LA PERSPECTIVA de GÈNERE en La Docència I Recerca A La Xarxa VIVES

03 POLTICA
UNIVERSITRIA
LA PERSPECTIVA DE GNERE
EN DOCNCIA I RECERCA
A LES UNIVERSITATS DE LA XARXA VIVES
Situaci actual i reptes de futur
Tnia Verge Mestre

Teresa Cabruja Ubach
Poltica Universitria La perspectiva de gnere en docncia i recerca a les universitats de la Xarxa Vives
LA PERSPECTIVA DE GNERE A LA DOCNCIA I A LA RECERCA

A LES UNIVERSITATS DE LA XARXA VIVES
Situaci actual i reptes de futur
Tnia Verge Mestre, professora agregada de Cincia Poltica a la Universitat Pompeu Fabra
Teresa Cabruja Ubach, professora titular de Psicologia Social a la Universitat de Girona
Coordinadores del Grup de Treball dIgualtat de Gnere de la Xarxa Vives dUniversitats (2016)
Xarxa Vives dUniversitats. Collecci Poltica Universitria.

Mar 2017
Aquesta obra est subjecta a la llicncia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0. Internacional de Creative Commons
ISBN 978-84-617-9925-1
Secretaria Executiva Punt de suport Catalunya Punt de suport Illes Balears

Universitat Jaume I Universitat de Vic - Universitat Universitat de les Illes Balears
Edifici gora, local 10 Central de Catalunya Edifici Son Lled
12006 Castell de la Plana Rectorat Ctra. de Valldemossa, km. 7,5
Tel. +34 964 728 993 Sagrada Famlia, 7 07122 Palma
08500 Vic Tel. +34 971 173 044
Tel. +34 938 861 855
xarxa@vives.org
www.vives.org
1. Presentaci ......................................................................................................... 5
1.1. Introduccio ...................................................................................................................................... 5
1.2. La perspectiva de ge nere com a eix transversal de la pol tica universita ria .............. 6
1.3. La necessitat de la perspectiva de ge nere en la doce ncia i la recerca ........................... 7
1.4. Normativa aplicable ..................................................................................................................... 8
1.5. Estructura de linforme ............................................................................................................ 12
2. Processos de diagnstic .................................................................................. 13

2.1. Nombre de diagnostics realitzats .......................................................................................... 13
2.2. Metodologies emprades .......................................................................................................... 14
3. Docncia ............................................................................................................ 16
3.1. Programes de grau i de postgrau ........................................................................................... 16
3.2. Accions per a promoure la perspectiva de ge nere en la doce ncia .............................. 20
3.3. Bones pra ctiques destacades.................................................................................................. 25
4. Recerca .............................................................................................................. 30
4.1. Doctorats ...................................................................................................................................... 30
4.2. Accions per a promoure la perspectiva de ge nere en la recerca ................................. 31
4.3. Bones pra ctiques destacades.................................................................................................. 35
4.4. Grups de recerca ........................................................................................................................ 37
5. Reconeixement i visibilitat ............................................................................... 42

5.1. Coordinacio dels programes de doctorat ............................................................................ 42
5.2. Vicerectorats de Recerca i Escoles de Doctorat ................................................................ 43
5.3. Honoris causa, guardons dhonor i llions inaugurals ................................................ 44
5.4. Premis a la innovacio docent .................................................................................................. 45
5.5. Medalla dhonor de la Xarxa Vives ........................................................................................ 45
6. Balan, reptes i propostes de treball ............................................................... 47

6.1. Balan ............................................................................................................................................ 47
6.2. Reptes i propostes de treball per a una implementacio efectiva de la perspectiva de
ge nere en la doce ncia i la recerca ................................................................................................. 48
7. Referncies ....................................................................................................... 54
7.1. Bibliografia .................................................................................................................................. 54
7.2. Enllaos ......................................................................................................................................... 57
1. PRESENTACI
1.1. Introducci
Linforme que teniu a les mans s fruit de la collaboraci Universitat Jaume I (UJI)
de les unitats digualtat de les universitats de la Xarxa Vi-
Universitat de Lleida (UdL)
ves que integren el Grup de Treball en Igualtat de Gnere,
en el marc del pla de treball bianual 2016-2017 centrat en Universitat Miguel Hernndez dElx (UMH)
la perspectiva de gnere en la docncia i la recerca uni-
versitries. Ha estat coordinat per Tnia Verge (Universi- Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
tat Pompeu Fabra) i Teresa Cabruja (Universitat de Gi- Universitat Politcnica de Catalunya (UPC)
rona). Linforme analitza una mplia diversitat de dades
relacionades amb la docncia i la recerca que shan reco- Universitat Politcnica de Valncia (UPV)
llit en dues fases. En la primera fase es va demanar a les Universitat Pompeu Fabra (UPF)
unitats digualtat que destaquessin bones prctiques im-
plementades en les seves universitats en relaci a la in- Universitat Ramon Llull (URL)
corporaci de la perspectiva de gnere en la docncia i en Universitat Rovira i Virgili (URV)
la recerca. En una segona fase, les unitats digualtat van
emplenar un formulari amb informaci diversa sobre la Universitat de Valncia (UV)
presncia de les dones i del gnere en aquests dos eixos Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya
bsics de la poltica universitria. Agram a la la Secretaria (UVIC-UCC)
de la Xarxa Vives el suport prestat en aquest procs de re-
collida de dades i, de manera especial, a les responsables
i/o a les tcniques de les unitats digualtat de les univer-
Partim, doncs, de lintercanvi de dades, experincies i ini-
sitats que han participat en els diferents enviaments din-
ciatives per disposar dun estat de la qesti global
formaci:
mitjanant uns indicadors mnims que ens permetin, a
Universitat dAlacant (UA) partir daquest informe, treballar de manera collectiva en
el disseny destratgies i accions eficaces.
Universitat Autnoma de Barcelona (UAB)
Aquest informe va ser presentat en la trobada del Grup de
Universitat de Barcelona (UB) Treball dIgualtat de Gnere, que va tenir lloc els dies 6 i 7
Universitat de Girona (UdG) doctubre a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), on
va ser enriquit amb les aportacions realitzades per les
Universitat de les Illes Balears (UIB) participants.
GRUP DE TREBALL
D'IGUALTAT DE GNERE DE LA
XARXA VIVES
III Trobada Frum Vives dIgualtat

de Gnere (UPV)
-5-
1.2. La perspectiva de gnere com a eix transversal de la poltica uni-

versitria
Aplicada a lmbit universitari, la perspectiva de gnere o

gender mainstreaming s una poltica integral per pro- DEFINICI
moure la igualtat de gnere i la diversitat en la recerca, la
docncia, el vincle amb la societat, aix com en les estruc-
Lorganitzaci, la millora, el desenvolupament i lava-
tures de gesti i decisi de les universitats, tots ells mbits
luaci dels processos de decisi, de manera que la
afectats per diferents biaixos de gnere. Com a estratgia perspectiva de la igualtat de gnere sincorpori a totes
transversal, el gender mainstreaming no es limita al plan- les poltiques, a tots els nivells i a totes les fases per
tejament daccions concretes sin que implica que totes part dels diferents actors involucrats (Consell dEu-
les estructures, processos i valors duna instituci tinguin ropa, 1998).
en compte tant les necessitats i els interessos de les dones
com els dels homes i que eliminin les barreres, sovint in-
visibles, que sostenen la desigualtat de gnere. Tamb im-
plica prestar atenci als mecanismes dexclusi implcits les dones a les universitats, com a estudiants, professores,
i explcits en els currculums formatius i i el desenvolupa- investigadores i personal dadministraci i serveis. En el
ment de la carrera acadmica, aspectes que van ntima- cas del PDI, no podem deixar dobservar com, fins i tot en
ment lligats. disciplines feminitzades des de fa anys, continuen obser-
vant-se grfiques tisora pel que fa lascens de categoria
contractual. Conseqentment, la igualtat efectiva de do-
Les universitats no escapen de la reproducci dels rols, nes i homes no es pot deixar en mans del pas del temps.
estereotips i ideologies de gnere en diferents mbits de Cal que sigui considerada una poltica estratgica.
la seva activitat: en la segregaci horitzontal i vertical de
les responsabilitats; en la infrarepresentaci de les dones El gender mainstreaming o transversalitat de gnere s
en les categories ms altes de la carrera acadmica, fruit tant un enfocament com un conjunt de poltiques concre-
de la presncia destereotips sobre les qualitats dels mi- tes. La transformaci de la prpia instituci pel que fa a
llors candidats i la manca de poltiques proactives per les activitats centrals de la universitat (Recerca, Docncia,
assolir la paritat mitjanant la nova contractaci; en la Cincia i Societat) ha de ser part fonamental duna agenda
complicitat masculina en el poder i en la dificultat de re- de canvi que comporta dotar-se de mecanismes (i) de me-
conixer, fins i tot en les mateixes poltiques digualtat de sura i monitoratge de la posici i oportunitats de les do-
gnere, el lideratge femen i expert; en la invisibilitzaci nes i els homes, (ii) davaluaci de les causes de la desi-
de les dones i les seves aportacions en el currculum edu- gualtat i de provisi de recomanacions i accions especfi-
catiu; en la infravaloraci de les rees de recerca associa- ques per combatre-la, (iii) duna assignaci de recursos
des als estudis de gnere, considerats sovint rees soft de suficient en matria de gender mainstreaming i (iv) dac-
recerca o estigmatitzades en tant que associades a les tivitats de sensibilitzaci i formaci especfica que facili-
aportacions epistemolgiques i metodolgiques feminis- tin la implementaci daquesta estratgia (Stevens et al.
tes, fets que comporten sovint la precaritzaci de la car- 2001: 39).
rera acadmica de les investigadores feministes; en la me-
nor citaci de la recerca de les investigadores; en la me- Lobjectiu principal del Grup de Treball dIgualtat de G-
nor atenci que reben les dones en el mentoratge de la nere de la Xarxa Vives en els anys 2016 i 2017 s el desen-
seva carrera investigadora; en la prevalena de carreres volupament collectiu dun conjunt dindicacions i eines
cientfiques que no tenen en compte la maternitat ni la que, en compliment de les disposicions legals i recomana-
cura de persones dependents; o, finalment, en els casos cions internacionals en matria digualtat de gnere a les
dassetjament sexual i per ra de gnere que es produei- universitats, permetin: (a) integrar la perspectiva de g-
xen a les universitats i que afecten tots els collectius nere de manera transversal en els currculums de les as-
(Monroe i Chiu, 2010; Barataa et al. 2005; Timperley, signatures dels programes de grau i de postgrau; (b) in-
2013). corporar la perspectiva de gnere a la recerca; i (c) refor-
ar i consolidar les carreres cientfiques que compleixen
La suposada neutralitat i objectivitat de les institucions amb aquests criteris per que no encaixen en el corrent
acadmiques sovint amaga que han estat construdes so- dominant dall considerat com a cincia. Es tracta de re-
bre els valors, patrons de conducta i trajectries vitals flexionar conjuntament sobre com proporcionar coneixe-
dels seus fundadors, s a dir, els homes, i que la masculi- ment i recursos al PDI per acompanyar-lo en el procs de
nitat encara preval com a model en lmbit universitari transversalitzaci del gnere en la seva docncia i en la
(Garca de Len i Garca de Cortzar, 1999). La igualtat seva recerca (continguts, referncies, pedagogies, meto-
formal resulta insuficient ja que els biaixos de gnere dologies, etc.). Aquestes eines i indicacions seran daccs
shan mantingut a pesar de la progressiva incorporaci de obert un cop elaborades.
-6-
Daquesta manera, sadopta un enfocament integral de la Per tant, ajudant el professorat a desenvolupar la pers-
recerca i la docncia. s imprescindible coordinar els es- pectiva de gnere en la seva docncia se li proporciona
foros en ambdues rees, ja que precisament la formaci tamb les eines bsiques per aplicar-la en els seus projec-
universitria s de caire professionalitzador i especialit- tes de recerca. Aix mateix, si lalumnat treballa la pers-
zat en producci cientfica; luna no pot anar sense laltra. pectiva de gnere de manera transversal en les assignatu-
La competncia de gnere s aplicable en ambds mbits. res, estar preparat per aplicar-la en els seus propis tre-
balls (assajos dassignatura, TFG, TFM, o tesis doctorals).
1.3. La necessitat de la perspectiva de gnere en la docncia i la re-

cerca
Malgrat el consens general sobre el fet que la qualitat en masculines a lhora de reconixer les aportacions cientfi-
la docncia t com a objectiu principal tant capacitar a fu-
turs professionals per a lexcellncia com formar ciuta-
dans i ciutadanes amb esperit crtic, la docncia universi- DEFINICI
tria s massa sovint cega al gnere i tendeix a invisibilit-
zar les contribucions cientfiques de les dones ja sigui PG EN DOCNCIA: Que la naturalesa i les implica-
com a conseqncia dels cnons disciplinars androcn- cions del gnere i la seva intersecci amb altres eixos
trics o per la manca de reconeixement a lexpertesa de les de desigualtat sincorporin en el currculum de totes
dones. Aix contribueix a perpetuar les dones com lal- les assignatures, defugint un tractament separat com
un problema especfic dins de les assignatures.
tra, legitima les relacions socials existents i prioritza un
determinat coneixement, marginant aix la difusi de re- PG EN RECERCA: Que la naturalesa i les implica-
cerques especialitzades en les desigualtats de gnere cions del gnere i la seva intersecci amb altres eixos
(Cassese i Bos, 2013; Lyle-Gonga, 2013). La incorporaci de desigualtat sincorporin en totes les fases duna re-
de la perspectiva de gnere a la docncia, duna banda, t cerca, defugint un tractament separat com un pro-
una finalitat transformadora ja que facilita que lalumnat blema especfic dins la investigaci.
pugui problematitzar les normes de gnere subjacents a
la societat aix com la seva intersecci amb altres eixos de
desigualtat (etnicitat, classe, orientaci sexual o diversitat ques (Hakanson, 2005; Kantola, 2006; Donoso et al.,
funcional). Per encara ms important, proporciona una 2011; Lake, 2013; Maliniak et al. 2013; Mansbridge,
mirada atenta al funcionament de la desigualtat per ra 2013).
de sexe-gnere i sexualitat en cada disciplina, a fi de tenir-
ne presents les seves infiltracions al llarg de tot el procs Pel que fa a la recerca, la ceguesa al gnere tamb s pre-
de recerca o daprenentatge (Lovenduski, 1998). dominant. Bona part de la recerca es limita sovint a desa-
gregar les dades per sexe sense tenir en compte com cal-
Daltra banda, la reflexi sobre els continguts i els mto- dria treballar la perspectiva de gnere en tot el disseny de
des emprats ajudaria el professorat a identificar si els in- la recerca. Aquest desconeixement de com funciona el sis-
teressos i les experincies de les dones i els homes estan tema sexe-gnere comporta omissions crtiques que po-
degudament incorporats i si tant uns com les altres sn den conduir a errors importants de conceptualitzaci te-
subjectes actius de les matries impartides. Les normes rica o danlisi emprica, aix com a la negligncia res-
de gnere influeixen en la selecci de pedagogies, refern- pecte les necessitats de la societat, tant pel que fa a lapli-
cies i continguts, les interaccions a laula i la prctica do- cabilitat prctica de la recerca com a la transferncia de
cent mateixa. Per exemple, la forma en qu es prioritzen coneixement (Carpenter, 2007; Cabruja, 2008; Alonso i
els temes impacta en loferta docent existent i en les din- Lois, 2014).
miques de supervisi dels treballs. Labsncia de certs te-
mes en el currculum condueix a la seva desvaloraci di- Aplicada a la docncia o a la recerca, la perspectiva de g-
recta o desatenci indirecta com a objectes destudi per a nere suposa una anlisi reflexiva per identificar i eliminar
TFGs, TFMs i fins i tot tesis doctorals. Aix mateix, la infra- possibles biaixos de gnere a nivell de transmissi de con-
representaci de les dones com a protagonistes i produc- tinguts de qualsevol matria, dels avenos en la investi-
tores del coneixement refora la imatge estereotipada del gaci, aix com en lexercici de la professi. La incorpora-
cientfic com un actor constitutivament mascul, i shi ob- ci de la perspectiva de gnere s, doncs, un procs. Si-
serva de nou la incidncia de les prctiques relacionals multniament, les assignatures i la recerca en estudis de
-7-
gnere cobreixen llacunes en el coneixement sobre lope- ms crtic amb la desigualtat de gnere (Waylen et al.,
raci i limpacte del gnere en els diferents mbits de la 2013). En incorporar la perspectiva de gnere a la docn-
vida, des de les respectives disciplines. cia i a la recerca, el PDI guanya familiaritat amb les con-
tribucions epistemolgiques, teriques i empriques de la
Aix mateix, des dels estudis del gnere i la teoria femi- literatura produda pels estudis de gnere en les diferents
nista shan posat en qesti molts conceptes com ara els disciplines (Tolleson-Rinehart i Carroll, 2006: 512), fet
de cincia, poder, individu o Estat (Castells, 1996). No in- que permet millorar tant la diversitat com la qualitat de
corporar les seves aportacions suposa negligir levoluci les assignatures impartides i de la recerca realitzada
duna part del camp cientfic actual, especialment aquell (Mertus, 2007).
1.4. Normativa aplicable
La incorporaci de la perspectiva de gnere a la docncia El VII Programa Marc (2007-2013) europeu mantingu
i recerca universitries ve avalada per nombroses dispo- la mateixa perspectiva i realitz una aposta per la inclusi
sicions dabast regional, estatal i europeu. de la igualtat de gnere en lactivitat cientfica en cada un
dels seus quatre programes especfics. A ms, desenvo-
lup un marc d'accions per reforar el paper de les dones
EUROPA i la dimensi de gnere en la investigaci cientfica. La dis-
criminaci de les dones en lmbit cientfic no es pot solu-
cionar, doncs, amb poltiques dirigides a fer encabir a les
LAction Plan of the Women and Science Unit (1999), deri-
dones en les institucions actuals (fixing the women) sin
vat del V Programa Marc (1998-2002), establia la neces-
amb poltiques dirigides al canvi institutional (fixing the
sitat de promoure la igualtat de gnere en tres nivells: (i)
institutions), vinculat a la transversalitzaci de la perspec-
Fomentar la participaci de les dones en la producci del
tiva de gnere.
coneixement cientfic (science BY women), a travs din-
centivar la paritat en la composici dels equips de re- Amb el Programa Horitz 2020 es refora la dimensi de
cerca, dencoratjar el lideratge femen de projectes i gnere en els programes d'investigaci, ja sigui en la ges-
equips per compensar la invisibilitzaci dexpertesa fe- ti dels recursos humans, de finanament i de presa de
menina i de crear unes condicions i cutura de treball que decisions de la recerca com en la composici paritria
permetin el desenvolupament de les carreres investiga- dels equips. Es fa una crida tamb a les institucions de re-
dores tant dels homes com de les dones; (ii) Revisar la vi- cerca perqu adoptin plans digualtat que identifiquin els
si androcntrica del coneixement i de la producci de co- biaixos de gnere i promoguin mesures per eradicar-los,
neixement que molt sovint ha negligit les dones, alhora amb indicadors que en facin possible el seguiment. Aix
que promoure que la recerca abordi les realitats tant dels mateix, els projectes han dintegrar la dimensi de gnere
homes com de les dones (science FOR women); i (iii) Adre- en totes les fases, incloent-hi la implementaci i lavalua-
ar el dficit de coneixement sobre les particularitats del ci dels resultats. Limpuls a les poltiques digualtat de
collectiu dones, el gnere i les relacions de gnere, i posar gnere en les universitats i centres de recerca tamb es
en consideraci que la recerca especfica de gnere per- canalitza mitjanant el programa especfic Gender Equa-
met cobrir certes llacunes de coneixement (science ON lity in Research and Innovation (GERI). De fet, la promo-
women). ci de la igualtat de gnere s un dels sis pilars de lEuro-
pean Research Council (ERC).
En el context de transici cap a lespai europeu densenya-
ment superior, la reforma impulsada pel Pla Bolonya La promoci de la igualtat a les institucions de recerca
incorporava el mandat dincloure els estudis de gnere en tamb s un principi fonamental de lrea Europea de Re-
la docncia i la recerca universitries (Kortendiek, 2011). cerca (ERA). Pel que fa a la introducci de la perspectiva
En particular, sestabl la necessitat de formar lalumnat de gnere, es promou el canvi estructural en les instituci-
en competncies que els permetin afrontar els canvis eco- ons cientfiques per eliminar les barreres per a la igualtat
nmics i socials i prendre conscincia dels valors i de la d'oportunitats. El sistema de vigilncia de la UE (gen-
igualtat entre homes i dones (Gonzlez i Wagenaar, derwatch) preveu la recollida i la difusi destadstiques,
2003). En aquesta lnia, el Consell de Ministres dEduca- el foment de la participaci de les dones en els grups
ci, en el Comunicat de Berlin de 2003, inst els estats davaluaci i les assemblees consultives i lelaboraci
membres a reduir la desigualtat de gnere mitjanant la destudis que determinin limpacte de gnere en els pro-
reorganitzaci dels graus.
-8-
grames dinvestigaci. En aquest sentit, la Comissi Euro- i pares dalumnes.

