prova

grau superior
9.00 h
primera fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
 Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les vostres dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.

En aquest quadern dexamen es presenten:

Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques, i els textos corresponents a lrea de comprensi lectora.
Lenunciat de la pregunta dexpressi escrita i lespai per a lesborrany daquesta rea.
Lescrit definitiu ser el que escriviu en la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDEU: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.

En la plantilla de respostes escriviu amb bolgraf blau o negre, i no useu lquid correctiu o dun altre tipus.

s molt important que no cometeu errors quan traslladeu les respostes a la plantilla.

Assegureu-vos que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.

Indiqueu la resposta correcta omplint completament la casella corresponent.

Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

A B C

A B C

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

A B
C

Si us equivoqueu i voleu anullar una resposta ja marcada, marqueu amb una lnia transversal que
sobresca del requadre i marqueu a continuaci lopci que desitgeu com a correcta.

A B
C

IMPORTANT
El sistema no reconeix com a vlida una resposta correcta si el requadre no est completament ple
amb bolgraf negre o blau.
No hi ha la possibilitat de recuperar una resposta anullada ni anullar dues respostes.
rea de comprensi
Llegiu el text segent i marqueu la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Humans i mquines
Sembla, segons alguns eminents especialistes en la matria, cientfics o filsofs, que la
humanitat corre perills molt greus, en un futur no lluny, a causa dels progressos
velocssims de les mquines de computar, combinables potser, algun dia, amb els
avanos igualment fulminants de la gentica i la cincia del cervell. Els lectors, supose
que nestan ben informats: si els humans arriben a competir amb el Du de la creaci, les
mquines creades qui sap si podran dominar els seus propis petits creadors, i llavors,
quan seran ms intelligents que nosaltres, ens controlaran fins al punt de destruir-nos, i
aix el desastre final arribar implacable.
Fa prop de vint anys, la derrota dun campi descacs davant dun ordinador blau fosc, o
blau profund, va provocar una notable commoci i ms duna previsi dapocalipsi.
Lapocalipsi no ha arribat encara, per la qesti, en el fons, era (i s) aquesta: si una
mquina creada pels humans s tan intelligent com ells, qu s? Aristtil, el gran
classificador, no hauria sabut com respondre-hi. No s una qesti banal, perqu la
suposada victria del cervell mecnic sobre el cervell hum pot afectar, segons diuen, les
bases de la civilitzaci i de lorgull propi de lespcie. Tant que ens ha costat arribar a la
qualitat dhomo sapiens, tants milers danys, i ara hem inventat uns aparells que sn ms
sapients que nosaltres. Aix, lexcs danimalitat irracional dels nostres avantpassats i de
gran nombre dels nostres contemporanis no pareix que pose en perill la dignitat humana,
per lexcs dintelligncia, s. I tot aix, linvent de la mquina pensant, dels robots, del
cervell electrnic, o com en vulguen dir, i la seua real o hipottica superioritat sobre els
humans de carn i ossos, tot aix, es presenta com a gran perill i novetat.
En realitat, no passa de ser una simple reacci de pnic, comprensible per causada per
falta duna mica ms de cultura i dun pl ms de fantasia. Si el personal tinguera una
miqueta ms de calma i llegira histries antigues i llibres de Joan Perucho, aquestes pors
no tindrien sentit. En primer lloc perqu, tal com explica Perucho mateix, les mquines
amb qualitats humanes excellents han existit des dels temps ms remots. Herdot, diu
Perucho, afirma que els sacerdots dOsiris es passejaven amb uns maniquins
gesticulants, de molta expressivitat, i que una esttua dAmon designava amb el dit aquell
dels hereus mascles que havia de ser el futur fara en ra dels seus coneixements (i no
negaran que percebre els coneixements dun futur fara t molt ms mrit que jugar als
escacs o calcular el preu futur dun miler daccions borsries per segon).
Era segur tamb, afegeix Perucho, que al temple de Delfos existia una collecci de ninots
mecnics femenins que, coberts amb pmpols de vinya, cantaven i dansaven
esplendorosament. Ms encara: Aristtil ens parla duna Afrodita que es movia amb
lascvia, i Lluci de Samsata recorda un teatre on els actors eren complicats autmats
que declamaven amb profundes i excitants veus de ventrloc. Per no parlar dels autmats
mateixos dun cavaller anomenat Kosmas, cobradors dimpostos bizantins a Cartagena,
experts comptables i msics consumats que van ser ladmiraci dels visigots de Toledo.
O siga, que els antics veien com la cosa ms natural del mn lexistncia de mquines
amb qualitats humanes del ms alt nivell: lelecci dun monarca, la lascvia, la msica, les
finances i el teatre. No s, per tant, per qu ens espantem ara si un aparell de pensar, o
ms aviat de calcular jugades, derrota un campi descacs. s la cosa ms natural del
mn: per aix shan inventat les mquines des de sempre, per a ser superiors als
humans, no per altra cosa. La palanca, que s la mquina ms simple (un pal), augmenta
la capacitat dalar pedres i pesos; el martell clava claus que amb el puny no clavarem; la
roda ens fa rodar; el telfon fa que ens parlem a distncia, i aix fins a linfinit dels aparells.
Quan sinvente una mquina de tocar el piano, jo no mespantar ni poc ni molt. Quan
sinvente un aparell de tastar paelles que puga dir: Hum, bona, per ma mare li donava
un altre punt, llavors s que mespantar una miqueta. I aquest exemple no s si
lentendr mai cap mquina.
1 V F La possible superioritat de les mquines intelligents respecte a
lHomo sapiens pot fer trontollar el nostre orgull com a espcie.

