Guia Didactica Castellnou PDF

CINCIES
DE LA TERRA
Modalitat
de Cincies
i Tecnologia
I DEL MEDI
AMBIENT 1 MARCEL COSTA, MARC FERRER,
M. DOLORS BONAFEU,
GUIA DIDCTICA MONTSE ESTRADA I EULLIA ROGER
9 788498 045697
GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 1 28/7/08 14:04:31

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Isaac Camps
Edici: Isaac Camps

Correcci lingstica: Laia Fidalgo
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell i Morales, S.L.
Disseny grfic interior: Maria Partegs
Maquetaci: Oriol Samper
Illustracions: Farrs Illustraci Editorial
Fotografia coberta: Getty Images (Bryce Pincham)
Primera edici: juliol de 2008

ISBN: 789-84-9804-569-7
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
Marcel Costa, Marc Ferrer, M. Dolors Bonafeu, Montserrat Estrada i Eullia Roger, 2008, pels textos
Farrs Illustraci Editorial, 2008, per les illustracions
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable

ndex
PROJECTE
1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. PRINCIPIS DIDCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DE MATRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
PROGRAMACI DAULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23
n Unitat 1: Introducci a les cincies de la Terra i del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .23
n Unitat 2: Materials terrestres: roques i minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
n Unitat 3: Estructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
n Unitat 4: Magmatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
n Unitat 5: Serralades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
n Unitat 6: Processos geolgics externs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32
n Unitat 7: Estratigrafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34
n Unitat 8: Teledetecci. El mapa geolgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35
n Unitat 9: Histria de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36
ORIENTACIONS
n Unitat 1: Introducci a les cincies de la Terra i del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .40
n Unitat 2: Materials terrestres: roques i minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41
n Unitat 3: Estructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43
n Unitat 4: Magmatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46
n Unitat 5: Serralades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48
n Unitat 6: Processos geolgics externs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50
n Unitat 7: Estratigrafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52
n Unitat 8: Teledetecci. El mapa geolgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54
n Unitat 9: Histria de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56
Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 3

SOLUCIONARI
n Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
n Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62
n Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66
n Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74
n Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82
n Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .88
n Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
n Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
n Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101
AVALUACIONS
PRIMER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110
SEGON TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113
TERCER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .119
SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .124
4 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GUIA DIDCTICA
PROJECTE

1. PRESENTACI
La matria del Batxillerat de Cincies de la Terra i del medi ambient se centra en lestudi dels sistemes
terrestres del medi fsic i les seves interrelacions amb lactivitat humana. Pretn aportar el coneixe-
ment de la dinmica daquests sistemes per tractar, posteriorment, els canvis que shi produeixen amb
lacci humana. Lenfocament de la matria s interdisciplinari i de sntesi, ja que es considera la Terra
com un sistema global en qu els components fsics aire, aigua, substrat slid interactuen amb els
components biolgics els ssers vius i, a causa del paper dominant i cada vegada ms decisiu de
lespcie humana, amb els components socioculturals.
Aquesta perspectiva implica tenir en compte, per una banda, les anomenades cincies de la Terra,
que corresponen a la geologia i matries afins meteorologia, climatologia, hidrologia, edafologia
i a altres cincies experimentals biologia, qumica, fsica, les quals, conjuntament, aporten els co-
neixements bsics necessaris per entendre el funcionament dels sistemes. I per laltra, cal destacar
laportaci de les cincies socials geografia, histria, economia, tica, amb una visi centrada en les
actuacions humanes sobre el territori. Leducaci ambiental s present en moltes rees del currculum
i les Cincies de la Terra i del medi ambient hi han de contribuir, incidint en els components fsics del
medi, que sn la base dels sistemes vius i antrpics.
El replantejament de les relacions entre lsser hum i el medi respon a un debat emergent de la
societat actual, que constata les greus conseqncies del model de creixement indefinit, errat en
considerar illimitats els recursos del planeta. Aquesta matria, doncs, ha daugmentar el coneixe-
ment de lalumnat en aquests temes, i preparar-lo per a la inserci en els nous estudis i professions
que sestan generant en aquest camp. Hi ha continutat entre els continguts daquesta matria i els
que shan treballat en les rees de lEducaci Secundria Obligatria i altres que es treballen en el
Batxillerat. Per aix, s important que lalumnat els assoleixi tenint en compte com es relacionen els
nous continguts amb els que ja es dominen. Ledat de lalumnat de Batxillerat permet donar un pes
important als continguts relatius a conceptes i sistemes conceptuals. Els objectius terminals defineixen
capacitats intellectuals ms complexes de relacions entre conceptes i relacions causals, i tamb de
realitzaci daplicacions o dinvestigacions. La metodologia escollida per assolir els objectius daquesta
matria es basa en activitats dinvestigaci, de simulaci i de resoluci de problemes en un context
proper a lalumnat, cosa que facilita laprenentatge i lexercita en els mecanismes socials de presa de
decisions.
Sobre la distribuci de la matria, en aquest primer curs sestudien els processos, part fonamental per
entendre els recursos, riscos i impactes, que es veuran a segon curs. Tal com estableix la programaci
oficial, es dna ms rellevncia a lestudi dels processos geolgics.
Els autors i les autores

2. PRINCIPIS DIDCTICS
Orientacions metodolgiques
En primer lloc, detallarem els aspectes ms generals daquestes orientacions. Pel que fa als continguts
de lassignatura, s molt recomanable que el professorat no es limiti a fer-ne una exposici malgrat
lextensi de la matria daquests continguts. Els resultats acadmics seran millors si sadopten altres
formes de treball, si ms no a part de les sessions teriques. Fomentar el dileg i la participaci de
lalumnat durant les sessions dedicades als continguts ms terics ser sempre molt positiu. Tanma-
teix, com que lalumnat de batxillerat s capa dadoptar actituds de treball personal o cooperatiu amb
un important component dautonomia, hi ha una part dels continguts que es pot treballar mitjanant
sessions en les quals el professorat es dediqui noms a resoldre dubtes i controlar el treball del grup.
Daquesta manera, el grup classe avana matria solucionant exercicis o fent resums, esquemes o
mapes conceptuals dels continguts programats per a cada sessi. El llibre de text que heu triat cont
tota la informaci terica necessria desenvolupada clara i entenedora i, per tant, permet que lalum-
nat treballi de manera autnoma.
En segon lloc, a lassignatura de Cincies de la Terra i del medi ambient tamb hi ha un important
component aplicat, amb nombrosos procediments que cal desenvolupar. Hi ha una gran quantitat
de continguts terics que no es poden acabar dentendre sense una aplicaci mitjanant exercicis
prctics. En aquest sentit, el llibre que heu triat ofereix un ampli ventall dactivitats prctiques per des-
envolupar amb lalumnat, per no shan de dur totes a terme; cal que el professorat tri aquelles que
ms sescaiguin al grup dalumnes que t i al seu entorn. En molts casos shi inclouen preguntes o
exercicis oberts per fomentar la reflexi personal sobre els problemes mediambientals. Tamb shan
triat diversos casos o situacions actuals i properes per poder establir, sempre que sigui possible, con-
nexions amb lentorn.
Com a complement de totes aquestes activitats densenyament-aprenentatge, recomanem fer una

sortida de prctiques a partir de la meitat del segon trimestre, per tal que lalumnat pugui comprovar
i estudiar sobre el terreny diversos continguts de lassignatura.
Les Cincies de la Terra i del medi ambient tenen una relaci molt estreta amb daltres disciplines que
sestudien a Batxillerat, especialment amb la biologia i la qumica. s convenient que sestableixi una
coordinaci en la seqenciaci de totes aquestes matries per evitar mancances o solapaments dels
continguts. A ms, s important establir sempre que es pugui la connexi amb els continguts i proce-
diments vistos en aquestes altres matries per facilitar-ne una visi global i, per tant, ms entenedora
dels coneixements que shan treballat.
Avaluaci
Lavaluaci s una eina molt important del procs educatiu. A ms de tenir una funci de valoraci
quantitativa de lassoliment duns objectius (aspecte necessari si considerem que lalumnat i el pro-
fessorat han de tenir clar si poden ser capaos de superar la prova de selectivitat de lassignatura)
lavaluaci tamb pot exercir un paper clau per millorar alguns aspectes del procs educatiu. Si lavalu-
aci no es limita a una prova escrita al final de cada crdit, sin que suposa una recollida sistemtica
dinformaci sobre el procs daprenentatge de lalumnat, podr ser molt til per:

a lalumnat, ja que prendr conscincia del seu progrs dels coneixements de lassignatura.
al professorat, que podr millorar la seva prctica docent dacord amb el progrs que observi en
lalumnat.
Per poder complir aquests objectius, les activitats davaluaci que es programin shaurien de realitzar
al llarg del curs i no noms en les darreres sessions de cada crdit. Igualment, i tenint en compte la
gran quantitat de continguts de tipus procedimental i actitudinal que inclou la programaci de lassig-
natura, lavaluaci de les Cincies de la Terra i el medi ambient ha de considerar-los especficament.
La distribuci de les activitats davaluaci tamb t tres moments clarament diferenciats:
Al principi de cada unitat per analitzar els coneixements previs de lalumnat i poder ajustar el nivell dels
continguts per iniciar les activitats densenyament-aprenentatge. Aquesta fase davaluaci es pot dur a
terme a partir dactivitats diverses: proves escrites, exercicis prctics o, senzillament, preguntes orals.
Al llarg de la realitzaci de les unitats, per poder adequar les activitats que es porten a terme i aix
assegurar-ne el mxim aprofitament per a tot lalumnat. No s necessari que aquesta fase de lava-
luaci es realitzi mitjanant proves escrites. Altres tipus dactivitats, com ara els exercicis fets a classe
o les preguntes orals, poden ser tan o ms tils, i sempre ms senzilles de qualificar per part del
professorat.
Al final de cada unitat o trimestre, per poder avaluar el grau dassoliment dels objectius. En aquesta
fase shan de tenir en compte, com a mnim, les informacions de qu disposa lalumnat. La princi-
pal activitat per avaluar aquesta fase final de lavaluaci s una prova escrita. s molt recomanable
que aquesta prova permeti avaluar de manera global el contingut de la unitat o trimestre, ja que els
alumnes i les alumnes que facin la selectivitat sexaminaran de tota la matria de lassignatura en
una nica prova duna hora i mitja. En aquest sentit, s important adequar la tipologia de la prova
al tipus dexamen que cada any es realitzi en les proves daccs; daquesta manera, es mantindr
el rendiment de lalumnat i sevitar el factor sorpresa que pot suposar un tipus dexamen diferent.
En aquest sentit, tamb creiem recomanable treballar la matria de manera que en cada prova
davaluaci duna unitat hi hagi preguntes daltres unitats de la matria que ja shagin cursat. Aquest
recurs tamb permetr una visi molt ms entenedora i global de les Cincies de la Terra i el medi
ambient.

3. ELS MATERIALS
Llibre de lalumne
Els continguts de la matria shan distribut en 9 unitats didctiques.
El llibre de lalumne inclou un CD de recursos digitals.
ndex de continguts
del CD de lalumne
GZXjghdhY^\^iVah
eZgVaVajbcZ
9?D9?;I
:;B7J;HH7
Modalitat
de Cincies ?:;BC;:? Esquemes de les unitats
i Tecnologia
7C8?;DJ'
Unitats digitals
Galeria dimatges
Podeu trobar ms recursos a www.castellnoudigital.com
Recursos per al professorat

La guia didctica s un conjunt de materials concebuts per facilitar la planificaci que cada docent fa
de la matria. Cont les programacions, les orientacions didctiques, les avaluacions i el solucionari.
Programacions
de matria i daula
Egd\gVbVX^dch
eZgVaegd[Zhhdg
9?D9?;I
:;B7J;HH7
Modalitat
de Cincies ?:;BC;:?
i Tecnologia
7C8?;DJ'
<j^VY^Y|Xi^XV
^gZXjghdhY^\^iVah 9?D9?;I
eZgVaegd[Zhhdg
:;B7J;HH7
Modalitat
de Cincies ?:;BC;:?
i Tecnologia
7C8?;DJ'
Guia didctica
Esquemes de les
unitats
Unitats digitals

Projecte
PROJECTE
GUIA DIDCTICA
PROJECTE Inclou una presentaci, els principis didctics
i els materials.
Programacions
GUIA DIDCTICA
PROGRAMACIONS
En la programaci de matria sinclou el curr-
PROGRAMACIONS
culum oficial. En les programacions daula es

despleguen els objectius, continguts, criteris
davaluaci i competncies.
GUIA DIDCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Orientacions i Solucionari
Shi proposen indicacions, suggeriments i co-
mentaris del contingut del llibre de lalumne
I SOLUCIONARI
ORIENTACIONS
i es recopilen les solucions de totes les acti-

vitats.
Avaluacions
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
En aquest apartat es proposen una srie

dactivitats davaluaci trimestrals per a com-
probar que shan asimilat els continguts im-
partits en ells.
AVALUACIONS
GUIA DIDCTICA
ALTRES RECURSOS Altres recursos
Sofereix un espai per a que el docent orga-
nitzi els seus propis recursos.
ALTRES RECURSOS

GUIA DIDCTICA
PROGRAMACIONS

Programaci de matria
Currculum de la matria de Cincies de la Terra i del medi ambient segons la legislaci vigent.
INTRODUCCI
Les cincies de la Terra i del medi ambient tenen com a finalitat proporcionar a lalumnat del batxillerat
cientfic que la cursi, eines teriques i practiques per al coneixement del sistema Terra, els subsistemes
terrestres i les interaccions daquests amb els ssers humans. Lensenyament-aprenentatge daquests
continguts t una doble funci: terminal i propedutica. Respecte de la primera, ha de facilitar a
lalumnat lanlisi i valoraci dels problemes rellevants relacionats amb els continguts de la matria
i presents en els debats socials i, pel que fa al segona funci, preparar a lalumnat per seguir els estu-
dis universitaris o de grau superior on els coneixements daquesta matria sn imprescindibles.
Un dels objectius de les cincies de la Terra i del medi ambient s afavorir la capacitat dentendre la
dinmica del planeta i dels fenmens naturals, interpretar el seu passat i conjecturar el seu futur, aix
com interpretar els fenmens naturals que ens rodegen i les relacions causa-efecte (interaccions)
que sovint sestableixen amb els ssers humans. Amb aquesta finalitat, shan anat construint models
explicatius que donen suport a aquestes interpretacions i que han servit de base per a un gran desen-
volupament cientfic i tecnolgic. El desenvolupament econmic i el seu impacte a escala global sobre
el planeta comporta no noms avantatges sin tamb, en molts casos, riscos per a tots els ssers vius.
Cal, doncs, que lalumnat adquireixi una visi holstica del planeta i de la interacci amb els ssers
humans i daquests com a part activa i compromesa amb el present.
A ms a ms, s important que lalumnat adquireixi els coneixements i les habilitats necessries per
participar en el procs danlisi i valoraci crtica dels problemes ambientals i la seva gesti, i tamb
una sensibilitzaci fonamentada en la recerca i anlisi dinformaci contrastada i, si sescau, compro-
misos per a lacci, tant individual com collectiva, en defensa i millora del medi. Les cincies de la
Terra i del medi ambient ajuden a reflexionar sobre les relacions entre la cincia, la tecnologia i la
societat, i a valorar algunes de les implicacions tiques que comporten aquestes relacions.
Les cincies de la Terra i del medi ambient es desenvolupen bsicament en el marc de lestudi dels
processos geolgics resultants tant de la dinmica interna com externa del planeta i les seves mani-
festacions, dels riscos que sen deriven per a les persones i tamb dels problemes ambientals, de les
seves causes, processos i conseqncies o impactes resultants de la interacci dels ssers humans
amb i sobre el planeta i tamb la gesti del seus recursos. Per assolir aquests aprenentatges, lalum-
nat necessita utilitzar models i simulacions simplificades que expliquin i permetin analitzar alguns
daquests processos, problemes o impactes, abordant-los des de diferents mbits del coneixement
i punts de vista.
Shaur dincidir, quan sescaigui, en la importncia que tenen per a aquesta matria els aspectes
socials i tics amb la finalitat de prendre conscincia que les interaccions amb el sistema Terra i els di-
ferents subsistemes poden tenir conseqncies i efectes positius o negatius i que accions individuals
(microescala), en passar a ser collectives (macroescala) tenen efectes a escala planetria.
Competncies especfiques de la matria

Es poden distingir tres competncies especfiques de la matria, algunes de les quals sn compartides
amb altres cincies experimentals: la competncia en indagaci i experimentaci; la competncia en
la comprensi de la natura de la cincia i la competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre
el mn.

La competncia en indagaci i experimentaci implica la capacitat de portar a terme una re-
cerca, en el context de la cincia escolar, basada en lanlisi dels problemes ambientals, tot posant
en prctica habilitats com: identificar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conse-
qncies dels problemes ambientals, generar qestions susceptibles de ser investigades; dissenyar
i realitzar investigacions; preparar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la
llum de la bibliografia consultada, treuren conclusions; comunicar tot argumentant de manera crtica
i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les
explicacions cientfiques; i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci a les evidn-
cies experimentals. A ms a ms, pel que fa a letiologia dels problemes ambientals, lalumnat ha
de prendre conscincia que els problemes ambientals sn socioecolgics i que la resposta cientfica
cal sumar-hi altres respostes com leconmica i la social i, en definitiva, la poltica, per tal darribar a
respostes satisfactries i possibles solucions.
La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia implica apropar-se a la natu-

ralesa de la cincia i de com es construeix el coneixement cientfic. s important que lalumnat com-
prengui el que distingeix a la cincia daltres formes de coneixement. La cincia treballa amb lelabora-
ci de models i amb ls de mtodes emprics, anlisi dexplicacions i arguments fonamentats, anlisi
i discussi de les evidncies obtingudes amb lobservaci i lexperimentaci, per tal de contrastar les
hiptesis i validar els models i teories proposats. Amb aquests procediments, els cientfics sesforcen
en elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el mn real i en aquest context el
coneixement cientfic s, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidncies
que no encaixen en les teories vigents; per tant, s un coneixement sotms a revisi. Cal considerar
tamb la manera en qu el coneixement cientfic s obtingut, comunicat, representat i argumentat en
la comunitat cientfica i divulgat a la societat.
Pel que fa a la interdisciplinarietat, lalumnat ha dadonar-se que ha de posar en joc coneixements adqui-
rits en el camp de les matries de cincies i sumar-hi altres del camp de les cincies socials en el marc
ampli de les relacions entre cincia, tecnologia i societat, per valorar alguns dels problemes tractats.
La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn implica apropiar-se dels

conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la cincia per utilitzar-los en explicacions argu-
mentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, per tamb adquirir conscincia de
les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les cincies i la tecnologia en donar resposta a les
necessitats humanes, individuals i collectives, i tamb valorar els impactes de les activitats humanes
en el si de biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un
desenvolupament sostenible. En un mn cada cop ms globalitzat cal valorar i avaluar la dimensi
social i cvica de les cincies de la Terra i el medi ambient.
Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat

El carcter transversal i la dimensi holstica de les cincies de la Terra i del medi ambient contribueix
a lassoliment de les segents competncies genriques dels batxillerat: comunicativa, en recerca,
digital, personal i interpersonal i en coneixement i interacci amb el mn.
Pel que fa a la competncia comunicativa, la matria contribueix al seu desenvolupament amb la uti-
litzaci de les diferents tipologies textuals, tant de forma escrita com oral, i amb ls dels recursos dels

mitjans de comunicaci de masses i les tecnologies de la informaci en la descripci i exposici dels

fets i fenmens. Tamb collabora en la promoci del dileg i els debats fonamentats sobre els fets i
fenmens observats, les evidncies experimentals, la idonetat dels models emprats i lelaboraci de
treballs o informes de caire cientfic, a ms, de la seva valoraci tica quan sescau i la proposta de
possibles i alternatives. Aix mateix, la matria de cincies de la Terra i del medi ambient enriqueix el
vocabulari general de la cincia amb termes especfics i amb el seu s de forma protocolaritzada, cre-
ativa i significativa; en aquest sentit es posa un especial mfasi en contextualitzar de forma adequada
termes com canvi climtic, desertificaci, energies alternatives i un llarg seguit de mots i expressions
que troben freqentment als mitjans de comunicaci.
Amb el plantejament dhiptesis, la recollida i interpretaci de dades i lelaboraci de conclusions

basades en evidncies es contribueix al desenvolupament de la capacitat de recerca. Cal, per, exer-
citar aquestes habilitats de forma contextualitzada i amb problemes de diferent abast, tot seleccionant
les fonts dinformaci degudament contrastades. Sha dafavorir que els mbits de recerca estiguin
integrats amb fets i notcies dactualitat que contnuament subministren els diferents mitjans de co-
municaci i fonts dinformaci.
La matria tamb contribueix a la competncia digital. Formen part del dia a dia de lalumnat a laula
la recerca dinformaci a travs dInternet, la interpretaci i elaboraci de grfics amb fulls de clcul i la
producci de presentacions amb diferents programes informtics. Les cincies de la Terra i del medi
ambient necessita daquesta competncia per tal de fer un seguiment de la informaci disponible
i actualitzada de temes relacionats amb la matria. El volum dels recursos fa que calgui una selecci
molt acurada de les fonts i suports dinformaci.
La dimensi global de la cincia actual i especialment en el cas de les cincies de la Terra i del
medi ambient facilita lintercanvi dexperincies i opinions sobre temes cientfics entre el professorat
i alumnat i dels alumnes entre s, de manera gaireb immediata. Lintercanvi dexperincies, idees o
projectes entre membres de diferents realitats socials afavorir i facilitar lestabliment d espais de
comunicaci enriquidors i positius per a la comunitat global, contribuint aix a lassoliment de la com-
petncia personal i interpersonal.
Finalment, la matria collabora a ladquisici de la competncia en el coneixement i interacci amb

el mn, ja que un dels seus objectius prioritaris s que, un cop assegurats els coneixements sobre
lestructura, el funcionament, els riscos i els impactes dels diferents subsistemes que formen la Terra,
els alumnes sendinsin en el mn de la gesti ambiental animant-los a prendre decisions de forma
simulada que en un futur hauran potser de prendre de manera real. Caldr, doncs, educar en la sos-
tenibilitat, la preservaci dels recursos, el control dels impactes i la prevenci dels riscos.
Estructura dels continguts

Els continguts de les cincies de la Terra i del medi ambient estan estructurats en sis grans apartats,
tres a primer i tres a segon de batxillerat. Els aspectes que es treballen comprenen, a ms del conei-
xement de la Terra i els canvis causats per la transferncia de matria i energia, les interaccions dels
ssers humans amb el medi ambient.
Els apartats sn: El sistema Terra i el medi ambient; La geosfera; El temps en geologia; Els mtodes
destudi de la Terra i la seva aplicaci; Les capes fluides de la Terra; Riscos, recursos i impactes de la

geosfera; Interfases entre subsistemes i Gesti ambiental i desenvolupament sostenible.
En lapartat el sistema Terra i el medi ambient, sintrodueixen algunes de les idees fonamentals que es
desenvoluparan de manera ms detallada en altres apartats. El caire general respon a la finalitat que
lalumnat sintrodueixi en un conjunt de conceptes sota una perspectiva nova. Lestudi de situacions
problema tant reals com virtuals, li ha de permetre assolir les idees bsiques de la matria i famili-
aritzar-se amb una determinada forma de treballar. Es promour laportaci didees fonamentades,
lanlisi acurada de les situacions, el debat en grup, el respecte per lopini dels altres i la presa de
decisions argumentades.
Lapartat la Geosfera, lalumnat ha de familiaritzar-se amb els coneixements geolgics bsics terics
i prctics, aix com les eines que li han de permetre apropar-se al funcionament del planeta i els
fenmens i processos que hi tenen lloc. Ladquisici daquests continguts proporciona els elements
cientfics imprescindibles per a una correcta anlisi i interpretaci de les interaccions complexes que
tenen lloc en els diferents nivells.
En lapartat El temps i levoluci. Mtodes destudi de la Terra i la seva aplicaci, tracta les tcniques
especfiques emprades en lestudi del planeta des de diferents mbits. El coneixement, s i valoraci
dalgunes daquestes tcniques proporcionar a lalumnat una visi global dels canvis en el pensament
cientfic i en la interpretaci dels processos que tenen lloc al planeta. Laplicaci daquestes tcniques
en alguns casos prctics senzills el familiaritzaran amb la forma de fer recerca en aquest camp. Aquest
apartat permet diferents graus dinteracci amb altres matries, com: matemtiques (estadstiques,
grfics, resoluci dequacions), cincies socials (necessitat de leducaci en cincies de la ciutadania,
presa de decisions fonamentada, repercussions globals de decisions i actituds personals), TIC (GPS,
programes de simulaci ambiental), etc.
Els continguts de lapartat Les capes fluides de la Terra, es basen sobretot en el coneixement de la
composici, estructura, dinmica i interrelacions de les dues capes fludes (latmosfera i la hidrosfera)
que embolcallen el planeta. Sincideix de forma particular en lestudi de la seva dinmica i laprofita-
ment dels seus recursos. Saprofundeix en la idea de la gesti racional dels recursos, que s un dels
eixos vertebradors de la matria. Es treballen tamb els impactes de les activitats humanes sobre
latmosfera i la hidrosfera com a conseqncia de les seves activitats.
En lapartat Riscos i recursos de la geosfera. Interfases entre subsistemes, integra alguns dels aprenen-
tatges adquirits en altres apartats per fer una sntesi del funcionament del sistema Terra. Caldr que
lalumnat conegui els riscos associats a la dinmica terrestre i les possibles respostes davant aquests
riscos. Lestudi dalgunes interfases permet adonar-se que els subsistemes terrestres funcionen de
manera conjunta: sovint, els canvis, naturals, provocats o induts per les persones en un subsistema
tenen repercussions en els altres. En aquest apartat tamb sestudien els impactes humans sobre el
medi, sovint com a conseqncia duna gesti deficient de la utilitzaci dels recursos naturals.
En lapartat Gesti ambiental i desenvolupament sostenible, lalumnat adquireix una visi a escala
planetria dels grans problemes ambientals. Aquesta visi permet connectar des duna perspectiva
histrica, levoluci dels diferents models de desenvolupament que shan succet en el temps i la seva
valoraci crtica. Dins la gesti ambiental, lestudi de problemes com el tractament dels diferents tipus
de residus permet aplicar el model de desenvolupament sostenible en un context proper. Aquest
apartat ha dintegrar els coneixements adquirits en altres apartats de la matria i dirigir-los cap a la idea

que el futur del planeta depn duna gesti ambiental adequada i una actitud personal compromesa
i que petits canvis en els hbits quotidians poden contribuir a grans transformacions globals.
Connexions amb altres matries

