Pedi Atria 2007

(PE) Planificaci i Avaluaci
Plans Estratgics dOrdenaci de Serveis
Pla Estratgic
dOrdenaci de lAtenci
de Pediatria a lAtenci
Primria
11
(PE) Planificaci i Avaluaci
Plans Estratgics dOrdenaci de Serveis
Pla Estratgic
dOrdenaci de lAtenci
de Pediatria a lAtenci
Primria
Pla Estratgic dOrdenaci de lAtenci de Pediatria a lAtenci Primria
ndex
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
1. Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Pla Estratgic d'Ordenaci de l'Atenci de Pediatria a l'Atenci Primria
2. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
(Catalunya)
3. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Pla Estratgic d'Ordenaci de l'Atenci de Pediatria a l'Atenci Primria.
- (Planificaci i avaluaci ; 11) 4. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Bibliografia
ISBN 978-84-393-7491-6 5. Antecedents i estat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
I. Catalunya. Departament de Salut II. Ttol III. Collecci: Planificaci
i avaluaci ; 11 5.1 Organitzaci de latenci peditrica a lmbit europeu . . . . . . . . . . . . . . 27
1. Atenci primria peditrica - Poltica governamental - Catalunya 2. Infants
- Assistncia mdica - Poltica governamental - Catalunya 3. Catalunya 5.2 Organitzaci de latenci peditrica a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
- Poltica sanitria 5.2.1 Caracterstiques demogrfiques i assistencials per
616-053.2-083.98(467.1) a tot Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
5.2.1.1 Caracterstiques demogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
5.2.1.2 Caracterstiques assistencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
5.2.2 Caracterstiques demogrfiques i assistencials per a cada
regi sanitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
5.2.2.1 Regi Sanitria Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
5.2.2.2 Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
5.2.2.3 Regi Sanitria Camp de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
5.2.2.4 Regi Sanitria Terres de lEbre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
5.2.2.5 Regi Sanitria Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
5.2.2.6 Regi Sanitria Catalunya Central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
5.2.2.7 Regi Sanitria Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
5.3 Caracterstiques de la provisi de serveis de pediatria a lAP . . . . . . . . . de
Catalunya lany 2005 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
5.4 Cartera de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
6. Problemes principals detectats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
7. Visi estratgica dels serveis de pediatria de latenci primria . . . . . . . . . . . . 51
8. El nou model datenci peditrica datenci primria a Catalunya . . . . . . . . . . 55

Poblaci diana de latenci peditrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Cartera de serveis / nivell de resoluci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Sectoritzaci territorial i punts datenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Lorganitzaci dels recursos humans: lequip peditric territorial . . . . . . . . . . 59
Implantaci del nou model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Coordinaci amb altres recursos assistencials del territori . . . . . . . . . . . . . . 63
Sistemes dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
9. Despesa de latenci de pediatria a latenci primria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
10. Normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
11. Metodologia de consens i aprovaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
12. Punts crtics del pla dimplantaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut
Edita: Direcci General de Planificaci i Avaluaci. 13. Recomanacions operatives a curt termini (2007-2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Pla Estratgic d'Ordenaci de l'Atenci de Pediatria a l'Atenci Primria
Primera edici: Barcelona, juny de 2007 14. Requeriments dimplantaci. Rols dels serveis centrals i territorials . . . . . . . 85
Tiratge: 1.500 exemplars
ISBN: 978-84-393-7491-6 15. Acrnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
Dipsit legal: B-18887-2007
Assessorament lingstic: Linguacom.S.L. 16. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Disseny: eggeassociats
Impressi: Grfiques Pacfic 17. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
18. Actors del Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

La planificaci sanitria s un dels eixos fonamentals de la poltica de govern. El bon nivell de qualitat i eficincia del sis-
tema sanitari catal fa que la salut dels ciutadans de Catalunya sigui una de les millors del mn. En aquest marc, la plani-
ficaci sanitria del Departament de Salut t com a objectiu marcar les directrius estratgiques per continuar avanant en
la millora de lestat de salut, la disminuci de les desigualtats i leficincia dels serveis de salut. A ms a ms, fa un mfasi
especial en el fet que els serveis de salut continun contribuint a la millora de la salut i de la qualitat de vida dels ciutadans
amb la incorporaci de la nova evidncia cientfica i la visi dels professionals i dels ciutadans.
El Pla de salut de Catalunya s leina amb la qual es dota el Govern per marcar les prioritats en matria de salut. El Govern
de la Generalitat, fomentant el rol directriu del Pla de salut, el refora desenvolupant el Mapa sanitari, sociosanitari i de sa-
lut pblica i els plans estratgics dordenaci de serveis, que sencarreguen de traslladar les poltiques de salut a polti-
ques de serveis.
Els plans estratgics dordenaci de serveis, adaptats a la realitat del nostre pas i al context econmic i sanitari, definei-
xen les activitats i lordenaci de serveis necessries per assolir les poltiques plantejades amb una visi integrada entre
els diferents nivells assistencials i dacord amb els avenos en el coneixement cientfic, en el desenvolupament dels ser-
veis sanitaris i en levoluci de les competncies dels seus professionals. Els plans estratgics dordenaci de serveis de-
fineixen un model datenci i dorganitzaci de serveis que, partint de la realitat, permeten continuar avanant en leficin-
cia i la qualitat del sistema.
Amb aquestes lnies els vull presentar el Pla estratgic dordenaci de latenci de pediatria a latenci primria (AP) de
salut, fruit del treball de molts professionals que, juntament amb institucions provedores de serveis i tcnics del
Departament i del CatSalut, han elaborat les principals lnies estratgiques i operatives per assolir els objectius de salut,
de qualitat i deficincia dels serveis sanitaris.
El Departament de Salut de Catalunya estableix com a prioritari potenciar l'AP de salut i situar-la com a nucli del sistema.
Aquest Pla estratgic dordenaci de la pediatria a lAP semmarca dins del Pla de reorientaci de lAP i Salut Comunitria
a Catalunya, que est impulsant el Departament de Salut i que t com a objectiu aconseguir una AP ms resolutiva, ac-
cessible i orientada a les necessitats dels ciutadans de Catalunya.
A Catalunya, latenci peditrica es caracteritza per una qualitat elevada. Aix no obstant, els darrers anys diferents fac-
tors demogrfics, socials i professionals fan que sigui necessari reorientar els serveis de pediatria per tal que puguin do-
nar resposta adequada a aquesta societat canviant. A Catalunya, els ltims anys sha incrementat molt la poblaci pedi-
trica, i tamb estem observant un increment de la taxa de naixements, que confronten les previsions a la baixa realitzades
en el passat. Alhora, la nostra societat est evolucionant tant en la composici, amb el creixement de la poblaci immi-
grada que t valors i comportaments sanitaris diferents als de la poblaci autctona, com en els rols i models familiars,
cada cop ms distanciats dels rols i models familiars tradicionals. Cal no oblidar tampoc l'evoluci en el coneixement cien-
tfic i en les competncies professionals, que fa reorientar els rols i les dinmiques de treball dels equips d'AP i dels hos-
pitals. Davant d'aquest nou marc social i sanitari, calia replantejar l'atenci peditrica de Catalunya. Per aix, l'objectiu
d'aquest Pla estratgic s contribuir a continuar proveint una assistncia de qualitat, ms ajustada a les noves demandes
socials i professionals i que potenci una atenci de salut integral i integrada. Vull esmentar que aquest Pla, a ms, es com-
plementa amb els treballs realitzats en el marc del Pla estratgic d'ordenaci a l'atenci maternoinfantil.
Vull agrair a tots els qui han participat en lelaboraci del document la dedicaci i lesfor esmerats. Espero i desitjo que
aquest Pla sigui til a tots els professionals que treballen en el sistema sanitari i que contribueixi a millorar la salut i la qua-
litat de vida dels ciutadans de la Catalunya del segle XXI.
Marina Geli i Fbrega

Consellera de Salut
5
1. Resum executiu
6
1. Resum executiu
Antecedents
El Govern de Catalunya estableix com a prioritari potenciar lAP de salut i situar-la com
el nucli del sistema. Per aquest motiu, la Direcci General de Planificaci i Avaluaci del
Departament de Salut ha dissenyat el Pla dInnovaci de lAP i Salut Comunitria de
Catalunya, amb lobjectiu daconseguir una AP ms resolutiva, accessible i orientada a
les necessitats dels ciutadans de Catalunya. Dins daquest Pla, sha desenvolupat el Pla
estratgic dordenaci de pediatria a lAP de Catalunya.
Lobjectiu general del Pla s ordenar latenci peditrica a latenci primria de Catalunya
per tal de continuar proveint una assistncia dalta qualitat, per fent-la ms resolutiva i
potenciant una coordinaci adequada entre els diferents nivells assistencials i daltres re-
cursos de qu disposa el sistema, com tamb apropant-la a lentorn natural del nen i ado-
lescent, fonamentalment a les escoles i a la comunitat. Aquest objectiu es concreta en els
objectius especfics segents: a) fer una anlisi de la situaci actual de la pediatria a lAP
(internacional i Catalunya); b) actualitzar la cartera de serveis de pediatria per a Catalunya
(actualitzaci del programa de seguiment del nen sa per part de la Direcci General de
Salut Pblica i potenciaci del paper de les infermeres en la provisi daquests serveis);
c) orientar el model assistencial per executar la cartera de serveis donant resposta a lob-
jectiu general, i d) establir un sistema de monitoritzaci i davaluaci.
Situaci
Durant els ltims anys la poblaci entre 0 i 14 anys ha sofert un increment anual de ms
del 2,5 % (1.073.965 nens de 0-14 anys lany 2005). Per a lany 2015 sha estimat que en
un escenari de creixement mitj el nombre total de nens de 0 a 14 anys a Catalunya ser
d1.382.506. Segons un escenari de creixement alt, aquesta xifra augmentar a
1.466.757.
Pel que fa als recursos humans disponibles, lany 2005 als equips datenci primria
(EAP) hi havia 949 professionals de pediatria que atenien els nens de 0 a 14 anys. De
manera agregada, cada pediatre atendria una mitjana de 1.061 nens. Aix no obstant,
quan sestudien les dades desagregades per rea Bsica de Salut (ABS) aquesta pro-
porci s molt variable (98 ABS amb 1 pediatre/>1.200; 89 ABS 1 pediatre/1.000-1.200;
153 ABS 1 pediatre/<1.000). En aquestes tres franges dABS, sinclouen tant EAP rurals,
com semiurbans i urbans.
No existeix un gold-standard sobre el nombre de nens per pediatre que seria ladequat
per proporcionar una atenci excellent, per es podria considerar una rtio adequada
a Catalunya d1 pediatre/1.200 nens de 0-14 anys adscrits. Aix correspondr a 1 pe-
diatre/800-900 nens visitats.
Pel que fa a infermeres, hi ha 357 infermeres dedicades exclusivament a atendre pobla-

ci de 0-14 anys, i 878 que atenen nens i adults. Amb aquestes dades sha estimat que
hi ha 1 infermera/2.764 nens de 0-14 dedicada exclusivament a aquesta poblaci, i 1 in-
fermera/1.124 nens que tamb atenen poblaci adulta.
A Catalunya hi ha 60 hospitals de la XHUP on satn poblaci infantil i adolescent, 45

dels quals tenen servei de pediatria, amb un total de 335 pediatres, 59 neonatlegs i 185
metges residents en pediatria (any 2005). La relaci de pediatres de lhospital per nens
0-14 anys s d1/3.203, amb variaci territorial.
Lorganitzaci de latenci peditrica a lAP de Catalunya segueix dos models: a) aten-

ci integrada, on es proporciona latenci duna manera coordinada (direcci territorial
8 9
1. Resum executiu
nica, protocols conjunts, sistemes dinformaci compartits AP- hospitals), dins daquest cions concretes; d) la gesti clnica territorial nica amb un director territorial nic, pot
model se situa l11,3% de les ABS de Catalunya, i b) atenci fragmentada, on lAP i la- ser assolida de manera progressiva mitjanant la creaci de lequip dAP de pediatria
tenci hospitalria es proveeixen per diferents equips sense vinculaci de la gesti de territorial, que tindr un coordinador que dependr del director dAP duna de les enti-
recursos humans ni de processos assistencials, sota aquest model es troba el 88,6% de tats provedores dAP del GTS/conjunt de GTS i que haur de treballar estretament amb
les ABS de Catalunya. el cap de servei de pediatria de lhospital; e) la gesti clnica territorial comportar: tre-
ball per processos, utilitzaci de protocols conjunts, sistemes dinformaci compartits,
La Direcci General de Salut Pblica est actualitzant latenci preventiva dins de la car- organitzaci de latenci (programada, continuada i urgent) compartida entre diferents
tera de serveis de lAP peditrica. Daltra banda, la nova cartera de serveis globals de provedors (si escau en el territori), i f) cartera de serveis definida per AP, on sespecifi-
la pediatria a lAP detallada en aquest document, inclou un protagonisme ms gran de qui el nivell de resoluci i el millor professional sanitari (amb competncies i millor rela-
la infermera. ci cost-benefici) per executar-la.
Actualment, els sistemes dinformaci no permeten disposar duna quantificaci exacta Punts crtics per al Pla dimplantaci
sobre la despesa que representa latenci peditrica a lAP de Catalunya. Aix no obs- Per fer efectiu aquest nou model assistencial, cal tenir en compte els segents punts cr-
tant, es poden fer estimacions partint de dades dactivitat i destructura. Amb aquestes tics dxit: a) desenvolupament dinstruments administratius/jurdics que ajudin en el
dades, sestima que la despesa de latenci peditrica a lAP de Catalunya lany 2005 desplegament; b) disminuci de les desigualtats laborals (RH) entre provedors; c) ac-
va ser de 107.920.266 euros. ceptaci del suport als pediatres per parts dels metges de famlia; d) capacitat real de
decisi/gesti del director/coordinador de lequip dAP de pediatria del GTS/conjunt de
Els problemes principals detectats en latenci peditrica a lAP de Catalunya sn: a) GTS; e) el director de lEAP ha de veure la figura del responsable de lequip dAP de pe-
manca de recursos humans i/o mala distribuci daquests; b) desigualtats territorials pel diatria del GTS/conjunt de GTS com una ajuda i aquest hauria de treballar estretament
que fa a la rtio nen/pediatre; c) manca de relaci formal i sistemtica entre els pedia- amb els directors dels EAP del territori; f) disponibilitat de formaci/capacitaci de m-
tres dels EAP i entre aquests i els seus homnims de lhospital de referncia. Manca de nims a travs de lIES o altres institucions, tant per a metges de famlia com per a infer-
protocols conjunts EAP - hospital; d) necessitat de formaci addicional en aspectes con- meres i refor educatiu per a pediatres en temes concrets; g) dotaci de plantilles amb
crets, sobretot en pediatria durgncies; e) nivell de formaci dinfermeres heterognia, rtios adequades per tal de poder dur a terme lactivitat assistencial, i h) la infermera ha
i f) sistemes dinformaci deficitaris. dassumir ms responsabilitat en el programa de seguiment del nen sa i altres proces-
sos assistencials, i el pediatre de lequip li ha de donar suport per desenvolupar les se-
Visi estratgica dels serveis de pediatria de latenci primria ves funcions.
La visi estratgica de latenci peditrica a AP per a Catalunya inclou els aspectes se-
gents: a) tot nen (0-14 anys) t un pediatre assignat; b) un nic model assistencial te- Recomanacions operatives a curt termini
rritorial; c) atenci propera al punt on es genera la demanda; d) informaci i suport als Recomanacions operatives a curt termini (2007-2008): a) aplicar, o desenvolupar, el su-
pares i als nens de 0 a 14 anys per potenciar lautocura i les decisions compartides; e) port legislatiu necessari per fer efectiu el nou model de pediatria de lAP a Catalunya;
atenci primria resolutiva i coordinada amb altres recursos del sistema; f) ms prota- b) implantaci progressiva del model. Lobjectiu s iniciar el procs lany 2007 i que lany
gonisme de lactivitat de la infermera, per sense trencar lequip pediatre-infermera; g) 2011 tot el territori de Catalunya es trobi sota aquest model datenci; c) augmentar la
millora de les condicions laborals i formatives dels professionals; h) qualitat elevada de dotaci de pediatres o dinfermeres, de manera progressiva, en aquells EAP amb 1 pe-
latenci, i i) atenci sostenible. diatre/>1.200 nens adscrits entre 0-14 anys. Aquesta dotaci podria fer-se combinant
dues estratgies, tot considerant la ruralitat -redistribuci de pediatres dins del GTS/con-
El nou model assistencial junt de GTS, dels EAP amb 1 pediatre/<1.000 nens (0-14 anys) cap a EAP amb 1 pedia-
El nou model assistencial de latenci peditrica a lAP es resumeix en els apartats se- tre/>1.200 nens (0-14 anys) i afegint pediatres i/o infermeres com a nova acci. Linici de
gents: a) sectoritzaci territorial (de dispositius a territori) en dos nivells geogrfics te- les accions es faria durant lany 2007 i de manera progressiva per assolir lobjectiu lany
rritorials: 1) ABS; 2) GTS/conjunt de GTS. Es considera un mbit territorial idoni per do- 2011; d) assumpci de ms competncies per part de la infermera en el programa de
nar atenci peditrica integrada aquell que contingui un servei datenci peditrica seguiment del nen sa i en latenci a la patologia urgent (lleu i moderada) i en la coordi-
hospitalria i les ABS de referncia de lhospital. En la majoria de zones de Catalunya, naci amb altres dispositius del sector a latenci al nen amb discapacitat. Per tal que la
els mbits geogrfics territorials ms idonis correspondran als governs territorials de infermera pugui assumir un paper ms rellevant en tot el procs datenci, es recomana
Salut (GTS) i, en algun cas, podrien correspondre a lagregaci de ms dun GTS; b) el disseny de cursos per millorar/actualitzar la formaci daquests professionals en les
punts datenci: 1) lEAP ser la porta dentrada i el responsable de latenci programada rees que la cartera de serveis els designi. Daltra banda, lassumpci de ms com-
i espontnia; 2) latenci continuada sha dorganitzar tenint en compte la combinaci de petncies shauria de fer de manera progressiva i dacord amb el nivell de formaci de
criteris de proximitat i de volum de poblaci. Podr centralitzar-se en un, o ms dun, dels les infermeres. Linici daquesta acci es faria lany 2007, fins a assumir lobjectiu total
EAP del territori depenent del nombre dABS que englobi aquest i la seva dispersi te- lany 2011; e) definir un programa de refor en formaci de patologia peditrica dalta
rritorial; 3) latenci urgent en els territoris on es despleguin recursos especfics durgn- prevalena per als metges de famlia. Aquest curs shauria de prioritzar per a metges de
cies dAP se centralitzar en aquests, i en els territoris que, per les seves caractersti- famlia que treballin en EAP on hagin de fer de suport en latenci continuada o en la-
ques geogrfiques o poblacionals, sacordi lassumir un hospital comarcal; c) lequip tenci urgent, o que treballin en EAP en els quals es necessitessin pediatres (b pel fet
de primria de pediatria del GTS/conjunt de GTS el formaran els pediatres i les inferme- de trobar-se en rees on hi ha pocs nens o en EAP amb una demanda excessiva). El dis-
res de lAP i de lhospital de referncia, amb el suport dels metges de famlia en situa- seny del programa shauria de fer durant lany 2006 i linici de la formaci shauria de fer
10 11
1. Resum executiu
durant lany 2007; f) reforar la formaci dels pediatres dAP per tal de dur a terme la-
tenci continuada i latenci urgent als recursos durgncia del territori. El disseny i inici 2. Introducci
del programa shauria de fer durant lany 2007; g) establir protocols dactuaci i de de-
rivaci a lmbit hospitalari per a patologies que requereixin una atenci compartida en-
tre lAP i latenci hospitalria. Aquests protocols shaurien de fer a escala territorial un
cop es comenci a implantar el model; h) aplicar el pagament per cpita a tot el territori
amb incentius a lordenaci del sistema, i i) dissenyar models dincentivaci per als pro-
fessionals que han de fer efectiu el nou model.
12
2. Introducci
Els nens sn el principal actiu de qualsevol societat. Un correcte desenvolupament fsic,

psquic i cultural s fonamental per tal de poder gaudir duna societat avanada i respon-
sable. Per aquest motiu, la promoci de la salut i una atenci sanitria dalta qualitat per
als infants de 0 a 14 anys han de ser objectius prioritaris per a la nostra societat. Cal as-
senyalar que la majoria de les intervencions que es fan per millorar la salut de la infncia
i la joventut influeixen tamb positivament en la salut de la futura poblaci adulta, ja que
els beneficis de les accions iniciades en la infncia es prolonguen tota la vida.
La provisi dinstruments que potencin viure en salut ha de comenar per un bon abor-
datge des de lAP. De fet, el Decret 84/1985, de 21 de mar, referent a mesures per a la
reforma de lAP de salut a Catalunya, determina que latenci primria de salut, com a pri-
mer esgla daccs del ciutad a lassistncia sanitria, integra latenci preventiva, cu-
rativa, rehabilitadora i la promoci de la salut de la comunitat. El Govern de Catalunya es-
tableix com a prioritat potenciar lAP de salut i situar-la com el nucli del sistema. Alhora, es
vol que lAP es constitueixi en leix central de la planificaci i lordenaci dels serveis sa-
nitaris a Catalunya amb conjunci amb el desenvolupament de la reforma de latenci es-
pecialitzada (RAE). Per aquest motiu sha dissenyat el Pla dInnovaci de lAP i Salut
Comunitria de Catalunya, amb lobjectiu daconseguir una AP ms resolutiva, accessible
i orientada a les necessitats (expressades i no expressades) dels ciutadans catalans.
Latenci peditrica a lAP de Catalunya sha caracteritzat tradicionalment pel fet de ser
una de les millors tant a Catalunya, com a lEstat espanyol i a Europa. Els pediatres fan tas-
ques datenci directa i de seguiment a la consulta (ambulatria i urgent) i al domicili, de
promoci de la salut, educaci sanitria i prevenci de la malaltia i tamb dinvestigaci i
docncia. Aix no obstant, en els darrers anys diferents factors de tipus demogrfic, so-
cial i professional fa que sigui necessari reorientar els serveis de pediatria per tal que pu-
guin donar resposta adequada als nous reptes. Lincrement del percentatge de nens de
famlies immigrants i els canvis en el patr dutilitzaci de serveis fa, entre daltres, que les
caracterstiques de la demanda datenci hagin variat. Tamb el creixement i la despobla-
ci de determinades zones territorials i la manca de professionals amb formaci reglada
en pediatria, requereix una adaptaci de lorganitzaci de latenci peditrica tradicional.
Aquest no s un fet allat al nostre pas, ni tampoc ho s pel que fa a lespecialitat de pe-
diatria. Per aquest motiu, en diferents pasos desenvolupats sest reformant lorganitza-
ci de latenci. Cal assenyalar que a Europa cada vegada hi ha ms sistemes sanitaris
que aposten per organitzar equips de professionals resolutius i eficients, que compartei-
xin competncies i evitin duplicacions, i on es disposi de la millor combinaci de coneixe-
ments i habilitats. s el que es coneix en termes anglosaxons com skill-mix o skill-share.
Per aix, el repte davui a pediatria no noms s el qu (quin tipus datenci sha de pro-
veir), sin tamb com sha de proveir i qui ho ha de fer. A Catalunya, dins del Pla de reo-
rientaci de lAP i Salut Comunitria, sha incls lordenaci de latenci peditrica.
Lordenaci vol considerar tots els dispositius relacionats amb latenci peditrica princi-
palment en lmbit de lAP, per sense oblidar latenci hospitalria, especialment pel que
fa a la coordinaci entre els dos mbits.
En aquest document es presenta una descripci de lestat de situaci de latenci de pe-

diatria a lAP a Catalunya, incloent-hi informaci sobre dades de recursos, activitat i orga-
nitzaci, com tamb dels principals problemes detectats als quals sha de donar resposta.
Es presenta lanlisi de fluxos datenci a nens de 0 a 14 anys als hospitals de la Xarxa
Hospitalria dUtilitzaci Pblica (XHUP). Tamb es descriu breument lorganitzaci de la-
tenci peditrica en altres pasos europeus i els diferents models dorganitzaci que hi ha
entre els diferents provedors a Catalunya. Alhora, es presenta el model datenci a nens
de 0 a 14 anys que el Departament de Salut de Catalunya vol desenvolupar en els propers
14 15
2. Introducci
anys a lAP. Aquest document hauria de ser la base per al disseny de plans dactuaci con-
crets a cada regi sanitria i governs territorials per fer possible el desenvolupament del 3. Objectius
model.
Finalment, cal assenyalar que malgrat que es fa una breu referncia a latenci peditrica
hospitalria, aquesta requerir dun treball posterior amb el seu propi pla dordenaci (que
haur de confluir amb el model que aqu es presenta). Tampoc es fa referncia en aquest
treball a lordenaci de la neonatologia, la qual ha estat objecte dun pla estratgic dor-
denaci especfic.
16
3. Objectius
Objectiu general
Ordenar latenci peditrica a latenci primria de Catalunya per tal de continuar proveint
una assistncia dalta qualitat, per fent-la ms resolutiva i potenciant una coordinaci
adequada entre els diferents nivells assistencials i daltres recursos que disposa el sis-
tema, com tamb apropar-la a lentorn natural del nen i adolescent, fonamentalment, a les
escoles i a la comunitat. La nova ordenaci vol considerar tots els dispositius relacionats
amb latenci peditrica, principalment en lmbit de lAP, per sense oblidar latenci hos-
pitalria, especialment pel que fa a la coordinaci entre els dos mbits, tot potenciant la
integralitat de latenci i la configuraci dequips professionals compartits.
Objectius especfics
Fer una anlisi de la situaci actual de la pediatria a lAP (internacional i Catalunya).
Actualitzar la cartera de serveis de pediatria a lAP per Catalunya (actualitzaci del pro-
grama de seguiment del nen sa) i potenciaci del rol de la infermera.
Orientar el model assistencial per dur a terme la cartera de serveis donant resposta a
lobjectiu general.
Establir un sistema de monitoritzaci i davaluaci.
18 19
4. Metodologia
20
4. Metodologia
1. Pel que fa a la Anlisi: Sha dut a terme una anlisi descriptiva utilitzant fonts dinformaci quantitativa i
descripci de qualitativa.
lestat de situaci
mbit de lestudi: Atenci primria (per tamb es fa una breu referncia a latenci als
hospitals de la XHUP).
Poblaci destudi: Equips dAP (per tamb es fa una breu referncia als hospitals de la
XHUP).
Fonts dinformaci: Pel que fa a les fonts dinformaci quantitativa, sha utilitzat:
Informaci sobre recursos humans a lAP procedent de la Divisi dAtenci Primria de
lInstitut Catal de la Salut (ICS).
Informaci sobre recursos humans a lAP i a latenci hospitalria proporcionada per
cada una de les regions sanitries de Catalunya i CatSalut (sinclouen equips dAP i hos-
pitalria de lICS i altres provedors).
Informaci sobre recursos humans als hospitals de Catalunya proporcionada per la
Societat Catalana de Pediatria.
Dades del conjunt mnim bsic de dades de lalta hospitalria de lany 2004, estratificat
per grups dedat: 0-2 anys, 3-10 anys, 11-14 anys i 15-18 anys.
Dades de recursos humans procedents de lestudi sobre unitats maternoinfantils dels
hospitals de la XHUP (realitzada per la Unitat dAnlisi de la Demanda, de la Direcci
General de Planificaci i Avaluaci).
Pel que fa a la informaci qualitativa, sha obtingut mitjanant entrevistes personalitzades

amb diferents provedors datenci peditrica a Catalunya. Alhora, sha fet una cerca a la
bibliografia cientfica sobre lestat de situaci de la pediatria a Europa. Daquesta cerca,
en va resultar la identificaci dun nic article1. Tamb sha cercat bibliografia gris mit-
janant Internet, sense que shagi trobat cap descripci de lorganitzaci dels serveis de
pediatria a Europa.
Explotaci de les dades:

Les dades del nombre de professionals de pediatria dAP shan calculat utilitzant la unitat
lloc de treball de professional equivalent a 36 hores (peq). Els pediatres de contingent (no
reformats) tamb es troben inclosos i es consideren com a integrats, s a dir amb una ac-
tivitat equivalent a 36 hores/setmanals, ats que sen preveu la integraci futura.
La poblaci de referncia utilitzada s la poblaci inscrita al Registre central dassegurats

(RCA 2005) assignada a cada equip datenci primria (EAP), ponderada per la utilitza-
ci de serveis dAP (visites al pediatre els darrers 12 mesos) i per edat, dacord amb len-
questa de salut de Catalunya (ESCA 2002).
Els factors de ponderaci ESCA 2002 per grup dedat han estat els segents:
Grup dedat Factor de ponderaci

0-2 anys 1,93
3-7 anys 1,02
8-14 anys 0,37
Per a lelaboraci de la informaci estratificada per regions sanitries (RS) del CatSalut,
shan considerat les set regions de la nova divisi territorial del Departament de Salut. En
22 23
4. Metodologia
el cas de la Regi Sanitria de Barcelona, ats que representa un percentatge de pobla-

ci molt elevat, i tamb drees bsiques de salut (ABS), respecte al total de Catalunya, 5. Antecedents i estat actual
sha fet una subdivisi per als quatre territoris que integren aquesta Regi Sanitria:
Barcelons Nord i Maresme, Valls Oriental i Valls Occidental, Barcelona Ciutat i Baix
Llobregat - Garraf - Alt Peneds.
2. Pel que fa al El model datenci que es presenta a continuaci parteix de lanlisi de les dades de di-
desenvolupament ferents fonts i de diverses iniciatives. Duna banda, shan utilitzat les dades procedents
del model dels diferents sistemes dinformaci de recursos i activitat del Departament de Salut,
CatSalut i regions sanitries. Tamb, es va dur a terme una cerca a la bibliografia interna-
cional sobre els models datenci daquesta prestaci a Europa, i a la bibliografia gris (p.
ex., documents de governs, organitzacions internacionals, etc.) mitjanant Internet. Per
conixer-ne els punts forts i febles, shan dut a terme entrevistes no estructurades amb
professionals (clnics i de gesti) del territori sobre lestat actual de la pediatria a lAP de
Catalunya. Alhora, sha tingut en compte els diferents documents presentats al
Departament de Salut per part de la Societat Catalana de Pediatria, on es posen de ma-
nifest els problemes del collectiu professional, de la seva prctica diria i orienta sobre
un model datenci adequat a les noves necessitats i demandes tant dels professionals
com de la poblaci. Finalment, el model que es proposa sha discutit amb diferents grups
de treball on han estat implicats professionals de prestigi reconegut en aquest camp, pro-
fessionals que treballen en lordenaci dels serveis de pediatria com a provedors, respon-
sables de planificaci de les regions sanitries i responsables dinstitucions provedores
de serveis.
24
5. Antecedents i estat actual
5.1 Organitzaci de Sha identificat un estudi que analitza lorganitzaci de la pediatria a lAP a 34 pasos
latenci peditrica dEuropa lany 19991, per no shan trobat altres documents en mitjans informtics. Aquest
a lmbit europeu estudi identifica tres models datenci peditrica (definida com a atenci a menors de 15
anys) a lAP:
a) Atenci a infants de 0 a 14 anys per part dun pediatre dAP: Sinclouen els pasos
en els quals ms del 75% de menors de 15 anys sn atesos a lAP per pediatres.
En aquest grup es troben 12 pasos, incloent-hi lEstat espanyol i tamb Txquia,
Eslovquia, Grcia, Bulgria i Rssia.
b) Atenci a infants de 0 a 14 anys per part dun metge de famlia: Es tracta de pasos
on ms del 75% de menors de 15 anys sn tractats per un metge de famlia. En
aquest grup hi ha sis pasos: el Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, els Pasos Baixos,
Noruega i Finlndia.
c) Atenci a infants de 0 a 14 anys per part dun pediatre i per part dun metge de fa-
mlia (sistema combinat): La proporci de nens menors de 15 anys tractats per un
metge de famlia o per un pediatre s similar. Trobem els setze pasos restants, en-
tre aquests, Frana, Portugal, ustria, Blgica, Sucia, Itlia, Alemanya, Hongria,
Turquia i Sussa. En general, la ra que existeixi un sistema combinat sexplica per
la diferent densitat de poblaci dins els territoris dun pas, fet que significa que els
nens que viuen a les rees ms poblades sn atesos per pediatres i els que viuen
en rees ms rurals sn atesos, com la resta de la poblaci, per metges de famlia.
Pel que fa a la formaci dels pediatres, no tots els pasos amb atenci peditrica tenen ne-
cessriament un programa de formaci especfic de pediatria a lAP. En alguns dels pa-
sos on els nens sn atesos per metges de famlia sofereix la formaci en atenci pedi-
trica dins del perode de residncia. La formaci de postgrau en pediatria dAP sofereix
als residents de pediatria en el 75% dels pasos enquestats i als residents de medicina de
famlia en el 60% dels pasos. A Catalunya, aquesta formaci sofereix als metges de fa-
mlia durant tres mesos, en el qual roten pels serveis de pediatria de lhospital (1 mes) i de
lAP (2 mesos).
Factors econmics i sociopoltics, poder professional i factors geogrfics i histrics expli-

carien les diferncies en lorganitzaci de latenci peditrica entre els diferents pasos
dEuropa. Lesmentat estudi tamb explicita que la taxa de mortalitat infantil s menor en
pasos amb una renda per cpita ms alta i en aquells amb un sistema peditric dAP, per
caldrien ms estudis, de qualitat metodolgica alta, per poder arribar a una conclusi de-
finitiva de quin s el millor sistema dorganitzaci.
Finalment cal comentar que a Europa, la mediana (nombre per sobre del qual es troben el
50% dels casos) de nens menors de 15 anys assignats per pediatre era, lany 1999, de
2.094 nens; amb un rang entre pasos de 401 a 15.150 nens.
5.2 Organitzaci de 5.2.1 Caracterstiques demogrfiques i assistencials per a tot Catalunya

