You are on page 1of 868

4 f

/:
/

I
\
.^ -?-- ^

/ /.
f
^{

I
/.
/,

*
(
V "/
,J'''

>'
,^

w /
'A
'.'^

t .
:;
/
^i ^ -,
"' f

i
/
u/:^:x

^:-'.

is
DICCIONARI
E l.\

LLENGUA CATALANA.
TOMO i
DICCIONARI
DE LA

LENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDNCIA CASTELLANA Y LLATINA;

PER

D. PERE LABERNIA,
DOCTOR EiV LLETBAS, PllOFESOa APaOBAT DE LLATINITAT Y HLJIAMTATS, INDIVIDLO DE l' ACADMIA DE BONS LLETBA8
DE BARCELONA.

COITSIDSRABI^EI^SIT? miim 7 COKESTGIT

PER UNA SOCIETAT DE LITERATS, CULTIVADORS DE LA LLENGUA CATALANA.

BARCELONA.
ESPASA GERMANS, EDITORS, ROBADOR, 39.

1864.
Es propietat dels editors.

3^

arcclona.lmp. de Llus Tass, carrer del Arl del Tejitro, carrer entre 'Is nm. H y 23 1864.
PRLEGH.

Mlts sn los esforsos que s' han fet y s' estan fent de algun temps ens pera tornar

r hermosa llengua catalana al cam de glria interrumput sigles enrera per lo cambi po-
ltich unificador de la monarquia.
Per ^qu es lo que s' ha fet per part dels diccionaristas?
Estimable es lo traball dels primers, sobre '1
que bas '1 su 1' autor del diccionari
que ara millorat reproduhim, y si b se 'Is podria culpar de no haver passejat prou las
obras dels nostres bons escriptors, ab tot no 'ns atrevim acusarlos severament, y atesas
las rahons que suposem que 'ns donarian en descrrech, mes nos inclinem agrahirlos
que tatxarlos son traball.

Posteriorment es tant poch lo que aquella falta s' ha subsanat, no militant las ma-
teixas escusas, que ja 's pt dir sens empatx, qu' es res lo que s' ha avansat en aquest
concepte, y s mlt pel cam del vulgarisme barbarisme. Aix ho han de regonixer for-

sosament los qui havent fet un estudi de las numerosas inapreciables crnicas y altres

obras catalanas, ha tingut que apuntar per centenars y millers las veus no compresas en
los mes moderns diccionaris, defectuosament escritas y apreciadas.
No es mes lo que en la part gramatical , especialment en 1' ortogrfica s' ha gua-
nyat ab la publicaci de nous diccionaris. Cada autor ha adoptat un criteri diferent, for-
mat com depresa y per sortir del pas, fallant de prpia autoritat y ab seny y estudi no
sempre lloables sobre punts delicadissims que volen sr tractats mes despay ab mes
mirament il-lustracci.

Per la nostre part, associantnos en aquest punt de tota voluntat, y convensuts de


son cabal assert, al modo de pensar del nostre bon amich il-lustrat literat D. Antoni
de Bofarull, qui tant deuhen la historia y las llelras catalanas, havem adoptat de tot en
tot la reforma que proposa en sa bella obreta, ara poch publicada baix lo modest ttol

de Estudis, sistema gramatical y crestomatia de la lengua catalana, de la que 'ns permi-


tim extractar las segents reglas de prosdia y ortografia:
PROSDIA.
Regla I. En tot diftongo en i devant 6 detrs, s'em- Regla YI. Adems dels casos de que trac tan las
plear la y grega; v. g. ay, lley, oy, vuyt. reglas y excepcions anteriors, se marcaran ab ac-
Excepcions: 1. Las veus acabadas ab g, v. g. puig, cent agut '
totas las veus que '1 necessiten segons
vaig; 2.* quant es slaba de noms breus que
final lo sistema de la llengua castellana.
tenen l'accent en la penltima ab intermediaci Excepcions: 1.^ Pera evitar confusi en las veus ho-
de una consonant ans del ia, v. g. rbia, livia. mnimas se distingiran ab accent agut, preferint

Regla II. La i quant no forma diftongo es llarga lo verb al nom, est a! pronom, est al adverbi y est
generalment, sobre tot en las terminacions en ia la conjuncci, v. g. donat (verb), dowa (substan-
dels verbs; aix es que en est cas no t necesitat tiu), vs (verb), vas (substantiu).
de accent, v. g. havia, prenia, vindria, ortografia, 2.* Las veus semihomnimas, sia las que 's di-
senyoria. 'ferencian ab lo sonido de una vocal, portaran l'ac-
Regla III. Los noms regularsterminats ab lo dif- cent grave ^ sobre la vocal muda tancada; v. g.
tongo deuran portar accent en la penltima s-
ia, Du (lo Sr supremo) y deu (numeral), su (verbj,
laba, quant esta y la ltima estan intermediadas SOM (moneda), mn (l'univers) mon (prenom).
de consonant; aix s' escriur rbia, livia, Eussbia. S.* En concurrncia dels dos accents sobre una ma-
Regla IY. Sim, siu, del verb sr, y altres veus teixa vocal se marcar 1'
agut ab preferncia al

semblants ab que descompon lo diftongo, s' ac-


's grave, v. g bta (verb), requireix accent grave per
centuaran en la vocal sobre que carrega V accent. diferenciarse de bota (calsat) y tamb accent agut
Regla Y. Tamb s' accentuar la slaba anterior al per distingirse com verb de bota que en castell's
diftongo, en las paraulas terminadas en qualsevol diu cub, per dels tres significats sols tindr ac-
dels en ia, na, uo, v. g. nsia, ncta, contnua, con- cent en lo primer y est accent ser 1' agut y n '1

tinuo. grave.

ORTOGRAFIA
lis y valor d.e las lletras.

Servir de guia pera no confndrer la b ab la v, Tant en principi com en mitj de dicci s' regir
Y etimologia llatina, sempre que no la contradiga son us per 1' etimologia llatina.
r us constant; aix s' escriur burer, benehir, batejar, En final de dicci s' usar atenent las reglas se-
per provenir de bibere, benedicere, baptisare; y vu- gents:
rer, vurer y veu, de videre, vivere y vox. 1. Pera espresar lo sonido de tx 6 eh castellana
Excepcions: !. L' us vl que s' escriga saber, ca- s'escriur ig, si es que ja no n'hi havia; de manera
brer, sabia, cabia, sabr, cabr, sap, cap, spia y capia. que 's posar i en lo signo quant no es en lo sonido;
2.* Portaran v los pretrits imperfets de la pri- v. g. puig, maig, roig.
mera conjugaci y 'Is temps del verb auxiliar haver, 2." Quant la i ha de estar en lo sonido y 1' escrit,
V. g. amava, portava, cantava, haver, havia, havent. se posar txj, segons si 'Is derivats composts de
No's dobla en cap cas, per fort que sia son sonido. la paraula ho requereixen; aix de esquitx s' escriur
esquitxar y de mitj, mitja y mitjobrir.
La millor guia per saber son us, tant en principi
3." May s' usar per fer lo sonido final de aeh,
ech, ich, och, uch,
com en mitj de dicci, es l' origen llat de la paraula.

En final de dicci no s' escriur sens anar seguida K.


de h, exceptuat dhuc. Se posar en principi de dicci quant tinga /i /"la
Quant es forta 's dobla. paraula llatina de la qual deriva v. g. home de homo,
herms de formosus, y en mitj de la dicci la conser-

Queda suprimida del varan los composts de simples que la tenen: v. g.


tot.
prohom, prohibir, exheredar, cohereu.
ID. En los temps de verbs, quant hi ha tres vocals, dos
permesa en final de dicci, quant hi queda
Sols es
de ellas formant diftongo, 's posar h ans de ell,
perbaberse suprimit la vocal que seguia; v. g. record
v. g. vcheu, venheu.
per recordo; lo que no 's consent sin en poesia.
Quant lo diftongo es ab /, no 's posar la h; v. g.

duya, queyan, reyan.


Per fort que sia voltas son sonido no 's dobla Se posar la h en aquellas veus que per costum
may. s' han escrit ab ella, sobre tot si las llatinas'de que
HPerivan tenen en lo mateix lloch una altra lletra, de
manera que puga st'r tal volta la h una equivalent de Se dobla sols quant es fort sn sonido en mitj de
antgua inflexi ja desapareguda, v. g. prohisme, pro- dicci y entre vocals, v. g. plassa^ missa, massa.
ximum; acrehedor, creditor; provehir, provedere; pro- TT.
cehir, procedere; introduhir, introducere. Per costum Se posar obehint sn sonido en tot fnal de
se dir eslatuhir, reslituhir y's posaran ab h mllas dicci.

terminacions de verbs en ir y partcips en il. Adems: l.rEn los adjectius de cantitat tanty
Se suprimir la h en las derivacions de las parau- quant.
las llatinas en eh, com charitas, caritat, y las que 'Is 2." En r adverbi quant derivat del quando,
anlichs escrigueren ab /, com Cathakm, tliema, llat.

calhlich. 2." En tots los partcips de present y gerUndis,

J. com amant, rient, venint,

Per consegent, s' escriuran sense t final los ad-


Vejas la G.
verbis comparatius tan y quan derivats de las veus
llatinas tam y quam.
Quant sona com doble se separan una y altra ab
un gui pera impedir que soni com //, v. g. il-lumi- Vejas la B.
,r, excel-lentissim.

Te '1 sonido de xeix: l.'En principi de dicci.


S' escriur m y no n ans de b y p, v. g. embo- 2." En mitj y de dicci, quant segueix una
fi

lich, improvisaci. consonant, v. g. panxa, gronxa, xinxa, punxa.


May se doblar, sinque quant lo exijesca '1 soni- S."" Quant li preceheix una i, v. g. guix; exeptuanl
do 's posar ans de ella una n, v. g. inmens, immacu- las veus fixar, prolixo, mixto, Sixlo y algunas al-
lada, inmunitat, inmvil. tres de origen estranger en que t '1 sonido de es.

Sona com es, sempre que segueix qualsevol de


Es la n de la llengua castellana. las vocals mnos la i, v. g. examen, fluxi.
Precehida de mateix valor y forsa que
tindr '1

S' escriur p en lo final de las paraulas derivadas la eh castellana, tant en mitj com en fi de dicci,
de las llatinas que portan ph 6 p sola; aixi 's posar V. g. caputx, empatx.
Josep, y no Joseph, y cap de caput.
S' emplear en los diftongos de ay, ey, oy, uy,
com ayre, reyna, almoyna, cuyna, y en la conjuncci
S' escriuran ab 5 y no ab c las sl-labas qua, qe de
copulativa y; per may com equivalent del adverbi hi.
aquellas paraulas que tenen sas corresponents llati-
nas tamb ab g. qual, quant, quan, qesti,
z:.
q, v.
S' usa en principi de dicci quant sona com s
freqent, de qualis, quantus, quando, qesti, frequens.
suau, V. g. zero, zel.

Tamb en mitj de dicci pera marcar igual sonido


Sols se dobla quant sona fort en mitj de dicci desprs de consonant, v. g. donzella, dotze, tretze,
estant entremitj de vocals, v. g. correu, conrear, roba. bronzo.

-A.I=0^'rT*0I5rc>^.
L' articley pronom personal masculins, perden sa criur sempre del, al y dels, als, jamay de 'I, d 'I,

vocal marcant en sn lloch un apstrofo sempre que de 'Is, 'Is.

Is segueix vocal /i, y encara que 'Is precehesca una Per la mateixa rah no s' escriur may de lo,
vocal, V. g. V home. I' imperi, V estima, ('
estima, s' mnos que sia neutre, com de lo bo del mon, pues no
estiman, si V imperi, deya V home, si m' estima. consent la llengua que 's diga la sensibilitat de los
Quant segueixen una paraula acabada ab vocal cors, lo guardi de los caputxins.

y van seguits de una altra que comensa ab consonant, Los pronoms s' afixarn formant sinalefa, per
s' escriur devant de ells 1' apstrofo, com la dona 'I sens marcar 1' apstrofo, quant segueixen un verb
veu, tu 'm miras, jo 't dir. acabat en vocal, v. g. dnam; donm y aix mateix
V tamb devant 1'
apstrofo dels articles en en donaunos, libraulo, diheuho, portarhi, perdondls.
plural. Desprs del infinitiu s' escriuran sens omissi de
Igualment las veus me, te, se, lo, los, y 'Is adverbis vocal, V. g. omtrerlos, matarme, y no omtrer 'Is, do-
erty ne, quant vnen desprs de una paraula acaba- nar'ns, matar'm, y mnos omlrels, donam, matam.
da ab vocal, v. g. lo que 'm dius, lo que 't dar, lo cor- De, proposici de genitiu, ja vaja devant del pro-
d 'w penja. nom ell de qualsevol nom que comenseab e, s' es-
Lo genitiu y datiu del pronom mascul lo, s' es- criur sempre separat, v. g. de ell, de emblemas.
xo
DE LAS ABREVATURAS QUE S USAN EN AQUEST DCCIONAR.

Las II
indican diversa accepci de la paraula definida, de la frase, expressi etc. qiie las antecedeix.

Los vocables, frases etc. escrits en versaletas sens la correspondncia, s' han de buscar en lo mateix
article que expressan, y '1 nmero que las acompanya indica la accepci que 's remet, per exemple:
ATERRORISAR. V. a. \TEHRAa. 2. que es com si digus: ATERRORISAR. v. a. Vide ATERRAR en
la segona de sas accepcions significacions.

adj Adjectiu. m. yf. . .

adv Adverbi.
adv. 11. . . Adverbi de lloch.
adv. m. . . . Adverbi de modo.
adv. t. . . . Adverbi de temps.
agr Veu de agricultura.
lg Vu de lgebra.
amb Ambfguo.
anat Veu de anatomia.
ant Antiquat.
arit Veu de aritmtica.
arq Veu de arquitectura.
art Veu de artilleria.
astrol Veu de astrologia.
astron. . . . Veu de astronomia.
aum Aumentatiu.
bot Veu de botnica.
cir Veu de cirurgia.
com. .... Veu de comers.
conj Conjuncci.
cron Veu de cronologia.
d Diminutiu.
dial Veu de dialctica.
esc Veu de escultura.
esg Veu de esgrima.
expr. .... Expressi.
f Substantiu femen.
fam Veu familiar.
farm Veu de farmcia.
fil. filos. . Veu de filosofia,
ffs. fsic. . . Veu de fsica.
for Veu forense.
fort Veu de fortificaci.
fr Frase.
geog Veu de geografia.
geom. . . . Veu de geometria.
gram Veu de gramtica.
inter Interjecci.
iron Ironia.
irreg. ir. . Irregular.
jurisp. . . . Veu de jurisprudncia.
loc. .... Locuci
log Veu de lgica.
m Substantiu mascul.
DICCIONARI

LLENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDNCIA CASTELLANA Y LLATINA.

A. Primera lletra de las vuyl nundinals abans del teix poble era numeral y valia bOO, y ab una ralle-

rislianisme y de las set dominicals, pera senyalar la sobre 3,000, y entre los grechs 1. En las xifras,
)s dias de la semmana, segons lo clcul cr(tnol- medallas, fastos y annals dels romans Aulus Aulo, :

ich; primera de noslras cinch vocals y abecedari AA. Augustalis: Pertanyent al emperador. Aurjus-
om tamb dels de la major part de las llenguasco- a: Dona, mare y germana del emperador. A.A.
negudas. En la etipica, segons Landulfo, es la 13. Apud agrim: En lo camp. A A A. Aiinm, ar-
Se pronuncia ab sols obrir la boca y despedir lo al, gentum, as: Or, plata, metall. ABN. Abnepos: Fill

y ass ab tanta facilitat, que fins los muts la pro- del besnt. A.A.L.M. Apud agrum locum monumcn-
nuncian clara y distinctament. La seva pronunciaci ti: En lo camp lloch del monument. A.A.V. Amho,
en grech es alpha, en hebreu akph, en arbich ali- allerve: Los dos hu dels dos. A.A.V.C. Amo a.h

en sirach y en caldaich olaph. Hermge- Any de fundaci de Roma. A.B. Alia

hn eli{, urbe condita: la

cs la calilica de element magestuos y clar; per bona: Altres bens. Artium bacallaureus: Batxiller en
'Ccero en lo llibre del Orador la nota de Uitera in- arts. ABS. Absohtlus. Absolt. A.B.V. A bona viro:

suavissima, y vulgarment se diu la lletra del ase. Per un bon var. AB.V.G. Ab urbe condila: De la

Los antichs expositors de la Biblia la solian posar fundaci de Roma. AC. Aclw: Acci. A.C. Acla cau-
en lo text, y significaba apile, que vol dir commina- sa: Conclosa la causa. Alius civis: altre ciutad.
ri, y una profecia, denotava que
ax anteposada ACC. Acceptat: AcceTplu. ACIN. Aclionem: Acci.
la profecia era solament comminatria. Los grechs AGON. accions. A.D. Anno Domini: Any
Acliones:

la consideravan com de mal auguri en los sacrificis, del Senyor. A die: Desdel dia. Artium doctor: Doctor
y sos sacerdots comensavan ab ella las amenassas y en arts. AD.F. Ad finem: Fins al fi. ADI. Adjutor:
malediccions, que llansavan en nom dels Deus. Ajudador. ADI.V. Adjutor provincioe vel populi: Aju-
Entre 'Is egpcios que representava
se creu dador de la provinci, del poble. A.D.P. Ante
Ibis, aucell mlt celebrat entre ells, perqu devora- diem pridie: un dia abans. ADP. Adoptivus: Adop-
a las serps y altres insectes, que deixavan las tiu. AED. J:des: Casas. AED. CUR. ^dilis cu-
nundacions del Nil. rulis: AED. PL. Milis plebis Edil
Edil curul. :

Presentada en una targeta per los jutges romans, de la plebe. AEL. jEUus Elia: Elio Elia.
era senyal de absoluci, per lo que Ccero tamb la AER. JErarius: Erari. AEQ. Mqualis: Igual. AEQ.P.
anomena littera salularis, lletra saludable. Mtiueslris persona: Persona eqestre. A.F. Auli fitius.

Presentada en la mateixa forma per cada vocal Fill de Aulo. AG. Agrippa: Agripa. ger: Camp.
que se oposava las novas lleys proposadas en los gil: Fa. A.K. Anle Kalendas. Abans de las calen-
comicis, significava anliquo; s es, que'squede com das. A.L. Alia lex: Altra lley. AM. Amicus: Amich.
estava. En la filiaci dels soldats romans distingia A.M. Anno mundi: Any del mon. Artium magister:
als que no tenian la edat de la pubertat. En lo ma- Mestre en arts. AM. N. Amicus nosier: Amich nos^

OMO 1.
:

2 DICCIONARI
Ire. AM.P. Amabilis persona: Amable persona. Ami- apud, eirca, juxla, com assenlarse la porta: Se-
cus principis, Amich del prncep." A. N. Ante noctem: dere ad januam. Al foch: Apud focum. Pera deno-
Abans de la nit. ANN. Annis vel annos. Anys. ANT. tant lo lloch absolutament. Ad, sub, com lo ma-
Ante: En AN.T.C. Ante lerminmi
presencia, abans. taren las faldas de Monjuich: Ad radices montis,
constitutum Abans del terme prefixat. A. O. Alii
:
sub montem Jovis occisus fuit. Senyalant la dis- \\

omnes: Tots los altres. AP. Apud: En presencia. tancia y temps, A. Ad, v. gr. 1' encontr S millas

APP. Appius, Appia: Appio, Appia. A.P.Q. de Roma: Ad quintum urbis milliarium, vel adquin-
Aulii Publii Quincti: De Aulo Publio Quinto. A.P.R.G. tum, quinto ab urbe lapideillum offendi. A ests

Aiwo post Romam conditam: Any desprs de la fun- horas jano'n queda un: Ad, sub hoc tempus, vel hoc
daci de Roma. ARP. Aramposuil: Erig una ara terapore omnes desideranlur. A bona hora vens:
altar. AT. Autem: Ms. A.TER. A tergo: Per de- Per tempus advenis. ||
Prop de, nmero, quantitat,
trs. AU. Aucus: Auco. AUCT. y AUCTOR. Aucto- com A la ralla de quatre mil homes, de dos a tres
ritas: Autoritat. AUG. Augustus: Emperador. Augus- pams. A. Circiter, fer, prop, circumcirca, fer-
talis: Pertanyent al emperador. Augur: Augurador. m. [] Denotant lo preu determinat. A, por. Pro, re-
AUGG. Buo seuplures Augusti: Dos mes empera- gularment suplida, V. g. A deu sous la cana: De-
dors. AUR. Aurelius: Aureli. Aurum: Or. A.X. Annis cem, pro decem solidis ulna. Quant significa []

decem: Deu anys. Algunas vegadas significava la fa- fins, interval-lo de temps espay. A. Ad, in, usque,

mlia Nsica, com AR. l^ de Csar, AS. la de Lenas. adusque y tenus posposada al ablatiu de singular
Posada cap per avall en las raondas, significava algenitiu de plural, com de sis k set. Ab, ex hora
que eran de Argos. sexta ad septimam. De cap peus: A vertice ad ta-
Algunas de las precedents abreviaturas vegadas ls imos. II
Pera, profit dany. A. Ad, in, pro, ex,

se troban ab lletras minsculas. com A mon favor: Ad me, , ex, pro me. [j
Algunas
En los antichs manuscrits particularment de Ca- vegadas expressa '1 motiu fi de la acci, com sn
talunya: A Ar. Arnaldus: Arnau. Abbs. ab una ra- exceptals legums, altres vitualles que sian meses
lleta que travessa 'Is dos pals de las bb abbas provisi de naus, tota fusta apta a fer veixells.
Abat. Ag' ager: Camp. Agi agri: Del camp. Aia. ani- A. Ad. II
Altras vegadas equival contra, com
ma. La anima. Al ab un travesser en lo pal de la ellsque son pochs y cobarts. A. In, contra, adver-
I altero alia: Altre altra. Af, ante: abans. Aq ss, adversum. Expressa la conexi, inconexi,
||

aqua: Aygua. at, au au" autem: Ms, y. com A propsit de ax, i diferencia de all. A Ad. ||

Entre nosaltres es abreviatura de alteas, y en A vegadas regeix lo verb com si fos un nom subs-
las votacions senyal de aprobaci. Duplicada es abre- tantiu, com la necessitat obliga A ser import, anem
viatura de ALTESAS y de otors: y en la medicina y Iraballar. A. Ad, Tamb indica referncia, mo-
||

farmcia vol dir ana. viment direcci, com i lley de Castella: girauvos
A.C. En la cronologia anys de Cristo. A.E.C. Era mi, que jo 'm girar vosaltres: aspirar a un
cristiana. A.U. Any de la fundaci de Roma. mateix empleo. A. Ad in. Sempre que indica con-,

ADD. En medicina y farmcia Afegescas. versi mutaci de sr, en llat es preferida la pre-
posici in, V. g. Troya fou reduhida a cendra : Ver-
sa est in cineres Troja. [|
Se pren per lo mateix que
A. Per s sola forma una paraula ab diversas re- envers, com girarse 'I panell a llevant, pndrer lo
lacions. A. A. littera. Serveix per la composici de cam A la dreta. A, hcia. In, verss, adverss. || Ab
y altras parts de la oraci que 's for-
mlts verbs infinitiu en principi de frase es lo mateix que s con-
man de noms substantius y adjectius, com de fi dicional, com A dir veritat hi ha molta diferencia:
AFINAR, dfe barato abaratir. || Preposici de datiu y tenir jo menos esperit m' haurian sorprs. A. Si. 1|

acusatiu en noms propris, com Jess Pere, y Expressa la distribuci compte proporcional, com
unida ab la 1 del article lo, com al pare, als fills. A cinch per cent, a perdiu per barba. A. Pro. || S'

A. En llat no l, ni ha de menester correspondn- usa, encara que ab impropietat, en lloch de en, com
cia. [1
Marcant expressant la conformitat y exacti- degan estar (las robas) plomadas un cap. En. In.
tut. A, segun. Ad , in. Ballar, cantar comps: In II
Antiguament s' usaba per lo mateix que ab, com
numerum ludere. Al so de la flauta: Ad modum ti- lo senyor rey declara a cautela otorga perpetual-
bicinis. []
Partcula comparativa, segons 1' estil ment; en aquest sentit se llegeix en la introducci
modo. A, como. Instar, ad, y tamb ablatiu ab- in, al cdich de las antiguas Ueys y ordenansas marli-
solut adverbi, com caball a manera de una mon- mas y mercantils: du senyor de nau fr a merca-
tanya: Equus instar montis. A manera de fera^: Ad, der, mariner, pelegr k altre home que
in morem, raoreferarum, ferociter, ferin. Deno- [] vaja en la nau. Con. Cum. |J
Tamb la solian usar en
tant situaci, com la dreta de Deu pare, los bal- lloch de la preposici de que, ax diu Fernando II

cons donan AL jard. A. Ad. apud. [] Denotant lo en las Constitucions de Catalunya llib. ix. tit. xiii.

termini plasso, com la cullita pagarem. A, por. cap. Lii. haja a satisfer los danys; y lo devot Pele-
Ad . sper. []
Senyalant la proximitat del Uoch en gr: tinch Algunas vegadas anteposada
dir. De. \\

que s' executa alguna acci. Junta, . Ad, prope, al temps equivalia per com en la segent locuci
CATAL. ABA
que's troba en lo llibre del Consulal: Si algun senyor AB TOT. m. adv. No obstant. Con todo. Tamen, ni-
de nau de leny tendra ab s algun servicial hilominus.
temps sabut. Por. Ad. || Yeu que serveix pera cri- AB TOT AX. m. adv.
dar 6 avisar alg. noia. Heus. |I
ant. interj, de AB TOT o. m. adv. ant. y
dolor de pena. ay. ||
interj. del qui troba altre AB TOT Y AB AX. m, adv. CoH todo, con todo eso,
en malefici, com pervers! A. At. ||
ltimament ser- con todo y con eso, sin embargo, no obstante. Tamen,
veix pera modificar una infinitat de expressions ad- attamen, nihilominus, nihilosecius, verumtamen.
verbials, com A peu ferm, a las foscas, a las mil AB TOT QUE. m. adv. ant. ab tot ax.
maravellas, a primera vista, a dreta lley, y ax de AB TU. Ablatiu del singular del pronom tu. Conli-
altras que's trobaran en los articles que corres- go. Tecum.
ponen. ABACH. ra. ant. Alguns prenen aquest nom per
PNDREU LA A PER LA So diu del quc pren
B. fr. AuiTMTicA, altres sols per la nombra 6 taula pitag-
una cosa per altra, en sentit contrari al que se li rica. j[ La part superior y plana que corona '1 capi-
du donar. Esa es la derecha, y dahalecon la zurda; tell de una columna. Es quadrat en los ordres tosca,
esa es la derecha y la lorcida la del candil. Inversum drich y jnich, y en lo corinti y compost se forma
stultorum consilium. de quatre lneas curvas vers lo centro trencantse
A. A. A. Yeu confusa dels muts. A. j4. A. A. A. A. sos anguls poch ants de la extremitat. Abaco. Aba-
AARON. Suramo Sacerdot de la lley antigua, fill cus. II
Adorno que'ls reys de Inglaterra 's
abacot.
de Aniran. Aaron. Aaron. |j
Certa planta, bauba de posaban al cap. Bast que usaba '1 principal dels
[|

AARO\. lemplaris, y tenia en lo puny grabada la creu de


AARONITAS. m. pi. Descendents de Aaron. la orde. Taula coberta de terra sobre la que 'Is
[|

Aaronitas. Aaronita;, arum. geraetras trassaban sas figuras. Abaco. Abacus.


AB, Preposici que s' usa pera explicar lo modo. ABACIAL. adj. Lo que pertany al abat y la

Con. Cum, ex, in, regularment Ab suplidas, v. g. abadia. Abacial abadengo, Abbalialis.
resignaci: .quo animo. Ab gran temor: Magno ABADA. f. La femella del rinoceront. Aba^a.
cum metu. Ab afici: Ex animo. Vurerab tota mag- Rhinocerosfiemina.
nificncia: Celebritate in mxima vivere. Tamb 's ABADEJO. m. BACALL.
converteix en adverbi, com ab mlt esmero: Mxi- ABADENGH, A. adj. ABACIAL.
ma diligenti, diligentissim. []
Denotant lo medi. ABADERNAR. v. a. nut. Subjectar ab bader-
Con. Per, ablatiu absolut, v. g. Ab lo favorable si- nas. Abadernar, badernar. Taeniatis funiculis, ruden-
lenci de la nit y claredat de la lluna: Tacitae per tem fulcire.
amica silentia luna;. Ab lo so de la lira y dulsura de ABADESSA, f. Prelada de certs convents de
son cant: Sonotestudinis et preceblanda. ||
Expres- monjas. Abadesa. Antistes, itis, autista, abbatissa, se.

sant apariencia, manya pretext. Con, bajo, so. Per, ABADA. f. Dignitat, iglesia, districte, renda
sub, ablatiu absolut, v. g. Ab lo pretext: Specie, del abat. Abadia. Abbatia, a?, antistitium, ii, ter.

I
||

sub specie. Ab la escusa de una embaixada: Per Casa del rector. Abadia Parochi domus. consisto- ||

causam legationis. Ab lo ben ents de que: Cum eo rial. La que era tatxada valor de 66 florins.
ut, cum eo ne, ea sub conditione. [J
Denotant l' ins- ABADIAL. adj. abacial.
trument. Con. Cum, suplida, v. g. Pulit ab la pedra ABADIAT. m. Districte del abat. Abadia, y aba-
tosca: Pumice expolitura. Quant 1' instrument no diado p. Ar. Abbatis ditio, Abbatia, ae.

fa son ofici passa ser ablatiu de modo. [)


Signifi- ABADIR. f. La pedra que en lloch de Jpiter do-
cant uni, companyia. Con. Cum, una cum, simul n Obs Saturno. Abadir. Abbadir, iris. Espcie |i

cum, pariter cum, ab cosas animadas, ab inani- de pedra de que feyan los antichs sos dols, y la
raadas sols cum, y se posposa als pronoms perso- que s' atribuhian virtuts raaravellosas.
nals, v. g. Morir ab las armas en las mans: In armis ABAIX. adv. 11. baix.
occurabere. Aquell pelegr fou soterrat ab lo bord: ABAIXADOR, m. Qui abaixa los panyos. Tundi-
Ille peregrinus cum baculo sepultus fuit. dor. Panni tonsor.
AB Ax. ra. adv. Per las rahonsditas. Por tanlo. ANAR ALS ABAIXADORS, ff. met. fam. ter. anar al
Proptere, quapropter, quare, idcirc. BAIX.
AB MI. Ablatiu de singular del pronom jo. Conmigo. ABAIXADURA. TONEDIS. f.

Mecum. ABAIXAMENT. m. BAIXA. 1.


II
La acci y efec-
AB QUE, m. adv. ab tal qE. te de abaixar. Tunda, tundidnra. Panni tonsio. || ant.
AB SI. Ablatiu del singular y plural del pronom davallament. [| ant. abatiment.
SE. Consigo. Secum. ABAIXAR, v. a. Tndrer lo pel del pafio igua-
AB TAL. m. adv. Solamenle, tan solo. Mod. larlo ab las estisoras. Tundir. Tondeo, es. H Afluixar,
AB TAL QUE. m. adv. Ab la condici. Con tal que, disminuhir algunas cosas immaterials, com lo dolor,
con que, como. Si, mod, dummod. De manera, de || lo fret, la febra. Bajar, declinar, ceder, aflojar. Mi-
suerte, de modo que. Dummod, ade ut, ita ut, sic nuo, remitto, decedo, is, declino, relaxo, as. I]
Dis-
ut, cum eo ut, cum eo ne. minuhir lo gruix altura del cam, fusta y semblant.
ABA DICCIONAR ABA
Bajur, rebajar. Imminuo, is, dclibo, as. jj
Inclinar ABANDONAR, v. a. Deixar, desamparar alguna
envers (erra alguna cosa, com lo cap, lo llibre. Ba- cosa, no ferne cas. Abandonar. Derelinquo, desino,
jar, inclinar. Demilto, inleclo, is, inclino, as. ||
Dis- descisco, expono, is; derelictui, pro dereliclo habe-
minuhir la estimaci valor, com de la moneda. Ba- re. (I
Dir fsticbs, paraulas afronlosas. Denostar,
jar. Minuo, diminuo, is, minoris, vilis, aliquid aps- baldonar, ajar, abrasar, levantar la paletilla, paner
timare. [|
Disminuhir lo preu. Bajar, aharalar. De- de lodo, echar las temporalidades. Noto, dedecoro,
pretio, as, prelium remiltere, laxar, temperar; impropero, exprobo, as, convicior, aris; turpiludi-
minoris vendere; de pretio minuere. Redubir lo sou ||
nis nota, conlumeliis quempiam alicere; probris
salari. Bajar, rebajar, acortar, re(/MV. Minuo, res- aliquem dehonestare, appetere, convitiisproscinde-
cindo, is. re. |] Deixar enterament al cuidado de altre alguna
ABAIXAR8E. V. r. Inclinarse envers terra. Ba- cosa. Abandonar, confiar, cometer. Committo, relin-
jarse, inclinarse. Deflecto, demitto, devergo, is. ||
In- quo, desero, Yndrer per menos preu del re-
is. ||

clinarse fins terra descansar en alguna part. Ba- gular. Vender, Itacer barato. Yilissira vendere; mi-
jarse, inclinarse. Procumbo, recumbo, conquinisco, nimo pretio mercedem distrahere. for. Renunciar, j)

is. Ij Inclinar lo cos pera passar per sota de algu- deixar la possessi de alguna herncia. Abandonar.
na cosa. Bajarse, encorvarse, agacharse. Sese cur- Desero, is.

vare incurvare, inlectere.


, Arrupirse per no ser |1
ABANDONARSE. V. r. Descuydarse de s, de
vist. Aovillarse, agazaparse acurrucarse, y agar- ,
las obligacions jnteressos. Abandonarse. Sui cu-
barse, s' diu comunment de las Ilebras. Delitesco, ram effundere; deserere se; otio se involvere, diflue-
conquinisco, is. ||
Humiliarse. Doblar las rodillas , ba- re; segniliai setradere. |J
Entregarse enterament als
jarse, abatirse. Sese submittere, subjicere. ||
Disrai- afectes del animo, com la alegria, al dolor, la
nuhirse un tot, com un munt de blat, los diners. Ba- compassi. Abandonarse, entregarse. Animi affecti-
jar, nienguar,mermar. Declino, deintegro, as. |(
Min- bus jacre, induigre, se tradere. 1| Entregarse
var las ayguas. Vaciar, mermar, menguar, descrecer. una vida en que's pert la estimaci. Abandonarse,
Attenuo, as, decresco, imminuo, decedo, is. [] Min- envilecerse, abatirse. Plebesco, revilesco, is, depri-
var los rius brassos de mar fins que 's pugan passar m, li
Prdrer 1' animo, rendirse en las adversitats.
gual vado. Avadarse. Amnem, mare vadosum fie- Abandonarse, abatirse. Relangueo, es, se demittere;
ri, reddi, esse. [] Desinflarse. Deshincharse. Detumeo, animo deficere, cadere. []
Entregarse la discreci
es, detumesco, is, tumorem evanescere. de altres. Abandonarse. Alieno arbitrio se demittere:
ABAIXAT, DA. p. p. Tundido. Tonsus. [1
Baja- in arbitrium alicujus cedere.
do. Demissus, abjeclus. ABANDONAT, DA. p. p. Desamparat. Aban-
ABALANSAMENT. m. BALANS. donado. Derelictus, desertus. ||
Afrontat ab paraulas
ABALANSAR. v. a. Impel-lir. Abalanzar, im- picants. Abandonado, denostado. \\ Improperatus. 1|

peler, empujar. Impello, adigo, is, agito, as.


||
Mu- adj. Vil. Abandonado. Abjectus, vilis, projeclitius. |1

.rer, induhir. Persuadir. Instigo, stimulo, as, addu- Mollssim barato. A huevo, de tres al cuarto. Yilissi-
00, is. m, vilissimo pretio aestimatum. expsit. \\

ABALANSARSE. Acomtrer alg tirnt-


v. r. DONA ABANDONADA. Puluch, raurilla. Meretricula,
seli sobre. Abalanzarse. Aliquem invadere, impete- Sd, scortillum, i.

re, in aliquem irruere, prajcipitem ferri, impetum ABANDONO, m. La acci y efecte de abando-
facere. ||
Inclinarse, determinarse. Abalanzarse. Ad- nar y abandonarse. Abandono, abandonamiento, des-
duci, ferri, propendere. amparo. Destitutio, derelictio, onis, derelictus, us.
ABALGAR. m. Espcie de purgant molt actiu. II
for. La acci y efecte de abandonar. Abandono. Ab-
Abalgar. Catharticus, i. dicatio, cessi, nis.
ABALIENACI. f. Entre 'Is romans, enagena- ABANILLO. m. ant. ventall.
ci dels bns que possehian en UaMa. Abalienacion. ABANINO. m. Guarnici de glassa altra tela
Abalienatio, nis. que usaban las donas en la escotadura del gip,
ABALIENAR. v. a. ENAGENAR. penjada al coll. Abanino. Torquis linteus.
ABALLIMENT. m. ant. Desitg, capritxo, Anto- ABANNACI. f. ant. Desterro de un any, que
jo. Libido, inis, efifraenata cupiditas, condemnaban al qui habia comes un homicidi invo-
ABALLAR. v. a. ant. Veslir. Induo, vestio, is. luntari. Abannacion. Per anni spatium exilium.
ABALLAT, DA. p.p. ant. Vestido. Indulus. ABANO. m. ant. vano.
ABALLIR. v. n. ant. abellir.
ABANS. m. ant. avantatge. prep. conj. Deno-
||

ABANDEREJAR. Y. a. nut. Provehir una nau ta anterioritat de lloch temps, com los majors van
dels documents competents autorissar sa bande- ABANS quels menors, abans de eixir lo sol. Antes.
ra. Abanderar. Auctoro, as.
Ante, prius, prae, priusquam, antequam. adv. t. ||

ABAND, ra. ant. abandonament. Denota preferncia en las eleccions, com abans mo-
ABANDONADAMENT. adv. m. Ab abandono rir que pecar. Antes, primero. Pris, potis, citis,
Abandonadamente. Perdil. antea, im, quinim. An-
|| En temps passat. Antes.
ABANDONAMENT, m. ABANDONO. te, mod, superioribus temporibus, memria supe-
ABA CATAL. ABA ">

riorr.TfAntiguament. Atdes, augumenk, en olro de la nau, umplinl ab fardos petits tots los vuyts.
tiempo. Olira, quondam, antiquilis. |1
Parlant del Aburrotar. Intervacantia navis spatia omnin com-

temps tamb s' usa com adjectiu per lo mateix que pleclere. nut. Carregar una nau aprofilan fins los
|j

ANTECEDENT, ANTEUIOR, COm lo dia ABANS. AntCS. Uochs ms reduhils de sa bodega y cambra. Abarro-
Antecedens, prior, anterior, antecessus. lar. Navim omnin implere.
ABANS B. conj. advers. Al contrari. Aules, antes ABASAGAMENT. m fam. agavellament.
bien, al contrario. Im, quinimo, vice versa, contra, ABA8AGAR. V. a. fam. agavellab.
contrario, diverso, quinpotius. ABASAGAT. p. p. fam. agavellat.
ABANS DE DIA. HI. adv. Aules dd dia; al amanecer. ABASSAMENT. m. ant. abaixament.
Ante lucera, anteluci, antelucul. ABASSAR. V. a, ant. abaixar.
ABANS DE TOT. m. adv. Primerament, principal- ABASSAT, DA. p. p. ant. abaixat.
ment. Ante todo ante todas cosas. Ante, super om- ABASS. m. ant. Turonet, collet. Colina. Collis,

nia, primm maxim, prsesertim, clivus.


DE ABANS. m. adv. fam. De temps anterior. De an- ABAST. m. La provisi necessria particular-
tes. Antea. ment de vurers. Abasto, abastecimiento. Annona, ae,
LAS COSAS DE ABANS. Ls cosas de ntes. Superiora, commeatus, us, provisi onis, penus i, oris vel us. ||

orum, priores res. La acci de abastar. Abastecimiento. Annonarum sup-


MOLT TEMPS ABANS. m. adv. Mucho antes mucho peditatio, provisi,

tiempo antes. Long, multo ante. DONAR l' abast, fr, ABASTAR. 2. fr, mel. Despat- ||

pocHS DiAS ABANS. Pocos ditts antcs. Paucos ante xar ab desembrs y promptitud algun' negoci. Dar
dies, paucis ante diebus. expediente. Negotia expedir, facililer absolvere, con-

ABANTAR8E. V. ant. vanaglorarse. r. ficere,

ABANZ. prep. ant. abans. adv. ant. avant. [|


11. NO PODER DONAR l'No poder alg
ABAST. fr. met.
ABARATIR. V. a. y n. Abaixar lo preu. Bajar, desempenyar donar curs que t.
als mlts negocis

abaratar. Depretio, as; pretium remittere, laxar; Estar verse ahogado, no poder dar curso vado. Ne-
minoris vendere; depretio minuere. gotiis priBmi, gravalura, oppressum esse.

ABARATIRSE. V. r. Abaratarse. Pretium immi- ABASTANT, adv. m. ant. bastant.


nui; minoris vendi. ABASTAR, v. a. Haber lo que est en paratge
ABARGA. f. Calsat rstich de cuyro. Abarca. alt distant. Alcanzar, coger. Attingo, is; raanu ap-
Per, onis. ||
ant. soch. prehendere. I|
Subministrar lo sustento una ciu-
ABARCADOR, A. m. y f. Lo qui abarca. Abar- tat exrcit. Abastecer, baslimentar, dar el abasto.

cador. Comprehensor, complectens. Annonam, commeatus, copiam parar, suppeditare,


ABARCADURA. ant. y f. praebere ||
n. bastar,
ABARCAMENT. m. La acci y efecte de abar- ABASTAT, DA. p. p, Abastecido, bastimentado.

car. Abarcadura, abarcamiento . Complexi, compre- Suppeditatus.


ensio, nis. * ABASTONEJADOR, RA. m. y f. Lo qui abas-
ABARGAR. V. a. Cenyir, circuhir ab los brassos toneia. Apaleador. Fustiarius,ii.
ab las mans. Abarcar, abrazar. Complexo, circum- ABASTONEJADURA. f. ant. La acci y efecte
do, as, compleclor, amplector, eris, comprehendo, de abastonejar, Apaleamiento, paliza. Fustuarium,
is. [|
met. Enclnrer. Abarcar, abrazar, contener, ii, fusligatio, nis,

comprender, induir, akanzar. Contineo, es, includo, ABASTONEJAR. v. a. Donar bastonadas. Apa-
capio, is. II
met. Encarregarse un mateix temps de lear. Alicui fustera impingere.
mltas cosas, Abarcar, abrazar. Multa simul amplec- ABASTONEJAT, DA. p. p. Apaleado. Fuste
ti, aggredi, moliri, suscipere. [j
met. agavellar. percussus, caisus.
II
mel, Entndrer en mltas materias. Abaixar, ABAT. m. Prelat de monastir. Abad. Archiman-
oftraza". Percalleo, es,percallesco, is. drila, caenobiarcha, ae, abbas, atis. ||
Dignitat en
ABARGAT, DA. p. p. Abarcado. Amplexus. ||
algunas catedrals. Abad. Abbas, atis. ||
Dignitat en
adj. Calsat ab abarcas. Abarcado. Peronatus. algunas col-legiatas. Abad. Abbas, atis, collegiatae

ABARONAT. adj. S' aplica al tim assegurat ab praifectus, antistes, prasul.


barons. Asegurado con varones. Navis clavus funibus ABAT BENEHiT. Lo qui en lo seu territori l juris-
unitus, fultus. dicci casi episcopal. Abad bendito. Quasi episcopa-
ABARTICULAGI. f. anat. Articulaci viciada li jure gaudens abbas.

f algun os. jl&artiCM/flcion. Abarliculatio, nis,


ABARRAGANAMENT. m. p. U. M WCEBAMENT.
ABARRAGANAR8E. V. r. ABANDONARSE, AMAN-
CEBARSE.
ABAT MiTRAT. Lo qui cn certas funcions sa de in-
signias episcopals.
biarcha, abbas.
ABATANAR.
Abad mitrado. Mitratus coeno-

v. a. Btrer, copejar lo panyo en


ABARRAGANAT, DA. p. p. AUANCEBAT. |]
adj. lo batan pera trurerli 1' oli, y enfortirlo. Abatanar,
ter. ABANDONAT, batanar. Pannum laneum batuere, tundere, contun-
ABARROTAR. v. a. naut. Equilibrar la crrega dere, stipare. II
mel. fam. Pegar algi. Batanear,
6 ABA DICCIONARI ABE
tundir. Csedo, tundo, is, verbero, as. del mercader, que ha fet bancarrota. Fallido, que-
ABATANAT, DA. p. p. bataiiado, batanado. brado. Alieni cris, rationis mensaria decoctor, de-
Stipatus. sertor. II
adj. ant. Rebaixat, descomptat. Rebajado,
ABATIMENT, m. La acci y efecte de abtrer desquitado. Deductus.
deslvabiv. Ahatimiento. Excidium, i, eversio, de- ABAYSAR. v. a, ant, abaysar.
turbatio, onis, decussus, us. |)
Falta de forsas cor- ABAYSAT, DA. p. p. abaixat.
porals. Abamiento , fostracion. Languor, oris, synte- ABBATE. m. Lo clergue comunment de ordes
xis, is, defectus, us, virium dejectio. |] Despreci, menors y ab hbits curts la romana. Abat. Cle-
vilesa. Abatimiento. Abjectio, depressi, onis. i|
Bai- ricus decurtata, non talari veste indutus. Alguns li
xesa de condici estat. Abatimiento. Abjectio, onis, acomodan lo llat. Abbas, atis,
ignobilitas, atis. ||
met. Cobarda, falta de animo ABCS. m. Tumor preternatural que cont pos-
de esperit. Abatimiento. Animi defectio, demissio, terma altra cosa reduhible ella ab diversitat de
dejectio, laxitas, frontis infirmitas. ||
Entre merca- formas. Absceso. Abscesus, us, vomic, so.

ders cessaci y descrdit per no poder satisfer als ABDICACI, f. La acci y efecte de abdicar,
acrehedors. Quiebra, bancarrota. Creditorum frau- Abdicacion. Abdicatio, onis.
datio; commercii ob inopiam dissolutio; coacta ra- ABDICAR. V. a. Renunciar las dignitats parti-
lionis mensaria renuntiatio. nut. La acci de bai- ||
cularment soberanas, com la corona, 1' imperi. Ab-
xar alguna cosa de paratge alt. Abatimiento. Demis- dicar. Abdico, renuntio, as, demitto, is. [j
For. Cedir
sio, depressi, nis. || nut. Separaci de la nau de voluntriament lo dret domini. Abdicar, renunciar,
son verdader rumbo per efecte del que abat. Abati- traspasar. Abdico, as, cedo, is.

miento. A recta via declinatio. ABDICAT, DA. p. p. Abdicado, Abdicatus.


ABTRER. V. a. Tirar terra, Abalir, derribar, ABDICATIVAMENT. adv. Ab exclusi abdi-
demokr, derruir. Deturbo, proturbo, as, prosterno, caci. Abdicativamente. Nulla habita ratione.
everto, convello, is, demolior, iris. |)
Humiliar, aco- ABDMENT. m. anat. Cavitat y tela que sost
bardir, fer abaixar la suprbia. Abatir, domar, las tripas. Bajovientre. Los facultatius diuhen. Abdo-
hollar, refrenar, bajar los humos. Animum, vires re- men de la regi cavitat y Peritoneo de la tela, Ab-
primere, submittere, frangere, superbes constrin- domen, inis, peritonenra, i.
gere, calcar, debellare. ant. vncer. malm- |( |J
ABDOMINAL, adj. Pertanyent al abdomen. Ab-
TRER. [|
Entre comptadors traurer lo que queda l- dominal. Abdominalis.
quit de una partida, rebaixats los gastos. Rebajar, ABDS. adj. ant. y
rebalir. Prorata parte summam diminuendoextrahe- ABDOSOS. adj. pi. ant. Los dos, un y altre.
re. iJ
Humiliarse. Abatirse, bajarse, doblar las rodi- Ambos dos, el uno y el otro. Uterque, ambo, unus
Uas. Sese subdere, submittere, subjicere. |( Humi- etalter.
liarseen extremo. Anonadarse. Se supra modum de- ABDUCAR. m. ALDUCAR.
mittere, dejicere. Parar lo mercader sos negocis
|| ABDUCCI. f. Anat. Separaci, la acci de apar-
perdent lo crdit per no satisfer als acrehedors. ||
tar. Abdnccion. Abductio.
Quebrar, fallir, hacer quiebra bancarrota. Greditori- ABDUCTOR, adj. Anat. S' aplica als muscles,
buo decoquere; turbare rationes mensarias; rationes que serveixen pera murer envers fora alguns mem-
renuntiare; cedere foro. Quant ho fa maliciosament bres, per especialment al quart muscle dels ulls
per defraudar als acrehedors. Alzarse. Creditores quels retira al costat pera mirar ab desdeny. Abduc-
fraudare. ||
naiit. Baixar alguna cosa de paratge alt, tor. Abductor.
com ABATRER la vela. Abatir. Submitto, is. [j nut. ABDUY. adj. ant. y
Descompndrer qualsevol cosa pera reduhirla me- ABDUYS. adj. pi. ant, abdos.
nor altura 6 volum. Abatir. Detras, is. nut. De- \\
ABEC. m. abecedari.
cantar, inclinar ms menos lo que est vertical, ESTAR en l' abec. f. met. Estar tot just en los
fins posarho enterament ajagut. Abatir. Inclino, as. principis de alguna cosa. Estar en el abec, en el

II
Fer girar un objecte envers la part que's consi- cristus. In primis artium rudimentis versari.
dera menos ventatjosa, com abatrer la proa. Tamb NO saber l' abec, f. met. Sr mlt ignorant. No
s'usa com recproch. Abatir. Revolvo, is. || nut. Se- saber el cristus, el abec, la cartilla, la a, ni la b.
pararse una nau vers sotavent del rumbo que f, Nec litterarum rudimenta tenere; omnino stipitem,
per causa del impuls de la mar 6 la corrent. Abatir. rudem, ignarum esse.
A recta via deflectere; devio, as. CARTA PARTIDA PER A. B. c. for. DupHcat Separat, del
ABATRES. vulg. Contracci de abatrerse. pergam que contenia las dos copias de una mateixa
ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Aba- escriptura escritas de costat y separadas per las Ue-
tidamente. Abjecte, demiss. tras del abecedari per hont quedavanretalladaspera
ABATUT, DA. p p. Abatido. Eversus, deturba- servir de comprobaci modo dels actuals talons en
tus, disjectus. adj. Menyspreat, vil. Abatido. Con-
||
lo comers, etc.
temptus, vilis, projectitius. || vensut. || Pobre, mise- ABECEDARI, m. Las llelras de cada llengua po-
rable, Abatido, arrastrado.'yiisev, infortunatus.
|| Dit sadas per son orde. Abecedario, alfabeta, abec. Al-
ABE CATAL ABE 7
pliabelum, elementorura syllabus, elenchus, i, n- LA ACCI DE ENTRAR Y EIXIR DEL ARNA. Tvio, FrC-
dex, icis, syntagma, atis. || Los primers elements de quens apum in alveariura ingressus, item egressus,
alguna cincia art. Abecedario, aJfabelo, abec. Pri- SEMBLA PICAT DE ABELLAS. Indica que hu est mlt
ma arlium elementa, riidimenta. gras. Esta que hiende. Pra pinguedine fere disrum-
ABECEROLAS. BECEROI.AS. pitur.
ABEDULL. Arbre que creix fins la altura de ABELLAR. m. Paratge ahonthi ha cria de abe-
trenta peus, es semblant al xp, la escorxa va mu- llas. CoJmenar. Alveare, is, alvearium, i. || ant. ar-
dant de color conforme temps que t, puix en las
al na 2.

ramas novas es bermellenca, en las majors blanqui- ABELLER, A. adj. Pertanyent las abellas.

nosa, en las vellas tota acrivellada, y serveix per Abejuno. Apianus.


tenyir de un groch pujat: las fullas allernadas y ABELLEROL. m. Aucell fins tres polsadas de
semblants las del xp, encara que mes pelitas, y llarch, las alas de un vert y blau mlt bonich, lo pit
de un vert obscur, de gust amarch y un poch olo- groch, las aurellas cubertas de plomas negras, la
rosas: las flors semblants las de la noguera, '1 part inferior del cap, coll y espatlla de un groch
fruyt sobre la mateixa rama, y arriba ser de mes castany, cua verda y blava, las camas curtas, lo
la

de una polsada de Uarch y de cinch lneas de gros; bech corb, fort y triangular: en la part inferior t
es vert, cilndrich, compost de mltas pellofelas se- una ralla negra y dos clapas blavas, una sobre al-
paradas com en tres grills, agafats una arrel co- tra, los ulls petits, y es molt contrari de las abellas.

muna, que ocupa '1 centro del fruyt: entre cada pe- Abejaruca. Merops, opis, apiastra, x.
llofa hi ha una llavor ab dos aletas membranosas. ABELLEROLA. ant. ABELLEROL. f.

Est arbre dona per medi de la incisi feta en la pri- ABELLETA. f. dim. de abella. Abejuela, abejilla,
mavera una aygua dolsa y agradable, que s' aplica ica, ita. Apicula, apecula, sa.

per remey al mal de orina, al poagre y la Usis; y ABELLIMEIVT. m. ant. La acci y efecte de
serveix tamb pera traurer las pigas, hermosejar la abellir. Adorno, arnala. Exornatio, illustratio, nis,
cara. La seva fusta que es moltestiraganyosa, ser- ornamentum, decoramentum, i, cultus, ornatus, us.
veix pera Uigarne altras, pera fer paners, canas- ABELLIR. V. a. ant. Adornar, hermosejar. Em-
tras, etc. Una espcie de bolet que 's fa en aquest bellecer, hermosear, adornar. Orno, decoro, deformo,
arbre es admirable pera las morenas. Abedul y bi- exorno, as, excolo, is. [[ ant. Fer goig. Agradar, pa-
dueiro, y semida p. Gal. Betula. recer bien. Placeo, arrideo, es.

ABEGOT. m. ant. borinot 2. ABELLIT, OA. p. p. EmbelJecido, hermoseada. De-


ABEILAR. m. ant, bellab. corus, decoratus, ornatus.
ABELIMENT. m. ant. La acci y efecte de abe- ABELLOL. m. ant. y.
lir adornar. Adorno, ornato. Exornatio, illuslratio, ABELLOLA. f. ant. abelleroll.
onis, ornamentum, deornamentum, i, decus, oris, ABELLOT, m. ter. borinot. 2.
cultus, ornatus, us. ABENO. m. ant. bano.
ABELIR. V. n. ant. Adornar, hermosejar. Iler- ABERGOGH. m. Lo fruyt del abercoquer, es ca-
mosear, adornar. Decoro, deformo, exorno, as, ex- si una dos polsadas de llarch, de un groch
rod, de

colo, is. clar blanch, y vegadas part encarnat, dintre t

ABELIT, DA. p. p. Hermoseado, adornado. De- un pinyol que enclou una ametlla, Albaricoque, al-
coratus, decorus, exornalus. bericaque, alhercoqnc. p. Mur. Armeniacum,i, arme-
ABELLA, f. Insecte ab alas, fins quatre lineas niaca, pd, armeniacum malum, prunum.
dd llarch, que viu en uni ab altres indivduos de sa ABERCOcii DE DOMAS. Lo dcl pinyol dols. Damasca.
mateixa espcie, y fabrica la mel y la cera de una Damascenum, i.

substncia que recull de las flors dels vegetals. Abe- ABERCOQUER. m. Arbre de fullas en figura de
ja. Apis,apes.is, mellissa,E, j| Astron.Constel-laci cor y de un vert pujat. Albaricoque, albaricoquero.
meridional de quatre estrellas de quinta magnitut, Armeniaca, , tuber, eris, armeniacum, i, arme-
que 's troba en la via lclea. Abeja. Apis australis. ||
niaca malus, prunus.
Herba espcie de satiri de dos fullas, la cama de ABERRACI, f. ant. Moviment aparent de las
un pam y mitg de alta, la flor blanca y mlt olorosa, estrellas fixas, del mitg dia al nort, y al contrari.

la arrelen forma de dos cabessas semblants als tes- Aberracion. Aberralio, nis. f, med. Lo trasps de
||

tculs de un gos; es mucilaginosa, anodina y ana- certs flidos, un ordre de vasos que no li sn pro-
lptica, y s' usa en la esterilitat y cambras de sanch. pis, com quant la sanch passa als vasos blanchs,
Companon de perro. En Burgos Jacinta blanca del Aberracion. Aberratio, nis.
sota. ABESCUYTAT. adj. Semblant al bescuyl. Abiz-
ABELLA BORDA. BCRINT 2. cochado. Biscocti formam referens.
PICH DE ABELLA, aut. FIBL. ABESTIAT, DA. adj. Grosser, qui t costums
APINYAttSE, AMONTONARSE LAS ABELLAS AL ENTORN de bstia. AbriUado, zamacuco, barbazorro. Stullus,
DEL BCH ARNE. Arrcbozarsc, arracimarse. Conglo- stlidus, belluinus, bellualis.
raerari, coacervari. ABESTRS. m. AVSTRtS.
8 AB DICCIONARI ABL
ABET. m. Espcie de pi, n' hi ha de varias quali- ABI8AT, DA. p. p. ABISMAT.

tats, quals arbres quant sn joves, deslil-lan la tre- ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal.
mentina: creix en las montanyas altas, llochs pedre- Ad abyssum pertinens. |i
S' aplica cada clau que
goses, frets y desabrigats. La seva fusta es preferida atravessa de part part en la llansa del cotxe. Abis-

pera fer instruments msichs de corda. Abelo,pina- mal. Clavus curri temonem connectens.
bete. Abies, etis, sapinus, i, elale, es, abies pectina- ABISMAR. V. a. Abtrer, confndrer. Abismar,
ta, picea. abatir, confundir. Detrudo, deprimo, is.

ABETERNO. loc. purament llatina, que l algun ABISMARSE. V. n. Precipitarse, curer en un


us en estil familiar entre gentinstruhida, y significa: abisme. Abismarse. Detrudi.
desde la eternitat. Abeterno. Ab aeterno. ABISMAT, DA. p. p. Abismado. Detrusus, de-
ABEURADOR, m. Lo qui abeura. Abrevador. pressus.
Aquator, irrigator, raadefacto'r, oris. [] Pica vas ABISME, m. Profunditat sens terme conegut.
ahont hi ha aygua pera burer lo bestiar. Abrevade- Abismo. Profundum, i, Abyssus, i. met. Infern. ||

ro, abrevador, aguadero, pilon. Aqurium, hydreum, Abismo. Gehenna,ae, abyssus, infernum, brathrum.
hydreuma, atis, piscina, so. Paratge ahont acu-
i, \\
i, inferi, trtara, ornm. [j Lloch ahont los atenienses
dan burer los aucells de camp. Bebedero. Aqu- espenaban precipitaban als reos. Abismo. Bra-

rium, ii. Instrument vas per las gallinas, co-


il
thrum i. II Precipici. Precipicio abismo. Abyssus
, , ,

loms y aucells de gbia. Bebedero. Aqurium, vascu- abruptum, i. adj. met. Immens, incomprehensible.
||

lum, i, alveus aviarius. Abismo. Immensus.


ABEURADA. y f. ABISSNS. m. pi. Naturals de Abissnia regne
ABEURAMENT. m. Laacci de abeurar. La ac- de Etipia en frica. Abisionos, abisinios. Abyssini,
cioii de ahrevar. Adaquatio, nis. \\ ant. La acci de orum.
regar. Riego. Aqutic, rigatio, irrigatio, nis. ABIT. ra. HBIT.
ABEURAR. V. a.Donar burer al bestiar. Abre- ABITAMENT. m. ant. y
var. Adaquo, as, aquor, aris; potum, aquatum, ada- ABITATGE. m. ant. habitaci.
quatum ducere; ad aquam adpellere animalia. ||
ant. ABJEGCI. f. Abatiment, humiliaci. Abalimien-
REGAR. II
met. ant. imrhir. || met. ant. empapar, re- to, abyeccion. Abjectio, dejectio, demissio, depres-
mullar. si, nis.
ABEURAT, DA. p. p. Abrevado. Adaquatus. ABJECTAT, DA. adj. Hlenyspredil. Menosprecia-
ABEURATGE. m. ant. rentaduras. || ra. Tota do. Abjectus, contemptus, neglectus.
beguda medicamentosa que 's dona als animals, y ABJURACI. f. La acci y efecte de abjurar.
familiarment qualsevol beguda de ingredients des- AbjuracioH. Abjuratio, nis.
agradables. Brebaje. Polio, nis. ABJURAR. II
V. n. Negar ab jurament. Abjurar.
ABEYLAR. m. ant abellar. (J
m. ant. arna. 2. Abjuro, as.
ABIAIXAR. V. a. Tallar, partir biaix, de tra- abjurar de LEVI DE VEHEMENT1 fr. Abjurar alg
vs. Sesgar. Transvers, obliqu, in transversum l'error contra la f bons costums dequehabia es-
scindere, secare. Trcer, acomodar una cosa de
|| tat notat ab leves vehements indicis. Abjurar de
travs. Sesgar. Obliquo, as; ex, de transverso, in, per levi de vehementi. Abjurar de levi aut vehementi.
transversum vertere, inclinar, aptare. ABJURAT, DA. p. p. Abjurado. Abjuralus.
ABIAIXAT, DA. p. p. Sesgado. Obliquatus. ABLACI. f med. Intermitncia de la febra.

ABILITAR y sos derivats, habilitar. Ablacion. Ablatio, nis. La acci y efecte de llevar, y
||

ABILLAMENT, m. ant. Vestidura, adorno. particularment la operaci per medi de la qual se su-
ABILLAR. V. a, ant. Vestir, adornar. primeix una part qualsevol del cos, sia un membre
ABILLAT, DA. p. p. ant. Vestit, adornat. part de un tumor, etc. Ablacion. Ablatio, nis.
ell,

ABINICIO. loc. composta de dos veus llatinas, ABLAGTACI. f. med. Desmamament. i*/rtc-
qne s' usa en 1' estil familiar per lo mateix qne: cion, destete. Ablactalio, nis.
desdel principi. Abinicio. Ab integro, ab initio. ABLANIDOR, RA. m. y f. Lo qui ablaneix.
|J

Desde temps mltantich. Desde imy antiguo, abini- Ablandador. Mollificalor, emoUiens.
cio. Longo post tempore.
ABLANIDURA. f. ant. y
ABINTESTAT. derivada del llat, la qual s'
loc. ABLANIMENT. in. La acci y efecte de abla-
usa com modo adverbial per significar: sens fer tes- nir. Ablandamienio. Mollitudo, mollificalio, nis, mo-
tament. Abinteslato. Ab intestato.
Procehiment ju- || llimentura, i.

dicial sobre la herncia y adjudicaci de bens del qui ABLANIR. V. a. Posar bla, tou, fionio.Ablandar,
mor sens testar. Abinteslato. Ab intestato actio, lis. muUir. Mollifico, as, emollio, solvo, is. met. Apla-
||

ABS. m. ant. abisme. car, assossegar. Ablandar, mitigar, templar, suavi-


ABISAL. adj. ant. abismal, || saber abisal ; saber zar. Lenio, frango, mollio, is, sedo, mitigo, as, ||

profiindo.
met. Murer compassi Ablandar, enlernecer, em-
ABISAR. v. a. ant. abismar. || v. n. ant. Enfon- blandecer, Remulceo, es animum conmiseratione con-
sarse. Hundirse, Ruo, corruo, is. movere inflectero. Entendrir , laxar , suavisar.
, ||
AB CATAL. ABO !)

Ablandar, molifkar. Lenio, emollio, is, mollifico, as. Largior, iris, effundo, profundo, is. || Fr curer boca
II
ant. ABLMRSE. 2. terra. Echar de bruces, de hocicos. fam. Miltere
ABLANIR8E. v. r Eslovarse, posarse bla. pronum. ||
Trabucar, girar boca terra alguna co-
Ablandarse, emblandecerse. Milesco, niadesco, remo- sa, com lo vas al escudeller. Poner boca abajo. In-
Uesco, is, se ad lenilatem dare. 1|
Suavisarse 'i ri- clino, as, inverlo, volvo, is. [| Reclamar ferse ve-
gor del temps. Ablandar, ablandarse, abrir, ceder, nir lo tribunal superior alguns autos comensats en
templarse. Mitesco, iraminuo, is, in serenum verti; r inferior. Avocar, abocar. Causam advocar, voca-
frigus mitescere, raitigari,raodumhabere. ||
Posarse re, transferre. jl
Acercar alguna cosa al paratge
alguna cosa tendra blana ab la rosada. Belentecer, ahont ha de obrar, y aix 's diu, abocar la artilleria,
rellenlecer, rellentecerse. Lenteo, es, lentesco, is, la tropa, etc. Abocar. Appropinquo, as, adduco, is,

ABLAIVIT, DA. p. p. Ablandado. Mollilus. admoveo, es. ||


Gastar mlts diners ab lo fi de conse-
ABLANITIU, VA. adj. ant. Lo que t virtut de guir alguna cosa. Yerter, derramar. Prodigo, is, pro-
ablanir. Molificativo. EmoUiens. fus impendere, expendere.
ABLA8MAR. V. a. ant VITUPERAR. ABOCAR8E. V. r. Inclinar la part superior del
ABLASMAT, DA. p. p. VITUPERAT. cos. Abalanzarse. Prosto, as, procumbo, deflecto, de-
ABLAI^IU. m gram. ltim cas de la declinaci. vergo, is, proclinor, aris, prono corpore esse, deci-
Ablalh'o. Ablativus, sextus casus. dere. ||
Amolinarse, acudir de cop mlta gent al-
ABLATIU ABSOLUT, gram. L' ablatiu que no guna part. Agolparse. Conluo, is. ||
ant. acomtber,
es regit, ni regeix. Ablativo absolitto. Ablativus ab- ABOCAT, DA. p. p. Embrocado. Inversus. Va- ||

solutus. ciado, echado. Effusus. Boca terra. Echado de bru-


||

ABLEGAI. f. Desterro que un pare podia ces. Pronus. |] Capgirat. Trabucado. Pronus, inver-
condemnar un fill, segons las antiguas lleys ro- sus. II
Gastat ab profusi. Vertido, derramado. Profu-
manas. Ablegacion, Ablegatio, nis. sus. II
Amotinat. Agolpado. Catervatim congregatus,
ABLUCI, f. Lavatori, rentaraent del baptisme, ABOCINAR. V. a. arq. Fr un arch abocinat.
y dits del sacerdot en la missa Abhicion. Ablutio, Abocinar. Arcum dvaricatum struere.
nis. II
Lo vi y aygua ab que '1 sacerdot purifica '1
ABOCINAT, DA. adj. arq. Se diu del arch que
clser, y 's renta 'Is dits desprs de consumir. per un costat es major que per l'altre. Abocinado.
Abluciun. Ablutio, nis. Divaricatus arcus.
ABNEGACI, f. en la mstica, entera y formal ABOFETEJAR. V. a. BOFETEJAR.
j-enuncia de la prpia voluntat. Abnegacion. Abnega- ABOFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
tio, nis. ABOLICI, f La acci y efecte de aboli*. AboH-
ABNEGAR. Renunciar enterament
v. a. la pr- cion, abrogacion, derogacion, revocacion. Abolitio, an-
pia voluntat. Abnegar. Abnego, as. nulatio, exlinctio, nis.
ABNEGAT, DA. p. p. Abnegado. AhnegalvLS. ABOLIDOR, RA. m. y f. Lo qui aboleix. Aboli-
ABOBAMENT. m. ant Fatuitat. Abobamiento, dor, abrogador. Abolitor, abrogator.
estvpidez, tontera. Stullitia, a), stupiditas, atis, stu- ABOLIR. V. a. Anul-lar, invalidar alguna cosa,
pefactio, nis. com lley, privilegi, us. Anular, barrar, derogar,
ABOBAR. V. a. ant. Fr tornar bobo, entorpir, abrogar. Abdico, antiquo, as, deleo, es, vello, res-
lurbar 1'
enteniment alg. Abobar, enlorpecer, en- cindo, is.

tontecer. Infatuo, as, stupefacio, is, stupidum, bar- ABOLIRSE. v. r. Prdrer 1' us memria de
dura aliquera reddere. alguna cosa. Abolirse. Aboleri, oblivisci.
ABOBARSE. v. a. ant. Entontirse, tornarse xim- ABOLIT, p. p. Abolida. Abolitus, deletus. ||
adj.
ple. Abobarse. Stupefio, is. Desusada. losuetus.
ABOBAT, DA' p. p. Abobado. Stupefactus. ||
ABOLLAT, DA. adj. Arrufat. Abollado, alechu-
adj. EMBADALIT. gado. Coraplicatus.
ABOCADOR, A. m. y f. Lo qui aboca. Envasa- ABOL-LIR. y sos derivats, abolir.
dor, venedor. Infusor, is,eti'undens,entis. ||
Lolloch ABOLORI. m. ant. Genealogia dels antepassats.
ahont s' aboca. Yerledero. Colluviaria, orum, coUu- Abolengo, abolorio, ascendncia. Avi, orum, stirps,
vies, ei, emissiarium, li.
U inclinaci. is, progenies, ei, genealogia, prosapia, so.

ABOCACI. f. ant.y ABOLOTAR. V. a. ALBOROTAR.


ABOCAMENT, m. La acci de abocar. Abnca- ABOMINABLE, adj. Digne del major aborri-
miento, emcuacion. Evacuatio, egestio, infusi, trans- ment. Abominable, execrabk, detestable. Abominan-
fusi, nis. dus, execrandus, aversandus, abomincU)ilis, deles-
ABOCAR, v.a. Ajuntar dos eynas, boca boca labilis.
per vuydar lo de una altra. Embrocar, trasegar. In- ABOMINABLEMENT. adv. m. b abominaci.
vergo, transfundo, ilutrio, is. ||
Vuydar alguna cosa Abominablemente. Abominanter, abominandum in
posant cap per avall lo que la cont, com lo vi de la modum.
botella, la vianda de la olla. Echar, vaciar. Evacuo, ABOMINACI, f. La acci y efecte de abomi-
as, eflfundo, defimdo, is. 1]
onar mlt. Yp'ter;, clm. nar, Abominacion, exccracioti. Xhomiao, exeratio,
OMO I. 3
10 ABO DICCIONARI AliO
nis, exeeramentum, i. || Cosa abominable. Abomina- pecunia; cautio. j| Responsabilitat, fiansa. Abono,
cion. Abominatio,nis, abominalum, i. fianza Fidejussio, cautio, satisdatio, nis, satisdatura,
ABOMINADOR, A. ni. y f. Lo qui abomina. i. Lo dret recibo de la cantitat anticipada del qui
II

Ahomhiador, detestador. Execrans, antis, execrator, s' abona pera alguna diversi pblica, Abono. Pecu-
abominator, is. nia? represenlalio. adob 4. ||

ABOMINAR. V. a. Tenir gran aborriment. ^60- ABONYEGADURA. f. Bony que resulta de un


minar, detestar, cxecrar. Abomino, as, aborainor, de- cop en las pessas de metall. Abolladura. Contusi,
testor, execror, aris. \\
afear. 2. nis. Lo bony ft en las mateixas pessas per adorno.
II

ABOMINAT, DA. p. p, Abominado. Abominatus, Abolladttra. Bulia, ae.

execralus. ABONYEGAR. V a. Malmtrer las pessas de me-


ABONADOR, RA. m. y f. Lo qui abona, espe- tall fent bonys en ellas. Abollar.
Contundo, is. Es- |1

cialment la fiansa. Abonador. Fidejussor, is. tampir, ferlos per adorno. Abollar, abollonar. Bullis
ABONAMENT, m. abono. ornar, in bullis elaborar.
ABONANSA. ant. bonansa de temps.f. ABONYEGAT, DA. p. p. AboUado. Conlusus.
ABONANSAR. V. n. y ABORDABLE. adj. Caps de abordar y de sr
ABONAN8ARSE. V. r. Serenarse 1 temps, abordat. Abordable. Irruendi capax.

calmaria tempestat. AJoMizflr, abonanzarse, des- ABORDADOR, RA. m. y f. Lo qui aborda la


pejarse el cielo; calmar el tiempo; templarse, mitigar- nau. Abordador. In adversariam navem irruens.
||

se. echarse, adormecerse, abrirel tiempo. Sedari, mi- Lo qui acomel ab mpetu. Agresor, arremetedor. Ag-
tescere, pacari coelum; sudum ac serenum adesse, gressor, invasor, ris.

apparere; claram tempestatem adesse. abrdAl, abrdals. Imperatiu del verb abordar,
ABONANSAT, DA. p. p. Calmado. Sedalus. 10 quals' usa com interjecci pera ahissar als gos-
ABONAR. V. a. Acreditar de bo. Abonar, apro- sos. Chucho, ziizo Ad canes excitandos vox.
bar. Probo, as; dare solertem aliquem. [| afirmae 2. ABORDAMENT. m. ant. abordatge.
II
Fer fiansa. Abonar, afianzar. Satisdo, as, ad.pro- ABORDAR. V. n. Naut. Arrimarseuna embarca-
mitto, pradem, fidejussorem se dare, spondere,
is, ci altra, ja sia per descuyt, pera comunicarse
constituere. Entre comerciants admtreren comp-
||
amistosament, pera acoratrerse. Abordar. Navem
te alguna partida. Abonar. Acceplum referre. || Ado- navi applicare, committere, adraovere; congredior,
bar las terras, posarhi fems. Abonar, estercolar, be- eris. II
Arribar la nau terra. Abordar. Navim terrai,
neficiar. Agrum stercorare. ad terram appellere, applicare, navim oris adlabi.
ABONARSE. V. r. Anticipar una cantitat pera 11
V. a. Acomtrer ab mpetu Acometer. In aliquem
tenir ab menos preu alguna cosa dret. Abonarse. irruere, impelum facere. [j Ahissar, incitar al gs,
Pecuniara, pretium representar, |j
ant. Dit del pera que embestesca. Azuzar. Cnem stimulare, in-
temps. ABONAJSARSE. citar, instigar, irritar. |! fam. Topar un cotxe
altre vindr qe m' ABONAR, ref. Adverteix que carro ab altre. Abordar. Currum currucongredi. |] v.
mltas cosas se tenen per mlt dolentas fins que se'n n. met. Comensar, empndrer. Abordar. Aggredior.
experimentan de pitjors. Jlfl/o vendr que bueno me ABORDAT, DA. p. p. Abordado. Accessus.
hara. Improbitas malorum bonorum laus est. Me ma- ABORDATGE, m. naut. La acci de abordar.
lus excipiet pro quo bonus ipse videbor. Abordaje. Navium congressio, commissio.
ABONAT, DA. p. p. Abonado. Probatus. [[adj. ABORNAR. v. a. ter, abordar. ||
acomtrer.
Dit del testimoni apte. Abonado. Idoneus, fidedig- ABORRIBLE. adj. Detestable, digne de aborri-
nus. [|
Dit del home de qui's pot fiar per sn cabal y ment. Aborrecible. Detestabilis, odibilis, aversandus,
crdit. Abonado. Notsc probitatis vir, pecuniosus, di- execra bilis.
ves, probus. II
Dit del subjecte subscrit obras pe- ABORRIXER. v. a. ant. borru.
ridicas, que ha pagat alguna cantitat adelantada ABORRICI. f. aborriment.
pera concrrer alguna diversi pblica, disfrutar ABORRIDOH, A. m. y f. Lo qui aborreix. Abor-
de alguna comoditat. Abonado. Qui pecuniam repre- recedor. Ossor, ris, qui odio habet.
sentava ad perfruendum commoda. iron. Se diu [; ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio,
del subjecte qui, se'l considera disposat dir fr aversion, aborrecimiento. Invidia, 33, odium, ii, abo-
alguna cosa. Comunment se pren en mala part. Abo- minatio, detesta tio, nis.
nado. Promptus, aptus, idoneus, natus. ABORRIR. v. a. Tenir odi, aversi, Aborrecer,
ABONO. m. La acci y efecte de abonar y abo- odiar, detestar. Abhorreo, es, odi, isti,aversor, aris,
narse. Abono, abonamiento. Probatio, nis. Admissi refugio, is, odio habere, persequi aburrir. 1. 2.
|| ||

y assento de partidas de compte, y tamb 'I recibo. FER ABORRIR l' OFICI. fr. mct. fam. Desistir alg
Abono. Acceptar pecunia relatio, prestita cautio. de la obra comensada si la hi van esbrinant, y aix
j]

Document que conducta de alg. Abono,


justifica la 's diu: encara 'ra faran aborrrir 1' ofici. Aborrecer
cerlificacion. Littera; fidem facientes, testimonium,
\\
los huevos. Rem caram odisse.
ii. Lo paper en que consta haverse cobrat alguna ABORRIT, DA.
II
p. p. Aborrecido, detestado. Abo-
cosa. Recibo, abono. Chirographus, chirographum, i, minatus, invisus. II
adj. menyspreat.
ABR CATAL. ABU 11

ABORT. m. GASTAMENT. ABRASARSE. v. r. Creinarse. Abrasarse. Exu-


ABORTAMENT. ni. GASTAMENT. [j
met. Cosa ex- ri, concremari, incendi, ardere,exardescere. Sen- 1|

traordinria. Aborto ,
porlenlo. Monslrum, porten- tir ab vehemncia alguna passi. Abrasarse. Aliquo
tum, i. affectu veheraentis ardere, flagrare, ostuare, rapi.
ABORTAR. V. a. Gastarse, mal parir. Malparir, llPrdrer lo vigor las plantas, enmosligarse per
y abortar se diu parlicularmenl de las beslias. Abor- causa del fret rigor del sol. Abrasarse, agoslarse,
tio, is, aborlior, iris, aborlo, as, aborior, eris, arrebatarse, quemarse, secarse. Torreo, es, torresco,

iris, abortura facere. [| mel. Se diu de tot all que's exaresco, is.

f produheix sens la deguda perfecci. Abortar. ABRASARSE DE CALOR. f. AcMcharrarse, asarse. /Es-
Abortio, mal producere.
is, late candere, aduri, premi,
FER ABORTAR. fr. Ilacer abortar. Abortum partum ABRASARSE DE ENVEJA, f. Comerse, abrasarse de en-
abigere, inferre. vidia. Invidi flagrare.

ABORTAT, DA. p. p. Abortado. Abortus. ABRASARSE DE FEBRA. Arder de calentura. Ardere


ABORTIU, VA. adj. Nat fora de temps. Abortio febri.

l'O,
l'O y aborton s' aplica al animal quadrpede. Abor- ABRASARSE DE SET. f. Aplambrarse, secarse de sed.
ivus, abortus. i|
Lo que t virtut pera fr abortar. Yehemenli siti laborar, siti arere.
bortivo. Abortivus. ABRASARSE VIU DE VIU EN VIU. fr. Sentir un calor

i ABOTINAT, DA.
do. Ocrealus, colhurnatus.

ABOTXORNAR. V. a. met. Avergonyir, fr tor-


adj.

nar las galtas bermellas ab accions paraulas inju-


en forma de boti. Aboti- extremat. Abrasarse vivo. Summocalore aduri.
met. Estar sumament agitat de alguna passi. Abra-
sarse vivo. Vehemenliis aliquo afifectu ardere.
ABRASAT, DA. p. p. Cremat. Abrasado. Ustus,
fr. ||

riosas. Abochornar. Aliquem pungere, rubore su- combustus, deustus, perustus, incendio alatus. |1
ffundere. Sech per causa del sol fret. Abrasado. Retorridus.
ABOTXORNAT, DA. p. p. Aboehomado. Rubo- ABRASILAT, DA. adj. De color de brasil. Abra-
re suffusus. silado. Brasilium colorem referens,
ABOURAR. V. a. ant. abeurar. ABRASSADA. abras. f.

ABOURAT, DA. p. p. ant. abeurat. ABRASSADERA. Lligada que subjecta alguna


f.

ABRAHONAR. fam. Cenyir y apretar ab


V. a. cosa com lo can ab lo cep de las armas de foch.
los brahons. Abrahonar. Arctius complecti, arctis Abrazadera. Fibula, ai, compago, inis.

complexibus premer. ABRASSADETA. d. Abracijo. Amplexus, us.


f.

ABRAHONARSE. V. r. fam. Agarrarse los que's ABRASSADOR, RA. m. y Lo quiabrassa. f.

barallan. Abrahonarse. Pelere se lacertis ad triclis, Abrazador. Amplectens, complectens.


congredi, manus conserere. ABRASSAMENT. m. ant. La acci y efecte de
ABRAHONAT, DA. p. p. Abrahonado. Lacertis abrassar. Abrazamiento. Amplexus, complexus, us.
complexus. ABRASSAR. V. a. Cenyir ab los brassos. Abra-
ABRANCAR. V. a. ant. abrahonar. zar. Amplector, compleclor, eris, amplexor, aris. |]

ARRANCAT, DA, p. p. ABRAHONAT. met. Rodejar, cenyir. Abrazar. Circumdo, as, cin-
ABRS. ra. La acci y efecte de abrassar y go, is. H Rbrer b, ab gust y sens la menor repug-
abrassarse Abrazo, abrazamiento. Amplexus, com- nncia. Abrazar. Toto animo aliquid amplecti. || Se-
plexus, circumplexus, us. guir un consell, opini partit. Abrazar. Conditio-
DONARSE l' i'ltim ABRS. fr. Dcspedirse. Darse el nem, consilium amplecti, sequi, profiteri, accipere.
Himo abrazo. jEternum, supremum,postremumva- 11
mel. Contenir, enclurer. Abrazar, abarcar. Con-
le dicere. tineo, es, includo, capio, is. Empndrer, encarre-
|1

ABRASADissiM. adj. sup. Moltssim abrasat. garse, y en aquest sentit se diu: abrassar un negoci,
Abrasadsimo. Perustus. una empresa. Abrazar. Aggredior, eris, suscipio, is.
ARRASADOR, RA. m. y f. Loqui abrasa. Ahra- QUI MLT ABRASSA POCH ESTRENY, l'cf. Significa que
sador. Ustor, incensor, is. || ant. incendiari. adj. '1
qui empren mlts negocis un mateix temps co-
||

tO que abrasa. Abrasador. Urens. poet. Dit del foch munment no pt desempenyarlos b. Quien mucho
ij

lt actiu. Abrasador, devorador. Rapidus, vorax. abarca poco apriela. Pluribus intentus minor est ad
ARRASAMENT, m. La acci y efecte de abra- singula sensus. Qui duos sequitur lepores neutrum
sar y abrasarse. Abrasamiento, incendio. Exustio, de- capit. Difficile est continere quod caperenon possis.
flagralio, conQagratio, incensio, combusti, nis, in-
II ant. Embrazar el escudo.
cendium, ii.
ABRASSARSE. V. r. Donarse abrassos. Abra-
ABRASAR. V. a. Reduhir brasa. Abrasar, que- zarse. Brachia neclere.
mar, rcducir brasa. Incendo, exuro, comburo, is, ABRASSAT, DA. p. p. Abrazado. Amplexus,
deflagro, concremo, as. ||ant. malbaratar. ant. || circumdatns.
AVERGONYR, MALTRACTAR CREMAR. 3. ABRE. m. ARBRE.
|| mCt. Secar lo |)

sol '1 fret las plantas. Abrasar, arrebalar, agostar. ABRENT. m. Sincopa de alabrent.
Exsicco, torrido, as, exuro, retorresco, is. ABRENUNGIAR. V. a. ant. Detestar. Detestar,
12 ABR DICCIONARI ABR
execrar , abominar. DetestoT, execror, abominor, cis, portus, s, prgeses locus. |) Cova de feras. Gua-
aris. rida, albergue. Spelunca, latebra, se, recessus, us.
ABRENUNCIAT, DA. p. p. ant. Betestado. Exe- ABRIGALL, m. BRICU. 3.
cratus. ABRIGALLS, m. p. La roba del llit. Ropa de la
ABRENUNGIO. Paraula llatina que s' usa en Y cama. Stragulum, i.

estil familiar, y significa detestaci de alguna cosa. ABRIGAMENT. m. ant. abrich.


Ahrenuncio. Alicujus rei detestatio odi, odio mihi est. ABRIGAR. V. a. Resguardar del fret. Abrigar.
ABRESSAR. V. a. ter. bress&r. Apricor, aris, aprico, as, foveo, es, reficio, tego, is.

ABRETONAR. V. a. nut. Trincar la artille- Ij


Ocultar, tapar. Cubrir. Supertego, pratexo, ope-
ria contra '1 costat , de modo que 'Is canons que- rio, is. Ij
Afavorir, protegir. Abrigar, patrocinar, au-
den en lo sentit de la longitud de la nau. Ahreto- siliar. Subvenio, succurro, prolego, is, foveo, es,
nar. Tormenta bellica adverss navis longitudinem auxilior, patrocinor, aris; auxilio, praesidio esse. 1|

obfirmare. ant, tractar.

ABREUJAR. V. a. ant. breviar.


ABRIGARSE. v. r. Arroparse, abrigarse. Apricor,
ABREVIACI, Compendi, reducci. Abrevia- f. aris. II
Acolxarse en lo llit. Arrebujarse, aborujarse.
cion. Compendium, breviarium, ii, epitome, es, sy- Stragulis sese obtegere. || Pndrer lo sol. Tomar el

nopsis, is, epilogus, i. |) Modo de parlar breu. Abre- sol, ponerse al sol, abrigarse. Apricum solem capta-
viacion, laconismo, concision Breviloquentia s, bre- r, ad solem apricari, solis apricatione se reficere.

viloquium,ii. || La pronunciaci de una sil-laba breu. ABRIGAT, DA. p. p. Abrigado. Tectus, protec-
Abreviacion. Correptio, nis, brevitas, tis. tus. II
ABRICe. 3.
ABREVIADOR, RA. m. y f. Lo qui abrevia. ABRIL. m. Lo qnart mes del any. Abril. Apri-
Abreviador, compendiador. Breviator, is, qui in com- lis, is.

pendium redigit. I)
Lo ministre del papa que despat- EN ABRIL CADA COTA 'n VAL MIL. ref. Deuota quant
xa los breus. Abreviador. Notarius abbreviator. necessarias son pera las bonas cullitas las plujas en
ABREVIADURA. f. Supressi de lletras en las aquest mes. Llueva para mi abril y mayo, y para ti
^&r&hs. Abreviatura. Nota, a?, compendium, ii. |I
todo el ano. Agricolarum spes imber aprilis et maii.
Cada lletra inicial que significa una veu, com J. N. PER LO MES T)E ABRIL NO te'n TOQUES FIL. ref Ense-
R. J Jess de Nasaret rey de juheus; S. P. Q. R. Lo nya que nos du alleugerar la roba abans de temps.
senat y poble rom. Sighs. Sigla, oruni. Hasta cuarenta de mayo no te quites el sayo. Ne pro-
ABREVIADURA. f. L'empleo del abreviador. peres arcet qua; frigus ponere vestem.
Abreviaduria. Abbreviatoris munus. ABRILLANTADOR, m. Lo qui abrillanta. Abri-
BREVIAR. v, a. Reduhir menos algun es- llantador. Gemmarum expolitor.
crit. breviar, compendiar, recapitular. Brevio, ab- ABRILLANTAR. V. a. Fr eixir lo brillo cer-
brevio, as, perstringo, is, in compendium redigere. tas pedras preciosas. Abrillantar. Splendido, nitido,

I]
Suprimir lletras, escrhrer abreviat. Escribir en as,perpolio, nitefacio.is.
abreviatura. In compendium scribere. ||
Pronunciar ABRILLANTAT, DA. p. p. Abrillantado. Perpo-
las sil-labas breus. breviar. Brevio, curto, arcto, litus, nilefactus.

as, corripio, rapio, is. [] Cuytar, fr depresa alguna ABRIULLAR. m. Camp de mlts abriulls. Abro-
cosa. breviar, acelerar, activar, avivar, apresurar. jal. Terra tribulosa, tribulis consitus ager.
Celero, accelero, festino, as. ABRIULLS. f. pi. Candells, planta que fa mlts
ABREVIAT, DA. p. p. Abreviada. Breviatus. tronchs rastrers, rodons, peluts y ab una multitut
ABRIBADAMENT. adv. m. ant. Impetuosa- de brotets: t las fullas peludas, col-locadas en ua
nient , furiosament. Impetuosamente ,
furiosamente. costal, mltas, juntas y semblants las dels ciurons:
Yiolenter, furenter, excuss. las flors de cinch fullas grogas ab fruyt compost de
ABRIBAT, DA. adj. ant. Prompte, vels, dili- quatre cinch punxas en forma de rdios triangu-
gent. Pronto, veloz, diJigente, activo. Velox, impiger, lars, semblant en algun modo la creu de Malta: la

celer. seva llavor serveix de contraveneno, y es remey con-


ABRIBNARSE. v. r. Frse brib. Abribonarse. tra '1 mal de pedra. Abrojo. Tribulus, i. || Lo fruyt
Otio, callidilati se dare. de dita planta. Abrojo. Tribuli fructus.
ABRICH. ra. Lo que'ns defensa del fret. Abrigo. ABROGACI. f. ABOLICI.
Apricatio, nis, apricitas, atis, fotus, us, munimen, ABROGADOR. m. ABOLIOOR.
inis, fomentum, i. || Amparo, patrocini. Abrigo, ar- ARROGAR. V. a. ABOLIR.
rimo. Valrocinixim, praisidium, ii, receptus, us. [I
ARROGAT, DA. p. p. ABOLIT.
Lloch abrigat y resguardat del vent y del fret. Abri- ABROMARSE. v. r. Umplirse de broma las
go, abrigadero, abrigado, abrigano. Apricus locus, naus. A.bromarse Navs, uredine, carie exedi, ca-
apricitas, atis. Lloch de refugi en algun perill
|| riem contrahere.
dany. Asylum, refugium, perfugium,
Asilo, guarida. ABROMAT, DA. p. p. Abromado. Uredine con-
confugium, ii; Lo sagrat ahonl se refugian los de-
[1 fectus, corrosus.
linqents. Aailo, ungradn. Ara, a\ asylum, i, aiix. ABRTANO. m, ter. botxa.
ABS CATAL. ABS 13
ARAllADOR, RA. m. y f. Pesat, molest. las paradas que fa '1 clero, pera cantar los respon-

hrumador, molesto, pesado, sobon, postema. Gravis, sos, quant se porta enterrar un cadver. Posa. Ad
oleslus, imporlunus, plumbeus. piaculares preces defunctis canendas stacio.
ABRUMAR. V. a. Oprimir ab mlt pes. Abru- ABSOLUCI, f. La acci y efecte de absldrer.
ar. Gravo, as, pondere opprimere. mel. Fatigar, || Absolucion. Absolutio, remissi, nis, criminis disso-
tiolestar. Abrumar, mokr, revenlar, marcar. Altero, lutio. II
Oraci quecada noclurno diu en las mati-
'rango, is, vexo, as, stomachor, aris, aliquem mo- nes lo qui oficia. Absolucion. Absolutio, nis.
stiam aTicere. ABSOLUCI GENERAL. Aplcaci dc ndulgcncias y
ABRUMAT, DA. Abnmado. Gravatus. comunicaci de bonas obras, que per privilegi do-
ESTAR ABRUMAT DE DEUTE, f. Estav Ucno, agoMdo, nan certs dias del any alguns ordes religiosos als

abrumado, cargado de deudas. Obrui aere alieno. fielsque confessats y contrls estan presents en sas
sR ABRUMAT AB LA MULTiTUT. fr. Scr ah'umado, iglesas Absolucion general. Solemnis indulgentia-
agobiadocon la multitud. Obrui numero. rum, piorumque operum communicatio.
ABRUPCI. cir. Fractura, separaci, rompi- ABSOLUCI SACRAMENTAL. La quc dua '1 confessor
ment. Abnipcion. Abruplio, nis. al penitent. Absolucion sacramental. Sacramentals
ABRUSAR, v. a. Escalfar ab excs, com 1' ar- absolutio.
dor excessiu del sol. Achicharrar, asar, tostar. Tor- ABSOLUCI DE LA INSTNCIA. La llibertat que donan
reo, es, uro, is. al reo quant no hi ha mrits pera condemnarlo. Ab-
ABRUSAR8E. V. r. Abrasarse, rbrer un calor solucion de la instncia. Litis dirempto.
excessiu. Achicharrarse, asarse, tostarse. Nimio, ca- ABSOLUT, A. adj. Independent, ab plena potes-
lore, ardore, igne aduri. tat. Absoluta. Supremo'praditus imperio. Sens l- ||

ABRUSAT, DA. p. p. Achicharrado. Aduslus. mits, sens restricci. Absoluta. bsolutus, plenus. [|

ABRUTAT, DA. adj. Bestiota, rudo, semblant Filos. Lo que no t respecte, ni relaci. Absoluta.
las bestias en lo modo de obrar. Abrutado. Slultus, bsolutus; quod ad aliud nou refertur. gram. La [|

stolidus, slupidus. part de la oraci que no regeix ni es regida. Absolu-


ABSGEDARSE. V. r, Transformarse en abcs, ta. bsolutus. l
Qui l '1 geni dominant. Absoluta,
terminar en supuraci un tumor inflamatori. Absce- imperiosa. Imperiosus, arrogans.
darse. In pus convert. ABSOLUTA, f. Proposici dita en to de magis-
ABSCS. m. ABCS. teri. Absoluta. Arrogans dictum.
FERSE UN ABScs. f. Bcerse un absceso. Abscedo, is ABSOLUTAMENT, adv. m. Soberanament, sens
TENIR UN ABSCES. f. Tenev, padecer un absceso. Abs- dependncia, ab ple domini. Absolutamente. Absolu-
cessu, vomica laborar. t. Enterament, sens limitaci. Absolutamente, en-
Ij

ABSNCIA, f. AUSENCIA. teramenle. Prorsus, omnin, admodum, absolut,


ABSENT, adj. ASENT. funditis , simpliciter , simplicits. |1
Generalment,
ABSENTARSE. V. r. ausentarse. sens excepci. Absolutamente. Absolut, indiscrimi-
ABSENTAT, DA. p. p. AUSENTAT. nalim, nemine dempto. ||
Sens respecte, ni relaci

I ABSi. prou. m. AB
ABSLDRER.V. a. y
ABSLRER. V. a. ant.
na. Absolver.
s.

Eximir de culpa de pe-


Cantar las exequias. Solvo, absolvo,
alguna. Absolutamente. Absolut.
ABSOLUTORI, A.
sentencia al reo. i&so/Mono. Absolutorius.
ABSOL VIMENT. m.
adj. Lo que absol, com

ant. ABSOLUCI.
la

|]

is, dedamno, as, crmine liberare. Teol. Condonar, ABSORBENCIA. f. sic. La acci acte de ab-
remtrer los pecats en la confessi. Absolver, remi- sorbir. Absorvencia. Absorptio,nis, actusabsorbendi.

tir. A peccats solvere, absolvere, poenitentia sacra- ABSORBENT, p. a. y m. Absorvente. Absorbens.


mento peccalorem expiar. [|
Alsar las censuras, ABSORBIMENT. m. ant. TERREMOTO,
excomunions. Absolver. Analhematis vinculo exped- ABSORBIR, v. a. EMPAPARSE. med. Atrurer, II

absolvere, ecclesia; communioni restiluere. 1|


emburer los humors. Absorver. Absorbeo, es.

for. Donar per llibre al reo acusat de culpa civil ABSOilBIT, DA. p. p. Absorvido. Absorptus.

criminal. Absolver. Absolvo, is, causam dirmere. ABSORCI. La acci y efecte de absorbir. Ab-
SR FCIL EN" ABSLDRER. f. TENIR LA MANEGA AMPLA. sorcion. Absorlio, nis.
Ire,AfiSOLT, A. p. p. Absuello, remitido, perdonada. ABSORT, A. adj. Admirat. Absorta, pasmado.
bsolutus; pocna, crimine solutus. Stupefactus, insluporem raplus, deixus,
ABSOLTA, f. Deprecaci que separada del reso ABSTENCI, f. La acci de abstenirse. j|
Acte
's diu pera 'Is difunts. Responso, responsorio. Res- per lo qual declara un jutge que no entendr de una
ponsorium, i, absolutio, nis, piaculares prodefunc- causa per trovar en sa persona motiu de recusaci.
ts preces. ||
La professo de ecclesistichs, que van Abstencion. Abstentio, nis.
la casa del difunt cantar una absolia, Procesion ABSTENCI DE LLOcu. for. Medida de alia poltica

de eclesisticos, que van la casa del difunto cantar empleada per sustrurer al ofs de las violencias del
un responso. Clericorum ccetus ad defuncli domura ofensor y la societat del perill que tindria que t-

causa responsori canend pergens. f. Cada una de || mer de la presencia de certs malfactors.
14 ABS DICCIONARI AB
ABSTENIMENT.m. ant. ABSTINNCIA. ne versari, contemplatione rapi. ||
Eximirse, excu-
ABSTENIRSE. V, r. Privarse de alguna cosa. sarse, desentndrerse de alguna cosa. Eximirse, es-

Ahstenerse. Abstineo, careo, es, in re aliqua sibi tem- cusarse. Se ab aliquo negotio faciendo relaxar, exi-
perar. (I Reprimir las passions. Contenerse, re frenar- mere.
se, ahstenerse, mortificarse,domar las pasiones. Cupi- ABSTRET, A. p. p. ir. Abstracta, abstraido. Abs-
dilates franare, refraenare, domar, coercere, cohi- traclus. II
Lo que significa la forma ab exclusi de la

bere, continere, comprimere, reprimere. matria. Abstracta. Abstraclus, simplex. |1


Retirat del

ABSTERGENT. p. a. Lo que neteja y purifica. tracte y comunicaci. Abstraido. Abstraclus, ab ho-


Abstergente. Abslergens. minum frequenti substractus, solitudini deditus.
ABSTERGIMENT. m. ABSTERSI. EN ABSTRET, m. adv. filos. Segons la idea, propie-
ABSTERGIR. V. a. fisic. y med. Netejar, aixu- tat, atribut separadament del subjecte. En abstrac-

gar. Absterger. Abstergeo, es, abstergo, is. ta. In abstracto, simpliciter.

ABSTERGIU. adj. abstersiu. ABSTRUS, A. adj. Ocult, difcil de entndrer-


ABSTERSI. f. fisic. ymed. Purificaci. Abster- se. Abstruso, recondito. Abstrusus, abdilus, recondi-
cion. Abstersio, nis. tus, latens.

ABSTERSIU, VA. adj. med. Lo que t virtut de ABSTRUSAMENT. adv. m. Ocultamente. Obs-
abstergir. Abstersivo, detersim, abstergente. Abstersi- cur, occult, involul, abstrus.
vus, abslergens, smegmaticus. ABSUMIRSE. V. r. assmirse.
ABSTINNCIA, f. Templansa, moderaci en V ABSURDAMENT, adv. m. Contra rah. Absur-
us de alguna cosa. Abstinncia. Abstinenlia, parsi- damente, disparatadamente. Absurd, insuis, inepte,
mnia, X, frugalitas, atis. ||
Virtut moral en la mo- insipienter.
deraci del menjar y burer. Abstinncia. Abslinen- ABSURDSSIM, A. adj. sup. Absnrdsimo. Ab-
tia, sd, sanclitas, atis. [j D'iela. Abstinncia, dieta. Ine- surdissimus.
dia, ae. || Dia en que per precepte de la iglesia no's ABSURDITAT, f. ant. y
pt menjar carn. Abs'inencia. A carnibus abstinenlia. ABSURDO. m. Necedal, tonteria, despropsit,
ABSTINENT, adj. Lo qui s' abst priva de al- impertinncia, ridiculesa. Absirdo. Absurdum, i,

guna cosa. Abstinente. Abstinens , continens , so- absurdilas, atis, insipientia, a;.

brius, temperatus. [| Moderat en los apetits y parti- ABSURDO, DA. adj. Lo que repugna la rah.
cularment en de menjar y burer. Abstinente. Fru-
lo Asurdo. Absurdus, ineplus, absonus.
galis, abstinens, continens, sobrius. ABTE, TA. adj. ant. apte.
ABSTiNENTSSIM, A. adj. sup. Abstinentsimo. ABTEA. ant. abtesa, abtitt.
Abstinentissimus. ABTENIR. V. a. ant. conseguir.
ABSTINENTMENT. adv. m. Ab abstinncia. ABTESA. ant. APTITT.
f.

bstinenlemente. Abslinenter. [{
Ab moderaci en los ABU. bol. Espcie de pltano que 's cria en las
apetits. Abstinentemente. Cast, integr. Indias, de fruyt glulins y desabrit. Abu. || Veu sig-
ABSTINGUT, DA. p. p. Abstenido. Abstentus. nificativa de pare que entra al principi de mlts
ABSTRACCI, La consideraci de algun atri-
f. noms propis, igualment rabes.
but, propietat forma separadament del subjecte. ABUCASTA. an. avTARDA. f.

Abslraccion. Abstraclio, nis. || Retiro del tracte y co- ABUFETEJAR. V. a. ant. bofetejar.
municaci. Abstraccion. Solitudo, inis, ab homiaum ABUFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
convictu, conspeclu, frequenti recessus. ABUGOT. m. BURiNOT, 1. 2. Joch entre || tres
ABSTRACTAT, DA. adj. Abstraido, apartada. subjectes, hu dels quals, posat en mitj ab las mans
Abstraclus. juntasdevant la boca fa un ruhido semblant al del
ABSTRACTSSIM, A. adj. sup. Abstractisimo. burinot, y entretenint aix als altres dos, procura
Abstraclissimus, simplicissiraus. donarlos bofetadas y evilarlas de ells. Abejon. Ala-
ABSTRACTIU, VA. adj. filos. Lo que t virtut parum ludus.
de abslrurer. Abstractivo. Abstractivus. ABUHIR. V. n.ant. abundar. |j
sobreixir.
ABSTRACTIVAMENT. adv. m. Ab per abs- ABULICI. f. ant. abolici.
tracci. Abstractivamente. Abstracte. ABULIR. V. a. ant. abolir.
ABSTRURER. v. a. Considerar los atributs se- ABULTADOR, RA. m. y f. Lo qui abulta. Abul-
paradament de la matria. Abstraer. Abstraho, is. H tador. Amplificator.
ilos. Considerar una propietat atribut de una cosa ABULTAMENT. m. La acci de abultar. Abulta-
sens atndrer altras, com quant en un cos sola- miento. Amplificatio, nis.
ment se considera la extensi la blancura, etc. ABULTAR. V. n. Fr tenir bullo. Abultar. In
Abstraer. Abstraho, is. molem, in corpus excrescere, insurgere. |j v. a. Au-
ABSTRURERSE. V. r.
y menlar lo bulto de alguna cosa. Abultar. Coagmen-
ABSTRRSE. V. r. ant. Enagenarse dels objec- to, as, augeo, es. jl
mel. Exagerar. Abultar, exage-
tes sensibles entregantse la contemplaci dels in- rar, decantar, ponderar. Exaggero, amplifico, as,
tel-lectuals. Abstraerse, enagenarse. In conteraplatio- adaugeo, es.
ABU CATAL. ACA 1
ABULTAT, DA. p. p. AhuUado. Auctus, ampli- disgustarse. Aburrirse. Sui ipsius taedio confici, se

ficatus. Ij
adj. Cosa de gran bullo. AhuUado. Per- ipsuni fastidire. [] abandonarse.
randis. ABURRIT, DA. p. p. Aburrido. Desertus, relic-
ABNDAMENT. m. Sols s' usa ab la expressi lus.

dveibial, major abndament, que equival: de- ABS. m. Mal us. Abuso. Abusio, nis, abusus, us.
ies, A mayor abundamiento . Insuper, praiterea; ad ABU8ADOR, RA. m. y f. Lo qu abusa. Abusa-
ienius, ad uberias struendum, firmandum, |i
anl. dor. Abusor, is.

ABUNDNCIA. ABUSAR. V. n. Fr mal us. Abusar. Abulor, eris.


ABUNDNCIA, f. Abundncia, copia. Abundan- ABUSAT, DA. p. p. Abusado. Abusus.
tia, allluenlia, copia, ai, y si es de fruyts: uberias, ABUSI. f ABS. .

ferlilitas, feracilas, atis, frucluum magnitudo, co- ABUSIU, VA. adj. Lo que's fa per abs contra
pia. [| En la oraloria. Abundncia, facundia, aflun- lley. Abusivo, Abusivus.
cia. Facundia, aj, facundilas, foecundilas, atis. ABUSIVAMENT, adv. m. Ab abs. Abusiva-
k MAJOR ABUNDNCIA. ID. adv. MAJOR ABNDAMENT. mente. Abusiv, ex abusu, vitios, contra morem.
DE LA ABUNDNCIA DEL COR PARLA LA BOCA. lOC. Ma- ABUTILON. m. Planta de dos cinch peus, la
nifesla que comunment se parla mlt de lo que esl cama es dreta, rodona, peluda, ramosa, las fullas
moll penetrat 1' animo. De la abundncia del cora- en figura de cor, las flors semblants las del malv,
zon habla la boca. Se va la boca adonde est el co- encara que grogas, comunment xalo per la
lo fruyt
razon. Ex abundanlia cordis osloquilur. part superior,y enclou unas lavellas membranosas
LA ABUNDNCIA MATA LA FAM. ref. Deuota que '1 te- ab uns grans en figura de rony; y es remey contra
nir abundncia de las cosas es causa quen's fassan mal de pedra. Abutilon. Sida, a>, abulilon, nis.
'1

poch goig, 6 que las mirem ab indiferncia, la abun- ABUTOR. m. Aucell de un peu de alt, de color
dncia mata quita el hambre. Uberias faslidium, cendrs obscur ab clapas blancas: t las camas y la
contemplum parit. part inferior del cap verdas, lo coll mlt llarch y
ABUNDANT, p. Lo que abunda. Abimdanle.
a. dret Ave toro. Ardea stellaris.
Abundans. ||
adj. Copis. Abundante, copioso, abun- ABUYRA. f. anl. Mal presagi. Mal agero.
dosa, rico. Abundans, affluens, uber, copiosus, fe- ABUYRAR. v. n.anl. abundar. ||
sobreixir.
cundus. I!
Frtil. Abundante, frtil. Ferax, largus, ABZIAGH, GA. adj. ant. Funest. Aciago, in faus-

abundans. (|magnifich. 3. ta, funesto. Infaustus, ominosus, ater.


ABUNDANTSSIM, A. adj. Abundantsimo.
Uberrimus. AG.
ABUNDANTMENT, adv. Ab abundncia. Abun-
Idantemente. Abund affalim copios fertiliter,
, , ,
ACA. f HACA. [| n. p. La muller del pastor Faus-
Bluenter. Esplndidament. Abundantemente, es-
||
to, dida de Rmulo y Remo. Aca, Laurencia Laren-
^plndidamente, magnificamente. Dapsil, dapsiliter, cia. Accalaurenlia, x.
daplic. AC. adv. 11. AQU.
ABUNDAR. V. n. Haver abundncia. Abundar. AGAB. m ant. acabament. \\ igualat. || ant. rich.
.bundo, as, aIluo,is. I|
Sr frtil. Abundar. Ubero, ACABABLE. adj. Lo que 's pot acabar. Acaba-
as. ble. Periturus.
ABUNDAT, DA. i^.T^. Abundado. Abundatus. AGABADOR. a. m. y f. Qui acaba conclou.
ABUNDONAT, DA. p. p. anl. ABUNDANT. Acabador. Perficiens.
ABUNDS, A. adj. ant. abundant. AGABALAR. v. a. ant. Acadalab. || ant. igua-
ABUNDOSAMENT, adv. m. ant. abundantment. lar.
ABUNYOLAR. a. Formar en figura de bunyol. AGABALAT, DA. p. p. acaudalat. [|
adj. Acau-
Se pren especialment per fregir los ous de modo dalado, rico, opulenlo. Pecuniosus,nummatus, num-
que queden rodons, esponjosos y torrats com lo mosus, locuples.
bunyol. Abvmelar. In lagani formam componere. AGABALLAT, DA. adj. Semblant al caball. Aca-
r ABURRIMENT. m. Desestimaci, abandono de ballado. Equo similis.

lnmlei\. Aburrimiento. Sui ipsius tadium, faslidium. AGABALLERAR. V. a. Fr quB alg 's porte
[ ABURRIR. V. a. Abandonar enterament alguna tracte com caballer. Acaballerar. Nobilium mori-
bsa, com los aucells als ous. Aburrir, Aborrecer, bus aliquem instruere.
abandonar. Desero, relinquo,is. [|
fam. Exposar di- AGABALLERAT, DA. adj. Qui's porta com
ner altra cosa pera lograr algun fi. Aburrir, aven- caballer. Acaballerado. Nobilibus, ingenuis moribus
turar, arriesgar. Expono, is, committere forlun;e; ca- pradilus; generosa indole decoratus.
suipermittere; dubia; sorli aliquid dare. || Molestar, AGABAMENT. m. Fi, conclusi, terme. Acaba-
cansar, fastiguejar. Aburrir. Alicui, tBdium, fasli- miento, fm. Absolulio, peraclio, perfeclio, nis, finis,
dium, desperalionem crear, molestiam afl'erre, slo- is. II
Extrem. Remate, exlremo. Exlremum, i, finis, is,

machor, aris. AGABAR. v. a. Conclurer, fr arribar alguna


ABURRIRSE. v. r. Deixarse anar, fastiguejarse, cosa al fi terme. Acabar, finalizar, terminar, con-
16 ACA DCGIOiNARl ACA
cluir. Termino, as, compleo, es, definio, is, ad fas- AGABUSSAT, DA, p. p. CABUSSAT.
tigium adducere, perducere. Donar la ltima ma. ||
ACADAR. V. a. ant. aquietar.
J^cabar, perfeccionar, dar la ltima mano. Conficio, ACADAT, DA. p. p. AQUIETAT.
percolo, is, extreraam manum
imponere; ad un- ACADMIA, Paratge delicis en un arrabal de
f.

guem castigar; omnibus, numeris absolvere. [| met. Atenas ahonl Plat y altres ensenjaban la filosofia.
Lograr lo que's pretn, Conseguir, hgrar, alcanzar. Acadmia. Acadmia, a?. La secta de filosops dei- ||

Obtineo, es, adipiscor, eris. [[


Consumir, gastar en- xebles de Plalo. Acadmia. Acadmia, ai. (|
Societat
terament alguna cosa, com lo vi de la bta etc. Aca- de literats facultatius establerta ab autoritat p-
bar, apurar, consumir. Absumo, conficio, is. ||
met. blica pera adelantar las ciencias y arts. Acadmia.

Angustiar, apurar, consumir. Acabar, matar. Ango, Litterariusludus. La acci de junlarse, y lloch
|]

is,alicuimolestiam crear. Arruhinar enterament. ||


ahont tenen las juntas los acadmichs. Acadmia.
Acabar, aniquilar, exterminar, extinguir, extirpar. Acadmia, a). Junta de professors pera exercitarse
||

Extirpo, pessumdo, as, funditus delere, diruere. ||


en sas respectivas facultats. Acadmia. Acadmia,
met. Trurer utilitat profit de alguna cosa. S' usa diatriba, ai. j] Certamen en lo qual se distribuheixen
ab interrogaci negaci, com ^.que'n acabars de premis. Acadmia. Certamen, inis, exercitatio, nis,

venjarte? no'n acabars res. Sacar, tener, lograr. ludus, Entre pintors y escultors la figura treta
i.
II

Quid proderit... v. n. Finir una cosa en tal qual


||
per modelo. Acadmia. Ad vivum exactus typus.
fiigura, com la espasa acaba en punta. Acabar, rema- ACADMICAMENT, adv. m. Al estil de acad-
tar, terminar. Desino, as, desino, is. |)
morir. ||
Ab la mia. Acadmicamente. Mor academico,
y denota haver ft poch
preposici de es auxiliar, ACADMICH. m, Indviduo de una acadmia.
abans que expressa, com ara acabo de dinar.
lo Acarfe'mico. i. Filosop que segueix la
Academicus, ||

Acabar. Nuper facere. secta de Plat. Academico. Academicus, i. Lo que j]

ACABAR AB ALG. fr. Matarlo, y aix 's diu la Es- es propi de la Acadmia, com discurs acadmich,
panya ACAB ab los dos Scipions. Acabar. Consumo, Academico. Academicus, i. adj. Lo pertanyent la ||

interficio, is. acadmia. Academico. Academicus.


ACABAR DE UNA VKGADA. exp. fam. Manifesta 1' en- ACADEMI^TA. m. ant. acadmich.
fado que causa la tardansa de alg en fr dir al- ACAFERAT. adj. ter. Atrafagat. Atareado. Ne-
guna cosa. Acaba ya. Aggedum, aggessis, agge por- gotiis plenus.

ro, perfice tndem. ACAJARSE. V, r, ant, Abaixarse , arrupirse,'


sR COSA DE MAY ACABAR, fr. Sr cosa de mlt Agacharse, encogerse. Sese incurvare.
temps duraci. Ser cosa de nunca acahar. Res ni- ACALAR. V, a. ant. baixar, devallar. ||
ant. lli-
mis longa. gar, unir, llassar. Prender, abrochar, atar. Prehen-
HOME VALENT Y BOTA DE BON VI, LtEGO s' ACABA. ref. do, is, infibulo, as.
Denota lo mlt exposats que estan la mort los que ACALAT, DA. p. p. ant. Prendido, abrochado,
renyeixen ab freqncia s' arriscan als perills. atado. Fibulatus, fibulatorius.
Losvalienlesy el buen vino presto acaban. Yir pug- AGALLARSE. V. r. COMPNDRERSE, CONVENIRSE.
nans vinumque bonum durabile non est. AGALORADSSIM, A. adj. sup. Muy acalorada.
n'hem acabat de EIXIR. expr. fam. Denota la satis- Maxim inflammatus. incensus.
facci de haver lograt 1' intent en cosa de llarga ACALORAMENT. m. Incendi de cap. Acalora-
duraci. Acahramos, acabdramos con ello. Tndem miento. Ardor, is, [[
met, rrebatament de alguna
actum perfectum est, passi. Acalar amiento, arrebatamiento, efervescncia.
PER ACABAR DE UNA VEGADA, exp. fam. Pera dir en Yehementia, fria, ai, ardor, furor, is, mentis alie-
resumen ab pocas paraulas. Para acabar, decirlo natio. II
La acci de dit rrebatament. Acaloramien-
de una vez. Ut semel finiam, ne longum faciam, ui ta. mpetus, us.
paucis absolvam, ACALORAR, v. a. Causar calor. Acalorar. Cale-
ACABARSE. V, r, Extingirse, aniquilarse, Aca- facio, is, calore afficere. ||
Encndrer ab 1' exercici,
barse, acabar. Definio, evanesco, is. ||
Rematarse. us, etc. Acalorar, encender, enardecer. Inflammo, as,
Acabarse, concluirse. Perfici, absolvi, finem attinge- incendo, is, met Proraurer, excitar, donar pres-
||

re, ad finem devenire. ||


Defallir, anar faltant las sa. Acalorar, incitar, avivar, instar. Inflammo, exci-
forsas. Acabarse, acabar, desfallecer. Yiribus desti- to, as, urgeo, es, accendo, is, petitioni instar,
tu, il
MORIR. IJMATARSE. ACALORARSE. Encndrerse per causa de
v, r.
ACABAT, DA. p. p. Acabada. Conclusus. ||
adj. gran fatiga. Acalorarse. Inflammari, incendi. met, ||

Perfet, consumat. Acabado. Perfectus, absolutus. Enardirse en la conversaci, disputa. Acalorarse, al-
|1

Vell, destruhit. Acabado. Consumptus, confeclus. terarse, enardecer se, reanimarse. Incaleo, es, incales-
|)

Mort. Muerto. Extinctus. co, efervesco, is, prailior, aris.


ESTAR mlt ACABAT, exp. Mlt vell, flach, sens for- AGAMELLAT, DA. adj. Semblant al camell.
sas. Estar miiff acabado, muy 4ecai4o. Morbo, senio, Acamellado. Camelinus.
aut atate confectum esse. AGAMINAR. V. n. ant. ter. caminar
AG^BVSSA^. V. a. CABUSSAR. ACAMINAT, DA. p. p. caminat.
.

ACA CATAL. ACA l


AGAMPAMENT. m. Col-locaci de un exrcit AGAPTAT, DA. p. p. captat.
y'l Uoch que ocupa. Cnmpamento, acampamento, AGAPTE. m. for. Escriptura en que s' ha fet la
reaks. Castraraelatio, nis, castra, orum, castrorum investidura delfeudo enflteusis. [] Cens que's pres-
metatio. ta pel feudo enfileusis, Aparte. A capite.
ACAMPAR. V. n. Allotjar un exrcit en tendas AGARADAMENT. m. for. la acci y efecte de
6 al ras. Acampar. Castrametor, aris, tentoria fige- acarar, Careo. Collatio, comparatio, nis, anachri-
re, castra constituere, facere, locare. sis, is,

AGAMPARSE. V. r. acampar. fam. campar, ||


AGARAR. V. a. Juntar dos cosas pervurersi
AGAMPAT, DA. p. p. Acampada. Castris locatus confrontan, Carear , confrontar^ conferir, acarar.
exercitus. Comparo, as, confero, ers, compono, is. For, Ca- ||

AGANA. f. Arbre fronds de la isla de Cuba, de rejar, confrontar unas personas ab altras pera ave-
fullas punxagudas y fruyt semblant la nespla. riguar alguna veritat, Carear, acarar. Testes confer-
cana. Acana. re, comparar, coram sistere,
AGANALADURA. f. L'efecte de acanalar. Aca- AGARARSE. V. r, Juntarse dos mes personas
naladura. Stria, le. pera tractar de algun asumpto. Carear, avistarse,
AGANALAR. v. a. Fr posar alguna cosa en conferirse. Convenio, is, congredior, eris;se inunura
forma de canal, Acanalar. Strio, as, strias facere, locum congregar; in conspectum venire,
canales efflcere, canaliculatim fabrefacere. ||
Con- AGARAT, DA. p, p. Acarado, confrontada. Com-
duhir fr passar alguna cosa per canal paratge paratus.
estret. Acanalar, encanar. Canaliculatim, per canales, AGARGANYARSE. V. r. fam, Burer massa ay-
per arctura ducere. gua, Encharcarse deagiia, aguazarse. Inaquari, aqua
AGANALAT, DA. p. p. Acanatado, estriado. Ca- oppleri, turgere,
naliculatus, strialus. ||
adj. Lo que's doblega en for- AGARGANYAT, DA. p. p. Encharcado. Aqua
ma de canal, com lo sombrero, Acanalado. Imbrica- infartus,
tus, I
Lo que pasa per canal paratge Aca- estret. AGARENAR. V, a. ant, Cubrir, tapar, Cohijar.
nalado. Per arctura ductum |1
que pas-
Dit del vent Cooperio, is,

sa per paratge estret. Emallejonado. Per angiportum AGARIGIADOR, A. m, y f, Lo qui acaricia.


immissus ||
estriat, Acariciador. Blandus, blanditus, benignus, delini-
AGANEA. ant. haganea. f. tor, comis.
AGANONAR, V. a, Conduhir la aygua per cano- AGARIGIAR. V, a. Fr caricias, tractar ab amor
nada, Arcaduzar. qua per fistulam aducere, y carinyo. Acariciar, halagar. Proleclo, as,permul-
AGANTONAMENT. m. Distribuci de tropa ceo, es, delinio, is, blandior, iris; benigne, bland
en diferents llochs. Acanlonamiento. Slativa castra, aliquem habere, [| Enganyar ab caricias, afalagar.
prasidia, orum. ||
Lo siti ahont est acantonada la AGARIGIAT, DA. p. p. Acariciado. Permulsus.
tropa. Acantonamiento. Stativa castra, prajsidia,
iro AGARNAN. m. Peix de mar, de la forma del pa-
AGANTONAR. V. a, Dislribuhir la tropa en dife- gell,encara que blanch y de escatas argentadas; lo
nts paratges pera ms comoditat. Acantonar. Exer- cap gran, lo morro corb, la gorja estreta y las dents
citura in pra}sidiis,instativis distribuere, collocare. menudas; la carn mlt blanca y sabrosa, cont ml-
AGANTONAT, DA. p. p. Acantonado. In stativis tas sals voltils y parts oliosas, Diuhen que es bo
distributus. pera purificar sanch y exitar
la la orina. Acarnano.
AGANYAMENT. m. La acci y efecte de aca- Acarnus, acarnanus, i,
nyar y acanyarse. Emanijamiento. Extenuatio, nis, AGARNISSARSE. V, r. ant. ENGARmSSARSE.
inirmitas, alis, macies, ei. AGARNISSAT, DA. p, p, ENCARNISSAT,
AGANYAR. V. a. Enflaquir, emmalaltir la cria- AGARREAR. V. a. Sr causa motiu de algun
tura donantli llet dolenta poca. Encanijar. Extenuo, dany. Acarrear, atraer, ocasionar. Affero, ers, creo,
as. II
Escanyar de fam. Matar de hambre. Fame pre- as, adduco, is.

mer, extinguere. AGARREAT, DA. p, p. Acarreado. Inlatus,


AGANYAR8E. V, r. Posarse las criaturas ma- AGS. ra, CASUALITAT, [] Infortuui, accident im-
eras y malaltas, Encanijarse. ./Egritudine raacresce- previst. Acaso. Casus, eventus, us, fors. Us. |1 adv.
Hbe, attenuari. m. Per casualitat, Acaso, casualmenle. Forsan, forsi-
HK- AGANYAT, DA. p, p. Encanijado. Extenuatus, tan, fortassis, forl, casu, fortasse, [| Ab interroga-
HBnacie confectus. ci es: per ventura, Acaso, por ventura. Utrum, an
HK AGAPONAT, DA. adj. Semblant al cap, y aix num, an ne, non ne.
^^B diu cara acaponada, la que te poca barba; veu PER SI ACAS. m, adv. Por si acaso. Si fort.
CAPONADA, la que tira tiple, Acaponada. Spadoni AGASARAT. adj. Mlt desitjs de casarse. S'usa
simlis ab lo verb anar. Llevar el cura debajo del brazo. Nap-
AGAPTA. CAPTA, f, tias expetere, nubendi cupiditate flagrare.
AGAPTADOR, A. m, y f ant. CAPTADOR. AGASSAR. V. a. ant. empaytar.
AGAPTAR. V. a. CAPTAR. AGASSAT, DA. p. p. empaytat.

TOMO I.
18 ACA DICCIONARI ACG
ACASSIA. f. Arbre ple de punxas, poblat de flors Adquirir opini, aplauso, amistat. Acaudalar, ad-
blancas: son fruyt es com los lluvins y destil-la la quirir, granjear, llevarse. Nomen, gloriam, plausus
goma arbiga. Acacw. Accia, ae. [|Farm. Lo such sibi comparar, adquirere.
dels aranyons. Accia. Accia, x. ACAUDALAT, DA. p. p. y adj. Acaudalado, adi-
ACASSIA. FALSA. Arbre, quals fullas estan compostas nerado. Nuramatus, nummosus, pecnniosus, locu-
de altras petitas, de las que ixen unas punxas for- ples, eeratus homo.
mantne tres cada una. Accia falsa falsa accia. ACURER. V. n. ant. esdevenir.
Pseudo accia. La substncia extreta del fruyt de
[)
ACAYGUT, DA. p. p. esdevingut.
dit arbre: es un astringent mlt efics. Accia falsa. ACCEDIR. V. n. Frse de la opini de alg. Ac-
Accia falsa. ceder, asentir, adherir, adherirse, conformarse, ir con

ACASSIA ROSA. Arbre vists per lo vertde sas fullas, alguno. Alicui, cum aliquo convenire, ab aliquo sen-

y per ss hermosos poms de flors de color de rosa. tir, in alicujus sententiamire. [|


Concedir. Conceder,
Accia rosa. Robina hispida. otorgar, acceder. Concedo, consentio, is.

ACASSIA VERDADERA. Substaucia espessa que portan ACCEDIT, DA. p. p. Accedido. In alicujus sen-
de llevant ab unas bufetas: de la part exterior es ne- tentiam addictus.
gra y per dintre de un color viu que tira roig. Ac- ACCELERACI, f. La acci y efecte de accele-
cia verdadera, accia de levante. Accia vera. rar. Aceleracion, celeridad, prontitud, acekramiento.
ACASSIANS. m. pi. Heretges, deixebles de Acas- Acceleratio, festinatio, properatio, nis, celerilas,
si que vivia en lo sigle V. Acacianos. Acaciani, atis.

orum. ACCELERAR, v. a. Fr que una cosa vinga


ACASTES. f. Ninfa, mitolgica filla de Occano abans del temps regular. Acelerar, precipitar, antici-
y Ttis. Acasles. Acastes. par, adelantar. Anticipio, pnecipito, as, rapio, is,
ACASTORAT, DA. adj. Se diu de algunas telas agereprematur. ||
Guanyar temps en la execuci de
semblants las pells del castor. Acastorado. Casto- alguna cosa, feria ab promptitut. Acelerar, avivar,
reoe pellisimilis tela. activar, apresurar, dar calor. Maturo, propero, fes-
AGATABLE. adj. Respectable, digne de acata- tino, as. II
Donar nsia alg pera fr alguna cosa,
ment. Acatahle. Yenerandus. PUNXAR. 2.
ACATADAMEIVT. adv. m. Ab acatament re- ACCELERARSE. Anticiparse. Apresurarse. Ac-
verencia. Acatadamente , i-everentemente , respetuo- celeror, aris.
samente. Reverentr. ACCELERAT, DA. p. p. Acelerado. Acceleratus.
ACATADOR, A. m. y f. Lo qui acata. Acatante. ACCENT, m. Lo to ab que's pronuncia una sl-

Spectans, tis. laba. Acento. Prosdia, a3, accentus, us, sonus, i.


j|

ACATALCTICH, CA. adj. Dit del vers que no Titlla sobre de una vocal pera senyalar que es breu
li falla ni sobra sl-laba alguna. Acatalctico. Acata- llarga. Acento. Nota, ic, pex, icis, accentus, us. (|

lecticus. Lo to pronunciaci de cada provinci. Acento. Cu-


ACATAMENT, m. Respecte, reverencia. Acata- jusque genlis pronuntiatio. ]|
ms. La modulaci de
miento, reveremia. Reveren tia, ae, venera tio, nis, ho- la veu. Acento. Vocis raodulatio. ||
pot, L'eco. Acen-
nor, is, cultus, respectus, us. [| ant. presencia. to, eco. Echo, us, soni, vocis repercussi. ||
pot. La
ACATAR. Venerar, honrar, manifestar res-
V. a. veu mateix vers. Acento. Modus,
y'l numerus, i,

pecte. Acatar. Veneror, aris, honore afificere, colere. modulatio, nis.


ACATARSE. V. r. ant. Adonarse, advertir. Ad- ACCENT agut. gram. Lo que puja de esquerra dre-
vertir. Animadverlo, is. ta, y denota que es llarga la sl-laba sobre que recau,
ACATAT, DA. p. p. de acatar. Acatada. Cultus, com caf. Acento agudo. Accentus acutus.
honoralus. [| p. p. de acatarse. Advertido. Animad- ACCENT ciRCMFLExo. Lo compost dc agut y grave,
versus. en esta forma *
y denota que la x t forsa de c y s.
ACATISTA. f. Festa en honor de la Verge, Acento circumflejo. Accentus circumflexus.
que's celebra en Constantinopla la nit del dissapte ACCENT GRAVE. Lo que's forma al revs del agut, y
de quarta semana de quaresma, en que ning pt
la denota que.'la sl-laba sobre que's posay's pronuncia
sentarse durant los oficis y dems ceremonias reli- fosca. Acento grave. Accentus gravis.
giosas. Acatista. Acatistes. CARREGAR l' ACCENT, fr. fam. Eutrctenirse en al-
ACATO. m. ACATAMENT. guna cosa pera feria mlt reparable. Recargar. Adno-
ACATXAPARSE. V. r. ter. acobardarse, ami- to as.
, Repndrer severament. Cargar la mano.
II

LANARSE, ACOQINARSE. Acarb in aliquem invehi.


ACATXAPAT, DA. p. p. de ACATXAPARSE. ACCENTAR. V. a. ant. accentuar.
ACATXARSE. V. r. ter. acotxaiise. ACCENTAT, DA. p. p. ACCENTUAT.
ACAUDALAR, V. a. Juntar, aumentar cabal y ACCENTUACI, f. L' US y col-locaci del ac-
riquesas. Acaudalar, atesorar, allegar, juntar, aco- cent. Acentuacion. Accentuum, notarum appositio.
piar, amontonar. Opes, divitias, pecunias congerere, ACCENTUAR. V. a. Usar de accents. Acentuar.
adquiere, parar, comparar, cumulare. || met. Accentu proprio notar, pronuntiare.
.

ACG CATALxV. ACC 19


ACCENTUAT, p. p. Acentuadu. Accentu nota- ACCSSIT, m. Yeu llatina mlt usada en loscas-
lus. sos literaris, pera denotar la persona, obra escrit
ACCEPCI, f. Lo diferent signilical sentit de que mereix lo segon lloch entre 'Is aspirants al pre-
las frases paraulas Acepcion. Acceplio, nis, sensus, mi ofert. Ceremonia que's practica en la elecci
II

as. del papa quant per 1' escrutini no resulta elecci.


ACCESSORI, A. adj. Lo que s' uneix al princi-
I ACCEPCI DE
mes que
PERSONAs. IncHnaci que's
altras sens atndrer al mrit, Acepcion,
aceptacion de personas. Prosopolepsia,
rum acceptio; ratio habita persona), non causje.
ii;,
t unas

persona-
pal dependeix de
tal. Accessorius, adhcrens.
ACCES80RIAMENT.
ell. Accesorio, adherente, acciden-

adv. m. Accesoriamente
ACCEPTABLE, adj. Lo que's pt du accep- Accessria.
tar. Aceptable. Acceptabilis. ACCIDENT, m. Calitat que no es de la essncia

ACCEPTABLEMENT, adv. m. Ab acceptaci. naturalesa de la cosa. Accidente. Accidens, entis.


Aceplablemente. Gra t. Casualitat, cas imprevist. Accidente, casualidad,
II

ACCEPTACI, f. Admissi de lo que's dna acaso. Accidens, entis, fortuitus casus. ||


Malaltia
proposa. Aceplacion, admision. Acceptio, acceptatio, que sobrev repentinament. Accidente, ataque, insul-
nis. II
Aprobaci, aplauso. Aceptacion, aprobacion. to. Subitus, repenlinus morbus. Lo que dna con- ||

Approbatio, nis, piausus, us. ||


for. Admissi de he- vulsions. Alferecia. Epilpsia, a;. ||
pi. teol. Color,
rncia, donaci etc. Aceptacion. Aditio, cretio, nis. olor, sabor y figura de pa y vi, que queda en la
ACCEPTACI 0E personas: ACCEPCI. hstia consagrada. Accidentes, espcies sacramentaks.
ACCEPTADOR, A. m. y f. Lo qui accepta. Acep- Accidentia sacramentalia. Los que sobrevenen ||

iador. Acceptor, is, acceptrix, icis. la malaltia Sintomas, accidentes. Smptoma, tis.

ACCEPTADOR DE PERSONAS. Lo qui prefereix unas PER UN ACCIDENT, m. adv. Per acs. Por accidente,
altras sens atndrer al inrit ni la rah. Aceptador por acaso, por casualidad. Casu, fort, fortuil.
de personas. Personaruni acceptor, personarum non TENIR SR ACOMS DE UN ACCIDENT, fr. ACCIDEN-
meritorum ralionem habens, respiciens, curans. TARSE.
ACCEPTANT, p. a. Lo qui accepta. Aceptante. ACCIDENTAL. adj. No essencial. Accidental. c-
Acceptans. cidentalis, ad rei essentiam non pertinens. []
For-
ACCEPTAR. V. a. Admtrer las ofertas y encr- tut. Accidental, casual, contingente. Fortuitus, con-
rechs. Aceptar, admitir, tomar. Accipio, admitto, is, tingens. ||
ms. S' aplica la clau fingida. Acci-
acceptum, gratum habere. dental. Accidentalis clavis. ||
Teol. glria.
ACCEPTAR PERSONAS. f. Preferir unas altras sens ACCIDENTALMENT, adv. m. Accidenlalmenle,
atndrer al mrit. Aceptar personas. Aliquem ante- por acaso, por accidente casualidad. Fort, fortuil,
facere, praiferre, respicere, alicujus rationem, non per accidens.
meritorum habere. ACCIDENTARSE. v. r. Sr acoms de algun
ACCEPTAR iN'A LLETRA, f. Encarrcgarse de pagaria. accident. Accidentarse. Subito corripi morbo.

I Aceptar una
litteras in se suscipere.
letra.

ACCEPTARIA, ant, ACCEPTACI.


Nomen syngraphum, campsorias

f.
ACCIDENTAT, DA.
dent ha quedat ab reliquias de
Paralyticus. ||
adj. Qui pateix algun acci-

met. Se diu del terreno quant es mlt


ell. Accidentado.

ACCEPTE, A. adj. Ben vist, ben arribat, ben desigual trencat.


volgut. Acepto, grato, bien recibido. Acceptus, gratus. ACCIDIA. f. ant. PERESA. MALAVOLENSA. II

ACC8. m. ACTE CARNAL, Entrada fcil al trac- jj ACCIDIS, A. adj. ant. peress. De mala vo- ||

te y comunicaci de alg. Acceso. Accessus, aditus, luntat.


us. for. Un dels modos de adquirir dret alguna
II ACCI. f. Acte, ft, operaci. Accion. Factum,
cosa. Acceso. Jus ad rem. ||
m. med. Srie de fen- gestum, i, actio, nis. ||
La impressi del agent en lo
menos morbosos que 'spresentan y desapareixen per pacient. Accion. Agentis in patientem operatio, ac-
interval-Ios, guardant un periodo unas vegadas tio. Possibilitat, facultat de parlar obrar. Accion,
II

constant y altras indeterminat. Acceso. Accessus, us. facultad. Actio, nis, facultas, potestas, atis, virtus.
ACCESSIBLE, adj. Lloch ahont se pt arribar utis. II
Positura, situaci del cos. Accion. Corporis
pujar fcilment. Accesible. Pervius, accessibilis, adi- geslus, habitus. ||
mil. Ataco, combat, batalla. Ac-

I tu facilis.
Accesible.
Persona afable, tractable, de fcil accs.
II

Facilis, obvius homo.


Accesible, aseqnibk. Facilis, assequibilis.

ACCESSI.
||
Fcil de lograr.
cion. Pugna, picliura.

judici. Accion, derecho. In judicio repetendi jus,


tio. II
Moviment del cos y qualsevol part de ell
orat.
||
for. Dret per demanar en
ac-

f. Augment defebra. Accesion, acceso. pera major expressi y vivesa dels afectes y parau-
Accessus, us, accessio, nis, febris incrementum. las. Accion. Actio, nis,gestus, us. pot. L' asump-
|| ||

La de terciana. Cicion. Febris intermissio. for. La ||


to principal de un poema. Accion. Actio, nis. ||
pint.
acci de accedir un tractat. Accesion. Accessio, nis. ACTiTUT. com. Cada part de las que componen lo
II

En la elecci de Papa 's diu, quant los vots estan


II fondo de una companyia. Accion. Sors, sortis. Lo ||

dividits, uneixen alguns als que altres han do-


y s' moviment descompassat de las mans. Manoteo, ma-
nat. Acceso, ac<;esion, Accessus, us. noteado. Manuummotus. Lo maneig desayre afec- |j
20 ACE DICCIONARI ACE
tat. Desgaire. Simulata negligentia, incria, e, in- ACEMETA8. m, pi. Monjos que de nit y de dia
curiositas, atis. ||
Senyal demostraci exterior de s'ocupavan en cantar alabansas al Senyor, sens
despreci. Desgaire. Gestus, us, contemptio, nis, n- descans ni tregua. Acemetas 6 acemetes, gente que no
dex, icis. II
Demanda del dany rebut, Accion. Inju- duerme. Acoemeles.
riarum actio. ACENDRAT, DA. adj. Lo ms purificat. Acen-
ACCI DE GRAciAs. Las cxpressions de agrahiment drado. Purissimus.
per los beneficis rebuts. Accion de gracias. Eucha- ACENSAR. Donar cens. Acensuar, dar d
V. a.

ristia, orum, eucharisticon, i, gratiarum actio. censo. Fundum eere annuo censu alieno gravar, sub
cci DIRECTA. Accion directtt. Recta, legitima ac- tradere. Rbrer una finca acensada. Tomar censo.
||

tio.
II
for. La que proceheix de las paraulas de una Fundum sub annuo censu accipere.
lley. Accion directa. Directa, legitima actio. ACENSAT, DA. p. p. Dado tornado censo.
A.CCI GEmROSA.. Aceion noble, generosa. Liberalis Traditus, acceptus sub annuo censu.
actio. ACER. m. CER.
ACCI VIL. Accion vil. Probrum, i. ACERAR. V. a. Posar cer la punta tall dels
EN ACCI, m, adv. En actitut de anar fr alguna instruments. Acerar. Chalybem ferro addere, admis-
cosa. En ademan, en accion. Cum, in gestu. cere; aciem, cuspidemque ferri adhibendo chalybem
ESTAR EN ACCI. Pelear la tropa. sar en accion. solidar. ||
Posar en aygua lo cer bullent. Acerar.
Praelior, aris, prailium committere, manus consere- Candentera chalybem aqua immergere.
re. ACERAT, DA. p, p. Acerarfo. C ha ly be immixtus.
FR ACCI DE EXECUTAR ALGUNA COSA. fr. HCer de- ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Acerba-
man. Simulo, as. mente, asperamente. Acerb, asper, ||
Rigurosament,
ACCIONAR. V. n. ret. Acompanyar ab accions cruelment. Acerbamente, cruelmente, rigurosamente.
y tots los moviments del cos lo que's diu, pera do- Acerb, sever, severiter, crudeliter, saiv,
narli mes grcia y energia. Accionar. Rem gestu ex- ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de las
primere. fruytas que no sn raaduras. Acerbidad. Acerbitas,
ACCIONAT, DA. p. p. Accionado.Yerbum, mo- asperitas, atis. ||
Rigor, crueltat, severitat. Acerbi-
tu, gestu expressum. ||
m. Proporci de las ac-
ret, dad, severidad, crueldad. Acerbitas, immanitas, cru-
cions ab lo que's diu. Accion. Concinna actio, motus delitas, savitas, atis, saevitia, ae.
compositus. ACERBO, A. adj. Desapacible, cruel, rigurs.
ACCIONISTA, m. com. Lo qui l part en alguna Acerbo. Acerbus, saivus, immanis, crudelis.
companyia. Accionista. Contubernalis, consors, qui ACERCA. prep. Acerca de, sobre. De sper. ||

ad simultaneam mercaturam pecunia^ quantitalem adv. t. y 11. cerca.


persolvit. ACERCAR. v. a. ACOSTAR. II
S' usa tamb com
ACGLAMACI. f. ant. ACLAMACI. recproch.
ACCOMMODAR. V. a. ant. ACOM0DAR. ACRRIM, A. adj. sup. Mlt constant, valent,
ACCORAR. V. a. ant. afligir congoixar. tens. Acrrimo, acerado. Acerrimus, imperterritus
ACCORAT, DA. p. p. AFLIGIT CONGOIXAT. fortissimus, tenax.
ACCORDARSE. V. r. ant. coNVENiRSE. ACERRIMAMENT. adv. m . Ab mlta constn-
ACCORDAT, DA. p. p. CONVINGUT. cia, vigor y tenacitat. Acrrimamente. Acerrim,
ACCRRER. V. n. ant. socrrer. vehementer, strenu.
ACCORRIMENT. ant. SOCORS. ACERT. m. Succs fels. Acierto. Successus, us,
ACCUPAR. V. a. ant. ocupar. opus reclum, collineatum. Prudncia, tino, habi- ||

ACCUSAMENT. m. ant. ACUSACI, litat. Acierto. Solertia, indstria, a3, dexteritas, atis,
ACEFALISME. m. Secla que regoneixia en Je- consilium, ii ||
Ditxa, fortuna, sort, casualitat. Acier-
suscrist una sola naturalesa Acefalismo. Acephalis- to. Sors, tis, casus, us. ||
Felicitat en lo discrrer.
mus, acephalorum secta, error,
i, Prudens conjectura, scita cogitatio.
Acierto, felicidad.
ACEFALITA. m. Heretge que no admet lo con- ACERTADAMENT. adv. m. Ab acert. Acerta-
Calcedonense. Acefalita. Acephalites,
cili ae, calce- damente. Dexter, solerler, scienter.
donense concilium respuens h<ereticus. ACERTADSSIM, A. adj. sup, Acertadtsimo.
ACFALO, A. adj. Secta sens cap principal. Sollertissimus.
Acfalo. Acephalus. ||
m. Qui la segueix, acefalita. ACERTADOR, RA. m. y f, Lo qui acerta 'I que
II
adj. Nom que 's donava als clergues que no vivian ha de succehir 's proposa com mlt dificil. Acerta-
baig la disciplina ecclesistica
de algun bisbe, ic^/a- dor. Solers conjectator, I
Qui obra ab acert, Acerta-
lo. Acephalus, En las
i. I de Ingla-
i|
lleys de Enrich dor. Peritus,
terra, 'Is pobres que no
tenint bens alguns, tam- ACERTAR. V. a. Obrar ab acert. Acertar. Rem
poch regoneixen cap qui pagar feudo tribut. prob aut recte agere, ralione facere. ||
Endevinar,
Acfalo. Acephalus, i. m. pi. Pobles brbares y sens || penetrar alguna dificultat. Atinar, acertar. Calleo, es,
subjecci. Acfalos. Acephali, orum. capio, is, II
fam. Trobar lo que's busca, Acertar. In-
ACELL. pron. ant. aquell. venio, reperio, is. ||
Eixir b, fr proba. Acertar-
ACIi CATAL. ACI 21

Praevalesco, is, bene accidere, conlingere, verlere. AG. adv. 11. ant. assi.

II
Tocar lo tir ahont s' apunta. Acertar, dar, atinar. ACIAVANT. adv. ant. endevant.
CoUimo, as, llineo, es, scopuni atlingere, ferir. 1|
ACIBADAMENT. m. ant. Malaltia de las cabal-
Endevinar. Acertar. Vera canere, adivinare, enigma caduras per haver begut mlta de aygua desprs de
solvere, divinata accidere. havir menjat cibada. Encebamiento, acebamiento.
QUI uo AGERTA, HO ENDEVINA, loc. fam. Denota que Hordei et aquic oppletio.

s' empren alguna cosa sens saber si resultar b AGIBADAR. v. a. Donar demasiada cibada las

mal. Si sale, vale. Non semper feriet quocumque mi- cabalcaduras. Encebadar, acebadar. Hordeo opplere.
nabitur arcus. AGIBADARSE. v. r. Enmalaltirse las cabalca-
ACERTAT, DA. p. p. Acertado. Inventus. 1|
adj. duras per haver menjatdemasiada cibada, y begut
Cabal, complert, perfet. Acertado. Absolutus, per- demasiada aygua. Encebadarse acebadarse. Hordeo
feclus. et aqua oppleri.

LO MES ACERTAT FORA. exp. que aconsella lo que's AGIBADAT, DA. p. p. Encebdado, acebadado.
deuria fr segons 1' orde de la prudncia. Lo mas Hordeo et aqua oppletus.
acertado fuera. Consultius foret. AGIDULAR. v. a. med. Fr tornar agre alguna
AGERTARSE. V. r. Succehir per casualitat. beguda anyadintli una quantitat de un cit, Acidu-
Acertarse. Contingo, is. ||
Havrhi bona cullita. Acer- lar. Acidulum reddere.
tarse, acudir. Abundo, as, prevalesco, is. GIT. m. quim. Tota substncia que combinada
ACEST, A. pron. ant. aqcest. ab oxigeno ab altre cos apte, ha adquirit lo gust
ACETAT, m. La combinaci del cit actich ab agre y la propietat de fr tornar bermells los colors
una basa salificable. Acetato. Acetas, atis. blaus vegetals, y de formar sals combinantse ab los
ACETAT DE AMONiACH NEUTRE. Esperit de miude- cits y Is xits metl-lichs. Acido. Acidum, i.

rero, sal lquida, transparent, blanca, un poch olo- CIT ACTICH. Substncia agra, la mes abundant en
rosa; de sabor fresch, picant, ensucrat, mlt soluble la naturalesa. 'S troba en mlts vegetals y animals.
en aygua y en esperit de vi; 's troba en curta can- Acido actico. Acidum acticum. vinagre.
|j

titat en la naturalesa, en la orina corrompuda, en CIT BENZOICH. Principi immediat que existeix en
la sava de alguns vegetals etc. per sempre es un tots los blsams, y principalment en lo benjui. Acido
producto del art. Acetato de amoniaco neutr. En al- benzoico, flores de benjui. Acidum benzoicum, flores
tre temps s' anomenaba licor de minderero, espiritu benzos.
obtlmico de minderero, licor voltil de sal amoniaco CIT HiDROCiNicfl. Lquit blanch transparent, de
acetado, licor de amoniaco actico, licor de acetato de
olort fort de ametUas amargas, de sabor al principi
amoniaco, sal amoniaco lquida, agua de amonia ace-
fresch, desprs agre y custich; mlt voltil. Exis-
tada, lcali amoniacal acetado, mislura salina voltil,
teix en la naturalesa en mlts vegetals; ab tot lo
acetato de amoniaco oleoso. Acetas ammoniacae neu- preparan completament pera '1 us de la medicina.
tra, acetas amoniacalis, spiritus minderedi, spiritus
Acido hidrocinico, pnlsico. Acidum hydrosyani-
ophthalmicus. cum seu prussicum.
ACETAT DE MERCURI. Substaucia que's presenta en CIT niDROCLRicu. Se troba en algunas minas de
forma de escatas petitas, cristallinas, blancas, que's
sal de Polnia y en alguns terrenos volcnichs, com-
tornan negras la llum; de sabor agre y metl-lich,
binat ab la sosa, format de parts iguals de cloro y
casi insoluble en la aygua y en 1' esperit de vi. Ace-
de hidrgeno. Quant es pur es gasses, invisible,
tato de mercurio, tierra foliada mercurial. Terra fo-
no sr que's trobe en contacte ab 1' ayre atmosf-
liata mercurialis, hydrargyrus acetatus.
rich, qual humitat absorbeix ab promptitud. Acido
ACETAT DE MORFINA. Sal ueutra, blanca, sens olor,
hidroclrico muritico, hidromuridtico marino de la
de sabor mlt amarch, mltssim lquida; resulta de
sal marina, espritu de sal fumante. Acidum hidroclo-
la acci del cit actich en la morfina. Acetato de
ricum, acidum salis, spiritus salis marini, acidum
morfina. Acetas morfina).
muriticum sive marinum.
ACETS, A. adj. ant. agre.
ACETRERIA. ant. Art de CIT mriatich oxigenat. En estat de gas es groch
f. criar aucells de ra-
pinya pera cassar ab Cetreria.
verds, sabor aslringent desagradable, olor sofo-
ells. Accipitraria
ars. una vegada y mitja son pes de ay-
canl, soluble en

AGEVAMENT. m. ENCEVAMENT. gua, combina ab los cossos simples y forma clru-


AGEVAR. V. a. ENCEVAR. ros, destruheix mlts dels colors blaus vegetals;

ACEYL, A. pron. ant aquell. en estat lquit obra com estimulant, concentrat,
ACH. Pronunciaci de la lletra H. Ache. Ha. obra com los mes actius cits minerals. No's troba
AGHS. m. Arbre de vint trenta peus de alsaria, en la naturalesa sin combinat ab altres cossos.
de fusta mlt ab clapas manera de ulls. Las
forta Acido muritico oxigenada, cido murilico deflogisti-
flors son blancas, de raltas fullas, ficadas en una cado, cloro. Chlorum, i, chlorina, ae, spiritus, aci-
roseta, col-Iocada al mitj de un calis, retallat ordi- dum salis marini dephlogisticatum.
nriament en cinch parts iguals. Acere, arce. kcer, is. cit ntricii. aygua fort.
ACL DICCIONARI ACO
ACiT succmcH. citblanch, cristallisat en prismas, expedir, urbem submovere, ||
Desenredar, arreglar
de sabor un poch agre. Es mlt soluble en la aygua, un assumpto dependncia. Poner en Umpio, orillar.
y forma sals ab las basas salificables, que s' emplean Aliquid absolvere, expedir; ad exitum tndem pro-
pera reactius. Acido succinico. Acidum succinicum. ducere. ||
Clarificar los lquits.Ac/arflr,c?an'jcar.Eli-
ACLAMACI, f. Aplauso general. Adamacion. qUO, as. fi
AVERIGUAR. II
PENTINAR.
Clamatio, acclamatio, nis, plausus, jubilatus, us. ||
ACLARIRSE. V. r. Serenarse'l temps. Adararse,
La dels vencedors, Adamacion. Ovatus, us, Crits ||
serenarse; ahir d tiempo. Claro, as, claresco, is,
de alegria pblica. Adamadon. Jubilatio, nis, jubi- coelum sedari, sudum fieri, discussis nubibus sere-
latus, us, jubila, orum. nari. Assolarse lo que est trbol. Adararse, aso-
||

PER ACLAMACI, m. adv. Dit de las eleccions de larse.Turbida sedari, liquescere, limum aut fEcem
com acort, sens votar. Por adamadon. Publico, considere, subsidere. compndrerse .

communi consensu; una voce, uno ore. JA t' aclarir, loc. fam. tu me la pagars.
ACLAMADOR, A. m. y f. Lo qui aclama. Ada- QUE s' aclarescan. loc. fam. Denota que alg no
mador. Acclamator, plaudens plausor. vl mesclarse en los negocis de altres. All se las

ACLAMAR. avengan, se las hayan, se las campaneen; alia se lo


V. a. Aplaudir ab crits de alegria.
Adamar, haya Marta con sus poUos. Tuas tibi res habeto; ipsi
vitorear. Acclanio, as, altollo, is, plausum
alicui dare; festinis clamoribus in alicujus laudem
viderint, nihil mea refert.

personare. Elegir per aclamaci. Ac/owar. Aliquem


ACLARIT, DA. p. p.Adarado. Clarus, explora-
||
tus. adj. Esporgat. Chapodado. Amputatus. Ditde
uno ore, honore, sententiis omnibus, munere salu- II |j

las cosas espessas. Enrarecido. Rarefactus. Dit dels


lare. ||
Cridar en demostraci de alegria pblica. ||

licors. Adarado, serenado. Sedatus, defaecatus.


Adamar. Jubilo, as.
ACLIMATACI, f. La acci y efecte de aclima-
ACLAMAT, DA. p. p. Adamado. Acclamatus,
tarse. Adimatacion. Ad alienum clima accomodatio.
y ovatus, ovans en los triumfos.
ACLIMATARSE. v, r. Se diu de las personas
ACLAPARAMENT. m. La acci y efecte de
altras cosas que s' han acostumat un nou clima,
aclaparar. Debilidad, debilitadon. Debilitas, atis.
Connaturalizarse, adimatarse. Naturam alicujus rei
ACLAPARAR. V. a. Fr prdrer las forsas. De- sibi facere, alieno climati assuefieri.
bilitar, desjarretar, enervar, desbastar, extenuar.
ACLIMATAT, DA. p, p. Adimatado, connatura-
Enervo, subnervo, debilito, as, vires frangere. || lizado. Assuefactus.
Aplicat al esparver, Desainar. Debilito, macero, as.
ACLIVILLARSE. v. r. clivillarse.
ACLAPARARSE. V, r. acobardirse. ACLIVILLAT, DA. p. p CLIVILLAT,
ACLAPARAT, DA. p. p. ebilitado, desjarretado. ACLOFARSE. V, r, Ajovarse, assentarse ab tota
Debilitatus, debilitate confectus. ||
acobardit. comoditat y reps. Arrellenarse, adocarse. Tranqui-
ACLARACI. f. La acci y efecte de aclarar. U quiescere, desideo, es.
Adaradon. Explicatio, explanatio, illustratio, nis. ACLOFAT, DA. p. p. Aclocado. Adcubatus.
ACLARAR. V. a. ACLARIR. 2. ACLUCAR, v. a. Tancar los ulls. Cerrar los ojos.

ACLARAT, DA. p. p. Adarado. Explanatus. Oculos claudere. ||


met. Morir. Cerrar el ojo, los ojos.

ACLARIMENT, m. L' acte y efecte de aclarir. Lumina claudere in aeternam noctem; aevi spatium
Adaradon. Explanatio, finir. Recullir la vista per vurer millor. Am/s^ar.
explicatio, nis. ||
La acci y ||

efecte de arrancar unas plantas de entre altras per


Oculorum aciem contrahere.
NO ACLUCAR l' ULL 'ls ULLS. fr. No dormir geus.
estar mlt espessas. Entresaca, entresacadura. Inter-
No pegar el ojo. Noctem insomnem ducere.
lucatio, nis. ||
ant. serenitat.
ACLUCARSE. V. r. aclucar. 1. met. Fr los
ACLARIR. V. a. Apartar lo que enfosqueix. Aca- ||

ulls grossos. Ilacer la vista gorda. Se non vidisse si-


rar. Tenebras,calliginemdepellere. ||
Explicar lo que
mular. Trcerse 'ls fils de ferro de las gabias,
no s' entn b. Adarar, dedarar, ilustrar, poner en II

Torcerse. Inflecti.
daro. Explano, explico, ilUistro, elucido, as, evolvo,
ACOBARDAR. V. a, p, U, ACOBARDIR.
patefacio, is. Espargir las cosas pera que ocupen
||
AGOBARDAR8E. V. r. acobardirse.
mes lloch.Adarar, espardr. Explico, as, expando,
ACOBARDIR. V, a. Infundir temor. Acobardar,
is. Trurer alguna cosa de entre altras per estar
II
intimidar, acmralar. Exanimo, as, deterreo, es, per-
massa espessas, Entresacar, adarar, despejar. Dis-
terrefacio, is ; metum incutere, terrorem injicere,
raro, as, apertum, patentem aliquid reddere. Dit || aniraum frangere.
del planter. Acuchillar, despejar. Plantas intercipere.
ACOBARDIRSE. V. r. Prdrer 1' esperit, va-
Esporgar los arbres ceps. Cliapodar, escamon-
II
lor. Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alebrarse,
dar. Amputo, abluco, as ramos, palmites inutiles alebronarse, estrecharse de animo, abatirse, desmayar.
computar, resecare, Ajustar disputas. Compo- Paveo, es, pavesco,
||
is, animis concidere, deficere,
ner, definir, decidir. Quaestionem denire, solvere, jacere, animum despondere.
disputatione veritalem limare, dissidentes compo- ACOBARDIT, DA. Acobardado. Dejeclus
p, p.
nere. |]
Manar fr lloch. Hacer calle, plaza. Locum animo.
ACO CAALA. ACO 23

AGOBRAR. V. ant. rkcobrah. se, abalamarse. Alicui ingruere, aliquem impetere.


AGODIR. V. n. ACUDIU. invadere, in aliquem ruere, grassari, ferri prccipi-
AGOLAR. V. a. En lo blas unir, juntar, combi- tem. Sobrevenir de improvs alguna malaltia afec-
II

nar los esculs dearmas trofeus, baig una insignia te violent. Acometer, sobrevenir, asallar. Morbum,
corona en senyal de aliansa entre dos regnes fami- somnum alicui impetere, subire, instar, aliquem

lias. Se pren tamb per guarnir de collar un lle, intercipi morbo. ||


empndrer.

un gos llebrer altre animal; y del mateix modo AGOMIADAR. v. a. ant. despedir.
per posar las ligas y cisnes coronas al coll, y per AGOMIADAT, DA. p. p. ant. despediT.
rodejar de alguna eura, sarment serp un arbre, ACOMODABLE. adj. Lo que's pt acomodar.
creu columna y lltimament posar en figura de Acomodnble. Accommodabilis
aspa de St. Andreu delrs del escut las claus, bas- AGOMODAGI. f. Composici amistosa. Acomo-
tons, llansas, espasas, banderas y altras cosas sem- dacion. Accommodatio, nis.

blants. Acolar. Scuta adunare, conjungere. ACOMODADAMENT. adv. m. Proporcionada-


ACLIT, m. L' ordenat de menors que serveix al ment. Acomodadamente. Accomod, apte, apposit.
aliar, y tamb V escol, encara que no sia ordenat. Ab comoditat. Acomodadamente. Commod, oppor-
II

Aclilo. Acolylhus, acolithus, i. fam. ||


Lo qui ajuda tun.
altres. Aclito. Socius, ii, comes, satelles, ilis, ACOMODADSSIM, A. adj. sup. Acomodadisi-
contubernium, ii. mo. Peraccoramodatus.
NO NECESSITAR D ACLIT ESCOLA, fr. No ueccssitar AGOMODADOR, A. m. y f. Lo qui acomoda.
laajuda consell de altre. No necesilar de aclito. Acomodador. Accommodator.
Nadar sin calabazas, no necesitar de calabazas para AGOMODAMENT. m. La acci y efecte de aco-
nadar. Alieno auxilio non indigere. modar. Acomorfacion, acomodamiento. Accommodatio,
AGOLITAT. m. L' orde de aclit, que es lo quart nis. II
RECONCILIACI.
dels quatre menors. Acolilado. Acolitatus, us. m. AGOMODAR. V. a. Ordenar, posar las cosas com
L' oici de aclit, que es servir inmediat al altar. Aco- correspon. Acomodar. Accommodo, apto, exaplo, co-
Htazgo. Acolitatus. lloco, as. II
Ajustar renyinas. Acomodar, componer,
AGOLLADOR. m. nut. Cable prim, ferm per un ajustar. Controversias, lites componere, conciliar;
extrem ab la pinya en la vigota del obench, y ab ad concordiam reducere, adducere; litem toUere,
r altre cap se passa per las vigotas de la cadena, y redimere Casar alg posarlo en un empleo til.
1|

del obench dos y tirant de ell se


tres vegadas, Acomodar. Quemdam in munere apud aliquem co- ;

atessan los obenchs. AcoUador. Funis malos ads- llocar; muneri aliquid addicere. Posar alguna co- ||

tringens. sa en lolloch convenient. Acomodar. Commod co-


AGOLLAR. v. a. nut. Tirar de un cap gros ab llocare. Provehir alg de lo que necessita. Aco-
1|

altre prim. Acolar. Crassirem rudentem alio tenu- modar. Alicui commoda suppeditare. Venir sr ||

trahere, adducere. -del gust de alg alguna cosa. Acomodar. Aliquid ali-

AAGOLLIMENT.
A
COLLENSA. f ant. CLLLIMKNT.
m. ACULLIMENT.
cui placere, convenire,
cosa de us servey,
eum juvare. Deixar alguna
com un pa. Prestar. Commodo,
||

AGOLLIR. V. a. ACULLIR. as.


AGOLLONIR. V. a, fam. acobardie. AGOMODARSE. V. r. Lograr acomodo. Acomo-

ACOLLONIRSE. V. r. fam. ACOBARDIRSE. darse. Munus obtinre, ad munus accedere, alicui


AGOLLONIT, DA. p. p. ACOBiRDlT. munere se addicere. Conformarse ab lo dictamen, ||

AGOLORAR. V. a. ant. Dar brillo, esplendor, etc. geni de altres. Acomodarse, conformarse. Ad alte-
ACOLORAT, DA. adj. COLORAT. rius sententiam totura se fingere ; alicui obsecunda-
ACOLTELLEJAR. V. a. ACILTELLEJAR. re. II
ant. Usurpar. Aliena bona usurpar, rapere,
ACOLTELLEJAT, DA. p. p. aclltellejat. alieno tanquam proprio uti. ||
Trurer profit. Sacar

AGOMANAR. V. a. ant. encomanar, confiar, en- provecho. Utilitatera comparar.


carregar. AGOMODAT, DA. p. p. Acomodada. Accommo-
AAGOMANAT,
A GOMENAR.
DA. p. p. ant.
V. a. ant. encomanar.
encomanat. datus.
to.
II
adj. A propsit. Acomodada, apropsito,
Accommodatus, aptus, commodus, appositus,
ap-

AGOMS, A. p. p. Acomeido. Aggressus, inces- congruus. ||


rich. ||
casat.

sus, invasus, oppugnatus. AGOMODATIGI, A. adj. m. y f. Lo que's pt


AGOMESA. f. Arremesa, embestida. Acomelimien- acomodar altra cosa. Acomodalicio, traslaticio.

to, acomelida. Aggressio, incursatio, oppugnatio, Translatitius.

nis, incursus, mpetus, us. AGOMODO. m. Empleo, destino, convenincia.


AGOMETEDOR, A. m. y f. Lo qui acomet. Aco- Acomodo. Ministerium, officium, ii, munus, eris,

meledor. Aggresor, invasor, impetens, is. coramoditas, atis, convenientia, e.


AGOMETIMENT. m. ACOMESA. AGOMPANYADOR, A. m. y f. Lo qui acompa-
ii, comes, itis,
AGOMTRER. V. a. Embestir, atacar, llansarse nya. Acompanador, com,paMro. Socius,
sobre. Acometer, arremeter, embestir, cargar, arrojar- stipalor, is.
u ACO DICCIONARI ACO
ACOMPANYAMENT. m.Laacci y efecte de ACOMPASSAR LO GASTO. fr. Gastar proporci de lo
acompanyar. Acompammiento. Comitalus, us. Co- 1|
que's t. Compasar el gasto con la renta. Pro re sump-
mitiva per obsequi. Acompanamiento, squito, comiti- tum facere.

va. Prosecutio, assectatio, stipatio, nis. La com- ||


ACOMPASSAT, DA. p. p. Compasado, acompa-
parsa del teatro. Acompanamiento. ScenB, persona- sado.Ad numerum exactus. adj Lo que guarda la ||

rum comitatus. ||
La composici instruments pera deguda proporci. Acompasado. Ad amussim exactus.
acompanyar la veu. Acompanamiento. Yocem comi- AGOMULAR. V. a. ant. ENCARREGAR.
lantes numeri. Lo que's dna alg per sa segure-
1|
ACONDICIONAR. V. n. Donar las cosas certa

tat y defensa. Acompanamiento. PrEsidiaria stipatio. condici qualitat. Acondicionar . Constituo, aicio,

II
Lo de un enterro. Pompa fnebre. Pompa funebris. is.

ACOMPANYANT, A. p. a. ACOMPANYADOR. ACONDICIONAR8E. V. r. Adquirir certa quali-


ACOMPANYAR. V. a. Anar estar en com- tat condici. Acondicionarse. Constitutionem quam-
panyia de alg. Acompanar. Comito, as, comitor, dam adquirere.
aris, stipo, as, comitem se alicui dare. met. Agre- ||
ACONDICIONAT, DA. adv.p. p. Acondicionado,
gar una cosa altra. Acompanar. Adjungo, is. ||
Constitutus. II
adj. Ab los adverbis b mal, de bona
GUIAR. Adornar la figura principal ab altras pera que
(I
mala condici. Bien mal acondicionado. Bonum
ressaltems Acompanar. Principem figuram aliarum aut pravum.
inlerpositione exornare, apte circum ornar. [|
m.s. MAL ACONDICIONAT. DESFABORIT.
Tocar cantar ab altres. Acompanar Concino, is, AGONDUHIR. V. a. ACONDUCTARSE. 2.
canentis vocem, carmina tibiis aut nervis sociare. ACONDUHIT, DA, p.p. ACONDCTAT.
II
Sentir los mateixos afectes que altres, com acom- ACONGOIXAR. V. a. CONGOIXAR.
panyar en lo sentiment. Acompanar. Ridentibus adri- ACONGOIXARSE. V. r. congoixarse.
dre, flentibus adlre ; consentir cum aliquo ; se ACONGOIXAT, DA. p. p. CONGOlXAT.
participem sociare in aflfeclus. ||
ant. afavorir. ACNIT. m. Escanya llops, planta perenne de
JO vos acompanyar pee tot. loc. Denota que hu dos peus de alsada, las fullas compostas de cinch
ser company inseparable de altre. Yo te acompam- tiras estretas, llustrosas, de un vert trist en lo re-
r siempre Me assiduum habebis comitem, tibi sem- vs, ms obscur en 1' endret, las flors blavas en for-
per hairebo. ma de espiga, la arrel com la de un rave nap, ne-
AGOMPANYARSE. V r.Cantar y tocar acor- grenca per fora y blanquinosa per dintre, y es veri-
dant los instruments ab la veu. Acompanarse. Car- nosa. Acnito, ndpelo, anasarca, centella, maalobos,
mina tibiis aut nervis cantar. ||
Rehunirse los facul- maversa, lupina Aconitum napellus.
tatius jutges, notaris pera resldrer ab msacert. ACONORT. m. CONORT.
Acompanarse. Consilii socium sibi adjungere. ACONORTAR. V. a. CONSOL.VR.
ACOMPANYAT, DA. p. p. Acompanado. Comi- AGONORTAR8E. V. r. Consolarse. JEqno animo
tatus, stipatus. fer re, pati.
MES VAL SOL QUE MAL ACOMPANYAT. TCf. EUSCnya que ACONORTAT, DA. p. p. Resignado, consolado.
la soledat es preferible la mala companyia. Mas Consolatus.
mle solo que mal acompanado. Turpi consortio prais- AGONSEGUIMENT. m. ant. CONSECUCI.
tat solitudo ; melis est solum esse, quam pravis uti ACONSEGUIR. V. a. Seguir alg fins al lloch
comitibus. en que 's troba. Alcanzar. Adipiscor, consequor, as-
ACOMPARACI. f. ant. comparaci. sequor, eris. I
Hurer ab la ma lo que est en pa-
ACOMPARADAMENT. adv. m, ant. comparati- ratge alt distant. Alcanzar. ttingo, is. ||
Lograr
vament. lo que 's desitja. Alcanzar, conseguir, lograr, llegar.
AGOMPARAMENT. m. ant. y Assequor, consequor, adipiscor, nanciscor, eris, ob-
ACOMPARANSA. ant. comparaci. f. tineo, es, ad
propositum finem pervenire; votorum
ACOMPARAR. v. a. COMPARAR. finem attingere. Haver viscut en lo temps de que's
||

ACOMPARAT, DA. p. p. COMPARAT parla. Alcanzar. In certa temporaincidere, coa;vum,


ACOMPASSADAMENT. adv. m. Acompasada- cosetaneum esse. ||
Igualar altres en alguna cosa.
menle, comps, con rden. Ad numerum, ad nor- Alcanzar, conseguir, igualar. Coaequo, exaequo, as,
mam, concinn, ad amussim. assequor, eris. ||
ler.Tenir guanyat. Acreditar, deven-
ACOMPASSAR. V. a. Amidar ablo comps. Com- gar. Acquiro, lucrifacio, is, mereo, es.
posar. Circino, as, describo, is, metior, iris, met. ACONSEGUIT, DA.
|| p. p. Alcanzado. Adeptus,
Posar las cosas ab la deguda proporci. Compasar, consequtus. Endeutat. Alcanzado. JEre alieno op-
||

poner a comps. Ad amussim ordinare. Arreglar, || pressus, gravatus; in aere alieno esse.
proporcionar las cosas de modo que no sobre ni fal- ACONSELL. m. ant. consell.
te. Compasar. E.xaiquo, as, moderor, aris, metior, ACONSELLABLE, adj. Lo que 's pt aconsellar.
iris. ms. Dividir las composicions en temps iguals
II Aconsejable. Consiliabilis.
ab rallas perpendiculars las de la pauta. Compasar. ACONSELL ADOR, A. m. y y f.

Liniolis tempus metiri. ACONSELLANT, p, a. ant. Lo qui aconsella.


ACO CATAL. ACO 2o
Aconsejador. Consilialor, consilians, consiliarius. ||
ACORDAMENT. m. ant. ACORT.
CONSELLER. ACORDAN8A. f. ant. ms. CONSONNCIA. II
ant.
ACONSELLAR. V. a. Persuadir, donar consells. ACORT. II
anl. KKCORT.
Aconscjar. Consilior, aris, suadeo, es, consiliura dare, ACORDANT, adj. ant. concordant.
imperliri, consulere aliquem, consilio juvare. ACORDAR, v. a. Resldrer de acort, per ma-
AGON8ELLAR8E. V. r. Demanar, pndrer con- jor nmero de vols. Acordar. Decerno, statuo, cons-
sell. Aconsejarse. Aliquem consulere, consultar, con- tituo, is, concordo, as. |j
anl. Determinar una cosa
silium adhibere, advocar, alicujusconsilium exqui- abans de manaria. Acordar. Decerno, is. pinl. Dis- ||

rere, expetere, ad aliquem referre. posar los colors, de modo qne no ressalten massa ni
QUI SOL s' ACONSELLA, SOL SE PENEDEIX, ref. EUSC- queden demasiat apagats. Acordar. Picturis tonum
nya que en negocis de gran importncia debem acon- inter lucem et umbram medium dare. Avenir los ||

sellarnos ab altres. Quien solas se aconseja, soJas instruments veus per formar armona. Acordar^
se remesa desaconseja. No hay quien yerre sin el que concordar. Consono, concinno, as, concinno, is; ins-
su parecer quiere. Tibi solum consulis, dolebis solus. trumenta, voces inter se aptare, consociare. ||
ant
ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado. Consilio concedir. V. a. ant. combinar. acertar. ||

adjutus. ACORDARSE. V. a. aal. convenirse. ||


recor-
ACONSOLADOR, A. m. y CONSOLADOR. f. DARSE.
ACONSOLAR. V. a. CONSOLAR. ACORDAT, m. ACOHT.
ACONSOLARSE. V. r. Reduhirse, subjectarse ACORDAT, DA. p. p. Acordado. Decretus. ||
adj.
voluntriament fr sufrir alguna cosa en que hi Ft ab acort. Acordado. Maturo consilio factura.
havia alguna repugnncia. Conformarse. Sese sub- ACORDE. adj. Conforme, corresponent. Acorde.
mittere, subjicere. Aptus, conveniens. ||
De un mateix dictamen. Acorde,
ACONSOLAT, DA. p. p. CONSOLAT. i|
Conforma- concorde. Goncors, ms. Consonant.
consenliens. |1

do. Subjectus. Acorde, consonante, armnico. Gonsonans, harmnio-


ACONSONANTAR. V. a. Observar al fi de cada sus, concinnus, concinnens.
vers una rima rigurosa, usar en la prosa de con- ACORDI. V. m. ant. acort.
sonants que sols convenen en la poesia. Aconsonantar. ACORDILLAR. V. a. Tirar cordill, posar cor-
Consonantiis abuti. das tivantas pera trurer linea una obra. Acorde-
ACONTIXER. V. n. ant. SUCCEHIR. lar. Fune lineam ducere.
ACONTENTAMENT, m. CONTENTO. ACORDOBANAR. V. a. Adobar una pell de mo-

ACONTENTAR. V. a Satisfer, donar gust. Con- do que semble crdoba pell de cabr no sentho.
(entar, complacer. Delecto, juvo, as, placeo, adrideo, Acordobanar. Caprinam alulam a?mulari.
es, satisfacio, is, morem gerere alicujus. ACORDONAR, v. a. Posar cord, circuhir ab
ACONTENTARSE. V. r. Quedar content. Conlen- gent. Acordonar. Circumdo, vallo, as.
tarse, quedar conlento. Sibi sufBcere, contentum esse, ACORRALAR. V. a. ENCORRALAR.
salis habere ACORRALAT, DA. p. p. ENCORRALAT.
NO s' ACONTENTA AB Aix. loc. Mauifcsta quBalg vl ACORREGUT, DA. p. p. Envergonyit. Corrido.
ms de lo que li correspon. No se contenta con eso, Pudefactus, pudore suTusus. |1
apocat.
Nec se eo loco tenet. ACRRER. V. a. Envergonyir. Crrer. Pudore,
No's PTACONTENTAR ATOTS. loc. Deuota quB quaut verecundia aflcere, sutTundere. ||
ant. socrrer, jj

sn mlts los que volen una cosa no's pt donar tots. ant. Esdevenir. Ocurrir. Evenio, accido, is.
Quien puede contentar a todos? Ne Jupiter quidem om- ACRRERSE. v. r. Envergonyirse. Correrse.
nibus placet. Erubesco, pudore, rubore aTici, suffundi. ||
apocar-
SR DE BON MAL ACONTENTAR, fam. Sr fcil di- se 2.
fcil de acontentarse. Ser de buen mal contentar, ACORRIMENT. m. ant. RUBOR, vergonya, con-
conlento. Facilem diicilem esse. fusi. II
ant. subsidi, socorro. |1
abundncia.
ACONTENTAT, DA. p. p. Conlenlado. Gonten- ACORT. m. Ajust, concrdia, conveni. Acuerdo,
tus. ajuste. Consentio, conventio, nis, factura, condic-
ACOPIAR. V. a. Juntar una cosa ab gran canti- tura, i, pactus, us. ||
Resoluci de una corporaci
tat. Acopiar. Comparo, as, congero, is. senat. Acuerdo. Decretum, senatus consultura. ||

ACOPLAR. Arreglar lascartas. Acopiar, aparcar. ms. La uni de sonidos armnichs. Acorde. Harmo-
Ordino, as. ||
r. acoplarse contra alg. fr. Mancomu- nia, cC, concentus, us. ||
consell.
narse contra ell. Mancomunarse. In aliquem core. DE ACORT. m. adv. y
ACOQUINAR. V. a. fam. acobardir. de comu acort. m. adv. Ab consentiment de tols.

ACOQUINARSE. V. r. ant. acobardirse. De comun acuerdo, de comun consenlimienlo, acordada-


ACOQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. menle. Unanimiter
uno, coramuni consensu ; ex
ACORAR. V. a. ant. afligir, congoixar. constituto, senlentiis oranibus ; nemine discrepanle.
ACORAT, DA. p. p. AFLIGIT, CONGOIXAT. ESTAR EN ACORT. fr. Estar de acort. Estar de acuer-
ACORDADAMENT. adv. in. ant, de co.m acort. do. Concordes esse.

TO.MO I.
26 ACO DICCIONARI ACR
ACOSAT, DA. adj, PERFET, LLEST, ACABAT. ACQUIRINT. p. a. ant. adquirent.
ACOSSAR. V. a. Forsar, perseguir fins posar AGQUIRIR. V. a. ant. adquirir,
en apuro especialment las feras. Acosar, estrechar, AGQUIRIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
apurar. Yexo, agito, as, insector, aris, cursu pre- AGQUISIGI. f. ant. ADQUISICI.
mer. AGQUISIDOR, A. m. y f ant. adquibidor. .

AGOSSAT, DA. p. p. Acosado. Agitatus. AGQUISIR. V. a. ant. adquirir.


ACOSSEJAR. V. a. Gossejar, tirar cossas. Aco- ACQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
cear, cocear. Calcitro, as. AGRE. adj. Agre, aspre en lo gust. Acre. Acer,
ACOSSEJAT, DA. p. p. Acoceado. Calcitratus. asper, acerbus. ||
met. Aspre, desapacible; s' aplica
AGOST. m. ant. y al geni, natural. Acre, dspero. Aspera ndoles, acre,
AGOSTAMENT. m. ant. propi XQui tat, ||
ac- severum ingenium,
cs. 1. AGREADOR, RA. m. y f. ant. ACREHEDOB.
AGOSTADS, sa. adj. Lo que es fcil de acostar AGREDITADSSIM. adj. sup. Mlt acreditat.
juntarse sens elecci. Allegadizo. CoUeclitius. Acrediladisimo Probatissimus.
.

AGOSTAR. V. a. ACERCAR. AGREDITAR. V. a. Assegurar, afirmar. Acreditar


AGOSTARSE. V. r. acercarse. confirmar , aseverar, certificar. \\
Afirmo, confirmo,
AcosTARSE LA VORA. f. Ollarse. Ad oras adpe- assevero, as, assero, H
Galificar de
is, ratum facere.
llere ; se litori applicare, appropinquare, accedere. bona alguna persona cosa. Acreditar. Probo, as,
AGOSTAT, DA. p. p. Acercado. Accessus, adrao- alicui auctoritatem deferre, fidem adhibere, aliquid
tus, appropinquatus. ||
adj. ant. Propinquo, cercano, commendare. |)
Tenir guanyat, en sn favor algun
allegado. Proximus, propinquus. deute. Acreditar, devengar. Acquiro, lucrifacio, is,

sR DELS AcosTATS. f. Scv iixi]} de adenlro, Alicui mereo, es. ||


alcansar. 2.
intimiorem, ex intimis esse. AGREDITARSE. v. r. Adquirir crdit, bona opi-
AGOSTAG. y ni. Acreditarse. Auctoritatem, bonum nomen sibi
AGOSTAS. adv. m. ant. a coll. comparar, conciliar, facere, parar, crear, clueo,
AGOSTUMAMENT. m. ant. COSTW. es. II
Donar alg probas de sas qualitats. Acreditarse,
AGOSTMAR. V. a. Fr avesar, sr causa de eum predicare, commendare.
Alicujus opera
que altre fassa ab freqncia alguna cosa. Acostum- AGREDITAT, DA. p. p. Acreditado. Probatus,
brar, habituar. Assuefacio, consuesco, is. ||
v. n. Te- commendatus. ||
adj. Lo que t reputaci y crdit.
nir de costum. Acostumbrar. Soleo, es, assuesco, Acreditado. Nomine, opinione praeclarus, auctoritate
consuesco, is. valens, pollens.
AGOSTUMARSE. V. r. Avesarse. Acoslumbrarse, AGREHEDOR, A. m. y f. Lo qui t dret algu-
habiluarse, hacerse. Soleo, persoleo, es, assuesco, as- na cosa. Acreedor. Creditor, is.
H met. Mereixedor,
suefacio , assuefio , is , alicujns rei consuetudi- digne. Acreedor, digno, benemrito. Benemeritus, dig-
nem nancisci; alicui rei, aliqua re consuescere. nus.

|]
Usarse, estilarse alguna cosa. Acostumbrarse, esti- AGRIDFAGO, GA. m. y f. Lo qui viu de lla-
larse. Soleo, es. gostas. Acridfago. Acridophagus, i.

AGOSTUMAT, DA. p. p. Acostumbrado; habiUia- AGRIMINAGI. f. La acci y efecte de acrimi-


do. Insuetus, assuefactus. nar. Acriminacion. Criminatio, nis.
l' ACOSTUMAT, loc. Manifesta que alg fa
que t '1 AGRIMINADOR. A. m. y f. Lo qui acrimina.
de regla costum. Lo acostumbrado. Solitum, quod Acriminador. Criminator, accusator, objurgator, is.

est de mor. AGRIMINAR. V. a. Acusar de crim, Acriminar.


AGOSTUMBRADAMENT. adv. m. ant. Segons Accuso, vitupero, as, arguo , is, criminor, aris. 1|

us y costum. Acoslurnbradamente, segun coslumbre. Abultar, exagerar la falta delicte. Acriminar, agra-
Mor, ex, de raore, ut mos, ut moris est, consuet. var, envenenar. Acriminor, aris, culpam, crimen au-
AGOTAR. V. a. COTAR. gere, acerbare, acriter objurgare, graviorem, pejo-
AGOTARSE. v. r. Inclinar lo cos. Agoviarse, en- rem causam eficere. |1
Afear alguna acci. Vitupe-
corvarse, agacharse. Incurvesco, devergo, is, sese rar. Vitupero, as.
incurvare, pandere, inflectere. \\
arrupirse. AGRIMINAT, DA. p. p. Acriminado. Crimina-
AGOTAT, DA. p. p. coTAT. ||
Inclinat. Agoviado, tus.
agachado, encorvado. Incurvatus. AGRIMONIA. f. La qualitat aspra picant. Acri-
AGOTXAR. Abrigar ab la roba. Abrigar,
v. a. monia, acerbidad,aspereza, acritud. Acrimonia, 3,

arrebujar. Aprico, as, obtego, involvo, operio, is. acredo, acritudo, nis. ||
stira, rigor. 1|
Vehemn-
AGOTXARSE. V. r. Abrigarse ab la roba parti- cia, eficcia en las paraulas. Acrimonia. Dicendi vis.
cularment en lo llit. Arrebujarse, aborujarse, acurru- 11
Aspresa en lo tracte geni. Acrimonia, aspereza.
carse. Involvi, iraplicari, stragulis sese obtegere. Acrimonia, se, acerbitas, asperitas, atis.
||

ACOTARSE. AGRISOLAR. v. a. Purificar los metalls en lo


AGOTXAT, DA. p. p. Arrebvjado, aborujado. In- gresol. Acrisolar, afinar. Igne metalla expectar, pur-
VOlutUS. 11
ACOTAT. gar, ad purum excoquere. H
met. E.vaminar fondo.
AGT CATAL. ACT 27
Acrisolar, apear, sondear, alambicar. Explano, explo- ACTES DELS APSTOLS. Los fls dels apstols que CS-
ro, as, arguinenlis confirmar, investigar, patefa- crigu sant Lluch. Actos de los apstoles. Aposlolorum
cere. actus, apostolorum actuum liber.
ACRISOLARSE. V. r. Acrisolarse. Explanari, in- EN ACTE. m. adv. En acci de fr alguna cosa. En
vestigari, perscrutari, ad ullimura apicera deve- acto, en ademan. In procinctu,
nire. l' ACTE MES BO QUe'l SABI PT FR, ES CMPLIR LO
ACRISOLAT, DA. p. p. Acrisolado. Purgatus. SANT VOLER. fef. Repreu als que's glorian de saber
ACRITT. ACRIMONIA. f. mltas arts y ciencias, y vihuen desastradament.
ACROMTIGH, CA. adj. S' aplica la ullera A(juel sab qne se salva, que el otro no sab nada. Ni-

que presenta "Is objectes distants sens los colors del hil inanis qum multa scire, et quid sibi prosit ig-
iris. Acromatico. Acroraaticus. norar.
ACRONICTE, A. adj. S' aplica al naixement, y TENIR l' ACTE. fr. Eu los esludis pblichs defensar
posta de una estrella que naix y 's pon al mateix conclusions. Defender actos conclusiones. Theses
temps que'l sol. Aeronicto. Acronyctus. propugnar, sustinere.
ACRSTIGH, CA. adj. La poesia en que las Ue- ACTITADOR, RA. adj. for. Lo que est pera
tras inicials finals forman un mot sentencia. actuar. Lo que est para actuar. Quod inslruendum
Acrslico. Acrostichis, idis, acrostichia, orum. est.

ACTAS. f. Acorts decrets de alguna corporaci ACTITAR. V. a. ant. for. actuar.


comunitat. Actas. Acta, orum. ||
Las dels concilis. ACTITAT, DA. p. p. ant. actuat.
Canones, actas. Canones, num, acta, orum. ||
Rela- ACTITUT. La positura situaci f. de qualsevol
ci de las vidas dels sants, en especial dels apstols. objecte. S diu particularment en la pintura per la
II
DELS APSTOLS. Llibre sagrat compost per St. disposici situaci del natural pera imitarlo. Acti-
Lluch, que cont la historia dels primers temps de tud; aptitud, accion. Habitus, gestus, situs, s.
h Iglesia y progrs del Evangeli baig lo ministeri ACTIU, VA. adj. Lo que t activitat. Activo. Ac-
dels Apstols, actes dels apstols. tivus, eflicax, actualis. ||
Lo que obra proraptament
ACTE. m. Acci fl. Aclo, hecho. Actio, nis, com certs venenos. Activo, violento. Eficax, vehe-
actus, us. Cada part principal de un drama. Acto,
II
raens, acer, strenuus. j| Prompte, diligent. Activo,
jornada. Actus, us. filos. Las conclusions que de-
||
gnavus, activus, assiduus,
af/udo, eficaz, listo. Acer,
fensan en las universitats, col-legis etc. Acto. The- II
gram. Pertanyent la acci del verb. Activo. Ac-
sium propugnatio. ||
log. Las operacions de la nima, tivus. for. Lo for de algunas personas pera portar
II

y aix 's diu acte del enteniment, acte de la volun- las causas certs tribunals per privilegi de la cor-
tat. Acto. Actus, us, operatio, nis. || Escriptura de poraci del que sn indivduos. ArAivo, Guique pro-
venda. Carta de venta. Yendilionissyngrapha. ||
alto. prium et privilegiatum frum,
ACTE acordat. AUTO ACORDAT. PER ACTIVA Y PER PAsivA. exp. fam. De lotas ma-
ACTE ACLSATORi. for. Lo quc acusa. Acto acusato- neras. Por activa y por pasiva. Omniraod, omnimo-
Actus accusatorius. dis, omnimod, omnifariam.
ACTE CARNAL. Cpula, concbito, acceso, cito, acto PRIVAR DE VEU ACTIVA, fr. Pdvar del dret de votar.

carnal venreo, congreso. Concubitus, accessus, us, Privar de voz activa. Suffragio aliquem privar.
copula, ai. VEU ACTIVA, exp. Lo dret de votar. Voz activa.
TENIR ACTE CARNAL, fr. Tcuir accs r home ab la Suffrag jus, ||
gram. La dels verbs. Voz activa. Ac-
dona. Conocer carnalmente, tener cumta. Concumbo, tiva vox,
cognosco, coo, is. VIDA ACTIVA, La en que se emplean las forsas cor-
ACTE DE CORT. Las splicas dels tres brassos en porals. Vida activa. Actuosa vita.
quant eran aprobadas pel rey la de alg de ells , VERB ACTIU. gram. Lo que significa acci. Verbo
sens contradicci dels dems y ab aprobaci del mo- activo. Activum, accusativum verbum.
narca, que comensaban : Plau al senyor Rey 6 la ACTIVAMENT, adv. m. En significaci activa.
Mac/estat. Acto de crte. Gomitiis actus. Activamente Activ. .
[] Ab activitat. Activamente. Im-
ACTE DEFINITIU. AUTO DEFINITIU. pigr, solerter.
ACTE DE INQUISICI. AUTO DE INQUISICI. ACTIVAR, v, a. Avivar, excitar, accelerar, ins-
ACTE DE POSSESSI. L' exercici , us de ella. Acto tar. Activar. Urgeo, es, exagilo, as, acuo, is,

de posesion. Possessorius actus. ACTIVAT, DA. p, p. Aclivado. Incitatus.


ACTE DE coNTRici. Arrepcotiment de haver ofs ACTivissiM, A. adj. sup. Muy activo. Diligen-
Du sols per sr ell qui es. Tamb s' anomena aix tissimus, strenuissimus.
la frmula ab que s'expressa dit arrepentiment. Ac- ACTIVITAT, f.Virtut de obrar. Actividad. Vir-
to de contricion. Contritionis expressi, actus, us. tus, utis. 11
met. Agudesa, promptitut, Actividad.
ACTE DE soLTURv. for. Lo consentimeut del jutge Yis, is, celeritas, alacritas, atis. ||
Vivesa en certas
pera soltar posar en llibertat al pres, Acto de sol- cosas inanimadas. Actividad. Yis, is,

tura. Relaxatio, nis. ACTOR. m. Cmich, representant. Actor. Histri^


ACTE SACRAMENTAL, AUTO SACRAMENTAL, nis, scanicus artifex. [j agent. for. Qui posa una de-
||
28 ACU DICCIONARI ACU
manda judicial. Ador. Actor, petitor, is. ||
Company semblants. Aculado. In clunes residens. ||
com. aba-
de Hercules contra las Amassonas. Actor. Actor, is. tut.
AGTORA. Comedianta. Actriz, cmica. Histrionis- ACLEO. m. pot. POTRO. 3.
sa, ae, actrix, cis. ACULLENSA. f. ant. y
ACTUACI, f. for. La acci y efecte de actuar. ACULLIDA. ACULLIMENT. f.

Actiiacion. Causae instructio , actio, nis, effectus, ACULLIDOR, A. m. y HOSPEDER. f.

us, ACULLIMENT. m. la acci y efecte de acullir.

ACTUAL, adj. Existent, present. Actual. Prae- Acogida,hospedaje, acogimiento, hospitalidad. Hospi-
sens, quod revera est, re ipsa extat. ||
S' aplica al talitas, atis, acceplio, nis, hospitium, ii. ||
Amparo,
CAUTERl BOT DE FOCH. amparo, refugio, asilo, guarida. Prae-
refugi. ico(/6?a,

ACTUALISAR. V. a. Reduhir acte. Actualizar. sidium, perfugium, refugium, ii, receptaculum, i,


Ago, is. receptus, us.
ACTUALITAT, f. Presencia, estat actual. Actua- ACULLIR. V. a. Admtrer en la casa compa-
Udad. Praesens status. nyia. Acoger, albergar. Aliquem suis tectis accipere,

EN LA ACTUALITAT, m. adv. y excipere. ||


met.Amparar, protegir. Acog'er,flm;)arrtr,

ACTUALMENT, adv. m. Ara, al present. Actual- proteger, patrocinar, refugiar. Tueor, eris, pnesidio
mente, en la actualidad. Nunc, in praesenti, in prae- esse; patrocinio excipere. ||
Ocultar. Encuhrir, ocul-
sentiam, jam. tar. Occulto, obumbro, as, oblego, ofundo, is. ||

ACTUANT, p, a. y m. Lo qui defensa un acte li- Assolir, atrapar. Coger, atrapar. Occupo, as.
terari. Actuante. Thesium propugnalor. ACULLIRSE. V. r. Refugiarse. Acogerse, amez-
ACTUAR. V. a. Pahir, fr la digesti. Actuar, nar, guarecerse, albergarse. Aliqu se recipere, ad
digerir. Coquo, digero, is.
H
Defensar conclusions. aliquem confugere, apud aliquem diversari.
Actuar, defender actos conclusiones . Theses propug- ACULLIT, DA. p. p. Acogido, refugiado, alher-
nar, suslinere. |]
for. Instruhir lo procs. Actuar. gado. Hospitalus, hospitio receptus. ||
Assolit, atra-
Causam instruere. Instruhir, ||
enterar. Actuar, ins- pat. Cogido. Capts, occupatus.
mdr, enterar, Instituo, erudio, is, edoceo, es. ||
re- ACULTELLEJAR. V. a. ant. Pegar, donar gani-
flexionar. vetadas. Acuchillar, dar cuchilladas. Gladio trucida-
ACTUARI. m. for. Notari que dna f en los au- re, percutere, petere, ferir.

tos. Acluario. Actuarius, notarius, ii, scriba, te. |1


pi. ACULTELLEJARSE. v. r. Donarseganivetadas.
Entre 'is romans los que distribuhian los vurers als Acuchillarse. Digladior, aris.
soldats. Aciuarios. Actuarii. ACUMULACI, f. Amontonament. Acumulacion,
ACTUAT, DA. p. p. Actuado. Coctus ;
propugna- amontonamiento. Cumulatio, accumulatio, nis. ||
for.

lus; instructus, edoctus. Imputaci de un crim. Acurmdacion, acriminacion.


ACTUS, SA, adj. ant. actiu, diligent. Criminis in aliquem derivalio, imputatio, insimu-
ACUCIAR. V. n. Afanyarse en lo traball. Apresu- latio, nis.

rarse. Accelero, festino, as. ACUMULADOR, A. m. y f. Lo qui acumula.


ACUCIS. adj. icwcoso, diligente. Diligens, solli- Acumulador, acriminador. Accumulator, criminator,
citus. objurgalor, is.

ACUDIR. V. 0. Juntarse en un mateix lloch. Acu- ACUMULAR. V. a. Juntar, amontonar. Acumular,


dir, concunnr. Concurro, convenio, confluo, is; in amontonar. Cumulo, accumulo,coacervo, as, extruo,
eumdem locum se conferre. ||
Fr cap, arribar alg is.
IJ
Imputar un crim. Acumular, imputar, achacar,
al lloch ahont li conv. Acudir. Adsum, ads. ||
Anar cargar, prohijar. Insimulo, imputo, as, arguo, is;

en ajuda socorro de alg. Acudir. Accurro, is, sup- crimina, causas in aliquem derivar. Amontonar
||

petior, aris, suppetias ire, venire, ferre. ||


Yalerse de amontonar dinero.
diners. Atesorar, Argentum, pe-
alguna persona. Acudir, recurrir, valerse. Adaliquem cuniam comparar, coacervare, congerere. ||
for.

confugere, profugere, ab aliquo auxilium petere. ||


Rehunir los autos pera determinar ab ms acert.
Yalerse de algun medi. Acudir, echar mano. Aliqua re Acumular. Adjungo, is.

uti. Ocrrer de improvs algun pensament esp-


II
ACUMULAT, DA. p. p. Acumulada. Cumulatus.
cie. Saltar, ocurrir, acudir. Repent, subilin mentem ACUMULATIVAMENT. adv. m. Ab coneixe-
venire. ||
Dit de la terra, produhir, donar cullita. ment anticipat de alguna causa. Acumulativamente,
Acudir, llevar fruto. Ferre fructus. prevencion. Prajcognila causa, jj for. En com, jun-
ACUDIT, DA. p. p. Acudido. ||
m. Occurrencia tament ab altres. Acumulativamente. Pro indiviso,
viva y repentina. Arranque. Acut diclum, factum. un, simul.
ACULARSE. V. r. Se diu dels carruatges que s' ACUNSAR. V. a. Pulir las pedras preciosas. Pu-
inclinan la part de detrs per causa del major pes. limentar.
Dar culata. Posticara partera currus ob pondus ver- ACUNYACI. f. ENCUNY 2.
gere. ||
abatrerse *l mercader. ACUNYADOR, A. m. y ENCNYADOR. f,

ACULAT, DA. adj. En 1'


escut de armas se diu ACUNYAR. V. a. ENCUNYAR.
del cabal! posat sobre sas ancas y de altras cosas ACUNYAT, DA. p. p. ENCUNYAT.
ACU CATAL. ADA 29
ACUNZAMENT. ni. ant. APNTAMENT. ACU8TAT, DA. adj. ant. acostat.
ACUNZAR. V. a. ant. apuntar. ACSTICA, Art f. que tracta del so y dels ohi-
ACUPUNCTRA. cir. La introduccif. de las dos. Acuslira. Acstica, ai.

agullas en la pell. Acupunclura. Acopunctara, ae. ACSTICH, CA. adj. lo que serveix per aumen-
ACUQINAMENT. m. COBARDA. tar lo so. Acstica. Sonum augens
AGUQUINAR. V. a. acorarir. ACUSTUMAR. V. a. ant. acostumar.
ACQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. ACUTNGUL. adj. geom. Se diu del tringul
ACURSAR. V. a. EScuasAR. que consta de tres nguls aguts. Acutangula. Acu-
ACURULLAT, DA. adj. Ft 6 posat en forma de tangulus.
curull. Acopetado. Cacuniinatus. ACUTANGULAR. adj. geom. S' aplica la fi-
ACU8. f. Declaraci decerlas carlas abque'sgua- gura de nguls aguts. Acutangular. Acutis angulis
nyan alguns tantes. Acuse. Superiorum chartanim constans.
declaratio. ||
Primera persona del present de indi- ACUYDAMENT. m. ant. desafo. |1
forsa, vio-
catiu del verb acusar. Yo acuso. Ego accuso. lncia. II
PREMURA.
*
AGUSABLE. adj. Lo que pt y du sr acusat. ACUYDAR. v. a. ant. desafiar. || perseguir. |I

Acvsabh. Accusabilis, accusandus. violentar, oprimir.


ACUSACI, f. for. La acci y efecte de acusar ACUYDAT. p. p. desafiat. (|
enemich. II
oprimit.
devant del jutge. Acusacion. Categoria, ae, catego- ACUYTAR. v. n. ant. cttar |1
intimar la
rema, tis, postulatio, insimulatio, nis. ||
Discurs del guerra.
acusador. Acusacion. Accusatio, criminatio, nis. ACUYTARSE. v. r. ant. cuytarse.
FALSA ACUSACI. Calumnia. Calumnia, te. ACUYTAT, DA. adj. Apresurado. Propera ns.
FORJARSE UNA ACUSACI, f Imputar alg delicte .

que no ha coms. Calumniar, forjar una acusacion,


acusar falsamente. Calumnior, aris, reum, subdere;
AD.
falsura crimen objectar.
ACUSADOR, A. m. y f. Lo qui acusa. Acusadoi\ AD. prep. Lo mateix que a com adaquet, adal-
Accusator, delator, insimulator, criminator, is. [|
GUN. A. Ad.
adj. ACUSATORI. ADACZA. f. ant. Planta y gra. meuca,
ACUSADOR FALS. Lo qui acusa un innocent. Ca- ADAD. m. mit. Lo sol, supremo Du dels Assiris
lumniador. Syncophanta, a;, calumniator, is. qui donaren per muller la diosa Atargatis, entesa
ACUSAMENT. m. ant. acusaci. per la terra. Adad. Adadus, i, adad.
ACUSAR. V. a. Donar part al superior de alguna ADAGI. m. Expressi alegrica, breu y senten-
falta. Acusar. Accuso, as, arguo, is. ||
Citar un reo, ciosa. Adagio, refran, proverbio. Proverbium, ada-

declarar un crim devant lo jutge. Acusar. Accuso, gium, ii, adagio, nis, efflatum, i. || ms. Un dels
insimulo, as, causor, aris, arcesso, is. ||
Tatxar cinch moviments fundamentals de la msica, que
alg de alguna falta. Acusar, notar, tachar, afear. equival moderat. Lo mateix nom se dna la

Vitupero, incuso, as, reprehendo, redarguo, is, ll


En composici, y aix 's diu, tocar cantar un adagi.
lo joch deltuti y alguns altres, manifestar las car- Adagio. Modus temperatus in musicis.

tas, ab que's guanyan certs tantos. Acusar. Sortem ADALADAMENT. adv. m. Ab nsia summa.
prodere, declarar. Precipitadamente, desaladamente. Praproper, effus,
ACUSAR falsament,
fr. Calumniar. Calumnior, aris, anxi.
alicui,ad in aliquem mentiri. ADALARSE. v. r. Crrer furiosament, tirarse
ACUSAR la conciencia. fr. Tenir remordiments de ab nsia sobre alguna persona. Desalarse. Pra;pro-
alguna culpa comesa. Acusar, argir la conciencia. per, effus aliquem aggredi, ad aliquem accurrere,
Conscientia; stimulis agitari, angi, conscientia sti- contendere.
mulari. ADALAT, DA. p. p. Desalado. Anxius.
ACUSARSE. V. r. Dir los pecats en lo sagrament ANAR ADALAT. fr. Crrcr, tirrse sobre alg. Desa-
de la penitencia. Acusarse. Noxas, peccata Deo con- larse. Pricproper, effus aliquem aggredi, ad ali-
teri, confessori aperire; poenitentia sacramento quem accurrere, contendere.
confessionem exprimere. ADALG. pr. ant. A alguno. Ad aliquem.
ACUSAT, DA. p. p. Acusada. Accusatus. ADALIT. ra. ant. Superior en la milicia. Adalid,
ACUSATIU. m. gram. Lo quart cas de la decli- caudillo, capitan. Dux, cis, ductor, is.

I
naci. Acusaiivo. Accusativus,
casus.
ACUSATORI, A. adj. for.
i, quartus, accusandi

Lo que acusa y acri-


ADAMADET, A. m. y d. Adamadillo. Mollis.
ADAMADURA. ant. AFEMINACI. f.

ADAMANT, NA. adj. pot. Lo que pertany al


f.

mina, com acte acusatori, delaci acusatria. Acu- diamant. Mes comunment s' usa en sentit metafrich

satria. Accusatorius. pera esplicar la duresa de alguna cosa. Adamanlino,


ACUSATORIAMEIVT. adv. m. Acusant. Acusa- diamantino. Adamantinus, i.

toriamente, acusanda. Accusatori. ADAMARSE. V. r. Yestir, fers delicat com


30 ADA DICCIONARI ADE
las donas. Adamarse, afeminarse, remilgarse, afeni- ADARGUETA. f. d. Adarguilla. Parmula, ai.

carse. Effoeminor, aris. ADASS. pron. ant. ass.


ADAMAT, DA. Semblant las donas en sas ADAT. m. Nom que daban al sol los Assiris y fe-
propietats. Adamado, afeminado, melindroso, amari- nicis, considerantio com lo primer yms excel-lent
cado, mimoso. Effocminatus, delicatus. dels dus. Adat. Adas, is.

ADAMITAS. m. pi. Nom de la historia eclesis- ADAYGUAR. V. a. ant. ABEURiR.


tica y cannica; certa secta antigua de heretges, ADAYGUAT, DA. ant. ABEURAT.
que volgueren imitar la nuhesa de Adam, dient que ADAX. MEUCA. 2.f.

s' havia restablert la innocncia original. Son in- ADDICI, f. Afegidura, anyadidura. Adicion.
ventor fou Prodico, segons Teodoreto. Los adamitas Additio, adjectio,adjunctio, nis. [| La operaci de su-
eran una rama dels Basilides y Carprocracis; aquesta mar. Adicion, sumar. Summarum exaclio. \\ Reparo
heretgia fou renovada principis xv per del sigle que 's posa uns comptes. Adicion. Nota,ae. Suple- ||

un tal Picardo que pass de Flandes Alemanya, y ment notas en un escrit. Adicion, apndice, adita-
pretenia tornar al mon la innocncia original, que mento, supkmento. Adscriptio, nis. || gram. Pleonas-
feya consistir en que las donas fossen comunas, mos, figura per la que s' anyadeix en una expressi
y
en la que compareixian nus en las
nuhesa; per lo paraulas que li donan ras forsa sens sr necessa-
plassas pblicas, sent aix que 'Is anlichs, segons S. rias al sentit, v. gr. Jo ho he vist ab ms propis
Epifani, solament se despullaban en sas Juntas. En ulls. Adicion. Additio, nis. ||
for. Admissi, accepta-
algunas parts se juntaban de nit y tenian per divisa ci de herncia. Adicion, admision. Additio, nis.
aquest vers llat: Jura, perjura, secretum prodere FR ADDICIONS, fr. ADDICIONAR.
noli: que vol dir, jura que no descubrirs lo secret; ADDICIONADOR, A. m. y f. Lo qui addiciona.
despreciavan los vestits que 'Is oferian, dihent que Adicionador. Addictor, ascriptor, is.

Adam era sn fundador. Adamitas. Adamitai, arum, ADDICIONAL, adj. S' aplica al article, clusula
adamiani, orum. expressi que anyadeix un tractat regla-
s'

ADANISME. m. Lo mateix que adamita secta ment desprs de format. Adicional. Additilius, ad-
de adamitas. Adanismo^ adamanos, adamitas. Ada- ditivus.
mitarum secta. ADDICIONAR, v. a. Fr posar addicions. Adi-
ADAPTABLE, adj. Lo que's pt adaptar aco- cionar, anadir. Addo, adjungo, ascribo, is.

modar. Adaptable, acomodable. Quod adaptari, apla- ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado. Additus.
ri, vel acconiodari potest. ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat.
ADAPTACI, f. La acci y efecte de adaptar, Adiclo, afecto. Addictus, pronus, proclivis, prona-
Adaptacion. Adaptatio, accommodatio, nis. tus.
ADAPTADAMENT. adv. m. Acomodadament, ADDIMENT, y
Adapladamente, acomodadamente. Apl. ADDITAMENT, m. ant. ADDICI.
ADAPTANT, p. a. Lo que adapta. Adaptante. ADEBADAS. adv. ant. debades.
Adaptans. ADEFAGIA. Divinitat del paganisme,
f. protec-
ADAPTAR, v. a. Acomodar una cosa altra. tora de la fartaneria. Adefagia. Adefagia, sa.

Adaptar, adecuar, proporcionar. Apto, adapto, coap- ADEFORA. adv. 11. AFORA.
to, accomraodo, as. ADEHALA. ant. f. 's dona de grcia en
Lo que
ADAPTARSE. Aconiodarse una cosa al-
v. r. las compras y vendas. Adehala. Additio, nis, addita-
tra. Adaplarse. Adaptari, accommodari. mentum, i, strena, ai, ultro tributa pecunia. ||
Emo-
ADAQUELL, A. pron. ant. Lo mateix que luments agregats al sou de un empleo. Adehala, ga-
aquell. A aquel. Ad illum. jes. Emolumenta, orum.
AD AQUEST, A. pron. ant. A aquest. A este. ADELIT. ra. ant. adalit.
Ad hunc. ADELITARSE. v. r. ant. deleytarse.
ADAR. m. Ullim mes del any dels juheus que ADELITAT, p. p. deleytat.
correspon al febrer y mars. Adar. Adar, is. ADEMANT. m. ant. diamant.
ADARGA. f. Escut de cuyro de figura oval ab ADEMS. adv. m. A mes de aix, de all, fora
una nansa pera '1 bras y altra pera la ma. Adarga. de qualsevol cosa de que 's tracta. Ademas, amas,
Parma, cetra,a}. Tractat del blass escuts de
II fuera de, sobre. Praitere, praeter, insuper, ad hoec,
armas. Adarga. Stemmatum scienlia, ars herldica. ad hoc, hoc amplius, proporr.
ADARGAR. v. a. ant. Cubrirab la adarga, Adar- ADEMS de QUE. 111. adv- Adcmas que. Adde quod,
gar. Parma tegere. quid quod, sper, prcterquam quod.
ADARGARSE. v. r. Cubrirse ab la adarga. ADENANTAR. v. a. ant. Avansar. \\
Portar de-
Adargarse, abroquelarse. Cetra se munir, protege- vant.
re, tegere. ADENOLOGIA. f. med. Anatomia de las gln-
ADARGAT,DA. p. ^.Adargado. Clypeomunitus. dulas. Adenologia. Glandularum studium, cognitio,
ADARGUER. m. ant. Lo qui feya adargas, doctrina.
las usaba. Adarguero. Parmularius, ii. ADEPTAR. V. a. ADAPTAR.
,

ADH CATAL. ADJ 31


ADEPTAT, DA. p. p. ADAPTAT. ADHESI, f. Consentiment ab la opini de altre.
ADEQUACI, f. La acci y efecte de adequar. Adhesion. Assensio, consentio, adhasio, nis.
Adecuacion. Ada'quatio, nis. ADHIBIR. V. ant. anyadir.
ADEQUADAMENT, m. Ab oportunitat,
adv. ADHIBIT, DA. p. p. ant. anyadit.
proporcionadament. Adeciiadamente. Opportun ADIAR. V. a. ant. Senyalar dia. Aplazar. In cer-
adcquat, congreunter. tum tempus condicere.
ADEQUAR. V. a. Igualar, acomodar una cosa ADIAT, DA. p. p. ant. Aphizado. In certum
altra. Adecuar. ^'Equo, ada^quo, as. tempus condictus.
ADEQUAT, DA. p. p. Adecvado. Adajquatus. ||
ADICI. f. addici.
Acomodat, propsit pera alguna cosa, Adecuado. ADINAMIA. raed. Privaci, falta de forsas, de-
Aptus, idoneus, pronatus. bilitat. Adinamia. Adynamia,8e,
ADERE88AR. V. a. ENGAMINAU, DIRIGln, II
DEDI- ADINMICH, CA. adj. med. Lo que pertany
CAR. la adinamia, com estat adinmich, febra adinmica
ADERIMENT. m. ADDEUIMENT. etc. Adinmico. Adynaraicus.
ADERN. m. Arbre, aladern. ADINERAR. V. a. Acaudalar, amontonar diner.
ADERRARIAR. Y. a. ant enderrerir. Adinerarse. Divitias, pecunias congerere. i|
Trurer
ADERRARIAT, DA. p. p. ant. enderrerit. ms diners de lo que's pensava del genero que's
ADS. adv. t. ter. Ara pocli ha. Poco ha, ahora vn. Venderbien. Spe carius vendere.
j)oro. Nuper. ||
ant. luego. ADINERAT, DA. adj. Qui te mlt diner. Adi-
ADS, ads. Ara mateix. Ahora mismo, en este mo- nerada, acaudalado. Nummatus, nummosus, pecu-
mento, ahora. Eo ipso tempore, nuperrime; nuper niosus, locuples.
admodum. |[
adv. m. ant. poch a poco. ADINS. adv. 11.
y
ARA Y ADS. m. adv. ARA. ADINTRE. adv. 11. dins.
ADESAR. V. a. DESAR. ADIR. V. a. for. Acceptar la herncia. Adir. Hb-
ADESENAR. v. a. FT denas, ajuntar de deu en reditalem adire.
deu. Adecenar. In dcades distribuere. ADIVINADOR. m. Lo qui adivina. Adivino, ago-
ADESENAT, DA. p. p. Adecenado. In dcades rero. Ilariolus, i, augur, uris.
distributus. ADIVINAR. V. a. ant. endevinar.
ADESTE. adv. 11. ant. A la dreta. A la derecha. ADIVINAT, DA. p. p. ant, ENDEVINAT.
Ad dexteram. ADJACENT, adj, ACCESSORI, SITUAT, II || Sc diu
ADESTRADOR, A. m. y f. Lo qui adestra. de las islas immediatas un continent altra
Adeslrador. Magister, i, exercitor, is, edocens, entis. principal que pertanyen. Adyaccnte. Adjacens, vi-
ADESTRAMENT. m. La acci y efecte de ades- cinus, finitimus.
trar. Adestramento, adeslramienlo. Magisterium, ii, ADJECCI. f. ADDICI.
exercitatio, nis. ADJECTE, A. adj. Anyadit, ajustat. Anadido,
ADESTRAR. v. a. Guiar, encaminar. Adestrar. ajustado. Additus.
Duco, manuduco, induco,deduco, dirigo, is. Ins- || ADJECTIU, m. gram. Lo nom que explica la
Irubir, ensenyar, idesrar. Informo, as, doceo, edo- qualitat de alguna cosa. Adjelivo, epileto, adjunto.
ceo, es, instruo, erudio, is. || ant. amidar. || domar. Adjeclivus, i.

ADESTRARSE. V. r. Assatjarse, exercitarse. ADJECTIVACI, f . La acci y efecte de adjec-


Adeslrarse, habililarse, ejercarse. Exerceri, se ap- tivar. Adjelivacion. Concrdia verborum.
tare. ADJECTIVAMENT. adv. m. A manera de ad-
ADESTRAT, DA. p. p. Adeslrado. Exercitatus. jectiu. Adjetivamente. Adjectivo.
ADEVERES. m. adv. DE VERAS. ADJECTIVAR. V. a. Fr de substantiu adjectiu
ADEVINAR. V. a. ENDEVINAR. y concordarlo ab lo que'l regeix, com lley de Deu,
ADEVINALLA. ant. endevinalla. f. Uey divina. djetivar. Adjungo, is, adjectiv ponere
ADFORI. ra. ant. adzari. substantiva nmina.
ADHERNCIA, f. Conexi. Adherncia. Gonjunc- ADJECTIVAT, DA. p. p. Adjetivado. Substan-
lio, nis. 11
Parentiu, amistat. Adherncia, conexion, tiva nmina adjectiv posita.
enlace. Necessitudo, nis, propinquitas, atis. ADJORNAR. V a. ant. aplassar.
ADHERENTS, m. pi. Requisits necessaris per ADJORNAT, DA. p. p. ant. APLASSAT.
una cosa. Adherenies. Instrumenta, orum. ||
Parents, ADJUDICACI, possessi de lo
f Declaraci,
AUegados. Necessarii, proximi, propinqui. || Ingre- que pertany. Adjudicacion. Adjudicatio, addictio, nis.
dients, njri'dienles, adherenies. Adminicula, orum. ADJUDICAR. V. a. Declarar alg son dret,
ADHERIMENT. m. ant. adhesi. posarlo en possessi. Adjudicar. Adjudico, as, addico,
ADHERIR, v. n. y is, aliquid aliquem, alicui rei adjudicar, asserere.
ADHERIRSE. V. r. Abrassar, seguir, arrimar- ADJUDICARSE, V. r. Apropiarse, aplicarse s
se al parer dictamen de altre. Adherir, adherir se. propi alguna cosa; regularment se diu de las cosas
Adhaereo, es. immaterials, com jurisdicci. Adjudicarse, arrogarse.
32 ADM DICCIONARI ADM
atribuirse. Capio, toUo, is, sibi adjudicar, arrogar, ADMINISTRADOR DE PLAssAs. Provehidor, lo qul t
assumere. son crrech provehir de lot lo necessari especialment
ADJUDICAT, DA. p. p. Adjudicada. Adjudica- de vurers, als exrcits, armadas, etc. Provtedor.
tus. II
adj. djudicado. Adjudicatus. Annona preefectus.
ADJUDIGATIU, VA. adj. Lo que's pt adjudi- ADMINISTRADOR DE ORDE. En las militars lo caballer
car. Adjudicativo. Quod adjudicari potesl. profs, ques' encarrega del gobern de la encomenda
ADJUNCT. m. ADJUNT. que disfruta persona incaps de posehirla, com dona
ADJUNCTI, adj. Conjunctiu. Adjunto. Adjunc- etc. Administrador de rden. Curator, gestor, dispen-
tus. sator, oris. -r

ADJUNT, m. for. Lo company que's dna al jut- ADMINISTRAR. V. a. Cuydar bns de altre.

ge principal de alguna causa. Adjunto, acompamdo. Administrar. Administro, curo, procuro, dispenso,
Adscriplus judex, alteri adscitus, adjunctus. ||
Lo guberno, as, gero, rego, is. ||
Exercir algun minis-
company que's dna al relator y notari recusat. teri empleo. Administrar. Munus exercere, gerere.
Acompamdo. Alteri adscitus. ret. Circunstancia de ||
ADMINISTRAR JUSTCIA, Scdiu dels jutges queju-
fr.

lloch, temps, etc. Adjunto. Adjunclura. ||


gram. ad- dican sobre ella, fan que s' executelo que es just.
jectiu. II
ADDICI. IJ
adj. Accessori, unit altra cosa. Administrar juslicia. Jura, judicia reddere, ferre; jus
Adjunto. Adjunctus. dicere, frum agere.
ADJUTOR. m. ADJUNT. JDADOR. [| ADMINISTRAR LOS SAGRAMENTS, fr. DonaHos 6 confe-
ADJUTORI. m, ant. ajuda, auxili. rirlos. Sacramentar, adminislrar los sacramentos. Sa-
ADJUVA. f. PUNTAL. cramenta ministrare.
ADMS, A. p. p. Admitido. Aumissus. ADMINISTRAR NEGOCIS Y PLETS. fr. Administrar, pro-
ADMTRER. V. a. Rbrer, donar entrada au- curar, agenciar un negocio, un pleito. Causam, nego-
dincia. Admitir, recibir. Admilto, excipio, is. || tium tractar.
Pndrer lo que's dna, encarregarse de alguna cosa. ADMINISTRATORI, A. adj. for. Lo pertanyent
Admilir, aceptar, tomar, recibir. Excepto,as,accipio, la administraci al administrador. Administrato-
admitto, is. || Permtrer sufrir, com 1' oli no ad- rio. Administrativus.
met aigua. Admitir. Patior, iris, fero, ers. ||
Yoler, ADMIRABLE, adj. Digne de admiraci. Admira-
seguir alguna opini. Admitir, abrazar, defender, ble. Mirandus, mirus, mirabilis, admirabilis. ||
Usat
sostener, seguir, adoptar, apoyar. Tueor, sequor pro- com substantiu es lo motet que's canta al Santssim.
iteor, amplector, eris, suscipio, is. Admirable. Mirabilis cantus.
ADMICI. f. ADMISSI. ADMIRABLEMENT, adv. m. Ab admiraci.
ADMINCUL. m. Lo que oportunament serveix Admirablemenle. Mirabiliter , admirabiliter , mir,
de ajuda y apoyo. Adminkulo, Adininiculus, admini- mirific, mirum, mirandum, mirum inmodum.
culum,i. ADMIRABILSSIM. adj. sup. Muy admirable.
ADMINICULAR. Y. a. for. Ajudar ab algunas Permirus, miriicissimus,
cosas altras pera donarlas major virtut ecacia. ADMIRACI, f. La acci y efecte de admirar.
Adminicular. Adjuvo, adminiculo, as, adminulor, Admiracion, maravilla, pasmo, asombro. Admiratio,
aris. nis, admirabilitas, atis, miratus, us. ||
gram. Nota
ADMINIGULAT, DA. p. p. Adminiculado. Ad- ortogrfica pera expresar sorpresa altres afectes
miniculatus. violents. Admiracion. Admirationis nota. [| Maravella,
ADMINCULO. m. ADMINCUL. estranyesa. Admiracion, maravilla. Miratio, admira-
ADMINISTRACI, La acci y f. efecte de ad- tio, nis, admirabilitas, atis, admiratus, us. ||
Estima,
ministrar. Administracion, Adminiotratio,onis. [j Cr- veneraci. Admiracion. Suspeclus us.
rech de administrador. Administracion. Cura, ee, sR UNA ADMIRACI, loc. ab quc's pondera la per-
administralio, procuratio, gesti, nis, gestus, us. fecci de alguna cosa. Ser una admiracion. Mirabile
||

La oficina del administrador. Administracion. Admi- visu, auditu, dictu.


nistrationis oficina, domus. Gobern, direcci, r- ||
ADMIRADOR, A. m. y f. Lo qui admira. Admi-
gimen. Administracion. Administratio, nis, habena?, rador. Mirator, admirator, miratrix.
arum. dispensaci.
|| ADMIRALL. m. ant. ALMIRALL.
EN ADMINISTRACI, mod. adv. S' usa parlant de la ADMIRANT, p. a. pot. Lo qui admira. Admi-
prebenda altra cosa que poseheix lo qui no pt te- rante, admirador. 3Iirator, admirator.
nirla en propietat. En administracion. Sub adminis- ADMIRAR. V. a. Causar admiraci. Admirar,
Iratione. maravillar, asombrar, pasmar. Admira tionem alTerre,

ENTRAu EN UNA ADMINISTRACI, f. Pudrerla sn movere, facere. Mirar ab admiraci. Admirar, Mi-
[|

crrech. Tomar, entrar, encargarse de una adminis- ror, admiror, aris. Respectar, venerar. Admirar.
||

tracion. Exstipulatu fructus conducere. Suspicio, is.

ADMINISTRADOR, A. m. y f. Lo qui adminis- ADMIRARSE. V. r. Mirar ab admiraci. Admi-


tra. Administrador. Administra tor, curator, procura- rar, admirarse, maravillarse. Miror, admiror, demi-
tor, dispensator, gestor, is, minisler, administer,tri. ror, aris.
ADO CATAL. ADO 33

FEBSE ADMIRAR, fp. Obrar, fr cosas dignas de ad- etc. Lanero. Fibulis ferreis fictilia connectens.

miraci. Captar la admiracion. Admirationem mo- ADOBADOR, A. m. y f. Lo qui adoba. Adoba-


vere. dor, remendador, reparador. Interplator, refector,

NO ES DE ADMIRAR, exp. DcDola que hi ha rali restilutor, is ||


assahonador.
perqu una cosa sia de un raodo y no de altre. No ADOBADURA. ant. ASSAHONAMENT. f.

es de admirar. Minim mirum, minim mirandum. ADOBAMENT, m. POLIMENT.


ADMIRAT, DA. p. p. Admirado. Admiralus. 1|
ADOBAMITJAS. m. Lo qui las adoba com-
adj. Maravellat, sorprs de admiraci. Maravillado, pon. CalceterOf remendon de medias. Tibialium re-
admirado. Captus admiratione. fector.

ADMIRATIU, Lo que admi-


m. admiraci. I!
adj. ADOBAR. V. a. Compndrer. Reparar, componer,
ra causa admiraci. Admirativa, Mirus, admira- adobar, remendar. Reicio, resarcio, is, reconcinno,
bilis. instauro, as. ||
ant. adornar. |1
ant. amanir. 2. ||
Po-
ADMISIBLE. adj. Lo que's pt admtrer. Ad- sar las carns en adob. Adobar, condimentar, adere-

misible. Acceplabiiis. zar. Condio, recondio, is. ||


Millorar Me- lo malalt.

ADMISSI, Acceptaci, la acci de admtrer.


ra. jorar. Reficio, is, ajgrotum Assahonar
resarcire. ||

Admision. Admissi, nis. ant. introducci, lliber- ||


las pells. Adobar, curtir. Pelles concinnare, subige-

tat DE ENTRAR. L' acte de sr adms en algun con-


[|
re, macerare. ||
fam. Pegar. Darpaliza, sacudir, so-
sell,comunitat, de comensar disfrular de alguna bar, zurrar la badana, la pmpana, el blago. Yer-
dignilat, empleo, elc. Entrada, admision. Admissi, bero, lagello, as, aliquem contundere, ictibus ce-

receptio, ingressio, nis. dere, atterere, vexar. ||


agr. Femar las terras. Ado-
ADMONICI, m. Noticia , avis. Admonicion, bar, abonar, engrasar, beneficiar. Lalico, foecundo,
amonestacion. Admonitio, nis. ||
amonestaci. 2. |I
re- stercoro, as. ||
Compndrer, reparar las teuladas.

PRENSI. Trastejar. Tecta sarcire.

ADMONITOR. m. Avisador, sols s' usaba en HA DE FR LA CASA ENTERA.


QUI NO adoba la gotera

algunas comunitats religiosas. Admonitor. Monitor, ref. Denotacuydado ab que's du acudir al remey
'1

ris. dels mals en sos principis abans no sian majors.


ADMONITORI. adj. Lo que serveix, es propi Quien no adoba qnita gotera hace su casa entera. Qui
pera avisar. Monitorio. Monitorius. non inedetur, totam evertet domum. Le-
stillicidio

ADNATA. f. anat. La tnica exterior dels ulls viora despicisdamna, ea profect insanabilia fient.
inmediata la retina. Adnata. Adnata in oculis t- Pharmaca nascenti sunt adhibenda malo. Principis
nica. obsta, sero medicina paratur, cura mala per longas
ADNOTACI. ant. La acci de adnotar. Anota- invaluere moras.
cion. Annotatio, nis. |1
Nota feta en algun escrit. No- AQi vos QUEDA QUE ADOBAR, fr. fam. Havr rebut
ta. Nota, d, annotatio, subscriptio, nis. algun dany que no es fcil de remediar. Tener lle-

ADNOTADOR, A. m. y f. Lo qui adnola. Ano- var que lamer que rascar. Damnum pati, maloaici.
tador. Annolator, annolans. TENIR LAS AURELLAS A ADOBAR, fr. No atndrer lo
ADNOTAR. v.a. Fr adnotacions. Aiotar. An- que's diu. Tener los oidos dades a adobar. Hebetiores
nolo, as. II
Apuntar, notar. Anotar. Noto, as. aures habere.
ADOB. m. Composici, reparo, remendo. Remien- ADOBARA. f. BLANQUERA.
do, adobo. Refectio, reparatio, nis. ||
Amaniment de ESTAR EN LA ADOBARA. fr. Estar CQ cura. Tomar
las viandas. Adobo, aderezo, condimento, guiso. Con- enfermera. In valetudinario esse. ||
fam. S' aplica
ditura, a?, condimentum, i, condilio, nis. ||
Los in- als mobles de us com que estan en casa del art-
gredients pera adobar las pells. Adobo. Mixtura, com- fice pera compndrerlos. Estar en la enfermeria. Su-

positio pellibus macerandis, subigendis. ||


agr. Los pelleclilem reiciendam in opificinaesse.
fems y altras milloras que's fan en la terra abans de ADOBARSE. V. r. Adquirir aument perfecci.
sembraria. Abono. Fimus, i, tetamen, inis. Lo such ||
Mejorar. Meliorescere, raeliorari. ||
Dit del malalt.
que's fa de sal, vinagre, orenga, alls y altres ingre- Adoarse. Proficere se, convalescere. I
Dit del temps.
ients pera assahonar las viandas. Adobo. Condi- Acomodarse, Abonanzarse, templarse, mitigarse. Se-
entura raoriaticum. ||
Lo color que usan las donas dari, mitescere. || Compndrerse, convenirse. Ave-
era parixer b. i/Vi/e. Gerussa, offucia, a>, pig- nirse, componerse, concordar. Conciliari, componi. |]

enlum, purpurissum, i. Los ingredients ab que's ||


Posarse b, assegurarse en algun empleo. Asegu-
dona llustre y consistncia las telas. Aderezo. rarse en algun empleo. Honori inservire. ||
corretgir-
Guramis, is. I| ant. tva. 1. SE, ESMENABSE.
ADOBA. f. Adob. S' usa en la expressi adver- ALGUNA COSA s' ei ADOBAR, loc. Manifesta, queab
bial LA adoba, y s' entn de la carn que est en lo temps se lograr de alg que accedesca lo que
adob. En adobo. Salsamento condila caro. li repugna. Algo se lograr; todo se compondr. No-
ADOBACADIRAS. m. Qui las adoba ref. bis bene habebit; prolixa spero.
AdobasUlas. Deleriorarum sellarum concinnator. ADOBAT, DA. p. p. Adobada, aderezado. Re-
ADOBACOGIS. m. Lo qui adoba cocis y gibrells fectus. II
Dit de las viandas, Sazonado, condimenlado,

TOMO I. 6
34 ADO DICCIONARI ADO
adobado. Condilus, condititius. || ajustat, avingut. en que las donas imitaban lo llanto de Venus per 1*

ADOGTRINADOR, A. m. y f . Lo qui adoctrina amor de Adonis. Adonias. Adonia, orum.


y ensenya. Doctrinador. Magister, tri, institutor, is. ADNICH. m. Vers de un peu dctil y un es-
ADOCTRINAR. V. a. Instruhir. Doctrinar, adoc- pondeo. Adnico, adonio. Adonicus, i, adonium, ii.

trinar, instruir. Doceo, edoceo, es, informo, as, eru- ADONICIDA. pot. Nom que donan Marte,
dio, instituo, is. com matador de Adonis. Adonicida. Adonidis oc-
ADOCTRINAT, DA. p. p. Adoctrinado, doctri- cisor.
nado. Edoctus, instructus. ADONIS, m. mit. Fill de Cinira rey de Xipre,
ADO JO. adv. m. Ab abundncia. Copiosamente, estimat de Ynus. Adonis. Adonis, idis. |]
Qualsevol
profusamemte, boca de costal, abondo, largo, pote, jove mlt herms. Adonis. Adonis, pulcher puer^
aporrillo. Abund, larg, largiter, largits, affatim. juvenis.
ADOLCIR. V. a. ant. endolcir. FLOR DE ADONIS, m. Planta que t en la arrel una
ADOLCIT, DA. p. p. endolcit. cabessa, pocas fuUas en las camas, las flors de sis

ADOLIXER. V. n. ant. Patir algun mal habi- fuUetas vistosas. Se cultivan per adorno en los jar-
tual. Adolecer, enfermar. iEgroto, as, langueo, es, dins diferents espcies, que generalment se distin-
adversa uti valetudine. ||
met. Estar subjecte las geixen per lo color de sas flors. Anemona^ anemone.
passions. Adolecer. Passionibus afflci, subjici, Anemona hortensis.
ADOLESCNCIA, f. La edat de 14 22 anys. ADOP. m. CORRECCI, ESMENA, REFORMA.
d olescencia. Adolescentia, aj, juventus, ulis. ADOPCI, La acci y efecte de adoptar. Adop-
f.

ADOLESCENT, m. Qui est en la adolescncia. cion, prohijamiento. Adoplio, cooptatio, nis.


Adolescente. Adolescens, juvenis. ADOPTACI. f. ADOPCI.
ADOLORIR. V. a. Causar dolor. Causar dolor. ADOPTADOR, A. m.yf. Lo qui adopta. Adop-
Dolorem afferre. |]
met. Causar en I' animo senti- tador, adoptante. Adoptator, adoptans.
ment y pena. Doler. Animi a;gritudine alTicere. ADOPTANT, p. a. Lo qui adopta. Adoptante.
ADOLORIRSE. v. r. dldrerse. Adoptador, ris, adoptans, tis.

ADOLORIT, DA. adj. Qui sent dolor. Dolorido, ADOPTAR, v. a. Afillar un estrany. Adoptar,
adolorido. Doleus, dolorosus. []
Afligit, desconsolat. prohijar. Adopto, coopto, arrogo, as, in filiura ads-
Dolorido. Dolens, dolore afeclus. ||
arrepentit. cribere. |1
met. Admtrer, aprobar, seguir una opi-
ADOLSAR. V. a. ant. endolcir. ||
met. mollifi- ni. Adoptar. Admitto, is, sequor, eris. ||
Apropiarse
car. 'Is pensaments y obras agenas. Adoptar. Vindico,
ADOLSAT, DA. p. p. ENDOLCIT, [j
met. mollifi- as, adscisco, is.
cat. ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopci. Adoptiva.
ADOLZAR. V. a. ant. endolcir ||
met. mollifi- Adoplivus, adflliatus, arrogatus, adscita proles. 1|

CAR. ant. POSTS.


ADOLZAT, DA. p. p. ant. endolcit. ||
met. mo- ADORABLE, adj. Digne de adoraci. Adorable.
LLIFIC.^.T. Adorabilis, colendus, venerandus, revereotiai dig-

ADOMAR. V. a. domar. nus.


ADOMARSE. V. r. DOMARSE. ADORACI, f. Cuito exterior. Adoracion. Adora-
ADOMAT, DA. p. p. DOMAT. tio, religi, nis, cultus, us. ||
Honor, reverencia.

ADOMASCAT, DA. adj. Semblant al doms. Adoracion, reverencia, respeto. Adoratio, nis.
Adamascado. Damasceni serici similis. ADORADOR, A. m. y f. Lo qui adora. Adora-
ADONAR. V. a. ant. dor. Venerator, adoralor, cultor, is, adoratrix, icis.
y
ADONARSE. V. r. Mirar, advertir. Advertir, re- ADORAR, v. a. Honrar, reverenciar ab cuito
parar, notar, observar. Animadverto, deprehendo, exterior. Adorar. Adoro, as, colo, is, adveneror,

is, noto, observo, as, adverto, is. ter. Tenir comp- aris. 11
met. Amar ab extrem. Adorar. Adamo, as,
I

te, atndrer alguna cosa. Cuidar, tener cuenta ardeo, es, deperio, is, amore flagrare. 1|
Besar la

cuidado. Animum intendere. ma al Papa regoneixenllo com succesor de Sant


FR COM QUI NO sen' ADONA. fr. fam. Fr los ulls Pere. Adorar. Adoro, as. D ant. Fr oraci. Orar,

grossos, fingir disimuladament que no s' ha vist adorfir. Oro, as, deprecor, aris.

alguna cosa. Ha^cr la vista gorda. Se non vidisse si- PASSANT Y ADORANT, exp. pera denotar lo poch que
mular. produheix algun ofici empleo. Comido por servido.
SENS ADONRSEN. m. adv Inadvertidament. Inad- Victui tantum necessria lucrari.
vertidamente. Inconsiderat, imprudenter, inscien- ADORAT, DA. p. p. Adorado. Adora tus.

ter. ADORATORI. m. ant. ORATORI, capella. 1|


En la

ADONAT, DA. p. p. Adverlido. Animadversus. Amrica anomenaban aix al temple dels dols. Ado-
ADONCHS. adv. ant. k las horas.
t. ratorio. Idolorum fanum.
ADONEU, m. Nom que 'Is raibes donan al sol. ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son ador-
ADONI. adj. ADNICH. miment. Adormecedor. Soporfer, somnfer.
ADONIAS. f. pi. Festas en honor de Adonis, y ADORMIMENT. m. La acci y efecte de ador-
ADO CATAL. ADR 35
mir 6 adormirse. Adormecimientn. Sopor, sopora- is, tas,excuHns,'distinctus,variegafus. rouT, galatt. j]

tio, nis. Entorpiment de algun membre del cos.


II
ADORNO, m. Lo que adorna hermoseja. Ador-
Adormecimieno. Torpor, sfupor, is, lorpedo, inis. ||
no, oi'nato, atavio. Ornamenium, i, illusiratio, nis

met. En la moral enduriment en las culpas, passions decor, is, paratns, us. ||
Esplendor. Esplendor. Splen"
etc. Adormecimieno, endurecimiento. Pervicacia, ac. ||
dor, is. II
pi. ORNAMENTS.
met. FATONTIMENT. ||
APACIGAMENT. ADORNOS scpRrLuos. Garambinas. Snpervacaneus,
ADORMIR. V. a. Cansar son. Adormeeer. Soporo, futilis ornatus.
as, sopio, consopio, is, somnium alicui afferre, con- ADORS. m. adv. ant. Al revs espatlla de algu-
ciliar, adducere. ||
met. Apaciguar. Adormeeer, cal- na cosa. Detras, al dorso, la espalda. tergo, post
mar. Sedo, mitigo, as. ||
met. Entontir. Entontecer. tergum.
Infatuo, as, bardum, stupidum reddere. En la ci-
[|
ADORS DEL ATGA. loc. ant, A h supcrfcie, la flor
rurgia fr prdrer la sensibilitat algun membre pe- del agua. Ad tergum aqua.
ra que no patesca tant, quant s' ha de fr alguna DONAR ADORS. loc. aut. Tirarse demunt, pegar
operaci violenta. Adormeeer, ollundir, embalar. He- escarmentar. Echarse encima, escarmentar. Impin-
belo, soporo, as. gere, agredi, lundere.
ADORMIRSE. V. r. Sr vensut de la son. Ador- ADORSAR. V. n. ant. Posarse al coll las es-
mecerse, dormirse. Dormio, abdormio, is, soporor, patUas alguna pepsona altra cosa. Echarse cnes-
aris. Endormiscarse, comensarse dormir. Ador-
II
tas. Humeris, vel sper humeros imponere.
mecerse, trasponerse, dormitar, adormitarse. Dormito, ADOTSENAR. v. a. Separar per dotsenas. Ado-
as, obdormio, obdormisco, is, somno leviter corripi. cenar. In duodenas distribuere.
II
Enforpirse algun membre. Adormecerse, envararse, ADOTSENARSE. V. r. Ferse ab gent baixa. Ado-
entorpecerse. SIupeo, es, torpesco, stupesco, pigres- cenarse. Parem se infimis facere, promiscu cum ora-
co, is. II
met. Obrar ab negligncia descuyt. Dor- nibus agere.
mirse, echarse dormir. Causae indormire; negligen- ADQUIRENT. p. a. Adquirente. Acquirens.
tius agere. ||
En matria de vicis y deleyles equival ADQUIRIDOR, A. m. y Lo qui adquireix. f. Ad-
permanixer mlt temps en ells. Adormecerse. In quiridor. Acquirens, consequens.
tiis senescere. ADQUIRIR. V. a. Conseguir, guanyar. Adquirir,
ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. So- alcaiizar, granjear. Comparo, adparo, paro, as, ac-
pilus, soporatus. ||
Entorpit. Adormecido, envarado. quiro, colligo, pari, is.

Rigidus. II
Enfontit. Entontecido. Infatuatus ||
Apaci- ADQUIRIR AB LO CAP DELS DITS AB SN SUHOR. fr.

guat. Adormecido, calmado. Sedatus. Adquirir con sus punos con sus pulgares. Mereo, es,
DESPERTAR ALS ADORMITS. Reuovar alguua espcie, mereor, eris.
fr memria pera que alg fassa lo que no pensava. ADQUIRIRSE. V. r, Adquirirse, granjearse. Sibi
Despertar. In meraoriam revocar. conciliar, captar, assectare, aucupare.
MiTJ ADORMIT, mod. adv. Entre sueTws, entre duer- ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido, adquisito. Ac-
eyvela, medio dormido. Semisopitus, dormifandus. quisitus, partus, quasitus.
II
met. Se diu del qui fa alguna cosa distret, im- ADQUISICI, f. Guany, logro. Adquisicion. Ac-
erfecta per falta de cuidado. Medio dormido. Incu- quisitio, adeptio. nis. adeptus, us.
rios, oscitanler. ADQUISIR. V. a. ADQUIRIR.
ADORN. m. ant. adorno. ADQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
ADORNADAMENT. adv. m. Ab adorno. Ador- ADRASSANA. f. Drassana, lloch la vora del
nadamente. Ornat, condecoro, amplific. mar, ahonf se fabrican, componen y conservan las
ADORNADSSIM. adj. sup. Mlt adornat. Ador- embarcacions, y 's guar>^a tot lo necessari pera ar-
nadisimo, mvy adornado. Perornatus, ornatissimus. marlas equiparlas. Arsenal, atarazana, iarazana,
ADORNADOR, RA. m. y f. Lo qui adorna. astillero, tarazanal. Navalla, ium, navale, is, arma-
Adornador. Ornalor, exornator, is. mentarium, ii.

ADORNAMENT. m. ant. ADORNO. ADRASTRIA. f. mit. Filla de Jpiter y de la Ne-


ADORNAR. V. a. Hermosejar ab adornos. Ador- cessitat, deesa venjadora de las maldats adorada en
nar, engalanar, ataviar, embeUecer, atildar, alinar. Ramno. Nemesria, Adrastria. Adrastia,
|| a;. ||
Regi y
et. Distingir alg sas bons qualitats. Adornar, ciutat de Missia. Adrastria. Adrastria, ac.
ealzar,ilustrar. Nobililo, orno, exorno, decoro, ador- ADRE. adj. ant. destre.
no, convenusto, as, excolo, expolio,is. ||
Hermosejar ADREDES. adv. m. ant. Adrelas, expressament.
r estil ab tropos y flguras. Adornar, peinar, engala- Adrede, adredemente, de propsito. Nominatim, ex in-
nar. Figuro, iilumino, as, modura dicendi concinna- dstria, dat, dedit oper.
re, comptum reddere; orationem condire. hon- t|
ADREITAMENT. adv. m. ant, ADRETTAMENT.
rar. ADRS. m. Adorno, atavio, corapostura, assec.
ADORNAR8E. V. r. Pulirse. Ataviarse, engala- Aderezo. Concinnatio, nis, ornatus, us. (I
Adornos
narse. Exornari, concinnari. de donas compost de diamants, perlas etc. Aderezo,
ADORNAT, DA. p. p. Adornado, Ornatus, decora- Opieria, orum, margarilarura contextus, ordinaJa
36 ADR DICCIONARI ADU
series; inaures, ium, forquis, is, armilla,'e. ||
Los ADRISSAT, DA. p. p. Adrizado. Erectus.
adornos del caball. Jaez, aderezo. Phalera, arura, ADROGUER, ra. Qui comercia en drogas,y aro-
.stragulum, i, equina lorica. P parament de cksk. mas. Droguero, droguista, especiero, confitero. Aroma-
- ADRs DE ESPASA, DAGA etc. Guarnici. Aderezo de tarius, aromatum propola.
ii,

espada, daga. etc. Capuli ornatus. adroguer! A. f. Botiga de adroguer. Drogue-


ADRESSADOR. m. Espcie de ribot, lo ferro del ria, espeeeria. Aromatopolium, ii, aromatum laberna.

qual ocupa solament la mitat de la fusta, y la altra ADSABARA. ADZAVARA, f.

mital que surt un poch, s' afirma en lo cant de


la ADSAGALLADA. Llobada, f. disbarat, bestiesa.

pessa que's riboteja, ab la qual se logra fr una guia Gazafaton, gazapaton, porrada. Astirologia, ai, ca-
segura, pera igualar y deixar perfectament plana la cophatum, i.

superfcie. Junlera. Runcina, se. ADSEMBLA. ant. adzembla.f.

FR PASSAR PEB l' ADRESSADOR. fr. met. Fr passar ADSEMBLAR. adj. ant. adzemblab.
per tot lo rigor de la lley. Echar la ley toda la Jey ADSEMBLER. m. ant. ADZEMBLER.
alguno. Summo jure cum aliquo agere. |]
Fr pas- ADSEROLA. Fruyt semblant la serva.
f. Ace-
sar per tots los exmens y probas. Pasar por todas rola. Mespillum,i.

las admnas. Cuneta subire pericula. ADSEROLER. m. Arbre mitj , espins, flor
ADRESSAMENT. m. ant. La acci de adressar. blanca, fusta de color de carn. Acerolo. Mespillus, i.

Enderezamienlo. Gorreclio, directio, erectio, nis. ADUANA. f. Casa pblica en la qual se regis-
ADRESSANA. f. ADRASSANA. tran las mercaderias y cobran sos drets. Adiiana.

ADRESSAR. V. a. Posar dret lo que est tort. Destinata inspiciendis mercibus, et exigendis vecti-
-Enderezar. Corrigo, dirigo, is, rectum facere, red- galibus domus, telonium, ii. Lo dret que pagan
dere; in direclum flectere. |1
Posar recte lo que est los geners, mercaderias en laAduana. Aduana.
decantat. Enderezar, destorcer. Distorqueo, retor- Ex mercibus vectigal. \\
Registrar en la Aduana 'Is

queo, es, dirigo, is. ||


Reformar los abusos, posar geners y pagar sos drets. Aduanar. Mercs recen-
las cosas en bon estat. Enderezar. Ordino, dispono, sere, et ex bis vectigalia solvere.
tempero, as. I
Igualar, allisar la paret per emblan- ADUAR. m. Poblaci de tendas y barracas.
quinaria. Jaharrar. Gypso, as, parietem gypso a;- Aduar. Attegiae, arum, mapalia, magalia, orum.
quare. 1|
Llevar la fusta lo vici que ha pres des- ADUCGI. f anat. La acci de conduhir un mus-
.

prs de tiaballada. Desalabear. Curvaturic vitium cle algun^membre envers dintre. Aduccion. Adduc-
emendare. ||
Girar la nau que est de carena. Adri- tio, nis.
zar. Navem erigere, sublevare. ||
Alsar, posar dreta ADUCTOR. m. anat. Lo muscle que serveix per
y perpendicular alguna cosa. Alzar, levantar. Erigo, conduhir algun membre envers dins, per exemple 'I
is. II
Encaminar. Dirigir. Dirigo, is. ||
Esmenar, cor- muscle que conduheix los ulls envers lo nas. Aduc-
retgir. Corregir, enmendar, castigar, enderezar, Pu- tor. Adductor, is.
nio, plecto, is. ADUIXER. V. a. ant. envia b. ||
portar.
ADRESSAR UN SEPULCRE, fr. Construhirlo. Levantar, ADULACI, f. La acci y efecte de adular. Adu-
.eregir un sepulcre. Sepulchrum excitar, erigere, lacion. Adulalio, assentatio, nis, blandiraentum, i,

instituere. blanditus, s, blandities, ei, blanditia, se.

ADRESSARSE. V. r. Posarse dret lo que est ADULADOR, A. m. y f. Lo qui adula. Adulador.


corb. Enderezarse, aderezarse. Sese erigere. Adulator, assentator, is, colax, acis.
ADRESSARSE EN LA SELLA. loc. met. Prepararse pe- ADULAMENTS. m. pi. ant. Udols. Aullidos.
ra frse ferm en alguna opini. Afirmarse en los es~ Ululatus, us.
Jribos. ADULAR, v. a. Dir fr ab estudi lo que agrada
ADRESSAT, DA. p. p. Enderezodo. Erectus, di- altres. id!u/ar, lisonjear, untar los cascos. Adulor,
rectus. assentor, palpor, aris, blandior, iris, aures permul-
ADRETAS. adv, m. Agratcient, aposta. Adrede, cre.
espresamente, de propsito, de indstria, de caso pen- ADULAT, DA. p. p. Adulado. Adulatus.
sada. Consulto, cogitat, cogitatim, dedit oper, ADULATORI, A. adj. Lo que adula. Adulalorio.
sciens, de indstria. Adulatorius, assentalorius.
ADRETES. ADRETAS. ADULGIDURA.. f. ant. y
ADREYTAMENT. adv. m. Rectament, justa- ADULGIMENT. m. ant. La acci y efecte de en-
ment. Rectamente,juslamente. Recte, just. dulcir. Endulzadura. Dulcoratio, nis.
ADRZ. m. ADRS. ADULGIR. V. a. ant. endolcir.
ADRITICH. m. Lo mar golfo de Yenecia. ADULGIT, DA. p. p. ant. endolcit.
Adfitico, Adri, b, adriaticum mare. I
adj. Lo que ADULT, A. adj. Pertanyent la adolescncia.
pertany dit mar. Adritico. Adriaticus. Adulto. Adultus. I
adolescent.
ADRI8SAR. V. a. naut. Adressar la nau que es- ADLTER, A. m. y f. ant. Qui comet adulteri.
t girada de carena. Adrizar. Navem erigere, su- Adltera. Adlter, mcechus, i.

blevare. ADULTERACI, f. Falsificaci, vici de alguna


ADV CATAL. ADV 37
cosa. Amileracion . AduKeralio, nis, adiilterium, li. dignitat, Elemcion, exaltacion. Primusadsupremam
ADULTERADOR. m. Lo qui adiillera. Falsifica- dignilatem accessus, prima dignilalis auspicia.
dor, adulerador, fahario. Adullerator, corruptor, ADVENIR. v. n. Venir, succehir. Suceder, ocur-

is, falsarius, ii.


rir. Accido evenio, is.

ADULTERANT, p. a. Qui adultera. AduUeranle. ADVENT, m. Lo temps del quart diumenge abans
Adulferans. de Nadal fins a la viglia. Advienio. Adventus, us.
ADULTERAR. Comtrer adulteri. Adulte-
V. a. ADVENTICI, A. adj. Lo que v per casualitat.
rar, cometer aduherio. Adultero, raoechisso, as, moc- Advenicio. Advenlilius.

chor, aris. ||
v. a. met. Falsificar, contrafr. Adulte- BNS ADVENTicis. Los quc adqucrcix lo fill en la
rar, falsificar, viciar, corromper. Adultero, vitio, as, ptria potestat. Dienes adventicios. Bona adventitia,

corrumpo, is. ADVERACI. f, for, k^rmac'i. Advocacion, ase-

ADULTERAT, DA. p. p. AduUerado. Adultera- veracion. Asseveratio, nis. ||


Certificaci, instrument

lus. en que s' assegura la veritat de alguna cosa. Certi-


ADULTERI, m. Acteil-lfcit de solter ab casada, ficacion, certificado. Litterai fidem facienles.
de dos casals. Adulterio. Adulterium, ii, mojchia, ADVERAR. v. a. Asseverar, certificar, donar
ai, pellicatus, ns, mcechile, is.
per certa alguna cosa. Adverar. Afirmo, as, ||
naut.

ADULTER, NA. adj. Pertanyent al adulteri. AVARAR.


Adulterino. Adulterinus. |]
met. Fals, contrafet. ADVERAT, DA. p. p. Adverado. flSrmatus,

Adullerino. Adlter, adulterinus, corruptus, vitia- ADVERBI, m. gram. Part de la oraci que mo-
tus. difica al verb. Adverbio. Adverbium, ii.
ADULTERINAMENT. adv. Ab adulteri. Adulte- ADVERBIAL, adj. gram. Pertanyent al adverbi.
rinamente. Cum adulterio. Adverbial. Adverbialis,

ADULTERO, A. m. y f. Qui comet adulteri. ADVERBIALMENT. adv. m. A manera de ad-


Adultero. Adlter, i, moechator, is, alieni matrimonii verbi. Adverbialmente. Adverbialiter.

subsessor. ||
Fals, contrafet. Adulterada, falso. Fal- ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat.
sos, illegifimus. Adverso. Adversus, infestus, sinister, [| Lo que est
ADUNANZA. m. ant. UNI, CONGBEGACI, C0A.L1- enfront. Adverso. Adversus, oppositus,
ct. PART ADVERSA, for. Lo contrari. Parte adversa. Ad-
ADURIR. V. a.ant. Cremar. Quemar. Uro, is. versarius, ii,

ADURIT, DA. p. p. ant. Quemado. Ustus. ADVERSAMENT. adv. m. Desgraciadament.


ADURMENTAT, DA. adj. ant. Adormit. Ador- Adversamente desgraciadamente. Advers, conlrari,
,

mecido. Sopitus. sinistre, infortunat.

ADUR8E. V. r. ant. V del verb llat adduco, que ADVERSARI, A. adj. Contrari, advers. Adver-
vol dir guiarse. Fundarse. Nitor, eris. sria, contrario, adverso. Adversarius, infestus, ad-
ADUST, A. adj. De geni aspi^. Adusto, hronco, versus. II
m. Contrari, enemich. Adversria. Adver-
hrusco. Asper, tetricus, intractabilis, diicilis. sarius, ii, adversator, ris.

ADUSTIBLE. adj. Lo que l disposici es fcil ADVERSATIU, VA. adj. gram. S' aplica la

de cremarse. Combustible, adustible. Quod comburi conjuncci que junta cosas oposadas contrarias,
potest, combustioni obnoxius. com encara, ms, per. Adversativo. Adversativus.
ADUSTI. f. ant. La acci y efecte de cremar, ADVERSITAT, f. Desditxa, desgracia, infortu-
Combustion, adustion. Combusti, nis. ||
med. In- ni. Adversidad, desdicha, desgracia, infortunio. Ad-
cendi dels humors de la sanch. Adustion. Adustio, versum, infortunium, ii, adversitas, atis, adversi,
nis. casus; adversa, orum.
ADUSTIU, VA. adj. Lo que t virtut de cremar. ADVERTNCIA, f. Avs. Advertncia. Monitum,
Adustivo. Quod comburere potest. ||
med. Aduslivo. documentum, i, animadversi, admonilio, nis, ad-
Aduslivus. monilus, s. |j Reparo, observaci. Advertncia. Ani-
ADUTZ. ant. Conduce. Fert. madversi ,
noiatio, observatio, nis. ||
Premedita-
ADVENEDS. adj. Se diu per menyspreu de ci, deliberaci, sagacitat. Advertncia. Considera-
qualsevol foraster que v establirse en algun pas tio, circunspectio, deliberatio, nis. [| condici. [|
En
"
ns empleo ofici. Advenedizo. Exter, extraneus. los escrits, nota de particular atenci. Advertncia.
Foraster, estranger. Advenedizo, estrangero. Ad- Subscriplio, animadversi, is, nota, ac.

vena, alienigena, exlernus. ||


ant. Lo gentil ma- ADVERTIDAMENT. adv. m. Ab advertncia.
boraet que's convertia nostra religi. Adve- Adverlidamenle. Deliberat, prudenler, scienier. W
nedizo. ChristianiB religionis recens cultor, prosely- ADRETAS.
tus, i. ADVERTIDSSIM. adj, sup. Mlt expert, caps,
ADVENIDER. adj. VEXIDER. ||
ADVENEDS, I)
ES- Adverlidisimo. Vald experlus, solers.
TRANGER, ADVERTIMENT, m, ADVERTNCIA.
ADVENIMENT, m. Vinguda. Advenimiento, ve~ ADVERTIR. V. a. Reparar, observar. Advertir,
nida, llegada. Adventus, ns, \\ Exaltaci alguna reparar, echar de ver, notar. Video, es, adverto, ani-
38 ADZ DICCIONARI AES
raadverlo, circumspicio, is, considero, observo, as. ADZAVARA. f Planta, que fa un cono punxa-
Avisar, aconsellar. Advertir, amonestar, apercibir. guf, ab varias fullas enrolUadas unas sobre altras,
I!

Moneo, doceo, es, commonefacio, is. que van desplegantse succesivament, y son punxa-
ADVERTIT, DA. p. p. Advertido. Animadver- gudas, acanaladas, arraadas de unas punxas en sa
sus. 11
adj. Estordt, viu, astut. Advertido, avisado. extremitat y voras, mlt crassas, de color vert clar,
Expertus, solers, circumspectus, prudens, exper- de tres quatre peus de llargria, plenas de fibras
'1 fil ano-
gefactus. Uargas, fortas y blancas, de las quals se fa
DESPRS DE ADVEBTiT. Despues de advertido. Ex de- menat pita. Desplegadas ja totas las fullas al cap de
nunciato. deu dotse anys, naix del centro de ellas un tronch
ANAR ESTAR ADVERTIT, fr. Estar previngut, obrar de vuyt deu pams de llarch, en la extremitat del
ab advertncia y precauci. Ir, andar, estar sobre el qual fa unas flors blancas de unas dos polsadas de
aviso sobre los estribos. Cautum, providum esse, llarch, morint en aquell mateix any la planta. Se
consideral agere. propaga per medi de las fullas, que sn un bon ali-
ADVOCACiA. f. Professi del advocat. Abogacia. ment del bestiar bov, y en algunas parts de Am-
Advocatio, nis, causidicina, aj, causarum patroci- rica n' extrauhen un such, que fermentat es un li-
nium. cor agradable. Pita. Agave Americana.
ADVOCACI, f INVOCACI. 3. 11
ant. advocacia. ADZEMBLA. f. Animal de crrega. Acmila.
ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada. Mulus, jumentum, i.

Tlxor causidici. |1
met. Intercessora , mediadora, ADZEMBLAR. adj. Lo que pertany al adzembla.
Abogada. Advocata, va, deprecatrix, icis. Acemilar. Jumentarius.
ADVOCANT, m. ant. advocat. ADZEMBLE. m. ant. ADZEMBLA.
ADVOCAR. V. a. Defensar plets altras causas. ADZEMBLER. m. ant. TRAGINER.
Abogar. Advoco, as, causas agere, litem orar, pe- ADZUR. m. ant. Blau. Azul. Coeruleus.
rorar. 11
Parlar favor de alg. Abogar, inlerceder,
Pro aliquo deprecari, alieni patrocinari. AE.
ADVOCAT, DA. p p Abogado. Advocatus. jj m.
Professor de jurisprudncia. Abogado, jurisconsulto. AEANANT. adv. t. ant. y
Causidicus, advocatus, patronns, i, causarum actor. AENANT. adv. t. ant. En avant. En adelanle.

11 met. Intercessor. Abogado, intercesor, medianero, Poste, deinceps, in posterum, posthc.


protector, patrono. Advocatus, patronus, i, depreca- AR. m. ant. Ayre. Aire. Ar, is.
tor, protector, is. AREO, A. adj. Lo que pertany al ayre, cons-
advocat de causas perdddas. fr. met. Manifasser, ta de ell. Areo. Arius, areus, flabilis. | met. Ya.
lo que's fica en lo que no li importa. Procurador de Areo, fanlstico, vano. Arius, vanus. |1
pot. Cosa
pobres. Alienis negotiis se immiscens. mlt elevada, com torres, xiprs etc. A^reo. Aereus.
sR advocat de causas perdudas. fr. Se diu dels AERIFORME^adj. S'aplica las substancias
que's posan en lo que no 'Is importa. Meterse en la en forma de gas ayre atmosfrich, sent flyts di-
renta del escusado. lis aliquem immisceri, quaj se ferents de ell. eriforme. Arisimilis.
non attingunt. AEROGRAFIA. f. Descripci, teoria del ayre.
advocat de pobres. Un advocat pensionat per lo Aerografia. Aeris theoria, descriptio.
Rey pera defensar las causas dels pobres de solem- AEROLOGIA. f. Tractat del ayre y sas propie-
nitat. Las Corts de 1820 suprimiren aquest sou, y tats. Aerologia. Arologia, a;.
desde las horas qued crrech dels col-legis de AEROMANCIA. f. Art y modo supersticis de
Advocats, y esta Corporaci comissiona alguns de endevinar per medi del ayre. Aeromancia. Aeroman-
sos individuos pera defensar ditas causas. Abogado tia, se.
depohres.kd. pauperum lites defendendas advocatus. AEROMNTICH. m. Professor de aeromancia.
ADVOCAT patrimonial. advocat dels interessos
L' Aeromntico. Aeromanticus, i.

deia corona. Abogado fiscal patrimonial. Fisci ad- AEROMETRIA. f. Art de amidar 1' ayre. Aero-
vocatus, regiarum causarum actor. metria. Aerometria, ae.

ADVOCATORI, A. adj. CONVOCATORI. AERMETRO. m. Instrument per amidar l' ay-


ADZABARA. f. ADZ AVARA. re. Aermetro. Aerometer, tri.

ADZABEJA. ant. y f.
AERONAUTA. m. Qui puja pels ayres ab la
ADZABELLA. f. ant. gayeta, pedra. bomba del gas. Aeronauta. Areonauta, ae, arem
ADZARI. m. ant. Asaro, planta perenne, de sulcans.
qual arrel naixen las fuUas en forma de rony, y AEROSTTICH, CA. adj. Lo que f relaci al
del raitj de aquestas la cama, que sost en sa extre- ayre. Aerosttico. Aerostaticus, ad arem pertinens.
mitat las flors, las quals sn de un color roig ne- Lo que va pel ayre. Aerosttico. Aerostaticus,
II

grencb, y t la propietat de excitar lo vmit. Asaro, arem sulcans.


asarabacara , yerba bendita. Asarum europeum , AE8MAR. v. a. ant, pensar, calcular, magikar.
nardus rstica.
AFA CATAL. AFA 39
AFAMAT, DA. p. p. Eambreado. Fame compul-

AF. sus. II
adj. Famolench. Hambron. Esurio, esuriens.
Qui t fam. Eambrienlo. Famelicus. ||
mel. Ansis,
II

AFABILSSIM, A. adj. sup. MK afable, Afabi- mlt desitjs de alguna cosa, com afamat de virtut.

mo. lUimanisimus, facillimiis, quani obvius. Uambriento. Inhians, avidus. ||


Acreditat. Afamado,
AFABILITAT. f. Duisura, suavitat en lo tracte. famosa. Famosus, celebris, illustris. ||
ant. infamat,

Afabilidad, agrado. Affabitas, comitas, urbanitasj DIF.\M.*.T.

atis. AFAN. m . AFANY.


AFABLE, adj. Suau, agradable en lo tracte. AFANAR. v. a, AFANYAR. ||
fam. Robar ab ast-
Afable. Affabilis, facilis. cia. Limpiar. Emungo, subripio, is.

AFABLEMENT, adv. m. Ab afabilitat. Afale- AFANARSE. V. r. afanyarse.


mente. Affabiliter, comiter. AFANAT, DA. p. p. afanyat. ||
Robat. Limpiado.
AFAGILITAR. V. a, ant. facilitab. Subreptus.
AFADIGADAMENT. adv. m. Ab agitaci, fati- AFANGAR. v. a. ant. Enfangar, embrutar de
ga. Falifjadamente, faligosamente. DifDcultr, acgr, fancb. Enlodar, embarrar. Luto, as, luto illinire.

molesto. AFANGARSE. V. r. ant. Enfangarse. Enlodarse.


AFADIGADSSIM, A. adj. sup. Fatigadisimo. Luto inquinari.
Vald lassus. AFANGAT, DA. p. p. Enlodado. Lntosus.
AFADIGAMENT. m, Cansanci, fatiga. Fatiga. AFANS, A. adj. ant. afanys.
Operositas, atis, fatigatio, nis, lassitudo, inis. AFANT. m. ant. y.
AFADIGAR. v. a. Incomodar, atormentar, can- AFANY. m. Traball fatigs. Afan. Sollicitudo,
sar, acongoixar. Fatigar. Defaligo, as, rumpo, is. j) nis, operositas, atis, improbus, labor. ||
nsia, de-
FADIGAR. sitg vehement. Afan, ahinco. Anxietas, atis, anxie-
AFADIGARSE. v. r. Incomodarse, atormentar- tudo, cupido, inis.
86, cansarse, acongoixarse. Fatigarse. Defatigari, AFANYAR, v. a. Guanyar ab afany. Afanar.
vexari. Operos adquirere.
AFADIGAT, DA. p. p. Fatigada. Defatigatus. AFANYARSE. v. r. Enllestirse, traballar de-
AFAHENAMENT. m. ant. La feyna que's se- pressa. Afanarse, despachar, menear las manos, las
nyala per traballar diriament. Tarea. Pensura, i. ||
miinecas, los pulgares. Enavo, festino, as, sollicit

Lo obra que s' ha de acabar en determinat


traball laborar. ||
Fatigarse en algun traball diligncia.
temps. Tarea. Pensum, i. Afanar, afanarse, exhalarse, desvivirse. Anxio, as;
AFAHENAT, DA. adj. LO qui s' afanya mlt. tolo nisu, omni opera inniti, operi vehementer in-
Atareado, afanoso. Operi, labori intentus; operi ve- cumbere.
hementer incumbens. AFANYAT, DA. p, p, Afanado. Anxius, solli-
AFAIRE. m. ant. afer. citus.
^AFAITAR. V. a. AFAYTAR. AFANYS, A. adj. Pens, que costa mlt traball,
P*AFAITAT, p. p. AFAYTAT. Afanoso, Irabajoso. Operosus molestus, vald gravis.
AFALAGH. m. Demostraci de carinyo. Halago. AFAR. m. ant. afer.
Illecebra, ae, blanditus, us. AFARDELLAR. V. a. Agafar sens orde alguna
AB AFALAcns. m. adv. Carinyosffment. Lisonjera- cosa flexible, com roba, etc. Arrebujar. Confus co-
mente, con halagos. Bland, blanditiis. lligere, permiscere.
AFALAGADOR, m. Lo qui afalaga. Halagador. AFARMANSA. ant. FIANSA. f.

Palpator, blandiens. AFARMANSAR. V. a. ant. Fr ferraansa fian-


AFALAGAMENT. m. AFALACn. sa. Salir fiador, fiar. Satisdo, as, idejubeo, es, ad-
AFALAGAR, v. a. Demostrar amor y carinyo. promitlo, is.

Halagar, popar, acariciar. Prolecto, as, prermulceo, AFARM ANSAT, DA. p. p. ant, afianzado. Sa-
es, palpor, aris. ||
Adular. Adular. Adulor, aris. tisdatus.
AFALAGAT, DA. p. p. alagado. Blanditus. AFARRAR. V. a. AFERRAR.
AFALECH. m. afalagh. AFARRUS8ARSE. Y. r. Menjar y burer mlt.
AFALEGADOR. m. AFALAGADOR. Atracarse. Cibis oppleri, ad satietatem edere.
AFALEGAR. V, a. AFALAGAR. AFARTAMENT, m. ant. FART.
AFALEGAT, DA. p. p. AFALAGAT, AFARTAPOBLES. adj. S' aplica certa espcie
AFAMAR. V. a. Fr patir fam. llambrear. Fame. de rahim que t lo gra gros y la pell dura, que es
obstringere, compellere. Fr venir gana de
||
ant. bo pera guardarse. Lairen.
menjar. Dar gana de comer. Edendi araorem excita- AFARTAR. V. a. Satisfer saciar ab excs lo
r. II
Acreditar, donar fama. Afamar. Aliquem cele- apetit de menjar burer. Harlar. Satio, as. ||
met.
brar, illustrar, exlollere. |1
ant. infamar, difamar. Satisfer lo gust desitj de qualsevol altra cosa. Har-
AFAMARSE. V. r, Frse fams. Afamarse. Sese tar. Desideria explere. ||
met. Donar abundncia
exaltar, nomen sibi comparar. multitud de lo que expressau los noms ab que's jun-
AFE DICCIONARI AFE
ta, com afartar alg de bastonadas, de bofetadas, AFEGTADOR. m. Lo qui afecta. Afectador.
etc. Hartar. Saturar, implere, afficere, Affectator, is.

AFARTARSE. V. r. Hartarse. Ingurgito, cor- AFECTAR. V. a. Parlar obrar ab afectaci.


vito, as, Afectar. ATecto, as, verba habitumque studiosius
AFARTAT, DA. p. p. Hartado. logurgitatus. exquirere. ||
Fingir, com afectar ignorncia. Afectar,
AFAaTAM B V DiGASME MOBO. que alg ref. Deiiota fingir, aparentar. Simulo, as. j]
Fr impressi una
ha perdut la por la reprehensi, y no fa cas de cosa en altra. Afectar. Commotionem aferre. ||
codi-
'1 que diran. Tane el esquion, y duermen los tordos GlAR.
al son. Proprium commodum aliena? opinioni pra;s- AFECTAT, DA. p. p. Afectado. Affectatus. ||

lat. adj. Presumit en excs. Afectado. Praesumptuosus,


AFATXAR. V. a. Molestar, aburrir. Abrumar, praesumptor. ||
Buscat ab desmasiat estudi, i/ecaco.
fastidiar, moler, marear. Molestiam aferre. Arcesitus, exquisitior. ||
met. Membre danyat. Afec-
AFAVORIDOR, A. m. y f. Lo qui afavoreix. to. Affectus, morbosus, obnosius.
Fawrecedor, bienhechor. Faulor, adjutor, favitor, is, AFECTE, m. Afici. Afecto, aficion. Aflfectus, us,
palronus, i. studium, ii.
II
Passi. Afecto. Affeclio, us, affectio,
AFAVORIMENT, m. FAVOR. nis. med. Dolencia, com afecte de pit. Afecto. Af-
II

AFAVORIR. V. a. Amparar, ajudar, defensar, fectus, s, morbus, i. pint. Expressi, vivesa deia ||

protegir. Favorecer, socrrer. Alicui favere, sludere, acci de una pintura. Afecto, expresion. Yis, is, ex-
favorem adhibere. Fr algun favor. Favorecer. Mu-
|1
pressi, nis. II
adj. Inclinat alguna persona cosa.
nus gratiam facere. Apoyar algun ft, opini etc.
1|
Afecto, aficionado, adicto, devoto. Amicus, afectus,
Favorecer. Patrocinor, aris. j|
obsequiar. studiosus. Subjecte un encrrech obligaci.
II

AFAVORIT, DA. p. p. Favorecido. Fautus. ||


Afecto. Obnoxius, addictus, gravalus. ||
filos. Se diu
adj. Estimat. Favorecido, favorito. Favorabilis, ali- del cos qui sobrevnen ests las altras qualitats,
cui gratissiraus, apud aliquem gratia clarus. ||
ant. accidents mutacions, y aix 's diu aquest cos est
GRACIS. afecte de la blancura. Afecto. AQ"ectus.
AFAYT. m. y AFECTET. dim. de afecte. Amor petit. Afectillo,
AFAYTAMENT. m. AFEYT. aficioncilla. Studium, ii.
AFAYTAR. V. a. AFEYTAR. AFECTSSIM, A. adj. sup. Afeclsimo. Afi'ectis-

AFAYTAT, DA. p.[p AFEYTAT. [|


ant. ACOSTUMAT. simus, carissimus, dilectissimus.
II
adj. vulgar. Escamnat, xasquejat, burlat, enga- AFECTIU, VA. adj. Lo que pertany al afecte
nyat. Chasqueado, burlado. lUusus. prov de ell. Afectiva. Affectu plenus.
AFAZENDAT, DA. adj. Atareado. Operi inlen- AFECTUS, A. Lo que arrebata ab suavitat, com
tus,sedulam curam impendens. la msica, eloqncia etc. Afectuosa. Ciendis alfec-
AFEA. Divinitat gentlica adorada en Creta, etc. tibus aplus. II
Garinys, amors. Afectuosa. Garus,
Era la mateixa que Diana. Afea. Aphea. affectuosus, benevolus, amoris plenus.
AFEADOR. m. Qui afea. Afeador. Deturpans, AFECTUOSAMENT. adj. sup. Afectuosamenle.
foedans, antis, foedator, is. ATectuosissimus, peramator.
AFEAMENT. m. FEALDAT. AFECTUOSSSIMAMENT. adv. m. Afectuos-
AFEAR. V. a. Fr tornar lletj. Afear. Focdo, de- simamente. Affect, affectuos, ex animo, ardenti
turpo, deformo, as. ||
Repndrer, reprobar. Afear, studio.
vituperar, condenar, tachar. Vitupero, exprobro, as, AFECTOSSSM, A. adv. m. Afectus simo.
reprehendo, is. ||
Desfigurar un escrit ab adornos Peramanter, amantissim.
afectats. Afear, desfigurar. Scriptum calamistris AFEGIDOR, A. Lo qui afegeix. Anadidor. Ad-
munir. ditor, is.
AFEAT, DA. p p. Afeado. Deturpatus. AFEGIDURA. f.
y
AFEBLIR. V. a. ant. debilitar. AFEGIMENT. ant. Lo que s' anyadeix al- m.
AFEBLIRSE. V. r. ant. debilitarse. guna cosa. Anadidura. dditamentum, i, accessio,
AFEBLIT, DA. p, p. ant. DEBILITAT, ENFLAQUIT. additio, onis. ||
Uni de cosas afegidas. Juntura.
AFECCI, f. Impressi que causa alteraci. Junctura, coramissura, ae, coagmentatio, nis. ||
Lo
Afeccion. Afectio, nis. || afici, estimaci. dems en las compras. Anadidura, demas.
que's dna
AFECTACI, f. Presumpci fastigosa en los mo- Epimetrum, i, mantissa, .
dals, accions y paraulas. Afeciacion. Affectatio, nis, AFEGIR. V. a. Unir, apegar una cosa ab altra.
justo laboriosior cura; nirais anxium studium.
||
Anadir , juntar pegar unir ,
, . Jungo, superaddo, su-
Desmasiat estudi en la elecci de paraulas. Afecta- peradjicio, Aumentar. Anadir, aumentar, acre-
is. ||

cion. Yerborum caplalio. centar, agregar. Addo, adjicio, adjungo, aggero, is.
AFECTADAMENT, adv. m. Afectadamente. Af- II
Exagerar. Anadir, exagerar, ponderar, abultar.

fectat, affectat. Augeo, es, ingravo, as, verbis multiplicar. ||


En los

CAMINAR afectadament. Contonearsc, cernerse. Af- escrits. Anadir, adicianar. Subtexo, subjicio, ads-
fectatis motibus incedere. cribo, is. II
consolidar.
AFE CAALA. AF 41
AFEGIR LLENY AL FOCH. fp. met. Fomentar los dis- AFEYNAT, DA. adj. Alareado,
|
afanoso. Anxius,
gustos y discordias, Amdir km, yesca fuego al vebementer incumbens.
sllicilus, operi
fuego. Oleum camino addere, maleriara igni prae- AFEYT. m. Compostura per hermosejar alguna
bere. cosa, y en especial ingrediens ab que las donas se
AFEGIR8E. V. r. Anadirse. Accedere, addi, ad- pintan la cara. Afeite,jaJbe()ue, ajo. Cerussa, ac, fu-

jici, adjungi. cus, pigmentum, i. ||


La manya en afeytar las mer-
AFEGIT, DA. p p. Aadido. Addilus, adjunc- caderas. Aderczo. Mangonium, ii.

lus, adjectus. ||
m. fegidura. COMPNDRER AB AFEYTS fr. Afear, jalbegar. Fuco,
AFEGIT, m. ter. fegidura. as, expingo, is, pigmentis illinire. ||
Pulir las raer-
AFEIXUGARSE. V. F. Afanyarse, fr alguna caderas pera vndrerlas ms caras. Aderezar, aci-
cosa ab precipitaci de modo que latigue. Apechu- calar. Mangonizo, as.
f/arsf. Defaligari. AFEYTAR. V. a. Fer la barba. Afeytar, hacer la
AFELIU. m. astron. La major distancia que pt barba, rasurar. Depilo, as, tondeo,es, mentum radere.
tenir un planeta respecte del sol. Afelio. Aphelium, AFEYTAR8E. V. r. Pulirse. Remilgarse. Pulchri-
summa absis. tudinem jaclare. ||
Frse la barba. Afeilarse, hacerae
AFEMAR. V. a. FEMAR. la barba. Se tonsoribus dare.
AFEMAT, DA. p. p. FEMAT. DIGA LA MULLER DEL CEGO, PERA QUI s' FEYT DIEGO?
AFEMINACI. f. L' acte y efecte de afeminar- ref. vitupera '1 desmasiat adorno de las donas ab lo

se. Afeminacion. Effeminafio, nis. de agradar altres ms que als seus marits. La
AFEMINADAMENT. adv. m. Afeminadamente. muger del ciego para quien se afeila. Ccco nupla viro,
MoUiler, delical, eFeminat, rauliebrifer. cui faciem fucal?
AFEMINAR. v. a. Debilitar, inclinar alg AFEYTAT, DA. p. p. Afeitado. Tonsus. ||
adj.
las accions y geni de las donas. Afeminar, enervar. Pintat, bermosejat ab afeyts. Afeitado. Infucatus.
Effemino, eviro, muliero, enervo, as. AFEYTADET, A. adj. d. Afeitadillo.