El carcter integrador i de sntesi de les cincies de la Terra i del medi ambient afavoreix lestabliment
de nombroses i complexes relacions amb altres matries.
Sota la perspectiva que els ssers humans formen part de la natura com una espcie mes entre totes
les existents en lactualitat i les que han existit en el passat, el punt de vista biolgic resulta dimpor-
tncia estratgica a lhora de plantejar la matria: cal detectar tant les conseqncies de les nostres
activitats sobre la resta dels ssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en el medi en
qu viuen per quantificar la importncia daquests impactes.
Cal que lalumnat disposi dun mnim deines matemtiques que li permeti analitzar, quantificar, valo-
rar i avaluar els fenmens estudiats. En aquest sentit, resulten despecial importncia el domini dels
grfics en totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogrfics com temtics,
blocs diagrama, columnes estratigrfiques, talls geolgics) per representar de manera entenedora la
informaci obtinguda o elaborada. Aix mateix, caldr un bon coneixement de les eines matemtiques
bsiques com, per exemple, la resoluci dequacions, el canvi dunitats, la proporci, etc.
A lhora destudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta resulta imprescindible un bon
coneixement dels mecanismes fsics que els controlen. Despecial importncia sn els conceptes
termodinmics bsics per comprendre la dinmica tant de les capes fludes dels planeta, com la de la
geosfera; en ambds casos lescala temporal pot ser instantnia o extremadament dilatada.
La qumica proporciona el suport necessari especialment quan sanalitzen els materials que formen el
sistema terra. Els aspectes dinmics (reaccions i la seva velocitat, equilibri qumic i els factors que el mo-
difiquen, etc.) permetran superar el model dun planeta esttic.
Ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en les cincies de la Terra i del medi ambient
s tan necessari com en qualsevol dels altres mbits del coneixement. La recerca dinformaci a travs
dInternet, la selecci de la informaci subministrada per la xarxa, la representaci grfica de les dades
recollides aprofitant les potencialitats dels fulls de clcul i els diversos programes grfics, la presentaci
de resultats de les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentaci multimdia
en serien algunes de les seves principals aplicacions.
Les cincies socials (geografia, histria, histria contempornia, economia) constitueixen un referent
en els desenvolupament de les cincies de la Terra i del medi ambient: la histria de la humanitat
abunden els exemples dinteraccions no desitjades de carcter catastrfic, agudes i crniques, irre-
versibles o no, en el s del medi ambient. Es comparteix tamb amb les cincies socials linters pel
temps i la visi histrica dels esdeveniments que marquen el nostre present.
Caldr insistir tamb en els aspectes tics de les nostres actituds i prctiques envers el medi. Lalum-
nat ha dentendre causes, processos, conseqncies, valorar impactes i riscos, tot adoptant actituds
crtiques i positives i de canvi, a nivell individual i collectiu.
Cap aspecte comunicatiu s ali al desenvolupament de la matria. Caldr, doncs, interpretar crtica-
ment de forma cientfica els textos periodstics relacionats, examinar de forma crtica textos produts

per cientfics, tan actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen transmetre, debatre
i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Aix mateix, caldr fer molt dmfasi en el domini de la
llengua, tant a nivell oral com escrit, imprescindible per a comunicar les idees i afavorir la comunicaci
entre el professorat i lalumnat.
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

A lhora de desenvolupar el currculum de les cincies de la Terra i del medi ambient, un dels pri-
mers elements que cal tenir en compte s el seu carcter interdisciplinari i global (holstic). Caldr
que lalumnat construeixi els seus propis models mentals a partir de contextos quotidians. Aquests
models senriquiran amb laportaci del mtode cientfic i amb la participaci daltres camps del co-
neixement.
Sovint, part de la informaci que sutilitza en laprenentatge de la matria, prov de fonts, properes
o no, referides a fets quotidians que sn recollits pels mitjans de comunicaci de masses (premsa,
revistes, televisi, rdio, etc.), i Internet.
Seleccionar, analitzar i discriminar les informacions valuoses daquelles que no ho son permet avaluar
les capacitats i el grau de maduresa que va adquirint lalumnat. Afavorir el treball progressivament ms
autnom ha de permetre que, a partir de lestudi prctic de situacions, siguin capaos dextreuren els
fonaments terics de la matria.
Es valorar el desenvolupament dactituds positives envers el medi ambient i de creixement individual.

Es procurar enfrontar lalumnat amb qestions i problemtiques que admetin respostes o solucions
diverses per tal dafavorir el respecte a les idees dels altres. Es valorar, doncs, la seva actitud crtica,
la seva capacitat dargumentaci, la tolerncia i el treball en grup.
Aix mateix, savaluaran les capacitats adquirides en el domini de les TIC, de les tcniques prpies de
la matria i daltres recursos aplicats als problemes ambientals.
Objectius
La matria de cincies de la Terra i del medi ambient del batxillerat t com a finalitat el desenvolupa-
ment de les capacitats segents:
1. Adquirir els fonaments terics i prctics bsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de
la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre
els fenmens locals i globals.
2. Cercar informaci a travs de fonts i suports diferents sobre problemes ambientals dorigen antro-
pognic i/o relacionats amb fenmens naturals i valorar-ne la resposta dels ssers humans.
3. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqncies, tant a
nivell local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un
marc de cooperaci entre comunitats i pasos.
4. Conixer i aplicar els criteris per discriminar entre fonts dinformaci fiables i no fiables i per con-
trastar fonts de diverses procedncies.
5. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a lanlisi i resoluci de problemes concrets del

territori, reals i simulats, i participar en lavaluaci de les solucions proposades, mostrant respecte,
tolerncia i esperit crtic.
6. Analitzar i avaluar els lmits dels recursos naturals. Valorar la necessitat dadaptar lexplotaci dels
recursos a les taxes de la seva renovaci i a la protecci dindrets especfics que mereixin ser pre-
servats pel seu inters cientfic i cultural.
7. Formular i assolir els conceptes, teories i models ms importants i generals de les cincies de la Ter-
ra i del medi ambient. Adquirir una visi histrica dels grans canvis naturals en levoluci del planeta
dins duna perspectiva global de la dinmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents.
8. Reconixer lentorn natural com una realitat dinmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes,
processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva dis-
cussi posterior. Analitzar levoluci dels fets en lespai i temps de manera que permeti hipotetitzar
sobre el passat i els possibles canvis geolgics i mediambientals en el futur.
9. Identificar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geolgic, les intervencions dels
ssers humans en i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de lexplotaci i s dels
recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres.
10. Avaluar la importncia de la gesti ambiental com a resposta de present i futur que ha de perme-
tre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemtiques actuals.
CONTINGUTS
Primer curs
El sistema Terra i el medi ambient.
Coneixement i aplicaci de la teoria de sistemes a l'estudi del medi. Identificaci de la Terra com
a un gran sistema. Evidncia de les transformacions energtiques en la dinmica terrestre interna i
externa. Representaci de relacions causals en el diferents subsistemes terrestres.
Histria del coneixement de la Terra. Exposici i comparaci dalgunes grans controvrsies geolgi-
ques per mitj de lanlisi i valoraci de textos cientfics histrics.
Descripci de lexplotaci dels recursos naturals al llarg de histria. Diferenciaci i comparaci entre
els recursos renovables i no renovables. Identificaci dels recursos energtics convencionals i alterna-
tius. Valoraci de ls racional en lexplotaci dels recursos. Relaci entre alguns consums i residus.
Distinci entre riscos geolgics naturals i induts. Identificaci dels factors que intervenen en la va-
loraci del risc geolgic. Descripci de mtodes de previsi i prevenci de riscos. Aplicaci a casos
particulars de risc.
Definici del concepte d'impacte ambiental. Caracteritzaci dalguns impactes ambientals a dife-
rents escales.
Caracteritzaci del concepte de gesti ambiental. Valoraci de les conseqncies de les accions
humanes sobre el medi ambient. Identificaci de diferents postures ideolgiques davant dels pro-
blemes ambientals. Relaci entre creixement econmic i problemes ambientals: comparaci entre
el conservacionisme i el desenvolupament sostenible.

La geosfera.
Caracteritzaci de la Terra dins el sistema solar. Exposici dels diferents mtodes d'estudi de l'inte-
rior de la Terra, interpretaci i aplicaci de les dades que proporcionen. Esquematitzaci de lestruc-
tura interna de la Terra.
Formulaci del balan energtic de la Terra. Descripci de les diferents manifestacions de les ener-
gies interna i externa i comprensi de la seva relaci amb la dinmica del planeta. Identificaci de
canvis en la superfcie del planeta causats per l'energia interna i externa de la Terra. Representaci
i interpretaci del cicle geolgic.
Formulaci de la teoria de la deriva continental. Descripci de la teoria de la tectnica de plaques:

representaci dels lmits entre plaques i dels fenmens geolgics associats. Comprensi dels dife-
rents models de convecci en el mantell. Debat sobre les aportacions de la tectnica de plaques
als coneixements actuals en geologia.
Definici de vulcanisme. Identificaci i classificaci dels productes volcnics. Diferenciaci dels tipus
d'erupcions volcniques. Definici de terratrmol. Identificaci de les ones ssmiques. Interpretaci
de sismogrames. Comparaci de les diferents escales de mesura. Explicaci de la distribuci mun-
dial de volcans i terratrmols. Aplicaci del mtode per la localitzaci i clcul de la magnitud dels
sismes. Aplicacions de l'energia geotrmica.
Caracteritzaci dels processos geolgics interns. Representaci de grfics esfor/deformaci. De-

ducci dels mecanismes i tipus de deformaci. Identificaci d'estructures de deformaci: plecs i
fractures. Explicaci de lorigen de les grans serralades de muntanyes. Representaci esquemtica i
interpretaci d'estructures de deformaci en el camp.
Identificaci dels processos geolgics externs bsics. Caracteritzaci de les grans conques sedimen-
tries. Aplicaci dels processos geolgics externs en els diferents sistemes: vessants, fluvio-torrenci-
als, aiges subterrnies, glacials, elics i costaners.
Evidenciaci del relleu com a resultat de la interacci entre els processos geolgics interns i externs.
Representaci esquemtica de diferents formes de relleu i deducci del seu origen.
Descripci dels minerals ms importants. Generalitzaci de la formaci dels cristalls. Identificaci

dels jaciments minerals i valoraci del seu aprofitament. Caracteritzaci dels minerals formadors de
roques. Identificaci i classificaci dels minerals.
Representaci del cicle de les roques. Descripci dels processos formadors de les roques magm-
tiques, metamrfiques i sedimentries. Classificaci de les roques segons el seu origen. Formulaci
de la composici i estructura dels diferents tipus de roques. Interpretaci de les roques en el camp:
recollida i identificaci de roques in situ. Identificaci dels usos de les roques en la construcci, la
indstria i lenergia.

El temps en geologia. Els mtodes destudi de la Terra i la seva aplicaci.
Valoraci de la importncia del temps en geologia: dataci relativa i absoluta. Anlisi dels principis
de dataci relativa. Descripci del procs de fossilitzaci. Aplicaci dels fssils com a indicadors de
ledat i dels ambients sedimentaris. Identificaci i classificaci d'alguns fssils caracterstics. Exposi-
ci sobre lorigen i levoluci de la vida a la Terra.
Interpretaci del passat a partir de models actuals: descripci dels diferents ambients sedimentaris.
Definici del concepte d'estratigrafia. Elaboraci i interpretaci de columnes estratigrfiques. Repre-
sentaci de la taula dels temps geolgics. Caracteritzaci de lorigen i evoluci de la Terra.
Interpretaci i usos del mapa geolgic. Anlisi, interpretaci i elaboraci de talls geolgics i blocs
diagrama. Identificaci dels trets geolgics bsics de Catalunya i de la Pennsula Ibrica.
Identificaci, representaci i interpretaci del relleu de la Terra: sistemes cartogrfics. Localitzaci

per fotografia aria. Aplicacions del mapes temtics. Interpretaci de mapes topogrfics. Clculs de
superfcies i pendents.
Comprensi dels sistemes de determinaci de la posici per satllit: els GPS. Valoraci dels siste-
mes dinformaci geogrfica (SIG). Interpretaci dimatges enviades per satllits.
Coneixement dalguns programes informtics de simulaci ambiental. Utilitzaci prctica deines

TIC.
CRITERIS DAVALUACI
1. Descriure i representar el funcionament bsic dels sistemes i la seva aplicaci a lestudi de la Terra i
del medi ambient. Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements
dun sistema i deduir la seva evoluci temporal. Elaborar diferents tipus de simulacions i models i
comprendren ls i aplicacions prctiques.
2. Contrastar crticament textos histrics i actuals sobre les grans controvrsies que han fet progressar
la geologia. Deduir i defensar que la cincia est sotmesa a revisi permanent i valoraci critica.
3. Evidenciar i valorar alguns dels models de percepci social del medi ambient histricament explici-
tats a travs de lanlisi de fonts diverses (textos, documents i illustracions significatives) i analitzar
algunes de les actuacions rellevants actuals dels humans sobre el medi.
4. Cercar i exposar algunes de les caracterstiques fsiques i qumiques de la Terra (en comparaci
amb altres planetes del sistema solar) que fan possible lexistncia de la biosfera i permeten expli-
car i justificar els seus processos dinmics.
5. Reconixer a la Terra com un planeta sotms a canvis continus. Diferenciar entre les manifestacions
de la dinmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat dalguns
fenmens.
6. Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinmica de la litosfera i deduir
la seva relaci amb la distribuci actual i histrica dels continents, la distribuci ssmica i volcnica i
de les grans estructures que conformen el relleu terrestre.

7. Representar de manera esquematitzada el cicle geolgic tot explicitant les escales temporals i
espacials dels esdeveniments que hi tenen lloc. Valorar la importncia dalguns models per a la
comprensi del funcionament de la Terra.
8. Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques. Obtenir informaci rellevant sobre
els seus processos de formaci i distribuci espacial. Mesurar i valorar la importncia de la seva
explotaci, aprofitament i s.
9. Definir i localitzar els processos dinmics interns i externs de la Terra per demostrar la relaci exis-
tents entre les seves manifestacions i levoluci de la superfcie del planeta.
10. Interpretar mapes topogrfics i geolgics. Construir i interpretar columnes estratigrfiques i talls
geolgics senzills. Conixer i adquirir els hbits necessaris en el funcionament bsic dels GPS i
els SIG.
Segon curs
Les capes fluides de la Terra.
Caracteritzaci de latmosfera: composici, estructura i evoluci. Comprensi del concepte dener-

gia solar. Clcul del balan energtic. Coneixement de la funci reguladora de l'atmosfera i com a
filtre protector. Exposici de la dinmica atmosfrica: identificaci dels agents i processos atmosf-
rics. Identificaci dels factors responsables dels canvis climtics.
Diferenciaci entre clima i temps atmosfric. Actuaci dels factors de control climtic. Esquematit-
zaci de la circulaci general de l'atmosfera. Classificaci dels climes en la Terra. Comparaci dels
climes de Catalunya. Construcci i anlisi de climogrames. Esquematitzaci i interpretaci de mapes
del temps. Classificaci dels riscos atmosfrics: tipus, previsi i prevenci. Localitzaci i comprensi
del fenomen de El Nio. Exposici dels recursos energtics relacionats amb latmosfera.
Identificaci dimpactes a l'atmosfera. Evidenciaci i anlisi de la contaminaci de atmosfrica:

agents contaminants. Valoraci dels efectes de la contaminaci atmosfrica a escala local: el boirum
i la pluja cida. Valoraci dels efectes a escala global: l'afebliment de la capa d'oz i lescalfament
del planeta. Anlisi dactuacions en defensa de la qualitat de l'aire. Definici de contaminaci acs-
tica. Realitzaci dexercicis prctics sobre la contaminaci de laire i les seves conseqncies.
Caracteritzaci de la hidrosfera: composici i evoluci. Esquematitzaci i anlisi del cicle hidrolgic.

Formulaci i clcul del balan hdric. Coneixement de la funci reguladora de la hidrosfera. Aiges
oceniques: caracterstiques, dinmica, font de recursos energtics. Aiges continentals superficials
: la conca hidrogrfica com a sistema. Les aiges subterrnies: laigua al subsl, els aqfers, el mo-
viment de laigua i la seva extracci. Anlisi de parmetres relacionats amb circulaci de les aiges:
cabal, permeabilitat i porositat.
Anlisi dels usos de les aiges. Valoraci dels recursos hdrics de Catalunya. Evidncia de l'aigua
com a font d'energia: aplicaci a les centrals hidroelctriques.
Identificaci dels impactes a la hidrosfera. Anlisi de la contaminaci de l'aigua continental superfi-

cial i subterrnies. Valoraci dels limpacte de la sobreexplotaci i contaminaci dels aqfers. Identi-
ficaci de lorigen de les aiges residuals i esquematitzaci del procs de depuraci. Descripci del

procs de potabilitzaci i dels mtodes de control de la qualitat de l'aigua. Anlisi de la contamina-

ci de les aiges marines: marees negres. Debat sobre la gesti sostenible de l'aigua. Determinaci
en el camp o laboratori de la qualitat de laigua.
Riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes.
Tipificaci del risc volcnic i risc ssmic. Elaboraci i valoraci de mesures de previsi i prevenci.
Representaci cartogrfica de riscos relacionats amb processos geolgics interns. Exposici, anlisi
i valoraci de casos prctics de risc volcnic i ssmic.
Descripci i comprensi de riscos relacionats amb processos gravitacionals i provocats per les ai-
ges. Elaboraci i valoraci de mesures de previsi i prevenci. Representaci cartogrfica de riscos
associats a processos geolgics externs. Exposici, anlisi i valoraci de casos prctics de riscos
gravitacionals i associats a les aiges.
Caracteritzaci i descripci dels recursos de la geosfera. Anlisi de clculs estimacions de reserves

dalguns recursos no renovables. Anlisi i valoraci dels impactes derivats de l'explotaci dalguns
recursos no renovables. Reflexi sobre l's racional i l'optimitzaci dels recursos. Descripci i iden-
tificaci del paisatge com a recurs.
Caracteritzaci de la pedosfera: composici, estructura i evoluci. Descripci de processos edfics.

Identificaci practica dhoritzons, perfil i pedi dun sl. Identificaci de diferents tipus de sls. Rea-
litzaci d'exercicis prctics sobre la classificaci textural dels sls. Valoraci dels usos del sl: agrcola,
ramader, forestal i urb. Anlisi del risc de contaminaci, erosi i desertitzaci. Anlisi de les causes
de la prdua de sls a Catalunya. Valoraci de la gesti i preservaci del sl.
Establiment de les principals caracterstiques dels sistemes costaners. Definici dels conceptes de
dinmica litoral i morfologia costanera. Localitzaci i comprensi de la importncia ecolgica dels
aiguamolls, manglars i esculls corallins. Valoraci dels riscos i els impactes mediambientals en les
zones costeres: debat sobre la gesti del litoral. Estudi prctic i aplicaci sobre casos concrets de
riscos, impactes i gesti del litoral catal.
Gesti ambiental i desenvolupament sostenible.
Definici del concepte de residus slids. Identificaci i caracteritzaci dels residus: urbans, agr-
coles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposici i debat dels problemes
que presenta el tractament dels residus i la seva gesti. Anlisi de la producci i gesti dels
residus urbans en una ciutat.
Exposici i comprensi del concepte de gesti ambiental i dels seus instruments. Descripci i
aplicaci de mesures preventives: s de les normatives i aplicaci a un estudi de cas per ava-
luar l'impacte ambiental. Anlisi d'algun exemple de gesti ambiental.
Identificaci i valoraci dels instruments de poltica ambiental a l'estat espanyol i a Catalunya.

Anlisi de la relaci entre la conservaci i preservaci del medi i la millora de la qualitat de vida.
Evidncia de la necessitat de preservaci de la biodiversitat i espais naturals.
Valoraci del conflicte entre alguns sistemes econmics i el desenvolupament sostenible. Caracte-
ritzaci dels trets bsics de l'educaci ambiental i en la sostenibilitat. Anlisi crtic dalgunes cimeres
internacionals sobre el desenvolupament sostenible i de la viabilitat dels acords presos.

Programaci daula
Unitat 1 Introducci a les cincies de la Terra i del

medi ambient
OBJECTIUS
Aplicar el concepte de sistema a lestudi de la dinmica terrestre de les interaccions amb lactivitat
humana.
Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres.
Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els siste-
mes naturals terrestres i lactivitat humana.
Relacionar recursos i riscos geolgics amb els materials i els processos geolgics que els originen.
Conixer les branques de la geologia i tot all que estudia.
CONTINGUTS
Una perla blava en lespai
La teoria de sistemes aplicada a lestudi del medi
- Sistemes oberts i sistemes tancats
- Caracterstiques dun sistema
- Relacions causals
La Terra com a sistema
Lexploraci dels recursos naturals al llarg de la histria
Relaci de lsser hum amb el medi
- Recursos
- Residus
- Riscos naturals
- Impactes
- Gesti ambiental
Les cincies de la Terra i la geologia
COMPETNCIES
Competncia comunicativa aconseguida lelaborarci i tractament de la informaci i la interpretaci
de sistememes senzills
Competncia personal i interpersonal assolida mitjanant ladquisici dhbits correctes de treball.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn assolida mitjanant la presa de conscin-

Programaci daula
cia i responsabilitat davant del medi ambient i la valoraci de les activitats humanes tenen sobre els
recursos, els riscos i els impactes.
CRITERIS DAVALUACI
Descriure i representar el funcionament bsic dels sistemes i la seva aplicaci a lestudi de la Terra
i del medi ambient.
Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements dun sistema i
deduir la seva evoluci temporal.
Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendren ls i aplicacions prctiques.
TEMPORITZACI
Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.

Unitat 2 Materials terrestres: roques i minerals
OBJECTIUS
Conixer els conceptes de mineral, roca i jaciment.
Saber identificar els minerals per les seves propietats fsiques.
Conixer els set grans grups de minerals.
Identificar el cicle de les roques i saber que les roques estan sotmeses a canvis que les transformen.
Conixer els tres tipus de roques magmtiques, metamrfiques i sedimentries i saber-ne reco-
nixer les ms usuals.
Identificar els diferents mecanismes de formaci de cristalls i els factors de creixement.
Exemplificar tots els tipus de roques de Catalunya.
CONTINGUTS
Els minerals
- Propietats: les empremtes digitals dels minerals
- Tres mil minerals repartits en vuit grups
Les roques: filles dels processos geolgics
- Roques gnies: filles del foc
- Roques metamrfiques: filles de la calor i la pressi
- Roques sedimentries: filles de la meteoritzaci
Jaciments minerals
Els usos de les roques i dels minerals
COMPETNCIES
Competncia comunicativa basada en el maneig del vocabulari especfic de lrea.
Competncia en la recerca aconseguida mitjanant el maneig destris com el microscopi petrogrfic, la

lupa binocuar, la identificaci de mostres de roques i minerals i la utilitzaci de claus dicotmiques
Competncia personal i interpersonal assolida mitjanant ladquisici dhbits de treball en grup.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques.
Obtenir informaci rellevant sobre els seus processos de formaci i distribuci espacial.
Mesurar i valorar la importncia de la seva explotaci, aprofitament i s.
TEMPORITZACI
Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.

Programaci daula
Unitat 3 Estructura de la Terra

OBJECTIUS
Entendre els models que la cincia actual utilitza per conixer lestructura interna de la Terra.
Conixer els conceptes de sisme, ona ssmica i discontinutat ssmica.
Saber lestructura vertical de la Terra, i distingir entre mesures directes i indirectes.
Entendre la teoria de la tectnica de plaques com a marc per interpretar les manifestacions de la
geodinmica interna.
Conixer els antecedents de la teoria de tectnica global i les dades en qu es basen.
Conixer el motor que mou les plaques tectniques i els diferents tipus de lmits de plaques.
CONTINGUTS
Quan la Terra tremola
- Tipus dones ssmiques
- Distribuci dels sismes
- Registre i mesura dels terratrmols
Una radiografia de la Terra
Tectnica de plaques: la globalitzaci del planeta
- Els antecedents
- Lestudi del fons mar revifa lantiga teoria
- El motor de les plaques
COMPETNCIES
Competncia comunicativa basada en el maneig del vocabulari especfic de la unitat i la lectura
i interpretaci de grfiques i taules.
Competncia en la recerca aconseguida mitjanant el clcul i determinaci de la magnitud dun

sisme i de la distncia de lepicentre i la interpretaci de grfiques dones ssmiques.
Competncia coneixement i interacci amb el mn treballada mitjanant la valoraci de les reper-

cusions que les activitats humanes tenen sobre els riscos i de com els factors ambientals afecten
i influixen la prpia vida i la dels altres.