pea publica cada tres anys linforme She Figures. Statistics
and Indicators on Gender Equality in Science. A ms, lEu- 6. Els responsables dels centres escolars estan obligats a
ropean Institute for Gender Equality (EIGE), creat el comunicar als serveis socials corresponents lexistncia
2006, t com a objectiu la disseminaci dinformaci, in- de situacions acreditatives de violncia de gnere o do-
tercanvi de bones prctiques i desenvolupament deines mstica envers o entre lalumnat. El Govern, a travs del
metodolgiques per integrar la dimensi de gnere en to- departament competent, ha de gestionar lescolaritzaci
tes les rees poltiques, incloent-hi leducaci superior i la immediata dels infants que hagin de canviar de centre es-
recerca. colar a conseqncia duna situaci de violncia de gnere
o domstica.
PRINCIPAT DANDORRA 7. A ms de les precaucions previstes en aquest article, els

centres educatius han de prestar una atenci especialit-
La Llei 1/2015, de 15 de gener, per leradicaci de la vio- zada a lalumne/a vctima per prevenir les conseqncies
lncia de gnere i de la violncia domstica, dedica lArti- de la violncia de gnere o domstica.
cle 6 a la sensibilitzaci i la prevenci des de lmbit edu-
catiu i estableix els punts segents: 8. Les universitats, respectant-ne lautonomia, han de fo-
mentar en tots els mbits acadmics i de forma transver-
1. Les mesures de sensibilitzaci i de prevenci des de sal la formaci, la docncia i la recerca en violncia de g-
lmbit educatiu sn totes les eines, les accions i les pol- nere i violncia domstica, i concretament en els estudis
tiques que es duen a terme als centres educatius i a les universitaris de les professions sociosanitries shan
universitats amb lobjectiu de conscienciar de les causes i dimpartir els continguts des duna perspectiva de gnere.
les conseqncies de la violncia de gnere i de la violn-
cia domstica, per poder-les prevenir establint uns mo-
dels de convivncia i de respecte pacfics i igualitaris.
ESTAT ESPANYOL
2. Els sistemes educatius han de garantir que la poblaci
estudiantil adquireixi, en tots els nivells escolars, les com- La Llei Orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures
petncies necessries per desenvolupar un aprenentatge de Protecci Integral contra la Violncia de Gnere
en el respecte dels drets i de les llibertats fonamentals, aborda el sistema educatiu com un dels mbits en qu es
aix com especficament pel que fa a la violncia de gnere pot incidir per eliminar les violncies contra les dones. Pel
i a la violncia domstica. que fa a leducaci superior, larticle 4 estableix que les
universitats inclouran i fomentaran en tots els mbits
A ms, sha de garantir en tots els nivells escolars ladqui- acadmics la formaci en igualtat i no discriminaci de
sici de competncies relacionades amb la prevenci de manera transversal. La Llei Orgnica 3/2007, de 22 de
conflictes i la capacitat per resoldrels duna manera pac- mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes estableix
fica, aix com el coneixement dels models de convivncia en larticle 25 que en lmbit de leducaci superior, les
basats en el respecte a la diversitat. Administracions pbliques, en lexercici de les seves com-
petncies, fomentaran lensenyament i la recerca sobre el
3. Cada centre educatiu ha dimpulsar i promoure totes les significat i labast de la igualtat entre dones i homes. En
mesures de sensibilitzaci i de prevenci establertes en particular, i amb aquesta finalitat, les Administracions p-
aquest captol aix com totes les que puguin millorar la bliques promouran: (i) La inclusi, en els plans destudi,
sensibilitzaci i la prevenci de la violncia de gnere i la de lensenyament en matria digualtat entre dones i ho-
domstica. A final dany cada centre educatiu ha davaluar mes; (ii) La creaci de postgraus especfics; i (iii) La rea-
les accions dutes a terme. litzaci destudis i recerques especialitzades en la matria
i la incorporaci dels aspectes de gnere en els estudis i
4. Els plans dacci tutorial de tots els nivells educatius estadstiques que es realitzin.
portats a terme en els centres educatius han de proporci-
onar una orientaci acadmica i professional no sexista ni Daltra banda, la Llei Orgnica 4/2007, de 12 de abril, que
discriminatria, que contribueixi que lalumnat pugui ele- modifica la Llei Orgnica 6/2001, de 21 de desembre
gir sense les connotacions de gnere i sense cap discrimi- dUniversitats (LOU), recalca al Prembul que les univer-
naci entre les diverses opcions acadmiques i professio- sitats han de respectar la igualtat entre homes i dones i
nals atenent les seves aptituds i les seves capacitats. que han destablir procediments que permetin assolir la
paritat en els rgans de representaci i una participaci
5. Els centres escolars i els departaments competents del ms elevada de les dones als grups de recerca, recoma-
Govern poden proposar activitats de promoci de la sen- nant la creaci de programes especfics sobre la igualtat
sibilitzaci, el coneixement i la prevenci de la violncia de gnere. Aix mateix, el Ttol IV recull que la Conferncia
de gnere i de la violncia domstica, tant per als seus General de Poltica Universitria coordinar i far el se-
propis professionals com per a les associacions de mares
-9-
guiment dinformes sobre laplicaci del principi digual- El Decleg per als Plans dIgualtat dOportunitats entre do-
tat de dones i homes a la universitat. La LOU declara aix nes i homes a les universitats (2013) elaborat per la Comis-
mateix el dret dels i de les estudiants a rebre un tracte no si Dona i Cincia del Consell Interuniversitari de Catalu-
sexista. Tamb la Llei 14/2011, de la Cincia, la Tecnolo- nya (CIC), cont com a tercera recomanaci la introducci
gia i la Innovaci assenyala que cal introduir el gnere de la perspectiva de gnere en la docncia i, com a quarta
com una categoria transversal en la recerca i inclou com a recomanaci la promoci de la recerca sobre igualtat de
acci concreta la promoci dels estudis de gnere i de les gnere i incidncia en la recerca que es fa a la universitat.
dones. Digual manera, les regulacions de lANECA subrat- Aquestes recomanacions inclouen les accions segents:
llen que shan de prendre en consideraci els drets fona-
mentals i la igualtat doportunitats entre homes i dones
en la definici de les competncies. Incloure la perspectiva de gnere en el plantejament
curricular i en el seu desenvolupament docent. En
concret, cursos especfics, assignatures i seminaris, i
pel que fa a materials, disposar dun banc de docn-
CATALUNYA cia.
Promoure la perspectiva de gnere com a competn-
LEstatut dautonomia de Catalunya (2006), en el captol cia transversal en els estudis universitaris.
V art. 41 del Principis rectors, indica que els poders p-
blics han de garantir el compliment del principi digualtat Facilitar en cada estudi exemples de bones prcti-
doportunitats entre dones i homes en laccs a locupaci, ques en aquest terreny, a nivell internacional, i fins i
la formaci, la promoci professional, etc. Tamb indica tot elaborar un pla per a cada estudi.
que els poders pblics han de garantir la transversalitat Incloure la perspectiva de gnere en les avaluacions
en la incorporaci de la perspectiva de gnere en totes les del professorat que realitza lalumnat.
poltiques pbliques i que aquestes han de fomentar el re-
coneixement del paper de les dones en els mbits cultural, Analitzar els temes digualtat pel qu fa al professorat
histric, social i econmic. LEstatut estableix aix la inte- de cada estudi.
graci activa de la dimensi de gnere en lelaboraci i
Promoure que les prctiques en empreses i les acci-
laplicaci de totes les accions i poltiques que duguin a
ons que portin a terme les unitats corresponents
terme tots els poders pblics catalans. dorientaci i dinserci laboral de les universitats
tinguin en compte la perspectiva de gnere i la igual-
La Llei 1/2003, de 19 de febrer, dUniversitats de Catalu-
tat doportunitats.
nya assenyala en larticle 3.h que s un objectiu del sis-
tema universitari catal impulsar la millora de la docncia Promoure recerques especfiques sobre temes
i la contribuci a laprenentatge al llarg de la vida, per a digualtat en els vessants essencials (educatius, his-
millorar la cohesi social, la igualtat doportunitats i la trics, sociolgics, epistemolgics, poltics, mdics,
qualitat de vida. Aix mateix, en la disposici addicional jurdics, etc.).
vuitena, sobre la perspectiva de gnere recalca que les
universitats han de promoure accions per a assolir la Promoure ctedres especfiques sobre aquestes re-
igualtat doportunitats entre homes i dones en tots els cerques.
mbits universitaris. Promoure que certes recerques incorporin perspec-
tives de gnere.
Des de lany 2005, el Pla dacci i desenvolupament de les
poltiques de dones a Catalunya t entre els seus objectius Promoure laccs femen als estudis de tercers ci-
sensibilitzar la comunitat educativa en la perspectiva de cles, msters, doctorat i programes de recerca.
gnere i, amb aquest efecte, inclou tot un seguit dactuaci- Destacar i incentivar els projectes liderats per do-
ons. El Pla estratgic de poltiques de dones de 2012-2015 nes.
t entre els seus objectius la igualtat de gnere com a eix
transversal de tota la societat i la visibilitzaci del talent
femen. Aquests objectius shan de dur a terme a partir de La Llei 17/2015 digualtat efectiva de dones i homes, que
la cooperaci interinstitucional, entre daltres, amb les en el seu article 28.1 exigeix a les universitats la intro-
universitats i centres de recerca. ducci de la perspectiva de gnere d'una manera trans-
versal i dels estudis sobre la contribuci de les dones al
El Pla de recerca i innovaci de Catalunya (2010-2013) in- llarg de la histria en tots els mbits del coneixement i en
clou tamb, com una de les accions prioritries, el foment lactivitat acadmica i investigadora, que shan dincloure
de la igualtat doportunitats dhomes i dones en la cincia en el currculum dels graus i dels programes de post-
a fi que les perspectives dacci i promoci de les dones grau. De fet, aquest mateix article indica que la presen-
estiguin al mateix nivell que les dels homes, aix com la taci de les sollicituds dacreditaci dels graus i post-
promoci de l'associaci de dones cientfiques i investi- graus ha d'anar acompanyada dun informe que detalli, si
gadores. escau, com sha incorporat la perspectiva de gnere en el
pla destudis o, si no s'ha fet, del pla de millora previst per
- 10 -
a fer-ho possible. Daltra banda, larticle 28.2 subratlla Sha dimpulsar la presncia equilibrada de dones i
que, per a complir lobjectiu dassolir la igualtat efectiva homes en els grups dinvestigaci.
de dones i homes en lmbit universitari i de la recerca,
En les convocatries dajuts i subvencions per al sis-
les universitats han de: potenciar el treball de les dones
tema de recerca de les Illes Balears sha de tenir en
investigadores i llur participaci en els grups de recerca i
compte, com a criteri de desempat, la valoraci es-
fer visibles llurs aportacions en els mbits cientfics i tc-
pecial dels pro-jectes liderats per dones en els m-
nics; garantir la formaci de llur personal en matria de
bits cientfics en qu estan infrarepresentades i
perspectiva de gnere i de les dones en cadascuna de les
tamb dels que presentin grups de recerca amb pre-
disciplines acadmiques; i crear mduls o cursos espec-
sncia equilibrada de dones i ho-mes.
fics en matria de perspectiva de gnere i de les dones en
cadascuna de les disciplines acadmiques. Simultnia- En el sistema de recerca de les Illes Balears sha de
ment, larticle 28.3, en relaci a la docncia i la recerca, promoure i fomentar la investigaci sobre les dones
indica que les universitats, els centres destudis superiors donant suport als projectes de recerca que promo-
i els centres i institucions de recerca catalans han de: va- guin la igualtat de dones i homes i als que plantegin
lorar, en primer lloc, com a trets positius en les convoca- mesures destinades a comprendre i eradicar la dis-
tries dajuts a projectes de recerca o altres ajuts a la re- criminaci de les dones.
cerca de carcter collectiu, al costat dels criteris per a ga-
En el sistema deducaci superior de les Illes Balears
rantir la qualitat i lexcellncia, que els grups estiguin in-
sha de promoure la inclusi de competncies sobre
tegrats pel 40% o ms de dones, i que una dona nexer-
la salut de les dones i sobre lenfocament de gnere
ceixi la direcci en els mbits de recerca en qu les dones
en els plans destudis dels ensenyaments de grau de
sn poc presents; en segon lloc, que els projectes incorpo-
lmbit sanitari.
rin la perspectiva de gnere i de les dones o tinguin per
objecte estudis sobre la situaci les dones. Tamb sexi-
geix a les universitats la creaci de mduls o cursos espe-
cfics en matria de perspectiva de gnere i de les dones PAS VALENCI
en la proposta curricular obligatria de les facultats i dels
estudis reconeguts per les universitats catalanes. La Llei 9/2003 per a la igualtat entre dones i homes esta-
bleix en el seu article 8 que LAdministraci autonmica
competent en matria educativa establir i fomentar els
mecanismes de formaci, control i seguiment, adaptats
ILLES BALEARS als diferents nivells densenyament (infantil, primria, se-
cundria i universitari), per a implantar i garantir la igual-
La Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i ho- tat de sexes en el sistema educatiu valenci mitjanant
mes dedica larticle 31 a les universitats. En relaci a la laprovaci i seguiment de lexecuci de Plans anuals de
docncia i la recerca estableix els aspectes segents: coeducaci en cada nivell educatiu.
Shan dadoptar les mesures necessries perqu sin- Aix mateix, larticle 9 estableix que, amb lobjectiu de pro-
cloguin competncies en matria digualtat entre moci en la universitat de la igualtat doportunitats, el go-
dones i homes en els plans destudis dels diversos vern valenci, en collaboraci amb les universitats valen-
ensenyaments. cianes, finanar activitats anuals per la promoci das-
Sha de promoure el reconeixement dels estudis de signatures i projectes docents amb un enfocament de g-
gnere com a mrit en els processos davaluaci. nere. Les universitats han de promoure la implantaci de
assignatures i la realitzaci de projectes docents que in-
corporin la perspectiva de gnere.
- 11 -
1.5. Estructura de linforme
Linforme sestructura en sis apartats principals o secci- els plans digualtat per a incorporar la perspectiva de g-
ons. Desprs daquesta primera secci dintroducci, es nere en la recerca, les bones prctiques destacades en
presenten els processos de diagnstic realitzats en dife- aquest mbit, i la presncia de grups de recerca especia-
rents universitats per copsar el grau en qu la perspectiva litzats. Sanalitza aix mateix la composici daquests
de gnere sha incorporat i transversalitzat en la docncia grups. La cinquena secci avalua aspectes relacionats
i la recerca. La tercera secci se centra en la docncia, i amb la visibilitat i el reconeixement de les dones: presn-
presta atenci a la presncia de la temtica de gnere en cia de dones en la coordinaci dels programes de docto-
els estudis de grau i de postgrau i en la promoci de la in- rat, en el lideratge dels vicerectorats de recerca i les esco-
corporaci de la perspectiva de gnere en la prctica do- les de doctorat, com a guardonades honoris causa i po-
cent que impulsen els respectius plans digualtat de les nents de les llions inaugurals, i com a guardonades per
universitats. Es destaquen tamb algunes bones prcti- altres institucions. Finalment, la sisena secci fa balan de
ques en aquest mbit. La quarta secci es focalitza en la les dades presentades i exposa els reptes existents per a
recerca. Es presenten aqu els programes de doctorat es- una implementaci efectiva de la perspectiva de gnere a
pecfics en estudis de gnere, les accions impulsades en la docncia i la recerca.
- 12 -
2. PROCESSOS DE
DIAGNSTIC
2.1. Nombre de diagnstics realitzats
Com es pot veure a la Taula 1, sn poques les universitats digualtat (ja sigui amb finanament propi, de la universi-
que han desenvolupat processos de dignstic per obtenir tat o extern) mentre que la resta han estat elaborats per
una fotografia de la situaci de la perspectiva de gnere altres rgans (facultats, en el cas de la UB i la UPF, i la co-
en lmbit de la docncia o de la recerca. Del conjunt de 16 ordinaci de graus, en el cas de la URL). Quant a la recerca,
universitats de la Xarxa Vives analitzades en aquest es- predominen tamb els diagnstics encarregats o realit-
tudi, tan sols 7 han realitzat diagnstics de la docncia i 6 zats per les unitats digualtat (UAB, UdG, UdL, UPF) da-
nhan elaborat en lmbit de la recerca. Pel que fa a la do- vant els elaborats per altres rgans (el Consell Social, a la
cncia, ms de la meitat dels processos de diagnstic UIB, i un grup creat ad hoc amb expertes, a la URV).
(UAB, UJI, UdL i UV) han estat realitzats per les unitats
Taula 1. Diagnstics realitzats en lmbit de la docncia i la recerca
Docncia Recerca
UA Cap Cap
- Observatori per a la Igualtat (2008), finanat pel ICD
- Observatori per a la Igualtat (2008), finanat per lInstituto - Observatori per a la Igualtat, elaborat i finanat per
de la Mujer lequip de govern de la UAB (2003)
- Observatori per a la Igualtat (2008), finanat per la Uni Eu- - Encarregat i realitzat per lObservatori per a la Igualtat,
UAB ropea FP7 finanat per Uni Europea FP7 (2016)
- Projecte entre diferents facultats, finanat per la unitat din- Cap
novaci docent
- Projecte entre diferents facultats, finanat per la unitat din-
UB novaci docent
- Estudi Desenvolupament de carreres a la UdG: anlisi
des duna perspetiva de gnere, promogut des de la
UdG Cap Unitat dIgualtat de gnere, subvencionat pel ICD (2011)
- Linforme es realitza des de l Oficina dIgualtat a petici
del Consell Social per desenvolupar un dels punts del Pla
UIB Cap dIgualtat
- Unitat dIgualtat (2012), finanat per UJI
UJI - Unitat dIgualtat (2016), finanat per UJI Cap
- Centre Dolors Piera (2006), finanat pel ICD - Centre Dolors Piera (2006), finanat pel ICD
- Centre Dolors Piera (2006), finanat per UdL dins Pla
UdL dIgualtat
UMH Cap Cap
UOC Cap Cap
UPC Nd Nd
UPV Cap Cap
- 13 -
- Facultat de Cincies Poltiques (2014), finanat per CQUID-

UPF
- Facultat de Dret, Facultat dHumanitats i Facultat de - Encarregat per UPF Igualtat al Servei de Recerca en el
Comunicaci (2015), finanat per CQUID-UPF marc del diagnstic sobre igualtat entre homes i dones
- Facultat de Cincies de la Vida, Facultat dEconomia, Facultat (2015), sense finanament especfic
de Tecnologies de la Comunicaci (2016), finanat per CQUID- - Encarregat pel Vicerectorat de Responsabilitat Social al
UPF Servei de Recerca, sense finanament especfic (2016)
UPF - Sondeig a lalumnat, UPF Igualtat.
URL - Coordinaci de Graus (2013), finanat per la facultat Cap

