgic que permet apreciar clarament els diversos factors i nivells que permeten la
reproducci i el manteniment de relacions de desigualtat i/o submissi i, per tant,
aquells aspectes en qu cal intervenir i que es caracteritzen per la interacci dels
subsistemes: macrosistema, exosistema, microsistema, sistema individual.
Acollim el model ecolgic, que ens permetr entendre la influncia que tenen els
diferents nivells que envolten les dones amb qui treballem i que influeixen en la
construcci de cada una delles com a persona. Tamb podrem expressar millor
limpacte de la desigualtat de gnere sobre la vida de les dones amb qui treballem.
El macrosistema, com el defineix tamb Belsky, s el context ms ampli

que correspon a les formes dorganitzaci social, els sistemes de
creences i els estils de vida que prevalen en una cultura o subcultura. La
cultura patriarcal correspon a aquest nivell, amb les creences i els valors
que la sustenten, s a dir els estereotips de gnere que situen homes i
dones en una relaci jerarquitzada que abans esmentvem. El fet que de
la premissa heretada que els homes sn superiors a les dones per
naturalesa i que tenen un paper en la societat ms valoritzat que el de les
dones i uns drets que les dones no tenen, t un impacte molt negatiu en
limaginari collectiu i en les relacions de poder, la vida quotidiana i la
subjectivitat de les dones.
Aquestes creences, que funcionen com a premisses, i per tant com a veritats
inqestionables, sn les premisses per les quals les dones es veuen afectades,
sense tenir conscincia dall heretat i, per tant, amb poques possibilitats de
modificar-ho, almenys des de lmbit individual. s per aix que el treball collectiu
representa un pas imprescindible dintre del procs dapoderament de les dones.
En el nivell del macrosistema sidentifica la cultura patriarcal, que engloba un

conjunt de valors, la construcci social dels gneres, latribuci de rols i la valoraci
distinta del mascul i del femen. Entenem la cultura patriarcal com a context basat
en la verticalitat i en la jerarquia, que atribueix distintes valoracions a all
considerat mascul i a all considerat femen, sent all mascul valorat com a
superior, i que assumeix una visi tradicional de la famlia articulada des duna
ideologia sexista.
12
En la nostra activitat professional, a ms a ms de tenir conscincia daquest factor

general, hem de poder ubicar cada dona que atenem en la seva cosmovisi de
gnere, construda culturalment; hem de poder reconixer aquesta cosmovisi en la
seva subcultura, s a dir en el seu origen tnic, cultural, religis i socioeconmic, i
avaluar tamb el seu grau de conscincia crtica.
El mesosistema s el nivell on interactuen dos o ms entorns en els

quals la persona participa. En aquest nivell es poden trobar
contradiccions en la vida de les dones. Un exemple podria ser la dona que
a la feina ha aconseguit posar uns lmits i t autoritat, i en una ocasi de
festa es barreja lambient laboral amb el familiar, context en qu la dona
no ha desenvolupat aquestes capacitats. s important aprofitar aquesta
contradicci per treballar, per exemple, el desplaament de capacitats
dun mbit a un altre.
Lexosistema est compost per lentorn social amb qu interactuen les

persones; les institucions religioses, judicials, educatives, laborals,
recreatives, etc. Aquestes institucions mediatitzen les creences i els
valors del macrosistema i juguen un paper molt important quant a la
realimentaci de la desigualtat. Moltes vegades aquestes institucions
reprodueixen en el seu funcionament el model de poder vertical i
autoritari, i aix legitimen la superioritat dels homes sobre les dones, com
s el cas de lesglsia catlica o de les institucions religioses de carcter
monoteista. Es reforcen els estereotips de gnere, la figura de lhome com
a cap de famlia i la de la dona com a mare dedicada a la casa, als fills i
al marit. La dona s la conciliadora, garant de lharmonia familiar. s
evident que aquest tipus dexigncia noms es pot complir si la dona
accepta la idea dobedincia cap al seu marit i la resignaci en cas de
conflicte. Lesglsia tamb t lobjectiu de controlar les prctiques sexuals
i la natalitat, amb lamenaa del rebuig social i de la comunitat, provocant
ja sigui la por o la culpabilitat.
A lescola els estereotips de gnere poden intervenir de manera significativa des de

la infantesa. De les nenes sespera sovint una actitud de tranquillitat i escolta i un
aprenentatge de les lletres ms rpid que el de les matemtiques. Als nens sels
tolera millor lactivitat i la inatenci i sespera que siguin millors en matemtiques. A
la infantesa, la sensaci de ser diferent o fins i tot la percepci destar al marge, de
raresa, de no ser com sespera que has de ser, pot ser viscuda molt malament i
tenir conseqncies negatives per al desenvolupament psquic general. En el
moment de triar una professi o ocupaci, la situaci s semblant quan una noia
decideix emprendre estudis denginyeria o altres que estiguin catalogats
tradicionalment com a masculins. Haur de demostrar molt ms competncia per
guanyar-se el lloc. I ja com a dones adultes/mares, quan les coses no van b a
lescola als nens, sovint la responsabilitat recau sobre la dona. No sespera que el
pare es dediqui a leducaci dels nens de manera directa, amb les tasques que aix
comporta.
En el medi laboral, sabem que encara existeixen moltes discriminacions, com la

salarial, a lhora de promocionar-se per optar a un crrec de responsabilitat, quan la
13
dona est embarassada, quan s gran i no t la imatge desitjada, en casos

dassetjament sexual...
La demanda que rebem es troba moltes vegades en aquest nivell i quan no s el cas,
t vital importncia recopilar tota la informaci que es pugui respecte del medi en
qu es mou la dona i quina xarxa social t. A vegades es paga un preu molt alt per
una integraci social que permeti viure normalment i altres cops ens trobem amb
casos dun gran allament social.
- El microsistema constitueix el nivell ms immediat en qu es

desenvolupa lsser hum. De fet, la famlia s on aprenem per primera
vegada el que significa ser home o dona. La famlia s una unitat social
que mediatitza i expressa els valors de la societat, les seves
expectatives, els seus rols i estereotips diferenciats segons el gnere,
exercint pressions socials diferents per als uns i per a les altres.
Construint aix el noi/home i la noia/dona, la famlia compleix una funci
decisiva per a la societat. Una manera en qu la famlia funciona com a
lloc de formaci s a travs del model. El pare com a cap de famlia
refora la noci de pare com a cap del pas, conductor del poble i
autoritat reconeguda en el mn. La mare, com a guardiana de la famlia,
realitza lestereotip de la dona com a educadora, harmonitzadora,
guardiana de la pau del mn. Els mtodes de la cultura per formar els
nens i les nenes en els seus rols de gnere a travs de la famlia ens
ensenyen des de la infantesa a veure el gnere no com un concepte social
i s, en canvi, com a quelcom molt arrelat a la naturalesa humana. Quan
se li diu a un nen que els nens no juguen amb nines, lobjectiu s fer-li
creure que no sest comportant de manera correcta com a nen, ja que
manifesta una conducta suposadament adequada i natural noms per a
una nena. Creixem sense percebre laprenentatge social i creiem que som
el que devem ser segons el que est predestinat per la nostra estructura
anatmica.
De manera general, els supsits centrals sobre els rols masculins i femenins en
lmbit familiar sn: els homes tenen dret a controlar la vida de les dones, les dones
creuen que shan de fer responsables de la qualitat de les relacions familiars i les
dones creuen que els homes sn essencials per al seu benestar (en lloc de
senzillament desitjables o gratificants). Aquests supsits es combinen per crear
moltes de les interaccions entre homes i dones, que poden derivar en relacions
desiguals i abusives.
s evident que els estereotips dels rols basats en el gnere sn perjudicials per a
les famlies. Oprimeixen desitjos, limiten expectatives, conductes i desenvolupament
dels membres de la famlia. En lmbit de la parella, els estereotips solen traduir-se
en un ressentiment mutu entre els membres daquesta precisament perqu es
compleixen en rols estereotipats.
Aix, arran de lelaboraci i la integraci daquestes creences per part dels membres
de la famlia, les dones moltes vegades assumeixen una sobrecrrega de funcions
familiars, freqentment invisibilitzades, com sn la responsabilitat del manteniment
de lharmonia de la llar o la neutralitzaci de conflictes externs i interns, i lexercici
14
de la doble presncia (assumint les responsabilitats laborals i mantenint alhora les