CRITERIS DAVALUACI
Contrastar crticament textos histrics i actuals sobre les grans controvrsies que han fet progressar
la geologia.
Deduir i defensar que la cincia est sotmesa a revisi permanent i valoraci critica.
Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinmica de la litosfera i deduir
la seva relaci amb la distribuci actual i histrica dels continents, la distribuci ssmica i volcnica
i de les grans estructures que conformen el relleu terrestre.
TEMPORITZACI
Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores

Programaci daula
Unitat 4 Magmatisme
OBJECTIUS
Conixer qu s el magma: els diferents tipus de magmes, lorigen, la localitzaci i les estructures
que originen.
Identificar lestructura dun volc, les estructures i els productes volcnics, les fases duna erupci
volcnica i els diferents tipus dactivitat volcnica.
Relacionar el vulcanisme amb la tectnica de plaques.
Conixer els fenmens volcnics poc freqents i els associats al vulcanisme atenuat.
Interpretar i valorar la informaci dels mapes, perfils topogrfics o grfiques.
CONTINGUTS
Roques lquides
- Viscositat dels magmes
- Localitzaci dels magmes a les capes de la Terra
- Formaci del magma
- Tipus de magmes
- Estructures originades pels magmes
Muntanyes de foc
- Anatomia dun volc
- Productes volcnics
- Estructures volcniques
- Fases de lerupci dun volc
- Tipus dactivitat volcnica
- Altres fenmens volcnics
- Vulcanisme atenuat
- Els volcans i la tectnica de plaques
COMPETNCIES
Competncia comunicativa basada en el maneig del vocabulari especfic de la unitat i la lectura
i interpretaci de mapes temtics relacionats amb el magmatisme
Competncia en la recerca aconseguida mitjanant la interpretaci desquemes, perfils topogrfics

i mapes relacionats amb lactivitat volcnica.

Competncia digital assolida mitjanant la utilitzaci de diferents Webs relacionades amb la vulca-
nologia.
CRITERIS DAVALUACI
Comprendre i diferenciar entre ells conceptes com magmatisme i vulcanisme.
Relacionar magmatisme i tectnica de plaques.
TEMPORITZACI

Programaci daula
Unitat 5 Serralades
OBJECTIUS
Conixer els processos que originen les deformacions de lescora.
Identificar els diferents elements dun plec i la classificaci dels plecs.
Identificar les diferents parts duna falla i diferents tipus de falles.
Descriure el procs i els factors que generen el metamorfisme i les transformacions que hi tenen
lloc.
Explicar els diferents tipus de metamorfisme.
Relacionar els processos tectnics amb les estructures de deformaci.
Conixer el procs dorognesi i la dinmica i caracterstiques dels orgens alpins i andins.
CONTINGUTS
Deformacions corticals
- Esforos
- Deformacions plstiques: els plecs
- Deformacions frgils: falles i diclasis
Roques que es transformen
- Factors que generen el metamorfisme
- Canvis fisicoqumics del procs metamrfic
- Tipus de metamorfisme
- Migmatitzaci i anatxia
Orgens: monstres de pedra
- Processos previs a lorognesi
- Inici de lorognesi
- Trets generals i particularitats dels orgens
- Orgens andins
- Orgens alpins
- Evoluci dels orgens

COMPETNCIES
Competncia comunicativa aconseguida mitjanant la lectura i comentari de textos periodstics i
divulgatius, i largumentaci oral dels punt de vista propis.
Competncia en la recerca assolida mitjanant la interpretaci i descripci de fotografies reals de

estructures geolgiques.
Competncia en el desenvolupament personal i interpersonal assolida mitjanant uns hbits cor-

rectes de treball.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar els elements de plecs i falles.
Analitzar talls geolgics i interpretar-los.
Identificar els factors que generen el metamorfisme i relacionar-los amb la tectnica de plaques.
TEMPORITZACI

Programaci daula
Unitat 6 Processos geolgics externs

OBJECTIUS
Conixer lacci geolgica dels agents externs i analitzar-ne la incidncia en el modelatge del re-
lleu.
Relacionar els riscos geolgics amb els processos geolgics que els originen.
Identificar els factors naturals i antrpics que influeixen en els danys causats per fenmens geol-
gics.
Descriure els diferents tipus de riscos geolgics i els seus possibles danys. Identificar els diferents
sistemes morfoclimtics i lacci en cadascun dels diversos agents geolgics.
CONTINGUTS
Processos geolgics externs
- Els efectes de viure al ras: meteoritzaci
- Els agents externs
En equilibri inestable: fenmens de vessant o inestabilitats gravitatries
- Caigudes
- Lliscaments
- Moviments de massa
Acci geolgica de les aiges continentals
- Passejant per la superfcie: les aiges daixaragallament
- Muntanya avall i esbojarrats: acci geolgica dels torrents
- Unes aiges amb ms seny: acci geolgica dels rius
- Lagent que vingu del fred: les glaceres com a agent geolgic
Tan suau com la brisa o tan intensa com un hurac: acci geolgica del vent
- Erosi i transport elics
- Formes de sedimentaci elica
I, de mica en mica, es van menjar la roca: acci geolgica de les aiges subterrnies
- Formes exocrstiques
- Formes endocrstiques

Tot un mostrari de formes: els sistemes morfoclimtics
- Sistema morfoclimtic periglacial
- Sistema morfoclimtic tropical rid
- Sistema morfoclimtic intertropical
La sorra i les costes: acci geolgica del mar
- Formes derosi
- Transport i sedimentaci
- Evoluci de les costes
COMPETNCIES
Competncia comunicativa aconseguida mitjanant el domni especfic del vocabulari de la unitat.
Competncia en la recerca assolida mitjanant la identificaci destructures i formes de relleu oca-

sionades en el cicle geolgic extern.
Competncia en gesti i tractament de la informaci la interpretaci de mapes, diagrames, perfils,

fotografies i talls geolgics.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn adquirint el comproms danalitzar objec-

tivament la informaci sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer a la Terra com un planeta sotms a canvis continus.
Diferenciar entre les manifestacions de la dinmica interna i externa del planeta i comprendre la
diversitat de ritmes i intensitat dalguns fenmens.
Definir i localitzar els processos dinmics interns i externs de la Terra per demostrar la relaci exis-
tents entre les seves manifestacions i levoluci de la superfcie del planeta.
TEMPORITZACI

Programaci daula
Unitat 7 Estratigrafia
OBJECTIUS
Conixer els conceptes destrat, fcies estratigrfica i els diferents ambients sedimentaris.
Analitzar la informaci duna columna estratigrfica.
Reconixer les estructures sedimentries que podem trobar en els estrats.
Saber interpretar el passat geolgic estudiant el registre sedimentari.
Reconixer les concordances i les discordances entre els estrats.
CONTINGUTS
Estrats: pgines gegants dhistria antiga
Estructures sedimentries: les primeres lletres
- Estructures de la superfcie destratificaci
- Estructures internes
Interpretar el passat estudiant el present: ambient i models sedimentaris
- Ambients continentals
- Ambients marins
- Ambients de transici
La columna estratigrfica. Correlaci
COMPETNCIES
Competncia comunicativa aconseguida mitjanant el domni especfic del vocabulari de la unitat.
Competncia en la recerca assolida mitjanant la identificaci dambients sedimentaris i la seva

evoluci a partir de sries estratigrfiques.
Competncia en gesti i tractament de la informaci mitjanant la interpretaci la interpretaci de

columnes estratigrfiues.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn adquirint el comproms danalitzar objec-

tivament la informaci sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.
CRITERIS DAVALUACI
Fer correlacions estratigrfiques, identificant les discordances i les concordances dels estrats.
Interpretar la histria geolgica dun territori a partir de les observacions de camp.
TEMPORITZACI

Unitat 8 Teledetecci. El mapa geolgic
OBJECTIUS
Conixer diferents mtodes de representaci, anlisi i estudi del planeta Terra.
Utilitzar diverses fonts dinformaci del territori per extreure informaci sobre el medi.
Utilitzar la informaci continguda en els mapes i talls geolgics com a eina per interpretar el terri-
tori.
Elaboraci de perfils topogrfics i talls geolgics a partir de mapes topogrfics i geolgics.
Conixer la simbologia dels mapes geolgics.
CONTINGUTS
La representaci de la Terra
- A vol docel
- All que lull hum no veu
- Els sistemes dinformaci geogrfica
El perfil topogrfic
El tall geolgic: com omplim de roques el perfil?
- El tall geolgic
COMPETNCIES
Competncia comunicativa aconseguida mitjanant la lectura i de taules de dades, grfiques, ma-
pes i diagrames.
Competncia digital assolida a partir de la prctica en ls de GPS i SIG.
Competncia personal i interpersonal a partir del desenvolupament de la sensibilitat vers el gaudi

dels espais naturals.
CRITERIS DAVALUACI
Interpretar mapes topogrfics i geolgics.
Construir i interpretar columnes estratigrfiques i talls geolgics senzills.
Conixer i adquirir els hbits necessaris en el funcionament bsic dels GPS i els SIG.
TEMPORITZACI

Programaci daula
Unitat 9 Histria de la Terra

OBJECTIUS
Tenir una visi histrica dels grans canvis naturals de levoluci del planeta Terra.
Conixer els conceptes dedat absoluta i relativa, i la taula i les divisions del temps geolgic.
Conixer el procs de fossilitzaci i ls dels fssils com a indicadors geolgics.
Entendre levoluci de la biosfera i dels continents al llarg del temps geolgic.
Saber els trets geolgics ms destacables de Catalunya i la pennsula Ibrica.
Situar correctament en lescala del temps geolgic els canvis ms rellevants succets al llarg de la
histria del planeta.
Reconixer les principals unitats de relleu de Catalunya i la seva evoluci geolgica.
Interpretar la histria geolgica o un problema geolgic a partir dobservacions de camp o de ma-

pes.
CONTINGUTS
Dataci absoluta i dataci relativa
- Ordenar esdeveniments geolgics en el temps
- Esbrinar ledat exacta dun estrat, una roca o un fssil
- Un calendari de 4.500 milions danys
Els fssils. Procs de fossilitzaci i s com a indicadors
- Fossilitzaci
- Mtode de treball en paleontologia
- Utilitat dels fssils
Evoluci de la biosfera
- Hi havia una vegada...
- Al comenament del comenament
- La vida al paleozoic
- La vida al mesozoic
- La vida al cenozoic

Levoluci des continents
- La distensi al paleozoic
- Lorognesi herciniana
- La distensi mesozoica
- Lorognesi alpina
- La distensi postalpina
Trets geolgics de la pennsula Ibrica
- Masss Ibric
- Els Pirineus
- Serralada Btica
- Serralada Ibrica i Serralada Costanera Catalana
- Conques sedimentries postalpines
COMPETNCIES
Competncia comunicativa aconseguida mitjanant la lectura i de taules de dades, grfiques, ma-
pes i diagrames.
Competncia en la recerca a partir de la extracci dinformaci documental.
Competncia personal i interpersonal a partir del desenvolupament de la sensibilitat vers el gaudi

dels espais naturals.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer a la Terra com un planeta sotms a canvis continus.
Diferenciar entre les manifestacions de la dinmica interna i externa del planeta i comprendre la
diversitat de ritmes i intensitat dalguns fenmens.
Ordenar esdeveniments geolgics en el temps
Descriure les principals unitats de relleu de Catalunya i la pennsula Ibrica.
Descriure levoluci de la biosfera al llarg dels temps geolgics.
TEMPORITZACI

GUIA DIDCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Unitat 1 Introducci a les Cincies de la Terra
i del medi ambient
Orientacions didctiques
La primera unitat del llibre pretn enunciar una srie de conceptes generals sobre el medi ambient
que no tenen cap aplicaci prctica a primer de Batxillerat i que saprofundiran a segon curs. s im-
portant comprendre la idea que els processos terrestres generen, a la vegada, recursos i riscos. s
important, tamb, entendre el concepte de risc com la suma de perillositat, exposici i vulnerabilitat.
Pel que fa a la perillositat, es pot parlar del perode de retorn.
La gesti pretn minimitzar impactes i riscos i maximitzar recursos. Per aix hi ha una srie de me-
sures que tenen com a finalitat prevenir un conflicte i daltres que sestableixen per solucionar-ne un
dexistent.
A ms, shi introdueix la teoria de sistemes i sen donen diversos exemples. Cal que lalumne sigui
capa delaborar senzills esquemes lineals o bucles amb variables, i que aquest procediment sapliqui
no noms en aquesta unitat, sin tamb en daltres. Es vol aconseguir que, a part de conixer els
aspectes terics daquesta teoria, els alumnes la spiguen aplicar.
Recursos didctics
Llibres
ARACIL, J., Introduccin a la dinmica de sistemas, Alianza Editorial, Madrid, 1983.
BERTALANFFY, L., Teora general de sistemas, Fondo de Cultura Econmica, Mxic, 1974.
COSTA, M. I FERRER, M., Ambientcard, Castellnou Edicions, Barcelona, 2006.
Bibliografia web
Pgina en catal en qu sexpliquen els conceptes que formen part de la teoria de sistemes:
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/complex_index.htm
Pgina del Departament de Biologia i Geologia de lIES Berenguer dAnoia en qu es proposen una
srie de lectures interessants, lligades a la teoria de sistemes:
http://www.telefonica.net/Web2/pepverd/cienciesterra/temes_geologia/geo-tema1.htm
Pgina web amb diapositives per fer una presentaci sobre la teoria de sistemes. Cont, a ms de la
part terica, nombrosos exemples de sistemes senzills:
http://ambientals.iespana.es/educacio_ambiental3.htm
Web que explica la teoria de sistemes a una escala bsica:

http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/apunt_terap_famil_2.htm
Web amb una presentaci sobre els conceptes de riscos, recursos, etc., i alguna activitat. El trobareu,
juntament amb altres presentacions de la matria, en:
http://www.xtec.cat/%7Ejcarras2/index_ctma.htm

Unitat 2 Materials terrestres: roques
i minerals
La segona unitat didctica del llibre t com a principal objectiu conixer i diferenciar els conceptes de
mineral i roca com a materials que constitueixen el nostre planeta. En geologia, la identificaci dels
materials terrestres constitueix una eina bsica per entendre la majoria de processos geolgics que
sestudiaran en unitats posteriors.
Pel que fa als minerals, es pretn que lalumnat conegui els grans grups minerals establerts en fun-
ci de la composici qumica i lestructura cristallina i que identifiqui els minerals per les propietats
fsiques, siguin vectorials o escalars. En aquest apartat s important utilitzar claus dicotmiques per
classificar els minerals i identificar-ne les propietats ms visibles, i, aix, donar un enfocament proce-
dimental en aquest mbit.
Quant a les roques, es destina una part essencial de la unitat a lestudi de les que formen lescora
terrestre, el cicle de les roques durant els processos geolgics interns i externs i la classificaci dels
diferents tipus. A lhora de treballar s important emprar la lupa binocular per observar mostres i el
microscopi petrogrfic, com tamb les claus dicotmiques per classificar i identificar textures, que ens
donaran informaci de les condicions fisicoqumiques que van originar cada tipus de roca. s interes-
sant, sobretot, que els alumnes coneguin les roques ms habituals del pas.
Finalment, lltim apartat daquesta unitat tracta dels jaciments i les mineralitzacions en funci de ls
dels minerals que sen poden obtenir o segons el procs geolgic que els ha originat, i, tamb, dels
principals usos de les roques i minerals per la humanitat. Aquest darrer tema sestudiar mpliament
a segon curs de Batxillerat en la unitat dedicada als recursos naturals minerals i roques industrials,
en qu es tractar tamb de les aplicacions, els tipus dexplotacions, els impactes sobre el medi de
lexplotaci i altres parmetres.
Les activitats daplicaci ms interessants relacionades amb aquesta unitat poden ser:
Observaci de mostres microscpiques de roques per observar-ne la composici mineral i la textura

(activitat 2).
Estudi de sorres per observar-ne el volum mitj de les partcules, la forma dels clasts i valorar la
maduresa de la textura del sediment (activitat 4).
Reconeixement de les principals propietats dels minerals visualment (activitat 5).
s de claus dicotmiques per classificar minerals i roques (activitats 6 i 7).
Visualitzaci del procs de formaci de cristalls (activitat 8).
Recursos didctics
Llibres
BATEMAN, A. M., Yacimientos minerales de rendimiento econmico, Omega, Barcelona, 1982.
BAYLY, B., Introduccin a la petrologia, Paraninfo, Madrid, 1982.
DIVERSOS AUTORS, Histria Natural dels Pasos Catalans, (volum 3), Enciclopdia Catalana, Barcelona,
1989.

Unitat 2 Materials terrestres: roques
i minerals
ERNST, E., Los materiales de la Tierra, Omega, Barcelona, 1981.
HURLBUT, C. S., Manual de mineraloga de Dana, Revert, Barcelona, 1991.
PALACIOS, L. Minerals i roques dels Pasos Catalans, Prtic, Barcelona, 2003.
SCHUMANN, W., Rocas y minerales (gua de campo), Omega, Barcelona, 1988.
SKINNER, B., Los recursos de la Tierra. Omega, Barcelona, 1974.
Bibliografia web
Pgina bsica per bastant completa en qu sexpliquen gaireb tots els conceptes de la unitat:
http://www.practiciencia.com.ar/ctierrayesp/tierra/estructura/rocasymin/rocas/index.html
Pgina amb fitxes i arxius fotogrfics dels diferents minerals i roques. Cont tamb una autoavalua-
ci:
http://www.montes.upm.es/Dptos/DptoSilvopascicultura/edafologia/guia/indice.html
Pgina senzilla amb activitats per als alumnes:

http://roble.pntic.mec.es/~hotp0039/jaznar/INDICE.html
Lloc interactiu amb explicacions dels continguts i activitats diverses:

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1125
Dues pgines web amb exercicis de diferents tipus per identificar roques i minerals, i tamb amb
activitats dautoavaluaci:
http://www.corralb.jazztel.es/roques/
http://www.corralb.jazztel.es/

Orientacions
La tercera unitat didctica del llibre t com a objectiu principal donar una visi global de lestructura i la
geodinmica interna del nostre planeta. Aquests conceptes hauran de servir de base per comprendre
i relacionar-ne molts daltres que es veuran en unitats posteriors.
Malgrat la importncia daquest nucli de conceptes, no es tracten en primera instncia en el fil con-
ductor dels continguts de la unitat. Per facilitar la comprensi dels estudiants es parteix dun fenomen
que no s quotidi per que s conegut per tothom: els terratrmols.
Aquest inici t una segona intencionalitat: donar a conixer el mtode ms important que utilitzen
els cientfics per estudiar les caracterstiques de linterior de la Terra. Efectivament, desprs de veure
les causes dels terratrmols, els tipus dones ssmiques, la distribuci daquests fenmens a escala
mundial i la forma denregistrar-los, sestudia detalladament com les dades ssmiques serveixen per
analitzar lestructura interna de la Terra. Cal donar a aquesta part un enfocament procedimental mit-
janant alguns exercicis daplicaci, com lactivitat 5.
La segona part de la unitat es dedica a lestudi de la tectnica de plaques, des dels seus antecedents
fins a les dades ms actuals, i es fa una revisi dels diferents tipus de contacte entre plaques tectni-
ques i la fenomenologia i el relleu associats en cada cas.
Les activitats davaluaci ms importants relacionades amb aquesta unitat sn:
Determinaci de la magnitud i ubicaci dun sisme (com lactivitat 1).
Elaboraci i interpretaci de mapes disosistes (com lactivitat 4).
Aplicaci del mtode ssmic (com lactivitat 5).
Interrelaci entre processos i estructures geolgiques i la tectnica global (com les activitats 7, 9,
11 i 12).
Recursos didctics
Llibres
BASTIDA, F. Geologia. Una visin moderna de las ciencias de la Tierra (volum 2, unitat 6), Trea, Gijn,
2005.
DIVERSOS AUTORS, Riesgos naturales. Procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catstrofes, (unitat
2), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2007.
DIVERSOS AUTORS, Tierra: gua visual de la Tierra, Pearson Alhambra, Madrid, 2004.
MELNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geologa (unitats 2 i 15), Paraninfo, 9a edici, Madrid, 2001.
PEDRINACI, E., Los procesos geolgicos internos, Sntesis Educacin, Madrid, 2001. Presenta aspectes
didctics relacionats amb la geodinmica interna.
REDFERN, R., Orgenes, Paids, Barcelona, 2002. Dna una visi de la histria del planeta i dels conti-
nents a la llum de la tectnica de plaques.

STRAHLER, A., Geologia fsica, (unitats 8, 10, 11, 12 i 13), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, E. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra, (unitats 11, 12, 13 i 14), Pearson Prentice Hall, 8a edici,
Madrid, 2005.
Bibliografia web
Pgina en catal amb informaci sobre els aspectes ms importants relacionats amb els terratrmols.
Cont algunes animacions i propostes dactivitats prctiques:
http://xtec.net/~ftrillo/sismes.htm
Pgina web de lInstitut Cartogrfic de Catalunya amb informaci sobre sismes a Catalunya:
http://www.icc.es/sismes/catala/inf/intro/introsis.html
Mapamundi amb emplaament dels sismes recents. Es poden fer zooms sobre les zones afectades:
http://www.iris.edu/seismon/
Diverses activitats davaluaci relacionades amb els sismes:

http://www.cienciesnaturals.com/ciencterra/terract/sismes.html
Web del servei dinformaci ssmica de lInstituto Geogrfico Nacional:

http://www.ign.es/ign/es/IGN/SisIndice.jsp
Pgina web del servei dinformaci sobre terratrmols del Servei Geolgic dels Estats Units. Cont
molta informaci i enllaos a altres webs (en angls):
http://earthquake.usgs.gov/regional/neic/
Diverses animacions sobre els sismes i enllaos amb animacions sobre altres processos de la geodi-
nmica interna:
http://earthquake.usgs.gov/learning/animations/
Relaci de lactivitat ssmica a escala mundial gaireb en temps real. Dna dades i mapes de tots els
terratrmols importants que es produeixen al mn:
http://www.iris.edu/hq/audience/public/earthquakes
Pgina web del Ministeri dEducaci i Cincia que cont diverses activitats sobre lestructura de la
Terra, els sismes i el moviment de les plaques:
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/actividades.htm#
En el Youtube es poden trobar una quantitat important de filmacions i animacions sobre sismes. Al-
guns exemples dimatges reals obtingudes durant un terratrmol sn:
Banda Aceh (Indonsia), 26 de desembre de 2004:

http://www.youtube.com/watch?v=JPj41JySMLk&feature=related
Xina, 12 de maig de 2008:

http://www.youtube.com/watch?v=mBoCik8RKpc
Jap, 16 de juliol de 2007:

http://www.youtube.com/watch?v=UfogDQMyDXY&NR=1

Altres filmacions relacionades:
Animaci de la formaci duna dorsal ocenica:

http://www.youtube.com/watch?v=T_yb3TRpYlk&feature=related
Procs dobducci:
http://www.youtube.com/watch?v=xL6sKtG2UVs&feature=related
Procs de subducci:
http://www.youtube.com/watch?v=o7He57HuqQE&feature=related
Tipus de contactes entre plaques:

http://es.youtube.com/watch?v=ifke1GsjNN0&feature=related

Unitat 4 Magmatisme
Orientacions
Aquesta unitat didctica est molt lligada conceptualment amb lanterior. Quan sestudia la dinmica
de les plaques tectniques es veu com un dels fenmens que porta molt sovint associat s el mag-
matisme. En aquesta unitat saprofundeixen diversos aspectes daquests processos geodinmics in-
terns. Des del punt de vista didctic, hi ha dos conceptes clau que permetran comprendre i connectar
amb facilitat els diferents continguts de la unitat. El primer s la vinculaci que hi ha entre la compo-
sici qumica dun magma (contingut de slice, principalment) i la seva viscositat. La interrelaci entre
ambds factors permet parlar de dinmiques eruptives i els diferents parmetres que shi vinculen
(IEV, tipus dedificis volcnics, tipus dactivitat, etc.) duna manera lgica i fcil dentendre. Com es pot
suposar, prviament cal fer la diferenciaci entre els processos que sesdevenen si el magma surt a
lexterior tot generant fenmens de vulcanisme o b se solidifica a linterior i dna lloc a diversos tipus
destructures intrusives.
El segon concepte clau, que dna una visi global i integradora dels fenmens del magmatisme, s
la connexi existent entre aquests fenmens i la tectnica de plaques. Tot i que s lltim apartat de
lndex, pot servir de punt de partida de la unitat per la connexi natural que t amb lanterior, o b
fer-se al final com a sntesi i integraci de conceptes. En qualsevol cas, s molt important que sanalitzi
aquesta interrelaci entre magmatisme i tectnica de plaques.
Com en totes les unitats didctiques, dins la collecci dactivitats que hi ha al final, sen poden trobar
dadequades per comprovar que els alumnes sn capaos daplicar els conceptes bsics que shan
tractat en contextos i situacions diferents.
Relaci de la distribuci mundial del vulcanisme amb la tectnica de plaques (com les activitats 5
i 6).
Interrelaci entre diferents parmetres dun esdeveniment o zona volcnica (com les activitats 7, 8
i 9).
Anlisi de la dinmica eruptiva dun volc a partir de la columna estratigrfica (com lactivitat 10).
Recursos didctics
Aquesta unitat s probablement una de les que disposen dun banc de recursos ms important. Sen-
se pretendre fer-ne una relaci exhaustiva, nesmentem a continuaci alguns de destacables.
Llibres
BASTIDA, F. Geologa. Una visin moderna de las ciencias de la Tierra, (volum 1, unitat 3), Trea, Gijn,
2005.
BOURSEILLER, P. I DURIEUX, J. Los volcanes y los hombres, Lunwerg Editores, Madrid, 2001
DECKER, R. I DECKER, B. Montaas de fuego, Mc Graw-Hill Divulgacin cientfica, Madrid, 1993.
DIVERSOS AUTORS, Riesgos naturales. Procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catstrofes, (unitat
3), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2007.