2 V F La hiptesi dun futur dominat per computadores s una quimera que

actualment a penes t repercussi social.

3 V F La utilitzaci de mquines dotades de qualitats humanes ha despertat

sempre recels al llarg de la histria de la humanitat.

4 La conjunci dels rpids avanos produts en la tecnologia de la computaci i en

alguns camps de la cincia...
a) s, a hores dara, un objectiu assolit que fa preveure per a un futur no lluny la
creaci de mquines ms intelligents que nosaltres que ens dominaran.
b) s una previsi que en aquest moment queda en suspens i que provoca no poques
elucubracions sobre un mn sotms a la voluntat de cervells artificials.
c) no es pot produir mai, i per tant, invalida la hiptesi dun futur dominat per la
intelligncia artificial.

5 Segons lautor, lancdota del campi descacs va crear gran commoci perqu...
a) demostrava duna manera patent la superioritat de la intelligncia artificial enfront del
grau danimalitat que sempre ha acompanyat la condici humana.
b) plantejava nous reptes per als estudiosos i els especialistes en classificacions dels
ssers vius en grups de diferents categories.
c) va provocar que la societat es replantejara conceptes que es creien immutables, com
ara la natura de la condici humana o levoluci de la nostra espcie.

6 Quina daquestes afirmacions s un pensament propi de lautor del text i no una

constataci?
a) Lexcs dirracionalitat no sembla tindre repercussions negatives a lhora de valorar-
nos com a humans.
b) Lhome ser castigat per competir amb Du i intentar crear ens intelligents.
c) Un prets triomf de la intelligncia artificial sobre la humana pot tindre repercussions
negatives en les bases de la civilitzaci.

7 Segons lautor...
a) s una qesti intranscendent preguntar-nos qu s, en realitat, una mquina creada
pels humans i que els iguala en intelligncia.
b) la intelligncia artificial, en realitat, el que fa s generar-nos preguntes sobre la
nostra supremacia com a espcie.
c) la irracionalitat animal ha esdevingut una qesti insuportable per als valors de la
nostra espcie.

8 La idea que t lautor s que...

a) els nostres referents culturals i la tranquillitat ens poden ajudar a enfocar duna
manera ms adient els futuribles sobre la intelligncia artificial.
b) la fantasia desfermada no s una mala consellera a lhora dimaginar un futur realista
en relaci amb la intelligncia artificial.
c) noms els sentiments dels humans expliquen la por que els genera una pretesa
superioritat dels cervells mecnics.
 9 En loraci: Els lectors, supose que nestan ben informats..., lautor vol dir
que...
a) els lectors estan ben informats dels avanos de la gentica i de la cincia del cervell.
b) els lectors estan ben informats dels progressos de les mquines i dels avanos de la
gentica i la cincia del cervell.
c) el lectors estan ben informats dall que es diu desprs: potser les mquines ens
podrien arribar a dominar i destruir.