AFEMINARSE. V. r. Vestir, anar, frse delicat AFFAR. m. ant. conversaci.


com las donas, Afeminarsc, adamarse. Mollesco, is, AFFASENDAT, DA. adj. ant. afeynat.
ceminor, aris. AFFECCI. f. AFIC1.
AFEMINAT, DA. p. p. Afemimdo. Effeminatus, AFFEGAR. V. a. ant. destruhir.
calamitatus, cinedus, pumicatus. ||
adj. Cobart. Ga- AFFERMAR. V. a. ant. AFIRMAR.
llina. Iners. ||
Moll, vicis. Afeminado. Mollis. AFFINAMENT. m. ant. FI.
AFER. m. QUEFER, NEGOCI. ||
V. a. FR. AF. m. Parent per afinat. Afin. Aflinis, nis.
HOM DE GRAN AFER. loc. aut. Homc de suposici, de AFIANSAMEIVT. m. ant. FI ANSA.
calitat, principal. AFIANSAR. V. a. Fr fiansa. Afianzar, salir por
AFRESIS. f. gram. Figura per la que 's su- fiador. Satisdo, as, fidejubeo, es. ||
Assegurar ab
rimeix una lletra sl-laba al principi de la dicci. puntals, claus etc. Afianzar, asegurar, afirmar. Fir-
Afcresis. Apharesis. mo, as, fulcio, stabilio, is.
AFERMAMENT, m. ant. Fonament, apoyo. AFIANSAR DE CALUMNIA, fr. Subjectarse r acusador
Firmamenlo. Stabilimentum, i. ||
ant. afirmaci. las probas baix las penas
establertas contra 'Is
AFERMANSAR. V. a. ant. afiansar calumniadors. Afianzar de calumnia. Sese periculo
AFERMANSAT, DA. p. p. AFIANSAT, in reum vadeni dare.
AFERMAR. V. a. AFIRMAR. AFIBAILL. m. ant. gafet.
AFERMAT, DA. p. p. AFIRMAT. AFIBLAR. V. a. ant. Cordar lo vestit ab gafets
AFERRADAMENT. adv. m. ACRRIMAMENT. botons. Abrochar. Infibulo, as.
AFERRADOR. m. Qui aferra. Aferrador. Pre- AFIBLAT, DA. p. p. Cordar ab gafets. Abrocha-
hensor, is. do. Infibulatus, uncinis vel bullis prajcinctus.
AFERRAMENT. m. Agafament fort. Aferra- AFIGAR. V. a. ant. ficar. ||
ant. met. v. r. afli-
mienio. Prebensio, nis. |]
ant. fermesa. CARSE.
AFERRAR, v. a. Agafar fortament. Aferrar, AFICAT, DA. ant. ficat.
agarrar. Arct prehendere, manu tenere, ||
nut. AFICH. m. ant. La acci de flcar. Fijacion. Sis-
Plegar las velas sobre la verga. j4 /errar. Vela con- tendi actio. |]
met. ant. aplicaci.
trahere, antennaj alligare. ||
Assegurar la embarca- AFICI. f. Estim.aci decidida. Aficion, afeccion,
ci ab las ncoras. Aferrar, anclar. Injectis arpago- afecto. Studium, ii, amor, is, affectio, nis. Incli-
||

nibus navigium inhibere. naci fr alguna cosa. Aficion, propension. Pro-


AFERRARSE. Agafarse fortament. Afer-
V. r. pensi, nis, pronitas, proclivitas, atis. I
Afany, ac-
rarse, ar/arrarse. Tenaciler prebendi. met. Insistir || tivitat, diligncia, eficcia. Aclividad, ahinco, eficcia,
alg tenasment en sa opini. Aferrarse. Sententia; Conamen, inis, nixus, s.
tenaciter adhcrere. AFICI LOCA. Pasion laca, ciega aficion. Ardor, is,
AFERRAT, DA. p. p. Aferrada. Prehensus. ca?cus amor, studium ardens.
AFET. m. fet. MIRAR UNA COSA AB GRAN AFICI, AB LNA AFICI.

TOMO I, 7
42 AF DICGINAIU AF
fr.Denota la atenci ab que's mira alguna cosa que's AFILERAR. V. a. Posar en filera. Enfilar. Ordi-
desitja. Echar el ojo, tanto ojo una cosa. Intentis no, as, in seriem redigere.
oculis aliquid expetere, inhiare. AFILERAT, DA. p p. Enfilada. Ordinatus.
AFICIONADAMENT. adv. m. Ab aci. Aficio- AFILIGRANAT, DA. adj. Ft de filigrana
nadamente. Studios, amanter, ardenter, ex animo. manera de filigrana. Afiligranado. Delicatiore et ex-
AFICIONADSSIM. adj. sup. Aficionadsimo. cultiore specie praditus. ||
met. Delicat. Afiligrana-
Anianlissiraus. do. Gracilis, delicatus.
AFECIONAMENT. m. ant. AFICI. AFILLADOR. m. Qui afilla '1 bestiar. Ahijador.
AFICIONAR. V. a. Causar aci, inclinar al- Subrumans.
guna cosa. Aficionar. Alicui rei amorem excitar, AFILLAMENT, m. ant. Prohijamiento. Adoptio,
ad aliquid animura movere, inflammare. nis.

AFICIONARSE. Cobrar afici alguna co-


y. r. AFILLAR. V. a. Adoptar per fill un estrany.
amore, desiderio, studio,
sa. Aficionarse. Alicujus Prohijar, adoptar. Adopto, as, aliquem sibi in filium
duci. Amar mlt alg. Aficionarse. Aliquem dili-
II
adscribere. ||
Entregar lo fill la potestat del pare
gere, adamare, carissimum habere. adoptiu. Emancipar. Alicui filium in adoplionera
AFICIONAT, DA. p. p. Aficionado. Sludiosus, emancipar. ||
Posar lo bestiar ab sa mare ab altra
affectus, proclivis. ||
aiecte. pera criarlo. Ahijar. Subrumo, as. ||
met. Atribu-
AFICIONETA. f. d. AficioncUla. Levicula, tenel- hir. Ahijar, acumular, imputar. Imputo, as, attri-
la afifectio. buo, is.

AFIGIR. V. a. AFEGIR. AFILLARSE. V. r. Pndrer per fill qui ho es


AFIGIT, DA. p. p. AFEGIT. de altre. Adoptar, prahijar. Adopto, as, aliquem sibi
AFFGURAMENT. m. ant. FIGURA, REPRESEN- in filium adscribere.
TACI. II
FIGURANSA. AFILLAT, DA. p. p. Proinjado, ahijado. Adop-
AFIGURAR. V. a. Yurer confusament per es- tatus, in filium adscriptus. ||
m. y f. fillol.
tar massa distant los objectes. Divisar, vislumbrar, AFINACI, f. La acci y efecte de afinar. Afina-
columbrar. Prospicio, is. ms. Har-
cion, afinamiento, afinadura. Polilura. ae. ||

AFIGURARSE. V. r. Pensarse. Figurarse, ima- monia de veus instruments. Afinacion, armona.


(jinar. Pulo, cogito, as, cogitatione aliquid informa- Yocum, sonorum, concrdia, harmonia, ai, tempe-
r, speciem objici. ratio, nis.
AFIGURAT, DA. p. p. Divisodo, vishmbrado. AFINADOR, m. Lo qui afina. Afinador. Perpoli-
Prospectus. |1
Figurada. Cogitatus. tor, oris. ms. Instrument de una clau de un
II

AFILADSSIM. adj. sup. AfiJadisimo. Aculissi- martellet, ab que s' afinan alguns instruments de
mus. corda, com lo piano, salteri, arpa. Afinador, lempla-
AFILADOR, A. m. y f. Lo qui afila. Afilador. dor, llave, martillo. Clavis qua citharae cordse ten-
Acuminator, is. dunturaut laxantur. ||
Instrument pera obrir y tan-
AFILADORA. f. La pedra de afilar. Afiladera, car las bocas de las flautas del orga, fi de retardar

fiedra de afilar. Cos, otis. accelerar sas vibracions, fins posarlas perfecta-
AFiLADURA. agudesa de algun instru-
f. Fil ment sonoras : sa figura al donar una volta entera
ment de tall. Filo. Acies, ei. I La acci y efecte de es de dos conos perfets, un en la part superior, y al-
afilar. Afiladura. Acus acuendi. tre en la inferior de una pessa que'ls uneix. Afinador.
AFILAMElVT. m. afiladura. Disminuci, ex- ||
Organorum in harmoniam revocator. j| Lo qui afina
tenuaci deia cara. Afilamento. tlenuaiio, nis. pesos y mesmas.
'Is Afinador, potador,potera. JEqi-
AFILAR. V. a. Aprimar lo tall punta dels ins- librator, oris, pondera, mensuras ad justum redi-
truments de cer. i^kr, aguzar. cio, is, aspero, gens. Lo qui purifica 'Is metalls. Afinador. Metalla
[|

acumino, as. ad purum excoquens.


AFILAR LAS deNts. fr. fam. Prevenirse disposarse AFINAR. V. a. Donar una cosa la perfecci de
pera menjar quant la vianda est punt prepara- que es caps. Afinar, pulir, acicalar, perfeccionar.
da. Aguzar los dientcs. Gibi aviditaem excitar. Absolvo, perpolio, is, ad unguem castigar. ||
ms.
AFILAR l' lngexi. fr. Aplicarlo atentament ala in- Trempar los instruments msichs. Afinar. Ad har-
tel-ligncia coneixement de alguna cosa, pera moniam aptare, temperar, ||
ms. Cantar, sonar ab
eixir de alguna dificultad. Aguzar el ingenio. Ingenu afinaci. Afinar. Yocem organi tono aptare; in nume-
aciem acuere, intendere. rum Igualar las cubertas dels llibres. Afi-
canere. ||

AFILARSE. V. r. Defallir, desmayarse. Ahilarse. nar. Librorum tegumenta aiqu eminentia facere. j|

Deficio, is, prue inedia languescere, \\


Aprimarse, Posar las balansas al fi. Alalanzar, halancear, enfie-
enmagrirse. 'S diu de la cara y del nas. Afilarse. lar. Lances ajquare, librare, ad libram perpendere.
Gracilesco, is, i'aciem attenuari. [|
Examinar y marcar los pesos y mesuras. Afinar,
AFILAT, DA. p. p. Afilado. Acutus. ||
Magre, y potar. Pondera, mensurasque ad trutinam revocar,
descolorit de cara. Ahilado. Languens, gracilis, comparar. Purificar los metalls en lo gresol. Afi-
1|

gracilentus. nar. Metalla ad purum excoquere. |1


morir.
AFL CATAL. AFO r,\

AFINAT, DA. p. p. Afinado. Polilus.


AFLIGIDSIM. adj. sup. Afligidisimo. Vald
aliclus.
AFINITAT, f. Parentiii mUio que prov de la

cpula entre 1'


home y parents de la muller, y al AFLIGIDAMENT. adv. m. Ab aflicci. Afligi-

Analogia, sem- damenle. AIlicl, dolenter.


contrari. Ajrmdad. Ainitas, atis. |1

blansa. Afinidad. ATmitas, alis, ||


qum. La forsa ab AFLIGIMENT. m. aflicci.
que s' atrauhen y uneixen las partculas dels cos- AFLIGIR. V. a. Causar aflicci. Afligir. Afiligo.

sos. Afinidad. ATinitas, atis.


is, molestiam alTerre.

AFIRMACI, f. La acci y efecte de afirmar. AFLIGIRSE. V. r. Afiigirse, angustiarse. Mgres-


Afirmaci, aseveracion, afirmativa. Assertio, asseve- co, is, angi animo.
ratio, nis. AFLIGIT, DA. p. p. Afi.igido, y afiicto, sols s'

AFIRMADAMET. adv. m. ant. feumament. usa en poesia. Afllictus. ||


adj. Qui pateix aflic-
AFIRMAR. V. a. Donar per certa alguna cosa. ci. Afiigido. Afllictus, icrumnosus, moerore confec-
Afirmar, aseverar, asegurar, certificar. Assevero, afir- tus.

mo, as, assero, ajo, is. [1


Posar fr ferm. Afirmar. AFLUNCIA, f. Abundncia de expressions.
Firmo, stabilio, fulcio, is. Afiuencia, facundia, copia. Copia, aflluentia, x, uber-
AFIRMARSE. V. r. Mantenirse ferm en lo que tas in dicendo. ||
abundncia, concurs.
s' ha dit ft. Afirmarse, ratificarse, confirmarse, AFLUENT, adj. Lo qui abunda en expressions.
manlenerse. Confirmo, assevero, as. [|
Sostenir ab te- Afiuente, facmdo, elocmnte, copioso. AIluens, elo-
nacitat alguna opini. Porfiar, insistir, aferrarse. quens.
Sententiae tenaciter adhairere, insistir. ||
Descan- AFLUIXAMENT. m. La acci y efecte de aflui-

sar una cosa sobre allra. Afirmarse, apoyarse, eslri- xar y afluixarse. Afiojamiento. Laxatio, relaxa lio, re-
bar, carf/ar. Nitor, innitor, eris. missi, nis.
AFIRMAT, DA. p. p. Afirmado. ATirmatus. AFLUIXADURA. m. ant. afluixAMENT.
AFIRMATIU, VA. Lo que afirma. A^rma-
adj. AFLUIXAR. V. a. Soltar lo que est estret, ti-
iivo. Asserens, asseverans, aQrmans, afirmativus. bant. Aflojar, desencalear. Laxo, relaxo, as, reraitto,
AFIRMATIVAMENT, adv. m. Afirmaivamente. is.
II
V. n. Prdrer la for.sa alguna cosa, com lo vent,
Asseveranter, aTirmanter, afiirmat, asseverat. etc. Aflojar, ceder, blandear. Remitto, relendo, de-
AFITX. v. a. ant. y ter. 3." persona de indica- mitto, is II
met. Disminuhirse, entibiarse '1 fervor
tiu del verb afegir. ab que s' havia emprs alguna cosa. Afiojar. Defer-
AFLACAR. v. a. ant. afluixar. veo, es, remitto, tepesco, is ||
met. aliviar.
AFLAMAR. V. a. anf. inflamar. AFLUIXARSE. v. r. Afiojarse. Laxari, remilti.

AFLAMARSE. V. r. abrasarse las plantS. [] II


fam. llufarse.
ter. Dit del pa. sbtarse. AFLUIXAT, DA. p. p. Aflojado. Laxatus, remis-
AFLAMAT, DA. p. p. inflamat. ||
abrasat. ||
sus.
SUBTT. AFOCAR. v. n. ant. Vurer, habitar en algun
AFLAQUIMENT. m, L' acle y efecte de afla- lloch. Residir, morar, habitar. Colo, is, habito, as.
quirse. Enflaquecimiento. Attenuatio, extenuatio, de- AFOGAT, DA. p. p. Habitada. Habitatus.
bilitatio, nis. AFOGAR, v. a. ant. y sos derivats, ofegar. ||

AFLAQUIR. Fr tornar flach alg. Enfla-


V. a. apretab.
quecer, enmagrecer. Debilito, enervo, extenuo, as. AFOLLAMENT. m. ant. gastament, malpart. ||

AFLAQUIRSE. v. r. Posarse magre. Enflaque- BALDADURA.


cer, enflaquecerse, enmagrecer, traspillarse. Macesco, AFOLLAR. v. a.anf. trepitjar. H ant. malmtrer.
languesco, macresco, is. maltractar, danyar. 11
anf. oprimir. || espatllar al-
AFLAQUIT, DA. p. p. Enflaquecido. Extenuatus. gun membre. II
ter.Trurer los aucells del niu. Sacar
AFLAYRAR. v. a. Olorar, ensumar. Husmear. el nido. Capefe aves ex nido. 1|
faltar. ||
Laslimar.
Odoratu, investigar, olfacio, is. ||
met. Suljar, ijj- AFOLLARSE. v. r. ant. malparir. ant. tor- ||

quirir. Husmear. Causas investigar. || v. n. Llansar narse BOIG. II


Frustrarse una pretensi. Amiblarse,
mal olor alguna cosa, especialment la carn. Husmear, traspintarse. Evanesco, is.

Fu^leo, es. AFOLLAT, DA. adj. ant. esgarrat.


AFLAYRAT, DA. p. p. Husmeadn. Caut inves- AFONAR. V. a. ENFON.^AR.
ligalus. AFONDAR. V. a. ENFONSAR.
AFLAYRE. m. Mal olor que despedeix la carn. AFONSAR. V. a. ENFONSAR.
Husmn. Footor, is. AFONSARSE. V. r. ENFONSAR SE.
AFLICCI, f. Pena, pesar. Afliccion, afligimienlo. AFORA. adv. Fuera, afuera, Foras.
1.

JEnimna,ie, allictio, nis, dolor, is


i|
ant. infortuni. AFORA Fuera de, excepto. Citr, extra.
DE. prep.
AFLIGTE. adj. pot. ant. Afligit. Aflicto. Afilic- AFORADOR. m. Qui afora. Aforador. Yini do-
tus. lioruin melator, niercium stimator.
AFLICTIU, VA. adj. Lo que causa aflicci. Aflic- AFORAMENT. m. Fixaci del preu de las mer-
livo. Crucians, aflligens. caderia. Aforo, aforamiento. Venalium nestimalio,
u AFR DICCIONARI AGA
statutum annonso venalis pretium. |I
Regoneixeraent AFRETRAR. V. n. NECESSITAR.
y avaluaci de lo que paga dret. Aforo, aforamiento. AFREULIR. v. a. ant. y
Emphiteusis, is, mercium ad imponenda vectigalia AFREVOLIR. V. a. ant. ENFLAQUIR, DEBILITAR.
computatio, recognitio. AFREULIT, DA. p. p. ant. y
AFORAR. V. a. Fixar lo preu las mercaderas. AFREVOLIT, DA. p. p. ant. enflaquit, debi-
Tasar, poner precio tasa. Taxo, as, mercis pretium litat.
indicere. ||
Regonixer las mercaderias pera fixar los FRICA, f. Una de las parts del mon. frica. L-
drets que han de pagar. Aforar. Mercs ad exigenda bia, frica, tC.

vectigalia metiri, metari. AFRIC, NA. adj. Lo natural y pertanyent


AFORAT, DA. p. p. A forado, tasado. Taxalus. frica. Africano. Africanus libicus.
AFORISMA. f. Aporisma, tumor que's forma AFRISONAT, DA. adj. Semblant al caball friso-

las bstias per la relaxaci ruptura de alguna ar- Afrisonado. Phrisic equosimilis.
tria. Aforisma. Aneurisma, c. AFRODISIAS. f. pi. Festas enhonor deVnus.
AFORISME, m Sentncia, axioma. Aforismo. Afrodita Marina. Afrodisias. Afrodisiai.
Aphorismus, i. AFRODITA. f. Un dels noms que's dona Ve-
AFORSTICH. adj. Escrit ab aforismes lo que nus suposant que nasqu de la sanch de la ferida
pertany ells. Aforislico. Aphorismis scriptus, ad que Jipiler fu Saturno barreijada ab la escuma
aphorismos pertinens. del mar. Afrodita. Afros, dis.
AFORNAR. V. a. ant. enfornar. AFRONT, m. y
AFORRADOR. m. ESTALVIADOR. AFRONTA, f. ant. Deshonor, descrdit, injria.
AFORRAR.V. a. ESTAI.VAR. II
FORRAR. ant. ALEN- Afrenla. Contumelia, ignomnia, ;o, opprobrium, ii.

TAR, CONFORTAR. II
Nota de pena afronlosa. Afrenta, infmia. Infmia,
AFORRO. m. forro. ignomnia, le, dedecus, oris.

AFORTUNADAMENT, adv. m. Ab sort fortu- AFRONTACI. f. CONFRONTACI.


na. Aforiunadamenle, felizmente. Forlunat, fortuna- AFRONTADOR. m. Qui afronta. Afrenlador.
tim, feliciter. Conlumeliosus.
AFORTUNAT, DA. p. p. Fels, ditxs. Afortu- AFRONTANT, adj. CONFRONTANT.
nada, dichoso, venluroso. Fortunatus, prsper, felix. AFRONTAR. V. a. Causar afront. Afrentar. Su-
AF08SAR. V. a. ant. Fr fossos. Abrir, hacer gillo, indecoro, as, aliquem contumeliis, injuria afi-

fosos. Fosso, as, fodio, is. cere. ||


confrontar.
AFOSSAT, DA. p. p. Fosado. FOSSHS. AFRONTARSE. V. r. Envergonyirse. Afrentarse,
AFOYLAR. V. a. ant. afollar. correrse. Erubesco, is, rubore suffundi. || confron-
AFRANCAR. V. a. ant. enfranquir. ||
ant. alen- tarse.
TAR, confortar. AFRONTAT, DA. p. p. Afrentado. Dedecoratus,
AFRANGH. m. Nom que solian donar los rabes contumeliis oppletus.
Fransa, Navarra y Catalunya. AFRONT8, A. adj. Loque causa afront. Afren-
AFRANCAT. p. p. ant. ENFRANQUiT. II
ant. alen- toso. Ignominiosus, contumeliosus probrosus.
TAT, CONFORTAT. AFRONTOSAMENT. adv. m. Ab afront. Afren-
AFRANCESARSE. V. r. Frse als costums y losamente, ignominiosamente. Contumelios, indecor.
modas de Fransa. Afrancesarse. Gallos ajraulari, mo- AFTA. f. med. La llaga que's fa en la super-
r gallorum agere. ||
Inclinarse al partit francs. cie interior de la boca. Afta. Aphta, ae.

Afrancesarse. Rationibus gallorum sectari.


AFRANCESAT, DA. adj. Imitador de modas AG.
irancesas. Afra)icesado. Gallorum nimio sludioimita-
tor, in gallicum morem compositus. ||
Afecte al par- AG. Oficial del exrcit turch. Ag. Prsefectus
tit francs. Afrancesado. Gallorum partiumadharere, (^strensis inter turcos.
sludere, causam gallorum sectalor. AGABELLAR, y SOS derivats agavellai.
AFRANQUIT, DA. p. p. ENFRANQiT. AGAFADA, f. Lo conjunt de personas que s'

AFREBOLIR. V. a. ant. ENFLAQUIR. agafan de una vegada. Redada. Plurium captura. |I


AFRENAR. V. a. ant. REFRENAR. Lo conjunt dels animals que s' agafan de una vega-
AFRENELLAR. V. a. ant. naut. Lligar los rems da en lo filat. Redada. Animalium uno rectis jactu
quant no's boga. Frenillar, afrenillar. Remos frena- captura, caplus, us.
r, exhibere, obligando suspendere. Amarrar las ||
AGAFADERO. AGAFADOR.
naus una ab altre. AGAFADS, A. adj. APEGADS, CONTAGIS, ENCO-
AFRENELLAT, DA. p. p. Afrenillado. Ligatus. MANADS.
AFRETAR. V. a. Fregar las embarcacions per AGAFADOR, m. Qui agafa. Tomador. Capiens,
trurer la broma corch. Afretar. Navs conver- tis, captor, Lo gos que agafa b la presa. Toma-
is. ||

rere. dor. Praidam facil capiens canis. Espcie de coi- |

AFRETAT, DA. p, p. Afretado. Conversos. xinet drap ab que 'Is sastres y planxadoras aga-
AGA CATAL. AGA \:\

fan la plancha. Pano de plancJia. || La pari per ahont etc. Asirse, enredarse. Implicari, intrincari, ha;rere.

s' agafa alguna cosa. Asidero, agafadero. Manubrium, II


nirse dos cosas naturalment. Pegarse. Adha;reo,
ii, ansa, ae, capulus, i. H met. Ocasi pretext. Asi- es, cohcresco, is. ||
Yldrerse de algun pretext, pn-
dero. Ansa, X, occasio, nis, pniilexluni, i. drer ocasi. Asirse, agarrarse, valerse, tomar pi.

AGAFAMENT. La acci de agafar. Asimiento. Occasionem, crines, ansam arripere. ||


Sostenirse
Prehensio, coniprehensio, nis. de alguna cosa ab las mans pera no caurer. Agarrar-
AGAFAR. V. a. Pndrer ab la ma. Coger, asir, se, asirse, coger. Apprehendo, is, raanu capere. ||

apamr. Capio, apprehendo, is, prehenso, as. |1


aco- Apegarse las viandas per falta de such. Pegarse.
MTRER, SOBREVENIR. [|
ADMTRER, PNDRER. ||
APEGAR. Glutinari. || Dit del mal. encomanarse. ||
Enredarse
Emportarsen lo que's troba de pasada, com lo riu
II
la parra, eura, etc. en los arbres. Enlazarse, abra-
AGAFA tot lo que troba. Coger. Rapio, corripio, is. ||
zarse, trepar. Implico, as, haireo, es, scando, is.

Aproitar la ocasi temps. Coger, aprovechar. AGAFAT PER AQCI QLE NO CAURS. qUB S' apli-
FCf.
Tempus, occasionem arripere, causam sumere. |1 ca familiarment al qui's vol disculpar de una cosa
ATRAPAR, ASSOLIR. ||
CASSAR, PESCAR. ||
Conseguir, y al parixer sens rah. Limpiate que ests de htievo.
aix 's diu procura agafar un empleo. Coger, lograr, Nec tutior ha;c via; praitextum sano.
alcanzar, llevar, pescar. Obtineo, es, adipiscor, eris, AGAFASOP AS. Pesat en fr las cosas. Pelmazo,
capio, is. II
mal gust
Contrurer una malaltia, vici, posma. Cunctator,is, plumbeus, i,hebes etis. ||
des-
etc. Coger, tomar, contraer. Contraho, concipio, ca- manyotat.
pio, is. Assegurar una cosa ab allra per los ex-
II
AGAFAT, DA. p. p. Asido. Prehensus.
trems, com los matalassos ab lollensol, Coger. Capio, AGAFATS, A. adj. apegads, agafads.
is, obirmo, as. ||
Dirigirse encaminarse, com aga- AGAIG PORCH. exp. vulgar pera despedir
far la dreta. Tomar. Iter intendere, carpere viam. alg. He acd, coche alia. Apag, spurc.
II
Imitar, com agafar altre mtodo, l' estil de Cce- AGALICH, CA. adj. S'aplica al cit de galas.
ro. Coger, tomar. Imitor, aris, amplector, eris. || In- Aglico. Galileus.
sistir fortament en alguna cosa. Empemrse, encas- AGAFA. f. Veugrega que significa amor. pat pia-
quetarse, encastillarse, tomar el freno con los dientes. ds que feyan los primers cristians la tarde en las
Fraenum mordere, obstinat aliquid agere, inaliquid iglesias en conmemoraci del ltim que fu Jesu-
insistere. Ocupar certa distncia fsica moral-
|| crist ab sos deixebles. Agapa. Agas, pis.
ment, com la cortina tot lo balc. Coger, extenderse, AGAPETAS. Amadas, en grech. Verges que
f.

llegar, abrazar, alcanzar. Impleo, es, sequor, aris, sens fr vots se consagraban en los primers temps
complector, eris. ||
Pndrer alg. Coger, agarrar, de la Iglesia al servey dels eclesistichs; despues
prender, agazapar. Apprehendo, capio, is, manus degeneraren basta 'I punt de admtreren sas casas
aliqui, in aliquem injicere. ||
Percibir, cobrar, com tota clase de homens. Certas donas que formant
[|

HKsAFARlas pessefas. Coger, tomar. Tollo, capio, is. |j sectas en lo sigle iv, buscaban lo comers carnal dels
IHomensar sentir los efectes de algunas cosas, com jvens persuadintlos que res tenia de impur. Aga-
IHolor, calor, etc. Coger, tomar. Percipio, acio, is. petas.
^"11 ARRELAR LAS PLANTAS. ||
Dcterminarse la acci AGARBERAR. V. a. Apilar lasgarbas. Hacinar.
que significan los verbs ab que's junta, y aix 's diu: Fasciculos in struem componere.
AGAFA y se n'an. Coger. Rem deliberatam illic per- AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado. Congestus,
ficere. || que denota 1' instrument
Posarse fr lo coacervatus.
ab que's junta, com agafar la ploma, posarse es- AGARBONAR. V. a. Abrahonar. Agarrafar. La-
crurer, agafar lo llibre, posarse estudiar. Tomar. certis aliquem nodare.
Cappio, sumo, is. AGARBONARSE. V. r. Abrahonarse,agafarse 'Is

agafala. loc. fam. Pera burlarse del qui t algu- que's barallan. Agarrafarse. Lacertis mutu com-
na esperansa sens fonament. Atatela al dedo. Sibi- lecti.
met habeat. AGARICH. m. Bolet blanch, excrescencia sem-
agafarla. loc. Insistir (enasment en alguna cosa. blant als bolets que's fa en lo tronch de alguns ar-
Dar, daria. Insistere, tenaciter adharere. bres. Agario. Boletus agaricus, boletus, laricis.
QUANT NE PASSAN FAN DE BON AGAFAR, ref. QUC aCOU- AGARRANT. adj. agarrat. 2. 3.

sella aproitar las ocasions. Al buen dia brele la pner- AGARRAR. V. r. agafar.
ta, mtelo en casa. Cuando te dieren el biien dado, AGARRARSE. V. a. AGAFARSE.
chale la mano. Cuando te dieren la vaquilla, acude AGARRAT, DA. p. p. AGAFAT. |1
adj. S' aplica
con lasoguillc. Tempus et occasionem arn'pe. la persona mlt avara. Agarrado. Sordidus, avarus.
AGAFAR8E. v. r. Renyir cops. Asirse, enzar- II
S' aplica tamb al subjecte que ab freqncia y
zarse, agarrarse, venir las manos. Congredior, descaro admet tot lo que li ofereixen. Tomajon, to-
eris, contendo, is, conserere manus cum aliquo. ||
mon. Facilis acceptor. Se diu de la persona robus-
||

Apoderarse, com sbagafan tot lo que troban. Lle- ta y de baixa estatura. Rehecho. Lacertosus.
varse, apoderarse, echar mano de. Aliqua reuti. Em- ||
AGARROFARSE. v. r. Caragolarse las fullas
bolicarse, enganxarse, com la llana en losesbarsers, dels arbres Encarrvjarse. Ivm^Wciri, intricari.
46 AGE DICCIONARI AGI
AGARROFAT, DA. p. p. Encorrucado. Impli- genua submitter, flectere.
catus. AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado. Genibus
AGARROTAR. v. a. Lligar mlt estret. Agarro- flexis, nixus genibus.
tar, amarrar. Constringo, is. AGENT. adj. Lo que produheix algun efecte.
AGARSA. GARSA. f. Agente. Agens. ||
Qui cuyda negocis de altres. Agente,

AGASAJADOR, A. m. y f. Lo qui agasaja. Procurator, is, negotiorum actor.


Agasajador. OTiciosus, perhumanus, i, comis, is. AGExNT FISCAL. Qui ajuda al fiscal. Agente fiscal.

AGASAJAR. V. a. Tractar ab agasajo, carinyo, Fisci subprocurator, ||


adj. ant. Actiu , diligent.
urbanitat. Agasajar. Urban, comiter excipere. Agente. Agens, sollicitus.
AGASAJO. m. Tracte carinys y corts. Agasa- AGENTS DE CAMBi. com. S' auomeuau prpiament
jo. Afabiiitas, comitas, urbanitas, atis. ||
Lorefresch las personas que fan de corredors de carabi sens au-
de la tarde. Agasajo. Vespertina refrigera tio, propi- toritat llegtima. Agentesde famito. Permutationum
natio. illegitimus negotiator.
GATA. f. Nom de dona, Agueda. Agatha, se. ||
AGENZAMENT. m. ant. ADORNO, COMPOSTRA,
Pedra preciosa, mlt dura y de diferents colors. ARREGLO.
gata. Achates, leucachates, ae. AGENZAR. V. a. ant. adornar.
AGAT. m. Arbre de unas cinch canas de alt, AGENZAT, DA. p. p. ADORNAT.
sis peus de circumferncia, ramsper lo mitgy per AGERMANABLE. adj. Lo que ptagerraanarse.
la cima, y la arrel es febrfuga. Agatt. Arbor agati. Hermanable. Fralernus.
AGAVELLADOR, A. m. y f. Qui agavella. Mo- AGERMANAMENT, m. ant. GERMANDAT, COM-
nopolista. Monopolia exercens. PANYIA.
AGAVELLAMENT. m. Potestat de vndrer lo AGERMANAR. V. a. Unir, uniformar, ajuntar.
genero un sol. Mompolio. Monopolium, ii. Hermanar. Conformo, coaiquo, copulo, as. anl. ||

AGAVELLAR. V. a. Arreplegar sens deixar res. MANCOMUNAR.


Arrebaar. Corrado, is. Comprar mlt genero pera
||
AGERMANARSE. V. r. Frse germans msti-
estancarlo, y vndrerlo ms car. Atravesar los gene- cament. Hermanarse. Consocio, as, conjungo, is. ||

rs. Mercs carius vendendas comparar. Fr ga- ||


ant. MANCOMUNARSE.
vellas de blat. Agavillar. Segetes in manipulos nec- AGERMANAT, DA. p. p. Hermanado. Gonso-
tere. ciatus.
AGAVELLARSE. V r. Amontonarse, ajuntarse AGEROLA. f. ter. Certa classe de bolet b pera
sens orde. AgaviUarse. Turmalim congregari. menjar.
AGAVELLAT, DA. p. p. Arrebanado. Corrasus. AG. m. Salsa americana. Agi. Agi.
II
adj. Dit del genero mercaderas. Atravesado. AGIBLIBUS. m. fam. Indstria, manya pera
Comparatus ut carius vendatur. procurar la prpia convenincia. Tamb s' aplica
AGAYTAR. V. a. ant. aguaytar. la persona que t esta habilitat. Agibilibus. Dexte-
AGAYTAT, DA. p. p. AGUAYTAT. ritas, atis, solertia, indstria, se.

AG, NA. adj. Lo que es de altres. Ajeno. Alie- AGIBILLAR. V. a. compndrer.


nus. II
Divers. Ajeno, diverso. Diversus, alius. ||
met. AGIBILLAT, DA. p. p. COMPOST.
Impropi, no corresponent. Ajeno, imprpia. Indeco- GIL. adj. Lleuger, prompte. gil, expedito.
rus, improprius. Promptus, strenuus, agilis.

AGEGANTAT, DA. adj. De estatura extraordi- AGILSSIM, A.adj. sup. Agilsimo. Strenuisimus.
nria. Agigantado. Giganteus. |1 met. excel-lent, AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar. Ex-
EXTRAORDINAKI. pedio, is, facilem reddere.
AGENCIA, f. Diligncia en los negocis. Agencia. AGILITAT, p. p. Agilitado. Expeditus. ||
f. Lleu-
Sollicitudo, inis, procuratio, nis. ||
Ofici del agent. geresa, expedici. Agilidad. Agilitas, celeritas, atis,
Agencia. Negotiorum cura. solertia, ;e. ||
n dels cuatre dots excel-lncias del
AGNCIA FISCAL. Lo crrech de agent fiscal. Agen- cos gloris. Agilidad. Agilitas, atis.
cia fscal. Fiscalium causarum cura. AGILMENT. adv. m. Agilmente. Agiliter, celeri-
AGENCIAR. V. a. Fr diligencias pera lograr ter, expedil.
alguna cosa. Agenciar. Sollicil, procuro, as. Gua- ||
AGIONITAS. pi. Secta del sigle vii que prete-
nyar ab indstria. Agenciar. SoUicite procurar, nian que '1 matrimoni y la castedat eran sugestions
acquirere. del esperit maligne, y aix 's donvan sens fr tota

AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado. Acquisitus, classe de abominacions. A^oigs. AgionilES.


sollicitalus. AGIOTATGE. m. Cambi del paper moneda en
AGENGIBLE.m. gengibre. diner efectiu al revs. Agiotaje. Agio, nis.
AGENOLLAMENT. m. L' acte de agenollarse. AGIOTISTA. m. Qui s' emplea en 1' agiotatge.
Arrodillamiento, arrodiUadura. Genuflexi, nis. Agiotista, agiotador. Signataepecuniaeaut tabulis ins-
AGENOLLARSE. V. r. Posarse de genolls en criptae permutatur.
terra. Arrodillarse, hincarse de rodillas. Approno, as. AGIRTES. m. pi. Sacerdots de Cibeles que en-
AGN CATAL. A(iO 47
tretenian al poble ab contorcions y extravagancias. pretenian que Jesucrist havia ignorat algunas cosas,
Ij lllCt. XAURAIUE. fundantse en lo passatge de la Escriptura que '1
till

AGITABLE. Lo que pt agilarse. Agitable. Agi- del home ignorava '1 dia del judici. Agmitas.
labiiis. AGNOMINACI. f. PARONOMSIA.
AGITACI, f. Moviment. Agitacion, canmocion. AGNUS. ni. y
Agilalio, nis, niolus, us. ||
Perlurbaci. Agitacion. PASTA DE AGNUS. Rclquia de cera benehida per lo

Agitatio, icslualio, nis, volutalus, us. Papa ab la figura de un be, y tamb '1 reliquiari que
AGITADAMENT. adv, m. Ab agitaci. Agitada- la sosl. Agnm Dei. Agnus Dei.
meule. /Esluos. AGOBIAR. V. a. AGOVIAR.
AGITANAT, DA. adj. Seoiblant als gitanos. AGOLAR. V. a. ant. engullir.
Ajitanado. Erranli vEgyptio similis. AGOLEJAR. V. a. ant. igualar.
AGITAR. V. a. 3Iurer ab prestesa violncia. AGiOLPAR. V. a. med. Formar las ayguas al
Agitar. Agilo, peragilo, concilo, as, II
Peilurbar, temps dels dolors del part. Agolpar. Conglomeror,
conniurer. Agitar. Conmoveo, es, exagito, as. aris.

AGITARSE.v. r. Agilarse. Comnioveri,concitari. AGONA. m. Lo sacrificador que en las festas


AGITAT, DA. p. p. Agitado. Agi fatus, com- agonals preguntava ans de immolar la vctima:
molus. lAgo-ne? esto es: lOhr? Se l' anomenava adems, reg
AGL. f. Fruyt de la alsina, coscoll, y roure. de las cosas sagradas. Agona. Agos, nis.
Bellola. Balanus, i, glans, dis. ||
Capseta, dita aix AGONALS. m. pi. Festas dels romans en honor
per la forma, pera posar cosas aromticas. Bellola. de Jano de Agoni. Agonales. Agia, orum, agona-
Odoriferum poculum. ||
La extremitat del membre lia, ium.
viril cuberta ab lo prepuci. BaJano. Glans, dis. AGONI. m. Deu dels negocis Agonio. Agonius, ii.
DONAR UN AGL PERA FR CAGAR LN ROflE. fr. fam. AGONIA, f Congoixa del moribundo. Agonia.
Fr un peiit benefici ab la esperansa de gran recom- Agonia, va, postrema aniraam agenlis lucta, spiran-
pensa. Meter aguja ij sacar reja. Pileum donat ut tis ullimum discrimen. nsia, desitg vehement.
||

pallium recipiat. Pro bonis glorai. Agonia. Cupido, inis. ||


Gran pena. Agonia. Angor,
AGLANAT, DA. adj. En forma de agl. Ahello- is, animi cruciatus.
lado. Ad glandis similitudinem factus. AGONIANTS. m. pi. Dus que s' invocavan en
AGLATZ. m. ant. agiayt. r acte de comensar alguna gran empresa.
AGMENT. m. ant. aoient, AGONISANT. m. Agonizanle, moribundo. Mo-
AGNACI. f. Parentiu de part de pare. Agnacion. riens, moribundus.
Religis de la orde de sant Ca-
jj

Agnafio, nis. mil-lo. Agonizanle. Morientium adhortator.


AGNACI FINGIDA, for. y AGONISANTS. m. pi. Religi fundada per sant
AGNACI ARTIFICIOSA. foF. La que's considera pera Camil-lo de Lelis. Agonizantes. Morientium adhor-
la successi dels bns vinclats que demanan des- tatorum ordo.
cendncia de var, en la que si s' interromp, he- AGONISAR. V. n. Patiria agonia de la mort.
reta '1 var de la femella ms prxima. Agnacion Agonizar, estar agonizando, en la agonia. Animam
artificiosa. Agnatio ficta. agere, trahere, in vilc lucta versari. ||
ajudar b
AGNACI RiGLRosA. La desceudncia per lnea
for. MORIR.
de var no 'mlervompuia. Agnacion rigurosa. Agnatio AGONSTICA. f. Art dels combats dels atletas.
propria. Agonistica. Agonistica, x.
AGNALS. m. Festas romanas en temps del es- AGONSTICH, A. adj. Lo que pertany la ago-
quilar, Agnales. Agnalia,orum. nistica. A(/oh's?Vo. Agonisticus. || Nom que don '1

AGIVAT, DA. m. Paren! que prov per part de heretge Donalo als que enviava predicar als llochs
pare. Agnado. Agnatus, us. vebins. Agonistica. Agonislicus.
AGNATICI, A. adj. for. PerlanyenI la agna- AGORAMENT. m. Art dels agorers. Agorera.
ci agnat. Agnaticio. Agnalitius. Aruspicina, a.
AGNEL. m. ant. anyell. AGOREH, A. m. y f. Qui professa los auguris.
AGNS. f. Nora de dona. Ins.Agns, elis. Agorero. Augur, is, auguralrix, icis.
AGNICI. f. pot. Regoneixement de una ms AGORERA. f. AUGURI.
personas en los dramas, de lo que resulla raudansa AGOSADAMENT. adv. m. ant. atrevidament.
de fortuna. Agnicion, reconocimienio. Agnifio, nis, AGOSAR. V. n. ant. atrevirse. m. ant. atre-
[]

anagnorisis, is.
viment.
AGNINA. f. Pell de anyell. Corderina. Agnina AGOSAT, DA. adj. ant. atrevit.
pellis.
AGOST. m. Octau ms del any. Agosto. Augus-
AGNOCAST. f. GATILLO CASTO. tus, i, sextilis, is. [j La temporada en que's fa la cn-
AGNOITAS. m. pi. Sectaris del sigle iv, que Uita dels grans. Agosto. Messis, is.
pretenian que Du no posseheix lo coneixement de CADA COSA A SON TEMPS COM LAS FIGAS EN AGOST. l'Cf.
lot sin gradualment. Seclaris del sigle vi, que Ensenya que
|| las cosas oportunas son ms estima-
.

48 AGR DICCIOIVARI AGR


bles y profitosas. Cada cosa d su tiempo y los nabos NO m' agrada. Modo de parlar que s' aplica al qui
en adviento. Omne lempestivum placet. Oinnia lem- diu alguna cosa que disgusta altre, pensant que's
pus habent. diu ab segona intenci. Bien reza pera m,al ofrece.
AGOSTEJADOR. m. ant. Lloch ahont pastura Yerba factis nou conveniunt.
'1 bestiar en l' estiu, Agostadero. ^Estiva pascua. lo que no agrada a la vista als ulls no agra-
AGOSTEJAR. V. n. Pasturar lo bestiar pels da A LA BOCA. ref. Denota que las cosas que depen-
rostolls en lo ms de agost. Agostar. Segetum exu- deixen de la elecci han de venir gust. Si la vista
vias pascere. [j Pasar 1' estiu en alguna part. Agos- no me agrada, no me aconsejes nada. Quod nec ocu-
tar, pasar el esto en alguna parle. ^stivo, as, lus, nec experientia probat frustra suades.
AGOSTENCH, CA. adj. Nat en agost. Agostizo. SI m' agrada, no m' agrada. Cucut, joch de cartas
Debilis, gracilis, augusto natus, en que s'en dna una cada jugador, y '1 qui t ma
AGOTABLE. adj. Lo que's pt agotar. Agotable. sin li acomoda la cambia ab la que t '1 del seu
Quod exhauriri polest. costat; lo que'n t una de bona diu estich content y 's
AGOTAMEjVT. m. La acci y acle de agotar. queda ab ella; lo que t un rey diu: cucut y no est
Agotamienlo, agotadura. Exhaustio, nis. obligat cambiar, y liltimament pert lo qui t la
AGOTAR. V. a. Trurer, apurar un bcor fins la carta mes haixa. Mal contento,
Ludus sic dictus. cmco.
ltima gota. Agotar. Exhaurio, is, epoto, as. || raet. SI NO LI AGRADA QUE HO DEIXE. SI NO LI AGRADA Qe's
Consumir qualsevol cosa. Agotar, apurar. Consumo, PASSEJE. exp. Sens atndrer la voluntat aproba-
is, finera alicuifacere. || malbaratar. raet. Dit del ci de altre, convinga no convinga
H en la cosa.
ingeni y altras cosas immaterials, emplear totas las Que quiera, que no qiiiera. Yelit, nolit; libenter vel
suas forsas. Agotar. Ingenium, mentem totis viri- invit.
bus intendere. SI N t' AGRADA NO t' HI CASES. loC. met. S nO
AGOTAT, DA. p. p. Agotado. Exhaustus. I' acomoda no ho prengas. Si no leparece bien dja-
AGOTSIL. m. AGUsiL. II
ant. batlle. ||
ant, ge- lo. Si non placet respue.
neral DE EXRCIT. SI NO t' AGRADA NO LI FASSAS ALBARDA. ref. AL
AGOVIAR. V. a. Fatigar, oprimir. Agoviar. Op- SANT QUE NO TINGAS DEVOCI NO LI FASSAS ORACI.
primo, obruo, is, aggravo, as. AGRADARSE. V. r. Complurerse mtuament,
AGOVIAT, DA. p. p, Agoviado. Oppressus, gra- Agradarse, complacerse. Gratum aliquid vel jucun-
vatus. dum esse. Enamorarse de las prendas bons
||

AGOYTAR. V. n. aguaytar. qualitats de alg. Prendarse. Aliquo capi, allici.


AGRA. Espcie de fusta mlt
f. olorosa de la is- AGRADAT, DA. p. p. Agradado. Placitus. ||

la de Aynant. Agra. Lignum agra. ai.prendado. Captus, allectus.


AGRACIAR. Donar grcia, garbo, nirit
V. a. AGRADATGE. m. ant. agrado.
alguna cosa. Agraciar. Alicui venustatem prere, AGRADIR. V. n. ant. agrahib.
conciliar. ||
Fr merc. Agraciar. Gratificor, aris, AGRADIT. p, p. ant. AGRAHIT.
beneficio aficere. AGRADO, m. Aprobaci, satisfacci. Agrado.
AGRACIAT, DA. adj. Agraciada. Venustus. ||
Yoluntas, atis, beneplacitum, i, approbatio, nis, ||

p. p. Agraciada. Gratificatus. ||
v. a. ant. Donar las AFABILITAT,
gracias. ser agraclat de alg. ant, Haverli donat AGRADS, A. adj. AGRADABLE.
lasgracias. MAL AGRADS. Dcsapaciblc en lo tracte. Aspero,
AGRADABILSSIM, A. adj. sup. Agradahil- seco, desabrido, brusco. Asper, durus.
simo. Gratissimus. AGRAHIDSSIM, A. adj. sup. Muy agradecido,
AGRADABLE, adj. Lo que agrada. Agradable. agradecidsimo. Gratissimus.
Gi'alus, jucundus, placidus. ||
afable. AGRAHIMENT. m. Agradecimiento. Gratia, oe,
AGRADABLEMENT, adv, m . De un modo agra- gratitudo, nis.
dable. Agradablemente. Grat, jucund. AGRAHIR. V. n. Regonixer los beneficis. Aj/m-
AGRADANSA. f. ant. agrado. decer, reconocer. Refero, ers,acceptumferre, gratias
AGRADAR, V. n. Complau'*er. Agradar, conten- habere. ||
Pagar los beneficis. Agradecer, regraciar.
flr, co)np/flfcr. Placeo, arrideo, es, libet, lubet. [|
Gratiam referre. || Donar las gracias. Agradecer, dar
Saber b Agradar, gustar, saber
. bien. Placeo, es, gracias. Gratias agere. |]
Premiar un servey acci
sapio,is, gustuijucundum esse. || Sr alguna cosa distingida. Remunerar, recompensar, galardonar. Re-
de la aprobaci de alg. Agradar, gustar, sentar, so- munero, as, remuneror aris.
nar bien. Placeo, es, delecto, as. Voler, desitjar, ||
AGRAHIT, DA. ad]. Agradecido. Gratus, bene-
com si fas un favor m' agrada que me'n fassan un fici memor.
altra. Gustar. Gupio, is, exopto, as, mihi placet. MAL AGRAHIT. DESAGRAHIT.
MI m' agrada; lo que m' agrada, m' agrada; m' AGRAM. m. GRAM.
agrada i'erque m' agrada, loc. fam. Denota elegirse AGRAMONTESOS. m. Parcialitat de Navarra.
una cosa per gust sens cuydar de la rah. Lo que Agramonteses
me suena me suena. ptima qua placent. AGRAMENT, adv. agrement.
AGR CATAL. AGR 49
ALL. m. ENGRANALL. SI TENS k alg AGBAVIAT NO VAJAS MY DESCUYDAT.
AGRANALLAR. V. a. ENGRANALLAR. ref. Denota que '1 quif agravis, deu anar previngut
AGRANALLAT. p. p. ENGRANALLAT. per que no l' atrapen may descuydat. Qukn siembra
AGRANAR. V. a. ENGRANALLAR. Icr. ESCOMBRAR. ||
abrojos no ande descalzo. Qui tribulos serit, ne pede
AGRANDIR. V. a. ENGRANDIR. nudus eat.

AGRARI, A. adj. Cosa del camp, com Iley agr- AGRAVIAR8E. V. r. Enfadarse per alguna obra
ria. Agrario. Agrarius, agralis. m. for. Certa pres- ||
paraula. Agraviarse, ofendcrse, picarse, resentirse,
taci de la quinta sexta pari dels fruyts. cens. ||
formalizarsc. Se injuri affeclum profiteri, iniquo
AGR8. m. Rahim vert. Agraz. Acerba, imma- animo aliquid ferre. j]Malmtrerse alguna part del
lura uva. ||
Siich del rahim vert. Agrdz. Ompha- cos. Lesiarse. Liudi.
cium, ii, acrementum, i. AGRE. m. Lo such citde algunas fruytas her-
AYGUA DE AGRs. Agvz, ogua de agraz, agrazada. bas. Agrio, agrura. Acerbus, acidus succus. ||
adj.
Saccharo, et oraphacio confecta aqua. Aspre al gust. Agrio, dcido, acerbo. Acerbus, acidus,
EN AGRs. m. adv. Abans de temps. En agrdz. asper, acer. [)
met. Cam, lerreno dolent. Agrio, spe-
Immalur, praimalur. ro, escabrosa, fragoso, serrino, sahage. Asper, ar-
SEMBLANT
s, AL agrAs. Agraceuo. Omphacius, ompha- duus. II
met. Desapacible en lo tracte. Agrio, acre,
ininiis. dspero, bronco, brusca, desabrido. Durus, asper, im-

m AGRASSAR.
acium sapere.
AGRAS8ERA.
V. n.

de agrs. Agracera. Omphacium vasculum.


f.

Ifruyldela qualno madura. Agracera. Labrusca,


Saber agrs Agrazar.

Vas en que's guarda '1

||
Om-

such
Parra,
manis.
Duro. Durus.
Agrio. Dilicilis.
||
met. Se diu del

buix. Agrio. Injucund pictum.


AGRES. pi.
||
afici.

||
pint.
[|
estil

Lo conjunt de arbres que fan


quant es dissonant.
Dit del metall poch flexible.
De mal gust en lo color di-

lo fruyt

a;. agre. Agrios. Arbores acidulos fructus ferentes.


AGRAS8IR. V. n. ant. agraoir. FERSE AGRE. fr. Explica la repugnncia de executar
AGRASSOT. m. ter. GOTiM. empndrer alguna cosa noconsiderantla til gus-
AGRATCIEN. adv. ADRETAS. tosa. Hacerse de mal, cuesta arriba. Ingratum esse.
AGRAVACI. f. AGRAVAMENT. FER TORNAR AGRE. fr. Fct quc alguua cosa prenga
AGRAVADAMENT. adv. ant. Con gravdmen. un sabor desapacible ms raenos semblant al vina-
Gravat, gravo, gravatim. gre. Avinagrar, agriar, acedar. Acerbo, as, acidum
AGRAVADOR, A. m. y f. Agravador. Aggra- ecere.
vans, gravans. PUNTA DE AGRE. fr. Lo quc t un poch de agror.
AGRAVAMENT. m. La acci de agravar y Agrillo, rabanillo, punta. Acidulus, subacidus, i.

agravarse. Agravamiento. Gravatio, nis, gravamen, TORNARSE AGRE, fr. Posarse cida agre alguna
inis. I
Acriminaci en las censuras eclesisticas. cosa. Agriarse, acedarse. Acesco, is. ||
Dit de las con-
Agravamiento. Acriminatio, nis. servas y conituras. Agriarse, rehervirse, (ermentarse,
AGRAVANT. p. a. Agravantc, agrwcatorio. Gra- revenirse. Acesco, fermenlesco, is, fermento, as. j|

vans, aggravans. Dit dels licors. Torcerse, revenirse, avinagrarse, agrar-


AGRAVAR. V. a. Oprimir, causar perjudici. se, acedarse. Acesco, coacesco, is, in acetum decli-
Agravar, agoviar, cargar las bulaa. Gravo, aggravo, nar. II
Dit del llevat. Ahilarse. Acesco, is.

ingravo, as, opprimo, premo, is, pra;gravo, as.


|]
AGREABLE. adj. agradable.
Aumentar la gravedat. Agravar. Aggravo, as, gra- AGREDOLS, adj. Lo que t una mescla de agre
viorera reddere. \\ Exagerar la deformitat delicte. y dols. Agridulce. Dulcacidus, i, ex acerbo et suavi
Agravar, acriminar, abultar, envenenar. Criminor, mixtus.
aris, culpam, crimen augere, exagerar, acriter, AGREGACI, f. Conjunt de cosas. Agregacion.
objurgare; graviorem, pejorem causam eficere. Aggregatio, adscriptio, adjunctio, nis. j|qum. Pro-
||

ENCUNYAR. pensi que tenen unirselas mol-lculas integrants


AGRAVARSE. V. r. Frse una cosa ms pesada dels cossos, y conservar esta uni. 'Agregacion, co-

y molesta. Agravarse. Gravesco, ingravesco, is. hesion. Cohtesio, onis. ||


Destino, col-locaci en algun
AGRAVAT, DA. p. p. Agravado. Aggravatus. cos oficina sens plassa efectiva. Agregacion. Coop-
AGRAVATORI, A. adj. ant. for. gravatori. tatio, nis.
AGRA VI. m. Obra paraula ofensiva. Agravio. AGREGAR, v. a. Unir unas cosas altras. Agre-
contumelia, noxa, a', convicium, probnira, gar. Aggrego, as, adjungo, jungo, is. ||
Destinar
Injuria,
offensio,
, nis. Perjudici en los interessos drets. alguna persona una corporaci oficina. Agregar,
D
[gravio. Damnum, nocumentum, i, incorporar. Corporo, coaplo, as.
AGRAVIADOR, A. m. y f. Agraviador. Injuriae AGRE6ARSE. v. r. Agregarsc. Se alicui oi-dini
llator. adoptar, socielati adjungi.
AGRAVIAR. V. a. Fr agravis. Agraviar. Inju- AGREGAT, DA. p. p. Agregado. Aggregatus. ||

riam inferre, facere, injuri aBcere, Itedere, viola- m. Conjunt de cosas. Agregado. Cumulus, aggrega-
r, injuriosius accipere, tractar. tum, i. qum. Partcuas boraogneas que ab sa
II

TOMO I. 8
50 AGR DICCIONARI AGR
reuni forraan un cos ms volumins Agregado. agrria. ||
Lo que pertany la agricultura. Agrario,
Aggregatum, i Tercer de bordo.
[j
agreste. Agricolaris, is.

AGREGAT DE DISBARATS. COOJUnt dC cUs. HlO de dis- AGRIDULSURA. f. Nom pera significar la qua-

parates. Copia, se, multitudo, nis, acerbus ineptia- litat de agre y dols. Agridulzura. Sapor dulcacidus.
rum. AGRIELLES. f. ter. agrella.
AGHEGAT DE BOIGS. Conjunt de ells. Gavillade locos. AGRIFOL. m. Arbre silvestre que tot 1'
any t

Delirantium multitudo, caterva. fuUas, las quals son espinosas, caragoladas, de un


AGREJAR. V. n. Tenir una punta de agre. Ser vert fosch mlt llustrs, de fruyt colorat y agre ab
agrillo, tener punta dea grio. kcriculamesse. \\
aspbe- la pell groguenca de la qual se fa vesch: en medici-
JAU. na s* emplea contra certs casos de gota y reumatis-
AGRELLA. Herba indgena, que's troba en los
f. me crnich. Acebo, agriflio. Agrifolium, ii, agrifo-
prats y 's cultiva en hortas y jardins, de flor blan- lia, ai.

ca, gust agre; que serveix pera guisar, y de la cual AGRIMENSOR, m. Lo qui t per ofici medir las
se trau la sal del mateix nom en medicina s' era- ; terras. Apeador, agrimensor. Agrimensor, is.

plea com debilitant. Acedera, acelosa. Acetosa, , AGRIMONIA. f. S' anomena aix en memria
lapalhium, ii, lapathum, i, acetaria rumex. del rey Eupator: es una planta perenne, indgena,
AGRELLA BORDA. f. Planta perenne, de arrel grossa, ramosa, de quatre pams de alsria, aspra al tacto,
color pardo per la part de fora,groga matizada de fullasUargas y partidas de un groch herms: s' em-
venas un poch rojas, y que creix en Uochs humits: plea per adobar las pells,y en medicina s' usa com
s' emplea en medicina contra las raalaltias briano- un lleuger aslringenf. Agrimonia. Agrimonia eupa-
sas y la ronya. Romaza. Rumex, icis. toria, herba agrimonia.

AGRELLAS DE iNDiA. Vinagros, acedera de Indias. AGRI. m. Gall, durcia que's forma en la part su-
Acetaria indica. perior y posterior del segon os de la sofraja dels
AGRELLETAS. f. d. Planta perenne ab fuUas de animals. Agrion. Mallo, nis, callositas sufragilis.
figura de cor, y que t un gust agre semblant al de AGRIPALMA. f. Ma de santa Maria, planta pe-
la agrella, Aleluya, acederilla, acelosilla, ojlida. renne de Espanya, de tres quatre peus de alsada,
Oxalis, idis, acetorum trifolium, acidula, e. las fullas divididas en tres flors purpreas, la llavor

AGREMENT. adv. m. Ab aspresa rigor. Agria- angulosa, la arrel fibrosa: es remey pel mal de
mente. Acerb, acre, asper. cor. Agripalma, cardaca. Leonatus cardaca.
AGREMINT. m. ant. serradras. AGRIR. V. a. ant. Fr tornar agre alguna cosa.
AGRES. m. ant. ingrs. adjacent. ||
Agriar, acedar, poner grio. Acerbo, as, acidum red-
AGRESSI, ant. acomesa, ataco.
f. dere. ||
ant. met. criar. ||
Irritar algun mal. Irritar.
AGRESSOR, A. m. y f. Lo qui acomet altre Malum refricare, renovar.
injustament pera ferirlo matarlo. Agresor. Aggres- AGRIRSE. V. r. ant. tornarse agre. ||
met.
sor, invasor, is. | homicida. Agravarse las llagas. Agriarse, enconarse, irritarse.
AGREST, adj. Lo que produheix lo camp sens Exulcero, as recrudesco, is.

cultivarlo.Ajfese, y borde que sols


silvestre, salvaje, AGRIT, DA. p. p. ant. cedado, avinagrado.
s' aplica als arbres. Agrius, agrestis. I met. S' apli- Acerbatus. j|
Exasperat. Exasperado, agriado. Exas-
ca al subjecte que t modals grossers. Agreste, rs- peratus.
tico, bravio, montaraz. Rusticus, agrestis, inurbanus. AGR. m. Aucell. garsa.
11 Lo traballador y dems pertanyent al camp. Ms- AGRONOMIA, f. La teoria de la agricultura.
tico, campesino, agreste. Rusticus, campestris. ||
ant. Agronomia. Agronomia, 33.

Lloch inhabitat. Inhabitado. Desertus. AGRONXADOR. m. GRONXADOR.


AGRET, A. adj. d. Un poch agre. Agrillo, agrele. AGRONXAR. V. a, GRONXAR.
Acidulus, subacidulus. AGROPAR. V. a. ant. nuar, reunir, ajuntar || y
AGREUGER. V. a. ant. y ARREPLEGAR.
AGREUJAR. V. a. ant. agraviar. AGROPARSE. V. r. Rehunirse en grupos. Jun-
AGREUJAT, DA. p. p. ant. agraviat. tarse. Congregari. ,

AGREVIAR. V. a. ant. agbaviar. AGROPS. m. p. ant. grop, nu.


AGRIAR. v. a. met. Disgustar mlt. Agriar, AGROR. f. Lo gust agre de alguna cosa. Acedia,
''xasperar, emonar. Irrito, exaspero, as, coramoveo, agrura. Acrimonia, acerbitas, atis, acor, is.

es. AGRORETA. f. d. Agrele, agrillo. Subacidulus.


AGRICULTOR, m. Qui cultiva la terra. Agricul- II
En lo tracte y respostas. Sequete, acedia, acrimo-
tor, labrador. Agricola, a3, agricultor, arator, is. ||
nia, aspereza. Aciditas, atis, acor, is.
Qui escriu ensenya la agricultura. Agricultor, agr- AGROS, A. adj. Aspre al gust. Acetosa. Acetosus.
nomo. Agronomus, i, agricultor, is. AGRUPAR. V. a. ant. nuar. ||
ant. reunir, r-
AGRICULTURA, f. V traball deia terra. Agri- repleglar.
cultura, cB, agricolatio, nis. ||
L' art que ensenya '1
AGRURA. f. ant. AROB. II
met. Aspresa en lo

cultiu de la terra. Agricultura, .\gricullura, k, ars tracte. Acedia. Acerbitas, atis. ||


Lo gust de agre que
A(il CATAL, AGi: .'11

toma la boca per no haverse fl b la digesti. AGUAYTADOR. m. Lo qui aguayta. Acechador,


Crudeza, a/rura de estmago. Oxireraia, x. acechon. Speculator, observator, rimator, is. ||
mira-
AGUACATE. Arbre de Indias, espcie de llorer dor.
de vint y cinci trenta peus de alsria. Aguacate. AGUAYTAMENT. m. ant. AGUAYT.

Aguacate, es. 1| Lo fruyt de aquest arbre que es AGUAYTAR. V. n. Observar ab atenci, procu-
com una pera y mlt agradable. Aguacate. Pomam rant no sr vist. Accchar, atisbar, avisorar, hacer la
aguacate. acechona. Speculor, aris, observo, exploro, as, insi-
AGITAMENT, La acci de fr aguda la
in. anl. deo, es. ||
Parar Uassos alg. Armar lazo, trampa,
punta tall de alguna arma. Aguzamienlo, aguzadu- zancadilla. Insidias, raoliri.
ra. Exacutio, nis. ||
ant. Sutilesa del fil en los ins- AGUAYTAR LA OCASI, fr. AGUARDAR LA SEVA.
truments de tall. Agudeza. Acumen, inis. QUI AGUAYTA PER LO FORAT VU SON MAL FAT. ref. Ad-
AGUANT, m. Fortalesa vigor pera resistir. verteix que'ls curiosos solen ohir vurer cosas de
Aguanle. Robur, oris, forliludo, inis, vigor, is. ||
Su- que'ls resulta pesar y disgust. Quien acecha por agu-
friment, tolerncia, Aguanle. Constanlia ,
patien- jero ve su duelo. Experta est linguas auris iniqua ma-
tia, iv. las. Per rimam inspiciens quoties tua probra vide-
AGUANTAR, v. a. Sostenir. Aguantar, inantener, bis?
^slener, sustentar. Sustento, as, sustineo, es, fero, AGUAYTAT, DA. p. p. Acechado. Speculatus.
ers. |]
Patir, sufrir. Aguantar, sufrir, tolerar. Sus- AGUDAMENT, adv. m. Agudamente, ingeniosa-
tento, tollero, as, sustineo, es. \\
Resistir las fatigas. mente,sutilmente. Subtiliter, acul. ||
Vivament, sen-
Aguantar, resistir. Supero, as,resisto, is. ||
No impe- siblement. Vivamente. Acut, vehementer.
dir lo que's du y's pt. Aguantar, pe rmitir, sufrir, AGUDESA, f. Sutilesa del tall punta en los
tolerar. Tollero, as, permitto, consentio, is. |1
Sub- instruments de cer. Agudeza. Acumen, inis, acies,
sistir, com lo capot aguantar tot 1' ivern. Durar. ei. II
Perspiccia, vivesa en l' ingeni, ohido y vista.

Duro, as. Agudeza. Solertia, perspiccia, ae, perspicacitas,


AGUANTAR LO JOCH. fr. JOCH. atis. 11
Astcia, sagacitat. Agudeza. Techna, aslutia,
AGUANTARSE. v. r. Tenirse assegurarse per B, calliditas, atis. ||
Acudit, ditxoagut. i//ezfl, ar-
no curer. Aguantarse, sostenerse. Sustineri, suslen- ranque. Festivitas, tenuilas, atis, acut dictum. |]

tari. II
Perseverar en algun lloch, estat resoluci. ACRIMONIA.
Mantenerse. Persevero, as, persisto, is. ||
reprimirse, AGUDSSIM, A. adj. sup. Agudsimo. Acutis-
CONTENIRSE. ANAR FORT. j]
simus.
AGUANTARSE COM UN SOLDAT VELL. fr. Estarferm en AGUDISSIMAMENT. adv. sup. Agudsimamen-
sa resoluci. Tenerse los dines. Nil de voluntate te. Peracut, acutissim.
remitlere. Ajudarse mlt pera no decurer de sn
||
AGUERRIT, DA. v. Expert, dexlre en la guer-
tat. Tenerse los clines. Sua suramo studio, mani- ra. Aguerrido. Bellicosus, i, belligerator, is, belli

lus pedibusque tueri. expertus.


AGUANTABLE. adj. Lo que's pt aguantar. GUILA, LIGA. f.

Soportahle. Tolerabilis, ferendus. AGUILEGIA. f. Planta perenne, que creix fins

AGUANYAT. S' usa com interjecci de aquesta tres peus, dreta y ramosa: las fullas de un vert obs-
anera: mal aguanyatI y denota que algi es indigne cur per la superior, y groguencas pel revs:
part
de lo que disfruta. Que lastima! Qaam indignus! las flors mltas y constan de cinch fullas coloradas,
AGUAR. v. a. ant. afilar. 1|
met. avivar, esti- blavas , moradas blancas. Aquilegia. Aquilegia
mular. vulgaris.
AGUARDAR. v. a. esperar. AGUILENGH, CA. adj. Pertanyent al liga,
aguardar la seva. fr. Estar esperant la ocasi de Aguikno. Aquilinus.
lograr sn intent. Estar al husmo. Inquirere, inves- AGUIL. ALIGOT. II
ant. TRAMONTANA.
tigar, occasionem arripere. AGUINYAMENT. Senya que's f tancant dissi-
AGUASTAMENT. m. MISRlA, OPRESSI, ANGIJS- muladament qualsevol dels ulls. Guinada, guinadura.

k
niA.
IHd
AGUAYT. ro. La acci de observar de un llocb
que un nopuga srvist. Asecho. Speculalio, ob-
Nictatio, nis, nictus, us.
AGUINYAR.
altra arma
V.

alguna part
a. Apuntar
.
lo tir

Asestar, apuntar. Collineo,


de can, fletxa

ervatio, nis, speculamen, inis. ant. guarda, mira, ||


collimo, as, intendere, ictum. ||
guinyar. ||
Fixar la
HKiYDADO. ant. Emboscada. Asechanza, celada. Insi-
II
vista, posaria en algun objecte ab atenci y cuy-
HHia3, arum. Aspeclo, presencia. Conspectus, us.
j| dado. Fijar la vista. Oculos figcre, attent inspicere.

^H ESTAR AL AGUAYT. fr. Estar en observaci. Estar AGULLA, f. Barreta per lo com de fil de llaut,
d la mira. Speculari, attent spectare, attentis ocu- y vegadas de plata or ab un petit capsir, que
lis observar. serveix pera assegurar roba y per altres usos, la y
ESTAR EN AGUAYT. fr. Estar en emboscada. Estar se'n diu agulla de cap. Alfiler. Acicula, spina, se. |)

al en acecho, en emboscada. Latere, clam, ex occul- La que t punta y un ull per ahont se passa '1 fil
to. in insidiis esse. seda, y serveix pera cnsir brodar. Agtija. Aciis, s
52 AGU DICCIONARI AGU
II
L' assenyalador en los rellotges de sol. Aguja, BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER, ref. DCUOta la
gmmon, mostrador, pmtero. Scisilhera, aj, horarius dificultat de conseguir una cosa quant se presentan

ndex. || burxa.. 2. || Lo assenyalador en los rellotges mlts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus-
de corda. ManecUla, saeta, saetilla. Gnomon, is. ||
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Ra-
BaLixuLA., II
Peix semblant la anguila, de morro vena. Inventu diflicillima quarere. Ab asino lanam
llarch y prim, y color vert. Aguja, espeton, picudo. quacrere.
Marinus acus. || pirmide. ||
Pilar que sost alguna cos DE AGULLA. Lo forat per ahont s enfila. Ojo.
part principal de un edifici. Machon. ^ldificii ful- Oculus, i, foramen acus.

crum. II
cosTELLAS II
La pua tendra de un arbre la FR PASSAR PER UN COS DE AGULLA, fr. met. Fr pa-
qual serveix pera empeltar. Pua. Surculus, i. ||
f. tir fam. Matar de hambre. Fame extinguere.

Gquia petita que desaygua rega las terras baixas ENFILAR LA AGULLA, fr. Passar pel cos de ella
y porta la aygua altras cquias grans. Bijuela. Exi- la seda fil. Enebrar la aguja. Acum lino Irajicere,
guum incile. ||
Canal. instruere.
AGULLA BORRASSERA. AGULLA SAQBERA. JUGAR AGULLA, fr. FR MITJA. ||
CUSIR.
AGULLA DE AMORTALLAR SOGRAS. La de CUSif mlt POSAR FIL A LA AGULLA, fr. Scrveix pcF incitar
grossa. Aguja de ver dugado. Mxima acus. alg que emprenga algun treball. Poner manos d
AGULLA DE cusiR soLAs. Especie de punxo queusan la obra. Manus operi admovere.
los espardenyers, t un forat, dit cos, prop de la PUNXADA DE AGULLA DECsiR. Agujanztt. Ictus acus.
punta. Aguja de alpargalero de coser suelas. Acus AGULLAS. f. pi. Lo regalo que solen fr los passat-

ad solas canabinas suendas. gers las criadas dels hostals quant se despedeixen
AGULLA DE EXLLARDAR. La que serveix pera ficar de ellas. Alfileres. Pecuniae munusculum. Joch de ||

tallets de cansalada en la carn dels aucells en al- noys que consisteix en posar cada hu una agulla de
tras viandas que se han de rustir. Mechera. Yerucu- cap en terra sobre alguna taula, procurant en-
lum, i. creuharla ab la del contrari, movent la seva ab la
AGULLA DE ESPARTER. La quc usa aquest oficial pe- ungla del dit gros cada vegada que li toca, y '1 qui
ra cusir estoras, srrias etc. Aguja espartera de primer encreuha guanya. Acicularum ludus
Alfileres.
calicata. Acus quadrata. puerilis. II
En los telers, que usan la mquina la
AGULLA DE FR FiLOJA. Instrument Semblant la Jacquart anoraenan agullas certas barretas de fer-
llansadora de teixidor, per sens lo vuyt en que's po- ro unas ab ull y altras ab ganxo, que serveixen pera
sa '1 can, del qual se serveixen las donas per fr raostrejar las robas de seda. Agujas. Acus, us.
filats y altras cosas. Lanzadera. Radius, ii. AGUjLLAS DE PLOM. Rarretas de plom que serveixen
AGULLA DE FR MITJA. La quc serveix pera fr mit- pera assegurar la seda en los telers de robas mos-
jas y altres cosas semblants. Aguja de hacer media. Irejadas. Agujas de plomo. Acus plumbeae.
Acicula tibialibus texendis. PER .AGULLAS. fr. S' usa ab la frase donar dema-

AGULLA DE GANXO. La de fil dc ferro en forma de nar, y denota la quantitat que's senyala las pro-
forqueta, y serveix pera assegurar lo pentinat de las mesas casadas per sos adornos. Para alfileres.
donas, Uorquilla. Acus furcilata ad comam firman- Malronarum cultui designata pecunia. | agullas. 1.
dam. AGULLADA. f. Rastab una punta de ferro pera
AGULLA DE LA MARE DE DEU. La de cap ms petita que guiar als bous. Aguijada, aijada, aguijon. Stimulus,
las altres. Alfiler de toca de monja, kcicula. parva. aculens, spiculum, i. ||
rastell.
AGULLA DE MAREJAR, ant. BRIXULA. AGULLASSA. aura. Aguijon. Grandis acus.
f.

AGULLA DE MATALASSER. La llarga y grossa de que's AGULLAT. AGULLA. 7.


serveixen aquestos oficials. Aguja de ensalmar. Acus AGULLER, A. m. y Lo qui f vn agullas. f.

clitellis et culcitris assuendis. Agujero. Acuarius, acicularius, ii. || La porci de fil

AGULLA DE MOLA. RODET. seda que s' enfila cada vegada en la agulla. Hebra.
AGULLA DE MONYO. La que portan las donas en ell, Fibra, aa, filum, i. ||
ant. can per possab agullas.
de vidre, fusta, or plata, ab una boleta de lo ma- AGULLETA. d. Agujita, agujilla. Acicula, a;.
f.

teix en cada extrem. Aguja, Acus crinalis. AGLLETER. ni. ant. aguller.
AGULLA DE NAVEGAR. BRIXULA. AGULL, m. La punxa de la agullada tota ella.
AGULLA DE PASTOR. Pintura de Venus, bech de ci- AGULLADA. ||
FIBL. ||
ITiet. ESTMUL.
gonya de grua, planta indgena raraosa que fa '1 CALSiGAR l' agull, fr. met. ant. Obstinarse en
fruit en unas lavelletas eslriadas y en forma de resistir la forsa superior. Dar tirar coces contra
bech; las fullas verdosas y bermellencas per las bo- el aguijon. Crabrones irritar; adversus stimulum
ras; serveixen cuytas pera curar Uagas. Pico de ei- calcitrare.
guena, aguja de pastor. Robertianum, i, ciconium, i, AGULLONADA. f. Gop de agull. Aguijonazo.
anquineura geranium veneris scandix. Stimuli ictus.
AGULLA DE PICAR. La quc t 'i cap de vidre. iZ/t- AGLLONADOR. m. Lo qui agullona estimu-
kr de picar con cabecilla de vidrio. Acicula sic dicta. la. Aguijador, aguijmeudor. Stimulator, is.

AGULLA .SAQUEUA. AGULL\ DE MATALASSER. AGULLONAS. f pi. ant. Roba de cot, que ve-
AG CATAL. AO 53
ia de Alep. Aguja. Gossypina tela sic dicla.

AGULLONAR. V.a. y AH.


AGULLONEJAR. V. a. Punxar ab 1' agull.
Aguijonear. Slimulo, as, H pungo, compuogo, is.
AH. int de dolor equivalent ay. Ah. Ab, hem,

met. Instigar alg pera fr alguna cosa. Aguijonear. vah. II


Denotant alegria. Ah, oh, bueno. Evax. De- ||

Incito, irrito, concito, as. v. n. met. Coraensar notant indignaci, com ah murri. Ah, oh. Oh, hem.
||

crrer per un cas imprevist ab mlta diligncia. [| De animar cridar, com ah minyons. Ah, hea.

Apretar los tahnes. Subil aul velociter currere. Heus, hau, ah.

AGULLONEJAT, DA. Aguijoneado. Sli- AH, AH, AH. int. que expressa la rissa. Hi, hi, hi;
p. p.
mulatus. ah, ah, ah. Hi, hi, hi.

AGLLONET. m. d. AguijonciUo. Aculalus. AH. adv. t. En lo dia antecedent al en que's parla.


AGULLS, A. adj. Gs. quim. Lo que est com- Ayer. Heri, nndius hesterna. ||
Poch temps ha. Ayer.
post de parts semblants las agullas, per exemple Nuper.
r antimoni. Agujoso. Obeloides. AH A la nit. Ayer noche. Superiori, hesterna
AGUR. m. ant. auguri. agurdor. ||
nocte.
AGUSIL. m. Ministre inferior de justicia. Aigua- AH al vespre. Ayer por la tarde. Hesterna die,
il, eshirro, corchete Accensus, i, lictor, is, satelles, tempore vespertino.
itis.
II
met. fam. Senyal Senal. Signnm, i,inlerpres, AH AL MAT. Ayer por lamanana. Hesterno mane.
etis. ANTES de AH. m. adv. Dos dias abans del present.
AGUSIL DE AYGUA. uut. Qui t son crrech la Ante ayer, antes de ayer. Nuper, non multo abhinc
provisi de aygua. Algiiacil. In navibus aquae provi- tempore.
sor. ANTES DE AH A LA NIT. Ante noche. Duabus abhinc
AGUSIL DE MoscAs. Especie de aranya que sols se noctibus.
ocupa en agafar moscas. Alguacil de moscas. Ava- DEAHAAVUY. m. adv. Pondera la brevedat en
neolus, i. que ha succehit alguna cosa. De ayer acd, de ayer
AGUSIL DESCUYDAT, LLADRES CADA MERCAT, ref. DenO- hoy. Nuperrim, recentissim.
ta 'Isdesordres que provenen dels descuyts de mi- DE AH ENSA. m. adv. Desde ayer. A die esterno.
nistres de justicia. Alguacil deseuidado, ladrones cada NO ANTES DE AH siNO l' ALTRE. Trcs dias abaus
mercado. Deses accensor latronum fantor. del present. Ante ante ayer. Tribus abhinc diebus.
AGUSIL AT. m. y NO ANTES DE AH A LA NIT SINO l' ALTRE. Ante ante
AGUSIL ATGE. ra. Lo crrech de agusil. Al- anoche. Tribus abhinc noctibus.
guacilazgo. Satellitis munus. AHICAR. V. n. AHINAR.
AGUST, m. p. Agustin. Augustinns, i. AHINA. ter. EYNA.f.

AGUSTINO, NA. adj. Lo religis y religiosa de AHINADA. Ranill, la f. veu delcaball. Relincho,
ant Agust. Agustino, Agusliniano. Augustinianus. relinchido. Hinnitus, fremitus, s.
adj. Lo que pertany sant Agust y sa religi. AHINAMENT. m. La acci y efecte de ahinar.
gustiniano. Augustinianus. Relincho. Innitus, us.

AGUT. p. p. HAGUT.
Acatus,acuminatus.
Tali punta afilada, i^uo.
II

met. Subtil, perspics-^t/Mfo.


[J II
AHINANT.
p. a.
adv. m. Relinchando. Hinnibunder.
Qui ahina. Relinchante. Hinniens.
Argutus, scitus, perspicax. ||
Gracis. Agudo, gra- AHINAR. V. a. Ranillar, cridar lo caball. Relin-
cioso. Festivus, lepidus, facetus. ||
Fort, vehement, char. Hinnilito, as, hinaio, fremo, is.

quant se parla del dolor. Agudo, penetrante; vehemen- AHIR. adv. f. AH,
te, cruel, acerbo. Vehemens, acutns, acerbus. met. |[
AHIRAR. V. n. AIRARSE.
Dit dels sentits, prompte en sas operacions. Agudo. AHISSA. nut. Crit que serveix per avisar als
Acerrimus. ||
Dit del accent. Agudo. Acutns. ||
m. que alsan algun pes pera que tiren tols un temps.
;lau petit. Clavo pequem. Clavus parvns. | Dit de la Saloma. Nutica opera canendi acta.
y del s penetrant. Agudo. Acutns. AHissADOR DE GOSSOS. Lo qui iucta als gossos
AGUT COM u\A PUNTA DE oniNAL. loc. fam. Ab que que emheslescdin k a\g. Azuzador. Incitalor, is.
nicaraent se nota al que es rudo. Agudo como pun- AHISSAR. V. a. Tirar pujar algun pes. Izar.
de cokhon. Tardus, i, hebes, etis. Solvo, is, levo, as. Incitar, provocar, instigar, in-
||

SR MOLT AGUT PERA NOTAR LAS FALTAS DELS ALTRES. duhir alg que fassa alguna cosa. Instigar, inci-
Ser un lince para las faltas agenas. Nasnm rhno- tar, provocar. Stimulo, as, moveo, es, impello, is.
rontis habere. ABORDAR AL GOS.
|]

AGUTNGUL. adj. geom. ctngul. AHOGO. m. Traball, apuro, aflicci. Ahogo.


AGUTZIR. m. ant. agusil. Prassura, le, angor, is.
AGUY. m. agull. FIBL. II
AHON. adv. 11.
y
AGUZAR. V. a. ant. afilar. AHONT. adv. 11. S' usa ab verbs de moviment.
AGUZAT, DA. p. p. Aguzado. Acnlus. A donde, donde. Qu. ||
Ab verbs de quietnt. Donde,
en donde. Ubi.
AIS DICCIONARI AIX
AHONT BONk? exp. adv. que significa ahont va? AISLAR. V. a. Rodejar algun lloch de aygua per
Dnde, donde v? Dnde bueno? Qu tendis? totas parts. Aislar. Aqua intercludere. ||
met. Deixar
AHONT SE vLL. fp. DonuU, donde, doquiera. Quo- sol un edifici. Aislar. Insulara instruere, insute
cumque, quovis. instar cingere.
AHONT VAJAS DELS TEs HI HAJA, ref. Denota '1 bo AISLARSE. V. r, Aislarse, hacerse isla. Insulo, as.
que es tenir amichs coneguts en lolas parts. Donde AISLAT, DA. p. p. Aislado. Insulatus. adj. |

vayas, de los tuyos hayas. Quocumque advenias, noti Rodejat en algun lloch perill de ahont no's pt r-
vel sanguine juncti sint, aliqui possint hic ut adesse brer auxili. Aislado. Obsessus, interclusus. ||
Dit del
tibi. edifici separat dels altres. Aislado. Insula, ae.

DE AHONT. De donde. Und. 1| m. adv. Per lo qual. viuRER AISLAT. fr. met. Yurer retirat del tracte
Por lo cual. Ex qu. deia gent. Vivir aislado, retraido. Yivere retrusus,
D AHONT BONA? exp. fam. Denota la estranyesa sediictus.
que causa la vinguda inesperada de alg. De dnde AIUDAR. V. a. ajudar.
bueno? qu aires Iraen d V. por ac? Und venisti? AIX. m. Veu dels noys ab que significan algun
und te habemus? dolor lleuger. Pupa. Puerorum vox populam de-
DE AHONT NO NI HA NON PT RAJAR. ref. Denota quc monslrans.
'1pobre no pt donar gran cosa. De costal vacio nunca AIXA. f. Eyna de fuster per desbastar fusta,
buen bod'ujo. De paupere sacculo expectes nihil. || Azuela. Ascia, dolabra, se, dolatorium, ii. I!
ant.

Dels dolents no's pt esperar obra bona. De rabo de destral.


pnerco nunca buen virole. De ruin fam nunca buen MESTRE DE AIXA. Lo qui traballa en las fbricas de
sayo. De mala mata nunca buena zarza. Qui semel naus. Carpintero de ribera. Faber navalis, navalis
scurra, numquam paterfarailias. A mortuo non ex- materiarius.
pectes sermonem, nec avaro gratiara, PASSAR PER AIXA. fp. Dcsbastar la fusta ab la aixa.

ENVERS AHONT. 01. adv. Ucia dondc. Quorsra. Azolar. Exascio, as, ascia polir.
PER AHONT. m. adv. Por donde. Qu. exp. Equi- 1| AIXADA, f. agr. Instrument pera cavar la terra,
val PER QUINA RAH, PERQU CAUSA MOTIU. Por qu y y xata ab
consisteix en una planxa de ferro plana
razon. Qua de causa. un mnech de fusta de uns cinch pams de llarch.
AHONTAR. V. a. ant. afrontar. Azada, ajada. Ligo, nis.
AHUCAR. V. a. ant espantar. ||
Fr f ugir ab AIXADA DE gall. La que en una part t forma de
crits. Ojear. Abigo, is. [] udolar. aixada y en la altra de escda. Azadon de peto. Hinc
AHUCH. m. ant. alarit. |1
udol. lato, hinc acuto ferro praifixus ligo.
AHUIR. ra. ant. auguri. AIXADADA. f. Cop de aixada. Azadonada, aza-
AHUIRAT. adj, DiTxs. donazo, azadada. Ligonis ictus.
AHUR. expr. pera despedirse, Adios, agur. Yale. AIXADAGAT, DA. adj. ASSEDAGAT.
AHURT. m. ant. bravata. AIXADELL m. y
AHYNA. EYNA. f. AIXADELLA. f. ter. Instrument per aixarcolar
AYNAR, y sos derivats, ahinar. 6 birbar lo blat. Escardillo, sacho, almocafre, escar-
AHYR. AU. dadera. Mateola, se, sarculum, i.

AHYSSAR, y sos derivats, ahissar. AIXADETA. f. d. Azadilla, azadica. Levis ligo.


AIXAD. m. d. ter. Azadondllo. Levis ligo. ||

AIXADA DE gall.
AI.
AIXALAVAR. V. a. ter. Passar per aygua; re-
gularment se diu de la roba quant surt de la bugada
AIAENT. p. ant. Adjacent. Enjuagar. Abslergo, abluo, is.

AIDAR. V. a. ant. ajudar. AIXALOCH. m. XALOC H.


AIDAT. p. p. ant. ajudat. AIXAM. m. Copia de abellas que surten del arna
AIGLA. f. ant. ALiGA. ab una mare per cercar altra habitaci. Enjambre.
AIGNELET. m. ant. anyellet. Examen, inis, apum soboles, puUi. I Multitut de
AIR. m. ant. odi, ira. personas cosas. Enjambre. Copia, ce, examen, mul-
AIRABLE. adj. Pertanyent la ira. Irascible. titudo, inis. Lo de abellas apinyat en una rama.
II

Irascibilis. []
adj. S' aplica la facultat del home Enjambre. Apum uva, apiaria, pensilis uva.
que r inclina vncer las dificultats que s' oposan AIXAMANARSE. V. r. Apilarse las abellas.
la consecuci de algun i. Irascible. Irascibilis. Arracimarse. Coacervari.
AIRAR8E. V. r. Enfadarse, indignarse. Airarse, AIXAMBRAR. V. n. Formar aixams las abellas.
tomar ira, encolerizarse. Irascor, eris. Jabardear, enjambrar. Examino, as, apes examina
AISE. f. ant. comoditat, espay lloch. ||
temps, procreare.
oportunitat. AIXAMENAR. V. a. Agafar los aixams perduts.
AISLADAMENT. adv. m. Aisladamente. Segre- Enjambrar. Examina divagantia congregar, alvea-
gatim. ribus cogere. |1 Trnrer de las arnas mlt pobladas
.

AIX CATAL. AIX 33


un ms aixams. Enjambrar. Ex alveario examina AIXAROLAR. v. a. Envernissar ab xarol. Cha-
exlrahere. Gummi glutinap illinire.
rolar, dar charoL

AIXAMORAR. V. a. SAVISAR. AIXAROLAT. DA. p. p. Charolado. Gummi ili-

AIXAMORAT, DA. adj. Humit y no del tot nitus.

mullat. Liento. Huniidus, madidus. AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que '1 prin-
AIXAMPLADOR. m. Qui aixampla. Ensancha- cipal ingredient es lo sucre clarificat. Jarahe,jar()-

dor. Ampliticator, is. pe. Ecligma, c, syrupus, i, serapion, is ||


met. Tra-
AIXAMPLAMENT. m. La acci de aixamplar goamarch, beguda fastigosa. Jarope. Injucunda potio.
y aixamplarse. Ensanche. Laxamentum, i, dilatio, AIXAROP DE PMPOL. Vi. Agu de cepas. Vinum, i.
extensi, inis. AIXAROP AMENT. m. L' US excessiu de aixa-
AIXAMPLAR. V. a. Dilatar, extndrer alguna rops. Jaropeo. Syrupi usus nimis frequens.
cosa. Ensanchar. Laxo, as, evtendo, is. ||
.^mplific.vb. AIXAROPAR. V. n. Donar, receptar aixarop.

(I
Dit de las camas. aixaxcarrar. Jarabear,jaropear,jaropar, jarapolear. p. Ar. y And,
AIXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. Laxari, Syrupum prrebere. ||
met. Donar en forma de aixa-
dilalari, ampliari. |)
Escamparse alguna cosa, apar- rop qualsevol altre licor. Jaropear. Aliquem potare.
tarse 'Is que estan junts pera ocupar raajor espay. AIXAROPARSE. V. r. Pndrer aixarops. Jara-
Abrirse. La.xari, explicari. bearse, jaropearse. Syrupis frequenter uti.

AIXAMPLAS. m. pi La part de roba sobrant AIXAROPAT, DA. p.p. Jarabeado, jaropeado,


en las costuras. Ensanche. Laxamentum, i, laxatio, jarapoteado.
nis. II met. Extensi, dilataci. Ensanche. Extensi, AIXARPALLARSE. V. r. aixancrrarse.
explicatio, amplificatio, nis. AIXARRAHIT, DA. adj. Aixut, sns substn-
DONAR AIXAMPLAS. fr. Dar massa llibertat. Dar cia. Sequera, inspido. Hirsutus, siccus.
ensanche, dar cuerda. Nimium vel nimis alicui con- AIXART. m. Empelt. Ingerto. Scutula, a),

cedere, indulgere. AIXARTELL. AIXADELL,


AIXAMPLAT, DA. p. p. Ensanchado. Expassus. AIXARTELLAR. AIXARCOLAR.
AIXANCARRAR. V. a. y AIXATABLE. DEIXATABLE,
AIXANCARRAR8E. V. r. Separar la una cama AIXATAR. V, a. DEIXATAR.
del altra. Esparrancarse. Crura divaricari. AIXAUGAR. V, a. nut. Tirar la embarcaci ab
AixANCARRARSE CARALL, fr. Ahorcjarse. Deduclis alguna corda. Remolcar, sirgar. Remulco, as. ant. ||

coxis equo insidere. DESPATXAR, VNDRER.


AIXANGARRAT, DA. p. p. Esparrancado. Di- AIXAUS. m. pi. Lo premi que dna als que fan
varicatus. pujar la dita en los encants qui's queda la pessa.

AIXANGUER. m. Corretja altra cosa pera Prometido. Licitata^ pecuniai prajmium, mercs.
subjectar lo camatim de la arada al jou. Coyunda, AIXECAMENT, m. La acci de aixecar aixe-
barzon. Lorum jugi. carse. Alzamiento. Alevamentum, i, levatio, nis. ||

AIXAPLUGARSE. V. r. SOTAPLUJARSE Sedici, sublevaci. Levantamiento, sublevacion. Re-


AIXARAGALL. m. XARAGALL. belliura, ii, rebellio, nis.

AIXARAGALLAR. V. a. XABAGALLAB. AIXECAMENT DE VEDA. La acci dc llevar la prohi-


AIXARAGALLAT, DA. p. p. XARAGALLAT. bici de cassar cert temps. Desacato. Rescissi,
AIXARCOLADOR, A. m. y Lo qui aixarcola. f. ablatio interdicti venandi.
Escardador. Sartor, sarritor, is. i|
aixadell. AIXECAR. V. a. ALSAR.
AIXARCOLAMENT. m. Obra de aixarcolar. AIXECARSE. V, r. alsarse.
Escarda, escardadura, sachadura. Sartura, sarritu- AIXEDRS. ra. Joch que's compon de diferentas
ra, cC. pessas, la meytat blancas y la altre meytat negras,
AIXARCOLAR. V. a. Entrecavar los sembrats que sn dos reys, dos reynas, quatre alfils, quatre
per trurer la herba. Escardar, escardillar, sachar. torres, y selse pehons. Se juga entre dos en una
Sarrio, erunco, is. tauleta quadrada dividida en xeixanta quatre case-
(AIXARGOLAT. DA. p. p. Escardado, escardi- tas iguals blancas y negras. Ajedrez. Latrunculo-
ado. Runcalus. rum ludus.
AIXARDOR. m. Escalfor gran. Ardor. Ardor, is. AIXELLA, f. La part inferior del muscle. Sobaco.
AIXARMENTADOR, A. m. y f. Lo qui arre- Ala, axilla, ai.

ega 'Is sarments podats. Sarmentador. Sarraen- portar SOTA LA AIXELLA, fr. Sobarcor. Sufarci-
trum collector. no,as.
AIXARMENTAR. V. a. RecuUir los sarments AIXELLER. m. Pessa quadrada de tela sota la
podats. Sarmenlar. Putata sarraenta colligere. aixella per refors,
y donar joch la mnega. Cua-
LA ACCI DE AIXARMENTAR. Sarmeutera. Putatornm drado. Subucularum quadra ta fascia.
sarmentorum collectio. AIXERIR8E. V. r. Aliviarse alg del ensopiment
AIXARMENTAT, DA. p. p. Sarmentado. A sar- que ha patit. Despejarse, serenarse. E torpore emer-
mentis expedit us ager. gere, meliuscul valere.
S6 IX DICCIONARI AIX
AIXERIT, DA. adj, viu, esturdit. Despabilado. EN AIX. m. adv. Mentres. En tanto, m^ientras. In-
Alacer. terea, interim.
AIXERRI. m. Fem de bestiar lianut y cabriu. EN AIX ESTAM? loc. ab que estranymque alg ig-
Sirle, sirria. Stercus ovile vel caprinum. nore alguna cosa. De esta^ tenemosl Adeo negligenter
AIXERRIS. m. pi. ant. FEMS. vivis?
AIXETA, f. Can ab un mascle pera trurer l- PER AIX. expr. ab que 's conclou un escrit con-
quits ab comoditat. Canilla, espita, IJave, y gela. p. versaci, referintse lo que s'ha dit. Por tanto.
Ar. Fislula, ae, siphunculus, i. |1 d. de aixa. Azuela. nd, ex quo.
Dolabella, ae. ||
La que's posa en las fonts. Grifon, QU TENIM AB AIX? loc. Deuota que res s'infereix
llave. Fontis fistula. de alguna cosa. Qu tenemos adelanlamos con eso'
A BAIG DE AIXETA, m. adv. ADOJO. Quid tum? quid tum inde?
posAa AIXETA, Epistomium cupaj affin-
fr. Espitar. AIXOBRIR. v. a. ler. aixorbii.

^ere. Yndrer lo vi la menuda. Yender al ramo.


||
AIXOL DE DOS CAPS. m. Ferramenta de
Ramo ante portam pendente vinum venundare. dos fuUas una de aixa y la altra destral. Alcotana.
AIXETAR. V. a. DEIXATAR. Ascia.
aix b. fr. aix com com si. AIXOLLAR. V. a. ant. xullab.
aix. adv. m. De aquesta manera. As/, de este AIXONAR. V. a. Arrancar los pmpols de la
modo. Ita, sic. |J
adv. afir. com es no es aix. Asi. vinya que est massa ufanosa. Despampanar. Pam-
Sic, ita. Ij
De inter. increp. Asi'! Siccine? |] de de- pino, as, pampinos amputar. || Esfullar los arbres.
sitj, com Aixi 's revents. Ojal, as. Utinam. [|
Deshojar. Frondo, as, folia decerpere. i]
GuUir oli-
Conj. causal. Asi. Itaque, proinde. ||
Ab la partcula vas, agafant las brancas ab lo puny y tirant per
com postposada en las comparacions val, del mateix avall. Ordenar. Oleas ex arbore decerpere.
MODO QUE. Asi. Quemadmodum, proinde. Posat lo 1|
AIXORBAR. V. a. ant. Espantar, azorar, asom-
com en lo segon membre, com aix uns com altres. brar. Terrefico, as, terreo, es, stupefacio, is.

Asi, tanto. Tum, vel et cum. Denota aprobaci de ||


AIXORBIDURA. f. La acci de aixorbir. Desaco-
alguna cosa, com aix m' agrada. Asi. Ita, sic. lladura. Pulveratio, ablaqueatio, nis.
Aix, aix, mod. adv. Mitjanament. Asi, asi. Modic AIXORBIR. V. a. Majencar, descalsar los ceps
mediocrits. cavant. Alumbrar, girpear, y desacollar. p. Rioja.
aix com aix. conj. afirm. De tots modos. Asi co- Ablaqueo, es, circumfodio, is, excedico, as.
mo asi. Nihil ominus. AIXORGA. f. Argolla de or plata que per ador-
aix MATEIX, mod. adv. Ast mismo. Ita, pariter, no portan las raoras al coll del bras y de la cama.
itidem. Ajorca. Armilla, x.
Aixi QUE. conj. causal. Asi que, de suerle que, por AIXORDAR. V. a. Posar sordera. Ensordecer.
lo cual. Itaque, qua de causa. ||
adv. t. Inmediata- Exsurdo, as, aures hebetare.
ment. Luego que, asi que. Ut, ubi, cumprimum. AIXORDARSE. V. r. Ensordecer. Obsurdesco,
. AIX QUE aix. aix COM AIXI. exsurdesco, is, aures hebetari.
ES Aix. mod. adv. A entndrer. Advirtase. Ani- AIXORDAT, DA. p. p. Ensordecido. Exsurdatus
madvertendum est. auditus hebetatus.
AIXIS. adv. AIXI. AIXOVAR, m. ant. Mobles alhajas. Ajuar. Su-
AIX. pron. dem. Esta. Hoc, id, istud. pellex, ctilis. []
for. La cantitat que '1 ma-
ant. dot. 1|

AIX ES ALTRE, ALTRA COSA, expr. fam. Dcnota rit que no es hereu dna sa muller si esta es pu-
la inconexi de alguna cosa ab la que 's tracta. Eso billa.

es otro, otra cosa, harina de otro costal, ese es otro FB LO AIXOVAR, fr. Prevcuir la roba per la criatu-

cantar. Aliud diversum est; extra chorum canis. ra que ha de nixer. Hacer preparar la canastilla.
Aix ES AIX. loc. fam. Eso mismo, eso es eso. Id Jam jam nascituris panniculos parar.
ipsum. AIXUGADOR. ra. Riscle gran ab un enreixat de
AlX HI HA Y BON PES. lOC. fam. NO HI HA MES CEl cordill pera aixugar roba al foch. Enjugador. Sicca-

DB LA QUE CREMA. torius lectulus.


AIX PER AIX. mod. adv. Puntualment. Lo mismo, AIXUGAM. m, Toall, pam de manos. Manti-
mismisimo, el por ello, pinliparado. Ipsissimum. Per ||
le, mantele, is, mantelium, ii, mapa, ae. il
Lo que's
la mateixa rah. Por eso, por eso mismo, por lo mis- dna las criadas per aixugar los plats. Albero. De-
mo. Qua proptr, proptere. lergendis patinos pannus.
AIX QUE. loc. Eso que. Et. AIXUGAR. V. a. Trurer la humitat. Enjugar.
DE QUI ES AIX? de AQUELL QUE NO HO VEU. ref. Indi- Secio, exsicco, as. H
Assecar la humitat suhor
ca 'Is perjudicis que comunment est subjecte '1 que despedeix un cos. Enjugar, limpiar. Mundo, as,
qui abandona sas cosas al cuydado de altre. Hatien- tergeo, es, detergo, is. assecab. agotab lo licob.
|1 j]

da, tu dueno te vea; donde no est su duem ahi esta su 11


dessubstancir.
duelo. Curator dominus melior fit semper agiorum. tant com ne plou lo vent n' iixuGi. ref. Denota
Qvium nullus usus si pastor absit. que tant com se guanya 's gasta. Comido por servi-
AJ CATAL. AJ Oi
do. Dia y vilo. Tanto gamdo tnnto comido. Cito nata nar servicials per medi de un canonet. Manguela.
cito pereunt. Clysterium, ii,jclysler, is.

AIXUGAR8E. V. r. Enjugane. Abstergi, mun- AJUDA DE CAMBRA. CWat pel sofvey inmediat de
dari. I)
Assecarse 'Is rius, fonts, etc. Secarse. Ares- sn amo. Ayuda de cdmara. Cosmeta, se,, cubicula-
is, exuri. rius, ii.

loc. mcl. iron. Denota que alg


AixLGAT QUE siAS.
poch y aparenta estar mlt cansat. Ar-
traballat
rpale que sudas. Mullura san insudasti.
altres
AJUDA DE CAMBRA DEL REY. Lo Criat pera vestirlo y
ministeris. Ayuda de cmara del Rey. Regis
cubicularius.
AIXUGAT, DA. p. p. Enjugado, secado. Abster- AJUDA DE oratori. Clerguc que en los oratoris de
sus, exsiccatus, la casa real f de sagrist. Ayuda de oralorio. Domus
AIXULLAR. V. a. ant. xiLLii. augustai sacrorum custos.
AIXURMAR. V. a. ant, nut. Remar por debajo. AJiDA DE COST. Socorro cn diner. Ayuda de cosla.
Subremigo, as. Mercedula, a;, juvamen, inis.

AIXUT, A. adj. Enjulo^ aeco. Siccus, siccatus. ||


AB la ajuda dels vehins. Ioc. fam. Ab lo auxili de
met. Home poch carinys y depocas paraulas. Seco, altres. Con la ayuda de vecinos. Aliis adjuvantibus,
(spero, desabrido. Hirsulus, asper. m. Sequedat en ||
alieno auxilio.
la terra per falta de pluja. Squia, seca, seqv.edad. de DEU. loc. fam. Con la ayuda de
AB LA ajuda
Siccitas, atis, pluviarum penria. Dios.Deo auspice, faventibus superis.
AIXUTE8A. f. AIXLT, SEQUEDAT, [j
DESSABRIMENT, NO HA MENESTER AJUDAS. fr. No liameiiesler aclitos.
Alieno non eget auxilio, sibi suficil.
AJ. AJUDADOR, A. adj. Ayudador. Adjutor, admi-
niculator, oris.
AJAGUT, DA. p. p. Echado, lendido. Projeclus. AJUDANT, p. a. Agudank. Adj u vans. mil. m. ||

II
Dit del blat per causa de la pluja, etc. Encamado. Empleo militar ab diferent grau y ttol, los quals
Segetes pro gravitate inclinala?, depressaj. cuydan de distribuhir las ordes y disciplinar la tro-
AJAR. V. n. ant. abastar. 1. pa. Ayudante. Prsefecti legatus, vicarius. ||
Lo dels
AJASSARSE. V. r. fam. Tirarse sobre '1 llit. mestres de estudi. Pasante, repetidor. Proscholus,
Echarse d la larga, tenderse. Se prosternere. Aju- ante scholanus, hypodidascalus, i.

rerse '1 bestiar en lo lloch ahont descansa. Enca- AJUDANT DEU. AB LA AJUDA DE DEU.
marse. In cubile decumbere. AJUDAR. V. a. Donar ajuda auxili. Ayudar.
AJASSAT, DA. p. p. c/mrfo, tendido. Proster- Aliquem juvare, alicui adesse.
natus. AJUDAR B MORIR. fr. Auxiar al moribundo.

AJURER. V. a. Abaixar fins extndrer en Ayudar bien morir, agonizar. Morienti opem salu-
terra lo que estava dret. Tender. Extendo, is. tarem ferre, morientem adhortari.
AJURERSE. V. r. Echarse, lenderse^recostarse. AJUDAR A MISSA. fr. Servir y respndrer al Sacer-
Prosternere, sternere se, hurai procumbere. ||
Po- dot en lo sacrifici de la misa. Ayudar d la misa. Sa-
sarse al llit. Acoslarse. Cubo, decubo, as; y si es per cra operanti minislrare.
causa de malaltia encamarse, ponerse en cama. De- k QUI MUDA DEU LI AJUDA. ref. Acousella que quant
cumbo, cubo, as. Inclinarse 'Is blats per causa de
|j
una cosa no ix b 's deuhen mudar los medis. A
pluja. Echarse los panes, encamarse. Segetes, incli- quien muda Dios le ayuda. Effugi inalum, inveni bo-
nari, deprimi. num. Tu nova sucias ubi nibil praisentia possunl.
AjuaERSEUi. fr. met. fam. Rendirse al traball, QUI NO't PT ajudar, no VULLAS TOS MALS COMUNI-
crrega, etc. Dar con la carga en lierra en el suelo; CAR, ref. que ensenya que uo devem comunicar nos-
acodillar con la carga, rendirse la carga. Onerisuc- tras desgracias al qui no s' ba de compadeixer de
cumbere. H-met. fam. Subjectarse la voluntat de elias ni remediarlas. Llorar d boca cerrada, y no
altre. Pasar por ello. Conditionem accipere. dar cuenla a quien no se le da nada. Non lachrymare
AJOCA. f. JOQUER. juvat qua nula levamina queris.
AJOGAMENT. ni. La acci de ajocarse 'Is au- AVIAT ES DIT, MALALT DEU t' AJUT. lOC. fam, DC-
cells. Recogimienlo. AssessO, nis. clara la facilitat que hi ha en aconsellar altres la
AJOCARSE. V. r. acotahse. Anrsen dormir
||
pacincia medis mlt difcils pera Uiurarse de al-
los aucells. Recogerse. Aviarium ad dormiendum pe- gun dany, del que est segur lo qui aconsella. El
tere. sano al doliente so regla le mete. Cum valemus, rec-
AJOGASSAT. ENJOGASSAT. ta consilia ajgrotis damus.
AJONJOL. m. ALEGRIA, PLANTA. AJUDARSE. V. r. Servirse mtuament. 4j/H(/flr-
AJORNAR, v. a. ant. aplassar. se. Promiscuam operam dare. |1
Posar los medis pera
AJUDA. f. Aguda, socorro, favor. Auxilium, ii, sn intent. Ayudarse. Sibi consulere, opem ferre.
juvamen, inis. |1
Lo que serveix per ajudar. Aguda. II
ant. VALERSE.
Auxilium, ii. II
Servicial. Aguda, lavativa. Clyster, DEU DIU AJUDAT Y t' AJUDAR, loc. Aconsella quc
eris, clysterium, ii. ||
ant. xeringa. ||
Bufeta per do- emplem tols los medis possibles pera lograr un ob-

TOMO I. 9
18 AJU DICCIONARI ALA
jecle, sns esperarque Deu fassa miracles. A Dios AJUSTARSE. V. r. Fr algun ajust, Ajustane.
rogando y con el mazo dando. Ora et labora, De re aliqua convenire. | Convenirse ab lo saiar de
AJUDAT, DA. p. p. Ayudado. Adjutus. algun traball servey. Igualarse, convenvise, ponerse
AJUGASSAT, DA. adj. Jugueton, ntozon. Las- de acuerdo. De slipendio convenire. |j
Fr ewnpanyia
civus, jocularis homo. per alguna empresa negoci. Igualarse. Foederari
AJUNTAMENT, m. La corporaci que est en- se colligare. ||
ant. jntabse, unirse.
carregada delgobern civil de un poble. Ayuntamien- AJUSTAT, DA. p p. Ajustado. Pactatus,conven-
to. Senalus, conventus, us, consilium, ii.
|I
ant. tus. II
adj. Recte, just, com concincia, etc. ajustada.
JUNTBA. I
ACTE CARNAL. Ajustado, juslo, recto, exacto. Integer, recls, justus.
AJUNTAR. V. a. Ji'NTAB. II
Encaixar las fustas II
Unit. Ajustado. Aptus, connexus, inter se coba;-
entre s. Acoplar, ensamblar, ajuntar. Copulo, as, rens. ||
Convingut. Mancomunado. Foederatus.
conjungo, is. TOCiR CANTAR AJUSTAT, fr. Observar b '1 com-
AJUNTARSE. V. r. jntabse. ps y una perfecta igualtat del raovimeni en la exe-
AJUNTAT, DA. p. p. Acoplado. Conjunctus. cuci de la msica. Tocar, cantar ajustada. Ad nu-
AJUNYIR. V. a an(, jUxNtar. merum ludere.
AJUPIR. V. a. Obligar fr lo que repugnava. AJUSTICIAR. V. a. Castigar un reo ab pena
Domar. Subjicio, is. de mort. Ajusticiar. Capitis supplicio aDcere.
AJUPIRSE. V. r. ACOTABSE, ABAIXABSE. AJUSTICIAT, DA. p. p. Ajusticiada. Capite
AJUPIT, DA. p. p. Agachado, agazapado, acur- multatus.
rucado. Incurvalus. AJUTAR. V. a. ant. ajudar.
AJUST, ra. Conveni, concQvl.Ajuste, ajustamien- AJUTJAR. V. a. ant. adjudicar.
to. Pactum, i, pactio, conventio, nis. ||
ant. junta,
CONGRS. II
JUSTAMENT. AL,
MS VAL UN DOLENT AJUST QUE'l MILLOR PLET. ref.
Ensenya que's deuhen evitar los plets, encara que AL. Preposici de daliu y acusa tiu. Al. ||
Partcu-
sia ab alguna prdua, pels gastos que porlan. Mas la que denota '1 temps determinat, com al punt
vak mala avenencia que buena sentencia. Yincere del raitj dia. Al. Cum, quando, quo tempore. De- ||

quam causam, pricstat damnosa pacisci. Pax vel in- nota '1 modo particular de fr alguna cosa, com
justo ulilior quam justissimum belluni. pintar al oli. Ai Hoc, vel illo modo.
AJUSTADAMENT, adv. m. Conforme al ajust. ALA. f. Part del cos dels aucellsy altres insectes
Ajustadamcnte, exactamente. Ex aequo. que'ls serveix pera volar. Ala. Ala, penna,pinna, ai.
AJUSTADS, SA. adj. ABREPLEGADS. II
Orde de personas cosas posadas en lnea recta.
AJUSTAMENT, m. ant. ajust. ant. |1
acte car- Hilera, fila, ala. Ordo, inis, series, ei.
I
Cos de tro-
nal. pa al costat del exrcit. Ala. Cornu, u,ala, ai. |1
fort.
AJUSTAMENT DE FRYTS. ant. GARBEBA. Ala, fiano, lado. Latus, eris. ||
La part de un edifici
AJUSTAR, v. a. Convenir en lo preu de alguna que surt en fora per un de sos costats. Ala. Ala, ai,
cosa. Ajustar, concertar. Pretium pacisci, de pretio pteron, i. La part superior y mes ampla de la
||

convenire. ||
mel. Fr algun contracte. Ajustar, con- orella. Ala. Ala, ae. La del sombrero. Ala, falda. ||

tratar, concertar, pactar. Pacto, as, convenio, is.


||
Ala, 86. Declivi de una monianya. Ladera. Clivus,
II

mef. Afegir. Anadir. Addo, adjungo, is. ||


juntab. ||
i, declivia montis. La del peix. Aleta. Pinna, ala, |1

met. Igualar una cosa ab altra, fr venir. Ajustar. ae. La part de la teulada que ix en fora de las pa-
II

Rem rei sequare, aptare. met. Concordar als ene- ||


rets. Aler, alar, rafe. Suggranda, a;. En los mo- ||

misiMs. Ajustar, paner en paz. Compono, is, pacifi- lins de farina, la pala del rodet aboni pega la aygua.
co, reconcilio, as. Yenir la roba apretada. Ajustar.
1|
Alabe. Pinna, ae. ||
un
Planta de fuUas ovaladas, de
Yestem corpus constringere. Fr curer b al cos ||
peu de llargria y mes petrtas las su-
las inferiors,
lo vestit. Ajustat. Yestem corpori aptare. Girar la ||
periors, flors grans y grogas y la arrel medicinal.
porta envers ahont se tanca. Entomar, volver, enca- Ala. Helenium, ii, hinula, se. ||hlla.
jar. Yerso, as, verto, is, portam ad limen conver- ALA, ALA. int. fam. qae s' usa pera donar animo.
tere. ||
Tancar la porta la finestra, sns girar la Ea, vamos. Hea, age.
clau posar los baldons. Emparejar. Claudere. ||
ALA DE MOSCA. fr. Engany de que usan los fulleros

Ajustar b mal lo que's tanca uneix. Tener buen en jochde cartas. Ala de mosca. Aleatoris fraus.
lo
mal ajuste. Bene aut mal compaginari. ALA sAGEBA. aut. La ala ltima del cos de batalla
justab lo compte, fr. rerasaga. Retaguardia. Postrema acies.
AJUSTAB la golilla. fr. Reduhir alg ab repre- COP DE ALA. Aletazo. Alai, jactatus.
hensions cstichs que obre b. Ajustar la golilla. EN ALA. mod. adv. ab que s' explica la disposici
Animadverto, ad meliorem frugem redigere.
is, de estar algunas cosas en lnea recta. En fila. In li-
JA t' ajustab 'l compte, exp. de amenassa. Ya nea recta, ex ordine.
ajustaremos cuentas; yo te ajustar las cuenlas. Poe- ESTAR TACAT DEL ALA, fr. SR DE LA OLLA.
nas dabis; non impunitus abibis. ALAS. f. pi. Favor, protecci. Als. Tutela, ae, pa-
ALA CATAL. ALA :;<)

ocinium, ii. \\
Liberlat pera fi' mal. Aas. Siiper- ALABAR. V. a. Dir b de alg. Alabar, elogiar.

lia, audcia, jp, animi elatio. |I


pol. La lleugeresa Laudo, celebro, as, laudibus ctvre.

de alguna cosa, com del pensament,


velocitat CADA OLLER alaba sas ollas. ref. Que dna enln-
vent, fama, etc. Als. Cogitationis, cupiditalis, ven- drer que alabm las nostras cosas encara qne
tols

tus celeritas, velocitas. II


nut. Yelaspelitas acces- no ho merescan. Cada ollero alaba su puchero; cada
srias de las grans pera arreplegar mes vent. Aks. buhonero alaba sus agujas; cada ollero su olla alaba,
Ala, a>, parvura velum majori superpositum. ||
anat. y mas si la tienequebrada. Te ipsum laudas. Sua quis-
varias parts carnosas semblants las alas, y aix 's que probat. Laudat venales qui vuit extrudere mer-
diu: ALAS del cor etc. Alas. Auriculic, arum. ||
En la cs.
botnica 1'
ngul que forma la fulla la cua de ella LI ALABO 'l gust. exp. Alabo su guslo. Quod opta-
ab la rama. Alas. Ala, ae. |i
Los llabis del peix con- beris laudo. || iron. Nota '1 mal gust elecci que s'

xa. Alas. Ala, a. ||


En alguns telers unas barrelas ha tingut en alguna cosa. Alabo el gusto. Egregiam
palelas que pegan en los fusos y 'Is fan rodar. ver laudem refers ; egregi profect.
Alas. Ala, ai. |i
raet atreviment. COM ELL VISCA NO FALTAR QUI l' ALABE. fr. rOn.
BATiMENT DE ALAS. Alcteo, ak'lada, sacudimiento de Ab que 's moteja als que acosfuman ponderar las
alas. Plausus pennarum. cosas propias. Como (I viva no faltar quien le alabe.
c.uRER LAS ALAS DEL COR. fr. Dcsconfiar, acobar- Si memo laudet, se ipsum, dum vita suppetat, ullro
dirse en las adversitats. A6rtms(;,fflerse las alas del laudabit.
corazon. Postratura jacere; se abjectum sentir. QUE NO TENS NING QUE t' ALABE? ALABAT RUCH.
CAYGT DE ALAS. ALABAIX. ALABARSE. V. r. Alabarse. Gloriari, semet lau-
DONAR ALAS. fr. Animar, regularment pera fr mal. dare.
Dar alas. Nimia indulgentia animum alicui facere, te'n POTS BEN ALABAR, exp, fam. iroH. Moteja als
vires addere. que s' alaban de cosas frvolas. Alabae polla que has
ESTAR AB LAS ALAS ALSADAS DE ALG. fr. aut, Estar pueslo un huevo y ese huero. Dum magno te hiatu lau-
ple de desitj per saber lo que '1 tal pensa fr per das, extricas nihil. Ver laudandus ob egregium fac-
veure la realisaci de son pensament. No perder de tura.
vista. PrB oculis semper habere. ALABARSE DE LO que's d AVERGONTiR. {r.Haccrgala
FERCAURER LAS ALAS. fr. Fr prdrer la conQansa, del sanbenito. Sese de ignorainia jactare.
desanimar. Corlar qiiebrar las aJas. Anims, cona- ALABARDA. f. Arma . raodo de Ilansa ab una
tus reprimere, frangere. cutxilla atravessada en forma de creu ab una punta
FR CAURER LAS ALAS DEL COR. fr. Murer compas- aguda y altra com mitja lluna. Alabarda. Bipennis
si. Qnebrar las alas del corazon. Miserationem, mi- basta.
ericordiam excitar. COP DE ALABARDA. Alahardazo. HastB ictus.
pNDRER ALAS. Pudrerse massa llibertat ab la ALABARDER. m. Soldat ab alabarda. Alabarde-
ifonfiansa de no sr castigat.
fr.

Cohrar alas. Nimia in- ro. Hasfalus miles.


dulgentia, licentius agere. ALABARDERS. m. pi. Silogismes intils. Ala-
TALLAR LAS ALAS. fr. Impedir los progressos in- barderos. 1 nu files sillogisrai.
tents de alg. Corlar los viielos, qitebrar cortar las ALABASTRE, ra. Pedra de guix per lo cora
alas. Exanimare. blanca, poch dura, transparent y trencadissa. Ala-
PER SA RUNA LI NASQUEREN LAS A LA FORMIGA, ref. bastro. Alabasfrum, i, alabastrites, e, alabasfer, tri.

Que ensenya que la elevaci extraordinria ocasiona ALABASTRE ORIENTAL. Pedra callissa, un poch trans-
mlts sa ruina. Da Dios alas a la hormiga para mo- parent, mes dura que'l marbre, blanca de dife-
rir mas aina. Ut pereat formica volat. Suprbia Lu- rents colors. Alabastro oriental. Alabastrites orienta-
cifer in Trtara Jactus. lis.

TRENCAT DE ALAS. Aliqiiebrado. Alis confractus. ALABAfTR, NA. adj. pot. Lo que es sem-
AL. m. Veu arbiga. Du. Dios, ala. Deus, i. ||
bla alabastre. Alabaslrino. Ex alabastro.
Gos de presa, casta de la uni del mast ab lo cari. ALABASTRINA. f. Lmina de alabastre mlt
Alano. Molossus, i. j|
alns. transparent de que s' usa en las claraboyas dels
ALABADSSSIM, A. adj. sup. Alabadsimo, Lau- temples y en las vidrieras. Alabaslrina. Lapis specu-
datissimus. laris.
ALABADOR, A. m. y f. Alabador. Laudator, is. ALABAT, DA. p. p. Alabado. Laudatus m. Lo ||

ALABAIX. adj Dit del sombrero que t las alas motel que's canta en alabansa del Santssira Sagra-
caygudas. Alivaido. Demissisalis. ||
raet. Qui ha cay- ment. Alabado. In laudera Sacrosanctae Eucharistiae
gut del estat de opulncia. Alicaido. Abjeclus, frac- versus.
to, demisso animo. Ij
met. Flach, dbil de forsas. ALABAT SIA DEU, cxp. Fiar la divina Providncia
Alicaido. Gracilis. lo xit de alguna cosa '1 desagravi de alguna inj-
ALABANDINA. manganesa. f. ria. Dejarlo d Dios. Deo aliquid committere, soli Dec
ALABANSA. Alabanza, elogio, f. encomio. Elo- honor el glria.
gium, ii, laus, dis, commendatio nis. ALABRENT. m. L' oficial del mol de paper que
fiO ALA DICCIONARI ALB
assisteix la tina ab la forma, y fa 'Is fulls. Laurente, FR alarde. fr. Vanagloriarse. Ilacer alarde, jac-
sacador. Minister papyrum in pistrino efficiens. tarse, pavonear. Sese jactare, verbis jactare gloriam.
ALACAYET. m. d. Lacayuelo. Puerpedis equus. ALARGUAR. v. a. ant. allargar.
ALACAYGT. albix. ALARIT, m. Crit llastims. Alarido. Quiritatio,
ALAGAYO. m. Criat de llibrea, Lamyo. Servus, vociferatio, ejulatio, nis.
faraulus, i.
II
Criat de peu. Lacayo. Pedis equus, i. ALARMA, f. mil. Acometiment de improvs.
ALAGRAN. m. ant. Peix. escrpora.. Alarma. Subita in hostes irruptio, repentinus ictus,
ALADA. Formiga f. ab alas. Alada y alaica. p. incursus. Senyal avs pera un ataco. Alarma.
||

Ar. Formica alala. Classicum, i, ad arma. Consternaci. Alarma. Pa-


||

ALADAR. m. ant. polsera. vor, is, traditio, nis, inopinatum cassum.


ALADERN. m. Arbust de uns deu peus de altu- CRIDAR ALARMA, fr. Al arma, al arma. Ad arma
ra, de fullas petitas aovadas y lluslrosas, flors peti- clamar.
tas y blanquinosas. La decocci de sa fusta s' usa TOCAR ALARMA, fr. Tocur rebato. Classicum cane-
pera disminuhir la sanch. Mesto. Alaternus, i. re.

ALADRE. m. arada. ALARMAR, v. r. Incitar pndrer las armas.


ALAFAYA. f. Roba fabricada en Valncia, anli- Alarmar. Ab arma excitar, conclamare. ||
Commu-
guaraent de cot y vuy lo lafet. Anafaya. Tela seri- rer, consternar. Alarmar. Terrorem incutere, inji-

ca. cere.
ALAGAR. V. a. ATRAURER. ALARMARSE. Consternarse sens motiu. Alar-
ALAMARA. f. Cord ab 'que se assegura la ca- marse. Arma consternari, conmoveri.
pa, manteu, armussa etc. Fiador. Offendix, icis, pa- ALARMAT, DA. p. p. Alarmada. Consternatus.
llii ibula. II
Los traus de trensilla. Alamar, presUla. ALASTOR. m. mit. Un dels quatre caballs del
Ansula, se, patagiura, ii, occellus, i. ||
La presilla carro de Plulon. Alastor. Alastor, is.

que subjecta la xarretera. Alamar. Ansula, ae, pata- ALAT, DA. adj. Qui t alas. Alado, a%ero pot.
gium, ii. Pennalus, pinnalus, pinnifer, y alipes qui t alas
ALAMB. ra. Vas pera destil-lar los lquits. com Mercuri, adv. ant. Al costat. Al lado. Ad la-
||

Alambique, alquilara. Cucurbita, ai, ambix, icis, des- tus, latere.


tillatorium vas. ||
med. Herba que produheix una go- ALATRENGAT. m. ALABAIX.
ma medicinal. Dragante. Dragantum, i. ALATXA. Peix, espcie de f. sardina. Alacha.
PASSAR PER TOTS LOS ALAMBiNs. fr. Estar ben pro- Scombrus, scomber, bri.
vat y examinat. Pasar por todas las aduanas, por ALA VS, SA. adj. Natural de la provncia de
las picas de Flandes. Cuneta subire percula, exactio- Alava. Alaves. Alavensis.
ri Irutina expendi. ALBA. f. Vestidura blanca devall de la casulla 6
ALAMBIGAR. V. a. y dalmtica pera celebrar los oficis divins. Alba. Alba,
ALAMBINAR. V. a. Destil-lar los licors ab 1'
ae. II
Arbre que creix en poch temps y resisteix mlt
alamb. Alambicar, alquarar. Destillo, as ||
raet. al aygua. Alamo. Populus, i. La primera claror ||

Examinar, apurar. Alambicar, acrisolar, apear, son- del dia. Alba. Aurora, a?, diluculum, i, prima lux.
rem prospicere, acut perpendere.
dear. Subtilius ALBA NEGRA. f. Arbre que t las fullas rodonas
ALAMBINAT, DA.p. p. Alambicado. Destillatus. rombodals, lo tronch dret y la escorxa rasposa.
ALAMBOR. m. ant. CONTRAPARET, Chopo, lamo negro. Populus nigra.
ALAMBR. m. ant. alamb. AL TRENCAR DEL ALBA. Al amanccer, al rayar, al
ALAMERA. f. ter. Passeig de arbres. Alam,eda, reir del alba. Astris cadentibus, albente coelo, albes-
arhoeda. Arboretum, i. cente aurora, die.
ALAMIR. m. ms. Signe de la msica que A PUNTA DE ALBA. m. adv. A la primera alborada.
consta de una lletra que es a y de tres veus que Primo diluculu, prima luce, summoman.
son LA, Mi, RE. Alamir. Signum musicum. APiNTAR LA ALBA. fr. Alborear, asomar el alba. Di-
ALANAGAR. V. n. ant. relliscar. luculo, as, lucesco, is.
ALANGEJAR. V. n. ant. Ferir ab llansa, Alan- FERSE LA ALBA. fr. aut. Amauecer. ||
Apuntar la alba.
cear. Hasta ferir, lancea transfodere. ALBAGORA. ant. figa f. flor.
ALANQUINS. m. pi. Tela de cot estreta, forta ALBADA, Camarellas, f. msica feta abans de
y de color groguench. Mahones. Gossypina tela sic dia. Alborada, albada. Antelucana amasiorum sym-
dicta. pbonia. pot. Genero de poesia que's cantava la
||

ALANS. m. pi. Pobles d' Escitia descendents matinada narrant la felicitat de una nit ditxosa.
dels Getas. Alanos. Alani, orum. Albada. || ant. aubada.
ALAPIDAR ALLAPIDAR. v. a. ant. Apedrear. ALBADIVA. ant. aluda.
ALARB. m. Brbaro. Alarbe, rabe. rabs, abis. ALBADIVER. ant. ALUDERy tal vegada BtANQER.
ALARDE. ra. Vanaglria, fantasia. Alarde. Os- ALBAHINA. Falta de vent. f. Calma. Cessatis
tentatio, jactatio, nis. ||
Revista de soldats. Revista, ventis. 11
En lo mar. Calma. Tranquillo maris.
alarde, resena. Militnm recensi. ALBAL. m. ant. albar.
ALB CATAL. ALB (il

ALBANDRENY. m, ant. Joch de devant en la ALBENCH. m. La pari entre la fusta y la pell


curenya. Avantren. Pars anterior fulcri formenti. dels arbres. Albura, alborno. Albornum, i. ||
Arbre,
ALBANS, SA. adj. Natural de Albnia. Alba- espcie de roure. Codeso, borne. Liburnjum, i.

ns. Albanensis, is, albaniis, i. ALBER BLANCH, m. Alamo Blanco. Populus i.

ALBAR, m. Debilori. Vale, albal. Cautio, nis, ALBERCH. m. ABRICII 2. CASA. DRET DE. Au- || || ||

chyrographum, i, syngrapha, x. En las aduanas \\


tgua prestaci.
paper dit guia. Guia. Syngraphum, i. recibo. [| ||
ALBERCOCH. m. ABERCOCn.
ant. PERMS. ALBERCOQUER, m. ABERGOQER.
ALBARANER. m. Lo qui cuida de cobrar drets ALBERGA, ALBERCn. f.

reals. Tabkjero. Telonarius, ii. ALBERGADOR. m. ant. ALBERGCER.


ALBARDA. f. L' aparell principal de las bsfias ALBERGAR. V. a. AcuLLiR. V. n. Aposenlarse. ||

de carrega. Albnia. Clitella, sagina, e. ||


met. Xu- Uospedarse, alojarse. Hospitor, aris.
Ua de cansalada. Albarda. Suillus penicnlus. ALBERGARIA, ant. hostal. POSADA, albergh.
f.

AiBARDA GiLLiNER. f. Espcie de albarda plana. ALBERGAT, p. p. ACULLIT.


Albarda gallinera. Clitella planior. ALBERGE. m. PRSSECH.
ALBARDA SOBRE ALBARDA. fr. Repetici viciosa. Al- ALBERGENER. m. y
barda sobre albarda. Balologia, ae, inepta verborura ALBERGER. m. PRESSEGUER.
repelilio. ALBERGNIA, f. Fruyt de la alberginiera. Be-
ALBARDA. m. ant. TRun. ||
ant. gorbero. ||
rengena. Melongena, e, malum amatorium.
ant. roMEDiAXT. COP DE ALBERGNIA. Berengeuazo. Melongene ictus.
ALBARDANEJAR. V. a. ant. truhANEJAR. |{
ALBERGINIERA, f. Planta anyal fins dos peus
ant. GORREJAR. II
REPRESENTAR COMDIAS. de alta, fullas grans, ovaladas, verdas quasi cuber-
ALBARDANERIA. f. ant. TRUUANERIA. || REPRE- tasde un polvet blanch, las brancas y punxo ple de
SENTACI DE COMDIAS. punxas; las flors grans y moradas, lo fruyt regular-
ALBARDAR. V. a. Posar albarda las cabalca- ment morat en figura de ou mes menos llarch.
duras. Enalbardar, albardar. Clitellas imponere. |I Berengena. Melongena, c, malum amatorium; po-
Enganyar ab carcias. Engaitar, engatusar, encantu- mum insanum.
sar, engatar. Prolecto, as, deludo, allicio, is. ||
met. ALBERGUER. Qui dna aculliment. Albergador.
ENLLARDAR. Hospes, itis, qui hospitio excipit. Cert empleo en||

ALBARDAR AL REVS. fr. Succehir contfari lo que s' algunas catedrals. Alberguero. Hospitator, is.

esperava favorable. Volverse la albarda la barriga, ALBERGUERIA. f. ALBERGARIA.


Iraspintarse. Spe falli, decipi; rera contra evenire. ALBERNUZ. m. ant. Capa de pluja. Albornoz.
CUYDADO QUE NO ALBARDEM AL REVS. expr. fam. Pennula,e.
Plegue a Dios que rgano sea, y que no se nos vuelva ALBEYLAN. m. ant. y
alcavavea. Optatis adversa eveniant, ni faxil Deus. ALBEYL. m. CLAVAGERA.
ALBARDEJAR. V. a. ant. albardenejar. ALBIGENSE. adj. Lo natural y pertanyent Al-
ALBARDER. m. Lo qui f albardas. Albardero. bi, ciutat de Fransa. Albigense. Albigensis. m. He- ||

Glitellarius, ii. retge de una secta que aparegu en Albi principis


ALBARDERIA. f. L' ofici de albarder. Albarde- del sigle xiii. Impugnava '1 sagrament y cuito exte-
ra. Ars clitellaria. || Lo lloch carrer abant se fan rior de la iglesia; posava un Deu infinitament bo,
'1
venen albardas. Albardera. Vicus, locus clitella- y altre dolent, y que Jesu-Christ era fill del bo y
rum. diable del dolent. Albigense. Albigensis.
ALBARDETA. dim. de albarda. Albardilla. Cli- ALBIR. ra. ant. rbitre, judici, parer.
tellula,ic. ALBIRAR, v.a. ant. arbitrar. || v. n.ant. ovirar.
ALBARD. m. Espcie de albarda. Albardon. ALBIRE. m. ant. y
Sella, c. ALBIRI, m. ant. rbitre, judici, parer.
ALBARDONET. dim, de albard. Albardoncillo. ALBIS. Veu purament llatina, que sols s' usa ab
Sellula,cT. la frase, quedarse in lbis, y significa frustrarse la

ALBAREDA. f. Lloch plantat de albas. Alame- esperansa. Quedarse in albis, enblanco,enasperges.


da. Populetum, i. Spedeludi.
ALBAT. m. Noy noya morta abans de tenir us ALBITANA. f. nut. Fusta que assegura la roda
de rah. Panmlo. Parvulus, i, infans, tis. ab la quilla. Albitana, contrabranque, contraroda.
ALBAT08A. f. Embarcaci petita y cuberta. Navis trabes obfirmant lignum.
Albaloza. Emphracta navis. ALBIXERA. Regalo per una bona nova.
f. ant.
ALBECA. ALBENCII.f. Albricias. arum, evangelia, ornm. ant.
Strenic, ||

ALBEDRIU. m. ALVEDRIU. Bona nova. Buena nuem, Faustum nuntium. ant, ||

ALBELL. m, ant. clavagera. ||


La cquia pera ALBROUS.
desayguar algun camp de ayguamolls. Arbollon^ li- ALBOCOSA. f. Figuera de Egipte. Sicomoro. Sy-
jera. Emissarium, ii. comorus, i.
,

62 ALB DICCIONAR ALC


ALBOR. f. ant. Blancura. Albor, alhura. Candor, ALBITDECA. f ant. Mel dessaborit. Badea, al-
oris, albedo, nis. []
pot. Alba, aurora. Albor. Auro- Mf/eca.'Melopepo, nis. ||
ant. sndria:
ra, v, diluculum, i.
II
Espcie de peix de riu. Albur- ALBUFERA, f. Estany que's fa del mar. Albufe-
110, breca. Alburnus, i. ra, estero, albina demarisma. ^Esfuarium, ii, lacus
ALBORADA. ant. alba del dia. f. ex marinis aquis.
ALBOROSARSE. V. r. Regosiljarse , alegrarse ALBRNIA. f. ant. Espcie de barral pera posar
en extrem. Alborozarse. Exhilarari, exullari gau- vi. Tonel. Lagena, b.

dio. ALCABALA. f. Cert tribut sobre '1 valor de las


ALBOROSAT, DA. p. p. Alborozado. Exhila- cosas mobles, immobles y semimobles cada vegada
ratus. que's venen cmbian. Alcabala. Ex re vendita aut
ALBOROT. m. Bullici rumor. Alhoroto. Con- permufata vectigal.
vicium, ii. [|Mof. Alboroto . turmiUo, mot'm. Tur- ALCABOR. m. ant. Embut campana de forn
bamentum, tumultus, i , seditio, nis. xemeneya. Alcabor. Fumarii spiraculum.
ALBOROTADAMENT. adv. m. Alboroladamente. ALGABOT. m. rcabot.
Turbat , lurbulenter. ALCABOTERIA. Arcaboteeia. f.

ALBOROTADET , A. adj. d. Alborotadilo . Tur- ALGGER. m. ant. alcssar.


bulentus. ALCAD ALKADIR. m. Dignitat entre 'Is

ALBOROTADS, sa. Lo qui per poch motiu adj. rabes. Alcad. Pra>tor jiidex apud turcos.
s' alborota. Alborotadizo. Turbulentus. ALGAIGH. adj. Pertanyent al poeta Alceo. AU
ALBOROTADOR , A. m. y f. Lo qui alborota. caico. Alcaicus.
Alborotador. Seditiosus , turbulentus , i,seditionis ALGALDADA. f. La acci imprudent inconsi-
auctor. derada de algun alcalde. Alcaldada. Judicis temer
ALBOROTAMENT. m. albokot. factum, temerarium consilium. met fam. Qualsevol
II

ALBOROTAPOBLES. m. Alborotador. Alboro- acci feta afectant autoritat que dona motin risa.
lapueblos. Turbulentus , seditiosus , i. Alcaldada. Auctoritatis affectatione jussum.
ALBOROTAR. v. a. Alterar la tranquilitat. ALGALDE. m. Jutge. Alcalde, juez. Judex, icis.
Alborotar. Perturbo , obturbo, as, lumuituor, aris. alcalde de barri. Qui en las poblacions grans
ALBOROTAR LO BARRI. fr. Alborolr la calle. Yicinia cuyda de un sol barri. Alcalde de barrio. Judex pe-
turbffi"e , commovere. daneus.
ALBOROTAR LO GALLINER, fr. met. Alborotar una alcalde de casa y cort. Jutge togat dels que com-
companyia concurrncia. Alborotar el cortijo el , ponen la sala dita de alcaldes, quinta del consell de
palomar el rancho.
, Consocialionem conturbare ,
Castella. Alcalde de casa y corte, de raslro. Regiae do-
motus excitar. mus, curiaj judex, prsepositus.
ALBOROTARSE. V. r. Enfadarse mlt. Alboro- ALCALDE DEL CRMEX. Julgc togat que hi ha en las
tarse ,
alterarse. Perturbari , vehementer coramo- cancillerias de Valladolid y Granada y en algunas
Veri. II
AMOTIXARSE. audincias. Alcalde del crmen. Criminum judex,
ALBOROTAT DA. , adj. Qui per poch motiu s' praUor capitalis.
alborota. Alhorotado, alborotadizo. Turbulentus. ||
ALCALDE DE LA SACA. Jutge encarregat de vetllar
Qui per massa vivesa obra sens reflexi. Alborota- que no s' extragan del regne las cosas prohibidas

do, alolondrado. Tumultuosus, turbulentus. per las lleys. i /ca Wc (e sacfls. Judex, cui cura est
ALBRCIAS. f. pi. Las estrenas que's donan al ne res regno asportentur.
que porta una bona nova. Albricias. Strenaj , arum, ALCALDE MAJOR. Jutge de llctras. Alcalde mayor.
evangelia , orura. Litteratus judex, prieturis urbanis assessor.
ALBRCIAS, MARE, QUE PREGONAX A MOX PARE. ref. ALCALDE ORDINARI. BATLLE.
que s' aplica als que s' alegran de aquellas cosas tenir lo pare alcalde, fr. Contar en qualsevol sol-
que deurian entrislirlos. Albricias, madre, ({ueprego- ab un protector decidit. Tener el padre alcalde.
licilut
nan mi padre. Damnalo patre strenas petit, Judicem amicum, autcognatum habere.
ALBRCIAS, PARE, QTJe'l BISBE ES XANTRE. rcf. que's ALGALDESSA. f. La muller del alcalde. Alcal-
diu dels que deraanan estrenas per cosas que no ho desa. Judicis uxor.
mereixen. Albricias, padre, que el oMspo es chantre. ALGALDIA. f. L' oflci de alcalde. Alcaldia. Ju-
Pro re notissima strenas mbit. dicis munus. II
Territori de sa jurisdicci. Alcaldia.
ALBRCIAS, PARE, QiE JA PDAN. ref. ab que alg 's Dictio, nis.
burla dels que inconsideradament donan per segur ALGAL. m. qum. Nom genrich que's dna
lo logro de alguna cosa antes de temps. Albricias, diferents substancias que tenen un gust agre y
padre, queya podan. Strenas incertis dhuc fmcti- custich, y t la propietat de combinarse fcilment
bus optat. ab los cits, y formar sals. Alcal. Sal alcalinum.
GUANYAR LAS ALBRCIAS. fr. Sr lo primer en donar ALCAL voltil. Lo que 's volatisa fcilment per
alguna bona notcia. Ganar las albricias. Strenas lu- medi del calor, y t un olor mlt fort y estimulant.
crar!. Alcal voltil . Sal alcalinum volatiie.
ALC CATAL. ALE 03
alcal VEBETAL. POTAIX. ALCEA. f. Malv bort. Mahavisco silvestre. Al-
ALCALMETRO.in. Instrument pera determinar ceas, ii".

la riquesa dels lcaiis. Alcalmetro. Alcalimeter, tri. ALCOBA. f. Pessa pera dormir. Alcoba. Cubicu-
ALCANS. ra. La diferencia del crrech la data lum, i, zeta, iv.
en los comptes, Alcunce. Subductio, nis, reliqua de- ALCOBETA. f. d. Alcobilla, alcobita. Zetecula,
bili summa. II
Capacitat, talent. A/('fl)ice. Ingenium, zolhecula, m.
ii.
[| L' acte de alcansar alg. Alcance. Assecutio, ALCOFOLL. ra. Esperit de vi. Alcohol. Alcohol
Consecutio, nis. 15
La distncia que arriba alguna indeclinable. mineral negra y resplandent
||
Pedra
cosa. Alcance. Jactus, us, projectio, nis. que's divideix en fullas. Alcohol , antimonio Stibium, .

ALCANSAR. V. a. Aconseguir alg. Akanzar. ii,islimm, indeclinable.


Assequor, consequor, eris. ||
Acreditar, restar a fa- ALCOFOLLADOR. m. Qui alcofolla. Alcohola-

vor de alg alguna quantitat. Alcanzar. Gredilorem dor. Qui stibio fucal.
ex supputatione raanere; subductis rationibus pecu- ALCOFOLLAR. V. a. ant. Pintar ab alcofoU. Al-
nia superar. Haver viscut en temps de altres 6
|| coholar. Stibio fucare,linire. ||
qum. Extrurer l'es-
del que's parla. Alcanzar. Coa'vum esse; in ha'C vel perit de algun licor. Alcoholar. Licoris spiritum ex-
illa tempora incidere. || Entndrer, saber. Alcanzar, traere. ||
Reduhir pols menudssima alguna matria
penetrar, comprehen'der. Comprehendo, inlelligo, ca- slida. Alcoholar, alcoholizar. Ads piritum reducere.
pio, is, calleo, es. Lograr alguna pretensi. Alcan-
(] ALCOFOLLAT. p. p. Alcoholado. Slibio fucalus,
zar. Obtineo, es, evinco, is, impetro, as. ||
Arribar linitus.
fins alguna part ab la ma ab la vista etc. Alcan- ALCOFOLLERA. ra. Lo vas de posar 1' alcofoll.
zar. Attingo, is. Alcoholera. Yasculum slibii.

iLCNSAa POCH NO ALCANSAR MES. fr. Tenir poca ALCOLL. ant. ra alcofoll.
capacitat. Akanzarsek poco d alguno no alcanzr- ALCORA, m. Lo llibre de la lley de Mahoraa. Al-
sele mas. Mins mentis acie pollere, cordn. Alcoranus, i.

Qii CANSA, ALCANSA. rcf. Deuota la eficcia que te- ALCORANISTA. m. Doctor, expositor del alco-
nen las oracions ' splicas repetidas pera lograr lo r. Alcoranista. Mahoraetica; legis doctor.

Jutt's demana. Amen, amenalcielo llega. Pobre impor- ALG, NA. ALG.
tuno saca mendrugo. Iterata preces coelum tangunt. ALGUN, A. ant. alg.
Pulsate, et aperietur vobis. ALCUBETA. f. ant Part dels edificis principals
MENOs PROCURA, ALCANSA MILLOR, ref. quB de-
QUI de la baixa edat, que seria lloch abovedat y segur.
nota quant perjudicial es lo importunar massa. ALD AVANT. ant. devant.
Quien menos procura akanza mas bien. Concupita ALDEA. f. Poble de la jurisdicci de altre major.
sa;pe minim importunus obtinet. Aldea. Pagus, vicus, oppidulum, i.

ALCANSAT, DA. p.p. Alcanzado. Assequutus, ALDEA, NA. ra. y f. Lo natural lo pertanyent
impetratus. ||
Pobre, endeutat. Alcanzado. yEre alie- la aldea. Aldeano, aldeaniego. Paganus, rusticus, i.

no oppressus. ALDEHETA. f. d. Aldehuela, aldehilla,aldeorro,


ALCNTARA. f. Caixa ahont se recull lo vellut aldeorrio. Parvus vicus.

al temps de traballarlo. Alcdntara. Theca, capsa, a;. ALDEMENYS. adv. ant. ALMENYS.
II
Orde militar. Alcdntara. Alcantarensis ordo. [j ALDEVANT. adv. devant. 1.

Ciutat de Espanya en Extremadura. Alcdntara. Al- ALDUGAR. ra. Seda basta que's trau del capell,
cantara, iv, Norba, ca;sarea, Trajani pons. que forman dos mes cuchs junts. Adumr. Sericura
ALCARAV. m. ter. Certa clase de aucell de inferius.
estany. ALDUF. m. ant. catfol. ||
ant. pandero.

ALAR VIA. f.
y ALDUFER, A. m. y f. ant. Tocador de pandero.
ALCARICVIA. f. Planta perenne de la alsria Adufero. Tyrapanistra, iv.

de dos peus, fullas mlt primas, la arrel llarga y ALDUFRABAL. ra. ant. pandero.
medicinal. Alcaravea. Carum, careum, i, carvis, is. AL. m. Respiraci. Alienlo, dlito, vaho. Anima,
ALCARXOFA. carxofa. f- 8B, spiritus, i, halilus, us. |1
Lo fatigat cansat. Rc-
ALCARXOFERA. f carxofera. suello. Spiritus, anhelitus, us, crebra aspiralio.
ALGSSAR. ra. nut. L' espay entre 1'
arbre BRER DE UN AL. fr. BURER DE UNA TIRADA.
major y la entrada la cambra. Alczar. Slepas,.. ALEAGI. f. Metalls units entre s per medi de
[|
Fortalesa. Acarar. Castrum, i, arx, cis. ||pot. la fusi. Aleacion. Commixtio metallorura.
Palau real. Alcdzar. Regia arx. ALECT. f. Una de las furias veneradas pels pa-
ALCAVOT, m. arcabot. gans com diosas venjadoras dels crimens. Aleclo.
ALCAYDIAT. m. L' ofici de Alcayt. Alcaldia, ALEGAR. V. a. AL-LEGAR.
Arcis aut carceris custodis ocium. ALEGORIA. f. AL-LGGORIA.
ALCAYT. m. ant. alcaldb. j]
Qui l sn cr- ALEGRA, f. Instruments dels facultatius pera
rech la guarda de un castell. Akaide. Arcis custos. descubrir 1' os en las feridas del cap. Legra. Seal-

ALCE. m. grnbstia. pra lunala.


64 ALE DICCIONARI ALE
ALEGRADOR. m. Paper retort per atiar la llum. ALEJAR. V. n. Murer las alas. Alear. Als agi-
Alegrador. Excitando Uumini tortilis chartula, pa- tar.

pyrus intortus. || Se diu del home plaga y que f ALELARSE. V. r. Tomarse lelo. Alelarse. He-
rurer. Alegrador. Exhilarans. bescere.
ALEGRAMENT, m. ant. alegria. \\ adv. m. alel. m. poet. vioa.
Alegremente. Lat, hilariter, alacriter. ALELUYA. f Alabau al Senyor. Aleluya, alabad

ALEGRANSA. f. ant. alegria. al Scnor. Alleluya. |) Lo temps de pascua florida.


ALEGRAR. V. a. Causar alegria. Alegrar. Hila- Aleluya. Pascha) festum, tempus. ||
alegria, goig. \\

ro, exhilaro, tetifico, as. Avivar, hermosejar, dar


||
Planta ljula. || trbol herba.
nou esplendor las cosas inanimadas. Alegrar. For- aleluya, alelua, qui no mata pqrch no menja
mosum, nitidum reddere. xuLLA. ref. fam. pera donar entndrer que comun-
ALEGRAR LAS LLUMS. fr. mct. Atiarlas. Alegrar, ment no 's fan favors qui no 'Is pt recompensar.
avivar. Contorlo, intorto papyro lucernas excitar. Barrabao Jabilla, quien no matapuerco no come mor-
ALEGRARSE. V. r. Sentir, rbrer alegria. Ale- cilla. Non nisi qui rependere potest, munera dantur.
grarse. Gaudeo, renideo, es, Uietor, aris. ||
ant. gau- TOCAR A ALELUYA. fr. pera manifestar la satisfacci

dir. de haverse concls que durava mlt mes del re-


lo

ALEGRARSE DELS PRIVILEGIS. Gozar los privUegios. gular. Te-Deum. Jam tndem perficilur.
Uti privilegis. COBRAR ALELUYA. loC. ant. CANTAR ALELUYA.
ALEGRAT, DA. p. p. Akgrado. La3tatus. ALEMANDA. f. Ball igurat enire dos personas.
ALEGRATJE. m. ant. y Alemanda, alemana. Germnica sallatio.

ALEGRE, adj. Content. Alegre, gozoso. Latus, ALEMANY, y pertanyent Alema-


adj. Natural

alacris, hilaris. || Joys, divertit. Alegre, divertido, nya. Aleman. Germanus, germanicus, allemanus.
correnlon, jovial, jocoso. Festus, lascibundus, genia- ALEMANYA, f. Imperi, pas extens de Europa.
lis. [[
Dit de las cosas inanimadas, com dia, noticia Alemania, Germania. Allemania, Germania, a3.

ALEGRE. Alegre, fausta, feliz, placenlero. Faustus, ALEMANYAS. f. pi. Cerla roba. Alenwnetas.
Isetificans. |] Color viu y agradable la vista. Alegre. Tela germnica.
Gratus, alacris. |1
m. ant. alegria. ALENA. f. Instrument pera cusir sabalas. Lesna.
ALEGRE DE CASCOS, exp. Qui t poch enteniment. Subula, iu.

Alegre de cascos. Inconsult hilaris. punxagut com la alena. Alesnado. Subularis, acu-
AB AQUELL ALEGRE, fr. Cou akgra. lus.
DONARSE ALEGRE, expr. ant. Alegrarse, regocijarse ALENADA, f. La respiraci que despedeix de
y estar alegre. una vegada. Vaharada. Exhalalio, emissi, nis, ha-
ESTAR alegre, fr. Estar un poch borratxo. Ale- li tus, s.
grarse, estar calamocano. Vine latitia gestire, semi ALENAR. V. n. Despedir 1'
al. Respirar, alen-
ebrium esse. tar, vahear, vahar. Respiro, anhelo, as, hahtus amit-
GASTAR alegrement, fr. GASTAR. tere.
ALEGRET, dim. Alegrete. Ililarus, i. ALENDADOR, A. m. y f.Asmlico. Anhelus, i.
ALEGRIA, f. Goig, coniento. Alegria, jubilo, ALENDAR. V. n. Alenar ab violncia. Resollar.
flacer. Latitia, ai, hiiarias, afis, gaudium, ii. j|
Spiro, respiro, anhelo, as. || m. ant. al, respiraci
Regositj mlt gran. Alborozo. Jubilum, i, exulfatio, forta.
nis. Planta de brancas y fuUas peludas, flor blan-
(I ALENEGABLE. adj. ant. rellisqent.
ca, y quatre llavors grogas ab una capsela. Alegria, ALENEGAMENT. m. ant. relliscada.
ajonjoli. Sesama, ai, sesamiim, i. ALENEGARSE. V. r. ant. relliscar.
alegria AMAGADA, CANDELA APAGADA, ref. Que Cll- ALENS. m. ant. y
senya que'ls gustos sn menors quan no's comuni- ALENT. m. ant. al.
can. Alegria secreta, candela muerta. Frigidum sine ALENTADAMENT. adv. m. Akntadamente. Yi-
socio gaudium. riliter.
alegra pblica. Festas pblicas. Alegrias, regoci-
ALENTAR. v. a. Animar, donar coratge. Alen-
jos phlicos. Ludi, speclacula, orum.
tar, animar. Exsuscito, roboro, animo, as. |j
Esforsar
ALEGRSSIM, A. adj. sup. Alegrisimo. Loetis- al qui est acobardit. Alentar. Jacentem excitar.
simus.
ALENTARSE. V. r. Cobrar animo. Alentarse.
ALEGRO, m. ms. Ua dels moviments funda- Stimulari, excitari, inflammari.
mentals, y equival viu. Alegro. Modus celerior et ALENTAT, DA. p. p. Alentado. Roboratus, con-
hilarior.
firmatus. [] adj. Valent. Alentado, esforzado, valienle.
alegroys. m. pi. fam. Alegria boija estraordi-
Animosus, impavidus, strenuus.
nria y bulliciosa. Tenir los alegrois. Estar boig de
ALENTORN. adv. 11. ant. entorn.
alegria. Estar loco de alegria de contento. Nimio
ALEP. m. La roda de mol de farina ahont pega
gandio afici.
la aygua. Rodezno, rodete. Molucrum, i, moletrina
ALEIX. m. Nom de home. Aljo. Alexius, ii. trochlea, Ciutat de Siri. Alepo, Bero, es.
[J
ALF CATAL. ALl^ Oa
LEPi. m. Roba llisa de seda de llana mlt fina. ALFBREGA BORDA. Albohaca salvajc, silvestre. Aci-
Alepin. Tela beronsis. [] Lo natural, y lo que per- nus, i, ocimastrum, i.

tany la ciutat de Alepo. Alepino. Beronsis. ALFBREGA CRESPADA. AlhaJaca risada. Ocimum
ALERTA, f. Avs que 's dnan las cenlinellas de basilicum.
nit Alerta: Heus vide, vigila. || adv. in. Ab vigiln- ALFACH. m. Banch de arena. Alfaqiie. Syrlis, is.
cia. Alerta. Yigilanter, adsis animo, adeste animis. ALFALS, m. pi. Planta de ms de un peu de
ANAtt, KSTAR ALERTA, fr. Estar akrla, sobre el aviso, altura; sas tlors de cinch fuUas. Es saludable y fresca
iraer la barba sobre el hombro. Oculis et animo ades- per las cabalcaduras. Alfalfa, alfalfe. Medica, ai. ||

se. ant. Certa classe de roba.


AXAu ALERTI, cxpr. dc amcnassa. Gurdate de^ ALFALSAR. m. Lloch sembrat de alfals. Alfal-
dioblo. Cave ne faxis. fal, alfalfar. Medica consitus ager.
ULL ALERTA, fr. ESTAR ALERTA. ALFANET. m. Aucell de rapinya, espcie de
ALERTAR. V. a. anl. Excitar posar atenci. falc, blanquins clapat de pardo. Alfaneque. Alpha-
Apercibir, alertar. Animum ad attenlionem movere, nus, i, lanarius falco.
excitar. ALFANGE. m. Sabre ample, curt y corb. Alfan-
ALESNA. ALE.VA. f. je. Acinaces, is.

ALE8NAT, DA. adj. Punxagut manera de ale- COP DE ALFANJE. Alfatijazo. Aciuacis iclus.
na. Alcznado. Aculus. ALFANGET. m.
d. Alfanjete. Parvus acinaces.
ALET. m. Entre 'Is comerciants sndich, comis- ALFAN.m. ant. alfenyich.
sionat. Sindico. Syndicus, i. |] Procurador notari ALFANJS. ra. aum, Alfanjajo, alfanjon. Gran-
passat, que espera hi haja unaplassa vacant. Aspi- dis acinaces.
rante de procurador escribano. Notarii, muneris ALFAQU. m. Entre 'Is musulmans lo doctor de
candidatus. la lley. Alfaqui. Legis interpres.
QiiN ALET. exp. Denota que alg es mlt sags. ALFARDA. f. ant. Espcie de tribut que's paga
Buen pdjaro, bravo sacristan; buena brasa, linda cana per dret de ayguas. A ///(/. Yec I igal pro irrigan-
de pescar. Sibi cauus, providus, vald sagax. dis agris.
ALETA. f. d. Aleta, aletilla. Allula, axilla, pen- ALFARDER. m. an. Qui cobra '1 drel de alfar-
nula, ic. II
La membrana ab que 'Is peixos s' ajudan da. Alfardero. Coactorvectigalispro irrigandis agris.
nadar. Aleta. Ala, pinna, pinnula. f. Pessa que ||
ALFARD. m. volandera.
forma la coderna posterior ltima de popa, y va ALFENYICH. m. Pasta de sucre amassada ab
unida la extremitat del* jous. Aleta. olide amelUas dolsas. Alfenique. Penidia, a;. met. [)

FR LA ALETA. fr. Murcr las alas ab freqncia. Lo delicat de complexi. Alfenique. Delicatulns, i.
Aletear, cernerse las aves. Alas frequenter quatere, ALFERES, m. Prpiament 1'
oficial militar que
concutere, jactare. [|
met. Buscar ocasions de poder porta la bandera, per ja 's dna aquest nom qual-
mostrar afecte la persona ques pretn. Eacer la sevol subtinent, Alfrez. Signifer, i, vexillarius, ii.

rueda. Quibuslibet uti consiliis ad foeminum cupi- ALFIL. f. Pessa en lo joch del aixedrs, que imi-
tam adipiscendam. ta al elefant. Alfil. Elephas in latrunculorum ludo.
ALETAR. V. a. anf. alletar. ALFLAVIA. ant. Eyna pera posar licors. Esp-
ALETAS. f. pi. Part de las leclas de cert instru- cie de vasija. Seria, ae.

ment msich anomenat espinela. Aletas de la espi- ALFOLBES. f. ant, fenigrecu.


neta. Fidicularis organi, plectorum pinnula. ALFONDECH. m. ant. Payol. Alfoli, alondiga,
ALEVAR. V. a. ELEVAR. psito. Publicum horreum, granarium.
de ||
Llotja
ALEVS, A. adj. Qui obra ab alevosia. Alevoso. mercaders. Lonja de mercaderes. U^^'catorum porli-
Sicarius, ii, Iraditor, proditor, oris. |i
Dit de la acci cus. m. Sitja. 1.
II

y efecte. Alevoso. Perfidus. ALFONS, m. Nom de persona. Alfonso. Alphon-


ALEVOSAMENT. adv. m. AlevosanwUc. Perfid. sus, i.

ALEVOSIA. f. Trahici, infidelitat, Alevosia. ALFONS, NA. adj. Lo pertanyent Alfonso.


Proditio, nis. Alfonsino. Alpbonsinus.
ALEXAR. v. a. anf. deixar, renunciar. ALFORBI. m. euforbi.
ALFBAGA. y f. ALFORD. m. ter. voundera.
ALFBEGA, alfbrega. f. ALFORJA, f. Sach unit pels caps y obert pel
ALFABET, m. ABECEDARI. milj pera igualar lo pes ; coraunmcnt s' usa en
ALFABTICAMENT, adv. m. Per orde alfab- plural. Alforja. Pera, mantica, sa.
tich. Alfahctiramente. Ordine alphabelico. TIRARHO tot A LA ALFORJA, fr, TIRRSEHO LAS ES-
ALFABTICH, CA. adj. Lo que pertany al al- PATLLAS.
fabet. Alfabtico. Alphabelicus. TRAURER LOS PEUS DE LA ALFORJA, loc. mct. Prdrer
ALFBREGA, f. Planta annual,de fuUas menu- toia consideraci respecte. Lesmandarse.
das de un vert herms y mlt fragant, Albaham, ALFORJER. m. Qui f ven alforjas. Alforjero
alhabega. Ocymum, ocimum, i. Perarum opifex seu venditor.

TOMO I,
10
66 ALH DICCIONARI ALI
ALFORJETA. f. d. Alforjita, alforjilla, alfor- BONA ALHAJA. cxp. irou. S' aplica aquell qne es
juela. Manlicula, ee. astut travs. Buena alhaja. Yafer, versutus homo.
ALFORRAR. V, a. ant. Donar llibertat al esclau. ALHAJA QUE T BOCA, NING LA TOCA. ref. ab que 's
Ahorrar, y manumitir. for. Emancipo, as, manu- dna entndrer que tots fugen de lo que porta
niillo, is, manicipium circumvertere. gasto. Alhaja que liene boca ninguno la toca. QuaA
ALFORRER, A. adj. L' esclau que ha lograt sumptus secum affert intactum manet.
llibertat. Horro. Manumissus servus. ALHAJAR. V. a. Guarnir ab alhajas. Alhajar.
ALFS. m. ter. Certa classe de peix. Supelleclilibus ornar, instruere. [|
met. Enriquir,
ALGA. f. Herba que 's cria entre la aygua, tan adornar, donar major llustre y esplendor. Enjoyar.
lleugera que la aygua la arranca y queda nadant- Gemmas includere. j| Provehir de mobles. Moblar.
Ova, alga. Alga, ui va, vulga, ae. Domum supelleclilibus ornar, ulensilibus instruere.
ALGLIA. f. Licor esps y olors que cria '1
ALHAJAT, DA. p. p. Alhajado. Supelleclilibus
gat de Alglia en una bossa sola la cua. Algalia. Al- ornatus.
galia, ee. I cirurg. Instrument de metall, vuyt, que ALHAJETA. f. d. Alhajila, alhajilla, alhajuela.

s' introduheix en lo conducto de la orina pera fa- Tenuis supellex.


cilitaria. Algalia. JEaea, ae, aenea fistula orinam ALHENYA. f. ant. Olivella.

eiluere valens. ALIAGR. ra. Malaltia de la melsa que fa tor-

ALGARAVIA. Llengua arbiga. Algarabia. Ara- nar mlt groch. Ictericia, aliacn. Iclerus, i. ||Qui
bica lingua. |]
Escriptura paraulas que no s' ente- pateix de aquest mal. Itericiado, ictrico, Ictericus,
nen. Algarabia. Res diicilisintellectu, || met. Crits, aurigineus.
confusi dels que parlan en un temps, pro- lots ALIAN8A. f. Pacte, societat entre 'Is prnceps
nunciaci atropellada y confusa de un sol. Algara- de diferents estats pera defensarse mtuament dels
bia. Tumulluarius clamor. enemichs. Alianza, confederacion, liga. Foodus, eris,
LGEBRA, f. Part de las matemticas, que con- socielas, atis. (1 Parenliu. Alianza, parenlesco, co-
sidera la quantitat del modo ms general, y la re- nexion. Necessitudo, nis, propinquitas, affinifas,

presenta ablletras. lgebra. lgebra, ai. atis.

ALGEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent la l- ALIARIA, f. Herba de olor de alls, fullas en fi-

gebra. Algebraico. Algebraicus. gura de cor, flors pelitas y blancas, lo fruyt una
ALGEBRISTA. m. Professor de lgebra. Alge- tavelleta plena de llavors mlt pelitas. Aliaria. Alia-
brista. Algebrae perilus. ria, 3a.

ALGEPS. m. ant. guix. ALIARSE. V. r. Unirse 'Isprnceps de diferents


ALGER. m. ciutat en frica. Argcl. Algeriura, estats pera defensarse dels enemichs. Aliarse, coH-
Argerium, ii. garse,confederarse. Consociari,foDdus inire. |]
Unirse,
ALGER, na. adj. Natural de Alger. Argelina. col-ligarse ab altre. Aliarse, mancomunarse Sociari. .

Algerinus. LIAS. adv. llat. De altra manera, per altre


ALGIHET. m. Guerra santa dels rabes contra nom. lias.

cristians. Algihed. ALIAT, DA. p. p. Aliada. Consociatus, confoe-


ALGORFA. f. GOLFA. deratus.
ALGOTSIL. m. ant. y. ALIGAGAB. m. Planta raraosa de un peu de
ALGOTSIR. m. ant. agusil. elevaci, las fullas tenen la figura de un cor y las
ALG, NA. nom indef. Alguno, alguien. Aliquis, flors de una roda. Alquequenje. Physalis alkakenge.
quispiam, ullus, nonnuUus. ALIGANT, na. adj. Natural de Alicant. Alican-
ALG ALTRE. Otro. Alius quidam. tino. Illicianus.

81 ALG. si alguno. Siquis, si aliquis, si ullus. ALICATAS. f. Mordassetas ab punta pera fr ca-
ALGUASIL. m. ant. y denea de rosari, etc. Alicates. Forficulae, arum, par-
ALGUATZIR. m. ant. AGUSIL. vse, forcipes.
ALGUIRANDO. m. GUILANDO. ALIGORN. m. Animal fabuls com un caballet,
ALGUN, A. nom indef. alg. [|
adj. Anteposat al ab un corn al milj del front. Los naturalistas solen
substantiu. Algun; y si '1
substantiu se li anteposa dar aquest nom al Rinoceront, nicornio, monocerote.
's calla, Alguno. Aliquis. Unicornis, is, monoceros, rhinoceros, olis.
ALGN TEMPS, y ALIDADA. geom. Regle que gira en lo centro
ALGUNA HORA. m. adv. En otro tiempo, un tiempo de un instrument que serveix pera medir los n-
fu hubo. Olim, quondam. guls. Alidada. Regula versatilis ad angulus metien-
ALGUNA VEGADA, m. adv. Alguutt vez. Interdum, dos.
interduatim, quandoque. ALIENAR. V. a. ENAGENAR.
ALGUTSIL. m. y ALIENO, A. adj. ant. ag.
ALGUTSIR. m. AGUSIL. ALIER. ra. ant. Soldat de mar. Alier. Navis
ALHAJA. f. Joya, moble adorno precis. Al- miles.
haja. Supellex, ctilis. ALIFAFA. m. Tumor en las camas de las ca-
ALI CATAL. AU 67
^1 balcadura! Alifafe. Aqnosiis in jumentorani crun-
balcaduras, fovere. ||
Fomentar algun
alimentar, cebar, atizar. Colo,
afecte, passi. Fomentar,
is, stimulo, as,
bas tumor.
LIGA. f. ucell de rapinya, de bch fort, agu- ALIMENTARI, A. adj. for. Subjecte qui so
Es rey dels aucells. senyalan aliments. Alimentario, alimenlista. limen-
da visla, y vola mlt all. lo

Aguil. Aquila, x, jovis, regia avis, ales. ||


Insgnia larius,

de la legi romana. Aguil. Aquila, x. Moneda de \\


LLEY ALiMENT.UiA. La quc obliga als fills donar
or en temps dels reys catlichs, que valia deu rals aliments als pares. Ley alimentaria. Alimentaria lex.

de plata. Aguil. Aureus nunimus. astr. Conslel- ||


ALIMENTARSE. V. r. Menjar. Alimenlarse, nu-

laci boreal de vinl y una estrellas, de las quals las trirse. Gresco, alesco, is.

tres ras nolables s' anomenan las tres marias. ALIMENTARSE DEL ATRE. fr. Tenir vanas csperausas.

Aguil. Aquila, le.


Mantenerse del aire. Inani spe, aut blanditiis animura

Ilig borda. Aguilucho, guila bastarda. Degener pascere. ||


Menjar poch, Sustentarse del aire. Tenuis-
aquila. simo cibo ali,

kiiGK PESCADORA. liga marina que comunraent se ALIMENTAT/DA. p, p. Alimentado. Alitus,

troba en la mar alta. Aguil pescadora. Aquila, se. ALIMENTI8TA. m, ALIMENTARI,


.UiGA REAL. La major de totas, t '1
bch mlt ALIOLI. m. Composici de alls picats y oli ben
gros y blavench, los ulls grossos y fondos. Aguil debatut. Ajiaceite. Ex oleo alliatum.

i real doruda. Aquila fui va, falco chrysictas.


LIGA CADAL, ESTOREJYA, MELIOXA, CARPETEUA. D-
ferncias de la espcie.
ALIQUOTA.
parts contingudas en un tot cert
das, com lo 4
adj. S' aplica

respecte de 8, per estar contingut en


cada una de las
nmero de vega-

ES \A LIGA, loc. met. Sr mlt destre. Es una ell dos vegadas. Alicuota. Aliquota,
guila. Mxima peritia pollet. ALIR. m. Ala plomada. Alon. Alairaplamis.
SERNE l' liga. fr. Sr alg mlt destre en la co- ALS, A. adj. S' aplica al pa sens llevat. Cence-
sa de que 's parla. Cortarlas matarlas en el aire; o, (cimo. Acymus.

cojerlas al vuelo. Sese facil expedir. ALISAR. V. n. ant. Y sos derivats, relliscar, |j

vURERHi Ms QUE UNA LIGA loc. Ver mas que un V. a. ALLISAU.


lince. Acuto visu pollere. ALISCARA. for. Pena imposada pels Usaljes al

ALIGOT, m. Lo fill del liga. Aguilucho. Aquili- detentor ofensor de algun caballer, y consistia en
nus, aquilsB pullus. donar voltas ab los peus descalsos y en terra difor-
ALIGUETA. d. de liga. Aguilucho, aguileja. Pu- me per tot 1' entorn del castell del senyor ofs pa-
llus aquilinus. sejarse arbitri del jutje per las 10 propietats in-
ALIJAMA. ant. ALJAMA. f. inediatas. Aliscara. Aliscar, is.

ALIMRIA8. pi. LLIMARIAS. f. ALISMA. f. bot. Planta de dos peus de alsria,


ALIMEIVT. m. Tot lo que alimenta. Alimento. fullas en figura de ferro de llansa, flors petitas de
Alimenlum, i, alimonia, ai. ||
La matria de algunas color blanch groguench. Alisma. Alisma, se.

cosas inanimadas, com la llenya respecte del foch. ALIURA. f. ant. ASPI.
Pahuln, alimento. Pabulum, i.
i|
Lo que fomenta al- ALIURAR. V. a, ant, aspiab.
gun afecte passi. Pabulo, cebo, alimento. Fomen- ALIVIADSSIM, A. adj. sup. Aliviadsimo. Yal-
tum, i, fomenfatio, nis. d levalus.
LO B0.\ ALIMEXT FA BOX ESTENIMEXT. ref. AltreS ALIVIADOR.'m. Qui alivia. Aliviador. Levator, is.
dihuen: lo boj aliment fa torvar jove i la gent. ALIVIAR. v. a. Alleugerar de crrega pes.
ref. Denota que '1 bon aliment fa recobrar las for- Aliviar, aligerar. Levo, exonero, as, j]
met. Socrrer,
sas perdudas, y en cerla manera allarga la vida. donar alivio. Aliviar, relevar. Levo, sublevo, as. ||

Cara sin dientes hace los muertos vivientes. Os abs- Mitigar, suavisar. Aliviar, mitigar, suavizar. Al-levo,
que denlibus cadavere furpius. as, lenio, is. ||
Consolar en las penas afliccions.
aliments, m. pi. La pensi que 's senyala per la Aliviar, consolar. Consolor, aris, solalium prebere.
manulencide alg. Alimsnlos, asislencias. Alimenta, II
met. fam. pillar, robar.
orura, alimoniic, arum. ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado. Leva-
ALIMENTADOR. m. Qui alimenta. Alimentador. tus. II
adj S' usa ab los verbs trobarse, sentirse.
Alitor, is. Aliviado, mejorado. Levatus.
ALIME.VTAR. V. a. Criar, donar alimont. Ali- ALIVIO. ra. Disminuci de malaltia. Alivio, mejo-
mentar, nnlrir. Sustento, as, aio, is. Mantenir, Ali- ||
ria Metlella, aj, allevamentum, i. Auxili, Alivio,
||

mentar. Sustento, as, foveo, es, alo, nutrio, is, ausilio, Auxiliura, ii. Descans, desahogo, consol.
|| ||

Senyalar aliments alg. Alimentar. Alo, is, ad vi- Alivio. Levamen, inis, solatium, ii, || bemey, esmena.
tam necessria prabere. Donar vigor, fomentar ||
ALIZARI. m. GRANSA.
per medi del calor natural. Alimentar, fomentar, nu- ALIABA. f. ant. buyrach.
trir.Fomento, as, foveo, es, vires addere. Aplicar |I
ALTAMA. f. ant. Junta de moros. Aljama. Mau-
matria algunas cosas inanimadas com llenya al rorum coetus. Sinagoga dels juheus. Aljama, alca-
||

foch. Alimentar, rehar, nutrir. Alo, is, vires addere, ma, .TudEorum sinagoga.
(8 ALL DICCIONARI ALL
ALJONOL. ra. ant. aiegra. Planta. PrEbeo, es, porrigo, is. ||
Vurer, com aquest malalt
ALJUB. m ant. cisterxa. |i
Esper pera que la no pt ALLARGAR mlt. Alargar, durar, tirar. Yivo,
corrent no perjudique en las voras dels rius. Pa- is, ducerevitam, levum producere. ||
Fr durar, en-
rapeto, reparo, eslribo. Fullura, m, fundamentum, i. tretenirse en la execuci de alguna cosa. Alargar,
ALJUBA. f. Vestidura morisca sens mnegas endurar, prolongar, dilatar. Dilato, as, produco, pro-
com un sach. A^juba. Arabica sine manicis tnica. traho, is. |!
Suspndrer per algun temps la execuci
ALJVAR. m. ant. aixovar. de alguna cosa. Alargar, diferir, alongar, dilatar, re-

ALL. m. Planta ab unacabessa sota terra, dividi- tardar. Prorogo, procrastino, as, praisens in tempus
da en diferents grans, Ajo. Allium, ii, scorodon, ii. omittere. ||
soltar , afluixar. ||
ter. manllevar, [j

11
Cada un dels seus grans. Dienle. Allium. DUEAR, subsistir.
ALL TENDRE. Ajcte. Teucrum allium. ALLARGAR LO PAS. fr. Anar ms depressa. Alargar el

ALLS DE BRUIXA. Lo bort, de fuUas planas, color paso. Propero, as, citius progredi.
entre negre y nurpreo. Ajo de cukbra. Roseum, ALLARGAR LOS CORDONS DE LA BOSSA. fr. DOUar di-

vineale, sylvestre allium. ners. Alargar, soltar la bolsa. Pecuniam dare.


CABESSA DE ALLS. Cttbeztt dc jos. All caput, bul- ALLARGAR LO viOLARi LA VIDA. fr. Alargar el Vita-

bus, pomum. licio. Provivo, is, atatem ampliar.


COM ux ALL. exp. S' usa ab la frase: estar sa com ALLARGAR POCH. fr. met. Tenir poca capacitat.
UN ALL. Como un ajo. Validus. Alcanzdrsele poco, no alcanzrsele mas. Nihil aut pa-
c )R DE ALL. Corazon de ajo, machuelo. Interior all rum videf; minus mentis acie pollet.

pars. A TOT ALLARGAR, exp. A todo rebentar tirar. Sm-


FORCii DE ALLS. Ristra, horca de ajos. AUiorum res- mum, ad, ut smmum
tis. NO ALLARGAR MES. fr. ALLARGAR POCH.
SALSA DE ALLS, Ajete. AUiamentum, raoretum, i. NO ALLARGAR MES LO BRAS QUE LA MANEGA, fr pro-
TANT PUT UN ALL COM CENT CABESSAS. BXpr. fam. verbial. No gastar, ni sollicitar ms de lo que cor-
Que explica la resoluci de prdrer alguna cosa ms respon al estat de cada qual. No estirar la pierna
en qualsevol matria ab 1' animo de conseguir algun mas de lo que alcanza la manta; estender la pierna

fi. Pres por mil, pres por mil y quinienlos; pres basta donde llegue la sabana. Suo se pede meliri;
por um, pres por cienlo. Ob eentum libeat plecti, si majores nido pennas ne extendito cautus.
plector ob unum. ALLARGARSE. v. r, Alargarse, prolongarse.
ALL. adv. 11. Alia. Illic, illuc, eo loco. \\
Sobre, Longisco, is, dilator, aris. Ij
Allunyarse, desviarse.
poch ms menos, com vinga all las vuyt. So- Alargarse, alejarse. Longis digredi, progredi. 1|

bre, d cosa. Plus minusve. | En lo antich, com all Estirarse, Alargarse, estirarse. Latesco, is. |j
fugir.

en temps dels godos. All. Olim. II


Fr durar lo discurs, la conversaci etc. Alargar-
all se las uajan. ref. Que's compongan. Alia se se, estender se. Longis dicendo provehi. ||
Dit dels
las haijan, se las avengan, se las campaneen. Ipsi. dias y nits. crixer.
viderint, tuas libi res habeto, iquid ad me? ALLS. m. aum. Ajazo. Allium grande.
vETHO ALL. Dc aquella manera. Asi asi. Mediocri- ALLARGHS. m. pi. y
ler, modic. ALLARGAS. f. pi. Largas, treguas. Morae, dila-
ALLADA. f. ant. ALiOLi. I| Picada, salsa de alls, tiones, inducia;.
pa y sal. Ajada. Alliatum, i. DONAR ALLARGAS. ff. Diferir un negoci. Dar largas.
ALLANAR. v. a. ant, Y sos derivats, aplanar. Moras nectere, rem prorogare.
ALLANGUIRSE. v. r. esllanguiuse. ALLARGAT, DA. p. p. Alargado. Productus.
ALLANSEJAR. V. a. ant. LLANSEJAR. ALLAUJAR. V. a. ALLEGERAR.
ALLAR. Lloch sembrat de alls. Ajar. Alliis con- AL-LEGAGI. f. Cita pera autorisar lo que di-
situs ager. bm. Alegacion, cita, auloridad, testimonio. Testimo-
ALLARG ADOR, A. m. y f. Qui allarga. Alarga- nium, ii, auctoritas, atis, probatio, nis. Exposici ||

dor. Extensor, is. del dret de cada h, y 1' escrit que'l cont. Alega-
ALLARCH. m. y cion, alegato, rplica. Allegatio, nis.
ALLARGAMENT, m. La acci de allargar. AL-LEGAR. V. a. Confirmar alguna cosa ab
Alargamiento. Protensio, productio, nis. algun ft, autoritat testimoni. Alegar, citar, pro-
ALLARGAR. V. a. Extndrer, fr ras llarga ducir, acotar. Testes producere, auctores, citar,
alguna cosa. Alargar. Protendo, produco, is. ||
En allegare; de historia, annalium memoriara
y en ft
las armas de foch, arribar lo tir certa distancia. replicar Probar los advocats lo dret que defen-
||

Alargar, alcanzar, llegar. Pertingo, attingo, is.


||
san. Alegar, abogar. Defendo, is, jus proferre, ex
Aumentar lo nmero quantitat senyalada, com lo jure agere.
salari, la racei. Alargar, aumentar. Augeo, adau- AL-LEGAR FALSAMENT, fr. Akgar CH folso. Falsis

geo, es. II
Cedir lo que's t posseheix, com un em- auctoritatibus uti, quidpiam falsi producere.
pleo, arrendament etc. Alargar, ceder. Cedo, is. |1
AL-LEGARSE. V, r. Alegarse. Agiex jure, alle-

Donar una cosa distant a qui la demana. Alargar. gari.


, .

ALL CATAL. ALL (i<)

AL-LEGAT, DA. p. p. Akfjado. Allegattis ||


m. gacion. Alligalio, nis, |1
arit. Operaci que ensenja
AL-LEG\(:i, EXPOSICI. la porci, en que deuhen mesclarse las cosas pera
AL-LEGORIA. f. Continuaci de metforasan- darlas lo valor que's desitja. A/</rtCon. Alligalionis

logas entre s. Alegoria. Allegoria, x, pluriim ver- regula


boriim coniinuata melaphora. ALLIGAR. V, a. Obligar. Aligar. Obligo, as, co-
AL-LEGRICAMENT. adv. m. En senlil al-le- go,is.
grich. Alef/ricamenle. Allegoric. ALLIGAT, DA. p. p. Aligado. Obligatus.
AL-LEGRIGH, CA. adj. Lo que cont allego- ALLIMRIAS. f. pi, LLUMINARIAS.
ria. Alegrico. Allegoricus, translativiis, translati- ALLIOLI, m. allioli.
tius. ALLI8ADOR. m. Qui allisa. Alisador. Polilor, is,

AL-LEGORISAR. V. a. Interpretar en sentit II


Instrument per allisar. Alisador. Polilor, is.

al-legrich. Aleyorizar. Allegoric interpretari ALLI8ADURA. f. ALLISAMENT.


verba sumere. ALLISADURAS. f. pi, Las parts menudas que
AL-LEN. adv. ant. adems. quedan de la pedra altres cosas que s' allisan, Ali-
AL-LENEGS, SA. adj. LLISCADS. saduras Segmen, nis, assula;, arum,
AL-LENTAR. V. a. ant. alentar. ALLISAMENT. m. La acci de allisar. Alisadu-
ALLER. m. Qui ven es aficionat als alls. Ajero. ra. Politio, nis, politura, e.

Allii venditor, vel cupidus. ALLISAR. V. a. Posar llisa alguna cosa, Alisar.
ALLET. dim. de all. Ajete. Tenerum allium. Levigo, delevo,as. ||
Posar las parets llisas pera pin-
ALLETAMENT, m. La acci de donar mamar, tarlas emblanquinarlas. Enrasar. Plano, aquo, as.
mamar la criatura. Lactncia. Lactatus, us, lacta- II
Esgrunar alguna cosa ab altra, Frotar. Altero, is.

tio, nis. ALLISGAR. V. a. LLISCAR.

ALLETAR, v. a. anl. donar mimar. ALLISTADOR. m. Qui f 1' allistament. Alista-


ALLEUGERAMENT. m. La acci dealleugerar. dor. Catalogum conficiens.
AUgeramienlo. Levatio, allevatio, nis. [| La acci de ALLISTAMENT. m. Llista. Alislamiento, lista.

descarregar lo pes sobrant de la nau. aUjo. Exone- Catalogus, i, census, us.


ratio, nis. ||
arq. La acci de desaparedar portals, ALLISTAR, v. a, Escrurer los noms en una llis-

finestras etc. A/f/erameno. Exoneratio, nis, ta. Alistar. Adscribo, is, censeo, es. ||
empadronar.
ALLEUGERAR. v. a. Disminuhir lo pes de al- II
MATRICULAR.
guna cosa. Aligerar, aUviar. Allevo, as, onus mi- ALLI8TARSE. V, r. Donar lo nora pera que'l po-
nuere. met. Moderar las penas, pesars. Aligerar,
||
sen en llista, Alistarse. Dare nomen,
aliviar, templar. Mitigo, as, lenio, is. ||
Llevar cr- ALLISTAT, DA. p. p, Alistado. Conscriptus.
rech de alguna nau. Alijar, aligerar, aliviar. Ponde- ALLITARSE. v. r. Ajarerse, 2,
re navem levare. ||
aliviar lo treball. ALL. pr. dem. Aquella. Illud.
ALLEUGERAT, DA. p, p, Aligerado, aliviado. ALL PER ALL. fr, met, dem por idem. dem per
Levatus, lenitus. idem,
ALLEUJAMENT, m. alleugerament. DE ALL Ms, fr. Mucho. Multum,
ALLEUJAR. V. a. ALLECGERAR. !| ALLOJAR. ALLOCARSE. V. r. ant. Tornarse lloca la galli-
ALLEVAR. V. a. Acusar falsa y maliciosament na. LLOCA.
alg. Calumniar, imputar, achacar, imponer, ahijar, AL-LOGUGI. f. Pltica discurs de paraula.
acumular. Calumnior, aris. Alocucion. Allocutio, oralio, nis.
ALLEVAT, DA. p. p. Ca/tmmarfo. Galumnialus. ALLOGAR. V. a, LLOGAR,
ALLEVIAMENT. m. ant. ALivio. ALLOJAR, y SOS derivats, allotjar,
ALLEVIAR. v. a. ant. aliviar, alleugerar, ||
ALLOMADOR. m. Qui alloma. Deslomador. De-
nut. Alleujerar la nau foragitant part de sn cr- lumbalor, is.

recli. Alijar. Exonerar. ALLOMADURA. f. La acci de allomar y allo-


ALL. adv. II. En aquell Uoch. All. Ibi, illic, il- marse. Deslomadura. Lumbifragium, ii, elumbalio,
luch. II
Lo mateix que a las horas, en aquell punt. nis,
intoMcs. Tunc, ibi. ALLOMAR. v. a. Trencar maltractar los

t DE ALL. m. adv. De
DE ALL DA DE VENIR.
all. Illinc,

fr.
inde, indidem.
Quc dcuota quc Una cosa
lloms. Deslomar. Delumbo, elumbo,
ALLOMARSE. v. r.
pnelumbo,
Deslomarse, derrengarse. De-
as,

tardar mlt en verificarse. Desde all ha de venir. lumbari.


Inde venturus est. ALLOMAT, DA. p. p. Deslumbado, derrengado.
PER ALL. m. adv. Por alli. Illc, e. Delumatus, elumbis, delumbis.
ALL AVANT, adv. t. De alli en adelante. Inde, post- ALLONGAR, y sos derivats, allargar.
hc. ALLOTJAMENT, m. Llocb per allotjar y allol-
ALLIBERTAR. V. a. anl. y derivats, llibertar. jarse. Alojamiento. Hospitium, diversorium, ii.
||

ALLICH. d. ALLET. Lloch entre cuberta y cuberta en los barcos. Aloja-


AL-LIGACI. f. Mescla de dos 6 mscosas. Ali- miento. Locusquo navigantiiim cellula'consfruuntur.
.

70 ALM DIGCIONAR ALM


ALLOTJAR. V. a. Donar habitaci als soldats. zarron. Ochra, rubrica, Terreno abundant de ai. ||

Alojar. Milites in hospilio collocare. almangra. Ahnagral. Rubricosus ager.


ALLOTJARSE. V. r. Buscarse habitaci 'is sol- ALMANGRAR. v. a. Pintar de almangra. Alma-
dats. Aiojarse. Hospitor, aris. grar. Rubro inficere.
AL-LUCINACI. f, Encegament. Alucinamiento, ALMANGRENA. f. ant. ALMANGRA.
alucinacion. Alliicinatio, nis. ALMARRAIXA. f. MORRATXA.
AL-LUCINADAMENT. adv. m. Alucinadamente ALMARTEGH. ra. Mescla de plora, terra y cou-
Confus, perturbat. re que despedeix de s la plata. Almartaga, litargi-

AL-LUCmAMENT. m. AL-LI'CINACI. rio. Littargirius, ii, argentis spuma.


AL-LUCINAR. V. n. Enganyar, perturbar la ra- ALMSTEGH. m. MASTEGH.
h. Alucinar, ofuscar, deslumbrar, entusiasmar. Cor- ALMEDROT. m. ant. ALMODROCn.
rumpo, perverlo, accendo, is. ALMNOS. adv, m. y
AL-LUGIlVARSE. V. r. Alucinarse, encapricharse. ALMENYS, adv. m. A LO mnos.
Alhicinor, aris, sua) sententia3 tenaciter adharere, ALMESGAT. HERRA FLATERA. f.

AL-LUCINAT, DA.p. p. Alucinado. Allucinalus. ALMESGH. m. Droga olorosa de la sanch presa


AL-LUDIR. V. n. Fr relaci una cosa altra que t junt al Uombrgol cert animal de las Indias,
tenirla entre s. Aludir. Alludo, is, refero, ers, sen- semblant al cervo. Almizcle, Moschus, neuseus, i.
suin alio referre. ADORAR AH ALMESCH. Almizclar. Moscho inodorare,
AL-LUM. m. ALUM. allare, perfundere.
AL-LUMBRAMENT. m. PART. ALMESQUERA. f. Vas de olors. Pebetero, per fil-
AL-LUMENAR. V. a. IL-LUMINAR. mador. Muroteciura, ii. || Espcie de rata de aygua
AL-LUMENATS. m. pi. Heretges que en lo si- que despedeix olor de almesch. Almizclera. Mus zi-
gle XVII tenian per intil lo baptisme, dejuni y eu- bethicus.
caristia. Alumhrados. Illuminati, orum. ALMESQUi. m. Espcie de jacinto ms petit
ALLUNAT, DA. adj. ant. llunatich. un blau clar y despedeix
que'l com: t las flors de
ALLUNYAMENT, m. Apartament. Alejamienlo, olor de almesch. Almizclena. Hyacinthus moschi
aparlamiento. Araandatio, amotio, elongatio, nis.
||
odorem refferens.
AISLAMENT. [| ESTRANYAMENT. ALMET. m. CASCO.
ALLUNYAR. V. a. Apartar lluny. Alejar, detraer. . ALMBAR. ra. Sucre cuyt ab aygua fins cert
Elongo, ablego, as, proculpellere. Expel-lir, Iru- ||
punt de consistncia. Almibar. Liquatum saccharura.
rer alguna persona cosa de algun Uoch. Alejar. [I
Dols de fruytas en conserva. Almibar. Salga-
Amovere, semovere longius. raura, i.

ALLUNYARSE. V. r. Alejarse. Discedere. ALMIRALLAT. m. Tribunal de marina. Almi-


ALi.u.WARSE DEL PROPSIT, fr. Apartarse desviar- rantazgo. Maritiraum tribunal. Lo dret que's paga ||

se del assumplo. Desviarse del propsUo. Ab argu- al almirall. Almirantazgo. Vectigal marifimo pra3-
mento digredi, propositoaberrare. tori exsolvendum. Terme ahont s' exten la juris-
||

AL-LUSI. f. Connexi, respecte, relaci. Alu- dicci del almirall. Almirantazgo. Prseloris mariti-
sion, relacion, referncia, respecto. Respectus, us, mi ditio.
allusio, relalio, nis. ALMO, A. adj. pot. Lo que cria alimenta. AU
AL-LUSIU, VA. adj. Lo que al-ludeix. Alusivo. mo. Almus. |1
met. pot. Venerable, benfich. Almo.
Alkisivus, relalivus, i, alludens, entis. Almus.
ALMADRABA. f. Filat pera pescar la tunyina. ALMODROCH. m. ant. Salsa de oli, alls, for-
Almadraba. Thynnornm ret. Pesca de tunyina. ||
matge y altras cosas. Almodrote. Moretura, i.

Almadraba. Thynnorum piscatio, piscafas. Lo pa- ||


ALMOIXERIF. m. Qui cuyda de cobrar Y al-
ratge ahontse pescan. Almadraba. Piscaria,8e. Qui raoixerifat. Almojarife. Portitor, is.
|1

s' ocupa en dita pesca. Almadrabero. Thynnorum ALMOIXERIFAT. m. Dret que pagan los gene-
piscator. rs de entrada y surtida del regne. Almojarifazgo,
ALMAIXIA. f. Coberta de negre que 's posan almojarifadgo. Portorium, ii.
los orientals antesque la sabata xinel-la pera cu- ALMORSAR. m. y V. n. esmorsar.
brirlo peu. Almajia, peal. Udo, pedole. ALMOSTA. La porci que cap en las
f. dos mans
ALMAJANEGH. m.
Mquina de guerra que juntas. Almuerza. Quod manus in cavum forraataj
servia pera tirar pedras. Mandron. Ballista, se, ma- capiunt.
china bellica ad saxa jacienda. ALMOYNA. f. Lo que's dna al pobre. Limosna,
ALMANAGH m. PRONSTiCH. caridad. Eleemosyna, se.
ALMANCO. adv. A lo menos, al menos, por lo LA ALMOYNA QUANT LA FARS, NO MIRES A QUI LA FAS.
menos. Minimum, ad, ut rainimum. ref. Ensenya que '1 b 's du fr sens rairas par-
ALMANGONAR. v. a. enmangrar. ticulars faz bien, y no mires quien. Etiara ignotis
ALMANGRA. Mescla de alumina
f.
y altras ter- prodesse memento. Omni petenti te indifferenter
ras ab oxido roig de ferro. Almagre, almagra, alma- tribue.
ALO CATAL. ALS "1
ALMOYNER. m. Qui distribuheix lasalmoynas. ALOSA. f. Aucell petit, pardo ab collar negre.
Limosnero. Eleemosynarius, ii, eleemosynae largi- Alondra. Cassila, alauda, ic.
tionibus priufector. Qui las recull. Limosnero, de- ALOTJAR, y sos derivats, allotjar.

r
||

widador, cuestor. Stipis corrogalor. ||


Qui fa al- ALOU. m. Heretat sens gravmen. Alodio. Allo-
oyna per caritat. Limosnero. In, erga egenos bene- dium, ii.

ficUS. II
lUARE DE ALFORJA. ALPU8TOST. m. adv. ant. Lo mas presto, cuanto
ALMUD. iu. psit. antes. Quanlocitius.
ALMUGADEN. m. Capit de alraugavrs Almo- ALQUERIA. f. Casa de camp. Alquera, quiita.
caten. Dux. Villa, Hi, rus, uris.
ALMUGAVER ALMOGVER, m. Soldat del cos- alqumia, f. Art abque'screya transformar los
sos que feyan correrias en las lerras dels enemichs. metalls en or. Alqumia, Alchimia, a?. I] Metall de co-
Almogvar, aimograbe. Excursor miles. ||
Home del lor de or. Alqumia. JEs quodqumque coloris aurei.
camp que formava parlidas ab altres y feya cor- ALQUMICAMENT. adv. m. Segons reglas de
rerias en las terras dels enemichs. Aimograbe. alqumia. Alquimicamente. Zhemic.
Agreslis excuosor. ALQUMIGH, GA. adj. Lo pertanyent la al-
ALMOGAVERIA. f. La tropa dels almugavers, qumia. Alquimico. Alchemicus.
Almogavera. Excursorum turma, |1
L' exercici dels ALQUIMISTA, m. Profesor de alqumia. Alqui-
almugavers. Almogavera. Cursorum munus, mista. Chemicus, i.

ALMUSSA. f. ARMUSSA. ALQUITR. m. Composici de pega, seu grassa,


ALMUT. m. Mesura de grans que compren la resina y oli. Alquitrn. Nigra naphla. || tragacaxta.
dotsena part de una fanega. Almud, celemin. Medim- ALQUITRANAR. V. a. Untar ab alquitr. Al-
Dus, i, modius, ii. quitranar. Naphta linire.
ALNA. f. ant. Mida belga un poch menor que la ALQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado. Naphta
mitja cana. Ana. Miner, belgicaulna. linitum. 11
m. nut. Encerat ab alquitr, ab lo qual
ALNO. m. VERN. se tapa '1 bit pera que no hi entre la aygua. Alqui-
AL. m. La ala plomada. Aln. Implumis ala, tranado. Bilumine illinita tela ad navis valvam ope-
ALOCADAMENT. adv. m. Sns judici. Aocoda- riendam.
7ne?i(e. Temer. ALRE. adj. ant. altre.
ALOGAR. V. a. Fr prdrer lo judici. Dementar. SR ALRE de ALG. loc. ant. SUCCEHIRLI ALGUNA NO-
Dementera reddere. VETAT.
ALOCARSE. V. r. Prdrer lo judici. Dementarse. ALS. prep. de acusatiu y datiu. Contracci de k
Insanire. LOS. A los. II
ant. Res, ninguna cosa. Nada. Nihil. ||

ALOCAT, DA. adj. Qui t algunas cosas de loco. m. adv. ant. Diversament. De otra manera. AYer,
Alocado. Judicio pra)ceps. alioquin.
ALOCUCI. f. AL-LOCCI. AL FAHANT. Hociendo otra cosa. Aliud faciens.
ALODIAL. adj. for. Bns llibres exempts de tot ALSA. f. Tros de solaque's posa en la forma, pe-

gravmen. Alodiul. Allodialis, is. ra que la sabata isca ms alta. Aha. Corium forma
ALODIARI. adj for. Senyor directe. SeTior di- superpositum ad calceos dilatandos. Entre estam- ||

recto. Dominus directus. pers lo que's posa sobre '1 timp pera que isca b
ALOES. CEVEK. la impressi. Alza. Fragmentum supra tympanura
ALOGI8. m. pi. Heretges que neganla existncia positum. Una part de la frasqueta que posan aga-
II

del verb y la divinitat deJ. C. Alogis. fada al timp pera que s' estampen las lletras en-
ALOHER. m. masover, [j Senyor de alou. Enfi- carnadas. Alza. \\
pi. En las fundicions planxetas de
teuta. Enphiteuta,. llaut que usan en lo motllo pera donar ms m-
ALOIGNAR. V. a. ant. allunyar. nos cos la lletra, .ilzas. LamelUc quarum auxilio
ALOJA. f. ant. Beguda de aygua, mel y esp- litera) minores vel majores evadunt.
5s. Aloja. Aqua mulsa. QUI S' ALSA DEMAT PIXA YCAGA ALL.V AHONT VOL. loC.
ALOMNDIA. Adevinaci per medi de la sal.
f. fam. Denota que pera lograr algun fi debm sr mlt
ALOMENOS. adv. A lo mcnos,por lo menos, cuan- diligents. Quien madruga halla la pdjara en el nido,
menos. Minimum, ut, minimum, saltem.
y quien se duerme Mllale vacio; quien la cogujada ha
ALONGACI. f. ant. prolongaci. de matar miiy de manana se ha de levantar. A quien
ALONGAMENT. m. ant. dilaci. madmga Dios leayuda. Diligentia comparat divilias.
ALONGAR. V. a. ant. prolongar. ||
bastar. ALSAGOLL. m. COLLET DE CAPELLA.
ALONGER. ant. dilaci. ALSADA. f. ALSRiA. for. Apel-laci. II
Alzada.
ALONYAR. V. a, ant. allunyar. Appellatio, nis.
ALOPEGI. f. Espcie de tinya que fa curer lo DIR A LA ALSADA DE UN CAMPANAR, fr. Dir mltS Opr-
cabell. Alopecia, pelona^ peladera. Alopetia, ae. bis alg. Decir de una hasta ciento, el nombre de
ALOR8. adv. t. ant. i las horas ||
endevant! las pascuas. Omni in aliquem maledicto congerer,
anem! FR ALSADA.fr. ALSAR. 7.
72 ALS DICCIONARI ALT
ALSADURA. ant. y f. ALSARSE. V. r. Posarse dret. Levantarse, alzar-
ALSAMENT.m. ant. La acci y efecte de alsar. se. Erigo, surgo, exsurgo, is. ||
Llevarse del llit. Le-
lzamienlo, elevacion, kvantamienlo. Erectio, eleva- vantarse, alzarse. E somno, lecto, ex stratis corri-

tio, nis. Aixecament de veda. Desacoio. Prohibitio- per, surgere. ||


Convalixer de alguna malaltia.
II

nisrecissio. ||
ant. rebel-li, sedici. ||
ant. deslliu- Levantarse, salir, escapar. Ex morbo convalescere,
rament. recreari. ||
Rebel-larse contra del prncep, armar
ALSAPEU. m. Llassera pera agafar aucells. On- alguna revoluci. Suhlevarse, levantarse, alzarse, re-
cejera. Decipula, ai. helarse. Rebello, as, repblica deficere. || Lograr
ALSAPREM. m. Perpal, barra palanca. ha- fortuna 'Is miserables. Levantarse. Ad opes emerge-
prima, palanca. Yectis, is. j|
niet. empenyo. re. II
Murerse un poch qui est assentat pera tru-
ALSAPREMAR. V. a. Aixecar ab alsaprem. Al- rer lo de sota. Solidiarse. Parum se allevare. ||
Dit
zaprimar. Yecle sublevare. dels caballs que en lo galop s' alsan de devant. Al-
ALSAPREMAT, DA. p. p. Alzaprimado Vecte . /ar. Equum currentemimmodic antics pedes ar-
sublatus. rigere. II
Dit del temps quant se millora. Serowrse.
ALSAR. V. a. Aixecar de terra. Alzar, kvantar. Sedari.
Extollo, is. II
Posar una cosa en lloch ms all del ALSARSE DE PNTETAs. f. Posarse dret sobre 'Is

que ocupava. Alzar, kvantar, sublimar. Elevo, as, dits dels peus. Empinarse, ponerse de puntillas. Se in
in sublime toUere. j|
Posar dreta alguna cosa que digilos erigere. |j En los quadrpedos alsarse de las

estava ajeguda. Alzar, enhestar, kvantar. Erigo, potas de devant. Empinarse, y encabritarse, enarmo-
surrigo, is. ||
Aixecar una cosa en alt, com la hs- narse, gambetear, s' aplican al caball. Pectus arrige-

tia, lo clser en la missa. Alzar, kvantar, elevar. re, ereclis manibus gressus glomerare.
Elevo, as. ||
Espantar, alborotar la cassa pera des- ALSARSE LA ROBA. fr. ARREMANGARSE.
cubrirla. Alzar, kvantar, mover, volar. Avis volatum ALSARSE AB ALGUNA COSA. fr. Apodcrarse de ella ab
incitar. ||
que no volan. Levantar
Dit dels animals injustcia. Levantarse con algunacosa. Rem usurpar.
la caza. Feras in venatione commovere. imp. Es- ||
ALSARSE LAS ESTRELLAS ALS NVOLS, fr. EUSU-
cullir un per un los fulls estampats pera formar un perbirse. Levantarse las estrellas las nubes. Su-
volmen. Alzar. Typis mandata folia ordinare. || perbire.
DESAR. Abtrerse maliciosament los mercaders pe-
II
alsmnos V ANAuni. exp. S' aplica als que persua-
ra defraudar als acreedors. Alzarse. Creditores frau- deixen lo que ells no fan. No entra en misa la cam-
dare. [j
escapsar, en lo joch de cartas. |1
Aixecar al- pana, y dtodos llama. Convocat ad templum non-
guna part del cos que estava inclinada. Levantar, nullorum consilium certeros, utcampana.
alzar. Erigo, is. met. Ajudar al caygut desval- |1
NO PODER ALSARSE. fr. NO PODER ALSAR LO CAP.
gut. Levantar. Levo, as. ||
Parlant dels edificis, fer- ALSAT, DA. p. p. Alzado. Levatus.
los. ilbar.iEdifico, as. ||
Parlant de la excomuni, ALSENA. f. OLIVELLA.
desterro, arrest etc. Trurer ditas cosas. Alzar, le- ALSINA, Arbre de fusta mlt forta y
f. ullada,

vantar, remilir, absolver. A censuris absol vefe, poe- que produheix las aglans. Encina. Quercus, us.
nam levare. Sustentar. Sustentar. Levo, as, susti- ALSINA SURERA. La que produheix lo suro. Alcor-
|1

neo, es. ||
Llevar, imputar, atribuhir falsament al- noque. Suber eris.
guna cosa alg. Calumniar. Calumnior,aris. Au- ||
ALSIIVAR. m. Lloch plantat de alsiaas. Encinar,

mentar la dita preu de alguna cosa. Pujar. Ali- encinal. iEsculetum, quercetum, i.

quid licitari sub haslam. ALSOTAR. m. ter. Cert aucell de rapinya.


ALSAR LAS MANS AL CEL. fr. Suplicar Dcu. Levan- ALSUNARI. m. ant. assahonador.
tar las manos alcielo. Manus diis vel ad deos tende- ALT. m. ALivio, CONSOL, coNTENTO. Allura, alto. \\

re, ad coelum levare, palmas ad sidera tendere. Cacumen, culmen, inis, proceritas, atis. ms. La |]

ALSAR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, levantar, suhir veu instrument per signes aguts. Alto. Acuta vox.
la voz. Yocem intendere, tollere. ||
Parlar ab arrogn- I
ms. Qualsevol veu sobre '1 baix. Alto. Elatior
cia. Alzar elgallo. Yocem exoUere, suprbia efferri. vox. II
Cada pis de un edifici. Alto,piso,cuarto. Con-
ALSAR POLS, POLSAGUERA. fp. Levantar polvo, signatio, nis, tabulatum, i. |1
adj. Gran en estatura.
polvoreda. Pulverem excitar. ||
met. Murer dissen- Alto. Altus, procerus. Paratge elevat, y lo que hi ha
||

sions. Levantar polvoreda. Rixas movere, turbas ex- en ell. Alto, elevada, encumbrado. Altus, sublimis. ||

citar, S' aplica las festas movibles que vnen ms tart

ALSAR VELAS. fr. Frse la vela. Alzar velas, ha- uns anys que altres. Alto. Serius. |]
met. Superior^
cerse la vela. Yenis vela dare. magnfich, excel-lent. Alto. Excellens, eximius. ||

NO PODER ALSAR LO CAP. fr. No podep fr fortuna. met. Subjecte, y empleo de mlta dignitat. Alto pr-
No poder medrar, no poder cuhrirk pelo. Minim pro- cer,magnate. Excelss excellens. [] met. Difcil de
ficere, procedere, progredi, haudquaquam progres- compndrer executar. Ao, rduo, difcil. Arduus,
sum facere. diflicilis. II
Dit del preu. car ||
Dit dels rius grosos.
ALSRIA. f. Alzada, altura, elevacion. Altitudo,
II
ALTRE. [|
ant. adv. 11. y ter. dalt. ||
adv. m. Alto,
inis, subrectum, i. en alta voz. Ela ta voce.
ALT CATAL. ALT 73
LT T FL\CH. Langaruto. Tenuis procerasque vir. ROSEGAR Les ALTARS, fr. Hocer el santurron. Sanc-
ALTS Y BAIXOS. Desigualtat en lo terreno. Alliba- limoniam simular.
jos, altos y bajos, Terrje inequalitas, solura inajqiia- ALTARER. m. Qui forma y cuyda altars. Alta-

le. II
met. Mudansa, varietat en los successos. Alii- rero. Altaris struclor.
ALTARET.
r m. Altarico, altarillo,
ajos, vicisitudes. Yicissiludines, nura. d. allarito.

ALT B IX. loc. ant. Poco mucho. Parvum aliar.

CAUREU DE ALT i BAIX. fi". Dar abajo. Praecipilem ALTRIA. f. ALSRIA.


ferri. ALTARSE. T. r. ant. ENAMORARSR. ||
VANAGLO-
E.\ ALTA MAR. l. adv. En alta mar. In medio, in BIARSE.
alto mari. ALTERABLE, adj. Lo que pt alterarse. Altera-
PARLAR ALT. ff. inet. Parlar ab llibertat yconfian- ble. Alterabilis, mutabilis. Qui fcilment s' altera
||

sa. Uablar alto. Audacter, conidenter loqui. ab la clera. Alterable. Ir;c obnoxius.
PASSAR PER ALT. fr. No advertir. Pasarse, irse por ALTERACI, f. La acci y efecte de alterar 6
alio. Praetereo, fugio, is. || Dissimular. Pasar por alterarse. Alteracion. Alteratio, mutalio, nis. Des- ||

alto, hacer la vista gorda. Tolero, as, conniveo,es. ||


trempamenl del pols. Alteracion. Pulsus commotio,
Omilir, no fer menci. Pasar, echarpor alto, en Man- perturbalio. Moviment de alguna passi. A/eracion.
||

co, en claro. Praitermitto, is, aliquid silentio prsete- Animi perturbatio, aistus. Alborot, mot. Altera- ||

rire. cion, alboroto, tumulto. Publicus motus. Mudansa, []

PER ALT. fr. A mas tardar. Ad smmum. vicissilut. Midansa, vicisitud. Yicissitudo, inis. [)

PICAR, TIRAR PER ALT. fr. met. Exagerar, ponde- ant. SET.
rar. Echar por mayor, por arrobas, por quintales. ALTERADOR, A. m. y f. Qui altera. Alterador.
Supra modum extoUere, exagerar. Pretndrer al- ||
Corruptor, is.

g cosas superiors sos mrits. Picar mas alto ALTERAMENT. m. ALTERACI.


muy alto. Alta petere. ALTERAR. V. a. Causar novedaf, mudar de es-
TRAURERPER ALT. fr. Couseguir, lograr, sacar por tat las cosas. Alterar, innovar, mudar. Operturbo,
c/o. Pricler communem ordinem graliam adipisci. novo, as. Gommurer, enfadar. Alterar, inquietar.
|1

ALTA. f. mil. Nota en la que consta la presencia Irrito, as, stomachum movere. Corrmprer. Alte- 1|

de algun individuo, que s' havia donat de baixa. rar. Yilio, as, corrumpo, is. Convertir una cosa en ||

Alta. Schedula, qua constat militem absentem aut altra. Alterar. Muto, as, converlo, is. ||
ant. Causar
invalidum ad officia redire. En los hospitals la orde
|| set. Causar sed. Sitim movere.
que's dna al convaleixent pera queisca deia enfer- ALTERARSE. v. r. Acalorarse, alterarse. Sto-
meria. Alta. Yaledictum in nosocomio eegris, cum machor, aris, estuari.
sani sunt. ALTERAT, DA. p. p. Alterado. Commotus. |i
adj.
ALTAMENT, adv. m. Alta, perfecta, excelente- ALBOROTAT. [| ASSEDEGAT.
menle. Prajstanter, elat. ||
Excelsamente, elevadamen- ALTERGAGI. f. Renyina. disputa. Altercacion,

W te. Sublimiter, excels, alt.


ALTANER.
perbus, elalus, arrogans.
adj. Superbis, Altanero, altivo. Su-
altercado. Controvrsia, ai, contenlio, nis.
ALTERGADOR,
cador. Altercator, is.
A. m. y f. Qui alterca. Altcr-

ALTANERIA. f. Altivesa, orgull. Altanera, al- ALTERGANT. p. a. ALTEUCADOR.


tivez. Animi elalio, arrogantia. j|
Gassa que's fa ab ALTERCAR. V. a. Disputar ab tenacitat. Alter-
falcons ancells de rapinya que volan mlt alt. Al- car, porfiar. Alterco, as, conlendo,is. ||
pledejar.
tanera. Aucupii genus. ALTERCAT, DA. p. p. Altercado. Altercatus. \\

ALTAR. m. Mesa llarga ab una pedra quadrada m. incident. II


ALTERCACI.
en mitj pera dir missa, y tamb '1 retaule. Altar, ALTERNACI. f. ALTERNATIVA.
ara. Altare,is, ara, x. \\ v. n. ant. alterar. v. a. || ALTERNADAMENT. adv. m. ALTERNATIVAMENT-
ant. AGRADAR, ACONTENTAR. ALTERNAR, v. a. Yariar successivament las ac-
ALTAR MAJOR. Lo principal dc cada iglsia. Altar cions paraulas. Alternar. Alterno, as. |J
Succehirse
mayor. Ara prnceps, altare primarium. repetidas vegadas una cosa altra. Alternar. Alter-
ALTAR PORTTIL. Lo quc fcilment se pt transpor- nis vicibusevenire. |i
geom. Compararse antecedents
tar y guarnir en qualsevol part. Altar porttil. Yer- y conseqents entre s. Alternar. Antecedentia et
satile, explicatile altare. consequentia inter se conferre ||
Dir fr una per-
ALTAR PRIVILEGIAT. Aliar privilcgido. Altare pri- sona desprs de altra una mateixa cosa per torn.
vilegia tum. Alternar. Alterno, as.
DEVANT DE ALTAR. aut. PALIT. ALTERNAS. f. pi. bot. Se diu de que
las fullas
DESPARAR UN ALTAR PERA PARARNE UN ALTRE. fr. Re- estan un costat y altre de la planta. AHemas. Al-
prn als que per motiu particular aplican un sub- terna folia.

jecte lo que pertany altre. Quitar de un sanlo para ALTERNAT, DA. p. p. Allemado. Alternalus.
poner en otro: descomponer vn sant por componer ALTERNATIU, VA. adj. lo que's f ab alterna-
lro. Aliis eripiunt, quod aliis largiuatur. ci. Alternativo. Alternus.

TO.\IO I. 11
.

74 AtT DICGIONAIU ALU


ALTERNATIVA. Variaci successiva. Alterna- PER ALTRA PART. exp. De altra manera. Por de
tiva, alternacion. Aiternatio, nis. ||
La opci entre otra parte. Aliunde.
dos cosas. Alternativa. Alternalio, nis. VETEX aqu una ALTR\, VETEN' AQU UNA ALTRA
ALTERNATIVAMENT, adv. m. Altermtiva- QUE NO HA FILAT d' avuy. cxp. Manifesta que lo que's

mente, alternadamente . Alternatim, vicissim. diu es un nou despropsit impertinncia. Esa es


ALTER NOS. m, Ttol que's daba al virey. Alter otra. Simile quidem.
nos. Alter nos. ALTREMENT. adv. m. Diversament. De otro
ALTESA, f. ELEVACI ,
ALSARiA. ||
Tractament modo manera. Aliter, alioquin. ||
Per altra part.
que's dna als fils del prncep y altras personas de Por otraparte, adems. Praeterea.
gran dignitat. Alteza. Celsitudo, inis. Grandesa de [| ALTRESi. adv. m. Adems de aix, aix mateix.
animo. Elevacion , grandeza de nimo^ Celsitas ,
Otrosi. Insuper, item, itidem. || m. for. Cada petici
atis. de un escrit desprs de la principal. Otrosi. Altera
ALTET, A. adj. d. Altillo. Subaltus. pelitio.
ALTILOQENT. adj. pot. Lo qui parla ab eslil ALTRETAL. adv. ant. SEMBLANTMENT, IGUALMENT.
elevat. Altilocuente. Allisonus. ALTRI. adj. ant. y
ALTIMETRIA. m. Part de la geometria que en- ALTRI. adj. ant. y
senya medir las alturas. Altimetri'a. Altimetria, sa. ALTRUY. adj. ant. De altre. De otro. Alterius.
ALTIMIRA. Herba semblant al donseil: ni ha
f. ALTURA, f. ALSARiA. II
Punta cimadeunamon-
de blanquinosa, de groga y de bermella. Artemisa, tanya. Altura. Supercilium, ii, culmen, inis. |I
quim.
artemisia. Artemisia, ae. Una de las tres dimensions del cos slit. Altura. Cor-
ALTISME. m. ant. y poris .altitudo. || La regi del ayre considerada ab
ALTSSIM, m. Du. Dios, cielo, altisimo. Altis- alguna distncia deia terra. Altura. iEther, is.
simus, i. II
adj. sup. Altisimo. Altissimus. ALTURA DE LA VISTA. La luea dc la vista que baixa
ALTISSIMUS. m. Frmula ab que terminavan perpendicularment al pla geomtrich. Altura de la

los pediments, encara desprs que ja no s'escrivian vista. Yiss altitudo.


en llat; com si digus: Altissimus dirigat; y 's con- ALTURA DEL POL. L' arch del meridi cutrc 1' ho-
tinu usant basta la publicaci del Reglament pro- risont de algun lloch y '1
pol del su emisferi. Al-
visional. Altissimus. Altissimus. tura del polo. Altitudo poli.
ALTISSONANT. adj. Se diu del estil elevat, ALTURA DE UN ASTRE. L' arch dcl crcul vertical
pomps, y de qui 1' usa. Altisonanle, allsono. Alti- entre 1' astre y 1' horisont. Altura de un astro.

sonus, nubes et inania captans. Altitudo astri.


ALTITUT. f. ALSAKIA. ALTURA MERiDiANA. La allura mxima que t qual-
ALTIU, VA. adj. ALTANER. sevol astre, quant se troba en lo meridi. Altura
ALTIVAMENT. adv. m. superbiosament. meridiana. Astri cujuslibet altitudo meridiana.
ALTIVESA. f. ALTANERIA. PNDRER LA ALTURA DEL POL. fr. Mldarla. Tomar la

ALTO. m. La detenci de las tropas. Alto. Mansi, altura del polo. Poli altitudinem metiri.
nis. li
La veu ab que's mana. A/o. Sistite milites, [j
ALTURAS. f. pi. CEL.
Yeu ab que's suspn qualsevol cosa. Alto. Satest, ALUCINAR y sos derivats, al-lcinar.
sistite. ALUDA. Pell adobada, suau y prima,
f. regular-
DE ALTO BORDO. m. adv. S' aplica al subjecte noble ment pera fer guants. Balds. Macerata aluta, pellis,
de mlta consideraci en la repblica. Principal. Guant de espart pera netejar los caballs. Espar-
11

lUuslris. tilla, lua. Spartea scopula.


FR ALTO. fr. Hacer alto. Sistere, stare. ALM. m. Pedra mineral que resulta de la mes-
ALTRAMENT. ALTREMENT. cla de cit sulfrich ab alumina; es medicinal, im-
ALTRE, A. adj. La persona cosa diferent de la pedeix los incendis, y fixa 'Is colors pera tenyir las

que's parla. Otro. Alius, alter. Veu que denota


|1
la telas. Alumbre, alun. Alumen, inis.
semblansa, com es un altre Alexandre. Otro, se~ ALM CAT. Confecci de la cendra de la sosa
gundo. dem ac alter. || Restant. Otro, restante. Re- liquidada al foch. Alumbre catino. Alumen catinum.
liquus, caiter. ||
adv. m. ant. altrement. ALM DE GOS. Lo su excrcmcnt. Canina. Caninum
ALTRE QUE tal. loc. fam. Explica la repetici stercus.
semblansa de dos cosas. Otro que tal. Iterum atque ALM DE PLOMA. Lo que's troba en fils. Alumbre de
iterura, idem ac, alter ac. pluma. Amiantus, i.

ALTRE TANT. cxp. adv. Lo matcix. Otro lanto. ALM DE ROCA. Lo quc's troba naturalment en
Tantumdem, tantidem, eodem. cristalls semblants las rocas. Alumbre de roca.
ALTRE TANT Ms. m. adv. Al doble. Otro tanto mas. Alumen rupeum.
Duplo pluris, bis tantumdem. ALUMAYRE. m. Qui arreplega 1' alm de gos
AQUESTA ES ALTRA. CXp. DCUOta '1 dcsprOpsit Caninero. Canini stercoris collector.
impertinncia. Esa es otra. Simile quidem, iterum ALUMAR. V. a. Tenyir ab alm. Almxbrar, Alumi-
atque iterum. no, as, alumine soluto.immergere. ||
ant. illminar.
AM\ CATAL AMA 75
ALUMENAR. v. a, alumar. AMAESTRAR. V. a ant. ensenyar.
ALUMERA. f. Mina de alra. Alumbrcra. Alumi- AMAGACREUS. Qui guarda mlt lo diner. Ata
nis fodina. el gato. Pecunic tenax.
ALMINA. f. Terra ms mnos blanca sens AMAGAD AMENT. adv. m. Ocultamenle, escon-
gust determinat; s' endureix tant ab lo foch que didamente, escondidas, a hurtadillas. Clam, furtim,
pt servir de pedra foguera: s' usa pera fr porce- abdil.
llana y pera purificar algunas subslncias. Ah'mina. AMAGADET, A. adj. d. Escondidilh. Latitans.
Alnmina, u.
DE AMAfiADET. m. adv. A cscondidUlas Furtim. .

ALUMNO. m. DEIXEBLE. AMAGADSSIM, A. adj. sup. Escondidsimo.


ALUMS. adj. Lo que l alm. Aluminoso. Alu- Abditissimus.
minosus. AMAGADOR, A. m. y f. Qui amaga. Ocultador.
ALUNAR. V. a. ant. allunyar. Gelator, occultator, is.
ALUSI. f. Referncia. Alusion. Allusio, relatio, AMAGAMALLAS. m. amagacrecs.
nis.
AMAGAMENT. m. La acci de amagar. Escon-
ALUSIU, VA. adj. Lo que aludeix. Alusivo. dimiento, omllacion. Occultatio, abstructio, nis. ||

Alludens. ant. AMAGATALL.


ALVEDRIU. m. Voluntat llibre. Albedrio. Libe- AMAGAR. V. a. Ocultar, esconder. Abscondo,
rumarbitrium. ||
Voluntat gobernada per lo capritxo. abdo, is. Contenir, com aix amaga mltas dificul-
II

Albedrio. Libido, inis. tats. Esconder, encerrar. Occulto, as, includo, is.
ALVEO. m. mare. 5. AMAGARSE. V. r. Esconderse, ocuUarse. Lateo,
ALVOLO. m. anat, L'encaix de las dents. es, latesco,'is. ||
acobardirse. ||
Guardarse, com no
Alvolo. Alveolus, i. me'n amago de dirho. Guardarse. Caveo, es.
ALVIR. m. anl. alvedriu. AMAGARSE DETRAS DE UN CANT. Dar trascantoii,
trascantonada. Se angulis tegere.
NO AMAGABSE PER ALTRE. No cedip. No mojar la
AM.
oreja. Non superari.
AMAGAT, DA. p. p. Escondido, oculto. Occul-
AM. m. HAM. [) f. ANIMA. || Yo aiio. Amo. tus, abditus, ignotus.

AMA. f. MESTRESSA, SENYORA. DE AMAGAT, m. adv. y


AMA PE CLAUS. La que est encarregada de la eco- DE AMAGADA, m. adv. ant. amagadament.
nomia de una casa. Ama de llaves. Rei domestica; ANAR DE AMAGAT, fr. Obrar ocultament. Andar
dispensatrix. sombra de tejado, lo somorgujo. Clanculnm agere.
AMABILSSIM, A. adj. sup. AmabiJisimo. Ama- AMAGATALL, m. y
bilissimus. AMAGATAY. m. ant. Rac, lloch ocult pera

AMABILSSIM AMENT. adv. m. sup. AmabiH- amagar. Escondedero, escondido, escondrijo. Latibu-
simamente. Amabilissim. lum, i.

AMABILITAT, f. La qualitat que fa amable. AMAGATEAR. V. a. ant. y


Amabilidad. Amabilitas, atis. AMAGATEJAR. V. a. ant. AMAGAR.
Amable, adj. Digne de sr amat. Amable. DE AMAGATONS Y DE AMAGATOTIS. m. adv. AMAGADA-
Amabilis, diiigendus. MENT.
AMABLEMENT, adv. m. Ab amor. Amable- AMAGRIMENT. m. ENMAGRIMENT.
menie. Amabililer, amanter. AMAGRIR. V. a. ENMAGRIR.
AMAGA. f. Llit que usan los indians penjantlo AMAGRIRSE. V. r. ENMAGRIRSE.
en los arbres. Amaca. Lectura pendulura. AMALARICH. m. Nom de home. Amalarico.
AMACH. m. Substncia estiraganyosa, groga y Amalaricus, i.

amarga, que's troba en alguns canons de las brescas. AMALECITAS. m. pi. Pobles de Idumea. Ama-
Amago. Asperura mel. lecilas. Amalecife, arum.
AMADEU, ra. Nom de home. Amadeo. Ama- AMALGAMA, f. Mescla del argentviu ab qual-
deus, i. sevol metall mnos ab lo ferro. Amalgama. Ex hy-
AMADssim, A. adj. sup. Amadisimo. Carissi- drargyro el metallis comraixlio.
mus,dilectissimus. AMALGAMAGI. f. qum. La acci y efecte de
AMADOR, A. m. y f. Qui ama. Amador, am^nte. amalgamar. Amalgamacion. Amalgamalio, nis, me-
Amator, amans. || ant. amancbat. ||
Entregat al tallorum hydrargyri ope liqualio.
amor desordenat de las donas. Mugeriego. Muliero- AMALGAMAR. Mesclar argentviu ab los me-
sus, mulierarius. talls pera feilos ms dctils. Amalgamar. Metalla
AMADRINAR. V. a. Unir los animals ab la cor- hydrargyro duclilia facere. met. Mesclar vrias [|

retja dita madrina. Amadrinar. Jumenta habenis cosas.Amalgamar. Commisceo, es.


vincire. AMALGAMAT, A. p. p. Amalgamado. Hydrar-
AMAESTRAMENT. m. ant. ENSENYANSA. gyro commixius.
76 AMA DICCIONARI AMA
AMALGAMENT. m. Mescla de vrias cosas. mals. Amansar, domesticar, domenar, domar. Cicuro,
Mezcla. Commixo, nis. ||
amalgamaci. as, mansuefacio, is. [[ met. Sossegar, apaciguar.
AMANAR. V. a. MENAR. Amansar, mitigar, calmar, aplacar. Mitigo, sedo, as.
AMANASSAR. V. a. AMENASSAR. AMANSAT, DA. p. p. Amansado. Mansuefactos,
AMANCEBADA. Amistansada. f. Manceba, con- placatus.
cubina, mamfla. Concubina, ae. AMANSIR, v. a. Amansar, desembravecer. Man-
AMANCEBAMENT. m. Tracte il-lcit y habi- suesco, mansuefacio, is.

tual entre home y dona. Amancebamiento, banaga- AMANSIT, DA. p. p. AMANSAT.


nera,concubinato, amistad, contubernio , Peliicatus, AMANT. p. a. Qui ama. Amanle. Amans, ama-
us. tor. II
n. p. de home. Amando. Amandus. ||
nut. De-
AMANCEBARSE. V. r. Tenir tracte il-licit ha- nominaci general de tota corda grossa, que asse-
bitual homey dona. Amancebarse, amigarse, abar- gurada per un extrem en lo cap del arbre, verga,
raganarse. Libidinor, aris, pellicis amore capi. ||
etc. y provehida en 1' altre [de un aparell, serveix
met. Aficionarse alguna cosa. Amancebarse. Alicui pera sostenir grans esforsos. Amante. Restis fir-

operi totum se tradere. mior.


AMANCEBAT, DA. p. p. Amancebado. Pellici- AMANTA. adv. Mucho. Multm.
bus captus. AMANTAR. V. a. y SOS derivats, enmantar.
AMANIXER. V. n. Apuntar lo dia. Amanecer, AMANTINAR. v. a. nut. Sustentar y arrimar
asomar el alba, alborear, abrir, romper el dia. Luces- la verga ab las amantinas. Amantillar. Funibus an-
co, is, illuceo, es. [1 Manifestarse de nou. Amanecer. lennam ad malum astringere.
Appareo, es. ||
Arribar algun Uoch al apuntar lo AMANTINAS. f. pi. Caps cordas pera fr es-
dia, Amanecer. Prima luce adesse. 1|
met. Comensar tar plans los penons. Amantillos. Anquina, ae
manifestar alguna cosa, com la rah, prudncia AMANTSSIM, A. adj. sn. Amantsimo. Aman-
etc. Amanecer. Elucesco, is. tissimus.
AMANERAT, DA. adj. Qui obra ab uniformi- AMANTS, m pi. nut. Caps grossos pera ficar
tat. Comunmeni s' aplica als professors de bellas y trurer de la nau la llanxa y altras cosas pesantas.
arts, y de sas obras. Amanerado. Adfectator, is. Amanies. Mascalae, arum.
AMANESCUT, DA. p. p. Amanecido. Apparitus. AMANUENSE. m. Escrivent. Amanuense. Ama-
AMANIDOR, A. m. y f Qui amaneix la vianda. . nuensis, is.

Sazonador. Conditor, is. AMANYAGADOR, A. m. y f. Afalagador. ca-


AMANIMENT. m. La composici salsa per as- riciador. Blandus, i, delinitor, is.

sahonar la vianda. Guiso, aderezo, condimenlo. Con- AMANYAGAMENT. m. AFALACH.


ditura, ae, condimentum, i. ||
ant. Aparell, prepara- AMANYAGAR. V. a. Afalagar. Popar, acariciar.
tiu. Apresto. Apparatus, us. 1|
L' oli, vinagre y sal Expalpo, as, blanditias admovere. |j
Enganyar ab
que's posa las viandas. Aceites. Condimenta, orum. afalachs. Encantusar, engaitar, engatusar. Blandior,
AMANIR, v. a. Aparellar, preparar alguna cosa. iris.
Apronlar, aparejar, apercibir, preparar. PraBparo, as, AMAR. V. a. Tenir afici y voluntat alg. Amar,
constituo, is.
II
Preparar la vianda en estat de poder- amartelar. Amo, as, diligo, is. |1
Desitjar, apeti-
se menjar. Aderezar, condimentar, sazonar. Condio, xer, comlasplantas Amar. Cupio, is.
aman lo sol.
is. QUI B AMA, B CASTIGA. Tcf. Euseuya quc 'I ver-
AMANIRSE. V. r. Disposarse alguna persona per dader carinyo consisteix en corretgir al amich enca-
algun fi. Apreslarse, aparejarse, apanarse. Praiparo, ra que aquest li spia mal. Quien bien te quiere, te

as, provideo, es. har llorar: quien te di la hiel te dar la miel. Me-
AMANIT, DA. p. p. Preparat. Aparejado. Para- liora sunt vulnera diligentis, quam fraudulenta os-
tus. II
Assahonat. Sazonado. Conditus. cula odientis. Quos diligo, corrigo.
AMANLLEUTAR. V. a. AFIANSAR. QUI B AMA B OBEHEix. ref. Explica que'l carinyo
AMANOLLAR. V. a. ter. Fr manats. Amanojar. amistat facilita qui'l professa tots los medis de
Fasciculos conficere, in fasciculos congerere. complurer y donar gust. Quienbienama bienobedece.
AMANS, A. adj. Manual, cmodo. Actuarius, Amore citis, quam imperio subditos agas.
commodus, facilis. QUI B AMA TART oLviDA. fr. Deuota quc r amor
AMANSA, AMANCEBADA. f. verdader no s' immuta ab las contingncias. Quien

AMANSADOR, A. m. y f. Qui amanseix las bien quiere tarde olvida. Yerus amor nunquam obli-
bstias. Amansador. Pacator, is. ||
Mitigador. Mitiga- viscitur.
tior, delenitor, is. QUI NO t' ama, BURLANT TE DESFAMA. ref. contra las
AMANSADURA. ant. y f. burlas queparanen injrias. Quien no te ama, bur-
AMANSAMENT. m. Acci y efecte de amansar. lando te difama. Conviciat jocans qui non apert
Amansamieno. Mitigatio, nis. | Mitigacion. Lenimen- amat.
lum, i, levamen, inis. AMARADOR. m. Qui amara lo cnem. Enriador.
AMANSAR, v. a. Fr prdrer la feresa als ani- Immergens.
AMA CATAL, AMA 11
AMARAMENT. m. La acci de amarar la cals AMARINAR. v. a. TRIPULAR. II
ler. amansir.

Maccracion. Maceratio, nis. AMARRA, f. nut. Cap ab que s ' amarra la nau
AMARANTA. f. Planta que t la cama verda y terra ab la ncora. Amarra. Rudens, entis. ||

morada, la florcima de lade la flgura de un moch Corretja que's posa al caball pera que no alse '1 cap.
de gall. Amaranto, moco de pavo. Ainaranlhus, i. Amarra. A frajno ad pectus corrigia.
j|

Herba dila tamb tomani cap d' ase. Amuranlo, AMARRADERO. m. La argolla altre instru-
cantueso, guirnalda. Lavandula, x, arabica sta;chas. ment ahont amarra alguna cosa. Amarradero. Ad
s'

AMARAR. V. a. Penetrar lo lqiiit algun cos ligandum deserviens postis. Lloch ahont s ' amarra |j

sech. Calar, empapar. Penetro, permeo, as. Posar la nau, propsit pera amarraria. Amarradero.
||

locnem, lli etc. en aygua. Emiar^ macerar,. cocer. Locus alligandis navibus aptus.
Cannabim etc. macerare, aqua subigere. Tirar ay- j|
AMARRAR. V. a. Lligar ab cordas, cadenas etc.
gua la cals pera fndrerla, y poder usar de ella. Amarrar. Adjugo, is, alligo, as, nut. Assegurar ||

Apagar, ahogar. Calcem aqua macerare. una nau ab cordas, cadenas etc, escorar. Amarrar.
AMARARSE. v. r. Empaparse la aygua en la Navs ad terram deligare. ||
Assegurar la nau ab las
terra en algun edifici. Amararse. yEdicium, ter- ncoras. Aferrar, anclar. Injectis harpagonibus na-
ram aquam perraeare. batejar ||
lo vi, ||
Mullarse. vigiura inhibere.
Amararse. Aqua perraeari. AMARRAT, DA. p, p. Amarrado. Ligatus.
TOT AMARAT. Ft uua sopa de aygua estar mlt AMARTELLAR. v, a. ant. Copejar ab martell.
mullat, necho una sopa de agua. Aqua summe madi- Amartillar, martillar. Malleo conlundere. ||
Posar al-
dum esse. [| Estar tot amarat, xop. guna arma punt pera dispararia. Amartillar. Sclop-
AMARCH. adj. Lo que t un gust mlt desapa- petum ad explosionem parar. met. ant. atormen- ||

cibleque excita vmit. Amargoso, amargo. Acerbus, tar.


amarus, amarulentus, asper. met. Dolors pe- [I
AMASAT. m. ant, masover.
ns. Amargo. Acerbus, gravis. m. amargura. ||
AMASSADET. m. d. Amasadito. Tantister sti-
AMARCH COM UN FEL. fr. Moltssim amarch. Amargo patus.
coma unas tueras, como una Mel. Felleus. AMASSADOR. m. Qui amassa. Amasador. Pis-
AMARCHS. m. pi. farm. Confecci de ingre- tor, oris.

dients amarchs. Amargs-. Ex amaris confectura me- AMASSADURA. f. ant. La acci y efecte de
dicamentum. Dolsos ab mescla de ametllas amar-
||
amassar. Amasadura. Pislura, ae.

gas. Amargs. Amaris amygdalis condita dulcia. AMASSAMENT. m. ant. amonto?ament, ||


La
AMARGALL. m. Herba de fulla estreta^semblant acci de unir juntar, Amasamiento. Copulatiu, con-
la del jull, que produheix una espiga prima sens junctio, nis.
gra. Vallico. Lolium, ii. AMASSAR. V. a. PASTAR, fi
ant. amontonar. j]

AMARGAMENT, Ab amargura. Amar-


adv. m. met. Disposar las cosas pera lograr algun fi. Ama-
gosamentc, amargamente. Amar. met. Ab pena y \\
sar. Excoquo, is.

Amargamente. Acerb, araar.


aflicci. AMASSONA. f. Guerrera de la antiguitat. Ama^
AMARGANT, adj. amarch. zona. Amazonides, dum.
Dona alta, de animo va-
jj

AMARGAR, v. n. Tenir lo gust amarch alguna ronil. Amazona, marimacho. Amazon, inis, amazonis,
com lo fel,
cosa, donsell etc. Amargar. Amaresco, is, idis.

amarum esse. j| v. a. Fr tornar amarch. Amargar, AMASSONAR. v, a. Pitjar ab lo mass. Apiso-


Amarum reddere. || met. Causar pena aflicci. nar. Pavicula comprimere.
Amargar. Dolorem afierre. ||
Ofndrer ab obras pa- AMASSONAT, DA. p, p, Apisonado. Pavicula
raulas. Amargar. Lado, is. compressus.
AMARGAT, DA. p. p. Amargado. Amarefactus. AMAT, DA. p. p. Amado. Ama tus.
AMARGOR, m. Sabor gust amarch. Amar- AMATAR. v. a. ant. cuytar.
gor, amargura, amargo. Amaritas, atis, amariludo, AMATENT, A. adj. Vels, lleuger. Pronto. Cita-
inis. II
met. Angustia pena. Amargor, amargura. tus, festinus, incitus. ||
adv. m. punt.
Angor, is. DE amatent, m. adv. Apresuradamente. Citatim.
AMARGORETA. d, Amarguilo. Subamarus. f. AMATINADAMENT. adv. m. Ab anticipaci.
AMARGS, adj. ant. amarch. Anticipadamente. Tempore antecapto.
AMARGOSAMENT. adv, m. ant. amargament. AMATINARSE. v. r. Anliciparse fr alguna
AMARGOTEJAR. V. n. ASPREJAR. cosa. Madrugar. Praecipilari, anteverti.
AMARGUESA, ant. amargor. f. AMATISTA. m Espcie de pedra foguera que
AMARGUET, A. adj. d. Amarguilo. Subamarus. tira color de viola brillant: se emplea en anells y
AMARGUissiM, A. adj. sup. Mlt amarch. altres adornes, Amatista. Amethystus, i.

Amarguisimo. Vald amarus. AMATISTA oriental. Safir violat. Amatista oriental.


AMARGUissiMAMENT. adv. m. sup. Amar- Amethyslus,saphyrus, i.

guisimamente. Vald amar. AMATORI, A.


Lo que excita pertany
adj. al
AMARGURA, f. AMARGOR. amor. Amatorio. Amatorius.
.

78 AMB DICCIONARI AMD


AMAURTICH. adj. Pertanyent la gota sere- AMBLIOPIA. f. met. Escursament de la vista.

na. Amaurtico. Araauroticiis. AmbUopia. Ambliopia, ac.

AMAYNAR. V. a. Plegar las velas pera queia AMBO. m. En lo joch de loteria la sort de dos n-
embarcaci vaja ras pausada. Amainar. Sedare vela. meros ab que's guanya. Ambo. Duorum numerorum
[Imet. Apaciguarse, mitigarse, templarse '1 rigor sors.
de alguna cosa. Calmar, amainar, aflojar, ceder. Mi- AMBOCH. m. En lo joch de mesa la acci de
tigo, placo, as. passar la bola per dins de la anella. Emboque. Trans-
AMAYNADAT, DA. adj. Qui t fills. CiSAT. II missi, nis. II
Pas de cualsevol cosa per paratge es-
Ft, subjecte, amansat. tret. Emboque. Trajectio, nis.

AMB. m. ENV. 1. AMBRE. m. Betum grochy transparent, lleuger?

MBAR. ra. AMBRE. tan dur que traballat y pulit s' emplea en collars y
AMBARILLA. Llavor f. com la de cnem, mo- altres adornos; si 's frega 's f elctrich, y quant se

rena, ab un punt blanch. Son olor es agradable y crema despedeix un olor aromtich. Ambar. Elec-
semblant al almesch. Serveix pera perfumar, im- trum, lectrum, ambarum, i.
harilla. Bamia moschata. AMBRE GRIS. Substncia slida de color cendrs, sal-
AMBICI, f. Passi desordenada de conseguir picada de capas blancas y grisas,que's troba nadant
fama, honras dignitats. AmUcion. Ambitio, nis, en lo mar de la india, y per sa mlta fragncia s
erugo, inis. ||
cobdcia. emplea en perfums y altras cosas. Ambar gris. Am-
AMBICIONAR, v. n. Desitjar ab ambici. Am- bar, aris, electrum, ambarum, i.

bicionar. Arabio, is. AMBRE GROCH. Slit, treucads, unas vegadas trans-
AMBICIONAT, DA.p. p. Amhicionado. Ambitus. parent, altras fosch y no f olor. Succino, mhar ama-
AMBICIS, A. adj. Qui t ambici. Ambiciosa. rillo. Succinum, electrum, i, ambra lutea.
Ambitiosus, avarus. ||
Qui desitja ab nsia alguna AMBRETA. f. d. Amharita. Ambreta, se. Peti- [j

cosa lcitament. Ambicioso. Cupidus. ta florque t olor de ambre. Ambarilla. Cyanus odo-
AMBICIOSAMENT. adv. m. Ambiciosamenle ratus. Lo que pertany al ambre. Ambarino. Succi-
II

Ambitios. neus, ambarinus.


AMBIDEXTRE. adj. Qui usa igualment d las AMBROLLAR y SOS derivats, embrolub.
dos mans. Ambidextro. yEquimanus. AMBRS. n. p. Ambrosia. Ambrosius, ii.

AMBIENT, m. L ayre suau que circuheix los


'
AMBROSIA, f. mit. Aliment dels Dus. Ambro-
cossos. Ambicnte. Ambiens, entis, aura, ae, aer, is. sia. Ambrosia, ae. Qualsevol vianda beguda de
||

AMBIGU, m. Yeu francesa que significa '1 con- gust suau y delicat. Ambrosia. Gratus, suavis, dul-
vit de viandas fredas y calentas abque 's cubreix de cis cibus, potus. Planta de la altura de un peu, las
II

una vegada la taula. Ambigu. Convivium, epulum, i. camas parlidas, blancas y peludas. Ambrosia, arte-
AMBIGUAMENT, adv. m. Ambiguamenle . Am- misa. Martima ambrosia. ||
Altra planta groga, cli-
biformiter, perplex. da y medicinal. Ambrosia, bien granada. Botrys, is. ||

AMBIGITAT, f. Dubte, confusi, incertitut. med. Purga mlt suau. Ambrosia. Ambrosia, ae. [|
Ambigedad. Ambiguum, i, ambiguitas, atis, in ver- pi. Festas que'ls Jonios celebravan Bac en lo mes
bis captio. de janer. Ambrosas. Ambrosia?, arura.
AMBIGUO. adj. Lo que t ambigitat. Ambigno- AMBROSIA adj. Lo que pertany Ambrs. Am-
Ambifarius. [j
gram. Dit del nom que indistincta- brosiana. Ambrosianus. Religis de la orde de Sant[|

ment s' usa mascul y femen. Ambigua. Ambiguum Ambrs. Ambrasiano. Ambrosianus.
genus. AMBROSIANA. f. Orde de religiosas fundada
AMBILIATS. m. p. Pobles de Lamballe en Bre- perCatalina Morgia en 1' any 1450. Amhrosiana.
tanya. Ambiliates. Ambiliates, ium. Ambrosiana, ae.

MBIT. m. Aixample circumferncia de algun AMBRUNAL. m. IMBORNAL.


espay Uoch. Ambito. Ambitus, circuitus, us. AMBULANT, adj. Passejant. Ambulante. Ambu-
AMBITRAGAR. V. a. fam. EMBOLICAR. lans, vagandi cupidus. ||
Dit de algunas cosas ina-
AMBLADOR. m. Cabalcadura de bon pas, sens nimadas que sembla que's mogan. Ambulanle. Am-
SACceiav. Cabal leria de paso, de andadura, de am- bulans.
bladura, de paso llana, de portante. Tolutator, is. AMBULAR. V. n. pot. PassejarsB. Ambular. Am-
AMBLADURA. f. Pas seguit. Paso de andadu- bulo, as.
ra, portante. Tolutaris, is, gradarius, ii, prsepes AMBULATORI, adj. Mlt amich de passejar.
gressus. Ambulatorio, ambulativo, ambulante. Ambulatorium.
AMBLANT. p. a. Anant pas seguit. A paso de AMBUT. m. EMBUT.
andadura, a paso llano. Aptus, commodus, equorum AMDOS. ant. y
gressus. AMDOSOS. ant. y
AMBLAR. V. n. Caminar la cabalcadura bon AMDUES. ant. y
pas sens saccejar. Caminar, andar las caballerias AMDUIX. ant. y
paso de andadura. Tolutor, aris. AMDUY. adj. pi. ant. Ambos, ambas, los dos,
AME CATAL. AMF 79
las dos, ambos d dos. Ambo, uterque, AMERICA, NA. adj. y
AlVIEBEU. m. Peu de vers de cincli sl-labas, AMERICH. adj. ant. Lo pertanyent la Amri-
las ds primeras y ltima Uargas, la tercera y quar- ca. Americana. Americanus. m. Natural de Ame- ||

ta breus. Amebeo. Amiebeus pes. adj. Alternatiu, ||


rica. Americana. Americanus, i.
s' aplica al vers y lley que's guarda en las glogas, AM8. adv. m. Adems. Anias. Pra;terea.
y es que cantant alternativament, lo segon diga vers AMESURAT. adj. ant. mesurat, 2.
y concert igual superior al primer. Amebeo. Amo- AMESRADAMENT. adv. ant. mesRADa-
beum carmen. MENT.
AMELLERAL. m. AMETLLAR. AMETLLA, f. La llavor que's troba dins lo
AMEN. ni. Yeu hebrea que en lo credo vol dir aix fruyt del ametller cuberta de una pell de color de
ES, en lo pare nostre y altres oracions aix sia. Amen. canyella. La mateixa llavor ab la clafolla, y la lla-

Amen. vor del pinyol de qualsevol fruyla. Almendra. Amyg-


AMEN DE DE. ntcr. Peia manifestar lo gran desitj dala, ai, amygdalum, i, nux graica. || La que es cu-
nsia de lo que's diu. Amen, ojald, untes hny que berta ensucrada. Peladilla. Saccharo oblilum
manana. Utinam. amygdalum. [)
En las arracadas lo diamant que t la

MLTS AMENS ARRIBAN AL CEL. ref. CUOta la efic- flgura de la ametlla. Almendra. Adamas, antis,
cia de las oracions repetidas. Amen, amen al cielo amygdala; figuram referens margarita.
llega: mitchos amenes al cielo tler/an. Iteratic 'preces AMETLLAR. m. Terreno plantat de ametllers.
cbIuiu tangunt. Almendral. Amygdaletum, i.

AMEIVAR. v. a. ant. menar. AMETLLASSA. f. aum. Almendron. Amygdalus


AMENASSA. f. Acci paraulas de fr mal major.
alg. Amenaza. Mina, va, minatio, minitatio, nis. AMETLLAT, DA. adj. Lo semblant la amet-
AMENASSADOH, A. m. y f. Qui amenassa. lla. Almendrado. Amygdalatus. \\m. Pasta feta de
Amenazador, amenazante. Minax, acis, minans, lis. farina, mel, sucre y ametllas. Almendrado. Ex fari-
AMENASSAMENT. m. ant. amenSSA. na, saccharo, amygdalisque confecta massa.
AMENASSANT. adv. Amenazando. Minaciter, AMETLLER, m. Arbre de fullas de color vert,
minitabiliter, luinanter. primas y estrelas, lo fruyt ovalat, de una polsada
AMENASSAR. V. a. Manifestar ab accions pa- de llarch, cubert de una pell verda, y sola una cla-
raulas que's vl fr mal a alg. Amenazar. Mino, in- folla plena de pors que cont la llavor dins. Almen-
tento, as, minitor, aris. |I
Estar en prxim perill dra, almendral. Amygdalus, i.
contingncia de succehir alguna cosa. Amenazar. ametller bort. Allozo. Amygdalus sylveslris.
Immineo, es. FLORIR l' ametller, fr. met. fam. Posar cabells
AMENASSAR Y NO PEGAR. Joch dc minyoDS, en que's blanchs. Encanecer. Canesco, is.

fan accions de pegar y perl lo que pega. Amenazar AMETLLETA. f, d. Almendrica, almendrilla.
y no dar. Ludus in quo ictus minatur, sed non ira- Parvura amygdalum. [|
Llima de many que remata
petitur. en figura de ametlla. Almendrilla. In amygdala for-
. AMENASSAT, DA. p. p. Amenazado. Mina- mara desinens lima.
||is AMETLL, m. Ametlla tendra. Almendruco, allo-
*'' MS SON LOS AMENASSATS QVB LS NAFRATS. ref. Ms
za. Acerba amygdala.
fcil es amenassa r que pegar. Los amenazados comen AMTRER. V. a. ADMTREB. POSAR. [|

fan: son mas los amenazados que los acuchillados. AMFALONIR. v. n. ant. enujarse.
Facil minantur multi, parciusexequuntur minas. AMFESTIJAR. v. a. ant. fastiguejar.
AMENISAR. V. a. Vr ameno. Amenizar. Ama}- AMFIBI, adj. Animal que viu en la terra y en
num reddere. ||
Dit de un discurs, adornarlo. Ame^ii- la aygua. Anfibio. Anibius.
zar. Exorno, as. AMFIBOLOGIA. f. Paraula frase que t dos
AMENSSIM. adv. sup. Amensimo. Ama;nis- ms sentits. Anfibologa. Anphibolia, amphibologia,
simus. ai, II
ret. Figura de paraula de sentncia que te
AMENITAT, La hermosura y recreo de la
f. diferents sentits. Equivoco, anfibologa. Alanaclassis,
primavera. Amenidad. Ama;nitas, alis. \\ La varietat, is, amphibolia, sa.

orna to y gala dels discursos. Amenidad. Oralionis AMFIBOLGICAMENT. adv. m Anfibolgica-


elegantia, venustas, ornatus. mente. Amfibologic.
AMENLA. ant. ametlla.
f. AMFIBOLGICH, CA. adj. Lo que t diferents
AMENO. adj. Fronds, herms, deleytable la sentits. Anfibotgico. Amphibolus, amphibologicus.
vista. Ameno. Ama^nus. ||
Dit del discurs escrit que AMFIBRACH. lli. Peu de vers llat de tres sl-
recrea. Ameno. Ornala, venusta oratio. labas, la segona llarga y las altras breus. Anfibraco.
AMERAR. V. a. Posar aygua al vi. Merar, bau- Amphibracus, i.

lizar el vino, amerar. Yinum aqua diluere. amarar. || AMFIMACRO. m. Peu de vers llat de una sl-
AMRICA, f. Una de las parts del mon Amrica. laba breu entre dos Uargas. Anfimacro. Amphimacer,
America, se. cri, amphimacrus, i.
80 AMI DICCIONARI AMI
AMFITEATRO. m. Edifici rod ovalat ab gra- tat sn uos verdaders tradors. El mayor amigo la
das al entorn pera vurer alguna funci pblica. pega ;
quien menos piensas te hizo el tiro ; de amigo
Anfileatro. Amphitheatrum, i. amigo, de compadre compadre sangre en el ojo. lUe
AMIANTO. ra. Mineral de color regularment fidem fallat ,
quem sumnum credis amicum.
blanch, brut, lleuger, trencads, fibrs, y resisteix LOS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRCIA. loC. Al
al foch. Amianto. Amianthus, ambestum, asbestos, i. amigo prueba elpeligro. Periculum amicum probat.
le

AMIGAR. V. a. ant. ferse amichs. MS VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS, fr. MOS
AMICH, GA. m. y f. Qui t amistat. Amigo, ami- vale un amigo que pariente ni primo. Amicilia pro-
ga. Amicus, i, aniica, d. ||
Aficionat inclinat al- pinquitali praslat.
guna cosa. Amigo. Propensus ,
pronus. NO HI HA AMICH SNS DINER EN LO BOLSICH. ref. DS-
AMicn DE COR. Lo vcrdadcr. Amigo intimo, cordial, nola que aquell que no l tots abandonan. No hay
1'

delalma. Intimus. amigo ni hermano si no hay dinero en mano. Tempora


AMICH DE coNFiANSA. Confidente amigo de confianza. , si fiierint nubila solus eris.
Consiliorum alicujus , secretorum comes. NO VULLASMAL ALS AMICHS QUE SN DE TOS ENEMICHS.
AMICH DE LA FORTUNA, Amigo de la taza de vino. ref. ^0 quieras mal al amigo, porque lo es de tu ene-
Amicitiam vocans ad calculos. migo. Minim contemnendus amicus inimicorum.
AMICH DE RENYiNAS RAHONS. Pendeticiero, quime- TANT AMICHS COM ANTEs. loc. fam. ab que alg ma-
n'sfl. Rixosus , contentiosus, i, rixator, oris, in rixas nifesta altre serli indiferent li concedesca no al-
proclivis. guna cosa. Tan amigos como antes. Salva amicitie
AL AMICH PRBAL PRIMER, ANS QUE l' HAJAS MENES- fide.

TER, ref. Denota que nons debin fiar massa dels AMIDA OMiT. m. Divinitat principal del Jap.
que's venen per amichs. No eches la gala en tu cama, Amida. Amida.
no la acoces despiies de echada. Caul accipito hos- AMIDADOR, A. m. y f. Qui mida.Medidor. Me-
pitem, cautius expellito. titor, mensurator, mensor, is.

AL AMICH Y AL CARALL NO CANSAL. DeUOta qUC UO AMIDAR. V. a. Examinar la extensi de alguna


conv molestar amichs. Al amigo y al caballo no
als cosa ab lo pam , cana etc. Medir. Mensuro, as , rae-
apretallo. Nec araicum nec equum premas. lior, iris. I Proporcionar, comparar alguna cosa in-
AMICHS FINS ALS OCHS , A LA BOSSA NO m' HI TOCHS. material ab altra, com las forsas etc. Medir. Compa-
Bien te quiero, bien te quiero, mas no te doy mi dinero. ro , as.
Te bene te multum
, , te summ diligo, fausl nihil AMIDAT, DA. p. p. Mcdido. Mensus.
lamen ex numinis do libi , fauste , meis. VENIR AMIDAT, fr. Venir just , cabal. Venir aplana,
AMICH RECONCILIAT , ENEMicH DOBLAT, ref. Adverteix renglon ,
pinliparado. Congruere , aplissim cadere.
que no debm fiar mlt del enemich ab qui havem TENIR AMIDAT DE PAM EN PAM. fr. APAMAT.
tornat en pau.Amigo nconciliado enemigo doblada. , AMIDO. m. MID.
Gratia malorum tam infida est quara ipsi. AMIDONAR. V. a. BNMIDONAR.
AMICH Y TRASTO QUE NO SERVEIX, AL CABRER. El ami- AMIDONER. m. MIDONER.
go que no presta y el cuchillo que no corta , que se
,
AMIGA. AMANCEBADA. f.

pierdan poco importa. Amicilia utilitate comparata AMIGABLE, adj. Lo que toca pertany la
non vera amicilia est. amistat. Amistoso , amigable , amigo. Amicabilis, so-
COM Ms AMICHS Ms CLARS. ref. Deuota que la for- ciabilis. II
mel. Lo que l uni conformitat ab altra
malitat en los contractes assegura ms la amistat. cosa. Amigable, concorde. Conveniens , concors.
Mientras mas amigos mas claros entre dos amigos, un : AMIGABLEMENT, adv. m. Amigablemente.
notario y dos testigos. Mtua fides fovel amicilias. Amic , amiciter.
DE AMICHS pocHS Y BONS. loc Amigo dc uno, y ene- . AMIGAMENT. m. ant. AMANCEBAMENT.
migo de ninguno. Ne multis sis amicus. AMIGAR, v. a. ant. Fr dos personas amigas.
ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPLIMENTS SN EXCUSATS. Hacer amigos. Adhospilo, as. ||
ant. ferse amicus.
ref. Entre amigos y soldados cumplimientos son excu- AMIGAT, DA. p. p. ant. amancebat.
sados. Inter amicos omnia communia sunl. AMIGATXO. ra. aum. fam. y
ESTAR B AB SOS AMICHS. fr. fam. Eslar gras y bo. AMIGOT. m. aum. Amigote. Amicissimus.
Estar de buen ano. Nitere, pinguem, nilidum esse. AMIGUET, A. m. y d. Amiguillo, amiguito. f.

FB MicHs ALS ENEMISTATS, loc. Recouciliar als Amiculus, i.

que eran enemichs. Reconciliar, ajustar, amislar. AMIGUSSIM , A. adj. sup. Amigusimo. Ami-
Amico, as in gratiam reducere.
, cissimus , i.

FERSE AMICHS. IMccrse amigos amistarse , reconci- , AMILANAR. V. a. Acobardir. Amlamr,aturdir'


liarse ,
volver en amislad. Cum aliquo in gratiam re- Timorem injicere , inculere , terreo, es.
dire. AMILANAT, DA. p. p. Acobardil. Amilanado,
LO MS AMicH LA PEGA. xpr. Enscuya la precau- aturdido. Perturbatus.
ci , que conv no confiar massa en lots los que's AMILS. Les am. Amavi illos. [|
m . adv. A millor.
venen per amichs, per quant molts ab capa de amis- A mejor. Ad melius.
AMO CATAL. AMO 81

AMINVAR. V. a. ant, agotar, []


minvar. de alguna cosa. Amo, senor. Dominus, i. Qui ti' una [|

AMIR. m. EMIR. casa llogada altres. Casero, amo. Dominus, i. ant. 1|

AMI8TAN8A. ant. f. ALIANSA. 1|


ant. AMISTAT. Qui est encarregat deia criansa instrucci de al-
AMI8TANSAR8E. v. r. Amancebarse amistanzar- gun miny. Ayo, pedagoga. Pappas, a;, pedagogus, i.
se, enredarse. Scortor , aris. AMO QUE T MOSSS Y NO 'lS VU 's FA POBRE Y NO s'
AMI8TAN8AT, DA. p. p. Amancebado. Condi- no CR. ref. Denota que no's du abandonar al cuy-

tor. dado de altres las cosas prpias. Ilacienda, tu dueno


AMI8TAT. f. Afecte recproch entre dos ms te vea: el pi del dueno , estirrol para laheredad: d
personas. Amistad. Amicitia, ac, familiaritas, atis. '\\ donde no est el dueio ahiesl su duelo. Dominus plu-
AMANCEBAMENT. ||
ant. Plahep, servey, favor. Merced, rimum videt in rebus suis.

w
'avor, amistad.

AMISTAT
Amisad por
per ferveat
Gratia,

inters,

olla
ai,

PER INTERS, NO DURA PERQU NO n'eS.


no dura porque no
fugit amicitia.
favor, is.

lo es.
ref.

Ni sera-
FRSE AMO. mef. Apropiarse
dueno, seior. Polior, iris.

GiRARSE CONTRA
se. Levantarse,
l' AMO. fr.
lo de altres. Uacerse

met. fam. Ensuperbir-


alzarsed mayores. Superbius seeCfer-
FR UNA AMISTAT, fr. BESAR LA MA, re.

LA AMISTAT EN UNA PART Y 'lS INTERESSOS EN ALTRE. l'amo f.a 'l mosso, y 'l MOSSO FA L AMO. loc. Denota
Cuenta y razon sustenta conserva amistad. Mutaa que '1 bon tracte en los amos y criats fa que 's dis-
fides fovet amicitias. simulen algunas faltas entre ells. Ruin senor cria
TORNAR EN AMISTAT, fr. Frse amichs los que ha- ruin servidor. Yilis herus , vilem solet eduxisse mi-
bian renyit. Amistarse , reconciliarse. In graliam re- nistrum.
vertere , cura aliquo in gratiam redire. \\
Reconci- MS VAL sR AMO QUE CRIAT. fr. MasvaUser arriero,
liar als que eran enemichs. Reconciliar, componer, que borrico. Jubere pra?stat quam obedire.
ajustar. Amico, as, in gratiam reducere. NIamo PER FOHSA, NI MOSSO PER FORSA. lOC. RepreU
TRENCAR LA AMISTAT, fr. Romper la amistad. Neces- als que fan las cosas de mala gana. Reniego del ar-
situdinem scindere. bol que d palos ha de dar el frulo. Quos vis semper
AMI8TAYAR. V. a. ant. TORNAR EN AMISTAT. bene agere cogit, odi.
AMI8TS, A. adj. Lo que toca 6 pertany la NO SR AMO DE FR ALGUNA COSA. No tenir llibertat.

amistat, contracte correspondncia amistosa. Amis- No ser dueno de alguna cosa. Compotem sui non
toso. Araicus. esse.
AMI8T08AMENT. adv. m. Amistosamente,afec- NOSTRE AMO. Per antonomsia l' sagrament del
tuosamente. Amic. Altar. l|
nut. Contramaestre. Proreta, a?.

AM18TOS88IMAMENT. adv. m.sup. Amisto- P0SARSE en amo. Obligarse servir alg. Asentar
sisimamenlc, afectuosisimamente. Studiosissira, ami- con amo. Pacta mercede, alicujus famula tui adscribi.
cissim. QUI DOS AMOS VOL SERVIR UN ALTRE HA DE FR
MIT. m. Tela de una vara en quadro ab una FALTA. Ensenya que no's poden desempenyar b
ref.

creu al milj, que '1 sacerdot se posa al cap, de all mllas cosas en un mateix temps. Quien muchos
baixa al coll y se'l cenyeix per la cintura quant se amos sirve, alguno d uno y olro ha de hacer falla.
revesteix pera dir missa. Amito. Amictus, us, ambo- Nemo potest duobus dominis servir.
lagium, ii. SR AMO DEL AUCA, .DELS DAUS, DEL TRULL. fr.
AMITJANAR. V. a. Igualar repartir alguna Tenir mlt maneig en alguna cosa en algunas per-
cosa en dos parts iguals. Promediar. In medias par- sonas. Ser el dueiio del cuchillo, del hato, de los cubos,
tes dividere. elc. Multuin auctoritate valere.
AMMONITA8. f. pi. Petrificacions originadas de AMODORRIR8E. V. r. Ensopirse. Amodorrarse.
certas conxas. Ammonilas. Ammonitai, arum. Somno consopiri.
AMMORZAMENT. m. ant. Amorliguamiento. AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrado, amodor-
Miligalio, moderatio, nis. rido. Consopitus.
AMMORZAR. V. a. ant. y derivats, apagar. AMOHINADOR. m. Qui amohina. Molesto, .so-
AMORTIGUAR. >o>!. Molestus.
AMNI. m. y AMOHINAR. V. a. Enfadar, enijar. Amohinar,
AMNI. Planta f. de dos peus de altura, las fu- pudrir. Irrito, as, stomachor, aris. ||
Consumir. Ata-
llas semblants al fonoll y 1' olor al de la orenga, las fagar. Stupefacio, is.

flors peti las en forma de parassol, la llavor menuda, AMOHINARSE. V. r. Gansarse mlt ab la ave-
convexa, estriada y aromtica, es medicinal. Ameos, riguaci de alguna cosa Devanarse los sesos,romper-
ami. Amia, se, aroninum, ii. se los cascos. Intensa meditatione defatigari.
AMNI8TIA. f. Perd general, olvit de injrias, AMOHIIVAT, DA. p. p. Amohinado. Irritalus.
que decreta un Sober. Amnistia. Amnisti, ai, in- AMOHINO. m. Enfado, molstia. Nusea , ae,

juriarum oblivio. fastidium, la^dium, ii.

AMO. m. Lo cap senyor de alguna casa fa- AMOILLERARSE. V. r. ant. ca.sarse l' homk.
mlia. Amo, dueno. Herus, i. Senyor possessor ||
AMOHILLERAT, DA. p. p. ant. casat.
TOMO I. 12
82 AMO DICCIONARI AMO
AMOIXAR. Amansir, afalagar passant la ma clar y juntar varias espcies, com amontonar ideas,
per sobre. Popar. Blandior, iris, allicio, is, conceptes. Amontonar. Coacervo, as.
AMOLAR. V. a, Fr venir la rah. Amoldar. AMONTONARSE. V. r. Rehunirse la gent. Agol-
Ad bonara frugem adducere. parse. Cumulor, aris.
AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch poch la AMONTONAT, DA. p. p, Amontonado. Guniula-
corda 6 altra cosa que's t subjecta. Alargar, aflojar. tus.

Laxo, relaxo, as. |1


Deixar enterament lo que's l AMOR. m. Afecte inclinaci alguna persona
aprelat prs. Soltar. Dissolvo, dimitto, is. j|
En al- cosa. Amor, ley, voluntad. Animus, i, venus, eris.

guns jochs de cartas deixar anar la jugada podentla [|


Suavitat, blandura, com lo pare castiga als fills ab
matar. Amollar. Cedo, is. [] Prdrer lo rigor, dis- AMOR. Amor. Suavitas, atis. ||
La persona amada.
minuhir la forsa algunas cosas, com la malaltia, la Amor, amores, mis amores. Delicia, arum, amor, is. ||

aygua etc. Ceder, ajlojar, menguar, moderarse. Re- Agrado, afabililat. Amor, agrado, afabilidad. AIabi-

mitto, restringo, is. ||


fam. met. donar. litas, comitas, atis.
AMOLLIMENT. m. ABLANIMENT. AMOR AB AMOR SE PAGA. rcf. pera denotar la mtua
AMOLLIR. V, a, Ablanir. Ablandar, enmollecer, correspondncia en qualsevol cosa favorable ad-
relentecer. Maturo, mollifico, as. ||
ant. Estovar los versa. Amor con amor se paga. Si vis amari, ama.
matalassos, coixins etc. M/ir. Lectumquammollis- AMOR PE GENDRE, BUGADA SNS CENDRA, rcf. Dcnola
sim sternere. la libiesa y poca duraci de la amistat entre sogres y
AMOLLIT , DA. p. p. Ablandado, enmolleddo, gendres. Amistad de yerno, sol en invierno. Suspecta
Maturatus. et brevis generi amicitia.
AMOLLONAR. v, a. ter. mollonar. AMOR DE GOS. Lo scnsual. Amor lascivo. Amor libi-
AMOMO. m. GINGIBRE. dinosus.
AMONEDAR. v. g. Reduhir moneda algun me- AMOR DE HORTELA, m. Planta de dos peus de altura,
tall. Amonedar, monedar, monedear. Monetam excu- ab la cama quadrada, plena de punxas, las fullas

dere. estretas, col-locadas de vuyt en vuyt ab punxas pel


AMONESTACI, f. Avs, advertncia. Amo- demunt, las flors petias y grogas. Amor de horlela-
neslacion, admonicion, advertncia. Admonitio, nis. ||
no. Aspergula, x, aperine, es.
La publicaci del matrimoni dels ordenandos en la AMOR DE MONJA Y PET DE FRARE TOT ES AYRE. rcfr.
missa major de un dia festiu. Amonestacion, procla- Denota que semblant amor tan prest se posa com se
ma. Nuptiarum aut sacrorum ordinum publicatio. lleva. Amor de monjos fuego de estopas. Amor, mon

TinAR LAS AMONESTACIONS, fr. AMONESTAR. amor.


AMONESTADOR. m. Qui avisa. Amonestador, NO ni DA AMOR COM LO DE LA MARE. loC. Dcnota qUO
admonitor. Admonitor, is. l'amor dels pares es lo ms verdader y segur. Amor
AMONESTAR. V. a. Publicar las amonestacions depadre que todo lo dems es aire. Nihil palerno
en missa major. Amonestar, cobrar las amo-
la amore constantis, solidis.

nestaciones, proclamar, echar las proclamas. Nuptias AMOR DE PARE TOT LO DEMS ES AYRE. rcf. AdvCrtcix
in ecclesia denuntiare. ||
Avisar. AmoMstar, avisar. que sols lo amor dels pares es segur. Amor de padre
Moneo, commoneo, es, commonefacio, is. que todo lo dems es aire. Nihil paterno amore soli-
AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado. Monitus. dis.
AMONIACH. m. Lo ms dbil dels alcals; se AMOR DE SENYOR AYGA EN CISTELLA, ref. DCnota lo
trau dels vegetals y substncias animals. Amoniaco. poch segur que es dit amor. Amor de Senor agua en
Ammoniacum, i. |1
Goma com llagrimas, de ungroch cesto. Brevis est magni fortuna favoris.

rogench per 1' exterior, y per l' interior blanch, de AMOR, PENAS Y DINERS NO PODEN ESTAR SECRETS. Pef.

gust amarch y olor desagradable. Amoniaco. Ammo- Denota que aquestas cosas no poden dissimularse.
niacum, i. j] Goma semblant al encens. Armoniaco, Amores dolores y dineros no pueden estar encubiertos.
,

amoniaco. Ammoniacum, i. Amor et divitia celari nequeunt.


AMONT. adv. ant. amunt. 11. AMOR PLATNicn. Lo purameut ideal. Amor plat-
AMONTANAR. V. a. ant. y nico. Amor platonicus.
AMONTANYAR. V. a. ant. AMONTONAR. AMOR PROPI. Lo desordenat ab que hu 's mira s

AMONTONADOR, A. m. y Qui amontona. f. mateix. Amorpropio. Sui amplexi, effraenatus amor.


Amontonador. Accumulalor, is. AMOR YGRAVEDAT NO PAS8AN PER UN FORAT. ref. Dc-
AMONTONAMENT. m. La acci y efecte de nota que 1' amor atropella tots los respectes. Amor
amontonar. Amontonamiento. Gumulatio, coacervatio, ni cata linaje,ni f, nipleitohomcnaje. Cupidinis cru-
aggeratio, nis. met. Lo conjunt de varias espcies
1| mena porri folio vincta est.
y veus sens orde ni elecci. Amontonamiento. Yer- DE MIL AMORS. loc. De mlt bona gana. De mil amo-
borum conglomeratio. res. Libentissim.
AMONTONAR. V. a. Juntar posar unas cosas EN AMOR Y COMPANYA, loc. fam. Eu amistat y com-
sobre altras sens orde ni concert. Acumular, ciimu- panyia. En amor y compana. Unanimi consensu.
lar, amontonar. Cumulo, as, aggero, is. 1] met. Mes- LAS SOPAS Y AMORS LOS PRIMERS SN LOS MILLORS, fcf.
AMO CATAL. AMP 83
De los amores y las canas las entradas. Sopas y ama- AMORRAT, DA. p. p. Amorrada. Pronus.
res los primcros los tnejores. Anorum el ludorura AMORRIARSE. V. r, llehunirsel bestiar de
equestriuin initia plus ardoris habenl. llana la sombra. Acarrarse. Oves ad umbras cap-
PASSAN LOS AMoas Y QUEDAN LOS DOLOBS. ref. Dcnota tandas uniri,
que '1
fi dels amors sol sr aniarch y trist. Vanse AMORSAR. V. n. ESMORSAR.
losamores, y quedan los dolores. Extrema gaudia luc- AMORTALLAR. V. a. ENMORTALLAR. || AHOa-
tus occupat. TIR.

PEB AMOR. loc. fam. Per atenci, mirament res- AMORTAR. V. a.ant, y
pecte. Por amor, por causa, por razon. Causa, gratia. AMORTIR. V. a. Esmortuhir, mitigar. Amorti-
Ab que's demana encarida-
PER AMOR DE DEU. loc. guar. Semianimem relinquere, reddcre.
raent alguna cosa. Por amor de Dios. Propter Deum. AMORTISACI. f.
y
II
Sens inters. Por amor de Dios. Propter amorem AMORTISAMENT. m. La acci y efecte de
Dei. Sens recompensa de algun traball. Por amor
II
amortisar. Amortizacion. Possessionum sajculari-
de Dios. Amore Dei. bus ad ecclesiam translatio.

PER AMOR DEL BOU LLEPA 'l LLOP LO JOU. ref. Ense- AMORTISAR. V. a Passar los bns qui no 'Is

nya que'ls afalechs ms se fan per inters que per pt enagenar. Amarlizar. Possessiones saeculari-
amor. Menea la cola el can, no por li sin por el pan. bus ad ecclesiam transferre, extra coramercium po-
Saepius blanditiarum ulilitas, quam amor. nere. || Dit dels censals etc. lluhir, redimir lo capi-
QUI T AMORS TE DOLORS, ref. Deuota que 1' amor tal. Amor tizar, redimir, quilar. Redimo, is.

sol anar acompanyat de penas. Quien tiene amor ticne amorts AT, DA. p. p. Amortizado.
pena. Quien adama la doncella, el alma Irae en pena. AMORTITZAR. V. a. AMORTISAR,
Amor angit animum. AMOSCARSE. V, r. fam, Enfadarse, Amostazar-
RBRBB 6 ADMTRER AB MLT AMOR 6 AGRADO. Admi- se, amoscarse. Excandesco, is.

tir recibir abiertos los brazos con los brazos abier- AMOSSAR. V. a, y sos derivats, amussar.
los. Supinis] manibus excipere. AMOSTRAR. V. a, y SOS derivats, mostrar.
AMORBARSE. V. r. ant. enmalaltirse. AMOTARSE. V. r. Formar mota las plantas.
AMORDEJi MORDUJ. f. Herba rastrera, de flor Amacollarse. In manipules crescere,
poch vistosa, peroderalta olor, Minonetas, reseda AMOTINADAMENT. adv. m. Amotinadamente,
olorosa. Reseda odorfera. sediciasamente, tumultuosamente. Tumultuos, tumul-
AMOREJAR. V. n. ant. afalagar. tuari,

AMORET. m. d. Amorcillo. Levis amor, AMOTINADOR, A. m. y f. Qui amotina. Amo-


AMORETAS. pi. Senyas pera manifestar
f, l' tinador. Tumultuosus, facciosus, i.

amor. Amoricones. Amatorii gestus. AMOTINAMENT, m. La acci de amotinarse,


AMORS, A. adj. Carinys, amable. Amorosa. y '1 mateix mot, Amotinamiento. Seditio, tumul-
Benevolus, blandus, araabilis. ||
Parlant de cosas ma- tuatio, nis, motus, us.
terials, bla, suau, pasts, fcil de traballarse. Amo- AMOTINAR. V. a. Alborotar un regne, poble, re-
rosa. Blandus, suavis. temps templat, y
jj
Dit del pblica exrcit contra sn superior. Amotinar. Tu-
aix 's diu: tarda amorosa, Amoroso, templado, apaci- multo, as, lumultura concitare. []
Turbar, alborotar
ble, blando. Placidus, lenis, las passions. Amotinar, alborotar. Turbo, perturbo,
sr amors com una abgelaga. fr. pera denotar as.
que una persona es aspra y desapacible en sn trac- AMOTINARSE. v. r. Rebel-larse contra 'Is su-
te y paraulas. Ser como unas orligas. Aspera), pun- periors, Amotinarse, rebelarse, subkvarse. Tumultuor,
gentis, urentis natura? esse. aris. II
Araontonarse la gent en algun paratge. Agol-
AMOROSAMENT, adv. m Amorosamente. parse, remolinarse. Gonfluo, is, conglobor, aris.
Amanter, amatori, amic, AMOTINAT, DA. p. p. Amolinado. Tumulluatus.
AMOROSIR. V. a, amollir, AMOTLLAR. V. a. Fr guarnicions en la pintu-
amorosssim, A. adj. sup, Amorosisimo. ra. Amoldar. Ad typym conformar.
Araabilissimus. AMOVIBILITAT. f, Amavibilidad. Amovililas.
AMOROSissiMAMENT. adv. sup. Amorost'si- AMOVIBLE. adj. Lo que 's pt separar de algun
mamente. Amabilissim. lloch; antiguament se deya dels empleos, ara del
AMOROSITAT. docilitat, dolsura. f. benefici eclesislich, que es col-latiu. Amovible
AMORRGIA. Hamorragia. f. amovible adnntum. Ad nutum, ad arbitriura amo-
AMORRAR. V. n. Fr inclinar lo cap (erra. vile beneficium ecclesiasticura,
Amorrar. Caput submitlere, ||
Fr curer de morros. AMPARA. f. Detenci de alguna obra. Embargo,
Abocinar. In vultum, in os procumbere. ||
Acercar jEdificationis mora,
inhibitio. Segrest, embarg. |1

alguna cosa de punta al objecte paratge abont ha Embargo, y ampara.]^. Ar. Sequestratio, nis.
de obrar, com la pistola als pits, la atxa la paret. AMPARADOR. m. Amparador. Defensor, pro-
Abocar. Appropinquo, as, adduco, is. | Tamb s' usa tector, is.
com recproch. AMPARAR. v. a. Protegir, defensar, recullir a
84 AMP DICCIONARI AMU
alg. Amparar, proteger, favorecer. Protego, is, Amplitudo, inis, vastilas, alis. ||
ant. amplaria.
tueor, eris. H Impedir la prossecuci de alguna obra. AMPLOYA. f. fam. sardina.
Embargar. Impedio, prsepedio, is, Segrestar em- ||
AMPLURA. f. ant. amplaria.
bargar los bns mobles. Embargar, y amparar. p. AMPOLLA, f. Yas de vidre cristall de coll

Ar. Sequestro, as. llarch y estret, la panxa ampla y rodona. Ampolla,


AMPARARSE. v. r, Ampararse. Sese tueri, \\
redoma. Ampulla, ae. ||
met. butllofa.
Aprovecharse, valerse. Ere aliqua fructum capere. AMPOLLETA. f. d. Ampolleta, ampoUica, ampo-
AMPARAT, DA. p. p. Amparado. Protectus. llita. Parva ampulla. || Rellotge de arena, dit aix per
AMPARO. m. Favor protecci. Amparo. Pa- estar compost de dos ampolletas. Ampolleta. Clep-
Irocinium, ii. ||
Qualsevol abrich defensa. Amparo, sydra, a3.||La que serveix per posar la crisma.
asilo, refugio. Tutela, a;, praesidium, ii, propugna- Crismera oliera. Sacri chrisraatis pixis. || La de ay-
culum, La persona que favoreix protegeix.
i.
II
gua de olor. Pomo. Odorarium vas.
Amparo, protector, amparador. Defensor, is. AMPSIT. m. EMPSIT.
AMPIT ANTPIT. m. Barana de paret. An- AMPRAMENT. m. ant. EMBARCH.
tepecho. Lorica, maceria, a). AMPRAR. v. a. Emmanllevar. Pedir tomar
AMPLA. y f. prestada, y amprar. p. Ar. Creditum, vel mutuum
AMPLADA, f. AMPLARI. rogare. ||
Amparar. Protego, is, [|
ant. Aprofitarse.
AMPLAMENT, adv. m. MPLIAMENT. 2. II
ABUN- Aprovecharse, valerse. E re aliqua fructum capere.
DANTMENT. AMPRAT, DA. p. p. Amprado. Mutuatus.
AMPLRIA. f. Anchura, ancho. Lalitudo, am- AMPRE. adv. ter. y 1. ant. vespre.
plitudo, inis. II
Eo las telas. Anchura. Latitudo, inis. AMPRIUS. m. pi. Terra erma y comuna de al-
AMPLS, SA. adj. aum. Mlt ample. Anchisimo. gun poble. Baldio. Incultus ager. ||
ter. Rac ahont
Amplissimus. se solen tirar las escombrarias. Basurero. Locus
AMPLE, A. adj. Lo que t dimensi contraposa- stercoreus.
da la llargria. Anc/to. Latus, amplus. ||
Exts, di- AMPUTACI, cir. La operaci de tallar algun
latat, balder, folgat. Holgado, hornaguero. Laxus. ||
membre. Amputacion. Amputatio, nis.
m. AilPLARIA. AMPUTAR. V. a. Tallar separar del tot algun
AMPLECURT, A. adj. Ms ample que llarch. membre. Amputar. Amputo, as.
Anchicorto. Latitudine, quam longitudine major. AMPUTAT, DA. p. p. Amputado. Amputatus.
AMPLES A. f. AMPLRIA. AMUGRONAR. V. a. Fr COLGATS.
AMPLIACI, f. La acci y efecte de ampliar. AMULATAT, DA. adj. De color mulato. Amula-
Amplificacion, ampUacion. Ampliatio, nis. tado. Subniger.
AMPLIADOR. m. Ampliador, amplificador. Am- AMULET. Remey supersticis, preservatiu de
plificator, is. vrias malaltias. Amuleto. Arauletum, i.

