04-10-2016 // BASIC 2

Quan era petit, JUGAVA a fet i amagar amb el meu germ. Un dia, jo VAIG
TRENCAR-ME una cama mentre CORRIA com un salvatge per la garriga. VAIG
ESTAR tres mesos amb la cama enguixada. TENIA vuit anys, aix que VAIG
PASSAR-HO una mica malament, perqu noms TENIA ganes de crrer, saltar i
sortir a jugar. Els de casa meva EM VAN CUIDAR molt be i VAN TENIR molta
paciencia amb mi. Desprs, un cop passats els tres mesos, EM VAN TREURE el
guix i VAIG PODER tornar a la normalitat: ja PODA crrer i anar amunt i avall
sense obstacles!

Ahir, mentre em DUTXAVA, VA SONAR el telfon. No PENSAVA contestar,

VAIG PENSAR. Per no PARAVA de sonar Quina tortura! I aix que tinc un
contestador. Per qu la persona que TRUCAVA no VA DEIXAR un missatge i
EM DEIXAVA tranquil duna vegada? Al final, fart, desesperat, EM VAIG
EIXUGAR i, a la deseseprada, VAIG CONTESTAR. A laltra banda, una veu no
gens familiar:
- Qu HI S el seor Martnez, si us plau?
- No, us equivoqueu. Aqu NO HI HA cap Senyor Martinez.
- Oh, em sap greu.