Unitat 4 Magmatisme
MELNDEZ, B., FUSTER, J. M., Geologa, (unitats 16, 17 i 18), Paraninfo, 9a edici, Madrid, 2001.
STRAHLER, A., Geologa fsica, (unitat 4), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, E. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra (unitats 4 i 5), Pearson Prentice Hall, 8a edici, Madrid,
2005.
Bibliografia web
Totes les pgines web referenciades en lactivitat 4 daquesta unitat contenen molta informaci, pro-
postes dactivitats i enllaos relacionats amb el vulcanisme. A banda daquestes pgines, es poden
trobar tamb daltres recursos en:
Web dedicada a la divulgaci dinformaci sobre els volcans de les Canries, la principal zona volc-
nica dEspanya:
http://www.volcanesdecanarias.com/
Resum setmanal dactivitat volcnica a nivell mundial de la pgina web del servei dinformaci sobre vol-
cans del Servei Geolgic dEstats Units. Cont molta informaci i enllaos amb altres webs (en angls):
http://www.volcano.si.edu/reports/usgs
Permet connectar amb cmeres web que mostren imatges gaireb en temps real de diversos volcans
del mn. s especialment interessant quan es pot veure algun volc en fase eruptiva:
http://vulcan.wr.usgs.gov/Photo/volcano_cams.html
Pgina mexicana elaborada a partir de la collaboraci de lalumnat i el professorat de diversos cen-

tres. Cont una fitxa amb moltes dades dels principals volcans de la Terra, com tamb un exemple
de la Lluna i de Mart:
http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/publicaciones/publi_volcanes/
En el Youtube es poden trobar una quantitat important de filmacions i animacions sobre lactivitat
volcnica. En sn alguns exemples:
Erupci del volc Kilauea a Hawaii:

http://www.youtube.com/watch?v=488BkTUsMa4&NR=1
Erupci de lEtna lany 2007:

http://www.youtube.com/watch?v=NFfASxEESBM&feature=related
Colada piroclstica dun volc del Jap:

http://www.youtube.com/watch?v=gX2HqAqmF1c&feature=related
DVD
Volcanes: montaas de fuego. Los mejores reportajes del National Geographic, RBA Vdeo, 2003.
Durada: 60 minuts.
Volcanes: la fria del interior de la Tierra. Planeta Feroz, Discovery Channel, 2003.
Durada: 52 minuts.
La erupcin del volcan St. Helens, Producciones IMAX. JRB Vdeo, 1999. Reportatge nominat per a
lOscar al millor documental curt.
Durada: 28 minuts.

Unitat 5 Serralades
Orientacions
Continuant amb la geodinmica interna i les seves conseqncies, en aquesta unitat didctica sestu-
dien bsicament tres aspectes: els processos de deformaci i trencament de les roques, el metamor-
fisme i les orognies.
Tamb en aquest cas t una continutat conceptual natural amb les dues unitats anteriors, especi-
alment amb la 3. Els continguts sordenen comenant pel ms proper als alumnes: les estructures
de deformaci de les roques (plecs, falles, etc.), aix com les roques de tipus metamrfic i els seus
processos de formaci. El darrer bloc de continguts s el ms global, ja que parla dels processos de
formaci de serralades i sha emplaat al final de la unitat ats el seu carcter ms global. De tota
manera, si es vol treballar en connexi directa amb la tectnica de plaques tamb es podria fer aquest
bloc de continguts en primer lloc i, posteriorment, veuren algunes de les conseqncies: deformaci,
trencament i transformaci de les roques.
En qualsevol cas, cal vetllar perqu els alumnes siguin capaos destablir les connexions segents
entre continguts de forma adequada:
Relaci entre processos de deformaci i trencament de les roques i les forces tectniques que els
originen.
Relaci entre els processos de formaci de muntanyes i la tectnica global.
El metamorfisme com a procs derivat de les condicions de pressi i temperatura a les quals es
veuen sotmeses les roques en els processos esmentats en els dos punts anteriors.
En relaci amb els processos de metamorfisme, els aspectes ms importants que cal que els
alumnes comprenguin sn bsicament dos: es tracta de canvis produts per lacci de la pressi
i/o la temperatura sobre roques daltres tipus preexistents, lacci daquests factors confereix a les
roques metamrfiques caracterstiques que ens permeten diferenciar-les dels altres tipus bsics de
roques.
Identificaci visual destructures de deformaci i fractura de les roques (com les activitats 1 i 2).
Saber que, segons les condicions en qu es produeixi el metamorfisme, les roques que es formaran
seran tamb diferents (com les activitats 3, 4 i 6).
Integraci dels diferents tipus de metamorfisme en el marc de la tectnica global (com lactivitat
5).
Identificaci dels factors que han generat la transformaci duna roca i dels tipus de metamorfisme
que lha format, a partir de lobservaci i anlisi de la seva textura (com lactivitat 8).
Reconeixement dels dos tipus bsics dorgens i les seves caracterstiques (com lactivitat 10).

Unitat 5 Serralades
Recursos didctics
Llibres
BASTIDA, F., Geologa. Una visin moderna de las ciencias de la Tierra (volum 1, unitat 5), Trea, Gijn,
2005.
MELNDEZ, B., FUSTER, J. M., Geologa, (unitats 13, 14 i 19), Paraninfo, 9a edici, Madrid, 2001.
STRAHLER, A., Geologia fsica, (unitats 7 i 12), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, R. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra (unitat 10), Pearson Prentice Hall, 8a edici, Madrid,
2005.
Bibliografia web
Informaci bsica sobre formaci de muntanyes, plecs i falles:
http://freehost02.Websamba.com/biogeo1/tecto5.html
Pgina web del Ministeri dEducaci i Cincia que cont les explicacions bsiques i algunes activitats
i animacions sobre deformacions i fracturaci de les roques:
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/MedioNatural2/contenido1.htm
Webquest sobre plecs i falles (en castell):

http://enebro.pntic.mec.es/mgag0010/
Vdeo sobre les roques metamrfiques (durada: 3 minuts 55 segons):

http://www.xtec.cat/cgi/digital?F=F&REGISTRE=5992
Animaci molt didctica per comprendre el procs de formaci duna roca metamrfica a partir duna
roca gnia (en angls):
http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es0607/es-
0607page01.cfm?chapter_no=visualization
Pgina web amb informaci general sobre el metamorfisme i les roques metamrfiques (en angls):
http://csmres.jmu.edu/geollab/Fichter/MetaRx/
Pellcula curta danimaci que explica el procs de formaci de muntanyes (en angls). Tot i lest-
tica infantil, explica molt b els diferents processos que originen la formaci de muntanyes al nostre
planeta:
http://magma.nationalgeographic.com/ngexplorer/0303/quickflicks/
En el Youtube es poden trobar algunes filmacions sobre activitats prctiques relacionades amb els
continguts de la unitat.
Algunes simulacions del procs de formaci de plecs:

http://www.youtube.com/watch?v=s8a3i1Zqm98
Construcci dun model dorogen:

http://es.youtube.com/watch?v=12tq4_Ezjio

Orientacions
La sisena unitat del llibre t com a objectiu principal donar una visi general de la formaci i modifi-
caci del paisatge a causa de lacci dels processos geolgics que es produeixen a la superfcie del
planeta.
Es tracten els diferents agents geolgics externs: sen descriu la forma dacci aix com les formes de
paisatge que originen.
Lobjectiu principal s entendre la relaci que hi ha entre un paisatge i els processos que lhan originat
i modificat. Per tal dassolir aquest objectiu s important analitzar imatges duna gran diversitat de
formes de paisatge, com el que es proposa en lactivitat 7.
Pot ser molt til utilitzar imatges aries, com les que proporciona el programa Google Earth.
En lapartat corresponent a les aiges subterrnies, s fonamental lanlisi de talls geolgics per en-
tendre la relaci entre el tipus de materials i lestructura geolgica del terreny, amb la localitzaci dels
aqfers i la circulaci subterrnia. Es poden fer exercicis com el que es proposa a lactivitat 5.
La part de la unitat en qu es mostra la influncia del clima en el paisatge, fa un reps dels principals
sistemes morfoclimtics. Aqu, lobjectiu principal s veure la relaci que hi ha entre clima i paisatge
i associar a cada tipus de clima unes formes de paisatge caracterstiques.
La metodologia que conv aplicar en aquest apartat s la mateixa que en la resta de la unitat, s a dir,
analitzar imatges de paisatges corresponents als diversos sistemes morfoclimtics.
Les activitats davaluaci ms importants daquesta unitat sn:
Anlisi de fotografies de diferents formes de paisatge tot relacionant el paisatge amb el clima i els
agents geolgics que hi han intervingut (com lactivitat 7 o lactivitat 2).
Interpretaci de perfils longitudinals de rius com a eina per entendren la dinmica (com lactivitat 3).
Anlisi de talls geolgics per entendre la histria geolgica que ha portat fins a les actuals formes
de paisatge.
Anlisi de talls geolgics per entendre la distribuci i la circulaci de les aiges subterrnies (com
lactivitat 5).
Recursos didctics
Llibres
ANGUITA VIRELLA, F. I MORENO SERRANO, F., Procesos geolgicos externos y Geologa ambiental, Rueda,
Madrid, 1993.
MELNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geologa (unitats 3, 4, 5, 6, 7 i 8), Paraninfo, 9a edici, Madrid, 2001
STRAHLER, A., Geologa fsica (unitat 4), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, E. J. I LUTGENS, F. K., Ciencias de la Tierra. Una introduccin a la Geologa fsica (captols 5, 9,
10, 11, 12, 13 i 14), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2004.

Bibliografia web
Banc dimatges de geologia amb ndex temtic. Molt til per analitzar fotografies:
http://www.earthscienceworld.org/images/index.html
Programa que presenta imatges aries de tota la superfcie del planeta. Imprescindible:
http://earth.google.com/intl/es/
Inventari de tots els punts dinters geolgic de Catalunya. Situa tots aquests llocs sobre el mapa
i sadjunta un document en format pdf amb descripci molt completa: condicions daccs, situaci
geolgica, rellevncia geolgica i fotografies:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/
inici.jsp?ComponentID=39149&SourcePageID=3490#1
Activitats interactives senzilles sobre modelatge del paisatge:

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/ModelpaisII/actividades.htm

Lestratigrafia t com a finalitat explicar la histria geolgica. Per poder encarar b aquesta unitat,
lalumne ha de conixer les roques sedimentries, que sn la base per interpretar el passat. La idea
s que, a partir de les roques, les estructures sedimentries i els fssils, es pot arribar a reconstruir
lambient sedimentari que correspon a un paquet destrats. A partir de la successi vertical i horitzontal
dambients sedimentaris es pot explicar la histria.
s important que lalumne entengui que els ambients sedimentaris canvien en lespai (al costat duna
platja podem tenir una plataforma continental) i en el temps (on abans hi havia una platja, si el nivell
del mar pujar, tindrem una plataforma). Les variacions espacials tenen a veure amb el concepte de
correlaci: quan correlacionem sries diferents no noms estem unint formacions destrats, sin am-
bients sedimentaris sincrnics.
El color pot ser una bona pista per fer una primera aproximaci als ambients: vermell, gris i ocres solen
ser colors que van lligats a la presncia de minerals formats al continent, mar i en zones de transici,
respectivament.
En aquesta unitat s molt recomanable fer una sortida per veure estrats al camp. Proposem treballar-
la de la manera segent:
1r. Lalumne ha de reconixer les roques, les estructures sedimentries i, si cal, algun fssil. Es tracta
de respondre en quin medi sedimentari es troben avui dia els organismes semblants a aquells fssils
que hem trobat. Per aix, cal portar un dossier de camp amb una taula didentificaci de roques i de
medis sedimentaris.
2n. A partir de la informaci anterior, shan didentificar els diferents medis sedimentaris representants
en la columna de camp.
3r. Cal fer una explicaci geolgica que inclogui aspectes com les transgressions o regressions, les
possibles orognies i els medis sedimentaris i llacunes estratigrfiques.
Lobservaci de sries sedimentries del mesozoic o cenozoic solen ser fcils de treballar. No pas les
paleozoiques.
Recursos didctics
Llibres
ANGUITA, F. I MORENO, F., Procesos geolgicos externos y Geologia ambiental, Rueda, Madrid, 1993.
CORRALES, I. ET AL. Estratigrafia, Rueda, Madrid, 1977.
MELNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geologa, Paraninfo, 9a edici, Madrid, 2001.
TARBUCK, J. I LUTGENS F. K., Ciencias de la Tierra. Una introduccin a la Geologa fsica, Pearson Prentice
Hall, Madrid, 2004.
Vdeos
Interpretant els sediments, The Open University, Ancora, 1983. Disponible en la Mediateca del Centre de

Recursos Pedaggics de la XTEC (http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=CRMC1169&CRP=).

Durada: 24 minuts
Bibliografia web
El lloc web del Departament dEstratigrafia de la UB pot ser una bona font bibliogrfica:
http://www.ub.es/dpep/1welcom1.htm
Aquesta pgina web t nivell bsic i es troben ben explicats molts dels conceptes que es veuen a la
unitat destratigrafia:
http://www.geovirtual.cl/geologiageneral/ggcap10.htm
En aquesta pgina trobareu amplies explicacions amb dibuixos de les estructures sedimentries:
http://members.fortunecity.com/chema/ense/estrati/
En la pgina del Camp dAprenentatge Can Santoi (Pallej) (http://www.xtec.es/cda-cansantoi) es

publica un quadern de camp en pdf que parla de lestratigrafia del trisic, un sistema molt ben repre-
sentat al nostre pas:
http://www.xtec.es/serveis/cda/a8903085/Roques%20sedimentaries_eso.PDF

Es tracta duna unitat especial, en qu laprenentatge de procediments com lelaboraci dun perfil o
un tall geolgic tenen una gran importncia. Sn aspectes que hauran de dominar, ja que, si el curs
segent trien aquesta assignatura, els hauran de tornar a aplicar.
Lelaboraci de mapes digitals (SIG) i el treball que es pot fer amb aquest material i un bon programa-
ri, a base de fusionar mapes i elaborar-ne de nous, representa una tcnica amb moltes possibilitats
dins del mn de la investigaci.
Tamb s important el concepte de teledetecci. Ha de quedar clar que la distncia a qu es prenen

les imatges no t gaire importncia. Es poden prendre amb satllit o avi, i el que s que importa s
que sobtenen mitjanant una banda de lespectre electromagntic. Si no han vist aquest concepte
a fsica, caldr explicar-lo abans. Es pot introduir aquesta idea amb els exemples dels programes del
temps de la televisi, on es parla de la banda dinfraroig o la banda visible a lhora de fotografiar la
superfcie de la Terra, per veure nvols alts o baixos.
Lalumne ha de ser capa delaborar un tall geolgic amb les dificultats segents: estrats inclinats,
discordances, plecs, falles i formacions superficials. En el llibre es van donant una srie de mapes
amb talls de creixent dificultat, de manera que amb tres dies, i de forma individual, lalumne aprn
pel seu compte lelaboraci del perfil. El professor ha de supervisar-los a mesura que lalumne els va
elaborant. s convenient que aquesta activitat es faci a classe i no a casa.
Lalumne pot presentar dificultats, sovint, en lelaboraci de talls amb discordances. En aquest cas, cal
recordar que la superfcie de discordana s posterior a la sedimentaci dels estrats inferiors i per tant
els talla, o sigui que si el paquet destrats superiors s horitzontal, la discordana tamb ho s, i si el
paquet superior est inclinat 10 graus, la superfcie de discordana tamb.
Els estrats no es continuen a una banda i altra duna falla, per tant ha de quedar pals que estan tallats
i desplaats.
Finalment, cal recordar que les roques sedimentries tenen estrats i que conv dibuixar-los, mentre
que les altres roques no.
Lelaboraci del perfil topogrfic sol presentar menys problemes, ja que lalumne arriba a primer de
Batxillerat amb aquest procediment aprs, de manera que es tracta noms de repassar-lo.
Recursos didctics
Llibres
CORBERO, M. V., Trabajar mapas, Alhambra Longman, Madrid, 1987.
LPEZ, J. A., Mapas topogrficos, Alhambra Longman, Madrid, 1995.
MALTMAN, A., Geological maps. An introduction, John Wiley and Sons, Nova York, 1990.
MARTNEZ, J. A., Mapas geolgicos. Explicacin e interpretacin, Paraninfo, Madrid,1991.
STRAHLER, A. N., Geografa fsica, Omega, Barcelona, 1981.

Bibliografia web
Collecci de fotografies aries Fotogeologa. Seleccin de fotogramas areos, disponible en la Me-
diateca del Centre de Recursos Pedaggics de la XTEC. A ms del comentari de les fotografies, el
dossier inclou uns conceptes bsics de fotogeologia i de geomorfologia, unes orientacions per cons-
truir un estereoscopi escolar, un model de prctica de fotogeologia, s a dir, com sanalitza un parell
de fotografies consecutives, i dna un gui per a la interpretaci dalguns fenmens geomorfolgics
mitjanant lobservaci estereoscpica de fotografies aries:
http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=CRMC1169&CRP=
Hi ha diverses webs amb exemples delaboraci de talls geolgics, fins i tot amb activitats:
http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/cartografia/igc_cartografia_mapageol_tallgeol.html
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Mapas-2/prac8.htm
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Cortes/test1.htm
http://www.geovirtual.cl/geologiageneral/ggcap10i.htm
Un lloc web molt bo per conixer el mapa geolgic regional s el de lInsitut Geolgic de Catalunya.
Un cop obert un mapa, a lesquerra es pot seleccionar lopci Cartografia de base i triar Geologica,
i llavors apareix el mapa geolgic.
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html
Podem comprovar com sn els mapes topogrfic en webs com ara:

http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Topo-1/prac5.htm
Tamb s interessant la pgina web de lInstituto Cartogrfico Nacional:

http://www.ign.es/ign/es/IGN/home.jsp
El lloc web de lInstitut Cartogrfic de Catalunya permet baixar mapes i fotografies arees de tot
Catalunya:
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html
Sexplica com aixecar un perfil topogrfic en:

http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Topo-2/prac6.htm
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Mapas-1/prac7.htm
Lloc web interessant:

http://www.uwsp.edu/geo/faculty/ritter/geog101/textbook/essentials/outline.html

La novena unitat del llibre t com a objectiu donar una visi general de la histria de la Terra i dels
mtodes emprats per reconstruir-la.
En una primera part es parla dels mtodes utilitzats per reconstruir la histria geolgica del planeta. s
fa un reps dels mtodes de dataci relativa i absoluta i de la importncia dels fssils per reconstruir
el passat de la Terra.
En aquest apartat sutilitzen continguts treballats en unitats anteriors: estratigrafia, correlaci i anlisi
de talls geolgics.
s important fer exercicis de reconstrucci dhistries geolgiques a partir de lanlisi de talls geolgics
com els proposats en lactivitat 3.
En la segona part de la unitat es fa un rpid reps de la histria de la Terra: el fil conductor de la histria
s laparici i levoluci dels ssers vius sobre el planeta.
Tenint en compte lextensi daquests continguts i el poc temps de qu es disposa per tractar-los,
recomanem utilitzar de recursos com vdeos i lectures complementries sobre aquest tema.
En lapartat de Recursos didctics fem alguns suggeriments.
Recursos didctics
Llibres
ANGUITA, F., Biografa de la Tierra, Aguilar, Madrid, 2002. Llibre per conixer la histria de la Terra, amb
un llenguatge senzill i entenedor.
ARSUAGA, J. L, I MARTNEZ I., La especie elegida, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1998. Per conixer els
nostres orgens.
BRAHIC, A., TAPPONIER, P., et al., La historia ms bella de la Tierra, Anagrama, Barcelona, 2003. Una altra
histria de la Terra, en forma de preguntes i respostes.
FORTEY, R., Trilobites!, Laetoli, Pamplona, 2006. Per conixer millor aquests animalons que van viure fa
tants anys.
KENNETH J., La gran extincin, Antoni Bosch Editor, Barcelona, 1986. Per conixer com un gran meteorit
va acabar amb les tres quartes parts de totes les espcies del planeta (dinosaures inclosos), fa uns
65 milions danys.
LEAKEY, R. I LEWIN, R., La sexta extincin, Tusquets Editores, Barcelona, 1997. Obra per conixer millor les
cinc grans extincions en massa i el nostre paper en la sisena.
WALKER, G., Cataclismo climtico, Antoni Bosch Editor, Barcelona, 2007.
Bibliografia web
Cont informaci sobre el temps geolgic: escales relatives, escales radiomtriques i fssils:
http://pubs.usgs.gov/gip/geotime/contents.html

Pgina de lInstitut Catal de Paleontologia:

http://www.diba.es/museus/inspal.asp
Pgina de lequip dinvestigaci liderat per J. L. Arsuaga:

http://www.atapuerca.tv/
Pgina del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid):

http://www.mncn.csic.es/copaleontologia.htm
DVD
Caminando con monstruos. Srie documental de la BBC que mostra la vida a la Terra durant el pa-
leozoic.
Historias de la Tierra. Captol 1, Los viajeros del tiempo, i captol 7, La vida en la Tierra. Srie docu-
mental de la BBC.

GUIA DIDCTICA
SOLUCIONARI

Unitat 1 Solucionari
1 1. Precipitacions. Quan les precipitacions sn baixes, hi ha risc de sequera. Quan sn altes,

tenim risc dinundacions.
2. Vent. Quan s baix, no tenim energia elica disponible i no podem generar electricitat per
aquest mitj. La manca daquest recurs podria representar un risc de manca dabastament elctric.
Les fortes ventades comporten destrosses.
3. Radiaci solar. Una manca de radiaci solar pot comportar diversos riscos, com per exemple
el fred, la manca de precipitacions (sequera), la manca de fotosntesi (aliment), etc. Un excs pot
comportar onades de calor.
atmosfera
5 3 10 6
pedosfera biosfera
9 7 2 4 8
geosfera hidrosfera
3 Tenim quatre variables: les relacions entre aquestes queden reflectides a la grfica. Aix, quan una
variable puja, laltra pot baixar (relaci negativa) o pujar (relaci positiva).
concentraci de CO2 a latmosfera
temperatura global

albedo nivell del mar

Existeix tamb una relaci entre lalbedo i la temperatura global: com ms gran sigui lalbedo, el
Sol reflecteix ms la llum i lenergia solar, i la temperatura global disminueix.