latenci peditrica
a Catalunya 5.2.1.1 Caracterstiques demogrfiques
Catalunya es divideix territorialment, pel que fa a la sanitat, en set regions sanitries (RS)
des del mes de juny del 2005 (abans daquesta data es dividia en vuit regions). Les RS de
Camp de Tarragona, Terres de lEbre i Girona continuen mantenint el mateix territori que
en la distribuci anterior. Shan creat tres regions sanitries noves: a) la Regi Sanitria Alt
Pirineu i Aran, que inclou les comarques del Pallars Juss, lAlta Ribagora, lAlt Urgell, el
Pallars Sobir, la Vall dAran i tamb la Cerdanya; b) la Regi Sanitria Catalunya Central,
26 27
que inclou les comarques del Bages, el Bergued, el Solsons, Osona i lAnoia; c) la Regi
Sanitria Barcelona, que inclou Barcelona Ciutat, lantiga Regi Barcelons Nord i Figura 1. Percentatge
dABS amb diferents rtio
Maresme i la resta de territoris de les antigues regions sanitries Costa de Ponent i Centre.
pediatre/poblaci de 0-14
Finalment hi ha la Regi Sanitria Lleida, que disminueix de territori i queda formada per anys
les comarques de la Noguera, la Segarra, el Pla dUrgell, lUrgell, les Garrigues i el Segri.
26,2%
Catalunya, sha vist afectada durant els ltims anys per diversos factors, com sn els can-
vis demogrfics, culturals, sociolgics i epidemiolgics, que han comportat un augment
45%
de la pressi i la complexitat de lassistncia sanitria, fet que ha evidenciat la necessitat R>1200
R 1000-1200
dadequar els recursos i els processos datenci sanitria. Segons dades de lInstitut 28,8% R<1000
dEstadstica de Catalunya, la immigraci, principalment procedent dAmrica i de lfrica,
sincrementa anualment a Catalunya de forma important. Lany 2004, el percentatge dim-
migrants sobre el total de la poblaci era del 6,8% (un 0,5% ms que lany 2003). El per-
centatge dimmigrants a les diferents ABS varia des de l1,43% fins al 44,8% (dades del
2004). Un altre factor que cal considerar s lincrement constant de naixements durant els
ltims anys, amb una taxa de natalitat lany 2004 d11,4/1.000 habitants. Aix fa que du-
rant els ltims anys la poblaci entre 0 i 14 anys sincrementi anualment ms del 2,5 %
(1.073.965 nens de 0-14 anys lany 2005). Per a lany 2015 sha estimat que en un esce-
nari de creixement mitj el nombre total de nens de 0 a 14 anys a Catalunya ser de
1.382.506. Segons un escenari de creixement alt, aquesta xifra augmenta a 1.466.757 No existeix un estndard dor (gold-standard) sobre quina ha de ser la rtio pediatre/po-
nens de 0-14 anys a Catalunya. A Catalunya hi ha 4.032 centres escolars amb nens esco- blaci infantil per tal de poder assolir una atenci dexcellncia. Aix no obstant, consi-
laritzats de 0 a 17 anys (curs 2004-2005), que donen formaci a una poblaci de 1.241.292 derant les caracterstiques poblacionals, la cartera de serveis de pediatria que sofereix i
nens. els recursos humans actuals de la Xarxa Sanitria dUtilitzaci Pblica de Catalunya, es
podria considerar adequada una rtio dun pediatre/1.200 nens de 0-14 anys adscrits.
5.2.1.2 Caracterstiques assistencials Aquesta rtio correspondria a un pediatre/800-900 nens de 0-14 anys atesos, segons les
a) Recursos dades dactivitat als centres dAP de Catalunya.
Al principi de lany 2005, a Catalunya hi havia 346 rees bsiques de salut (ABS) en fun-
cionament, amb 269 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut (ICS), 65 ges- Daltra banda, a travs dun estudi sobre lestat de situaci de les infermeres dAP a
tionats per altres provedors i la resta gestionats per entitats de base associativa (EBA). Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), shan identificat 357 infermeres (11%)
Totes les ABS formen part de la xarxa reformada. La poblaci registrada al Registre cen- que presten atenci exclusivament a la poblaci infantil (de 0 a 14 anys) i 878 (27%) que
tral dassegurats del Servei Catal de la Salut al gener del 2005 era de 7.105.324, un 15,1% manifesten donar atenci a poblaci infantil i adulta2. Considerant aquest estudi, a
dels quals eren menors de 15 anys. Catalunya hi hauria una infermera que dona atenci exclusivament a poblaci infantil per
cada 2.764 nens, i una infermera que dna atenci a poblaci infantil i adulta per cada
Pel que fa als recursos humans disponibles, als EAP hi havia 949 professionals de pedia- 1.124 nens.
tria que atenen nens de 0 a 14 anys. Tenint en compte el nombre de pediatres a lAP de
Catalunya i la poblaci infantil de 0-14 anys ponderada per ESCA, de manera agregada A escala hospitlaria, lany 2005, segons dades proporcionades per les regions sanitries
cada pediatre atendria una mitjana de 1.061 nens (any 2005). Aix no obstant, quan ses- del Departament de Salut que corresponen al 100% dels 60 hospitals de la XHUP de
tudien les dades desagregades per ABS, ats que la poblaci de nens de 0-14 anys en Catalunya (comptabilitzant com un centre els dos hospitals de Manresa que actualment
les diferents ABS s molt variable (des de 222 fins a 14.975 per ABS), la proporci de nens es gestionen conjuntament) i 15 dels quals no disposen de servei de pediatria, hi ha 335
per pediatre tamb varia. Amb la informaci disponible per ABS sobserva que, a 98 ABS professionals especialistes en pediatria, 59 neonatlegs i 185 metges residents de pedia-
el nombre de nens per a cada pediatre s superior a 1.200, a 89 ABS la proporci de nens tria. Tamb hi ha 19 especialistes en pediatria que treballen parcialment a latenci hospi-
per pediatre est entre 1.000 i 1.200, i a les 153 ABS restants el nombre de nens per cada talria i 111 especialistes contractats per fer gurdies, alguns dels quals fan la seva acti-
pediatre s inferior a 1.000. Tamb hi ha 6 ABS que no disposen de pediatre (encara que vitat laboral a lAP. Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pediatria amb
a una estava en procs de selecci lany 2005). Per tant, sobserva variabilitat territorial jornada laboral completa, a Catalunya la proporci de nens per pediatre que treballa a l-
quant a la dotaci de pediatres als EAP al territori catal. La taula 1 presenta aquestes da- hospital s de 3.203, i sobserva molta variaci territorial, que oscilla entre 1.334 i 5.114
des per regi sanitria. (vegeu la taula 2 al final de lanlisi de situaci per regions sanitries).
b) Atenci continuada
Latenci continuada (AC) fora de lhorari dobertura dels centres dAP es du a terme en
els 263 punts dAC (dades de lany 2003). En la majoria dels casos, aquests punts dAC
estan oberts durant les 24 hores del dia (252 centres) i la resta de centres fan un horari
datenci ampliat fins a les 12 de la nit (11 centres). Cal mencionar que, un cop sacaba
28 29
lhorari habitual de lEAP, la majoria dels punts dAC no disposen despecialistes en pedia- 5.2.2 Caracterstiques demogrfiques i assistencials per a cada regi sanitria
tria per atendre els nens, per la qual cosa molt sovint les famlies sadrecen a lhospital per
a atenci peditrica fora de lhorari del CAP. Aix no obstant, algunes ABS inclouen en els 5.2.2.1 Regi Sanitria Lleida
seus torns dAC especialistes en pediatria, que atenen tant nens com adults. Un aspecte La Regi Sanitria Lleida del CatSalut inclou les comarques de la Noguera, la Segarra, el
que cal mencionar s que els pediatres que treballen a les ABS on els equips dAP estan Pla dUrgell, lUrgell, les Garrigues i el Segri. Est formada per 22 ABS, amb tots els
gestionats per lICS (el 78% de les ABS) no estan obligats a participar en els torns daten- equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut (ICS), menys un a la ciutat de Lleida,
ci continuada si sn majors de 55 anys i tamb poden demanar lexempci temporal o que est gestionat per un altre provedor. Totes les ABS de la regi formen part de la xarxa
definitiva per causes personals o familiars. Les infermeres tamb participen en torns da- reformada.
tenci continuada o urgncies i igual que els metges de famlia tamb atenen tant nens
com adults. La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut de la
RS Lleida s de 332.592 persones (gener del 2005), un 14,6% dels quals (n=48.584) sn
c) Caracterstiques de lactivitat menors de 15 anys (a Catalunya =15,1%). El percentatge dimmigrants a les diferents ABS
Malauradament, avui no es disposa dinformaci homognia i exacta pel que fa a les pa- varia des dun 3,7% (a lABS Lleida rural 2-sud), fins al 16% (ABS Cervera). La taxa de na-
tologies ateses ni a les consultes externes de lhospital ni als EAP, per la qual cosa es des- talitat lany 2004 va ser de 10,94/1.000 habitants (Catalunya 2004=11,37/1.000 habitants).
coneix amb exactitud la crrega epidemiolgica de les diferents patologies que satenen A la Regi hi ha 314 centres escolars amb 55.808 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (9.817
en lmbit ambulatori (consultes externes dhospitals, centre dAP, domicili). nens de 0 a 2 anys, 9.522 nens de 3 a 5 anys, 18.037 nens de 6 a 11 anys, 12.214 nens
de 12 a 15 anys i 6.218 nens de 16 a 17 anys).
Aix no obstant, la Fundaci Jordi Gol i Gurina entre 1997 i 19983, va dur a terme un es-
tudi prospectiu patrocinat pel CatSalut, en dues ABS de la Regi Sanitria Centre. A par- Als equips dAP hi ha 38 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a 14 anys.
tir dels episodis datenci (EA) es van calcular les taxes dincidncia i prevalena dels Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de refern-
problemes de salut atesos a lAP, construdes a partir dEA no repetits i persones ate- cia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.196 nens. Aix no obstant,
ses. Segons aquest estudi, els problemes de salut amb les taxes dincidncia i preva- quan se separen les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS
lena ms altes sn les malalties de laparell respiratori, els problemes generals i ines- varia des de 328 fins a 5.550, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable.
pecfics i les malalties de laparell auditiu en els nens de 0 a 4 anys; i les malalties de Amb la informaci disponible per ABS sobserva que, a sis ABS el nombre de nens per a
laparell respiratori, els problemes generals i inespecfics i les malalties de laparell di- cada pediatre s superior a 1.200, no hi ha cap ABS amb un nombre de nens per pedia-
gestiu en els de 5 a 14 anys. tre entre 1.000 i 1.200, i a tretze ABS el nombre de nens per cada pediatre s inferior a
1.000. Tamb hi ha tres ABS que no disposen de pediatre.
Pel que fa a lactivitat hospitalria, a Catalunya hi ha 60 hospitals que formen part de la
XHUP, on satn la poblaci infantil de 0 a 14 anys. Les altes hospitalries (contactes), Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro-
dhospitalitzaci convencional i cirurgia major ambulatria (CMA), finanades pel CatSalut fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
i generades per nens i adolescents durant lany 2005, atenen majoritriament als tres un 14% dels professionals dinfermeria de la Regi presten atenci exclusivament a la po-
diagnstics principals segents: blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 39% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in-
fantil i adulta.
a) De 0-2 anys: Hospitalitzaci convencional: altres afeccions perinatals,
examen/avaluaci mdica i gestaci curta / baix pes nixer / retard del creixe- A la Regi Sanitria Lleida latenci continuada fora de lhorari dobertura dels centres dAP
ment fetal; CMA: hrnia abdominal, altres trastorns genitals masculins i amigda- es du a terme al 95,5% de les ABS per mitj dels punts datenci continuada que atenen
litis aguda i crnica. durant les 24 hores i en centres amb horaris datenci ampliats fins a les 12 de la nit.
b) De 3 a 10 anys: Hospitalitzaci convencional: amigdalitis aguda i crnica, pneum-
nia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) i apendicitis i altres afeccions apendiculars; Hi ha tres hospitals que formen part de la XHUP situats a la ciutat de Lleida oberts les 24
CMA: altres trastorns genitals masculins, amigdalitis aguda i crnica i hrnia abdo- hores/dia amb 9,5 professionals especialistes en pediatria, 4 neonatlegs, 5 metges resi-
minal. dents de pediatria i 5 especialistes contractats per fer gurdies, alguns dels quals fan la
c) D11 a 14 anys: Hospitalitzaci convencional: apendicitis i altres afeccions apendi- seva activitat laboral a lAP. Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pe-
culars, fractura dextremitat superior i dolor abdominal; CMA: altres trastorns geni- diatria amb jornada laboral completa, la proporci de nens per pediatre s de 5.114.
tals masculins, altres neoplsies benignes i altres trastorns dull.
5.2.2.2 Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran
En lanlisi del conjunt mnim bsic de dades de lalta hospitalria (CMBDAH) de lany 2005 La Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran del CatSalut inclou les comarques del Pallars Juss,
tamb sobserva que els nens sn atesos principalment a la mateixa regi sanitria on re- lAlta Ribagora, lAlt Urgell, el Pallars Sobir (totes aquestes de lanterior Regi Sanitria
sideixen i que, segons els diferents grups dedat, entre el 2,4% i el 5,2% de les altes hos- de Lleida), la Vall dAran i la Cerdanya.
pitalries dhospitalitzaci convencional i CMA dels nens de 0 a 14 anys van ser genera-
des per residents de fora de Catalunya. A lannex 1 sindiquen els fluxos per edats dels s formada per 8 ABS, amb 6 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut (ICS)
nens residents a les diferents regions sanitries que han estat atesos als hospitals durant i 2 que estan gestionats per un altre provedor. Totes les ABS de la regi formen part de la
lany 2005, segons les dades del CMBDAH. xarxa reformada.
30 31
La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut de la cia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.054 nens. Quan sanalitzen
RS Alt Pirineu i Aran s de 64.507 (gener del 2005), un 14,5% dels quals (n=9.335) sn les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS varia des de 222
menors de 15 anys (Catalunya=15,1%). El percentatge dimmigrants a les diferents ABS fins a 6.285, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb la informaci
varia des dun 4,4% (ABS Alt Urgell sud) fins al 11,5% (ABS Cerdanya). La taxa de natali- disponible per ABS sobserva que, a 9 ABS el nombre de nens per a cada pediatre s su-
tat lany 2004 va ser de 8,95/1.000 habitants (Catalunya =11,37). A la regi hi ha 83 cen- perior a 1.200, a 10 ABS el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 i 1.200, i a
tres escolars amb 10.731 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (1.669 nens de 0 a 2 anys, 14 ABS el nombre de nens per cada pediatre s inferior a 1.000. Tamb hi ha 1 ABS que
1.921 nens de 3 a 5 anys, 3.727 nens de 6 a 11 anys, 2.292 nens de 12 a 15 anys i 1.122 no disposa de pediatre.
nens de 16 a 17 anys) .
Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro-
Als equips dAP hi ha 6 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a 14 anys. fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de refern- un 10% dels professionals dinfermeria de la Regi presten atenci exclusivament a la po-
cia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.529 nens. Aix no obstant, blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 28% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in-
quan sanalitzen les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS va- fantil i adulta.
ria des de 408 fins a 2.497, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb
la informaci disponible per ABS sobserva que, a 4 ABS el nombre de nens per a cada A la Regi Sanitria Camp de Tarragona latenci continuada fora de lhorari dobertura
pediatre s superior a 1.200, a 1 ABS el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 dels centres dAP es du a terme al 68% de les ABS per mitj dels punts datenci conti-
i 1.200, i a 2 ABS el nombre de nens per cada pediatre s inferior a 1.000. Tamb hi ha 1 nuada que atenen durant les 24 hores.
ABS que no disposa de pediatre, per est en fase de selecci.
Hi ha 4 hospitals que formen part de la XHUP, situats a Valls, Reus i dos a Tarragona, i un
Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro- altre hospital a Reus que no pertany a la XHUP, per t autoritzaci daguts, amb 20 pro-
fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que fessionals especialistes en pediatria, 6 neonatlegs, 12 metges residents de pediatria i 1
no hi ha professionals dinfermeria a la regi que prestin atenci exclusivament a la pobla- especialista contractat per fer gurdies. Comptabilitzant noms els professionals especia-
ci infantil (de 0 a 14 anys) i que un 58% dels professionals dinfermeria atenen poblaci listes en pediatria amb jornada laboral completa, la proporci de nens per pediatre s de
infantil i adulta. 4.102.
A la Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran latenci continuada fora de lhorari dobertura dels 5.2.2.4 Regi Sanitria Terres de lEbre
centres dAP es du a terme al 100% de les ABS per mitj dels punts datenci continuada La Regi Sanitria Terres de lEbre s una de les tres regions que en la nova divisi terri-
que atenen durant les 24 hores. torial continua mantenint el mateix territori que en la divisi anterior. s formada per 11 ABS
que formen part de la xarxa reformada i amb tots els equips dAP gestionats per lInstitut
Hi ha 4 hospitals que formen part de la XHUP que estan situats a la Seu dUrgell, Catal de la Salut.
Puigcerd, Tremp i Vielha, amb 7 professionals especialistes en pediatria, i la proporci
de nens per pediatre s de 1.334. La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut de la
RS Terres de lEbre s de 172.682 (gener del 2005), un 14,0% dels quals (n=24.112) sn
5.2.2.3 Regi Sanitria Camp de Tarragona menors de 15 anys (Catalunya=15,1%). El percentatge dimmigrants a les diferents ABS
La Regi Sanitria Camp de Tarragona s una de les tres regions que en la nova divisi varia des dun 5,4% (ABS Flix) fins al 20,9% (ABS lAmetlla de Mar el Perell). La taxa de
territorial continua mantenint el mateix territori que en la divisi anterior. s formada per 34 natalitat lany 2004 de 8,73/1.000 habitants (Catalunya=11,37). A la Regi hi ha 127 cen-
ABS, amb 21 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut, 12 gestionats per altres escolars amb 28.458 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (4.574 nens de 0 a 2 anys,
tres provedors i lequip dAP restant gestionat per una entitat de base associativa (EBA). 4.794 nens de 3 a 5 anys, 9.297 nens de 6 a 11 anys, 6.402 nens de 12 a 15 anys i 3.391
Totes les ABS de la regi formen part de la xarxa reformada. La poblaci registrada al nens de 16 a 17 anys).
Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut de la Regi Sanitria Camp de
Tarragona s de 506.357 (gener del 2005), un 16,2% dels quals (n=82.031) sn menors Als equips dAP hi ha 20 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a 14 anys.
de 15 anys (Catalunya = 15,1%). Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de refern-
cia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.089 nens, per quan sana-
A la Regi Sanitria Camp de Tarragona, el percentatge dimmigrants a les diferents ABS litzen les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS varia des de
varia des dun 4,7% (ABS El Morell) fins al 26,6% (ABS Salou). La taxa de natalitat lany 930 fins a 4.095, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb la infor-
2004 va ser de 12,96/1.000 habitants (Catalunya = 11,37). A la regi hi ha 332 centres es- maci disponible per ABS sobserva que a 2 ABS el nombre de nens per a cada pediatre
colars amb 94.650 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (17.449 nens de 0 a 2 anys, 16.293 s superior a 1.200, a 2 ABS ms el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 i
nens de 3 a 5 anys, 29.971 nens de 6 a 11 anys, 20.506 nens de 12 a 15 anys i 10.431 1.200, i a 6 ABS el nombre de nens per cada pediatre s inferior a 1.000. Tamb hi ha 1
nens de 16 a 17 anys) . ABS que no disposa de pediatre.
Als equips dAP hi ha 73 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a 14 anys. Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro-
Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de refern- fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
32 33
un 5% dels professionals dinfermeria de la Regi presten atenci exclusivament a la po- per s un centre autoritzat, amb un total de 35 professionals especialistes en pediatria,
blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 59% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in- 8 neonatlegs, 8 metges residents de pediatria i 3 especialistes contractats per fer gur-
fantil i adulta. dies. Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pediatria amb jornada la-
boral completa, la proporci de nens per pediatre s de 2.985.
A la Regi Sanitria Terres de lEbre latenci continuada fora de lhorari dobertura dels
centres dAP es du a terme al 100% de les ABS per mitj dels punts datenci continuada 5.2.2.6 Regi Sanitria Catalunya Central
que atenen durant les 24 hores. La Regi Sanitria Catalunya Central del CatSalut s una de les tres regions que es crea
en la nova divisi territorial, i inclou les comarques del Bages, el Bergued, el Solsons i
Hi ha 2 hospitals que formen part de la XHUP, a Mra dEbre i a Tortosa i un altre centre tamb Osona, de la Regi Sanitria Centre, i lAnoia, de la Regi Sanitria Costa de Ponent
a Tortosa que no pertany a la XHUP, per s un centre autoritzat, amb 9 professionals espe-
cialistes en pediatria i 5 especialistes contractats per fer gurdies, alguns dels quals fan la s formada per 35 ABS, amb 30 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut, 3
seva activitat laboral a lAP. Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pedia- EAP gestionats per altres provedors i els dos restants gestionats per EBA. Totes les ABS
tria amb jornada laboral completa, la proporci de nens per pediatre s de 2.679. de la regi formen part de la xarxa reformada.
5.2.2.5 Regi Sanitria Girona La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut de
La Regi Sanitria Girona s una de les tres regions que en la nova divisi territorial con- la RS Catalunya Central s de 469.976 persones (gener del 2005), un 15,4% dels quals
tinua mantenint el mateix territori que en la divisi anterior. s formada per 36 ABS, amb (n=72.267) sn menors de 15 anys (Catalunya=15,1%). A la Regi Sanitria Catalunya
23 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut, 12 gestionats per altres prove- Central, el percentatge dimmigrants a les diferents ABS varia des de l1,98% (ABS Alt
dors i lequip dAP de lABS restant gestionat per una EBA. Totes les ABS de la regi for- Bergued) fins al 17,8% (ABS Vic 2-sud). La taxa de natalitat lany 2004 va ser de
men part de la xarxa reformada. 13,07/1.000 habitants (Catalunya = 11,37). A la regi hi ha 361 centres escolars amb
83.833 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (15.388 nens de 0 a 2 anys, 14.511 nens de
La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut de la RS 3 a 5 anys, 26.765 nens de 6 a 11 anys, 17.945 nens de 12 a 15 anys i 9.224 nens de 16
Girona s de 638.661 (gener de 2005), un 16,4% dels quals (n=104.483) sn menors de 15 a 17 anys) .
anys (a Catalunya el percentatge de nens de 0 a 14 anys s del 15,1%). El percentatge dim-
migrants a les diferents ABS varia des dun 2,71% (ABS Ribes de Freser Campdevnol) Als equips dAP hi ha 72 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a 14 anys.
fins el 31,8% (ABS Roses). La taxa de natalitat lany 2004 va ser de 12,86/1.000 habitants Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de refern-
(Catalunya=11,37). A la regi hi ha 439 centres escolars amb 119.794 nens escolaritzats de cia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 941 nens, per quan se sepa-
0 a 17 anys (21.908 nens de 0 a 2 anys, 20.766 nens de 3 a 5 anys, 39.061 nens de 6 a 11 ren les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS varia des de 579
anys, 25.508 nens de 12 a 15 anys i 12.551 nens de 16 a 17 anys). fins a 6.108, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb la informaci
disponible per ABS sobserva que a 7 ABS el nombre de nens per pediatre s superior a
Als equips dAP hi ha 93 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a 14 anys. 1.200, a 4 ABS el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 i 1.200 i a 24 ABS el
Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de refern- nombre de nens per pediatre s inferior a 1.000.
cia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.050 nens, per quan sana-
litzen les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS varia des de Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro-
421 fins a 7.787, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb la infor- fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
maci disponible per ABS sobserva que, a 9 ABS el nombre de nens per a cada pedia- un 9% dels professionals dinfermeria de la Regi presten atenci exclusivament a la po-
tre s superior a 1.200, a 8 ABS el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 i 1.200 blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 38% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in-
i a 19 ABS el nombre de nens per cada pediatre s inferior a 1.000. fantil i adulta.
Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro- A la Regi Sanitria Catalunya Central latenci continuada fora de lhorari dobertura dels
fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que centres dAP es du a terme al 88,6% de les ABS per mitj dels punts datenci continuada
un 10% dels professionals dinfermeria de la regi presten atenci exclusivament a la po- que atenen durant les 24 hores.
blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 34% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in-
fantil i adulta. Hi ha 4 hospitals que formen part de la XHUP, a Igualada, Vic, Berga i Manresa (2 hospi-
tals amb gesti conjunta), amb un total de 16,5 professionals especialistes en pediatria, 3
A la Regi Sanitria Girona latenci continuada fora de lhorari dobertura dels centres neonatlegs, 12,5 especialistes contractats per fer gurdies i 13 ms que treballen a jor-
dAP es du a terme al 86,1% de les ABS per mitj dels punts datenci continuada que ate- nada parcial. Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pediatria a jornada
nen durant les 24 hores. laboral completa, la proporci de nens per pediatre s de 4.380.
Hi ha 8 hospitals que formen part de la XHUP, a Figueres, Palams, Olot, Campdevnol, 5.2.2.7 Regi Sanitria Barcelona
Blanes, Salt i Girona (2 centres, encara que 1 daquests respecte a la xarxa pblica s un La Regi Sanitria Barcelona del CatSalut s una de les tres regions que es crea en la nova
hospital complementari) i un altre centre hospitalari a Banyoles que no pertany a la XHUP, divisi territorial, inclou lanterior Regi Barcelona Ciutat, la Regi Barcelons Nord i
34 35
Maresme i la resta de territoris de les Regions Costa de Ponent i Centre no inclosos a les a 5 anys, 72.873 nens de 6 a 11 anys, 47.938 nens de 12 a 15 anys i 24.853 nens de 16 a
Regions Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. 17 anys).
s formada per 200 ABS, amb 157 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut, Als equips dAP hi ha un total de 179 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a
35 gestionats per altres provedors i els 8 EAP restants gestionats per EBA. Totes les ABS 14 anys. Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de
de la regi formen part de la xarxa reformada. referncia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.060 nens, per quan
se separen les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS varia
La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut de la des de 1.204 fins a 10.705, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb
RS Barcelona s de 4.915.292 persones (gener del 2005), un 14,8% dels quals la informaci disponible per ABS sobserva que a 13 ABS el nombre de nens per pediatre
(n=732.085) sn menors de 15 anys (Catalunya=15,1%). El percentatge dimmigrants a s superior a 1.200, a 17 ABS ms el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 i
les diferents ABS varia des de l1,43% (ABS Ciutat Badia) fins al 44,8% (ABS Barcelona 1.200 i a 20 ABS el nombre de nens per pediatre s inferior a 1.000. Latenci continuada
1C Gtic). La taxa de natalitat lany 2004 va ser d11,08/1.000 habitants fora de lhorari dobertura dels centres dAP es du a terme al 12% de les ABS per mitj dels
(Catalunya=d11,37). A la regi hi ha 2.377 centres escolars amb 848.018 nens escolarit- punts datenci continuada que atenen durant les 24 hores.
zats de 0 a 17 anys (153.743 nens de 0 a 2 anys, 149.148 nens de 3 a 5 anys, 270.144
nens de 6 a 11 anys, 181.816 nens de 12 a 15 anys i 93.171 nens de 16 a 17 anys). Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro-
fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
Als equips dAP hi ha un total de 647 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a un 13% dels professionals dinfermeria de la regi presten atenci exclusivament a la po-
14 anys. Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 24% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in-
referncia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.064 nens, per quan fantil i adulta.
des de 1.204 fins a 14.975, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb Hi ha 10 hospitals que formen part de la XHUP a Vilafranca del Peneds, Martorell, Sant
la informaci disponible per ABS sobserva que a 61 ABS el nombre de nens per cada pe- Boi de Llobregat, Viladecans, Esplugues de Llobregat, Vilanova i la Geltr, Sant Pere de
diatre s superior a 1.200, a 64 ABS ms el nombre de nens per pediatre es troba entre Ribes i lHospitalet de Llobregat (3 centres), 4 sense servei de pediatria, amb un total
1.000 i 1.200 i a 75 ABS el nombre de nens per pediatre s inferior a 1.000. de 42 professionals especialistes en pediatria, 8 neonatlegs, 44 metges residents de
pediatria i 20 especialistes contractats per fer gurdies. Comptabilitzant noms els pro-
Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la professionals especialistes en pediatria a jornada laboral completa, la proporci de nens
fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que per pediatre s de 4.739.
un 12% dels professionals dinfermeria de la regi presten atenci exclusivament a la po-
blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 21% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in- 5.2.2.7.2 Barcelons Nord i Maresme
fantil i adulta. s formada per 40 ABS, amb 28 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut i
els 12 restants gestionats per altres provedors. Totes les ABS formen part de la xarxa re-
A la Regi Sanitria Barcelona latenci continuada fora de lhorari dobertura dels centres formada. La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la
dAP es du a terme al 20,5% de les ABS per mitj dels punts datenci continuada que ate- Salut s de 775.080 persones (gener del 2005), un 15,6% dels quals (n=120.743) sn me-
nen durant les 24 hores i en centres amb horaris datenci ampliats fins a les 12 de la nit. nors de 15 anys. El percentatge dimmigrants a les diferents ABS varia des del 3,1% fins
al 19,5% i la taxa de natalitat lany 2004 va ser d11,77/1.000 habitants. Hi ha 363 centres
Hi ha 35 hospitals que formen part de la XHUP, 15 sense servei de pediatria, amb un total escolars amb 137.357 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (25.221 nens de 0 a 2 anys,
de 238 professionals especialistes en pediatria, 38 neonatlegs, 160 metges residents de 24.359 nens de 3 a 5 anys, 43.718 nens de 6 a 11 anys, 28.884 nens de 12 a 15 anys i
pediatria, 6 que treballen a jornada parcial i 85 especialistes contractats per fer gurdies. 15.179 nens de 16 a 17 anys) .
Tamb hi ha refor dun nombre variable despecialistes que fan la seva activitat laboral a
lAP. Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pediatria amb jornada la- Als equips dAP hi ha un total de 103 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a
boral completa, la proporci de nens per pediatre s de 3.076. 14 anys. Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de
referncia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.108 nens, per quan
5.2.2.7.1 Hospitalet de Llobregat - Baix Llobregat - Garraf - Alt Peneds se separen les dades per ABS, com que la poblaci de nens en les diferents ABS varia
s formada per 50 ABS, amb 47 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut i des de 1.504 fins a 6.435, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb
els 3 restants gestionats per altres provedors. Totes les ABS formen part de la xarxa refor- la informaci disponible per ABS sobserva que a 18 ABS el nombre de nens per pediatre
mada. s superior a 1.200, a 8 ABS el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 i 1.200
i a 14 ABS el nombre de nens per pediatre s inferior a 1.000. Latenci continuada fora
La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut s de lhorari dobertura dels centres dAP es du a terme al 36,6% de les ABS per mitj dels
d1.269.856 (gener del 2005), un 15,4% dels quals (n=199.044) sn menors de 15 anys. punts datenci continuada que atenen durant les 24 hores.
El percentatge dimmigrants a les diferents ABS varia des del 4,2% fins al 18,9% i la taxa
de natalitat lany 2004 va ser d11,66/1.000 habitants. Hi ha 607 centres escolars amb Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro-
229.873 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (42.968 nens de 0 a 2 anys, 41.240 nens de 3 fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
36 37
un 13% dels professionals dinfermeria de la Regi presten atenci exclusivament a la po- La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la Salut s
blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 21% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in- d1.688.376 persones (gener del 2005), un 12,6% dels quals (n=212.163) sn menors de
fantil i adulta. 15 anys. El percentatge dimmigrants a les diferents ABS varia des del 4,7% fins al 44,8%
i la taxa de natalitat lany 2004 va ser de 8,89/1.000 habitants. Hi ha 808 centres escolars
Hi ha 6 hospitals que formen part de la XHUP a Santa Coloma de Gramenet, Matar, amb 251.149 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (42.654 nens de 0 a 2 anys, 42.294 nens
Calella i Badalona (3 centres hospitalaris), 2 sense servei de pediatria, amb un total de 29 de 3 a 5 anys, 80.704 nens de 6 a 11 anys, 56.973 nens de 12 a 15 anys i 28.524 nens de
professionals especialistes en pediatria, 1 neonatleg, 12 metges residents de pediatria, 16 a 17 anys).
2 que treballen a jornada parcial i 9 especialistes contractats per fer gurdies amb el re-
for dun nombre variable despecialistes que fan la seva activitat laboral a lAP. Als equips dAP hi ha un total de 184 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a
Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pediatria a jornada laboral com- 14 anys. Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de
pleta, la proporci de nens per pediatre s de 4.164. referncia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.060 nens, per quan
5.2.2.7.3 Valls Oriental i Valls Occidental des de 1.536 fins a 5.245, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb
s formada per 44 ABS, amb 33 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut i la informaci disponible per ABS sobserva que, a 21 ABS el nombre de nens per pedia-
els 11 restants gestionats per altres provedors. Totes les ABS formen part de la xarxa re- tre s superior a 1.200, a 23 ABS ms el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000
formada. La poblaci registrada al Registre central dassegurats del Servei Catal de la i 1.200 i a 22 ABS el nombre de nens per pediatre s inferior a 1.000.
Salut s d1.181.980 persones (gener del 2005), un 16,9% dels quals (n=200.135) sn me-
nors de 15 anys. El percentatge dimmigrants a les diferents ABS varia des de l1,4% fins Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro-
al 11,8% i la taxa de natalitat lany 2004 va ser d13,17/1.000 habitants. Hi ha 599 centres fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
escolars amb 229.639 nens escolaritzats de 0 a 17 anys (42.900 nens de 0 a 2 anys, un 8% dels professionals dinfermeria de la Regi presten atenci exclusivament a la po-
41.255 nens de 3 a 5 anys, 72.849 nens de 6 a 11 anys, 48.021 nens de 12 a 15 anys i blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 15% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in-
24.614 nens de 16 a 17 anys). fantil i adulta.
Als equips dAP hi ha un total de 181 professionals de pediatria que atenen nens de 0 a Latenci continuada fora de lhorari dobertura dels centres dAP es du a terme al 6,7%
14 anys. Considerant les dades agregades a escala territorial, respecte a la poblaci de de les ABS per mitj dels punts datenci continuada que atenen durant les 24 hores i en
referncia ponderada per lESCA, cada pediatre tindria assignats 1.050 nens, per quan centres amb horaris datenci ampliats fins a les 12 de la nit.
des de 1.414 fins a 14.975, la proporci de nens per pediatre tamb s molt variable. Amb Hi ha 13 hospitals que formen part de la XHUP, 8 sense servei de pediatria, amb un total
la informaci disponible per ABS sobserva que, a 9 ABS el nombre de nens per pediatre de 104 professionals especialistes en pediatria, 23 neonatlegs, 80 metges residents de
s superior a 1.200, a 16 ABS el nombre de nens per pediatre es troba entre 1.000 i 1.200 pediatria, 4 que treballen a jornada parcial i 28 especialistes contractats per fer gurdies,
i a 19 ABS el nombre de nens per pediatre s inferior a 1.000. alguns dels quals fan la seva activitat laboral a lAP. Comptabilitzant noms els professio-
nals especialistes en pediatria a jornada laboral completa, la proporci de nens per pe-
Daltra banda, les dades obtingudes a travs dun estudi sobre lestat de situaci de la pro- diatre s de 2.040.
fessi dinfermeria dAP a Catalunya lany 2004 (taxa de resposta del 85%), indiquen que
un 14% dels professionals dinfermeria de la Regi presten atenci exclusivament a la po- Lannex 2 i lannex 3 presenten amb ms detall les ratios de pediatres/nens 0-14 anys. La
blaci infantil (de 0 a 14 anys) i un 24% dels professionals dinfermeria atenen poblaci in- figura 2 resumeix les caracterstiques demogrfiques i assistencials de latenci pedi-
fantil i adulta. trica a Catalunya.
Latenci continuada fora de lhorari dobertura dels centres dAP es du a terme al 34,1%
de les ABS per mitj dels punts datenci continuada que atenen durant les 24 hores i en
centres amb horaris datenci ampliats fins a les 12 de la nit.
Hi ha 6 hospitals que formen part de la XHUP a Sabadell, Terrassa (2 centres), Mollet, Sant
Celoni i Granollers, 1 sense servei de pediatria, amb un total de 63 professionals especia-
listes en pediatria, 15 neonatlegs, 24 metges residents de pediatria i 28 especialistes
contractats per fer gurdies. Comptabilitzant noms els professionals especialistes en pe-
diatria a jornada laboral completa, la proporci de nens per pediatre s de 3.177.
5.2.2.7.4 Barcelona ciutat

s formada per 66 ABS, amb 49 equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut, 9
gestionats per altres provedors i els 8 restants gestionats per EBA. Totes les ABS formen
part de la xarxa reformada.
38 39
Figura 2. Mapa resum de Taula 2. Pediatres als hos- PEDIATRIA

les caracterstiques pitals de Catalunya. Ratio: Regions sanitries Nombre pediatres Rtio
1 pediatre x habitants Nens 0-14 anys
demogrfiques i assisten- (peq)* pediatres
cials de latenci peditri- (nens de 0-14 anys RCA Lleida 9,5 48.584 5.114
ca a Catalunya 2005)
Alt Pirineu i Aran 7 9.335 1.334
Girona 35 104.483 2.985
Camp de Tarragona 20 82.031 4.102
Terres de lEbre 9 24.112 2.679
Catalunya Central 16,5 72.267 4.380
Barcelona 238 732.085 3.076
BCN ciutat 104 212.163 2.040
Valls Occidental i Valls Oriental 63 200.135 3.177
Barcelons Nord i Maresme 29 120.743 4.164
H. Llob.-Baix Llob.-Garraf-Alt Peneds 42 199.044 4.739
TOTAL CATALUNYA 335 1.072.897 3.203
*peq= personal equivalent 36 hores
5.3 Caracterstiques de la provisi de serveis de pediatria a lAP de Catalunya lany 2005