Realitzat per la Dra. Inma Pastor i un equip creat ad hoc
Cap en el marc del I diagnstic sobre igualtat entre homes i
URV dones, finanat pel Rectorat (2006)
- Observatori de la Unitat d'Igualtat (2014), finanat per la Cap
UV Unitat dIgualtat
UVic-UCC Cap Cap
Nd = informaci no disponible.
2.2. Metodologies emprades
Dins lmbit de la docncia, en la major part duniversitats quins estudis tenen ms cam per recrrer en aquest m-
les unitats digualtat han realitzat un recompte de quan- bit i incentivar els estudis que ho fan millor a seguir lide-
tes assignatures del conjunt de graus impartits estan es- rant el rnquing. Els principals desavantatges sn la limi-
pecficament relacionades amb els estudis de gnere, fe- taci del volum dinformaci (plans docents) que pot ser
ministes i de les dones; aquesta informaci es troba reco- analitzada i el dubte de fins a quin punt un diagnstic ex-
llida a la web de les unitats digualtat mateixes. En daltres tern als departaments i/o facultats arriba a assumir-se
universitats, sha identificat tamb quantes assignatures com a propi per part daquests.
incorporen la perspectiva de gnere de manera transver-
sal en continguts i competncies (UAB, UJI, URL, UPF) o Altres universitats han adoptat una metodologia basada
tamb en les referncies bibliogrfiques (UAB, UPF) i el en un enfocament integral de totes les parts involucrades,
llenguatge emprat (UJI), i es constata que el nombre das- aspecte essencial per garantir laplicaci efectiva de la
signatures que ho fan de manera efectiva s molt baix. perspectiva de gnere (Benschop i Verloo 2011: 287) ja
Aquests processos shan realitzat per a cadascun dels que, de fet, tots els actors (professorat, estudiants, res-
graus impartits mitjanant lanlisi de tots els plans do- ponsables acadmics) estan involucrats en el circuit de
cents, en un primer estudi, o les memries dels graus en- retroalimentaci (Bauer i Gruber, 2008: 134). La combi-
viades a lANECA per a la verificaci de les titulacions naci de metodologies danlisi i un enfocament de re-
(UJI), en un segon estudi, aix com a travs duna mostra cerca-acci (action research) a nivell de facultat/departa-
extreta del total de plans docents de totes les assignatures ment permet fusionar acci i reflexi, teoria i prctica,
impartides a la universitat (UAB). En aquests casos shan amb la participaci conjunta en la recerca de solucions
identificat paraules clau i conceptes associats (com ara prctiques (Reason i Bradbury 2001: 1). Actualment
dones, homes, gnere, sexe, mercat, treball, famlia, drets, aquest tipus de projectes estan en marxa en totes les fa-
desigualtat, desenvolupament, moviments, multicultura- cultats de la la UPF (Verge et al. 2014) i en algunes facul-
lisme, demografia, grups, comunitat, cos, llenguatge, iden- tats de la UB. Algunes de les eines utilitzades en la di-
titat) en els ttols (UAB) o contingut de les assignatures agnosi amb enfocament de recerca-acci sn:
(UJI). En daltres casos, lestudi sha centrat en dues titu-
lacions (URL), i shan analitzat tamb quants dels Treballs
Fi de Grau incorporaven la perspectiva de gnere (Gre- Anlisi dels plans docents: permet quantificar el vo-
gori et al. 2014). lum dautores a les bibliografies, identificar ls dels
noms complets o noms la inicial, i identificar
Lavantatge daquest enfocament top-down s lestandar- quants temes o epgrafs relacionats amb el gnere i
ditzaci dindicadors comparables entre els diferents es- la interseccionalitat inclouen els plans docents.
tudis i lestabliment de classificacions que permet posar Lanlisi dels plans docents de tot el grau pot perme-
en prctica lestratgia del naming, s a dir, fer visible tre identificar tamb els solapaments de contingut
- 14 -
entre les assignatures i presentar-los com a una masclista), amb lobjectiu didentificar si les compe-
oportunitat per introduir nous continguts que, en tncies adquirides en el grau sadeqen a les neces-
canvi, no estan coberts per cap delles. sitats de la intervenci.
Grups de discussi amb estudiants: permeten explo-
rar, mitjanant guions semi-estructurats, limpacte
Pel que fa als diagnstics realitzats en lmbit de la re-
que la ceguesa al gnere dels estudis t en la seva ca-
cerca, observem que no noms se nhan realitzat menys
pacitat didentificar les causes de la desigualtat o
sin que, en general, han tingut una menor profunditat.
limpacte diferenciat de determinats fenmens en
En diverses universitats es recull la recerca en matria de
homes i en dones, la seva percepci de lautoritat ci-
gnere a partir de directoris, on apareixen grups espec-
entfica com a masculina o com a tant masculina com
fics en lmbit dels estudis de gnere o grups que incorpo-
femenina, limpacte de les ideologies de gnere en
ren alguna lnea o personal investigador que treballa
lavaluaci del professorat, o la seva percepci dels
aquests temes. Per tant, noms es compta amb la informa-
rols i les dinmiques de gnere en la participaci a
ci que demanen les oficines de recerca i transferncia de
laula i en ls del llenguatge.
coneixement o la informaci que els grups mateixos fan
Qestionaris a estudiants: permeten avaluar la per- arribar a aquestes unitats. Aix comporta que, possible-
cepci de lalumnat mateix sobre el grau dadquisi- ment, no es tingui un coneixement exhaustiu de tota la re-
si de les competncies de gnere. cerca que es fa amb transversalitat de gnere. A ms, no
es disposa dindicadors adequats per a mesurar el grau
Entrevistes, qestionaris o grups de discussi amb
dincorporaci de la perspectiva de gnere en la planifica-
professorat: tot i que les eines anteriors ofereixin ja
ci, execuci i transferncia dels resultats de la recerca.
una radiografia prou completa de la situaci, la vir-
Tampoc estan consolidades ni sn homogniament im-
tut de les entrevistes o qestionaris al professorat s
plementades les accions que han de promoure el reconei-
que, per a molts dells i delles, ser el primer cop
xement del talent i aportacions de les dones, el seu lide-
que reflexionin sobre certes qestions. Aquest pro-
ratge en els projectes de recerca o la valoraci de la pers-
cs de reflexi individual s un pas imprescindible
pectiva de gnere com a mrit en lavaluaci cientfica i
per comenar a qestionar el status quo i identificar
docent del professorat (Gala, 2010). De fet, la detecci
la necessitat de canvi. Per a moltes persones, pot ser
dels biaixos de gnere en les avaluacions de la recerca i la
tamb el primer cop que coneguin mitjanant les
docncia, aix com en el desenvolupament de les carreres
preguntes realitzades qu vol dir i qu implica la
acadmiques, i el disseny de mesures per eliminar
perspectiva de gnere.
aquests biaixos continua sent un dels grans temes pen-
Entrevistes amb responsables externs de les prcti- dents (Izquierdo et al. 2004).
ques curriculars (per exemple, centres datenci a la
dona o serveis per a dones que pateixen violncia
- 15 -
3. DOCNCIA
3.1. Programes de grau i de postgrau
La conversi de les llicenciatures en graus va suposar una ja que noms es beneficien les disciplines implicades en
oportunitat perduda per incorporar la perspectiva de g- el mdul i, exceptuant la temtica del mdul, la resta de
nere a la docncia. Duna banda, cap grau ha transversa- continguts queden cecs a la perspectiva de gnere.
litzat el gnere i la interseccionalitat del gnere amb al-
tres eixos dexclusi (orientaci sexual, classe social, di- De fet, tant a nivell europeu com en lmbit del territori
versitat funcional, etnicitat, etc.) en el seu plantejament analitzat en aquest informe, la major part duniversitats
curricular. La resistncia per part de les institucions aca- han optat per un enfocament de la perspectiva de gnere
dmiques a acceptar lexistncia de discriminacions per ms restrictiu, mitjanant la introducci dassignatures
ra de gnere en les societats actuals i la manca de forma- especfiques de gnere (Kortendiek, 2011). Aquestes as-
ci del PDI en la competncia de gnere, han dificultat la signatures proporcionen una formaci de qualitat pel que
implementaci dun enfocament integrador o transversal fa als continguts, plantejaments i metodologies dels estu-
de la perspectiva de gnere en els plans destudi (Donoso- dis de gnere. No obstant aix, aquesta formaci queda
Vzquez, Montan i Pessoa, 2014: 165; Verge, Fons-Fer- separada de la resta del currculum, i conviu amb la ce-
rer i Gonzlez, 2017). guesa al gnere de la resta de les assignatures del pla des-
tudis dels respectius graus. A ms, aquest enfocament, si
Daltra banda, tamb sn escassos els enfocaments inter- no sacompanya de la transversalitzaci holstica, no com-
disciplinars on dins una disciplina es treballen els temes porta cap canvi en la cultura organitzativa i de gesti aca-
de gnere a partir duna competncia especfica, o b on dmica de les universitats, ja que aquestes assignatures
diverses disciplines aborden conjuntament els temes de sn impartides per part del professorat ms sensibilitzat
gnere. En el primer cas, trobem el Grau de Psicologia de i amb formaci en estudis de gnere, mentre que la resta
la UdG, amb lassignatura troncal Competncies Acadmi- de professorat segueix sense desenvolupar ni la sensibili-
ques i Professionals Integrades, en qu es desenvolupa la tat ni la competncia de gnere (Garca-Prez et al., 2011).
competncia de gnere de lalumnat aplicada a la psicolo-
gia de forma interseccional, i en qu es para tamb aten- En conjunt, com es pot observar a la Taula 2, la proporci
ci a altres eixos de desigualtat com diversitat funcional o de graus que incorporen alguna assignatura especfica en
etnicitat. En el segon cas, en dues universitats sofereix un matria de gnere s molt baixa, amb una mitjana del
mnor en estudis de gnere, la UdL (el Mnor en Gnere i 17% dels graus impartits en cada universitat. Cal destacar
Dret, impartit des del 2015 amb la participaci de les Fa- que el pes que tenen aquestes assignatures en el conjunt
cultats de Dret, Economia i Turisme) i la UAB (el Mnor del grau s molt pobre, fet que indica que alguns graus
d'Estudis de Gnere, impartit des del 2012 per la Facultat comparteixen algunes daquestes assignatures. En gai-
de Filosofia i Lletres). En ambds casos la durada del pro- reb totes les universitats, la major part de les assignatu-
grama s dun any. Com subratllen (Donoso-Vzquez i Ve- res especialitzades en gnere sn optatives (el 61%), fet
lasco-Martnez, 2013), aquest enfocament, malgrat la que permet a lalumnat esquivar en la seva formaci la
seva capacitat dimpulsar la incorporaci de temes tradi- competncia de gnere del grau, segons litinerari escollit.
cionalment exclosos, presenta tamb algunes limitacions
- 16 -
Taula 2. Assignatures especfiques de gnere en el currculum dels graus
Graus amb % graus amb

Assign. gnere Assign. gnere % Assign. op-
Graus assign. en g- assign. en g-
obligatries optatives tatives
nere: nere
UA Nd Nd Nd Nd Nd --
UAB 79 14 18% 6 16 73%
UB 73 14 19% 6 9 60%
UdG 61 7 11% 2 8 80%
UIB 49 8 16% 3 9 75%
UJI 31 9 29% 9 4 31%
UdL 32 5 16% 1 4 80%
UMH 25 5 20% 5 2 29%
UOC 17 2 12% 1 1 50%
UPC Nd Nd Nd Nd Nd --
UPV 35 0 0 0 0 --
UPF 24 7 29% 2 5 71%
URL 11 2 18% 0 1 100%
URV 47 15 32% 3 9 75%
UV 64 10 16% 9 4 31%
UVic-UCC 32 1 3% 0 1 100%
Mitjana 41 7 17% 4 6 61%
Nd = informaci no disponible.
Els postgraus i msters de les universitats analitzades lalumnat, sn cursades en general per estudiants amb
tampoc incorporen de manera transversal la formaci en sensibilitzaci en la matria, fet que impedeix aix que tot
gnere en el currculum dels plans destudi. Novament, lalumnat adquireixi una competncia bsica per al seu
lenfocament adoptat majoritriament ha estat el de crear desenvolupament professional. En aquesta taula no sin-
assignatures especfiques de gnere tot i que, com es pot clouen les assignatures dels programes de mster i post-
comprovar a la Taula 3, la major part dels msters i postgrau especfics de gnere, on totes les matries incorpo-
graus sn totalment cecs al gnere. De mitjana, noms el ren la perspectiva de gnere, amb lobjectiu de proporci-
7% dels programes impartits en cada universitat incorpo- onar un recompte ms acurat daquesta dimensi en el
ren matries de gnere, amb un nombre dassignatures conjunt de programes impartits en les universitats de la
molt baix. Com en els graus, acostuma a tractar-se dassig- XVU.
natures optatives (el 68%). Malgrat lelevada demanda
que acostumen a tenir aquestes assignatures per part de
- 17 -
Taula 3. Assignatures especfiques de gnere en el currculum dels postgraus i msters
Postgraus amb % Postgraus Assign. g-

assign. en g- amb assign. Assign. gnere nere optati- % Assign.
Postgraus nere: en gnere obligatries ves optatives
UA Nd Nd Nd Nd Nd Nd
UAB 82 6 7% 1 6 86%
UB Nd Nd Nd Nd Nd Nd
UdG 21 1 5% 1 1 50%
UIB 38 6 16% 1 5 83%
UJI 49 6 12% 1 8 89%
UdL 33 2 6% 1 2 67%
UMH 60 6 10% 6 2 25%
UOC 37 0 0 0 0 --
UPC Nd Nd Nd Nd Nd Nd
UPV Nd Nd Nd 1 0 0
UPF 63 7 11% 1 6 86%
URL 96 0 0 0 0 --
URV 50 3 6% 2 2 50%
UV Nd Nd Nd Nd Nd Nd
UVic-UCC 47 0 0 0 0 --
Mitjana 52 3 7% 1 3 68%
Nd = Informaci no disponible.
Pel que fa als estudis especialitzats en gnere en el tercer UVic-UCC, UPC, UdL i UPF), dins l'Institut Interuniversi-
cicle, trobem oferta a gaireb totes les universitats, com tari d'Estudis de Dones i Gnere (iiEDG), amb seu a Bar-
mostra la Taula 4. A nivell de msters, hi ha el Mster Ofi- celona. Aquest programa simparteix des del 2007, amb
cial Interuniversitari en Estudis de dones, gnere i ciuta- un programa de dos anys. T carcter oficial i pblic, amb
dania, que compta amb la participaci de 8 universitats orientaci tant de recerca com professionalitzador, i sim-
catalanes (UB, que ns la coordinadora, UAB, UdG, URV, parteix en modalitat presencial i en lnia.
- 18 -
Taula 4. Programes de tercer cicle especialitzats en gnere (msters i postgraus)
Mster
UA Cap
(P) Mster en gnere i comunicaci (2014), Facultat de Cincies de la Comunicaci*

(P) Postgrau en gnere i igualtat (2003), Facultat de Dret*
(P) Postgrau en violncia masclista (2014), Facultat de Dret
UAB (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
(R) Mster en estudis de la diferncia sexual, Grup de recerca Duoda, Facultat de Geografia i Histria*
UB (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
UdG (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
(P) Expert/a Universitari/a en Estudis de Gnere i llur aplicaci als mbits socials (2006), Departament de Psicologia*
UIB (P) Mster en Poltiques d Igualtat i Prevenci de la Violncia de Gnere (2009), Departament de Psicologia
(R) Mster en Investigaci Aplicada en Estudis Feministes, de Gnere i Ciutadania (2009), Facultat de Cincies Humanes i Socials. Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gnere
Purificacin Escribano
UJI (R, P) Mster universitari en Igualtat i Gnere en lmbit Pblic i Privat (2006), Facultat de Cincies Jurdiques i Econmiques
(R, P) Mster en Estudis de Gnere i Gesti de Poltiques d'Igualtat (2015), Facultat de Dret, Economia i Turisme
UdL (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
UMH (R, P) Mster en Igualtat de gnere en lmbit Pblic i Privat (2007), Facultat de Cincies Socials i Jurdiques
UOC Cap
UPC (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
UPV Cap
UPF (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
URL Cap
URV (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
(R, P) Gnere i Poltiques d'Igualtat (2006), Institut Universitari d'Estudis de la Dona

UV (R, P) Mster Universitari en Dret i Violncia de Gnere (2012), Facultat de Dret
(P) Mster propi de cooperaci i equitat - Ctedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures *
UVic-UCC (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania
(R) Recerca; (P) Professionalitzador. *Ttols propis.
- 19 -
3.2. Accions per a promoure la perspectiva de gnere a la docncia
No noms el marc legal vigent europeu, estatal i dels ter- Considerem rellevant destacar dues qestions. En primer
ritoris Vives obliga a incorporar la perspectiva de gnere lloc, la dificultat destablir indicadors que mesurin de ma-
en la docncia universitria, sin que la major part dels nera efectiva el grau dexecuci de les accions en matria
plans digualtat de les universitats ho incorporen com a de transversalitat de gnere en la docncia. En segon lloc,
eix estratgic. La Taula 5 recull aquestes accions. Cal fer en els casos en qu es disposa duna mesura de la valora-
constar que es presenten aqu fins a un mxim de cinc acci que fa la unitat digualtat respecte el grau dexecuci
cions, i per tant els plans digualtat poden incorporar un de les accions, sobserva que, en general, la satisfacci s
volum ms elevat de mesures dirigides a promoure la in- baixa. Aix indica que els rgans responsables dimple-
corporaci de la perspectiva de gnere a la docncia. mentar la perspectiva de gnere a la docncia no impul-
sen o supervisen lexecuci de les accions. Per aquest mo-
El volum daccions dissenyades s superior en aquelles tiu, vries de les accions sn assumides per les unitats
universitats on el pla digualtat es troba en la seva tercera digualtat, mitjanant la promoc dactivitats de sensibi-
o quarta edici, en comparaci amb el menor desenvolu- litzaci i elaboraci de recursos, malgrat no tenir compe-
pament de latenci a aquest mbit on el pla digualtat es tncies ni capacitat dactuaci directa en el disseny curri-
troba encara en la seva primera o segona edici, motiu pel cular dels programes de grau o de postgrau ni en la for-
qual shan desenvolupat algunes accions fora del pla. maci del PDI.
Taula 5. Accions desenvolupades en lmbit de la docncia
Acci Indicadors
1. Incloure en els plans destudi de les titulacions que habiliten per a la 1. No sespecifica. (B)
docncia a primria, secundria i batxillerat formaci especfica en matria
digualtat de gnere.
2. Impulsar la inclusi de la perspectiva de gnere de forma transversal en 2. No sespecifica. (A)

la docncia de grau i postgrau.
3. Creaci i manteniment del Portal web de recursos docents amb pers- 3. No sespecifica. (A)
pectiva de gnere.
4. Elaborar una guia amb criteris per a la inclusi de la perspectiva de 4. No sespecifica. (A)
UA gnere en la docncia universitria.
- 20 -
1. Monitorar i avaluar la implementaci de les competncies relacionades 1. Nombre d'avaluacions realitzades per any. (B)
amb el gnere i la igualtat en els estudis de grau i postgrau.
2. Explicitar la perspectiva de gnere en lelaboraci de les guies docents i 2. (Nombre de guies docents on es fa explcit la
els programes de les assignatures des dun model duniversitat inclusiva. perspectiva de gnere) / (Nombre total de guies
Afavorir la publicaci de materials per a la docncia que tinguin en compte docents) * 100 (per curs acadmic); nombre de
la perspectiva de gnere. programes on es fa explcit la perspectiva de gnere
/ Nombre total de programes) * 100 (per curs
acadmic); nombre de publicacions de material
docents que considera la perspectiva de gnere. (B)
3. Garantir el dret de lalumnat de totes les facultats i centres a cursar 3. Nombre d'accions de suport realitzades al mnor
estudis de gnere. Donar suport a les assignatures de gnere en el marc del d'Estudis de Gnere per curs acadmic; nombre
mnor dEstudis de Gnere i del mster interuniversitari dEstudis de d'accions de suport realitades al Mster iiEDG per
Dones, Gnere i Ciutadania. curs acadmic; nombre d'assignatures de grau
ofertes per curs acadmic i per grau; nombre
d'estudis en matria de gnere ofertes per curs
acadmic; nombre d'activitats formatives en
perspectiva de gnere adreades a l'alumnat
ofertes per curs acadmic. (A)
4. Desenvolupar el programa daccions formatives de lObservatori per a la 4. Nombre d'accions formatives ofertes per
Igualtat en matria de gnere i igualtat adreat a professorat, personal l'Observatori en matria de gnere i igualtat per
dadministraci i serveis i alumnat. collectiu i any. (M)
5. Proporcionar formaci a les persones que accedeixen a la universitat per 5. Nombre de formacions realitzades en matria de
primera vegada, al personal treballador i a lalumnat, sobre la situaci de gnere a les persones de nou accs per collectiu i
les dones, la prevenci de la violncia de gnere i el Pla dacci per a la igual- any. (B)
UAB tat a la Universitat.
1. Impartir cursos especfics sobre qestions de gnere en l'oferta de for- 1. No sespecifica. (B)
maci permanent del professorat.
2. Implicar els deganats i persones coordinadores de formaci de centres 2. No sespecifica. (B)

de la UB perqu actun com a intermediaris en els mecanismes d'implanta-
ci de la perspectiva d'igualtat de gnere lligats a les particularitats de cada
centre i cada mbit de coneixement.
3. Promocionar actes adreats a l'alumnat en cadascun dels centres que afa- 3. No sespecifica. (B)
voreixin la visibilitzaci de les sortides acadmiques reals de les dones i
dels homes, especialment en els ensenyaments on hi ha un predomini clar
d'un sol sexe.
4. Participar en la coordinaci dels cursos que s'imparteixen cada any a la 4. No sespecifica. (M)
Universitat d'estiu de les dones en el marc d'Els Juliols organitzats per la
Universitat de Barcelona.
5. Elaborar una guia de suport dirigida a personal docent per a la integraci 5. No sespecifica. (B)
UB de la perspectiva de gnere en totes les matries en les qu sigui possible.
1. Potenciar la difusi de les activitats de recerca i docents que integren una 1. Nombre de recerques i activitats docents amb
perspectiva de gnere. una perspectiva de gnere premiades anualment a
la UdG. (M)
2. Promoure actes de reconeixement (premis, beques) de recerques i 2. No sespecifica. (M)

activitats docents que integren una perspectiva de gnere.
3. Promoure la transversalitat de la perspectiva de gnere als diversos es- 3. Assignatura intercampus interdisciplinar Intro-
tudis oferts a la UdG, en relaci a la transmissi de coneixement i/o en tant ducci a la perspectiva de gnere Curs 2015-2016
que competncia a integrar en la formaci de professionals. conjuntament amb la Unitat Igualtat de Gnere i
Oficina de Cooperaci. Nombre destudiants ins-
crits/es i avaluaci.
4. Generar i posar a labast del lalumnat una base de dades sobre tota la 4. Nombre dactivitats de docncia i recerca, amb
formaci relacionada amb la perspectiva de gnere que ofereix la UdG. perspectiva de gnere desenvolupades anualment
UdG a la UdG. (M)
- 21 -
1. Garantir la presncia de continguts i competncies de gnere en els plans 1. No sespecifica. (B)

destudi de grau.
2. Garantir la presncia de continguts i competncies de gnere en els plans 2. Consolidar els programes de mster i doctorat de
destudi de postgrau i oferta complementria. gnere. (A)
3. Crear materials docents ajustats als principis de la Llei dIgualtat. 3. Elaboraci de materials sobre gnere i llur publi-
caci. (M)
4. Promoure laccs de les dones a les carreres masculinitzades i dels homes 4. Realitzaci de campanyes, tallers i jornades en
a les feminitzades. els instituts. (M)
UIB
1. Elaborar indicadors per al seguiment de la integraci de la perspectiva 1. Nombre dassignatures en igualtat i perspectiva
de gnere al mapa de ttols de lUJI. de gnere en oferta en els centres.
2. Seguiment i avaluaci de la integraci de la perspectiva de gnere en el 2. Mateix indicador.

mapa de ttols i, si escau, elaborar les propostes de millora.
3. Afavorir que tot lestudiantat de lUJI tingui loportunitat de cursar alguna 3. Mateix indicador.
matria sobre igualtat de gnere mitjanant loferta duna assignatura de
gnere en cada un dels centres de lUJI.
4. Consolidar loferta formativa no obligatria en matria digualtat a les- 4. Mateix indicador.

tudiantat.
5. Incloure formaci a lEscola de Doctorat per aplicar la perspectiva de g- 5. Mateix indicador.