MPLIAMENT, m. ant. ampuaci. ||


adv. mod. AMUNI. f. Nmero gran y excessiu de alguna
Ampliamenle, extensamente. Ample, ampliter, lat. cosa. Multitud. Turba, ai, multitudo, nis.
AMPLIAR. V. a. Engrandir, aumentar, extn- AMUNT. adv. demunt, la part alta. Ar-
11. Dalt,
drer. Ampliar, dilatar, extender. Amplio, dilato, as. riba.Sursum, versus, H met, Lloch preheminent que
AMPLIAT, DA. p. p. Ampliado. Ampliatus, di- ocupa alg respecte de altre. Arriba. Superiori loco.
latatus. II
En los escrits, ans, antecedentment. Arriba. Supra.
AMPLIATIU. Lo que t virtut de ampliar.
adj. EN AMUNT. mod. adv. Pera significar aument de
Ampliativo. Quod ampliar valet. preu, nmero temps, com de las deu en amunt.
AMPLIFICACI, f. ampliaci. ||
ret. La exor- Arriba. Supra.
naci del discurs, ab que l'orador fa profunda im- DB AMUNT AVALL. loc. Dc arriba abajo, de pies
pressi al animo dels oyents. Amplificacion. Ampli- cabeza, desde el principio hasta el fin. Susque deque,
ficatio, nis. capite ad calcem.
AMPLIFICADAMENT. adv. m. Amplificada- FRHO ANAR TOT DE AMUNT AVALL. fr. lUVCrlir COn-
mente. Amplific. fusament l' orde de las cosas. Trastornar. Turbo, as.

AMPLIFICADOR, A. m. y f. Qui amplifica. PER AMUNT. m. adv. AVANT.


Amplificador. Amplificator, is. AMUNTONAR. V. a. y sos derivats, amontonar.
AMPLIFICAR. V. a. ampliar. || r. Extndrer un AMURA. nut. Quadra de proa.
f. Mida de la

discurs. Amplificar. Amplifico, dilato, as, augeo, es. nau en punt que determina la quarta part de la
lo
AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado. Amplifi- eslora y de sa major llargria per la part de fora
catus. contant desde la proa. Amura. Alvei navis dimensi.
AMPLSSIM, A. adj. sup. Lo que t mlta am- I
nut. Corda entre cada puny de la major y Iri-
plria. Anchisimo. Amplissimus. [| Dit de las cosas quet. Amura. E velis pendens funis.
immaterials, com facultats amplissimas. AmpUsimo. AMURADA. f. nut. Costats interiors de la nau.
Amplissimus. Amurada. Interior navis latus.
AMPLITT. f. Extensi, dilataci. Amplitud. AMURAR. v. a. Tirar per la amura y portar lo
ANA CATAL. ANA 8r,

puny envers proa, ahont est assegurada la amura. ANACRENTICH, CA. adj. Vers poesia
Amurar. Veli funem ad proram adducere. imitaci dels de Anacreont. Anacrentico. Anacreon-
AMURCA. MoncA. f. ticus.

AMURRIAR. ABANDONARSE. ||
Baxar inclinar lo ANACRONIsnlE. in. Confusi en 1' orde dels
cap. Amorrar. Caput submitlere. fts. Anacronmio. Fn temperis computatione error.
AMURRIARSE. V. r. Se diu del bestiar quanl ANADA. f. Acte de anar de un puesto altre.

al estiu se reuneix a la sombra pera reguardarse del Ida. Profectio, nis. ||


descaut. ||
En lo joch de villar
sol. Acarrarse. Oves ad umbras captandas uniri. ||
la surtida de la bola del que juga fora de la mesa.
Fr lo murri, no responent lo que's diu. Amorrar. Ida. Globuli exitus. ||
La acci y efecte de anar. Ida.
Obinutesco, is. Profectio, nis.
AMUSAR. V. a. DIVERTIR. ANADA Y VINGUDA, loc. La acci de anar y venir.
AMUSAR8E. v. r. ant. divertirse. Ida y venida. Obversatio, nis.
AMUSSAMENT. m. Sensaci aspra y desagra- EN DOS ANADAs Y viNGDAs. loc. fam. Ab mlt poch
dable que causan en las dents los cits. Dentera. temps. En dos idas y venidas. Quarabrevissim.
Dentium stupor, hebetudo. |1
La acci de anarsen lo LA ANADA DEL BON METGE. lOC. LA ANADA DEL FUM.
fil dels instruments de tall de punta. Embotadura, LA ANADA DEL FUM. loc. fam. Deuota '1 desitg de
embotamiento. Uebetatio, obtusio, nis. que no torne '1 qui se'n va. La ida del hum, del cau-
AMUSSAR. V. a. Causar 1' cit una sensaci tivo. Abeas et nuraqnam redeas.

aspra y desagradable la dentadura. Acedar, dar NO DEIXAR LA ANADA PER LA TORNADA, fr. DCUOta la

dentera, alargar los dientes. Stupore dentes afficere, eficcia ab que's pretn alguna cosa. No dar no
dentes hebetare. ||
Fr prdrer lo fil als instruments dejar la ida por la venida. ltr citroque conleat.
de tall. Embotar. Hebeto, as. ANADA. NECH. f.

AMUS8ARSE. V. r. Engruixirse '1 fil dels ins- ANADEJAR. v. n. Caminar com 1' nech, Ana-
truments per haver tallat alguna cosa aspra. Embo- dear. Anatis mor incedere.
tarse. Obtundo, is. ||
Tenir dentera. Acedar, dar den- ANAD. f. d. Lo poll del nech. Anadino, anadon-
tera. Hebesco, is. cillo. Anaticula, se, anatis pullus. ||
L' nech novell.

AMUXAR. V, a. AMOIXAR. nadon. Anas, atis.

ANADIPLOSSIS. f. ret. REPETICI.

AN. ANAD. m. ant. suRTiDOR. II


ra. nech jove. Ana-
doncillo. Pullus.

AN. m. ant. any. ANADOR. m. ant. andador.

ANA. f. metges significan pes


Xifra ab que 'Is ANADURA. anl. anada.f.

quantitat igual. Ana. Ana, ae. Mida de mitja cana |1


ANAFIL. m. Instrument msich semblant una
poca diferncia. ;4na.Minorulna. Lo planeta vnus. |1
trompeta recta. Anafil. Pnica tuba, fistula, x.
ANABAPTISME. m. Heretgia dels anabaptis- ANAFILER. m. Qui toca 1' anafil. Anafikro.
s. Anabaptismo . Anabaptisraus, i. Tibicen, tubicen, inis.

i ANABAPTISTA.
's deuhen batejar
de rah. Anabaplista. Anabaptista,
ANABROQUISME. m. med. Operaci de un nu
m. Heretge que pretn que
las criaturas finsque tingan us
iS.
ANFORA,
los astrlechs la
en orde als

ANAFRICH, CA.
f. ret. repetici.

segona casa de sos pronstichs,


bns immobles. Anfora. Anaphora,
adj.
1|

med. Qui trau espessor


Nom que donan

se.

que's fa las pestanyas, quant ofenen la vista. de sanch en los esputos. Anafrico. Anaphoricus.
Anabroquismo. Anabrochismus, i. ANAGALL8. f. Espcie de corretjola. Anagdlide.
ANACARD, na. Compost ab anacart. Anacar- Anagallis, idis. \\
Planta de tres peus, ramosa, po-
dino. Anacardio confectus. blada de fullas estretas, y flors grans de un herms
ANAGARDINA. f. Confecci de anacart, la que color blau. Azulejo. Centaurea cyanus.
diuhen t la virtut de restituhir la vista. Anacardina. ANAGNOST. m. ant. LLEGIDOR.
Anacardi confectio. ANAGOGE. f.
y
ANACART. ra. y ANAGOGIA. f. Exposici de la Bblia pera ex-
ANAGARTI. m. Arbre gran de la ndia, la pell plicar las excel-lncias de la glria. Anagogia, ana-
cendrosa y obscura, las fullas en forma de cuny goge. Anagogia, a% anagoge, es.
gran, lo fruyt en figura de cor, blanch, ab una closca ANAGGICAMENT. adv. En sentit mstich.
y dins una llavor de igual figura; s' usa en la me- Anaggicamente. Anagogic, anagogicus.
dicina. Anacardo. Anacardium, ii. ANAGGICH. adj. Pertanyent la anagogia.
NACH. m. ANEcn. Anaggico.
ANACORETA, m. Qui viu retirat del mon en- ANAGRAMMA. f. Transposici de lletras
tregat la virtut y penitencia. Anacoreta. Anacho- com Roma per
sentncias, dir A.mor. Anagrama.
reta,ae. Anagramma, tis.
ANAGORTICH, CA. adj. Lo que pertany al ANAGRAMMATISTA. m. Qui f anagrammas.
anacoreta. Amcor^tico, Ad anachoretam pertinens. Anagramaizador. Anagrammalum scriplor.
86 ANA DICCIONARI ANA
ANAGRAMMATISAR. V. n. Fr anagrammas, sar. Interest. | Crrer per tants anys, com va per
nagramalizar. Anagrammata fingere. nou anys. Ir. Permeo, ambulo, as. |1
Diferenciarse,
ANAGUA8. f. ENAGUAS. com que va de pare fill. Ir, distar. Disto, as,
lo
ANAL. m. ANNAL. difero,ers Dirigirse un cam tal part, com
||

ANALCTIGH, CA. adj. raed. Lo mateix que aquesta carretera va Madrit. Ir, llevar. Duco, is. [j

restaurador, que restituheix las forsas al malalt. Enlojoch de cartas fr joch, entrar. Ir, entrar,
Analclico, analptico. Instaurativus. pi. ant. Es- jugar. Ago, ludo, is. ||
Obrar, procehir. Ir, portarse,
(|

claus que feyan de refeclorers. Amlcticos. Analec- proceder. Ago, bene vel mal se gerere. I Conju-
is,

tes, a. garse un verb per altre. Ir. Inflecto, is. Yndrerse ||

ANALISAR. V. a. Fr anlisis, Analizar. Exami- las cosas tal preu. Ir, valer, pasar, estar. ^Estimo,
1'
no, as, discutio, is. as, aistimationem mercs habere. Significant
ANLISIS, f. Resoluci separaci de las parts estat de alguna cosa ; com va '1 mon al revs, tot va
de un tot fins conixer sos principis elements. mal. Ir, andar, estar. Evenio, accido, is. ||
Murerse
Anlisis. Resolutio, nis, analysis, is. ||
mal. L' art actualment loy altras mquinas que tenen
rellotge
de resldrer los probleraas per la lgebra. Anlisis. sn moviment. Ir, andar. Ambulo, as. Juntab lorao- ||

Analysis, is. \l
Examen de alguna obra escrit. do; com de puntetas, peu descals, caball, fos-
Anlisis. Analysis, is. cas, quatre grapas, sos vicis, peu coix. Ir, an-
ANALISTA, m. ANNALiSTA. m. mat. Professor II
dar. Ambulo, as, vado, is. Junt ab los gerundis do ||

de geometria algebraica. Analista. Analysta, aj. altres verbs denota la acci y actual execuci de
analtica, f. Art de resldrer las cosas en sos ells, com ANAR corrent. Ir, andar corriendo, crrer.
principis. Analilica. Ars analytica. Curro, percurro, is. 1|
Junt ab la partcula a, ab,
analticament, adv. mod. Analilicamente. per, de, en, y alguns noms pren la significaci de
Analytic, per analysim. ells, com ANAR passeig. Ir, andar paseo, pasear.
ANALTICH, CA. adj. Lo que pertany la an- Ambulo, deambulo, as. |1
Ab la preposici contra,
lisis. Analtico. Analylicus. denota perseguir, sr de contrari parer. Ir. Insto,
ANALOCH, GA. adj. Anlogo, analgico. Ana- as. II
Ab la preposici, fora de, significa acci con-
logicus. traria al verb, com anar fora de cam. Ir. Eo, is. ||

ANALOGIA, f. Proporci, relaci, convenincia Junt ab algun infinitiu disposarse per la acci del
de una cosa ab altra. Analogia. Analogia, ae. La || verb ab que's junta. Ir. Praeparo, as.
segona part de la gramtica que tracta del origen ANAR, DIR PARLAR PER ALG. fr. Tirar llatinadas
de las parts de la oraci ab sas propietats y acci- indirectas, donant entndrer que 's parla per al-
dents. Analogia. Analogia, ai. ,gun subjecte particular. Tirar a ventana seiialada.
ANALGICAMENT. adv. m. Analgicamente. Aliquem signanter notar.
Analogic. ANAR A CEGAS. fr. Sus vurerschi. Andar ciega-
ANALGICH, CA. adj. Lo que pertany la mente. Gaecutio, is. met. Sons coneixement ni refle-
||

analogia. Analgico. Analogicus. xi. A cxegas. Caec.


ANALOGISME. m. Comparaci de relacions. ANAR A DIR. fr. ExpHca que s' est punt de dir
Analogismo. Analogismus, i. alguna cosa. Tener en la punta en el pico de la len-
ANAMENT. m. anada. gua. Labra inter et dentes latere.
ANANA. Planta de las f. Indias, las fallas de la ANAR A LA QUE SALTA. fr. Aprofitar la ocasi quant
qual cubreix la cama, la flor violada, '1 fruyt com se presenta. Andar a la que salta, brivonear. Ad ni-
una pinya, encarnat, que passa desprs grocb. hil intentum esse.
Anana. Ananas, atis. ANAR A LA SAGA. fr. Obscrvar alg 'Is passos y
ANANT. p. a. Andando. Ambulans. accions. Andar las vueltas, ir andar los alcan-
ANANTAR. V. a ant. PROCEHia. ces. Alicujas motus observar; vias alicujus insequi.

ANAP. m. ant. Copa, vaso para beber. Patera, ANAR A. LAS PALPENTAS. Prosseguir ab incertitut
phiala, ffi. buscant los medis pera acertar. Andar tientas,
ANAPESTO. m. Peu de vers llat de dos sl- ciegas. Incertum esse.
labas breusy una llarga. Anapesto. Anapsestus, i. ANAR ALGUNA COSA A LA GREGA, i LA XAMBERGA, A
ANAPLERTICH. adj. med. Se diu del remey TRES QUARTS DE QuiNSE. fr. Sus ordc ni concert. Ir
que f que '1 lloch de una ferida s' umpla de carn. alguna cosa fuerade trastes, trompa y talega. Te-
Anapleurtico. Anapleuroticus. mer, inconsult, inordinat agi.
ANAR. V. n. Murerse de un lloch altre. Ir, ANA ALGUNA COSA MLT ESCASSA, fr. Havmehi
andar, caminar. Ambulo, deambulo, as, ingredior, poch. Andar alguna cosa muy tirada. Raram inventu,
eris. II
Apostar, com va una pesseta. Ir. Pignore cariorem esse rem.
certare, contendere. y Consistir, depenjar, y sols s' ANAR A PARTIR, fr. Auar en algun negoci prdua
usa en las lerceras personas. Ir, consistir, estar en, ganncia ab altres. Ir la parte, ir de cuartillo.

depender de. Consisto, is, istum est. ||


Importar, in- Sortem cum alio subire.
teressar, com: res mi va en aix. Ir, importar, intere- ANAR AB AiiMES. fr. aut. Joch dc armes.
ANA CATAL. ANA 87
ANAR BRANQUEJANT. fp. ANAR PER LAS BRANCAS. fora de la mesa. Ir por alto. Globolum extra arem
ANAu CALENT FORT ALGO NEGOCI, fr. Traclarsc ab protundi. ||
No advertir no entndrer alguna cosa.
activitat. Bullir. Res raptim gerere, agere. Tenir ||
Irse por alto. Ex captu rem eTugere.
r animal apetit la generaci. ndar eslar en ze~ ANAR SOBRE ALGUNA COSA. fr. Segujr algun negoci
los, estar caliente, apelecer el coilo. Subo, as, calulio, sens prdrerlo de vista. Ir sobre alguna cosa. Nego-
is. lium diligentius procurar.
ANAR CORRENT, fr. FtT las cosas depressa. Andar ANAR SOL COM UNA LIVA, COM UN MUSSOL, ANAR
en un pi. Celeriter agere. FT UN MUSSOL. Andar como un duende, solo como el
ANAR DE ASS Y DE ALL, DE UNA PAUT ALTRA. fr. esprrago. Lemures, larvas amulari, imitari.
Divagar, vagamundejar. Andar de ac para all, de ANAR TOT DEIXAT. Anar mal endressat. Andar desa-
acapara acxilld, andar vagando. Huc, illuc cursi- linado, desaseado. Negleclo vestis cultuincedere.
tare. ANAR TOTS UNA. fr. Obiar de concert en alguna
ANAR DE CURT, DE LLARCH. Anar ab casaca,
fr. cosa. Andar a una.Un incedere.
hbit talar. Ir de corto, con hbos. Talarem ves- ANAR TOT XANO XANO. fr. Caminar poch poch.
tem aut sagum induere. Andar paso apaso. Pedetenlim ambulare.
ANAR DE DALT A BAIX. fr. Curcr de dalt baix. ANEM. loc. fam. Yamos, vaya. Eja.
Dar abajo. Prajcipitem ferri. ANEuno A ENTNDRER. fr. Dcnota que no's pt con-
ANAR DE TORT. fr. Girarse envers un costat alguna ciliar la contradicci de algunas cosas. Ajustadme
cosa que's mou. Ladearse, torcerse. DetorqueO, es. ||
esas medidas. Has liles, si vales, componito.
Dit del que est borratxo. Estar hecho una equis. TOT ANAR. exp. A tola pressa. A mas andar. Ci-
Ebrietate laborar. tissim.
ANAR DETRAS DE ALG. fr. Seguirlo ahont va. Ir al DEIXAR ANAR. fr. No fr cas de alguna cosa, omi-
rabo. Aliquera instanter assequi. \\
Buscarlo ab dili- tirla. Dejar crrer. Dissimulo, as, omitto, is. ||
Dei-
gncia pera pndrerlo per altre fi. Andar, ir tras xar curer terra alguna cosa. Dejar caer. Dimitlo,
alguno. Insequi, persequi. is. II
Soltar lo que's t detingut. Soltar. Dissolvo, is.

ANAR DETRAS DE ALGUNA COSA. fr. Fr las dilign- Ij


mel. Deixar curer alguna paraula dissimulada-
cias pera lograrla. Andar por alguna cosa. SoUicito, ment en la conversa. Dejarse decir. Inconsull loqui.
as, quajro, is. ||
Pretnderla ab eficcia instncia. I
En lo joch de cartas no matar la basa podentla
Andar, ir tras alguna cosa. Sollicito, as. matar. Soltar la baza. Ghartam lusoriam vincenti
ANAR ENDEVANT. fr. Avausap, fr algun nou pro- submittere.
grs. Adelantar. Augeo, adaugeo, es. [)
No detenirse DEixARSE ANAR. fr. fam. Explica que alguna perso-
en lo que s' est fent tractant. Ir adelante. Pra- na va tota sens garbo, mal endressada. Caerse pe-
veho, is. dazos, irse caerse cada cuarto por su lado, dejarse.
ANAR GROS. fr. Dit del riu, anar mlt crescut, Ir Negligenter se gerere. || Precipitarse de algun Uoch.
Fluraem intumescere, excrescere.
alto, crecido. Dejarse caer, echarse, arrojarse, precipitarse. Sese im-
ANARU PERDUT, fr. Dcuota que en alguna malcria millere, se precipitar, jj Baixar de un arbre, cor-
s'obra sens los coneixements notcias necessrias. da avall, etc. Descolgarse, dejarse caer. Se demittere,
Ira obscuras, andar tientas. Praitento, as. delabi.
ANARUI TOT. fr. POSAR LA OLLA GRAN DINTRE LA DEIXAT ANAR. loc. Equivalent desgayrat. Desma-
XICA. zalado, desmadejado. Languidus, iners, tis.

ANARHO A DIR. cxp. pera denotar que alg estava DGASME AB QUI VAS, Y 't Diii QUI SER.s. fr. Que in-
punt de dir lo que diu altre. Estar d punlo de de- dica lo que pt la forsa de las costums en los com-
cirlo. Jam jam aliquis cuipiam dicendura esse. panys. Dime con quien andas, te dir quien eres. Dic
ANARLl ALG 'lS PEUS, LAS MANS, OtC. NO CStar raihi quos sequeris, quissit tibi, Ponlice, dicam.
quiet. Bullirle uno los pies etc. Vago, circumcurso, NO ANAR GAYRE. No tardar mlt en succehir algu-
as, discurro, is. na cosa. No tardar mucho, no pasarmucho tiempo.
ANAR LLEST. Audar listo. Festino, as, satago, is, Non diutius morare.
diligentia uti. NO ANIRS A ROMA PER LA PENITENCIA. DCUOta que
ANAR LLU'NY DE oscAs. fr. met. Estar mlt distant alg ser castigat severament. No irds pagaria en
de lo que's diu, 's fa, 's vol donar entndrer. Ir el olro mundo. Non abibis impune.
ljos muy ljos errado. A sententia aberrare. PER AHONT ANIRS FARS COM VEURS. l'Cf. DCUOta
ANAR LO COR, LO POLS. Murerse violentament. lair que qualsevol du acomodarse al estil del pas ahont
el corazon, el pulso. Pulso, palpito, as. se troba. Pordonde fueres, haz como vieres: d do vas,
ANAR MILLOR PER MILLOR. Mlorarse CU la salut. como vieres asi haz. Cum fueris Roraa3 romano vivilo
Mejorar, alzar, convalecer. 3Ielius se habere. mor.
ANAR PASSANT, fr. Manteuirse en un mateix estat QUANT TOT VAJA MAL MALAMENT, fr. fam. Cuando
de salut convenincias. Ir pasando. Qualicumque todo corra turbio. Si maxim fortuna obstet. Ut res
fortuna vitam agere. mal cedant.
ANAR PER ALT. ff. Eo lo joch de.villar saltaria bola QCE HE DE ANAR vouNT? exp. met. fam. ab que 8*
.

88 ANA DlCClOiNAlli ANC


excusa alg que donan massa pressa, Espunalada
li ra dilatar los vasos, y fr que circule la sanch.
epcaro. Illic non potest. fieri Anastomdtico, anastomtico. Anastomaticus.
SEGONS COM ANIR. ff. Denota que havem de espe- ANASTOMOSI8. f. med. Dilataci de las venas.
rar 1' xit de alguna cosa pera arreglar nostra con- Anastomosis. Anastomosis, is.

ducta. Conforme diere el dada. Prout sors tulerit. ANSTROFE. f. gram. Inversi de paraulas
sNS COM VA NI COM COSTA. fr. Sus preparaci, sens necessitat. Anstrofe. Anastrophe.
bulto. A secas y sin llover: d tontm y locas. Teme- ANAT. p. p. Andado, ido. Itus. ||
passat.
r et inconsuK ANATA. f. Espcie de tint roig que ve de las
SNS ANAULi NI vENiBLi. expr. pera donar entn- Indias orientals. Atola, nata. Anata, a;.

drer que alg no li importa res all deque's trac- ANATEMA, f. Excomuni. Anatema, excomu-
ta. Sin irle nivenirle. Quin sua intersit. nion, anatematismo. Anathema, atis, excommunio,
TOT V COM DEU VOL. fr. irou. Denota que las cosas nis. 11
met. execbaci, maledicci.
van malament. Todo va como Dics es servido, la ANATEMATISAR. V. a. Fulminar anatemas.
luena de Dios. Deo volente. Anatemalizar, excomulgar. Anathematizo, as. H exe-
VAJA UNA COSA PER ALTRA. loc. Denofa quc una co- GRAR, MALHIR.
sa 's recompensa ab altra de igual estimaci poch ANATEMATISAT. p p. y adj. Anatematizado
ms mnos. Vaya uno por olro. Hoc unum alio Anathematizatus.
compensetur. ANATEMATISME. m. anathema.
VAJA JO CALENT Y RIGA lA GENT. rcf. S' aplica al ANATISTA. ra. Oficial que l son crrech los
que prefereix sn gust lo que poden dir. Ande yo y despaig de la
llibres mitja anyada en la dataria
calientey rase la gente, Proprium commodum opi- romana. Anatista. Rationes et acta diraidii anni re-
ni)ni prastat. ferens scriba.
VA MON RESTO, TOT HI VA. loC. ENVIDAR^. ANATOCISME. m. Usura de la mateixa usura.
ANAR COM DE PASTORELLA. exp. tcr. Caminar Anatocismo. Anatocismus.
saltets. Andar decernidillo. Corpus ad la tus motitare. ANATOMIA, f. Dissecci de las parts del cos
ANARSEN. V. r. Separarse de algun lloch. Irse. hum pera examinar 1' ofici de cada una, y poder
Abeo, is, vestigium movere. ||
Estarse morint. Irse. curar ab acert. Anatomia, diseccion. Anatomia, ana-
Animam agere. |[
Yessarse poch poch lo lquit, y tmica, a. 11
Cincia que tracta de las parts slidas
tamb s' aplica al vas que'l cont; y aix 's diu: se 'n del cos hum y del animal pera saber sa figura, si-
VA '1 vi, la bota etc. Irse. Redundo, as, defluo, su- tuaci, lligament, oficis, etc. Anatomia. Dissecandi
perfluo, is. []
En lo joch de cartas, descartarse. Irse ars. 11
pint. La organisaci, tamany, forma y dispo-
de las cartas, descartarse. Inutiles pagellas rejicere, sici de tots los membres del animal. Anatomia.
deponere. ||
Parlant de la roba s' hi sol anyadir Corporis structura, compago.
trossos, y vol frse vella, esgarrarse. Irse. Dirum- FKR ANATOMIA, fr. ANATOMisAR mct. Esmeuussar, . 1|

po, is. [1
DESISTIR. II
Dit de las substncias espirituo- examinar per parts alguna cosa. Analizar, hacer
SaS. EVAPORARSE, EXHALARSE. anatomia. Examino, as, discutio, is.
ANARSEN AB LA CUA ENTRE LAS CAMAS. fr. Tcuirxas- ANATMICAMENT. adv. m. Conforme las
co, anarsen avergonyit de alguna part. Irse, sa- reglas de anatomia. Anatmicamente. Anatomic.
lir rhano entre piernas. Demissis auribus abire. ANATMICH, CA. adj. Lo pertanyent la ana-
ANARSEN AB NOSTRE SENYOR, fr. Morir, irsc al cielo. tomia. Anatmico. Anatomicus.
Expiro, as, desino, is, morior, eris. ANATMICH. m. Professor de anatomia. Ana-
ANARSEN TOT A RODAR. fr. ANAR LO CARRO PEL PE- tmico, anatomista. Anatoraista, ai.

DREGAL. ANATOMISAR. v. a. Executar la anatomia.


VESTEN A PASSEJAR, y Anatomizar, disecar. Inseco, as. H pint. Senyalar
VESTEN ENNOM DE Du. loc. met. fam. Manifesta exactament en las estatuas los ossos, muscles etc.
'1 desagrado desaprobaci de lo que alg proposa, Anatomatizar. Ossa etc. articulatim exprimere. 1|

Aiui.Anda pasear a paseo. Abi hinc, abi EXAMINAR, ANALISAR.


mod. ANATOMISAT, DA. p. p. Anatomizado. Inse-
ANARCTICH. adj. NARCTICH. catus,
ANARQUIA, L' estat regne f. sens cap pera ANATOMISTA. m ANATMICH. .

gobernaflo. Anarquia. Anarchia, se. ANATR. m. Escuma del vidre. Anatron. Yitri
ANRQUICH. Lo que pertany adj. la anar- spuma.
quia. Anrquico. Anarchicus. ANAURISMA. m. ANEURISMA.
ANA8ARGA. med. Acumulaci de la serositat
f . ANAVINGA. f. Arbre de Malabar sempre vert,
en lo teixit celular, que es una espcie de hidropes- t such sudorfich, y '1 bany de las fullas bullidas
'1

sia. Anasarca. Anassarcha, ae. es contra '1 dolor de articulacions. Anavinga. Arbor
ANASCOT. f. ESCOT. anavinga.
ANASTSIA. ARTEMISSA. RESURRECCI. f.
[1 ANCH. adv. ant. may. ||
ant. ams. U encara, en-
AIVASTOMTICH. adj. med. Remey efics pe- cara MS. II
TAMB.
ANC CATAL. AND 81)

ANCA. f. La part posterior del cos enlre la cui- ANGORDA. f. La devant corda 6 corda relorsu-
xa y la cintura. Nalga, asentadcras, posas. Pyga, a;, da de la ballesta.

clunis, nates,is. llEn estil jocs y en los irracio- ANGORERIA. f. Oficina ahont se fan ncoras.

als. Anca. Coxa, a;. Ancoreria. Anchoraria oficina.

ANAR A LAS ANGAS. Sc diu del que va caball so- ANGORER. m. Qui f ncoras. ncorero. Ancho-
bre las ancas. A ancas, sobre las ancas. Sper co- rarum artifex.

xem equitare. ANGORETA. f. d. y


BTRER LAS ANCis. fr. tcr. Pegar surras. /.urrar. ANCORO, m. d. Anclote. Parva anchora.
Yerbero, flagello, as. ANGULS. m. pi. Dus dels esclaus. Ancvlos. An-
NO suFRiR ANCAS. No conscntir las cabalcaduras culari, orum.
que'ls pujen caball las ancas. No sufrir ancas. ANGUSA. Herba, llengua bovina.
f.

Coxis incidenlein non pati. ANDA. inierj. de enfado y reprensi. Anda. Abi
posARSE DK ANCAS EN LA PARET. fr. fam. Mantenise in malam crucem. ||
f. ant. andas andes.

tercament en sa opini dictamen. Punerse de pies ANDADOR. m. Criat de las confrarias pera avi-

en la pared. Sentencia; lenaciter adha;rere. sar als germans los exercicis que deuhen con-
ANCALSAR. v. a. ant. alcansar. crrer. Munidor, mnllidor, llamador. Confralernila-
ANCI, NA. adj. La persona que l mlts anys. lis munitor.
Anciano, viejo, aoso. Senex, is. |]
En las ordes mili- ANDABOBA. f. Trampa, y fulleria en alguns
tars qualsevol dels freiles ms anlichs de sn respec- jochs de carlas. Anda'ooha. Lusoria fraus.
tiu convent. Anciano. Antiqior, dignior. ANDALS, m. Natural y pertanyent la knddi-
ANGIM. m. ENCIAM. \usi^. Andaluz. Boeticus, i.

ANCIANAMENT. adv. ant. antiguament, ANDALUSADA. f. Ft de andals. Andaluzada.


ANGIANIA. f. ant. y Faclum boctorum mor.
ANCIANITAT, Edat f. avansada, vellesa. Ancia- ANDANA, Rengla. Andana. Rerum series, ordo.
f.

nidad, vejez. Annositas, atis, senecus, utis. |]


ant. ANDANADA, mar. Descrrega de tota la arti-
f.

ANTiSL'ITAT. lleria que's troba en lo costat de un buch. Andwada.


ANCIANS, m. pi. Nom que 'Is juheus donavan Navis tormentorum bellicorum explosi.
las personas ms considerables. Ancianes. Senes ANDANT. m. ms. Gracis, un dels cinch mo-
venerabiles. Entre Calvinislas, cert nmero dels
|| viments fundamentals de la msica. Andante. Fesli-
ms obstinats imposats en la secta, los quals com- nus concentus.
ponen sasjuntas. Ancianes. Calvinistarum senatores ANDAR. v. a. ant. anar.
ANGOR. adv. ant. encara. ANDAS. f. pi. ANDES.
NCORA, Instrument def. ferro ab dos llenguas ANDERRIS. m. pi. ter. clamstechs.
com la punta del ham, que tirat al mar ab la gu- ANDES. f. pi. llitera, batart. \\ ant. llit de
mera det las embarcacions, y las deslliura del m- morts. |]
ant. peanta.
petu dels vents. A'ncla, ancora. Anchora, e. ANDIRA. f. Arbre de Amrica de quaranta cin-
NCORA DE LA ESPERANSA. La quc es mlt gran, di- quanta peus de alsada, las fullas semblants las de
ta aix per sr de major seguretat y 1' ltim recurs la noguera, las flors pelias, lo fruit ovalat, de dos
que queda. Ancora de la esperansa. Sacra anchora una polsadas de llarch,y cont una ametlla mlt amarga
salulis spes. mef. L' apoyo all ab que's confia.
|| y venenosn. Pangclia. Piso, nis, andira racemosa.
Ancora de la esperanza. Anchora, a;, auxiliura, ii, ANDORR, m. Pobre, vagamundo. Guitarron,
spes, ei. guilon, luno. Yagus, i.

ALSAR NCORAS. fr. uaut. Lcvar ncoras, desafer- FER l' a.ndorr. fr. Fr lo desents quant no's vol
rar, zarpar. Anchoras levare, portu vellere. convenir en lo que's proposa y demana. Ilaccrse me-
ESTAR AL NCORA. Estar la nau assegurada ab ella. mo. Bardum se facere.
Estar en anclas, sobre las anclas las ncoras. Ad ANDRAIX. m. Drapot. Andrajo. Scrula, orum,
anchoras, in anchoris stare. lacinia, ;c.

FERMAR LES NCORES. loC. ant. ALSAR NCORAS. ANDRESSAMENT. m. a. DUE.SSAMENT.


TIRAR NCOiAS. Anclar, ancorar, echar las anclas, ANDRESSAR. v. a. adsessar. endressar. 3. ||

\fincoras, dar fondo. Anchoras jacere ad detinendam ANDREU, m. Nom de home. Andrs. Andrcas, ic.
navim. ANDRANA. ant. Espcie de mantellina que
f.

ANCORATGE, m. La acci de tirar las ncoras usavan las donas. Andriana. Amplior chiamys.
al mar. Anclaje, ancnraje. Anchor.T jactus. Lo dret 1] ANDRINO. m. ter. cascarellito.
que's paga en los ports pera donar fons. Anclaje, an- ANDROGNIAS. f. pi. Fcstas que celebra van
corajc. Anchorarium tributum. en Afcnas en honor de Andiogeo. Androgenias. In
ANCORGA. En la pintura y fsica es lo color honorem Androgei festa.
groch, obscur al oli, y clar al temple, artificial de ATDRGirO. m. Qui os juntament mascle y fe-
guix prim y tinta de gM'd. Ancorca. Fallida terra mella. Hrrmafrodila, andrgivo. Androgynu.^, lier-
pictura composita. maphroditus, i.

TOMO 1. 13
90 ANE DICCIONARI ANF
ANDRMEDA. f. n. p. Andromeda. Androme- la t, no's mou ning; per si erra, 1' ltim de la

des, cB. II
ast. Constel-laci septentrional que t 59 fila del que la amaga f un salt endevant, tenint tot

estrellas. Andromeda. Andromeda, ae. aix de avantatge: se proceheix aix alternativament,

ANDRMINA, f. Trapasseria, enredo ab que's y guanya la fila que arriba primer al lloch senyalat.

pretn al-lucinar. Andrmina, tramoya. Fallacia, ec, Salta t y dmela t. Puerorum ludus modo luden-
fraus, dis. [|
adj. Al-lucinador,ambrolla. Trapacista, di sic dictus.

trapacero. Fallax, fallaciaruin machinator. anell en lo dit honra sens profit, ref. Adverteix
ANDRONA. f. Carrer estret pera rbrer llum. que no's du emplear lo diner en lo que solament
Callejon. Angusta via. serveix de fausto vanitat. Anillo en el dedo honra
ANDROSSACES. f. pi. Planta que f las fullas sin provecho, Titulus sine re.
al arrant de terra, y del mitj ixen los brots ab sas estar b com f la pedra en l'anell, ant. venir
fullas y flors blancas; la llavor bermella y triangu- COM l' anell al dit.
lar. Androsaces. Androsace vulgaris. VENIR COM l' anell AL
fr. fam. Significa queDIT.

ANDURAIR. V. a. ant. andurir. una cosa s' ha dit


ab oportunitat. Venir como
ft

ANDURINA. f. mar. Cap de dos brassas ab que anillo al dedo, como pedrada en ojo de boticario.

s' atraca y cenyeix la vela del arbre. Andurina. Ru- Tam opportunum ut nihil magis.
dens, tis. ANELLS, m. pi. En los insectes, cuchs y altres
ANDURRIALS. m. pi. Paratges extraviats. An- animals las parts en que tenen dividit lo cos y que
durriales. Invia, avia, loca. representan uns anells. Anillos. Annulus, segmen-
ANCDOTA, f. Notcia, novedat, ocurrncia ig- tum, i.

norada anles. Ancdota. Nova, recens notitia. ANELLA, f. Crcul de ferro ab una espiga pera
NECH. m. Aucell de aygua de un peu de altu- clavarlo. Armella. Armilla, aj, acurminatus annu-

ra, camas rojas y curlas, los dits units ab una mem- lus. II
La que serveix pera tocar las portas. Aldaia.
brana, bch manera de esptula, con vexo sobre
'1 Pessulus, i.
II
La de las cortinas. Sortija. Annulus.
la punta, '1 cos clapat de blancb, negre y blau. Ana~ i. 11
La malla de la cadena. Eslabon. Fibula, a?, annu-
de. Anas, atis. lus, i. II
La que's posa per ansa en los caps de las
ANAR COM LOS NECHS. fr. Caminar remenanse com caixas bahuls. Aldabon. Ansa, aj, annulus, i. |1
La
fan los estevats. Anadear. Anatis mor incedere. que's fica la paret pera lligar los caballs etc. Ar-
ANECH NOVELL. Anudon. Anas, atis. rendador. Ferreus jumentis alligandis annulus.
nbch petit. Anadeja. Analicula, ac. cop DE ANELLA, loc. Aldabada, aldabazo. Gravior
FR l' anech. fr. Morir boquejant. Boquear, mo- pessuli, ictus.
rir, espirar. Expiro, as, fato fungi. |1
Ofegarse. Ane- trucar a la porta ab la anella. Aldabear. Pessuli
garse, ahogarse. Submergs, fluctibus obrui. ictus iterare, repetere.

POLL DEL ANECH. Anadino. Anatis pullus, analicu- ANELLS. m. aum. Sortijon. Annulus grandior.
la, C. .ANELLASSA. f. aum. Aldabon. Pessulus gran-
NEDA. ant. nech. dior.

ANEGAR.v, a. ant. dissimular, j]


ofegar. I
inun- ANELLET. m. d. Anillejo,anillico. Annulus, i.

dar. U
animar. ANELLETA. f. d. Aldabila. Annulus, i. ||
La
ANEGARSE. V. r. Ofegarse ab aygua. Anegarse, que's porta per adorno en las orellas. Zarcillo, cerci-
sumergirse. Submerg. llo. Inauris, is. ||
En los telers ullets de vidre. Gafe-
ANEGAT, DA. p. p. Anegado. Submersus. es. Fibula, ae.

ANEGUET. m. d. Anadon. Anas, atis. ANEQET. m. d. nech jove. Anadoncillo. Anas


ANEL. m. ant. y jnior.
ANELL. m. Crcul petit de metall altra mat- NET. m. NECH.
ria preciosa per adorno dels dits. Anillo, sortija. An- ANET. m. Herba olorosa medicinal semblant al

nulus, i.
II
arq. La forma de anell ab que termina la fonoll, son olor excita '1 vmit. Eneldo. Graveolens
part superior de la columna. Collarino. Annulus co- anethum.
lumnaris. \\
virolla. []
anyell. ANETIR. v. a. ant. afegir, anyadir.
AL ANELL. m. adv. anell DE SALTAR. ANEURISMA. f. cir. Tumor que's forma per la
ANELL ASTRONMicn. loc. Crcul de metall graduat, relaxaci fractura de la artria. Aneurisma. Aneu-
que mostra ab sa alidada la altura dels astres y ser- risma, atis.

veix pera medir las li neas accessibles inaccessibles ANFALONRSE. v. r. ant. enfalonirse. enu-
de la terra. Anillo astronmica. Annulus astronomi- JARSE.
cus. ANFIATROSA. f. anat. amfiatrosa. Certa arti-
a:iell de pescador del papa. exp. Anell pera sage- culaci duptosa, perqu no t moviment manifest.
llarlos breus. Anillo rfc jjescacor. Piscatoris annulus. Anfiatrosa. Amphiatrosa,ge.
ANELL de saltar, loc. Joch dc noys posats en dos ANFIBRACH. m. pot. amfibrach.
un dels quals amaga entre 'Is de sa part una
filoras, ANFIMACRE. m. pof. AMFIMACR0.
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui AlFIPROSTlLS. m. pi. AMiiPROSTiLs. Temples
ANG CATAL. ANG 91

dels antichs, que tenian quatre columnas devant, y nosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajonje, anglica,
quatre delrs. AnfiproslHos. Amphiprostilos, i. carlina, cardo aljonjero.Chamoleon albus, viscosus
ANFIPTERA. f. MFiPTBai. Serp ab alas. Anfip- carduus. []
Purga de herbas cordials y mann clari-
tera. Amphiptera, aa. ficat. Anglica. Anglica potio. La Hisso que's can- [|

ANFI8BENA. f. AMFisBENA. Espcie de serp de la '1 dissaptesant pera benehir lo ciri pasqual. An-
Amrica sens ulls, ab la pell llisa, clapada de en- glica. Lectio in benedictione cerei cantari solita.
carnat y groch. nfisbena. Araphisbama, Cccilia, ai. ANGLICA ARCANGLiCA. f. Planta que's diferncia
ANFISCIS. m. pi. amfiscis. Pobles en la Zona de la anglica, en que la fulleta superior de sa fulla
trrida. Anfiscios. Amphisci, orum. est dividida en pollagons. Anglica arcanglica. An-
ANFITEATRO. m. AMFiTEATRO. glica archangelica.
ANFLAQUIR. V. n, AMFLAQIJIR. AFLAQUIR. ANGLICA CARLINA. Planta. CARLINA.
NFORA. ant. mfora. Cert canti. Anfora.
f. ANGELICAL, ad j. ANGLicn.
Amphora, a;. Certa mesura de lquits que usavan
||
ANGELIGALMENT. adv. m. Ab candor in-

los romans y conlenia Scongis, dosurnas. Anfora, nocncia. Angelicalmenle. Candid, paro.
cuadrmUal. Amphora, ;ii. Las mesuras majors de |]
ANGLIGA8. f. pi. Religiosas de una orde fun-
cosas lquidas que usan los venecians. Anfora. Am- dada en Itlia per Lluisa Toselle. Anglicas, guasta-
phora, ai. linas. Anglica, guastallina raonialis.
ANGANELL8. m. pi. ter. arganells. ANGLICH, CA. adj. Lo que pertany al ngel.
ANGARILLAS. f. pi. Sella pera anar las donas Angelical, anglico. Angelicus.
ab comoditat en las cabalcaduras. Jamugas. Mulie- ANGELINA, m. Arbre de Malabar que arriba
bre ephippium. fins setse peus de gros; sas fullas son mitigants.
NGEL. m. Esperit celeste criat per Du pera Angelina. Angelina, sa.

sn ministeri. ngel. Angelus, i. j]


Peix xato sem- ANGELITAS. m. pi. Heretges queseguian Sa-
blant la rajada. ngel, lija, melgacho, pintarroja. beli. Angelitas. Angelita;, arum.
Squatina, schafina, ai. |]
met, Noy petit. Angelilo, n- ANGELOLATRIA. f. Culto que's dna als ngels.
gel. Infans, tis. \\
Figura de noy que posan en los Angelolatra. Angelolatria, a.

retaules. Angelote. Grandior angeli imago. | n. pro- ANGELOT, ra. Certa goma de color groch y
pi dehome. ngel. Angelus, i. gust amarch que destil-la un arbre de Ethiopia.
NGEL DE LA GUARDA. Lo que Du t Senyalat ca- Sarcocola, azarote. Sarcocolla, ai. La figura de noy ||

da persona per la sua custdia. Angcl de la guarda que's posa en los retaules. Angelote. Grandior ange-
ngel custodio. Angelus custos. |1
met. Lo protector li imago. [] Moneda de or antgua que tenia una fi-
de alg en sas pretensions. ngel de la guarda. Ali- gura de donzella ab una corona en la ma. Angelote,
cujus patronus. victoriata. Yictoriatum, i,

NGEL MAL. Lo diable dimoni. ngel mato de ti- ANGEO. m. Drap de estopa lli grosser. Angeo.
nieblas. Diabolus, i, docmon, onis. Tela stupea.
CANTAR COM UN NGEL TENIR VEU DE NGEL. fr. ANGERONALS. f. pi. Festas que 'scelebravan
fam. Denota la habilitat y duisura ab que canta al- en honor de Angerona diosa del silenci. Angeronales.
guna persona. Cantar coma un ngel. Dulcissim can- Angeronalia, ium.
tar. ANGETENAR. m. astr. Nom de nou estrellas
ES N NGEL. Expressi pera denotar la innocn- de Leridano, y de una de la balena. Angetenar. Stel-
cia bon geni de alg. Es un ngel. Leni natura ho- la sic dicta.
mo. fr. fam. Expressa la hermosura de una perso-
II
ANGHiyE. m. Arbre de la isla de Madagascar;
na. Es un ngel como un ngel. Aspectu pulcher- la cocci de sas arrels disminuheix la infiamaci de
rimus. orina, y es remey contra '1 mal de pedra. Anghive.
NGEL BO DE LLUM. Lo qu uo prevaric. ngel Arbor sic dicta.
bueno de luz. Bonus angelus. ANGINA, f. Escanncia. Angina, ahoguijo. Angi-
NGEL bufador, loc. Sc diu del que l grans gal- na, aj.
las. Angelon de retablo, carrillos de monja baba. Obe- ANGIOLOGIA. f. anat. Descripci de las venas,
sus, obesitate turgens. artrias, nervis y vasos linftichs. Angiologia. An-
NGELA, f. Nom de dona. ngela. ngela, a;. |]
geilogia, X.
Espcie de interjecci afirmativa. Eso mismo, eso es ANGIOSPERMA. m. bot. Nom de las plantas
ello, bravo. Optim. que contenen la llavor en dos tels difcils de separar-
ANGELS. m. aura. Angelote. Angelus major. se de la ametlla. ngiosperma. Angiosperma, b.
ANGELET, m. d. S' aplica als noys per sa in- ANGIOSPERMTICH. adj. bot. Lo que pertany
nocncia. Angclico, angelito. Puellusinnocens. la angiosperma. Angiospermlico. Angiosperma-
ANGELETS, m. pi. PLANTAT JE CORONAT. ticus.
ANGLICA, f. Planta dels Pirineus, las fullas ANGIOTOMIA. f. anat. Dissecci dels vasos.
retalladas y espinosas, la arrel grossa, molsuda y en ngiotomia. Angiotomia, a;.
figura de fus, grisa y arrugada per fora y blanqui- ANGIR. V. a. ant. cercar.
92 ANG DICCIONARI ANI
ANGLANTINA. Planta, englamixa. f. ANGUL ESFRicH. Lo que's forma en la superfcie de
ANGLATERRA, INGLITEBIIA. f. la esfera, en lo concurs de dos circumferncias de
ANGLE, m, ant. ngcl. dos crculs mxims que's tallan. Angulo esferico.

ANGLS, adj. iXGLs. Angulus sphicricus.


ANGLIC, NA. adj. Natural pertanyent In- ANGUL MixTiLNEO. Lo de uua luea recta y altra
glaterra. Anglicano. Anglicanus. curva. Angulo mixtilineo. Mixtilineus angulus.
ANGLICISME, m. Paraula frase inglesa usada ANGUL MORT. fort. ANGUL ENTRANT.
en altra llengua. Anglicismo. Anglicismus, i. ANGUL OBLQUo. Lo major que un recte. Angulo
ANGLO-AMERIC. adj. Lo natural y perta- oblicuo. Angulus obliquus.
nyent als Estats-Units de la Amrica septentrional. ANGUL OBTS. Lo que passa dels 90 graus. Angulo
nglo-americano. Anglo-americanus. obtuso.Angulus obtusus,
ANGLOTAHIR. V. a. ant. e.nglutir. ANGUL PLA. La concurrncia de dos plans en una
ANGOlSSAR.v. a. ant. y sos derivats, coxgoixar. Angulo plano. Angulus planus.
lnea.
ANGOIXA, f. ant. ANGSTU, CONGOIXA. ANGUL RECTiLNEO. Lo de dos lueas rectas. Angulo
ANGOIXAR. V. a. ant. angustiau, congoixar. Angulus rectilineus.
reclilineo.

ANGoixs. adj. ant. angustis, congoixs. ANGUL RECTE. Lo en que una de sas lneas es vertical
ANGOLM. m. Arbre sempre vert, de cent peus y laaltra horizontal. Angulo recto. Angulus rectus.
de alt, que's troba en Malabar; las flors forman una .ANGUL SOLIDO. Lo quc's f per ms de dos nguls
diadema, '1 fruyt es com una cirera: y diuhen que plans que no estan en una mateixa superfcie plana,
la arrel feta polvos es un contraver efics. Angolam. y concorren en un mateix punt. Angulo solido. Angu-
Arbor sic dicta. lus solidus.
ANGONAL. m. La part superior del cos ahont se ANGUL DEL ULL. anat. Lo extrem ahont s' uneixen
juntan las cuixas ab lo ventre. Ivgle. Inguen,inis. las pestanyas. Angulo del ojo. Oculi angulus.
ANGRANALL. m. ENGKANALL. ANGULAR, adj. Lo que pertany al ngul l sa

ANGRELADAS. f. pi. En lo blas, la creu, bro- figura. Angular. Angularius.


daduras y bandas que tenen sas dents mlt petitas, ANGULARMENT. adv. m. En forma figura de

y 'Is costals rodons per la part inferior ab las pun- ngul. Angularmenle. Angulatim.
tas enfora. Angreladas. Denticulatae, arum. ANGULEMA. f. Drap de estopa dit aix per la
ANG. ter. Festas que's fan las crialuras de teta. nom. Angulema. Tela engolismensis.
ciutat de dit
ANGUANYASSAS. adv. m. Poch temps ha. Poco ANGULS, A. adj. Lo que t nguls. Angulosa.
tiempo ha. Nuper. Angulosus.
ANGUARINA. f. Espcie de casaca ab las m- ANGNIA, f. Congoixa, aflicci del esperit. Con-
negas penjant que arriba fins las cuixas. Angua- goja, angustia. Anxietas, alis, angor, is. ||
apuro.
rina. Hungarica chlamys. ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar,
ANGUILA, f. Peix mlt llisquent semblant la angusar. Ango, alDigo, is.

serp. Anguila. AnguiJla, a. \\


nut. Cada una de las ANGUNIARSE. v. r. Patir congoixa. Acongojar-
dos fustas Uargas inclinadas en la vora del mar, per se, angusliarse. Angi.
las quals se fa lliscar la nau quant se aygua.
tira al ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado, angustiado.
Anguila. Geminae et declives trabes ad naves in Afflictus.
aquara decudendas. ||
ter. vit de bou. ANGUNIS, A. adj. Qui pateix angustia. Con-
ESCAPARSE coMLAANGuiLA.fr. fam. S' aplica als gojoso, angustiado. Angustus, pusillis, parvus ani-
astuts que ab sas trapasserias s'escapan de tot. mus. Lo que causa angustia. Congojoso. Anxius.
[|

Escurrirse como anguila. Anguilla est, elabitur. ANGUSTIA. f. Congoja, angustia. Angor, oris,
ANGUILERA. f. Eyna ahont posan las anguilas. anxietas, atis.
Anguilera. Anguillarium canistrura. ANGUSTIAR. v. a. Causar aflicci de animo 6
ANGUILETA. d. Anguilica. Parva anguilla.
f. de esperit. Angustiar. Ango, is.

ANGIXAR. ant. coxgolxar. ANGUSTIARSE. V. r. Acongojarse. Afligi, an-


NGUL. m. La inclinaci de dos lneas que's jun- gore affici.

tan en un mateix punt. Angulo. Angulus, i. ANGUSTIAT, DA. p. p. Angustiado. Miser


ANGUL AGUT. Lo menoF que un recte. Angulo agu- soUicitus, anxius.
do. Angulus acutus. ANGUSTURAS. f. Escorxa de cert arbre que'ls
ANGUL cuRViLNEo. Lo de dos lneas curvas. Angulo naturalistas distingeixen en verdaderas y falsas. La
curvilineo. Angulus curvilineus. verdadera es febrfuga, y la falsa un rer violents-
ANGUL DE REFLEXI. Lo que's forma pr la superf- sim. Angosturas. Cuspariae, arum.
cie plana en que cau, per exemple, un raig de llum, ANGUYAR. V. a. ant. congoixar.

y que va desde '1 mateix pla als ulls. Angu-


la lnea ANHELAR, v. n. Desitjar ab nsia. Anhelar.
lo de reflexion. Angulus reflexus. Anhelo, inhio, as.
ANGUL ENTRANT, fort. Aquell eu que la punta mira ANHILARSE. V. r. ANIQUILARS.

envers la plassa. Angulo entrante. Angulus recedens. ANIBLE. m. Espcie de sotana ab ranegas,
AN CATALA. ANl 93

oberta per devant, que forma part del vestit orien- na cosa. Echarsealgo al coleto d cuestas. Manducare
tal. Anible. Annibs, bilis. aut bibere.
ANILLAMENT. m. auinad.4. DONAR NIMA. fr. onar vivesa, esperit y grcia
ANILLAR. V. n. aiii.wr. particularment al llenguatge. Dar alma. Yigoro, as,
NIMA. f. Principi interior del moviment de NO GOSAR DIR QUE LA NIMA SIA SEVA. fr. NO gOSaP
las operacions de tol cos vivent. Alma, anima. Ani- parlar ni en b ni en mal. Nu chistar, no desplegar
ma, ic, animus,i. || Tros rod de fusta, os etc. sobre los liibios. Ne musitare quidem.
que's forman los botons HormiUa. Astrictori globuli SENTIR EN LA NIMA, ff. Tenir gran sentiment do-
forma. En lo viol y altres instrumeats de pont,
I|
lor de alguna cosa. Sentir de muerte, par de muerle,
pessa de fusta que's posa entre las dos tapas pera par del alma en el alma. Maxim dolere,
forticar lo so. Alma. Ligneum sustentaculum. |1 DONAR LA NIMA DEU, Espirar, morir, rendir
ret. Se pren per tota la persona, y aix 's diu: no hi dar el alma Dios. Extremum spiritum edere,
ha un ANIMA, en tot lo carrer, etc. Alma. Uomo, inis. reddere,animum agere, exhalar, expirar.
II
En los negocis lo ms essencial de ells. Alma. ESTAR COM LA NIMA de'n GMiiBAr. fr. Se diudel que
Anima, En una devisa, la lletra que acompanya
ae. ||
no pren partit en alguna cosa. Estar como el alma de
la figura. Alma. Lemma, atis. met. Lo que dna ||
Garibay. Ad nihil intentum esse.
esperit, vigor y forsa alguna cosa, com 1' amor fr. fam. Pondera la mlta
PENJAR LA NIMA ALG. .

la ptria es la nima del estat. Alma. Yis, is, virlus, gana de menjar. Clarearse de hamhre. Fame labo-
utis. \\ mel. La substncia, '1 principal en qual- rar.
sevol cosa, y aix 's diu: anem al .mma del negoci. PESARLi ALG KN LA NIMA. fr. fam. Sentir viva-
Alma. Summa, ic, caput, itis. |1
enteniment, [j met. ment algun mal succs contratemps. Pesarle uno
La concincia, y aix del que obra mal se diu que no senlirlo en el alma. Gravissim commoveri.
t ANIMA. Alma. Gonscientia, a?. Lo vuyt de un can || PORTARSEN EN COS Y NIMA, ff. met. Portai'sen al-
de artilleria. Anima. Bellici tormenti spiramentum, guna cosa enterament. Llevarse en cuerpo y en alma.
cncava. || Lo que's posa dins de alguna cosa pera Penitus eripere,
manlenirla sostenirla. Alma. Interins fulcimen- SENTIR EN LA NIMA. fr.Tenir mlt sentiment de
tum. II
Vivesa, esperit, forsa, expressi, etc. y aix alguna cosa. Sentir en el alma, tocar en la lumbre,
's diu: la imatge, '1
discurs t mlta anima. Yis, is, en la nina delos ojos. GrRvissim dolere, commoveri,
vivacitas, atis, acumen, inis. | Fantasma, papo pera TENIR LA HIMA DE N FIL, fp, PENJAR LA NIMA
fer por las criaturas. Coco. Larva, nenia, ae. |1
Se ALG.
diu comunment de la del purgatori. Anima, alma. TENIR ESTAR LA NIMA ENTRE LAS DENTS. fP. mCt.
Anima, va. Tenir mlta por, estar en gran perill. Estar con,
ANIMA DE CABALL. Bxpr. fam. Se diu de la persona tener el alma entre los dientes. In extremo periculo
que sens escrpol comet maldats. Alma de cahallo. versari.
Effraenate audaci;ohomo. UNA NIMA SOLA NO CANTA NI PLORA. Pef, Advertcix
ANIMA DE CAGAFERRO. fam. y loC. que un de sol sens ajuda de altres no serveix de res.
ANIMA DE CANTI. cxpr. fam. Se diu de la persona Una nima sola ni canta 7ii Hora. Solus sine alterius
mlt ncia tonta. Alma de canlaro. Stultus, stupi- auxilio in quacumque re parura valet.
dus, stolidus. NiMAS. Lo toch de las campanas que tocan cep-
NIMA EN PENA. La que pateix en lo purgatori. tas horas de la nit, avisant alsfiels pera que preguen

Alma en pena. Umbra, le, spectrum, i. met. Trist, |j


per las nimas del purgatori. Animas. Sub noctem
melanclich. Alma en pena. Hominum frequentia prodefunctis preces, orationes,
ugiens. NIMAS BENEYTAS. inleij. quB exppessa '1 gran

NIMA FREDA. La porsona de poch esperit. Ave fria, desitjde alguna cosa. Animas y Dios: Dios lo'oiga y
ave zonza. Stolidus homo. elpecado sea sordo. tinam faxit Deus.
ANiMAMiA.exp.de carinyo. A /ma ia, mi alma. ANIMACI, f. L' acte de animarse infundirse
Anima mea, mel meum. la nima en lo cos. Animacion. Animatio, nis.
ANRSELI ALG LA NIMA DETRS DE ALGUNA COSA, ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Anima-
fr. met, Denota la forsa abque alguna cosa atrau dor. Animator, is.

alg. Llevar a uno alguna cosa Iras si el alma. Alicu- ANIMADVERSI, f. Advertncia, nota, reparo,
jus rei vehementissimo desiderio capi. Animadversion. Animadversi, nis.
ARRANCAR LA NIMA. fr. met. Matarlo frli mlt ANIMAL, m. Cos que t sentit y moviment. Ani-
mal. Se diu ordinriament araenassant. Sacar el al- mal. Animal, is. ||
Comunment s' entn per los ir-
ma, el corazon, las entranas, las tripas a alguno. racionals. Animal, bstia, bruto. Bstia, K, rationis

Lacero, trucido, as. expers animal. ||


adj. Dit del home mlt ignorant.

ARRIBAR TOCAB LA NIMA. fr. Sentir vivament Animal, bruto, bstia. Stupidus, plumbeus. ||
adj. Lo
alguna cosa. Tocarle uno en el alma, tocar al alma que pertany al cos animat y sensitiu. Animal. Ani-
alguna cosa. Gravissim dolere. malis.
CLAVARSBL NIMA. ff. fam. MeDJai* bcurer algu- ANIMAL BSECH. ant. INSECTE.
u an DICCIONARI ANI
AlflMlLLBEUT. BSTIA BRUTA. la execuci de una cosa difcil. Animo las gachas.

ANIMAL DE CARRETA, exp. y Euge, macte animo.


ANIMAL DE QUATRE POTAS. cxpr, iiiet. Sumament BON NiMO. int. Pera animar. Buen nimo. Macte
incaps. Tonto de cuatro suelas. Terque quaterque animi vel animo.
bardus. COBRAR NlMO. fr. ANIMARSE.
ANIMAL DE LLOGUER, La cabalcadura queexp. DECURER DEL NIMO DE ALG. fr. Prdrer la esti-
llogan. Alquilon. Locatitium, meritorium animal. maci. Perder cl concepto. Existimationera apud ali-
ANIMAL ENCBERTAT. ant, RINOCERONT. quem deperdere.
TOT ANIMAL SAB DEIXAR LO LLOCII AHONT NO PT DONAR MIMO. fr. ANIMAR.
CAMPAR, ref. Aconsella abandonar i' empenyo que'ns EXPLAYARSE l' NIMO. fr. EXPLATARSE 'l COR.
perjudica. Qiden tiene tienda y no vende, necio es si la FR PRDRER LLEVAR l' NIMO. fr. met. DESANIMAR-
sosliene. Qui nihilum vendit, pateat licet usque ta- PRDRER l' NIMO. Acobardirse. Estrecharse de ani-
berna. Protins banc clausam si sapit ille velit. mo. Animum deprimere,
ANIMALS. m. aura. Animalazo , animalon, FR NIMO. r. y
animalote. Magnum animal. [|
met. Home mlt igno- TENIR NIMO. fr. Formar intenci de fr alguna
rant tonto. Animalazo. Plumbeus, rudis. cosa. Hacer nimo. In animo, in mente habere.
ANIMALET. m. dim. y ANIMS, A. adj. Coratjs, esforsat, valent. Ani-
ANIMAL, m. d. Animaleju, animalito. Bestio- moso, valeroso, esforzado. Animosus, erectus, stre-
la, ai. nuus.
ANIMALOT. m. Animal de mala figura que no ANIMOSAMENT. adv. mod. Animosamenie. Ani-
( nom conegut, Animalucho. Anonomastos, i, bes- mos, fortiter, strenu.
tiola. X. II
vulg. L' home sumament ignorant. Ani- ANIMOSissiM, A. adj. sup. Animosisimo. Stre-
malucho. Plumbeus, i, rudis, is. nuissimus.
ANIMAR. V. a. Infundir la nima en lo cos, ANIMOSISSIM AMENT. adv. m. sup. Anxmo-
donar vida. Animar. Animo, as. Donar animo, va- || sisimamente. Animosissim, strenuissim.
lor, coratge. Animar. Exsuscito, agito, as, conirma- ANIMOSITAT, f. Yalor, atreviment. Animosi-
lionem elicere. Donar vigor y energia las cosas
[| dad, ardimiento, valor. Animi vis, virtus, audcia.
inanimadas. Animar. Vitan ac veluti spiritum dare. ANIQUILABLE. adj. Fcil de aniquilarse. Ani-

II
Entre pintors y escultors donar vivacitat y expres- quilahle. Extinguibilis, destructibilis.
si las liguras. Animar. Anima m addere. ms. ||
ANIQUILACI, f. Destrucci. Aniquilacion, ani-
Sonar ab primor un instrument. Animar. Inspiro, quilamienlo. Extinctio, destructio, nis.
animo, as. ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. An-
ANIMARSE. v. r. Cobrar animo, esfors. Ani- quilador, exterminador. Destructor, is.

marse, cobrar animo, valor. Respiro, as, resipisco, is. ANIQUILAMENT. m. aniquilaci.
ANIMAT, DA. p p. Animado. Animo robora- ANIQUILAR, v. a. Redubir no res. Aniquilar,
tus. exterminar. Ad nihilum redigere. ||
Arruhinar ente-
NIME. m. Certa rehina treta per incisi de un rament. Aniquilar. Funditus evertere.
arbre de indias semblant al garrofer: es de olor ANIQUILARSE. V. r. Prdrer lo sr alguna cosa.
mlt suau y de color de encens. Animc, goma nima. Aniquilarse. Funditus eradicari, everti, delri.
ResinB anime. ,
ans. m, matafaluga. ||
Confits deia llavor de la

NIME coPAL ORIENTAL. Rehina mlt dura, trans- matafaluga ensucrada. Anis, grajea. Saccharo incrus-
parent, de color de topaci clar, que lubeix de una ta ta minuta grana.
planta, espcie de rold, y serveix per la duresa y ans estrellat. Arbust de la Xina y del Jap, que
brillantor del barns. Anime copal t oriental. Orien- f un boll modo de estrella ab set raigs, cada qual
talis seu copalis anime. ab sa llavor de gust y olor semblant al ans, y ser-
ANIMER. m. Qui demana caritat per sufragi de veix pera preparar mlts licors deliciosos. Anis de la
las nimas. Animero. Ad defunctorum sutiragia elee- China, estrellada de las Indias. Badiana, ae.
mosynarum colfilector. ARRIBAR ALS ANISSOS, fr. ARRIBAR MISSAS DITAS.
ANIMETA. f. PALiA. ANISSAT. adj. Compost adobat ab ans. Ani-
ANIMETAS SANT AS. ANIMAS BENETTAS. sado. Aniso confectum,
LA ANIMETA. cxp. pera avisar alg obre ab con- ANISSET. m. dim. Anisillo. Anicetura, i.
cincia. Conciemia. Religios facito. ANIVELLAR. V. a. Tirar lo nivell pera examinar
SR UN ANIMETA. fr. NIMA FREDA. si est nivell un pla. Nivelar. Per libro, libro, as, per-
ANIMO. m. Esfors, coratge. Animo, mlor, cora- pendiculum exigere. Posar un pl en posici hori-
||

'zon, brio. Cordis virtus, spiritus. |j


Voluntat, inten- zontal justa. Nivelar. Mquo, as, adamussim planura
ci. Animo. Animus, propositum, i, consilium, ii.
[j
reddere. H Posar en equilibri igualtat qualsevol
ATBNCI, PENSAMENT. cosa material. Nivelar. Ad libellam ducere, adamus-
ABAIXAR l' NIlO. fr. ABAIXAR LO CAP. sim dirigere.
ANIMO LA FARiNOSA. fr. fam. tcr. Ab que s' alenta ANIVERSARI, m. L' ofici que 's celebra en su-
ANO CATAL. ANS 93
nragi de algun difunt lo dia que cumple any de la
sua mort, y per extensi en (lualsevol altre dia. Ani-
1' noms y
ic. II
verbs. Anomalia, irregularidad.
Anomalia,
La irregularitat aparent en los moviments
astr.

versario. Anniversarium, ii. dels planelas. Anomalia. Anomalia, c. med. Irre- ||

ANJUP. m. ALJUP. gularitat en las fibras en lo pols. Anomalia. Ano-


ANLA8SAR. V. a. ant. ENLLSSAR. malia, Oi. |j En la historia natural, monstruositat.
ANLL. adv. 11. ejll. Anomalia. Anomalia, a;.

ANMAN8IR. v. a. ant. eumstigir. ANMALO. adj. gram. Se dia del nom verb
ANMUNI. ant. sonou. f. irregular. Anmala. Anomalus.
ANNA. mit. Diosa que presidia als
f. anys. Anna. ANOMENADA, f. Nom, fama. Uenomhre, nom-
Anna, a?. [| Petit animal del Per, '1 fetor del qual bradia. Fama, ai, nomen, inis.

'nfesla "Is llochs ahont passa las nits. Anna. Anna, a;. ANOMENADAMENT. adv. m. Expressament.
ANNAL. ra. ant. anyal. Especialmente, nomhradamente. Speciatim. fl
Per sn
ANNALISTA. m. Lo qui escriu annals. iuista. nom. Nombradamenle. Nominatim.
Annalium scriplor. ANOMENADOR, A. m. y f. Lo qui anomena
ANNALS, m. pi. La historia que cont 'Is fets de elegeix. Nomhrador. Elector, is.
cada any separadament. Anales. Annales, ium, an- ANOMENAR. V. a. Designar alg per sn nom.
nalium monumcnta. Nombrar. Voco, appello, as. Posar nom. Poner ||

ANNATA. f. La renda, fruyt emoluments que nombre. Alicui nomen imponere.


Elegir alg per ||

produheix qualsevol benefici empleo. Anata. Anna- alguna cosa. Nombrar. Nomino, as. Fr menci ||

la, SC. particular de alguna cosa. Nombrar. Nomino, as.


ANNEDOTAS. m. pi. Divinitats dels Caldus, ANOMENAR UEREU. fr. Constituhirlo frlo. Nom-
iraaginadas segons la idea que havian format dels brar heredero. Hicredem nuncupare, insliuere.
ngels bons y mals. Annedotas. knnadolvc, aruin. NO ME l' ANOMENES, expr. Dcuota la repugnncia
ANNEXO, A. adj. Lo que va unit ab altre cosa. de que s' anomena al subjecte que s' aborreix. No
Anejo. Annexus. me Ic nombres. Nec nominetur.
ANNOBLIMENT. m. ENNOBLIMENT. ANOMENARSE.v. r. Dirseuna cosa '1 su nora.
ANNOBLIR. v. a. ennoblir. Nombrarse, llamarse. Nominari.
ANNOMINACI. f. ret. Figura que consisteix ANOMENAT, DA. p. p. Nombrado. Nominatus.
eu alterar alguna lletra sl-laba en principi mitj ANOMEUS. m. pi. Arrians purs, que sostenian
de una dicci repetida. Paronomasia, agnominacion, que '1
Fill de Du no era semblant al Pare. Anomeos,
anominacion. Paronomasia, ai. anomianos, anomos. Anomei, orum.
ANNONA. f. Entre 'Is romans diosa de la abun- ANNIM, A. adj. Sons nom, sens firma, com
dncia. Annona. Annona, ai. escrit, carta annima. Annimo. Anonymus.
ANNOTACI. f. La acci de anotar. Anotacion. ANOTRICH, CA. adj. med. Lo que serveix
1' escrit. Anoiacion. Anno-
Annotalio, nis. []
Nota en pera curar la boca del cor. Anotrico. Anolricus.
tatio, nis. ANOVELLAR. V. a. NOTICIAR.

ANNOTADOR, A. m. y f. Qui posa notas. Ano- ANPIT. m. ANTEPIT.


tador. Annolator, is. ANPOQUR. V. a. ant. Disminuhir. Apocar, mi-
ANNOTAR. V. a. Posar nofas. Anotar. Annoto, norar. Minuo, diminuo, is.

as. II
NOTAR, SENYALAR. ANQETA. f. dim. de anca. Anquela, anquila.
ANNUAL. adj. Loquesucceheix cada any. Anual, Parva chinis.
dnuo, anal. Annuus, annualis. ANQUISSECH. m. Caball magre de ancas. An-
ANNALITAT. f. La propietat de sr annual. quiscco. Glune gracilis.
Anualidad. Annualis rei conditio, status. ||
La renda ANRAVRONAR. v. a. ant. podejau, circuhir.
de un any. Anualidad. Anni redilus. ANRERA. adv. Atrs. A tergo, retr.II.

ANNALMEN. adv. t. Cada any. Anmlmenle. ANRIQUEHIR. v. a. ant. enriquir.

Singulis annis. ANS. adv. t. Abans. Antes. Im, quinim, prius.


ANNHIR. V. a. ant. Olorgar. Consentio, con- ANS B. adv. Anles bien. Im, quinim.
cedo, is. ANSA. f. Part que surt dels cossos ahont hi ha

ANNO, A. adj. annual. forat pera poder agafaries ab comoditat, ficant en ell

ANO. m. cir. Forat del cul. Ano, seso. Anus, i, la ma. Asa. Ansa, a;. || met. Ocasi, pretext. Asa,
podex, icis. pi. Ansa, ai, occasio, nis.

anod, na. y mcd. Se diu del medica-


adj. cir. ANSA DEL COLL. Cada un dels dos cossos que van
ment que suavisa y tempera 'Is dolors. Tamb s' del pit al muscle. Clavcula, asilla. Clavcula, se.

usa substanlivat. Anodino. Anodinus. posarse en ansas fr ansas de gerra. fr. Apoyar
ANODINAR. v. a. cir. y med. Aplicar remeys lasmans en la cintura, doblegant los brassosen for-
anodins. Anodinar. Anodino, as. ma de ansas. Ponerse en jarras, enjarra. Brachio
ANOLIEJAR. v. a. ant. y sos derivats, fletau. ansas formar. ||
Estufarse, ensuperbirse. Ponerse

ANOMALIA, f. gram. La irregularitat de alguns en asas. Ansatum incedere.


96 AN DICCIONARI AN
ANSA. adv. ENSA. ANTANYANA. f. Dona mlt vella. Anlamna.
ANSANGONAR. V. a, ant. ENSiNGRENTAn. Femina valde senex.
ANSAT. ni. ler. tup. ANTANYASSAS. adv. 1. Mlt temps ha. Mucho
ANSETIGH, CA. adj. Dit de !as ciutats llibres tiempo ha, anlanazo. Multo abhinc tempore.

y reunidas mtuament pel comers. Anselico, an- ANTAR. V. a. Adelanlar, pasar adelante. Aneve-
siatico. Anseatica civitates foederatac. nio, is.

ANSELM, n. p. Anselmo. Anselmus, i, ANTRGTIGH. adj. S' aplica al pol oposat al


ANSETA. f. d. silla. Ansula, x. rctich, y lot lo que pertany aquell. Antartico.
NSIA. f. Congoixa que causa inquietut 6 movi- Anlarclicus, auslralis polus.
ment violent. nsia. Angor, is, anxietas, atis. || De- ANTARES. m. Nom que donan los astrnomes
sitg vehement. nsia, anhelo. Cupido, inis, avidilas, al cor del escorp. Antares. Scorpionis cor.
atis. ANTEBRS. m. La part anterior del bras desde
DOXARSE NSIA. fr. AFANTARSE. []
Ingeniarse. Me- '1 pols fins al indret del colse, Anlehrazo. Fars bra-
nearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinar. chii anterior.

ESTAR AU NSIA PASSAR NSIA. fi". EstV COH CUda- ANTEGAMARILLA. f. Pessa de palcio im-
dado, tener pasar ciddado . SoUicitudiue, cura an- mediatament abans de arribar la antecambra del
gi, premi. rey. Antecamarilla. Vestibulum ante regis cubica-
ANSIAM. m. ENSIAM. lum.
ANSIAR. V. a. Desitjar ab nsia. nsiar. Ambio, ANTEGAMBRA. f. Pessa abans de la sala prin-
is. cipal. ntecmara. ProcaHon, i. 1|
Pessa abans del
NSIAS. f. pi. Basqueig, ganas de vomitar. Das- dormitori principal. Anlilhalamus, i.

cas, arcadas, vmilos. Nusea, ai. ANTECANT. m. invitatoui.


ANSIETAT, f. ANSiA. ANTECAPELLA. Pessa inmediala f. la cape-
ANSIS, A. adj. Qui t nsia desitg vehement lla. ntecapilla. Anterior capella? aditus.
dealguna cosa. Ansiosa. Anxius, sitiens. []Lo que ANTEGEDNGIA. f. Anlecedencia, procedncia.
est acompanyat de grans congoixas. Ansiosa. An- Primatus, us.
xielate plenum. ANTECEDENT, adj. Lo que v antes. Anlecedcn-
ANSIOSAMENT, adv. m. Ansiosamenle. Cupid, te. Antecedens. La primera proposici del
[| m. log.
avid, aviditer. enimema. Antecedente. Antecedens, prima enlhyme-
ANSUMAR. V. a. ENSUMAR. matis proposilio. geom. y arit. Lo primer terme
I;

ANTA. Quadrpedo com un mulat; t '1 cap


f de una rah que's compara ab lo segon, dit conse-
gros y llargarut ab una espcie de trompa, que ar- gent. Antecedente. Antecedens, tis. gram. Lo nom ||

ronsa y allarga quant vol, y en la extremitat los pronom que regeix al relatiu. Antecedente. Antece-
nassos; los ulls petits, orellas semblants las del dens, entis.
porch, la cua curta, quatre unglas en las potas de ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormenle,
devant y tres en las de detrs; lo pel curt, esps y anteccdcntemente. Ante, prius.
negrench. Danla, bfalo. Ala^a, is, terreca, a3. ||
La ANTECEDIR. v. n. Anar estar una cosa abans
pell de dit animal adobada. Anle. Bubulinum co- que altra. Preceder, anteceder. VrcceAo, is. |j
Tenir
rium. una persona cosa preferncia superioritat sobro
LO QUE TK COLOR DE ANTA. Anteado. Subpalidus. altra. Preceder, anteceder. Antecelio, is.

ANTABAHIR. v. a. ant. entibiarse. ANTECESSOR, m. Qualsevol dels antepassats


ANTAGONISTA, m. mul, qui s' oposa con- respecte de sos descendents. Antccesor. Antecessor,
tradeix altre. nlajonista. Adversarius, ii, amu- is. En los empleos y dignitats lo que'ls obtenian
II

lus, i. []
anat. Qualsevol dels muscles.que tenen oci abans dels actuals. Predecesor, antccesor. Pra;deces-
contrari altre. Anlagonisla. Antagonisticus mus- sor, antecessor, is.

culus. ANTECO, A. adj. geog. S' aplica als que es-


ANTANACLASSIS. f. ret. EQUvocn. tan baix de un mateix meridi y igual distncia de
ANTANY, adv. t. L' any prxim passat, y per un equador. Antccos. Anta3cus.
extensi qualsevol dels anys passats. Antano. Supe- ANTEGOLUMNA. f. La aislada en las obras ex-

riore anno. teriors. Columna aislada, antecolumna. Anterior co-


PENSiU KN LAS NEUS DE ANTANY, SI CAURAN ENGUANY. lumna.
fr. met. Se reprn alg que no est en lo que ANTECOLL. m. Part de la cota de malla pera
diu. Pensar en, mirar las miisaranas. Menle di- defensa del coll. Anlecuello. Colli tutamen.
vagari, peregrinar!. ANTEGOR. m. La pessa que est abans del cor.

QUANT ES JA VINGUT LO DANY, ES EN VA PARLAR DE Anlecoro. Anterior chorus.


ANTANY, ref. Denota que alguna cosa s' ha ft pas- ANTEDATA. f. Fetxa anticipada. Antedata. Dici
sada la ocasi, quant ja nos necessita. Despues de au te scriptum signatura.
vendimiar, ciivanos; al asna muerto lacehada alraho. ANTEDATAR. V. a. Posar la feixa anticipada.-

Post bellum, auxilium. Pcracta via, viaticum quaeris. Antedalar. Diem scripto praponere.
ANT CATAL ANT )7

ANTEDILUVI, NA. adj. Lo de abans del di- una cosa respecte de altre, Anterioridad. Pracessio,

luvi. Antcdiluviuno. Anlediluvianus. aniecessio, nis,


ANTEIGLSIA. m. Lo porxo devant la iglsia. ANTERIORMENT, adv, 11, Anleriormenle. Ante,
Anleiijksiu. Ecclesiu porlicus. H En Viscaya la igl- prius,
sia parroquial de alguns de sos pobles. Anieujksia. ANTES. prop. conj. abans.
Parochialis ecclesia, parochia, a*. ANTESALA, f, Lo recibidor immediatament
ANTELACI, f. Preferncia, comunment de abans de la sala principal. Antesala, antecamara.
temps, Antelacion. Aniecessio, nis. Procestriura, ii,

ANTELIS. m. pi. rail. Dus tutelars que 'Is FKR ANTESALA, E-sperarcu ella. Uacer antesala. Ex-
grechs col-locavan en las porlas de sas casas. Ante- pectar in procestrio,
lios. Anleli, orum. ANTE8TERIE8. f, Feslas que 's celebrava n en
ANTELIX. m. anat. Lo cercle interior de la ore- Atenas en honor de Bac, y en que 'Is amos ser-
lla, Anlelix. Antelix, icis. vian als criats. Antesteriua Antesteria, orum, .

ANTEMERIDI. adj. Lo que est abans del ANTEVIGILIA. f. Lodia abans de la viglia. An-
mitj dia. Anlemeridiano. Anlemeridianus. tevigilia, antevspera. Antepervigilium, ii.

ANTEMURAL. m. Segona muralla que's posa ANTIA. f. Lley que public Anti, per la qual se
per defensa de la principal. Antemural, antemuro. prohibia als magistrats 1' admtrer ningun convit,
Murum prolegens arx. ||
met. Reparo, defensa: y no sr en casas distingidas. Antia. Ania, ai. |j

aix 's diu: ANTEMURAL dc la f. Antemural. Propug- Diosa venerada en Anti, Antia. Antia, anciatena, ic,

naculum, i, anlemurale, is. ANTIADIAFORSTICH. m. Contrari als Lute-


ANTEMURALLA. ANTEMirRAt. f. rans moderats, Aniiadiaforista. Antiadiaphorista, a-

ANTENA, nul. Pal mlt llarch,


f. al qual est ANTIARTRTICH, CA. adj, med, Remey con-
assegurada la vela llatina. Entena. Antenna, c. tra la poagra, Anliarlritico. Antiartriticus,
[[

BANYA. ANTIASMTICH. m. Contrari al asma, Antias-


ANTENAL. m. Aucell martim del Cap de Bona- mtico. Antiasmaticus, i.

esperansa; la ploma que t sota las alas es mlt ANTIBAQUI. m, pot. En lo vers llat peu de
suau, y es remey eics contra las indigestions y dos sl-labas breus y una llarga. Antibaquio. Anli-
flaquesa de la boca del cor, calen fantlo ab sn bachius, i.

abrich exterior. Antenal. Avis antenalis. ANTICATONS. m. pi. Dos llibres de Julio Csar
ANTENOM. m. Lo que antecedeix al nom, com contra Calon de ltica. Anticatones. Anticatones, um.
sant, don. Antenombre. Pranomen, inis. ANTICH, GUA. adj. Lo que ha passat mlt
ANTEOMNIA. m. adv. Yeu llatina admesa en- temps. Antiguo. Antiquus, avitus, priscus. |]
vell. [|

tre 'Is erudits, que vol dir: abans de tot. Anteom- En los col-legis y altras comunitats, lo qui fa mlt
nia. Anteomnia. temps qui est. Antiguo. In veterura coUegarum or-
ANTEPASSAT, DA. adj. Passat, parlant del dine adscriptus.
temps. Antepasado. Anteactus. AB ANTicu, ra. adv, Desde la antiquitat. Desde lo

ANTEPASSATS. m. pi. Avis ascendents. An- antiguo. Ex antiquo.


lepasados, mayores. Majores, um, avi, orum. A LA ANTiGUA. Segons 1' US costum dels antichs.
ANTEPENLTIM, A. adj. Lo que est inmedia- A lo antiguo. Antiqu, vetust, absolel,
taraent abans del penltim, Antepenllimo. Antepe- ANTICHS. m, pi. Los que visqueren en los si-
nultimus, penultimo anterior. gles remots, y 'Is homes celebres de la antiguitat.

ANTEPILANS. m. Soldats veterans de Roma Antiguos. Yeteres, um.


que componian un cos de reserva. Antepikmos. An- ANTICIPACI, f. La acci y afecte de antici-
tepilani, orum. par. Anticipamiento , anticipacion. Antecessus, us. ||

ANTEPIT. f. Barana que impedeix la cayguda ret. Figura que suposa la objecci contrria y la

de paratges alts, Antepecho. Lorica, maceria, sa. solta. Anticipacion, prolepsis. Prolepsis, is, occupa-
ANTEPOSAR. V. a. Preferir. Anteponer, preferir. tio, nis. II
Presentimenf. Anticipacion. Anticipalio,
Anlepono, pra.'pono, is, priefero, antefero, ers. nis. II
Prevenci. Anticipacion, Anteversio, anteoccu-
ANTEPOSAR8E. V. r. Anteponerse, preferirse. palio, nis.
Neminem pnc se ducere. ANTICIPADA./, esg. Ferida feta trahici. An-
ANTEPOSAT, DA. p. p. Antepueslo. Pralatus. ticipada. Callidum vulnus.
ANTEQUERA, m. Lo natural de lo pertanyent ANTICIPADAMENT, adv, t. Anticipadamente,
Antequera, ciutat de Andaluza. Antequeram. Sin- Tempore ante capto,
con anticipacion.
gillanus, i. ANTICIPADOR, A. m, y f. Qui anticipa. Anti-
ANTERA. f, farm. bot. Aquella porci groga que cipador. Anticipator, oris.
la rosa t en son centro, Antera. Antera, x. ANTICIPANT, p. a. En la medicina la febra que
ANTERIOR, adj. Lo que precebeix en lloch y s' adelanta. Anticipant^. Prajveniens.
temps. Anterior. Antiquus, anterior, superior, prior. ANTICIPAR. V, a. Fr alguna cosa abans dl
ANTERIORITAT, f. Precedcncia tempoi-al de temps regular. Anticipar. Anticipo, a3,antecapio,is.

TOMO I. 14
98 ANT DICCIONARI ANT
ANTICIPARSE. V. r. Fr lograr primer lo que ab altre. Anlilogia. Sententiaruminter se contradic-
altre pretenia. Anliciparse, ganar por la mano. Preoc- tio.

cupari, ANTIMONI, m. y
ANTICIPAT, DA. p. p. nticipado. Anticipatus. ANTIMNIA. ant. f. Mineral que's troba com-
ANTICLICH, CA. adj. Contrari la elica. binat ab altras substncias. Lo ms com es mlt
Anticlico. Antiibeos, i. pesat, mitjanament dur, gris mnos clar. Antimo-
ANTIGRIST. m. V home diablich que ha de nio. Stibium, ii, stimni, indecl.
perseguir la Iglesia catlica al fi del mon. Anticrislo. ANTIMONI CRU. Massas slidas, formadas de agullas
Antichristus, i. de un gris blavench, que tacan
cristallinas, brillants,

ANTICRTICH. adj. Qui s' oposa als crtichs. de negre 'Isy paper posadas al foch se fonen
dits ;

Anlicriico. Critico adversarius, opposilus, contra- fcilment, y desprenen un gas sulfurs insolubles ;

rius. en la aygua, solubles en 1' cit hidro-clrich ab


ANTICUELA. f. ENTIGUELA. desprendiment de cit sulfurs. Cont un poch de
ANTIDATA. f. ANTEDATA. arsnich y sulfuro de plom y de ferro. Sn us es
ANTIDATAR. V. a. ANTEDATAR. mltcom en la veterinria. Sulfuro de antimonio.
ANTIDEMONIACH. m. Qui nega haver dimo- Sulphuretum antimonii, stibium ii, antimonium ,

nis. Antidemoniaco. Antidemoniacus, i. crudum,


ANTIDISENTRICH, CA. adj. Remey contra ANTIMONIAL. adj. Pertanyent lo que es de
la disenleria. Ante-disentrico. Antedisentericus. antimoni, com polvos antimonials. Antimonial. Sti-
ANTIDOTARI. farm. Tractat de contravers. biatus.
Antidotario. Antidotariura , ii. ||
Paratge ahont se ANTIMONIAR. V. a. En las fundicions de lletra
guarda '1 contraver. Anlidolario. Antidolorum re- barrejar lo metall com de ellas ab 1' antimoni.
positorium. Anlimoniar. Stibio plumbum miscere.
ANTDOTO. m. Contraver. Antidoto, contra ve- ANTINEFRTICH. adj. Remey contra '1 mal de
neno. Antidotus, i. [|
met. Preservatiu pera no curer pedra, ronyons y elica nefrtica. Antinefritico. n-
en algun vici falla. Antidoto, preservativo. Cautela, tinephrilicus.
ae, praecautio, nis. ANTINMIA, f. Contrarietat de lleys en lo dret
ANTIESPASMDICH, CA. Medicament adj. escrit, de dos Ilochs en una mateixa lley. Anti-
contra 'Is pasmos. Anliespasmdico. Antiespasmo- nmia. Antinmia, ac.

dicus. ANTIPAPA. m. Qui pretn sr papa contra '1

ANTFONA. f. Verset que antecedeix als salms. llegilim. Anlipapa. Anlipapa, b.

Antifona. Anliphona, a). ANTIPAPAT. m. La illegtima dignitat de an-


ANTIFONARI. m. Llibre de cor que cont las lipapa. Anipapado. Antipapatus, us.
anlfonas de tot 1' any. Antifonal, antifonario. An- ANTIPARA. f. ant. Cansell, biombo. Antipara,
tiphonarius, ii. antepuerta. Operculum , i. (|
ant. niiljas, calsas
ANTIFONER. m. Qui entona las anlfonas Anti- polaynas pera resguardar las camas y peus sols per
fonero. Antiphonarura priecentor. devant. Antipara.
ANTFRASIS. f. ret. Figura pera denotar una ANTIPATIA, f. La oposici de geni natura-
cosa ab la veu que significa '1 contrari. Antfrasis. lesa que t un subjecte altre. Antipatia. Dissiden-
Antiphrasis, is. tia, antipathia, 03.

ANTIGAMENT, m. adV. ANTIGUAMENT. ANTIPTICH, CA. adj. Lo que t antipatia.


ANTIGUALLA. f. Cosa mlt antigua, monu- Anliptico. Oppositus, contrarius.
ment de la antiguitat. Anligiialla. Antiquitatis mo- ANTIPEr STASIS. f . Augment de vigor de una
numentum. cosa per la oposici de altre. Antiperistasis. Antipe-
A LA ANTiGALLA. fr. A la antigua. Prisc, oper, ristasis, is.
antiqu. ANTIPERISTTICH. adj. Lo que pertany la

ANTIGUALLAS. f. pi. Usos estils que s' usa- antiperistasis. Antiperisllico. Ad antiperistasim per-
van antiguament. Antiguallas. Anliquus usus. tinens.
ANTIGUAMENT. adv. t. Anliguamente. Anti- ANTPODA, m. Los habitants de la terra dia-
qu. metralment oposats en la situaci. Antpoda. An-
ANTlGuisStM, A. adj. 8up. Antiquisimo. Anli- tpodes, dum.
quissimiis. ANTIPTOSIS. f. gram. Figura que posa un cas
ANTIGUiSStMAMENT. adv. m. sup. Antiqut- per altre. Antiptosis. Antiptosis, idis.
simament. Antiquissini, ANTIPTRIT. adj. Contra la putrefacci. An-
ANTIGUITAT, f. La qualitat de antich. Antige- tiptrido. Antiputridus.
dad. Antiquias, vetustas, atis. ANTIQUAR. Caliicar de antiquada una paraula
ANTILMINTICH, CA. adj. Contrari als cuchs. locuci. Antiquar. Antiquo, as.
Vermfugo, aniielmintico. Yermifugus. ANTIQUARI, m. Qui fa particular estudi en sa-
ANTILOGIA. f. Oposici aparent de un text ber las cosas anliguas. Anticuario, Anliquarius, ii.
AM CATAL ANU 99

I ANTIQUAT, DA.
solclus.
adj. Anticuado, Inasitatus,ob- ANTNIA, m. Religis de .sant AnIon. Anlonia-
no, antonino. Antonianus, i. [j adj. Pertanyent An-

ANTIQUIOR. adj. y. toni. Antoniano. Antonianus.


ANTQUSSIM, A. adj. SUp. NTIGUSSlM. ANTONIETA. f. n. p. dim. ntoUila, Anlonieta.
ANTIQSSIMAMENT. adv. m. sup. ASTiGus- Antnia, x.
SIII\MENT. ANTONINIADA. f. Tlol de un poema de Gor-
ANTIQUITAT. f. ANTIfillTAT. dia. Antomniada. Antoninias, adis.
ANTIQITATS. f. pi. ntigallas. ANTONINO. n. p. Antonino. Antoninus, i,

ANTIRAH. f. ant. Injria, injustcia, Sinra- ANTONOMSIA, f. ret. Figura que substilu-
2011. Injuria, jc. heix un nom propi per un apelafiu, un apelatiu y
ANTISCIS. f. a.st. Dos punts del cel igualment patronmich per propi. Antonomsia. Antonomsia,
distants dels trpichs. Andscios. Antiscius, ii. a?, pronominalio, nis.

ANTISCORBTICH. m. med. Reniey contra '1


ANTONOMSTICAMENT. adv. mod. Per an-
escorbut. Anliscorbtico. Antiscorbuticus, i. tonomsia. Antonomsiicamente. Antonomastic, per
ANTISIFILTICH. adj. Medicament contra 'i antonomasiam.
mal venreo. AntisifiU'lico. Aniisifiliticus. ANTONOMSTICH. Lo pertanyent la anto-
ANTISPODl. m. farm. Confecci que supleix per nomsia. Antonomstico. Ad antonomasiam perti-
r espodi. Antispndio. Antispodium, ii. nens.
ANTISTROFA. f. gram. Figura que s' usa ANTORA. f. Planta coniraver del acnit. Anlo-
quant s' anteposa posposa un terme respecte de ra. Aconitum saluliferum.
altre. Antistrofa. Antistrophe, es. ANTORXA. f. Atxa que f molta llum. Antorcha.
ANTTESIS, f. ret. Figura ab que una paraula Tada, x, cereus, i.

sentncia s' oposa altra. Anlesis, conlraste. ANTORXAT. m. ENTORXAt.


Anthiteton, i, antithesis, is. 1|
alg. Mutaci de quan- ANTORXERA. ATXERA. ter. LLUMANERA. f. |]

titats de afirmativas negativas. Anttesis. Anlhite- ANTOSTA. ter. escudellrr. maynell.


f. ||

sis, is. II
gram. Mutaci de una lletra en altra. An- ANTRACAMBIAR. V. n. ant. alternar.
ttesis. Anthitesis, is. ANTRETAYAR. V. a. ant. entretalub.
ANTITRINITARI. m. Heretge que nega que hi ANTRISTAHIR. V. n. ant. ENTRISTIR.

haja en Da tres personas. Anlitrinilario. Antitrini- ANTROPrAGO. m. Qui s' alimenta de carn
larius, ii. humana. Antropfago. Anthropophagus, i.
ANTIVENREO. adj. ANTISIFILTICH. ANTROPOLOGIA, f. teol. Modo de parlar de la

ANTOIX. m. Lo judici sens fonament. Antojo. Sagrada Escriptura, que atribuheix Du, ulls,
Libido, effra;nata cupidilas. || Capritxo, desitg vehe- mans, etc. com al home. Antropologia. Antropolo-
ment en especial de las donas prenyadas. Antojo. gia, E.

Malacia, pica, ac. ANTUBI. DEPniMER.) m. adv. De cop, de re-


ANTOIXADS. adj. Qui fcilment se deixa go- pent. De antuvion. Subit, repent.
ernar del su antoix. Antojadizo. Yarius, levis, in- ANBIS. m. Divinitat dels egpcios, mitat home
II onstans. y mitat gos, que empunyava un sistre una palma
ANTOIX AMENT. m. ANTOIX. en una ma y en la altre un caduceo. Anubis.
ANTOIXARSE. V. r. Encapritxarse, tenir gran ANUNCIA. f. Condescendncia. Anuencia. An-
desitg. Sols s' usa en tercera persona del singular nuentia, a.

junt ab pronom se y me, te, li. Antojarse. Animi


lo ANUIG. m. ENDIG.
levitate vehementer cupere, appefere. ANUJAR. V. a. y sos derivats, enujar.
ANTOL. n. p. de home. AnloUn. Antolinus, i. ANUL-LABLE. adj. Lo que's pt anul-lar. Anu-
ANTOLOGIA, f. Col-lecci de epigrammas. An- lable. Quod rescind potest.
tologia. Antologia, ta. ANUL-LAGI. f. Abrogaci. Anulacion. Rescis-
ANTON. de home y
n. p. si, abolitio, nis.

ANTONI, n. p. de home. Antonio, y Anton co- ANUL-LADOR, A. m. y f. Qui anul-la. Anula-


munment lo qui pren lo de sant Anion Abat. Anto- dor. Abrogator, is.

nius, ii. ||La gramtica de Nebrija. Are. Latin;c ANUL-LAMENT. m. ant. aniqdilament.
grammatica? ars. ANUL-LAR. v. a. Llevar lo valor alguna lley,

SANT ANTON s' ENAMOR. DE IN POnCH. fr. fam. ULLS tractat privilegi. Anular, invalidar, derogar. Le-
HI HA QUE DE LLEGANYAS s' ENAMOBAN. ges etc. retexere, irritas facere. ||
rescindir. (|
ani-
VESTEN ANTON QUE 'l QUE QUEDA J\ 's COMPON, ref. quilar. II
adj. Lo quart dit de ma. Anular. An-
la

Que 'ns aconsella tractarnos b(> pera allargar la vida, nularius, ii. ||
Lo que t forma de anell. Anular.
advertint que 'Is que sobrevihuen fcilment s' acon- Instar annuli. jj
astr. Se diu del eclipse de
sol quant

sohn. l anoche se miiri, ella hoy casarse quicrc; la sombra cubreix tot lo disco, deixant al entorn
guoij de quien niuere. Quisque sibi consulat. sola una llista de llum en forma de anell. Anular.

ANTNIA, n. p. de dona. Antnia. Antnia, a;. Annularis.


100 ANY DICCIONARI ANY
ANL-LATl, VA. adj. Lo que ( poder de entndrer que 1' any que's bo pera la serra no ho es
anul-lar. Anulalivo. Derogalorius. ||
uescissoui. pera la terra plana. El ano de la sierra no U raiga

ANVNCI. m. Avs Nuncium,


al pblich. Anuncio. Dios d la tierra. Collis grata temperies planorum ini-

ii. 11
Pressagipronstich. Anuncio. Augurium, prae- mica.

sagium, ii, ornen, inis, annuntiatio, nis. ANY CIVIL. Aquell de que cada naci 's serveix
ANUNCIACI, f. ANUNCI. II
per antonomsia. pera regular lo temps. Aio civil polico. Civilis an-
Festa en que embaixada, que '1 Ar-
's celebra la nus.

cngel sant Gabriel port la Verge Maria del mis- ANY cLiMATRiCH. med. L' any set nov de la

teri de la encarnaci. Anunciacion. Beatee Yirginis edat de cada persona, y sos multiplicats :
y per ex-
Mariic nuntiatio, annuntiatio. tensi tamb '1 calamits. Alio climatrico, Climate-

ANUNCIADA, f. Orde de religiosos, instituhida rius annus.

r any 1232 per set mercaders de Florncia. Amin- ANY COM. Lo que s' usa pera las fetxas de lo que
dada. Ordo religiosus ab annuntiata Virgini incar- s' escriu. Ano comun usual. Usualis, communis

natione dictus. Orde de caballeria, fundada!' any


|1
annus.
1353. Anunciada, rden de los lazos del amor. Mili- ANY CORRENT. Lo prescul eu que succeheix lo que's
tarisordo salutatae ab angelo Yirginis nomen conse- fa diu. Aio corrienle. Praisens annus.
cutus. Orde de religiosas, fundada per Joana, mu-
II
ANY DEN MARRAS. fr. l' ANY DE MARIA CASTANYA.
ller de Lluis XII. Anunciada. Nunliafa, a;. ANY DE FiGAS FLORS ANY DE PLOiis. ref. Dcuota que'ls
ANUNCIADOR, A. m. y f. Qui anuncia. Anun- anys abundants de figas flors solen sr estrils en lo
ciador. Nuntius, ii, annuntiator, is. dems. Ario de brevas nunca lo veas. Pracocis fici
ANUNCIAR. V. a. Donar la primera notcia. fructus abundans aliorum sterilitatem obnuntiat.

Anunciar. Nuntio, pronuntio, as, affero, ers. |]


Pro- ANY DE JUBILEU, fr. ANY SANT.
nosticar bons mals successos. Anunciar. Praemons- ANY DE GRCIA, y
Iro, as, auguror, aris. [|
avisar. ANT DEL SENYOR. Lo dcI naixement de Jesu-Christ.
ANUVOLARSE. V. r. ENNUVOLARSE. ATio de grcia de nueslra salud. Domini N. J. C. na-

ANVANAIR. V. n. ant. Desvanecer, disipar, ani- tivitatis annus.


quilar. Dissipo, as, dissolvo, is. ANY DE OVELLAS ANY DE ABELLAS, rcf. DCUOta qUe 1'
ANVANCRIR. V. n. ant. desvanixerse. any abundant de ovellas, tamb ho es de abelles.
ANVAYIR. V. n. ant. envellir. Ano de ovejas atio de abejas. Ovium abundans annus
ANVERGONYIR. V. n. ant. envergonyirse, et apum erit ferax.

ANVILAIR. V. n. ant. envilir. ANY DE TRASPS,


fr. ANY BIGEST.

ANVOLTAR. v. a. ant. embolicar. ANY DIMINUT. Any que li faltan mesos. Alio defec-
ANXOVA, Peixet de quatre polsadas,
f. lo llom tuoso diminiUo. Annus deficiens.
verds, lo costat y ventre platejats, mlt semblant ANY ECCLEsiASTicn. Lo que gobema las solemnitals
la sardineta. Boqueron. Clupea, ai, encrasicolus, i. de la iglesia y comensa en la primera dominica de
I
Dit peix salat. Anchoa. Clupea, aj, encrasicolus, i. advent. Aio eclesislico. Ecclesiasticus annus.
ANXUP. m. Lo deposi t de aygua sobre la terra, ANY EMERGENT. Lo que's comcusa contar de la
pera compartirse diferents parts. Jambica, arca fetxa de un dia qualsevol fins al altre igual del any
de agua. Aquac recepfaculum, castellum, i, lacus, segent. Ano emergente. Emergens annus.
us. ANY FATAL. for. Lo Senyalat ab terme peremptori
ANY. m. espay de temps que 'Is pla-
asron. L' pera interposar y millorar las apel-lacions en cerlas
netas tardan en tornar al mateix punt de la eclpli- causas. Aio fatal. Annus fatalis.

ca, Aio. Annus, i. Entre 'Is que han adms la cor-


1|
ANY NOU. Los primers dias del any. An.o nucvo.

recci Gregoriana, 1' espay de 363 dias, S horas, Januarii calenda.


49 minuts y 12 segons, que's conl del primer de ANY NOU VIDA NOVA. fr. Dcnola que alg est re-
janer fins al l'iltim de desembre. Ao. Annus, i. || solt millorar la vida. Ano nucvo vida nueva. Admc-
mef. Temps ms llarch del regular pera fr alguna liorem frugem se recipere.
cosa; y aix 's diu: tardar, estar un any. Ano. Annus ANY PLATMCH. Rcvoluci de 3G000 anys, desprs
i, diuturnum tempus. de la qual assegurava la escola de Plat que'ls pla-
ANT astronmicii. L' cspay que tarda '1 solen tor- netas recobrarian lo mateix punt de la primera dis-
nar al astro de ahont isqu; que t ms que'l solar lo posici. Ano platnico. Annus platonicus.
caminan las estrellas fixas de occident orient. Ano ANY POLTICH. fr, ANY CIVIL.
astronmico, austral sidcrco. Astronomicus annus. ANY SABATiCH. Lo cn quB CiQ sct CU sct deixavan
ANY BiGEST. S' aplica al any que t 366 dias es ; descansar las terras, segons de Moyss. Anola lley

cada quatre anys, exceptuant 1' ltim de cada sigle. sabtico.Annus sabbathicus.
Tamb 's diu aix 'I dia sobreposat anyadit al 2 ANY REPUBLIC. Lo quc comcns en Fransa la nit
de Febrer. Ano bisieslo. Intercalaris, bissexlus, bis- del 21 al 22 de setembre del any 1792, dia de la
sextilis annus. fundaci de la repblica. Ano republicano. Gallicoe
ANY BO PERA LA SERRA MAY s' APAREGA. ref, Dna reipublica) fundationis annus.
ANY CATAL. ANY 101

Ien
als
ANY SANT. Lo
Roma cada
dems pobles de
del jubileu universal,
vinl y cinch anys, y
la cristiandat.
que
's

Ann
sol
's celebra
concedir
sanin, ano
da. Rara vez, porjubileo. Per rar, rainim sa^p.
DEL ANY DE LA PIC.
lich. Del
loc.

tiempo del harpa. Olim.


faiu. Dc leuips mlt an-

(lejubileo. Sanclus, raagni jnbilaM annus. DE TRES ANYS. m. adv. Sc diu de lo que t Ires
ANY SANT DE s. JAUME. Lo en quc cau en diumen- anys. Tresaejo. Trimus.
ge 1 dia del Sant, y estan concedidas indulgncias DURAR ANYS Y PANYS. fr. Durar mlt. Dtirar una
als que peregrinan visitar son sepulcre. Ao sant eternidad, sereterno. .lternum, diulurnissimum esse.
de Santiago. Sanclus D. Jacobi annus. EIXIR DE MAL ANY. Passar dc misria millor for-
ANY DE NEU ANY DE Diu rcf. Denola que r any que tuna. Salto de mal ao. Ex adversa in secundara
neva sol haver mlta cullita. Ano de nievcs, ano de fortunam mutatio.
hienes: aio de heladas,ano deparms. Brumalis hiems ENTRE ANY. Eu lo discurs dc ell. Entre aTio. Intra
uberiores segetes parat. annum.
ANYS DRETS. fr. ant. Anys cabals. Aiios c- FR ANYS. fr. Arribar alg en cada any lo dia que
bales. correspon al del su naixement. Cumplir anos. Na-
ANY DEL PLOR. for. L' any de dol en que la viuda annum explre. (1 Havrhi anys que
tlia celebrar,

du sser alimentada ab los bns del marit. Ano ha esdevingut alguna cosa. Hacer anos. Compleo, es.
del luto. Darse bona vida. Darsc huen tiempo. Genio aut de-
jj

ANY DE MAL TEMPS FINS LAS VELLAS POSAN DENTS. litiis indulgere.
ref. Denota que quant alg mnos t se li oferei- A QUARANTA ANYS DEIXAT DE BANYS. TCf. DeUOta
xen mes ocasions de gastar. Poca ropa y huen talan- que desde dita edat, en que's va perdent lo vigor,
te; no cabamos al fuego^ y pari la de nuestro abuelo. no convenen los banys pel mlt que debilitan.
Cum sit egestas sumptus accedunt, de cuarenta alos arriba no te mojcs la barriga. JEiaie
SI A TRENTA ANTS NO SABS Y CUARANTA NO TENS, provect balnea vitabis.
AGAFA UN CABS Y YESTEN A PLEGAR FEMS. rcf. Denota JA T ANYS sos ANYS. loc. Sr vella alguna cosa.
que qui 30 anys no seny y 40 no t ca-
t Ya tiene anicos ya tiene sus anos. Provect laborat
bal, ab dificultat ne tindr desprs. Quien treinla aitate.

no tiene seso y ciiarenta no es rico, rajadle dellibro; JUGARSE 'ls anys. fr. mct. Jugar sens inters. Ju-
quien veinte no entiende, y treinta no sab, y cua- gar los anos. Ludum nullo proposilo praimio exer-
renta no tiene, min vejez le viene. Qui non sena sapit cere.
post luslra, octoque peractis. Non habet, ille albo l' any de MARIA CASTANYA, cxp. fam. ab que's des-

rasus abasto virm. prcia alguna cosa per antgua, que no's creu. En
CENT ANYS coTETA VERDA. ref. quc nola al que tiempo de Maria Caslana, del Rey que rabi, del
fora de ocasi temps executa li sobrev alguna ano de cuarenta. Ad calendas gra^cas.
cosa. A rocin viejo cabezadas nuevas: la vejez virue- LO MAL ANT ENTRA NADANT.
rcf. Dcnota lo perjudi-
las: d buey viejo cenccrro nuevo. Jam senes juvenlu- cial que es la excessiva pluja al principi del any,
lis maculis fedari. Seni choreas. Seni juvenalum perqu dessubstancia la terra. El mal ano entra na-
subjicere. dando. Sterilem initio imbres obnuntiant annum.
CADA DIA ES UN ANY. loc. Denota que es mlt per- LA MITAT DEL ANY AB ART Y ENGANY, LA ALTRA MITAD
judicial lo dilatar la execuci de alguna cosa. Cada AB ENGANY Y ART. ref. Dcuota '1 modo de vurer de
dia es un ano: cada momenlo parece un siglo. Quam alguns, passant ab sas trassas y manyas. La mitad
longissimi videntur soles. del ano con arte y engano y la otra parte con engauo
y
CAP DE ANY. fr. Lo dia de la Circumcisi que es lo arte. Fraus in homines dolusqe totum dominatur
primer de janer. Ano nuevo. Januarii calendc. [|
cvuni.
Funeral dit aix, perqu 's celebra '1 dia que f un LO QUE NO ES MON ANY NO ES MON DANY. rcf. Explica
any que alg ha mort. Cabo de ano. Anniversarius que no debm fr cas dels esdeveniments passats
jites. que no han estat nostre cuydado. Lo que no fu en
' CENT ANYS DE GUERRA T NO UN DE PELEA. l'Cf. ACOU- mi ano no fu en mi dano. Prajlerila non mihi dam-
sellaque encara que's fassa la guerra, 's procuren na nocent.
evitar los perills de una batalla. Cien anos de guer- LO QUE NO SUCCEHEIX EN UN ANY, SUCCEUEIX EN UN
ra, y no un dia de batalla. Unius diei piVTlium, quam IN.STANT. ref. Denota la contingncia y varietat dels
belli centum annorum noxius est. successos humans. Lo que no acaece, sucede se hacc
CONTAR ANYS. fr. JA T ANYS T SOS ANYS. en un ano, acaece en un rato. Accidit punclo, quod
CUMPLIR ANYS. fr. FR ANYS. 1. 2. non conlingit in anno. Multa cadunt inter calicera
DE AQU A CSNT ANYS TOTS SEREM CALVOS, rcf. DcnO- supremaque labra.
ta que no esperm vurer verificat all de que's par- LOS ANYS ni SON. fr. Denola 1' efecte que la edat
la. Anlcs de mil anos todos seremos cans. Mille eril causa en las personas decahent la robustesa y sa-
ante annos nemo non verlice canus. lut. No se van los dias en balde. Yires deficiunteundo-
DE CENT EN CENT ANYS, DE MIL EN MIL ANYS UNA VE- LOS ANYS NO HI SON. fr. LA EDAT NO HI ES.
GADA, fr. Denota que una cosa succeheix rara vega- LLEVARSE DEU ANYS DE DAMUNT, fr. mct, fam. Deno-
102 ANY DICCIONARI ANY
ta la satisfacci que'ns causa alguna cosa persona qualsevol benefici ecclesistich, pensi empleo se-
que estimm. Quitar mil canas. Rem gratam summo cular; y es la meytat de sn valor en lo primer any.
quempiam gaudio perfundere. Tamb se anomena aix la quantitat que's paga per
HiL NT. inter. fam. pera donar forsa lo que s los ttols,
y per Y honorfich de alguns empleos y
afirma, y dirho ab mfasis. Mal ano. Absque dubio. altras cosas. Media anata. Dimidii anni proventus.

I
MALVUTGE. ANYADIR. V. a. Augmentar alguna cosa. Ana-
Hkh ANY LO PEL. Imprec. fam. ab que's desitja mal dir.. Addo, adjicio, is. Dir ms de lo que no es una
|]

alg. Mal awpara alguno. iMaluml cosa, Anadir. Augeo, es, addo, is.

MAL ANT 6 BON ANY CUATRE CABEN EN UN BANCH. ref. ANYAL. Lo que's fa
adj. esdev cada any.
ludeix als oficis de justcia, que en las iglsias te- Anual, anal. Annuus, annualis.
nen banch senyalat, y son quatre: alcalde, dos re- ANYEJAR. V. n. ant. Sr antigua alguna cosa.
gidorsy '1 sndich procurador. Buen ano mal ano Anejarse, envejecerse. Senesco, vetutesco, is. (| Alte-
cuatro caben un banco. Siv sterilis, siv fertilis
en rarselas cosas ablo transcurs del temps. Anejarse.
sit annus, justitia; munera, jura et potestates non Senesco, veterasco, is.

vacant, ANYELL, m. Lo fill deia ovella antes de cum-


NO ESTAN BN LOS ANYS TOTS LOS ENGANYS, ref. Ad- plir un any. Cordero. Agna, ss, agnus, agnellus, i.

verteix que no sols los vells, sino tamb los joves te- II
met. Manso, dcil y humil. Cordero. Mitis, le-
nen astcias y manyas. No en los arios estan todos nis, bumilis.

los engaios, Non solum senectus, juventutis quoque ANYELL AFILLAT. Lo quc mama de una ovella que
a}tas dolis abundat. no es la seva mare. Cordero ahijado. Agnus subru-
QUI A TRENTA ANYS NO T SENY T A QUARANTA NO T matus. |]
Lo que mama de la seva mare, y de altra

CABAL A CINQUANTA AL HOSPITAL, ref. Deuota que qui ovella. Cordero cndoblado. Ubera matris, et aliena
trenta anys no t judici, ab dificultat lo tindr sugens.
desprs per aumentar sos interessos. Quien d los ANYELL TARDA. Cordcro tardio. Chordus agnus.
treinta no asesa, no comprar dehesa. Trigenarius ANYELL DE LLET. Lo que mama y no pastura. Lcchal,
commodis et judicio carens semper pauper erit. recental, cordero deseceslo. Subrumus, lactens agnus.
QUI VINT ANYS NO T SENY Y A TRENTA NO T ROBA, ES UN ANYEL DE PA fr. ES DN NGEL.
TOTA SA VIDA ES POBRE. ref. QUI A TRENTA ANYS etC. POSAR ALG MANSO COM UN ANYELL, fr. Reduhirlo
QUI 't PREGUNTA QUANTS ANYS TENS. expr. fam. S' la rah quant antes estava mlt obstinat. Ponerle
aplica al que's posa en lo que no li importa. Quien te mas blando que una breva que un cordoban. Aliura
mete en camisa de once varas. iQuid tibi cum alienis pacatum reddere.
negtiisl QUANT DE MAL JUST V l' ANYELL MAL PROFIT FAR
TAL DIA FAR UN ANY. fr. Dcnota '1 pocli cuydado LA PELL. ref. Denota que '1 mal guanyat dura poch.
que dona alguna cosa. Tal dia hara un ano. Nihil re- Quien por codicia viene ser rico corre maspeligro. De
fert, nihil interest. malo vino el conejo, aldiablo ir elpellejo. Mal parla

TOT SERVEIX FA SERTBT UNA VEGADA EN l' ANY. TCf. mal labuntur. Salis onus unde venerat illuc abit.

Ensenya que las cosas que's desprecian per de po- ANYELLAR. V. a. Parir la oveja. Ovem parere.
ca entitat, solen aprofitarse algunas ocasions. Las ANYELLET. A. m. d. Corderito, corderillo. Ag-
migajas del fardel veces saben bien. Cum cogit ino- nellus, i.

pia, etiam sibi reliqui placent. ANYETARSE. V. f. ant. Envellirse. Anejarse.

trurer lo VENTRE DE MAL ANY. fr. Saciar la fam. Senesco, vetutesco, is.

menjar ms millor de lo que s' acostuma. Sacar ANYINA. f. La pell del corder de un any. Anina.
el vienlre de mal ano. Satius assuetoedere. Si est adobada. Cordero. Agnina pellis. ||
La llana
UN ANY PE ALTRE. loc. quc usan losllauradors pe- del anyell. Anino. Agnina lana.
ra denotar que un any se sembra la terra y altre 's ANYIN8. m. pi. Tota mescla de llana. Aninos.

deixa descansar. no y vez. Alterna) annorum in Yellus agninum.


agris vices. ANYOR. m. y
VISCA MLTS ANYS. expr. de agrahiment. Viva mu- ANYORAMENT. m. y
chos aTios. In aiternum vive, [salvus esto. expr. ||
ANYORANSA. Inqaietut, pesar f. per la priva-
iron. ab que's desprecia alguna cosa. Viva muchos ci us de alguna cosa. Deseo, anhelo. Yehemens
aos. In aternum vive. cupiditas, aviditas.
ANYADA, f. La cullita de cada any. rada, cO" ANYORAR. V. a. Desitjar la companyia dels au-
secha. Adorea, ai, fruges, um. i|
Lo discurs temps sents, alguna cosa que no's t. Echar menos. Desi-
de un any. Anada. Anni tempus. I) Lo temps bo dero, as.
mal que fa en 1' espay de un any. Anada. Annua ANYORARSE. V. r. No trobarse b en algun
temperies. La renda de un any. Anaa. Annata, ai.
|1 lloch. No h aliar se. Mal, incommod se habere.
A LA MALA ANYADA DONARLI PASSADA, ref. QUI DIA PAS- AHONT HI HA MENJAR, MENTRES UI HA MENJAR NO m'
SA ANY EMPENY. ANVORO. ref. Denota que las convenincias fan que
JUTJA ANYADA, fr. Dret que's paga al ingrs de alg no trobe mnos als pares dels que s' ha se-
APA CATAL APA 103
madre olvida Dum inihi QUI APADASSA SN TEMPS PASSA. rcf. Aconsella 'I
parat. Baena vida padre y
suiil commoda, alia supersunt. cuydado que debm tenir en las cosas pera que du-
ANYS. adj. ant. anci. ||
anticu. ||
vell. ren. Remienda adoba tu pano, pasars tu aw. Parc

ANZIANAMENT. adv. 11. aiil. antiagument paratis ulere, ut fruaris diu.


APADASSAT, DA. p. p. Remendado, aderezado.

b AO.

AOMBRAR. V. a. ant. Espantar. Asombrar, ame-


Pannosus, pannucealus.
APADRINADOR, A. m. y PROTECTOR.
APADRINAR. V. a. Patrocinar, protegir,
||
kspallifat.
f.

ampa-
drentar. Terreo, exlerreo, es. v. n. ant. fr som- ||
rar. Apadrinar, patrocinar. Tego, is, patrocinor,

BRiS. aris. II
PADRINEJAR.
AONTANADAMENT. adv. m. ant. afrontosa- APAGABLE. adj. Lo que's pt apagar. Apagable.
UENT. Extinguibilis.

AONTAR. V. a. ant. AFRONTAR. APAGADOR, A. m. y f. Qui apaga. Apagador.


AORAR. V. a. ant. adoiur. Extinctor, Instrument de llauna en Ogura c-
is. ||

AORRIR. V. a. ant. abohrir. nica, que posat al extrem de una canya serveix pera

AORTA. f. La artria major del cos hum, que apagar llums. Matacandelas. Extinctorium, ii. Tros ||

naix del ventrcul esquerre del cor. Aorta. Aorta, aj. de esponja mullada pel mateix efecte. Mano de

Judas. Extinctorium.H
ms. Trosset de grana ii.

AP. que's posa en lo martinet dels pianos etc. pera apa-


gar r eco de las cordas. Apagador. Panniculus ad
APA. Veu pera esforsar als noys quant s' alsan. sonum tenuandum.
Aupa. Eja, euge, age. APAGALLUM. Borleta, pelussa que vola de la
APACENTAR. Portar lo bestiar pasturar. flor del cart etc. Yilano, milano. Pappus, i. m. pi*
\]

Apacenlar. Pasco, is, pecus abigere. Herba, espcie de escorsonera de fuUas ms estre-
APACENTARSE. V. r. PASTURAR. tas que la comuna. Barbaja. Scorzonera laciniata.
APAGIBILSSIM, A. adj. sup. Apacibilsimo. APAGAMENT. m. L' acte de apagar apagar-
Atfabilissimus. se. Apagamiento. Exfinctio, nis.
APAGIBILITAT. f. Suavitat en lo tracte. Apaci^ APAGAR, v. a. Extingir lo foch, la llum.
bilidad, afabilidad. Suavitas, affabilitas, atis. ||
Lo pagar, matar. Extinguo, restinguo, is. ||
met. Es-
bon temperament, amenitat y suavitat de alguna borrar, deslruhir. Apagar. Deleo, es, everto, is. ||

cosa, com del temps, elc.Apacibilidad. Lenitas, sua- Aplacar, suavisar. Apagar. Mollio, is. ||
met. Sufocar
vitas, atis. alguna cosa, desvanixerla. Apagar. Dissipo, as. ||

APAGIBLE. adj. Agradable, de bon tempera- que es massa viu. Apagar. Mi-
pint. Baixar lo color
paent. Apacible. Amoenus, jucundus, voluptuosus. || tigo, as. II
pint. Temptar la llum de un quadro. Apa-
I_
^ui es afable, dcil de geni Hu- ms. Posar sordina un ins-
tracte. Apacible. gar. Attempero, as. ||

manus, placdus, comis. trument. I


Apagar. Sonum tenuare. ||
Dit de la set,
, APAGIBLEMENT. adv. m. Apacibkmente. Le- fam, etc. satisferla. Apagar. Sitim, famem solari,

niter, placid, jucund. satiare. 1|


Parlant de la pols, tirarhi aygua. Matar el

APAGIGUADOR, A. m. y f. Qui apacgua. Apa^ polvo. Pulverera sedare. ||


Dit de la cals. amarar.
ciguador. Pacator, is, pacis concilialor. APAGARSE. v. r. Apagarse. Extinguo, is. H Dis-
APAGIGUAMENT. m. La acci y efecte de apa- minuhirse '1 fervor de alguna cosa. Apagarse. Dissi-
ciguar. Apaciguamiento. Pacatio, nis. po, as.
APAGIGUAR. V. a. Pacificar. Apaciguar. Placo, APAGAT, DA. p. p. Apagada, muerto. Eittinctus.
concilio, as. APAHISSAT, DA. adj. Pintura que t '1 Hens
APAGIGUARSE. v. r. Sossegarse. Apaciguarse. ms ample que alt. Apaisado. Plus in longum quam
llesideo, es, iracundiara remittere. in latum extensa pictura.
APAGIGUAT, DA. p. p. Apaciguado. Concilia- APAMAR, v. a. Amidar pams. Medir palnios.
Ir|us.
Palmis mensurare, dimeliri.
APADASSADOR, A. m. y f. Qui apadassa. Re- tenir ben APAMAT, fr. ffict. Tenir perfet coneixe-
mendon. Yeteramentarius, ii, cerdo, nis. ment de algun lloch alguna cosa. Tenermedido
APADASSAMENT. m. Obra de apadassar. e- palmos dedos. Locorura peritum esse.
miendo. Sarcimen, inis. APANAR. v. a. Donar de menjar alg. Mmte-
APADASSAR. Y. a. Posar, cosir padassos la mr, sustentar. Sustento, as, alo, is.
roba dolenta. Apedazar, remendar, adcrczar. flecon* APANAT, DA. p. p. Mantenido. Sustenlalus.
Cinno, as, detritas vestes interpolar,
resarcire. H APANYAR. V. a. ter. adobar.
met. Corretgir, esmenar. Remendar. Emendo, as, a APAPALLONAT, DA. En forma de papallo- f.

mendis purgar, j] Acomodar una cosa altra, pera na. Amariposado. Papilionis formam referens.
suplir lo que li falta. Remendar. Suppleo, es; aliquid APARAGI. f. ant. APARICI. 11
ant. epifania.
alici rei assure. APARADOR, m. Espcie de arniari ab vidres
104 APA DICCIONARI APA
que tenen los argenters, quinquillayres y altres pe- estar en aparell, fr. Estar apunt pera fr alguna
ra tenir cosas de mostra. Escaparate. Armarium, ii. cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto. Promptum,
II
ESCL'DELLEU. paratum esse.
APARAR. V. a. ant. pautir. APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Apare-
APARATO. lu. Pompa, ostentaci, fausto. Apa- jador. Instructor.
rato. Pompa, ae, choragium, ii. ||
Prevenci, provi- APARELLAMENT, m. APARATO. ||
APARELL. ||

si, preparaci de alguna cosa, Aparato, apresto, D COMBATRE, ant. Apurato de guerra.
aparejo, prevencion. Apparitio, nis, apparatus, us. || APARELLAR, v. a. Preparar, prevenir, disposar
Gircunstncia senyal que precebeix alguna cosa. lo necessari. Aparejar, aprestar, apercibir. Paro,
Aparato. Signum, i. ||
Se diu de algun llibre posat praparo, as. ||
Posar los aparells las bstias de
en forma de catloch diccionari. Aparato. Appara- crrega. Aparejar. Stragula jumentis imponere, cli-

tus, us. anat. Lo conjunt de rganos que concor-


II
telljumenta instruere. nut. Armar de tol lo ne-
||

ren complement de una funci. Aparato. Appara-


al cessari una embarcaci. Engalgar, aparejar. Omni-
tus, us. II Gircunstncia senyal que precebeix bus necessariis navem instruere. []
pint. Preparar
alguna cosa. Aparato. Signum, i, indiciura, ii. ab cerlas capas de color que s' ha
la taula Hens
PARJLTO REA.L. loc. nul. Lo qu'es f abmajor n- de pintar. Aparejar. Primis coloribus fabulam incrus-
mero de poliljas y cordas ms grossas que'l com. tar. met. Embrutar abfanch. Cubrir de lodo. Luto,
II

Aparato real. Navalis machinae tracloriae fortior ap- as, coeno oblinire. H met. Ofndrer abparaulas inju-
paratus. riosas. Poner de lodo. Probis onerare.
APARAULAR. V. a. DonarsB paraula dos per APARELLAR DRETER. fr. aut. Apuutar. AsfsaJ*, poner
algun ft: comunment s' usa com recproch. Apa- en bateria. Dirigere, inlendare, coUineare.
lahrar. De colloquio convenire, citar invicem. ||
APARELLARSE. v. a. Prepararse pera fr algu-
raet. Tractar de paraula algun negoci. Apalabrar. na cosa. Aprestarse, disponerse. Se ad aliquid praipa-
Yerbis pacisci. rare, alicui accingere.
APAREDAR. V. a. y derivats, paredar. A pedra || APARELLAT, DA.p. p. Aparejado. ppeparatus,
y cals. fr. ant. Tapiar con cal y canto. dispositus.
APAREGUT, DA. p. p. Aparecido. Apparitus. ESTAR APARELLAT.fr. Eslar preparat. Estar dis-
APARIXER. V. n. Semblar. Parecer. Yideor, puesto. Praidispositum esse.
eris. II
Presentarse la vista impensadament. Apa- APARELLS, m. pi. Los arreus, instruments
reccr, aparecerse. Exto, as, appareo, es. ||
Yurer de cosas necessrias pera qualsevol ofici, maniobra etc.

lluny. Avistar, columbrar, brujulear. Conspicior, aris, Aparejos, enseres. Instrumenta , orum. H
pint. Los
prospicio, is. II
succEHiR, 11 Trobarse lo perdut. Pa- materials pera aparellar. Aparejos. Picturae, tabu-
recer, comparecer, aparecer. \ti\eaio, is. ||
Trobarse lae apparatus.
en alguna part. Aparecer. Adesse. APARENSA. APARINCIA. f.

MON APARIXER, m. adv. Segons mon dictamen. APARENSAR. V. a. ant. y sos derivats, afeitar.
A mi ver, mi parecer. Ex mea sententia, meo judi- APARENT, adj. Lo que apareix y no es. Apa-
cio. rente. Simulatus, fictus. ||
Lo que's manifesta la

m' apar mlt b. Est muy hien, Optim videlur vista. Aparente. Apparens. |i
constant.
mibi. APARENTAR. V. a. Donar entndrer lo que

NO S' APAREIX, NI MNOS S' APAREIX, TOT JST s' no es. Aparentar. Simulo, as, fingo, is. || y sos deri-
APAREIX, fr. Denota que una cosa es tan poca, que vats. EMPARENTAR.
apenas se vu. No se parece, apenas se parece. yix APARENTMENT, adv. m. Ab aparincia. Apa-
conspicitur. rentemente. In speciem.
PER LO BEN APARIXER, loc. fam. Manifcsta qu'es f APARER. V. n. ant. aparixer.
alguna cosa per respecte lo que poden dir, y no APARE8. m. pi. MANIFESTACI.
per la prpia inclinaci geni. Por el bien parecer. APAREYLAMENT. m. ant. APARATO.
Ut aliorum offensio vitetur. APAREYLAR. V. a. ant. aparellar.
SEGONS APAR. exp. AL APARIXER. APARIAMENT. La acci y efecte de apariar.
APARIXERSE v. r. Presentarse repentina- Emparejamiento. Copulatio, nis.
ment algun objecte. Aparecer, aparecerse. Exsto, as. APARIAR. V. a. Juntar, igualar dos cosas com-
APARELL, m. Preparaci, disposici per alguna parantlas entre s. Parear. Comparo, as, confero
cosa. Aparejo. Apparatio, nis, apparatus, us. (]
Los ers. II
Triar dos cosas conformes iguals posantlas
arreus necessaris pera cabalcar carregar algun de dos en dos. Parear. Jungo, conjungo, is. Com- ||

animal. Aparejo. Stratum, i, apparatus, us, dorsua- pndrer, reforsar, adobar, com la medicina ha apa-
lia, oruni. [|
nut. L' ormeig de una nau. Aparejo. riat lo malalt. Componer. Reficio, is. Amanir lo ||

Navis armnia. ||
nut. Mquina composta de una menjar. Aderezar. Gondio, is. Posar las cosas ab ||

corriola y un quadernal pera pujar cosas de mlt orde y bona dispossici. Enderezar, componer. Ordi-
pes. Aparejo. Funalis machina tractoria. ||
ant. apa- no, as, dispono, is. ||
Juntar las femellas ablos mas-
rato. II
ADOB.
APA CATAL. APE 105
eles. Aparear, aparar; s' nsa com recproch. In so- rare. ||
ant. Fr divorci 'Is casats. Separarse, apar-
boleiii copulari. tarse, divorciarse. Divortium ex jure pronuntiarc. ||

APARIARSE. V. r, VENIRSE. Mudar de dictamen. Apartarse. A proposito divert,

APARICI, f. La acci y efecte de'aparixerse. de causa degredi.


Aparicion. In speciera visi. APARTAT, DA. p. p. Aparlado. Separalns. H
APARINCIA. f. La cara exterior de las cosas. m. En comensament de un nou prrafo.
los llibres,
Apariencia. Prima frons, facies, ei. ||
fis. astron. Lo Apartada. Transitio, nis. retirat, distant. En los|| ||

que's descubreix per medi de las observacions. Apa- correus las cartas que per encrrech y paga parti-
riencia. Aspectus, us. II
Rastre, vestigi, com: no que- cular posan apart pera donarlas prompte. Aparlado.
d PARiNCu de llibertat, Apariencia. Yestigiura Epistola in tabellariorum oHcina segregatai ut ma-
ii. II
Indici, verossirailitut, conjectura. Apariencia. turius suis nominibus tradanlur. || adj. distant.
Indicium, vestigium, ii. [] semblnsa. pi. Mutaci, de- APAS, APA8. ant. A poch poch. Paso, dpaso.
coraci de teatro. Apariencias. Scena prospectus. Pauxillatira, paulatim, minutatim.
APARRAT. adj. Se diu de certs arbres de soca APASSIONADAMENT, adv. m. Ab desitg ve-
entortolligada com las parras. Aparrado. Tortuosus, hement, Apasionadamenle. Perdit, cupid, [|
Ab in-
viti similis. ters esperit de partit. Apasionadamenle. Partium
APARROQUIANAR. v. a, Fr anar parro- studio.
quians una tenda. Aparroquiar. Emptores addu- APASIONADSSIMAMENT. adv. m. sup. Apa-
cere. sionadisimamente. Percupid.
APARROQUIANARSE. V. r. Frse parrquia. APASSIONAR. V. a, ant. Excitar alguna passi.
Aparroquiarsc. Sese in parochiam addicere. Apasionar. Affectus excitar, accendere.
APARROQUIANAT, DA. p. p. Aparroquiado. APASSIONARSE.v. r. Aicionarse excessivament
Parochiac additus. alguna cosa persona. Apasionarse. Alicujus amo-
APART. adv. m. Separadament. Aparie, sepa- re agrare, nimio studio alicui favere. [1
Inclinarse
radamente. Scorsim, separati. | m. En 1' escrit, abrassar ab passi lo partit de alg. Apasionarse.
Aparte. Paragraphus, i, scripturai divisi. Alicujus partes sequi. ||
perturbarse, anguniarse.
APARTADAMENT. adv. m. aPART. 1. APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passi.
APARTADOR. m. Qui aparta. Aparlador. Se- Apasionado. Animi affectu concitatus. || enamorat. ||

parator, is. ||
Qui t per oici separar la llana segons desitjs. II
AFLIGIT.
sas diferents qualitats. Aparlador. Lanarius, ii, la- LO QBI EST APASSIONAT NO VOL SR CONSOLAT. PCf.
na3 segregator. []
Qui aparta uns caps de bestiar de Denota que '1 qui est possehit de alguna passi
altres. Aparlador. Pecudum segregator. |j
Lladre de no's troba en estat de admtrer conso\.\nombre apa-
bestiar. Aparlador. Abigeator, is. sionado no quiere ser consoJado. Solatium ajger animo
APARTAMENT, m. ant. La acci y efecte de respuit.
apartar apartarse. Apartamiento, separacion. Dis- APASSIONAT DE MALALTIA. loC. ant. APODERAT DE
cessio, separatio, nis. Lo acte judicial ab que
||
for. MALALTIA. Atacado de enfermedad.
alg desisteix y s' aparta formalment del dret que APASTURAR. v. a. Donar menjar al bestiar.
l deduhit. Apartamienlo. Causa derelictio, juris Apacentar, pastar. Pasco, depasco, is, pascor eris.
cessi. ant. divorci. H adv. ant. apart. 1, Distn- met. Saciar los desitgs Apacentar,
II ||
II y passions. ce-
cia de lloch. Distancia, intrvalo, apartamienlo. Dis- har. Pasco, is. ||
met. Donar past espiritual. Apacen-
tantia, se, spatium interjectum. usncia. aver- || || tar. Erudio, instruo, is.

si, INDIFERNCIA. j|
Robo do bcstiar. Apartamienlo. PAT. m. fam. Barenada abundant. Comilona,
Abaclus, i, abigeatus, us. merendona. Lauta merenda.
APARTAR, v. a. Separar, desunir, dividir. APATACAJAR. V. a. PATACAJAR.
Apartar. Separo, segrego, as. ||
Llevar alguna cosa APATIA, f. Total indiferncia, insensibilitat.
del lloch pera desembarassarlo. Apartar. Amoveo, Apatia. Apathia, ai.

es, averto, is.


P
met. Fr desistir alg de alguna APATIAT. adj. ant. pactat, estipulat, capitu-
cosa. Apariar, apear.Aliquem sententia retorque- lat.
re. Separar la llana bona de la dolenta. Apartar.
II
APATITA. f. Pedra blanca, de color bla vench,
Lanam separar. Robar lo bestiar. Apariar. Abigo, || groguench, rojench, violat vert. Apatita. Apatila, a;.
is. 11
ant. Cridar part. Llamar d parle. Sevoco, as, APAYSANARSE. V. r. FAMIUARISARSE.
seduco, is. II
DESPEDiR. II
met. deslliurar. ||
distin- APEAMENT. m. La acci de baixar do caball.
gir. II
ant. enganyar, Descahalgadura. Descensus ab equo.
APARTAT, APARTAT DE AQ DE DEVANT. Quita, qui" APEAR. v. a. Baixar alg de caball carruat-
tate de dhi, quitate de delante. Apage, apagesis, apa- ge. Apear, dcsmontar. Equo, rheda aliquem excipere.
ge, te. Averiguar alguna dificultat cosa mlt rdua.
II

APARTARSE. V. r. Fr lloch. Quitarse, separar- Apear, sondear. Intima rei alicujus penetrar. met. [)

se. Apage, apagesis. (|


Anar fora de cam, com apar- Llevar 1' empleo alg. Apear. Dignitate, oficio
tarse, de la rah. Apartarse, scpararse. Frum eju- spoliare. || met. dissuadir.

TOMO I. <5
106 APE DICCIONARI APE
APEARSE. V. r. Baixar de caball de algun APEGA. f. Mquina infernal, inventada per Na-

carruatge. Apearse. Ex equodescendere. vis, tirde Esparta: era una viva imatge de Apega,
APEARSE EN ALTRA POSADA, fr. met. Pera despedir muller del tir. Apega. Apega, .
alg negantli lo que demana. A otrapiierta, que esta APEGO. m. Passi inclinaci particular. Apego.
no se obre. A la vuella lo venden tinto. Aliam excute Adhajsio, nis, vehemens propensi.
quercuni. APEIXAR. v. a. Tractar ab tot regalo. Regalar.
APEAT, DA. p. p. Apeado. Ex equo descens us. Lautum cibum alicui aferre.
APEDESSAR. V. a. APADASSAR. APELL. m. ant. apel-laci.
APEDEUTISME. m. Ignorncia de las Uetras APEL-LABLE. adj. Lo quB admet apel-laci.
cincias. Apedeulismo. Litterarum ignorantia. Apelahk. Apellationem patiens,
APEDRADOR. m. y APEL-LACI. f. L' acte de apel-lar. Apelacion.
APEDREGADOR. m. Qui tira pedras. Apedrea- Apellatio, nis. j]
relaci, alusi.
dor. Lpidafor, is. Lloch ahont se juntan los noys
|]
DESAMPARAR LA APEL-LACI. fr. for. NO SCguirla.
pera apedregarse. Apedreadero. Lapidalionis arena, Desamparar la apelacion. Appellationem dessere-
APEDREGAMENT. m. La acci y efecte de re.

aT^eAregav.pedregamiento, apedreo. Lapidatio, nis. || DONAR PER DESERTA LA PEL-L.C1. fr. for. Decla-
Espcie de combat que 'Is minyons fan uns contra rar lo julge havr passat lo tcmps, en quc r apel-
altres, apedregantse en lo camp. Pedreo. Pugna la- lant degu portar la causa al tribunal superior. Dar
pidibus inita; lapidatio, nis. fr pedrads.
||
por desierta la apelacion. Appellationem derelictam
APEDREGAR. V. a. Tirar pedras. Apedrear. declarar.
Lapido, as, lapidas jcere. Matar pedrads, es- ||
INTERPOSAR APEL-LACI. fr. for. Apel-lar per jutge
pcie de cstich antich. Apedregar. Lapidibus obrue- superior. Inlerponer apelacion. Ad superiorem judi-
re, cadere. || v. n. Gurer pedra calamarsa mlt cem appellare, provocar.
grossa. Granizar, apedrear. Grandino, as, lapidibus MILLORAR LA APBL-LACi. fr. for. Fuudarla devant
pluere. |I
met. Parlar ab mal modo. Apedrear. Dur jutge superior. Mejorar la apelacion. Ad superioram
loqui. judicem adire.
APEDREGARSE. V. r. Patir dany ab la pedra NO HAVER NO TENIR APEL-LACi. fr. fam. No te-
calamarsa las produccions del camp. Apedrearse. nir remey recurs alguna cosa. No haber no tener

Grandine, lapidibus fructus jacturam pati, contundi. apelacion. Nihil auxili restar, aliquid irrevocabile

[1
Tirarse pedras mtuament. Apedrearse. Inter se esse.

lapidationem facere. APEL-LADOR. m, y


APEDREGAT. DA. p.p. Apdreado. Lapidatus. APEL-LANT. m, Lo qui apel-la. Apelante. Apel-

APEGADis. adj. Lo que s' apega. Pegajoso, pe- lator, is.

gadizo. Yiscosus, glutinosus. |1


Encomanads. Pega- APEL-LAR. V. n. for. Recrrer al tribunal su-
dizo, conlagioso. Contagiosus. |1
met. Suau, gusts, perior pera que s' anul-le la sentencia que 's creu
atractiu, com tracte apegads. Pegajoso. Mellitus, injusta. Apelar. Appello, provoco, as. j|anome-
ant.

suavis. nar. II
Gridar, fr venir alg, Llamar. Yoco, ap-
APEGADSSIM, A. adj. sup. Apegadisimo. Gon- pello, as. 11
Elegir. Nombrar, elegir. Exopto, saluto,
junctissimus, as. 11
met. Recrrer, buscar remey. Apelar. Auxi-
APEGADURA. f. La acci de apegar. Pegadura. lium quarere. H Referirse una cosa altra. Apelar
Conglutinatio, nis. una cosa sobre otra. Refero, ers.
APEGALS, A. adj. Pegajoso. yiscosus. [j
Qui APEL-LARSE. V. r. ANOMENRSE. |I
met. APEL-
's convida ell mateix. Pegote. Musca, ee, mensarum LAR. s.
assecla. APEL-LAT, DA. p. p. Apelado. Appellatus.
APEGALOSOS. planta.AMOR DE HORTEIA. APEL-LATIU. adj. gram. Nom que conv tots

APEGAMENT. m. Obra de apegar ab engrut. los individuOs de una mateixa espcie. Apelativo^
Apego. Conglutinatio, nis. |1
met. apego. comun, Appellativum nomen.
APEGAR. V. a. Agafar una cosa ab altra. Pegar. APELLIDAR. V. a. Anomenar alg per sn

CoUigo, conglutino, as, conjungo, is. ||


Unir juntar apellido nom de casa. Tamb s' usa com recproch.

los marbres. Empelechar. Lpides marmoreos copu- Apellidar. Gognomine appellare, vocare, nominare.
lar, impingere. |1
Encomanar, Pegar. Communico, 11
Proclamar. Apellidar, aclamar, proclamar. Salutor,
as, induco, is. H
soldar. aris, proclamo, as,

APEGARSE. V. r. Agafarse una cosa ab altra. APELLIDO. m. ant. Grit de convocaci del po-
Pegarse. Adha^reo, es, adheresco, is. ||
Encomanarse ble, usat en Arag per 1' estil del Via fora somatent,
algun mal, vici etc, Contagiarse, pegarse. Capio, is. de Catalunya. Ij
cognom. Apellido. Gognomen, nis,

Q met. Tenir
mlta inclinaci. Pegarse. Impensius APENAS. adv. Ab prou traball, ab prou que
adbarere. fr, ab Con dificuUad, apenas. Mgr, di-
dificultat.

APEGAT, DA. p. p. Pegado. Golligatus, copu- culter, Luego que, aix que. Apenas. Yix, commo-
II

latus. 11
adj. Apassionat. Apegado. Addictissimus. dum, statim ac, ut primum. casi. |1
I APE CATAL. API 107
APNDIX, m. Adici, suplement alguna obra APETIDOR, A. m. y f. Qui apeteix. Apetecedor,
tractat. jx'ndke. Appendix, icis. Appelitor, is.

APNDRER. V. fil. Concebir las espcies de las APETIR. V. a. APETIXEB.


cosas sens armaci ni negaci. Aprender. Appre- APETIT, m. Gana de menjar. Apetilo, gana de
hendo, is, mente concipere. [|
Imaginar, concebir comer. Aviditas, atis. ||
Desitg vehement. Apetito.

alguna cosa per la aparincia. Aprender. Fingo, is. Yehemens cupiditas. ||


met. Lo que excita '1 de-
II
Adquirir coneixements per 1' estudi y aplicaci. sitg de alguna cosa. Apetito, gollera. Cupidia, ap-
Aprender. Edisco, is. petentia, a). ||
ntoix.
APEN8ADAMENT. adv. m. Ab prvia medita- APETIT CARNAL. Desitg luxurs. Apclito carnal,
ci. De pcnsado, de intento. Consulto, opinat. salacidad. Salacitas, atis.
APENSAT, DA. p. p. ant. PENSATI, CAP FICAT. DONAR APETIT T POSAR EN APETIT, ExcitarlO. EXCitUr,
APERCEBIMENT. m. ?rep?irau. Apercibimien- avivar el apetito. Appetitum irritar, edendi cupidi-

to. Praeventio, nis. || Requiriment, amonestaci. tatem lacescere,


Apercibimtento. Interminatio, admonitio, nis. ENCNDRERSE l' APETIT, fr. Excitarse la gelosia
APERGEBIR. V. a. Pieparar lo necessari per en las bstias, y la passi del amor en las personas.
alguna cosa. Apercibir. Prajparo, as. |(
Amonestar, Recalentarse. Libidinem excitari.
advertir. Apercibir , amonestar. Admoneo , es. ||
TENIR APETIT, fr. APETIXER.
for. Requirir ab comminaci de multa cstich. REFRENAR LOS APETITS. Modcpar las passious. Re fre-
Apercibir. Denuntio, as, ||
pebcibir, entndrer. |1
nar, domar las pasiones, Cupiditates refranare,
SESGl'BRIR. comprimere.
APERCEBIT, DA. p, p, Apercibido. Paratus. APETIT, DA. adj. Apelecido. Expetitus.
APERCBRER. v. a. y SOS derivats, apercebir. APETITI. adj. fil. Ques' aplica ala potncia
APERFECCIONAR. v. a. y SOS derivats, per- facultat de apetixer. Apetitivo. Appetens.
feccionar. APETITS, A. adj. Menjar que excita 1' apetit.
APERFDIA. m. adv. ant. aporfia. A])e<toso. Jucundus, gratus. met. Dit de qualseVo
||

APERHIBIR. V. a. ant. Presentar, manifestar. cosa que mou lo desitg. Apelitoso, atractiva. Appe-
Exhibir. Exhibeo, perhibeo, es. tendus, appetibilis. [j apetidor.
APERILLS, A. adj. PERILLS. APEYLAR. V. a. ant. apel-lar.
APERITIU, VA. adj. raed. Jledicament remey APIADARSE. V. r. Compadixerse. Apiadarse.
que lleva las obstruccions. Aperiivo, Aperitivum Misereor, eris.
medicamentum. APIADATj DA. p, p. Apiadado. Misertus.
APERSONARSE. V. r. Deixarse vurer ab alg. APICAT, DA. adj. Se diu de la flor, las fuUetas
Apersonarse. Cum aliquo colloqui. ||
for. Presentarse de la qual rema tan ab punta. Apicado. Apicatus.
com part interessada en algun negoci. Apersonarse. PICE. m. Extrem superior, la punta de qual-
Negotium curar. sevol cosa. Apice. pex, icis. I|
Lo punt mes rduo
APERTAMENT. adv. m. ant. Clarament ,
p- de una dificultat qesti. Apice. Rei summa. ||

blicament. Abiertamente, descubiertamente. Prognar. met. La mnima partde alguna cosa. Apice, pizcatilde.
II
Sens reserva, francament. Abiertamente, franca- Minima, diminuta pars. |]
Yirguleta de las que afe-
mente, sin reserva. Palam, apert. geixen los lletras. Apice. pex, icis.
hebreus sas
APESARADAMENT. adv. m. Tristement. Ape- ESTAR en los piges. Entndrer ab perfecci una
saradamente. Dolenter. cosa. Estar en los dpices de una cosa. Rem apprim
APESARAR, v. a. ant. Causar pesar senti- nosse,
ment. Apesadumbrar. Molestiam alicui aFerre. NO DISCREPAR EN UN PICE. No cxcedir en res. No
APESARARSE. V. r. Pndrer pesar. Apesadum- exceder en un dtomo. Ne latum quidem unguem dis-
brarse. Moerore conici. crepar.
APESARAT, DA. p. p. Apesadumbrado, pesar oso. APICH. adv. picH.
AIlictus. APILADOR, A. m. y f. Qui apila. Apilador.
APESTAR. v. a. Llansar mlt mal olor alguna amontonador. Accumulalor, is.
cosa. Apestar. Foeteo, es, putresco, is, ||
met. fam. APILAMENT. m. La acci y efecte de apilar.
Fastiguejar, enfadar. Apestar. Molestum esse. \\ met. Amontonamiento. Cumulatio, coacervatio, congesti,
Viciar, corrmprer las costums. Apestar. Yitio, as. nis.
APE8TAT, DA. p. p. Apestado. Footidus. APILAR. V. a. Posar una cosa sobre de altras
ESTAR APESTAT DE ALGUNA COSA. fr. fam. Havr fent pila munt. Apilar, amonlonar, Coacervo, as,
mlta abundncia de ella. Estar apestado de alguna congero, is. met. Mesclar mltas espcies sens
[[

cosa. Redundar. elecci ni orde. Amontonar. Coacervo, as.


APETIXER. v. a. Tenir ganas, desitjar al- APILARSE. V. r. apilotarse.
guna cosa. Apetecer. Appeto, is. APILAT, DA. p. p. Amontonado. Cumulatus.
APETNCIA, f. APETIT. APlLOTAMENT.m. Apilament, amontonament.
APETIBLE. adj. APETITS. Amontonamieulo, Coacervatio, nis.
108 APL DICCIONARI APL
APILOTAR. V. a. APILltt. ATERROSSAR. APLACAT, DA. p. p. Aplacado. Sedatus.
APILOTARSE. v. r. Juntarse de cop mlts in- APLAGT, DA. p. p. PLAGT.
dividuos. Agolparse. Confluo, is. 1]
Enredarse, frse APLAHER. adv. m. apler.
pilotas terrossos. Envedijarse. Implicari, turbari, APLANADOR. m. Qui aplana. Aplanador, alla-
intricari. ||
met. Barallarse. Empelotarse, envedijarse. nador. Complanator, is.

Rixor, aris, jurgo, is, pugnis impeti. APLANADURA. f. ant. La acci de aplanar.
APILOTAT, DA. p. p. golpado. Confluxus. |
Aplanamienlo, allanamiento. Gomplanatio, exaequatio,
Envedijado. Implica tus. nis.

APINYAMENT. m. La acci y efecte de api- APLANAMENT, m. Obra de aplanar. Aplana-


nyar. Apinadiira, apinamiento. Conglobatio, nis. miento, allanamiento. Gomplanatio, nis
APINYAR. V. a. Juntar mlt estretament unas APLANAR. V. a. Posar plana alguna superfcie.
cosas ab altras. Apinar, coser. Arct congerere, pre- Aplanar, allanar. Complano, as. [j Fr mlt dany
mer. una cosa altra que li cau sobre. Hacer tortilla,
APINYARSE. V. r. Juntarse las cosas apretant- aplastar. Gomplano, as, in massam aliquid, amissa

se unas ab altras. Apinarse. Constipari, cohairere. forma, redigere. ||


Tirar terra, destruhir, arruhi-
APINYAT, DA. p. p. Apinado. Constipatus. ||
nar. Arrasar. Everto, is. |1
Dit de alguna cosa opri-
adj. Lo que t figura piramidal, com la pinya. Api- mintla. Atortiijar. Premendo complanare. Dit del ||

nado. Strobili figuram referens. fusell, escopeta y arma semblant, posaria en direc-

APIRO, A. adj. qum. Lo que resisteix lo focb. ci pera dispararia. Apuntar. Arma, jactum intende-
Apiro. Apirus. re. II
ter. planxar. ||
ribotejar. assarronar. 1. 1| met.
APIROTAT, A. adj. AVOL, DOLENT. Superar alguna dificultat. Allanar. Supero, enodo,
APIS SERAPis. m. Bou al que tributavan los as. II
met. Apaciguar, aquietar. Allanar. Placo, as.
egipcis honors divins per que s'imaginavan que la II
Facilitar los medis pera la consecuci de alguna
nima de Ossiris havia passat al cos de est animal, cosa. Allanar. Diem sternere. I
met. Aturdir, deixar
denominat aixi 'I fort, lo dii poders. Apis. pasmat alg. Aplanar. Obstupefacio, is.

PIT. m. Planta que creix fins la altura de dos APLANAR LAS COSTURAS LA ESQUENA, fr. met. fam.
tres peus t las camas semblants als carts, per
, ASSARRONAR.
ms petitas, las fuUas las de la xirivia, y de co- APLANAR LO BAST. Pegar de pla. Terciar el haslon
lor mlt eixit. Apio. Apium, ii. elpalo. Pleno ictu ferir.
APiT BGRT. Lo que naix sens cultiu y t las fullas APLANARSE. V. r. Curer plom algun edifici.

semblants las de la cicuta. Apio borde, 2yeregil de Aplomarse, aplanarse. Gorruo, is. ||
met. Subjectarse
asno. Helioselinum, i. alguna lley tracte. Allanarse. Sese subdere.
PIT CABALLAR. Planta de cama quadrada, las fu- APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanada. Gom-
llas compostas de altras ms petitas, las flors gro- planatus, ||
Arrasat, Arrasado. Gomplanatus. || pla.
gas pel endret y blancas pel revs. Apio cahallar. APLANTILLAR. V. a. Ajustar una cosa la
Peucedanum silaus. plantilla. Aplanlillar. Goaiquo, as, ad normam ada;-
PIT DE AYGUA. Lo que es cria en los ayguamolls. quare.
Apio de lagunas palustre, peregil de agua. Paluda- APLASSAMENT. m. Gitaci judicial, senyalant
pium, ii.
II
Planta de la isla de Gandia; las camas lo temps y circunstancias. Aplazamiento. Yadimonii.
primas y rojencas, y las flors semblants la de la denuntiatio.
ruda. Apios. Apium creticum. APLASSAR. V. a. Citar, convocar, cridar per
PIT DE MACEDNIA. Lo que es semblant al julivert temps ylloch senyalat. Aplacar, acotar, senalar dia.
bort, la flor blanca en forma de rosa y es mlt aro- Goundi locum tempusque condicere.
mtich. Levistico, peregil de Macednia. Thisselinum, APLASSAT, DA. p. p. Aplazada. Notatus.
equapium, ii. APLATAR. v. a. ant. amagar. aplanar. ||

APITRAR. Abandonar, dir


V. a. fstichs. Aho- APLATARSE. V. a. ant. ajupirse, ajocarse.
chornar, denostar. Pudore suundere. APLATEJAR. V. r. PLATEJAR.
APTRAT, DA. p. p, Denostado. Pudore suffu- APLAUDIR. V. a. Gelebrar ab paraulas demos-
sus. Ij
Corrido, confusa. tracions de alegria, Aplaudir. Alicui applaudere,
APLACABLE. adj. Lo que'spt aplacar. Aplaca- favere.
blc. Placabilis. APLAUDIT, DA. p. p. Aplaudida. Plausus.
APLACADOR. m. Qui aplaca. Aplacador. Placa- APLURER. V. n. ant. plurer.
tor, sedator, is. APLAUSO. m. Aprobaci alabansa pblica en
APLACAMENT. m. La acci y efecte de aplacar. demostraci de alegria. Aplauso. Applausus, us.
Aplacamiento. Placa tio, mitiga tio, nis. APLECH. m. Multitud de gent reunida. Genio,

APLACAR, v. a. Suavisar, mitigar. Aplacar. golpe de gente. Hominum magna frequentia, multi-
Placo, sedo, mitigo, as. || apaciguar. tudo, turba. La confluncia de mltas cosas en un
||

APLAGARSE. V. r. Sossegarse. Aplacarse. Iram mateix lloch, com de ayguas, Acogida. Gonflubium,
recedere. ii. Rotllo de gent. Corro, corrillo. Girculus, i, tri-
11
APL CATAL. APO 109

vium, ii. Indigesti del ventrell. siento. Cruditas, un punt de la circumferncia de una curva perpen-
II

alis. ramat.
ant. fira. ||
dicularment sn eix. ApHcada, ordenada. Linea
II

DE APLECn Y DE FONTADA, MLTA DONA IX AFRONTADA. ordinatim in quavis figura applicata.

ref. Dna enlndrer que mllas vegadas las devo- APLICADSSIM, A. adj. sup. ApUcadisimo. Yal-

cions se prenen per prets I per la diversi y plaher. d applicalus.


Romeria de cerca, muchovino y poca cera. Adproprium APLICADOR, m. Lo que's du aplicar. ApUcor-

peregrina coit cum turba sacallum. Plurima vina dero. Applicandus. ||


aplicable.

fruunt rara que cera liqueli. APLICAMENTS. m. pi. ant. aplicaci. 1.

APLEGA, f. Acci de aplegar la cuUita. Recokc- APLICAR, Juntar posar una cosa sobre de
v. a.

cion. Coactura, x, coUectus, us. ||


La acci de de- altra. ApHcar. Applico, as, adjungo,is. met. Apro- ||

manar almoyna. Demanda, cms. Eleemosyna) cor- piar, acomodar al propsit de lo que's tracta algun

rogatio, exactio. pensament, text doctrina. A])/?cflr. Accommodo, ap-


APLEGADA, f. APLEGA 1. plico, as.met. Destinar alguna cosa al us que du
II

APLEGADS. Lo que's junta sens elecci,


adj. tenir. ApHcar. Accommodo, as. \\
met. Posar la aten-

sols pera augmentar lo nmero. lkgadizo. Collec- ci enteniment al estudi lo que's fa. Aplicar.

litius, adventitius. Lo que va junt ab altres de sa


||
Animum intendere. ||
Significar; y aix.'s diu: aquest
espcie, y regularment se diu del bestiar que pas- terme 's pt aplicar mltas cosas. ApHcar. Signifi-
tura en remat. Gregal. Gregarius, ii. co, as. I
met. Imputar, atribuhir. Aplicar. Imputo, as,
APLEGADOR. m. Qui demana almoyna. De- adscribo, is. ||
Imposar; y aix 's diu: aplicar un
mandador, cuestor. Stipis postulator. \\
Espcie de cstich. ApHcar. Impono, infligo, is. ||
for. Adjudi-
caix obert de devant y un mnech al detrs, que car, iptcar. Adjudico, as. Dedicar, destinar algd ||

serveix pera arreplegar las escorabrarias. Cogedor. alguna professi etc. ApHcar. Aliquem applicare,
Domesticarum sordium excipulum. ||
Rotllo petit de adjicere.
estora que's posa sota las llntias, y tamb pera APLICARSE. V. r. Dedicarse alguna cincia
recullir las escombrarias. Cogedor, vako. Sordium, art. Aplicarse. Confero, ers, versor, aris. []
Yldrerse
ii, excipulum, i. [j
Lloch ahont s' arreplega gent de alg de sa indstria. Ingeniarse, aplicarse. Sibi con-
mltas nacions Emporio. Emporium, ii. sulere, providere. ||
Posar gran diligncia esmero,
APLEGADURA. f. L' acte y efecte de aplegar. particularment en I' estudi. Aplicarse. Studio ope-
Allegamiento. Collectio, nis. ram dare.
APLEGAR. V. a. ARREPLEGAR. ||
ARRIBAR. ||
CAP- APLICAT, DA. p. p. Aplicada. Applicatus. ||
adj.
TAR, CLLIR. Qui ApHcado. Studiosus.
t aplicaci.
APLEGARSE. V. r. ARREPLEGARSE. APLOMAR. V. a. Oprimir ab lo mlt pes. Aplomar.
APLER. adv. m. Sens soroll. Quedo, paso, pasito. Opprimo, is. v. n. arq. Posar aplom. Aiylomar. Ad
jl

Pedetentim, paulatim. || ant. Ab cuydado, sens pre- perpendiculum coaequare. arq. Examinar si las pa- ||

cipitaci. Lentament, de
Quedo, quedilo. Sensim. j| rets estanc plom. Aplomar. Perpendiculo examinar.
cspay. Poco poco, a paso sosegado, paso cnlrepaso. APLOMARSE. Y. r. Enfonsarse, curer plom-
Lent, otios. Aplomarse. Fundils deturbari, corruere.
APLEREt. adv. m. APLER. APLOMAT, DA. p. p. Aplomado, d plomo. Ad
APLETIA. f. lUed. FAM CANLNA. perpendiculum structus. Hadj. De color de plom.
APLETAR. v.a. Albergarse '1 bestiar en algun pa- Aplomado. Plumbeus.
ratge. Majadear, cuhilar.\ln ovilia pecusse recipere. APNEA. f. med. Falta de respiraci. Apnea.
APLETAT, DA. p. p. Majadeado. In ovile re- Apnea, ic.

ceptus. APOBRIMENT. 111. ant. POBRESA.


TERRA APLETADA. fr. Lloch ahout fan nit los pas- APOBRIR. V. a. ant. y sos derivats. ||
empobrir.
tors y bestiar. Majada. Ovile, is. APOCA. f. Carta de pago recibo. Finiqiiilo, y
,

APLICABLE, adj . Lo que's pt aplicar. Aplicahk. apoca. p. Ar. Apocha, c.


Applicabilis, aptabilis. FIRMAR APOCA. fr. Olorgar caria de pago. Celebro
APLICACI, La acci de aplicar aplicarse.
f. auctoro, obsigno, as.
ApHcacion. Applicatio, nis. L' csmero, diligncia || APOCADAMENT. adv. m. Ab poch esperit.
y cuydado ab que's fa alguna cosa y particularment Apocadamente. Abjecte.
en r estudi. ApHcacion. Applicatio, ad aliquid pro- APOCALPSIS. m. Llibre cannich de las reve-
pensi. II
La acci de acomodar alguna espcie, text lacions que tingu y escrigu F evangelista sant
passatge. ApHcacion. Applicatio, nis. || Lo destino Joan. Apocalipsis, apocalipsi. Apocalipsis, is.
de alguna cosa al us que du tenir. ApHcacion. Ap- APOCALPTICH, CA. adj. Pertanyent al apo-
plicatio, nis. II
for. Lo movi- ADJUDICACI. astron. calipsis. Apocalptico. Ad apocalipsim pertinens.
II

ment ab que'l planeta ms vels se va aproximant al APOCAMENT, m. Falta de esperit. Corledad,


mnos vels. ApHcacion. Motus, quo planeta velocior apocamiento. Timiditas, alis.
ad remissiorem accedit. APOCAR. V. a. Disminuhir, acabar. Aimcar. Im-
APLICADA, f. geom. La lnea recta tirada de minuo, is.
110 APO DICCIONARI APO
APOGARSE. V. r. Humiliarse, tenirse en poch. APOFTEGMA. f. Sentencia breu y aguda. Apo~
pocarse. Sese abjicere. \\ Encngirse. Encogerse, apo- tegma. Apothegma, atis.
carse. Pusillanimilate laborar. APOGEO. m. Lo punt en'que'un planeta dista ms
APOCAT, DA. p. p. pocado. Imminutus. (j adj. de la terra. Apogeo. Apogaeum, i. ||
met, Lo grau ms
Mesqu. Mezquino. Sordidus. []
Pusilnime. pocado. alta que pt arribar alguna cosa. Apogeo. Apogaeum, i-
Pusillanimis. APGRAFO. m. Mquina pera copiar los dibui-
APOCIN. m. Planta de la Amrica, la qual se xos. Apgrafo.Apographum, i.
creu fa fugir als gossos. Apocino, berza perruna, ha- APOL-LINAR. m. Nom de home. Apolinar. Apol-
bas de peno, yerba de seda. Apocynum, i. linaris, is. ||
adj. Lo que pertany Apol-lo. ApolimOy
APOCOPAR. V. r. Usar la figura apcope, Apo~ apolinar. ApoUineus.
copar. Apocope uti. APOL-LINARI8TA. m. Sectari de Apol-linar.
APCOPE. f. pot. Figura que suprimeix la l- ApoKnarista. Apollinaris sectator.
tima lletra del fi de dicci. Apcope. Apocope, es. ||
APOL-LINEO, A. adj. pot. Pertanyent Apol-
anat. Amputaci de alguna part del cos. Apcope. lo. ApoUneo, apolinar. ApoUineus, apollinaris.
Abscissio, nis. [|
ret. retinncia. APOL-LO. m. mit. Du fals, Apolo. Phabus, i.

APCRIF, adj. Fabuls, fingit. pcrifo. Apo- Apollo, inis.


cryphus, auclorilafe carens. APOLOGTICH. adj. Lo que pertany la apo-
APCRIFAMENT. adv. m. Ab fonaments falsos logia. Apologtico. Apollogeticus.

incerts. A'pcnfamente. Incert. APOLOGIA, f. Defensa de alguna persona obra,


APOCRUSTICHS. m. pi. farm. Remey pera comunment de literatura. Apologia. Apollogia, 33,

detenir escampar los mals humors. Apocrusticos. defensio, nis.


Apocroustici, orum. APOLGICH, CA. adj. Lo que pertany al aplogo
APOCRISSARIS. m. pi. Diconos diputats per fbula moral. Apolgico. Ad apollogum pertinens.
los patriarcas de la Iglesia per defensar los interessos APOLOGISAR. v. n. Fr apologias. Apologizar.
II
Los nuncis diacas que 'Is paps enviavan la cort. Apologium facere.
II
En los monastirs lo qui estava encarregat del APOLOGISTA. m. Qui f alguna apologia. Apo-
tresor. Apocrisarios. Apochrissar. logista, apologtico. Apollogia; auctor.

APODACRTICH. adj. Se diu dels remeys que APLOGO. m. Espcie de fbula al-legrica, que
excitan las Ugrimas, y tantost las detenen. Apoda- conl alguna mxima moral. Aplogo, fbula. Apollo-
crilicos. Apodacrytis, is. gus, i.

APODADOR, A. m. y f. Qui apoda. Apodador. APOMAT. adj. Se diu del escut que t una ma

Derisor, cavillator, is. extesa y una bola en ella. Apomado. Manus expansa
APODAMEKT. m. ant. moti, renom. bolam ostendens.
APODAR. V. a. Motejar. Apodar, motejar. Cavi- APOPLTICH, CA. adj. Lo que pertany la
llor, jocor, aris. apopleixia, qui la pateix. Apopllico. Apoplecticus.
APODAT, DA. p. p. Apodado. Irrisus. APOPLEIXIA. f. FBRIDRA.
APODERARSE. V. r. Frse amo de alguna cosa. APOPONACH. m. farm. Goma rehinosa que's
Apoderarse. Aliquid occupare, sui juris facere. trau de una planta que's cria en Macednia y s'

APODERAR EN VELAS. loC. nut. FORSAR VELA. anomena en Spondilium majus, panas He-
llat

APODERAT, DA. p. p. Apoderado. Pofifus. |I


racleum v en planxas irregulars, angulosas, lleu-
m. Procurador. Apoderado, poder habiente. Procura- geras, obscuras, fcils de trencarse, rogenca n son
tor, is. II
ant. rich, acaudalat. exterior, y de un groch algunas vegadas jaspejat
ESTAR APODERAT DE MALALTA. loc. ant. Estar atacat ab un roig en sn interior. Es de gust agrey amarch.
fortment de alguna malaltia. Estar atacado de enfer- y de olor aromtich fort y medicinal, Opopnaco,
medad. Morbo affectus. opoponace. Opoponax, acis. 1| Planta rastrera, medi-
coNSTiTUHiR APODERAT, ff. for. Auomenarlo ab totas cinal y vulneraria; sas camas semblants al jonch, y
las formalitats de la lley. Constituir apoderado. Pro- surten de ellas als dos costats desde la arrel la ci-
curatorem nominare. ma unas fullas rodonas y grossas com pessas de
APODO. m. ant. apodament. moneda. Opopnaco, oponnaca, aselepio, Opoponas
APDOSIS. f. ret. La ltima part del perodo. pastinaca, panacea nummularia.
Apdosis. Apodosis, is. APOQIR. V. a. ATXIQUIR.

APFASIS.f. rel. Negaci. Apfasis. Apophasis, APORCAR. V. a. Sembrar senyalar porcas.


is. Amelgar, aporcar. Jura condere.
APOFILITA. f. Mineral en massas, cristallisat APORISMA. m. med. Tumor que's f per der-
en prismas quadrats y modificats de diversas ma- ramament de sanch entre carn y pell, quant al san-
neras; estructura laminosa, y encara que un poch grar s' obre ms la vena que'l cutis, Aporisma. Apo-
dura, es trencadissa. Apofilita. Apophilites, e. risma, atis.

APFissis. f. anat. Eminncia de un os. Apfi- APORISMARSE. V. r. Frse aporisma, Aporis-


sis. Apophyssis, is. marse. Aporisma fieri.
.

APO CATAL. APO 111


APORREJAR. V. n. Ataconar, pegar porradas. Barcelona delcias de Catalunya. Aposicion. Appo-
Tamb s' usa com recproch. porrear. Fust per- silio, nis.

cutere. APOSIPEStS. f. ret. reticncia.


APORRONAR. V. a. ABANDONAR 2. APSIT, m. med. Remey que s' aplica exterior-
APORTANT, p. a. Trayendo, llevando. Ferendo. ment. Apsilo. Appositum, i.

APORTAR. V. n. nut. Pndrer port. Aportar. APOSPASMA. med. Descontinuac de


f. las

Appello, is, ad portam accedere. \\


portar. paris orgnicas. Apospasma. Apospasma, a.
APORTARSE. Y. r. PORTAnSE. I
TBACTARSE, VEN- APOSSESSIONAR. V. a. POSSESSIONAR.
TILIRSE. APOSTA, adv. m. Adretas. Adredes, de intento,

AP08AR. V. a. ant. Aplicar una cosa altra, d posta. Consulto. 1|


f. posta. 1.
Aplicar, componer. Applico, adjungo, is.
fl
acumular, APOSTADOR, A. m. y f. Qui fa una posta.
IMPUTAR. V. a IMPOSAR. Apostador. Pignoribus certator.
II

AP08GEMA. f. raed. Pas rpit dels humors de APOSTAR. V. n. Jugarse alguna quantitat los
una part del cos altra. Aposcema. Apocemifias,atis. que disputan sobre si es 6 no alguna cosa. Apostar.
APOSEMA. farm. ant. Confecci medicinal de Sponsionem facere. Situar una ms personas
|j

herbas y allras drogas. Apocima, pocema, apocema. cabalcaduras en un lloch determinat. Tamb s' usa
Apozema, afis. com recproch. Apostar. Certo loco spectalores exis-
APOSENTADOR, A. m. y. f. Qui aposenta. tere.

Aposenlador. Diversoriorum designator. ||


Qui en las APOSTARSELAS. fr. fam. Competir ab altre en al-
jornadas que fan las personas reals s' adelanta guna cosa. Apostrselas. jEmulatione contendere.
disposar l' allotjament. Aposenlador de camino. Regii APOSTASIA. f. Negaci de la f de Jesucrist,
hospilii designator. ||
ant. Lo qui destinava '1 camp rebuda y professada en lo baptisme. Apostasia.
que havia de ocupar T exrcit. Aposenlador. Gastro- postasia, a, vera religione defectio. La deserci ||

rura metator. pblica del institut religi que alg professava.


APOSENTADOR DE CASA T CORT. Yocal de la juuta de Apostasia. Ab instituto vel religione accepta defec-
aposentos que tenia vot en tot lo pertanyent ells. tio.

Aposenlador de casa y corle. Unus congressu de re- APOSTAT, DA. p. p. Apostada. Sponsione cer-
gi hospitio. ta tus.

APOSENTADOR MAJOR DE CASA T CORT, Lo presideut APSTATA. m. Qui comet lo crim de apostasia.
de la junta de aposentos. Aposenlador mayor de casa Apstata. Apostata, se.

y Congressui de regi hospitio pra;fectus.


corle. APOSTATAR. v. a. Negar apartarse de la f

APOSENTADOR MAJOR DE PALcio. Lo qui cuida de la de Jesucrist, rebuda en lo baptisme. Apostatar.


separaci de quartos y oficinas. Aposenlador mayor Apostato, as, vera fide deficere. || Abandonar al-
domus partium designator.
depalacio. Regi gun individuo lo institut que ha professat. Apostatar.
APOSENTAMENT, m. La acci y efecte de apo- Ab instituto deficere.
sentar y aposentarse. Aposentamienlo, hospedage. APOSTTICH, CA. adj. Lo pertanyent la
Hospitium, ii. ant. aposento. II
apostasia. Apostlico. Ad apostasiam pertinens.
APOSENTAR. v. a. Donar casa y habitaci APOSTERMA. f. ant. posterma.
qui va de cam. Aposentar. Hospitium designar, APOSTIL-LA. f. Nota breu al marge dels escrits.
constituere. Apostilla. Nota, ae.
APOSENTARSE. v. r. Allotjarse. Hospedarse, APOSTIL-LAR. v. n. Posarapostil-Ias. Postular
alojarse, aposentarse. Hospitium sumere. []
Establirse Notis inscribere.
en alguna part com cap de familia. Poner casa, APSTOL, m. Cada un dels dotse principals
aposentarse. Hospitium sumere. deixebles de Jesucrist, als quals envi predicar lo
APOSENTAT, DA. p. p. Aposentado. Hospitio evangeli per tot lo mon, per antonomsia sant Pau.
exceptus. Apstol. Apostolus, i. Embaixador, enviat. Apstol,
11

APOSENTET. m. dim. Aposenlillo. Cubiculum, i. enviado, embajador. Legatus, i.

APOSENTO. m. Qualsevol quarto sala de una sR UN BOI* apstol, fr. met. fam. Denota que al-
casa. Aposento. Cella, a?, cubiculum, i. [] Posada. g es mlt astut vellaco. Ser hiena hipoteca, bue~
Bospedaje, aposento. Hospitium, diversorium, ii.
|1
na, brava, linda cana de pescar. Yersipellem, vald
En los teatros qualsevol pessa petita de ahont se sagacem esse.
vu la representaci. Aposento. Scena;, theatri cu- APSTOLS, m. pi. fam. dimissorias. [] carta creden-
biculum. cial. II
for. Testimoni de apelaci. Carlas de apela-
aposento de cort. Habitaci dels ministres y criats cion. Aposloli, oram.
de la casa real en la cort. Aposento de corle. In urbe APOSTOLAT, m. Ofici de apstol. Apostolado.
regia ministris et regiis familiis destinata domus. Apostolatus, us. La congregaci dels apstols lo
||

APOSICI. f. gram. Figura per la qual se po- col-legi apostlich. Apostolado. Apostolorum, apos-
san dos ms substantius continuats sons conjunc- tolicum collegium. Las imatges dels apstols.
||

ci, perqu pertanyen una mateii cosa, com Apostolado. Apostolorum imagines.
112 APR DICCIONARI APR
APOSTOLIGAL. adj. apostlich, APRECI. m. La estimaci que's fa de las perso-
APOSTLICAMENT. adv, m. De un modo nas cosas. Aprecio, ^stimatio, coramendatio, nis.

apostlich. ApostoUcamenie. Apostolic. APRECIABLE, adj. Lo que 's digne de apreci.


APOSTLICH, CA. adj. Lo que pertany als Apreciable, ^slimabilis.
apstols 6 al papa. Aposllico. Apostolicus. j]
m. pi. APRECIACI, f. Avaluaci. Valuacion, taza-
Heretges que volgueren imitar als apstols. Apost- .Estimatio, nis.
licos. Apostolici, orum. APRECIADSSIM, A. adj. sup. Apreciadisimo.
i LA APosTiicA. Sens aprato, ab mnos comodi- iEslimabilissimus.
tat y companyia de la que correspon. A la lijera. APRECIADOR, A. m. y f. Qui aprecia. Aprecia-
Expedito agmine. dor. yEslimator, is.

APOSTOLINS. m. pi. Religiosos que comensa- APRECIAMENT. m. APRECI.


ren en Milan lo sigle XIY. Apostolinos. Apostolini, APRECIAR. V. a. Avaluar. Apreciar, tasar. Ms-
orum. timo, taxo, as. [| Calificar, estimar. Apreciar. Com-
APSTROFE. f. ret. Figura, quant l' orador mendo, aistimo, as.

dirigeix la paraula alguna cosa animada inani- APRECIAT, DA. p. p. Apreciado. ^Estimatus.
mada, present ausent. Apstrofe. Apostrophe, es. APRECIATIU, VA. adj. Lo pertanyent al apre-
APSTROFO. m. Yrgula coma en la part su- ci. Aprecialivo. Ad Estimationem pertinens.
perior de una consonant pera suprimir una vocal. APREGONAR. V. a. PREGONAR.
Apstrof0. Apostrophus, i, synalepha? nota. APREGONIMENT. m. Congost de riu entre dos
APOTCTICA. f. Secta que ensenya, que '1 re- montanyas. Hocino. Angusti, arum.
nunciar las riquesas era de precepte. Apotctica. APREGONIRSE. v. r. Estrnyerse '1 riu, pas-
Apotactica, . sar per paratges estrets y fondos. Ahocinarse. Per
APOTECARI, m. Qui prepara 6 ven las medici- prarupta viarum transcurrere.
nas. Boticario, apoticario. Pharmacopola, ai, medi- APREGONIT, DA. p. p. Aliocinado. Angustus.
camentarius, ii. APREHNDRER. V. n. Imaginar. Imaf/inar,
APOTECARIA. f. La botiga del apotecari. Eli- aprchender. Imaginor, aris. H fil. Concebir las esp-
ca. Pharmacopolium, ii. cies de las cosas sens fr judici de ellas. Aprehender.
APOTECARIESSA. f. Muller del apotecari. Mu- Apprehendo, is, menle concipere.
ger del boticario. Boticarii uxor. APREHENSI. f. La acci de aprehndrer.
APOTEGMA, m. Sentncia breu y aguda. Apo- Aprehension. Apprehensio, nis. j|
Lo fals concepte
tegma. Apothegma, atis. que forma en la imaginaci. Aprehension. Appre-
's

APOTENTAT. dj. Rich. Poderoso. Opulentus. hensio, nis. La primera operaci del enteniment
II

APOTEOSA. f.
y ab que's percebeixen las ideas per medi dels sentits.
APOTEOSIS, f. Geremnia supersticiosa, ab que A'prehension. Idea, (c, perceptio, nis. ||
embarch, se-
'Is pagans posavan sos hroes y emperadors en grest. II
f. En la fisiologia la acci y efecte de agafar
lo nmero dels Dus. Deificacion, apoteosis. Apotheo- los aliments ab las dents incisivas. Aprehension.
sis, is. Aprehensio, nis.
APTOME. m. alg. La diferncia dels nmeros APREHENSIU. adj. Se diu de la persona que ab
incommensurables, que 's suman pera compndrer poch fonament concebeix ideas de temor recel.
los binomis, trinomis etc. Aptomc. Apotome, es. |1 Aprehensivo. Perterritus, imaginationi obnoxius. Lo [j

ms. Part que queda de un to, quant se trau lo se- que pertany la facultat de aprehndrer. Aprehen-
mit major. Aptome. Apotomia, a. sivo. Phantasia proprius.

APOYAR. V. a. Afavorir, ajudar. Apoyar. Adju- APREMI. m. La acci y efecte de apremiar.


vo, as, patrocinor, aris, opem ferre, ||
Confirmar al- Apremio. Coactio, compulsi, nis. ||
for. Manament
guna opini doctrina ab rahons ab la autoritat del jutge que obliga cumplir alguna cosa. Apremio,
de altres. Apoyar. Confirmo, as. || apuntalar. compulsion. Compulsi, nis.
APOYARSE. V. r. Servirse de algun apoyo.i])o- APREMI ADOR, A. m. y f. Qui apremia. Apre-
yarse. Patrocinio alicujus inniti. ||
estbibar. |I
ret. miador. Oppressor, insertator, is.

FNDARSE. APREMIADURA. f. ant. apremi.


APOYAT, DA. p. p. Apoyado. Protectus, confir- APREMIAR. V. a. Obligar, compel-lir. Apre-
matus, fultus. miar, compeler. Cogo, compello, is.

APOYATRA. ms. Nota de mitj punt pera APREMIAT, DA. p. p. Apremiado. Compulsus,
suavisar lo trnsit de un punt altre. Poyatura, coactus.
apoy atura. Musicalis nota sonum gratiorem reddiens. APRENEDOR. m. ant. y
APOYO. m. Lo que serveix pera sostenir alguna APRENENT^ A. m. y Qui f. aprn algun art
cosa. Apoyo, Sustentaculum, fulcimentum, i. met. ofici. Aprendiz. Novitius, ii, tirunculus, i, tiro, nis.
\\

Favor protecci. Apoyo. Patrocinium, auxilium, ii. APRENENT DE PORTUGAL QUE ENCARA NO SAB COSIB, Y
APPARIGI. m. EPIFANIA. JA VOL TALLAR, ref. Dcuota que mlts no saben fr lo
APREAR. v. . y sos derivats, apbeciar. fcil, y volen fr lo difcil. Aprendiz de Portugal, no
APR CATAL. APR 113
sahe coser, y quiere corlar. Stiolus Minervam se jac- tador, cenidor. Cinclorium, ii. Cord del sombrero.
tat. Cintillo. Resticula, ae.

APRENENTATGE, m. L' acte y temps que s' APRETADET. m. d. Apretadillo. Tantisper as-
emplea en apndrer algun oGci art. Aprendizaje. trictus.
Tirocinium, ii. APRETADS. adj. Flonjo, bla, qne fcilment se
EN TOT S' OA DE PAGAR l' APRENENTATGE. V. DeUO- comprimeix. Apretadizo. Quod facil constringilur.
ta que 'Js traballs y contratemps fan prudents als APRETAdssim, A. adj. Mlt apretat. Apreta-
homes. Potros cayendo y mozos perdiendo, van asesan- disimo. Slrictissimus.
do. Laboribus docemur. APRETADOR, A. m. y f. Qui apreta. Apretador.
APRS. adv. ordinal. Detrs, en seguida de al- Praemens, constringens. |1
Instrument pera apretar.
g. En pos despucs. Post, pon. ||
A ms de aix. A Apretador. Adstriclorium instrumentum.
mas de eso. Prajtere. ||
prep. desprs. ||
prep. Cerca. APRETADURA. f.
y
Ad, circa, juxta. \\ p. p. Aprendido. \\
adj. instruuit. APRETAMENT. m. APRETADA.
aprs fort pocu. ra. adv. Desprs de mlt poch APRETADORA. f. Cinta, corda corretja pera
temps. Despues de muy poco. Paucissimum post tem- apretar. Apretadera. Astrictorius funis.
pus. APRETADORS. m. pi. Dos muscles dintre dels
EN aprs. m. adv. A dems. Ademas. Pra3tere, forats del nas. Apretadores. Musculi adstrictores in
proDter. naribus.
APRE80NAR. V. a. y sos derivats, empresonar. APRETAR. V. a. Estrnyer, comprimir. Apre-
APRESSA, adv. m. DEPRESSA. tar. Arcto, denso, as. ||
met. Estar prop de conse-
APRESSADAMENT. adv. m. ant. APRESSRADA- guir alg que's persegueix. Apretar, acosar, estre-
MENT. char. Vexo, agito, as. ||
met. Afligir, angustiar.
APRESSADOR, A. m. y f. Qui apressa. Apre- Apretar. Ango, is, ||
Obrar alguna cosa ab mlta
sador. Apprehensor, is. || Lladre de mar. Pirata, intensi activitat, aix quant fa mlt fret se diu
apresador. Pirata, , praido, nis. que APRETA. Apretar. Intensius, agere. ||
Instar ab
APRESSAMENT. m. La acci y efecte de apres- eficcia. Apretar. Insto, as. ||
Picar al caball pera
sar. Apresamiento. Captura, 03. quecorra. i;)rear. Incito, as. ||
exprmer. |j
obligar.
APRESSAR. V. a. Fr presa. Apresar. Vi appre- APRETAR A CRRER, f. fam. Posarse crrer. Apre-
hendere. (| Robar una embarcaci 'Is piratas. Apre- tar echar crrer. Cursum contendere.
sar. Prasdor, aris, piraticam exercere. [1 v. a. apres- APRETAR LA MA. Castigar ab rigor. Apretar la ma-
SRAR. no. Acrius animadvertere.
APRESSAT, DA. p. p. Apresado. Praedatus, vi APRETAR LO PAS. fr. Caminar ms depressa. Apre-
apprehensus. (| apressurat, cuttat. tar el paso, apretar picar de so/ea. fGradum acce-
APRESSURADAMENT. adv. m. Apreswada- lerar.
mente, presurosamente. Proper, festinanter. Ab |1 APRBTAR LAS ESTOPDAs. fr. Estrnyer algii en al-
precipitaci y confusi. Apresuradamente. Turbat. guna disputa argument. Apretarle una las clavi-
APRESSURACI. f.
y jas. Argumentis urgere.
APRESSURAMENT. m. La acci y efecte de NO m' aprete, que dir lo que NO VOLDREU, fr. De-
apressurar, apressurarse. presuracion. Propera- nota que alg dir las faltas de altre si 1' apura mlt.
tio, festinatio, nis. No me apreteis, que dir lo que oir no quereis. Tuis te
APRESSURAR. v. a. Donar pressa. Apresurar, depingere coloribus me vis.
acelerar. Propero, insto, prsecipito, as. APRETAT, DA. p. p. Apretado. Afflictus.
APRESSURAR LO PAS. Caminar ms depressa. Apre- ESTAR APRETAT VURERSE MLT APRETAT. Estar CU
tar, adelantar el paso. Propero, as. Tamb s' usa gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al
com recproch. lobo. In summo discrimine versari. ||
Estar ab mlta
ENCARA SN ROMA 'lS QUE M' APRESSURAN, loC. De- escassesa. Estar en apuro. Inopia laborar.
nota que alg no vol surtir del pas regular. Nadie APRETO. m. Conflicte, apuro. Aprieto, estrechez,
nos signe el alcance. Lento procede. apretura. Angustia, a;, discrimen, inis, angor, is.
||

APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. Pnccipi- Moviment vehement del ventre. Apreton. Alvireden-
tatus. II
adj. Qui va, fa lascosas depressa. Apresu- dae mpetus,
rado, acelerado, presuroso. Praproperus, festinus, ESTAR EN APRETO. V. ESTAR APRETAT.
properans. POSAR EN APRBTO i ALG. fr. met. Posarlo en apu-
APRESTAR. V. a. APARELLAR, PREPARAR. ro. Apretar las cmpulgueras. Aliquem constringere.
APRETADA. f. La acci y efecte de apretar. APRETO. m. y
Apreton. Pressura, ae, pressus, us, oppressio, nis. APRETURA. f. La opressi que pateix alg per
APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apre- la excessiva concurrncia de gent. Apretadura, aprie-
tadamente, estrechamente. Arct, strict, comprs- to, apreton, estrcchez. Oppressio, nis.
sim. APRIMADSSIM, A. adj. Adelgazadisimo.'.xie.-

APRETADERO. m. Apretador, cenyidor. Apre- nualissimus,

TOMO I. 16
114 APR DICCIONARI APT
APRIMADOR, A. m. y f. Qui aprima. Adelga- cosa. Aprovecharse, ulilizarse. E re aliqua fructum
zador. Altenuans, extenuans. capere.
APRIMADURA. f.
y APROFITAT, DA. p. p. Aprovechado. Provec-
APRIMAMENT, m. La acci y efecte de apri- tus.

mar. Adelgazamiento. Extenuatio, nis. disminuci. ||


APROHISMAR. V. a. y SOS derivats, aproximar.
APRIMAR. V. a. Reduhir mnos lo gruix de APROMPTAMENT. m. La acci y efecte de
alguna cosa. Adelgazar. Atfenuo, tenuo, as. met. 1|
apromptar. Aprontamiento. Praeparatio, nis.
Discrrer ab sutilesa. Adelgazar. Subtilius dissere- APROMPTAR. v. a. Prevenir, disposar ab
re. \\ met. Apurar. Perquiro, is. retrinxb. ||
promptilul. Aprontar. Praparo, as, provideo, es.
APaiMAULA met. Avivar l' ingeni. Agu-
PLOMA., fr, APROMPTAT, DA. p. p. Aprontado. Praipara-
zar el Ingenu aciem exacuere, intendere.
ingenio. tus,

APRIMARSE. V. r, Enmagrirse, enflaquirse. APROPIACI, f. La acci de apropiar apro-


Adelgazarse, enflaquecerse. Gracilesco, is. piarse alguna cosa. Apropiacion. Proprietatis, do-
APRIMAT, DA. p. p. Adelgazado. Gracilis, ex- rainii usus.
tenua tus. APROPIADAMENT, adv. m. Ab propietat,
APRIMIR. V. a. ant. ApaEMiin. Apropiadamente. Apposit.
APRSIA. f. ant. ENQUESTA. II
pi. Notas apunta- APROPI ADSSIM, A. adj. sup. Apropiadisimo.

cions que prenian antiguament los notaris en papers Aplissimus, congruentissimus.


solts pera^estndrer y protocolisar desprs las es- APROPIADOR, A. m. y f. Qui apropia. Apro-
cripturas, qual fi tenian termini limitat. Aprisias. piador. Accommodator, is, dominii dispensator.
Aprisias. APROPIAR, v. a. Fer alg amo de alguna co-
APROAR. V. a. nut. Tirar lo barco la proa en- sa. Apropiar. Rem alieni adjudicar, j]
Aplicar cada
vers altra part, Aproar. Prorara advertere, dirigere. cosa lo que li es propi convenient. Apropiar. Ac-
APROBACI. f. La acci de aprobar. Aproba- commodo, as. |]
met. Acomodar ab propietat las cir-
cion. Pfobatio, approbatio, nis. cunstncias moralitat de un succs al cas de que's
APROBADSSIM, A. adj. sup. Aprobadisimo. tracta. Apropiar, acomodar. Apto, proprio, as. ||
im-
Probatissimus. putar. [|
Fr una cosa semblant altra. Asemejar.
APROBADOR, A. m. y f. Qui aproba. Aproba- Assimilo, as, rem rei similem facere.
dor, aprobante. Probator, approbator, is. APROPIARSE. r. Pndrer per s, frse amo
v.

APROBAR. V, a. Calificar donar per bo. Apro- de alguna cosa. Apropiarse. Aliquid sibi vindicar.
bar. Probo, approbo, as, lbum calculum adjicere. II
Los mrits de altre. Apropiarse. Despeculari lau-

II
PROBAR. I
CONFIRMAR. dem alicujus.

APROBAT, DA. p. p. Aprobado. Approbatus. APROPIAT, DA. p. p. Apropiada. Adjudicatus,

APROFANAR. V. a. y SOS derivats, profanar. arrogatus. ||


adj. A propsit. Apropiada. Aptus, ac-
APROFITABLE, adj. Lo que's pt aprofitar. commodatus.
Aprovechable. Quod prodesse potest. APROPINGAMENT. m. PROPlNQlTAT.
APROFITADAMENT. adv. m. tilment. Apro- APROPINCAR. v. a. y sos derivats, ant. aceecAr.
vechadamente. Utiliter. APROPORCIONADAMENT. adv. m. PROPOR-
APROFITADOR, A. m. y f. Qui aprofita. Apro- CIONADAMENT.
vechador, aprovechante, vividor. Proficiens. []
adj. APROPSIT. m. ant. propsit. mod. ||
adv.
Qui aprofita que altres desprecian. Aprovechador.
lo A propsito, al iitento. E re nata, ad rem.
Parcus, inanibus sumptibus parcens. APROPIRAR. V. a. apropiar.
APROFITAMENT, m. Utilitat, profit. Adelan- APROXIMACI, f. Cercania. Aproximacion. Ac-
tamiento. Commodum, quaistum, i. Progrs. Apro- [j cessus, us. II
arit. y alg. Proximitat que's busca una
vechamiento, progreso. Progressus, profectus, us. quantitat que no's pt trobar justa. Aproximacion. Ap-
APROFITAR, v. a. Sr til. Aprovechar. Pro- proximatio, nis. En las rifas y loterias la sort que
||

sum, des, proficio, is, ulilitatem aTerre. ||


Emplear guanya '1 nmero prxim al premiat. Aproximacion.
tilment alguna cosa, com la terra, temps. Aprove- Sors numeri proximi ad numerum sortitum.
char. Utiliter rem coUocare. Adelantar en la vir- 1|
APROXIMADOR, A. m. y f. Qui aproxima.
tut, estudis, etc. Aprovechar, aprovecharse. In virtu- Aproximador. Appropinquator, is.

te, etc. progressus facere. Aplicar altre destino [|


APROXIMAR. V. a. Arrimar, acercar. Aproxi-
lo que ja no pt servir pel su propi, com lo forro mar. Tamb s' usa com recproch. Accedo, is, ap-
de un vestit, etc. Aprovechar. Utiliter rem coUocare, propinquo, approximo, as.
ea uti. Ij
ESTALVIAR. II
for. adjudicar. APROXIMAT, DA. p. p. Aproximado. Appro-
aprofitar la ocasi, fr. No deixaria prdrer quant pinquatus.
se presenta. Vakrse de la ocasion; no perder, no des- APRXIS. f. bot. Planta que comunica foch
char ripio. Occasionera arripere; tempore, opportu- alguna distncia. Aprxis. Aproxis, idis.

nitate frui. APTAMENT. adv. m. Acomodadament. Apta-


APSOFITARgE. V. r. Trurer utilitat de alguna mmte. Apt^, idone, apposit.
APIJ CATAL. AP 115
APTAT. adj. y minant. Apuntar, asestar. Colli mo, as, collineo, es,

APTE. adj. Hbil, propsit pera fr alguna co- arma jactura intendere. p Comensar manifes-
sa, Apto, idneo, dprojmito. Aplus, appositus, ido- tarse alguna cosa , com lo dia , etc. Apuntar,
neus. II
DISPOSAT. asomar, amanecer. Appareo, es, incipio, is. fl
Insi-

APT88IM, A. adj. sup. Aptisimo. Aptissimus. nuar indicar. Apuntar. Indico, as. 1|
Fr notas
APTI88IMAMENT. adv. m. Aplisimamenle. Ap- en r escrit pera trobar ab facilitat alguna cosa.
tissira. Apuntar. Noto, as, subscribo, is. []
Posar en l' escrit

APTITT. f. Saficincia, habilitat pera fr algu- compendiosament alguna cosa. Apuntar. Adscribo,
na cosa. Aptitud. Habilitas, atis, aptitudo, inis. [j is, in codicem referre. En las catedrals y allras 1|

pint. ACTITUT. iglsias que tenen las horas cannicas, notar la


APUGONARSE. v. r. Carregarse las plantas de faltade assistncia dels indivduos. Apuntar. Noto,
pug. Cubrme de puig on. Bruchis oppleri. as. Tocar lleugerament alguna espcie. Apuntar.
[|

APUL, A. adj. Lo natural y pertanyent la Ap- Rem leviter attingere. || Col-locar alguna cosa ab
lia. Apuo. Apulus. claus tatxas sens acabarlos de clavar. Apuntar.
APLEYA. f. Lley que public Apuleyo. Apule- Leviter aTigere. |1
En alguns jochs de cartas com lo

ya. Apuleja lex. canet, banca, etc. posar sobre la carta la quantitat

APULITJAR. V. a. BIBOTEJAR. que's vol jugar. Apuntar. Pecuniam sorti objicere. |

APUNT. adv. m. k punt. En las pessas de panyo y altras robas plegarlas y


APUNTA, m. adv. a puxta. posarlas lo sello. Apuntar. Pannos plicare. En las ||

APUNTACI. f. Nota per escrit. Apunte, apunta- comedias llegir 1' apuntador lo que representan

ctoH, apuntamiento. Nota, 8b, signum, i. ||


ms. La han de recitar. Apuntar. Suggero, prajlego, is.
I|

postura exacta de las notas y punts de solfa; tamb Entre bugaderas juntar ab alguns punts las pessas
s' anomenan aix las mateixas notas. Apuntacion. de roba. Apuntar. Lintea leviter inier se connectere.
Nota, le. II
ter. APUNTALAtt. 11
AMENASSAB. I
EMBASTAR. ||
ClaU-
APUNTADAMENT. adv. m. ant. distinctament. sular, posar la puntuaci en l' escrit. Puntuar. Scrip-

APUNTADAS. f. pi. En lo blas dos ms cosas turam dispungere, apicibus vel interpunctis scripta
que's tocan per la punta. Apuntadas. Sese extremo notar. ant. Punxar lleugerament.. PMi^ar. Mucro-
1|

mucrone attingens. ne ferir.

APUNTADOR, A. m. y f. Qui apunta. Apunta- APUNTAR8E. v. r. contbapntarse 2. | Comen-


dor. Annotator, m. En las comedias, lo qui est
is. |1
sar frse agre 1 vi. Repuntarse, apuntarse. Aces-
destinat pera dir lo que han de recitar los actors. co, is.

Apuntador, consueta. Monitor, is. En las catedrals [|


APUNTAT, DA. p. p. Apuntado. Nolatus.
lo qui noia las faltas del cor. Pitancero. Absentium APUNYALAR. Y. a. y
in choro annotator. Qui porta '1 compte dels tantos
|]
APUNYALLEJAR. V. 8. Dar punaladas. Pugio-
en lo joch. Tanteador. Calcules in ludo numerans. ||
nibus impetere, sicam .in corpus defigere.
Yeu del apuntador del teatro. Apunte, Pra;legenlis APUNYEGADOR, A. m. y f. Qui apunyega.
in theatro vox. Apuneteador. Pugillis, is.

APUNTALADOR. m. Qui apuntala las minas APUNYEGAR. v. a. Pegar punyadas, Apunear,


pera que no s' esllabissen. Entibador. Fodinas, cuni- apunetear, y apunadar. p. Arag, Pugnis impetere,
culos fulciens. percutere.
APUNTALAMENT. m. La acci de apuntalar. APUNYEGARSE. v. r. Apunear&e, apuiietearse,
Apuntalamiento. Fulcimentum, i. darse de puiadas. Pugnis sese mutuo cedere, pugi-
APUNTALAR, v. a. Posar puntals, pilastras, Uari.
elc. Apuntalar. Adrainiculo, as, fulcio, is. ||
Soste- APUNYEGAT, DA.p. p. Apuneteado. Pugillatus.
nir ab puntals fustas las parts bons de un edifici APURADAMENT. adv. Justament. Apurada-
pera tirar terra las que amenassan ruhina. Apear. mente, precisamente, cabalmente. Opportun.
iEdificii partem stabilem,dum aliae diruuntur, fulci- APURADOR, A. m. y f. Qui apura. Apurador.
re. II
En las minas. Entihar, apuntalar. Suffulcio, is. Consumplor, is.
I
Indagador. Escudrinador, indaga-
APUNTALARSE. v. r. met. Prevenirse de la dor. Perscrulalor, is.

protecci y tot lo necessari pera '1


bon xit de al- APURAMENT. m. La acci y efecte de apurar,
guna empresa. Pcrtrecharse. Muni, fulcio, is. Apuramiento. Exsiccalio, nis,
APUNTALAT, DA. p. p. Apuntalado, apeado. APURAR. V. a. Purificar alguna matria, com
Fultus. or, etc. Apurar, purificar. Expurgo, as. |1
Averiguar
ANAR apuntalat, fr. Obrar ab fonament y prudn- radicalment alguna cosa. Apurar, aquilalar. Perqui-
cia. Caminar con pies de plomo, pasode buey. Con- ro, is. II
Consumir, agotar. Apurar. Obduco, consu-
sulto, caul, prudenter agere. mo, is. H Enfadar frprdrer la pacincia. Apurar-
APUNTAMENT. m. apuntaci. [j
for. Resumen Exacerbo, as.
de un procs. Apuntamiento. Summarium, ii. APURAR8E. V. r. Afligirse. Apurarse, acongo-
APUNTAR, v. a. Dirigir lo tir un punt deter- jarse. Tristor, aris, ango, is.
116 AQU DICCIONARI AQC
APURAT, DA. p. p. Apurado. Irritatus. ||
Apre- AQUET. pron. demostratiu. Senyala V objecte
de caudal. Apurado. Inops.
tat, faltat que est msprop del qui parla, que del qui escolta.
TROBAUSE VRERSE APURAT MLT APURAT. fr. Este, aqueste. Hic.

No trobar recurs. Verse hallarse apurado en SI DE AQUESTA ESCAPO MAY PUS. ref. Expressa que
apuro. Nescire qu se vertat. si alg se lliura del perill en que est, anir ab mlt
APURO. m. Apreto, perill. Apuro, aprieto. An- cuydado. Si de esta escapo y no muero, nunca mas
gustiui, arura. ||
Aflicci. Apuro. Angor, is, afflictio, bodas al cielo. Si Dios de esta me escapa, nunca me cu-
nis. II
Escassesa, necessitat. Apuro. Inopia, x, rei brir tal capa. Post hac incolumem fatis scio, fore

familiaris angustia. me, hoc nunc si devito malum.


AQU. adv. II. En aquest lloch. Aqui. Hic. [j A
AQ. aquest lloch. Ac, aqui. Huc. || En ass, com: aqu
est r engany. Aqui, ahi, en eso, en esto. Hic. || A po-
AQADRILLADOR, A. m. y f. Qui aquadrilla. ca distncia, com: AQU dos horas. i/u'. ||
Istic.

Acuadrillador. Factiosus, i. adv. t. ARA. II


exp. pera advertir que vaja alg al
AQUADRILLAR. V. a. Juntar quadrillas y ma- lloch ahont se troba 1 qui crida. Acd. Hic, huc. [|

narlas. Acuadrillar. Catervas congerere, ducere. LAS UORAS.


AQUADRILLAT, DA. p. p. Acuadrillado. Ca- AQU, AQU. exp. pera donar animo. Aqui, aqui. Ea,
tervatim ductus. age, agite. ||
A un mateix lloch precisament. Aqui,
AQUADCTE. m. y aqu, aqui mismo. Hic, hic.
AQUADUGTO. m. Canonada pera conduhir la AQU MATEIX. Eu coutinent, al instant. Ahora, aqui
aygua. Acuedudo. Aquaductus, us. mismo. Nunc, nunc, ipsum.
AQUANITA. f. Secta de heretges deixebles de AQU ES LO B. loc. fam. pera fr parar la atenci.
Manes. Acuanita. Aquanila, x. Aqui es, fu ella. Hic major rerum scena.

AQUARI, m. Signe del zodach. Acuario. Am- AQU ESTA LA DIFICULTAT, fr. AqU CS lo cs. ESC CS

phora, ai, .aquari us, ii. el diablo. Hoc opus, hic labor est.
AQURIA. f. Seda de heretges del sigle iii, AQU FOU TROYA. exp. met. que f relaci alguna

que en lo sacriici de la missa oferian aygua en lloch cosa notable succehida en aquell lloch. Aqui fu
de vi. Acuaria. Aquaria, x. Troya. Hic campus ubi Troja fuit.

AQUARTELAMENT. m. Acci y efecte de AQU Y ALL. m. adv. Pera denotar indeterminada-


aquartelar. Acuartelamiento. ment diferents llochs. Ac y alld. Huc, illuc, ultr,

AQUARTELAR. V. a. Posar las tropas en quar- citroque.


tels. Tamb s' usa com recproch. Acuartelar. Go- DE AQU. m. adv. De ass, com de aqu li v la

pias in stativa locare. Carregar las velas de una


||
sort. De aqui, de esto. Hinc, ex hoc.
nau que va la bolina. Acuartelar. Yela cogere. DE AQU AL DEVANT. m. adv. Dcsde aquesta hora
AQARTELAT, DA. p. p. AcuarleMo. In Sta- en devant. De aqui, de hoy en adelanle. Jam, inde.
tiva locatus. II
Se diu del escut dividit en quartels, DE AQU PER ALL. m. adv. Dc una part altra. De
Acuartelado. In angulos secta tessera. aqu para all. Hinc, inde, huc, illuc.
AQUTICH, CA. adj. [j
pi. Heretges que adop- FUIG DE AQU IX DE AQU. loc. ab que's despedeix
que la ay-
tant lo sistema ilosficb de Tales sostenian alg. Quita, quitale de ali, de delante. Te hinc
gua era un principi coetern ab Du y causa primera aufer, apage te, abi, discede.
de lots los sers. NO LI VE DE AQUI. loc. No dependeix de aix. No
AQTIL. adj. Lo que pertany al aygua, y en pende de ahi el arado. Non in eo consistit res.

particular lo que viu en ella. Acutil, acuatico. Aqua- PER AQU. m. adv. A poca diferncia, com eran
ticus, aquarius. cent cinquanta per aqu. Poco mas menos; por ahi,
AQUEDAR. V. n. AQIETARSE. por ahi. Plus minusve.
AQUEFERAT, DA. adj. Qui l mltas ocupa- PER AQU PER LA PORTA. fr. Dcuota que alg ha
cions. Atareado. Pluribus addictus, incumbens, in- de cumplir alguna cosa s'ha de despndrer de ella.
tentus. Errar quitar el hanco. Aut opus fac, aut abi.
AQUEIX, A. pron. demostratiu. Denota 1' ob- VET AQU. loc. Pera senyalar algun objecte. Cata
jecte igualment distant del que parla y del qui es- ahi, vete ahi. En ecce.
colta. Ese. Is, ipse. YTEL AQU. Expressi demostrativa de algun ob-
AQUELL, A. pron. demostratiu de la persona jecte, ntele, hela. En illura, ecce illam.
cosa que est mes distant respecte de altra. Aquel. viNA AQU. exp. pera persuadir fr entndrer la
Ille. rah ab que's funda alguna cosa. Ven ac, oye, escii-

AQUEN. adv. II. De la part de aqu. Aquende. Cis, cha. Heus, ausculta.
citra. AQUIESCNCIA, f. for. y
QEO. adj. Lo que es de aygua, t sa natu- AQUIETAMENT. m. Quietud. Quies, etis. H for.

ralesa. Acueo. Aquarius, aqualis. Consentiment. Aquiescncia. Aquiescentia, , assen-


AQUEST, A. pron. demostratiu y sus, us.
ARA CATAL. ARA 117
AQUIETAR. V. a. Aplacar, apaciguar, Tamb que vi mi tia muero de acedia, y desde que no la veo

s' usa com recproch. Aquietar, sosegar, IranquUi- muero de deseo. Saepe frui fastidium, carere deside-

zar. Sedo, as. rium parit.


AQUIETARSE. v. r. conformarse. ARA per ara. loc. PER ARA.
AQUIETAT, DA. p. p. Aquielado. SedatUS. ARA pocn UA. loc. y
AQuiETAuvos. cxp. Sossegauvos. Envaineusled. Po- ARA TOT JUST. loc. No ha mlt temps. Poco ha,
ne furorem. ahora mismo. Mox.
AQUILATAR. v. a. Graduar los quilats. quila- ARA PUS. loc. conlinualiva. Ahora pues. Nunc igi-

tar. Justo prelio jcstimare. tur.


AQUILGIA. f. Planta que creix fios dos peus, ARA VA JA. loc. ARAB.
t las fullas llargas y estrelas, las flors que^naixen en ARA T ADS. loc. pera cxprcssar alguna alternaci,
laextremitat de las brancas sn petifas, blancas y Ahora. Nunc, mod.
encarnadas, y forman ramellels espessos y entera- PER ABA. loc. Per lo temps present. Por ahora.
ment plans, Milenrama, aquilea. Achilea, millefo- Pro nunc, ut nunc est.

lia, a). PROP ARA. loc. POCH HA.


aquil, na. adj. pot. AGILENCH. SI NO ES ARA SEBA VSk ALTRA HORA VEGADA. lOC.

AQULIA. f. Lley feta instncias de Aqulio, Denota que lo que no 's logra en una ocasi 's sl

que privava matar als esclaus y animals de altres. conseguir en altra. Si no es en esta barqueta ser en
Aquilia. Aquilia lex. la que se fleta. Decepit hec, altera sors favebit.
AQUILONAR. adj. Lo que pertany la Iramon- RABE. m. ARABIGH.
idaa. Aqnilonar, aquilonal. Aquilonalis, borealis. ARABESCH. adj. arbich, [j
m. pint. Adorno de
AQUIMINARI. m. Vas porttil, en que'ls gentils fullas festonadas. Arabesco. Foliorum ornatus.
portavan la aygua llustral, y en que vegadas se ARBICH, GA. m. y f. La natural deia Arbia.

renlavan abans de entrar al temple. Aquiminario. Arabe. rabs, bis. [j


adj. Lo que pertany la Ar-
Aquiminarium vas. bia als arbichs. Arbigo, arabesco. Arabicus.
AQUINALS. m. pi. Las xinel-Ias dels orientals. ESTAR EN arbich. fr. ESTAR EN GRECH.
Aquinal. Crepida. ARADA. y f.

AQiTNICH, CA. adj. Lo pertanyent Aqui- ARADRA. f. y


tania. Aquitnico. Aquitanus. ARADRE. m. Instrument pera llaurar las ter-
AQUS, A. adj. Lo que t molla aygua. Acuoso. ras. Arado. Aratrum, i.

Acuosus. ARADSANA. ant. arassana, adressana, adras-


AQUOSITAT. f. La qualitat de aygualit. Acuosi- sNA, drassana 'draciana, darsanale, tarassana,
ad. Aquaihumiditas. TERSANA.
ARAGE. m. Cultiu y traball de la terra. Arada,
AR. agricultura. Agriculatio, nis,

tf ARA. La pedra consagrada sobre


ARAG.
nya. Aragn. Aragonia,
m. Regne de Espanya veh de Catalu-
f. la qual lo sa- aj.

cerdot estn los corporals pera dir missa. Ara. Ara, ARACrONS, A. m. y f. Lo natural y pertanyent
tC. 11
Una de las setse constel-lacions australs. Ara. Arag. Aragons. Aragonius, ii, aragonensis. is.
Ara, X. II
Prpiament era un altar en forma quadra- II
met. Tossut. Cerrada como pi demuleto. Contu-
da, en lo qual oferian sacrificis als Dus. Ara. Ara, se. max, acis.

Ij
adv. Denota '1
temps actual,
prxim passat lo ARAGONITA. f. Pedra mineral de color gris
venider, com ara ho entench, ara han arribat, ara verds, gris de perla, en lo raitj mltas vegadas

cobrarem. Ahora. Nunc mod, nunc ipsum. conj. ||


violat y vert, y es mlt trencadissa. Prengu 1 nom
distributiva. Denota que algunas cosas diferents se del Arag ahont se trob la primera vegada. Arag-
conforman en alguna cosa, com: aba lingan poch, nita. Aragonita, a;.

ARA tingan mlt los avaros sempre sn pobres. Aho- ARAM. m. Metall de que's fan las calderas, pae-
ra, ya. Seu, vel, sive. llas, xocolaleras, etc. Alambre. JEs, aris. ||
Eynas
ARA, ARA. loc. Dcuota '1 lemps prxim passat, de aquest metall que serveixen pera las cuynas. Ba-
Ahora, ahora; ahora mismo, en esle momento. Nuper teria de cocina. Cypria utensilia.
admodum, nuperrim, nunc ipsum. ARAMBLADOR. m. sobrequilla.
ARA, ABAs ARA. loc. Pcr moments. De un momento ARANGEL. m. Reglament pblich de drets y
otro, por momentos. Continuo. preus. Arancel. Yectigalium et venalium rerum as-
ARA B. loc. concessiva. Ahora bien, eslo supuesto timatio. Se pren tamb pel preu, regla, norma,
|]

sentado. Hoc supposilum. etc. Arancel. Norma, regula, d.


ARA MATEIX, loc. Denota '1
temps prxim passat ARANYA, f. Insecte petit ab vuyt peus, vuyt
venider. Ahora mismo. Nunc, mox, jam jam. ulls en la part anterior del cap: forma ab la baba
ARA 'm besets, ara NO 'm besets. loc. fam. pera una tela mlt sutil. Araia. Aranea, se, araneus, ei.
expressar la inconstncia de alguna persona. Desde II
Peix, que apeaas arriba un peu de Uarch, lo
. ^

118 RB DICCIONARI ARB


llom groch fosch, los costats y ventre platejats, cla- RBITRE, m. Lo jutge en qui 's comprometen
pat de rallas transversals pardas, la barra inferior las parts pera decidir sas respectivas pretensions.
que es mlt ms llarga que la superior puja en for- Arbitro, arbitrador. Arbitrator, is, arbiter judex. [I

ma de arch juntarse ab ella, las alas del llom y Qui pt obrar sens dependncia de altre. Arbitro. Sui
del ventre son quasi tant llargas com lo cos, y en lo juris vir. |1
arbitri, alvedriu. | Art, medi pera con-
cap ne t una altra de petita en forma de vano. ra- seguir algun fi. Arbitrio. Yia, ae, consilium, ii. pi.
|

na, pejearana. Araneus, i. |)


Salam candelero de arbitris.

mlts brochs. Aram. Mulfiplex, multifidum candela- rbitre arbitrador y amigable componedor. fr. for.

brum. nut. Fust ab mlts forats per ahont passan Arbitro, arbitrador, y amigable componedor. Arbiter,
H
cordas primas y tot fa semblansa de aranya, y ser- tri, transactor, is.

veix pera que no se envolique la vela ab los caps A rbitre, fr. A voluntat. Ajuicio, al arbitrio. Ad
que guarneixen 1' arbre de la nau. Aram. Multifore arbitrium.
navis lignum. |]
f. tarantina. [j
pi. Arameh, planta. sa rbitre, fr. Sr amo absolut. Ser arbitro.
Nigella damasena. Smmum arbitrum esse.
A LA ARANYA. loc. fam, A estira cabells, A la reha- ARBITRI, m. Facultat y poder de determinarse
tina.Raptim manibus auferre, certatim arripere. una cosa ms que altra. Arbitrio. Arbitrium, ii.

LAS ARANYAS PER FILAR Y l' HOME PER TRABALLAR, arbitratus, us. [j
Medi extraordinari pera lograr al-
ref. LO MILITAR A LA GUERRA Y 'l PAGS A LA TERRA, gun fl. Arbitrio, recurso. Yia, 03, consilium, ii. 1|
Lo
ARANYETA. f. d. Aramela. Araneola, s, ara- judici sentncia del rbitre. Arbitrio. Arbitrium,
neolus, i. ii.
Ij
La escriptura de compromtrerse las parts en
ARANY. m. Lo fruyt del aranyoner. Endrina, jutges rbitres. Arbitrio. De judice arbitro eligendo
aranon. Nigrum prunum. pactum.
ARANYONER. m. Espcie de prunera borda ab ARBITRIS, m. pi. Los drets que ab facultat
mltas espinas en las ramas, lo fruyt petit, rod, competent exigeixen en alguns pobles pera satisfer
negre blau y mlt aspre. Endrim,' aranon. Prunus, i. sos crrechs cubrir sas gastos. Arbitrio. Ex mer-
ARAQUIDNA. f. Planta de Amrica, peluda, de cibus vectigal.
quatre fullas y flor groga. Araquidna. Arachidnoides ARBITRISTA. m. Qui discorre y proposa arbi-
americana. tris que li pareixen tils al estat. Arbitrista. Gonsi-
ARAR. V. a. ant. llaurar. liorura reipublica) sua sententia utilium artifex.
ARAU. m. ant. rey de armas. ARBITRO, m. rbitre.
ARAUT. m. ant, pregoner. | ant correu. H m. ARBOLADURA. f. naut. Lo conjunt de arbres
HERALT. de la nau. Arboladura. Malorum congeries.
ARBERGAR. v. a. albergar. ARBOLAM. m. ant. HORTALISSA.
ARBITRABLE. adj. Lo que dependeix del rbi- ARBOLAR. V. a. ENARBOLAR.
tre de cada hu. ArUtrable. Arbitralis. ARBOLARI. m. HERBOLARI.
ARBITRADOR. m. rbitre. 1. ARBOLEDA. Lloch poblat de arbres. f. Arboleda.
ARBITRACI. f. ant. La acci facultat de ar- rboretum, arbuslum, i,

bitrar. Arbilraje. Arbitratus, us, arbitrarium, ii. ARBOLISTA. m. ant. Qui t per ofici cuydar
ARBITRAL, adj. arbitrari. del cultiu dels arbres. Arbolisla. Arborator, is.

ARBITRAMENT. m. for. Sentencia arbitrria, ARBORAR. V. a. ENARBOLAR. || aut. MONTAR,


y tamb la acci y efecte de donaria. Arbitramento, ARMAR.
arbitramiento. Arbitrium, ii, arbitratus, us. ARBOREDA. f. ARBOLEDA.
ARBITRAR. V. a. for. Judicar, determinar com ARBOREJAR. V. a. Crixer los arbres, Arbole-
rbitre. Arbitrar. Arbitror, aris, arbitro judicar. cer,crecer los arboles. Arboresco, is.
[|

ant. considerar. [| Procehir llibrement. Arbitrar. ARBORIBONSOS. m. pi. Sacerdots del Jap^
Arbitrio suo decernere, agere. jj Donar, proposar errants y vagamundos. Arboribonzos. Japonia sacer-
medis arbitris. Arbitrar. Arbitro, as, opportuna, dotes errantes.
media excogitare. ARBS. m. Arbusto de pell dura y aspra, las ra-
ARBITRARI, Lo que dependeix del rbitre.
adj. mas rojencas, las fullas com las del llorer y '1 fruyt
Arbitraria. Arbitrarius, arbitrabilis. Lo que per- ||
com las maduixas. Madrano, y albcdro. p. Ast. Ma-
tany als jutges rbitres sos judicis. Arbitraria. dronero. p. Mur. Arbutus, arbutum, i.
Arbitrarius, ii. ARBOSSAL. m. Lloch plantat de arbossos. Ma-
ARBITRAMENT. adv. m. Al arbitri voluntat. dronal. Arbutis consitus ager.
Arbitrariamenle. Arbitrari ARROSSER, m. ARBS.
ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrada. Arbitratus. ARBOSSET. m. d. Arbs petit. Madronuelo. Ar-
ARBITRATIU. adj. arbitrari. butus, i,

ARBITHATORI, A. adj. for. ant. Lo que per- ARBRS. m. aum. Arbolazo. Arbor magna.
tany als rbitres dependeix de ells. Arbitratorio ARBRAT, DA. adj. Terreno de mlts arbres.
Arbitratorius, ii. Arboleda. Arboribus consitus locus, rboretum, i.
ARB CATAL. ARC 119
ARBRE. in. Planta que's distingeix de las de- arbre mestre, nut. Lo que est de al milj la

ms persa corpulncia, comunment ab una sola soca nau, Arbol palo mayor. Altior et medius malus.
llenyosa, com tamb las ramas. rhol. Truncus, i, arbre moniat. m. Herba de olor fort que excita '1

arbor, arbos, oris. \\


Qualsevol dels pals elevats de vmit ; las fullas sn semblants las del galillo
una nau en que's col-locan las velas. Arhol, mastil, casto y las dels crixens. A nagiris. Anagyris, idis.

palo. Malus, i. |jEn algunas maquinas lo pal dret que ARBRE POLL. ALBA, POLL.
serveix de eix per lo moviment circular, com en lo ARBRE POMIFER, aut. ARBRE FRlTfTER,
rodet del mol del oli, en la cinia, elc. Arbol. Aixis, ARBRE sEcu. uut. Sus velas. A palo seeo. Co-
is.
I
camisa sons mnegas ni coll. r-
Lo cos de la llectis velis.

hol. Sine manicis subucula. Lo espig tronch de [J


ARBRE SOVINT TRASPLANTAT NO CRIA ARRELS, ref. Re-
la atzabara. Pilaco, piton. Surculus americanai ar- prn als que nos mantenen constants en 'o que em-
buscute. Ij
En lo mol de farina, pessa de fusta en prenen. Piedra movediza moho no la cohija. Saxum
part rodona y en part quadrada, en la que engrav volutum non obducitur musco.
'1 collferro de la mola. Arbol. Molarius axis. ARRiMARSE A BON ARBRE. fr. Yalerse de bons empe-
ARBRE BLANCH, m. Alba, lamo blamo. Populus, nyos de bon protector. Agarrarse huenas aldabas.
i. II
ter. SALSER. Validis auxilis niti.
ARBRE BO. m. ARBRE DE MENJAR. DE DOLENT ARBRE NO ESPERES BON FRTT. fef. En-
ARBRE DE BONA CASTA PREN tN PAM T 'n PAGA QUA- senya que de gent de mala qualitat no's,"poden espe-
TRE, ref. Ensenya que '1 arbre de bona casla ocupa rar obras ni accions nobles. De robo depuerco nunca
poch terrenoy dna mlta utilitat. Arbol de huenna- hnen virole; de mala berengena nunca hviena calabaza.
vo toma un palm y paga cinco. Exiguam tellurem Mali corvi, malum ovum
occupat arbor ptima, et magnas affer utilitates. DE XIQUET SE CRIA l' ARBRE DRET. FCf. AL ENFORNAR
ARBRE DE CONSANGUINITAT, GENELGICH. La deS- SE FAN LOS PANS, etC.
cripci figurada en forma de arbre, en que's demos- EN ARBRE CAIGUT TOTHOM HI F LLENYA. FCf. DUa
tra la ascendncia descendncia de alguna fam- entndrer lo despreci que's f comunment de aquell
lia. Arbol genealgico de costados. Progenies, ei, qui ha estat contrria la sort, y la utilitat que al-
stirps, pis, generis familiai descriptio, stemma. guns trauhen de la sua desgrcia. Del arbol ca do
ARBRE DE DIANA. quim. Amalgama de plata, ar- lodos hacen lena, a moro muerto gran lanzada, hoja
gentviu y aygua fort, que posat dintre del aygua 's caida todo el mundo la jnsa. Miser vel ignavissimo
vu formar y crixer la figura de un arbret. Arbol cuique ludibrio est.
de Diana. Diana3 arbor. MS VAL l' ARBRE QUE LAS FLORS. lOC. Denola qUB
ARBRE DLS. Lo quc sols SC f cn terra fluixa, com debm fr ms cas del principal que del accessori.
la figuera, y 's diu aix perqu pareix xuparla dol- Mas vale el arbol que sus flores. Floribus ipsa suis
sament. quaivis praestantior arbos.
ARBRE DE MARIA. Lo Semblant al pi, y en la fulla al RENEGO DEL ARBRE QUE NO DONA FRTT^SINO A BAS-
garrofer. Arbol de Maria. Indica arbor dicta de Maria. TONADAS.ref. Reprn als que per sa indocilitat no
ARBRE DE MENJAR DOLS. Lo quc f '1 fruyt bo perd obran b sin per forsa. Reniego del arhol que d
menjar. Arhol de buen fruto, Flix arbor. palos ha de dar el fruto. Quos vis semper bene agere
AEBRE DE MITJANA, nut. MITJANA. cogit, odi.
ARBRE DEL AMOR. Arbre de uns dos peus de alt, que SI l' ARBRE GRAN BRINCAB VOLDRS, ANTES QUE'l
al principi de la primavera 's vesteix de mltas y BRINQUES LO TRENCARS, ref. AL ENFORNAR SE FAN LOS
hermosas de color carmes y de fullas en figura
flors PANS GEPERUTS.
de cor. Ciclamor, arbol del amor. Chariloblepharon, ARBRET. m. d. Arbolillo, arholejo. Arbuscula,
i, cereis siliquastrum. oe,

ARBRE DEL PARADS. GTILLO CASTO. ARBRO. m. d. Arholejo. Arbuscula, . (] cm-


ARBRE DE LA CINCIA. Arbre del parads, lo fruyt fora.
del qual estava proliibit Adam. Arbol de la cincia. ARBUSTO. m. Planta llenyosa que per lo dbil
Arbor scienli. de sn tronch y ramas no arriba sr arbre. rbus-
ARBRE DE LA PLATA. Lo dc fullas en forma de llan- to. Frutex, icis.
sa, cubertas pel revs de pols brillant que las f ARGA. f. ant. CAIXA. ||
En los forns de vidre 1
parixer platejadas, flors blancas y de olor agrada- forn petit ahont se dna cert grau de calor las
ble. Arhol de la plata. Eteagnus angustifolius. pessas traballadas. Arca. Vasis vitreis calore te-
Arbre de la vida. Lo que t las ramas planas y pidandis fornax.
plobladas de fullas mlt menudas ; las flors naixen ARCA DE AMISTANSA. y
en la extremitat de las fullas; lo fruyt es una pi- ARCA DE LA CONFEDERACI DE LA ALIANZA. AqUella
nyeta armada de puas. Arbol de la vita. Occidentalis en que per orde de Du se tanc No y la seva fa-
thuya. mlia ab los animals, aucells, etc. Arca de No del
arbre frtiyter. Lo que f fruyt. Frutal, Arhol fru- diluvio. Noaci, diluvi arca.
tal, Pomus, i. ARCA DEL TB3TAMENT. La en quc's guardavan las
120 ARC DICCIONARI ARC
taulas de la lley, lo mann, y la vara de Aaron, Arca as. II
Estovar lo pel y llana. Arcar, arquear. Lanam
del testamento. Testamenti arca. contundere,
ARC. m. Misteri, secret. Arcano. Arcanum, i. ARGAS8A. aum. Arcaz, arcon. Arca grandis,
f.

ARCABISBE. m. arquebisbe. ARGAT, DA. p. p. Arqueado. Arcuatus.


ARCABOT, A. m. y La persona que contracta f. ARGELLAUT. m. ant. Instrument msich de un
encubreix als que tenen tractes lascius il-lcits, cos regular, lo mnech ample, lo qual se divideix
'Is admet en sa casa. Correvedile, alcahuete. Leno, ab cera proporci, quedant la part inferior pera las
nis, amicarius, ii. ||
met. fam. La persona cosa que cordas primas, y en 1' extrem de la superior, que
serveix pera encubrir lo que's vol ocultar. Alcahuete. s' estn y dilata altre tant ms, se posan los bor-
Occultator, is. ||
Espcie de cistell ab tapa que ser- dons. Archilaud. Magna cithara.
veix per anar comprar y portar certas cosas de us ARGH. m. geom. Una porci de curva, com per
com. Escusaharaja. Canistrum operculo munitum. exemple de crcul, etc. Arco. Arcus, us. jj
Arma de
SI NO UI HAGUS ARCABOTAS NO HI HAURIA PUTAS. ref. ferro, fusta altra matria elstica, que oprimida
Denota que si no hi hagus qui protegs als dolents en los extrems per una corda bord forma part de
no n' hi hauria tants. No hay ladron sin encubridor. un crcul, y serveix regularment pera tirar fletxas.
Furi cuique suus, condat qui furta, receptor. Arco. Nervus, is, arcus, us. [|
arq. Secci formada
ARGABOTS, SA. m. y f. aum. Alcahuelon, al- ab una curva en un slit pla. Arco. Fornix, icis, ar-
cahuetona. Magnus leno. cus, us. II
En lo bressol, lo vmet altra cosa en fi-

ARGABOTEJAR. V. a. y n. Fr 1' ofici de arca- gura de arch, fi de que los abrigalls no toquen la
bot. Alcahnetear. Lenocinor, aris. cara de las criaturas. Arco. Yimen arcuatura, apsis
ARCABOTERIA. f. L' acte de" fr de arcabot. canina.
Alcahueteria. Lenocinium, ii. ||
met. fam. Encubri- ARCH AGUT. Lo quc forma un ngul curvilneo en
ment de qualsevol cosa. Alcahueteria. Occultatio, la clau. Arco agudo. Arcusacutus.
nis. II
Patrocini que's dna alg perqu fassa mal. ARCH ALSAT DE PUNT. AqucU CU que cau en la al-
Ab mala favor.
AkaJueteria. tura lo major semidimetro de mitja elipse. Arco le-

ARCABS. m. Arma de foch, espcie de esco- vantado depunto. Arcus acuminatus.


peta. Arcabuz. Catapulta, ai. AucH APUNTAT. Lo que consta de dos porcions de
ARCABS PEDRENTAL. Lo que srvex pera tirar pe- crcul que forma ngul en la clau. Arco apuntada.
dras. Arcabuz pedrer 0. Bellicum tormentum minus. Arcus acuminatus.
ARCABUSSADA. f. Lo tir del arcabs y la feri- ARCH DE MiTJ PUNT. Lo que consta de un semicr-
da que fa. Arcabuzazo. Catapultai jactus, ictus. cul enter. Arco de medio punta. Semicircularis ar-
ARGABUSSEJAR. V. a. Tirar arcabussadas. cus.
Arcabucear. Catapultam explodere. ||
Passar per las ARCH DE pNTi DE AMETLLA. Lo que's va formaut de
armas. Arcabucear. Mor militari morle multar. modo, que quasi apareix lnea recta. Arco adintelado.
ARGABUSSER. m. ant. Lo soldat que usaba del Arcus vald protensus.
arcabs. Arcabucero. Catapultarius miles. [|
Qui fa ARCH DE ST. MART. Lo arch de diferents colors que
arcabussos. Arcabucero. Catapultarius faber. s' apareix en los nvols ab lo reflexo del sol. Iris,

ARGABUSSERIA. f. Multitut de arcabussos. arco iris. Coelestis arcus.


Arcabuceria. Catapultarumcongeries. 1| Lo conjunt de ARCH DIRECTIU, astron. Lo equinoccial, contingut,
tiros disparats ab los arcabussos. Arcabuceria. Cata- entre dos crculs de posici. Arco directivo. Directi-
pultarum jactus. |1
Fbrica de arcabussos. Arcabuce- vus arcus.
ria. Catapultarum oBcina. ARCH TORAL. Uu dels quatre en que descansa la
ARGADA. f. Arch. Arco. Arcus, us. |j
Lo conjunt mitja taronja. Arco toral. Toralis arcus.

y orde de archs especialment en los ponts. Arcada. ARCH PROPORCIONAL. Lo semblaut altre. Arco pro-
Arcuatio, nis. || Cada un de'ls archs de un pont. Ojo. porcional. Arcus similis.
Pontis arcus. ||
Lo conjunt de las costellas de la filo- ARcn SEMi-DicRNO. astrou. Lo que descriu 1' astre
sa, la caseta de ella. Rocadero. Colus, rhombus, i. desde 1' horizont fins al meridi superior. Arco se-

RGADE. adj. Lo natural y '1 pertanyent Ar- midiurno. Semidiurnus arcus,


cdia. Arcade. Arcadius. ||
Indivduo de una acad- ARCH SEMi-NOCTURNO. astroH. Lo en que 1' astre

mia de bons lletras en Roma. Arcade. Arcas, adis. corre desde 1' horizont fins al meridi inferior. Arco
ARGAHISME. m. Expressi frase antiquada. seminocturno. Seminocturnus arcus.
Arcaismo. Archaismus, i. ARCH SEMPRE ARMAT, FLUIX TRENCAT, ref. DUa
ARGNGEL. m. Esperit benaventurat de gerar- entndrer que aix com 1' arch que est sempre
quia entre los ngels y principats. Arcngel. Ar- tibant 's romp pert la forsa, aix las cosas hu-
changelus, i. manas no poden mantenirse mlt temps en un estat
ARGNGELA. n. p. de dona. Arcdngela. Ar- violent. Arco siempre armado, flojo quebrado. Ci-

changela, b. to rumpes arcus, semper si tensum habueris.


ARGANGLIGA. f. planta, carlina. ARCH TRiUMFAL, La arcada magnfica, adornada de
ARGAR. V. a. Fr archs. Arquear. Arcuo, urvo, esttuas, etc, en los paratges pblichs en honor de
ARD CATAL. ARE 121
vencedor, en celebritat de algun succs memora- HAVER ARDIMENT SOBRE ARDIMENT. loc. ant. Crixer
ble. Arco Iriunfal. Triumphalis arcus. lo valor.

ARMAR PARAR ux ARcii. fr. Prepararlo pera tirar. ARDIR. m. ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi-
Armar, bregar, flechar el arco. Arcum inlendere, mienlo. Yirtus, utis, slrenuilas, alis. ||
v. n. atre-
parar. viRSE. 11
arder.
E.MRE l' ARCH T LA PABET. m. adv. ENTRE LA ES- ARDIT, DA. adj. Atrevit, anims, arriscat. Osa-
PASA etc. do, denodado, intrpida. Intrepidus, animosus. ant.
||

ARCEPESTRE. m, arxipestre. Ingenis. \ivo. Acer. [|


m. La moneda de mnos va-
ARCIA.m. for. Dret que tenia '1 senyor feudal lor de Catalunya. Ardite. Obole similis nummus. ||

pera obligar qualsevol dona de remensa sr di- Estratagema, astcia. Ardid, ar. Machina,solerlia,

da de sos fills ab paga sense paga y volenl'ho no ai II


desitg, VOLUNTAT, \\ Havr, rbrer tenir ardit.
sn marit. \\ Lo que exigia'l senyor sn vasall en Tenir notcia coneixement.
I
I
lo cas de incendiarse alguna casa rural per culpa de NO VAL, NO se me'n dna UN ARDIT. fr. Deuota '1
est. Arcia. Arcina. poch valor despreci de alguna cosa. No vale no
ARCINAL. m. ter. Certa classe de eiircia en- se estima en un ardite, no se me da un ardite, un ble-

giny pera pescar. da un pit. Teruntii non facie. s tens un ardit per
ARCOVA. f. ant. alcoba. VIL, MAT ARRIBARS MIL. rcf. Ab quc's uota al que

ARCT. adj. ant. Apretat, estret. Comprimida. desprecia las cosas per sr de poch valor. Quien hace
Arctus. la miaja vil, nunca las llega a mil. Qui numma con-

ARCTACI. RESTRICCI. f. temnit non ad majora venial.


ARCTTICH, CA. adj. Qui pateix dolor en las ARDOR. m. Calor gran. Ardor. Ardor, is, ni-
articulacions, y 'Is mateixos dolors. Arttico. Arte- mius met. Esfors, activitat, eficcia. Ardor,
calor. U
ticus. anhelo. Ardor, is, aniraositas, atis. Passi vehe- ||

ARDASINAS. La seda ms fina que ve de


f. pi. ment. Ardor. Vehemens passi. Incentiu de la ira. ||

Prsia. Ardasinas. Persicum sericum superius. Ardor. Ira) fax. ||


rigor. || Lo punt ms empenyal de
ARDEAT, na. adj. Pertanyent la ciutat de un combat disputa. Ardor, vivo. Ardor, is.
Ardea. Ardeate, ardeatino. Ardeatinus. ardor de sanch. La alteraci violenta de ella. En-
ARDENT, A. adj. Lo que crema mlt. Ardiente. cendimiento. Ardor, is.
Igneus. j]
met. Actiu, fervors, ecs. Ardiente, vehe- RDUAMENT. adv. m. Ab gran dificultat, pe-
mente, fervorosa. Fervens, ardens. rillosament. rduamenle. DiBculter, groo.
ARDENTIA. f. nut. Reverberaci manera de ARDUissiM, A. adj. sup. Arduisimo. Perar-
flama, que resulta de la repercussi de las onas agi- duus.
tadas pels vents. Ardenlia ardencia. Ex agitatione ARDUITAT. f. Dificultat gran. Arduidad. Gravis
fluctuum maris nocte exorta claritas. diflicultas. [1
IMPORTNCIA.
ARDENTSSIM, A. adj. sup. Ardentisimo. Ar- ARDUO, A. adj. y
dentissimus. ARDUS, A. adj. Difcil, pens. Arduo. Ar-
ARDENTisSIMAMENT. adv. m. Ardentisima- duus.
mente. Ardentissira. REA. f. geom. L' espay que compren una figu-
ARDENTMENT, adv. m. Ab ardor. Ardiente- ra plana. Arca. rea, a;. L' espay de terra que
||

mente. Ardenter. 1)
Ab gran desifg. Ardientemenle. ocupa un edifici. rea. rea, b. [|
astron. Corona de
Silienter,flagran(er. |] Apassionadament, ab extrem. llum que's forma al entorn del sol y dels astres.
Ardientemenle. Elictim, efficl. rea. rea, corona, a).

ARDER. V. n, ant. Fr flam, estar encesa alguna ARECH, GA. adj. Lo que pertany la arada
cosa. Arder. Flagro, as, ardeo, es. ||
met. Estar en cosa de llaurar. Labradoresca. Ad agriculturara per-
moviment vehement las passions. Arder. Ardeo, es, tinens.
vehementer coramoveri. I ardir. ARENA. f. Sorra, conjunt de parts de la pedra
ARDIACA, m. Lo primer dels dicas. Yuy es reduhida granets ms mnos grossos. Arena.
dignitat en las catedrals. Arcediano. Archidiaco- Arena, ai. [|
Lo pols lliraaduras que's tira sobre '1

nus, i. escrit pera secarlo. Arenilla, polvos. Arenula, ai.


||

SR PETIT PBR ARDIACA, fr. fam. SR PETIT PER |


Lloch ahont se tenia la lluyla. Arena. Arena, ai. H

BISBE. La de or que's troba en alguns rius. Pepita. Auri na-


ARDIACONAT. m. La dignitat y jurisdicci del tivi frustum.
ardiaca. Arccdianato. Archidiaconatus, us. ARENAS, f. pi. Pedretas que's fan en la bufa y sur-
ARDIDAMENT. adv. ra. ant. Ab animo, ab co- ten ab los orins. Arenas. Lapilii, orum. []
are-
ratje. Denodadamente. Slrenu, intrepid. nal.
ARDIDESA. ant. y f. EDIFICAR SOBRE ARENA. fr. mct. Edificar per poca
ARDIESA. f. ant. ardiment. duraci. Edificar sobre arena. Facil labentia cons-
ARDILLON. m. ant. pungant. truere.
ARDIMENT. m. ARDIR. ||
pi. Empresas. BSCRURER EN LA ARENA. fr. mct. Sr de poca segu-
TOMO I. 17
122 ARE DICCIONARI ARG
refat lo que's determina. Escribir en la arena. In ven- ARENISGH, CA. adj. Lo que t mescla de are-
to scribere. na. Arenisco, arenoso. Arenosus.
MENJAR ARENA ANS QUE COMTBER VILESA. TCf. ACOn- ARENS. adj. Lo que t mlta arena. Arenoso.
sellaque no s' ha de obrar contra la virtut, per ms Arenosus. Lo que consta de la naturalesa quali-
[|
y
que aprete la necessitat. Comer arena untes que hacer tats de la arena. Arenoso, arenaceo. Arenaceus.
vileza. Prius mori,quara mal agere. ARENY. ra. ARENCH.
SEMBRAR EN LA ARENA. fr. Traballar en va. Sembrar ARENY. m. ARANY.
en la arena, coger agua en cesto en harnero, echar AREMETRO. m. instrument pera medir las
lanzas en mar, azotar Laterem lavare, densitats
el el aire. in y pesos dels lquits. Aremetro. Arome-
aire piscari. trum, i.

VOLER CONTAR LS ARENAS DEL MAR. fr. Poudera AREOPAGITA. m. Qualsevol dels juijes de
la gran dificultat de alguna cosa. Querer contar las Arepago, Areopagita. Areopagita, areopagites, ae.
estrelks. Ccelum digilo attingre. AREPAGO. m. Tribunal superior en Atenas.
ARENAL, m. Terreno ahont hi ha mlta arena. Arepago. Areopagus, i.
Arenal. Sabuletum, i, arenarius locus. platja. |1
AREOTECTNICA. f. for. Tractat de la arqui-
ARENAR. ra. ant. Polsera de cabells. Aladar. tectura militar que mira 'Is atacos y combats. reo-
Circa terapora desinens capillus. ||
areneeI. tectnica. Areofectonica, aa.

ARENCS. m. aum. rencon. Grandis halex. ARER. m. ter. y


ARENCH. m. Peixet estret de cos, vert, blanch ARERA. ra. Garbell ms
gran que'l regular, que
y platejat. renque. Halex, ecis. serveix pera porgar lo blat en la era. Arel. Cri-
ARENCH FUMAT. Lo secat al fum. Arenque curado. brum, i.

Arengus fumo arefactus. ARESTA, f. La punta prima ab que remata 'i


ARENCH SALAT. ARENGADA. boU de alguns grans. Aresta, raspa. Arista, ae. arq,
Jj

ARENER. ra. Qui ven arena. Arenero. Arenute Lnea recta que divideix per lo milj los nguls en-
vendifor. trants y surtints. Arista. Arista, ae. || ant. espina.
ARENERA. f. Sorrera, polsera, Salvadera. Pal- II
Lo fonament del nas. Base. Grepido, inis, spina,
viscularia theca, pyxidula, ae, ai. IJ asiron. Nora de una estrella fixa. Arista, espiga

ARENETA. f. d. Arenica. Arenula, . de la Yrgen. Stella arista.


ARENGA, f. Al-locuci una comunitat per- ARESTS, A. adj. Lo que t arestas. Aristoso,
sonas de respecte. Arenga. Oratio, praefatio, nis. aristado. Arislalus.
[]

iron. Enrahonament afectat pera enganyar. Arenga. ARETAMENT HERETAMENT. ra. ant. Es-
Afectata, subdola oratio. tabliraent de coraers colonial, factoria, colnia mer-
ARENGADA, f. Peix comunment de quatre cantil. Factoria, eslablecimiento colonial. Mensa mer-
sis polsadas de llarch y una de ample, '1 llom bla- caloria, negotiatoria.
vench, lo dems platejat, lo cap gran y punxagut, ARETt, NA. adj. Lo natural y lo pertanyent
las aletas cendrosas. Sardina. Sardina, sardinia, se. la ciutat de Arezo. Aretino. Aretinus, i.

ESTAR COM LAS ARENGADiS EN LO BARRIL, fr. Estar ARGA. f. Mquina raodo de grua pera pujar

mlt apretats en alguna part per lo mlt concurs de pes. Es un cilindro fixo en alguna part, de tal raodo
gent. Eslar como sardina en banasta, como piojos en que fentlo rodar dos ras horaes ab uns travessers
costura. Nimia anguslia premi, comprim. sobre sn eix, se li va caragolant una corda, que per
MS VAL SR CAP DE ARENGADA QUE CUA DE PAGELL. un cap est agafada ab ell, y per 1' altre ab lo pes
ref. Denota que val ms sr primer de una corporaci que ha de raurer. Cabrestanle, arge, argana. Trac-
encara que petita, que l' ltim de una major. Mas toria machina, ergata, ae. [] Fruyta de frica, del
vale ser cabeza de raton, que cola de leon. Caputmagis tamany de una oliva, de la qual se trau oli. Arga.
in tenui re, quam ultimum in majoribus esse prses- Fructus sic dictus.

tat. ARGADELLS. ra. pi. ter. Angarillas de fusta,


ARENGADER, A. m. y f. Qui ven tracta ab espart altra raatria ab sas divisions, que's posaa
arengadas. Sardinero. Sardinarum venditor, negotia- sobre las bstias pera portar cantis de aygua, etc.
tor. Lo que pertany
il las arengadas. Sardinero. Ad Aguaderas. Aquariura ferculum, vectabulura.
sardinam pertinens. ARGAMASSA, f. Mescla de cals y arena que
ARENGADETA. f. d. Sardineta. Parva sardinia. usan de casas en las obras de sn ofici.
los raestres

ARENGADOR, A. m. y f. Qui f arengas. Aren- Argamassa. Arenatum delutamentum.


gador. Orator, is. SEMBLAR ARGAMASSA, fr. Sr alguua cosa mlt es-
ARENGAR, v. a. Dir en pblich una arenga pessa. Ser una argamasa. Nimis spisura esse.
discurs. Arengar. Goncionor, aris, orationem habe- FR LA ARGAMASSA. Argamasar. Areno, as; calcem,
re. y ant. arreglar. 1. aqua sabuloque conglutinare.
ARENGUER, A. ra. y f. Qui ven arenchs. Aren- ARGANEL. ra. nut. Part de la popa que ser-
guero. Halecum vendilor. veix pera penjar una ncora. Gaviete. Trabs, is.

ARENS. m. Arenal. ARGANELL. ra. naut. Anella que 's posa al cap
I AllG CAALA. AUG 123

de ncora per Uigarli una


la corda. Arganeo. Cras- ARGOLLA, f. Anella gran y ampla. Argolla
sior annulus. Anelleta de raelall que entra en la Ferreus annulus. U Joch ab una argolla clavada en
||

construcci del astrolabi. Arganel. JEveus circulus, terraab una punxa, de modo que puga rodar fcil-
quo arirolabium instruilur. ment, y 's fan passar per dintre unas bolas de fusta
ARGELAGA. f. Planta de ramas cuberlas de ab una pala del mateix. Argolla, aro. Ludus quo glo-
punxas com agullas, las fuUas sn mlt petitas, las buli per annuli ferrei medium transmittendi impel-

flors de un groch herms, y


'1 fruyt en una tavelle- luntur. Cstich pblich, en ques posa
jj
la ver-
ta. liaga, argoma. Genisla, oi. gonya alguns delinqu ents ab una argolla al coll.

ARGELAGAR. m. Lloch ahont hi ha mltas ar- Argolla. Boia, 6.

gelagas. Aliagar, argomal. Genistis consilus ager. ARG OLLA8SA. f. aum. Ar^oHon. Grandis an-
ABGELAGA8SA. f. anva.Argamon. Genisla ma- nulus.

or. ARGOLLETA. f. d. ArgolUca. Annulus parvus,


ARGEL, na. adj. Natural y '1 pertanyent Al- ARGONAUTA. m. mit. Nom que's dna als

ger. ArgeHno. Algerinensis. guerreros de la nau Argos per la conquista del ve-
ARGEIV8. ra. La setsena part de una onsa. Adar- U de or. Argonaiita. Argonaula, a;.

ine. Dimidia dragma. ARGONUTICA. f. Ttol de un poema de Ya-


ARGENT, m. ant. diner. En lo blas color leri Flaco sobre la expedici dels argonautas. Argo-
(1

blanch de plata. Argen. In stemmatibus argenteus nutica. Argonautica, orum.


color. II
PLiLTA. RGOS. m. Nom de la nau dels argonautas. Ar-
ARGENTADA. f. ant. Espcie de afeyt que usa- gos. Argo, us. Una de las setse constellacions
II

van las donas. Argentada. Fuci muliebris genus. australs Argos, argonave. Argonavis, is. ||
Fill de
ARGENTADOR, A. m. y f. ant. Qui argenta. Apis rey de la ciutat del mateix nora en Grcia.
Argenlador. Argenti colorem conferens. Argos. Argos, i. ||
mit. Vigilant, guardi de cen ulls

ARGENTAR. V. a. platejar. ||
Guarnir alguna ms, que diuhen pos Juno l convertida en va-

cosa ab plata. Argentar. Argento ornar. pot. ||


ca. Argos. Argus, i. ||
Ciutat del Peloponeso, de Te-

Donar color semblant al de la plata. Argentar. Ar- slia,y deEpiro. Argos. Argos, i. Nomdeunacon- ||

genti colorem conferre. xa marina per aparixer en ella mlts ulls. Argos.
ARGENTAT, DA. p. p. De color de plata. Ar- Argos, i. met. Hbil, prompte, que vu, endevina
II

gentado. Deargentatus. y descubreix mlt. Argos. Alter argus.

ARGENTVIU. m. Metall de color blanch, mlt estar, sr vrkrft un argos. fr. Denota la

pesat, y mant naturalment flyt. Mercurio, azo-


's suma vigilncia de alg. Estar, ser, vivir hecho un
gue. Hidrargirus, i, vivum argentum. Argos. Sollicitura, vigilantem esse.

sR UN ARGENTVIU. fr. Sr mlt viu y esturdit. ARGCIA, f. Sosteria, sutilesa intil. Sofiste-

Ser un azogue, unachispa. Irrequielum esse ria, argcia. Argutia, ae.

ARGENTER, m. Qui traballa la plata. Platero. RGUENS. m. pi. Espcie de argadells. Arga-
Aurarius, annularius, ii. ms. Arcuatum vectabulum.
ARGENTERIA, f. Carrer ahont tenen las boti- PORTAR arguens. fr. mct. fam. portar fr mnto
gas los argenters 1' obrador ahont traballan. Plale- 'ls aucells.
ria. Argentaria, a?. [|
L' art y ofici de argenter. ?la- ARGENT. m. Qui argeix. Arguyente. Dispula-
teria. Aurificis ars. ||
ant. plata obrda. tator, is.

argent, na. adj. Dit de lo que t so de plata. ARGIR. impugnar la opini de


V. n. Disputar,

Argentino. Argentinus. 1|
pot. De color de plata. altre. Argir.Argumentor, aris, arguo, is, argu-
Plateado, argenlino, argenteado. Deargentatus. mentis aliquid probare. Donar indici mostra de ||

ARGENTINA, f. Planta perenne de Espanya, de alguna cosa, com la vivesa dels ulls argeix la del
fulla dividida en cinch grfols com tascons, blancas ingeni. Argir, probar. Indico, manifesto, as. ||
ant.
pel revs, verdas per 1' endret, y la flor es groga. repndrer.
Argentina. Potentilla argentea. ARGIRSE. v. r. Inferirse. Argirse. Deduci,
ARGENTS, A. adj. ant. Lo que es de plata inferri.

t mescla de ella. Argenloso. Argeniosus. ARGULL. m. orgull.


ARGEPS. m. ter. guix. ler. algeps. 1|
ARGULLS, A. adj. ant. agut, ingenis. Q or-
ARGILA, f. Alumina mesclada naturalment ab gulls.
altras terras que li donan un color groch, roig, etc. ARGULLOSAMENT. avd. m. ant. agudament,
S' usa pera fabricar teulas y tota espcie de terris- inciniosament.
sa. Arcilla, argia. Argilla, ae. ARGUMENT, m. Rah objecci segons las re-
ARGILER. m. Lloch ahont hi ha argila. Lugar glas deia lgica. Argumento. Argumentum, i, argu-
de arcilla. Argilletum, i. mentatio, nis. L' assumplo matria de alguna
I

ARGILS, A. adj. Lo que cont argila es obra. Argumento. Peristasis, is, argumentum, i.
||

emblani ella. Arcilloso. Argillosus. Lo resumen del poema cant que's sl posar al
ARGO. f. ARGOS. principi de ell. Argumento. Periocha, a;, argumens
.

IM ARI DICCIONARI ARL


tum, i.
II
Indici 6 senyal de alguna cosa. Argumento. ARIMINS, A. m. y f. Natural de Ari mino ciu-
Argumentum, signum, i, indicium, ii. ||
arguent. tat de Itlia. Arimins. Ariminensis, is.

ARGUMENT DE DOS CAPS. DILEMA. ARNJOL. m. ARiTJOL.

ARGUMENT DEMOSTRATIU. Argumetito demostrativo ARISCH, CA. adj. Aspre, intractable; s' aplica

Demonstratio, nis. regularment als animals domstichs que no's deixan


ARGUMENT DE ESMALT. EMBLEMA. manejar. Arisco, spero. Asper.
ARGUMENT FALS. Lo sofstich. rgumento falso. ARISMTICA. f. Art de contar. Aritmtica.

Sophisma, alis. Arithmetica, vd, arithmetice, es.

ARGUMENT NEGATIU. Lo quc's pren del silenci dels ARISMTICAMENT. adv.m. Segons las reglas
subjectes de autoritat. Argumento negativo. Negati- de arismtica. Arilmticamente. Mor arithmetico.
vum argumentum. ARISMTICH, CA. adj. Lo que pertany la
ARGUMENT ORATORI. ENTIMEMA. arismtica. Aritmtico. Arithmeticus. ||
Professor
ARGUMENT PROBABLE. Lo quc cousta dc las dos pre- perit en la arismtica. Aritmtico. Arithmeticus.

missas probables, lo mnos de una de ellas. Ar- ARISSAR. V. r. y sos derivats, erissar.
gumento probable. Probabile argumentum. ARISS. m. eriss. capell. 3. |]

APRETAR l' argument, fr. Sr de difcil soluci. ARISTARCO. m. Gramtich de Alexandria, que
Apretar el argumento. Vim rationi addere. critic sens pietat las obras de Homero; y de ell se
soLTAB l' argument. Donap soluci, desfer las ra- dna aquest nom qualsevol crtich rigurs. Aris-
hons del contrari. Desatar el argumento. Nudum sol- tarco. Aristarchus, i.

vere, difficullatem explanare. ARISTOCRCIA, f. Gobern en que intervenen


ARGUMENTACI, f. lg. La acci de argu- solament los nobles, com en Vencia, etc. es lo mitj

mentar y '1 mateix argument. Argumentacion. Dis- entre la monarquia y democrcia. Aristrocrcia.

putatio, argumentatio, nis, argumentum, i. Aristocratia, .


ARGUMENTADOR, A. ra. y f. Qui argumenta. ARISTCRATA, m. aristocratich. 2.
Argumenador, arguyente. Arguens, tis, argumenta- ARISTOCRTICAMENT. adv. m. De una ma-
tor, is. nera aristocrtica. Aristocrticamente. Mor aristo-
ARGUMENTAR, v. a. y derivats, argir, cralico.

ARGUMENTET. m. d. Argumentillo. Leve ar- ARISTOCRATICH, CA. adj. Lo pertanyent la

gumentum. aristocrcia. Aristocrtico. Aristocraticus. (J


Partida-
ARGMENTISTA. m. argumentador. ri membre de la aristocrcia. Aristcrata. Arist-
RIA. f. Canso pera msica; consta de dos parts, crata, ae.

y regularment se repeteix la primera: tamb 's diu ARISTODEMOCRCIA. f. Gobem compost de


aix la msica ab que's canta. ria. Cantiuncula, aj, la noblesa y del poble. Aristodemocrcia. Aristo-
mels, i. democratia, a.
ARADNEAS. f. pi. mit. Fcstas en honor de ARISTODEMOCRTICAMENT. adv, m. Aris-
Ariadna, Ua deMinos y de Pacifae, que facilit todemocraticameyUe. Arislodemocratic,
Teso '1 medi pera eixir del laberinto, matant al Mi- ARISTODEMOCRTICH, CA. adj. Pertanyent
notauro. Ariadneas. Ariadna festa. la aristodemocrcia. Arislodemocrtico. Aristode-
ARIDAMENT. adv, m. ant. secament. mocraticus.
ARIDESA, y f. ARISTOL. m. ant. La punta inferior de la llan-
ARIDITAT. f. ant. Sequedat gran de la terra. sa. Contera, regaton. Con tus, i.

Ane.Siccitas,aiiditas,atis,arifudo,inis. [[seca. 1. ARISTOLOGIA. f. Herba de diversas espcies,


RIDO, A. adj. S' aplica las cosas que no te- la qual agrada mlt las abellas, y diuhen t la
nen humitat, y principalment la terra. Arido. Ina- virtut de facilitar lo part. Aristoloquia. Aristolochia,
quosus, aridus, ariens. [|
met. Dit del estil y conver- ae.
saci que no t amenitat. Arido. rida, jejuna, exi- ARISTOTLIGH, CA. adj. Lo que pertany al
lis oratio. filosop Aristtil. Aristotlico. Aristotelicus.
RIES. m. Lo primer signe del zdiach, que cor- ARISTTIL. m. Nom de un fams filosop an-
respon al mes de mars. ries. ries, elis. tich. Aristteles. Aristoteles, is. |j
aslron. Clapa de
ARETA. f. d. do ria. rida. Cantiuncula, x. la lluna, que prengu 1 nom de dit filosop. Arist-
AHIETARI, A. adj. Pertanyent al ariete. Arieta- teles. Aristoteles, is.
rio. Arietarius. ARITJOLS. m. Eura espinosa. ZarzaparrUla.
ARIETE. m. Mquina de guerra pera batrer las Aspera smilax.
murallas. Se componia de una biga llarga que re- ARITMTICA, f. ARISMTICA.
matava ab una pessa de ferro colat en forma de un ARITMTICH, CA. adj. ARISMTICH.
cap de moll, de ahont prengu '1
nom. Ariete. Ca- ARJAN. m. nut. Bast ab que's goberna '1 tim
bulus, i, ries, etis, muralis machina. de la nau. Cana. Manica, a?.

ARIET, NA. adj. Semblant al cap del be. Arie- ARLEQU, m. Gracis en las companyas de
lino. Arietinus. volatins. Arlequin. Alapista, se.
ARM CATAL. ARM 125
ARLEQUINADA. f. Paraula acci de arlequ. DONARSE JL LAS ARMAS. fr. Ffse militar Darse las

rkqvinnda Alapist.T faclum sive dictiim.


. armas. Dare nomen militia^.

ARLEQUINET. ni. d. ArlequinUlo. Mimus, i. ENTRRGAR LAS ARMAS. fr. mct. ABAIXAR CALSAS.
ARLOT. ra. anl. auc^bot. ESTAR SOBRE LAS ARMAS. fr. Estar la tropa previn-
ARLOTERIA. f. ant. dropeuia. |]
anl. arcabote- guda pera que pl esdevenir. Estar sobre
lo las ar-
BIA. mas. In armis esse, stare.
ARLOTZ. m. ant. dropo, brib. ra ARMAS. Pelear. Hacer armas. Praliari.
ARMA. f. Tot genero de instrument pera ofn- FRSE A LAS ARMAS. Acostuinarsc sn exercici.
drer al contrari, y pera defensarse. Arma. Arma, Hacerse d las armas. Arma exercere. ||
Acostumarse

Iorura, cTS, aeris. ||


ant. nima. y acomodarse lo que obliga la necessitat. Hacerse
AL AHHA, AL ABMA. cxp. Pera prevenir las tropas las armas. Aliquorum mores sequi.
I"
que prengan las armas. Al arma, al arma, las FESTA DE ARMAS. Joch dc armas. Fiesta de armas.
armas. Ad arma. Trojanus armorum ludus.
ARMA BLANCA. La que no es de foch, com lo punyal, FET DE ARMAS. Hassanya militar. Becho de armas.
etc.Arma hlanca. ^Erea arma. Res bello gesta, bellica facinora.
ARMA DEFENSIVA. La que serveix pera guardarse JUGAR LAS ARMAS. Esgrimir pera exercitarse. Jugar
de las feridas que pt fr 1' enemich, com 1' escut. las armas. Armorum usus in ludo exercere.

Arma defensiva. Tegentia, luentia arma. LAS ARMAS Y DINERS 'S SABEN MANEJAR NO YALBN
SI NO
ARMA DE Focu. La que's carrega ab plvora, com RES. ref. Ensenya que si no se'n fa bon us sn per-
la pistola, etc. Arma de fuego. Ignea,ignifera, igni- judicials. Armas y dineros buenasmanos quieren. Doc-

voma arma. tas arma manus, doctasque pecunia poscit.

ARMA FALSA. V acometimcnt fingit pera enganyar MEDiR LAS ARMAS. mil. Pclcar. Medtr las armas.
als enemichs. Arma falsa. Fallax belli signum. Contendere ferro.
ARMA OFENSIVA. La que es propsit pera ferir, PASSAR PER LAS ARMAS. Fuscllar alg. Pasar por
com espasa, escopeta. Arma ofensiva. Irapugnantia, las armas, arcabiicear. Aliquem capile damnatum
petentia, ictum inferentia arma. catapultarum supplicio alicere.

ARMA TiRADissA. Lo que's tira, com la fletxa, adart, PNDRER LAS ARMAS CONTRA DE ALG. fv. Declarr-
etc. Amar arrojadiza. Arma projectitia. seli contrari, y frli guerra com enemich. Tomar
ARMES! loc. ant. al arma. las armas contra uno. Contra aliquem arma sumer.
ANAR ab armes. aut. Jucgo de armas, vestir armas. PRESENTAR LAS ARMAS. mil. Fr ab ellas los honors
ARMAS. f. p. Las tropas exrcit de alguna potn- deguts als superiors de sargento en amunt. Presentar,
cia. Armas. Copiae, arura, agmina, um. Los medis [1
tomar las armas. Militares honores armis tribuere.
pera conseguir alguna cosa, com jo no tinch ms RENDIR LAS ARMAS. fr. Fr la infanteria 'Is honors
ARMAS que la rah. Armas. Via, se, facultas, atis. (|
militars al Santssim Sagrament, posant terra '1

Las insgnias de que usan los nobles en sos escuts genoll dret y 1 fusell inclinat fins terra. Rendir
pera distingirse uns de altres, y tamb 's diu aix '1 las armas. Armas submiltere honoris causa. |]En-
mateix escut, y los de regnes, provincias, etc. Ar- tregar los vensuts las armas al vencedor. Rendir las
mas. Familiae lessera, gentilitia signa. ||
Las que s' armas. Yictori cedere.
usavan antiguament, com morri, peto, espatllera, VENIR A LAS ARMS. ff. Renyir, pelear. Llegar las
etc. Armas. Arma, orura. armas a las manos. Pugno, dimico, as, manus
ARMAS falsas. Las que sn contra las reglas del consereie.
blas. Armas falsas. Adulterina insgnia. VETLLAR LAS ARMAS. fr. Guardarlas fent centinella
AB LAS ARMAS EN LAS MANS. loc. A punt pera fr la tota la nit, lo qui havia de sr armat caballer.
guerra. Con las armas en la mano. In armis, armis Velar las armas. Ante arma excubare.
instructum. ARMADA, f. ant. EXRCIT. II
Conjunt de tropas
DEIXAR L4S ARMAS. fr. Retirarsc del servey de la marlimas. Armada. Classis, is, navalis exercitus.
milcia. Tamb s' usa quant estant la tropa sobre ARMADOR, m. Capit de una nau armada en guer-
las armas las arrima pera descansar. Dejar la^ ar- ra. Armador. Navis instructor. Corsari. Armador,
||

mas. Arma deponere. corsarto. Pirata, a;. |j


Qui allista mariners pera pescar
DESCANSAR SOBRE LAS ARMAS. mil. Apoyar lo fiisell balenas y bacall. Annador.Naviculalorum instructor.
en terra peu dret. Descansar sobre las
al costal del ARMADURA, f. Las pessas de ferro, etc. que
armas. Armis incumbere, inniti. veslian antiguament los militars. Armadura. Arma-
DONAR ARMAS AL ENEMICH. fr. mct. Donar medis lura, x, armamenta, orum.
altre en perjudici del mateix que 'Is dna. Dar ar- ARMAL. Planta, gaman. f.

mas contra si. Alicui arma in propriam pernicien ARMAMENT, m. Preparatiu de guerra. Arma-
dare. mento, Bellicusapparatus. Ttol dc un com te que s'
||

DONAR ARMAS EN cuBERTA. loc. ant. Prcpararso 'Is acostumava obrir en los llibres de crners, carregant
de la nau pera combtrer. Hacer zafarrancho. Prce- los gastos, com sous dels mariners, compra de vures,
paralio ad pugnam. etc. Armamento, Navium rationis expensa) supputati.
126 ARM DICCIONARI ARM
ARMAR. Donar las armas alg. Tamb
V. a. ARMEJAR. V. a. ant. y derivats, pelear.
s' usa com recproch. Armar. Armo, as, armis ins- ARMELI. m. ant. y
truere. Aparellar un bastiment pera fr guerra.
j]
ARMELIN. m. ant. arminyo.
Armar. Navem proelio parar. ||
Provehir alg ARMELLA. ANELLA. 1. f.

del necessari pera alguna empresa. Armar. Neces- ARMELLETA. d. Armelluela. Parvus annulus.
f.

sariis rebus aliquem instruere. ||


Disposar, combo- ARMENI, m. y
yar , formar alguna cosa, com armar un ball, ARMNICH. m. Natural de Armnia, pais del
plet, brega, etc. Tamb s' usa com recproch. sia. Armnia. Armenius, ii.

Armar. Molior, iris. ||


Juntar las parts de una ARMER. m. Qui f armas. Armera, Jlruginator,
mquina 6 compndrerla. Armar. Ordino, as. ||
is, armorum faber. Qui cuyda de las armas. Arme-
||

Fr crurer mentidas, entabanar de cap. Armaria ra. Armorum custos. Espcie de perxa en los cos-
||

con queso, cargar de cabeza, embocar. Insidias alicui sos de gurdia pera col-locar los fusells ab separa-
tendere. \\
Encurtar, posar las cartas de certa manera ci.Armera. Clathrum, i.
pera poder fr trampas y guanyar. Armaria. Frau- ARMER MAJOR. Oficial que guarda las armas en la
dibus et dolis ludo uti. adouxar. Posar llassos || ||
armeria real. Armero mayor. Regii armentarii pra)-
trampas pera fr cassera pesca. Armar. Laqueos fectus.
aptare. |[ Fr trahicions, valerse de alguna treia pera ARMERIA, f. Lloch ahont se guardan las armas
enganyar alg. Armar. Interverto, is. Posar |]
per curiositat per ostentaci. Armeria. Armenta-
punt alguna cosa pera usar de ella, com 1' arch, la rium, ii.
II
L' art de fabricar armas. Armeria. Ars
ballesta, etc. Armar. Paro, as. Commurer, animar. ||
arma fabricandi. || La cincia herldica. Armeria. De-
Armar. Commoveo, es, suscito, as. clarandi et ordinandi gentilitia stemmata ars.
armar caballer. fr. Vestir lo Rey un caballer ARMES. pi. ARMAS.
f.

altre las armas, practicant cerlas ceremonias. ARM. m. ARMINYO.


Armar a alguna Caballero. Equitem inaugurar, novo ARMFER, A. m. y f. pot. Qui porta armas
equiti bladium cingere. Armifera, armgero. Armiger, i.

ARMAR GABiAs. loc. nut. Envcrgav gavias. ARMILLA, f. Pessa de roba que's porta ajustada
armar de punta en BLANCH, fr. Armar de cap al cos devall la casaca, etc. Almilla. Subucula, ae,

peus. Armar de punta en Manco. Perarmo, as, ca- Ihorax, acis. ||


ant. anella. ||
brassalet.
pi te ad calcem armis tegere. ARMILLAR. adj. S' aplica la esfera composta
ARMARI, m. Caix de fusta ab sos manyells de crculs, que representan los principals que's
pera posar roba y altras cosas. Armaria. Armarium, consideran en lo cel. Armilar. ArmilJaris spha;ra.
reposi torium, ii. Vuyl en la paret ab manyells y
||
ARMILSTRIA. f. Festa dels romans en la

portas com una finestra pera guardar las cosas. qual sacrificavan armas al so de Irompetas. Armi-
Alacena. Risus, i. ||
llibreria. lustria. Armilustrium, ii.

ARMARIET. m. d. Armario pequem. Armarium ARMINI. n. p. Heretge calvinista, oposat altre


parvulum. calvinista dit Gomaro. Arminio. Arminius, ii. |]
ant.
ARMARINTO. f. Planta, '1 fruyt de la qual ARMINYO.
bullit serveix pera tenyir los cabells de groch dau- ARMINYAT, DA. adj. Lo que pertany al ar-
rat. Armarinto. Chachrys, os. minyo. Arminada. Ad vellus ponticum pertinens.
ARMARSE. V. r. Aparellarse pera la guerra. ARMINYO. m. Espcie de mustela de vuyt
Armarse. Se ad bellum parar. deu polsadas de llarga, de color blanch, mnos la
ARMAT, DA. p. Armada. Armatus. Los que
p. ||
cua que 1 cap negre, y es quasi tant llarga com
t

fan de soldats romans en la professo de la semana tot lo cos. Armiiia. Ponticus mus. [1 La pell de dit
santa. Armado. Armatus homo. apercibit, apare- ||
animal. Armiiio. Pontici muris pellis. En lo blas, ||

llat. estafer. [| Entabanat de cap. Levantado de


II figura manera de mosquetas negras, que sobre
cascos. Spe inani suggestus. camp blanch imilan las pells y cuas dels arminyos
ARMAT DE PUNTA EN BLANCH, verdaders. Armino. Ordo velleris pontici.
y
ARMAT DE TOTS PUNTS. fr. Armat de cap peus. ARMINYOS, A. adj. ARMINYAT.
Armado de punta en blanca. Castrametatus, perar- ARMIPOTENTjA. adj. pot. Valent, guerrer.
matus. Armipotente. Armipotens.
ARMATOA. m. ant. Ingeni ab que s' armavan ARMISTICI, m. Suspensi de armas. Armtsttcto.
las ballestas. Armatoste, empulgueras. Rallista? nervi Induci, arum.
extrema. ARMOLL. m. Planta inculta de la altura de un
ARMATOSTA. Mquina moble grosser y
f. palra, las fullas triangulars, retalladas arrugadas
pesat, que serveix ms de embrs, que de profit, per sa vora, y las flors mlt petitas y verdas com la
Armatoste. Ingens et inulilis moles. planta; naixen apinyadas en V extrem de la cama.
ARMEIG. m. Lo conjunt de pessas que forman En vrias parts las cultivan y se las menjan. 5a/-
alguna cosa. Armas, armazan, armadura. Funda- gada, armuelle, olino. Chrysolachanum, i, atri-
mentum, i. plex, icis.
ARO CATAL. ARO 127
ARMONI. m. y AROL. m. En los jardins lo compartiment part
ARMONIA. y SOS derivats, oarmonu.
f. de terra posada en quadro. Cuadro. rea, areola, aj.
ARMONIAGH. AMONUcn. f. AROMA. f. Flor del aromer. Aroma. Aroma, tis.
ARMORIAL. m. Indice de armas de noblesa. II
AROM.VTICHS.
rmorial. Genlilitiorum insignium index. AROMATARI. ra. ant. APOTECARI.
ARMU88A. f. Espcie de esclavina qae porlan AROMTIGH, CA. adj. lo que f fragncia, y
los ecclesistichs demunt del sobrepells. Muceta. Hu- cont oli voltil. Aromlico. Aromatarius, aromati-
merale aniculum. cus, myrinus.
ARNA. f. Tinya, cuch que rosega la roba. Poli- AROMATicHs. m. pi. ant. Drogas olorosas. Aroma.
Ua. Tinea, blalhea, a;. ||
Buch de abellas. Colmena, y Aroma, tis.

arna p. Ar. Yas, asis, alveus, i. mel. Lo que me- ||


AROMATICITAT. f. Qualitat aromtica. Aro-
noscaba destniheix insensiblement alguna cosa. malkidad. Aromalicus odor.
PoliUa. Quod sensira nocet. AROMATIZACI. f. La acci de aromatizar.
9R N ARNA. fr. mct. Se diu del que es mlt as- Aromalizacion. Odoralio, nis, aromatum profusi.
tut, viu. Ser muy redomado. Yersulum esse. AROMATIZAR. V. a. Comunicar fragncia al-

TRAUREU us iiRNAS. ff. DesapoUUarse. Tineam de- guna cosa. Aromatizar. Odoro, as, aromatibus pro-
pellere. fundere.
ARNAMENT. m. tinyadra. AROMER. m. Arbre de vint peus de alsria, las
ARNARSE. V. r. met. Deleriorarse la roba y al- brancas cubertas de espinas, y las fullas compostas
tre genero. ApolUlarse. Gorrumpo, is, deteriorem de altras petitas; las flors, que sn unasboletas gro-
fieri, gas de mitja polsada de diraetro, despedeixen un
ARNA8. f. Planta perenne de un peu peu y olor fort y agradable. Aromo. Aromtica arbor.
mitj de alsada, fullas enteras y flors grans, blavas y ARON. m. Arca en que 'Is juhus guardan los

en sn centro grogas. Se cultiva per adorno en los llibres sagrats. Aron. Aron, is.

jardins. Ameo. Amellus, i. ARONDETA. f. ant. ORENETA.


