EL DESERT:

Calders explica la singular histria de l'Espol, un personatge al qual uns dolors intensos li canviaran
la vida. L'autor primerament fa una descripci psicolgica del personatge i el presenta al lector. A
continuaci comena la histria. L'Espol es lleva com qualsevol altre dia, per rpidament nota uns
dolors forts a la part dreta del cos i un ofec lleuger. Retorant-se de dolor aconsegueix arribar al llit,
el personatge s'estira i per casualitat agafa un objecte, que l'autor no descriu, el qual li liquida el
dolor per complet. L'Espol al no voler que li torns el dolor, es fa una bena que li cobreix el puny
que t tancat amb el misteris objecte i decideix trencar amb la seva rutina diria. El primer que fa
s anar a parlar amb el gerent de l'empresa on treballa per tal de comunicar-li que al tenir una m
inutilitzable no podria seguir treballant. Aix mateix durant tot el dia l'Espol va explicant a tothom a
qui coneix la seva situaci que s acceptada com a una cosa ben normal.
Desprs d'un llarg dia que li ha resultat agotador, el protagonista decideix anar a casa la seva tia per
explicar-li la situaci. Aquesta decideix treure-li la vena que porta posada l'Espol perqu la
considera molt lletja. De tornada a casa seva decideix posar-se a descansar en un banc del carrer i
veure passar la desfilada d'un circ. En un moment determinat una espectacular trapezista rossa que
munta sobre un cavall i que el saluda. Ell sense pensar-s'ho li torna aixecant el bra dret i obrint la
m. L'Estol, estupefacte, veu com de cop i volta l'objecte que havia estat sostenint amb la m i que
li havia estat calmant el dolor, surt poc a poc volant per davant seu. Finalment acabem veient una
volva que vola suaument per davant del protagonista.

LA CONSCINCIA, VISITADORA SOCIAL.

Narra la histria d'un assass, per amb una normalitat i lleugeresa admirables. La histria comena
un bon mat en qu Depa Carell, est ultimant els detalls per al seu proper assassinat. Aix doncs
desprs de llevar-se fa una ullada al seu material i decideix la seva prxima vctima ser morta amb
una arma blanca. Per al moment en que es disposava a empunyar l'arma a casa seva li apareix un
ngel que li fa unes quantes reflexions referents a la seva propera acci i que porta un malet
vermell on hi ha totes les conseqncies de la seva futura acci. Finalment l'ngel no aconsegueix
convncer-lo i Depa decideix dur a terme la seva acci. Un cop ha arribat al lloc on es produir el
crim, es tornar a trobar l'ngel que intenta parlar amb ell un altre cop per li resulta impossible.
Depa acompleix els seus objectiu si torna tranquillament cap a casa seva.

Depa Carelli, assass, comena a preparar-se. s el dia que va a robar i matar a la vella. Abans de
sortir de casa, per, se li apareix un ngel carregant un malet, a dins del qual hi han les futures
conseqncies dels seus actes. Aquest intenta convncer a Depa de que no cometi lassassinat i que
encara s a temps de fer-se enrere. Per ell ja est decidit. Surt de casa desprs dhaver esmolat el
ganivet i agafa un autobs en direcci a casa la vella.
Ja a dins la casa de la vella, troba a aquesta dormint, i al seu costat troba lngel. Aquest li diu que la
pot robar sense necessitat de matar-la, per Depa no cedeix i acaba robant i matant a la vella.
Abans de marxar diu a lngel que no cal que es molesti ms, que ell sol ja faria les intils reflexions
del cas.

EL PRINCIPI DE LA SAVIESA
Aquesta histria narra la histria d'un milionari d'opulent casa i jard que un bon dia troba una m
humana entre unes flors. Sorprs per la troballa i desitjs de saber la histria, l'origen i el propietari
de la m, decideix posar un anunci al diari dient que es busca el propietari d'una important
mercaderia que ha estat oblidada en una casa bona. Amb aquest pretext passen per casa el
protagonista diferents personatges tots ells realment especials i amb histries molt peculiars, els
quals que asseguren haver perdut al jard del milionari importants pertinences. Des d'un lladre que
ha perdut la seva cartera, un lampista que ha perdut la memria fins a un enamorat en busca d'un
vis de vandi del gramfon. Finalment arriba a la casa del milionari un personatge que es dedica a la
quiromncia al qual li donen la m amputada perqu la llegeixi. Finalment es descobreix que la m
s d'un conegut filsof de la contrada. Desprs d'estar parlant una estona amb el protagonista, el
filsof li diu que l'nic que volia fer deixant-li la m al jard era donar-li una lli. La conversa
continua i llavors el milionari s'adona que realment el seu jard t una atracci especial per a la gent
de la contrada i li pregunta al filsof qu pot fer per arreglar-ho. La frase final que pronuncia el
filsof s desconcertant: convertiu el vostre jard en municipal i ompliu-lo de rtols que diguin que
est perms fer malb les flors i desplomar els ocells, llavors no hi vindr ning.