UJI nere en la investigaci.
1. Promoure la incorporaci de continguts de gnere en els graus que sim- 1. Enviament dinformaci a caps destudi i de-
parteixen a la UdL. gans/es sobre la necessitat dincloure competn-
cies transversals de gnere en graus i msters,
existncia de competncies transversals de gnere
en els ttols de grau de la UdL, percentatge de graus
que tenen la competncia transversal de gnere,
plasmaci daquestes competncies en continguts
de gnere en les guies docents de les assignatures.
(A)
2. Promoure la creaci de mnors i msters en gnere a la UdL i els estudis 2. Comunicacions amb els deganats i lEscola de
feministes i del gnere a lEscola de Doctorat de la UdL. Doctorat per a la posada en marxa de mnors, ms-
ters i estudis de gnere, existncia de msters i m-
nors a la UdL, nombre de persones matriculades,
existncia duna lnia destinada als estudis de g-
nere, nombre de matrcules en la lnia dels estudis
de gnere. (M)
3. Dissenyar un programa que inclogui activitats a la carta al professorat de 3. Realitzaci del disseny del programa, oferta,
la UdL per a la introducci de la igualtat de gnere en les diverses titulaci- sollicituds per a la impartici del programa.
ons, com ara tallers, mduls dassignatures, treballs dassignatura i prcti-
ques aix com una borsa de continguts, activitats i recursos per a la docncia
(mduls daula, conferncies, TFG i prctiques) per a totes les facultats de
la UdL.
4. Incorporar la valoraci dels estudis de gnere o en matria digualtat 4. Existncia duna llista dindicadors de gnere, in-
doportunitats en totes les anlisis de qualitat de la docncia a la UdL, de corporaci dels indicadors de gnere en la taula in-
cara a aconseguir lexcellncia universitria. teractiva de planificaci docent, incorporaci din-
dicadors de gnere en les enquestes davaluaci de
lalumnat, incorporaci de ltem sobre la inclusi
de la perspectiva de gnere en les enquestes per
avaluar la qualitat de la docncia a la UdL.
5. Incloure una assignatura obligatria en el curs dEspecialista en Docncia 5. Inclusi de lassignatura en el curs dEspecialista.
UdL Universitria sobre gnere.
UMH No disponible No disponible
- 22 -
1. Fer una prova pilot per a analitzar el tractament de la perspectiva de g- 1. Nombre de plans docents que shan analitzat.
nere en els materials didctics i els plans docents i proposar recomanacions Nombre de materials didctics que shan analitzat.
sobre aquesta qesti. Nombre daspectes detectats que shan pres en
consideraci. Nombre destudis que han collaborat
en la prova pilot. Nombre de recomanacions que
shan generat a partir de la prova pilot. Nombre
daccions que shan fet per a difondre les
recomanacions entre el professorat. (B)
2. Promoure bones prctiques per a la incorporaci de la perspectiva de 2. Nombre de bones prctiques que shan
gnere en la docncia, fer-ne la difusi i promouren laplicaci. promogut. Nombre daccions que shan fet per a
difondre de les propostes de bones prctiques
entre el personal de la UOC. Nombre drees, grups
operatius, estudis, etc., que han estat destinataris
de les accions de difusi de les propostes. Nombre
daccions que shan fet per a difondre la perspectiva
de gnere en projectes dinnovaci docent. Nombre
de projectes dinnovaci docent que han incorporat
una perspectiva de gnere. (B)
3. Promoure la formaci especfica en temes de gnere en loferta formativa 3. Nombre dassignatures de temes de gnere que
d@teneu i de la Universitat Oberta dHivern i la Universitat Oberta dEstiu. shan ofert a l@teneu. Nombre dassignatures de
temes de gnere que shan ofert a la Universitat
Oberta dHivern. Nombre dassignatures de temes
de gnere que shan ofert a la Universitat Oberta
UOC dEstiu. (B)
UPC No disponible No disponible
1. Disseny d'activitat formativa que faciliti la transversalitat del principi d'i- 1. Nombre dactivitats. (B)
gualtat en l'activitat del PDI.
2. Orientaci acadmica lliure de biaixos sexistes. 2. Nombre dactivitats. (B)
3. Impulsar competncies transversals. 3. Nombre dactivitats. (B)
UPV 4. Cicle de conferncies en STEM.* 4. Nombre activitats. (B)

1. Taules rodones sobre la situaci de la perspectiva de gnere en la docn- 1. Nombre dassistents. (M)
cia. *
2. Tallers sobre com incorporar la PG a la docncia (Ind.: Nombre assis- 2. Nombre assistents. (M)
tents). *
3. Incloure PG com a criteris de la convocatria de projectes d'innovaci 3. Projectes presentats amb PG. (A)
docent. *
4. Premi TFG en estudis de gnere. * 4. Nombre de treballs presentats. (M)
UPF 5. Sensibilitzaci.* 5. Nombre daccions realitzades. (M)
URL No disponible No disponible
1. Estimular la presncia de la temtica de gnere en continguts i matries 1. Nombre d'assigantures amb perspectiva de
en els plans d'estudis dels graus. gnere / Nombre d'assignatures que treballen la
competncia C5 / Nombre de matrcules a les
assignatures de gnere. (M)
2. Continuar promovent la docncia i la recerca de gnere en els msters i 2. Nombre de crdits de mster en temes de gnere
programes de doctorat de la URV o en qu participa la URV. / Nombre de treballs de final de mster amb
temtica de gnere. (M)
3. Visibilitzar l'aportaci de les dones en totes les branques de coneixement. 3. Nombre d'accions realitzades. (A)
4. Mantenir el premi M. Helena Maseras per a projectes de batxillerat, grau, 4. Nombre de treballs presentats / Nombre de
mster i tesis doctorals. convocatries del premi. (A)
5. Dissenyar i implementar cursos de formaci (dirigits a PDI de la URV) 5. Nombre de cursos sobre aquesta temtica. (B)
URV sobre la introducci de la perspectiva de gnere i feminista en la docncia.
- 23 -
1. Afavorir que tot lestudiantat en els graus de la UV tingui 1. Nombre daccions de difusi/campanyes publi-
loportunitat de cursar alguna matria sobre igualtat de gnere. Accions citries de les matries sobre igualtat de gnere.
realitzades: Evoluci de lestudiantat matriculat en lassigna-
- Proposar al Vicerectorat dEstudis la incorporaci duna assignatura op- tura Relacions de gnere. Evoluci de l'estudiantat
tativa transversal a tots els plans sobre Violncia de gnere i que les matriculat en alguna assignatura de gnere i igual-
assignatures Relacions de gnere que tenen un carcter de participaci tat. (M)
impartides per IUED es considerin com a optatives i comptin en la nota
mitjana.
- Accions de difusi d'assignatures en matria d'igualtat.
- Anlisi del seu impacte.
- Impulsar la Xarxa d'Innovaci (Convoctoria VR Form i Qualitat) per a
transversalitzar la docncia amb perspectiva de gnere.
2. Fomentar i consolidar msters interdisciplinaris de gnere i poltiques 2. Nombre de crdits oferts. Nombre de treballs fi
digualtat en tot tipus de plataformes docents. Shan fet dues edicions del de mster amb temtica de gnere. Nombre destu-
premi Olga Quiones on es guardonen els millors TFG i TFM amb diantat matriculat (A)
temtiques de gnere i estudis feministes, entre l'estudiantat de la UV.
3. Incentivar en la carrera docent lelaboraci de materials docents amb 3. Nombre assignatures transversalitzades a partir
perspectiva de gnere. del projecte d'innovaci educativa. (B)
4. Fomentar i consolidar programes de doctorat en estudis de gnere. Ac- 4. Nombre de tesis llegides en els programes de
cions: estudiar viabilitat de nous doctorats en funci de lnies de financiaci doctorat de gnere en relaci a la matrcula inicial.
especfica per part de la Generalitat Valenciana. (B)
5. Promoure ls no sexista del llenguatge en tots els 5. No sespecifica. (M)

materials docents publicats i utilitzats en la docncia de la
UV. Accions:
- Incorporaci d'un codi d's de llenguatge inclusiu i no sexista en la Bstia
de queixes i suggeriments. S'ha fet difusi del nou codi en xarxes socials.
- Estudiar mesures de foment per a CATS i Departaments.
- Contingut formatiu incorporat al curs d'igualtat dirigit a PAS i PDI com a
UV formaci continua.
1. Incorporar la perspectiva de gnere a programes docents. 1. No sespecifica.
2. Potenciar la impartici dassignatures i programes formatius sobre for- 2. No sespecifica.

matius sobre gnere.
3. Afavorir la producci de materials de docncia que adoptin la perspectiva 3. Collecci Capsa de Pandora publica textos es-
de gnere. crits per dones i/o amb perspectiva de gnere des
del 1999.
4. Promoure lequilibri entre dones i homes en la distribuci de les activi- 4. No sespecifica.

tats acadmiques i dextensi universitria.
5. La perspectiva de gnere com a tema transversal del curs 2016-2017. 5. No sespecifica. (A)
Amb aquest denominador com, durant el primer trimestre de curs la Uni-
versitat organitza una trentena dactivitats sota el ttol Altres mirades pos-
sibles: (Re)pensar des duna perspectiva de gnere, entre les quals hi ha
UVic- conferncies, taules rodones, seminaris i jornades, exposicions i activitats
UCC de carcter ldic.*
Valoraci per part de les unitats digualtat del grau dexecuci de lacci: Alta (A), Mitjana (M), Baixa (B)
* Accions no incloses en el pla digualtat.
- 24 -
3.3. Bones prctiques destacades
Es destaquen aqu les bones prctiques que han estat destacades o una llista despecialistes en gnere de la uni-
compartides per les unitats digualtat de les universitats versitat, entre altres recursos.
participants. Considerem que aquestes experincies po-
den ser exportables a altres universitats pel seu enfoca-
ment holstic sobre el conjunt de titulacions o sobre un
conjunt de titulacions impartides per una o vries facul- FORMACI PER AL PROFESSORAT NO-
tats. Per tant, no es presenten aqu de manera exhaustiva VELL
totes les bones prctiques existents a les universitats.
UJI: curs anual obligatori per a PDI novell Docncia Uni-
Shan agrupat les bones prctiques en diferents eixos versitria amb perspectiva de gnere.
dactuaci: bancs de recursos; formaci per al professorat
novell; transferncia entre iguals; mapa de competncies
UPF: introducci dun mdul sobre Incorporaci de la
transversals; assignatures comunes entre vries facul- perspectiva de gnere a la docncia en el curs anual FIDU
tats; projectes dinnovaci docent; formaci de mestres; (Formaci Inicial a la Docncia Universitria) dirigit al
avaluaci de lactivitat docent; i reconeixement. professorat novell. Aques curs anual no s obligatori.
BANCS DE RECURSOS TRANSFERNCIA ENTRE IGUALS

UA: xarxa Universitat, Docncia, Gnere i Igualtat, ha UB: acompanyament en la introducci de la perspectiva
elaborat diferents recursos: portal web de recursos do- de gnere en assignatures seleccionades de dues facultats
centes amb perspectiva de gnere; iLengUA, eina infor- selecci duna lli i redissenyar-la incorporant-hi la di-
mtica per a un discurs inclusiu e igualitari; Guia per a una
mensi de gnere i selecci de lectures i materials de tre-
orientaci universitria inclusiva; Guia per a la inclusi de
ball.
la perspectiva de gnere en la docncia universitria.
UAB: pgina vinculada a la web de lObservatori a travs

de la qual sofereix al professorat material i recursos per
a la facilitat la introducci de la perspectiva de gnere en MAPA DE COMPETNCIES TRANSVER-
la docncia universitria. Els materials que shi proposen, SALS
elaborats amb la participaci del professorat de la UAB,
tenen com a finalitat afavorir el coneixement i la reflexi UdG: transversalitzaci del gnere des de les competn-
al voltant de les diferncies i les desigualtats entre dones cies i la interdiscipliniarietat, a travs de dues experin-
i homes, posant laccent en el carcter de construcci so- cies concretes. La primera correspon a lassignatura dIn-
cial del gnere, i en limpacte que aquest element t a troducci a la perspectiva de gnere, dissenyada des de la
laula pel que fa a les maneres daprendre i de transmetre Unitat dIgualtat de Gnere i ofertada des de la Unitat de
el coneixement. Cooperaci, que inclou mduls especfics de diferents
camps impartits per expertes: geografia, psicologia, edu-
UPF: la Facultat de Cincies Poltiques de la UPF nha ela- caci, cincies, salut, sociologia i dret. Shi poden inscriure
borat un pel Grau en Cincies Poltiques que consta de 14 estudiants de totes les facultats. T, per tant, un carcter
rees temtiques (com Poltica Comparada, Poltiques P- intercampus i interdisciplinar. Laltra experincia s una
bliques, Poltica Europea, Teoria Poltica, Actors Poltics, formaci obligatria dins el Grau de Psicologia. Es tracta
Mtodes de Recerca o Migracions). El banc de docncia es de lassignatura troncal de Competncies Acadmiques i
complementa amb una llista denllaos a bancs de dades Professionals Integrades (CAPI IV) que es cursa a tercer i
de diferents organismes catalans, estatals i internacionals que desenvolupa la competncia de gnere de lalumnat
on poden trobar-se dades quantitatives rellevants per als aplicada a la psicologia, aix com presta atenci a la diver-
estudis de gnere. Els materials estan disponibles a la in- sitat funcional, letnicitat i altres eixos de desigualtat, de
tranet del Departament de Cincies Poltiques i Socials, forma interseccional.
amb accs restringit per als seus membres.
URV: mapa de competncies transversals. Per integrar les
URV: lObservatori de la Igualtat de la URV ha creat un competncies transversals de totes les titulacions, la URV
portal de Gnere i Cincia amb diferents materials sobre va crear un grup de treball amb PDI i PAS per definir cada
poltica cientfica i gnere, un cercador de cientfiques competncia. Entre les set competncies transversals,
- 25 -
nhi ha una dedicada a .Responsabilitat Social, definida davaluaci docent del professorat de la UdL (aprovat pel
com: CT7. Aplicar els principis tics i de responsabilitat Consell de Govern i certificat per AQU Catalunya). A la
social com a ciutad i com a professional. Dins aquesta prctica s'ha materialitzat en el cmput de fins a 0,5 punts
competncia es va incloure la igualtat de gnere. Aix ha per any. Aquesta mesura proporciona un incentiu al pro-
perms a lObservatori participar en els treballs del grup fessorat per implicar-se en la revisi curricular, atorga un
per definir les dimensions de la competncia aix com els reconeixement al professorat que ja ho est fent i, simul-
continguts (coneixements) que cada titulaci haur tniament, pot servir dindicador a les unitats a lhora de
davaluar per donar per assolida cada competncia. fer seguiment dels avenos realitzats. Dins la taula in-
teractiva de lavaluaci docent sinclou la pestanya Per a
la igualtat on es pregunta al professorat si inclou la pers-
pectiva de gnere en els continguts de les seves assigna-
COMPARTIR ASSIGNATURES ENTRE FA- tures. Es facilita una llista d'indicadors de gnere per ve-
CULTATS rificar la inclusi de continguts de gnere en les assigna-
tures:
UAB i UdL: si la universitat compta amb diferents assig-
natures sobre gnere en diversos graus, pot ofertar un m- a) Coneixement de les desigualtats de gnere:
nor (itinerari) en estudis de gnere obert a tots i totes les Coneixement de les diferncies socials i culturals
entre homes i dones (o diferncies de gnere) en
estudiants de la universitat.
lestructura de la societat i en els productes cultu-
UPF: Aula Oberta: les assignatures especfiques de gnere rals.
dels diferents graus (normalment sn optatives) poden Reflexi sobre les desigualtats de gnere.
oferir una sessi en obert per a tots els membres de la co- Reflexi sobre el pensament feminista, la seva evo-
luci i la seva repercussi crtica en la societat, la
munitat universitria, a mode de seminari interdiscipli-
cultura i el pensament filosfic i cientfic.
nar. Lassistncia a les sessions permet obtenir a lalum-
nat minicrdits dins el Programa dActivitats de Compro- Reflexi sobre el coneixement cientfic ortodox i
ms Social (PACS). introducci de models epistemolgics i metodol-
gics alternatius, tenint en compte les diferncies
entre dones i homes.
Coneixement de les biotecnologies dels cossos de
les dones: perspectiva cientfica, tcnica i social.
PROJECTES DINNOVACI DOCENT Reflexi sobre el determinisme biolgic: gentica,
teoria de levoluci i neuroendocrinologia.
UPF: la convocatria de projectes dinnovaci docent in- Coneixement de les implicacions del sistema de g-
clou des del curs 2013-2014 la perspectiva de gnere en- nere en les manifestacions clniques.
tre els criteris de selecci dels projectes. En la convocat- Reflexi sobre els biaixos de gnere en les diagno-
ria del curs 2015-2016 sha incorporat com a lnia trans- sis i tractaments clnics. Morbilitat femenina.
versal, emmarcada dins la responsabilitat social. Coneixement dels efectes psicosocials de la violn-
cia contra les dones.
Desenvolupament jurdic, intervenci i prevenci
FORMACI DE MESTRES de la violncia contra les dones.
Reflexi sobre el paper de les tecnologies de la in-
UVic-UCC: incorporaci de la perspectiva de gnere en la formaci i comunicaci en la no transmissi dels
formaci de mestres, dins del Pla de millora de formaci estereotips de gnere i en la transformaci social.
de mestres. Coneixement de la fractura digital i ladequaci de
les TIC a les diferncies de gnere: barreres i opor-
tunitats.
Configuraci de lespai urb a les necessitats de les
AVALUACI DE LACTIVITAT DOCENT I dones.
INCENTIUS
b) Coneixement de les aportacions de les dones a la cin-
cia, la cultura i la societat:
UIB: entre els mrits que es poden allegar per a lassigna-
Reconeixement de les aportacions de les cientfi-
ci del complement retributiu destmul i reconeixement
ques.
de la docncia i la formaci permanent (perodes quin-
Reconeixement de les aportacions de les juristes,
quennals), shi troba laplicaci de la perspectiva de g-
pedagogues, mestres i educadores.
nere a lactivitat docent. Computa fins a 1 punt.
Reconeixement de les aportacions de les enginye-
res i les arquitectes.
UdL: inclusi de la perspectiva de gnere com a criteri
avaluable de lactivitat docent (en la planificaci, el dis-
seny o la impartici de les assignatures) en el Manual
- 26 -
c) Assumpci de valors dequitat de gnere: Xarxes dInnovaci Contnua), amb el recolament del vi-
Coneixement del sistema sexe-gnere i la cons- cerector competent en la matria, per aconseguir finana-
trucci de limaginari social. Identitats, estereotips ment i potenciar el treball en aquesta lnia, per finanar
i subjectivitats (socialitzaci de gnere). materials, congressos, etc. Aquest marc dactuaci s una
Conscincia del paper de leducaci en la no trans- garantia de que el professorat participant tindr reconei-
missi dels estereotips de gnere i en la transfor- xement acadmic.
maci social.
Coneixement de les poltiques pbliques en igual- PREMI ALS MILLORS TFG (TREBALLS FI
tat doportunitats.
DE GRAU) I TFM (TREBALLS FI DE MS-
UdL: elaboraci de descriptors de gnere de les assigna- TER) EN ESTUDIS DE GNERE
tures de diferents branques de coneixement amb lobjec-
tiu que els i les caps destudi i degans/anes spiguen qu UAB: premi als millors TFG amb perspectiva de g-
especifica la legislaci que fonamenta la inclusi de com- nere elaborats des de qualsevol facultat de la UAB,
petncies i matries de gnere en els graus i msters im- finanat per lInstitut Catal de les Dones el
partits en els seus centres. premi es va convocar els dos primers anys des de
la Facultat de Dret.
UV: la Unitat d'Igualtat va convocar dues edicions (2011 i UIB: premi dInvestigaci en Estudis de Gnere del
2012) del premi Olimpia Arozena Torres Gnere i Docn- G9, finanat pel Grup 9 d'universitats, amb moda-
cia en lEducaci Superior, amb lobjectiu dincentivar litats corresponents a TFG i TFM.
lelaboraci de materials i recursos docents per a la for- UJI: premi Investigaci i Gnere, finanat per la
maci en igualtat i amb perspectiva de gnere en totes les universitat mateixa, que reconeix els millors TFG i
modalitats de la docncia. El premi va comptar amb una TFM amb temtiques de gnere i estudis feminis-
dotaci de 3.000 euros per al primer premi, i de 1.500 eu- tes de l'estudiantat de lUJI.
ros per a laccssit.
UPF: premi als TFG en estudis de gnere elaborats
des de qualsevol facultat de la UPF, finanat per
lInstitut Catal de les Dones.
UV: premi A. Olga Quiones Fernndez, finanat
RECONEIXEMENT per la universitat mateixa, que reconeix els millors
TFG i TFM amb temtiques de gnere i estudis fe-
UV: projecte dInnovaci Educativa per a transversalitzar ministes de l'estudiantat de la UV.
la perspectiva de gnere en la docncia universitria. La UVic-UCC: el Centre d'Estudis Interdisciplinaris de
Unitat dIgualtat ha impulsat la creaci dun equip multi- Gnere (CEIG), amb el suport de l'Institut Catal de
disciplinar de persones expertes en la transversalitzaci les Dones, convoca el premi Francesca Bartrina al
de continguts docents incorporant la perspectiva de g- millor treball de final de grau en estudis de gnere.
nere. Lobjectiu s que el professorat que ja imparteix la Shi poden presentar treballs de final de grau de
seua docncia amb perspectiva de gnere tinga un reco- qualsevol disciplina i de totes les universitats de
neixement i un impuls per a continuar creant materials, i Catalunya.
al mateix temps, les seues matries pugan servir de model Vries universitats: el Centre de Coordinaci dEs-
per a altres de la seua rea de coneixement. Ser l'Institut tudis de Gnere de les Universitats Pbliques Va-
Universitari d'Estudis de la Dona (IUED) qui coordini lencianes atorga des del 2003 el premi dInvestiga-
aquest projecte que involucra a Personal Docent i Inves- ci Presen Sez de Descatllar amb la finalitat de
tigador de diferents rees i de diferents universitats, a reconixer investigacions despecial qualitat rela-
ms de professorat de Secundria i Personal dAdminis- cionades amb els estudis de les dones, el femi-
traci i Serveis. Aquest projecte es presentar a la convo- nisme i el gnere modalitat TFM.
catria d'Innovaci Educativa de la UV (Grups Estables i
- 27 -
- 28 -
- 29 -
04. RECERCA
4.1. Doctorats
Laparici de doctorats especialitzats en estudis de g- A la resta dels territoris de parla catalana, des del 2014
nere s relativament recent. En lmbit territorial de Ca- simparteix el Programa Interuniversitari dEstudis Inter-
talunya, existeix el programa de doctorat interuniversi- disciplinars de Gnere on hi participen la UA, la UIB i lUJI
tari en Estudis de Gnere: Cultura, Societats i Poltiques. (juntament amb altres universitats de lEstat espanyol:
Aquest programa oficial i pblic orientat a la recerca es va Alcal, Autnoma de Madrid, Huelva, La Laguna i Rey Juan
inaugurar el 2015, impulsat per lInstitut Interuniversi- Carlos). Aix mateix, lUVic-UCC t el programa de docto-
tari d'Estudis de Dones i Gnere (iiEDG). Hi participen les rat en Traducci, Gnere i Estudis Culturals.
segents universitats: UB, UAB, UdG, URV, UVic-UCC. Es
tracta dun doctorat interdisciplinar amb vuit lnies de re- Com resumeix la Taula 6, 9 universitats (UJI, UV, UB, UIB,
cerca que abasten els mbits legals, educatius, de salut i URV, UdG, UAb, UA, UVic-UCC) participen dun dels dos
psicolgics, identitaris, de moviments socials i territoris, doctorats interuniversitaris que hem presentat, mentre
la recerca en violncia i en comunicaci i humanitats. que 7 universitats no ho fan (UdL, UPV, UPC, UPF, UMH,
UOC i URL).
Taula 6. Programes de tercer cicle especialitzats en gnere
Universitat Doctorats interuniv.
UA S
UAB S
UB S
UdG S
UIB S
UJI S
UdL No
UMH No
UOC No
UPC No
UPV No
UPF No
URL No
URV S
UV S
UVic-UCC S
- 30 -
4.2. Accions per promoure la perspectiva de gnere a la recerca
Com en el cas de la Taula 5 referida a docncia, es presen- recerca o poltica de professorat. Aix comporta que
ten a la Taula 7 fins a un mxim de cinc accions per uni- tamb en lmbit de la recerca, siguin les unitats digualtat
versitat, la gran majoria de les quals semmarquen dins el mateixes les que assumeixin lorganitzaci de cursos per
pla digualtat vigent en les respectives institucions. Ob- a formar al professorat. Destaca igualment la manca dho-
servem tamb en lmbit de la recerca que el nombre de mogenetat en el tipus dindicadors utilitzats per les dife-
mesures, en general, s ms elevat en les universitats amb rents universitats. Sembla prevaldre arreu la manca de
una trajectria ms consolidada dels plans digualtat. Pre- coneixement sobre el grau dincorporaci efectiva de les
domina, per, en la majoria duniversitats una valoraci directrius en matria de gnere de lEuropean Research
instatisfactria per part de les unitats digualtat amb el Council (ERC) i del programa Horitz 2020, aix com de
grau dexecuci de les accions. Novament aqu, doncs, les les lleis estatals i autonmiques.
accions incloses en el pla digualtat de les universitats so-
vint no reben limpuls dels rgans amb competncia en
Taula 7. Accions desenvolupades en lmbit de la recerca
Acci Indicadors
1. Elaborar un sistema dindicadors per a lavaluaci de projectes din- 1. No sespecifica. (B)