10 Quin dels tres pargrafs resumeix el significat del text?

a) La humanitat sempre sha valgut de mquines per a millorar la seua vida. No cal
estranyar-se ni tindre por, doncs, que haja arribat a inventar mquines amb
intelligncia artificial que ens puguen superar en algunes destreses.

b) Els avanos de la intelligncia artificial creen desconfiana justificada perqu, tot i

que la humanitat sempre ha utilitzat mquines, pot arribar un moment en qu
aquestes ens superen i ens facen qestionar la nostra superioritat com a espcie.

c) Fins ara, les mquines eren autmats mecnics i per aix no es percebien com una
amenaa. En canvi, la intelligncia artificial de les mquines actuals evolucionar
cap a una intelligncia emocional, i aleshores afectar el nostre orgull com a
espcie.
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11. Qu significa l'adjectiu "esquerp"?
a) Intractable, que es mostra irritable amb els altres.
b) Que es fon o desapareix amb facilitat.
c) Sec, estril, sense vegetaci.

12. Qu significa el verb "esperonar"?

a) Afrontar els esdeveniments de manera pausada.
b) Contradir sistemticament tot el que es diu.
c) Incitar, estimular.

13. Qu significa el substantiu "dragea"?

a) Preparat farmacutic que cont una xicoteta quantitat de medicament.
b) Respiraci curta i poc profunda.
c) Conserva d'aspecte gelatins que s'obt fent bullir suc de fruita amb sucre.

14. La formiga es va enfilar a un __________ d'herba que creixia prop de l'aigua.

a) polsim
b) bri
c) garric

15. Qu significa l'expressi "a l'albir"?

a) Es diu d'alguna cosa que es troba lluny d'on ens trobem nosaltres.
b) De bon mat, abans que isca el sol.
c) A la lliure voluntat.

16. Per sort, l'accident de trnsit causat per la __________ tan sols li va provocar __________ de
poca consideraci.
a) tormenta / magoladures
b) tempesta / magolaments
c) tempestat / magulladures

17. Qu significa el substantiu "bocoi"?

a) Bta d'unes mesures determinades per a guardar vi.
b) Recipient de fang o de plstic que, ple de terra, serveix per a criar plantes.
c) Habitacle de cera d'una comunitat d'abelles format per celles hexagonals.

18. Mogut per una actitud __________, l'atacant __________ amb els ms dbils del grup.
a) rastrera / s'ensany
b) mesquina / s'encruel
c) tracionera / s'exacerb

19. El cartell de la porta deia: "Noms hui, grans ofertes en __________."

a) sopletes i taladres
b) soplets i taladradores
c) bufadors i trepants
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

20. Aviat acabaran les obres __________ de la nova carretera.

a) d'abalisament
b) de balisament
c) de balisaci

21. Qu s un "badoc"?
a) Pea que s'utilitza per a pavimentar carrers.
b) Persona que s'encanta fcilment.
c) Tros que queda d'una branca quan no es talla arran del tronc.

22. Qu significa l'adjectiu "galds"?

a) Lleig, desagradable, quan s'esperava que fra bonic, agradable.
b) Que no s'ajusta (una cosa) exactament a aquella que la cont, que l'abraa.
c) Que tendeix a relacions amistoses excessivament absorbents.

23. Qu significa l'expressi "agafar-li un batistot"?

a) Estar en estat d'embriagadesa.
b) Patir un refredat.
c) Tindre un atac al cor o d'un altre tipus.

24. Qu s un "musell"?
a) Arma de foc porttil que consisteix en un can de metall muntat en una culata de fusta.
b) Part de la cara de certs mamfers, on hi ha la boca i els forats del nas.
c) Part del cos hum en qu s'articula la m amb l'avantbra.

25. Qu significa l'expressi llatina "in pectore"?

a) En secret, encara que ja s'haja decidit.
b) Ents en sentit ampli.
c) Mogut per un sentiment.

26. Quin s l'adjectiu que no t el mateix significat que els altres dos?
a) escanyolit
b) estabornit
c) estamordit

27. Qu significa el substantiu "mrfega"?

a) Pea de vestir d'abric, confeccionada o folrada de pell.
b) Pea quadrangular teixida de llana o de cot que s'usa com a abrigall en el llit.
c) Sac gran, generalment ple de palla, que serveix de matals.