Com ja sha comentat anteriorment, a Catalunya existeixen diferents models dorganitza-
ci de latenci a la poblaci infantil i adolescent des de lAP. Aix respon a lexistncia de
diferents provedors que han desenvolupat diversos sistemes organitzatius dacord amb
Rtio calculada segons poblaci assignada RCA, febrer del 2005, ponderada per ESCA. les necessitats de la poblaci i les caracterstiques de la seva prpia organitzaci. Aix
Any de les dades: 2005 - nombre de pediatres, poblaci per ABS, hospitals XHUP; 2004 - inmigraci, natalitat, doncs, shan identificat dos grans models dorganitzaci de latenci en diferents territo-
ABS; 2003 - ABBS amb AC.
ris:
Taula 1. Nombre dEAP Habitants (0-14 anys)

amb 1 pediatre per x habi-
A. Organitzaci integral territorial de latenci peditrica duna zona geogrfica concreta,
Regions sanitries < 1.000 1.000 1.200 > 1.200
tants (nens de 0-14 anys Nre. EAP % Nre. EAP % Nre. EAP %
abastant tant lAP com lhospitalria: aquesta organitzaci integral implica gestionar de
RCA2005 ponderada per Lleida 13 68,4 0 0 6 31,6 forma compartida (primria i hospital) latenci peditrica de la zona. Aquest model or-
ESCA) (2005) ganitzatiu t dues modalitats:
Alt Pirineu i Aran 2 28,6 1 14,3 4 57,1
Girona 19 52,8 8 22,2 9 25,0
Camp de Tarragona 14 42,4 10 30,3 9 27,3 A.1. Amb integraci dels EAP gestionats per lICS
Terres de lEbre 6 60,0 2 20,0 2 20,0
A.2. Sense integraci dels EAP gestionats per lICS.
Catalunya Central 24 68,6 4 11,4 7 20,0
Barcelona 75 37,5 64 32,0 61 30,5
BCN ciutat 22 33,3 23 34,8 21 31,8 A.1. Organitzaci integral territorial amb integraci dels EAP gestionats per lICS
V. Occidental i V. Oriental 19 43,2 16 36,4 9 20,5
Barcelons Nord i Maresme 14 35,0 8 20,0 18 45,0 Aquest model es dna en zones on la gesti de lAP es fa majoritriament per prove-
H. Llob.-Baix Llob.-Garraf-Alt Peneds 20 40,0 17 34,0 13 26,0 dors no ICS i on s el mateix provedor qui gestiona lAP i latenci hospitalria. El mo-
TOTAL CATALUNYA 153 45,0 89 26,2 98 28,8 del es caracteritza pel fet de tenir una integraci territorial que abasta tots els EAP,
tamb els EAP gestionats per lICS i els professionals de lICS que treballen en EAP
Les 6 ABS restants no disposen de pediatre: 3 ABS de la RS Lleida, 1 ABS de la RS Alt Pirineu i Aran (en procs de selecci), 1 ABS
amb gesti no ICS.
de la RS Camp de Tarragona i 1 ABS de la RS Terres de lEbre.
Tenir la gesti integrada vol dir que hi ha un nic director peditric territorial (que sol
ser el cap de servei de lhospital) que dirigeix lequip peditric de lhospital i els equips
peditrics de lAP gestionats per la mateixa entitat. La gesti de latenci peditrica
inclou la capacitat per adaptar i mobilitzar recursos humans en el moment i la ubica-
ci que es necessitin. En aquest sentit, malgrat que el pediatre pot estar assignat a
un EAP, en cas necessari pot oferir els seus serveis (incloent-hi desplaar-se) a altres
EAP que ho necessitin. Alhora, el pediatre tamb fa gurdies a lhospital de refern-
cia. Aquesta funci la t lligada per contracte. Aix doncs, tots els pediatres dels EAP
estan funcionalment interconnectats entre ells, com tamb ho estan amb lhospital.
En aquest model, els processos assistencials es gestionen de manera coordinada.
40 41
Hi ha sessions clniques comunes, protocolitzaci i sessions de consultoria des de

lhospital cap als centres dAP. Figura 3. Representaci
grfica model A.1 daten-
ci peditrica
Els pediatres que treballen a lAP utilitzen protocols dactuaci consensuats per a de-
terminades patologies, especialment pel que fa a patologies que sn tractades i se- H Ped. responsable
Territorial
guides per lAP i lhospital. Lobjectiu de lexistncia daquests protocols s evitar, en
la mesura que sigui possible, que el nen (de 0 a 14 anys) vagi a lhospital per al
diagnstic i monitoritzaci de patologies considerades de gravetat moderada (p. ex., EAP
malalties respiratries crniques). Aquest sistema s tamb una manera dabordar la
subespecialitzaci de patologies especfiques (p. ex., malalties cardaques o respi- Ped. expert en patolo-
ratries) que tenen alguns pediatres dAP. En aquest sentit, els protocols serveixen EAP gies especfiques
EAP
per a qualsevol pediatre per aquest t com a referncia, per a la/les patologia/es en EAP
qesti, el pediatre dAP expert en el tema.
EAP EAP
Els pediatres amb nmina a lICS sintegren de manera voluntria dins de la xarxa da-
quest model. s a dir, utilitzen els mateixos protocols que els seus companys territo- EAP
rials i els mateixos criteris de derivaci, alhora es fan sessions clniques comunes amb
els pediatres dels hospitals de lrea dinfluncia territorial. No estan obligats a fer
gurdies als hospitals per, de vegades, estableixen contractes laborals de treball a
lhospital fora dhores datenci a lEAP. Com a resposta a aquesta integraci volunt- B. Organitzaci fragmentada de latenci peditrica: En aquest model majoritari, lAP i la-
ria, alguns provedors intenten oferir als pediatres de lICS les mateixes compensa- tenci hospitalria es proveeixen per equips diferents sense vinculaci en la gesti dels
cions i gratificacions que els seus propis pediatres. recursos humans ni dels processos assistencials (el provedor dels serveis dhospital i
dAP pot ser el mateix o no). Aquest model s el que correspon a la majoria dels EAP
En aquest model, la infermera a lAP t una gran responsabilitat en la monitoritzaci i gestionats per lICS (exceptuant-ne alguns casos en els quals s que existeix una bona
seguiment del nen i ladolescent, fins al punt que alguns aspectes del procs de se- collaboraci entre lEAP i lhospital de referncia), estiguin en un mbit dinfluncia dun
guiment del desenvolupament del nen sa recauen exclusivament sota la seva respon- hospital de lICS o dun altre hospital. Els pediatres dels EAP ocupen una plaa nomi-
sabilitat, amb supervisi del pediatre quan aix es creu oport (s detallat ms enda- nal dins daquest EAP. En general, no es desplacen a daltres EAP en cas de necessi-
vant a lapartat Cartera de serveis). tat, i la collaboraci entre els pediatres dels EAP s limitada. No estan obligats a parti-
cipar en els torns datenci continuada del seu EAP (ni tampoc de lhospital) si sn
A Catalunya, el 5,5% de les ABS es troben sota aquest model. Per exemple, les que majors de 55 anys o han demanat lexempci dAC temporal o definitiva per causes per-
gestiona la Corporaci de Salut Maresme i Selva, les de la Fundaci Privada Hospital sonals o familiars. En general la relaci amb lhospital s purament de derivaci de ma-
dOlot i les de la Vall dAran. lalts. Poques vegades els pediatres que fan assistncia a lAP assisteixen a les sessions
clniques de lhospital i comparteixen protocols datenci i derivaci. Sn tamb escas-
A.2. Organitzaci integral territorial sense integraci dels EAP gestionats per lICS sos els professionals que collaboren en protocols de recerca internivells. Pel que fa a
la consultoria de pediatria de professionals de lhospital a lAP, en un estudi recent fet
Aquest model tamb es dna en zones on la gesti de lAP es fa majoritriament per per la Direcci de Planificaci i Avaluaci, els CAP i els hospitals no han declarat cap
provedors no ICS, i on s el mateix provedor qui gestiona lAP i latenci hospitalria. activitat de consultoria a aquest nivell4.
Lorganitzaci s similar a la del model A.1, per sense la collaboraci dels EAP ICS
ni tampoc dels seus professionals. Algun daquests professionals fan gurdies a A Catalunya el 88,6% de les ABS es troben sota aquest model.
lhospital de referncia fora dhores laborals dels EAP, per sota un contracte espec-
fic amb aquest. Lannex 4 mostra de forma desagregada els models dorganitzaci de latenci peditrica
de lAP de Catalunya (2005).
A Catalunya, el 5,8% de les ABS es troben sota aquest model. Per exemple, les que
gestionen els Serveis de Salut Integrats del Baix Empord i les de lHospital de
Figueres Fundaci Privada.
42 43
A la Corporaci de Salut Maresme i La Selva es va decidir fer una revisi de les activitats
Figura 4. Representaci preventives previstes en el programa de seguiment del nen sa amb la participaci de di-
grfica model B datenci
EAP ferents professionals de lmbit de pediatria de la Corporaci. El resultat va ser una redis-
peditrica
EAP tribuci de la monitoritzaci del nen durant els 2 primers anys. Aix doncs, sha passat dun
model on el pediatre i la infermera passaven totes les visites de forma conjunta, a una si-
H tuaci on la infermera assumeix i es responsabilitza de les visites del 4 i 8 mesos de vida.
Tamb es va suprimir el control dels 15 mesos, edat a la qual noms es proposa adminis-
trar la vacuna triple vrica. La resta de visites les continuen fent conjuntament el pediatre i
la infermera. Respecte als controls dels 3 als 14 anys es va considerar oport que en els
EAP EAP
grups dedat dels 6 als 14 anys es facin controls de forma biennal (fins ara es fan controls
als 6 anys, 8/10 anys i 12/14 anys). Finalment, a latenci a ladolescent, es van integrar
les actuacions preventives a ladolescncia recomanades pel Departament de Salut i pel
EAP seu Programa Salut i Escola.
En la mateixa lnia, en alguns territoris de lInstitut Catal de Salut tamb shan fet propos-
tes de modificacions tant sobre el nombre de controls de seguiment del nen, com sobre
5.4. Cartera de serveis quins sn els professionals que els han de dur a terme, principalment adreats a una ma-
Lactual cartera de serveis de latenci peditrica a lAP de Catalunya inclou la promoci jor participaci i responsabilitzaci de la professi infermera. Aix, es proposa que un se-
de la salut i la prevenci de la malaltia, el diagnstic i el tractament de patologies i la seva guit de visites determinades les dugui a terme un pediatre o una infermera, i no totes de
rehabilitaci. La poblaci diana s tant el nen i ladolescent (0 a 14 anys) com la famlia. manera conjunta com shavia fet fins ara. Les infermeres farien les visites dels 4, 15 i 18
Latenci es fa tant al centre com al domicili, a les escoles i a la comunitat. mesos i tamb les dels 4, 6, 10, 12 i 14 anys. Les infermeres tamb durien a terme la visita
domiciliria durant la primera setmana de vida del nen. Els professionals de pediatria du-
El document del Departament de Salut anomenat Protocols de medicina preventiva a le- rien a terme la resta de visites previstes en el Programa de seguiment del nen sa.
dat peditrica publicat lany 19955, conegut tamb com a Programa de seguiment del
nen sa, cont les propostes dactivitats preventives (cribratges esglaonats, immunitza- Al Consorci Assistencial del Baix Empord tamb shan estudiat algunes modificacions en
cions i consells de salut) consensuades per diferents professionals i societats cientfiques els controls del nen sa, en aquest cas es proposa que els professionals dinfermeria du-
(especialment la Societat Catalana de Pediatria), resultat dun treball basat en la consta- guin a terme els controls del 3, 5 i 36 mesos i els dels 7, 9, 11 i 13 anys, i la resta de con-
taci cientfica de leficcia de les mesures preventives proposades i de les possibilitats trols es farien conjuntament amb els professionals de pediatria.
que ofereix la prctica de latenci diria. Des del 1995, el Departament de Salut nha anat
promovent la introducci i la difusi a tots els mbits assistencials, pblics i privats, i en
Taula 3. Resum de la dis- Corporaci de Salut Institut Catal Serveis de Salut Integrats
especial a lAP. Recentment sha publicat la guia per a lAP de salut amb les actuacions tribuci de visites del Maresme i La Selva de la Salut del Baix Empord
preventives a ladolescncia6. Per tant, es pot afirmar que a Catalunya la cartera de ser- Programa de seguiment 1a setmana PED/INF INF PED/INF
veis de latenci peditrica a lAP es troba ben definida i difosa en el territori. Aix no obs- del nen sa proposada per 1 mes INF PED PED/INF
diferents provedors
tant, la nova realitat poblacional i social de Catalunya, els avenos en el coneixement cien- 2 mesos PED/INF PED (+vacunes) PED/INF i INF (3 mesos)
tfic i la capacitaci competencial de diversos professionals dels EAP, est generant noves 4 mesos INF INF PED/INF i INF (5 mesos)
6 mesos PED/INF PED (+vacunes) PED/INF
necessitats en el procs datenci que requereixen una actualitzaci de lactual cartera
8-9 mesos INF PED/INF
de serveis, la qual cosa queda definida dins el nou model assistencial. Per aquest motiu
12 mesos PED/INF PED PED/INF
al comenament de lany 2005 es va iniciar lactualitzaci del Programa de seguiment del 15 mesos Noms vac. TV INF PED/INF
nen sa, projecte liderat per la Direcci General de Salut Pblica del Departament de Salut, 18 mesos PED/INF INF PED/INF
on sen revisa el contingut dacord als avenos en el coneixement cientfic. En la nova car- 24 mesos PED/INF PED PED/INF
tera de serveis global del nou model, saborda el paper que tenen els diferents professio- 3 anys PED/INF PED PED/INF i INF
nals sanitaris dins del procs datenci (vegeu ms endavant). 4 anys PED/INF INF PED/INF i PED/INF (5 anys)
6 anys PED/INF INF PED/INF i INF (7 anys)
8 anys PED/INF PED PED/INF i INF (9 anys)
Aix no obstant, alguns provedors ja han adaptat el Programa de seguiment del nen sa
10 anys PED/INF INF PED/INF i INF (11 anys)
als nous requeriments cientfics i organitzatius del procs datenci. Aix sest duent a 12 anys PED/INF INF PED/INF i INF (13 anys)
terme tenint en compte que en el seguiment del nen sa es treballa principalment amb po- 14 anys PED/INF INF PED/INF
blaci sana, que levidncia cientfica que hi ha sobre algunes de les activitats s escassa
INF = infermera; PED = pediatre
o nulla, i que tampoc no hi ha evidncia cientfica concloent sobre el nombre i el contin-
gut dels controls peridics de salut. Algunes de les noves propostes actualment estan en
fase dimplantaci a diferents zones de Catalunya. A continuaci sexpliquen, a manera
dexemple, algunes daquestes iniciatives. La taula 3 resumeix la distribuci de tasques
entre professionals proposades per aquestes iniciatives.
44 45
6. Problemes principals
detectats
46
6. Problemes principals detectats
En analitzar lestat de situaci de latenci peditrica a Catalunya, shan identificat una

srie de problemes que cal de considerar en la definici del nou model datenci pedi-
trica, valorant prviament amb les dades disponibles quina s la importncia relativa de
cada un daquests en el territori.
Manca de professionals especialitzats en pediatria (no es disposa de bossa de treball

de pediatres), manca que es fa ms palesa en lmbit rural, on hi ha dificultats per
organitzar latenci peditrica a lAP.
Possible soluci: a) Incrementar les places MIR de pediatres a Catalunya; b) buscar

mecanismes per potenciar la collaboraci entre els pediatres dels hospitals i els de
lAP, i c) assumpci de latenci de processos banals i moderats i dactuacions de pro-
moci i prevenci per altres professionals sanitaris de lEAP amb competncies per
dur-les a terme.
La manca despecialistes en pediatria fa que les places daquests professionals esti-

guin ocupades per altres professionals que no disposen de lespecialitat de pediatria
o que no tenen una formaci adequada en pediatria.
Possible soluci: Desenvolupar cursos de formaci especfica que reforcin els conei-
xements de pediatria a altres professionals de la salut i per a professionals daltres pa-
sos.
Alguns territoris presenten una rtio nens/pediatre elevada (1 pediatre/> 1.200 nens
adscrits). Aix no obstant tamb hi ha territoris que presenten rtios d1 pediatre/<
1.000 nens adscrits.
Possible soluci: a) Adequaci dels recursos humans de pediatria (dotaci i/o redistri-
buci i/o eliminaci dadscripci a EAP concret), i b) plantejar lelaboraci de propos-
tes alternatives al model de poblaci assignada a pediatre + infermera (possibilitat de
variar el nombre dinfermeres amb relaci al nombre de pediatres segons les caracte-
rstiques demogrfiques de la poblaci assignada).
Existeixen 104 pediatres no reformats a Catalunya (tots ells pertanyen a lICS, malgrat
que puguin treballar en EAP gestionats per provedors no ICS). Aix dificulta la integra-
ci total dels pediatres en noves frmules assistencials ms resolutives.
Possible soluci: Afavorir que tots els pediatres dAP estiguin integrats en un futur pro-
per.
Els pediatres de lICS dAP (el 78,5% dels pediatres de Catalunya) tenen plaa en un
EAP concret i no estan obligats a prestar els seus serveis a daltres EAP. Alhora, els
pediatres de ms de 55 anys o abans si han demanat lexempci temporal o definitiva
per causes personals o familiars no estan obligats a participar en els torns datenci
continuada (gurdies) als seus EAP. Els pediatres estan obligats a fer AC en els seus
EAP, per no a fer-ho en daltres EAP o a lhospital. Aquest darrer punt s crtic atesa
lelevada edat mitjana de la majoria dels pediatres als hospitals ICS de Catalunya
(>50-55 anys).
Possible soluci: De manera voluntria i progressiva, treballar per la modificaci de les

caracterstiques del contracte de pediatres dels EAP de lICS: a) suprimint la possibi-
litat dexcepci datenci continuada de manera progressiva, i b) eliminant ladscrip-
48 49
6. Problemes principals detectats
ci de pediatre a EAP per plaa, i fer-ho per rea dAP (que inclogui un territori amb
diferents EAP). 7. Visi estratgica dels
Pel que fa a latenci continuada i urgent, hi ha punts datenci continuada que no dis- serveis de pediatria
posen de pediatre, daltra banda en els punts on hi ha un pediatre en la majoria do-
casions aquests professionals han datendre adults. A ms, la poblaci utilitza molt
de latenci primria
sovint les urgncies hospitalries per problemes de salut que podrien ser resolts a lAP.
Possible soluci: a) Derivar els casos cap al recurs durgncia territorial. Daquesta
manera es concentraria tota latenci en punts concrets i la resposta seria possible i
resolutiva, sapostaria per una concentraci de latenci fora dhores de lEAP envers
latomitzaci actual. Depenent del territori, aquest recurs podria ser els CUAP (centre
durgncies dAP) o centres durgncia similars (p. ex., hospitals comarcals, ABS de
referncia per urgncies, etc.), i b) que el pediatre que faci atenci continuada ho faci
a lhospital.
Manca de relaci formal i sistemtica entre els EAP i entre els EAP i lhospital en la
majoria dels territoris de Catalunya on existeixen diferents provedors datenci sanit-
ria pblica.
Possible soluci: a) Eliminar ladscripci de pediatre a EAP per plaa, i fer-ho per rea
dAP (que inclogui un territori amb diferents EAP), i b) impulsar els mecanismes nor-
matius ja existents (vegeu ms endavant) i buscar nous instruments per millorar la pre-
disposici a la collaboraci tant entre els pediatres dels hospitals com els de lAP.
Manca dinfermera especialista en pediatria. Fins ara, les infermeres que es dediquen
a aquesta activitat shan format a travs de cursos de postgrau o msters, per no hi
ha una formaci reglada en el tema. Amb laprovaci per part del Ministeri dEducaci
de lespecialitat dinfermeria peditrica, sespera que aquesta limitaci desaparegui.
Possible soluci: Desenvolupar cursos de formaci especfica en pediatria per a infer-

meres, en lespera que es faci efectiva lespecialitzaci reglada dinfermeres peditri-
ques.
Necessitat de formaci en aspectes concrets, sobretot en pediatria durgncies. A

ms, tota la informaci rebuda indica que hi ha dificultats per a la formaci continua-
da (hi ha moltes diferncies territorials) i tamb la formaci adreada a les necessitats
del sistema.
Possible soluci: Cursos de formaci especfica per part de lInstitut dEstudis de la

Salut (IES), o daltres institucions, adreats a les prioritats formatives detectades.
Manca de dotaci de mitjans diagnstics a les consultes dels EAP i de protocols con-
junts EAP - hospitals per als principals problemes de salut.
Possible soluci: a) Millor dotaci dequips diagnstics als EAP i protocolitzaci de

patologies dalta prevalena, i b) realitzaci de consultories per part dels pediatres
dhospitals als pediatres dAP per als principals problemes de salut que generen visi-
tes inadequades als hospitals.
50
7. Visi estratgica dels serveis de pediatria de latenci primria
Tenint en compte els punts forts, els problemes i els reptes identificats en el context
actual de provisi de serveis de pediatria a lAP de salut, i considerant els canvis en les
caracterstiques socials i demogrfiques de la poblaci, com tamb els avenos en el
coneixement cientfic, qualificaci professional i les noves lnies de desconcentraci
territorial que sestan impulsant des del Departament de Salut, la redefinici del model
datenci de pediatria a lAP del sistema pblic de salut de Catalunya es planteja amb
lobjectiu dassolir la segent visi estratgica lany 2015:
Que tot nen tingui un pediatre de referncia.

Que estigui com ms a prop millor de lentorn natural del nen i ladolescent.
Que tots els nens tinguin la possibilitat de ser atesos per un professional competent
tots els dies de la setmana (incloent-hi dissabte i diumenge) en un dispositiu dalta
accessibilitat.
Que doni informaci i suport als pares i nens (0-14 anys) per tal de fomentar lautocu-
ra i la participaci en les decisions sobre com gestionar la patologia i promoure la
salut.
Que sadeqi als estndards internacionals de coneixement cientfic.
Que es promoguin els hbits i estils de vida saludables.
Que doni suport al creixement sa del nen cap al perode adult.
Que collabori en el desenvolupament dactivitats de salut comunitria.
Que els nens (de 0 a 14 anys) malalts tinguin un accs rpid a un consell adequat i a
una atenci de qualitat dacord amb les seves necessitats.
Que sadreci a les necessitats dels grups de poblaci amb risc de desenvolupar resul-
tats de salut pitjors.
Que garanteixi que els professionals gaudeixen duns coneixements i recursos ade-
quats per donar resposta a les necessitats de la poblaci i que estiguin motivats.
Que sigui resolutiva i eficient, tot promovent equips de treball on es complementin les
competncies i on es potencin les TIC.
Que es disposi dun sistema dinformaci compartit entre els diferents dispositius da-
tenci peditrica dins un territori definit.
Que es caracteritzi per una organitzaci integral territorial de latenci peditrica, on
existeixi una continutat de latenci i una bona interrelaci entre els pediatres dun
mateix territori (AP-AH).
53
8. El nou model datenci
peditrica datenci
primria a Catalunya
8. El nou model datenci peditrica datenci primria a Catalunya
El model que es presenta a continuaci s el marc per poder fer efectius els plans dacci
que portin a assolir latenci peditrica que es vol per a Catalunya. Aquest model es defi-
neix sobre la base dels dficits actuals identificats per la manca de professionals i la frag-
mentaci de latenci, les noves lnies de desconcentraci territorial que sestan impulsant
des del Departament de Salut, la proposta realitzada en el seu dia per la Societat Catalana
de Pediatria sobre la proposta de reforma de lAP peditrica a Catalunya7 i la Resoluci de
lINSALUD de la creaci de la figura de pediatre drea dAP8.
Lobjectiu primordial daquest model s proporcionar una atenci peditrica eficient i de

qualitat, tot apropant-la a lentorn natural del nen i ladolescent, s a dir, apropar-la a les
escoles i a la comunitat. Aquest objectiu salinea amb el Pla de govern del Departament
de Salut, amb qu es vol potenciar lAP com a prioritat en aquesta legislatura i constituir-
la com leix central en la planificaci i lordenaci dels serveis de salut a Catalunya.
Poblaci diana de latenci peditrica

A Catalunya, tot nen de 0 a 14 anys t un pediatre de referncia.
Cartera de serveis / nivell de resoluci