vestigaci des de la perspectiva de gnere.
2. Incloure en loferta formativa transversal de l Escola de Doctorat for- 2. No sespecifica. (A)

maci per a la inclusi de la perspectiva de gnere en la investigaci.
UA
1. Crear xarxa per facilitar lapoderament dels grups amb orientaci de 1. Nombre de xarxes creades; nombre de
gnere i les dones a la cincia, per fer-los visibles i crear sinergies que collaboracions entre grups de recerca. (B)
impulsin la recerca i la transferncia.
2. Difondre els resultats de les recerques amb perspectiva de gnere i 2. Creaci o no del banc de bones prctiques; nombre
impulsar la creaci dun banc de bones prctiques. de mitjans creats per a la difusi de les recerques amb
perspectiva de gnere. (M)
3. Elaborar una guia sobre com incorporar la perspectiva de gnere en la 3. Creaci o no de la guia. (M)
producci cientfica.
4. Proporcionar formaci sobre la perspectiva de gnere en el doctorat i 4. Nombre de cursos sobre la perspectiva de gnere
en els grups de recerca, a lalumnat, als equips directius i al personal tc- pels diferents grups i any. (M)
nic i investigador.
5. Incentivar els estudis de gnere i la presncia de dones en les beques 5. Nombre d'estudis de gnere realitzats per any; -
predoctorals i postdoctorals i en les convocatries per a obtenir (Nombre de dones amb beques predoctorals / Nom-
finanament per projectes. bre total de beques predoctorals) * 100 (per any); -
(Nombre de dones amb beques postdoctorals / Nom-
bre total de beques potsdoctorals) * 100 (per any); -
(Nombre de dones IP que es presenten en les convo-
catries per obtenir finanament per projectes /
Nombre total de sollicituds en convocatries per ob-
UAB tenir finanament per projectes) * 100. (B)
- 31 -
1. Elaborar de manera peridica indicadors de recerca desglossats per 1. No sespecifica. (B)

sexe que facin visible quina s la situaci d'ambds sexes pel que fa a
lideratge de grups de recerca, obtenci d'ajuts a la recerca, acreditacions,
sexennis, promocions, temes de recerca, etc.
2. Establir incentius que promoguin la recerca relacionada amb temes de 2. No sespecifica. (B)
les dones, de gnere i de la diferncia sexual.
3. Promoure accions adreades a la revisi dels criteris de qualitat i d'ex- 3. No sespecifica. (B)
cellncia de la recerca perqu aquests tinguin en compte les aportacions
dels estudis de les dones, de gnere i de la diferncia sexual.
4. Estudiar possibles mecanismes afavoridors del lideratge de dones dels 4. No sespecifica. (B)
projectes i grups de recerca promoguts per la Universitat de Barcelona,
llevat que hi hagi una justificaci objectiva i raonable per no fer-ho.
5. Establir mecanismes afavoridors de la presncia equilibrada de dones 5. No sespecifica. (B)

i homes en els projectes o grups de recerca promoguts per la Universitat
de Barcelona.
6. Curs de l'ICE Per qu i com fer recerca amb perspectiva de gnere 6. Execuci del curs i valoraci de les persones assis-
organitzat per la Unitat d'Igualtat.* tents. (A)
UB
1. Generar, mantenir i fer pblica una base de dades sobre grups i pro- 1. Nombre dactivitats de docncia i recerca, amb
jectes de recerca i PDI especialitzat en la perspectiva de gnere. perspectiva de gnere desenvolupades anualment a la
UdG. (B)
2. Potenciar la difusi de les activitats de recerca i docents que integren 2. Nombre de recerques i activitats docents amb una
una perspectiva de gnere perspectiva de gnere premiades anualment a la UdG.
(B)
3. Promoure actes de reconeixement (premis, beques) de recerques i 3. Nombre de recerques i activitats docents amb una
activitats docents que integren una perspectiva de gnere perspectiva de gnere premiades anualment a la UdG.
(M)
4. Difondre les oportunitats de subvenci pblica per a projectes I+D que 4. Nombre de projectes I+D amb una perspectiva de
inclouen la perspectiva de gnere gnere dequips de recerca de la UdG presentats a
convocatries pbliques i nombre de projectes fina-
UdG nats. (B)
1. Promoure la presncia de dones en la investigaci. 1. No sespecifica. (B)
2. Introduir la perspectiva de gnere en els continguts de la investigaci. 2. No sespecifica. (B)
UIB 3. Difondre la investigaci amb perspectiva de gnere. 3. No sespecifica. (B)

1. Fomentar la presncia de dones en activitats dinvestigaci en les 1. Percentatge de projectes dinvestigaci sollicitats i
rees masculinitzades amb lestabliment dincentius. concedits en qu la investigadora principal siga dona
2. Informar els grups dinvestigaci sobre els incentius derivats din- 2. Percentatge de projectes dinvestigaci sollicitats i
cloure una investigadora com a responsable principal i de la composici concedits en qu la investigadora principal siga dona.
equilibrada de lequip.
3. Garantir que totes les comissions relacionades amb la investigaci tin- 3. Percentatge de projectes dinvestigaci sollicitats i
guen una presncia equilibrada. concedits en qu la investigadora principal siga dona.
4. Equilibrar el nombre de dones entre les persones expertes, invitades, 4. Nombre de publicacions a lUJI sobre les dones, el
conferenciants i doctorats honoris causa de lUJI. gnere i els estudis feministes.
5. Difondre els resultats de les investigacions realitzades a lUJI sobre te- 5. Nombre de publicacions a lUJI sobre les dones, el
UJI mtiques de gnere organitzant un congrs biennal. gnere i els estudis feministes.
- 32 -
1. Difondre els resultats de les recerques realitzades a la UdL, aix com a 1. Nombre de participacions i/o invitacions en activi-
altres universitats i institucions, que incorporin la perspectiva de gnere. tats externes (reunions, grups de treball, jornades, en-
contres, congressos, etc.). (A)
2. Elaborar materials divulgatius per a la introducci de la perspectiva 2. Nombre i tipus de materials realitzats. (M)
de gnere en la investigaci, la docncia i la gesti per facilitar la intro-
ducci de la transversalitat de gnere en les diferents activitats i proces-
sos propis de la UdL.
3. Oferir la cotutoria i lassessorament del Centre Dolors Piera per a la 3. Participaci en programes dassessorament de TFG,
recerca i la docncia, especialment per a la realitzaci del TFG, TFM i te- TFM i tesis doctorals, nombre de peticions dassesso-
sis doctorals en matria digualtat de gnere i no discriminaci. rament, divulgaci del servei a travs de circulars-
UdL missatges electrnics. (A)
UMH No disponible No disponible
1. Promoure internament que els grups de recerca incorporin la perspec- 1. Nombre daccions que shan fet per a difondre la
tiva de gnere en el disseny i el plantejament dels projectes dinvestiga- perspectiva de gnere en projectes de recerca. Nom-
ci. bre de projectes de recerca que han incorporat una
perspectiva de gnere en alguna de les fases. Nombre
de grups de recerca que han incorporat una perspec-
UOC tiva de gnere en projectes de recerca. (B)
1. La lnia estratgica 8 del III Pla s Projectes de rercerca amb perspec- 1. No sespecifica.
tiva de gnere. L'objectiu (8.1) s fomentar la perspectiva de gnere en
els projectes de rercerca i impulsar la participaci de la UPC en projectes
de recerca relacionats amb la Igualtat de gnere. Lnies de treball (ac-
cions) sn 2: 8.1.1 Presentar projectes a convocatries H2020 sobre
igualtat de gnere; i 8.1.2 Facilitar la incorporaci transversal de la pers-
pectiva de gnere en els projectes de recerca que es desenvolupen a la
UPC UPC.
UPV 1. Cicle de conferncies en STEM. 1. Nombre activitats. (B)
1. Crear un espai a la web de la UPF dirigit a fer visibles els estudis, les 1. Existncia d'aquest espai web. (M)
assignatures i els grups de recerca en temes de gnere que es duen a
terme a la Universitat.
2. Establir un perode, de durada per determinar, sense crrega docent 2. Aprovaci daquesta normativa. (M)
ni tasques de gesti per a tot el personal docent i investigador a temps
complet que es reincorpori al lloc de treball desprs d'una baixa o d'una
llicncia per raons de maternitat o paternitat, per tenir cura d'un menor
o d'una persona al seu crrec, per tal d'afavorir la seva concentraci en
tasques de recerca i publicacions segons les possibilitats econmiques
de la Universitat.
El Govern de la Universitat far les accions que consideri adients per ins-
tar que hi hagi un finanament especfic en totes aquelles modificacions
normatives que afavoreixin la conciliaci de la vida familiar i laboral.
Aquesta mesura sha tirat endavant (est regulada) per noms per mo-
tius de maternitat i paternitat. Es concreta en la reducci de 80 hores de
docncia per a les mares (per repartir lliurement entre dos cursos aca-
dmics) i de 15 hores per al pare.
3. Inclusi de la perspectiva de gnere en les sessions informatives i 3. Existncia dels materials. (M)
materials realitzats sobre la RRI en convocatries de projectes.*
4. Jornades del Centre d'Estudis de Gnere UPF (I Jornades, mar de 4. Nombre de participants (ponents), diversitat de
2016). L'objectiu d'aquesta jornada s donar a conixer el centre departaments implicats, participaci d'estudiants de
d'estudis i fer xarxa entre els membres de la comunitat universitria. doctorat. (A)
UPF
URL No disponible No disponible
- 33 -
1. Donar visibilitat a la recerca amb perspectiva de gnere que tingui im- 1. Nombre d'accions desenvolupades. (M)
pacte reconegut i difondre'n els resultats.
2. Incentivar la recerca especfica sobre gnere a la URV. 2. No sespecifica. (M)
3. Visibilitzar la variable de gnere en els grups de recerca. 3. No sespecifica. (B)
4. Estimular la presncia creixent de dones expertes en els projectes in- 4. No sespecifica. (B)
ternacionals.
5. Incrementar gradualment el nombre de dones en doctorats honoris 5. Nombre de dones reconegudes amb el doctorat ho-
URV causa. noris causa. (B)
1. Fomentar la inclusi de les dones com a objecte i subjecte de la inves- 1. Percentatge IP de dones, percentatge darticles
tigaci amb la difusi destadstiques sobre les publicacions realitzades i signats per dones, percentatge darticles amb
fomentar la publicaci de la investigaci amb perspectiva de gnere amb perspectiva de gnere. (B)
la creaci duna borsa dajudes.
2. Realitzar per campus una jornada formativa sobre la inclusi de la 2. Nombre de participants a les jornades. (A)
igualtat en la investigaci cientfica. La Unitat dIgualtat va organitzar les
Jornades La inclusi de la Igualtat en la investigaci cientfica en el
mes de maig de 2015. Es van programar quatre jornades, una per cam-
pus i rea de coneixement, sobre la incorporaci de la perspectiva de
gnere en el camp de la recerca. El programa estava conformat per dues
conferncies i un taller actiu per analitzar la perspectiva de gnere en els
projectes I+D.
3. Estimular una presncia creixent de dones expertes en els projectes 3. Percentatge de dones IP en projectes nacionals e
dinvestigaci nacionals i internacionals fins a arribar a lequilibri. internacionals. (B)
4. Estimular que les dones titulades solliciten beques predoctorals i 4. Evoluci del nombre de dones amb beca pre i
postdoctorals. postdoctoral. (B)
5. La Universitat procurar la transparncia, lequitat i la confidencialitat 5. Tribunals de selecci de Personal Investigador, per-
en tots els processos relacionats amb la selecci i avaluaci del personal centatge dequips d'investigaci paritaris, percen-
investigador amb lobjecte deliminar qualsevol discriminaci per ra tatge de comissions assessores paritries (M)
de sexe. Per aix ha dassegurar la paritat o composici equilibrada de
tots els rgans que tinguen relaci amb selecci de personal, dotaci i
UV conformaci dequips dinvestigaci i comissions assessores.
1. Procurar que la normativa relativa als criteris de composici de les 1. No sespecifica.
unitats avaluadores garanteixin la presncia equilibrada entre homes i
dones.
2. Fomentar la recerca sobre gnere, sobretot en mbits en els quals 2. No sespecifica.

manqui aquesta perspectiva, i potenciar-ne la ja existent la ja existent.
3. Fomentar la perspectiva de gnere en els projectes de recerca. 3. No sespecifica.
4. Potenciar aquelles unitats o estructures que tenen com a objectiu la 4. No sespecifica.

recerca, la transferncia de coneixement i els estudis de gnere.
UVic- 5. Afavorir la presncia equilibrada dhomes i dones en el lideratge dels 5. No sespecifica.

UCC projectes de recerca i en la composici dels grups de recerca.
* Accions no incloses en el pla digualtat.
- 34 -
4.3. Bones prctiques destacades
Com en lapartat 3.3, es destaquen aqu les bones prcti- UJI: formaci amb perspectiva de gnere en la investiga-
ques que han estat compartides per les unitats digualtat ci a lestudiantat de lEscola de Doctorat.
de les universitats participants. Sagrupen en els eixos se-
gents: formaci mitjanant cursos i jornades; elaboraci UMH: formaci per a la incorporaci de la perspectiva de
de recursos per acompanyar el PDI en la incorporaci de gnere en els projectes de recerca. El programa del curs
la perspectiva de gnere en la recerca; visibilitzaci de la (12 hores) destinat a tot el PDI inclou els temes segents:
recerca realitzada en lmbit dels estudis de gnere; ava- la pertinena de la introducci de la perspecctiva de g-
luaci de la recerca; reconeixement; i premis a tesis doc- nere en la recerca; descripci i construcci dindicadors
torals. de gnere; informes dimpacte de gnere; i anlisi dels re-
sultats de la recerca amb perspectiva de gnere.
UV: jornades dinclusi de la igualtat en la investigaci ci-

FORMACI
entfica. Es tracta de quatre jornades, una per campus i
rea de coneixement, sobre la incorporaci de la perspec-
UAB: shan organitzat diferents tallers:
tiva de gnere en el camp de la recerca. El programa ha
estat conformat per dues conferncies i un taller actiu per
Workshop Gender-Sensitive Research in Internati-
analitzar la perspectiva de gnere en els projectes I+D. La
onal Projects. Juliol de 2014. Taller organitzat
conferncia central fou impartida per una persona espe-
per l'Observatori, en el marc del projecte EGERA,
cialista sobre la temtica del campus, i va abordar el biaix
amb el suport del Vicerectorat de Recerca i la
de gnere que hi ha en la investigaci cientfica. La segona
collaboraci de lrea de Gesti de la Recerca de
conferncia i el taller es van plantejar per a acostar les
la UAB. El seu objectiu va ser enfortir el coneixe-
persones assistents a la jornada als objectius que marca
ment en la perspectiva de gnere entre el perso-
el programa Horitz 2020 sobre la rellevncia que adqui-
nal responsable i/o gestor de projectes de re-
reix el sexe i el gnere com a recursos per a crear conei-
cerca a la UAB. El taller es va portar a terme el
xements i tecnologia nous, aix com guiar-los en el di-
dia 11 de juliol de 2014 a lEscola dEnginyeria
agnstic de la perspectiva de gnere en els projectes dels
de la UAB.
grups de I+D+i presents a la jornada.
Getting engaged with gender-sensitive science.
UVic-UCC: curs de metodologia amb perspectiva femi-
EGERA Workshop & PhD Students. Maig de 2015.
nista per formar el PDI sobre com preparar propostes per
Taller organitzat per lObservatori, amb el su-
convocatries europees.
port de lEscola de Doctorat, i en el marc del pro-
jecte EGERA. El taller es va adrear a les i els es-
tudiants de doctorat de la UAB per tal de millo-
rar-ne els coneixements sobre la perspectiva de
gnere en la recerca, en especial en les seves te- RECURSOS
sis doctorals. Van assistir investigadores de dife-
rents disciplines: biocincies, economia, salut, UAB: lObservatori per la Igualtat ha creat una secci en la
enginyeries o cincies socials, que van presentar seva web sobre perspectiva de gnere en la recerca i ha
la seva perspectiva dintroducci del gnere als portat a terme tasques dassessorament en perspectiva
projectes de recerca. El taller es va realitzar a la de gnere a diversos projectes de recerca de la UAB.
Facultat de Cincies de la UAB els dies 15 i 22 de
maig. Informe D.6.1. Mapping & Critical assessment of
existing tools for including gender in research
Gender perspective in research. Developing crite- (2014). Informe per al projecte EGERA sobre els
ria for the Good Practices Database. Gener de principals instruments i eines creades per la Co-
2016. El taller, organitzat per lObservatori en el missi Europea i altres organismes internacio-
marc del projecte EGERA, va tenir com a objectiu nals per tal de facilitar al personal investigador
principal discutir i acordar els criteris per a la rela incorporaci de la perspectiva de gnere a la
collida de bones prctiques en la inclusi del g- recerca.
nere en la recerca. La UAB lidera la construcci
de la base de dades, que ser nodrida de les bo- Informe D.6.2. Awareness-rising actions guideli-
nes prctiques de les universitats del projecte nes. Gender Sensitive Research (2014). Informe
EGERA i lliurada a la Comissi Europea a finals per al projecte EGERA on es facilita tant el con-
de 2016.
- 35 -
tingut teric sobre el concepte de Gender Sensi- AVALUACI DE LACTIVITAT RECERCA-

