Aprenem sobre

logstica i seguretat
dun laboratori

Realitzat per: Sergi Aguilar, Pol Alentorn, Mara Cano, Paola Gmez i Milena Prez

pg. 1
ndex
INTRODUCCI .................................................................................................................. 3
BLOC 1: GESTI DEL LABORATORI: .................................................................................... 3
1.1. Elements del laboratori: ..................................................................................................... 3
1.2. Verificaci i manteniment dequips: ................................................................................... 4
1.3. Control destocs al laboratori: ............................................................................................ 5
1.3.1. Estructura i organitzaci del magatzem: .............................................................................. 5
1.3.2. Provedors: procs de compres: ............................................................................................ 6
1.3.3. Control dexistncies i documentaci relacionada : .............................................................. 7
1.3.5. Sistemes informtics del laboratori: ..................................................................................... 9

BLOC 2: GESTI DE RESIDUS: .......................................................................................... 10

2.1. Tipus de residus generats al laboratori: ............................................................................ 10
2.2. Gesti de residus (contenidors, empreses, etc.): ................................................................ 11
2.3. Neteja, desinfecci i esterilitzaci a al laboratori: ............................................................. 11

BLOC 3: RISCOS LABORALS AL LABORATORI: ................................................................... 12

3.1. Factors de risc al laboratori: ............................................................................................. 12
3.2. Equips i sistemes de protecci: ......................................................................................... 12
3.3. Pla de prevenci de riscos: ............................................................................................... 14

Annexos ......................................................................................................................... 18
BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................ 20

pg. 2
INTRODUCCI
Aquest dossier engloba tot el nostre laboratori que hem dut a terme durant aquest projecte,
a partir d'idees, recerques i seminaris de com ha de ser un laboratori perfectament acreditat.
Tamb, ens has servit de gran ajuda, la supervisi de la tcnic de laboratori del banc de
sang, que ens ha recalcat varius matisos sobre el nostre laboratori en el dossier.
S'ha de recalcar, que el laboratori CAPGA est acreditat amb la Norma UNE-EN 9001:2015
i la Norma UNE-EN 15189:2013, les quals reconeixen que el laboratori s eficient i t l'espai
i els equips necessaris perqu ni els treballadors ni les diferents persones que hi entren al
laboratori no prenguin cap risc.

BLOC 1: GESTI DEL LABORATORI:

El laboratori CAPGA s un laboratori de microbiologia altament habilitat per gestionar i
estudiar microorganismes. El treball que es
realitza est dacord amb els estndards
tcnics i de seguretat propis dun laboratori de
microbiologia clnica, on s important recordar
que la finalitat s determinar els
microorganismes presents en la mostra, per el
que s precs extremar les precaucions per
evitar contaminacions que donin lloc a
resultats erronis.

1.1. Elements del laboratori:

Elements bsics per al laboratori de microbiologia (segons Manual de laboratori
Microbiologia):

MATERIALS incubadora
cromatgraf amb
Microscopi integrador Campana de gasos
Balances (dos tipus) (cambra dextracci)
Autoclau Cambra de seguretat
Vortex Forn biolgica
pH metre Nevera Cambra de flux
Destillador Compte colnies laminar
Termmetre Bany maria
Agitador magntic
Bec bunsen
Cambra danaerobiosi Centrfuga

pg. 3
 Graelles (per tubs Pipetes (pipetes Extintors
dassaig i microtubs, Pasteur) Mantes ignifugues
eppendorf) Provetes Bates
Pinces de fusta Cristallitzador Ulleres
Pina metllica Mascareta
Malla dasbest Guants
Escobillas o Flasc goter Pijames
churruscos Flasc reactius
Flasc de rosca
Flasc
Vareta de vidre
Nansa de sembres
Esptula
Capsules de petri Vas de precipitat
Cambra de Newbauer Matrs erlenmeyer Parafil
Tub dassaig Taps de plstic, de
Tub de centrfuga suro i de cautx
Tub eppendorf Paper de plata
Micropipeta Dessecador
Xeringa REACTIUS
Cubetes para tinci Poiates
Capillars Seients Dissolvents
Puntes de pipeta Pica Sntesis peptdica y
Portaobjectes Mobles sntesis orgnica dalt
Cobreobjectes Estanteries rendiment
Telfons Reactius inorgnics
Gresol Productes de neteja
Embut de polietil Aigua destillada
Morter de porcellana
amb pistil o mnec Dutxes demergncia
Bal aforat Rentaulls

1.2. Verificaci i manteniment dequips:

El nostre laboratori ha de tenir implantat un pla de manteniment i calibratge com a part
fonamental del sistema de qualitat. Les operacions a realitzar amb els equips poden ser de
manteniment preventiu i/o de calibratge o verificaci.
El calibratge s un conjunt d'operacions que estableixen, en condicions especificades, la
relaci existent entre els valors d'una magnitud indicats per un instrument o sistemes de
mesura, o els valors representats per una mesura materialitzada o per un material de
referncia, i els valors corresponents d'aquesta magnitud realitzats pels patrons.
El manteniment s un conjunt d'operacions que permeten que un equip o sistema de
mesura estigui en perfectes condicions d's. El manteniment dels equips pot ser correctiu
(corregir fallades, avaries) o preventiu(prevenir fallades, avaries o mal funcionament).
Hi han dos tipus de calibratge/manteniment:
Extern: quan s dut a terme per un servei extern contractat. Tant si tenen lloc en el
propi laboratori o com a la seu daquest servei.
Intern: quan s dut a terme pel propi laboratori les operacions pertinents.
El calibratge correcte permet:

pg. 4
 Verificar i mantenir el bon funcionament dels equips
Complir els requisits que marquen les Normes ISO 9001-17025
Donar garantia de la fiabilitat als resultats, aix com la traabilitat de les mesures.