LA CINCIA I LA MESURA

Un pare milionari viu amb els seus tres fills en un castell. Va encarregar a dos tcnics alemanys que
construssin una habitaci amb jocs pels nens, i abans de dissenyar-la, van analitzar la capacitat
cranial i la sang de cadascun dells. Un cop van obtenir les dades, es van posar a treballar molts
paletes per elaborar la nova cambra de jocs. Al llarg del procs de construcci hi van haver vagues i
tamb obrers i policies morts. Els nens no els hi agradava la idea de tenir un rac amb jocs per cada
un, i feien males jugades als paletes perqu no poguessin acabar de construir lhabitaci. Un dia van
arribar a posar arsnic al menjar dels obrers i el pare ja no sabia qu fer per acabar amb les
malifetes. Ho havia intentat torturant-los, i al veure que no li va servir, els va prometre que els
donaria un paleta viu o b un manobre a canvi que no fessin ms dolenteries. Els nens no van voler
cap paleta ni manobre, sin el tcnic, per no sels va concedir i van continuar fent de les seves. Al
cap dun temps la cambra estava apunt per inaugurar-la. El milionari va preparar una gran
cerimnia, en la qual van assistir moltes persones. La sessi de benvinguda va anar tal com estava
prevista: els nens van anar dun joc a laltre i no va sorgir cap problema. Ara b, els dies segents els
nens es negaven a anar a lhabitaci dels jocs, preferien jugar amb uns gitanos que vivien prop del
castell. El pare va demanar al tcnic que busqus una soluci perqu els fills obessin, i aquest ho va
intentar lligant-los amb una cadena. Per al cap de vuit dies els nens van quedar sense nima i
finalment, el milionari va optar per matar el tcnic per solucionar el problema.
LA CLAU DE FERRO

Un home presumeix duna vitrina de la que mai ning nha vist linterior. Aquesta vitrina tan sols es
pot obrir amb una clau dor que porta el seu amo sempre penjada del coll perqu cont un secret
molt especial, per desconegut per a tothom, incls pel propi propietari, cosa que la resta no sap.
Ning shi pot apropar, i molt menys, tocar, s una de les normes que imposa al seu servei.
Lexpectaci que es crea al voltant daquesta vitrina s tal que una dona es casa amb lamo
daquesta noms per a descobrir-ne el misteri. Un dia la dona aconsegueix fer-se una cpia de la
clau dor que obre la vitrina, la fa de ferro, i aconsegueix obrir-la. Fa un gran crit que alerta al marit
del qu ha passat: ha vist linterior de la vitrina. Lhome tanca de cop la vitrina sense veure qu
amaga. La muller, sense pensar-sho dues vegades marxa de la casa conjugal i torna a casa dels
pares cridant que el seu marit s un monstre. Aquest fet augmenta la fama del misteri de la vitrina
i, amb ella, la del seu propietari. Uns dies ms tard, el marit rep una carta de la seva dona en la que
li explica qu ha passat. La dona li confessa que dins la vitrina no hi havia res i que el seu secret
seguir intacte, aix com la fama dels dos, ja que ara el seu estatus social est lligat al marit i, per
descomptat, a la vitrina. El propietari del moble respira tranquil desprs de llegir la carta ja que el
seu moble no est malet i no guarda un secret esgarrifador. Alleugerit, sabriga i marxa a fer crixer
la seva fama entre els amics anant al club i parlant subtilment de tot all referent a la vitrina. Abans
de sortir mira la vitrina amb satisfacci, per no se nadona que de de la part inferior de les portes
cauen gotes de sang que no deixen de gotejar i que se li queden enganxades a la sola de les sabates
mentre sallunya de la casa.