El responsable ltim de latenci al nen i a ladolescent fins als 14 anys s el pediatre, aix
no obstant, la infermera tamb haur de tenir un paper rellevant en el procs datenci de
la poblaci diana. Alhora, el metge de famlia tamb podr assumir una part de latenci
peditrica, dins de la seva activitat habitual, per donar suport als pediatres quan aix es
necessiti (amb suport formatiu adequat). Aquests professionals hauran de garantir el
compliment de la cartera de serveis definida pel Departament de Salut.
La cartera de serveis ha de preveure els serveis de promoci i deducaci de la salut indi-

vidual i collectiva, la prevenci, el diagnstic, el tractament i tamb la rehabilitaci.
Alhora, sha de potenciar la introducci de noves formes de provisi de serveis utilitzant
les TIC (especialment la consulta telefnica i el correu electrnic), com tamb potenciar
latenci grupal. La cartera de serveis de pediatria a lAP pel que fa al Programa de segui-
ment del nen sa, ser la definida per la Direcci General de Salut Pblica del
Departament de Salut, en qu la infermera veur potenciat el seu rol assistencial, espe-
cialment en el seguiment del desenvolupament del nen sa.
Pel que fa als serveis de salut comunitria, shauran de realitzar en lentorn natural de
linfant i ladolescent, principalment lescola. En aquests tipus dactivitats els professio-
nals dinfermeria datenci primria tenen un paper fonamental. s molt important la
coordinaci amb els altres recursos que tamb intervenen en aquests tipus de servei,
com els serveis de salut municipals, organitzacions no governamentals, entitats de ter-
cer sector o els serveis de salut pblica. El Pla dinnovaci de lAtenci Primria i Salut
Comunitria de Catalunya desenvolupar en profunditat aquests tipus de serveis.
De manera ideal no hauria dexistir separaci entre la pediatria de lAP i lhospitalria,

sin una continutat assistencial des de labordatge de la promoci, prevenci i atenci
a patologies prevalents no complexes (a lAP) fins a labordatge de patologies comple-
xes i poc prevalents a lhospital.
Per fer efectiu aquest continu, lequip de pediatres dAP shaur de coordinar estretament
amb lequip de pediatres de lhospital (b sigui a travs duna coordinaci funcional o
orgnica vegeu lequip peditric territorial-). Aquesta coordinaci inclou: a) Disseny de
57
protocols dabordatge pels problemes de salut ms prevalents, especialment de patologia torial, tot aprofitant la major capacitat de resoluci de les urgncies que va lligada a
crnica infantil, i protocols de derivaci de patologies especialment daquelles que reque- aquests dispositius especfics amb funcionament les 24 hores del dia, mitjans de diagns-
reixen una certa especialitzaci; b) compartir informaci clnica dels nens de 0 a 14 anys tic per la imatge, possibilitat de permanncia de pacients en observaci i sistema dinfor-
mitjanant sistemes dinformaci integrats o compatibles; c) planificaci del desplaament maci clnica compartit amb els EAP de referncia. Als territoris que, per les seves
del pediatre consultor de lhospital als EAP del territori de manera peridica; d) realitzaci caracterstiques geogrfiques i poblacionals, sacordi que un hospital comarcal assumeixi
de sessions clniques conjuntes, de manera sistemtica, entre els pediatres de lhospital i latenci continuada i latenci urgent que per complexitat no pugui ser atesa en els EAP,
els dAP; e) cobertura de latenci continuada i urgent; f) docncia (formaci continuada) tamb se centralitzar latenci peditrica urgent i continuada, amb la collaboraci dels
per a tots els pediatres de lrea dinfluncia, i g) recerca (projectes internivell). professionals de lequip peditric territorial i treballant en coordinaci amb els EAP.
La cartera de serveis la duran a la prctica bsicament els pediatres i les infermeres. Els
Figura 5. Model de laten- Govern Territorial de Salut
metges de famlia podran assumir una part de latenci peditrica, a la seva prpia con- ci peditrica dAP.
sulta i dins de la seva activitat assistencial, quan hi hagi dificultat per trobar un pediatre a Sectoritzaci
lEAP (p. ex., en els casos dequips amb poca poblaci peditrica, zones rurals, o de
manera puntual en els casos dEAP amb una forta demanda on el pediatre i la infermera Hospital
no puguin donar resposta). En aquestes situacions, els metges de famlia hauran de tenir
la formaci suficient per atendre la poblaci peditrica. En aquest sentit, es recomana que
es desenvolupin cursos de refor dels coneixements dels metges de famlia en les patolo-
gies peditriques dalta prevalena. Aquest metge de famlia haur dutilitzar els protocols
establerts a lequip de primria de pediatria del govern territorial de salut / conjunt de
governs territorial de salut (vegeu ms endavant) al qual pertany el seu EAP. Equip territorial de pediatria
LAnnex 5 presenta la cartera de serveis de la infermera que atn la poblaci peditrica
datenci primria
a lAP.
EAP Recurs
EAP
Sectoritzaci territorial i punts datenci durgncies
EAP i/o AC del
Latenci peditrica de lAP se sectoritzar en dos nivells geogrfics territorials; 1) ABS; EAP
2) GTS/Conjunt de GTS. Es considera un mbit territorial idoni per donar atenci pedi- territori
trica integrada aquell que contingui un servei datenci peditrica hospitalria i les ABS
EAP EAP
de referncia de lhospital.
En la majoria de zones de Catalunya, els mbits geogrfics territorials ms idonis corres-

Lorganitzaci dels recursos humans: lequip peditric territorial
pondran als governs territorials de salut (depn de les caracterstiques del GTS) i, en
Lequip peditric territorial del GTS/conjunt de GTS est conformat pels metges i les
algun cas, podrien correspondre a lagregaci de ms dun GTS. En lannex 6 es pot
infermeres del servei de pediatria de lhospital peditric de referncia i dels EAP del terri-
veure els equips de primria de pediatria que actualment hi hauria a Catalunya conside-
tori que el tenen com a referent. Lequip de pediatria territorial tindr el suport dels met-
rant les ABS i els seus hospitals de referncia (la sectoritzaci final est pendent de defi-
ges de famlia per assumir una part de latenci peditrica quan aix es requereixi,
nici/redistribuci mitjanant consens entre RS i provedors territorials).
especialment en zones amb mancana de pediatres o on la demanda sigui molt alta. El
Pel que fa als punts datenci, els EAP seran la porta dentrada per a lassistncia dels nombre dinfermeres en relaci al nombre de pediatres a lAP podr variar dacord a les
nens de 0 a 14 anys. Lequip de primria de pediatria de lmbit territorial, conjuntament caracterstiques demogrfiques de la poblaci adscrita a lEAP.
amb lequip peditric de lhospital de referncia, hauran de ser capaos de resoldre la
prestaci de latenci peditrica primria i lhospitalria amb lexcepci dels procedi- Lorganitzaci de lequip peditric territorial del GTS/conjunt de GTS podr desenvolu-
ments considerats de pediatria terciria, que shaur de resoldre amb el suport dels hos- par-se en dues modalitats diferents, depenent de les caracterstiques de la provisi de
pitals peditrics de tercer nivell. LEAP ser el responsable de donar resposta a la visita cada territori i de lacord dut a terme entre les regions sanitries i els provedors a cada
programada i a la visita espontnia (no urgent). Els EAP han de donar resposta a les un del GTS/conjunt de GTS del pas:
demandes datenci peditrica de les 8 a les 21 hores (de dilluns a divendres).
Modalitat 1: Creaci de lequip dAP de pediatria territorial. Lequip estar format per
Pel que fa a latenci continuada (fora de lhorari de lEAP), sha dorganitzar tenint en pediatres, infermeres (amb la collaboraci dels metges de famlia quan es necessiti),
compte la combinaci de criteris de proximitat i de volum de poblaci. Podr centralitzar- que treballin a les ABS dun GTS (o conjunt de GTS) que tinguin com a referncia el
se en un, o ms dun, dels EAP del territori depenent del nombre dABS que englobi aquest mateix hospital peditric. Lequip tindr un coordinador que podr ser un pediatre
i la seva dispersi territorial. Dacord amb el model que es preveu en el captol de criteris localitzat a lAP. Aquest coordinador dependr del director dAP duna de les entitats
per a la planificaci de latenci urgent del Mapa Sanitari, Sociosanitari i de Salut Pblica9, provedores dAP del GTS. Depenent de les caracterstiques de la provisi de lAP dins
als territoris on es despleguin recursos especfics durgncies dAP, aquests tamb centra- dels GTS, els professionals dependran daquest coordinador de forma funcional o de
litzaran latenci peditrica urgent i continuada a crrec dels professionals de lequip terri- forma orgnica.
58 59
En aquesta modalitat, el coordinador territorial de pediatria haur de treballar conjun- d) Indicar/prescriure les proves diagnstiques adients.
tament amb el cap de servei de lhospital de referncia per tal que latenci peditrica e) Indicar/prescriure la medicaci adient.
que es proporcioni sigui integral i sen garanteixi la continutat, dacord amb els meca- f) Ser el responsable de la histria clnica del pacient, tot garantint una accessibilitat i
nismes i les actuacions descrits a lapartat Cartera de serveis. comprensi adequades per part de la infermera i el metge de famlia que pot prestar
atenci urgent a domicili.
Modalitat 2: Creaci dun nic equip peditric territorial dAP i datenci hospitalria: g) En la tasca assistencial daquests professionals, part de lactivitat shaur de dur a
gesti clnica territorial de pediatria. En aquesta modalitat, lequip peditric territorial s terme a lhospital de referncia. Dins de lactivitat a lhospital sinclou: sessions clni-
un nic equip amb un nic director/coordinador/responsable de latenci peditrica a ques, consultes externes, visita a sala i urgncies.
tot el territori de referncia, amb el qual la resta dels professionals de lequip territorial h) Coordinar-se amb altres recursos assistencials del territori que involucrin nens (de 0
tenen una dependncia funcional o orgnica, depenent de les caracterstiques de la a 14 anys), com tamb amb les comissions interdepartamentals que sestableixin
provisi de serveis de lAP i de latenci hospitalria del GTS. quan escaigui.
i) Donar suport als programes definits pel Departament de Salut dins de lmbit de
Amb el nou model, idealment el pediatre dEAP, malgrat que pugui trobar-se assignat a pediatria.
un EAP determinat, hauria de poder atendre tamb altra poblaci del GTS. Alhora, el j) Participar en protocols dinvestigaci en lmbit de lAP i/o amb coordinaci amb
pediatre de qualsevol de les ABS del GTS tamb hauria dexercir part de la seva activi- lhospital.
tat a lhospital (aix es materialitzar en lassistncia a sessions clniques, atenci a con- k) Altres funcions que puguin donar resposta a la millora de la qualitat de latenci que
sultes externes o visites a sala, i realitzaci de gurdies quan aix es determini). pugui determinar el Departament de Salut.
En lexercici de les seves funcions, el director/coordinador de lequip dAP de pediatria Funcions del director/coordinador/responsable de lequip dAP de pediatria dels GTS/con-
del GTS (o conjunt de GTS) ha dactuar com a suport i referent per al director de lEAP junt de GTS
pel que fa a la gesti de latenci peditrica al territori. En aquest sentit, el responsable a) Totes les funcions del pediatre de lequip de primria de pediatria del GTS/conjunt de
del GTS haur de treballar estretament i de manera coordinada amb els directors dEAP GTS.
per tal de garantir: a) una gesti adequada de latenci peditrica a lEAP i al conjunt b) Planificar i coordinar lactivitat datenci de lequip dAP de pediatria del GTS/conjunt
dABS territorial on es troba lEAP, i b) la unitat i la cohesi dels membres de lEAP (pedia- de GTS, incloent-hi les actuacions a les escoles i a la comunitat.
tre, metge de famlia, infermera, odontleg). c) Planificar lactivitat dels pediatres de lequip dAP de pediatria del GTS/conjunt de
GTS al recurs dAC i/o urgncies territorials.
Els pediatres que desenvolupin la seva activitat principalment a lmbit hospitalari, hau- d) Organitzar els desplaaments dels professionals dun EAP a un altre en cas de
ran de ser un suport per als pediatres de lAP. En aquest sentit, hauran de fer consulto- necessitats territorials.
ries a cada EAP de manera sistemtica per tal de discutir casos clnics amb els e) Garantir la formaci continuada dels pediatres de lequip dAP de pediatria del
pediatres. Les consultories shaurien dorganitzar preferentment per als problemes de GTS/conjunt de GTS.
salut que comportin ms crrega assistencial a consultes externes dels hospitals i als f) Garantir el compliment amb els protocols assistencials i de derivaci definits conjun-
serveis durgncies. La finalitat ha de ser que lAP tingui el major nivell de resoluci pos- tament amb lhospital de referncia.
sible dotant-la del suport tecnolgic adequat. Tamb, haurien de comptar amb els g) Crear els mecanismes necessaris per desenvolupar protocols datenci dels proces-
pediatres de lAP pel que fa a projectes de recerca i formaci continuada. sos ms prevalents per a una bona coordinaci amb latenci hospitalria.
h) Planificar i garantir la coordinaci pel que fa a lactivitat assistencial amb el servei de
Per poder resoldre amb qualitat la cartera de serveis datenci peditrica es considera pediatria de lhospital de referncia.
necessari que, a banda que els pediatres i les infermeres del territori duguin a terme part i) Garantir la coordinaci amb altres recursos sanitaris (salut pblica, atenci sociosa-
de la seva activitat a lAP i a lhospitalria (atenci continuada, urgncies, patologies nitria, salut mental).
especfiques, etc.), quedi clarament definida per a cada professional el nivell assisten- j) Potenciar i vetllar per la coordinaci dels sistemes dinformaci territorials.
cial al qual han de dedicar la major part de la seva activitat (sigui a lhospital o a lAP). k) Potenciar la investigaci de lequip dAP de pediatria del GTS/conjunt de GTS i la
Daquesta manera es garanteix que els professionals tinguin el coneixement crtic ne- collaboraci en projectes de recerca internivell assistencial.
cessri per poder resoldre amb qualitat la major part dels processos que hauran daten- l) Coordinar i garantir la formaci durant el perode de residncia dels nous professio-
dre, sigui a lAP o a lhospitalria. nals sanitaris (MIR, infermeria, etc.).
Funcions del pediatre de lequip de primria de pediatria del GTS/conjunt de GTS En lexercici de les seves funcions, el responsable de lequip dAP de pediatria del
a) Dur a terme activitats de prevenci, diagnstic, atenci i rehabilitaci, al centre i al GTS/conjunt de GTS ha dactuar com a suport i referent per al director de lEAP pel que
domicili dels nens (de 0 a 14 anys). Lassistncia mdica haur de donar resposta a fa a la gesti de latenci peditrica al territori. En aquest sentit el responsable de lequip
la cartera de serveis definida pel Departament de Salut. dAP de pediatria del GTS/conjunt de GTS haur de treballar estretament i de manera
b) Prestar assistncia mdica fora dhorari habitual dels centres dAP, al mateix centre o coordinada amb els directors dEAP per tal de garantir: a) una gesti adequada de la-
en un altre centre, o al recurs durgncia que es determini en el territori. tenci peditrica a lEAP i al territori de lequip dAP de pediatria del GTS/conjunt de GTS
c) Proporcionar informaci sanitria als pacients i als seus pares sobre aspectes relacio- on es troba lEAP, i b) la unitat i la cohesi dels membres de lEAP (pediatre, metge de
nats amb la protecci de la salut i latenci a processos patolgics. famlia, infermera, odontleg).
60 61
Funcions de la infermera de lequip dAP de pediatria del GTS/conjunt de GTS Planificaci del desplaament del pediatre consultor de lhospital als EAP del territori
Pel que fa a les competncies a desenvolupar per la infermera a latenci peditrica, de manera peridica.
podran ser dutes a terme per infermeres dedicades exclusivament a latenci de nens Planificaci de sessions clniques conjuntes de pediatres de lAP i de lhospital.
de 0 a 14 anys o per infermeres que tamb atenen adults, sempre que hagin adquirit les Potenciaci de sistemes dinformaci compartits.
competncies adequades. La infermera haur de treballar coordinadament amb el Constituci de la gesti clnica territorial de pediatria. La gesti clnica sentn com una
pediatre de lEAP, compartint competncies i donant-li suport a fi de prestar una atenci organitzaci del procs assistencial on el pacient se situa en el centre del procs.
integral al nen. Implica una coordinaci efectiva entre lAP i latenci especialitzada, el treball per pro-
a) Prestar atenci sanitria al nounat a domicili, sempre que aix es requereixi i en coor- cessos, la utilitzaci de protocols i sistemes dinformaci compartits, i lorganitzaci de
dinaci amb la llevadora. latenci (programada, continuada i urgent) compartida entre els diferents provedors.
b) Prestar atenci sanitria al centre i al domicili dels nens de 0 a 14 anys. Lassistncia Aquests instruments permeten assolir un continuum assistencial adequat i afavoreixen
mdica haur de donar resposta a la cartera de serveis definida pel Departament de lautoavaluaci per tal de potenciar una millora continua de lassistncia10,11.
Salut. En concret, la infermera tindr un pes especfic important especialment en la-
tenci al nen sa (vegeu lannex 5).
c) Prestar atenci comunitria. Coordinaci amb altres recursos assistencials del territori
d) Informar i educar els pacients, els seus pares, els tutors, els mestres i professors, i la A banda de la coordinaci entre lAP i lhospital, latenci peditrica tamb shaur de
resta de ciutadans. coordinar amb les altres lnies de serveis sanitaris de la zona, s a dir, amb els serveis
e) Garantir el registre de les intervencions dinfermeria a la histria clnica del nen i/o de salut pblica, els serveis datenci sociosanitria, i els serveis de salut mental que hi
adolescent. haur a cada GTS. En el cas de pediatria, tamb t una rellevncia especial la coordi-
f) Participar en protocols dinvestigaci en lmbit de lAP i/o amb coordinaci amb naci de serveis sanitaris amb els deducaci i amb els serveis socials per fer front amb
lhospital. qualitat a les problemtiques de la poblaci infantil.
g) Altres funcions que puguin donar resposta a la millora de la qualitat de latenci que
pugui determinar el Departament de Salut.
Sistemes dinformaci
Funcions del pediatre de lhospital dins de lAP Shaur de garantir laccessibilitat a la informaci de la histria clnica del nen a tot
Els pediatres que desenvolupin la seva activitat principalment a lmbit hospitalari hau- pediatre o infermera dins dun territori concret. A cada GTS shauran dhabilitar mecanis-
ran de ser un suport per als pediatres de lAP. En aquest sentit, hauran de fer consulto- mes que facilitin aquest accs a la informaci. En aquest sentit sha de potenciar la
ries a cada EAP de manera sistemtica per tal de discutir casos clnics amb els histria clnica compartida entre lhospital, lAP i altres recursos assistencials (p. ex.,
pediatres. Les consultories shaurien dorganitzar preferentment per als problemes de salut mental). Aix es justifica per garantir la continutat assistencial del nen i augmentar
salut que comportin ms crrega assistencial a consultes externes dels hospitals i als leficincia i la qualitat del procs datenci.
serveis durgncies. La finalitat ha de ser que lAP tingui el major nivell de resoluci pos-
sible dotant-la del suport tecnolgic adequat. Tamb, haurien de comptar amb els
pediatres de lAP pel que fa a projectes de recerca i formaci continuada.
Implantaci del nou model

La implantaci daquest nou model ser progressiva a mesura que la regi sanitria vagi
consensuant amb els provedors i professionals les noves frmules organitzatives.
El seguit dactuacions que es plantegen per tal dimpulsar el model a escala territorial
dependr, bviament, de les caracterstiques territorials en la provisi daquests serveis.
Les diferents accions que els GTS hauran de desenvolupar per implantar el nou model
sn:
Definici del conjunt dABS que conformaran la zona de pediatria dAP del GTS (o con-
junt de GTS) amb el mateix hospital de referncia.
Definici dels punts datenci peditrica del GTS (programades, espontnies, conti-
nuada, urgent).
Constituci dels equips territorials dAP peditrica dins el GTS.
Dissenyar protocols dabordatge pels problemes ms prevalents, especialment en
patologia crnica infantil, i protocols de derivaci de patologies, especialment daque-
lles que requereixen una certa especialitzaci.
Identificar necessitats de formaci dels pediatres, metges de famlia i infermeres.
62 63
9. Despesa de latenci
de pediatria a latenci
primria
64
9. Despesa de latenci de pediatria a latenci primria
Actualment, els sistemes dinformaci no permeten disposar duna quantificaci exacta

sobre la despesa que representa latenci peditrica a lAP de Catalunya. Aix no obstant,
es poden fer estimacions, partint, principalment, de dades destructura.
Per estimar la despesa que representa latenci de pediatria a lAP lany 2005, sha consi-
derat el cost mitj anual que suposa cada un dels professionals de pediatria i infermeria,
segons pertanyin a equips dAP gestionats per lInstitut Catal de la Salut i a equips ges-
tionats per altres provedors dAP (dades ICS i CatSalut).
El nombre de professionals datenci peditrica s de 949 metges i 1.061 infermeres (any

2005).
En tots els casos sha incls en el cost mitj, les quotes patronals, els costos del captol II
i els costos de substitucions i no shan considerat els costos de la carrera professional ni
els de lantiguitat.
Sha de tenir en compte que no sinclouen les despeses que tenen facturaci prpia, com
per exemple despesa farmacutica, vacunes, etc. Lestimaci econmica daquesta des-
pesa shauria danalitzar en un futur mitjanant estudis especfics.
Per calcular el cost de latenci de la infermera, com que no existeix aquesta contractaci
especfica, sha fet una correcci en el nombre de professionals dinfermeria abans da-
plicar el cost mitj per professional. Shan tingut en compte les dades obtingudes a travs
dun estudi sobre lestat de situaci de la professi dinfermeria dAP a Catalunya lany
2004 (taxa de resposta del 85%), on un 11% de les infermeres van respondre que atenien
noms nens (0 a 14 anys) i un 27% van respondre que atenien nens i adults2. En aquest
ltim cas i com que no es disposa de dades ms desglossades respecte al percentatge
de dedicaci a latenci a nens o a adults, sha considerat un 50% de cada.
Atenent les consideracions anteriors, lestimaci del cost que va representar latenci pe-
ditrica a lAP lany 2005 s de 107.920.266 euros, 83.669.760 dels quals corresponen als
costos dels equips dAP de les rees bsiques de salut gestionats per lInstitut Catal de
la Salut (el 78% del total) i 24.250.506 als costos dels equips dAP de les rees bsiques
de salut gestionats per altres provedors.
66 67
10. Normativa
68
10. Normativa
Actualment ja existeix un marc normatiu on es podria desenvolupar aquest nou model.
Pel que fa a la coordinaci funcional del treball entre lequip dAP de pediatria del GTS/con-
junt de GTS i lhospital, el Decret 84/1985, de 21 de mar, de mesures per a la reforma de
lAP de salut a Catalunya, estableix en larticle quart, punt 2, que les rees bsiques de
salut integrades en un mateix sector es coordinaran entre si per tal dassolir objectius fun-
cionals i assistencials adequats i, aix mateix, amb els serveis jerarquitzats despecialitats
mdiques del sector i els serveis hospitalaris que es determinin, dacord amb les previ-
sions del Mapa sanitari de Catalunya. Per tant, sobre la base daquesta normativa, es po-
drien establir convenis, o altre tipus dacords, per potenciar el funcionament de lequip
dAP de pediatria del GTS/conjunt de GTS amb lhospital, dacord amb les lnies de plani-
ficaci de cada regi sanitria.
Pel que fa a la mobilitat dels professionals, i el seu pas cap a un pediatre territorial, el
Decret 289/1999, de 13 doctubre, sobre fixaci de criteris per a la determinaci dels re-
cursos humans dels equips dAP, en larticle 3 estableix que En els protocols, convenis o
contractes mitjanant els quals sinstrumenti la gesti dels serveis sanitaris dAP shi podr
preveure, excepcionalment, i quan resulti imprescindible per garantir ladequada presta-
ci dels serveis dAP de salut a la poblaci, que un mateix professional presti els seus ser-
veis en equips dAP de diferents rees bsiques de salut.
Pel que fa als professionals de lICS, en concret odontlegs i treballadors socials, aquesta
normativa ja sha estat aplicant en els casos en els quals per raons de manca dactivitat
dins duna ABS, samplia lmbit dactuaci daquests professionals a daltres ABS del te-
rritori.
Aix no obstant, per tal de poder aplicar el model en la seva totalitat es requeriria el de-
senvolupament duna normativa especifica.
70 71
11. Metodologia de consens
i aprovaci
72
11. Metodologia de consens i aprovaci
El consens i aprovaci del nou model assistencial ha abastat tant comits i consells del
Departament de Salut, com a societats cientfiques i provedors. En aquest sentit, els
passos seguits han estat els segents:
Comunicaci i, en la mesura que sigui possible, consens i aprovaci pel grup asses-
sor del Pla estratgic on estan representades les societats cientfiques relacionades
directament o indirectament amb el tema, els provedors assistencials, regions sanit-
ries i el CatSalut (serveis centrals).
Consens i aprovaci pel Comit dEnlla (Direcci General de Planificaci i Avaluaci
i CatSalut).
Discussi i consens amb els provedors assistencials.
Presentaci i aprovaci al Comit Executiu del Departament de Salut.
Presentaci i aprovaci al Comit de Direcci del CatSalut.
74 75
12. Punts crtics del pla
dimplantaci
76
12. Punts crtics del pla dimplantaci
La implantaci del nou model al territori es dur a terme pels rgans competents
(regions sanitries i governs territorials de Salut). En el procs dimplantaci cal tenir en
compte els punts segents per tal de facilitar el procs:
Aplicaci de la normativa vigent i desenvolupament dinstruments administratius/jur-

dics per part del Departament de Salut que donin suport al desplegament del Pla.
Disminuci de les desigualtats laborals (RH) entre provedors.
Acceptaci del suport als pediatres per parts dels metges de famlia.
Capacitat real de decisi/gesti del director/coordinador de lequip dAP de pediatria
del GTS/conjunt de GTS.
El director de lEAP ha de veure la figura del responsable territorial de lequip dAP de
pediatria del GTS/conjunt de GTS com una ajuda i aquest hauria de tenir una comuni-
caci fluida amb el director de lEAP.
Disponibilitat de formaci/capacitaci de mnims a travs de lIES o altres institucions,
tant per metges de famlia com per infermeres.
Dotaci de plantilles amb rtios adequades per tal de poder desenvolupar lactivitat
assistencial.
La infermera ha dassumir ms responsabilitat en el Programa de seguiment del nen
sa i el pediatre de lequip li ha de donar suport per desenvolupar les seves funcions.
78 79
13. Recomanacions operatives
a curt termini (2007-2008)
80
13. Recomanacions operatives a curt termini (2007-2008)
Aplicar, o desenvolupar, el suport legislatiu necessari per fer efectiu el nou model de
pediatria de lAP a Catalunya.
Implantaci progressiva del model. Lobjectiu s iniciar el procs lany 2007 i que lany
2011 tot el territori de Catalunya es trobi sota aquest model datenci.
Augmentar de manera progressiva la dotaci de pediatres o dinfermeres als EAP, se-
gons els ratis definits al Mapa Sanitari, sociosanitari i de salut pblica9.
Major assumpci de competncies per part de la infermera en el Programa de segui-
ment del nen sa, en latenci a la patologia urgent (lleu i moderada) i en la coordina-
ci amb altres dispositius del sector a latenci al nen amb discapacitat. Per tal que la
infermera pugui assumir un paper ms rellevant en tot el procs datenci, es reco-
mana el disseny de cursos per millorar/actualitzar la formaci daquests professionals
en les rees que la cartera de serveis els designi. Daltra banda, lassumpci de ms
competncies shauria de fer de manera progressiva i dacord amb el nivell de forma-
ci de la infermera. Linici daquesta acci seria lany 2007, fins a assumir lobjectiu to-
tal lany 2011.
Definir un programa de refor en formaci de patologia peditrica dalta prevalena
per als metges de famlia. Aquest curs shauria de prioritzar per a metges de famlia
que treballin en EAP on hagin de fer de suport en latenci continuada o en latenci
urgent, o que treballin en EAP en els quals es necessitessin pediatres (b pel fet de
trobar-se en rees on hi ha pocs nens o en EAP amb una demanda excessiva). El dis-
seny del programa shauria delaborar durant lany 2006 i linici de la formaci hauria
de ser durant lany 2007.
Reforar la formaci dels pediatres dAP per tal de dur a terme latenci continuada i
latenci urgent als recursos durgncia del territori. El disseny i linici del programa
hauria de ser durant lany 2007.
Establir protocols dactuaci i de derivaci a lmbit hospitalari per patologies que re-
quereixin una atenci compartida entre lAP i latenci hospitalria. Aquests protocols
shaurien de fer a escala territorial un cop es comenci a implantar el model.
Aplicar el pagament per cpita a tot el territori.
Dissenyar models dincentivaci per als professionals que han de fer efectiu el nou
model.
82 83
14. Requeriments dimplantaci.
Rols dels serveis centrals
i territorials
84
14. Requeriments dimplantaci. Rols dels serveis centrals i territorials
Serveis Centrals (DS/CatSalut/ICS/IES):