1.3. Control destocs al laboratori:

1.3.1. Estructura i organitzaci del magatzem:

En lelaboraci del nostre laboratori, uns dels aspectes ms importants a tenir en compte s
el magatzem, perqu el procs demmagatzematge dels productes qumics presenta una
gran perillositat que pot provocar fatdics accidents. Sha de tenir molt en compte la
perillositat intrnseca dels productes, la quantitat emmagatzemada, el tipus i la mida del
envs. Tamb sha de considerar la ubicaci del magatzem, la distribuci que es far dels
productes i la gesti. Un punt molt important que sha de revisar s el manteniment de les
condicions de seguretat i el nivell de formaci i informaci dels treballadors.

Un altre aspecte per apreciar s el emmagatzematge de productes qumics que poden

donar a lloc reaccions de polimeritzaci o de descomposici, formant perxids inestables o
acumulant gasos per descomposici lenta que pot trencar el recipient (aquest tamb es pot
trencar al llarg del temps i es torna frgil).
Altres productes qumics sn classificats per caracterstiques fisicoqumiques i propietats
toxicolgiques diverses, alguns daquestes poden ser molt txics. Les quantitats a
emmagatzemar han de ser molt petites i en recipients que no superin els 2,5 L.
(Veure taula 1 i 2 en lannex.)

Riscos en magatzem de productes qumics

La primera informaci que tenim sobre un producte sn les etiquetes de perillositat daquest,
com els pictogrames i Frases R, i la fitxa internacional de seguretat qumica (FISQ).

Criteris generales
Tots els productes han de estar correctament etiquetats, amb pictogrames de risc i
les frases R
Comptar amb la fitxa de seguretat en el lloc de treball amb reactius
Actualitzar la recepci dels productes per evitar el seu pas del temps. Els productes
no poden estar en el magatzem ms dun determinat temps, perqu es poden tornar
perillosos.
Sha dagrupar i classificar els productes segons el risc. Aquesta classificaci
dependr de la mida del magatzem, ja sigui per sistemes dillots o per estanteries.
El materials inerts es poden utilitzar com a separadors dels productes perillosos.
Norma vigent RD 379/200.
Shan dallar productes com cancergens i substancies dalta toxicitat, substancies
pestilents i substancies inflamables.
Limitar el estoc mnimament per treballar amb els productes dia a dia.
En lrea de treball, ficar noms els productes a utilitzar.
Implantar procediments dordre i neteja en els treballadors.
Planificar un pla demergncies, per situacions de esquitxada, vessament o
trencament dun envs.
Formar i informar als treballadors sobre els riscos dels productes emmagatzemats.

pg. 5
El que utilitzarem per fer demmagatzematge sn:
1) Prestatges-lleixes i armaris de laboratori.
Els recipients shan de collocar en els nivells ms baixos
Els productes ms perillosos shan de guardar dins darmaris
Es poden emmagatzemar productes inflamables, sempre que els treballadors es
protegeixin i es compleixi la normativa vigent i lavaluaci de riscos. En cas contrari,
shan de guardar en armaris de seguretat, adequat a la mida del producte en
qesti.

2) Sala demmagatzematge.
El nivell dexigncia per al compliment de la normativa va relacionat amb el volum i
perillositat dels productes. Nosaltres farem s una sal demmagatzematge anexa, que es
troba dins de ledifici amb parets interiors.

3) Armaris protegits. (Tos els armaris de seguretat han destar correctament

senyalitzat
Per productes inflamables: La quantitat mxima de lquid en aquests armaris es de
500L. Les quantitat mximes de cada classe sn: classe A 100L, classe B 250L i
classe C 500L. Si semmagatzema lquids de diferents classes junts, la quantitat total
no ha de passar els 500L, sense sobrepassar els lmits individuals.
Per productes corrosius: Aquest han de tenir juntes destanquetat (evita que
sescapin vapors perillosos al exterior), tenint doble cos amb ventilaci exterior. Els
compartiments han destar lliures de metalls, preferiblement han de ser destany o
plstic.
Armaris de seguretat mnima o calaixos: aquests poden ocupar lloc en petits espais
del laboratori, aprofitant al mxim lespai daquest.
Tamb poden haver-hi armaris especficament per productes txics, perillosos per al
medi ambient o productes amb vapors pestilents.