EL PROBLEMA DE LNDIA

Un estranger arriba a lndia sense conixer les costums i tradicions del pas. Quan al carrer se li
acosta una vaca sagrada per menjar-se el ram de flors, que portava per donar-li a una noia, ell
lintenta apartar. Les persones del carrer que ho veuen es queden sorpresos de la seva acci i un
policia sacosta a ell i li explica amablement que a les vaques sels hi ha de donar all que desitgin.
Aleshores, el protagonista torna a la floristeria i compra dos rams, un de ms qualitat per a la noia i
un altre ms econmic per a la vaca. Quan torna a trobar-se a la vaca, li dna el ram i el policia va a
felicitar-lo per la seva acci. Per el protagonista li explica que duia un altre ram de ms qualitat
amagat i que la vaca shavia menjat el ms econmic. El policia considera aquest gest com a una
ofensa contra la vaca sagrada i condemna a lestranger a 3 mesos de pres.

ELS CATALANS PEL MN

Un catal visita Birmnia i sinstalla amb un rei al seu palau, lestncia es fa ms llarga del que ell
tenia planejat, queda fascinat de la manera de viure que tenen i li sopta el fet de que conviuen
humans i animals al palau i la festa contnua que hi havia. Quan arribat el dia del comiat el rei va
organitza un gran comiat ca per acomiadar-se del catal. Mentre estan ballant dues-centes
ballarines ell saixeca i diu en veu alta que preferia les danses de Castellterol. Aleshores, el lloro
que t al costat li diu que s millor que calli perqu podria ofendre al rei. Lhome queda sorprs pel
catal del lloro. A la nit quan tothom ja dormia va anar a cercar-lo per palau i van estar parlant de
com enyoraven els dos la terra catalana. Lendem, lhome sen an a casa seva molt ms afectus.

LHEDERA HELIX

Explica La histria dun home que vol fer-li el millor regal possible a la seva amiga, ja que aquesta li
havia regalat una corbata. Com que a lamiga li agradaven molt les plantes, decideix comprar-lin
una que creixi molt rpid perqu no shagus desperar gaire a que creixs. Aleshores, li compra
una variant de lHedera Helix, la qual creix tant rpid que abans que pugui arribar a casa de lamiga,
el recobreix tot sencer.

QUIETA NIT

Durant la nit de Nadal es presenta el Pare Noel a casa duna famlia, la qual no creuen en ell, i per
tant, el conviden a marxar de casa. El Pare Noel shi nega i diu que si est all s per algun motiu.
Desprs la mare comenta que els protestants utilitzen aquesta tctica per entrar dins les cases per
divulgar les seves idees i li tornen a demanar que sen vagi. Ms tard els nens baixen per les escales
i reconeixen el Pare Noel de veurel en una revista. Aleshores els familiar intenten tornar a fer fora
al home per ell tot ofs els hi diu que aix no s manera de tractar alg que els hi porta regals i els
hi fa un discurs sobre el significat del Nadal. La famlia sen penedeix dhaver-lo tractat aix i li
ofereixen seure a la taula. Tot sembla anar b quan de sobte el nen demana si a partir daquell
moment celebrarien Reis o el Pare Noel i lambient es torna tens i lhome decideix marxar. Els nens
es posen a plorar perqu volien els regals.

EL GENI MAGIAL

Un home s'end una gran sorpresa quan es troba un carrer ple de maniqus. L'home, tot sorprs, li
pregunta a un vilat de qu es tracta. Aquest li respon que es degut a que aquell carrer va
sserconstruit per equivocaci i que havia de ser decorat. Ell li pregunta com s que ning no roba
els maniqus, aquest li diu que hi ha un funcionari vigilant. L'home es tru de la butxaca el nas del
funcionari i el llena per la finestra.

RESPALL

El conte ens explica lhistoria dun nen que, en perdre el seu gos, aboca tot el seu efecte que li tenia
a la seva mascota a un raspall. Aleshores, el raspall comena a actuar com un gos real i el nen ho
explica als seus pares. Aquests no sel creuen i el nen sentristeix en veure que els seus propis pares
no sel creuen. Tot canvia quan a casa de la famlia entre un lladre. El raspall acaba aturant el lladre
i els pares li demanen disculpes al seu fill per no haver cregut el que els hi havia dit.