4 En aquest cas, cal observar que en les poques en qu hi ha hagut glaciaci, el nivell del mar ha
baixat, cosa que ha propiciat un fort efecte erosiu del fons de la llera del rius i, per tant, la formaci
de terrasses o desnivells:
temperatura mitjana de la Terra
profunditat
terrasses fluvials volum del mar

+ +
erosi dels rius nivell del mar


1 1. Es pot veure que est formada per partcules amb cares planes; per tant, dedum que es tracta
de cristalls. Aquests cristalls mesuren uns quants millmetres i tots sn de grandries semblants.
Podrem parlar duna textura granuda.
2. s semblant a lanterior, per amb cristalls ms grans, que ocupen tot lespai. Podria ser una
textura pegmattica.
3. Les partcules tenen formes arrodonides, de pocs centmetres de grandria, i estan envoltades
duna matriu. Podria tractar-se dun conglomerat.
4. s semblant a lanterior, per amb partcules anguloses, per tant parlarem duna bretxa.
5. Es tracta duna textura similar a la tercera, per amb clasts ms petits, de pocs millmetres. Es
tractaria dun gres.
6. Els minerals presenten una clara orientaci en una direcci. Les seves formes fan pensar que
es tracta de cristalls. Podrem pensar en una textura esquistosa.
2 a)
1. Granit, ja que presenta cristalls de quars, feldspat i biotita. Tamb seria correcte parlar de gra-
nodiorita, ja que el feldspat no especifica si s ortosa o plagiclasi.
2. Calcria fossilfera o lumaquella, per la presncia de calcita i de fssils.
3. Presenta una textura porfrica i t cristalls de feldspat i de quars. Podria tractar-se dun prfir.
4. La presncia de calcita cristallitzada pot ser indicatiu duna calcria o dun marbre.
5. Presenta clasts amb fragments de roca i daltres composicions. Aquests clasts tenen forma
arrodonida i mesuren uns quants centmetres. Es tracta dun conglomerat.
6. s un gres, ja que presenta clasts de quars de grandries de lordre de millmetres. La gran

quantitat de matriu ens pot fer pensar que es tracta dun tipus de gres anomenat grauvaca, per
la composici uniforme dels clasts tamb ens pot fer pensar en un gres del tipus quarciarenita.
7. Presenta clasts de grandries molt petites, alguns dels quals sn dels anomenats minerals de
largila. Es tracta duna argillita.
8. s semblant a lanterior, per amb calcita; per tant s una marga.

b)
textura nom de la roca
mostra A (1) granuda granit
mostra B (2) gres calcarenita o lumaquella
mostra C (3) porfrica prfir
mostra D (4) textura sorrenca calcarenita
mostra E (5) conglomerat conglomerat
mostra F (6) textura sorrenca quarciarenita
mostra G (7) textura argilosa argila
mostra H (8) textura argilosa marga
3 Hem de calcular les proporcions relatives dels tres components essencials: quars, ortosa i pla-
giclasi. Per fer-ho, cal que sumem els tres percentatges i mirem en quina proporci es troba
cadascun. Desprs mirem a la grfica a quin tipus de roca correspon.
Mostra 1. Les proporcions sn: 41% de quars, 18% dortosa i 41% de plagiclasi. Es tracta duna
granodiorita.
Mostra 2. Les proporcions sn 42% de quars, 31% dortosa i 27% de plagiclasi. Es tracta dun
granit.
Mostra 3. Les proporcions sn 60,3% de quars, 18,7% dortosa i 21% de plagiclasi. Per tant,
s un granit ric en quars.
4 El resultat daquesta activitat dependr del tipus de sorra que shagi utilitzat. La finalitat s treballar
lhabilitat per reconixer diferents tipus de clasts i bioclasts, i fer els raonaments necessaris per
esbrinar la maduresa textural del sediment a partir de les pautes donades en lactivitat.
5 El resultat daquesta activitat dependr de les mostres dels minerals utilitzades per reconixer-ne
les propietats. La finalitat de lactivitat s habituar-se al reconeixement de les diferents propietats
a ull nu.
Exemples:
color
nom del altres
duresa densitat i ratlla de brillantor exfoliaci
mineral propietats
color
perfecta en
biotita 2,5 - 3 3 normal fosc nacrada
lmines
birefringn-
calcita 3 2,7 normal blanc vtria rombodrica cia en espat
dIslndia
7,4 -7,6
galena 2,7 gris plom metllica cubica
pesant

magnetisme
magnetita 6 5,4 pesant negre metllica cbica
intens
groc llaut
pirita 6 - 6,5 5 pesant ratlla verdo- metllica no en t
sa/negra
gust salat
incolor,
amarg,
silvina 2 2 lleuger blanc o vtria cbica
soluble en
rosat
aigua
6 i 7 La finalitat daquestes activitats s familiaritzar-se amb ls de claus dicotmiques com a sistema

de codificaci, i tamb aprendre a identificar diferents minerals i roques per reconixer les ms
comunes.
8 Si lexperiment sha fet correctament, la mostra que sha refredat ms lentament tindr cristalls
ms grossos. Aix s degut al fet que els toms daquest han tingut ms temps per reorganitzar-
se.
9 a) Un mineral s un material dorigen natural, slid i inorgnic que t una composici qumica
determinada i una estructura atmica ordenada. La formiga no s un mineral perqu s un sser
viu amb components qumics orgnics. Tampoc no ho s el sucre, el qual s un compost orgnic,
i tampoc no ho s un clau perqu no s natural, sin fabricat per lsser hum.
b) Les propietats escalars dels minerals sn propietats fsiques que no depenen de lestructura
interna del mineral i, per tant, sempre donen el mateix valor, independentment de la direcci
en qu sefectua la mesura. En canvi, les propietats vectorials s que depenen de lestructura
interna del mineral i, per tant, el seu valor canvia segons la direcci de la mesura.
c) Les sries de Bowen sn seqncies de cristallitzaci dels minerals durant el procs de

solidificaci del magma, ja que no tots els minerals cristallitzen a la mateixa temperatura perqu
tenen diferents punts de fusi.
d) La composici qumica duna roca magmtica ens dna informaci sobre el tipus de magma
a partir del qual sha format, per la textura ens dna informaci sobre les condicions fisicoqu-
miques del procs de solidificaci del magma i formaci de la roca.
e) Per subdividir roques sedimentries sutilitza el criteri de la naturalesa dels seus compo-
nents. Per subdividir els gresos sutilitza el criteri de la composici mineral dels clasts que formen
la roca i el ciment que els uneix. Finalment, per subdividir roques detrtiques sempra com a
criteri la grandria dels clasts.
f) La carbonitzaci s el procs de transformaci de la matria orgnica vegetal en carb, que

produeix un enriquiment en carboni i una prdua doxigen. Les condicions ambientals necessries
per al procs sn: conques continentals o pantanoses on sacumulin les restes vegetals, condi-
cions anaerbiques perqu els bacteris descomponguin la matria orgnica, i en darrer terme
enterrament de la matria orgnica a altes pressions i altes temperatures.

g) Les roques evaporites sn roques sedimentries no detrtiques formades a partir de la pre-

cipitaci de sals en llacunes o mars interiors, en zones on hi ha una intensa evaporaci.
h) Una roca filoniana es pot diferenciar duna roca plutnica a ull nu, perqu la roca filoniana
presenta usualment una textura porfrica o afantica, amb cristalls sense mida uniforme i, en canvi,
la roca plutnica presenta normalment una textura granuda, amb cristalls de grandria uniforme.
i) Les roques calcries es formen per precipitaci de la calcita, ja sigui en ambients continentals
a partir daiges subterrnies carbonatades, o en ambients marins a partir desquelets calcaris
dorganismes marins.
j) La classificaci correcta s la segent:
gnies sedimentries metamrfiques

no sense
volcniques filonianes plutniques detrtiques amb foliaci
detrtiques foliaci
basalt gabre conglomerat calcria pissarra marbre
riolita granit marga
sienita

1 2. a) Estaci de Granada: S-P (diferncia de temps darribada dones S i ones P): 23 s. Amplitud:
20 mm. Estaci de Madrid: S-P: 50 s. Amplitud: 2,9 mm. Estaci dAlacant: S-P: 26 s. Amplitud:
23 mm. Unint els punts corresponents, tal com es veu a la figura, la magnitud del terratrmol s
aproximadament de 5.
500
50 100
400
6 50
40
500 20
30 5
10
300
20
4 5
200 10 2
60 8 3
5 1
40 0,5
4 2
0,2
1
20 0,1
2
5 0 amplitud
magnitud (millmetres)
0
distncia S-P
(km) (segons)
b) 300 km. Desprs de la diferncia darribada entre les ones S i P.
c) Ms alta, perqu lamplitud hauria de minvar amb la distncia en un mateix sisme, de la ma-
teixa manera que un so se sent ms fluix com ms lluny s.
d) No. 0,4 graus. Saugmenta lamplitud, tamb ho fa la magnitud, per no sincrementa de ma-
nera proporcional.
e) El procediment consisteix a calcular les distncies de lepicentre a Madrid, Granada i Alacant, a

partit de la diferncia darribada dones ssmiques S i P (les podem anomenar d, d i d). Desprs
es traa una circumferncia amb el centre a cada ciutat i amb el radi calculat (d, d i d). El punt
dintersecci de les tres circumferncies s lepicentre.
3)
epicentre
500 KM

2 (F) On diu epicentre hauria de dir hipocentre i a la inversa.
(F) Les ones P es poden transmetre en aquests tres medis.
(V)
(F) Les zones amb ms activitat ssmica sn les subduccions i les rees on hi ha lliscament
lateral de plaques litosfriques.
(F) A Califrnia lactivitat ssmica est provocada per una gran falla transformant i no per una
zona de subducci.
(V)
(F) Lescala de Richter s de tipus logartmic i no decimal normal.
3 a) En aquest text sexpliquen els efectes dun terratrmol i dun tsunami.
b) Un terratrmol es forma a causa del moviment lent de les plaques, el qual acumula enormes
tensions en els blocs de roques separats per falles. Quan se supera el lmit de plasticitat de les ro-
ques, es produeix un trencament que allibera bruscament la tensi acumulada, amb la qual cosa
t lloc una vibraci que origina el terratrmol.
Un tsunami, en canvi, s el resultat de lacci de les ones ssmiques dun sisme submar o originat
en una zona costanera, sobre les aiges marines. La vibraci transmesa a laigua origina la forma-
ci dones de gran longitud que guanyen alada rpidament en arribar a la costa.
c) La zona on shan produt aquests fenmens es troba entre la placa pacfica i la placa nord-ame-
ricana.
d) La placa pacfica es desplaa cap a la placa nord-americana i es forma una zona de subducci
on la primera senfonsa sota la segona. El fregament que sorigina entre les superfcies de totes
dues plaques, a causa daquest descens, s la causa de lactivitat ssmica.
e) El sisme que es va produir a Alaska va alliberar deu vegades ms energia que el que va tenir
lloc a Michoacn (Mxic) el 30 de gener de 1935 perqu va assolir un punt ms de magnitud.
Aquest parmetre s una escala logartmica decimal, per la qual cosa cada unitat representa un
valor deu vegades ms gran que lanterior.
Per aquesta mateixa ra, el sisme dAlaska va alliberar 1.000 vegades ms energia que el de
Taixkent (Uzbekistan) del 26 dabril de 1966, de magnitud 5,4.
f) La majoria de danys dun terratrmol sn provocats per les ones L o superficials.

4 Comentaris sobre lelaboraci del mapa: noms cal unir amb una lnia (isosista) tots els punts que
han tingut una mateixa intensitat. Les isosistes no poden creuar-se.
19
1 Nria
2 la Molina
20 3 Bruguera
22 21 9 4 Pardines
11 10 5 Castellar de N'Hug
12 8
23 6 Ripoll
2 1 7 Ogassa
V 4 18
5 8 Setcases
3
24 7 9 Plans
13 IV 6 10 Sellagosa
17
11 Puigcerd
12 Bellver de Cerdanya
III 13 Guardiola de Bergued
14 16
15 14 l'Espunyola
15 Prats de Lluans
16 Torell
17 Olot
18 Prats de Moll
19 Vilafranca de Conflent
20 Font-romeu
21 Querol
22 Viliella
23 Martinet
24 Gsol
localitat intensitat localitat intensitat

Nria V Guardiola de Bergued IV
la Molina V lEspunyola III
Bruguera V Prats de Lluans III
Pardines V Torell III
Castellar de NHug V Olot III
Ripoll IV Prats de Moll III
Ogassa IV Vilafranca de Conflent III
Setcases IV Font-romeu III
Plans IV Querol III
Sallagosa IV Viliella III
Puigcerd IV Martinet III
Bellver de Cerdanya IV Gsol III
a) Lepicentre estaria situat a la part central de lrea delimitada per la isosista V, ja que s la zona
on la intensitat ha estat ms alta perqu la proximitat al focus ssmic s mxima.
b) La intensitat dun sisme es mesura amb lescala de Mercalli.
c) La intensitat assolida per un sisme en una determinada localitat es mesura a partir dels efectes
que causa.
d) Les lnies traades en el mapa, anomenades tamb isosistes, uneixen els punts en qu aquest
sisme ha tingut la mateixa intensitat.

e) Per trobar les intensitats en aquests punts, cal ubicar-los en el mapa disosistes que hem ela-
borat. A Ribes de Freser la intensitat daquest sisme va ser daproximadament V; a Campdevnol,
dentre IV i V; a Berga, dentre III i IV, i a Vic va ser inferior a III.
f) Observant entre quines isosistes es troben.
g) Aquest terratrmol sha produt en una zona de sismicitat moderadament elevada.
h) Un sisme com aquest s el resultat dun llarg procs. El moviment lent de les plaques acumula
tensions enormes en els blocs de roques separats per falles. Quan se supera el lmit de plasticitat
de les roques, es produeix un trencament que allibera bruscament la tensi acumulada i t lloc
una vibraci que origina el terratrmol. En aquest cas, els Pirineus constitueixen el lmit entre la
subplaca ibrica i la placa eurasitica. Es tracta dun lmit convergent amb nombroses falles encara
actives.
5 a) En el planeta A hi ha sis discontinutats (als 200, 400, 700, 850, 1.350 i 2.200 km de profun-
ditat). Les discontinutats dels 400, 700, 850, 1.350, i 2.200 km sn de primer ordre, i la dels
200 km s de segon ordre. En el planeta B hi ha tres discontinutats (als 100, als 200 i als 680
km de profunditat). La discontinutat dels 100 km s de segon ordre i les dels 200 i 680 km
sn de primer ordre. Ens basem en els canvis sobtats de velocitat de les ones P i S al llarg dels
planetes.
b) El planeta A t set capes, de les quals noms s homognia la que comprn dels 700 als
850 km de profunditat, ja que la velocitat de les ones ssmiques s constant, i aquesta capa, on
la velocitat de les ones presenta una forta davallada, pot tenir caracterstiques de fluid. Les altres
capes sn heterognies perqu la velocitat de propagaci de les ones ssmiques s variable. El
planeta B t quatre capes, totes heterognies.
c) Gaireb totes les capes que sobserven en els dos planetes presenten rigidesa creixent, ja que
la velocitat de les ones ssmiques augmenta en profunditat. Noms t rigidesa constant la capa
homognia del planeta A.
d) En el planeta A, des de la superfcie fins als 1.350 km de profunditat, les capes sn slides, ja
que shi propaguen les ones P i S; en canvi, des dels 1.350 km fins al centre del planeta s fluid
perqu no shi propaguen les ones S. El planeta B s slid fins als 680 km de profunditat i fluid
des daquesta discontinutat fins als 1.200 km, que corresponen al centre del planeta.
e) Planeta A:
capa 1 (0 - 200 km): slida, heterognia, rigidesa creixent;
capa 4 (700 - 850 km): slida amb caracterstiques de fluid, homognia, rigidesa constant;
capa 5 (850 - 1.380 km): slida, heterognia, rigidesa creixent;
capa 6 (1.380 - 2.200 km): fluida, heterognia, rigidesa creixent;
capa 7 (2.200 - 2.800 km): fluida, heterognia, rigidesa creixent.

Planeta B:
capa 4 (680 - 1.200 km): fluida, heterognia, rigidesa creixent.
0
planeta A
200 capa superficial (escora)
400
700 capa intermdia (mantell)
1 850
2
3 capa interna (nucli)
4 1.380
5
6
2.200
7
2.800
planeta B
0
100 capa superficial (escora)
200
capa intermdia (mantell)
1
2
capa interna (nucli)
3 680
1.200
6 1 litosfera 4 endosfera (nucli)

3 mesosfera 2 astenosfera
6 escora continental 8 mantell inferior
10 nucli intern 5 escora ocenica
7 mantell superior 9 nucli extern
7 a) Lilla dIslndia emergeix de la dorsal atlntica.
b) Perqu les dorsals sn zones amb molta activitat volcnica, ja que hi ha corrents ascendents
de magma que provoquen la sortida de material calent cap a lexterior.
c) La franja central de lilla dIslndia s la ms moderna des del punt de vista geolgic (color
rosat) perqu correspon al lmit de les plaques nord-americana i eurasitica, on aquestes plaques
se separen per la sortida de magma pel rift.
Les franges a lest i a loest de la franja central (color taronja) tenen edats similars i sn anteriors
a la franja central, perqu els corrents de lastenosfera divergents provoquen la separaci de les
plaques.

d) Perqu la dorsal s una zona constructiva, on es va generant nova escora per la sortida de
magma pel rift, i els corrents divergents de lastenosfera separen les dues plaques en contacte.
e) La zona central correspon al rift i, per tant, t forma de vall; en canvi, els relleus ms abruptes
i muntanyosos es troben a lest i a loest del rift central, formant un esglaonat tectnic.
8 a) Lordre correcte s b, d, c i a.
b) Es tracta dun procs de fragmentaci duna placa continental per lascens de magma provinent
de lastenosfera i la posterior formaci duna dorsal i lobertura dun nou oce.
c) A la vinyeta b sobserva la pujada de calor provinent de lastenosfera, amb els consegents

debilitament i fractura de lescora continental. A la vinyeta d es produeix un aprimament de
lescora, la formaci de falles esglaonades formant una fossa tectnica o rift-valley amb erup-
cions volcniques, i larrossegament de lescora continental a causa dels corrents divergents.
A la vinyeta c se separen els dos blocs descora continental i sobserva una dorsal encara no ben
constituda. Finalment, a la vinyeta A sobserven dues plaques amb escora ocenica separades
per una dorsal, on els mars circumdants han envat la zona deprimida i sha format un nou oce.
d) Els materials que pugen pels corrents de convecci ascendents provenen de lastenosfera.
e) A causa de la calor provinent del mantell, la capa es debilita i es fractura, i desprs saprima
perqu els corrents divergents empenyen lescora.
f) Un rift-valley s una vall tectnica formada per falles esglaonades, per on pugen materials
magmtics procedents de lastenosfera, i que correspon a un lmit de separaci de plaques que
precedeix lobertura dun nou oce.
g) La nova escora que es crea s escora ocenica, encara que es formi enmig dun continent,
ja que s la fase inicial de distensi prvia a lobertura ocenica.
h) En principi, es formar un oce estret, amb una dorsal poc definida, i si el procs continua es
formar un gran oce amb una dorsal ben constituda, amb la consegent separaci continental.
Per tant, lantic continent quedar fragmentat en dues parts.
9 a) Perqu correspon a una etapa primerenca de la fragmentaci del continent afric, i la gran
fossa tectnica de lest del continent correspon al rift-valley, on lascens de magma provoca molta
activitat ssmica i volcnica. Un conegut volc daquesta zona s el Kilimanjaro, a la zona fronterera
entre Kenya i Tanznia, que amb 5.916 m dalada s el cim ms alt del continent afric.
b) Perqu s una zona deprimida on sacumulen les aiges dels rius provinents de les muntanyes
venes.
c) Perqu abans de lobertura del mar Roig, lactual pennsula Arbiga estava unida amb el nord-
est afric de manera que formava part duna mateixa placa litosfrica. Actualment, sn plaques
diferenciades: la placa africana, a loest del mar Roig, i la placa arbiga, a lest.
d) El mar Roig s un mar en expansi que sanir engrandint a causa de lascens de material
magmtic provinent de lastenosfera i de la separaci de les plaques pels corrents divergents. La
pennsula Arbiga sanir desplaant cap al nord-est, de manera que se separar cada cop ms
del continent afric, i sunir amb la placa eurasitica.

10 a) s una falla transformant, que correspon a un lmit de plaques de conservaci, amb un movi-
ment de lliscament parallel entre les plaques en contacte.
b) La pennsula de Califrnia es troba a la placa pacfica. La falla que separa les dues plaques s
la falla de San Andrs, falla de transformaci que recorre loest dels EUA en direcci nord-sud.
c) La previsi s que, daqu a uns quants milions danys, la pennsula de Califrnia se separi del
continent americ i es mogui cap al nord-oest, a causa del continu fregament entre les plaques.
d) Malgrat que el fregament entre les dues plaques separades per la falla de San Andrs s con-
tinu, sovint es presenten moviments sobtats a causa de lacumulaci denergia al llarg de la falla
que sallibera de cop. Les conseqncies sn forts terratrmols amb hipocentres poc profunds,
fins a 100 km de profunditat.
11 a) i b) Les dades obtingudes a partir de lestudi dels materials recollits al fons mar de loce Atln-
tic ens indiquen que les roques ms properes a la dorsal sn les ms modernes, i que, a mesura
que ens allunyem de la dorsal, les roques sn ms antigues. Aquests resultats coincideixen amb el
que diu la teoria de la tectnica de plaques, segons la qual la dorsal s un lmit de plaques cons-
tructiu, per on surten materials magmtics que provoquen la creaci de nova escora ocenica
i tamb lexpansi de loce i la separaci dels continents.
c) Per calcular la velocitat de moviment de les plaques, es pot fer una senzilla regla de tres.
El resultat s que les plaques es desplacen aproximadament uns 2 cm lany, a la mateixa velocitat
a totes dues bandes de la dorsal.
12 Vinyeta 1:
a) La collisi es produeix entre lescora ocenica i lescora ocenica.
b) A la placa eurasitica es forma un arc insular amb abundant activitat ssmica i volcnica.
c) La zona de subducci pertany a la placa indoaustraliana.
Vinyeta 2:
a) La collisi es produeix entre lescora continental i lescora ocenica.
b) La zona de subducci pertany ara a la placa eurasitica, que en el seu lmit presenta escora
ocenica.
c) Els arcs insulars han desaparegut perqu la placa ocenica on es trobaven sha enfonsat cap a
lastenosfera en subducci.
d) A la placa eurasitica sha format una serralada pericontinental.
e) S, hi pot haver magmatisme, ja que hi ha subducci duna placa sota laltra i es generen nous
magmes.
Vinyeta 3:
a) La collisi es produeix entre lescora continental i lescora continental.
b) La serralada de lHimlaia es troba entre les dues plaques, leurasitica i la indoaustraliana, i sha
format per obducci o collisi continental.
c) No hi pot haver fenmens magmtics perqu no hi ha subducci.

13 Per ordre ascendent de densitats, les roques sordenen en calcria, granit i basalt. La calcria repre-
senta les roques sedimentries que recobreixen lescora continental; el granit, el gruix principal
de lescora continental, i el basalt, lescora ocenica, recoberta sovint per una capa prima de
sediments.
Si collidissin, els materials ms densos tenen tendncia a enfonsar-se sota els ms lleugers.
14 a) Un terratrmol es produeix a causa de lalliberament sobtat denergia als llavis duna falla, el
qual provoca una vibraci.
b) Els terratrmols es produeixen en un 90% en els lmits de les plaques tectniques, bsicament
a les dorsals oceniques (per exemple, els sismes submarins al llarg de la dorsal atlntica), a les
zones de subducci (per exemple, al Jap o a lAmrica Central) i a les falles transformants (per
exemple, a Turquia i a Califrnia), encara que tamb hi ha sismes intraplaca.
c) Els terratrmols es mesuren mitjanant dues escales: lescala de Mercalli, que mesura la inten-
sitat del sisme, i lescala de Richter, que en mesura la magnitud.
d) Una divisi pot ser el model basat en les discontinutats ssmiques, que divideix la Terra en:
escora, mantell i nucli. Un altre model es basa en la dinmica terrestre, fonamentat en el com-
portament mecnic de les roques, i que divideix el planeta en: litosfera, astenosfera, mesosfera
i endosfera.
e) Lastenosfera s una capa localitzada al mantell superior, que va dels 100 km als 400 km de
profunditat, i correspon a una zona on les ones P i S disminueixen la velocitat. A partir daix es
dedueix que, en aquesta capa, les roques hi poden estar parcialment foses i shi poden comportar
com un fluid.
f) Una discontinutat ssmica s una zona on es produeix un canvi sobtat de velocitat de les ones
ssmiques, de la qual cosa es dedueix que hi ha un canvi de composici dels materials.
g) Les dades que demostren el moviment de les plaques sn de diversos tipus. En primer lloc, dispo-
sem de dades geogrfiques, basades en lencaix de les vores dels continents; en segon lloc, trobem
dades paleontolgiques, basades en la coincidncia de restes fssils en continents avui separats i, per
ltim, tenim dades ms recents obtingudes sobre ledat i les anomalies magntiques de les roques
situades a banda i banda de la dorsal, que demostren que els fons ocenics tenen edats diferents
segons la distncia de la dorsal.

1 (Correccions en negreta)
Els magmes es poden solidificar a linterior de la Terra i originar roques plutniques o filo-
nianes o, a lexterior, formar roques volcniques. Les roques plutniques formen estructures
concordants quan sadapten a les roques encaixants i discordants quan sintercalen entre les
roques preexistents. Els batlits sn grans masses de magma solidificat a linterior de la Terra.
Els loplits i els laclits sn estructures primes disposades seguint els plans destratificaci.
Els dics, en canvi, sn capes planes que tallen les roques encaixants.
Quan el magma surt a lexterior, forma edificis volcnics que poden ser de diferents tipus en
funci dels materials que el volc expulsi. Primerament, el magma sacumula en una cam-
bra magmtica per ascendir posteriorment per la xemeneia fins a sortir a lexterior a travs del
crter. Quan el magma perd els gasos forma la lava que fluir fins a solidificar-se formant
colades.
Els volcans compostos o estratovolcans estan formats exclusivament per capes successives de
lava solidificada i fragments semislids, anomenats piroclasts. Si ledifici volcnic est
format exclusivament per lava solidificada, es forma un volc en escut.
A vegades la lava s molt viscosa i noms sexpulsen piroclasts que formen un con descries.
Si la viscositat s tan gran que ni tan sols surten piroclasts, lestructura resultant ser un dom o
bany volcnic.
2 a)
3 = magmatisme de dorsal ocenica
4 = magmatisme darc dilles
1 = magmatisme de subducci oce-continent
5 = magmatisme intraplaca
b)
toletic: 3
calcoalcal: 1 i 4
alcal: 5
c) Sn primaris el toletic i lalcal. Aix vol dir que conserven la composici de la roca que els ha
originat.
d) El magma calcoalcal s secundari perqu incorpora minerals de la roca encaixant.
e) Els magmes secundaris es poden formar per tres processos:

mescla: dos o ms magmes primaris diferents es barregen i donen lloc a un magma secundari
diferent.
diferenciaci: es produeix quan un magma es refreda a poc a poc. Quan alguns minerals comen-
cen a solidificar, la resta del magma canvia la seva composici original en segregar-se aquests
minerals de la fase lquida.

assimilaci: t lloc quan els magmes reaccionen amb les roques en qu estan encaixats. Gene-
ralment, aquest procs naltera la composici qumica original.
3 a) La lnia anomenada solidus indica aquella temperatura a partir de la qual una roca deixa destar
totalment solidificada perqu algun o alguns minerals que la componen comencen a fondres
(fusi parcial).
b) La lnia anomenada liquidus indica la fusi total de la roca i s la temperatura a partir de la qual
la roca es transforma en magma.
c) Aquesta franja en qu coexisteix part de la roca slida i part de magma existeix perqu la ma-
joria de roques estan formades per ms dun mineral i cadascun dells t el seu punt de fusi.
Primer, es fonen els de temperatura de fusi ms baixa (solidus) i, finalment, ho fan els de punt
de fusi ms alt (lquidus).
Noms en el cas de les roques monominerliques les dues lnies (solidus i liquidus) coincidiran
en un mateix valor perqu la totalitat de la roca es fondr a la mateixa temperatura.
d) Per a cada roca, la temperatura a qu es troba cadascuna daquestes lnies ser diferent consi-
derant un mateix grau dhidrataci i una mateixa pressi. Podrem trobar les niques coincidncies
en aquelles roques que continguin algun mineral en com. Si algun daquests minerals comuns
s el que determina la temperatura dinici de la fusi parcial (solidus) o de fusi total (liquidus),
podem tenir valors coincidents daquests parmetres per a totes dues roques.
e) Si augmenta la pressi de la roca, aquests dos valors de temperatura tamb augmentaran, ja

que un increment de la pressi dificulta la fusi dels minerals.
Una disminuci del grau dhidrataci tamb tindr un efecte semblant. La presncia daigua afa-
voreix la fusi a temperatures ms baixes.
f) Com ms gran sigui el contingut de slice, ms viscs ser el magma.