domstiques o de cura dels membres de la famlia, etc.).,que els suposa dificultats
en la gesti del temps (personal, familiar o laboral). Tot aix forma part de les
microviolncies o micromasclismes, definits per Bonino com els imperceptibles
controls o abusos de poder quasi normalitzats que els homes executen
permanentment. Es tracta de violncies no reconegudes, imperceptibles, efectuades
des de la subtilitat i la no-evidncia, que acaben minant lautonomia personal i
lequilibri psquic de les dones.
Aix doncs, la famlia i el seu funcionament, determinat per diverses variables, com
poden ser els models transmesos, la constituci dels vincles, els rols construts, els
mites familiars que defineixen els valors implcits, etc., es constitueix com el sistema
que s capa tant daplicar rgidament els mandats socials referents al deure de
com cal ser dona i com cal ser home o de relativitzar aquests mateixos mandats.
Microsistema: correspon al patr d'activitats, rols i relacions interpersonals que la

persona en desenvolupament experimenta en un entorn determinat en qu participa.
Les quatre dimensions de l'individu sn:
La dimensi cognitiva, la qual comprn les estructures i els esquemes de

coneixement de les formes de percebre i conceptualitzar el mn que
configuren el paradigma o lestil cognitiu de la persona.
La dimensi conductual, que abasta el repertori de comportaments amb qu

una persona es relaciona amb el mn.
La dimensi psicodinmica, que es refereix a la dinmica psicolgica en els

seus diferents nivells de profunditat (des democions, ansietats i conflictes
conscients fins a manifestacions del psiquisme inconscient).
La dimensi interaccional, que fa referncia a les pautes de relaci i de

comunicaci interpersonals.
La construcci d'un Model Ecolgic Multidimensional que proporcioni suport

conceptual a aquest propsit intenta tenir en compte l'mplia gamma de determinants
que operen sobre les situacions de les dones i treballar amb recursos que siguin
prou flexibles per poder operar sobre les diferents dimensions del problema.
1.2.2. Les teories sistmiques
L'enfocament sistmic com a enfocament transdisciplinari sorgeix de la fecundaci

de diverses disciplines, entre les quals hi ha la biologia, la teoria de la informaci, la
ciberntica i la teoria dels sistemes. No s una idea nova; el que s nou s la
integraci de les disciplines realitzades al seu entorn. Permet reunir i organitzar els
coneixements, ja que engloba la totalitat dels elements del sistema estudiat, aix
com les seves interaccions i les seves interdependncies amb vista a una major
eficcia de l'acci.
15
Aquest model es basa en la noci de sistema, i malgrat que no es tanca fcilment en

una definici, la ms completa s la segent: "Un sistema s un conjunt d'elements
en interacci dinmica, organitzats en funci d'un objectiu".
Des d'aquest model, el malestar s'entn com el resultat de les interaccions que la
persona mant amb el seu entorn ms complex (familiar, social, laboral,
cultural). Els fets s'estudien dins del context en qu tenen lloc i es presta atenci a
les connexions i relacions ms que a les caracterstiques individuals.
Els conceptes clau del pensament de sistemes estan relacionats amb la integritat,
l'organitzaci i la regulaci.
- Les idees centrals d'aquesta teoria resideixen en el fet que la totalitat es

considera ms gran que la suma de les parts.
- Cada part noms pot ser compresa en el context de la totalitat.
- Un canvi en qualsevol de les parts afecta totes les altres.
- La totalitat es regula a si mateixa per mitj d'una srie de circuits de

realimentaci que s'anomenen circuits ciberntics. La informaci va i ve per
aquests circuits per subministrar estabilitat o homestasi al sistema.
- El sistema global mant la seva forma a mesura que canvia el patr dels
vincles entre les parts. Aquest concepte de regulaci i dorganitzaci circular
suposa que cap fet o comportament allat nocasiona un altre, sin que cada un
est vinculat en forma circular a molts altres fets i comportaments allats.
En el treball clnic, les definicions de la majoria dels terapeutes del que s un

sistema es basen en el que ells creuen que ocasiona el problema i en com es
proposen intervenir-hi. Per exemple, Salvador Minuchin defineix un sistema en funci
de les fronteres i l'organitzaci jerrquica, Murray Bowen es basa en un concepte de
triangles i graus de diferenciaci, Jay Haley i Cloe Madanes conceben un sistema en
termes de l'estructura de poder i concentren els seus esforos a alterar aquesta
estructura, Norman Paul cerca zones de dol no resolt, Bszrmnyi-Nagy busca
lleialtats de tres generacions i Selvini Palazzoli cerca paradoxes sistmiques. s,
com assenyala Hoffman, "una sorprenent Torre de Babel, les persones que hi sn
parlen moltes llenges diferents".
El pensament sistmic, proper a lepistemologia constructivista, postula que no hi ha

termes absoluts ni certeses, la realitat i la veritat sn circulars. La veritat que
resulta ms til, i que connecta certs fets i conductes que permeten que els individus
realitzin canvis constructius.
16
2. EL MODEL DACOMPANYAMENT PSICOLGIC DELS PIAD DE

BARCELONA
Respectant el treball que es porta a terme des de la xarxa de serveis socials i de la

salut mental, el que es pretn s ampliar els recursos psicolgics existents i donar
respostes especfiques i especialitzades a les dones que viuen en la nostra
comunitat.
Entenem lacompanyament psicolgic com el procs de suport a les dones perqu

puguin trobar la forma d'utilitzar el seu propi potencial per resoldre els problemes i
conflictes personals i relacionals que viuen. s en aquests termes com
lacompanyament psicolgic que sofereix pot actuar com a important factor en la
prevenci de la psicopatologia, en la promoci de la salut mental i en la prevenci
de la violncia. Es tracta dafavorir el propi procs dapoderament per fer front a les
diferents situacions vitals que com a dones els corresponen.
Com a professionals, ens acostem a la relaci des d'una posici de simetria evitant
situar-nos en un lloc de suposat saber al qual la dona es sotmet passivament per
solucionar els seus problemes.
2.1. PREMIS SES DE LES QUALS PARTIM
LAjuntament de Barcelona ha optat per oferir acompanyament psicolgic a les

dones des dels Punts dInformaci i Atenci a les dones, partint de la premissa
que ens trobem en una societat desigual, sexista, on el sistema patriarcal est
encara profundament arrelat a les estructures socials. El malestar de les dones,
moltes vegades, t a veure amb aquestes desigualtats estructurals, i s aquest
malestar que les fa ms vulnerables el que saborda des del PIAD.
El models de referncia de lacompanyament psicolgic des dels PIAD sn la

perspectiva de gnere aplicada a la intervenci psicosocial i el constructivisme,
la combinaci que permet visibilitzar les desigualtats entre homes i dones,
qestionant i promovent el canvi en les identitats tradicionalment assignades per
ra de gnere, i al mateix temps facilita la creaci dun espai com, basat en la
confiana, en el qual es construeix el coneixement a partir de les prctiques
concretes.
Des de lacompanyament, considerem que les dones, tot i que poden estar vivint
situacions que les fan ms vulnerables, no per aix deixen de tenir una srie
dhabilitats i de capacitats preservades que els poden ser tils per reconduir el
seu projecte vital. Considerem les dones com a subjectes protagonistes dels
seus propis processos, que prenen les seves prpies decisions i que tenen
capacitat per fer canvis.
Es treballa des dun model de relaci simtrica, no jerarquitzada, emptica, a