4) Frigorfics.
Els frigorfics en laboratori sn un factor de risc important, especialment dincendis o
explosions. Aquests accidents es veuran incitats si:
Productes del interior desprenen vapors inflamables. En aquest cas no ha de
haver-hi installaci elctrica interior.
Hi ha recipient mal tapats.
Es produeix fallades de corrent, provocant en reescalfament dalgun producte.

1.3.2. Provedors: procs de compres:

Un cop fet el nostre laboratori necessitarem material i reactius, per aix toca buscar
provedors. Comencem buscant diferents provedors, visitant les pgines web de cadascun
dels provedors i fent una cerca per saber si estan tots els materials que necessitem. Una
vegada trobats tots els materials, contactem amb cada provedor, trucant, ja que a totes les
pgines web que hem trobat tenen el nmero de telfon com a forma de contacte. Quan
aconseguim contactar amb cada provedor demanem pressupost de tots els productes que
volem a cadascun dells. Desprs, quan ja tenim tots el pressupostos, comparem els preus i
la qualitat i mirem quin o quins ens convenen ms, i escollim provedors de diferents coses:
mobles, equips de laboratori i a part busquem a un altre provedor per als reactius, ja que
aquests shan de demanar ms sovint (incls alguns, cada dia), seguim els mateixos passos
que hem fet amb els altres subministradors. Per ltim contactem amb els provedors que
hem escollit i fem la comanda.

pg. 6
1.3.3. Control dexistncies i documentaci relacionada :
En el nostre laboratori hem de tenir molt en compte el control destoc. Aquests control s pot
fer mitjanant itineraris, que es poden fer manualment o informtic, per sistemes de
software. Nosaltres farem fulls de clculs de lExcel. Per fer aquest itinerari, hem de veure
diferents punts:
Tipus de material: poden ser fungible (de vida curta) o inventariable (llarga duraci,
maquinaria). El material s ms fcil de tenir control en lestoc, ja que noms hem de
contemplar els material que hem de reposar en perodes curts. En el full dexcel
ficarem quan entre el material al laboratori, el nombre dexistncia i quan sacaba. Si
el material s rebutjable, el control ha de ser en un curt perode de temps. Abans
que sacabi les existncia, sha de notificar al provedor per fer una nova demanda.
Tipus de reactiu: per els reactius hi ha diferents necessitats de control, ja que hi ha
reactius que han de ser reposats diriament. Aquesta limitaci va relacionada amb
les condicions de cada reactiu, ja que hi ha materials amb condicions
demmagatzematge especfica.

COMPRES I DOCUMENTACI AL LABORATORI:

Per saber en qualsevol moment quantes unitats hi ha de cada producte i si algun d'ells est
a prop de la seva caducitat, cal haver introdut en el sistema tot el que ha entrat i sortit del
laboratori. A ms, tamb ha d'haver un sistema que efectu un control econmic.

TRAMITACI DE LA COMANDA:

-Per a cada producte el sistema ha de tenir una alerta que anuncia que s'ha de fer una
comanda quan s'arriba a un cert nivell de estoc, en alguns dels casos les comandes es
realitzen automticament mitjanant un programa. En qualsevol cas la comanda finalitza
amb EL FULL DE COMANDA que s'envia al provedor.
-Full de comanda: Document mitjanant el qual el client sollicita al provedor l'entrega
d'alguns productes. s un document privat, noms entre el client i el provedor.
Tradicionalment es feia en paper, per ara es realitza telemticament. A les observacions es
interessant constar la forma de pagament, i del transport.

LA RECEPCI DEL REBUT:

Quan la comanda arriba, aquesta ve acompanyada dun ALBAR. Tant lestoc com lalbar
han de ser revisats, i si tot est correcte shan d introduir al sistema informtic.
ALBAR: Document que acompanya la marcenca entregada en el que figuren
detalladament els productes entregats. Aquest document ens el poden demanar en una
inspecci. Les seves dades han de coincidir amb les de la factura que ens enviaran
desprs. En la inspecci, ens demanar els dos document per fer les comprovacions.
Els preus unitaris i el total per a cada referncia es solen afegir encara que no s informaci
obligatria. Tamb es poden afegir dades com l IVA que correspon a cada producte o si
saplicar algun descompte. Els albarans que inclouen informaci sobre preus, a vegades
sanomenen albarans valorats. (Vegi un model dalbar a la figura 3 de lannex)

LA COMPROVACI DE LA COMANDA:

pg. 7
A la zona de recepci de material ha dhaver tot el que s necessari per efectuar la
comprovaci de la comanda:

Espai i superfcie de recolzament per obrir els paquets i verificar el seu contingut.
Ordinador per introduir les dades de la recepci.
Sistema que guarda els albarans que es van rebent.

COMPROVACI DELS PRODUCTES:

Quantitat: Shan de contar els productes, per verificar que la quantitat rebuda es la
consta a lalbar.
Estat: No shan d admetre productes que no estiguin en perfecte estat, sha de
comunicar qualsevol desperfecte i sollicitar el canvi.