Les pressions a qu estan sotmeses les roques fan augmentar tamb la viscositat del mag-
ma.
La quantitat de gasos dissolts t un efecte contrari. Com ms gran s aquesta quantitat, menys
viscs s el magma.
Com ms alta sigui la temperatura a qu es troba un magma, menys viscs ser.

4
2 (H) 3 (D) 4 (D)
K
R
1 (V) K I L I M A N J A R O
A F
10 (D) T Z L
U A A 6 (V)
5 (H) N Y I R A G O N G O
7 (D) G U U
A M A
D B
9 (H) A R E N A L
E
8 (H) V U L S I N I
5 a)
subducci
vulcanisme subducci dorsal
pas oce- zona de rift
intraplaca oce-oce ocenica
continent
Indonsia X X
Xile X X
Jap X
Itlia X
Etipia X
Islndia X
Tanznia X
Nova Zelanda X
Costa Rica X
Congo X
b) Els volcans ubicats al llarg de les muntanyes Rocalloses des dAlaska fins a Califrnia tenen
laves fora menys fluides que els de les illes com Hawaii, en ple oce Pacfic. Aix es deu a la seva
composici. Les laves de Hawaii sn ms pobres en slice.
La seva perillositat tamb s molt diferent: mentre que les erupcions a Hawaii sn tranquilles
i sense explosions, les erupcions a les Rocalloses sn molt ms explosives i potencialment peri-
lloses a causa de la viscositat del magna.

c) No tenen cap volc, per exemple lUruguai, Rumania, el Vietnam, Mauritnia i Sussa. Aquests
pasos tenen en com el fet destar ubicats al mig de plaques litosfriques i, per tant, allunyats de
les seves vores.
6 a) Les illes sn ms antigues com ms situades al nord-oest estan (les edats estan indicades en
milions danys).
b) A Hawaii hi ha vulcanisme intraplaca. Es tracta dun punt calent enmig duna placa ocenica.
c) Els volcans de Hawaii tenen una activitat constant per tranquilla perqu la lava s molt lquida
i sense explosions. Es formen grans colades que a vegades arriben fins al mar. El tipus dedificis
volcnics sn els volcans en escut.
d) La regularitat que hi ha en ledat de les diferents illes es deu al desplaament relatiu de la

placa litosfrica respecte del punt de lastenosfera on hi ha el corrent convectiu ascendent (punt
calent).
7 a) Excepte el de Hawaii, la resta de perfils inclouen algun tipus de lmit entre plaques. En el perfil
de la serralada de lAtlntic Nord hi ha un lmit divergent i en els altres dos s convergent.
b) Els volcans dels perfils b i c van nixer sota el mar. La zona b correspon a una subducci entre
dues plaques en una zona ocenica. El perfil c correspon a una zona de vulcanisme dins de la
placa pacfica, que s totalment ocenica.
c) Les fosses oceniques dels perfils b i c shan format per la presncia duna subducci entre
dues plaques. Aquesta subducci suposa que una placa senfonsa cap a lastenosfera i pateix un
fort fregament amb laltra. Aquest procs genera la formaci de magmes, els quals ascendeixen i
donen lloc a fenmens volcnics.
d) Perfil a: magmes bsics (basltics i peridottics); perfil b: magmes cids i intermedis; perfil c :
magmes bsics (basltics i peridottics); perfil d: magmes cids (alcalins i calcoalcalins).
e) Perfil a: activitat hawaiana o estromboliana; perfil b: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana;

perfil c : activitat hawaiana; perfil d: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana.

8 a)
a caldera crter
con volcnic
con volcnic
dom
b
caldera
con
volcnic
crter
con volcnic
a) Vesuvi (Itlia), b) La Soufrire (Guadalupe) i c) Mauna Loa (Hawaii).
b) El Vesuvi s lnic estratovolc dels perfils representats. Aquests edificis volcnics estan formats
per capes alternades de lava i piroclasts, i lalliberament daquest tipus de productes s caracters-
tic dels volcans que presenten una caldera i cons amb pendents bastant grans com el Vesuvi. La
Soufrire pot haver presentat aquets tipus dactivitat en fases anteriors. Actualment, la presncia
dun dom volcnic a la seva part superior indica una activitat de tipus plini.
c) El Mauna Loa s un volc en escut, ats que t la tpica forma de con molt ample amb pen-
dents suaus que s caraterstica de lactivitat hawaiana; en aquesta gaireb no hi ha piroclasts
i ledifici volcnic es construeix per lacumulaci de successives capes de lava.
d) El principal factor que condiciona les diferncies entre aquests volcans s la viscositat del mag-
ma. Com ms viscs, menys fluid s i ms abundants sn els piroclasts, fets que condicionen la
forma de ledifici volcnic.
e) Perfil a: activitat hawaiana; perfil b: activitat estromboliana o vulcaniana; perfil c: activitat pliniana
o ultrapliniana.
f) No seria lgic que aquests tres volcans es trobessin lun al costat de laltre. Generalment, els
diferents volcans duna mateixa zona volcnica tenen activitats molt semblants, ja que el tipus de
magna que els origina t tamb unes mateixes caracterstiques.

g) La Soufrire s el volc que t ms probabilitats de produir una colada piroclstica, perqu

t un dom volcnic a la part superior, estructura que tapa el crter i indica lexistncia de lava
molt viscosa. Aquests factors poden afavorir lacumulaci de gasos i material piroclstic i, en con-
seqncia, laparici duna colada daquests tipus.
h) Per les mateixes raons esmentades en lapartat anterior, la Soufreire s el volc que deu tenir
lndex dexplosivitat volcnica ms elevat.
i) El Mauna Loa s el voc que produeix colades de lava ms extenses, perqu la seva lava s la
menys viscosa de tots tres, tal com ho demostra lescassa pendent del seu con format per exten-
ses colades.
9 a) (F) s un estratovolc amb una gran caldera.

(F) Es va tractar duna lava amb fora slice. Aix li va donar una gran viscositat.
(F) Es tracta duna zona de subducci entre dues plaques oceniques.
(V)
(F) Es va tractar duna erupci de tipus plini.
(F) Es tracta dun vulcanisme explosiu a causa de lelevada viscositat de la lava.
b) Aquesta erupci va ser excepcional per la gran virulncia de les explosions, per la quantitat
abundant de materials emesos i per les dimensions de la caldera submarina que es va formar.
c) El nombre elevat de vctimes va ser causat, principalment, pel gran tsunami que va originar la
formaci de la caldera submarina.
10 a) A - 6, B - 3, C - 4, D - 5, E - 2, F - 1
b) Els basalts i les cendres indiquen, a la part baixa de la srie, que el vulcanisme era tranquil
i fluid (hawai); a la part mitjana, hi trobem predominantment piroclasts, indicadors duna activitat
volcnica una mica ms violenta (estromboli); a la part superior, la presncia de cendres amb
troncs cremats (colades piroclstiques) i de bretxes (explosions) que indicaria un vulcanisme ms
violent (plini).
c) Ha augmentat.
d) El risc hauria de ser molt alt.
11 a) Un magma s una barreja de minerals en estat lquid amb un elevat contingut de gasos en
dissoluci. Els seus components principals sn els silicats i, entre els gasos dissolts predominen el
vapor daigua, el dixid de carboni, el fluor, el clor...
b) Els magmes es formen a les zones ms profundes de lescora i a la part superior del mantell
terrestre. En aquestes zones els valors de pressi i temperatura sn molt alts, i la fusi de les ro-
ques shi pot produir per tres processos:
augment trmic per sobre del punt de fusi de tots els minerals que formen la roca;
descompressi: si disminueix la pressi de les roques, es poden fondre sense que augmenti
la temperatura;
presncia de fluids: laigua i altres fluids tamb fan disminuir el punt de fusi.

c) Les roques volcniques es refreden a lexterior de la Terra. Aix fa que solidifiquin molt rpida-
ment, fet que en condiciona lestructura. Gaireb mai tenen cristalls a lestructura i, en canvi, molt
sovint presenten cavitats formades per les bombolles dels gasos que contenia el magma.
d)
gasos: vapor daigua (entre un 60% i un 90%)

altres: CO2, H2S, xids de sofre, HCl
PRODUCTES VOLCNICS lquids: lava
slids: piroclasts:
cendres (dimetre < 2 mm)
lapilli (2-50 mm de dimetre)
bombes volcniques (dimetre > 50 mm)
e) Hi ha quatre tipus bsics dedificis volcnics:

volc en escut: volc molt extens amb petits pendents format per colades de lava successi-
ves;
estratovolc: volc menys ample amb pendents ms forts integrat per capes alternades de
piroclasts i colades de lava solidificada;
con descries: volc de poca amplitud i forts pendents format exclusivament per capes de
piroclasts.
dom o bany volcnic: pic abrupte situat sobre el crter format per la solidificaci rpida dun
magma molt viscs.
Alguns volcans, especialment els estratovolcans, poden presentar una estructura addicional ano-
menada caldera, fruit de lesfondrament de la cambra magmtica o del trencament de ledifici
volcnic com a conseqncia duna explosi.
f) Lndex dexplosivitat volcnica (IEV) s un valor indicatiu de la perillositat duna erupci, en fun-
ci de la probabilitat que es produeixin explosions i de la virulncia que tinguin. Aquest parmetre
t una relaci directa amb la viscositat del magma. Com ms viscs s el magma, ms dificultats
tenen els gasos per alliberar-sen. En aquest cas, poden acumular-se i originar explosions quan
surten bruscament.
g) Un mateix volc pot tenir comportaments diversos en diferents episodis eruptius o, fins i tot,
durant una mateixa erupci. Si les caracterstiques del magma que emet el volc canvien, tamb
ho faran les caracterstiques de lerupci. Per aquesta ra no es pot assignar un tipus fix dactivitat
volcnica a un mateix edifici volcnic.
h) Un volc actiu s aquell que emet lava i gasos o t activitat ssmica, o totes dues coses. Un
volc dorment s aquell que est inactiu des de fa temps, per que encara pot entrar en erupci.
Un volc extingit tamb s un volc inactiu per que ja no pot entrar mai en erupci.
i) El vulcanisme atenuat s el conjunt de fenmens que es produeixen en les zones dactivitat

volcnica feble perqu els volcans sn dorments des de fa molt de temps o b estan a punt
dextingir-se. En sn tres exemples:

fonts termals: brolladors daigua calenta;

guisers: fonts peridiques de vapor daigua i aigua calenta;
fumaroles: escletxes per les quals surten gasos.
j) Els tipus de contactes entre plaques i el tipus de vulcanisme que hi est associat sn:
Dorsals oceniques i zones de rift: es tracta de volcans amb magmes bastant fluids i activitat
estromboliana en la majoria de casos.
Zones de subducci: es donen tant en les subduccions oce-continent com en els arcs dilles
volcniques. La seva activitat acostuma a ser fora ms explosiva que en el cas anterior, amb
activitats vulcaniana, pliniana o ocasionalment ultrapliniana.
Finalment, tamb hi ha casos de vulcanisme en zones intraplaca, associats a punts calents o hot
spots. En aquest cas, es tracta de volcans tranquils amb activitat hawaiana.

1 1. Anticlinal (esquerra) i sinclinal (dreta). Es tracta de plecs parallels.
2. Successi danticlinals i sinclinals parallels, amb pla axial vertical (sense vergncia, per tant).
3. Plec anticlinal parallel, amb vergncia cap a lesquerra.
4. El plec del centre s un anticlinal parallel amb una lleugera vergncia cap a lesquerra.
5. Successi de plecs parallels amb vergncia cap a lesquerra.
6. Anticlinal similar tombat amb vergncia cap a la dreta.
2 1. falla inversa; 2. diclasis; 3. falla inversa; 4. diclasis; 5. diclasis; 6. falla (no saprecia b si s
inversa o normal, per el pla de falla s quasi horitzontal; per tant, s probable que sigui una falla
inversa, potser un encavalcament).
3 a)
condicions de pressi exemple de zona on

tipus de roca metamrfica
i temperatura es poden formar
al voltant duna massa de
cornubianita amb hornblenda temperatura alta i pressi baixa
magma
a la mesozona dun orogen
amfibolita temperatures i pressions altes situat en una subducci oce-
continent
a la part superior de la meso-
temperatures i pressions
esquist verd* zona dun orogen situat en una
moderades
subducci oce-continent
a la part ms profunda dun
temperatures i pressions
eclogita orgen duna zona de subduc-
molt altes
ci oce-continent
temperatures molt altes i pres- molt a prop duna massa de
cornubianita amb pirox
sions baixes magma
* Esquist verd, en lloc desquist blau, com surt al llibre.
b) Les granulites es formen quan la temperatura s de 680C aproximadament.
c) Leclogita apareix a partir de pressions mnimes de 10 kb.
d) Els processos metamrfics es produeixen quan les temperatures superen els 250 C a pressio-
ns inferiors a 1 kb. A mesura que la pressi creix, el metamorfisme pot donar-se a temperatures
inferiors; aix, per exemple, amb 2 kb de pressi es formen roques metamrfiques a noms
100C.
e) El lmit danatxia indica aquells valors de pressi i temperatura a partir dels quals els minerals
inicien la seva fusi. Aix, quan les condicions de pressi i temperatura superen aquest lmit, els
diferents minerals van passant de manera progressiva a la fase lquida segons quin sigui el seu
punt fusi.

4 a) Collserola est formada principalment per roques metamrfiques, per tamb nhi ha de mag-
mtiques (granit) i una petita quantitat de sedimentries del quaternari (al peu de la serralada).
b) Abans de lorognesi que va originar Collserola hi havia un predomini de roques sedimen-

tries.
c) Laparici de masses de roques magmtiques molt calentes durant lorognesi va afectar les
roques preexistents.
d) Anant des de la Bonanova fins al Tibidabo, observem primer les roques magmtiques solidifi-
cades (granit) i, a partir daqu, diverses franges de roques metamrfiques.
e) S, perqu es tracta dunes auroles metamrfiques entorn dun batlit que acostumen a tenir
forma de corones circulars al voltant daquesta estructura magmtica. De fet, no sobserven ms
roques metamrfiques en direcci al mar.
f) Sha produt un metamorfisme de contacte perqu les roques preexistents shan transformat
a causa de lalta temperatura de la massa de magma, que va aparixer durant lorognesi i que
posteriorment formaria el granit.
5 a) No hi ha el mateix tipus de metamorfisme en totes les zones perqu les condicions de pressi
i temperatura no sn les mateixes.
b) Els dos factors que determinen el tipus de metamorfisme que hi ha a cada lloc sn la pressi
i la temperatura.
c) A les zones de subducci es formaran roques prpies del metamorfisme regional: pissarres
i micacites a lepizona, esquists i amfibolites a la mesozona i gneis i migmatites a la catazona. Per
altra banda, al voltant de les masses de magma que es generen apareixeran roques de metamor-
fisme de contacte com les cornubianites, la quarsita i el marbre, i daltres fruit de processos de
metasomatisme. En aquest segon cas, podem trobar jaciments de minerals dinters econmic.
A les zones de lliscament lateral entre plaques trobarem roques generades pel metamorfisme
dinmic, com les bretxes de falla i les milonites.
d) A les conques oceniques es produeixen fenmens metamrfics a causa de la pressi genera-

da per lacumulaci de sediments. Al mateix temps els materials es van enfonsant pel procs de
subsidncia, per la qual cosa estan sotmesos a unes temperatures cada vegada ms elevades.
e) La gran diversitat de roques metamrfiques que hi ha a les serralades formades en zones de

subducci s conseqncia de la gran varietat de condicions de pressi i temperatura que shi
donen. Els tipus de metamorfisme que hi ha aqu sn el regional, el de contacte i el metasoma-
tisme.
6 a) El canvi de cianita / sillimanita / andalusita correspon a minerals polimrfics perqu tots tres
tenen la mateixa composici qumica.
b) La moscovita, estable en una mplia franja de pressions, es transforma en ortosa, corind

i vapor daigua a causa de lelevaci de la temperatura a partir de 700 C aproximadament.

c) Landalucita es transformar en cianita, tot i que si la temperatura a qu es trobava era superior

a 500 C es transformar primerament en sillimanita i, posteriorment, en cianita.
d) Una roca que cont sillimanita ha estat sotmesa a una temperatura mnima lleugerament
inferior a 500 C i a pressions que poden oscillar entre 0 kbar i ms de 9 kbar.
e) Una roca que cont ortosa i corind ha estat sotmesa a una temperatura mnima de 375 C.
Per deduir-ho, cal observar la grfica i calcular a partir de quin valor de leix de les x apareixen
aquestes dues substncies.
f) Com ms elevada s la densitat daquests minerals, ms estables sn a pressions elevades.

Aix sexplica pel fet que, com ms elevada s la pressi, ms gran s la comprensi a qu estan
sotmesos; daquesta manera, es formen unes estructures moleculars ms compactes i augmenta
la densitat del mineral.
7 (Correccions en negreta)
Els processos metamrfics sn transformacions que pateixen les roques com a conseqncia de
lacci de la pressi i la temperatura. Alguns daquests canvis no comporten transformacions
qumiques de les roques i noms la substituci duns minerals polimrfics per uns altres. Daltres
vegades, les roques es transformen perqu els minerals es transformen en daltres de
composici qumica diferent.
Els cristalls que formen les roques tamb pateixen canvis durant el metamorfisme. En general, es
pot dir que sempre hi ha un augment del seu volum, una tendncia a les formes planes i una
orientaci perpendicular a la direcci de la pressi.
En fases molt avanades de metamorfisme es produeix la migmatitzaci, que consisteix en la

fusi parcial de les roques.
Daltres vegades es produeix una fusi total de les roques i sobt el magma. Aquest procs
sanomena anatxia i origina masses de roques foses que constitueixen magma.
Cap al final daquest text diu que la migmatitzaci genera la formaci de lava. Noms la fusi total
de les roques, procs anomenat anatxia, pot donar lloc a masses de roques foses que constitui-
rien magma i no pas lava. Aquest segon terme es reserva, exclusivament, als materials en forma
lquida que semeten durant una erupci volcnica.
8 Lestudi microtectnic pot revelar la histria, almenys pel que fa a la tectnica, de les roques. Par-
tint dels successos geolgics que podem triar, tenim:
1. Cordierita desorientada posterior a la biotita orientada. Veiem que la cordierita s posterior

perqu talla els minerals de biotita. Aix doncs, primer sha produt un metamorfisme regional
(biotita orientada) i desprs un metamorfisme de contacte de baix grau (cordierita).
2. Granats damunt de plagiclasi (albita) i epidota plegades. Per tant, primer sha produt un me-
tamorfisme de contacte de baix grau (albita-epidota), la qual cosa ha donat lloc a un bandeja-
ment; a continuaci hi ha hagut un plegament i, en darrer terme sha produt un metamorfisme
de contacte dalt grau (granats).

3. Cordierita orientada com la biotita. Sobserva que la biotita envolta la cordierita; per tant, primer
existia la cordierita i desprs la biotita. Primerament, hi ha hagut un metamorfisme de contacte
de baix grau (cordierita) i desprs ha tingut lloc un metamorfisme regional (biotita).
4. Hi ha cristalls mixtos, amb granat i biotita, envoltats duna matriu de moscovita i biotita. Els
cristalls sn restes de fenmens tectnics anteriors, ja que si fossin posteriors serien dun sol
mineral. Aix doncs, en primer lloc, sha produt un metamorfisme regional (biotita, tallada pels
granats i, per tant, anterior als granats); desprs, hi ha hagut metamorfisme de contacte dalt
grau (granats); finalment, hi ha dues possibilitats, per totes dues inclouen un metamorfisme
amb una forta pressi, capa de trencar els cristalls: un metamorfisme dinmic o un metamor-
fisme regional profund.
5. La presncia de minerals com lortosa ens indica que la roca ha patit una anatxia. Possible-
ment ha sofert un metamorfisme regional dalt grau (biotita), que ms tard ha anat augmentant
de grau encara ms fins a passar a una anatxia.
Serralada formada per la subducci entre dues plaques amb abundncia de fen-
e
mens magmtics.
Reajustament posterior al plegament dun orogen que provoca el desplaament
b
vertical de lescora terrestre.
Serralada formada per una obducci en la qual hi ha pocs fenmens magmtics
d
i un predomini de les formes generades per la compressi.
c Conca sedimentria de loce on sacumulen els materials erosionats al continent.
Perode de distensi en el qual es formen fosses tectniques en qu sedimenten
a
materials procedents dels relleus ms elevats.
f Enfonsament progressiu dels estrats en una conca sedimentria.
10 Preguntes sobre el tall dels Andes:
a) Els Andes constitueixen un orogen de tipus and perqu shan format per la subducci entre
dues plaques.
b) Els fenmens magmtics sn abundants i estan distributs principalment per la meitat ms
propera a loce Pacfic. Aquesta distribuci s conseqncia de la dinmica de la zona de sub-
ducci que ha originat aquesta serralada. Les bosses de magma es formen a una certa distncia
del lmit amb la placa ocenica, coincidint amb la zona on el fregament entre ambdues plaques
i la subsidncia de la placa ocenica generen aquestes masses de roques foses, que ascendeixen
per les fractures existents.
c) Sobserven plecs al llarg de tot el perfil de la serralada.
d) Hi ha nombroses falles, que sn fora ms abundants a la zona ms allunyada de loce Pacfic.
Sn falles inverses, originades per forces de compressi.
e) Aquest orogen sha format a causa de la convergncia de la placa Pacfica cap a la placa sud-
americana. La placa pacfica forma una zona de subducci i senfonsa per sota de la sud-ameri-
cana. Les immenses forces de compressi que aquest procs genera sn les responsables de la
formaci de la serralada andina.

f) Les muntanyes Rocalloses, la Sierra Madre (Mxic) i els Alps Neozelandesos, per exemple,
shan format duna manera semblant.
Preguntes sobre el tall de lHimlaia:
a) LHimlaia s un orogen de tipus alp, perqu sha format per la collisi (obducci) de dues
plaques continentals (la de lndia i lEurasitica).
b) En aquest cas no hi ha fenmens volcnics, perqu cap de les dues plaques no sintrodueix
sota de laltra, sin que simplement es deformen totes dues. Aquest procs no genera la formaci
de magmes.
c) Sobserven estrats plegats i especialment les restes dun mantell de corriment ja erosionat.
d) No shi observen falles.
e) La presncia daquests minerals ens pot donar una idea de les condicions que hi havia quan
es van formar aquestes roques. A ms, sn indicadors de pressions elevades. En el tall sobserva
que lerosi ha eliminat la part superior dun mantell de corriment de grans dimensions.
f) Lelevaci de pocs millmetres que experimenten cada any les muntanyes de lHimlaia es deu
als moviments isosttics posteriors a lorognia. Aquests sn conseqncia del reajustament del
mantell, que empeny cap amunt els materials de lescora per recuperar el nivell que ocupava
abans de lorognia.
g) LHimlaia sha format per la collisi entre dues plaques continentals (ndia i Eursia) que, en
plegar-se i desformar-se, han originat aquesta gran serralada.
h) Els Alps, els Pirineus i el Caucas, per exemple, sn altres serralades que shan format duna
manera semblant.
11 a) (V)
b) (F) Aquest lmit es desplaa a profunditats majors.
c) (F) S que hi ha simetria estructural.
d) (V)
e) (F) Els encavalcaments i els mantells de corriment sn poc habituals en els orgens andins.
f) (F) Lesquistositat est limitada al nivell superior dels orgens. En el nivell mitj predominen els
plecs.
g) (V)
h) (F) Les Rocalloses sn un orogen and.
i) (V)
j) (V)
12 a) Les serralades andines tenen volcans i nombrosos plecs i falles. En les serralades alpines no hi
ha vulcanisme i predominen els grans encavalcaments i mantells de corriment.
b) Les roques que han patit metamorfisme regional presenten esquistositat i una orientaci pre-
dominants dels cristalls.
c) En una falla normal, el pla de falla sinclina cap al bloc que baixa, mentre que en una falla in-
versa, sinclina cap al costat on hi ha el bloc que puja.
d) Falla normal / distensi; falla inversa / compressi; esquerda / distensi; encavalcament /

compressi; plec / compressi; esquistositat / compressi.

e) s un nivell de la litosfera on predominen determinats mecanismes de deformaci. En una

serralada totalment erosionada, els nivells estructurals inferiors es troben al centre, i els ms su-
periors, als marges.
f) Els mecanismes de deformaci elstica, plstica i frgil sn els segents:
elstica: ones ssmiques;

plstica: plecs i esquistositat;
frgil: falles i diclasis (esquerdes).
g) El metamorfisme regional sorigina per la gran pressi a qu es veuen sotmesos els sediments
quan sacumulen en una conca. A causa de la subsidncia, se situen cada vegada a ms profun-
ditat, per la qual cosa estan sotmesos a temperatures ms elevades. Per contra, el metamorfisme
de contacte es deu a la gran elevaci de temperatures a la qual es veuen sotmeses les roques
situades a prop dun magma.
h) Un geosinclinal s una gran conca sedimentria situada al costat dun continent, on van a parar
els materials resultat de lerosi daquest continent.
i) Lanatxia marca el lmit del metamorfisme perqu implica la fusi de les roques i la formaci
dun magma, que originar roques magmtiques i no metamrfiques quan se solidifiqui.
j) s un encavalcament, el salt de falla mesura uns quants quilmetres, mentre que en una falla
inversa s menor. El pla de falla de lencavalcament sol ser bastant ms horitzontal que el de la
falla inversa.
k) s un anticlinal, perqu en el nucli es troben els materials ms antics.
l) Recte, inclinat, tombat i ajagut.
m) En una falla, els blocs que queden a cada banda de la fractura es desplacen relativament. Aix
no passa en una esquerda.
n) Observarem que hi ha un desplaament dels estrats parallels al pla de falla.
o) Que sha format a alta pressi (vegeu la figura 16 de la pg. 109).