ARNAT, DA.p. p. Apolillado. Corruptus. I
adj. ARPA. HARPA.
f. II
Las arpas dels animals. Zarpa.
met. fam. Picat de verola. Virolento. Papulis nota- Manus adunca. ||
met. fam. ma.
lus. ciRER i las arpas. fr. met. fam. Gurer en po-
ARNAU. n. p. de home. Arnaldo. Arnaldus, i.
|]
der de alg. Caer en las manos. In jus alterius ve-
Daniel. Daniel, is. |1
Nom de famlia. Arnau. Arnal- nire.
dus, i. GENT DEL ARPA. fr. fam. TNYETA.
ARNER. m. ter. aucell. botigb. posARLi ALG LA ARPA SOBRE. fr. met. Xarparlo.
ARNERA. f. mil. Teixit de vmets, ramas, etc. Prender, echar mano. Alicui manum injicere.
en flgura de cilindro de cinch sis peus de alt y TOCAR lA ARPA. fr. met. fam. robar.
quatre de ample, 'I qual ple de terra serveix pera ARPACH, GA. adj. ASPRE.
defensarse del foch del enemich. Ceston. Yiminei lo- ARPADA. Esgarrapada. Arpadura,
f. arano, ras-
ricae terra oppleti corbes. gmo, garfada. Unguium vulnus.
ARNERADA. f. Lo conjunt de arneras col-lo- ARPANA. f. naut. Gronxament de la nu. Ar-
cadas en disposici de defensar als que manejan la fada. Navis puppi in proram nutatio.
artilleria. Cestonada. Gorbibus terra factis instructa ARPAR. V. a. Pndrer ab violncia. Agarrar.
munitio. Manu capere. ||
Esgarrapar. Arpar, aranar. Dila-
ARNS. m. Gonjunt de armas de cer,defensivas, nio, as, unguibus lacerar.
que's vestian ab corretjas y sivellas los antichs. Ar- ARPEGI. ra. ms. Sacudiment del arquet pas-
ns. Armalura, a;. [[ met. cadal. bens. sant per las cordas. Arpegio, arcada. Concutio, nis*
ARNS DE FOGUER, f. Gerta bossa brodada que solian ARPELLAS. f. pi. ARPIAS. [{ GARFIS.
portar los caballers penjada del cinter. ARPER, A. m. f. Qui toca la arpa. Arpista. Sam-
BLASONAR DEL ARNS. loc. Contar valcntias falsas. bucus, sabucus. i.

Blasonar del arns. Blaterari, virlutem verbis non ARPIAS. f. pi. Fanga. Laya. Pastinum, i. Ij
Au-
factis ostentar. cells que fingiren monstruosos, cruels y
los poetas,
ARNESES. m. pi. ant. Materials de guerra. |j
bruts, ab la cara de donzella, y 'i dems de aucell
Tren de batir. de rapinya. Arpia. Harpya, se. || ramp.
ARNETA. f. d. met. TiNYETA. 11 f. d. Petit buch ARPILLERA. f. XiRPALLERA.
de abellas. Coimenita. Alveare minus. ARPI. m. ARPO.
RNICA. f. Tabaco de montanya, lalpica, herba ARPISTA. ra. ARPER. met. tinybta. II

capital. Tabaw de montana, rnica. Arnica, aj. ARPO. m. Instrument ab un mnech de fusta, y
ARO. m. Planta de la altura de un peu y mitj, al extrem un ferro de tres puntas, la del railj pera
las fullas naixen de la arrel en figura de sageta, y ferir, y las altras dos enganxadas pera agarrar la
del mitj de ellas surt una cama ab las flors en sn pesca presa. Arpon, fisga. Harpago, nis.
extrem. Aro, hiaro. Dracontium, ii. ARQUEBISBAT, m. La dignitat del arquebisbe
128 ARR DICCIONARI ARR
y '1 districte de sa jurisdicci. rzohispado. Archie- ARRBASAR lo diner. Sacar. Extorqueo, es, exigo, is.

piscopatus, us. II
Pndrer una cosa ab violncia. Arrebatar. Rapto,
ARQUEBISBE, ra. Prelat Bcclesistich, princi- as, rapio, is. [|
raet. Trurer, com: ARR.vBASARla ni-
pal de una provncia regne. Arzobispo, metropoli- ma del cos. Sacar, arrancar, quitar. Aufero, ers,
tano. Archiepiscopus, i. eripio, is.
H
Obligar alg dir lo que t ocult. Sa-
ARQUEJADOR, A. m. y f. Lo qui arqueja. r- car. Occulta elicere, exprimere. || ter. artigar. |

queador. Arcuator, is. nut. Passar navegant mes enll de alguna embar-
ARQUEJAR. Formar en figura de arch.
V. a. caci altre punt en que hi ha alguna dificultat. Re-
rquear. Arcuo, as. Amidar la capacitat de las em-
||
basar. Navigando pnetergredi.
barcacions. Arquear. Navis alveum dimetiri. ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado, rozado.
ARQUER, m. Qui tira fletxas. Flechero. Sagitla- Eradicatus.
rius, ii, arcitenens, entis. ARRABATAR. V. a. ant. Derribar. Derno, is,

ARQUERA. f. ant. espitllera. ere. [|


ant. Dar rebato.
ARQUET, m. Verga prima y corba en un de sos ARRABIAR. V. a. RABIAR.
extrems, en los quals s' asseguran las cordas pera ARRABIAT, DA. adj. ENRABIAT, RABIS.
tocar lo viol, etc. Arco. Pulsabulum, plectrum, i.
|1
ARRACADA, f. Cada un dels dos penjants que
Pera las albardas. Barra. Clitellarius arcus. las donas porian en las orellas per adorno. Arraca-
COP DE ARQUET, fr. ARPEGI. da, pendiente. Inauris, is. 1|
pl.met. fam. Fills petits.

ARQUETA, d. Arqueta, arquilla. Arcula, ae.


f, Pequenuelos, hijitos. Filioli, orum.
ARQUETECLIN. m. ant. refetoner. ARRACADETA. d. Arracadilla. Parva inauris. f.

ARQUETG. m. En lo ram de hisenda recort dels ARRACONAMENT, m. Retiro. Recogimiento. Re-


caudals existents en caixa, examinant antes aten- cessus, us,
tament sn balans. Arqueo, arqueaje. Gazophilacii ARRACONAR. V. a. Posar alguna cosa en un
recensi. Mida de la capacitat de una nau. Arqueo.
[]
rac, Arrinconar. In angulum aliquid conjicere. f|

Alvei navium dimensi. (| La acci y efecte de ar- Arrimar deixar alguna cosa per intil. Arrimar,
quejar. Arqueo. Arcuatio, nis. arrumbar. Depono, derelinquo, is. [1
Arrimar una co-
ARQUIEPISGOPAL. adj. Lo que pertany al sa altra pera mantenirse. Arrimar. Applico, as,
arquebisbe. Arzobispal, arquiepiscopal. Arcbiepisco- admoveo, es. || Privar alg del empleo, confiansa
palis. favor que gosava. Arrinconar. Amoveo, es, negligo,

ARQUILLA. f. d. Escritorio, papelera, Scrinium, is.


II
ter. RETIRAR. II
Xafar alg en la conversaci.
carthophylacium, ii. Arrambar. Yerbis superar.
ARQUIMESA. f. Espcie de escriptori de las se- ARRACONARSE. V. r. Posarse en un rac. Ar-
cretarias. Arquimesa. Ghartarum theca. rinconarse. Abstrudi. ||
Arrimarse. Arrimarse. Incum-
ARQUITECTE, m. y bo, is, innitor, eris. ||
met. Retirarse del tracte de la

ARQUITECTO. m. Mestre pera fr edificis. Ar- gent. Arrinconarse. Ab hominum societate recedere.
quitecto. Architectus, i. ARRACONAT, DA. p. p, Arrinconado. Abstru-
ARQUITECTNICH, CA. adj. Lo que pertany sus,
la arquitectura. Arquitectnica. Architectonicus. ARRAHONAR. V. a. ant. yderivats. enrahonAr.
ARQUITECTURA, f. L' art de construhir edifi- ARRAIX. m. Capit de nau morisca. Arraez.
cis. Arquitectura. Architectura, archi tectnica, se. Mauricse navis praefectus, dux.
ARQUITRAU. m. La part de la cornisa, la qual ARRALAR. V. a. ARRELAR.
descansa inmediatament sobre '1 capitell de la co- ARRAJARSE. V. r. Llansarse tirarse ab mpe-
lumna. Arquitrabe. Corona pars inferior. tu. Arrojarse. Sese immittere.
ARRABAL. m. Poblaci barri mlt prop de la ARRAMANGAR. V. a. ARREMANGAR.
ciutat vila populosa,y tamb 1' extrem de algun ARRAMBAR. V. a. Arrimar una nau altra.
poble gran. Arrabal. Suburbium, ii. Abordar. Navim navi applicare. ||
arrimar.
ARRABALER, A. adj. Qui viu en I' arrabal. ARRAMBAT, DA. p. p. Abordado. Adpulsus.
Arrabalero. Suburbanus. ARRAMBATGE. m. La acci de arrambar.
ARRABASSAMENT. m. ant. La aci de arra- Abordaje.Navium congressio.
bassar. Roza. Fricatio, rossio, nis. ARRAMIMENT. m. ant. V acci de desafiar
ARRABASSAR. V. a. Arrancar las matas de un emplassar. Emplazamiento. Citatio, diei indictio.
lerreno pera cultivarlo. Rozar. Expurgo, runco, as. ARRAMIR. V, a, ant, arremir.
[]
Arrancar los seps de una vinya. Descepar. Yites ARRAMBLAR. V. a. met. Emportrsenho tot

extirpar, evellere. \\ Arrancar de soca y arrel los ar- ab violncia. Arramblar. Cuneta verrere.
bres de algun terreno. Descepar. Extirpo, as, everto, ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblado. Versus.
is. II Arrancar las, matas de soca y arrel. Desmaiar, ARRAN. m. adv. Per la arrel junt ella.
descuajar. Stirpo, eradico, as. \\ Arrancar alguna A raiz, cercen a cercen. Radicits, stirpe.
cosa ab violncia, com un clau, una dent. Sacar, ar- ARRAN, ARRAN. m. ad. Tant junt altra cosa que
rancar. Aafero, ers. || Obligar doxiar, com: li vas no puga cabrer res. A raiz. Ad radiem, Se diu de jj
ARR CATAL ARR 129
IP
piDa
na cosa plena
c(

Ad smmum usque.
que no n' hi cap ms. Hasta el tope. steramalibus arbores, et animantium
quam avulsa.
membra lam-

ARRANAR. V. a. Tallar trencar una cosa la ARRANCH. m. La acci de arrancar. Arranque.


cara de la (erra. Corlar de raz, cercen, rapa ter- Eradicatio, nis. ||
Rauixa, mpetu de clera. Arran-
ron. Extirpar, radicits eruere. que. mpetus, aistus, us.
ARRANCADA, Naixement del arch for-
f. arq. ARRANJAR, v. a. aparellar, compndrer.
mat sobre pilastras, etc. Arranqm, movimiento de ar- ARRAN JARSE. V. r. fam. Saberse gobernar pe-
co. Fornicis initium. Embeslida al principi de la
|| ra vurer. Bandearse. Sibi sapere, consulere.
carrera. Arranque. Primus ad currendum mpetus. ||
ARRAPAMENT. m. La acci de retallar los ca-
BftANCAMENT. ||
Surtida violenta de alguna part. bells. Rapadura, rasura. Tonsura, rasura, aj.

Arrancada. Exitus violenlus. 1|


nut. Surtida preci- ARRAPAR. V. a. Pndrer ab violncia. Arreba-
pitada. Boga, arrancada, salida. Praceps profec- tar, rapar, arrapar. Rapio, is, quidpiam alicui vel
tio. ab aliquo furari, rapere. |1
Pelar ab la navaja. Ra-
ARRANCADOR, A. m. y f. Qui arranca. Arran- par. Depilo, as, barbam radere.
cador. Avulsor, extirpator, is. ARRAPAR8E. v. r, Agafarse. Agarrarse. Ap-
ARRANCAGAIXALS. m. Lo qui f dit oficl. Sa- prehendo, is. || esgarraparse.
camuclas, dentista. Dentium exlortor, avulsor. ARRAPAT, DA. p. p. Rapado. Depilatus. ||

ARRANGADURA. f.
y Agarrado. Apprehensus.
ARRANGAMENT. m. La acci y efecte de ar- ARRAPS, A. adj. S' aplica al mos que's posa
rancar. Arranque. Eradicatio, avulsio, nis. ||
Dit dels als caballs de boca dura. Aspero , duro. Lupa-
cabells. Mesadura. Depilatio, nis. tum, i.

ARRANCAR. V. a. Traurer de arrel una cosa ARRAS. m. Drap. tapiceria.


que est plantada. Arrancar. Eradico, extirpo, as. \\
ARRASADOR, A. m. y f. Qui arrasa. Allanador.
met. Traurer del pit las reumas gargalls. Arrancar. Complanalor, is. 1|
rasadora.
Excreo, as. \\
Traurer ab violncia alguna cosa de ARRASADURA. y
alguna part, com un clau, caixal, etc. Arrancar. ARRASAMENT, m. ant. La acci y efecte de
Eruo, refigio, is. met. Pndrer ab violncia. Arran-
||
arrasar. Allanamiento. Complanatio, subjectio, nis.
car. Aufero, ers, corripio, is. |]
Apartar alg de II
Lo de las mesuras. Rasadura. Hostorio ada;quan-
sn propsit. Sacar, arrancar. A sententia deducere. di actio.

U Gonseguir ab manya que alg diga alguna cosa. ARRASAR, v. a. Aplanaria superfcie de alguna
Arrancar, sacar, Astu occulta exprimere, elicere. ||
cosa. Arrasar, allanar. Exequo, complano, as. ||

ARRABASSAR. 1. |]
Couseguir una cosa forsa de ins- Arrunar, assolar, algun edifici. Arrasar. Everto, di-
tncias 6 impertinncias. Arrancar, sacar. Extor- ruo, is. []
Llevar lo curull las mesuras. Descolmar.
queo, es, eripio, is. ||
Eixir de una part pera anar Mensura cumulum demere.
altra. Partir, salir, arrancar. Exeo, abeo, is. ||
Co- ARRA3ARSE. V. r. Serenarse, desferse 'Is n-
mensar, principiar los archs voltas. Arrancar, vols. Arrasarse. Nubes evanescere.
mover. Fornicis fundamenta ponere. [|
met. Traurer ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. Exquatu3,
del enteniment. Sacar. Invenio, fingo, is. []
ant. Des- complanatus. ||
Umplir alguna cosa fins la vora.
baratar. Arrasar. Impleo, es.
ARRANCAR i CRRER LA CARRERA, fr. Posarsc Cr- ARRASTRADAMENT. adv. m. Ab traballs y
rer ab violncia. Echar, apretar, arrancar crrer. misrias. Arrastradamente. Pessim, pervers.
Se pedibus credere, cursum capere. ARRASTRADURA. f. La acci y efecte de ar-
ARRANCAR DE SOCA DE SOCA Y ARREL. fr. Trurer rastrar. Arrastramiento. Raptatio, reptatio, nis.
las plantas, brolla y malesas pera poder cultivar la ARRASTRAR. V. a. Arrossegar, portar per ter-^
terra. Desmaiar, descuajar, arrancar de cuajo. Eradi- ra alguna cosa irantla de un cap. Arrastrar. Traho,
co, as. is, rapto, as. ||
met. Atrurer la voluntat dicta-
ARRANCAR LO BLL. fr. Comeusar bullir. Levantar men de Ad suara senten-
altre. Arrastrar, arrebatar.

el hervor. Efervescere, infervescere. tiam adducere. En alguns jochs de carlas surtir


||

ARRANCAR LO PLOR. fr. Comcusar plorar. Soltar, per trumfo. Arrastrar. Ea charta in ludo ufi, cui
romper el llanto. Lachrymas solvere. omnes pareant. En la moral, gobernarn os las pas-
||

ARRANGARSE. V. r. Establirse en algun lloch, sions. Arrastrar. Passiones aliquem absorbere.


adquirint en ell lo necessari pera passar b. Prospe- ARRA8TRAT, DA. p. p. Arrastrado. Raptatus.
rar, arraigar. Opes augere. II
m. Rargant, infame, pervers. Malvado, perversa.
ARRANCAT, DA. p. p. Arrancada. vulsus. ||
Kefarius, ii, sceleratus, i. [|
adj. Pens. Arrastrado.
adj. Qui ab sn traball ha lograt una fortuna regu- iErumnosus.
lar. Arreglado, acomodado. Locuples, etis. ANAR ARRASTRAT 6 COM N ARRASTRAT. fr. YUrCf
ARRANCATS. adj. pi. En lo blas, arbres
y en mlta pobresa, traballar mlt y no poder medrar.
plantas que descubreixen las arrels, y 'Is membres Andar arrastrando. Adversa fortunA premi.
dels animals que semblan arranca ts. Arrancados. In viREn ARRASTRAT. exp. La vida penosa que's

TOMO I. 18
130 ARR DICCIONARI ARR
passa ab traballs y disgusts. Vida arrastrada de ARREBATAT, DA. Extasiat. Arrobado,
p. p.
perros. ^Erumnosa vita. arrebatado. In extasim raptus. |) Precipitat, impe-
ARRASTRE. m. En alguns jochs decartas la ac- tus. Arrebatado. Rapidus, prajceps.
||
Dit del home
ci de arrastrar. Arrastre. Charlae emissi, cul hi- inconsideraty precipitat en sas accions. Arrebatado.
sores pareant. En las universitats acte de ar-
|| Inconsultus, consiliis praeceps.
rastrar bayetas en classe de pretendents. Arrastre. ARREBOL. m. Bermell que apareix en los n-
Syrmatis in scholis usus. vols al eixir pndrerse 1 sol. Arrebol Rubeus co-
ARRAULLIR. V. n. Parlant de algunas bstias lor. I)
ant. Color encarnat. Arrebol. Purpurissum, i.
erissar las orellas, tirarlas al detrs en acci de vo- ARREBS. m. embs.
ler mossegar, tirar cossas embestir. Amusgar. ARREBOSSAMENT. m. Embs de las donas pe-
Morsus jumenta demissis auriculis minari. ra no sr conegudas. febujo. Oris obductio.
ARRAULLIRSE. V. r. Arronsarse. Encogerse, ARREBOSSADOR, A. m. y f. Instrument pera
Murrucarse. Sesecontrahere, coartar. [|acobardir- arrebosar. Plana. TruUa, as.

8B. ARREBOSSADURA. f. La acci y efecte de es-


ARRAULLIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado. campar lo morter per la T^arei.Revoque. Dealbatio, nis,
Animo demissus, ARREBOSSAR. V. a. Extndrer escampar lo
ARRAVAL. m. RHABAL. morter en la cara de la paret. Revocar, jaharrar. Pa-
ARRAYGADURA. f. La acci y efecte de criar rietes dealbare, polir. || Donar dos capas pera pin-
arrels las plantas y arbres. Radicacion. Radicatio, nis. tar al fresch. Entunicar. Duplici crusla instruere,
ARRAYGAR. v. n. ant. y derivats. AanELAB. secundo incrustar.
ARRAYGO. m. Bns arrels immobles. Arraigo. ARREBOSSARSE. V. r. ARREMANGARSE. ||
Tapar-
Praediorum possessi. se la cara ab la capa etc. Embozarse, revolverse. Fa-
ARREAMENT. m. ant. arreu. [[ Forniment. Ar- ciem velar, pallio obtegere.
madura. Armamenta, orum, ARREBOSSAT, DA. p. p. Revocado. Dealbatus.
ARREAR. V. a. ADORNAR, ATAVIAR. II
Embozado. Pallio velatus.
ARREARSE. V. r. Provehirse de lo necessari per ARRECONAR. v. a. ARRACONAR,
la manutenci. Proveer, componerse. Provideo, es. ||
ARREDOLAR.v. n. rodolar.
ABRANJARSB. ARREGLADAMENT. adv. m. Ab arreglo. Ar-
ARREAT, DA. p. p. Dispuesto, aparejado. Dispo- regladamene,moderadamente. Amussim. |) Conforme,
silus. segons. Arregladamenie. Ad normam.
ARMAT DE PKRiR. loc. ant. punt de ferir de ARREGLADissiM, A. adj. sp. Arregladismo.
escometre. Armado de todas armas. Arma inductus. Moderatissimus.
ARREBASSADA. f. La acci de arrabassar la ARREGLADSSIMAMENT. adv. sup. Arregla-
terra. Descuajo. Eradicatio, nis. disimamente. Modera tissim.
ARREBASSAR. v. a. y derivats, arrabassar. ARREGLAMENT. m. La instrucci per escrit
ARREBATADA. Sols f. s' usa en la frase: tocar pera la direcci gobern de alguna cosa. Reglamen-
LA ARREBATADA. Tocar rebto. Ad arma conclamare. to, regla. Ordo, inis, dispositio, nis.

ARREBATADAMENT. adv. m. Precipitada- ARREGLAR. V. a. Posar cada cosa ahont li to-


ment, sens consideraci. Arrebatadamente, atrope- ca. Arreglar. M normam aliquid dirigere. [| Confor-
lladamenle. Temer, inconsult. mar las accions la regla. Reglar. Ad normam age-
ARREBATADOR, A. m, y f. Qui arrebata. Ar- re. II
En las fundicions de lletra, donar al motllo
rebatador. Raptor, is. per medi de las alsas la proporci que demana 'I

ARREBATAMENT. m. La acci de arrebatar. cos de la lletra. Arreglar. Ordino, as. |j


Subjectar.
Arrebatamiento Direptio, nis.
. || Suspensi dels sen- Arreglar. In ordinem cogere, reducere.
tits, particularment en la mstica. xtasis, arroba- arreglar sas cosas. fr. Fr testament. Arreglar
miento. xtasis, is, animi sensibus alienatio. [|
sus cosas, hacer testamento. Testor, aris, testamentum
Furor, mpetu de una passi violenta. Arrebatamien- conscribere.
to, acaloramiento. Furor, is, vehemens animi com- ARREGLARSE. v. r. Seguir la regla, lley cos-
motio. II
ant. robo. || admiraci, pasme. tum. Arreglarse, conformarse, acomodarse. Ad nor-
ARREBATAR. Pndrer ab violncia alguna
v. a. mam se conformar. j|
Moderarse, reduhirse, refor-
cosa. Arrebatar. Arripio,
is, raptim capere. Atru- |1
marse. Arreglarse, reformarse, templarse. Se conti-
rer, suspndrer animo sentits, com fa la elo- nere. || Compndrerse, donarse nsia. Componerse,
qncia, msica, hermosura, etc. Arrebatar. Traho, bandearse. Sibi providere.
is, mentem arripere. ||
robar. ARREGLAT, DA. p. p. Arreglado, reglado. Or-
ARREBATARSE. V. r. Elevarse en esperit. dinatus.
Arrobarse, arrebatarse. In extasim rapi. [|
Enfuris- ARREGLO, m. Regla, orde. Arreglo. Norma, se,

marse, deixarse llevar de una passi. Arrebatarse. ordo, inis.


Furore, furorearripi. Admirarse, pasmarse, Arro-
1|
ab Arreglo, m. adv. Segons regla. Con arreglo.
larsc, asombrarse. Admiratione rapi. Ad normam, ad praescriptum.
ARR CATAL. ARR 13t
ARREL. f. La part nfima dels arbres y planlas Embestida, Arremetida, arremetimiento. Irruptio, in-
soterrada, per ahont se'ls comunica la substncia vasi, nis CORREGUDA. II

vegetativa. Raiz. Radix, icis. || La part inferior de ARREME8A. f. Embestida, Arremetida. Irrup-
qualsevol cosa, majorment si est sota terra. Raiz. tio, incursi, invasi, nis.
Radix, icis, bassis, is. ||
Lo principi origen dequal- ARREMETIDOR. m. Qui arremet. Arremeledor.
sevol cosa. Raiz. Fundamenium, i. Aggressor, is.

ARREL DE BOIG. met. Lo geni inconstant. Vena de ARREMETIMENT. m. ARREMESA.


loco. Animi, mentis inconstanfia, furor, oris. ARREMTRER. V. a. Acomtrer ab mpetu y
ARREL DEC\ixAL. Raigoii. Denlis molaris radix. fria. Arremeter. Irruo, invado, is. || Llansarse
DE ARREL. m. adv. Enterament. De raiz. Eradi- pndrer alguna cosa. Arremeter. Arripio, is. | in-

cils. quietar, PROVOCAR.


ARRELS, f. pi. Las fibras que manera de fils te- ARREMIR. V. a. ant. amenassar, desafiar. ||

nen alguns arbres y plantas. Barhas. Fibrae, arum. ARREMTRER.


POSiR ARRELS, fr. ARRELRSE. ARRENCAR. V. a. y derivats, arrancar.
ARRELADAMENT. adv. m. Ab firmesa per- ARRENDABLE. adj. Lo que's pt arrendar. Ar-
manncia. Arrnigadamonte. Firmiler. rendable. Conduclitius.
ARRELAMENT, m. La acci y efecte de arre- ARRENDADOR, A. m. y f Qui dna en arren- .

lar. Arraif/adum. Radicum emissi. dament. Arrendadero, arrendador. Locator, is. |] r-


ARRELAS8A. f. aura. Raigon. Grandis radix, RENDABLE. II
ARRENDATARI.
ARRELAR. V. n. Posar arrels los arbres y plan- ARRENDADORET. m. d. fam. Arrendadorcilo.
tas. Tamb s' usa com recproch. Arraigar, encepar, Conductor, is.

ef/mr rfl/fcs. Stirpesco, is, radices emiflere, agere. ARRENDADORET, MENJAR EN PLATA Y MORIR EN GRI-
II
Aansar ab bns immobles la responsabilitat. Ar- LLET. ref. Se diu perqu 'Is arrendadors solen gas-

raigar. Pradibus judiciura firmar. tar massa, y al passar comptes sn alcansats, y ve-
ARRELARSE. V. r. Adquirir alg bns immo- nen parar lapres. ArrendadorciUos, comcr con
bles en lo paratge ahont s' ha establert. Arraigar- plata y morir en grillos. Yescere in argento, in vin-
se. Sedem, domicilium collocare. ||
met. Pndrer clis moriere, redemptor.
peu, afirmarse algun us, virtut, vici costum. Ar- ARRENDAMENT, m. La acci de arrendar y '1

raigarse. Diuturno usu aliquid firmari. || Estar nna preu que produheix la cosa arrendada. Arrendamien-
cosa introduhida de mlt temps. Arraigarsc. Diutur- to, arriendo. Locatio, conductio, nis, redemptura, a;
no usu statutum esse. locationis pretium.
ARRELAT, DA. p. p. Arraigado. Stabilitus, fir- ARRENDAR, v. a. Donar per un temps deter-
matus, radica tus. ||
adj. S' aplica al que t posses- minat una finca pel preu convingut. Arrendar.
sions. Arraigado. Praediis fungens. Loco, eloco, as. ||
Pndrer en arrendament. Arren-
ARRELETA. f. d. Raicilla, raiceja. Parva radix. dar. Redimo, conduco, is. ||
Dit de las herbas. Alen-
ARREMA. adv. Ab extravio fora de regla. giiar. De pascuis convenire. ||
redimir, rescatar.
A trasmano. Procul hinch. NO arrendo la ganancia exp. fam. Denota que
LI

ARREMANGAMENT. m. La acci y efecte de alg est en perill, exposat al cstich que mereix.
arremangar arremangarse. Arremango. Vests su- No le arriendo la ganancia. Nihil invideo.
blevatio. ARRENDAT, DA. p. p. Xrrendado. Locatus. fl

ARREMANGAR. V. a. Doblegar tirar las m- ant. REKDIR. 1.


negas per amunt. Arremangar, remangar. Manicas ARRENDATARI, A. adj. Qui pren en arrenda-
subts volvere. ment. Arrendatario, arrendador. Conductor, is.
ARREMANGARSE. V. r. Doblegar tirar per ARRENDIR. V. a. y derivats, rendir.
amunt la part inferior del vestit talar, fr falda. ARRENGLAR. V. a. y derivats, arreglar.
Arregazarse, enfaldarse, arremangarse. Laciniam le- ARREPAPARSE. Y. r. Extndrerse en lo si-
vare, tollere. ||
Lo vestit sota la aixella, Sobarcar. tial, asentarse ab mlta comoditat y reps. Rella-
Vestem sub axillam sublevare. ||
met. Empndrer narse, repantigarse, recalcarse. Leniter, oscitanter de-
de fort y de ferm ab empenyo alguna cosa. Arre- sidre,
mangarse. Rem acriter aggredi. ARREPAPAT, DA. p. p. Arrellanado, arrepapa-
ARREMANGAT, DA. p. p. Arremangado. Su- do. Commodisim sessus.
blatus, volutus, succinctus. ARREPAR. V. a. ARRAPAR.
ARREMANGO, m. Amenassa, senyal exterior ARREPEL. m. adv. Contra la direcci natural
de voler ferir pegar. Amago, ademan. Mina, a, mi- del pel. A contrapelo, pelo arriba, pospelo. Adverso
nitatio, nis, pil. II
met, Ab repugnncia. Cuesta arriba, repelo.
FR ARREMANGos. fr. Fr adema 6 acci de pegar. Adversus, repugnans, animus.
Amagar. Minor, aris. ARREPENTIDAS. f. pi. Se diu de las donas
ARREMATAR. V. a. y derivats, rematar. que havent viscut mal se retiran viurer en clau-
ARREMS, A. p. p. Arremelido. Invasus. ||
f. sura en una ordre de St. "Agust, fundada en lo si-
13^ ARR DICCIONARI ARR
gle XIY. rrepeiilidas, cogidas. Ad bonam frugera en algun paratge mltas personas. Agolparse. Con-
recepta? foeminoe. fino, is.

ARREPENTIGARSE. V. r. ARREPAPARSE. ARREPLEGAT, DA. Recogido, juntado. Congre-


ARREPENTIMENT. m. Pesar de haver ft una gatus, relegalus.

cosa, regularment mala. Arrepenlimiento, metamelos. ARRERA. adv. m. Atrs. Pon, tergo. [|
prep.
Poenitentia, a?, metamelos, i. DERHERA.
ARREPENTIRSE. v. r. Tenir sentiment de ha- DE PART DE ARRERA. fr. Dctrs, 60 ausucia. Detrs,
ver ft alguna cosa. Arrepentirse. Dolre, poenitere, d espaldas. Aliquo absente.
pigere. ARRES. m. ant. arreus.

ARREPENTIT, DA. p. p. Arrepentido. Poeni- ARRESADURA. f. ARRASADURA.


lens. ARRESAR. V. a. arrasar. ^ ant. abrear.

ARREPLEGH. m. Viatge de devoci alguna ARRESARSE. V. r. abrearse.


^ermita. Romeria. Devota, sacra peregrinatio. ||
La ARREST, m. En lo civil detenci en la casa de
acci y efecte de arreplegar. Cojedura. Collectio, cadahu. Arresto. Custodia, ai. |j
Entre militars, pres.
nis. l]Munt, pila, agregat de mltas cosas de una Prision, arresto. Custodia, ae, in vinculis detentio.
mateixa diferent espcie, posadas en un lloch con- ARRESTAR. V. a. Posar en arrest. Arrestar. In
fusament. Monton. Cumulus, acervus, i. Concur- j| vinculis detinere. ||
v. r. Atrevirse, etc. Arrestarse.
rncia, rehuni de personas. Gentio. Hominum con- Audeo, es.

fusa multitudo. II
FIRA, 11
RACONADA. 2. ARRESTAT, DA. Arrestada. In vinculis deten-
ARREPLEGADS, 8A. adj. Lo qui s' arreplega lus.
sens elecci, y sols pera augmentar lo nmero. Alle- ARRESTELLADA. f. Restellera. Rimero. Cumu-
gadizo. CoUectitius. lus, i.

ARREPLEGADOR, A. m. y f. Qui arreplega. ARRESTALLAR. v. a. Apilar. Hacer un rimero,


Allegador. CoUeclor, is. ||
Captador, Demandador, apilar. Cumulo, as.

cuestor. Petitor, postulator, is. ||


ter. tibas. ARREU. m. ant. Lo que serveix pera la hermo-
ARREPLEGADOR DE SAG Y ESCAMPADOR DK FARINA, rcf. sura y pel millor parixer de alguna persona
Se reprn al que cuyda mlt de lo que val poch, y cosa. Adorno^ atavio, arreo. Ornatus, cultus, us. ||
descuyda lo que val mlt. Allegador de ceniza y ter. ARADA. II
adv. m. Sens deixar res. Seguido y ar-
derramador de harina. In minimis diligens, in mag- reo, fam. Continuo. ||
adv. t. Luego. Ergo, igitur. ||

nis negligens. Indistinctament. Indistintamente. Indistinct. [|


Suc-
ARREPLEGAR, v. a. Rbrer en s alguna cosa, cesivament, etc. com un dia per altre y dos arreu.
y aix 's diu : la mar lot ho arreplega. Recoger. Ab- Arreo, de cada dia. Continuo, quotidie.
sorbeo, es, recipio, is. [j
Juntar cosas separadas, A TOT ARREU PER TOT ARREU. m. adV. Ahont 86
recuUir. Juntar, recoger. Congrego, as, relego, is. [|
vuUa. Por do quiera, donde quiera, do quiera. bi-
Recobrar lo que s' havia deixat alg en algun lloch. cumque, ubilibet.
Recoger. Recupero, as, recoUigo, is. ||
Anar juntant UNA PER ALTRA Y DOS ARREU. fr. Una por otrtt y dos
poch poch y guardant especialment los diners. al golpe vez. Unum post aliud et duo simul.
Recoger, allegar. Sensim recoUigere, in futurum re- ARREUS, m. pi. Tot r armeig aparells necessaris
ponere. ||
Recullir los fruyts de la terra, com vi, pera fr alguna cosa. Arreos, aparejos. Consectaria,
blat, olivas, etc. Coger, recoger. Fructus decerpere, orum. Vestits, adornos, etc. Arreos. Ornatus, us,
II

colligere. j]
Recullir y desar que est dispers es-
lo instrumenta, orum.
barriat; y aix 's diu : arreplega la plata, 'Is pa- DONAR LOS AREus. fr. Subministrar pera fr alguna
pers, etc. Recoger, alzar. In cusiodiam recipere. || cosa. Dar recado. Necessria suministrare.
Donar acuUiment alg. Recoger, acoger. Recipio, ARRI. Veu pera fr caminar las cabalgaduras.
is. II
Posar en algun retiro casa de beneficncia als Arre. Eja, age. cabalcadura. p Expressi que ser-
||

desamparats, etc. Recoger. Recipio, is. ||


Suspndrer veix pera suspndrer detenir alg en lo pas
lo curs de alguna cosa pera esmenaria que no discurs. Alto ah. Sisle gradum, vocem. | exp. fam.
linga efecte. Recoger. Usum interdicere, ad tempus ab que's mana altres que se'n vajan de alguna
defendere. \\ Apuntar notcias espcies de varis part. Alto de ah alto de aqu. Eajnus hinc, age.
autors. Recoger. Colligo, is. Tancar alg per boig. || DIR TANT PROMPTE ARRI COM XO. lOC. NO Sr COnSC-
Recoger. Insanumin custodiamredigere. En alguns || qent en lo que's diu. Decir unas veces cesta, otras
jochs de cartas, recullir la basa. Asentar hbaza. ballesta. Temer, incongruenter loqui.
Pagellarum sortera singulam colligere. [] plegar. ||
ARRI, NA. adj. Qui segueix los errors de Arrio
Dit de la gent que's recull pel servey del Rey, Re- y lo que pertany sa secta. Arriano. Arianus.
clutar, enganchar. Milites conscribere. ARRIALLAMENT. m. ant. Rialla descompassa-
ARREPI.EGUEMNOS Y ANAUHl. loC. LO PATR ARANYA, da. Risada, carcajada. Cachinnus, i.

etc. ARRIALLAT, DA. m. y f. ant. Rialler. Risueio.

ARREPLEGARSE. v. r. Rehunirse. Junlarse, Ad risum pronus, cachinno, onis.

reunirse. Coo, is, se congcegari, [j Junlarse de cop ARRIANISME. m. La secta y heretgia de Ar-
ARR CATAL. ARR 133
rio, heretge del sigle iv. Arrianismo. Arrianismus. ARRIBAR Y MLDRER. loc. fam. y
ARRIAR. V. a. Fr caminar las cabalcaduras. ARRIBAR T ENGRANAR, loc. mct. Expca la brcvedal
Arrear. Stimulo, as, jumenta ad cursuin agare. ||
ab que's logra alguna cosa. Llegar y besar el sant.

nut. Baixar las velas banderas. Arriar. Navis Brevi rem conficere.

vela, vexilla submittere. |]


naut. Allargar, afluixar NO ARRIBAR LA SOLA DE LA SABATA DEL PEU. fr.
un aparell cap que est liesso. Arriar. Relaxo, as, met. Denota la excessiva diferncia que hi ha de una

remitio, is. persona altra. No llegar al zancajo d la suela de

ARRIAT, DA. p. p. Arriado. Slimulalus, velis su zapato. Long inferiorem alteri esse,
submissis. NO ARRIBAR A MES MES ENLL. fr. ARRBAB POCH.
ARRI ATA. fti\TA. f. SI ARRIBA, NO ARRIBA, SI ARRIBA NO BAST. expP.
ARRIBADA, y f. Denota que una cosa es tant escassa, que apenas
ARRIBAMENT. m. L' acte de arribar alg basta pera lo que ha de servir. Si alcanza no llega.
paratge determinat. Llegada, arribo. Adventus, us, JJgr sucit.

Lo de la nau al port. Arribada, arribaje. Navis


II
ARRIBARSE. V. r. Anar alguna part no mlt
adventus. propinquitat. ||
distant. Llegarse. Accedo, is.
ARRIBAR. V. n. Entrar la nau al port. Arribar, ARRIBAT, DA. p. p. Llegado. AdvBOtus.
aportar. Appeo, is,porlum tenere. ||
Entrar qual- BEN ARRIBAT siAU. exp. Ab quc's desitja la fels

sevol paratge lo qui v de altre. Arribar. Adrenio, arribada de alg. Bien venido seas. Gaudeo adventum
is, advento, as. ||
Refugiarse la nau per algun perill tuum, mihi carus reditus tuus.
al port ahont no's dirigia. Arribar. Ad portum ap- ARRIBO, m. ARRIBADA.
pellere, confugere. |j nut. Inclinar lo cap proa de ARRIERET, A. m. y f. d. Arrierilo. Agaso, nis.

la nau envers ahont va '1 vent al navegar. Arribar. ARRIERIA. f. L' ofici de arriero. Trajin. Sub-
Proram verlere. ||
Bastar, durar; y aix 's diu: lo vectio, nis.
diner no arribar pera pagar tots los deutes- ARRIERO. m. Qui mena carruatges grans, com
Llegar, akanzar. Devenio, pervenio, is. Durar fins [j sn galeras, carabs, etc. Arriero. Agaso, nis.
temps determinat, com: aquest malalt far prou si ARRIGOL. m. ant. tip.
ARRIBA al diumenge. Llegar, alargar. Duro, as, per- ARRIGOLARSE. V. r. ant. atiparse.
venio, is. II
Entndrer, compndrer. Akanzar. In- ARRIMADERA. f. L' adorno de tela estora

genio assequi, comprehendere. ||


Yenir lo temps de fina- que's posava en las parets dels estrados, desde
sr, sufrir, fr alguna cosa. Llegar. Yenio, accedo, terra fins uns sis pams. Yuy se fa de pintura.
is. II
Gonseguir lo que's pretn. Llegar, akanzar. Ad Frisos, y arrimadillo. pr. Parietibus afixa storea.
optatos exitusprovehi. || Allargar fins certa distn- ARRIMADS. m. AGAFADs. Lo que es pera ||

cia alguna cosa, com la vista, '1 tir. Akanzar. At- arrimarse alguna part. Arrimadizo. Admovendum.
lingo, is. II
Importar, costar alguna cosa cert preu. i. II
met. GORRERO.
llegar, subir. Valeo, es, aistimor, aris. || Yerificarse ARRIMADURA. f.
y
'1 temps de sr fr alguna cosa per torn tanda. ARRIMAMENT. m. La acci de arrimar. Arri-
Llegar. Succedo, is. ||
Tocar alguna cosa cert ter- madvra. Admolio, nis.
me, com la capa li arriba als talons. Llegar, akanzar. ARRIMAR. V. a. Aproximar una cosa altra.
Pertingo, is. ||
Junt ab altres verbs pren la significa- Arrimar, acercar. Applico, as, admoveo, es, ||
arra-
ci de ells, com si ho arriba saber. Llegar. ||
Anar conar. 2. 3. 4. jj
estrebar.
alguna part per alguna diligncia. Llegarse. Acce- ARRIMARSE. V. r. Apoyarse. Arrimarse. In-
do, is. II
Yurer. lo fi de lo que's desitja. Arribar, cumbo, is, innitor, eris. |1
met. Refugiarse al amparo
Yoti corapotem fieri. sobrevenir. protecci de alg. Arrimarse. Alicujus patrocinio
|]
y
arribar a t per t. fr. arribar per exll. adhairere. ||
Acostarse. Acercarse. Adsum,ades, pro-
ARRIBAR AL CAP. v. Llegar a las molas. 3Ianus coa- pinquo, as. ||
Aproxiraarse al coneixement de alguna
serere. cosa. Acercarse. Accedo, is. {\
Abrassar, seguir lo
ARRIBAR MLT MAL. fr.
y dictamen de altre. Arrimarse. Alicujus sententia)
ARRIBAR MLT PER ENLL. fr. Estar lo malalt en adhairere.
gran perill. Llegar al cabo las puertas de la ARRIMAT, DA. p. p. Arrimado. Accessus.
muerte. Morti proxim devenire. arrimat a la seva. loc. Perlins en son dictamen.
ARRIBAR PER ENLL. fr. Arribar algun negoci al Temtico, cerrado como pi de mxdcto. Propositi, sua;
major apreto. Llegar d las dagas. In arctorem esse. sententitC tenax.
II
Insultarse 'Is que's barallan, dihentse paraulas ARRIMO. La acci de arrimar, arrimarse.
injuriosas. Llegar d t por t. Arrojmelas y arroj- Arrimo. Accessio, appropinquatio, nis. Lo favor,
||

selas. Inofficios, nimis familiariter agere. amparo protecci dels poderosos. Arrimo, bculo.
ARRIBAR POCn ENLL.. fr. ARRIBAR A POCH. Prasidium, ii, baculus, i, favor, is.
ARRIBAR PRIMER, fr.Acudir abans que'Is altres al ARRIO. m. ter. Certa classe de selvatgina.
lloch de rehuni. Ganar la palmatoria palmeto. ARRIPAR. V. n. ant. arribar.
Anlevenio, is. ARRISCADAMENT, adv. m. Ab perill. Arnes-
134 ARR DICCIONARI ARR
gadamente. Periculos. H Atrevidament. Arriscada- ARROGADOR, A. m. y f. Qui s' arroga apro-
menle. Audacter, temer. pia alguna cosa. Arrogador. Arrogator, is, sibi
ARRISCADSSIM, A. adj. sup. Arnscadsimo. assumens.
Audacissinms. ARROGNCIA, f. Orgull, insolncia, suprbia.
ARRISGAMENT. lU. ARRISCH. Arrogncia, altaneria. Suprbia, insolentia, a;. ||

ARRISCAR. V. a. Posar en perill alguna cosa. Garbo, bisarra. Arrogncia, bizarria. Venustas,
Tamb s' usa com recproch. Arriesgar, aventurar. atis, elegantia, aj.

Periculo committere. ARROGANT, adj. Orgulls, insolent. Arrogante,


ARRISCARSE. V. r. trevirse. altanero. Elatus, superbus. []
Valent, bris. Arro-
QUI NO s' arrisca NO piscA. ref. Adverteix que gante. Strenuus, fortis. ||
Galant. Arrogante, gallar-
raltas vegadas es necessari exposarse algun perill do. Yenustus, elegans,
pera conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no ARROGANTS. adj. aum. Arrogantazo. Admo-
pasa la mar: al osado la fortuna le d la mano. Auda- dum arrogans, strenuus.
ces fortuna juvat. ARROGANTSSIM. A. adj. sup. Arrogantisimo.
ARRISCAT, DA. p. p. Arriesgado. Commissus. Yald elegans.
li
adj. Atrevit. Osado, arriscado. Irapavidus, audax. ARROGANTMENT. adv. m. Ab arrogncia. Ar-
ARRISCH. m. Exposici perillosa, niesgo. Alea, rogantemente. Arroganter.
a?, periculum, i, discrimen, inis. [1 atreviment. ARROGAR. V. a. Atribuir, apropiar algunas co-
ARRISSAR, nut. Plegar, baixar las velas. Arri- sas inmaterials, com facultats, jurisdicci. S' usa
zar. Yela religare. | Assegurar ab cordas alguna com recproch. Arrngarse. Sibi arrogar, assumere.
cosa pera resistir al balans de la nau. Arrizar, trin- ARROGAT, DA. p. p. Arrogado. Arrogatus.
car , alotar. Funibus, firmar. ||
Lligar los rems. ARRAJADAMENT. adv. m. ant. arruixadament.
Afrenillar. Reraos inhibere, religare. ]|
nut. Prolon- ARROJADS, sa. adj. Tirads, llansads. Arro-
gar la artilleria de proa popa, arrimantla las jadizo. Issilis.

amuradas pera tancar las portas, y fr Iloch. Arrizar. ARROJAMENT. m. ant. ARRISCH.
Ad navis latus tormenta bellica accommodare. ||
ARROJAR. v. a. ant. Llansar, tirar, etjegar.
Posar y assegurar lo bot en la nau. Arrizar. Lem- Arrojar. Jacio, conjicio, emitto, is.

bum navi religare. ARROJARSE. v. r. Abalansarse, tirarse ab m-


ARRISSAT, DA. p. p. Arrizado. Religatus. petu, Arrojarse. Sese immittere. ||
Obrirse cam,
ARRITJOLS. m. pi. ter. aritjols. ferse fr Iloch per forsa. Arrojarse. Prorumpo, is.
||

ARROBA. f. Pes de 26 lliuras de 12 unsas cada met. Arriscarse, trevirse imprudentment. Arrojarse,
una. Arroba. Yiginti sex librarum pondus. Pracipitanter audere.
contar per arrobas. fr. mef. Ponderar mlt. Echar ARROJAT,DA. p. p. Arrojado. Immissus. |i
adj.
por arrobas. Supra modum augere. ARRUIXAT.
LO MAL VE A ARROBAS Y SE'n VA A UNSAS.
rcf. DcUOta ARROMANSAR. V. a. ant. Posar en romans lo
que'ls mals venen de prompte y se'n van ab mlt que est escrit en altra llengua. Romancear, roman-
espay. Jl mal entra brazadas, y seva pulgadas: zar. In vernaculam linguam vertere.
los males entran por arrobas, y salen por adarmes. ARROMANSAT, DA. p. p. Romanceado. In ver-
Lent admodum infirmitas recedit, cum initio supra naculam linguam versus.
modum ingravescat. ARRONSAMENT. m. La acci de retirarse y
ARROCAR. V. a. ant. Fr trossos. Despedazar, apretarse entre s las parts de un cos elstich. Con-
hacer pedazos. Lacero, lanio, as. traccion, encogimiento. Contractiuncula, ae, contrac-
ARROCINAT, DA. adj. Semblant al roc. Arro- tio, nis. [|
La acci de retirarse 'Is nervis.
anat.
cinado. Manno similis. Contraccion, crispadura. Ttanus, i, nervorum con-
ARRODILLAR. V. a. y derivats, agenollar. tractio.
ARRODONIMENT, m. La acci de arrodonir. ARRONSAR. V. a. Retirar comprimint. Encoger.
Redondeamiento. Rotundalio, nis. Coarcto, as, contraho, is. nut. Alsarse la nau,
1| y
ARRODONIR, v. a. Posar rodona alguna cosa. pujar las ncoras las mesas de guarnici. Arron-
Tamb s' usa com recproch. Redondear. Rotundo, zar. Levare anchoras.
torno, as. ARRONSARSE. v. r. Encullirse. Encogerse, y
ARRODONIRSE. v. r. Limitar los gastos segons acurrucarse si es en lo llit. Sese contrahere. |I
fam.
la renda. Redondearse, recojerse, cenirse. Sumptus MORIR.
diminuere, corrigere. || met. Descarregarse de sos ARRONSAT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
cuydados, deutes dependncias. Redondearse. A Contractus.
curis, vel negotiis se omnin liberare. ARRONYONAT, DA. adj. En forma de rony.
ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado. Rotundatus. Arrinonado. Renis formam referens.
ARROGACI. La acci de arrogar y arrogar-
f. ARROP. m. Lo most bullit fins adquirir la con-
se. Arrogacion. Arrogatio, nis. \\ for. Afillament. sistncia del aixarop, y 's solen courer ab ell algu-
Arrogacion, adopcion. Adoptio, nis. nas fruytas, com talladas de mel, pomas, etc. Roh,
ARR CATAL. ARS 13J
arrope. Sapa, Lo de moras. Diamoron, arrope
ae. |]
roba que est mal plegada. Ruga, arruga. Ruga, ac.

de moras. Syrupiis ex morum succo, diamoron, is. II


Las que f '1 vestit per estar mal cosit. FucUes.
ARROPADOR, A. m. y f. Lo qui anopa. Ar- Plica, io, sinus, us. ||
crespadlra.
ropador. Slragiilis tegens. ARRUGAMENT. m. La acci y efecte de arru-
ARROPAMENT. m. La acci de arropar. Ar- gar y arrugarse. Arrugamiento. Corrugatio, nis.
ropamienln. Conleclio, nis, ARRUGAR, v. a. Fr arrugas. Tamb s' usa
ARROPAR. V. a. Abrigar ab roba. i rroprtr. Yes- com recproch. Rugar^ arrugar. Rugo, corrugo. as.
tibus, slragulis fovere. Ij
Posar arrop alguaa cosa. II
CRESPAR.
Arropar. Sapa condire. ARRUGARSE. v. r. fam. Morir. Arrugarse.
ARROPAT, DA. p. p. rropado. Yeste involu- Obeo, is.

lus. ARRUGAT, DA. p. p. Rugoso, arrugado. Ruga-


ARROPERA. f. Yas pera tenir arrop. Arropera. tus.

Mustariuni, ii. ARRUHINAR. V. a. Espatllar, assolar algun


ARRS. m. Gra com lo del blat, per blanch, y ediici. Arruinar. Diruo, corruo, is. |]
Desiruhir, raal-
de mlt aliment. Lo mateix nom t la planta. Arroz. mtrer la gent de guerra los edificis y tot lo que
Oryza, x. troba en lo camp enemich. Talar, arruinar. Yas-
ARRS, CATARINA, QUE LA CARN EMBAFA, ref. GIREM DB to, depopulor, aris. jj Causar gran dany perjudici
FCLL, etc. en qualsevol lnea , y sobre tot en matria de hisen-

ARRS PEIX T PEBROT VOLEN LO VI BEN FORT. rcf. De- da interessos. Arruinar, Eligo, everto, is. | mel.
nota b que s' assenta '1 vi en ditas cosas. El ar-
'1 Llansar prdrer alg. Echar por puertas, arrui-
roz el pez y el pepino, nacen con agua y mueren con nar. Perdo, everto, is.

vino. Sorte pares, cucumis ni mirum piscis, oriza, ARRUHINARSE. V. r. Malmtrer la prpia hi-
incressunlur, agnis, interuntque mero. senda. Perderse, arruinarsc. Ruere, pessm ire.

ARROSSAL. m. Camp sembrat de arrs. Arro- ARRUIXADAMENT. m. Yalerosament, adv.


zal. Oryza consitus ager. atrevidament. Arrojadamente. Temer, audacter.
ARROSSEGAR. V. a. Portar per terra alguna ARRUIXADOR, A. m. y f. Qui arruixa. Rocia-
persona cosa tirant de ella. Arrastrar. Rapto, as, 1|
dor. Aspergens, entis. m. Lo dels surtidors. Girn- []

raet. Portrsen tras s, fr que altre sia de sn duia. Ad aquas in altum projiciendas instrumentum.
parer. Arrastrar. Ad suam sententiam adducere. ||
11
Instrument que serveix pera arruixar. Rociador.
Tarfamudejar, embrassarse en las paraulas. Rozar- Aspersorium, ii.

se. Balbutio, is, lingua hajsitare. |]


Caminar arras- ARRUIXAMENT. m. La acci de arruixar. Ro-
Irant los peus. Airastrar los pies. Instar seniorum dada. Roratio, nis.
pedes trahere. ARRUIXAR. V. a. Mullar alguna cosa de modo
ARROSSEGARSE. V. r. Anar per terra rosse- que aygua cayga espargida. Rociar. Roro, irroro,
la

gons com los rptils. Arrastrarse. Serpo, is, rep- as. Salpicar abun glop de aygua alguna cosa, com
II

to, as. la roba que s' ha de planxar. Espurriar. Inspergo,


ARROSSEGAT, DA. p. ip. Arrastrado. Rapfatus. conspergo, is. ||
ant. llansar.
ARROSSER, m. Qui cultiva ven arrs. Arroce- ARRUIXAT, DA. p. p. Rociado. Aspersus. ||
adj.
ro. Oryzoc venditor aut cultor. 1| Aficionat menjar Atrevit, intrpit. Arrojado. Temerarius, audax.
arrs. Arrocero. Oryza} edenda3 cupidus, avidus. [|
ARRUPIRSE. V. r. Retirar las parts del cos en-
ARROSSAL. vers sn centro. Encogerse, acurrucarse. Sese incur-
ARROSTIR. V. a. ant. rostir. vare, comprimere.
ARRUFADURA. f. nut. Corvadura de la proa y ARRUPIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
popa envers amunt. Arrufadura. Prominens navium Compressus, coarctatus.
convexitas. ARRUS. m. ter. farinetas.
ARRUFAMENT. m. ant. ERissAMENT. [Ienig. ARS. ni. Arbre mlt espins ; f las flors en ra-
ARRL'FAMENT DE NAS. Lo senyal dc repugnncia mellets, compostas de cinch fuUetas blancas; lo fiuyt
disgust que's fa ab lo nas. Refunfunadura, refunfuno. bermellab molsa blanca, entre dolsa y aspra. 3Ia-
la

Gannitio, nis. juelo, cambron, cambronero. Crata3us,


i. La fruyta |1

ARRUFAR. V. a. Fr arrugas la roba, crespar- del ars. cireretas de pastor.


la. AlecJmgar. Plico, as. || nut. Arquejar. Arrufar. ARS BLANCH, m. ARS. f.

Curvo, as. ARS negre. m. L'ars que fa '1 fruyt negre.


ARRUFAR LO NAS. fr. mct. Mostrar desdeny re- ARSENAL, m. ADRESSANA.
pugnncia. Trcer las narices, el gesta. Naribus ARSENIGAL. adj. qum. Pertanyent al arsnit.
renuere, apud se mussare. Arsenical. Ad arsenicum pertinens.
ARRUFAR8E. v. r. ant. erissarse. i
enrade- ARSNICH.m. y
RARSE. ARSNIT. m. Mineral mlt custich, matzinas
ARRUFAT, DA. p. p. erissat. ||
enradebat. violen las; ni ha de blanch, que sl sr transparent,
ARRUGA, Lo f. doblecb plech de la pell, 6 de groch y de roig. Arsnico, rejalgar. Arsenicum, i,
136 ART DICCIONARI ART
ARSEPLECH. m. ant. arxiplacu. No ser no tener arte ni parte. NuUa tenus interesso.
ARS. m. La fusta de devant la de detrs en PR ART DEL ENCANTAMENT, loc. fam. Sns saber
la sella de cabalcar. Arzon. Astraba, x, arculus, i. com ni com no; per medis ocults y extraordinaris.

[J
pi. En los telers de mitjas dos pessas laterals una Por arte de birli birloque. Occult, praiter spem.
cada costat del teler, que estan atravessadas ab la PER ART DEL DIABLE, exp. Per medi que pareix
prempsa. Arzones. In tibialium textrino cum prselo fora del orde natural. Por arte del diablo. Prater
duo transversa tigna. natura? ordinem, ope diaboli.
ARSURA. f. ant. ARDOR. QUI T ART VA A QUALSEVOL PART. ref. Eusenya
ART. m. y f. Col-lecci de preceptes reglas pe- quant es tenir un ofici pera guanyarse la vida.
til

ra fr b alguna cosa. Arte. Disciplina, ai, ars, tis. ||


Quien tiene arte va por toda parte. Arte sua faber in
Per antonomsia, lo llibre de las reglas de la gram- prelio habetur.
tica llatina,que compongu Antoni de Nebrija. irfe. TIRAR l' art. Pescar ab ell. Tender las redes. Retia
Latina) grammatica ars. met. Indstria, manya.
[] jacere, tendeie. ||
fr. met. Fr totas las diligncias
Arte. Techna, astutia, 03. Astcia, artifici, engany.
1| pera conseguir algun fi, Echar la red. Retia mittere,
Arlificio, arte. Fabricatio, nis. H Filat de pescar. Red. tendere.
Tendicula, ss, retis, is, ||
Estament, ofici. Arte. Ars, ARTS. f, pi. Lo curs cumplert de filosofia. Arts.

tis. II
Delicadesa, primor. Arte. Indstria, sa. Arts, ium, lgica;, physica), metaphisica; ars.
ART ANGELICAL DiABLiCH. Art supersticis de BONS BELLAS ARTS. ART LLIBERAL.
apndrer lo que's vl per medi de un ngel mal ARTECH. ra. ant. Arter.
esperit. Arte angelical diablica. Ars anglica. ARTEFACTO. m. Obra, manufactura. Artefacto.
ART DE ENDEVINAR. MGICA. Fabrile opus.
ART DE LA TERRA, y ARTELL, m. ant. Garra, ungla afilada, com en
ART DE PAGs. Labratiza, agricultura. Agricultura, los animals de rapinya. Garra. Adunca unguis.
ae, ruratio, nis. ARTEMEGA. f.
y
ART DE SANT ANSELM. Art de curaf las llagas sols ARTEMISSA. y f,

ab tocar las venas; es una superstici inventada per ARTEMISSIA. f. Herba, altimira.
Anselm de Parma, y no per sant Anselm, com han ARTEMON. m, nut. La vela gran de la galera.
volgut alguns. Arte deS. Anselmo. Anselmi ars. Artemon. Artemon, is.
ART DE SANT PAU. ART NOTRIA, ARTER. m. ant. Jlanys, astut. Artero. Callidus,
ART LLiBiRAL. Lo que pertany ms al ingeni que versutus. ||
Mentider. Enganoso, falaz. Dolosus, vafer.
las forsas corporals, com la poesia, msica etc. Arte ARTER, arter, PER MAL CABALLER. ref. Reppen als

liberal. Liberalis ars. que's valen de astcias para enganyar altres. Ar-
ART MGICA. mAgICA. tero, artero, per mal Caballero. Dolosus quidem in-
ART MECANicH, Lo quG neccssita ms las forsas del gnua non ndole fretus.
cos que del ingeni, com la fusteria, ferreria, etc. ARTRIA, f. anat, Conducto que rep la sanch
Arte mecdnico. Mechanicum opificium. del cor, y la porta totas las parts del cos, dife-
ART MILITAR. MILCIA. rncia de la vena, que ho fa tot al contrari. Artria.
ART NOTRIA. Preparaci supersticiosa de dejunis, Artria, se. \\
anat. articulaci. 1,

confessions, comunions y oracions ab que falsament ASPRA artria, V rgano de la respiraci, Aspera
s' afirma poder arribar tots los coneixements artria traquiarteria, cana delpulmon. Aspera art-
que arrib Salomon. Arte notria. Notria ars. ria, anime ducenda; tubulus, canaliculus.
ART MON COR. loc. S' abrasa mon cor. Arde mi co- ARTRIA.^ f. ART, ASTCIA.
razon. Ardet cor meum. ARTERIAL, adj . anat. abteris.
CADA H DE SON ART. loC. DONAR l' ART A Ql l' HA. ARTERIETA. f. d. Arttriola. Arteriola, ae, levis
DE ART. m. adv. ant. de manera. artria.
DE mal ART. loc. Eu mal estat disposici. De mal ARTERIS, A. adj. Pertanyent la artria
arte. Mgro corpore. Arterioso. Arteriacus, arterialis.
DONAR l' art a qui l' HA. ref. Advertir que qui ARTES, NA. adj. Qui exercita algun art mec-
entn las cosas las ha de El que, quien las sab
fr. nich. Artesana. Artifex, icis, faber, bri.
lastane, lamisadigalaelcura. Tractentfabriliafabri. ARTET. m. d. Artecillo. Minor ars.
LO GRAN ART. loc. Per autonomasia y podria dirse ARTTICA. f. Lo mal de gota en las mans. Ar-
mlt b per ironia la crysopeya. La gran arte. Cry- ttica, gotaarttica. Chiragra, aj,

sopeja, a;. ARTTICH, CA. adj. Qui pateix en las articu-


mal PT judicar del ART QUI EN ELLA NO HI T PART. lacions, y 'Is remeys pera curarlas. Arttico, arti-

ref. QUE SAB LO GAT DE FR CULLERAS. trico. Arthriticus.


NO ES ART DE PANE QU^BENDO. loC. QUE T QUR VU- ARTIACA. m. ARDIACA.
BER LO CUL AB LAS QUATRE TMPORAS. RTICH, CA. adj. Se diu del pol septentrional,
NO sR NO TENIR ART NI PART. fr. No tenir intcrs dels mars y regions cercanas ell. Artico. Arcticus.

en alguna matria estar enterament excls de ella. ARTICLE, f. Part en que 's solen dividir los es-
ART CATAL. ART 137
crits. Articulo. Articulus, i, sectio nis. ||En los ARTIGA. f. La terra herma despris do arrabas-
diccionaris qualsevol veu accepci que's defineix sada, y treta pera poderla llaurar. Artiga, arompi-

apart. Arliculo, acepcion. Caput, itis, verborum ac- do, noval. Novale, is.

ceptio. gram. Partcula que denota '1 genero dels TRAURER ARTIGAS, fr. y.
II

noms, y sn: lo, la en singular, y los, las en plural. ARTIGAR. V. a. Trurer 1' herm, y preparar
Articulo. Articulus, i. 1|
En las capitulacions trac- la terra pera poderla llaurar. Artigar, romper, pani-
tats de pau cada condici. Articulo, pacto, condicion. ficar. Novale proscindere,
Foederis caput, pactura. Geners de crners. Ge- ||
ARTIGLE. m. ARTICLE.
nero, articulo. Merx, cis. j] for. Excepci prvia de ARTILLAR. V. a. Armar de artilleria. Arti/or.

un pledejant pera estorbar lo curs de la causa prin- Tormentis bellicis instruere.

cipal. Articulo. Exceptio, nis. ||


Cada pregunta de las ARTILLER, m. Qui professa per principis te-
que forman un interrogatori. Arliculo. Quaestio, nis. richs la facultat de la artilleria. Arlillero. Machina-

II
anat. articulaci. ria arte inslructus. ||
Lo soldat que serveix la ar-
ARTICLE DE F. Veritat que's du crurer com re- tilleria. Arlillero. Tormentis bellicis administrandis
velada per Du, y proposada com tal per la Iglsia. adscriptus, ignifer miles. ||
Lo que serveix al can
Articulo de fe. ChrislianC dei caput, articulus. diferncia del que serveix al obs que's diu bombar-
ARTICLE DE LA MORT. Los ltims momeuts de la vi- der. Arlillero. Tormentis longioribus adscriptua mi-
da. Articulo de la muerte. Suprema vitic hora. les. Q BOMBARDER.
FORMAR ARTICLE, fr. for. Introdubir en un plet una ARTILLER DE MAR. GlassB en la marina la que s'

qesti incident. Formar articulo. Incidentem quses- ascendeix desde mariner. Arlillero de marina. Nara-
tionemin causis inchoare. lis ignifer.
FORMAR ARTICLE DE NA COSA. fr. Contradirla. For- LO BON ARTILLER MORT AL PEU DEL CAN. lOC. LO BON
mar hacer articulo de alguna cosa. Gontradico, is, SOLDAT MAT RECULA.
in redifllcultatem excitar. ARTILLERIA, f. L'art de fabricar las armas ma-

PR ARTICLES, fr. Por articulos. Articulatira. jors, mquinas y dems aparells de guerra. jirt//e-
ARTICULACI, f. Cada junta joch dels dits y ria. Tormentaria ars. Tot genero de mquinas de
||

de altres membres. Articulacion. Junctura, ai, arti- guerra, com canons, morters, etc. Artilleria. Bel-
culamentum, i. Pronunciaci clara y distincta de
[j licus apparatus. || Lo cos militar destinat aquest
las paraulas. Articulacion. Vocum expressi, pro- servey. Artilleria. Mlilm legi qua bellica tormen-
nuntiatio. ta curat.
ARTICULADAMENT. adv. m. Ab pronunciaci ARTILLERIA DE MONTANTA. La de menr calibre,
clara y distincta. Articuladamenle. Distincl, articu- que's pt portar sobre las cabalcaduras. Arlilkriade
latim. campana, de batalla, de monlana. Tractu leviora
ARTICULAR. Pronunciar las paraulas cla-
V. a. torraenta.
ra y distinclament. Articular. Articulo, as, verba ARTILLERIA GROSSA. La major, que s'emplea contra
formar. for. Posar en terme de proba las respostas
|| las fortalesas. Artilleria de silio gruesa. Sedent-
dels testimonis. Articular. Quastiones in causis ad ria tormenta bellica.
testes interrogandosproponere. [j
altercar. ||
adj.Lo ARTILLERIA VOLANT. La scTvida pcF artlcrs mn-
que pertany las articulacions, com dolor articular, tats. Artilleria de cahallo lijera. Equitum tormen-
etc. Articular. Articularius, articularis morbus. ta bellica.
ARTICULAT, DA. p. p. Articulado. Articulatus. APEAR LA ARTILLERIA, fr. ant. DESMONTAR LA ARTI-
ARTFICE. m. Qui exerceix algun art. Artif.ce. LLERIA.
Faber, bri, artifex, icis. ||
autor, inventor. 1|
met. APL-NTAR TOTA LA ARTILLERIA, fr, qUO adcms dcl
Qui t art pera conseguir lo que intenta. Artifke. Ca- sentit natural denota fr tot 1' esfors possible pera

Uidus, i. conseguir alguna cosa. Poner, aseslar loda la arti-

ARTIFICI, m. L' art primor ab que est feta lleria. Armis viribusque contendere; omni ope at-

alguna cosa. Arlificio, arte. Artificium^ ii, ars, artis. que opera eniti.
II
Astcia, dissimulo, manya. Mana, arlificio. Calli- CLAVAR LA ARTILLERIA. Posar pcr l'ohdo polvor un
ditas, atis, artificium, ii. ferro que la inutilise. Clavar la artilleria. Bellica
ARTIFICIAL, adj. Lo que's fa per art inds- tormenta conOgere, clavis obstruere.
tria. Artificial. Artificialis. DESCARREGAR LA ARTILLERIA, fr. Dispararia. Des-
ARTIFICIALMENT, adv. m. ARTIFICIOSAMENT. cargar la artilleria. Tormenta bellica displodere,
ARTIFICIS, A. adj. Priraors, ft ab artifici. excutere.
Artificioso. Artiiciosus, affabr factus. ||
Manys, as- DESMONTAR LA ARTILLERIA, fr. Trurcrla de la cu-
tut. Arlificioso. Callidus, versutus, technosus. renya, afust. Desmontar la artilleria. Tormenta
ARTIFICIOSAMENT. adv. Ab artifici. Arlificio- bellica carris deponere.
samente, arlificialmente. Articios, affabr. ENCABALCAR, MONTAR LA ARTILLERIA, fr. Col-lOCarla

ARTIFICIOSSSIM, A. adj. sup. Artificiosisimo. sobre la curenya. Encahalgar, monlar la artilleria.

Artificiosissimus. Tormenta carris imponere. H


Col-locarla pera usar

TOMO I. 19
138 ARX DICCIONARI AS
d'ella. Montar la artilleria. Bellica tormeota ad revestits de fullas dispostas regularment de tres en

usum praiparare. tres. Archeles,

JUGAU LA. ARTILLERIA, fp. sar de ella. Jugar la ARXICOMFRARIA. f. Societat depersonas pia-

artilleria. Tormenta bellica in hostem explicar. dosas, que's reuneixen per algunas devocions. Ar-
ARTIMANYA. f. Artifici astcia pera enga- chicofradia. Archiconfralernitas, atis.

nyar. Artimana. Techna, ai, dolus, i, ARXIGNSUL. m. Lo president de la acadmia,


ARTIM. m. nut. Yela llatina triangular que de la Crusca en Florncia. Archicnsul. Archiconsul,
's col-locava en lo pal ms prxim la popa tim. is.

rtimon. bort. Yela mlt gran que 's posava en


||
ARXIDUGAL. adj. Lo que pertany al arxiduch.
'1
la entena de la galera, quant lo vent era poch y Archiducal. Archiducalis.
temps bo. ARXIDUCAT. m. La dignitat y territori del ar-

ARTIS. m. ant. artes. xiduch. Archiducado. Archiducatus, us.


ARTISAT, DA. adj. Conforme las reglas del ARXIDUCH. m. En sn origen fou lo duch re-
art. Artizado, Ad artis regulas exactus. vestit de ms autoritat que'ls altres, Yuy dignitat de
ARTISTA, m. Qui exerceix algun art. Artista. Sober de ustria, y ttol de tots sos fills. Archidu-
Mechanicus, i, arlifex, icis. 1|
Notaris pblichs de la que. Archidux, ucis.
ciutat, y notaris reals, apotecaris, cerers, cirurgians, ARXIDUQDESA. f. La muller, filla y germana
botiguers y adroguers. Artista. Artifex, icis. |)
Qui del arxiduch. Archiduquesa. Archiducissa, 33.

estudia arts. Artista. Liberalium artium sludiosus. ARXILLAT. m. ms. arcellIjT.


ARTISTAMENT. adv. m. ant. ARTIFlClOSAMEffT. ARXIOTA. Arbre de nova Espanya,
f. semblant
ARTIT. adj. ant. diligent. al taronger, de olm los fruyts sq
y las fullas las ;

ARTITT. f. ant. estret. uns grans com de matafaluga que serveixen pera
ARTFILAS. m. pi. BOOTES. tenyir de bermell 1' estam, seda, cot, etc. Quant
ARTOLATRO. m. Adorador de Pa. Artolatro. es en pasta tira color de taronja. Archiote. Archio-
Panis venerator. tes, e.

ARTOLITS. m. Certa pedra de la naturalesa de ARXIPLACH. m. Part del mar poblada de


la esponja, y semblant un pa rod. Artolitos. Ar- islas. Per antonomsia 1' Egeu en lo Mediterrani.
tholitos, i. Archipilago. Archipelagus, i.

ARTRTIGH. adj. ARTTIGH. ARXIPESTRAT. m. La dignitat de arxipestre


ARTRDIA. f.anat. Articulaci en un os que reb y '1 territori de sa jurisdicci. Archiprestazgo, arci-
en sa cavitat lo cap de altra. Artrodia. Artrodia, ae. prestazgo. Archipresbyteratus, us.
ARTURO. m. astron. Estrella fixa de primera ARXIPESTRE. m. Lo principal dels preberes.
magnitut deia constel-laci del Bootes. Arturo. Ar- Es dignitat, Arcipreste. Archipresbyter, i.

turus, i. ARXITRAU. m, arquitrau.


ARUGA. f. Insecte mlt nociu que s' engendra ARXIU. m. Lloch ahont se guardan separada-
de las fullas verdas. Tamb s' aplica altres insec- ment y ab seguretat papers y documents de mlta
tes. Oruga. JEruca, campa, ae, bytelus, i. importncia. Archivo. Tabularium, chartophylatium,
ARUGA DE PI. Cuca roja, un poch
que en 1' vellosa, ii.
II
met. La persona la qual se confia lo ms re-
ivern se guareix del fret en los pins en unas telas servat. Archivo. Scrinarius,ii.
mlt sutils, que fa manera de taranyinas. Oruga ARXIVAR. V. a. Posar alguna cosa en l' arxiu
depino. Pini eruca. pera guardaria, Archivar. In tabulario servar.
ARUNDINGEAS. adj. bot. S' aplica las plan- ARXIVAT, DA. p, p. Archivado. In tabulario re-
tas que tenen forma de canya. Arundinaceas. Arun- condilus.
dinaceae. ARXIVER, m. y
ARSPICE. m. agorer. ARXIVISTA. m. Qui t sn crrech algun ar-
ARVENSE. adj. bot. Pertanyent al camp. Ar- xiu. Archivero, archivista. Tabulario praepositus,
vense. Arvalis. scriplure magister.
ARVELLAS. f. ant. VESSAS. ARXOTA. f. ARXIOTA.
ARXEA. f. Nom que 'Is qumichs donan al foch ARYTME. m. med. Desfalliment del pols. Arit-

que imaginan haver en lo centro de la terra pera mo. Arytmus, i.

urer los metalls y minerals, y pera sr com un


principi de vida en los vegetals. Archea, vulcano, al- AS.
ma del mundo. Yulcanus, i.

ARXER. m. ant. Soldat de la gurdia principal AS. prep. ant. a. HEn lo joch de cartas, la pri-
de la casa de Borgonya, que port Castella 1' empe- mera la de un sol punt de cada coll. As. Monas,
rador Carlos y 's reform en la entrada de Felip Y. adis. ter. Joch burro.
II
La primera moneda de me- ||

Archero. Corpoiis cuslo. tall que fongueren los Bomans per disposici de Nu-

ARXER DE LA CUTXILLl. m. ARXER. ma. Al principi fou de coure del pes de una lliura, de
ARXETS. m. escult. Ornaments composts de filets figura quadrada, sens encuny, fins prop de 180
ASC CATAL. ASC 139
anys que variant de pes y forma, rest imaginria A8CNDRER. V. a. ant. ENCNDREn.
com las lliuras catalanas, per sempre ab lo valor A8GEN8. m. AdelantamenI, promoci major
de 12 nnsas. As. As, assis. || Lo total de la herncia- dignitat. Asccnso. Ascensus, us. | cens. []
consenti-
As. Quid solidura. ||
Du dels pobles septentrionals. ment, APROIIACI.
As. As, assis. ASGEN8AMENT. m. ant. CENS.
EN TOT TROBA UN SIS 6 AS. fr. fam. S' aplica al que A8GEN8AR. V. a. Donar pndrer cens. Car-
en que dir. En todo tiene que decir.
tot troba faltas gar censo, acensuar. Fundum censo onerare, adstrin-
Nisi quod ipse facit nihil rectum putat. gere.
Fa ASOS. fr. met. Eixir mal alguna cosa, no lo- A8CEN8AT, DA. p. p. Acenstiado. Fcenerata pe-
grar lo que's pretn. Echar azar. Adversam sortem cunia gravatus.
periclitari. A8CEN8I. f. La acci de pujar alt. Ascemion'
l' as de onos no'l jugn bobos. ref. Adverteix que Ascensus, us. |] Per antonomsia la de Jesucrisl al
pera qualsevol cosa, per fcil que parega, es neces- cel y la festivitat anyal en que's celebra aquest mis-
sari tenir inlel-ligncia. As de oros no lojuegan bo- teri. Ascension. Domini nostri Jesuchristi in coelum
bos. Tractent fabrilia fabri. ascencio. Sacer Christi ascensionis dies. ||
assctipci.
A8AFATA. f. SAFATA. AscENCi OBLIQUA, astr. L'arch del equador, desde'l
ASAFTIDA. f. Goma pudenta, de olor de all, primer punt del ries fins al en que naix ab l'astre en
de color roig, y es remey contra 1' estrich. Asaf- la esfera obliqua, Ascencionoblicua. Oblicua ascensi.
tida. Assafetida, ai, stercus, diaboli. ASCENCI recta. astr. Lo mateix arch desde dit
ASAJAR. V. a. ASSAJAR. punt fins que naix en la esfera recta, Ascension recta.
ASALS. m. adv. ant. A escayre. Ollicmmente. Recta ascensi.
Obliqu, obliquura. A8GEN8IONAL. adj. astroD, Lo pertanyent la
SARO. ra. Planta, de qual arrel naixen las fu- ascensi. Ascencional. Ascensionalis.
llas en flgura de rony, y de entremitj la cama que A8GETA. m. Qui's dedica la perfecci cristiana.
sost en sa extremitat, las flors de color roig que tira Asceta. Asceta, ae.
negre : t la propietat de excitar lo vmit. Asara- ASCTIGH, GA. adj. S aplica als que's dedican
'

bacara, saro. Asarum, i, nardus rstica. la prctica y exercici de


perfecci cristiana, y als
la

ASBAGENAR. V. a, ant. Mitj curer. Salcochar, llibres y escriptors que'n traclan. Asctico. Asceticus.
sancochar. Male aliquid coquere, semicoctum relin- ASGITA8. m. pi. Heretges que veneravan en sas
quere. iglsias un bot inflat. Ascitas, ascodrogitas. Ascodro-
ASBAGENAT,DA. p. p. Salcochado. Semicoctus. gita, ascitai, arum,

ASBALAHIR. V. n. ant. Pasmarse. Yirium, mo- ASGLAR. v. a. ter. y sos derivats, estellar.
ts, senss facultate deflci. ASGLEPIADEA. f. Planta de brancas llargas, y
ASBERGINIA. f. ter. albergnia. fullas semblants las de la eura, per ms estretas;
Soflamar, abochornar. Rubore suffandere. es contra veneno. Asclepiada, asclepios, asclepiadas,
ASBRONGAR. V. a. Dir paraulas picants alg. hister. Hirundinaria, se, asclepias, adis.
A8GABRANTAR. v. a. ant. Consternar. Cons- A8CLEPIADU. m. Yers llat de un peu espon-
terno, as. du, dos coriambos, y un pirriqui, de un espon-
A8CALONITA. adj. Lo natural, y lo pertanyent du, un dctil ab cesura y Is dos ltims dctils.
Ascalon, ciutat de Palestina. Ascalonio, ascalonita. Asclepiddeo. Asclepiadaeum carmen.
Ascalonites, ac. A8GL. m. Aucell. botiguer.
ASGALUNIA. f. y ASGO. m. SoUevament moviment impetus de
ASCALUIVYA. f. Seba que's guarda per llavor. ventrell que provoca '1 vmit. Asc, arcada, nusea.
Ascalonia. Ascalonia, sa, ascalonium, ii. Nusea, , fastidium, ii. ||
met. Disgust fastigs que
ASCAMPAR. V. a. escampar. causa '1 mal olor qualsevol cosa. Asc, fastidio, nu-
ASGRIDES. Cuchs rodons que's fan en
f. pi. sea. Nusea, sa, fastidium, ii, || ant. rot, ventsitat.
las plantas, y tamb en lo budell recte de la perso- FR Asco. fr. met. Fr fstich, ser indecent
na. Ascridas. Ascarides, um. despreciable. Hacer ascos, ser un asco. Nihil san vi-
ASGENDNGIA. f. La srie dels pares y avis de lius, abjectius.
que descendeix cada h. Ascendncia. 3Iajorum fam- FR Ascos. fr. fam. Excitar lo vmit. Provocar
lia, series, sanguis, genus. vomito. Yomitum, vomitiones evocar, provocar.
ASCENDENT, A. adj. Lo pare avi de que des- FR Ascos DE ALGUNA COSA. fr. met. Dcsprecirla, Ha-
cendeix alg. Ascendiente. Majores. m. Predomini,|| cer ascos de alguna cosa. Aliquid fastidire, nauseare.
autoritat sobre de alg. Ascendienie. Imperium, ii, TENIR ASCOS. fr. Asqucar. Nauseo, as, fastidio, is.
jus, uris. II
Prestigi, valiment. Ascendiente. Praesti- A8G. m. Banchab respatllera, bastant ample y
gium, ii. Astre que s deixa vurer sobre 1' hori-
II caps pera tres quatre personas. Escaiio. Scam-
zont al temps de nixer alg. Ascendenie. Horosco- num, subsellium, ii.

pus, i, sidera natalilia. jl p. a. Ascendente. Ascendens. ASGLIAS. f. pi. Festas ab que'ls Alichs celebra-
TENIR MLT ASCENDENT, fr. SR l' AMO DEL AUCA. van Baco: consislian en pujar sobre un bot ple de
140 ASE DICCIONARI ASE
vent, y relliscant diveriian al poble. Ascolias. Asco- ASE RANCH. Allumat. Asno cojo, derrengado. De-
lia, ornm. lumbatus asinus.
ASCOMTRER. V. a. ACOMTRER. ASE SALVATGE. Espcc dc ase pardo ab clapas
ASCONA. f. ant. Espcie de llansa curta que 's blancas y negras. Asno salvaje. Onager, i.

llensava voltas contra 1' enemich. Chuzo. Spiculiis. AL ASE RucH ARRiERO BOIG. ref. Significa que pera
I
MNTERA, Varietat de eixa espcie de llansa. 'Is que ab capa de tontos no fan lo que deuhen, lo

ASGONDIRSE. V. r. mgabsb. millor remey es lo cstich. Al asno lerdo arriero lo~


ASCRIPTIGI, adj. Destinat, agregat. Adscripticio. co. Rationibus obsistentem fustis corrigat.
Adscriplius. AL ASE T MALA MULLER BASTONADAS HAN DE FR.
ASDELANAGAR. V. n. ant. UE lliscar. ref. Denota que'l cstich corretgeix los vicis fins de
ASE. m. Animal de quatre potas, de quatre aquells que careixen de rah. El loco por la pena es
cinch peus de alt, las orellas mlt llargas, y mlt cuerdo. Malo accepto stultus sapit.
sufert. Asno, burro. Asinus, i. || met. Tonlo, neci. As- EN MARMER T EN SALON COM MS VA MES ASKS SN.
no, burro, borrico. Stolidus, stupidus. ||
Instrument ref. JERUSALEM, JERUSALEM, COM, elC.
de quatre pals, units ab altres ms petits en lo milj BE POTS XIULAR SI l' ASE NO VOL BURER. fr. DO pOCh
pera estufar la roba del llit y escalfaria. Tumbilla, serveix manar repndrer qui no'n fa cas. La ci-
burro. Lignea compages ad lectum calefaciendum. tola es por demas, cuando el molinero es sordo. Surdo
ASE AB OR HO LOGRA TOT. ref. Dcuota que '1 qui t quid fabulam narras ?
diners logra '1 que vl per ton to que sia. Asno con BRAMS DE ASE NO PJAN AL CEL, 'l CEL NO'lS OU.

oro aknzalo lodo. Pecuniae obediunt omnia. Cuneta loc. fam . Denota que no's du fr cas de qui parla
consequitur aurum. sens rah. A palabras locas orejas sordas: oracion de
ASE CARREGAT Dl LLETRAS. fr. BRRO. perro no va al cicl. Non bene ccelestes mpia dexlra

ASE DB ARCADIA CARREGAT DE OR T MENJA PALLA. rcf. colit, Peccatores Deus non exaudil.
Reprn als que sn richs y 's traclan ab misria. cURER DEL ASE. fr. fam. Conixer l' error en que
Asno de Arcadia lleno de oro, y come paja. Onustus s' insistia. Caer de su asno de su burro de su bor-
auro paleam edit asinus. Inutiles avaro divitiai. rico. Errorem suum agnoscere.
ASE DE INDIAS. ALICORN. DE AUONT VINGU l' ASE, VINDR LA ALBARDA. ref.
ASB DE MLTS, LO LLOP Sb'l MEXJA. ref. BESTIAR DE Denota que ab lo principal ve comunment 1' acces-
MLTS etc. sori.Do vino el asno, vendrd la albarda. Pnecipua
ASE DE'k MORA, BE QUANTS VU s' ENAMORA, rcf. De- rerum semper accidentia concinnantur.
nota la facilitat dels que s' enamoran de totas las DEIXAM CAURER DEL ASE, T AJUDARME HAS. lOC. De-
donas que veuhen. Amor Irompetero, cuantas veo taii- nota que 'Is favors s' han de fr quant se neces-
tas quiero. Multivolus multas fallere gaudet amans. sitan. Djame caer y ayudarme has: cuando el hierro
ASE DE TOTS QUATRE QARTOs POTAS. fr. Mlt igno- estd encendido, entnces ha de ser batido. Cum ab asino
rant. Tonlo de tret de cuatro suelas. Suram stoli- delapsus fuero, mi porrigito manum.
'1
dus. FERMA l' ase ahont TON AMO vL. rcf. Donota
ASE DE TRAti. BURRO DB TRAG. mlt que's fa estimar l' inferior que obeheix pun-
ASE EUGASSER. Lo dcslinat pera la cria. Garanon, tualment. Ilaz lo que tu amo te manda, y sentardsle
Admissarius asinus. con l la mesa. Obedientia amcum ex hero fa-

ASK MAGKE PLE DE MOSCAS. loc. Denola que al pobre cit.

y miserable tots se li atreveixen, y procuran redu- LA CULPA DEL ASE DONARLA A LA ALBARDA. ref.
hir major misria. El perroflaco todo espulgas. e- S' aplica laspersonas que per disculpar sos defec-
pascunt asinuni muscarum millia macrum. tes los atribuheixen altres que no hi tenen part.
ASE Mou MLT DOLENT, MLT F. ref. Denoa que La culpa del asno echarla d la albarda. Propra in
las cabalcaduras de aquesta classe sn mlt bons alios crimina conferre.
mlt dolentas. Asno mohino muy ruin, muy fino. l' ase fa un COMPTE, Y 'l TRAGINER QUI l' ALBAR-
Pessimus est quadrupes vel praeslantissimus, hin- DA, n' Fi UN ALTRE. Deuola que las disposicions dels
nus. sbdits no tenen efecte sens la voluntat dels su-
ASK QUE ENTRA EN HERETAT AGENA, BIXIRA CARREGAT periors. Unopiensa elbayo,y otro el que lo ensilla.
DE LLBNTA. rcf. Denota que '1 qui entra en paratge Aliter dominus, long alia subditus cogitat.
prohibit s' exposa a rbrer algun dany. Asno que en- l' ase per FAM MENJA l' agram.
ref. Denota que

Ira /i dehesa agena, volverd cargado de lem. Alienam quant la necessitat apreta no's repara en delicadesas-
melis raessem, ninl mulcatus abibis. A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa
ASB qui'm PORT, T NO CABALL QUe'm ENDERROCH. ref. ninguno: cuando no tengo solomo de todo como. Opti-
Ensenya que es millor contentarse ab un estament raum condimentum fames. Bona oTa post panem.
milj que aspirar al perill dels grans empleos. Mas mat fora TANT PERDUT l' ASE. lOC. fam. DEL MAL LO
quiero asno que me lleve, que caballo que
me derrueque MNOS.
derrengue. Oportet agrum imbecilliorem esse quam PERA Ts'hA TRET l' ASE DEL ESTABLE. lOC. rU.
agrcola m. prOV. PERA T SN LOS GUANTS, ETC.
ASE CATAL. ASP 141

i TOT ASE MOH MLT DOLENT MLT


pren en sentit
finn.
literal. sno mohino, muy min muy
Pessimus est quadiupes, vel preslantissimus
F. rcf. Que's ASFIGIA.
forsas, respiraci
f. med. Privaci repentina de polsos,
y moviment, de modo que es 1'
ltim grau de sincopo. Asfixia. Asphyxia, a3.

hinnus. ASFOLLAR. V. a. AFOLLAR.


MLTS ASES Dl HA AL MERCAT QE s' ASSEMBLAN. loC. ASEMBLA. m. ADZEMBLA.
usa manera de comparaci pera disculpar A8FOR8AR. V. a. Cobrar forsas lo malalt. Alear,
to S'
subjecte determinat. Hay un diabh que se parece ir aleando. Respiro, as, sanitatem recuperar.
otro, hay muchos diablos (jue se parecen nnos d olros. ASGORDAR. v. a. ant. mirar.

Plurima quidem inler se simillima sunt. SIA. f. Pedra pareguda ala tosca. sia. sia,
NO HAVa VIST MAY ASES voLAu. fr. fam. Nota la a;.

falta de coneixement en las cosas comunas. No ASITICH. adj. AssiATicn.


haber oido campanas. Nec omnibus nota nosse; aures A8ICAT8. m. ant. Esper de una sola punta
peregrinari. de ferro, y en ella una rodaixa distncia propor-
PER PEGAR AL ASE PEGAR A LA ALBARDA. ref. QUO cionada pera que no danye al caball. Acicate. Cal-
s' aplica als que tot ho confonen sens saber lo que's car, aris.
fan. Por dar en el asno dar en la albarda. Longe ASIENTO. m. ASSENTO.
scopo aberrare. ASILE. m. ant. assilo.

QUANT l' ASE s' HAUB MORT DE RIALLAS. fr. fam. ASURER. V. n. ant. surer.
LA SEMMANA DELS TRES DIJOUS. ASLLOMAR. V. a. ter. allomab.
QE SAB L' ASE QE COSA ES SAFRA, SI MAY HA ESTAT ASMA. Malaltia de pit que embarassa
f. la res-
ADROGUER, ref. Reprn al que vol donar sn vot en piraci. Asma. Asthma, a;, spirandi diTicultas.
matria que no entn. El ciego no distingue de colo- ASMTIGH, CA. adj. Qui pateix asma lo que
res, CcTCUs natus non judicat de coloribus. pertany aquesta malaltia. Asmtico. Asthmaticus,
QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL LO COMPRA, ref. DenOta dyspnoicus.
que alg desprcia afectadament alguna cosa pera ASMENT. m. ESMENT.
dissimular lo desitj que t de ella. Quien dice mal de A81VIOLAR. V. n. y derivats, esmolar.
la pera ese la lleva: quien desalaba la cosa ese la com- A8NA. f. ant, BURRA.
pra. Quod saepe vituperas, tndem proprium fa- ASNET. m. d. ant. aset.
cies, ASOLA8. m. adv. A soLAS.
QUI NO PT HAVRLAS AB l' ASE LAS HA AB LA ASOLDAR. V. a. ant. assalariar.
ALBARDA. rcf. Quc s' aplica las personas que quant ASOLRE. V. a. ant. absldrer.
no's poden venjar dels qui'ls han ft mal, se venjan A8PA. f Greu en figura de una X, com la
. en que
en cosas sevas. Quien no puede dar en el asno da en fou martirisat sant Andreu. Aspa. Decussis, is.
|]

la albarda. Laedere alium qui non valet obtrectans arq. Fustas que serveixen pera umplir un vuyt.
gaudet. Aspas. Tigna, orum, En los molins de vent alas
||

SEGONS l' ase la ALBARDA.Deuota que'l port y


ref. grans, forradas de drap que's posan en 1' arbre, y
tracte pera no frse reparables s' han de conformar reben lo vent pera fr rodar la mola. Aspas. In axe
ab la qualitat y dignitat del subjecte. A chico paja- molitrino vela.
rillo, chico nidillo: cada ollaza su coberteraza. Par ASPA de sant ANDREU. La creu que posavan als
paribus referas. Modus est pulcherrima virtus. juheus reconciliats. Aspa de san Andrs. Decussata
sNs DIR ASE NI BSTIA, loc. fam. Sus demanar crux rubra. ||
En lo blas, figura de una aspa creu
llicncia, sens dir paraula. Sin decir oste ni moste, de sant Andreu que ocupa '1 ters del escut. Aspa
cho niarre. Sine venia, hospite insalutato. de san Andrs, cruz de Borgona, borgonota. In
sR UN ASE. fr. Se diu de las personas que sn en stemmatibus decussata crux,
extrem tontas, fan alguna necedat. Ser un burro. ASPALAT. m. Arbre y fusta oliosa, las virtuts
Stupidus, clitellarius homo. de la qual substituheixen las del cever. spalato.
1
TRARER l' ase DEL COS. fr. TBAURER LA LLANA. Aspalathus, i, spina candida.
DEL CLATELL. A8PARGATA. ant. espardenya. f.

TRs DE ASE. exp, Deuota la incapacitat necedat A8PRRECH. m. ESPARRECH.


de alg. Pedazo de alcornoque, de animal, de brulo, A8PARREGUERA. ESPARREGUERA. f.

m de bstia. Stolidus, stupidus.


ASENADA.
rada, asnada. Slultitia,
f. Bestiesa, tonteria. Machada, bur-
ae.
A8PAS8AGAR. v. n. ant. Frecuentar,
Freqento, as.

A8PATXAMENT. m. ant. y
menudear.

ASENAL. adj. Lo que pertany al ase. Asnal. A8PEATXAMENT. m. ant. Desembrs. Des-
Asininus, asinarius. pacho. Expeditio, nis.
ASENS. m. aum. Asnazo. Grandior asinus, ||
A8PEGTE. m. Lo que'ls objectes presentan la
Lo mlt neci tonto. Asnazo. Stolidissimus. vista. Aspeclo, semblante. Facies, ei. La cara de las
||

A8ENET. m. d. y personas. Aspeclo, semblante. Frons, tis, vultus, us.


A8ET. m. d. Asnillo. Asellus, asellulus, i.
li
La situaci que tenen en lo zdiach unas estiellas
142 ASP DICCIONARI ASQ
respecte de altras. Aspecto. Aspectus, us, facies, ei. ASPRA. f. Lo pal cunyaque sost 'Is arbres,
TENIR BON MAL ASPKCTE. ff. met. Tenir una cosa seps etc. Rodrigon. Ridica, , pedamen,inis, scipio,
bon mal estat disposici. Tener buen mal aspec- nis.
to. Rem apte vel perperam instructam esse. lo temps de posar spras. Rodrigazon. Pedationis,
ASPERAMENT. adv. m. asprement. pedandi tempus.
ASPEREDAT. f. y POSAR SPRAS. fr. Rodrigar. Palo, pedo, as, vites
ASPERESA. ASPRESA. f. statuminare.
ASPERGES. Yeu purament llatina que significa ASPRAR. V. a. ENASPRAR.
ruixament, aspersi. Asperges, aspersion. Aspersio, ASPRE. adj. Lo que es desapacible al tacto per
nis. (I
L' instrument ab que s' espargeix la aygua tenir desigual la superfcie, com la tela grossera, la
beneyta. Bisopo, aspersorio. Aspersorium, ii, asper- fusta no brunyida, etc. Aspero. Scaber, asper. ||
Ter-
gillum, i. 11
met. dispersi. reno desigual pera caminar per ell. Aspero, escabro-
QUEDARSE A ASPERGES. fr. fam. QEDARSE EN ALBIS. sa. Praruptus, importunus. || met. Desapacible al
ASPERGIR. V. a. Arruixar de modo que la ay- gust, com la fruyta poch madura. Acedo, aspero.
gua cayga gotas escampadas. Rodar. Roro, irro- Acerbus, immitis. ||
Desapacible al ohido. Bronco,
ro, as. spero, ingrato. Asper, injucundus. || Lo que es con-
ASPERIT. m. ant. esperit. |1
pi. esperits vitals. trari la suavitat y afabilitat de geni, com temps
ASPERITAT. f. ant. ASPRESA. ASPRE, paraulas aspras. Aspero, severo. Injucundus,
SPERO, A. adj. ASPRE. austerus, severus. [|
terrible. (]
ant. Los antichs do-
ASPERSI. f. La acci de aspergir. Aspersion, navan aquest nom la moneda nova que no s' havia
rociadura. Aspergo, ginis, effusio, nis. ||
ant. Derra- gastat ab 1' us. Aspro, aspero, aspre. Nummus as-
mament de sanch. Efusion derramamiento. Eccheu- per. II
Altra moneda del temps de Justini, y altra
ma, atis, effusio, nis. de Turquia que equival quatre maravedissos y
ASPERSORI. m. ASPERGES. 2. mitj. Aspro, spero, aspre. Nummus asper. ||
rgido.
ASPRULA. f. GRANZA BORDA. ASPREDAT. f. ant. y
ASPI. m. Instrument pera formar" rams ma- ASPRE JAMENT. m. ant. La acci de asprejar.
deixas de fil: forma una creu per la part superior y Asper eamiento. Asperare.
altra per la inferior en direcci atravessada la ASPREJAR. V, a. Tenir alguna cosa '1 gust as-
primera. Aspa. Decussis, is. pre. Asperear. Acerbi saporis esse.
sR UN ASPI SENSE BROCAs. fr. fam. Sr intil pera ASPREMENT. adv. Ab aspresa. Asperamente.
tot. Este nueslro hijo don Lope ni es miel ni hiel, ni Asper, asperiter.
vinagre ni arrope. Prorsus inutilem esse. ASPRER. m. aspra.
ASPIA. m. ESPIA. ant. II
aspi. ASPRESA. f. La qualitat de aspre. Aspereza, as-
ASPIAR. Formar rams raadeixas en 1' aspi. perura. Asperitudo, inis, scabies, ei. [|
Desigualtat,
spar. Fila in decussi convolvere. del terreno. Aspereza. Asperitas, loci iniquitas. |j
En
ASPIAT, DA. p. p. Aspado. In decussis convo- lo tracte y costums. Aspereza. Acerbitas, atis. j]
met.
lutus. Se diu de las cosas desapacibles al gust al ohide,
ASPIERA. f. ESPITLLERA. del estil desigual, etc. Aspereza. Asperitas, acerbi-
ASPIRACI, f. La acci y acte de aspirar. As- tas, austeritas, atis.
piracion. Aspiramen, inis, aspiratio, nis, |j
gram. La ispRES DE vida. loc. Rigor, austeritat, Aspereza
forsa ab que's pronuncian algunas vocals, com en la de vida. Austeritas, severitas.
HE de cohet. Aspiracion. Aspiratio, nis. ms. L' [| ASPRET, A. adj. d. tJn poch aspre. Asperillo.
espay menor que la pausa, en quant se dona lloch Subasper,
la respiraci. isj)iVflCOi. Intervallum,i, spiritus, us. ASPRETAT. f. ASPRESA.
ASPIRANT, p. a. Aspirants. Spirans. ASPRSSIM, A. adj. sup. Asperisimo, asprrimo
ASPIRAR, v. a. Atrurer 1' ayre exterior intro- Asperrimus, perasper.
dubintlo en los pulmons. Aspirar. Aspiro, respiro, as. ASPRSSIMAMENT. adv. m. Asper isimamente.
II
Pretndrer desitjar ab nsia. Aspirar. Afecto, Asperrim, acerbissim.
as, appeto, is. ||
gram. Pronunciar las vocals ab ms ASPROR, f ASPRESA. .
II
La rigidesa que deixa la
forsa de la regular per medi de la h com en proce- mola al ferro. Aspereza. Asperitas, atis.
heix. Aspirar. Yocem aspirar. ||
Notar las vocals ab ASPRORETA. f. d. Lo gustet poch aspre agre.
aspiraci. Aspirar. Inspiro, as. Asperillo, aspereze. Subasper, austerulus, i.
H En lo
ASPIRAT, DA. p. p. Aspirado. Aspiratus. vi. Rabanillo. Acrimonia, ae, acerbitas, atis.
SPIT. m. Espcie de vvora de un peu de llar- ASQUERS, A. adj. Lo que causa asco. Asque-
gria, de color de coure abuna barruga sobre la ex- roso. Fastidiosus, nauseabundus.
tremitat del nas. Aspid. Aspis, idis. SQDERS vos HAV TORNAT? PUES DE AQUEST GUI-
ASPITLLERA. ESPITLLERA. f. sado ja n' HAV MENJAT, rcf. Coutra aquells, que
ASPLENI. m. bot. Planta, falsia. millorant de fortuna, desprecian lo que apreciavan
ASPORDIR. V. a. ant. espavobdir. en pitjor estat. Asqueroso os habeis lornadof pues ya
.

ASS CATAL. ASS U3


comisteisde eseguisado. Quas olim edisti, quid nunc ASSAHONAR coil UN POP. fr. Douar mlts cops al-

ita respuis escs? g. Zurrar. Verbero, flagello, as.


ASQUER08AMENT. adv, m. Forament. As- AS8AHONAR8E. V. r. Madurarse y posarse en
querosamenc. Sordid, immund,squalid. sah alguna cosa. Sazonarse. Maturesco, is, perfec-
ASQUEROSisSIM, A. adj. sup. Asquerosisimo tionis statum attingere.
Sordidissimiis. ASSAHONAT, DA. p. p. Sazonado. Conditus.
ASQEROSITAT. f. Brutcia que causa ascos. [|
Zarrado, curtido. Maceratus. || met. CuUivado. Ex-
Asquerosidad. Squalor, is. cultus.

AS8. adv. 1. AQU. ASSAIG, m. Examen, regoneixement, proba.


ASSA uoRA. A aqueixa hora. A esa hora. Illud horB. Ensayo. Prolusio, probatio, nis, periculum, i.

ASSABANONAR. V. a. Ablanir alguna cosa. ASSAILER. V. a. ant. Acomtrer. Salir al en-


Suavizar, sobiir. Mitigo, as. cuentru. Obviam alicui procedere.

ASSABEIVSAR y ASSAJADOR, A. m. y f. ter. Qui fa la proba de


ASSABENTAR. V. a. ant. Fr saber, noticiar. alguna cosa. Ensayador. Examinator, is. ||
Qui ins-
Eacersaher, noticiar. Nuntio, as. truheix. Ensayador. Instructor, is, edocens, tis.

ASSABIRIR. V. a. ant. sua visar. ASSAJAMENT. m. ant. ENSAIG.

ASSABORAR. V. a. ant. ASSABOBIR. ASSAJAR. V. a. ENSAJAB. j]


INTENTAR, ant. SON-
ASSABORIDOR. in. ASSAHONADOR. 2. DEJAR.

ASSABORIMENT. m. ant. SABOR. Assahona-


II
ASSALANTAR. v. a. ant. imbhir.
ment de las viandas. Condimento. Condimentum, i. ASSALARIAR. V. a. Senyalar salari sou al-
ASSABORIR. V. a. ASSAHOXAR. 1. II
Tastar. Ca- g. Asalariar. Mercede, pretio conducere.
lar, probar, gustar. Delibo, gusto, as. || v. n. sabo- ASSALARIAT, DA. p. p. Asalariado. Mercede
BEJARSE. conductus. II
adj. Assenyalat, determinat, com Uoch
ASSABORIT, DA. p.p. ASSAHONAT. ASSALARIAT. Semlado. Signatus.

ASSAGIAMENT. m. ant. SACIETAT. ASSALT, m. Acomesa impetuosa pera entrar en


ASSACIAR. V, a. Satisfer la gana de menjar. una plassa fortalesa forsa de armas. Asalto. Ir-
Tamb s' usa com recproch. Saciar. Saturo, satio, ruptio, oppugnatio, aggressio, nis. ||
En la esgrima,
satuUo, as. |1
met. Satisfer lo desitj del animo. Sa- acomesa assegurant un temps lo peu dret y la es-
ciar. Animum, cupiditatem explere. pasa, isa/o. Improvissus et vehemens ensisjactus.
ASSACIAT, DA. p. p. Saciada, harto, satisfecho. met. Acomesa vehement y repentina de algunas
II

Satiatus. cosas inanimadas, com passions, malaltias, etc. (|

ASSADOLLAR. v. a. y derivats, assaciar. Asalto. Invasi, nis, mpetus, us.

ASSAFATE. m. ant. safata. ASSALT HOM. exp. ant. Bombre de prendas, bello

ASSAG. m. ant. ensaig. hombre. Idoneus, aptus homo.


ASSAGELLAR. v. a. SELLAR. DE ASSALT, adv. 1. De improvs, repentinament.
ASSAGETADOR, A. m. y f. Qui^assageta. Asae- De repe^ite. Subit, extempl,
teador. Sagittarius, ii. DONAR ASSALT, fr, ASSALTAR.
ASSAGETAR. V. a. y ASSALTADOR, A. m. y f. Qui assalta. Asalta-
ASSAGETEJAR. V. a. Disparar sagetas. Asae- dor. Oppugnator, incursator, is.

tear. Acontizo, as, sagittis petere. ASSALTAMENT. adv. m. ant. BELLAMENT.


ASSAGETEJAT, DA. p. p. Asaeteado. Aconti- ASSALTAR. V. a. Donar 1' assalt alguna plassa
zatus, sagittis petitus. fortalesa. Asaltar. Oppugno, expugno, as. || Sor-
ASSAHONADOR. m. Qui assahona las pells. pndrer, acomtrer alg de improvs, com fan
Zurrador, curlidor. Goriorum, pellium subactor, co- los lladres en los camins. Asaltar. Subit irruere,
riarius, ii. Qui assahona las viandas. Guisandero.
\\
irrumpere. || met. Esdevenir de prompte alguna co-
Coquus, i. sa accident. Asaltar. Invado, corripio, is.
ASSAHONAMENT. m. Lo gust de las viandas ASSALTARSE. V. r. ant. Enamorarse de alguna
assahonadas. Sazon, sabor, sainete. Succus, i, sapor, cosa, Prendarse. Amore capi,
is, gustus, us. II
Lo de las pells. Zurra, adobo de ASSALTAT, DA. p, p. Asaltado. Oppugnatus.
pieles. Maceratio, nis. [j
met. sah. ASSAMBLEA. f. Junta, congrs. Asamblea. Con-
ASSAHONAR. V. a. Donar la vianda lo punt venlus, coetus, us. Tribunal dels grans priorats
||

de gust que correspon. Sazonar, condimentar, dar


li del orde de sant Joan. Asamblea. Conciliura, ii, se-
sabor. Condio, is, sapid condire. || Posar las cosas natus, us. Toch de caixa timbal militar pera avi-
||

alpunt y maduresa que deuhen tenir, com lo sol sar la tropa. Asamblea. Classicum, ei,
ASSAHONA 'Is fruyts. Sazonar, madurar. Maturo, as, ASSAMORRAR. Matar despedassar lo
v. a.
matur disponere. Oprimir sovint alguna cosa pera-
|| llop altra fera la presa que agafa, sacudinfla de un
que s'ablanesca amolle. Sobar, amasar. Macero, as. costat altre. Zamarrear. Denlibus inch inde con-
Adobar las pells rascantlas lo pel. Zurrar, curlir.
[j cutere.
Coria, pelles macerare, polir. | ant. maubab. 5. A8SANEAR8E. v. r. Informarse, instrohirse de
144 ASS DICCIONARI ASS
alguna cosa. Cereiorarse, enterarse. Cerciorem fieri, ASSEGURADAMENT. adv. m. Sns dupte. Se-
cerlisso, as. guramente. Cerl, secur.
ASSANEAT, DA. p.p. Enterado, penetrada. Cer- ASSEGURADOR, A. m. y f, Qui assegura. se-
cioratus. gurador. Vas, adis, sponsor, is.

ASSAPUDENTA. f. ASSAFTIDA. ASSEGURAMENT, m. y


ASSARIRSE. V. r. Moderar, templar cessar ASSEGURANSA. La acci f. de assegurar. Ase-
del tot r enuig, enfado senyals de furor altra guramiento. Caulio, nis, fides, ei. |j
seguretat.
passi, especialment en lo semblant de la cara. Es- ASSEGURANT, p. a. assegurador.
turdirse, serenarse, despejarse. Sereno, as. ASSEGURAR. V. a. Donar firmesa seguretat
ASSARIT, DA. adj. asturdit. alguna cosa pera conservaria, pera que's mantinga
SSARO. m. Planta, saro, en sn lloch. Asegurar. Firmo, as, constabilio, com-
ASSARRONAR. V. a. Pegar algi. Zurrar, tun- munio, is. Respndrer del perill dels geners en

dir palos. Flagello, verbero, as. ||


Desgavellar, des- lo comers de mar. Asegurar, Vador, aris, sponsio-
arreglar lo vestit que's porta. Enfardelar. Consarci- nem prelii solvendi facere, si res pereat. Posar ||

no, as. alguna cosa en un paratge segur, com las personas


ASSARRONAT, DA. p. p. Apaleado. Fastiga- en la pres. Asegurar. In vincula conjicere. Afir- ||

tUS. l\
MALENDRESSAT, mar la certesa de alguna cosa. Asegurar, afirmar.
ASSASS, m. ASSESSINO. Assevero, as, pro cerfo confirmar. ||
Preservar de
ASSATG. m. ant. ensaig. algun dany perill. Asegurar. Defendo, is. ||
Donar
ASSATIAR. V. a. siTiAR. II
ant. situar, assen- xisa. Asegurar. Praedem dare. || promtrer.
tar, QUI ASSEGURA DURA. ref. Dcuota que '1 qui empren

ASSATJAR. V. a. y derivats, ensajar. ab coneixement algun negoci sortir b de ell. Quien


ASSATS. adv. ant. Suficientment. Baslanfe, bas- bien ala bien desata. rdua aggressus, ipse sibi ex-
lanlemente. satis, sat. \\Muy. Maxim. m. ant. en- tricandi inveniet viam.
||

saig. ASSEGURARSE. V. r. Posarse en cobro. Asegti^

ASSAU. adv. ant. bastant. rarse. Sese tutum pra3Slare.


ASSAYAR. v, a. ensajar. ASSEGURARSE DE ALG. fr. Agafarlo. Coger, prender.
ASSEADAMENT. adv. m. Curiosament. Aseada- Prehendo, capio, is. ||
Fr alg del su partit.
nunte. Concinn. Atraer, arrastrar. Ad suam sententiam adducere. ||

ASSEAR. V. a. Adornar, compndrer ab curio- Enterarse de alguna cosa. Enterarse. Calleo, es.
sitat ; tamb s' usa com recproch. Asear. Excolo, ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado. Constabi-
percolo, is. lilus.

ASSEAT, DA. p. p. Aseado. Perpolitus. ||


adj. ASSEGUT, p. p. de assurer. Sentado. Sessus.
Pulit, curis. Aseado. Nitidus, elegans. ||
Ft ab pri- ASSELLAR. V. a. SAGELLAR.
mor. Aseado. Scit elabora tus. ASSEM. adv. ant. aqu. 1.

ASSECADOR, m. Lloch ahont se posa alguna ASSEMBLAR. V. a. ant. SEMBLAR.


cosa secar. Secadero. Locus ad aliquid siccandum ASSENAT, DA. adj. Qui l mlt seny. Sesudo,
aptus. asesado. Cordatus, sensatus, maturus.

ASSECAR. V. a. Extrurer fr que s' exhale la ASSENSAR. v. a. y derivats, ascensar.


humitat de algun cos per medi del ayre calor. ASSENTADA, f. SESSI. || VEGADA.
Secar. Sicco, as, torreo, es. ||
Gastar consumir la DE UNA ASSENTADA. lOC. DE UNA VEGADA.
sab such substancis de alguna cosa. Secar. Ex- ASSENTADAMENT. adv. m. Ab cordura. Jui-
sicco, desicco, adsicco, as. ciosamente, cuerdamente. Consulto, prudenter.
ASSECARSE. V. r. Prdrer los arbres y plantas ASSENTADOR. adj.. ANNOTADOR. \\ Lo qui assen-
lo vigor, aufana, y verdor per causa del calor fret. ta col-Ioca alguna cosa. Asentador. Collocador.
Secarse. Aresco, exaresco, intereo, is. Aixugarse ||
ASSENTAMENT, m. La acci de assentarse.
alguna cosa. Secarse, enjugarse. Areo, Adareo, es. Asentamiento. Sedes, for. La possessi que dna
is. ||
||

assedegarse. Quedar impedit 1' us de algun


II mem- 1 jutge al demanador dels bns del contrari per
bre. Baldarse. Membrorum usu privari. no respndrer aquest la demanda. Asentamiento.
ASSECAT, DA. p. p. Secado. Siccatus. Bonorum ex judicis sententi possessi.
ASSEDAR. v. a. Ainar lo cnem en lo rastell. DE AssENT. m. adv. ant. De espay. De espacio. Pau-
Asedar. Gannabim suvem reddere, perpolire. la tim.
ASSEDEGARSE. V. r. Patir mlta set. Apalam- ASSENTAR, v. a. Posar alg en la cadira,
brarse. Siti ardre. .
banch altre siti. S' usa com recproch. Asentar,
ASSEDEGAT, DA. adj. Qui t mlta set. Sedien- sentar. Sedeo, es. || Presuposar alguna cosa pera
to. Sitibundus. obrar ab seguretat. Asentar, sentar. Pono, statuo,
ASSEGURACI. f. Contracte pera assegurar en is. II
Afirmar, donar per certa alguna cosa. Asentar,
lo comers los perills del mar. Segura, aseguracion. afirmar. Affirmo, assevero, as, ratum habere, || No-
Caatio.nis. tar, posar per escrit, Asentar. Scripto tradere. ||
ASS CATAL. ASS 145
Posar, col-locar alguna cosa de manera que's man- est situada alguna cosa. Asiento. Silus, us, locus, i.

linga ferma. Ascnlar. Firmo, as. []


Fr algun conveni En los ediGcis la uni dels materials causada pel
II

tracte. Asentar. Paciscor eris, fodus inire. |1


for. pes de ells mateixos de lo que resulta major so-
Posar en possessi dels bens del contrari per no lidesa. Asiento. Gonsolidilas, atis. ||
prudncia, cor-
respndrer aquest la demanda. Asenlar. In pos- DURA. II
En las ndias lo territori y poblaci de las

sessionem ex judicis sentenlia milti. ||


domiciliarse. minas. Asiento. Fodinarum terminatio, regi. ||
La
I)
Entre sastres aplanar las cosluras. Scntar. Sutu- part del fre que entra en la boca del caball. Asiento.
ras complanare, ||
En la esgrima deixar la espasa Equi mandbula. [| domicili. ||ant. allotjament.
en terra, desistir. Asenlar. In ludo gladiatorio de- ESTAR, FR ,QUEDARSE DE ASSENTO, fr. EstablirSe
sistere, ensem humi deponere. en algun poble paratge. Estar, quedarse de asien-
ASSENTAR LO UEAL, LO CAMP, etc. fr. Acampar las to, hacer asiento. Domicilium, sedem in aliquo loco

tropas. Acampar el ejrcito, las tropas, asentar los figere, collocare.


rcales, el campo. Castra ponere. ASSENYALADAMENT, adv. m. Principalment.
ASSENTAR LA FUSTi. fr. ENGRAnELLAR. Senaladamente. Consignat, praisertim. |]
ant. Mlt
ASSENTAR SAS COSAS. fr. ARREGLAR. b. Excelentemente, esclarecidamente. Praeclar, splen-
ASSENTARSE. V. r. Dit del menjar burer, did.
rbrerho b '1 ventrell. Sentar la comida bebida: ASSENYALADOR, A. m. y f. Qui assenyala.
abrazar el eslmago la comida bebida. Stomachum SeTialador. Signalor, is. 1|
Barreta de ferro que ab
cibi, potionis lenacem esse. [j
arq. Solidarse 1' edi- sa sombra 's coneixen las horas en los rellotges de
fici ab lo pes dels mateixos materials. Asenlarse, ha- sol. Mostrador, aguja, gnomon. Gnomon, onis, ho-
cer asiento. Subsideo, es. j]
Allistarse en alguna con- rarura index. ||
La que senyala las horas en los re-
gregaci, etc. Asentarse, alistarse. Adscribi, dare llotges de corda. Aguja, manecilla, saeta. Index, icis.
nomen. | Dit dels licors, assolarse. H met. Posar ASSENYALADOR DE PA. Instrumcut dc ferro pera as-
judici. Reportarse, moderarse. Moderari, contineri. || senyalar lo pa abans de posarlo al forn. Artera. Si-
LLOGARSE. j]
Pndrer possessi de algun empleo. To~ gillum ad panes obsignandos.
mar posesion. Possessionem sumere. IJ
Dit de la ASSENYALAMENT, m. La acci de assenyalar.
ferradura, Uastimar la pota per estar massa apretada Senalamiento. Assignatio, designatio, nis.
ab ella. Asentarse. Solam ferream pedem opprime- ASSENYALAR. V. a. Posar marca senyal
re. alguna cosa pera coneixeria. Senalar. Signo, as, rem
AssENTARSB AL LLIT. loc. Incorporarsc en la cama. signo notar. rubricar. || Determinar, fixar, com
|1

Pectore (enus in leclose erigere. ASSENYALAR lo dia, mcs, any, etc. Senalar. Signo,
ASSENTARSE B ALGNA COSA. fr. mct. Agradar, sr destino, as, eligo, is. Fr alguna ferida senyal en
||

conforme al gust dictamen. Sentar bien una cosa, lo cos. Senalar. Yulnere signar. |1
Mostrar, manifes-
Benaccipere. arridere. 1|
Escurer, convenir b una tar alguna cosa entre altras. Senalar. Signo, desig-
cosa ab altra, com lo vestit, etc. Asentar. Aptari. no, as. II
Fr senyal pera donar alguna notcia; y
NO ASSENTARSE B 'l MENJAR BURER. loC. NO htt- aix 's diu: Monjuich assenyala un barco de guer-
cer bien la digestion, no asentarse en el eslmago al- ra. Senalar. Signum dare. Dir determinadament
||

guna cosa. Stomachum gravar, cibum agr coque- alguna cosa. Senalar. Assigno, noto, as. ||
Amenas-
re. sar, designar ab los ulls, dit, etc. Senalar. Indico,
ASSENTAT, DA. p. p. Senlado, asentado. Ses- as. II
Apuntar los tantos en alguns jochs de carlas.
sus. II
adj. met. Judicis, prudent. Senlado, sesudo, Senalar, apuntar. Noto, as.
asesado. Maturus, quietus. j|
persuadit. ASSENYALARSE. V. r. Distingirse, singulari-
PER BEN assentat QUE ESTIGAS, QUE NO PTS CAURER sarse especialment en matria de reputaci, crdit
NO DiGAS. ref, fam. no digas de aquesta ayga, etc. honor. Senalarse, distinguirse, singularizarse. Emi-
ASSENTIMENT, m. ant. La acci y efecte de neo, es, excello, is, primas ferre.
consentir. Asenso, consentimienlo. Assensio, nis, as- ASSENYALAT, DA. p. p. Senalado. Signatus,
sensus, us. ||
llicncia. designatus. ||
adj. Il-lustre. Senalado, insigne, distin-
ASSENTIR, v. n. Convenir ab lo judici dicta- guido. Clarus, eximius. | Notable. Notable. Nolatu
men de altre. Asentir. Assentior, iris. dignus.
ASSENTISTA. m. Qui fa algun contracte ab lo ASSENYAT, adj. ant. Entenimentat. Sesudo. Ma-
rey ab lo pblich pera la provissi de algun exr- turus, cordalus.
cit, etc. Asentista. Publicanus, biarchus, i, ASSEQUIBLE, adj. Lo que's pt consegnir. Ase-
ASSENTIT, DA. p. p. Asentido. Assensus. quible. Impetrabilis, quod assequi potest.
ASSENTO, ra. Siti, cosa pera sentarse, com ca- ASSER. m. CER.
dira, etc. Asiento. Subselliura, ii, sedes, dis. ||
Con- ASSERAR. V. a. ACERAR.
tracte conveni. Asiento. Pactio, nis. ||
Prudncia, ASSERGI. f. Afirmaci. Asercion, aserto. Asse-
seny. Asiento, cordar, madurez. Prudentia, ai, sana vera tio, nis.
mens. [[ Lo lloch que t cada hu en un tribunal ASSERENAMENT. m. La acci de asserenarse.
junta. Asiento. Locus, i, sedes, is. |1
Lo lloch ahont Serenidad. Serenum, sudum, i.
TOMO I. 20
146 ASS DICCIONARI ASS
ASSERENAR. Posar clara y serena, (ran-
V. a. ASSEVERACI, La acci de asseverar. Ase-
f.

quilisar alguna cosa, com lo lemps, la mar, etc. veracion, afirmacion. Assevera tio, affirmatio, nis.
Serenar. Sereno, as. [] Posar la aygua la serena. ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament.
Serenar. Yesperlino vapori aquara exponere. ||
Apa- Aseveradamente. Brmat, asseveranter.
ciguar, assossegar disturbis y avalots. Serenar, cal- ASSEVERAR. V. a. Assegurar, afirmar lo que's
mar. Sedo, placo, as, []
met. Templar, moderar 1' diu. Aseverar. Assevero, firmo, confirmo, as.
enuig. S' usa com recproch. Serenar. Frontem, ASSi. adv. 1. AQU. Ara. Ahora, aqu. Nunc. II

vultum serenare. SSIA. f. Una de las parts del mon. sia. sia, se.

ASSERENARSE. V. r. Abonansarse '1 temps. ASSIARCA. m. Magistrat de la Assia menor, que


Serenarse. Sereno, as. ||
met. Cessar la agitaci de presidia als jochs que's tenian en honor dels Dus
las passions. Serenarse. Yultum placidum aut sere- dels emperadors. Asiarca. Asiarcha, se.

num reddere. ASSITICH, CA. adj. Natural de la Assia lo


ASSERENAT, DA. p. p. Serenado. Serenatus. pertanyent ella. Asitico, asiano. Asiaticus, asia-
ASSERIR. Y. a. ant. y derivats, afirmar, assbye- nus. 11
Dit del estil que ab mltas paraulas explica
RR. []
ESTRDIRSE. pochs conceptes. Asitico. Asiaticus.

ASSERT. m. filos. Afirmaci. serto. Assertum, i. ASSIDENT. m. ant. assessor. assistent. ||

ASSERTIU, IVA. adj. AFIRMATIU. ASSIDEU. ra. Secta de juheus que tenia per ne-
ASSERTIVAMENT. adv. m. AFIRMATIVAMENT. cessrias las obras de supererogaci: aquestos eran
ASSERTORI, A. adj. Afirmatiu; s' aplica al ju- los predecessors dels fariseus. Asideo. Assidaeus, i.

rament. Aserlorio. Assertorium, ii. ASSDUAMENT, adv. m. FREQENTMENT.


ASSESSi. m. ant. assessino. ASSIDUIT. adj. ant. contno, freqent.

ASSESSINAMENT. m. aut. ISSESSINAT. ASSIDUITAMENT. adv. m. ant. frequentient.


ASSES8INAR. V. a. Matar alevosament. Asesi- assidutat, f. FREQNCIA.
nar. Abneco, as, ex insidiis interficere. ASSIEMA. f. Pedra esponjosa y lleugera, la

ASSESSINAT, DA. p. p. sesinado. Abnecatus. manera de la tosca ;


per dintre t com unas venas
m. Mort alevosa, 1' acte de frla. Asesinalo. lUata grogas, y per fora com una espcie de farina gro-
I

per scelus cajdes. guenca que consum la carn suprflua. Asiema. Sar-

ASSESSINO. m. Qui mata alevosament. Asesino. cophagus, i.

Sicarius, ii, interfector, is. \\ met. Dit de la persona ASSIENTO. m. ASSENTO.

mlt cruel. Traidor, alevoso. Proditor, is, sicarius, ii.


ASSIGNABLE. adj. Asignabk. Quod assignar!

ASSESSOR, m. Qui dna consell altre. Asesor. licet, potest.

Conciliator, suasor, is. I Advocat ab qui s' acom- ASSIGNACI, f. La acci y efecte de asignar.
panya jutge llech pera determinar Asignacion. Assignatio, attributio, nis.
'1
y sentenciar
en las cosas de justcia. Asesor. Assessor, is, qui ju- ASSIGNAR, v. a. Indicar, assenyalar, destinar.

ris dicendi caus judici assidet. Asignar, destinar. Assigno, as, adscribo, attribuo,

ASSESSORARSE. V. r. Pndrer assessor lo jutge is. II


ANOMENAR.
llech pera provehir judicialment. Atesorarse. Asses- ASSIGNAT, DA. p. p. Asignado. Adscriptus.

sorem in consilium adhibere. ASSIGNATURA, f. En algunas universitats la

ASSESSORAT, DA. p. p. Asesorado. Assessor in


matria tractat que du explicar cada any lo cate-

consilium adhibitus. drtich sos deixebles. Asignalura. Doctrina, se,

ASSESSORIA, Lo crrech de assessor. Aseso-


f.
argumentum, i.
rta. Assessura, ae, assessoris munus. Loestipendi []
ASSILO. m. Lloch de refugi pels delinqents.

drets del assessor. Asesoria. Assessoris salarium, Asilo. Ara, ae, asylum,i,refugium, ii. jj
met. Ampa-
mercs. ro, protecci, favor. Asilo. Praesidium, patrocinium,
ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany l asses- ii.

soria. Asesorial. Assessorius. ASSIRIO. m. Natural de la Assria regne de As-


ASSESTAR. V. a. ant. y derivats, apuntar. 1. sia. Asirio. Assyrius.
ASSETGE. m. ant. hloqukig. ASSISTAR. V. a. ant. apuntar. 1.
ASSETIAR. V. a. y derivats, sitiab. v. n. ant- fl
ASSISTNCIA, f. Ajuda, auxili. Asistencia. Au-
ACAMPAR. xilium, ii, favor, is. ||
Presncia en algun lloch fun-
ASSETJAR. Y. n. ant. derivats, assentar. ci. Asistencia. Praesentia, ae. freqncia. La re-
y 1. ||
|| ||

ant. sitiar. compensa estipendi que's dna per assistir perso-


ASSURER. v. a. Posar alg en alguna cadi- nalment. Asistencia. Emolumentura, i.
ra, banch altre siti. Tamb s' usa com recproch. ASSISTNCIA de SEVILLA. Emplco que correspon al
Sentar, asentar. Sedeo, es. ||
ant. Deixar, col-locar de corregidor. Asistencia de Sevilla. Hispalensis prae-

alguna cosa. Colocar, deponer, poner. fectura.


ASSEVEGA. f. Pedra mineral negra, llustrosa ASSisTNciAs. f. pi. Ameuts que 's senyalan al-
y dcil, y cada una de las joyas fetas de dita pedra. g. Asistencias. Yicts quotidiani largitio.
zabachi. (a^atM, se. ASSISTENT, m. Qui assisteix. Asistmte. Assis-
ASS CATAL. ASS 147
tens, praesens. ||
mil. Lo soldat que est destinat ASSOLDAR. V. a. ant. soldar.

servir aigua oficial. Asistenle. Famulus, i. Qual- ||


ASSOLDEJAR. V. a. Allistar, pendrer soldats
sevol dels dos bisbes que ajudan al consagrant en la sou, reclutar. Reclutar. Legiones supplere.

consagraci de altre. Asistente. Allerius consecratio- ASSOLDEJAT. adj. Allistat, reclutat.

ni minislrans episcopus. assessor. Lo corregidor |1 ||


ASSOLEADOR. m. Llocb propsit pera pn-
en Sevilla. Asistenle. Praefectus, Lo religis ano-
i. ||
drer lo sol. Solana, solejar, abrujano, carasol. Apri-
menat pera assistir al general en lo gobern de sn cus locus.
orde. Asistente. Generaii pra^fecto assistens. ASSOLEGAR. V. a. y
ASSISTIR. V. a. Estar present. Asislir. Adsum, ASSOLEJAR. V. a. y
ads, asto, as. 1|
Concrrer alguna part. Asislir. ASSOLEYAR. V. a. Tenir al sol alguna cosa.
Frequens adesse. Acompanyar alg en algun acte
||
Asolear, insolar. Insolo, as. |1
v. r. Pndrer lo sol en
pblich. Asistir. Coraitor, aris. ||
Ajudar, socrrer, algun rassr. Asolearse, tomar el sol. Solem captar.
afavorir. Asislir. Adjuvo, as. \\
Parlant dels malalts, II
Posarse moreno de anar pel sol. Soearse, inso-
cuydarlos. Asistir, servir. ^Egroto assidere. \\
Servir learse. Sol colorari.

interinament alg. Asislir. Alterius vicarium esse. ASSOLEYAT, DA. p. p. Soleado. lusolatus.

I
Donar assistncias aliments. Asistir, alimentar. ASSOLIAR. V. a. ant. Desamparar, deixar sol,

lo, is. abandonar. Desamparar. Deserere, recedere, abire.


ASSISTIT, DA. p. p. Asistido. Prolectus. ASSOLIAT. adj. ant. Sol, desemparat, sense.
ASSITIADOR. m. Qui assilia. Siliador. Obsidia- Solo, sin. Destitutus, desertus, sine.
tor, is. ASSOLIDOR, A. m. y f. Qui alcansa atrapa
ASSITIAMENT. m. ant. SITI. 3. altre. Alcanzador. Oppressor, is.

ASSITIAR. v. a. Cercar alguna plassa fortale- ASSOLIMENT, m. Obra de assolir. Alcance, al~

sa pera apoderarse de ella. Siliar. Obsideo, circum- canzamiento. Assecutio, consecutio, nis.
sideo, es. ASSOLIR. V. a. Aconseguir. Alcantar, Conse-
ASSITIAT, DA. p. p. Sitiado. Obsessus. quor, assequor, eris. ||
Atrapar descuydat. Coger,
ASSURER. v. n. ant. surer. || matab. sorprender. Excipio, is, occupo, as. || Apoderarse de
ASS. proa. Eso, eslo. Hoc, id. una cosa antes que arribe al fi que's destinava.
ENASS. m. adv. entretant. Interceptar. Intercipio, is,
ASSOGAR. V. a. nut. Apretar b una corda. ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algun engany
socar. Constringo, is. delicte. Cogido. Deprensus. [j
Sorprs. Sorprendi-
ASSOCIABLE. adj. Lo qui naturalment es incli- do, asaltado. Occupatus.
nat la societat, t disposici pera ella. Sociable. ASSOM AR. V. n. Apuntar, comensar deixarse
Sociabilis, societatis amans. || benigne, corts. vurer alguna cosa. Asomar. Appareo, es. [| Trurer
ASSOCIACI, f.
y mostrar alguna cosa, com assomar lo cap la fines-
ASSOCIAMENT. m. ant. La acci y efecte de tra. Asomar. Ostendo, patefacio, is. ||
ant. proyooa.b.

associarse. Asociacion. Consociatio, nis, societas, ASSOMAT, DA. p. p. Asomado. Apparitus.


atis. ASSOMBRAR. V. a. Fr sombra. Asombrar.
ASSOCIAR, v. a. Admtrer alg en alguna Obumbro, inumbro, as. jj
Atemorisar, espantar.
companyia. Asociar. Adscribo, ascisco, is. Juntar ||
Tamb s' usa com recproch. Asombrar. Terreo,
una cosa altra. Asociar. Socio, as. Pndrer per ||
extrreo, es. ||
met. Causar admiraci. Tamb s'usa
company. Asociar. Socium sibi adjungere. com recproch. Asombrar. Stupefacio, is.

ASSOCIARSE. V. r. Juntarse ab alg per algun ASSOMBRAT, DA. p. p. Asombrado, pasmado.


efecte, com los comerciants per sos negocis. Asociar- Slupefactus.
se. Consocior, aris, socio, consocio, as, ASSONNGIA. f. ms. La correspondncia de
ASSOCIAT, DA. p. p. Asociado. Consocatus. || un so ab altre. Asonancia. Concentus, us. ||
En la
m. COMPANY. poesia castellana y catalana la conformitat de uns
ASSOLADOR, A. m. y f. Qu assola. Asolador. assonants ab altres. Asonancia. Yocum concrdia,
Yastator, eversor, is. similiter desinens.
A8SOLADURA. y f. ASSONANT. adj. Lo que f un mateix so ab altra
ASSOLAMENT. m. DESOLACI. 1. cosa. Asonante. Sono conformis. ||
La final del vers
ASSOLAR. V. a. Tirar terra alguna cosa, arra- que t las mateixas vocals, per diferents conso-
saria. Tamb s' usa com recproch. Asolar, arrasar. nants, que la final de altre ab qui ha de concertar.
Depopulor, aris, vasto, as, everto, is. |J
determinar, Asonante. Adsona vox. ||
relaci, correspondncia.
RESLDRER. ASSONANTAR. V. n. pot. Mesclar versos asso-
ASSOLARSE. V. r. Aclarirse 'Is lquits, baixant nants entre consonants, lo que's t per un defecte.
lo solatge al fondo. Asolarse, serenarse. Subsideo, es, Asonantar. Adsonantes versus negligenter conso-
subsidio, is. II
met. convenirse. nanlibus inserere.
ASSOLAS. m. adv. ant. solament. k solas. |j ASSONANTAT, DA. p. p. Asonantado. Adsona-
ASSOLAT, DA. p. p. Asolado. Eversus. tus.
148 ASS DICCIONARI AST
ASSONAR. V. a. Correspndrerse las finals dels ASSUMIR. V. a. Pndrer, portarsen. Tomar.
versos. Asonar. Adsono, as. ||
v, n. ant. Fr son. Assurao, is.

Adormecer. Soporo, as. ASSUMIRSE. V. r. Arrogarse. Asumirse. Sibi as-


ASSOPTILAR. V. a. ant. subtilisab. sumere, vindicar.
ASSORTAT, DA. adj. AFORTUNAT. ASSUMIT, DA. p. p. Asumido. Assumptus.
ASSORTIDOR, A. m. y f. Qui assorteix. Provee- ASSUMMADAMENT. adv. m. ant. EXTREMADA-
dor. Previsor, is. MENT.
ASSORTIMENT, m. Provisi. Surtido, surti- ASSUMPCI, f. L' acte de sr pujada Maria
miento, prevencion. Apparatus, us. ||
Conjunt de m- santssima en per misteri de ngels, y la festa
lo Gel

quinas pera algun . Juego. Ordo, inis, series, ei. que per aquest motiu celebra la Iglsia lo dia quin-
ASSORTIR. V. a. Provehir donar alg lo ne- ze de Agost. Asuncin. Beata? Maria virginis in coe-
cessari. Surtir. Necessria suppeditare. lum assumptio, assumptionis festum.
ASSORTIRSE. V. r. Provehirse de lo necessari. ASSUMPT, A. p. p. ASSUMIT, m. ASSMPTO. il

Surlirse. Necessria sibi comparar. ASSUMPTA, ASSUMPCI. f.

ASSORTIT, DA. p. p. Siirtido. Provisus. ||


Ador- ASSUMPTE, ra. y
nada, guarnecido. Ornatus. |1
m. pi. Yarias espcies. ASSMPTO. m. La matria de que's tracta.
Surtidos. Apparatus, us. Asunlo. Matria, argumentum, scopus, i. negoci.
a3, ||

ASSOSSEGADAMENT, adv. m. Sosegadamente. DONAR ASSMPTO. fr. Donar motiu ocasi. Dar
Placid, tranquill. asunto. Ansam, occasionem prtcbere. Donar lo punt ||

ASSOSSEGAMENT. m. ant. SOSSEGO. argument pera tractar de alguna cosa. Dar asunto.

ASSOSSEGAR. V. a. Apaciguar. Tamb s' usa Maleriam dicendi pra;bere.


com recproch. Sosegar, tranquilizar, aquietar. De- DESEMPENYAR l' ASSMPTO. fr. Probarlo completa-
flagro, sedo, placo, as. [] v. n. Reposar, descansar. ment. Desempenar el asunto. Rem absolvere, conficere,
Descansar, rtposar. Quiesco, is, sedor, aris. DESFLORAR ALGUN ASSMPTO MATRIA, fr. Trac-
ASSOSSEGAT, DA. p. p. Sosegado. Placatus. 1|
taria superficialment. Desflorar algun asunlo ma~
Qui es naturalment judicis y quiet. Sosegado, repo- teria. Rera sumrais labris degustar.
sada. Quietus, tranquillus. \\
Dit del pols. Senlado, DORMIR SOBRE ALGUN ASSMPTO. fr. mct. Pndrer
sosegado, firme. Quietus, placidus. temps pera resldrer raillorsobre ell. Dormir sobreal-
ASSOT. m. Instrument pera assolar. Azote. Fla- gun negocio asunto. Negotiura perpendendum differre.
gellum, flagrum, i. Cop donat ab 1' assot. Azate.
|I
TOCAR DE PROP ALGUN ASSMPTO. fr. met. Tcuir
Yerber, eris. met. Calamitat, aflicci, cslichgran,
|1
coneixement prctich de ell. Tocar de cerca algun
y la persona cosa que'l causa. Azole. Poena,, ca- asunto. Rera callere, propris ad rera accedere.
lamilas, atis, clades, is.
H
pi. Cstich ignominis, ASSUSTADS, sa. adj. S' aplica al que fcil-

que s' executa pblicament en los delinqents, do- raent s' assusla. Asustadizo. Meliculosus, limidus.
nantlos lo botx ab la penca cops en la esquena, Azo- ASSUSTAR. v. a. Donar causar susto. Tamb
tes. Flagellorura supplicium. s' usa com recproch. Asustar. Terreo, es, pa vorera
ASSOTADA. f. ASSOT. 2. incutere.
ASSOTADS. m. Qui mereix assots. Azotadizo. ASSUSTAT, DA. p. p. Asustado. Territus.
Verbero, onis. ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu per con-
ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotador. duhir la aygua per las cquias. Azud. Aqu derivand
Yerberator, is. objectum vallum. Mquina pera trurer la aygua
[|

ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuyda de fr eixir los dels rius y regar camps. Azuda. Aquaria rota,
los

gossos de la iglsia. Perrero. Mastigophorus, i, ca- atlia, ae, toUeno, is, haustrum, i.

num expulsor. AST. m. Burxa ahont enfilan la carn pera rostir-


ASSOTAMENT. m. La acci de assotar. Azota- la. Asador. Obelus, i, veru, u. Peix. agulla 7, |1

mienta. Yerberatio, nis. QUI RODA MENA l' AST no'n TAST. rcf. Adverlex
ASSOTANAR. V. a. arq. Fr soterranis. Sala- que 'Is afortunats, sens traball logran lo fruyt de

nar, asotanar. Instar cella subterranea concamerare. las fatigas de altres. Una levanta la caza y otro la

ASSOTAR. V. a. Pegar assots alg. Tamb s' mata. Sic vos non vobis.
usa com recproch. Azotar. Yerbero, flagello, as. |[
ASTA. f. HASTA.

met. Donar cops manera de assots, com la aygua ASTAFERM. m. ESTAFERM,


las rocas, lo vent las parets, etc. Azolar. Diver- ASTANUCAT, DA. adj. ALBOROTAT.
bero, as, lambo, is. ASTELLA. f. ESTELLA,
ASSOTAT, DA. p. p. Azotado. Yerberatus. ASTELLAR. V. a. estellar.
ASSOTILLAR. V. a. ant. sbtilisar. ASTERCOL. m, ant. fempta.
ASSUETO. ra. Dia tarde de vacaci que's dna ASTERISCO. ra. Estrelleta que serveix de nota

als estudians. Asuelo. Otium, ii, otii dies. reraissienlos llibres. Aslerisco. Asteriscus, i. \\
Certa

ASSUFISMADAMENT. adv. m. ant. soFisTicA- planta en figura de estrella. Aslerisco. Asteriscus, i.


MBNT. ASTERISME. m. coNSTEL-LACi. Senyalo nota II
AST CATAL. ATA 149

del globo se senya- ASTCIA, Manya, sagacitat. Astcia, ardid.


ab que en la eclptica y horizont f.

len las 12 constel-lacions del zdiach. Asterismo. Astutia, !D, astiis, us. |1
estratagema.
ASTUCIS, A. adj. astut, ter. escrupuls,
Asterismiis, i. i

ASTET. m. d. de ast. AsadorciUo. Parvum veru. fastigs.


ASTFOR. ra. arq. da. escudeller. ||
ASTCIOSAMENT. adv. m. ASTUTAMENT.

AST. Yeu de pastor. Aqui. Hic. H arq. fuserol. ASTURDIRSE. v. r. y derivats, esturdirse.

A8TIL. m. HASTA. ASTURI, m. Natural de Astrias, principat de


ASTINOMIA. POLICIA. f. Espanya. Asturiano. Asturicus, i.

ASTOR. m. Aiicell, espcie de esparver, de color ASTURI. m. Peix. esturi.


negre clar, la panxa blanca ab clapas negras, la ASTUT, A. adj. Sags. Astuto. Astutus, callidus.

cua cendrosa clapada de blanch, las cainas grogas sr mlt astut. fr. Pelarse de fino. Yald calli-
y 'Ibech negre; es mlt enemich dels coloms. Azor, dum, versutum esse.
gavilan. Accipiter, tris. ASTUTAMENT. adv. m. Ab astcia. Astutamen-

ASTORAMENT, m. Sobressalt. Azoramiento. te. Callid. I|


fraudulentment.
Pavor, terror, is. ASTUTSSIM, A. adj. sup. Astutisimo. Callidisi-

ASTORAR. V. a. Esparverar, sobressaltar. Tam- mus.


b s' usa com recproch. Azorar. Perlerreo, es, pra; ASUAVAR. V. a. ant. savisar.
melu festinare. ASUBTILLAR. v. a. ant. subtilisar.
ASTORAT, DA. p. p. Azorado. Perterritns. ASUCACH. m. Carrer que no passa. Callejuela

ASTOTG. m. ESTOIG. sin salida. Sine aditu angiportus.


ASTRGALO. arq. fuserol. ||
art. Cord que's ASUNTE. m. ASSUMPTE.
posa per adorno en lo can distncia de mifj peu ASUSAUJAR. v. n. ant. assossegar.
de la boca. Astrgalo. Astragalus, i, tormenti bellici
torulus. AT.
ASTRE. m. Cos llumins del cel, com sol, lluna,

estrella, etc. Astro. Astrum, i. | met. ant. estre- ATABAL. m. ant. tabal.
lla 2. ATABALAR. V. a. Cansar lo cap. Atolondrar,
ASTREA. f. mit. Diossa de la justcia. Aslrea. aturdir, atronar. Lympho, as.
strea, x. ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado. Attonitus.
ASTRENOMIA. ant. astronomia. f. ATACADOR. m. Qui ataca. Atacador. Pugna-
ASTRINGENT. adj. S' aplica als aliments 6 re- tor, is. II
Instrument pera atacar las pessas de arti-
meys que restrenyen, com las servas. Astringente, lleria. Atacador. Ligneus tormentis bellicis stipandis
astrictivo. Aslringens. asserculus. ||
Instrument ab que s' ataca la plvora
A8TROLABI. m. mat. instrument de metall en en las barrinadas. Atamdera. Asserculus, i. [1
En la

forma de esfera sobre un pla: sn us principal es artilleriade mar, corda grossa y forta ab un tros
pera observar los navegants la altura del polo y dels de fusta al extrem. Atacador. Instrumentum exfune
astres. Aalrolahio. Astrolabium, ii. tormentis bellicis stipandis.
ASTRLECH. m. Qui professa la astrologia- ATACAMENT. m. La acciy efecte de atacar.
Astrlogo. Astrologus, i, astrologiae peritus. ||
met. Atacadura, atacamiento. Strictura, a).

ASTUT. ATACAR, v. a. Apretar lo taco en la escopeta


sR up BON ASTRLECH. fr. met. fam. sr un bon altra arma. Atacar, fgnifera arma stipare. ||
Embes-
APSTOL. tir, acomtrer. Atamr. Oppugno, as, aggredior, eris.
ASTROLOGAL. adj. Lo que pertany la astro- Apretar altre en algun argument. Atacar. Insto,
logia. Astrolgko. Astrologicus. as, urgeo, es.
ASTROLOGIA, f. Cincia que tracta dels astres. ATACAT, DA. p. p. Atacado. Oppugnatus, ag-
Astrologia. Astrologia, a). gressus.
ASTROLGICH, CA. adj. ASTROLOGAL. ATACH. m. y
ASTROLOMIA. ant. y f.
ATACO. m. La acci de atacar, envestir, acom-
ASTRONOMIA, Cincia que tracta deiaf. gran- trer una plassa exrcit. Ataqne. Oppugnatio, con-
dria, dimensi y moviment dels cossos celestes. flictatio, nis. || Lo vall que fan los sitiadors. Vallado.
Astronomia. Astronomia, ac. ||
aristologa. Loricula, c. met. Acometiment de algun accident
[|

ASTRONMICAMENT, adv. m. Segons los repent, com feridura, etc. Ataque. Morbi irruptio.
principis y reglas dels astrnomes. Astronmicamente. ATACONADOR. m. Sabater que adoba '1 calsat
Ratione astronmica. vell. Zapatero de viejo, remendon. Cerdo, nis, sutor,
ASTRONMICH, CA. adj. Lo que pertany la is. (I
met. Qui pega. Zurrador. Castigafor, verbera-
astronomia. Aslronmico. Astronomicus. tor, is.
ASTRNOMO. m. Professor de astronomia. ATACONAMENT. m. ant. Remendo. Remiendo.
Astrnomo. Astronomus, i.
Sarcimen, inis. ||
tac 2.
A8TRUCH, CA. adj. ant. afortunat, ditxs. ATACONAR. v. a. Remendar las sabatas. Remen-
150 ATA
DICCIONARI ATE
dar. Reparo, as. | ATANSAR, v. a. y derivats, costab.
met. fam. Pegar. Zurrar, tundir.
Flagello, verbero, as. Atipar alg, afartarlo. Tam-
l\
ATANYENT. adj. PERTANYENT.
b s' usa com recproch. Rellenar, atracar. Cibo op- ATNYER. V. n. Tocar, pertnyer. Pertenecer,
plere. tocar. Attineo, pertineo, es. || v. a. Guraplir las pro-
ATACONAT, DA. p. p. Remendado. Reparatus. mesas. Cumplir. Fidem servar, prsestare.
II
met. Zurrado. Yerberatus. ||
apadassat. ATAPAHIR. v. a. Apretar mlt alguna cosa pe-
ATAFETANAT, DA. adj. Semblant al tafet. ra que no quede tova. Tupir. Stipo, constipo, as.
Atafetanadc. Sericae telae sirailis. ATAPAHIT, DA. p. p. Tupido. Stipatus.
ATAHT. m. Bahul caixa de morts. Ataud. Lo- ATAPAR. V. a. y derivats, tapar.
culus, feretrum, i, sandapila, as. ATAPIAR. V. a. y derivats, tapiar.
ATALAYA. f. Llocb pera atalayar. Vigia, atala- ATAPIR. v. a. y derivats, atapahir.
ya. Specula, ae, speculatorium, ii. jj m. Qui atalaya. ATAQUEBIRAS. Lloacions Du f. que usavaa
Vigia, atalaya, atalayador. Excubitor, speculator, is. los rabes ans de entrar en batalla. Ataquebiras.
ATALAYADOR, A. adj. Qui atalaya. Vigia, ata- ATAQUINARSE. v. r. atipabse.
laya^ atalayador. Speculator, excubitor, is. j| ant.Qui ATARANTAR. V. a. ter. Alborotar. Perturbo, as.
observa las accions de altres. Espia, atisbador. Spe- ATARANTAT, DA. p. p. Qui per demasiada
culator, scrutator, is. vivesa obra precipitadament y sens reflexi. Trone-
ATALAYAMENT. m. La acci de atalayar. Ata- ra, tolondron, alborotado. Turbulentus. ||
aturdit. [|

layamiento. Speculatio, nis. Picat de la tarntula. Atarantado. Stellione, taran-


ATALAYAR. v. a. Mirar desde un puesto alt la tulalaesus.
mar 6 la campanya pera donar avs de lo que 's des- ATARRAYA. f. Filat circular pera agafar peix
cubreix. Tamb s' usa com recproch. Atalayar. Ex- petit. Atarraya. Ret circular.
cubo, as, speculor, aris. ||
ant. met. Observar las ATARRAYAR. v. a. Pescar ab la atarraya.
accions de altres. Espiar, atalayar, atisbar. Observo, Atarrayar. Ret circulari piscare.
investigo, as. ATART. adv. t. ant. No mlt sovint, de quant
ATALAYETA. f. d. Atalayuela. Specula, se. en quant. De tarde en tarde. Interdum.
ATALENTAR. v. n. ant. Agradar. Atalantar, ATASCAMENT. m. La acci de atascarse. Atas-
agradar. Placeo, arrideo, es. camiento. Haesitatio, nis.
ATALLADOR, A. m. y f . ant. Quiatalla. Alaja- ATASGAR. V. a. Encallar. Atascar. In tricas con-
dor. Interceptor, is. [|
ant. Espia, esplorador. Catas- jicere. ||
met. Posar embars en alguna dependncia
copus, explorator. negoci. Atascar. Obsto, as, impedio, is.

ATALLAMENT. m. ant. dressera. [| m. ant. ATASCARSE. V. r. Encallarse. Atascarse. Sese


Medi pera terminar algun plet desavenncia . Cor- in tricas conjicere, in luto haerere. || met. Embaras-
te, ajuste. Pactum, i, pactio, conventio, nis. sarse, no poder prosseguir en alguna dificultat

ATALLANT. m. adv. ant, per la dressera. negoci. Atascarse. Ha^reo, es.


ATALLAR. v. a. ant. Detenir, aturar alg ei- ATATXONAR. V. a. Clavar los cofres bahuls ab
xintli al encontre. Cortar, atajar. Breviori ilinere tatxas de llaut, etc. Tachonar, clavetear. Umbilicatis
alicui obviam ire. ||
ant. Anar per la dressera pera clavis ornar, munir. ||
met. Umplir alguna cosa
abreviar cam. Ir, atajar, echar por el atajo. Brevio- apretant lo que 's fica en ella, com ATATxoNABla roba
re itinere ire. |j
Detenir lo curs de alguna cosa. Ata- en un bahul. Embutir. Insero, introduco, ingero, is.
jar. Coerceo, es, intercludo, is. |] ant. Transigir, ATAURIGH. m. arq. Obra de guix ab que 'Is
terminar un plet desavenncia. Cortar, atajar, ter- moros adornavan los edificis. Ataurique. In acdibus
minar. Liles redimere. ||
ant. atalayar. ornatus gypso.
ATALLS. m. pi. ant. pler. ATAVAN AT, DA. adj. Se diu del caball blanch
ATAMBOR. m, ant. Mquina pera pujar cosas de ancas y de coll. Atavanado. Equus clunibus co-
de mlt pes. Grua. Trochlea, ae, tractoria machina. lloque albus.
II
TABAL. ATAVIAMENT. m. ant. ATAVio.
ATANALLAR. v. a. y derivats, atenallar. ATAVIAR. V. a. Compndrer, assear, adornar.
ATAIVSIA. f. Entre estampers, carcter de Tamb s' usa com recproch. Ataviar. Exorno, ador-
lletra. Atanasia. Typographici caracteres athanasia no, as.
dicti. Herba alta de un peu semblant la orenga;
II
ATAVIAT, DA. p. p. Ataviado. Ornatus.
en cima forma una copa ab certas flors que's con-
la ATAVIO. m. y
servan mlt temps ab sn vigor. Yerba de santa Ma- ATA VIU. m. L' adorno y compostura de la per-
na, atanasia. Tanacetum, i. sona. Atavio. Ornatus, cultus, us.
ATANAsrA MARINA. Herba de un peu de altura, las ATEIRADAMENT. adv. m. ant. ARREGLADA-
fullas en figura de llansa, las flors grogas, y tota MENT, ORDENADAMENT.
ella cuberta de una borra mlt semblant al cot. ATEIRAMENT. m. ant. ORDE, REGLA.
Algodonesa. Athanasia martima. ATEISME, m. Secta dels ateistas. Ateismo. Ai-
ATANS. m. ant. aproximaci. heismus, i.
ATE CATAL. ATE 181
ATEISTA. m. y Dar treguas. Inducias facere, pascisci. I|
alcansar.
ATEstich. adj. ant. Qui nega la existncia de II
anl. Eixir al encontre.

Du. Alcista. Alheus. ATENEA. f. mil. Nom de Minerva, diossa de las

ATELANAS. f. pi. ant. Nom de una espcie de cincias; y tamb de la festa que feyan en honor de
comdias antguas. Entre romans eran unas pessas ella. Atenen. Atenea, a;.

cmicas y salricas mlt llicenciosas. Atelanas. Fa- ATENENT, m. adv. Considerant. En atencion, en

bula atelanE. consideracion. Habita rei ratione.

ATEMORISAMENT. m. ant. Mlt temor. ter- ATENO. m. Espcie de amfiteatro que hi havia
ramiento. Terror, pavor, is. en vrias parts, com en Roma, Alnas, etc. pera
ATEMORI8AR. Y. a. Infundir, causar temor. exercitar las arts lliberals, declamar, etc. kteneo.
Tamb s' usa com recproch. Atemorizar. Terreo, Athenujum, i.

es, perterrefacio, is. ||


trdir. ||
amenassr. 1. ATENIEN8E. adj. Natural y pertanyent la re-
ATEMORISAT, DA. p, p. Atemorizado. Perter- pblica y ciutat de Alnas. Ateniense. Atheniensis.
refaclus. ATENIRSE. v. r. Adherirse lo que's t per ms
ATEMPERAGI. La acci y efecte de atem-
f. segur. Alenerse. Maxim aliquid probare.

perar. Atemperacion. Temperalio, nis. ATENT, A. adj. Qui t posada fixa la atenci
ATEMPERADAMENT. adv. m. ant. Ab tem- en alguna cosa. Atenta. Attentus, inlentus. ||
Corts,

plansa. Templadamenle. Temperat. urb. Atento, comedido. Urbanus, comis.


ATEMPERANT. p. a. Lo que atempera. Atempe- ATENTADAMENT. adv. m. y
rante. Temperans. ATENTAMENT, adv. m. Ab cuydado y atenci.

ATEMPERAR. V. a. Reduhir alguna cosa sn Atentamente. Attenl, intent. ||


Ab urbanitat cor-
1'
temperament. Tamb s' usa com recproch. Aem- tesia. Atentamente. Urban, comiter. [|
for. Contra
perar. Tempero, as. 1|
Moderar, ablanir, templar, orde y forma del dret. Atentadamente. Contra juris
acomodar una cosa altra. Atemperar. Mitigo, tem- et judicii ordinem.

pero, as. ATENTAR. V. a. Maquinar, projectar com-


ATEMPORALAT, DA. adj. nut. Vent que trer algun delicte. Atentar. Facinus intentar.

bufa moltssim furis. Atemporalado. Tempestuo- ATENTAT, DA. p. p. Atentado. In ten ta tus.
sus. II
m. Crim, delicte. Atentado. Ausum, i, scelus,

ATEMPTAR. V. a. ant. y derivats, intentar, eris. II


Intent sens to ni so. Intentona. Consilium
PROJECTAR, ASSAJAR. audax.
ATENALLAR. V. a. Arrancar un reo trossos ATENTATORI, A. adj. ant. Injust, violent.

de carn ab unas estenallas bullentas. Atenacear, ate- Alentatorio. Ausum adferens.


nazar. Forcipibus aliquem dilaniare. ATENTI POTENTI. m. adv. Ab abundncia,
ATENALLAT, DA. p. p. Atenaceado. Candente discreci, com menjar atenti potenti. A tente bonete.

forcipe vellicatus. Usque ad extremum.


ATENCI, f. La acci de atndrer. Atencion. At- ATENTSSIM, A. adj. sup. Atentsmo. Studio-
tentio, intentio, nis. |]
Urbanitat, respecte, obsequi. sissimus.
Atencion. Urbanitas, comitas, atis. ||
Consideraci, ATENTSSIMAMENT. adj. sup. Atentsima-
atendncia, mirament. Atencion. Urbanitas, comitas, mente. Accuratissim.
atis. ATENTO. ra. adv. AB tento.
EN ATENCI, m. adv. En atencion, teniendo presenle. ATENUAR, v. a. y derivats, disminhir.
Habiteratione. ATNYER, v. a. atanyer. v. n. ant. arribar. ||

ATENDAR. V. n. y II
ter. aconseguir.
ATENDARSE. Y. r. ant. Acamparse la tropa en ATEOPOLTICH, CA. adj. MAQUIVELISTA.
las tendas de campanya. Acamparse. Castra locare. ATERCIANAT, DA. adj. S' aplica al que t ter-
ATENDAT, DA. p. p. Acampado. Incastris coUo- cianas; y tamb 's diu del humor, color, etc. que las
catus. indica. Atercianado. Febri tertiana affectus.
ATENDEMENT. m. ant. y ATERMENADOR. m. Qui posa ltas las ter-
ATENDNCIA. ATENCI. 2. 3. f. ras. Amojonador. Terminator, initor, is.
ATENDIBLE. adj. Digne de sr ats. Atendible. ATERMENAMENT. f. La acci y efecte de
Atlentione dignum. atermenar. Amojonamiento. Terminatio, nis.
ATENDIMENT. m. ant. ATENCI. ATERMENAR. V. a. Posar fitas las terras.
ATNDRER. v. n. Estar ab cuydado y atenci. Amojonar. Terminos figere, consti tuere.
Atender. Atlendo, intendo,
is. Tenir consideraci []
ATERRAMENT, m. La acci de aterrar. Ater-
alguna cosa, com: atndrer als mrits y no la per- ramiento. Prosternalio, nis,
sona. Aeider. Alicui rei consulere. || Mirar per algu- ATERRAR. V. a. Tirar terra. solar. Populor,
na cosa, cuydar de ella. Atender. Ralionem habere. depopulor, aris. ||
Causar terror. Tamb s' usa com
II
V. a. ant. esperar. |1
Guardar, cumplir, mante- recproch. Aterrar^ aterrorizar. Perterreo, es, perter-
nirse. Atewrse, Servo, as. || Donar lloch treguas. refacio, is. 11 Entre pilots aproximarse terra. Ater-
152 ATI DICCIONARI ATL
rar. Ad terram accedere, appellere. 1|
abatrer, u- Atticismus, i.
II
Moda de parlar pur y concs. Aticis-
MILLAR. SSOMBBAR. mo. Concisa oratio.
II

ATERRAT, DA. p. p. terrado, aterrorizado. ATICURGA. f. arq. Columna quadrada del orde
Territus, Se diu de tot objecte inmediat
[j
adj. nut. tich. Aticiirga. Atticurges, e.

la terra. terrado. Proximus terrae. ATINADAMENT. adv. m. Ab discreci. Atina-


ATERRIT, DA. adj. ant. aterrat. 1. daraente. Prudenter.

ATERRORISAR. V. a. ATERRAR. 2. ATINAR. V. a. Pensar, recordarse de alguna


ATERROSSAR. v. a. Fr terrossos de una mat- cosa. Atinar, acertar, dar en el Manco. Scopum attin-
ria solta. Conglobar, aterronar. In glebas congerere. gere. H met. Endevinar per congecturas. Atinar.
ATERROSSARSE. V. r. Frse terrosos. Alerro- Praivideo, es.
narse. In glebas se congerere. ||
Apilotarse, 's diu ATiNATj DA. p. p. Atinado. Praevisus.
del arrs, etc. Aterronarse. In grumus congerere. ATINCAR. V. a. BORRAR.
ATERROSSAT, DA. p. p. Atcrronado. In glebas ATINGANS. m. pi. Sectaris que no volian tocar
congestus. (]
adj. S' aplica als camps, etc. Terregoso. ning per por de contaminarse. Atinganos. Attin-
Globosus. gani, orum.
ATERSAR. V. a. ARREGLAR. ATINGUT, DA. p. p. de atenirse. Atenido. Ad-
ATS, A. p. p. de atndrer. Alendido. Conside- haesus.
ratus. II
m, adv. en atenci. ATNIA. f. Lley feta per Atinio que confirm lo

ATESAR. V. a. nut. Posar tibants los caps ve- que la de las dotse taulas havia ordenat ab motiu de
las de la nau. Alesar. Navium rudentes exlendere. la prescripci de las cosas robadas. Atinia. Attinia
ATESORAR. Arreplegar y guardar rique-
v. a. lex.

sas. Atesorar. Thesaurizo, as, divitias accumulare. ATIPAR. V. a. Satisfer de menjar : Tamb s'

jjmet. Reunir mltas qualitats, grcias perfec- usa com recproch. Saciar. Saturo, salio, as.

cions. Atesorar. Multa animi bona in se congerere. ATIPLAR. Alsar lo to del instrument. Atiplar.
ATESTACI. f, Testificaci. Atestacion. Testi- Acutum resonare.
monium, ii. ATIPLAR8E. V. r. Posar la veu de tiple. Ati-

ATESTAR. V. a. for. Certificar, testificar. Ates- plarse. Acutiorem sonum reddere.


tar. Testifico, as. ATIPLAT, DA. p. p. Atiplado, tiplisonante. Acu-
ATESTAT, DA. p. p. Atestado. Testificatus. || tus.

adj. Ple. Atestado. Plenus. ||


m. pi. Los instruments ATIRZIA. f. ant. ICTERCIA.
autntichs que fan f de alguna cosa. Testimoniales, ATIRIZIARSE. V. r. ant. ICTERICIARSE.
atestados. Probaloria, ai. ATiSAR.v. a. ter. Observar ab cuydado. Ats6ar.
ATHLETA. m. ATLETA. Scrutor, rimor, aris. ||
atalayar.
ATHLTICH, CA. adj. ITLTIGH. ATJEGAR. V. a. y derivats, etjegar.
ATIADOR, A. m. y f. Qui atia. Atizador. Exci- ATLNTICH. m. S' aplica la part de mar
lator, is. II
Instrument pera atiar. Atizador, atiza- que banya la Mauritnia. Atlnlico. Atlanticus, i.

dero. Frceps, ipis. un orde de arquitectura en que en lloch


S' aplica
ATIAMENT. m. Obra de atiar. Atizamiento. Ig- de columnas se posan esttuas de personas. Atln-
nisexcilatio. lico. Atlanticus, i.

ATIAR. V. a. Arrimar los tions al foch pera que ATLNTIDA. f. Isla fabulosa que Plat suposa-
no s' apaguen. Alizar. Ignem suscitar, excitar. ||
va envers 1' estret de Gibraltar. Allantida. Atlanti-
Mocar lo ble, llum, etc. Atizar, avivar. Mungo, is. ||
da, ai. II
pi. Constel-laci en que estan las estrellas,
met. Fomentar las passions 'afectes. Atizar, revl- que fingiren los poetas sr fillas de Atlas. Allantida.
ver el ajo, el caldo. Animi motus excitar. met. || Atlantides, e, plejades, um. 1|
Nom de las islas del
INSTAR, INCITAR. arxiplach ndich, ahont los poetas col-locavan los
ATIAT, DA. p. p. Atizado. Excitatus. camps eliseus. Atlntidas, atolones. Atlantides, um.
TICAMENT. adv. m. A la manera dels tichs. ATLANTS, m. pi. arq. Esttnas de homes que
Aticamente. Attic. en lloch de columnas sostenen lo arxitrau. Atlantes.
PARLAR ATicAMENT. loc. Parlar concisamenl. Hallar Atlanles, telamones, um.|| atlas. 2.
aticamente. Atticizare. ATLAS. m. Col-lecci de mapas enquadernats.
TICH, CA. adj. Lo pertanyent Atenas. Atico. Atlas. Geographicus atlas. |1
anat. Nom de la extre-
Atticus, atheniensis. ||
S' aplica al estil, que ab po- ma vrtebra del coll que mant y dna moviment al

cas paraulas diu mlts conceptes. Atico, Atticus. || cap. Atlas. Atlas, Montanya de frica. Atlas.
ai. ||

ant. Se prenia per un testimoni incorruptible. Atico. Atlas, antis. Nom de un Rey de Mauritnia, astr-
||

Atticus. 11 m. Cos de arquitectura que's col-loca per nomo mlt sabi, de qui fingiren los poetas que sos-
adorno sobre la cornisa de un edifici. Atico. Atticur- tenia '1 cel sobre sas espatUas. Atlas. Atlas, antis.

geS, 36. 11
atleta. II
Tela de seda de Indias, Atlas. Indica tela
ATICISME. m. Gust, elegncia y finura ab serica.
qne's pronunciava '1 grech en Atnas. Atici$mo. ATLEGAR. V. a. allegar.
ATO CATAL. ATR 133
ATLETA, m. Los valenfs que peleavan a pu- ATONTAT, DA. p. p. nut. Atontado. Eluctua-

nyadas. Alleta, hichador. Pgil, is, alhlela, uc, 1|


Fi- tim reliclus.
siologia, r home que f 1 sistema muscular mlt ATONTIMENT. m. La acci y efecte de alentir.

desarrollat. Alleta. Allileta,aj. Atonlimientn. Obstupefactio, nis.

ATLTIGH, CA. adj. Lo que pertany al alleta. ATONTIR. V. a. y derivats, entontir.

Alllico. Alhleticus, pugilatorius. ATONYAT, DA. adj. Apretat. Compacto, aprela-


A'TMSFERA. f. Gs. Fluyl subtil y elstich que do. Arctus.

rodeja un cos per tolas parts, y participa de sos mo- ATORAR. V. a. nut. abarrotar.

viments. Atmosfera. Almosphara, lo, ccolum, i.


j]
ATORARSE. V. r. nut. Parlant dels caps, de-

La massa del ayre ab los vapors, exhalacions y de- tenirse, no poder passar per aboni deurian, ja per
ms, que rodeja '1 globo de la terra ns una altura sr massa grossos, ja per altra causa. Atorarse, atra-

considerable. Atmosfera. Atmosphuira, le. | met. Lo gantarse. Ha;reo, es,


espayahonl s' exten la virtut de-qualsevol cos ; y ATORDIR. y derivats, aturdir,
V. a.

aix 's diu : atmosfera elctrica, etc. Atmosfera. At- ATORGAR. y derivats, otorgar,
V. a.

mosphaira, ac. ATORMENTADAMENT. adv, m, Ab torment.


ATMOSFERA DEL SOL, LLUNA Y PLANETAS. LO fluy t SUb- Atormenladamente. Anxi.
til que 's suposa al entorn de ells. Atmosfera del ATORMENTADOR, A. m. y f. Qui atormenta.
sol, (una planetas. Solis aut planelarum atraos- Atormentador. Crucialor, is.
y
phvra. ATORMENTAR. V. a. Afligir y molestar corpo-
ATMOSFERA TERRESTRE. Uh mescla de las subs- ralmentalg. Atormentar. Excarnifico, as, torqueo,
tncias capassas de conservar 1' estat aeriforme al es. 11
met. Molestar, enfadar, afligir alg. Ator-
grau actual de temperatura en que vivim. Atmosfe- mentar, apurar. Crucio, stiraulo, as, animam agita-
ra terrestre. Terrestris atmosphaera. r. 11
Donar torment pera fr confessar la veritat.
ATMOSFRICH, CA. adj. Lo que pertany la Dar tormento. Reum in equuleo torquere. 1|
nut, Fr
atmosfera. Amosfrico. Atmosphairicus. una forta impressi en la nau la violncia de las
ATOBA. f. TOVA. 1. onadas, la forsa del vent, lo pes de la arboladura y
ATOLONDRAMENT. m. L' acte de atolondrar, tot lo que pt influhir. Atormentar. Agito, as,
Aturdmienlo , atolondramiento. Gonsternatio, nis, ATORMENTARSE. V, r, Apesararse. Atormen-
lyraphatus, us. tarse. Animo laborar, jj
Donarse mal temps. Ator-
ATOLONDRAR. V. a. Perturbarlos sentits. Tam- mentarse. Excruciari,
b s' usa com recproch. Aturdh\ atolondrar, per- ATORMENTAT, DA. p. p, Atormentado. Cru-
tnrbar. Lympho, consterno, as. ciatus.
ATOLONDRAT, DA. p. p. Atolondrado. Cons- ATOROSAT, DA. adj. ant. atorsonat,
terna tus. |]
adj. ATARANTAT. ATORROLLAR. V. a. Confundir alg. Atur-
ATOLONS. m. pi. ATLAntidAS. rullar, aturdir, confundir. Perturbo, as, confundo,
ATOMISAT. ra. Qui segueix defensa '1 sistema is,

dels tomos. Atomista. Atomorum sectalor. ATORROLLAT, DA. p, p. Aturrullado. Pertur-


ATOMSTICH, ca. adj. Lo que pertany als ato- batus.
mistas. Alomistico. Atomorum sententia) congruus. ATORSONARSE. v. r. Partir tors las cabalca-
TOMO. m. Lo ms petit cos que 's suposa in- duras, Atorozonarse. Torrainibus laborar.
divisible. Atomo. Alomus, corpusculum, i. met. [|
ATORSONAT, DA. adj. S'aplica las cabalca-
Part mlt petita de qualsevol cosa. Atomo. Minutis- duras que pateixen tors. Alorozonado. Torminibus
sima res. |j
m. pi. Las particuletas que's percebeixen affectus.
en lo raig del sol que entra en alguna pessa, Atomos. ATORT. ra. adv. ant. per forsa. 1| tort.
Atomus, i. ATORTORAR. V. a. nut, Trincar ab tortons.
FINS UN tomo. loc. fam. En la cosa ms mnima 6 Tortorar, atortorar. Navis lalera funibus circum re-
petita, en una monada. En un atomo. In niinimo. tortis roborare.
ATO NEGAR. v. a. Posar la .primera capa de ter- ATRABILA. f. atrabilis,
j-a. Recalcar. Recalco, as. ATRABILIAR. adj. y
ATNICH, CA. adj. med. Lo que es caps de ATRABILIARI. adj. y
Irurer un accs. Alnico. Atonicus. ATRABILIS, A. adj, Lo que pertany la atra-
ATONIR. v. n. ant. y derivats, aturdir, espan- bilis. Atrabiliario, atrabilioso. Ad tram "bilem per-
tar. tinens.
ATNIT, A. adj. Pasmat espantat de algun ATRABILIS. f. Clera negra. Atrabilis Atra bi-
objecte succs extrany. Pasmado, atnita. Stupe- lis.
factus. ATRACA. Yeu nut. ab que 's designa la acci
ATONTAR. V. a. nut. Posar un cop de mar en de atracar, ajustar un taul altra pessa de cons-
certa posici y moviments la nau. Atontar. Navem trucci ab altras. Atracar. Apprehende.
fluctuatim exponere. entontib, ATRACABLE. adj. ABORDABLE.
TOMO I. 21
y

154 ATR DICCIONARI ATR


ATRACADA, f. nut. Acte de atracar. Atracada ATRAPARSE. . V. r. Caurer la trampa. Alram-
Navis appulsio. parse. Laqueo implicari.
noNA ATRACADA, nut. La que'l patr dirigeix ab ATRAPASSAR. V. a. Fr alguna cosa depressa,
tal acert que la embarcaci queda parada y situada isca b mal, frla de qualsevol manera. Atrabancar,
convenientment en lo punt que devia atracar. Bue- frangoUar. Opus accelerar.
m atracada. Congruus appulsus. ATRAPAT, DA. p. p. Atrapada, cogido. Appre-
MALA ATRACADA, nut. La quc's fa sens ditas cir- hensus.
cunstncias. Mala atracada. Infelix appulsus. ATRS. m. L' efecte de atrassar y atrassarse.
ATRACADERO. lli. Paratge ahont sens perill Atraso. Retardatio, nis; solutionis reditus, dilatio,
poden atracarse las embarcacions menors. Alraca- egestas. H nut. Lo punt de situaci de la nau dis-
dero. Satio, nis. tncia que aquesta 'I suposa ms atrassat ab res-
ATRACAR. V. a, nut. Arrimar las embarca- pecte al rumbo que ha obtingut per la observaci
cions terra unas altras. Atracar. Navira appe- dels astres. Atraso. Retardatio, nis. adv. 1. Denota ||

llere. ||
Arrimar un objecte altre. Tamb s' usa la part posterior de alguna cosa. Atras. Posterganea
com recproch. Atracar. Rem rei accedere. Apre-
[| pars. II
Se diu per qualsevol cosa passada. Alrs.
tar una cosa contra altra. Aracrtr. Comprimo, is, Cessim. II
exp. fam. Serveix pera fr retrocedir
arcto, as. fi
Aproximarse, per sens arribar tocarse alg. Atras. Retr, retrorsm.
'Is objectes. Atracar. Accedo, is. ||
ant. trossar. ATRs DE. m. adv.
ATRACARSE. v. r. Atiparse b. Atracarse, ali- ATRAS QU. m. adv. Adems; aix 's diu: atras de
borrarse. Cibo potuque oppleri. venir tart encara reganya. Tras. Post, deinde.
ATRACAT, DA. p. p. Atracado. Appulsus. DE PART DE ATRAS. fr. Per dcrrera, trahici. A es-
ATRACCI, f. La atracci y efecte de at^urer. paldas vueltas. A tergo. ||
En ausncia de alg. A es-
Atraccion. Attractio, nis. || atractiu. 2. paldas. Ad posteriora.
ATRACCI NEWTomANA. La que's verifica sols en las FR TORNAR ATRAS. fr. Rebtrer. Rechazar, hacer
grans massas, en rah de aquestas maleixas, y del volver atras. Propulso, as, redigo, is.

quadrat de las distncias. Atraccion neutoniana pla- QUEDARSE MOLT ATRAS, fr. Que ms del sentit
netria. Atractio newtoniana. recte significa estar distant deia consecuci de al-
ATRACTIU, VA. adj. Lo que atrau t la vir- guna cosa. Estar muy ljos. Longius, longissim
tut de atrurer. Atractivo. Illecebrosus, attractorius. abess.
II
m. Grcia en la cara, paraulas, etc. Alractivo. lUe- TORNAR ATRAS. fr. Retrocedr en lo cam ft. Desan-
cebrae, arum. dar. Per eamdem redire viam,
ATRAFAGAR. V. n. y TORNARLAPARACLAATRAS.fr. DesdirsB de lo pac-
ATRAFAGARSE. V. r. Fatigarse, afanarse. tat. Volverse atras, volver atras, desdecirse, retrac-
Alrafagar, atarearse. Defatigari. tarse. Dictis non stare, fidem prodere.
ATRAFAGAT, DA. adj. Aqueferat. Atareado. ATRASSADOR. m. trassador.
Defatigatus. ATRASSAMElVT. m. L' acci y efecte de atras-
ATRAGANTARSE. V. r. ant. ennugarse. sar y atrassarse. Atraso. Ronorum araissio.
ATRAIRER. V. a. ant. atraurer. ATRASSAR. V. a. Retardar. Atrasar. Prseeo, es.
ATRAPAR. V. a. Agarrar al que fuig. Coger,
II
ant.P/o;)omonar. Apto,coapto,as. ||
Empenyarse.
atrapar. Fugientem apprehendere. ||
Assolir, acon- Tamb s' usa com recproch. Atrasar. Ms alienum
seguir. Alcanzar. Consequor, assequor, eris. ||
Sor- contrahere. 1|
ant. ocasionar, causar. H trassar.
pndrer, sobrevenir repentinament alguna cosa, com: ATRASSAR LO RELOTGE. fr. Fr crrcr atrs 1' as-
r atrapa la nit, 1' atrap en lo furt ab mentida. senyalador. Atrasar elreloj. Retardo, as.
Coger. Aliquem prehendere. [j
Enganyar. Coger. Fa- ATRASSARSE. V. r. Quedarse en derrera. Atra-
llo, is. II
nut. Posar passar las trapas las velas. sarse. Retardar,
Atrapar. Provisionales funes velis aptare. ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. Retardatus. |1

ATRAPAR AB LOS PIXATS AL VENTRE, fr. fam. y adj. Endeutat, empenyat. Atrasado. Mv alieno op-
ATRAPAR A LA ENCESA, fr. Sorpudrcr de promp- pressus.
te alg en algun delicte, etc. sns podrseho pen- ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat anar m-
sar. Coger de manos d boca, coger las manos en la ma- nos. Andar estar alcanzado, andar tresmnos cuar-
sa. In fragranti. Ullo de capa caida. Inopia laborar.
ATRAPAR DESCUTDAT DESPREVINGUT, fr. Impensa- ATRASSOS. m. pi. Endarreriatges, rendas que
dament, de repent. Coger de rebato, de manos boca. deixaren de pagarseal temps senyalat. Atrasos. Re-
Repent, subil. ditus, vectigalia constituto die non soluta.
ATRAPAR LA LLUNA. fr. Durar mlt la execuci de ATRURER. V. a. Fr seguir alguna cosa com
alguna cosa. Coger lanoche. Nocte, hora, tempesta- r iman al cer, etc. Atraer, tirar. Attraho, traho,is.
ts capi. Guanyarse la voluntat de alg. Atraer. Allicio,
II

ATRAPAR SOTA. fr. Coger debajo. Subter insidias prollicio, ascisco, is. ||
afalagar.
capere. ATRA VESSA. f. nut. Veu ab que's designa la
ATR CATAL. ATH 155
acci de atravessar com: perns de atravess. Ara- Olros, ademas, demas de esto. Insuper, praiterea,
viesa. Transversio, nis. ilem. II
m. for. Cada una de las peticions desprs de
ATRAVES8ADOR. m. TRAVESSEa. ||
embars, im- la principal. Otro si. Altera pelilio. ||
Juntament.
PEPIMENT. Junlamente. Junctira.
ATRAVESSAMENT. mel. CONEXI. ATRET, A. p. p. ant. de atrurer. Atraido. Trac-
ATRAVESSAR. V. a. Posar una fusta altra co- lus.
sa de una part altra. Alravesar. Transversum po- ATRETAL. adv. altretant.
nere, interjicere. [[
Passar de part pari lo cos ATREVS. m. adv. de travs.
algun membre ab la espasa, la,aygua pels pors, ATREVESSAR. v. a. y derivats, atravessar.
etc. Alravesar. Transverbero, as, transfodio, is. []
ATRE VIDAMENT. adv. m. Ab atreviment. Alre-
Passar de una part altra, com: atravessar la car- vidamente, osadamente. Audacter. || tembhariament.
rera, etc. Alravesar, cruzar. Transmeo, as, Iranseo, [|
LLIBREMENT.
is. En lo joch posar travessas ms de lo que's po-
II
ATREVIDS, SA. adj. aum. atrevidssim.
sa al fondo. Alravesar. Extra Indi sorlem sponsioue ATREVIDET, A. adj. d. Atrevidilo. Aliquantu-
certare. Encreuhar una cosa. Alravesar, cruzar.
||
lum audax.
ecusso, as. nut. Posar en fatxa, situar la nau ab
||
atrevidssim, A. adj. sup. Atrevidisimo. Au-
10 costat perpendicular transversal la direcci de dacissimus.
la mar vent. Alravesar, poner d la capa. Transver- ATREVIMENT, m. La acci y efecte de atrevir-
sim lenere navim. ||
Llaurar segona vegada la terra, se. Airevimiento, osadia, audcia. Audcia, se. co-
||

Binar. Repastino, as, campum iterare. []


malmirar, ratge. II
temeritat. II
DESCARO.
ullpxdber. II
Dit dels geners, agavellar. DONAR ATREVIMENT, fr. ANIMAR. 2.
ATRAVESSARSE. v. r. Posarse de per mitj al- ATREVIRSE. v. r. Arriscarse, determinarse
gun destorb. Atravesarse. Inlerjicio, is. ||
Intercedir, fer alguna cosa. Atreverse. Audeo, es.
posarse de per mitj. Atravesarse. Intercedo, is. ||
mel. ATREVIT, DA. p. p. Atrevida. Ausus. |j
adj. In-
Interrmprerla conversaci. Alruvesai^se. Sermonem solent, descarat, desvergonyit. Atrevida. Audax. ||

interpellare. ||
Encontrarse ab alg, renyir ab ell. ANIMS. II
TEMERARI.
Atravesarse. Rixor, aris, contendo, is. ||
Entrevenir, ATRIBA. f. Instrument de fr esclops, Atriba.
ocrrer alguna cosa que impedeix lo curs de altra. Alriba, c.

Atravesarse. Intervenio, is. ||En losjochs de inters ATRIBUCI, f. La acci de atribuhir. tribucian.
se diu de la ha perdut guanyat.
quantitat que s' Attributio, nis.

Atravesarse. Alicujus summe jacturam in ludo fieri. ATRIBUHIR. V. a. Aplicar, assignar alguna co-

11
nut. En lasmaniobrassiluarsela nau ab sn cos- sa alg. S' usa com recproch. Atribuir, aplicar.
tat perpendicularment una direcci qualsevol. Tribuo, attribuo. [| Acumular. Atribuir, achacar, acu-
Atravesarse. Navem ad perpendiculum aptari. ||
nut. mular. Transfero, ers, duco, is. ||
concedir.
Pndrer lo vent una direcci prximament perpendi- ATRIBUHIT, DA. p. p. Atribuido. Assignatus.
cular altra dada. Atravesarse. Yentum prop per- ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribua. Tri-
pendicularem direclionem accipere. bulante. Tribulans.

atravessarseu a alg un nus al coll. fr. met. No ATRIBULAR. v. a. AQigir. S' usa com rec-
poder parlar de susto, pena vergonya. Atravesar- proch. Atribular. Contribulo, as, ango, is. Pertur- ||

sele uno un nudo en la garganta. Yocem faucibus bar r animo. Amotinar, turbar. Turbo, perturbo, as.
herere. ATRIBULARSE. v. r. amotinarse.
ATRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado. Transver- ATRIBLAT, DA. p. ]^. Atribulado. Conlribula-
sus. 11
adj. Qui no mira dret. Atravesado. Strabo tUS. II
adj. ATARANTAT.
nis. II
Mal intencionat. Atravesado. Malignus, versu- ATRIBUT, m. teol. Qualsevol de las perfeccions
lus. L' animal que prov de vrias castas. Atrave- prpias de la essncia de Dji, com omnipotncia,
II

sado. Hybridus; hybrida, ;e. misericrdia, etc. Atributa. Attributum, i,a!tribufio,


ATBAVESSAT EN UNA CABALCADURA. loC. Ajagut SObrC nis. II
Smbol senyal que denota '1
carcter y ofici

la crrega de ella. Atravesado en una cahalleria. In de las figuras, com palma de la victria,
la '1 lliri

jumento dislentus. de la puresa etc. Atributo. Signum, i, insigne, is.

ATRAMENT. m. an. atracci. ATRICI. f. teol. Dolor de haver ofs Du pels


ATRAYMENT. m. Lo que atrau t virtut de danys que 's segueixen. Atricion. Atlritio, nis.
atrurer. Atractivo. Attrahendi eDcax. i|
Atractiu, ATRINXERAMENT. m. Trinxera, fosso, esta-
al-licient que afalaga. Atractivo. Illecebra;, arum. cada cristall de terra brossa pera defensar lo cos
ATRE, A. adj. ALTRE. del soldat dels tirs del enemich. Trinchera, atrinche-
ATREBALLAR. V. a ant. atribular. ramiento. Yallum, i, agger, is.

ATRESORAR. V. a. y derivats, atesorar. ATRINXERAR, v. a. Fr trinxeras. Atrincherar.


ATRESSAT, DA. adj. Diestro, adieslrado. Ins- Yallo, as, vallo cingere.
Iructus, exercitus. ATRINXERARSE. v. a. Fortifica rse ab trinxe-
ATRESSI. conj. ant. for, A ms de aix,adems. ras, etc. Atrincherar se, barrearse. Yallo se munir.
136 ATR DICCIONARI AT
ATRINXERAT, DA. p. p. Atrincherado. Yalla- Enorme, grave. Atroz. Atrox. H Mlt gran. Atroz.
II

tus. Supra raodura grandis.


ATRISSAR. V. a. ant. Reduhir pols. Pulveri- ATROSITAT. f. ATROCITAT.
zar, reducir polvo. Pulvero, as, in pulverem verte- ATROSMENT. adv. m. Atrozmente. Atrociter.
re. ATROSSAMENT. m. Obra de atrossar. So fald.
ATRIT, A.adj. Qui t atrici, Atrito. Altritus. ||
Yestis sublevatio.
ant. EXTENUAT, ABATUT. ATROSSAR. y. a. Alsar la roba. Tamb s' usa
ATRIVENSA. m. ant. ATREVIMENT. com recproch. Sofaldar. Succingo, is, vestem exto-
ATROBAR. V. a. TROBAR. llere, allevare. |1
nut. trossar.
ATROCissiM, A. adj. sup. Atrocisimo. Atrocis- ATROSSAT, DA. p. p. Sofaldado. Succinctus.
simus. ATROTINAR. V. a. y derivats, abandonar. 2.
ATROCITAT, f. Crueltat gran. Atrocidad. Atro- ATSABEJA. f. ant. gayeta.
citas, atis. ATSAGAYA. f. Llansa dart petit. Azagaya.
ATROMPETAT, DA. adj. Dit del trabuch al- Hasta, ae, telum, i.

tra arma de foch que t la boca en flgura de trom- ATSAGAYADA. f. Cop ferida de la atsagaya.
peta. Ahocardado. In tub forraam ore compositus. Azagayada. Aclidis ictus.
ATRONADOR, A. m. y f . TABALOT. ATSAR. m. Desgrcia impensada. Azar. Inopi-
ATRONADITRA. f. Fenella, obertura que solen natura malum. ||
casualitat.
tenir algunas pessas pel cop que dna 1' arbre al ATSARENA. f. ant. Vestidura llarga y rodona
tallarlo. Alronadura. Fissura, a3, issus, us. de que usavan las donas. Ciclada. Cyclas, adis.
ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Atronar, ATSEGALLADA. DISBARAT. f.

atolondrar. Consterno, as, stupefacio, is. |1


Fr gran ATSEGAR. V. a. ETJEGAR.
ruhido manera de tr. Atronar. Tono as, strepo, ATSEGAYA. ATSAGAYA. f.

is. ATTANYENT. p. a. ant. PERTANYENT.


ATRONARSE. V. r. Aturdirse ab lo ruhido dels ATTEMPTAR. V. a. ant. intentar, ensatjar.
trons. Se diu dels cuchs de seda, dels polls abans ATTNDRER. V. a. y derivats, atndrer.
de surtir del ou y de altras crias que moren ohint ATTENEDOR, A. adj. ATENDIBLE.
tronar. Atronar. Tonitruum fragore perterrefieri. ATTENTAR. V. n. y derivats, atentar.
ATRONAT, DA. p. p. Atronado. Consternatus. ATTRIDAR. V. a. y derivats, matar. abtrer. ||

II
adj. ATARANTAT. ATFADAMENT. adv. m. Atufadamenle, enojo-
ATRONERAR. V. a. Obrir, fr troneras, Atrone- samente. Iral, iracund.
rar. Ostiola bellicis tormentis excufiendis ecere. ATFARSE. V. r. Enfadarse yressentirse de al-
ATROPAR. Y. a. Juntar tropas sens orde. Tam- guna cosa. Alufarse^ amoscarse, repuntarse, picarse.

b s' usa com recproch. Atropar. Turbas cogere. Aliqua re ofendi.


ATROPELLADAMENT. adv. m. Precipitada- ATFAT, DA. p.p. Atufado, picado. Aliqua re
ment, ab desorde y confusii Atropelladamente. Rap- offensus.
tim, turbal. ATUIR. V. a. ant. m\tar.
ATROPELLADOR, A. m. y f. Qui atropella. ATUNYAT, DA. adj. ATONYAT.
Atropellador. Conculcator, is. ATURADA, ESTACI, DETENCI, PARADA.
f.

ATROPELLAMENT, m. La acci y efecte de ATRADETA. d. Paradeta, paradilla. f. Parva


atropellar. Atropellamienlo, tropela. Conculcatio, nis. mora.
ATROPELLAR. V a. Passar atropelladament ATURADOR, A. m. y f. Lo qui lo que atura.
per demunt de alg. Atropellar. Conculco, pessum- Detenedor. Cuuctator, is.

do, as. II
Despreciar, no fr cas de lleys, ni respec- ATURALL, m. Instrument pera aturar. Detene-
tes, ni de la rah. Atropellar. Leges, jura proterere. dor. Cunctator, is.

II
Injuriar, maltractar de paraula alg sens donarli ATURAMENT, m. torpesa.
Uoch de disculpa. Se diu comunment dels superiors ATURANSA. ant. detenci. alto.f. ||

respecte dels inferiors. Atropellar. Injuris, probris ATURAR. V. a. Detenir, contenir, suspndrer
aliquera vexar. lo curs de alguna cosa. Detener, parar. Delineo, es.
ATROPEi.LARHO TOT. fr. Despreciarho tot ab arro- II
GLASSAR.
gncia. Atropellar por lodo. Omnia posthabere, nihil ATURARSE. V. r. Detenerse ,
fararse ,
parar.
pensi habere. Cunctor, moror, aris. ||
ant. rete-
avergonyirse. ||

ATROPELLARSE. V. r. Apressurarse massa en NiRSE. II


Faltar la memria. Aturarse. Deficere me-
las obras paraulas. Atropellarse. Properantius age- mria. ||
Reservarse, delenirse alguna cosa. Que-
re, dicere. darse. Retineo, es, sibi assumere.
ATROPELLAT, DA. p. p. Atropellado. Concul- QUI A quaranta no s' ATURA Y A CINQUANTA NO EN-
catus. II
adj. Precipitat en dir obrar. Atropellado. DEVINA, A SEIXANTA DESATiNA. rcf. Deuota que '1 qui
In dicendo aut agendo praceps. no t judici quaranta anys de edat, y cinquanta
ATRS. adj. Fr, cruel. Atroz. Ferox, immanis. no preveu las cosas, en la vellesa obrar errada-
ATX CATAL. AUC 151
ment. Quien cuarenta no atura y d cineuenta no adi- ATZABEJA. ATSABEJ. f.

vina, sescnta desatina. Qui oclona post luslra non ATZAR. m. ATSAB,
sapit, nonoque peraolo non providet, decimo tndem ATZARENA. ATSARENA. f.

insanit. ATZEGALLADA. DISBARAT. f.

ATURAT, DA. p. p. Parada, detenido. Delentus. ATZEGAR. V. a. etjegar.


II
adj. Apocat. Encogido, apocado. Tardus, iners. ATZEGAYA. f. ATSAATA,
ATURBANTAR. V. a. nul. Lligar sn respec- ATZEMBLA. f. ADSEMBLA.
tiu pal un cap qualsevol que de ell penja, per ms ATZEROLA. f. Fruyt del atzeroler. Acerola. Mes-
avall de la encapilladura. Aturhantar. Funem ad pro- pillum, i.

priuin maluni vincire. ||


nul. Amarrar un puntal ATZEROLER. m. Arbre, l las fullas retalladas,

per sn extrem que du sostenir. Aturbantar.


al pal y en forma de rahims, la fruy ta com
las flors blancas

Fulcrumevtremo ad proprium malum alligare. una serva ab un gust agre-dols. La fusta es de color
ATURDIMENT. m. Perlurbaci dels sentits. de carn y en algun temps mlt apreciada per mobles.
Aturdimienln. Perturbatio, nis. ||
cobardia, temor. ||
Acerolo. Mespillus, i.

Gran admiraci. Pasmo, alurdhniento. Stupor, is. [|


Falta de expedici. Torpeza, desmana. Hebetudo, nis. AU.
ATURDIR. V a. Perturbar los sentits. Tamb
s' usa com recproch. Aronar, aturdir, atolondrar. AU. m. ant. acell. [] Yeu de carreter pera inci-
Perturbo, as. ||
Causar gran admiraci. Pasmar, tar als animals, issa. Jau. Eia, age.
aturdir. Consterno, as. AU AU. Veus que s' usan pera significar l' aplauso
ATRDIT, DA. p. p. Aturdido, atarantado. Stu- ruids. Jau, jau. Acclamatio, seu plausus tumul-
pefactus. II
adj. Espantat, acobardit. Amilanado, aco- tuarius,
qiiinado. Terri fus. AUBACH, GA. adj. Lo que impedeix lo pas la

ATURRULLAR. v. a. Confndrer, deixar sens llum. Opaco. Opacus. ||


Obscur, fosch, ombrvol.
paraula. Aturrullar. Perturbo, as, confundo, is. Opaco. Obscurus, opacus. ||
met. trist.
ATURRULLAT,DA.p. p. Aturrullado. Confusus. AUB. ter. Magrana de pinyol.
f.

ATUTIA. Oxido de zinch de color gris cen-


f. AUBADA. ant. albada.
drs, que's troba agafat la part superior dels AUBARGINIA. ALBERGNIA. f.

forns, ahont s' ha fos lo coure ab la calamina pera AUBELL. m. Desayguadero dels estanys, pa-
fr llaut: s' usa per remey en alguns mals dels tis, etc. Arbollon, tijera. Aquarum emissarium.
ulls. Atutia. Tuthia, ae, cadmia medicinalis. AUBRICOCH. m. ter. abercogh.
ATXA. f. Candela mlt gruixuda de cera, qua- AUCA. ant. oca. f. rodol.
drada, ab quatre blens. Ilacha. Fax, cis, cereum fu- FR TOTS los papers DEL AUCA. fr. Explica la in-
nerale. ||
ant. destral. constncia de algun subjecte facilitat de trurerlo

^ to,
ATXA DEVENT. La dc cspart y pega. Hacha de vien-
hachon. Malleolus sparteus pice oblilus.
ATXACS,
Achacoso. Valetudinarius.
A. adj. Qui pateix algun atxaque.
qualsevol dictamen. Irse con
moverse todos vientos. Viclrices partes sequi.
sa
negoci. Ser
l' amo del auca.
el amo dueno de
fr. Sr
el mento que corre;

lo principal

la baila.
en algun
Poliorem in
ATXADA. f. Cop de alxa.Hachazo. Facis ictus. aliqua re esse.
ATXAQUE. m. Malaltia habitual. Achaque. Affec- AUCELADOR. m. ant. y
ta valeludo. || escusa, pretext, ACELEGADOR. m. ant. Qui per diversi 6 ne-
ATX ARI. m. Herba, asaro. cessitat cassa animals voltils. Cazador de aves. Au-
ATXASSA. f. aum. Hachon. Fax grandior. ceps, upis.
ATXERA. f. Lo peu pera tenir las atxas. Eache- AUGELL. ra. Animal voltil. Ave, pajaro. Avis,
ro. Gandelabrum, i. is, ales, itis. ||
met. Astut, dissimulat. Pjaro, redo-
ATXERO. m. mil. Cada hu dels soldats destinats mado. Callidus, versutus, i.
obrir pas en las marxas, pera lo qual portan pa- AUCELL AFOLLADOR. Lo quc est per saltar del niu.
las, destrals, etc. Gastador, Jiachero. Sternendis viis Volanton. Jam volatui aptus, proximus passer.
deslinatus niiles. acell de aygua. Se diu del que regularment t
ATXETA. d. Hachela, hachuela. Fax minor.
f. '1 bch las potas en forma de cullera, com l'
ATXIQUIDOR, A. m. y Qui atxiqueix. Achi- f. nech, oca, etc. Ave aqudti de cuchara. Avis aqua-
cador. Imminuens, lis. lis, fluminea.
ATXIQUIDURA. f. La acci y efecte de atxi- AUCELL DE BOSCU. AUCELL SALVATGE.
quir. Achicadura. Imminutio, nis. AUCELL DE CANT. Lo que ab lo su cant dna au-
ATXIQUIR AIXIQUIR. V. a. Reduhir me- guris, com lo corb, cucala, etc. Ave de agero. Avis
nos lo tamany de alguna cosa. Achicar. Imminuo, canora, oscen, inis,
is, decurto, as. AUCELL DEL PARADS. Es de mitj peu de alsria,
ATXIQUIRSE. V. r. Tornarse petit. Menguar, groch, lo pit blau, las alas negras, y la panxa cen-
descrecer. Decresco, is. drosa; baix las alas li naixen una porci de plomas
UH AUG DICCIONARI AD
mlt primas y '1 doble ms Ilargas que sn cos. Ave AUDGIA. f. ATREVIMENT.
del paraiso, pjaro del sol, manucodiata. Paradysia- AUDACIS, A. adj. ant. auds.

ca avis. AUDACIOSAMENT. adv. m. ant. atrbvidament.


ACELL DE NIT. AUCELL NOCTBNO. AUDS. adj. Atrevit. Audaz, osado. Audax, au-
ACELL DE PASSA. Lo qui 611 ccrt temps del any dens.
muda de regi, com la oreneta, tort, etc. ve de pa- AUDIANA. f. Nom de la secta del herefje udi,
so. Vaga, hospita avis. lo qual ensenyava que las tenebras, aygua y foch
AUCELL DE RiPiNYA. Lo que's mant de altres au- no havian tingut principi. Audiana. Audiana, a.

cells y animals que cassa, com 1' esparver, liga, AUDIBLE, adj. oniBLE.
etc. Ave de rapina rapiega. Rapax avis. AUDIGI. f. ant. y
AUCELL DE RECLAM. RECLAM. AUDINGIA. f. L' acte de ohir alg. Audincia.
AUCELL NOCTURNO. Lo qiie sols vola de nit, com la Auditio, nis. ||
Tribunal de jutge existent en cada
oliva, etc. Ave nocturna. Nocturna avis. capital de provncia regne. En lo civil t mnos
AUCELL SALVATGE. Lo que no 's domestica y fuig facultats que las xancillerias. Audincia. Senatus,
de poblat. Ave silvestre brava. Silvestris avis. us. II
Lloch pera las juntas de dit tribunal. Audincia-
AUCELL PASSAT NO ES ENGABIAT, rcf. y Juridici conventus. [J
Los ministres anomenats per
AUCELL VELL NO ENTRA EN GBIA. TCf. DeUOta que un jutge superior pera la averiguaci de alguna
es difcil enganyar als que tenen experincia. Pdjaro causa. Audincia. Judices delegati. ||
Lo districte
viejo no entra en j aula; perro viejo no hay tus tus jurisdicci en que coneix la audincia tribunal.
nunca mz cuz. Seni verba dare diBcil est. Audincia. Conventus, judicii territorium. i|
Lloch
JA HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU DE LA GBIA. fr. destinat pera donar audincia. Audincia. Audito-
met. Explica que alg ha fugit del paratge ahont se rium, ii.

pensavan trobarlo. Sall el pdjaro del nido, volo el AUDINCIA ECCLESiAsTicA. Lo fribunal de algun
golondrino. Omnis spes amissa est. jutge ecclesistich. Audincia eclesistica. Guria eccle-
MS VAL Sa AUCELL DE BOSCH QUE DE GBIA. ref. siastica.

Ensenya que '1 qui tem sr castigat per algun de- AUDINCIA PRETORiAL. Eu las udias la que no est
lictems li val escaparse. El buey suelto bien se subordinada al virey pera certas causas. Audincia
lame; mas vale salto de mata que ruego d* buenos. Cum pretorial. Prajtoria cria.

liceat fugere, ne qua3ras litem. fr. Admtrcr lo rey 'Is minis-


DONAR AUDINCIA,
MS VAL UN AUCELL EN LA MA QUE CENT QUE UNA tres alsque tenen negocis pendents, y enterarse
LIGA VOLANT. Fcf. Denota que no aventurem lo b delas rahons ab ques' apoyan. Bar audincia. Aures
convenincia que gosm per la esperansa de altre dare, praebere.
que se'ns figura major. Por el alabado dej el conoci- TEMR AUDINCIA, fr. Vurcr y determinar los plets.

do, y vime arrepentido. Umbram procorpore captavi. Eacer audincia. Causas definir.
NO S' HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS AUDIENSA. f. ant. audincia.

AucELLs. ref. Denota que las cosas tils y necess- AUDITIU, IVA. adj. Lo que pertany al ohido.

rias no deuhen deixar defr perqu hi haja perill


's Auditiva, auditorio. Quod ad auditum pertinet. Lo ||

dificultat. Por miedo de gorriones no se dejan de que t virtut pera ohir. Auditiva. Facullatem au-
sembrar canamones. Propter pericula aspera et difli- diendi habens.
cilia no deserenda. AUDITOR, m. ant. ovent.

AUCELLADA. f. MOIXONADA. AuiiiTOR DE GUERRA. Jutgc lletrat que entn en las


AUGELLET.m. d. Pajarillo, avecilla. Parva avis. causas de for militar en primera instncia. Auditor
AUCELLBT NO FASSAS NIU PROP DE FRARE, FORN NI RIU. de guerra. Militaris judex.
ref. Denota '1 perill de un veh poders. ISi cab rio, auditor de la nnciatura. Assessor del nunci
ni en lugar de senorio no hagas tu nido; cab senor ni apostlich en Espanya, anomenat pel papa. Au-
cab igreja no pongas teja. Periculosa cum potente ditor de la nnciatura. Delegatus in causis ecclesias-
vicinitas. ticis judex.
m' HOHADiT l' AUCELLET. fr. loc Ab quc s' obliga AUDITOR DE MARINA. Lletrat que entn en las cau-
als noys confessar lo que han ft suposant que ja sas del for de mar en primera instncia. Auditor de
's sab. Me lo ha dicho el escardillo. Fatre, scio marina. Causarum ad rem maritimam attinentium
quid feceris. judex.
AUGELLOT. m. Aucell gros que no se li sab lo AUDITOR DE ROTA 6 DE LA ROTA. Uu dels dotsc pre-
nom. Pajarruco, avechucho. Ignotus passer. lats que en lo tribunal rom, anomenat Rota, t
AUCERDA. f. ALFALS. jurisdicci per las apellacions de las causas ec-
AUCIDERE. V. a. ant. clesislicas de tots los dominis catlichs. Auditor de
y
AUGIR. V. a. ant. y rota de la rota. Sacrae Rote romanae judex.
AUGIURE. V. a. ant. matar. AUDITORI, ra. Concurs de oyents. Auditorio.
AUGTNTICH. adj. AUTNTICK. Auditorium , ii, concio, nis. ||
audincia. 6. |1
adj.

AUCTORITZAR. V. a. y derivats, torisar. ant. auditiu.


AULL CATAL. AR 159
AUDITORIA, f. Empleo de auditor. Auditoria, Aojo, aojadura, aojamiento. Fascinalio, nis.

audilomlo. Judicis auditoris raunus. AULLAR. V. a. ant. ullpndrer. ||


v. n. ant.

AUGE. m. Elevaci gran en dignitat fortuna. D0L4R.


Auge. Sublirailas, alis. |1
astron. Lo punt superior AULTRE, A. m. y f. ant. adultero.
excntrich epicclich dels planetas, y '1 ms apar- AUMENT. m. Aumentaci, creixensa. Aumento,
tat de la terra. Auge. Epiciclus, i. acrecentamiento, incremento. Incrementum, augmen-
AUGOL. m. ant. aument, prospebitat, riquesa. tum, i.

AUGMENTAR. V. a. y deriv. aumentab. ANAR EN AUMENT. fr. Aumcnlar los interessos. Ir


AUGUR. m. AGORER. en aumento. Opes amplificar.
AUGURACI. Endevinaci f. pel vol dels au- AUMENTs. m. pi. Los progressos en las convenin-
cells. Auguracion. Auguratio, nis. cias empleos. Aumentos. In bonis incrementum. 1|

AUGURADOR. m. Qui endevina pels auguris. Lo que adquireix lo blat, sal, etc. palejantlo por-
Agorero, agorador. Augur, ris. tantlo de una part altra. Creces. Augmentum, in-
AUGURAL, adj. Lo que pertany al auguri als crementum, i.
II
Lo tant ms per fanega que 1 llau-
auguradors. Augural. Auguralis. rador torna al psit pel blat que se li deix de
AUGURAMENT. m. ant. auguri. ell. Creces. Augmentum, i, auctorium, ii.

AUGURAR. V. a. Endevinar pronosticar lo AUMENTABLE. adj. Lo que's pl aumentar.


esdevenidor per la vana observaci de algunas cosas Aumenlable. Quod augeri potest.

que ningun inluxo poden tenir en all. Agorar. Au- AUMENTACI. f. ret. gradaci. [| aument, ||

guro, as, conspicor, aris. ||


m. ant. auguri. Pujada del riu del mar. Crecida. Alluvio, nis,
AUGURAT, DA. p. p. Agorado. Auguratus. torrens, tis, astus, us.

AUGURI, m. Endevinaci supersticiosa que feyan AUMENTADOR, A. m. y f. Qui aumenta. Au~


los gentils volada y altres senyals dels
pel cant, mentador. Amplificator, ampliator, is.

aucells. Agero, auguracion. Auspicium, ii, augura- AUMENTANT. p. a. Lo que aumenta, Aumen-
tio, nis. ante. Augens.
AUGUST, A.
Lo que mereix veneraci per
adj. AUMENTAR. V. a. Donar major extensi al-

sa dignitat, excel-lncia, etc. Augusto. Augustus. ||


guna cosa. Aumentar. Auctito, duplico, augmento,
Pertanyent Augusto. Auguslo. Augustus. Sobre |1
as. II
V. n. y
nom de Barcelona. AUMENTARSE. V. r. Multiplicar, crixer al-
AUGUSTA, f. Emperadora, la muller del empe- guna cosa. Crecer. Invaleo, es, evalesco, is.

rador, com tamb la mare, ulla y germana del ma- AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado. Duplicatus.
teix. Augusta. Augusta, a. AUMENT ATIU, VA. adj. gram. Se diu dels
AUGUSTAL. adj. AUGUST. 2. noms que aumentan la significaci del primitiu.
AUGUSTALS. m. pi. Capitans establerts per Aumentativo. Incrementum addens.
Augusto pera pelear devantde las tropas. Augustales. AUNA. f. Yeu derivada del nom llat ulna.
Auguslales , ium. []
Festa en honor de Augusto. Prpiament es una brassa, si b admet alguna varie-
Augustales. Augustalia, ium, augustales ludi. ||
Sa- tat; pus en la Blgica es poch mnos de una vara,

cerdots que's cuydavan dels sacrificis fets Augus- y la francesa t sis pams. Ana. Ulna, ss.

to. Augustales. Augustales sodales. || Sis magistrats AUNAR. V. a. ant. Congregar, unir -per algun fi.

establerts pera cuydar de aquestos sacrificis en las Mancomunar, aunar. Congrego, as, conjungo, is.

colnias. Augustales. Augustales seviri. AUNARSE. V, r. Incorporarse, mesclarse dos


AUGUSTSSIM, A. adj. sup. Augustisimo. Au- ms cosas de manera que fassan un sol cos. Manco-
gustissimus. munarse, aunarse. Incorporo, as.
AUGUSTO.m. Renom de Octavio Csar primer AUNAT, DA. p. p. Confederado, aunado. Aduna-
emperador rom, y 's don tamb als seus succes- tus.

sors. Augusto. Augustus, i. AUNATGE. m. L' acci de amidar ab auna. Anea-


AULA. f. En las universitats y casas de estudis je. Per ulnas mensura.
la pessa pera la ensenyansa. Aula. Aula, ae, gym- AUNEJAR. V. a. Amidar ab auna. Anear. Ulnis
nasium, ii. ||
ant. Palcio de algun prncep. Aula. metiri.
Aula regia. || audincia. 6. [|
ter. Arbre, alsina. AUNYAR. V. a. y derivats, unir, juntar.
AULE8A. f. ant. bkllaqueria. 1| suprbia, trahi- AUR. m. ant. or. [[ant. Exclamaci crit de
CI, VILESA. partida dels marins. ;Hurra\
AULET. m. ter. alsinar. AURA. m. Ayre apacible. Aura. Aura, x. | f.

ULICH. m. Cortes. Palaciego,^dulico, cortesa- Espcie de aucell de Amrica semblant la gralla,


no. Aulicus, i. alt dos pams; t 1 cos negre ab ayguas verdas y
AULINA. f. ter. ALSiPfA. encarnadas, las alas negras, lo cap roig, y 'Is peus
AULLADOR, A. m. y f, ant. Qui ullprn. Fas- y bch de color de carn. Es aucell de rapinya, y
cinador, aojador. Fascinator, is. [|
dolador. despedeix uq olor insufrible. Aura. Yultur, uris,
AULLAMENT. m. ant. La acci de ullpndrer. aura, .
160 AUR DICCIONARI AUS
kmk POPDUR, Aplauso y acceptaci del poble. Au- AUSADES, O AUSATES. exp. ant. Clara esla;
ra popular. Popularis aura. ya se v. Patet,

AURACASTAT, DA. adj. nut. Se diu del vent AUSAR. V. a. ATREVIRSE.

en cert grau de forsa. Ahuracanado. Yerlicosus. AUSEL. m. ant. aucell.


AURAR. V. a. ant. daurar. AUSELAR. V. a. ant. Cazar aves. Aucupor, aris.
AUREJAR. V. a. OREJAR. AUSELAYRE. m. ant. Cassador de aucells. Ca-
AURLIA, f.Nom de fsica y de histria natu- sador de aves. Aucupator, is.

ral. L' insecte, que desprs de haver viscut en 1' AUSNCIA. La acci y efecte de ausentarse.
f.

estat de oruga pateix sa metamorfosis, perdent tot Ausencia. Absentia, apusia, ai. Lo temps en que al- [|

moviment per ms mnos temps, conforme la na- g est ausent. Ausencia. Absentia, ai.

turalesa del insecte. Crislida, ninfa, aurelia. Nim- L AUSNCIA causa olvit. l'cf. Deuota que'l estar
pha, pupa, aurelia, a3. ausent f olvdar de las cosas. Ausencia enemiga de
AUREIG. m. OREIG. amor. Cuan lejos de ojos tan ljos de corazon. Tepet in
AURELLA. f. y derivats, orella. remotos benevolentia,
UREO NMERO, m. Lo periodo de dinou anys TENIR ALG BONAs MALAS AusNCiAS. fr. Parlar b

en que 'Is novillunis tornan sr en los mateixos mal de ell quant no est present. Tener deber algu-
dias. S' anomenan aix perqu en los calendaris ro- na buenas malas ausencias. De absente gratus aut,
mans nmeros de or. Au-
se senyalavan ab lletras detraclorius serm.
reo, nmero, Aureus numerus. Moneda de or que, || TENIR LAS AUSNCIAS Y MALALTIAS. fr. Subsltuhr
segons Capmany, en 1' any 1266 valia 7 sous, y en altre en lo crrech empleo mentres est ausent
lo sigle XIII lo que ara 1' escut de or. Aureo. Num- malalt. Servir ausencias y enfermedades. Yicariam
mus aureus. || farm. Cert pes que val 4 escrpols, operam exercre.
Aureo. Minutius pondus. Ii
astron. cicl llunar. AUSENT, A. adj. Lo que no es present. Ausente.
AURENETA. f. ORENETA, Absens, entis.
AUROLA, f. laureola. NI AUSENT SENS CULPA, NI PRESENT SN3 DISCULPA.
AURIGA, f. nut. VELA AURIGA. ref. Denota quant difcil ausent contextar als
es al
AURICULAR, adj. Lo que pertany al ohido. Au- crrechs que se li fan. Ni ausente sin culpa, nipre-
ricular. Auricularius, auricularis, 1|
S'aplica al dit sente sin disculpa. Presenl facilis, absenti difficilis
ms petit de la ma. Menique. Auricularis. excusatio est.
aurfer, A. adj. pot. Lo que porta or. Auri- AUSENTARSE. v. r. Separarse de alguna per-
fero, aurigero. Aurfer. sona lloch. Ausentarse. Discedere, abire.
AURFICH, ca. adj. Entre alquimistas lo que AUSENTAT, DA. p. p. Ausentada.
imaginan que t la virtut de fr or. Aurifico. Au- AUSERDA. ant. f. Planta, alfals.
rfer. AUSERSE. V. r. ant. atrevirse.
AURIOL. m. Peix regalat del mar Carpaci que 's AUSIDOR. m. ant. ohidor, otent.
cria entre las rocas y 's sustenta deherbas que re- AUSOR. m. ant, altura, elevaci.
muga. Escaro. Scarus, i. AUSIR. V. a. ant. ohir. ||
matar.
AURORA, f. La primera llum que 's descubreix AUSURER. V. a. ant. matar.
en r orient abans de eixir lo sol. Los poetas ne fe- AUSPICI, m. Entre gentils endevinaci supers-
ren una divinitat, donantli un carro, dits de rosa, y ticiosa, Agero, auspicio. Auspicium, ii. []
met. Pro-
'Is amors de Cfalo. Aurora. Aurora, ai, rosea, se. ||
tecci, favor, Auspicio. Tutela, x, patrocinium, ii,

Beguda de llet de ametllas y aygua de canyella.


feta AUSTER, A. adj. Retirat, penitent. Austero. So-
Aurora. Ex amygdalarum et cinnamomi succo litarius, austerus. I
rgido.

condita potio. |1
pot. Lo principi primer temps de AUSTERAMENT. adv, m. Severament, Austera-
alguna cosa. Aurora. Principium, ii, ortus,us. [] Color mente. Sever.

que resulta de la mescla de blanch, encarnat y blau. AUSTERITAT, f. Mortificaci dels sentits, pas-

Aurora. Ex albo coeruleo et coccineo mixtus color. sions rigor del cos. Austeridad. Corporis, sensuum
AURORA BOREAL, fis. Fenmeuo llumins que apareix cruciatus. []
met. Severitat. Austeridad. Severitas,
algunas vegadas en lo cel la part del nort. Aurora atis.
boreal. Borealis aurora. AUSTOR. m. ASTOR.
AURORA SUAU. Certa flor que ve de Holanda. Aurora AUSTRAL, adj. Lo que pertany al sur mitj
suave. Flos aurora. dia. Austral. Australis.
PLORAR LA AURORA, fr. pot. Cufer la rosada. Llo- AUSTRSSIA. f. Un dels quatre regnes antichs
rar la aurora. Ploro, as. deFransa. Austrasia. Austrasia, e.

aMPRER ASSOMAR LA AURORA, fr. AL TRENCAR BEL AUSTRACH, ca. Lo natural y '1 perta-adj.

ALBA. nyent ustria, provncia del imperi de Alemanya.


AURORAS. f. pi. Franceslla que t la flor de co- Austriaco. Austriacus.

lor de taronja. Francesla naranja. Ranuuculus afri- AUSTRO. m. Un dels quatre vents principals,
canus. que bufa del mitj dia, Noto, mstro. Notus, auster, i.
AUT CATAL. AUT 161
AUSTRO AFRicii, Ycnl garb. Auslro frico, garbino, AUTOS. m. pi. Lo procs de alguna causa plet.
lihinolo. Auslro africus, libinotus. Auios. Causa, <'c, lis, ilis, forensia acta.
AUT, A. adj. ant, alt. CONSTAR DE AUTOS EN AUTOS. fr. Estar probada en

AUTNTICA. Despatx certificaci que aulorisa ells alguna cosa. Constar de autos en autos. Aclis in
alguna relquia miracle. Aulnlica. Miracula aut judicio rem patre.
reliquiarum veritatem confirnians rescriplum. |] for. ESTAR EN LOS AUTOS. loc. Eslar eulerat de alguna
Qualsevol de las constitucions recopiladas per orde cosa. Eslar en los autos. Rem lenre.
de Justini al fi del cdich. Aulnlica. Rescriptum, posABSE EN LOS AUTOS. fr. A dcms del sentit recte,
i, lex, gis. denota imposarse alg de lo que altre refereix. Po-
AUTENTICAGI. f. L' acci y efecte de auten- nerse en los autos. Rem callere.
ticar. Aulenlicacion. Litteris publicis consignata AUTOCRCIA, f. Gobern desplich. Autocrcia.
comprobatio. Autocratia, (c.

ATENTiCAMElVT. adv. m. Ab autenticitat. AUTCRATA. m. DSPOTA.


Aiilnlicamente. Publica fide, ril. AUTGRAFO. m. Qualsevol escrit de raa del
AUTENTICAR. V. a. Legalisar, aulorisar juridi- mateix autor. Aulgrafo. Aulographum, i.

cament alguna cosa. Aulenlicar. Publica fide confir- AUTMATA. f. Mquina que t en s mateixa '1

mar. principi de sn moviment, Aulmata. Automalon, i.

AUTENTICAT, DA. p. p. Aulenlicado. Publica fi-


II
Pertanyent ellas. Aulmata. Automatarius, ii.
|

de confirmalus. Qui las fa. Autmalo. Automatarius, ii.

AUTENTICH, CA. adj. Legalisat que fa f AUTOR, A. m. y f. Primera causa de alguna


pblica. Aulntico. Authenlicus. cosa. Autor. Auctor, is.
I
Motor principal. Autor.
ANAii AUTNTicH. fr. fam. Vestir ab mlta magni- Auctor, is. [1 companyias de co-
ESCRIPTOR. 11 En las

ficncia. Veslir de etiqueta de uniforme. Magnifico mediants qui cuyda del gobern econmich y de la
vestir. distribuci de caudals. Autor. Histrionum ministra-
AUTENTICITAT, f. La circunstncia que au- tor, praifectus. j|
for. causant.
tentica alguna cosa. Aulenlicidad. Auctoritas, atis. AUTOR DE NOTA. Lo qui t mlta fama, nom y esti-
AUTO. m. Decret judicial donat en alguna causa maci. Autor de noia de mucha nota. Probatissimus
civil. Auto. Sententia, ai. auctor.
AUTO ACORDAT, for. Determinaci que pren per AUTORIA. f. L' empleo de autor de las compa-
punt general algun consell tribunal superior ab nyias cmicas. Autoria. Histrinica praefectura.
assistncia de lolas las salas. Auto acordado, Supre- AUTORISABLE. adj. Lo que's pt autorisar.
mi convenlus judicium. utorizabk. Quod auctoritate firmari potest.
AUTO DEFINITIU. Lo que t forsa de sentncia. AUTORISACI. f La acci y efecte de autori-
Auto definitivo. Ultima definitiva sententia. sar. Autorizacion. Testificatio, comprobatio, nis.
AUTO DE INQUISICI DE F. Lo del Iribunal de la AUTORISADissiM, A. adj. sup. Mlt autorisat.
inquisici en pblich, trahent al catafal als reos als Autor izadisimo. Yald comprobatus.
quals llegian sas causas pblicament desprs de AUTORISADOR, A. m. y f. Qui autorisa. Auto-
sentenciadas. Auto de f de ijiquistcion. Animad- nzador. Auctoritate sua aliquid firmans.
versi publica in haireticos. AUTORISAMENT. m. ant. autorisaci.
AUTO DE Lo quc proveheix lo jutge sens pe-
OFICI. AUTORISANT. p. a. autorisador.
diment de part. Auto de oficio. Decretum ex ofiicio AUTORISAR. V. a. Donar facultat pera fr al-
judicis. guna cosa. Aulorizar. Alicui auctoritatem dare. [j

AUTO DE PROVIDNCIA, for. L' auto intermedi que do- Legalisar alguna escriptura. Legalizar, autorizar.
na '1 jutge, manant lo que du executarse en algun Ex jure etlegibusobsignare. [|
Confirmar, compro-
cas sens perjudici del dret de las parts, la qual dis- bar alguna cosa ab autoritat text de algun autor.
posici sols dura fins la definitiva. Auto. Inlerlocutio Autorizar. Auctoris testimonio comprobare. ||
Apro-
decretoria judicis. bar calificar alguna cosa. Aulorizar. Auctoritatem
AUTO DE TUNDA. for. Eu los tHbunals ordinaris de tribuere. []
Acreditar alguna cosa, ensalsarla. Aulo-
la cort lo que disposa '1 jutge, manant de una vegada rizar. Auctoritate extollere.
diferents cosas, com que alg regonega '1 vale, y re- AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado. Auctoritate
gonegut se lique pague,que no fentho se li
notifique donatus.
requeresca fiansa, y que no donantla se'l pose pres. AUTORITAT, f. Lo carcter 6 representaci d
Auto. Judicis decretum pluriraa mandala continens. alguna persona calificada. Autoridad. Auctoritas,
AUTO INTERLOCUTOR!, for. Lo quc no decideix defi- atis. II
Potestat, facultat. Autoridad, facultad. Potes-
nitivament la causa article. Auto inlerlocutorio. De tas, atis. II
Crdit f que's dna alguna cosa. Am-
causse summa non decernens decretum. (ortrfad. Auctoritas, atis, fides, ei. ||
Magestat, apara-
AUTO SACRAMENTAL. Drama en que 'Is interlocu- lo, fausto. Autoridad. Apparatus ,
[us. | Text pera
tors son al-legrichs, y la acci regularment sagra- confirmar lo que's diu. Autoridad. Testimonium, ii.

da. Auto sacramental. Allegoricum drama. AUTREIAR. V. a. ant. entregar.

TOMO I. 22
162 AVA DICCIONARI AVA
AUTREJAR y ATHEGAR. V. a. ant, OToacAR, poca cosa se avalota. Alhorotadito, alborotadizo. Tur-
ACORDAR, DOKAR, PERMETRKR, CONCEDIU, bulentus.

AUTRTXE. m. Planta, impertoria. AVALOTADOR, A. adj. Lo qui incita mou al-

AUTS. m. AUTOS ACTES.


pi. borots. Alhorolador, amotinador. Seditiorfus. j| Lo qui
ATMNAL. adj. Lo que pertany la primave- crida baladreja mlt. Alhorolador. Yociferans.

ra de ivern. Autumnal. Autumnalis. AVALOTAR. v. a. Causar, murer algun avalot,


AUTMNE. m. y perturbar la tranquilitat pblica. Alhorotar, amoti-

AUTUMNO. m. TARDOR. nar. Perfurbo, agito, as. ||


met. Perturbar las potn-
AUXESIS. f. ret. HIPRROLE. cias del nima y 'Is sentits. Amotinar, alhorotar.
AUXILI, m. Socorro, ajuda. AusiUo. Auxilium, Turbo, perturbo, as. ||
Fr crits desmesurats. Gritar,
ii, adjumentum, i. alhorotar, vocear. Clamo, vocifero, as.

AUXILIADOR, A. m. y f. Qui auxilia. Ausiliador. AVALOTAR ALG. fr. Douarli xasco. Dar vaya, dar
Adjuvator, auxiliator, is. matraca. In aliquem jocari.
AUXILIANT, p. a. Qui auxilia. Ausiliante. Au- AVALOTAR A H AB ALTRE. fr. Frlos utrodubir en-
xilians. tre ells la desuni. Indisponer.
AUXILIAR, adj. Lo que auxilia. Amiliar. uxi- AVALOTA POBLES, m. Amotiuador, revolts Alhorota
liarius, adjuabilis. |]
bisbe de anell, j)
v. a. Prote- fuehlos. Tumultuarius, ii. ||
fam. Lo de bon humor
gir, donar auxili. Ausiliar. Opilulor, auxilior, aris, que sempre mou bullas festas. Alhorota puehlos.
opem ferre. ||
Ajudar b morir. Ausiliar, ayudar Laetus, facetus.
bien morir. Pielatis opem in agone praestare. AVALOTARSE. V. r. Amotinarse, alhorotarse.
AUXILIAT, DA. p. p. Ausiliado. Adjutus. Tumultuor, aris. 1| Alterarse las passions. Alhorotar-
AUXILIATORI, A. adj. for. S' aplica al despaig se, amotinarse. Perturbo, as.
provisi que's dna en los tribunals superiors AVALOTAT, DA. p. p. Alhorotado, amotinado.
fi de que 's cumplan las providncias dels inferiors. Perturbalus. |1
atarantat.
Ausiliatorio. Auxiliatorius. [)
f. S' usa pera signifi- AVALUACI, f. La acci y efecte de avaluar.
car lo despaig de aquesta naturalesa. Ausiliaria. Valuacion, tasa. Taxatio, nis.

Auxiliaria, se. AVALUADOR, A. m. y f. Qui avalua. Avalm-


AUYAR. V. a. ant. ullar. dor. Jlstimator, is.

AUZELET. m. AUCELL. AVALUAR. V. a. Senyalar lo preu valor de al-


AUZIR. V. a. ant. ohir. guna cosa. Valorar, valuar. Taxo, aestimo, as.
AVALUAT, DA. p. p. Valuado. Taxatus.
AV. AVANAR. V. a. CODICIAR.
AVANAI. Maltracte multa que 'Is aduaners
f.

AVAGANT. m. Lo qui sortia defendre ab armas turchs fan pagar als comerciants cristians. Avania,
contra l'acusador, la innocncia de la dona acusada. Avania, se.

Campeon, paladin. AVANO. m. VANO.


AVAGAR. V. a. ant. forcejar. AVANS. m. avantatge. || com. Anticipaci de
AVAL. adv. AVALL. 1. paga que se sl donar als mariners al empndrer lo

AVALAR, v. a. ant. devallar. viatge. Avance. Reprsesentala pecunia. (j


Clcul
AVALISAR. v. a. nut. Marcar senyalar ab vali- aproximatiu de lo que pt costar la construcci de
sas los paratges perillosos de un canal, de la entrada una nau de una obra hidrulica. Avance. Suppu-
de un port, etc. Valizar, avalizar. Scopulos indi- tatio prxima.
car. AVANSA. f. ant. de avansar. Con anticipacton.
AVALL. adv. 1. Abaix. Ahajo. Infra. jAURER en la avansa. 5a6er una cosa anticipadamenie.
BOCA PER AVALL. m. adv. Boctt ahajo, de hruces. AVANSADA. f. La acci de avansar. Avance, aco-
Prono, inflexo ore. metimiento. Properantis gradus.
CAP AVALL. m. adv. Ecia ahajo. Deorsm, in prse- AVANSADOR, A. m. y f. Lo qui avansa 6 va
ceps. endevant. Adelantador. Prsecurrens. ||
fam. Qui ar-
EN AVALL. m. adv. DEVALL. replega diners fa bossa. Ahorrador. Sumptibus
FR AVALL. fr. FR CAMPANA. parcens, pecunias cumulans.
AVALLAR. V. n. devallar. AVANSAMENT. m. AVANSADA.
AVALORAT, DA. adj. ant. VALENT. AVANSAR. V. a. Aventatjar, excedir. Tamb s'

AVALOT, m. Mot. Matin, tumiilto, albor oto. 5Io- usa com recproch. Adelantar, aventajar, superar.
tas, tumultus, us. ||
Remo, confusi de crits. Zam- Praecello, is. j] Apressurar. Acelerar, adelantar, avan-
bra, grileria, hullicio. Convicium, ii |]
Lo que resulta zar. Propero, prsematuro, as. ||
mil. Acomtrer, em-
de alegria. Trisca, ai^'acari. Multitudinis vociferatio. bestir. Avanzar.Oppugno, as, invado, is. ||
Antici-
AVLOTADAMENT. adv. m. Ab mot. Tumul- par, com: AVANSAR la paga, etc. Adelantar, anticipar.
tuosamente. Tumultuos. Repraesento, as. [|
Aumentar lo caudal. Adelantar.
AVALOTADET, A. adj. d. S' aplica al qui per Pecunias augere. ||
Passar devant de alg. Tamb s'
AVA CATAL. AVE 163
Hi usa com recproch. vanzar, adelantar, Procedo, is, raentres viuhen no aprofitan; per s desprs de
progredior, eris. || adelantar 5. morts. Del vivo ningun provecho, y mucho del muerlo.
AVAN8AT, DA. p. p. adelantt. 1. 2. 3. (|
adj. Sus nil in vila, multum post funera prodest.
GHAN, GRUIXUT. AVASSALLAMENT. m. Vasallaje. Servilus,
CENTiNELLA TROPA AVAPiSADA. Ccnncla avanzad. utis.

Hoslium castris proxim excubans lurma vel vigilia. AVASSALLAR. v. a. Subjectar, rendir. Avasa-
ESTAR AVANSAT. fr. met. Estar alguna cosa prop de llar. Subjicio, subdo, is.

la sna perfecci. Hallarse prximo d la sazon pcr- AVASSALLAT, DA. p. p. Avasallado. Subjectns.
feccion: Rem proxim suiim finem attingere. AVE MARIA. Oraci ab que arcngel sant
f. 1'

AVANT. adv. 1. ddanlc, deJante. Ultra, jam ind. Gabriel salud Maria Santssima. Ave Maria. Sa-
II
adj. SEGENT. [|
inf. ab la que aprobm alguna cosa lulalio anglica. ||
int. jess.
6 acci. Adelante. Age, prosequere. j] adv. Lo ma- AL AVE MARIA m. adv. ler. i toch de oraci.
teix que MLT. Mucho. Multum. EN UN AVE MARIA. lOC. EN UN DIR JESt5s.

AJARN AVANT, fr ADELANTAR. AVEHINAMENT. m. ant. aproximaci. 1.

DB AQU DE AXL EN AVANT. m. adv. y AVEHINARSE. V. r. DOMICILIARSE.


EN AVANT. ra. adv. En adelante, de aqu de alli AVEIXIGARSE.v. f. ter. Butllofarse. Ampollar-
en adelante, de hoy mas. Amod, deinde. se, avejigarse. Ballo, as.
GUARDA AVANT. fr. GUARDAR. AVEIXIGAT, DA. p. p. Ampollado, avejigado.
QUI NO MIRA AVANT, ARRERA CAU. prOV. Que ioCUlca Bullalus.
la previsi. AVELAR. V. a. ant. nut. ferse a la vela.
AVANTAR. V. a. ant. avansar. AVELLANA, Lo fruyt del avellaner. Avellana.
f.

AVANTAT. p. p. ant. avansat. Avellana, ae, corylum, i.


AVANTATGE, m. Excs superioritat en algu- avellana borda. NocMzo. Silvestris coryli fructus.
na lnea. Ventaja. Praistantia, ae. [] La part ventatjo- A VELL AN ADOR. m. Instrument de cer pera fr
sa que concedeix lo de major habilitat al de menor. avellanats. Avellanador. Terebrum, i.

Ventaja. Excellens conditio. || preferncia. AVELLANAL. m. y


portar avantatge, f. SOHREPUJAR. AVELLANAR. m. Lloch ahont hi ha avellaners.
AVANTATJADAMENT. adv. m. ventatjosa- Avellanar. Goryletum, i. v. a. Entre constructors ||

MENT. de naus, fr avellanats. Avellanar. Foramina instar


AVANTATJAR. V. a. AVANSAR. 1 . avellanarum aperire.
AVANTAT JARSE. V. r. avansarse. 2. AVELLANAT, DA. p. p. Avellanado. Terebratus.
AVANTATJS, adj. ventajs. II
m. Forat en figura de mitja avellana en las pots
AVANTATJOSAMENT, adv. m. VENTaTJOSA- del barco pera embutir lo cap del clau que las sub-
ment. jecta. Avellanado. Instar avellanarum foramen.
AVANTBRS. m. ant. Pessa de la armadura an- AVELLANER, m. Arbre que trau de la arrel v-
tigua pera cubrir defensar lo bras desde '1
colse rias ramas rectas, flexibles; las fullas grans, rodonas
fins la ma. Avamhrazo. Ferrum lacerli tegmen. en figura de cor ; las flors poch vistosas, lo fruyt
AVANTGURDIA. f. VANGUARDIA. rod de mitj polsada, la molsa blanca, oliosa y de
AVAR. adj. AVARO. gust agradable. Avellana . Corylus, i. Qui ven ave-
||

AVARAMENT, adv. m. Ab avarcia. Avaramen- Uanas. Avellanero. Avellanarum vendifor.


te, avarentamente. Avid, avar. AVELLANETA. d. Avellanica. Parvus corylas.
f.

AVARAR, aygua alguna nau nova.


v. a. Tirar al AVELLAR. V. a. DEVALLAR.
Tarar, botar al agua. Navim in mare inducere. ||
AVENA. CIVADA. f.

Amollar fil la grua pera que s' alse. Hemontar. AVENDRE. V, n. ACERTAR, SUCCEHIR, CONGOBDAB.
Elevo, as. AVENEDITZ. adj. ant. estranger.
AVAREZA. f. ant. y AVENGUT, DA. p. p. AVINGUT.
avarcia, f. Apetit desordenat de adquirir y AVENIDOR, m. ant. esdevenidor.
guardar riquesas. Avarcia. Aviditas, atis. AVENIMENT.m. ant. VINGUDA. AGONTEIXSMBNT. |j

AVARIGIAR. v. a. ant. codiciar. II


ACERT. II
AVENNCIA.
AVARICIS. adj. AVARO. AVENIR. V. a. Ajustar, fer concordar als desa-
AVARICIOSAMENT. adv. m. ant. avarament. vinguts. Avenir, ajustar. Reconcilio, as. ||
v. n. ant.
AVARO, A. adj. Qui t avarcia. Avaro, avar iento. ARRIBAR. II
SUCCEHIR.
Avarus, avidus, sordidus, NO poderse'n AVENIR, fr. Parixcr que no pt sr
l' avaro ahont t 'l tresor t 'l cor. ref. De- que alguna cosa haja succchit. Nopoderse persuadir.
nota la gran afici apego que tenen los avaros al In animum inducere non posse.
diner. El avariento do tiene el tesoro tiene el entendi- AVENIRSE. V. r. Convenirse. Avenirse, concer-
miento. Ubi est thesaurus luus ibi est cor tuum. tarse, quedar estar de acuerdo de inleligencia. Con-
l' avaro es com lo PORcn, QUE NO aprofita sino veniu, congruo, is. ||
Apariarse, fr harmonia una
DESPRS DK MORT, ref. Deuota que 1' avaro y '1 porch cosa ab altra. Concertar. Goiifero, ers.
164 AVE DICCIONARI AVI
AYENIRSB GOM LOS LLA.DRES EN FIBA.. FCf. LLOPS AB AVERIA. Lo dany que pateixen las mercade-
f.

LLOPS NO'S MOSSEGAN. rias y majorment en las embarcions. Avera. Mer-

AVENTAR. V. a. ant. Fr fugir. Ahuyentar. Fugo, ciumjactura. aventura. 2.


||
ter. Bstia de crrega.||

as. II
abordar lo gos.
anl. Avero. Jumenfum, i. ||
Cert dretque's cobra per las
AVENTARSE. V. r. ant vanagloriarse. mercaderias de la carrera de las Indias yaltras parts
AVENTATJA.m. avantatge. ultramarinas. Avera. Pro mercibus vectigal.
AVENTATJAR. V. a. Excedir. Tamb s' usa AVERIA de armada. Dotaci que's considerava ne-
com recproch Aventajar. Excello, is. cessria pel despaig de las armadas en la carrera de

AVENTURA, f. VENTURA. ||
Succs estrany. Aven- Indias. Averia de armada. Classis jactura.

tura. Casus, us, inopinatus eventus. | atzar. AVERIA GROSSA. Lo gasto extraordinari que's f per
PER AVENTURA. lOC. ant. PER ATZAR. necessitat de comboy, b quant se llansan las mer-
METRER EN AVENTURA, loc. ant. Faltar poch per po- caderias al mar per efecte de temporal. Averia grue-
sar punt de succehir alguna cosa. sa. Magna jactura.
AVENTRADAMENT. adv. m. Avenluradamen- AVERIA ORDINRIA. Gaslos ordiuaris que causan los
te. Casu, eventu. capitans pera descarregar etc. Averia ordinria.
AVENTURADOR, A. m. y TEMERARI. f. Communis jactura.
AVENTURAR. V. a. Probar fortuna. Aventurar, AVERIA SIMPLE. La causada la embarcaci en al-
probar ventura. Fortunam tentare. guna de las mercaderias,. qual dany sols recau en
Qi NO AVENTURA NO TE VENTURA, ref. Denota que r interessat respectiu. Averia simple. Simplex mer-
mltas vegadas es menester crrer algun perill pera cium vel navis jactura.
conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no pasa AVERIA VELLA. En la casa de contractaci de In-
la mar. Audaces fortuna juvat. dias lo dret y repartiment pera satisfer lo descubert
AVENTURARSE. V. r. Arriscarse. Aventurarse, en que estavan las caixas de la averia. Averia vieja.
arriesgarse. Discrimini se committere. Jactura sic dita.
AVENTURAT, DA. p. p. Aventurado. In dubium AVERIARSE. V. r. Malmtrerse 'Is geners
devocata fortuna. mercaderias en las embarcacions. Averiarse, marear-
AVENTURER, m. Qui busca aventuras. Avenlu- se. Jacturam pati.

rero, caballero andante. Temerarius, ii. Jove que s' || AVERIAT, DA, p. p. Averiado. Perpessus jactu-
embarca en los vaixells de guerra com aspirant ram.
meritori pera optar lo primer grau en lo servey de AVERIGUAGI. f. Averiguacion, investigacion.
la armada. No gosa de sou ni uniforme. Aventurero. Inquisitio, invesligatio, nis.
Primi gradus classis candidatus. |j Corsari atrevit, AVERIGUADOR, A. m. y f. Quiavergua. Ave-
que persegueix als espanyols en las Indias occiden- riguador. Investigator, is.

tals. Aventurero. Audax pirata. nut. Buch que v j| AVERIGUAR. V. a. Buscar la veritat, descu-
de una plassa altra buscant nlits letes. Aventu- brirla. Averiguar. Investigo, as, sciscito, perscru-
rero. Navis incert naula perquirens. ||
Entre 'Is in- tor, aris.

glesos accionista en las companyias formadas per QUI TOT HO VL AVERIGUAR, CASA SEVA HA DE PLEGAR.
las colnias de Amrica. Aventurero. Mercaloriae so- ref. Avisa que no debm averiguar las cosas agenas
cietatis consors. per las malas conseqncias que poden tenir. Quien
A VENTURS, A. adj. venturs. las cosas mucho apura, no liene vida segura. Qui ni-

AVER. V. a. HAVER. mis curios aliena perscrutatur, parum est tutus.


AVER esguart. loc. aut. Guardar mirament, atenci AVERIGUARSE. V. r. ant. avenirse. 1.

alg. Atender. Alicujus rationem habere. AVERIGUAT, DA. p, p. Averiguado. Investiga-


AVER A MLT CAR. fr. ant. Estimar. Apreciar. Ms- tus.
mo, as. II
Gran voler. Desear mucho con nsia. AVERN. m. infern.
Exopto, inhio, as. AVERSAMENT. m. ant. COSTUM. 1.
AVER NOM. fr. ANOMENARSB. AVERSI, f. La repugnncia que's t alguna
AVERAMENT. m. ant. asseveraci. cosa. Aversion, repugnncia. Odiura, ii, horror, is.

AVERANY, m. Apreci, estimaci. AVESAR. V. a. y derivats, acostumar. 1.


FR MALS averanys, loc. Fr despreci fsticbs de AVESCHA. m. ant. bisbe.
alguna cosa. Hacer tener repulgos. In re levissima A VESPA. VESPA.f.

offendi. AVESQUE. m. VESPER.


AVERAR. V. a. ant. asseverar. AVESTRS. m. Aucell de una cana de alsria,
AVERGONYIR. V. a. Causar vergonya. Tamb las camas llargas y sols dos dits en las potas, lo

s' usa com recproch. Avengonzar. Pudore suffundere coll, cap, pit y panxa sens ploma, y las alas mlt
AVERGONYIT, DA. p. p. Avergonzado. Pudore curtas intils pera volar. Avestriiz. Struthio, nis.
suffusns. AVI. m. Lo pare de la mare del pare de alg.
anarsb'n avergonyit, fr. Irsecorrido, avergonzado. Abuelo. X\a.s, pappus, i. ||
met. Qualsevol vell. Abue-
Pudore affectus. lo. Senex, is. | pi. antepassats.
AVI CATAL. AVU 165
I
I
i QiNT iri. m. Quinto abuelo. Tritavitts,
AVIA. f. La mare del pare de la mare de
ii.

alg.
anar 6 estar sobre l' avs.
DONAR AVS. fr. AVISAR.
fr. anar estar alerta.

buela. Mainma, avia, a). AVI8ADOR, A. m. y. f. Qui avisa. Avisador.


AVIADOR, ni. Barrina que usan los calafats. Nunlius, ii.

Aviador. TtMebra magna. AVISAR, v. a. Donar avs. Tamb s' usa com
AVIAMENT. m. ant. Partida, marcha. Iter, eris, recproch Avisar. Nuntio, notifico, as. []
Advertir,
profectio, nis. aconsellar. Avisar. Moneo, es.
AVIAR. V. a. SOLTAR, DESPTXia, ENVIAR. U
V. n. AVISAT, DA. p. p, Avisado. Monitus. 1]
adj. Pru-
ant. posARSE EN CAM. |J
PREPARAR. ||
V. r. narse'n de dent, discret. Advertido, avisado. Cautus, solers.
cop lo lquit de la part ahont est. Salirse, derra- UN AVISAT VAL PER DOS. ref. Dcnota lo convenient
warse. Dispergo, is. ||
deseixirsb. que es estar enterat de alguna cosa abans de em-
AVIAT, DA. p. p Soltado, siiello. Dispersus. [|
pndrerla. Hombre prevenido valc por dos. Castillo
adv. Presto, luego. Mox, quamprimra. apercebido no es decebido. Tela minus feriunt, quaj
COM MES AVIAT MILLOR, loc. Antcs hctj quB mamna. pravidentur.
Quamprimra. AVISO. m. ant. atalat. Espia. Avizor. Specu-
AVICIAR. V. a. y derivats, contemplar. 4. lator. II
ULLS.

VIDAMENT. adv. m. ant. ansiosament. AVISPAR. v. a. Avivar alg. Despertar, despa-


AVIDITAT. f. CODICIA, DESITG. vilar. Alacriorem, vigilantem facere. plomar. 2. ||

VIDO. adj. pot. Codicis, ansis, vors. vido. Tamb s' usa com recproch. || fam. pegar.
Avidus. AVISPAT, DA. adj. y
AVILANIRSE. V. r. ant. y derivats, abandonar- AVI8T, A. adj. ant. Sags, viu. Dcspierto, avis-
SB. 3. 4. pado. Acutus.
AVILIR. v. a. ant. y AVISTAMENT. m. ENTREVISTA.
AVILIZIR. v. a. ant. y AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista alguna
AVILLANAR. v. a.ENVILIR. part. Avistar. Conspicor, aris.

AVILTAR. V. a. ant. y derivats, envilir. |[


des- AVISTARSE. V. r. Vurerse una persona ab altra
PRKCIAR. pera tractar algun assumpto. Avistarse. Convenio, is.
AVIMENT. ra. Aparejo, atavto. Praparalio, nis. AVISTAT, DA. p. p. Avislado. Animadversus.
AVINAGRAR. V. a. Fr tornar agre. Tamb s' AVITUALLAR. V. a. ant. mil. Provehir de vu-
usa com recproch. Avinagrar. Exacesco, is. rers. Avituallar, proveer de vituallas. Cibaria com-
AVINAGRAT, DA. p. p. Avmagrado. Acetosus. parar.

|{
adj. AGRE. AVITUALLAT, DA. p. p. Avituallado. Cibariis
AVINANTESA. f. OCASI, PROPORCI, CONVENINCIA. instructus.
AVINAR. V. a. Empapar alguna eyna ab vi, com AVIVADOR, A. m. y f. Qui aviva. Avivador. Sti-
una bota, etc. Avinar, empapar con vino. Yino ali- mulator, is. || Paper ab forats que's posa sobre la

quid imbiiere. llavor de la seda pera que puje '1 cuquet que s'

AVINENSA. f. Ajust, conveni. Avenencia. Foo- aviva. Avivador. Multiforis sustinendis bombicibus
dus, eris. || uni, amistat, cordialitat. papyrus. \

MS VAL MALA AVINENSA QE BONA SENTNCIA TCf. AVIVAR, v. a. Donar" vida. Avivar. Excito, as, ac-
MES VAL DN BON AJUST, CtC. cendo, is. ||
met. Excitar. Avivar, aguzar. Excito, as.
AVINENT, A. adj. ant. tractable, apacible, lli- AVIVARSE. V. r. Rbrer vida. Vivificarse, avi-
beral. varse. Vivesco, is.

sR avinent, fr. Estar prop. Estar mano. Prop AVIVAT, DA. p. p. Avivado. Excita tus.
esse. AVO. m. arit. Veu que expressa 'Is trencats de
AVINENTEA. y f. una quantitat. Avo. Monadis pars.
AVINENTESA, ant. y f. AVOL. adj. ant. vil, dolent. m. tros. [|

AVINENTEZA. ant. FACILITAT. f.


I|
OCASI. AVONCLE. m. oncle. sobre avoncle. II
ant. On-
AVINENTMENT. adv. m. ant. Hermosamenle, cle en segon grau.
graciosamenle. Feslin, lepid. AVORRIR, v. a. ant. abobrir.
AVINGUDA, f. La crei.xent impetuosa del riu, AVCASTA. f. y
elc. Avenida, crecida. Alluvio, inundatio, nis. AVUTARDA. f. Aucell de pam y milj de llarch
AVINGUT, DA. p. p. Avenido. Concors, ordis. roig ab clapas negras, lo coll prim y llarch, las
BEN MAL AVINGUTS, loc. Bicnmal aventdos. Corde alas pelitas ab algunasplomas blancas y las dems
et animo concordes, negras. Avutarda. Tarda avis.
AVI. m. Aucell. falsia. 1. AVUTARDAT, DA. adj. Semblant la avutar-
AVIRONAR. V. a. ant. rodejar. da. Avulardado. Avi tarda similis.
avs. m. Noticia. Aviso. Notitia, ae, nuntium, ii. AVUY. adv. t. Hoy. Hodie.
I
Advertncia, consell. Aviso. Consilium, ii, raoni- AvuY EN dia. m, adv. En lo temps present. Hoy en
lum, i. []
ant. discreci. dia. Nunc.
166 AYG DICCIONARI AYG
AVTT PER MI, dem PER TU. ref. Dcnota que las co- serveix pel us de la iglsia y dels fiels. Aguabendita.
sas de aquest mon sn tant inconstants, que qui Lustralis aqua.
avuy es afortunat dem es desgraciat y al contrari. AYGUA HONA PERA BRER. Agua bebediztt bebedC'

Los mazos del hatan, cuando uno se levanta, el otro ra. Aqua potabilis,

cae. Comprimit alterno pannos dura machina pulsu. AYGUA BRUTA COMPOSTA. La beguda de aygua, su-
Malleus hic sursum tollitur, ille cadit. cre, y such de algunas fruylas llavors, com la Ui-
DE avtadem. m. adv. Denota que una cosa succe- monada, etc. Agua compuesta. Factitia aqua.
hir dins breu temps. De hoy maiana. Cito, statim. AYGUA DE AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. ref. DeUOta
BE AVUT EN DEVANT, DE AVY EN ENLL. m. adv. quant bona es pera ditas cosas la pluja de agost.
De hoy en adelante, de hoy mas. Jam inde, abhinc. Agua de agosto, azafrdn, miel y mosto. Mel, mustum
QUI HA FT AVUY FAR DEM. fr. fam. Deuota '1 poch atque crocum sextilis parturit imber.
cuydado indiferncia ab que's mira alguna cosa. AYGUEDE AGRAS. Beguda de aygua, sucre y such
Andese la gaytapor el lugar. Scilicet id nihil curai est. de agrs. Agraz, agrazada, agua de agraz. Saccharo
et omphacio confecta aqua.
AX. AYGUA DE cASTANYAs. loc. fam. mel. Xocolata cla-
ra. Aguade castana. Chocolatum nimi aqu dilutum.
AXABARA. f. ADZABARA. AYGUA DE GOMA. V aygua en que s' ha posat gom
AXALSAR. V. a. ant. y derivats, ensalsar. en infusi, ^(/aj'oma. Gummi aqu dilutum.
AXARI. m. ant. asaro. AYGUA DE JANER USIPLE BOTAS Y GRANER, ref. DeUOta
AXILAR. V. a. ant. desterrar. que la pluja de aquest mes es mlt bona pera las
AXIL. m. ant. destebro. vinyas y sembrats. Agua de enero todo el ano tiene
AXIOMA, m. Sentncia principi adms per tempero. Imbre madens Janus totum bene temperat
iotliom. Aooma. Principium, ii, axioma, atis. annum.
AXELL. m. ant. desterro. AYGUA DE LA ESPLUGA. Aygua mineral en Catalun-
ya que t las mateixas'propietats que la ferruginosa.
AY. Agua de la Espluga, ferruginosa. Aqua ferruginea.
AYGUA DE LAPUDA. Aygua mineral sulfrca prop
AY! interj. Dna enndrerqueno'ns recordem de Olesa en lo principat de Catalunya, dita aix per

de alguna cosa que teniam en olvit, y convenia re- 10 gran fefor quedespedeix. Tlas mateixas propie-
cordarnos. Ay. Ohe! bene! jam jam! ||
Interjecci de tats que la sulfrea. Agua de la puda. Aqua putida.
dolor, Ayl Heu! hey! ahi! ||
m. Gemech, suspir, Ay. AYGUA DE LA REYNA DE HUNGRIA. LiCOr qUe 's traU
Gemitus, us. de la flor del roman deslil-lantla ab ayguardent.
AB UN ALTRE AT NE sRTiRM. loc. anima Ab que s' Agua de la reina de Hungra. Licor ex floribus roris
continuar alguna cosa, donant entndrer que ja marini stillalitius.

falla poch. Con otro ea Uegaremos la aldea. Jam AYGUA DEL PAPA. La que 's destil-la de diferents
prope nis adest; labor improbus omnia vincit. herbas y substncias vegetals. Agua del papa. Vul-
ANAR ESTAR SEMPRE EN UN AY. fr. Estar alg ab neraria, pontificis aqua.
temor que li succehesca algun dany. Llevar traer AYGUA DE MARS HERBA ALS SEMBRATS, ref. DeUOta
la soga arrastrando. Alicui lethalem arundinem lale- que la aygua de aquest mes es bona per la herba y
ri haerre. mal pels blats. Agua de marzo peor que mancha en
AYA. f. ant. dida. pano. Pejorem panni macula dat martius imbrem.
AYGEL AIGELL. pron. ant. aquell. AYGUA DE MAIG MAL PELS ANIMALS, ref. que s'cuten
AYCEST. pron. ant. aquest. literalment. Agua de mayo mata gocho de un ano,
AYG. adv. 1. ant. aix. Anniculum majus porcellum interficit imber.
AYGUA. f. Substncia en sn estat ms com flui- AYGUA DE MIL FLORS. La quc's destil-la de lasbuy-
da, elstica, trasparent, sens olor, color, ni sabor nas de bou, Agua de mil flores. Mille florum aqua.
determinat. Agua. Aqua,lympha,se. farm. Lo licor || AYGUA DE NEU. Aquella en que's converteix la neu
que s' extrau de las herbas, flors etc. destillantlas ab quant se fon. Agua de nieve. Aquaexniveliquefacta.
aygua. Agua. Licor ex herbis etc. distillatus. pluja. \\ La que cau barrejada ab la neu. Agua de nieve.
11

AYGUA ARNEU. La refrescada ab neu. Agua denieve. Aqua pluvialis nive inlermixta.
Nivalis aqua, AYGUA DE OLOR. La composta ab substncias aro-
AYGUA coll YPEAIXDT. loC. fam. AMICHS FINS mticas. Agua de olor. Odorala aqua.
ALS ocHS, etc. AYGUA DEORDI, Bcguda que's f de dit gra. Ordia-
AYGUA AMUNT. m. adv. CoDtra la corrent de ella. te. Aqua hordacea.
Agua arriba. Adversoflumine. AYGUA DE PLUJA. La que cau dels nvols, ^l^-ua de
AYGUA ANGLICA. ANGLICA. 2. lluvia. Pluvialis aqua.
AYGUA AVALL. m. adv. Ab la corrent de ella. Agua AYGUA DKSALiTRE. E ludas la quc's refreda ab
ahajo. Secundo flumine. glas artificial ft ab mlt salitre. Agua de saktre. Ni-
AYGUA BENBYTA, La que beuelieix lo sacerdot, trata aqua.
y
.

AYG CATAL. AYG 167


AYGU DE SBDLiTz Y MGNsi. Aygiia en que hi ha but; promou en las donas las evacuacions peridi-
una ifusi de magnsia; es mlt purgant, y contra la cas. Agua sulfrea. Aqua sulfurea.
hipocondria, turbas de cap, palpitaci de cor y su- AYGUA TERMAL. La mineral que ix calenta del ma-
focaci; es aperitiva, y facilita en las donaslas eva- nantial en totas las estacions del any. Agua termal.

cuacions peridicas. Agm de Sedlitz y Magnsia. Aqua thermalis, metllica.

Magnsia aqua diluta. AYGUA VA. exp. ab que s' avisa als que passan pel
ATGUA DE SELTz. Aygua dita aix de una font de carrer que's va tirar aygua altra cosa per la
Armnia; participa de una infusi considerable de finestra, etc. Agua va. Eus, abeste procul.
cit carbnich, y se'n fa tamb de artificial; vigori- AYGUA VIVA. La que corre naturalment. Agua viva,
sa las funcions del ventrell, facilita la digesti, di- agua de pi. Viva aqua
sol los humors
biliosos, y desvaneix la melancolia. AYGUAS. f. pi. met. Los visos que fan algunas te-
Agua Aqua carbonica.
de Sclz. las, cintas, etc. Aguas. Colores serici textilis unda-
ATGA DE SOSA. AqucUa en que hi ha una disoluci rum specie descripti. 1|
Los visos que fan algunas pe-
de sosa: es remey contra '1 mal de pedra, hidrope- dras preciosas. Agua. Scintillatio gerama3, sive lu-
sia, poagra y obstruccions en las entranyas vsce- cis undulatio. [j
Los visos que fan las plomas dels
ras. Agua de sosa. Aqua kali majoris particeps. aucells. Aguas. Speculum, i. Los visos que fan
jj

AYGA EMBASSADA. La quc no t corrent. Agua algunas fustas embarnissadas. Aguas. Lignorura per-
muerla. Stagnala aqua. politorum venae. [| Los
orins. Aguas. Urina, ae.

AYGUA ENTRE CARN Y PELL. Hidropesia. Agua entre AYGUAS FALSAS. Las que's troban poca profundi-
carne y cuero. ntercus aqua. tat, impedeixen lo trobar las fermas. Aguas falsas.
AYGA FERRADA. Aquella en que Is ferrers apagan Aqua terra; summitati prxima.
lo ferro bullent. Agua de herreros. Ferraria aqua. AYGUAS FERMAS SEGURAS. Las dels pous que venen
ATGA FERRGNOSA. Aygua que participa de ferro: de verdaders manantials. Aguas frmes. Imai aquse
es especfich contra las gonorreas, flors blancas, qua; numquam deficiunt.

diarreas y disenlerias crnicas. Agua ferruginosa. AYGUAS MAJORS. Los excremeuts de la persona, y
Aqua ferruginea. menors, la orina. Aguas mayores. Excreraentum, i.

AYGA f REDA Y PA CALENT CAUSAN DOLOUS AL VEN- AYGUAS MEDICINALS. Las quc's receptan als malalts
TRELL. ref. Denota'l perjudici que causa l' aygua pera burer banyarse. Aguas medicinales. Medici-
desprs del pa calent. Cuando comieres pan reciente, nales aqua;.
no bebas de la fucnte: agua fria y pan caliente nunca AYGAs VASSANTS. Las que cahuen de las monta-
hicieron buen vientre. Post calidum haud ventri pro- nyas, teuladas, etc. Aguas vertientes. Defluae, erum-
dest aqua frigida panem. pentes aquae.
AYGUA MiDicADA. Preparada per medicina. Agua me- Aix ES CURAT AB AYGUA BENEYT. exp. fam. ab la
dicada. Aqua medicata. que 's denota que una cosa fcilment se pt com-
AYGUA MINERAL. La que naturalment mana de al- pndrer. Eso se cura con una telarana. Hoc levi re-
gunas substncias minerals. Agua mineral. Minera- medio indiget.
lis aqua. ANAR MAL CALSAT PER AYGUA. fr. fam. Venir sens
AYGUA MORTA. AYGA EMBASSADA. los documents necessaris pera conseguir alguna
AYGUA MOSQETA, DE TRERDOL, DE MURTA. AygUaS cosa, Traer venir con molas cartas con los papeles
de olor mlt usadas en lo sigle xvi. mojados. Ineficcia ad rem assequendam instru-
AYGUA NAF. La composta ab flor de taronger lli- menta adhibere.
moner. Agua de azhar. Florum citri aqua. ^ narse'n tot EN AYGA. fr. fam. Suar mlt. Hacer-
AYGUA NAFA. aut. AYGUA NAF. se un agua. Sudore perfundi.
AYGUA PASSADA NO MOL MOL. ref. Dcuota havrse ANEGARSE AB POCA AYGA. fr. mCt. ESPANTARSB DE
passat la ocasi pera aproilarse dels consells re- POCH.
flexions. Agua pasada no muele molino. Rem tuam in BALLAR LA AYGA AL DivANT. fr. fam. Esmerarse
prajsens cura. Prajteritis fruges non mola frangit en complurer agradar alg. Bailar el agua el
aquis. agua delante; traerleuno lospajarillos volando. Offi-
AYGA QUE FA LA VISTA CLARA. ref. DCUOta 'Is boUS ciosissim alicui assentari.
efectes deia aygua en contraposici als del vi. Agua CEL A ROQUETES AYGA i BASSETES, reff. ler. QUO
no enferma, ni embeoda ni adeuda. Nec morbus, quant los nbols sn freqents y esbossinats com si
nec ebrietatem, neque aes alienum aqua usus parat. fossen rocas, es senyal de pluja.
AYGUA ROS. Licor quc se extrau de las rosas destil- COM LA AYGUA DEL MES DE MAIG. fr. AB CANDELETAS.
lanllas ab aygua. Agua rosada. Aqua rosacea. DONAR AYGUAMANS. fr. Scrvirla abpitxell ygibrella.
AYGA SAL SALADA. La aygua dolsa en que se hi Dar aguamanos. Aquam abluendis manibus minis-
posa porci de sal. Agua sal. Salsa aqua. trare.
AYGUA sLFREA. Aygua CU que hi ha disoluci de DONAR L AYGUA PER AMOH DE D. fr. PlUrer ab
sofre: s' emplea en las malaltias culneas, en los abundncia. Llover cantar os, acubas. Copios pliiere.
fluixos de ventre, en afectes sifiltihs y en 1' escor- ESCAMPAR LA AIGUA. ff. met. fam. O&INAR.
168 AYG DICCIONARI AYG
ESTAR YGi FINS 1 COLL. fr. met. Tfobarse en gran ca alguna cosa, A Dios: oruca le di. Yale, evanuit.
aprelo perill. Estar el agia con el agua la boca, PASSAR PER AYGUA. fr. Rentar lleugerament alguna
hasta la garganta ; tener la soga la garganta. In cosa. Hacer de agua del agua alguna cosa. Prima
summo discrimine versari. aqua abluere. ||
esbandir. [| fr. met. fam. Fr alguna
ESTAR ENTRE DOS AYGAs. fr, met. Estar en dubte- cosa depressa y malament. Hacer algo de prisa y
Estar entre dos aguas perplejo. Animo fluctuar? atropelladamente Raptim aliquid agere.
.

animo pendere. pndrer las AYGUAS, fr. Pndrer las ayguas medi-
FR ATGA LA EMBARCACI, fr. Entrar la ayguaper cinals. Tomar las aguas. Aquas salutiferas potare.
las juntas de la nau. Hacer agua. Navim aquam ac- pndrer la AYGUA DE LLUNY MOLT ALTA. fr. mCt.
cipere. fam. Comensar la relaci de alguna cosa per las pri-
FR AYGA ATGADA. fr. Fr provisi dc aygua en meras circunstncias. Tomar de atras el agua. Rem
las embarcacions. Hacer aguada. Aquor, aris. altius repetere.
FR AYGUAS. fr, met. anar al baix. II
Confndrerse, PORTAR AYGUA AL MAR. fr. met. Volcr ensenyar
no trobar eixida en alguna dificultat. Perderpi. Ca- qui sab ms. Los necios ensenan d los sabios. Miner-
cutio, is, met, espantarse.
II vam sus docet. ||
fr. met. fr caritat al diable.
FR LA AYGA TOTA CLARA, fr, fam. Traballar en va. PORTAR FR ANAR LA AYGA A SN MOL. fr, met.
Trabajar en vano, cojer agua en cesto en harnero. Que's diu del que sols mira 'I su profit. Llevar ^
Arare littus ; operam ludere. agua su molino. Sibi tantum consulere.
FR VENIR LA AYGA 1 lA BOCA . fr. met. Fr venir POSAR AYGUA AL VI. fr. Merar, aguar, bautizar el

gran desitg de alguna cosa. Hacerse la boca una agua. vino. Aqua vinura diluere.
Alicujus rei cupiditate vehemenlius accendi. QUI AYGUA ATURA BLAT MESURA, ref. llsenya que
FNDRERSE COM lA SAL Y l' AYGUA. fr. Parlant dels conv vurer ab economia pera conservar la decn-
bns y riquesas dissipa rse ab poch temps. Hacerse cia. Quien endur, Caballero va en buena mula. Sit
saly agua. Bona abire, dissipari. modus argento cupienti vivere digne.
GUANYAR LAS AYGAS. fr. uut. Adelantarse unas NEGA NO MIRA AB QUINA AYGUA, NO SAB DB
Ql's

embarcacions altras, Ganar las aguas. Navim navi qina AYGA BEU. loc. ab que 's dna entndrer
antecedere. que moltas vegadas per deslliurarse del mal present
GUARDAT DB AYGA QUE NO CORRE Y DE GAT QOE NO se'n desitja altre de major. Scame de aquiy deglla-
MiOLA, ref. Denota que las personas de geni pacfich, me all. Eripe me ex prEsenti malo, quantumvis
quant s' enfadan sn ms temibles. Del agua mansa poste me eneces.
me libre Dios, que de la recia me guardar yo; gur- TIRAR AYGUA EN LO CAP. fr. BATEJAR.
date del agua mansa. Cave tibi cane muto et aqua SEMBLA QDE NO ES PER AYGUA ENTERBOLIR. loC. met.
silente. Denota que alg aparentant sensillesa, encubreix la
LAS suAs AYGUAS SN BAiXS. fr. Trobarse reduhit malcia que no era de pensar. Parece que no enlurbia
en algun aprelo. Yerse en las hastas del toro: tener el agua. Malitiam simulat.
mal pleito, mr el pleito mal parado. Rei periculum sNS DIR AYGA VA. fr. mct. fam. que's diu quant
aut detrimentum agnoscere. alg ocasiona algun dany pesar sens prevenci.
LLEVAR AYGUA. loC. aut. FR .YGUA, AY6UADA. Sin deciragua va. Hospite insalutato, ex abrupto,
MAL GUANYADA AYGUA QUE BEBE. lOC. DCUOta qUO sR AYGA ALGUNA COSA.fr. met. Sr de poca subs-

alg no es bo pera res. Que lstima de pau habiendo tncia, de ningun valor apreci. Ser de agua y lana.
cebada! Vel qiiam potat non est dignus aqua, [|
Re- Nullius momenti rem esse,
prn al dropo peress. Reniego de bstia que en in- SR MS CLAR QUE LA AYGUA. f r. Poudera lo sum a-
vierno tiene siesta. Pigros aversor. raent clar que es lo que's diu explica. Ser una cosa
NO DIGAS DE AQUESTA AYGUA NO BEUR PER TRBOLA tan mas clara que el agua, sol, etc. Luce meridiana
QUE SIA. ref. Denota que ning est llibre de que li clarius.
succebesca lo que altre. Nadie diga de esta agua no TIRAR AYGA A LA CARA. fr. Tirar la cara de alg
heber. Homo sum humani ; nihil me alienuraputo. pera ferlo retornar de alguna basca, Echar agua en

NO PODERSEN TRURER LA AYGUA CLARA NETA. fr. el rostro. Aquulam suffundere.


met. No poder averiguar enterament alguna cosa. TIRAR AYGUA AL MAR. fr, met. Douar qui t mlt.

No poder sacar en limpio en claro, no poder sustan- Echar agua en el mar ; llevar lena al monte. Aquam
ciar. Certiorem fieri non posse, mari addere.
NO GUANYAR LAG LA AYGUA QUE BEU. lOC. Que TORNARSE AYGA POLL. fr. met. Frustrarse las espe-
ms del sentit recte denota sr mlt pocb pagat lo ransas de alg. Salir huero, hacerse, quedarse alpiste,
traball. No ganar alguno el agua que beb. Cum plu- volverse agua de cerrajas, volverse el sueno del perro.

rimum laboravimus, eodem in statu sumus, Spe deludi.


NO TROBAR AYGA EN LA MAR. fr. No tenir habilitat TRENCAR LAS AYGUAS. fr. Evacuar las donas pre-
pera trobar lograr lo ms fcil. No ballar agua enla nyadas l' humor que circuheix al feto, senyal prxim
mar. In magna rerum copia indigre. del part. Romper las aguas la sangre. Humorem,
PASSAM ATUA. Bxp. fam. qus s' usa quant se tren- qui partum proxim adesse significat, evacuar.
AYG CATAL AYR 1G9
AYGACYT. m. Certa pasta forta, transpa- ayguardent per menor. Aguar denteria, Aqua) vi ta)

rent y apegalosa que's li cohenl las extremitats de taberria.

las pells; serveix pera pegar mlt fort alguna cosa. AYGUAROL. m. AYGUAMOLL.
Cola. Glulinum, i, gluten, inis. AYGUARRS. m. Oli de tremenlina. Aguarrs.
AYGUADA. f. ATGUAT. \\
pint. Lo color lquit Purior terebinlhina) resina) pars.
preparat ab aygua de goma pera pintar al tremp. AYGUARSE. V. r. Umplirse de aygua algun
Aguada. agtiazo. Aqua leviter subaclus color. pi. |1
terreno. Aguarse. Aquis oppleri.

ter.BESYGUAS. AYGAT, DA. p. p. Aguado. Aquatus. ||


m. La
DONAR LAS AYGUADAS. fr. Entre mestres de casas vinguda impetuosa de aygua. Aguacero, chaparron,
donar la ltima ma brunyir ab un drap mullat lo turbion, golpe. Nimbus, i, aquatio, nis.
blanqueig. Lavar. Gypso parietes polir. AYGERA. f. Pica pera fregar los plats, elc.

AYGUADER, A. m. y f. Qui no beu vi. Aguado, Fregadero, fregador. Lavacrum, i. ||


rentamans.
abstemio. Abstemius, ii. ||
Mestre guardi de fonts. AYGETA. f. d. Agita. Aquula, a). [| met.
Fontanero, aguanon, maestro de aguas. Uidraulicus, i, Licor que no t forsa. Aguachirle. Inferior liquor.
aquarius,ii. Qui tragina aygua. Aguador. Aquator,
||
AYGUS, A. adj. Abundant que participa de
is. II
Qui ven aygua. Bolillero. Gelidarum venditor. la qualitat del aygua. Acuoso. Aquosus.

H Un dels signes celestes. Acuario. Aquarius, ii.


[j
AYGUOSITAT. f. Qualitat de lo que abunda en
ter. Qui cuyda de distribuhir las ayguas pera regar. aygua. Acuosidad. Aqua) humiditas.
Acequiero, y tabecequia. pr. Ir. Qui aquae irrigaae AYL. m. ant. all.
dividendaj prajest. AYL, NA. adj. ant. ag.
AYGUADERA. f. Criada pera portar aygua. AYL. adv. m. ant. all.
Moza de cntaro. Serva aquam ad exportandam. AYL. pron. ant. all.
AYGUADUIT. m. ant. aquedcto. AYLOR. adv. t. ant. llavoras, llavors.
AYGAFORT. m. L' cit de nitre tant actiu AYMIA. loc. ant. Querida, seTiora mia, vida mia.
que disol la plata y altres metalls. Acido nlrico, Mellilla, X. II
CONCUBINA.
agua fuerte, espritu del nitro, acido nilroso, dejlogis- AYNA. f. ant. ETNA.
ticado, acido aztico. Acidum nitricum, nitrosul- AYO, A. m. y f. Qui cuyda de la educaci de
phuricum, i, aqua fortis. algun prncep gran senyor. Ayo. Pappas, a), pa)-
AYGUALEIXOS. m. pi. Las Ilenyas que'ls rius dagogus, i.
II
ant. didot.

y mar portan per inundacions y altrament. Alu- AYOLI. m. ter. alioli.

vion. Alluvies. AYONOLAR. v. n. ter. agenollarse.


AYGUALERA. f. ter. ROSADA. AYOZ. ant. nut. Crit cant dels mariners pera
AYGUALIR. V. a. Mesclar aygua ab altra cosa. executar comps lo traball de aixecar algun gros
Aguar, merar. Aqu miscere. pes. 11
OHIO.
AYGUALIT, DA. p. p. ant. Aguado, merado. AYR. adv. ter. ah.
Aqu commixtus. AYRS. m. aum. de ayre. Airazo, airon. Yentus
, AYGUAMANS.La que serveix pera rentar las impetuosus.
mans. Aguamanos. Lavandis manibus aqua. ren- ||
AYRE. m. Flido elstich y transparent que
tamans. umple constituheix lo que dihin atmosfera. Aire.
AYGUAMEL. La que est mesclada ab una
f. Ar, eris. ||
vent.
met. Primor, grcia y perfecci
||

porci de mel, de modo que no quede espessa. en fr las cosas. Aire. Lepos, oris. Garbo, brio, ||

Aguamiel. Melle mulsa aqua. gentilesa. Aire, garbo, gallardia. Elegantia,


a), ve-

AYGUAMOLL. m. Paratge tant abundant de nustas ms. Lo temps y moviment, quant se


atis. ||

aygua que ab dicultat se pt traballar. Aguazal. canta toca. Aire. In musica modorum mensura.
Paludosus locus. AYRE ACANALAT. Lo que passa per algun paratge
AYGUAR. V. a. AYGUALIR. |1
mct. Frustrar las estret. Aire colado, encallejonado, acanalado. Per
esperansas. Aguar. Gaudia perlurbare. ||
posar atga arcla transiens ar.
AL VI. AL BELL ATRK, loc. ant. A placcf, con eomodidad.
AYGUARDENT. m. Licor clar com la aygua, Placid.
de olor y sabor agradables; se trau per destil-laci AYRE POPULAR, AURA FAMA POPULAR.
de toda substncia vinosa y s' inflama al foch. AYBE QUE TALLA. exp. Ayre mlt fret. Ayre que
Aguardiente. Vitae aqua. corla. Liquidus ar.
AYGUARDENT REFINAT. Lo primer y ms fort que's AYRE VITAL. Lo quo scrveix per la respiraci. Aire
trau de cada cuyta. Aguardiente de cabeza. Purior vital, Yilalis ar.
aquai vita) parts. AYREs NATIUS. Los del lloch pas de que un es
AYGUARDENTER, A. m. y f. Qui fa ven fill en que s' ha criat. Aires nalivos. Ci-oData aura.
ayguardent. Agmrdenlero. Aqua) vitae venditor vel AB AYRE. m. adv. fam. Ab lleugeresa. Con aire.
fabrica tor. Expedil.
AYGUARDENTERIA. f. Botiga ahont se ven AGiFR AL AYRE. fr. mel. agafar al vol.

TOMO I.
170 AYR DICCIONARI AZU
ASSOTAR l' AYRE. fr. Traballap en va. Echar lanzas QUEDARSE EN l' AYRE. fr. Quedarse un assumpto
en elmar. Arem verberare. sens determinar, no acabar lo comensal, parar la
CRURER EN l' atke. fr. Crurer ab mlt poch fo- execuci de alguna cosa. Quedar en el aire, pararse.

nament. Creerse del aire. Rumoribus credere. Alibi pendre.