Definici de la cartera de serveis (inclou la cartera de serveis nen sa)
Normativa de suport
Dotaci de recursos humans
Planificaci i dotaci per a la formaci en noves competncies i reciclatge professional
Acceptaci per part dels professionals i de la ciutadania (Pla de comunicaci)
Disseny de la compra per al suport al nou model
Sistema de monitoritzaci/avaluaci.
Serveis territorials
Constituir lequip dAP de pediatria del GTS/conjunt de GTS
Establir el professional lder territorial (equip dAP de pediatria del GTS/conjunt de GTS
i/o direcci clnica territorial)
Constituir els grups de professionals per aplicar operativament el nou model datenci
Crear convenis per establir les aliances de provedors territorials
Planificaci operativa de formaci/capacitaci (reciclatge) de professionals.
86 87
15. Acrnims
15. Acrnims
rea bsica de salut (ABS)

Atenci continuada (AC)
Atenci hospitalria (AH)
Atenci primria (AP)
Cirurgia major ambulatria (CMA)
Conjunt mnim bsic de dades de lalta hospitalaria (CMBDAH)
Departament de Salut (DS)
Direcci General de Planificaci i Avaluaci (DGPA)
Enquesta de salut de Catalunya (ESCA)
Entitat de base associativa (EBA)
Equip datenci primria (EAP)
Govern territorial de salut (GTS)
Institut Catal de la Salut (ICS)
Institut destudis de la Salut (IES)
Reforma de latenci especialitzada (RAE)
Regi Sanitria (RS)
Registre central dassegurats (RCA)
Salut comunitria (SC)
Servei Catal de la Salut (CatSalut)
Xarxa hospitalria dutilitzaci pblica (XHUP)
90 91
16. Bibliografia
92
16. Bibliografia
(1) Katz, M., Rubino, A., Collier, J., Rosen, J. i Ehrich, J. H. H. Demography of Pediatric
Primary Care in Europe: Delivery of Care and training. Pediatrics 2002; 109; 788-
796.
(2) Direcci General de Planificaci i Avaluaci. Departament de Salut. Estudi sobre

lestat de situaci de la professi dinfermeria als EAP de Catalunya. Juny 2005.
(3) Fundaci Jordi Gol i Gurina. Taxes dincidncia i prevalena a lAtenci Primria.
Mtodes per a la seva obtenci. Juliol 2002.
(4) Direcci General de Planificaci i Avaluaci. Departament de Salut. Estructura i uti-

litzaci de latenci especialitzada ambulatria a Catalunya 2004. Febrer 2006.
(5) Departament de Salut. Protocols de medicina preventiva a ledat peditrica.

Programa de seguiment del nen sa. 1995.
(6) Direcci General de Salut Pblica. Departament de Salut. Actuacions preventives a

ladolescncia. Guia per a latenci primria de salut. 2004
(7) Societat Catalana de Pediatria. Competncies de la professi de pediatria. Proposta

de reforma de latenci primria peditrica a Catalunya. Pediatria Catalana, vol. 64,
p. 107-114, 2004.
(8) Ministeri de Sanitat i Consum. Resoluci de 23 de juliol de 1998, de la Presidncia

Executiva de lInstitut Nacional de la Salut, per la qual es crea la figura de pediatre
drea en atenci primria, i se nordenen les funciones i activitats. BOE nm. 187,
de 6 dagost.
(9) Direcci General de Planificaci i Avaluaci. Departament de Salut. Els serveis per
a la salut: mirant cap al futur. Avantprojecte del Mapa Sanitari, Sociosanitari i de Salut
Pblica. 2007.
(10) Gen, J. De la autogestin a la direccin Clnica. Atencin Primaria 2001; 28(3):

149-50.
(11) Gen, J. i Marzo, M. La direcci clnica a latenci primria. Fulls Econmics, se-
tembre 2003.
94 95
17. Annexos
96
17. Annexos
Annex 1. Fluxos CMBDAH 2005
Distribuci per regions sanitries de les altes hospitalries dhospitalitzaci convencio-

nal i cirurgia major ambulatria finanades pel CatSalut. Els fluxos indiquen, conside-
rant els nens duna determinada edat residents a una regi de referncia, quin s el
percentatge daltes hospitalries que shan generat per cada regi sanitria, o sigui,
quin percentatge de nens sn atesos als hospitals ubicats a la regi on resideixen i
quin s el percentatge de nens que es desplacen a daltres regions per ser atesos.
Regi Sanitria LLEIDA (nens de 0 a 2 anys)

Lleida
84,8% Lleida
12,7% Barcelona
2,3% Catalunya Central
0,2% Alt Pirineu i Aran

0,2% Altres 0,2% Camp de Tarragona
0,0% Girona
0,0% Terres de lEbre
LLEIDA (nens de 3 a 10 anys)
68,9% Lleida
28,4% Barcelona

1,0% Camp de Tarragona
2,7% Altres 0,1% Girona
98 99
17. Annexos
LLEIDA (nens d11 a 14 anys) ALT PIRINEU I ARAN (nens d11 a 14 anys)
70,5% Lleida 66,7% Alt Pirineu i Aran
25,8% Barcelona 24,2% Barcelona
2,5% Catalunya Central 9,1% Lleida

0,6% Camp de Tarragona 0,0% Camp de Tarragona
1,2% Altres 0,3% Girona 0,0% Catalunya Central
0,3% Alt Pirineu i Aran 0,0% Altres 0,0% Girona
0,0% Terres de lEbre 0,0% Terres de lEbre
Regi Sanitria Alt ALT PIRINEU I ARAN (nens de 0 a 2 anys) Regi Sanitria CAMP DE TARRAGONA (nens de 0 a 2 anys)
Pirineu i Aran Camp de Tarragona
70% Alt Pirineu i Aran 89,7% Camp de Tarragona
8,9% Lleida 0,3% Terres de lEbre

0,9% Altres 0,2% Lleida
1,1% Altres 0,2% Girona 0,1% Alt Pirineu i Aran
0,0% Terres de lEbre 0,0% Girona
ALT PIRINEU I ARAN (nens de 3 a 10 anys) CAMP DE TARRAGONA (nens de 3 a 10 anys)
60,9% Alt Pirineu i Aran 87,2% Camp de Tarragona
6,5% Lleida 0,3% Catalunya Central

0,6% Altres 0,0% Alt Pirineu i Aran
0,0% Girona
0,0% Lleida
100 101
17. Annexos
CAMP DE TARRAGONA (nens d11 a 14 anys) TERRES DE LEBRE (nens d11 a 14 anys)
80,2% Camp de Tarragona 67,2% Terres de lEbre
0,8% Terres de lEbre 7,5% Camp de Tarragona

0,4% Girona
0,1% Lleida
0,9% Altres 0,0% Lleida
Regi Sanitria TERRES DE LEBRE (nens de 0 a 2 anys) Regi Sanitria GIRONA (nens de 0 a 2 anys)
Terres de lEbre Girona
9,0% Camp de Tarragona 0,3% Catalunya Central

0,1% Lleida
0,1% Lleida
TERRES DE LEBRE (nens de 3 a 10 anys) GIRONA (nens de 3 a 10 anys)

0,7% Lleida
1% Altres 0,2% Camp de Tarragona
0,7% Altres 0,0% Catalunya Central 0,0% Lleida
0,0% Girona
102 103
17. Annexos
GIRONA (nens d11 a 14 anys) CATALUNYA CENTRAL (nens d11 a 14 anys)
79,4% Girona 67,3% Catalunya Central
0,5% Catalunya Central 0,2% Camp de Tarragona

0,1% Camp de Tarragona 0,2% Girona
0,0% Terres de lEbre 0,4% Altres 0,0% Lleida
0,7% Altres 0,0% Lleida 0,0% Terres de lEbre
0,0% Alt Pirineu i Aran 0,0% Alt Pirineu i Aran
Regi Sanitria CATALUNYA CENTRAL (nens de 0 a 2 anys) Regi Sanitria BARCELONA (nens de 0 a 2 anys)
Catalunya Central Barcelona
73,9% Catalunya Central 99,1% Barcelona
25,4% Barcelona
0,3% Girona
0,3% Girona 0,2% Camp de Tarragona
0,7% Altres 0,1% Lleida 0,9% Altres 0,1% Lleida
0,0% Alt Pirineu i Aran 0,0% Alt Pirineu i Aran
CATALUNYA CENTRAL (nens de 3 a 10 anys) BARCELONA (nens de 3 a 10 anys)
72,4% Catalunya Central 98,4% Barcelona
26,8% Barcelona
0,7% Girona
0,4% Girona 0,4% Catalunya Central
0,8% Altres 0,2% Camp de Tarragona 1,6% Altres 0,3% Camp de Tarragona
0,1% Lleida 0,1% Alt Pirineu i Aran
0,1% Alt Pirineu i Aran 0,1% Terres de lEbre
0,0% Terres de lEbre 0,0% Lleida
104 105
17. Annexos
BARCELONA (nens d11 a 14 anys) BARCELONA

Hospitalet de Llobregat-Baix Llobregat-Garraf i Alt Peneds (nens d11 a 14 anys)
98,3% Barcelona
82% Hospitalet de Ll.-Baix Ll.-Garraf-Alt Peneds
0,6% Girona 15% Barcelona Ciutat

1,6% Valls Occidental i Valls Oriental
0,3% Barcelons Nord i Maresme
3% Altres 0,2% Camp de Tarragona
0,1% Lleida
0,1% Lleida
0,0% Girona
BARCELONA
Hospitalet de Llobregat-Baix Llobregat-Garraf i Alt Peneds (nens de 0 a 2 anys)
BARCELONA
Barcelons Nord i Maresme (nens de 0 a 2 anys)
69,8% Hospitalet de Ll.-Baix Ll.-Garraf-Alt Peneds
56,5% Barcelona N. i Maresme

26,2% Barcelona Ciutat

3% Valls Occidental i Valls Oriental

0,2% Girona 0,9% Girona
1% Altres 0,1% Lleida 0,9% Valls Occidental i Valls Oriental
0,1% Barcelons Nord i Maresme 2,1% Altres 0,1% Camp de Tarragona

0,0% Terres de lEbre 0,1% Catalunya Central
0,0% Alt Pirineu i Aran 0,0% Terres de lEbre
0,0% Lleida
BARCELONA
Hospitalet de Llobregat-Baix Llobregat-Garraf i Alt Peneds (nens de 3 a 10 anys)
BARCELONA
Barcelons Nord i Maresme (nens de 3 a 10 anys)
53,6% Barcelona N. i Maresme



2,5% Girona
0,2% Girona
0,1% Lleida 0,2% Camp de Tarragona
0,1% Terres de lEbre 0,2% Catalunya Central
0,0% Lleida
106
107
17. Annexos
BARCELONA BARCELONA
Barcelons Nord i Maresme (nens d11 a 14 anys) Valls Occidental i Valls Oriental (nens d11 a 14 anys)
52,3% Barcelona N. i Maresme 66,1% Valls Occ. i Valls Or.
27,8% Barcelona Ciutat 18,8% Barcelona Ciutat
15,7% Hospitalet de Ll.-Baix Ll.-Garraf-Alt Peneds 12,4% Hospitalet de Ll.-Baix Ll.-Garraf-Alt Peneds
1,8% Girona 0,9% Barcelons Nord i Maresme

1,1% Valls Occidental i Valls Oriental 0,7% Girona
4,2% Altres 0,4% Alt Pirineu i Aran 2,7% Altres 0,4% Camp de Tarragona
0,2% Catalunya Central 0,3% Alt Pirineu i Aran
0,2% Lleida 0,1% Lleida
BARCELONA BARCELONA
Valls Occidental i Valls Oriental (nens de 0 a 2 anys) Barcelona Ciutat (nens de 0 a 2 anys)
76,1% Valls Occ. i Valls Or.
82% Barcelona Ciutat

15% Hospitalet de Ll.-Baix Ll.-Garraf-Alt Peneds
1,0% Valls Oriental i Valls Occidental
0,8% Barcelons Nord i Maresme 0,3% Girona
0,2% Girona 2,7% Altres 0,2% Camp de Tarragona
1,4% Altres 0,1% Camp de Tarragona 0,1% Alt Pirineu i Aran
0,0% Alt Pirineu i Aran 0,1% Lleida
0,0% Lleida
BARCELONA BARCELONA
Valls Occidental i Valls Oriental (nens de 3 a 10 anys) Barcelona Ciutat (nens de 3 a 10 anys)
73,4% Valls Occ. i Valls Or.

27,7% Hospitalet de Ll.-Baix Ll. Garraf-Alt Peneds
1,4% Valls Oriental i Valls Occidental
0,8% Barcelons Nord i Maresme 0,6% Girona
0,3% Girona 3,8% Altres 0,4% Camp de Tarragona
1,9% Altres 0,3% Catalunya Central 0,3% Catalunya Central
0,3% Camp de Tarragona 0,2% Alt Pirineu i Aran
0,1% Alt Pirineu i Aran 0,1% Lleida
0,0% Lleida 0,1% Terres de lEbre
108 109
17. Annexos
BARCELONA Annex 2. Equips dAP per regions sanitries amb una rtio de nens de 0-14
Barcelona Ciutat (nens de 11 a 14 anys) anys per pediatre <1000 segons la poblaci del RCA 2005 ponderada per lESCA
Pob. 0-14
Pob. 0-14 a.
EAP per regions sanitries a. RCA 2005 ABS rural
RCA 2005
pond. ESCA
70,9% Barcelona Ciutat Lleida
AGRAMUNT 942 850 No
ALMACELLES 1.079 977 No
BELLPUIG 861 792 No
1,1% Barcelons Nord i Maresme LA GRANADELLA 328 297 No
1,0% Valls Oriental i Valls Occidental LES BORGES BLANQUES 2.097 1.860 S
0,5% Alt Pirineu i Aran LLEIDA RURAL 1 NORD 2.456 2.330 S
3,4% Altres 0,4% Girona LLEIDA-1 CASC ANTIC - ONOFRE CERVER 2.479 2.411 No
0,2% Camp de Tarragona LLEIDA-2 RONDA 3.379 2.977 No
0,2% Catalunya Central LLEIDA-3 EIXAMPLE 4.233 3.578 No
0,1% Terres de lEbre LLEIDA-5 CAPPONT - DRA. CASTELLS 1.742 1.613 No
0,0% Lleida
LLEIDA-6 BORDETA - MAGRANERS 2.767 2.596 No
PONTS 575 522 S
SERS 832 740 No
Alt Pirineu i Vall dAran
ALTA RIBAGORA 451 400 S
LA POBLA DE SEGUR 408 354 S
Camp de Tarragona
ALT CAMP OEST 832 789 No
CONSTANT 968 907 No
FALSET 871 775 S
LA SELVA DEL CAMP 1.067 988 No
LES BORGES DEL CAMP 887 823 No
MONTBLANC 2.172 1.986 S
REUS 1 SANT PERE 2.010 1.895 No
REUS 2 SANT PERE 4.508 4.109 No
SALOU 3.009 2.858 No
SANTA COLOMA DE QUERALT 582 567 No
TARRAGONA 1 LA CANONJA - BONAVISTA 2.200 2.001 No
TARRAGONA 6 2.878 2.568 No
TARRAGONA 7 SANT SALVADOR 1.627 1.564 No
VANDELLS I LHOSPITALET DE LINFANT 658 567 No
Terres de lEbre
AMPOSTA 4.095 3.816 S
DELTEBRE 1.576 1.436 No
FLIX 930 767 S
TERRA ALTA 1.437 1.264 S
TORTOSA 2 OEST 3.158 2.820 No
ULLDECONA 1.880 1.732 No
Girona
ARBCIES-SANT HILARI 1.776 1.651 No
BSCARA 528 481 S
BESAL 752 649 S
BREDA-HOSTALRIC 1.685 1.557 No
CAMPRODON 421 387 No
CASS DE LA SELVA 3.924 3.671 No
LA JONQUERA 949 862 S
LA VALL DEN BAS 646 572 S
LLAN 925 851 No
PALAFRUGELL 4.518 4.159 No
PALAMS 4.266 3.859 No
PERALADA 887 787 S
RIBES DE FRESER-CAMPDEVNOL 713 627 S
110 111
17. Annexos
Pob. 0-14 Pob. 0-14