28. Un grup d'indgenes, a l'alba, es dirigeixen cap a l' __________ per a pescar __________ i
altres peixos molt valorats.
a) arrecife / arenques
b) escull / arengs
c) escull / arenques
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

29. La fiscal sabia que, amb __________ interrogatori, l'investigat acabaria__________ i

confessaria.
a) el consabut / desmoronant-se
b) el consabit / derrumbant-se
c) l'habitual / afonant-se

30. No hi podem fer cap __________: si vol guanyar el premi, haur __________ en la fase
d'investigaci.
a) salvedat / d'esmerar-se
b) salvetat / de parar esment
c) excepci / de posar cura

Morfologia i sintaxi
31. Encara no sabem la data de la inauguraci del congrs; __________ prompte.
a) potser ens la comunicaran
b) igual ens la comuniquen
c) pot ser ens la comuniquen

32. __________ un greu error si __________ manipular les proves.

a) Cometreu / pretengureu
b) Cometereu / pretenreu
c) Cometireu / pretingureu

33. Ja t'has apuntat al certamen literari? Jo ja __________.

a) me n'he inscrit
b) m'hi he inscrit
c) me n'hi he inscrit

34. Josep ja no __________ el venat: s una persona __________ com era.

a) es fa amb / diferent de
b) es fa en / diferent a
c) es tracta amb / diferent a

35. S'ha elaborat l'esborrany d'un decret que, __________, beneficiar els xicotets comeros.
a) com prospere
b) de prosperar
c) posat que prospere

36. No s possible __________ un pressupost __________ no hem tingut cap explicaci prvia.
a) el fet de sollicitar / sobre qu
b) sollicitar / sobre el qual
c) el sollicitar / sobre el que

37. Coneixies la representant de l'associaci de comeros __________ ens vam reunir ahir i
__________ pareixien b els nous horaris comercials?
a) amb la que / a qui no
b) amb la que / que no li
c) amb qui / a qui no li
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

38. La nova secci de dubtes __________ les preguntes ms freqents que ens fan els clients.
a) vindr a resoldre'ns
b) permetr que resolguem
c) far que acabem per resoldre

39. Els refredats es contrauen __________ i __________ causen complicacions serioses.

a) a poc a poc / rares vegades
b) a poc a poc / rara vegada
c) poc a poc / rares vegades

40. Al llarg del curs es podran convocar __________ proves __________ necessries.
a) quantes / siguen
b) tantes / siguen
c) tantes / com siguen

41. __________ la mitjanit, el pivot nigeri ser intervingut quirrgicament __________ turmell
dret.
a) Al voltant de / del
b) A aix de / del seu
c) Sobre / del

42. Els hematomes i el lleuger dolor abdominal sn efectes secundaris que, __________, et
desapareixeran d'ac a pocs dies.
a) tan un com altre
b) tant l'un com l'altre
c) tant l'un com altre

43. Si vols assistir a la conferncia, ompli la inscripci per a reservar plaa __________.
a) quant abans millor
b) tant prompte com siga possible
c) com ms prompte millor

44. Haver de recrrer cinquanta quilmetres __________ no li fa __________ grcia.

a) cada dia / gens de
b) tots els dies / cap
c) cada dia / cap de

45. Aquesta teoria no s d'ells: __________ jo.

a) els l'he proposada
b) se l'he proposada
c) els la hi he proposada

46. Si ella __________ estar en forma, aniria a __________ ms dies a la setmana.

a) vulguera / entrenar-se
b) volguera / entrenar-se
c) volguera / entrenar
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

47. T'esperarem __________ la catedral __________ no ploga.

a) al costat de / sempre que
b) junt a / sempre i que
c) vora / sempre i quan

48. En aquesta revista ja __________ la notcia __________ ens han demandat.

a) han difundit / per la que
b) han difs / per la qual
c) han difs / per la publicaci de la qual

49. __________ ells havien arribat __________ dues de la matinada a casa, elles havien volgut
quedar-se en la festa fins que s'acabara.
a) Mentre que / cap a les
b) Mentre / a aix de les
c) Mentrestant / quan serien les

50. La policia ens va prometre que no pararia __________ el mbil del crim.
a) fins a esbrinar
b) fins esbrinar
c) fins qu no esbrinara

