La competncia

comunicativa
Basat en Rosa ARTIGAS. El parlant i les habilitats comunicatives.
A: ARTIGAS, R. (coord.) Habilitats comunicatives. Vic: EUMO, 1999.
Pg. 21-34

Tcniques dExpressi i Comunicaci MEI Curs 2017-2018

Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya
Comunicar-se
Comunicar-se requereix entrenament
No noms aprenem a comunicar-nos durant els primers anys de vida, tot i
que aquests sn molt importants.
Desenvolupament progressiu de la capacitat de comunicar-nos juntament
amb levoluci personal, a mesura que afrontem noves situacions i que tenim
objectius nous.
Comunicar-se t com a finalitat influir
Comunicar-se vol dir relacionar correctament el codi lingstic amb el
context comunicatiu
Per comunicar-se cal conixer el codi lingstic
Per comunicar-se cal conixer el context comunicatiu
Llengua i comunicaci
El parlant fa funcionar la llengua
Funcions comunicatives de la llengua
Competncia comunicativa del parlant
La llengua s un fenomen mental i social alhora
Acci verbal + interacci social
Entitat psquica (prpia de lindividu) i alhora social (prpia del grup
dindividus)
El concepte de llengua es troba dintre del concepte de comunicaci
Significaci
La llengua s un sistema significatiu, dinmic i interactiu
Les funcions comunicatives de la llengua
Quan actuem lingsticament es posen en joc alhora tot un seguit de
regles:
Fonolgiques
Morfolgiques
Sintctiques
Semntiques El TEXT o DISCURS s la
plasmaci lingstica dun
conjunt de criteris ds de
Coherncia la llengua per a una
Cohesi situaci determinada

Adequaci

Comportament social del parlant

Les funcions comunicatives de la llengua
Referencial
Metalingstica
Conativa
Interlocutiva
Psquica
Poeticoretrica
Factiva
La competncia comunicativa
Posa en prctica coneixements i habilitats lingsticocomunicatives
que es desenvolupen alhora en diferents plans:
Prosdic o grfic
Semntic i pragmtic
Sintctic i pragmtic
Pragmtic
La competncia comunicativa combina saber i saber fer
La competncia comunicativa es construeix practicant-la i se naprn
comunicant-se
La competncia comunicativa
s adaptable i modificable; s a dir, evoluciona.
A nivell lingstic i paralingstic
A nivell enciclopdic
A nivell conversacional
La competncia comunicativa s, doncs, dinmica i es fonamenta en
la interacci.
Afecta coneixements (adquirits, apresos) i habilitats (innates o
desenvolupades), tant de tipus lingstic com extralingstic
La competncia comunicativa
Com es relacionen els eixos innat/aprs en la competncia
comunicativa?
Ambds eixos sn essencials

Competncia lingstica innata i es va desenvolupant

Competncia comunicativa adquirida.

Ambdues juntes permeten:

aplicar a la prctica el llenguatge
conixer de manera prctica les situacions comunicatives
Produir el discurs adequat per a una situaci determinada.
La competncia comunicativa

El correcte desenvolupament de les habilitats

innates juntament amb el coneixement prctic
dels aspectes socials sn, a qualsevol edat i
durant tota la vida, els elements clau per
poder tenir una competncia comunicativa
slida i fer que evolucioni, maduri i millori.
La competncia comunicativa
Les habilitats innates desenvolupades i els coneixements adquirits, a
ms, sintegren en les condicions generals de cada persona i aix fa
que cadasc tingui una manera de posar en prctica la prpia
competncia comunicativa.

Aquestes condicions sn mltiples i variades i van des de la forma del rgans

fonadors, la calidesa de la veu, la retentiva, la rapidesa de reflexos mentals, el
domini daltres codis (gestual, grunyits i altres sons, etc.), el coneixement del
mn...
La competncia comunicativa
Una bona competncia comunicativa denota una bona capacitat de la
persona
Per participar en la vida social
Per incidir en la conducta dels altres
Per modificar el context, fsic o cultural

Per a la formaci de les persones, a qualsevol edat, la competncia

comunicativa hauria de ser lobjectiu, ms que no pas el coneixement
lingstic, encara que, com ja hem vist, aquest coneixement ns pea
indispensable.
 El concepte de parlant
Lintercanvi comunicatiu s, sobretot, un intercanvi mental.

En lintercanvi comunicatiu el parlant s alhora parlant i oient,

emissor i receptor.

Percep el resultat global de la interacci, ja que copsa all que s

lingstic i all que s extralingstic.

I, a ms, les persones podem percebrens i interpretar-nos a nosaltres

mateixes dins de lintercanvi comunicatiu.
 El concepte de parlant
Quan la persona desenvolupa habilitats de producci (interactua,
monologa o parla amb si mateixa) desenvolupa el procs mental de la
interacci i en refora les habilitats i els coneixements
Quan la persona actua noms com a receptora no es posen en joc
totes les habilitats i el procs sencamina cap a lemmagatzemament
dinformaci
Cal plantejar-se aprenents que siguin alhora productors i receptors
Quan treballem la producci textual es treballen tots dos mbits: treballant
les habilitats productives es desenvolupen les receptives; treballant les
receptives es fonamenten les productives.