Pob. 0-14 a. Pob. 0-14 a.
EAP per regions sanitries a. RCA 2005 ABS rural EAP per regions sanitries a. RCA 2005 ABS rural
RCA 2005 RCA 2005
pond. ESCA pond. ESCA
RIPOLL - SANT JOAN DE LES ABADESSES 1.888 1.676 No BADALONA 5 SANT ROC 3.175 2.911 No
SALT 6.786 6.687 No BADALONA 6 LLEFI 4.805 4.393 No
SANT FELIU DE GUXOLS 5.241 4.812 No BADALONA 8 NOVA LLOREDA-MONTIGAL 2.479 2.271 No
SANT JOAN LES FONTS 590 526 No BADALONA 10 NOVA LLOREDA-MONTIGAL 1.504 1.481 No
SARRI DE TER 1.671 1.585 No BADALONA 12 MORERA 1.786 1.603 No
TORROELLA DE MONTGR 2.093 1.918 No MALGRAT DE MAR 3.760 3.632 No
Catalunya Central MATAR 5 RONDA CERDANYA 3.080 2.895 No
ALT BERGUED 579 493 S MATAR 7 RONDA PRIM 2.038 1.746 No
ANOIA RURAL 1.482 1.402 S SANT ADRI DE BESS 2 LA MINA 2.699 2.460 No
ARTS 1.504 1.356 No SANTA COLOMA DE GRAMENET 1 MAJOR 2.972 2.727 No
BAIX BERGUED 1.285 1.111 No SANTA COLOMA DE GRAMENET 3 SINGUERLIN 2.895 2.704 No
BERGA CENTRE 2.856 2.653 No SANTA COLOMA DE GRAMENET 4 MAJOR 2.859 2.695 No
CALAF 909 800 S Valls Oriental i Valls Occidental
CARDONA 654 565 No BARBER DEL VALLS 4.753 4.416 No
CENTELLES 1.549 1.454 No CERDANYOLA DEL VALLS 1 SERRAPARERA 3.780 3.334 No
LLUANS 950 783 S CERDANYOLA DEL VALLS 2 FONTETES 5.040 4.916 No
MANRESA 2 PLAA CATALUNYA 3.045 2.848 No CIUTAT BADIA 2.391 2.216 No
MANRESA 4 SAGRADA FAMLIA 3.119 2.984 No GRANOLLERS 3 CENTRE EST 4.217 3.796 No
MANRESA-1 2.812 2.771 No LA GARRIGA 4.626 4.326 No
MANRESA-3 1.660 1.592 No MARTORELLES 2.001 1.799 No
MOI 1.426 1.332 No MONTORNS-MONTMEL 5.098 4.945 No
NAVARCLES - SANT FRUITS DE BAGES 3.013 2.918 No RUB-1 7.219 6.987 No
NAVS - BALSARENY 1.318 1.201 No RUB-2 6.488 6.145 No
SALLENT 860 786 No SABADELL 3A ANDORRA 3.068 2.756 No
SANT JOAN DE VILATORRADA 1.868 1.813 No SABADELL 3B CAN DEU 2.720 2.537 No
SANT QUIRZE DE BESORA 592 559 No SABADELL 4A CONCRDIA 2.107 1.825 No
SANT VICEN DE CASTELLET 1.780 1.670 No SABADELL 6 CREU DE BARBER 4.319 4.148 No
SOLSONS 1.863 1.765 S SABADELL 7 TORRE ROMEU 1.414 1.311 No
SRIA 1.153 1.009 No SABADELL-4B CAN RULL 2.938 2.937 No
TONA 1.706 1.670 No TERRASSA-C CAN PARELLADA 1.604 1.469 No
VIC 2-SUD 3.489 3.206 No TERRASSA-A SANT LLTZER 5.453 5.263 No
Barcelona TERRASSA-E RAMBLA 6.642 6.457 No
Hosp. de Ll. - Baix Llobregat Garraf- Alt Peneds Barcelona ciutat
CORNELL DE LLOBREGAT 2 SANT ILDEFONS 3.545 3.342 No BARCELONA 1A BARCELONETA 2.039 1.907 No
CORNELL DE LLOBREGAT 3 GAVARRA 1.671 1.538 No BARCELONA 1B CASC ANTIC 2.930 2.877 No
EL PRAT DE LLOBREGAT 1 RAMONA VIA 3.136 2.877 No BARCELONA 1C GTIC 1.954 1.967 No
EL PRAT DE LLOBREGAT 2 SANT COSME I 4.338 3.958 No BARCELONA 1D RAVAL SUD 4.064 3.991 No
ESPLUGUES DE LLOBREGAT 1 CAN VIDALET 2.467 2.216 No BARCELONA 3A POBLE SEC-MONTJUC 3.074 2.983 No
GAV 1 4.184 3.798 No BARCELONA 3B POBLE SEC-MONTJUC 2.864 2.697 No
GAV 2 4.190 3.902 No BARCELONA 3C DOCTOR CARLES RIBA 5.245 4.769 No
LHOSPITALET DE LLOBREGAT 1 CENTRE 3.826 3.466 No BARCELONA 5E SANT GERVASI 5.140 4.612 No
LHOSPITALET DE LLOBREGAT 2 SANT JOSEP 3.140 2.942 No BARCELONA 6A CAMP DEN GRASSOT 3.672 3.384 No
LHOSPITALET DE LLOBREGAT 7 FLORIDA NORD 2.927 2.818 No BARCELONA 6D VALLCARCA 2.823 2.634 No
LHOSPITALET DE LLOBREGAT 8 FLORIDA SUD 2.996 2.825 No BARCELONA 7C EL CARMEL 2.927 2.731 No
LHOSPITALET DE LLOBREGAT 9 PUBILLA CASES 3.916 3.665 No BARCELONA 7E HORTA (7 E Vall dHebron) 4.009 3.740 No
LHOSPITALET DE LLOBREGAT 10 CAN SERRA 1.204 1.124 No BARCELONA 8C TUR DE LA PEIRA 1.908 1.779 No
LHOSPITALET DE LLOBREGAT 12 BELLVITGE 3.325 3.007 No BARCELONA 8D RIO DE JANEIRO-PROSPERITAT 1.932 1.777 No
SANT BOI DE LLOBREGAT 1 MONTCLAR 6.159 5.829 No BARCELONA 8F GUINEUETA 3.264 2.903 No
SANT BOI DE LLOBREGAT 2 MOL NOU 1.759 1.639 No BARCELONA 8G ROQUETES 2.478 2.327 No
SANT BOI DE LLOBREGAT 3 CAMPS BLANCS 1.921 1.847 No BARCELONA 8H CIUTAT MERIDIANA 2.286 2.150 No
SANT BOI DE LLOBREGAT 4 VINYETS 3.122 2.826 No BARCELONA 8I XAFARINES 2.459 2.319 No
SANT FELIU DE LLOBREGAT 1 EL PLA 2.577 2.439 No BARCELONA 9F VIA BARCINO 1.536 1.455 No
SANT JOAN DESP 2 LES PLANES 2.240 1.957 No BARCELONA 10C POBLE NOU 2.662 2.398 No
Barcelons Nord i Maresme BARCELONA 10D BESS 3.563 3.226 No
BADALONA 2 CANYAD-CENTRE 1.966 1.668 No BARCELONA 10J VERNEDA SUD 3.020 2.743 No
BADALONA 4 GORG 1.631 1.529 No Total Catalunya 385.724 358.282 21/153
112 113
17. Annexos
Annex 3. Nombre dEAP amb 1 pediatre per x habitants (nens de 0-14 anys RCA Annex 4. Models dorganitzaci de latenci peditrica a lAP
2005 ponderada per ESCA) segons GTS
H. referncia (equip
Habitants (0-14 anys) REGI GTS dAP de pediatria del Provedor hospital Nre. ABS Provedor ABS Model
Regions sanitries/GTS
< 1.000 1.000-1.200 > 1.200 GTS/conjunt de GTS)
Lleida
Lleida PLA DE LLEIDA Hospital Arnau de ICS 21 ABS ICS: Agramunt, Alcarrs, B
Pla de Lleida 13 - 6
Vilanova (Lleida) Alfarrs-Almenar, Almacelles, Artesa
Alt Pirineu i Aran
de Segre, Balaguer, Bellpuig,
Alt Urgell - - 1
Cervera, la Granadella, les Borges
Vall dAran/Alta Ribagora 1 1 -
Blanques, Lleida rural-2 Sud, Lleida-
Cerdanya - - 1
1, Lleida-2, Lleida-3, Lleida-4, Lleida-
Pallars Juss/Pallars Sobir 1 - 2
5, Lleida-6, Pla dUrgell, Ponts,
Girona
Sers, Trrega
Figueres i Alt Empord 4 2 2
Baix Empord 4 1 - 1 ABS no ICS: Lleida rural-1 Nord
Garrotxa 3 - 1 (Gesti de Serveis Sanitaris)
Girons/Pla de lEstany/Selva Interior 5 4 5
Ripolls 3 - - Camp de Tarragona ALT CAMP I CONCA Pius Hospital de Valls Gesti Pius Hospital 4 ABS ICS: Alt Camp Est, Montblanc, B
Alt Maresme/Selva Martima* - 1 1 DE BARBER de Valls SAM Santa Coloma de Queralt (el 75% van
Camp de Tarragona a lhospital de la FSI, Igualada), Valls
Alt Camp/Conca de Barber 3 - 2 urb
Baix Camp 5 3 3
1 ABS no ICS: Alt Camp Oest (AP Alt
Tarragons 5 5 3
Camp SL)
Baix Peneds - 2 1
Altebrat** 1 - -
Camp de Tarragona BAIX CAMP Hospital Universitari Hospital de Sant 6 ABS ICS: Les Borges del Camp, B
Terres de lEbre
Sant Joan de Reus Joan SAM Mont-roig del Camp, Reus-1, Reus-2,
Altebrat** 2 - -
Reus-3, Reus-4
Baix Ebre 2 2 1
Montsi 2 - 1 5 ABS no ICS: Cambrils, la Selva del
Catalunya Central Camp, Reus-5, Riudoms, Vandells i
Anoia 2 2 3 lHospitalet de lInfant (FP FASS)
Bages/Solsons 14 1 -
Bergued 3 - - Camp de Tarragona BAIX PENEDS Hospital de Sant Pau Fundaci Hospital 0 ABS ICS B
Osona 5 1 4 i Santa Tecla Sant Pau i Santa
Barcelona 3 ABS no ICS: Baix Peneds interior,
(Tarragona) Tecla
BCN ciutat Calafell, el Vendrell (Fundaci
Barcelona* 22 23 21 Centres Assistencials i dUrgncies)
Valls Occidental i Valls Oriental Camp de Tarragona TARRAGONS 0 ABS ICS
Baix Montseny - 1 -
Granollers 3 4 3 3 ABS no ICS: Vila-seca,
Baix Valls 1 2 2 Torredembarra, Tarragona-4
Sabadell 10 5 3 (Fundaci Centres Assistencials i
Terrassa 5 4 1 dUrgncies)
Barcelons Nord i Maresme
Alt Maresme/Selva Martima* 1 1 4 Camp de Tarragona TARRAGONS Hospital Universitari ICS 9 ABS ICS: Constant, el Morell, Salou, B
Barcelons Nord/Baix Maresme 11 5 6 Joan XXIII Tarragona-1, Tarragona-2, Tarragona-
Maresme 2 2 8 (Tarragona) 3, Tarragona-5, Tarragona-6,
Hospitalet de Ll. - Baix Ll. Garraf - Alt Peneds Tarragona-7
Alt Peneds - 1 2
1 ABS no ICS: Tarragona-8 (Gesti i
Baix Llobregat - Hospitalet de Ll.- Prat de Ll. 9 5 1
Prestacions de Serveis de Salut)
Baix Llobregat Litoral 6 3 1
Baix Llobregat Nord - 2 2
Camp de Tarragona ALTEBRAT Hospital Comarcal Gesti Comarcal 2 ABS ICS: Cornudella de Montsant B
Baix Llobregat Centre-Fontsanta 5 6 2
Mra dEbre Hospitalria SA (tamb van a lH. Univ. Sant Joan
Garraf - - 5
de Reus), Falset (tamb van a lH.
TOTAL CATALUNYA 153 89 98 Univ. Sant Joan de Reus)
0 ABS no ICS
Les 6 ABS restants no disposen de pediatre (3 GTS Pla de Lleida, 1 Baix Camp, 1 Altebrat i 1 Alt Urgell en procs de selecci-).
Terres de lEbre ALTEBRAT 3 ABS ICS: Flix, Mra la Nova-Mra
Els * indiquen els GTS amb ABS de diferents regions sanitries. dEbre, Terra Alta
0 ABS no iCS
114 115
17. Annexos
H. referncia (equip H. referncia (equip

REGI GTS dAP de pediatria del Provedor hospital Nre. ABS Provedor ABS Model REGI GTS dAP de pediatria del Provedor hospital Nre. ABS Provedor ABS Model
GTS/conjunt de GTS) GTS/conjunt de GTS)
Terres de lEbre BAIX EBRE Hospital de Tortosa ICS 5 ABS ICS: Deltebre, lAldea-Camarles- B Catalunya Central ANOIA Hospital General Fundaci Sanitria 7 ABS ICS: Anoia rural, Calaf, Capellades, B
Verge de la Cinta lAmpolla, lAmetlla de Mar-el Perell, dIgualada Igualada FP Igualada urb, Piera, Santa Margarida
(Tortosa) Tortosa-1 Est, Tortosa-2 Oest de Montbui, Vilanova del Cam
0 ABS no iCS 0 ABS no ICS
Terres de lEbre MONTSI 3 ABS ICS: Amposta, Sant Carles de la

Catalunya Central BAGES-SOLSONS Hospital Sant Joan Althaia Xarxa 12 ABS ICS: Arts, Cardona, Manresa-2, B
Rpita, Ulldecona
de Du de Manresa Assistencial de Manresa-4, Moi, Montserrat,
0 ABS no ICS Manresa Navarcles-Sant Fruits de Bages,
Navs-Balsareny, Sallent, Sant Joan
Girona ALT MARESME- Hospital Comarcal de Corporaci de Salut 1 ABS ICS: Blanes A1 de Vilatorrada, Sant Vicen de
SELVA MARTIMA Blanes Maresme i Selva Castellet, Sria
1 ABS no ICS: Lloret de Mar 3 ABS no ICS: Manresa-1 i Manresa-3
(Corporaci de Salut Maresme i (Althaia Xarxa Assistencial de

Manresa), Solsons (H. Solsons FP
Selva)
Comarcal)
Girona BAIX EMPORD Hospital de Palams Fundaci Mn. 1 ABS ICS: Sant Feliu de Guxols A2
Catalunya Central BERGUED Hospital Comarcal Fundaci Hospital 3 ABS ICS: Alt Bergued, Baix B
Miquel Costa -
4 ABS no ICS: la Bisbal dEmpord, Sant Bernab (Berga) Comarcal Sant Bergued, Berga
H. De Palams
Palafrugell, Palams, Torroella de Bernab
0 ABS no ICS
Montgr (Serveis de Salut Integrats
del Baix Empord)
Catalunya Central OSONA Hospital General de Consorci Hospitalari 8 ABS ICS: la Vall del Ges, Lluans, B
Vic de Vic Manlleu, Sant Hiplit de Voltreg, Sant
Girona FIGUERES I ALT Hospital de Figueres Hospital de 6 ABS ICS: Bscara, Figueres, la A2
Quirze de Besora, Santa Eugnia de
EMPORD Figueres FP Jonquera, Llan, Roses, Vilafant
Berga, Tona, Vic-1 Nord
2 ABS no ICS: lEscala (Hospital de
2 ABS no ICS: Centelles (EAP Osona
Figueres FP), Peralada (Albera Salut)
sud - Alt Congost SL), Vic-2 Sud (EAP
Vic SL)
Girona GARROTXA Hospital Sant Jaume FP Hospital Sant 2 ABS ICS: Besal, Olot urb A1
(Olot) Jaume dOlot
ABS no ICS: la Vall den Bas, Sant Barcelona ALT PENEDS Hospital Sant Joan Fundaci Hospital 3 ABS ICS: Peneds rural, Sant Sadurn B
Joan les Fonts (FP Hospital Sant de Du (Esplugues Sant Joan de Du dAnoia, Vilafranca del Peneds
2
Jaume dOlot) de LL.)
0 ABS no ICS
Girona GIRONS-PLA DE Parc Hospitalari Mart Institut 4 ABS ICS: Arbcies-Sant Hilari, Salt, A2 Barcelona BAIX LLOBREGAT 13 ABS ICS: Cornell de Llobregat-1,
LESTANY-SELVA Juli (Salt) dAssistncia Santa Coloma de Farners, Sils- CENTRE-FONTSANTA Cornell de Llobregat-2, Cornell de
INTERIOR Sanitria Vidreres-Maanet de la Selva Llobregat-3, Cornell de Llobregat-4,

Esplugues de Llobregat-1, Esplugues
3 ABS no ICS: Angls, Breda-Hostalric, de Llobregat-2, Molins de Rei, Sant
Cass de la Selva (Institut Feliu de Llobregat-1, Sant Feliu de
dAssistncia Sanitria) Llobregat-2, Sant Joan Desp-1, Sant
Joan Desp-2, Sant Just Desvern,
Girona GIRONS-PLA DE Hospital Universitari ICS 7 ABS ICS: Banyoles, Celr, Girona-1, B Vallirana
LESTANY-SELVA Dr. Josep Trueta Girona-2, Girona-3, Girona-4, Sarri
0 ABS no ICS
INTERIOR (Girona) de Ter
0 ABS no ICS Barcelona BAIX LLOBREGAT- 13 ABS ICS: El Prat de Llobregat-1, El

LHOSPITALET-EL Prat de Llobregat-2, El Prat de
PRAT Llobregat-3, LHospitalet de Llobregat-
1, LHospitalet de Llobregat-2,
Girona RIPOLLS Hospital de Fundaci Hospital 2 ABS ICS: Camprodon, Ripoll A1 LHospitalet de Llobregat-5,
Campdevnol de Campdevnol LHospitalet de Llobregat-6,
1 ABS no ICS: Ribes de Freser-
LHospitalet de Llobregat-7,
Campdevnol (Fundaci H. de
Campdevnol)
LHospitalet de Llobregat-12
116 117
17. Annexos

2 ABS no ICS: LHospitalet de Barcelona BARCELONS Hospital de lEsperit FP de lEsperit Sant 5 ABS ICS: Santa Coloma de B
Llobregat-3, LHospitalet de NORD - BAIX Sant (Santa Coloma Gramenet-1, Santa Coloma de
Llobregat-4 (Consorci Sanitari MARESME Gr.) Gramenet-2, Santa Coloma de
Integral) Gramenet-3, Santa Coloma de
Gramenet-4, Santa Coloma de
Barcelona BARCELONA 10 ABS ICS: Barcelona-2A, Barcelona-
Gramenet-5
2B, Barcelona-2D, Barcelona-3D,
Barcelona-3E, Barcelona-3G, 0 ABS no ICS
Barcelona-4A, Barcelona-4B,
Barcelona-5A, Barcelona-5B
Barcelona MARESME Hospital de Matar CHC Consultoria i 9 ABS ICS: Matar-1, Matar-3, B
4 ABS no ICS: Barcelona-2C (Consorci
Gesti SA Matar-5, Matar-6, Matar-7, Premi
AP Salut Eixample), Barcelona-4C
de Mar, Sant Andreu de Llavaneres,
(Consorci de Gesti Corporaci
Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar
Sanitria), Barcelona-5C (EAP Sarri
SL), Barcelona-5D (EAP Vallplaa AP 3 ABS no ICS: Argentona, Matar-2,
SL) Matar-4 (Consorci Sanitari del
Maresme)
Barcelona BAIX LLOBREGAT Hospital de Sant Boi Hospital de Sant 10 ABS ICS: Castelldefels, Gav-1, B
LITORAL (Sant Boi de Ll.) Boi Gav-2, Sant Boi de Llobregat-1, Barcelona BAIX MONTSENY Hospital General de Fundaci Hospital- 1 ABS ICS: Sant Celoni B
Sant Boi de Llobregat-2, Sant Boi de Granollers Asil de Granollers
0 ABS no ICS:
Llobregat-3, Sant Boi de Llobregat-4,
Sant Vicen dels Horts, Viladecans-1, Barcelona GRANOLLERS 9 ABS ICS: Caldes de Montbui,
Viladecans-2 Cardedeu, Granollers-1 Oest,
Granollers-2 Nord, Granollers-3
0 ABS no ICS
Centre Est, Granollers-4 Sud, la
Garriga, Montorns-Montmel, Vall
Barcelona BAIX LLOBREGAT Hospital Sant Joan Hospital Sant Joan 3 ABS ICS: Esparreguera, Martorell, B
del Tenes
NORD de Du (Martorell) de Du Sant Andreu de la Barca
1 ABS no ICS: la Roca del Valls
1 ABS no ICS: Olesa de Montserrat
Projectes Sanitaris i Socials SA
(Mtua de Terrassa)
Barcelona BAIX VALLS FP Hospital de Mollet FP Hospital de 5 ABS ICS: La Llagosta, Martorelles, B
Barcelona GARRAF H. Residncia Sant FP Hospital 5 ABS ICS: Cubelles-Cunit, Garraf B
Mollet Mollet del Valls-1 Est, Mollet del
Camil (Sant Pere de Residncia Sant rural, Sitges, Vilanova i la Geltr-1,
Valls-2 Oest, Parets del Valls
Ribes) Camil Vilanova i la Geltr-2
0 ABS no ICS:
0 ABS no ICS
Barcelona SABADELL Hospital de Sabadell Corporaci 16 ABS ICS: Barber del Valls, B
Barcelona ALT MARESME- Hospital Comarcal Corporaci de Salut 4 ABS ICS: Arenys de Mar, Canet de A1
Sanitria Parc Taul Castellar del Valls, Cerdanyola del
SELVA MARTIMA Sant Jaume (Calella) Maresme i Selva Mar, Pineda de Mar, Tordera
Valls-1, Cerdanyola del Valls-2,
2 ABS no ICS: Calella, Malgrat de Mar Ciutat Badia, Ripollet, Sabadell-1A,
(Corporaci de Salut Maresme i Sabadell-1B, Sabadell-2, Sabadell-
Selva) 3A, Sabadell-3B, Sabadell-4A,
Sabadell-5, Sabadell-6, Sabadell-7,
Barcelona BARCELONS Hospital Universitari ICS 9 ABS ICS: Badalona-2, Badalona-4, B Santa Perptua de Mogoda
NORD - BAIX Germans Trias i Pujol Badalona-5, Badalona-6, Badalona-
1 ABS no ICS: Sabadell-4B (Serveis
MARESME (Badalona) 7A, Badalona-7B, Badalona-11, el
dAP Parc Taul)
Masnou, Sant Adri de Bess-1
7 ABS no ICS: Badalona-1, Badalona- Barcelona TERRASSA Hospital de Terrassa Consorci Sanitari de 0 ABS ICS B
3, Badalona-8, Badalona-9, Terrassa
4 ABS no ICS: Rub-2, Terrassa-A,
Badalona-10, Badalona-12, Montgat
Terrassa-B, Terrassa-F (Consorci
(Badalona Serveis Assistencials SA)
Sanitari de Terrassa)
118 119
17. Annexos

Barcelona TERRASSA Hospital Mtua de Mtua de Terrassa 1 ABS ICS: Terrassa-C B Alt Pirineu i Aran ALT URGELL Hospital de la Seu Fundaci Sant 2 ABS ICS: Alt Urgell Sud, la Seu B
Terrassa dUrgell Hospital dUrgell
5 ABS no ICS: Rub-1, Sant Cugat del
Valls, Terrassa-D, Terrassa-E, 0 ABS no ICS
Terrassa-G (Mtua de Terrassa)
Alt Pirineu i Aran PALLARS JUSS- Hospital del Pallars Gesti de Centres 3 ABS ICS: la Pobla de Segur, Pallars A1
Barcelona BARCELONS Hospital del Mar Institut Municipal 1 ABS ICS: Sant Adri de Bess-2 B PALLARS SOBIR (Tremp) Sanitaris SA Sobir, Tremp
NORD - BAIX (Barcelona) dAssistncia (GECESSA)
0 ABS no ICS: 0 ABS no ICS
MARESME Sanitria
Barcelona BARCELONA 10 ABS ICS: Barcelona-1B, Barcelona-

1C, Barcelona-1D, Barcelona-1E, Alt Pirineu i Aran CERDANYA Hospital de FP Hospital de 0 ABS IC A1
Barcelona-10B, Barcelona-10C, Puigcerd Puigcerd
1 ABS no ICS: Cerdanya (FP Hospital
Barcelona-10D, Barcelona-10H,
de Puigcerd)
Barcelona-10I, Barcelona-10J
2 ABS no ICS: Barcelona-1A, Alt Pirineu i Aran VAL DARAN Espitau Val dAran Aran Salut, Servicis 0 ABS ICS A1 i B
Barcelona-10A (PAMEM) (Vielha) Assistencials
1 ABS no ICS: Aran (Servici Arans
Integrats
dera Salut)
Barcelona BARCELONA Hospital de Sant Pau Fundaci de Gesti 11 ABS ICS: Barcelona-6A, Barcelona- B
(Barcelona) Sanitria de 6B, Barcelona-7A, Barcelona-7F, Alt Pirineu i Aran ALTA RIBAGORA 1 ABS ICS: Alta Ribagora
lHospital de Santa Barcelona-7G, Barcelona-9A,
0 ABS no ICS
Creu i Sant Pau Barcelona-9C, Barcelona-10E,
Barcelona-10F, Barcelona-10G,
Barcelona-2H
7 ABS no ICS: Barcelona-2G (EAP

Dreta de lEixample SL), Barcelona-2I
(Consorci Sanitari Integral),
Barcelona-2J (EAP Dreta de
lEixample SL), Barcelona-2K
(Consorci Sanitari Integral),
Barcelona-6C (PAMEM), Barcelona-
6E (PAMEM), Barcelona-7B (EAP
Sardenya)
Barcelona BARCELONA Hospital del Sagrat Centres 2 ABS ICS: Barcelona-3B, Barcelona- B
Cor (Barcelona) Assistencials 3C
Reunits SA
2 ABS no ICS: Barcelona-2E (Consorci
AP Salut Eixample), Barcelona-3A
(EAP Poble Sec SL)
Barcelona BARCELONA Hospital ICS 16 ABS ICS: Barcelona-7C, Barcelona-7D, B

Maternoinfantil Vall Barcelona-7E, Barcelona-8A, Barcelona-
dHebron (Barcelona) 8B, Barcelona-8C, Barcelona-8D,
Barcelona-8E, Barcelona-8F, Barcelona-
8G, Barcelona-8H, Barcelona-8I,
Barcelona-9D, Barcelona-9E, Barcelona-
9F, Barcelona-9G
2 ABS no ICS: Barcelona-5E, Barcelona-