51. Hui en dia s com veure la gent __________ i ben __________ de mecanismes tecnolgics.
a) distraguda / proveda
b) distreta / proveda
c) distraguda / provista

52. L'obra s d'un pintor __________, d'actitud __________ i tafanera.

a) autodidacta / eglatre
b) autodidacta / eglat
c) autodidacte / eglatra

53. __________ a cap mena d'estabilitzaci en fred, no hi poden aparixer sediments naturals.
a) Donat que el vi no ha estat sotms
b) Com que el vi no ha estat sotms
c) Al no haver estat sotms el vi

54. __________ van sentir alg que cridava molt fort i que corria carrer __________ desorientat.
a) De colp i volta / avall
b) De sobte / abaix
c) Repentinament / cap avall

55. A Marta, la nota que el seu fill ha tret en l'examen no __________ en absolut.
a) li impressiona
b) l'impressiona
c) la impressiona
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

56. Una prestigiosa xef de cuina no recomana __________ els aliments en el microones.
a) el que coguem
b) que coguem
c) el coure

57. __________ de la gent de la plaa persisteix a causa de la negativa a modificar els diversos
__________ que regulen les condicions de treball.
a) El remor / decrets lleis
b) El remor / decrets-llei
c) La remor / decrets llei

58. Els sindicats continuen fent campanya __________ la vaga general.

a) amb vista a
b) en vistes a
c) cara a

59. La responsable de la trobada opina que no __________ hagut cap problema si __________
feta un altre dia.
a) n'hi hauria / l'hagurem
b) hauria / l'havrem
c) hi hauria / l'hagurem

60. El naixement d'aquest corrent cal situar-lo entre maig i juny de l'any 1844, __________ avalots
suscitats __________ d'aquells mesos.
a) arran els / als comenaments
b) arran dels / al comenament
c) arrel dels / a comenament

61. Hem vist la primera part del partit, per __________ en el descans.
a) ens hem hagut d'anar
b) hem hagut d'anar-se'n
c) hem hagut d'anar-nos-en

62. Els __________ d'poques imperials portaven vestits __________.

a) pontfexs / carmesins i violeta
b) pontfexs / carmes i violetes
c) pontfex / carmess i violeta

63. __________ arribaran __________ tronades i pluges generalitzades a totes les nostres
comarques.
a) El prxim dissabte / diverses
b) Dissabte que ve / vries
c) El dissabte vinent / algunes

64. Qualsevol que __________ el seu reglament i que __________ causar algun problema seria
desqualificat del concurs.
a) contradira / poguera
b) contradira / puguera
c) contradiguera / poguera
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

65. No portaven el carnet de conduir, __________ els van multar amb dos-cents euros.
a) per el que
b) per la qual cosa
c) ra per la que

66. Els bussos es van submergir __________ sense __________.

a) d'esquena / els escafandres
b) d'esquenes / els escafandres
c) d'esquena / les escafandres

67. S'ha fet dos __________ sense perms dels pares.

a) prcing a la nariu dreta
b) prcings al nariu dret
c) prcings a la narius dreta

68. Ja hem sentit els rumors, per no podem __________ sense proves.
a) creure-nos-los
b) creure-se'ls
c) creure'ns-els

69. La ponent ha assegurat que tothom pot assolir un nivell alt, __________ ha indicat, la
capacitat de lideratge es pot potenciar.
a) ja que, tal com
b) doncs, tal i com
c) perqu, conforme

70. Una turista alemanya ha sigut segrestada i __________ que l'han __________ durant dotze
hores.
a) creguem / rets
b) creguem / rets
c) creiem / retinguda

Normativa ortogrfica
71. La __________ s un procediment de __________ major que genera un dolor postoperatori
agut, moderat o sever, segons els casos.
a) cesrea / cirugia
b) cesria / cirurgia
c) cessria / cirrgia

72. Quantes sllabes t la forma verbal "reinstallareu"?

a) sis
b) quatre
c) cinc

73. En la fauna europea trobem espcies animals com el ren, l'__________, la rabosa polar i el
__________.
a) ermini / bisonte
b) arminy / bisont
c) ermini / bis
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