DE BON MAL AIRE. lOC, mct. DE BON MAL HUMOR. TENIR l' AYRE DE ALG. ff. RETIRARSE. 7.
ESTAR EN l' yre. fr. No havrse resolt, y tamb AYREJAR. V. a. Posar alguna cosa al ayre.
en
estar sens acomodo, servir interinament. Estar Airear. Aurae exponere.

el aire. Alibi pendere. AYREJARSE. v. r. Pndrer lo ayre. Airearse.


FR POR l' atre. fr. Tenir por de qualsevol cosa. Auram captar.
Temerte del aire.Ex minimo metuere. AYREJAT, DA. p. p. Aireado. Aura expositus.
GUARDAR LOS AYRES. fr. Segulr lo geni de alg. AYREJS, A. adj. Lloch descubert, llibre de
Guardarle d alguno el aire, llevarle alguno el aire. boyras, bravadas, etc. Desavahado, airoso. Locus
Ad alicujus arbitrium sese accommodare. vaporibus lliber.

l' AtaE l' ofen. fr. Se diu del qui es mlt deli- AYRET. m. d. Airecico, airecillo, airecito. Aura, ae.
cat. Ofenderse del aire. Minima quaeque segr ferre. AYROLA. f. ant. era.
MUDAR DE AYRE. fr. Quc's diu del que s' ha posat AYRS, A. adj. Dit del temps. Airoso, ventoso.
malalt en alguna part, y passa altra vurer si
Ventosa tempestas. Lo lloch en que fa mlt ayre.
1|

li probar. Mudar aires de aires. Yaletudinis causa Airoso , ventoso. Yentosus. [[


met. Garbs , bris.
coelum mutare. Airoso. Elegans, tis.

MUDARSE 'ls AYRES. fr. met. Mudarse la fortuna. AYROSAMENT. adv. m. Ab garbo y gallardia.
Mudarse el aire. Adversa uti fortuna. Airosamente, gentilmente. Yenust, eleganter.
NO FA N AL DE AYRE. fr. Deuota que fa mlta cal- AYSI. adv. m. ant. aix.
ma. No hace no com un pelo de aire. Aura non fiat, AYTAL. adj. ant. tal. || adv. ant. com. H Jo, fula-
PARAR l' AYRE. fr. Calmar se, sosegarse, echarse el no. Yo. Ego.
aire. Yentum sedari. AYTAMB. conj. ant. Tambien. Etiam.
PARLAR DEL AYRE. fr. Deuota que la execuci, 6 AYTANT. adj. tant. |]
ant. altretant. (| adv. t.
intel-ligncia de alguna cosa es quasi impossible. Fins tant. Hasla tanto. Donec, usque dum.
Bablar de la mar, pensar en lo escusado. Difficilia vel EN AYTANT. m. adv. aut. No obstant. Sin embargo,
impossibilia tentare. no obstante. Nihilominus, tamen.
PARLAR EN l' AYRE. fr. fam. Parlar sens fonament. AYTANTBENT. adv. ant. tamb.
Hablar al aire. Temer loqui. AYZELL. pron. demonstratiu. aquell.
PASSAR AYRE. fr. Ff ayre fresch. Crrer pasar
aire. Fio, as.
VIURER DEL AYRE DEL CEL. fr. PASSAR DBL AYRE. AZ.
PASSAR ALIMENTAHSE DEL AYRE. fr. Confiar ab
vanas esperansas. Sustentarse, mantenerse, alimentarse AZ. int. ant. a.
del aire. Inani spe aut blanditiis animum pascer. || AZABARA. ant. adzabara.
Menjar mlt poch. Suslenlarse, alimentarse del aire. AZAFATA. f. ant. safata, Criada de la reyna
|]

Tenui cibe uti. que li serveix los vestits y alhajas que s' ha de po-
PNDRER l' AYRE. fr. Posarse en un lloch ahont sar,y 'ls recull quant se despulla. Azafata. Nobilis
toca r ayre. Tomar el aire. Auram captar. matrona reginae cubicularia.
PNDRER LOS AYRES. fr. Estar en algun paratge ab AZAFTIDA. f. ASAFTIDA.
r objecte de rcobrar la salut per la mudansa de AZANYA. ant. f. assanya.
clima, aliments, etc.Tomar aires. Alterius coeli va- AZERCOL. m. mini.
letudinis causa auram captar. AZ. adv. demonstratiu. ant. ass.
PORTAR EN l' AYRE. fr. Portar alguna cosa sens AZOR. m. ant. astor.
que toque terra. Llevar en el aire, en peso, en vo- AZUL. adj. y
landas. Sustineo, es. zu R. adj. ant. balu.
BAB CATAL. BAB 171

B. Segona lletra dominical y de mlts abecedaris, sn afecte. Carsele d uno la baba, estar con la boca
primera consonant, nona del etipich, vigssimadel abterta. Suspensa ora tenere.
armnich. Los antichs llatins li donavan lo valor de TENIR MALA BABA. fr. met. Sr murmurador. Te-
300 y ab una ralleta 3000; per si la rallela 's po- ner lengua de escorpion. Maledicum esse.
sava sola 200. Entre hebreus y grechs valia 2.
'Is BABADERO. m. Tros de tela que's posa al pit

En r alfabet qumich senyala '1 mercuri. En mltas de per curiositat quant raenjan. Baba-
las criaturas
medallas senyalava las pocas. Ab la lletra prxima dor, babaderoj'pechero. Salivarium, ii. | Llencas de
primera, divisa de afavorit primer ministre. En roba que's posan en los extrems dels vestits pera
abreviatura y abans de algun nom propi significa refors. Bebedero. Tenia? vestium oris interius assuta.
Beato. B/De. Abreviatura usada comunment en los BABAL, (a la) m. adv. Ab poch cuydado, sens
llibres dels comerciants que significa Bitllet, de B. mirament. Amedia talla. Perfunctori, obiter.
F. al final dels edictes romans Bonum factum. BABALLAS. f. pi. Lo que queda en lo plat des-
Bon auguri. B. D. y A. B. Ab eadem non eadem prs de haver menjat. Escamochos. Residuge, reli-
ivisa, etc. Un adulador. quia, arum, sordes, ium. []
Los rosegalls que deixa
'1 bestiar en la menjadora. Granzones, riza$, pajaza.

K BA. int.
BA.

pera expresar algun enfado, per


Paleae pugramenta, excretum,
BABAMENT.
va emissi.
i.

m. Acci de babejar. Babeo. Sali-

aprobar alguna cosa, y pera excitar contenir, com: BABAR. V. a. BABEJAR.


BA dixal anar, ba tu ho vols, que sia aix. Vaya BBARA. f. ant. Espcie de cotxe prolongat.
ea. Eja. Bdbara. Essedum babarium.
BA, BA. Vaya, vaya, ea. Eja. BABAROTAS. (fr) fr. Hacer muecas. lUudo, is.

BAAL. m. dol dels assiris, dels fenicis y algun BABASALL. m. BABADERO.


temps dels juheus. Baal. Baal indecl. BABASSA. f. BABA.
BAALITA. m. Qui adorava Baal. Baalita, Baa- BABAU. adj. Qui per qualsevol cosa 's queda
lita, X. abobat. Bauzan, babieca. Stultus, stoJidus.
BAALSEMEN. n. p. Nemrod, dit aix per haver QUEDAR FT UN BABAU. fr. Quedarse encantat en
estat un gran astrnomo. Baalsemen. Beelzebub. qualsevol cosa. Quedar hecho vn bauzan, quedarse de
BAANITA. m. Qui segueix la doctrina de Baa- una pieza hecho una pieza. Stupidum, hebetem,
nes, heretge del principi del sigle IX que form una vecordem remanerc.
secta particular de maniqueus. Baanita. Baanita, ai. BABEIG. m. L' acte de babejar. Babeo. Fluentis
BABA. f. Humor que fluheix espontneament de salivae emissi.
la boca. Baba. Deflua saliva. ||
Humor viscs que BABEJAR. v. n. Despedir de s la baba. Babear.
despedeixen los caragols y altres insectes. Baba, ba- Salivo, as, salivam emittere. ||
Umplir de babas.
baza, Umazo. Sputum tenax, saliva deflua. || La se- Bahosear. Saliva deflua inquinare, inficere. ||
met,
da basta dels capolls embolicats y la mateixa cami- CURER LA BABA.
sa del capoll. Cadarzo. Sericum rude. m.met. Ho- ||
BABEJAT, DA. p. p. Babeado, baboseado. De-
me mlt ftuo. Baba. Baba, sr. flua saliva fcdatus.
CARER LA BABA A ALG. fr. mct. Admirarsc alg, BABEL. f. Confusi, aludint la torre de Babel.
causarli gran gust lo que diu f la persona de Babely bahilonia. Confusi, nis.
172 BAC DICCIONARI BAC
BABERA. f. Pessa de la armadura antgua que borratxera y disoluci. Bacanales. Bacchanalia, lum,
cubria boca y la barba. Bahera. Buccula, ae.
la orgia, dionisia, arum.
BABIA. f. Espcie de estpides, distracci 6 BACANT BACANTA. f. Sacerdotissa de Ba-
enagenaci. S' usa ab lo verb estar. Baba. Mentis c. Bacante. Menas adis.

avocatio. BCARA. f. Herba olorosa de la qual los antichs

BABIEGA. m. Ximple, toix, Babieca, desvaido. feyan guirnaldas. Bcara. Bacchar, aris.
Stolidus, i, stips, ipis, bardus, i.
[]
Nora de un caball BACAINA. (fr uNA)fr. Trencar lo son, Desca-
del Cid. Babieca. Babieca, a;. bezar el sueTio. Dormitar.
BABILLA. f. Pell prima que uneix la illada de la BACH. m. ant bagada. ||
obcu. 1.
caballeria ab la cuixa. Babilla. Pellicula, se. BACi. m. Gibrelleta pera orinar anar de cos.
BABILONS, A. adj, y Bacin. Lasanum, i, scaphiura, ii. [jant. bacina.
BABILONI, A. adj. Natural de Babilnia, ciutat SERVIR DELS BACiNS. loc. ant. Servir donar ay-
de Siri. Babilonio. Babylonius, babyloniensis. guamans. Dar aguamanil. Aquiminarium servir.
BABILNIA. f. met. Confusi. Babilnia, babel. BCIA. f. ler. GABADAL.
Confusi, nis. BCIGA. f. Joch entre dos ms ab tres cartas
BABILNIGH, CA. adj. Pertanyent Babilnia. cada hu, las quals si no arriban nou punts se diu
BaUlonio. Babiionicus. bciga, y guanya; si las tres sn iguals se diu baci-
BABOR. m. nut. Lo costat que ve la ma es- got, y guanya la bciga; y si sn totas tres de un
querra del qui estant popa mira proa. Babor. mateix diu bacigoti, y guanya la bciga
coll se
y
Sinistrum la tus. bacigot. Bciga. Ludus bciga.
BABS, A. adj. Qui despedeix mlta baba. Mabo- BACINA. f. Plata regularment de metall pera de-
so. Salivarius. manar caritat. Bacia. Pelvis, is. [| La que usan los

BABOSA. f. Cert peix de mar que t la esquena barbers pera remullar. Bacia. Pelvis tonsoria. ||
Yas
negrenca ab vrias clapas, dit aix perqu despedeix cncavo pera rentar los peus. Bacia, barrem. Pellu-
mltas babas. Batosa. Salivaria, . vium, ii.

BABOYA. m. BABIECA. BACINADA. f. La inmundcia tirada del bac.


BABOYADA. f. Tonleria, bestiesa, bobada, Bo- Bacinada. Sordes lasano projectae. La porci que jj

beria, badomeria. Ineptia, ae, absurdum, i. |]


patra- cap en un bac. Bacinada. Copiosa excrementorum
KTA, FALRNU. copia in la.sano.
BABOYS, SA. adj. aum. Tonts. Bobon, bobazo. BACINS. ra. aum. Gran bacin. Magnum lasa-

StultissiraUS. []
TABOLL. num.
BABUTXA. f. Sabata de sola mlt prima. Zapati- BACINAS8A. f.aum. Gran ftaci'a. Magna pelvis.

lla. Simplex calceolus. BACINER. m. Lo qui demana caritat ab la ba-


BACADA. f. ant. Esclatarada, cayguda. Bataca- cina. Bacinador. Eleeraosyna postulator.

zo, baquelazo. Yiolentus corporis lapsus. BACINET. m. dim. Bacinejo. Parvus lasanus. |I

BAGALAR. m ant. Jove caballer que havia ft Pessa de la armadura antgua que cubria '1 cap
sas primeras armas per que no podia posar en cam- manera de casco. Bacinete. Cassis, idis, galea, ae. ||

panya cert nmero de soldats, y per analogia Lo soldat que portava corassa. Bacinete. Calapharc-
s'aplic desprs al estudiant que havia rebut lo pri- tatus miles.
mer grau en sa respectiva facultat. [|
bachiller. BACINETA. f. dim. Bacinica, bacinilla. Parva
Bachiller. Bachalau reus. pelvis, patella, ae.

BACALL, m. Abadejo, espcie de peix de dos BAGO. m. Du del vi y de la borratxera, fill de

tres de llarch, pardo


peus clar, que's pesca ab Jpiter y Semele, segons Homero. Baca. Bacchus, i.
abundncia, especialment en lo bancbde Terranova, BAC. m. PORcn.
de ahont desprs de salat y sech s' abasleix quasi SI VOLS TENR N MES MATA BAC. ref. qUe's
BO,

tota la Europa. En lo comers se'n coneixen vrias pren en sentit un mes bueno mala
literal. Si quietes

espcies. Bacalao, abadejo, merluza, truchuela. Onis- cerdo. Bonum cupis mensera? porcum neca.
cus, i, morhua, ae. ||
met. Persona flaca. Bacalao. BAGONADA. f. ter. PORQUERIA. []
ATSEGALIADA.
Macilentus, i. BAGONS. m. aum. poucas.
SEMBLAR UN BACALL, fr. mct. Estar mlt flach, BAGONET. m. d. cotxinilla, panarola. [[
gorr.

sech. Estar comoun naipe hecho una pavesa. Nimis BAGONISTA. m. Qui segueix las opinions del

gracilem esse. clebre filosop Joan Bacon. Bacomsta. Baconista, ae.

BACANAL. m. Lloch ahont las bacants, oferian BCULO. m. Bast, crossa, gayato que portan
sacrificis al Du Bac. Bacanal. Bacchanal, alis. ||
pera sostenirse 'Is dbils y 'Is vells. Bculo. Bacu-
Festa, disoluci, borratxera de las bacants. Bacanal. lus, i. met. Amparo, consol. Baculo. Solatium, ii.
II

Bacchalio, nis. Pertanyent Bac y sas fes-


|]
adj. levamen, inis.

tas. Bacanal. Bacchius, bacchanalis. f. pi. Festas l|


BACLo PASTORAL. La crossa dels bisbes com pas-
al Du Bac en que 'is gentils s' entregavan la tors espirituals del poble, Bculo pastoral. Episcopo-
rum lituus.
BAD CATAL. BAG 173
BADA. f. ant. escolta, centinella. || Cert tribut BADAT, DA. p. p. Hcndido, abierto, resquebra-
6 dret senyorial. jado. Fissus.
BADADOR, A. m. y f. Qui no est atent en lo BADAYNA. f. Espcie de enformador. Badano,
que du estar. Z)!s/fli/o. Ad aliena animum diver- escoplo de punta corrienle. Scalprum fabrile.
tenS. 11 MIRADOR. 2. BADAYRE. m. BABAU.
BADADURA. f . ESCLETXA.. II
CRIYELLA DE LA. TERRA. BADEJO. m. bacall.
BADAFI. ra. nut. Corda pera unir lasbonetas BADERNA. f. nut. Tros de una 6 ms varas de
ab las velas. Badaza. Tractorius funiculus. Ilarch de trena que's diu caixeta. Serveix pera sub-
BADALIT. m. EMBADALID. jectar la giimera al virador sempre que's vira '1 ca-
BADALL, m. La acci de badallar. Os- Bostezo. brestant. Baderna. Funiculus ta;niatus rudentem
cedo, oscilatio, nis. || ter. crivella, escletxa, La ||
subjiciens.
obertura en la punta de la ploma de escrurer. Hen- BADERNAR. v. a. nut. Subjectar ab badernas.
dedura, raya, aberliira. Incisi, nis. \ naut. La ober- Badernar. T.Tniatis funiculis subjicere.
tura que's fa entre dos taulas. Costura Foramen, BADERN. m. nut. Gran y llarga baderna.
inis. li
ASPR. Badernon. Magnus funiculus ex twnia confectus.
FR BADALLS T CREHETAS. fr. No havr menjat. BADEYAR. V. n. badallar.
Sacerse cruces: estar por estacruz de Dics. Impransura BADA. f. Entrada de mar en la costa per res-
esse. guart de las embarcacions que s' abrigan en ella.

FR l' i5ltim badall, fr. Morir. Dar la ltima bo- Bahia, ^stuarium, ii, sinus, us. ||
abadia.
queada. Expiro, as, animam exhalar. ||
espirar. BADIAN. ra. ans estrellat.
lo badall no pt mentir, vl menj-Vr dormir, BADIELLA. f. vidalbA. cir. ||
Tros de budell que
6 DROPERiA MANTENIR, fr. Hambre sueio ruindad va del llombrgol del feto al llit despulla. Vmbligo,
del dueio. Somnum, famemve malam vel indolera cor don umbilical. mbilicus, i.

probat oscilatio. BADIU. adj. ant. balder.


BADALLAR. V. n. Respirar, obrir involuntria- BADOGH. m. Home de curta capacitat. Bodoque.
ment la boca ms de lo regular. Bostezar. Oscito, Stupidus, stultus, ineptus. |1
babau. ||
La flor del
hio, a. II
Fr alguna cosa ab negligncia de mala magraner. Granadino, balanstria. Cytinus, i.
gana. Dormir, roncar. Negligenter agere. ||
Manifes- BADOMERIAS. f. pi. Cosas de poca importn-
tar displicncia en lo que s' ou. Bostezar. Sermo- cia. Frusleras. Quisquilia, ineptia, arum.
nem impatienter ferre. [|
morir. BADOQUEJAR. T. a. BADAR.
BADALLAR DE FAM. fr. Morirse de fam. Morir de BADOQUEJAT, DA. p. p. BADAT.
hambre. Fame perire. BADOQUERIA, Fr lo badoch f. '1 babau.
BAD ALL ADOR.m. y BAF. m. Lo vapor que exhala alguna cosa. Vaho,
BADALLAIRE. m. Qui badalla sovint. Bostiza- vapor. Exhalatio, nis, tenuis fumus. Lo del vi ||

dor. Oscitatr, is. quant bull. Humo. iEstus mustulentus. []


tuf.
BADALOT. m. CLARABOTA. llansar BAF. fr. Exhalar vapor subtil las cosas ca-
BADANA. f. Pell adobada de ovella de anyell. lentas. Yahar. Exhalo, vaporo, as.
Badana. Aluta,. I
raet.Periona de poca substn- BAGA. f. ter. La corda pera lligar las crregas.
cia fonament. Badulaque. Inanis, is, stupidus,i. Baga, lazo. Nodus, nexus, us. anella, crcul. || |]

TOCAR LA BADANA. fr. Maltractar de obra 6 de pa- Llas en las cordas. Lazo. Laqueus, ei. La llassada ||

raula. Zurrar la badana, elblago, menear el zarzo. que's fa en lo fil de la mitja per massa retort. Oque-
Conlundo, is. ruela. Fili implicatio. ||
ant. Corretja ab s' em- que
BADAR. v. a. Dividir, partir. Hender, rayar. De- bolicava la llansa dart pera tiraries ab ms fria.
bisco, parti, divido, is. || v. n. Encantarse en qual- Amiento. Amentum, i. |]
Lo vuyt del mnech de las
sevol cosa com un ximple. Quedar hecho un bauzan, balansas romana pera regirse sobre la Uengueta
conla boca abierta. Ora suspensa tenere. ||
estar peu. Alcoba, caja, manija. Trutinae axis. [j
ter. Plan-

OCIS. tada de avellaners.


BADAR LA BOCA. fr. Abrr la boca. Os aperire. BAG ARA. f. BAGRA.

I NO BADAR BOCA.
plegar la boca
boca esmia. Obmutesco,
BADAR8E.
fr. No dir res.
los labios, coserse la boca,

V. r. Obrirse,
is.
No chistar, no des-

crivellarse.
no decir esta

Henderse,
BAGARRO.
BAGASSA,
gavasa, gorrona,
scortum, i.
m. BURINOT, ABELLA. VAGAMNDO.
f. Dona pblica, prostituta.

moza
Ramera,
de fortuna.
[|

Meretrix, icis,

abrirse. Findi. BAGASSA BARBACANERA. DONA DE FOSSO.


BADARSE LAS FLORS. fr. ESCLATAR. BAGASSEJAR. V. n. fam. Freqentar las ba-
BADASSAS. f. pi. nut. Las cordas fixas posa- gassas. Putaiiear,putear. Meretricor, scortor, luxu-
das de distncia en distncia en la relinga del grtil rior, aris.
de las bonetas ab que s' uneixen las velas pera BAGASSER. m. Qui freqenta las bagassas. Pu-
aumentarlas quant convinga aumentar sa superf- tanero, putero. Scortum, i, scortator, oris, mere-
cie. Badazas. Tractorii funiculi. tricius homo.
174 BAI DICCIONARI BAI
BAGASSERIA. f. ant. BORDELL. II
La vida, exer- BAIX MA. m. adv. Secretament. Bajo, debajo de
cici rehuni de las bagassas. Pulaismo, puteria. mano, de manga. Clam, occull, secret.
Meretricium, ii, procax libido. BAIX PENA. m. adv. Bajo sopena. Sub poena.

BAGASSETA. f. d. Putuela. Meretricula, ae. ANAR ESTAR AL BAIX. fr. Anar mnos, estar
BAGATELA. f. Cosa de poca entitat. Bagatela, atrassat. Andar estar alcanzado, ir d menos, cuesta

friolera, papasal. Nuga, gerrae, arum. abajo, de pi quebrado, de capa caida. Paupertate,

BAGATGE, m. Bestiar de crrega pera traginar inopia laborar, affici. ||


Acabarse alguna cosa, com
l'equipatge de la tropa. fia(/a/e. Jumenta, orum. ||
de la bota, etc. Dar bajo. Prop finem esse.
lo vi

Lo mateix equipatge. Bagaje. Sarcinae, arum, im- DE BAIX EN BAIX. adv. m. Interiorment. Asus aden-
pedimenta, orum. nut. Equipatge de la tripulaci ros. Interis.
I)

FR BAIXA MA. lOC. DESTRUIR.


y guarnici de una nau. Bagaje. Navalis apparatus.
BAGATGER. m. Qui mena '1 bagatge. Bagajero. POSAR BAIX LAS ARMAS. fr. Deixarlas. Dejar las ar~

Mulio, nis. mas. Ab armis discedere.


BAGOL. m. ter. crit, clamor. posABSE BAIX LAS ARMAS. fr. met. fam. Posarse baix
BAGOLAR. V. n. ter. cridar. la protecci de alg. Contar con la proteccion de al-

BAGOLAYRE. m. ter. baladrer, cridaybe. guno, abroquelarse. Sub alicujus protectionem esse.

BAGOT. m. GOTiM. ant. brinot, abella. II


sB BAIX DE DEVANT. fr. S' apHca al que t poca
BAGOTAR. V. a. y capacitat. Ser un bendito, ser del pico amarillo. Can-
BAGOTEJAR. V. a. y derivats, esbagotar, es- didum, simplicem esse. |j
Qui tot s' ho creu. Tener
GOTIMAR. buenas tragaderas. Omnia credere; nimis credulum
BAGRA. f. Peix de riu, blanquins platejat sa ; esse.
llargriaregularment es de cerca un para, per hi BAIXA. f. REBAIXA. II
mil. La nota per la que
ha paratges que arriba fins tres pams. Bagre. Pis- consta la ausncia de un indivduo. Baja. Militaris
cis sic dictus. absentia; nota.
BAGUEROT. m. nut. L'espay part que las DONAR DE BAIXA. fr. mil. Apuutar la falta ausn-
bogas ploms dels filats de pescar ocupan en las cia en las llistas que s' entregan als superiors. Dar
relingas. Casilla. Intervallum, i. de baja. Milites defectionem notar.
BAHA. bada. 1. f. FER BAIXA. fr. Disminuhirse '1 preu de las merca-
BAHUIT. m. bacinet. 2, derias. Dar baja, bajar. Pretium amittere.
BAHUL. m. Cofre de tapa cncava. Bal. Arca BAIX. m. Gobernador dels turchs. Baja. Prai-
camerala. La caixa dels morts. Atad. Sandapila,
|] fectus, i, bassa, a?.

8a, feretrum, i. met. fam. Lo ventre del home. Bal.


||
BAIXADA, f. Lloch pendent. Bajada. Proclivitas,
Yenter, tris, alvus, i. declivitas, atis.
tJMPLiR LO BAHL.fr. met. fam. Menjar mlt. Llenar BAIXADETA. f. d. Cuestecilla^ cuestecita, y cos-
el vientre. Alvum implere. tanilla, quant s' aplica als carrers que fan major
BAHULER. m. Qui f bahuls. Baulero, cofrero. pendent que altres. Declivis via.
Arcularius, ii. BAIXADOR, m. Pedrs cosa semblant pera
BAHULET. m. d. BaKllo. Arcula camerata. baixar de caball. Apeadero. Ad equum desiliendum
BAHUNA. adj. S' aplica gent vil y baixa. pdium. II
ABAIXADOR. ||
ter. embarcadero.
Bahurrina, bahuna. Faex populi. BAIXAMAR. f. Lo fi de la minva de la mar. Ba-
BAIX, A. Lo que t poca aJsria. Bajo.
adj. jamar. Refluxus maris.
Parvuo. II
met. Humil, despreciable. Bajo. Abjec- BAIXAMENT. adv. m. Ab baixada abatiment.
tus, depressus, ignobilis. || Inclinat en vers ter- Bajamente. Demiss , abjecte. ||
Grosserament, ab
ra, com: cap baix. Bajo, Demissus. ||
Dit del color vilesa. Bajamente. Indigne, ignobiliter. || m. merma,
poch viu esmortuhit. Bajo. Languidus, debilis. ||
DISMINUCI.
Dit del estil y llenguatge. Tnue, bajo. Tenuis, humi- BAIXANT, m. Disminuci. Dminucion. Diminu-
lis. 11
Lloch fondo. Hondo, bajo, profunda. Allum, tio, nis.
profundum. ||
Dit del metall de or y plata que no BAIXAR. V. n. Passar de un lloch superior al-
arriba al pes que mana la lley. Bajo. Adulterinus. || tre inferior. Bajar.Descendo, is. Anar amollant lo ||

La persona de poca y baixa sort. Bajo. Obscurus. i| que est pendent de alguna corda. Descolgar. Dimit-
m. La veu instrument que sona una octava ms to, is. V. a. Trurer alguna cosa de lloch elevat,
II

baixa que la del tenor. Bajo. Gravis. adv. 1. Sota. ||


Deponer, bajar. Diraitto, submitto, is. H Derivarse,
Bajo, debajo. Sub, subter. En lloch inferior. Bajo,
||
originarse. Descender, proceder. Procedo, is, ab ali-
debajo. Inferiori loco. || adv. m. Ab veu baixa. Bajo, quo esse. | abaixar.
quedo, quedito. Submissa voce, submiss. []
prep. BAIXAR A ALG DE CABALL. loc. Apear, desmotitar.
que denota la dependncia de un altre. Debajo. Equo aliquem excipere.
Infra, sub, subter. BAIXAR ALG DE CABALL, CARRUATGE. loC. ApearSC,
BAIX DE. m. adv, Ab condici. Bajo de con condi- bajar. Descendo, desilio, is.

cion. Ea sub conditione. BAIXAR DE LLEY. fr. Desmerixer prdrCF de qua-


.

BAL CATAL. BAL 175


lilal. Desmerecer. Iranieritum reddi. de vidre de pedra ab que jugan los noys. Bala.
leta
BAIXAR LO PUNT, DE PLiNT. fi". Modcrar los gastos. Nux, cis.
Moderarse , reformarse. Moderari, hmilurse.
||
|1
BALA ENCADENADA. La partida ab dos mitats engan-
ms. Baixar de ua signe altre. Bajar de el punto. xadas ab una cadeneta, que al eixir del can s' ex-
Sonum aut signutn remitlere. ten y talla 'Is arbres de las naus. Bala enramada
BAixAusE 'i SOSTRE k TERRA, fr, Havrhi disturbis. de cadena. Ramosus globulus.
Andar el diablo suello. Omnia turbatione, tunmltu BALA RASA. La que's posa sola en la arma de foch.
impleri. Bala rasa. Ferreus globus.
BAIXAT, DA. p. p. Bajado. Descensos BALA ROJA La que's posa buUenta encesa dins lo
BAIXEIST. ant. bissiest. can, y inflama 'Is combustibles que troba. Bala
UAVKRU BAXEisT. loc. ant. Sr l'any bissiest. roja. Globus tormentarius candescens.
BAIXESA, f. Ft acci vil. Bajeza. Probrum, i, COM UNA BALA. exp. fam. Ab que's pondera la pres-
ignobilitas, atis. [|mengua. tesa y velocitat ab que's fa alguna cosa. Com una
BAIXESA DE NAIXENSA DE LLINATGE. VUlanta, bajc- bala, como un rayo. Citissim, velocissim.
za de naeimiento. Obscuritas, ignobilitas, atis. COP DE BALA. Bolazo. Plumboi glandis ictus.
BAIXEST. m. ant. baix. Pequend hondum. TENIR UNA BALA Dl VIDRE EN LO CAP. fr. met. Teuir
BAIXET. ni. dim. Bajele, bajuelo. Breviusculus. poch judici. Ser un cascabel. Inani capite esse.
BAIxissiM, A. adj. sup. Bajsimo. Brevissiraus. BALADA BALALADA. f. poet. Canso de al-
BAIXO. m. raiis. Instrument de vent, rod, cn- guna estensi treta regularment de alguna tradici
cavo, llarch com de mitja cana y del gruix del maravellosa y destinada embellir y animar las
bras : t varios forats per ahont respira 1' ayre; y festas dels pobles. Balada.
posant en ells los dits forma la diferncia de sons. BALAD, NA. adj. De poca substncia, de poch
S' anomena aix perqu imita la octava baixa. Ba- preu. Balad. Inanis, vilis, 1| brvol.
jon. Decumana, tibia msica. La persona que'l toca. ||
BALADRAYRE. m. baladrer.
Bajon, bajonisla. Succentor, is. BALADRE, m. Arbre verins, de flors encarna-
TOCAR LO BAix. fr. mct. fam. anar l baix. das, y conserva la fulla tot 1' any. Adelfa, baladre.
BAIXONET. m. d. Bajoncillo. Minor lubus rau- Nerium, ii, rhododaphne, es.
sicus gravem sonum edens. BALADRE JADOR, A. m. y f. baladrer.
BAIXRELLEU. m. Obra de escultura en que las BALADRE JAR. V. n. Fr crits descompassats.
Dguras ixen del pla mnos de la milat. Bajo relieve. Vocear, baladrcar. Vocifero, proclamo, blatero, as.
Dimidia eminentia. BALADRAYRE, A. m. y f.
y
BAIXURA. ant. FONDO. f. BALADRER, A. m. y f.
y
BAIXRRIA. Gent de f. baixa ma. Populazo, BALADR, NA. m. y f. Qui baladreja. Vocingle-
popidacho. Gens inimae plebis. ro, griton. Rabula, as, clamosus. 1|
Lo cobart que's
BAJ, NA. adj. Tonto, aturat. Bobo, sando. jacta de valent. Baladron, fanfarron. Balatro, blate-
Stolidus, stultus, plumbeus. ro, nis.
BAJANADA, f. Tonteria. Sandez, boberia. Sloli- BALADRONAD A. f. Dit ft de'baladrer. Bala-
ditas, fatuilas, atis. dronada, fanfarronada. Inanis vox,
BAJANS. m. aum. Tonto, massa bo. Bobarron, LLANSAR baladronadas. fr. Blasonaf del arns, echar
bobazo, bobote, bobon. Stullissimus, bardissimus. de bolina. Blatero, as, gloriara inaniter jactare.
BAJANERIA. f. Contemplaci excessiva de la BALADRONEJAR. v. n. Fr baladronadas. Ba-
muller. Gurnmino. Yiri indebita submissi. ladronear. Blatero, as, inaniter jactari.
BAJANET. m. dim. Bobillo, Juan de buena alma. BALAFIADOR, A. m. y f. esbalafiador.
Stultus. 11 Lo marit que's deixa gobernar per la mu- BALAIX. m. Mineral de color roig obscur y al-

ller. Gurrumino. Uiorius maritus. gun tant transparent, que s' estima per adorno com
BAJANOT. ra. aum. ter. bajanas. las pedras preciosas. Balaj. Ruber silex.

BAJART. m. BAYART. BALANCEGAR. v. n. balansegar.


BAJOCA. ter. MONJETA.
f. TA VELU. Ij 11
Moneda BALANCEJADOR, A. adj. nut. Embarcaci
romana del valor de un quarto ab poca diferncia. propensa balancejar mlt. Abalanceador Navis ad .

Bayoco. Moneta itala sic dicta. nutandum propensa.


BAJOGH, CA. adj. BABIEGA, BABAU. BALANCEJAMENT. m. BALANS.
BALA. f. Bola de metall pera carregar las ar- BALANCEJAR. V. n. BALANSEJB.
mas de focb. Bala. Glans plumbea. ||
Qualsevol fardo balanc, m. Barra que travessa en la estisora

apretat de mercaderias, en especial los que s' era- del carro cotxe, ahont entra la llansa. Balancin.

barcan. Bala. Mercium sarcina. H Entre estampers, Transversum tigillum. U Lo volant petit ab que's se-
espcie de coixinet ab mnech, ple de llana cuberta lla la moneda. Balancin. Cudendis nummis machina.

ab una pell de anyell pera donar la tinta al motllo. BALANDRA, f. nut. Embarcaci de transpQEt
Bala, Pelicea pila. || Feix de deu raymas de paper. ab un arbre y una vela. Balandra, corsario. Yecto-
Boia. Folliculi papyraei ex decem sapis. fl
ter. Bo- ria, prodatoria navis.
176 BAL DICCIONARI BAL
BALANDRM. m. Vestidura talar modo de KSTAR BALB. fr. Estar entorpit 1' us dels membres
capot, que usan los ecclesistichs. Balandran. Gau- per causa del fret. Arrecirse, aterirse, pasmarse de
Sape, is.
II
LLOBA. frio. Rigeo, es.
BALANDREJAR. Murer alguna cosa de
V. n. BALBOTEJAR, v. n. tartamudejar.
un costat altre sens mudar de siti. Tamb s' usa BALBUCIENT, A. adj. Qui no pronuncia ab cla-
com recproch. Bambolear, bambonear bambalear. , redat. Balbuciente. Balbus.
Labo, as, trutinor, aris. BALBUYTAR. V. n. ant. tartamudbjar.
BALANER. m. BALANDRA. BALCA. f. ter. bova. 1.
BALANS. m. Moviment de un costat altre, en BALC. m. La barana antepit de balustres,
especial lo de la nau. Balame, libracion, balmicea- posat en las finestras pera'surtir sens perill. Balcon.
miento. Nutatio, luctuatio, nis. ||
En lo comers exa- Pergula, si, pdium, ii.
men del estat de^sn cabal. Avance, balance, tanteo. FiRSK EIXIR AL BALC. loc. Asomarsc ttl balcou. In
Sortis, mercatura; dati et expensi computatio, exa- pergulam prodire.
men. BALCONS. m. aum. Balconazo. Pdium ma-
BALANSA. f. Lo set signe del zodach, compost jus.
de divuyt estrellas. Libra. Astraea, a;, jugum, i. ||
BALCONADA, y f.

Cada un dels plats cncavos del pes. Balanza. Ju- BALCONERA. y f.

gum, i, bilans, ancis. com. Los estats en que s'


|| BALCONERIA. Lo f. nmero joch de balcons
expressa la espcie, nmero y valor de las merca- en un edifici. Balconaje. Pergularum series.
derias que entran ixen en las aduanas, Balanza. BALCONET. m. d. Balconcillo. Podiolum, i.

Indices telonii mercibus assignandis parati. I


pi. BALDA. f. Pessa
plana de ferro, regularment de
Instrument pera pesar. Se compon de dos plats, ca- una dos polsadas de araplria, y diferent llargria,
nastr y llengeta pera posarlo al fi. Balanza, peso. pera assegurar las portas desprs de tancadas. Al-
Libra, trutina, ai. daba. Ser, sa, repagulum, i. ||
ter. Pessa de ferro
CAURER LA BALANSA. fr. Inclinarsfl ms una part que fa crrer la clau en los panys pera tancar. Pes-
que altra. Caer la balanza. Lancem propendere. tillo. Pessulus, i.

ESTAR EN BALANSA. fr. met. Primparat, si cau no BALDADURA. f. Impediment de algun membre.
cau. Estar en tanganillas. Yacillare, nutare. Entorpecimiento, pasmo. Torpedo, inis, torpor, is.

FRCARER LA BALANSA. fr. met. Fr inclinar. Ha- BALDALL. m. d. BALD.


cer caer la balanza. Movere, vincere. BALDAMENT. int. pera expressar lo desitg de
POSAR EN BALANSAS. fr. FR TITBEJAB. que succehesca alguna cosa. Ojald, quiera Dios, ple-
BALANSAMENT. m. BALANS. gue phguiera d Dios. Utinam. adv. Encara que. ||

BALANSAR. V. n. com. Examinar locaudal. Ua- Aunque. Quamvis, etiamsi.


cer el balance. Rationes computar. BALDANA. f, ter. botifarra.
BALANSEGAR. v. a. Posar en equilibri las ba- BALDAQUi. m. Espcie de dosser tlam que
lansas. Balancear, balanzar, equilibrar. Libro, as, v sobre '1 Santssim Sagrament y sobre '1 cap del
sequa lance ponderar. Papa. Baldaquino, baldaqui. Umbella, ae.

BALANSEJAR. Y. n. Murerse un cos de un cos- BALDAR. V. a. Impedir alguna malaltia acci-


tat altre, especialment la nau. Balancear, fluctuar. dent r us dels membres. S' usa com recproch.
Nuto, flucto, as. II
met. Estar indecs, dubtar. Ba- Baldar. Membrorum usu privar, membris capi. |

lancear, fluctuar, estar perplejo. HBsito, labo, musso. ter. Pegar mlt. Magullar, sobar. Contundo, is.

ANAR BALANSEJANT. fr. met. vACiLAR. ||


Estar en pe- BALDAT, DA. p. p. Baldado. Rigidus, balbus.
rillde curer de son estat. Andar en balanza en BALDEJAR. v. n. Fr ruhido desagradable las
balanzas. In fortunae discrimine versari. baldas y altras cosas mal ajustadas. Cencerrear. Stri-
BALAN8ERA. f. ada un dels dos pals drets deo, es, obstrepo, is. ||
Fluixejar, venir baldera al-
ab un forat al mitj, ahont se posa la espadella pera guna cosa. Pasarse. Lax, remiss transmitti. (| Dit
donar direcci la biga, que forma la prempsa en del vestit calsal. Nadar. Nimis laxum esse. |1
Dit
lo mol del oli. Guiadera. Torcularii prjeli repagula. de la ferradura, cascabellejar.
BALANSETA. f. d. Balancica, balancita. Librse BALDER, A. adj. Lo que no ajusta b. Holgado,
parva lanx. hornaguero. Laxus, amplus. ||
ant. alegria.

BALANSEYAR. V, a. BALANSEJAR. BALDIRI. m. Nom de home. Baudilio. Baudilius,


BALANS. m. Plat de las balansas. Balanza. Li- ii.

bre laux. BALD. m. Parvus pessulus. Afront.


Aldabilla. I|

BALAR. V. n. belar. ant. || ballar. Baldon. Opprobrium, probrum, i. || Ferro que l


ii,

BALASTRIA. Flor de f. magrana doble. Pr- per agafador un bot, que fentlo girar s' obra. Co-
piament es la flor del magraner bort. Balaustra, ba- lanilla, pasadorcillo. Pessulus, i. Lo de fusta, dit en ||

laustria, Balaustrium, ii. algunas parts pastell, assegurat ab un clau de ma-


BALB, A. adj. Entorpit per excs defret. Arred- nera que puga voltar. Taravilla, aldaba. Epiurus, i,

do, aterido. Rigens, rigidns. obex, icis. D balda. 2.


BAL CATAL. BAL T
picor per burla. Concomerse. Prurio, prurigine
BALDONAR. v. a. Afrontar. Baldomr. Exprobro, is,

as, probris aliqnem appelere. geslire.

BALDONAT, DA. p. p. BaUonado. Exprobratus FICAR EN LO BALL. fr. uict, Enclurcr alg en al-
BALDONET. m. BALD. tl. gun negoci, Meler en la danza. Aliqnem negotio im-
BALDUFA, Tros de fusta lornejat en figura
f. plicar, inclndere. Atribuhir maliciosament algu-
||

quasi cnica ab un clan la punta; lo fan ballar los na cosa qui no ha lingul part en ella, Meler en la
noys ab un cordill. Peon, trompo y galdrufa. p. Ar. danza. Culpam in insontem conficere, in eamdera
Turbo, inis. [[ trompitxo. 4. l
f. fara. ramera. suspicionem vocare,
COP DE BALDUFA. Lo que donau los noys abella. DAvRniuN BALL DE BASTONS, fr. mel, fam, Havrhi
Cachada. Turbinis ictus. gran renyina,y regularment garrotadas. Haber pa-
BALDUFAIRE. m. Qx k baldufes. Trompero. loteo, paloteado, moros y cristianos. Fustibus, mntu
Turbinis fabricator. se petere, congerere; fuslem sibi impingere.
BALEIGS. m. pi. La porci de grans de blat etc. s:r l'aho del ball. fr. met. Sr lo principal en

que per no haver quedat prou batut se separa del algun negoci. Ser duem senor del argamandijo. Do-
net en la era. Corziielo, granzaa, rahera. Apphida, minum, prscpotentem penulatorum esse,

c, acus, eris. UNA vegada POSATS BN LO BALL BALLEM. loC. met.


BALEJAR. V. n. Separar los baleigs del gra. Denola que alg est determinat seguir 1' empe-
Ahalear. Exacero, as, evanno, is. nyo en que s' ha posat, Pueslo en el borrico, en el em-
BALEJAT, DA. p. p. bakado. Exaceratus. peno, en el lance. Ab opere incepto non desislere
BALEIVA. Lo major dels celceos que arriba
f. nobis est animus.
crixer fins vint canas. T '1 cos cilndrich, obs- BALLADAS. f. pi. Baile. Tripudium, ii, cho-
cur, y prop del cap dos alelas carnosas y altra en rus, i.

la part posterior del cos, ab dos forats sobre '1 cap BALLADOR, A. m. y f, Qui balla, Bailador.
pera ahont llansa gran distncia la aygua que beu; SaKalor, is, choreutes, te, [j
Renom, motio del lleu-
pareix en la platja, y cria sos fills com los animals ger de geni de poch seny. Danzante. Solers, tis,'

de la terra. Ballena. Balaena, , cetus, i. ||


astr. na levioris judicii.m. Os que juga ab altre en algu-
||

de las constel-lacions australs. Ballena. Balaena, x. nas conjuncturas del cos, com en lo genoll, muscle
II
ter. BRANILL. y anca, Chiicca. Os eum alio rotans, collrdens.
LO FILL DE LA BALENA. BoHenoto. BalanaB pullus. BALLADORET, A. m. y f. d, BailadortHh. Sal-
BALENER, m. ant. Barco de figura de balena, tatriculos, i,

obert y baix de costat, Ballenero. Navis batenai for- BALLAR. V, n, Fr accions acorapassadas ab lo
mam referens. cos, peus y brasos, Danzar, ballar. Salto, as, Iripu-
BALESTA. BALLESTA. f. dio, is, choream exercere, Murerse alguna cosa |j

BALIGABALAGA. m. Persona de poch fona- voltant acceleradament, com la baldufa. Bailar.


ment, Badulaquc, chisgaravis. Inanis, inutilis. Circumago, is, in orbem, in gyros agi. | Yenir una
BALISSA. f, nut. boga. cosa mlt ampla. Nadar. Nimis laxum esse.
BALISSAR. V. a. nut. Lligar boyas pera saber BALLAR EN ALGUN NEGOCI, fr. met. fam. Enlrevenir
ahont paran las cosas sumergidas. Aboyar. Subere tenir part enell. Se diu comunment del que's fica

innatante rem aquis latentem designar. en algun negoci que no li toca. Jugar, danzar en a-
BALIVA. f. ter. MiNOVA. gun asunto. Alieno negotio se immiscere.
BALL. m. Diversi, saltant ab lo so de qualsevol BALLAR PER 'l CAP. fr. Conscrvar confusament la

instrumento del cant. Baile. Chorea, e, tripudium, espcie de alguna cosa. Bullir por lacabeta. Qnam-
ii, saltatio, nis, ||
sarau. || Intermedi de la segona y dara in mente speciem excitari rei quara quis fac-
tercera jornada de las coradias espanyolas, en que tam esse putat.
s cantava y ballava. Baile. Intermedius chorus. BALLAR sNS ORDE NI CONCERT, fr. Fr alguua cosa
BALL DE BASTONS. Ball cutre mlts ab bastons, que sens reglas, fr disbarats. Desconcertarse. Inconside-
pegan uns contra altres formant un so concertat al ratloqui, agere.
comps del instrument. Paloeo, paloteado. Tripu- BALLAR SEGONS LO SO. fr. met. Acomodarsc las
dium crepitantibus bacillis. circunstncias. Bailar al son que se toca. Ad nmeros
BALL ROD. Lo que executa la gent vulgar regu- datos saltar.
larment ab castanyolas. Baile de boton gordo de FA DE MAL BALLAR AB LO VENTRE VUYT. ref. Ab qUB
vandil de cascabel en rueda. Triviale, tripudium, 'Is bevedors discnipan la afici de bnrer mennt.
chorus. Seca la garganta ni gnine ni canta. Fecundi calices
IM QUE VINDR PARAR AQUEST BALL? loc. fam. De- quem non fecre disserlura.
nota la incertitut del fi de alguna funci desagrada- FR BALLAR, fr. Obligar alg obrar ab autori-
ble 6 perillosa. ^En que vendran parar ests misas? tat y manya, Hacer bailar. Cogo, is.
iQuid tndem eveniet? TRAURER BALLAR, Sacar danzar. Ad saltationem
FR LO BALL DEL POLL, fr. fam. Fn'ssarse, neguite- invitar,
Jarse, arronsant los muscles y espafllas per alguna BALLARIDA. f. Planta polita y annual que
TOMO T.
178 BALL DICCIONARI BAL
Creix en los sembrats; t las flors de quatre Mas, BALLUGAR. V. a. y derivats, bellugar.
grogas, disposadas en creu, y per fruyt unas tave- BALMA. ant. f. covA.
llas planas y las llavors en figura de rony. Zado- LA SANTA BALMA. Lloch ahout sauta Magdalena feu
rija. Hypecoum, oi. penitncia. La cueva de santa Magdalena. Sanctae
BALLARUGA, f. GXLA. 4. |1
ter. molinet de Magdalena; antrum.
VENT. II
pi. fam. BALL ROD. BALMARSE. V. r. ESPALMARSE.
ANAR COM UNA BALLARUGA, fr. mct. Denota portarse BALMETA. d. Cuevecita. Speluncula,
f. caver-
en tot mlt inquieta y lleugerament. Ser movedizo. nacula, a;.

Movilem esse. BAL. m. Fardo petit de mercaderias. Cabo, ba-


BALLE. m. BATLLE. leta. Sarcinula, ai, fasciculus,i.
BALLESTA, f. mil. Mquina antgua pera dis- BALONA. f. Lo tros de panyo tela, que sobre-
parar pedras sagetas grossas. Ballesta. Ballista, aj. posat en lo coll cau sobre las espatllas. Esclavina,
II
Arma pera disparar fletxas. Arco, ballesta. Ballista, balena, cuello. Fasciola, a;, humerale tegumentum.
se. II
Tros de fusta elstica, curva, oprimida pels II
La del collet dels ecclesistichs. Cuello. Fasciola
extrems ab una corda, que moguda ab lo peu fa lintea. ||
Plat, que agafat en la boca del candelero
voltar la pessa que s'ha de tornejar. Ballesta. Scor- serveix pera arreplegar la cera que cau. Arandela,
pio, nis, ballista, aj. aiojici/a. Candelabrosupposituscatinus. Tros rod ||

ALLARGAR POCH LA BALLESTA, fr. mct. ALLARGAR de encerat que's posa per curiositat sota de la
POCH. llumanera. Velonera. Lychni sustentaculum.
ARMAR LA BALLESTA, fr. Pararia. Armar la ballesta. BALONETA. f. d. Valonita, valonilla. Fasciola,
Ballistam, arcum adducere, intendere.
TIR DE BALLESTA, fr. met. A llarga distncia. A BALONS, m. pi. Espcie de calsotets al us dels
tiro de ballesta. A long. Valons, que'ls introduhiren en Espanya. Valones,
CABALCAR LA BALLESTA. Montarla. Encabalgar la ba- bragas. Femoralia, orum, bracca;, arum.
llesta. Ballistam aptare, intendere. BALOT. m. BAL. II
aum. Balon. Mercium, ii,

NOU DE BALLESTA. Os per armar la corda. Nuez. sarcina, au.


ncus, i, fibula, ae, ballistae clavus. BALS. m. Ball modern entre dos, agafats ab una
ESTAR LA BALLESTA A TRINQUER. lOC. ant. Estar ma y altra al cos. Bals. Salta tionis
1'
genus. ||
timba.
punt de disparar. En el disparador. BALSA. f. ant. BASSl.
BALLESTADA. f. Tret de ballesta. Tiro de ba- BLSAM, m. Behina de olor suau que flueix de
llesta. algunas plantas naturalment per incisi. Bdlsamo.
BALLESTASSA. f, aum. Ballestori. Grandior Balsamum opobalsamum, i. |]
farm. Medicament de
ballista. substncias aromticas pera las feridas y llagas.
BALLESTEJAR. V. a. ant. Tirar ab la ballesta. Bdlsamo. Balsamum, med. La sanch ms pura.
i. ||

Ballestear. Ballista jaculari. Blsamo. Purior sanguinis succus. Arbre de Ar- ||

BALLESTER, m. Qui f ballestas. Ballestero. Ba- bia, de fusta rehinosa y rogenca, ramas Uargas,
Uistarum faber. [|
Qui tira ab la ballesta. Ballestero. primas y de pocas fullas; las flors petifas, blancas
Ballistarius, sagittarius, ii. |1
en taula. ant. Allis- y mlt un pinyol cubert de una
olorosas; lo fruyt
tat, inscrit en la taula de allistament que 's posava. closca seca y negra, y cont una ametlla, y en sn
De tabla. lloch vegadasun licor semblant la mel, amarch
BALLESTER soBERCH. aut. Ballestcr de refors. Ba- y picant. Blsamo. Balsamum, i, y quilocalsamum,
llestero de refuerzo. i, la fusta; opobalsamum, lo licor, y carpobalsamum,
BALLESTERA. f. Herba del ballester. Planta de lo fruyt.

mitja cana de alta, las fullas doblas, peladas y de BLSAM DE COPAH DE coPAYVA. Lo que 's trau de
un vertmlt clar, y las flors encarnadas. Aguavien- un arbre del Brasil y de Cayena, de color blanch lo
tos. Philomi, orura, herba venti. ||
Herba ramosa y mnos pur, y daurat lo ms pur. Bdlsamo de copah,
sobre un pam de alta, fullas semblants las del de copaiva. Balsamum brasiliense, copahu.
plantatge, obscuras y rojencas, la cama cncava y BLSAM DE JDBA DE MECA. Rcbiua blanquiuosa
la flor de un vert blanch. La arrel es fibrosa yf es- de un arbre de Arbia. Bdlsamo de Judea de Meca.
ternudar. Elboro blanco, yerba de ballester os. Helle- Amyris opobalsamum.
borus, helleborum, i. || La tronera pera disparar BLSAM DE MARIA. Rchina blanca de un arbre de
fletjas. Ballestera. Jaculatria fenestella. Amrica semblant al pi y de color vert quant est
BALLESTERIA. f. L' art de usar de la ballesta. fresch. Bdlsamo de Maria. Balsamum MariaB.
Ballesteria. Ars ballistaria. ||
Lo carrer ahontse ra- BLSAM DEL PER. Planta, que en lloch de fullas f
ballan las ballestas. Ballesteria. Ballistariorura vicus. com unas tabellas de una molsa mlt sucosa que
BALLESTETA. f. d. Ballestilla. Ballista minor. serveix per als talls y altras cosas. Blsamo del peni
BALLIA. f. BATLLIA. peruviano. Balsamum peruvianum.
BALLOT. m. Planta, '1
manrub negre. Ballote. BLSAM SUOR. Blsam pur de Meca. Opobdlsamo.
Bai1ole.PS. Opobalsamum, i.
BAM CATAL. BAN 179
BLSAM UNIVERSAL. Quim. Lo malcix que elixir. part superior de ona mutaci de teatre. Bambalina.
Blsamo universal. Balsaiuiirn universale. Theatri tectum.
BLSAM DE TOU?. SubsUincia balsmica de un arbre B AMB ALEJAR. V. n. y
de Amrica que t las mateixas propietats que'l bl- BAMBOLEJAR. BALANDREJAR. mCt. ES-
V. n. ||

sam del Per. Blsamo de Tol. Balsamum Tolutanum. lar una cosa poch ferma segura. Bambolear. Nuto,
ES UN BLSAM, loc. fam. Denota que algun menjar vacillo, as. ||
titubejab.
licor es mlt delicat y excel-lent. Es un blsamo, BAMBOLLAR. V. n. y derivats, bombollab.
es un dmbar. Suavis anima, odor. BAMBI. m. Arbre de la Xina, de qual escorxa
BALSAMAR. V. a. EMBALSAMAR. segona, picada com lo drap, se trau un paper tant fi,

BALSAMERA. f. Polet pera conservar lo bl- que mlts europeos crehuen sr paper de seda. Bam-
sam. Balsamerila. Balsaminum vas. b, bambuc. Arbor sic dicta. Certa canya de las ||

BALSMICH, CA. adj. Lo que pertany al bl- Indias orientals tant grossa, que 's fan barras pera
sam t sas propietats. Balsdmico. Balsamus, bal- llileras, y vasos que conservan mlt fresca la ay-

saminus, i. gua. Bambuc. Arundo sic dicta.


BALSAMILLA. f.
y BAMBUS. f. Teixit de Assia. Bambus. Textum
BALSAMINA. f. Planta de camas sarmentosas, sic dictum.
fullas parlidasen tiras, flors petitas y fruyt ovalat, BAMTIA. f. Planta alta com la malva, fullas com
molsut y de color de taronja, Balsamilla, balsamina, las de y grogas, las llavors
la parra, flors petitai
Momordica balsamita. rodonas. Los egpcios lacultvan y menjan, Bamtia.
BAL8AMITA. f. Planta que creix fins la altura Bamtia, ae.

de dos peus, las fullas sn llargas y estretas, re- BAN. m. CRIDA, multa, edicte. II
pi. VEDATS, [j
ant.

talladas menudament en tiras ; las flors petitas, Guerra entre plebeus gent qui no era lcit guer-
blancas encarnadas, y forman ramellets espessos rejar. Bando. Dret tribut antich.
11

y enterament plans. Se cultiva per adorno en los PAGAR lo ban. fr. Incrrer en la pena establerta
jardins. Milenrama, milefolio, altareina. Achilea, a;, per ell. Pagar la pena, multa, elc. Pcenam luere.
millefolum, ii. sots ban. m. adv. ant. baix pena.
BALSAMITA MENOR. Planta de mltas camas, fullas BAN ASTA. f. CANASTRA.
serradas, alta de un pam, y mlt semblant la oren- BANASTER, A. m. y ant. CISTELLER. f.

ga: en la cima forma una copa manera de bombo- BANCA. f. Banquet, assento de fusta sns res-
llas dauradas que's conservan mlt temps en sn patller. Banca. Sedile, is, scamnum eipers dorsi. [|

vigor. Yerba de santa Maria. Costus hortensis. Escambell ab que las bugaderas preservan los peus
BAL8AR BALSEJAR. Y. n. Ballar lo bals. de humitat. Banca. Fullonium, ii.
la Joch de car- ||

Balsar. Tripudio, as. tas,en que un dels jugadors las porta, y los de-
BALTARDAR. V. a. ant. ESBALDIR. ms casan apuntan contra ell las cartas que gira.
BLTICH. adj. Mar entre la Escandinavia, Dina- Las que cahuen la dreta las guanya '1 banquer, y
marca y Rssia. Bltico. Balticus. las de la esquerra los que casan. Ban^a. Pharaonis
BALTRAG. m. Planta de la Tartria, de fullas ludus. I
Lo diner que's posa en cada carta. Banca.
semblants las del nap, la llavor la del fonoll, Fiscus lusorius. |] nut. Cnua de una sola pessa,
encara que major. Baltracan. Planta sic dicta. usada en las islas Filipinas pel transport de pas-
BALUART. m. Fortificaci en figura triangular satgers. Banca. Gymba, aj.
pera defensa de las murallas en los nguls de las cuRER DE LA BANCA. fr. Prdrer la dona '1 dret de
plassas regulars, y en la cortina en las irregulars. la herncia paterna per haver sobrevingut var.
Baluarte,bastion. Munimenlum, propugnaculum, i. Caer de labanca. Foeminam jus haireditatis amittere.
II
met. Amparo, defensa. Baluarle. Pra;sidium, ii, FR CURBR DE LA BANCA. fr. DESBANCAR.
protectio, nis. BANCADA. f. arq. Biga que trabada ab altra
BALUERNA, f. S' aplica las cosas de ms en- servia de adorno y fermesa en la arquitectura an-
volum que servey. Armatoste. Ingens et inutilis mo- tgua. Alfarda. Trabs, bis. Llata de fusta de cinch
||

les. II
Dit de la persona que's presenta devant de un dits de gruix y set de ample, que regularment ser-
altra, y li f nosa. Sombrajo. Yaga umbra. veix pera travessers de portas y finestras. Alfaja,
BALU8TRADA. f. Renglera de balustres. Ba- alfarjia. Lignum, i.
|)
En las vinyas, olivars etc. 1'

kustrada. Glathrorum series. espay de terra entre tira y tira. Almanta, entrelino.
BALSTRAT, DA. adj. Format de balustres. Inter vitum ordines, areola olivetorum etc. inter-
Balauslrado, balauslral. Clalhris inslructus. jecta via. Entre abaixadors lo taulell cubert ab un
|!

BALUSTRE. m. Espcie de columneta de ferro malalasset coix sobre del qualcol-locan lo panyo
fusta traballada pera formar las baranas, balcons pera abaixarlo. Bancada. Scamnum ubi ponitur pan-
y altres adornos. BaUmslr e. Chlhrus, clalhrum, i. nus tondendus. Taul doble y ample que
||
naul.
BALSTRET. m. dim. Balaustrillo. Glathrum passa de costat costat de las petitas embarcacions,
parvum. serveix de
y siti als qui reman. Banco remero. Trans-
BAMBALINA. f. Tela pintada que representa la trum, i.
180 BAN DIGGIOiNARI BAN
BANGAL. m. Feixa 6 tros de terra quadrilonga, que traspassa diagonalment lo blas. Banda. Fascia
determinat pera llegums arbres. Bancal. Are, ae. SCUti. II
ant. ALA DE EXRCIT.

CAPSADA. 2. Drap pera tapar los banchs y altres DEIXAR ANAR A LA BANDA ALGUNA COSA. Separaria,
II
(I

usos.fiancd.Stragtilura,i,sedisoperimentum. || ter. deixaria apar. Separar, dejar un lado. Praisens in

BAKGADA. 3. DAVANTAL naut. BANCH DE ARENA. lempus omittatus.


|I

BANCALER. m. Qui teixeix bancals. Bancalero. DE BANDA i TJANDA DE UNA BANDA A LA ALTRA. loC.
Stragulorum textor. De banda a banda, de parte par te. Transverss,
BANCARROTA. L' acte de abtrerse '1 mer- transversm.
cader banquers pblichs. Bancarrota, quiebra. Cre- BANDADA, f. Ramat, vol de aucells. Bandada.
ditorum fraudatio. Avifium, ii.

BANGS. m. aura. Bancazo, bancaza. Scamnum BANDRRIA. f. nut. Mall pera clavar los
majus, i, sedile, is. Taul gruixut ab camas pet-
1|
perns y claus grossos. Bandarria. Ferreus malleus
ges, sobre '1 qual traballan los artistas, Banco. Opifi- navalis.

cium,ii, scamnum, i.
I
Lo en que 'Is ferrers tenen BANDEIG. m. ant. y
la enclusa petita per adobar claus. Macho, banco. BANDEJAMENT. m. ant. DESTERBO. || ABAN-
Ferrarium scamnum, abacus ferrarius. Entre ser- ||
DONO.
radors lo caball de fusta sobre '1 qual serran. Burro. BANDEJAR. V. a. ant. DESTERRAR. II
PREGONAR.
Machina lignis serrandis. Siti dels galeots en las || II
ant. ABANDONAR. [| ant. despullar. '

embarcacions de rems. Banco. Transtrum,jugum,i. ||


BANDEJAT, DA. p. p. ant. DESTERRAT.
En las prempsas aquella pessa sobre la qual se posa BANDERA, Pessa de lafet ab un escut
f. de
lo que s' ha de prempsar. Mcseta. Scamnum prali. ||
las armas del regne del cos que pertany, asse-
Lo que t respatllera. Escano, banco de respaldar gurada en una basta llansa. Bandera, pendon.
de respaldo. Scamnum reclinatorium. j|
La casa p- Yexillura, i. Insgnia semblant la dita, regular-
||

blica en que's posa '1 diner ab seguretat de premi. ment ms alta, la qual s'usa en las professons.
Banco. Argentaria mensa, frum, i. Eslandarte, pendon. Vexillum, i. ||
nut. Insgnia ea
BANcuDE ARENA. mar. Paratge ple de arena en que que's posan las armas de la naci que pertany.
no hi ha prou aygua pera navegar. Banco de arena, Bandera. Signum, vexillum, i. ||
La partida de tropa
bancal. Lorsura, i, syrtis, is. destinada pera reclutar. Bandera de recluta. Parva
BANCH DE LA PACINCIA. Lo dcls navos y fragatas manus militibus conscribendis. || mil. Toch particu-
de guerra situat devant lo pal de messana. Banco de lar pera anar pndrer las banderas. Bandera, Sig-
la pacincia. Scamnum ante puppis malum. num tympano editum. ||
adj. Rodayre. Andariego,
BANCH DE LA PiGttlciA. Banquet sens respatllera, azotacalles. Ambulatorius. ||
com. Dret de recrrech
aboni los mestres fan sentar los noys per penitn- sobre 'Is geners estrangers que entran en la adua-
cia. Cncana. Pigrorum scamnum. na. Bandera. Vectigal mercibus aliarum nationum
BANCH DE LAS MENTiDAS. Lloch en quc 's rehuueix imposi tum.
geni ociosa pera conversar intilment. Mentidero. BANDERA BLANCA. La que s' enarbola en senyal de
Mal feriatis frequens locus. pau. Bandera de paz. Pacis vexillum.
BANCH PKTiAT PETJAT, ant. Arma de siti. Banco i. BANDERA OBERTA, cxpr. Ab tota llibertat. A ban-
pinjado. deras desplegadas. Liberrim.
BANCHS DEL FRE. Part ahont estan lligadas las bri- ALSAR BANDERA, fr. Frsc cap de un partit. Levan-
das. Camas fnno.
del tar bandera, hacerse cabeza de bando. Factioni, sedi-

ALGt SD EN AQUEIX BANCH QUE A S NO APROFITA, T tioni pra?esse.

k ALTRB Fi DANT. ref. S' aplica als que ocupan algun ASSEGURAR LA BANDERA, fr. uut. Tirar una Cano-
puesto gosan de favors sons fruyt propi, y ab per- nada ab bala temps de desplegaria, per sr contra
al

judici de altres. Alguna est en el escano que si no '1 dret de genis disparar ab bala sens la prpia
aprovecha, y d olro hace dano. Sibi non prodest, al- bandera. Asegurar la bandera. Tormenfi jaclu ve-
teri nocet. xillum ostendere.
ESTAR EN LO BANCH DE LA PACINCIA, fr. mel. Estar BAIXAR BANDERA, fr. Inclinaria al enemich en sen-
sufrint alguna molstia. Estar en el banco de la pa- yal de rendici. Bajar bandera. Hosti vexilla submit-
cincia. Patienter ferre, tollerare. tere.
QEDARSE EN LO BANCtt DELS ASES. fr. Se diu dels BATRER BANDERA, fr. Inclinaria alg en senyal
noys de estudi que's quedan en los ltims assentes. de reverncia, Batir bandera. Honoris causa signa
Quedarse en el banco de los burros. In infimis subse- deraittere.

llis esse. EIXIR AB BANDERAS DESPLEGADAS. fr. Honor qUC's


BANDA. f. Cinta ampla que's porta per insgnia concedeix als vensuts de la plassa que s' entrega.
de alguna orde grau militar. Banda. Fascia, 33, Salir con banderas desplegadas. Milites, arce tradita,
balteus, i. Costat. Lado, banda. Latus, eris.
||
Pa- ||
explicatis signis excedere.
ratge. Paraje, lugar. Locus, i, plaga, b. ||
Partit. ENARBOLAR LA BANDERA, fr. Alsark. Enarbolar la

Parle, bando. ParS; tis, faco, iiis. ||


blas. Faixa bandera. Vexillum erigere.
BAN CATAL. BAN 181
SEGUIR BANDERA, ff. fam. S6r de la opini de un BANDOLINA. f. VAGAMUNDEniA.
altre. Seguir bandera. Alicojus partibus favere. BANDONAMENT. m. ant. ABANDONO.
BANDERADO. m. L' alferes destinat pera por- BANDONAR. Y. a. ant. abandonar.
tar la bandera. Abanderado. Signifer, i, vexillarius, ii. BANDONER. m. ant. PENDONISTA.
BAIVDEREJAR. V. n. Rodar, vagar. Bigardear, BANDOSITAT. ant. BNDOL. 2. f.

billrotear. Divagor, aris. BANDUFELL. ter. bald.


BANDERER. m. ant. BiNDERADO. BANDRRIA. Instrument msich f. de quatre

I BANDERETA,
ESPANTALL. [J
BANDEROLA.
BANDERETA DE CAMPANAR. PANELL.
f. d. Banderilla. Yexillulum,
2.

|| met. PePSOna
i.
[]
cinch cordas, ab
bassa y mnech com la guitarra. 'S sona ab una
la

pa debranilla, canya cosa equivalent. Bandurria.


caixa en figura de mitja cara-

inconstant. Velela. Voliibilis. Pandura, lyra, cithara, sd.


FB DE BANDERETA, fr. met. fam. Sr portador de BANEAN8. m. Certs idlatras de la ndia, que
novas. Chismcar. Susurrationes deferre. no menjan carn de cap animal; temen sumament
BANDERILLA, f. La bandereta que's posa en lo tracte ab los que professan altra religi secta;
las torres, y la que'ls toreros clavan als toros. rompen los vasos en que han begut, y mltas altras
Banderilla. Telum, i. supersticions. Baneanos. Baneani, orum, baneanes,
POSAR BANDER1LLA8 ALS TOBOS. Banderillcar. Tauros ium.
telis agitar. BANGO. m. Espcie de cnem, las fuUas del
TIBAR BANDERiLLAS A ALG. fr. met. Dirli paraolas qual fuman y mastegan los juheus. Bango. Bangus, i.

picants. Poner tina banderilla d alguno. Scommat BNOVA. f. FLASSADA,


pungere, lacescere. BANOVER. m. flassader.
BANDERILLER. m. Lo torer que clava las BANQUER, m. Qui pren diners en una part y
banderillas. Banderillero. Taurorum spiculis laser- dna en altra, girant la lletra per cert inters.
sens. Cambista, banquera. Mensarius, nummularius, ii. ||

BANDEROLA, f. Bandereta ab que's marcan las En lo joch de la banca qui porta '1 joch. Banquera.
distncias en los acampaments. Banderola. Yexillum, Chartarum mensarius.
i, vexillaris pinulla. ||
La que's posa en las imatges BANQUET, f. d. Banquilla. Scamnellum, i.
||

de Jesucrist ressuscitat, sant Joan Baptista y altres Convit esplndit. Banquete. Dapes, um, convivium,
Sants. Banderola. Brevis fascia, breve vexillum. ||
ii. II
Espcie de abrassadera prop del extrem del
Adorno de tafet que's lliga sota 1 ferro de las '
pany, pera ahont passa y 's subjecta '1 bald. Pico-
llansas. Banderola. Serica fasciola. |]
gallardet. lele. Ferrea compagula.

BANDETA. d. Bandita. Balteolus, i.


f. BANQUETA, f. Tamburet, assento petit de tres
BANDINELLA. f. Tros de tela que's posa com peus de que usan los menestrals. Banqueta. Tripus,
franja cortina en los prestatges de las botigas de odis. 11
arq. Basa llarga sobre la que's funda 1'
edi-
roba. Cortinilla. Parvum velum. fici. Embazamento. ^Edificii bassis. ||
fort. Esgrah
BANDIT, DA. adj. bandoler. arrimat una fortificaci al peu del parapeto, sobre
BNDOL, m. Edicte publicat solemnement. Ban- '1 qual disparan los soldats, abaixantse desprs
da. Edictum, i. [| La solemnitat de aquest acte. pera carregar cubert. Banqueta. Pdium, ii. ||
ter.
Bando. Edicti promulgatio. [| Facci, partit, parcia- betllador.
litat. Bando. Factio, nis, partes, ium.[j ant. bolquer. BANQUETEJAR. V. a. y n. Donar convits fre-
dividir en bndols. Aquadrillar. Banderizar, aban- qentarlos. Banquetear. Convivor, opulor, aris.
derizar. Factiones excitar. BANY. m. La acci y efecte de banyar banyar-
PUBLICAR UN bndol, loc. Echar un bando. Edictum se. Bano. Lavatio, balneatio, nis. Las ayguas pera ||

edicere, promulgar. banyarse y '1 sitiahont estan. Bano. Balneai, ther-


BANDOLA. f. Instrument msich de quatre cor- mai, arum. ||
Yas pica ahont se prenen banys.
das, corb com lo Uahut. Bandola. Lyra, cithara, a3. BaTio. Baptisterium, ii, lavacrum, i. (|
pint. Capa de
BANDOLEJAR. v. n. Robar, saltear. Expilo, as, color que's dna sobre altra, pera que ressalte ms.
prador, aris. Bano. Illuminatio, nis. Masmorra espcie de pati ||

BANDOLER, A. m. y f. Lladre de cam real. ab quartets, ahont moros tancavan als esclauslos
Salteador, bandolera, bandido. Latro, nis, grassator, de rescat. Bafio. Ergaslulum, i. qum. Calor tem- ||

is. II
vagamundo. II
Proscrit. Proscrita, bandido. Pros- perat per interposici de alguna matria entre '1
criptus. foch y lo que's calenta, com: bany de arena. Bano.
BANDOLERA, f. Banda de cuyro de ahont penja Temperatus calor. La crosta capa de sucre ab
||

la tercerola del soldat de caball. Bandolera. Balteus, que's cubreixen los bescuyts, etc. Tamb 's diu de
ei. II
La del guardi de corps ab gal de plata. Ban- la cera y altras cosas. Bano. Incrustatio, nis, illi-
dolera. Corporis custodis balteus. || Plassa de guar- nimentum, i.
di de corps. Bandolera. Corporis custodis nomen. BANY DE .MARIA. Lo de aygua en que aquesta ser-
BANDOL. m. Espcie de guitan. Bandalin. veix de medi pera temperar lo calor del foch. Baio
Chelys, idis. de Maria. BalneumMariai.
182 BAN DICCIONARI BAR
TENia NO Ms QUE UN BANY. loc. Tenir una noci lum, i.
II
fam. Nom que's dna al dimoni. Patilla, pa-
mlt superficial. Tenir una ligera tintura. A limine leta. Cacodamon, is. []
pi. Las que tenen alguns in-
aliquid salutare. sectes en la part interior del cap. Antena. Antennaj,
PNDRER BANYS. fr. Bamrse, tomar banos, darse arum. ||
Quant apunta comensa surtir. Piton.
baiios. Lavo, as. Novum cornu.
BANYA. Excrescncia prolongada, y regular- BANYISTA, m. Qui pren banys. Banista. Balneo
ment corba, que tenen alguns animals en lo cap. utens.
Cuerno, hasta, madera del aire. Cornu, u. Cada una [| BANYOL. m. La nima de la banya. Cuerna,
de las dos puntas que tenen sobre 1 cap alguns cuerno. CornuUum, i.
insectes, com lo caragol, papallona, etc. Cuerno, BANYUT, DA. adj. Qui porta banyas. Cornudo.
antenas. Cornu, u. []
fam. Bony de resultas de algun Cornulus. ||
met. Lo marit qual muller falta la fi-

cop en lo cap. Tolondron, burujon, bollo, chichon. delitat conjugal. Cornudo, cuclillo. Curruca, ae.

Tuber, is. BAO. m. nut. Biga que sost '1 pont de un vai-
BANYA DE CABRA. Planta de cama vuyda, fullas cen- xell. Cada una de lasbigas gros-
Bao. Pons falsus. ||

drosas per sola, que naixen de tres en tres, flor sas sobre las quals descansa la coberta principal
blanca y una tabelleta en forma de banya de cabra. sostre de la bodega. Bao. Trabs crassior.
Alholva. Siliqua,silicia, ee, foenum gracum. BAPTISMAL. adj. Lo que pertany^al baptisme,
BANYA DB CERvo. Herba semblant las banyas del Baulismal. Baptismalis.
cervo. Cuerno de ciervo. Coronopus, odis. BAPTISME, m. Lo primer dels sagraments de
ABATRER A ALG LAS BANYAS. fr. met. Reprimir la la iglsia, ab lo qual rebem lo sr de grcia y ca-
suprbia de alg. Bajar los brios. Alicujus auda- rcter de cristians. Bautismo. Baptismus, i, baptis-
ciam, cornua frangere. ma, atis, sacrum regenerationis lavacrum. Certi- ||

APUNTAR LAS BANYAS. fr. Comeusar sortir. Apilo- ficaci en que consta haver estat batejat alg. P
nar. Cornua erumpere. de bautismo. Baptismus, baptismalis testificatio, tes-
DE DETRAs AL REY LI FAN BANYAS. ref. Reprn als timonium.
que en ausncia judican mal de las accions agenas. BAPTISTA, n. p. Bautista. Baptista, se.
Genle loca, comeis de mi rabo y no de mi boca. Absen- BAPTISTE. m. BAPTISME.
tis vitam rodens. BAPTISTERI, m. Lloch ahont est la pila de
FB PORTAR BANYAS. fr. fam. Fallar la muller la baptisme. Baptisterio, bautisterio. Baptisterium, ii.

fidelitat conjugal. Poner los cuernos, encornudar. Mce- BAQUETA, f. Burxa pera atacar la escopeta, fu-
chimonium marilo parar, addere cornua maritis. sell, etc. Baqueta. Yirga, ae. pi. Las manetas pera
FICAR LA BANYA. fr. fam. Afirmarse en alguna cosa tocar lo labal. Baquelas, palillos. Bacilli, orum. ||

y perseverar en ella ab obstinaci. Encajrsele Cstich militar ab corretjas vergas, corrent lo de-
una en la cabeza. Animo tenaciter adhairere. linqent nu entre dos filas de soldats. Baquelas.
AHONT FICA CLAVA LA BANYA NO UI HA QUI LA TRAGA. Fustigalio, verberatio, nis.
fr. fam. Denota que alg es mlt obstinat. Clavar un MANAR i BAQUETA, fr. met. fam. Manar desptica-
clavo con la cabeza. Animo tenaciter adhEret. ment. Mandar ala baqueta. Absolutissim impe-
TOT ES H PORTAR BANYAS FERNE DU. ref. met. rar.
iron. Denota no es igual manar obehir. Mas vale PASSAR PER LAS BAQETAS. fr. Castigar ab ellas.
con mal asno conlender , que leiia a cuestas traer 3a- . Pasar por las baquelas, baquetear. Militem virgis
bere praeslat quam obedire. cadere.
BANYADA, f, Cop de banya. Cornada, amurco. TRACTAR A BAQUETA, fr. fam. Tractar ab vilipendi
Cornu ictus. ab rigor. Tratar baqueta. Superb, absolut trac-
BANYADOR, A. m. y f. ant. BANYER. II
Qui ba- tar, habere.
nya. Banador. Lavator, is. I|
ant. Lloch fangs en BAQUI. m. En lo vers llat peu de una sl-laba
que's rebolcan los porchs senglars. Banadero, bana, breu y dos llargas. Baquio. Bacchius, ii.
banil, Limosus, cenosus lacus. BAQUIANA. f. Nom que donan en Panam la

BANYAMENT. m. ant. bany. 1. mula feta al traball. Baquiana. Baquiana, ai.

BANYAR, v a. ant. mullar. ||


Donar banys. BQUICH, CA. adj. bacanal.
Tamb s' usa com recproch. Banar. Abluo, is, bal- BAQUILIDI. m. Yers que consta de un dme-
neo, as. ||
Tocar la aygua alguna cosa com: lo riu tro hipercatalctich. Baquilidio. Bacchilidium me-
banya las murallas. Banar. Alluo, is. ||
ter. nadar. 1. trum.
BANYARSE EN AYGUA ROS. fr. mel. Tcuir gran com- BAQUIONITAS. m. pi. Filosops que professa-
placncia. Bamrse en agua rosada. Summe delectari. van despreciar tot lo del mon, mnos algun vas pera
BANYAT, DA. p. p. Banado. La va tus. burer; y un de ells, vehent que altre bebia ab lo
BANYER, A. m. y f. L' amo dels banys que palmell de la ma, llans '1 vas pera fr lo mateix,
cuida de Banero. Balneator, aquell cuydado mnos. Baquionitas.
ells. is, thermarius, ii.
y quedar ab
BANYET. m. d. Bamelo. Balneolum,i. BacchionitE, arum.
BANYETA. f. d. Cmrnecico, cMrnecito. Cornicu- BAR BAR. m. ant. Fals, traydor. Es anto-
BAR CATAL. BAR 183
nomsia del comle Bar. Trador, prfido. Perfidus, en lo joch. Baratero. Qui superantibus in ludo

i, proditor, is.
mercem exigit.

BARAFU8TAR. V. a. ant. Donar bastonadas, BARATET, A. adj. d. Baralillo. Parvi prelii.

garroladas. Apalear. Fusle cadere. BARATILLO. m. Conjunt de mobles de poch va-


BARALLA, f. Rina, pendencia. Rixa, a;, jurgium, lor. Baralillo. Res vilissimi pretii.
ii.
II
pi, Rahons, disputas. Brega. Rixic, aram, con- BARATSSIM, A. adj. sup. Baratisimo. Yilis-

lentio, nis, simus.


BiUiLLAS DE MAUIT DE L\ TATJL. AL I,L1T. rcf. DcnOta BARATO, m . Las estrenas que's donan en lo

que las barallas entre marit y muller duran poch. joch al que cuyda que no's fassan trampas. Barato.

Ve bahlon de marido nunca zaherido. Nec uxori con- In ludosuperantis mercs. ||


adj. Lo que's compra
jugis convicia nocent. ven per poch preu. Barato. Yilis, parvi pretii. F- [j

BARALLADOR. m. ant. Pendenciero, quimerista. cil de executar, poch gravs. Barato. Facilis. ||
adv.
Rixator, is. m. Per poch preu. Barato. Parvo, viliter, vili pretio.

BARALLAR. V. a. ter. renyar. V. r. Rernr. ||


barato, adv. m. En cambi. A trueque. In com-
Jurgo, as, rixor, aris. || Tenir rahons. Contetider, es- mutationera.
carapelarse. Contendo, is, jurgor, aris. BON BARATO, m. adv. Lleugerament. Lijeramente^

BARALLUGA. ter. ballaruga. ||


ter. baldufa. Leviter.

BARANA, Srie de balustresf. regularment per DONAR DE BARATO, fr. fam. Coucedir sens precisi
las escalas y balcons. Baranda, barandilla. Peribo- alguna cosa, per no sr del cas perqu no em-
lus, i, lorica, ae. La fbrica de rajolas pedras
||
barassa al fi principal que's pretn. Dar de barato.
fins la altura del pit pera preservar de curer de Gratis, gratuil concedere.

Uochs alts, com lo terrat, etc. Antepecho, pretil. Ma- FR BARATO, fr. Vndrcr preu baix. Hacer ven^

ceria, lorica, . La dels ponts. Acilara, antepeclw,


[]
der barato. Parvo pretio vendere, minim mercem
(fuardalago. Lorica, ae, fulcimentum saxeam. distrahere.
BARANDAT. m. ter. env. 1. 1.0 BARATO es CAR. loc. Deuota que lo que costa

BARANETA. f. d. Barandilla. Peribolus, i. poch val poch. Lo barato [es caro; lo ruin y malo de
BARANGAY. m. Espcie de barco de rems usat valde es caro; Quien se viste de mal pano, dos veces se

pels ndios. Barangay. Actuaria navis. viste al ano. Merx ultronea putet.

BARANGO. m. Oficial dels grechs en lo baix im- NO HI HA COSA MES BARATA QUE LA QUe's COMPRA. loC.
peri, y era '1 qui guardava las claus de las portas Denota que vegadas los regalos costan ms que lo
de la cort. Barango. Barangus, i, protector, is. que's compra. No hay cosa mas barata que la que se
BARAR. V. a. AVARAR, VARAR. compra. Empta,plerumque vilisquam donata cons-
BARAT. m. VARAT. [|
ant. barata. ||
ant. trampa, tant.

ENGANY, FALSEDAT. || adj. BARATO. BRATRO. m. pol. INFERN.


BARATA, f. Gambi. Barata, trueque, cambio, BARATURA. f. Lo preu baix. Baratar. Yilitas,
permuta y cambalache en cosas de poch valor. Per- atis.

mutatio, nis, mohatra, aj. BARAUNDA. f. Confusi, tropell. Trdpula, bulli-


BARATABLE. adj. Lo que's pt baratar. Troca- cio. Confusi, nis, garrulorum circulus.
ble, cambiable. Permutabilis, coramutabilis. BARAYAR. V. a. RENYAR.
BARATADOR, A. m. y f. Qui fa baralas. Bara- BARB. m. Peix de riu, espins, ab una espcie
tador. Permutator, is. [|
ant. Estafa, tramps. Em- de barba en cada part de la mandbula inferior.
baidor, trampista, falso. Fallax, dolosus. Barbo. Mystus, barbus, i. ||
pi. Granets que surten
BARATAR. V. a. Cambiar. Trocar, permutar, en la barba. Barros. Vari, orum.
cambiar y cambalachear camalachar, quant es en co- , BARBA. La part de la cara sota la boca. Bar-
f.

sas de poch valor. Muto, permuto, commuto, as. |] ba. Mentum, Lo pel que naix en ella. Barba. Bar-
i. ||

Fr trampas. Baratar, trampear. Fallo, is, subdole ba, m. II


La metxa de pel de la barba del bestiar
cum aliquo agere. cabriu. Barba. Mentum, i. Lo qui en los teatros re-
||

BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado. Per- presenta '1 paper carcter de vell. Barba. Senex,is.
mutatus. BARBA DE AARON. Planta Semblant la dragonria
BARATEJAR. V. a. MALBAKATA&. la arrel blanca, y cuyta es comestible. Barba de Aa-
BARATER. m. ant. baratador. ron. Dracontium, ii.

BARATERA. f. PUTA, RAMERA. la BARBA BANYADA PREN l' aixta. loc. met. Alaba

BARATERIA. f. ant. engany, falsedat. ||


So- la ventalja de sr deligent. barba remullada, etc.
born del jutge que reb preu pera donar una sentn- BARBA de cabra. Planta de unas branquetasyfullas
cia falsa. Baralera, cohecho, soborno. Corruptio, nis. com las del castanyer, flor blanca, vistosa y de bon
com. Tota prdua causada voluntriament en
II
olor. Barba de cabra. Barba caprina. ||
Altra espcie,
barcos geners pel patr. Baralera. Dolosa amis- de fullas .ovaladas y flor groga, arrel blanca y de

sio navis pnufecto illata. bon gust. Barba cabruna, barballa, barbrica. San-
BARATERO. m. Qu cobra '1 barato estrenas dix, iis, tragopogon, onis.
181 BAR DICCIONARI BAR
BiRBAD GALL. BARBALLERA. 4. BARBABLANCH. m. Qui la t blanca. Barbica-
BARBA DE GITANO, exp. Ab que's iDoteja al qui t no, barbiblanco. Barbacanus, albus, albescens.
mlta barba y mal composta. Barbas de mmarro.Eir- BARBACANA, f. Fortificaci antigua devant de

siilabarba. la muralla per defensa dels fossos. Barbacana, falsa-


BARBAS HONRDAS. loc. Home honrat. El hombre braga. Tabulare, vallum arcendis telis. [| La paret
honrado. Homo probus, venerandus. ab que solen voltar las plassas de algunas iglsias.
BARBA DE JPiTER. Planta de la qual ni ha mltas Barbacana. Parvum septum, inferior murus. La ala ||

espcies ; la arrel grossa, de ella surten mlts lluchs de la teulada que surt fora la paret. Aler, alar, ala,
brots, que cubren la terra manera de globo. socarren. Projectura, suggranda, ae. []
La teuladeta
Barba de Jpiter de Jove. Barba jovis. herba pun- ||
empostissat sobre las inestras pera defensarlas de
tera. la aygua. Sobradillo. Parvum tabulatum, parva con-
BARBA remullada ES MiTj AFEYTADA. ref, literal. tignatio.

Barba remojada, medio rapada. Dimidio dura mad- BARRADA, f. La part inferior de las barras en
nit, barba est jam pasle tesecta. las cabalcaduras. Barbada. Inferior maxilla in equis.

BARBA ROJA. Espcie de aucellet que te '1 pit roig. II


Peix sens escata de
de llarch, cap gran y llis, 3/4

Pechi-colorado pitirojo. y de carn blanca y gustosa,que's pesca en lascostas


POSAR BARBA. fr. Eixir lo pel en ella. Brbar. Pq- de Galcia. Barbada. Gadus mediterraneus.
besco, is. BARBAFORT. adj. Qui t '1 pel de la barba
TREMOLAR LA BARBA. Tcmer, cspautarse, estar
fr. mlt fort. Barbilaheno. Barba asper, rigidus.'
en recel. Temblar la barba. Exilum pertimescere. BARBAFRESGH. adj. Bonich, ben paregut.
BARBA siLVANA. Espcie de planter. Barba silvana. Barbilucio. Decorus, formosus, pulcher. | Afeytat de
Barba silvana. poch. Barbihecho. Becens tonsus. .

COM MES POCAS BARBAS MS POCA VERGONYA, ref. DC- BARBAGRS. adj. Barbirucio. ^Enobarbus, rufus.
nota que la poca edat fa al home atrevit. A poca bar- BARBALLERA. Sota barba. Papada, papo, pa-
f.

ba poca vergenza. Imberbis juvenis audatiae comes. padilla, gorja. Obessum La dels caballs.
guttur. (1

DIR A LAS BARBAS. fr. Dir alguua cosa alg en sa Barbada. Inferior maxilla. La dels porchs toci-
|]

presncia. Decir d la barba, en las sus barbas. Co- nos. Cogullada , barbada, papada. Glndula, ac.
ram, in os. glandium ii. La dels galls. Barbas. Galli palea.
||
||

FR BARBA. fr. FR COS PRESENT. Cadeneta corretja que's posa baix las barras bar-
FR LA BARBA. fi'. AFEITAR. 1. ba pera subjectar alguna cosa. Barbada. Catenula,
FR LA BARBA BN AixuT. fr. met. Poplarse'n lo nego- ai. Cada una de las dos verrugas llargas y ovaladas
11

ci, empleo, etc. que un altre pretenia. Birlar alg- que tenen algunas cabrs sota la barba, las quals
no. Aliquid praeter spem seu occult prseripere. sn indici de bona casta. Marmella. Yerucula, ac.
FERSE LA BARBA DE OR. fr. met. Fcrse mlt rich. BARBALL. m. ter. espgol.
Hacerse de oro. Ditesco, is. BARBAMECH. adj. Qui t barba clara. Barbi-
MENTIR PER LA BARBA. loC. ant. MENTIR DESCARADA- lampiio. Barbipilus, barbatulus.
MENT. BARBAPNYENT. adj. ant. Qui comensa po-
NEGRE DE BARBA. BarUnegro. Barbaniger. sar barba. Barbiponiente. Vesticeps, ipis, barbatu-
PER BARBA. m. adv. Denota que de all que's parla lus, i.

n' hi ha un per cada hu. Por barba, por cabeza, por BRBAR. V. n. ant. Apuntar, posar barba. Br-
persona. Viritim, per singula capit. bar. Pubesco, is, pubem emittere. \\
Fr surtir bar-
PUNTi LA BARBA. fr. ant. Apuntar el bozo. Pubesco, bas. Brbar. Alicui barbam ingerere.
is. BRBARA, n. p. de dona. Brbara. Brbara, ac.

QJlNT VEJAS LA BARBA DE TON VEH PELAR, POSA LA log. Modo de la primera figura del silogisme, que
TUA REMULLAR, ref. Denota que debm escarmen- consisteix en que las tres proposicions sian univer-
tar en lo que succeheix altres. Cuando la barba de sals afirmativas. Brbara. Brbara.
tu vecino vieres pelar, echa la tuya en remojo re- SANTA BRBARA, nut. Lo lloch ahont se guarda la
mojar. Tua res agitur, cum proximus ardet paries. plvora en las embarcacions. Santabwrbara. Pulve-
QUI NO GUARDA, MAT ALSA BARBA. ref. Denota que ris piris apotheca.
pera prosperar se du vurer ab economia. Quien NO pensar en santa BRBARA SINO QUANT TRONA. rcf.
guarda, halla, y quien cria, mata. Mra. sibi servans, Bepren als ingrats que rebut lo benefici s' olvidan
quoties opus invenit aera; Qui pecudes pascit, quod de qui lo ha ft. Rogar al Santo hasta pasar el tranco,

sibi mactet habet. el ro pasado, el sant olvidado. Precibus fervens;


TENIR pocAS BARBAS. fr. Tcuir poca experincia, obtentis frigidus.
edat carcter. Tener pocas barbas. Juvenem, inex- BARBARALXI8. f. Yici de la oraci quant se

pertum esse. mesclan paraulas estrangeras. BarbaraUxis. Barba-


TENIR UN PAM DE BARBA. fr. met. Sf una cosa mlt ralexis, is, barbarismus, i.

sabuda per mlt antigua. Tener tantas barbas. Jam BRBARAMENT. adv. m. Ab barbaritat, la

senuisse. manera del brbares. Brbaramente. Barbar. j^ Ab


.

BAR CATAL. BAR 185


barbarisme. Brbaramente. Barbar. [) Cruelment. BARBER, f.La dona del barber. Barber. Ton-
Barharamentc. Imman, crudeliter. soris uxor. [|
ant. babera.

BARBRIA. f. CrueUat. Barbrie. Sevitia, a, BARBERET. m. d. BarberiUo, barberito. Juve-


barbries, ei. |1
ant. brbahisme. ||
Totas las nacions nis, scituliis tonsor.

respecte dels grechs y romans. Barbaria. Barba- BARBERIA, f. La botiga y ofici del barber. Bar-
|a,e. beria. Tonstrina, ai, tonsorium, ii.
fj
En los convents
BARBARIA. berbkria. f. la pessa destinada pera afeilar. Barberia. Tonstrina,
BARBRIGH, CA. adj. bArBARO. (B. II berberia.

BARBARINA. Moneda que 'Is f. Viscomtes de BARBEROT. m. Mal barber. Barberote. Rudis
imojs feren encunyar lo sigle xiii. Barbarina. tonsor.

Barba rimi 5, i, BARBETA, f. d. Barbilla, barbita. Barbula, aa.

BARBARISME, m. Yici contra la puresa del II


Lo rudo que fan las dents donant cops la barba.
llenguatge. Barbarismo. Barbarismus, i.
||
pot. La Cascarulela. Dentium concrepatio. || f. nut. Tros
multilut de brbaros. Barbarismo. Barbarorum co- de filstica pera amarrar algun efecte de poca con-
pia. sideraci. Barbeta. Slrictorius funis.

BARBARITAT, f. Feresa, crueltat. Barbari- barbeta, m. adv. fort. Sens troneras ni mr-
dad. ninianitas, ferocitas, atis. [j
Excs, inQnitat, lets. A barbeta. Aperto corpore superis. |j nut. Se
com: una barbaritat de llibres. Barbaridad, infini-
t diu pera denotar que una embarcaci
's subjecta
dad. Immanitas, atis. Disbarat, necedat. Barbari-
[]
ab dos ncoras y sos cables corresponents, quedant
dad. Temer diclum, faclum. || Temeritat, arrisch. en disposici de girar y presentar la proa al cor-
Barbaridad. Andacia, ai, temeritas, atis. rent del vent. A barbeta. Dispositio navis, qua faci-
ES UNA BARBARITAT, loc. fam. Es uu excs. Se diu lius vertatur.

del menjar, burer,'etc. Es una atrocidad. Smmum, FR LA barbeta, fr. Pegar ab la ma sota la barba
extremum, supra modum. pera fr petar las dents. Haur la cascarukta. Facere
BRBARO, A. adj. De pas mlt remot, y entre ut dentes concrepentur.
grechs y romans tots los que no eran de sa naci. TOCAR LA barbeta, fr. Afalagar, fr festas tocant
Brbaro. Barbarus. Los naturals deFrigia y Berbe-
|j
la barba. Pasar la mano por el cerro. Blandiri.
ria. Bdrbaro. Barbarus. Fr, cruel. Brbaro. Bar-
|1
BARBETAR. v. a. nut. Amarrar ab barbetas.
barus, inhumanus, ferox. ||
Temerari. Brbaro. Bar- Barbetar. Funiculis obfirmare.
barus, temerarius. |] Grosser, rstich. Rudo, brba- BARBIBERMELL. adj. Qui te bermell lo pel de
ro. Barbarus, rusticus, inurbanus. ||
Propi dels br- la barba. Barbirojo, barbirubio. Mento ruber.
baros 6 deia barbaria. Brbaro, barbarico. Barbarus, BARBOLL. m. Qui parla precipitada y confusa-
barbaricus. |]
Excel-lent en sa lnea; y aix 's diu: ca- ment. Barhullon. Garrulus, i.

ilita brbaba. (hrande, abundante. Permagnus, copio- BARBOLLAR. v. n. Parlar precipitada y con-
sus. fusament. Barbullar. Garrio, is.

BARBAROIG. adj. Barbirojo, barbaroja. Mao- BARBOLL AYRE. m. BORBOLLATRE.


barbus, barbarus. BARBS, A. adj. Ple de barbs. Barhoso. Yaris
BARBARS. adj. Qui t la barba de un bermell distinctum os.
clar de color de or. Barbirubio. Barbarutilus, ru- BARBOTEJAR. V. n. Parlar entre dents. Bar-
ber. botar, hablar entre dientes. Musso, mussito, as.
BARBAS8A. f. aum. Barbaza. Barba grandis. BARBOTEJAT, DA. p. p. Barbotado. Mussi-
BARBAT, DA. adj. Qui t pels en la barba. Bar- tatus.
bado, barbon, barbudo. Barbatus, barbiger, |]
De llar- BARBRES. m. ant. BEREBEKES.
ga barba. Barbudo. Barbatus. BARBUJA. f. La bombolla que's forma en la su-
noME barbat. En sn estat viril, nombre harbado- perfcie dels licors, per fermentaci natural, per
Barbatus homo. met. De carcter tesson. Barba-
|] foch aplicat exteriorment. Borboilon, borboton. Bu-
do. Fortis, propositi tenax. 11a, ae.

BARBAY. m. E9PIG0L. BARBULL, m. ant. BRBOIL. I|


TRAFECU, MOVI-
BARBEJAR. V. a. AFEYTAR. || Arribar ab la bar- MENT.
ba algun lloch. Barbear. Aliqu menti pertingere. BARBUT, DA. adj. Qoi t mlta barba. Barbudo.
BARBER, m Qui l ofici de afeytar. Barbero. Barbatus; promissa, spissa barba.
Tonsor, is. Peix que dins la aygua sembla de color
|| k DONA BARBUDA DE LLUNY LA SALUDA, ref. AcOnSClla
de or y fora de ella es vert ab tacas de color de ta- fugir de ella per sr de mala condici. A la muger
ronja; la esquena y '1 ventre platejat. Lampuga. Ar- barbuda de lejos la saluda. Barbatae mulieri ne vale
thias, se, hippurus, i. dicas.
NO ni HA barber mut, ni msich que no sia somo- BARCA. f. Prpiament es embarcaci petita, sens

gut. Denota '1 mlt parlar dels barbers y poch seny quilla; per tamb s' exien las dels pescadors y
que solen tenir los msichs. Ni barbero mudo ni can- altras que trafican per las costas del mar y pels
tor sesudo. Nec mutus tonsor, nec cantor prudens rius. farca. Cymba, scapha, c. []
La que serveix pe-

TOMO I. 2o
186 BAR DICCIONARI BAR
ra travessar los rius. Barca, ponton. Ponto, nis. ||
La Barcelona, capifaldelprincipat de Catalunya. Bar-

del pilot. Barca de piloto. Navis actuaria. De pesca- celons, barcelonense. Barcinonensis.
|)

dor. Barca de pescador. Navicula, . ||


met. L' os BARCINA. f ter. xabega.
del pit dels aucells. Caballele. n avium pectore fas- BARCO. m. Nom com de las embarcacions, en-

tigium. pi. Nom que donan los tintorers unas cara que prpiament es embarcaci petita ab quilla.
II

pessas de fusta semblants una barca, en que te- Barca. Cymba, scapha, , lembus, scalmus, i.

nyeixen seda y fil, valentse de certas canyas pera BARDAGO. m. nut. Espcie de cap forrat de
cuyro. Bardago. Funis corio vestitus.
tenyiry pera l' igual dels tints, larcas. Ad filum
tingendum armamntum. de creu. Barco de cruz. ||
BARDAIX, A. m. yf. Puto, sodomita. Sodomita,

BARCA DE BON VENT. fr. met. Diligent. Activo. Im- ae, catamitus, i.

piger. BARDANA. m. Herba de arrel grossa, y ms de


BARCA DE CANYA. Embarcac petita de rems, feta un peu de llarga, negrenca per fora y blanca per
de canyas y sens quilla: la usan en la ndia orien- dins; lo gust quasi dols, las fullas amplas, llargas,
tal. Parao. Arundinea ratis. punxagudas y peludas; las flors de color de prpura
BARCA DE PANESCAL. aut. PANESCAL. y naixen en unas capsetas de mltas escatas, termi-
BARCA PARADA NO GANTA Noi.Ts. ref. Dona eu- nadas cada una en un ganxo. Lampazo, bardana.
lendrerque 'Is que viuhen ociosament, no medran. Lapa, persolala,
ae, verbascum, i.

Badajo de campana, si florece no gana; andando gana BARDESANITAS. m. pi. Heretges del sigle II
lahacena, queno parada. NuUa navis lucrumni mare que seguiren Bardesano, que ms de sr Valen-
transvehat affert. tini, afeg que las accions dels homes dependeixen

BON VENT Y BARCA NOVA. rcf. Dcuota '1 desitg que dels fets. Bardesanitas. Bardesanitac, bardesianista,
no torne '1 qui se'n va. La ida del cuervo. Abeas, et arum.
numquam redeas; abi non rediturus. BARDISSA, f. Clos cubert de esbarsers cosa
EMBARCARSE EN BARCA DE CANYA. fr. met. Empudrcr semblant. Barda, bardal. Seps, sepes, is, septa,
cosa que probablement no pt surtir b. Embarcarse orum.
con poca sin bizcocho. Quidquam temer aggredi, FR BARDissAS. ff. Brdar. Vepribus munir, con-
adori ri. tegere.

LA BARCA PEL BARQUER Y LA TERRA PEL MASOVBR. ref. BARDISSETA. f. d. Bardilta. Verbascum minus.
LO PAGS LA TERBA Y l' SOLDAT LA GUERRA. BARDO. m. Nom que'ls anlichs donaren al que
LA VENTURA DB LA BARCA ES SENT JOVE TRABALLAR T feya cantava versos enalabansa dels hroes. Dar-
A LA VELLESA CREMAR, Se diu dels que sempre
ref. do. Bardus, i.

han estat desgraciats. La mocedad trahajada y la ve- BAREJAR. v. a. ant. saquejar.


jez quemada. Miseris tota vita infausta. BARELAS. f. Nom que
en lo Jap 's dna als
pi.

QUI BARCA HA DE PASSAR AB JORNADA NO HA DE CON- monastirs dels bonzos. Barelas. Bonziorum monas-
TAR, ref. Explica la contingncia de atrassarse en la teria.

jornada quant hi ha barca que passar. Quien barca BARENA. y f.

ha de pasar no cuente jornada. Incerta navigatio. BARENAR. m. La menjada de la tarde entre di-

TRAURER LA BARCA A TERRA. fr. Surtir ayrs de al- nar y sopar. Merienda. Merenda, ae, antecaenium, ii.
gun crrech, negoci dificultat. Sacar la capa 6 su |]V. a. Menjar alguna cosa entre dinar y sopar. Me-

capa. Apte sese extricare. rendar. Pro merediano cibo uti, merendam sumere.
BARCADA. f. Lo crrech que conduheix una BARFOL. f. ant. Tela basta que venia de las ri-

barca. Barcada. Yectura, ae. ||


Lo viatge de la barca beras del Gmbia. Barfol. Tela sic dicta.
que passa un riu. Barcada. Fluviatilis navigatio. BARGALL. m. Palma borda. Palmito, marga-
BARCS. m. aum. Barcote. Grandior navis. llon. Humilis chamerops. ||
Arrel de palma. Raiz de
BARCASSA, f. aum. Barcaza, barcon, barcote. palma. Palmar radix.
Cymba grandior. || Barca que t la proa rodona ab BARGANT, A. adj. Dolent, fraudulent. Bribon,
un gran pal al mitj y una sola vela. Barcolongo, bar- pcaro, belitre, bellaco, bergante. Improbus, proter-
colargo. Oblonga scapha. vus, nequam. I|
Astut, sags. Bellaco, taimado. Calli-
BARCATGE. m. Lo dret de barca. Barcaje. Nau- dus, sagax. |1
Brtol, mal criat y vicis. Pillo, picaro,
lum, i. ribaldo, galopin, bribon. Pelax, nequam, nugator,
BARCELLA. Mesura de grans que en Ma-
f. ter. dissolutus.
llorca cont 6 almuts: en Valenci 4 celemins: y BARGANTADA. f. Picardia. Nequitia, ae, sce-
aquesta es la que s' usa en algunas parts de Cata- lus, eris.
lunya. Barquilla, barcella, barchilla. Mensurae genus BARGANTS, SA. m. y f. aum, y
capiens duos modios. BARGANTASSS, SA. m. y f. Picaronazo, ber-
BARCELLS. m. Espcie de moneda descone- ganlon. Vaferrimus, nequissimus, i.

guda. Barcelles. Monela sic dicta. BARGANTEJAR. V. a. Portar vida de bargant,


BARCELONS, A. adj. y vurer llicenciosament. Picardear, hribonear, haraga-
barcelon, na. adj. Natural de pertanyent uear. Pergracor, aris, nequiter agere.
BAR CAALA. BAR 187
BARGANTERIA. f. Deshonestedat. Deshonesti- oli que barrejat ab polvos de fum de pega resulta la

dad, picardia. Impiidicitia, a;, turpitudo, inis. || Do- tinta pera estampar. Barniz. Atrementum, i.
lenteria, fraudulncia, astcia. UeUaqueria, picardia. BARNI8SAR. V, a. embarnissar.
Neqiiitia, versutia, a', pravilas, alis. BAR. m. Ttol entre Yiscomte y Gentilhome.
BARGANT. in. beiigantI. Baron. Bar, nis. ||
nut. Tros de corda grossa ab
BARG. m. ter. espadadora. que asseguran lo tim. Baron. Funis fragmenta ad
BARGONAR. V. n. ter. espadar.. navis clavum fulciendum.
BARJOLA. Saquet, sarr. Barjuleta.
f. Mantica, BAROBS. m. pi. nut. Sn uns caps grossos de
pera, a*. corda, fermals en las argoUas de la cinta de la m-
BARLET. m. Instrument de ferro en figura de nega, peraque la nau no cayga ms del necessari
nmero set, que usan los fusters pera assegurar la quant dna de quilla. Barloa. Funes sic dicti.
fusta que traballan. Barrilete. Ferrum ligna dolanda BAROGO. Lo quart modo de la segona
m. log.

constringens. figura del sig-logisme,que consta de una universal


BARLIQUIBARLOQUI. m. Xarrayre que reu- afirmativa y dos particulars negativas, Baroco. Ba-
neix al poble y I' estafa ah ajgunas cosas que ven. roco.

I^SaUabancos, salta en bancos, hirlibirloquc. Circulator, BARMETRO. m. Instrument compost de un


pis. mel. Qui pai'la mlty abpoca formalitat. Ba-
II
tubo de vidre cristall, ab argenviu, per medi del
dajo. Garrulus, i, nugator, is. qual se coneix la pesades de la atmosfera, y 's me-
BARLOA. f. nut. Corda ab que per popa y proa deix la altura de las montanyas ; du tenir trenta
s' atracan y subjectan dos embarcacions. Barloa. polsadas de llarch poch mnos. Mlts determinan lo
Funis sic dictus. temps medi 27 polsadas y mitja. La proporci que
BARLOVENT. m. nut. La part de ahont ve 'I du tenir la bolelleta inferior ab lo tubo es la de 14
vent ab respecte un punt lloch determinat. Bar- 1. Generalment est averiguat que 1' argentviu
lovenlo y altura, en paratges de vents constants. Pla- baixa una lnea per 11 toesas de altura. Barmelro,
ga unde ventus spirat. || Lo que respecte de altra baroscopio. Barometrum, i.
cosa est ms prxim al origen del vent. Barlovento. BAROMETZ. m. Planta de la Tartria, espcie
Secundo vento propior situs. de falguera de cosa de tres peus de alta, semblant
GUANYAR LO BARLOVENT. fr. uut. Adclautar pro- un be en los peus orellas y cap, fora las banyas.
gressar contra '1 vent. Ganar el barlovento. Adver- Cordero de escilia, barometz. Scithicus agnus.
sum ventum superar. met. Tenir ms fortuna || BARONA. ant. y f.

que altre. Ganar el barlovento. Aliquem fortuna su- BARONESA. La muller f. del bar la que pos-
perar, aliquo fortunatiorem esse. seheix una baronia. Baronesa. Baronis uxor, baro-
pRDRER LO BARLOVENT. fr. nut. No podcp adela- natu fruens mulier.
tar ni progressar. Perder el barlovento. Adverso ven- BARONIA, f. Possessi y dignitat del bar ba-

to subjici. ronesa, y es un grau ms que simple caballer. Ba-


BEBATEJAR DisPUTA.a LO BARLOVENT. fr. nut. Ma- ronia. Baronalus, us, baronia, ae.

niobrar dos ms naus en competncia pera col-lo- BARONIL. adj. Lo que pertany al bar. Baronil.
carsela una barlovent de altra altras. Regalear Ad baronem pertinens.
(')
disputar el barlovento. Secundum ventum navem BARONVOL. adj. varonvol.
sibi prcripere. BARONVOLMENT. ndv. varonilment.
BARLOVENTEJAR. V. n. nut. Bordejar pera BAROSANEMO. m. Instrument mquina pera
posarse sobre '1 vent. Barloventear. Adverso vento pesar 1'Barosammo. Barosaneraum, i.
ayre.
velis obsistere. BAROSCOPI. m. Instrument que indica las di-
BARNABEU. n. p. de home. Barnab. Barna- ferncias del pes del ayre sens medirlas. Barosco-
bas, aj. pio. Baroscopium, ii.

BARNABITA. m. Clergue regular de la congre- BARQUEJAR. v. a. ant. Traginar alguna cosa


gaci de sant Pau, que fund Anton Maria Zacarias en una barca. Barquear. Cymba ali([uid vehere.
r any 1533 ab lo fi de servir en las missions, y 's BARQUER, A. m. y f. Qui goberna una barca.
diuhen Barnabitas per la iglsia de sant Barnabeu Barquero. Navicularius, ii, naviculalor, is.

deMilan. Barnabita, bernabila. Barnabila, ai. || Altres BARQUET. m. d. Barquiclmelo, barquillo, bar-
religiosos que comensaren en Milan lo sigle xiv. quetc. Lembulus, lembunculus, i.
Barnabitas, y apostolinos perqu professavan imitar BARQUETA, f. d. Barqueta, barquilla. Cymba,
als apstols. Aposlolini, orum. ai, linter, tris.

BARNATZ. m. ant. valoh, esperit, coratge. BARQUILLA. f. Peix ques cria dintre de una
BARNS. m. Betum compost de ayguas es-
clar, conxa ms ampla que llarga, blavenca negra, poch
pirituosas y gomas pera donar llustre. Barniz. Gum- llustrosa y ab unas rallas petitas. Almeja, tellina.
mossus, gumminossus licor. Bany que's dna als || Mytulus, musculus, i. ||
Naveta, vas en forma de
plats etc. pera i'erlos surtir llustre. Barniz. Yasorum barca pera posar los encens. Naveta, navecilla.
plumbea illinitio. ||
Licor compost de Iremenlina y Accrra, ic. 1| Espcie de vas pera burer en forma
188 BAR DICCIONARI BAR
de grndola. Barquillo. Cymbium, ii. argolla. Estar en barras. In prompta esse ad infe-
BARQIJITX. m. d. BAKQUET. rendum globum per armillam. fj
met. Tenir alguna
BARRA. f. Tros de fusta de metall prolongat. pretensi bon punt estat. Estar en barras. Nego-
Barra, palanca. Yectis, sudes, is. La de fusta pera
||
lium, rem ex voto habere.
refermar una porta tancada. Tranca, barra, torna- JUGAR TIRAR A LA BARRA. fr. Exercitar lo joch de
fuera. Ser, a?. || Tros de or, plata de altre metall barra. Jugar, tirar la barra. Ferrea vecti ludere,
en brut sens traballar. Barra, riel. Yirga, ae. || Las ferreum longurium conjicere.
mateixas matrias quant estan en pasta y figura cir- MAL DE BABRAS. Mal de quijadas. Maxillaris infir-

cular, per en castell sols s' aplica la plata, mitas.


distincci de la de orque anomenan. Tejo. Strigilis, NO PODER TIRAR Ms LA BARRA. fr. mel. No quedar
is; y de coure, plom y estany. Galpago. Rudis
la esperansa de conseguir la pretensi. No poder tirar

metalli massa. L' os en que estan encastadas las


(]
mas la barra. Prsepeditum haerere.
dents y caixals. Quijada, mandbula, carrilera, qui- PASSAR BARRA. fr. Esborrar algun escrit, passant
jar. Maxilla, mandbula, ae. Joch en que's tira una ralla. Testar, tachar y barrear. p. Ar. Deleo, es,
barra de ferro cosa equivalent lo ms lluny que's oblittero, as.

pt, y de modo que cayga de punta. Barra. Yectis PENJAR LAS BARRAS At SOSTRE, loc. fam. Morirse
ludus. [|
En lo blas cada llista que divideix 1' escut de fam. Estar d diente como haca de bulcro. Fame
de dalt baix. Barra, baslon. Baculus, i, radius, ii, premi.
scutum secantes fasciae in gentilitiis. La via vi || QUEDAR B LAS BARRAS ALTAS. fr. mel. QUEDAR AB LA
que f defectuosos alguns teixits. Barra. Yariata tae- BOCA OBERTA.
nia En las tahonas una pessa, que moguda del
II
SENTARSE LAS BARRAS. fr. Constrnyerso las man-
raig del Uantern, lira la canaleta per medi de un dbulas de tal modo, que quedan las dents tant
cordillquant ja se'n havia (ornat sn lloch per sn apretadas que no's poden obrir: malaltia tan grave,
mateix pes. Barra. Yectis in pistrino canaliculam que quasi sempre es mortal quant se manifesta
trahens. Lloch ahont se ven la cassa, etc. Alcayi-
|| conseqncia de una ferida. Afectarse de trismo,
dara. Pertica palus transvers posi ta. La de tor- || tener trismo. Trismo laborar.
rons. Barra. Frustuluni ex saccharo amygdalisque TENIR BONA BARRA. fr. mct. Sf mlt mcnjador.

confeclum. |1
pi. Eo lo joch de la argolla lo front de Tener buena tijera buen diente. Epulonem esse.
ella,senyalat ab unas rallas en forma de barras. mel. fam. Determinarse y empe-
TIRAR BARRA. fr.

Barras. Armillaris melae annuli, frons. [i En lo joch nyarse en fr conseguir alguna cosa. Tirar la
de la mesa un ferro en forma de arch. Barras. Ar- barra. Consilium de re aliqua animos capere.
culatum trudicularis arrae ferrum. j| En las armas de TIRAR LA BARRA MLT LLUNY. fr. Aventatjar en al-
foch, com fusell, etc. lo desparador Galillo, palilla, guna matria. Tirar muy ljos la barra. In aliqua re

perrillo. Clavis forcipis retinaculum, canis rostrum. antecellere, pracstare.


11
En la orga uns llistons de fusta que divideixen las BARRABS. m. Se pren pel diable, per
canals dels registres. Barras. Asserculus, i. ||
Banch una persona mlt travessa, aludinl Barrabs in-
de arena pedra en la entrada de algun riu port. signe malfactor. Barrabs. Barabbas, ai.

Barra. Brevia, orum, syrtis, is. nut. Uns pals 1| BARRACA, f. Habitaci petita y rstica. Bar-
com de dos brassas de llarch que entran per uns raca, cabana. Fugurium ii, magalia, ium. H
Las que
forats del cabrestant arga pera virar donar volta ocupan lasvenedoras en la plassa. Garabito. Oli-
quant s' alsa moll pes. Barras. Longurii, orum. || toria in macello taberna, statio lignea elevata. La ||

Dret que's pagava pera passar per algun pas estret dels carrers ahont se ven menjar pels pobres y
que impedia una barra travessada, no podentse pas- gent de trfech. Tabanco. Yulgaris caupona, pupina,
sar per altra part, y equival puntatge. Barra, pa- ant. CORRAL DE PORCHS. | Tortuga militar que for-
II

saje. Yectigal Iranseuntibus solvendum. maban los soldats, posant los escuts sobre 'Is caps
iLSAa us BAURAS. fr. Posar la arma de foch en lo fi de impedir las feridas. Tortuga militar. Testudo,
punt pera tirar. Calar el can, amartillar. Sclopetum inis.
ad eiplosionem parar. BARRACARSE. V. r. nut. Formar barracas en
DE BARRA A BARBA. m. adv. Enterament, de extrem la platja y abrigarse en ellas desprs del naufragi.
extrem, com mentir de barra a barra. De barra Barracarse. Tuguria struere.
barra. A principio usque ad finem, vertice ad ta- BARRAC.m. Espcie de pessa de artilleria
ls imos. antgua curtay de mlt calibre. Barraco, barraqid-
DEIXAR A ALG QUEDARSE AB LAS BARBAS ALTAS. llo. Tormentum bellicum modi majoris. En Yaln- ||

fr. met, No poder parlar en la ocasi que deuria. cia anomenan aix al sobredent. barraqeta. ||

Aporrar. Hajreo, es, obmulesco, is.


||
Quedar desay- BARRADA, f. Cop de barra. Trancazo. Yectis
ralen algun empenyo pretensi. Quedarsecon las ictus.
manos en la cabeza; soplarse las unas. Spe deludi. BARRAGAM. m. Tela de pel de cabra, en que
ESTAR EN BiiiRAS. fr. En lo joch de la argolla tro- no travessa la pluja; ni ha de diversas espcies.
barse algun jugador prxim embocar la bola en la Barragan. Pannus caprinis pilis contextus. ||
Altra
BAR CATAL. BAR 180
spcie de roba de llaoa, pocb ms de una vara de cartas. Barajar. Charlas, iusorias pagellas commis-
ampla y de varis colors. Barraran. Textum silici- cere. ||
anl. Introduhir lo desordre y la confusi.
num. II
ASSOLAR.
BARRAGANA. f. CGNCCBmA. BARREJAR8E. V. r. Mesclarse alguna cosa,
BARRAGANET. m. nut. En la inlel-ligncia com llinatges, colors, etc. Mezdarse. Immisceri.
comuna la ltima pessa alta de enlls que compon BARREJAT, DA. p. p. MESCLAT.
la coderna. Entre constructors un revs curt pera BARRELL m. ant. barra. 3.
completar la coderna ns la regala; y entre altres BARRELLA. Planta rastrera,
f. ramosa y ro-
un tros de fusta que s' afegeix al extrem dels reves- genca: t las fullas petitas, crassas y punxagudas,
sos en algunas embarcacions menors. Barraganete, y las flors mlt petitas. Per medi del focb destil-la
asta, aposlura y urnicion. pr. Yizc. Perticu) nauticai un licor que's petrifica, t '1 mateix nom y serveix
pars superior, vel trabes adscititiai. pera fr vidre, sab y altres usos. Banilla. Soda,
BARRAL. m. Fiasco, ampolla caps de una a;, herba vitraria.
parietaria,
arroba. Banal, redoma. Dolium, ii, cadus, i. | Por- BARRELLA BORDA. Planta que's distingeix de la co-
tadora tapada pera traginar lquits. Banal. Cupa, ai. muna en estar plena de punxas fortas. Banilla
BARRALER, A. m. y f. ter. Qui beu mlt vi. borda. Salsola tragus.
Cuba. Bibax, icis, nimios polator. BARRELLADA. f. Munt pila de barrella.
BARRALET. m. d. Bolellela, redomica. Lage- Monlon de barrilla. Soda) copia. ||
met. Resoluci
na,a), indeliberada y prompta. Resolucion indeliberada.
BARRAL. m. Espcie de carretell que fa la Actio indeliberata.
quarta part de una crrega. Banil, tonel. Cadus, FLOCARH BARRELLADA. fr. met. fam. Resldrer
dolium, ii. prompte y sens temor algun assumpte. Decidir sin
BARRALINS-BARRILNS. Joch. DESCARREGAB BOTS. reparar tropezar en barras. Rem cito et audacter
BARRALONER. m. Qui fa barralons. Banilero- decernere.
Doliorum opifex. |1
Qui porla 1 vi ab barralons. BARRELLAR. m. Camp de barrella, y tamb '1
Vinaiero. (Knopola, vd, vinarius, ii. lloch ahont se crema. Barrilar. Soda consitus ager,
BARRALONET. m. d. Banilejo , banikle. Bo- vel ubi crematur.

liolum, i. BARRERA, f. La barana de fusta del toril y


BARRANCH. m. Excavaci profunda que fan semblants pera impedir lo pas. Barrera. Claustra,
las corrents de las ayguas. Bananco. Limus pro- orum. Parapeto de defensa. Barrera. Repagulum,
II

fundus. septum, i, munimen, inis. La barra barras que ||

BARRANGS, A. adj. Ple de barranchs. Bar- detenen als passatgers en los ponts y camins pera
rancoso. Cavis abundans. que paguen lo dret. Barrera. Clathra orum. La ||

BARRAQUET. m, d. BARRc. ciutat terreno que serveix de lmit frontera.


BARRAQUETA. f. d. Ba/rraquilla. Tuguriolum, Barrera. Terminus, i, limen, inis. ||
En la moral
tuguriunculum, i. reparo, obstacle. Banera. Obex, icis, obstaculum, i.

BARRAR. V. a. Tancar, fortificar ab barreras. II


Barra pera impedir lo pas en los carrers. Barrera.
Banear. Yailo munir. ||
Assegurar ab barras los Septum transversum.
bahuls y cosas semblants. Banelear. Sudibus fir- BARRET, m. soMBRERO. II
En lo blas senyal de
mar. Borrar l'escrit passant una ralla per sobre.
II
dignitat ecclesistica. Sombrero. Petasus purpureus.
Banear. Transverso calamo oblitterare. II
met. L' home cap de casa. Sombrero. Yir familiai
BARRASSA. f. aum, Barron, baneron. Yectis rector.
grandis. BARRET DE CAPELL. BONETO.
BARRAT, DA. adj. Se diu dels panyos mal tei- BARRET DE LA xiMENEYA. L 'extrem de la ximeneya
xitsque trauhen Uislas que desdiuhen de lo dems. de teula rajola que forma ngul. Caballete. Angu-
Banado. Yariatus, variegatus. En lo blas s' apli- ]|
lalum camini fastigium.
ca la pessa del escut, sobre la qual se posan bar- BARRET DE QUATRE CORNS. ant. BONETO.
ras. Banado. Clathratum, i.
||
p. p. Banado, bane- BARRET DE RiALLAs. Home de poch fonament. Cas-
teado. Lignis munitus. caciruelas, pelate. neptus homo.
BRRECH8. m. anl. Pillatge. Pilaje, saco. Praj- BARRET DE TEULA. Lo dels capellaus en dita forma.
datio, direptio; expilatio, nis. y ||
m. ant. Sombrero de canal de leja. Canaliculatus galerus.
BARREJA, f. MESCLA. La irregular y extrava- ||
BARRET DE TRES piCHS CORNS. Lo que est CU fi-
gant de menjars. Comistrajo. Obsoniorum extica gura triangular. Sombrero de Ires picos. Triangularis
commixlio. galerus.
BARREJADOR. m. Qui barreja. Mezclador. AUONT UI OA BARRETS, NO HI CAMPAN CAPUCAS.
Miscens, permixtor, is. || En lo joch de cartas. Ba- Denota que ahont hi ha superiors callan los infe-
rajador. Chartarum subagitator. riors. Juego mayor quila menor. Ubi sunt majores,
BARREJAMENT. m. mescla. tacent minores.
BARREJAR, v. a. MESCLAR. E || lo joch de las ANiB BARRET EN MA. fr. Significa prestar alg
tm BAR DICCIONARI BAR
obsequis y homenatges poch corresponents. Besar pera portar galeta en las embarcacions. Bizcochero.
la correa, hacerse chiquito. Fasces submitere. Buccellato, plenura dolium.
DGASLI BARRET DGASLI SOMBRERO. fef. RcpreU alS DESCARREGAR BARRILS, fr. Joch entre quatre, aga-
que buscan diferncias en las cosas que substancial- fantse dos per la cintura, estant capiculats, y asse-
ment no las tenen; y als que ab impertinncia re- gurant alternativament los peus en terra, donant
peteixen una mateixa cosa ab diferents paraulas. voltas mtuament sobre las espatllas dels altres dos,

Olivo y aceituno todo es uno: cual mas cual menos, que estan de mans y genolls en terra. Quebranta hue-
toda la lana es pelos. dem per idem. Nil oleai distat, sos. Ludus sic dictus,

si res spectelur oliva. ESTAR COM LAS SARDINAS EN LO BARRIL, fr. ARENGADA.
FicARSE 'l barret FINS A LAS ORELLAS. fr. Calar el BARRILET. m. d. Barrilejo, barrilito. Doliolum,
sombrero. Galerum omnin immittere. i.
II
nut. Figura de barril petit en alguns caps, y
LLEVARSE 'l BARRET, loc. Trurerscl del cap en serveix de nus pera que no passen de aquell paratge
senyal de cortesia y respete. Quitarse el sombrero. en que deuhen quedar ferms. Barrilete. Globulus, i.

Caput nudare, aperire. BARRILL. m. BARRIL.


n' hi ha per tirar lo barret al foch. fr, mel. BARRINA, f. Instrument de ferro acerat ab un
Estar pera desistir de alguna cosa si 1' incomodan caragol rosca la punta pera foradar la fusta, y
mlt. Hay para aborrecer los huevos, para echar al cap un mnech encreuhat. Lidio atribuheix D-
rayos, para patear el gorro, para echar el halillo dalo, y altres als Galos la invenci de la barrina.
al mar. Rem caram odisse. Barrena. Terebra, b, terebrum, i. ||
Barra de ferro
xafar lo barret, fr. Impedir la execuci de al- ab un tall al extrem pera foradar las rocas que s'

guna cosa. Corlarle uno los pasos, el revesino. han de volar ab plvora. Barrena. Terebra, a;, tere-
Alicui obstare, obsistere. brum, i. met. Mania, caprilxo. Mania, tema. Obs-
II

BARRETA, f. d. Barreta, barrila. Obex, icis. || tinatio, nis.


La de la cortina. Varilla. Ferrea virga oblonga. (|
ANAR CARREGAT DE BARRINAS ESPNTADAS. fr. met.
Tira ab que's cubreix interiorment la costura de la PORTAR LOS PAPERS MULLATS.
sabata. Barreta. Coriacea fascia. ||
En lo teler de BARRINADA.f. Lo forat que f la barrina. Bar-
brodar cada un dels dos llistons de fusta ms grossos reno. Terebratio, nis, terebratus, us, terebramen,
en los quals s' assegura la tela que_ s' ha de brodar. inis.

Banzo. Tigillum ad linteum acu pingendum. ||


En lo BARRINAMENT. m. La acci de barrinar. Bar-
mateix teler cada un dels dos travesers ab diferents reno. Terebratio, nis, terebratus, us.
forats pera estirarlo afluixarlo posanthi unas cla- BARRINAR, v. a. Foradar ab la barrina. Barre-
villas. Barras. Tainiu leviores ad acu pingendum nar. Terebro, as, perfodio, is, terebra perforar. ||

aptatai. ||
pi. Lo mal de assentarse las barras en las Discrrer profundament. Maquinar. Molior, commo-
criaturas. Trismo, y mal de quijadas en las Antillas. lior, iris.

Trismus, i. BARRINAR LO CASCO DEL CAP AB LO TREP. loC. Tre-

BARRETADA. f. Gorretada. Aperto capite sa- panar. Craneum trepano terebrare.


lutatio. BARRINAR UNA NAU. loc. Foradaria pera que entre la

FR BARRETADA. fr. LLEVARSE 'l BARRET. aygua y s' enfonse. Barrenar, dar barreno una
BARRETER. m. sombrerer. nave. Navem sumergendam perforar.
BARRETER DE AGULLA, aut. Qui f gori'as. Gorrero. BARRINASSA. f . aum. Barreno. Terebrum gran-
Pileorum opifex. dius.
BARRETET. m. d. Sombrerilo. Pileolum, pileo- BARRINAT, DA. p. p. Barrenado. Terebratus.
lus, i.
I
pi. Herba, orella de monjo. BARRINAYRE. m. Noy que serveix las barrinas

BARRETINA, f. GORRA. als traballadors. Barrenero. Minister terebris buc


BARRI. m. Una de las parts en que 's subdivi- illuc asportandis.
deixen las ciutats pobles grans. Barrio. Vicinia, ai, BARRINETA. f. d. Barrenica, barrenilla. Tere-
vicus, angiportum, i. ||
Clos de casa. Cerca. Septum, bella, se, terebellum, i.

sepimentum, i. ||
arrabal. BARRO. m. ter. barb. 2. |1
Fanch de argila.
ESTAR ANARSe'n AL ALTRE BARRI. fr. met. MO- Barro. Limus, i.

RIR. BARRO. m. Cada un dels travessers de la es-


TOT LI ES BARRI. loc. fam. Deuota que alg ix de cala de gat. Bambo. Scalai tignum.
casa ab lo vestit ms usual. Va de barrio, vestido BARRS, A. adj. ter. barbs.
de barrio. Yeste simplici indutus. BARROT, m. Pal de fusta travessat sobre laulas
BARRIGUERA. f. Corretja corda modo de pera assegurarlas. Barrote. Transversum lignum. ||

cingla que las mulas de carro portan en la panxa En la marina llist de fusta de diferents dimensions
pera sostenir los aparells. Barriguera. Yentralis cor- proporcionadas als molls objectes que s' aplica
rigia. bordo. Barrote. Tigillum, i.

BARRIL, m. Carretell de diferents tamanys. BARROTAR. v. a. embabrotar. |i y


Barril, tonel. Cadus, i, dolium, ii, ||
Lo que serveix BARROTARSE, v. r. En lo joch de malilla, solo
BAS CATAL. BAS 191

altres deixar de jugar la malilla pera fr SENTADA LA BASA 6 AQUESTA BASA, m. adv. SupOSat,
y alguns
senlat lo principi. Sentada la baza esta baza. His
unnallra basa. Pmarxe. Oniilto, pratermillo, is.
positis, hoc posito.
BARROTAT, DA. p. p Pasado. Pra^ermissus.
BARROT. m. d. naut. liarrotin. Parvum ligi- BASALTE. m. y
Ihim.
BASALTO. m. Marbre de color y duresa del fer-

m. Noy entremaliat, Zarandillo, ar- ro. Basalto. Basalles, ai.


BARRUFET,
gndijo, sallahardaks. Ardelio, nis.
BASAMENT, m. arq. Qualsevol cosa que est
Matosser, qui traballa sota la columna. Basamento. Columna; subjecta.
BARRTJHER, A. m. y f.

toscament. Chapucero, zamborrendon. Rudis artfex. BASAR. m. ant, pat.


II
BARRUFET. BASARDA, fam. POR. f.

BARRUNTAR. V. n. Prevurer, conjecturar. BASCA. esmay. Desmayo.


f. Deliquinm, ii, ani-

Barruntar. Conjecto, as, soboleo, es,praisagio, is. ||


mi defectio, languor, is,
H
nsia de vomitar. Ascos.

BAURINAn. 2.
Nusea, ae, fastidiura, ii. H Gran desitg de fr algu-

BARRUSCA. f. ler. RiPi. na cosa. i)wa,att/e/o. Vehemens cupiditas, aviditas.

BARSA. f y BELLA BASCA 'm f. loc. rou. No 'm dna cap


BARSER. m. ESBARSER. pi. BARDissos. ||
Mala cuydado. Corran las cosas como corrieren. Quomodo-
II

ab rams
escayrats , flexibles inclinats envers ,
cumque res eveniat.

guarnits de punxas ganxosas; las flors blan- CARER EN BASCA, fr, DesmayarsB. Dar d alguno un
terray
desmayo. Langueo, es, languesco,
cas de figura de rosa, lo fruyt unas bayas de mlts is,

granets agafats una despulla comuna. Zarza. Lu- DONARSE BASCA. DONARSB NSIA. 2.

ma, x, rubus, i.
DONAR BASCA ALGUNA COSA, fr. Douar usia, inquie-
BARSERAR. m. Lloch de esbarsers. Zarzal. Du- tud y cuydado. Causar cuidados, penas, etc. Angere,

metum, rubetum, i. JA 'm v BASCA DE PENSARH. loc. Dua eutndrcr


BART. m. Armadura antigua de ferro cuyro la pena que s' ha de passar fins terminar algun
que cubria '1 pit, costats y ancas del caball. Barda. negoci. Mucha pena me da solo el pensaria Dificulta-

Lorica, a;. lis praenotione angor.


BARTOMEU, n. p. de home. Bartolom,- Bar- NO MORIR DE CAP BASCA. fr. fam. NO POSARSe'N CAP
tholomaus, ai. PEDRA AL FETGE.
BARTUL8. m. pi. ant. Alhajas, negocis, cab- BASCOLL. m. BESGOLL,
rias. Darlulos. Negotia, orum. BASCOLLA. ra. L' home rstich, Agresle, rsti-
BARTZ. m. ant. barb. 2. co, palan, zafio. Rusticus, i, agrestis, is,

BARULLO. m. confusi BASCOLLADA. f, BESCOLLADA,


BARUTELAR. V. a. ant. PASSAR FARINA. BASCOLLS. m, aum. bescollas.
BARUTELZ. m. ant. CEDAS. BASCOLLEJAR. y, a. y derivats, bescollejar,
BAS. prep. ant. baix. BASCOS, A. adj, met, ACTIU, sol-lcit,
BASA. f. arq. Assento, siti en que est inmedia- BASGOSTELLA. f, BESCUTTELLA.
tament columna esttua, y que descansan en
la BASE. m. mat. basa. 2.
lo pedestal quant n' hi ha. Base, basa. Bassis, is. | BASILEA, f. Ciutat capital de Suissa, Basilea.
mat. En las figuras planas la lnea sobre que des- Basilea, ai. de Hurano y Titea qui 'Is po-
|| Filla

cansan las dems de la figura. Base. Spira, subjecta, bles oferian sacrificis so de tabals, Basilea. Basi-
aj, bassis, is. || met. Principi fonament. Base, basa. lea, a;. 11 mit, Diossa dels pobles atlntichs; que al-
Principium, ii, fundamentum, i. ||
En lo joch de car- guns diuhen sr Amilca y la Diossa celeste dels Car-
tas las de cada jugada. Baza. Singute lusionis taginesos, Basilea. Basilea, ai. 1|
Entre gitanos la for-

sors. 11
anat. La part superior del cos que es ms ca de ajusticiar, Basilea, horca. Patibulum, i.

ampla y oposada sa punta; la part posterior del BASILENDA. f. Festa que 's celebrava en honor
omplalo que es la ms prxima las vrtebras de de Ynus. Basilenda. Basilenda, ai,
la espatlla. Base. Bassis , is.
H
bot. Part inferior BASILEU. adj. Dit del animal que mort natu-
cua de la fulla. Nacimienlo, base. Pediculus, pelio- ralment, y de sa carn. Mortesino. Morticinus.
I,
Ins, i. 11
En las petxinas, tortugas y peixos semblants BASILI. n, p, de home, Basilio. Basilius, ii. ||

la closca de sota. Base. Inferior concha. adj. Qui segueix la regla de sant Basili. Basilio. Bas-
ARREPLEGAR cLLiR LA BASA. fr. Reculr las car- silianus.
tl tas de cada jugada. Asentar la baza. Pagellarum sin- baslica, En sn origen, palau casa
r f. real.

gulam sortem colligere. Yuy iglsia sumptuosa, com de sant Pere en Ro-
la

DEIXAR ANAR LA BASA. fr. Deixar passar la jugada, ma, la de sant Ignasi en Pamplona, etc. Baslica.
podent matar. Soltar la baza. Chartarum lusionem Baslica, ae. [|
anat. Vena que s' uneix ab laceflica,
vincenti submittere. formant la mitjana. Baslica. Baslica, a;,

POBRE, POCA PETITA BASA. loc. met. Dit del home BASILICARI. m. Qui assisteix al Papa en la

curt de poch alcans. Corta pala, Imperitns, ru- mitra. Basilicario. Pontificis missa; mnistrans.
dus, hebes. BASILICON. m. farm. Ungent compost de oli,
%f BAS DICCIONARI BAS
pega grega y cera groga. Basilicon, hasalicon, un- MENT. II
arq. La basa pedestal de la columna. Ba-
gento amarillo. Tetrapharmacum, basilicum, i. samento. Columna subjecta.
BASILIS. m. ant. basilisco. BASSAR. V. a. ant. biixar. || bassal. 2.
BASILISA. f. Nom ab que honravan Venus los B8SEGA. f. BAilGA.
Tarentins. Basilisa. Basilisa, se. BASSETA, f. Bassa petita. Balsilla. Lacusculus,
BASILISGH. m. Animal fabuls del que 's diu i.
II
Cadireta per anar de cos las cria turas. Carreton.
que mata ab la vista. BasUisco. Basiliscus, i. |1
En Latrina, a;.

la filosofia hermtica es la pedra que mala: so es, CAVAR DE BASSETA, fr. agr. aixorbir.
fixa mercuri, y '1 fa immoble; com lo basilisco
'1
BASSEYA. f. y
qui mata: y aquesta notcia es tan verdadera com B ASSETJA, FOXA. f.

ell. Basilisco. Basiliscus, i. ||


En la artilleria antgua BASSETJADA. f. F0NAD4.
can que tirava bala de 160 lliuras. Basilisco. Basi- BASSIVA. adj. S' aplica la ovella que per mlt
liscus, i. 11 ast. Estrella fixa en la conslel-laci del vella se la destina la carniceria. Oveja cotral. Ovis
lle. Basilisco, corazon del leon. Basiliscus, i. []
Lo vetula.
que dna molstia, Basilisco. Basiliscus, i. BASS, NA. m. y f. bess.
BASQUEJAR. V. n. TBuir bascas. Basquear. BASSULL. m. ABEDULL.
Nauseo, as. || Manifestar impacincia pera fr algu- BAST. m. Espcie de albarda curta, embotida
na cosa. Arielar, ansiar. Anhelo, as, anxietate la- de llana la part que toca la esquena de la bstia.
borar. Basto, baste,basla. Clitella, b. ||
adj. met. ant. Opu-
BA8QUEJAR8E. Donarse nsia, engi-V. r. lento.

nyarse pera evitar algun dany perill. CompoMrse, ANIMAL DE bast. Animal de crrega. Acmila. Ju-
menearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinar. mentum sarcinarium.
BASQUETG. m. Neguit, desfici que s' experi- BAST, A. adj. Grosser, de qualitat inferior.
menta en lo ventrell quant se tenen ganas de vomi- Basto, tosco, grosero. Rudis, impolitus. ||
met. Ho-
tar. Bascas, ansis. Nusea, ae, fastidium, ii. me rstich insuls. Basto, grosero. Rusticus, inur-
BASQUINYA. f. FALDELL. banus.
BASSA. f. Secreta, comuna. Necesaria, letrina, BASTA. f. Lo punt llarch ab que s' iguala la
privada, lugar comun. Latrina, forica, cloaca, e. ||
roba pera cosirla b. Basta, paso, hilvan. Laxior su-
Toll, estany ahont se recullen las ayguas quant tura. II
Los punts que's fan de distncia en distncia
plou, peraburer y altres usos. Balsa. Stagnum, i, en los matalassos pera que no s' amontone la llana.
stagnans aqua. En los molins del oli, estany ahont
||
Basta. Sutura culcitra superaptata. ||
bastant. 2. ||

van parar,lo solatge y desperdicis. Balsa. Stagnum, pi. Cert teixit que ve de Assia. Bastas. Textum ex
lacus, i. En los molins de farina, estany per recu-
(I
sia.
llirlaayguaquant es poca. Cm6o. Lacus, stagnum, FR BASTAS. fr. EMBASTAR.
i.II
Sot, clot de aygua en los carrers quant plou per BASTADAMENT. adv. m. BASTANT.
la desigualtat del terreno. Charco. Lacuna stagnans BASTAIX. m. Qui 's guanya la vida portant pes
aqua. La que's forma de las
(|
ayguas pluvials vin- coll. Gampan, palanquin, faquin, esportillero, bas-
gudas de rius, en que's renta la roba,s' abeura
'1
taje. Bajulus, gerulus, i, congero, nis. || Lo perm-
bestiar, etc. Lavajo. Lacuna, se. ||
La que queda en dol en figura de persona que's posa en lo principi
los camps desprs de haver plogut havrse inun- dels archs, columnas arxitraus en acci de soste-
dat de altre modo. Lagunajo. Parva lacuna. ||
viveh. nirlas. Atlante, agoviada. Atlas, antis.
BASSA DEGLAS. Aquclla CU quc 's recull aygua pe- BASTAIXAR. V. a. ant. Portar crrega 'Is bas-
ra converlirse en glas. Charcapoza. Stagnum aquis laixos. Trasporlar, traginar al hombro. Bajulo, as.
congelandis idoneum. BASTAMENT, m. ant. Provisi pera la manu-
ESCURA BASSAS. PoccTO, rctretero, privadero. Fori- tenci de una plassa exrcit. Bastimento. Annona,
carius, ii. ai, commeatus, us. ||
ant. suficincia, abundncia.
ESTAK COM NA BASSA d' Oli. fr. Estar en suma BASTAMENTAR. V. a. ant. ABASTAR. 2.
quietud algun poble famlia. Estar como una balsa BASTANT, adj. Baslante. Sufficiens. || adv. m. y
de aceite. Placid conversari, convivere. || Dit del BASTANTAMENT. adv. m. BASTANTMENT.
mar quant est en calma. Estar la mar en leche, BASTANTSSIM, A. adj. sup. Bastantsimo.
en calma en bonanza. Mare tranquillum esse. Sufficientissimus, amplissimus.
BASSADA. f. BASSAL. IJ
met. FARRIGOFARRAGO. BASTANTSSIMAMENT. adv. m. sup. Bas-
BASSAL, m. Bassa de aygua detinguda. Lago^ tantisimamente. Satis, cumulatim.
regalo, charco. Lacus, us, lacuna, b. j]
Xopoll, mu- BASTANTMENT. adv. m. Prou, suficientment.
llader. Regajal. Lacus, i. {] Siti llots ab alguna ma- Tamb serveix pera contenir alg per posar pau
lesa. Balsar, charco, lago. Lacuna, e. entre 'Is que renyeixen. Bastante, bastantemente, su-
BASSALET. m. d. Clot petit de aygu, fotja. ^ientemente, basta. Satis, abund, alTatim, siste.
Charquillo. Lacuna minor. BASTAR. V. a. ant. abastar. 2. ||
n, Sr sufi-
BASSAMENT. m. 411 1. BAIXESA, jj edv. IB. BAIKA- cient, haver n'hi prou. Llegar, alcanzar, cvmplir. Suf-
BAS CATAL. BAS 1!K{

ficio, is,suppedilo, as, sat, abunde esse. [|


ant. so- Marco. Antai, janua ora, margo,inis, posts, is. |1
Lo
brar. [|
ler. Espurgar los arbres. de las vidrieras. Bastidor. Cancelli vitro instructi. ||

BASTARDA, adj. Ui( de la llelra cursiva. Bas- EDIFICI. 1. 11


FORTIFICACI. 1|
ABAST. 1. ||
uut. VAIXELl.
tardilla, bastarda. Obliqua litlera, cursivus littera- BA8TINA. adj. que s'aplica la carn de animal

rum characler. ||
Cerla pessa de artilleria. Bastarda. peix dura y esliraganyosa. Carne correosa. Obdu-
Tormenti bellici genus. ||
nul. La vela major llatina rala caro.

en los buchs de aquest aparell. Bastarda. Yelum BASTI. m. fort. Espcie de trinchera baluarl
maximum. avansat. Bastion. Saxeus vel terreus agger promi-
BASTARDEJAR. V. n. Degenerar alguna cosa nens.
de sn origen. Bastardear. Descisco, deflecto, is. |1
BASTIR. V. a. y derivats, edificar. I|
ant. forti-

met. Degenerar en las obras y costums. Bastardear, ficar. II


ant. ARMAR, PBOMOURER, EMMARANYAR.
Degenero, as. BASTO. ra. Lo coll de cartas en que hi ha pintats
BASTARDEJAT, DA. p. p. Bastardeado. De- bastons. Basto, palo. In pagellis bacillorum familia,
generatus. manipulus. ||
L' as de dit coll. Basto, palo. In page-
BASTARDERIA. f.
y llis bacillum. ||
Qualsevol carta de dit coll. Basto,
BASTARDIA. f. Qualitat de bastart. Baslar- palo. Bacillorum manipulus.
da. Degeneralio, nis. ||
met. Dit ft que degenera BASTOS SN trumfos. expr, met. fam. Denota ha-
del estat obligaci. Bastardia. Factura vel dictum vrhi garroladas. Apalear, aporrear, andar el palo.
indecens. Fustigo, as, fustes congerere.
BASTART, DA. adj. Lo que degenera de sn CAGAR LO BASTO. loc. met. fam, segar la herba so-
origen naturalesa. Bastarda. Desciscens, degene- ta DELS PEUS.
rans, adullerinus. \\ Dit del carcter de lletra cur- BAST. m. Tros de fusta llarch y rod, disposat
siva. Baslardo. Obliquus litterarum character. ||
ant. aix per diferents usos. Palo, baston. Fustis, is. ||

BAST. II
BORT. 1. 1| uut. Yela mlt gran que's posava Mangala, canya jonch de Indias pera portar en la
en r entena de la galera quant era bo '1 temps y fe- ma. Palo, baston, bengala. Bacillum, fulcrum, i, sci-
ya pochvent. pio, nis. Lo que porta 'I cego per guia. Tiento. Ad
II

BASTAT, DA. p. p. ABASTAT. viam pra;lentandain palus. En I' art de la seda lo ||

BASTA Y. m. BASTAIX. rod en que 's recull la pessa urdida pera passaria
BASTER. m. Qui f basts. Bastero. Clitellarius, al plegador. Baston. Involucrum, umbilicus, i. |1
met.
ii. Mando. Baston. Auctoritas, atis.
BASTERNA. m. Espcie de cotxe que usavan BAST AGUAT. AGULLA DE ENLLARDAR.
antiguament las damas romanas. Basterna. Baster- BAST AUGURAL. Lo CU figura de creu que usavan
na, ie. los agorers pera dividir lo cel fi de observarlo.
BASTIA, NA. n. p. fam. y Baston augural. Lituus auguralis.
BASTIAIVET. m. d. sebastia. REGNAR LO BAST. fr. fam. Havrhi bastouadas. An-
BASTIDA, f. Tablado per alsarlos edificis. An- dar el palo. Fustibus verberare.
damio. Tabulatum, i. Mquina de la milcia antgua ||
VESTEIX UN BAST Y SEMBLAR UN BAR. ref. DenOta
en forma de torres ab sas rodas, en que 'Is soldats quant ajudan los adornos pera parixer b, pera
se posavan cubert al btrer las murallas. Bastida. dissimular la fealdat. Afeita un cepo, y parecer man-
Pluteus, i, vinea, a;. ||
ant. edifici. ||Bancb sitial cebo : baza compuesta la blanca denuesta compon un :

pera posar en alt las botas del vi. Comho. Fulmenta, cepillo, Ornalu pulchriora culta in
parecer bonillo.
ae, suppositum fulcrum.|jEn los molins fariners aspectum cadunt. Formosum referet stipes bene ton-
empostissat ahontdescansan los sachs; y tamb una sus ephebum.
porci de sachs posats los uns sobre dels altres. BASTOMAR. v. n. ant. blasfemar.
Estante. Tabulatum, i. []
Parapeto, trinchera. Yallum. BASTONADA, f. Cop de bast. Palo, bastonazo,
II
adj. ARMADA. bastonada. Bacilli, fustis ictus.
BASTIDOR, m. Obra comunment quadrilonga, BASTONADA DE CEGO. La que's dua ab fria y sens
formada de quatre llistons de fusta pera assegurar mirar ahont se pega. Palo de ciego. Yehemens fustis
las lelas que s' han de pintar y brodar, pera armar ictus.
vidrieras y altres usos. Bastidor. Cancelli vitro, vel fbnfart sarr de bastonadas. fr. bastonejar.
tela, vel linteo instructi. ||
Lo que figura las escenas BASTONAGA. f. ter. pastanaga.
en lo tealro. Bastidor. Aulaeum, i, lignearum regula- BASTONEJAR, v. a. Pegar ab bast. Apalear,
rum compagcs. dar depalos, tundir, sobar. Alicui fustem impingere,
BA8TILLAT, DA. adj. En lo blas 's diu de la aliquem fuste percutere. || Remenar lo vi ab un bas-
pessa que t 'Is marlets envers baix. Bastillado. Tur- t pera desfer lo tel coagulaci de la superficie.
ribus fasligiatus. Dar baston, bastonear. Longurio vinura agitar.
BASTILLO. m. BASTO. 2. BASTONEJATj DA. p. p Apaleado. Fustigatus.
BASTIMENT, m. Dos muntants ab travesser BASTONER, m. ant. Oficial inferior de justcia.
dalt y baix, ahont s' encaixa la porta, finestra, etc. Alguacil de vara, y verguer verguero. p. Ar. Appa-

TOMO I. 26
194 BAT DICCIONARI BAT
rilor, viator, is. [] Qui porta'l bast de la justcia. disponerse para Ad duellum se prseparare.
el desafio.

Corregidor. Pristor, is. [| Qui guarda '1 bast de una BATALLA JUDICATA. ant. DESAFIO LEGAL.
confraria y '1 porta en las professons. Bastonera. Cla- BATALLA REYAL. ant. Aquella en que '1 soldat gua-
varius, ii. ||
Mestre de dansas. Bastonera, alcalde. nyava tot lo que percassava. Batalla real.

Choragus, i, saltationis magister, choreB dux. PARAR BATALLA, aut. PRESENTAR BATALLA.
BASTONET. m. d. Palillo, bastoncillo, bastoncito. BATALLAS FETAS. aut, Eu Ordre de combat las naus.

Bacillus, i.
BATALLAs ABRANJADAs. ant. Eu Orde de batalla.
HAVRHI BUL DE BSTONETS. ref. BiVRHI BALL DE BATALLA DE TARONJEs. aut. Festa, joch simulacre
BASTONS. en que 'Is combatents se batian ab taronjes.
BASTONOT. m. Bast petit y mal format. Pali- DONAR LA BATALLA, fr. Pelear, combtrer. Dar, tra-

troque, palitaque. Parva rudi sque sudes. var la batalla, venir a las manos, combatir, batirse.

BASTRACH. f. ant. bestreta. Pugno, as, confligo, is, dexteras, manus, hostibus
BASUNYO, A. adj. BISONYO. vel cura hostibus conserere, committere.

BAT. m. EMBAT. EN BATALLA, m. adv. Escampada la tropa, ab poch


DE BAT A BAT. m. adv. Se diu de las portas quant fondo. En batalla. Acie, in aciem.
estan enterament obertas. De par en par. Expansis GUANYAR LA BATALLA, fr. mil. Vucer al enemich.
januis, patentibus foris. {\
Moneda de Alemanya que Ganar la batalla. Victoriam ab hoste reportar.
val dos quartos. Bat. Bat. LLIURAR BATALLA, fr. Presentar donar la batalla.

BATA. f. Cota, roba talar ab mnegas. Bata. Librar batalla. Copias in aciem producere.
Chlamys, ydis. \\
Espcie de capa ab cua rssech, pRDRER LA BATALLA, fr. mil. Abandonar forso-
que usavan senyoras per anar de visita y las
las sament lo camp ahont se dona la batalla. Perder la
funcions. Bata. Palla apud mulieres. Espcie de \\
batalla. Amittere prajlium.
cot que's cria al entorn de una fruyta de Orient. PRESENTAR LA BATALLA, fr. Posarso devant del ene-
Bata. Tomentum xylinum. (J
En las ndias los re- mich y desaflarlo. Presentar la batalla. Hostem ad
brechs de la seda. Bata. Bombycis lana. |]
m. Port de pugna m provocar, pugnam hosti offerre.
Sarmcia assilica. Bata. Bata, aj. BAT ALL AD A. f. Cop de batall. Badajada. Cam-
BATAFALUA. f. ant. maTAFALGA. panae ictus, pulsatio.
BATAFEYLA. f. BATALLOLA. [] Arrel que's cria en BATALLADOR, A. m. y f.
y
Rapa africana, a3thiopicum rapum.
la Etipia. Batafe. BATALLANT, A. m. yf. ant. Qui combat. Com-
BATAFI. m. nuf. Cap prim y curt, ft ferm baliente, batallador, lidiador. Pugnator, bellator, cer-
en la relinga del gratil de la vela, y ab lo qual s' tator, is.

aferra aquesta la seva entena. Batafol, matafiol, BATALLAR. V. a. Pelear. Baiallar, combatir, pe-
malafion. Funiculus quo velum antennae alligatur. lear. Pugno, prailio, as, armis contendere. || v. n.

BATAFIOLAR. v. a. nut. aferrar. 2. met. Disputar. Pugnar, batallar, porgar. Disputo,


BATAHALUA. f. MATAFALUGA. discepto, as.
BATALL. m. Tros de ferro en forma de porra, BATALLARESCH, CA. adj. ant. Pertanyent
afiansat en lo centro de la campana pera feria sonar. la batalla. Blico. Bellicus.

Badajo, lengua. Cymbali, tintinnabuli, nolae lingua, BATALLAS. m. aum. Badajazo. Grandis cam-
malleus. [] Os pera fer sonar las esquellas. Badajo, pana} lingua.
lengua. Tintinnabuli lingua. BATALLERS, A. adj. ant. bbl-lics.
BATALLA, f. mil. Pelea, combat de tropas BATALLVOL. adj. ant. batallaresch.
naus. Batalla. Pugna, se, praelium, ii, conflictus, us. BATALLER, A. m. y f. batallador.
I
m. Antiguament lo centro del exrcit, ordenat BATALLET. m. d. Badajuela. Minor campanae
entre la vangurdia y retagurdia. Batalla, centro, lingua.
cuerpo de batalla. Exercits centrum, media acies. ||
BATALL, m. mil. Cos de infanteria de 700 ho-
L' exrcit en ple y las divisions grans que de ell se mes. Batallan. Agmen, inis, phalanx, angis, acies,
feyan antiguament, de ahont prov 1 nom de bata- ei. ant. Esquadr de caballeria. Escuadron. Acies,
11

lla. Cuerpo de ejrcito, batalla. Exercits, us, acies, ei, turma, ae.

ei. 11 met. Alteraci de las passions, oposici de BATALLOLA. f. nut. Cada una de las dos fus-

pensaments. Batalla. Animi commotio agitatio, inte- tas que s' asseguran en los candeleros dels costats
rior pugna. ant. batall.
I
ant. desafio. | ant.
11
de la nau per la part exterior en que's fan las em-
GUERRA. II
pint. Lo cuadro que representa una bata- palleladas. Batayala, batallala. Travecula in navis
lla acci de guerra. Batalla. Conflictus in tabula laleribus suffulta. ||
Ferro que hi ha en las galeras
depictus, tabula ubi spectatur prajlium. pera alsar la cuberta. Batallola. Ferrum ad navis
BATALLA CAMPAL. La que's dna entre dos exrcits lencluni sublevandum.
ab tolas sas forsas. Batalla campal. Totis utrinque BATAMENT. m. ant. batan. \\ m. ant. batiment.
viribus commissa pugna. BATAN.m. Noch, mquina de massas de fusta
BATALLA CIBDADANA. aut. GUERRA CIVIL. pera ablanir las pells y apretar los panyos. La pri-
ARREAR DE BATALLA, fr. aut. Aparejarse,prepararse, mera operaci del batan es desengreixar, la segona
BAT CATAL. BAT 195
apretar enforlir y la tercera rentar. Batan. Fullo- cuberta de nau. Bateria. Series, ei. || La bretxa que
nia, ae, fullonium, calcatoriam, ii. || raet. Pallissa. obre la bateria. Bateria. Muri diruptio.
met. Qual- ||

Tvnda, paliza, aporreo, aporreamiento. Fustigalio, sevol cosa que


gran impressi en 1' animo. Bate-
f

percusio, nis. ria. Perturbatio, nis, molus, us. || Los arguments

BATANAR. V. a. ABATAXAR. mullitul de empenyos pera que alg fassalo que se


BATANER. m. Qui ciiyda del batan traballa en li demana. Bateria. Ambitus, us, solicitudo, inis,
ell. Bata)iero. Fullo, nis. inslantes preces. ||
combat. ||
Lo toch de tabal. Joj'ue.
BATARELL. m.BUiment, batent, y aix's diu: Timpanorum sonitus, strepitus.
estar al batarell del sol. Resistero. Solis reverbera- BATESTERI. m. BAPTISTERI.
tio, repercussi. BAT. m. BATELL.
BATATA. patata. f. BATIAR. V. a. ant. batejar.
BTAVO. adj. Natural de Bafvia, vuy Holan- BATIDOR. m. Soldat que va de descuberta. Ba-
da. Bdtavo. Batavus. tidor. Explorator, procursator, praecursor, is. ||

BATAYA. BATALLA. f. Gurdia de corps que v devant del cotxe de alguna


BATAYAR. V. n. BATALLAR. persona real. Batidor. Praecurrens scurra. ||
Lo sol-
BATAYLLA. BATALLA, f. dat de que v devant del general. Batidor.
caball
BATCOLL. m. bescoll. Antecessor, is. nut. Cordeta que portan las velas
||

BATCOLLADA. f. ant. bescoliada. dels falutxos desde la pena al puny de la escota, dins
BATEA. Nau f. recta ngula quadrilonga, los de una beyna de tela pera que li servesca de relinga.
costats de la qual, popa, fondos y proa son superf- Batidor. Nervus, i. En la monteria, qui f alsar la
||

cies planas. Batea. Navicula, ae. cassa. Batidor. Ferarum agitator.


BATEDOR, A. m. y f. Qui bat lo blat. TriUador. batidor de empedrat. Vagamundo. Azotacalles, ce-
Tritor, occaftor, is. picador. Qui vergasseja la rero, callejero. Commeator, is.
[| f|

llana. Arqveador. Concussor, is. [|


Qui bat pegant BATIFULLA. ra. batifulleu.
altre. Cantigador. Castigator, verberator, is. BATIFULLAR. v. a. Traballar los metalls. Batir
BATEGAR, v a. batre R, colpe.tar. hoja. Cudo, is, metalla percutere.
BATEIG, ra. Administraci del baptisme. Bmti- BATIFULLEJAR. V, a. y derivats, batifullr.
zo, haleo. Baplismus, i. BATIFULLER. m. Qui f panys de or plata
BATEJADOR, A. m. y f. Qui bateja. Bautizan- pera daurar platejar, bateniho en una enclusa,
te. Baplizans, antis. finsdeixarho tant prim com un paper; desprs se
BATEJAR. V. a. Administrar lo sagrament del posa en un llibre quadrat y 's v aprimant una mul-
baptisme. Bautizar. Baptizo, as, aqua saiutari lus- titut de vegadas. Batidor de oro plata, batihoja.

trare, sacro perfundere lavacro. met. Trurer un ||


Bractearius, ii, bracteator, malleator, is. 1|
Qui bat
renom alguna persona cosa. Bautizar. Fictum qualsevol metall, reduhintlo planxas com la llauna.

nomen imponere. met. Posar aygua al vi. Bauti-


||
Batilwja. Cujusque metalli bracteator.
zar, merar. Yinum diluere, vinumaquacommiscere. BATIMENT. m. ant. batan. 2. ||
abatiment. 6. |[

[|
Calificar una cosa de bona mala. Canonizar. Lo copejament del aygua quant cau de alt. Batide^
Probo, as. || v. r. Bautizarse. Baptizari. TO, golpeo. Goncussio, nis. ||
batent. 2. [| La acci de
BATEJAT, DA. p. p. Baulizado. Baptizalus. ||
rebtrer. Rebatimiento. Repulsi, nis, illissus, us.
m. CRISTI. BATIMENT DE ALS. Aklco, aktada, saciidimiento dt
BATELL. m. ant. Bot, llanxa. Batel, bote. Lin- alas. Pennarum jactatus, alarum agitatio, stridor.
triculus, lerabunculus, i, rates, is. ||
batarell. BATIMENT DE COR. Latido, palpitaciou. Cordis pulsa-
BATENT, m. Part del bastiment de la finestra tio, palpitatio. II
pint. esbatiment.
porta contra la que bat al tancarse. Batiente. Valve, BATIMENT DE LLANA. La acci de vergassejarla. Ba-
arum, ostii trabes, arrectarius. |)
Sol, part ahont queteo, bergueo de lanas. Lanse excussio, percussi.
toca mlt lo sol. Solana Solrium, ii, locus apricus. BATIMENT DE MANS. PICAMENT DE MANS.
II
Rastell de sol. Bemlero. Solis sestus. miis En BATIMENT DE POLS. Batimieuto, latido del puho. Per-
[|

los claves llist de fusta forrat de grana per la part cussus venarum.
inferior, en lo qual baten los martinets quant se to- BATIPORT. En
ra. lo taulell de las botigas la
can las teclas. Batiente. Fascia lignea ubi pinnula? pessa abgolfos que
fi- s' alsay baixa pera entrar y ei-
dicularis organi pulsant. || p. a. Lo que bat. Batien- xir. Trampa. Versatile ostiolura in nundinariis men-
te. Concofiens. sis. Laraarapara raitja porta en quadro del car-
II

BATERIA, f. Conjunt de pessas de artilleria dis- rer pera preservar del ayre, aygua, etc. sons que
posadas pera disparar. Bateria. Tormentorum series, impedesca la llum. Compuerta, guardapiierta. Cata-
tormentarius suggestus. Lo lloch en que's col-loca racta, cataractes,
|| a;. ||
art. Porta detronera que de-
la artilleria pera btrer una plassa fortificaci. Ba- fensa dels tirs contraris la pessa de la bateria, y s'
teria. Tormentorum sedes, suggestus. || ant. La ac- obre pera dispararia. Mandikte. Pluteus, ei. Cada
||
ci y efecte de btrer. Bateria. Conquas.satio, con- una de las pessas que forman lo cant baix y alt de
cussio, direptio, nis. ||
Lo conjunt de canons de cada las portas de lasbaterias, y '1 mateix cant. Bati-
196 BAT DICCIONARI BAT
porte, batiporta. Yalvatae fores. ||
Pany de cop. Cer- violncia, com los rems, las alas, etc. Batir. Agito,
radura degolpe. Pessulus elasticus. [|
Trapa dels sub- as. II
Tocar lo sol vent de ple ple en alguna part.
terranis Trampa. Seudothyrum, i. 5a>. Diverbero,as, percutio,is. || rebatrer. ||
Entre
BATISTA, m. BAPTISTA. II
Tela mlt blanca y ina xocolaters aplanar las rajolas de la xocolate. Estn-
de Flandes. Batista, y olan. p. And. Subtile linteum. der, allanar. Cocholatilaterculoscomplanare. ||
Acu-
BATISTE. ra. baptista, nyar encuynar, com: btrer moneda. Acunar,
BATLE. m. ler. y Gudere. ||
ant. Quebrar, hacer bancarrota.
BATLLE, m. Jutge ordinari en certs pobles de AL BATRER EN LO TEMPS DB BATRER. m. adv. Por la
Catalunya, Valncia y Mallorca, y antguaraent de trilla. Tritura; tempore.

Senyoriu en la corona de Arag. Alcalde, baile. Ju- AL BATRR, SIN AQUEST l' ALTRE. ref.Denota la
dex, icis, praitor, is. impossibilitat de verificarse alguna cosa. Cuando ven-
BATLLE DE AYGUAS. AYGADER. 6. gan losnazarenos. Ad calendas graecas.
BATLLE DE MOSCAS. m. AGUSIL DE MOSCAS. BATRER LA COSTERA, loc. ant. Btttir la costa.
BATLLE GENERAL. HI. Ministre superior del real pa- BATRER DE REMS. lOC. ant. ARMAR LOS BEMS, BOGAR.
trimoni. Baile general. Regii isci praefectus. I]
fig. FUGIR.
BATLLE DE GITANOS. Lo supeHor que s' elegeixen QUI NO BAT AL JULIOL NO BAT QUANT VL. ref. DeUOta
los gitanos. Conde. Dux, ucis, caput, itis. que dit mes es lo temps de btrer. En agosto trilla
BATLLE LOCAL. Aqucll que en alguns territoris en- el perezozo. Tundit iners fruges augusto mense co-
tenia en primera instncia sobre rendas reals. Baile lon us.
local. Magistratus fisci litibusjudicandis. BTRERSE.V. r. BARAILARSE. || COm. ABATEERSE.
l.QV NO m A BATLLE EN AQUEST LLOCH? loC. DC- BATSAGADA. f. ter. xafach.
nota la mlta confusi que hi ha en alguna part. BATUDA, Lo blat que s' estn f. cada erada.
Quc es esta Babilonia? iQakl hac confusi? Parva. Messis, is, cumulus ad trituram congestus. ||

POSAn BATLLE, fr. Sr mlt familiar de alguna part, La acci de btrer. Trilladura, trillar. Tritura, ae,

disposar ab ayre y t de satisfacci y autoritat. trituratio, nis. ||


La dels arbres. Vareo, vareoje. Ar-
Trinchar. De re aliqua tamquam judicem decernere. borum prtica excussio. Art pera pescar, compost
||

BATLLESSA. f. La muller del batlle. Alcaldesa, de tres filats de mallas diferents, per de
la mateixa
Praitoris uxor. amplria y llargria. Batuda, solta, breja, trasmallo.
BATLLET. m. d. Baikcito. Praetoriolus, i. Verriculum, i. Monteria de cassa major pera alsarla
|]

BATLLIA. Ofici de alcalde y terri (ori


f. '1
de sa y que vaja als llochsahont la esperan los cassadors.
jurisdicci. Alcaldia. Pra?tura, ae, judicis munus, Baiida. Venatio, nis, venatus,us. 1|
pi. Filat traves-
ditio. ser pera pescar. Red barredera. Ret, is. ||
Dret de
BATLLIU. ra. Gaballer profs de la orde de sant la trentena part dels fruyts.
Juan quet comanda. Bailo. Gommendalarius, ii. ALSAR LA BATUDA, fr. Rccullir la erada. Desempar-
commendator, is. var. Trituratas messes colligere, coacervare.
BATOLOGIA. f. Repetici intil y molesta com: ESTNDRER PARAR LA BATUDA, fr. Escamparla per

escriu mlt, mlt escriu. Batologta. Bathologia, ae, la era. Emparvar, aparvar. Messem ad trituram ap-
inanis repetitio. tare, spargere.
BATOLLA. f. Instrument compost de dos bas- BATUSSA, f. Renyina. Escaramvza, pendencia,
tons units per medi de una corda ab lo qual se des- sarracina, zurribanda, marimorena, peJotera, refriega,
grana '1 blat cops. Mayal. Lignum duobus contex- reencuentro, y redopelo si es de noys. Rixa, ae. ||
fam.
tum brachiis, quo triticum conieritur. Cstich, reprehensi forta. Zurra, solfeo, felpa. Ver-
BATOLLAR. V. a. batreu. 3. beratio, flagellatio,punitio, nis. ||
pi. batalla.
BATRACOMISMQUIA. Guerra de granotas f. BATUSSAR. v. a. BTRER. 2.
y ratas. Bairacomismaquia. Batrachomysmachia, sa. BATSSAT, DA. p. p. batut. 1.
BTRER. V. a. Pegar una cosa contra altra, com BATUT, DA. p. p. Batido, Irillado. Triluratus,
la mar contra las murallas. Batir, azolar. Quatio, Iritus. II
Ferit. Berido. Verberatus, percussus, pul-
concutio, is, verbero, as. [j
Desgranar lo blat, lle- satus. Vensut. Batido. Superatus. ||
Se diu del ca-
li

gums, etc. ab trill batoUas, etc. Trillar. Trituro, m mlt trepitjat freqentat. Trillado. Trita, mili-
as, tero, altero, is. || deixatar. ||
Fr curer ab una taris, regia via. || adj. Molt de ossos, cansat en ex-
perxa fruyt de alguns arbres. Varear y batejar, p.
'1
trem. Molido, majado, machacado. Molitus. || ra. ant-

Arborum fructus pertica exculere. met. pegar. ||


||
Gorra de cop. Chichonera, frentero, frontero. Culcite-
Entre perayres, basters, matalassers, vergassejarla ila puerorum fronli praecincta.
llana pel. Arqucar, balir, baquetear. Lanam con- BATXELLEJAE. v. n. batxillerejar
tundere, niolire. Vncer. Vncer, batir. Vinco, is,
|| BATXELLEE. m. batxiller.
supero, as. ||
Arrunar, assolar. Batir. Diruo, everlo, BATXELLEEAT. m. batxillerat.
is. II
Murerse violentament alguna part inlorior del BATXELLEREJAR. v. n. batxillerejar.
animal, com lo cor, lo pols, etc. Latir, pulsar, pal- BATXILLER, m. Qui reb lo primer grau de al-
pitar. Pulso, palpito. as. ij Murer alguna cosa ab guna facultat. Boehiller. Baccalareus, ei. bacalarius.
CATAL. BAY BE 197
oachillarius, ii.
||
BAYNAR. V. a. BANTAR.
Qui parla mlt y fora de propsit.
BachiUer,picolero. Garrulus, dicaculus, i, loquax, BAYNOTS. m. pi. BEYNOTS.
acis. Qui vl averiguar lo que no
II
importa. Cu- BAYONETA. Espcie de l' f. daga ab lo mnech
riosa. Indagator, scrutator, is. vuyt pera asseguraria la boca del fusell. Se diu
BATXILLERS. m. aum. Bachillerazo. Dicax, aix per havrse inventat en Bayona de Fransa. fia-
acis. yoneta. Sicca, ic.

BATXILLERAT, m. Lo grau de batxiller. Bachi- BAYONETA CALADA. Se diu de la bayonefa assegu-


llerato. Baccaleuralus, us, prima academi laurea. rada en la boca del fusell. Bayonela calada. Sicca
BATXILLEREJAR. V. a. Parlar mlt y fora de sclopeto aplala.
temps. Bachillerear. Garrio, is, blalero, as, multa CALAR LA BAYONETA. fr. mil. Prcpararse pera aco-
et inania loqui. mtrer ab la bayoneta calada. Entrar la bayoneta.

BATXILLERET. m. d. Bachillerejo, bachiUerillo. Sicca congredi.


Garrulus, i. BAYONETADA. f. Cop de bayoneta. Bayomta^
BATXILLERIA. f. Parleria impetuosa. Bachille- zo. Sicca iclus.
ria, locuacidad. Garrulilas, atis. BAYS. m. ant. bs, pet.
BATZEGADA, f. Cop fort. Golpazo, batacazo. BAYSAMENT. m. ant. PETONEIXMENT.
Violentus iclus. BAYSAR. V. a. ant. besar.
k BATZEGADAS. m. adv. fam. Sens reflexi, orde ni BAYTLLE. m. batlle.
concert. A de trompon, d trompa y talega. Incom- BARACH. m. Cot filat, mlt fi que ve de Jeru-
posit, insperat. salem. Barach, algodon deJerusalen. Jerosolymarura
BAU. m. naut. bao. adj. ||
balb. gossipinum.
BAUL. m. BAHVL. BAZAT. m. Espcie de cot que ve de Leyda per
BAUPRS. m. nut. Pal ajagut que surt de la via de Marsella. Bazat. Gossypini genus.
proa. Bauprs. Inflexus prorae innitens malus.
BAUSADOR. ra. ant. trayoor. BE.
BAUSIA. f. ant. Trahici. Felona, traicion, ban-
da. Prodilio, nis, perfdia, ae. BE. ter. m. bl. [j anybll. |I
be magench bens
BAVAR. V. n. y derivats, babejar. .MAGENCHS. Cert us dret del senyor de la cosa do-
BVARO, A. adj. Lo natural y lo pertanyent nada cens.
Baviera, provncia de Alemanya. Bvaro. Bavarus- TRARERLOBE. fr. EscAPSAR LO BE. met. fam. Tro- ||

BAVASALL BA VASSALL, m. ter. bbdero bar alg un medi ocult de fr cabal ferse rich.
BAVEGH. m. ant. xarrayre. ||
tOnto. Encontrar hallar la piedra filosofal, Lapidem filoso-
BAYA. m. Fruyt de algunas plantas. Baya. Po- ficum invenire.
mum,i. Ciutat martima del regnede Npols. J?aj/a.
11 B. f. Nom que t la lletra B. Be. B litlera. [| m.
Baia), arum. Lo que fa la felicitat de alg. Bien. Bonum, i. [,' L'

BAY, NA. adj. Lo pertanyent la ciutat de objecte que'ns inclina al amor. Bonum, i. | Bien.

Baya. Bayann. Baianus. Utilitat, benefici. tew. Commodum, bonum, i, be-


BAY ART. m. Instrument format de tres quatre neficium, ii, utilitas, atis.

pofs en quadro sobre dos barras llargas que surten B. adv m. Bectament, ab acert, Bien. Recte,
cada cap, y serveix pera portar brassos mate- prob, probiter. Degudament. Debidamenle, bien.
||

rialsper edificis y altras cosas. Angarillas, andas. Rit, ut decet, ut par est. || Felisment. FefemeHc,
Ancera, x, geslatorium, ii, tabulatum, i. Lo del ||
bien. Felicilr ||
Mlt, y aix 's diu: estudiar, menjar
tabernacle pera portar imatges. Andas. Tensa, b. B. Bien, mucho, grandemente. Multm, multoper,
feraculum. i. magne. ||
Cmodament, com: ja esticb b. Bien.
BAYEROLA. ant. abellerol. f. || brinot. 1. Commod. ||
Oportunamenl,com: veniu b. Oportuna-
BAYETA. Drap fluix de llana,
f. regularment de menle, bien. Opportun, apte, per tempus. || Bastant,
una cana de amplria. Bayela. Textum laneum cirra- com: B ho dna entndrer. Bien, bastanle. Satis,
tum, laneus pannus cirralus. pi. Se pren per lo dol ||
san. De bon gust, com: en tal casa menjan b.
II

y draps dels tmbols Bayelas, mos. Panni lgubres. Grandemente, bien. Bene. Ja, com: b fa prou, Ya, jj

FLUIX COM I,* BAYETA, fr. Denola .sr tma persona bien. Jam. Serveix pera concedir aprobar lo que
|j

mlt fcil inconstant. Vekla Imbecillis. altre diu. Bien. Quidem, eliam, utique. interj. de ||

BAYET. m ms basta y estreta.


La bayela despreciab que's dna entndrer que no's fa cas
Bayelon, Iwqm. Textum laneum cirratum et rude. nos creu lo que diuhen. Bien, ya, Yah. interj. de ||

BAYLE. m. batlle. enuig amcnassa. Bien, bien est. Bene, sat est. [|

BAYLET. m. Noy que serveix als pagesos pera De bona gana, com: jo b ho faria, per temo. Bien,
portar recados als mossos del camp etc. Mochil y en de buena gana. Libehter, ultr.||
Desprs de negaci
a-lgunas parts molril. Operariorum famulus. denota apenas, com: no b 'm vegeren, quant vinge-
BAYLIR. v. n. regir, gobernar. ren obsequiarme. Apenas, no bien, asi que, luego que
BAYNA. f. VEYNA. yix, statim, mox. || interj. iroa. Malo. Malm. ||
Junt
ns BE DICCIONARI BE
ab lo verb sr, li aumenta la afirmaci, com: b es FS B Y NO FASSAS MAL, QUE ALTRE COSA NO't CAL.
veritat. Bien. San, profecl, cert. ||
Anteposada als ref. Anar que Du ajudar. Al homhreino-
bon fi,

verbs ab que's junta, lo mateix que certament, com: cente Dios endereza la simiente. Simplicitas justorum

ell B ho diu. Bien, ciertamente, seguramente. Cert, dirigit eos. Qui ambulat simpliciter, salvus erit.

enim ver, equidem. FS B Y NO MIRES QUI. ref Enseoya que '1 b s'
B, B. int. Denota amenassa. Bien, bien,ya, ya. ha de fr sens fi particular. Haz bien, y no cales no
Jam, jam. Denota que alg li ser perjudicial lo
!|
mires d quien. Omni petenti indiferenter tribue.
no voler seguir lo consell que se li dna, com: b, b LO B LI VE PER UNA CANAL. exp. fam. Poudera la
ell se'n penedir. Bien, bien. Bene est, bene habet. de alg, que treu profit fins de las cosas de
felicitat

B CANTA MARTA DESPRS DE FARTA. fr. tCr. Que ab que semblava impossible. La perra le parir lechones.
lo ventrell ple 's fan millor las cosas. Omnia ei feliciter cadunt.
B MAt 6 MALAMENT. Do qualscvol manera. Bien LO B 'l mal la SALUT A LA CARA 'l TRAU. ref.
mal. Bene aut mal, quoqumque modo se habeat, Dna entndrer queia cara denota la salut. El bien
jure, an injuria, quidquid eveniat. el mal la cara sale. In frontibus animi indicia
B TEMPRAT. lOC. ant. AIXERIT, DE BON HUMOR. praelenguntur.
B MLT B LI EST loc. Denota que alg t me- LO FR B MAY SE PERT. loc. Hacer Mcn nunca se
rescut lo que pateix Bien empleada, le estd muy bien. pierde: siembra beneficis para recoger frvto de buenos
Merit, jure illi accidit. oficis. Mefere fructum ut possis, beneficium ser.
B MLT B VA. loc. iron. Ccnsura la disposici Qu bene tufacies, semper bene facta manebunt.
qne'ns sembla desproporcionada. Buena va la danza. MS AVIAT SE SAP LO MAL QUE 'l B. fr. Dna en-
Heu quam bene geruntur omnia. tndrer que ms aviat se saben las cosas malas que
B QUE, A B QUE. m. adv. Eucara que. Aimque, las bons. El bien suena y el mal vuela. Mali fama ad-
bien que. Quamvis, etiamsi volat cito.
AHONT VAS B? AHONT Ms NE S. Fcf. Denota que MS B. expr. adverbial de preferncia, lo mateix
'1 medi ms segur per aumentar lo caudal es fr que abans. Mas bien, ntes. Im, potius, citius.
bon us dels diners. Dinero llama dinero. Pecunia pe- MLT B. m. adv. Francamente, muy bien. Optim,
cuniam parit. mirific.
AL B BscARLO Y AL MAI ESPERARLO, ref que s' euten NO 'S CONEIX LOB FINS QUE ES PERDUT. JoC. El Mcn
en sn sentit Al bien buscallo y almalesperatlo.
literal. no es conocido hasta queesperdido. Tunc denique bo-
Quaere bonum, fortisque malum operiare futurum. na novimus cum amisimus virtutem. Incolumeim
ANAR B. fr. Denota que algun negoci prossegueix odimus, sublatam ex oculis querimus.
favorablement. A bum viento va la parva, andar de PER B. m. adv. Ab bona intenci. Por bien. Inge-
ganancias. Prosper agi. nu, recte.
ANAR PER B. fr. Trobarse millor lo malalt. Ir bien, QUANT TE viNGA B. m. adv. Cuado te venga bien.
mejorar. Yaleo, es, melioresco, is, melius, se habere. Tum cum erit commodum.
ARA B. m. adv. Lo mateix, suposat ass. Ahora QUI B 't fara se n' ANIR se't MORIR, fr. Deuo-
bien, esto supuesto. Agedum, age ver, hoc posito. ta lopoch que solen durar los bens de aquest mon,
DEBAB. m. adv. Amistosament, de bons en y que 'Is desgraciats perden prompte qui 'Is f b.
iondiS. De bien a bien, amigablemente. Grato animo, Quien bien te har, q se te ira, se te morir. Infausta
libenter, amic. miseri sors; benefactorem ab sentem aut morluum
DE FR B MAL NE PREV. pcf. Dua entndrcr la lugebis.
graningratitut dels homes que ordinriament pagan QUI B F B TROBA. loC. LO FR B MAY SE PERT.
los beneficis ab malas obras y danys. Haz bieny QUI EST B QUE No's MOGA. ref. contra qualsevol
gurdate. Beneficia ingratitudine pensantur. mudansa que's proposa alg, si ell creu que no li

ES B. fr. Essazon, esjusto. Justum est. conv, respecte del estat en que's troba. Bien est
ES UN B DE Du. fr. fam. Denota abundncia de san Pedr en Roma. Marta, si bien ests, no te muda-
alguna cosa. Es una bendicion. Larg, copios. rs. Prsesentem fortunam boni consule.
ESTAR B. fr. Tenir sn menester. Eslarbien. Af- qui't vol MAL TE FAR RURER, Y QUI B "t FAR PLO-
fluere commodis, divitiis, rebus familiaribus uti. ||
RAR, ref. Denota la utilitat de la correcci que co-
Tenir amistat ab alg. Estar bien con alguno. Optim munment la dna qui estima. Quien bien te quiere te

sibi cum aliquo convenire, concordissim cum aliquo har y quien mal reir: quien te dia la Mel te
llorar,
se habere. darlamiel. Meliora sunt vulnera diligentis, quam
ESTAR MASSA B.loc. fam. Deuota que alg abusa fraudulenta oscula odientis. Qui teflere facit, te sa-
del b que t, convertintlo en dany propi. El bien le n diligit ipse.
hace mal. Bona in contrarium vertit. SEMPRE EN TOT TEMPS VE B. lOC. DeUOta que lo
FR B. fr. Afavorir. Hacer bien. Alicui benface- til sempre veb, encara que vinga tart. Buenas son
re, bene de aliquo mereri. mangas despues depascuas. Munera quae dantur quo-
Fa B ALS DIFUNTS, fr. Hacer las honras, exequias, cumque tempore prosunt.
fummks. mla facere, solvere, peragere. TENIR TOT LO B DE DU. fr. Tenir en casa totas las
BEA CATAL. BEC 199
*:i
convenincias. Estar su casa como una colmena Bo- ostentator, pietatis larvam induens. ||
Qui porta h-
norura glomi. bit de religis sens regla fixa, ni vurer en comuni-
Y B. Expresi pera introduhirse preguntar al- tat, y tamb qui viu retirat. Beato. Pius, religiosus.
guna cosa. Y bieii. Quid igitur, quid ila. BEATUTXO. m. iron. hipcrita.
BEAB. ni. Silabario. Syilabariuui, ii. BEAUMOIVT8. ni. En los partits que hi hagu

BEARNS, A. adj. Lo natural de y lo pertanyent antiguament en Navarra, qui seguia lo del condesta-
Bearn provncia de Fransa. Bearns. Bearnis, bear- ble D. Lluis de Beaumon, cap principal de aquesta

nensis. facci. Beaumouts. Bellomontanus, i.

BEA8SS. f. ler. HALET. BEAUSOS. m. pi. Los habitants de Beausa, pro-


BEAT. m. BETO. vncia de Fransa. Beausos. Yadicasses, ium.

UNGLAS DE GAT, Y CARA DE BEAT. ref. Reprn als BEBEDS, sa. adj. Bo pera burer. Bebedizo,
hipcrilas. nas de gato y cara de bealo. Qui curis bebedero, potable. Potabilis.

simulant, et bacchanalia vivunt. Pietatis facies, fe- BEBEDOR, a. m. y f. Qui beu mlt. Bebedor.
rina ndoles. Potaior, polor, is, bibax, acis.
BEATA. f. Dona que ab hbit religis viu en la BEBEDOR8. m. aum. Qui beu ab excs. Bebe-
clausura ab regla sens ella. Beata. Pia, religiosa dor, beberron. Mullibibus, i.

foemina. ||
Dona que viu retirada en sa casa, ocu- BEBENDA. f. Lo gust dels licors. Sabor, boca,
pantse en obras de virtut. Beata. Pia foemina. [j
Dit embocadura. Sapor, is.

irnicament de la dona que afecta devoci. Beata, BEBENT. m. BEBENDA. II p. a. Bebiente. Bibens.
bealona, gazmona, gazmonera. Pietatis, probilatis si- BEB. m. Tela de cot que 's fabrica en Alepo.
mulalrix. Beb. Tela gossypina ex Alepo.
BEATA FABiNEBA FALSA. Expresi coutra las do- BEBOTEJAR. V. a. fam. Burer sovint. Bebor-
nas que afectan virtut y faltan las sevas obliga- rotear. Potito, as, frequenter bibere.

cions. Beata con devocion las tocas bajas y elrabo la- BEBOTEJAT, DA. p. p. Beberroteado . Poltatus.
dron. In tus nero foris Cato. BECA. f Insgnia, faixa de panyo que usan los
BEATA si l' AMOa nom DESBARATA. lOC. fam. MONJA col-legials sobre de la cola manlo, encreuhada pel
DE SANT AGUST. pit y penjant per las espatUas. Beca. Trabea, ai. [1

BEATERI. m.Comunitat de beatas. Beaterio Plassa de collegial. Beca. CoUega dignilas, munus.
Piarum foeminarum sodalitium, domus. BECABUNGA. f. Planta indgena que ms de
BEATERIA. f. La acci de afectar virtut. Beate- la propietat pectoral t la anliescorblica. Vernica,
ria,gazmoneria, gazmonada. Simulata virtus, pieta- becabunga. Vernica, beccabunga, ae,

tis simulata; facies, frons. BECADA, f. Aucell de passada, menor que la


BEATET, A. m. y f. d. Bealito. Beatulus. perdiu, pardo, ab pichs lleonats, negres y blanchs,
BEATIFICACI, f. Laacci de beatificar. Bea- bermellenchs per sobre y ms clars per sota ; 'i bch
tificacim. Beatifcatio, nis, inbeatorum numero ads- llarch y la carn mlt gustosa. Becada, chochaperdiz,
criptio. pitorra, gallina sorda. Rusticula, ae, gallinago, inis,
BEATFICAMENT. adv. m. teol. Ab visi bea- rstica perdix. La inclinaci del cap envers lo
|j ter.

tifica. Beatifkamente. Beatific. pit quant alg 's va adormint. Cabezada. Dormitan-
BEATIFICAR. V. a. Declarar lo Papa qne alg tis nulatio, nutamen. f. Lo menjar que 'Is aucells
gosa de Du, y se li pot donar cuito. Beatificar. In vells portan als del niu pera criaiios. Cebo de puja"
beatos referre, adscribere, in beatorum numero col- ro. Esca, ae.
locare, beatorum honores alicuidecernere. becada marina. Aucell de color un poch ms par-
BEATIFICAT, DA. p. p. Beatificado. Beatus, in do que'l de la Uebra, camas llargas, bch mlt prim

numero beatorum relatus. y un poch encorvat. Zazapito, chochaperdiz marina.


BEATFICH, ca. adj. teol. Lo que fa benaven- Rusticula marina.
turat. Beatifico. Beatificus. BAIXAR LA BECADA, fr. Rbrer socorro, particular-
BEATILLA. f. Espcie de tela fina y clara. Bea- ment si es repetidas vegadas. Tamb s' usa ab lo
tilla. Tela lintea tenui locontexta. verb. ESPERAR. Venir el cuervo. Alimoniam accipere.
BEAT8SIM, A. adj. sup. Beatsimo. Beatissimus. BECADELL. m. Aucell mlt semblant la beca-
II
Tractament que's dona al Papa. Beatisimo. Beatis- da, per ms petit. Agachadiza, chochin, y becardon,
simus. p. Ar. Perdici similis avis.
BEATITUT. f. Tractament que's dna al sumo BECAR. V. n. ter. Inclinar lo cap envers lo pit
Pontce. Beatuud. Beatitudo, inis. ||
benaventran- qui s' adorm. Cabecear, dar cabezadas. Caput inec-
SA. II
HIPOCRESIA. tere, somno gravari.
BEATO, A. adj. Fels, ditxs. Beato. Flix, BECARIA, f. ant. CA&NISSERIl.
beatus. || Lo sirvent de Du beatificat pel summo BECARRADA. PICADA. f.

Pontfice. Beato. Flix, beatus. ||


Qui s' exercita en BECAYNA. BACAINA. f.

obras de virtut. Beato. Pius, religiosus.


||
Qui afecta BECAYRE. m. ant. ms. beqadbo.
devoci, Beato, haton, gazmono. SmolatoB virtulis BECEROLA8. f. pi. CARTA. 2.
200 BEF DICCIONARI BEL
BCH. m. En los aucells dos pessas ms llargas fr befa befas. fr. Burlarse. Mofar, escarnecer,
que amplas, de la mateixa naturalesa que la banya, befar. Irrideo, es, illudo, is.

y acompanya la boca pera agafar lo menjar y dems BEFABEM. m. y


usos. Pico. Rostrum, i. [|
met. La extremitat de al- Befam. m. Lo tercer signe de la msica. 5e-
gunas cosas, com de la capa, mantellina, etc. Pico. fami. Tertium musica; signum.
Rostrum, i, pex, icis. Lo broch dels gerros, por-
||
BEFAR. V. a. FR befas.
rons etc. Pico. Rostrum, i. met. La boca del home. ||
BEFARSE. V. r. mofarse.
Pico. Os, oris, bucca, ae. ||
boch. BEGUDA, Qualsevol licor f. pera burer, Bebida.
BCH A BCH. m. adv. ant. cara a cara, Potio, nis, potus, us. 1| L' aliment que solen pn-
BCHDE ANECH. lustrument de cirurgia, dit aix per drer los traballadors de la terra entre 1' esmorsar
Instrumentum chirurgicum
la figura. Pico de anade. y '1 dinar. Bocadillo y bebida. p. Ar. Anteprandium
anatis os referens. refrigerium. ||
met. Mala notcia. Trago, jarope.
BCH DE cigonya DE GRUA. Instrument de cirugia, Amarus calix, haustus.

dit aix per la figura. Pico de grulla, tirabala. Strom- begu, na. m. y f. Secta hertica, que entre
blcUS, i. [| AGULLAS DE PASTOR. altres errors assegurava que en aquesta vida se
BCH DE PARDAL. Instrumeut de cirurgia, dit aix podia arribar tal perfecci, que s' obtingus la
per la figura. Pico de gorrion. Chirurgicum instru- impecabilitat, sens obligaci de obehir ning.
mentum passeris rostrum referens. Aparegu en lo sigle xii y la condemn Clement Y,
Bcu GROCH MOLL. Qui ab facilitat se deixa en- Beguin. Beguinus, i. || Nom derivat de Lambert Be-
ganyar, diu lo que havia de tenir reservat. Pico gu que en 1707 fund una comunitat de donas
amariUo, boquimuelle. Incautus, inexpertus, simplex. retiradas sens ningun vot solemne, y sn lo mateix
CARER LO GROCH DEL BCH. fr. mct. Sr pcrspics que beatas. Beguina. Beguina, as.

y difcil de enganyar. Tener colmillos garrones, BEGUT, DA. p p. Bebido. Bibitns.


no ser de pico amarillo. Erauncta naris esse. ben begut. m. BORRATXO.
COP DE BCH. fr. PICADA. BEHIR. V. n. ant. obehib.
NO TENIR SIN BCH. fr. No Icnir sin llengua. No BEIXIGA. f. ter. bufa.
tener mas que lengua pico. Multa cum minaris BEL. m. La veu de las ovellas, cabrs y bestiar
extricas nihil. semblant. Balido. Balatus, us, bee. || Trinch , so
iPENSAS QUE NO m' HA CAIGUT LO GROCH DBL BCH, prim, clar y violent de la campana. Tintirintin. Acu-
QUE S DEL BCH GROCH? loc. mcl. fam. Dcuota que tus son us.
alg t experincia pera no deixarse enganyar. No BELA. n. p. fam. de dona. Isabel, isabela. Eliza-
me mamo el dedo. ^Piensas que estoy con la leche en betha, se.

los labios? Nos ne bardi? BELABARQUi. m. Trepant ab un mnech en


poRTAULi AL BCH. loc. mct. Donap alguna cosa figura de semicrcul, ab una empunyadura en que s'
alg tant explicada, que res li coste de entndrer. apoya en lo pit. Berbiqui. Arcuato manubrio terebra.
Dar alguno una cosa bien mascada. Praeparatam BELADOR, A. m. y f. Qui bela. Balante. Ba-
rem alicui exhibere. donarli mastegat. 1|
lans, tis.

TRAURER DEL BCH. fr. mct. fam. Fr dir ab manya BELAR. V. n. Fr bels. Balar. Bal, as; y quant
alg lo que no volia. Sacar el alma de pecado. As- es ab freqncia. Balitar. Balilo, as.
tutia aliquid ab aliquo extorquere. BELEA. f. ant. y
BECO. m. FONDISTA. BELESA. f. ant. BELLESA.
BEDEAR. v. n. ant. badallar. BELETA. n. p. fam. de dona. Isabelica, belilla.

BEDEL. m. Espcie de cot que ve de Llevant. Elizabetha, se, Isabellula, se.

Bedelin. Gossipinum, i. BLGIGH, CA. adj. Natural de Blgica. Belga.


BEDELI. m. Goma-rehina de color gris, de un Belgicus, belga.
vert rogench ms mnos transparent, bastant BELIAAL. m. dol dels Ninivitas Sdns. Be-
compacta; de un olor de mirra ms mnos percep- lial. Bellia, a;, bellial.

tible, de sabor fort mlt amarch. Bedelio. Bedelli- BELITRALLA. f. ant. Conjunt de pobres. Pobre-
iras, i. teria. Mendicorum copia, paupero multitudo. Con- [1

BEDELL. m. VEDELL. PORTER. junt de pcaros. Picaresca. Improborum, nebulo-


BEDOLL BEDULL. m. ABEDULL. num coetus.
BEDUHINS. m. pi. Los rabes sectaris de Al. BELITRAMENT. adv. m. Mendigando, con men-
Beduinos. Beduini, orum. diguez. Mendiciter.
BEELFEGOR. dol dels Madianitas y Moabitas. BELITRARIA. f. ant. Mendicitat. Gallofa, men-
Beelfegor. Beelphegor, is. |) prapo. diguez. Mendicitas, atis.
BEELZEBUB. m. Du dels Filisteus y prncep BELITRE. m. Yil, dolent. Belitre, bribon, picaro.
dels dimonis. Belceb. Beelzebub. Balalro, nis, improbus, i, homo tressis. ||
ant. Pobre,

BEFA. f. Burla. Befa, escarnio, alicaniina. Irrisio, vagamundo, que demana caritat sens necessitat. Ga-
nis, ludibrium, ii. Uofero, gallofo, belitre. Mendicus, vagamundus, i.
.

BELL CATAL. BEN 201


BELITREJAR. v. n. ant. Demanar caritat los DIR BELLESAS. fr. mel. Parlar ab grcia. Decir be-
vagamundos. Gallofar, pordiosear. Mendicato vivere, llezas. Concinn loqui.
sorbillo victitare. BEL-LICS, A. adj. V amant de la guerra. Be-
BELL, A. adj. Hernis, bonich, primors. Bello. licoso, guerrera, marcial. Bellicosus, belliger, pugnax.

Bells, pulcher, venuslus. ||


B, apte, propsit. Be- BELLSSIM, A. adj. sup. Bellsimo. Pulcherri-
llo. Aptus, idoneus, coraraodus, ||
Excellent, com: mus, venuslissimus, elegantissimus.
BELL enteniment. Bello. Prastans, eximius, pra^cla- BELLSSIIVIAMENT. adv. m. Perfeclssimament
rus. II
Mlt gran en sa lnea com, un bell tros, I
en sa lnea. Bellisimameute, divinamente, grandemen-
una BELLA, estona. Bello. Magnus, multus. Agrada- 1|
te. Pulcherrim, perbell, divinits.
ble. Bello, agradable, eleganle. Goncinnus, venustus. BELLOR. f. ant. BELLESA.
I
S' usa pera donar ms forsa la expressi sin- BELLOTA. f. ter. AGL. 1. 2.
gularisant la cosa, com: estar la be lla. vora, al bell BELLOTA MARINA DE MAR. COUXa qUC t diuS UU
cant, etc. Mismisimo. Ipsemel. ||
Net, pur, clar, peix, espcie de stia de mar. Bellota marina, bala-
com: aygua bella. Limpio. Purus. ||
iron. com: bell no, folada. Glans marina.
estafa, Bello, bueno. Pessimus. PLEGAR, RECULLiii BELL0TA5. Bellotcar, rccoger bello-
BELL ACUDIT, cxpf. ron. Lbida grcia, que grada! tas. Grlandes coUigere.
Quam belll BELLOTER. m. ant. Arbre que fa bellotas. Be-
. bell ULL. m. adv. A bulto, sens pesar, mesurar llotero, glandifero. Quercus, us, glandifer, i, arbor
ni contar. A ojo, bulto. Nullo pondere, nuUa men- glandifera. ||
m. ant. Qui cull tracta en bellotas.

sura, prudenli aslimatione. Bellotero. Glandarius, ii. Lo temps decullirlas. Be-


||

AL BELL DEVANT. m. adv. Freuie por frcnte , la llotero. Glandium seges, tempus. L' alsinaren que ||

misma frente. Ex adverso, regione. s' engreixan los porchs. Bellotero. Quercetum, i.
METBER POSAtt EN BELL. fr. ant. Posar en clar. Poner BELLUGADISSA, f. Multitut que's mou un
en limpio en claro. Apertum perspicuura reddere. mateix temps. Hormiguero, hervidero. Ebullilio, nis,
PER SA BELLA CARA. m. adv. Por su bella cara. Im- aislus, us, afluentia, ai.

merit BELLUGADOR, A. m. y f. bllgdet. 1.

BELLAGAMENT. adv. m. Picar amente, hellaca- BELLUGAR, v. n. Posar en ^loviment alguna


menie. Subdol, nequiter. cosa, y ms prpiament la multitut de gent ani-
BELLACO, CA. adj. Dolent, pcaro: s' aplica mals. Tamb s' usa com recproch. Hormiguear, bu-
las personas y las cosas. Bellaco. Pellax, pravus, llir, rebullir, remecerse. Formico, as, scaleo, cieo,
versutus. ||
Bellaco. Astutus, callidus. es.
BELLAC, NA. m. y f. aum. Bellacon, bellacona- BELLUGO, f. BELLUGiDISSA. ||
ter. BELLUGET. !
zo. Improbissimus, pessimus, nequissimus. II
Peix bermell ab clapas negras que vola per algun
BELLADONA. f. Herba ab que las damas italia- espay. Milano. Milvius, ii, milvus, i, milvago, inis.

nas se pintavan la cara. Sas tavellas sn venenosas. BELLUGUET. m. Se diu de la persona inquieta
BeUadona, belladama. Belladona , ac, solanum le- revoltosa. Bulle bulle, argadillo,zarandiUo, ardilla.
Ihale. Ardelio, nis, irrequietus, i, negotiosus homo. || Las
BELLAMENT, adv. m. Perfectament en sa lnea. ametUas de la arracada, ditas aix per causa del mo-
Bellamente. Bell, pulchr, egregi. viment. Almendra, perilla. Adamas amygdali figuram
BELLAQUERIA. f. Dolenteria. Bellaqueria, be- referens.
llacada. Yersutia, vafrilia, ai. ||
Astcia, sagacitat. BELLULL. adv. ant. A ull, discreci de alg.
Bellaqueria. Yersutia, soler tia, a. A ojo. Alicujus arbitrio.
FR BELLAQBERiAs. fr. Bcllaqucar, picardear. Fla- BLUA. f. ant. BSTIA.
gitios, subdol agere, vivere. BM. adv. Lo mateix que b me: Bien me. Bene
BELLAQUET. m. dim. de bellaco. Bellacuelo. mihi.
Solers, astutus. BEMOLL, ra. Tercera propietat de la msica,
BELLCAIRE, f. Vila en Fransa ahont se fa la fira quant comensa per la clau de re fa uf, y es una mit-
de santa Magdalena. Belcaire. Bellicadrura, i. En [|
ja veu entre '1 punt que s' aplica, y 1' antecedent:
Barcelona fira de roba vella que's fa tols los dias en se diu aix perqu sona ms suau. Bemol. B molle.
lo passeig Nou, de S. Juan. Baratillo. Locus ubi ms. Una b que denota que
II
la veu du baixar mitj
scruta venalia fiunt. punt. Bemol. B molle.
BELLEA. f. ant. y BEMOLLAR. V. n . ms. Fr bemolls. Abemo-
BELLESA, Herraosura. Belleza, y beldad. Sols
f. lar. Yocem semitono demissara edere.
se diu de las donas pera ponderar sa hermosura. BEMOLL AT, DA. adj. Lo que t bemolls. Bemo-

Pulchritudo, inis, venustas, atis, lepos, oris. ||


Pri- lado. Multiplicala. B molli constans.
mor, elegncia Belleza. Elegantia, se, pulchritudo, BEN. adv. m. Que s' anteposa al adjectiu y li
inis. Abundncia. Abundncia, bendicion. Copia, ai,
[|
dona forsa de superlatiu, com: ben sabi. Bien, muy.
largitas, atis, abundantia, ai. U Adorno. Ornato, be- Maxim, vald, admodm, apprim, long. Lo ma- ||

lleza. Lepos, oris, nitor, is, ornamenlum, i. teix que b com: ben segur elc. Bien. Yald,perqu;im

TOMO I. 27
202 BEN DICCIONARI BEN
BEN AFORTUNAT, DA. adj. Dtxs, fels, aforlunat. BENEFACTOR, A. adj. Qui f b. Bienhechor,
Bienavenlurado, afortunado. Fortunalus, felix. bene fico. Benefactor, beneicus homo.
BEN B. adv. m. Muy bien. Optim, egregi. BENEFICNCIA, f. La virtut de fr b. Benefi-
BEN FT. loc. ab la qual s' aproba alguna cosa. cncia. Benificentia, ie. \\ Liberalilat. Liberalidad, be-
Bien hecho, bravo, escelente. Pulchr, bene, recte, neficncia, largueza. Largitas, liberalitas, atis.

BEN HAJA. int. que expressa desilj de algun bon BENEFICENTtssiM, A. adj. sup. Beneficentisi'
succs. Bien haya, feliz, dichoso. Felix. mo. Beneficenlissimus.
BENA. f. VENA. BENFICH, CA. adj. BENEFACTOR.
BENA DE FERRO. aut. La llauua de las rodas dels BENEFICI, m. Favor, merc. Beneficio. Benefi-
carruatges. Calce, calzo. Contus, i. cium, ii, benefactura, meritum, i. H Lo b que's reb.
BENAURAT, DA. adj. ant. benayentdrat. Beneficio. Benefactura, i, beneficium, ii. [|
Adob de
BENAUYRANSA. ant. bnavibansa. las terras y plantas. Beneficio. Cultura, se.
I
Proflt,
BENA VENIR. m. ant. B, utilitat, utilitat. Beneficio. Fructus, us, utilitas, atis, commo-
BENAVENTURADAMENT. adv, m. y dum, i.
II
Adquisici de empleos per medi de diner.
BENAVENTUROSAMENT. adv. m. Ab felicitat. Beneficio. Munus pecunia obtentum. Cessi de cr- ||

Bienaventuradamente, felizmente, dichosamenle. Felici- dits per mnos de sn valor. Beneficio. Sors, census
tr, faust, fortunat, venditio minori pretio. || Dret de alg per lley pri-
BENA VENTUR ANSA. f. La glria del cel. Bie- vilegi. Beneficio. Beneficium, ii, jus lege vel privile-
navenluranza. Beatitudo, inis, glria, se. ||
Felicitat, gio datum. La entrada producto de alguna fun-
II

prosperitat. Felicidad, dicha, fortuna, bienaventuran- ci favor de alg. Beneficio. Beneficium, ii. (j Deitat
za. Felicitas, atis, fortuna, ai, res secunda. |j
pi. Las que adoraren los pagans. Demcrito no regoneixia
vuyt felicitats que manifest Gristo als seus deixe- altre deitat que '1 benefici, y la pena traball. Be-
bles, Bienavenluranzas. Beatitudo, inis, neficio. Beneficium, ii. |1
Lo dia de funci dramtica
BENAVENTURAT, DA. adj. Qui gosa de Du ms personal, y lo que produeix, que 's concedeix
en lo cel, Bienavenlurado. Beatus, coelestis. ||
Afortu- per torn als cantors, actors, maquinistas, etc. Benefi-
nat, ditxs, fels, Bienavenlurado, afortunado, ventu- cio. Beneficium, ii. compuls; lo de las ordes mili-
||

roso. Fortunalus, felix. || iron. Massa senzill, ximple. tars que per sn petilssira valor s' arriv unir
Bienavenlurado, bendilo. Simplex. incorporar. Se deya compuls per que pera servirlo 's

BENAVENTURS, A. adj. ant, BENAVENTURAT. compel-Iia als religiosus. Beneficio. Beneficium, ii.

BENAVIRANSA. f, anl, bbnaventuransa. BENEFICI CURAT. Lo que posscheixen los rectors, 6


BENA VIRAT, DA. adj. ant, y 'Is que tenen cura de nimas. Beneficio curado, cu-
BENAYUNTURAT, DA. adj, ant. benavnturat, rado. Parochi beneficium.
BENCH.. Planta que's f entre 'Is blats, defuUas BENEFICI ECCLESiSTicH. Crrech ofici en la igl-

pelilas y tendras, mlt gustosas pera menjar com sia, que's confereix cannicament, y 's diu simple
ensiam, Colleja. Silvestris lactuca. perqu no t obligaci de cuydar de las nimas
BENDAR. V, a, ant. envenar. diferncia del curat rector. Beneficio eclesiastico.
BENEDICCI, f. La acci y efecte de benehir. Ecclesiaslicum beneficium.
Bendicion. Benedictio, nis, benedictum, i. Acla- \\ BENEFICI DE CESSI, com. Dret dels acrehedors so-
maci festiva. Bendicion. Acclamalio, nis, plausus,us, bre 'Is bens del que ha quebrat. Beneficio de cesion.
DONAR LA benedicci, fr. Bcnchir desitjar tot b Gessionis beneficium.
alg. Echar la bendicion. Benedico, is, fausta pre- BENEFICI DE INVENTARI. foT. Herucia acceptaci
cari. I
met. Abandonar algun negoci. Echar la bendi- de ella ab benefici de inventari: de modo que no 's
cion. Yaledico, desero, is. pt obligar al hereu pagar ms deutes de lo que
ES UNA benedicci DE DEU, fr. Pondera la abundn- permet la herncia. Beneficio de inventario. Haeredi-
cia de alguna cosa. Es una bendicion. Faust, abun- tatis aditio,jure debita supra eam nou exhibendi.
d, feliciter. BENEFICI DE PATRONAT. Beuefici que '1 dna algun
frut de benedicci. Fill de llegtim matrimoni. particular per dret de patronat. Beneficio depatrona-
Fruto de bendicion. Filius legitimus, to. Beneficium juris patronatus.
BENEDICTA. f. Herba. VALERIANA. |1
farm. Con- A BENEFICI, m. adv, A FAVOR,
fecci de herbas y arrels purgants mesclada ab mel. BENEFICI ADOR, A. m, y f. Qui beneficia. J5e-

Benedicla. Benedicta, ai. |1


Nocturno del reso en ala- neficiador. Benefactor, is,
bansa de la Mare de Du. Benedicta. Benedicta, ai. BENEFICIAL, m. Pertanyent al benefici ec-

benedict, na. adj. Lo que pertany al orde clesistich. Beneficial. Beneficiarius, ii.

de sant Benet. Benedictino. Benedictinus. BENEFICIAR. V, a. Fr b. Beneficiar. Benefa-


BENEDICTINA, f. Orde de sant Benet; es anti- cio, is. II
Millorar una cosa, frla fructificar. Benefi-
qusima y est dividida en mltas congregacions. ciar. Colo, excolo, is. Yndrer en benefici profit.
II

Benedictina. Sancti Benedict, benedictinus ordo. |1


Vender a buen precio. Commod, utiliter vendere,
Monja de St. Benet. Benedictina. Ordinis benedic- BENEFICIARI, A. m, y f. sufructuari. Benefi-
'

lini monialis, ciario. Beneficiarius, ii.


.

^ BEN CATAL. BEN 203


BENEFICIAT, DA. p. p. Beneficiado . Excilltus. BENEYTERIA. f. Senzillesa mlt gran. Sencillez

lu. Qu' <Jh' benefici ecclesisticb. Beneficiado. Simplicitas, atis.


II

Beneficiariis, ii. BENEYTSSIM, A. adj. sup. Senzillssim. Muy


BENEFICIS, A. adj. til, profits. Benejicioso, sencillo, sencillisimo. Simplicissimus
provechoso. Frucluosus, coraraodus, utilis, BENFER. v. a. ant. beneficiar.
BENEHIR. V. a. Consagrar, dedicar algunas BENFET. m. ant. benefici.
cosas ai cuito de la iglsia y utilitat dels fiels ab BENGALA, Regne en las Indias.
f. Bengala.
vrias oracions y cereinnias: aix 's diu: beneuirIu Gangetica tellus, bengale regnum. ||
Golfo de dit
aygua, una iglsia, un altar, etc. Bendecir. Benedico, nom. Bengala. Sinus gangeticus.
is, consecro, as. ||
Donar la benedicci 'Is pares als BENIFET. ra. ant. favor, benefici, prosperitat.
fills desitjantlos b". Bendecir, echar la bendicion. Fi- BENIFEYT, A. adj. ant. Afavorit. Favorecido.

liis fausta precari, bene precari. |1


Parlant dels Protectus, fautus.
camps, armas, banderas, naus, etc. dir sobre aques- BENIGNAMENT. adv. m. Ab agrado. Benigna-
tas cosas certas oracions y ceremnias. Bendecir. menle. Benigne, comitr, humanits.
Benedico, is, beneprecor, aris. [J
Alabar, glorificar, BENIGNE, A. adj. Afable, agradable. Benigno.
onargrcias Du pels beneficis rebuts. Bende- Benignus, comis. Piads. Benigno, propicio, piado-

i
||

r. Laudo, as, benedico, is, gratias agere. ||


Alabar so. Humanus, pins, lenis. ||
Trempat, suau, apaci-
las personas a qui 's desitja algun b, com: be- ble. Benigno. Benignus, gratus, beneficus. ||
met.
NEHiR al Rey, als pares, etc. Bendecir. Beneprecari. BENEYT DEL CABS.
I)
Assistir Du las criaturas, com: Du nos be- BENIGNSSIM, A. adj. sup. Benignisimo. Be-
NEHEscA tots. Bendccir. Felices facere, ab optatum nignissimus.
exitum perducere, nobis Deum propitium esse. BENIGNSSIMAMENT. adv. sup. Benignisima-
BENEHIT, DA. p. p. Bendecido, bendito. Bene- mente. Benignissim, perhumaniter.
diclus. II
adj. Consagrat. Bendito. Consecratus, be- BENIGNITAT, f. Afabilitat, agrado. Benignidad.
nedictus. Benignilas, comitas, atis. ||
Pietat, humanitat, con-
BENEMRIT, A. adj. Digne de alguna cosa. descendncia. Benignidad. Benignitas, humanitas,
Benemrilo. Beneraeritus, merens. atis. II
met. Suavitat, temperament de la estaci.

BENENANT. adj. ant. Afortunat, ditjs. Bienha- Benignidad. Benignitas, suavitas, atis, temperies,
dado, aforlunado. ||
rich. ei.

BENEPLCIT, m. Aprobaci. Benepldcito. Be- BENINGANI. f. Fruyla que 's troba en la badia
neplacitum, i, consensus, us. || Perms. Benepldcito. de sant Agusti, y es de la magnitut de una llimona,
Venia, va. roja per fora y mlt estomacal. Beninganio. Benin-
k VOSTRES BENEPLCITS HONOR APARELLAT, fr. ant. ganius, ii.

Soy de V. alenwy segura servidor. Yoluntaten obse- BENIVOLENSA. f. ant. BENEVOLNCIA.


quens. BENJAM, n. p. de home. Benjamin. Benjami-
AB BENEPLCIT, m. adv. Ab perms de alg. Con nus, i. II
met. Lo persona ms amada, per
fill

beneplcilo. Cum venia. alusi Benjam fill de Jacob y de Raquel. Benja-


BENESTANT, adj. ant. y min. Benjaminus, i.

BENESTANZ. adj. ant. Qui se la passa b. Aco- sR LO BENJAM DE ALG. fr. Sr preferit en la es-
modado, acaudalado, opulenlo. Locuples, dives. timaci. Ser el ojo derecho, el benjamin, el oislo. Om-
BENESTAR, m. COMODITAT, CONVENINCIA. nium carissimum alicui esse.
BENET. n. p. de home. Benito. Benediclus, i. BENJUHI. m. Goma pudenta, asaftida' que 's

BENEUYRAT, DA. adj. ant. BENAVENTURAT. creu destil-larse del lasserpici. Benju, asaftida.
BENEVENIR. m. ant. b, utilitat. Lser, is. [j
Espcie de goma resina excel-lentque
BENVOL, A. adj. Qui vl b. Benvolo. Bene- v de las Indias orientals, de la qual diu Terreros
volus. haver n'hi tres espcies totas diferents de la asaftida.
BENEVOLNCIA, f.
y Menju, benju. Benzuinum, i.

BENEVOLENSA. amor, bona vo-


f. ant. Afecte, BENPARLAT, DA. adj. Qui parla cortesament.
luntat. Benevolncia. Benevolentia, aj, amor, is, stu- Bienhablado. Urbanus, comis.
dium, ii. BNS. ra. pi. Hisenda, patrimoni, riquesas. Con-
BENEVOLENTissiM, A. adj. sup. Mlt ben- veniencias, bienes,haberes. Copia, va, bona, commoda,
vol. Benrvolentisimo. Benevolentissimus. orum, res, ei.
BENEYT, A. p. p. benehit. jj adj. benaventurat. bns adventicis. Los que adquireix lo fill en la

j!
m. Ximple. Bobo, sando, modorro. Simplex, icis, ptria potestat. Peculio, bienes adventicios. Peculium,
stolidus. ii, bona advenlilia.
beneytdelcbas. Senzill, de poch alcans, innocent. BNs castrenses quasi CASTRENSES. Los que s'

Bendito , bienaventurado. Candidus , simplex. ||


De adquireixen per la milcia la toga. Bienes castren-
geni apocat que's presta licilment tot quant se ses casi castrenses. Bona custrensia, aut quasi cas-
vl fr de ell. Juan lana. Pusillanimis, parvi, animi. trensia, castrense peculium.
204 BEN DICCIONARI BER
BNS DE FORTUNA. Bieucs dc fortuti, temporales BENVOLER. m. Amor, carinyo, afecte. Bienque-
Fortuta bona. rer. Dilectio, nis, benevolentia, sa. || v. a. Voler b.
BNS DEL COM. Los que pertanyen un poble. Bienes Msmo, as,
Apreciar, bienquerer. diligo, is.
concejiles. Reipublicae proventus, publicae possessio- BENVOLGUT, DA. adj. y
nes. BENYVOLT, A. adj ant. Apreciat, estimat de
BNS DEL FiscH. Los que pertanyen al Rey, Bienes tots. Bienqnisto, bienquerido, bien amado. Omnibus
del fisco. Ad fiscum spectantia bona. carus, acceptus.
BNS ESPIRITUALS. Los que pertanyen la salut de BEQUADRO. m. Accident de la msica que fa

la nima. Bienes espiriluales . Bona spiritualia, su- natural lo punt que era bemoll 6 sostingut. Becuadro
pernaturalia. Bequadrum, i.

BENS FORALS, for. Los que, retenint lo senyor lo BEQUINOT. ra. ant. Naranjo, bobo, simplon.
domini directe, concedeix ab ells 1' til altre, pa- Plumbeus, ei, stupidus, i.

gantli alguna pensi annual. Bienes forenses. Foren- BERA. Pretrit imperfet. ant. Rebia. Becibia. Re-
sia bona. cipiebat.
BNS GANANCiALs. for. Los adquipits durant lo ma- BERBENA. f. Herba medicinal comunment de
trimoni Bienes gananciales. Bona in matrimonio parta. una sola cama quadrangular, las fullas de dos en
BNS AGUTS Y PER HAVER. for. Los adquirits y 'Is dos trets encontrats, las flors de un blau purpreo
que poden adquirir. Bienes habidos y por haber.
's al extrem, ab quatre llavors llargarudas, formant
Adquisita et adquirenda bona. una panoUadeespigas. Yerbena. Peristereon, ei, ber-

BNS IMMOBLES, for. Las flncas. Bienes immuebles, bena, aj, sagmen, inis.
bienes raices, hienes sedientes, bienes silios, silos. BERBER, na. adj. BERBERISGH.
Stabiliabona, immobilia, res, ei. BERBERIA. Costa de frica. Berberia.
f. Barba-
BNS LLIBRES, for. Los que no estan vinclats. Bie- ria, a?.

nes libres. Immunia, libera bona, BERBERS. m. Espcie de esbarser; lo fruyt sn


BNS MOBLES, for. Los adomos de casa. Bienes uns grans semblants als de la magrana, y '1 such es
muehles. Mobilia bona, supellectilia, ium, mobiles, efics contra las febras ardents del mateix nom.
moventes res. Agracejo, berberis, arlo, y brbero brberos. p. Ar.
BNS MOSTRENCHS. Los que per no tenir amo co- Oxiacantha Galeni, berberis, is. ||
Lo fruyt de ell.

negut, s' aplican al prncep. Bienes mostrencos. Va- Agracejina. Berberis fructus. ||
Confecci feta del
cantia bona. fruyt del berberis. Brbero, berberis. Confectio ber-
BN6M0VENTS. ant. BNS MOBLES. beris fructus.
BNSPARiFERNALS PARAFRENALS. LOS que pOfta la BERBERISGH, CA. adj. Natural de y lo que
dona al malrimoni fora del dot. Bienes parafernales pertany Berberia. Berberisco, berberi. Barbariscus,
parafrenales. Parafernalia bona. barbaricus.
BNS PROFECTicis. for. Los que adquircix lo fill en BERBITZ. f. ant. ovella.
la ptria potestat ab los de sii pare, que li venen BRBOL. m. vrbol.
pel su respecte. Bienes profedicios- Profeclitia BERBOLS. adj. ant. verbols.
bona, peculium, ii. ||
Los que podia retenir y gosar BEECANCi. m. Pessa de cristall, marfil, plata,

part la dona diferncia del dot y bns parafer- etc. que's fa rosegar las criaturas quant han de
nals. Bienes pro feclicios. Receplitia bona. posar la dentadura. Chupador,solvito. Crepitaculum,
BNS SEHENTS, ant. BNS INMOBLES. i, crepundia, orum.
BBNS VACANTS, aut. Bienes vacantes. BERENA, BARENA. f.

BNS DE REBELLES Y ENEMiCHS. aut. Cert dret fiscal. BERENADA. BARENADA. f.

AB BNS Y PERSONA, expr. fam. Pera significar que BERENAR, m. y v. n. barenar.


alg concorre ab sos bns y persona per alguna co- BERGAMOTA. f. Espcie de pera rodona, de
sa. Conmi real y mi pala. Rata parte et labore. pell aspra, per de excel-Ient qualitat. Bergamota.
BENSTANT. adj. BENESTANT. Pirum bergomium. La perera que las f. Bergamo-
,'!

BENVINGUDA, La enhorabona que's dna al


f. te. Bergomia arbor. Tbaco, pomada y altras cosas
||

que arriba ab felicitat. Bienvenida, parabien. De ad- incorporadas ab algunas gotas del such essncia
vonlu gralulalio, faustus adventus, accessus. de bergamota. Bergamota. Succo bergomio conditum
BENVINGUT, DA. Qui arriba felisment
adj. perfusum.
ahont se desitjava. Bienvenido. Feciler adveniens. BERGANT, A. m. y f. bargant.
BENVIST, A. adj. Qui t bona fama. Bienvislo, BERGANTADA. f. PILLADA, picardia.

hienquisto, bienconceptuado , bienopinado. Omnibus ac- BERGANT, m. Nau de dos arbres y vela qua-
ceplus, gralus, probatus. drada. Berganiin. Mioparo, nis, viburna, 3e.

BERGANTINET. m. d. Bergantinejo. Phasellu-


BENVOLNCIA. f. ant. benevolncia.
BENVOLENT, m. Qui vl b. Bienqiierienle. Be- Ims, i.

nevolus, benevoleas. BERGNIA. f. ALBERGNIA.


BENVOLENSA. f. ant. benevolncia. BERGINIERA. ALBERGINIERA. f.
BER CATAL. BES 205
BERIL. m. y v. Bernardo ermilano, escila. Escilla, te, cancellus,

BERILL. m. Pedra preciosa transparent, de un i, y cilletum, i la closca ahont se recull.


vert baix. Berilo. Beryllus, i, hiacynthizon, enlis, BERNAT, BERNAT, ENDEVINA QUI
t' HA PEGAT. Joch

acroideSjis. de noys en que tenen tapat de ulls al que para y 'Is


BERILI. m. Sectari de Berilo bisbe de Bosra en altres apartats; va un, li pega un cop y se'n torna,
Arbia; deya que Cristo no havia tingui sr de al- desprs va 1 que para y si endevina qui li ha donat

guna subsincia personal, fins que vingu al mon lo cop para aquest en lloch su, Adivina quien te di
y que no tenia divinitat, sin en quant lo pare habi- que la mano le corl. Profer, cajce puer, qui te per-
tava en ell, aniquilant la personalitat del fill. Ning cusserit, ea.
'1pogu convncer sin Orfgenes que li feu confes- com dc scl polsadas de
BERNAT PESCAYRE. Aucell
sar la f; encara que sembla no deix del tot la he- bch anguls, Uarch, dret, punxagut, la
llarch, lo
retgia, puix en un concili que hi hagu cent anys llengua molsuda, 'Is peus bermells, la cua blava
desprs, se troban alguns cnons contra ella. Beri- y'l ventre pardo Ileonat. Guardaria. Alcedo hispida.
liano. Beryllianus. II
Tarambana, de poch judici y formalitat. Tararira,
BERILIANA. Secta de Berilo y
f. lo pertanyent chorlito, tarambana, chisgaravis. Judicio praceps.
ella. Beriliuna. Berylliana, x. BERNAT PUDBNT. Insccte ab dos ordes de alas, las
BERLA. f. ESBERLA. superiors ms curtas que'l cos, color cendrs en la
BERLINA. f. Cotxe de dos assentos, dit aix per part anterior, y de coure en la posterior: li agrada
que vingu de Berlin. Berlina. Rheda, le.
'1 blal; y la farina del gra que rosega, no fermen-
BERJAULA. TOXTA, XIMPLA, BABAHUA, PAVANA.
f. ta. Calapatillo. Cimei, icis.

BERLINGA. f. nut. perxa. BERNIA. f. Burell, roba basta de llana. Bernia.


BERMELL. m. Roigmlt encs. Rojo, bermejo. Pu- Hibernica endromis. || La capa de dita roba. Bemia.
nicus, i, rubeus, ei, ||
Dit dels ulls encesos per causa Endromis, idis, lacerna, ge.

del vi. Encandilado, encarnizado. Oculis scintillatus. BEROL. m. vEROL.


BERMELL CLAR. Lo quc uo es mlt pujat. Rosillo. BEROLAR. V. n. VEROLAR.
Subrufus, subflavus. BERREGANT. m. aut. BARRAGAM.
PINTAR DE BERMELL. loc. Embermejar, embermejecer. BERRIT. m. Bram del brau y altres animals.
Rubefacio, is, rubrum reddere. Berrido. Mugitus, us.
TORNARSE BEiiMELL. fr. Manifestar la vergonya ab BERRUGA, f. Duresa que's fa com un gra regu-
aquest color en la cara. Embermejecerse. Erubesco, larment en mans las en la cara. Verruga, berruga.
is, verecundia suffundi. Yerruca, mymenia, ae, achne, es. ||
Girasol major
BERMELLEJAR. V. n. Tirar bermell, ma- que cura las berrugas. Verrucaria, eliotropio, gira-
nifestarlo alguna cosa. Bermejear, rojear. Rubeo, es, sol mayor. Verrucaria, se.

rubesco, is. BERRUGASSA. f. aum. Verrugata. Yerruca ma-


BERMELLEIVCH, CA. Lo que tira ber-
adj. jor.
mell. Berniejino, rojizo. Subrubeus, subrubens. BERRUGS, A. adj. Qui l berrugas. Verrgo-
BERMELL. f. Rojor, color vermell. Bermejura. so, aberrugado. Yerrucosus.
Rubedo, inis, color rubeus. m. Pedra mineral, ber- \\
BERRUGUETA. f. dim. Verrugita, verrugilla.
mella y pesada, ab vetas de argenlviu; n' hi ha arli- Yerruca minor, acrotimium, ii, verrucula, aj. [(
ficial de sofre y argenlviu. Bermellon, minio, azarcon. Trampa que fan los fullers en lo joch de cartas.
Minium, ii, sinnabaris, is, rubriceta, ae, cinnabari. Fullero, berrequeta, verrugueta. Aleatria fraus.

BERMELLS, A. adj. bermellench. BERRUSGA. ter. rapa. f.

BERNADET. m. TEIXIDOR. 2. Peix de mar sem- ||


BERSEG. m. y
blant una aranya. Cenlrina. Centrina, ai-. BERSEB. m. BEELZEBUB.
BERNARDA. n. p. de dona. Bernarda. Bernar- BERTA. f. Blonda de una quarta de ampla que
da,a. usan las senyoras unida al escot de la part superior
BERNARD. n. p. de home. Bernardino. Bernar- del vestit y cau sobre '1 pit y espalllas en tota sa
dinus, i. circunferncia. Berta. Fajnia sic dicta,
BERNARDO, A. m. y f. Religis religiosa de BERTROL. m. Espcie de cove ab un filat en la
la orde de sant Bernat, liernardo. Bernardus, i, Ber- part estreta, de modo que entrant lo peix en las
narda, a). mallas, ja no pt surtir. Garlito, buitron; nasa. Nasa,
BERNAT, n. p. de home.
Bernardo. Bernardus, ae. mel. trampa.
II

i. II
Barra de ferro enganxada en la paret pera pun- cuRER AL BERTROL. fr. mct. fam. Curer en algun
talar la porta,
y pera assegurar las taulas per sota. engany. Caer en el garlito. Illecebris capi, volupta-
Barrote. Ferrea vectis. ||
ler. balda. 1. tibus decipi, teneri.
BKRNAT iiermitA. Peix, quc busca una petxina BS. m. y
closca vuyda, proporcionada sa magnilut, s' apo- BESADA, f. Pat, r acte de besar. Beso. Oscu-
senla en ella, y quant ja no hi cap, ne busca allra lum, i, bascium, suavium, ii. abedull. ant. Lla-[| |I

major, y aix va do closca en closca segons li con- bi mlt abultat. Bezo. Labrum prominens. ()
Lo de
206 BES DICCIONARI BES
agrahiment. Buz. Osculum, i. ||
m. pi. bns. BESGOLLUT, DA. adj. Qui t mlt gros lo bes-
BESADOR, A. m. y f. Qui besa. Besador. Exos- coll. Pescozudo. Collo torosus.
culator, osculator, is. ||
Qui es mlt amich de besar. BESGOMPTARSE. V. r. Equivocarse en lo con-
Besador, besucador. Suavio, nis. tar. Errar la cuenta. In supputationibus errar. \\
En-
BESAMANS. m . Celebritat en que's concorre ganyarse, equivocarse ab alguna altra cosa. Enga-
besar las mans Rey y personas reals. Besamanos.
al narse, equivocarse. In aliqua re errar, labi, falli,

Publica manus Modo de saludar cor-


regia? osculati. [J
decipi.
ts aportant la ma dreta la boca y aparlantla una BESGOMPTAT, DA. p. p. Errado. Erratus.
ms vegadas. Besamanos. Ad os admola manu sa- BESGOMPTE. m. Equivocaci en lo contar. Tra-
lutatio. bacuenta, yerro de cuenta. Calculi, computationis,
BESAMENT. m. ant. BES. supputationis error. ||
met. equivocaci. |1
Lo que's
BESAN. m. ant. besant. f maliciosament en un compte. Gabarro. Supputa-
BESANCA. f. NC tionis vitium, fraus, dolus.
BESANT, f. ant. Moneda antgua de or de 24 BESGUYT. m. Pasta de farina, ous y sucre. Biz-
quilats, que fou fabricada per los emperadors de Bi- cocho. Dulciarius panis. ||
pmpol. ||
galeta. || adj.
sancio, vuy Constantinopla. En sn valor varia mlt. BESCUYTAT.
En Jos sigles xiii y xiv valia tres sous cuatre diners BESGUYTADA. f. Sopa de bescuyts ab llet. Biz-
barceloneses. Besan, besante. Bisantina moneta. ||
cochada. Lactea oTa ex dulciario pane.
Altra moneda de plata, que circulava en Yalncia, BESGUYTAM. f. Provisi de bescuyt. Pan tica.

en temps de Jaume 11; valia 2 vintidosos y 16 ras. Biscocti panis copia.


Besante. Valentina moneta. BESGUYTAR. v. a. Recurer lo pa pera que 's
BESAR. V. a. Tocar ab los llabis alguna cosa en puga conservar millor. Bizcochar. Panem biscoquere,
senyal de amor reverncia. Besar. Osculor, deos- iterum, denu coquere.
culor, aris, oscula figere, imprimere. I
Quant es re- BESGYTAT, DA. p. p. Bizcochado. Biscoclus.
petidament. Besucar. Perbasio, as. [j
met. Dit de las BESGUYTELLA. Espcie de rosquilla de dos
f.

cosas inanimadas que's tocan ab altras. Besar. Sese ovals units quasi en forma de uUeras. Bizcotela.
altingere, pertingere. Dulciarii crustuli species.
BESAR LOS PEUS LAS TREPiTjADAS. fr. mct. Besar BESGUYTER, A. m. y f. Qui f ven bescuyts.
la tierra que otro pisa. Alterius vestigia revereri, m. Eyna
Bizcochero. Buccellorum pistor, venditor. ||

osculis signar. que serveix pera posar bescuyts. Bizcochero. Buc-


BESAR LO SAGELL. Scuyal dc acatament que 's feya cellorum plenum dolium.
al rbrer carta de algun rey prncep. Besar elsello. BESGYTET. m. dim. Bizcochito. Dulciaria
k BESAR. m. adv. nut. Fins tocarse. A besar. crustula.
squedumcoeant. BESET. m. d. Besico, besito. Basiolum, suavio-
BESARSE. V. r. Besarse. Se invicem osculari. || lum, i.
Ensopegar de cop una persona ab altra. Besarse. Co- BESETS DE MONJA. f. tCr. FANALS.
Ilido, concurro, is. BESNT, A. m. y f. Fill filla del nt nta.
BESAT, DA. Besado. Osculatus. ||
Dit de la part Biznieto. Pronepos, otis, proneptis, is.

del pa que per havrse tocat ab altre queda poch BESNETOL, na. m. y f. Fill del besnt besn-
cuyt. Suegra. Extrema libi. ta. Tartaranieto, chosno. Trinepos, otis, trineplis, is*

BESAVI, A. m. y f. Pare mare del avi via; BESNEULA. f. Herba ramosa, las camas vuydas
es lo tercer grau de parentiu directe. Bisabuelo, se- y peludas, fuUas llargas en figura de llengua de gos;
gundo abuelo, bisabuela, segunda abuela. Atavus, la florde una pessa en forma de embut, y la arrel
proavus, i, proavia, a;. negra per fora y blanca per dintre; entra en la com-
BESGAMBRA. f. NECESSRIA. posici de las pndolas contra la ts maligna. Ci-
BESCANTAR, v. a. Desacreditar. Denigrar, dis- noglosa, lengua canina, de perro. Cynoglossum,
famar, zaherir. Obscuro, as, differo, ers, alicujus cynoglossus, i,sublabium, ii.

famam imminuere. BESOTEJAR. Fr freqents besos. esM-


v. a.

BESGARSE. v. r. albergarse. quear, besucar. Perbasio, as, crebra dare suaviola.


BESCARSi. f. bergans. BESSAGH. m. Alforjas de cuyro. Bizazas, biazas>
BESGOLL. m. La part posterior del coll. Pescue- bisazas. Bulga;, arum, coritus, i.

zo, cerviz, cerviguillo, pestorejo. Collum, i, cervix, BESS, NA. m. y Lo germ germana de un
f.

icis, sinciput, ipitis. mateix part. Mellizo, gemelo. Gemellus, bignus, i.


BESGOLLADA. f, Cop al bescoll. Pescozon, pes- BESSOGNA. ant. urgncia, necessitat.
f.

cozada, pestorejon. Alapa, sa, colaphus, i. BESSOGNAR. V. n. ant. necessitar.


BESGOLLS. m. aum. Gran bescoll. Granpes- BESSOGNS, A. m. y ant. menesters, neces- f.

cuezo. Cervix torosa. sitat.


BESGOLLEJAR. V. a. Dar fescozones. Cervicem BESSOGON. m. ant. menester, necessitat.
percutere. BESSONADA, f. Part de dos germans. Mellizos,
BES CATAL. BE 207
gemelos. Gemelli, orum. BESTIAR CABRiu CABRUM. Gonado cabvio. Caprinum,
BESTART. ni. AVUTRDA. caprigenum pecus.
BSTIA, f. Animal irracional, majorment de BESTIAR DE CERD. Tocinos, gundo decerda. Porci,
quatre polas. Jkslia, brulo. Jieslia, ce, pecus, udis, orum, sues, uum.
brutum, i, || mel. Persona ruda. Beslia, brulo. Bar- BESTIAR DE LLANA, Ganado lanav. Oves, ium, pe-
us, ineptus. cus, oris.

BSTU ASSENYALADA. Se dlu de la persona contra- BESTIAR GROS. Lo que's compon de caps majors,
feta y dolenta. Hombre semlado. Natura) vitio sig- com bous, mulas, eugas, etc. Ganado rnayor, Ar-
natus. mentum, i.

DE BSTIA ASSENYALADA LIBEBA NOS, DOMINK. fr. met. BESTIAR MENUT. Lo que's compou de caps menuts,
fam. ab que's denota que 'Is contrafets acostuman com ovellas, cabrs etc. Ganado menor. Pecus, oris.
y que no 'ns debm fiar de elLs. De
sr dolents, II
Las crias de aquest bestiar. Ganado menuda. Pe-
hombre semlado libranos, Senor. Ab homine signato cus, oris.
libera nos, domine. S' aplica al que passa de una part
BESTIAR MER.
BSTIA BRUTA. Sumamcut incaps, tonto. Beslia Ganado merino, Irashumante. Merinum pecus.
altra.
brula, zafio, salvaje. Stolidissimus, belluatus; mori- BESTIAR DE MLTS, LO LLOP SE'l MENJA. FCf. DeUOta
bus, natura durus. que lo que est crrech de mlts, ning ho
BSTIA DE CARREGA. La quc serveix pera portaria. cuyda. Asno de muchos, lobos le comen. Multi tudo
Besia de carga, besliage. Sarcinarium jumentum. imperatorum Cariam perdidil; multorum cura tra-
FR TORNAR BSTIA, fr. met. Fr quc alg procehes- dita res, ab omnibus derelicta.
ca com bstia. AvUanar. Yilem, abjectum reddere. BESTIASSA. f. aum. Bestiazo, beslion. Magna
MiTj BSTIA. Semiracional, inedio brulo. Semibe- bellua, ingens bstia.
Ilua, ai. BESTIEJAR. V. n. Fr lo boig. Bobear, loquear.
QUI AMENASSA Y NO PEGA PER BSTIA 'S QUEDA. refr. BESTIESA, f. Bogeria, lonleria. Necedad, boberia.
ab que's noia als que amenassan y no tenen valor Stultitia, a),fatuitas, atis, stultum factum vel dictum.
pera executar. Quien amaga y no d, miedo ha. DIB FR BESTiESAS. cxp. met. fam. Necear, decir
Quisquis multa minans non ferit, ille timet. necedades, bobear. Effuctio, desipio, is.

QCI BSTIA VA A ROMA, BSTIA TOBNA. ref. que iudi- BESTIETA. m. d. Besliezuela. Bestiola, e, ani-
ca, que qui es mlt tonto per mlt quefassa no's malculum, i.

pt avispar. Puime palacio, fui beslia y volvi asm. BESTI. m. ant. baluart.
Slultus et inde reddit; stultus qui migrat Athaenas. BESTIOLA, f. d. y
SENS DIR BSTIA QUE FAS. lOC. fam. SENS DIR ASE NI BESTIOLETA. f. d. BESTIETA.
BSTIA. BESTIOTA. m. y f. BESTIASSA.
vcRER COM UNA BSTIA, fr. Yurer alg com si es- BESTRURER. V. a. y
tigus deslituhit de rah y sens ningun fr. Vivir BESTRER. V. a. ant. Pagar per endevant. Anti-
como una beslia. Ferino ritu, belluino mor, in feri- cipar, adelanlar. Anticipo, repraesento, as. met. 1|

num modum, vivere. Introduhirse en la conversaci importunament.


BESTIAL, adj. Irracional. Bestial, brutal, estpi- Meler su cucharada. Sese confabulationi intrudere,
do. Bestiarius, belluinus. immiscere. [|
met. Suplir lo que altre du pagar ab
BESTIALSSIM, A. adj. sup. Mlt bstia, tonto lo dret de reintegrarse. Baslar. Pro alio, salvo re-
etc. Muy eslpido. Yald belluinus. petendi jure, solvere. ||
met. pegar.
BESTIALSSIMAMENT. adv. m. Estupidsima- BESTRET, A. p. p. Anticipada, adelanlado.
menle. Stolidissim. Anticipatus. [| m. reparo, amparo.
BESTIALITAT, f. Brutalitat, acci brutal. Bes- BESTRETA, f. Dinero adelanlado. Anticipatio
tialidad, brulalidad, eslupidez. Stupiditas, atis, stu- pecunia).
por, oris, vecordia, ae. \\ Ferocitat. Beslialidad. Feri- BESTROL. m. ter. Enginy pera pescar.
las, immanitas, atis. ||
Pecat contra la naturalesa. BESTUAR. m. ant. balubt.
Beslialidad. Cum bellua coitus. BESUCH. m. BESUG0.
BESTIALMENT. adv. m. A manera de bstia. BESUGADA. f. Menjada de besugos. Besugada.
Beslialmente. Belluino, ferino ritu, mor, modo; be- Sparorum convivium.
Uuinum in modum. BESUGS. m. aum. Besugazo. Sparus major.
BESTIM. m. Se diu de las bstias de crrega. BESUGO, m. Peix de mar mlt gusts, de un
'1
.Bestio/'e. Jumeatorumsarcinariorumagmen. ||
Bestiar peu de llarch, comprimit, lo llom blau clar y
de pastura. Ganadera. Pecus, dis, pecuria, orum. ventre blanch: t una clapa negra junt las ganyas.

BESTIAR, m. Tot genero de animals que's crian Besugo. Sparus cantabricus.


pel servey y utilitat del home. Ganado. Pecudum BESUGUER. m. Ham pera pescar besugos. Be-
copia. II
met. fam. S' aplica las personas, Ganado. suguero. Ad sparos piscandos hamus.
Homo, inis, gens, tis. BETA. f. ant, VETA.

BESTIAR BOV. Ganodo vacuno. Armentum, i. BETAY. m. ant. ba.tallador.


208 BEU DICCIONARI BEY
BETAYAR. V. a. ant, batallar, en las junturas de las pedras pera nnirlas. Lechada.
BETEL. f. Planta de Assia que s' abrassa ab los Ex calce aut gypso gluten.
arbres com la parra; las fullas coloradas, lo fruyt BEURADOR. m. ABEURADOR.
retort. Afirma la dentadura, desvaneix las ventosi- BEURATGE, m. ant. beguda.
tats, es estomacal y trau lo mal olor de la boca. BURER. V. a. Engullirse algun licor. Beber. Si
Betel belle. Betele, is. |1
Monument que s' erigia, la beguda es xocolata, purga, llimonada
t, caf,

consagrava en memria de algun benefici, y vl dir qualsevol refresch, se diu pndrer. Tomar. Poto, as,
habitaci de Du,com en memria del benefici que bibo, is, potionem abducere, sumere potum. (] Re-
s li debia. Betel. Belhel, bethyles. ||
Una ciutat de concentrar, retallar, doblegar alguna cosa com la
Samria. Betel. Bethel. roba de un vestit quant s' estreny. Embeber. Coarc-
BETH. m. Nom qne donan los indis sos llibres to, as, contraho, stringo, is.

sagrats, y sols lo diuhen en plural. Beth bed. Beth. BUBER A GALET. loC. y
BETHA. f. Pronunciaci de la B del abecedari BDRER i LA REGALADA, loc. Bufer deixaut curer
hebreu. Betha, beth. Beta, ae. de alt lo licor. Beber galele chorro. Aquam,
BETLEMITA. m. Religis de la orde de Bethle- vinum, etc. ex epistomio afluentem ore accipere. |1

mitas, als quals en 1' any 1257 se'ls conced un Grurer fcilment las notcias. Beber del en pilon.
establiment en Cambridge de Inglaterra: sn hbit Yuigi rumoribus facil credere.
era semblant als dels germans penitents ab una BURER A LA SALUT DE ALG. loc. Brindar, beber d la
estrella encarnada ab 5 raigs en lo centro de un salud de alguno. Alicui propinar, poculis aliquem
escut blau pera significar la estrella que s' apare- invitar.
gu als Reys Magos, lo que don '1
nom als Betle- BURER AMORRAT, BOCA PERAVALL. loC, Bebcr de
mitas. Betlemita. Bethlehemita, a?. ||
pi. Religiosos bruces. Pronumdefonte bibere, labra fonte proluere.
hospitalaris de las Indias occidentals. Innocncio XI BURER MORRO. loc. Burcr xuclant lo galet.
los permet fr vots: a vans ha vian format una con Mamar. Aquam, vinum sugere.
gregaci secular de la tercera orde de sant Francesch, BURER MLT T ANAR DRET NO PT SR. fef. AmC-
fundada pel germ Pere Beancour, natural de la nassa als que per medis illcits volen frse richs en
isla de Tenerife; tamb hi havia monjas hospitalrias poch temps. Quien en un ano quiere ser rico al medio
Betlemilas. Betlemitas. Betlemita, ae. le ahorcan. Qui nimium appetit omnia amittit.

BETLEMTIGH, ca. adj. Cosa de Betlem. Betle. BURER Y BUFAR NO PT SR. ref. Dcuota que no's
mtico. Belhlehemicus, betlehemiticus. poden lograr un temps cosas incompatibles. Soplar
BETSAMITA. adj. Natural de y pertanyent Bet- y sorber, no puede junto ser. No se puede repicar y
sames ciutat de Galilea. Betsamita. Bethsamita, ae. andar d la procesion. Muchos ajos en un morlero, mal
BTICA. f. Nora que's donava la Andalusia de los maja un majadero. Non potest simul idem esse et

Espanya, y conserva sn us en la histria, poesia


y non esse. Nemo in 'duobus locis simul esse potest.
estil sublime. Btica. Bsetica, ai. BURER Y TORNARH. fr. Que explica r empenyo ab
BTIGH, CA. adj. Natural de y lo pertanyent que's f una cosa descansant y fent pausa pera tor-

la Btica. Btico. Ba3ticus. narhi ab esfors. Qu hemos de hacerl descansar y


BETIS. m. Arbre alt y gruixut de las islas tornar d beber. Proposito instandum.
Filipinas,y es propsit pera quillas. Betis. Betis, is. DESCANSAR Y TORNAR A BURER.fr. met. Explica la

BETNICA. f. Planta que t la cama de un peu porfia y tenacitatab que se sost alguna oposici,
de altura, subtil, quadrada y plena de nusos, de en que apar se cedeix, y 's torna ab nou esfors.
ahont naixen fullas llargas, y en la extremitat de Descansar y tornar d beber. Major post otia virtus.
ellauna espiga de flors apretadas, moradas y alguna DONAR BURER. fr. Dar de beber. Potam praebere,
vegada blancas ab quatre llavors llargarudas. Bet- poculum alicui ministrare.

nica, gariofilea. Botonica, cerratula, se, cesthros, DONARLI BURER AB UN ESCLOP AB UNA BANYA DE
pesycothrophon, i. GAT. fr. met. fam. bell mal s'en fa.
BETUM, m. Matria de diferent color, crassa y MIRAU LO QUE BCH Y NO LA ST QDE PATESCH. ref.
untosa que's troba en alguns llachs, y es inflama- Denota que alg atn als efectes sens mirar las
ble com lo sofre. Betun, Bitumen, inis. Compost ||
causas. Mirais lo que bebo yno la sed que tengo. Facta
de cals, sofre, seu y altres ingredients pera unir notaris, censor, factorum causas praeteris inconsult.

canonadas y altras cosas. Betun. Bitumen, inis. BURERSE. V. r. Empaparse de aygua. Embe-
BETUM DE FOCH. Lo compost de pega grega, cera, ber. Ebibo, combibo, sugo, is.

encens mascle y polvos de pedra pera pegar algun BURERSEHO. exp. fam. Crurer alguna cosa.

tros de esttua b. Betun de fuego. Incrustamentum Tragrselo. Aliquid credere.


gypseum. BEURUVI. m. ter. beurada.
BETUMINAR. V. a. ant. embetumar. BEUTAL. f. ant. Bellesa.

BETUMINS, A. adj. Lo que t participa de BEVEDOR, m. REBEDOR.


betum. Betuminoso. Bituminosus. BEVENDA. f. ant. PURGA. ||
ant. beguda.

BEURADA. f Lo morter guix clar que's


. tira BEY. m. Gobernador del pas ciutat martima
BIB CATAL. BIG 209
Turquia. Bey. Gubernator, is, praefeclus, i. BIBLIOGRAFIA, f. Descripci, coneixement de
BEYL. m. ant. bell. llibres, de sas edicions, elc. particularment dels ma-
BEYLEA. f. ant. bellesa. nuscrits antichs. Bibliografia. Bibliographia, a;.

BEYNOT. m. BEYNA. [|ant. escribania. ||


estoig. BIBLIOGRFICH, CA. adj. Lo que pertany
BEYRM. m. Entre lurchs festa solemne. Bey- la bibliogratia. Bibliografico. Bibliographicus.
ram. Festum, i, dies solemnis. BIBLIGRAFO.m. Qui posseheix un gran conei-
BEYRE. m. COPA. xement de la bibliografia. J56/^ra/b.Bibliographus, i.

BEZANT. m. Moneda de plata que en 1376 valia BIBLIOMANIA. f. Afany, nsia de tenir llibres.
3 sous y 6, y en 1313, 3 sous. Besante. li\z&ncmm,n. Bibliomania. Bibliomania, a;.

BEZOAR. ni. Pedra preciosa que's troba en lo BIBLIOMANITICH, CA. adj. Possehit de la

ventre de alguns animals, com una ceba, es de bibliomania. Bihliomanilico. Bibliomaniaticus.


diferents colors y figuras, y remey excel-lent con- BIBLIFILO, A. m. y f. Qui ama 'Is llibres.

tra y altres mals. N' hi ha de oriental, oc-


ver Biblifilo. Bibliophilus.

cidental, germnica, mineral y artificial; la oriental BIBLITAFO, A. m y f. Qui l llibres raros


.

es la ras estimada. Bezoar, bezar. Bezoarius lapis, y curiosos, y no 'Is comunica ning; se li dona dit
lapis bezahar. qum. Compost de mantega, antimo-
||
nom perqu es com una sepultura de llibres. Bibli-
ni y bany de arena, y ft pol-
esperit de nitre en lo lafo. Bibliotaphus.

vos es tant diafortich que fa suar com lo mateix BIBLIOTECA, f. Gran llibreria. Biblioteca. B\h\\o-

bezoar. Bezoar, bezordko. Bezoardicum medicamen. theca, libraria, ae, orum. H La obra que
alhenica,
BEZORDIGH. m. Medicament que cont pol- compren la llista catalogo de escriptors, sas obras
vos de bezoar. Bezordico. Bezoarium medicamen. (|
y professions. Biblioteca. Bibliotheca, libraria, a;.

adj. Tot lo que pertany la pedra bezoar. Bezordi- BIBLIOTECA DE BiBLioTECAS. udice catlogo eu que
co. Bezoardicus. 's posan las bibliotecas que s' han escrit 'Is au-
BEZOLA. m. Cert peix semblant al moll. Bezola. tors de ellas. Biblioteca. Bibliothecarum bibliotheca,
Bezola, ae. ndex, icis, repertorium, ii.

BIBLIOTECARI, m. Qui cuyda de una bibliote-


BI. ca. Bibliotecario. Bibliothecarius, ii,bibIiothecai pra-
feclus. II
adj. Lo que pertany la biblioteca. Biblio-

BIAI8. m. ant. y tecario. Bibliotecalis. [j Tamb s'aplica al que escriu


BIAIX. m. Obliqitat de una cosa en lo tall, si- catlogos de llibres. Bibliotecario. Qui operam dat
tuaci moviment. Sesgo. Obliquitas, atis, obversa catalogis librorum conscribendis.

curvatio. []
met. Medi, terme que's pren en las pen- BIBLISTAS. m. pi. Certs heretges, que deyan
dncias dublosas. Sesgo, corte. Via,a}, medium, ii. |1 que sols la bblia era la regla de f, despreciant la
Lo que fa la paret pera que 's pugan obrir las por- tradici apostlica y 'Is concilis. Biblistas. Biblistae,

las. Derrame, feyza, aleyza. Obliqua janue aut fe- haeretici solis bibliis inhaerentes.

neslra sectio. |1
Medi terme pera fr alguna cosa. BICORN. adj. pot. De dos corns. Bicorne. Bicor-
Sesgo, corte. Yia, aj, ratio, nis, modus, i. nis, biceps,

A BIAIX. m. adv. Obliquament, al travs. Al sesgo, BICORNI. m. Una conxa marina. Bicornio. Con-
sesgamenle, sesgadamenie. Obliqu, transvers. cha sic dicta.

BIAAipONAS. f. pi. Espcie de telas de Indias BIC08A. f. Gosa de poca entitat despreciable.
felas de escorxas de plantas. Biambonas. Lintea sic Bicoca. Nihili, parvi pretii res. ||
Fortificaci petita y
dicta. de poca defensa. Bicoca. Muniliuncula, se.
BIARCO. m. Aix 's diu en Constantinopla l' In- BIDENT. adj. De dos dents punts. Bidente. Bi-
tendent de vurers. Biarco. Praefectus annona. dens.
BIARQUIA. f. Ocupaci del biarco. Biarquia. BIENNAL, adj. Cosa de dos anys. Bieml. Bien-
Prefectura, biarchia, ae. nalis, biennis.

BIAS8A. f. Espcie de tela crua que 'Is holan- BIENNI, m. Temps de dos anys. Bienio. Biennium,
desos portan del llevant. Biasa. Lintemum sic dictum. ii. II
Ciutat de la isla de Cndia. Bieno. Biennus, i.

BIBER, m. Tela de Galcia dita aix del lloch BIFI, A. adj. Se diu del que t '1 llabi gros. Befo.

ahont est. Biber. Lintei genus. Labio, nis.


BIBE88A. f. Una de las dosas dels codyIs. Bibe- BIGA. f. Fusta llarga y grossa, regularment pera
sa. Bibesia, ai. formar los sostres en los edificis. Viga. Trabs, bis,
BIBINAT. m. polivra. lignum, i, columen, inis. ||
En lo mol del oli, fusta
BBLIA, f. Col-lecci dels llibres cannichs del quadrada mlt llarga, y grossa que aprela 'Is es-
vell y nou testament. Bblia, sagrada escrilura, lelras parlins pera exprimir 1' oli de la pasta. Viga. Tig-
sagradas. Biblia, se, codices sacri, sacrae paginae, sa- num, docus, i, arbor, oris, praelum,i.

cra scriptura, BIGA DE LA ESQUENA. ESPINADA.


BBLICH, ca. adj. Lo que pertany la bblia. BIGA TRAVESSERA. La quc's posa de travs. Viga
Biblico. Biblicus. traviesa. Transtrum, i.

TOMO I. ^8
no BIG DICCIONARI BIL
CONTAR LAS BiGAS. fr. met. fam. Tractar de unas dalt. Bigote. Mystax, acis, labri superioris pili. || lia-
cosas y atndrer altras. Mirar al cielo al techo, Bi. II
En la imprenta adorno compost de dos ralletas
mirar contar las vigas. Spectare lacunar. en figura de bigotis. Vigote. Mystax topographicus.
BIGADA. f. BIGATA. BIGOTI REBANxiNAT. Bgote la femondiia, Subre-
BIGAL. m. ter, espinada. tus, intortus mystax.
bgam. ra. Conjunt de bigas. Vigueria. Trabium CARER DE BIGOTIS, fr. fam. Curer boca per avall.
series. Dar de hocios, caer de hruces, besar el suelo, hocicar.

BIGMIA, f. Segon matrimoni que contrau lo Pronum cadere.


marit muller que sobreviu al altre. Bigmia. Big- CLAVAR PELS BIGOTIS, fr. met. Dir en presncia
mia, E. II
L' estat de un casat ab dos donas un de alg lo que no voldria ohir. Decir en la barba,

mateix temps de la dona ab dos homes. Bigmia, en las barbas, enf sus barbas ; echar en la cara,
Bigmia, digamia, se. echar decir en sus hocicos. Palam, coram, in os ex-
BGAMO. m. Casat ab dos dnas un mateix probare.
temps ab viuda, dos vegadas ab soltera. Bigamo. HOME DE BIGOTIS, loc. fam. Valent, grave. Hombre de
Bigamus, digamus, i. bigote, bigotes. Yir gravis, fortis.

BIGARRAR. v. a. Posar una cosa diferents lleparse'n los bigotis, expr. met. fam. Trobar
colors senyals sens orde ni concert. Abigarrar. De- mlt gust en alguna cosa. Chuparse losdedos. Delec-
pingo, is, variego, as. tor, oblector, aris.

BIGARRAT, DA. p. p. Ahigarrado, bigarrada, NO SER PELS sS BIGOTIS, exp. mct. fam. ab
gayado. Yariegatus. que 's prev alg, que no lograr lo que intenta
BIGART. adj. Nom injuris que's dna al reli- pretn. No te verds en ese espejo. Frustra laboras,
gis entremeliat. Bigardo, begardo. Bigardus, pro- oleum operam perdis. Dit en alabansa de alguna
et |j

tervus, procax. dona, que no ser per qui 's proposa, ja la demane
BIGASSA. f. auni. Vigaza. Major traps. per ell, b sia per conversaci. No se peina para l.
BIGAT. m. Llom de las cabalcaduras. Palomilla. Haud illi adservari.
Spinae prominentia in equis. PASSARSE LA LLENGUA PELS BIGOTIS, fr. mCt. fam,
BIGATA. f. Moneda de plata dels romans. Biga- Lleparse 'Is llabis. Relamerse. Ligurio, is, regusto,
ta, bigada. Biga tus, i. as, in os lambere.
BIGEST. m. BIXEST. PEGAR DE BIGOTIS, fr. CADRER DE BIGOTIS.
BIGOIS. f. Ninfa de Etrria que escrigu dels TENIR A FLOR DE BIGOTIS, fr. met. fam. Tenir mlt
Hams. Bigois. Nympha sic dicta. prop. Tener delante. Coram, palam, proxim habere,
BIGNCIA. f. Certa mesura de lquits usada en jam jamque adesse.
Yencia. Bigoncia. Mensura sic dicta. TENIR BIGOTIS, fr. met. fam. Mantenirse ferm, te-
BIGRNIA. f. Enclusa petita sobre de un banch nir constncia. Tener bigotes. Constantia et fortitudi-
pera adobar las ferraduras y claus. Bigornia. Incus, ne pollere. ||
Sr mlt valent y anims. Tener pelos
udis. en el corazon. Magno robore valere.
BIGORNIETA. f. d. Bigorneta. Parva incus. TENIR VOLER BIGOTIS, fr. met. Tenir gran dificul-
BIGOT. m. ant. bigoti. tat, sr mlt entrincada alguna cosa. Tener unas
BIGOTA. f. Corriola sens politxa roda ab forats pelos. Intrincatam, inextricabilem esse, ambagibus
al mitj. Vigota. Plana foraminibus trochlea. circumveniri.
BIGOTS. m. aum. Bigotazo. Grandis mystax. BiGOTS. ra. pi. ter. Bigotis.

BIGOTER, A.adj. ter. DEIXAT. ||


Sens compassi. BIGUETA. f. d. Vigeta. Trabecula, trabicula, ae,

MARE BiGOTERA. ter. La que tracta als seus fills tigillum, i.

sens ternura ni compassi vaqueta. Mala madre. BIJAU. f. Planta de Amrica que t las ramas
Prava genitrix. semblants las del pltano, forma uns brots ab unas
BIGOTERA. f. Tros de panyo cosa semblant fullas mlt amplas en lo mitj y al encontorn, los in-
que subjecta 'Is bigotis. Bigotera. Fasciola ad redi- dis cubren las casas ab eilas, y '1 cap quant plou.
gendos mystaces. met. fam. La llista de cuyro, que
||
Bijau. Planta sic dicta.
se sl posar junt la sola en las botas sabatas de BILA. f. ant. BILIS.
roba. Bigolera. Coriacia fasciola. |1
En las berlinas lo BILIARI, A. adj. Pertanyent la bilis, Biliario.
mitj assiento que's posa devant la testera. Bigotera. Biliarius.

In esseda scamnillus. | Cert adorno de cinlas que BILIGONORREA. f. Malaltia dels ronyons. Bi-
usavan las donas en lo pit. Bigotera. Ornatus mulie- ligonorrea, gonorrea. Biligonorreba, ae.

bris genus. BILIMBI. m. Un arbre de vuyt deu peus de alt,

TENIR BONAS BiGOTERAS. fr. fam. Sr hermosa una que's culliva en los jardins de Malabar y dna fruyt
ona. Ser bien parecida, tener buenas bigoteras. Pul- tot r any. Bilimbi. Malus indica fructu pentagono.

chra, decora facie, ore venusto, poUere. BILIS, A. adj. Colrich. Bilioso. Biliosus.

BIGOTI, m. y BILIS. m. Clera, bilis. Bilis, is, cholera, ae.


BIGOTIS, m. pi. Lo pel que surt en lo Ilabi de BILL. m. Veu inglesa que significa lo mateix que
BIR CATAL. BIS 211

)rojecte, petici, etc. Bill. Consiliam, li, inslilu- oposada un maneguet pera feria ballar ab dos dits.
tum, i. En una cara t una S, que guanya un lanio si 's
BILLAR, m. VILLAR. queda cap pera amunt, quant se deixa de ballar; en
BILLONALLA. f. ant. MONEDl DE VELL. la altra que vol dir posa altre tant; en la al-
una P,

BIMBALOT. m. Joguina de crialuras. Traveja, tra ni guanya ni pert, y en la altra una


una D, que
jugitee. Ludi instrunientiini. T que ho guanya tot. Perinola. Lusorium verticillum,
BIMEMBRE. adj. rel. Dit del perodoque cons- quadratus trochulus, manu rotabilis. Lo joch que [j

executa ab Perinola. Perinola, a;.


ta de dos parts membres. liimembre. Bimem- s' ell.

bris, BIROLLA. f. Gercolel de metall que's posa al cap

BIMESTRE. adj. Lo que dura dos mesos. Bi- dels bastons, ganivets, etc. peraque no 's gasten,

mestre. Bimestris. Birola,ca!i(]uillo. Contus,i, ferreuscirculus,annulus.

BINARI, m. arit. Nmero que consta de dos uni- BIROTINA. f. Seda de llevant de la qual en Ams-
terdam se'n f un gran comers. Birotina. Tela serica
tats. Binario. Binarius, ii. || ms. Comps que cons-
ta de dos moviments iguals. Binario. Binarius, ii. sic dicta.

BINATERA. f. nut. Cap prim y curt pera sub- BIRRETA. f. Solideu de Cardenal. Birreta. Ga-

jectar la vela cap fi de que no penje. Binatera. lantica, va, pileus, i.

Funiculus quo velum autfunis firmatur. BIRRETINS. m. pi. Nom de certs religiosos,

BINOMI, m. arit. Quantitat de dos membres units que desprs s' anomenaren humiliats. Birretinos.
pel senyal ms mnos. Binomio. Binobium, ii.
Birretini, orum.

BINSICA. f. med. Lesi, dany del enteniment BIRUL. m. ant. Lo rotllo que forma la mitja
fantasia, com lo que resulta de una mossegada de caragolantse sobre '1 genoll. Barul. Globulus, i.

un gos rabis. Binsica. Binsica, ae.


BIS. m. ant. Peix semblant la tunyina. Bisa,

BINTAMBAR. Bisa, aj. alatxa. sens fi. Caragol mlt curt que
m. Planta del Orient, que's diu II ||

abunda en sals purgants. Bintambar. Planta sic dicta. serveix pera engranar ab las rodas de un moviment
BIOGRAFIA, f. Histria de vidas particulars. yferlo anar mlt despay. Bissin fin. Torcularis cla-

Biografia. Biographia, . vus sic dictus.

BIOGRFICH, CA. adj. Pertanyent la biogra- BISNCIO. m. BEZANT.


fia. Biogrdfic. Biographicus. BISANT, na. adj. Natural de, pertanyent

BIGRAFO. m. Escriptor de biografia. Bigra- Bisncio, vuy Constantinopia, capital de Turquia.

fo. Biographus, i.
Bizantino. Byzantynus.

BIOMBO. m. Espcie de mampara de bastiment BISARRAIUENT. adv. m. BoDcameat, elegant-


que s' obre y tanca ab fronlissas, y sl servir pera men. Bizarramente. Elegantr, lepid, venust. ||

fr divisi en alguna sala, Biombo. Umbella, se. Excellentment. Bizarramente. Egregi, insignitr,
BIT. m. ter. bassa. S. optim. II
cKiosAMENT. ||
Yalentmcut. Bizarramente.
BIPARTIT, m. pot. Partit en dos trossos. Bi- Fortitr, generos, strenu. ||
Sumptuosament, ab
partido. Bipartitus. fausto y vana ostentaci. Bizarramente. Magnific.
BIQUINTIL. m. astr. Cert aspecte dels astres. BISARRIA. f. Garbo, gallardia. Bizarra. Splen-
Biqiiintil. Biquintilis, is. dor, is. II
Valentia. Valor, bizarra. Generositas,
BIRADOR. m. nut. Qui bira. Virador. Qui na- magnanimitas, animositas, atis. ||
Generositat, mag-
vem alio dirigit, funis tractorius nauticus. nificncia, Uuiment. Bizarra. Splendor, is, genero-
BIRM. m. viRM. sitas, atis, animi magnitudo. ||
Fausto, vana ostenta-
BIRAR. V. a. nut. Dirigir la nau. Virar. Navem ci. Bizarra. Fastus, us, fastuositas, atis, tumida
deflectere, all dirigere. ostenlalio.
BIRBADOR. m. ter. aixarcolador. BISARRSSIM, A. adj. sup. Bizarrsimo. Splen-
BIRBAR. V. a. AIXARCOLAR. didissimus, magnificentissimus.
BIRIBS. m. Joch de sort en que's posa '1 diner BI8ARRO, A. adj. Qui t bisarria. Bizarro. Egre-
sobre una de sas casetas, y s' executa trahent de gius, insignis, prajclarus. ||
uerms, galurt.
una bossa bolas billets ab nmero y figuras pro- BISAT. m. ant. Aucell. sacue.
porcionadas las casetas que hi ha en la taula del BISBAL, adj. Cosa de bisbe. Episcopal, obispal.
joch. Biribs, bisbis. Ludus aleu sic dictus. Episcopalis.
BIRIL. m. ter. anyell. BISBAT. m.Dignitat,territori dicesis del Bisbe.
BIRLAR. V. a. Matar ab un cop de escopeta, fona Obispado, dicesis. EpisGopatus,us, episcopi dioecesis.
altre instrument. Birlar. Prosterno, dejicio, is. ||
BISBE. m. Prelat superior de alguna dicesis,
Lograr 1' erapleo que altre pretenia. Birlar. Pra;ri- encarregat del past espiritual, y gobern de ia iglsia
piO, is. II
fam. TROMPAR. en sn districte. Obisp. Episcopus, i, pootifex, icis>
BIRLOTXO. m. Carruatge obert de quatre rodas. antistes, itis. ||
Peix fabuls, qye's fing sr semblant
Birlocho. Bheda, ae. un bisbe. Obispo. Ad episcopi formam fictus piscis.
BIROLET, ni. Pessa petita de fusta, que t II
Botifarra que's f del ventre del porch. Obispo,
aras iguals y remata en punta, y en la part obispillo, morcon. Faliscus, i, grandis botelius.
21^ BIS DICCIONARI BIX
BISBE AUXILIAR DE ANELL, y y de un vert obscur, las camas senzillas y la arrel

BISBE DE GRACIA, atit. L' anomenat pera ajudar al astringent N' hi ha de mltas espcies. Bistorta.
bisbe propietari. OMspo ausiliar de anillo, de titulo. Bistorta, serpentaria, a?, bulapathum, i.

Episcopus auxiiiaris, aut in partibus. bistur, m. Instrument de cirurgia pera tallar


FR BISBE. fr. Deixar alg sens diners. Pelar, fr incisions. Bistur, bcsturin. Novacula incurva.
descanonar, quedarse espadas. Pecunia exuere, exo- BITGULA. f. nut. La caixa en que's porta la
nerar, spoliare. ||
Estafar, trurer los bns ab en- brixula. Bitdcora. Pyxis, idis.
gany. Pelar. Admulilo, as, bonis spoliare, eraungere. BITAS. f. pi. nut. Dos fustas ab que s' asse-
II
Ocrrer dos un temps una mateixa cosa y aix gura la corda de la ncora aferrada. Bitas. Trabes,
'S diu: HAVEM FT UN BISB&. tigna quibus anchora; fune firmantur, innituntur. ||

LO MES TONTO ES B PER BISBE. ioc. fam. Deuota la nut. Dos fustas quadradas, rectas y grossas que
manya astcia ab que alg fa sn ft, afectant ig- pujan verticalment sobre las costellas de la nau fins

norncia, descuyt indiferncia. El que menos corre, la meytat del puntal del entrepont y de la bateria
vuela. Magis saepe simulantis quitem efficax est en las fragatas, y en ellas s' afirman los caps de las
labor. Quem credis Davum, OEdipus est. ncoras, quant se fondeja. Bitas. Tigna, quibus an-
sR PETIT PER BISBE, fr met. Tenir alg poch m- chorarii funes innituntur.
rit, no sr propsit pelempleo que posseheix BITLLA, f. Tros de fusta de un pam de Uarch,
6 pretn. Tener malos dedos para organista, ser muy tornejat en rod ab la basa ms ampla pera tenirse
bobo para alcalde; ser chico pjaro para tan grande dret. Bolo, birla. Bacillus, i, lusorius trunculus. ||

jaula. Ineptus muneri capiendo, irapar rei gerendae. met. Lo campanar que remata en punta. Torre.
BISBEJAR.V. n. fam. Desitjar lo bisbat y afec- Campanaria turris. i|
pi. Joch en que's plantan sis

tarr ayre y modals de bisbe. Episcopizar. Episco- ms bitllas en tres fileras. Se tira de certa distncia
patum ambire, episcopi mores gerere. ab una ms, y 's guanyan quant se fan curer que-
BISBS. m. BiaiBs. dantne una dreta. Bolos. Trunculorum ludus. Lo ||

BISCUTELA. Herba petita que fa una ms


f. petit, ab que jugan los minyons de poca edat. Chi-
camas pelosas primas, de un peu de altura, ab po- rinola. Trunculorum ludus.
cas fuUas, estretas per baix, de un vert pujat y quasi SURER LA BITLLA, f. met. ESTAR EN LO CANDELERO.
onejadas per las voras, mlt aspres y pelosas. Las BITLLAR. V. a. Entre carboners ficar al ull de
flors sn grogas y '1 fruyt consta de vaguetas rodo- la pila la llenya que han de calarhi foch.
nas y xafadas que's reuneixen per una vora y for- BITLLET, m. Paper pera comunicarse familiar-
raan com unas ulleras. Doblescudo, anteojo, Biscu- ment. Billete, esquela. Scheda, ae, cerae, arura. ||
Lo
tella dedyma. paper que entregan en las rifas ab nmero y condi-
BISEGA. f. BITSEGA. cions. Billete. Schedula, ae.

BISEXT. adj. BIXEST. BITLLO, BITLLO. m. adv. Denota la acci de


BISLLAURAR. V. a. Llaurar los sembrats al pagar en seguida. A toca teja. Protinus, statim, mox,
travs pera arrancar las arrels de las raalas herbas. absque mora.
Arrejacar. Lir, arrico, as. BITLLOT. m. Lo rey de bitllas. Diez de bolos, y
BISMUT.m. min. Metall de un color platejat un cuatro en lo dels noys. Primus lusorius trunculus.
poch roig que presenta en sa superfcie vegadas BIT. m. nut. Porta pera entrar lo crrech en
unas ayguas rojas blavas. Bismuto. Bismutum, i. la nau. Escotilla. Navis valva.
BISNAGA. f. Planta de dos tres peus de altu- BITOR m. Aucell de llengua mlt llarga, dit rey
ra, las fullas partidas menudament, las flors petitas de las guatllas, perqu las guia. Bitor, rascon, rey
y blancas en forma de parassol, y dels punxons se 'n de las codornices. Glottis, idis.
fan escuradents. Biznaga. Oreoselinum, i. BITSEGA. f. Instrument de boix de cosa de un
BIS. m. Bou salvatge. Segons Oudin es un ani- pam de Ilarch, de que 's serveixen los sabaters pera
mal salvatge de crin mlt llarga, un corn en mitj allisar y polir la vora de la sola de la sabata. Bisa-
del front, y en lo dems semblant al cervo. Bizonle. gra, brunidor. Buxea, vertebra.
Bisons, ontis. BITXER. m. ant. botador.
BISSONYO. m.
Aprenent, principiant, de poch BITXO. m. Qualsevol insecte. Bicho. Insectum,
coneixement en algun art ofici. Bizono, bozal. i.
II
met. La persona de figura ridcula. Vicho. For-
Tiro, nis. ma, facie ridiculus. ||
Pebrotet Ilargarut y picant.
BISSA. f. Moneda y pes de las Indias. Bisa biza. Pimienta, guindilla. Gapsicum, i.

Bisa, Si. MAL BITXO. Travs, entremaliat. Mal vicho. Impro-


BISSACH. m. ant. sessach. bum caput.
BISSO. m. ant. Peix. bis. BVARO. m. ant. y
BSTIA. f. bstia. BVERO. m. ant. gastor.
I BISTORT, A. adj. retort. BVORA. f. vi VORA.
BISTORTA. f. Herba de arrel retorta, de ahont BIXEST, m. ant. Any de 366 dias, que v de
prengu '1 nom; la flor purprea, las fullas ovaladas quatre en quatre anys, excepci del ltim de cada
BLA CATAL. BLA 213

I sigle; y
conts dos vegadas lo
cumplir
s'

las
anomena

S horas, 49 minuts
aix perqne Csar man que's
dia 24 de febrer, ab lo fi de
y alguns segons,
B1.A1ICH COM UNA TOFA DE NE. Blanco coMo
de la nieve. Niveus, nivalis.
BLANCH DE BABBA. BARBABLANCH.
el ampo

que tarda '1 sl en donar la volta, adems del 365 BLANCH DE CAP DE CABELLS. ConO. CapilCCanUS,
dias del any com. Bisiesto. Bissexlus, bissextilis, caputcanum.
intercalarius annus. ||
Dit dia en 1' any bixest. Bi- BLANCH DE LLET. Tela mH blauca y fina. Contray,
siesto, intercalar. Bissextus, intercalaris dies. cotrag, mories, de mories. Contracica tela.
BLANCH DE OU. CLARA.
BL. DEIXAR EN BLANCH, fr. Frustrar las esperansas de
alg. Dejar d uno en blanco. Spe aliquem frustrar,
BL,NA. adj. Tou, suau al tacte. Blando. Mollis, priclerire, pra;termittere.
suavis, blandus. [| Dit del pa tou ft de poch temps, LO BLANCH AL COSTAT DEL NEGRE RESSALTA MES. fr.

Tiernn, blando. Mollis, tener, recens. [] Pasts. Pas- fam. Cuanlo vias bajan las sombras, mas suben los

tosa, blando. Suavis, tener, mollis. Dit del temps ||


resplandores: lo blanco luce mas junto d lo negro.
amors suau, apacible. Templado, blando. Placidus, Albura ex nigri contentione magis emicat.
temperatus. ||
Fluix, pocb apte peUraball. Blando, NO DISTINGIR LO BLANCH DEL NEGRE. fr. Sr UH ig-

flojo. Lancus , iners. [| ant. Benigne de condici. norant. No distinguir de colores lo blamo de lo ne-
Blando. 3Iansuetus, comis, natura facilis. gro. Omnino insciura esse: vera falsis, rectum
BLADA. f. Arbre. Arce falso. Campestris acer. curvo non internoscere.
BLADER. m. ant. cruixidell. \\ m. Qui tracta QDEDARSE EN BLANCH, fr. No couseguir lo que's
en blat. Trigiiero. Frumentarius, ii, frumentator, desitjava. Quedarse alpiste en blanco. Spe deludi,
is. II
L' agavallador de blat. Triguero. Trilici accu- fraudari, frustrari.
mulator. || adj. Lo que's cria fa entre 'I blat. Tri- TANT SE me'n DNA BLANCH COM NEGRE. exp. mct.
guero. Inter sata natus. Explicala indiferncia ab que's mira alguna cosa.