1 a) Unes velocitats superiors a 0,5 cm/s.
b) Les partcules de fins a 0,1 mm serien transportades i les duna grandria superior a 0,1 mm
serien sedimentades.
c) Les sorres (entre 0,1 i 1 mm).
2 a) El paisatge superior ha estat modelat per glaceres i linferior, per rius. Es pot deduir per la
presncia dun horn en el dibuix superior i per la forma de les valls.
b) En el dibuix superior: valls en U i horns.
En el dibuix inferior: valls i meandres.
c) En el paisatge superior, les valls sn en forma de U (fins al nivell on va arribar el gel).

En el paisatge inferior, les valls dels dos cursos principals tindrien el fons pla i les parets inclinades,
ja que el dibuix correspon al curs mitj daquests rius (ho sabem per la presncia de meandres).
3 a) El Llobregat, perqu la grfica del seu perfil longitudinal s la que presenta menys irregularitats
(observables en forma de graons a les grfiques).
b) LArkansas, perqu el seu perfil longitudinal presenta ms accidents.
c) Els punts on ara saprecien canvis de pendent es farien ms pronunciats a causa de lerosi
regressiva.
d)
2.000
1.500
metres
1.000
riu Llobregat
500
0
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160
ALT MIG quilmetres BAIX
4 a) Lordre de vinyetes s: c, a, f, e, b, d.
b) Vinyeta a: descens del nivell del mar, ja que sha produt una erosi regressiva i la formaci
duna terrassa.
Vinyeta f: ascens del nivell del mar, ja que hi ha hagut sedimentaci.
Vinyeta e: descens.
Vinyeta b: ascens.

Vinyeta d: descens.
c) Shan format tres terrasses fluvials, corresponents als tres descensos del mar.
d) Les glaciacions correspondrien a les davallades del nivell del mar, ja que laigua es glaa i no va
a parar al mar. Per tant, serien glaciacions les vinyetes a, e i d, mentre que serien interglaciacions
les vinyetes c, f i b.
5 a) Les rees de recrrega sn la serralada del Montsec de Rbies i la de Sant Corneli. El recorregut
que fa laigua s el segent:
toves calcries amb lutites calcarenita calcries del margues del

quaternries alveolines (eoc) del paleoc dAreny (cretaci) campani (cretaci) santoni (cretaci)
serralada del
Montsec de Rbies
serralada de
serralada de St. Corneli
Campanetes estanys
de
Basturs
b) Els nivells krstics sn les calcries del campani i la calcarenita dAreny.
c) Perqu laqfer queda captiu entre les margues del santoni i les lutites del paleoc. Aleshores
es troba a pressi i per aix puja. Tamb es pot dir que, per aquest motiu, el nivell piezomtric
est situat a ms altura que el nivell fretic.
d) La falla s un pla de descompressi que permet el seu ascens.
e) Poden donar-se dues explicacions:

El gradient geotrmic fa que les temperatures augmentin uns 3 C cada 100 m. Ats que
laqfer arriba a profunditats dentre 100 m i 200 m, cal suposar que laigua sescalfar.
Les dades de temperatura daiges superficials corresponen a temperatures dhivern. Laqfer es
troba protegit daquests freds dhivern.
f) Al final del pargraf de la pregunta sen dna una pista, ja que a primer de batxillerat no sestudia
leutrofitzaci: els nitrats tenen origen orgnic. El problema s que els nitrats salliberen al fons
del llac. Per tant, lalumnat ha dexplicar com pugen fins a la superfcie. Pot fer servir dos raona-
ments:
Els corrents ascendents, provocats pel continu flux daigua (vegeu les fletxetes dibuixades en
lapartat a).
El fred atmosfric provoca el refredament de les capes superiors del llac. Aquest refredament
fa augmentar de densitat laigua, amb la qual cosa sorigina lascens de laigua ms calenta i de
menys densitat, de sota el llac. Aquest corrent porta els nitrats cap amunt.

g) Les toves quaternries representen els carbonats que shan anat dissolent per les aiges sub-
terrnies (karstificaci) i que han precipitat en emergir aquestes aiges.
h) Els dipsits de toves correspondrien a la sedimentaci.

La karstificaci de les calcarenites representaria lerosi.
El bicarbonat dissolt podria comparar-se amb el transport.
Cal remarcar, per, que es tracta de processos diferents, ja que en realitat les toves es formen per
precipitaci, i la karstificaci s una dissoluci, no pas una erosi.
6 a) Perqu, en disgregar les partcules, aquestes presenten una major superfcie per ser atacades
posteriorment per la meteoritzaci qumica.
b) Perqu els materials sn transportats sobre el gel o hi estan englobats. Com que el gel no s un
medi fluid, els materials transportats no rodolen ni topen entre si; a ms, les glaceres transporten
tot el material que cau sobre el gel des dels vessants, independentment de la seva grandria, per
la qual cosa no adquireixen una maduresa textural. Daltra banda, els materials transportats no es
dissolen en el gla i, per tant, no adquireixen la maduresa en la composici.
c) Els fenmens de vessant i el vent.
d) En una ria, el perfil longitudinal es correspondria amb la morfologia duna vall fluvial en el seu
curs baix, amb parets inclinades. En un fiord, el perfil longitudinal tindria la forma de U tpica de
les valls glacials, amb parets verticals.
e) Perqu el pendent s molt gran i, per tant, laigua baixa a gran velocitat i t una gran capacitat
derosi.
f) Un riu s un curs daigua permanent (encara que, segons el rgim climtic de la regi, pot ser
que no porti sempre la mateixa quantitat daigua), mentre que un torrent s un curs daigua inter-
mitent (corre noms en episodis de pluja o desgla).
Un torrent diposita tota la seva crrega en el con de dejecci, formant un dipsit sedimentari
amb poca maduresa textural; per contra, un riu va dipositant la seva crrega al llarg del seu curs,
formant dipsits amb elevada maduresa textural.
g) Es pot produir en aquelles roques que es poden dissoldre en aigua: com sn les calcries
i dolomies (desprs duna prvia carbonataci), per una banda, i les evaporites (guixos i sals), per
una altra.
h) Les formacions eliques es formen en aquells llocs on el vent bufa fort. Aix doncs, poden origi-
nar-se en zones litorals (el cap de Creus ns un exemple tpic a Catalunya) o fins i tot a la tundra
rtica.
i) Perqu no hi ha vegetaci i, per tant, el vent no minva. A ms, les roques hi queden ms des-
protegides.
j) Lerosi diferencial s aquella que es dna en materials de consistncia diferent. Els materials
menys cohesius, compactats o cimentats, o simplement els ms tous, serosionen menys, de
manera que si tenim, per exemple, una roca porfdica els fenocristalls de la qual siguin ms resis-
tents que la matriu, al cap dun temps veurem com aquests cristalls sobresurten visiblement de

la resta de la roca. A ms gran escala, observem les cingleres, sovint coronades per roques dures
(a Catalunya sn molt tpiques les cingleres coronades per calcries), que fan un efecte de parai-
gua davant la pluja i sn ms resistents a lerosi de les aiges descalament superficial. Moltes
vegades la base daquestes cingleres s dun material ms tou (argila o marga), que sovint forma
part dels terrenys ms baixos (la depressi de Vic, per exemple).
k) Sha format una terrassa marina i les onades tenen cada cop menys fora.
7 a) Es tracta dun con de dejecci.
b) Lonatge. Actua erosionant la base del penya-segat (descalament), cosa que en propicia el
desplom.
c) Lerosi hdrica. Els forts pendents poden facilitar lerosi.
d) Els fenmens de vessant.
e) Hi provoca el descalament. s probable que es tracti de la zona externa dun meandre.
f) Meandres. Poden pertnyer al tram mitj.
g) El vent.
h) El bicarbonat clcic que porta la gota en dissoluci precipita en forma de carbonat clcic, que
safegeix a lestalactita que sest formant.
i) Acumulaci de partcules de sorra transportades pel vent.

1 a)
ambients columna A R* T columna B R* T columna C R* T

8
fluvial (tram
7
mitj)
con de fluvial (tram
6
dejecci baix) o delta
con de plataforma
5 albufera
dejecci proximal
4 fluvial platja o delta palustre
con de
3 fluvial delta
dejecci
plataforma
2 fluvial delta
distal
plataforma plataforma
1 palustre
proximal proximal
*R: regressi T: transgressi
Els ambients dalbufera shan identificat grcies als ripples simtrics, caracterstics de zones mari-
nes poc profundes o de zones on hi ha predomini de marees i pujades i baixades de mar cont-
nues. Els ambients de con de dejecci tamb podrien correspondre a ambients fluvials de forts
pendents. Els ambients de platja shan identificat per la presncia de calcarenites i fssils.
b) Consulteu la taula de lapartat a.

c)
columna C
columna B
6 7
columna A 5
5 6
5
4
4
3
3
2
2
2
1 1
d) Lrea ms proximal de la conca correspon a la columna A, ja que no presenta ambients marins

i, en canvi, presenta molts ambients amb sedimentaci detrtica grollera, caracterstics de zones
prximes a les serralades (sedimentaci molssica). Per contra, la columna C correspon a la ms
distal, ja que cont la major part de materials sedimentats en ambients marins, fins i tot en am-
bients de plataforma distal, amb calcries.
2 a) Els ripples sn la part superior dun estrat que presenta laminaci encreuada (sempre que no
hagi estat escapat).
b) Es forma com a resultat de canvis de velocitat gradual del flux. Per exemple, la classificaci
granodecreixent est associada amb avingudes.
c) Els ambients proximals sn aquelles zones de la conca sedimentria prximes a lrea font o
rea que subministra els materials detrtics a causa de lerosi que shi dna. Els ambients distals
sn aquells on la major part de la sedimentaci t carcter autcton, s a dir, neix de materials
generats en la mateixa conca, com carbonats o evaporites.
d) Ens haurem de fixar en el seu contingut fssil, en les roques que formen els estrats i en les
estructures sedimentries.

e) s lestabliment de correspondncies en el temps dels estrats de diverses columnes estrati-

grfiques corresponents a diferents localitats. Es basa en la uni dels estrats de la mateixa edat en
totes les columnes.
f) Els criteris paleontolgics.
g) Una discordana angular es dna perqu els estrats shan plegat com a conseqncia de forces
tectniques (una orognesi, possiblement). Les capes superiors de sediment, en disposar-se de
manera horitzontal, com fan sempre que hi ha sedimentaci, formaran un angle amb els estrats
inferiors plegats.
h) La identificarem de dues maneres:

Mirant els canvis dambients sedimentaris.
Observant si es produeix un augment o una disminuci de la grandria dels clasts cap a dalt
duna columna estratigrfica: si t lloc una disminuci, parlarem de transgressi (assimilarem les
calcries a unes roques de gra molt fi, ms que les argiles, quan utilitzem aquest criteri).
i) Una interrupci important en la sedimentaci, acompanyada o no derosi. La paraula important

es refereix a una interrupci de lordre de milions danys.
j) En el principi de lactualisme, s a dir, els processos geolgics que coneixem i que actuen avui
dia tamb actuaven en el passat.
k) El seu gruix.
l) Que lateralment saprimen intercalant-se els uns amb els altres.
m) Mur i sostre.
n) Quan el fang dun bassal, estany, etc., sasseca, les argiles que en recobreixen la superfcie
sesquarteren.
o) Sn petits crters que formen les gotes de pluja en impactar sobre una superfcie tova.
p) s la petjada sobre el sediment dun vertebrat.
q) Els de la plataforma proximal sn fonamentalment detrtics i ms grollers que els de la plata-

forma distal, ja que aquesta est ms lluny de les aportacions dels rius.
r) s un con de dejecci format pels sediments que es precipiten pel tals sobre la plana abis-
sal.
s) Fluvial, lacustre, costaner i deltaic.
t) Platja, deltaic i albufera.

1 Perfil corresponent a la figura 15 del llibre de text.
770 710
400
600
720
0
50
600

750
700

650

600

550
500
450

400
350
300
1 : 10.000
Perfil corresponent a la figura 16 del llibre de text.

0
0
80
60
0
600
60
780
850

800

750

700

650

600

550
1 : 10.000

2 Tall geolgic corresponent a la figura 17 del llibre de text.
30
A B
Tall corresponent a la figura 18 del llibre de text.
40
40
A B

40
A B
40
40
40
A B

10 10
A B
A B

40
A B
40 40
40
10
10
A B

Representaci de formacions superficials corresponent a la figura 25 del llibre de text.
A B
Representaci de formacions superficials horitzontals corresponent a la figura 26 del llibre de

text.
A B

1
mostra mtode triat per datar-la edat aproximada
esquist de Planoles potassi 40 50 milions danys
closca dostra dun sediment
carboni 14 19.000 anys
quaternari
sal potssica de Cardona potassi 40 50 milions danys
os dun enterrament neoltic carboni 14 8.000 anys
a) Les dues mostres ms recents conserven el 100% del potassi 40 i no poden ser datades
mitjanant aquest mtode. Les dues ms antigues, en canvi, ja no conserven gens de carboni 14
i per aix han de ser datades mitjanant el mtode del potassi 40.
b) Els istops van desintegrant-se a mesura que transcorre el temps. En cada cas, la seva velocitat
de desintegraci s especfica. Daquesta manera podem saber el temps que ha passat des de la
formaci de la mostra.
c) El rubidi 87 i lestronci 87, o lurani 238 i el plom 206 sn dos mtodes de dataci basats en
la desintegraci distops radioactius.
d) Els estudis de termoluminiscncia o els mtodes basats en fenmens geolgics o processos

biolgics sn dos exemples de sistemes de dataci no basats en istops.
e)
Principals mtodes radioactius de dataci absoluta
exemples de mostres que

mtode antiguitats detectables
es poden datar
carboni 14 ossos dun mamut,
de -100 a -70.000 anys
carboni 12 mmia egipcia
potassi 40 fssil de graptlit, de -50.000 a -13.000 milions
arg 40 lignit de Fgols danys
rubidi 87 tota mena de roques que
a partir de -10 milions danys
estronci 87 continguin rubidi
samari 145 pissarres del Pirineu,
neodimi 143 esquists de Collserola
tota mena de roques que
urani 238 - plom 206 a partir de -10 milions danys
continguin urani
urani 235 - tori 208 tota mena de roques que
plom 207 continguin urani
2 Les errades que hi ha en la notcia sn:
Primerament, encara que faci ms de 400 milions danys que els escorpins van aparixer, no
necessriament ha de tractar-se dun fssil molt antic. Podria ser un escorp fssil de fa noms
10.000 anys.
Per estudiar ledat exacta dels escorpins sutilitzen mtodes radioactius, i no radiogrfics.

Contrriament al que sost la notcia, la quantitat de radioactivitat dels minerals disminueix amb
ledat.
En aquest cas, els cientfics, poden utilitzar les tcniques del potassi 40, de lurani 238 o de
lurani 235, per no la tcnica de lurani i el potassi, ats que no hi ha cap daquests mtodes
que combini aquests dos elements conjuntament.
3 Esquema 1:
a) Classificaci de les roques de lesquema:
Sedimentries: E
Metamrfiques:
Magmtiques: A, B, C, D i F
b) Les roques F formen un batlit. Les D, una colada, i les C, un dic o fil.
c) La seqncia temporal en qu aquestes roques van emplaar-se s: E, D, E, A, C, F, B.
d) Els gresos que es troben ms a prop de la roca F shan transformat com a conseqncia de
lemplaament del batlit de granodiorita al seu costat. En aquests casos, la forta elevaci de la
temperatura que aix comporta fa canviar les roques encaixants, de manera que les transforma
en roques metamrfiques. Es tractar dun metamorfisme de contacte que, en aquest cas, trans-
formar en quarsita la franja de gresos ms propers a la granodiorita.
Esquema 2:
a) De ms antic a ms modern, els materials presents en el tall sn: 2, 3, 4 i 1.
b) Lordre dels esdeveniments geolgics s:
7: Erosi de les calcries.
4: Intrusi dels basalts.
6: Sedimentaci de les calcries.
1: Sedimentaci de les margues.
5: Erosi de les margues, els conglomerats i els basalts.
2: Plegament de les margues.
3: Sedimentaci dels conglomerats.
c)
ambient que hi
edat (perode i mi-
materials fssils presents havia en aquell
lions danys)
moment
carbonfer / permi
margues goniatits mar
uns 285 milions danys
trisic / cretaci
conglomerats dinosaures 210 - 65 milions terrestre
danys
basalts - - -
eoc / mioc
calcries nummulits mar
55 - 5 milions danys
d) Actualment, en aquesta zona predomina lerosi, tal com es pot comprovar observant el lmit
superior de les calcries, que s un perfil erosiu. A la part central trobem una zona deprimida que,
probablement, correspon a la llera dun torrent.

Esquema 3:
a) De ms antic a ms modern els materials presents en el tall sn: 4, 3, 1 i 2.
b) Lordre dels esdeveniments geolgics s el segent:
4: Erosi dels gresos i les argiles.
5: Sedimentaci de les calcries.
1: Sedimentaci dels gresos.
2: Sedimentaci de les argiles.
6: Erosi de les calcries.
3: Plegament dels gresos i les argiles.
7: Sedimentaci dels conglomerats.
c)
ambient que hi
edat (perode i mi-
materials fssils presents havia en aquell
lions danys)
moment
gresos - - -
conglomerats - - -
cambri / carbonfer
argiles graptlits 560 -360 milions mar
danys
trisic / cretaci
calcries petjades de dinosaures 210 - 65 milions terrestre
danys
d) Els fssils que hi ha en aquesta zona poden considerar-se fssils guia perqu han viscut en
perodes de temps geolgics ben definits i no tan extensos, com passa en el cas daltres fssils.
Si comparem, per exemple, lamplada en el temps de la presncia dels crinodeus o dels equi-
nodeus (equinoderms tots dos) amb la dels graptlits presents a les argiles daquest tall, podem
veure com la presncia daquest segon tipus de fssils ens permet atribuir una edat molt ms
precisa a aquest sediment. Tot i que es tracta dun perode encara ampli en el temps, podem datar
amb ms exactitud aquestes argiles que si continguessin crinodeus.
e) Les petjades de dinosaure permeten definir una dataci ms precisa que els graptlits perqu
van viure durant un perode de temps ms curt. Hem de tenir present que aquests dos tipus de
fssils corresponen a grups dorganismes i no a famlies, gneres o espcies. Si es pogus estudiar
i descriure amb precisi lespcie o la famlia a la qual pertanyen aquests fssils, podrem datar
amb molta ms exactitud aquests sediments. Aix es deu al fet que normalment cada espcie,
gnere o famlia viu durant un perode de temps ms breu que el conjunt del grup a qu pertany.
LIguanodon, un gnere de dinosaure, per exemple, va viure noms durant el jurssic i el cretaci,
a diferncia del conjunt del grup dels dinosaures, que van viure durant tota lera secundria.
4 1. foraminfers: ordovici
porfers: cambri
coralls: finals ordovici
trilobits: cambri
ostrcodes: cambri

nautilodeus: finals cambri

graptlits i ammonodeus: finals cambri
bivalves: finals ordovici
gasterpodes: ordovici
braquipodes: cambri
crinodeus: ordovici
equinodeus: ordovici
2. foraminfers
Viuen dues poques dexpansi:
el paleozoic: des del final del carbonfer fins a mitjan permi;
al llarg del mesozoic, amb la mxima expansi entre el cretaci i el terciari.
porfers
el mesozoic: des del jurssic fins a finals del cretaci.
coralls
Presenten dues poques dexpansi amb petites davallades i remuntades:
el paleozoic: des de mitjan siluri fins a finals del carbonfer;
el mesozoic i el cenozoic: des de finals del jursic fins al terciari (mxima expansi).
trilobits
Viuen la mxima expansi durant el cambri i lordovici. Posteriorment, es produeix una petita
recuperaci durant el devoni i el carbonfer.
ostrcodes
Presenten un perode dexpansi durant el paleozoic (des de mitjan ordovici fins a mitjan pr-
mic) i un altre que sinicia en el jursic i es prolonga fins a finals del terciari.
nautilodeus
Viuen la fase dexpansi durant el paleozoic, amb el punt ms lgid durant lordovici. Al llarg de
tot el paleozoic, aquesta fase presenta remuntades i davallades.
graptlits i ammonodeus
el paleozoic: a linici del siluri i a finals del devoni.
el mesozoic: pics dexpansi en el trisic, el jursic i el cretaci.
bivalves
La gran expansi daquest grup sinicia a comenaments del jurssic.
gasterpodes
La seva expansi sinicia en el mesozoic.
braquipodes
el paleozoic: mxima expansi (des de lordovici fins a finals del permi);
el mesozoic: entre finals del trisic i comenaments del jurssic.
crinodeus
el paleozoic: des del siluri fins al devoni.
equinodeus
Viuen la fase dexpansi des del jurssic fins a finals del terciari.

3. foraminfers: finals del permi

finals del cretaci
porfers: finals del cretaci
coralls: finals del permi amb posterior recuperaci i diverses davalla-
des de menys amplitud
trilobits: ordovici i desaparici durant el carbonfer
ostrcodes: finals del permi amb posterior recuperaci
nautilodeus: a finals de lordovici viuen una gran davallada i desprs es
mantenen fins a finals del cretaci, perode en qu desapa-
reixen.
graptlits i
ammonodeus: gran davallada en el trisic i desaparici a finals del cretaci.
braquipodes: davallada a finals del carbonfer i inici del permi, amb una
posterior remuntada fins a finals del cretaci i encara una darre-
ra recuperaci durant el terciari.
crinodeus: finals del permi i posterior recuperaci fins a finals del cretaci.
A partir daquest moment, es mantenen amb escassa repre-
sentaci.
equinodeus: prcticament desapareixen des de mitjan carbonfer fins a fi-
nals del trisic.
4. foraminfers, coralls, ostrcodes, nautilodeus, braquipodes, crinodeus, equinodeus
5. foraminfers, porfers, nautilodeus, ammonodeus, braquipodes

6 a) La caiguda del meteorit no va extingir tots els rptils perqu alguns (tortugues, cocodrils, llan-
gardaixos i serps) arriben fins a lactualitat.
A part dels grans rptils terrestres, tamb sextingeixen els grans rptils marins (plesiosaures i
ictiosaures), juntament amb altres espcies marines daltres grups zoolgics, com els ammonits
i els belemnits, mentre que altres grups marins (peixos, bivalves, gasterpodes) no en resulten
afectats.
b) Es tractava danimals tan evolucionats que estaven arraconats en ambients ecolgics molt res-
tringits. Aix, quan aquests van desaparixer, els dinosaures es van extingir.
grup zoolgic paleozoic mesozoic cenozoic

foraminfers 25
arqueociats 11
celenterats 16, 19
briozous 18
graptlits
braquipodes 21, 17, 20
gasterpodes 26, 28 27, 31
pelecpodes 14 10, 22
cefalpodes 15, 12, 13 7, 8, 29, 30
artrpodes 4, 2, 3, 1, 6
vertebrats 5
equinoderms 9 23 24
8 Observant la correlaci vertical destrats, podem deduir la histria geolgica regional:
Al paleozoic podem observar estrats plegats, sota una discordana que limita el pas del paleozoic
al trisic (base del cenozoic). Dedum, per tant, que els materials del paleozoic es van plegar i es
va formar una antiga serralada. Correspon a lorognia herciniana.
El nou cicle geolgic sinicia amb conglomerats i materials continentals discordants. Podem consi-
derar que es tracta duna sedimentaci molssica. Ms amunt abservem un predomini dargillites
i posteriorment passem a les calcries de plataforma. Per tant, des de linici del trisic sha produt
una transgressi. Posteriorment, sesdevindria una petita regressi i desprs una nova transgressi
(representada per les dolomies del final de trisic).
De nou, veiem una sedimentaci de carcter molssic (conglomerats) que sassenten de manera
discordant. Pot interpretar-se com linici duna orognia. Si b la discordana existeix, s prou lleu
per tancar un cicle geolgic. Al principi del cenozoic (paleoc), van comenar a emergir terres
en una Catalunya coberta pel mar, que van donar lloc a aquesta sedimentaci. Durant leoc es
produeix una transgressi. A finals de leoc, lorognia alpina provoca laixecament de bona part
de la pennsula submergida: emergeixen els Pirineus, lantic masss catalanobalear, la serralada
Ibrica, i diverses serralades que formen lactual Prepirineu.