ENTRADA AL SISTEMA INFORMTIC:

Els productes que saccepten shan dintroduir al sistema informtic abans de collocar-los.
Per part dels laboratoris ms avanats el producte es deixa sobre una cinta transportadora
que efectua una revisi mitjanant uns lectors i un sistema de volteig i els emmagatzema en
una estanteria robot. Durant el procs afegeix els nous productes al estoc.
Altres laboratoris utilitzen un sistema semi-automtic en el qual un responsable va passant
els productes per un lector.

LA TRAMITACI DUNA DEVOLUCI:

Quan es detecten desperfectes atribubles al provedor en els productes que shan rebut,
sha de formular una devoluci i lempresa ha dacceptar-la i enviar el producte de nou.
Hi ha altres causes de devoluci, com per exemple la caducitat dels productes. A les
revisions peridiques sextrauen els productes que estan prxims a la data de caducitat.
Aquests productes es retornen a lempresa que els ha servit , en general les empreses
accepten els productes en un perode de 6 mesos a partir de la seva caducitat. A canvi
retornen una part de limport.
Les fulles de devoluci sn molt semblants als albarans, ja que han de contenir la mateixa
informaci, per a ms sha dexplicar detalladament el motiu de la devoluci.

FACTURACI I PAGAMENT:

Un cop la comanda ha estat rebuda lempresa emet una factura en la que figura la data en
la qual haurem defectuar el pagament.
La factura s el document que inclou tots els productes entregats i les condicions de la
compravenda que shan aplicat aix com el import a pagar.
A la facturaci de laboratori podem trobar fins 3 tipus diferents dIVA, aix que sha de
reflectir el tipus dIVA que saplica a cada producte.
Es important que a la factura es faci referncia a el numero dalbar que correspon. Els dos
sn documents sotmesos a inspecci. Shan de guardar el temps que estableixi la legislaci
vigent.

Si hi ha alguna discrepncia entre lalbar i la factura es genera la factura i a continuaci

una nota dabonament o una fulla de crrec.

pg. 8
-Nota dabonament o factura de rectificaci: Factura en la que lempresa provedora
comunica al client que li efectuar un pagament per retornar-li limport cobrat de ms en la
factura.
-Fulla de crrec: Factura en la qual lempresa demana al seu client un import complementari
que no estava reflectit en la factura.
(Figura 1: Exemple factura, veure en lannex).

1.3.5. Sistemes informtics del laboratori:

Per una correcta gesti dels productes al laboratori es necessari un sistema informtic que
controli tot el que entra i el que surt daquest, les dates de caducitat dels productes, un bon
SGC El nostre laboratori utilitza un sistema (SIL) que sencarrega de:
Gesti de les especificacions i Recollir dades del procs
caracterstiques a controlar. interessants per laboratori.
Gesti de les dades mestres. Integraci amb sistemes MES o
Gesti de les mostres. ERP.
Plans de mostreig (per periodicitat, Lot, ordre de fabricaci,
per esdeveniment i manuals). alliberament, etc.
Creaci de mostres. Gesti de l'estat de calibratge dels
Assignaci de codi nic, impressi instruments.
d'etiquetes amb codi de barres. Data d'expiraci del calibratge
Reutilitzaci de mostres existents Incidncies per instruments fora de
per a anlisi de periodicitat llarga. calibratge.
Combinaci de mostres. Informes amb els resultats de les
Presa de mostres. anlisis i els lmits de la seva
Control de dispositius mbils. especificaci.
Lectura de codi de barres. Informes interns o amb format de
Introducci de resultats de les client (certificats).
anlisis. Informaci grfica amb valors reals
Manual (tcnic de laboratori). i lmits de les caracterstiques
Generaci d'avisos o incidncies. crtiques.

Avisos per caducitat de mostres. Traabilitat de tots els

Incidncies per anlisi fora esdeveniments relacionats amb la

d'especificacions. mostra.

Validaci de resultats. Presa de la mostra, lot, resultats,

incidncies, validaci.
Signatura electrnica (usuari i
contrasenya).
Integraci amb sistema de control.

pg. 9
Hi han altres laboratoris, com s el cas dalguns hospitals que utilitzen un sistema anomenat
SAP el qual es classifica dins dels sistemes SIL, per t un ampli de funcions molt ms
gran.

BLOC 2: GESTI DE RESIDUS:

El residu dun laboratori s qualsevol objecte o substncia que ens desprenem o tenim
lobligaci de desprendrens. Aquest residus es troben en la Llista Europea de Residus i,
com realitzem activitat sanitria, aquests sanomenaran Residus Sanitaris.
Aprenem a organitzar eliminaci residus (ordre higiene i mtode treball) i identificar requisits
normes referents al tractament

La gesti de residus segueix un procediment en el que comena amb la identificaci i

classificaci dels residus. Desprs, els envaso (cada residu els disposar en un contenidor
especfic), els etiquetar, en funci del tipus de residu. etiquetar-los, en funci del tipus de
residus i els emmagatzemem, sha de trobar allat del espai de treball per accessible per a
lempresa de recollida. Per ltim, recollida o eliminaci de residus, aquest procs
sencarregar lempresa de gesti de residus que hem contractat.