escala individual i tamb grupal. En lexperincia de grup, lobjectiu s el treball
17
cooperatiu per aconseguir canvis, especialment des del concepte de sororitat 5

femenina, ents com la vivncia de les dones que en percebres com a iguals
permet compartir, aliar-se i canviar la seva realitat pel fet que totes, de diverses
formes, han experimentat lopressi i la discriminaci de gnere.
Lacompanyament psicolgic que sofereix des dels PIAD ho s en el sentit de

fer costat a les dones en el seu procs dapoderament, 6 treballant lassertivitat,
lautoestima, les habilitats socials, la solidaritat i les capacitats transformadores
de les dones, per aconseguir els seus objectius.
2.2. Proposta per a lacci . Metodologia
Des de la primera entrevista es valora la problemtica que presenta la dona

mitjanant lanlisi de la demanda explcita. Demanda expressada, generalment, en
termes de patiment i/o preocupaci vers ella mateixa. Sintenta trobar la lgica o el
patr de funcionament associat a rols que hagin pogut exercir en el seu medi,
principalment el familiar, anant cap enrere en la seva histria. s important explorar
quina explicaci o hiptesis t la dona per a la comprensi del que li passa com a
punt de partida per a la construcci del procs dacompanyament.
Metodolgicament, sacostumen a analitzar el funcionament passat i lactual, perqu

aix es pugui prendre conscincia de la repetici que sest donant i es faci un
plantejament de canvi cap al futur, demanant-se qu s all que a ella li aniria b.
El mapa de la situaci s proposat per la psicloga, per des del primer moment la
dona sha de comprometre a aprovar o desaprovar tot el que shi diu. Se li diu
explcitament que juntes, la psicloga i ella, hauran didentificar la problemtica o
les problemtiques a resoldre i la recerca de solucions.
Recollir i analitzar lexperincia dels PIAD ens ha perms dur a terme un primer
mapa, dins dels lmits del servei, de quines han estat les demandes ms habituals,
que descriuen les problemtiques i preocupacions de les dones que shan apropat al
servei i han estat tractades durant aquests anys.
2.2.1. Situacions sus ceptibles dacompanyament psicolgic
2.2.1.1. Canvis i crisis en el cicle vital de les dones
Dins del cicle vital de les dones podem identificar diferents etapes que venen
determinades per les crisis evolutives. Aquestes crisis evolutives poden ser
5
La paraula sororitat es deriva de la idea de germandat entre dones (Marcela Lagarde).
6
De langls empowerment. Empower significa facultar, capacitar, donar poder. Aquest terme es fa servir en el
treball comunitari ents com a procs per donar poder real per decidir o actuar.
18
travessades per les dones de diferents maneres, depenent dels recursos que
es tinguin i de les experincies prvies dadaptaci a crisis anteriors. Tenint
en compte aix, hi haur dones que podran passar per aquests moments de
canvi duna manera saludable, i daltres que, pels rols esperats, per les
creences, les expectatives, leducaci... o altres dificultats personals, els
ser ms difcil.
Les etapes vitals que donen lloc a les crisis sn: constituci de la parella,
naixement i criana dels fills/es, els fills/es en edat escolar, ladolescncia
dels fills/es, la sortida dels fills/es de la llar familiar (niu buit ), ledat
adulta, i la jubilaci.
La maternitat i el seu procs s possiblement un dels moments ms

mobilitzadors a la vida de les dones. Es tracta duna situaci molt
influenciada per pluralitat de factors, com el context, el moment en qu la
dona queda embarassada, les seves expectatives i les dels altres, la histria
familiar, etc.
La maternitat s un canvi dins el cicle vital, en qu les dones passen de ser

filles a mares, i normalment aix comporta una revisi dels models familiars,
amb la identificaci o diferenciaci daquests i amb un posicionament davant
del nou repte de ser mare. El procs pot ser molt diferent depenent de si s
una decisi conscient o la notcia de lembars arriba de manera inesperada,
de si la dona t parella i, en aquest cas, de si la decisi s compartida o no
ho s, de si s un desig de la dona o, al contrari, de si ve condicionada per la
pressi de la parella, la famlia... Es poden donar situacions molt diferents
amb distintes vivncies i formes de fer-hi front. Tot i que lembars pot ser un
moment molt enriquidor per a les dones, existeix una certa idealitzaci del
procs, que pot arribar a les dones en forma de pressi per complir el ideal
construt. A escala emocional s un procs intens, amb molta variabilitat i
complexitat, en el qual les dones poden experimentar sentiments a vegades
contradictoris, que van des de la illusi del compliment dun projecte
personal o de parella a moments dinseguretat, de replantejament, de dubtes
sobre les prpies capacitats, etc.
En definitiva, sn moments de canvis en qu, si la persona pot assimilar-los,

pot sortir-ne reforada. Tot i aix, sn moments amb ms ansietat, en qu
sajunten la tristesa de letapa que es perd i la incertesa de letapa que
comena. Les condicions socioeconmiques i de recursos materials sn
factors determinants per aportar estabilitat en un moment de canvi profund.
s molt important lacompanyament i el posicionament de la parella durant el

procs de lembars. La vivncia s molt diferent per a cadascun dels
membres que la formen. La dona t una relaci molt ms ntima i directa amb
la nova situaci, cosa que fa que el seu nivell de conscincia porti un ritme
diferent al de la parella. Aix pot arribar a crear conflictes o distanciaments.
Les dones soltes que afronten la maternitat poden tenir ms dificultats en la

conciliaci del temps, i encara avui es poden trobar amb pressions socials
19
per haver contradit el model tradicional de famlia. La vivncia daquesta

experincia dependr molt directament del suport de lentorn.
Es tracta, doncs, duna situaci que pot ser viscuda de forma molt variable en
relaci amb diferents factors, tant interns com externs.
La maternitat suposa un repte molt enriquidor, per com tots els canvis,
comporta la necessitat dun ajust. El procs ser molt diferent depenent del
context vital i social de la dona, dels recursos temporals i materials per fer
front a la nova situaci. Hi han tantes formes de viure la maternitat com
dones, per la reestructuraci vital s necessria en tots els casos. El tema
de la conciliaci dels temps de la vida familiar, laboral i social s una de les
principals dificultats. En moltes ocasions es dna un desplaament en
lescala de prioritats: el nad ocupa un lloc privilegiat i les necessites
personals de les mares, sobretot, passen a ser menys importants. Es tracta,
doncs, duna redefinici de la identitat de les dones, en la qual s necessria
una redistribuci i una resignificaci de les diferents esferes. s important el
suport de lentorn per afrontar aquest desequilibri.
La vida de parella tamb ha dassumir un canvi: ja no estan sols, hi ha un nou

element que altera lhomestasi. s un moment important de revisi del
funcionament de la parella, ja que fcilment es poden caure en dinmiques
desiguals en qu el treball reproductiu de les dones s invisibilitzat i
menysvalorat, davant del productiu i remunerat dels homes.
La jubilaci s igualment un moment important en el cilce vital de les dones,

ja que comporta una prdua destatus socioeconmic, de poder, de relacions
socials i dexpectatives de futur, ja que es tracta dun moment de revisi i
balan existencial del que sha fet i/o queda per fer. Fins a cert punt, es
tracta duna prdua didentitat.
La vivncia de la jubilaci per a algunes dones s el principi del final.