74. Dem __________ el __________ en una altra part de la paret.

a) ressituarem / linleum
b) ressituarem / linolem
c) resituarem / linleum

75. He portat el cotxe al taller per un problema amb el __________ i el __________.

a) termostat / xasss
b) termostat / xassis
c) termstat / xasss

76. El __________ a la vigilncia perptua del palau.

a) sentinella renuncia
b) sentinella renncia
c) centinella renuncia

77. La indumentria masculina que predomina en el __________ s la __________ i el turbant.

a) zoc / gilaba
b) soc / gellaba
c) sc / xillaba

78. L'__________ de la mesquita s un guia espiritual __________.

a) iman / xita
b) imant / xiita
c) imam / xita

79. Hi havia la __________ que la __________ no havia complit els preceptes legals.
a) pressumpci / subasta
b) presumpci / subhasta
c) presumci / subhasta

80. Quina oraci est ben escrita?

a) Segons uns estudis recents, la veina del fessol cont una gran quantitat de nutrients.
b) La llet cuallada sn unes postres riques en proteines recomanades per a evitar el mal d'estmac.
c) La retransmissi per l'FM del concert oferit per la Filharmnica d'Hlsinki va ser superba.

81. L'pera tractava sobre el pas del temps i la __________ humana, l'enveja i la __________.
a) velletat / cobdcia
b) veletat / codcia
c) veletat / cobdcia

82. L' __________ i el __________ no sn arbres fruiters.

a) ban / sauc
b) eben / sac
c) ben / sauquer

83. L'arribada a la __________ li va canviar el carcter __________.

a) senectut / pusillnime
b) senectud / pusilnime
c) senectut / pussillnime
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

84. El gran __________ del club __________ era la situaci financera.

a) hndicap / blanquiblau
b) handicap / blanc-i-blau
c) handicap / blanc i blau

85. Per a visitar el __________ sn aconsellades les vacunes de la __________ i del ttan.
a) Tibet / rubola
b) Tbet / rubeola
c) Tbet / rubola

86. Aquest herbolari s un __________: ens volgu vendre alfbega per __________.
a) poca vergonya / herbasana
b) poca-vergonya / herba sana
c) pocavergonya / herba-sana

87. Aquella dona porta un vestit blanc amb una __________ central i un __________ al coll.
a) cenefa / ribet
b) sanefa / rivet
c) senefa / revet

88. Quan plou, m'agrada l'__________ de la terra __________.

a) efluvi / asaonada
b) eflubi / assaonada
c) efluvi / assaonada

89. El to elevat amb qu escriu no deixa __________ al popularisme ni al __________.

a) escletxes / castissisme
b) esclexes / casticisme
c) escletxes / castisisme

90. __________: Impregnar de quitr.

a) quitranar
b) aquitranar
c) enquitranar
Consulta sobre els resultats

1. www.ceice.gva.es/jqcv
2. Telfons: 963 175 200 (telfon audiomtic)
012 (o 963 866 000)

Calendari i estructura

Primera fase
rea de comprensi 10 %
(04/06/2016)
rea destructures lingstiques 30 %
Segona fase rea dexpressi escrita 30 %
(18/06/2016)
rea dexpressi i interacci orals 30 %

Mnim per a passar a la segona fase: 40 % en la mitjana ponderada de les dues rees
de la primera fase.

Mnim per a aprovar: 60 %

prova grau superior

primera fase juny 2016
9.00 hores
 prova
grau superior
segona fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
rea dexpressi i interacci orals
Trieu una de les dues lectures segents i prepareu-vos per a realitzar:

a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que heu triat.

b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Robar privacitat

Si preguntem a alg quines coses et preocupa que et roben?, el ms

normal s que ens diga la cartera, el cotxe o la casa. La llista de
coses que associem amb el fet de robar est culturalment construda.
En primera instncia, ning parla de por que li roben els serveis
pblics ni els drets fonamentals, per exemple.
Tanmateix, el context de riscos als quals parem esment est canviant.
Hem depositat coses de valor en espais abans inexistents, com el
nvol o una xarxa social. Si pogurem triar entre perdre la cartera o
l'accs al nostre correu electrnic, qu triarem? Entre que ens roben
el cotxe o la nostra identitat digital per a accedir a una targeta de
crdit, qu preferim?
La vulnerabilitat de les nostres dades ser cada vegada ms evident.
Quines dades recull aquesta aplicaci per a mbil que diuen que s
debades? Qui veu les meues dades d's i consum elctric, recollides
per un comptador intelligent? Qu fa aquell hotel amb la fotocpia
del meu passaport? Aquestes preguntes, hui encara minoritries,
aniran en augment en els prxims anys. Al cap i a la fi, la privacitat
s all que ning sap definir fins que li la lleven, i a mesura que les
histries de robatoris de privacitat proliferen, la nostra mirada anir
passant de la bossa de m a les dades en totes les seues formes.
 Lectura 2

