DISCURS DE QUIM MONZ

Bon dia senyors i senyores.

Com que de discursos no he fet mai els explicar un conte. El conte tracta dun escriptor a qui li proposen fer el discurs
inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007. Abans dacceptar lescriptor dubta. I no sabia si acceptar o no, abans
dacceptar va dubtar ja que la gent diguis el que diguis o segons el que facis treu conclusions o es posa a pensar moltes
coses , la gent s molt perspica i sempre dedueix coses. Cosa que a ell li s igual i per tant decideix acceptar. Tot seguit
sasseu a una taula, agafa un bolgraf i una llibreta i comena a rumiar qu ha de dir. Comena a escriure que al llarg dels
temps, la bonana de la histria no ha estat al costat de la literatura catalana ja que ha estat desestructurada repartida en
diversos Estats per aix es sorprn.

Recorda que, en un muntatge literari al 1904 el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. qui era
occit, desprs daix mai ms cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel. Va pensar que podria comenar
dient que, que la literatura catalana tingus lloc preferent a Europa durant lEdat Mitjana neix de Ramon Llull qui era filsof,
narrador i poeta, en ple segle XIII va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa que encara parlem i escrivim ara.
Per lescriptor t altres dubtes ja que ha de parlar a Frankfurt. Podria parlar del senyor Otto Zutz, gran oftalmleg diplomat
que ha acabat donant nom a una discoteca de Barcelona .Tampoc no sap si hauria de citar els ms grans dels que han
configurat el fil literari que ens du fins avui. A ms ha llegit que a la mateixa Fira del Llibre hi haur installada una exposici
que parlar daix. Encara que no sap quantes persones assisteixin a aquesta exposici . Potser podria explicar que a
Europa , el primer tractat de Dret va ser el catal Consolat de Mar, pel qual es van regir les relacions martimes al
Mediterrani i que alguns dels primers tractats europeus de medicina, diettica, filosofia, cirurgia o gastronomia eren tamb
escrits en llengua catalana. Lescriptor buscava discursos inicials i els llegeix, gaireb en tots hi ha una gran exaltaci de la
cultura prpia, i veu clar que, a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants . Sn discursos
daquell que durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, el violoncellista Pau Casals. Va ser un discurs que va
emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta dhabitants del planeta. Catalunya ha
estat la naci ms gran del mn per qu va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les
primeres Nacions Unides... Podria llegir aquell travallengua que va recitar Salvador Dal: Una polla xica, pica, pellarica,
camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagus sigut xica, pica, pellarica,
camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. De fet, si el discurs s part
dun ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment s la forma, el protocol, lamericana, la corbata. Encara ms,
els poltics sn grans malabaristes, i per aix els seus discursos sn exemplars. En un disc un msic que s Carles Santos va
gravar una pea que consisteix en una barreja de declaraci damor i discurs de poltic. Sargantaneta,Sagrantaneta s el
nom de la seva barca de pesca. Que tant servs per qualsevol cosa ,tot aix s el que lescriptor que sempre parla molt de
pressa dubta si ha de dir o no.

Dubta tamb si ho diu els que lescolten hi pararan gaire atenci. Dubta tamb si entendran gaire qu vol dir. Pensa tamb
que podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canvis gaire , en tota la resta de detalls . Una de les coses ms
importants s el temps. I aix s que ho t clar, quan arribi el moment dacabar mirar el rellotge i dir: Moltes grcies i bona
tarda.