Sobretot, en casos on la feina shavia convertit en all ms important de les
seves vides i en el refugi per evitar fer front a mancances o al fracs en
altres mbits de la vida.
Per altra banda, i en certa manera, les dones no es jubilen mai. Les
obligacions professionals sn substitudes per les tasques domstiques i
absorbeixen gran part del seu temps. En ocasions, estan ms ocupades que
abans. Tamb juga un paper important la jubilaci de la parella i el
repartiment (o no) de les tasques domstiques.
Les dones que han treballat a ms a ms fora de la llar i que no disposaven

de temps lliure per dedicar-lo a activitats doci, viuran la jubilaci b com un
alliberament i una possibilitat de disposar de temps lliure i de gaudir o b la
viuran amb dificultats perqu no han aprs a dedicar-se temps a elles
mateixes al llarg de la seva vida.
La jubilaci suposa una srie de canvis psicosocials als quals ens hem
dadaptar. El pas duna etapa a una altra depn de la persona, per tamb de
20
la famlia a la qual pertany. Aspectes com el nivell social i cultural, les

creences i els mites familiars ajudaran o dificultaran aquest procs.
2.2.1.2. Conflictes de parella
s important identificar els rols de cada membre de la parella en el sistema

familiar. Molt sovint, aquests rols acostumen a ser rgids, i aquesta manca de
flexibilitat afecta ladaptaci als canvis personals i ambientals. Les queixes
que rebem de les dones solen apellar al no-compliment del rol establert i al
malestar que moltes vegades t a veure amb la seva autoimatge en la relaci
de parella i la insatisfacci respecte del rol que exerceix el company. s
important, llavors, treballar sobre una autoimatge realista i unes expectatives
ms clares respecte de la parella. Treballar per una comunicaci assertiva
pot ser, en aquests casos, un objectiu en si mateix.
Un tema molt recurrent s la repartici desigual de responsabilitats familiars,

no tant en tasques domstiques i logstiques, sin respecte a lorganitzaci i
la planificaci.
Amb freqncia es plantegen situacions en qu, de forma encoberta, es

poden identificar relacions desiguals, en definitiva, relacions de poder que,
encara que siguin lleus o difcilment perceptibles, responen a lexercici de
micromasclismes i sn el que sost les relacions abusives que impedeixen el
desenvolupament dels drets i de les capacitats de la dona.
2.2.1.3. Separacions i dols
2.2.1.3.1. Separacions disfuncionals
Les separacions i els divorcis en la nostra societat actual es produeixen cada

vegada amb ms freqncia. Haurien de considerar-se ja com una etapa ms
de la vida, per, malgrat la seva freqncia, sn processos dolorosos i la
seva superaci duna forma adequada implica lafrontament i lassumpci dun
procs de dol. s aix com es podr seguir endavant de manera saludable.
En algunes situacions, les condicions personals, de context familiar, social o

cultural, no son les ms idnies i dificulten o impedeixen levoluci del
procs en si. Parlem, llavors, de separacions disfuncionals.
Es tracta de casos en qu el procs de separaci va ms enll de la

superaci dun dol, lacceptaci de la prdua es complica per dinmiques
disfuncionals moltes vegades relacionades amb la resoluci de les custdies i
amb temes vinculats als fills i les filles. Solen ser processos judicials
contenciosos, llargs i tensos, on no hi ha una predisposici a la negociaci
i/o la cooperaci, sin que estan immersos (lun o laltre cnjuge, per raons
diferents) en la venjana, la revenja i/o en el fet de guanyar una batalla, b
perqu no accepten la ruptura o b perqu no toleren el que aquesta implica.
21
s freqent la utilitzaci del qestionament i el jutjament de les capacitats

com a mare per part de lexparella.
La dona queda aix atrapada en lestat de crisi. No pot seguir avanant amb
normalitat i no pot (re)organitzar la nova realitat, principalment per la seva
creena dincapacitat, que li produeix una baixa autoestima, un tancament,
una manca de relacions socials i molta culpa. Tot aix pot anar acompanyat
duna manca de suport i dacceptaci de la situaci en la famlia dorigen. A
ms a ms, no superar aquesta etapa de canvi respon al fet que hi ha
elements que hi interfereixen negativament i suposen una crrega per
qestions de gnere. Alguns daquests elements podrien ser les creences, els
mites, els estereotips, les idees... del que sespera della i que no es
corresponen amb la nova situaci de la dona.
La ferida narcisista que provoca aquest rebuig impossibilita una relaci
posterior adaptada a les circumstncies, com s el fet de compartir leducaci
dels fills, que sn situats en una posici intermdia, sotmesos a les
exigncies de fidelitat dalguna o de les dues figures parentals; en aquests
casos, parlem de triangulaci.
Quan s lhome qui no accepta la separaci s probable que prviament hi

hagi hagut una relaci desigual amb intents de control i de culpabilitzaci,
dels quals la dona no treu cap benefici. Ell t la sensaci de ser superior a
ella i dhaver-la convertit en alg, i la menysprea constantment. Ella tamb
pot arribar a creure-sho, veient-se obligada a acceptar des daquesta
convicci les idees de lhome. Desprs de la ruptura, es mant el mateix
funcionament mitjanant els fills, intentant allar la dona de qualsevol suport
de lentorn.
En els casos de disfuncionalitat compartida sn els dos membres de la

parella els que no accepten una part del procs de ruptura.
2.2.1.3.2. Dols i ruptures no disfuncionals
Dol s un terme que descriu els sentiments, els pensaments i les conductes
pels quals passen la majoria dssers humans davant duna prdua important
en la vida. Aquesta prdua pot ser dun familiar, duna persona estimada, de
la feina, de lestatus socioeconmic, dun rol... Implica una privaci o el
trencament dalguna cosa que era important per a la dona. Es requereix un
perode dadaptaci a la nova situaci. Aquest perode pot ser ms o menys
llarg en funci de les estratgies, habilitats, capacitats, creences i eines de
cada persona. En ocasions, quan el dol s molt intens, perllongat en el temps
i/o les reaccions abans descrites es retarden en el temps, parlem de dols
complicats, i s en aquests casos en qu la dona requerir acompanyament
psicolgic. Tamb sn susceptibles dacompanyament aquelles dones que,
arran de la prdua, experimenten sentiments de culpa excessius o presenten
un perode perllongat de no ser o no sentir-se capaces de reprendre la vida
quotidiana.
22
Per a la intervenci s important tenir en compte el fet que dels processos de

dol sesperen diferents coses de lhome i de la dona, sn distintes les
expectatives del que ha de fer una o laltre. En aquest sentit, hi ha una forta
influncia de les creences socials i de les expectatives de gnere, i
freqentment a la dona se li adjudica una posici de vctima diferent a la de
lhome. Sovint, en els processos de separaci i de dol, entren en joc aspectes
relacionats amb la identitat de gnere, que dificulten lacceptaci de la
situaci. s destacable com les dones, moltes vegades, no es posen en el
centre de la seva vida, ja que prioritzen les necessitats dels altres abans que
les seves prpies, que resten oblidades. En el moment que hi ha una prdua,
aquella persona a qui shavien dedicat ja no hi s i, per tant, tampoc all a
qu elles es consagraven.
Destaquem, en aquest sentit, el paper central que juga lamor romntic per a
les dones, que juntament amb la responsabilitzaci de la marxa harmoniosa
de les relacions de parella i familiars, pot portar les dones en situaci de
separaci a sentir-se fracassades i culpables pel trencament familiar.
La dona, davant aquesta situaci de prdua, es pot sentir desvalguda i amb

la creena que ella sola no podr tirar endavant. Parlem, llavors, dindefensi
apresa. El sentiment de soledat lenvaeix i sovint el seu cercle social li gira
lesquena.
En casos de baixa autoestima la dona se sent desvaloritzada en veures

desposseda del seu rol i per tant de la seva ubicaci en el mn.
Sautopercep com a frgil i poc competent per continuar amb la seva prpia
vida sola. Sovint entra en conflicte amb els altres integrants del seu
sistema familiar que no retroalimenten el seu rol.
En els dols derivats de la mort de la parella, lacompanyament implica

reconixer, a ms a ms de la prdua de lsser estimat, la prdua de les
prpies funcions construdes amb la interacci amb laltra persona, definides
moltes vegades des duna mirada rgida quant als rols atributs als gneres.
Cal que la dona activi els seus processos dautonomia i de presa de
decisions, i un procs de reaprenentatge de les tasques que desenvolupava
la parella.
En concret, sota lepgraf de dol i ruptures no disfuncionals, parlem de