tive Research com les orientacions per tal de por-
tar a terme accions de sensibilitzaci en perspec-
DORA I INCENTIUS
tiva de gnere en la recerca.
UIB: entre els mrits que es poden allegar per a lassigna-
ci del complement retributiu destmul i reconeixement
Recollida de bones prctiques de recerca amb
de lactivitat investigadora sinclou laplicaci de la pers-
perspectiva de gnere. Durant el 2016 lObserva-
pectiva de gnere a lactivitat de recerca (fins a 0,3 punts).
tori coordina la recollida de bones prctiques de
la inclusi de la perspectiva de gnere en la re-
cerca a totes les universitats i centres de recerca
del projecte EGERA.
RECONEIXEMENT
Secci Perspectiva de gnere en la recerca a la
web de lObservatori. Lobjectiu s oferir defini- UOC: premi Equit@t per a la promoci de la participaci
cions i recursos al professorat i personal investi- de les dones en lmbit tecnolgic de les TIC dins el mn
gador per tal dincorporar aquest aspecte en els acadmic a Espanya, Portugal i Iberoamrica. Es premien
seus projectes i a diferents nivells o etapes de la tant institucions com persones fsiques (dones i homes)
recerca. En la secci es presenten els punts prin- que hagin realitzat alguna de les activitats segents: acci-
cipals de la recerca amb perspectiva de gnere, ons i programes que fomentin la participaci i la promo-
una selecci deines i recursos externs, aix com ci de les dones en les carreres acadmiques i professio-
recursos propis elaborats en el marc del projecte nals relacionades amb les TIC; programes i iniciatives re-
EGERA. eixits per a fomentar i estimular linters de les dones a
cursar estudis relacionats amb les TIC i desenvolupar car-
UPF: sha incls un apartat especfic sobre igualtat de g- reres professionals posteriors; accions extraordinries
nere en les sessions informatives del Servei de Recerca per visualitzar models de conducta amb la finalitat d ins-
per a la preparaci de sollicituds dels projectes de re- pirar a les dones ms joves a cursar estudis i carreres en
cerca de pla estatal i de lHoritz 2020. Tamb shan in- el camp de les TIC; i contribucions significatives a la difu-
corporat enllaos a recursos especfics. si i laugment de la influncia de les dones en les TIC.
Tamb podran ser premiades dones que hagin demostrat
habilitats i innovaci excepcionals en el camp de les TIC,
que hagin contribut de forma significativa a laven cien-
VISIBILITZACI tfic, al desenvolupament tecnolgic o a limpacte social
de les TIC.
UJI: organitzaci dun congrs biennal dinvestigaci i g-
nere amb lobjectiu de visibilitzar les tesis doctorals, TFM,
TFG, grups dinvestigaci i activitats docents que es rea-
litzen al voltant de la igualtat de gnere a la Universitat PREMI A LES MILLORS TESIS DOCTO-
Jaume I. Es concedeix un premi a cadascuna daquestes RALS EN ESTUDIS DE GNERE
modalitats.
UIB: premi dInvestigaci en Estudis de Gnere del G9, fi-
UPF: organitzaci dunes jornades anuals dinvestigaci i nanat pel Grup 9 d'universitats, amb una modalitat cor-
gnere amb lobjectiu de visibilitzar la investigaci en es- responent a tesis doctorals.
tudis de les dones i/o del gnere que realitza el PDI de la
UPF. Han estat organitzades pel recent creat Centre dEs- UJI: premi Investigaci i Gnere, finanat per la universi-
tudis de Gnere, en el qual participa PDI de les diferents tat mateixa, que reconeix les millors tesis doctorals amb
facultats de la universitat. temtiques de gnere de l'estudiantat de la UJI.
UPF: creaci dun cercador especfic de PDI expertes en Vries universitats: el Centre de Coordinaci dEstudis de
estudis de gnere. Gnere de les Universitats Pbliques Valencianes atorga
des del 2003 el premi dinvestigaci Presen Sez de Des-
UVic-UCC: l'any 2015 dos grups de recerca de la UVic-UCC catllar amb la finalitat de reconixer investigacions des-
(SoPCI i Emprn) van organitzar el V Congrs Estatal pecial qualitat relacionades amb els estudis de les dones,
dEconomia Feminista. el feminisme i el gnere modalitat tesis doctorals.
- 36 -
4.4. Grups de recerca
En aquest apartat sanalitza la presncia dels temes de g- zada. Tan sols l1,7% dels grups est especialitzat en es-
nere i de la perspectiva de gnere en la recerca realitzada tudis de gnere i noms el 3,1% treballa alguna lnia es-
des de les universitats de la Xarxa Vives. Com es pot veure pecfica de gnere. Aquestes dades mostren com les uni-
en la Taula 8.1, per les 11 universitats que han facilitat versitats no han desenvolupat les directrius europees de
aquesta informaci, es tracta duna recerca molt minorit- science for women i science on women (vegeu
lapartat 1.4).
Taula 8.1. Grups de recerca que treballen temes de gnere
Grups de recerca especfics de Grups de recerca que treba-

Total de grups de recerca gnere llen alguna lnia de gnere
UAB 339 8 11
UdG 106 1 8
UIB 133 1 3
UJI 167 7 7
UdL 65 1 2
UOC 10 1 0
UPC 221 1 0
UPV 49 0 0
UPF 120 1 8
UV 200 3 0
UVic-UCC 25 1 6
Total 1435 25 38
Percentatge 95,2% 1,7% 3,1%
En el cas dels grups especialitzats en gnere, totes les per- dades per aquest informe, a causa de linstrument de re-
sones integrants centren la seva recerca en aquest mbit. collida de les dades.
Pel que fa als grups que tenen alguna lnea dinvestigaci
que treballa el gnere, ens manca informaci ms deta- Com es resumeix a la Taula 8.2, comptem amb informaci
llada sobre quin volum de membres treballa aquestes l- dun total de 55 grups. Daquests grups, nhi ha 22 que tot
nies. el grup i/o tota la recerca inclou la perspectiva de gnere
(el 40% dels grups). En la resta de grups (33), aquests ter-
Passem, a continuaci, a analitzar la composici dels mes no apareixen en el ttol, segurament perqu s noms
grups, incloent-hi el lideratge, a partir de la informaci una de les lnies de recerca del grup (el 60% dels grups).
aportada per les diferents universitats. Cal assenyalar que Les universitats que indicaven tenir cinc o ms grups de
es va limitar a 5 el nombre de grups de recerca proporci- recerca especialitzats o que treballen alguna lnia de re-
onats per cada universitat en el procs de recollida de les cerca en temes de gnere sn, en general, les ms grans.
- 37 -
Daquests 55 grups 39 estan dirigits per dones (71%). Pel No disposem de la data de creaci de tots els grups. Tan-
que fa a la composici, 12 grups (el 24%) tenen una pre- mateix, dentre els que en tenim constncia, sn pocs els
sncia paritria de dones i homes (cap sexe per sota del creats abans del 2000, noms 8 (el 17%): a la Jaume I,
40%). Els homes sn majoria en 10 grups (dels quals un (GESEC), a la UB (DUODA, GREDI, Multiculturalisme i g-
grup est integrat exclusivament per homes) i les dones nere i Dona i Literatura), a la UdG, (DIGECIC i Psicologia
en 45 (dels quals en 5 la totalitat del grup est integrat per de la salut); i a la UAB (Quit).
dones).
Taula 8.2. Grups de recerca que treballen temes de gnere
Grups de recerca Composici
1. Estudios sobre las mujeres, de gnero y feministas (T) IP: Dona

Membres: 6 (6D, 100%)
2. Investigacin en gnero (T) IP: Dona

Membres: 13 (12D, 92%)
3. Diversidad, educacin y gnero (T) IP: Dona

UA (3) Membres: 13 (11D, 85%)
1. Grup de Recerca Antgona - Dret i Societat en Perspectiva de Gnere (T)* IP: Dona
Membres: 7 (7D, 100%)
2. Grup de Recerca en Psicopatologia de Gnere (T) IP: Dona

Membres: 6 (6D, 100%)
3. Grup de Recerca Comportaments, Estils de Vida i Salut en Dones (T)* IP: Dona
Membres: 8 (6D, 75%)
4. DES-SUBJECTANT.GESPGI: Grup d'Estudis Socials de la Subjecci i la Sub- IP: Dona

jectivitat des d'una Perspectiva de Gnere interseccional (T) Membres: 12 (8D, 67%)
5. Grup de Recerca Centre d'estudis sociolgics sobre la vida quotidiana i el IP: Home
UAB (Ms de 5) treball Quit (A)* Membres: 20 (5D, 25%)
1. GREDI Dona (1992) (T) IP: Dona
Membres: 14 (14D, 100%)
2. Duoda (1982) (T) IP: Dona

Membres: Nd
3. Multiculturalisme i gnere (1997) (A) IP: Dona

4. Centre Dona i Literatura (1994) (A) IP: Dona

Membres: 24 (19D, 79%)
5. GRC Filosofia del dret, moral i poltica (A) IP: Home

UB (Ms de 5) Membres: 6 (6H, 0%)
1. DIGECIC. Discurs, gnere, cultura i cincia (1999) (T) nd IP: Dona
Membres: 10 (7D, 70%)
2. Grup de Recerca de Salut i Atenci Sanitria (2002) (A)* IP: Home

Membres: 11 (8D, 73%)
3. Anlisi de la Recepci de les Pantalles Audiovisuals (ARPA) (A) nd IP: Dona

4. Psicologia de la Salut (1994) (A)* IP: Dona

UdG (Ms de 5) Membres: 13 (11D, 85%)
- 38 -
1. Desigualdades, Gnero y Polticas Pblicas (A)* IP: Dona

Membres: 12 (10D, 83%)
2. Estudios de Gnero (2001) (T) IP: Dona

UIB (2) Membres: 20 (17D, 85%)
1. Dret i gnere (T) IP: Dona
2. Desenvolupament social i pau (A) IP: Home

Membres: 13 (6D, 46%)
3. Multidimensional psychological approach to gender and emotion regula- IP: Dona

tion (A) Membres: 3 (3D, 100%)
4. Sociologia de la tecnologia, medioambiental, urbana i del gnere (A) IP: Dona

5. Investigaci en estudis feministes i de gnere (T) IP: Dona

UJI (Ms de 5) Membres: 7 (6D, 86%)
1. Grup d'estudis societat, salut, educaci i cultura (GESEC) (1997) (A)* IP: Home
Membres: 21 (12D, 57%)
2. GRC - Creaci i pensament de les Dones (CiPD). Dona i literatura (2005) (T)* IP: Home
3. Social & Business Research Laboratory (SBRlab) (2013) (A)* IP: Home
UdL (3) Membres: 13 (6D, 46%)
1. Grup d'investigaci economa, cultura i gnere (2010) (T) IP: Dona
UMH (1) Membres: 6 (5D, 83%)
1. GenTIC (2007) (T)* IP: Dona
UOC (1) Membres: 9 (6D, 67%)
1. Grup de recerca d'Igualtat d'Oportunitats a l'Arquitectura, la Cincia i la IP: Dona
UPC (1) Tecnologia (GIOPACT) (2004) (T)* Membres: 8 (7D, 88%)
1. Arte y Arquitectura Contempornea /Art i Arquitectura contempornia IP: Dona
(2008) (A)* Membres: 25 (5D, 20%)
2. Laboratori de Creacions Intermdia (2001) (A)* IP: Home

UPV (2) Membres: 23 (13D, 57%)
1. CEDG - UPF Centre d'Estudis de Gnere (2016) (T) IP: Dona
Membres: 32 (27D, 64%)
2. CAS- Grup de Recerca en Comunicaci, Publicitat i Societat (2010) (A)* IP: Dona
Membres: 16 (12D, 75%)
3. CRIMINOLOG Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal (2010) (A)* IP: Dona
Membres: 10 (6D, 60%)
4. DTiSS Grup de Recerca en Dret del Treball i de la Seguretat Social (2005) IP: Dona
(A) Membres: 7 (3D, 43%)
5. Grup de Recerca en Arqueologia i Histria Social i del Gnere (2012) (A) IP: Dona
UPF (Ms de 5) Membres: 6 (4D, 67%)
- 39 -
1. Grup de Recerca en Iniciativa Emprenedora (2005) (A)* IP: Home

Membres: 13 (6D, 46%)
2. Grup de Recerca en Conflicte, Infncia i Comunicaci (2009) (A)* IP: Home

3. Conflict Management (A)* IP: Dona

4. Grup de Recerca Parella i Famlia (2005) (T)* IP: Home

Membres: 15 (10D, 67%)
5. Grup de Recerca en Innovaci i Anlisi Social (A) IP: Dona

URL (Ms de 5) Membres: 13 (9D, 69%)
1. Identitat Nacional i de Gnere a la Literatura Catalana (A) nd IP: Home
Membres: 11 (8D, 73%)
2. Imatge. Memria. Gnere (A) nd IP: Home

3. Seminari Interdisciplinar de Metodologia de Recerca Feminista i JOVENTIC IP: Dona

de la URV (A) nd Membres: 13 (10D, 77%)
4. Social & Business Research Laboratory (A) nd IP: Home

Membres: 19 (7D, 37%)
5. Grup d'Investigacions en Antropologia (A) nd IP: Home

URV (Ms de 5) Membres: 30 (18D, 60%)
1. Grup de Recerca Desigualtats socioeconmiques i poltiques pbliques amb IP: Dona
perspectiva de gnere (GENDESPOL), GIUV (2014) (T) nd 23 (21D-91%)
2. Gnere, Coneixement, Histria i Subjectivitat (GECOHIS), GIUV (2014) (T) IP: Dona
nd 26 (24D-92%)
3. Centre d'Estudis Multidisciplinars en Violncia de Gnere CEMUVIG (T)nd IP: Dona

UV (3) 14 (11D-78%)
1. Estudis de Gnere: Traducci, Literatura, Histria i Comunicaci (GETLIHC) IP: Dona
(T)* Membres: 10 (8D, 80%)
2. Emprn (2006) (A)* IP: Dona

3. Grup de recerca en Educaci Fsica (GREF) (A)* IP: Dona

4. Konekto (A)* IP: Home

5. Societats, Poltiques i Comunitats Inclusives (A)* IP: Dona

UVIC-UCC (Ms de 5) Membres: 10 (9D, 90%)
T= Totes les lnies de recerca inclouen el gnere; A= Treballa alguna lnia de recerca relacionada amb gnere
* Amb reconeixement fora de la universitat (nd=no sespecifica)
- 40 -
- 41 -
5. RECONEIXEMENT
I VISIBILITAT
5.1. Coordinaci dels programes de doctorat
Pel que fa a la presncia de dones en la coordinaci de dades que relacionen recerca i gesti amb la reducci
programes de doctorat, noms quatre universitats tenen dhores de docncia per a les tasques de gesti associades
una proporci equilibrada de dones i homes: la URV (48% al crrec. Alguns estudis demostren que quan la gesti es
de dones), la UdG (62% de dones), la UAB (45% de dones) feminitza (direcci msters, graus, etc), el reconeixement
i la UJI (37% de dones), mentre que daltres universitats associat minva. Per exemple, Monroe et al. (2008: 219) in-
tenen una presncia de dones superior al 30% per infe- diquen que quan les dones accedeixen a aquests crrecs,
rior al 40%, com la UV, la UB, la UOC, la UVic-UCC i la URL. es produeix un procs de devaluaci de gnere que
De mitjana, el 33% dels programes de doctorat estan co- comporta la minusvaloraci de lestatus i el poder i lem-
ordinats per dones. Caldria posar en perspectiva aquestes fatitzaci de la dimensi de servei.
Taula 9. Presncia de dones en la coordinaci dels programes de doctorat
Total de programes de doc- Total de dones que coordinen

torat els programes de doctorat % dones coordinadores
UA 28 4 14%
UAB 69 31 45%
UB 48 16 33%
UdG 13 8 62%
UIB 22 2 9%
UJI 19 7 37%
UdL 8 2 25%
UMH 13 1 8%
UOC 3 1 33%
UPC Nd Nd Nd
UPV 30 9 30%
UPF 9 2 22%
URL 11 4 36%
URV 23 11 48%
UV 60 21 35%
UVic-UCC 6 2 33%
Mitjana 24 8 33%
Nd No disponible
- 42 -
5.2. Vicerectorats de Recerca i Escoles de Doctorat
Podem observar a la Taula 10.1 que 9 de les 16 universi- noms 6 universitats tenen o han tingut una dona al cap-
tats de la Xarxa Vives que participen en aquest estudi han davant. En lactualitat, noms trobem dones ocupant
tingut durant els darrers deu anys una vicerectora de re- aquests crrecs a la UdL, UPV, UPF, UdG i UA.
cerca. En el cas de les direccions de lEscola de Doctorat,
Taula 10.1. Presncia de dones en els vicerectorats de recerca i les escoles de doctorat
Vicerectora de recerca Directora escola de doctorat
UA S 2012-2016; 2016-actualitat S 2016-actualitat
UAB S 2006-2008; 2012-2016 No
UB No No
2005-2006; 2006-2008
UdG No S 2014-actualitat
UIB No No
UJI S 1993-1995; 2006-2010 No
UdL S 2007-2011 S 2011-2015; 2015-actualitat
UMH No No
UOC S 2012-2018 No
UPC No No
UPV S 2005-2006; 2006-2008 S 2004-2005; 2013-actualitat
UPF S 2009-2011 S 2013-actualitat
URL No No
URV No S 2006-2008; 2010-2012
UV S 2004-2008; 2014-2016 No
UVic-UCC S 2010-2014 No
De manera complementria, la Taula 10.2 agrupa les UPF, UPV) i 5 universitats no han tingut cap dona en
universitats segons si han tingut dones en aquests aquests crrecs (UB, UIB, UMH, UPC, URL).
dos crrecs. Hi ha hagut dones en ambds crrecs du-
rant els darrers deu anys en 4 universitats (UA, UdL,
Taula 10.2. Presncia de dones en ambds crrecs
Directora escola doctorat

Vicerectora recerca S No
S UdL, UPV, UPF, UA UJI, UV, UOC, UAB, UVic-UCC
No URV, UdG UPC, UB, UIB, UMH, URL
- 43 -
5.3. Honoris causa, guardons dhonor i llions inaugurals
En lltima dcada (2006-2016), una senzilla acci de re- ms dones amb aquesta distinci (UIB i UOC) tan sols un
coneixement i visibilitzaci de laportaci de les dones a 33% de dones. Quant a les llions inagurals, hi ha 3 uni-
la cincia, com s latorgament dhonoris causa o invi- versitats amb una presncia paritria de ponents (UJI,
taci a les llions inaugurals de curs acadmic presenta UdL i URV). El biaix de gnere sobserva tamb en la con-
un balan molt negatiu. De mitjana, trobem noms un cessi per part de les universitats daltres tipus de guar-
20% de dones en el cas dels doctorats honoris causa i dons o medalles dhonor. De mitjana, en les universitats
un 28% en el cas de les llions inagurals. Cap universitat que atorguen aquests reconeixements, les dones han re-
presenta una distribuci equilibrada per sexe dels hono- presentat el 30% de les persones guardonades.
ris causa, assolint les universitats que han reconegut
Taula 11. Presncia de dones entre honoris causa, altres guardons i ponents de les
llions inaugurals
% dones honoris causa % dones guardons % dones llions inaugurals
UA 25% - 30%
UAB 28% - 20%
UB 20% - Nd
UdG 19% - 10%
UIB 33% 29% 10%
UJI 16% - 40%
UdL 11% 37% 40%
UMH 13% - Nd
UOC 33% - Nd
UPC 25% 14% 20%
UPV 12% 20% 20%
UPF 8% 25% 30%
URL 17% - 30%
URV 19% - 50%
UV 13% 25% 20%
UVic-UCC 20% 0 30%
Mitjana 20% 30% 28%
Nd No disponible
(-) No es convoquen altres guardons
- 44 -
5.4. Premis a la innovaci docent
Si prenem com a exemple lmbit gegrafic de Catalunya, Entre els anys 1996 i 2016 es van concedir 47 premis in-
la distinci Jaume Vicens Vives, creada el 1996, t la fi- dividuals, dels quals 35 van recaure en homes (76,6%) i
nalitat de premiar l'excellncia en la docncia universit- noms 11 a dones (23,4%). Aquesta distribuci resulta
ria. Les candidatures sn presentades pels consells soci- paradoxal, donat que les dones dediquen, de mitjana, ms
als de les universitats pbliques catalanes, o els rgans temps a la docncia que els homes, a partir dunes expec-
equivalents de les universitats privades, i la proposta es tatives destatus esbiaixades al gnere que defineixen el
tramita a travs de la secretaria del Consell Interuniversi- tipus de treball necessari per tenir xit en les tasques con-
tari de Catalunya (CIC). Els premis poden atorgar-se a t- siderades apropiades per a cada sexe (Winslow, 2010:
tol individual o a ttol collectiu, obtenint cada proposta 789). La modalitat collectiva del guard premia el profes-
guardonada 20.000 euros que s'ingressen en els pressu- sorat dun departament o facultat, sense fer menci a per-
postos de les universitats corresponents, i noms poden sones concretes. En aquests casos, cap de les propostes
destinar-se a projectes d'innovaci o de millora docent.1 premiades tenia com a objectiu la incorporaci de la pers-
pectiva de gnere a la docncia.
5.5. Medalla dhonor de la Xarxa Vives
Finalment, prestem atenci al reconeixement de la Xarxa Miquel Batllori i Munn, teleg i historiador
Vives a destacades personalitats del mn acadmic i in- (1999)
tellectual. En concret, la medalla dhonor t com a objec- Antoni Caparrs i Benedicto, psicleg, exrector
tiu reconixer la trajectria i la rellevncia del treball de la UB i expresident de la XV (2001)
dalgunes de les persones que han deixat la seua em- Joan Francesc Mira i Caster, escriptor i antrop-
premta a la cultura catalana, a partir de la tasca que han leg (2005)
desenvolupat en diferents disciplines i mbits.2 Entre els Maria Antnia Canals i Tolosa, matemtica
anys 1995 i 2016 han rebut aquest guard 18 personali- (2012)
tats, entre les quals noms trobem cinc dones, el 28% del Eliseu Climent i Corber, editor (2012)
total de personalitats reconegudes. No obstant aix, cal Montserrat Casas Ametller, fsica i exrectora de
destacar que sha assolit la paritat entre les medalles la UIB (2013)
dhonor concedides a partir del 2012 (5 dones i 5 homes): Joan Veny i Clar, lingista (2013)
Germ Coln i Domnech, filleg (2014)
Miquel Dol i Dol, filleg (1995) Pilar Bayer Isant, matemtica (2015)
Miquel Taradell, arqueleg (1995) Antoni Mir, artista plstic (2015)
Pierre Vilar, historiador (1996) Josefina Castellv, oceangrafa (2016)
Joan Coromines i Vigneaux, lingista (1998) Raimon, cantautor (2016)
Miquel Mart i Pol, poeta (1999) Isabel-Clara Sim, escriptora (2016)
1 http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/01_secretaria_duniversi- 2 http://www.vives.org/quisom/
tats_i_recerca/premis_i_reconeixements/distincions_jaume_vi-
cens_vives/
- 45 -
- 46 -
06. BALAN, REPTES