BLAN, A. adj. ter. bla. No me dd frio m calentura: tanto se me dd por lo que


BLANAMENT. adv. m. Blandamente. Mollilr, vd como por lo que viene. i,QaiA ad me?
tener, bland. TIRAR BLANCH, fr. BLANQUEJAR.
BLANCA, f Moneda de vell que valia mitj ma-
. TIRAR AL BLANCH, fr. TIRAR A SENYAL.
raveds, y per temps tingu diferents valors. Blan- TOCAR AL BLANCH, fr. mct. Endevinar. Dar en el

ca. Blanca, ae, semiteruncius, ii. blanco, en el hito. Metam tangere, scopum attingere.
BLANCAL. adj. candeal. TORNARSE MS BLANCH QUE UN PAPER. fr. fam. Ma-
BLANCALL. m. Tros blanquins de alguna cosa, nifestar dit color en la cara per algun susto sor-
peladura, espay clapa de terra sens plantas. Blan- presa. Ponerse mas blanco que el papel, ponerse ama-
quizal, blanquecino, mancha blanca. Macula alba ste- rillo. Pallore aBci, suffundi, pallorem contrahere.
Ua; formam referens. BLANCH CR. m. BLANQUET.
BLANGARIA. f. Conjunt de roba blanca. Mante- BLANCOR, f. BLANCURA.
leria.Mapparum copia. BLANCS, A. adj. ant. blanquins.
BLANCS, SA. adj. Mlt blanch. Muy blanco. BLANCURA. f. La qualitat de blanch. Blancura.
Candidissimus. Albedo, albitudo, inis, albio, nis, albor, oris.

BLANGATXO. m. Lo que tira blanch. Blan- LA BLANCURA MIL FALTAS DISSIMULA, rcf. Denota que
quecino, blancazo, blanquizco. Albidus, subcandi- la blancura en las donas tapa algunas faltas. La
dus. blancura mil tachas disimula. Mille tegit candor mu-
BLANCH, CA. adj. Lo color ms clar que con- liebri in corpore mendas.
sisteix en la suma reflexi de la llum. Blanco. Albus BLANDEJADOR, A. m. y f. Lo qui blandeja.
color, albiscolor, candidus. ||
En los escrits lo vuyt BamhnJeante. Vacillans.
que's deixa pera umplir desprs '1 que '1
temps ha BLANDEJAR. v. a. ant. blandir. ||
balandrejar.
consumit. Laguna, blanco. Lacuna, ;c. ||
Qualsevol BLANDCIA. f ant. adulaci ||
blanura.
vuyt intermedi. Blanco. Intervallum, i. Entre BLANDIMENT. m. vibraci.

m
[|

slampers. frare. 2. Tamb la primera forma ||


BLANDIR. V. a. Murer, fr tremolar la llansa 6
e's posa en la prempsa pera imprimir lo full, la espasa ab moviment trmol. Blandir, vibrar, blan-
tara de ell que primerament s' imprimeix. Blanco. dear. Vibro, agito, as, torqueo, es.
Facies qn;c excudilur, primum exemplar in opere BLANDO. m. Atxa gran de cera ab un sol bl.
fypographicn. ||
nut. Se diu dels caps, etc. que no Blandon, ambleo. Cereus, i, fax, acis, tada, b.
estan enquitranats. Blanco. lbum rudentis extre- BLANET. m. d. Blandillo, blandilo. Liqudiascu-
mum. il
Home
de b. Blanco. Honoratus, probus, lus, blandulus, i.

probatus. Senyal fixoahont s' apunta'l tir. Blan-


||
BLANSSIM, A. adj. sup. Blandsimo. Lenissi-
co, hito. Scopus, i, meta, a;. Fi objecte dels de- [] mus.
sitjs accions. Blanco. Scopus, i, limes, itis. BLANOR, BLANURA,
f.

BUNCu COM UNA LLET. Blllco coMo la kchc. Lacteus. BLANQUAIR, V, a. ant. emblanquir.
214 BLA DICCIONARI BLA
BLANQUEIG, m. La acci y efecte de blanque- BLASFEMAMENT. adv. m. Ab blasfmia exe-
jar. Blanqueo, blanqueadura; y blanquicion, blanquect- craci. Con execracion. Execrabilitr.
miento, albarino, dealbacion se diu dels metalls avans BLASFEMANT, p. a. Lo qui blasfema. Blasfe-
de encunyarlos Dealbalio, nis. mante. Blasphemans.
BLANQUEJADOR, A. m. y f. Qui blanqueja BLASFEMAR, v. n. Dir paraulas injuriosas con-
emblanquina. Blanqueador. De albator, is, albarius,ii. tra Du 'Is sants. Blasfemar, votar, botar. Blasphe-
BLANQUEJADURA. y f. mo, as, Numen sacrilegiis violar, contumelias ore
BLANQEJAMENT. m. blanqueig. scelesto in Deum eflfundere. Malehir, vituperar. ||

BLANQUEJAR. V. a. Fr tornar blanch. Blan- Blasfemar. Vitupero , as, maledico, is , imprecor,


quear. Albo, dealbo, as, candefacio, is, lbum ali- aris.

quid reddere. ||
v. n. Mostrar alguna cosa sa blancu- BLASFEMAT, DA. p. p. Blasfemado. Blasphe-
ra. Blanquear. Candido, as, albeo, es, canesco, is. ||
matus.
Tirar blanch. Blanquear, tirar blanco. Albico, as. BLA8FEMENT. m. ant. BLASFEMO.

II
EMBLANQUINAR. BLASFMIA, f. Paraula injuriosa contra Du
BLANQUEJAT, DA.p. p. Blanqueado. Dealbalus. 'Is sanis Blasfmia. Blasphematio, nis, dictum Nu-
BLANQUER. m. Qui adoba las pells. Curlidor, mini coBtumeliosum, in Numen sacrilegum verbum.
mrrador y blanquero. p. Ar, Coriarius, ii, coriarius II
Injria, oprobi contra la reputaci de alg. Blas-
subactor. fmia, infmia. Blasphemia,ae. || Paraula injuriosa
BLANQUERIA. f. Maniobra del blanquer, Curti- alguna persona. Blasfmia. Convicium, ii.

duria, curtidura. Corii politio. || La oficina del blan- BLASFEMO, A. adj. Lo que cont blasfmia.
quer. Curliduria, teneria. Coriacea oBcina. ||
Carrer Blasfemo, blasfemador. Blasphemus, i, blasphemator,
barri dels blanquers. Curtidura, teneria. Coriario- is, Numinis obtrectator.
divini

rum vicus, callis. BLASI. n. p. de home. ant. blat.


BLANQUESA. f. ant. blngura. BLASMAR, v. a. ant. BLASFEMAR. II
Repndrer.
BLANQUET, A. adj. Blanquillo. Candidolus, al- Increpar, oprobiar. Increpo, as.

bidus, subaltus. || m. Plom reduhit pels vapors del BLASME, m. ant. y


vinagre una substncia semblant al guix per bla- BLASMOR. ra. ant. vituperi, nota, tatxa.
venca, y ms suau al lacto. Albayalde, cernsacalde, DONAR BLASME DONAR GRAN BLASME, fr. ant. RcpU-
plomo. Cerusa, ae, psymyphium, ii. Afeyt que usan ||
drer gravement fortament. Afear. Yituperare.
las donas pera semblar blancas. Blanquete. Fucus, i. BLAS. m. Art de explicar los escuts de armas.
BLANQUETA. f. Teixit bast de llana que sl Blason. Tessera?, scutariae, tesserarii , scati ars,

usrse pera frisas scientia herldica. Figura, senyal, pessa que entra
y escarpes de quilla y roda. []

Bla7iqueta. Textum laneum. en r escut. Blason. Insigne, is, gentilitium, ii.


||

BLANQt,NA.adj. ter. S' aplica al molt. Blan- met. Honor, glria. Blason. Honor, is, glria, ai.

co. Albus, candidus. Armas de llinatge. Blason. Icon scutaria.

BLANQUILLA. Moneda de Marruecos, que val


f. BLASONADOR, A. m. y f. Qui's jacta vanagl-
cosa de cinch quartos. Blanquilla. Asses duo cum ria. Blasonador, jactancioso. Gallo, nis, salacon, is.

quadrante. BLASONAMENT. m. ant. JACTNClA.


BLANQUILLO. adj. S' aplica al soldat. Blan- BLASONANT. p. a. Qui blasona. Blasonante.
quillo. Albidulus miles. Jaclator, is, jaclans.

BLANQUIMENT. m. ant. emblanquiment. jj Lo BLASONAR. V. n. Disposar 1' escut de armas.


blanqueig del metall avans de encunyarlo. Blanqui- Blasonar. Sculum disponere, designar. || Jactarse,
cion, blanqtieacion, blanquecimiento. Dealbatio, nis. vanagloriarse. Blasonar. Glorior, aris, sese praeco-
BLANQUINS, A. adj. Lo que tira blanch- niis jactare, sua ipsius prajconia canere.
Blanquecino, blanquizco, blanquinoso. Albidus, su- BLASTEMAR. v. n. ant. blasfemar.
balbus. BLASTAMAMENT. m. ant. blasfmia. ||
male-
BLANQUIR. V. a. EMBLANQUIR. BLANQUEJAR. ||
dicci.
BLANQUissiM, A. adj. sup. Blanquisimo. Can- BLASTOMAR. V. n. ant. blasfemar. ||
malehir.
didissimus, albissimus. BLASTOMAT. p. p. de BLASTOMAR.
BLANQUIT, DA.p. p. ant. emblanquit. BLAT. m. Herba que's cultiva generalment en
BLANURA. f. Blanor, qualitat de bla. Blandura. Europa, y fa una espiga plena de grans continguts
Mollimentum, i, teneritas, atis. ||
Suavitat, afabili- en dos bolls pellofetas, sn durs y forts y de color
tat, agrado. Blandura. Blanditia, ge, blandimentum, de or quant estan madurs. Serveixent pel principal
i. II
Delicadesa, deleyte. Blandura. Delectamentum, aliment de la persona, reduhits farina de que 's f '1

i, moUilies, ei, voluptas, atis. |]


Templansa del temps pa. Trigo. Triticum, frumentum,i, ceres, eris. [j
pi.

hunit. Blandura. Suavitas, atis, temperies, ei. La ||


Los sembrats. Sembrados, trigos, panes. Sata, orum.
que causa la rosada. Relente. Lentor, is. BLAT BLANCAL. aut. y
BLASFEMABLE. adj. excrable. BLAT CANDIAL. Lo de miUor qualitat. Candeal, can-
BLASrEMADOR, A. m, y BLASFEMO. f. dial, trigo blanco. Siligo, inis, far, aris, olyra, aj.
BLA CATAL. BLE 215
BiiT CDTT. Lo qne's menja cuyt. FrangoUo. Ex m. Lo verdanch senyal de dit color que resolta de
tritico pulmentum. algun cop contusi. Cardenal, ramalazo. Yibex,
BLAT DE wsK LLUNiL. loc. met. Subjectc senzill y icis, livor, oris, insignita, orum. j|
adj. met. fam,
fcil de sr enganyat. Buen Juan, Juan de buena al- ter. MENTIDER.
ma. Horao simplex incautus. ||
Apocat, que fcil- BLAU DEL CEL. Lo ms clar. Azul celeste. Caruleus,
ment se presta tot quant pt fr ell. Juan Lanas. caisius, cyaneus color.
Parvi animi, pusillanimis. BLAU DE AMPOLLA, y
BLAT BORT. TRATGERA. 2. BLAU TURQci. Lo fosch mlt eixil. Azul turquiy
BLAT DE MORO. Dil en alguuas parts moresch y en turquesado. Subcaeruleus, cBruleus, gravis.
altras pans, encara que aqueix es una llavor mlt BLAUHET. m. Planta de la altura de tres peus,
una canya regularment de una cana
diferenl; f ramosa, ab blancas y groguencas pel re-
las fullas

ms de alta, ab nusos de ahont surten unas fullas vs, plenas de puntas: las flors blancas, lo fruyt una
llargas, que rematan en puntas. F unas panoUas, tavellela quasi rodona y plana, que cayguda queda
cubertas de grans rodons del tamany de ciurons," en sn lloch una espina, la qual aix com I fruyt
comunmentde color de palla y se'n f pa en algunas v madurant s' allarga y endureix. Se creu que sos
parts de Espanya. Maiz, trigo de indias, zara. Mil- polvos serveixen contra las mossegadas dels gossos
lium indicum, zara, x. rabiosos, Aliso, espina de perro, ciana. Cynacanlha,
BLAT DEL DIABLE. BLAT BORT. 03, cyanus, i, spinosum alissum, I
adj Un poch
BLAT EN HERBA. loc. Ponina. Messes virentes, sa- blau, Algo cerleo azul. Subcaeruleus, subcaerulus,
ta, orum. (] ter, INDI, NYIL.
BLAT FORT. Lo que f la aresta negra. Arisprieto, BLAVEJAR. v. n. Tirar blau. Azulear. Caera-
trigo fuerte. Nigris aristis instruclum triticum. leum apparere, caeruleo infici colore.
BUT MASCAR, ter. BLAT ORB. BLAVENGH, CA. adj Lo que tira blau, Azu-
BLAT MESTALL. Lo mesclat de xeixa y sgol. Trigo, lado, azulino, garzo, azuleneo. Parlant dels objectes
centeno. Triticum secale. de histria natural. CBruleus, subcaeruleus.
BLAT NEGRE. aut. FAJOL. BLAVET. m. BLAHET. 2,
BLAT ORB. Lo que t 'Is grans plens de una pols BLAVOR, f. La qualitat de blau. AzuL Cseru-
negra en Uoch de farina. Tizon, alhena. Rubigo, inis, leum, i,

adustum triticum. BLAVURA. f, ant, blau.


BLAT BOIG BOJAL. Lo que t 'Is grans rojenchs. BLAY. n. p. de home. Blas. Blasius, ii.

Ruhion. Ruhens triticum. BL. m. Mecha de cot pera fr llum, Torcida,


BLAT SGOL. Blat dc una espiga estreta y ms llar- mecha. Ellychnium, ii, mergulus, i. || ant, broch be
ga que la comuna, gra ms petit y color cendrs. LLUMENERA,
Centeno. Secale, is. BLEDA. f. Planta de hort, de fullas amplas, gros-
BLAT TORT DEL SGOL. Gra de la figura de un espar sas, Uisas, sucosas y acanaladas, per de mlt poca
de gall ab tres eslrias longitudinals, groguench de substncia, Acelga. Beta, ai. m. met. Tonto. Papa-
|1

dins y pardo violat de fora, de sabor agre un poch moscas,papanatas, papahuevos, ave zonsa. Hebes,
desagradable. Cornezuelo, centeno corniculado. Scle- etis, bardus, i.

rolium clavus, clavus secalinus. PLANTAM LA BLEDA AL CLATELL, BXp. met. DenOta
BLAT TOSELL. Lo quc uo t espigas. Chamorro. la resistncia que f alg en crurer alguna cosa.

Aristarum expers triticum. Me la claven en- la frente. Credat judaus Apella,


AJAUBERSE 'l BLAT. fr. Incliuarse las espigas fins BLEDARAVE. f. REMOLATXA,
terra. Encamarse, echarse los panes. Segetes depri- BLEIRAR. V. n. PANTEIXAR.
m, progravitate aut violentia iclinari. BLENGAS. f. pi. Las banyetas que apuntan al
NO DIGAS BLAT QCE NO SIA AL SACH Y ENCARA BEN LLI- ciervo y altres animals. Cercelas. Erumpentia cor-
GAT, ref. que adverteix que no hi ha seguretat en nicula cervi, etc.
las cosas per mlta confiansa que's tinga. De la mano BLENERA. f. Lo canonet canelela ahont se po^
la hoca se pierde la sopa; no digas oliva que no sea sa '1 ble pera fr llum. Mechero. Myxos myxus", i,

cogida. Inter os etoffam; inter manum et manum. lucernae rostrum, rostellum. Herba medicinal, de |1

TENIR TOT LO BLAT EN HERBA. fr. Tenir lo cap vert arrels perpendiculars, blanquinosas, la cama dura
poch seny. Estar barrenado de cascos. Mentis inops, y cilndrica, de cinch sis peus de alta, y cuberla
tibicinibus nibil mentis est. com tota la planta de una borra blanca cendrosa
TORNARSE ORB LO BLAT. fr. TornarsB pols negre. mlt alapahida. Gordolobo, verbasco, candelaria. Ver-
Alhentarse, alizonarse. Rubigine corripi, corrumpi. biscum, i, phlomos, i, phiomis, idis.

BLAU, VA. adj. Lo que es de color semblant al BLERMAR. V. a. ant. blasfemar. ||


vitdperab,
del cel quant est ser. N' hi ha de vrias espcies BLET. m. Espcie de creixen bort, blanch y ber-
segons es ms mnos pujat. Azul y cerleo quant mell: es mlt inspit. Bledo. Bliltus, blittum, i.

s' aplica las ayguas del mar, rius estanys. Cae- blets db paret, morella roquera.
ruleus, glaucinus, cyaneus. U
met. ant. envbjs. || NO sbhs'ndna dnblbt. exp. met. No $e me'n d-
,

21fr BO DICCIONARI BO
na res. No $e me da un bledo, un pil un clavo. Ni- ARRMAT ALS BONS Y SERS UN DE ELLS. ref. Dcnola
hili facio, habeo puto. que ab la freqncia s' aprenen las costums. Anda
BLIDAR. V. a. y derivats, olvidar. con viejo y te dard buen consejo. Cum sancto, sanclus
BLINDA, f. mil. Conjunt de ramas, arbres eris.
tronchs units uns ab altres pera cubrirse del foch AIX VA B. fr. Denota seguir una cosa prosperant.
enemich. Blinda. Yallum, i. Eso va bien. Res bene se habet.
BLINDAR. V. a. Construir blindatge. Blindar. B B VL DIR BOIG. loc. fam. MASSA B VL DIR ASSE.
Confugium ex trabibus adversus missitia tormentaria BONA NIT Y BONA HORA. loc. pera dcspcdirse la nit
conscere. y salutaci familiar quant en la nit se troba 'sdes-
BLINDAT JE. m. mil. Resguart format de bigas, pedeix de alg. Buenas noches. Placidam tibi noctem
taulons ramas disposadas en pla inclinat pera de- precor. 1| met. Dna entndrer que no's pt evitar
fensarse de las bombas, granadas, etc. Blindage. ja naturalment alguna desgrcia. A Dios, volo. Heu,
Gonfugium ex trabibus adversus missitia tormen- proh evanuit; nulla est redemptio.
taria . BONS LLETRAS, pi. La gramtica, retrica, poesia,
BLITIRI. m. PaiNGIPINT, APRENENT, NOVICI. histria y antiguitats vria erudici. Buenas letras
BLO. Nom contret de ab y lo. Con el. Cum illo. bellas letras, humanidades, letras humanas. Disciplinse
BLONDA, f. Espcie de puntas de seda. Blonda, arum, humaniores litterai.
Reticulata taenia, vitta, . H La estreta. Blondina. BONAS TARDES, m. adv, pera saludar la tarde.
Augustior taenia reticulata. Buenas tardes. Fausta vobis ser.
BLOQUEJAR, v. a. Sitiar una plassa. Bloquear. DE B. exp. fam. De veras. Quidem, mehercul,
Obsido, is, obsideo, es, circumcludo, circumclau- serio. II
De ferm. De firme. Firmitr. ||
loc. Ab tota

do, is. veritat. Con toda verdad, fe mia. Mehercul, veris-


BLOQUEIG, m. Lo siti que 's posa tir de can sim.
en una plassa pera que no hi entre res. Bloqueo. DE BONAS EN BONAS. m. adv. Sns repugnncia. De
Obsidio, nis, obsidium, ii. buenas a buenas, de bueno d bueno, buenamente, d
buenas. Spont, libenter, grato animo.
BO. DE BONAS DE MALAs. m. adv. Quieras no quieras.
mal que te pese. Velis, nolis.
B, NA. adj.Lo que t bondat. Bueno. Bonus, DE BONAS SE 'n donan. fr. Competir ab altre, igua-

probus. II
Senzill, de bon natural. Bueno. Bonus, larlo en alguna prenda, habilitat, etc. Medir lanzas.
simplex, sincerus. ||
Ulil, propsit per alguna co- equiparan. || S' usa quant los que tractan alguna
sa. Bueno, apto. Aptus, idoneus, utilis. H
Gusts, cosa sn igualment destres y astuts. Entre bobos an-
agradable, divertit. Bueno. Jucundus, gratus. Lo
|| da eljuego. Par pari refertur.
que no s' ha malms. Bueno. Non inutilis, non des- DONAR ALGUNA COSA DE B. fr. Pondcra '1 desitj

picabilis, mediocris. ||
Saludable. Sano, bueno, salu- vehement de lograr de que succehesca alguna co-
dable. Sanus, salutaris. ||
til, convenient, com: es sa. Dar algo bueno, un brazo, una mano, un de-
B pasejar, escrurer. ttewo.Conveniens. ||
Ab salut. do. Quidpiam vel preliosura dare.
Sano, bueno. Valens, benevalens. [|
Gran, mlt, com: DONAR B DE RRER. fr. Causar ganas de rurer.
BON rato, BON tros. Bueno, uew.Magnus. ||
Finalment Hacer reir,escitar risa. Risum movere.
aquest adjectiu t sentits tan diversos y conformes ENCARA B. fr. ex. fam. Aun fortuna. Minimum ex
ala naturalesa dels substantius, que'ls pt caliicar malis.
tots;com: bon soldat, bon lladre, bona gana, bona ESTAR AL B. Estar en lo punt de alguna cosa. Es-

f, bona boca, bona casa, etc. adv. de m. Bastant. ||


tar en lo vivo. In medio esse.
Bueno, bastanle. Sal, satis, sufflcit. || interj. pera ESTiGAN BONS. expr. de despido. Pdsenlo bien,
aprobar alguna cosa, y proferida irnicament pera queden Vdes. con Dios. Conservar digneris.
reprobarla. Bueno. Obtim, quidem. || Lo ms viu
y FR B. fr. Tenir bona disposici, simetria ador-
fort de una acci,
punt principal de una funci.
'1 no. Parecer bien. Bell apparere.
Calor, fuga. Yehementia, se, ardor, oris, vis, is. FR BONA ALGUNA COSA. fr. met. Eixime respon-
abonas. m. adv. Voluntriament, A buenas, de sable. Hacer buena alguna cosa, abonaria, crrer por
grado. Spont, ultr, libenter. mano cuenta de uno. Probo, as, pro aliquo respon-
AHONT bona. exp. fam. A donde va? donde bueno? dere.
que aires iraen V. por ac' nde t habemus? un- LO B Bs QUE. exp. fam. Lo bueno el caso lo mas
de venis? quo vadis? particular, estrano notable es que. Quod mirum est,
anar la bona de d. fr. Confiar vanament. Al quinim, quin potis.
estricote, al relortero, mal traer. Nimis fiducialitr LO QCE ES B PEL FETGE ES HL PER LA HELSA.
se gerere. ref Denota que no tot lo que's pt aplicar unas
ANAR b6. fr. Anar prsperament. Irhumobien, cosas se pt aplicar altras. Lo que es bueno para el

ir buen vienlo la parva. Prosper agi, aliquid bene higado es malo para el bazo; con lo que Sancha sana,
e habere. Marta cae mala; lo que sana la boca, enferma la bolsa.
BO CATAL. BOC 217
Non omnibus omnia prosunl; quie aliis grala, aliis dus, gratus dies. ||
Salutaci del demal. faenosdias.
irijucunda. Salve, adsit tibi Deus, precor tibi fausium diem.
LOS BONS se'n VA.N Y 'lS DOLENS SE QEDAN. loC. LoS BON HOME, PEU DE AQU NO PASSA. exp. fam. Bucn
huenos se van y los ruines quedan. Moris oplim rapit, hombre per mal sastre. Candidus, sed ineptus.
deleriora relinqait. DE BONS 1 PRiMEAS. m. adv. Sns reparo, preci-
MASSA B VOL DiK AS^! ref. Dcnota qu no's pt de- pitadament. Sin mas ni mas; secas y sin llover. Te-
mostrar massa bondat als que'n poden abusar. Ba- mer, inconsull.
y comeros han las moscas.
ceos miel Familiaris domi- PER BONA ORDENACI, loc. aut. Coutraposat lo de
nus servum ericit siiperbum. pura necessitat. Por buena ordenacion.
Ms BO. adj. comp. Mejor. Melior. QUANT ES BONA MAY v SOLA. ref. Ensenya que als
MS VAL POCU Y B QUE MLT Y DOLENT, fv. met. MaS homes regularment no'ls v una desgracia sola. Bien
mTen dos bocados de vaca, que siele de balata. Parum vengas mal, si viens solo. Felicem hoc malo me, nisi

boni prestat quam multura pravi. alia succedani.


NO DEix.VRLO B PELS GOSSOS, fp. Levantarlc nno BOATO. m. Ostentaci exterior. Boato. Pompa,
la paleilla, ponerte de lodo, echar las temporali- ai, oslentatio, nis, apparatus, us.
dades, poner banderiUas. Probris et conviciis aliquem BOBAtA. f.
y
proscihdre, obruere. BOBANSA. f. aht. BOBERIA. | VANAGLORI, VANI-
NO ES B SIN PERA MENJAR, loc. No ser bueuo sino^ TAT. ^ .
.,,,,
para si. Intas sibi canere^ BOB*^^' iadj. anT. bobo.' ||
vanaglors!
NO SR B PERA PNDREl NI PERA COVAR. fr. HCt. B^irZA'nn:'l^T^ adv. m. ant. vANAGLORiosA-
S'r'intil per tot. No ser jmra silla ni para albrda. MENT.
Omnin ineptum, vel ad nihil aptum esse. BO^NZRi^^. V. r. ant. vnglT)rarse.
N TENIR LA BONA. V. met. No cstar de bon humor. BiBtJA'iv'T. ra. adv. Fent lo hoho. Bobeando,'
No eslar con sus alfilercs, no estar grcia en casa, estar tontamente, insulsamente. Stult, insipienir, insuls.
*

mal tempada la (juitarra, no estar la Magdalena para BOBEJAR. V. n. Fr lo boig, dir tonterias.
tafelans. Non lBtum esse; fastidi affii, haud affa- Bohear. Inepo, nsipo, is, insipienir agre. []

bilem esse. Gastar lo temps en cosas vanas intils. Bobear.


PEGARSELA DE B AMiLLOR.fr. fam. S' usa quant Desipio, is, vanis temps fallei-e.

los que tractan alguna cosa sn igualment destres y BOBERIA. f. Necedad, tonteria. Boria,'bobada'.
astuts. Entre bobos anda el jitego; 'cul mejor. So- Stutti,' ai, fatutas, atis, inepti, arm.
lei's uterque lusor neutrum fallit. BOBO, A. adj. Qui t pcli enteniment. Bobo.
SALVARSE LLIUUARSE DE DNA Y BONA. SalT del bar- Fatuus, stultus, insipiens. [| Gracis. Gracioso, boo.
ranco. Evadis emergeVe, discrimn evadere, scop- Miraus, i.

los prsetervehere. ENGANYA BOBOS. loc'.' S diu'd qalsvo cosa, que


SR B PERA LLAN6AR. fr. Solo cs bueno para ser tenint mlta aparincia, es de poca substncia va-
pxhado la calle. Nihil valet nisi ad ignem. lor. Ciega yernos, engana bobos. Inanis pompa.
SR B PERA TOT. fr. Ser bueno para lodo, ser para QUANT LO BOBO VA AL MERCAT LO MERCAT ESTA ACA-
silla y albrda, ser de monle y ribera. Dextrum pe- BAT, ref. Adverteix que es convenient fr las cosas
dhi* in calceo, siliistrut in pelvihabereV en temps oport. Cuando elnecioes acordado, el'm'er-
SR masSa B. fr. Sr ab excs pacfich, condes- cado es ya pasado. Sr sapiunt phryges.
sendenl, sufert etc. Ser demasiado bueno. Optimura, LO BOBO TOT HO SAB FR FINS AL TEMS DE MEneSTER.
pacatissimum esse. ref. Todo el bobo sab hacer hasla que se ha menester.
TANT B VOL DIR BURRO. loC. MASSA B VOL DIR ASE, Omnia in opus sint agis.
TANT DE B. m. adv! Ojal. Ulinam, dii facerent. BOB. m. Dolsos que's dnn ' las criatrs.
TENIR LA BONA. fr. met. Eslar de humor. Eslar Chochos. Cupdia;', arum, dulciariaj' orum.
grada en casa; estar de chunga, dechirinola, de buena, BOBOYA. f. BABOYA.
de gaita; pisar buena yerba. La;tissimum, hilarissi- BOCA. f. Part de la cara de la "persona y de
miim esse. tols los animals per ahont se menja y 's des-
TOT LO B COSTA. loc. Denola que las cosas bons pedeix la veu etc. Boca. Os, oris, bucca, x. En- ||

coslan mlt traball. Nunca mucho cosl poco. Cons- trada de algunas cosas, com: la boca delforn, de ca-
lilil exiguo nunquam res magna labore. n, de carrer, etc. Boca. Os, oris, aditus, us. Ober-
||

VA DE B? Va de veras? lla ne? ad populum phale- tura, forat, com boca de terra. Boca. Chasma, alis|
ras? hiatus, us. [|
met. lls.' || Bebenda, gust ds licors.
BON. adj. Terminaci de bo quant preceheix al Boca. Sapor, oris. |j met. La persona animal qu^
substantiu mascul; com bon dia. Buen. Bonus. 's dna menjar. [Boca. Edens, comedens, tis. En ||

BONANiT GREsoL. loc. fam. Quc ha desaparegut los rius la part per aboni enlran en la mar. Boca.

repenli'nilinl alguna' cosa bona. Buehas nochescuar- desembocadura. Fluminis oslium. ||


En lo joch de la
ta. argolla, la pari d ariefl, qufe' t las "barras pef
ahont ha de entrar la bola.' W^o: Os, 'oi'?l;'bs1ii1i); ij,

MOTO I. 29
218 BOC DICCIONARI BOC
BOCA AMARGA QIE MEXJA FEL, NO PT ESCUPIR MEL. AB TOTA LA BOCA. 111. adv. Ab lta claredat. A boca
rei. Denota que cada hii parla de las cosas segons llena, abiertamente. Apert, sine ambagibus, ore ro-
lo prolit dany que ha tret de ellas. Boca con duelo tundo, pleniori.
no dice bueno. Quisque judicat prout est affeclus; ab AB UN PAM DE BOCA. m. adv. Adalat, ab gran desitj
iralo, verbum ne expectes bonum. afany. Desalado, con tanta boca. Anxius.
BOCA DE CALAIX, DE DRACH DE RAB. loC. fam. La DEMANAR DE BOCA. fr. BOCA QE VLS. CtC.
que es mlt gran. Boca de espuerta, de costal. Pa- ANAR AB LA BOCA BADADA, fr. ANAR ADALAT. jj fr. met.
tulum, patens, diductum os. ant. Desitjar sumament alguna cosa. Beber los vien-
BOCA DE CANDELERO. loc. Lo canonet candeleta los por alguna cosa, abrir tanta boca, echar la lengua

ahont se posa '1 bl pera fr llum. Mechero. Myxos, iin palm de lengua. Vehementissim cupere ; sum-
myxus, i, lucernae rostrum, mo conatu petere, ambire, sitire.

BOCA DE FOOH. Arma que's carrega ab plvora. Boca, ANAR EN BOCA DE TOTHOM, fr. Deuota sr mlt px-
arma de fuego. Igneum bellicum tormentum, arma blica y sabuda alguna cosa. Ser publico. Nemini ig-
ignifera. notum esse.
BOCA DE GAiG. Qui parla ab tanta blanura que ape- BADAR LA BOCA. fr. Abrir la boca. Rictum deducere,
nas s' entn, que quant parla salpica ab la saliva. os aperire.
Boca de gachas. Ore blandus, humidus. CALLAR LA BOCA. fr. met. No dir res. Callar la bo-
BOCA DE iNFiRN. Dit del qui blasfema y diu mltas ca. Musso, as, ne hiscere quidem.
malediccions. Boca, lengua infernal, Carretero. Exi- CURER BOCA AVALL. fr. CAURER DE MORROS.
tialis lingua. 1|
met. Paratge de ahont ix mlt foch 6 CRIXER LA SALIVA EN LA BOCA. fr. mct. Trobar gran
calor. Boca de infierno. Inferni hiatus. gust en alguna cosa. Hacerse agua una agua la bo-
BOCA FORTA, DUR DE BOCA. Se diu del caball que ca. Appetitum excitari.
t certa duresa en ella, de modo que la embocadura cusiRSE LA BOCA. fp. met. No respndrer paraula.
no li fa l'efecte corresponent. Boca dura, boquiduro, Coserse la boca, no abrir la boca, no decir esta boca es
duro de boca. Ore durus. mia. Silere, obmutescere.
BOCA DEL BOT. La garra per ahont s' umple 6 vuy- DELICAT FLUIX DE BOCA. Se diu dcl caball que per
da. Piezgo, boca de pellejo. Amicinum, i. tenir alts y tallants los assientos, t poch apoyo en
BOCA DEL COR DEL VENTRELL. BOCtt del BStmagO. ells y no pt sufrir lo mos. Bocablanda, boquimuelle,
Stomachi faux. blando de boca. Ore tener.
BOCA DE PINY. La petita y agraciada. Boquita, LA BOCA NO VLNOVAS. fr. LO VENTRE NO MIRA BADONS.
boquilla. Buccula, aj, osculum, oscillum, i. DE BOCA. m. adv. ab que's moteja al blasonador
BOCA DE TABAL. BALADRER. que no fa ms que enrahonar. De boca, de pico; el
BOCA MUDA, MAY FO ABATUDA, fef. Declara la ven- mal del milano, las alas quebradas y el pico sano. Ver-
tatja y bons efectes que produheix lo callar y 'Is bis, non factis, ore tenus. ||
de paraula.
mals resultats del parlar sens necessitat. Al buen DE BOCA EN BOCA. loc. que dcuota que una espcie
callar lo llaman Sancho; en boca cerrada no entra mos- s'escampa dihentla uns altres. De boca en boca.
ca. Tacere praestat philosophis quam loqui; sapiens Uno alii dicente.
est qui tacere novit; nuUi tacuisse nocet: nocet esse deixarlo AB LA PARAULA LA BOCA. fr. met. Anar-
locutum. sen sens voler escoltar qui enrahona. DejarJe con
BOCA PER AMUNT. m. adv. Boca arriba. Supinus, la palabra en la boca. Loquentem discessu interrum-
resupinus, recto, erecto ore. pere.
BOCA PER AVALL. m. adv. Boc abajo. Verso, inver- dir AB MITJA BOCA. fr. fam. Oferir alguna cosa sols
so ore, deorsm. per cumpliment. Decir alguna cosa con la boca chica,

BOCA QUE NO PARLA. Du NO LA . ref. Deuota que gastar pastillas de boca. Verbo tenus aliquid promit-
no's remedia la necessitat oculta. Boca que no habla tere.
Dios no la oye. El que no Hora no mama. Tacitur- DIR ALG TOT LO QUE LI v A LA BOCA. fr. fam. Par-
num os, Deos non facit audientes; petite et accipie- lar mlt y sens consideraci. Irse de boca, irsele
tis. alguno la boca, decir uno cuanto se le viene la boca;

BOCA. QUE VOLS, COR QUE DESiTjAS. fr. Abundant- despotricar. Inaniler et inconsiderat loqui, garrire.
ment. Quequieres boca. Affluentr, affatim. A me- || 1)
Parlar fort, jurant y perjurant, enfadat, snsatn-
dida de sn gust. A que quieres boca, d pedir de bo- drer lo que diu. Echar de la oseta, por las de Pa-

ca. Ex animi sententia, peroptat. via. Blatero, vocifero, as ; immoderat, procaciter


BOCA TERRS A. BOCA PER AVALL. loqui.
'1
BOCA TOVA. ter. BOCA DE GAIG. DIR DE AQUELLA BOCA. fr, fam. ab que's pondera
1 BOCA DE CAN. m. adv. De mlt prop. A boca de mal que alg diu. Echar de, por aquella boca. Su-
cnon dejarro, Proxim, comins. perb, insolenter loqui ; injurias, convitia evomere.
i BOCA DE FOSCH DE NIT. m. adv. Al noclucer EN BOCA TANCADA NO HI ENTRA MOSCA NI ALADA. ref.

& boca de noche. Yesper, subvesperum, subnoctem. BOCA MUDA, etC.


i BOCA PLBA. m. adv. y EN LA BOCA DEL DISCRET LO QE ES PtJBLlCH ES SECRET.
BOC CATAL. BOC 219
ref. Encomana reserva y prudncia en lo parlar.
la NO TENIR PROU BOCA. Denola que s' alaba
fr. iiict.

En la boca del discreto lo que es pilbUco es secreto. Pru- mlt alguna cosa. Hacerse bocas lengnas. Laudibus
denli secrelum coramittere tutum est. Prudenler exqiiisitis extollere, exquisitissimis verbis aliquid

tacilus quod scit nescire videtur. laudare.


Ksr.ALrARSE DE BOCA. fr. iiiet. Proferir paraulas des- NO TEXHl UN NO EN LA ROCA. fr. met. fam. NO SABER
compassadas. Calentrsele uno la boca la lengua. DIR QUE NO.
Irasci, eirrenalc loqui. PUNT EN BOCA. cxp. ab. que's prev 1 silenci. Pun-
ESTAR AB LA BOCA OBERTA BADADA, fr. met. Que- to en boca, chiton. Sile, tace.

dar admirat de alguna cosa. Estar quedarse con Ja QUKDARSB AB LA BOCA BADADA OBERTA, fr. fam. Que-
boca abierta. Stull mirari, siupefaclum esse, inten- darse susps sens poder parlar quant deuria. Apor-
to ore aspicere. rar. Uiereo, es, obmutesco, is.

FR BOCAS. fr. y QUE NO TENfi BOCA? exp. que reprn al que no parla
FERSE BocADAs DE ALGUNA. COSA. fr. msl. Jactarse, quant du. Ests mudo? tienes lengua? Non vis loqui?
alabarse. Echar bocanadas. Sese tumid jactare; de es ne mutus?
se gloriosius priedicare. |1
Contar valenfias falsas. RENTARSE LA BOCA GLOPEJANT. fr. Enjuagar. Os
Blasonar del arns. Blatero, as, verbis inanibus vir- abluere, colluere, purgar.
tutem
tu jactare ; verbis, non faclis virtulera ostentar. TAPAR LA BOCA. fr. met. Fr callar, convncer. Ta-
Fer alarde, jactarse de noblesa. Echar bocanadas, par, cerrar la boca. Alicui silentium imponere, indi-

i que
har sangre por
ctare.
LLEVAR TRCRER DE LA BOCA.
altre volia dir. Coger la
la boca. Genus

palabra de
et proavos inepl

fr. Anticiparse lo
la boca. Alte-
cere ; aliquem ad silentium adigere.
alg que seguesca sn
tenia en contra.
silentiumque captar.
Ganar
||
parer dissimulant
la boca. Alicujus

Sobornar. Tapar
1|
Reduhir
lo

consensum,
la boca, su-
que

rius sermoneni occupare. bornar, cohechar. Pecunia linguam adstringere, lar-


RESPIRAR PER BOCA DE ALTRE. fr. fam. Dir lo que al- gitionibus corrumpeie, largior, iris.

tre ha suggerit. Hablarpor boca df ganso. Ad nutum TENIR SEMPRE i LABOCA .fr. met. fam. Repetir ab
alterius loqui. freqncia alguna paraula. No carsele de la boca,
LABOCA FA JOCH. loc. uiet. fam. Denota que en lo traer siempre en la boca. Aliquid saepius inculcar.

joch s' ha de que s' ha dit encara


pissai- pel , TENIR SEMPRE ALGUNA COSA EN LA BOCA. fr. Parlar de
que sia contra un mateix. La boca haceeljuego Yer- alguna cosa ab freqncia. No carsele de la boca.
ba ligant homines standum verbis. ;
dem saep repefere.
LA BOCA LI ES MESURA, loc. met. fam. Denota que's VENIR A LA BOCA AL PENSAMENT, fr. met. Oferirse
concedeix alg tot lo que demana. La boca le esme- algunas espcies y paraulas pera proferirlas regu-
dida. Qnidquid velle, aut optar se dixerit, obtinebit. larment en defensa de altre. Venirse la boca. Inter
LLEPAR AB LA BOCA Y MOSSEGAR AB LA CUA. ref. De- loquendura aliquit occurrere.
nota la falsedat dels que'.s demostran amichs, y 's TORNAR A LA BOCi 'l MENJAR BURBR. fr. Sentir
portan com enemichs. Halagar con la boca, y mor- mal gust per no havrse assentat b en lo ventrell.
der con la cola. Praesens laudat, absens falsus ami- Repetir, venirse laboca. Cibum malacceptuin eruc-
cus detrahit. tar; corrupti cibi saporem in os venire, ascendere.
LLEVARSEHO DE LA BOCA. fr. met. fam. Privarse alg TRAURER SANCH PER LA BOCA. fr. met. fam. ESCPIR
de las cosas precisas per donarlas altre. Quitr- SANCH.
selo de la boca de su comer. Necessariis spont pri- sR LA BOCA MESURA, fr. met. No tenir mida en lo
vari, ne aliis desit, vel necessria sibi delrahere. pndrer demanar. A medidadel desco. Affluenter.
NO BADAR BOCA. fr. Callar quant sembla precs ex- VENT DE BOCA. exp. met. Se diu del que promet
plicar la queixa dictamen. No desplegar la boca mlt y cumpleix poch. De boca, pastillas de boca.
labios, no abrir la boca. Ne hiscere quidem. Larg proinittere, nihilque praestare.
PlosNO
[ DIR AQUESTA BOCA ES MEVA. fr.met. No dir pa- BOGAAMPLE. adj. Boquiancho. Ore palulus.
raula. No decir esta boca es mia. Ne hiscere quidem, BOCABADAT, DA. m. y Qui t la boca mlt f.

nihil mulire. gran. Boqniabierto. Hiens ore. ||


avaro.
NO DIR UNA COSA AB TOTA LA BOCA. fr. fam. DIR AB BOCABARRA. f. Forat quadrat en lo cap del
MITJA BOCA. cabrestant y en lo tambor del molinet, ahont s' in-
ftf NO EIXIR DE LA BOCA ALGUNA COSA. fr, mct. Callaria. troduheix la barra pera girar aquestas mquinas-
mrio salir tma cosa de uno, de la boca de uno. Circa Bocabarra. Foramen quadra tum cui vectis aplatur
aliquid obmutescere. ad circumvolvendum pracdictas machinas.
NO POSARSE EN LA BOCA. fr. met. No parlar de alg BOCADA. f. ant. cop, bofetada. |j
mossegada.
de alguna cosa. No tomar en la boca. Nullam de re BOCADILLO. m. Trompeteta de metall, ampla
aliqua raentionem facere. per la basa y en disminuci ns la punta, la qual
NO TENIR Ms QUE UNA BOCA. loc. fam. Dua en- es corva. Los vidriers, argenters y altres la usan pe-
lndrer que no's pt dir tot de una vegada. No soy ra soldar, aplicantla la llum de una candela, llume-
costal. Mihi currenti calcar addis? nera, elc. bufant suaument y fonent aix 'Is ingre-
BOC DICCIONARI BOC
dienls de la soldadura. Soplete. Tiibus i. l'I
Canonet BOCt. m. La porci de menjar que cab de una
de la pipa del cigarro. Boquilla, camto. Tubus, i.
vegada en la boca, Bocado. Buccella, ai, bolus, i,
[I

II
La pessa de metall que s' aplica la boca en los Tros de qualsevol cosa, Pedazo. Frustulum, i. |1
Ti-
instruments de msica. Boquilla. Tbia, se. rada distncia de un lloch altre. Tramo, trecho.

BOGADUR. m. S' aplica al caball que sen poch Intervallum, i, Lo tros gruixut y curt
tractus, us. ||

lo fr. Boquiduro. Ore durus, asper ; frano indocilis. que's talla de alguna cosa com de un cabir. Zoque-
BOCAENDINS. adj. Qui t la boca fonda. Boqui- te. Stipes, itis, ligni fragmentum roseg de pa.
I

Tiundido, hoqummido. Depresso ore homo. BOC DE l'A. loc. met. Lo sustento que's necessita;
BOCAESTRET, A. m. y f. Boquiangoso. Ore y aix 's diu: tenir un boc de pa. Pedazo de pan.
angusto, ore angustus, angusti oris. Diurnus victus.
BOCAFRESCH. m. Se diu del caball que t la AB LO BOC A LA BOCA. m. adv. Poch desprs de ha-
boca salivosa, y es obedient al fr. Boquifresco. Ore ver menjat. Con el bocado en la boca. A prandio, vix
salivoso, ore mollis. comestione finita.

BOCAGRS. Se diu del caball de boca partida y MiCAs Y A bocins, m, adv. A pedazos, en peda-
espayosa. Boquihendido. Ore diducto equus. zos,por pedazos. Frustatim, intercis, minutatim,
BOCAMOLL, A. adj. Fcil en dir lo que deuria rustillatim.
callar. Boquiroto, borcachon, blando de boca, boqui- boc mal assentat, Bocado mal digerido. Male di-
muele. Loquax, garrulus, lingua promplus, facilis. gestus cibus.
II
met. Qui fcilment se deixa enganyar. Boquirubio, car es lo boc qe k UN noM l' escanya, ref. Deno-
boquimueUe , mollar. Incautus , inexpertus, facilis ta que paga b "1
gust del menjar aquell qui fa
decipi. II
que t la boca de la closca
Dit del caragol mal. Amargo es el bocado que mucho cuesta. Pessim
molla. BoquimueUe. Limax ore mollis. e basta quisque escam petit.
BOCANEGRE. m. Se diu del caball que t la CONTARLl alg'ls BOCINS DE LA BOCA. fr. fam. Ob-
boca negra. S' aplica tamb una espcie de cara- servarli lo que menja, donantli entndrer. Contar
gol. Boqinnegro. Niger ore. los bocados. Prandentem nimia curiositate animad-
BOARAN,
m. Tela mlt fina, espcie de bocasf. verlere; quanlui quis edat observar.
Boaran. Linteum fextum fullone subactum ac FERSE BOCINS DE ALGU.NA COSA. fr. JACTARSE.
tinctum. MENJAR pndrer ALGUN BOC. fr. fam. Tomar wft

BOARIA, f. BADOQUERIA.. bocado. Aliquid cibi sumere,


BOCAR. m. BOQEu. NO TENIR UN BOC DE PA PER POSARSE A LA BOCA. fr.
BOCARRAM. m. eocas. met. Estar mlt pobre. No tener que llegar d la boca;
:feocRRUGAT, DA. adj. Se diu del que frun- no tener paraun bocado, no tener tras que parar, so-
seix doblega la boca. Boquifruncido. Compressis bre que Dios k llueva. Extrema egestafe, summa
labris homo. inopia laborar, premi.
BOCASEGH, jGA. m, y f. Se diu del que t la BOCINA. f. Instrument msich de banya me-

boca seca. Boquiseco. Siccus ore, faucibus. Se diu I|


ycorvo. Bocina. Tuba, bnccina, a?. Espcie de
tall ||

del caball que no se saboreja ab lo fr. Boquiseco. Sic- trompeta de llauna pera parlar de lluny, Bocina. Tu-
cus ore, siccis faucibus. ba stenterophonea, H ossa menor.
BOCASi. m
Tela gruixuda, basta y engomada. BOCINAPA. f. ter, bofetada, revs.
Bocaci, bocacin, esterlin. Byssus colore infecta. BOINALLA. f, MENCDALL, RES DUO, REBRECH,
BOCASSA. f. aum. Bocaza Diductum,patulumos. BOCINAR. v. a. Tocar la bocina. Bocinar. Buc-
BOCATERRS, A. adj boca per avall. cino, as.
BOCTORT, . m. y f. Se diu del que t la bo- BOCINEJAR. V, a. Fr bocins. Uacer pedacilos,
ca torta. oquituerto, boquitorcido. Intorto ore. bocadillos Trucidare minutatim.
BOGELL. m. arq. Motllura en forma de mitja BOGINER. m. Lo qui toca la bocina, Bocincro.
canya. Bocel. Canalis, is, canaliculus, i, stria, si. \\
Buccinator, is.

Ribot pera ferlos en la fusta. Bocel. Runcina, s. || BOGINET. m. d. Bocadillo. Buccella, ai. H Tros-
nut. Corriola de fusta per ahont passan los derivells. set. Pedacito. Frustulum, i.

Moton. Trochlea nutica. BOpA. f. Casament. Boda, casamiento. Jl|iptiae,

BOCELLAR. v. a. Formar canaletas ab lo bocell. arumi La festa convit en celebritat del casament.
II

Bcelar. Strio, as, in canalis forraam, in convexam Boda. Nuptialeconvivum, epulura; nuptiales epuhc,
ineamcailare. [|
m. Espcie de caldera de curer. BODA DESIGUAL SECRETA. La quc's Celebra sens
Bocellar. Lebes, elis, aparato. Bodorrio, bodijo. Dispares nuptia;
BOCELLS. m. aura. Bocelon. Magnus astraga- A BODAs ME coNviDAS. cxp. mct. fam. De mlt bona
lus. gana. De mil amares. Libentissim, quara libentissi-
BOCELLET. m. d. Bocelete. Parvus astragalus. m, ranas ad aquam provocas.
BOCH. m. Lo mascle de las cabrs. Bode, cabron, A LA BODA DEL FILLOL QUI NO t' HI CONVID NO t' UI

macho de cabrio. Hircus, i. |I


En lo regne de Valncia vL. ref. Denota que ning du anar funcions no

y 'Is catalans fronterissos. badoch, babad. sent convidat, especialment si en ellas se menja y
BOF CATAL. BQH
beu. A boda y d bautizado no vayas sin ser llaimdo. BOFETADA. f. Cop la cara ab lo palmell de

Sit thalami fredus, sint vel luslralia festa, la ma. Bofelada, bofelon. Cervica, alapa, x, cola-

Non invitatus providiis ipse fiige. phus, i.


II
met. Desayre. Bofelada, bochorno. Des-
AQtlBLL QE LAS BODAS VA., NUVI HA DE SEMBLAR. pectio, ludificatio, nis, repulsa, a;.

ref. Denota que cada h du acomodarse als usos y BOFETADA88A. f. aum. Gran bofelon. Sala-

estils del pas ahont se troba. Por donde fueres, haz pitta,a\
como viercs. Diun fneris Romac, romano vivito mor. BOFETADETAf.d. Bofelondllo. Levis salapitla.

BooAS HEALS. Nom de una contribuci que's pagava BOFETEJADOR, A. m. y f. Qui dna bofetadas.
aniguainent pera atndrer als gaslos dels reys. Jio- Ahofeteador. Alapis cuidens, perculiens.

das reaJes. Yectigal ad regalium nupliarum sumptus. POFETEJAMEXT. m. La acci de bofetejar.


DE TALS BODAS, TALs cocAS, rcf. Denota que '1 qui Abofeieaminito. Colaphizatio, nis.
v mal guiat no pt esperar tenir bon fi. De tales bo- BOFETEJAR. v. a. Pegar bofetadas. Ahofelear,
das tales costras. NuUum initia prava fauslum fineni dar de bofetadas. Colaphizo, as, alapis percutere,
dant. caedere.
EN LAS BODAS QUI MNOS MENJA ES LA NVIA. ref. LO BOFETEJ4.T, DA. p. p. Abofeteado. Depalmatus.
MS MAL CALSAT ES LO SABATER. BpFIA. f. BOMBOLLA, BUTLLOFA. GFIA. ||

LA VIUDA PLORA T ALTRES CANTAN EN Li BODA. TCf. PQG^.f. Herba de que 's fa sitial de las cadi- '1

Denota las vicissituts de la vida humana. La viuda ras. Enea, espadaTia. Angustifolia, orum, typha, a.

Hora y olros cantan en la boda. Totam miscent vitam II


Peix de un pam, escats, ulls grans y pocas es-
dolor et gaudium. pinas. Boga, ojo de buey. Humbra, x, boops. ||
La
LO QUE NO V 'l DIA DE LAS BODAS, NO V TOTAS acci de bogar remar. Boga. Remigatio, nis.
HORAS. Denota que lo que prometen los sogres
ref. BOGA ARRANCADA, met. La que's fa ab la major
si no cumpleix avans de efectuarse la boda, ab
's forsa y precipitaci, servintse a un temps de tots
dificultat se cobra. Lo que no viene a la boda, no los rems. Boga arrancada. Vehementior remigatio.
viene a toda hora. Pjuptiarum magnifica premissa BOGA LLARGA, loc. uut. La que's f exteneut mlt
effectu sa;p carent. los rems pera donar impuls la embarcaci. Boga
NO ni HA CAP BODA POBRE, NI CAP MORT RICA. ref. larga. Remis latius jactalis remigatio.

CASAMENT. ANAR ESTAR EN BOGA. fr. met. Estar en us sr


BODEGA, f. Seller, llochpera po?af vi. Bodega. mlt corrent. Estar en boga en auge. In honore

Yinaria cella, apolheca, x, vini promptuariym. || esse; nomine, fama, celebritate gaudere, frui.
nut. V espay sota la cuberla. Bodega. Navis al veus EMBOLiCAa ENREDAR LA poGA. fr. Posir euredos
sub tabulato. \\
En los ports de mar la pessa pes- dificultatsen una cosa mlt clara. Meler enredos don-
sas que serveixen de magatsem als mercaders. Bo- deno los hay. Umbram in solem mittere.
dega. Mercinm apotheca. BOGADA. f. Remada. Bogada. Reraorum mpe-
BODEG. m. Taverna ahont se guisa y servei- tus, vis.
xen viandas ordinrias. Bodegon, figon. Popina, ca- BOGADOR, A. m. y f. Qui boga. Bogador, boga,
lyba, taberna, x. met. Casa de mlts entrants y
|| remero, y bogante. pot. Remex, igis, remig^ns, tis.

eixints. Aduana. Domus ubi homiaum concursus BOGAL. adj. FRANCH, GENERS.
frequens versari solet. BOGAR. V. n. nut. Remar. Bogar, remar. Re-
BODEGONER. A. m. y f. Qui t bodeg. Bode- migo, as, remis navem agere, incitar. 1|
l\ campana.
gonero. Caupo, nis. |]
Qui 'Is freqenta. Bodegonero. REPICAR, TOCAR.
Cauponarum frequentafor. pOGASmiTAS. m. pi. BOGOMiLis.
BODEGONET. m. d. Bodegoncillo. Parva cau- ^QGATIRADA. )dj. ant. Acci y efecte de bo-
pona. gar, cop de rem. ||
bqgada. boga arrancada, boga. 3.

BODEGUER, A- m. y f. ant. Qui cuyda de la BOGA VANT. primer remer de cada


m. Lo
bodega. Bodegvero. Cellarius, ii, cellio, nis. banch en la galera. Bogavante. Primi quique remi-
BODEGUETA. f. d. Bodigmlla. Cella, cellula, a;. ges. Espcie de llagosta de mar, mlt coneguda en
II

BOEDRMIAS. f. pi. Certas feslas que 's cele- las cos as I de Andaluzia. Bogavante. Locustae ma-
br;ivan en Atonas: en quant al su origen y fi 's rinai genus.
discrepa. Boedremias. Boedremia;, arum. PO.GOIV^ILIS. m. pi. Certs beretges del sigle
BOEDREIVII. Ms cumplert, so es de trenta
ra. XII; ensenyavan que Du era corpreo y que Y n-
dias; era "I tercer del any entre 'Is atenienses, y gel mal havia criat lo mon, y altres errors. Bogomi-

corresponia al fi del nostre ms de Agost y prin- lios. Bogomilii, bongomilii, orum.


cipis de Setembre. Boedremion. Inter Alhenienses BQGfJ^TA- f- d. SARDINETA.
terlius anni mensis. BOHMIA, NA. adj. Natural de Bohmia. Ab
BOESJES. Conxas que serveixen de mone-
f. pi. aquest nora s' entenia mlta gent dolenta. Bohemio.
da entre 'Is negres de la baixa Etipia. Boesjes. Bohemiiniis. || Espcie de roba que s' usava ant-
Concha; sic dicta. guainent en Espanya en forma de ^pptt. B.oeniio.

BOFET. m. ant. y Boemicuin palliuip. jj GtfANp.


BOI DICCIONARI BOI
BOHICH. m. FORMIGUER. FR BOJERIAS. ff.
y
BOHIGA. f. Terra novament rompuda pera FR LO BOIG. fr. BOJEJAR.
sembraria. Arliga, Novale, is. FR TORNAR BOIG. fr. Privar del judici alg. Enlo-
BOIG, JA. m. y f. Qui ha perdut lo seny. Loco. quecer. Demento, infatuo, as. met. Confndrer ab \\

Demens, tis, insaniis, i, vecors, dis. ||


met. Impru- la diversitat de ideas. Volver duno loco, desatentar.
dent. Loco, imprudente. Delirus, i, inscius, ii, ins- Quempiam ad insaniam redigere; mentem turbare,
ciens, imprudens, tis. Furis, frentich. Loco, fu- perturbare. Impacientar. Uacer volver
|| || loco. Ad in-
rioso. Jlaniosus, furiosus, insanus, i. || Lluntich. saniam adigere.
Loco, Imtico. Geritus, corritukis, i. |1
Aixalabrat. n' HI HA PERA TORNARSE BOIG. ff. fam. Eufadarsc
Loco, calavera, taramhana. Judicii preceps. \\ adj. mlt, irritarse. Haij.para volverse loco para echar
met. Abundant, exorbitant, com: cullita boja. loco. elhatillo al mar. Vehementer irasci, indignari.
Uberrimus. QUI ES BOIG
QUANT NE IX MAY NE GUAREIX, ref. y
BOIG Y CABALLER TOT LI ESTA B. ref. ACOUSella QUI ES BOIG A NATURA MAY NE CURA. ref. Dcuota que
que's procure adquirir bona opini perqu ab ella 's ab dificultat s' olvidan las costums de la primera
dissimula millor algun defecte. Buena fama, hurto edat. Lo que se aprende en la cuna siempre dura; lo
encubre. Quibene aiidit, ei nihil imputatur mali. que en la leche se mama, en la mortaja se derrama;
AGREGAT DE BOIGS. Conjunt de ells. Gavilla, mana- genio y figura hasta la sepultura; quien de locura en-
da, halo, atajo. Vesanorum multitudo, coetus, con- ferma, tarde sana. Quo semel est imbuta recens ser-
ventus. vabit odorem testa diu: durat quod crepundiis
BOIG COMUNA CISTELLA, exp. fam. S' usa pera no- edicitur.
tar al que es extremat en algun defecte vici. Loco SAB MS UN BOIG EN SA CASA, QUE UN SAB EN LA DELS
de clavo pasado de rcmate de alar. Furiosus, fa- ALTRES, Ensenya que dels negocis propis ms
ref.
naticus, insanabilis, furios agens. sab aquell qui li pertanyen, per poch que enten-
BOIG ES QUI NO SAP PERA S. fr. Denota que 's fa un ga,que'l qui rairantlos de lluny s' introduheix
loco aquell que no usa de la cincia en b de s ma- judicaries sens coneixement. Mas sab el loco en su
teix. Loco es quien para si no es cuerdo. Amens qui casa que el cuerdo en la agena. Aliena dirigere diffici-

sibimetipsi non sapit. le est: plura domi stolidus callet quam mente sa-
BOIGS AB BOIGS s' AVENEN, fr. fam. Dios los critt
gaci.
y
ellos sejuntan. Sui quisque similes socios quaril. SI IS BOIG que'l LLIGUEN, loc. fam. Denota que al-
BOIG Y RicH BAST soBREDAURAT. rcf. Denota os- g no es digne de compassi si insisteix en lo que

tentar lo que no 's t. Ufano, sin sustancia. Ovis est sap que no li conv. Quien es cornudo y lo consiente,
aureo vellere tecta. que sea cornudo para siempre.
BURLAVOSDEL BOIG EN CASA Y 's BURLAR DE VOS EN Conjugis infidae patitur qui probra libenter,
LA PLAssA. ref. Significa dna ocasi al indis-
que si's Debet in ajternum talia probra pati.

cret de burlarse en llochs secrets, se burlar tamb TORNARSE BOIG. fr. fam. Prdrer 1' enteniment.
quant no's vulla en paratges pblichs. Burlos con el Enloquecer, volverse loco, volvrsele uno el juicio.

loco en casa, burlar con vos en la plaza. Lude domi Insanio, is, mente privari, amentia corripi, amen-
stultum, is media te ludet in urbe. tem fieri. |j
Manifestar mlta alegria. Volverse loco de
A LA BOJA. m. adv. y contento. Exullare gaudio, kcfiti perfundi; nimio
DE BOIG. m."adv. y affici gaudio, ardere laelitia. ||
Estimar mlt alguna
DE BOIG EN BOIG. m. adv. Sus orde ni concert, cosa, entretenirse ab ella. Andar loco por alguna co-
sens mirar res. A tonlas y locas, la loqiiesca. Te- sa, estar loco con alguna cosa. Perdit aliquid amar,
mer et inconsult, sine sensu; per ludum et ne- deperire, eDictim ardere, lagrare.
gligentiam. UN BOIG NK FA CENT. l'cf. Dcuota 1"
nfluxo del mal
DEixARLO ESTAR PER BOIG. fr. No porfiar ab tossuts, exemple en los companys. 7w?oco cada loco hace
deixarlos ab sa crencia. Dejarlos freir en su aceite. ciento. Tumulluosa unius voce seditio conflatur.

Tenax maneat. BOJA PER BOJA viNGAN DINERS. Fcf. Deuota quant su-
D NOS GUARDE DE BOIGS EN LLOCH ESTRET, ref. De- pleixen las riquesas en lo matrimoni. Dios me d ma-
nota que 's deuhen evitar disputas ab personas de rido rico, si quiera sea borrico. Dummod sit dives
geni violent inconsiderat. Al loco y al aire darle barbarus ille placet.
calle. Cum imprudentibus noli contendere, dementi BOIX. m. Arbre de fulla com la deia murta,
viro lata via. mlt Uustrosa y sempre verda, flor verdosa, '1 fruyt
EMBESTia DE BOIG. fr. Acomtrcr alguna empresa com un ciur, y la fusta mlt forta. Boj. Buxum, i.
sens reflexi, ni prudncia. Acometer ciegas. Stult II
Tros de la mateixa fusla en forma de orella sobre
aliquid aggredi. '1 qual se cusen las sabatas. Boj. Buxeum tigillum.

^ESTs BOIG? exp. fam. S' usa pera retrurer (I


La pala de la cotilla. Boj. Buxum, i.
alg de algun disbarat que va fr. ^Ests en tu ca- BOIG MASCLE. MURTRA.
misa en tu juicio? te has vuelto loco? has perdido el BOIXEDA. f. Lloch de mlts boixos. Bojedal, bu-
juicio'i Scis quid agis? insanis? es ne sanus? jeda. Buxetum, i.
BOL CATAL. BOL 223
BOIXET. m. Tros de boix tornejat pera fr piin- batnm abdomen suilluni. || La de pomada feia de
las, randas, etc. Palillo, holillo, majaderuelo. Bacil- simples odorfichs. Pomo, poma. Odorarius globus.
lus pro retibiis texendis. Per donar los vols. Haha. Suffragiis designandis
II

BOIXETA. f. BiTSEGA. II
Pom de olors. Bellota. globus. La sort de fr alg lolas las basas en al-
II

Odorariiin vas. guns jochs de cartas. Bola. Ludi sorlis universa;


BOJAMENT, ra. adv. y vicloria. met. Mentida. Bola, mentir. Mendacium,
||

BOJALMENT. m. adv. Furiosament, ab locura. ii. De neu. Arbre petit, espcie de viburno,
II
pi.

Locamenle, lontamente. Fatu, stolid, stiilt, stoli- semblant al sach. Sauqvillo, acer menor. Opulus, i.
dum in modum. [|
Nciament, imprudentment. Loca- DONAR LA BOLA. fr. Llansar unas piloletas de vidre
mente, imprudentemenle. Mor, imprudenlr, insi- molt, ver aguUas pera matar los gossos, gats,
pientr. II
Excessivament. Excesivamenle, locamenle. ratas, etc. Dar, echar zarazas. Offam medicatam
Immoderal, niniim. edendam canibus projicere. met. Despedir ab des- ||

BOJARR. m. sodomita. jj
met. fam. Panxa; y deny alg altre de sa casa, tracte amistad. Bar
aix 's diu: umplir lo bojark. Pandorga, bartola, (/iisoras.3Ialdejicere, dimittere. Trureralg fl

baul. Alvus, i, venter, tris. || estrofa, tuno. del empleo. Echar, despedir, apear xino del empleo.
BOJARRONA. f BOJEaiA. Dignilate, munere, oBcio aliquem privar; gradu
TENIR LA BOJARRONA. fr. Estar enfadat, de mal hu- dejicere. ||
matar.
mor, EsUir incomodado. Pravo humore premi. RODAR LA BOLA. fr. ANAR A SANT TRUT.
BOJARRONISME. m. sodomia. BOLADA. f. arq. volada. Cop de bola. Bolada,
||

BOJS, SA. adj. aum. trdha. bolazo. Globi ictus.


BOJEJANT. p. a. Fent bojerias pera divertirse. BOLADO. m. Pa de sucre rosat. Bolado, espon-
Loqueando, simpleando. Desipiens. m. adv. Jocosa, j|
jado, pilon, azucarillo, pan de azcar. Sacchari far-
feslivamente, por fiesta, en chanza, por juego, por vus.
diversion. Nugatori, jocos, jocaliter. BOLADOR. m. Papall, flor de la herba cana
BOJEJANT COM LAS cRiATRAs. exp. fam. Rclozando. y altras plantas. Vilano, m^ilano. Pappus, i, volatica
Lasciv, pelulanter, petul. lanugo.
BOJEJAR. v. n. Fr dir bojerias. Loquear. De- BOLANDERA. f. Anella de ferro que va solia
sipio, insanio, is, nugor, aris, ineptio, is, stult age- entre la clavilla y la roda del carruatge. Eslornija,
re. met. Tenir massa alegria, buUa y alborot, fol-
II alfardon, volandera, arandela. Ferreus annulus.
gantse divertinlse. Loquear. Immoderat, intem- BOLARMNICH. m. y
peranler gaudere; jocis et ridiculis eludere. BOLARMINI. m. Terra roja y apegalosa. Bo-
BOJERIA. f. Malaltia que priva del us de la larmnico, boloarmnico. Armenius bolus.
rah. Locura. Amentia, insania, aj, insanilas, alis. BOLAT. m. VOLAT.
II
Disbarat, despropsit. Locura, desatino. Stultitia, BOLBA. f. Borrell de neu. Copo. Goelestis aquae
se, slull factum, absurdum, i. ||
Fatutat, ximplesa. spuma, floccus, vellus. ||
pi. Los pelels altra brut-
Locura, necedad, fatuidad, hoberia. Fatuitas, stolidi- cia que's troba en los licors, y que poch poch se
tas, alis, stultitia, vecordia, ae. [j
Extravagncia. va assolant afonant. Zurrapa. Floccus, pilus, sedi-
Locura, estravagaficia. Moria, ai. ||
Mania. Locura, mentura, i, fiax, cis.

mania. Furor, is, insania, a). jj Casa dels boigs. BOLBETA. f. Zurrapilla. Fa^x, aecis, flocculus, i.

Casa de locos. Domus dementibus curandis. BOLCADA, Roba de las criaturas de bolquer.
f.

BOJET, A. adj. d. Loquillo. Impos mentis. Envoltar, mantillas, empanadura, panales. Infan-
BOJIA. f. ant. mona. tium in pannis involucrum. ||
volcada.
BOJIOT. m. mona, mico. BOLCADOR. m. ant. Lloch en que 's revolcan
BJIT. m. Carril per ahont volta 1' animal en la los animals. Revolcadero. Volutabrum, i.

snia, [Ah.ond,e[c. Anden, lendel. Circularis antlia BOLCALL. m. ter. bolquer.


semita, ambulacrum. Ruedo de la xemeneya. || BOLCAMENT. m. REvoLCAMENT. ||
La acci de
Campana, vuelo. Campana, aj. En los arbres pompa || bolcar las criaturas. Envolicamiento. Infantium pan-
la extensi de ramas y fullas envers la seva cir- nicolorum obduclio.
cumferncia. Pompa. Arborum foliorum largue lat- BOLCAR, v. a. y n. Posar los bolquers las
que dififusio. ter. Volta; y aix 's diu: donar dos
||
criaturas. Empanar, envolver. Pannis infantem in-
BJiTs la lligacama. Vuelta. Stropha, ae. volvere, fasciis volvere. ||
volcab.
BOJOT. m. PLAGA. 3. 4. ||
adj. Rampallut, qui t BOLCARSE. v. r. volcarse, revlcarse.
ideas extravagants. Venatico, lunlico. Lunaticus, BOLEA. f. Pal ab una argolla al mitj, que s'
lunaribus affectibus obnoxius. assegura en punla de la llansa del cotxe pera
la

BOL. m. BOLARMiM. II
La acci de tirar lo filat lligar los tirants de las mulas de devant. Bolea.

pera pescar, y la pesca que's trau. Lance. Retis Tignum annulo ferreo instructum. volesa. ||

jactus. II
VOL. BOLEJAR. V. n. Jugar las bolas. Bolear. Glo-
BOLA. f. Cos esfrich. Bola. Globus, globulus, i. bulis ludere. || En lo joch de mesa villar jugar
II
La de mantega, sag, etc. Pella. Globus, conglo- sens inters. Bolear. Globulis sine pignore ludere.
'^^ BOL DICCIONARI BOL
BOLERO, m. Ball espanyol en orde de segui- BOLIN. m. ant. brugit.
dillas. Bolero. SUatio, nis. ||
Qui t per oflci ballar- BLIT. m. Tros de fusta arrodonit, de un forch
lo. Bolero. Saltator, oris. || fam. merda. de llargria, ab punta en cada extrem pera ferlo
BOLESA. f. VOLESA. saltar, pegant en ell ab un altre anomenat cana.
BOLET. m. Rovell, fruyla que produheix la Tala, Caldern, pit y estornija. p. Ar. trinque cus-
terra de si en temps de mlta humitat. Boleto, hon- pidatus palus, paxillus. Lo que's posa pera asse- ||

go, seia, Fungus, boletus, i. Lo de la soca


bejin. |]
gurar la corda en las portadoras. Viretillo, bolon,
dels arbres que serveix pera fr esca. Escarzo. palitroque. Clavus, i. ||
joch de gana y blit.
Fungus, i. II Lo que's cria prop dels pins. Mizcalo. BOLITX. m, Boleta petita ahont se procuran
Fungus, i.
II
Lo que naix al peu dels arbres. Agrico. arrimar las allras. Traina, boliche, bolin xj mingo. p.
Agaricura, i. ||
Cremallot de llum. Moco. Fungus, i. Ar. Globulus, i. ||
Filat pera pescar lo peix menut.
BOLET DE BOU. Bolet que no es b pera menjar, per Boliche. Spissa retis.
si pera altres menesters. BOLL. m. La pellofa ab'aresta que cubreix lo gra
BOLETA. d. f. Bolilla. Sphaerula, se. || butlleta. del blat, etc. Cascabillo, cascarilla, folculo. Gluma,
BOLETS, A. adj. Boletoso. Fungosus. ai, foliculun, i. ||
Pnet de pasta fina. Bollo. Dulcia-
BOLETXES. f. pi. ter. Enginy pera pescar. ||
rius panis. ||
Bony cloten'las pessas de metall,
BOUTX. Abolladura, bolladura. Bulla, ai. Bolas de filassa [|

BOLI. m. ter. blt. que qued dels panyos. Burullon. Globus, glomus,
B0L1A^9A. f. ter. papaLipX. i. Pelussa que surt dels telers. Tamo. Telarum
II

FR B0L1ANA. fr. Trurer alas la papallona. Sacar tomen tum.


alas la mariposa. Ppiliorim pennscere, pennas sR TOT BOLL. fr. Dhot'sr alguna cosa intil
explicar. suprflua. Ser lodo paja. ftrae nugai, verba inania,
BLIGA. m. Flica, plissa, tronya. Gazapo, so- BOLLA. f. Lo dret que pagan las cartas de jugar.
carron, ente: Versutus, calliJus, sagax. ||
met. cala- Bolla. Vectigal chartis lusoriis impositum. ||
Sello
vera. de plom de cera que's posava en los teixits de
BOLIGH. m. EMBOLICH. Catalunya pera conixer de quina fbrica eran.
BOLILLA^ f, d. BOIETA. |{
BOLILLO. [j
BALETA. ||
Bolla. Sigillum, i. || Lo dret que's pagava pera vn-
Bola de fanch, que serveix pera tirar en la ballesta. drer dita roba. Hi ha opinions que's pos als ltims
Bodoque. Globulus ctilis ballislarius. del sigl XIII pera ocrrer als immensos gastos que
BOLILLO. m. Ferro de un forch de alt en front ocasionava la defensa del pas contra 'Is piratas y
de la barra en lo joch' de mesa. Bolillo. Ferra co- frauduleritas entradas de teixits de llana, seda, cot
lumella, meta, bb. y l. Fou abolit per Carlos III solicitut de Cata-
BOLINA. f. Ruido, bulla. Ruido, algazara. Tu- lunya. Bolla. Yectigal ex textibus. ||
Tribunal
mtiUs, us. II
nut. La corda ab que's tira desde la oficina del mateix dret. Bolla. Tribunal sic dicfum.
vora del barlovent de la vela pera que hi entre '1 II
met. Mentida, patranya. Mentir. Mendacium, ii.

vent sens conmurerla fortament. Bolina. Funis ad II


met. Lo senyal de merda que sl quedar en las ca-
ventus tumultam impediendum. ||
nut. De revs. misas. Palomino. Excrementitia insubucula macula,
CAPS DE REVS. BOLLADR BOLLAYRE. m. Lo qui posava
BOLINA LLARGA FRANCA. lOC. uut. La posici de 'Is sellos en los teixits. Bollador, marchamero. Mer-
bolina en que las velas reben librement lo vent sens cium notator, signator.
conmurerlas fortament. Bolina ancha, abierta, fran- BOLLARl V. a. ant. Posar un sello de plom als
ca. Queedam posilio funis sic dicti. teixits pera conixer de quina fbrica eran. Bollar.
BOLINA DE GoiFo. loc, nul. La llarga de que s' Sigillo, as.

usa regularment en verits contraris pera atrassar BL'LAftM[iI^i[^m. ant. bolarmlm.


quant mnos se puga Fu- '1 viatge. Bolina de golfo. BLLAT, DA. p. p. Bollado. Signatus.
nis longus ad navem impellendam deserviens, ven- BOIleTA. f. La targeta que's dna als soldats
tibus contrariis. pera allotjarse. Boleta, boletin. Chirographum militis
ANAR A LA BOLINA. fr, nut. Rbre'r lo vent de hOSpitio. II
TARGETA. 1|
BUTLLETA.
costat. Andar bolina, d orza. Obliquare sinus in donar bolleta. v. Despedir alg. Z)ar(esj)o.

ventura, oblquiS' velis agi, uti, trausverso vento Dimittere.


navigare. BOLLET. m. butllet.
ANAR de; BOLINA. fr. F- bUas y gatzaras ab malas BOLLICI. f. ant. BULL.
intencions, Chocarrar. Scurram agere, scurriliter BLLO. m. BOLL. II
Arruga esfrica en las guar-
jocari. nicions dels vestits de las senyoras, en las de las
NAVEGAR EN BONA BOLINA, 1 BOLINA LLARGA, DE cortinas, etc. Bollo. Orntus, plicatura sphaerica
BOLINA Y ORSA, PER BOLINA Y RELINGA. fr, nut. mulierum vestibus exornandis.
Umplirse las velas de vent, navegar favorable: Na- BOLL. m. ter. boll. 1. bescambra. ||

'

vagm"^ bolina de&hogada, ancha, abierta. Carbassa BL.' m. Tap de fusta pels safareigs, cisterns,
inflar; felici ter navigare. banys, etc. Buzon. Obluramntum, i
,

BOM CATAL. BON 225


BOLONI. adj. Rudo, ignorant, tonto. Boonio. BOMBARDER, m. Soldat que para y dispara las
Inscius, ineptus, slipes, lignum, slultus. bombardas y bombas. Bombardero. Ignearum glan-
sB UN BOLONI. fp. Tenf pochs coneixements. Ser dinm jactator.
un nedo. Slultiim esse. BOMBARDERA. BOMBARDA. f.

BOLNIA. f.
y BOMBAY, m. Import dels fruyts conduhits
desde
BOLONYA. f. Ciutat en Itlia. Bolonia. Felsina, Filipinas.Bombay. Fructuum ex insulis Philipinis
BD, bononia, ae. |]
Capital del Bolonys en Picardia. deportatorum valor.
Bolonia. Gesoriacum, i. ||
Ciutat de Picardia, de BOMBEIG,
m. La acci de bombejar. Bombar-
Hungria, de Mssia. Bolonia. Bononia, aj. Ignearum glandium jactus.
deo, bombeu.

BOLONYS, A. adj. Cosa de Bolonia. Bolons. BOMBEJAR. v. n. Disparar bombas. Bombear,


Bononiensis. bombardear. Igniferas glandes immittere, jaculare;
BOLQUER, ra. Pessa quadrada de tela pera em- bombardis oppugnare; oUis igniariis urbem impe-
bolicar las criaturas de mamella. Panal, mantilla, tere.

pana. Pannus, i, infantium involucrum. ||


pi. met. BOMBEJAT,DA. p. p. Bombardeado. Bombardis
La infncia, 'is principis de criansa y naixement. oppugnatus.

Desde en
teneris unguiculis.
BOLQUERS.
las fajas. A cunabulis, in cunabulis,

m. aum. Panalon. Pannus per-


BOMBETA, f.

Bombeta. Lychni globulus vitreus.


BOMBO.
Globo petit de vidre pera fr llum.

m. Tabal mlt gros pera acompanyar


grandis. en la msica. Bombo. Tympanum, i.

BOLQUERET. m. d. Panalico. Panniculus, i. BOMBOLLA, f. campaneta que I'


Espcie de
BOLQUIM. m. BOLQUER. ayre forma en la aygua majorment quant plou. Bur-
BOLSA. f. BOSSA. buja, ampolla, campanilla. Bulla, ae. ||
butllofa. ||

BOLSICH. m. BUTXACA, BTXAC. met. Fullaraca, afectaci en l' estil. Bambolla, Jnn-
QUI T QUATRE Y GASTA CINCH NO T DE MENESTER chazon. Tumidus, faustus apparatus, tumor, is, lu-
BOLSICH. ref. Ensenya que qui gasta ms de lo que miditas, atis. ||
met. butllofa.
t, no li resta que guardar. Quien tiene cuatro y gasta BOMBOLLAR. V. n. Fr bombollas la aygua.
cinco, no ha menester holsico. Qui plusquam habet Burbujear. Bullo, as.
absumit, marsupio non eget. BOMBOLLARSE. V. r. BUTLLOFABSE.
BOLS. m. BUTXACA, BTXAC. BOMBOLLASSA. aum. BUTLLOFASSA, f.

BOLUM. m. ENVOLUM. BOMBOLLAT, DA. p. p. BUTLLOFAT.


BOMBA. f. Bola de ferro vuyda que s' umple de BOMBOLLEJAR. V. n. Bullir, fr bombollas la
plvora pera carregar los morters de artilleria. aygua. Borbollar. Ebullio, is.

Bomba. Igniaria, ignifera bolis, glans. Mquina || BOMBOLLEJAT, DA. p. p. Borbollado. EbuUi-
pera Irurer aygua de las naus, pous y altres pa- tus.
ratges fondos. Bomba. Anllia, se, hydraulicum haus- BOMBOLLETA. f. d. BUTLLOFETA.
trum. Espcie de pala cncava pera desayguar los
[|
BOMBOSi. m. Tela de cot, que regularment
barcos en los rius. Bomba. Organum tubulatum serveix pera forros. N' hi ha de vrias espcies,
quo aqua ex navibus exhauritur. mar. manega, |1
ms mnos finas. Bombasi, bombaci, fustan. Gos-
METORO. En saraus y concurrncias. Copia, bom-
II
sypina, xylina tela.
ba. Rhytmus, i, reciprocans, tis. vanagloria, fam- [j
BONAGOSA. adv. m. Mlt. Abundncia, mucho,
FARRONADA. BOLA. 6. La que serveix pera apagar
[] jj
d mania, buen rato. Affluenir, affatim, copios,
lo foch. Malafiego, bomba. Extinguendis incendiis abundanter.
instrumentum. ||
Espcie de fanal rod de paper que BONAM. f. ant. Bondat, superioritat, valor fsich
's posa en los carrers per las feslas. Farol. Pharus, y moral. Bondad. Bonitas.
i. II
fam. PET. BONAMENT, adv. m. Buenamente, espontnea-
BOMBA DE GAS. lOC. fam. GLOBO AEROSTATICH. mente. Sua sponte, libenter, ultr. Amistosament. ||

k PROBA DE BOMBA. m. adv. Mlt fort. A prueba de Amistosamente. Amic familiariter. Fcilment , ||

bomba, maza de escoplo, ley, satisfaccion. Abso- sens fatiga. Buenamente. Facil, facili negotio, abs-
lut, perfecte. || Dit dels edificis que poden resistir que labore. ||
degudament, llegtimament. quasi. ||

lo cop y explossi de las bombas. A prueba de bomba. BONANSA. f. Bon temps en 1 a mar. Bonanza,
Firmiter instructum. Calma. Malacia, ae, tranquillitas, atis, tranquillum,
BOMBAMENT. m. ant. vanaglria, fanfarro- velivolum mare. ||
met. Prosperitat. Bonanza. Feli-
nada. citas, prosperitas, atis.
BOMBARDA. f. Pessa de artilleria antgua, cur- BONS, SA. m. y f. aum. y
ta,de gran calibre y boca mlt ampla. Bombarda. BONATXS, SA. m. y f. aum.
y
Bombarda, ae. Embarcaci pera tirar bombas,
[|
BONATX, NA. m. y f. aum.
y
Bombarda. Bombarda, ac, ignifera jiavis. ||
fam. pet. BONATXOT, A. m. y f. aum. Pacfich, de bon

BOMBARDEIG, m. BOMBEIG. natural. Bonazo, bonachon, bonacho. Blandus, suavis,


BOMBARDEJAR, v. n. y derivats, bombejar. vakl benignus, praeclara, ptima? indolis homo.

TOMO I. 30
BON DICCIONARI BON
BONAVENTURA, n. p. de home Buenaventura. iron. Mal. Malamente. Male. 1|
pi. Adornos de las do-
Bonaventura, ae. ||
f. Ditxa, bona sort. Buenaventura. nas. Alinos. Orna tus, us.
Felicitas, alis, fortuna, a?. ANAR, eixir, estar AB TOTS LOS BONICHS. fr. DeUOta
BONAYRE. adj. ant. bonIs. ||
mansett, benig- que las donas estan ab tols los adornos possibles.
nitat. Ir, estar, salir con todos sus alfileres, de veinle y
ESTAR DE BONAYBE. fr. met, Estar de bon humor. cinco alfileres de mar mar. Ornatissim, nimis
Estar de buen humor. Lepid, festiv se habere. compte prodire.
BONDADAS8A. f. aum. Grande bondad. Magna posARSE BONiCH. fr. Atildarse,alinarse, engalanarsc)
bonilas. aderezarse. Sese exornare, parar, expolire.
BONDADS, A. adj. De geni afable. Bondadosa. BONIGI. f. ant. BRUGiT.
Suavis, comis. ||
lliberal. BONICO, A. adj. BONICH.
BONDAT, f. Qualitat que conslituheix bona BONICOT, A. adj. y
alguna cosa. Bondad. Bonitas, liberalilas, probitas, BONICOY, A. adj. BONIQT. I
pi. BONICH. 6.
atis. 11
Docilitat, suavitat de geni. Bondad. Comitas, ANAR A. LAS BONicoYAS. fr. met. Pndrcr las cosas

benigailas,lenitas,atis. |1
Yirtut moral que'ns inclina ab comoditat y sens gran empenyo. Andar las bo-
fr b altres. Bondad. Bonitas, atis, misericrdia, nicas. Res commod tractar, parvo conatususcipere.

ae. 1)
Senzillesa, falta de reserva; y aix's diu: la seva JUGAR LAS BONicoYAS. fr. Jugar per mer entrete-
massa bondat li causa aquestos perjudicis. Bondad. niment sns cap inters. Jugar a las bonicas. Sine
Simplicitas alis. [] filos. La conformitat de un acte emolumento ludere. |1
Entretenirse ab la pilota sns
ab la recta rah. Bondad. Conformitas actionis cum deixaria tocar terra. Jugar las bonicas. Pila lu-
ratione. 1|
filos. Lo predicat 6 atribut, que t tot ent dere.
cosa criada com tal. Bondad. Bonitas, atis. BONIFICAR. V. a. ant. Abonar alguna quanti-
BONDAT SUMA. Atribut de la divinitat, ja sia com tat. Bonificar, abonar en cuentas. Acceptum referre.
qualitat del sr de Du, com efecte de sa miseri- II
Millorar una cosa, feria til. Abonar, bonificar. Ap-
crdia. Bondat suma. Summa bonitas. tum, aptius aliquid reddere, eflicere. H
Feraarlaster-
us VAL BONDAT QUE DINERS, ref. Acousella que per ras. Estercolar, abonar, bonificar. Agros fcecundare,
contrurer matrimoni, 's du mirar ms la bondat stercorare.
del subjecte, que las riquesas. Por codicia de florin BONIFICAT, DA. p. p. Bonificado. Melioratus.
no te cases con ruin. Nolipropter opes uxoremducere BONIMENT. m. ant. Buido, estruendo. Strepitus,
vilem. us, fragor, is.

TENIR TANTA BONDAT COM LAS CABRS UANA. ref. BONIQUESA. f. BELLESA.
Denota tenir mlt poca bondat, sr mlt dolent. BONIQUET, A. adj, d. Bonilico, bonitillo. or-
Pedr, cundo sers bueno'f Cuando las ranas tengan mosulus, bellulus, venustulus.
pelo. Nihil bonitatis habere, bonitate carere. BONIR. v. n. ant. brugir.
BON. ant. y f. BONSSIM, A. adj. sup. Bonisimo. Optimus.
BONEA. f ant. y . BONITO BONTOL, m. Peix semblant la

BONESA. ant. BONDAT. f. tunyina, de carn magra y macissa. Bonito, bonalo.


BONET, A. adj. Bonito, bonico. Bellulus. Amia, ae.

BONET. m. ant. gorra. boneto. [|


BONONIENSE. adj. Natural de Bonnia, Bono-
BONETA. MALETA. f. niense. Bononiensis.

BONETAS. f. pi. nut. Trossos de velas que s' BONTAT. f. BONDAT.


afegeixen per la part inferior la vela major y al BONY. m. Excrescncia en la pell. Tumor, bulto,
trinquet. Bonetas. Velum addititium. U
Trossos de or, chichon. Tumor, is, tuber, eris. |1
Lo que's fa per
plata. Boneta. Aurum, argentum, i. adorno en las pessas de metall. Bollo. Bulla, b. En \\

BONETET. m. d.Bonetillo. Pileolum, pileolus, i. ditas pessas lo que resulta de un cop que no's fa per

BONETO. m. Sombreret de cartr, ab quatre adorno. Abolladura, Contusi, nis. 1] Inflor en lo cap
bchs, cubert de panyo 6 de seda que usan los ca- de resultas de algun cop. Tolondro, tolondron, buru-
pellans en las funcions ecclesisticas. Bonete. Pileus, jon, bollo.Tumor ex contusione. Lo bulto, morro, ||

pileum, galerus, galerum, i. 1| met. Lo clergue se- gep desigualtat de alguna cosa. Piton, desigualdad.
cular; y aix 's diu: N. es lo millor boneto del bisbat. Acutum tuberculum.
Bonete. Inter seculares clericus sapientior. (1
fort. BONYAGUER, A. adj. Desmanyat, poca trassa.
Tenassa dobla cua de oreneta. Bonete. Saxeum Chapucero. Rudisimpolitus artifex. |]
adj. Lo que est
munimentum. ft tosca y gros seramente. Chapucero. Rude impoli-
BONICH. CA. adj. Herms, gracis, pulit. Boni- tum opes.
to, lindo, mono. Bellulus, bellatulus, politulus, ve- BONYS. m. aum. Bubon, burujon. Magnus tu-
nustulus. II
Primors. Primoroso. Speciosus, ||
Net; mor, bnbo, nis.

aix 's diu: tenir la llengua bonica. Limpio. Purus, BONYEGAR.v. a. y derivats, abonyegar.
mundus, purgatus. | adv. B, galantment. Bonita, BONYEGUT, DA. adj. Loque t diferents bonys.
bonamenle, lindamente. Bell, pulchr, venust. jj
Abollado, lleno de cerros. Tuberculosus, tuberatus.
BOR CATAL. BOR 227
BONYET. m. d. Tumorcillo, bultUlo, burujoncillo. BORDEG8, SA. m. y f. BORT. FIU. [|
Miny
Tuberculiis, i. Impolilia, c. minyona de poca edat. Rapaz, rapaza, rapazuelo.
(BONYIGO. m.EmboIich,raala {eYnn. Chapucera. Puer, i, adolescens, Us, puella, puellula, a.

BONZO. 11). Sacerdot del Jap, de la Xina y allras BORDEJAR. V. n. Degenerar dels seus. Bastar-^

paris del Orient. Bonzo. Bonzus, i. dear, degenerar. Descisco, is, degenero, as. ||
met.
BOOTE8. m. astron. Un dels signes celestes. Boo- Degenerar en y costums. Bastardear. De-
las obras

h tes. Bootes, is. Guardia de las ossas. Bootes. Arc-


I|
genero, as, descisco, is. nut. Donar bordo la ||

''
tophylax, acis. embarcaci. Bordear, barloventear , ganar barloven-
BOQUEJAR. V. n. Obriria boca. Boquear. Os di- to. Adverso vento obsistere, navem in gyros ducere.
ducere, aperire. ||
Espirar lo moribundo. Boquear. []
NAVEGAR DE BOLINA.
Expiro, as. [| Fer bobas bossas alguna pessa de BORDELL, m. Casa pblica de donas mundanas.
roba. Boquear. Burdel, lupanar, putaismo, putanismo. Lustrum, pros-
BOQUEJAT, DA. p. p. Espirado, boqueado. Ex- tibulum, i, lupanar, aris.
pira tus. icoM QUIN BORDELL? exp. fam. que's junta me-
BOQUERA. f. Portell boca per ahont surt la nut las expresions de impacincia de admiraci.
aygua pera regar. Boquera. Incile, is. ||
La obertura jCmo! iqu diantre? icmo diablosi Quo pactor
que's fa en las heretats tancadas pera la entrada del iquid rei est?
bestiar. Boquera. Ostium, ii. vsTEN AL BORDELL, loc. fam. pera despedir alg
BOQUER. m. Obertura gran. Boqueron. Grande ab despreci, que no 's vl atndrer lo que diu
ostium. II
Peix, espcie de anxova. Sbalo, boqueron. demana. Vete al rollo. In malam crucem, in infamem
Chupea, ae. cippum abi.
BOQUETA. f. d. Boquita. Buccula, ae. BORDENGH, CA.
adj. Lo mateix que fora de
BOQUINA. f. Pell de boch. Piel cabruna. Pellis temps. Fuera de tiempo. Extra tempus. met. Falsifi- ||

hircina. cat, adulterat. Falso, adullerado. Falsus, simulatus.


BOQUITJA. f. Llaga en Ja boca pel calor de la BORDER. m. ant. L'amo, '1 possessor 'I masover
llet. Ubrera. Aphtha, arum, oscedo, inis. de la borda. Colono, masadero. Golonus, villicus, i.

BORBOLL. m. Mentida. Trapaza, trapaceria, BORDISSOT. adj. S' aplica una espcie de figa.
enredo. Mendaciuni, ii, stropha, fallacia, ae. || Em- Burjasotas, burjacetas. Ficus sic dictus.
bolich, confusi. Enredo, embrollo. Rerum perturba- BORDO. m. Costat exterior de la nau y tamb
tio, implicalio. || Abundncia de paraulas atrope- tota ella. Bordo. Exterius navis latus. |j
Volta de la
Yerborum irapetus, abundantia.
Iladas. Borbollen. nau sobre '1 costat pera guanyar lo vent. .Bordo. Na-
BORBOLLA YRE. m. Mentider, enganyador. vis in latus gyrus. met. Passeig freqent. Bordo. ||

Trapacista, trapacero, trapalon, embroUon. Dolosus, Frequens deambulatio.


frauduJentus, i, syncophanta, x. (| fam. pronstich. ANAR i BORDO. fr. Embarcarse. Ir d bordo. In na-
3. II
Qui parla atropelladament. Borbollon, borboton. vem conscendere.
Allluens verbis, impetuos loquens. DONAR BORDOS. fr. uut. BORDEJAR. 3.
BORBOLLAR. V. a. y DONAR UN BORDO. fr. DONAR N TOM.
BORBOLLEJAR. V. a. Enganyar ab astcias. DONAR N BORDO EN VELA T ALTRE EN FATXA. fr. PO-
Trapacear, trapazar. Fraudibus agere, dolis uti. ||
sar las gabias en fatxa quant no's pt voltejar vi-
Parlar atropelladament, volentho dir tot de una ve- rant, y deixa rse disposici de la marea, tim la
gada. Hablar borbotones. Yerba glomerare. banda. Dar un bordo en vela y olro en facha. Navim
BORBOLLAT, DA. p. p. y arbitrio ventis tradere.
BORBOLLEJAT, DA. p. p. Embrollado. Frau- JA VINDRS A BORDO A MENJAR GALETA. loC. met.
datus. fam. Amenassa alg que no deixar de pagar lo
BORGEGUt. m. Calsat fins la meytat de la mal que ha ft. Ta vendrs al pagadero. Non abibis
cama, espcie de mitja bota que usavan los soldats impune.
romans y comediants de tragdias. Borcegui. Caliga, BORD. m. Bast de pelegr ab una punta de
E, cothurnus, i. ferro y en 1' altrecap una carabasseta altre ador-
BORGEGUINER. m. Qui f y ven borceguins. no. Bordon. Guneatus baculus. |]
Los que porlan los
Borceguinero. Colhurnarius, caligarius, ii, cothur- capiscols en lo cor y professons. Cetro. Sceptrum,
norura opifex, vendilor. i.
II
arq. Cord del fuserol en la columna. Tondino-
BORGEGUINERIA. f. Paratge, oficina, botiga toro. Astragali modulus. ||
En los instruments m-
de borceguins. Borceguineria. Gothurnorum oflicina, sichs la corda ms grossa. Bordon. Grassior chorda,
apotheca. nete, es. ||
ant. estoch. pot. Lo vers trencat que's
||

BORGH. m. ant. rdrcu. repeteix al fi de cada cobla. Bordon. Hemistichium,


BORDA. f. ant. Part del mas separada de ell y sa ii. En lo tambor aquella corda de tripa que li posan
II

meytat apoca diferncia. i/as'a.Yilla,a;. ||


nut.vEL*. y que en part es causa de la armonia. Bordon. Fides
BORDAY. m. ter. Mullader, xopoll de aygua. grav sonans. Lojoch de la orga quef '1 baix y t
||

Charco. Stagnans aqua. 'Is canons flautas majors. Bordon. Tuborum soni
228 BOR DICCIONARI BOR
gravioris ordo. [|
pi. nut. Los rastils que serveixen rum, mercatorium, emporium, ii, mercatus, us. |1

pera las cbrias. Bordon. Mali, orum. || Arma fran- ant. CAM. Lo cap de la llansa ab que s' ajustava,
11

cesa dels sigles xiii y xiv, consistent en un bast curt en las compras, Borne. Cuspis, extreraitas hastae. ||

coronat de una espcie de coltell y ab un forat en la Entre gitanos la forca ahont s' ajustician los delin-
guaspa pera clavar en ell certas puntas movibles qents. Borne. Patibulum, i, crux, cis. || Espcie de
que 's trovan vegadas al mitj de algunas corassas arbre semblant al roure. Borne. Liburnum, i. |1 Es-
antiguas. Bordon. pcie de greix que surt en los filats de pescar. Mu-
BORD Y CARABASSA, VIDA REGALADA, ref. ab que 's gre, gram. Pinguedo, nis. H ter. panna.
reprn als vagamundos que pretenen vurer sens BORN, A. m. y f. y
traballar. Bordon y calabaza, vida holgada. Baculum BORNADA. f. Yolta, passeig. Paseo. Deambula-
et cucurbita erronum instrumenta, tio, nis.

MAL HJA 'lROME QUE DIU MAL DE SN BORD. ref. BORNALS. pi. nut. EMBORNALS.
S' aplica als que diuhen mal de sas prpias cosas. BORNAR. V. n. ant. y
Mal haya el Romero que dice mal de su bordon. Ar- BORNEJAR. V. n. Donar voltas, torns. Bornear,
tem vituperas luam, i,qmi laudabis, stulle? voltear, dar vuellas. Intorqueo, es, flecto, verto, is.

PLANTAR LO BORD EN ALGUN LLOCH. fr. met. fam. II


Trser, murer de costat alguna cosa. Bornear.
Domiciliarse en ell. Sentar el real. Sedem locare, Inflecto, is, incurro, as.
domicilium figere, constituere. BORNI, A. m. y f. Faltat de un ull. Tuerto. Co-
TNTEJAR ALGUNA COSA AB LO BORD BA.ST. Bordo- des, itis, luscus, i.

near. Baculo iter praetentare. Fa BORNI. fr. Enlortar. Aliquem altero oculo pri-
BORDONER. m. Qui porta bord en las funcions var; aliquem luscare.
ecclesisticas. Cetrero.Qm pallioetsceptroministrat BORN. m. Espcie de falc de vista mlt pers-
in sacris. pics, lo cos cendrs, y '1 cap, pit, extrems de las
BORDONET. m. d. Bordoncito. Baculus, i. alas y las potas de groch fosch; viu en los estanys
BORDOY. m. BORDAT. y fa 1 niu la vora del aygua. Borni. Falco, acci-
BOREAL, adj. Lo pertanyent al vent Breas, piter aruginosus.
la part del septentri. Boreal. Boreus, borealis, BORONA. f. Llavor semblant al moresch. Boro-
aquilonaris. na. Milium, ii.

BREAS. m. vent fret y sech que v del sep- BORRA. f. La part ms curta y basta de la lla-

tentri. Breas. Boreas, ai, na. Borra. Tomentura, i. \\


Tonads que's fa per sota
BORGES, m. BURGS. del llit y altres mobles per falta de curiositat. Tamo,
BORGIT. m. BRUGIT. borra, j)elosilla. Tomentum, i.
H Pl de cabra pera
BORGONY, NA. adj. Natural de Borgonya umplir pilotas, coixins, etc. Borra. Tomentum, i. ||

pertanyent ella. Borgonon. Burgundio, nis, bur- Pl que's trau del panyo ab las estisoras. Tundizno,
gundi, orum. borra. Tomentum, i. || La que's trau del panyo ab los

A. LABORGONYONA. m. adv. Al estil de Borgonya. palmassos. Curesca. Tomentum, i. ||


moix. ||
Espcie
A la borgoTiota. Mor burgundiorum. de vestidura que portan los faluos, ximples, etc. Bor-
BORGONYOTA. f. Armadura del cap sens vise- ra. Yeslis sic dicta.interj. pera explicar la admi-
||

ra. Borgonota. Gassis, idis. raci disgustque causa alguna cosa. Fuego, chis-
BORI. m. ant. marfil. pas.sopla. Heu! papai! met. Paraula intil. Trmi- [|

BORLA. f. Pom de seda, fil, etc. de que penjan nos sin substncia. Suprflua, inutilia verba.
varis fils en forma de una campaneta. Borla. pex, AFARTAR DE BORRA, fr, fam. Douar cops, pegar.
icis. [1
Insgnia que 'Is doctors y mestres de uni- Tundir golpes, sobar, cargar de lena. Fustigo, as,
versitat portan sobre '1 boneto. Borla. Doclorum fustibus cBdere.
laurea, insgnia. || L' acte de passarse doctor. Doc- DRET DE BORRA. fr. Tribut de un cap de bestiar,
toramiento. Doctoris inauguratio. per cada 500. Borra. Yectigal ex pecudum capite.
PNDBER LA BORLA. fr. Passarse doctor, rbrer lo FR BORRA DE BOU. fr. mct. fam. Precipitarse en
grau de doctor. Tomar la borla. Doctoris laurea in- fr alguna cosa sens atinar si eixir ben mal feta.

signiri, decorari. Atrabancar, obrar locas. Opus temer urgere, ac-


BORLASSA.f. aum. Borlon. BuUa, e, grandis celerar,
pex. TENIR MLTA BORRA. fr. mct. fam. Estar carregat
BORLETA. f. d. Borlita, borlilla. Levis pex. [j
de espcies vanas y disbaratadas. Ser un cajon de
Floch de seda. Madrono. Arbuti formam referens sastre. Multiplici et inordinata reruui varietate re-
floccus. fertum esse.
BORM. m. Malaltia que pateixen los caballs; sos BORRADOR. m. Escrit ab correccions pera po-
sntomas sn trurer un humor viscs pel nas, y sar en net. Borrador, borron. Prima scripti forma.
la inflamaci de las glndulas en la gargamella. II
com. Apuntacions de comptes pera posaries en
Muermo. Crassior equi pituita, destillatio. lo llibre majer. Borrador. Commentarius, ii, adver-
BORN. m. Plassa de mercat. Mercado, home. F- sria, orum. [j
ESBORRADOR. ||
MINUTA.
BOR CATAL. BOR 229
BORRADURA. f . La ^accl y efecte de borrar BORRATXINA. L' efecte f. de emborratxarse;
un escrit. Tachon, testadura, borron, raya, cancela- r estat de una persona borratxa. Embriaguez, bor-
cion, canceladura. Linea deletilis, oblilteralio, nis, rachera, borrachez. Ebrietas,atis, temulentia, cr-
BORRAIX. m. Sal neutre que 's troba en vrias pula, vinolentia, a;.

fonts y estanys especialment en las Indias orien- BORRATXissiM, A. adj. sup. Qul est mlt ple
tals. Es medicinal y s' emplea pera soldar los me- de vi. Borrachisimo. Ebriosissimus.
talls y altres usos. Alinear, borraj, y borra quant BORRATXO. A. adj. Qui est pres del vi, Ebrio,
est puriflcada. ChrysocoUa, ae, accesis, is. borracho, embriagado, tumulento. Ebri-us, ebriosus;
BORRAJA. ant. borratxa. f. vino temulentus, obrutus. Lo qui's deixa vncer |j

BORRALL, m. Gens, mica. Nada. Nihil. de una passi y especialment de la ira. Borracho.
no EXTNDRERHl BORRALL, fr. NO ENTNDRERHI RES. Ira accensus. met. Algunas fruytas y flor del color
||

BORRALL. m, Pilotet de llana separat del ve- del vi, Borracho. Yiolaceus.
116.Vedija, vellon, guedeja. Laneus villus, floccus. ||
BORRATXO COM UNA SOPA. loc. fam. Estar hecho un
Cada porci de neu que cau separada quant neva. cesto. Vino opprimi, urgere; vino gravem esse.
Copo. Ca3lestis aquai spuma, floccus, vellus. AL BORRATXO FI NO LI BASTA LA AYGUA NI 'l VI. ref.

BORRALLONET. m. d. Copulo. Flocculus, i. Denota que'l que est borratxo per haver begut mlt
BORRALLUT, DA. adj. Lo que t mlt pl vi, desprs ha de burer mlta aygua. Al borracho
borra. Yedijoso, vedijudo, velloso, velludo. Yillosus, fino ni el agua basta ni el vino. Ebriosus nec vino<
pilosus, hirsutus. nec multa satiatur aqua.
BORRAMEIVT. m. BORRADURA. estas borratxo? fr. fam. ests boig?
BORRANGO! adj. interj. de admiraci es- BORRATXO, NA. adj. aum. de borratxo. Qui s'

tranyesa. Diantre, locol Heus! emborratxa ab freqncia. Ebrio, vinolento, difunta


BORRAR. V. a. ant. esborrar. detaberna, zaque. Ebrius, ebriosus, vinosus.
BORRS, pi. y f. BORRATXONS, SA. adj. aum. de borra tx-
BORRS, m Teixit bast de estopa. Malaciienda, Borrachonazo , borrachisimo , borrachon. Summe
razago, canamazo, estopon. Ex rudi stupa cannabina ebrius, temulentissimus.
tela, stupeumlinteum, crassior tela tupea. BORRATXONET, A. adj. d. Borrachuelo. Ebrio,
k MAL BORRS, m. adv. De qualscvol modo, sens lus.
reflexi ni mirament. A de trompon, d topa tolon- BORRAYNA. ter. BORRATXA. f.

dre, al estricole. Incomposit, inordinat. BORREGH, GA. m. y f L' anyell . de un dos


BORRASCA. Tormenta del mar, Borrasca.
f. anys. Borrego, borr, borrega. Agnus, i, agna, aj. |1

Procella, ai, tempeslas, atis. Tempestat de la ter- |1 met. Qui tarda confessarse un any. Cadanego, ca-
ra. Borrasca. Turbo, inis. ||
met. Perill, contradic- danal. Semel in anno peccata confitens.
ci. Riesgo, borrasca, peligro. Periculum, i, discri- BORRECH DE DOS ANYS. Andosco. Bimus, bimulus, i.

men, inis. ||
met. rentina, barallas. BORREGADA.f. Remat deborrechs. Borregada.
BORRASCS, A. adj. Lo que causa borrasca. Agnorum grex.
Tempestuoso, borrascoso, proceloso. Procellosus, tur- BORREGO, m. Panellet rod de la flor de la fa-
bulentus, tempestuosus. || Lo que est exposat las rina Mollete, bodigo. Delicatus, moUiculus panis, li-

borrascas. Borrascoso. Procellisobnoxius. || adj. Des- bum, i.

graciat, se diu del temps y altras cosas inanimadas. BORREGUET, A. m, y f, d, de borrech. Borre-
Calamitoso. Galaraitosus. guillo. Agniculus, agnellus, i.

BORRASQUER, A. m. y f. Brib, de la vida BORRELL. m. BORRALL.


ayrada. Borrasquero. Petulans, antis. 1|
Divertit, BORRELLUT, DA. adj. RASPS.
luxuris. Borrasquero. Licentiosus, impudicus. BORRENA. L' enllassament del
f. fust arsen
BORRASS, f. BORRS. las sellas, y 'Is cuixinets que's posan devant y de-
BORRATXA, f. Planta de un peu y mitj de al- trs de la cuixa. Borren. Anterior et posterior culci-
tura, cama cilndrica y raraosa, flor blava y medici- tra, ephippi culcitula.
nal. Borraja, buglosa, Bugiossa, a), buglossus, i, bo- BORRIGO. ra, ter. Ase. Borrico. Asinus, i. Ig-
|
rago, inis, euphrosynum, i. (|fam. Bota, gat pera norant, tonto. Borrico. Gnarus, i, stipes, itis.
posar vi. Borracha, bota. Utriculus, i, ter, tris. BORRIGA. f. La bagueta que's f en lo l mas-
BORRATXADA. f. Necedat, disbarat gran. sa retort. Oqueruela. Fili implicatio.
Borrachada, borrachera. Absurdum, i, stultilia, in- BORRILLOL. m. y
sania, u, deliramentum, i. Multilul. Barbaridad, || BORRIM. m. ter. y
maquina, inundo, sin nmero. Summa quantitas, BORRISS BORRISSOL. m. La borra sutil
mullitudo, inis, copia, ai. que'straudedemunt delpanyo. Flojel. Lanugo, inis.
BORATXEJAR. v. n. Emborratxarse ab fre- II
La borra de algunas fruytas. Pelusa, vello. Lanu-
qncia. Borrachear. Pergraecor, aris, vino operam, go, inis. La dels aucells abans de trurer ploma.
II

dare, assidu potare. Flojel. Lanugo, inis. La borra de sota dels telers,
||

BORRATXERA, f.
y llits y altres mobles, Tamo, borra, pelnilla. Situs,
"

230 BOS DICCIONARI BOS


us, tormentum, i, sordes, dis. \\
ter herba, mbrons tan los cunills. Prisuelo. Yiberris impositum fraj-
II
Tros de sombrero cosa equivalent, que 'Is fer- num. La cuberta clara ae espart altra matria
II

rers y algans altres se posan sobre 'Is peus pera pera tapar la boca dels buchs de abellas. Hatijo. Ye-
resguart de las espurnas de foch. Angorra. Galigula lamen, tegumen, inis. Pl moix. Bozo. Pubes,is, ||

ad pedes ab igne servandos. lanugo, inis.


BORR. m. Topo, taca gota de tinta que cau POSAR LO BOS. fr. Embozar. Fiscellam jumentorum
en paper. Borron, y pasor lo dels cartipassos dels
lo ori apponere,
noys. Lilura, ae, atramentaria macula, Entre es- j]
BOSC, NA. adj. Gosa, de bosch. Silvestre. Sil-

tampers lo defecte que ocasiona la mlta tinta sa vestris, agrestis.


espessura.Pase/. Ex nimio atramento vitium. I|
Boa- BOSGALL. m. Branca de llenya, gruixuda, talla-

RADOR. II
Nom que alguns autors donan per modstia da propsit peVa '1 foch. Tuero. Ad ignem paratum
sos escrits. Borron. Commentarius, li, adversria, lignum, sudes.
orum. II
Lo brot que apunta en los arbres y en los BOSCALLADA. f. Cop de boscall bast. Tran-
ceps. Yema, boton, germen. Alabastrus, i, gemma, ae. cazo, estacazo, garrotazo. Yectis ictus.

II
Lo pl que t 1 panyo en 1' endret. Lanilla. Yi- BOSCALLS. m. aum. Trashoguero. Magna sudes.
]lus, i. \\ met. Acci indigna que perjudica la repu- BOSCALLET. m. d. Pequetio tuero, lenecito. Par-
taci. Borron. Probrum, i, dedecus, oris. || met. va sudes.
Qualsevol imperfecci que afea. Borron. Yitium, ii, BOSCAM. m. BOSCATGE.
labes, is. BOSCAR. V. a. ant. Construhir embarcacions.
BORROMBORI. m. ter. rebombori. Construir embarcaciones. Navs construere.
BORRONAR. V. a. Fr rasgos, rallas y figuras BOSCAROL, A. adj. BOSCA.
pera passar temps. Borrajear. Liberiore calamo ani- BOSGATER. m. llenyater.
mi gratia scriptitare. \\\. n. Trurer borr 'Is ar- BOSGATGE. m. Conjunt de arbres espessos.
bres y 'Is ceps. Abotonar. Gemmo, protubero, as. Boscaje. Silva, ae, nemus, oris. ||
pint. Pas de ar-
BORRON8. m. anm. Borronazo. Magna macula. bres, espessuray animals. osca/e.Depicta arborum
BORRONAT, DA. p. p. Pueslo en borron. Deli- .
animaliumque silva.

nealus, adumbratus, BOSGH. m. Terreno incult, poblat de arbres y


BORRONE JAR. V. a . BORRONAR. ae, lucus, i, nemus, oris, sal-
brossa. Bosque'. Silva,
BORROIVET. m. d. Borroncillo. Parva macula, tus, us. La part del hort jard poblada de arbres
II

labecula, ae. per recreo y no per fruyt. Bosquete, Silva, ae, arti-
BORRS, A. adj. Ple de borrs, Razagado, esto- ficialis lucus,
poso. Stuparius, villosus. BOSCH cremat torrat, Aqucll que s' ha pegat
LLETRA BORROSA. La que no t fins los perfils. Letra foch. Chamicera. Residua combusti nemoris pars.
borrosa. Deformes characteres. BOSCH ESPS. Lo que est mlt poblat de arbres y
BORRUGA. f. y derivats, berruga. raboUs. Maleza. Opacus lucus, atrum nemus.
BORRUGAT. m. Peix anomenat aix per sn co- BOSCH PERA tallar. Se diu aquell en que 'Is arbres
lor obscur, Sombra. Umbra, ae. se poden tallar pera aprofitarse de la fusta y llenya.
BORRUT, DA. adj. BORRS. Talar. Ad sectionem aptus lucus.
BORSA. ant. BOSSA. f. REDUHiR A BOSCH. fr. Couvertirhi algun terreno.
BORT, DA. m, y f. Fill que's t fora de matri- Embosquecer. In lucum evadere.
moni. Horecino, bastardo, cunero. Nothus, i, spurius, sR DN BOSCH. fr. met. Se diu de una cosa mlt
ii, spuria proles. ||
met. Fels, ditxs, afortunat. Di- espessa y confusa. Ser un bosque. Lucum esse.
choso, hijo de la fortuna. Filius gallinae albaj. ||
adj. BOSCOS, A. adj. Lloch mlt poblat de boschs.
Bast, fals, no fi. Ordinario, basto, tosca. Rudis, impo- Nemoroso. Nemorosus,
litus. II
L' arbre que naix sens plantarlo, Borde, sil- BOSCRIA. BOSGATGE. f.

vestre. Silvester, agrestis. BSFORO. m. Canal per ahont un mar se comu-


BORT BORDEJA Y MARS MARSEJA, ref. nica ab altre, Bsforo. Bosphorus, i.
y
BORT Y MLA CADA DIA SE'n PENSA UNA, 'l DIA QUR BOSONYA. f. ant. bellesa.
NO LA FA, LA GUARDA PERA l' ENDEM, ref. DeUOta '1 BOSQUEIG. m. Dibuix primera ma de una
poch que's pt fiar de la gent ruina. El hijo borde y pintura, Embozo, bosquejo. Adumbratio, delineatio,
la mula cada dia se mudan. Yile genus, vilia facinora. nis. II
Qualsevol obra material sens conclurer, Bos-
BOS. m. Espcie de morrallas de espart, corda, quejo. Rude, informe, imperfectum opus, ||
Escrit
etc. que impedeixen als animals lo mossegar. Bozal, obra del ingeni sens perfeccionar, Bosquejo. Impoli-
badal. Fiscella, od, fiscellus, i. Lo que's posa als |)
ta, adumbrala res.
gossos pera que no mosseguen. Frenillo, bozal. Pasto- ESTAR en BOSQUEIG BOSQEJAT. fr, Estar uua obra
mis,epistofflis, idis. Tauleta ab garfis altra cosa 1| sens conclurer. Estar en bosquejo. Opus adumbra-
equivalent que's posa en lo morro dels animals pe- tum, non expolitum esse.
ra que no pugan mamar. Bozal. Pastomis, epistomis, BOSQUEJADOR, A. m, y f. ant. dibuixadob.
idi6. Lo que's posa las firas pera que no malme-
II BOSQUE JAMENT. m. ant. BOSQUEIG,
BOS CATAL. BOS 231
BOSQUEJAR. V. a. Dibuixar una imatge sens candil sin mecha ique aprovecha? Miles inermis iquid

dinir los contorns. Bosquejar. Delineo, as, imagi- juvat?absque fomite flammam excitas.
nem adumbrare. |1
Ferse bosch. Hacerse hosque A LA BOSSA DEL JUGADOR NO CAL ESTRENYEDOR, COR-
selva. Silvesco, is. || met. embastar, RE sNS ATURADOR, ref, Dcnota que'ls jugadors una

BOSQEJAT, DA. p. p. Bosquejado. Delineatus, vegada perden, altra guanyan y may prospcran.
BOSQUEROL, A. adj. BOSC. El que pone aljuego sus dineros, no ha de hacer cuenla
B08QUET. m. d. Bosquecillo. Luculus, i. de ellos. Pecuniarum lusoris nulla securitas.
B08QUIIVA. f. BOSCiTGE. CASTIGAR EN LA BOSSA. fr. Ifflposar alguna pena pe-
BOSSA. f. Saquet de cuyro altra matria pera cuniria. Castigar enla bolsa. Pecunia mulctare.
portar los diners. Bolsa, boJso. Crumena, a), marsu- CONTAR 6 CONSULTARAB LA BOSSA. fr. met. fam. Exa-
pium, ii. II
La de seda feta de punt en forma de al- minar alg sos havers 6 caudal pera alguna empres?.
forjas. Bolsillo, bohillico. Crumena, ae. ||
La de enf-* Consultar con el bolsillo. Facultates perpendere, cru-
bolicar los cabells. Boha. Bulga, ae. [|
com. llotja. menam consulere.

[j
Tnica que cont 'Is testculs. Escroto , boha. ESPOLSAR LA BOSSA. fr. fam. ESPOLSAR LA BUTXACA.
Scrotura, i. II
Las arrugas que fa 1 vestit mal tallat, FR BOSSA. fr. met. Arreplegar diners y guardar-
6 que no cau b. Bolsa, fuelle, bache. Rugala vestis, los. Hacer bolsillo. Opes congerere.
plica, ruga, x. ||
Espcie de cartera de cartr cuber- FR BOSSAS LO VESTIT, fr. Fr arrugas plechs.
ta de tela pera guardar los corporals. Bolsa. Follis, Bolsear. Yestem in rugas et plicas contrahi.
is. La de posar las navajas. Navajero, estuche. No-
\\
NO FICARSEN RES k LA BOSSA. fr. met. NO FICARSEN
vacularum capsa. La en que descansa la extremi- ||
RES k LA BUTXACA.
tat de la creu y barra del tlam en las professons. MENT EN SA BOSSA HO SENT. ref. COntra
QUI COMPRA Y
Carcaj. Sustentaculum, i. Reixat de cordas en lo ||
los que ostentan haver pagat barato, lo que han pa-
sol del carro pera posar lo fato. Bolsa. Saccus spar- gat car. El que compra y miente, s bolsa lo siente.
teus, reticulatus, plaustrorum parti interiori apta- Damno suo mentitur emptor.
tus. II
Lo corn de las alforjas. Jaqu. Manlice quEvis TENIR BOSSA BONA BOSSA BEN FERRADA LA BOSSA.
pars. [|
La que's posa en la cua dels caballs pera pre- fr. met. Tenir mlts diners. Tener talego, tener her-
servaria del fanch. Codon. Sacculus, i. [|
Espcie de rada la bolsa. Pecuniis afluere, abundar.
glndulas que t '1 castor junt als testiculs, y con- TRARER LA BOSSA. fr. ALLARGAR LOS CORDONS DE LA
tenen un such medicinal mlt apreciable. Castoreo, BOSSA.
castoreos. Castoreum, i, castorea, orum. ||
Espcie TRAURER Y NO POSAR, TIRA LA BOSSA A RODAR, TCf.

de sacb forrat ab pells per abrich als peus. Bolsa, Denota que per mlt que's tinga si hiha eixidas y no
folgo. Bulga, se. ||
En las minas de or la part ahont hi ha entradas, v que s'acaba. Quien no pone y
se troba '1 metall ms pur. Bolsa. Purior metalli siempre saca, suelo halla. Addere qui numquam sem-
veta. |]
Pera portar la bandera. Portabandera. Yexillo per depromere curat, otius ad finem perveniet ille

portando balteum. Cada una de || las que serveixen reis.

pera posar las pistolas en la sella. Pistolera. Saccus UNA BOSSA SOLAMENT T LA CASA QUE HI HA ARGENT.
brevibus catapultis in ephippio aptatus. [|
La de cuy- ref. Denota que quant uns mateixos caudals se dis-
ro per las cartas. Balija. Vidulus tabellarius. La ||
tribuheixen per mltas mans luego s'acaban. En la

que serveix pera tapar alguna cosa. Mangiiita, funda. casa que hay dinero debe haber solo un cajero. 11 nius
Theca, x. La que sost la carrabina pendent de la
\\
famlia) unicum caput.
sella, apoyantse en ella per la boca. Por tacar abina. BOSSAL. adj. S' aplica regularment al cautia pres
Coriacea scloppeto gestando ex ephippio pendens poch temps ha. Recien cautivo. Novitius servus.

cpsula. II
La que sost la llansa bandera del ca- BOSSANAYA. f. Moneda antgua de Arag en
baler. Cuja. Goriaceus scapus. [j
Lo tros de tela temps de don Jaume I. Bosanaya. Bosanaya, ao*.

que's posa las criaturas pera embrutarse. Culero. BOSSAR. V. a. nut. Subjectar ab bossas. Abo-
Pannus, i, linteum, i. []
nut. Lo tros de corda ab zar, Funibus subjicere.
que s' aguanta altre que s' amarra. Boza, bosa. Fu- BOSSASSA. f. aum. Bolson. Magna crumena.
nis, is. I
En lo centro de lasfonas, bassetjas, man- BOSSER, A. m. y f. Qui f bossas. Bolsero. Cru-
dr espcie de llata ^trena ahont s' assegura la menarum faber, sartor. ||En alguns monastirs lo
pedra. Caja, honda. Funda, ai. || La que serveix en qui f de majordom. Cilkrero. Minisler, tri, dispen-
las iglsias pera donar las distribucions. Barjuleta. salor, pratbitor, is. || En comunitats seculars lo dis-
Pera, mantica, b. | Caudal, quantitat considerable tribuhidor dels ploms. Distribuidor deplomos. Minis-
de diners. Bolsillo. Divitia;, arum. || ridcul. 3. terdislribulionum choralium. En algunas catedrals j]

BOSSA DE FERRO. Se diu del miserable y del ava- qui apunta las faltas al cor. Pitanzero. Absentium in
ro. Bolsa de hierro. Avarus, miser. choro annonator. caixer. 3. ||

BOSSA FORADADA. MA FORADADA. BOSSERIA. Oci de fr bossas, la fbrica de


f.

BOSSA SENS DINERS DGASLI CDYRO. ref. DeuOta '1 ellas y botiga ahont se venen. Bolseria. Crumenarum
poch apreci de lo que no serveix pera '1 fi
que est fabrica, opiicina. Conjunt de bossas. Bolseria.
||

destinat. Bolsa sin dinero, llmala digah cnero: Crumenarum series. [J


Entre monju la casa.habiiafc-
232 BOT DICCIONARI BOT
ci del bosser. Boheria. Dispensatoris domus. GUARNIR Lks BOTAS ALS VESTITS, fr. OrUr. Fimbrs
BOSSETA. f. d. BOSSICH. GAIINDATNA. [] ornar, circumdar.
BOSSICH. m. d. Bolsila. Cruraena parva. POSARSE BOTAS. fr. Embotarse. Ocreas cingere.
BOSSINADA. f. BOFETD, BE VS. POSARSE LAS BOTAS AL REVS. fr. PNDRER LO RABE
BOT. m. adobada pera traginar licors. Cuero,
Pell PER LAS FLLAS.
pellejo, y bolo p. Ar. Uler, tris, pellis, is. Acci || BOTADA. f. Fusta per las btas. Duelas. Doliaris
violenta ab que's demostra algun sentiment. Repullo. tabula. II
BTAM, || Lo vi que cab en una bta. Bota.
Motus exacerba tionis signum. Lo salt que fa la pi- ||
Yini quantitas dolium replentis.
lota qualsevol cos elstich quaatcu terra. Bole. BOTADOR. m. nut. Perxa llarga ab un ferro de
Pilae saltus. |1
nut. Llanxeta pera entrar y sortir de punta y ganxo en un de sos extrems, que en las
bordo. Bote. Linter, tris. |1
Salt, brinco. Salto, brin- embarcacions menors serveix pera atracar y desa-
co. Subsaltatio, nis, saltus, us. Cop de llansa, pi-
[]
tracar. Bichero, boiador. Contus, i. || adj. que s'

ca, martell, espasa y de qualsevol arma que t m- aplica al saltador. Saltador. Saltator.
nech. Bote. Ictus, us. [] ant. pot. [| fam. Figa de flor BOTAFOCH. m. art. Pal ab la metxa encesa en
abans de ben madurar. Breva. Grossus, i. || Lo que la punta pera pegar foch al can. Lanzafuego, bola-
es de pell de bou. Odrina. Bovinus ter. fuego. Ad tormenta bellica accendenda ignifer lon-
BOT PETIT. nut. Seren, botequin. Scapha, cymba- gurius. II
Bronquins. Busca ruidos. Rixator, is,

la, ae. jurgiosus, i.

A BOT Y VOLEA. m. adv. Dit quant se pega la pi- BOTAL. m. nut. Pal pera posar las velas y
lota apenas toca terra sens donarli temps de bo- altres usos. Bolalon. Tignum, i.

tar. A botivoleo. Pilai prop solum percussi. BTAM Y BOTMEN. m. Multi tut de btas
A BOTS Y BABRALS. m. adv. k SAMALADAS. regularment pera provehir las embarcacions. Pipe-
DEscABREGAR BOTS. Joch entre quatre noys de mo- ria, botamen, tonelera, dolaje. Gupparum copia.
do que dos se posan de genolls y mans en terra ca- BOTANA. f. Pessa rodona de fusta pera adobar
piculats sostenint altres dos que s' agafan capicu- los forats dels bots blas. Botana. Ulris commis-
lals tamb y donan vollas sobre 'Is de terra quedant sura, sarcimen. |]
Forat que fan en la roba las gus-
de invers modo; proseguint aix fins que cauhen que piras de foch. Chispazo. Scintillas ictus. j|
Broch de
llavors paran y passan sostenir als dos que estavan las btas. Brocal. Collum, i.

en terra. Zaina-vaina. Ludus sic dictus. BOTANER. m. Instrument de bolers ab que po-
FR LO BOT. fr. Formar los gestos que preceheixen san las botanas en los bots y btas. Botanero. Ins-
als plors de las criaturas. Hacer pucheros. Os inplo- trumentum quo sarcimen utribus aptatur.
ratus modum conformar; vagitus edere. BOTNICA, f. Cincia que tracta de la natura-
FR UN BOT. fr. met. Irritarse. Saltar, saltar tan lesa y propietats de las plantas. Botnica. Botnica,

alto, embolijarse. Yehementer irasci exacerbor, aris, ae, herbaria ars.


pne ira accendi. BOTNICH. m. Professor de botnica. Botnico,
iNFLARSE COM UN BOT. fr. Umplrse de vent. Embo- botanista. Botanicus, i, herbarius, ii, herbarise artis
tijarse, abotagarse. Inflor, aris. peritus. (1
adj. Lo que pertany la botnica. Bot-
BKVENTAR LO BOT. fr. met. quc cxplica '1 senti- nico. Herbarius.
ment enfado algun temps detingut. Volar la mina. BOTANOMNCIA. f. Supersticiosa adivinaci
Iram diuturnam explodere. per medi de herbas. Botanomancia. Botanomantia, a;.

TENIR LO BOT. fr. fam. Se diu dels noys quant s' BOTAR. V. n. Saltar la pilota qualsevol cos
enujany ploran. Estar hecho un botija. Prae ira tur- elstich que cu terra. Botar, saltar. Salio, resilio,

gidum esse. subsilio, is. II


V. a. Fr forsa y trurer alguna cosa
BTA. f. Eyna de fusta ab crcols pera guardar del lloch en que est. Arrojar, botar. Extrudo, is. ||

licors. Cuba, pipa, bota, tonel, barrica, vasija. Cup- Tirar la nau al mar la primera vegada, Varar, botar.
pa, ai.
I
ant. llanxeta. bot. ||
met. La persona mlt Navem,in aquam deducere. nut. Gobernar lo tim ||

grossa. Cuba, cachigordele, recoquin, rechoncho. Yen- pera dirigir la proa al lloch que's vl. Botar. Navem
trOSUS. II
GAT. 5. dirigere. ||
Enujarse, enfadarse ab senyals de voler
posARSE TORNARSE COM UNA BTA. fr. met. fam. plorar. Eacer pucheritos pucheros. Os in ploraturi
Tornarse mlt gras. Embastecerse, estar hecho un bo- modum conformar. Ij
Tussar. Porfiar, obstinarse.

tija. Turgidum esse, pinguescere, obesum esse. Insistere contumaciter.


BOTA. f. Calsat de cuyro altra matria que BOTARUT, DA. adj. En figura de bta, gras.
cubreix peu y part de la cama. Bota. Ocrea, ee.
lo |1
Regordete, rechoncho. Brevis crassusque homo.
Lo doblech per adorno en 1' extrem de las mnegas. BOTAT, DA. p. p. Saltado. Resultus.
Vuelta, y bota p. Ar. Pendens manica plicata. BOTA VANT. m. nut. Perxa llarga abun estoch
ESTAR AB LAS BOTAs POSADAS. fr. met. Estar punt en r extrem ab que 'Is mariners se defensan del
de empndrer algun viatge. Estar con las botas pues- abordatge. Botavante. Bipenni ad arcendos hostes
tas, tener las espuelas cahadas. Ad iter faciendum instructus longurius. Pessa de ferro acerat y afilat, ||

paratum, promptum esse; in procinctu esse. en forma de la pala del foch, de que usan los ferrers
BOT CATAL. BOT 233
pera igualar lo casco dels caballs, etc. Pujabanle. BOTIGA, f. La entrada ahont traballan los me-
Scaber, scalprum, i. nestrals, venen los mercaders. Tienda y botiga, p.
NI PER u.v BOTAVANT. Gxp. fam. quc manifesta la Taberna, ae. ||
La del apotecari. Bolica. Pharmaco-
repugnncia en cedir alguna cosa. Ni por uncrislo, polium, ii.
II
La del barber, barberia. W La del lli-

ni por esfs ni por esotras. Nequaquam, neuliquam, breter. LLIBRERIA. || aut. MAGATSEM. ||
La del botcr
minime gentium. de pells. Odreria. Utricularia officina. ||
La del cerer.
QE se'n vaja tot AL BOTAVANT. cxp. fam. Denota CERERIA. II
La de cervesa. Cerveceria. Cervisiaria
'1 poch cuydado que li dna, al qui res li costa, de taberna. || De cisteller. Cesteria. Cistaria officina. ||

que's gaste mlt en alguna funci. Arda Bayona. De many. Cerrajeria. Ferraria taberna. || De fuster.
Sumplus nihil moror; nulli parco sumptui. Carpinteria. Materiaria fabrica, tignan'a officina. ||

sR DN BOTAVANT. fr. faw. Sr entremaliat. Ser un De argenter, obrador. De passamaner. Pasarnane- ||

diablo. Irrequietura esse. ra, cordonera. Tainiarum officina. De pells. Pe~ |]

BOTELLA, Yas de vidre cristall de coll


f. llejeria, pelletera. Coriaria officina. De penliner. 1|

estret. Botella. Lagena, ae, oenophorum,i. Lo licor |1


Peinera. Taberna ubi peclines venduntur. De per- |j

que cont. Botella. Liquoris mensura lagenam exa- ruquer. Peluqueria. Cinoflaris officina. ||
De rellotger,
quans. ||
La de terra. Alcarraza. Ficlilis urceus. ||
Belojera. Officina in qua horologia fabricantur seu
ter. Barralonet en que's posa un galet en la panxa reficiunlur. ||
De roba, Roperia. Yestiarium, ii. De ||

pera burer. Barrilejo, cunete, cubelo. Cadus, i.


[]
sastre. Sastreria. Promercalium vestium oicina. ^|
ter. BOTET. De sombrerer. Sombrerera. Pilearia taberna. ||
D
BOTELLETA. f. d. y trastos y robas usadas. Prenderia. Scrutarium, ii.
||

BOTELL. ra. d. Botellita. Parva lagena, lage- De Oller. Alfarera. Figlina, ai. ||
De telas. Lencera.
nula, ae. Lintearia taberna.
BOTER. m. Qui fa bots de pell. Botero. Utrarius, DE LA SEVA BOTIGA, loc. met. fam. Significa que es
ii. II
Qui fa blas de fusta pera posar licor. Cuhero, propi original lo que alg conta refereix. De su
tonekro, barrilero, carralero. Doliarias, ii, cadorura propio ingenio. Ex proprio marte.
artifex. OBRIR, PLANTAR, PARAR BOTIGA, fr. Poncr, obrir
BOTERA. f. ter. gatonera. II
La dona del boler. tienda. Mercaturam facere.
Bolera. Doliarii uxor. PLEGAR TANCAR LA BOTIGA, fr. Quitar, alzar, cer-
BOTERIA. f. L' art de fr btas. Tonelera. Do- rar Tabernam claudere.
la botiga.

liaria ars. BOTI GOT. m. clara.


BOTET. m. Gat, cuyro cusit per un costat y BOTIGUER, m. Qui t botiga oberta ven ge-
empegat per dins, de figura cnica, ab un broch ners per menor. Tendero, botiguero. Tabernarius,
de fusta 6 de banya en lo coll pera burer ab como- ii. 11
Lo de panyos. Panero. Pannorum venditor. 1|

ditat. Botillo, bota, borracha. Utriculus, i. ||


reclam. De telas. Lencero. Lintearius, ii, linleo, nis. Aucell [|

tocar lo BOTET. fr. mct. fam. Indagar lo modo de deunas quatre polsadas de llarcb ab lo bch negre,
pensar 1' estat en que's troba alg. Tentar la ropa prim y llarch, los dos dits externs dels peus, que
a alguno. Aliquem callid explorar. sn encarnats, units ab una membrana. Pel llom
BOTETA. f. d. Cubeta, cubetilla. Cpula, ai, do- es girassolat de blau, vert y negre ab una bermosa
liolum, i. La que serveix pera transportar aren- ralla en lo mitj; pel ventre y costals del coll
II
y
gadas. Pipote, barril, casco. Doliolum, i. del bch es encarnat. Habita en las voras del mar y
bot. m. Calsat que cubreix la empenya del peu de rius. Se li dna aqueix nora perque's creu que
y part de la cama tota ella. Botin. Ocrea, ai. |i posantlo en las botigas de panyos fa fugir las arnas.
mil. La presa que fan los soldats als enemichs. Botin. pjaro polilla, inartin perico, marlin pescador, Alce-
Manubiae, exubia, arum, prajda, ai. do, alcyon, nis.
BOTICAIX. ra. ant. y BOTIGUER DE TALL, Lo de Tobas quc ven la me-
BOTIGAIXADA. f. ant. bofetada. nuda. Tendero. Tabernarius, ii.
BOTIFARRA, m. Budell ple de carn altra BOTIGUETA. f. d. Tiendecilla,puesto, botiguilla.
vianda. Morcilla, butifarra. Botulus, i, lomacina, ae, Tabernula, ae.

lomaculum, i. BOTIJA. f. Yas de terrissa rod, coll curt y


FR BOTIFARRAS DE LA SANCH DE ALG. fr. RENTARSE estret. Bolija. Lagena, Mesura de
I
AB LA SANCH DE ALG. en las Amricas espanyolas; pesa 2 arrobas 12 lliu-
ai. ||
lquits usada

BOTIFARRER. m, Espcie de aspi que serveix ras y 8 unsas. Botija. Quaedara liquidorum mensura
pera penjar las botifarras. Morcillero. Quaedara de- sic dicta. La de fusta. Colodra. Ligneum vas.
II

cussis species ad bofulos pendendos. BOTIJASSA. f. aum. Botijon. Lagena major,


BOTIFARRETA. f. d. Botifarra prima. Taran- fidelia, ai.
gana. Exilis botulus. BOTIJER. ra. Qui fa botijas. Bolijero. Lagena-
BOTIFLER, A. m. y f. Qui t las galtas mlt rum faber.
grossas. Carrillos de monja boba, de trompelero. BOTIJETA. f. d. Botijilla, botijeta. Laguncula,
Inlalaj bucca?. || Motiu dels partidaris de Felip V. ai, parva lagena.

TOMO I. 31
234 BOT DICCIONARI BOU
BOTIL O BOTIRO. m. Home petit y gros, Re- cordar los botons en la roba estreta. Abotonador.
toqnin, bojon, repoUudo, cachigordele, morcon, reta- Implicandis arcla; vestis globulis ferrum.
co, rechoncho, taponde cuha. Brevis obesusque homo, BOTONAMENT. m. La acci de botonarse. A6ro-
Enginy pera pescar. chamiento. Infibulacio, nis.
II

BOTILLA. f. ant. bot. 2. BOTONAR. V. a. Cordar lo vestit ab botons. Abo-


BOTILLER. m. Qui f y ven begudes en botellas. tonar, abrochar. Globulis vestem cingere, ocellis suis

Botillero, bolillcr. Gelidarum potionum conditor, globulos inserere. || v. n. Trurer ulls los arbres y
vendilor. plantes. Abotonar. Arbores gemraere, in gemmes tur-
BOTILLERIA. f. La botiga casa en que's ven gere. ||
nut. Unir una boneta sa vela, una pessa
varietat de begudas. Bolilleria. Aquarum mulsarum altre per medi de una llassade bot. Abotonar.
apotheca, officina. lUequeo, as.
BOTINFLAT, DA. adj. ter. Mes que inflat. Abo- BOTONAT, DA. p. p. Abotonado. Globulis im-
targado. Tumens. plicetus, constriclus. ||
Lo que treu botons. Se diu
BOTINER. m. Qui f botins. Botinero. Ocrearum dels erbres y plantes. Abotonado. Gemmatus, ger-
opifex. II
mil. Qui se encarrega del bot. Botinero. minens.
Praedae custos. BOTONER, A. m. y f. Qui f botons. Botonero.
BOTINET. m. d. Botinico, bolinillo. Parva ocrea. Clavorum, globulorum opifex, factrix. || f. ter. trau.

I
mil. Botinico, botiniUo. Parva prada. BOTONET. m. d. Boloncito, botoncico. Adstricto-
BOTIQU. m. me-
Gaix armari provisional de rius globulus. II
pi. Lo que serveix de llavor en las
dicinas. Botiquin.Medicamenlorum capsa. flors artificials. Semilla. Semen, inis.

BOTJA. f. Mata que t las fulles mlt primes y BOTORNONS. m. pi. Tumor que's f entre la
blanquinoses, las cames tendres y f un olor mlt orella y coll. Pdpula, papera, lamparon, parlida.
suau. S' usa per remey contra 'Is cuchs. Abrtano, Struma, panucella, ai, cherades, adenes, um.
boja, lombrigiiera. Artemisia, a?, abrotonum, i. ||
ant. BOTOY. m. BORDAY.
Lo capull que f '1 cuch de sede. Capullo. Bombycis BOTXA. f. Bola pera jugar. Bocha. Ligneus glo-
folliculus. bulus. II
Arruga que f '1 vestit quant no ajuste b
BOTJA. BLANCA. Plenfe remose, de dos peus de al- al COS. Fuelle, buche y bocha. p. Mur. Sinus, us, um-
sria: t las fulles blanquinoses y les flors groges. bo, nis. II
pi. Espcie de escombreta de fil de arera,
Albaida. Anlbyllis cythisoides. que usen los argenters pera netejar y brunyir las
BOTJAR. ra. ter. Terreno incult ple de metes y pessas sobredeuredes. Gratas. Ineuretis vesis per-
maleses. Matorral. Dumetum, i. poliendis instrumentum.
BOT JET. m. Lo forat vuyt de la paret entre biga COP DE BOTXA. Bochzo. GlobuH icfus.
y biga quant s' assenta la fusta. Tabica. Metopa, ai. jocH DE BOTXAS. Lo que's juge entre dos ms
BOTO. m. Flastome. Voto. Blesphemie, a?. persones ab unas boles mitjanes, les quels se pro-
BOT. m. Pesse de fuste rodone y cuberta de curen errimer une de petita anomenede bolitj, y
roba, boleta de altra matria que's pesse pels guanya '1 qui las hi f quedar ms prop. Juego de
treus pere subjecter los dos costats de un vestit de las bochas. Globulorum ludus.
altra cosa que's vl unir. Boton. Preeclevium, ii, BOTXAR. V. a. y derivats, embotxar.
globulus adstrictorius. Lo nus borr dels arbres
||
botx. m. BUTX.

y plantes. AboUon, boton, grumo, yema. Gemma, e, BOTXORN. m. Afront. Afrenta, bochorno. Expro-
calyx, icis, folliculus, i. Bolete de ferro en le punta
1|
batio, nis, dedecus, oris. ||
Calor que prov de cal-
de la espasa pera no ferir. Boton. Lamina, ai, glo- ma foch. Bochorno. .^lstus, us. [|
Ayre calent en 1'

bulus, i. Poncelle, le flor abans de badarse. Ca- estiu. Bochorno. Yulturnus, i.


II

pullo, cliz, boton. Calyx, icis. ||


En lo centro de les BOTZIGUi. m. BORRISSOL.
rodes dels carruatges la pesse grossa ahont encaixen BOTZINA, f. ant. bocina.
los raigs. Cubo. Rotae modiolus. []
Pert generativa BOTZINAR Y BOTZINEJAR. V. n. BONBINAR.

del animal. Testculo. Testiculus, i. ||


ant. Gra en la BOU. m. capat y domesticat pera llaurer,
Toro
cere. Pslula. Pustule, au.
||
pi. ant. bola. . tirer lo cerro etc. Buey. Bos, bovis. || Lo novell y no
BOT DE FOCH. Cautcri eb un ferro bullent que re- doraet. Novillo. Juvencus, i. ||
Barca de pescar ab V
met en figure de bot. Cauterio, boton de fuego. art; tamb 's diu parella per sr dos las que's ne-
Cauterium, ii. cesiten pera manejar dit art, del qual tiren apere-
CORDAU LOS BOTONS, fr. BOTONAR. lladas. Pareja. Nevis piscatoria. ||
fem. pallissa, cop.
DESCORDAR LOS BOTONS, fr. DESBOTONAR. BOU DE cabestre. Lo verdadcr, lligat per ses ben-
NO LLEVAR VALENT DE NBOT. loc. ant. No qutar yes fi de gobernarlo y tirer detrs de ell la cas-

ni tan siquiera una punta de alfiler. Nihil substrahere. sa; '1 fingit de crcols y tela en que sl ocultarse

BOTONADA. f. Joch de botons en una pesse de 'I cassador. Buey de cabestrillo. Venetorius bos.
roba. Botonada, botonadura. Globulorum numerus, BOU DE coftpus. Ttol que's dne els que en elguns
ordo, series. paratges van devent de les professons de corpus fent
BOTONADOR. m. Instrument de ferro pera boberias pera fer rurer. Tarasca, gomia. Manducus, i.
r BOD ENGREIXAT.
BOD ESQUELLER, BOD MENER.
Ceboti.

BOU FEBSTECH SALVATGE. TORO.


BOU
Saginalus bos.

BOU MALICIS. Lo que es astut y taymat. Marrajo.


Callidus bos.
CATAL.

nas. Plus decies hirundine bos caat unus.

de
BOY
mltas pelitas. Mas caga un buey que cien golondri-

NO vURER UN BOU A TRES PASSAS. fr. Sr mlt curt


vista. No ver siete sobre un asno. Oculos caligare
apertis oculis non videre.
235

BOU MAR. Peix gros de mar semblant la vadella. PARL 'l bou y digu m. pcf. S' aplica als tontos
Buey viarino, vaca marina, foca. Marinus vitulus, que per poch que parlen no dihuen sin disbarats.
phoca, a, box, ocis. Habl el buey y dijo mu. Stultus stulta loquitur.
BOU MENER. Lo (jue servcix de guia als altres. Ca- PASSA bou per bstia GROSSA, fr. met. Quant
lo de-

bestro, matiso, foca, Sectarius bos. fecte imperfecci de una cosa recompensa ab
's

BOU PERA CASSAR PERDIUS. Lo fingit pera cassar per- la bondat perfecci de altra. Yayase mocha por
dius. Boezuelo, buey de caza. Buculus aucupatorius. cornuda. Hoc unum alio rependatur,
BOU VELL PERA LA MATANSA. Colval. YeluIuS boS. PRDRER BOUS Y ESQUELLAS. fr. mct. Prdrcrho tot.

auont ANIRS BOU QUE NO LLAURES? ref. Denota Perder remate. Omnia amittere.
que en totas las cosas hi ha dificultats inconve- PRDRER LOS BOUS Y BUSCAR LAS ESQUELLAS. PCf. Dc-
nients. Diide ir el buey que no are'i Quocuraque te nota lo que nos enganya '1 desitg, pues ab poch fo-

verlas, idem tibi erit sensus, eadera acerbitas. nament persuadeix lo logro de lo que desiljm.
AL BOU MAYM LI FA POCH l' AGULL, ref. DcnOta lo Quien bueyes kaperdido, cencerros oye se le antojan.
poch que serveixen los estmuls als peresosos. a' Qui amant, ipsi sibi somnia fingunt.
buey haron peco le presta el aguijon. Segnis et tardus POTA DE BOU. Herba, barba de aaron.
parum stimulis agitatur. TANT lo PNXAN AL BOU QUE A LA DERRERIA 's MOU.
AL BOU VELL MDAL DE AYRE Y DEIXAR LA PELL. ref. ref. Denotacuydado que's du tenir en no irritar
'1

Denota que'ls homes vells mudant de clima y ali- alg encara que mostre suavitat y mansuetut.
ments exposan la sua salut y vida. Al buey viejom- Aunque manso tu sabueso no le muerdas en el bezo. Ca-
daleel pesebre y dejara elpellejo. Senibus cibi et coc- da pajarico tiene su higadito. Eliam capillus habet
li mutatio periculosa. umbram suam.
ANARHI TOT, BOUS Y ESQUELLAS. fr. DCUOta la rCSO- BOUADA. f. Ramat multitut de bous. Boyada.
luci de fr alguna cosa encara que sia ab risch y Boum grex, copia.
prdua. Rocn y manzanas, aun que se aventuren ro- BOUS. m. aum. Bueyazo. Jlajor bos.
ciny manzanas. Quidquit eveniat. BOET. m. d. Bueyecillo, bueyezuelo. Minor bos.
BOU SOLT SE LLEPA GOM vL. ref. Dcuota quant BOVA. f. BOGA. 1. ant. Piel de buey. Bovina II

apreciable es la llibertat. / bueysueJto bien se lame. pellis.

Non bene pro toto liberlas venditur auro. BOVADA. f. VAGADA. |]


BOBERIA, BADOMERIAS.
BOU VELL LLAURA DRET. ref. Denota que la prctica BOVATER. m. VEGDER.
ensenya; y s' aplica als que guiats per sa intel-li- BOVATGE. BOVATJE. m. servey que 's feu en
gncia y prctica manejan b sos asumptos, encr- reconeixement de senyorio al rey al principi de sn
rechs etc. Buey viejo surco derecho. Res suas experti reynat, en lo qualcontribuhian los nobles, clergues,
rectius curat. y las ciutats y vilas de Catalunya desde '1 Segro
BOU Y ARRS. fr. met. Dna enlndrerla magni- hasta Salsas; pagvase per parell de bous, caps de
ficncia de algun convit. Arrozy gallo muerto. Lau- bestiar major y menor y pels bens mobles certa
tum convivium. suma que an variant en lo temps. Bovaje, bovatico.
CORRAL DE BOUS. Boyera, boyeriza. Bovile, is. Yectigal boum jugis.
DONAR BOU. fr. met. fam. Pegar. Bordonear. Baculo BVEDA. f. Yolta grassa en los edificis. Bveda.
percutere, contendere. Fornix, icis. || soterrani.
JA ES DUR LO BOU AL AST. ref. Denota
que alg se Fa BVEDAS. fr. Abovedar, bovedar. Fornico, con-
li ha passat temps edad proporcionada pera
lo fornico, concamero, as.
apndrer. Ya est duro el alccer para zamponas', BOVER. m. Pastor de bous. Boyero, hoyerizo.
viejo es Pedr para cabrero; liene ya dura la mllera. Bubuqua, ai, bubulcus, i.

Fluxerunt opportuna tempora. bov, na. adj. Lo pertanyent als bous. Boyal,
LO BOU PER LA BANYA Y l' HOME PER LA PARAULA. boyuno, vacuno. Bovillus, bovinus, boarius, bacerius,
ref. Declara lo lligat que est 1' home pera cumplir vaccinus.
la paraula, com lasbanyas unidas al bou. Al buey bestiar BOV zELs, Toriondo. Catulicus taurus,
por el cuerno y al hombre por la palabra. Verba li- vacca.
gant homines taurorum cornua nervi, velfunes. BOY. ant. n. p. de home. Boal, Baudilio. Baude-
LO BOU TIRA LA ARADA, MS NO DE GANA. l'Cf. Dcnota lius, ii.

que'l traball repugna. El buey traba el arado, mas no BOYA. f. nut. Fusta suro per senyal del n-
de su grado. Molestus, tamen suscipiendus labor. cora que est fons. Boya. Anchora suber, tigi-
MS CAGA UN BOU QUE CENT ORENETAS. lOC. fam. DC- llum, anchorale tignum.
nola que ms profit se trau de una cosa gran que de BOYRA. f. Vapor esps que s' alsa poch de ler-
BRA DICCIONARI BRA
ra y 's desf ab lo calor del sol. Niebla. Nebula, ai. Vainazas, Juan Lanas. Languidus, iners. || aum. Cu-
[|
La que no's pt alsar de terra. Nehlina. Nebula, lerazo. Pannus, i.

ae,caligo, inis, La que s' alsa en la mar. Bruma,


||
BRAGAT. m. Se diu del animal que l 1' entre-
bnimazon. Caligo, inis. La que en forma de nu- ||
cuix de diferent color que lo dems del cos. Braga-

volet s' arrosega per las inontanyas. Gata. Serpens da. Yersicolor femore.

nebula. ||
ter. Malaltia que enfosqueix la vista. Nie- BRAGUER. m. Envenadura pels trencats po-
bla. Nebula, a;. [|
Lo dany que la mateixa boyra cau- trosos. Braguero, ligadura, apretadero. Subligacu-
sa al blat. Niebla. Nebula, a). |]
met. Confusi, obs- lum, i, subligar, aris, vinctura, ai. ||
Las mamellas
curitat deideas. Cargazon. Gravedo, inis. 1|
f. buila. de las vacas, cabrs y bestiar semblant. Bragadura,
VIVA. lA BOYHA. cxp. met. fam. Denota la bulla, ubres. Uber, eris; y sumen, inis lo de la truja. ||

satisfacci y alegria que bi sl bavr en algun con- nut. Cap gruixut que s' assegura en la pala del ti-
curs. Ande la loza. Indulgente gaudio. m. Braguero. Funis nauticus.
iQvt HI HA BOYRA? exp. mct. fam. que denota si BRAGUETA, f. Obertura en la part del devant
est alg perturbat mlt carregat de cap. iEslas de las calsas. Bragueta. Bracarum anterior pars.
pesado, abrumado' ^Lacessis? ^opprimeris? BRAH. m. La part molsuda del bras. MuTwn,
BOYRASSA. f. aum. Gran niebla. Magna ne- morci'lo. Bracbii torus. ||
Forsa. Braza. Yis, is.

bula. TENIR BON BRAH. fr. met. Tcuir mlta forsa. Te-
BOYRETA. f. d. Nieblecilla. Nebula, ae. ner bravas jarretes, ser hambre de buen jarrete. La-
BOYRINA. f. ant. Boyra espessa y baixa. Nehli- certosus homo.
na. Nebula dentior. BRAM. m. La veu bronca de alguns animals.
BOYRS, A. adj. Cubert de boyra. Nebulosa. Bramida. Fremitus, us. Lo del ase. Rebuzna, rozni- ||

Nebulosus, nubilus. |]
astr. Se diu de las eslrellas do. Fremitus, us. Lo del bou. Mugido, bramida. Mu-
[{

ixas de poca llum. Nebiiloso. Nebulosa? stella;. gitus, us. Lo del lle. Rugida. Rugitus,us. Del s.
II
||

Bramido. Cauritus, us. Lo del brau, vedell, elefant |1

BR. y semblants. Berrido. Barrilus, us. met. Crit ex- ||

traordinari de la persona quant esl colrica. Brami-


BRABANT. m. Espcie de tela. Brabante. Lin- do. Yociferatio, nis, clamor, oris. ||
met. Lo ruido es-
lei genus. pants de la mar, ayre etc. Bramido. Stridor, is,

BRAGARENSE. adj. Lo natural lo pertanyent fremitus, us.


Braga. Bracarense. Bracarensis. BRAMS DE ASE NO PUJAN AL CEL, 'l CEL KO'lS OU.
BRACH. m. Tumor que cont matria. Aposte- ref. Denota que lo que's f de mala gana, 's de-
ma, postema. Apostema, alis, vomica, a;. ant. Gos |j
mana ab mal modo, regularment no s' estima no's
de mostra. Perro de muestra. Canis odorus, vestiga- consegueix. Oracion de perro no va al ciela. Peccato-
lor. II
Gos fi del morro partit. Dogo, braco. Domesti- res Deus nou exaudit. Non bene coelestes impia dex-
cus canis moloso similis, canis simus. [|
pi. ant. cal- tra Colit. A PARAULAS NCIAS ORELLAS SORDAS.
II

STETS. CORRESPNDRER AL BRAM. fr. Rebramar. Fremitui


BRACHMAN. m. Sabi antich de la ndia; regu- respondere, fremitum iterare.
larment s' anomena en plural. Bracmanes. Bracma- Fa BRAMS. fr. Dar bramidos. Mugitus, rugitus
nae, arum, brachmanes, um. edere.
BRAGA. f. Drap que's posa las criaturas de BRAMA. f. Sols t us en la frase vulgar: crrer
mamella pera netejarlas sens desbolcarlas. Metedor, LA BRAMA, CRRER LA VEU. 1| tcr. Enginy pera pescar.
ciilero. Panniculus, superpositorius, subligar,is. jj
pi. FR LA BRAMA. fr. Burlarse de alg. Dar grita. Si-
Espcie de calsas amplas y llargas que portavan los bilis, contumeliis aliquem vexar.
Persas, Medos, Germans y Srmafas. Bragas. Braca3, BRAMADOR, A. m. y f. Qui brama. Bramador.
arum, feraoralia, ium. \\
pi. calsotets. Fremens, tis. pot. Lo que f un ruido semblant
[|

A Ql NO ESTA ACOSTUMAT i BRAGAS LAS COSTRAS LI al bram. Bramador. Sseviens, stridens venlus, unda.
FAN LLAGAS. rcf. Deuota que qui no esl ft alguna BRAMAR. V. n. Fr brams. Bramar. Fremo, is,

penalitat la sent mlt ms que altres. A quien no es- fremitus edere. || met. Plorar mlt fort. Bramar.
t hecho d bragas, las cosluras le hacen llagas: asno Fremo, is. met. Se diu de la mar, del vent y altras
|I

que no esta acostumbrado d la albarda muerde la ata- cosas que fan un ruido semblant al bram. Bramar.
farra. Insuetis grave, vel exiguum est onus. Fremo, is. Fr ruido estrpit fort. Bramar. Fre-
]

MUDAR LAS BRAGAS. fr. Posar las criaturas bol- mo, is.
quers nets sens desbolcarlos. Entremeter. Mundos BRAMAR COM UN T0R0.fr. Bramar de coraje. Yehe-
panniculos pueris immittere, aplare. menterfurere, irasci.
BRAGADA. f ,
Part del cos del animal desde 1' BRAMAR l' ase. Rebuzuar, roznar. Rudo, is. H Lo
angonal fins la sofraja. Bragada. Fmur, oris. bou. Mugir. Mugio, is. || Lo lle. Rugir. Rugio, is.
||

BRAGADORAS. f. BREGADORAS. Lo vedell, elefant y semblants. Berrear. Barrio, is.


BRAGAR. v. a. BREGAR. TORNAR BRAMAR, fr. Rebramar. Fremitui respon-
BRAGASSA8.ra.pl. Home descuydat y fluix. dere; fremitum iterare.
BRA CATAL. BRA 237
BRAMASAGHS. m. Qui brama crida descom- BRANQUEJAR. V. n. Anar de branca en bran-
passadament. Voceador, algarero. Vociferator, is. ca. Andar por los ramos. De ramo in ramum volita-
BRAMAYRE. m. fam. baladrer. 1. re. II
ANARSEN PER LAS BRANCAS.
BRAMIT. m. ant. BRAM. BRANQUETA. f. d. Ramilla, ramita. Parvus
BRAM8, A. adj. ant. desitjs. ramus. |j
Ramet, Ramito. Ramus parvus, ramulus,
BRAN. m. ant. espasa. ramusculus, i.
|
pi. Llenya prima dels esporga-
BRAif DE iNGLATERRA. Espcie de ball que antgua- menls dels arbres. Fusta, ramojo, ramiza, desbroce.
ment usava en Espanya. Bran de Inglaterra. Sal-
s' Ramorum cumulus.
tationis quidam ordo. BRANT. m. ant. ESPASA, estoco.
BRANCA, f. La rama Uuch del arbre mn- BRANTLAR. V. a. BRANDAR.
tres est en ell. Rama, brazo. Ramus, i. La tallada f|
BRANXET BRANQUET. m. ant. Gosset fi.

separada del arbre. Ramo. Ramus, i. La esquei- ||


Perro de falda faldero, branchete, braqiiillo. Simu-
xada del arbre. Gajo, garrancho, y gancho lo tros que lus, catulus, i.

queda en ell. Dissectus, discerplus ramus. La in- [|


BRAQUILOGIA. f. laconisme.
clinada envers terra. Alabe. Deorsum flexus ramus. BRAS. m. Membre de la persona desde '1
muscle
|]
met. La part divisi que resulta de una cosa ab fins la ma. Brazo. Brachium, ii. 1|
Cada una de las
dependncia de ella. Ramal. Alicujus rei divisi, tres classes de la societat; s es: estat ecclessistich,
pars. D
Lo que ha de servir pera plantar. RampoUo. noblesa y poble. Clase, brazo. Regni pars, status.
Clabula, talea, ai, surculus, i.' [|
lluch. || met. La [|
La classe grau que pertany cada hu en la re-
persona que t sn origen com ab altres del mateix pblica. Estamento. Gradus, status, us. En la ca- ||

tronch. Rama. Soboles, is, progenies, ei. |]


En lo fr dira, banch, etc, lo barro que surt del espatller

cada una de las barretas en que s' assegura la bri- pera apoyar lo colse, Brazo. Reclinatorium, ii, sel-
da. Cama. Retinaculum, camus, i. La part separa- \\
laj brachia cubitalia. ||
met. Forsa, valor. Brazo.
da de un tot per ab dependncia de ell. Ramo, par- Yis, is, animi virtus.
te. Membrum, i, pars, tis. BRAs DE CAMPANA. La fusta que li serveix de eix.
BRANCA R^iNA . Planta perenne que t totas las Brazo de campana. Campante axis. ||
Lo ferro ahont
fullas radicals,amplas, grans y retalladas per la vo- se lliga la corda pera tocaria. Bigena. Yectis cam-
ra, y una sola cama ab flors poch vistosas. Acanto, panse pulsanda; deserviens.
yerba gigante, branca ursina. Acanthus, i. BRAS DE cRE. Cada una de las dos parts del tra-
ANARSEN PER LAS BRANCAS PER BRANQETAS. fr. veser. Brazos de la cruz. Crucis brachia.
Enlretenirse en lo insubstancial de un asumpo, BRAS DE LA RODA. aut. RAIG,
omilint lo ms important. Andarse por las ramas. BRAS DE ORGA. Lo mncch agafador dels regis-
Ab instituto aliena proferre, persequi. tres. Asidero. Manubrium, ii.

BRANCAL, m. Cada una de las dos pedras pi- BRAS DE MAR. Canal que sen' entra terra dins.
cadas que forman los muntants del portal. Jamha. Brazo de mar. Fretum, i.

Pila, ae, postis, is, parastas, adis. [| ter. mrxapeu. BRAS DE Ri. Canal que surt de ell. Brazo de rio.

BRANCALL BRANCAM. m. BRANCATGE. Fluminis brachium; amnis, rivi derivatio.

BRANCAR. V. a. ant, abrahonar, agafar. BRAS MILITAR DE LA NOBLESA. Classe de milcia


BRANCATGE, m. multitut de ramas. Ramad, noblesa. Brazo militar de la nobleza. Equestris ordo/
ramojo. Ab arbore abscissorum ramunculorum copia. BRAS SECULAR. La autoritat temporal que exercei-
BRANCH. m. ant. ramat. xen los tribunals y magistrats reals. Brazo secular
BRANCS, A. adj. BRANCUT. seglar. Potestas temporalis; secularis auctoritas.
BRANCOTOMO. m. Instrument que 'Is cirur- AB LOS BRAssos EN CREU. loc. Coii los h'ttzos cruza-
gians introduheixen per la boca pera ferir impercep- dos. Brachiis expansis.
tiblement la inflamaci en los garrotillos. Brancotomo. AB LOS BRASSOS OBERTS, loc. mct, Ab agrado y amor.
Quoddam chirurgicum instrumentum sic dictum. Abiertos los brazos con los brazos abiertos. Benevo-
BRANCUT, DA. adj. Ple de brancas. Brancoso. l, benigne, placid.
Ramosus. BRASSOS. m. adv, Ab moKssim traball. A duras
BRANDADA. f. Moviment encontrat de un cos penas, d fuerza de brazos, Yirtute et meritis.
de un costat al altre. Fa'en. Fluctualio, nutatio, nis. DONAR LO BRAS. fr. mct. faiu. Oferirlo pera que al-
BRANDAR. V. a. GRONXAR. g s' apoye en ell. Dar el brazo. Brachium tendere
BRANDIR. V. a. BLANDIR. quo aliquis sustineatur.
BRANDO, ro. BLAND. DONAR LOS BRASSOS. Abrazar. Amplector, eris.

BRANILLA. f. Bigotis barba de la balena. Ba- ESTARSE AB LOS BRASSOS ENCREUHATS. loC. met. ES-
llena. Balaina, Cada una de las branillas
a). |1
que TARSE AB LAS MANS PLEGADAS.
forman los parayguas y vanos. Varilla, varillaje. LLANSARSE ALS BRASSOS DE ALG. fr. Diet. Confiar
Bala!na3, Bractea. enterament un negoci assumpto la prudncia de
BRANILLA MESTRA. La dc cada costal del vano pera altre. Echnrse d los brazos dc alguno. In alicujus si-
reforsarlo. Guarda, guia. Exleriores flabelli virgula. num confugere, alicujus dei se comillere,
m BRA DICCIONARI BRA
LO BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. rcf, ACOnsella '1
sar foch fi de calentarse 'Is peus. Rejuela, rejilla,
cuydado en los mals de dilas parts, y que en cada maridillo, braserico, estu filla, braserillo, librete. Ig-
acci 's deuhen aplicar los medis proporcionats al nitabulum, i.

fi. La fierna en el lecho y el brazo en el pecho. Lectu- BRASERIA. f. BRASER. 2.


la crura potunt, sananda et brachia peclus. BRASIL, m. Regne de Amrica. ras7. Braslia,
MOSTRAR LO BRAs FORT EN ALGUNA COSA, loc. Mani- 03. Arbre de fusta pesada y de color encs, que
[I

festar alg sn valor y fortalesa en alguna cosa. Ma- bullida serveix pera tenyir de bermell. Brasil, palo
nifestar vigor. Fortem se ostendere. brasil. Brasilium lignum, Lo color encarnat que 's
||

NO ES DEL NOSTRE BRAS, exp. fam, Sr de altra treu de aquesta fusta. Brasil. Brasilus, brasilicus
classe condici. No es de nuestra clase. Non est color, y alguns rubrica, ae. || Lo color que s' extrau
nostri ordinis. per afeyt de lasdonas. Brasil. Purpurissum, i.
pNDRER LO BRAS, fr, Acceptarlo alg pera apoyar- DE COLOR DE BRASIL. BrasHodo. Brasius, brasilicus.
se en ell. Tomar el brazo. Brachium quo aliquis sus- BRASILET. m. Fusta mnos slida y de color
tineatur accipere. ms baix que '1 del brasil. Y de las islas Antillas.
SR LO BRAS DRET DE ALG. fr. met. Assistir alg Brasilete, brasilillo. Rubellum lignum.
sr lo principal apoyo. Ser su brazo derecho. Prin- BRASILL. m. BRASIL.
cipalis rerum alicujus minister, BRASMOLOGIA. f. Cincia que tracta del fluxo
SOTA 'l BRAS, m. adv. SOTA LA AIXELLA. y refluxo del mar. Brasmologia. Brasmologia, a?.
TENIR LO BRAS LLARCH DE GITANO, fr. met, fam. BRASSA. f. La mida de sis peus, Braza. Ulna,
Contar ab lo favor
y protecci de alguna persona po- c,hexapus, i, brachialis mensura. nut. Cap en [j

derosa. Tener brazos buenas aldabas; agarrarse de que se subjeclan los extrems de las vergas de las
buenas aldabas. In potentis patroni auxilio confidere. embarcacions, Braza. Funis nauticus.
BRASA. f. La llenya carb encs pres del BRASSADA. f. Moviment violent dels brassos.
foch. Brasa. Pruna, se. Brazada, braceada. Brachiorum expansi, extensi,
donArse BRASA NSIA. fr. Componcrse, menearse, elevatio. |I brassat.
bandearse. Sibi sapere, damnuni declinar. BRA8SAL. m. ant. Armadura antgua del bras.
ESTAR EN BRASAS.fr, met. Tcuir gran inquietut Brazal, braceral, brazalete. Brachiale, is.
per algun cuydado recel. Estar en brasas como BRASSALET. m. Manilla, anell que portan las
en brasas en ascuas. Sollicito, anxio animo esse; donas per adorno en las munyecas: antguament lo
sollicitudine angi, solian portar tamb 'Is homes, com las donas, y en
COM UNAS BKASAS COM NA BBASA DE
EiSTAR ENCS diferents paratges, y de mllas matrias y espcies.
FOCH. fr, met. Denota que alg t mlt encs lo co- Brazalete. Armilla, ae, palagium, ii.

lor de la cara. Estar hecho unas brasas una ascua. BRASSS. m, aum. Brazazo. Magnum brachium.
Rubesco, is, ore rubicundo esse. BRASSAT. m. Lo que s' abarca ab los brassos de
DE POCA BRASA CERTAMENT SE FA GRAN FOCU Y MLT una vegada. Brazado, brazada. Ulna, x.
ARDENT. PETITA BRASA, CREMA, elC.
11
BRASSATGE. m, Tot traball de brassos, y en
PASSAR COM GAT SOBRE BRASAS. loc. met. Passar so- particular lo de fr la moneda. Braceage, brazage.
bre alguna cosa, qesti dificultat ab temor re- Nummorum , raonela labor, cussis. [| m. Cens de
cel. Pasar como sobre ascuas. Auxio animo esse. una vintena part en fruyts.
PARLAR MS QUE FETGE EN BRASAS. loC. tcr. PAR- BRASSEJADOR. m. ant. Qui t bon bras pera
LAR PERLS CLSES. tirar. Bracero. Yalidus, forlis, strenuus jaculator.
PETITA BRASA CREMA NA CASA. ref. Denota que de BRASSEJAR. V. n. Manejar losbrassos, Bracear.
un no res vegadas ne surten grans resultats. Con Brachia movere, agitar. I]
nut. Tirar de las bras-
pequem brasa se quema una casa: depequena centella sas per una altra part pera col-locar las vergas en
grande hoguera. Maximus tenui scintilla nascitur b pla direcci convenient, segons 1' ngul que ha
ignis. de formar ab la del vent. Bracear, brazar. Quosdam
PAS6AR PER LAS BRASS. fr, funes nauticos tendere ut virgae debit collocentur
y
BRASEJAR. V. a. Ensajornar, mitj rostir una in plano ad angulum cum vento efformandum.
cosa, rostiria lleugerament. Soasar, perdigar, em- BRASSEJAR EN CREUS A Ds PCNYs. fr. uut. Tirar
perdigar. Ustulo, as, leviter amburere, lorrere. las brassas de barlovent fins que las vergas queden
BRASEJAT, DA. p. p. Perdigado. Uslulatus. perpendiculars la direcci de la quilla. S' usa
BRASER, m. Eyna de metall ahont se posa foch tamb pera denotar de navegar y cr-
las posicions

pera calentarse, y s' anomena tamb aix junt ab la rer en popa. Bracear en cruz, por redondo, d dos pu-
capsa. msero. Foculus, i, ignilabulum, i. Pila de ||
ms. Quosdam funes nauticos usque dum virga) per-
brasas encesas. noguera. Pyra,a3. Lloch ahont an- ||
perpendiculariter maneant ad carinam aptare; se-
tguament cremavan los delinqents. Brasero. Ro- cundo vento navigare.
gus, i, pyra, ge. BRASSER. m. Jornaler de la terra. Ganan, bra-
BRASEHET. m, d. Caixeta forrada ; b llauna ab cero. Conduclus, i, fossor, is. [j
Qui fa brassel. Bra-
la tapa foradada modo de reixa, y serveix pera po- cero. Brachio suff'ulciens, sustentans.
BRE CATAL BRE 239
BRASSERA. f. Herba, coloquntida. BREGA. f. Pendncia, debat. Brega, zambra,
BRASSET. m. d. Brazuelo, hracillo. Brachio- chacota, IruUa, zarracina, trapisonda. Rixa, ae, con-
lum, i. tentio, nis.

FR BRASSET. fam. Donarlo bras alguna per-


fi*, ARMAR BREGA. fr. Causar rahons y dispulas. Ar-
sona peraque s' apoyeen ell. Darelbrazo. Bracbium mar pendencias, chacotear. Rixam, conientionem sus-
quoaliquis sustineatiir porrigere. citar,movere.
BRAU, VA. adj. Fers. Bravo, bravio, feroz. Fe- MURER BREGA. fr. Diverlirse ab mlta gatzara,
rox, s.Tvns, ferus, truculenlus. |j Gran, bo, excel- crits y riallas. Chacotear. Joculor, aris.

lent. Bravo. Insignis, egregius, eximiis. |1


Valent, PLEGAR LAS CAPAS A BREGA MOGUDA. lOC. met. Fr
esforsat. Bravo. Strenuus, forlis. || Alborotat, enfu- negoci montras la confusi y '1 desordre ocupa als
rismat. Bravo. Arrogans, tumidus. ||
S' aplica co- dems. A rio revuelto f/anancia de pescadores.
sas malas com una espcie de aumentaliu, com: BREGADOR, A. m. y f. Qui brega '1 cnem
BRAU lladre, BRAueslrafalari, etc. Bravo. Magnus. 1|
lli. Agramador. Tunsor, is, cannabim tundens, de-
m. Bou petit de un any. Becerro. Yilulus, i, (|
adv. corticans.
m. B. Bravo, bien. Optim, recl, pulchr. BREGADORAS. f. pi. Instrument de fusta de
BRAVA COSA. loc. Jron. Cosa ncia, disbarat. Brava vuyt deu pams de llarch, y al mitj un cristall
cosa. Stultdictum autfactum. ahont encaixa altra pessa en forma de canal, empiu-
EN LLocn BRAU. loc. En cam desert. En camino lada per un cap y ab un mnech en 1' altre, ab
bravo desierto. In silveslri, in inculto, in aspero que'smou fcilment pera malxacar lo cnem lli.
loco. Agramadcra, grama, y agramiza. p. Ar. Tunsorium
BRAUET, A. adj. d. Bravito. Truculentulus. cannabis instrumenlum.
BRAULL. m. Planta de cosa de dos peus de als- TENIR BONS BREGADORAS. fr. met. fam. Menjar mlt
ria> 'is rams semblants als del morritort bort y las y depressa. Tener buena tijera, estar picada la pie-
flors las del sach. Braba. Braba, ae. dra, atacar bien la plaza. Extra modum edere, epu-
BRAVADA, f. Alenada, tuf molest que llansa al- lari.
guna cosa. Tufo, luforada, vaharada, vaharina. Gra- BREGAR. V. a. Btrer lo cnem lli pera sepa-
vis halitus. rarlo de la riscla caramuxa. Agramar. Cannabim
BBAVADA DE FCM. Zorrcra. Fumi halitus. tundere, contundere, macerare. ||
Renyir, disputar.
BBAVADA DE VI. Estocttda de vino. Acer vini ha- Bregar. Contendo, is, rixor, aris.
litus. BREMAR. V. a. y derivats, veremar.
FR BRAVADA, fr. Eixir de alguna cosa tuf molest. BRENAR. V. n. BARENAR.
Vahar, vahear. Yaporare, exhalar. BRNDOLA. BARRA, REIXA. f.

BRAVAMENT. adv. m. B. Bravo, bravamente. BRENYA. ant. Garrotxa, lloch


f. montanys en-
Perbell, optim, eximi [| Cruelment. Bravamente. tre pedras y malesas. Breia. Prseceps, prsBruptus
Acriter, saev. ||
Copiosament, en gran manera, Bra- locus.
vamente. Abund, affatim, copios. BRENYS, A. adj. Ple de brenyas. Brenoso. Du-
BRAVATA Y BRAVATADA. f. Amenassa ar- mosus, procruptus locus.
rogant y vana. Bravala, ronca. Ferox, atrox, minax BRES. m. BRESSOL.
dictum. Fanfarronada. Bravala, baladronada. Va-
II BRESCA. f. Cos esponjs.ab distintas casetas en
na; mina;. ||
pi. Fieros. Minte jactala. que las abellas fan la mel. Panal y bresca. p. Ar.
BRAVATEJAR Y BRAVEJAR. V. n. Llansar Favus, i.

bravatas, insultar ab menyspreu. Bravear, roncar, BRESCA sNS MEL. cxp. Qc dcms del sentit rec-
echar bravatas, fieros, blasonar del arns. Minas effu- te significa cara gravada picada de verola. Cara
lire vanas; minas jactare. apedreada, empedrada, de rallo. Os variolarum cica-
BRAVATEJAT Y BRAVEJAT, DA. p. p. Bra- tricibus notatum, compunctum.
veado. Vanis minis jactalus. BRESCADET. m. d. Lagarejo. Frum, torculum,
BRAVEA Y BRAVESA. f. Ferocitat, bravura. calcalorium, ii, torcular, aris.
Braveza, bravura. Ferocia, ae, ferocitas, immanitas, BRESCADOR. m. Instrument de ferro pera obrir
atis.' las arnas buchs alsanl lo tap. Tempanador. Fer-
BRAVissiM, A. adj. sup. Bravisimo. Ferocissi- reum instrumentumad tympanum in alvearibus de-
mus, immanissimus. ||
adv. sup. Bravisimo. Pulcher- trahendum.
rim. BRESGADURA. f. La acci de brescar las arnas
BRAVissiMAMENT. adv. m. sup. Bravisima- buchs de las abellas. Castrazon. Castratura, ae. []

mente. Ferucissim. Lo temps de brescar. Castrazon. Caslralionis tem-


BRAVO. m. adv. BRA. pus.
BRAVURA, BRAVESA. f. BRESCAM. m. La bresca sens mel un poch ne-
BRAYDAR. V. a. ant. Fr extrems de dolor, na- gra y verda. Escarzo. Melle vacuus favus.
cer extremos. Yehemenlioris affectus indiciadare. BRESGAMBRILLA. f. Joch en que's donan Ires
BREGAR. V. n. ant. minvar. cartas cada jugador, y la que queda dovall es
UO BRE DICCIONARI BRE
trunfo: per cada una que's juga se'n pren altra fins BRETOLALLA. f. Multitut de brtols. Gavilla
acabarse munt, y guanya qui fa ms punts, con-
'1 de pillos.Vafrorum turba, caterva.
tant r as per onse, '1 tres per deu, 'I rey per qua- BRETOLAMENT. adv. m. Pcaramente. Vafr.
tre, 1 caball per tres y la sota per dos. Qualsevol BRETNIGA. BETNICA. f.

trunfo es superior totas las cartas dels altres BRETXA, Obertura que f. f la artilleria en las
colls. Brisca. Pagellarum ludus quidam. murallas. Brecha. Muri ruina, labes, sirages. || La
BRESCAR. V. a. Trurer part de la mel dels que's fa en qualsevol edifici. Brecha. Foramen, inis.
buchs de las abellas. Castrar, desmelar, y escarzar II
met. ter. bulla.
en lo ms de febrer. Alvearia castrar. Anar sens ||
RTRER EN BRETXA, fr. mil. Tirar de cop la artille-

orde. Ir sin concie^Ho. Temer, pra3poster agere. ria grossa pera arrunar la muralla. Batir en brecha.
BRESCAT. m. Llagar, lloch ahont se trepitja la Tormenlis bellicis moenia diverberare, conculere. ||

verema. Lagar. Yendimiale calcatorium. [|


mat. |1
met. Perseguir alguna persona fins ferli prdrer
p. p. Desmelado. Castratum alveare. sn valiment. Batir en brecha. De gratia, favore ali-
BRESSADOR, A. m. y f. Qui bressa. Mecedor, quem dejicere.
cunero. Cunarius, ii, cunaria, a3. OBRIR BRETXA, fr. mil. Arruiuar part de la muralla
BRESSAMENT. m. La acci de bressar. Mece- de una plassa, torre fort, de modo que puga pe-
dura. Molatio, versatio, nis. netrar per ella 1' enemich. Abrir brecha. Mconia
BRESSAR. V. a. Gronxar las criaturas en lo partim qualere, diruere, evertere. | met. Persua-
bressol. Mecer. Cunas agitar. dir alg, ferli mlta impressi alguna cosa. Abrir
BRESSET. m. d. Cunilla, cunita. Incunabulum,i. brecha. Aliquem movere, in senlentiam trahere.
BRESSO. Mata ramosa com lo lamarit. Brezo, BREU. adj. Lo que es de poca durada. reve,
urce. rica, aj, ulex, icis. brevis, contractus. ||
Dit del estil modo de parlar
BRESSOL, m. Espcie de caixa estreta, disposa- concs. Conciso, breve, lacnico. Breviloquentia, sa.

da de tal modo que's puga gronxar fcilment. Cuna \\


Compendis. Sucinto, breve, compendioso. Compen-
y escanilla. p. de Burgos. Cuna, ae, cunabulum, i. []
diarius, correptus. ||
m. Escrit del Papa pels reys,
La que's penja entre dos pilanets pera que no fassa prnceps magistrats sobre alguns asumptos p-
ruido quant se bressa. Cuna de viento. Pensilis cuna. blichs. Breve. Pontificium diploma, tabellarium bre-
CONIXEB ALG DESDE 'l BRESSOL, fr. met. COUi- ve, pontificis epstola. ||
ms. Nota que val dos com-
xerlo desde mlt noy. Conocer a uno desde la cuna. passos quatre mnimas. Breve. Musicum signum.
Ab incunabulis, tenero, pueritia aliquem cog- II
gram. La sl-Iaba segons la pronunciaci ms r-
noscere. pida. .Breve. Brevis, correpta, curta. H Preservatiu
LO QUE S' APREf DESDE 'jt BRES BRESSOL DURA MS religis que s' acostuma portar en lo coll bras pe-
QUE No's vL. ref. Expressa que las cosas que s' ra preservar de algun mal. Amuleto. Amuletum, i. ||

aprenen y costums que s' adquireixen en la primera anat. Nom que's dna la multitut de muscles. Bre-
edat ab dificultat s' olvidan deixan. Lo que se ve. Musculorum copia.
aprende en la cuna siempre dura. Quo semel est im- EN BREU. m. adv. Luego, promptament. En breve,

buta recens servabit odorem testa diu. dentro de, de aqu d poco. Breviter, brevi tempore,
POSAR AL BRESSOL, fr. Encuuar. Infantem cunabu- propediem. |j En suma, en pocas paraulas. En breve,

lis imponere. en suma. Collectim, paucis.


BRESSOLADA. f. y BREITGETAT. f. ant. brevedat.
BEESSOLAMENT. m. BRESSAMENT. BREUHET, A. adj. d. Brevecito, brevecillo. Per-
BRESSOLAR. V. a. BRESSAR. brevis.
BRESSOLER, A. m. y BRESSADOR. f. BREUMENT, adv. m. Ab brevedat. Brevemen-
BRESSOLET. m. d. bresset. te, con brevedad. Protinus breviter, confestim. en ||

BRETANYA, f. Provncia de Fransa. Bretana. breu. II


Succinta, concisament. Brevemente, concisa-
Britannia, armorica, ae. (|
Tela fina de dita provn- mente. Concis, proecis, laconic. ||
Parlant de la
cia. Bretana. Linteum britanicum. quantitat de las sl-labas. Brevemente. Corrept, bre-
GRAN BRETANYA. Inglatcrra, isla delOccano. Gran viter, rapid.
bretana, Inglalerra. Britannia, Anglia, ee, Albion, is. BREVATGE. m. Beguda de ingredients ingrats
BRETESSADAS. f. pi. En lo blas pessas cre- al paladar. Brevaje. Ingrata, insuavis potio. ||
Yi
nelladas que apareixen ab marlets per dalt y baix cerveza que beuhen los mariners. Brevaje. Nutica
alternativament. Bretesadas. Turribus supra deor- potio.
sumque distincta tessera. BREVEDAT. f. Curta extensi duraci. Breve-
BRET, NA. m. y Qui es de Bretanya. Breton.
f. dad. Brevitas, atis. ||
Concisi. Brevedad, concision.
Brito, nis, britannus, armoricus, i. Concisi, contractio, attenuatio, nis.
BRTOL, m. Home sons criansa, sens vergonya, BREVIARI, m. Llibre que cont '1 reso ecle-
rufi. Pillo, sollastron, ribaldo. Yafer, fri, vilis, is. sistich. Pio Y.,Clement YIII, y Urbano YIII, re-
FR LO brtol, fr. Yagamundejar ab vida mal en- formaren lo breviari rom, y tamb feren lo mateix
tretinguda. Bigardear. ivagor, maleferior, aris. alguns bisbes particulars en sas dicesis. Lo breviari
BRI CATAL fiHI Ui
dels Benedictins, Bernardos, Cartuixos, Piemos- briba, holjazanear , bribonear, bribar. Erro, as'
otior, vagor, aris.
Iratenses etc. vari iiastant del com per valerse
de la llibertat que deix Pio V. de perseverar en
1'
BRIBALL. m. rapaz, muchacho. Pucr, pueru-
luS., BRIll.
antich reso. Breviari antiguanient significava, lo
i. 11

lloch enque 's guardavan los breus compendis; BRIBALLA. BRIBONALLA, CANALLA.
f.

y de prengu '1 nom (jue es lo mateix que


a(iul
BRIBAR. V. n. anar k la briba.
compendi del oci div. Breviario. Brevium, li. |1
BRIB, NA. m. y. f. Yagamundo, dolent. Ha-
Entre estampers grau de lletra ms petita que la ragan, bribon, picar, bcllaco. Nugalor, is, nebulo,
entredos, y s' usa comunment pels breviaris, nis, improbus, i,

manuals, etc. Breviario. Minscula forma typo- T0RNARSE BRiB. ff. AbriboTiarse. Olio, callidilati

graphica. sumari, compendi. i tradere.


||

BREviAHi MozARABE. Lo quc usavau los eclesis- BRIBONADA. f. Picardia. Bribonada. Versu-

lichs de Espanya desprs que 'Is moros s' apodera- tia, ai, vafiamenlura, i.

ren de ella. Lo quart concili Toled man to'.as BRIBONALLA. f. Reuni de bribons. Picares-
las iglsias de Espanya que usassen de aqueix bre-
ca, gazapiia, hampa, heria, gazapera. Scelerato-

viari; desprs s' introduhiren alguns defectes, los rum, improborum cob'.us.

quals reform lo clebre Cardenal Gisneros, y s' BRIBONS, SA. adj. aum. Bribonazo. Tene-
cinch parrquias de Toledo: en la brio, nis.
usa avuy en
Capella del mateix Cardenal, y en Salamanca en la BRIBONEJAR. V. n. ANAR k LA BRIBA.
del doctor Salbrica. Aquest ofici t mltas cosas BRIBONERIA. f. Vida y exercici de brib. Ri-
particulars, per santas y devolas. Breviario mo- baldcria, briboneria. Segnities, ei, improbitas,
zdrahe. Breviarium mozarabe. atis.

BREVIETAT. f. ant. buevedat. BRIBONESCH, CA. adj. Pertanyent la briba.

BREVisSIM, A. adj. sup. Brevisimo. Brevissi- Hampesco. Sceleralus.


mus, perbrevis. peniuam brevis. i LA BR'IBONESCA.. m. adv. A LA BRIBA.
BREVSSIMAMENT. adv. m. sup. Brcvisima- BRIBONET. A. ni. y. f, Bribonzuelu, picarillo.
menle. Percuara breviler, brevissim. Furcifer, vafellus.
BREVITAT. f. ant. breyedat. BRICANT (saber ms que) fr. met. Ser mlt
BRVOL, A. adj. Fcil de trencarse. Endeble, sags pera sn proit. Saber mas que las culebras.

quehradizo, quebrajoso. Fragilis, debilis, fracturae Yald callidum, sagacera esse.


obnoxius. BRIC, NA. m. y. f. ant. bbib.

BRI. m. Cama de cnem, espart y cosas sem- BRIDA. f. Las correljas Uigadas al fr. Brida,
blants, ebra. Filum, i. \\
Las bras de la carn. He- rienda. Habena, ai, loruni, i. [1
Lo mateix fr. Bri-

bia, brizna. Fibra, offula, aj. \\


Drap de cnem. da, freno. Frenuin. i. liabena, ai. H met. fr.
Lienzo; ciamo. Linteum, i. |1
Partcula de alguna afluixar la brida. fr. Saltar las riendas, abrir
cosa. Pizca. Mica, aj. |1
Lo de la flor del satr, que la mano. Ejuo habenas laxar, reinittere, dare la-
es lo mateix safr. Hebra, pislilo. Pistillum, i, croci xas habenas.
filamentum. A BRIDA BATUDA, lu. adv. A rienda suella, d lodo
TRACREii LOS BRINS DEL SAFR. ff. Dcsbrizuar. Cro- carrer. Cilato e(iuo. |!
met. Ab violncia. A rienda
ci stamina extrahere. suelta. Perquam celeriler. []
met. Ab toia llibertat.
BRINS, A. adj. Lo que t mlts brins. Briz- A rienda suella. Impune, efraenat, laxatis habenis.
noso. Ramentis abundans. A MITJA BRIDA. m. adv. luct. Ab restricci. A fre-
BRI. m. Bermell ab llaga granefs cohents ab no melida. Gompress.
costa escatosa com lo sag. Ilerpe. Zosler, eris, her- A TOTA BRIDA. UI. adv. A rienda suelta. ETraina-
pes, etis. I
VRVOL, tim.
BRIAL. m. ant. Faldillas ricas. Brial, basquim. MENAR PER LA BRIDA. fr. Guiar los aumals, te-
Muliebris palla, semicinctium. nint la brida en la m. Llevar del diestro, por la
BRIAN8. A. adj. Cosa de brians. Herptico. rienda. Freno ducere.
Herpetiens. POSAR LA BRIDA. fr. Embridar. Freno, as, freno
BRIANT. m. Insecte d dos lneas de llargria, instruere.
quasi rod y ab vuyt potas. Arador. Accarus, i, TENIR LA BRIDA. fr. met. Conteur alg, impe-
blatta, ai. dir que en res s' excedesca. Refrenar. Freno, co-
BRIANTET. m. d. Aradorcico, aradorcillo. Par- hibere, corrigere.
vus accarus. TIRAR LA BRIDA. fr. Subjectar ab ella las caballe-
BRIBA. f. La vida vagamunda. Briba, picares- rias. Tcner, tirar las riendas.
Habenas, frena pre-
ca. Otiosorum vita, desdia. mer, temperari, lora contincre.
A LA briba. m. adv. Ilaragananente, d la briba. BRIDEG. m. Cintur pera portar la espasa.
Dedesidios, vag. Birici, tahali , lalabarte. Balteus, i, baltea, orum.
anar la briba, fr. Vagamundejar. Andar d la BRII>ETA. f. d. y.

TOMO i. n
242 BRI DICCIONARI BRI
BRID. ni. d. Brida petita. Bridon. Habenula, BRINGAR. V. a. Donar brincos salts. Brincar,
3B, parvuhim frcnum. saltar. Salto, subsalto, as, salio, subsilio, is.
||

BRIDONET. m. d. brid. DOBLEGAR. 2. |j


Dit del caball. Gambetear. Surrec-
BRIGA. f. Vocable mltantich, que significa tis alternis cruribus equum incidere.
poblaci colnia. Briga, colnia. Colnia, a3. BRINGARSE. v. r. Doblegarse. Cimbrarse. Yi-
BRIGADA, f. mil. Gos de tropa manada per un brari, concuti, agitari, flecti.
brigader. Brigada. Gaterva, se, cohors, ortis, nia- BRINCAT, DA. p. p. Inclinat, doblegat. Incli-
nipulus, i.
I
Gonjunt de animals que serveixen pe- nada. Inclinatus.
ra portar las provisions y dems necessari pera la BRINGO. Salt. Salto, brinco, zapateta. Saltus,
tropa. Brigada. Jumentorum numerus certus ma- us. II
MEDALLA.
chinis et sarcinis exercits vehendis. BRINDAR. V. a. Oferir alguna cosa volunt-
BRIGADER. m. mil. Qui mana una brigada. riament, convidar alg. Brindar. Offero, ers, in-
Es un grau ms que coronel. Brigadier. Manipula- vito, as. I
Bi'urer la salut de alg. Brindar. Sa-
rius dux, manipularis duclor. |1
Lo qui t sn lutaria bibere, alicui propinar. | met. Excitar lo

cuydado'ls animals de brigada. Capataz de brigada. apetit; y aix 's diu: lo dia brinda passejar. Con-
Jumentorum pro exercitu sarcinariorum prefeclus. vidar, brindar. Invito, as, allicio, is.

BRGOLA. f. ant. mil. Maquina antgua pera BRINDAT, DA. p. p. Brindadn. Invitatus.
btrer las murallas. BrigoJa. Muris diruendis de- BRINDIS, m. La acci de brindar. Brindis.
serviens niachina. ||
de dues caixes, ant. Brgola gi- Propinatio, nis.
ratria de dos caixas. Brgola. De dos cajas. Bicapsa. FR UN brindis, fr. BRINDAR.
BRILL. m. ter. y BRINDONS. m. pi. Fruyta de las Indias orien-
BRILLADOR. m. Reclam, xiulet de llauna, tals, roja quant est verda,
y negra quant est
llaut etc. pera cassar torts, grivas, etc. Reclamo, madura: es mlt agra, estringent, y serveix pera
chilla, pil, suspiro. lUex, icis, aucupatorius cala- tenyir. Brindones. Fructus sic dictus.
nius. BRINEUS. ni. pi. ant. Alhajas de donas. Brin-
TOCAu LO BRILL BKiLLADOR. fr. Chillar. Anima- quillo, brinquino. Muliebre monile. ||
abaloris.
lium stridorem simular, imitari. BRINQUET. m. d. Sallico , saltillo , saltito.
BRILLAMENT. m. art. brillantor. Subsaltus, us.
BRILLANT, p. a. Lo que brilla. Brillante, bri- BRIO. m. Forsa, poder. Pujanza, brio. Rubor,
llador. Micans, emicans, fulgens. ||
Resplandent, oris, vis, is, fortitudo, inis. ||
Yalor, resoluci, es-
com la pedra preciosa. Resplandeciente, brillante. perit. J?rio. Animi vis, virtus, vigor, is, magnani-
Gemmans. Relluhent. ||
Brillante , reluciente. Mi- milas, atis. ||
Atreviment, suprbia. Brio. Audcia,
cans, scintillans, coruscans, nilens, collustrafus, suprbia, arrogantia, ge.

stellatus. II
Excel-lent, distingit. Brillante. Nobi- abaixar los brios. fr. met. Humiliar. Bajar los
lis, splendidus, eximius. ||
m. Diamant abrillan- brios. Anims frangere, insolentes spiritus com-
tat. Brillante. Adamas radians. ||
Certa estrella de pescere.
segona magnitut. Brillante, lcida del guila, COBRAR brios. fr. Reauimarsc, reforsarse. Reha-
Atais, is, vultur volans. cerse. Roborari, vires acquirere.
BRILLANTESA. f .
y BRIOL. m. nut. Corda pera extndrer y recu-
BRILLANTOR, m. Resplandor. Brillantez, bri- llir las velas. Briol. Funis que vela religantur.
llo. Splendor, nitor, fulgor, is, scintillatio, nis. BRINIA. f. Planta de camas herbceas, llar-
BRILLAR, v. n. Relluhir, despedir raigs de gas, aspras y que s' enilan; las fullas rodonas y
llum. Relucir, brillar, resplandecer. Emico, obra- partidas com
las de la parra. Las flors sn blan-
dio, as, enitesco, is. eniteo, es. | Imitar lo cant quinosas, y '1 fruyt una ta vella rodona, negra
dels aucells ab lo brillador. Reclamar. Illice illice- blanca. La arrel, que es farinosa, supleix en alg-
re, avium voces imitari. ||
met. Lluhir alg per nas paris la falta del pa bullintla abans peraque
sos talents, prendas etc. Brillar. Ingenio, aut vir- perda la acrimnia. JS'ueza, anorca, alglia, brio-
tute pollere, prsestare. nia. Bryonia alba.
BRILLO, m. brillantor. BRISj A. adj. Esforsat, anims, qui t brio.

BRIMA. f. Nom que 's dna Prosserpina. Bii- Orgnlloso, brioso. Strenuus , animosus , viribus
ma. Brima, te. constans.
BRIMARADA. f. Lo resplandor flama de la BRIOSAMENT. adv. m. Briosamente. Strenu.
fogayna. Llamarada, llama. Flamma. BRISA. La verema prempsada. Lia,orujo, cas-
f.

BRIN. m. ant. Sag del blat. Afrecho, bren, ca, y brisa. p. Ar. Brisa, se. Los granels de ella. ||

salvado. Furfur, is, farina^ purgamentum. Granuja. Granuni, i, semen, inis, Los residuos ||

BRINCABLE. adj. Lo que's brinca. Cimbreio. de algunas cosas exprimidas. Bagazo. Brisa, e.
Flexibilis. BRISADAS. adj. En lo blas se diu de lasarmas
BRINCADOR, A. m. y f. Qui brinca. Brinca- dels fills segons de una famlia ahnt s' altera al-
dor. Saltator, oris, saltatrix, icis. guna cosa, afegint trahent del escut principal
BRO CATAL BRO 243
pera dislinci de las ranias dels llinalges. Brisa- dins de un garraf serveix pera refrescar algun l-

das. Sc'uli adscititia seclio. quit. Cunlimplora, vasija. Lagena, ae.

BRISAR. V, a. Fr brisuras en l' escul. Brisar. BROCALET. m. d. Vasijilla, vasijita. Lagenu-


Sculuni iii sectiones distribuere. la, c.

BRI8CA. f. ter. brksoambru.lv. BROCAR. v. a. ant. embestir. ||


m. ant. En-
BRISOL. m. Cordonet mlt prim basta sobre cuenlro, esruramuza. Yelitalio, nis, confilctus, us.

que's lorinaii los traus. Pasillo. Prolensum acus BROCAR SOBRE. loc. ant. Llansar lo caball sobre
punclura. 11
GordilleliuU prim pera pescar. Cordel. alg, lo qui '1 monla. Arremeter el caballo, echar
Filus piscatorius. encima el caballo. Equum abripi, ejicere.
BRI8TONS. m. pi. Espcie de teixit de llana. BROGS. m. Yi adobat ab mel. nipocras. Aro-
Textum sic dictura.
Bristones. matites, a;.

BRISURA. f. En lo blas addicions inventadas BROCAT, m. Roba de seda teixida ab or 6 pla-


pera distinguir lo grau en los descendents de una ta, Brocado, (jlas. Attalica, c, attalicum textum.
ateixa casa familia, i lide conixer si sn del LO SEMBLANT AL BROCAT. Blascado. Attalicasimilis.
legon, tercer quart fill, excls lo primognit que BROCATELL. m. mane- Teixit de tela y seda
sa sempre las matoixas de sn pare. Brisura. Connabinum textam. adj.
ra de donias. Brocalel. ||

uicdam in arte herldica scutorum additio. Una espcie de mrmol mlt fcil de pulirse. Bro-
BRITNICH, CA. adj. Pertanyent la Gran catel. Marmoris genus.
retanya. Britanico. Brilannicus, britannus. BROCATER. m. Qui traballa brocats. Glasea-
BRIVANT. m. vagamundo. dor. Attalicai texior.
BRVIA. f. Ilorrible figura de fera- que anava BROCH. m. Canaleta en figura de bch de au-
evant de las professons de Corpus en Catalunya cell canonel que tenen los gerros, porrons, etc.

|unl abgegants y dems, movent desaforada-


los pera burer ab facilitat. Pico, gallete. Rostrum,
ment los ulls. Tarasca. Larvatus serpens. coUum, i.
II
Lo gros pera umplirlos. Boca. Os, oris.
ULLS DE BRVIA. loc. Ulls grossos y esparverats. II
Lo bch ahnt se posa '1
bl en la llumanera.
Ojos a:'orados. Perlerriti oculi. Mechero. Mixos, mixus, i, lucerna rostrum, roste-
BRIZOMNCIA. f. Art de endevinar pels so- Uum. II
En
salomons y cornucpias. Mechero,
los
mnis. Brizomancia. Brizomantia, b. raro. Gandelabrum, i. Pessa de llauna altra ||

BROGA. f. Espcie de fus ab una tortera en que matria que's posa en la boca dels candeleros pera
Is brodadors recullen lo fil. Broea. Trochlea ad recullir la cera seu que's fon. Arandela. Circum
religandum filum in opere phrygio. \\
Instrument tubulum candelabri fabillse excipiendae aOixus ca-
de cer Uarch y rod ab que 'Is carnicers afinan tinulus. I
BROCADA. 1. ||
adj. ant. Cosacorva, aspre.
los tallants, ganivets, etc. Eslahon. Acuendis cul- Corvo, spero. Curvus, asper.
tellis aptatus chalybs. j|
brocadellos. ter. baque- [| AB LO BROCH GROS. m. adv. Sens mesura en lo
ta. 1. 2. 11
ter. Vergueta de vesch pera cassar au- burer. Apico de jarro. Larg, afifatira, plenis po-
cells. Vareta. Calamus, i, viscata virga. \\
Varetas culis.
encreuhadas ahnt se sostenen lasbrescas en los ANARSEN COM LO BROCH DEL CANTI. fa. met. Patir
buchs de abellas. Trenca. Canna, as, tignum, i.
\\ un excessiu fluix de ventre. Irse como una canilla
agulla de fr mitja. II
ter. bastonet, troxquet. ||
de canilla. Ventris profluvio laborar; alvi fluxu
PUNXO. II
Blau rod de cabota quadrada ab que 'Is urgeri. ||
parlar tolla.
sabaters asseguran la sola en la forma, broca. Cla- NO ESTAR PER BRocHs. fr. met. Eslar de mal humor
vus, i.
I
Entre perxers l' instrument en que capde- de mala disposici, animo, inclinaci pera fr
Uan la seda. Carrete, hroca. rochlea, a3.
H
tala- 6 concedir alguna cosa. Estar de mal talante; no
DRA. estar la Magdalena para tafetanes. Parum comem,
BROCADA. f. Tros de sarment que's deixa en et affabilem esse; apage, abi.
lo eep al podar. Pulgar, saela, brocada. Vitis, is? xo FicARSE EX BROCHS. fr. met. fam. Abslenirse
poUex, icis, surculus, i. \\
ant. Embeslida. Arreme- alg de lo que no li correspon. No meterse en dibu-

tida. mpetus, us, irruptio, incussio, invasi, nis. jos en libros de caballeria. Non se alienis immis-
BROCADELLA DE CARALL. Cert US dret. Brocadella. cere, aliena negolia non jurar. Resldrerse sens |]

i Jiis sic dictus. reparar en inconvenients. Hacer giras y capirotes.


BROCADELLOS. m. pi. y Proper, properatio consilio agere.
BROCADILLO. m. Tela de seda y or de infe- BROCOLOCA8. f. pi. Nom que dona van los
rior qualitat Brocadillo, broeadel, brocatel. Tnue Grechs als falsos ressucilats, als que imaginavan
ex serico et auro textum. ressucitar per art del dimoni. Brocolocas. Brocolo-
BROCAL, m. garrafa. ||
Lo coll 6 boca del pou. ca, arum.
Brocal. Puteal, alis, putei, os, margo. H
ant.BiiocH. BRCOLI BRC JULI. m. Espcie de col de
3. U
Lo coll de fusta banya en lo gat, bta de fullas llargarudas que no s' apinyan, ab mltas
burer vi. Brocal de bola. Os utriculi. 1|
Espcie de capsas de espig, y tota de color morat. BrcuU>
garrafa de vidre, llauna, aram 6 altre metall que hrcoles. Cvma, a;. delicatus colliculus.
244 BRO DICCIONARI BRO
BRCUL. ter. buqii-. colear. Ruraorem, turbas excitar; slrepitum cla-
BRODADOR, A. m. y f. Qui broda, bordador, more edere.
recamador. Segmentarius, ii, phrygio, nis, acupic- BROMASSA. f. aum. botrassa.
tor, is. BROMERA, f. brumera.
BRODADURA. f. La acci de brodar y la ma- BROMETA. f. d. BOYRETA. 11
ter. NUVOLET.
teixa obra. Bordadura, bordado. Acupectilis, texti- BROMILLA. f. Boyra que s' alsa en la mar.
lis pictura, phrygium, phrygionicum opus. Los |]
Bruma. Caligo, inis.

reixats y dibuixos que's fan ab la agulla de cusir BROMISTA, m. y f. Amich de bromas. Chaco-
en las robas blancas, imitant las puntas. Calado. lero, bromista. Joculator, is.

Opus terebratum. BROMS,A. adj. BOVRs. I


Lo qui t 6 pateix

BnoDADURA DE iiEALs. La quc puja mlt sobre la brom. Amormado muermoso. , Destillatione labo-
tela. Rccamo, bordadura de reake. Supereminens rans.
labor in opere phrygio: acu phrygia distincta tela. BRONCH, CA. adj. D;>sapacible al odo. Bron-

Ij
Si es de plata or. Argenteria. Auro, argentove co, spero. Disonus, discors. H
met. Aspre, com ge-
ocupictum. En lo blas pessa que circuheix part
II
ni BRONCH. Aspero, bronco, brusco, carrasqueno.
del mbit del escut pel interior, Bordadura. In- Asp'r, intractabilis.
terior scuti circulus. BRONCOTOMIA. f. cir. Operaci que's fa en
BRODAR. V. a. Formar flors altras iguras ab lo tumor inflamatori format en lo can de la res-
llana, plata, etc. en la tela. Bordar. Plum, as,
fil, piraci. Broncolomia. Broncotomia, ae,

acupingo, circumsuo, is, pbrygionia acu figurar, BROND. m. BLAND.


describere. BRONGINA. f. La principal y millor de las
BRODAR AL TAMBOR, fr. Brodar ab punt de cade- eixrcias enginys pera pescar; t 1,200 brassas de
neta en un teler petit, que t figura de tabal, ab llargria, s' hi ba arribat Irurer de un vol 1,000
una agulla que t un ganxet la punta manegada paneras de peix, cada panera de 6 arrobas, poch
de marfil os. Bordar tambor. Ad tympanum ms menys. Red mayor. Major ret.

acupingere. BRONJA. f. Pinzell gros de pel fi. Brocha. Pe-


BRODAR DE REALS. fr. Fp lo brodat de manera niculus, penicillus, i.

que puje mlt sobre la tela. Recamar, bordar de BRONJASSA. f. aum. Brochon. Penicillus mag-
realce. Prorainenti figura acupingere. nus.
BRODARIA, ant. brodadra. f. BRONJETA. f. Pinzellet de pel mlt fi. Brochi-
BRODAT, DA. p. p. Bordado. Acupiclus. |]
adj. ca, brochuela. Penicillus, i.

y m. Lo que est traballat ab seds altra matria BRONQUIAL, adj. Lo que pertany als bron-
semblant. Bordado, bordadura, recamado, recamo. quios. Bronquial. Ad pulmonis vasa pertinens.
BROGIR. V. n. y derivats, brugir. BRONQUINA. f. Pendncia. Bronquina, renci-
BROIXAR. V. a. ant. combatrer , bregar ,
lla, zipizape, brega. Rixa, ae, jurgium, ii.

LLrTTAR. BRONQUIN8, A. adj. Botafoch. Buscaruidos.


BROIDA. botja. 2. f- Rixaor, jurgiosus, conviciosus.
BRIXOLA. ant. bala. f. BRONQUIOS. m. pi. Los vasos del pulm que
BROLLA, Bosch de arbustos.
f. Matorral, esco- reben 1' ayre. Bronquios. Pulmonaria vasa.
lo. Dunietum, i. BRONTEU. Nom que's dna Jpiter, y vl dir
BROLLADOR, m. Lloch ahont surt la aygua tronador. Bronteo, tonante, tronador, bronton. Bron-
dolls. Uervidero, ojo. Fervens scalurigo. teus, i.

BROLLAR. V. n. Bellugar, estar en moviment BRONYIDOR. m. BRUNYIDOR.


las cosas de una mateixa espcie. Hervir. Ferveo, BRONZAR. v. a. y derivats, bronzejar.
scateo, es. ||
Xurriar, fluhir la aygua. Chorreur, BRONZE, m. Mescla de diferents metalls, lo

brotar, manar. Mano, stillo, as. Eixir la aygua []


principal es coure fos ab estany llaut. Bronce
dolls de la superficie de la terra. Borbollar, bor- JEs, aeris. ||
met. Cosa mlt dura. Pedernal. Summa
hollonear, borbolar. Scateo, es, salio, ebullio, is. durities.
\\

met. Abundar, com.- brollar la gent. Hervir. Abun- NOHA MS BRONZE QUE ANYS ONZE. ref. Denota
HI
do, as. y robustes dels anys de la juventut-
la fortalesa
BROLLAT, DA. p, p. Hervido. Ebullitus. No hay mas bronce que anos once. Metallorum du-
BROM. m. BORM. [|
Planta, espcie de agram. ritiem juvenilis superat aetas.
Bromo. Bromus, i. sR DE UN BRONZE, fr. met. Sr mlt fort. Ser
BROMA. f. BOYRA. I
fam. Bulla, soroll que's fa de un bronce. Robusfum, infatigabilera esse.
divertintse. Tremolina, chacota, tabahola, zumba, TENIR UN COR DE BRONZE, fr. met. Sr inhum,
bulla ,
batahola. Tumultus
, us, commotio, nis. cruel. Ser de bronce, tener un corazon de bronce.
||

fam. Xansa. Zumha, chanza. Jocus, i, ludificatio, Durum, inflexibilem esse.


ni8. I
B0!QUiNA. H
ter. nvol. BRONZEJAR. V. n. Donar color de bronze-
Hn BROMA. fr. fam. Divertirse. Meter bulla, (ho' Broncear. Mreo colore tingere.
BRO CATAL BRU 945
BRONZEJAT, DA. p. p. Bronceado. iEratus. 1|
llo. Surcus, i, propago, inis. ||
Lo initil en la soca
m. La acci y efecte de bronzejar. Bronceado. Mra- cimals dels arbres. Chupon. Germen, inis.
U
Lo
menlum, i. intil en la soca dels ceps de la vinya. Gerpa. Inu-
BRONZERIA. f. Conjunt de pessas de bronze. tile sarmentum. j]
Ull dels arbres. Grumo. Gemma,
Brnnreria. ^ranienluni, i. ae. Lo que surt de las arrels. Barbado. Surculus,
II

BRONZO. m. bronze. i,germen , inis. ||


met. Mica , engruna. Poco. Pa-
BROQUER. ni. ant. Escut petit de fusta, cuberl rum.
de ania encerada, aluda ab la vora de ferro y BROT CURT. Piton. Arboris gemma, puUus.
una cassoleta de aquest metall en lo niitj. Broquel. NO TENIR BROT DE RAH. fr. No tenir gens de rah.
Parnia, pella, cetra, x, clypeus, i. No tener un tomo de razon. Absque ratione.
BROQUERAR. V. a. nut. Tirar de las puntas PLE DE BROTS LLUCHS. Pmpollado. Stolonibus
extrems de las vergas envers la popa per la part abundans.
de barlovent, pera que '1 vent feresca las velas REMETREU BROTS. fr. REBROTAR.
per la cara de proa. Ahroquerar. Antenas depri-
mere. v. r. met. Posarse al amparo abrich de
\\
BROTADA.
tus, S, germinatio, nis.
Germinacion, brotadura. Germina-

algnna cosa. Abroquelarse. Sese protegere. v. r. [1


BROTAM. m. Copia de brots. Ramaje. Ramu-
Cubrirse ab lo broquer. Abroquelarse. Parma se lorum copia, multitudo.
lergere. BROTAMENT. m. brotada.
BROQUERAT, DA. p. p. ant. Cuberl ab lo BROTAR, v. n. Trurer brot los arbres plan-
broquer. Ahroquelado. Clypeo protectus. tas. Brotar, entallecer, germinar, pimpoUecer, abo-
BROQUERET. m. d. BroquelUlo. Clypeolus, i. tonar, Gemmo, progemino germino,
apitonar. ,

BRQUIL, m. ter. brcoli. pullulo, semen diffundere. I Los ceps. Aboto-


as,
BROSSA, f. Lo resduo de la llenya y fullas nar. Yites gemmare. brollar. ||

dels arbres. Broza, seroja. Quisquili;e, arum, sor- COMENSAR A BROTAR, fr. Movcr. Ei'umpo, is.

des, ium. 11
Las matas y arbustos intils de que BROTS. m. aum. Retozazo, pimpoUon. Mag-
est ple algun terreno. Malcza, rebollar, mato, ma- nus surculus.
rana. Dumetum, i. y La partcula d qualsevol co- BROTET. m. Ramita, ramito. Ramulus, ramus-
sa que cau al ull. Mota. Festuca, ai. 1|
Despr-rdicis. culus, i.

Rampoina, broza. Rudus, eris, assula, ae. Entre


H
BROTO. m. Rebrot de la col verda. Breton. Cy-
estampers respall pera limpiar la lletra dels mot- ma, a;, alis, brasicae cauliculus. [j
Brot quant co-
llos. Broza, escobilla. Scopula, ae. ||
Las paraulas mensa surtir. Abollon. Gemma, a;.

intils del llenguatge. Broza, hojarasca, frrago. BROTONAR. v. n. y derivats, brotar.


^_ Varia;, inutiles, nullius momenti res; oliosa, ina- BROTONENCH, CA. adj. s' aplica las plan-

!
IP
nia verba. 1|
En los licors la part
poch poch va assolantse. Zurrapa. Pilus, sedi-
mentum, i, faex, cis. La que cau dels telers. Cae-
1|
ms espessa que tas , verdura destinada pera
especialment
brots. Brelonero. Germinator.
BROTURA. f.
la

brutcia.
fr

'
dura. Pereuntes partcula;. Las ramas intils y H
BROTXA, f. ant. ganivet. |j
bronja.
desperdicis dels arbres. Escamondadura. Abscisso- BROU. m. CALDO.
rum ramorum congeries. | La que deixan las ay- brou de pa. La aygua que 's fa bullir ab pa. Sus-
guds en las voras dels rius al retirarse. Pozanco. tancia del pan. Panis elyxalura.
LaCUS, us. I
ESCOMBRARIAS. BROU BUFAT. Caldo de botifarras. Cahlo de morci-
FR NIU DE TOTA BROSSA, fr. mct. Aprofitarho tot. llas. Jus bolulorum.
Hacer d pluma y d pelo. Nihil respuere. ES BROU de llnguas. fr. fam. Denota que alg

GENT DE TOTA BROSSA, loc. Gent sns destino ni diu lo que no pensa execu'ar. Es todo jarabe de
ofici. Gente de toda broza. Vulgi fsex. pico. Blaterat.
trurer la BROSSA, fr. Desbrozar. Sordes pur- LI HAN DONAT BROU DE LLVGAS. esp. met. fam.
gar. Se diu del que enrahona mlt sns deixar parlar
BROSSAR. v. a. Entre estampers netejar ab la als altres. Todo se lo habla, no deja meter baza. In-
brossa los motllos. Brozar. Detergo, is. desinenter loquitur.
BROSSAT. m. ter. mat. [j
p. p. Brozado. De- BROUHET. m. d. llepadum.
tersus. BROYDA. f. BOTJA. 2.
BR08SETA. f, VOLVETA. BR, NA. adj. Color obscur, com lo del cu-
BROSS8, A. Lo que t cria mMfa bros-
adj. nill, llop, elc. Bruno. Ater, niger.
sa. Brozoso. Quisquiliis abundans. Aplicat als li- jl
BRUGH. m. Mala ramosa semblant al tamarif,
cors. Zurraposo, zurrapiento. Faeculentus, impu- n' hi ha de mltas espcies, y quant est ben flo-
rus. rit, posat ab oli, cura las pigas y tacas de la ca-

BROT. m. Branqueta tendra. Retono, renuevo, ra; sa aygua destil-lada tempera 'Is ardors de la
hrote, vdstago. Gemma, se, surculus, i. ||
Plans sanch y fluxions dels ulls. Brezo, herezo, y urce p.
que surt de las arrels dels arbres. Follon, pimpo- Gal. Eria, ae, ulex, icis. \\
ant. brusco.
.

t% BRU DICCIONARI BRU


BRUEL. m. ant. Lo bram del bou. Mugido. tr pera encndrer las enemigas. Brulote. Navis
Mugitus. incendiaria. Mquina antgua pera llansar darts
||

BRUELAR. Bruelar. v. n. Bramar lo bon. Mu- fletxas, posant en ella una matria combustible,
gir. Mugir. que s' encenia al Uansarlos. Brulote. Catapulta in-
BRFOL. adj. Dit del dia nuvols. Pardo. Obs- cendiaria.
curus, nubilus. \\
Dit del animal brau. Bravo. Fe- BRUMENT, A. adj. Bramant, furis, brau.
rus. m. BVFALO. Furioso, bramando, bravo. Arrogans, tumidus.
II

BRUGAR. m. ant. Bruguera. BRUMERA. f. Escuma, matria lleugera que


BRUGENT. m. ayre. ruids, fressar. ||
s' alsa en qualsevol licor. Espuma. Spuma, ai.
||

BRUGIDET. m. Rudo srt y confs que ape- La que llansan per la boca 'Is animals irritats.
nas se percebeix. MurmuUo. Murmurillum, i. Espumarajo, espiimajo. Simma, a;, spumatus, us. ||

BRUGIR. V. n. Fr un rudo sort. Zurrir, zum- La que llansa la mar. Adarce. Indurala maris
bar. Bombilo, as, tinnio, is. spuma.
BRUGIT. m. SOROLL. II
Reuni, lo so bronch, PLE DE BRUMERA. Espumoso, espumajoso. Spumo-
desapacible y confs srt. Zurrido; zurrio, zmn- sus,spumabandus.
bido. Susurrus, bombilus, i. H Lo s confs que TRAUREU BRUMERA PER LA BOCA. fr. Espimajear,
resulta de parlar mlts un mateix temps. Mur- espumar. Spumo, as, spumas agere, ab ore proji-
muUo; susurro, zumbido, zurrio, barbuUa. Vocife- cere. p met. Eslar mlt irritat. Jechar espumarajos
ratio, nis, clamor, murmur, is, strepitus. us. (|
Del de rbia, por la boca. Pra; ira spumare, spumas
aygua dels arbres. Murmurio. Murmurillum, i. fundere.
FR BRUGIT. fr. BRUGIR. BRUMEROT. m. ter. brixot. 1.
BRUGUERA, f. Lloch de bruchs. Brezal Eri- BRUMIDOR. m.
Tauleta lligada ab un
ter.
cetum. i.
II
ant. f. Planta, bruch. que moguda ab violncia f un so bronch.
cordill,
BRIDA. m. Espcie de teixit antich. Brida. Bramadera. Tigillum verberato are stridens.
Textum sic diclum. BRUNA. f. Moneda que segons Capmany en lo
BRUIR. V. n. ant. y derivats, brunzir. any 1200 valia 63 sous. Bruna. Monela sic dicta.
BRUIXA, Dona que t '1 diable, en la opini
f. BRUNET, A. adj. Negre clar. Brunete. Fuscus,
del vulgo, y per aquest medi fa cosas extraordin- subniger. ||
ter. Bolet bo pera menjar. Hongo. Fun-
rias. Bruja, hechicera. Venefica, saga, lomia, ai, gus non edulis.
strix, igis. II
Dona vella y fea. Bruja. Deformis, BRUNETA. f. Espcie de teixit de llana,
hrrida inulier. panyo bast. Bruneia. Pannus inferior, subniger,
FR CRRER LA BRUIXA, fr. Enganyar alg so- obscurus pannus.
lapadament. Sonsacar. Subdol, callid surripere. BRUNEZA. f. NEGROR, FOSQUEDAD, OBSCURITAT.
FORA BRUixAS DEL ROTLLO, expr. Ab quc 's despe- BRUNEZIR. V. n. ant. Enfosquirse, cubrirse '1

deix alg que no acomoda en la companyia. dia. Encapolarse, cerrarse el cielo. Nubibus oTundi
Fuera diablos del corro. Apage, fuge. coelum, obnubilo; obscuro, as.
SEMBLAR UNA BRUIXA, fr. luet. Anar una dona mal BRUNO. n. p. de home. Bruna. Bruno, nis.

vestida y descomposta. Estar hecho un Adan un SANT bruno. Fundador dels cartuixos. San Bru-
Judas. Incomplam, inconcinnam esse. no. II
Lo diner que posan per igual los que menjan
BRUIXAR. V. a. y derivats, embruixar. junts. Escote. Bollecta, symbola, ae.

BRUIXERIA, f. Superstici, engany de brui- FR SANT bruno. fr. met. Pagar la part que
xas. Brujeria, hechizo. Maleficium, veneicium, ii, cada h toca en lo gasto ft de com consentiment.
incantatio, nis. ||
pi. met. Los jochs de mans y al- Escotar, pagar al escote. Symbolam dare, pro rata
Iras patranyas de xarlatans. Brujerias. Nuga, portione contribuere.
arum BRUNYIDSSIM, A. adj. sup. Brunidisimo.
FR BRUixERAS. fr. Practicar certas ceremnias. Politissimus.
Brujear, hacer brujerias. Maleficia, incantationes BRUNYIDOR. m. Qui s' ocupa en brunyir.
tractar, exercere. Bruiidor. Politor, laevigator, is. jj
Instrument pera
BRUIXETA. d. Brujila. Lamiola, ae. f. brunyir. Brunidor. Lapis, ferrum, crystallum vel
BRUIXOT, m. Home supersticis, que '1 vulgo cornu laevigando deserviens. Pessa de cer ab que ||

creu tenir pacte ab lo diable. Brujo. Magus, vene- 'Is fusters trahuen lo filet la ganiveta, y altra ab

ficus, maleficus, i. que 'Is pentiners ailan sas eynas. Afilon. Acuen-
BRIXULA. f. nut. Agulla de navegar; flet- dis instrumentis ferrum. ||
Eyna dels argenters
xeta de cer, que mira al nort y goberna la nau. pera brunyir la plata y or. Grata. Instrumentum
Bntjula, agujademarear. kcxs nutica, magntica. auro argentove laivigando deserviens.
BRUJ. m. ant. burx. BRUNYIDURA. f.
y
BRJOLA. f. ant. brixla. BRUNYIMENT. m. La acci y efecte de bru-
BRULLAR. V. a. ler. esporgar. nyir. Brunimienlo. Politura, se, levor, is, laeviga-

BRULOT. m. Embarcaci preparada ab alqui- tiO, nis. H PULIDESA.


BRU CATALi BUC tu
BRUNYIR. V. a. l'ulir, donar lliistie las pe- anar brut l' assumpto. fr. met. Anar mlt mal.
dras, fusta y altras cosas. Bruiiir, luslrar, lersar, Ir mal. Pessimum stalum rem habere.
acicalar, alifar. Lavigo, as, polio; is. ||
Los me- EN BRUT. m. adv. Sens pulir. En bruto. Impolit.
talls. Gratar. Perpolio, is. | met. Herniosejar la
II
Sens rebaixar las taras. bruto. Nulla facta
cara por medi de afeyts. Brunir. Fiico, as. deduclione, sine diminulione.
BRUNYOL. 111. ter. ij.iRi BL.vu.
I
ter. b.nyol. PARAULAS BRUTAs. ParauUis indecents. Palabras
BRUIVZIMEIVT. m. brunzit. torpes, surias. Olisccena verba.
BRUNZIR. V. n. Fr un so confs que apenas TENIR LOS BRUTS. fr. met. NO ESTAR PER BROCHS.
se percebeix. Zumbar, zurrir, susitrrar. Bombilo, BRUTAL, adj. Lo que imita al brut, y s' apli-
bombito, as. ca tamb al home dur, lorpe, etc. Brutal, bestial,

BRUNZIT, m. So confs y baix. Zumho, zum- irracional. Brutus, belluinus.


bidn, zurrido. Su-surrus, i, raurmur, is, bombila- BRUTALITAT, f. Impuresa. ObsceniLd, bru-
tio, nis. talidad, torpeza. Facinus, oris, effranatio, dissolu-
BRUSA. f. Espcie de camisa que 's posa sobre tio, nis. 11
La qualitat de brut. Brutalidad. Feritas,
la roba principal pera preservaria, y las criatu- atis, belluina conditio. Incapacitat, rudesa. 7?rM-
H

ras per adorno. Bhsa. Semitalaris superposita ves- talidad, brutedad, bestialidad, asnada. Stupiditas,
ts.
11 11
Raspall rod de cerdas pera limpiar los ca- stoliditas, atis.

balls. Bruza. Scopa;; arum. En las fbricas de ||


BRUTALMENT, BRUTAMENT. adv. m.
panyos, etc. uns respallets escombretas ab que A manera de brut. Brutal, brulalmente, bestialmen-

Iepassan
at.

lo pel
BRUSAR.
de
las pessas

Bruzas. ScopulB, arum.


u. a.
las pessas
pera inclinar

Limpiar ab las biusas, y tirar


un costat. Bruzar. Tergeo,
lo pel un cos- te.

11

fajd,
Ferin, ferociter; mor, ad, in
Feament. Brutalmente, puercamente. Indecor,
Indignament. Indiynamente
II

Probros, turpiter, indecor.


brutalmente.

1|
mcrem

Impdicament. Im-
ferarum,

es. I
ant. abrusar. pdicamente, obscenamente , torpemente. Turpiter,
BRUSCA, f. Tronquet. Palillo, aslilla. Assula, impudic, impur, obsccen.
a). 11
La brossa que cau al ull. Mota. Festuca, se.
\\
BRUTEDAT. f. ant. brutalitat.
La de cassar ab vesch. Vareta, palillo. Calamus, i, BRUTESA. f. ant. brutcia.
viscala virga. BRUTET. m. d. Cochinito. Sordidus.
BRUSCAMENT, adv. m. Rudamene, dspera- BRUTCIA, f. Porqueria. Inmundicia, suciedad,
mente, broncamente. Asper, dur, acerb. Pre- ||
bascosidad, porqueria. Sordes, is, purgamentum,
cipitadament. Precipiadamente. Subit, repentino i,purgamen, inis, immundilies, ei. H La porqueria
mpetu. que queda en la roba pel continuo fregar ab la
BRU8CARIA. f. ant. Asperesa de geni. Aspe- carn. Grasa. Sordes, iiim. H La que's trau de las
reza. dureza degenio. Insuavitas, acerbilas indolis. cosas que's netejan. Limpiadura. Sordes, ium. 1|

BRUSCH, CA. adj. bronch. 2. m. y |1


MERDA. II
POSTERMA. [|
FANCH. 1|
met. CALAMARSA.
BRUSCO. m. ant. Murtra borda, mala de fulla BRUTSSIMAMENT. adv. m, sup. Brutisima-
espinosa, en mitj de la qual "produheix un fruyt mente. Sordidissim.
semblant las cireras. Brnsco. Ruscus, i.

BRUSENTAT, DA. adj. ant. bullent. BU.


BRUSI, A. adj. ant. bronch. 2.
BRUSIDOR. m. Gatillo, ferro de la forma de BUA. f. Tumoret ab matria. Bna, buba. Pustu-
un foguer, ab dents pera igualar lo vidre que no ha la, a. 11
pi. Mal venreo. Bubas. Pustula ffi, galil-
quedat igual ab lo diamant. Bnujidor. Uncinus , i. eus morbus, venerea lues.
BRUSIR. v. a. Igualar ab lo biusidor las pun- BUB. m. Tumor gran, ple de matria. Bubon.
tas del vidre que no ha tallat b lo diamant. Bru- Purulentus tumor. |1
Tumor ms mnos gros de
gir. Vitreas laminas aptare, circumsecaro. certas glandulas. Bubon. Bubo, nis.
BRUSrr. m. BRUGiT. II
p. p. Brugido. Uncino BUBNIA. Herba medicinal que s' aplica
f.

circumsecalus. als tumors en los angonals. Bubonia. Bubonium, ii.


BRUSQUETA. d. brosseta. f. BCARO. m. Vas de terrissa fi y olors. Bca-
BRUT, A. adj. Lo que cont substancias asque- ro. Bucar, aris.
rosas. Siicio, puerco, bruto, cochino. Porcus, im- BUCELLA8. f. pi. Instrument de argenter que
mundus, sordidus. |j
met. Tonto, ignorant, rudo. t un cap unas pinsas y al altre una paleta. Bu-
Bruto. Stupidus, slolidus, bardus. ||
Llicencis, de celas. Forcipula, arum.
malas costums. Bruto; licencioso, bestial. EITranus, BUCH.m. Embarcaci. Buque, nave. Navis, is,
dissolutus. 11
Toiv, sens puliment. Brvto. Rudis, navigium, ii. Ld qualitat y capacitat de un cos.
1|

asper, impolitus. |1
m. Animal irracional. Bruto Buque. Capacitas, atis, spatium, ii. Arna de las ||

bstia. Brutum, i, rationis exors, expers, bellua, abellas. Culmrna. Alvearium, ii, alveare, is, cas-
. (I
Lo qui es porch y malendressat. Cocfiim, tra cerea. 1|
fam. Lo ventre. Baul, burhe, arca del
puerco. Soitlidns, immundus. esps, pan, barlolq, Alvus, i, venter. triSi
||
248 BUF DICCIONARI BUF
BUCH DE Rir. Madre. Alveus, i. BUFA. f. Bossa de una membrana forta que
TRAURER DEL BUCH. fr. fam. TRAURER DEL BCH. serveix de receptacle la orina. Vejiga. Vesica,
iMPLiR LO BUCH. fr. iiiet. fam. ftlenjar mlt. Uen~ . 11
Bosseta depsit del fel. Vejiga. Vesicula, ae.

chir, llenar el baul, llenar hien el buche. Supra 11


ter. La bossa que fa la roba. Fuelle, bocha, bu-
modum edere. che. Sinus, us, umbo, nis. interj. admirativa. 1|

BUCLE, m, Caragol de cabells que's fan per iSoplal moscas! jum, jum! Heus !

adorno las donas. Bucle, rizo. Cincinnus annulus, COP DE BUFA. Yejigazo. Inflata vesicse percussi,
bostrychis, chi. ictus.

BUCLICA, f. Poesia en que s' introduheixen BUFADA, f. Buf. Soplo. Flatus, us. 1|
Cop de
a parlar pastors y gent del camp. Buclica. Buc- vent que passa prompte. Bocanada de viento, pasa-

lica, orum. fam. Lo menjar. Buclica. Yictus, us, volante, rfaga. Subitus et vehemens venti flatus;
II

cibus, i.
repentinus venti flatus.met. La acci executada ||

BUCLICH, CA. adj. Pertanyent la gloga, lleugerament sens reflexi. Pasavolante. Levis
pastors, bous y la pastura. Buclico. Bucolicus. actio.

BUDELERAS Y BUDELLERA8. f. ant. Bu- sR UNA BUFADA DE VENT. fr. luet. Denota que una
dells. Tripas, handuUo. Interanea, intestina, orum. cosa passa ab mlta brevedat. Ser nube de verano.
BUDELL, m. Tripa que reb y expel-leix 1' ali- Fugacem esse.

ment, y t diferents noms segons lo siti que ocupa BUFADETA. f. d. Soplillo. Levis flatus.

sa diversa magnitut figura. Inlestino, Iripa. In- BUFADOR, A. m. y f. Qui bufa. Soplador.
testinum, interaneum, i. Flans, tis.
I
m. bocadillo. 1. 1|
Qui incita, mou
BUDELL CEGO. Lo quart, 6 '1 primer dels grossos* encn alguna cosa. Soplador. Spirans, accendens.
hiteslino ciego. Intestinum ca;cum. m. pi. Forats sublerrneos dels quals ix cont-
II

BUDELL CULAR DERRER. L' ltim dels grOSSOS. nuament vent; n' hi ha en Olot y altres parat-

Tripa del cagalar, inlestino recto. Alvus, i, intesti- ges. Sopladero. Subterreum spiraculum. | m. pi.
num rectum, longano, nis. ter. y
BUDELL DEj. Tros de tripa que ordinriament se BUFAFOCHS. m. pi. VENTAFOCHS. I
met. CUY-
troba vuyda, y comensa aliont acaba '1 budell pri- NERA.
mer. Inlestino yeyuno. Intestinum vacuum. BUFAFORAT8. m. ter. burinot.
BUDELL GIRAT. Malaltia, elica que embussa '1
BUFAL, NA. adj. Lo que pertany al bfalo.

budell prim tercer, y obliga expel-lir los ex- Bufaliio. Bubalinus.

crements per la boca. Miserere, volvo vlvulo. BFALO. m. Brfol, bou salvatge. Bfalo. Bu-
Yolvulus, ileus, i, ilei involuti lethifer morbus, balus, i, bosbubalus.
miserere. BUFANDA, f. Espcie de corbata feta de filoja
BUDELL PRIM. Se diu de un que es mlt prim. de estam de diferents colors, que s' acostuma
Hila. Lactes, ium. posar al coll en l' ivern. Red. Taenia, b.

BUDELL PRIMER. Meslino duodeno. Duodenum in- BUFAR. V. a. y n. Expel-lir ab violncia lo


testinum. vent per la boca. Soplar. Fio, afilo, sufflo, spiro,

BUDELL QUART. BUDELL CEGO. as. 11


met. Manifestar 1' home enfado, imitant al
BUDELL QUINT. Lo quc couieusa ahont acaba lo animal que bufa. Bufar. Ira proflare. H
Dit del ca-
quart, y finalisa en lo cular derrer. Inlestino co- ball, toroy altres animals. Bufar, resoplar. Pre-
lon. Colon, colum, mononteron, i. mo, mugio, is. ant. Ressonar. Relumbar, resonar,
11

BUDELL SAXONER. BUDELL CULAR. rimbombar. Tono, resono, as. En lo joch de da- ||

BUDELL TERCER. Llarch, prim. Ilion, ileon, intes- mas, fr prdrer la pessa quant lo contrari 's des-
Uno tercero, volvo. Ileon, ei. cuyda de matar. Soplar. Scrupo, latrunco, as. ||

GRUNYIR RONCAR LOS BUDELLS. loC. lunir. SU- Roncar, fr lo guapo. Blasonar del arns, echar
surro, bombilo, as, tinnio, is. plantas. Inania jactare. H
burlar.
BUDELLER. m. TRIPER. BUFAR A LA ORELLA, fr. met. Portar novas. Chis-
BUDELLET. m. d. Inleslinito. Intestinulus, i. mear, soplar al oido. Susurrationes deferre, spar-
BUDIN. m. Menjar compost de sanch y altras gere.
cosas la paella. Budin. Caryca, ai. BUFAR A ALG EN l' ULL. fr. met. Codiciarli al-
BUF. m. La acci y acte de bufar. Soplo. Pla- guna cosa tenirli enveja per causa de ella dis-
us, u%.||ant. Ress. Retumbo. Reboatus, us. ||
putarli. nvidiar. Invidere.
PERFUM. En lo joch de damas la acci de pndrer
11
BUFAR LA DAMA. fr. met. Lograr una cosa en
al contrari la pessa ab que du matar y no mata. competncia de altres. Guindar. Praeripio, subri-
Soplo. Latrunculi collussorii privatio. ||
L' ayre pio, is.
mogut pel acte de bufar. Soplo. Spiritus, hali- BUFAR LO PEBRE. fr. met. Sr mlt moreno. Te-
lus, us. II
Avs secret y cautels. Soplo. Insusurra- ner la lez morena. Subnigrum vultum habere.
tio, nis. 11
De enfado. Bufido. Fretus, iracundiB BUFAR Y FER AMPOLLAS. fr. met. Sr fcil la exe-
signum, cuci de alguna cosa- Sacar paja^ de una albarda,
BG CATAL BJ 249
echar guindas la tarasca. Rem facillimam esse. xas pera adobarlas. Empuchar. Convoluta fila in
^PENSAS QUE NO HI HA MS QUE BUFAR Y FER AM- lixivium immittere.
POLLAS? ref. Dt^nota que las cosas rduas no's con- BUGADER. m. ter. cubell, cendrer, cossi. []

segueixen las primeras diligncias. A la primera Lo qui f bugadas '1 marit de la bugadera. La-
azadonada quereis sacar agua? Mullo el assiduo vador. Lavator, is.

labore res niagnaB coniparanlur. BUGADERA. f. Dona que f bugadas. Lavan-


BUFAT, DA.. p. p. Eslufat, desvanescut. Gra- dera. Loirix, icis.
vedoso, engreido. envanecido, entonado, encastilla- BUGAD. m. d. Coladila. Parva lixivia.
do, iifano. Suprbia elatus. CADA BUGAD UN ESQuiNS. ref. Denota que las
BUFAYA. f. Oslenlaci, pompa, Boaio, pompa. cosas van empitjorant ab 1' us. Cada coladita una
Ostenlatio, nis, apparatus, boatus, us. rasgadita. Yelus absumit omnia.
BUFET. m. Taula pera estudiar escriurer. BUGAR. m. anl. abellar.
Bufete. Repositorium, abacus, i. La veu soroll || BUGAT. m. ant. bugada.
del aniuial que bufa. Bufido, resoplido. Fremitus, BUGIA. f. ant. MONA. 1. Candela de cera blan-
II

us, iracundiB molus. I


paraulada. ca. Bujia. Cerea candela, candidus careus.
BUFETA, f. d. Vejiguitla, vejiguela. Yesicula, BUGIR. V. a. nut. mplir de estopa las cabo-
86, foUiculus, i. tas dels claus, y donar la ltima m de calafateig
BUFETA DE GOS. Herba que cura 'Is mals de la en ellas, en las fenellas y nusos de las taulas. Bu-
bufeta. Vejiga de perro. Vesicaria, ae, solanum ve- gir. Navium rimulas slupa perfecte restringere.
sicarium, BUGIOT Y BUGIU. m. ant. mico.
BFIT. ra. BUFET. 2. BUGLOSA. LLENGUA bovina. f.

BUFO, A. m. y f. Gracis, en la pera italia- BUGRE. m. Sodomita. y s'aplica comunment per


na. Bufo. Scurra, ae, mimus, i. ||
S' aplica la despreci, sens la idea de sodomia, sols per havrlo
pera graciosa y la veu del bufo. Bufo. Mimicum ohit sens saber lo que significa. Bugre. Sceleslus.
drama. BUGUER. m. ant. abellar.
BUF, NA. adj. Dons, gracis. Mono, donoso; BGULA. f. Planta vulneraria; t la arrel fi-
Undo, bonio. Perbellus, lepidus. | ant. bufat. brosa, las fullas de un vert lluhent y acanaladas,
H

TRUHA. II
m, Rata. que v per Ja aygua y fa olor de del mitj de las quals ixen dos espcies de camas,
almesch. Almizclera, ralon acudiu de agua. unas rectas, y altras ajagudas; las flors sn blavas,
iqualilis mus. de color de carn cendrosas, las llavors quasi ro-
FE LO BUF. fr. Fr gestos. Hacer el mono. Si- donas, Bgula. Buglum, i, bugula, ae.

mium referre. BUiCH. m. ter. formiguer.


BUFONADA, f. truhaneria, fanfarronada. BUGA. f. Se diu de la terra que's desmonta,
II
Oslenlaci, presumpci. Pavonada. Ostentosa traballa ysembra pera que produliesca de nou.
pi pompa. Arrompido, arliga, rompedura, rolura, roza. Nova-
BUFONAMENT. ni. ant. Altaneria, orgull. lis terra.
Entono, desvanecimiento. Suprbia, arrogantia, ae, TRAURER BUGA. fr. Desuiontar, cultivar las ter-
animi elatio. ||
adv. m. Lmrf?new(e. Bell,concinn. ras hermas pera ferlas produhir de nou. Panificar.
BUFONERIA. f. BUFONADA. Incullum agrum aratro scidere.
BUFONESCAMENT. adv. m. ant. divertida- BUINA. f. buyna.
ment. BUIRACH. m. BUYRACH.
BUFONESGH, CA. adj. ant. Truh. Chocarre- BUITRE. m. buytre.
ro. Jocularis, scurrilis. BUIXAR. V. a. ant. Ullpendrer. Fascinar, ao-
BUFONET. A. adj. d. Monilo. Perpolilus. jar. Fascino, as.
BUFNiA. f. Planta, la flor es de quatre fullas BUIXAROLA. f. 3Iata medicinal semblant al

y dos llavors pelitas. Bu fonia. Buphonia, ai. pi. ||


arbs. S' usa principalment pera curar los efectes
Festas que celebravan los atenienses, en las quals de orina. Gaguba, agauja. Uva urci.
se sacrificava un bou Jpiter Polieno. Bufonias. BUIXERA. f. ter. bol.
Buphonia, aruin. BUJAMEL. m. ter. bugre. ||
bellaco.
BUGADA, f. Aygua cuyta ab cendra pera ne- BUJARIA. f. ant. galindayxa.
tejar y blanquejar la roba. Colada, le.jia, bugada. BUJARSE. V. r. ant. enpoltronirse.
Lixivium, ii, lixivius cinis. Lo conjunt de la ro- ||
BUJARR, NA. m. y f. bugre.
ba ya netejada. Colada. Lintea lixivio purgata. BUJARRONA. f. fam. panxa.
FR PASSAR BUGADA, fr.
y BUJOL. m. Yas de fusta rod de la forma de la
BUGADEJAR. V. a. Netejar la roba per medi galleda per ms ample, y serveix pera rentar los
deia filtraci de la aygua bullida ab cendra. Co- plats y altres usos. Cubefo, cubeta. Dolinm, ii, al-
lar la ropa. Lixivio lintea abluere, eluere. ||
fam. veus ligneus.
coNFESSARSE. ||
faiu. ORiNARSE las criaturas. BUJOLA. f. Galleda ab nansa de espart cor-
BUGADEJAR LO FIL. fr. Posar cn lleixiu las madei- da. Cubeta. Ligneum labrum.
TOMO I. 33
250 BULL DlGCIONARl BNY
BULETO. m. BUTLETO. BULLICIOSAMENT. m. adv. Bulliciosamente.
BITLIN. m. BRUGIT. Turbulenter. |1
alegrament.
BULINOT.[ra. brinot. 1. BULLIDOR. m. Xuclador en la mar, rius
BLGARO, A. adj. Lo natural y lo pertanyent puestos de mlta aygua. Tragadero, remolino de
Bulgria. Blgaro. Mysius. agua. Yorago, inis.

BULL. m. La agitaci dels lquits per causa' del BULLIMENT. m. Obra de bullir. Ehullicion,

calor extern de la fermentaci. Hervor, fervor. fbuUcion. Ebullitio, nis.


Effervescencia, aj, ebullitio, nis. Lo ruido y mo- [j
BULLIR, v. n. Murerse violentament los l-

viment agitat de las ayguas del mar, etc, semblant quits per causa del calor extern de la fermenta-
al dels liquils quant bullen. Hervor. Maris sestus, ci. Hervir, bullir. Ferveo, es, abaesluo, as. bro- \\

agitatio. I
Lo moviment agitat del tint de la calde- llar. 11
met. No parar ni estar assosegat en ningu-
ra. Bullon. Tincura fervens. na part. Bullir. Ferveo, es, vehementer agitari. ||

BL'LL DE LA juvENTUT. met. fam. Delit impetus. Posarse la mar en extrem agitada, fent mlt so-
Uervor, fogosidad. Ardor, oris, mpetus, us. roll. Ucrvir. Agitor, aris, ferveo, es. H
met. Posar-
BULL DE LA SANCH. La alteraci per causa del ca- se la multitut en moviment. Hormiguear, gusa-
lor de la clera. Efervescncia, hervor de la sangre. near. Forraico, as, s.ateo, es. U Fer bullir alguna
Sanguinis effervescentia. cosa posantia dins de la aygua Herventar. Fervefa-
ARRANCAR LO BULL. fr. Comeusar bullir. Alzar cio, is.
levanlar el hervor. Fervere incipere. BULLIR LA SANCH. fr. Hervir la sangre. Efervere

FR DONAR UN BULL. fr, HervenUir. Fervefacio, in- sanguinem. met. Expressa 'I vigor y vivesa de
H

fervefacio, is. algun jove. Hervir, bullir la sangre. Spirilu, vigo-

BULLA. f. Confusi de criis y soroll. Bulla, al- re valere.


gazara, chacola, broma. Murniur, uris, strepitus, BULLIR LA VIANDA EN LA OLLA. fr. Cocer. Infervco,
us. U
Regosilj, alegria acompanjada de crits, ria- es, infervesco, is.
llas y demosiracions semblanls. Chacola, bulla. BULLIR LO VI EN LO CUP. fr. Fermentar, hervir el

Joiulalio cum slrepilu. Soroll de barallas y pen-


|1 mosto. Mustum fervere.
dncias. Bola. Yociferatio, nis, slrepilus, us. [)
FR BULLIR l' ENTENIMENT, fr. Abrumar. Abru-
ant. BUTLLA. mar, sacar de quicio. Inverso ordine, praeposter.
FR BULLA. fr. Burlarse de alg. Chancearse, LA SANCH SENS FocH BULL. rcf. Deuoia que sem-
hurlarse, chacolear, hacer chacola, jugar con algu- pre se sent los danjsdeis parents. La sangre sin
m al abejon. Ludico, as, iliudo, is, jocor, aris. || fuego hierve. Qui sint dicit amor cognato sanguine
MURER BULLA. Juncti,
FERSE BULLA. ff. FERSE JOCUS. BULLIT, DA. p. p. Hervido. Spumatus, sestua-
MURER ALGUNA BULLA. fr. Exci.ar^ alguna dis- lus, ebuUitus. H
m. Carn buUida. Cocido. Olla, ae,
pua. Levanlar mover una cantera polvoreda. elixa caro.
Conten tionem excitar. BULTO. m. Lo tamany de alguna cosa. Bullo-
MURER BULLA. fr. Parlar mlts un temps, de Yoiumen, inis. Lo que per causa de la distncia
|1

manera que no s' entengan. Meter bulla. Murmur, falta de llum no 's po't ben distingir. Bullo. Cor-
slrcpilum excitar. pus, moles minus perspicu visa. H La elevaci de
PNDRER PER BULLA PER COSA DE BULLA. fr. fam. un tumor. Bullo. Tumor, is. H La imatge de escul-
Echar chacola, rneler a bulla. Jocando aliquid di- tura. Bullo. Sculptile, is.

ci, reputre. 1 BULTO. m. adv. Per demunt, sens examinar b


PER DE BULLA. m. adv. Por juego por modo de la cosa. A bullo. Confus, indistinct. Tot junj 1]

juego, de chanza, de burlas. Jocos, per jocum. sens contar, pesar mesurar. A ojo, de monlon, en
BULLANGA.f. Alborot, mot. Albor olo,asonada, monlon. Acerbatim.
fullona, molin, bullaiiga. Tumulius, us, st'ditio, nis. sR DE BULTO. fr. Sr una cosa mlt manifesta
BULLANGUER, A. Y BULLANGISTA. m. Ser de bullo. Rem per se patere.
y f. Qui mou alborots motins. Vocinglero, bullan- BUMBUM. m. So continuat, sort y confs. Su-
guero, chisgaravis, chiquilicuarlo. Tumultuosus, surro, zumbido, run run. Rumor, oris, murmur'
seditiosus. uris. 11
Brugit que resulta de parlar mlts un
BULLENT, A. p. a. y adj. Uerviente hirviente. temps. Murmurio, murmullo. Murmur, uris.
Fervens. BUNA. f. Ban que f la veu baixa en lo sach
BULLICI, m. Rumor, rudo de mlta gent. Bu- dels gemechs. Roncon. Rauca fistula.

llicio, bullaje. Murmur, is, rumor, oris. | Alborot, BUNICH, CA. adj. BONiCH.
sedici, Bdlicio. Tumultus, us, seditio, nis. BUNI. f. Lo s confs de las abellas. Zumbido,
BULLCIA, f. BULLA. zurrido. Bombus, i, murmur, is.

BULLICIS, A. adj. Inquiet. Bullicioso In- BUNIR. V. n. ant. brugir.


quietus, irrequietus. | Dit del mar alborotat Bu- BUNYA. f. BYNA.
llicioso. urbulentum mare. |1
bullanguer. BUNYOL. Pasta batuda y fregida. Bumelo, ar-
BUR CATAL BR 251
repapalo, ojuela, lasana, oreja de ahad. Laganum, met. Home massa sufert. Borricon, horricote. Pa-
i.
II
Lo de farina, ons y mel. Pestino, pretino. Pla- tientissimus, in labore perassiduus. ||
met. Home
cenla, a. de poca formalitat. Tararira, botarate. Judicio
BUNYOLAT, DA. adj. En forma de bunyol. praceps, exigu.e mentis homo. | met. Joch entre
Ahuiiuelado. In lafani forinani confcclus. tres posats en fila, un dels quals, posat al milj ab
BUNYOLER,
A. m. y f. Qui f ven bunyols. las mans juntas devant de la boca fa un soroll
Bunokro. Laganorum factor aut venditor, semblant al del burinot, y entretenint aix als al-

BU8, A. m. y f. Qui t buas. Buboso, bubtico- tres dos, procura donarlos bofetadas y evitar las
Lue venerea infectus. de ells. Abejon. Fucorum, alaparum ludus.
BUPLEURE. Planta. Bupkiro. Bupleurus,
f. i- BURINOT CISTELLA. BRINOT. S.

BURAT. m. Roba de llana seda. Bvrato. La- BURLA. f. Mofa, burla, escarnio, irrision. Ir-
nea tela, laneum lextum. risio, nis, ludificatus, us. ||
Engany. Burla. Sanna
BURAT. m. d. Buraiillo. Lanea lellicula. postica. I
Xasco. Burla. Ludificatio, nis, nasus, us.
BURBUJA. f. ant. bombolla. 1. II
Faula, rondalla, cuento de vellas. Burleria, con-
BURCEGA. f. PARET SECA. seja. Fabella, se.
BURCH. m. ant. Poble. Ligar, pucbJo. Populus, BURLA AB DANY NO cuMPLE l' ANY. ref. Dna eu-
i.
II
ant. ARRABAL. j]
Aldea dependent de altra po- tndrerque las burlas perjudicials duran poch
blaci principal, furio. Burgus, i. temps. Burla con dano no cAtmpe el aio. Nocentia
BURELL BUREY. m. Castany, roig obscur. scommala cito inveniunt pcenas.
Bwiel. Burrhus. ||
Panyo bast y castany. Buriel. DE BURLAS. 111. adv. Dc xansa. De burlas, de bur-
Pannus ex soloce. lilas. Per jocum, simulat, ct.
BURGALS, A. adj. Natural ycosa de Burgos, DEIXA LA BURLA QUANT MS t' AGRADA. l'Cf. DUa
ciutat de Castilla la nova. Burgals. Burgensis. entndrer que la demasiada continuaci de xansas
BURGS, f. Capital de Berri en Fransa. Burgs. y bullas v parar en disgustos y enfads. A la
Biturigum. Avaricum, i. burla dej ari a cuando mas agrada. Parce joco tibi
BURGS, A. adj. Lo que pertany la ciutat cum summe jocus ipse placebit.
de Burgs. Burgs. Biturix, icis, bituriges, gum. ||
FR BURLA. fr. BURLARSE.
Ttol antich que equival hisendat ciutad hon- FORA BURLAS. exp. De bo. De veras. Cert quidem,
rat. Burgs. Biturix, igis. met. ter. vagamundo.
jj
mehercul, extra jocum.
ant. En general era l' habitant de la vila. Burgs. LAS BURLAS SE TORNAN PASAN i. VERAS. ref. Dc-
II

Biturix, igis. nota la discreci prudncia que du tenir en- 's

BURGIR. V. a. ter. Dir, esbombar. Propalar, tre bronias y xansas, peraque no sian ofensivas. A
hacer pJatiUn. Propalo, as. las burlas asi v ellas, que no te salgan veras.
BURGMESTRE.
m. Lo primer magistrat de Sic moderar jocis ui numquam in seria migrent.
las ciutats de Flandes, Holanda y Alemanya. Es NO III HA PITJOR BURLA QUE LA VERDADERA. l'cf.
com lo gobernador, que dna las ordes pera la ad- Aconsella que entre xansas y bromas no 's descu-
ministraci de rendas, y policia de las ciutats. brescan los defectes faltas. No hay peor burla que
Bvrgomaestre. Senator urbanus, consul, is. la verdadera. Acriorest jocus, vera qui detegit vitia.
Instrument de cer escayrat y punxa-
bur. m. PER BURLA. m. adv. Escarnecidamente. Dirisione,
gut pera gravar. Buril. Ciclum, cestrum, cestron, subsannafione.
i, scalptorium, ii. sR LA BURLA. fr. Ser el hazme reir. Facetum,
BURIL AD A. f. Cop, rasgo de bur. Burilada. jocularem hominem esse.
Cali impulsus. \\
Porci de plata que '1 contrast fr. Enfadai'se prompte, sr poch
TENIR BURLAS.
trau de la pessa que proba si es de lley. Burilada. malas burlas, no consentir cosquillas.
sufert. 7V'(er
Argenti pars celle extracta. Injuria; impatientem esse; agr quaiquiE ferre.
BURILADOR. m. Qui fa buris, traballa ab BURLADOR, A. m. y f. Qui fa burla. Burladr.
ells. BurUador. Caltator, is. Derisor, oris. |]
Yas de terrissa ab forats ocults pe-
BURILAR. v. a. Obrir gravar ab lo bur fi- ra mullar y burlar al que beu. Burlador. Poculum
guras adornos. Burilar. Cailo, as. fallax. II
Surtidor, artifici ocult de aygua ab que's
BURILAT, DA. p. p. Burilado. Calatus. mulla y burla al que s' lii acerca. Burlador. Machi-
BURINA. f. ULLA. na emittens aquani jocandi gratia.
BURIIVAR. v. n. bamblejar. BURLAR, v. a. Frustrar. Burlar. Frustro, as.
BURIN. m. BUM. II
Enganyar. Burlar. Fallo, decipio, illudo, is.
||

BRINOT. m. Insecte
ab alas, de una polsada Despreciar. Burlar. Despicio, contemno, is. ||
Xas-
de llarch, cendrs y ab unas clapas negi-as que re- quejar. 7:umbar, chasquear, burlar. Eludo, is.
[j

presentan una calavera. Quant vola sempre brun- AVERGONYIR.


zeix. Abejarron, abejorro. Pseudomelyssa, aj. ||
TOT BURLANT BURLANT, loc. fam. A manera de
Abella borda que no traballa, persegueix las al- xansa. Burla burlando. Per jocum.
tras y menja la mel. Abejon, zngano. Fucus, i.
|1
BURLARSE. V, r. Mofarse, biirlarse, zumharse,
252 BUR DICCIONARI BR
fisgar. Liido, illudo, is, hidifico, as. jj
Escarnir. BURRICADA. BURRADA. 2. f.

Escamecer, hurlarse. Sublinio, sublino, is, barbam BURRICAL. adj. Cosa pertanyent al ase, Ju-
alicui vellere. meniil, borrical. Jumentarius.

BRLARSE DEL MORT Y QUI'l VETLLA, DE LA PRO- BURRICALMENT. m. adv. A caball de un


FESSO, fr. met. No fr cas de las reprehensions, ni burro. PoUinalmente, asnalmente. Asino insidendo.
de lo que diran. Tane el esquilon, y duermen los BURRICAM. m. burrada. 1.

tordos al son. Mea commoda posco, dictis antepo- BURRICO. m. burro. 2.


nenda sunt. BURRIQUET, A. m. y f. d. Borriquillo, bor-

ANS NO 't BURLIS DE ALG, MIRA B QUI ETS T. riqiiito. Asellus, i, pullusasini,
ref. Reprn al qui t las faltas que nota en los al- BURRO. m. Animal dels ms pacients, servi-
tres. Reprende vicis agenos quien est lleno de ellos; cials y profilosos al home. Asno, burro, jumento.
todos somos hijos de Adan: de se una vuella la re- Asinus, i. 11
met. Ignorant de poch seny. Asno,
donda. Aliorum medicus, et ipse vulneribus scalet. burro. Stultus, stolidus, asinus, i. jj
Instrument
NO 't burles DELS MEUS DOLS, QUE QUANT SERAN pera escalfar llits. ase. 3. |j
naut. Cada un dels dos
VELLS LOS TEUS SERAN NOUS. lef. Reprn als (jue 's caps que serveixen pera manejar la verga mitjana
burlan de las desgrcias agenas que probablvinent y subjectar Funes naulici ad arte-
lo car. Burro.

han de sufrir. Hoy por mi manana por ti: no le monem tractandum. de seda la roda
jj
En lo torn

alegres de mi duelo, que cuando el mio ser viejo el de fusta dentada, que mou totas las altres. Bur-
tuyo ser nuevo.Ne luclu Iselare meo, nani quando ro. Dentata rota. Joch de cartas en que se'n do-
jj

senescet hic meus, invadet tunc tua corda novus. nan tres a cada un dels conpanys, sent trunfo la
BURLAT, DA. p. p. Fisgado, burlado. Decep- que queda sobre desprs de .distribuhidas: guanya
'1 qui fa ms basas. Burro. Charlarum ludus.
tus, illusus.
BURLERIA. BURLA. f. BURRO CARREGAT DE LLETRAS. loC. fam. Qui ha BS-
BURLESCH, CA. adj. S' aplica al estil jocs tudiat mlt y no sab valersen, t poch discerni-
festiu. Jocoso, burlesco, feslivo. Jocosus, facetus. ment. Burro cargado de lelras. Sibi litteratus.

BURLESC AMENT. adv. m. Burlesc amenle, BURRO DE CAP A PEUS. loc. Mlt tonto. Tonto de
lo burlesco, i lo bufon. Ludicr. capirote de cuatro suelas. Hebes, tardus, slips,
BURLETA Y BURLO. m. y f. Inclinat bur- ipis.

larse. Burlon, fisgon, fisgador. Sannio, nis, deri- BURRO DE CMA DE TRAG GUIXER. loC. Qui
sor, is. porta mlt traball. Borricon. Laboris patientissi-
BURLOT. m. Qui es objecte de la burla. Ilaz- mus. jl
met. Qui no f basa en lo joch del as. Bur-
me reir. Facetus, ridiculus homuncio. ro. In quodam chartarum ludo sortem araittens.

BUROT.
m. Guarda de portal pera regisfiar los BURRO EUGASSER. ASE EGASSER.
geners que pagan dret. Porlalero. Yectigalium in CARREGAR DEIXARHO TOT AL BURRO. fr. met. LA
urbis portis exactor. BURRA QUE EST PRENYADA etC.
BURQUE. m. ant. buch. 1. COLLA DE BURROS. BURRADA. 1.

BURRA. f. La femella del burro. Asna, burra, ES COM LOS BURROS DE URGELL, QUE EN VEHENT LA
borrico. Asina, ai. CARREGA JA suAN. ref. Se diu dels que's faligan ab
A LA burra QUE ESTA PRENYADA FESLA ANA BEN poch traball. El ruin buey holgando se descuerna:
CARREGADA, ref. coutra 'Is que afeigexen Iraball el perro de Juan Denteja, que antes que le dn se
qui 'n t massa. A la borrica arrodillada doblar- queja: es de casta de Pedr Tierno, que se descosti-
le la carga. Inipar est asinus oneri, quid superad- lla dui^miendo. Segnibus etiam exiguus labor gra-
dis onus? vis est.
BURRADA, f. Colla de burros. Burrada. Asi- LO BURRO DEL ARRIERO SEMPRE VA DEVANT. exp.
norum grex. ||
Necedat. Burrada. Stupiditas, atis. fam. Nota al que s' anomena abans del altre,
En lo joch
11
del burro, solo, manilla y alguns al- pren lo primer Uoch. Ll ruin delante. Aliis sepra;-
tres jugada contra lley. Renuncio, burrada. Collu- fert vanus.
sio contra ludi regulas. LO BURRO Y l' IGNORANT SN FILLS DE CUSINS GER-
FR BURRADA, fr. Eu alguus jochs de cartas no MANS, ref. Denota que la ignorncia es mlt des-
servir del coll que's juga tenint carta de ell. Aques- preciable. El rslico y el borrico nacieron de un
ta falta t sa pena, sia per malcia descuyt. Re- mismo parto. Ignarus jumento similis.
nunciar. Falsa pagella collusorem fallere; expeti- MANADA DE BURROS. BURRADA. 1.

tam charlam non exponere,


in ludo reservar, TROS DE BURRO. exp. fam. met. Se diu de aquell
BURRANGl interj. de estranyesa admira- que es mlt tonto ignorant. Rocin, tontazo, igno-
ci. Cspila! carambd! zapel Papchui. ranlon. Stolidus, plumbeus, hebes.
BURRAS.m. aum. Borricon, borricole, burrazo. BURT. adj . fiast. groller. Burdo. Rudus irapo-
Asinus, i.
litus.
BURRET, A. m. y f. d. Borriquillo. Asellus, i, BURXA. f. Instrument pera remenar alguna
asella, x. cosa. Ilurgon, hurgonero, pinclw. Rutabulum, i.
||
BUS CATAL. BUT 253
La que usan los guardas en los portals pera exa- raoyna que s' arreplega. Cepillo, caja. Arcula,
minar las crregas. Aquja, pincho. Aculeus, sti- cpsula, a).

mulus, i.
(I
La verga de ferro fusta pera atacar BU8TO. m. Esttua de mitj cos. Busto. Supe-
las arnias de foch. Baqueta. Virga, a;. rior corporis dimidia pars. ||
En 1' escut de armas
BURXADA. f. Cop de burxa, espasa estoch. lo cap de un home dona sens brassos, y ab sols
IJurfionada, espinchon, pinchaihira, estocada. Punc- lo que hi ha desde'l cap fins al pit: quant es de
ta, punctura, le. ||
La ferida que resulta de ella. perfil se du expressar. Buslo. Superior hominis
Estocada. Plaga, 03, vuinus, eris. dimidia pars.
BURXAR. V. a. Remenar ab la burxa. Hurgar. BUTEGA. BOTIGA, MAGATSEM, BODEGA.
f.

Agito, as, nioveo, Punxar ferires, fungo, is. ||


BUTIFARRA. botifarra. f.

ab algun instrument de punxa. Pinchar. Pungo, BOTIGOY. m. ter. Mesura de vi que's divideix
is, aculeo figere. en dos miljareras. Porron. Fidelia, X.
BURXAT, DA. p. p. Pinchado. Punctus. BUTLETO. m. Breu diploma que dna '1
Pa-
BURXETA. d. Pinchoncillo. f. Rulabulum mi- pa. Bulrlo. Breve pontiicium.
nUS. |]
BOTAFOCU. 1. BUTLLA, f. Lletras apostlicas despatxadas per
B8 (fr lo) fr. Adular aparentant humilitat. la cria romana: contenen alguna grcia pro-
Hacer el buz. Blanditias, atfeclatam summissio- videncia. Bula. Bulla apostlica, pontificium di-
nen ostentar. ploma. II
Entre 'Is romans una joya que portavan
BU8AROLA. f.
y al coll los noys dels nobles. Tarquino '1 vell man
BUSAYNES. f. pi. ant. TINYA. que 'Is fills dels patricis portassen al coll un anell
BUSCA, .f BRUSCA. II
ter. Tocador pera senya- de or que anomenaren butlla, y estava ft en
lar las lletras als noys. Puntero. Radius, stilus, i, forma de cor pera advertirlos en aquella edat,
graphium, ii, celte, is. ter. broca. 3. f. agulla. 1| ||
que'ls nobles havian de sr personas de valor y
EN BUSCA, m. adv. En demanda. Quserendo, sol- prudncia. Tamb era un adorno dels que triunfa-
licitando. ban. Bula. Bulla, e. La taca de merda que que- ||

BSCAGATOSAS. m. Vago, gandul, desfey- da en lo pany de la camisa. Palomino. Excremen-


nat. Vago, Iiolgazan, zngano. Vagus, Ambro, nis. titia in subucula macula.
BSCALAVIDA. m. Se diu de la persona mlt butlla DE cARx. La en que '1 Papa concedeix
diligent en procurarse la seva subsistncia y de als que tenen la de la crusada lo poder menjar
sa famlia per tots los medis lcits. Buscavidas. carn los dias prohibits exceptuats alguns. Bula de
Sollicitus, victus quarendi studiosissimus. cames. Carnium indultum.
BUSCAR. V. a. Cercar ab dilligncia pera tro- butlla de composici. La que dna '1 comissari
bar alguna cosa. Buscar. Quairo, is, tento, as. de crusada als que posseheixen bns agens quant
BUSCAR LO FILL, FILL DEL TOMO. fr. luet. fam. no'ls consta del duenyo, y per ella 's compon ab
Quedarse al ltim pera aproitarse dels desperdi- dit comissari. Bula de composicion. Bulla compo-
cis del altres. Quedarse a la espiga. Neglecta, de- sitionis.

h relica colligere.
QUI BUSCA TROBA.
se consegueix lo que's desitja, quant al efecte
practican totas las diligncias. Quien
ref. Dcnota que regularment

busca halla.
's
mosna
favor
butlla de difunts. La en que mediant certa

de
s'

defuncto indultum.
aplica indulgncia plenria la
la qual s' escriu. Bula de difuntos. Pro
nima
li-

Quaerenti dat cura sagax reperire quod optat. BUTLLA DE LA-CENA. La que's llegeix lo dijous
BSCARAHONS Y BUSCARUDOS. m. sant en presncia del Papa tots los anys: cont
Bronquins. Burcaruidos, pendenciero, quimerisla. mltas excomunions contra 'Is heretges desobe-
Rixator, is, jurgiosus, i. dients la Santa Sede, y contra 'Is que restrenyen
BUSCI, BURGI, BRISSA BRICE. f. ant. perturban la jurisdicci ecclesistica ab mlts
Gran navio tan pronunciat de costats que casi te- casos reservats. No est rebuda en Fransa, y totas
nia la forma de una bota, constant de tres pals, las dems las examinan abans de admtrerlas,
los de mayors dimensions. Burcia. Burcia. pera vurer si contenen alguna cosa contra las

BUSNAGA. f. MOCA DE PEIX. llibertatsde la Iglsia gal-licana, y sols ab que's


BUS. m. ant. couet. diga en alguna butlla propio motu se li nega la
BUSQUERETA. ter. verdum. f. entrada en aquells regnes. En Espanya las exami-
BUSQUETA. ter. reyet. 2. f. nava '1 consell, y si trobava inconvenient se su-
BUSSAL. m. BADOcn, babau. plicava la Santa Sede y quedava sens efecte
EJSSANAYA. f. bossanaya. quant convenia y era just. Bula de la cena. Bulla in
BUSS. m. Kadador dins la aygua. Buzo, so- coena domini.
moi'mujador. Urinalor, oris. j)
ant. brixola. ||
ant. BUTLLA DE LA CRUZADA. La en que '1 Papa con-
Arma bl-lica prpia pera combatre y defendre cedeix indulgncia als que van donan caritat
plassas fortas. Busaco. Machina bellica per la guerra contra infiels. Bula de la cruzada.
BSTIA, f. ant. Caixeta en que's posa la al- Bulla santae cruciataj
254 BUT DICCIONARI BUY
BUTLLA DE OR. Oi'denansa reglament sobre las COM SI HO TINGUS K\ LA BUTXACA, loc. fam. Te-
cosas del imperi, ft per Carlos IV 1' any 1356: se nir entera seguretat de lograr alguna cosa. Tener
diu que fou lo clebre jurista Brtulo qui la dis- como en la bolsa. Res in tuto posita est.
pos: es una lley fundamental del imperi, que ar- ESCURAR LA BUTXACA ALG. fr. Portai'senehi
regla las funcions, drets y preheminncias dels tots los diners. Mondar. Nuramos detrahere.
electors etc. L' original existeix en Franfort, y s' ESPOLSAR DEIXAR ALGIJ NET DE BUTXACA, fr.

anomena butlla de or perqu 'Is emperadors del met. fam. Guanyarli tots los diners en lo joch. De-
Orient feyan abans sellar ab un sello de or dita jar d alguno en buenas noches. Omnem pecuniam
butlla, ^Is drets de mlta importncia. Cont 30 alicui in ludo auferre.
articles que foren aprobats per tots los prnceps del GRATARSE LA BUTXACA, fr. fam. Trurer diners.
Imperi, y 's mantenen vuy en dia ab sn vigor, ex- Rascarse la fallrxquera y se sl afegir pelo arriba.
cepci de una altra cosa. Bula de oro. Bulla aurea. Crumenam radere.
TENIR BUTLLA DE FERRO. fr. mct. fam. Pcusar alg NO FicARSE RES A LA BUTXACA, loc. fom. Fr al-
que tot li es lcit. Tener bula para todo. Omniasibi guna cosa sens inters. Ao meterse echarse nada
licere aliquem reputare. en la bolsa. Nihil lucrifacere.
BITTLLARI. m. Col-lecci de butllas. Bulario. PAGAR DE SA butxaca. fr. Pagar alguna cosa ab
Bullarium, ii. lo seus diners. Pagar de su E suo solvere. bolsillo.

BTLLAT, DA. que est en forma au-


adj. Lo QUEDAR ESCURAT DE BUTXACA, fr. Qucdar sns di-
tntica modo de butlla, lo que 's cont en ella. ners. Quedar limpio. Pecunia vacuum remanere,
Bulado. Bulla instructus. evadere.
BUTLLAYRE. m. Comissionat pera repartir las SANGRAR LA BUTXACA, fr. met. fam. Imposar al-
butllas. Bulero. Bullarum administrator. guna pena pecuniria. Castigar en la bolsa. Pecu-
BUTLLER. m. butlla yre. nia mullar, pcena pecuniria aficere.
BUTLLETA, f. Papelela ab la que 's permet po- TENIR ALG A LA BUTXACA, fr. met. Tenir intimi-
der entrar alg llibrement en alguna part. BoJela, tat ab alg pera ferli fr lo que se li demana. Te-
cedulilla. Singraphus, chirogiaphum, i, schedula, n"r de la oreja, ser duem del cochillon, del halo, de
E. |]
La papelela ab que 's dna algun avs. Papele- los cuhos. Sibi subjectum aliquem habere, velul
ta. Schedula, ae. |j
bolleta. aure piessum.
BUTLLET, m. Bitllet de comuni. Cdula de BUTXAC. m. d. Bolsillo. Loculus, i, marsu-
comunion. De aniuia communione tesimonium. pium, ii.

BUTLLOFA, f. La pell que s' eleva plena de BUTXi. m. Ministre de justcia que executa las
humor qiieo. Ampolla, vejiga. Ampulla, ae, tuber- penas de mort y corporals. Verdugo, mochin, eje-
culum, i, intercutanea vesicula. 1|
La del cremat. cutor de la juslicia. Tortor, oris, carnifx, icis. (|

Quemadura. Ambustum, i, ustio, nis. met. fam.


j|
Aucell de rapinya de mitj peu de alt, cendrs ab
Mentida. Bola, grilla, hambolla, gazapa. 3Ienda- las alas y cua negras clapadas de blanch la cua :

cium, ii. llarga y en figura de tasc. Alcaudon, caudon. La-


BUTLLOFAR. V. a. Fr butllofas en lo cos. nius, ii, excubitor, is, caudata avis. H met. Qui es
Tamb s' usa com recproch. Ampollar, levantar mlt cruel y castiga ab excs. Verdugo. Carnifx,
ampollas. Yersiculas ponere, excitar. ||
Alsarlas icis.
I
En lo joch del osset la part ms plana opo-
en la aygua. Burhujear. Bullo, as. sada la que diuhen rey. Culo. Para postica.
BUTLLOFASSA. f. aum. Butllofa gran. Ron- LO PENITENT NO DIU RES Y 'l BUTX s' ESPANYA.
chon. Grandior vesicula. ref. S' aplica als que s' apuran pels negocis de
BUTLLOFAT, DA. p. p. Ampollado. Ampu- altres ms que 'Is interessats. No suda el ahorca-
llatus. do, y suda el lealino. Dolorem patienspremit, ofl-

BUTLLOFETA. m. d. Vejiguilla, vejigela am- ciosus obstrepit fautor.


pollca. Vesicula, ai. PAGANT, AL BUTX FAN ROBA. ref. Denota r dret
BUTNADA. f. ter. moca de peix. que cada hu t que se li done de la millor qua-
BUTS. m. anf. De colp, la una. De golpe, d la litat all que li costa diners. Por mi dinero papa le

Vez. Repent, cito. quiero. Pecuniae obediunt omnia.


BUTSINAR Y BUTSINEJAR. V. a. y SOS de- BUTXINAMENT. m. ant. La acci de penjar.
rivats. RONDINAR. Tormento de horca. Carnificina, ae.

BUTXACA, f. Saquet en las casacas, calsas, etc. BUTXINEJAR. V. a. ant. penjar.


Bolsillo. Loculus, sacculus, i. 1|
La que portan las BUYAL. m. ant. forat, claraboya.
donas cusida sobreposada las faldillas. Faltri- BUYDANSA Y BUYDESA. ant. f. La falta de
quera, faldriquera. Loculus, i, marsupium, ii.
||
un cos ahont debia estar, la qualilat que consti-
pi. met. Home descuydat y fluix. Yaynazas. Lan- tuheix lo vuyt. Vacuidad. Vacuitas, inanilas, atis.
guidus, iners. BUYDAR. V. a. y derivats, vuydar.
ANAR FORT CALENT DE BUTXACA, fr. Tenir y gas- BUYNA. f. ter. Excrement de bou. Boniga. Bol-
tar mlts diners. Ir de fuerte. Pecuniis abundar. biton, i, bobis stercus, fimus.
BUY CATAL. BUY 355
BUYR. V. n. ABUYR, ABUNDAR. BUYTRE. m. Voltor, aucell de rapinya de dos
BUYRACH. m. Capsa pera portar las fletxas. 6 tres peus de alsaria, enterament negre y de vol
Aljaba, carcax. Pharelra, ic Cuyro pera emboli-
||
pesat. S' alimenta de cadvers, y viu en quadrilla
car las brocas verguelas de vesch. Cmro. Co- ab los de sa espcie. Builre. Yullur, uris.
rium, ii. Guix en que 'Is sastres clavan las agu-
II
BUYTRERA. f. Barraca pera matar buytres.
llas de cusir. Acerico. Pulvillus acubus afigen- Builrera. Tuguriolum venationi vulturum desli-
dis. natum.

o>^gg^
256 CA DICCIONARI CAB

C. Es lletra muda, tercera del abecedari y se- Como perro con vejiga, con cencerro, con maza
gona en r orde de las consonants. Es numeral y con cuerno. Verecundia aflectum fugam capere.
val 100, per si abans de ella s' posa una X valen CONTENT COM UN CA AB UN OS. exp. Alegre, con-
las dos Uetras 90quant se troban dos GC girada
: tent. Como una pascua. Laetissimus, vald hilaris.
la una al revs y una I en mitj, de aquesta mane- LO CA GUANYA LO PA. ref. El can gana pan. Ganis
ra CD5 val 1000, y treta la primera G de aquest dignus pabulo.
modo l9) ^"^^ ^00. La G en las senlncias dels ro- LO CA QUE B LLADRA, B GUARDA LA CASA. rcf.

mans significava Condemno y si se seguia nom Denota que la severitat dels amos evita sempre 'Is
propi Cayo. Gl. Glaudio, Gn. Gneo. Entre juriscon- excessos en la famlia. Perro que mucho ladra bien
sulto G. cnsul cdich. GG. Gonsuls: en noms guarda la casa. Mulla canis latrans domini bene
propis Gayos. En fastos y anals GOS. Gonsul Con- limia servat.
sulat: GOS. DES. Gnsul designat: GENS. Censor. Ms LLADRA 'l CA QUANT POR HA, ref. Mas ladra
Posada en aquesta forma G/c. Compte corrent. En el perro cuando ladra de miedo. Ganes timidi vehe-
las Uetras de cambi G/rgo. ab una ralleta sobre mentius latrant.
Cuenla y riesgo. Al C/ Al cargo de. QUI VL B BERTRAN, VL B A SOS CANS. ref.