lelaboraci de ruptures sentimentals en qu la intervenci aniria dirigida al
plantejament de nous projectes, de lacceptaci de la soledat i de la
redefinici daquesta des de una mirada positiva que contempli la major
autonomia i llibertat, revisant i reconeixent els obstacles socials en forma de
mites i creences que dificulten el procs.
2.2.1.3.3. Dols ambigus
Parlem de dols ambigus en aquells casos en qu la persona ha de resoldre la

prdua des duna situaci en qu el subjecte de dol mant una condici de
23
presncia/absncia. Es poden donar situacions en qu la persona s

percebuda amb una presncia fsica i una absncia psquica (processos
dAlzheimer, malalties mentals crniques) o, en el cas contrari, casos en qu
la persona no hi s fsicament per est present psicolgicament
(desapareguts, segrestats, pares/mares biolgics en processos dadopci,
situacions de pres)
Des del PIAD, hem vist casos de dones que han de fer front a la situaci de
lempresonament de la parella. Es tracta duna prdua confusa, incompleta i
parcial que afecta diferents nivells; per tant, estem davant de processos de
dol amb una gran complexitat. Duna banda, en els casos que hem vist, es
dna una prdua de la confiana, del projecte de parella o familiar, aix com
de la construcci de laltre. Moltes vegades les dones tenen un
desconeixement parcial o total de les activitats delictives de la parella; en
aquests casos, lesfor de resoluci del dol es complica, ja que han
dacceptar de cop una realitat inesperada i desconeguda. Les dones
senfronten a lelaboraci i lacceptaci de diferents estats emocionals, des
de la rbia, la decepci, la tristesa o els sentiments dincapacitat per tirar
endavant la famlia. Hi han elements com la incertesa i la sensaci de falta
de control que compliquen lelaboraci de la nova situaci.
Es tracta dun moment molt dolors de presa de conscincia que, al mateix

temps, suposa loportunitat de revisar una relaci construda des de la
desigualtat. En aquests casos sevidencien, per exemple, els desiguals drets
dintimitat de la parella: mentre que lmbit privat de la dona s molt redut,
la seva parella s capa de mantenir una vida parallela.
Sn comuns tamb els sentiments ambivalents entre la rbia per lacceptaci

de la nova situaci i la culpa per tenir el desig de continuar amb la prpia
vida, de poder donar cobertura a les prpies necessitats. Moltes dones es
poden sentir culpables de gaudir de la seva llibertat quan la seva parella es
troba a la pres; dalguna manera elles queden atrapades simblicament en
la culpa i la soledat. Veiem com la resoluci del dol, la creaci dun nou
projecte vital es dificulta amb aquesta presncia/absncia de la parella. No hi
s, per encara compta.
En els casos en qu hi ha fills o filles, la sobrecrrega de la dona pot arribar

a ser molt significativa, en haver de resoldre totes les prdues mencionades
alhora que sha de fer crrec de les tasques familiars (anteriorment ms o
menys compartides). Un tema molt preocupant s lexplicaci de la nova
situaci als fills i filles.
2.2.1.3.4. Dol migratori i dificultats en el procs dadaptaci
Sn poques les ocasions en qu la dona ve amb aquest tipus de

problemtica. En ocasions, s una demanda no explcita de la dona que fa
altres peticions i lectures del seu malestar. En altres ocasions, aquests casos
24
arriben derivats des dun altre servei que s que ha estat conscient de la
situaci de malestar de la dona deguda a aquest procs dimmigraci.
s un procs dolors que no noms t a veure amb la dona que emigra, sin
tamb amb la seva famlia. La decisi demigrar ve marcada per raons
culturals. En ocasions s ell qui ha demigrar; en altres ocasions, s ella qui
ha de marxar i qui ho decideix de forma voluntria o b arran duna imposici.
No parlarem de prdues sin de separacions en qu sovint apareixen

lestrs. Sn separacions en el temps i en lespai de la famlia (els fills, la
parella, la famlia extensa), els amics, el lloc dorigen, la llengua, la cultura...
No parlem de prdues perqu lobjecte (subjecte) de dol NO desapareix i s
possible restablir-ne el contacte i el retrobament. s per aix un procs
complex de separacions parcials (ja que constantment es reobre amb els
contactes telefnics, els viatges espordics...) i dintegraci de la nova
situaci.
La dona no noms senfronta a aquestes separacions sin que tamb pot

veures immersa en la prdua de la seva identitat. La dona al seu pas era
filla, esposa, mare, amiga, treballadora... Al nou pas s una dona
desconeguda pels altres, per tamb per ella mateixa. En aquest sentit es pot
donar el cas que la dona faci una revisi del fet de ser dona, tant al seu pas
com al nou, i que aix li provoqui una crisi o confusi respecte a les
diferncies o que li reforci el sentiment de pertinena i marqui, justament,
aquestes diferncies preservant la seva identitat i no permetent la
permeabilitat d all nou. En aquests casos hi ha un risc important per a la
dona, que s lallament. Lacompanyament psicolgic en aquests casos
consistiria a aconseguir que la dona incorpors all nou sense tenir la por de
perdre la prpia identitat de referncia.
Altres situacions en qu la dona requereix de lacompanyament psicolgic

perqu hi ha malestar s quan apareix la culpa per haver deixat la famlia
(sobretot els fills). La dona, en aquests casos, experimenta sentiments de
culpa per labandonament dels fills, per no haver estat capa de tirar la
famlia endavant o mantenir-la unida..., que s el que caldria esperar-ne com
a dona. Hi ha un cost o un desgast emocional important en la decisi. O b
ens trobem la situaci contrria. La decisi demigrar ha estat presa
conscientment com a fugida de conflictes no resolts o de tasques imposades
segons el model patriarcal determinat per creences culturals i rols familiars
que li generaven malestar i conflicte, per al pas d acollida es tornen a
repetir. En aquest sentit, la dona tamb es troba en una situaci de molta
vulnerabilitat emocional.
El procs no noms t a veure amb elaborar les separacions abans

esmentades i els nous descobriments, sin tamb amb la construcci de si
mateixa al nou pas que ella no sempre sent com a acollidor. En aquests
moments de crisi al pas dacollida es tornen a reviure la prdua i el
desarrelament.
25
Quan les expectatives siguin elevades i no es compleixin, tamb hi haur un

malestar important. Lacompanyament anir en la lnia de rescatar de la dona
la seva capacitat de reflexionar sobre la presa de decisions.
2.2.1.4. Lassetjament moral i sexual a la feina
2.2.1.4.1. Lassetjament moral
La Direcci General de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya

defineix lassetjament moral com un conjunt de comportaments, accions o
conductes exercides per una o diverses persones de forma sistemtica i al
llarg del temps, destinades a danyar la integritat fsica i/o psicolgica duna o
ms persones, amb un desequilibri de forces, amb lobjectiu de destruir la
seva reputaci, les seves xarxes de comunicaci i pertorbar lexercici de les
seves funcions aprofitant les deficincies del sistema organitzatiu.
Estudis europeus han demostrat que hi ha un percentatge ms alt de vctimes

dones que homes i que el tipus dassetjament moral s diferent en el cas de
les dones. Solen aparixer connotacions sexistes o masclistes, humiliacions i
un tracte dobjecte que est a disposici de laltre..
Al PIAD arriben alguns cops dones en aquesta situaci, que shan vist
obligades a demanar la baixa laboral, per lelevada ansietat derivada duna
relaci abusiva a la feina. Una de les raons per patir un assetjament moral a
la feina o mobbing pot ser el fet destar embarassades. La dona comena a
veure cm les seves funcions que abans tenia resten desdibuixades, com hi
ha una falta de comunicaci, que poc a poc va provocant una sensaci
dallament. En ocasions lestratgia pot ser ms directa i la violncia ms
evident amb humiliacions, insults o amenaces.
Aquesta situaci pot derivar en un canvi en lautoconcepte i lautovaloraci