Els materials de loligoc corresponen de nou a una molassa, provocada per laparici daquells
forts relleus.
Aix doncs, podem esquematitzar la histria geolgica daquesta manera:
1 Sedimentaci de materials paleozoics.

2 Orognia herciniana.
3 Sedimentaci de materials mesozoics i de part del cenozoic, on es produeixen transgressions
i regressions, i on tenen lloc els primers moviments tectnics que provoquen la discordana
entre mesozoic i cenozoic.
4 Orognia alpina.
5 Sedimentaci postorognica.
Per tant, hi ha representats dos cicles geolgics i se ninicia un tercer.
9 a) s un fssil que serveix per caracteritzar una determinada poca de la histria geolgica, ja que
noms apareix en els estrats formats en aquell temps.
La seva utilitat s la determinaci de ledat geolgica dels estrats.
b) Perqu latmosfera primitiva prcticament no contenia oxigen i la principal font doxigen s

lactivitat dels organismes fotosintetitzadors; per tant, laugment del contingut doxigen s una
prova de lexistncia dssers vius.
c) Que els fssils cambrians presenten ja esquelets calcaris, mentre que els precambrians no
tenen aquesta caracterstica. Si tenim en compte que lesquelet i, en general, les parts dures dels
organismes, sn les que fossilitzen ms b, podem entendre labundncia de fssils cambrians i
lescassedat de fssils precambrians.
d) Shan trobat petites capes de sediments amb nivells diridi molt elevats, un element qumic
molt escs al nostre planeta per molt abundant en els meteorits.
e) Ledat absoluta s un valor expressat en anys o milions danys, mentre que la relativa no t en
compte els milions danys, noms all que ve abans i all que ve desprs.
f) Les calcries del jurssic sn una unitat cronostratigrfica, i el lapse de temps representa una
unitat geocronolgica (mioc).
g) En el perode de semi desintegraci de determinats elements radioactius. Es mesura la quan-

titat delements desintegrat i la quantitat delements original, i la relaci de pesos s proporcional
al temps.
h) Lorognia herciniana (a finals del paleozoic) i lorognia alpina (a mitjan cenozoic).
i) Sn el Pirineu axial i el Prepirineu. El Pirineu axial est format per materials antics, roques
metamrfiques i sedimentries del paleozoic (scol); cont els relleus ms alts. Dalta banda, el
Prepirineu est format per materials paleozoics (scol) i altres de ms moderns (cobertora).

GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
PRIMER TRIMESTRE
1 Les relacions que es produeixen entre les variables del sistema terrestre poden ser molt com-
plexes. Algunes daquestes relacions afavoreixen bucles autoreguladors, per daltres fan que les
variables creixin desmesuradament.
a. Estableix una relaci causal de tipus bucle entre les variables segents:
- temperatura de laire (T)
- concentraci de CO2 a latmosfera (CO2)
- nombre de tempestes (NT)
- pluviometria (P)
b. Indica si el bucle s positiu o negatiu, i digues quin efecte t, s a dir, si estabilitza o desestabi-
litza les variables.
2 Es considera que la Terra s un sistema format per cinc elements que es troben ntimament rela-
cionats. Aquests elements sn latmosfera, la hidrosfera, la biosfera, la geosfera i ledafosfera.
a. Analitza els processos segents i digues quins daquests cinc elements ens relacionen:
1. respiraci
2. transport dalluvions
3. arrelament de les plantes
4. transformaci del feldspat dun granit en argila, a la superfcie
5. carstificaci i formaci de galeries en una serralada calcria

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
b. Aquests processos no noms relacionen dos elements del sistema Terra, ja que a la llarga es
poden veure afectats els altres tres elements. Per exemple: la respiraci pot afectar tamb la hi-
drosfera, ja que lemissi de CO2 a laire pot fer augmentar lefecte dhivernacle i, per tant, el rgim
de precipitacions. Esmenta una possible afectaci a un tercer element per a cada cas.
3 Classifica les roques segents en el grup que correspongui:
pissarra, granit, pegmatita, basalt, gres, andesita, marbre, calcria, cornubianita, guix, marga, perido-
tita, prfir, gneis, lutita, slex, carb, traquita, gabre, conglomerat
gnies metamrfiques sedimentries

sense amb
plutniques filonianes volcniques detrtiques no detrtiques
esquistositat esquistositat
4 Observa el segent quadre de propietats dels minerals i elabora una clau dicotmica, com les que
tens al llibre.
cinabri galena siderita pirita quars fluorita guix calcita

exfoliaci no s s s no s s s
densitat alta alta mitjana alta mitjana mitjana baixa baixa
color vermell gris marr llaut incolor blanc blanc blanc
duresa 3 3 6,5 +6,5 +6,5 6,5 2 3
* dureses: 2 noms es ratlla amb lungla; 3 es ratlla amb una moneda de coure i lungla; 6,5 es ratlla amb la
punta del comps, la moneda i lungla; +6,5 no es ratlla amb la punta del comps.

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Llegeix el text segent i respon les preguntes:
Al nostre pas es va produir un dels terratrmols ms forts dels darrers anys. La sacsejada es va
apreciar a tot Catalunya, sobretot a les zones pirinenques. Lepicentre del terratrmol va localitzar-
se prop de la vila de Sant Pau de Fenollet, a la Catalunya del Nord, i lInstitut Geolgic dEstrasburg
va calcular-ne la magnitud en 5,6 graus. Aquest poble va patir les pitjors conseqncies de la
sacsejada. Es van produir esllavissades i diversos edificis van quedar esquerdats i amb fissures. El
campanar de lesglsia parroquial va quedar penjant, a punt de caure, de manera que sha hagut
dacordonar la zona per seguretat. A Perpiny, ciutat propera a lepicentre, no es van produir des-
perfectes als edificis, per hi va haver alarma entre el venat. Desprs de la sotragada, de magnitud
5,6, sen va produir una altra de magnitud 3,7.
a. Per mesurar el grau dun sisme hi ha dos tipus descales. Quines sn?
b. Explica les diferncies que hi ha entre aquestes escales.
c. Subratlla amb diferents colors, la informaci del text referent a una i a laltra (indica quin color
utilitzes per subratllar la informaci referent a cada escala).

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
SEGON TRIMESTRE
1 Observa el grfic segent:
pressi
slid
magma magma
c + slid
a e
d
us
us
uid
lid
lq
s
temperatura
a. Per qu fan falta dues corbes (slids i lquids) per explicar la fusi dun magma?
b. Com sexplica que, a la mateixa temperatura, en unes condicions es produeixi fusi parcial (d) i
en daltres (b) no?
c. Qu pot provocar laugment de fluids en el magma, el desplaament de les corbes cap a les-
querra o cap a la dreta? Justifica la resposta.

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
d. En la franja magma + slid, quina mena de minerals poden formar la part slida?
a olivina i pirox
b amfbol i quars
c olivina i quars
d plagiclasi i quars
e. A sota de les dorsals es donen corrents de convecci que generen fusi. Les causes daquesta
fusi es reflecteixen al grfic en el pas...
a ...del punt b al punt a.

b ...del punt a al punt e.
c ...del punt d al punt b.
d ...del punt e al punt a.
2 Llegeix el text segent i respon les preguntes:
El volc del Dimoni va nixer fa alguns segles amb lemissi de laves fluides de basalt i una mica
de fum; aquest episodi va durar uns cinc anys, amb intervals de descans, sense gaires explosions;
a poc a poc el volc va comenar a emetre piroclasts en forma de lapilli i bombes, de manera que
adquir un carcter ms explosiu, amb poca sortida de laves. A ms, les que hi havia ja no noms
eren basltiques, sin que tamb napareixien de composici andestica. Aquest perode va ser
llarg, duns tres segles, tot i que la major part del temps el volc semblava dormit. Passat aquest
temps, es va produir un fet inslit: els habitants que vivien al seu voltant van observar setmana
rere setmana que el crter desapareixia i en el seu lloc sanava acumulant un tap de roca clara,
cosa que donava a ledifici volcnic un pendent molt fort. Un bon dia el volc va fer una gran ex-
plosi.
a. Durant levoluci del Dimoni el seu ndex dexplosivitat volcnica ha anat canviant. Si dividim la
seva histria en tres parts, dna un valor dIEV a cada episodi
b. En quin daquests episodis hi havia un risc de formaci de colades piroclstiques?

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
c. Per qu creus que va explotar el volc?
3 Observa les estructures segents i respon les preguntes:

cisalla
a d
compressi
b 3. Falla inversa e
c 2. Falla normal o directa

extensi
a. Classifica-les en el lloc corresponent:
falla de direcci falla normal falla inversa plec similar plec parallel
compressi
distensi
b. A quin nivell estructural pertany cadascuna de les estructures de deformaci que has vist?

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Observa el mapa segent i respon les preguntes:
llegenda
granit zona
andalusita
zona zona
sillimanita biotita
a. En el mapa pots observar unes zones metamrfiques (sillimanita, andalusita i biotita). Aquestes
zones vnen denominades, cadascuna, per un mineral. Quin significat tenen aquestes zones? Qu
vol dir, per exemple, la zona de la sillimanita?
b. Aquesta zonaci va lligada a un tipus de metamorfisme. Quin s? Raona-ho.
c. Per qu a la zona de la biotita no trobarem sillimanita?

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 La velocitat dun curs fluvial pot condicionar el procs geodinmic que es produeix (erosi, trans-
port o sedimentaci dels alluvions). Observa el diagrama segent i respon les preguntes.
argiles llims sorres graves
1.000 velocitat derosi torrents

500
rius
erosi + transport (curs mitj)
100
velocitat del corrent (cm/s)
50
10
5 transport per suspensi
1 sedimentaci
0,5
velocitat de sedimentaci
0 ,001 0,01 0,1 1 10 500

mida de les partcules (mm)
a. Si un riu corre per un terreny cada cop ms pla en disminueix la velocitat. A quina velocitat co-
menar a sedimentar la grava?
b. Qu far la sorra en un torrent que baixi a 1 m/s? Serosionar, se sedimentar o continuar en

transport?
c. Quina velocitat necessiten les argiles i els llims per ser erosionades?
d. Quines mides de partcules pot transportar un riu amb aiges que es moguin a una velocitat
inferior a 0,5 cm/s?

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Tots els rius tendeixen a assolir el seu perfil dequilibri. Qualsevol canvi en el nivell de base o en el
pendent del seu curs pot afectar la resta del perfil.
a) b) c)
a. Aquests tres dibuixos corresponen a levoluci dun riu en una part del seu perfil. Quin procs
sha produt entre A i C que ha provocat aquests canvis?
b. Quines formes de relleu hi observes? Per tant, en quin tram de riu som? Raona-ho.
c. Quin procs pot provocar el riu en aquesta zona si el nivell del mar puja uns quants metres?

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
TERCER TRIMESTRE
1 Observa aquesta srie sedimentria i respon les preguntes:
i
h
g
llegenda
f
gresos vermells margues carb
e
d discordana
c gresos ocres argillites
b fssils
conglomerats de base erosiva
a calcries
matriu vermella laminaci encreuada
a. A quins medis sedimentaris corresponen els materials que formen aquesta columna? Indica-ho
en la taula segent.
materials medi sedimentari

j
i
h
g
f
e
b, c, d
a
b. Quin procs sha produt entre la base (a) i la discordana (e), una transgressi o una regressi?
Raona-ho.
c. Quin significat t la discordana a lhora dexplicar la histria geolgica de la regi?

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
d. s correcte afirmar que els conglomerats de la formaci f poden correspondre a dipsits de

molassa? Per qu?
2 Relaciona aquestes estructures sedimentries amb el medi sedimentari que consideris ms ade-
quat. En el cas que dubtis, relaciona-la amb el ms probable.
1. esquerdes de retracci a. medi fluvial

2. bases erosives i ripples b. plataforma continental
3. bioturbaci d. desert
4. bases erosives i estratificaci massiva e. medi lacustre
5. laminaci fina f. con de dejecci
3 Fes el tall geolgic A-B.

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Observa el mapa topogrfic segent i respon les preguntes:
Pica Roja
2. 2.802
60
0
2.6
2.50 Pic dAreste
00
Pica dEstats
0 2.798
refugi
3.143 1.940
2.40
2.100
2.000
0
rrera
2.3
1.900
1.900
00
e
2.200
ref. F
0
2.90
2.70
0
500 m
a. Fes el perfil topogrfic que va des de la pica dEstats fins al refugi. Abans, indica en el perfil els
valors de cotes corresponents.
b. Calcula la distncia, sobre el mapa, entre el refugi i el cim de la pica dEstats.

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Com ja saps, en les roques i en els processos geolgics podem expressar les edats de forma rela-
tiva o absoluta.
a. Observa el tall geolgic segent i indica lordre dels esdeveniments que shi han produt:
b. Quina diferncia hi ha entre edat absoluta i relativa? Qu has fet en lapartat anterior, mesurar
ledat relativa o absoluta?
6 La histria de la Terra pot organitzar-se en una srie dunitats de temps que anomenem eres. Om-
ple la taula segent indicant en quin moment es produeixen aquests esdeveniments:
a. Aparici de lesquelet i explosi de la vida.

b. Aparici dels primers homnids.
c. Expansi dels mamfers i orognesi alpina.
d. Colonitzaci dels continents i orognesi herciniana.
e. Distensi postalpina.
f. Extinci dels dinosaures.
g. Aparici de les primeres aus.
h. Aparici dels primers mamfers.
i. Aparici dels primers amfibis.
j. Aparici dels primers vertebrats.
k. Aparici de la vida a la Terra.
l. Aparici dorganismes pluricellulars.
m. Canvi de latmosfera reductora a oxidant.
n. Primeres etapes de lorognesi alpina.
o. Crisi permotrisica (la gran extinci).

Avaluaci
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
divisi de temps esdeveniment histric

superior 1.
cenozoic mitj 2.
inferior 3.
lmit mesozoic-cenozoic 4.
superior 5.
mesozoic mitj 6.
inferior 7.
lmit paleozoic-mesozoic 8.
superior 9.
paleozoic mitj 10.
inferior 11.
lmit precambri-paleozoic 12.

superior 13.
precambri mitj 14.
inferior 15.

Avaluaci
Solucionari
PRIMER TRIMESTRE
1
CO2
b. s un bucle negatiu, per tant, estabilitza les variables.
2 a.
procs elements relacionats

respiraci biosfera i atmosfera
transport dalluvions geosfera i hidrosfera
arrelament edafosfera i biosfera
transformaci del feldspat dun geosfera i atmosfera (no s edafosfera i atmosfera
granit en argila, a la superfcie perqu abans del procs no existeix cap sl)
carstificaci i formaci de galeries
geosfera i hidrosfera
en serralades calcries
b. Les respostes poden ser molt diverses. Vegeu-ne alguns exemples: el transport dalluvions pot
afectar la biosfera, ja que el bosc de ribera es pot veure afectat per un enterrament si aquest trans-
port s important; larrelament pot afectar la geosfera, ja que la protecci de ledafosfera tamb
comporta una protecci de lerosi de la roca del subsl; la transformaci del feldspat en argila a
la llarga afavoreix la formaci de sl i per tant afecta ledafosfera; la carstificaci afecta la biosfera,
ja que afavoreix la infiltraci daigua i per tant disminueix la presncia daigua superficial, cosa que
afecta negativament la biosfera.
3
gnies metamrfiques sedimentries
sense amb no
plutniques filonianes volcniques detrtiques
esquistositat esquistositat detrtiques
granit pegmatita basalt marbre pissarra gres calcria
peridotita prfir andesita cornubianita gneis marga guix
gabre traquita lutita slex
conglomerat carb

Avaluaci
Solucionari
4 Les solucions poden ser moltes. Aquest ns un exemple:
5 a. Lescala de Richter i la de Mercalli.
b. La de Richter mesura lenergia del terratrmol, s oberta i sexpressa amb nombres decimals,
metre que la de Mercalli mesura els danys, s tancada (de I a XII) i sexpressa amb nombres ro-
mans. Lescala de Richter expressa un terratrmol amb un nic nombre, mentre que la de Mercalli
varia en lespai, de manera que ms alta prop de lepicentre i ms baixa a mesura que ens allu-
nyem.
c. Parts del text que expressen lescala de Richter: lInstitut Geolgic dEstrasburg va calcular-ne la
magnitud en 5,6 graus; Desprs de la sotragada, de magnitud 5,6, sen va produir una altra de
magnitud 3,7. Parts del text que expressen lescala de Mercalli: Aquest poble va patir les pitjors
conseqncies de la sacsejada. Es van produir esllavissades i diversos edificis van quedar esquer-
dats i amb fissures. El campanar de lesglsia parroquial va quedar penjant, a punt de caure, de
manera que sha hagut dacordonar la zona per seguretat.

Avaluaci
Solucionari
SEGON TRIMESTRE
1 a. Perqu les roques estan formades de diversos minerals, cadascun amb un punt de fusi dife-
rent, per tant, pot ser que la roca, a una determinada temperatura, tingui uns minerals en fusi
i altres no.
b. En d), hi ha fusi perqu la pressi s ms baixa (est a menys profunditat), cosa que permet
als ions vibrar ms amb laugment de temperatura, fins a separar-se els uns dels altres (fusi). En
b), lalta pressi dificulta aquesta vibraci i, per tant, no es produeix fusi amb tanta facilitat.
c. Laugment de la quantitat de fluids facilita la fusi (efecte hidrlisi de laigua), per tant, les corbes
es desplacen cap a lesquerra.
d. Olivina i pirox (a), ja que sn els minerals de temperatura de fusi ms alta.
e. Del punt d al punt b (resposta c), ja que la temperatura es conserva per disminueix la pres-
si.
2 a. La manca dexplosions i lemissi de laves basltiques donen un valor IEV de 1; lemissi de

piroclasts i poques colades en el segon episodi corresponen a un IEV entre 2 i 4; lepisodi final, en
qu es forma un bany i una gran explosi es pot correspondre a un vulcanisme pele, amb un
IEV entre 4 i 8.
b. El risc de formaci de colades piroclstiques es donava en el tercer episodi.
c. Es va tapar el crter, ja que les laves cada cop eren ms cides i espesses. Lacumulaci de gasos
al seu interior va fer augmentar molt la pressi, fins que va explotar.
3 a.
falla de direcci falla normal falla inversa plec similar plec parallel
compressi a b d e
distensi c
b. Les falles (A i C) corresponen a un nivell estructural superior, amb comportament frgil; el plec
parallel correspon a un nivell mitj, amb deformaci plstica; el plec similar correspon a un nivell
estructural inferior, amb flux.
4 a. Cadascuna daquestes zones correspon a una determinada intensitat del metamorfisme. La

zona de la sillimanita correspon a roques on es pot trobar, entre altres, aquest mineral.
b. Com que la zonaci es produeix al voltant del granit, podem deduir que t alguna cosa a veure.
En aquest cas, el metamorfisme s de contacte, ja que s la temperatura del magma grantic el
que ha condicionat el metamorfisme de les roques.
c. Les temperatures no eren prou altes perqu es forms sillimanita.

Avaluaci
Solucionari
5 a. A partir duns 10 cm/s.
b. Serosionar.
c. Uns 50 cm/s.
d. Llim i argila.
6 a. Hi ha hagut una erosi en profunditat, per tant, s probable que el nivell de capalera hagi pujat
o el nivell de base hagi baixat.
b. s el tram mitj, ja que sobserven terrasses fluvials i el llit dinundaci est desenvolupat.
c. Si el nivell del mar puja, per equilibrar el seu perfil dequilibri, el riu tendir a sedimentar aiges
amunt, per tant, aquestes formes derosi que sobserven quedaran enterrades.

Avaluaci
Solucionari
TERCER TRIMESTRE
1 a.
materials medi sedimentari

j plataforma distal
i platja (no hi ha indicis de delta)
h fluvial (o lacustre)
g fluvial
f con de dejecci o fluvial
e plataforma proximal
b, c, d palustre
a fluvial
b. Hi ha hagut una transgressi, ja que passem de materials continentals a materials marins.
c. Ens indica que hi ha hagut un plegament o orognesi.
d. Seria correcte, ja que es troben damunt duna discordana i, per tant, poden ser el resultat de
lerosi i posterior sedimentaci als marges duna serralada o un relleu acabat de formar.
2 1d; 2a; 3b; 4f; 5e
b. 3.600 m

Avaluaci
Solucionari
5 a. 1r: sedimentaci de la srie c-i, per ordre cronolgic; 2n: intrusi del magma que forma la roca
plutnica a; 3r: plegament o inclinaci dels materials; 4t: intrusi del fil b (els punts 3r i 4t es
poden alternar); 5: erosi (lnia de discordana); 6: sedimentaci de la srie j-k; 7: formaci
del relleu actual; 8: sedimentaci dels materials l (formaci superficial).
b. En lapartat primer sha mesurat ledat relativa.
6
divisi de temps esdeveniment histric
superior 1. Aparici dels primers homnids.
cenozoic mitj 2. Distensi postalpina.
inferior 3. Expansi dels mamfers i orognesi alpina.
lmit mesozoic-cenozoic 4. Extinci dels dinosaures.

superior 5. Primeres etapes de lorognesi alpina.
mesozoic mitj 6. Aparici de les primeres aus.
inferior 7. Aparici dels primers mamfers.
lmit paleozoic-mesozoic 8. Crisi permotrisica (la gran extinci).

superior 9. Aparici dels primers amfibis.
paleozoic mitj 10. Colonitzaci dels continents i orognesi herciniana.
inferior 11. Aparici dels primers vertebrats.
lmit precambri-paleozoic 12. Aparici de lesquelet i explosi de la vida.

superior 13. Aparici dorganismes pluricellulars.
precambri mitj 14. Canvi de latmosfera reductora a oxidant.
inferior 15. Aparici de la vida a la Terra.

Guia Didactica Castellnou PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Didactica Castellnou PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CINCIES

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 1 28/7/08 14:04:31

Direcci editorial: Dolors Rius

Edici: Isaac Camps

Primera edici: juliol de 2008

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 2 28/7/08 14:04:35

Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 3

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 3 28/7/08 14:04:35

4 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 4 28/7/08 14:04:36

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 5 28/7/08 14:04:36

Els autors i les autores

6 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 6 28/7/08 14:04:36

Com a complement de totes aquestes activitats densenyament-aprenentatge, recomanem fer una

Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 7

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 7 28/7/08 14:04:36

La distribuci de les activitats davaluaci tamb t tres moments clarament diferenciats:

8 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 8 28/7/08 14:04:37

Podeu trobar ms recursos a www.castellnoudigital.com

Recursos per al professorat

Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 9

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 9 28/7/08 14:04:37

culum oficial. En les programacions daula es

i es recopilen les solucions de totes les acti-

En aquest apartat es proposen una srie

10 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 10 31/7/08 11:51:10

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 11 28/7/08 14:04:43

Competncies especfiques de la matria

12 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 12 28/7/08 14:04:43

La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia implica apropar-se a la natu-

La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn implica apropiar-se dels

Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat

Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 13

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 13 28/7/08 14:04:44

mitjans de comunicaci de masses i les tecnologies de la informaci en la descripci i exposici dels

Amb el plantejament dhiptesis, la recollida i interpretaci de dades i lelaboraci de conclusions

Finalment, la matria collabora a ladquisici de la competncia en el coneixement i interacci amb

Estructura dels continguts

14 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 14 28/7/08 14:04:44

Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 15

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 15 28/7/08 14:04:44

Connexions amb altres matries

16 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 16 28/7/08 14:04:45

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Es valorar el desenvolupament dactituds positives envers el medi ambient i de creixement individual.

Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 17

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 17 28/7/08 14:04:45

18 Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 18 28/7/08 14:04:45

Formulaci de la teoria de la deriva continental. Descripci de la teoria de la tectnica de plaques:

Caracteritzaci dels processos geolgics interns. Representaci de grfics esfor/deformaci. De-

Descripci dels minerals ms importants. Generalitzaci de la formaci dels cristalls. Identificaci

Cincies de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 19

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 19 28/7/08 14:04:45

El temps en geologia. Els mtodes destudi de la Terra i la seva aplicaci.

Identificaci, representaci i interpretaci del relleu de la Terra: sistemes cartogrfics. Localitzaci

Coneixement dalguns programes informtics de simulaci ambiental. Utilitzaci prctica deines