Dna entndrer que '1 qui vl b alg, vl b


CA. totas sas cosas. Quien bien quiere d Beltran, bien

quiere d su can. Quantum in meos ofcii contule-

CA. m. GOS. II
exp. fam. Lo mateix que no. No. ris, tantum me te haberi putabo.
Non. SI VOLS que't seguesca 'l ca, trali pa. ref. De-
CA QUE GASSA ESQUIROLS. Avdero. Sciurorum in- nota lo mlt que pt 1' inters. Quieres que te siga
sectator. el can? dalepan. Rar beneficium absque utilitatis

CA RABIS NO CONEIX sN AMO. rcf. Aconsella spe confertur.


que no s' apure al que perqu com
est enfadat, CABACALANS CABACALS. m. pi. Sacer-
est fora de rah es mlt arriscat, puig no coneix dots dels sarracenos. Cabacalas. Saracenorum sa-
ni respecta ning. El perro con rbia su amo cerdotes.
muerde: el can con rbia d su duem vuelve el ros- CABACET. m. ant. Armadura antgua del cap.
tro la cara. Verba dolor parum considerat. Capaceie, celada, capillo de hierro. Galea, ae.

CANS AB CANS NO 's MOSSEGAN MAY SE MOSSEGAN. CABAL. adj. Just, conforme al pes, nmero y
ref. Denota que 'Is de unas mateixas inclinacions mesura. Justo, exacto, cabal, d plana renglon. Nu-
costums regularment sempre s' avenen. De cor- mero, pondere, mensura exactus. Gumplert, en- ||

sario d corsario no se pierden sin los barriles. Jur- ter, perfeten sa lnea. Cuadrado, cabal, completo.
gia praedonum tantummodo dolia perdunt. Perfectus, ad unguem exactus. Dit de las perso- \\

A CA GROS NO CAL DiRLi QiTxo. ref. Ensenya que nas de totas prendas. Cabal, cumplido. Perpolitus,
r home experimentat y judicis es mlt dificults percomis. m. Lo que correspon cada hu. Cabal.
\\

de enganyar. A perro viejo nunca cuz cuz d per- Rata portio. H


Bns, hisenda de qualsevol espcie.
ro viejo no hay tus tus. Astus astu non capitur; Medios, caudal, capa. Pecunia, se, bona, orum, fa-
verba dare seni est difficile. cultates, um. ||
La quantitat que permet lo pare al
COM UN CA BASTONEJAT SANAT DE FRESCH. exp. fill y r amo al esclau. Peculio,pegujal. Peculium,
Explica que alg va depressa per algun sentiment. ii. 11
ant. capital. ||
Diner deixat guany. Cabal,
CAB CATAL. CAB 257
Peculium, ii. []
fam. Abundncia de bns hisen- GABALSSIMAMENT. adv. ni. 5np. Cabalisi-
da. Sebo. Bonorum copia, [j
pi. Gneros. Cavdales. mamenle. Porfcctissin.
Mercium copia. GABALSTIGH, GA. adj. Lo que pertany la
CABAL DE GiERRA. Caudl dc (fuerra. Peculium cil)ala. CiihttUstico. Cabalisticus.
castrense. GABALL. m. Quadrpedo de pofas ab casco,

I ESTAR CABALS,
res, cquales essi*.
FR CABAL. fr.
fi". ScT iguals. Esiar cbales. Pa-

FR CAS.
de coll y cua cuberla de crin 6 pels llarchs y abun-
dants. Sn color ms com es lo roig; per n' hi
ha tamb de blanchs, negres y clapats de aquestos
POCH CABAL, MALA vENTiRA. vef. (|ue s' aplica al colors. Es animal que 's domestica ab facilitat
y
que t pocli, y aix al) traball perill. Poca lana
y dels ms tils al home. Caballo. Eqmis, caballus,
esa en zarzas. E multis paleis parum fructus colli- i. En lo joch de aixedrs pessa en figura de caball.
|]

gi ; exigui proventus, iidemque incerti. Caballo. Eqiius in lairunculorum ludo. En lo joch [j

QiEDAR EN SN CABAL. fr. Qucdar en pau, sns de cartas la (]uc t per figura un home caball.
prdrer ni guanyar. Quedar zafo, enpaz. Immu- Caballo. Hominis equitantis imago in foliislusoriis
nem permanere. depicta. Banch de quatre peus ab posts per de-
||

QUI PAGA LO QUE DU, FA CABAL PER SN HEREU. munt, que usan los mestres de casas en lloch de
ref. Aconsella pagar ab promptitut lo ag pera bastida. Caballo. Tabulatum portatilo Ccmenta-
gosar ab tranquilitat de lo que queda propi. Paga rium sustinens. Lo tumor postema que 's fa en
||

10 que debes, sabrs lo que tienes. Solvito quae de- r angonal, y prov del mal gl-lich. Caballo. Bu-
bes, qua; sunt lua scire licebit. bo, nis, tumor inguinalis. caballet. 9. I Lo sol- ||

CBALA, f. Supersticiabque'ls juheus ab ana- dat de caball; y aix 'sdiu: losacometren tren-
gramas y diversas combinacions de paraulas y lle- ta caballs. Caballo. Eques, itis. L' aguller de fil [j

tras de la sagrada escriptura pretenen averiguar que s' encreuha en 1' aspi en 1' urdidor al for-

y misteris. Cbala. Cbala, cabda, ae.


sos sentits |j
mar lo ram madeixa. Caballo. Transvers con-
fam. Negociaci secreta y artificiosa. Cbala. Glan- volutum filum. La canya bast que'ls noys se
||

destinum consilium, negotium, posan entre las camas pera divertirse. Caballico,
CABALGADA. f. Presa feta saquejant. Corre- caballilo. Arundineus equus. Entre estampers, ||

ria, cabalgada, presa. Excursi, nis. 1|


real. La en quant la frasqueta pega contia la forma, y desor-
que tot lo que 's percassava al enemich era del dena algunas lletras. Caballo. Characlerum in ty-
percassador, sens haver de donar ni '1 quint ni res pis perlurbalio. Lo blanch de la pota dreta y ma
||

al rey. Cabalgada real. [|


f. Correguda de caballs, esquerra. Caballo trastrabado. Equus alternis pe-
etc. pera guanyar algun premi '1 qui arriba pri- dibus albus. Lo de pel blanch, gris y daurat
||

mer al terme senyalat. Carrera. Cursus certamen. fosch. Roano, rodado. Maculatus equus. Lo blanch ||

11
Comitiva caball. Cabalgata. ||
Tribut dret de quatre potas. Caballo cuadralbo. Qualuor pedi-
senyorial. erecho de cabalcada. Jus incursionis. bus albus equus. |i
Lo que t pels blanchs en la
CABALGADOR, A. m. y f. Qui va caball. cua. Rubican, rubicano. Equus ex albo fulvus. | Lo
Cabalgador. Equitans. ||
pujador, pedrs. aficionat las mulas. Mulero. Mularum appetens
CABALCADOR DE CETRERIA. Lo sirveut moniat en la equus. 1]
Lo que montavan las damas en las fun-
cassa de cetreria. Montero de cetreria. Auceps. cions pblicas. Palafren. Phaleratus equus. ||
Lo
CABALGADURA. f. Bstia de bast sella. Ca- de bastos en lo joch del truch. Perico. Hominis
balgadura, caballeria. Jumentum, i, quadrupes, equitantis imaginem bacillo instructam referens
cdis. pagella. 1|
Instrument de fuster compost de tres
DOLENTA CABALGADURA. loC. Hiet. fam. PcrVCrS, fustas oblquas en que 's posa la fusta pera des-
de mal natural. Mala cuca, mala pcora. Impro- bastarla. Borrico, burro. Fulcruni lignis dolandis
bus, nequam. inserviens. ||
armat, cobert de ferro. Armado. Ar-
GABALGAR. V. a. Anar caball. Cabalgar. matus. alforrat, cobert de cuyro toia pora
II

Equit, as. Venir ampla mal asentada una pes-


1|
major llaugeresa. Ahorrado, /iorro. Epeditus. en- ||

sa de roba part de ella. Venir holgado. Amplus cuBERTAT. ic?fcprfl(o.Straguliscoopertus. ||


guar-
aptari. nit. Guarnecido. Ornatus, instructus.
CABALCAT, DA. p. p. Cahalgado. E(iuitalus. CABALL CAP. Lo Capat. Caballo capon. Canthe-
GABALER, A. m. y f. La persona que negocia. rius, ii.

Negocianle. Negotiator, is. ||


fill extern. CABALL DE BONA BARBA. met. fam. La persona que
GABALET. m. d. Caudalejo. Mdica facultas. tot s' acomoda. 'S diu comunment en cosas de
GABALETA. ms. Frase curta de una ca-
f. menjar. Caballo de buena boca. Palalum igna-
dncia peiidica y moviment animat ab que ter- rum.
minan casi tots los duos, tercetos y altres pessas CABALL DE CARREGA. Caballo de cTga, albardon.
de pera. Cahaleta. Sarcinarius, dorsuarius equus.
CABALSSIM, A. adj. sup. Cahalis'mo. Per- CABALL DE CARRETA, Cuballo de crrela. Plaustr^'
fectissiraus, plenissimus. rius equus.

TOMO 1. 34
258 CAB DICCIONARI CAB
CABALL DE CARROSSA. Cahallo de carroza. Carru- CARALL TROTADOR. Lo que t flial pas. Caballo
carius equus. trotan. Succusator, is.

CARALL DE coTxo. Caballo de coche. Essedarius, A CARALL DONAT NO LI MIRES LO DENTAT. Tef. Re-
carpentarius, curulis equus. prn la impertinncia dels que buscan faltas en las

CARALL DE FUSTA. exp. iiiet. fam. Qualsevol em- cosas que'ls regalan, manifestant sn genitdescon-
barcaci. Caballo depalo. Navis, is, ligneus equus. contentads. A caballo presentado no hay que mi-

II
Lo potro en que 's dna torment als reos. Caba- rarle el diente: de lo ageno, lo que quisiere su due-
llo de palo. Equuleus, i. no. Equi donati dentes non inspiciuntur, aut noli
CARALL DE GUERRA. Caballo de guerra. Bellator, cognoscere dentem.
pugnator, preliaris equus. A MATA CARALL, m. adv. Alropelladament. A ma-
CARALL DE LLITERA. Caballo de Utera. Lecticarius ta caballo. Precipifanter.

equus. ALSARSE DE MANS LO CABALL. fr. SuspendcTse el

CARALL DE LLOGUER. Cabttllo de alquUer. Merito- caballo. Cruribus equuin se conlinere.

rius, conductitius, vectigalis equus. ANAR CABALL. fr. Ir, ondar caballo. Equilo,

CARALL DE MALA MORT. Lo flach, lleig y de malas as, in equum inscendere, equo iter facere, vehi.
||

manyas. Gurrufero. Deformis, strigosus equus, ca- Si es cama sa, cama alia. A caballo d horcajadas
ballus. d horcadillas, y d escarramanchones. p. Ar. Deduc-
CARALL DE MONTAR. Caballo de montar. Jumen- tis cruribus equo insidere; virilem in modum

tum, caballus, equus, i. equitare. Si es com las donas. A asenladUlas, d


(|

CARALL DE POSTA. Caballo de posta. Yeredus, i, mugeriegas. Sedentis mor equitare. Si s' hi va ||

CARALL DE REGALO DE MA DE PARADA. LO que 's ajagut. Atasajado. Equo stratus.


t reservat per lluhiment. Caballo de regalo, de ANAR PAS cuBERT LO CARALL. Cubrir en part la
mano, de aldaba, de osentacion. Ad pom pam equus, lnea del trepitj '1 sol
de una po!a ab lo de la al-
equus delectus. tre. Andar oscuro el caballo. Brula incedendo brac-

CARALL DE REMUDA. Cttballo dc remuda. Recens chia decusare.


equus. ANAR COM UN CARALL DESEMFRENAT. fr. Abaudo-
CARALL DE TROYA. Mquina fatal en figura de ca- narse, entregarse desenfrenadament als vicis. Cr-
ball, en que 'Is Grechs s' introdiihiren per ast- rer sin freno, Effrenat agere.

cia de Sinon en Troya, y la abrasaren. Caballo tro- ANAR EN LO CARALL DE SAN FRANCESCII. loC. met.
yano. Equus trojanus. fam. Anar peu. Ir en el coche de san Francisc
CARALL DE VALOR. Lo de bona casta. Caballo cas- de don Juan Zapata con la cruz de los calzones.
tizo. Nobilis, generosus equus. Pedibus.
CARALL EMREFUGAT. Lo que respira ab dificultat. k UNGLA DE CARALL, fr' A tot crrer. A una de
Cahallo asmdtico. Anhelator equus. caballo. Cilato, celeri cursu.
CARALL FOGUEJAT, lo que uo t por al tro y res- CUBRIR LO CARALL A LA EGUA. fr. AcbalUr. Equus
plandor de las armas. Caballo fogueado. Equus im- foeminan conscendere, cum foemine coire.
pei'territus. cuRRiRSE 'l carall, fr. Cubrirse algun tant lo sol
CAHALLS FORSATS. Companyia de caballers de de una pota ab lo de la altra. Taparse cl caballo.

janets costejada pels nobles de Palma obligats Equum anteriori pede vesligium alterius, calcar.
desde '1 repartiment
feudo de caballerias, y ser-
al EMPiNARSE 'l CABALL. fr. Posarse '1 caball sobre
vian de gurdias y escolfas dirias al rey y la las potas de detrs. Enarbolarse , encabrilarse.
noblesa y escoltavan tamb al virey y dems em- Equum pectus arrigere.
pleats reals. Caballos forzados. Militaris custodia ENSENYAR UN CABALL. fr. Adestrai'lo. Trabajar un
honoris gratia. caballo. Equum tractar vel agitar.
CARALL FRISO DE FRISA. mil. Ciliudi'o de fusfa ESTAR ENTRE LAS POTAS DEL CARALL, fr. met. fam.
ab puas travessers pera impedir lo pas la ca^ Estar mlt abatut, despreciat. Estar d los pies de
balleria enemiga. Caballo de frisa. Ericius, ii. los caballos. Abjectum et despectum esse.
CARALL FUST. ant. MATZINA. FR ANAR LO CABALL TOT CRRER, fr. Frlo Cr-
CABALL GUARNIT. Lo que est punt de poder- rer ab extraordinria violncia. Escapar el caballo.
se montar. Caballo montado. Phaleris instruclus Equum veheraentissim concilare.
equus. FERLi FR ANCAs AL CARALL, fr. Frlo abaixar en-
CARALL LLEUGER. Lo que no porla armas defen- cullint las ancas. Derribar el caballo derribar las
sivas, per lo que 's maneja ab ms facilitat y lleu- caderas al caballo. Gogere equum ut coxas depri-
geresa. Caballo lijero. Levis armatura equus. mat.
CARALL MAR. Cert amfibi semblant al caball de GIRAR LO CABALL. fr. Mudarlo girarlo de una
terra. Caballo marino, de agua, de mar , hipop- m altre. Trocar el caballo. in alterum latus
tamo ,
hipocampo. Hippocampus , hippopofamus, i. vertere.
CARALL REGUiTNADon. Lo quc tira cossas. Caballo MENJAR, MENAR, GOBERNAR PORTAR LO CABALL,
falsa, Equus calcitrosus. Llevar el caballo. Equum tractar.
CAB CATAL. CAB 25e
PICAR UN CABAI.L. fr. Exercitailo, ensenyarlo 1 tantissimus eques. Ij
Lo qui 's porta com caballer.
picador. Picar. Equuin agitar, domar, edocere. Caballeroso. Egregiis animi dotibus instruclu.s.
PORTAR B 'l cap LO cABALL. fr. Porlap lo cap CABALLEREJAR. V. n. Portarse com un ca-
dret y ben posat. En frenar hien el caballo. Erecte baller. Caballerear, hacerdel Caballero, portarse cu-
firmoque capite incedere. ballerosamenle. E(|uites imilari, lemulari.
PROVEHiR DE CABALLs. fr. EncahaUjar. Equos com- CABALLERESGH, CA. adj. Lo que pertany es
parar, parar, propi de caballer. C?a//cr'.sfo.Equester,equestris,
PUJAR A CABAi.u fr. Muulur caballo. In equiim CABALLERET. m. d. Caballerito. E(|ues juve-
ascendere, insiiire. ||
met. Subjugar. Ensillar, do- nis. Lo jove presumit en las suas accions. Caba-
II

mar, hoUar, poner el pi encima. Jugum imponere, lleree, caballerito. Adolescentulus eques nimis,
subjicio, s, vires frangere, vanus et comptus.
sR CABALL DE DOS SELi.As. expr, S^M' bo pera tot. CABALLERIA. f. Bstia perd anar a caball.
Ser bueno lo mismo para un fregado que para im Caballeria. Jumentum, i, quadrupes, edis. ||
Tropa
barrido. Sagax , solers esse. de caball. Caballeria. Equitatus, us. ||
Prebemi-
TIR DE QUATRE CABALLS. Cudriga. Quadriga, se, nncia, previlegi del caballer. Caballeria. Eques-
quadrijugus, i. tris honor, dignilas, gradus. H
Art de la equitaci.
TOT BON CABALL ENSOPEGA. loc. Indica que per Caballeria. Equestria munera ,
olcia. 1|
Institut

avisat que sia l' home cau en error algunas vegadas. propi dels caballers que feyan professi de las ar-
El mas dieslro la yerra. Quandoque bonus dormita- mas. Caballeria. Equitum ordo, institutum. ant. ||

vit Honierus, sunldeliclaquibusignovissevclimus. Conjunt de cualitats prpias de caballers. Caba-


TRAURER B 'l CABALL. fr. Sacar bien el caballo lleria. Nobili viro res digna.
sacar el caballo limpio. Equum opporlun regere CABALLERIA DE TERRA. Part dc terra de valor 10
ui periculo evadat incolumis. sextersis sextaris de blat sia 80 quarteras de
CABALLAR. Lo que pertany al caball.
adj. renta rah de 8 cuarteras cada sextari que's do-
Caballar, caballuno. Equinus, caballinus. nava al caballer militar, y 's judicava bastant pera
CABALLS. m. aum. Caballon. Magnus equus. tenir caball y armas aparelladas sempre que se
'1

CABALLER. m. L' bidalgo de caliticada no- necessitas pera la defensa del Principat. Caballeria
blesa. Caballero. E(|ues, itis. |1
Indivduo del cos de terra fundis equestris.
dels senadors Romans. Caballero. Eques, itis. 1|
CARALLERiA DE HONOR. fr. La que conferian los

Fort sobre '1 terrapl de la plassa. Caballero. Ag- richs-homens sos caballers. Caballeria de honor
ger editior. |j
caball. 8. ||
Koble ciutad roma. equestris honor.
Caballero romano. Quiris, itis. |1
Lo qui munta CABALLERIA DE MAYNADA. fr. La quB conferiau los

b caball. Caballero, ginele. Eques,


CABALLER AVENTURER. Lo que va pel uiou bus-
cant aventuras. Caballero andante, aventurero. Er-
rabundus, clus eques.
itis. reys. Cahalleria de meznada.
LO DIA DE LA CABALLERIA DE ALG. fr. LO dia CU
que fou armat caballer. El dia en que fue armado
mbaUero dies ut equestris armis instructus fuit.
CABALLER DE BRAGUETA. Qui gosa dc aqucst pri- LLEVAR CABALLERIA LLEVARSE CABALLERIA DE ALG.
vilegi noblesa per haver tingut set fills consecu- loc. ant, Ferli venlatja en cosas de caballeria. Aven-
tivament de un matrimoni Uegtim. Hidalgo de iajar en caballeria. Egregiis animi dotibus exellere,
bragueta. Prolis foeeundilate nobilis, nobilitatus. PNDREB CABALLERIA DE ALG, Sr armat per ell

CABALLERS, CADA QUAL AB SAS MULLERS, ref. que caballer, Recibir Ja rden de caballeria equestris
denota que cada qual se contente en sn estat, ponosem accipere,
igualanlse sols ab los de sa esfera, sens prelndrer CABALLERS. m. Lo qui t sn crrech la

sr major ni abaixarse tampoch sr menor de lo caballerissa. Caballerizo. Equitarius, hippocumus,


que li Cada asno con su tamano: cada
correspon. superjumentarius, equarius, ii.

oveja con su pareja. Pares cum paribus comparen- CABALLERS DEL REY. Lo qui t 1' ofici de anar
lur. I
DE jANET. Los que munlavan certs cavalls caball la esquerra del cotxo del rey. Caballerizo
petits y lleugers que'n deyan janets. Caballero de del rey, caballerizo del campo. Eques regis comes.
jinete. Eques. itis. CABALLERS MAJOR DEL REY. LO qui t SU CUi-

b CABALLER sALVATJE. Lo justador de ofici, espcie


de gladiador de la edad mitjana. Caballero salvaje.
Sylvaticus miles, ad ofitium juniandi per diversas
dado

pocomus,
la caballerissa del rey, la armeria y casa dels
caballers patjes. Caballoizo
i, regis equitio summus
mayor del rey.
prajfeclus.
Archip-

mundi partes viriliter exercendo. PRIMER CABALLERS DEL REY. Lo qui en ausncla
ARMAR CABALLER. fr. Posar lo l'By ur) caballer del caballers major goberna la caballerissa del
las armas, cenyintli la espasa ab vrias cerem- rey. Primer caballerizo del rey. Summo regis equi-
nias. Armar uno Caballero. Equestribus armis tio pricfectus, proximus administer.
aliquem armar. CABALLERISSA. f. Estable, Uocb destinat
. CABALLER8. m. aum. Lo que esmes distingit pera las cal)allerias. Caballeriza. Praesepia, ,
entre 'Is de sa classe. Caballerote. Genei'osus, pras- prusepium. stabulum, i, equile, is.
260 CAB DICCIONARI CAB
CABALLROT. m. aura. lo caballer fosch y GABASSS. m. aum. Esporton. Sportula, ae,

grosser. CahaUerole. Riidis et inipolilus eques. fiscus grandior, fiscina, ae.

CABALLET. m. d. CahalHto, caballico, caballe- GABASSET. m. d. Esporlillo, cenacho. Fiscella.

jo. Eqimlus, pquuleus, i. ]]


Bastidor en que des- ae. H cabacet.
cansa la tela en que s' ha de pintar. Cahallete. GABDAL. m. caudal.
Cantherins, ii, equuluspicforius. Entre estampers
]]
GABDELL. m. capdell.
molla 6 tros de fusta assegurat ab un tornillo en la GABEGERA. f. Lo principi de algun escrit.

cama esquerra de prempsa pera descansar la


la Cabeza, cabecera. Initium, ii, caput, itis
H
La part
barra. CabaUete. Typhogiaphicum trunculum susti- lloch ms principal en que 's juntan vrias per-
nens equus. ||
Entre pellaires unas fustas en figura sonas. Cabecera. Supremus, primus locus, prima
de es(iuena de ase pera penjar y aixugar la llana. sedes. \\
La part ahont s' inclina '1 cap en lo llit.

Caballele. Lignum aduncum. ||


pontet. | Pessa de Cabecera. Cervical, lis.

ferro en la llar del foch pera tenir la llenya, sn ESTAR A LA CABECERA DE UN MALALT, fr. Assistir-
dos. Morillo, caballete. Andela, a?, lares ium. [j
En- lo. Eslar asislir d la cabecera de algun enfermo.
tre teixidors insirument de tres fustas oblcuas, y Assiduam aegroto praeslare operam.
sn dos, sobre los (juals descansa un cilindro p^'ra GABECILLA. c Cap de rebeldes facciosos.
plegar. Caballele, liorrico. Cantherius, ii. | Perm- Cabecilla. Facciosorum caput.
dl eti forma de tringul pi;ra sostenir preslalges. GABELL. m. Lo pel del cap. Cabello, pelo. Ca-
Palomilla. Abacus, i. [|
ferret de errer. | Llom pillus, capillum, pilus, i, coma, ae. H Lo que cau
cresiall en lo alt de las parets pera defensa de sobre del front. Copete. Capronae, arum.
la aygua. Albardilla, caballete. Parielis culmen, CABELL AFEGIT POSTS. Cabcllo poszo. Galcri-
legmen, tegumen, nis, tegunientum, i. |1
entre- cum, capillainenlum, i, superpositi capilli adsciti-
GlAR. tia coma.
CABALL. m. Lo llom de la terra entre solch CABELL CASTANY. Lo quc t '1 color de castanya.
Cabellon, camellon, albardilla. Porca, b. Cabello castaiio. Capillus fuscus, cas'aneus.
CABALLOT.m. caball de mala mort. CABELL GRIS. Lo mitj blanch y mitj negre cas-
GABALMENT. adv. m. Justa, precisa, conci- tany. Cabello enlreblanco entrecano. Capillus se-
sament. Por sus cbales, cabalmente. Exacte, per- micadus.
fecte, praecis. CABELL NATURAL. Lo que uo cs posts. Pelo pro'
GABAL. m d. cabalet. pic. Coma, caesaries naturalis.
GABALS, A. adj. Acaudalat. Acaudalado cau- CABELLS ARRUFATS ERissATS. Cabello crizado.
daloso. Pecuniosus, nummosus. |1
caudals, profi- Horridus capillus.
ts, CABAL, DMPLERT. CABELLS BLANCHs. Canas. Can i, orum.
GABANA Y GABANYA. f. Caseta rstica. Ca- CABELLS CARAGOLATS, naturalment. Cabello ensor-
bana. Tugurium, ii, cassa, ae, magalia, ium. [|
ra. tijado, crespo, rizo. Crines inlorti. U
Artificialment,
Mosso de mulas de una cabanya. Cabail. Armen- Cabello rizado. Calainis trata coma.
tarius, ii. CABELLS DE NGEL. Consei'va feta de una espcie
CABANYELLAS. f. pi. Solemnitat que cele- de carabassa, separantla en fils mlt prims ma-
braran los Hebreus en memria de haver habitat nera de cabells. Cabellos de ngel, ulciarium ex
sos majors en lo desert baix tendas, abans que en- pomo in exiles taeniolas dissectum. [| Planta. Cala-
trassen en la terra de Canaan. Fiesta de los taier~ haza cidra. Langenaria vulgaris.
ndculos. Scenopegia, a3, scenopegia, orum. CABELLS DE DETRAs Los que 's deixau detrs portant
.

GABAR. V. a. ACABAR. los dems tallats. Colela. Occipitis coma caudata.


GABS. m. Espcie de cof de Hala de palma CABELLS DESFETS. Mclcna. Coma, ae; casaries, ei.

espart, regularment ab dos ansas la vora. Espor- , CABELLS EMBULLATS. Cbcllo cnmaranado. Capi-
lillo, capazo. Cophinus, i, fiscella spartea. []
Lo llus implicatus.
gasto diari. Taleguilla de la sal. Sumptus quotidia- CABELLS ENTRUNYELLATS. Cabcllo CrespO, ClSOrt-

nus. 11
met. Abundncia con maraarse un cabs de jado. Cirratus, crispatus capillus.
indulgncias. Monlon, mundo, infinidad. Curaulus, AFEYNAR, ROLLAR LOS CABELLS, fr. ant. Caragolar-
i, multitudo, inis, congeries, ei. los. Encrespar, rizar, ensortijar el cabello. Capi-
A CABASSOS T A CABAssADAS. m. adv. Ab mlta llos crispar.
abundncia. A fanegas, montones. Abund, affa- AGAFARSE PELS CABELLS, fr. AGAFARSE. 1.

tim, copioss. AGAFARSE PER UN CABELL, fr. met. Yalerse de al-


POSAR EN LO CABAS. fr. Encapazar, encapachar. gun pretext mlt frvol. Asirse, agarrarse de un
In sportulis imniittere. cabello. Ansam capere, arripere.
TRAGINAR ALGUNA COSA AB CABASSOS. \0C. Esporteor. ALLisAR LOS CABELLS, fr. Passar lleugerament la
Sportis sportare. pinta cosa equivalent pera deixarlos plans. Tras-
CABA88ADA. f. V CABA8SAT. m. Lo que peinar. Capillum comere, pectine extergere, dis-
cap ab un cabs. Capazo. Quocl capit cophinus. criminar.
ANAR k ESTIRA CABELLS,
CAB
fp. Cncoirer a agafar al-
CATAL
llera. Coma, juba,
Giti
a;, capillomenlum, i,
m
cjusa-
guna cosa, esliant dels cabells al (lui la t fins ries, ei.

que la deixa. Andar a la rehatina. Raptim agere, CABELLERA DE LA REYNA. f. Plania pcienue, ras-
rapto aliquid capere. trera, mlt comuna en los jardins: t las fullas

AKRANCARSE 'ls CABELLS, fr. Deuiostrar estar prolongodas, rodonas y molsudas, las flors berme-
mlt enfadat. Patear. PrE dolorc solum ([ualere, llas, y tenen la propietat de lancarse fora del sol.

ferir, tundere. Cabazur. Planta cabazur.


BANYAS Y CABELLS BLANCUS NO SURTEN PER ANYS. CABELLERA HE BERENicE. Nolli que doiia r aslr-

ref. (|ue s' entn en sentit natural. Canas y cuer- nomo Conon las set estrellas de prop de la cua
nos no son de vejez. Cornua non faciunt canitiesjue del lle (y que dna encara vuy dia esta cons-
"s

senes. tel-laci.) fent crui-er Tolomeo Evergales y sa


BLFAR CABELL, fr. Cereuinia que usan los noys muller Berenice que 'ls cabells que esta s' havia
pera assegurar que no faltaran lo que han pac- tallaty ofert als deus pera la prosperitat de las ar-
tat y convingut especialment en las baralas. Peli- mas de sn marit y que poch desprs havian de-
tos peliUos d la mar. Pilis ad ventum jaclis fidem saparagut del temple, (cas que irrita mlt Tolo-
firmar. meo contra 'ls sacerdots per que no 'ls havian
CABELL ROS, CABELL POLLs. refr. Denota que dit guardat millor) havian estat emportats al cel. Ca-
cabell cria polls. 5o el cabello rubio, buen piojo ra- bellera de Berenice capillamentum Beieniee.
budo. Pes bene cadatus flavo sub crine lalescit. CABELLERA DESLLIGADA. CABELLS DESFETS.
CRIAR CABELLS, fr. Encabellecerse. Como, as, co- CABELLERA EMBULLADA. La que est mal composta
mam alere. ypenlinada. Grena. Solutacoma, incompositi capilli.
EMBULLAR LOS CABELLS, fr. Embolicarlos, desor- CABELLET. m. d. Cabellejo, cabellico, cabe-
denarlos. Despeinar, despelotar. Capillos distur- lluelo. Capillulus, i.

bare. CABELLUT, DA. adj. Qui t 1' cabell mlt


ERISSARSE ARRUFARSE 'lS CABELLS, fr. Posarse llarch. Tamb s' aplica algunas plantas y fruy-
drets per efecte de espant horror. Despeluzarse, tas, com panotxas, etc. Melenudo, cabelludo. Coma-
espeluzarse, espeluznarse. orripilo, as. tus, capillatus; comosus, crinilus.
ESCLARIR LOS CABELLS, fr. Desembullarlos ab 1'
CABER. V. n. cabrer.
escarpid. Escarmenar el pelo. Impcicatos capillos CABS. m. ant. balona. ||
coll de camisa, ant.
extricare. [1
ALTURA.
FNDRER PARTIR UN CABELL EN l' AYRE. fr. Uiet. QUI NO T SIN UN CABS, MALALT AL DISSAPTE ES.
Sr mlt viu, sr astut. Partir hender un cabello refr. Denota quant bo es tenir lo necessari pera
en el aire por medio, cortar un pelo en el aire. viurer b. Quien no tiene una camisa, cada mas de
Ingenti pollere dcumine, aeri gaudere minerva; sbado tiene mal dia; quien no tiene mas de una
subtilissima perspicere. toca, malos edisantos toma. Interula quicumque
NO suRTiR LOS CABELLS BLANCHS DE VALDE. fr. Ma- una tantiim utitur agre Saturni ducit quamlibet
nifesta r efecte de la edat traballs de alguna ille diem.
persona. A'o se van los dias en valde. Yires de- CABES8A. f. La cebeta que fan en las arrels
ciunt eundo. varias plantas, com lliris, francesillas, etc. Cebo-
PARTIR UN CABELL AL AYRE. SR MES VIU QUE LA llela, cebolla. Bulbus, i.

TINYA. CABESSADA. f. Lo cop que 's dna ab lo cap.


POSAR CABELLS BLANCHS. fr. Eiicanecer. Incaneo, Cabezada. Capitis ictus.
es, albesco, canesco, incanesco, is. DONAR CABESSADAS. fr. PEGAR CABOTADAS.
RETALLAR LO CABELL, fr. Retocarlo ab las estiso- CABESSAR. X. n. Formar cabessas las plantas.
ras. Atusar. Attondeo, es. Concrear. Concreo, as.
ROIG DE CABELLS. Lo qui '1 t l'oig. PcUrgo. Fla- CABESSAT, DA. p. p. Concreado. Concreatus.
vus capillis. CABE8SEIG Y CABESSEJAMENT. m. naut.
ROS DE CABELLS. Lo qul '1 t ros. Pelirubio. Pilis '.

La acci y efecte de cabessejar la nau. Cabeceo.


flavus. Nulatio, nis.
SURTIR CABELLS BLANCHS ABANS DE TEMPS. fr. f /o- CABESSEJAR. v. n. 31urer lo cap ja '1 un
recer la almendrera. Pramatur canescere. costat ja a '1 altre. Cabecear. Nuto, as. |]
naut. Fr
TALLAR LOS CABELLS, fr. Cortur el pelo. Tondeo, la nau un moviment de proapopa baixant y pujant
es. alternativament una y altra. Cabecear. Nuto, as.
TIRAR PORTAR PELS CABELLS, fr. Aplicar algu- CABESSETA. f. d. Cebollita. Bulbulus, i.

na autoritat sentncia que no ve prou al cas. CABESS. m. dim. Petita altura, putxet. Alto-
Traer por los cabellos. Testimonia in suani senten- zano. Clliculus.
liam arbitratu suo detorquere. CABESSUT, DA. adj. ant. tossut.
CABELLADURA. f. ant. y CABE8TRAR. X. a. Posar cabestre. Cahestrar,
CABELLERA, Lo f. conjunt de cabells. Cabe- i
echar cabeslro. Capistro. as.
262 CAB DICCIONARI CAB
CABESTRAT, DA, p. p. Caheslrado. Capis- cosas sols costan lo pndrerlas. Cinco y la garra.
tratus. Manu ariipe, subripe.
GABE8TRE. m. Moriallas. Cabesro, cabezada. GABORGA. f. ant. cova.
Capistrum, i. [|
eonsal. GABRIA. f. Trencacap. Quebradero de cabeza.
DESEMBOIICAR LO CABESTRE DE ENTRE POTAS. fr. Animum turbans.
Desencahestrar. Capistrum toUere, solvere. GABOS8A. f. CABESSA. ||
f. ler. cabota.
GABESTRER. ni. Qui fa Irada en cabestres. GABOT. m. Peix de mar y de riu: t '1 cap
Caheslrero. Capistroruni opifex. ms abultat de lo que correspon al su cos; los
GABESTRERA. f. naut. La uni dels caps dels ulls grossos, hermosos y blanchs; las escatas pla-
filats pera pescar tunyinas, anguilas, etc. Cahes- tejadas que tiran blancb. Excita la orina, y bi ha
trera. Conjunctio extremoruni retium ad piscan- qui diu que purifica la sanch. Matajudio, capiton,
dum tinnos anguillasque. \\
Corda que assegura las cabezudo, mujol. Capito, nis, coephalus, i.

ansas a una distncia oportuna del fondo de la ay- GABOTA. f. La part superior del clau. Cabeza
gua. Cabeslrera. Funis ad sustinenda retia oppor- de clavo. Clavi caput, bulla, ae.

tun demersa. GABOTADA. f. Lo cop que "s dna ab lo cap.

CABE8TRERIA. f. Botiga ahont fan y venen Cabezada. Capitis ictus.


cabestres. Cabeslrera. Capistrorum oDcina. DONAR PEGAR CABOTADAS. fp. CABESSEJAR,
CABETA. f. Motllura cncava formada per una GABOTATGE. m. La navegaci que 's fa per
quarta part de la circumferncia. Cabeta. Crusta sic las cercanias de la costa del mar. Cabotaje, pilo-
dicta. taje prctica, navegacion imprpia. Impropria navi-
CABILDO. m. Cos de capitulars de alguna gatio.
iglsia. Cabildo. Coetus, conventus, us. []
Ajunta- GABRA. f. Animal quadrpedo ab banyas y
ment justcia de algun poble. Cabildo. Conven- barbas, femella del mascle cabriu. Cabra. Capra,
tus, senatus, us. ||
La junta del cabildo. Cabildo. capella, a;. | Insecte de sis potas, semblant al poll:
Conventus, us. I
La sala ahont se junta. Cabildo. s' engendra en la pell, se multiplica y agafa mlt
Conventus, us. las parts velludas del cos hum, y fa mlta pi-
GABIMENT. m. Cabuda. Cabimento, cabida. cor. Ladilla. Ricinus pedicularis. ||
Estrella de pri-
Capacitas, atis, receptus, us, receptio; nis. ||
Favor, mera magnilut. Cabra. Capra, x. pi. Las clapas ||

yaliment. Cabida. Gratia, x, auctoritas, atis. que 's fn en las camas ab la continuaci de estar
CABIR. m. Fust gros que serxeix pera edifici prop del foch. Cabrs, cabrillas. Varietat es igne
y altras cosas . t 16 peus de llarch, 9 dits de am- facta.

ple y 7 de cant. lfagia, cabrio, cuarlon. Trabs CABRA CERVAL. Animal que participa de las pro-
grandior. pietats de cabra y de cervo. Cervicabra. Cervaria
CABIROL. m. Isart, cabra salvatge. Cabra capella.
monts, gamuza, bxcerra, rupicabra. Rupicapra, CABRA MONTESA. CABIROL.
caprea, ae, ibex, icis. CABRA QUE T BARBALLEBAS. Mamullada. Verruc
GABIROY. m. te. Aucell de estany. Pajaro de collo pendente pradita capra.
estanque. Avis sic dicta. CARREGAR LAS CABRS A ALG. fr. mct. Donar la
GABISGOL. m. capiscol. culpa qui no la t. Echar, cargar las cabrs d

GABISCOLIA. f. CAPISCOLIA. alguno. Culpam in aliuni conferre; onus alicui im-


CBIT. m. Cop que una bola dna altra de ponere.
ple ple en lo jocb de la argolla. Cab. Conflictus FR CABRS, fr. mel. Jugarse 'Is companys qui
globulorura in ludo trudiculari , alterius in alle- pagar sol lo que han perdut entre tots. Echar ca-
rum globum mpetus. brs las cabrs. Ludi sortem inter devictos collu-
CABiT DE PALA. loc. mel. Ocasi impensada y sores ludere, mittere.
oportuna pera lograr alguna cosa. Cab de pala LA CABRA AVESADA A SALTAR, SALTA Y SALTAR.
de paleta de d paleta. Ansa, se, opportunitas, atis, que cada hu obra segons sn orgea
ref. significa
occasio, 'nis, fausta sors. [j
Llans del mateix jocb, La cabra siempre tira al monte: el que
natural.
y es que entre bola y bola quede la distncia de malas manas ha, tarde nunca las perder: pie$
una pala. Cab de pala, de paleta. Spatium inter que son duchos de andar, no pmden quedos estar.
utriusque globulum palmula; capax. Naturam sequuntur mores.
GABLE. m. nut. amarra. LA CABRA DE MON VEH T MS LLET QUE LA MEVA.
PICAR LO CABLE LOS CABLES, ff. uut. Tallarlos ref. Reprn als envejosos, que sempre tenen per

ab la destral. Picar cables. Anchoralia praescidere. millor lo dels altres. La gallina de mi vecina mas
GABO. m. Lo soldat inmediatament inferior al huevos pone que la mia: la cabra de mi vecina tiene
sargento, y es 1' ltim grau en la milcia. Cabo. mas leche que la mia. Aliena nobis, nostra plus
Praefeclus, i, manipuli ductor. aliis placent; fertilior seges est alieno semper in

CABO FURRIER. FRRIEB. agro.


QUATRE Y 'l CABO. cxp. fam. Dcuota quealgunas LA CABRA PER SA CULPA DIUHEN T LA CUA CURTA,
CAB CATAL. CAB 263
6 LA CABRA PER SOS PECATS PORTA 'lS GNOLLS PE- Cabriol, capingot. Pallium manicatum. ||
Espcie
LATS, lof. Slnitica quo alg nwo'w lo que li haja de birlofvo. Cabriol. Essedie genus. ||
La part de-
succehil mal alguna cosa. Por mis pecados por lanlera de las diligncias y alguns cotxos. Cabrio-

)ifgros demis pecados, pagar alguno su pecado. In l. Essediu anterior pars.


peccaloruiii poenam. CABRIT, m. Lo fill de la cabra quant es petit.

CABRAFIGA. f. La ga de la cabiaguera. Cabriio. Capreolus, hcedus, i.

I ligo silvestre. Ficus silvestris.


CABRAFIGADURA.
hraligar. Cobrajndura. Caprificatio, nis.
f. ant. La acci de ca-
CABRIT DE LLET. Lo qui Hiauia.
hoedus. i.

CABRITA. f. CABRITU.LV.
Choto. Hccdulus,

CABRAFIGAR. V. a. ant. Enfilar, enrastrar lo CABRITAR. V. a. cabridar.


fruyt de las cabrafigueras del genero mascul en CABRIU CABRUM, adj. Lo pertanyent
las del femen peraque fassa '1 fruyt bo. Cabrahi- las cabrs. Cabrio. Caprarius, caprinus.

'gar, encabrahigar. Capriico, as. CABRITILLA. f. Pell adobada de qualsevol


CABRAFIGUERA. f. Figuera borda del gene- animal petit, com cabrit, anyell, etc. Cabritilla.
ro mascul, '1 fru\t de la qual no madura. Cabra- Hoedina pellis concinnata.
higo. Caprilicus, i. CABR. m. Boch. Bode, cabran. Hircus, caper,
CABREJA. f. Espcie de trabuch pedrer. Ca- tragos, i.
II
Espcie de cranch de mar, ab los ulls
hreju. Lapidarium sdoppelum. negres y unas cerdas mlt fortas en lo cap. Ser-

I CABREJAR.

\ent fresch. Cabrillear. Spumo,


GABRELL. m.
V.
ormarse onas blancas quant comensa bufar un

ter.
n. fr cabrs.

as.

Aucell de estany. Pdjaro


||
v. a. nut. veix de company y guia la pina. Esquila, cama-
Yon, paguro. Pagurus,
qui consent
priitbalami copiam faciens.
1'
i.
||
crestat.
adulteri de sa muller. Cabran. Pro-
Monstruo imaginari ||
||
met. Cornut,

de estanque. Avis sic dicta. compost de cabr y cervo. Hicocervo. Chimaera, a;.
CABRELLAS. f. pi. Set estrellas juntas en lo CABROLLER. m. cabr. 2.

signe de Taur. Cabrillas pladas, Pleades, vergi- CABRONADA, Acci infame que permet al-
f.

lia, aruni. g contra sa lionra. Cabronada. Infmia, ignom-


CABRER. V. n. Poder contenirse una cosa dins nia, 8B, dedecus, oris. met. Incomoditat gran. ||

de, entre allras. Caber. Capio, is, contineri, in- Cabronada. Nimia molstia, incommodum, i.
cludi posse. II
Tocar, pertnyer. Caber. Attineo, CABRONS. m. aum, Cabronazo. Magnus hir-
'pertineo, es. ||
ant. Assistir, estar present, formar cus.
part de una reuni, junta, consell. Asistir, con- CABRONET. m. d. CabroncUo. Hirculus, i.

currir. Adesse, concurrere. CABRONIL. adj. ant. cabrIu.


CABRER, m. Pastor de cabrs. Cabrera, cabre- CABRUNA. f. Herba, barba de cabra.
rizo. Gaprarius, ii. CABTELA. f. ant. cautela.
CABRESTANT. m. arga. CABTELS. adj. ant. cautels.
CARRETA, d. f. Cabrila, cabrilla. Capella, a;. CABUDA, Capacitat de alguna cosa pera
f.

II
pi. CABUKLLAS. contenirne altra. Cabida, capacidad. Receptus, us,
CABRETJ. m. L' acte y efecte de cabrejar. Ca- capacitas, atis. Amistat, valiment, favor. Cabida.

I
||

'brilleo. Ondulatio, nis. Gratia, ic, favor, oris. ||


intervenci.
CABRIA, Torn, mquina composta de vigas
f. CABUSSA, Espcie de bony berruga que
f. 's

que forman un ngul en lo qual s' assegura una f en los arbres. Berrugon. Thymion, ii.
corriola pera muntar la artilleria y alsar altres pe- CABUSSADOR, m. ant. Qui nada sota l' aygua.
sos. Cabria. Tractoria grus. ||
f. Entre corders cor- Buzo. Uriiator, oris.
r de fusta ab quatre canals de llarch llarch, en CABUSSAMENT, m. ant. cabuss.
(jue entran s' ajustan las quatre camas que 's so- CABUSSAR. V. a. Ficar alguna cosa sola Tay-
len unir pera fr la corda. Akachofa, galpago. gua. Zabnllir. Mergo, immergo, is. v. r. Ocul-
||

rus, is. tarse de cop sota la aygua. Zabullirse, zambullirse,


CABRIDA. f. CABRETA. zampuzarse, chapuzarse. Aquis se immergere.
CABRIDAR. V. n. Parir la cabra. Parir la ca- CABUSSAT, DA. p. p. Zambullido, chapuza-
bra. Capram partum edere. do. Immersus.
CABRIDET. m. d. Cabritillo. Hcedulus, ca- CABUSS,m. L' acte y efecte de ficarse sota
preolus, i. laaygua. Zabullida, zabullidura, zambuUida. Im-
CABRIOLA, f. Salts que fan los que ballan en- mersio, submersi, nis. | adj. Aucell semblant
creuhant los peus en l' ayre. Cabriola, campanda. la oca; t 'I bch llarch, rod, dental y encorvat
Saltus agilis. ||
Qualsevol brinco que 's fa ab lleu- en la punta. Mergo, cuervo marina, merganzor,
geresa. Cabriola. Saltus, us. Mergus, i.

FR cABRioLAs. fr. Dar, hacer cabriolas, cabrio- FR UN cabuss, fr. Dar una zambuUida, (j wi
lar, rnbriolear. Saltu se in sublime tollere. chapuz. Urinor, aris.
CABRIOLA. UI. Capol ab mjiegas y balona. CABUT, DA. p. p. abido. Contentus.
264 CAC DICCIONARI CAD
CACA. f. fam. Los excrements de las criatui-as. Cacoqutmico. Cacochimicus, i. \\
met. Melanclich,
Caca. Alvi excremenlum, ventris purgamenta. I
trist. Cacoqiiimio. Cacochimicus, i.

Yeu ab que las criaturas avisan que volen exone- CACOSNTETON. m. Figura gramatical vicio-
rar lo ventre. Caca. Infantis vox venfrem exone- sa en que's dislocan y trencan las paraulas. Caco-
rar cupienlis. {\
Germana de Cao celebrada per sinteton. Cacosinteton.

Diossa. Caca. Caca, ae. CACTONITA. f. Pedra mlt pareguda la cor-


AMAGAR LA CACA. fr. mct. Eucubrir algun defec- nria y que's cregu antguament un talismant per
te vici. Ocidlar la caca. Vitium, culpam celar. assegurar la victria al qui la duya sobre Cacto-
CACAREIG. m. L' acci de cacarejar. Cacareo. nita. Cacthonita, ae.
Singultus, us. CADA. Veu que junt ab altra paraula la deter-
CACAREJADOR, A. m. y f. S' aplica al gall mina espcie, indivduo part certa, com: cada
gallina que cacareja. Cacareador. Glocitator, is. home. Cada. Unusquisque.
I
Qui pondera exagera las accions prpias. Ca- CADA Hu. Cada persona. Cada una. Quisque, unus-
careador. Res suas extollens celebrans. quisque.
CACAREJAR. v. n. Cantar lo gall gallina. CADA HU AB LO QUE LA PEGA. ref. Dcnota la tena-

Cacarear, cloquear. Cucorio, is, caci lo, gracilo, citat que's t en lo parer propi. Cada loco con su
glocido, as, glocio, is, se diu de la gallina. ||
met. lema, y cada lobo por su senda. Aliud noctua sonat,
Exagerar las prpias accions. Cacarear. Sua exlo- aliud cornix.
llere, decantar, jactare. CADA HU DEL SEU NE PT FER LO QUE VL. fr. fam.
CACAREJAT, DA. p. p. Cacareado. Decanta- Denota que qui es duenyo de alguna cosa pl dis-
lus, glocitus. posar de ella sens darne rah ning. Cada imo
CACAU. m. Arbre de Amrica, de fullas llus- puede hacer de su capa un sayo. Cuique suam in
trosas, Uisas,duras y ovaladas: las flors grogas y sagulum fas est mutare lacernam.
bermellas, y fruyt llarch de mitj peu de iguals CADA HU LO QUE SIA SEU. ref. que adverteix que
colors que la flor, que cont de trenta cuaranta ning du pndrer lo que no li toca, ni prdrerlo
llavors. Cacao. Cacao. ||
Lo fruyt com una almetlia que li pertany per son ofici. A" hagas cohecho, ni
cubert de una espcie de volva prima y parda: es pierdas derecho. Caveat largitionibus, non tamen
lo principal ingredient de la xocolata. Cacao. qua? sua sunt, amittat judex.
Amygdalus indica. CADA PUNT INSTANT, A CADA PAS. lU. adv. A
LO LLOCH POBLAT DE CAGAi's. Cacaotol. Ex cacao cada instante, por momenios. Passim, crebr, sae-
abundans ager. pe, fre, singulis momentis.
CACAHUET8. m. pi. Fruyt que's cria sota CADAF. m. ter. Mesura de oli, la quarta part
terra en figura de carabassa vinera, cubert de un de un quarta. Cadaf. Quaidam olei meusura.
boll pellofa flonja que cont dos ametllas sem- CADAFA. ter. y f.

blants las avellanas, de las cuals se'n treu oli,


y CADAFAL, m. catafal.
de la pasta que queda, mesclada ab cacau se'n fa CADALDIA. Cada dia. Quotidie.
xocolata. Cacauhete, mani. Amygalium mani. CADAP. m. ter. quarta. 2.
CACCACH. ra. La veu natural del nech. Par- CADARIANS. ni. pi. Sectaris mahometans que
par. Anseris vox. atribuixen al home la facultat de obrar libre in-
GACICAT. m. Dignitat de cacich. Cacicazgo. dependent ment. Cadarianos. Cadarienses.
Loparchia, x. CADARN. m. Fluxi destil-laci que cau ex-
CACICH. m. Senyor de vassalls indis. Cacique. cessivament del cap al nas, al coll al pit. Catar-
Dinastes, ai. ro. Rheuma, atis, calarrhus, i, destillatio, nis.

CACOFONIA, f. So aspre per la concurrncia cuRER cURERSE 'l CADARN. fr. Fr tornar
de la ltima sl-laba de una dicci ab la primera son estat los lquits alterats pel cadarn. Cocer
de la segent. Cacofonia. Cacofonia, aj, homao- coceise el resfriado. Ex obstructione frigoris ad sa-
propberon, is. nitatem restitu.
CACOGRAFIA. f. Mal modo de escrurer, CADARNERA. f. Aucell de tres polsadas de
cambiant partint mal al fi de la ratlla alguna veu llarch, la esquena parda, '1 ventre blanch, F en-
sl-laba. Cacografia. Cacographia, a;. contre de las alas groch, las plomas clapadas de
CACOPRGIA. f. Yici dels rgans que servei- blanch, lo cap bermell fort. S' atravessa en lo ca-
xen pera la nutrici. Cacografia. Cacographia, se. nari , y es apreciable pel cant. Jilguero, colorin,
CACOQULIA. med. Conversi del aliment
f. pintadillo, pimacilgo. Carduellis, is.

en quilo viciat, lo que causa la malaltia de caco- CADARNS, A. m. y f. encadarnat.


qumia. Cacoquilia. Cacoquilia, ai. CADARS. m. Seda grossa y basta. Cadarzo,
CACOQUMIA. f. med. Abundncia de mals cadarza. Bombycina, aj.

bumors. Cacoquimia, caquejia. Gacheccia, caco- CADASC, adj. indef. ter. cada hu.
chimia, se. CADVER, m. Lo cos del home piprl. Cadd'
CACOUMICH. m. Qui pateix cacoquimia. ver. Cadver, eris,
CAD CATAL. CAD 265
RESTOS DEL CAD VER. Ccnizas. ReliqisB arum, ci- CADENAS8A. f. aum. Cadenon. Catena gran-
neres, um. dior.

CADAVRICH, CA. adj. Pertanyent al cad- CADENAT, m. PANY 6.

ver y lo semblant ell. Cadavrica. Cadavericus, CADENAYRE. m. Qui f cadenas. Eslabona-


cadaverosus. dor. Concalenator, is,

I fill

etc.
CADELL, m.
petit
Lo gos nat de poch temps, y '1
de alguns animals, com lo lle, llop, s,
Cachorro. Catellus, catulus, i. Pistola de but- |1
mero y
minum
CADNCIA,

modi. 1)
f. La armonia que resulta del n-
disposici de las sl-labas. Cadncia. Car-
ms. Certa conclusi del cant, to-

xaca. Cachorro, cachorrillo y cadiUo. p. Ar. Par- tas y cada una de las parts de la pessa dividida
vum sclopetum. Entre fusters espcie de ribot
\\
com en perodos. Cadncia. Numerus, modus, i*

pera fr canals en la fusta. Acanalador, avivador. []


Se diu de las frases y perodos sonoros y ab
ret.

Canaliculis in lignoefformandis runcina. Pcssade j]


armonia vigorosa. Cadncia. Numerus, i. La pro- |1

fusta assegurada la canal de la tramuja pera fr sa parlar afectat ab la mida del vers. Cadncia.
curer lo gra que s' ha de mldrer, y senyalar Potici numeri aTectatus usus.
quant se para la mola. Citola, taravilla. Pistrina- PARLAR AB CADNCIA, fr. Parlar en prosa afectant
rium, molarium crepitaculum, motacillum, i. H
la mida del vers. Hablar con cadncia. Nmeros et

En las btas barrils la regata mossa ahont s' mensurara in prosa aTectare.

encaixa '1 cul tap, y en lo bastiment de finestra CADENETA. f. d. CadeniUa, cadeneta. Catcnu-
las posts que '1 forman. Gargol. Tabullarum, ligno- la, 05. 11
Entre costureras, traball ab fil seda en
rum incisi. 1|
ter. Lo floquet que fan alguns ar- figura de cadena. Cadncia. Gatenula,
a. La que's ||

bres, com avellaners etc. en lloch de flor. Espi- posa per adorno en las guarnicions. CadeniUa.
guilla, candelilla. Julus, i. |1
Madeixeta, troquea Taeniola in catenae formam elaborala.
de fil seda. Codejo, cadillo. Spira brevis. ||
La CADERA. f. Costat. Cadera. Latus, eris.

uni de mlts fils pera fr borlas altra cosa de os DE LA CADERA. Cia. CoXCUdix, CS.

passamaner. Cadejo. Plura inter se jugata fila. ||


CADET. m. Lo soldat noble y distingit que
Espcie de cuca de forma de cigala; per un poch serveix ab destino oficial. Cadete. Nobilis mi-
ms petita, de color groguench, y rosega las ar- les.

rels de las plantas. Inseclo, lombriz. Lumbricus, i, CADEYA. f. Mida de lonjitut usada en Berbe-
acheta, ae. ria, equivalent prop de tres pams. Cadea.Mensura
CADELLAR. v. a. Parir la loba, la perra etc. sic dicta.

Catolus edere. I
raet. Anar donant ms y ms de CAD. m. Entre turchs y moros jutge de causas
s alguna cosa. Parir, cundir, dar de si. Augeri, civils. Cadi. Praetor, oris, judex, icis.
accrescere. CADIF Y CADIN8. m. pi. Drap, groller de
C ADELL AT, DA. p. p. Parido. Pari tus, edi- llana. Cadiz. Grossioris tela; genus.
CADIRA, f. Siti ab respatllera pera una per-

I
tus.
CADELLET. m. d. Cachorrillo, cachorrilo. Ca- sona sola. Silla. Sella, ae. La en que pareix la
[J

tellus, i. dona. Pueslo. Mulieris parturientis sedile. | em-


CADENA, f. Lo conjunt de moltas anellas en- PLEO, DIGNITAT.
Uasadas la una ab la altra. Cadena. Catena, ae.
[j
CADIRA DE BRAssos. La quc t respatllera y apoyo
La srie continuaci de successos cosas mate- para descansar los brassos. Silla de brazos. Sedile

I rials,

tena,
com una cadena de
ae, series ei, concatenat] eventus.
tinuaci de montanyas. Cadena,
desgrcias. Cadena. Ca-

cordillera.
||
La con-
Cate-
aptum ad tergum humerosque reclinandos;
dorsuaria et brachiata.
CADIRA MITJANA. La que es un poch ms petita que
sella

na, ae, continu montes. I


En las contradanzas cert las comunas. Silla baja. Sella minor.
moviment que's forma donantse tres vegadas la CADIRA POLTRONA DE REPS. La dc ms comodi-
m ab vrias posturas, y 's diu cadena simple; y tat. Silla poltrona. Ampla et plcida sella.
la que's forma donantse cinch vegadas las mans se CADiRAs DE COR. Lo coujunt de ellas. Silleria. Se-
diu doble. Cadena. Catena intripudiis. I L' urdit llarum ordo.
del teler. Urdimbre, cadena. Licium ii, ursus, us. SE PODEN LLOGAR CADIRAS. lOC. fam. DCUOta '1

Lo conjunt de presidaris quant van cumplir la


II
mlt gust ab que's podria estar en algnna part pe-
pena. Cadena. Esgastulorum grex remigis aliisve ra vurer ohir alguna cosa. Se puede pagar di~
poenis damnatorum. |1
Mida que usan los enginyers nero. Plurimi faciendum.
pera amidar camins. Cadena. Catena viarum spa- CADIRA88A. f. aum. Sillon. Magna sella.
tio dimentiendo. \\
V enlls de bigas junladas pels CADIRAYRE Y CADIRER. m. Qui f ven
caps. Cadena. Catena, La de or. sogilla, se. |1 cadiras. Sillero. Sillarum opifex, venditor.
[1
met. Subjecci. Cadena. Vinculum, i. CADIRETA, f. d. Sillica, sillila. Sellula, aj,
RENUNCIAR LA CADENA, fr. for. Cedir los bns parva sella. ||
Assento que forman entre dos aga-
favor dels aciehedors. Renunciar la cadena. Bona fantse de las quatre mans. Silla de la reina. Im-
cedere, concedere. plexis duorura manibus sella. En las orgas aque-
j|

TOMO 1. 35
266 CAF DICCIONARI CAG
lla part que t diferents registres inferiors ahnt s CAFETER, m. Qui ven caf. Cafetero. Cafaei
assenta l'organista. 5i7/a(e/r(/ano. In organosella. venditor.
GADS Y GADISSOS. m, pi. cadins. CAFETERA, f. Lo vas ahont se prepara y ser-
CADUCAMENT. m. Dbilment, Caduca-
adv. veix lo caf. Cafetera. Cucumella, as.

mente. Languid, remiss, debiliter. m. L' estat |1 CAFFA. f. Certa tela de colo pintat de vrios co-
de caduch. Caduquez, caducamiento. Languor, is. lors y diferents dibuixos que's fabrica en las In-
CADUCAR. V. n. cadiquejar. dias orientals, y 's compra en Bengala. Caffa. Lin-
CADUCAR LO LLEGAT, FIDECOMS, etC. fr. for. Ex- teum caffa.

tingirse per falta de hereus. Caducar el legado, el CFILA. f. Multitut de personas, bstias al-
fideicomiso, etc. Legatum, haereditatem vacuam es- tras cosas. Cdfila. Turba, caterva, se. [|
Reuni de
se, luBredem non habere. comerciants viatgers que's juntan pera atravesar
CADUCARSE. V. r. CADIQUEJAR. ab ms seguretat los vastos estats del Mogl y al-
CADUCATS, m. pi. for. Biis vacants que ad- tras comarcas de las Indias. Calila. Turba, caterva,
quireix lo prncep per falta de hereus. Caducados. se. 11
En regne de Guzarate que ocu-
los ports del

Yacantia, caduca bona. pan los portuguesos se diu de las petitas flotas
CADUCEO. m. Vara que porta Mercuri, en la mercants que van venen de Surate baix la escol-

que estan enroscadas dos serps. Los poetas ingian ta de un barco de guerra. Cdfda. Naviuin multi-
que tenia grans virtuts com la de resuscitar , tudo.
morts, etc. Era smbol de la pau, y aquest fi la CAFS CAFITS. m. Mesura de 40 celemins
usavan los embaixadors grechs y romans. Caduco. en Arag y 44 en Valncia. Caiz. Bis sex medimna
Gadceum, ei. tritici, corus, i. met. mlt. [j

CADUCH, CA. adj. Decaygut per la vellesa. CAFRE. m. Natural de la costa de frica en-
Caduco. Decrepitus, caducus, senio confectus. H
vers lo cap de Bona esperansa. Cafre. Cafer. me'. ||

Poch durable. Perecedero, caduco, transitorio. Fu- BABBARO, CRUEL, SALVATJE.


gax, caducus, fragilis. | Epilptich que pateix CAFURNA. COFURNA. f.

convulsions arrebatadas. Caduco. Caducus. |1


Qui CAGACALSAS. m. Cobart, pusilnim. Cagon,
delira desvarieja per causa de la mlta edat. Timidus, meticulosus. 1|
met. L' home que's deixa
Chocho, lelo. Delirus. gobernar fcilment. Bragazas. Levis, facilis.

EDAT CADUCA. Cduquez. Vetustas, atis. CAGADA, f. CAGARADA. j]


met. Acci ridcula
CADUCITAT, f. for. La qualitat que conslilu- de un xit infels. Cagada. Rationi absona actio.
heix caduca alguna cosa. Caducidad. Yetustas, ca- CAGADET. ra. d. Cagadillo, cagadito. Putidu-
ducitas, atis. lus, i.

CADUF Y CADFOL. m. ter. catfol. CAGADOR, A. m. y f. caganer.


CADUQUEJAR. V. n. Obrar parlar sens con- CAGADORA. f. BASSA. 1
cert per causa de la mlta edat. Caducar, chochear, CAG AFERRO, m. La escuma del ferro y al-
estar ir calamocano. Senectutis vitio, pra; senec- tres metalls. Escria, cagafierro, mocos de Herrero.
tute laborar; debilitale mentis prai senio labo- Scoria, ae, recrementum, i, dyphryges, is, metal-
rar. lorum purgamenta. met. Lo ||
vil y despreciable.
CADUQUEJAT, DA. p. p. Chocheado. Mentis Escria. Vilis, abjeclus, despicabilis.
debilitate confectus. CAGALL. m. Lo fem dur que fn lo matxo,
CADUQUESA. f. edat CADUCA. caball y altres animals grossos. Cagajon. Jumento-
CAEDS, sa. adj. ant. Primparat, que fcil- rum excrementum. [j
Lo de la cabra, anyell y altre
ment cau. Caedizo. Cadivus. bestiar petit. Cagarruta. Stercus, oris, excremen-
CAF. adj. ant. Nmero senar. Impar, mn. Im- tum, i, illitemus, i, lo de las ratas.
par. II
CMFORA. CAGAMENT. m. Obra de cagar. Cagada, exo-
CAF. m. Llavor petita, de la qual mlta y tor- neracion del vientre. Alvi exoneratio, extercoris
rada se'n fa una beguda que facilita la digesti. emissi.
Caf. Caf. 1|
Casa pblica destinada pera conver- CAGAMUGA CAGAMUJA. f.
y
sar, divertirse, burer caf y altres lquits. Caf. CAGAMUTXO. ra. Espcie de herba que pur-
Taberna cafeea. L' arbre que'l fa. Caf. Cafea
1| ga ab mlta activitat Yerha carmin. Ciriata passe-
3rbor, jasminumarabi-cum. |]
La beguda preparada rina.
ab la llavor de dit arbre. Caf. Potio sic dicta. CAGANER, A. m. y f. Qui caga mlt sovint.
CAF AVERiAT. com. Lo quc s' ha ft assecar, Cagon, cagador, Yentris profluvio laborans. | met.
desprs de havrse mullat ab aygua de mar sia per Cobart. Cagon, cao. Meticulosus, timidus. | met.
naufragi, sia per qualsevol" altre accident. Ca/e, Mesqu, escs. Ronoso, mezquino, menguado, agar-
averiado. Caf, cafacum jacturam passum. rado. Sordidus, parcus, miser.
CAFETAL. m. Lloch de mlts arbres que pro- CAGANERIA. f. met. Poquedat, misria. Ro-
duheixe lo caf. Cafetal. Locus arboribus vuJgo neria, mezquindad. Srdida parsimnia, parsim-
caf dictis consitus. nia, 86, parcitas, atis.
CAI CATAL CAI 267
CAGANIU. m. L' aucell qw naix ltimament CAIXA. Capsa gran ms llarga que ampla,
f.

en la cria. Poslrero. Postremus, i. ab una tapa plana assegurada ab frontissas. Arca.


CAGAR. V. n. Viiydar lo ventre, anar de cos. Arca, capsa. x. |]
En las tosorerias y casas de c-
Cagar. Cao, as, venlrcm exonerar, alvum soive- rners la pessa pera rbrer, guardar y entregar lo
re. I
Dels aucells se diu: luUir. Avem excremen- diner. Caja. iMensaria, nummaria cella. [)
Oficina
tiim expellere. | niet. Deslluhir, tirar prdrer pblica de correu, ahont concorren las cartas de
algnna cosa. Cagar, nanrhar, afear. Conspurco, alguns pobles pera distribubirlas ei sos destinos.

fietlo, inquino, as. Caja. Tabularia domus. [j


tabal. |1
En lasarniasde
CACABLA BEN AMAiiGA. loc. fam. Coslar una cosa focb lo cep que assegura '1
can y pany. Caja.
ms de lo (|ue val, exposarse algun perill, i'a Compages, is, compago, inis. [|
Entre eslampers
te costard la lorta un pan. Male, car emere. caix ab mltas separacions, ahont se posan las
CAGARADA. f. L' excrement cada vegada lletras per classes. Caja. Typoruin cpsula, [j
En
que's va de cos. Cagada, caca. Stercus, oris, ex- la orga part exterior de fusta pera taparia y
la
crementum, i, ejecta, arum. resguardaria. Caja. Capsa, ae. | La paret de rajo-
CAGARINA. m. met.CAGACALSAS. |1
f. pi. Cor- las per resguart dels canons en los acieduclos.
rpias, fluix de ventre. Cagalera. Alvi profluvium Alarjea, atarjia. Latericia cpsula tubos in aqua;-
diarrhaa, ai. ductis includens. | En lo cotxo la part en que las
SEMBLA QIE TINGUI CAGARINAS. lOC. fam. S' apli- personas van sentadas y cubert. Caja. Rhedae
ca al que va mlt depressa. Parece que ha comido alveus. La de cuyro que hi ba en los cotxos pera
II

cazuela. Slomachi craditate laborar videtur. portar fato. Vaca. Coriacea capsa. \\
La de morts.
GAGAROT. m. caganer. Atad, caja de muertos. Sandapila, ae, feretrufti, i,

CAGARRET. m. d. Pequem cagajon. Excre- orciniana sponda. ||


La de alguna pessa de artille- ,

mentuni parvum. ra. CURENYA. [j


f. Moneda del Jap de valor uns
CAGARRO. m. Cagall. Cagajon. Excremen- 30 maravedissos. Caixa. Moneta sic dicta.
lum, i. EN CAIXA OBERTA 'l JUST HI PECA. ref. LA OCASI
CAGAT, DA. p. p. Cagada. Cacatus. |1
m. ca- FA 'l lladre.
ganer, ME.SQI. sR CAIXA TANCADA, fr. Se diu de las personas
ES UN CAGAT. loc. faui. Es un cobart. Es un caga- cosas no conegudas. Arca cerrada. Occultum, non-
da,un cagnn, un gallina, esld zurrado. Parvi ani- dum exploralum esse.
mi homunculus. traurer a alg a so de caixas destrempadas.
CAGOSANGO. m. ipecacana. loc. fam, Despedir ab publicitat y estrpit alg
CAGUERA. Ganas de anar de cos.
f. Necesidad. de una casa, empleo encrrech. Echar con cajas
Natuia requisi'.as. destempladas. Aliquem palam ab oficio, dignitate
CAGUERADAS. f. CAGARADA. dejicere.
CAGURRI. m. CAGANER. 2. CAIXABANGH. m. Bancli, V assento del qual
CAGUETAS. pi. CAGARINA. f. es una caixa, com los de las iglsias y casas no-
CAHENT. p. a. Lo que amenassa runa. Caden- bles. Cajahanco. Cistellarium scamnum.
te. Decidens, cadens, casans. CAIXAL. m. Cada una de las dents ltimas que
CAHER. v. n. ant. caurer. desmenussan lo menjar. Muela. Dens molaris. ||

GAHOS. m. La mescla confu.sa dels elements ph met. lligada. ]]


Las puntas en forma de dents
abans de la creaci. Caos. Gahos. ||
Confusi, dcs- de serra en los vestits, rodas, etc. Diente. Dens,
orde. Caos. Perturbatio, confusi, nis. tis.

CAIMACAN. m. Dignitat entre 'Is turch. Cai- CAIXAL DEL SENY. Lo que surt en la edat varonil
macan. Caimacan. en la extremitat de las mandbulas. Cordal, muela
CAINCA CAINZA. f. Arbust que creix en del juicio. Dens caninus, ultimus dens molaris.
abundncia en las Antillas, Floridas y en mltas CAIXAL DE VELLA. Herba rastrera, de fruyt rod
provncias del Brasil: es semblant al gesam, las armat de cincb puas triangulars. Ahrojo. Tribu-
ramas y y un pocb pun-
fullas oposadas, ovaladas lus, i.

xagudas, y algunas vegadas quasi obtusas, Uar- TENIR CAixALS. fr. mct. fam. S'r mlt difcil una
gas de una dos polsadas; las flors en forma de cosa. Tener uias pelos. Admodum diTicli^'pen
rahimets ms curts que las fullas; lo fruyt molsut inextricabile esse. |
Sr alg difcil de '"^ enga-
y un pocb comprimit, contenint una ametlla Jlisa, nyat. Tener colmillos. Emuncixwiris's. ' \
prolongada, que no s' obre. Es dH)3H=P, tnica, CAIXALADA. f. Li acciid mosse^Ar:'Mor djs- _,#***^^^

purgant y atilmntica.^ Gfim/^,''camza. Chiococ- co, mordiscn, aracsc.'MorsSj'us". | BocW'p,


cE racemosaj i-adivvVjr:- f ti porci curta dallre'trtTit que 's" pVn entre
vAIlVk;KA'.#.' Instrument msich de figura las bora,s.'d^ menjar. Bocado, hocadillo. Buccella,
de-'rptsgranib im teclat paregut al de un piano. 86. 11
Eo Irdfe qtie separa de alguna cosa ab las
CainrPT/kfl. Cainorphica. .
; dehts. Moi^tkscon, ihmdisco, bocado. MorsuS, us.
CAITIU. adj. ant. pbrvkrs, wnMltr, vir.. MENURSE ALGUNA COSA AB QUATRE ClIXALAnS-
268 CAL DICCIONARI CAL
loc. Menjrsela ab mlta brevedat. Comerse en uno CALABROT. m. nut. Corda prima. Calabrote'
6 dos bocados alguna cosa. Yoro, as, festinanler Tenuis rudens.
comedere. CALABRUIX CALABRUIX. m. ter. CA-
CAIXALADETA. f. d.Bocadito, bocadlo. Buc- LAMARSA,
cella, 33, bolus, i. CALABRUIXONAR. V. a. ter. CALAMARSEJAR.
CAIXALEJAR. Donar oaixaladas. Mordis-
V. a. CALADA, Caixa de rellotge foradada de vrias
f.

car. Morsicatim scindere morsico deniorsico, : , parts, per adorno, pera que senta la campana de
comraorsico, as. repetici. Calada. Terebratio, nis,
opus perfossum.
CAIXALEJAT, DA. p. p. Mordiscado. Morsi- CALADOR. m. Lo qui cala. Calador. Terebra-
calus. tor, is. cir. Instrument de ferro llarch y rod
II

CAIXALER. m. ant. dentista, xarratre. pera examinar la profunditat de las feridas. Tieii-

CAIXAS8A. aum. Cajon. Capsa grandis.


f. ta, calador. Specillum, i, specium, ii. 1|
nut. Fer-
CAIXER, m. Qui fa caixas. Cajero. Capsula- ro ab que '1 calafat introduheix la estopa en las es-
rius, i i.
II
Qui t la caixa de un tresor. Cajero. cletxas de la nau. Calador. Ferreum instrumen-
Capsarum custos, administer. ||
Lo qui reb dis- tum. II
DRAGADOR.
tribuheix lo diner de las tesorerias altras caixas CALAF. m. Espcie de slzer de Egipte. Calaf.
de giro. Cajero. Nummularius, mensarius, ii. ||
Salix ffigipciaca. 1|
calfatament.
CAIXISTA. CALAFAT, m. y
CAIXETA. f. d. Cajita, cajilla, arquilla. Cp- CALAFATADOR. m. ant. Qui calafateja. Ca-
sula, ai, cadiscus, i. ||
La que serveix pera recuUir lafate, calafateador. Oppicator, is, navium stipa-
laalmoyna. Cepillo, cepo. Arcula, cpsula, b. tor. II
Betum compost de pega, seu, rehinay altres
CAIXISTA. m. Oficial de imprenta que ordena ingredients pera calafatejar las naus. Brea. Cera,
las lletras pera imprimir. Cajisla. Compositor, ae, nauticum ceroma, bitumen.
pix, cis,
oris, litterarum ordinator in arte typographica. CALAFATAMENT. m. Obra de calafatejar.
CAIX. m. d. CAIXETA. y ant. escriptori. Calafateria. Stipatio, oppicatio, nis.
CAIXONS. m. aum. caixassa. CALAF ATAR. V. a. ant. calafatejar.
CAIXONET. m. d. caixeta. CALAFATEIG. m. L' acte de calafatejar. Co-
CAJU. m. Entre encuadernadors la rebaba lafateo. Stipatio, oppicatio, nis.
cella que trauhen en 1' ngul interior del llibre CALAFATEJAR. V. a. Tapar las junturas de
ahont encaixan los cartrons. Cajo. Angulus in quo las postsde las naus ab estopa y una composici
spisior charta nititur. de cera pega, etc. peraque no entre la aygua. Ca-
CAL. Contracci de casa lo; sempre va unit ab lafatear, calafatear. Oppico, oppilo, as, bitumine
'
ofici, professi, ttol empleo del amo que la ha- linire, navem stipare.
bita, com: cal batlle, cal metge. Casa. Do- CALAFATEJAT, DA. p. p. Calafateado. Op-
mus, us. picatus.
CALA. f. Entrada petita que fa la mar en la ESTAR mlt calafatejat. loc. met. fam. Estar
terra. Cala, ensenada. Sinus maris. ||
Paper cara- mlt atropellat faltat de salut, en particular los
golat y untat ab sab, oli, sal altres ingredients vells. Estar hecho un cascajo. Senio aut infirma
pera fr anar de cambra. Cala. Pessus, balanus, valetudine laborar; se*nectute perfractum, pen
cuneolus; i, glans medica. ||
Porci de desfilas pe- confectum esse.
ra aixugar las llagas feridas. Lechino, clavo, me- CALAFATERIA. f. Acci y art de calafatejar.
cha. Penicillus, i, spongia, se, linea clavi formam Calafateria. Rimarum navis stipatio.
referens. | Paper rotllat y untat ab oli pera fr CALAGITALA. f. Planta del Per, de arrel as-
llum. Mecha. Ellychnium, ii. ||
cir. calador. pra y retorta, las fullas inferiors amplas y las su-
CALABOSSO. m. Lloch segur ahont se tancan periors estretas, la llavor mlt petita ; la arrel es
los presos per delictes graves. Calabozo. Ergastu- mlt medicinal, resolutiva y sudorfica. Calaguala.
lum, i. Calaguala, ae.

CALABRACRIA. f. Lloch ahont lo pontfice CALAIX, m. Caix correds y sens tapa pera
convocava poble pera publicar las festas y 'Is
al tenir las cosas desadas en los armaris, taulasyca-
dias que hi havia entre las calendas y nonas. Ca- laixeras. Cajon, gaveta. Loculus, forulus, i, locu-
labracuria. Calabracuria, ae. lamenta, orum. Caixonet ab divisions de uns dos
||

CALABRS, A. m. y f. Natural de Calbria. tres travessos de dit de fondo, en los quals s' hi
Calabrs. Calaber, Lo pertanyent Cal-
i.
H
adj. posan las pesadas de la xocolata peraque prenga
bria. Calabrs. Calabricus, japigius. Espcie de || la forma de rajola. Cajon. Cpsula in variis spatiis
rahim, dit aix per haver vingut de Calbria. Cala- divisa.
brs. Japigia uva. calaix de sastre,loc. met. Se diu del qui t en
CALABRIADA. f. Mescla de dos ms vins la imaginaci ideas desordenadas y confusas. Ca-
especialment negre yblanch. Calabriada. Yinorum jon de sastre. Multiplici et inordinata rerum varie-
mixti. tate refertus; Petrus in cunctis.
CAL CATAL CAL 269
SR ANARSEN AI, CALAIX, fi*. IllOt. MORIR. CALAMITS, A. adj. Infels, desgraciat. Cala-

CALAIX8. ni. aum. Cajon grande. Capsa miloso. iErumnosus, calaniilosus. Lo que causa ||

grandis. traballs y misrias. Calamitoso. Calamitosiis, du-


CALAIXERA, f. Guardaroba de fusta ab tres rus, acerbus.

quatre calaixos pera tenir la roba ab comoditat. CALAMITOSAMENT. adv. m. Calamitosa-


Cmoda. Vestiariuni, ii. mente. Calaniilos, acerb, miser.
ARRECLAR Y DONAR CALAIXERAS. loC. fam. ab qUC's CALAMITOSissiM, A. adj. sup. Cahmilosi-
denota prepararse '1 nuviatge de alg. Preparar simo. iErumnosissimus, vald calamitosus.
el ajunr. Nova nuptai supellectilia pra;parare. CLAMO, CURRENTE. m. adv. De repent,
CALAIXET, CALAIX Y CALAIXONET. m. ab prestesa, De repente, conpresteza. Calamo cur-
d. Cajoncillo. Cpsula , ai. fenle, subil.
CALAMANDA. n. p. de dona. Caamanda. Ga- CALANDRA CALANORIA. f. Aucell, es-
lania nda. pcie de cogui lada; per sens cresta monyo,
y
CLAM AROMTICH. m. Canya de olor que un poch ms grossa. Calandria, alondra, calandra.
naix en lo Lbano y en las Indias. Acorovero , aco- Acredula, alauda, ae.

to, clamo aromlico. Hasteorides, is, ealaraus aro- CANTAR COM UNA CALANDRIA. loc. fam. Cantar
maticus. mlt y b, Cantar como una calandria. Garrire.
|
CALAMACH. m. Durantas
de llana pri- , tela ,
Descubrir alg tot lo que sab. Cantar, confesar de
ma y estreta semblant al droguet. Calamaco. La- plano. Omnia plan revelar.
neum textum. Planta que produheix una cama
||
CALANICH. n. p. de home. Calanico. Calani-
semblant la del fonoll dividida en canonets ; las , cus.

y de mal olor; lo such verins, per


fullas estretas CALANYA. f. Casta, rassa. Calana. ndoles, is,

preparat serveix per alguns remeys. Cicuta. Cicu. genus, eris, conditio, nis.
ta , 86 , conium maculatum. CAL APA. m. CALAFAT.
CALAMAR. m. ter. y CALAPNDRIA. f. fam. CONSTIPAT.
CALAMARS, m. Peix semblant la cipia y sense CALAFAT, m. Gripau, animal verins sem-
escata ; t un en figura de ganivet y
dos ossos , al- blant la granota, per ms gros. Sapo, escuerzo,
tre de ploma. Calamar, caJamarejo. Lolius, ii, lo- hufo, galpago. Bufo, nis, rubeta, se. Cert mal
||

ligo, inis, loliguncula, se. en las potas de las bstias entre la carn y 'I cas-
CALAMARSA, f. Pluja que's glassa en rayre,y co. Galpago. Jumenforum podagricus tumor.

's diu pedra quant es grossa. GraniVo. Grando, inis. CALAPET. m. de Sapillo. Bufo, nis, rubeta ae.
CACRER CALAMARSA, fr. CALAMARSEJAR. II
Herba, altimira.
CALAMARSADA, La calamarsa que cau de f. CALAR. V. a. Penetrar, compndrer. Calar.
una vegada. Granizada, granizo. Grando,inis. Perspicio, introspicio, is, penetro, as. |1
ant. bai-
CALAMARSEJAR. V. n. Curer calamarsa dels xar. II
ant, CALLAR. II
nut. Amaynar las velas.
nvols. Granizar, acantaear. Grandino, as, gran- Amainar, calar. Yella dimitlere, contrahere. fam. |]

dinat , abat. Pegar, com: calali una bofetada. Pegar, dar, echar.
CALAMARSEJAT, DA. p. p. Granizado Gran- .
Percutio, is, verbero, as. m. Lloch abundant de ||

dinatus. pedra pera fr cals. Calar, calero. Calciaria terra.


CALAMS. m. ter. calamars. II
Crrer, manar, fluir quiscun lquit. Calar.
CALAMBACH. m. Droga. Leno aloes. Lignum fluo is, ere.
aloes. CALARSE. V. r. Menjar burer alguna cosa.
CALAMBCCH. m. Arbre de Indias, espcie de Zampar, echarse. Yoro, devoro, as, glutio, is. ||

adzavara de la Xina. Calambuco. Aloes calambuco fam. Posarse alguna pessa de roba; y aix 's diu:
dicta. CALARSE '1 jech, Ponerse. Induo, is. ||
Junt ab la
CALAMENS. m. Herba de la cual ni ha tres es- partcula a devant de un infinitiu significa comen-
pcies; una de fullas blanquinosas com las del al- sar la acci del verb, com: calarse crrer, ru-
ba y la flor prpurea; altre semblant al poliol bort,
,
rer. Echar, ponerse. Incipere. [|
Entrar, ficarse
y altre que's diu galera. Calamento, calominta, yer. algun paratge, anar, arrimarse, Trasladarse, me-
ha galera. Calamenthum calamintha ae. , i ,
,
terse, arrimarse. Transferre, immilere, applicare.
CALAMENT. m. ant. descenso. CALARSE A jARER. fr. que ms del sentit rec-
CALAMINA. Mina abundant de zinc en for-
f. no cuydarse de alguna cosa. Echarse
te significa

ma de pedra de color groguench que tira roig,


, dormir. Dormito, as, curam deponere.
y s' emplea fonentlo en coure pera convertirlo en CALAST. m. ant. canastr.
llaut y per alguns medicaments. Calamina piedra .
CALAT, DA. p. p. Calado. Penetratus. | Dit de
calaminar. Cadmia , ae. la Uansa. Enrrislrada. Hasfa in hoslem directa.
||

CALAMITAT, f. Desgrcia , infortuni , mis- m.Traball que's en metalls, fusta, pedra y al-
fa

ria. Calamidad. Calaraitas , acerbitas, alis, tempus, tres cosas, taladrntlas de una part altre. Cala-
oris , aerumna , ae. do. Opus terebratum.
270 CAL DICCIONARI CAL
CALATRAVi. adj. de la orde de Calatrava. CALCIGAR. V. a. ant. y derivats, tretitjar.
Calalravo. Calatravensis, CALCILLA. f. CALSILLA.
CALAU. n. p. fam. de home. nicolau. CALCINAR. V. a. y derivats, calsinak.
CALAVERA, f. Lo conjunt dels ossos del cap CALCITES. f. Pedra preciosa de color de cou-
sens la carn ni la pell. Calavera. Calvapia, a). re. Calcites. Chalcites, a;.

craneum, i. ||
Lo conjunt dels osos dels animals CALCTIDES. m. Mineral de color de coure
despullats de tota carn. Esqueleio. Ossium com- que's troba en las minas de aqueix metall en Ale-
pages deuipta carne. ||
ant. Espcie de embarcaci manya: en la part interior t certas venas de un
llarga y estreta de una cuberla y ab un espar groch llustrs y compren altre mineral dit sor;
la proa. T tres arbres ab tres vergas, y en cada y en la exterior lo que anomenan missi, lo cual
una 's posa una vela llatina, Carabela. Celox, ocis, sobrepuja com lo verdet sobre del coure: los tres
jimbus, i, carabis, is. ||
met. Home de poch seny. son corrossius, y '1 calctides entra en la composi-
Calavera, cabezuela, mala caheza. Yacuum capute ci de la triaca. Calcilides. Calcittis, idis.
prajceps mente. CALCO. m. Ps que s' usava antguament en
CALAVERADA. f. Acci de un home de poch Espanya, y del qual fa menci sant Isidoro de
judici. Calaverada, cahildada. Imprudens factum. ponderibus." Calco. Calco. Ps grech. Facciolati ||

FR CALAVERADAS. fr. Fr cosas de poch judici. diu que era la desena part del bolo; Palach que
Calaverear. nsanio, is, bsque consilio agere. y alguns altres que era una mo-
tenia dos grans;
CALAVERETA. f. d. Calaverilla, calaverila. neda que valia mitj cerari. Calco. Chalcus, i. ||

Parvum craneum. ntet.CflaiienV/a.Menteorbatus.


|| pi. Entre gitanos las sabatas. Calcos, calcorros,

CALAYRE. m. DRAGADOR. Calcei, orum.


1'
CALCA. f. Cada un dels llistons de fusta de CALCOGRAFIA, f. L' art de grabar, y
mitja cana de llargria, que'l teixidor mou altern obrador ahont se graba. Calcografia. Calcograp-
nativament ab los peus pera fr pujar y baixar la hia, B,
viadora. Cdrcola. Suppedatum textorium, insilil CALCGRAFO. m. Grabador v del nom ;

ium. II
adj. Alguna cosa. Alguna. Aliqua. gech calcos'' coure aram, yde grafo"jograbo.
CALCADA, f. ant. trepitjada. Calcgrafo. Calcographus, i, cailator, is.
CALCAR, v. a. ant. trepitjar. ||
Passar picar CLCUL, m. Lo computo comple que's f

ab una agulla punxo los perfils del dibuix pera per operacions aritmticas y algebricas; hi ha
que s' estampen en altra part, estergintho ab una clcul diferencial iatpgral. Calculo. Calculus, i,

munyeca de llapis. Calcar. Calco, as. suppntatio, computatio, nis. ||


med. Pedra que's
CALCREO, A. adj. Lo que t cals participa forma en la bufeta ronyons Calculo. Calculus, i.
de ella. Calcreo. Calcarius. CLCUL DIFERENCIAL. Part de las matemticas,
CALCEA. f. Nom. que 'Is antichs Atenienses que tracta de las diferncias infinitament pelitas
donaren la festa que feyan Yulcano '1 dia 22 de las quantitats que creixen disminuheixen. Cal-
de octubre, pera que aplacs la voracitat del foch. culo diferencial. Diflerenlialis calculus.
Calcea. Calcea, b. CLCUL LNTEGRAL. Part de las matemticas, que
CALCEDONI, A. adj. cosa de la Calcednia. ensenya descubrir las quantitats variables, co-
Calcedonio. Chalcedonius. negudas sas diferncias infinitament jetilas. Cal-

CALCEDNIA. f. Ciutat de Bitnia. Calcednia. culo integral. Integralis calculus.


Chalcedonia, x, chalcedon, nis, justiniana. ||
ga- CLCUL iNFiNiTissiMAL. Lo diferencial integral
ta. 2. junts. Cdlculo infmilisimal. Calculus, supputatio
calcedonis. f. oniquel. infinitissimalis.
CALCETA. Senyal que's f. posa en las camas CALCULABLE. adj. Lo que 's pt calcular.
de las gallinas pera conixerlas. Travilla, calza. Calculahle. Computabilis.
Trice, arum. CALCtJLACI. f. CLCUL.
POSAR CALCETA. fr. Notar alguna persona per CALCULADOR, A. m. y f. Qui calcula. Calcu-
alguna circunstncia motiu particular. S' usa lador. Calculator, is.

comunment en mal sentit. Marcar, scnalar con el, CALCULAR, v. a. Fr clculs. Calcular, hacer
dedo. Dilato aliquem monstrare, signar. clculos. Calculo, as, ratiocinor, aris, computo, as.

CALCETER. m. ant. Adobamitjas. Calcelero. CALCULAT, DA. p. p. Calculada. Calculatus.


Calciolarius, ii. 1|
ant. Lo sastre que adobava CALCULATRIA. f. ant. Art de calcular. Cal-
feya calsas. Calcetero. Sartor, is. culatoria. Calculandi ars.
CALCH. m. Lo dibuix que queda estampat en CALDA. f. La acci de caldejar. Calda. Cande-
un paper, calcantne altre. Caho. Imaginis linea- faclio, nis. ||
met. Qualsevol calor que 's sent. Cal-
menta. da. Calor is. Banys de ayguas minerals calen-
II
pi.
CALCDICH. adj. Anomenaren aix un cen- tas. En Catalunya hi ha Caldas y Caldelas. Caldas.
culo sala magnfica y de luxo. Calcidico. Chalci- Theram, arum.
diciis. DONAR u.NA CALDA. fr. CALDEJAR. | met, Estimular

V*^^
M-
v;x*-
iff*^ ^:^^^i
CAL CATAL CAL 271
k alg, acalorarlo pera que fassa alguna cosa. Dar GALDERERIA. f. Botiga barr de calderers.
calda una calda d alguno. Agito, stiinulo, as. Caldereria. Caldariorum laberna.
GALDICH. adj. Cosa de Caldea, vuy Caldar GALDERETA. f. d. Calderuela, caldero, calde-
provncia de Babilnia. Caldaico, caldo. Chaldai- rillo, calderila. Caldariolum, i, caldariola, ae. | La
cus, chaldicus. de trurer aygua. Caldero, acetre. Scitula, anea,

GALDAMENT. dv. ni. aat. Ab ardor. Ardien- urna, a;. \\


p. u. calderilla.
iemente. Ardenier. ANAR COM LA CALDERETA DE MATINAS. fr. ter. Por-
CALDAR. m. triperia. tar novas, batxillerejar. Ser el correveydile, corre-
GALDRIA. f. Lley antigua que manava car ii, rumores ultr citr-
dor de oreja. Internuntius,
la nia bras dins de una caldera plena de aygua que dcferens; susurronem, lenomen esse.
bullenta, pera probar la innocncia si surtia sens CALDER. m. CALDERO.
dany. I.ey caldaria. Ferventis aquc judicium, cal- GALDERILLA. f. Caldereta pera portar aygua
daria lex. beneyia en las iglsias. Calderilla, acetre, caldere-

GALDEJAR. v. a. Fr tornar lo ferro bullent ta. Calderiola;


ai. Moneda de vell ressellada hi
|1
:

vermell al) focli. Caldear. Candefacio, is, ferrum ha pessas de dos, de quatre y de vuyt marevedis-
ignitum reddere. H
Donar mlt calor foch algu- sos. Calderilla. JErea moneta.

na cosa. Caldear. Vald calefacere. H fam. Pndrer GALDER. m. Los impressors


d. caldereta. ||

caldo sovint. Tomar caldo d menudo. Jusculum fre- anomenan ab que distingei-
aix aquesta senyal %
quenter potare. ||
Tenir alguna cosa gust de caldo. xen los prrafos, senyalan los fulls que van fora
Oler caldo. Jusculum sapere. de la obra principal. Caldern. Typographica nota.
GALDEJAT, DA. p. p. Caldeado. Candefactus. II
mis. La nota senyal que adverteix la suspen-
GALDO, A. adj. caldich. si dels instruments pera que '1 qui canta execute
GALDER. m. ant. calder. adj. Aficionat al |]
lo que vulga. Caldern. Musicalis nota. |j
Entre
caldo. Amigo del calda. Jusculi cupidus, avidus. comptistas esta p. que denota '1 railler. Caldern.
GALDERA. f. Vas de metall, gran y rod, ab Milliaria nota.
una ansa en lo mitj ms petitas en cada part. GALDERONA. f. MARMITA.
Caldera. Lebes, etis, caldarium, ahenum, i. La |1
GALDET. m. d. Caldillo. Jusculum, i.
mitja bola de aram en la que s' arma la pell de las GALDO. m. Lo such aygua en que s' ha cuyt
timbala.s. Caldera, ^nea compago. guisat la vianda. Caldo. Jus, uris. |
pi. Lo vi, oli

CALDERAS DE 'n PERE bot^o. exp. fam. L' infern. y altres lquits que 's portan per mar. Caldos. Li-
Calderas de Vera Pedr Bolero.. Infernus, tarta- quores quibus mercatura exercetur.
rus, i. caldo medicat. Lo de vadella, perdius, granotas
CALDERA VELLA TERRAT SEMPRE T BONY FORAT. y escorsons junt ab diferents herbas. Caldo altera-
ref. Denota que la vellesa acarrea porta mlts da. Jus medicinale.
malts. Hombre viejo, saco de azares: homhre viejo, A QUI NO VL caldo TASSA PLENA. loC. prOV. De-
cada dia un duelo niievo. Infirmat senium vires ac nota que 'Is superiors deuhen tenir carcter, quant
ajra vetustas. Multa senem circumveniunt incom- los inferiors se resisteixen al cumpliment de sas
moda. obligacions. A/ te duele ahi te dar. A fortiori pa-
AB UNA CALDERA VELLA SE 'n TROBA UNA DE NOVA. rendum.
ref. S' aplica als joves de tots dos sexos, que 's GALDOR. m. ter. ardor.
casam ab ab lo fi de beretarlos. Con un calde-
vells GALDS, A. adj. Lo que t mlt caldo. Caldo-
ra viejo se compra otro nuevo. Yeteris pretio no- sa. Jurulenlus.
vum emitur ahenum. Seni puella nubit, spera hae- GALDOSET. adj. dim. Caldosito. Jurulcntus.
reditatis habet. CALDOT. m. Caldo mal ft, ab poca curiositat
TIRAR ALG UNA CALDERA DE AYGUA BULLENTA. substncia. Calducha. Jusculum insipidum.
fr.met. fam. Deixarlo suspens y parat ab alguna GLDRER. v. imp. S'r menester. Necesitarse.
cosa dit impensat gracis. Echarle d una un Opus esse. 1|
com correspon. Ser
Sr alguna cosa
jarra de agua. Alicujus impotens inesperati fran- conforme. Idoneum esse.
gere. CALELL. m. Pedreta introduhida per descuyt
GALDERADA. f. Lo que cab en una caldera. en las rajolas teulas, que 's converteix en cals al
Calderada. Quod caldarium
capit. Lo menjar |1 curerse. Caliche. Lateri immissus calculus. ||

beurim dels porchs. Calderada. Porcis potio. CADELL.


GALDERA8SA. f. aum. Caldern. Caldarium GALEMBAGH. m. Certa fusta de Indias, esp-
majus. cie de cever. Calembach. Lignuni indicum sic dic-

CALDERER. m. Qui f tracta ab calderas. tum.


Calderera. .Eramentarius, calderarius, ii. ||
En los GALENDA. f. Lliss del Martirologi rom, en
rentadors de llana qui f foch la caldera. Calde- que estan escrits los fets dels sants y festas per-
rera. Ignera sub aheno sustestans. j|
pi. Lo carrer tanyenlsal dia. Calenda. Martyrologii lectio. ||
Cer-
dels calderers. Caldereria. oraria, ae. ta dansa que usan los espanyols en Amrica. Calen-
272 CAL DICCIONARI CAL
da. Sallatio, nis, saltatus, us. |
pi. Primer dia del caliente y riase la gente. Frigora dum vitem, po-
mes. Calendas. Calend, arum. |1
Certa promulga- puli nil sibila curo.
ci que feyan los romans en lo primer dia del mes. CALENTADOR. m. Lo lloch que en alguns
Calendas. Calendae, arum. 1|
En la histria ecle- convents se destina pera escalfarse 'Is religiosos.
sistica s' anomenan aix algunas vegadas las con- Calefactorio. Zeta, cubiculum calefactorium. |
a3,

ferncias que 'Is rectors y clergues tenian entre s ASE. 3. 11


Instrument en forma de tabal, que ser-
'1 primer dia del mes. Calendas. Calendae, arum. veix peia calentar la roba. Mundillo. Rotundum
CALENDAR. V. a. Posar la fetxa en un escrit. exsiccatorium.
Datar. Scripti diem designar. ||
fr menci. CALENTAMENT, adv. m. Calientemente Ar- .

CALENDARI, m. Pronstich. Calendario, al- dienter, callid, fervid.


manaque. Calendarium, ii. ||
met. Cabal, cas; yaix CALENTAR. V. a. ESCALFAR.
s' diu : no 'n fas calendari. No hago caso. Nihil cu- CALENTAR8E. V. r. ESCALFARSE.
ro, contemno. CALENTEJAR. V. n. Estar un poch calent.
CALENDARI GREGORI REFORMAT. Lo que ara usa Estar un poco caliente. Tepeo, caleo, es.
la Iglsia per disposici del papa Gregori xiii, que CALENTtssiM, A. adj. sup. Calentisimo. Cali-
en r any 1582 man restituhir 1' equinocci de la dissimus.
primavera al dia 21 de mars, trahent deu dias del CALENT Y CALENTONET. m. d. Un poch.
mes de octubre, que eran las que 1' equinocci s' calent. Tibio, calentito. Tepens.
havia avansat. Calendario gregoriano, nuevo re- CALENTOR. CALOR. f.

formado. Calendarium gregorianum. CALENTURA. p. U. FEBRE. f.

FR CALENDARIS, fr. que ms del sentit literal CALENTURETA. d. FEBRETA. f.

significa disbaratar ab la imaginaci. Hacer calen, CALENTURON. m. febrada.


darios. Delirar, ineptire. CALEPODI. n. p. de home. Calepodio. Calepe-
FR IN MATEIX CALENDARI. Ir. fam. Ab pigorosa dius, is.

igualtat, sens la menor diferncia. S' usa regular- CALES. ra. mit Fill de Breas y Oritis germ
ment ab los verbs anar, portar, amidar. Por un mis- de Cetes, que morts per Hrcules foren convertits
mo rasero. Eodem jure omnes censere ; aequo pede en vents. Cales. Calais, dis. I
f. Ciutat y port de
pulsare; aequa mensura metiii. Fransa. Cales. Calesium, i, Caletum, i.

CALENDARISTA. m. Qui f calendaris. Ca- CALS, A. de Cales. Cals. Cale-


adj Natusal
lendarista. Calendariorum ordinalor. orum. H m. fam. Quartos, moneda
siensis, caleti,
CALENDAT, DA. p. p. Dalado. Scripti dies Cuartos. Numni, orum.
designatus. CALESA. f. Carruatge obert per devant, sobre
CALENDER. m. ant. CALENDARI. dos barras y ab dos rodas. Calesa. Pilentum, car-
CALENDERIS. m. Certs sectaris manera de pentum, i.

religiosos en Turquia,que prenen aquest nom de un CALESER. m. Qui mena una calesa. Calesero.
Sant sn gefe anomenat Calenderi, mlt penitent Pilentarius, ii.
|
Qui lloga calesas volants. Calesi-
y extravagant. Calenderlos. Calenderii, orum. nero. Pilenlorum locator.
CALENT, A. adj. Lo que cont calor. Caliente. CALESETA. f. d. Calesilla. Parvum pilentum.
CaliduS. 11
ARDENT. I
ACALORAT. CALESt. m. Yolaat, carruatge propsit pera
CALENT DE CAP. fr. Qui ha begut mlt vi y comen- passejar. Calesin. Pampillum, i, carpentum velo-
sa sentir los efectes. Calamocano. Aliquantulum cius.
vino madeus. CALETA. f. Cala baixa en la mar. Caleta. Par-
DE CALENT EN CALENT, m. adv. Prompte. En ca- va slatio.

liente. Statim, protinus, vestigio. CALETRE. m. fam. Seny, tino, discerniment.


DE CALENT EN CALENT Se PELAN, MNTRES ES CA- Caletre. Mens, tis, ratio, nis.
LENT SE PELA. exp. fam. Denota que's du aprofitar de sn caletre. m. adv. De ingeni propi. De
la ocasi quant se presenta. El llanlo sohre el difun- propio Marte. Proprio Marte, proprio labore.
ta : golpea el hierro cuando est caliente, a hierro ca- CALFAR. V. a. ter. escalfar.
liente, batir derepente. Tempus et occasionera arri- CALFRET. m. Indisposici del cos, en que
pe, occasioni instandum. un tems se sent fret y calor estrany. Calofrio, es-
TENiRHO CALENT, loc. fam. DissimuIar, portar un calofrio, calosfrios. Febrilis horror, algor.
negoci ab cautela. Tener reservada, cdllado. Sub- SENTIR CALFRETS. fr. Calofriarse. Febrili horro-
sigillo, as. re laborar.
TOT CALENT, exp. fam. pera burlarse del que t CALGUT, DA. p. p. de cldrer. S' usa regu-
alguna esperansa sens fonament. tatela al dedo. larment ab negaci, com: no ha calgut. No ha sido
Sibimet habeat. H
S' usa pera negar alguna cosa. menester. Non opus fuit.

PERA T SN LOS GUANTS, cal. ra. que s' assembla al plom y


Metall xino
VAJA JO CALEN Y RiGA LA GENT. refr. S' aplica al Plumbus simensis.
al estany. Calino.
que prefereix sn gust al ben parixer. Ande yo GALIBITA. m. Qui viu en una cabanya bar-
Cil CATAL CALL 273
raa; de aqu 's digu sant Juan Calibila. Caliba. CALIGRFICH, CA. adj Pertanyent la ca-
Calihita. fc, qui sub lufuriolo habitat. ligraa. Culigrdfico. Caligraphicus.
CALIBRAR. V. a. llegoncixcr lo calibre de al- CALGRAFO. m. Profesor de caligrafia. Cali-
guna baia arma de foch. Calibrar. Modum, nieri- grafo. Caligraplms, i.

surain explorar. CALGULA. f. La pell que cubreix lo tarso dels


CALIBRE, m. Lo vuyl de una arma de foch aucells. Califjula. Calligulas, ai.

dimelro de sa boca. Calibre, alma. Bellici tor- CALIMA. f. naut. Espcie de vapors manera
nienti diameler, amplitudo, capacilas. Lo dime- |1 de fum blanquins, que en temps de calma y de
lro de la bala. Calibre. G'.addis bellica; diameter, calor condensa ms mnos la atmosfera, Brea,
magnitudo, ralio, mensura, modus. calima. Caligo, inis. Entre pescadors conjunt de [|

sR DE BON MAI. CALIBRE, fr. uicL Sr de bona suros enfilats com uns
rosaris, y equival una bo-
mala qualitat. Ser de buen mal calibre. Bonui ya. Calima. Subera ne sagena mergantur.
aul prava^ indolis esse. CALIMERI. n. p. de home. Calimerio. Calime-
CALIC. m. Espcie de burgos que v de las rius, i.

Irulias. Caniqui. Subtilis tela indica. CALIMS, A. adj. naut. Lo que est cubert de
CALCOPE. f. mit. Filla de Otres rey de Fr- calima. Calimoso. Caliginosus.
gia, y de Venus mare de Eneas. S6n marit Too CALINICA. n. p, de dona. Calinica. Calli ni-
Tous lidedic cultos sagrats. Calicope. Calyco- nica. ai.

pis, is. CALINICH. n. p. de home. Calinico. Callini-


CALICUT. m. Certa tela de seda que v de Ca- cus, i.

licut en Orient, de la qual se diu que's feu lo vel CALIOPA. n. p. de dona. Caliopa. Calliopa. ai.

del temple de Salom. Calicuf. Galculiensis tela. CALIOPI. n. p. de home. Caliopio. Calliopus, i.

CALIDSSIM, A. adj. SUp. CALENTSSIM. - CALIQUt. m. CALIC.


CALIDONI, A. adj. Natural de Calidnia, ciutat CALIS. m. CALZER. II
En las flors lo bot que
deEtlia. Crt/i/ona. Calydonius, ii, calydonis, idis. cont 'Is brins de las llavors. Cdliz. Acetabulum,
CALIFA, m. Entre mahometans era al principi i, calyx, icis.
de sn error lo mateix que vicari del profeta. Es CALIS, SA. adj. CALCAREO.

veu arbiga, y signica successor hereu: per 's CALISSAYA. f. Espcie de quina de color
pren per lo mateix que summo sacerdot de Maho- groch de taronja; t las escorxas planas y de un
ma; si b ja s' han multiplicat los califas. Califa. espesor ab que's distingeix fcilment. Quina ama-
Calipha; a>. Saracenorum summus pontife\. rilla. China flava.

CALIFAT, m. La dignitat de califa. Califalo. CALISTEYAS. f. pi. Festas en honor de Juno


Saracenorum pontificum dignitas. y Ceres en las que hi havia senyalat un premi pe-
CALIFICACI. f. La obrar de caliicar. Calili- ra la dona ms hermosa que's trobs all. Calis-
cion. Censura, ai, judicium. ii. [|
abono. teas. Calisteai, arum.
CALIFICADAMENT. adv. m. p. u. Ab califi- CALISTRAT. n. p. de home. Calislrato. Ca-

I caci. Calificadamente. Integra censura.


CALIFICADSSIM, A.
Probatissimus.
adj sup. Calificadisimo.
llistratus.
CLIT, DA. adj. Lo que t virtut de donar calor.
Clido, Calidus.
CALITAT.
||
Calent, Caliente, clido. Calidus.
CALIFICADOR, A. m. y f. Qui califica. Califi- f. QUALITAT.
cador. Censor, is. CALITJA, f. Vapor esps manera de boyra,
CALIFICADOR DEL SANT OFICI. Telech anomenat que's forma en temps de mlt calor, y enfosqueix
per la Inquisici, destinat censurar los llibres r ayre. Calina. ^Estuans caligo.
proposicions. Calificador del sanlo oficio. In rebus CALITJ8, A. adj. pot. S' aplica al ayre
fidei censor. dens y opach. Caliginoso. Caliginosus.
CALIFICAR. V. a. Determinar las qualitats CALIU. m. La cendra calenta ab algunas bra-
bons malas de alguna cosa. CaUficar. Censeo, es, setas de foch mlt petitas. Rescoldo, borrajo, cali-

judico, as, de aliquo judicium ferre. Autorisar, jj


bo. p. Ar. Prunarum residuum, cineres mixti re-
comprobar la habilitat de alguna cosa. Calificar. liquiis prunarum, cineres calidi.
Comprobo, confirmo, as. met. Ennoblir, acredi- ||
CUYT EN LO CALIU ENTRE CENDRAS. Subciliercio.

tar, donar ttols alg. Tamb s' usa com rec- Subcinericius.
proch Calificar. Commendo, nobilito, decoro, as. CALIUHET. m. d. Ilescoldilo. Cineres prunis
CALIFICAT, DA. p. p. Calificado. Probatus. commixli.
CALIFRNICH, CA. adj. Cosa de Califrnia. CALL. m. La durcia que's fa en alguna part
Califrnico. Ad Californiam pertinens. del cs, per fregarse ab altra traballar, per
CALIGA. f. ant. Espcie de mitja bota que usa- apretar massa 'I calsat per fret. Callo. Callum,
ren los soldats romans. Caliga. Cothurnus, i. calius, i.
II
Lo cam estret y llarch en raitj de
CALIGRAFIA. f. L' art de escriurer b for- montanyas, parets, elc. Callejon y calUso p. Ar.
mar bona lletra. Caligrafia, Caliaraphia, aj. Augusta via. | ant. palmell. ||
ter. Tros de ferra-

TOMO L 36
274 CALL DICCIONARI CAL
dura que cau per dolenta. Callo. Fragraentum. i. QUI NO SAB CALLAR LO S, MAL CALLAR LO DELS
BARRI. ALTRES, ref. que's pren en sentit literal. Quien dice
II

CALL JuicH. Barri dels juheus. /Mdena.,Yicusju- lo suyo, mal callar lo ageno: asno lerdo, tu dirs
daicus. lo tuyo y lo ageno. Nemotacebita'iaqui proditsua.
FERSE CALLS. fr. Adquirir hbit costum en al- QUI NO SAB CALLAR, NO SAB PARLAR, ref. Denota
guna cosa, com en los traballs, en los vicis etc. que qui enrahona mlt acostuma dir mlts disba-
Uacer, criar, tener callos. Ohduresco, occallesco, is. rats. Quien no sab callar, no sab hablar. Tacere
calla! Usat com inleijecci significa la estra- quisquis nescit, is nescit loqui.
nyesa armonia que causa alguna cosa; y aix 's QUI T MS QUE CALLAR, ^S ENRAHONA. ref. Se
diu: CALLA que es b. Calla! Papal pren en sentit literal. Reprende vicis agenos, quien
CALLADA, f. GAYATO. esl lleno de ellos: buen callar se pierde. Aliorum
k LA CALLADA. UI. adv. CALLADAMENT. medicus, et ipse vulneribus scatet.
LA CALLADA PER REPOSTA. loc. Dna entudrer CALLARS. m. ant. call 2.
que alguna cosa succehir 's descubrir ab lo CALLAT, DA. p. p. Callada. Taclus. ||
adj.
temps. El tiempo nos lo dir: la callada porrespuesta. Qui guarda '1 secret. Reservado, callado. Tacitus,
Tempus aperiet, revelabit, patefaciet; videbimus. cautus. II
Qui parla poch. Tacilurno. Taciturnus.
CALLADAMENT, adv. m. Sens parlar. Tdci- CALLAU. interj. calla.
tamente. callandico. Clam, secret, silenter, tacit, CALLERS, A. adj. Cosa de Cller ciutat de
tacit. Cerdenya. Culleres. Callaritanus.
CALLAMENT. m. ant. silenci. CAL-LIDITAT. f. ant. ASTCIA.
CALLANDET. m. adv. Ab veu baixa, sns fr- CAL-LOPE. f. Musa que presideix la elo-
soroll. Callandico. Submiss voce. qncia retrica y la poesia heroica, y signifi-
TOT CALLANDET. m. adv. Ocultameut, dissimula- ca hermosa veu. Los poetas diuhen que era mare
dament, sns fr rudo. Calla callando. Clam, se- de Orfe. Caliope. Calliope, es, Galliopea, ae.

cret. CALL8, A. adj. Qui t calls. Calloso. Ostrea-


CALLANSA. f. ant. silenci. lus, callosus.
CALLAR, v. a. No parlar. Callar. Taceo, sileo, CALLOSITAT. f. La durcia que's f en la
es, obmulesco, is. Guardar secret. Callar.
||
Sileo, vora de la llaga ferida. Callosidad. Callositas, atis.

es. II
Dissimular, tenir alg reservat sn designi. CALMA. f. Falta de vent. Calma. Tranquilli-
Callar. Dissimulo, as, propositum premer. j|
No tas, atis. La suspensi cessaci de algunas co-
U

donarse per ents de lo que s'ousab. Callar. sas, com en los dolors, negocis, etc. Calma. Inter-
Dissimulo, as, silentio aliquid premer. 1|
Passar inissio, nis, quies, etis. ||
catxassa.
en silenci, omitir alguna cosa de lo que's diu EN CALMA. m. adv. Dit de la mar quant est pa-
tracta. Callar, pasar saltar, dejar. Dissimulo,
, cfica. En calma, mi leche, navegable, tranquilo,

occulto, celo, as, silentio prajterire. ||


Tolerar, no pacifico. Yelivolum, lbum, sedatum, tranquillum.
oposarse algun abs lo qui pl. Callar. Fero, ers? CALMANT, p. a. Calmanle. Sedans. 1|
m. Lo
patior, eris. I
Parar de cantar los aucells, grano- que t la propietat de mitigar. Sedativo, calmanle.
tas, etc. Callar. Sileo, es, sistere cantum. [j
Pres- Mitigans, sopiens medicamenlum.
tar silenci. Callar. Linguis favere. ||
pot. Calmar CALMAR. Posarse la mar en calma. Cal-
V. n.

disminuhirse '1 soroll de la mar, rius, vent, etc. mar. Mare adquiescere, sedari, tranquillari. v. ||

Callar. Sileo, es, sedor, aris. a. Moderar alguna cosa rigorosa, com: la cnfora

CALLA T Y CALLAR JO CALLA Y CALLAR. loC. CALMA '1 dolor. Adormecer, calmar, mitigar, sose-
Denota que '1 que t defectes no li conv
repndrer gar. Mitigo, placo, as. ||
Sossegar los moviments
los dels altres. Cdllate y callemos, que sendas nos del animo, la alteraci de las passions, com la c-

ejiemos. Yitia tua celar vis, alienis parce: cad- lera. Apaciguar, aplacar, calmar, sosegar. Restin-

mea victori. guo, is, iram pessumdare. |1


Aquietar los crits
CALLAR Y FR LA SEVA. loc. faiu. S'aplica al que plors de alg. Acallar, calmar, sosegar. Placo, as,
f sn negoci ab dissimulo. Parece que cae y se lenio, is.
II
Dit del vent, pararse. Encalmarse, cal-
agarra: callar y ohrar por la tierra y por la mar. marse. Yentum concidere, sedari, remitti.
Sibi consulit ; res suas astut curat. CALMAT, DA. p. p. Calmada. Sedatus, pla-
FR CALLAR, fr. Couvncer. Hacer callar. Silen- catus.
tium imponere. CALMI. m. Tela pintada que's fabrica en los
NO FA POCH, QUI CALLA Y FA SN JOCH. FCf. S'apli- estats del gran Jlogol. Calmi. Calmi.
ca al que en alguna conversaci observa sns par- CALMUCH, A. adj. Habitant de un districte
lar pera ferne us sn temps. Quien calla, piedras de Tartria. Calmuco. Tartarus.
apana. Silentio rem gerit. CALOGERS. m. pi. Monjos grechs que seguei-
QUI CALLA, OTORGA. rcf. Deuota que en las cosas xen la regla de sant Basili, y fn una vida mlt
favorables, qui calla consent. Quien calla, otorga. austera: '1 nom es grech y significa bon vell. Tam-
Qui tacet, consentir videtur; silentium fat^ntis est. b hi ha naonjas. Calogeres. Monachi greeci.
CAL CATAL CAL 275
CALOMELANS. in. Mercuri dols. Mercurio dul- calor especfich dels cossos. Calorimeiro. Calori-
ce, calomclanos, paucea mercurial, protocloruro raetrum.
de mercurio sublimado. Proloclilorurotiini mercurii CALORS, A. adj. Lo que t calor. Caloroso,
sublimaluni, incrcurius duicis, calonielani. caluroso. Ardens, caiidus.
CALOMNAR. V. a. ant. cammmar. CALOROSAMENT. adv. m. Ab calor. Caloro-
CALOR. 111. La impressi que fan en los cossos lo samente. Ardenler, calid, fervid.
foch y 'J sol. Calor. Calor, vapor, is, ignis, nis,8es- CALOSTRE. m. La primeia llet de la femella
tus, us. II
met. Aidinient, activitat, vivesa. Calor. desprs de haver jarit. Calostro. Calostrum, i, co-
Ardor, fervor, is, mpetus, us. I
met. Lo nl^s fort, loslia, iv.

viu empenyat de algun combat disputa. Cdlor. CALOTO. m. Metall portat de Amrica dels re-
Ardor, is. veliemens vis. siduos de la campana de un poble anomenat aix
cvLOR NATiRAL. Lo pi'opi } necessari pera con- en la provncia de Popayant y diuhen que acudia
;

servar la vida. Calor nalurul. Yitalis , nativus calor. '1 bestiar ahont s' oha pera lliurarse de las tem-
'1
AB CALOR. ra. adv. Ab empenyo. Con calor. Totis pestats. Lo vulgo li afribuheix varias virtuts, y
viribus, fervid. mescla ab lo del batall de las campanetas anome-
ABRASARSE MORiRSE DE CALOR. fr. Tenir un grau nadas de Caloto, pera tocarlas quant trona. Caloto.
excessiu de calor. Freirse de calor. Jisluare. Metallurn calotum dictuin.
DONAR CALOR. fr. met. Accelerar alguna cosa. CALPA. ter. Peix.
f.

Dar calor. Urgeo, es, excito, as, impello, is. ||


En CALQUILLA. f. ter. Peix.
las blanquerias la operaci de posar al calor al CALRADA. f. ter. flamarada, incendi.
foch la pe'l, pera que prenga '1 color viu, que diu- CLRER. Y. imp. CALDRER.
hen de anta, introduhintbi l' oli. Dar calor. Pellem CALS. f. Espcie de pedra que cremada s' es-
igni aptare. ponja y torna blanca. Cal. Calx, cis.
ENTRAR EN CALOR. Tomar clor. Calorera acci- CALS AMARADA. Cal nucrla. Macerata, dilutacalx.
pere. cALs VIVA. La que no est amarada. Cal viva.
FR CALOR. fr. Sr calent lo temps. ILicer calor. Protoxydum calcis, viva calx.

Horam diem fervere.


a'stuare, CALSA. f. ter. MITJA. II
pi. Vestidura de home,
GASTAR LO CALOR NATIRAL EN ALGUNA COSA. fr. ab dos camals cuixots que s' uneixen en las cui-
met. Posar en ella ms atenci de la que 's mereix. xas. Calzon, calzones. Lumbare, is, femoralia,
Gastar el calor natural en alguna cosa. Nimiam ium, braccB, arum. ||
anl. mitjas de sota. l|
Entre
operam levi negotio dare. gitanos, grillons. Calzas. Compedes, um. ||
plur.

MORIRSE DE CALOR. fr. Patime mlta. Freirse de ant. botins, polainas.

calor. Yehenienli calore laborar. ABAIXAR CALSAS. fr. ABAIXAR LO CAP.


NI PER CALOR NI PER FRET NO 't LLEVES LA CAPA fr. Dcscordar los botons ab
DESFERSE LAS CALSAS.
que se sostenen. Desatacarse. Femoralium ligulas

I NI 'l BARRET, icfr. Dcnota que no debem deixar las


cosas necessarias, encara que 'ns causen alguna
molstia, ^i por frio ni por calura no dejes tu co-
bertura ; ni en invierno sin capa, ni en verano sin
laxar, solvere.
PORTAR LAS CALSAS.
al marit. Llevar, ponerse,
fr. met. Dominar la muller
calzarse las bragas los
calabaza. JElxis erit, ne stragula ponas. calzones: en casa de Gonzalo mas puede la gallina

OFEGARSE DE CALOR. fr. Estar mlt fatigat pel que el gallo. Priores partes uxorem agei-e.
calor excessiu. Ahogarse de calor. Mslu nimio ur- posARSE LAS CALSAS DE ALG. fr. mct. Gobcmarlo,
geri. manarlo. Calzarse alguno. Aliquemsibi subdere.
PNDRER CALOR. fr. ENTRAR EN CALOR. SABERSE CORDAR LAS CALSAS. fr. Tenir coneixe-
PICAR LO CALOR. fr. Sr mlt calent lo temps. De- ment, poderse gobernar sns ajuda de altres. Snlir
jarse caer el sol. Diem vald astuare, calescere. de mantillas panales; estar criado. Ex ephebis
GALRICH. m. qum. Cos elemental, flity excessisse.

sulil (pie penetra abandona 'Is pors dels cossos, CALSADA. f. CALSAMENT. | Carretera empedra-

dilatant contrabent sas parts: n' hi ha de combi- da. Arrecife, calzada. Strata, munita via, strata

nat interposat segons l'estat en que se'l conside- viarum.


ra en los cossos. Calrico. Pors permeans corpus. CALSADOR. m. Llenca de banya de pell pe-

I CALORICITAT.

Calor icidad. Caloris producendi facultas.


CALORIFICACI.
f.

mals y vejetals de produhir calor espontneament.


Propietat que tenen los ani-

f. La acci per la qual se


ra calsar ab comoditat las sabatas.
nea, coriacea assula.
CALSAMENT.
dura. Calceatus, us.
m. La acci de
Calzador. Cor-

calsarse. Calza-

produheix lo calor. Calorificacion. Actio qua calor CALSAR. V. a. Posar alg '1 calsat. Calzar.

producitur. Calceo, as, calceos induere, inducere. ||


Arrimar
CALORFICH, ca. adj. Lo que calenta. Calo- terra certas plantas, com pits, escarolas, etc.

rifico. CaloriQcus. pera que's fasan tendras y blancas. Aporcar, aco-


CALORMETRO. m. Instrument pera medir lo gombrar. Ablaqueo, as, terra condere. obruere. ||
276 CAL DICCIONARI CAL
Cavar al rededor dels arbres y arrimar \m poch de pedras per medi del foch. Calcinar. Calcino, cre-
terra la soca. Atelilhir, calzar, recahar. Aggero, mo, concremo, as, in calcem redigere.
as, adobruo, is.
I
Tenir lo peu certa llargria; y GALSINAT, DA. p. p. Calcinada. Calcinatus.
aix 's diu: cai.sar deu punls. Calzar. Cerlam cal- GALSINA YRE. m. Qui fa cals tracta en ella.
Cei longitudinem pedem ada;quare. ||
Sr lo sabater Calero. IJalcarius, ii.

de alg; y aix 's diu: fulano calsa molls senyors. GALSINER. m. Bassa pera amarar la cals.
Calzar. Alicujus sutorem essc, alicui opus calca- Caiero. Balcarius, ii. ||
calsinayre.
rium curar. ||
Afegir acer la punta de la rella y GALSINERIA. f. La casa lloch ahnt se ven
altras ferramentas. Acerar, calzar. Calybe refice- cals. Caleria. ODcina calcaria.
re. II
Guarnir la part inferior de alguna cosa ab GALSINS, A. adj. Lo que t mlta cals. Cal-
una altra de ms forta pera que la soslinga y con- creo. Balcarius.

serve, com: paret, rodas, etc. Calzar. Fulcio, mu- GALS. m. Bot sens sola. Botin, polaina. Ti-
ni, is. Parlant de armas de foch alcansar un de- biale sine .soliis.
II

terminat calibre. Calzar. Capacem esse. Entre ||


GALSOBRA. f. ant. Runas de un edifici. Es-
gitanos posar grillons. Calzar. Compedibus vind- comhros. Rudus, eris.
r. II
Trurer los bolquers a las criaturas y vestir- GAL80NS. m. pi. mitjas. calsas. [j

los de curt. Sacar los pies, poner de redondo. In- GALSOTAS. m. bltxacas.
fantulus ab involucris expedir, liberare. GALSOTETSY GALSETS. m. Calsas de tela
QUI CALSA AB AMICH PARENT, CALSA CAR Y MS per sota dels pantalons, etc. Calzoncillos, pauetes.
DOLENT, ref. Denota que hi ha mlts quealsamichs Femoralia, ium, subligar, aris, subligaculum, i.

los fan las cosas ms dolen las y ms caras. Lo CALT, DA. adj. ant. calent.
min me gasle el amigo, que lo bueno pvonto es ven- MNTRES es CALT SE PELA. ref. DE CALENT EN CA-
df/o. Mercs quasque malas noster sibi sumat amicus. LENT SE PELA.
CALSARSE. V. r. Calzarse. Calceo, as, calcio, GALTERISAR. V. a. calterisar.
is, sibi calceos induere. GALTFRET. m. calfret.
CALSAT, DA. p. p. Calzado. Calceatus. [j
m. GALTIRI. m. ant. caiteri.
Botas, sabatas, espardenyas, mitjas y tot lo que GALUGH. m.
ter. Espcie de peix de mar
y
cubreix lo peu pera sn resguart. Culzado. Crepi- de riu. Cierfo pescado. Piscis sic dictus.
SB, calceamentum, i, calceatus, us. |]
Tot lo que GALUIX. m. ter. tronxo.
cubreix y adorna 'Is peus y camas. Calzado. Cal- GALMNIA. Acusaci falsa y maliciosa. Ca-
f.

ceamentum, i, calceamen, inis, calct'atus, us. lumnia. Calumnia, aj, calumniatio, nis. Falsa di- ||
||

Lo religis que porta sabalas y mitjas, diferncia vinitat dels Atenienses. Calumnia. Calumnia, a;.

de altres que no ms porlan espardenyas sand- AFiANSAR de CALMNIA, fr. for. Fr obligaci 1'

lias. Calzado. Calceatus, us. ||


Aucell que t las acusador de probar lo que deduheix contia 1' acu-
potas cubertas de ploma. Calzado. Avis plumipes- sat. Afianzar de calumnia. Se suo periculo vadem

[|
Animal que t las potas blancas y '1
cos de altre dare pro veritate accusationis.
color. Se diu regularment dels caballs. Calzado. JURAR de CALIMNIA. fr. for. Prcslar las parts li-

Alterius coloris pedes habens animal. tigans al principi de plet jurament de que no pro-
CALSASSAS. f. pi. aum, Calzonazos. Laxa fe- ceheixen ni procehirn de mala f. Jurar de calum-
moralia. nia. Calumnia; juraraentum dicere.
SR N CALSASSAS. loc. Sr mlt fluix y condes- GALUMNIADOR, A. m. y f. Qui calumnia.
cendent. Ser un calzonazos. Inertem, desidem esse. Calumniador. Inficiator, calumniator, eriminator,
CALSATER. m. calceter. oris, sycophanta, se.

CLSEGH Y CLSER. m. |1
calzer. GALUMNIAL. adj. calumnis.
CALSE8. f. calsas. GALUnilVIAR. V. a. Acusar falsament, culpar
CALSETA. f. CALCETA. al innocent.Calumniar. Calumnior, aris, alicui vel
CALSETER. m. CALCETER. in aliquem mentir i.
CALSIGAR. V. a. y derivats, trepitjar. GALUMNIAT, DA. p. p. Calumniada. Calum-
CALSiCH. m. y niatus.
CALSILLA. f. Espcie de mitja sens peu. Cal- GALUMNIS, A. adj. Lo que cont calmnia.
ceton. Tibiale, is.
Cahimnioso. Calumniosus.
GALSINA. f. Cals al punt de emblanquinar. Le- GALUMNIOSAMENT. adv. m. Ab falsa acusa-
chada. Calx ad dealbandum macerata. Mescla de ci. Calumniosamente. Calnmmos, per caluraniam.
I
cals, pedra menuda y altres materials. Calcina. GAL VA. f. Lo casco del cap sens cabells, Calra,
Rudera calce et arena commixta. calvieie , calvario , calvez, y calvatrueno la que
GALSINACI. f.
y pren tot lo cap. Calva, calvaria, se, calvitium, ii.
GALSINAMENT. m. La acci de calsinar. Cal- calvities, ei.
cinacion. Exustio, nis.
CALVARI, m. Lloch en que Jesucrist consum
GALSIXAR. v. a. Reduhir a pols los metalls la redempci. Prpiament significa lloch de cala-
CAM CATAL. CAM T7
veras. Calrario. Calvariuni, ii , via sacra. ||
tcr. tis. Lo cap de la fona. Ramal, pierna. Funda;
11

CAvr.i nv. extremitas. La part de la mitja desde


1|
tal lins 1

CALVRIA. f. Nom de unas religiosas de la al genoll. Cana. Tibiale, is. I La del bot y sem-

orde de nostra S-nyora del calvari. Calvaria. Cal- blants. Presiltas. Ansula, U'. H En la prenip.sa de

variana inonialis. imprempta cada un dels muntants qus serveixen


CALVA8SA. f. auin. Calvaza. Calvitium, ii, de peu y costat pera assegurar la prenipsa. Pierna.
Fulcrum, i. En las plantas lo tronxo, tronch

I
tolo viM'lici' ralvus. |1

CALVEJAR. V. n. Anar faltant lo cabell. En- trompa. Tallo. Scapus, i, stylus caulis. H
En lo bot
ralverer. Calvesco, is. lo coll per ahnt raja. Piezqo. Amicinuni, i.
I
pi.

CALVEJAT, DA. p. p. Encahecido. Capillis Los muntants de la taula. Pies. Pedes, um.
orbalus. CAMA A CAMA. UI. adv. TANT A TANT.
GAL VESA. f. CALVA. CAMA A.SSA CAMA ALL. UI. adv. Ab las camas se-
CAL VET. ni. d. Calvele, calvillo. Calvnlus, cal- paradas. A horcajadas, horcajadillas. Didudis
vaster, i. cruribus.
CALViCIA. f. CALVA. CAMA DE BLAT, Cm. Culmus, calamus, i.

CALVINA CALUINA. f. ant. Espcie de CAMA DE FIGIERA. ant. CAMATORT.


gros (iart de f|iie nis rcgularnient s' usava en la CAMAS DE RRQUIL DE GANGUIL. Qui laS t llar-

cassa de selvatjinas. Jabalina. Jaciilum, telum. gas y primas. Zanquivano. Exilibus cruribus homo.
CALVINISME, ni. Secta de Calvino, que l'any AB LAS CAMAS NLAS CRUAS. En pernetas en pier-
1683 fou desterrada de Fransa per 1' edicte de nas, desnndas las piernas. Nudis cruribus.
Kantes. Entre "Is mlts errors del Calvinisme sn, AGAFAR PER LA CAMA. Apemar. Crura apprehen-
que Du predestina reproba sols perqu vl, dere.
sens atndrer a mrit ni demrit: que dna als CARREGARSE LAS CAMAS A COLL. fr. ANAR PEL'.

predestinats una f que no poden prdrer, y una ESTAR A CAMAS. fr. mct. Havr eixit b de algu-
grcia que'ls priva la llibertat; que'ls justos no po- na disputa dels crrecbs que 's fan, de algun
den, a causa del pecat original, fr ninguna obra perill.Sacar hien el cahallo sacar el caballo lirn-
bona, ni estan obligats feria ni guarda;- los ma- pio. Sese ex redargutione feliciter expedir. met.
I

naments: y altres errors condemnats per la escrip- Fr alguna cosa difcil y perillosa evitant tot dany.
tura, concilis, sants Pares y per lalglsia universal. Sacar bien el caballo, el caballo limpio. Rem ar-
Alguns diuhen que'ls errors de Calvino sn 1400: duam sine ulla noxa exequi.
Cahinismo. Calvinismus, i, calvini secta, doctrina, ESTiRAusE LAS CAMAS. fr. fam. Passejarse. ^.s-

sodalitium. rar, estender las picruas. Deambulo, as.


CALVINISTA, m. Sectari de calvino Heresiar- HAVR CAMAS. fr. faill. ACONSEGUIR.
ca del sigle \vi. Calvinista. Calvinista, x, calvini Ml'RER VIOLENTAMENT LAS CAMAS. loC. PemeaV.
Properus gressus festinare, crura violenter jaclare.

I
sectalor.
CALVSSIM, A. adj. sup. Calvisimo. Summe sR LA CAMA DEL MAL. fr. fam. Dcuota que alg
calvus. es la causa del mal que succeheix. Ser el dedo ma-
CALVO, A. adj. Qui t tot lo cap part de lo. Criraina omnia in aliquem verti, attribui.
ell sens cabells. Calvo. Calvus. TALLAR SEGAR LAS CAMAS. fr. Impedir los medis
CALVO DEL TOT COM LO PALMELL DE LA MA. Cul- pera fr fortuna. Desjarretar, cortar los pasos. Co-
vo como ^^na calabaza. Cucurbita glabrior. natus reprimere. I
Debilitar las forsas. Desjarre-
TORNARSE CALVO. fr. Prdrer los cabells. Encal- tar. Enervo, debilito, as, vires confringere.
vecer, encalvar. Calveo, es, calvesco, is. TALLAR LAS CAMAS PER LA CORVA. ff. Debilitar
CALX. f. ant. gals. mlt. Desjarretar. Suffragino, subnervo, as.
CLZER. m. Instrument ordinriament de pla- TENIR BONAS CAMAS. fr. Sr uilt cauiinador. Te-
ta de or ab un peu pla, y remata en un vas en ner pies buenos pies. Perniciter gradi, currere.
(jues consagia '1 vi en la missa. Cliz. Calix, TENIR liNA CAMA A LA SEPULTURA AL FOSSAR, fr.

icis.
II
Tassa feta manera de clser. copa, vas. met. Denota que alg es tant vell tant malalt
CAM. m. Ttol dels prnceps
soberans de Tar- que no pt tardar morir. Tener un pi en la se-
tria. Carn. Chamus,
scytharum ad orlum impe-
i, pultura.A sepulcro non long abesse.
rator. En Prsia qualsevol senyor de la cort. TRENCAR TRENCARSE LAS CAMAS. fr. mct. Impos-

||

Carn. Aulicus, i. sibilitar impossibilitarse pera alguna cosa. Cor-


CAMA. f. En los animals la part del cos entre tar 6 cortarse las piernas. Kegotium impedir, sibi
'1 peu y '1 genoll. iHerna. Perna, tibia, a;, crus, ipsi impedir.
uris. 11
Lo pal del cos de las llelras com en la ni, vLDRERSE DE LAS CAMAS. fr. Escapar corrent.
n. l'ierna. Oblonga littenc pars. H
Lo pal lnea Poner pies en polvorosa, tomar las de villadiego.
se lietras, que puja baixa ms que '1
cos de Fugere, aufugere.
ellas. Palo. Littera procidentia, procerilas. y Part CAMACURT, A. adj. Dit del que t '1
pas curt.
del forch de alls, elc.Ristra, ramal. Alliorum res- Pasicorto. Brevioribus gressibus incedcns.
278 CAM DICCIONARI CAM
CAMADA, f. Cop de cama. Pernada. Calcitra- CAMALLE PARDO. Animal de Abissnia semblant
tus, us. II
ter, bancada. 3. ||
Pas llarch. Tramo, al camell en la figura, encara que Sejour diu que

gambada. Passus grallatoriis. sols en lo cap, y en la varietat de colors al tigre y

A CAMADAs. 111. adv. A salts, apressuradament. A la pantera. Camaleopardo, pardal, camello par-
paso largo, trancos. Citato passii. 1|
iiiet. ter. dal. Camellus pardalis, chamalopardalis.
TIRAS. CAMALLERAS. f. ter. CARAMELLAS.
CAMADREA. f Herba. Camadrea. Caniadrea, ai. . CAM all GA. f. LLIGACAMA.
CAMAFEO CAMAFEU. m. Pedra en la CAMALLOCH. m. ter. Enginy pera pescar.
que 's Irobari figuras y representacions de passos, Red. Ret sic dicta.
y altres joclis de la naturalesa. Camafeo. Pi-orainens CAMALLUHENT, A. m. y f. ter. Nom que 's
efigies. dna als pagesos de la montanya. Montans. Mon-
GAMAL. ni. ant. Grillons de fusta, que posats ticola, a?.

en lo coll de las canias impedeixen caminar lli-


lo CAMAMILLA. y f.

brement. Cepo, corma. Cippus, i, compeslignea. 1|


CAMAMIRLA. Herba medicinal que comun-
f.

pi. En los arbres las brancas majors que's separan ment produheix unas camas altas de dos tres
inmediatament desde la soca. Brazos. Brachium, pams, poblada de unas fullas espessasy menudas.
ii.
II
ter. Cuixot de 'Is pantalons, elc.3/?<so, calzon. n' hi ha de vrias espcies. Manzanilla, camamila.
Femoralia, iuni. ||
Espcie de bot ple de casca- Anthemis, idis, chaniemelon, i, chamomilla, x.
bells. Boiregui. Cotburnus, i. | ant. botas, grebas. CAMAMILLA ROMANA. La que t las flors llustrosas
CAMALE, m. camalle. que naixen en lo mes de juny y juliol, de olor
CAMALDULEUSE. Orde de f. religiosos funda- agradable, sabor fort y balsmich que han com-
da en 1009 per sant Romualdo baix la regla desant parat al de las pomas roquelas s' emplea com ;

Benet ab algunas constitucions particulars y hbit tnica estomacal y contra la febra. Manzanilla ro-
l)lanch.Son monasteri principal es lo Mont de la Co- mana noble fina de bolica. Anthemis nobilis,

rona en l'Apenino. Fou aprobada en 1103 per Ale- chamom.Tluni nobile, chamomilla romana.
xandre II. II
adj. Lo pertanyent dita orde sos CAMNDULA. lli. CAMALDULENSE. 3. Espcie 11

religiosos. m. Religis que segueix la orde del


||
de rosari que us '1 beato Miquel de Florncia, her-
mateix nom. Camaldukuse. Canialduleusis. mit de la Camndula. Primerament tenia tres dc-

CAMALEUCA. f. Planta de fullas rodonas ab nas, y desprs cinch y fins sis. Camndula. Pra-
puntas, de un vert obscur, la cama roja y ramosa catoria corona ter denis globulis constans. U Bella-
y la flor groga. Camalexica. Chamadeuce, es. queria. Camndula. Versutia, a;, calliditas, atis.

CAMLICH. m. En Barcelona, Madrid y algu- TENIR MLTAS CAMANDLAS. fr. iron. Tenir mltas

nas altras parts lo qui est regularment en las bellaquerias. Tener muchas camndulas conchas,
plassas altres paratges pblichs, ab unas cordas mas conchai que un galpago. Calliditate, versutia
al de que qualsevol puga servirse de ell
coll, fi pollere.
pera trasportar cosas de pes de una part altra, CAMANDULER, A. m. y f. Qui t mltas ca-
guanyantse aix la vida. Mozo de cordel de esqui- mndulas, hipcrita. Camandulero. Versutus, i.
na, ganapan, faquin, palanquin, y esporlillero. p. CAMANHAYA. f. Planta capillar del Brasil,
And. Bajnlus, i, plialangarius, ii. que creix sobre alts arbres, y 'Is cubreix
'Is ms
CAMALLADA. f. Lo cop que 's reb en la cama enterament: es com un borrissol pardo, y fa fins
y sn efecte. Pernada. Cruris ictus. sis fullas, y vegadas una sola semblant la
CAMALLARGH, GA. adj. Se diu del qui t del roman. Camanhaya. Camanhaya, a;.
las camas llargas '1 pas. Pasilargo, zanquilargo. CAMAOBERT, A. adj. Qui t las camas ober-
Longioribus gressibus incedens. tas. Perniabierto. Divaricatus.
CAMALLE. m. Animal com un llangardaix, CAMAP. m. CANAP.
ulls grans y fondos, camas llargas y dretas; t CAMAPRIM,A. m.yf. Qui t las camas primas.

quatre potas y en cada una tres dits; la cua llarga Zanqmvano. Oblongis gracilibusque cruribushomo.
y plana y s' agafa ab ella
,
'1 mateix que ab las po-
CMARA. f. La pessa ahont lo rey dna au-
tas en lo cap t una espcie de cresta y dos ober-
; dincia, y ahont sols tenen entrada 'Is gentils ho-
turetas que li serveixen de nas; no t orellas. Los mes, ajudas de cmara y embaixadors. Cmara.
antichs deyan que's mantenia del ayre; per al- Interior regise doms aula. ||
Nom com als con-
guns arnian havrlos trobat vrias moscas en lo cells compostos de president y diputat sens nme-
COS. Sn moviment es pausat y grave. Pren dife- ro fixo. Cmara. Concilium, collegium, ii. En la ||

rents colors y 'Is muda fcilment. Camaleon. Cha- anatomia part cncava del crneo que v parar
maleon, is. |1
aslr. Una de las dotze constellacions al exterior de la orella. Cmara. Camera, se.

australs observadas pels moderns. Camaleon. Cha- CAMARA ALTA. En Inglatcrra '1 concell tribunal
mseleon, is. ||
Planta medicinal, anglica. [|
Al- superior compost dels senyors, qual nmero es
tra planta semblant, de arrel morena. Camaleon. al arbitri del rey. Cmara alta. Primorura magna-
Chamaleon niger. tura exedra, conclave, collegium.
CAM CATAL. CAM 279
cMARA APOSTLICA. La en que's traclan los nego- Camartsta. Reginse cubiculo foemina, cubicularia
cis pertanyenls la tesoreria dominis de la Igl- omatrix.
sia. Cmara oposilica. Camera apostlica, poiili- CAMARISTA MAJOR. La de ms autoritat entre las
ficiaium lulionum cria. que serveixen la reina. Ha de sr una grandesa
CMARA BAIXA. La que est composta dels dipu- de Espanya y entre altras preheminncias t la de

I tats de las provncias, vilas y pobles. Cmara baja


de los comunes.
lium, conventus.
Populariuni collegium, conci-
manar totas las que serveixen en palcio. Cama-
rera mayor. Primria foemina reginai cubiculo
pra) osita.
cAmara imperial. Aquella eii que's judican los GAMARLENCH. m. En la casa real de Arag
negocis dels prnceps del imperi. Cdmara impe- equivalia camarer de Castilla. Camarlengo. Regii
rial. Imperiale tribunal. cubiculi proefeclus. ||
cardenal.
CMARA OBSCURA. Temie de maquinaria y de p- CAMAROJA. f.
II
MORELLA roquera. | XICOYRA.
tica. 'S reduheix comunment una caixa de fusta, GAMAROT. m. En las embarcacions divisi pe-
en que hi ha un can ab sn vidre lenticular; de tita pera posar lo llit. Cumarole. Cubiculum, i.

manera que s' acoste, y s'aparle pera buscar lo fo- CAMATIM. m. Barra de la arada. Timon.
co; rebut aix '1 raig de la llum, que va parar Temo, nis.

un mirall elevat al ngul de f} graus sobre '1 pla GAMATORT. m. Sancalls en dins. Esevado,
horisontal de la caixa : de aqu ressaltan los raigs, palieslevado. Varus, falcipedius, loripes, edis. |
formant ngul de reflexi igual al de incidncia Sancalls en fora. Zambo, palizambo, zancajoso,

I un vidre desllustrat que est sobre '1 mirall, for-


mant ab ell lo mateix ngul que'l pla inferior; y
en aquest vidre desllustrat, que no du rbrer al-
zancajiento. Pansus, valgus.

tas
GAMAURA.
que tapa
f.

las orellas.
Espcie de montera ab dos pun-
Papalina, becoquin, galo-
tra llum que la que entra per dit can, 's pinta cha. Pileus ansatus.
r objecte ab tots sos colors y proporcions. Camara GAMBI. m. Permuta. Cambio, Irueque, permuta.
obscura. Conclave solaribus radiis, nisi per angus- Permutatio, nis, mutuum,
Aument disminu- i.
||

tumforamenundequaqueimpervium. ||
pl.cAMBRAS. nuci del valor que 's dna la moneda al temps
cAMARA-ciBA. Certa planta del Brasil. Cmara- de pagar en las provncias ahont se destina. Cam-
cuba. Can)ara-cuba. bio. Foeneraria pecunia, permutatio. ||
L' inters

CAMARADA, m. Company, amich. Camarada. ganncia pera pagar las lletras. Cambio. Fonera-
Amicus, i, sodalis, is, socius, ii, commilito, nis, ria pecunia, permutatio. ||
L' acte de pndrer di-
contubernalis, is. ners, obligantse per cert premi inters abonar-
CAMARA-TINGA. f. Herba, lliga bosch del lo en la part que s' ajusta. Cambio. Pretii causa
Brasil, (iamara-iinga. Camaratinga, x. pecunia permutatio. ||
Tornas de lo que sobra en
GAMARER. m. Dignitat empleo ; y axi s' una barata. Premio. Ultra sorteni mercs. Lo dels ||

diu Canonge camarer. Camarero. Camerarius, ii.


: presoners, cange. ||
Lo de paper moneda en diners,
H
Criat de distinci que serveix mana tol lo per- y al revs. Agio, agiotaje. Permutatio, nis. |1
Mu-
tanyent la cambra. Camarero. Cubicularius, ii. dansa, alteraci, varietat, Cambiamienlo, mudanza.
CAMARER DEL REY. Eu la casa ical de Castilla se Mutatio, nis, varietas, atis. ||
Entre gitanos aman-
anomenava aix '1 principal de cmara del rey,
la cebamest. Ij
Cert humor contingut en las vonaspe-
fins que s' introduh 1' estil y noms de la casa de titas dels animals. Cambio. Quidain humor. Lo

I
||

Borgonya, que prengu '1 nom de sumiiler de lloch casa ahont se fn los cambis. Cambio. F-
corps. Camarero mayor. Regi cubiculo pricfectus, rum, i.

regius cubicularius. ||
cambrer. cAMBi MINUT. La pemiuta barata de unas mo-
CAMARERA. f. camarista. ||
cambrera. nedas ab altras pagant cert inters. Cambio minulo.
CAMARERA. f. Cert tribut que 's pagava en Pecunia) seu monetarum permutatio pacto foenore.
temps del rey D. Pere la cmara real y consis- ;
LAS PRiMERAS DE cAMBi, loc. mct. Al coiucnsar
tia en 40 marevedissos per miller dels que '1 rey algun negoci. las primeras de cambio. Pen in-
pagava sos criats. Camareria. Pensi nis. L' em- ||
cepta re, prima facie.
pleo de camarer. Camareria. Cubicularum
ofici CAMBi SECH. Lo ucgoci que 's f donant diner
minislerium. cambi ab lletra fingida ocultant lo guany inters
CAMARIL. m. Pessa detrs del altar de algu- que resulta qui dna '1 diner. Cambio seco. Fa-
na imatge, ahont se guardan las alhajas y vestits. Uaci syngrapha pecuniae permutatio.
Camarin. Sanclius armarium, reconditior cella. DAR LO CAMBi. fr. Fr burla. Ilacer burla, burlar-
CAMARILLA, f. En los estudis de gramtica se de alguna cosa. Alicui, aliquem, in aliquem, in
la pessa ahont se donavan surras. Camarilla. Se- aliquo illudere; aliquem ludificare, illusione deci-
crettus cubiculum. pere.
CAMARISTA. m. Ministre del consell de la DONAR CAMBI. fr. CAMBIAR.
cmara. Camarista. Supremi consilii senator. ||
f. EN CAMBI. m. adv. En cambio, en recompensa.
Dama que serveix la rcyna, princesas 6 infantas. Operae pretio, inercede.
,

280 CAM DICCIONARI CAM


pNDRER LO CAMBi. fr. Dcxarse enganyar sens CAMBRETA. f. d. Camarilla, camarita. Cubi-
adonrsen. Dejarse enganar, dejarse embaucar, de- culum, i.

jarse emhair. Se irreliri alicujus fallaciis; per im- CAMBROTA. f. Lloch quarto inferior y de
prudenliani in adversarii laqueos incidere. mals endressos de la casa. Chiiibitil. Despicabilis
TOR.NAR LO CAMBi. fr. Hiet. Tractar alg com ell domus pars.
ha tractat. / agar con la misma moneda. Par pari GAMBUIX. m. combuix.
referre. GAMEDRS. m. Planta que 's cria en llochs as-
CAMBIABLE. adj. Lo que 's pt cambiar. Cam- pres y pedregosos; y semblants
fa las fullas petitas

hiable. l'ernuiiabilis, couimutabilis. las del roure; la bermellenca y aniarganta.


flor

CAMBIADS, sa. adj. mudable, variable. Camedris, camedrio. Teucrion chamaidrys.


CAMBIADOR. ni. Quicambia. Camhiador,cam- CAMEJAR. V. n. 3Iurer las camas. rernear.
hiante. Pernnitalor, is. ant. corredor de cambi. ||
Crura violenler jactare, crebr movere. ||
Caminar
II
CAMBISTA. de pressa. Pernear. Feslino, as.

CAMBIADURIA. ant. f. corredoria. CAMELL, m. Quadrpedo del cos mlt llarch


CAMBIAMENT. m. ant. CAMBi 1. II
La acci de ab un jep en aguanta mlt pes y passa
lo llom ;

cambiar. Camhio. Mutuum, i, pernmtatio, nis. mlts dias sens burer. Camello. Camellus, i.
CAMBIAR. V. a. Baratar, permutar. Camhiar. CAMELLA. f. La femella del camell. Camlia.
Commuto, permuto, as. Variar, alterar. Cambiar. ||
Camellus fcemina.
Muto, as. Donar pndrer diner cambi. Cam-
II
CAMELLER. m. Qui mena y cuyda dels ca-
biar. Pecuniam questui dare, accipere; coUybo pe- mells. Camellero. Cainellarius, ii.

cuniam accipere. 3Iudar una cosa de una part


||
GAMELLET. m. d. Camellejo. Camellus parvus.
altra.Mudar, trasladar, trasmutar. Transfero, ers, GAMEPITIS. m. Planta de la altura de mitj
transmuto, as. naut. Girar las velas de modo que
||
peu, naix naturalment sens cultiu en vrias parts
las hi pegue '1 vent. Cambiar. Dare vela ventis. de Espan\a; t las fullas divididas en tres polla-
GAMBIAT, DA. p. p. Cambiado. Pernnitatus. gons, las flois petitas y grogas; es resinosa y des-
GAMBIERA. ant. cambi. f. pedeix un olor semblant al del pi. Pinillo. Teu-
CAMBISTA. m. Qui pren diners en un lloch y criuin chama^pitys.
'Is dna en altre girant lletra per cert premi in- GAMERLENGH. m. camarlech.
ters. Cambista. Mensarius, nummularius, ii. GAMETA. d. f. Piernecita. Parva tibia. ||
La
CAMBRA, f. Sala. Aposenlo, cdmara. Cubicu- pessa corva de la arada desde '1 dental fins al tim.
lum, i, diieta, x. graner. La sala de popa en
|| ||
Galipago, cama. Bura, , buris, is.

las embarcacions. Cmara. Cubiculum, i, diaeta, CAMETAS Y A FUGIR. loc. ter. Per denotar prompti-
ae. L' excrement de la persona. Cmara. Yentris
II
tut Uestesa en sortejar lo perill. Tomar las de Vi-
purgamenta. ant. menjador. 2. fato,
|| |1 lladiego. Fugam capere.
estar en la cambra, fr. ter. estar en capella. CMFORA, CNFORA. f.

TRABALLAR EN CAMBRA, fr. Traballar privadament. CAMFORAR. V. a. CANFORAR.


Trabajar privadamente. Privatim agere. GAMFORAT, DA. p. p. CANFORAT.
GAMBRAS. f. pi. Fluix de ventre. Despeno, cr CAM. m. La terra batuda trepitjada pera
maras, diarrea. Profluvies, ei, ventris fluxus. transitar de un paratge altre. Camino. Via, veha
CAMBRAS DE SANcn.Fluix deventie, en que 's trau aj; iter, ineris, trames, itis, actus, us. Lo viatge ||

sanch. /)ts('nerias.Dyssenteria,a,sanguinatio, nis. de una part altra. Camino. Via, a;, iter, ineris,
QUI T CAMBRAS. Camariento. Foriolus, i, ventris trames, itis. Cada un dels viatges que fa 'i qui
|1

profluvium patiens. va cercar alguna cosa, com: fr un cam de ay-


TENIR CAMBRAS. fr. fam. Irse de vareta. Ventris gua. Viaje, camino. Iter, ineris. 1|
Medi recurs.
fluxu laborar. Camino, medio, recurso. Via, ae, ratio, nis. |1
Car-
CAMBRAHINA. y f. reter. Camino carretera , de ruedas. Currucaria
GAMBRAY. m. Tela mlt fina que pren lo nom communis via. |1
mil. Cubert. Camino cubierto.

de la ciutat ahont se fabrica. Cambray. Cameracen- Operta, loricata via. ||


De ferradura morraler.
sis byssus. ||
Lo que li sembla pertany. Cambra- Camino de herradura. Semita, . I
Ral, real.
yado. Cameracensi bysso similis. Carretera, camino rea. Regia ,
publica, militaris
CAMBRAY. m. Tela semblant al cambray, communis via. ||
met. Lo medi ms fcil, com y
per ms basta. Cambrayon. Cameracensis bjssus segur pera la consecuci de algun fi. ||
Camino,
crassior. real, carretera, trillado. Tuta via.
CAMBRER, m. ant. camarer. ||
En los hospitals cam de sant JAUME. VIA LACTEA.
lo qui cuyda de la cambra. Camarero, cabo de sala. CAM DRET. m. adv. Directament. Camino dere-
Cubiculi in valetudinariis praifectus. cho. Directe.
CAMBRERA, f. La criada de distinci de la CAM FERRAT, lu. Cam de ferradura. Camino de
casa de senyors. Poncella, camarera. Cubicularia herradura. Semita, ae.

ornatrix. CAM GENERAL. La Carretera real del sigles mit-


CAM CATAL CAM in
jans. Camino general real. Regia, publica, mili- QUANT ANIRS DE CAM NO VIATJES SENS PA NI VI*
taris, conimunis via. ref. Denota quant conv pera tots cassos la prevn"

ANAR CADA QUAL PER SN CAM. ff. Sp (IU (lels ci preparaci dels medis oportuns. Quien no
que discordan en las opinions. Ir cada cnal por su trae soga de sed se ahoga. Necessria seduhis cura,
mino. [n varias abire senienlias. ne inopiae damna feres.
^ANAR DE CAM. fr. Eslar de pas en un lloch per QUI CAMINA MAL CAM, NO FA BON PES A LA

I
FI. icf.

ribar allre. Ir de viaje. Iter facere. QUAL LA VIDA, TAL LA MORT.


ANAR FORA DE CAM. fi', nu't. Obrar sens ratodo. QUI SEMBRA EN CAM RAL PERT LO GRA Y PERT LO JOR-
// fuera de camino. Temer, inconsult agere. ||
NAL, ref. Denota (ju traballan en va 'Is que no's va-
Prosseguir ab error, /r fuera de camino. A recta len dels medis proporcionats al fi. Quien siembra en
sia aberrare, delectere. el camino, cansa los bueyes y pierde el trigo. In me-
. ANAR PEL CAM REAL. fr. uiel. Seguir la cor- diam quicumque viam sua semina jactat.
nt acostumarse alguna cosa. Ir por con el Hinc lassare boves, perdere farra juval.
li*'
horrillo. Trita vi pergere. met. Fatilar la con- TALLAR TAPAR LOS CAMINS, fr. Embarassarlos, fer-
|j

secuci de alguna cosa. /r por cl camino real. Via los intransitables. Cegar los condactos, pasos, vere-
luta pergere. das, caminos. Viam obstruere.
COSA DEL CAM. Vial. Vialis. TENIR NO TENIR UNA COSA CAM. ir. luet. Sr UO
CAM. ni. adv. .\1 mateix temps. De camino. alguna cosa fundada. Llevar no llevar camino-

IDE (iler.

DESFER LO CAM. (r. Tomar atrs pel mateix


Rem fundamenlo
TORNAR A ALG A CAM.
niti vel non.
fr. met. Fr entndrer la
mi. Dsundar. Viam repetere. rah alg. demostrantli 1'
error dictamen equi-
DIVISI DE TRES CAMINS. Lo llocb ahont se divi- vocat en qiie estava. Meier en entrar por camino
deixen. Trivio. rivium. ii. t algimo. Ad nieliorem frugem reducere.
EIXIR AL CAM. tV. Exir al encontre. .S';//ir al en- CAMINADA, f. Passeig llarch pera fr exercici-
cuentro. Obviain alicui ire. 1|
Parlant de lladres. Caminada, caminata. Deambulatio, nis.
Saltear. Expolio. as. |1
mel. Prevenir la idea in- CAMINADOR, m. Lo qui camina moll y ab
tenci de alg. Salir al camino. PnBvenire. velocitat. Andariego, caminador, andador. Velox,
ENSENYAR LO CAM DE LA ESCALA DE LA PORTA. wis, celer. ||
m, pi, Cord, cinta corretja cusida
fr. rurer alg de casa. Jisenar la puerla de la la part superior del justillo de las criaturas, que
cdlle. domo exp,>llere. sost alg al) la ma pera ensenyarlas caminar-
FR CAM. fr. CAMINAR. Andadores. Gestandis infantibus aptata fasciolaj.
FR SN CAM. l'r. Seguir alg '1 cam que em- II
Lo justillo al qual se cus dit cord, cinta cor-
^en. Ir su camino. Propositam viam facere. retja. Apretador. Fascia qua infantes cinguntur.
GiRARDECAM. fr. Apartarse del cam dret diriginl- ANAR SNS CAMINADORS NO NECESSITAR CAMINA-
^ un deiscostals. Trcer el camino. ellecto,is. DORS, fr. met. fam. Denota que alg t prou inds-
MS VELL qe'ls CAMINS, loc. fam. pera denotar tria pera manejarse per s mateix sens ajuda de
que una cosa es mlt antgua. Mas viejo que la sar- altre, ^^adar sin corchos. sin calabazas, comer pan
na, que el repelon que prstame nn cnarlo. Chao con corteza. Alieno auxilio non indigere.

Kiti(|Uor.
CAMINAL, m. ter. Carrer cam en los jardins
.NO HAVRHI CAM M CARRERA, fr. mel. l\0 COn- passeigs. Calle. Ordo, inis, via, ae.
T medi pera conseguir alguna cosa. Iso haberme- CAMINANT, m. Caminante. Viator, is.

0. Impossibile esse, CAMINAR. V. n. Anar de viatge de un lloch


NO TENIR ALGUNA COS\ CAM NI CaRRERA. ff. mel. NO altre. Caminar, andar. Progredior, eris.

tenir orde ni concert. .Vo lener pies ni cabeza, or- CAMINAT, DA. p. p. Caminado. Ambulatus.
den ni concierlo, ton ni son, no llevar camino. A rec- CAMINATA. CAMINADA. f.

ta via delectere, aberrare. CAMINET. m. d. Caminillo, caminilo. Via, se.


OBRIR DONAR LN CAM. fr. Fcrlo ahout no n' hi CAMS, m. anl. y
avia. Romper, abrir, procurar vn camino. Viam CAMISA, f. ALBA. II
f. Pessa de tela ab coll y
Wrnere. mel. ||
Facilitar lo medi de eixir de al- mnegas ,
que's posa immediata la pell. Ca-
guna dificultat; y aix 's diu: du obrir un cam. misa. Subucula, ai. ||
tim de la arada. ||
camisola.
Ahrir camino. Sternere viam; vilandi periculi cau- Camisa enquilranada tros de tela basta y usada,
II
,

sa nielioris forlunjp ralionem monstrare. I


met. Sr que regularment se fa de las velas allre genero
inventor de alguna cosa. Abrir camino. Rei inves- bast empapat en quitr altras substancias com-
tigandip. s(>ii s';i1ii!i{Mi(l;p principem aut auctorem bustibles, pera incendiar las embarcacions plassas
esse. enemigas, y descubrirdenil las maniobrasdel ene-
PMiKKK lA) CAM DK i.A l'uHTA. fr. Eixirsc dc al- mich. Camisa alqvitranada, embreada, defuego. In-
guna cosa. Tomar, coger la puerla. .\bire domo. cendiarium linteum.
posARSE EN CAM. fr. Empndrcr un viatge. CAMISA ROMANA. Part del vestit de cererania dels
Ponerse en camino. Viae se committere. reys de Arag. Camisa romana. Tnica.

TOMO 1. 37
282 CAM DICCIONARI CAM
DEIXAR i ALGIJ SENS CAMISA AB LA CAMISA DE LA CAMOSA Y CAMOSINA. adj. que s'aplica a
ESQUENA, fr. fam. pera explicar que alg li han la poma de olor y gust mlt sabrs y que s' usa en
pres tot lo que tenia. Dejar d uno sin camisa no la medicina. Camuesa. Rajlicum maluni. [|
pomera.
dejarle ni aun la camisa. Omnin bonis aliquera CAMP. m. Amplria de terreno dilatat que est
spoliare, exuere. fora de poblaci. Campo. ger, gri, campus, i. |

DONAR PNDRER LA DONA AB LA CAMISA DE LA ES- met. Extensi, mbit, capacitat. Campo. Spatium,
QUENA, loc. Sens dot. Dar tomar la mujer en ca- ii, campus, i. Los sembrats, arbres y dems que
||

misa. Indotatam uxorem dare, aut accipere. ell produheix. Campo. Arva sata oruin, rura, , ,

EN CAMISA, in. adv. Sens portar res ms. En pa- ium. I En las robas. fondo. Lo sili terreno que ||

ms menares. In pannis. P
ant. Lleugerament, A la ocupa un exrcit, y 'I m.ateix exrcit en disposici
lijera. Leviler, perfunctori. de pelea. Campo. S'ativa, castra, orum; acies, ei.
POSARSE FICARSE EN CAMISA DE ONZE VARAS. loC, II
En lo grabat y pintat 1' espay llis que no t fi-
s' aplica al que 's fica en assump'.os que
que no i' guras. Campo. rea, areola, a?, purus. escapa- ||

importan. Melerse en camisa de once varas. Alienis ment. adj. Lo que pertany al camp, com: terra
II

negofiis sese temer iraraiscere, implicar. CAMPA. Campesino, campestre. Agrestis, campester.
jiGARSE LA CAMISA, fr. fam. Expresa la desorde- CAMP CERCAT, DE BATALLA. Lo camp preparat pera
nada passi al joch. Jugar hasta la camisa. Sorti '1 desafio batalla singular. Palenque. Yalluin.
vel ipsam tunicam commitlere. CAMP DE BATALLA. Lo Uoch ahont combaten dos
NO TENIR MS QUE LA CAMISA DEL DEMNT. fr. met. exrcits. Campo de batalla. Martius, pralii, pugnae,

S' aplica al (jue es mlt pobre, sens tenir ofici ni campus.


patrimoni de que mantenirse. No lener uno mas CAMP DE DARRERA CASA. loC. fam. LO CUl. SulvO
el hombro. Inopia, egeslale laborar.
que la capa en honor, trascorral, tabalorio, nalgatorio, tabalario,
PRIMER ES LA CAMISA QUe'l GIP. Tcf. Explica la rabel. Anus, i, podex, icis, clunes, ium.
preferncia que du donarse als parents personas CAMP DE LLAURO. Camp de sembradura. Campo
immediatas respecte las que no ho sn. Mas cerca de labranza. ger, gri.
est la camisa de la carne que el jubon: mas cerca CAMP TAPIAT. Camp tancat ab tpia, cercat, clos.

est la camisa que el sayo: en tal ano naci, que II


Camp del torneig justa. Palenque. Yallum.
quiero mas por mi que por ti. Pallio tnica propior> A CAMP TRAVS, loc. Deixant lo cam y alraves-
genu crure, sura propius. sant lo camp. A campo travieso. Obliqu, transver-

QUEDARSE AB LA CAMISA DE LA ESQUENA, fr. met. sis viis.

Quedarse un mlt pobre. Quedar sin camisa. Ad i CAMP OBERT. m. adv. A campo abierto. Aperto
summam paupertateni devenire. campo.
vNDRERSE LA CAMISA, fr. Yndrei'seho tol. Vender AL CAMP RAS. iH. adv. A cttmpo raso. Su-
hasta la camisa. Omnes facultates vendere, abalie- diu.
nare. ASSENYALAR LO CAMP. fr. mil. MARCAR LO CAMP. ||

CAMISASSA. f. aum. Camisa llarga. Camison. Partir el campo. Locum in certamini prafigere.
Promissa tnica. ASSENTAR LO CAMP. fr. Ascntar el campo. Castre
CAMISETA, f. d. Camisilla. Parva tnica. ||
facere, ponere.
Pessa basta de cuyro, panyo tela pera tapar al- CRRER LO CAMP. fr. mil. Corrcr el campo. Incur-
guna cosa. Funda. Tegumentum, i, theca, se. sionein facere, irrumpere.
CAMIS. m. Pessa de tela ab coll y sens es- DEIXAR LO CAMP LLIBRE, fr. met. Desistir de algun
palllasque planxada 's posa sobre la camisa. Ca- empenyo en competncia de altres. Dejar el campo
misoUn. Ficta subucula. abierto, libre, desembarazado, despejado. Ab incep-
GAMISOL. m. ant. Pessa de 1' armadura ant- to desistere ; rem deserere ; locum aliis dare.

gua que tenia la mnega llarga fins la ma. Cami- DEScuBRiR LO CAMP. fr. mil. Regoueixer la situa-
sole. Armaturse veteris genus. ci del exrcit enemich. Batir el campo estrada,
GAMISOLA. f. Camisa fina que's posa sobre la descubrir campo. Campum lustrare, explorar. |1

interior, y sl estar guarnida pels punys y ober- met. Averiguar alguna cosa. Descubrir campo el

tura del pit. Camisola. Subtilior subucula, | ter. campo. Alicujus animum explorar.
ARMILLA. EIXIR AL CAMP. fr. Haccrsc al campo. In campes-
GAMISOL. m. camis. tria fugere. [j
sortir al camp.
CAMISSA. f. ant. tim de
la arada. fijmar lo camp. fr. fam. escaparse.
CAMORRA. Renyina. Zacapela, camorra,
f. LO camp frtil no descansant se torna estril.
^urribanda, chamusquina. Rixa, ae, contentio, nis. ref. Denota la necessitat del descans pera conti-
1]
impertinncia. nuar en lo traball. El campo frtil no descansando
QU TANTA CAMORRA? expr. ^QU TANTA COTILLA? trnase estril: alguna vez olvida tus tareas para
CAMORRISTA. m. Qui fcilment y per leves volver con nuevo aliento si deseas.
causas arma camorras renyinas. Camorrista. Ri- Ludus animo debet aliquando dari,
xator, is, contentiosus. Ad cogitandum melior nt redeat tibi.
CAM CATAL. CAM 283

LLEVAR LO CAMP. fp. mil. Rcculr las despallas ment de forma de campana, de la qual
fusta en
del enemich vonsut, en lo camp mateix de la bata- usan los bussos pera mantenirse ms temps dins
lla,y tamb llevar las tendas que serviren pera la aygua. Campana de buzo. Urinatoria campana.

acampar. Alzar, levantar el campo. Facere cara- so DE CAMPANAS. lu. adv. A campana herida
pum. tanida, d toque de campanas. Tintinnabularum
MANTENIR LO CAMP. fr. Mantenier campo. Locum sono.
^rtamini custodire. ASSENTAR LA CAMPANA, fr. Posar CU equilibri las
MARCAR LO CAMP. fr. mil. Senyalar lo lloch que campanas al temps de venlarlas, de manera que
ha de ocupar un exrcit campament. Marcar el queden boca amunt. Sentar la campana. Nolamore
campo. Castramelari. versus ccelum posito detinere, ponere.
QUANT NO HA PELS CAMPS
ni NO HI HA PELS ,
BNS DE CAMPANA DU LOS DNA Y 'l DIABLE 'lS
SANTS. ref. Denota que en anys estrils no's poden ESCAMPA, ref. S' aplica aquells que inverteixen
donar niMlas almoynas. Cuando no lo dan los cam- los bens de en altres fins dels que estan
la Iglsia

pos, no lo han los sanlos, no han sanlos donde destinats. Bienes de campana, dalos ios, y el dia-
no dan campos. Agrorura sterilitas aufert egenis blo los derrama. Dat bona sacra Deus, sed dissipat
opem. omnia doemon.
Ql EDAR LO CAMP PER ALG QUEDAR AMO DEL ,
COP DE CAMPANA. 'L toch repetit de las campanas.
CAMP. fr. met. fam. Vncer altre en la disputa Campaneo. Xolarum pulsatio.
empenyo. Quedar el campo. Viclorem, superiorem FR CAMPANA, fr. fam. Fallar algun estudiant
evadere. la classe. Uacer corrales, novillos. Ab schola va-

QUEDAR EN LO GAMP. Qucdar alg vensut en de- car.


safio batalla. Quedar en el campo. In confliclu JOU DE CAMPANA, ter. BRAS DE CAMPANA.
occurabere. QUAL LA CAMPANA, TAL LA BATALLADA. PCf. Ense-
RECONIXER LO CAMP. fr. met. Prevenir las difi- nya sr ms mnos ruidosas las accions segons
cultats que pt tenir una cosa abans de empn- la qualitat de las personas. Cual es la campana, tal

drerla. Reconocer el campo. Speculari, rem per- es la badajada. Qualis campana est, talem sonitura
pendere. edit.

SORTIR AL CAMP. fr. Desafiar, renyir. Salir cam- REpicH DE CAMPANAS. Rcpiquc de campauas. Fre-
po al campo. Ad duellum provocar. quens nolarum pulsatio.
TENIR SEGUR ASSEGURAR LO CAMP. Garantir als TENIR CAMPANA, fr. met. Estar convaleixent, no
combatents en las batallas camp clos la llibertat fr llit. Andar estar en pi, lener hombre. Lecto
del lloch y de las personas. Asegurar el campo. valedicere.
.\cies servar. VENTAR LAS CAMPANAS. fr. ocarlas fntlas donar
CAMPAL, adj. ant. campes. |]
Aplicat bata- voltas. Voltear las campanas, llevarlas d pino.
lla. BATALLA. Arrectis, rotatisque campanis sonar.
CAMPAMENT, m. Exrcit acampat, la forma CAMPANADA, f. Batallada, '1 cop que dna
de acamparlo y '1 lloch que ocupa. Campamento, i batall la campana y '1 so que resulta. Badaja-
campo, acampamento. Castrametatio, nis, stativa da, campanada. Campanae ictus, pulsatio, sonilus.
stra.
II
met. Escndol novedat. Campanada. Insolitus
CAMPANA, f. Pessa de metall en figura de rumor, facinus, oris.

copa boca avall ab un bafall que la fa tocar so- CAMPANAR, m. La torre paratge ahont se
nar. Campana. Noia, concavum aes; cymbalum,
ae, col-locan las campanas. Campanario. Turris, is.
tintinnabulum, i. Tot lo que li sembla
|]
com lo , [j
Lo de una sola paret. Espadana. Plana, pyrami-
bgit de la xemeneya, 'Is vidres pera tapar los re- data turris. En lo torn de seda cada un dels
j]

llotges de sobremesa y flors artificials. Campana. dos fusos clavats en ell raodo de pilans ahont
Campana, sa. Planta de Espanya de fullas ovala-
\\
s' assegura
'1 fus de ferro. Frailecico, canecillo.
das, de un peu de llarch las inferiors, y ras peti- Gemini cilindri.
tas las superiors, grossas y grogas: la sua
flois PJARSEN AL CAPDEMUNT DEL CAMPANAR, fr. met.
arrel es medicinal. Ala. Helenium, ii. fam. La [|
Enfadarse mlt. Subirse d las bovedillas. Yehemen-
falta culpable que fan los estudiants en no assistir ter irasci.
la classe, ^ovillo:^, corrales. Scholse decessus. ||
CAMPANEIG. m. Lo toch repetit de campa-
Planta. Ipomea maravilla. Ipomea purpurea. ||
nas. Campaneo. Frequens nolarum pulsatio.
Planta. Petunia. Petunia nyctagini flora. CAMPANEJAR. v. n. Tocar ab freqncia las
CAMPANA DE COMUNITAT. La que seiveix en las campanas. Campanear. Campanas frequenter pul-
corporacions religiosas pera convocar alguns ac- sare. Tocar ab freqncia las campanefas cam-
||

tes. Segundilla. Campanula, aj. panillas. Campanillear. Tintinnabulum frequenter


CAMPANA PETITA. EsquUa. Nola, X, crepitacu- pulsare.
lum, i. CAMPANER, m. Qui fa campanas, t per
CAMPANA URiNATRiA PE BU5P0. Mqulna comun- ofici tocarlas. Canpanero, Campanarius, , cara-
284 GAM BlGGIOAAlll CAiN
panaiura arlifex; cymbalistes, ai. (|
campanilla CAMPARSELA. tr. mct. Sf felfs afortunat. Cam-
herba. ant. terratinent.
|| [|
Lo qui tenint camps par con su estrella. Fortuno uti secunda.
en un poble habita en altre. adj. Lo que ve del
||
CAMPAROL. adj. Lo (jue pertany al camp, y
camp. Campes7w, campestre. Campestris. la persona que est sempre en ell. Campesino,
GAMPANERIA. f. Lo conjunt y so de ml- campestre. Campensis, campestris. agrestis, is.
H

las carapanas. Campaneo. Nolarum raultitudo soni- fam. Qui es del camp de Tarragona. ?iatural del
tusque. campo de Tarragona. A Tarraconensi provinci
CAMPANETA, f. d. Campana petita. Campa- oriundus.
nilla, campanita. Tintinnabulum, i. |1
Apagador de CAMPAT, DA. p. p. Salvad, escapado. Eva-
llumeneras. Campanilla. Extinctoriura, ii. Mem- \\
sus.
brana del odo formada pel quint parell de nirvis, CAMPEJAR. V. n. Sobreixir entre altres
laqual est estesa y tivanta com la de un timbal. aventaljarlos en alguna habilitat, art grcia na-
Timpano. Auris, auditus tympanum. bombolla. j|
||
tural. Campar, campear, sohresalir. Antecello.prae-
GARGAMELL. cello, is, praisto, as, emineo, es. j]
mil. Estar en
ocH FORT DE LA CAMPANETA. Campanillazo. Ye- campanya. Campear. In castris agere, sub pelli-
hemens tintinnabuli sonitus. bus esse.
CAMPANIL. m. ant. campanar. CAMPEJAT, DA. p. p. Sohresalido. Praecel-
CAMPANILLA. Herba que t las l'ullas en
f. sus.
figura de llansa y las flors de campana. Enredade- CAMPE. m. L' hioe fams en las armas
ra, campanilla. Arvensis consolvolus. La flor de ||
que's distingueix en algunas gloriosas accions.
dita herba. Campanilla. ^Enula campana. d. cam- [)
Campeon. Bellica laude insignis, egregius.
paneta. pi. Las campanetas de la msica de re-
[1
CAMPESi, NA. adj. CAMPAROL.
giment. Campanillas. Tintinnabula, orum. CAMPESTRE, Lo natural de pertanyent
adj.
AB TOTAS LAS CAMPANILLAS. m. adv. Ab lots loS als camps. Campesino. Bacceus. adj. camparol. [1

requisits y adornos. Con lodas las campanillas. CAMPET. m. de Campillo, Agellus, i.


Nimis compte. CAMPETXO. m. Arbre (jue creix espontnea-
TENIR MLTAS CAMPANILLAS. fp. Eslar alguna per- ment en Mjich, de gust un poch dols, desprs
sona mlt condecorada. Tener muchas campanillas. amarch y astringent, y de un olor agradable: ex-
Numeiis omnibus decoratum esse. teriorment es de un color bermell fosch, y cont
CAMPANT, DA. adj. Retumbant, remuntat. una matria que serveix pera diferents tints. Cam-
Hinchado, campanudo. Ampullosus, ampullaceus. peche.HEinatoxylum campechianura. | Fusta se-
11
inet. S' aplicay paraulas retumbants.
al estil parada de dit arbre. Campeche. Lignum campe-
Campanudo. Tumidum, inflalum dicendi genus. chianura.
FERLA CAMPANUDA. fr. Comtrer algun error cul- CAMPINYA. f. Planura gran de terra de llau-
pable per totas sas circunslancias. Hacerla cerra- ro. Campiiia. Campus, i, a3quora campi.
da. Tota via errar. CAMPI Y CAMPION. m. campe.
CAMPANYA, f. La planura del camp. Campa- CAMPO, A. adj. Llibre, franch. Franco, Li-
na, Apertus, patens campus; palentia camporuin ber.
aequora. [|
Lo temps de un any que la tropa est CAMPSOR. m. ant. cambista.
fora dels quartels contra sos enemichs. Campana. CAMUSA. Animal, espcie de cabra monts.
f.

Stativorum tempus, quo sub pellibus copiseagunt, Gamuza. Ibex, icis. La pell de dit animal que
|1

in castris sunt. adobada serveix pera mollas cosas, Camuza, gamu-


ANAR k CAMPANYA, fr. uiel. Anar la guerra. Sa- za. Ibicis subacta pellis.
lir campana. Ad bellum gerendum proficisci. CAMUSET. m. d. Gamuza. Parvus.
BATRER CRRER LA CAMPANYA, fp. mil. Rcgoni- CAMVI. m. CAMBi.
xerla pera saber V estat del enemich. Crrer la CAN. adv. ant. quant. fam. Casa en; si s'
H
campana. Campum explorar. anomena pelcognom del amo, com ; can Joan,
ESTAR EN CAMPANYA, fr. mil. Trobarse fora dels CAN Pere. Casa. Domus, i.
quartels pera obrar contra 1' enemich. Estar CANA. f. Mida que
s' usa en Catalunya y al-

hallarse en campana, in aciem descendere. de dos varas poca diferncia y va-


tres parts: es
CAMPAR, v. n. Tenir de que vurer. Vivir. ria algun tant en alguns passos. Cana. Mensura
YittB necessariis frui. 1|
Prucurar la manutenci, duas circiter ulnas continens. 1|
Llist bast de
Buscar Victum, vitse necessria quaerere.
la vida. un dos pams de llarch pera jugar blit. Marro.
11
mil. Assentar un camp en acci de guerra. Fustis, is. Planta que f las flors grogas y forman
II

Acampar, campar. Castra locare, ponere, castra- una espcie de serrellet. Yerha cana, buen varon.
metor aris.
, Surtir de algun risch perill,
\\ Senecio, nis.
com: CAMPAR de la pres, de alguna malaltia etc. MEDIR AB LA SEVA CANA ALS ALTRES, f. AB LO SU
Escapar, paner S6 en salvo. Evado, efi"ugio, is, ela- MAL VL CONIXER LO DELS ALTRES.
bo V eris. ^ija QUANT NE VAL LA CANA,. fi*. Biet. Estat CS-
CAN CATAL. CAN 285
Carmenlat. Llevar el escarmiento: llevarlo en la ca- CANALAT, DA. adj. Lo que f canal. Acanalor

leza. Periculum fecisse, suo periculo cautum esse. do. Canaliculi formam referens.

SET cv.NAs FONDO SOTA TKRin. loc. inet, pera CANALERA. f. CANAL.

signicar que alguna cosa esta nill amagada. CANALETA.f, d. Canalejn, ffltrt/ff. Canalicu-

Siete estados debajo de iierra. In inia teiraruni; in- la, T. II


ar<|. Motllura cncava en lo cande una co-
fra uiortuos. lumna. /i.sr. Columnarum canaliculus; strix,igis.

CANABERA. f. canavera. CANALLA, f. Gent despreciable. Canalla, l'o-

CANAGI. f. La acci de canar las robas. Va- puli fax, vilis plebs, abjeclissim* conditionis lio-

ope mensuratio. De las terras. mines. Losnoys petits. Chiquillos. Puelli, ornm.
reo, varajr. Ulnc \\
|1

Apeo Agroruni terminus, dimensi, limes. CANALLADA. picardia. f.

CANAD, f. Vaso para mezclar agua con vino. CANALLETA CANALLOTA GANALLUS-
Mistarius, ii. SA. f. Los noys petits. Chiquililloa. Pueruli, orum.
CANADELL, m, ter. y CANAL m. canaleta.
GANADELLA. f. Cetrill del vinagre, oli etc. CANALOBRE. m. ant. caramell. H
candale-
yinagrera. Acetabulum, i. oxys idis, acelarium RO. 2.
vasculum. ||
pi. AmpoUetas de or, plata, vidre 6 CNAM. m. cnem.
altre metall pera servir lo vi y aygua quant se GANAMAR. m. canemar.
diu missa. Vinagreras. Ampulla, b, a(iuarius, vi- CANAM8. m. Borrs, tela(|ue'sf de la esto-

ranus urceolus; urceoli, orura. pa del cnem. Cannmazn. Cannabina tela. |1


aum.
GANADELLASSA. f. aum. BoteUon. Magnus Canamazo. Magna cannabis.
urceolus. GANAMENT. m. ant. canaci.
CANADELLETA. f. d, BoieUila Bolellila. Ur- CANANA. f. Cartutxera gran de cuyro ab sas

ceolus, i. divisions que cenyeix la cintura. Canana, caceri-


CANADOR. m. Medidor de terras. Apeador, na. Bursa. .
agrimensor. Agrarius (limensor decempedator oris. , , CANANEO, A. adj. Cosa de la t-rradeCanaan.
CANAL. f. Cavitat prolongada descuberta com Cananro. Canacus cana nitis, is.
una teula etc. per ahont se conduheix la aygua CANAP, m. Espcie de sof. Canap. Bisse-
altre licor: se f de terra, pedra, fusta, plom, etc. llicum, ii.

Serveix pera regadiu, navegaci, desgus y altres CANAR. V. a. Amidar robas ab la cana, vn-
fins.Avuy s' usa en genero mascul parlant dels drerlas canas. Varear. Ulna metiri. ||
Medir, fi-

canals grans, com lo canal de Urgell, lo de xMa- tar las terras, heretats edificis, senyalant sos l-
drity altres. Canal. Canalis, is. La llarga, y re- |1 mits y fitas. Apear. Agros, prsedia lustrare, dime-
gularment de llauna, que posada sota de las ca- tire, timites eis statuere.
nals de la teulada reb sas ayguas y las llansa CANARI, A. adj. Lo qui es natural de las islas

lluny de las parets en los carrers patis. Canalon. Canrias. Canario. Canariensis, canarius. ||
m. Au-
Tubus, i.
II
La de las teuladas y aygua que cau cell del mateix tamanyo que '1 passareu, comun-
per ellas. Canal, canalera. CoUitia, a;. arq. En \\ ment de color groch de palla y clar, de cant
los molins la de la bassa per ahont se precipi- fort y armonis. Es nalural de Canrias, de dife-
ta la aygua al rodet. Saetin. Incile, is, angustus rents colors, y 's cria en gbias. Canario. Chioris,
mola; canalis. f^a cavitat que's forma entre las idis, canariensis passer. Espcie de embaicaci

i
|| ||

ancas del caball quant est mlt gras. Canal. Ca- petita. Canario. Ratis, is, navigium, ii.
I
inlerj. de
vilas, atis. En la cama I' os desde '1 genoll ns
|1
estranyesa. Sopla, canario, fuego. Papa;.
al peu, y en lo bras desde'l colze fins la munye. CANRIA, f. La femella del canari aucell. Ca-
ca. Canilla. Tioia, x, radius, ii. |j
Paratge estret nria. Chloridis fajmina. pi. Islas en 1' Occano
||

del mar, per ahont passa la corrent fins trobar Atlntich. Canrias. Forunatsc insulie.
major amplria y ms profunditat pera navegdr, CANAS. f. pi. Lo cabell que de negre roig
com lo CANAL de la Manxa, lo de Uahama etc. Ca-
; castany se torna blanch. Canas. Can i, orum, capi-
nal. Fretum, i. Lo rech pera conduir la aygua del
\\ tis nives. canities, ei.
riu ahont se vl, Canal, brazal, y caz p.Ar. Incile, CANASTRA. f. Paner gran format de vimechs
canalis, is. | ant. solch. 1|
En los rius lo que's f llistons petits y entreteixits. Es comunment de
pera que entre pesca, y puga cullirse ab facili-
la figura prolongada, y serveix pera transportar fruy-
tat y abundncia. Canal. Canaliculus, i. Lo de |1
tas y altras cosas. N' hi ha de varis tamanys y fi-

la respiraci la obertura per ahont surt 1' ayre. guras. Banasta, canasta, canasto. Spoita. x, fis-

Respiradero. Respiramentum, i. cus, cophinus, i.


H
ter. pi. bgiens.
ANAR LAS CANALS. Curer per ellas la a\gua per LMPLin la CANASTRA. fr. Embanaslar. In canis-
haver plogut ab abundncia. Crrer las canales. trum condere, immittere, inferre.
Imbrices pluvia defluere. PORTAR CANASTRAs. fr. Fr mauto, anarclochpius
GANALASSA. f. aum. CanaloH. Amplus cana- los aucells. Enmantarsr los pujars, estar enman"
lis. tados manlados. Mcerore affici.
286 CAN DICCIONARI CAN
CANASTRER. m. CISTELLER. CANCERS, A. Lo que est tocat del cn-
adj.
CANASTRETA. d Canastra f. . petita. Cunasli- cer participa de sa naturalesa. Canceroso. Can-
lla. Canistellum, i. ceraticus.
CANASTR. m. Lo bras del peu de la creu, CANCILLER. m. canceller. ||
Antguament lo
que en sos extrems assegura 'Is cordills cade- secretari del rey que guardava '1 sello real. Canci-
nelas de ahont penjan los plats de las balansas; y ller. Cancellarius, ii.

en la romana la barra per ahont corre '1 pil. As- CANCILLER DE LA PRiTAT. Qui tenia antguament
til. Scapus, i.
II
Cada meytat de dit bras. Brazo. lo sello secret del rey, y sellava las cartas. Canci-
Brachium, ii. llcr del sello de la puridad. Cancellarius secretis
CANAT, DA. p. p. Vareado. Ulnis mensus. regis.
GANA VERA. f. Planta medicinal mlt conegu- CANCILLER DE LAS xDiAS. Qui t su crrcch
da. MALV. pera sellar las cartas y provisions
los sellos reals

CANCANETA. f. esqie.neta. del rey pertanyents las Indias. Canciller de las


CANCELL, m. Armament de fusta ab que s' Indias. Indiae cancellarius.
impedeix la entrada del ayre y '1 registre en las CANCILLER MAJOR. Qui guarda '1 sello real y sella
iglsias y salas. N' hi ha de vrias figuras; en las f sellar los despaigs reals. Canciller mayor.
iglsias comunment sn cuberfs: la lnea del de- Cancellarius, ii.

vant es la major; las dos dels costats s'uneixen CANCILLER MAJOR DE CASTILLA. Tlol honorfich
la paret en que est la porta. En las salas, en- del arquebisbe de Toledo. Canciller mayor de Cas-
tradas, etc. n' hi ha de una sola lnea, y 's mante- tilla. Supremus Castella? cancellarius.
nen sens unirse las parets: se posan ordinria- CANCILLERIA. f. cancelleria.
ment de la part de dins de las iglsias y salas. CANDALISSA. nut. Aparell ab corona que
Concel. Cancellus, i, cancelli, orum. [|
Lo que es penja de cada un dels dos pals majors y serveix
de vidres pera fr divisi de una sala. Camoii. \i- pera ficar y trurer las embarcacions menors del
treum cancellum. servey del buch y altres pesos de consideraci.
CANCELLACI. f. La acci y efecte de cance- Covdaliza. Machina levandis ponderibus in navi.
llar. Cancelacion, cancelada, canccladura, testadu- CANDALOBRE. m. ant. candelero.
ra. Inductio, obliteratio, cancellatio, nis. CANDEAL. adj. candi al.
CANCELLAR. V. a. Anul-lar un instrunient CANDELA, Pessa rodona de cera,
f. seu al-
pblich, borrantlo inutilisant lo sello. Cancelar. tra matria en forma de vara, ab un bl pera fr
Cancello, as, deleo, es, circumduco, is. \\
met. Bor- llum. Vela, candela. Lucerna , candela, ae. ||
Lo
rar de la memria. Cancelar. Oblitlero, as. moch que per dcscuyt penja del nas sens netejar-
CANCELLAT, DA. p. p. Cancelado. Cancella- lo. Macarr. Pendens mucus. \\
Lo floquet espi-
tus. gueta que fan en lloch de lor alguns arbres, com
CANCELLER, m. Lo qui en las universitats t lo pi, alba, castanyer, etc. Candelilla, espiguilla.
la autoritat pontifcia y regia pera conferir los Julus, i.
II
arq. Lo puntal llarch y dret que junt ab
graus. Cancelario. Cancellarius, ii. ||
Nora que 's altres serveix pera sostenir los entoldats. Espdrra-
donava al mestrescola en algunas iglsias. Cance- go. Longurium, ii, oblongus fustis.

ller. Cancellarius, ii. candela de seu. Vela de seho. Sebacea, sebaria


CANCELLERAT. m. y candela.
CANCELLERIA, f. Tribunal superior de just- ACABARSE LA CANDELA, fr. luct. usada en los en-
cia, ahont dems dels plets que en ell s' intro- cants pera denotar que s' acaba '1 temps de dir
duian, se coneixia per apel-laci de totas lascau- ms; se medeix per la duraci de una candela en-
sas dels jutges de las provncias que estvan dins cesa. Acabarse la candela candelilla. Finem ins-

de sn territori, y privativament de las de noblesa tar; in exitu esse. ||


fam. Se diu del malalt que

y propietats de patrimonis vinclats. De las suas est prxim morir. Acaharse la candela. Animara
executrias no hi havia apel-laci,ysols s'admetia agere, in agone esse; extremum spiritum ducere.
recurs per agra vi injustcia notria, y la splica lo COM UNA CANDELA CAP PER AVALL. loC. fam. DSS-
al rey en grau de mil cinchcentas. En Espanya parse'ls bns. Hacerse sal y agua. Bona dissipari.
n' hihavia una en Yalladolit y altra en Granada. FNDRERSE COM UNA CANDELA, fr. mct. fam. Impa-
ChanciUeria. Cancellaria ses, supremum tribunal. cientarse neguitejarse perqu no 's f alguna co-
CNCER, m. Signe, boreal del zodach ahont sa gust propi. Quemarse. Nimia sollicitudine, ar-
arriba '1 sol en lo solstici del estiu. Cncer. Carci- dent i desiderio aflici.

nus, i, cncer, cri. 1|


cranch. 2. FNDRERSE LA CANDELA, ATXA, ETC. Fndrerseab
CANCERARSE. V. r. Patir cncer en alguna excs, fent canal la cera seu. Correrse la vela, el

part del cos. Cancerarse, encancerarse. Cancro la- hacha, etc. Candelam fundi, liquefieri.
borar. CANDELABRO. m. Candelero ab tres ms
CANCERAT, DA. p. p. Cancerado. Cancero in- brochs. Candelabro. Candelabrum, i.

fectus, CANDELER, m. Qui traballa la cera 6 \ boti-


CAN CATAL. CAN 287
Mka pera vndrerla. Cerero. Cerarius, cerearius, ii. CANDELIER. m. ant, cvndeler.
Lo qui fa ven candelas de seu. Velcro. Seba- GANDELL8. m. abriulls.
cearum candelarum opifex, venditor. CANDI. adj. (jue s'aplica al sucre cristallisat.

CANDELER MAJOR. Lo qui t sii crrecli aquest Cande, piedrn. Saccharum clarificatum.
ofici en la casa real. Cerero mayor. Cereoruni pra- CANDIAL. adj. que s' aplica al blat de supe-

(Bctus. rior qualitat. Candeal, escanda , escandia. Ador,

i CANDELERA. f. Festa de la purificaci de Nos-


a Senyora, en la qual se fa professo solemne ab
candelas benehidas, y s' assisteix la missa ab
ellas. Candelaria, I'uri(icacQn. Lusti-ationis, puri-
oris.

CNDIDAMENT,
candor. Cdndidamente. Ingenu, sincer, candid.
CANDIDAT, m. Qui pretn alguna dignitat
adv. m. Senzillament , ab

ficationis Beala* Maria; Yirginis festum. ||


Herba empleo honorfich. Canddao. Candidatus, i. ant. []

medicinal de arrels perpendiculars, blanfjuinosas Sensillesa, innocncia. Candidez, candor. Sinceri-

y fibrosas; lo tronch dur, cilndrich, alt de cinch tas, atis.

sis peus y cubert com tota la planta de una borra CANDIDATURA, f. Catalogo de candidats. Can-
blanca y cendrosa mlt apretada. Serveix en me- didalura. Candidatorum catalogus.
dicina com emolient. Gordolobo, candelaria, ver- CANDIDESA, f. Senzillesa, innocncia. Candi-
baseo. Yerbascum, phlomos, i, phlomis, idis, pyg- dez. Sinceritas, atis, candor, is,

nitis, itis. 11
ant. irna. CNDIDO, A. adj. Blanch. Cndido. Candens,
CANDELERS. m. aum. Caiidelerazo. ignmn candidus. ||
met. Senzill, sens malicia. Cndido.
candelabrum. Candidus, sincerus. 1|
Ximple, poch advertit. Cn-
CANDELERET. m. d. Candelerillo. Parvum dido. Simplex, imperitus,

candelabrum. CANDIEL. m. Menjar delicat que's fa ab vi


CANDELERIA. f. Casa botiga ahont se tra- blanch, rovells de ou, sucre y altras espcies.
balla ven la cera. Cereria. Ceraria laberna. ||
Bo- Candiel. Delicatissimum obsonium.
tiga ahont se venen candelas de seu. Veleria. Se- CANDIOT, A. adj. Natural de Cndia Creta,
bacearum candelarum taberna. isla del Mediferraneo. Candiola, Crelicus, creten-
CANDELERO. m. Instrument de fusta, plata 6 sis. [|
Gerra en la qual s' hi posa vi altres licors
altra matria, lo qual se fa de vrias maneras: pera portarlos de una part altra. Candiola. Do-
consta de un peu que li serveix de basa y una com lium, ii, cadus, i.
columna que en la part superior t un can ahont CANDIR. V. a. Posar en conserva ab sucre.
se posa la candela pera que 's tinga dreta y segu- Ahnibarar. Saccharo condire.
ra. Candelero. Candelabrum, i. Lo de mlts bras- [j
CANDIRSE. V. r. desmayarse, esllanguirse. I
sos brochs. salam. H ter. caramell. 1. H Lo que Pailant de las conservas. Almibararse. Condiri.
s' aplica la paret, etc. palmatria. 2. I Lo que CANDIT, DA. p. p. Candtdo. Saccharo condi-
portan los aclits en las funcions de iglsia. Cirial lUS. II
ALLANGLIT.
Lychnuchus, candelabrum, i. ||
naut. Ferro que's CANDONGA. f. fam, Carinyo fingit per engan-

posa bordo de la embarcaci y en altras parts yar, Candonga. Dolose blanditije, adulatio, nis,
pera assegurar en ell alguna corda. Si t una ane- fabula, aj.

lla en la part superior, s' anomena candelero de CANDOR. m. CANDIDESA.


acaba sens CANEA CANEHA. f. ant. acanea.
I
ull, y si ell, candelero cego. Candelero.
Ferrum in navis latereaxum. CANFORA. f. Donzella que portava en un pa-
ESTAR EN LO CANDELERO. fr. met. ab quc s deno- neret tot lo necesari pera 'Is sacrificis del gentils,
ta que alg est col-locat en puesto, dignitat mi- Canfora. Canephora.
nisteri de gran autoritat. Poner estar en el cande- CANEJADOR. m. canador.
lero. Honore, dignitate eminere. CANEJAR. V. a. CANAR.
CANDELETA. f. d. Candelica, velilla. Parva CANEJAT, DA. adj. Lo modo com queda ar-
candela. rugada la pell del cos hum especialment la de las
AB EN CANDELETAS. m. adv. Poudera lo ben re- mans, desprs de estar bon rato en aygua. Acana-
I
'
buda desitjada que es una cosa. Coma el agua de lado, arrugada, estriado. Canaliculalus , imbrica-
mayo. Cupidissim. tus.
MLTAS CANDELETAS fAn UN CUII PASQLAL. fr. met. CANELA, f. CANYELLA. []
ant. CANDERA.
fam. Denota '1 cuydado que 's du tenir en losdes- CANELER. m. ant, candeler.
perdicis, perqu continuats acarrean gran dany; CANELLA. f. ant. AIXETA. [1
ter. canyella.
en prdrer las ganncias curtas, perqu repetidas CNEM. m. Planta annual del tamany de la or-
fan munt. Muchas candelUlas haren nn cirio pas- tiga, que's cultiva y prepara com lo lli pera fer
cual: muchas pocos hacen un mucho: grano grano y altras cosas. Sas fullas estan ta-
teixits, cordills

llega para li el ano, grano grano hincha la ga- Uadas en forma de dits: las flors sn de color de
llina el papo. Flumina collectis multiplicinlur herba; lo fruyl es rod, ms petit que'l del pebre,
aquis. Mult gutte implent flumen. cubert de una pell llisa, de un sabor agradable, y
288 CAN CATAL CAN
s'emplea pera alimentar aucells y pera altres usos. CANGRENAT, DA. p. p. Gangrenado. Gan-
Aquesta planta es cultivada y silvestre. La culti- grena aTectus.
vada es la descrita: la silvestre fa unas canyas sem- GANGRENS, A. adj. Lo que t participa de
blants las del malv, aspras y negras, sas fullas la cangrena. Gangrenoso, cangrenoso. Gangrena af-
com las del cnem cultivat. Cdnamo. Cannabis, is, fectus.
cannabum cannabus, i. Lo net de la primera
, |1
GANGUE. m. Instrument compost de dos plan-
operaci en la pinta. Canal. Pexa canabis. ||
Lo de xas que pesan hasta 200 lliuras ab que ajustician als
la segona. Chorron. Depurgala cannabis. Drap |)
malfactors en la Xida. Cangue. Instrumentum sic
ft de canera. Lienzo, cdamo. Cannabacer, cri? dictum.
cannabina tela. can, na. Lo que pertany t propietats sem-
LA LLAVOR DE CNEM. Cauamon. Cannabis semen. blants las del c. Canino. Caninus, canarius, cy-
MOCHS DE CNEM. Los despcrdicis de ell. Desper_ nicus.
dicios del cdnamo. Residuum, i, canbal, m. CARiBE.
sR COM LO CANEM DE LAS voRAs. fr. fam. Se diu CANCULA, f. Constel-laci celeste. Cancula.
de lo que no serveix pera res. Ser valer tanto eo- Cancula, b. \\
Lo temps de mlt calor, en que la

mo la carabina de Ambrosia. Ad niliilum deservire- estrella cancula naix y 's pon ab lo sol. Canicula.
CANEMAL. adj. que s' aplica la terra bona Tempus caniculare.
pera plantar cnem. Caiiamal. Ad cannabim pro- GANIGULAR. adj. S' aplica cada dia de la
ducendam apta terra. cancula. Conicular. Sirius, canicularis.
CANEMAR. m. Lloch sembrat de cnem. Ca- GANINAMENT. adv. m. Rabiosament, com lo
namar. Cannabi consitus ager. c. Caninamente. Canino dente, canina rabie.
CANET. m. Cert joch de cartas, en lo qual lo GANIQU. m. Tela prima de cot que v de la
qui las dna 's queda una carta, y reparteix las ndia. Caniqtii. Subtilis tela indica.
dems, pert quant surt igual la seva, y guanya CAN. m. Instrument vuyt, prolongat y rod
quant surten las dels altres. Sacanele. Charlarum que's f de metall altra matria,com: can de es-

ludus sic dictus. 1|


Llans en que '1 qui porta '1 joch copeta, de orga, de ullera, etc. Canon. Sipho, si-
guanya las tros primeras carfas, y aix 's diu: fr phon, onis. | La ploma dels aucells quant comen-
CANET. Ronda. In chartarum ludo primorots. sa eixir. CaTion. Primai, tenniores plumai. \\
Lo
FR CANET DE CUL. fr. met. fam. fr bancarrota, del blat y altras herbas. Caia. Culmus, calamus,
CANET DE TRENTA MIL DIMONIS. Pelca entre mlts i.
II
Lo de posar agullas de cap de cosir. Alplete-

ab confusi y desorde. Sarracina, gresca, Pugna. roycauto.^. Ar. Denliculum, spinularium, ii,
ae, conflictus, us. acicularius tubus. Lo de la canya entre nu y nu. ||

FR PETAR LO CANET. fr. fam. met. FR PETAR LA Canuto. Internodium, ii.


I
Lo de canya que's posa
CLACA. la llansadora dels teixidors. Canilla. Fusus, i.
||

CANEYLA. f. CANYELLA. Lo de plom, vidre terra pera las canonadas


CNFORA. f. Producto inmediat dels vegetals; aqeductos. Cano. Silanus, masfus, i, calix, icis.
una espcie de oli voltil concret que's troba en anat. Lo de la freixura. Garguero
11
traquiarte- ,

vrias plantas, Alcanfor, cmfora. Camphora, ae. ria, cana


pulmon. Aspera artria. Lo de la
del ||
||

Massas pans ms mnos voluminosos, rodone- xemeneya. Humero, cnon de cldmenea. Infundibu-
jats, conca vos per una part, convexos per la altra? lum, infurnibulum, i. ||
Pessa de artilleria. Los hi
perfectament blanchs, transparents, llisos, de olor ha de diferents calibres y pera varis usos, com:
fort y particular, de gust agre y seguit de una sen- CAN de btrer, de campanya, elc. Canon. Tormen-
saci de fret. Alcanfor, refinado purificado. Cam- tum bellicum.
phora, ai. FR CANONS, fr. Entre teixidors posar lo fil en
CANFORAT, DA. adj. Lo que cont cnfora. ells. Encanillar. Cannis stamen, sericura glomera-
Alcanforado. Camphoratus. re, circumvolvere.
CANGE. m. Cambi. Sols s' usa en matrias di- POSAR CANONS LOS AUCELLS. Mcanonaf, pelechar.
plomticas, parlant de poders, presoners, elc. Can. Plumo, as, plumesco, is.

ge. Captorum in bello permutatio. CANOA. Embarcaci que usan los Indis feta
f.

GANGEAR. v. a. Fr lo cange. Cangear. In be- de una sola pessa en figura de pastera. Canoa. In-
llo captos permutar. dica navis, cymba, e.
CANGEAT, DA. p. p. Cangeado. Permutatus. CANOER. m. Qui guia goberna la canoa. Ca
GANGIL. m. ant. catlfol. noero. Cymbai gubernator.
GANGRENA. Corrupci en las parts carno-
f. GANOETA. f. d. Canoeta. Cymbula, se.

sas, que las f prdrer la sensaci. Gangrena. Gan- CNON. m. Decisi establerta en algun concili
grena, ai, carnis lethifera tabes. sobre '1
dogma disciplina. Cdnon. Canon, onis,
GANGRENARSE. V. r. Apoderarse la cangre- decretum, i.
||
La part de la missa que comensa:
na de alguna part del cos. Gangrenarse. Gangrena Te igitur y acaba ab lo Pater noster, y alguns
affici, laborar. volen fins la comuni. Cdnon. Missse cnon. I Ca-
CAN CATAL CAN 289
M logo dels llibres sagrats y autntichs rebuts per
Id Iglsia catlica. Cnon. Sacrorura libi-orum c-
da escriptura. Cannko. Canonicus, authenticus.
DRET CANMCII.
||

non. II
pi. L' estudi facultat del dret cannich. CANONI8ABLE. adj. Lo que 's pt canonisar
'anones. Canonicum jus. es digne de que 'scanonise. Canonizable. Proba-
CANONADA, f. Aqeducte, coducto de canons tissima; virtutis homo, etc.
e barro altra matria pera conduhir aygua. En- GANONI9ACI. f. L' acte y efecte de canoni-
nado. Hydragogia, ss, canalis, incile, is. ||
Tir sar. Canonizacion. Apotheosis, is, in sanctorura
el can de artilleria y 1'
estrago que fa. Canonazn. numerum relatin.
Tornienti bellici jactus, eraisio, explosi. ||
Entre CANONISAR. v. a. Declarar solemnement y
abaixadors via de diferent color en lo panyo. Bar- posar lo Papa en la llista dels sants algun beato
ra. Variata, variegata tienia. ||
f. fam. pet. 6 que ha ft alguns miracles. Canonizar. Consecro,
CANONAR. V. n. posar canons. as, in sanctorum numerum adscribere. ||
CaliQcar
CANONARCA. m. Oficial dels monasteris an- de bona mala alguna cosa. Canonizar. Probo, as.
Uchs, que tocava la campana pera cridar junta. II
Aprobar y aplaudir algun ft. Canonizar. Lau-
Canonarca. Canonarca. do, as.
CANONS. m. aum. CaTwnazo. Magnum tor- CANONICAT, DA. p. p. Canonizado. Conse-
menlum bellicum. cralus.
CANONAT, DA. p. p. Encanonado. Plumatus. CANONISTA. m. Professor estudiant del dret
GANONEIG. m. L' acte y efecte de canonejar. cannicli. Canonisla. Canonistes, ae.

CaTioneo. Ejaculatio, explosi, nis. CANONJA, f. ant. Lo forn, pastim 6 fleca dels
CANONEJAR. V. a. Disparar los canons de ar- canonges. Panaderia de loscannigos. Canonicorum
tilleria. Aranonear , canonear. Bellicis tormentis paiiarium.
oppugnare, impelere. CANOP. m. Mida del drag, mida que servia
CANONEJAT, DA. p. p. Caiioneado. Bellicis alsegipcios pera conixer la magnitut de las inun-
tormentis oppugnatus. dacions delNilo. Canope, fao/)o. Canopus, i. ||
mit.
CANONER, A. adj. S' aplica las llanxas ar- Estrella que 's troba en la part en que '1 tim de
roadas ab canons. Canonero. Tormentis bellicis ins- la constel-laci de la nau dels argonaulas va en-
tructus. II
m. Qui fa canons pera teixir- Canillero. trar en la aygna. Canopo, anope. Canopus, i. En- ||

Fusorum txtoriorum opifex. tre 'Is egpcios que segons Plutarco era '1
du fals

CANONET. m. d. Canoncico, ca/IoriciV/o. Siphun- Pilot de Ossiris, y segons altres de Menelao. Cano-
culus, i.
II
Los de canya de vidre pera adornos de po. Canope, Boquir. Canopus, i.
vestit. CanulUlo. Yitreus tubus, angustior fistnla. CANOR CANORO, A. adj. Harmonis. Ca-
CANONGE, m. Lo qui obt alguna canongia. noro. Canorus. |1
S' aplica als aucells que tenen lo
'aiinigo. Canonicus, i. cant suau y harmonis. Canoro. Canorus.
CANONGE DE LA PESCATERIA. PILLO. CANORAMENT. adv. m. harmoniosament.
CANONGE REGULAR. Lo que obt canongia en Igl- CANOVA. f. ant. Panera gran. Cuvano. Cor-
ia regular, com en la de Pamplona y tamb 'Is ;
bis, is.

igiosos Premostratenses y altres que viuben baix CANQCE. f. Certa tela de cot que 's fabrica en
a regla de sant Agust. Cannigoreglar. Canonicus Xina. Canque. Sinensis gossypina tela.
egularis. CANSACI. m. Fatiga, falta de forsa per trobar-
CANONGESSA. La dona que viu en comuni-
f. se fatigat. Cansancio. Fatigatio, nis, laisitudo, inis,
tat religiosa observant alguna regla, per sens vots languor, oris.
solemnes, com en las abadas de Flandes y Ale- CANSADAMENT, adv. m. Fatigosament. Can-
manya. Canonesa, canonisa, y canniga. fam. Ca- sadamente. Molest.
nnica, a;. CANSADSSIM, A. adj. sup. Mlt cansat. Can-
CANONGET. m. d. Camnjillo. Parvus canoni- sadisimo. Valde defatigatus.
cus. II
fam. ter. ximple. CANSALADA, f. La penca del porch salada y ,

CANONGIA. f. La prebenda del canonge. Ca- s' aplica especialment al greix que 's troba junt

nonjia, cannnicato. Canonicatns, us. la part interior de la pell de dit animal. Tocino,

11 CANONICAL.
Canonical. Canonicus,
adj. Lo pertanyent al canonge. lardo. Porcina, suilla, suina caro.
CANSALADER, m. Qui ven cansalada. Tocine-
CANNICAMENT, adv. m. Conforme la dis- TO. Allontopola, ai.
posici dels sagrats cnons. Cannicamente, Ca- CANSAMENT, m. CANSACI.
nonic, legitini, CANSAR, Causar cansaci. Cansar. Fatigo
v. a.

CANONICAT. m. CANONGIA. defatigo, lasso, as. mel. importunar. Fr pr-


|| ||

CANNICH, CA. adj. Lo que est fet arre- drer la substncia de la terra per lo mlt que ha
glat segons los sagrats cnons; com: horas canni- produhit. Cansar. Delasso, defatigo, as.
GAS, lliss cannica, etc. Cannica. Canonicus. ||
S' no cansar, loc. ant. no parar.
aplica als llibres y epstolas del cnon de la sagra- CANSAR8E. V. r. Fatigarse fent alguna cosa a

TDMO 1. 38
290 CAN DICCIONARI CAN
Cansarse. Faligari, lassari. ||
Disgustarse de alguna CANT PLA GREGORii. Lo quc sols consta de sis
cosa. Cansarse. Tedere, detad<ere. veus del diapasson. Canto llana. Simplex cantus.
ESTAR CANSAT DE ALG DE ALGXA COSA. loC. Es- AL CANT DEL GALL. A mcdia noche. Media nocte.
larne mlt disgustat. Estar cansada, faslidiado, II
A punta de dia. Al canto del gallo. Ad galli can-
ahurrido. Odisse. tus, prima luce.
NO CANSARSE, NO HI HA QUE CANSARSE. fr. met. PASSAR LO CANT. fr. Se diu dels aucells quant
Denota que no 's lograr una cosa per ms medis fan las passadas de cantar. Trinar. Modulor, aris.
que s' emplean. .Vo hay que cansarse; lodo es Ira- CANTABLE, adj. Lo que pot cantarse. Canta-
hajar en vano. Lateres lavare. ble. Cantui aptatus.
QLi CANSA ALCANSA. icf. Esplica que 's du tenir CANTABRO. m. lzaro.
molla conslncia pera lograr lo que 's necessita. CNTABRO, A. adj. Lo natural pertanyent
l'ohre importuno saca mendrugo , la perfdia mata Cantbria. Cntabra. Cantabrus.
la caza. Spem importunus extorquet. CANTADA, f. Pessa de msica variada de re-

CANSAT, DA. p. p. Cansado. Faligatus. ||


adj. citats, arias, un baix y mltas veus ab acompan-
Lo que ha perdut mlt de la celeritat de sn movi- yament de instruments. Cantada, cantata. Cantile-
ment; y aix 's diu: bala cansada. Cansado. Tar- na, ai.

dus, remissus, defessus. ||


Qui respira ab dificul- CANTADETA. f. d. Cantadilla. Parva canti-
tat per haver caminat mlt depresssa causa sem- lena.
blant. Exhalado. Anhelatus, ||
Desterrat per hav CANTADOR, A. m. y f. cantor.
servit mlt, com : lletra cansada. Cansado. Obsole- CANTAL. m. pedra, cdol, mataca.
tus. II
Molest. Cansado, pesado. Molestus, impor- CANTAR, m. Copia posada en msica pera
tunus. cantarse. Cantar, y cantina pr. Cantus, us, cantio,
CANSO. f. Composici pera cantarse. Cancion. nis. II
V. a. Jugar la veu ab comps y modulaci.
Carmen, inis, canlio, nis, musa, cantilena, x. \\
Cantar. Cano, is, canto, as. ||
Compndrer
pot.
Repetici molesta. Cantinela. Grambe repetita, re- recitar alguna cosa. Cantar. Carmina pangere,
cocta. II
CHANS. f. ant. Era una clase de poesia condere, recitar, j]
En lo joch de cartas dir lo
que constava de cinch set estrofas enterament punt. Cantar. Conditiones in ludo aperire. Des- |]

iguals en nombre y metro, y s' empleava peia can- cubrir un secret. Cantar. Occulla revelar, arca-
taramors alabansas. Cancion. Canlio, onis. num aperire. nut. Dir prevenir en veu alguna
jj

TORNAR AB LA MATEIXA CANSO. fr. Repetir impor- cosa. Cantar. Elata voce quidquam animadvertere.
tunament alguna cosa. Volver la mism,a cancion: il
AVISAR, REPNDRER. ||
aut. Afavoiir ; aix 's diu:
otra al dicJio Juan de coca: no hay olla sin locino: CANTA b la fortuna alg. Cantar, soplar. Aliquid
toma su purga: dale bola. Importun ropetere. benevertere, accidere. ||
Recitar versos. Cantar.
CANSONEJAR. Anar ab cansons y bal-
V. n. Cano, is.
II
S' usa pera repndrer al orador que no
xillerias. Gastar romances, tener muchas camtmdu- muda de t. Cantar. Uno spiritu, ac sono vocem
las. Simulala proferre. ducere.
CANSONER, A. m. y f. Qui t mltas sofiste- CANTAR DELS CANTAus. Llibre canuich dels cn-
rias, escusas,camndulas, y s' val de tergiversa- tichs de Salom. Cdntico de los cnticas, cantar de
cions. Romancera. Argut, callid verbosus. | m. las cantares. Canticum canlicorum.
Llibre que cont vrias cansons y romansos. Can- CANTAR Y PEUFiDiAR. lef. contia 'Is impertinents
cionero, romancera. Carminum liber. y presumils, que moleslan repetint tot lo que no
CANSONETA. f. d. Cancioncica, canciancilla, saben fr. Cantar y parfiar. Ad fraclam canis.
cancioncita. Canticula, cantiuncula, , caiiticulum, AIX AQUEST ES ALTRE CANTAR. loC. fam. AIX SN
i.
(1
La que serveix pera fr dormir las criaturas. FIGAS DE ALTRE PANER.
Arrullo. Nenia, se, lallus, lallum, i, CANTAR DE PLA. fr. ant. Judicar. Juzgar. Puto,
CANT. m.La acci y efecte de cantar. Canto. as. II
Confessar francament. Cantar de plano. Can-
Cantus, sonus, accentus, us. | Poema curt en estil did, ingenu confiteri.
herich. Canta. Carmen, inis. Cada una de las ||
CANTAR DE REPENT. Cantar libro abierto. Ex
parts en que 's divideixen alguns pomas pichs. tempore, repent canere.
Canto. Cantus, us. ||
chant. Se precisa vegadas AQU CANTA ESTA QUI CANTA. loc. fam. Dcnota
com sinnim de canso per ;
tenia un sentit ms que hi ha documents ab que probar lo que 's diu.
lat,entrant en esta clase de poesias totas aquellas Carta canta. Testanlur litterai.
que eran prpias pera cantadas. Canto. Canticum. CANTAR, f. Peix de mlt mal gust. Cntaro.
ciNT DE ORGA FIGURAT, ms. Lo que admet en- Cantharus, manera de gerra. Canta-
i. Vaixell
||

Ire las sis veus del diapasson altras notas, com r. Amphora, se. Mesura de lquit de la capacitat
||

corxeras, seraicorxeras, etc. Canto de rgano fi- de una arroba. Cantar. Amphora, se. Vas que us
gurada. Concentus, us. Bac en lo triumfo de sia. Cantar. Cantharus, i.

CANT FREQENT Y MOLEST, fam. L' actc de cantar nut. Lo caix del fanch en la bodega del gn-
II

ab freqncia. Canticio. Cantitatio, nis. guil. Cantar. Alveus, i.


CAN CATAL. CAN 291
CANTARANO. m. Veu presa del Itali : espi'- nota que qui s' exposa raltas vegadas ix escar"
cp de calaixera armari ab nalls calaixos. Canta- mentat reb. Cantarillo que muchas veces va d la
ral, cantarann. Armariuin, ii. fuente drja el asa la frcnte: tanlas veces va el

CANTARELLA, f. So montono y desagrada- cntaro la fuente, que algunas se quiebra se deja


ble on lo cantar, parlar, llegir, etc. Tonilo, son- el asa 6 la frente. Ampiora quic siepius petit fon-
sonete, canticio. Ingrata vocis conlcntio. ||
d. tpr. tem, vald peridilatur. Fontanas quicuraque fre-
CANTERET. ||
Repetici molesta importuna de una quens petit urceus undas.
mateixa frase. Cantinela. Crambe recocta. Vel redil ille ansa vel rdit ore minor.
CANTARER. m. Pedrs bancb en la cuyna CANTERELLA. f.
y
pera posar los cnters de aygua. Zafariche, y can- CANTERET. ni. d. Cantarico, cantarillo. Can-
(arera p. Ar. Ilydriarum urnarium. Qui f cn- ||
tharullus, i.

ters. Alfnrern, ranlarero. Figulus, i. CANTERILLER. m. cantarer.


CANTAR, na. m. y f. Qui canta tolas horas CANTET.m. d. Cantilh, canlico. Catiuncula, ai.

fora de propsit. Cnntarin, cantarina. Molestus can- CANTI. m. CANTER,


tator. I
f. La dona que t per profesi cantar en lo CANTICI. m. fam. L' acte de cantar ab fre-
leatro. Cantarina. Canlatrix, icis. qt'ncia. Canticio. Cantilatio, nis. | cantich.
CANTRIDA. Mosca verinosa de color vert,
f. CNTICH. m. Composici mirica pera donar
y de qualitat acre y corrosiva, que reduhida po!- grcias Du. Cntico. Canlicum, hymnus, i. j]

vos s' aplica sobre la pell pera fr alsar bombollas. Qualsevol cant. Cntico. Occentus, us.
Cantdridas, cubillo. Canlharis, idis, cantliarida, se. CANTICn DELS CANTICUS. CANTAR DELS CANTARS.
Lo pegat de dits polvos, y la bombolla que f. CANTIL.ra. Paratge del fondo del mar, que

Cantrida. Cantbaris, idis. ||


pi. Insecte sens alas forma com un esglah vora tallada ms mnos
de ms de una polsada de llarch, negre y ab unas plom. Cantil. Syrtes, is,

rallas transversals encarnadas. oli preparat ab V CANTILENA. f. CANSO.


ell s'aplica com vegigatori las caballerias. Aha- CANTIMARONS. m. pi. Espcie de barcas ab
dejo. Meloe majalis. que pescan los negres de la costa de Coromandel.
GANTELL. m. Extremitat, cant, vora de al- Cantimarones. Navium genus.
guna cosa majorment si f escayres. Canto. Extre- CANTIMPLORA, f. Eyna de coure, estany,
mitas, atis, latus, eris. ||
V extrem de algunas co- plata llauna en figura de garrafa pera refrescar
sas que 's poden partir fcilment, com caxtell de la aygua. Cantimplora. Lagena, e. Mquina hi- j]

pa, de formatge, etc. Cantero. Extremumfrustum rei. drulica de un can encorval ab dos brassos desi-
DE CANTELL. m. adv. Db costat. De canto. Obli- guals, que posats en la aygua licor lo xucla per
qu, transvers. rah del pes del ayre sobre '1 mateix licor, y '1

CANTELLEJAR. v. n. Traballar los cantons Uansa pel bras ms llarch. Cantimplora. Tubus,
de una post taula. Cantear. Tabulae extremitates i, sipho, nis, hydraula, sa. ||
Ferro que's posa en
elaborar, dolare. la part anterior de las sellas, etc. Cantimplora.
CANTELLUT, DA. adj. Lo que t cantell. Es- Ferrum antiquum ephippii.
piinado. Angulatus, angularis. FR LA CANTIMPLORA, fr. fam. Fr lo ploric, pon-
CANTENO. m. Peix delicat que v regularment derar misria pera murer compassi. Hacer la
pntre las rocas. Se troba entre Cndia y Rodas. Es- guaya. Planctum agere; queri, plangere.
taro, hrecho. Scarus, i. CANTINA, f. Celler, subterrani, gruta ahont
I CNTER.
m. Vas de terrissa metall, estret se guarda '1 vi per la casa. Cantina. Cella, b, spe-
de boca, ample per la panxa y estret pel peu, cus, us. Espcie de taberna bodeg en los quar-
I' ab una nansa serveix regularment pera posar ay-
;
tels dels soldats.
II

Cantina. Caupona, se. (1


pi. Dos
gua. Cntaro. Amphora, bydria, ae, cantharus, i. caixons petits ab sas tapas, units ab dos corretjas
met. Lo licor que cap en un cnler. Cntaro.
11
araplas cubertas de cuyro; t sas divisions pera
Quantum licoris cantbarus capit, ter. Mesura de || portar provisions en los viatges. Cantinas. Cpsu-
de diferent capacitat. Cntaro. Amphora, a;. || la, Si.
fcjrna en que 's posan sorts per las quintas y elec-
Itvi CANTINER, A. m. y f. Qui cuyda de la canti-
cions. Se diu aix, perqu antguament se posa van na. Cantinero. Cellae vinariB praepositus; promus,
Ben un cnter. Cntaro. Urna, situla, a?. condus, i.

CANTERS. m. adv. A BOTS Y BARRALS. CANTIRET. m. d. canteret.


, EMRAR ESTAR EN CNTER. fr. Entrar en sort. CANTITAT. QUANTITAT. f.

Entrar estar en cntaro en suerte. In sortem CANT. m. L' ngul exterior de un edifici. Es-
conjici. met. Estar proposat per algun empleo,
11 quina, canton. Angulus, i, ancon, onis; angulare
prxim conseguirlo. Estar en cntaro. Muneri vic caput. II
Extrem, rac, punta de alguna cosd,
adipiscendo proximum esse. com de camp, de casa, de matals. Cofuijal. An-
TANTAS VEGADAS vA. 'l cAnTER A I.A FONT QUE 's gulus, i.

TBENCA, 6 QE AL LTIM HI DEIXA \ COU. ref. DC- CANTON* ni. ant. cant,
292 CAN DICCIONARI CAN
CANTONS DEL EXRCIT, ant. Flanchs, costat del fant. Cana. Tubus ad utres inflandos. ||
Entre can-
exrcit. Flancos del ejrcito. Exercits latera, cor- de canya partida de llarch
terers gerrers tros
nua. Uarch, que aplican pera unir la pssa que trauhen.
CANTONADA, f. aum. Esquina, esquinazo. An- Cana. Arundinis frustulum 'quo guli utuntur. ||

gulus, i, ancon, onis. Entre pescadors que serveix pera pescar, y co-
la

GIRAR LA CANT0N4DJV. fi'. Girar de cam eixint de munraent se compon de un cert nmero de ellas
un carrer y entrant en altre. Doblar la esquina. lligadas entre s. Cana de pescar, vara, y rahiza

Yiae angulum pra;lergredi. la punta ahont se lliga '1llinyol. Arundo pisca-

CANTONAT, DA. adj. ant. cayrat. toria. II


arq. Lo cos de la columna entre la basa y'l
CANTONERA. Pessa de metall pera f. subjec- capitell. Cana. Column scapus, corpus. ||
pi. Fes-

tar los nguls de las pessas de fusta, com taulas, tas joch de caball que la noblesa acostumava
escriptoris, etc. Cantonera. Canterius, ii. |j
raco- fr, peleant en viias quadrillas ab canyas, de las
NERA, que 's resguardavan ab las adargas. Canas, pesta
CANTOR, A. m. y f. Qui tper oci cantar. juego de canas. Cannis pugnantium equestris ludis.
Cantor. Cantor, modulator, oris, psaltes, x. Qui |1
canya borda, canyota.
canta. Cantor. Cantor, oris, psaltes, s&. canya de escombbas. Espcie de bruch de que
CANTRIA, f. Cant de msica. Canturia. Can- se'n fn escombras. Escohilla, aldiza. Erix, icis.
tus, us. I
Lo modo y ayre de canlarse las compo- CANYA DOLSA DE SUCRE. Canya slida, que ex-
sicions musicals. Canturia. Canendi modus, ordo. premuda trau un such de que se'n f sucre. Cana

[1
La capella de msica de algunas iglsias. Capi- dulce de azcar, cahamiel. Dulcis canna.
lla de msica. Musicorum chorus. CANYA PRIMA. Canuccla, Cannuia, a>.

CANUT, DA. adj. Qui es blanch de cabells. ARRIAR LA CANYA. fr. nut. Deixaria en completa

Canoso. Canosus. H
Cada una de las caselas que fan llibertat pera que seguesca 'Is moviments que li

las abellas en las brescas. Celdilla. Cella, cellula, f fr la pala del tim, iiupel-lida pels cops del

Si. 11
CAN. 4. mar. Arriar la cana. Gubernaculi manubrium li-

GANUZIR. V, n. ant, Tornarse blanch de ca- berum relinquere.


bells. Encanecer. Incanesco, albtisco, is, canum dreta la canya! nut. Veu ab que's mana al ti-
fieri. moner que posd la canya del tim al mitj en la

CANXALGUA. f. Planta de Amrica, mlt direcci de la quilla. Derecha la cana! Gubernacu-


semblant la centaura menor. Cancha lagua. Plan- lum ad viam.
ta sic dicta. ESTAR SECH, MAGRE, FLACB PRIM OOM UNA CANYA,
CANY. m. ant. canonada. 1. fr. Se diu del que est mlt magre. Estar como un
CANYA. f. Planta mlt coneguda que 's cria en naipe. Gracilliraum esse.
los paratges humits. Cana. Arundo, inis, canna, a;. QUI T CANYAS FA FLAUTAS, loC. proV. QUI T TIONS

II
ant. Lo moll del os. Tntano. Medalla, medullu- FA ESTELLAS.
la, E.
I
La cama del blat, del moresch y sem- MATAR AB CANYAS. fr. Ferir ab canyas punxagu-
blants. Cana. Culmus, i.
||
Espcie de jonch de das modo de sagetas. Suplici usat entre 'Is mo-
Amrica que serveix pera bast. Cana. Juncus, i, ros, Acanaverear. Acutis cannis confodere, inter-
arundo, inis. H La de la freixura y del pulm, ca- ficere.
n DE LA FREIXURA. ms. Lo canonet de canya jj CANYADA- f- Cop de canya. Canazo, canwje-
luetall, en que est
llengeta del baixo y altres la razo. CanniE, ictus.
instruments de boca. Estrangul, pipa, cana. Tubae CANYAFERA CANYAFERLA. f. Planta
insufflandse lingua. |1
nut. La part de la ncora silvestre semblant la canya comuna; las fullas y
desde la creu fins la anella. Cana, asta. Apcho- llavors com la del fonoll. Canaheja, caiierlo, cana-
rse asta. [j
nut. Manuella de fusta de ferro a^e- reja, frula. Narthecia, , narthex, cis.

gurada ab un pern pera girar lo tim. Cana. Cla- CANYAFERAL. adj. Lo pertanyent semblant
vi, timonis ,
gubernaculi manubrium. [j
La part la canyafera. Ferulceo. Ferulaceus.
ms prima, llarga y rodona del rem. Caia. I\emi CANY AF STOL. m, y
corpus. II
Lo tros extensi forrada en las escotas CANYAFSTOLA. f. Arbre de Amrica, ab las

y amuras pel extrem, en que estan fermas en los fullas de un vert mlt Hustrs, y la flor groga de
punys de las velas. Cana. Pars manicata funis olor agradable, Canafistola canafistula. Cassia
velis pendentis. |1
En las fbricas de cristall vidre, fislularis.Lo fiuyt de dit arbre. Es una tavella
II

can de ferro, ab 1'


extrem del qual se pren la rodona y forta, de dos fins cinch pams: la molsa
porci de pasta necessria, y per sn vuyt se bufa es purgant. Canafistula. Cassia, fistola, ae,

pera donar la forma corresponent la pessa que 's CNYAIVI, m. ant. canem.
vl fr. Cana. Tubus ad vasa vitrea conficienda. ||
CANYAMAS. pi. ant. Drap de estopa del c-
Canonet de p^l'a fusta metall pera xuclar bu- nem. Canamazo. Tela cannabina vilior. Drap clar |1

rer algun licor absorbint. Cana. Calamus, i. I Jn- de cneD sobr que's hioda ab seda llana de co-
tre boters can de cany^ pera inflar los bats bu- lors, y '.erveix pera sabatas, tapets de taula etc.
CAN CATAU. CAP
amb s' anomena aix dosprs de brodat, Cana- CANYONER, A. adj. s' apUca las embarca-
mazo. Cannabinum textmff opere phrygio elabo" cions que munian algun can. Canonera. BelUco
rando. ||
anf. estopa. tormcnto armalus.
CANYAMEL. CA>'YA nolsA. f. CANYOTA. f. Canya borda, Carrizo, canola,
GANYAM. ni. Llavor de canein. Canamon. jisca, cixca. Carex, icis.

LO LLOCH AHONT SK CRIA. Carrizal. Carectum,



i.
nnabiic semen. -

CANYAR, m. Lloch planlal de canyas. Cana^ CANZ. m. ant. cant.

tra,
er canar, canizar, cai:al, Arundifer, canne- CAOBA. f. Arbre gran de las lodias, de fusta 6.
tuni, anindinetum. i. liday llustrosa, de color castany ms mnos clar.
CANYA VERA CANYAXIULA. f. Kspcie Serveix pera mobles de adorno y gust, com calai-
de canya prima quo's cria en paratges humits. a^ xeres, Uils elc. Caoba, caobana.
Caoba, e, indica
navera, zarrizo. Silvestrip canna, arbor. ||
La mateixa fusta. Caoba. Caoba, ai.

CANYELLA, f. La segona pell de un arbre del CAOS. m. Mescla confusa dels elements que hi
mateix nom, que's fa en las islas orientals, de co- hagu abans de la creaci. Caos. Cahos, i, mas-,

lor roig groguench, de olor y sabor mlt arom- sa . [|


Confusi, desorde, Caos. Perturbalio, con-
tich y agradable. Canela. Cinnaniomum, cinna- fusi, nis.

mum, i, cassia, aj. La part anterior de la cama


||
CAP. adj. Ning. Xinguno. Nullus, ||
m. La part
desde'l genoll fins al peu. Canilla, tibia. Radius, superior del cos. Cabeza. Caput, sinciput, itis.
|1

ii, tibia, ai. H


anat. L' os desde'l oolze fins la mu^ Cada persona. Cabeza. Persona, ee. ||
Superior ea
nyeca. Canilla, cbito. Radius, cubitus, i. ||
L' ar- alguna corporaci comunitat. Cabeza. Caput,
bre que fa la canyella. Canelon, rbol de la canela. itis, prnceps, ipis, praises, idis. \\
Lo principal de
Cannellifera arbor. alguna societat. Gefe, caporal, caudillo. Dux, cis.
CANYELLA BLANCA. La escorsa del Winter, arbre Lo principi extrem de alguna cosa respecte de
II

de la America meridional y de las Antillas; ser- la seva llargria. Extremo, cabeza. Caput, itis. [j

veix de condiment, y t una propietat mlt enr- Capacitat, talent, disposici. Cabeza. Ratio, nis,

gica. En la Amrica la emplean contra 1' escorbu- judicium, ii.


H
Conducta, enteniment, judici. Ca'
ti, y entra en la composici de varis preparatius beza. Mens , is, judicium , ii. ||
MotUo de fusta
farmaculichs. Canela blanca, falm corle:'a de Win-r que usan los perruquers pera traballar los penti-

ter. Winierania canella, canella alba; cortex win- nats. Fraustina. Forma, ae. ||
ant. captol, y La

teianus spurius. planxeta de llauna llaut que's posa al extrem


CANYELLA DE CAN. CANYAFSTOLA. del cord, tireta, etc. Herreie. Ferreus contus, fer-
CANYEL. m. caramel-lo. 2. fam. \\
L' extrem rela cuspis, i
L' extrem del carrer. Salida, cabo,

W
dels ramals de las deixuplinas. Canalon. Flagelli Extremitas, atis. 1|
Termini conclusi de alguna
ixtrema contorla et duriora. cosa. Fin. Finis, is, terminus, i. ||
Cada bri cama
CNYEM. m- ant. CNEM. del fil retort. Cabo, hebra. Filum, i. ||
nut. Tros
CANYER. m. CANYAR. de corda. Cabo. Rudens, tis, funis nauticus. ||

m. ter. Lloch ahont se llansan las geog. Monianya terra elevada que entra en la
ICANYET.
animals
jrossas morts. Builrera, muladar. Ole- mar. Cabo. Promontorium, ii. ter. res. Lo cim |1 ||

him, i. de alguna altura. Cima, sumidad. Cacumen, cul-


vSTEN AL CANYET. fr. met. fam. ter. ab que's men, inis. Part principal de la taula quant se
|1

iJespedeix alg ab mal modo. Vete al rollo. Abi juntan vrias personas. Cabeeera. Primus locus,
in malam crucem. sedes. I
En los rams de fil madeixas lo principi.

CANYETA. f. d. Canila, canilla, camela. Can- Cabo. Filum, i.


(j
prep. Envers. Hcia. Yersus. ||

nuela, ai. pi. nut. Las parts principals que forraan 1' es-r

CANYETILLO. m. Fil de or de plata en for- queleto de un buch, com sn quilla, codaste, roda,

ma de canonet. Canutillo. Fila aurea in formam codernas etc. Cabeza. Praecipua navis membra. ||

tubuli instructa. out. Los extrems, la popay la proa deia nau. Ca^
CANYS. m. Teixit de canyas y cordill pera bezas. Capit navis. ||
pi. Las vrias espcies que'
mecar figas y altras fruytas, y criar uchs de
IICamzo, zarzo. Arundinea crates, cannarum com-
seda. tocan en unassumpto. Cabs. Capit,
CAP A CAP. m. adv. Un ab altre.
membra.
D persona
.> pago. H pi.
Lo dels carros. Adrales,. Yallum currus persona, de silla d silla, mam d mano, cunpo
crebris sudibus contextum. fl
ganyota. cuerpo, uno uno. Viritie, vir cura viro.
CANYIULA. adj. Qui est mlt flach dbil- CAP AIXALARRAT, ATOLOXURAT ALBOUOTAT. Sub-
Canijo, agosli'o, desmirriado, releco, bacalao, des- jecle aixalabiat. Tolondro, (olondron, fargallon,
vaido,poquilo,htico, c/mpado. Languidus, macer- Turbalus, inconsultus.
CANY. m. ant. clayaguera, | ter. gargame- CAP k MAR. Alguns ho entenen solament per do-
lla. 2. De paper, papeulna. I Lo que en la
II
ter. nar vela popa estant la capa fi de piesMitar
gayta gallega sach de gemech (a '1 bftix, Rauca b la proa la mar. Cabeza d la mar. Yersus ma-
cStula. Ij
CAN. reprora.
.

294 CAP DICCIONARI CAP


CAP A MUNT. m. adv. ncia arriba. Sursum. ta de ell, contrria la ungla. Yema, pulpejo. Di-
CAP BOIG. Qui obra inconsidcradament. Casquilu- giti exlremilas intrior, ungui adversa.
cio, alegre de cascos. Yentosum cerebrum. CAP DEL DOL. Lo parent ms prxim del difunt,
CAP i)E ANY. L' ofici que's celebra per algun di- que fa '1 dol en
enterro y reb los psams en
1'

funt lo dia que fa 1' any de la seva mort. Cabo de casa. Dolorido. ABnis funeris ductor.
aio. Anniversariuni, ii, annme exequia;. | Los pri- CAP DEL NAS," LLENGUA, ETC. PCO, pulta. Nasl eX-
mers dias del any; y aix se sl dir: cap de any, lo Iremitas, extrema lingua.
primer dia. Aio nuevo. Calendc januarii. CAP DE MESTER. Prohom de ofici. Prohombre de
CAP DE ase. f. Planta olorosa semblant al esp- oficio. Fabrilis collegii princeps, moderator.
gol ab las flors blavas en forma de espiga. Can- CAP DE MONTAXYA SERRA. La part ms elevada
Ineso, amaranto, flor del amor, moco de pam. La- de ella. Cabeza de monte sierra. Cacumen, inis.
vandula sthoecas. juliola. ||
CAP DE MORO. Plom de las pessas de roba. Plomo,
CAP DE BANDo. Qui alsa partidas de gent armada sello. Plumbeum sigillum. [|
Entre apotecaris lo

y las dirigeix. Cabecilla, cabeza de partido, de tap de un alamb que usan sns refrigerant, de
bando, cuadrillero. Factionis, dux, prnceps. modo que cau la aygua destil-lada. Cabeza de moro.
CAP DE BESTIAR. Quadiipedo de la espcie do- Aqua; slillatilia? pex cribrarius.
mstica, com bou, etc. Res, cabeza de ganado. Pe- CAP DE MORT. Lo conjunt dels ossos del cap,
CHS, udis. despullats de la cara y pell. Calavera. Calvarium,
CAP DE BOI". Qui '1 t mlt gros. Cabeza de toro, cranium, ii, calvaria, ;r. Entre estampers senyal |1

cabezudo. Capilo, nis. ||


Tossut. Cabezudo. Perti- que deixa la lletra posada al revs. Mortaja. Sig-
nax. II
Peix. juliola. ||
ter. cullereta. 2. num typographicum litteris inversis depielum.
CAP DE BURRO. met. Tonto, ximple. Badea, san- CAP DE MOT. Levantador. Factionis princeps.
dio. Slultus, insanus. CAP DE NVOL. Lo nvol gran separat dels al-
CAP DE CARABASSA, mel. CAP SENSE CERVELL. tres. Nubada, nubarrada. Nimbus, i.

CAP DE CASA LLINATGE. 'L primognit que be- CAP DE PA. Neci. Cabeza de iarro, cabeza rednn-
rela tols los bns per llegtima descendncia del da. Hebes, stupidus.
fundador. Cabeza de casa linaje. Familiai caput. CAP DE PARTIT. Ciutal vila de la qual dependei-
CAP DE CUNILL. pcix Semblant al llangardaix, xen alguns pobles en lo judicial y gobernatiu. Ca-
per sns peus, Lagarto de mar. Saurus, i, lipa- beza de partido. Urbs princeps; provinci; caput.
ris, is. II
CAP DE BANDO.
CAP DE ESCALA. Lo uis all de ella. Alio, cabo de CAP DE PESSONERA. L' extrem del fusell que ix

la escalera. Superius .scalic exlremum, culmen, fora de la roda en los carruatges. Pezon. Axis ex-
summitas. lremilas.
CAP DE ESCAROLA, expr. faui. Dit del cap mlt CAP DE PIT. ESTERNON. mel. Rampa, costa, pu- ||

poblat de cabells curis y caragolats, de qualse- jada aspra. Reventadero. Clivus arduus.
vol modo einbullals. Monte. Hirsilum caput. CAP DE PROCS, for. Aulo de ofici del jutge per
CAP DE OVELLA Y GARRAS DE LLOP. loc. UNGLAS DE averiguar lo delicte en causas criminals. Cabeza
GAT Y CARA DE BEAT. de proceso. Causic caput.
CAP DE ESQUADRA. Lo soUlat que en la infanteria CAP DE QUADRILLA. Eu las quadrillas dels Iraba-
y caballeria mana las esquadras. Cabo de escuadra. lladors del camp lo qui f de principal. Manijero.
Ductor, caput manipuli mililum. Rusticorum operariorum rector, dux. |1
cap de
CAP DE ESTOPA, CAP SENSE CERVELL. BANDO.
CAP DE l'ERRO, Herba, la flor de la qual es sem- CAP DE REGNE PROVNCIA. Capital, com es Bar-
blant al ferro. Cabeza de fierro. Cynoscephalea, ai. celona respecte de Catalunya. Capital; cabeza de
CAP DE FRARE. Clau de cer ab punta, en figura de reino de provinci. Regni aut proivinciae caput;
barrina ab que s' engrandeixen los forals en lo cou- metrpolis, is.

re, ferro, etc, Escariador. In terebelli formam dis- CAP DE TABOLA, CAP ALBOROTAT.
positus clavus. CAP DE TAL. exp. faui. ab que 's denota 1' enfado
CAP DE CREU. exp. faiU. MALVINATGE. que causa alguna cosa, espcie de amenassa.
CAP DE GUAYTES. Ofici uiunicipal inferior al sota- Volo tal, voto d quien. Prob Dem fidem. Excla- ||

batlle, encargat que en un prin-


de la vigilncia, maci. Cuerpo de Dios, de Cristo, de mi de tal.
cipi desempenyavan los nobles. En los actes de ce- Deus immorlalis !

remnia eran sos atributs una vara negra en los CAP DE TiM. nut. L' extrem superior que entra
extrems de la que estavan grabadas dos creus. Ge- per la llimera que s' encasta la canya. Cabeza de
y
fe de vigilncia. Praifectus sic diclus. limon. Clavi, gubernaculi summitas.
CAP DE LA iGLsiA. Tilol quc 's dna al Papa res- CAP ESCABELLAT, met. Pcrsona que t mllas es-
pecte de la Iglsia universal, Cabeza de la Iglesia. pcies sns coordinaci ni mlodo, que no t
Summus pontfex. orde ni concert en lo que f. Madeja sin cxierda,

CAP DEL DIT. La part macisa que est en la pun- Homo non sibi constans.
CAP CATAL CAP 295
CAP FLUIX, CAP SENSE CERVELL. mitlere. I
met. Estar trist y pensatiu. Bajar la ca-

CAP GASTAT, iiaul. Lo que est un poch malms beza, eslar cabizbajo, hacer calendarios. Obslipo,as.

xleriorment per haver servit mlt. Cable lavado. AGAFAR ENTRE CAP Y COLL. fr. Apercollar. Collo

uf nis (lefessus.
CAP GROS. Lo de grandria desproporcionada. Ca-
apprehendere.
AL CAP. m. adv. detras, desprs. j]
Passat mlt
hezorro. Caput horrendum. mel. Neci, tonlo. Ca- |1
temps. A Tndem.
largo andar.

za de larro, caheza redunda. Ilebes, slupidus. |1


AL CAP DEL MON. cxpr. A qualsevulla part per
lert peix de 40 60 peus de llarch, dels quals lluny que esliga. Al hasla el cabo del mundo. In
ocupa ms de la me\tat lo cap, en lo que t un extremo lerrarum orbe; ad exlremas orbis plagas.
conducto per ahont llansa la aygua, y unas bolas AL CAP Y A LA FI AL CAP Y AL LTIM AL CAP Y
que contenen la substncia coneguda ab lo nom de AL RATO. loc. Per ltim, desprs de tot. Al cabo,
esperma de ballena, y en altras parts de son cos la al caboy la poslre, al cabo de la jornada. Tuin,
altra que's coneix ab lo de ambre gris. Es vi vi pa- demura, postrera, denique, tndem.
ro; t mamellas y habita en los mars ms calents AL CAP SOM. loc, fam. ab que alg denota voler
de Europa. Marsopa marsopla^ cachalote. Physe- terminar alguna cosa. llasta aqu hernos llegado,
ter macrocephalus. j]
clllereta. 2. alto ahi. Rem staluamus.
CAP MAjoa. m. ant. Gefe superior principal. ALSAR LO CAP. fr. Lcvanlar la cabeza. Caput ex-
ap DE casa. lollere. []
met. Pndrer nimo lo qui esl abatut.

i CAP NEGRE. Aucell, abcllerol de la cua llarga, Respirar. Vires capere, sumere. | met. Trobarse
lt enemich de las abellas. Abejaruco de la cola millor lo malalt. Alzar cabeza. Sanitalem recupe-
arga. Parus major. rar. II
mel. Millorar en fortuna. Alzar levantar
CAP PER AMUNT. Dret en sn estat natural. Cabe- cabeza. Fortunam instaurar.
za arriba. Sursum versus. ANAR CAP BAIX. fr. mel. // cubizbajo, Trislem,
CAP PER AVALL. Dc Cap tcna. Cabeza abajo. cogitabundum indecere demisso capite pergere. ;

Deorsum versus. ANAR CAP PER AVALL. fr. mct. Tomar mnos,
CAP PER CAP. m. adv. Tant per tant, sens tornas anar perdent la salut, crdit, etc. Andar de pi
en las baratas. Pelo pelo, laz taz sin adeala. quebrado, ir cuesla abajo de capa caida. Ad in-
iEqua pernmlatione. piam, egestatem, eerumnas, angustias rei familia-

CAP SENSE BARRET, SENSE CERVELL. Qui obra de- ris devenire; valetudine minui.

sordenadament. Reloj desconcerlado, casquivano, ANARSE DEL CAP. fr. Uiet. ANARSEN DE LA MEMRIA.
cabeza de chorlilo, de pollo de grillo. Tamquam ANARSEN LO CAP, ANARSEN LO CAP A PASSEJAR, fr.
horologium caput abeirans. mel. Desvanixerse lo cap. Desvanecerse, irse la ca~
CAP SENSE DENTS. loc. fam. Esdcntcgat. Muelas de beza, andarsele a uno la cabeza. Capitis vertigine
alio. Edentulus, dentibus minutus. aul debilitate laborar; caput turbari.
CAP VERT, CAP SENSE CERVELL. BALLAR ANAR DEL CAP, fr. mel. Excilarsc algu-
CAPS DE LAS BiTAS. nut. Los cxtrcms de la creu na espcie. Bullir por la cabeza. Aliquid in menteixi
iie sobrexen per cada costat. Tetas, cabezas de excitari.
as bilas. 3Iucrones, um. CANSARSE 'l CAP. fr. FaligarsB meditant mlt en
CAPS DE REVS. uut. Las cscolas de barlovent, y alguna cosa. Devanarse los sesos. Defatigari intensa
,as bolinas y bolitxas de sotavent que no serveixen raeditalione, nimia cura angi.
n las posicions de bolina. Cabos de revs. Quidam CABREGARSE DE CAP. fr. fam. POSAR UN CAP COM
iines in transversario vento non deservienles. TRES QUARTANS.
A CAP CREU. Joch de noys que s'executa tirant carregIrseli 'l cap a alg. fr. Sentir pesades 6
un cuarto al ayre ; y 1' un demana cap cara y l' ensopiment en lo cap. Cargrsele alguno la cabe-
altre creu. Tamb s' diu torre lle. Castillo za. Caput gravar i.
leon, cara lis. Caput aut navim. |1
mel. 3Iollssim CAURER DE CAP. fr. Dar de cabeza, caer cabeza
barato. A huevo. Minimo pretio. abajo. In caput devolvi; inverso capite ruere.
i i CAP PUNTA TRAVESSAS. Joch que s' excuta DE CAP A CAP. m. adv. De part part, de ex-
posantse alg dos agullas de cap en lo palmell de trem extrem. De barra- d barra. Ab extremo us-
la ma de la manera que li acomoda , y presentant que ad extremum. |1
de gom k gom.
la ma tancada al altre jugador, li pregunta de qui- DE CAP A PEUS DESDE'l CAP FINS ALS TAPINS
na manera estan posadas las agullas, y si ho ende- desde'l cap FINS A LA CUA. m. adv. Enterament,
vina guanya, y sin pert. Punta con cabeza. Acicu- desde'l principi al li. De la cabeza hasta I os pies
larum ludus. de pies cabeza, de alto bajo, de pe d pa. .\ ca-
ABAIXAR LO CAP. fr. Inclinailo envers terra. Ba- pite usque ad calcem; vertice ad talcs imos;
jar, inclinar la cabeza. Ocquinisco, is; caput sub- summis ad ima.
mitere , cervicem reponere. H
mel. Obehir lo DE CAP Y DE NOU. m. adv. Desde '1 principi. Des-
que 'ns repugnava. Bajar la cabeza, las orejas, la de el principio, deraiz, de nuevo. Ab initio, pri-
cola; besar la correa. Caput deinittere, fasces, sub- ma origine.
^96 CAP DICCIONARI CAP
DEMANAR LO CAP. fr. mct. Demanar la mort de MENJAR SOBRE 'l CAP DE UN TiNYs. fr. tenir ml-
alg. l'edif, solicitar la muerle 6 cabeza de alguno. ta gana, no sr lleraench ni escrupuls en lomen-
Ad supplicium, in poenani, morti, ad morlem ali- jar. Comer sobre la cabeza de un liiioso. Lancem
quem deposcere. sordidam fames non respicit.
DE sN CAP. m. adv, fam. De sn propi ingeni MS VAL SR CAP DE LLS QUE CUA DE AVESTRIJS.
invenci. De su cosecha. Proprio Marle. ||
A sn r- ref. MS VAL SR CAP DE ARENGADA, ETC.

bitre, sens seguir 1' orde regular. De su ingenio. MTRER 1 H LO CAP ENTORN, fr. met. Enlabauar-
Molu proprio. lo de cap, posarli al cap alguna idea projecte

DONAR CAP. fr. met. Donar curs alguna cosa. disbaratat. Hacerle perder la chaveta, panerle en el

Dar vado, curso, salida. Red ad exitumperducere, magin, panerle en rueda. Caput perturbare.
negotia expedir. MURER REMENAR LO CAP JA k UN COSTAT, JA A
DONARSK DE CAP PER LAS PARETS, fr. mCl. Estar l'altre. fr. Cabecear; menear, mover la cabeza. Nu-
sumament irrilat. Dar con la cabeza en las paredes to, as, caput motare.
por esas paredes. Furere praBcipitem. NO PODRS traureu DEL CAP ALGUNA COSA. fr.
EIXIR DE SN CAP. fr. met. Inventar alg alguna met. fam. Pensar contnuament en alguna cosa
cosa. Inventar, idear, sacar de su cabeza. Aliquid que causa pena. N poderse quitar de la cabeza, no
excogitare, fingere, proprio Marte invenire. ||
Fin- haber quien quile alguna casa de la cabeza. Quid-
gir alguna patranya. Sa ar, hablar levantar de piam ex animo exuri non posse.
su cabeza. Ementiri. NO SABER PER QUIN CAP coMKNSAR. fr. Dubtar cn
EixiRNE i CAP. fr. met. Acabar, eixir b alguna lo comensament de alguna cosa. Na saber par don-
cosa. Llevar al cabo. Aliquid absolvre, conficere. de camenzar. In re aliqua haerere; aquam in aliqua
EIXIRSE DEL CAP. fr. lUet. KIXIRSE DE LA MISRIA. causa alicui baerere.
ENTABANAR DE CAP. fr. Envauixer alg ab ala- NO tenir cap ni centener. fr. Estar una cosa

bansas excessivas. levantar de cascos. Immerilis tant intrincada, que no se li troba medi pera po-
laudibus efferre. saria en clar. Ao tener cabo ni cuerda. Rem inex-
ESTAR CALENT DE GAP. fr. luet. Tenir principi de tricabilem esse.
borratxera. Estar ir calamocano, tener reservada NO tenir cap ni peus. fr. Estar una cosa mlt
callada, no estar para lirmar. Semiebrium esse. confusa sens orde ni concert. No lener no llevar
FR BLLLiR LO CAP. Perturbar. Aturdir la cabeza. pies ni cabeza. Nec caput, nec pedes.
Caput perturbare. OBRIR rmprer LO CAP k ALG. fr. Fcrli un
FR CAP. fr. fam. Arribar algun lloch determi- trench ferida. Descalabrar, abrir la cabeza. Ca-
nat. Acudir, dar; ir d dar. Accurro, lendo, is. put findere, frangere. ||
met. Molestar ab crits
FR DE CAP. fr. DIRIGIR. \\
ter. Acompanjar algu- instncias. Quebrar, romper la cabeza los cas-
na persona de confiansa una minyona. Hacer de cos. Caput obtundere, importunis contentionibus
padres. Pro parenlibus puellam comitare. Sr lo || atterere.
primer. Hacer de cabeza cabecera. Negotio frees- PASSARLI CRRERLI k ALG ALGUNA COSA PEL CAP.
se. fr. met. Oferrseli la imaginaci. Pasarle algw
FR LO CAP ViU. fr. fam. Estar alerta, vurer ab no alguna casa por la cabeza, ponrsele en la cabe-
vigilncia y cuydado. Andar estar alerta sobre za. Occurro is, aliquid in mentem venire, in ani-
aviso; andar, estar, traer la barba sobre el hombro. mum aliquid accidere.
Vigilanter vivere,omnia cavere; caulum, provi- pelat rapat de cap. Qui t 'Is cabells tallats
dum, sollicilumque esse. mlt arrant. Raida de cabeza. Horao capite rasus.
FR V OBRAR DE SN CAP. fr. Obiar per s sens PER cap. fr. Per cada indivduo. Por cabeza. Per
consell. Hacer por su cabeza. Ex arbitrio agere. singnla capit.
FICAR LO CAP AL COVE A LA OLLA. fr. met. fam. PER CAP CAP. m. adv. Expressa la absoluta nega-
Obstinarse alg en sn dictamen errneo. Meler la ci impossibilitat de alguna cosa. Par ningun ter-
cabeza en un puchero. Pertinaciter et obslinat mino estilo medio, de ningun moda, par ningun
errorem sustinere. cobo. Minim unquam, nullatenus, nulla ratione
FUGIR DEL CAP. fr. ANAttSEN DE LA MEMRIA. nullo modo.
JUGARSEHO A CAP Y CREU. fr. met. Dcnota lo pocb PRDRER LO CAP. fr. met. Morir violentment. Per-
que s' aprecia alguna cosa. Echar a pares y na- der la cabeza. Emori. ||
Tornarse boig. Valverse lo-

nes. Nihili facere. co, enlaquecer. Mentis impotens fieri.

LLIGAR CAPS. fr. met. Combinar las circunsln- PEL CAP MS BAIX. m. adv. Al mnos. A lo, por
ciasde sn discurs de qualsevol assumpto. Atar lo cuando mnos. Minimum: ad, ut minimum, ad
ajuntar partes cabos. Rem ad prificipua capit minus.
revocar. portarla de cap. fr. met. Tenir tramada ab dis-
LLIGAR LO CAP.Pentinar y lligar los cabells.
fr. simulo la execuci de alguna cosa. Llevaria heeha.
Alar, campaner, recoger el cabello. Capillos in no- Rem preemeditatam exequi.
jum colligere. posarli alg al cap alguna cosa. fr. met. Per
CAP CATAL. CAP 297
suadirlo. Meler en la rabeza. Altius animo aliqiiid teixa famlia. Los liijos de Mari Rabadilla, cada
figere, alta ineiite reponeie. uno en su escudilla. Quot capit, lot sentenlic.

POSAR LO CAP. fr. fam. ah que alg assegura al- TENR A CAP DE LLIBRE, fr. Hiet. Tenir trria
y
guna cosa; y aix 's diu: posaria '1 cap, que no es observar los descuyts de alg pera aprofilarsen y

m m vos dilieu. Poner


re sin aliter res se habeat.
posARSE AL CAP ALGUNA COSA.
en sn diclnien perseverant en
la caheza.

fr.
Mori; capile

ell
iiict.
meo

Afimiarse
ah obstinaci.
venjarse. Tener hipo con alguno, lener Iraer entre
ojos. Aliquem torvis oculis aspicere.
TENIR AL CAP DE LA LLENGUA,
PUNTA DE LA LLENGUA.
fr. mCt. TENIR A LA

Encajrsele d uno en la cabeza alguna cosa. Animo TENIR LO CAP A TRES QUARTS DE QUINZE, fr. met.
tenaciler adhicrere. No tenir seny judici. Tener la cabeza d las once-
POSAR SOBRE 'l CAP ALGUNA COSA. fr. Deiuostra '1 Mentis ipolem esse. ||
Estar alg distreien cosa que
respecte y reverncia ab que 's reben las cdulas, debia posar atenci. Pensar en las miisararias. Alia
despatxos reals etc. Metafricament manifesta
, agere, muscas captar.
r apreci que 's fa de alguna cosa. Poner alguna TENIR LO CAP DE CARABASSA, fr. met. fam. Tenir
cosa sobre la cabeza. Smmum honorem erga rem poch seny. Tener cascos de calabaza, los cascos d
aliquam signis ostendere. la ginela, barrenadus los cascos. Mentis inopem,
POSAR UN CAP COM UN TABAL COM TRES QUARTANS. inconsideralum esse.
fr. met. Aturdir, aolondrar. Consterno, as, convi- TENIR LO CAP MLT GROS. fr. met. fam. Sr toix.
liis caput obtundere. Tener el entendimiento gordo, embolado rudo. Tar-
PUJARSEN AL CAP. fr. met. Denota la perturbaci do, obluso ingenio esse.
que causan los vapors forts de alguna cosa, com TENIR LO CAP PLE DE VENT. fr. mel. fam. Sr va
del lahaco, etc. Suhirse la cabeza, subhse el hu- y presumit. Tener la cabeza llena de aire. Inanem
mo chimenea, y subirse d predicar dit del vi
la esse; inaniter, temer jactari.
bo. Sensus hebelare, caput torpore gravari. TENIR PER 'l cap DELS DITS. fr. uit. Saber mlt
QUI BARATA, 'l CAP SE GRATA. ref. ACOUSella '1 b alguna cosa. Tener en las unas, alpronto, d la
mlt cuydado que 's du tenir en escuUir y mudar mano. In promplu habere.
loque 's posseheix. Quien bien tiene y mal escoge, TENIR UN CAP BOIG. fr, mct. TENIR LO CAP DE CA-
for mal que le venga no se enoje. Por buscar mas RABASSA.
conteno, lornse su tiempo viento. Qui bona cum TIRA PEL CAP QUE VULLES, QUE TIRE PEL CAP QUE
teneat, mala diligit, ille malorum. Quidquid con- VULLA. loC. TIRAR BARRA.
tigerit, ore tacente ferat. TiRARSE DE CAPA LA AYGUA. fr. met. fam. Empn-
RODAR LO CAP. fr. Flaquejar turbarse 'Is sen- drer atrevidament alguna cosa perillosa mlt
tits. Desvanecerse. Verliginem pati; verligine labo- difcil. Echar el pecho al agua. In discrimen sese
rar. Murerlo una part y altra en senjal de
II
committere.
negar alguna cosa. Cabecear. Abnuo, renuo, is. TRAURER CAP, fr. met. Sr propsit venir al
||

met. Despreciar alguna cosa. Trcer la cabeza. Ali- cas. Venir al caso. Ad rem facere, esse, pertinere.
quid contemnere. TRAURER DEL CAP. fr. met. Dissuadir. Quilar de
SENTiRHo DE CAP DE NAS. fr. met. Rastrejar, pre- la cabeza, roer quitar del casco. Dissuadeo, es;
sumir enfndrer lo que altre vl executar. Hu- a sententia removere.
mear, oler, dar en la nariz. Redoleo, es, subodo- TRAURER DE SN CAP. fr. mel. luveutar idear
ror, aris. alguna cosa. Sacar de su cabeza. Proprio Marle in-
sR CAP DE DANSA. fr. met. Sr lo principal de venire.
algun negoci mal gobernat. Guiar la danza, ser el TRAURER LO CAP. fr. mel. fam. Deixarse vurer
amo el dueno de la baila. Choriphaeum agere, en alguna part, com en lo balc, finestra, etc.
principem esse. Asomarse, asomar la cabeza. Apparere, sese osten-
SR CAP DEL DOL. fr. uict. Assistir a algun fune- dere. 11
Deixarse vurer lo que havia estat ocult
ral com parent ms prxim del difunt. Hacer el per algun temps. Sacar la cabeza. Rem prinum
duelo. Justis, funeri pra^esse. prodire, apparere. ||
mel. Manifestar desitj de al-
SI 0 T AL CAP QUE s' HO POSE ALS PEUS. loC. guna cosa. Sacar la cabeza. Aliquidappetere, in-
'1
fam. Dna entndrer que alg du desenganyar- hiare. |1
met. Atrevirse dir fr alguna cosa
se de alguna cosa. Que se lo quite de la cabeza, que qui estava humiliat 6 abatut. Sacar los pies de las
se desengune. Sic habeto, cautior fiat. alforjas. Timiditalemabjicere,audaciorem evadere.
TALLAR CAPS. fr. uut. Rmprorlos executiva- TRAURER LO CAP DEL FIL. fr. uiet, Averiguar ab
ment cops de destral en la necessitat urgent de mltas diligncias 1' origen causa de alguna co-
usar de la vela pera salvar la embarcaci. Picar sa. Sacar la pua al trompo. Rem difiicilem expli-
cable, cables amarras. Anchoras, anchoralia car, aperire.
pratruncare, rescindere. TRENCAR LO CAP, fr. mel, OBRIR LO CAP. 1. |1
fr.

TANTS CAPS TANTS BARRETS. loc. fam. que rcpreu met. AMOHINAR.
la poca uni que hi sl haver en los de una ma- TRENCARSE 'l CAP. ff. mct. FatigarsB la iraagina-

TOMO I. 39
298 CAP DICCIONARI CAP
ci en discrrer. Romperse los cascos, quehrarse la arquebisbes pera assistir als divins oficis y altres

cabeza. Nimia cura angi; in aliqua perflcienda re actes capitulars. Capa magna consistorial. Epis-
inniti. coporum solemne pallium.
UMPLiR DE CAP. fr. met. obrir lo cap. 2. CAPA de LA BOTXA. La camisa del capoll. Cadarzo.
MPLiR LO CAP DE VENT. fr. nict. Adular, envani- Bombycis folliculi exterius textum.
xer alg. Llenar, henchir la cabeza le viento. CAPA DE COR. La que's posan los prebendats pera
Adulari, assenlari. assistir lo cor als divins oficis. Capa de coro.
en
VENIR i CAP. met. madurar un tumor.
fr. Trabea, sacrum pallium.
ai,

XAFAR lo CAP. fr. mcl. Humiliar la suprbia de CAPA DEL CEL. mct. Lo luateix cel dit aix perqu
alg. Quebrantar la cabeza. Audaciam frangere, cubreix totas las cosas. Capa del cielu. Ccelum, i.
caput conlerere, quatere. CAPA DE REY. Tela fina de lli y cot, de la que
CAPA. f. Pessa de roba llarga desde 'Is muscles solen ferse sobrepellissos los canonges, etc. Capa
oberta de devant, y rodona de baix.
fins als talons, de rey. Subtilissima tela.
Capa. Penula, sd, pallium, ii, mantellum, i. La ||
CAPA PLUVIAL. La que usan los prelats y 'Is que
que's posa sobre altras cosas pera cubrirlas, com, fn de presteen las vespres, professonsy altres ac-
lo guix, color, barns en las parets, quadros, etc tes del cuito div. Capa pluvial. Pluviale, is, plu-
Capa, mano, camisa. Tegumenlum, i, crusia, ae.
1|
viale pallium.
La de coll sens valona. Ferreruelo. Lacerna, aB, pal- AGUANTAR LA CAPA. fr. mct. faiu. Fr de arcabot.
lium, La de or en las minas. Alutacion, manta.
ii.
II
Alcauhetear. Lenocinor, eris.
Alutatio, nis. I La de caputxa. Gallaruza. Penula- AGUANTARSE A LA CAPA. fr. uut. Suplir ressis-
ta chlamys lacerna, Dit de alguna cosa que s' [j
tirun temporal, mantenintse tot lo possible en las
exten sobre altra com: capa de terra. Capa, lecho, posicions de capa, sens girar la popa al vent.
tongada. Tegumentum, i. La porci de guisat ca- [|
Aguanlarse la capa, capear. Quieta navi perma-
lent que's posa sobre altra pera comunicarli '1 ca- nere.
lor. Cama, capa. Cibi conditi crusta inductoe, su- ANAR DE CAPA CAYGUDA. fr. met. fam. Anar en de-
persposita;. La crosta que la composici de fari-
[|
cadncia en los bns, fortuna salut. Andar ir

na, ous batuts y sucre forma en los peus, llengua de capa caida. A pristina fortuna decidere; adversa
de porch y altras cosas semblants, quant se gui- uti valeludine.

san. Bardilla. Lo bany de sucre y


Crusta , x. \\
BARCO k LA CAPA, MARINER LA HAMACA. icf. ab
amido ab que's cubreixen los bescuyts y altras pas- que 'Is mariners donan entndrer que posada la
tas. Alcorza. Sacchari et amyli crustulum. Lo tel ||
embarcaci la capa, no hi ha res que fr; ni la
que's forma en la superfcie dels lquits. yata, te- posici y aparells ab que se sost ofereixen grans
la, lama, flor, capa. Spuma, x, liquorura cremor. cuydados que sn indispensables en altras circuns-
II
met. Lo pretext de que's val alg pera amagar tncias. Barco d la capa, marinero en la hamaca.
lo fi de alguna cosa, Capa, prelesto, socolor, soca- Quieta navis sollicitudine nautas solvet,
pa. Prietextum, i, species, ei. ||
L' encubriment de DE CAPA Y ESPASA, cxp. De consideiaci, de im-
alguna cosa, y aix 's diu: capa de lladres. Capa, portncia entitat, e tomo y lomo. Jlagni niomen-
alcahuete. Occultator, celator, oris. 1|
nut. Nom ti ponderis.

que's dna generalment la disposici de la nau DEFENSAR A CAPA Y ESPASA, fr. Dcfeusar alg
que trobantse en la mar, y no fallant vent, no va, alguna cosa ab tot empenyo esfors. Defender d ca-
6 queda quasi parada. Aquesta maniobra 's fa per pa y espada. Totis viribus, viris equisque defen-
convenincia, com per aguardar lo dia altra em- dere.
barcaci, b per precisi, com per aguantar un FR CAPA, posARSE LA CAPA. fr. nut. Amarrar
temporal. Capa. Navis curss retardatis. [|
nut. lo tim la banda, disposar las velas de modo que
La vela principal que va en l' arbre del mitj, que '1 barco s' aguante ab la proa la mar, prenga

es la major. Capa, mayor. Yelum majus. En sa || la mar per la amura. Uacer capa, ponerse esperar
accepci com t vrias aplicacions bordo, y aix d la capa. Instructis velis navem retinere.
's diu: CAPA del tim, de fogonadura, de quitr, FR UNA CAPA MAL TALLADA, fr. met. fam. COIU-
etc. que sn trosos de draps enjuitranats, etc. ab pndrer algun negoci dificults prenent un terme
que's cubreixen y guardan do la intemprie alguns medi. Dar un corte, sesgo. Rem utrinque mal com-
objectes. Capa. Operculum, obluramentum, tegu- ponere.
mentum, i.
11
com. Gratificaci que ms del flete GUARDAR Y DEFENSAR LA CAPA. fr. met. fam. De-
dona al capit de una nau
qui la carrega, y es '1 fensar la hisenda dret. Guardar, defender la ca-

lo S per cent en la navegaci de cabotatge, y de 10 pa. Rem suam defendere, tueri.


per cent en la de las Indias. Capa, somirero. Mu- LLANSAR LA CAPA. fr. Hiet. fam. Deixaria curer
nusculum, i. | Entre fundidcrs decampanas lo ter- pera obrar ab desembrs. Derribar la capa. Pallio

cer motllo que's posa sobre del segon. Capa. Ter- se expedir.
tius campana} typus. MANTENiRSE i LA CAPA. fr. met. Estar en observa-
CAPA CONSISTORIAL MAGNA. La qUC's posau loS ci esperant ocasi pera lograr alguna cosa. Eslur
CAP CATAL. CAP 299
estarse d la capa. Tempus rey faciendae observar; algunas ordes regulars senyal del temps de lo

spcctare rei gerenda? opporlunitatem. ||


naul. Dis- aprobaci pera distingir als novicis. Caparon. Ca-
posar las velas de una embarcaci, de manera qm^ paro, nis.
camine moll poch no gens. Estar poneme es- CAPARRADA. Cop de. cap. Cabezada, testara-

perar la capa. Vela remittere, cursum retardar. da, casquetazo, coscorron, mochada, morrada, to-

PAssEJAE L\ CAPA. ff. mel. fam. Eixir de casa pada, topetada. Capiti ictus. ||
met. Acci de poch
*sns tenir altre objecte que diverlirse passejant. judici dessesperada. Cabezada. Imprudens fac-
pasear la capa, E domo per otium exire; per otium tum.
deambular. CAPARR8. m. aum. Cap gran y despropor-
QL'i TK CAPA RE TOT s' ESCAPA, ref. Denola que cionat. Cabezorro. Capul grande. ||
met. Se diu dei
a(|uell que te diners valiment de tot s' escapa. home de mlta capacitat. Erudilo. Sapiens, tis.

Quien tiene capa, de lodo se escapa. Arte sua dives CAPARR, m. de Capet cap petit. Cabezuela,
lum quisque ambulat orbem. cabezilla. Capilulum, i. ||
met. Home de podi ju-
TIRAR LA CAPA. loc. mel. S' usa quant s' u una dici. Cabezuelu. Yanum, vacuum caput.
exageraci mlt gran. Rebaja, compadre, y lleva- CAPARRONADA. f. caparrada.
reis la galga.. Paulo, tantisper minue. CAPARRONET. m. d. caparr.

TIRARIA CAPA AL TORO. fr. met. fam. AventurarsB CAPARRS, m. y


a algun dany pera evitarne altre de major, conse- CAPARROS8A. f. Sal neutra, mineral, con-
guir algun ti. Echar la capa al toro. Aleam jcere; gregada de una aygua verda que deslil-lan las mi-
fortuna? se coramitere. ||
Prdrer la vergonya y nas de coure: n' hi ha de biancas, verda, blava y
arriscarho tot. tchar la capa al toro. Pudorem di- de artificial, que's fa de certa aygua que t mlt
miltere; pudoris cancellos prietergredi. de verdet. Caparrosa. acije, aceche. Chalcanlhum,
TRAURES LAS cAPAs NETAs. fr. met. fam. Eixir ; ferri vitriolum.

sens dany prdua de algun negoci. Sacar el ca- CAPARRUT, DA. adj. Cappritxs, tussul. Ca-
ballo, salir bieii librado. Feliciter, prospero rem pitoso, caprichoso, terco, tozudo. Capitosus perti-
agere, nax.
CAP. m. Arbre de la isla de Cuba y Puerto- CAPARSON. m. La coberta que's posa al ca-
rico, la fusta del qual per sa apreciable qualitat y guarniments. Capara-
ball pera cubrir la sella

de no corcarse, es excellent pera fondos de bar- zon. Stragulum, operimentum, i.


cos. Capa. Arbor sic dicta. CAPS, SA. adj Lo que t mbit espay pera
.

CAPACisSIM, A. adj. sup. Capacisimo. Ca- contenir en s alguna cosa. Capuz. Capax. [j
Gran,
pacissimus. espays. Capaz. Amplus, spatiosus. ||
met. Apte,
CAPACITAT, f. L' mbit, espay extensi de propsit, suficient, Capaz. Aptus, idoneus, dig-
algun lloch. Capacidad. Capacitas, atis, araplitudo, nus. II
met. Home de talent instrucci. Capaz,
inis. Talent, intelligncia, comprebensi. Capa-
II
hbd, lalentoso. Doctus, Se diu de al-
eruditus. ||

cidad. Caplus, us, ingenium, ii, mentis vires. ||


g en orde las qualitats que requereixen las
Aptilut pera alguna cosa. Capacidad. Capacitas, lleys; y aix 's diu: lo boig no es caps de fr tes-

atis. tament. Capaz. Potestalem, facullatem habens.