professional o personal de la dona que pateix labs; sn freqents els
sentiments dincapacitat, inseguretat, la visi negativa sobre una mateixa
derivada de la falta de reconeixement o del qestionament explcit, aix com
estats de elevada ansietat. Si lassetjament s de llarga durada, es poden
trobar casos de depressi, trastorns psicosomtics i fins i tot, risc dautlisi.
Malgrat les greus conseqncies per qualsevol persona, s important
recordar els efectes negatius per a el desenvolupament de lembars que pot
tenir el manteniment duna situaci amb aquestes caracterstiques. La dona,
en aquest cas, es veu obligada o pressionada a escollir entre la seva
maternitat o la seva carrera professional, i pot acabar de baixa laboral per tal
devitar la situaci abusiva, tot i que encara mantingui totes les capacitats
per poder desenvolupar la seva feina.
Respecte de lacompanyament psicolgic, s molt important que pugui donar

un suport real, una escolta que representi comprensi i seguretat per a la
vctima dassetjament. Reduir lansietat tamb pot permetre una identificaci
de la relaci abusiva i de les estratgies del o dels assetjador/s aconseguint
26
per tant, una disminuci dels sentiments de culpa i confusi, normalment

presents en aquests casos. Lobjectiu s re-activar els recursos personals de
les dones, reforar lautoestima i les habilitats relacionals, recuperant aix el
sentiment de capacitat en general i dautodefensa en particular.
2.2.1.4.2. Lassetjament sexual
Segons la Llei Orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de

dones i homes, constitueix assetjament per ra de sexe qualsevol
comportament realitzat en funci del sexe d una persona, amb el propsit o
l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori,
degradant o ofensiu. Lassetjament sexual s un tipus dassetjament per ra
de sexe, on els comportaments verbals, no verbals i/o fsics sn dndole
sexual.
Lassetjament sexual s una forma dabs que sexerceix des duna percepci
o sensaci de poder psquic o fsic respecte a la persona assetjada i que es
pot donar en qualsevol mbit de relaci entre persones (laboral, docent,
domstic, etc.), sense que necessriament existeixi una superioritat
jerrquica. En aquesta tipologia, des de la intervenci dels PIADs parlarem,
bsicament, dassetjament sexual en lentorn laboral.
Malgrat que s un fenomen que depassa les categories professionals,

els nivells de formaci o els nivells de renda, els grups ms vulnerables
sn:
Dones soles amb responsabilitats familiars (mares solteres, viudes,
separades i divorciades).
Dones que accedeixen per primera vegada a sectors professionals o
categories tradicionalment masculines (en les quals les dones tenen
poca presncia) o que ocupen llocs de treball que tradicionalment
shan considerat destinats als homes.
Dones joves que acaben daconseguir la seva primera feina (generalment
de carcter temporal).
Dones amb discapacitats.
Dones immigrades i que pertanyen a minories tniques.
Dones amb contractes eventuals i temporals; dones subcontractades.
Persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.
Homes joves (persones assetjades per part de dones o altres homes,
especialment quan sn els seus superiors jerrquics). 7
Pel que fa a lassetjament sexual, es dona una concepci de la sexualitat,

des del model patriarcal tradicional, rgida, que assigna a les dones
prejudicis i estereotips relacionats amb dues imatges contradictries: la dona
passiva i la dona provocadora. En aquests casos, tot i ser una vctima, es
dna habitualment un judici negatiu cap a la dona per part de persones del
7
Guia per a leradicaci de lassetjament sexual, per ra de sexe i/o orientaci sexual a la Generalitat de Catalunya.
Escola dAdministraci Pblica de Catalunya. Barcelona, 2010.
27
seu entorn. Aquest judici t a veure amb la imatge estereotipada de la dona

com a seductora, provocadora, manipuladora o perversa, i alhora moltes
vegades, pressuposa la innocncia de lhome, o justifica socialment el
comportament de coacci sexual que aquest porta a terme.
Tot aix pot portar a la dona que ha patit aquest tipus de situacions a sentir-
se culpable i avergonyida per ser receptora del comportament abusiu dun
home, en ocasions company de feina o fins i tot superior jerrquic.
Cal tenir en compte, a ms, que la situaci laboral precria de moltes dones,
pot influir a la seva vivncia dindefensi davant dun assetjament sexual en
aquest mbit, ja que la seva reacci o resposta davant la coacci pot posar
en perill el seu lloc de treball.
La intervenci amb dones que han patit assetjament sexual, ha de tenir en

compte totes aquestes particularitats, ajudant-les a prendre conscincia dels
prejudicis i estereotips que afecten a les dones en lentorn laboral, aix com
el model patriarcal de relaci sexual entre homes i dones, dominant encara
en la societat actual.
2.2.1.5. Autoestima i habilitats relacionals.
El fet de viure en una societat androcntrica fa que tot all associat al mn

femen es valori menys que all associat al mn mascul, que a la vegada
sassumeix com a neutre i universal. En aquest sentit, sovint els valors i
actituds de les dones poden entrar en contradicci o provocar en elles
importants ambivalncies: all que sespera delles com a dones
lemotivitat, per exemple -, s molt diferent i fins i tot oposat al que es
demana pel fet de ser membres daquesta societat com ara, la racionalitat,
la competitivitat, etc.
Aquests estereotips i expectatives operen com un deure ser inconscient i

funcionen psquicament com un ideal del jo. Lideal de cada dona dependr
de quines caracterstiques de lestereotip cultural li han estat trameses com
ms importants durant els perodes de construcci de la identitat. Quan
aquest ideal del jo es viu com una autoexigncia a la qual no shi arriba, la
dona pot tenir dificultats que li provoquen una baixa autoestima: problemes
per acceptar-se tal com s, per detectar i acceptar les emocions considerades
negatives en el seu rol de gnere (rbia, enfado, tristesa, etc.),
culpabilitzacions, frustracions de desitjos no coincidents, ... El fet de voler
ajustar-se a la demanda social del que significa tradicionalment ser dona,
dificulta especialment lautorealitzaci personal fora del mandat cultural de
gnere. En aquests casos, la dona elabora un autoconcepte esbiaixat, en el
qual predomina la idea dincapacitat i infravaloraci de les prpies idees i
habilitats.
Com a conseqncia de tot aix, la posici de les dones moltes vegades s

especialment vulnerable, en tant que tamb afecta negativament la capacitat
per gestionar els conflictes relacionals. No hi ha una expressi efica de les
28
emocions ni una comunicaci assertiva, ja sigui per passivitat acceptant

directament les raons i la posici de laltre -, o be per excs dagressivitat,
pel fet dhaver aguantat sense haver expressat les emocions, pensament,
etc. fins aquell moment.
En definitiva, dintre daquesta categoria incloem casos de dones que

presenten dificultats relacionals en diferents esferes de les seves vides,
sovint sobrecarregades amb autoexigncies rgides sobre el model de bona
mare, bona esposa, bona professional, bona amiga,... que les fan renunciar a
les seves necessitats reals.
La intervenci des dels PIADs amb aquestes dones es fa a nivell individual i

grupal. A nivell individual, es treballa lautoconeixement i lautoestima
explcitament, quan es detecta un malestar amb s mateixes, i
lautodeterminaci i autoafirmaci quan el malestar est relacionat a les
seves relacions familiars o socials.
A nivell grupal es treballa lautoconeixement i autoacceptaci, desmuntant els

mites i estereotips de gnere, practicant tcniques comunicatives i promovent
la solidaritat i el suport entre dones.
2.2.2. Com es f a la derivaci?
La derivaci de casos a les psiclogues es fa sempre a partir de la proposta