2.1. Tipus de residus generats al laboratori:

Classificaci de residus sanitaris: en dos
gras blocs:
- Especfics o sense riscs: residus
urbans (paper, plstic o vidre que no
tingui restes qumics o biolgic, caixes de
cartr, rebuig, orgnica ) i residu
biosanitaris assimilables als urbans
(material que no ha tingut contacte amb
productes potencialment perillosos,
guants, puntes pipeta, paper de filtre, pot
dorina, gasa)
- No especfics o perillosos:
. Residu risc biolgic: sn aquelles que
han tingut contacte amb alguna mostra
biolgica potencialment perillosa. Material
punxant.
. Residu risc qumic: sn aquelles que
han tingut contacte amb productes
qumics potencialment perillosa. En
aquest grup es troben els: reactiu,
citotxic (producte cancerigen), residus de
medicament o resta de medicament, i
residus radioactius.
Els residus shan de recollir en:
Papereres
Contenidors per residus slids
Garrafes per residus lquid.
No omplir-los fins al mxim.

pg. 10
A continuaci trobem la classificaci dels residus segons la seva perillositat:

2.2. Gesti de residus (contenidors, empreses, etc.):

Els contenidors i garrafes han de complir:

Estar homologats i ser especfics per a cada tipus.
Classificaci per colors:
1. Papereres: blava, groga, marr i negre
2. Contenidors grocs: residus tallants i punxants
3. Contenidors negres: residus biolgics de grup III.
4. Contenidors blaus: residus citotxic de grup IV.
5. Garrafes: lquids de grup IV.
No omplir-los fins al mxim.
Per al nostre laboratori em contractat a una empresa per que ens gestioni els residus:
Consenur, que es una empresa que sencarrega de la recollida i gesti de residus
biosanitaris, citotxics i qumics

2.3. Neteja, desinfecci i esterilitzaci a al laboratori:

Nosaltres utilitzarem lautoclau, per a la correcta esterilitzaci de tot el material quan calgui,
ja que lautoclau s un equip desterilitzaci per calor humida que elimina tots els
microorganismes dun objecte, utilitzant vapor daigua que t alta penetraci i facilitat per
difondre la calor.

pg. 11
BLOC 3: RISCOS LABORALS AL
LABORATORI:

3.1. Factors de risc al laboratori:

Hi han de dos tipus:
1. Relacionats amb les condicions de treball
2. Relacionats amb el factor hum
Dintre dels relacionats amb les condicions de treball trobem:
Condicions de seguretat (escales, desnivells)
Mediambientals (cids, radiacions, fongs)
Derivats de la crrega de treball (sobrecrrega)
Derivats de la ordenaci i organitzaci del treball (postures dolentes, treball per
torns)
Dintre dels relacionats amb el factor hum trobem:
Caracterstiques personals dels treballadors (estat de salut delicat, personalitat
impulsiva)
Falta de formaci o experincia (inexperincia en mtodes de treball)
Realitzaci dactes perillosos ( imprudncies)

3.2. Equips i sistemes de protecci:

En un laboratori hi ha de haver-hi la Senyalitzaci Bsica de Seguretat i Salut, que recull
totes les senyals que informen tant de la perillositat com duna altra informaci. Aquestes
senyals es diferencien en quatres colors, segons el seu significat.
Hi ha taules que mostra el color segons quina sigui la indicaci de la senyal. (Taula 3 a
lannex).
s important recalcar, que encara hi han algunes senyals antigues de color taronja com s
el cas daquestes:

pg. 12
En conclusi, ser important saber quines senyals antigues representen les senyals actuals.
Per aix, aquesta imatge (figura 2, veure lannex) ens senyala el canvi de senyals que ha
hagut en lactualitat.
A part de la Senyalitzaci Bsica de Seguretat i Salut, s important la manera de dissenyar
el laboratori, un laboratori de microbiologia t que ser un lloc segur, eficient, cmode i
disposar de lespai suficient que asseguri que la seva crrega de treball es pugui realitzar
sense comprometre la qualitat ni la seguretat de tot el personal, treballador o visitant (Norma
ISO 15189). Un dels objectius del laboratori de microbiologia s lallament i cultiu de
microorganismes patgens, el qual implica un risc per el personal que condiciona que tota la
installaci tingui que complir, com a mnim, els criteris de contenci NBC-2. En el present
document es revisen els aspectes bsics a considerar en el disseny dun laboratori de
microbiologia. Ledifici on subica el laboratori influeix en aspectes fonamentals per la
seguretat, com la seva ventilaci, desaiges, evacuacions, accs/eliminaci de materials,
etc. La ventilaci t que ser independent de la resta de ledifici per impedir la difusi de laire
contaminat a unes altres rees i mantindr sempre la circulaci des de les rees menys
contaminades a les ms contaminades.
Segons els diferents Decrets dautoritzaci de Laboratoris clnics de les Comunitats
Autnomes, els laboratoris tenen que contar amb les segents rees diferenciades:
rea administrativa
rea dextracci i recepci de mostres
rea de treball o de anlisis i processament de les mostres
rea de neteja de material i eliminaci de residus
rea de suport
La diferenciaci de les rees permet separar aquelles de major risc de les de risc menor,
per tant incrementa la seguretat. Pel que fa a les rees de treball, hi ha requisits especfics
que depenen de les activitats de cada laboratori. El RD 664/1997 estableix que les activitats
que suposin la manipulaci d'agents biolgics s'executaran en zones de treball amb els
seus corresponents nivells de contenci. La ubicaci de les diferents rees del laboratori es
far aplicant el sentit com, evitant exposicions innecessries del personal; per exemple,
situant a l'entrada del laboratori les rees administratives i els despatxos, separats de la
recepci de mostres i, ms a l'interior, les rees d'anlisi. Aix podrem evitar trnsits
innecessaris de persones per zones de ms risc.