El negoci de la superstici

Cadasc s lliure de creure en el que vulga. No noms pel que fa a les

preguntes ms transcendents (qu hi ha desprs de la mort, existeix
algun sser superior, t sentit la nostra existncia, etc.), sin tamb
quant a coses ms mundanes. Si alg vol creure que la Terra s plana,
que hi ha extraterrestres entre nosaltres o que nixer sota el signe de
Verge o de Capricorn influeix en el carcter no noms t dret a fer-
ho, sin que la societat ha de vetlar perqu aquest dret es respecte.
Per quan alg usa la superstici per enganyar els altres, per fer
diners o sotmetre alg d'alguna manera, cal posar-hi lmits. s un
tema delicat perqu les creences sn molt ntimes, per hi ha casos
evidents d'enganys que cal aturar perqu s evident que sn mentida i
poden arribar a fer molt de mal.
La justcia australiana, per exemple, va fer que una empresa publicara
un anunci al seu web per a fer explcit que els braalets que venia no
tenien cap efecte comprovat cientficament. Al Regne Unit es va
prohibir la publicitat d'uns amulets perqu no estava provat que
garantiren la protecci dels ngels.
Si els medicaments o els aliments han de passar controls estrictes per
a demostrar que el que diuen que contenen s cert i que els efectes
que anuncien es compleixen, per qu no ho han de fer la resta de
productes?
rea dexpressi escrita

Dictat
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que traslladeu a la plantilla de respostes.
Redacci
Escriviu un text, com per exemple un article dopini o un assaig breu, en qu exposeu i
argumenteu el vostre punt de vista sobre un dels dos temes segents (300 paraules).
a) Les assegurances mdiques privades. Sempre han sigut una possibilitat per a
qualsevol persona malalta. Creieu que estan a labast de tothom? s positiu que
cadasc puga triar l'atenci sanitria que vol? Escriviu un article d'opini en qu
exposeu i defenseu el vostre punt de vista sobre el tema.
b) Els horts urbans. Algunes persones que viuen a les ciutats han desenvolupat els horts
urbans amb la finalitat de tindre productes ms frescos i collits del dia. s una moda
ms o una via cap a un model de vida ms saludable i sostenible? Exposeu i
argumenteu la vostra opini sobre aquesta iniciativa i si la considereu viable o no.
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que traslladeu a la plantilla de respostes.
Consulta sobre els resultats

www.ceice.gva.es/jqcv

- Telfons: 96 317 52 00 (telfon audiomtic)

012 / 96 386 60 00

Calendari i estructura de la prova

rea de comprensi 10 %
Primera fase
rea destructures lingstiques 30 %

rea dexpressi escrita 30 %

Segona fase
rea dexpressi i interacci orals 30 %

Mnim per a aprovar: 60 %

prova grau superior

segona fase juny 2016
9.00 h
 DICTAT
JUNY 2016

La majoria de nosaltres no suportvem el perill

amb resignaci conscient, sin amb lapatia de les
bsties amansides a colps. Laccs als refugis
cuirassats del camp de concentraci sens havia
prohibit. Quan la terra comenava a estremir-se
pels bombardejos, ens arrossegvem, atordits i
ranquejants, entremig dels fums corrosius de la
boira artificial, fins a les vastes rees srdides i
estrils, al peu de les tanques de fil daram. All
jiem inerts, amuntegats els uns damunt dels
altres com si frem morts, sensibles tanmateix a la
momentnia dolcesa dels cossos en reps.
Mirvem amb ulls indiferents les columnes de fum
que irrompien entorn nostre: en els moments de
treva, collem daquell terra cent vegades trepitjat
les cama-roges i les camamilles msties, i les
mastegvem llargament en silenci.