que la tcnica responsable del PIAD fa a la psicloga referent per tal de
valorar conjuntament si la problemtica que presenta una determinada
usuria sadiu al servei dacompanyament que es dna als PIAD.
En general, quan una dona arriba al PIAD, la tcnica recull la seva demanda
especfica i valora quines altres problemtiques presenta, siguin derivades o
no de la seva demanda. En algunes ocasions la problemtica que sobserva
en la usuria del servei s un malestar psicoemocional que la fa ms
vulnerable per afrontar la seva vida quotidiana. I s en aquests casos quan
la tcnica del PIAD valora si fra adequat per a aquesta dona ser atesa pel
servei dacompanyament psicolgic del PIAD.
Seguidament la tcnica i la psicloga es reuneixen per valorar si el ms

adient per a aquesta dona en aquests moment s rebre lacompanyament
psicolgic. Si la decisi s positiva, la tcnica parlar amb la usuria del
servei i li far una proposta en ferm. Quan la dona hi accedeix, la psicloga
es posar en contacte amb ella i acordaran una data per a la primera
entrevista.
En alguns casos, tot depenent de les caracterstiques del cas per tal que la
dona senti la complicitat i el vincle entre les dues professionals i pugui
confiar en la psicloga, en aquesta primera trobada amb la psicloga tamb
hi assisteix la tcnica i, a poc a poc, aquesta anir retirant-se i anir agafant
ms rellevncia en la sessi la psicloga.
29
Quan s un servei el que deriva les dones, igualment, la tcnica del PIAD fa
la valoraci i la proposta a la psicloga.
2.2.3. El procs dacomp anyament psicolgic
2.2.3.1. Marc i definici del context
En la primera trobada es constitueix linici duna relaci interpersonal entre la dona i

la psicloga, i sinicia aix una comunicaci en qu es posa en marxa el procs
dacompanyament. Des del comenament de la primera sessi han de quedar definits
els rols, lespai i el temps, aix com la dimensi afectiva i emocional de la relaci. s
un moment important tant per definir el context dajuda com per comenar a crear la
relaci de confiana.
Des de lacompanyament psicolgic es pretn ajudar la dona en levoluci dels seus

conflictes, comprometent-nos amb ella a la recerca de recursos que nafavoreixin
lenfortiment com a dona i la millora en les seves relacions amb els altres. Per
aconseguir-ho cal que ella es comprometi en lexploraci dels seus sentiments,
pensaments i vivncies.
Sovint, davant daquesta primera trobada, la dona pot sentir-se confosa o angoixada
davant la situaci de donar a conixer el seu mn intern, i s per aix que cal
mostrar comprensi i una escolta emptica que permetin crear un clima de
confiana, dacceptaci i mai de crtica.
De la mateixa manera s important transmetre a la dona la importncia de la

responsabilitat i la capacitat de predisposici, motivaci i collaboraci en el seu
propi procs de canvi, per promoure aix el seu sentiment dautoeficcia i
dautogesti (inici de tot el procs dapoderament).
La intervenci psicolgica dels PIADs en tant que s un acompanyament i no una

intervenci teraputica a llarg termini - te una durada aproximada de 6 mesos, i una
periodicitat quinzenal de les sessions.
2.2.3.2. Fases de lacompanyament psicolgic
Com en tot procs de suport psicolgic, cal distingir entre diferents moments del
procs: la fase inicial d'avaluaci, la proposta de treball o contracte
d'acompanyament, la intervenci i el tancament de l'acompanyament.
2.2.3.2.1. La fase inicial
30
Consisteix a recollir tota la informaci necessria per comprendre el problema o

situaci que presenta la dona. Es tracta de construir amb ella un mapa en el qual
puguem identificar quins aspectes socials, relacionals i personals li han impedit, en
aquests moments, activar les seves capacitats per fer front a les situacions de canvi
i que li poden generar patiment i malestar relacional.
Per a la construcci del seu mapa personal s'exploren els segents aspectes:
Identificaci del problema i o situaci:
- Recollida, a travs del relat de la dona, de la hiptesi que s'ha

construt per trobar una explicaci al seu problema.
- Identificar les demandes implcites i explcites de la dona.
Expectatives dipositades en la relaci de suport:
- Identificar la proposta de relaci.
- Identificar els models de vinculaci preferents.
Explorar el context familiar i social de la dona:
- Identificar el rol que assumeix en els diferents contextos: social,

laboral, familiar...
- Valoraci del suport social i de la xarxa relacional.
Identificar les habilitats comunicacionals i relacionals.
2.2.3.2.2. La proposta de treball o contracte teraputic
Un cop definit el primer esbs del mapa emocional, relacional (familiar i social) i
cognitiu (creences i explicacions) que ajudi a trobar respostes a la situaci que viu
la dona i que constreny les seves possibilitats de creixement i dafrontar dificultats,
la psicloga porta a terme una devoluci en forma d'hiptesi, comprometent-se en el
procs d'intervenci, sempre que es valori que compleix els criteris per al procs
d'acompanyament psicolgic des del context dels PIAD.
Es crea en aquest moment una situaci de contracte en qu s'especifiquen les

condicions del procs d'acompanyament, les respectives responsabilitats, la durada
aproximada, aix com els passos del procs d'acompanyament psicolgic.
31
2.2.3.2.3. La intervenci en l'acompanyament psicolgic
L'objectiu de la intervenci rau en l'enfortiment i en la capacitaci de la dona perqu

arribi a resoldre la situaci en qu es troba, pugui acceptar aquells assumptes i
adversitats inevitables de la vida, prevenir nous problemes i portar una vida activa,
amb ms autonomia i amb ms capacitat de control i de presa de decisions en
aquells contextos rellevants de la seva vida: respecte a si mateixa, a la famlia, a la
parella, al treball i a loci.
Estructuralment la intervenci s guiada per la revisi de tots aquells aspectes que

han impedit o impedeixen a la dona la seva evoluci i la seva capacitaci per fer
front a la seva situaci personal, familiar i/o social, i que li generen patiment i
malestar simptomtic.
Abordem la intervenci des de cadascuna de les dimensions que integren la

individualitat de la persona, tenint en compte la reciprocitat entre cadascuna d'elles i
com la intervenci des de cada un d'aquests aspectes sempre acompanya un procs
d'ajust necessari en les altres dimensions.
Lelecci d'un Model Multidimensional ens proporciona un suport conceptual

important que ens permet tenir en compte l'mplia gamma de determinants que
operen sobre les situacions de les dones a la vegada que ens aporta la possibilitat
de treballar des de les diferents dimensionalitats de la persona i amb labast de les
tcniques i estratgies adequades per poder operar sobre les diferents dimensions
del problema.
Des d'aquest plantejament de treball es procura que a travs de l'acompanyament

psicolgic, la dona pugui:
Mostrar la seva emocionalitat i rescatar les emocions que per creences de

gnere i/o familiars i de parella es reprimeix o nega. El rescat del patiment
negat li podr aportar un creixement en la seva identitat com a dona en
desbloquejar aspectes emocionals que li han estat negats.
Identificar aquelles creences que han constret la seva potencialitat i

responsabilitat com a dona. Aix, en revisar els seus esquemes perceptius i
els models explicatius sobre els quals ha construt i justificat les seves
accions, els seus pensament i les seves emocions, s'afavoreix una mirada
ms mplia i crtica sobre la seva realitat i es potencien processos ms
esperanadors i capacitadors.
Ampliar el seu repertori relacional per afrontar conflictes des d'una posici
compromesa amb si mateixa i no a costa de si mateixa.
32
La dimensi psicodinmica: La dimensi cognitiva

comprn les estructures i els esquemes
eEs refereix a la dinmica, en els seus de coneixement per percebre i
ddiferents nivells de profunditat: conceptualitzar el mn configurant el
paradigma o estil cognitiu de la persona:
lDes democions, ansietats i
cconflictes conscients fins a Creences. expectatives de gnere
manifestacions del psiquisme models explicatius...
inconscient
La dimensi conductual:
La dimensi interaccional:
abasta el repertori de
comportaments on una persona es fa referncia a les pautes i els patrons
relaciona amb el mn: de relaci i comunicaci interpersonal:
habilitats relacionals, resoluci de relaci de parella, relaci amb els
conflictes...
fills, habilitats comunicacionals...
Reconixer els seus models relacionals preferents en les relacions de parella,