I PROPOSTES DE TREBALL
6.1. Balan
Resumim a continuaci en deu punts els principals resultats recollits en aquest informe:
1. Baix nombre de diagnstics realitzats sobre el grau el nombre dinvestigadors i investigadores que la
dincorporaci de la perspectiva de gnere a la do- duen a terme.
cncia i la recerca universitries, especialment en el
cas de la recerca. Es detecta una manca dindicadors 6. La presncia de dones i homes en les coordinacions
suficients per a poder avaluar la implementaci de dels programes de doctorat est desequilibrada en
les recomanacions i mandats nacionals i internacio- favor dels homes, tot i que sobserven diferncies im-
nals en aquesta matria. portants entre les universitats. Noms nhi ha tres
que presenten una distribuci paritria.
2. Extesa ceguesa al gnere dels currculums dels pro-
grames de grau i de postgrau, amb un baix nivell de 7. El sostre de vidre en els mxims rgans de la univer-
transversalitzaci de la perspectiva de gnere en el sitat segueix present. La proporci de dones com a vi-
desenvolupament curricular de les assignatures dels cerectores de recerca aix com la presncia de dones
programes i una pobre oferta dassignatures espec- com a directores descola de doctorat encara s fora
fiques de gnere (la major part de les quals sn opta- baixa.
tives). Manca de supervisi de les agncies davalua-
ci del compliment de les universitats respecte les 8. Aclaparadora presncia dels homes com a honoris
disposicions legals en matria digualtat de gnere en causa i com a receptors de guardons i medalles dho-
la docncia universitria. Malgrat loferta existent de nor. Aix t un fort impacte simblic sobre la produc-
programes de mster especialitzats en estudis de g- ci dun imaginari collectiu on les dones no sn me-
nere, a excepci de lmbit cientfic i tecnolgic, cal reixedores de reconeixement (Moreno, 1986), fet
subratllar que no tots sn oficials. que se suma a la manca de reconeixement a les ma-
jors dificultats per a desenvolupar una carrera cien-
3. Existeixen programes de doctorat en estudis de g- tfica en el cas de les dones. En el cas de la medalla
nere interuniversitaris i interdisciplinars en el camp dhonor amb qu la Xarxa Vives reconeix les traject-
de les cincies socials i jurdiques i les humanitats, ries acadmiques, cal subratllar que en els darrers
per manquen programes de doctorat especialitzats anys sha equilibrat la distribuci per sexes dels guar-
per rees de coneixement. Els doctorats especfics de dons.
gnere sn inexistents en els camps tecnolgics o ci-
entfics. 9. Les ponncies de les llions inaugurals de curs acad-
mic de les universitats segueixen tamb sent majori-
4. Sobserva una satisfacci baixa per part de les unitats triament impartides per homes i la perspectiva de
digualtat amb el grau dexecuci de les accions dels gnere en les temtiques tractades brilla per la seva
plans digualtat relatives a la incorporaci de la pers- absncia. Ens manquen dades per identificar si
pectiva de gnere en la docncia i la recerca. aquests fenmens sobserven igualment en les llions
inaugurals impartides des de les facultats.
5. En totes les universitats trobem grups de recerca es-
pecialitzats en estudis de gnere i daltres grups que 10. Les universitats no sn les niques institucions que
treballen alguna lnia de recerca en aquesta rea, esbiaixen la concessi de les distincions en favor dels
per representen una proporci molt baixa sobre el homes. Aquest fenmen tamb es constata en els pre-
conjunt de grups de recerca existents a les universi- mis a la innovaci docent lliurats per les administra-
tats. En el cas dels grups que incorporen alguna lnia cions. Aix posa de manifest la manca dincentius i de
de recerca en estudis de gnere, ens manca informa- reconeixement institucional a la promoci de la
ci per valorar el pes que tenen aquestes lnies sobre transversalitat de gnere.
el conjunt de la recerca realitzada pel grup aix com
- 47 -
6.2. Reptes i propostes de treball per a una implementaci efectiva de

la perspectiva de gnere en la docncia i la recerca
NO DATA, NO PROBLEM, NO POLICY Sn tant necessries les dades sobre la composici del PDI
i lassoliment de mrits i fites individuals com les dades
sobre els processos, perqu el gnere no s noms un con-
La recollida de dades realitzada en aquest informe ens ha
junt de trets que posseeixen les persones com a conse-
perms elaborar un primer estat de la qesti compa-
qncia de la construcci social de la feminitat i la mascu-
rat entre la majoria duniversitats de la Xarxa Vives. Es
linitat, sin que el gnere es produeix i es reprodueix quo-
tracta, per, dun informe parcial, ja que, com sha desta-
tidianament a linterior de les organitzacions i les institu-
cat al llarg del document, no es disposa de dades comple-
cions (Scott, 1986; West i Zimmerman, 1987; Connell,
tes o b hi ha un dficit important dindicadors estanda-
2002; Mackay, Chappell i Kenny, 2010). Les universitats,
ritzats per a copsar en tota la seva magnitud la desigualtat
doncs, no sn espais neutrals al gnere sin que sestruc-
de gnere en la poltica docent, de recerca i de professorat
turen a partir de les relacions socials de gnere i, simult-
a les universitats. Sense comptar amb bons indicadors i,
niament, reforcen aquestes desigualtats amb una cultura
per tant, amb bones dades no podem realitzar un diagns-
organitzativa, processos i prctiques cegues al gnere.
tic complet del problema i dissenyar les accions concretes
que garantirien una igualtat efectiva de dones i homes.
Sn tant necessries les dades sobre la composici del PDI i lassoliment de mrits
i fites individuals com les dades sobre els processos
COMPROMS I SENSIBILITZACI equips de govern de les universitats o per les facultats.

Comptar amb un projecte daquestes caracterstiques si-
tua la diagnosi com una tasca de la facultat corresponent,
Cal ser conscients que bona part del PDI no veu la neces-
ms enll que les persones responsables de la seva elabo-
sitat del canvi curricular, en bona mesura perqu al PDI
raci siguin conegudes per tenir un comproms ferm amb
mateix li manca la competncia de gnere. Per tant, cal
la igualtat de gnere.
desenvolupar la sensibilitat en aquesta matria. Sovint la
crrega de la prova rau en la presentaci de dades que Les Unitats dIgualtat de gnere poden jugar un paper
permetin desmitificar la fallcia de la igualtat, que de-
clau encoratjant les facultats a sollicitar aquest tipus de
mostrin lexistncia del currculum ocult i que constatin
projectes, posant en contacte les persones de cada facul-
les conseqncies negatives de la ceguesa al gnere sobre
tat que vulguin treballar en aquesta direcci, recomanant
laprenentatge de lalumnat. En aquest sentit, es reco-
la utilitzaci de metodologies comunes per disposar
mana comenar per la realitzaci de diagnosis per cada
posteriorment de resultats comparables a nivell duniver-
grau que recullin dades sobre la transmissi i referncia
sitat i oferint quan sigui sollicitada lexpertesa en lmbit
de coneixement, els continguts de la docncia i les estra-
del gender mainstreaming. Els resultats dels diagnstics
tgies educatives. Es pot recrrer als recursos i projectes
realitzats han de ser presentats davant la comunitat de re-
dinnovaci i qualitat de la docncia dels que disposa cada
universitat o aquests diagnstics poden ser finanats pels
Les Unitats dIgualtat de gnere poden jugar un paper clau si compten amb recur-
sos suficients
- 48 -
Assegurar el comproms dels i de les mximes responsables de deganats, departa-

ments i equip de govern de la universitat
ferncia, especialment davant el professorat i els i les res- garantir la igualtat doportunitats en el desenvolupament
ponsables acadmics. La difusi resulta imprescindible de la carrera cientfica de dones i homes. A ms, cal recor-
per socialitzar els resultats i augmentar la sensibilitzaci dar que, pel que fa al lideratge, les dones senfronten no
del professorat i responsables acadmics. Cal recordar, sols a un sostre de vidre sin a un laberint de vidre,
per, que, en general, les Unitats dIgualtat ocupen un rol com posen en evidncia Barber et al. (2011).
perifric en el disseny de les poltiques universitries i se-
gueixen estant infradotades de recursos econmics i hu-
mans, tant pel que fa al seu nombre com al grau de forma-
ci especialitzada del personal (malgrat que el perfil RECURSOS I FORMACI
dAgents dIgualtat est reconegut en la Classificaci Na-
cional dOcupacions, com tamb ho est la figura de pro- Proporcionar recursos al professorat per a la incorpora-
motores digualtat en lmbit de la Formaci Professio- ci de la perspectiva de gnere tant en la docncia com en
nal), com subratllen Elizondo et al. (2010).
la recerca contribueix a combatre la seva resistncia, ja
que no saber com aplicar-la s un motiu clar per a la no-
Assegurar el comproms dels i de les mximes responsa- acci (Verge et al. 2014). Aquesta no s noms una res-
bles de deganats, departaments i equip de govern de la ponsabilitat individual sin institucional. Que el professo-
universitat resulta, per tant, clau. Que els membres ms rat no tingui la formaci adequada per saber com incor-
influents donin suport a lestratgia del gender mainstre- porar la perspectiva de gnere no rau noms en la ce-
aming s important per crear la sensaci que el canvi s
guesa al gnere de la seva formaci pre- i postdoctoral
inevitable, per proporcionar els recursos adequats per
sin tamb en la ceguesa al gnere de la formaci cont-
donar suport a la transformaci i, sobretot, per instituci-
nua proporcionada per les universitats al seu PDI.
onalitzar aquesta estratgia (Kotter, 2007; Atchison
2013: 232). No obstant aix, encara cal treballar en la sen- En primer lloc, s recomanable lelaboraci de guies do-
sibilitzaci pel compliment legal. Com demostren recer- cents que permetin identificar de manera clara com es
ques diverses, les poltiques digualtat topen amb dife- transversalitza el gnere en els diferents elements peda-
rents tipus de resistncies institucionals (Lombardo i ggics duna assignatura. Aquestes guies han de ser tan
Mergaert, 2013), tamb en lmbit universitari (Cabruja, concretes com sigui possible per facilitar-ne la compren-
2008; Pastor, 2010). Les assimetries per ra de sexe so-
Proporcionar recursos al professorat per a la incorporaci de la perspectiva de

gnere tant en la docncia com en la recerca contribueix a combatre la seva re-
sistncia
vint sexpliquen per part de les universitats en base a (i) si i la posterior aplicaci. Les guies poden utilitzar-se a
lessencialitzaci dels rols de gnere com a substituts de mode de check-list que ajudi el professorat a dissenyar les
les explicacions basades en mecanismes dexclusi di- seves assignatures amb sensibilitat al gnere (Powell i
recta o indirecta; (ii) la fallcia de la igualtat o lesperana Ah-King 2013; Rossier et al. 2010). El desenvolupament
que les desigualtats de gnere desapareguin amb el mer daquestes guies tamb seria de gran utilitat per ajudar el
relleu generacional; (iii) les justificacions cientfiques- PDI a transversalitzar el gnere en les diferents fases de
meritocrtiques o la fallcia del mrit, que generen ten- la seva recerca.
si amb les mesures dacci positiva; i (iv) el desconeixe-
ment i recel vers les aportacions realitzades pels estudis
de gnere i la cincia feminista. Aix dificulta la imple-
mentaci efectiva de les accions que tenen com a objectiu
- 49 -
En segon lloc, lescull principal per bona part del PDI ser los al PDI. Impartir cursos de formaci a partir dels mate-
no identificar quines temtiques sn rellevants en mat- rials elaborats permetria resoldre els dubtes sobre lapli-
ria de gnere i interseccionalitat dins la seva rea dexper- caci concreta del gender mainstreaming i, a ms, oferiria
tesa a nivell de recerca o de docncia. Per aquest motiu, un espai per a la reflexi collectiva. La programaci de les
resulta molt til crear bancs de docncia especfics per activitats formatives es pot encabir dins la formaci con-
matries (no cal que coincideixin amb assignatures sin tnua o especfica que les universitats proporcionen a tra-
s recomanable lelaboraci de guies docents que permetin identificar de manera

clara com es transversalitza el gnere en els diferents elements pedaggics
amb els blocs centrals del currculum de cada grau), amb vs de les seves unitats dinnovaci i qualitat de la docn-
lobjectiu tant de proporcionar temes concrets a ser in- cia o dels serveis de recerca. Les possibilitats de formaci
corporats com les referncies bibliogrfiques correspo- dins les universitats sn ms mplies. Duna banda, les ac-
nents (bsicament dautores, que s on hi ha el dficit tivitats formatives basades en lintercanvi dexperincies
principal). Aix mateix, cal proporcionar recursos amb concretes o bones prctiques poden servir per conta-
exemples i eines sobre com sincorpora el gnere de ma- giar les ganes dimplementar el canvi i per conixer de
nera transversal en la recerca. manera aplicada com es pot fer. Simultniament, cal que
els programes de formaci al professorat novell o de nova
En lmbit de la creaci de recursos, la collaboraci entre incorporaci incloguin un mdul per a la incorporaci de
universitats no noms presenta un elevat potencial sin la perspectiva de gnere a la docncia, visibilitzant aix
que resulta imprescindible. Al cap i a la fi, les guies o els que es tracta dun mbit competencial integral de lactivi-
bancs de docncia no sn especfics per als graus que im- tat docent i recercadora.
parteix cada universitat sin que ho sn/serien per al
gruix del currculum de cada disciplina (Cincia Poltica, En lmbit de les activitats formatives es plantegen al-
Humanitats, Periodisme, Medicina, etc.). Aquest banc de menys dos grans reptes. Primer, qui imparteix la forma-
recursos tamb podria proporcionar un llistat dexpertes ci? A nivell dadministracions pbliques i de fundacions
acadmiques de tot el pas en les diferents disciplines. o entitats socials soferta fora formaci sobre perspec-
Tots aquests materials (didctics o dautodiagstic), tant tiva de gnere per loferta s molt limitada, per no dir
en lmbit de cada universitat com en el marc de les po- gaireb inexistent, per a la docncia universitria. s evi-
tencials accions conjuntes entre universitats, haurien dent que una baixa demanda ha produt una baixa oferta.
destar disponibles en xarxes i portals virtuals daccs Malgrat que les persones que ja estiguin aplicant aquesta
quotidi per al professorat, tal com ja es va recomanar en transversalitzaci en la seva disciplina poden actuar com
el Seminari Interuniversitari de Poltiques Universitries a formadores, impartir formaci als propis companys i
de Gnere, celebrat a la UAB el 15 de juny de 2006 (UAB, companyes de facultat i/o departament t els seus riscos.
2006: 60). A ms de fer recaure novament la implementaci del gen-
der mainstreaming sobre les persones normalment ja ms
Per molt que existeixin recursos disponibles, cal apropar- implicades en aquest mbit, cal ser conscients de com
Cal proporcionar recursos amb exemples i eines sobre com sincorpora el gnere
de manera transversal a la recerca
En lmbit de la creaci de recursos, la collaboraci entre universitats no noms

presenta un elevat potencial sin que resulta imprescindible.
- 50 -
operen les jerarquies de poder dins de cada facultat i de- rgans de responsabilitat de la universitat, haurien de
partament. vetllar per avanar en aquests indicadors en el conjunt de
les facultats i per promoure que cada grau compti amb as-
Segon repte, com garantir una participaci elevada als signatures especfiques sobre gnere, prestant atenci a
cursos de formaci? Podem anticipar sense cap mena de qu aquestes assignatures no conformin noms loptativi-
dubte un problema dauto-selecci, s a dir, dassistncia tat dels graus sin que sincloguin com a assignatures
a les sessions formatives per part del PDI que ja estava obligatries. De manera similar, cal establir indicadors
prviament sensibilitzat i, per tant, limpacte de la sessi que permetin avaluar de manera efectiva el grau dincor-
per motivar un procs de canvi pot acabar sent limitat. Els poraci de la perspectiva de gnere en les diferents fases
certificats dassistncia poden no constituir un incentiu de la recerca. Tamb s indispensable fer un seguiment
suficient malgrat que la formaci docent sigui un dels m- mitjanant indicadors estandarditzats de les carreres aca-
bits avaluats en les acreditacions de les categories profes- dmiques de dones i homes.
Qui supervisa que sestan assolint els objectius?
Cal establir indicadors que permetin avaluar de manera efectiva el grau dincor-
poraci de la perspectiva de gnere en les diferents fases de la recerca. Tamb s
indispensable fer un seguiment mitjanant indicadors estandarditzats de les carre-
res acadmiques de dones i homes
sionals del PDI. Ni aquest aspecte compta prou en lavalu- El comproms amb la perspectiva de gnere a la docncia
aci ni afecta gaire el PDI que ja ocupa una posici (labo- es podria traduir en lavaluaci del professorat a partir
ral o funcionarial) permanent. Cal, per tant, reflexionar daquesta competncia. En aquest punt, hi ha novament
sobre la introducci de quins incentius de reconeixement molt a guanyar de la collaboraci entre les diferents uni-
acadmic permetrien assolir una mplia assistncia als versitats. Si la competncia en matria de gnere sinclo-
cursos presencials o sobre la potencial obligatorietat de gus a les avaluacions que lalumnat fa del professorat
lassistncia a determinats cursos. (qestionari AVALDO, per exemple, en lmbit territorial
de Catalunya), com ha recomanat la Comissi de Dona i
El fet que els programes-marc europeus de recerca aix Cincia del Consell Interuniversitari de Catalunya (2013),
com les convocatries estatals hagin incorporat els infor- es generaria un incentiu ms per al canvi institucional i
mes dimpacte de factor gnere en els projectes proporci- per a la formaci en aquesta competncia.
ona una finestra doportunitat a la implementaci del gen-
der mainstreaming. Si es necessita saber identificar si el
projecte que presentem t impacte de gnere i, en el cas
que la resposta sigui afirmativa, quin(s) impacte(s) pro-
dueix, el PDI ha de tenir accs a una formaci especfica.
Daquesta manera, la formaci per a la incorporaci de la
perspectiva de gnere a la docncia i a la recerca poden
anar de la m i reforar-se mtuament.
AVALUACI I RECONEIXEMENT
Lavaluaci s, sens dubte, la baula ms feble de tot el pro-
cs. Un cop realitzada la diagnosi, presentats els resultats,
elaborats els recursos i impartida la informaci, qui su-
pervisa que sestan assolint els objectius? Aquesta res-
ponsabilitat hauria de recaure en les persones amb res-
ponsabilitats acadmiques a les facultats i departaments
aix com en els vicerectorats amb competncia en docn-
cia, en recerca i en poltica de professorat. Pel que fa als
- 51 -
El comproms dels rgens universitaris es pot demostrar tamb amb reconeixement

a les facultats i al PDI que promoguin el canvi
Simultniament, el comproms dels rgans universitaris comportar-ne una amenaa si, en comptar amb menys
es pot demostrar tamb amb reconeixement a les facul- crdits els programes de grau per la reducci dun any, les
tats i al PDI que promoguin el canvi. Les facultats pioneres primeres assignatures sacrificades sn les que tradicio-
podrien rebre ms recursos econmics i el reconeixement nalment no han estat considerades pel conjunt de la co-
al PDI podria materialitzar-se, com ja fan vries universi- munitat acadmica com el nucli dur de la disciplina, com
tats, en una puntuaci especfica en les avaluacions de s clarament el cas de les assignatures especiques de g-
lactivitat docent realitzades per les universitats i les nere. De fet, el que es considera coneixement legtim s el
agncies. Daltra banda, per visibilitzar i promoure els es- resultat dun complex sistema de relacions de poder entre
tudis de gnere com a mbits rellevants de recerca, les diferents categories socials com la classe social o el g-
universitats poden instaurar premis per als TFG, TFM i te- nere/sexe (Grnberg, 2011). Cal subratllar, doncs, que la
sis doctorals en temtiques de gnere. Aquests premis po- transversalitzaci del gnere no ha dimplicar lextinci
den ser finanats per diferents institucions pbliques. de les assignatures especfiques de gnere que incloguin
els graus. Al contrari, es tracta daccions complement-
ries.
Cal estar amatents a les finestres doportunitat que pu-
guin sorgir, per exemple els processos davaluaci i/o ve- Resulta fonamental que les agncies avaluadores siguin
rificaci dels programes de grau i de postgrau davant les conscients dels biaixos de gnere i de les discriminacions
agncies acreditadores. El marc normatiu tant extern com indirectes a qu senfronten les dones en lavaluaci del
intern (plans digualtat) s insuficient sense mesures fis- seu currculum per tal de garantir que el procs s just per
calitzadores que incentivin el seu compliment. In- ambds sexes. Aix incideix de manera especfica en els
terpelem aix les autoritats governamentals en compe- sexennis i les raons per les quals les dones shi presenten
tncia sobre la matria, especialment les agncies dacre- en menor mesura o es veuen penalitzades per la interrup-
ditaci i avaluaci, que fins a data davui no han recordat ci de la carrera acadmica com a conseqncia de la ma-
a les universitats les seves obligacions ni sancionat els ternitat. Cal que es valorin tamb els estudis de gnere
seus incompliments. En aquest sentit, caldria que les com una rea de coneixement amb entitat prpia en els
agncies davaluaci i acreditaci establissin unes guies processos dacreditaci per a laccs als cossos docents
especfiques amb indicadors per a mesurar de manera universitaris. Si aquesta rea de recerca, consolidada en
efectiva el grau dimplementaci de la perspectiva de g- totes les disciplines, no obt el reconeixement adequat,
nere en els programes de grau i de postgrau i que sincor- les persones que centren la seva recerca en els estudis de
porin els informes dimpacte de gnere en les avaluaci- gnere poden patir una devaluaci del seu currculum a
Les agncies davaluaci i acreditaci haurien destablir guies especfiques amb