A part daquests sistemes, hi han varius equips de protecci com sn els Equips de
Protecci Individual (EPI) que minimitzen el risc dexposici a aerosols, esquitxades i
inoculacions accidentals. La roba i lequip necessaris dependran del tipus de treball a
realitzar. Els diferents equips utilitzats en el laboratori de microbiologia sn: bates, pijames,
monos, davantals de plstic, calat especial, pecs, ulleres de protecci i de seguretat,
pantalles facials, respiradors i guants.

Un dels equips de protecci que hi ha al laboratori s la cabina de seguretat biolgica, que

est dissenyada per protegir al treballador, al ambient i al propi material sempre que
sutilitzin en les condicions adequades. Hi han 3 tipus de CSB, segons el que protegeixen.
El nostre laboratori est equipat amb una CSB de classe II, que a ms del treballador i
lambient, protegeixen al producte grcies a la filtraci prvia de laire que circula per
linterior de la cabina en sentit vertical.

pg. 13
Un altre equip que s molt important en el nostre laboratori s la campana de gasos. Ja que,
encara que una ventilaci general s suficient per treballar de forma segura amb les
substncies qumiques de baixa toxicitat utilitzades als laboratoris de microbiologia, en
algunes ocasions, degut a la seva major toxicitat, concentraci o duraci de lexposici, s
necessari ls de campanes o vitrines de gasos. La finalitat daquest dispositiu s captar el
contaminant qumic a punt ms prxim a la seva producci evitant la seva difusi, per aix,
s clau en el nostre laboratori.

3.3. Pla de prevenci de riscos:

El Pla de prevenci de riscos laborals s leina a travs de la qual sintegra lactivitat
preventiva de la nostra empresa en el seu sistema general de gesti i sestableix la seva
poltica de prevenci de riscos laborals.
El pla de prevenci de riscos cont:
Definici de la poltica preventiva
Planificaci de la prevenci
Fase I: Avaluaci de riscos laborals
Fase II: Establiment de prioritats
Fase III: Planificaci dels programes
Fase IV: Implantaci dactivitats
Fase V: Avaluaci dels programes
Modalitat preventiva escollida
Participaci dels treballadors

En els primers dies, el treballador haur de fer un curs sobre els possibles riscos que poden
haver-hi en el nostre laboratori i la prevenci que es duu a terme per reduir-los al mxim.
En el nostre laboratori, es collocaran allants o elements que funcionen com a barrera
acstica per lentrada del soroll que pot haver. En la construcci de ledifici, sevitar que hi
no hi hagi falta o excs de llum, i tampoc es construiran superfcies brillants i reflectants. El
treball amb productes qumics suposa una exposici a gran quantitat de substancies, per
aix sutilitzar en poques quantitats i en perodes curts. Els contaminants biolgics, poden
originar qualsevol tipus dinfecci, allrgia o toxicitat. Per aix, s important cobrir les
ferides i lesions de les mans, rentar-se les mans, no fumar ni menjar ni beure en lrea de
treball i utilitzar equips de protecci segons el treball que es duu a terme.

3.4. Pla demergncia:

Emergncia s un succs que apareix de forma imprevista en qualsevol lloc o activitat, de
causa i gravetat variable, que requereix una actuaci immediata. Un succs s considerat
emergncia, si s: incontrolat, suposa un risc important, causa lesions als empleats o danys
en les installacions i exigeix una intervenci d'una organitzaci interna o externa per al seu
control.
Segons la gravetat, les emergncies en un laboratori es classifiquen en:

Conat d'emergncia: en el cas en el qual l'accident pot ser valorat, controlat i

dominat de forma senzilla i rpida pel personal i mitjans de protecci disponibles en

pg. 14
 el laboratori. Es resol sense complicacions i no hi ha necessitat de procedir a
l'evacuaci.

Emergncia parcial: en el cas en el qual l'accident per ser dominat, necessita

l'actuaci dels equips d'emergncia de l'hospital, en el cas en el qual el laboratori
formi part d'un hospital. Queda limitat a un sector, sense afectar a sectors propers ni
a terceres persones. Implica l'evacuaci del sector.

Emergncia general: en el cas en el qual es precisa l'actuaci de tots els equips

d'emergncia de l'hospital o laboratori i ajuda de mitjans de socors i salvament
externs (bombers, policies, altres centres sanitaris). Implica l'evacuaci total o
parcial de l'hospital o laboratori.