com a mare, com a filla i en lmbit social. Descobrir les pautes de vinculaci
des d'una posici autocrtica i comprensiva (saber com s'han construt)
permet ampliar el registre i alertar de patrons disfuncionals.
Impulsar i ajudar a fer realitat el seu apoderament.
2.2.4. El lloc de les professionals en la relaci dacompanyament
Lepistemologia constructivista que sorgeix del plantejament del coneixement com un

procs autoreferencial, situa en un primer pla la responsabilitat i ltica del
professional.
El professional ja no pot pretendre separar les seves prpies caracterstiques

personals de la situaci que descriu, de la mateixa forma que el que descrivim no
33
est separat del que vivim. Les descripcions revelen ms el lloc (la perspectiva i la
vivncia) de lobservador/a que la constituci dall descrit.
Tal com planteja Marcelo Packman8 a Semillas de la ciberntica:
[] el professional ja no s alg que, investit duna identitat especfica, descriu el

sistema des de fora, sin alg que co-construeix el sistema del qual ell tamb s
participant , i ms encara, el professional mateix emergeix com a tal a travs
daquesta participaci i del tipus de instruments conceptuals que utilitza, genera, co-
genera aquesta participaci.
En aquest nivell, la trobada de la relaci dacompanyament s una trobada entre

iguals, per la relaci es asimtrica en el sentit de la responsabilitat: la professional
sobserva a si mateixa alhora que participa en la construcci de la situaci
observada per prendre la responsabilitat de les seves construccions, s a dir prendre
conscincia dels criteris sobre els quals formulem les hiptesis i reconixer les
premisses i els punts de vista que guien la nostra manera de construir el fenomen
que observem.
Aquest plantejament ens obliga a una constant revisi de les nostres creences,
emocions i accions que guien o determinen el treball psicolgic, per tal que lespai
relacional que es construeix amb la dona li faciliti tots els elements i les condicions
necessaris per al seu desenvolupament, lexercici de la seva autonomia i, en
definitiva, del seu propi apoderament.
8
VON FOERSTER, H. (1991). Las semillas de la ciberntica. Barcelona: Gedisa.
34
Aquest document ha estat elaborat per:
Paula Lastra Pooley, psicloga dels PIADs de Ciutat Vella i Sants-Montjuc.

Sabina Benavente Serra, psicloga dels PIADs dEixample, Les Corts i San Andreu.
Chantal Doyagez Lopez, psicloga dels PIADs de Sarri-Sant Gervasi i Grcia.
Marta Espinosa, psicloga suplent dels PIADs de Les Corts, Sarri i Grcia.
Roser Mateos Perea, psicloga dels PIADs dHorta-Guinard i Nou Barris.
Noelia Sintas Asensio, psicloga del PIAD de Sant Mart.
Ldia Rodriguez Lpez, coordinadora dels PIADs.
Brbara Roig Merino, tcnica municipal responsable dels PIADs.
Amb lassessorament de Beln Albizu Soriano
Entitat gestora
35

Model Acompanyament Psicologic Piads

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Model Acompanyament Psicologic Piads

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PUNTS

1. L A CONSTRUCCI D EL MODEL DATENCI A L ES DONES DES DEL S PIAD. ...... 4

1.1. Lepistemologia com a marc de referncia. ........................................ 4

2. EL MODEL DACOMPANYA MENT PSICOLGIC DELS PIAD s ................... 17

2.1. Premisses de les quals partim ........................................................................................ 17

El mar del 2009 lAjuntament de Barcelona va ampliar la tipologia de professionals

Desenvolupar i definir un model d'acompanyament psicolgic propi ha estat el repte

El model d'intervenci ha darticular-se amb el treball que es fa des de la xarxa de

La tasca psicolgica est enfocada a donar suport i acompanyament emocional a

ENTENEM que els models teraputics o d'intervenci social s'estructuren i prenen

Una part del procs de treball ha consistit en la identificaci i el desenvolupament de

1. LA CONSTRUCCI DEL MODEL DATENCI A LES

1.1. Lepistemologia com a marc de referncia. Identificant les

Les epistemologies tradicionals plantejaven que les dades que rebien de la

Des daquesta posici constructivista es considera que hi ha efectivament un

1.1.1. El co nstruccionisme social i el constructivisme

El construccionisme social sorgeix a finals dels seixanta com una resposta al

Aquesta nova mirada fuig dels postulats mecanicistes i essencialistes, i replanteja la

Cal qestionar les veritats acceptades. El coneixement no es deriva de

Cal tenir en compte l'especificitat histrica i cultural del coneixement.

Els processos socials sustenten el coneixement. El coneixement s el resultat

El coneixement i l'acci social sn inseparables. Les diferents descripcions o

En sntesi, es deriva d'aquesta postura un qestionament profund de les veritats

La perspectiva de gnere, des d'on treballem, es nodreix d'aquesta mirada crtica,

El constructivisme s una posici epistemolgica que sost que la realitat no se'ns

Els enfocaments psicolgics derivats de l'epistemologia constructivista tenen en

1.1.2. La perspectiva de gnere

La primera disciplina que va utilitzar el concepte de gnere va ser la psicologia.

Des daquesta perspectiva psicolgica, el gnere s una categoria en qu sarticulen

a) Lassignaci o latribuci de gnere. Aquesta es porta a terme en el moment

b) La identitat de gnere. Sestableix ms o menys a la mateixa edat en qu

Els estereotips de gnere ms o menys rgids, depenent de la cultura, la famlia i les

Histricament, prenent com a punt de referncia lanatomia de la dona, amb la seva

s veritat que en la societat occidental sha pres consciencia daquestes

En conclusi, la perspectiva de gnere com a marc de referncia implica:

- Reconixer les relacions de poder que sestableixen entre els gneres, en

- Que aquestes relacions es construeixen socialment i histricament i

1.1.3. Convergncies entre el construccionisme i la perspectiva de gnere

La perspectiva de gnere des de la qual treballem comparteix amb lenfocament

Mirada crtica. Tant la perspectiva de gnere com el construccionisme social

Qestionament de les veritats acceptades i de lobjectivitat. La perspectiva

Superaci dels binarismes i les dicotomies. El pensament cientfic modern

Universalisme/superaci de luniversalisme o descentrament/etnocentrisme.

Historicitat del nostre coneixement. Construm des dun marc cultural

Llenguatge com a forma dacci. La dominaci masculina s'evidencia en ls

posa nom a all que no s reconegut, i des daquest reconeixement sobre

Les reflexions construccionistes desconstrueixen nocions profundament arrelades.

Es tracta de perspectives que generen construccions i, per tant, apropaments a la

1.2. Les teories sobre les quals sostenim el model datenci

No obstant aix, la multiplicitat causal de factors que intervenen en la realitat de les

1.2.1. El model ecolgic

Des d'una perspectiva ecolgica, Bronfenbrenner 3 concep l'ambient ecolgic com un

Anomena aquests nivells microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema:

el microsistema constitueix el nivell ms immediat en qu es desenvolupa

Bronfenbrenner (1987) argumenta que la capacitat de formaci d'un sistema depn

Es tracta d'un model explicatiu inspirat en la Teoria General de Sistemes i postula

Aix, la teoria ecolgica passa a formar part de les teories dialctiques

El 1980, Belsky4 va reprendre el model original de Bronfenbrenner i el va aplicar al

El macrosistema comprn l'ambient ecolgic, que abasta molt ms enll de la

Comprendre el fenomen de la violncia en l'espai familiar des de la perspectiva

Els diversos contextos a qu fa referncia el model ecolgic aplicat als fenmens de

Un altre suport teric explicatiu fonamental s la Teoria de Gnere, que permet la

Des duna perspectiva de gnere, la violncia en la famlia revela un fenomen

amb les estructures socials i les representacions collectives que contnuament sn