indicadors per a mesurar de manera efectiva el grau dimplementaci de la pers-
pectiva de gnere en els programes de grau i de postgrau
ons. El paper de les agncies avaluadores s especialment lhora de ser avaluades per part de persones no expertes
rellevant de cara o la propera (molt probable) adopci del en aquesta rea.
3+2 per part de les universitats, que implicar tant la re-
organitzaci dels graus com dels msters. Aix pot repre- Perqu les agncies avaluadores puguin complir de ma-
sentar una finestra doportunitats per incorporar noves nera efectiva amb la supervisi de les obligacions legals
assignatures amb contingut especfic de gnere i per en matria digualtat de gnere en les poltiques universi-
transversalitzar la perspectiva de gnere en el contingut tries (docncia, recerca, acreditacions del PDI, acredita-
cirricular de totes les assignatures. Ara b, tamb pot cions i verificacions dels programes de grau i de postgrau,
- 52 -
Cal que les administracions pbliques incloguin en els contractes-programa amb

les universitats indicadors de gnere que supervisin la promoci de la recerca i de
la docncia de gnere
i reconeixement dels grups de recerca) resulta imprescin- Finalment, cal que les administracions pbliques inclo-
dible que tamb incorporin la perspectiva de gnere en guin en els contractes-programa amb les universitats in-
els seus propis processos. Duna banda, cal que les agn- dicadors de gnere que supervisin la promoci de la re-
cies avaluadores elaborin un cens de persones expertes cerca i de la docncia de gnere, com es va recomanar en
en gnere per incorporar-les a les comissions avaluado- el Seminari Interuniversitari de Poltiques Universitries
res o, de manera alternativa, que formin les persones que de Gnere, celebrat a la UAB el 15 de juny de 2006 (UAB,
integren actualment aquestes comissions en la perspec- 2006: 60). Tamb podrien realitzar convocatries espec-
tiva de gnere per tal de garantir que no es produeixen fiques de projectes dinnovaci docent amb mfasi en la
fenmens de discriminaci indirecta i de penalitzaci dels incorporaci de la perspectiva de gnere, estimulant aix
currculums acadmics de les investigadores i investiga- les facultats (o les universitats, en funci de la convocat-
dors especialitzats en els estudis de gnere. ria) a iniciar un canvi institucional que ja shauria dhaver
comenat a produir, dacord amb la legislaci vigent.
- 53 -
07. REFERNCIES
7.1. Bibliografia
Alonso, Alba i Marta Lois (2014). Ciencia Poltica con Perspectiva de Gnero. Madrid: Akal.
Atchison, Amy L. (2013). The Practical Process of Gender Mainstreaming in the Political Science Curriculum. Politics
& Gender 9 (2): 228-235.
Barataa, Paula Sandeep Hunjana i Jillian Leggatt (2005). Ivory tower? Feminist womens experiences of graduate
school. Womens Studies International Forum 28: 232 246.
Barber, Esther, Amparo Ramos i Carlos Candela, (2011). Laberinto de cristal en el liderazgo de las mujeres. Psicothema
23 (2): 173-179.
Bauer, Quirin J. i Susanne Gruber (2008). Balancing and Optimising Gender Mainstreaming at German Universities. A
Sabine Grenz, Beate Kortendiek, Marianne Kriszio, and Andrea Lther (eds), Gender Equality Programmes in
Higher Education. International Perspectives, Wiesbaden: VS Verlag fr Sozialwissenchaften, pp. 119136.
Benschop, Yvonne i Mieke Verloo (2011). Gender Change, Organizational Change, and i Equality Strategies. A Emma
Jeanes, David Knights i Patricia Yancey Martin (eds), Handbook of Gender, Work and Organization. Wiley-Bla-
ckwell, pp. 277-90.
Cabruja, Teresa (2008). Quin teme a la psicologa feminista? Reflexiones sobre las construcciones discursivas de
profesores, estudiantes y profesionales de psicologa para que cuando el gnero entre en el aula, el feminismo
no salga por la ventana. Pro-posioes 19 (2): 25-46.
Carpenter, Charli (2007). Introduction. International Studies Perspectives 8 (3): 315316.
Cassese, Erin C. i Angela L. Bos (2013). A Hidden Curriculum? Examining the Gender Content in Introductory-Level
Political Science Textbooks. Politics & Gender 9 (2): 214-223.
Castells, Carmen (comp.) (1996). Perspectivas Feministas en Teora Poltica. Barcelona: Paids.
Comissi Dona i Cincia (2013). Decleg per als Plans dIgualtat dOportunitats entre dones i homes a les universitats.
CIC. Disponible a: http://dones.gencat.cat/web/.content/04_temeNdocNdecaleg_plans_universitat.pdf
Commission of the European Communities (2001), Women and Science: the Gender Dimension as a Leverage for Refor-
ming Science. Brussels, Commission Staff Working Paper, 15-05-2001, SEC (2001) 771.
Connell, Raewyn W. (2002). Gender. Cambridge: Polity Press.
Council of Europe (1998). Gender Mainstreaming. Conceptual Framework, Methodology and Presentation of Good Prac-
tices. Strassbourg, Council of Europe.
Daz Gonzlez, Olga Sofa (2001). Gender and Change in the Organisational Culture: Tools to Construct a Gender-Sensitive
Organisation. Eschborn: Deutsche Gesellschaft fr Technische Zusammenarbeit, DTZ.
Donoso, Trinidad, P. Figuera i M.L. Rodrguez (2011). Barreras de gnero en el desarrollo profesional de la mujer uni-
versitaria. Revista de Educacin maig-agost 355: 187-212.
Donoso-Vzquez, Trinidad, A. Velasco-Martnez (2014). La ceguera de gnero en la orientacin universitaria. V Semi-

nario de la Red Interuniversitaria de profesorado de Orientacin. 20 y 21 de marzo de 2014. Santiago de Com-
postela. http://hdl.handle.net/2445/53071.
- 54 -
Donoso-Vzquez, Trinidad, Montan, A i Pessoa, M.E. (2014). Gnero y calidad en Educacin Superior. Revista Elec-
trnica Interuniversitaria de Formacin del Profesorado 17 (3): 157-171.
Elizondo, Arantza, Amparo Novo i Mara Silvestre (2010) Igualdad de mujeres y hombres en las universidades espaolas.
Madrid: Instituto de la Mujer.
European Commission (2012). Structural change in research institutions: Enhancing excellence, gender equality and ef-
ficiency in research and innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a:
http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/structural-changes-final-re-
port_en.pdf
Gala, Carolina (2010) Llei, dones i universitat: vells i nous reptes, pp 45-56 dins VVAA (2010) Doctes, doctores i cate-
drtiques. Cent anys daccs lliure de la dona a la universitat. CIC, Barcelona
Garca De Len, Maria Antonia i Marisa Garca De Cortzar (1999). Las profesoras de universidad: El reflejo de un
poder androcntrico. Sociedad y Utopia. Revista de Ciencias Sociales 14: 67-82.
Garca-Prez R.; Rebollo M A.; Vega, L.; Barragn-Snchez, R.; Buzn, O. & Piedra J. (2011). El patriarcado no es trans-
parente: Competencias del profesorado para reconocer desigualdad. Cultura y Educacin 23(3): 385-397.
Gonzlez, J. i Wagenaar, R. (2003). Tuning Educational Structures in Europe: Informe Final Bilbao: Universidad de
Deusto. Recuperat de: http://www.relint.deusto.es/TUNINGProject/spanish/doc_fase1/Tuning%20Education
al.pdf
Gregori, Genoveva Rosa, Gisela Riberas Bargall, Carme Hernndez Ges, i Esther lvarez (2014). El gnero como con-
tenido transversal en la formacin de los Grados de Trabajo Social y de Educacin Social. A Mara Silvestre,
Raquel Royo i Ester Escudero (eds.), El empoderamiento de las mujeres como estrategia de intervencin social.
Bilbao: Deusto, pp. 237250. goo.gl/dXDtGJ
Grnberg, Laura (ed.) (2011). From Gender Studies to Gender IN Studies. Case Studies on Gender-Inclusive Curriculum in
Higher Education. Bucharest: Unesco CEPES.
Hakanson, Malin (2005). The Impact of Gender on Citations: An Analysis of College & Research Libraries, Journal of
Academic Librarianship, and Library Quarterly. College & Research Libraries 4 (66): 312-322.
Izquierdo, Mara J. (dir.), Mora, Enrique, Duarte, Laura i Francisco Jos Len (2004). El sexisme a la UAB. Propostes
dactuaci i dades per a un diagnstic. Bellaterra: UAB.
Izquierdo, Mara J. (dir.), Canelles, N., Colldefons, L. Duarte, L., Gutierrez-Otero, A., Mora E., i Puig, X. 2008. Cuidado y
provisin: el sesgo de gnero en las prcticas universitarias y su impacto en la funcin socializadora de la universi-
dad. Madrid: Ministerio de Igualdad. Instituto de la Mujer.
Kantola, Johanna (2006). Why do all the women disappear? Gendering processes in a political science department.
Gender, Work and Organization 15 (2): 202-225.
Kortendiek, Beate (2011). Supporting the Bologna Process by Gender Mainstreaming: A Model for the Integration of
Gender Studies in Higher Education Curricula. A Laura Grnberg (ed.), From Gender Studies to Gender IN Studies.
Case Studies on Gender-Inclusive Curriculum in Higher Education. Bucharest: Unesco CEPES, pp. 211-228.
Kotter, John P. (2007). Leading Change. Harvard Business Review , 85(1): 96-103.
Lake, David (2013). Gender bias in professional networks and citations. Monkey Cage The Washington Post, Gender
Gap Symposium, 4 octubre de 2013. Disponible a (accs 15/6/2013): http://www.washington-
post.com/blogs/monkey-cage/wp/2013/10/04/gender-bias-in-professional-networks-and-citations/
Lombardo, Emanuela i Lut Mergaert (2013). Gender mainstrreaming and resistance to gender training. A framework
for studying implementation. NORA Nordic Journal of Feminist and Gender Research 21 (4): 296311.
Lovenduski, Joni (1998). Gendering Research in Political Science. Annual Review of Political Science 1: 333-56.
Lyle-Gonga, Marsha (2013). A Critical Analysis of Gender Mainstreaming. Politics & Gender 9: 209-213.
- 55 -
Mackay, Fiona, Meryl Kenny i Louise Chappell (2010) New institutionalism through a gender lens: Towards a feminist
institutionalism?. International Political Science Review 31 (5): 573588.
Maliniak, Daniel, Ryan Powersa i Barbara F. Walter (2013). "The gender citation gap in International Relations. Inter-
national Organization 67 (4): 889-922.
Mansbridge, Jane (2013). Explaining the gender gap. Monkey Cage The Washington Post, Gender Gap Symposium,
30 de setembre de 2013. Disponible a: http://www.washingtonpost.com/blogs/monkey-
cage/wp/2013/09/30/explaining-the-gender-gap/
Mertus, Julie (2007). Teaching Gender in International Relations. International Studies Perspectives 8 (3): 32325.
Monroe, Kristen, Ozyurt, S, Wrigley, T, and Alexander, A (2008) Gender equality in academia: Bad news from the
trenches and some possible solutions. Perspectives on Politics 6(2): 21532.
Monroe, Kristen, i William F. Chiu (2010). Gender Equality in the Academy. PS: Political Science and Politics 43 (3):
303308.
Moreno, Amparo (1986). El arquetipo viril protagonista de la historia. Barcelona: Edicions La Sal.
Pastor, Inmaculada (2010) Les dones la univesitat. De la igualtat doportunitats a la igualtat efectiva? Pp 113-126 dins
dins VVAA (2010) Doctes, doctores i catedrtiques. Cent anys daccs lliure de la dona a la universitat. CIC, Barce-
lona
Powell, Stina i Malin Ah-King (2013). A case study of integrating gender perspectives in teaching and in subject content
at a natural science university in Sweden. International Journal of Gender, Science & Technology 5 (1): 52-61.
Reason, Peter i Hilary Bradbury (eds.) (2001). The SAGE Handbook of Action Research. Participative Inquiry and Practice.
1st Edition. London: Sage.
Rodrguez Jaume, M. Jos et al. (2013). El Portal web de Recursos Docentes con perspectiva de gnero: un proyecto
colaborativo, en lvarez, Jos D.; Tortosa, M. Teresa y Pelln, Neus(coords.), La produccin cientfica y la activi-
dad de innovacin docente en Proyectos de Redes, Alicante: Universidad de Alicante (ICE).
Rossier, Annick, Jessica Dehler, Bernadette Charlier i Hlne Fger (2010). Intgrer la dimension genre dans
lenseignement suprieur: transformation de pratiques au niveau individuel et institutionnel. Revue
internationale de pdagogie de l'enseignement suprieur, 26(2). Accs 4/05/2014, http://ripes.revues.org/398
Scott, Joan W. (1986). Gender: a useful category of historical analysis. American Historical Review 91 (5): 1053-1075.
Stevens, Ils et al. (2001). Manual on Gender Mainstreaming at Universities. Leuven Apeldoorn. Recurs en lnia, Accs
12/01/2015, http://www.kuleuven.be/diversiteit/publicaties/manual.pdf
Timperley, Claire (2013). Women in the Academy: Key studies on gender in political science. Political Science 65 (1):
84104.
Tolleson-Rinehart, Sue and Susan Carroll (2006). Far from Ideal: The Gender Politics of Political Science. American
Political Science Review 100 (4): 507-513.
UAB (2006). Introducci de la perspectiva de gnere en la docncia universitria: Diagnosi de la situaci a la UAB. Obser-
vatori per la Igualtat, UAB. Accs en lnia 6/02/2015: http://observatori-diagnostics.uab.es/RecursoNdocu-
ments_PDF/ Informe_Perspectiva_Genere_Docencia_UAB.pdf
Verge, Tnia, Maria Jos Gonzlez i Mariona Ferrer-Fons (2014). La perspectiva de gnere en la docncia. Grau en Cin-
cies Poltiques i de lAdministraci. Barcelona: Facultat de Cincies Poltiques Universitat Pompeu Fabra.
Verge, Tnia, Mariona Ferrer-Fons i Maria Jos Gonzlez (2017). Resistance to mainstreaming gender into the higher
education currculum. European Journal of Womens Studies (prxima publicaci).
Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola i S. Laurel Weldon (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics.
New York: Oxford University Press.
- 56 -
West, Candace i Don H. Zimmerman (1987). Doing Gender, Gender and Society, 1: 12551.
Winslow, Sarah (2010). Gender inequality and time allocations among academic faculty. Gender & Society, 24 (6): 769
93.
7.2. Enllaos
Proporcionem aqu els enllaos que ens han facilitat les unitats digualtat de les universitats que han participat en la
recollida de dades daquest informe.
1. DIAGNSTICS SOBRE LA INCORPORACI DE LA PERSPECTIVA DE GNERE

UAB:
http://www.uab.cat/Document/418/816/Informe_Perspectiva_Genere_Docencia_UAB,0.pdf
http://www.uab.cat/Document/366/442/CuraProvisionUniversidad.pdf
http://www.uab.cat/Document/946/632/SexismeUAB,0.pdf
http://www.uab.cat/web/l-observatori/egera-ue-fp7-1345682746703.html
UJI:
http://www.uji.es/serveis/ui/arxiu/docNdiagnostic/
http://documents.uji.es/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/8c650301-2317-4567-bd01-
7425d1acfc06/diagnostico.pdf?guest=true
UdL:
http://www.cdp.udl.cat/home/images/pdfNdiagnosi.pdf
UPF:
https://www.upf.edu/rs/rri/igualtat-genere.html
https://www.youtube.com/watch?v=dsE6w0XTPDk&feature=youtu.be
https://www.upf.edu/upfigualtat/genereupf/estudis/#.V9pdwzXIPQs
URV:
http://www.urv.cat/universitat/unitats_administratives/publicacions/cataleg/76/dones-i-dones-a-la-urv
UV:
http://www.uv.es/uvweb/unitat-igualtat/ca/igualtat-uv/investigacio-docencia/investigacio-docencia-
1285876048060.html
2. RECURSOS PER A LA DOCNCIA I LA RECERCA AMB PERSPECTIVA DE GNERE

UA:
Biblioteca Digital de Recursos Docentes con Perspectiva de Gnero. Universidad de Alicante:
http://web.ua.es/es/unidad-igualdad/docencia-igualdad/presentacion.html
Red Universidad, Gnero, Docencia e Igualdad:

http://web.ua.es/es/unidad-igualdad/proyectos/red-universidad-docencia-genero-e-igualdad.html
UAB
http://observatori-diagnostics.uab.es/Recursos/Banc.asp
- 57 -
http://www.egera.eu/fileadmin/user_upload/Deliverables/Report_on_Mapping___Critical_assessment_of_exis-
ting_tools_for_including_gender_in_research_8302.pdf
http://www.uab.cat/web/detall-noticia-1345698098972.html?noticiaid=1345702215090
http://www.uab.cat/web/l-observatori/perspectiva-de-genere-1345703853830.html
http://observatori-diagnostics.uab.es/Recursos/pps/Fabra_Guia_Bones_ Practiques.pdf
Presentaci Investigaci amb perspectiva de gnere. http://www.uab.cat/doc/ppt-genere-recerca
Presentaci de Deboleena Roy, Women, Gender and Feminist Theory in Science. http://www.uab.cat/doc/drroy-
egera
URV
http://www.urv.cat/igualtat/genereiciencia.html
UdL
http://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oqua/.gallerieNdocs/avaluacio/Documents_Avalua-
cioProfessorat/MADP_2013.pdf
UPF
https://www.upf.edu/rs/rri/igualtat-genere.html
https://www.upf.edu/rs/rri/experts-genere-upf.html
- 58 -
- 59 -
- 60 -

LA PERSPECTIVA de GÈNERE en La Docència I Recerca A La Xarxa VIVES

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

LA PERSPECTIVA de GÈNERE en La Docència I Recerca A La Xarxa VIVES

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

03 POLTICA

Situaci actual i reptes de futur

Tnia Verge Mestre

LA PERSPECTIVA DE GNERE A LA DOCNCIA I A LA RECERCA

Xarxa Vives dUniversitats. Collecci Poltica Universitria.

Secretaria Executiva Punt de suport Catalunya Punt de suport Illes Balears

2. Processos de diagnstic .................................................................................. 13

5. Reconeixement i visibilitat ............................................................................... 42

6. Balan, reptes i propostes de treball ............................................................... 47

III Trobada Frum Vives dIgualtat

1.2. La perspectiva de gnere com a eix transversal de la poltica uni-

Aplicada a lmbit universitari, la perspectiva de gnere o

1.3. La necessitat de la perspectiva de gnere en la docncia i la re-

1.4. Normativa aplicable

grames dinvestigaci. En aquest sentit, la Comissi Euro- i pares dalumnes.

PRINCIPAT DANDORRA 7. A ms de les precaucions previstes en aquest article, els

1.5. Estructura de linforme

Taula 1. Diagnstics realitzats en lmbit de la docncia i la recerca

UMH Cap Cap

UOC Cap Cap

UPV Cap Cap

- Facultat de Cincies Poltiques (2014), finanat per CQUID-

URL - Coordinaci de Graus (2013), finanat per la facultat Cap

UVic-UCC Cap Cap

2.2. Metodologies emprades

Taula 2. Assignatures especfiques de gnere en el currculum dels graus

Graus amb % graus amb

UAB 79 14 18% 6 16 73%

UdG 61 7 11% 2 8 80%

UIB 49 8 16% 3 9 75%

UJI 31 9 29% 9 4 31%

UdL 32 5 16% 1 4 80%

UMH 25 5 20% 5 2 29%

UOC 17 2 12% 1 1 50%

UPF 24 7 29% 2 5 71%

URL 11 2 18% 0 1 100%

URV 47 15 32% 3 9 75%

Mitjana 41 7 17% 4 6 61%

Taula 3. Assignatures especfiques de gnere en el currculum dels postgraus i msters

Postgraus amb % Postgraus Assign. g-

UIB 38 6 16% 1 5 83%

UJI 49 6 12% 1 8 89%

UMH 60 6 10% 6 2 25%

UPF 63 7 11% 1 6 86%

Taula 4. Programes de tercer cicle especialitzats en gnere (msters i postgraus)

(P) Mster en gnere i comunicaci (2014), Facultat de Cincies de la Comunicaci*

UdG (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania

UPC (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania

UPF (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania

URV (R, P) Mster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania

(R, P) Gnere i Poltiques d'Igualtat (2006), Institut Universitari d'Estudis de la Dona

(R) Recerca; (P) Professionalitzador. *Ttols propis.

3.2. Accions per a promoure la perspectiva de gnere a la docncia

Taula 5. Accions desenvolupades en lmbit de la docncia

2. Impulsar la inclusi de la perspectiva de gnere de forma transversal en 2. No sespecifica. (A)

2. Implicar els deganats i persones coordinadores de formaci de centres 2. No sespecifica. (B)

2. Promoure actes de reconeixement (premis, beques) de recerques i 2. No sespecifica. (M)

1. Garantir la presncia de continguts i competncies de gnere en els plans 1. No sespecifica. (B)

2. Seguiment i avaluaci de la integraci de la perspectiva de gnere en el 2. Mateix indicador.

4. Consolidar loferta formativa no obligatria en matria digualtat a les- 4. Mateix indicador.

5. Incloure formaci a lEscola de Doctorat per aplicar la perspectiva de g- 5. Mateix indicador.

UMH No disponible No disponible

UPC No disponible No disponible