Segons la seva localitzaci, les emergncies es classifiquen en:

Internes: sn aquelles que ocorren dins de les institucions hospitalries (laboratori),
comprometent la seva estructura, la integritat del personal i mostres de pacients.
Externes: sn aquelles que es produeixen fora de les installacions hospitalries,
ocasionant una demanda assistencial superior a l'ordinria, i fent insuficients els
recursos dels quals disposa el laboratori, la qual cosa implica una organitzaci
interna diferent a l'habitual que permeti satisfer aquesta demanda. Per fer front a les
emergncies internes, fa falta dur a terme de forma rpida, coordinada i efica, una
presa de decisions i actuacions dirigides a contrarestar el risc, amb tal d'obtenir una
incidncia mnima o nulla sobre els empleats i installacions del laboratori.
Com a part d'aix, el nostre laboratori de Microbiologia ha de disposar d'un Pla
d'Emergncia que pot estar incls en el de l'edifici o centre sanitari en el qual ens trobem.
En el nostre cas es tracta d'un laboratori d'un hospital, per tant, existeixen normatives
especfiques sobre el desenvolupament dels plans d'emergncia. El desenvolupament d'un
Pla d'Emergncies, porta implcita una poltica sobre protecci d'incendis, evacuaci i
senyalitzaci. Aix mateix requereix contemplar l'avaluaci del risc, sistemes d'alerta, mitjans
de protecci existents, informaci als serveis d'emergncia externs i un programa
d'implantaci amb simulacres peridics, amb la intenci de comprovar l'eficcia del pla,
l'organitzaci d'un equip de primera intervenci, etc.
Un Pla d'Emergncies, s un conjunt de mesures destinades a fer front a situacions de risc
en un laboratori, minimitzar els efectes sobre els empleats i bns i garantir una evacuaci
segura si fos necessari.

Els plnols d'emergncia han d'incloure una resposta a esdeveniments tals com: incendis,
explosi, amenaa de bomba, fugida o vessi de productes, inundacions, terratrmols i altres
emergncies d'origen natural.
Els objectius d'un Pla d'Emergncia sn:
Prevenir risc d'incendi o qualsevol un altre que obligui a evacuar l'edifici.
Procurar l'evacuaci immediata de la planta o edifici
Organitzar una intervenci rpida
Collaborar amb les ajudes exteriors, en el cas en qu sigui necessari
Organitzar simulacres d'evacuaci, amb la finalitat de garantir l'entrenament de tots
els ocupants del laboratori i especialment el dels membres responsables de la
prevenci.

pg. 15
En confeccionar un Pla d'Emergncia, cal tenir en compte el control d'accs a les diferents
rees del laboratori, com els diferents nivells de contenci del mateix, aix com les vies
d'evacuaci.
La sistemtica per resoldre les emergncies internes, s la segent:

1) Detenci i comprovaci de l'emergncia

2) Alerta als serveis d'ajuda exterior (bombers, policies, etc..)
3) Activaci, si s necessari, dels equips d'evacuaci.
4) Evacuaci, de les zones afectades i de les quals el puguin estar en potncia.
5) Intervenci amb els mitjans personals i tcnics disponibles i recepci,
informaci i trasps de l'accident als serveis externs.

Prviament a qualsevol acci han d'haver-se pres una srie de mesures de prevenci, pel
que fa a l'actuaci establerta davant una situaci imprevista. Per a la implantaci del conjunt
de mesures incloses en el Pla d'Emergncia, es designaran un nombre suficient de
persones que constituiran els diferents equips d'emergncia. Aquestes persones rebran la
formaci corresponent i disposaran dels recursos necessaris, aix com del material adequat
a la seva funci.

Un Pla d'Emergncies ha de constar amb segents elements:

Organitzaci, que ha d'incloure un Cap d'Emergncia, Cap d'Intervenci.
Equip de Primera Intervenci i Equip de Segona Intervenci.
Sistema d'Avs d'Emergncia.
Pla d'Evacuaci.
Llista de telfons d'emergncia.
En el laboratori, ha de ser designat un Supervisor de Seguretat i un Equip de Primera
Intervenci. Els components de de l'Equip de Primera Intervenci sn els encarregats
d'intentar controlar l'emergncia en un primer moment, activen l'alarma i dirigeixen
l'evacuaci, dirigint-se a punts estratgics per guiar-la de forma adequada i assegurant-se
que no quedi ning dins de la zona afectada. La seva actuaci ser suficient per controlar
un conat d'emergncia. Aix i tot, el Pla d'Emergncia ha de comptar amb un inventari de
mitjans materials i recomanacions respecte als sistemes i mesures d'emergncia.
El laboratori ha de disposar d'equips de protecci individual, dutxes de seguretat, fonts renta
ulls, mantes ignfugues, extintors, neutralitzadors i equips de ventilaci d'emergncia. La
seva installaci, juntament amb l'existncia d'un programa de manteniment i s, s una de
les exigncies del Pla d'Emergncia.