6D (Parc Sanitari Pere Virgili)
Barcelona SABADELL 1 ABS ICS: Montcada i Reixac
0 ABS no ICS
120 121
17. Annexos
Annex 5. Cartera de serveis de la infermera que atn la poblaci peditrica dAP Consideracions prvies
(document consensuat amb representants de tot el territori de Catalunya)
El contingut daquest document parteix dunes premisses bsiques que han de ser
considerades en la seva lectura i aplicaci:
Introducci
Tant el/la pediatre/a com el/la infermer/a de pediatria tenen un paper propi en laten-
La cartera de serveis de latenci peditrica a lAP de Catalunya inclou la promoci i ci a la poblaci infantil i juvenil a lAP
educaci de la salut, individual i collectiva, la prevenci de malalties, el diagnstic i
tractament de patologies i la seva rehabilitaci. La cartera de serveis sha doferir a tra- El pediatre i la infermera sn els professionals formats adequadament per atendre la
vs de latenci programada, latenci continuada i latenci urgent. El responsable poblaci infantil i juvenil en lAP. Avui aquests professionals, desprs danys dexerci-
ltim de latenci al nen i a ladolescent fins als 14 anys s el pediatre, tot tenint en ci, han assolit un grau despecialitzaci i de comprensi del mitj ptim per desenvo-
compte la corresponsabilitat inherent de la famlia i lequip de professionals que ate- lupar aquesta tasca amb eficcia.
nen el nen.
Donar una bona atenci requereix la interdependncia dambds professionals
A Catalunya, la poblaci diana daquesta atenci s tant el nen i ladolescent (de 0 a
14 anys) com la famlia, i es du a terme al centre dAP, al domicili i a la comunitat. En aquesta etapa de la vida, de 0 a 14 anys, el subjecte datenci s dual (nen/fam-
lia) i lactuaci dambds professionals, pediatres i infermeres, en compartiments
El document del Departament de Salut anomenat Protocols de medicina preventiva a estancs pot generar amb facilitat desconfiana. El respecte a la tasca de laltre pro-
ledat peditrica, publicat lany 1995 per la Direcci General de Salut Pblica i cone- fessional ve de la confiana, i aquest sentiment es transmet als nens i famlies.
gut tamb com a Programa de seguiment del nen sa, cont les propostes dactivi- Interdependncia tamb vol dir cooperaci. Els subjectes de latenci sn nics, per
tats preventives (cribratges esglaonats, immunitzacions i consells de salut) sn tamb individus polidrics i latenci a aquestes mltiples facetes requereix pti-
consensuades per diferents professionals i societats cientfiques (especialment la ques diverses, com les que aporten els pediatres i les infermeres.
Societat Catalana de Pediatria) i s resultat dun treball basat en la constataci cient-
fica de leficcia de les mesures preventives proposades i de les possibilitats que ofe- Quan es parla dinterdependncia es fa des de la vessant del treball en equip, ente-
reix la prctica de latenci diria. Des del 1995, el Departament de Salut nha anat nent aquest com el treball complementari. Quan es distribueixen funcions es parla de
promovent la introducci i difusi a tots els mbits assistencials, pblics i privats, i en preponderncia, no dexclusivitat: per exemple, que sindiqui que a la infermera li
especial a lAP. Lany 2004 tamb es va publicar la guia per a lAP de salut amb les correspon leducaci sanitria o donar consells de salut no exclou que el pediatre
actuacions preventives a ladolescncia. Per tant, es pot afirmar que a Catalunya la mantingui lactitud deducar en les seves actuacions o reforci els consells de salut
cartera de serveis de latenci peditrica a lAP est ben definida i acceptada. (prviament acordats) quan detecti que s necessari.
La nova realitat poblacional i social de Catalunya daquests ltims anys est generant La proposta descriu un marc de potencialitats
noves necessitats en lorganitzaci de latenci peditrica i del seu procs datenci i
aix ha portat a plantejar la necessitat dactualitzar el document Protocols de medici- Sha de fer mfasi que aquest document parla de potencialitats, que fan referncia
na preventiva a ledat peditrica, revisant-ne el contingut dacord amb els avenos en fonamentalment a dos aspectes:
el coneixement cientfic, procs que es va iniciar a mitjans del 2005. Alhora, cada
vegada ms, lAP es fonamenta en els principis de substituci i subsidiarietat, s a dir, a) La distribuci de funcions que es proposa s flexible i no ha dimpedir la possi-
on lacte assistencial el du a terme el professional competent, amb el millor cost-efec- bilitat que un professional faci una tasca que no li hagi estat assignada, per tam-
tivitat i que es trobi ms a prop del pacient. poc s una excusa per no fer-la si laltre no ho pot fer. En molts dels temes abans
duna distribuci de funcions s necessari que lequip hagi arribat a un consens
Aquest document presenta el marc general per tal de potenciar una atenci peditri- respecte a com abordar-los.
ca de qualitat a travs dequips de professionals on es comparteixin les competncies
i sapropi ms latenci al nen. b) Si b moltes de les activitats proposades poden formar part de la practica di-
ria de molts equips, no sen pot universalitzar la implantaci sense modificacions
Lelaboraci daquest document sha fonamentat en el treball realitzat per pediatres i en lorganitzaci dels equips, formaci especfica i millora dels equipaments.
infermeres dAP de Barcelona que atenen poblaci infantil, en el treball en procs
dactualitzaci del programa de seguiment del nen sa (protocol de medicina preventi- Ladequada implantaci daquest document permetr, sens dubte, aconseguir uns
va a ledat peditrica) i en discussions duna srie de propostes realitzades per pro- serveis de pediatria en lmbit dAP amb un gran poder resolutiu
fessionals sanitaris de diferents provedors de Catalunya.
La distribuci segent es fa sobre la base de situacions clniques en les quals amb-
ds professionals interaccionen en latenci a linfant
s evident que, en la prctica professional, les situacions possibles no es limiten
122 123
17. Annexos
exclusivament als apartats que es descriuen a continuaci: activitats preventives, Gesti del programa de seguiment del nen sa i del programa de vacunes.
patologia aguda o crnica, i que requeriran una actuaci o un seguiment puntual que Consells de salut.
es far des de lespecificitat prpia de cada professional. En el document es parla de Elaboraci del pla teraputic per al seguiment de les alteracions detectades.
les activitats dels professionals de pediatria i dinfermeria, no del lloc on les duen a Educaci i promoci de lautocura. Cal potenciar leducaci grupal en els aspectes
terme (centre dAP, domicili, etc.). que generen ms freqentaci (p. ex., educaci grupal a les mares durant el primer
any de vida del fill o leducaci grupal en grups de risc, potenciant, si cal, la inter-
sectorialitat).
rees de treball
3. Nens/es amb patologia crnica
1. Histria clnica Tot i que no tenen una alta prevalena si sanalitza cadascuna individualment, en con-
La historia clnica t un nic propietari que s el nen/famlia, i no cal considerar aquest junt les patologies crniques en letapa infantojuvenil comencen a ser prou significati-
apartat com especfic i propi de cap dels dos professionals de lequip. Pel que fa a les ves. Es fa referncia a patologies respiratries, allrgiques, endocrinometabliques,
dades no recollides en el desenvolupament habitual de les consultes (antecedents, discapacitats, disfuncions psquiques i socials, etc.
carnets vacunals previs, genograma i altres dades dinters sanitari), a escala local i
previ consens, es pot donar preferncia a un professional o a laltre a lhora denregis- Encara que majoritriament tenen un seguiment especialitzat, no sha de focalitzar la-
trar-los i aix no ha de comportar mai exclusivitat. tenci noms en la patologia crnica, ja que linfant es beneficiar de lactuaci inte-
gral del pediatre i la infermera dAP. Per aconseguir-ho hauran dadoptar una actitud
La realitzaci de lanamnesi forma part de la relaci teraputica, per aquest motiu sha proactiva en el control i el seguiment.
demplenar al ms aviat possible. Depenent de les caracterstiques del nen i de la
famlia es requerir segurament ms duna visita. Es proposa la distribuci segent de funcions per donar resposta a latenci daquests
nens:
2. Programa de seguiment del nen sa. Protocol de medicina preventiva a ledat peditrica.
Els dos professionals de lequip tenen una activitat prpia i rellevant en les visites del Pediatre/a
Protocol de medicina preventiva a ledat peditrica, tot i que la infermera t un major Control:
pes especfic pel que fa a activitats i temps dedicat. Anlisi de la situaci actual del pacient i avaluaci de la seva evoluci.
Control del tractament.
No es tracta dactuar en compartiments estancs ni que les activitats noms pugui fer-
les el professional que les t descrites en el seu apartat, es vol donar un ordre de pre- Infermer/a
ferncia pel que fa a la realitzaci de lactivitat. Seguiment:
Acompanyament en la vivncia de la malaltia del pacient i de la famlia.
Cal recordar que el programa de seguiment del nen sa va dirigit a tota la poblaci Elaboraci del pla teraputic per al seguiment dalteracions detectades.
infantil i juvenil, no exclusivament a nens aparentment sans. Sha de tenir present que Dispensaci i control de la utilitzaci del material. Activitats instrumentals dinfer-
hi pot haver nens que estiguin molt cuidats en un aspecte concret (malaltia crnica) i meria: pes, T/A, etc.
alhora poc cuidats integralment. Acompliment dels plans teraputics.
Educaci sanitria.
Pediatre/a
4. Nens/es amb patologia aguda
Exploraci fsica: Es tracta de laplicaci de totes les exploracions per aparells que Cal considerar que tant el pediatre com la infermera han de resoldre processos aguts
determina el programa de seguiment del nen sa, que segurament requereixen la valo- que els sn propis, i latenci a urgncies concretes pot requerir lactuaci dambds
raci i el complement dels cribratges fets per la infermera, que no vol dir repetir-les. professionals alhora.
Valoraci integral del nen i de la famlia: situaci psicosocial, controls de malalties,
seguiment per especialistes i tractaments. El nombre de consultes i processos a resoldre per part del pediatre s ms elevat que
Diagnstic i seguiment dalteracions detectades. el de la infermera, motiu pel qual la dedicaci de temps a latenci daquests nens/es
ha de ser superior.
Infermer/a
Pediatre/a
Valoraci integral del nen i de la seva famlia segons el model de cures infermeres. Resoluci de lagut propi (visita espontnia el mateix dia que se sollicita o visita
En aquesta valoraci tamb hi estan incloses les segents activitats de cribratge: espontnia amb cita prvia).
somatometria, test de desenvolupament psicomotor, alimentaci, T/A, visual (agude- Suport a lagut dinfermeria quan calgui.
sa i visi cromtica), auditiu, cribratge metablic, valoraci psicosocial. Atenci telefnica de lagut propi.
124 125
17. Annexos
Infermer/a 7. Tcniques prpies dinfermeria

Resoluci de lagut propi (visita espontnia el mateix dia que se sollicita o visita Per les caracterstiques concretes de la poblaci infantojuvenil, la infermera hauria de
espontnia amb cita prvia). tenir els coneixements i les habilitats adients per fer les tcniques prpies dinferme-
Suport a lagut del/la pediatre/a quan calgui. ria, entre aquestes:
Gesti de latenci telefnica.
Atenci telefnica de lagut propi. Extraccions a poblaci infantil.
Immunitzacions i aplicaci de tractaments parenterals.
5. Atenci comunitria Proves complementries: controls dorina, glucmia capillar, intradermoreacci, etc.
Actualment les infermeres tenen un volum dactivitat superior en atenci comunitria, Tractament de ferides, cremades, immobilitzacions, etc.
en part a causa de la implantaci de programes comunitaris dabast general (Salut i Audiometries.
escola, Tenim un fill, etc.), que tenen lorigen en diverses administracions pbliques. Espirometries a poblaci infantil.
ECG a poblaci infantil.
Aquesta situaci no exclou el paper dels pediatres en latenci a la comunitat, ja que amb-
ds professionals han dorientar part de la seva activitat cap a latenci a la comunitat. 8. Tcniques comunes pendents dinforme jurdic
Hi ha determinades tcniques que es poden fer a lAP i que actualment apliquen
Shaurien de plantejar actuacions en educaci i promoci de lautocura dels nens, alguns pediatres i infermeres. La possibilitat que des dun punt de vista jurdic no es
potenciar leducaci grupal en els aspectes que generen ms freqentaci (p. ex., puguin assumir per part de la infermera ha generat dubtes entre aquest collectiu pro-
educaci grupal a les mares durant el primer any de vida del seu fill o leducaci gru- fessional, i per aquest motiu cal fer una valoraci i linforme jurdic corresponent.
pal en grups de risc, potenciant, si cal, la intersectorialitat). Tamb sha destudiar la Laplicaci daquestes tcniques augmenta la capacitat resolutiva dels equips i repre-
forma de promoci de lautocura en nens de 0 a 14 anys. senta una millora important per a la poblaci. Entre aquestes tcniques hi ha les
segents:
6. Coordinaci entre nivells
Per als professionals de pediatria i dinfermeria que treballen a lAP, s fonamental Extracci de taps de cerumen
coordinar-se de la manera ms fluda amb els diferents nivells i institucions sanitries Exresi de molluscum contagiosum
en el seu mbit. Practicar sutures
Actuacions en casos de berrugues
La coordinaci hauria dincloure la proposta segent: Ungles encarnades que no necessitin cirurgia
Coordinaci interna: s la que es fa dintre la mateixa organitzaci, on sinclouen els

apartats segents: coordinaci amb altres professionals no peditrics del mateix EAP,
amb altres equips de pediatria de la zona, amb especialistes, treball social, PASSIR,
etc.
Coordinaci externa: s la que es fa amb altres equips de pediatria de la zona inde-

pendentment del provedor que els gestioni i amb lhospital de referncia per pedia-
tria, i tamb la que es fa amb altres organitzacions sanitries (CSMIJ, CDIAP, EAIA,
DGAIA, etc.) i no sanitries (Departament de Benestar i Famlia, etc.).
De manera ideal no hauria dhaver-hi separaci entre la pediatria de lAP i lhospital-

ria, sin una continutat assistencial des de labordatge de la promoci, la prevenci i
latenci a patologies prevalents no complexes (a lAP) fins a labordatge de patolo-
gies complexes i poc prevalents a lmbit hospitalari.
La coordinaci entre lAP i latenci hospitalria hauria dincloure: a) el disseny de pro-

tocols dabordatge per als problemes de salut ms prevalents, especialment de pato-
logia crnica infantil, i protocols de derivaci de patologies especialment de les que
requereixen una certa especialitzaci; b) compartir informaci clnica dels nens de 0
a 14 anys mitjanant sistemes dinformaci integrats o compatibles; c) planificaci del
desplaament de consultors de lhospital als EAP del territori de manera peridica; d)
realitzaci de sessions clniques conjuntes, de manera sistemtica; e) cobertura de
latenci continuada i urgent; f) docncia (formaci continuada) per tota lrea din-
fluncia, i g) recerca (projectes internivell).
126 127
17. Annexos
Annex 6. Equips de primria de pediatria del GTS/conjunt de GTS que actual-

ment hi hauria a Catalunya considerant les ABS i els seus hospitals de refern- 18. Actors del Pla
cia per a latenci peditrica (la sectoritzaci final est pendent de
definici/redistribuci mitjanant consens entre RS i provedors territorials).
Hospital de referncia de pediatria Nre. ABS

Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida) 22
Pius Hospital de Valls 5
Hospital Universitari Sant Joan de Reus 11
Hospital Universitari Joan XXXIII (Tarragona) 10
Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona) 6
Hospital Comarcal Mra dEbre 5
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 8
Hospital Comarcal de Blanes 2
Hospital de Palams 5
Hospital de Figueres FP 8
Hospital Sant Jaume (Olot) 4
Parc Hospitalari Mart Juli (Salt) 7
Hospital Universitari Josep Trueta (Girona) 7
Hospital de Campdevnol 3
Fundaci Sanitria Igualada 7
Althaia Xarxa Assistencial de Manresa 15
Hospital Comarcal Sant Bernab (Berga) 3
Hospital General de Vic 10
Hospital Sant Joan de Du (Esplugues de Ll.) 45
Hospital de Sant Boi 10
Hospital Sant Joan de Du (Martorell) 4
H. Residncia Sant Camil (Sant Pere de Ribes) 5
Hospital Comarcal Sant Jaume (Calella) 6
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona) 16
Hospital del Mar (Barcelona) 13
Hospital de lEsperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) 5
Hospital de Matar 12
Hospital General de Granollers 11
FP Hospital de Mollet 5
Hospital Maternoinfantil Vall dHebron (Barcelona) 19
Hospital de Sabadell 17
Hospital de Terrassa 4
Hospital Mtua de Terrassa 6
Hospital de Sant Pau (Barcelona) 18
Hospital del Sagrat Cor (Barcelona) 4
Hospital de la Seu dUrgell 2
Hospital del Pallars (Tremp) 3
Espitau Val dAran (Vielha) 2
Hospital de Puigcerd 1
TOTAL: 39 346
128
18. Actors del Pla
DIRECCI DEL PLA ESTRATGIC DORDENACI
Maria Luisa de la Puente Martorell Laura Sampietro-Colom

Directora Cap de la Unitat de Plans Estratgics
Direcci General de Planificaci dOrdenaci de Serveis
i Avaluaci Direcci General de Planificaci
i Avaluaci
Jaume Iglsias Sol
Pediatre
RESPONSABLE OPERATIU
Anna Busqu Gili

Unitat de Plans Estratgics dOrdenaci
de Serveis. DGPA. DS
COLLABORADORS
Felip Benavent Viladegut Anna Gmez Garca

Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran. rea de Serveis de lInstitut Catal de la
CatSalut. DS Salut. Barcelona
Josep M. Bosch Banyeres
Josep M. Grego Recasens
Pediatre dAtenci Primria. Barcelona
Uni Catalana dHospitals
Llusa Brull Gisbert
Regi Sanitria Terres de lEbre. CatSalut. Alejandro Guarga Rojas
DS Regi Sanitria Barcelona. CatSalut. DS
Dolors Costa Sampere Jaume Iglsias Sol

Adjunta de la direcci President de la Societat Catalana de
Direcci General de Planificaci i Pediatria
Avaluaci
Pilar Magriny Rull
Manel Enrubia Iglesias Regi Sanitria de Camp de Tarragona.
Institut Catal de la Salut. Barcelona CatSalut. DS
Meia Faixedas Brunsoms
Regi Sanitria Girona. CatSalut. DS Roser Martnez Mndez
Regi Sanitria Catalunya Central.
Gerard Ferrer Gadia CatSalut. DS
Regi Sanitria Lleida. CatSalut. DS
Joan Farr Calpe Lidia Padr Pitarch
Consorci Hospitalari de Catalunya Uni Catalana dHospitals
Daniel Fernndez Ponce Carlos Rodrigo Gonzalo de Lria

Divisi de Projectes del CatSalut. DS Pediatre dhospital. Hospital Germans
Trias i Pujol. Badalona
Manel Ferran Mercad
Institut Catal de la Salut. Barcelona Montserrat Vilalta Fossas
Divisi de Projectes del CatSalut. DS
130 131
18. Actors del Pla
GRUP ASSESSOR Montserrat Guitart Ibez Blanca Prats Viedma

Presidenta de lAssociaci Catalana Programa de Salut Maternoinfantil.
Felip Benavent Viladegut Mateu Huguet Recasens
dInfermeria Direcci General de Salut Pblica
Representant de les regions sanitries. Director de la Divisi dAtenci Hospitalria
CatSalut.DS de lInstitut Catal de la Salut (ICS)
Thais Herrera Vilchez Encarna Ramos Snchez
Infermera. Taula dInfermeria. Infermera dAP. Uni Catalana dHospitals
Dolors Costa Sampere Jaume Iglsias Sol
Departament de Salut
Direcci General de Planificaci i President de la Societat Catalana de
Antoni Salv Casanovas
Avaluaci.DS Pediatria
Jaume Iglsias Sol Pediatre dAP. Consorci Hospitalari de
President de la Societat Catalana de Catalunya
Joan Farr Calpe Ramon Morera Castell
Pediatria
Representant del Consorci Hospitalari Director de la Divisi dAtenci Primria
Inma Vallverd Duch
de Catalunya de lInstitut Catal de la Salut (ICS)
M. Josefa Lpez Snchez Regi Sanitria Barcelona. CatSalut
Infermera dAP. Regi Sanitria Terres de
Daniel Fernndez Ponce Ramon Prats Coll
lEbre Montserrat Vilalta Fossas
Divisi de Projectes del CatSalut. DS Programa de Salut Maternoinfantil.
Divisi de Projectes. CatSalut
Direcci General de Salut Pblica
Modest Masdeu Huguet
Dolors Fors Garca
mbit dAP Barcelona Ciutat. Institut
Presidenta de la Societat Catalana de Joaquima Ribot Puig
Catal de la Salut
Medicina Familiar i Comunitria Presidenta de lAssociaci Catalana
dInfermeria
Alejandro Guarga Rojas SUPORT ADMINISTRATIU
Representant de la Regi Sanitria de Anna Riera Domnech
Barcelona. CatSalut. DS Representant de la Uni Catalana Josep Maria Tarrag Bordoy
dHospitals Unitat de Plans Estratgics dOrdenaci
Montserrat Guitart Ibez de Serveis. DGPA.DS.
Presidenta de lAssociaci Catalana Rosa M. Riera Escoda
dInfermeria Peditrica (ACIP) Presidenta de lAssociaci dInfermeria Maria Teresa Roca Mart
Familiar i Comunitria de Catalunya Unitat de Plans Estratgics dOrdenaci
de Serveis. DGPA.DS.
GRUP DE TREBALL DE LA CARTERA DE SERVEIS
Felip Benavent Viladegut Montse Carrera Lass Diana Altabella Arrufat

Regions Sanitries del CatSalut. DS Pediatra dAP. Regi Sanitria Alt Pirineu Coordinaci Edici.
i Aran Direcci General de Planificaci i
Josep M. Bofarull Bosch Avaluaci
Pediatre dAP. Regi Sanitria Camp de Anna Cegarra Ferrer
Tarragona Infermera dAP. Consorci Hospitalari de
Catalunya
Josep M. Bosch Banyeres
Pediatre dAP. Barcelona Rosa Blanca Corts
Pediatra dAP. Regi Sanitria Girona
Carmen Caja Lpez
Taula dInfermeria. Departament Manel Enrubia Iglesias
de Salut mbit dAP Barcelona Ciutat. Institut
Catal de la Salut
Susana Campo Aledo
Infermera dAP. Regi Sanitria Catalunya Pilar Espelt Aluja
Central Serveis Centrals de Barcelona. Institut
Catal de la Salut
Miguel Flores Gonzlez
Infermer dAP. Regi Sanitria Lleida Pere Plaja Girona
Pediatre dAP. Uni Catalana dHospitals
132 133
11

Pedi Atria 2007

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pedi Atria 2007

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

(PE) Planificaci i Avaluaci

Plans Estratgics dOrdenaci de Serveis

6. Problemes principals detectats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

7. Visi estratgica dels serveis de pediatria de latenci primria . . . . . . . . . . . . 51

8. El nou model datenci peditrica datenci primria a Catalunya . . . . . . . . . . 55

9. Despesa de latenci de pediatria a latenci primria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

11. Metodologia de consens i aprovaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

12. Punts crtics del pla dimplantaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

18. Actors del Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

Marina Geli i Fbrega

Pel que fa a infermeres, hi ha 357 infermeres dedicades exclusivament a atendre pobla-

A Catalunya hi ha 60 hospitals de la XHUP on satn poblaci infantil i adolescent, 45

Lorganitzaci de latenci peditrica a lAP de Catalunya segueix dos models: a) aten-

Els nens sn el principal actiu de qualsevol societat. Un correcte desenvolupament fsic,

En aquest document es presenta una descripci de lestat de situaci de latenci de pe-

Pel que fa a la informaci qualitativa, sha obtingut mitjanant entrevistes personalitzades

Explotaci de les dades:

La poblaci de referncia utilitzada s la poblaci inscrita al Registre central dassegurats

Grup dedat Factor de ponderaci

el cas de la Regi Sanitria de Barcelona, ats que representa un percentatge de pobla-

5. Antecedents i estat actual

Factors econmics i sociopoltics, poder professional i factors geogrfics i histrics expli-

5.2 Organitzaci de 5.2.1 Caracterstiques demogrfiques i assistencials per a tot Catalunya

5. Antecedents i estat actual

5. Antecedents i estat actual

5. Antecedents i estat actual

5. Antecedents i estat actual

5. Antecedents i estat actual

5. Antecedents i estat actual

5.2.2.7.4 Barcelona ciutat

5. Antecedents i estat actual

Figura 2. Mapa resum de Taula 2. Pediatres als hos- PEDIATRIA

*peq= personal equivalent 36 hores

5.3 Caracterstiques de la provisi de serveis de pediatria a lAP de Catalunya lany 2005

Taula 1. Nombre dEAP Habitants (0-14 anys)

5. Antecedents i estat actual

Hi ha sessions clniques comunes, protocolitzaci i sessions de consultoria des de

5. Antecedents i estat actual

6. Problemes principals detectats

En analitzar lestat de situaci de latenci peditrica a Catalunya, shan identificat una

Manca de professionals especialitzats en pediatria (no es disposa de bossa de treball

Possible soluci: a) Incrementar les places MIR de pediatres a Catalunya; b) buscar

La manca despecialistes en pediatria fa que les places daquests professionals esti-

Possible soluci: De manera voluntria i progressiva, treballar per la modificaci de les

Possible soluci: Desenvolupar cursos de formaci especfica en pediatria per a infer-

Necessitat de formaci en aspectes concrets, sobretot en pediatria durgncies. A

Possible soluci: Cursos de formaci especfica per part de lInstitut dEstudis de la

Possible soluci: a) Millor dotaci dequips diagnstics als EAP i protocolitzaci de

7. Visi estratgica dels serveis de pediatria de latenci primria

Que tot nen tingui un pediatre de referncia.

8. El nou model datenci peditrica datenci primria a Catalunya

Lobjectiu primordial daquest model s proporcionar una atenci peditrica eficient i de

Poblaci diana de latenci peditrica

Cartera de serveis / nivell de resoluci

La cartera de serveis ha de preveure els serveis de promoci i deducaci de la salut indi-

De manera ideal no hauria dexistir separaci entre la pediatria de lAP i lhospitalria,

8. El nou model datenci peditrica datenci primria a Catalunya

En la majoria de zones de Catalunya, els mbits geogrfics territorials ms idonis corres-

8. El nou model datenci peditrica datenci primria a Catalunya

8. El nou model datenci peditrica datenci primria a Catalunya

Implantaci del nou model

9. Despesa de latenci de pediatria a latenci primria

Actualment, els sistemes dinformaci no permeten disposar duna quantificaci exacta

El nombre de professionals datenci peditrica s de 949 metges i 1.061 infermeres (any