L'empresa, a travs del responsable del laboratori, ser al seu torn l'ltima responsable a
posar en prctica les mesures d'emergncia segons els criteris del Pla d'Emergncia. Una
vegada realitzada la difusi d'aquestes mesures, a tot el personal i dins del Programa Anual
d'Activitats Preventives, s'establir la periodicitat de realitzaci d'exercicis o simulacres sota
la direcci del Cap d'Emergncia. Aquest programa, determinar els terminis d'implantaci
de les mesures d'emergncia, per a aix comptar amb l'adquisici dels mitjans necessaris:
formaci del personal, exposici de cartells informatius, distribuci de la documentaci
general i especfica al personal, i finalment amb la realitzaci de prctiques i simulacres. A
part dels aspectes generals del Pla d'Emergncia, en el laboratori ha d'existir una srie de

pg. 16
situacions especfiques pels quals ha de disposar-se d'un pla concret d'actuaci. Entre
aquestes situacions es troben: els abocaments, l'atmosfera contaminada, els incendis,
esquitxades en ulls i pell, fugida txica, electrocuci, cremades trmiques, intoxicacions
digestives, etc.
Qualsevol accident es notificar al responsable de seguretat del laboratori, qui portar un
registre dels mateixos, anotant les caracterstiques de l'esdeveniment advers, les mesures
preses, les persones involucrades i els procediments d'actuaci.

pg. 17
Annexos
1.3.1. Estructura i organitzaci

Taula 1: Taula de classificaci de inflamables

Tabla 2: Taula de corrosius

1.3.3. control dexistncies i documentaci relacionada:

Figura 1: Exemple factura

pg. 18
3.2 Equips i sistemes de protecci.

Taula 3: Colors de seguretat

Figura 2: Pictogrames de perill.

Figura 3: Albar
Nom: Albarn N:
Direcci: DATA DE LA COMANDA DATA
Poblaci: DENTREGA
C. Postal: HORA
Provncia:
Telfon: Client:
Direcci:
Mvil:
Poblaci:
Fax: Provncia:
E-mail: Telfon:
E-mail:
Quantitat Denominaci Preu Descompte Total

pg. 19
 TOTAL
I.V.A 18%
SUMA TOTAL

BIBLIOGRAFIA
Elements del laboratori: http://www.etpcba.com.ar/DocumentosDconsulta/ALIMENTOS-
PROCESOS%20Y%20QU%C3%8DMICA/Manual-de-Microbiolog%C3%ADa.pdf
https://www.merckmillipore.com/ES/es/products/reagents-chemicals-
labware/jEyb.qB.xZ4AAAE_X_x3.Lxi,nav

Verificaci i manteniment dequips:

http://srv.net.fje.edu/api2/redir.php?link=http://srv.net.fje.edu/fitxers/findex.php?grupaula=P2.
1a.lab_cfs.17.clot

Magatzem:
http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/NTP/Ficheros/701
a750/ntp_725.pdf

Gesti destoc:

pg. 20
http://www.tuaulaonline.es/wp-content/uploads/2016/03/Tema-3_Gestion-de-existencias-e-
inventarios.pdf

Provedors:
http://www.labolan.es/productos.php?idarea=1&lang=es

https://spanish.alibaba.com/f/material-de-laboratorio-de-microbiologia.html

https://spanish.alibaba.com/f/material-de-laboratorio-de-microbiologia.html

Provedors reactius: https://www.merckmillipore.com/ES/es/products/reagents-chemicals-

labware/jEyb.qB.xZ4AAAE_X_x3.Lxi,nav?ReferrerURL=https%3A%2F%2Fwww.bing.com%
2F

http://diclab.com.mx/catalogo

Control dexistncies:
https://www.franrzmn.com/almacenamiento-y-control-de-existencias-en-el-laboratorio/

Sistemas informtics del laboratori:

http://www.zemsania.com/la-importancia-de-los-sistemas-lims-en-los-laboratorios/

Tipus de residus generats al laboratori:

http://srv.net.fje.edu/api2/redir.php?link=http://srv.net.fje.edu/fitxers/findex.php?grupaula=P2.
1a.lab_cfs.17.clot

Gesti de residus:
http://www.srclconsenur.es/servicios/gestion-de-residuos

http://srv.net.fje.edu/api2/redir.php?link=http://srv.net.fje.edu/fitxers/findex.php?grupaula=P2.
1a.lab_cfs.17.clot

Factors de risc:
http://srv.net.fje.edu/api2/redir.php?link=http://srv.net.fje.edu/fitxers/findex.php?grupaula=P2.
1a.lab_cfs.17.clot

Equips i sistemes de protecci:

https://www.seimc.org/contenidos/documentoscientificos/procedimientosmicrobiologia/seimc
-procedimientomicrobiologia10a.pdf

Pla de prevenci de riscos:

https://prezi.com/kndch9c808kf/tipos-de-riesgos-en-el-laboratorio/

Pla demergncia:
http://epidemiologiamolecular.com/plan-emergencias-laboratorio-microbiologia-
clinica/
www.ins.gob.pe/repositorioaps/0/0/jer/planesdecontingenciadc/PLAN%202010.doc

Documentaci:

pg. 21
 LORENZO LUQUE, M. I.
Gestion de muestras biologicas

En el texto: (Lorenzo Luque, 2015)

Bibliografa: Lorenzo Luque, M. (2015). Gestion de muestras biologicas. Barcelona: Altamar.

pg. 22