CAPADA. f. Lo que cap dins de la capa. Capa- FRSE CAPS DE ALGUNA COSA. fr. Euterarsen, Ha-
da. Quod pallium capit. ||
cabotada. ||
Cop de capa. cerse capaz de alguna cosa. Rem cognoscere, per-
Capazo. Pallii ictus. cipere.
CAPADOCI, A. Lo natural y cosa de Capa-
adj. CAPASSA. f. aura. Capoton. Jlagnum pallium.
dcia. Capadocio, Cappadox, ocis, cappadocius. ii. CAPAT, DA. p. p. Castrat. Capado. Castralus.
CAPADOR, A. m. y f. Qui t per ofici lo ca- CAPATS. Lo qui t sn crrech cert nme-
par, Cnpador, castrador, sanador. Castrator, oris. ro de gent per algun tiaball. Mayoral, manijero,
CAPADURA. f. Capament, la obra de capar. capataz. Caput, itis, praefectus, us. ||
Lo qui t
Capadura. Casiratio, nis. Lo senjal que queda ||
sn crrech lo cultiu y administraci de las hi-
desprs de capat. Capadura. Castratio, eviratio, sendas del cap. Capataz. Yillicus, i. En las ca- ||

is. II
Los mateixos testculs llevats. Capadura. sas de moneda lo qui cuyda de rbrer lo metall
xecti testiculi. marcat y pesat pera traballarllo. Capataz. Rei mo-
CAPALTART. adv. t. Al ltim temps de la netaric pncfectus.
tarde, prop de la nit. Ai anochecer, boca de no- CAPBAIX, A. m. y f. Qui t '1 cap inclinat
che, sobretarde. Ad sub vesperum; appetente noc- terra; mes comunment se diu pensatiu, melanc-
te, post solis occasum. lich. Cabizbajo. Casanti, demisso capite. ||
hip-
CAPANA CAP ANNA. f. ant. CABANYA. crita.
CAPAR. v. a. Sanar, trurer inutilisar los CAPBREU. m. Llibre de capbrevacions. Cua-
testiculs al animal, deixantlo inhbil pera la ge- derno, libro manual. GtMisualis cdex. Lo fruyt l- ||

neraci. Castrar. Castro, eunucho, as. quit de un benefici eclesislich. Cabreo. Liquidus
CAPARON. m. ant. caputxo, caperutxo. 1|
En fructus ex sacerdotali beneficio. ||
nut. ant. ro
300 CAP DICCIONARI CAP
CAPBREVAGI. La obra f. de capbrevar. Ca- per insgnia de la sua dignitat los cardenals de la
Irevacion. Tribulum, i, vectigal, is. santa iglsia romana. CapeJo. Pileus, i,cardinalum
CAPBREVADOR. m. capbrever. insgnia. ||
La mateixa dignitat de cardenal; y aix
CAPBREVAR. V. a. Assegurar, liquidar y dei- 's diu lo papa ha donat lo capelo. Capelo. Cardina-
xar clar y corrent lo cens cosa semblant. Cahre- lita dignilas. [|
Cert dret que antiguamentpercibia
var, apear. Clientelares fundos censere. '1 bisbe del estat ecclesistich. CapeJo. Stipendii
CAPBREVAT, DA. p. p. Cahrevado. Censua- genus, quod olim episcopis clericis pendebatur.
lis productus. CAPELL, m. Pessa de tela, que's posa per
CAPBREVER. m. qui capbreva. Cahremdor. abrich al cap de las criaturas desde que naixen.
rundoriini clienlelarum censor. Capillo. Calantica, a;, capidulum, i.
||
Vestidura de
CAPCIGRANY. m. Aucell un pocli mes petit tela blanca que's posa las criaturas acabadas de
(lue una guatlla, de color gris, que no's det en lo batejar. Capillo. Capidulum. i, ||
Tros de badana
continent ms que los dos mesos del estiu. Aheja- crdoba que's posa la punta jde las sabatas per
ruco. Molliceps, is. part de dins pera que fassan tou y no danyen lo

CAPCI. f. CAPTURA. peu. Capillo. Corium calceo interins assutum. j)

CAPCIONAR. V. a. for. capturar. Remendo en punta de las sabatas per par de


la

CAPCIS, A. adj. Enganys, artificis. Cap- fora. Capellada. Obstragulum, . La obra que f ||

ciosa. Captiosus. '1 cuch de seda ab sa baba. Capillo, capullo. Bom-


CAPDAL, adv. CAP AMUNT. II
CaudUlo,principe. bycis foUiculus. La cucurulla ab que's tapan los jj

CAPDAL DEL BUCHS. titol quc's dua al prncep ulls als falcons y altres aucells de cassa pera que
senyor de Buchs, ciutat de las Landes de Bur- s' estiguen quiets. Capillo, capirote. Capidulum, i.

deos, prop de Medoch. CAPEL. II


Gibrella mitj cove que's posa al re-
II

CAPDALAT. ant. PRLNCIPAT. vs en los buchs de las abellas quant tenen mlta
CAPDANSER. m. lo qui es cap de una dansa. mel. Capirote. Operculum, i. ||
capoll. ||
anl. pre-
Maeslro de danzas. Chorearum pnefeclus. ||
met. puci. II
ant. Lo de capa. caputxo. |1
Lo de cardenal.
Cap de una facci pandilla. l'andillero. Faccioso- capelo. II
gorra, bonets carso.
rum capul. CAPELL DE FILAT. Gona de eixrcia de punt
CAPDELL. m. Globo pilota de seda, fil, lla- teixit molt clar que portavan ajustada al cap los
na etc. devanada. Ovillo. Filarium, ii, gloraus, almogvers y altres. Redecilla. Reliculum.

eris. II
Lo de col y de altras hortalissas, CogoUo, DEL CAPELL LAS SABATAS. loc. De pis cabeza.
repollo. Grumus, i, interior cauliculus. []
direc- A planta pedis usque ad verlicem capilis.

ci, GllA. CAPELLA, f. Edifici dins las iglsias ab altar


CAPDELL MAJOR. anl. Lo scnyalcr senescal de y advocaci particular. Capilla. Templi cella, sa-
guerra. Senfscal. Senescallus, i. cellum. II
Las iglsias petitas que estan, ja separa-
CAPDELLAR. v. a. Devaiuir lo fil seda en das, ja unidas altras iglsias. Capilla. Sacellum,
los encetalls. Ovular. Glomero, as. ||
contenir, de- i, adicula, b. Lo cos de msichs assalariats per
U

tenir, DISADIR, PERSUADIR, REPRIMIR. | ACAUDILLAR. alguna iglsia. Musicorum chorus sacra
Capilla.
CAPDELLAR GENT. fp. anl. Rcunir, arreplegar. canentium. ||
mil. Oratori altar que porlan los
Junlar gente, Milites comparar. regiments y altres cossos militars pera dir missa.
CAPDELLARSE. V. r. Apinyarse. Se diu de Capilla. Aliar portalile militaribus copiis deser-
las cols y algunas altras verduras. cogollarse, viens. II
Los altars que fan los noys. Altarcico.
cymam efformare.
repollar. Otera JEdicula, B.

CAPDELLAT, DA. p. p. Ovillado. Glomeratus. CAPELLA ARDENT. Espcic dc tiubol. Tmulo, fu-
CAPDELLET. m. d. Capdell petit. Ovilkjo. neral, capelardenle. Pyra funebris, accensis facibus
Glomulus, i. ardens.
CAPDEMUNT. m. La cima de alguna cosa. CAPELLA MAJOR. La part principal de la iglsia,
Cima. Fastigium, ii. en la que est '1 presbiteri
y 1' altar major. Capi-
CAPDEVALL. m. V extrem inferior de algu- lla mayor. Templi sacella prnceps, ara mxima.
na cosa. Estremo inferior y sima lo del fondo de ,
CAPELLA REAL.fr. La que es de patronat especial

una concavilat. Pars inferior. del rey. S' anomena aix ms comunment la cape-
GAPEIG. m. La acci de capejar al toro. Capeo. llaque t '1 rey en sn palaci. Capilla real. Sace-
Ludificatio, taurorum elusio. llum regium.
CAPEJAR. V. a. Torejar ab la capa al toro. ESTAR EN CAPELLA. Se diu del reo que est en la
Capear. Taurorum impetum pallio eludere. capella de la pres desde que se li notifica la sen-
CAPEJADOR. m. Lo qui fa sorts ab la capa al tncia de mort pera prepararse ella. Estar en ca-
toro. Capeador. Taurus pallico eludens. pilla. Mortis pcena mulctalum esse. ||
met. Estar
CAPEL. m. Barret, Somhrero. Galerus, pileus, esperant per moments lo resultat de alguna pre-
pileum, i. tensi negoci que dna cuydado. Estar en capi-
CAPELQ. ra. Lo sombrero bermell que porlan lla. In suramo discriraine versari.
CAP CATAL. CAP 301
POSAR EN CAPELLA, fi'. Trasladar lo reocondem- GAPELUNA. f. Pessa de la armadura antgua
nat mori la capella de la pres pera que 's que cubria la part superior del cap. Capellina.
preparo morir cristianament. Poner, meterenca- Galea, a;, cassis, is. I Lo soldat que usava de dita
pilla. Capitis poena mulctatum in sacellym inji- armadura. Ca/)e//ino. Milesgaleatus, casse instruc-

cere. tus.

CAPELL, m. L' ecclesistich que obt alguna CAPEL-LO. m. CAPELO.


capellania. Capellan. Capellanus, i.
[|
Qualsevol CAPER. m. Lo sacerdot que assisteix al altar
ecclesistich, encara que no tinga capellania. Ca- al cor ab capa pluvial. Capero. Sacerdos plu-
pellan, clrigo. Sacerdos, olis, presbyter, i. Lo ||
viali pallio vestitus, indutus.
sacerdot que diu missa en la capella oratori par- CAPER. m. ant. capertxo.
ticular. Capellan. Sacerdos, otis. CAPEROL. m. nut. L' exlrm superior de la

CAPELLA DE ALTAR. Lo qui caula las missas en la roda en las embarcacions menors. Caperol. CarinB
capella real. Capellan de altar. Presbyter in regi rota; ca put.
sacello sacra celebrans. CAPERUTXA. capertxo. f.

CAPELLA DE CALDERETA DE MISSA DE ONZE. LO CAPERUTX8 Y CAPERTXOT. m. aum.


qui no lia seguit carrera. Clrigo de misa y olla. Caperuzon. Cucullus major.
Clericus scientia; hospes. CAPERTXET. m. d. Caperucita, caperucilla.
CAPELL DE COR. Qualsevol dels capellans que Cucullus minor.

I l)i La en las catedrals y col-legiatas pera assistir


al cor. Capellan de coro.
CAPELLA DE HONOR. Lo qui diu missa
Sacerdos clioro addictus.
las perso-
CAPERTXO.
ba en punta inclinat en detrs. Caperuza. Cucu-
llus, i, capitium, ii.
m. Espcie de boneto que aca-

nas reals en un oratori privat. Capellan de honor. CAPET. m. d. Cap petil, Cahecilla. Capitulum,
Regius capellanus. capisellum, i. ||
mel. fam. Jove de poch judici. Ca-
CAPELLA MAJOR. Lo cap supcrior de alguna co- hecilla. Exigui judicii, inconsultus juvenis.
munitat de capellans. Capellan mayor. Sacerdotum CAPETA. f. d. Capa petita. Capit. Pallio-
pnefectus. lum, i.

CAPELLA MAJOR DEL REY. Prclal quB l jurisdicci CAPFICAR, v. a. CAPGIRAR. II


Ablrer, humi-
espiritual y ecciesistica en las cosas y sitis reals. liar. Humiliar. Humilio, as.
La exerceix lo patriarca de las Indias, y usa de CAPFICAT, DA. adj. Melanclich, afligit, trisl.
aquest tlol r arquebisbe de Santiago. Capellan Amarrido, amodorrado, marrido. Moestus, tristis,

mayor del rey. Pra;lalus Indiarum patriarchatu afllictus. II


Ensopit per causa de algun mal. Amo-
decoratus. dorrado, modorrado, amodorrido. Sopitus, sopore
CAPELL MAJOR DELS EXRCITS. Aix s' anouicna correptus. ||
m. Sarment llarch de un cep, que s'

sn vicari general. Vkario general, capellan ma- enterra eixint solament lo cap, pera criarne altre.
yor de los ejrcilos castrense. Castrensis vicarius. Serpa, mugron. Mergus, propago, inis, Iradux,
i,
^^
CAPELL REAL. Lo qui obt umi capellania per ucis. 'aC
nombrament del rey. Capellan real. Capellanus FR CAPFICATS, fr. Fr passar lo sarment per sota
regius. lerra,de modo que eixint lo cap se forme un nou
TIRAR CAPELLANS, fr. TIRAR PERDIGONS. cep. Amugronar. Demittere vitem in propagines.
CAPELLANET. m. d. Capell jove. Capellani- CAPFLUIX, A. m. y f. De poch judici. Casqui-
to. Juvenis capellanus. vano. Yentosum caput.
CAPELLANIA. f. Fundaci de algun particu- CAPFOQUERS. m. pi. Ferros pedras pera
lar sens intervenci del ordinari ab certa obliga- apoyar los tronchs en las llars de foch escalfa-
ci de missas altres crrechs. Capellania. Cape- panxas. Morrillos. Lignorum ardentium sustenla-
llania, a?. cula.
CAPELLANIU. m. Lo qui obl alguna capella- CAPGIRADA, f. CAPGiRAMENT. ||
mel. Efugi
nia. Capellan. Capellanus, i. manys pera deslliurarse de algun apuro. Regale.
CAPELLAR. m. ant. Espcie de capa ab ca- Efugium, ii, subdola evasi.
putxa a la inoiisca. Capellar. Epitogiuin arabicuni. CAPGIRAMENT. m. Trabucament. preposte-
CAPELLA88A. .Magnum
f. auiu. Capillaza. racion, lergiversacion. Tergiversatio, nis.
sacellum. nut. Tapa de llauna de fusta que
||
CAPGIRAR, v. a. Girar de alt baix alguna
preserva de humitat las bitcoras, elc. Capillo. cosa. Volver de arriba abajo , trabucar. Sursum
Operculum, i. deorsum invertere. ||
Fr anar abaix la punta
CAPELLER. m. Qui cuyda de alguna capella extrem de alguna cosa. Volver de cabeza de pun-
y de lo pertanyent ella. Capillero, capiller. Ca- ta. Deorsum verteie. ||
Trastornar, perturbar l'or-
pelke custos. de de las cosas. Volver lo de abajo arriba, lo de
CAPELLET. m. ter. caps. arriba abajo. Invertere, sursum deorsum permis-
CAPELLETA, f. d. Capillita, capilleja. Mdi- cere, summa ab imo everlere.
cula, sa. CAPGIRELL. m. CAPGIRAMENT. ||
mel. Varietat
:

302 CAP DICCIONARI CAP


de cosas humanas. Allibajo. Humanarum rerum TRURER LO CAPIROT. fr. Descapirotar. Pileum
vicissitudo. demere, tollere.
DONAR FR CAPGIftELL TAMBORELLA. fr. Curcr GAPIROTADA. f. ant. Cert guisat ab herbas,
de algun lloch. Dar abajo. Cadere, prsecipitari. ||
ous, alls y altres ingredients. Capirotada. More-
raet. Destruirse, acabarse alguna cosa. Irse d pi- tum, i, minutal, alis.
qu, rodar. Illabi. GAPISCOL. m. Lo eclesistich que obt una
GAPIALT, A. adj . Se diu del arch que per de- capiscolia. Chantre, capiscol,sochanlre. Chori prae-
l'ora es escarser, y per dins est nivell , per fectus.
fora rod, y per dins escarser, de modo que sa GAPISCOLIA. f. En las catedrals y col-legia-
volta fassa pendent dret fora. Capialzado. Arcus tas dignitat que t son crrech lo dirigir lo cant
species. pla en lo cor. Capiscolia, chantria. Chori prsefec-
CAPIBARA. m. Cert peix que 's troba en lo tura.
Paran riu de la Amrica meridional. Capibara. GAPISSAY8. m. aum. Capisayon, capisaya-
Capibara, x. zo. Major cucullata penula.
CAPICULAR. V. a. Posar una cosa junt al- GAPISSAYET. m. d. Capisayuelo, capisaillo.
tra enconradament, com lo cap als peus. Gualdra- Cucullata penula.
pear, conlrapear. Ex adverso collocare, locare. GAPIS8AYO. m. Vestidura que portan los bis-
GAPICULAT, DA. p. p. Gualdrapeado , conlra- bes y prelats demunt del roquet, y arriba ms
peado. E\ adverso collocalus, localus. avall dels genolls, y ab dos oberturas pera trurer
CAPIDA. f. CAPILLA. 1. los brassos. Manlelete, capisayo. Tnica ad genua
GAPIGORRISTA. m. L' ocis y vagamundo demissa.
que comunment va de capa y gorra. Capigorron, GAPISSET. m. espcie de
travesser usat en
capigorrista. Yagus, errans. Lo qui t ordes me- 1|
maquinria que de martell pels dos
t la figura

nors, y 's mant sempre aix sens pndrer las ma- caps. Capisete. Transversariun sic dictum.
jors. Capigorron, caqigorrista. Clericus minoribus CAPISSOLA. f. Capacitat, talent; y aix 's diu

ordinibus inifiatus ad majores ascendere recusans. fulano t bona capissola. Cholla. Sana raens, ma-
CAPIL-LAR. adj. S'aplica als vasos del cos turum judicium.
que sn mlt subtils y prims. CapUar. enuissi- CAPISTA. m. MANT UHISTA.
mus, capillaris. fs. S'aplica als tubos mlt es-
||
GAPISTRELL. m. carrabistell.
trets. Capilar. Capillaris, capilli instar. m. Arbre ||
GAPIT. m. Qui mana una companyia de sol-
ahont las Yestals penjavan sos cabells al fr los dats. Capitan. Centuri, nis, dux, ucis. ||
Lo qui f

vots. Capilar. Capillaris arbor. de cap entre lladres. Capilan. Grassatorum dux,
CAPILLA. f. Espcie de vl l)lanch en forma caput. II
GENERAL. |1
Principal cutrc altres de sn
de caputxa, que 's posa al cap de las criaturas en exercici. Capitan. Prnceps. ||
Cert peix de las cos-
la ceremnia que's fa acabant de l)afejarlas. Capi- tas de Amrica. Capitan. Piscis genus.
Uo, capilla. Capidulum albuni infantium baptismo CAPIT DE BANDERA. En la armada qui goberna '1

deserviens. ||
Part del hbit dels religiosos de al- barco que porta '1 general. Capitan de bandera.
gunas ordes, que serveix pera cubrir lo cap. Capi- Navis pralorie praifectus.
lla. Monachalis cucullus. Lo religis profs de ||
CAPIT DE BATALL. Lo Capit que mana una de
qualsevol orde. Capilla. Religiosum ordinem pro- las sis companyias de que consta un batall de ma-
fessus. Lo primer exemplar de cada full de la
II
rina. Capitan de batallon. Classaria? cohortis dux.
obra que s'imprimeix. Capilla. Primum exemplar CAPIT DE CLAUS. Qui CU las plassas de armas t
ex typographica officina deductum. sn crrech obrir y tancar los portals las horas
HO HA PRS AB LA CAPILLA, Y HO DEIXAR AB LA de ordenansa. Capitan de llaves. Portarum urbis
MORTALLA, l'cf. GENI Y FIGURA FINS LA SEPULTURA. custos, prafectus.
TRAURER LA CAPILLA. fr. DescapUlar. Concullum CAPIT DE FRAGATA. Qui la mana ab lo grau de
tollere. tinent coronel. Capitan de fragata. Celocis prse-
CAPILLUT, DA. adj . semblant la capilla dels fectus.
religiosos. Capilludo. In cuculliformaminstructus. cvpiT DE GuRDiAs DE coRPS. Lo qui gobema una
CAPINGOT. m. REDINGOT. de las tals companyias ab inmediata subjecci al
CAPIR. V. n. FERSE CAPAS. rey. Capitan de guardias de corps. Regiorum stipa-
CAPIR Y CAPIROT. m. Armussaabuna ca- torum, seu corporis custodum prajfectus.
perutxa que usan en las universitats los doctors y CAPIT DEL PORT. Lo qui cuyda de la netedat y
mestres pera certs actes pblichs. Cada facultat t bon orde del port, y pren notcia de las embarca-
sn color diferent. Capirote. Doctorum etmagistro- cions que entran ixen de ell. Capitan del puerto.
rum insigne. Lo cop que 's dna en lo dit del
||
Ports prisfectus.
del raitj, apoyanlo sobre 'I polze, y deixantloanar CAPIT DE MAR Y GUERRA. Lo qui mana vaixell de

ab violncia. Papisole, capirole, capirolazo. Tali- guerra de la armada. Capitan de mar y guerra. Na-
trura, i, vis preefectus.
CP CATAL CAP 303
CAPIT DE MESTRANSA. Qui en las adi'essaiias t capitania reneral. L' empleo y lloch ahont t "I
sn cnech los aparells y cnytlado dels inagatzenis. despaig lo capit general. Capitania general. Im-
Capitan de maeslranza. Arniaiiieiilarii pnufeolus. peratoris munus seu oTicina.
CAPIT DE VAIXELL. Lo quiniana y l grau de co- CAPITELL, m. ar(i. Lo remat que corona la

ronel. Capitan de navio. Navis priL'feclus. columna. Capitel, chapitel. Qlumnae capilellum,

I un
CAPIT GENERAL. Qui
exrcit, aiinada
Iinperator, oris, dux, ucis.
t 'i iiiando de la tropa de
o provncia. Capitan general.
epystilium.
tel, chapitil.
||
La part superior de
Capitulum, Banch
prim y lleuger que serveix pera col-locardemunt
capilellum,
las torras.

i. ||
Capi-

CAPITACI. f. Repartiment de contribucions lo teler de brodar y altres usos. Bawfuillo. Scam-


per caps. Capitacion. Capilatio, iiis. nellum, quo lignea machinaad opusphrygium de-
CAPITAL, m. La quantitat de diner que 's posa .serviens sustinetur.
cens, rddit ganncia. Capital. Caput, itis, adornat ft en forma de capitells. Capitela-
census, us. Lo cabal de qualsevol espcie que al-
||
do. Capitellis instructus.
g posseheix estimat en diner. Capital. Bona, orum, captol, m. Junia de religiosos clergues
res, ei. La ciutat que es cap de regne provncia.
||
regulars, pera elegir prelats y altres asssumplos.
Capital. Caput, metrpolis, is, urbs prnceps. ||
adj. Capitulo. Religiosorum comitium, concilium. En ||

Lo que pertany al cap, com: accident capital. Ca- las catedrals y col-legialas lo conjunt dels canon-
pital. Capitalis.
II
Principal, mlt gran, com ene- ges. Capitulo, cabildo. Collellium, ii, capitulum, i.

mich capital. Capital. Capilalis. ||


S' aplica tamb II
La sala ahont se congregan canonges pera los
als pecats vicis que sn origen de altres, com la tenir sas Juntas. Cabildo. Capitulum, i. La ma- ||

suprbia. Capital. Capilalis, gravior. ||


m. fort. La teixa junta dels canonges. Cabildo. Canonicorum
lnea (|ue 's baixa del ngul tlanquejat per medi congregatio, coetus. ||
En las ordes militars la jun-
del baluart. Capital. Capitalis linea. ta dels caballers y dems vocals de alguna de
CAPITALISAR. V. a. Redubir capital 1' im- ellas; y tamb la que's celebra pera posar 1' hbit
port de la renda, sou pensi anyal, que queda algun caballer. Capitulo. Equilum mililarium
redimida entregant dit import. Capitalizar. Redi- ordinura consensus. ||
La divisi principal de un
tus in caput convertere. ||
Afegir al capital 1' im- escrit pera ms fcil iniel-ligencia. Capitulo. Ca-
port dels interessos ja vensuts, y fr de totas sas put, itis, capitulum, i. ||
Entre religiosos la repre-
quantitas un major capital, que guanye majors in- hensi que 'sdna alg en presncia de la co-
teressos. Capitalizar. Relibus non solutis caput munitat per alguna falta grave que ha coms. Ca-

augere. pitulo. Religiosi coram fratribus correctio,


CAPITALISTA, m. Lo duenyo de un capital captol general. Se diu de aquell que concor-
productiu. Capitalista. Dominus capilis, ex quore- ren de una orde religiosa pera ele-
tots los vocals

ditus capiuntur. Lo qui ab preferncia altres


||
gir sn general. Capitulo general. Comitia genera-
negocis emplea sn diner en lo giro de lletras de lia, capitulum generale.

cambi al inters corrent en la plassa. Capitalista. CAPTOL PROVINCIAL. Es aqucll en que 's reunei-
Mensarius, ii. xen los vocals de una orde religiosa de una pro-
CAPITALITAT, f. La qualitat de capital. Ca- vncia pera elegir lo provincial. Capitulo provin-
pitalidad. Capilis condici. cial. Comitia provincialia, provinciale capitulum.
CAPITALMENT. adv. m. Grave, mortalment. CAPTOLS MATRIMONIALS. LOS paCteS, SCgOUS loS
Gravemente, mortalmente, capitalmenle. Capitaliter, que s' ajusta un matrimoni, y se autorisan ab es-
letaliler. ||
principalment. ||
radicalment. criptura pblica. S' aplica aquest nom la matei-
CAPITANA, f. La muller del capit. Capitana. xa escriptura. Capitulaciones capitulos matrimo-
Centiirionisuxor. ||
Lo principal vaixell de una ar- niales. Pacta matriraonialia.
mada esquadra. Capitana. Praetoria navis. BONS CANONGES Y MAL CAPTOL, ref. Deuota sr al-
CAPITANS. m. aum. Lo capit mlt acredi- guna corporaci de opini diferent de la que ma-
tat. Capilanazo. Insignis dux. nifestan per separat. Buenos cannigos y mal capi-
CAPITANEJAR. V. a. Gobernar tropa arma- tulo. Plurium sententia particulari ulcumque di-

da, font r olici de capit. Acaudillar, capilanear. versa.


Exercitui seu classi pruiesse. ||
Guiar alguna gent, GUANYAR prdrer CAPTOL, fr. met. fam. Con-
encara que no sia tropa ni armada, anant devant seguir no alg lo que pretenia 6 disputava entre

de ella pera alguna funci festeig. Capilanear. mlts. Ganar perder capitulo. Feliciter vel adver-
Duco, rego, prcco, is. s alicui senientiam seu consilium cedere.
CAPITANEJAT, DA. p. p. Capitaneado. Duc- CAPITOLI. m. Edifici mageslus y elevat. Ca-
tus. pilolio. Capitolium,ii.

CAPITANET. m. d. Capitancillo. Parvi mo- CAPITOL, na. adj. Lo que pertany al capi fo-

menti dux. li. Copitolino. Copitolinus.

CAPITANIA, f. L' empleo de capit. Capitania. CAPITOSSA. m. Cap capital principal de al-

Mililaris priefectura. guna cosa. Capitan, cahecilla. Dux ucis.


304 CAP DICCIONARI CAP
CAPTULA. f. Lo que's resa desprs dels salms t ferm en las serviolas, y subjecta la ncora per
y antfonas, en totar las horas cannicas, mnos la anella. Capon, hoza. Rudens major.
en las matines. Capitula. Capitulum, i. cap6 de mar. Cert peix cenblant al moll. Capon
CANTAR LA CAPTULA. fr. Dir Cantant en lo cor marino. Capo marinus.
los llochs de la sagrada escriptura pertanyents AL QUI te dna un CAP DNALI LA CUIXA T l' AL.
las horas cannicas. Capitular. Capitula ad horas ref. D'nota que debm sr agrahits als que'ns fan
cannicas spectatia canere. algun b. A quien te dd el capon, dale la pierna y
CAPITULACI, f. concert pacte entre dos 6 el alon. Benefactis gratus respondet animus.
ms personas sobre algun negoci comunraent gra- POSAR LO CAP AL NCORA, fr. Caponar. Rudente
ve. Capitulacion. Pactio, conventio, nis. ||
pi. cap- majore auchoram subjicere.
tols. 6. CUANT FERRAVAN LOS CAPONS EN LLEYDA. exp. faill.
CAPITULADA. f. La resoluci imprudent de ab que's dna entndrer la antiguitat de alguna
algnn captol. Cabildada. PrEceps, inconsideratum cosa. En tiempo de Maricastana. Quondam, olim.
statutum, consilium. CAPOCH. f. Espcie de borra que s' extrau de
CAPITULANT, p. a. for. Qui capitula, f un arbre del mateix nom; es mlt fina y serveix
crechs alg. Capitulante. Accusator, is. pera encolxar. Capoc. Tomentum, i.
CAPITULAR, m. L' indivduo de alguna co- CAPOLAMENT. m. Cansaci desassossego en ,

nmniiat ab vot en ella. Capitular. Jus sulfragii in lo cos, que apar que trenca 'Is ossos. Quebrantamien-

electionibus obtinens. ||
adj. Lo que toca pertany to, quehramiento. Lassitudo, inis; corporis attritio.
al captol. Capitular. Gapitularis; ad capitulum CAPOLAR. V. a. y derivats, trinxar, picolar,
pertinens. |1
v. a. Pactar, fr algun conveni. Capi- MAGUL\R.
tular. Paciscor eris, paclum inire. H
Fr crrechs CAPOLL, m. La obra que f '1 cuch de la seda
alg. Capitular. Accuso, as; crimina alicui ob- ab sa baba; es de la figura de un ou de colom,
jicere. groch blanquins. Capillo, capullo. Bombycis fo-
CAPITULARI. m. Llibre ^de las caplulas. Ca- Uiculus. Lo que fan dos ms cuchs junls. Ocal.
II

pilulario. Capiturarius, ii. Bombycis folliculus duplicatis filis contexlus. Lo |1

CAPITULARMENT. adv. m. En forma de cap- de un sol cuch y de la millor calilat. Almendra.


tol. Capitularmente. Pleno coelu; juxta concili ra- Bombycis folliculus. ||
Lo que est obert per una
tionem. punta. l'ito. Bombycis cacumine perfora-
folliculus
CAPITULAT, DA. p. p. Capitulado. Pactus. to. II
Lo bot de la rosa, del que 'Is apotecaris
CAPITXOLA. f. ant. Teixit de seda que forma trauhen una aygua destillada per medicina. Cabe-
un cordonet manera del burat. Capichola. Tex- zuela, capullo. Calyx, icis, gemma, a. ||
prepuci.
tura bombycinum rudius. enfilar los capolls, fr. Enrrastrar. Bombicinos
CAPITXOLAT, DA. adj. ant. Lo que es sem- folliculos connectere.
blant la capitxola. Capicholado. Texto bombyci- CAPOLLET. m. d. Capullito. Bombycis minor
no rudiori similis. folliculos.

CAPLEUTA. f. ant. fiansa.


CAPLEUTADOR. m. ant. flador. rell.
CAPONA. f. Espcie de xarretera que no
Capona. Militar insigne. ||
clau. 11.
t sar-

CAPLEUTAR. V. n. ant. Fr fiansa pera eixir CAPONADA. f. Pa estovat ab aygua y amanit


un reo de la pres, manlleutar. ab vinagre y ceba. Gazpacho, Offa panis,
sal, oli,
CAPLLETRA, ant. lletra majscula.f. oleo, aceto, sale et cepa condita.
CAPMS, m. Gambi permuta de conveni en- CAPONADURA. f. CAPADURA.
tre cosas regularment de diferent espcie. Trne- CAPONAR. V. a. CAPAR. II
Casar la noya xica
que Permutatio, nis. |1
Cap de masia. Colom. Colo- antes que la gran. Dar capote. Sororem minorem,
nus, i.
II
m. Espcie de ventalla comunment de relicta majore, in uxorem accipere.
cart que's posa devant lo foch pera que no ofenga CAPONAT, DA. p. p. capat.
lo massa ardor. Ahanico de chimenea. Umbella, ai. CAPONERA. Gbia f. pollera pera engreixar
CAPMASCLES. m. pi. clamstechs. los capons. Caponera. Saginarium ii. ||
Comunica-
CAPMAYLL. m. Pessa de armadura antgua que ci desde la plassa las obras exteriors, que's f
cubria y defensava '1 cap. Capacete. Cassis, galea- excavant lo oso. Caponera. Cripta subterranea.
Teixit de malla pera cubrir y guardar princi"
II
ESTAR POSAT EN LA CAPONERA. fr. fam. Esfar po-
palment lo cap. Capacete. Galea ae. sat en la pres. Estar meiido en caponera. In cus-
CAP. m. L' animal capat, com lo caball, mat- todia detineri.
xo etc. Capon. Castratus. Dit del home. unuco. ||
CAPONET. m. d. Caponcillo. Jnior capo.
Eunuchos, i. Lo pollastre que's capa pera engrei-
j]
CAPORAL, m. Qui f de cap principal en al-

xarlo y menjarlo ms tendre. Capon, Capo, nis, guna gent. Caporal. Dux, ucis, caput, itis. ||
mil.
capus, i.
II
Lo que s' engreiya en la caponera. Ca- CABO DE ESQUADRA. ||
Entre gitanos gallo.
pon de Capo saginatus. capirot. 2. nut.
leche. || ||
CAPOSANTO. m. Peix de mal sabor y olor
Cap gro8, forrat ab llencas de cuyro y filet, que es- Cancula centrina. Spinax, cis, pecten inis.
CAP CATAL CAP 305
CAPOT. m. Veslitlura en fornia de capa per altra matria ab una tapa solta agafada que
nis estreta y ab ninegas. Copote. Lacertia, ai. ||
serveix pera posar dins alguna cosa. Caja. Cap-
Kn alguns jochs de eartas la passada en que un dels sa, a\ II
La (lue t figura de tomba. Tamhorillo.
jugadors fa lotas las basas. Capoie. Totius sorts lu- Rotunda arcula.
oratio. CAPSA I)E BI.AT DE MORO. PANOTXA.
DONAR CAPOT. fr. met. fam. Deixar smis menjar CAPSA DE BOIX. Bujeia. Capsa buxea.
alg per haver arribat tart. Dar capoie. Tardius CAPSA DE BRASER. Espcie de tarima de fusta ab
adventantem, incoenalum relinquere. ||
En alguns un forat rod al mitj, ahont s' encaixa '1 braser.
joehs de eartas no deixar fr cap basa als con- Caja de brasero. Foculi scabellum.
traris. Dar capoie. Nullam collusoribus lucratoriam CAPSA DE BROCAL GARRAF. Capsa de suro que
sortem sinere. serveix pera posar la ampolla en neu pera re-
CAPOTA. Capa podi apreciable. Capoton.
f. frescar lo burer. Corcho, corchera. Vas sube-
Pallium vilius. Sombrero de senyora fet de ta-
|1
reuin.
fet elc. ab arrugas beynas. Sombrerillo, capota. CAPSA DE COLIFLOR, BRQUIL, etc. Lo conjunt de
Causia, X, pileus muliebris. ramets antes de florir. Pella. Rrassicacauliculoruin
CAPOTADA. f. Expressi de cortesia, llevantse glonius.
'1 capol caputxa. Capucliada. Capilis apertio. ||
CAPSA DE HsTiAS. Espcic de potet de llauna
Capada, acatament, inclinaci de cap. Capezada. bronze ahont se guardan las hstias en las sagris-
Honoris causa, capitis inflexi. tias. Hosliario. Hostiarum cpsula, theca.
CAPOTS. 111. aum. Capoton. Penula gran- CAPSA DE LLI. La capscla ahont t la llavor. Ba-

I dior.
GAPOTEJAR.
y altia. Cabecear. Mulare caput, nutare.
CAPOTET. m. d. Capoiillo. Penula brevior.
V. n. Murer lo cap una part

la-
ga. Llini folliculus.
CAPSA DE SAB. Laquc servcix pera posar lo sab
pera afeytar. Jabonera. Mass?e saponariai cuslo-
dienda; deserviens cpsula.
cernula, ;e. CVPSA DEL SOMBRERO DEL BARRET. La que SCr-
CAPOTILLO. m. y veix pera guardar lo sombrero y preservarlo de la
CAPOTON. m. ter. Capot curt que usavan las pls. Sombrerera. Pilei theca, cpsula.
donas. Capoiillo. Pallioluni muliebre, ricinium, ii. CAPSA DE ULLERAS. La dc cartr cuyro en for-
CAPPARE. m. Lo cap, brot fruyt principal. ma de estoig, que serveix pera desar las ulleras.
Pendon. Arborura propago, scapus, i. Anteojera. Ocularis vitri theca.
CAPRICOR Y GAPRIGORNI. m. Lo des sig- CAPSADA. f. Entre llibreters los cordillels ab
ne austral del Zodacb, al qual toca '1 solstici de que'sjuntan los caps dels fulls al enquadernar.
ivern. Capricornio. Gapricornius, ii. Cabezada. Fumiculus annectendis voluminuni foliis
CAPRITX, m. y deserviens. Cada divisi que's fa en las hortas
||

CAPRITXADA. y. f. terras sembradas de verduras. Tablar, era, banca,


CAPRITXO. m. La idea que forma alg fora de bancal. Hortensis rea.
las reglas ordinrias, quasi sempre sens fonament FR CAPSADAS. fr. Dividir las terras en capsadas
,ni rah Capricho, antojo, gusto, genio, humorada, eras. Tablear. In areas dividere, secare.
voluntad, h'ij del encaje. Ad libilum sententia, libi-* CAPSADURA. f. ABRASSADERA. ||
BROLLA.
do, inis. II
En obras de poesia, msica y pintu-
las CAPSAL. m. La part dels llits ahont se
COIX. ||

ra lo que s' executa per la forsa del igeni, ms posan los coixins. Cabecera de la cama. Lecti sum-
que per las reglas del art. Capricho. Luxuriantis ma pars ubi cervicalia locantur. Lo guarniment ||

ingenu foelus, res ingenu acumine eBcla. de fusta ab que s' asseguran las campanas. Arma-
CAPRITXS, A. m. y f. Qui obra sens atn- zon cabeza, contrapeso. Superpositum culmen,
,

drer altra regla que '1 seu anloix, y '1 segueix pex. Tronch pedra sobre que s' assentan las
II

ab terquetal, Caprichoso, ca^nV/iH/o. Levis animi btas pera preservarlas de la humitat. Poino, com-
el sententiai tenax. ||
adj. Lo que's fa per capritxo. bo. Suppositum fulcrum. |1
Lo travesser del cap de
Caprichoso. Res leviler et tenaciter effecla. ||
Lo amunt y cap de avall, ([ue junt ab los montants
(jue est ft per capritxo. Caprichoso. Magna vi in- forman lo bastiment de las finestras, portas, etc.

genu exactus, elaboratus. ||


Incostant, ax 's diu.- la Cabio. Transversum lignuni. ||
met. Acusaci, cr-
fortuna es mlt capritxosa. Caprichoso. Inconslans, rechs. Acusacion, capitulo. Accusatio, nis.
mobilis. RENYiNA DE CAPSAL. cxpr. Rcnyua de marit y
N CAPRITXOSAMENT. adv. m. Ab capritxo. muller. Rifia de almohada. Conjugalis rixa.
Caprichoso wente. Levi ter et tenaciter. CAPSALERA. f. La taula barana que's posa
CAPRITXOSiSSIM, A. adj. sup. Caprichos- en lo cap del llit pera sostenir los coixins per
simo. Yald levis et tenav. adorno. Cabecera. Lecti caput.
CAPRITX08SSIMAMENT. adv. m. sup. Ca- CAP8ANA. f. Crcol rodella de simolsa, pan-
prichosisimamente. Quani leviter ac tenaciter. yo altra roba pera portar cnters altre pes so-
CAPSA. f. Pessa vuyda de plata, fusta, cartr bre '1 cap. Rodete. Cesticulus, cesticillus, cestil-

TOMO I. 40

306 CAP DICCIONARI CAP


lus, i.
I
ter. A.1XUGAMA. II
La que's fa de forchs de las Iglesias, en que regularment hi ha la imatge
alls, y serveix pera posarhi las oUas, calderas, del Sant pel cuito del qual se capta. Demanda.
etc. Rodete. Sessibulum, i. Tessella ad stipem conquirendam ; corrogandae
CAPSAR. V. a. Posar caps als cordons, trensi- eleemosynai patina.
Was, elc.IIerretear, clavelear, echarherretes. Ferreos CAPTIU, VA. m. y f. cautiu. |j
met. Subjecte
confs funiculis aplare. ||
Entre llibreters cusir alguna passi. Apasionado. Animi affectu conci-
las capsadas dels llibrets. Cahecear. Extreraam vo- tatus.
luminum tasniam assuere, firmar. ||
Cusir en los CAPTIVAR. V. a. Fr presoners als enemichs
extrems de las esloras robas un traveser del ma- en la guerra, privanflos de la llibertat. S' aplica
teix,pera cubrirlo y reforsarlo. Cahecear. Storea ms prpiament als cristians fets presoners pels
aliarumve rerum oras taeniis assuere. turchs. Cautivar. Captivo, as; in captivitatem ad-
GAPSASSA. f. aum. Cajon. Capsa grandis. ducere. ||
met. Subjectar las potncias del nima.
CAPSAT, DA. p. p. Guarnecido, claveteudo. Cautivar. Captiva, as, subjicio, is.

Ferreis contis aplalus. CAPTIVARSE. V. r. captar. 2. |1


ant. som-
GAPSER. m. Qui fa capsas. Cajero. Capsarum trerse.
artifex. CAPTIVAT, DA. p. p. Cautivado. In captivi-
CAPSETA. f. d. Cajita, cajilla. Cpsula, ;b, tatem adductus.
cadiscus,i. bot. Lo vaset membrans de closca
11
CAPTI VATGE. m. ant. y
y vuyt, dins del qual estan tancadas las llavors. CAPTI ver. m. y
Cpsula, rajilla, caja. Cpsula, a;. CAPTIVITAT, Estat f. del qui ha perdut la
CAPSIR. m. d. Cubezuela, cabeciUa, cabecita. llibertat. Cautiverio, caulividad, coptividad. Cap-
Capilulum, i. tivitas, atis.
GAPSIROT. m. CAPSIGRANY. CAPTURA, f. for. L' acte de agafar alg pe-
GAPS. m. Lo capell que's posa en lo cap de ra posarlo en la pres. Captura. Captura, ai.

la criafuras. Capillo. Capidulum, i. CAPTURAR. Agafar alg y posarlo en


V. a.
CAPSONET. ni. d. Cajelin. Cpsula, . la pres. Proceder la captura, poner en captura.
CAPSOU. m. Lo dret del deu per cent entre In carcerem immittere. |1
Fr pagar la multa impo-
procuiadors. Irocura, procuraduria. Honoraiium, satla al que ha contravingut algun bndol. Mul-
U. II
Lo dret que's paga
al senAor del domini di- tar. Mullo, as.
recte, quant enagenan las possessions donadas
s' CAPTURAT, DA. p. p. Multada, capturado.
cens. Laudemio. Lauderaium, ii. Caplus, deprehensus.
CAPTA. f. La acci de demanar caritat al- CAPS. m. ant. Caputxa ms llarga que am-
moyna. Demanda, cuesa. Questura, , mendica- pla, y remata en punta com la dels caputxins. Ca-
tio, nis.La que en alguns pobles se fa
II
'1 dia de puz. Amiculum lgubre.
Pasqua pel piedicador de la quaresma. i/or?taro. CAPUTXA, f. Entre estampers accent circum-
Collectio, nis. flexo.Capucha. Nota accents circumflexi. Esp- \\

CAPTADOR, A. m. y
Lo qui demana cari- f. cie de mantellina que portan las donas, mlt estre-
tat 6 fa la capta. Demandador, cuestor. Quaslor ta, y arriba fins la cintura poch ms mnos.
eleemosynarius, stipem quairens. '
Capucha. Muliebriscucullus, ricinium, ii. caput- 1|

CAPTAR. V. n. Demanar caritat, Mendigar, xo. Certa reforma de la orde de san Francesch,
II

pedir limosna, pordiosear. Emendico, as. Atrau- fundada en Espanya pel B. Joan de Guadalupe
I

rer la atenci voluntat de altres ab la dolsura y en temps de Alexandre VI. Ccpucha, rden de la
suavitat del tracte del discurs. Captar. Capto, capucha. Observantie regularis ordo.
as, allicio, is. I Procurarse medis que dependei- CAPTXASSA. f. aum. Capuchon. Cucullus
xen de altres pera conseguir algun fi. Mendigar. grandis.
Emendico, as. CAPUTXER, A. m. y f. Qui f caputxas. Ca-
CAPTAT, DA. p. p. Mendigado. Emendicatus. puchero. CucuUorura opifex.
CAPTENER. m. ant. bon tracte, bon porte, CAPUTXETA. f. d. Capuchillo. Cucullus mi-
BON aspecte, i
V. a. ant. oobertar. v. r. ant. r.o- nor.
I
bernarse, poutarse b. caputx. Lo religis descals de la orde de
CAPTENIR. V. a. tractarse b. ||
v. r. com- sant Francesch que porta barba llarga, 1' hbit
portarsse, conduirse, estar satisfet, manejarse. pardo obscur, ab capa curta del mateix sayal y un
MAL CAP TENIR. fr. ant. REBEL ARSE. caputxo punxagut que cau sobre la espiena, y ser-
CAPTERRERA. f. Bardissa que s' assegura ab veix pera taparse '1 cap. Capuchino. Capuccinus
terra pedras sobre las parets dels corrals, borfs monachus. Sostenidor ahont encaixa '1 picaport
H

y heretats pera sa conservaci. Barda. Pares vir- quant s' ajusta la porta. Nariz. Nasi figuram re-
gultis tecta. ferens clavus; pessuli receplaculum. ||
Lo que per-
CAPTENENZA. f. ant. constncia, firmesa. tany la orde dels caputxins. Capuchino. Ad ca-
CAPTIRI. m. CAPTA. 11
La bacina de captar en puccinorum institutum pertinens. |1
pi. ter. tira-
CAR CATAL. CAR 307
Bi^HS.
II
nut. Curvas de curta hragada , las (juals solicitan. Venderse caro. Mgr sui copiam facere-
se posan proa y a popa ptT dins en las parts ni^s TKNIR car. fr. APRECIAR.
estrelas. Capuchinos. Arouatic arclissim.efuTe tra- TRVHO DEL CAR T POSAHO k LA PENA, TOT QUEDA
bes in prora puppi(|iie colloiata. A l' entena. refr. Denota que las mutacions acci-
CAPLTxi FAi.s. mel. Hipcrita. Santo de pujares. dentals no desirubeixen lo sr ile la cosa. Que rais
Hipcrita, ai; virlutis simula'or; pseudocato, nis. abojo, que vais arriba, acd queda quien os trasqui-
FR LO CAPiTxi FAI.S. fr. mct. Afectar virtut y la. Adjunctis non mutatur substncia.
devoci. Hdcer la serfim, la (/ala ensogadu, la CARA. f. La part anterior del cap. Cara. Fa-
gala muerta. Humililatem, animi demissionem fin- cies, ei, vultus, us. ||
Afabilitat, agrado. Cara, sem-
gere, simular. blante. Yullus, aspeclus, us. ||
Faixada enfront
SI DE AQUESTA PUCU SORTIRME FAR FRARE CAPUT.vi. de alguna cosa. Fuchada, cara, frente. Frons, tis.

ref. al) que s' explican los que escarmentats de La superfcie del aygua. Flor. Superfcies, ei.
II ||

algun dauy fan propsit de sr ms cauos ende- L'endret de la tela, panyo, elc. JJaz, cara. Super-
vanl. Si de esta escapo ij no muero, nunca mas bodas cies, ei. II
L' endrel de las pells. Flor. Pars exte-
al cielo, si Dios de esta me escapa, mtnca me cu- rior corii. II
ant. carestia.
brird tal capa. Arctum discrimen experlus, aliud CARA A CARA. m. adv. Manifestament, descuber-
non speclat. tament. Cara d cara, rostro firme. Facie ad fa-
CAPUTXINA. f. Religiosa que professa la r.'- ciem. II
En presncia, devant de alg. Cara d cara,
gla dels caputxins. Capuchina. Monialis, capuc- vista,en faz, en presencia. Coram, ex advereo,
cinorum institulum professa. y Ja flor que ||
llana, adversum.
en ligura de cau)paneta capulxo, de un groch CARA DE ALIGOT, fam. Se diu del que es carallarcb,
fort, y s' usa pel enciam. Capuchina. TropiBstum begut de galas y t '1 nas de lloro. Cariaguileno.
majus. Oris aquilini bomo.
CAPUTXINADA. Obra de caputx. Coraun- f. CARA DE CUL FT A LA MODA. fr. fam. XIMPLE, BA-
menl se prenen mal sentit. Capuchinada. Capuc- BAU, TONTO.
cini factura vel pictum. CARA DE TICH DE MERDA DE OCA. BXp. fam. La
CAPUTXINS. m. aum. Capuchinazo. Capac- que es mlt descolorida y groga. Cara de acelga
cinus venerandus. de gualda. Pallidus, pallenti ore bomo.
CAPTXINET. m. d. Capuchinito. Capuccinu- CARA DE JUDAS. expr. Que s'aplica al quien pre-
lus, i. sncia de alg diu una cosa y detrs altra. Cara
CAPUTXO. m. Cuberia del cap ms llarga (lue con dos haces, hombre de dos caras. Subdolus, bi-
ampla, que remata en punta, y 's fa caiirer sobre frons, Mercurius; libica fera; alter Janus.
las espatlias. Capucho, capucha. Cucuua, i. CARA DE JUHEU DE MosT. fam. Se diu de aque-
CAPXIGH. m. Cap pelit. Cahezuela. Capiiu- lla persona que es lletja y horrible de cara. Cara
lum, i. * de hereje. Os nocturnum.
CAQUJIA. f. Sn'.oma de debililat que pt CARA DE JUTGE DE POCUS AMICHS DE VINAGRE.
trobarse en diferentas ma'allias. Caquejia. Gaque- Se diu del que t l'aspecte desagradable, iosfri-
gia. tuerlo, cara depocos amigos de vinagre. Torvus,
CAQUTICH, CA. adj. de mala cons'.iluci en borridus vultus.
la sanch. Caqulico. Caquelicus. CARA DE NOY. La que per sas sonomias sempre
CAR, A. adj. Lo que t mlt preu. Alto, caro. crialureja. Cara amuchachada. Puerilis aspeclus.
Carus. II
Ksiimat, volgut. Querido, caro. Carus, di- CARA DE PASQUAS. Sc diu del que la fa alegra y
lectus. adv. A preu alt. Caro. Car. ||
ani. certa- placentera. Cara de ])ascMas, carialegre. Hilaris et
II

ment. II
conj. ant. pus, perqu. ||
m. nut. L'ex- festiva facies.
trem ms gruixut de las entenas. Car. Anlenmc CARA DE POCA VERGONYA SENS VERGONYA. DeSCa-
crassiusextremum. rat, desvergonyit. Cariraido, desuellacaras. Effrons,
CAR BOC. exp. fam. Loqu^ cos'a mlt y es d fi?il
impudens.
de lograr. Caro bocado. AUapetisli. CARA DE pociis DINERS. Se diu de la cara maci-
AL car. m. adv. nut. Envers, la banda. A la
lenta y trista. Cara de viemes. Marcida, lnguida
j)arte, d la banda. Yerss, facies.
cuYDADo NO VOS cosTE CAR. loc. fam. Dua en- CARA DE RELLOTGE. Lo ci'cul ahont estn senya-

I tndrer que una cosa cosla ms de que val.


Cuidado no os salga caro. Cave plus justo emere.
Denota que alg s' exposa al dany perill que
II
lo
latlas las boras y sas parts, Muestra. Circulus ho-
rarius in horologiis.
CARA DE TRES DEUS. CARA DE JUTGE.
no ba previst. Mira que no\ te cueste la torta un CARA DE UNA PEDRA PULiDA. Cada una de las su-
pau. Res ma! accedere, cedere; non -x si-nientia perfcies traballadas de la pedra. Faceta. Lapilli
eventus procedere. scalpro elaborati facies, latus.
SR CAR DE vuRER. fr. fam. Oferirse alg poch CARA DE VADELLA. f. Planta que creix fins la

amenut al tracte, comunicaci visita dels qui bo altura de dos tres peus; fa las fuUas molsudas y
308 CAR DICCIONARI CAR
en figura de Uansa, las flors bermellas, y '1 fruyt EscPiR A LA CARA DE ALG. fr. met. Burlarsc de
semblant al nas de la vadella. Becerra. Anthirrisium alg cara cara fentne mlt despreci. Escupir en
majus. la cara de alguno.Os alicui sublinere.
CARA DE VAQUETA SENS VERGONYA ENVERNISSA- ESTRELLAR A LA CARA. fr. met. Dir alg en sa
DA. Se diu del home que no t vergonya, y no fa presencia lo que 'I pt ofndrer mlt. Dar entre
cas de que li digan injrias, l'atrapen en men- ceja y ceja. Palam, apert, in ore objurgare.

tida en alguna mala acci. Cara de vaqueta. Im- FR ALTRA CARA. fr. met. Yai'iar las circunstn-
pudens, inverecundus homo. cias de algun assumpto. Mudar de semhlanle de
CARA ESTRAFETA. La que t fisonomias estranyas color. Aliler se habere.

y defectuosas. Cara figura dificultosa. Deformis FR BONA CARA, ALTRA CARA, MILLOR CARA. fr. lUCt.

vultus, Estar algun negoci en estat en que fa esperar bon


CARA PER CARA.loC. ant. k LA CARA, CARA A CARA. mal resultat, altre resultat millor resultat. Ua-
CARA pigada apedregada. Qu la t mlt pica- cer buen, mejor otro semblante. Meliori, pejori,

da de verola. Cara de rallo, apedreada empedra- vel alio modo se habere.

da. Facies variolarum cicatricibus plena. FR BONA MALA CARA. fr. met. Estar de bon
i CARA de AYGUA, A LA CARA DEL AYGUA. m. adv. mal humor. Estar de buen mal geslo. Hilarein vel

A la superfcie prop la superfcie del aygua. A tristem se vultu prodere.

flor d la flor del agua. Ad aquaj superficiem, FR CARA. fr. PLANTAR CARA. j|
met. Eslar un edi-
A CaRA descuberta. m. adv. A vista de tothom. fici enfront de altre. Hacer [achada. Aliquid contra
A cara descubierta. Palam, in conspectu omnium. esse ; regione alicui esse.

ANAR AB LA CARA DESCUBERTA. fr. met. fam. Anar FR CARA DOS. fr. met. fam. Complurer dos
sens reparo ni temor de res lo qui obra b. An- oposats, donant la rah al un y al altre. Comer a
dar con la cara descubierta. Secur, confldenter dos carrillos. Dexter liEvque assentari.
agere. FR DOS CARAS. fr. met. fam. Manejarse ab ast-
BONA CARA Y DOLENTS FETS. ref. ab que 's reprn cia en algun negoci, trahentne utilitat de tots los

als hipcritas. Cara de beato y unas de gata. Qui que s'interessan en ell, encara que estigan en-
Curis simulant, et bacchanalia vivunt, Intus Ne- contrals. Hacer dos manos. Utr(iue pro dextera

ro, foris Cato. uti.

CAURER LA CARA DE VERGONYA, fr. met. fam. Pa- FR MALA c\RA. fr. Manifestar enfado enuig en
tir mlta vergonya per haver incorregut en alguna lo semblant, poner gesto. Frontem contrahere; su-
nota. Carsele d uno la cara de vergenza. Yere- biiasci.
cundia suffundi. FR MALA CARA A ALGCNA COSA. fr. Douar alg
CLAVAR PER LA CARA PELS BIGOTIS, fr. met. senyals de que no li agrada, mostrarse poch con-
Reconvenir alg viluperantli alguna cosa. Dar tent de ella. Hacer gestos d alguna cosa. Gestibus
en rostro en cara. Exprobro, as. Dir alg sos || despicere, conteniu ere.
defectes, fentli al mateix temps memria de algun FR PETAR PER LA CARA. fr. CLAVAR PER LA CARA.
benefici que ha rebut. Echar d la cara en la ca- FR VURER A HU LA CARA DEL LLOP. CXpr. fam.
ra. Coram exprobrare. ENSENYARLI LAS DENTS.
coNixERSELi AB LA CARA. fr. Manifestar alg ab FRESCH LLUENT DE CARA. De Cara afable, de sa-
la cara lo que li est passant sent en sn inte- na complexi. Carilucio. Nitidus ore.
rior. Traerlo escrilo en la frente, conoccrsele en la GIRAR LA CARA. fr. Inclinai'la algun objecte en
cara. In vultu apparere, manifestari. senyal de afici, y al contrari desviaria en senyal
DE CARA. m. adv. Enfront, y aix 's diu: lo vent de despreci. Voher la cara el rostro. Oculos in
v DE CARA. De cara, enfrente. Ore adverso, re- aliquid convertere, seu ab aliquo averlere.
gione, front e. GRAVAT DE CARA. CARA PIGADA.
DESFER LA CARA A REVESSOS, fr. met. Bofctcjar GROS DE CARA. Qui la t abultada. Carigordo. Ple-
mlt fort alg. Deshacer los hocicos, las narices, nus ore.
la cara. Acerb colaphis percutere. JA 'n FA LA CARA. loc. ii'on. fam. Ya se le conoce.
DIR A LA CARA. fr. luct. Parlar devant de un al- NuUum exhibet signum.
guna cosa contra ell. Decirselo en su cara. In cons- LA CARA LI DIU LI FA PROCS. loC. fam. ExprCS-
pectu loqui. sa la conformitat entre las paraulas obras y sem-
DiRHo LA CARA. fr. met. Manifestarse en la cara blant; manifestarse en la cara algun afecte pas-
algun afecte passi. Salir d la cara, decirselo la si. Salir la cara, decirselo la cara, en la cara se
cara, conocrsele en la cara. Ore ostendi. le conoce. Animi imago vultus est ; animi motuum
ENCs DE CARA. Lo qui est mlt bermell per al- vultus inteipres.
gun acalorament agitaci. Encendido de cara. LA CARA TINGA NETA QUE 'l CUL NO IX A LA FINES-
Rubens flammeus. ||
Qui naturalment est mlt TRA, ref. ab que 's volen disculpar los que procu-
roig. Encendido de color, difunto de taherna. Flam- ran aparixer mlt b exteriorment, encara que
meus vulta. falle lo necessari en lo que no s'ls vu. La mujer
CAR CATAL. CAR 309
pulida, la casa sncia, la puerta barrida. La mujer RENTAR LA CARA k. ALGUNA COSA. Llmpiarla, dO-
de Alcorisa, trapo de cuello y no camisa. Sic agit, narli nou llustre. Lavar la cara d alguna cosa.
atreotat ([Uc foeinina mund videri: Ipsa domus soi- Pulchriorem, nitidum reddere.
det : limina versa nilent. ROD DE CARA. Qui la t rodona. Cariredondo.
MALA CARA. Lo disgusl enfado que 's manifesta Facie orbiculatus, rotundus.
en ella. ocfo , ceno , zumbel , capote. Torva fa- ROIG DE CARA. ENCS DE CARA.
cies. SALTAR k LA CARA. fr. Scr uua cosa mlt clara,

I en
MIRAR AB CARA DE MALCIA,
lo modo de
sobrereja de
fr.. Manifestar malcia
mirar. Mirar con ira con ceno, de
mal ojo. Atris, infestis oculis, tyra-
evident. Saltar d la cara. Luce meridiana clarius
esse; patere; evidenter apparere. fr. Enfadarse,

ayrarse. Saltar la cara los ojos. In oculis, in


||

nico aspectu intueri. vultum apparere.


MIRAR AB UNA CARA AB CARA DE ENFADAT, fr. Ma- sNS MIRAR CARA NI ULLS. fr. Desbaiatadament,
nifestar enfado en lo modo de mirar. Mirar de lado sens orde ni concert, A tontas y locas, dieslro
de medio lado de travs. Torvis oculis; obliquo y d siniestro, sin ton ni son. Stult, imprudenter,
lumine inlueri. emer. sens mirament ni respecte. H k tort y a
||

MUDAR MUDARSE DE CARA. fr. Dcsfigurarsc per TRAVS.


alguna malaltia accident repenl. Desencajarsela TANT BONA CARA FA AB UNA MENTIDA COM AB UNA
cara. Faciem immutari, deformari. VERITAT, loc. fam. pera denotar que alg ment ab
NEGRE DE CARA. Qui cs mlt morcno. Carinegro. tanta frescura, que no s' inmuta gens. lan buena
Ore niger. cara hace con una mentir como con una verdad.
NO GIRAR CARA. fr. met. Prosseguir lo comensal Nec mendatio mutatur.
sens reparar en obstacles. No volver la cara atrs. TENIR CARA. fr. Parxer, semblar ; y aix 's diu:
A senlentia, proposito, judicio non revinci; ab T CARA de saber la lliss. Tener, hacer la cara.
incepto non desistere. Cujuslibet rei speciem exhibere.
NO MIRAR LA CARA ALG. r. met. Tenlrll qui- TENIR CARA DE POCA VERGONYA, fr. Qucdarse alg
mera aversi. No mirar la cara d alguna. Alte- mlt satisfet en cosas que deurian avergonyirlo.
rius aspectum prae ira vitare, fugere. Tener cara de corcho. Ore inverecundo esse.
NO TENIR CARA PERA FR DIR ALGUNA COSA. fr. TENIR UNA CARA COM UN NGEL COM UN SERAF.
No atrevirse per vergonya per por. No tener cara Tener la cara como una bendicion como un ngel.
valor para hacer decir alguna cosa. Non audere. Decora facies,
PER LA SEVA BONA CARA. UI. adv. que junt ab los TRAURER LA CARA. fr. mct. Preseutarsc com in-

verbs voler, pretndrer, y alguns altres equival teressat en algun assumpto. Sacar la cara. Alicu-
sol-licitar intentar alguna cosa sens mril ni j us parles suscipere, tueri; pro aliquo spondere.
proporci pera lograrla. Por su bella cara, por sus UMPLIR LA CARA DE DITS. fr. ESTAMPAR LOS CINCH
ojos bellidos. Gratuit ; extra, praeter merilum. DITS EN LA CA CARA.
PLANTAR CARA. Oposarse descaradament con-
fr. vRERSE LAS CARAs. fr. fam. Denota '1 desitj de
tra alguna persona cosa. Hacer frenle. Alicui pa- vurerse un ab altre pera manifeslarli son ressen-
lam obsistere. timenl. Verse las caras. Aliquem coram arguere.
PLANTAR CARA TOTHOM, fr. fam. S' apHca las CARAB. m. Embarcaci petita de un sol ar-
donas que donan conversaci feslejan tols los bre ab vela llatina, usada en llevant. Tartana, ca-
(|ue 's presentan. Mi hija Antona uno la deja, olro rabd. Scapha, x, phasellus, i. ||
Espcie de cotxe
la toma. Cuicumque sese amatricem ostendere. ab assientos als costats. Carabd. Currs genus.
PLE DE cAiiA. Gras de cara, de galtas molsudas. CARABASSA, f. Lo fruyt del carabasser. Ca-
Carilleno. Ore crassus. labaza. Cucubirta, se.
U Lo
mel vert. Calabaza.
PORTARUO ESCRIT EN LA CARA, fr. mct. NO podcr Yiridis melopepo. [1
Arbre de Amrica, que f un
alg dissimular lo que li succeheix , manifeslantho fruyt dit cvil, semblant la carabassa, encaraque
en la cara en las accions ab altres senyals vi- de diferent figura y magnitul. Calabaza. Arbor sic
sibles. Traerlo escrito en la frenle. Vim se ferre, dicta.
vultu aliquid prseferre, CARABASSA CONFITADA. La confituia scca de cara-
QUI CARA VU, CARA HONRA. l'cf. Deuota qUC la bassa. Calabazate. Cucubirtae frustra saccharo con-
presncia del subjecte hi f mlt pera lograr lo dita et siccata.
que pretn, y que per respecte no se li diu cara
's CARABASSA DE CABELLS DE NGEL. EspCC de CU-
cara lo que se li diria derrera. Cara cara ver- dria que t la escorxa llisa ab capas blanquinosas

genza se cala. Absentis audaciaj ; absentis nulla y groguencas, y las llavors comunment negras. La
ratio. molsa es sucosa, blanca y tant fibrosa, que des-
RENTAR LA CARA i ALG. fr. Netejaria. Lavar la prs de cuyta sembla una cabellera embullada, de
cara. Os abluere. ||
met. fam. Adular. Lavar la la qual se'n f la confitura anomenada cabells de
c<ira los cascos. Adulor, assentor, aris, blandior, ngel. Cidracayote, chilacayote. Cucurbitacitrullus.
iris. CARABASSA DE EGIPTE. Espcic de caiabassa gran
310 CAR DICCIONARI CAR
y rodona. Calabaza Manera confitera. Cucurbita una espcie de sotana. CaracaUa. Caracalla, ae.
orhicnlaris. GARAGAS. m. Espcie de cacau mlt aprecia-
CARABASSA DE ivERN. La quc 's fa en aquesta es- ble. Caracas. Cacao caracanum.
taci del any. Calahazona. Cucurbita hiemalis. GARACOA. f. Embarcaci de rem que s' usa
CARABASSA DE VI, VINERA VINATERA. La qUB foi"- en Filipinas. Caracoa. Caracoa, x.
nia com dos globos, y serveix pera posar vi. Cala- GARAGOLI. m. Espcie de metall compost de
baza vinatera, calabacino. Cucurbita vinaria; ir- or, plata y coure. Caracoli. Metalliim ex auro, ar-
nea, a;. gento et caldario aere. Cert adorno de que usan
||

COM ILOUHEX CARABASSAS. rcf. COM ARA PLOUHEN en algunas parts de Amrica, especialment entre
FIGAS. los caribes. Caracoli. Ornamenti genus.
DONAR CARABASSA, fr. mct. fam. Reprobar alg CARGTER. m. Smyal, distintiu delascosas
en los exmens, y dejeclar las donas als que las entres. C/rtrer. Character, is. ||
teol. Senyal espi-
demanan per mullers. Tamb 's diu portrsen ca- ritual indeleble que imprimeixen en la nima 'Is

rabassa leferinlse al reprobat, dejectat. Dar cala- sagraments del baptisme, confirmaci y orde. Ca-
hazas, llevar calahazas. Reprobare, r pellere; re- rdcter. Character is. La honra y preheminncia ||

pulsampali, sentir. que donan los empleos y dignitats. Carcter. Mu-


ENCARA no esta EX LA CARABASSA Y JA 's TORNA neris dignilas, honor. |1
Xifra, noia lletra del al-
VINAGRE. loc. fam. Denota que 's malogra alguna fabet. Carcter. Character, is. |1
Certa qualitat que
cosa abans de temps. Aun no esta en la calabaza, infundeix respecte en qui la coneix. Carcter.
y
ya se torna vinagre. Vile merum pris in lesfam Character, is.
||
Qualsevol figura (lue'sf ab la plo-
quam fundis, acescit. ma, y !a forma de la lletra. Carcter. Carcter, is,
NADAR siiNS CABABASSAS. fr. iiict. fam. Dcnola que fornia , a?. ||
bot. Senal natural que distingeix
alg prou indstria pera manejarse tot sol, sens
te unas plantas de allras. Carcter. Character. is.
||

ajuda de altre. Aadar sin calabazas, no necesitar Formalitat, constncia. Carcter, teson. Constan-
ralabazus para nadar. Industrium esse; alieno tia, ae, conientio, nis, in re rdua conatus. ||
En lo
auxilio non indigere. tealro la qualitat per la qual un personatge 's dis-
CARABA88ADA. f. Abundncia de carabassas. tingeix de altre. Carcter. Character, is, perso-
Abundncia de calabazas. Cucurbitarum copia. na, X. 11
Cert ayre, modals y conjunt de prendas
GARABASSAR. m. Lloch sembrat de carabas- que's descubreixen en mlts ]senyals particulars,
sas. Carabazal. Cucurbitis consilus locus; cucur- y que distingeixen una cosa de altra; y en aquest
bitarium, ii. sentit se diu del enteniment, del discurs, del es-
CARABASSAT. m. ant. carabassa confitada. til y de altras mlias accions y objectes, com: la
GARABAS8EJAR. V. a. rondellejar. 1|
xas- grandesa de animo era ^1 carcter dels romans,
QUEJAU. II
DONAR CARABASSA. la prudncia de Ulisses etc. Carcter. ndoles, is,

GARABASSER, A. m. j f. Qui ven carabassas. alicujus forma.


Calabacero. Cucurbitarum vendilor. m. Planta || CARCTER DE ESCLAU. Marca ab que'ls antichs se-
anyal, rasirera, de fullas grans j flor groga, lo nyalavan y asseguravan sos esclaus. Carcter de
fruyt gros, rod, ovalat llargarut. Calabacera, esclavo. Nota, ai, signum, i.
calabaza. Cucurbita, ae. GARAGTERISAR. V. a. Distingir, senyalar
ENFILARSE PUJAR COM t'N CARABASSER. Cl'ixer una cosa ab que li sn ms prpias.
las cualitats
mlt alguna cosa en poch temps. Crecer palmos, Caracterizar. Describo, is, adumbro, as, ad vivum
como espuma. l'Itra raodum brevi tempore excre- exprimere. Autorisar alg ab algun empleo
j]

cere. dignitat, Caracterizar. Decoro, honoro, as, insig-


PUJARSEN AL CARABASSER. fr. mct. fam. PUJARSEN nio, is.

L CAMPANAR. GARAGTERISAT, DA. p. p. Caracterizado.


GARABASSERAL. m. ter. carabassar. Decoratus. | adj. Distingit. Caracterizado. Honori-
CARABASSETA. f. d. Calabacica, calabacilla, bus insignitus, decoratus.
calabacita. Cucurbitula, se. 1|
ter. carabass. GARAGTERISME. in. bot. Semblansa, com-
GARABASS. m. Carabasse'a petita que t la format en las planas ab algunas parts del cos
pell verda y la molsa blanca. Calabacin. Cucurbi- hum. Caracterismo. Characterismus, i.

tula, se. GARAGTERSTIGAMENT. adv. m. Senya-


guisat ft ab carabassons. Calabacinate. Edu- ladamnt. Caracteristicamente. Express , pro-
lium cucurbitis conditum. pri.
GARABASSONET. m. d. Calabacilla, calaba- GARAGTERSTIGH, GA. adj. Pertanyent ai
cica. Cucurbitula, ae. carcter. Caracteristico. Characteristicus, peculia-
GARABASSOT.m. Carabassa vuyda. Calabaza ris. II
gram. radical.
vana. Vacua cucurbita. GARAFEIXAT. m. Desfigurat, envenat de ca-
GARAGALLA. f. Vestit anlich, dit aix per ha- ra, ferida la cara. Vendndo el rostro, herido, des/i-
verlo inventat '1 emperador del mateix nom : ra (jurado, lastimado. Percusus.
CAR CATAL CAR 311
CARAFRESCH. CA. adj. frescb re cara. CARAGOL viNYAL. Caragol gros que's cria en las
CARAGACH. m. Espcie de cot que v de Es- vinyas. Caracol de vina. Helix poniatia.
mirna per via de Marsella. Caragach. ^niyincuura FR OARAGOLS.fr. Donar voltas.Caraco/ear, hacer
gossipiumi. caracoles. Gyros ducere, in orbes convolvi, circu-
CARAGIRAT, DA. adj. Fals, Iraydor. Judas, magere se.se. tr. Murcrse la aygua circular-
||

aposta ta. Bifrons, Mercurius, proditor, perfidus, menl en los rius etc. y xuclantse tot lo que se li
libica fera; mod pallialus, mod togatiis. ||
m. fa- presenta. Remolinar, remolinarse, remolinear. Cir-
S01.ET. cumvolvo, circumago, is; in vorticem agi, ferri.

CARAGOL, m. Insecte pelit al) quatre banye- CARAGOLA, f. Caragol de closca blanca. Ca-
las, en las puntas de las quals t 'Is ulls, y las racola. Umax cochhea alba.
allaiga y arronsa com li conv. 'S cria en parat- CARAGOLAMENT. m. La acci y efecte de
ges humits, en las ])lanlas y parets, y viu dins de caragolar y caragolarse alguna cosa. Enroscadura.
una closca espiral de la grandria de una nou, que's Sinuatio, involulio, nis.
forma del suor glutins y lluhent ([ue llansa de s CAROGOLAR. v. . Enrotllar, fr rodar la

r animal, y t '1 mateix nom que ell. CaracoL vora de alguna cosa sobre ella, quedant en forma
Clmax, acis, y cochlea, x, la closca. Conxa uni- ||
de can. Arrollar, rollar. Circumplico,as, circum-
versal de alguns peixos: n' hi ha de innumerables volvo, is.
II
Trser, donar voltas en rod a alguna
espcies; y algunas sumament herniosas, precio- cosa flexible, de manera que quede en forma de
sas y finas. Cararol. Conclia, le, (urbinata cochlea losca. Enroscar. Sinuo, as, circumflecto, is. |]
Fr
marina. |j
Escala seguida en forma espiral, Caracol, caragols al fil, seda, cabells etc. Ensortijar; retor-
escaJera de caracol de ojo. Hlix, icis; versoriae, tijar. Torqueo, es, comam crispar, in cincinnos
cochleares scala*. prempsas y altras m-
|]
En las flectere. ||
Apretar los caragols de la prempsa etc.
quinas cilindro ab roscas espirals, que s' encaixan en la femella. Entormllar, apretar los tornillos.
en altras que t la pessa dita femella y puja y ,
Torculum stringere.
baixa per dins de ella mateixa. Ilusillo. Coch- CARAGOLARSE. V. r. Enrolllarse natural-
lea, a?. |]
arq. Tota labor que's fa en algun membre ment los cabells, lo fil massa retort, y las fui las

en figura de caiagol. Caracol. Hemiciclum, i, to- dels arbres y plantas. Encarrujurse, ensortijarse,
reuma, tis. |1
Entre rellotgers un can pelit ab sas retorlijarse. Crispari, impcari.

canals, en torn del qual s' enrotlla la corda CARAGOLS. m. aum. Caracolazo. Limax
que molla, y esta aplicada la roda gran
estira la grandis.
que fa murer totas las dems. Caracol. Cochlea, CARAGOLAT, DA. p. p. Arrollado, rollado.
ai. Certa planta de Indias que fa la flor tornejada Circuinvolutus. | Enroscada. Sinualus. ||
Encarru-
II

com caragol. Caracol. Phaseolus indicus cochleato jado. Implicatus.


flore. II
Cilindro de ferro ab oscas espirals pera ar- CARAGOLER, A. m. y f. Qui s' ocupa en
mar algunas maquinas, com llits etc. pera unir buscar y vndrer caragols. Caracolero. Gochlaea-
las pessas de ellas. Tornillo, torculado. Torcularis rum venditor.
clavus. II
La bagueta doblech que fa la seda, CARAGOLET. m. d. CaracoUo, caracolillo,
fil etc. per estar massa retort. Oqueruela. Fili im- caracolejo. Cochia, Denominaci de una de las
a?. ||

plicatio. I
anat. Certa cavitat del oido en forma de qualitats del fondo del mar, perque's compon de
caragol. Cclea, caracol. Cochlea, x. \\
Anella caragols mlt petits al mnos en sa 'superfcie. ('-

bucle ft natural artificialment en lo cabell. Rizo, racolillo. Turbo, inis.

sortija, bucle. Cincinnus, i.


[|
En la arquitectura CARAGOLETA. f. d. Caracolilla. Alba coch-
naval volta enroscada que forman los galons de laola.

las bordas, de la toldilla y castell. Caracol, voluta, caragol, m. Planta semblant ta monjete-
evoluta. Hlix, icis, voluta, se. ||
ter.Xuclador, mo- ra, que s' enfila per las
canyas 6 alHe arrimo que
viment circular de la aygua. Remolino. Vortex, se li posa, y fa la flor de un l)lanch que tira
icis, gurges, itis.
||
pi. Encenalls que fan los fus- blau morat, de bon olor y en figura de caragol.
ters ribolejant. Virutas, acepilladuras. Assula, a?. Caracolillo. Phasellus caracalla; conchyliatus flos.
to m. Revolta que fan las Uebras pera enganyar al
II II
m, d. CARAGOLET. ||
Espcie de fil que's tenyeix
gos que las persegueix. liegate. Ictus illusio. ab lo color de prpura que produheixen en Amrica
I
BOVER. Caragol verds y gros. j|
ant. campa- unas petxinelas anomenadas caragolins. Caracoli-
ifAR. lla. Filum purpurissatum.

CAIIACOI, DE MAU. CORN MAR. CARAGOLINET. m. ter. Ollela de las ms pe-


CARAGOL, TRAU BANYA, PUJA A LA MOXTANYA, CARA- titaS, TUPINET.
GOL BOVER, PUJA AL TARONGER, loc. fam. Entreteni- CARAGUATA. f. Espcie de cart del Brasil, y
ment de noys pensant que ab aquestas paraulas de alguns altres llochs de Amrica, las ftillas del
los caragols trauhen las banyas y caminan. Cara- (jualben batudas, rentadas, y fregadas produhei-
col, caracol, saca los cuernos al soJ. Cornua erue, xen un fil mlt y fort ab que 'Is indis fan filats
perge, limax. de pescar. Caraguata. Garaguata, x.
312 CAR DICCIONARI CAR
CARATA8. m. pi. Sectaris de las Indias, en lafermo. Abstractus, suspensus sensibus homo.
los errors y doctrina dels quals hi ha mlta varie- GARAMUIXA. f. La canya del cnem desprs de
tat, y segueixen la lletra de la Escriptura. Carai- trossejada y separada de la fibra. Agramiza, cana-
tas. Caraini, orum, caraita?, arum. miza, tasc, arisca. Calamus cannabinus.
CARAITI8ME. m. Doctrina y secta dels caiai- CARAMUSSAL. m. Embarcaci turca de trans-
tas. Carailismo. Caraitismus, i. port ab dos pals y la popa mlt altorosa. Caramu-
CARALLARGHj GA. m. y f. Qui t la cara za. Navis quaedam.
llarga. Carilargo. OhlongA facie homo. GARANDAS. m. Arbre de las Indias en Ben-
CARAMANGZA. Droga medicinal que v f. gala; las fuUas semblants las del arbs; lo fruyt

de la Xina. Caramangza. Caramangza, . com una poma petita, y excita 1' apetit. Carandas.
GARAMANXEL. m. naut. Tot lo que tapa al- Garcia?, arum.
tra cosa pera sn resguart, per formant un vuyt GARANEGRE, A. m. y CARAMORENO. f.

sota, com las carrossas de las escalas. Caraman- GARANGA. Peix blanch y pla, de dos
f. tres
ehel, chupela, cubichete. Concavum tegumentum. 1|
peus de llarch y que abunda moltssim en
,
las An-
ter. fam. taberna. tillas. Caranga. Piscis caranga.

CARAMANYOLA. f. fam. carabassa vinera. GARANTONYA. f. Las carcias que's fan al-
GARAMBA. interj. al) que s' expressa la sor- g pera lograr alguna cosa. Caranlona, lagoleria,
presa que causa alguna cosa. Zape, caramba, cs-. arrumaco, zorrocloco. Blandimentum, i, blanditiai,

pila! Huil illecebrae, arum.


GARAMBOLA. f. Cop del joch de mesa que's FR CARANTOXYAS. fr. fam. Caratilonear. Blan-
fa ab tres bolas, tirant la una de modo que toque dior, iris, prolecto, as.
las altras. Carambola. Duorum globulorxmi co- GARANYA. f. Besina goma de Indias de co-

llisioex alteriusjaculatione. ||
Altre cop, quant ha- lor de tacamaca, clara, lquida, pesada y oliosa.
vent tocat una bola a altra , va una de las dos to- Carana. Besina, , gummis, is.
car la tercera. Carambola. Trusio unius ex duobus GARAPA. f. Oli de una nou ([ue fa un arbre
globulis cum tertio. ||
Fruyt del caraniboler. Ca- del mateix nom en Amrica; la untura de aquest
rambola. Garciic fructus. oli diuhen que trau lo dolor del poagre. Carapa.
GARAMBOLER. m. Arbre mlt gran de Am- Oleum carapa.
rica, que fa '1 fi'uyt de la magnitul de un ou de GARAPL, NA. m. y f. Gras de cara. Carille-
gallina, un poch llarch, de color groch, rallat y no. Ore ciasus.
com dividit en quatre parts. Carambola. Garcia, x. GARAROD, NA. m. y f. S'aplica al qui t la
CARAMELA. caramella. f. cara rodona. Cariredondo. Botundo ore.
GARAMELL. m. Tros de glas que's forma en GARARRUGAT, DA. m. y f. S' aplica al qui
las canals. Carmbano, calamoco, canelon, cerrion. t la cara arrugada. Carifruncido. Corrugato ore.
Stiria, ae, []
Lo seu cera que s' escorre de las at- GARASGAT, DA. m. y f. ant. S' aplica al qui
xas, de las candelas, etc. Moco. Candelae vel cerei porta la cara tapada. Enmascarado. Larvatus, per-
recrementum, Lo boc de bl mlt cremat que sl
1|
sonalus.
lormar com un bolet al cap demunt en los llums, GARAS8A. f. aum. Caraza. Obesa facies. La |I

especialment en temps de humitat. Moco. Lucer- de pedra de fusta que's posa en alguns edificis.
nse fungus. Mascaron. Humani vultus enormis imago. La de ||

GARAMELLA. f. Fluviol ab lo so de tiple mlt cartr pera disfressarse ab fisonomias grossasy ri-
agut. CaramiUn, jla\itillo. Calamus, i, avena, ss. dculas. Mascaron, carlula, caranlamaula, caran-
GARAMELLAR. V. n. Tocar la caramella. To- lona. Deformis larva^ persona. ||
careta. 2.
car elcaramillo. Fistulare calamo, arena canere. FR CARASSAS. f. FR CAROTAS.
GARAMEL-LO. m. Pasta de sucre clarificat GARASS.m. ter. Enginy pera pescar. Red. Be-
fins que desprs de ft adquireix alguna consistn- te sic dicta.
cia. Carame/o,cfl)ie/o)i.Grusla, 86, sacchari massa. GARASSOL. m. Lo siti lloch ahont lo sol d-
GARAMELLOT. m. caramell. 2. 3. na de ple. Albrigaio, solana. Solrium, ii, apri-
GARAMENT. adv. m. A preu all. Caramenle, cus locus.
caro. Impens, magnoper, car. GARAT. (ben mal.) Se diu del que t las fac-
GARAMIDA. f. imn. cions de la cara regulars diformes. Bien mal
GARAMORENO, A. m. y f. S' aplica al que ajustado, bien mal encarada. Decora aut deforme
t la cara mlt morena. Carinegro, Ore fusco, sub- facie.
nigro. GARATA. f. Espcie de cever. Carata. Aloes
GARAMOT. m. Figura de un home ab escut en carata.
la ma esquerra y alguna cosa en la dreta, ab que GARTULA. f. ant. careta. 2.
pega al que's det en la carrera del joch en que s' GARAU. n. p. de home. Carauno. Caraunus, i.

usa. Eslafermo. Ludrica, versatilis larva, statua. ||


GARAVANA. f. Multitut de gent que en Assia
met. m. y f. Lo qui 's queda parat y encantat. Es- y frica 's reuneix pera fr algun viatge ab major
CAR CATAL. CAR 313
seguretat. Caravana. Peregr eunliuin catcrva, CARBONADA. 1. L' excrement de las crialu-

agmen. Catla una de las quatre cainpainas de


||
ras recentment nadas. Ceconio, pez, alhorre. Los
mar que feyan los cahallers de Malla per rah de facultatius ne diuhen Alrahilis, bilis negra y tamb
sn institut. Caravana. Navalis e(|uitum militan- meconio. Meconium, ii. []
Fornada de carb. Foya.

R tinni expeditiu.
CRRER LAS cARAVANAs.
novicis de Malla tres anys per
fr.

piratas y
moros, sens cjual rcjuisit no podian professar. Cr-
Servip los caballers
mar contra
Carbonis fornax.
CARBONARSE.
quant se torna orb. Atizonarso. Aduri.
CARBONAT, DA.
V. r. Se diu del blat ordi

p. p. Alizonado. Adustus. |
rer lascaravanas. Mililaris ordinis equites lirones adj. Lo que cont carb. Carhonado. Carbonem in-
prima stipendia facere. cludens.
CARAVANERAS. f. pi. Espcie de hostals CARBONER, A. m. y f. Qui f ven carb.
mlt grans aliont posavan los caravaners. Carava- Carhonero. Carbonarius, ii.

vfras. Peregrinis excipiendis liospitia. CARBONERA, Lo forn lloch en que's f '1


f.

CARAVANERS. m. Nom que's dna als ({ue carb. Carbonera. Carbonaria, ai. Lo lloch desti- ||

van las caravanas. Caravaneros. Viatorum con- nat pera guardar lo carb en las casas. Carbone-
gregala manus. ra. Carbonaria colla. Forn petit en que's creman |1

CARAVANISTA. m. Nom que's dna al barco los culots carbons mal penetrals del foch'. Ti:o-

y mariners que portan los geners de escala en es- nera. Carbonaria, ai. 1|
nut. Yela del estay major.
cala en llevant. Caravanista. iNavis atque nautae ab Carbonaria. Velum, i.
statione in stationera naviganles. CARBONET. m. d. Carhoncillo. Carbunculus,
GARAVELA. f. Espcie de nau rodona en i. 11
Carb menut, terregada. Picon, cisco. Carb
forma de galera, ab la popa quadrada. Carabela, minutus.
saelia. Dromon, is. CARBNICH, CA. adj . Lo que est format per
CARA VIA. f. Una espcie de arrel com la de la combinaci del carbono ab 1' oxigeno. Carbni-
la xaravia. Aicaravea. Chara, ae. co. Carbonicus. H
S' aplica al cit del carb que es
CARAY. m. carey. lo tuf que despedeix lo carb quant se crema. ci-
CARBASSA, y sos derivats, carabassa.
f. do carbnico. Acidus carbonicus.
CARBET. m. Barraca mlt gran y comuna que CARBONISACI. f. Reducci de un combus-
fan en mitj de las particulars los salvatges de las tible al estat de carb. Carboni zacion. Carbiincula-
Anlillas. Carbet. Majus tugurium. tio, nis.

CARB. m. Trossos de llenya, que desprs de CARBONISAR. V. a. qum. Combinar ab lo


baverlos penetrat lo foch, s' apagan ab terra y carbono. Carhonizar. Cum carbone intim perniis-
queda n disposats pera tornarseencndrer. Carhon. cere. j]
Reduhir carb. Carhonizar. Carbunculo,
Carb, nis. La brasa desprs de apagada. Carhon.
||
as.
CARBONIS AT, DA.
n carb, nis.
CARB DE BRANQiTETA. Lo que's f dc tronchs y
ramas primas de alsina, roure y altres arbres.
bunculatus.
CARBONISA. f. TERREGADA.
p. p. Carbonizado. Car-

Carhon decanutilh. Carb seleclus. CARBONO. m. qum. carb pur.


CARB DE PEDRA. Substiincia mineral, espcie de CARBUNCLE. ui. Pedra preciosa, mlt dura,
betum y terra, de color quasi negre. Carhon de lluhenta y no mlt pesant, de color bermell de ro-
piedra. Carb fossilis. sa de carm. Rubi, carbunclo, carbunco. Carbun-
CARB DE PINYOL DE OLIVA. Lo que's f dc aqucst culus, i. 11
Tumor punxagut y verins, principal-
pinyol. Erraj. Ex olearum nucleis carb. ment quant f matria. CarbuncJo, carbunco, huro.
CARB DE RABASSA DE RaBASS. Lo quc's f dc laS Carbunculus, i.

arrels arrancadas. Carhon de arranque. Carb ra- CARCANADA, f. La armadura de ossos del au-
dicibusarborum. cell, trets los quartos. Caparazon. Avis ossea com-
CARB MAL CREMAT. Lo quc no cst ben penetrat pages.
del foch. Tho. Carb semiuslus. APLICARUI LA CARC\NADA. fr. mel. faui. POSARHI
CARB PUR. qura. Lo que no t mescla de allras 'l coll.
matrias. Carhon. Prior carbonis pars. SUHAH LA CARCANADA, fr. nu't. faiu. Suhar ml-
CABAR PERA TRURER LO CARB DE PEDRA. fr. Hor- tssim. ^(iar e/ ^M/o; siidark uno el copele. In
naguenr. Fossilem carbonem quoerere. re obeunda maximoper sudare.
(ii.EBAS DE f:r CARB. Turha. Terreus cespes ex CARCANYOL. m. caragol. 3.
quo carb eicitur. CARCATRS. m. ter. Aucell de estany que
PINTAR AB CARB SOBRE MAscARA.fr. luel. Traballar persegueix las gavinas estrenyentlas en tal ma-
Qn\A. Sembrar enla arena, coger aguaenuncestoen nera que de pura por las f femtar en V ayre y
mi arnero. In arepiscari; arena? semina mandare. de vol pren la femia de k que s' alimenta. l'djaro
TERRENO DE CARB DE PEDRA, llomaguero. FossH de eslanqne. Quaedam avis.
carbone abundans locus. CARCA VA. f. ant. resclosa.

TOMO I. 41
314 CAR DICCIPIVARI CAR
CARCAX. m. ant. but&agh. CARDENIL. m. ant. cardenal.
CARCELLATGE. m. ESCABCELLATGE. CARDER, A. m. y f. Qui f cardas. Cnrdero.
CARCELLER, m. escarceller. Pectinum opifex, artifex.
CARCELLERIA. L' ofici de escarceller. Al- f.CARDEROLA. f. ant. cadarnera.
caydia. Carcerarii officiuni. CARDESCH. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro
CRCER Y GARCRE. m. ant. PRES. de estanque. Avis sic dicta.

CARCERAR. V. a. ant. empresonar. CARDET. m. Cart que 's cria en los gurets: ni
CARCERAT. p. p. empresonat, pres. ha de aspre que serveix pera farratge y purgar los
CARGH. m. ant. carrech. p. p. ant. carre- animals, y ni ha de suau y tendre que's lira la
1|

gat. olla. CardiUo, cardoncio. Garduus, carduhis, sco-


CARDA. f. Instrument compost de una fusta lyraus, i.

plana, en lo qual s' hi assegura un tros de vaque- cardaca, f. Planta semblant la ortiga; t

ta plena de punxas de l de ferro. Serveix peia la fullacrespada, borrosa y partida, y las flors de
preparar lo cot llana fi de que puga filarse ab color blanch y piirpreo. Cardaca. Leonurus car-

perfecci. Carda, peine. Pecten inis. La de ferro 1|


daca. U
f. CARDIALGIA.
pera cardar la llana. Cardencha, carducha. Ferreus CARDACH, ca. adj. S'aplica las malaltias

pecten ad lanam carminandam. L' instrument ab ||


del cor y als remeys que las curau. Cardaca, cor-
que's traballa la llana per tercera vegada. Carda diaco. Cardiacus.
de rodilla. Pecten quo lana terti carminatur. ||
CARDIALGIA. f. Dolor agut en la boca del
met. Reprehensi forta. Carda. Reprehensio, nis. cor. Cardialgia. Cardiacus morbus.
CARDOT.
II
Mquina de cardar. Carda. Carminato-
II
CARDILGICH, A. adj.Lo que pertany la

ria machina. cardialgia. CardiUjico. Cardiacus.


DONAR UNA CARDA. fr. met. Repudrer fortamen* CARDINA. f. ter. cadarnera.
alg. Dar una carda. Yehementer reprehendcre, CARDINAL, adj. Principal, fiindamental. Car-

objurgare. dinal. Cardinalis. ||


S'aplica als signes ries, cn-
CARDADA. f. La llana que cab en una carda. cer, lliura y capricorni. Cardinal. Cardinalis.
Cardada. Quantum lana? pecten capit. CARDO. m. CARDOT.
CARDADOR. A. m. y f. Qui carda. Cardador. CARDOMONO. m. cardamomo.
Carminator, is. CARDONS. m. pi.Herba que f una cama es-
CARDADURA. m. y pinosa, y espinosa com la de la lle-
la fulla llarga

CARDAMENT. f La acci de cardar. . Cardadu- tuga, y una capsa ab quatre cinch puas. Car-
ra. Carminatio, nis. dencha. Dipsacus, i.
CARDAMOMO. m. Planta medicinal que f CARDOT. m. Planta de fulla llarga com la 11-
uns granets com pinyons de color de cendra, olo- tuga, mlt espinosa,y f una espiga en forma de
rosos y de gust un poch picant. Cardamomo, car- pinya plena de punxas, que serveix pera frisar los
domomo, grana deljyaraiso. Cardamomum. i. panyos. Cardencha, cardon. Stellalus carduus. ||
La
CARDAR. V. a. Pentinar la llana cot pera espiga del cardot. Capola, carda. Fullonum, i, car-
poderla filar. Cardar. Carmino, as, peclo, is. La|1 men, inis.
primera vegada que 's f aquesta operaci. Emhor- LLOCH plantat DE CARDOTS. Crdenchl, cardizal.
rizar. Lanam carminare. La segona vegada. Em- ||
Carducfum, i.

borrar. Lanam iterum carminare. CAREIG. m. Comparaci confrontaci. Ca-


CARDASSA. f. aum. Carda grossa de ferro. reo. Comparalio, collatio, nis.

Carducha. Magnus pecten ferreus. CARIXER. V. n. Tenir falta de alguna cosa.


CARDAT, DA. p. p. Cardado. Carminatus. Carecer. Careo, es.
CARDAYRE. m. carder. CAREJAR. V. a. Confrontar unas personas ab
CARDENAL, m. Persona ecclesislica de emi- altras pera averiguar alguna veritat. Carear, aca-
nent dignitat, membre del sagrat col-legi consell rar. Homines corani sistere, conferre. 1|
Comparar
del Papa pels negocis graves de la Iglsia. Sn una cosa ab altra. Carear, acarar, cotejar. Com-
setanta, y tenen veu activa y passiva en la elecci paro, as, confero, ers.
de ponlfice. Cardenal. Ecclesia cardinalis. I
Au- CAREJAT, DA. p. p. Careado. Comparatus.
cellbermell del tamany de un tort, de color de CARENA, nut. Pessa de fusta que passa de
f.

sanch ab una faixa negra tot voltant del bch, y popa proa, sobre la que's funda tota la embar-
s'exten fins al coll. Cardenal. Loxia cardinalis. jj
caci. Quilla. Carina, a;, aes, eris. ||
Composici
BLAU, VEBDANCH. ||
CARDADOR. que 's f en lo buch de la nau. Carena. iNavis repa-
CARDENALAT. m. La dignitat de cardenal. ratio. II
La biga llarga que passa de un cap altre,
Cardenaalo. Cardinalatus, us, cardinalitia dig- y serveix de llom caballet pera sostenir las de-
nitas. ms que forman la teulada. Gallo, parilera, pucnte.

CARDENALICI, A. adj. Lo que pertany al Clivorum lignorum divortium. ||


Lo llom de terra
cardenal. CardenaliciQ, Cardinalitius. entre solch y solch. Loba, caiallon. caballete, ca-
CAR CATAL. CAR 315
mellon, lomo. Porca, lira, ae, ||
esqeieto. H
de la en r estret de Messina, en front de Scil-la. Carth-
CAMA. CANYELLA. 2. dix. Charybdis, idis.

DONAR CARENA, ff. y. CARIBE. m. Home barbaro, cruel. Aludeix als


CARENAR. V. a. Decantar lo barco pera arlo- indis de la provncia de Caribana, que acostuman
barlo. Carenar, dar d la banda, d la quilla, dar eJ tenir seniblantspropielats. Caribe. Ferus,i, trux, cis.
costado al barco. Navem reficiendam invertere. ||
CARICA. f. d. CARETA. [|
Certa pasta composta
Repararlo p'ra que puga tornar sei'vir. Carenar. de figas. Carica. Ex ficis confecta massa. ||
Planta
Insiauro, reparo, carino, as. semblant a la figuera, que 's cria en Sria. Tamb
CARENAT, DA. p. p. Carenado. Inslaurafus. s'anomena aix 'I seu fruyt. Carica. Carica, ic.

CARNCIA, f. Privaci , falta de alguna cosa. CARICATURA, f. Retrato ridcul de alguna


Carncia. Carentia, ae, privatio, nis. persona. Caricatura. Ridcula labula,alicujus ima-
CARESMA. f. anl. quaresma. go risui expsita.
CARESTIA, f. Falla escass-'S de alguna cosa. CARCIA, f. Alliago, demostraci de amistat
Carestia. Carilas, alis. \\
Preu mlt alt per causa carinyo. Caricia. Blandilia, arum; amoris signifi-
de la escasses. Carestia. Annona Sievitia, carilas, cat io.
gravitas. GARICIAR. V. a. ACARICIAR.
CARESTIS, SA. adj. ESTRIL. [|
CAR. CARICIOSAMENT. adv. m. CAEINTOSAMENT.
CARET, A. adj. S'aplica als cabas y eu- CARICI8. A. adj. CARINYS.
gas que lenen un quadrilongo de pel b'anch ( stcs CARIES, m. Dany, putrefacci de algun os
en tota la llargria del front y lara, y quasi en to- causada per alguna matria corrosiva. Caries. Ca-
ta la aniplria. Careta. Equus albicante fascia in ries, ei.
fronte distinctus. CARINYO. m. Amor, afici, benevolncia. Ca-
CARETA, f. d. Carita, carilla. Yulticulus, i.
j]
rt'no. Renevolentia, blanditia, sa, amor, is, dilec-
La postissa coniunuient de cartr, que serveix pe- tio, nis.
II
Festas en senyal de amor. Carino, ter'
ra disfressarse. Mscara, mascarilla, careta, car- neza, ternura. Renevolentia, ae, blandimentum , i.

tula. Larva, persona, ;c. ||


Filat mltesp.^sde fil de CARINYS, A. adj. Afectus, amors. Carino-
ferro, que 'Is abellersseposanen !a cara pera bres- so. Blandus, comis, suavis.
car. Mascarilla, careta. Larva metalli filis con- CARINYOSAMENT. adv. m. Ab carinyo. Ca-
texta. rinosamente. Bland, studios.
LLEVARSE LA CARETA, fr. luet. Descubrir la in- CARINYOSSSIM, A. adj. sup. Carifiosisimo.
tenci oculta. Quiturse el embozo. Consilium, reii Blandissimus, studiosissimus.
animo celataiu detegere. CARINYOSiSSIMAMENT. adv. m. SUp. Ab
TRACRERSE LA CARETA, fr. met. Parlar ab resolu- mlt carinyo, ab mlt afecte. Carinosisimamente.
ci, deixar la vergonya pera dir fr alguna cosa. Blandissim, studiosissim.
Quitarse la mascarilla la mscara. Faciem per- CARISMA, m. teol. Lo d gratut que Du con-
fricare. cedeix abundantment alguna criatura. Carisma.
CAREY. m. Closca de tortuga de mar que's Charisma, atis.

traballa, y desprs serveix pera capsas, embulits, CARSSIM, A. adj. sup. Mlt car de mlt
etc. Carey, caray. Goncha marina testudinea. alt preu. Carisimo. Carissimus. | Mlt estimat. Ca-
GARGAR. V. a. y derivats, carregar. risimo. Carissimus.
CARGARME. m. com. Document que sols CARSSIMAMENT. adv. m. Ab mlt alt preu.
se diferencia de la carta de pago en (jue ajuesta "s Carisimamente. Carissim. 1|
Ab mlt apreci. Cari'
fa crrech de present y en a(iuell de fulur com in- simamente. Carissim.
dica la mateixa veu. Cargarme. Documentum sic CARSTIA. f. Festa que 's celebrava la diossa
dictum. Concrdia pera restablir la pau entre las famlias.
CARIA. f. arq. Lo cos de la columna tota Caristia, carisia. Caristia, le. \\
Insecte pocb ms
aquella part que bi ba desde la basa al capileli. gran que una mosca, ab alas y quatre peus. Mar-
Caria. Scapus, i. ||
caries. cuel-lo, lo conta en la classe dels aucells. Piraus-
CARIARSE. v. r. Danyarse pudrirse algun ta, caristia, piragona, piral. Pyrausta, ae.

os. Cariarse. Cariari. CARISTIA. f. CARESTIA.


li CARITIDE. f. arq. Espcie de pilastra co- CARIT, DA. adj. ant. Estimat, volgut, Queri-
lumna que representa guras de donas vestidas ab do, caro. Carus.
robas llargas, de que se servian los anlichs pera CARITAT, f. Virtut teologal que consisteix en
fr la caria cos de la columna jnica, de lo que amar Du sobre totas las cosas y al prxim com
traulien origen los capitells. Carilide caridlidcs. nosaltres mateixos. Caridad. Cbaritas, atis,
Caryatides, c. amor, is. ||
Lo que 's dna als pobres pera socr-
CARIATIS. f. Nom de la diossa Diana. Caria- rerlos. Caridad, limosna. Eleemosyna, misericr-
tis. Caryatis, idis. dia, ae, auxilium, ii. ||
casa d caritat, n. p. de
CARIBDI8. m. Nora de un xuclador de aygua dona. Caiidad. Cbaritas, is.
316 CAR DICCIONARI CAR
DEMANAR CARITAT, compassi age-
fr. Implorar la CARMELITA, m. y f. Religis y religiosa del
na, anar de porta en porta fi de recullir algun Carme. N' hi ha de calsats y descalsos: los pri-
socorro. Pedir limosna, pordiosear, mendigar. Sti- mers portan 1' hbit negre y la capa blanca, los
pem emendicare, colligore. altres 1' hbit pardo y la capa tmb blanca, per
FR CARITAT, fr. Donar algun socorro algun ne- ms curta y grossera. Carmelita, carmelitano. Car-
cessitat, especialment al qui la demana, Hacer melita, 33, carmeliianus, i.

dar limosna. Eleemosynam facere, elargiri. CARMELITA, NA. adj. Lo que pertany la

FR CARITAT AL DIABLE, cxp. fam. Deuota la im- religi del Carme. Carmelitano. Carmelitanus.
prudncia de aquell que dna, fins all que ell CARMENADOR. m. ant. Qui neteja la llana-
mateix li far faUa, al qui no ho ha de menester. Carmenador. Carminator, is.

Dais por ios al que ene mas que vos. Potenfiori CARMENADURA. ant. La acci de netejar
f.

auxilium pnestas. la llana. Carmenadura. Carminatio, nis.


LA CARITAT BEN ORDENADA COMENSA PER S MATEIX. CARMENAR. V. a. ant. Netejar la llana. Car-
ref. Denota que la prpia conservaci es la obliga- menar. Cannino, as.

ci primera, yque no debm olvidarnos de nosal- CRMENS CRMENTS. m. pi. ant. ver-
tres pera socrrer als dems. La caridad bien or- sos.

denada romienza por s mismo, empieza en casa. CARMENTA. f. mit. Ninfa profetisa, mare de
Charitas bene ordinala seraetipso incipit. Tibi Evandio, dita aix perqu donava 'is oracles en
potius quam cuivis sis amicus. vers. Carmenta. Carmenta, Arcadia, ae, Carmen-
CARITATIU, VA. m. y f. Lo qui exii-ci'a la lis, is.

caritat. CarUativo. Beneficus, ergainopL'sliberalis. CARMENTAL. f. Una porta de Roma. Carmen-


CARITATIVAMENT. adv. m. Ab caritat. Ca- tal. Carmentalis porta. ||
pi. Feslas que's celebra-
ralivamenle. Benevol, pi. van en honra de la ninfa Carmenta. Carmentales.
CARITRONA. f. d. ant. careta. Carmenlalia, ium.
CARL. m. En alguns llochs de la corona de CARMES. m. L' insecte que 's cria en la gra-
Arag era un Senyor que tenia cerla jurisdicci y na, de qui prengu '
'1
nom lo color carmes. Car-
drets en algun territori. Carlan. Judex quidam mes. Cocci veimiculus.
apud araconenses. Tot vassall que tenia '1 castell
|1
CARMES, NA. adj. S'aplica las robas de
en feu de altre senyor. Carlan. Carlan, is. seda panyo de color de prpura mlt pujat.
CARLANIA. f. La dignitat de cari y '1 territo- Carmes. Purpureus. ||
m. Lo polvo que 's f del
ri de sa jurisdicci. Carlania. Dignitas aul ditio cuquet de la grana. Carmes. Pulvis purpureus,
apud araconenses sic dicta. murex, icis, prpura, x.
CARLES, ant. n. de home. cIrlos. carm. m. Tint de cotxinilla de brasil y
CARL. m. Gent que segueix lo partit del prn- alum de roca. Carmin. Murex, icis, conchilium, ii.
cep Crlos. Carlin, carlista. Caioli partiuin secta- II
Lo color encs semb'ant al carmi. Carmin. Pur-
tor. II
Gos caser, petit de cos, que t '1 morro xa- pureus.
fat y negre. Dogo carlin. Domesticus canis. car- CARM BAIX. Lo (|ue "s f ab guix prim y cotxini-
||

LINA. 2. lla. Carmin bajo. Purpurissum, i.


CARLINA. f. Planta pi'renne dels Pirineus; t CARMINATIU, VA. adj. farm. bot. Se diu
y espinosas, la arrel grossa,
las fullas realladas dels medicaments y subs'ncias que corretjeixen
molsuda y en figura de fus. Picada y estovada ab y dissipan los fla'.os. Carminativo. Crmiiaivus.
aygua serveix pera fr lo vesch. Ajunjera, ajonje- CARMINI. m. carm.
ro, aljonjera, aljonjero, ajonje, anglica, carlina, CARN. La part molla
f. del animal. Cdrne. Ca-
cardo pinto. Carolina, ai. ||
Moneda de pia!a que 's ro, llis.
II
l'n dels Ires enemiclis de la nima, que
fabric en teps de Crlos Y y valia sis sous inclina la sensualitat y la lascvia. Carne. Li-
poca diferncia. Carlina, carlin, carrilla, careta. bido, inis, concupiscena, a. 1|
Lo menjar que 's

Carolinus nummus. compon de parts de animals terrestres voltils,


CARLINGA. . nut. Concavilat feia en una en contraposici de la que 's compon de animals
pessa slida, ahont encaixa la metxa de altra pessa de aygua que 's diu peix. Carne. Caro, nis. La ||

que ha de descansar en ella. Curlinga. Trabs, bis, que 's ven en pblich pel abast del com. Carne.
modius, ii. Cibaria caro. ||
La part tova de la fruyta que est
CRLOS. de home. Crlos. Carolus, i.
n. p. cuberta ab la pell, escorxa esclofoUa. Pulpa, car-
CARLOTA, n. p. de dona. Carlota. Carola, ae. ne. Fructuum pulpa.
CARME. m. Orde regular de religiosos que CARN DE CODONY. CODONYAT.
han pres lo nom de la monlafia del Carmelo. Cdr- CARN DE l'EL. La dc cuniU y altres animals de
men. Carmeli, carmeliianus ordo. Lo convent dels cassa que tenen pel. Carne de pelo. Pilosi anima! is
l|

carmelitas. Crmen. Carraelilanum ccenobium. caro.


|1

n. p. de dona. Cdrmen. Maria de monte Carmelo. CARN DE PIT, CARN DE POCH PROFIT, l'cf. Dcnola
II
ant. VERS. que dita carn no es mlt profitosa. Carne ie pccho,
CAR CATAL. CAR 311
cariie sin procecho. Nil pecudis prosunt desumptae tomar carnes, embarnecer, encarnecer. Pinguesco, is-
pwtore carnes. POSAR LA CARN EN LAS MANS DEL LLOP. fr. mel.
CARN DE PLOMA. La dels aucells que serveixen Encarregar los negocis bns qui sl prdrerlos
regalo del home, com degallinas, capons, etc. destruirlos. Encomendar las ovejas al lobo. Oves
Ipt'l
Cdrne de pluma. Avium caro. lupo cominitere.
CARN F CARN, Y VI FA SANCH. ref. enota que la POSVR TOTA LA CARN EN LA OLLA. fr. met. AveU-
rarn es lo millor aliment pel cos. Carne carnecria, lurarho de una vegada, l'oner loda la carne en
lot

Carnem aqua asador. Omnia bona in sortem, in periculum


y peces agia fria. lauta caro, pisces el

frigida gignit. commilere.


CARN FINGIDA. TumoF en r escroto, melicli en PUJAR LA CARN. fr. Criar carn quant se va curant
las ingles, que conl ayre aygua,alguna porci una llaga ferida. Encarnar. Carnem accrescere.
de budell. /ernirtmMScu/ar. Hrnia, a;, abductio, nis. QUANT LA CARN ES DEL LLOP, PER ELLA MATEIXA
CARN MORTA. La dels animals que 's malan. Car- SE n' hi vA. refr. Deno'a que al qui es desgraciat,
niza. Cadaverina caro. tot li ix al revs. El que ha de morir oscuras, aun

CARN MORTEciNA. La dcls aniuals morts sens vio- que lenga el padre cerero; al pajarillo que se ha de

lncia. Carne morlecina. Morticina caro. perder, alillas le han de nacer. nduet, ui pereat,
CARN SALVATGE. La dels animals monlesos. Car- inal credula avicula pennas.
ne xalvajina. Ferina caro. QUI MENJA LA CARN, QUE ROSEGUE 'lS OSSOS. rcf.

CARN SENS ossos. La que no t ossos y es de part Deno'a que las han de gosar ab
convenincias s'

escullida. Carne mmia. Pulpa, c, lorus, i. ||


met. sos crrechs y penalitats. Quien come la carne, que
fam. Empleo de mlta utilitat y poch traball. Car- roa el hueso ; quien lleva las oblatas, que tana las
ne sin luieso, horado sin liueso. Munus officium uti- campanas. Qui sentit commodum sentiat et incom-
le, incommodi expers. moduin.
CARN TRiNXADA. La que 's reduheix micas, Pi- sR CARN Y UNGLA. fr. met. fam. Ser mlt amigas
cadillo, gigole, carne picada. Pulpamentum, i, mi- algunas personas. Ser carne y una, olla y coberlc-
nufal, alis. ra, no haber pan parlido. .\rctissiraa necessiludine
c\RN VIVA. En las llagas se diu de aquella que teneri jungi.
encara que est sens pell, se conserva sana y sens SR DE CARN Y OSSOS. fr. lust. Sentir com altre
putrefacci. Carne viva, carne sana. Caro vegeta. los Iraballs de a(|uesla vida. Ser de carne y hueso.
CARN Y SANCH. Los gcrmans y parens. Carne y Infirmilalibus corporis, animique affeclionibus ob-
sangre. Propinqui, consauguinei. noxium esse.
1 CARN. m. adv. Crit ab que un dels dos pariits SR UN TROS DE CARN BATEJADA,
fr. lUCl. fam. Sr

que hagu en Catalunya animava als st'us pera


hi mlt tonlo incaps. Ser un pedazo de alcornoque,
acomtrer ab valor. A ellos : cierra Espana. Eia de animal, de hrulo. Stolidum, siupidum, plum-
agile, in hostes ruite. beum, vecordem esse.
ENTRE CARN Y PEi.L. m. adv. Eu 1' interior del SOFREGIR LA CARN. fr. Passarla una mica pel
IL cos, per prop de sa superfcie. Eire carne y cue- foch, per la cassola pahella, Perdigar. Avem vel
m ro. Carnem inter et cutem. carnes leviter amburere.
FR CARN. fr. Parlant dels animals carnicers, ma- TREMOLAR LAS CARNS. fr. Teuir gran por horror
tar. Malar, hacer carniceria, riza. Caedere, truci- de alguna cosa. Temblar las carnes. Trepido, as.
dare. H
En los homes, ferir maltractar alg. TRINCHAR COM A CARN DE BUTIFARRAS. fr. RENTAR-
Hacer carne. Yulnus alicui infligere. SE AB LA SANCH DE ALG.
MS PUOP EST DE LA CARN LA CAMISA QUE 'l GIP. CARNADA. f. L' esquer ft de carn pera pes-
ref. Denota que als parens y personas acosladas car pera cassar llops. Camada. Esca carnea.
se 'Is deu donar la preferncia. Mas cerca est la CARNADURA. f. La qualitat de la carn de al-
camisa de la carne que el jubon. Aplum quaequelo- g, en quant la cura de las feridas; aix dihm:
cuin teneant, sint prima priora. fulan t bona mala carnaduba. Encarnadura.
NO ES CARN NI PEIX. fr. mct. Dcnola que alguna Carnis natura.
persona es del lot intil. lYt es carne, ni pescado; CARNAL, adj. Lo que pertany la carn. Car-
ni frio ni calienie; este nueslro hijo don Lope ni es nal. Garneus, carnalis. [|
Lo temps del any que no

^
;
miel,ni Mel, ni vinagre, ni arrope. Nec prodest,
nec obesf.
PAssARSEOEScALFAniRSELACARN.fr. Fr mala olor
coraensar corrmprerse. Aventarse las carnes.
es
anni.
ria,
quaresma. Carnal. Carnium edendarum tempus
met. Luxuris, y lo que pertany la lux-
[1

com: home carnal, pecat carnal. Carnal. Libi-


dinosus. Mund. Carnal, mundano. Terrenus.
11 |1

Feteo, putresco. GERM, cos, NEBOT, ONCLE. H lu. pi. Una cspcie de
PLE DE CARNS. Se diu del que 'n t mltas. Car- tela entrena de que se'n fa mlt us. Crea. Linlei
nudo, carnosa. abuUado de carnes. Carnosus, car- genus. ant. carnaval.
II

natus. GARNALATGE CARNELATGE. m. La


if)SAR CARNS. fr. Posarse gras. Cobrar, echar carn feta trossos y salada que serveix pera la pro-
,

318 CAR DICCIONARI CAR


vissi de las embarcacions. Carnaje. Caro salifa et CABNiFiCACi. f. med. Conversi de un os, etc.
frustatim secta ad usum navigantium,
La des- ||
en carn. Camificacion. Carnificatio, nis.
trossa gran mortaldad que resulta en alguna ba- CARNiFicARSE. V. r. md. Convertirse en carn al-
talla. Carnaje. Caedes, strages, is. gun os, etc. Carnificarse. In carnem seddi.
CARNALSSini, A. adj. sup. CarnaUsimo. In CARNVORO, A. adj. S' aplica als animals
venerem maxim pronus. que s' alimentan de la carn crua dels cossos morts.
GARNALITAT. f. Concupiscncia, deleyt de Carnivoro. Carnivorus.
la carn. Camalidad. Libido, inis, libidinosa vo- CARNO. m. Fams poela y msich; fill de J-
luptas, piter y Europa, que insti luh 'Is certmens de m-
CARNALMENT. m. adv. Ab carnalifat. Torpe- sica y poesia que 's fenian pel eepay de nou
mente, camalmente. Libidinos. dias en lluna plena en Esparta y Atenas en honor
jNTARSE CAHNALMENT. fr. Tcflir uni camal. Re- de Apolo. Catno. Carnus, i.
volversc, trnrr cpula. Copulam inire. CARNON. m. Arma anfgua que usaren los fran-
CARNAROL. m. ant. sarr. cesos. Carnon. Arma sic dicta.
CARNASSA, ra. Abundncia de carn. Carnaza. CArnS, A. Lo que es de carn. Carnoso.
adj.
Corii pars interior. 1|
pi. aygacuyt. Carneus. med. Se diu de las paris compostas
||

CARNATGE. m, CAR^^ALATG. principalment d carn. Carnoso, camudo. Car-


LLIURAR ACARXATGE. loC. PASSAR 1 FIL DE ESPASA. nosus.
GARNEE. m. ant. sepultura. ||
met. ventrbll. CARNOT. m. Carn suprflua que 's cria en al-
VENTRE. guna llaga. Carnosidad. Carnuncula, se, tuber,
CARNERA, f. Planta perenne que t las fullas eris. I
Excrescncia que
junt las unglas y 's fa
radicals, amplas y re'al'adas de las voras, ab una causa bas'ant dolor. Incro. Paronychia, redivia, ae.
sola cama mlt poblada de flors poch vistosas. CARNSALADA. f. cansalada.
Acanto, branca vrsina, yerba gigante. Acanthus, i. CARNUHl. m. carnassa. 1.
CARNESTOLTAS. f. pi. Los Ires dias abans CARNS, SA. adj. Brut, asquers. squeroso,
del dimecres de cendra. Carneslokndas, cornavaL sucio, hediondo. Sordidus. \\
ler. rossa.
Bacchanalia, ium; genialum epu'arum feriae. ||
m. CARNUSSA. f. CARNASSA.
Figura ridcula que 's fa en los tres dias de carna- CARNUT, DA. adj. Qui t mlta carn. Carno-
val,y que s' acostuma posar en las fineslras bal- so, carnvdo. Carnosus, corpulcnlus.
cons y 's crema en 1' ltim dia. Judas. Persona- CARONA0A. f. Espcie de Can. Caronada.
tus Judas. met. Subjecte ridcul y despreciable.
11 Tormenti bellici genus.
Cascaciruclas. Jnutilis, ineplus horao. CARONTE. m. mit. Barquer del infern. Caron-
enterrar CARNESTOLTAS. fr. Divcrtirsc '1
poble te. Cliaion, tis.

l'ltim dia de; carnaval, fingint un enterro en que CAROTA, f. Gesto que 's f ab la cara, ab lo

's porta 'I Carnesloltas enterrar cremar. En al- qual se manifesta '1 fslich que 'ns f alguna cosa,
gunas parts ixen en lo dia de cendra al camp di- 'l disgust que 'ns causa. Yisaje. Gesticulalio, tis,

vertirse y fr menjadas, etc.Qucmar Judas. En- rf gestus, us.


terrar la sardina. Personam ludam combttrere. FR CAROTAS. fr. Dcnofar ab las accions de la

CARNETA. f. d. Carnecita, carnecilla, carneci- cara '1 dessabrimcnt que 'ns causa algun menjar
ca. Caruneul, se. | a la brasa. d. una cara bu- aspre, agre, etc. Alargar las dienles poner los
llida la brasa. Carbonillada. Caro cocta et torre- dienes largos. Cibi acerbilatem vullu coraedentm
facta. ostendere.
CARNIGER, A. m. y f. Qui talla y ven carn. CARP. m. ant. Part del bras y '1 palmell de la

Carnicero, corador. cortante. Lanius, carnarius, ma. Carpo. Pars inter brachium et palmam.
ii.
II
adj. aplicat al animal que mata altres pera CARPA. f. Peix que's cria en los estanys , y
menjrsels. Carnicero, carnivoro. Carnivorus. 1|
Lo gorchs y bassas dels rius, mlt semblant la ten-

qui menja mlta carn. Carnicero. Carnarius, ii.


H
ca. Carpa. Ciprinus.
Home cruel y sanguinari. Carnicero. Crudelis. U CARPENTER. m. ant. fuster.
f. S' aplica la dona luxuriosa y lasciva. Carnal, CARPETA, Cuberta de carta. f. Sobrecarta, cv-
hijuriosa. Luxuriosa, ad venerem proclivis. 1|
La bterta. Episolae involucrum.
lliura que en Catalunya pesa trenta sis unsas. Libra CARPENTO. m Carruatge usat pels romans y .

carnicera. Libra pondere major. | ant. butx. de que se servian principalment los patricis. Car-
CARNICERIA. f. Lloch ahont se ven la carn 'pento. Carpentum, i.
pel abast del com. Camiceria. Laniena , se, ma- CRPIO. m. Peix que 's cria en los estanys y
cellum, i, frum carnariura. ||
met. Destrossa, ma- en las bassas dels rius, y t '1 cap y las escatas
tansa de gent. Camiceria. Cedes, strages, is. ms grossas que la tenca, la que sembla bastant
FR CARNICERIA. fr. met. Fr mltas feridas ta- en lo dems. Carpa. Cyprinus, cyprius, ii.

llar mlta carn alg. Hacer camiceria. Aliquem CARP. m. La punta extremitat inferior de
pluribus vuberibus afficere, lacerar. la espinada. Cocsis rabadilla. ropygium, ii ,
Parlant dels aucells
CAR
que 'Is fa remenar 1' ossel
CATAL.
CARRA8CASSA. f.
CAR
auQi. 6'arrascoti. Uex gran-
m
jl

la cua. fahadiUa, ohispiUo. rropygimn, ii. dior.

CARPOBLSAM. ni. Fruyl del arbre que fa CARRASQUETA. f. d. Carrasquita. Ilex rai-

r opobalsam. Carpohlsamo. Carpobalsamum. nor.

CARQUIXIA. f. bol Espcie de ginesta. Car- CARRAT, DA. adj. Rom, sens punta. Romo.
quejia. Leiiliscus carquexia. Obtusus.
CARRABINA, f. Anna de foch semblant a la CARRAU. m. ter. xarrich, xarrach.
escopeta, pcrun pochms curta. Carabina. Sclop- CRRECH. m. La acci de carregar. Cargo.
petum brevius. rallaa. La que en 1' interior
||
Oneratio, nis. ||
met. L' ofici, empleo comissi.
del can cert nmero de ratllas. Carabina raya- Cargo. Munus eris. ||
Gobern, direcci obligaci
da. Brevius scloppelum incissuris disliictum. de fr cumplir alguna cosa. Cargo. Onus, eris,

VAL TANT COM LA CAKRABLNA DEL AMBRS, y Se Sl oflicium, ii.


II
En los comptes, lo conjul de parti-
anyadir carregada de sag. loc. fam. Se diu de las das rebudas. Cargo. Accepti ratio, |1
Las mercade-
cosas que sn enterament intils. Es lo mismo que rias que porta una embarcaci. Cargamenlo, car-
la carabina de Ambrosia, vale tanto como la ca- gazan, carga. Navis onus; mercs in navi vehen-
rabina de Ambrosia. Res nihili facienda. daj. La culpa falla de que s' acusa alg en lo
Ij

CARRABINADA. f. L' estruendo que fa '1 tir cumplimenl de sn empleo. Cargo. Objectum cri-
de la carrabina al dispararia. Carabinazo. Sclop- men.
peti explosi, fragor. ||
Lo dany que causa '1 tir de CARRECH DE ANIMA DE CONCINCU. LO QUe la
la carrabina. Carabinazo. Scloppeti ictus. agrava, Cargo de conciencia. GoncientiB ^ggrftvatio.
CARRABINER, m. Soldat de caball de la bri- CRRECH NOU. Lo que's fa novament alg. Re-
gada de carrabiners reals, dsaix perqu usan la cargo. Nova criminis objectio.
carrabina. Carabinero. Regia? scloppelariorum ala; DEMTRER ALG DE SN CARRECH. fr. aut. Privar
eques. ||
Soldat destinat pera perseguir lo contra- alg de sn empleo degradarlo dels honors y
bando. Carabinero. Miles mercium inlerdiclarum dignitats que t. Depaner. Dignitate, honore ali-
impediens. ||
En los regimentst de caballeria '1 sol- quera privar.
dat escuUit que no portava bolas sin botins, y 's DEMTRERSE DE SN CARRECH. fr. aut. Fr dmis-
distingia ab un galonet de plata or en las botjs si del empleo. Dimilir el empleo, hacer dimision
de la casaca. Carabinero. Scloppetarius eques. ||
del empleo. Dimitto, is.

fam. MossER. FR CARRECH i ALG. fr. Rcconvenirlo. Hacer


CARRACA. Embarcaci gran y pesada que s' cargo alguna, ^mn alicui imputar, exprobrare.
usava en la Assia. CarrArfl. Pergrandisasiananavis. FRSE CARRECH DE ALGUNA COSA. fr. Euterarse de

anarsen a la carraca. fr. met. fam. morir. ella, compndrerla b. Ilaccrse cargo de alguna
CARRALL. m. Massa porosa esponjosa, que cosa. Rem callere, aprim cognoscere.
forman las escombrarias de alguna mina benefi- rNDRER A SN CARRECH. fr. Encargai'se de fr al-
ciada, Escorial. Schoria, a;. guna cosa. Tomar d su cargo. Aliquid exequendum
CARRANCO, CA. adj. S' aplica al que coixeja. sibi sumere.
Itenco , renga, zanqueudor , Claudus. ||
Yell atxa- CRREGA, f. La cosa que pesa sobre de altra.
cs impedit. Carraca. carcamal. Decrepitus, va- Carga. Pondus, eris. ||
Lo pes regular que porta
letudinarius senex. sobre s r home una
bstia pera transportarlo de
CARRANCOL. m. ant. verdum. part altra,y tamb, 1' que porta un carro em-
CARRANQUEJANT. m. adv. Poch a poch y ab barcaci. Carga. Onus eris, sarcina, se. Quanti- [j

pena. l'ian, pian, un pie tras oiro. Pedetentim. tat determinada de cerlas cosas, com de vi, que

lent. sn quatre barralons, de oli trenta quartans, de


GARRANQUEJAR, V. n. Anar coixejant, ma- blat etc. Carga. Mensura sarcina; commoda. ||
Tri-
nejantse de un costat altre. Renquear. Claudi- but, gravmen. Carga. Tributum, i, vecligal, alis.
co, as. II
La obligaci per rah del estat, ofici empleo.
CARRS. m. ter. Penjoy de rahims. Colgajo, Carga. Onus, eris, juris vinculum. ||
Porci de pl-
cuelga. Pensiles uvb. (1
Singlot de rabim. Gajo. vora y munici que's posa en las armas de foch.
Uvie scapus. Carga. Pulveris pyrii ac globulorum mensura.
fl

CARRASCA. f. Arbre, espcie de alsina peti- CARRECH.


ta; en sa escorxa 's forman uns grans manera CRREGA CERRADA. La descai'ga general que fa la
de galas petitas y dins uns insectes de que's trau tropa.Carga cerrada. Communis tormentorum be-
la grana. Coscojo, xarrasco, carrasca. lles, icis, Uicorum explosi. Reprehensi forta. Carga cer-
||

cuscultum, ii. rada. Gravis, aeris objurgatio.


GARRA8CAL. m. Lloch plantat de carrascas. CRREGA QUE PLAU, NO PESA. rcf. Duota que lo
Coscojar,coscojal, carrascal. Ilic^lura, i. que v de gust no incomoda per molest que sia.
CARRASCALET. m. d. Carruscalejo. Ilice- Sarna con giisto no pica. Vi\ labor ipse ievis, gra-
tum. i. ta est cum causa laboris.
320 CAR DICCIONARI CAR
A CARREGAS. 111. adv. Al) mlta abundncia. sobre altra. Cargar, armar. Innitor eris, sustineo)
A cargas. Copios, abund, affatini. es. II
Prdrer alg sobre si alguna crrega. Cargar
IGUALAR LA CRREGA, fr. Repartiria en dos por- Onus sustinere, suscipere. ||
met. Burer massa vi.
cions de igual pes. Terciar la carga. Sarcinam Aaomarse. Inebriari. |]
Aumentar lo preu de alguna
utrinque ad aequilibrium aptare. cosa. Cargar, encarecer. Pretium augere. Donar la
U
NO PODER PORTAR AGUANTAR LA CRREGA, fr. culpa alg. Cargar, echar la culpa. Criminor,
met. No poder cumplir la obligaci de sn empleo. aris. ARMAR. 6.
II

AcodiUar con la carga, rendir d la carga. Oneii GARREGARSE. v. r. Inclinar tot lo cos al-
succumbere. guna part. Cargarse. lucubo as, incumbo, is. j]

PESAR LA CRREGA, fr. Frse molesta la obligaci. com frse crrech en los comptes de las quantitats
Sentarse la carga. Rera alicui molestara esse. rebudas. Cargarse. In rationibus reddendis num-
PORTAR LA CRREGA, fr. luct. Sufrlr lo lo cuida- morum summam accepfam ma-
referre. \\
Dit del
do y traball de alguna cosa. Llevar la carga. Onus lalt, frse la malaltia ms molesta. Agravarse.
ferrc, pondus sustinere. Gravesco, is. Dit de la atmosfera y del temps en-
||

SACUDiRSE LA CRREGA, fr. uiet. Llibertarse de nuvolarse. Cargarse, encapolarse, ohscurecerst'. Nu-
algun gravmen de cuydado. Echar la carga de si. bibus coelum obduci.
Onere se expedir. CARREGAT, DA. p. p. Cargado. Oneralus. I

sR CARREGS, f. Gausar mokslia enfado. Ser adj. Abundant de alguna com: arbre carre- cosa,
pesado. rave, molestum esse. gat de fruyt, home carregat de pacincia, de pes-
TRURERSE LA CRREGA DEL DEMUNT. fr. Hiet. setas, de polls, etc. Lleno, cargado. Plenus.
Aparlarse voluntriament de alguna obligaci. So!- CARREGS, A. adj . Molest, gravs. Gravoso,
lar la carga.Onus deponere, munus dimittere. molesto. Gravis, molstus.
GARREGADtSSIM. A, adj sup. Cargadisimo. .
CARREGUETA. f. d. Carguilla, carguita. Le-
Yald onus'us. vissarcina.
CARREGADOR, in. Lloch de ahont se carrega. CARREJAMENT. m. carreteig.
.mbarcadero, cargadero. Locus navibus, plaustris CARREJAR. V. a. carretejar.
onerandis destinatus. [j
Lo ((ui embarca las suas CARRELL. m. Entre corders, rodet que asse-
luercaderias pera comerciar en Indias. Cargador. gurat per medi de una clavilla una creu, volta
Merca'ior, oris. j]
instrument de fusla pera carre- per medi del cordill de la loda, y serveix pera
gar los canons de artilleria. Cargador. ornientis retrser formar lo fil, que s' enganxa ab una ane-
bellicis pulvere muni.ndis tignum. Qui 's lloga \\ lleta que dit carrell t en 1' extrem. Carrete.
pera portar crregas de una pari altra. Carga- Trochlea filis obvolvendis.
dor. Homo sarcinis porlandis conductus. CARRER, m. L' espay que queda entre dos
CARREGAMENT, m. Los geners mercade- rengleras de casas. Calle. Callis, is, via, se.
riasde alguna embarcaci. Cargamenlo, cargazon. deixar alg en lo carrer, fr. met. fam. Pn-
iNavis onus. |1
Lo pes que se sent en alguna part drerli 'Is bens empleo ab que 's mantenia. Dejar
del cos, com en lo cap, en lo ventre etc. Cargazon. uno en la calle. In summam egestatem redigere.
Gravedo, inis. en mitj del carrer, m. adv. En pblich, de-
CARREGAR. V. a. Posar pes sobre 1'home, vant de tothom. En publico, en medio de la calle.
nau, elc. Cargar. Onero, as, onus alicui impone- Palm.
re. II
mil. Acomtrer ab vigor al enemich. Cargar. FR carrer, fr. met. Apariar la gent pera que
Aggredior, eris. Posar la plvora y municions en
||
fassan lloch. Abrir paso, hacer calle. Turbani anio-
las arraas de foch. Cargar. Tormentum bellicum vere.
pulvere pyrio, glandibusque munir, insiruere. GIRAR DE CARRER 'l CARRER, fr. Miular de cam
Menjar mlt. Cargar mucho demasiado. Lsque
II
surtint de un carrer y entrant en altre. Doblar la
ad ingluviem epulari. Imposar un gravmen so-|| esquina, doblar la calle. Yiam flectere.
bre las personas cosas. Cargar. Yectigal, tribu- NECESSITAR UN CARRER DE GENT. fr. UlCt. Sr lUlt
tum, oflicium imponere. Fr provisi de alguna \\ valent. iAevarse hacer huir una calle de hombres.
cosa, Cargar. Accumulo, as, congero, is. ||
met. Hominum multitudinem fugare.
Apuntar en lo llibre de comptes lo que alg du. PASSEJAR los carrers, fr. Anar contnuament de
Cargar. Debitum in rationario notar, alicui ads- carrer en carrer sns necessitat. Callejear, paja-
cribere. ||
Aumentar lo pes de alguna cosa. Cargar. rear, azolar las calles, hopear, correlear. Tota ur-
Onus augere, onus oneri addere. Impuar alri- || be discurrere, vagari.
buhir altre alguna cosa. Cargar, achacar. Rem PNDRER OCUPAR TOT LO CARRER, fr. lUCt. NCCCS-
alicui attribuere, adscribere. ||
En lojochdecar- sitar mlt lloch pera passar. Coger las calles. Yias
las tirarne una superior la jugada. Cargar. In occupare.
chartarum ludo pagella pagellara vincere. ||
Des- QUEDAR AL CARRER, fr. met. Pi'drer tots los me-
cargar las vigas en la paret. Alizonar. Trabem pa- dis de subsistncia. Quedar quedarse en la calle.
rieti incumbere. |i
Estribar descansar una cosa In summam egestatem devenire.
.

CAR CATAL CAR 311


TIRAR AL CARRER.fr. met.Malintrei' los diners, la de dos rodas, que t '1 pla format solament de
hisenda, etc. Tirar tirar la (//<?. Bona dissipar. tres cinch llatas, ab la del mitj ms llargaque
TRARER AL CAniiUR. fV. Fr uiurxar a alg per serveix de llansa ahont s' enganxan los bous pera
forsa de la habitaci que ocupava. Echar de oasa. tiraria. Carreta, carro. Plaustrum, i, currus, us,
Ejicore adibus, foras. mel. Despatxar alg de
||
currculum, i. [|
Carro petit en que '1 crcul de
la casa ahont servia estava col-locat. Echar la las rodas s' assegura sobre unas llatas travesseras
calle, poner en la calle. E domo ejicere. y r eix en Canuco. Carruca, se.
la del mitj.

T PASSARS PEL MEU CARRER. loC. lUet. S' ame- CARRETADA, La crrega que porta una
f.

nassa ab ella al qui nega algun favor, donantli carreta carro. Carretada. Yehes, is. La multi- ||

entndrer que quant ell lo necessitar se li dar tut de cosas en qualsevol espcie. Carretada. Mul-
la mateixa paga. Arrieros somos, y en el camino nos tiludo, inis, rerum copia, congeries.
enconlraremos. Fies mihi obvius, proque nierito A CARRETADAs. m. adv. Copiosament, ab ml-
tibi rependain. ta abundncia. A carretadas, d cargas. Copios,
CARRERA, f. Cam ral que va de una part abund.
altra. Carrera. Yia, ae. |]
Los carrers destinats pera CARRETAM. m. Conjunt de carros carretas.
passar las professons y altras solemnitats sem- Carreieria.Carrucarum series, multitudo.
blants. ( arrera. Yia aulajis ornata. Los carrers ||
CARRETEIG. m. La acci y efecte de trans-
mlt freqentats pera passar los reos que 's casti- portar ab carro carreta. Acarreo, carretaje, car-
gan pblicament. Carrera , calles phlicas. Fre- reamienlo. Yeclura, ae, advectio, nis.
quentiores met. La professi de las armas y
viaj. ||
CARRETEJABLE. adj. Lo que 's pt carrete-
de las lletras. Carrera. Armorum vel litteiarum jar. Acarreadizo. Adveclandus.
professi. met. Lo curs duraci de la vida hu-
||
CARRETEJEDOR, A. m. y f. Lo qui carrete-
mana. Carrera. Yita spatium. met. Lo curs ca- [j ja. Carreteador. Advector, is.

m que alg segueix en sas accions. Carrera. Yits CARRETEJAR. V. a. Traginar alguna cosa ab
ratio, modus. I La seguida de punts escapats en la carro carreta. Carretear, acarrear. Yeho, sub-
mitja. Carrera. Aliquot tibialum nodi soluti. |j
En veho, transveho, is.

la msica la pujada baixada que fa '1 qui toca CARRETEJAT, DA. p. p. Carreleado. Yectus.
canta, pujant baixant per lo com una octava, CARRETEL-LA. Cotxo f. mlt lleuger cons-
passant lleugerament pels punts intermedis. Tam- truhit de manera que 's pt usar tapat destapat.
b s' anomenan aix las nofas que la expressan. Carretela. Pilenlum, i.

Carrera, carrerilla. In musicis vocis aut soni ele- CARRETELL. m. Espcie de bta petita que
vatio vel depressi concitatior. ||
ant. carrer. ||
regularment serveix pera guardar lo vi bo. Barril,

Cada renglera de escachs en lojoch de damas. Ca- tonel. Doliolum, cadus, i.

lle. Trunculorum semita. CARRETELLET. m. d. Barrilete. Doliolum, i.


ESTAR EN carrera, fr. Haver comensat alg CARRETER, m. Qui fa carros. Carretero, car-
servir algun destino professi. Estar en carre- pintero de carretas, de prieto. Plaustrarius, curru-
ra. Yiam adipiscendorum munerum aut honorum carius, ii.
[|
Qui mena carro carreta. Carretero.
tenere. Plaustrarius, ii, ductor, oris. | adj. S'aplica al ca-

EIXIR CARRERA, fr. Eixir rbrer alg. Salir m pblich y ample pera carros y coixos. Camino
d recibir, al encuenlro. Alicui obviam ire. Carretero. Publica via.
SEGUIR LA CARRERA DE LAS LLETRAS. fr. AplicarSC RENEGAR COM UN CARRETER, fr. fam. Renegar
als estudis. Seguir las letras. Litteris vacar. mlt. Echar de la oseta, jurar como un carretera.
CARRERETA. f. d. Carrerilla, carrerita. Cur- Furios blasphemare.
sitatio, nis. SUAR COM UN CARRETER, fr. fam. Suar copiosa-

CARRER, m. Lo carrer estret y escusat per ment, ab mlta abundncia. Sudar d chorros. Co-
ahont no s' hi passa mlt. Callejuela. callejon. piosa sudare.
Angiportus, us, angustus callis. | L' estret y llarch CARRETERA, f. Lo cam pblich per carros y
que forman dos parets. Callejon. Angusta via. cotxos. Carretera, rua, carrera, via. Yia publica.
CARRER QUE NO PASSA. Lo quB no t eixida un CARRETERA EMPEDRADA. Calzada, arrccife. Slrata,

altre carrer. Callejuela sin salida. Angiportus, an- munita via, strata viarum.
giportum, i. NO DEIXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA DRES-

I FR PASSAR PER UN CARRER,


Per angiportum immittere.
fr. EncalUjonaT SERA. ref. Ensenya que pera lograr algun
semjire preferir los medis
fi debm

ms regulars y segurs,
CARRERONET. m. d. Callejoncillo . callejon- encara que ms lentos, als que 'ns hi poden con-
cito. Angiportus, i. duhir ms prompte, per que no presentan tanta
CARRET. m. d. Carreton. Acuma, ai. U Lo que seguretat. l'or ningun tempero no dejes el camino
serveix pera jugar las criaturas. Cestillejo. Cur- real por el sendero. Tramitis haud quaeras, moneo,
rus, us. compendia, cum te,

CARRETA, f. Espcie de carro llarch y estret Quo pergis, ducit publica trita via.

TOMO I. 4S
322 CAR DICCIONARI CAR
CARRETERIA. f. carretam. [|
Ofici de carre- CARRO QUE GRUNY MLT. ChirTion. Sarraculum,
ter. Carreleria. Plaastoria, ars. \\
Lo paratge ahont vehiculum i, stridens currus.
,

se fabrican los carros carrelas. Carreteria. Car- CARRO TRiuNFAL. Lo que s' usa mlt adornat en
rucarum offlcina. las professons, representacions y altras festas.
GARRETETA. f. (1. Carretilla. Carrula, se. Carro triunfal. Carro triumphalis vehiculum ,

CARRETIER. m. carreter. triumphale.


CARRETILLA. f. Coliet que encs corre pels QUI 'l carro unta, als seus bous ajuda. ref. De-
peus de la gent. Carretilla, buscapis.Pyrobolum nota que '1 qui vl lograr alguna cosa, es menes-
prope soluni serpens. que fassa algun regalo. Quien su carro unta, sus
CARRET, m. Espcie de caix petit ab una hmyes axjuda. Tarda linit qui plaustra, suos juvat
roda per la part de devant y per la de detrs dos ipse juvencos. Qui causidico donat, suam causam
mnechs pera ferlo crrer 1' home; serveix pera agit.

portar cals, pedra, morter, etc. Carretillo. Carru- UNTAR LO CARRO. fr. met. fam. Regalar grati-
lus, i.
II
Lo que usan los pobres tullits per anar als ficar alg pera conseguir lo que's desitja. Untar
paratges pblichs demanar caritat. Carreton. el carro. Muneribus aliquem delinere.
Plostellum, i, gravatus,us, acuma,. Lo dels es- ||
CARROBLA. ant. garrofa.
moladors, que t una roda ficada entre dos barras CARROLL. m. ter. gotim.
ahont portan la mola, ab una eyna ab aygua que CARRONYA, m. ruh.
raja quant la necessitan. Carreton. Carrulus co!is CARROSSA, Espcie de cotxe ricament ador-
f.

vectorius. ||
Lo que serveix pera ensenyar de ca- nat que regularment se fa pera las funcions p-
minar las criaturas. Carretilla, carreton, castille- blicas. Carroza. Carruca, se, currus ornatior. ||

jo. Infantile vehiculum. Carreta mlt llarga de quatre rodas. Galera. Plaus-
CARRETONET. m, d. carret. 2. trum, i.
II
ROSSA.
CARREU. m. La pedra picada en quadro pels CARRUATGE, m. Tot genero de mquina ab
edificis. Sillar. Lapis quadratus vel quadrus. rodas, que tirada per anima's serveix pera portar
CARREUADA. f. La fbiica feta de carreus po- pes, Carrnaje. Vehiculum, i. |j
Conjunt de carros
sats en filera. Silleria. Lapidum quadratorura se- carretas, cotxos, etc. Carrnaje. Adgaria, se, vehi-
ries, ordo. culorum copia.
CARRIERA. f. ant. carrera. ANAR algun carruatge EN DETRS. Ccjar. Retro-
CARRIL, m. Lo senyal que deixan en ferra las cedo, is ; cessim ire.

rodas dels carruatges. Carril, bache, rodada. rbi- PASSEJAR AB CARRUATGE. loc. Jiuar. Rheda, curru
ta, se. Cam estret en que sols hi ha
II l' espay just per oppidi vias vehi.
pera passar un carro. Carril. Yia, ai. |]
ferro-car- QUI ADOBA CARRUATGES. Apcrador. Carrorum, ve-
RIL. hiculorum aptator,
CARRILLERA. f. Cada una de las dos corre t- CARRUTXA. f. Instrument de fusta pera en-
jas comuntment cubertas de escafas de metall, ab senyar de caminar las criaturas. Andaderas, car-
que's subjecta 'I morri. Barhoquejo. Corrigia retilla, cestillejo. Puerorum vehiculum.
squamatse quibus galea capiti alligatur. CARS. m. ant. cas. casualitat. ||

CARRILLO, ra. ter. taberna. CART. m. Planta anyal que t las fullas pen-
CARRIOLA. Carriola. Currulus, i. cas unidas la cama, en la ciraa de la qual naix
CARRO. m. Mquina de fusta sobre dos roi'as una espcie de carxofa. Cardo. Altilis carduus, stro
sostingudas per un eix fusell y serveix pera por- bilus, i. CARDOT.
II

tar crrega. Carro. Currus, us, plostrum, plaus- CART, SANT BENEYT. Planta medicinal, que t
trum, i, veha, se, ||
Constel-Iaci anomenada ossa las brancas rojencas y aspras, la flor groga, petita
major pels astrnomos. Carro, osa mayor. Ursa y de bon olor. Cardo sant bendito. Carduus be-
major. En los cotxos se diu aix la mquina sens
||
nedictus.
la caixa. Carro. Carrus rhedarius. m. Entre es- ||
CARTA. f. Paper y comunment clos ab
escrit
tampers mquina sobre la que fan crrer la forma hstia lacre, ab que's comunican los ausents.
pera estampar imprimir. Carro. Sarracum typo- Carta. Litterse, arum, epstola, se. Quadern de ||

graphicum. m. En las mquinas de filar la part las lletras del abecedari


||
y primers rudiments pera
que montada sobre rodas se separa estirant lo fil apndrer de llegir. Cartilla, silabario. Tabella al-
y torna capdellantlo en los rodets. Carro. Carrus, phabetica, elementaria. []
Pessa quadrilonga de
sarracum, i. cartr mlt fi pera jugar. Naipe, carta. Charta pic-
carro de carrega, m. Carro de trasport tirat per ta lusoria, pagella lusoria. ant. Testimoni per es-
[|

dos ms caballerias. Carromato. Cisium onora- crit. Escritura. Syngrapha, ce, syngraphus, i, so-
rium. lemnis scriptura. ant. paper.
||

CARRO de quatre caballs. Lo que quatre caballs CARTA ACORDADA. Aquclla ab queun tribunal su-
lo tiran. Cuadriyugo. Quadriga, se, quadrijugus perior reprn adverteix reservadament alguna
^currus. cosa una corporaci persona de carcter. Carta
CAR CATAL. CAR 32B
acordada. Ex superiori tribunali objurgantes lit- CARTA DE F. APOCA.
terae; supcrioris senats ad inferiorem charaoter. CARTA DE FELICITACI. Carta respectuosa en que
CARTA ARRUMBADA. nut. Lb que esl trassada en 's dna
la enhorabona per algun succs favorable.
una ms rosas de runibos. Carta arrumbada Carta de felicitacion. Litterae grafulatoria?.
rumheada. Venti lineam continens tabula; tabula; CARTA DE r.ERMAVDAT. Lo ttol quc dua '1 prelat,
nutic. de algun orde religis a favor del que admet per
CARTA BLANCA, En lo joch dc las carlas la que no germ. Caria de hermandad. Litterae quibus inter

I t figura

soria charta nulla


tol
de sota, caball, ni rey. Carta blanca. Lu-
humana imagine
despaig de algun empleo quant se deixa en
picla. |j
Lo t-
sodales adscriptitios alicujus ordinis religiosi quis
recensetur.
CARTA DE GRACIA, Sc diu aix uu contraclc
fof.
blanch lo nom del agraciat pera umplirlo favor particular ab que comprador s' obliga tornar
'1

de qui vulga. Carta blanca. Littera) sine nomine la cosa comprada sempre
y quant lo venedor li tor-
expeditie. La autorisaci que 's dna algun
jj
ne '1 preu. Pacto de retrovendendo. Pactum de re
magistrat pera que obre lo que mire convenient einpta restituenda venditori, restituto pretio. La
||

segons las circunstncias. Caria blanca. Ampla (jue concedeix algun fuero, grcia exempci.
facultas. II
Cada fulla de paper sens Ilelras que's Carta de grcia, for era desa forada. Diploma re-
posa al principi y al del llibre. Guarda. Ex- gium.
trema librorum folia. ||
La caputxa de paper altra CARTA DE NATURALESA. Lo pHvilegi rcalabloque
cosa, que's posa en la filosa pera asegurar lo que's 's concedeix algun estranger la naturalesa en al-

fila. Rocadera, rocador, capillo, cucirrucltu. Cucul- tres regnes pera que puga obtenir beneficis ec-
lus, i. clesislichs y altres privilegis de que no podria
CARTA CIRCULAR. L' cscrit concebut en los ma- gosar com estranger. Carta de naturaleza. Juris
teixos termes, que's dirigeix mllas personas de patrii extero concessi litterae publicae privilegium.
igual categoria. Caria circular. Encyclicse circu- CARTA DE NAVEGAR, nut. Mapa en lo que's des-
lares litterae. criu la mar una part de
ab sas costas, y llochs
ella
CARTA ciTATRiA. for. Lo manament paper ab ahont hi ha 'Is perills y banchs de arena. Carta de
que's cita alg. Comparendo, carta citatoria de navegar. Tabella, charta nutica, hydrographica.
emplazamienlo. In jus vocatio. CARTA DE ORDE. Se diu aix aquella ab que's ma-
CARTA CREDENCIAL. L' escrit quc's dua algun na alg que enlregui diners altre. Caria de
embaixador ministre de un sober, a fi de que'l rden, carta rden. Jussoria epstola.
reconegan y admelan per tal. Carta credencial, CARTA DE PAGO. Insti'ument ab que consta havr
credenciales, caria de creencia. Fiduciara litterae. rebut alg la canlitat que se li debia. Caria de pa-
CARTA DE CIUTAD. Caria de vecindad. Lilter{E go, recbo de apoca. Apocha, ae.

aliqum civitate donari testantes. CARTA DE PsAME. La en que procurm consolar


CARTA DE COMISSI, Delegaci de una autori-
for. alg manifestant que'ns coudolem. Carta de p-
tat feta per nn tribunal superior favor de un in- same. Nubilae, elegiaca?, otficiosi doloris litterae.

ferior pera obrar en un cas particular. Carta de CARTA DE POBLACI. Diploma de repartiment de
comision. Delegatio judicialis scripto tradila. ferra als nous pobladors de algun punt ahont se
CARTA DE CRDIT. Se diu de aquella en que's pre- funda un poble. Carta puebla. Diploma quo in co-

I v alg que done altre lo que necessile com-


pte del que la escriu. Carta de crdito. Fiduciaria
littera?.
loniam deductis aut adiclis agris dividebantur.
CARTA DE PROCURACI DE PERSONERIA. ant. PODER
PODERS.
CARTA DECREHENSA. CREDENCIAL. CARTA DE RECOMENDACi. Aquella ab que's reco-
CARTA DE cuRVAS. nut. La de navegar en que mana una persona altra Caria de recomendacion.
estan senyaladas las curvas magnticas. Carta Litterae comendatitae.

magntica. Magntica tabula. CARTA DE REPUDI. Acle escriptuia d repudi.


CARTA DE DEUTE. DEBITORI. Carta de quilo, de quitacion, de repudio. Libellum
CARTA DESAFORADA. Despaig en que's deroga al- repudi.
guna excenci privilegi. Carta desa forada. Litte- CARTA DE RESIDNCIA, DE SEGURITAT DE PERMANN-

I rE alicujus immunitatis derogatorie.


CARTA DE ESPERA. Docuiuent que'l jutge tribu-
nal qui toca concedeix al deutor pera que 1'
CIA. 'L despaig que's dna alg pera que sia re-
gonegut y tractat com veh de alguna vila
lloch, y pera poder gosar de sos fueros y privile-
acrehedor no'l puga apremiar fins passat lo temps gis. Carta de vecindad. Litterai aliquem civitatem

senyalat. Carta de espera dilatria moratria. donari testantes.


MoratoriB littera;. CARTA DE SANITAT, nut. PATENT.
CARTA DE EXAMEN. Lo despaig de aprobaci pera CARTA DE URiAS. Carta falsa, traydora que diu
que alg puga exercir sn ofici. Caria de exnmm. lo contrari de lo que's pensa. Carta de Urias. Bel-
Litterae de alicujus in oflicio probatione fidem fa- lerophontis, pseudocommendatitae litterae.

cientes. CARTA DE VENDA. La escriptuia que's f pel


324 CAR DICCIONARI CAR
notari devant de dos testimonis pera vndrer al- via de embiar per escrit. Carta viva. Qui ad ali-

guna cosa. Carta d venta. Emptionis syngrapha. quem mittitur ut num alio negotium conferat,
CARTA DOTAL. La escriptura en que consta tot lo quod litteris commendare non expedit.
que la muller porta en dot y alhajas. Carta de dote. CARTAS APARTADAS. Las quc uo's posan la llista,

Dotales litterae. sin que's donan per separat. Cartas apartadas.


CARTA EN PUNT MAJOR MENOR. uut. La que CSt Seorsim in oficina tabellaria locutae litterae.
formada sobre escala de majors menors dimen- CARTAS, DAUS, DONAS Y VI FAN TORNAR AL RICH
sions. Carta en punto de mayor menor. Charta MESQU, ref. Denota que'ls jochs, las donas y '1 vi
majoris aut minoris dimensionis. fan fr al home lo que no li est decent. Dados,
CARTA FALLA FALSA. La quc cn lo joch do las mujeres y vino, sacan al hombre de tino. Dedeco-
cartas no es trumfo no val tanios. Carta falsa. rant mores ludi, Bacchusque Venusque.
Charta alterius vincente generis in pagellis lu- CARTAS FORMADAS. Las que s' enviavan las igl-
soriis. sias en los primitius sigles del cristianisme pera
CARTA FAMILIAR. La quo escriu algun parent conservar la unitat. Ni havia de tres espcies, co-
amich altre. Carta familiar. Littera; familiaris. municatrias, dimissrias y comendatrias. Las
CARTA GENERAL, uut. La que representa un gran comunicatrias eran las que donava '1 bisbe als
espay de mar. Carta general. Generalis tabula, fielsque eixian de la seva dicesis pera que po-
charta. gusen acreditar que no estavan exclosos de la
CARTA GEOGRFICA. MAPA. comuni de la iglsia; las dimissrias eran una es-
CARTA LiBRE. Remato de comptes, y la certifica- pcie de llicncia que'l bisbe concedia als eccle-
ci de estar ajustats y satisfet 1' alcans. Finiquito, sistichs pera passar altra dicesis, y las com-
liberacion. Rationum confectio et consolidatio. mendatorias eran las que's donavan als fiels que
CARTA MISSIVA. La que s' envia persona ausent. havian contret algun mrit particular ab la iglsia

Carta misiva. Epstola m. pera que en las iglsias ahont se pressenfasen se'ls

CARTA MONITORI A. Despaig en que s' avisa alguna tingus una especial consideraci. Cartas, letras
cosa. Carta monitoria notificatoria de aviso. Mo- formadas. Litterae forraatae.
nitoriae literse. k CARTA CABAL. m. adv. Del tot, tot ser, y aix
CARTA NEGRA. tor. FIGURA. 7. 's diu: N. es un home de b a carta cabal. A car-
CARTA OBERTA. Dccret despaig real general. ta cabal. Omnino, penits.
Carta abierta. Patentes, apertae littera. AGAFAR PNDRER LAS CARTAS. fr. PoSarSC alg
CARTA-ORDE. Despaig firmat pel ministre de enrahonar sns donar tanda. No dejar meter ba-
marina, que's dna al agraciat ab la plassa de za, tomar la taba, moler de represa. Interpellalo-
guarda marina. Carta-rden. Portiloris diploma. rem in loquendo non pati.
CARTA PARTICULAR, nut. La que's contrau una ANARSEN DE LAS CARTAS. Descartarso. Irse de las

extensi determinada de mar y costas. Carta par- cartas. Chartas rejicere, deponere in pagellarura
ticular. Particularis charta hidrographica. ludis,
CARTA PARTIDA PER A. B. c. Instruiuent que s' APARTAR LAS CARTAS. fr. No cnclurerlas en las
escribia dos vegadas en un mateix paper perga- llistas en las oficinas del correu. Apartar las car-
m ab las lletras a. b. c. en milj: se partia '1 per- tas. Epistolas in oRcina tabellaria seorsim locare,
gam dividint aquestas lletras, corresponent la seponere.
meytat de ellas cada meytat de paper, y en totas ARMAR ENCORTAR LAS CARTAS. fr. ant, Disposar
dos meytats quedava scrit del mateix tenor lo las cartas ab alguna trampa pera guanjar en lo
contracte. Carta partida por a. b. c. Litterae in joch. Armaria. Fraudibus et dolis in pagellarum
duas partes divisa?. ludo uti.
CARTA PASTORAL. Discurs ab que'ls prelats ec- ASSEGURAR LAS CARTAS. fr. Rcspndrcr las ofici-
clesistichs donan alguna instrucci al clero y fiels nas de correus, que arribaran ahont van dirigidas.
de la dicesis. Pastoral, carta pastoral. Pastorales Certificar las cartas. Fidem publicam obligar pro
litterae. litteris tabellario securis deferendis.
CARTA PLMBEA. Escriptura ab sello de plom. CLURER LAS CARTAS. fr. Plcgarlas y posarhi hs-
Carta plomada. Diploma sigillo plumbeo muni- tia lacre, pera que nos pugan obrir. Cerrar las
tum. cartas. Litteras obsignare.
CARTA RECEPTRiA. Despaig quc's dna al recep- DESCLURER LAS CARTAS. fr. Obrirlas trahent lo
tor pera que fassa alguna diligncia. Carta recep- sello. Abrir las cartas. Epistolas aperire; signum
taria. Litterae judici mandatario tradilae. epistolarum revellere.
CARTA VISTA. diu aix la que toca alg en
'S DONAR LAS CARTAS. fr. En los jochs de cartas re-
alguns jochs, que's pt vurer y deixaria si no li partirlas entre 'Is jugadors. Dar cartas. Pagellas
acomoda. Carta vista. Lusoria charta patens. in chartarum ludis lusoribus distribuere.
CARTA VIVA. La persona que anant alguna part ENDEVINAR CARTAS. Joch de cartas. Sflor cartas.
est encarregada de dir de paraula lo que se li ha- Quidam pagellarum ludus.
CAR CATAL CAR 325
FRANQUEJAR lAs CARTAS. loc. Pagarlas al entre- CARTEJAR, v. a. ant. Fullejar un llibre. Ho'
garlas al correu, posarhi sello de franqueig. Fran- jear, cartear. Libri folia volvere. | En alguns jochs
quear las caras. Vehendi lilteraspretiumseu mer- de cartas jugar las cartas falsas pera tantejar lo
cedem anlicipare. joch. Cartear. Ludi sortem jactis inferioribus pa-
LO MILLOR JUGADOR SENSE CARTAS. que ITlS ref. gellis tentare.
del sentit recte, s' aplica als subjectes que no s' GARTEJAR8E. v. r. Correspndrerse ab car-
han ficat en algun assumpte del que tenen ma- tas unas personas ab altras. Cartearse. Litteras si-
jor coneixement que'ls dems. El mejor jugador bi invicem mittere.
sin cartas. Cur bene ludentem ludis arcere perop- CARTEJAT, DA. p. p. Carteado, hojeado. Evo-
las? Qui plus pollet exclusus manet. lutus.
NO vuRERSE CAP CARTA. fr. Tenir mal joch. No GARTELA. f. Entre escultors repeu pera con-
ver caria. Male sortem in ludo cedere. tenir algun pes; y entre ferrers lo ferro que sost
l'RDRER AR RONAs CARTAS. fr. met. No conscguir 'Is balcons que ixen mlt en fora. Cartela, repisa,

alguna pretensi tenint medis y mrits suficients. mensula. Mensula ae.


Perder con buenas cartas. Spe non temer praecon- CARTELL, m. L' escrit que's posa en algun pa-
cepla decidere. ratge pblich pera anunciar alguna cosa. Cariel,
PRDRER LA CARTA DE NAVEGAR, fr. PRDRER l' ORE- rlulo. Parapegma, programma, atis, libellus, i.
|
MUS. Lo paper, escrit ab que un desafia altre pera b-
PUJAR LAS CARTAS. fr. En lo joch de cartas, venir trerse ab ell. Cartel. Littere ad duellum provoca-

bons. Acudir el naipe. Sortem evenire. toriic.

PUNTEJAR, RUMREJAR EN LA CARTA. fr. uut. Mane- CARTELL DE ExcoMUNi. La Carta despaig de
jar los compasos sobre la carta de navegar pera excomuni que expedian los tribunals pontificis
posarhi i punt, 6 collocar en dita carta 'I parat- per descubriment de alguna cosa que 's suspilava
ge en que's considera estar la nau, segons lo re- haverse robat ocultat maliciosament. Paulina.
sultat de las observacions particulars. Echar mar- Paulinum anathema.
car el puiUo; cartear, compasar, arrumbar, pun- PLANTAR CARTELLS, fr. Fixar en llochs pblichs
lear, rumbear. Nauticas tabulas attendere. papers infamaloris salrichs en descrdit de alg.
QUEDARSE LAS RONAS CARTAS. fr. Eu lo jOCh de j oner cedulones. Libellos famosos publicis locis
cartas reservarse las bons pera lograr m afligere. Fixar en lioc-hs pblichs los edictes de
; y |1

per extensi prevenir lo risch en quansevol lnea. alguns tribunals, de excomuni en las Iglesias.
Tenerse en buena. Paratura et conslantem esse. Poner cedulones. Edicla publicis locis afigere.
SI ALG LLEGEIX UNA CARTA, UN POCH LLUNY DE CARTENER. v. a. ant. cartenir.
AQUELL t' aparta, ref. Denota que debm retirar- GARTENIR.V.a. ant. AMAR, ESTIMAR, APRECIAR.
nos un poch de aquell que llegeix algun escrit. CARTER, m. Lo qui porta las cartas de cor-
Ni ojo en tu carta, ni mano en el arca. Temperet reu las casas dels subjectes qui van dirigidas.
chartis oculus; manus absit ab arca. Cartero. Chartarius, ii. H Qui fa cartas pera jugar.
vNDRER k CARTA DE GRACIA, fr. Yndi'er alguna Naipero, cartero. Charlarum opifex.
finca ab la condici de rescataria quant se puga CARTERA. Bossa feta de pell tela pera guar-
vulga tornar lo capital. Vender al quitar. Yendere dar cartas y altres papers plegats Cartera. Char-
cum pacto retrovendendi. tophorum, i. Bossa de crdoba de cartr cubert
||

GARTAB. ra. ant. Clos que pels extrems de de badana pera escrurer sobre de ella,
y posar
popa y proa 's forma al caramanxel pera que no los papers dins. Cartera, carpeta. Scrinium ii, sac-

entre la aygua en lo combs. Cartabon. Occlusio, culus chartarius. Bossa de badana altra cosa en
1|

nis. II
Entre fusters, etc. la regla ab que senyalan que'ls noys portan, quant van y venen de estudi,
la fusta en ngul recte, escayre. Cartabon. los llibres y papers. Vade, cartapacio. Charlopho-
Norma, ai. rum, i, sacculus coriaceus. V adorno tapa que
|1

CARTABONA. f. Entre constructors de naus amaga la boca de las butxacas de las casacas y al-
un instrument de cinch sis polsadas de ample y tras pessas de roba. Cartera, porlezuela, golpe.
deu dotze de llarch, circular retallat pel Portuia loculo vestis superposita.
cant de fora pera posar los cartabons escayre CARTESI, NA. adj. Qui segueix lo sistema
en los taulons. Carlabona. Norma, se. de Descartes, lo que li pertany. Cartesiana. Car-
CARTAGENER, A. ad j . Natural de y pertanyent tesii sectator, cartesianus.
Cartagena de Espanya en lo regne de Granada. CARTETA. f. d. Cartilla , cartica , cartita.
Cartagenero. Carthaginensis. Epistolium, ii, charluta, litterula, x.
CRTAMA. f.
y CARTLACH. m. anat. Part del animal ras
GRTAMO. m. safrA bort. dura que la carn, y mnos que 1' os. Cartilago,
CARTA8SA. f. aum. Cartazo. Epstola magna. ternilla. Cartilago,' inis.

GARTA8SO. m. Carta paper que cont algu- CARTILAGINS, A. adj. anat. Lo que consta
na grave reprehensi. Carazo.Objurgantes litterae. de tendrums. Cartikginoso. Cartilaginosus.
326 CAR DICCIONARI CAS
CARTILLA, f. Testimonial que 's dna als gar ab facilitat, Tubulus papyraceus et
Cartucho.
ecclesistichs pera que consfe que sn ordenals. pulvere pyrio infartus, scloppeto aptus,
Carulla. Littera acceptum ordinem sacrum testan- CARNCULA. f. Espcie de carnot. Carncula.
tes. Paper pautat que 's posa sota del que s' es-
11 Caruncula, ae.

criu pera escrurer dret. Falsilla, (alsaregla, rin- CARVNDRER. V. a. Fr pagar car alguna
glero, pautilla. Regula, linea , se. |1
carta. 2. ||
cosa. Vender caro. Car vendere,
nut. Llibre traclat en que 's defineix lo nom
y CAR VI. m. Planta perenne de
la altura de dos
us de las pessas, aparells y maniobras de una nau; peus, mlt primas y la arrel semblant
t las fullas

y aix 's diu cartilla martima, cartilla de ma-


: la del gamonet, Alcararea. Chara, se, careum, i.
niobra, etc. Cartilla. De navigatione, naviumque jj
La llavor de la planta de aquest nom que es pe-
constructione traclatus. tita, llargaruda, convexa, acanalada per una part
CANTAR LA CARTILLA ALG. fr. fam. Repndrcr- y plana per la altra, aromtica, diurtica y expul-
lo dihentli lo que du fr. Canlarle leerle algu- siva de ventositats. Ca^'vi, alcaravea. Carei, carvis
110 la cartilla. Severius aliquera commonere; acri- semen.
ter objurgare, CARXENA. f. ant. Carnatge, matansa, destruc-
CARTIPS, m. Quadern de paper comunment ci, estropici. Carniceria, estrago, mortandad, ma-
pautat y rallat, en lo que escriuheu los princi- tanza. Caedes, estrages.
pianls pera acoslumarse la igualtat. Cartapacio. CARXOFA, f. La pinya y flor de la carxofera.
tledex virgatus quo tirones litteras quales exara- Es aperitiva, lleva las obstruccions, purifica la
re discunt, Quadern de paper blanch en que es-
[| sanch y es de mlt sustento. Alcachofa, y alcacil
criuhen estudiants lo que dician los catedr-
los p. Mur. Cinara, ae. |1
Llas floch en forma de car-
tichs en las universitats. Cartapacio. Commenta- xofa. Alcachofado, a/carcAo/ado.Cinarae figuramre-
riom, ii.
II
CARTERA. 3. ferens lacpieus. []
mel. Dit de la dona deixada, flui-

CARTOLARI. m. ant. Lo llibre en que '1 nota- xa, peresosa. Panfila, hahieca. Lenta, tarda, segnis,
ri posa y guarda per sn orde 'Is registres de las CARXOFA BOSCANA, La borda silvestre, Akacil,
escripluras y altres instruments, pera que en tol alcarcil, alcaucil. Silvestris cinara,
temps se troben, Protocolo. Protocolum, i. []
ant. guisat menjada de carxofas. Alcachofado. Ci-
Llibre de pergam en que estan copiats los privile- naris condimentum factum,
gis y escripluras de las iglsias, monastirs y allras TOT LO QUE T FORMA DE CARXOFA, ACachofado.
corporacions. Cartulario , tumbo. Privilegiorum Quidquid cinarae formam refer.

commentarium. ||
ant, for. Lo notari, en Catalu- CARXOFAR. m. Lloch plantat de carxoferas.
nya. Cartulario. Charlularius, ii. Alcachofal. Cinaris, carduis sativis vel aculeatis
CARTR, m, Fullas de paper apegadas unas ab consitus locus; carduetum, i.

altras ab ayguacuyt pastetas. Carlon, papelon. CARXOFER. m, carxofera. | mel, fam. bor-
Charta pluribus foliis conglutinatis compacta. ||
RECH, 2.
Fulls de paper gruixuts y grans, Carton. Charta CARXOFERA. f. Planta cultivada, delaalsada
spissior. de Ires quatre peus, que t las fullas Uargas y
CARTROLINA. f. Cartr prim y fi, regular- retalladas, de un ver clar pel endret y cendrs
ment blanch, que ft tiras, serveix pera brodar, pel revs, ab las pencas amplas, gruixudas, aca-
fr traus y altras cosas. Cartulina. Fasciola char- naladas y fibrosas. Alcachofa, alcachofera. Cinara,
tacea. [j
Las mateixas tiras cubertas de seda, or X, cactos, i; safivus, aculeatus carduus,
plata. Cartulina. Fasciola serica, aurea vel argen- GARXOFERAL Y CARXOFER AR. m. CAR-
tea acupicta. XOFAR.
CARTRONER. m. Qui f cartrons. Carlonero. CARXOT. m. ler. bescollada.
Folionim conglutinatorum opifex. CARXOTEJAR. V, a. ler, bescollejar,
CARTUIXA. f. Orde religis y mlt auster que CAS. m. Succs, Caso. Casus, us, 1|
Casualitat,
fund sant Bruno. Cartuja. Carthusianus ordo. |1
llans, circunstncia, ocasi, conjuntura. Caso, acu-
Monastir de dit orde. Cartuja. Carthusianum mo- so. Fortuna, ae, evenlus, us. ||
Espcie assumpto
nasterium. que 's proposa pera consultar demanar dictamen.
CARTUIXO. m. Lo religis del orde de sant Caso. Quseslio, nis. ||
gram. La diferent significa-
Bruno. Cariujo. Carthusianus monachus. ci dels noms per medi de la terminaci prepo-
CARTULARI. m. cartolari, sici que acompanya. Caso. Casus, us, inflexi,
'Is

CARTUTXERA. f. Bossa de cuyro en que 'Is nis, II


ant. La forma ayre de la lletra de ma. Ca-
soldats portan los cartutxos. Cartuchera. Militar so. Modus, i,
II
Entitat, importncia, estimaci,
marsupium pulveri pyri globulisque torraentariis apreci. Caso. Pretium, ii, aeslimatio, nis. ||
Cosa,
deferendis. com: li ha passat un cas xocant. Caso. Res, ei, j|

CARTUTXO. m. La quantitat de plvora y mu- ler. La esquena del ganivet, Recazu, lomo. Poslica
nicions corresponent cada Iret de alguna arma cultri pars, adj. De ningun valor. Nulo, de nit<-
\\

de foch, embolicada en paper drap pera carre- gm, valm-, caso. Casus,
CAS CATAL. CAS Stl
CAS APRETAT APUBAT. LO (le (lifcil rCSOluCi. EN TOT CAS. m. adv. Sia lo que sia,de qualsevol
Caso, irance apurado, apretaL. Grave discrimen, manera que sia. En todo caso. Quidquid sit, in
lubricum
lU negotium. quocumque e ven tu.
CAS DE coNCiNCiA. teol. Sc li de las accions de ES CAS NEGAT. loc. fam. Es quasi impracticable,
s personas, consideiadas en orde sa concincia. impossible alguna cosa. Es caso negado. Arduum,
Caso de conciencia. Conscienlia; casus, res ad mo- prop impossibile est.

res pertinens. ESTAR NO AL CAS. fr. fam. Atndrer 6 no, estar


CAS DE CORT. for. La causa que du sr portada no enterat de lo que's parla. Estar no en el ca-

un tribunal suprenio, que pt comensarse en so. Rem noscere, capere vel contra.
ell prescindint dels inferiors. Caso de corle. Adcu- FR NO AL CAS. fr. Vuir no propsit de lo

riam superiorem pertinens causa. que's tracta, convenir per algun efecte. Hacer
CAS DEL DIMONI DE MIL DIMONIS. CAS APRETAT. venir no al caso, ser no del caso. Ad rem perti-

CAS DE MNos VALER. La acci de que resulta nere, plurimum conferre, prodesse.
mngua deshonor. Caso de menos valer. Probrum, FR NO CAS DE ALGUNA COSA. Apreciaria no.
i, dedecus, oris. Hacer no caso caiidal. Magni facere, estimar,
CAS DE PRIVILEGI, for. Se diu respecte del delicte ducere.
de que du entndrer altre jutge dislinct del com. NO FR CAS DE RES. fr. Deuota que alg no s' in-

Caso de privilegio. Casus juris singularis. comoda per res, que res l' importa que succehes-
CAS DE VENTURA. Dcsgrcia impensada, Azar, ca lo que succehesca, Echarlo todo palacio, tanto
caso siniestro. Fatum, i, fatuitas, calamitas, atis. se le dapor lo que va como por lo que viene. Nihil
CAS FAVORABLE, for. Lo que '1 dret afavoreix par- sua refert, nihil curat.

ticularment. Caso favorable. Casus, us, causa pro NO FR CAS DE ALG. fr. Despreclarlo enterament
qua jus stat, qua jus est. olvidarse de ell en lo que devia sr ats. Contar

CAS FORTUT IMPENSAT. Succs Impcnsat. Caso con los mnerlos entre los muertos. In mortuos re-
fortito, emergncia. Inopinatus eventus, casus. ferre.
CAS QUE. EN CAS QUE. SR CAS. fr. CONVENIR.
CAS RESERVAT. Pecat de particulars circunstn- NO Fs CAS QUE. loc. fam. Denota que's tem no
cias, que sols lo pt absldrer lo superior altre succehesca lo que no 's voldria. No fuese que. Ne
ab llicncia expressa. Caso reservada. Reservatus forte.
casus. FR LO MATEIX CAS. m. adV. FR LA MATEIXA RAH.
i CAS PENSAT, m.adv. Expressament, de propsit. POSAR LO CAS. fr. Suposar. Suponer, poner caso.
De caso pensada. Scienler, consulto, dedita opera. Dare, ponere, concedere.
ANEM AL CAS. loc. fam. S' usa pera que deixant QUE ES CASl QUE ES CAS DE AIXl QUE ES CAS DE

m art lo accessori
amos al caso.
's passe tractar de lo principal.
Ad rem, ad propositum veniamus.
AQL ES, ESTA, AQUEST ES LO CAS. loC. AqU
ULLERAs SI NO T NAs! Locucions uegativas. Nopue-
de ser, de ningun modo, en ninguna manera. Neuti-
quam, minim gentium.
est la dificultat. Ese es el diablo. Hoc opus, hic SR NO DEL CAS. fr. FR NO AL CAS.
labor. SR TOT UN CAS UN CAS DE cAssos. fr. fam. Sr
AQU SERA 'l que explica '1 major
cas. loc. fam. un cas apuradssim. Ser un caso del diablo. Gravis-
perill que 's tem suspita en lo que pt succehir. simum esse discrimen.
AM ser el diablo. Periculum instat, imminet. SI PER CAS. m. adv. en cas que.
Aix NO ES del mu CAS. cxp. fam. Aix no 'm to- fr. FR NO AL CAS.
VENIR NO AL CAS.
ca mi no es de la meva obligaci. Eso no es VENIR PER UN CAS RODAT. fr. Succchir alguna co-
cuentn mia, no es de mi incumbencia. De hoc sa per casualitat, per temps oport. Venir roda-
nihil ad me. da. Optim accidere.
DAT DONAT CAS, EN CAS QUE, EN CAS DE, EN CASA. f. Edifici per habitarlo. Casa. Domus,
-TAL CAS. m. adv. Suposat, si succeheix. Dado i, vel us, lar, is, tectum, i, aedes, ium. ||
Una fa-

mtiesto caso, demos caso, supongamos, dado que, mlia conjunt de domstichs. Casa. Familia, se,

'taso en caso que, demos de barato, aun cuando. gens, domestici, orum. | Los estats y rendas
tis,

Posito quod, esto, sit ila, si volet usus. de algun senyor. Casa. Procerum bona, opes do-
DE GRAN CAS. m. adv. De mlta consideraci, im- mesticae. [j
La descendncia llinatge del mateix
portncia entitat; y aix 's diu: es cosa de gran origen. Casa. Stirps, pis, genus, eris. | En lo joch
CAS. e tomo y lomo.Magni momenti vel ponderis. dels escachs y damas, cada quadret de la taula.

EN ALTRE CAS. m. adV. EN ALTRA OCASI. Casa, casillo. Tessella, ae.


I
Los interesos y profit
EN CAS DE IGUALTAT, VALERSE DU AL AMICH. lOC. que dna una casa; y aix 's diu: la casa 'ns man-
prov. Denota que 1' orde de la caritat prefereix t. Cas. Redditus domus.

los propis als estranys. La caridad bien ordenada CASA ADOBADA, LA MORT DEL HEREU. fef. qUC's diu
empieza por s mismo. Caeteris paribus amico perqu 'Is que 's fan casas, solen morir apenas co-
suffragandum. mensan disfrutarlas. La casa hecha, y el huerco 4
828 CAS DICCIONARI CAS
lapuerta, casa hecha sepultura abierta. Extrema rialsy estar ben construhida es de mlta duraci.
gaudia luctus occupat. Longa moliris opera, qu- Casa fuerte. Domus fortis. H La que serveix de ha-
rum fruitione cita velet mors. bitaci y est fortificada pera defensarse dels ene-
CASA CONSISTORIAL. La casa de la vila ciutat niichs. Casa fuerte. Munita domus. Mlt rica. Ca-
|1

ahont r ajuntameut l sas junlas. Casa consistorial sa faerte poderosa. Dives, abundans, plena, co-
casas consistoriales. Cria, ae, municipalisdonms. piosa domus.
CASA cuMPLiDA, EN l' ALTRA VIDA. rcf. Deuota que CASA NOVA, SEPULTURA DELA MORT. ref. CASa ADO-
la verdadera felicitat no 's pt lograr en aquest BADA, LA MORT DEL HEKE.
mon. Casa cumplida, en la otra vida. Altera vita CASA PAYRAL. La en que habita '1 cap de un
doraum dabit omni ex parle bealam. llinatge. Casa paterna. Gentilitia domus, patrii
CASA DE ARGENTER, ant. SECA. penates.
CASA DE AYGl'A. BOTELLERIA. CASA PER CASA, DE CASA EN CASA. l. adv. De
CASA DE BOIGS. BOGERIA. |1
Aquella en que hi ha una en altra sens deixarnecap. Cale hila, casa por
falta de gobern. Casa de locos de orates. Turbu- casa, de casa en casa. Ostiatim, domesticatim.
lenta domus. CASA PRINCIPAL. La que es gran rica respecte de
CASA DE BOMBAS. L' edfici ahout se guardan las altras. Casa principal. Principalis domus,
bombas de vapor pera disminuhir la aygua de una CASA PBLICA DE PROSTITUCI. La de las donas
resclosa. Casa de bombas. Domus ubi asservantur de mala vida. Burdel, casa de prostitucion. Pergula,
antliie. ce, lupanarium, ii, lupanar, is, lustrum, i.

CASA DE CAMP. La construhida fora de la poblaci CASA REAL. Lo palau del rey. Casa real. Basilica,
pera divertirse algun temps del any. Casa de cam- aula, ae, domus regia. Las personas reals y 'I
|1

po de recreo ; quinta. YiUa, ae, pradium rus- conjunt de sos familiars. Casa real. Regia domus.
ticum; suburbanum, i. CASA SANTA. La de Jerusalem ahont est '1 sant
CASA DE CONTRACTACI. Tribunal que determina sepulcre de Jesucrist. Casa santa. Sacra domus
'Is negocis perlanyenls al coiners de las Indias. hyerosolimitana.
Contratacion, casa de coniratacion. De indiarum CASA SOLAR. La de noble antiguitat. Casa solar
negotiis senatus; baslica, ai. solariega, y casa de cabo de armeria casa cabeza
CASA DE DESPESAS DE POSADA. Casa particular de armeria, p. Nav. Generis caput, primria do-
ahont s' admeten alguns hostes pagant lo que s' mus gentilitia.

ajustan. Casa de huspedes, Casa de posada de po- ANAR DE CASA. fr. Anar ab roba senzilla de es-
sadas. Domus hospitalis. tar per casa. Estar de casa, estar hallarse de trapi-
CASA DE DU, DEL SENYOR DE ORACI DE DEVO- llo. Domi familiariter, incondit agere.
CI. 'L temple iglsia. Casa de ios del Seor A QUI FA UNA CASA 's CASA, LA BOSSA LI TORNA

deoracion. Templum, domus.


i, orationis RASA. ref. Denota que en ditas ocasions se gasta
CASA DE DOS PORTAS ES MALA, FA DE MAL GUAR- mlt diner. A quien hace casa se casa la bolsa le

DAR, ref. literal. Casa con dos puertas, mala es de le queda rasa. Domum sedians, aut connubia pe-
guardar: lo que quieras te har, mas casa con dos tens crumenam exhaurit.
dos puertas no te guardar. \i\ servar domum, BENEYTA CASA ES AQUELLA QUE T OLOR DE VELL
duplex cui janua, fas est. TOTA ELLA. ref. Siguifica que la antigetat en las

CASA DE LA CIUTAT DE LA VILA DEL COM. CASA casas denota sr principals ricas. Bendita casa es
CONSISTORIAL. aquella que huele antiguo toda ella. Flix illa do-
CASA DEL DELME. La destinada pera guardar lo mus, quai tota viget antiquilate. Cuique sua do-
delme. Casa diezmera escusada. Decumana do- mus.
mus. BO ES ANAR VISITAR, PER MILL EN CASA ESTAR.
CASA DELS BORTs EXPSITS. La casa pblica ahont ref. que aconsella quant bo es lo retiro. JSo haycosa

recullen y crian als borts y altras criaturas de- mas buena que estar uno en su celda.
samparadas. Inclusa, casa de espsitos. Brephotro- CADA CASA ES UN MON. lOC. famr CADA TERRA FA SA
phium, ii, brephofropheum, i. GUERRA.
CASA DE jocH. La casa pblica ahont se reunei- CADA HU EN LA SEVA CASA FA LO QUE VL. ref. CADA
xen alguns pera jugar. Casade juego. Aleatria do- HU DEL SU FA LO QUE VL.
mus. CADA HU EN SA CASA, Y DU EN LA DE TOTS, CADA
CASA DE MONEDA. SECA. HU QUE S' ESTIGA EN SA CASA QUE 'S CUYDE DE LA
CASA DE PAGS. Casa de llaurador. Cortijo, rento, SEVA CASA. ref. Significa que conv que las fara-
casa de labranza. Yilla, ae. lias viscan separadas pera evitar disputas dis-
CASA DE PAGO. Lloch pblich ahout se paga. Pa- sensions. Cada uno en su casa y Dios en la de todos.
gaduria. Ad solvendum designata domus. Sit sua cuique domus; Deus adsit ubique domorum.
CASA DE RELIGI. Col-legi, convcnt, monastir. Cuique familiae domus sua sit.
Casa de religion. Religionis aedes. CADA HU SAP A CASA SEVA AHONT s' HI PLOU. ref.
CASA FOBTA. La que per la qudlitat dels mate- Denota que cada hu coneix millor que altre lo que
CAS CATAL CAS 329
li conv. Cada vnosabe donde le apriela elzapalo. pobre. So lener tras que pasar sobre que Llos le

Sua quisque probc noscil. Ksl noliiin bone cuique llueva. In summa egestale esse.
pedpin qu calc^'us urit. FR CASA. fr. Adquirir, procurarse interessos.
CASAS FETAS DK ROBAR, LAS VEIKS KMIKRIIOCAR. Uacer casa. Bona comparar.
ref. QIANT DE MAL Jl ST VE h' ANYELL. MAL PROIIT FR l' HOME CAS4. Volcr uiauar casa ab exa-

i FAR LA PELL.
C.URERLl A ALf.L LA CASA SOBRE.
Palir alguna gian opressi, irsele d algunu la
fi", mel. fum.
geraci y gallejanl. Oler la casa d hombre. Domini
solunimod virum forte se ostendere.
FKUNE UNA COM uxA CASA. fr. Fr alguna mala
casa acuestas. Gravissini opprimi. feta de consideraci. Ilacer una como un templo.
COM UNA CASA. m. adv. Mlt reparable no'able Facinus idque maximum admississe.
de importncia consideraci; y aix 's diu: es un la casa en CANT Y LA VINYA EN RAC. icf. De-
filosop COM UNA CASA, un disbarat com ina casa. nota que la casa canionera t mltas venta'.jas, y
J>e consecuencia, cnmo vna casa, como nna hma, que conv estar la vinya lluny del cam peraque
de tomo y lomo, de gran tomo. Magni ponderis vel 'Is que passan no cullan los raliims. Casa en canto

momenti. y via en pago, casa en cunioa y viiia en rincon.


DE CASA. m. adv. Se diu del vestit ordinari Secretam vitem contra pone penates.
senzill que s' usa en casa, com: va de ckss..Casero. LA CASA EN QUE s' HI TRAVALLA, MAY HI FALTA PA
Domesticus. ||
Familiar de alguna cosa. Casero. Fa- NI PALLA. ref. Denota que 'I traball proporciona la
miliaris. subsistncia y 'Is auments de la casa. Quien tra-
DE FORA CASA FORASTERS VINDRAN Ql E DE CASA baja medra, quien trabaja liene alhaja, la casa
'nS TRAURAN, HOSTES VLNGUEREN QUE DE CASA 'nS en que se trabaja nunca est sin pan, ni paja. Qui
TRAGUEREN, rcf. que reprn als que volen manar vitat molam vital el farinam. Quem labor excercet
en la casa dels altres. De fuera vendr quien de ca- penes est pretiosa supellex.
sa nos echar. Hospes inquilinum ejiciet, alticus LA CASA QUE NO T PAU, MLTAS NITS NO "s TANCA
ad vena. AB CLAU. ref. Denota que 'Is marits y mullers que
DITXOSA LA CASA EN QUE HI HA CORONA RASA. ref. Dc- no viuhen b I' un per I' , altre descuydan la casa
nola que'ls ecclesiastichs solen sr 1' amparo dels y sos interessos. La casa en que siempre hay guer-
seus. Do no hay cabeza raida , no hay cosa cum- ra, muchas noches no se cierra. Conjugii rixisja-
plida. Prasidiuin faniilia; clericus esse solet. nua node patet.
Eixia DE CASA. fr. Se diu de la primera vegada MUDAR DE CASA. fr. Dc'ixar la en que se habitava,
que ix de ella '1 qui no podia eixir per malaltia y passar vurer en altra. Mudar de casa. A domo
altre motiu. Salir de casa. E domo convalescen- in domum habitandi causa migrar,
tem egredi. NO CABRER EN TOTA LA CASA. fr. iiiet. fam. Eslar
EN CADA CASA COUHEX FABAS, Y EN LA NOSTRA A r amo mlt enujat ab tots. No caberen toda la ca-
CALDERADAS. ref. Deuola que en totas parts hi ha sa. Domum pnc ira turbare , minis implere.
travalls y cada hu t 'Is seus par majors. En cada NO EIXIR DE CASA.fr. Eslarse en ella p?r necessi-
casa cuecen habas y en la nueslra calderadas. Ubi- tat. Guardaria casa. Domi obnecessitatemdetineri.
que aeruinnes abundant, suse cuique videnlur gra- NO TENIR CASA NI ALBERCH. fr. fam. Eslar alg
viores. mlt pobre. Nn tener casa ni hogar, sobre que
EN LA. CASA DE 'n JUGLAS TOTHOM BALLA 'l CONTRA- Dios le llueva. Rei familiaris angustiis premi: ex-
PAS LA CANALLA ES BALLADOR V. ref. Deuota quc his tremam pauperlalem pati.
costums de la famlia del sbdit solen sr con- OFERIR FRANQUEJAR LA CASA A ALG. fr. Donarli
formes las dels pares superiors. En la casa del entrada pera freqentaria. Eranquear, ofrecer la
gailero todos son danzanles, en casa del albognero casa. .^dium aditui facilem alieni coiicedere.
todos son albogueros. Talis est hera ,
qualis pedis- PARAR CASA k ALG. fr. Moblaria peraque puga
sequa. Sunt libicinibus plenc , tibicinis ades. habitarhi. Poner la casa d alguno. Domum alicui
EN LA CASA QUE NO HI HA PA TOTHOM CRIDA Y TO- , , parar.
THOM T RAH. ref. Denota que la misria sl oca- PARAR CASA A PART. Separai'se "Is que vivian
sionar dispulas rinyas en las famlias. Donde no junts, y formar famlia diferent. Poner casa d par-
hay liarina 6 en
la casa donde no hay harina, todo te. Domicilium disjungere.
esmohina. Paupertas rixarum ministra, jurgio- PARAR PLANTAR CASA. fr. PudiTr cas pora s,

rum radix. establirse de nou com cap de famlia. Poner,


EN LA CASA QUE NO s' HI RENYA, NO HI HA PA. Pcf. aseniar casa. Dommm sedem slabilire, domicilium
Donota que pera aumcntar los interessos es neces- statuere.
sria la activitat en los que gobernan PER SA CASA MIRA POCH LO QUI JUGA MIR V AL JOGH.
, y que es
mlt perjudicial lo descuyt. Casa reiiida, casa re- ref. Denota lo mlt perjudicial que es I' aficio-
gida. Rit domus regitur, domino objurgante se- narse massa als joclis. No linne d su casa apego
vero. elque juega mira el jutge. Haud sibi sapit qui
BSTA.R A LA DARRERA CASA. fr. Estap sunoamcnt ludos inmoderat petit.

TOMO 1. 43
330 CAS DICCIONARI CAS
PLEGAR CASA. fr. fam. Mudar de residncia do- GASACASSA. f, aum. Casacon. Tnica, sagum
micili. Arrancar levantar la rasa. Sedem , domi- majus.
cilium mulare. GASACI. f, for. CASSACI,

QUI GASTA MS DEL QUE T , HA DE A\AR CASA A GASAGON. m. Casaca gran que 's porta sobre
LLOGUER, ref. Denota que cada li no du gastar la ordinria pera major abrich. Casacon sobreto- ,

ms que permeten las suas facultats.


lo que li do. 3Iantelluni, i,

Quien gasta mas de lo que gana vestir de telar- , GASADA. f. La famlia de alguna casa. Casa.
ia. Sumptus, prout facultas patitur, facies. Famlia, a, doraus, us. La muller de alg. Casa-
|1

^Qu 'fa cuydar de casa de ALTRE? loc. fam. al) da. Uxor, oris. casa, famlia.
que 's reprn qui 's cuyda de lo que no li toca. LA MILLOR CASADA , ES LA QUE NO T SOGRA NI
iQuinh di vela para este entierro ? ^ Quid ti])i CUNYADA, ref. literal. Aquella es bien casada ,
que
cumhoc? quid ad te? no tiene suegra ni cuTiada. HiBC bene , cui non est
QUI NO T casa per S DE MLTS Hi DE SR VEH, socrus nec fratria, nupsit.
ref. Denota que qui no t casa prpia , ha de mu- GA8ADET, A. m. y f. d. Casadillo , casadilla.
dar mltas vegadas, El que no tiene casa de suyo, Nuptus.
vecino es de todo el mundo. Proprio lare carens, in- CASADOR , A. m. y f. Se diu de la persona
certo vagatur. que ja t la edat pera casarse. Casadero. Nubilis,
QUI TOT no VL AVERIGUAR CASA SEVA HA DE PLE- connubilis.
GAR, ref. Denota que '1 qui s' entret mlt en TENIR LA CASADORA, fr. ANAR ACASARAT,
averiguar las cosas agenas, descuyda y pert las GASAL. m. ant. arrabal. ||
buch de abellas.
sevas. Quien las cosas mucho apura no liene vida GASAMATA. f. Yolla que 's fa en alguna part
segura. Aliena inquirere pericolosum. de la muralla , ahont se col-loca una bateria pera
SR LA CASA DE 'n GARLANDA DE MAL GOBERN. fr. defensa del fosso, Casamata, plaza baja. Mural is
fam. No haverhi orde ni concert en alguna cosa. clypta. Pou en lo terrapl dels baluarts pera ohir
II

Andar manga por hombro. Nullo ordine regi do- traballar als minadors. Casamata. Avertendae cu-
mum, familiam, licularia machinationis clypta. |1
Obra que ix al

SR MLT DE CASA. fr. Tenir alg mlta coniansa fosso en la cavitat que fa la muralla per baix dels
6 franquesa en alguna casa ab la famlia. Ser rebellins y baluarts , ahont se posa una pessa de
muy de casa. Alicujus familiae esse amicissimum. cuberla pera ofndrer los assalts y fr
artilleria
SR TOTS DE CASA. fr. fam. Denota que no s' han dany las trinxeras prximas. Casamata. Ima
de gastar cumpliments ab las personas ab qui 's clypta ad latera propugnaculorum.
t alguna amistat. Ser todos de casa. Aliquo fami- GASAMENT. m. Contracte matrimonial ab las
liarissim uti. degudas ceremnias per la iglsia. Casamiento.
SI EN TA CASA HI ENTRA MLT B, MIRA SEMPRE COM Conjugium, connubinm , ii , nuptus , us , nuptiaj,
HI v. ref. Denota du tenir cuydado ab los
que 's arum. ant. albebch, posada, habitaci. En al-
|| ||

medis de adquirir. Si tu casa mucho tiene mira , guns jochs de carlas la acci de posar sobre de una
siempre como viene : tn hacienda y mira bien de , carta certa cantitat algun jugador, y altra igual lo
donde venga. Sinttibi divitia}, veniant tamem unde qui porta '1 joch , y aix mateix en las xapas. Ca-
videto. samiento. jEqualis sors.
SI EN TA CASA HI HA BONANSA, NO HI SER SI FS ajustar fr casament, fr. Proposarlo las
FERMANSA. ret. Deuota que 1' eixir fiansa sl per- parts, y fr que convingan. Ajustar una boda. Nup-
lurbar la tranquilitat y causar mlts mals ratos tias efficere, conciliar.

las casas. Si haces por alguien fianza, no habr en FR UN CASAMENT DOBLE. fr. CasarsB pare y fill
tu casa bonanza. Qui se vadem constitut , tran- ab mare y filla, mare y fill ab pare y filla, ,

quillitatera avertit. Hacer un casamiento doble. Duplices nuptias elTi-


TENIR LA CASA PLENA COM UN OU, ff. TENIR TOT LO cere.
B DE D. LO CASAMENT HA DE SR A GUST. loC. fam. DeUOla
CASAGA. f. Vestidura de home, que s ' ajusta que de marit de muller ha de sr en-
la elecci
al cos sobre la armilla, ab mnegas y faldons que terament libre y espontnea. Matrimonio y seTioro,
arriban al genoll, per que no tapan sin la part no quieren fuerza ni brio : el casado descontenta
del detrs. Casaca. Chiamys, idis, sagum, i. siempre estd en tormento. Non vi conjugium , non
CASACA DE ARNS. f. COTA DE MALLA, vi stat summa potestas.
GIRAR LA CASACA.fr. met. fam. Ferse alg del NO hi ha cap CASAMENT POBRE, NI CAP MORT RICA.
que seguia. Volver casaca mu-
partit contrari al , ref. Denota que al temps de celebrarse 'Is casa-
dar de casaca. Sententiam animum mutare ab , , ments, comunment se pondera ms de lo que 's t,

aliquo ad alium deficere. disminuheix quant arriba '1 cas de morir. Ni


y 's

PASSEJAR LA CASACA. fr. met. fam. Divagar sens boda pobre, ni mortuorio rico. Nuptias nummorum
ocupaci. Pasear la casaca. E domo per oliura copia, penria funera comitatur,
exire. NO UI HA CAP CASAMENT SENS FLORS, M CAP MORT
CAS CAALA. CAS 331
SENS PLORS. rcf. Denola que 'Is casaments se cele- BAST VESTIT DE HOME. loc. faiu. que deuota '1 gran
hian ab alegria, y que la Iristesa y senlinent (lesilj (|ue t de casarse alguna dona. Sea muridi-
acoinpanyan la mort. ^i boda sin canlo, ni mor- llo, siquiera de lodillo. Modo sit conjux, quicum-
tuorio sin Ilanlo. ISuIla carenl cantu connubia, fu- que placet.
nera planctu. VAL MS CASARSE QUE CREMARSE. rof. AcOUSella 'I
SI VOLDRS B ACERTAU AL CARRER t' HAS DE CASAR. matrimoni com remey contra la concupiscncia.
refr. si vols esser ben casat, etc. Mas vale casarse, que abrasarse. Melius est nube-
SN CASAMENTS DE DU NOS D QUE DU LOS BE- re, (juam uri.
NEHESCA. loc. fam. que 's diu dols que 's fan per CASAT, DA. p. p. Casado. Xuptus, marilalus.
alguns que a qui mnos convenen
iis particulars, CASAT s, QLE m' HI DiiiKU. Deula (jUC algUHS
es als que 's casan. e eslos casamientos que Mari- matrimonis desprs de celebrats se troban faltats

parda hare, unos pesa ij ulros place. Conjugibus de tot que Is pt fr felissos, lo que es causa
lo

nubila, aliis connubia placent. de que 's penedescan los que aix 's casan. Casado
GA8AMENTER, A. m. y f. Persona que pro- 1/arrependdo casado y mal dia, todo en un dia.
:

posa ajusta casaments. Casamentero. Gamoslu- Quemque pigere solet vix ducta uxore mari- , ,

lus, i. nuptiator, is. tum.


CASANELLA. f. GALA, BALLARUGA. CASAT Y enmaynadat. cxp. fam. que's diu del
CASAQUETA Y CA8AQUILLA. f. d. Casa- casat que t fills. Casado con hijos, padre de fam-
quilla. Exigua chlamys. lia. Paterfamilias.
CASAR. V. n. Contrurer matrimoni. Comun- PERA SR UN MAL CASAT, VAL MS QUEDARSE FADR.
raent s' usa com recproch. Casar. Nubo, is, uxo- fr. que 's pren en sentit Para mal casar,
literal.

rem ducere; matrimonium inire; thalamum as- mas vale nunca maridar. Nubere quam prav, sa-
cendere. [1
v. a. Autorisar ab sa presncia '1 rector tius sit nubere nunquam.
altre sacerdot ab llicncia expressa, '1 sagra- QUI FESTEJA LA CASADA, LA VIDA PORTA EMPRESTA-
ment del matrimoni. Casar. Connubio jungere, DA. ref. Denota que perilla mlt la vida del que
matrimonium illigare; marito, as. met. Unir ||
obsequia las casadas, perqu es indispensable
juntar una cosa ab altra. Casar. Marito, copulo, que '1 marit procurar venjarse. Quien adama
JQgo, as. En lo joch posar lo diner que s' ha de
II
corteja una casada, lleva la vida emprestada. Con-
jugar, travessarlo la sort. Metcr. Ludo, is; sor- temnit vitam, nupta; qui vivit amator.
ti exponere. j]
met. Disposar algunas cosas de ma- SI YLS ESSER BEN CASAT, CASAT EN PEL VEHINAT.
nera que fassan joch tingan correspondncia ref. Aconsella que pera contrurer matrimoni, es
unas ab altras. Casar. Apto, copulo, as. preferible un conegut de bons circunstncias, en-
CASARSE AB LA PROMESA DE ALTRE. IV. SoplaV la cara que pobre, qualsevol altre per riquesas que
dama. Sponsam alteri praripere. tinga. El hijo de tu vecina, quitale el moco, y ca-
ESTAR CASAT AB ALGUNA COSA. fr. met. Estar mlt sale con tu hija, al hijo de tu vecino mlelo en ca-
aficionat obstinat ab alguna cosa, com dictamen, sa,y daleveslido. Cognitum, licet pauperem, quam
opini, etc. Estar casado. Proprio judicio, sua) divitem ignotuni conjugem praistat.
sententia) stare, pertinaciter adharere. CASCA.f. Tortell de marsap
y poncem pa-
LO QUI LLUNY SE'n VA A CASAR, VA ENGANYAT, VA tatabanyada y cuberla ab sucre. Casca. Dulciaria
A ENGANYAR. Fcf. Adverteix que per acertar lo ma- in orbem revolula.
trimoni conv mlt que 's conegan y tracten los CASCABELL. m. Boleta vuyda de metall, ab
que s' han de casar. Quien kjos va casar, va una naiisela, y en la part oposada un tall que re-
enganado, va d cnganar. Qui petit uxorem patri mata ab un foradet cada cap y un ferrel dins ab
regione remolam, que sona bellugantlo. Cascabel, cascabillo. Crola-
ipsam fallere, crede, cupit.
Fallitur, aut lum, scabillum, sistruin, i. 1|
art. Lo remat quasi
^,QU NO HI HA MS QUE CASAUSE ? loC. faUl. DcnO- en forma esfrica que t ^1 can en la part poste-
ta que pera casarse 's necessitan algunas conve- rior. Cascabel, contera. Di extremo bellici torinen-
nincias. Casar, casar, y el gohierno? Da mibi qui- li globulus. II
Lo ferret granet de qualsevol ma-
bus connubia prospera fiant , tuncque connu- tria, que 's posa dins lo cascabell pera ferlo sonar.
bam. Escrupulillo. Calculus in crotalo sonilum reddens.
QUI 'S VL CASAR, MLT s' HI HA DE PENSAR, rcf.
11
met. Home de poch seny. Cascabel, cabecilla.
que mes del sentit recte adverteix que 'Is assump- Levioris judicii homunculus. ||
Serp del Brasil de
tes de importncia 's deuhen premeditar abans de quatre cinch peus de llarga y grossa com lo

posarse en ells. Anles no le cases, mira lo que ha- bras; sn color tira un roig groguench; los ulls
ces. Antequam agas, respice finem. Non est aput petits; las dents llargas y agudas, y la extremitat

aras consulendum. Ante vide quid agas, thalami de la cua blanca. Corre mlt lleugera detrs dels
quam foedera jungas. passatgers los (jue la detenen ab 1' olor de la arrel
SOLS KS CASARSE, 'S CASARIA AB LA FILLA DEL viperina que 's posan al cap de un bast. Casca-
BUTx com diuhen altres : encara que fs ab un bel. Serpens sic dictus.
.

332 CAS DICCIONARI CAS


SONAR LOS CASCABELLS. Cascabelear. Crotala CASCAT, DA. p. p. Cascada. Conlusus.

pul sa re. ESTAR CASCAT, f. met. fam. Estar atxacs mlt


TENIR CASCABELLS AL CAP. ff. fam. ST alboi'otat faltat de salut. Eslar cascada. Adversa uti valetu-

y sens judici. Ser un cascabel. Cerebrum non ha- dine.


bere; inani capile esse. CASC ATA. f. CASCADA. 1.
UMPLiR DE CASCABELLS LO CAP. fr. AlboFotar al- CASCO. m. mil. En la armadura antgua pessa
g ab esperansas falagueras peraque execue al- pera cubrir y defensar lo cap. Casco. Cassis, idis.
guna cosa. Cascabelear. Inani spo aliquem accen- La matria de la naturalesa de banya, que ser-
II

dere, excitar. veix de ungla las cabalcaduras, etc, en la qual


CASCABELLADA. f. Esquellada feia ab casca- se'ls clava la ferradura. Casco una. Ungula, ae.
[]

bells. Cascabelada . Crotalorum ludus. anat. La closca del cap. Casco, crneo. Testa, ae,
CASCABELLEJAR. V. n. Fr rudo la ferra- cranium, ii. nut. Lo buch capacitat de la nau.
||

dura per estar mal clavada. Chacolotear, chocolo- Casco, biique. Navis alveus, corpus. Lo material 1|

tear, guachapear, rhapear. Crepito, as. de un edifici sens adornos ni altres adherents.

CASCABELLET. m. d. Cascabelillo , cascabeli- Casco de casa. ^.dium moles. L' mbit espay ||

o. Crotalum minus. que ocupa una poblaci. Casco. Spatium, ii, ambi-
GASCABELLITO. m. Espcie de pruna petita tus, us. 11
La copa del sombrero, y en las gorras la
y rodona, de color purpreo fosch, de gust dols, part que cubreix lo cap. Casco. Cacuraen, inis, ga-

y que s' en trau faciln ent lo pinyol. Cascabeli- lea ora.En lo blas, '1 timbre que's posa sobre
|1

llo, ciruela de dama. Exiguum et orbiculatum pru- r escut com adorno principal- Casco. Gentilitia
num. corona. ||
art. Qualsevol tros de bomba granada.
CASCADA, f. Salt de aygua natural artifi- Casco. Tesla, ai.

cial. Cascada, calarata. Pra?ceps aquarum lapsus. CASCO ACOPAT. S' aplica al caball euga que'l t

II
pint. Los plechs ms petits de las robas de algu- reduint, com las mulas. Casquimileno. Contractis
na pintura. Cascada. Plica, x. ut mula3 ungulis equus.
CASCADURA. f. La acci v efecte de cascar. CASCO AFRLsoNAT. Se diu dcl caball euga que'l
Cascadura. Quassatio, nis. |1
Lo mal dels pits de t ample. Casquiderramado. Latis ungulis equus.
las donas que crian, procedent de que se 'Is la llet al caball que t 'Is cascos
CASCO MOLL. S' aplica
glassa. Pelo. Lactis in mulierum uberibus coagu- flonjos. Casquiblando. Unquiculis mollis, delica-
latio. tus.
CASCALL, m. Planta medicinal, de fuUasllar- ALEGRE DE CASCOS, cxpr. fam. De poch seny. Ale-
gas, partidas al rededor y agafadas sens cua las gre de cascos, casquilucio. Levis mentis horao.
camas; las flors sn semblants las rosas y de ESTAR ALEGRE CALENT DE CASCOS, fr. fam. Estar
varis colors ab la llavor negra que fa venir son. un poch borratxo, comensarse a perlurbar lo cap.
Adormidera, dormidera. Papa ver, is. Estar ir calamocano. Semiebriura esse.
CASCALL BLANCH. Lo que f la flor blanca, y de sR UN ALBOROTAT DE CASCOS, fr. fam. Tcnif mlt
sn fruyt se trau lo millor opi per medi de la in- poch judici. Tener los cascos a la gineta lucios,
cisi. Adormidera blanca. Papaver album. tener cascos de calabaza malos cascos. Cerebrum
CASCALL BORT, Adormidera silvestre. Percepho- non habere.
rium, ii. CASC CASCUN. pron. indefinit, ant. ca-
CASCALL CORNUT. Lo que 's Cria en los arenals de da nu.
lamar, y est ple de un such groch de mal olor. CASCUNHORA. exp. ant. cada lnstant.
Adormidera marina, amajola boyima. Chelidonium CASCT, DA. adj. Se diu del animal que t

glaucium. mlt casco. Cascudo. Ungulis robustus.


sueu DE CASCALL, fam. Meconio. Meconium, ii. CASELL. m. En los molins de oli cada una de
CASCAR, v. a. fam. Pegar. Cascar, dar, plan- las separacions per medi de envans, pera que'ls que
tar. Contundo, is. ||
magcllar. hi portan olivas las pugan tenir separadas fins que
CASCARILLA. Escorxa de un arbre de Am-
f. 's molgan. Atajadizo, algorin. Cellariolum olea-
rica, amarga, aromtica, medicinal y semblant rium
la quina, y quant se crema despedeix un olor com CASER, A. adj. Lo que's f en casa pertany
lo del alraesch. Cascarilla. Crolon cascarilla. ella. Casero. Casarius, domesticus. ||
Lo que's f
CASCARRIA. f. Lo fanch que s'apega al cap en las casas entre personas de confiansa sens apa-
de avall de la capa y vestits. Zarpa, cazcarria, ralo ni cumpliments, com: ball caser, comdia
zarria. Blatea, | merda.
.-e. CASERA, eSc. Casero. Domesticus, familiaris.
CASCARRS, A. adj. Lo que t cascrrias. CASERA, f. ter. Majordona, dona de claus.
Cascarriento. Lutosus, blateis inquinatus. Ama, caixera. Casaria, je.
CASCARSE. v. r. fam. Menjarse burerse al- CASERAMENT. adv. m. Senzillament, sens
guna cosa. Echarse al colcto acuestas, soplar, etiquetas. Caseramente. Domestic.
mmparse. Edere, potare. envellirse. ij
GA8ERIA. f.
y
C\S CATAL CAS 333
GASERIU. m. Lo conjunt de casas de an poble birrethus, i. ||
Entre argenters, filera, rail. cas-

I
j]

6 ciutat. Caserio. Domonnn congeries. Con con- 1]


co. I
anat. d. de casco. Casquete. Calvariola, a;.

junt de casas en lo camp, que no aniban a formar CASQUET ESFERiCH. mal. Tola secci de esfera ta-

poble. Cnsar. Pagus, i. llada per un pla. Casquele esfrico. Sphajralis sectio.
CASERNA, f. Magatzem, volta feta a proba de CASQUET DE l'LUTON. luit. Lo que li feren los c-
bomba sota dels baluarts pera allotjar tropas y al- clopes, que tenia la propietat de perratrer qui'l

I tres usos. Caserna.


CA8ET. m-
sillo.

GASETA,
rdua,
d.
diflicilis res.
Camera, clypta,
iron. Cas
;e.

arduo y dicults. Ca-


portava (jue vejcs los objectes, sens que pogus
sr vist. Casquele de l'iulon. Ditis galea.
CASQUILLO.
sa ahont
m. En la llansa del cotxo la pes-
enganxan las boleas. Casquillo. Can-
f. d. Casilla, casita. Domuncula, se- s'

dicula, casula, ;c. |j


Lo campanaret panxa cpic thus, i.

fan las costellas de las Glosas. Rocadero, castillejo. CASS. f. La acci de cassar. Caza. Yenatura,
Cols rorabus. ||
Cada un dels quadrets en lo joch c, | Los animals abans
venatio, nis, venalus, us.
de damas. Casa, casilla. Locus, i. \\
Cada una de y desprs de cassats. Caza. Venatio, nis. Eyna []

las petilas divisions del calaix ahont s' hi posa '1


de metall que t un mnech ab un ganxo al ex-
xocolate sobrei paper pera batrerlo y donarli la trem, y serveix pera traurer oli aygua de las
forma de rajola. Casilla. Loculus. gerras, etc. Cazo. Cacabus, urceus, i.

CA8H. m. Moneda de coure de Turquia: 50 GASSA DE AucELLS. Coza dc l'M. Aucupium, ii,

componen un ral de vell. Cash. Moneta sic dicta. aucupatio, nis.


CASI. adv. QUASI. GASSA DE COLOMS AL VOL. Pulomera. Columbarura
CASILLER. m. En palcio '1 mosso destinat aucupium.
netejar los vasos de nit. Casiller. Lasani aut sellae GASSA MAJOR. La de las feras, com llops, porchs
familiaric mundator. senglars, cabirols, etc. Caza mai/or. Venatio, nis,
CASILLO. m. ant. mat. venatus, us, ferarum agitatio.
CASIMIR. m. Roba mlt fina de llana com mitj GASSA MENOR. La de Ilebras, perdius, etc. Caza
panyo. Casimira, casimiro. Lanea tela panno te- menor. Minorura animalium venatio.
nuior. ABANDONAR LA GASSA. fr. nul. Orde que per sen-
CASINYOT. m. fam. Casa petita y dcsprecia- yal sl donar lo General de una esquadra, pera que
ble. Casucha, caseta. Casula, a*. executen aquesta maniobra, desistint de aquesta di-
CASIOPEA. f. Conslel-laci boreal, en que hi ligncia y posantser al umbo convenient. Abandonar,
ha, entre altras, cinch estrellas mlt brillants. Ca- desamparar la caza. Ab hostili conatu desistere.
siopa. Casiopea, a?. ALSAR, MURER AIXECAR LA GASSA. fr. Fr de ma-
CASISTA. m. CASUISTA. nera que'ls aucells se posen volar pera tirarlosal
CASLANIA. f. CASTELLANIA. vol. Volar. Avis volatum incitar. Fr surtir del |1

CASOL, NA. adj. CASER. Qui ||


est mlt en jas que no vola pera mataria agafaria.
cau la

casa y cuyda del gobern y economia de ella. Case- Levantar la caza. Feras venando agitar, terrere.
ra. Providus, rei domesticc consulens. | Dit de ANAR A LA GASSA DE ALGUNA COSA. fr. Sollicitaria
alguns animals ferslechs que's domestican, com ab mltas diligncias. Andar caza de alguna cosa.
cunills, etc. Casero, domestico, y duendo se diu Aucupare.
particularment dels coloms, Cicuraius, domesti- fr. uut. Perscguir una embarcaci
DONAR GASSA.
us; cicur, is. altra.Dar caza. Velis remisque hostili conalu na-
CASORI, m. fam. Casament ft sens judici. vera premer, urgere, insequi. mil. Perseguir al [j

^asorio. iEgypli nupti. enemich. Dar caza. Persequor, aggredior, eris, in


CASPA. f. Crostetas com las mallas del sag hostes irruere.
que's fan arrani dels cabells y en las llagas quant ESPANTAR LA GASSA. fr. ALSAR LA GASSA. ||
Uiet.

se curan. Caspa. Slrigmeiitum, i, porrigo, inis. Mal-lograrse algun negoci per havrse anticipat
CASPAR. v. a. Netejar, trurer la caspa. Des- los medis, per no havrse empleat los que feyan
caspar. Porriginem mundare. al cas. Espantar la caza. Praepostei agere, pra;-
CA8PERA. f. Pinia espessa pera tiaurer la cas- postera festinatione rebus suis oflicere.
pa. Caspera. Spissus pecten. FR ALSAR LA GASSA. r. ALSAR LA GASSA.
CASPORRA. f. CATXAPORUA. LO QUI VULGA BONA GASSA, VAJA A COMPRARLA A LA
CASPS, A. adj. Cubert, ple de caspa. Caspo- PLASSA. ref. Denota que la cassa que's compra surt
0. Porriginosus. mes barata y 's tria com vl. El que quiera buena
CASQUET, m. Cuberta de roba, etc. pera ta- caza vaya d compraria la plaza. ptima, qua;
ar la closca del cap. Casquele. Capitium, ii, cudo, emilur, venatio.
is. ]]
Pegat compost de pega y niltas herbas ce- posARSE EN GASSA. fr. uut. Maniobrar pera que
flicas, que's posa en lo cap dels linyosos, y ar- una nau fuja de altra que la perseguix. Ponerse en
"Tancantlo desprs de cert temps segueixen las ar- caza. Retrorsum fugiendo vela dare.
rels dls cabells, y cnran. Casquele. Cucupha, a?, UN ALSA LA CASS Y ALTRA LA MATA. fcf. DenOta
334 CAS DICCIONARI CAS
que alg sens que altres han pre-
traball logra lo CASSAT, DA. p. p. Cazado. Yenatus, aucupa-
parat al) mltas diligncias. Uno levanta la caza, y tus. 11
for. Anulado. Cassatus.
olro]la mata. Alius semenlem facit, alius raetit. CASSERA. f. La cassa entre mlts pera diver-
CASSACI, f. for. La acci de anul-lar algun lirse. Caceria. Yenatio, nis, venatus, us. H mata-
instrument pblich. Casacion. Abrogatio, derogatio, ls DE PLOMA.
nis. TRIBLXAL UE CASSACY. RECURS DE CASSACI.
II
||
CASSETA. f. Cass petit ab sn peu , de que
CASSADOR, A. m. y f. Qui cassa. Cazador. usan los apotecaris pera despatxar certas medici-
Venator, oris. Dit dels animals que per inslinct
||
nas. Cacela. Cacabus pharmacus. I
La que usan
cassan altres. Cazador. Yenaticus. corsari. || ||
los fusters, etc. pera fndrer 1' ayguacuyt. Cazo.
nut. Epiteto que's dna al barco destinat donar Cucuma, x. \\
La que usan los argenters pera ne-
cassa y fr la descuberta. Cazador, balidor. Prae- tejar y blanquejar los metalls. Balanzon. Cacabus
datoria navis. pi. Soldats de tropa lleugera mlt metallis detergendis. Eyna de curer pera tru-
1| I

gils, que sn los mes propsit pera rmprer lo rer y portar oli las picas en los molins. Tace-
foch, y pera lasguerrillas. Cazador. Milites levisar- ta. Olearium vas.
malurai. met. Qui guanya altre atrahenllo al seu
||
CSSIA. f. ACASS1A. 11
Escorxa aromtica es-
partit. Cazador. Evocator, is. pcie de canyella diferent de la comuna, de una
CASSADOR DE ALFORJA DE GOSSOS. Qui CaSSa ab clase de llorer del mateix nom. Casia leiosa,

gossos, llassos altras trampas. Cazador de alforja. Canela de Malabar. Casia lignea, casia dura. I
cas-

Qui laqueis venatur. tanyer DE NDIAS.


CASSADOR DE ART Y MANYA. 'L qui cassa ab tram- ClSSIA-FSTOLA. f. CANYA FSTOLA.
pas, com sn llassos, espartons, etc. Parancero, CASsiA viRGiLiANA. Certa canyella quef la cama
chuchero. Industrius venator. quadrada ; la fulla com la del roman y '1 fruyt
CASSADOR NE BARRACA. Lo que espera la cassa de roig. Casia virgiliana. Cassia virgiliana.
dinsdeunabarraca.Parfliseo.Staluarius venator. CASSIDNIA. . Pedra preciosa que usaren
CASSADOR DE FERAS. Montcro. Yenator, is, ferarum los antichs pera fer vasos. Casidonia. Casidonia, a;.
abaclor. CASS. m. Copa de metall, en forma de mitja
CASSADOR DE MOIXONETS GUANYA, PER MENUDETS. taronja , ab un ranech de ferro pera posaria y
ref. Denota que 'I cassador de aucells petits no hi trurerla del foch. Caza. Cacabus, i. Peix. ti- [1

pt fr ganncia. Cazador de pajaritos ganard po- BUR.


cos cuarlitos. Avicularuin auceps parum prociet. CASSOLA, f. Eyna de terrissa, ms ampla que
CASSADOR DE VOL. Qui mata 'Is aucells volant. fonda ; serveix pera guisar y altres usos. Cazuela.
Cazador al vueo. Auceps, qui volantes aves ictu Cucuma cocula aj. H Lo menjar que 's guisa en
, ,

concit. ella y en particular lo de peus de porch, ous,


CASSADOR Y PESCADOR, FAM, FRET, CALOR. ref. etc, que 's fa '1 dijous gras. Cazuela. Lautusci-
Denota que 'Is cassadors solen patir ditas cosas. bUS. II
p. U. GALLINER. 2.
Cazador y pescador, hambre, frio, calor. Un- CASSOLA DE PEssA. La gran en que s' hi pt cu-
divagi pecoris seu captans, sicque venantes. rer mlta carn. Cazuela carnicera. Ampla scutella,

Algent, vel sudant, esuriesve premit. cucuma.


LO CASSADOR QUE YL CASSAR, i LA CASSA NO AME- EixiRSE DE CASSOLA, fr. met. fam. Prorrmprer en
NASSA. ref. LASLLEBRASNO s' AGAFAN i SO DE TABALS. paraulas injuriosas contra de alg. Desbocarse, des-
CASSANELLA. f. GALA. pepitarse. Convitia in aliquem conjicere, probris
CASSAR. V. a. Buscar y perseguir los aucells aliquem petere.
altres animals de cassa. Cazar. Yeno agito PORTAR LA CASSOLA AL FORN. fr. met. Dirigir
y ,
,

aucupo, as, si es de aucells. for. Anul-lar. Ca- |1


sr lo principal en algun negoci en que entreve-
sar, anular, derogar. Casso, as. Adquirir ab des- ||
uen mlts. Menear el ajo. Yexo, tracto, as.
tresa alguna cosa que no s' esperava. Cazar. Aucu- CASSOLADA. f. Lo que cab en la cassola. Ca-
por, aris. Preguntar ab manya pera que alg
[|
zuela. Quantum scutella capit.
confesse lo que no vl. Cazar, pesear, dar caza. CASSOLASSA. f. aum. Cazolon. Grandior cu-
Aucupor, aris. Cautivar la voluntat de alg ab
1|
cuma.
afalechs y enganys. Cazar. Capto, as, allicio, is. CASSOLETA. f. d. Cazoleja, cazuelilla, cazo-
11
nut. Tirar las escotas escotins de las velas Ulla, lla, ela. Cucumella, cucumulla, b. ||
En lo

pera que queden orientadas ben presentadas al pany de armas de foch pessa en forma de mitja
las
1'
vent desprs de amuradas. Cazar, halar. Nauti- canya , inmediata al polvor y en que 's posa ,

cura velum trahere, extendere. H


nut. donar cas- encep. Cazolela, eja. Scloppetialveolus. |1
Pessa de
sa. I
nut. Gitar, expelir, foragitar. Z)espedtr,ec/tar, metall sota de la guarnici puny de la espasa pera
expeler. Expellere, ejicere. resguart de la ma. Cazoleta. Ensis capulus. 1|
Os
CAS8AROLA. f. Eyna redona de metall, ab un rod que facilita '1 joch del genoll. Chaquezuela,
ranech llarch, y serveix pera cuynarhi. Cacerola. rtula. Patella, rtula, ai. H En 1' escut pessa ro-
Cacabus, i. dona de cer, que 's posa per fora y cau sobre la
CAS CATAL. CAS 335
^a, pera preservaria. Cazoleta. Uinbo, nis. I
Yas la pari superior plana, ab sis ordes de puas lon-
en que 'Is abrillantadors posan la soldadura. Ca- gitudinals, y una berruga en la basa de cada una.
zoleta. Vas ubi forrumen asservalur. nut. Pessa ||
Castana viarina , erizo marino. Echinus esculen-
de fusia tornejada, que serveix pera cordar, boto- tus, ecbinometra, ae.

nar 6 enllassar. Cazoneie. Pessulus, i, ibula, . CASTANYA SECA. La que s' ha ft assecar pera que
CA8SOT. ni. ant. Bragas. Sobrevesta llarga. |1
puga guardarse tot 1' any. Castana pilonga, api-
CA8SUS8A. f. fam. fam canina. lada seca. Exsicca, indurala castanea.

I litat.
CAST, A. adj. Pur, honest, oposat la sensua-
Casio. Gasius, purus, integer, bonestus. ||
In- MAL.
CASTANYAS PER NADAL SABEN B
ref.

Nadal saben
que 's pren en sentit literal.
, Y 's PARTEIXEN
Casianas por
nocent. Casto, cndido, puro. Innocens, simplex. ||
bien,
y prtense mal. Castanea; sapiunt
Dit de las cosas inanimadas que conservan la pu- nalali, vixquc secantur.
resa perfecci corresponent. Casto. Integer. COP DE CASTANYA. Castaietazo. Castanea; ictus.
CASTA. f. Generaci, llinatge. Se diu tamb ESCLAFIT, PET RUIDO QUE FA LA CASTANYA ROM-
els irracionals. Casta, raza. Seminium , li ,
ge- PENT l' AYRE quant SE POSA SENCERA AL FOCH. CaS-
us, eris, stirps, pis. j]
Sort qualitat de las per- tanetazo. Crepitus, us.
nas 6 cosas. Casta, calaa, raza, ralea. Condi- CASTANYADA, f. Menjada de castanyas. Cas-
io, nis, species, ei. tanada. Ex castaneis comessatio, comestura.
MALA CASTA. exp. fam. que s' aplica al malicis CASTANY AL Y CASTANY AR. m. Lloch plan-
y de mal natural. Mala cuca. Homo nequam. tat de castanyers. Castanal, castanar y caslanedo
QUI NO 'n V de casta, 'n FA POCH 'n FA MASSA. p. Ast. Caslanetum, i.
ef. QUI NO 'n V DE HASSA 'n ?k POCH 'iV FA MASSA. CASTANYER, m. Abre gros y rams, de fu-
VENIR DE CASTA. mel. Havrse continuat y
ff. llas semblants las de la noguera, y fa '1 fruyt

ontinuarse alguna cosa en los de alguna comuni- llavor anomenada castanya. Castano. Castanea, a;.
t famlia, y sr ja com una propietat insepara- II
m. y f. Qui ven castanyas. Castanero. Caslanea-
le de ella. Llevar de suelo y propiedad. A fonte, rum propola, venditor.
ab origine cadere duci. castanyer de ndias. Abre mlt gran y semblant
CASTAFENA. f. Certa planta de las Indias al castanyer com, la escorxa del qual t propie-
iOrienlals. Caslafena. Castafena, se. molt enrgicas y encara que han vol-
tats lnicas ;

CASTAMENT. adv. m. Ab castedat. Castamen- gut,que substituhesca la quina, numerosos es-


e. Cast, integr, pudic. perimenls han probat que no pt reemplassar la
CASTANY, A. adj. S' aplica al color com lo peruviana. Castano de Indias. ^sculus, hipocasta-
e la esclofolla de la castanya. Castano. Spadix, num, i.

ois ; spadicum, i, spadiceus, spadicinus. ||


S diu CASTANYETA. f. Esclafit que 's fa apretant
del caball y matxo que t '1 color fosch rogench. lo dit del mitj ab lo plzer, y soltantlo ab violn-
Batjo, castano. IJadius, spadiceus equus. cia. Se sl usar en mlts balls. Caslanela. Digito-
CASTANYA, f. La llavor fruyt del castanyer, rum crepitus. I Tela de seda, llana y fil que 's fa-
lt nutritivay sabrosa, del tamany de una nou, brica en Amiens. Caslaneta. Tela sic dicta. ||
ter.

e figura de cor, y cuberla de una esclofolla esti- castanyola, U


nut. Espcie de ansa de fusta de
aganyosa y de color fosch que lira vermell. Cas- ferro que 's clava en costats, amuradas, cubertas
aria. Castanea, ae, nux castanea.
I
Figueta am- al paratge que conv pera amarrar caps. Casta-
polleta dita aix per la figura. Castana. Castanea; iuela. Ansa rudenlibus alligandis. nut. Tros de ||

formam referens vas. |1


Lo cabell de las donas lli- fusta ab un forat gran en lo centro, ahont s' asse-
gat en forma quasi rodona. Castana. In castaneae gura b la corriola de la amura major. Castanuela,
formam alligati capilli. Cop que 's dna al cap [|
galdpago, postelero de amura. In malo ligneat es-
ab las mans plegadas. Castanetazo. Plicatis mani- ludo.
nibus ictus. CASTANYOLA, Herba medicinal semblant
f.

castanya borda. La del castanyer bort. Castana al jonch; negra y olorosa, brots
t la arrel llarga,
Tcgoldana, silvestre, espinosa. Balanitis, idis ; sil- triangulars, y en cada un una panotxa de petitas
Yestris castanea. espigas. Juncia. Cyperus, cyperum, i. Peix pla ||

CASTANYA DE AYGUA. planta que naix en las voras com lo pagell, per de color de plom com la de las
dels estanys y rius ; t las fullas com las del an- oranetas. CastaTio, coracina. Chromis, is. |1
pi. Ins-

ba, ab puntas en sa circumferncia y la cua llar- trument de dos meylats cncavas, de fusta de no-
ga, las flors petitas, lo fruyl espins y rod ab una guera castanyer, etc. que, unidas ab una cinta
llavor dins semblant una castanya. Castana de 6 cord, tenen la forma de dos pelxinas de una
agua, ahrojo acuatil. Tribulus aquaticus. castanya, y serveixen pera acompanar en alguns
CASTANYA DE MAR. Espcie dc petxina rodona balls espanyols. Castafiuela, castaiiela. Cruma, lis,
y
plena de punxas com 1' eriss, ab la boca en lo crepitaculum, crepitacillum, i. ||
Dos testos, que
centro de la part inferior. Erizo. Echinus mari- posats entre 'Is dits, y fenllos pegar un ab altre

nus. [1
Altra espcie de petxina en figura de globo, imitan un poch lo so de las castanyolas. Tarrenas,
.

336 CAS DICCIONARI CAS


tejoletas , tejuelas. Ex tegulis crotalum. I
Toca- c caseawa. Castellano mor; ut fert castellana
ment, so repich de castanyolas. Castaneleado. consuetudo.
Crumatibus edilus sonus. DELS CASTELLANS NO ES BO SINO LAS COSAS MUDAS.
SONAR TOCAR LAS CASTANYOLAS. fr. Castanetcar fr. ant. Que las promesas dels castellans no sn tan
Crotala, crumata pxilsare. bons positivas com lo bstia de Castella. De Cas-
CASTEDAT, f. Virtut que consisteix en guar- tilla el ganado. A Castella bos.

dar puresa y moderaci en orde la sensualitat CASTELLANADA. f. fam. La acci de parlar


deleytes carnals. Caslidad. Castitas, atis, castimo- mal lo castell. Castellanada. Castellanus barba-
nia, pudicitia, x. rismus.
CASTEDAD CONJUGAL. La fidelitat que 'Is casats CASTELLANA8. f. pi. Pessas que servian pe-
deuhen guardarse mtuament. Castidad conyvgal. ra igualar y justificar las monedas ditas caste-
Conjugalis castitas. llans. Castellanas. Castellanis nummis quandis
CASTELL, m. Lloch
fortificat ab murallas, ba- pondus.
Antiguament se feyan rodons,
luarts, fossos, etc. CASTELLANIA. f. Senyorio y jurisdicci del
per sens flanchs laterals que defensassen com ara. castell, que t lleys particulars y jurisdicci
Castillo. Caslellum, castrum, i, arx, arcis. (1
nut. part pera sn gobern. Castellania. Arcis praefectu-
Cuberla en forma de castell, tant en la proa com ra, ditio, territorium.
en la popa, y serveix pera abrich de la gent. Cas- CASTELLANISAR. v. a. Fr castellana alguna
tillo. Tabulalum castelli formam referens; arx, cosa que semble castellana; y aix dihra:^no
cis. s perqu s' ban de castellanisar los noms cata-
CASTELL DE FOCH. 3Iaquina de fusta en forma lans? Castellanizar. Caslellanum aliquid reddere.
de guarnida de fochs ar'.ificials pera di-
castell, CASTELLANISAT, DA. p. p. Caslellanizado.
versi en algunas festas pblicas. Castillo ar- Facie castellana indutus.
hol de fuego. Ignivoma arbor, castellum pyrobola- CASTELLAR, m. castell. 2.
rium. CASTELLATGE. m. Cert dret que's pagava
CASTELL TERMENAT. Lo quc t terme territori al passar pel territori dels castells. Castilleria,

propi y fitat que conegan sos limits per tradi-


's castillaje. Vecligal in transitu per castelli vici-
ci. Caslillo amojonado. Caslellum, i. niam persolvendum.
CASTELL NO TERMENAT, Lo que no t territori. CA8TELLERIA. f. CASTELLATGE.
Castillo. Castellum, i. CASTELLET, m. d. Castillito, castellejo, casle-

CASTELLS LLEVADssos. Los que posavau en las lluelo, caslellele. Parvum caslellum. | Plomall que
naus pera armarlas pel combat. Caslillos porl- 's posa per adorno en las cabessadas dels caballs.
tiles. Turres Castelli mobili. Garzota. Comus, i.

FR CASTELLS EN l' ayre. fr. uict. fam. Fr plans CASTEYL. m. castell.


projectes sens fonament. Hacer torres de viento CASTIAR. V. a. CASTIGAR.
castillos en el aire. Yanas spes alere, inani spe CSTICH. m. La pena que s' imposa alg
pacisci. per algun delicte. Castigo. Poena, ae, animadver-
FORTIFICAR AB CASTELLS, fr. Encstillar. Arce si, castigatio, punitio, iiis. 1|
correcci.
castellis communire. CASTicH EXEMPLAR. L' extraordinari pera major
TANCAR A ALG EN UN CASTELL, fr. Posarlo pi'BS escarment. Castigo ejemplur. Supplicium, ii, seve-
en ell. Encastillar, encerrar, meter en un caslillo. ritatis exemplum.
Aliquem in arcera conjicere. CASTICH LLEUGER. REPREHENSI.
CASTELLA, Antiguament era regne de Es-
f. SNS CSTICH. m. adv. Impune. Impune.
panya, ara esta dividit en dos provncias ditas CASTIFICAR. V. a. Fr altre alguna cosa

Castella la Nova, la que t per capital Madrit, y casta. Casiificar. Castifico, as, castum eflicere.

Castella la Vella, Valladolit. Castilla. Castella, ai. CASTIGACI. f. CASTICH. | mortificaci.


CASTELL, m. La llengua que parlan los de CASTIGADAMENT. adv. in. Pura y correcta-
Castella. Castellana, espanol. Castellanorum lin- ment. Castigadamente. Castigat, casl.
gua, serm. | Gobernador de algun castell. Caste- CASTIGADSSIM, A. adj. sup. Cstig adisimo.
llano, castellan. Castellanus, i, arcis praefectus. Castigatissimus.
||

ant. Moneda de or que corregu en Espanya, y ja CASTIGADOR, A. m. y f. Qui castiga. Casti-


no t us. Cada una tenia 96 grans, yen temps dels gador. Punitor, ullor, is. \\
ant. reprehensor, cor-
reys catlichs valia 14 rals y 14 maravedissos de rector.
plata. Castellano. Castellanus nummus. tna de 1|
CASTIGAMENT. m. CASTICH.
las 30 parts en que s divideix lo march de or. CASTIGAR. V. a. Executar, donar alguna pe-
Castellano. Bessis aurei quinquagesima pars. \\
adj. na corporal. Castigar. Castigo, as, plecto, punio,
Lo natural propi de Castella. Castellano. Caste- is, 11
Mortificar, afligir. Castigar, mortificar, cohi-
llanus. hir. Aflligo, is, cohibeo, es. []
Corretgir 1' escrit.
k LA CASTELLANA, jn. adv. Al US dc Castella. A Castigar, enmendar, corregir. Castigo, as, corrigo,
CAS CATAL. CAT 337
, emendo, as, ||
Enlre llapidoyros abaixar lo prou eslamenya, ab lo pel semblant al del panyo. t'us-

per algun defecte tara que hi ha en la pedra, torcillo. Ex stamine villoso tela.

com en lo diamant de difcil puliment, de ayguas CASTRADURA. CAPADURA. f.

obscuras, etc. Castigar. Prelium minucre, de pre- CASTRAMETACI. f. V art de acampar un


10 detrahere. [|
naut. Exercir una cosa sobre altra exrcil vonlatjosamenl. Caslrametacion. Caslra-
forsos deniasials, ja de pressi, ja de percussi. melatio, nis.
Castigar. Ainiiam vim supra aliquid exercere, CASTRAR, v. a. CAPAR.
fungi. II
ant. EscxaMENTAR. ||
v. a. Advertir, ser- CASTRAT, DA. p. p. CAPAT. m. CRESTAT. \\

monejar, amonestar. Sermonear. Almoneo, es, ere. CASTRENSE, adj. Lo (jue pertany a la guerra
Qii A VN CASTIGA, i CENT AVISA. ref. peia deno- la milcia. Castrense. Castrensis.
tar, que '1 cstich de un es escarment de mlts. CSTULA. f. Faixa cenyidor que porlavan
Quien a uno castiga, d ciento hostiga. Mullis mina- antiguaniont las donas. Cslula. Castula.
lur, qui Ulli facit injuriam. l'nius pocna, nultorum CASTULONS, A. adj. Natural de Caslulona.
mel us. Castuloncnse. Casiulonensis.
CASTIGAT, DA. p. p. Castigado. Castigatus. CAS. pron. indef. cadahi'. cada gual.
CASTIMNIA. f. ant. castedat. CASUAL, adj. Fortuit, contingent que succe-
CASTINYA. f. Mineral terra seca que sols se heix por casualitat. Casual. Fortuitus, casualis. |1

roba en las minas de ferro, y serveix pera fon- ra. Eventual, s" apca
pou del altar, dret de al

drer lo ferro y fecundar las torras forlas, humi- es'ola. Casual. Allaris omolumonla.
das, etc. Castiiia. Castina, ai. CASUALITAT, f. Succs impensat. Casualidad.
casts, sa. adj. De bon origen y cas'a. Cas- Evenlum, i, evenlus, us, inopinatus casus. |1
ven-
ti:o. Ingnua stirpe satus, nobili gnere orlus. \\
tura.
Dit del estil pur, propi, natural, expressiu y cor- CASUALMENT, adv. m. Impensadament, sens
recte. Castizo. Purus, concinnus, castigatus. H Se premeditaci. Casualmente, por casualidad. Fort,
diu dels fills de una espanyola casada ab un Indi fortuil, inopinat, inopinanter, casu.
fill de espanyol y de ndia. Castizo. Ingenuus. CASUISTA. m. Telech que escriu qui li

CASTssim, A. Castisimo. Castissimus, pudi- consullan casos de concincia. Casuista. Moralis.


cissimus. tbeologus.
CASTL, CATL. m. ant. castell. 2. |1
m. CASUSTICA, f. Part de la teologia moral que
Hu que pel servey de guerra
dels i 10 caballers tracta del casos de concincia. Casuislica. Casus-
devian tenir los vescomtes, comdors y valvassors, tica, ae.

y rebian sou per la manutenci y la de sn caball. CASULLA. f. Vestidura sagrada que'l sacerdot
atlan. Catlan, is. se posa sobre 'Is dems ornaments pera dir la
CASTLANIA. f. CASTELLAXIA. missa. Las primeras eran rodonas y sols ab un fo-
CASTOR, m. Animal quadrpedo y amfibi poch rat pera passarhi '1 cap, fins que Honori IV, ma-
ajor que un gat, del qual s'ha cregut, no se sab ab n obrirlas pels costals. En la primitiva iglsia
uin fonament, que quant lo persegueixen se talla era '1 vestit com dels sacerdots. Casulla. Planeta,
nas bossas quet plenas de such medicinal, com casulla, to. \\
planeta. 3.
conegus que per ellas es perseguit; y del pel, CATABRE. m. naul. Tros de estay que's recull
omunment pardo, mlt esps y fi 'n fan sombre- los mstils fi de poderlos tibar y
quant se calan
s: t tant inslinct que ell mateix se fabrica de que queden las brassas del velalxo y del jua-
la casa, imitant perfectament la arquitectura civil. nele libres del arch de la cofa. Calabre. Nodus ad
Castor, bibaro. l'iber, bri, castor, is. \\
Espcie de proric velura conlrahendum.
roba que imita '1 pel del castor. Castor. Fibrina, CATACLISME, m. Traslorn universal del globo
castorea, castorina tela. H
Una ciutat y comiat de terrestre. CatacUsino. Caallysmos, i. \\
dillvi, ix-
Inglaterra. Castor. Civitas sic dicta. NINDACI, DEVASSALL.
CASTOR Y pL-Lix. Sigue boroal, lo tercer dels CATACLISMES, m. pi. cataratas. ni' vols.
del zodiach, que correspon al mes de maig. Gemi- CATACUMBAS. f. pi. Subterrani ahont anti-
nis, Castor y Polux. Geminis. |1
llimenetas de sant guameut s' enterravan los morts. Catacumbas.
TELM. CoDineterium sublerranoum.
CA8TREO. m. med. Cada una de las bossas CATACMENO, A. m. y f. CATEC MENO.
del lamany de un ou, semblant las figas negras CATADURA. fam. Cara. f. Caladura, semblan'
secas, que cria '1 castor en los angonals, y conte- te, cara. Oris espcies, aspectus.
nen una substncia que s' espesseix; y seca s' en CATAFAL. m. Lloch de fusa per estar ab co-
fan polvos, y es mlt bona pels rodaments de cap, modilat en alguna funci pblica. Tablado, anda-
sufocacions, feriduras, pera facilitar la menstrua- mio. Tabulatum i. ||
Lo que's fa pera sentenciar als
ci, etc. y diuhen que es un ver efics. Castreo. reos. Cadalso. Corniticina, le, ferale suggestum;
Castor eum, i, pegma. ||
bastida. 1. ||
Tmbol mlt elevat y ador-
CASTORET. m. Roba de llana teixida rom la nat pera las exquias de prnceps y grans perso-
TOMO 1,
338 CAT DICCIONARI CAT
natives. Catafalco. Genotaphium , ii.
H
met. llit. CATARINA. n. p. de dona. Catalina, Gatalna.
CATAFSIS. f, AFIRMACI. Catharina, se. j]
Lloro menor que'l com que t

CATAFNICA. f. Part de la acstica que trac- mitj cap bermell. Gatalina, catalnica. Psittacus
ta de las propietats del eco y de la resonncia. Ga- minor.
ia fnica. Cataphonica, a?. CATARISTAS. m. pi. 5Ianiqucos que s' enfre-
CATAGGIAS. f. pi. Festas que celebravan gavan excesos vergonsosos. Gataristas. Calaris-
los marins al tornar al punt de ahont havian sar- tas.
pat. Catagogias. Catagogie, arum. CATARRAL. adj. Lo que pertany al catarro.
CATAL, NA. adj. Lo natural de lo perta- Gatarral. Rheumaticus.
nyent Catalunya. Cutalan. Catalaunensis, calalau- CARTARRIBERA. m. Sirvent de caball que
nus, lalaetanus. ocupava 'Is llochs, y seguia '\s falcons pera recu-
CATALAGA. ant. CATALOCH. f.
Uirlos quant baixavan ab la presa. Gataribera.
CATALANESCH, CA. adj. ant. CATAL. Aucupatorius famulus eques, falconibus praeda
CATALANISAR. V. a. Adaptar al dialecte ca- facta excipiendis deserviens.
tal alguna paraula de altre idioma. Catalanizar. CATARRO, ra. Fluix destil-laci que ataca al
Lalajtanum aliquid reddere. nas, boca pit. Gatarro. Coryza, a;, cathar-
CATALCTICH, CA. adj. S' aplica al vers Ua- rus, i.

li faltat de una sil-laba al ltim. Calalctico. Cata- CATARROS, A. adj. Qui pateix catarro. Ga-
lecticum carnien. larroso. Coryza seu distillatione laborans.
CATALICON. m. Electuari purgatiu. Catali- CATRTICH, CA. adj. S' aplica als medica-
con. Medicamenti cathartici genus. ments purgants. Galdrtico. Catharticus.
CATLOGH. m. Llista de personas inventa- CATASTA. f. ant. Potro format de dos fustas
ri de algunas cosas. Catlogo. Catalogus, i. entravessadas pera atormcntar als reos y als mr-
CATALFA. f. EspL'cie de lafet doble. Cala- tirs. Cdlasta. Catasta, ai.

lufa. Bombycina; tela genus. CATASTRO. m. Contribuci que pagan nobles


CATALUNYA, f. provncia de Espanya. Cata- y plebeus, y s' imposa sobre totas las rendas
luna. f. Catalaunia, se. fixasy possesions. Cataslro. Tributum commune
CATANA. f. Espcie de alfange xino. Galana, sper agros, res immobiles aul reddilus perpe-
Gladium sic dictuni. tuos impositum.
CATAPELTA. Instrument que usavan los
f. CATSTROFE, f. Desenredo de la trama
gentils pera donar torment als cristians: consis- enlls de las pessas dramticas. Gatsirofe. Catas-
tia en una espcie de prempsa composta de dos tropha;, fabulae exitus. | Desgrcia extraordinria
planxas entre las quals se col-locava al pacient y que altera 1' orde regular de las cosas. Gatstrofe.
luego se r oprimia. Galapelta. Calapelta, as. Calamitas, atis, rerum subversi.
CATAPLASMA. m. Medicament manera de CATAU. m. Senyal part oculta de alguna
pegat, ft de arrels, fullas llavors bullidas, pi- cosa. Ostugo, vestigio. Yestigium. ii. ||
amagatall.
cadas moltas, que s'aplica exteriorment. Lmplas- II
Lo Uoch ahont sl fr cap alg ab freqncia.
to, cataplasma. Calaplasma, atis. Guarida, nidal, nido, madriguera, Secessus, us.
CATAPULTA, f. Mquina militar ab que anli- CATECISME, m. Llibre que esplica la doctrina
guament se tiravan pedras y sagetas. Catapulta. cristiana. Gatecismo. Calechismus, i.

Catapulta aj. CATEC. m. Substncia medicinal, semblant


CATAR. v. n. ant. mirar, examinar. la terra, de color de canyella, de gust un poch
CATARANYA. f. Aucell de nit, semblant la amarch, que's trau per decocci de un arbre de
gallina de mar. Catarana. Cataracta, cataractes,. las ndias orientals. Gal, ticrra japc'mica. Estrac-

CATARATA. f. Tel blanch sobre la nina del tum ex mimosa calechu. 1|


Medicament que's f de
ull que impedeix lo vurer. Galarata. Suffusio, almesch, ambre y '1 such del arbre dit cais en la

albugo, inis. |1
Resclosa pora detenir la corrent del ndia oriental, del que's forraan uns granets que
ygua y que f la mateixa aygua. Galarata.
'1 salt serveixen pera fortificar la boca del cor. Gachundc.
Cataraclie,arum. Montanya mlt escabrosa per
||
Grana aromtica ad fovendum stomachum utilia,

ahont se precipilan las ayguas del Nil ab tant vulg cachunde.


rudo, que fan sorda la gent de la comarca. Cala- CATECUMNIA. f. Galeria alta de la iglsia
upa, cataratas. Cataracta?, arum, catadupa, ahont se colocava als que debian sr instruts en
orum, la doctrina cristiana. Gatecumenia. Catecumenia, x,

TENIR CATARATAS. fr. met. No cutndrer o no co- CATECMENO, A. m. y f. Lo qui s' est
nixer b las cosas per ignorncia passi. Tener instruliint en la doctrina cristiana pera rbrer lo
cataratas. Prav intelligere. sant baptisme. Gatecmeno'. Cathecumenus, i.

TRAURER LAS CATARATAS. fr. Trurer dels ulls lo CTEDRA, f. Espcie de trona ab assiento
tel que impedeix la vista. Batir las cataratas. .A.1- ahont explican los catedrtichs las cincias sos
buginemj squaraam ex oculis extrahere. deixebles. Ctira. Cathedra, ta. |]
L' ompleo y
CAT CATAL CAT 339
exercici de caledratich. Cledra. Professoris imi- CATER VARIS. m. pi. Gladiadors que comba-
nus. 11
La facultat que ensenya algun catedrtich. lian en tiopas. Catervurios. Calervarii.
Ctedra. Scienlia in schoUe cathedra expsita. ||
CATHEDRANT CATHREDANT. m. ant.

La dignitat pontifcia episcopal. Cdledra. Pontif- CATEDRATlCH.


cia, episcopalis dignitas. ||
Lo siti cadira pon- CATIFA, f. Teixit de llana seda de diferents
liflcal. Ctedra. Cathedra pontifcia. colors ab que 's cubreix lo paviment de las habita-
CTEDRA DEL ESPERIT SANT. TRONA. cions pera abrich y adorno. Alfomhra, alcatifa. Ta'
CTEDRA DE SANT PERE. La dignitat de Papa y petum, tapetium, i.

vegadas se pren pel mateix Papa. Ctedra de san CATIFA MORISCA. Espcie de catifa que usan los
Pedr. Cathedra divi Petri. moros. Zofra. Tapetum, i.

PODER POSAR TENIR CTEDRA, fr. UlCt. DcUOta la CATIFETA. f. d. AlfomhriUa. Parvum tapetum,
perfecci ab que alg posseheix alguna cincia, CATIP. m. Espcie de adorno que 's posa en
art matria. Poder ah/uno leer poner ctedra, lo cap de las cabalcaduras y bstias de crrega;
leer de oposicion. Rem aprim callere, in realiiua es regularment de llana estam de diferents co-
apprim versatum esse. lors. Quilapon. Juineniorum phalenc mobiles.
CATEDRAL, adj. Iglsia principal en la que CATIU, VA. m. y f. Lo presoner en la guerra
resideix lo prelat ab sn cabildo. Catedral. Catlie- contra 'Is infiels. Cautivo. Captivus. |1
m. ant. cau-

dralis ecclosia. TIVERI.


CATEDRALITAT. f. La dignitat de sr cate- JUGAR ALS CATiis. fr. Fingir, jugant los noys,
dral alguna iglsia. Catedralidad. Cathedralis ec- batalla entre moros y cristians. Jugar moros y
desia* dignitas. cristianos. Maurorum et christianorum prelium si-
CATEDRTICH. in. Lo qui t ctedra pera mular.
ensenjar alguna facultat. Catedrtica. Professor, CATIVAR. V. a. y derivats, captivar.
oris. CATOBLEPA. f. Bstia fera de Etipia. Cato-
CATEDRILLA. f. En algunas universitats, es hlepa. Caloblepa, ta.

la ctedra mnos principal. Catedrilla. Inferiores CATLICAMENT. adv. m. Conforme la doc-


ordinis cathedra. trina catlica. Catlicamente. Calholic.
CATEGORIA, f. log. Una de las classes que's CATLICH, CA. adj. Universal, y per aquesta
reduheixen tolas las cosas y entitats fsicas. Pre- qualitat s' aplica la santa Iglsia romana. Cat-
dicamento, categoria. Pncdicamenlum, i. Carc- lica. Catholicus. Cert, infallible, de f divina; y
H II

ter ircunstncias que fan mlt apreciable algu- aix's diu: dogma catlich. Catlica. Fide cer-

na cosa persona. Categoria. Dignitas atis. lum, catholicum. Lo cristi que confessa Jesu-
H

CATEGRICAMENT, adv. m. Decissivament, crist la iglsia y al papa per


per cap invisible de
afirmant o negant senzillament alguna cosa. Cate- cap visible. Catlica. Catholicus. I Renom mlt
gricamente. Manifest, non ambigu. antich dels reys de Espanya, renovat en D. Fer-
CATEGRICH, CA. adj. S' aplica al discurs nando Y. y D.* Isabel dits per antonomsia 'Is reys
proposici, en que directament s' afirma nega CATLicus. Catlica. Catholici cognomen, cogno-
alguna cosa. Categrica. Categoricus, manifestus, mentum. U
Lo que est sa y perfet. CatVvo. Sa-
non ambguus. nus, incolumis. Lo que pertany la religi ca-
||

CATEQUISAR. V. a. Instruhir en la doctrina tlica, com: igl^ia catlica. Catlica. Catholicus.


cristiana y misteris de nostra santa f. Catequizar. ESTAR so ALG CATLICH. fr. iiict. Estar no
Catechizo, as; primis elementis religionis imbue- alg sa y de bon humor. Estar no catlica. Inte-
re. II
met. Induhir alg fr consentir lo gra aut adversa valetudine frui.
que repugnava. Catequizar. Persuadeo, es, indu- sR NO ALGUNA COSA CATLICA, fr. mct. Tcuir
00, is. no las perfeccions que 's requi rei xen. Ser no al-
CATEQUISAT, DA. p. p. Catequizada. Cate- guna cosa catlica. Rem perfectam aut imperfec-
.chizatus. tam esse.

CATEQUISME. m. L' exercici de instruhir en CATOLICISME, m. La crehncia de la iglsia

ta doctrina cristiana. Calequismo. Catechesis mu- catlica. Catolicismo. Catholica; ecdesia^ des, fi-

nus initiandi christiana; religionis mysteriis. ant. dei catholica; professi. |1


Comunitat universal dels
H

CATECISME. que viuhen en la religi catlica. Catolicismo. Ca-

CATEQUISTA, m. Lo qui instrubeix en la doc- tholica? religionis cultorum congregatio.


trina y misteris de nostra santa f. Catequista. Qui CATOLIciSSIM, A. adj. sup. Catolicisima. Ca-

doctrinB cliristianae elementa tradit. Iholice religionis observantissimus.

CATERVA. f. Multitut de personas cosas en CATONI, NA. adj. Lo que pertany Caton.
algun paratge, y regularment sens orde ni concert. Caloniano. Catonianus.
Caterva, cfila. Caterva, copia, , multitudo, inis. CATPTRICA. f. Cincia que tracta de las

Multitut de cosas que venen de una vegada. Ven- propietats de la llum reflexa. Catptrica. Catoplri-
II

tregada. Caterva, copia, .t. ca, .


340 CT DICCIONARI CAU
CATORZE, adj. Se diu del nmero cardinal CATXETER. m. Qui acaba de matar al torcen
que 's compon de una desena y quatre unitats. Ca- la plassa ab lo catxet. Cachetero. Taurorum agita-

lorce. Quatuordecim. tor cos pugione trasfigens.


CATORZ, NA. adj. S' expressa ab ell lo n- CATXIDIABLE. m. Lo qui 's vesteix de un
mero catorze posat en relaci ab altres nmeros. modo ridcul, imitant la figura ab que sl pintarse

Catorceno. Quartus decimus. ]]


Aplicat al panyo ex- '1 diable. Cachidiablo, Ridicul personatus.
pressa certa espcie grossera y ordinria. Catorce- CATXIFOLLAR. v. a. fam. trompar.
no. Rudior pannus. CATXILLAR. V. a. ter. cadellar.
CATORZAU, VA. adj. Cada una de las ca- CATXO. m. Joch en que 's juga ab la meytat
torze parts en que 's divideix un tot. Catorzavo. de las cartas, desde 'Is sisos fins als reys, ab
Decimaquarta pars. l' altra meytat, graduant per aquest orde '1 valor
CATRE. m. Llit lleuger pera dormir una sola de cada carta, y aumenlanise '1 punt segons se van
persona. Regularment t '1 pla ahont se jau de lligant los colls, sent lo major lo del sis cinch de

drap fort, y 'Is barrons de manera que poden ple- cada un. Se reparteixen las cartas de una en una
garse. N' hi ha de viias formas ab pilans, de esti- fins Ires, y en tolas se pt envidar; quant lligan

sora, etc. Catre. Lectulus portatilis. las tres de un coll se y 's diu catxo ma-
fa catxo,

CATRE DE BAHUL. Cofre ab uns bastidors que ser- Pagellarum ludus quo
jor lo de tres reys. Cacho.
veixen de catre, plegantlo y desplegantlo. Catico- sortem ducit qui majorem ejusdem generis nume-
fre. Lectuli plicatilis genus. rum aptat.

CTREDA. CTEDRA. f. HAVEM FT BON CATXO. CXp. fam. LA HAVEM FETA


CATREDTICH. m. catedrtich. BONA.
CATFOL. m. Yas de terrissa que serveix pera CATXORRILLO. m. Pistolela de butxaca. Ca-

trurer aygua de las snias y altres llochs. Arcaduz, chorriUo, cacltorro. Scloppetum minimum.
cangUon. In antiiis urceolus quo aqua educilur. CATXUMBO. ni. Nom que en algunas parts de
FR CATFOLS. fr. uict. Se diu del vell que ja t Amrica donan la closca llenyosa y dura de al-
la memria y judici dbils per rah de la edat. gunas fruylas, de las quals ne fan vasos, tassas,
Chochear, caducar. Debilitate mentis prae senio la- rosaris y altras cosas. Gachumbo, cachumbo. Cortex

borar ; senio delirar. quorunulam fructuum.


GATXAMARINA. f. nut. Embarcaci petita CATXUP. m. L' espanyol que passa Amri-
de dos pals. ('r/amarm cac/ifwflrm.Navis genus. ca y s' hi estableix. Cackupin. Uispanus advena
CATXAMONA. f. Cop que 's pega la galta. apud indos.
Cachete. Alapa, a;. ||
fam. Lo cop suau que 's dna CATXURRERA. f. Herba que's fa en los camps
per diversi ab la ma oberta, tocant sols ab lo dit cultivats y regularment entre 'Is sembrats; fa'l
polzer y ab l' ndice las galtas dels nojs que las fruyt rod ab cerdas tiessas que s' apegan fcil-

inflan expressament. Buchete. Sclopus, i. ment als vestits. Cadillo. Caucalis latifolia, lap-
LA primera 'l REY PERDONA, LA SEGOXA CATXAMO- pa, X.
NA. fr. fam. Joch de noys que la segona marrada CATXURRAL. m. Lloch de mltas catxurreras.
's una ca'xamona. Bchete. Ludus ge-
castigan ab CadiUar. ger lapparum ferax.
nus. refr. Que ensenya que la segona falta im-
II
CATXURRO. m. Lo fruyt de la catxurrera. Ca-
putable sobre una mateixa cosa es imperdonable. dillo. Lappic fructus.
La segunda es la vencida, a la segunda va la ven- CATXUTXA. f. Ball espanyol. Cachucha. Sal-
cida. Bis in errorem labere imputabilis. talionus genus. 1|
Barretina regularment en figura
CATXAP. m. Cunill novell. Gazapo. Cuniculus de plat giradora. Cachucha. Galea catinala.
parvus. CAU. m. Lloch pera amagarse. Guarida, madri-
CATXAPET. m. d. Gazapillo. Guniculus par- giiera. Receptaculum, i. j]
Paratge ahont se recull
vulus. alg. Manida. Receptaculum, i. Lo lloch ahont 1|

CATXAPORRA. f. Bast de quatre cinch pams se recullen los cervos y daynas. Venadero. Cervo-
de llarch, que en un extrem forma una espcie de rum , daraarum receptaculum. Lo forat ahont ||

bola cap. ilachiporra. Clava, ae, fustis capitatus. viuhen y crian los cunills. Madriguera, conejera,
CATXASSA. f. Fleuma lentitut en lo modo conejal, vivar, vivero, gazapera. Cuniculus, i, la-
de obrar. Cachaza. Tranquillitas animi. met. La || tebra, ai. ||
Lo forat ahont se retiran los grills en
persona que la gasta. Pelmazo, pachon, posma, los camps. Grillera. La cova ahont
Grilli cavea. 1|

panfilo. Tardus, plumbeus homo. se recull la guineu. Raposera. Lucanar, aris. Lo ||

CATXASSUT, DA. adj. Lo qui t mlta cat- lloch ahont s'amagan los lladres. Ladi'onera, cueva
xassa. Cachazudo. Lentus, Iranquillus animi. de ladrones. Lalronum receptaculum, latibulum. ||

CATXET. m. Gabinet curt, ample y mlt pun- Lo forat ahont se fican los llangardaixos. Lagarte-
xagut. Cachetero. Pugiunculus, i. ra. lacertorum cavea. La cova ahont viu 1' s y
||

CATXETA. f. Lo cop que


dna la cara ab 's cria sos fills.Ursorum lustrum. Lo lloch
Osera. ||

lo puny clos. Cachete. lotus pugno impactus. ahont fan lo jas y viuhen en la monlanya 'Is porchs
CAU CATAL. CAU 341
senglars. Porquera. Aprorum apra. ||
Lo foral dins pleo. Caer. Fortunam aut dignilatem amittere, sla-
del qual crian las ralas. Ratonera. Murium cuhile. tu deturbari. ||
Tocar eixirli alg alguna cosa
nu't. Lo lloch retirat aliont se junta mlta gent
II
per sort, com la loteria, sr soldat, etc. Caer. Sor-
de mala vida. MadrUjiiera, nido, conejera, conejal. tem aut fortunam alicui evenire. ||
Venir algnna
Sceloratoriim latebra vel latilmiuni. festivitat en cert temps dia, com: Corpus cau sem-
TR.u ftER DEL CAi'. fr. met. fam. Esquivar allu- pre en dijous. Caer. In certuin diem festum inci-
nyar de algun lloch als que s' acosluman amagar- dere. ||
met. Menjar, bt'urer; aix s'diu: hi ha cay-
se refugiarse en ell. Desanidar. Pellere, amove- GT una costella, un porr de vi. Caer. Edo, bibo,
re roceptarulo. is.
II
met. Acabarse alguna cosa y aixi ;
's diu : ja
CAUCI. f. for. Seguretat que dna una perso- HA CAvouT tot lo poi'ch, uua bota de vi, etc. Caer.
na altra de que cumplira lo pactat, proms ma- Consumor, eris.
nat. Caucion. Cautio, sponsio, nis, cautela, iv. CAURER B MAL ALGUNA COSA AB ALTRA. fr. mct.
cAici i)E iNDEMNiTAT. La que alg dna a altre Tenir orde y proporci ab ella sr convenient y
prometent truierlo salvo de alguna obligaci. oportuna, tenir tot lo contrari. Caer hien mal
Caucion de indemnidad. De alterius indemnitate una cosa con otra otra. Unuin alteri aptari, con-
sponsio, fideijussio. venire, vel dissonum esse, non coharere.
CAUCI FiDEjLssRiA. for. La cauci que 's dna CAURER DE MADUR. fr. met. Sr alg moltssim
ab fiansa. Caucion fideyusoria. Cautio dejusso- vell y decrpit. Caerse de maduro. Prae longaeva a;-
ria. tale decere, dissolvi.
CAUCI JURATRIA. JuranuMit ab lo qual promet CAURER TOT PLEGAT, fr. CAURER COM UN SACH.
tornar la pres '1 pobre (jue ix de ella sens fian- DEIXAR CAURER. fr. Dcixar de la ma alguna cosa.
sa. Caucion juratoria. Jurata fides de se ipso car- Dejar caer. Dimitto, is. |1
Deixaria de la ma pro-
ceri mttendo. psit, afectant sr per descuyt. Hacer caediza al-
PRESTAR CAUCI fr. CAUCIONAR. guna cosa de la mano. Ex indstria rem dimittere.
CAUCIONAMENT. m. ant. CAUCi. DEIXAR CAURER ALGUNA ESPCIE EN LA CONVERSA-
CAUCIONAR. V. a. Obligarse per altre en se- CI, fr. met. fam. Ferse venir b '1 parlar de al-
guretat de (jue far no far alguna cosa. Dar gun asumpto. Dejarse caer alguna cosa en la con-
prestar caucion. Caveo, spondeo, es. versacion. Consulto el artificios verba facere in-
CAUDAL. in. Quantitat de diners, hisenda curiam simulando.
bens. Caudal. Bona, orum, opes, facullates, um. ||
DEIXARSE CUUER EN ALGUNA PART. fr. met. fam.
Abundncia de alguna cosa. Caudal. Lbertas, atis, Dirigirse ella. Cargar sobre alguna parlc. Ali-
copia, X. qu pelere.
CAUDALS, A. adj. S' aplica las corrents FR CAURER. fr. Tiiar terra. Dcrribar. Deji-
dels rius, que portan mlta aygua
rieras, etc. cio, is.

Caudaloso. Copiosus, dives aquarum. QUI NO HA CAYGT ESTA PER CURER. PCf. EuseUJ a
CAUDALOSAMENT. adv. m. Ab mlta abun- que no 's deuhen censurar los defectes dels al-
dncia. Caudalnsamente. Copios, abundanter. tres, perqu lots estam exposats que 'ns succe-
CAUDALOSiSSIM A. , adj. sup. Caudalosisi- hescan. Quien tiene hijo varon, no diga otro la-
mo. Copiosissimus. dron. Loripedem recls derideat.
CAUDATARI. m. L' ecciesistich domstich SI CAU NO CAU. exp. fam. Se diu de una cosa

I del bisbe arquebisbe, destinat porlarli


sech de
rius; ii,
la capa consistorial. Caudatario. Caudata-
cauda portator.
'1 rs- que est primparada.
cosa en tanganillas. Nutanter.
cuRERH. fr. met. fam. Venir en coneixement de
Si cae o no cae, estar una

CAULA. f. ter. cucala. alguna cosa, coinpndrerla, y recordarse de ella.


CAUQUILLA. f. ant. sei.i.o. Caer en ello. Capio, is aliquid comprehendere. ;

CAUQUILLADOR. m. ant. Qui scllava Is cai- CAUSA. f. Principi que produheix alguna cosa.
XfHis de mercaderias en la aduana. Clauquillador. Causa. Causa, x. Fi motiu rah. Causa. Oc-
\\
,

signator,~ort?i. casio, nis, nis, is. Negoci en que 's pren inters
||

CURER. Anar terra alguna cosa. Caer.


v. n. partit. Causa. Negotium, ii. ||
for. Plet. Pleilo,
Cado, is.
II
Estar una cosa situada en tal part, com: causa. Lis, itis, quiestio, nis. ||
Procs criminal.
la Assia CAU al orient. Caer. In hoc vel illo loco si- Causa. Actio in aliquem. ||
Pretext. Pretesto, cau-
lum Anar parar alguna cosa diferent
esse. || sa, color, titulo. Prajtextus, us. ||
Origen principi
lloch del que 's pensava. Caer. Divertere ad li- de alguna cosa. Causa. Causa, a;, principium, ii.

qem locuin. Comtrer alguna falta. Incurrir,


II II
ant. COSA. II
Lo dret que 's t alguna cosa. De-
caer. Aliquam noxam admiltere. Cumplirse '1 || recho. Jus, uris.
temps de algun plasso, pensi, paga, arrenda- CAUSA ADEQUADA, fil. La quc pi'oduheix r efecte
ment, etc. Caer. Advenire, diem dictum redditi- sens la concurrncia de altres. Causa adecuada.
bus percipiendis. Morir. Caer. Cado, is, obire
|| Causa adiequata.
raortem. | lrdrer la prosperitat, valinenl eui- CAUSA BEN FUNDADA EN DRET. for. CaUSH jusla.
342 CAU DICCIONARI CAU
Causa hien fundada en derecho. Ab jure, praesidiis CAUSA NECESSRIA, La quc aplicada no pt
fil.

instructa, munita. parala causa. deixar de produhir sn efecte,com lo foch que ne-
CAUSA CIVIL. for. Causa ordinria com es un cessriament ha de cremar, la ploma moguda per
plet, etc. Causa civil. Ordinaria cognitionis lis. la ma no pt deixar de formar las lletras. Causa

CAUSA CRIMINAL. Procs que 's fa contra la perso- necesaria. Causa necessria.
na de alg per algun delicte ja sent de ofici, ja CAUSA OCASIONAL, fil. Aquella que encara que
instncia de part. Causa criminal. Causa, qmes- verdaderament no obre en la producci del efecte,
lio rei capitalis. dna ocasi la causa primera pera que produ-
CAUSA DE APELLACI, for. La quc 's segueix per hesca, b la ocasi solament y no la causa direc-
havrse apel-lat. Causa de apelacion. Provocatio- ta de lo que succeheix. Causa ocasional. Occasio-

nis lis, judiciuin. nalis causa ; causa occasionem pncbens.


CAUSA EFICIENT, fil. La que ab sa virtut f pro- CAUSA ONEROSA. La luciativa ab alguna obliga-
duheix algun efecte. Causa eficienle efeclriz. Ei- ci. Causa onerosa. Obligans, onerosa causa.
ciens, efectrix causa. CAUSA PARTICULAR, fil. La quc produhex un efec-

CAUSA EQUVOCA, fil. Lr que no es sola ni sem- te particular. Causa particular singular. Particu-
blant al efecte que produheix. Causa equivoca co- laris, vel singularis causa.
mitante coeficienle. iEquivoca causa. CAUSA PER AcciDENS. fil. La quc produheix un
CAUSA EXEMPLAR, La que dirigeix en la acci.
fil. efecte per una casualitat. Causa por accidentes.
Modelo, causa ejemplar. ExempVdvis causa, illudad Causa per accidens.
cujus exemplar aliquid fit. CAUSA PER SE. fil. La que per naturalesa per
CAUSA FINAL. fil. Lo fi ab que perqu 's f al- prpia voluntat est destinada la producci del

guna cosa. Causa final. Finalis causa, agendi ra- Causa per se. Causa per se.
efecte.
tio, propositum, i. PIA. Fundaci piadosa, aniversari en me-
CAUSA
CAUSA FSICA, fil. La que produheix algun efecte mria de alg. Memria obra pia. Anniversa-
,

sensible. Causa fsica. Physica causa. riuin, ii.

GAUSA FORMAL, fil. La mateixa forma que deter- CAUSA PRIMERA, fil. La que obra ab independn-
mina la denominaci classe que pertany lo cia absoluta, y aquesta es sols Du. Causa primera.
subjecte. Causa formal. Forma, se formalis cau- ; Causa prima.
sa, quod aliquam denominalionem subjecto tribuit. CAUSA PRINCIPAL, fil. La quc dna 'I moviment
CAUSA IMPULSIVA MOTIVA, fil. La l'ah motiu principal al instrument que obra, y aix la ma del
que inclina obrar; y aix 's diu : defensar la cau- escribent es causa principal de la lletra que forma.
sa de Du, etc. Causa impulsiva motiva. Inducens Causa principal. Principalis causa.
causa. CAUSA PRXIMA, fil. Lo fi iniuedat que s' intenta.
CAUSA INADEQUADA, fil. La que produheix T efec- Causa prxima. Causa prxima.
te en companyia de allras. Causa inadccuada. Cau- CAUSA PBLICA COMUNA. La Utilitat b com.
sa inadequala. Caiisa pblica comun. Bonum commune, respu-
Causa instrumental, fil. La que serveix de ins- blica, cTB.

trument, com la ploma que es causa instrumental CAUSA REMOTA, fil. Un segou fi. Causa remota.
del escrit. Causa instrumenlal. Instrumentalis cau- Causa remota.
sa, instrumentum, i. CAUSA SEGONA, fil. La que obra ab dependncia
CAUSA L1BRE. Aquella de la qual dependeix lo de la primera. Causa segunda. Secunda, secuda-

obrar no. Causa libre. Causa libera. daria, primae subordinata causa.
CAUSA LUCRATIVA, for. Lo ttol ab que 's posse- CAUSA UNVOCA, fil. La que es semblant sn efec-
lieix adquireix alguna cosa per donaci llegat, te. Causa unvoca. Causa unvoca.
distinci de la onerosa que sempre t algun AB CAUSA AB JUSTA CAUSA. . adv. Ab TRIi.

crrech obligaci. Causa lucrativa. Lucrativa Con razon. Jur, merit.


causa. ACRiMiNAR LA CAUSA. fr. for. Agravar, fr major

CAUSA MAL FUNDADA, for. La duptosa. Causa mal lo delicte. Acriminar la causa. Crimen accrescere.
fundada en derecho. Anceps, dubia, ancipitis juris CONIXER DE UNA CAUSA. fr. for. Sr lo jutge de
causa. ella. Conocer de una causa pleito. Judicem se-
CAUSA MATERIAL, fil. La matria de la qual se f dere.
alguna cosa, com de la clau, etc. Causa
lo ferro DECuRER EN LA CAUSA. fr. for. aut. Prdrerla.
material. Materialis causa, subjeclum inhsesionis, Perder la causa. Causam amittere, litis jacturara
matria, ae. pati, causa cadere.
CAUSA MORAL.
fil. La quc produheix algun efecte DEFENSAR ALG. LA SUA CAUSA. fr. Defensar alg
real, per en cosas purament morals, y aixi un sos drets interessos. Defender uno su causa. Cau-
autgrafo ser causa moral dels exemplars que sam suam agere, tueri.
multiplica per medi del motllo. Causa moral. Mo- DONAR PER CONCLOSA LA CAUSA. fr. NO podCT al-
ral is causa. legar res ms; estar al cas de donar la sentncia.
..

CAU CATAL. CAU 343


Dar por conclusa la causa. Causain in judicio ac- CAUTELA, f. Precauci, reserva. Cautela. Caute-
tam pronuntiare. la, iv, caulio, nis. ||
Astcia, manya pera enganyar,
EIXIR LA CAUSA. fr. foP. EIXIR A LA DEMANDA. estratagema. Cautela. Aslutia, ;c, callidilas, alis.

FR CAUSA COMUNA. fr. MANCOMUNARSE. AB CAUTELA. UI. adv. CAUTELOSAMENT.


FORMAR CAUSA ALG. fp. foF. Instruhir formar ABSLDRER AB CAUTELA, fr. Se diu eu lo judici

I procs a algun criminal quosf'l


formar causa alguna. Reun judicar; acta cri-
minalia instruere, formar.
t per tal. Ilacer ecclesiastich quant en lo dubte de
regut no en
cautela.
la

Ad cautelam
ex<;omuni, se V absol. Absolver
absolvere.
si alg ha incor-

GUANYAR LA CAUSA. GUANYAR LO PLET. fr. CAUTELAR. V. a. Recelar, prevenir, precau-


MURER, INTENTAR CAUSA, POSAR EN CAUSA AL- cionar. Cautelarse. Caveo, es, vereor, eris. |1
r.

GIj. fr. ARMAR PLET ALG. Caulelarse, precaverse. Sibi cavere, consulere.
PER CAUSA. m. adv. Per respecte de alguna cosa. CAUTELAT, DA. p. p. Caulelada. Cautus,
Por causa. Ob, propler eam rem; alicujus rei CAUTELS, A. adj. Qui obra ab cautela ma-
causa. lcia. Cautelosa, taimado. Yeterator, versutus, va-
PER CAUSA DE ALG. m. adv. Per sa culpa. Por fer. II
Prudent, mirat en dir fr alguna cosa. Cau-
culpa causa de alguno. Ejus de culpa. telosa. Prudens, solers.
PER QUINA CAUSA? Per qu? ^['or qu? Cur? qua CAUTELOSAMENT. adv. m. Ab precauci y
de causa? quare? prudncia. Cautelasamenle, cautamcnte. Caut ,sa-
PORTAR MENAR UNA CAUSA. fr. for. Defensaria pienter. ||
Ab reserva, maliciosamente. Cautelasa-
r advocat. Defender una causa. Causam agere, di- menle. Caut, subdol, tecl, vafr.
cere, perorar. CAUTELOStSSIM, A. adj. sup. Catitelosishno
CAUSADOR, A. m. y f. Qui causa. Causador, Callidissimus.
causa, causante. Qui in causa est, ut aliquid fiat, CAUTELOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Cau-
auctor, is. telasisimamenle. Quam caut.
CAUSAL, f. Se diu de qualsevol rah cosa CAUTERI. m. Verguela de ferro que remata en
impulsiva. Causal. Causa, , ratio nis. I adj. , forma de bot, de la qual bullent usan los cirur-
gram. Se diu de alguna partcula; v. g. perqu. gians pera estroncar la sanch, etc. Cauterio, boton
Causal. Causalis. de fuego. Cauterium, ii, cauter, is. |1
La acci de
CAUSALITAT, f. La relaci de la causa ab 1' cauterisar. Cauterio, cauterizacian. Ustio, adustio,
efecte. Causalidad. Actio, nis, causalilas, atis, cau- nis. La llaga font que's fa ab lo cauteri. Caute-
II

sae cum efectu relatio. rio. Cauterium, ii. ||


Medicament custich. Caute-
CAUSANT, p. a. CAUSADOR. I m. for. La persona rio. Cauterium, ii. ||
met. Lo que corretgeix pre-
de qui's deriva altre algun dret, y aix '1 pare serva, tot remey dolors de algun mal .moral.
es CAUSANT dels drets que 1' hereu troba en la he- Cauterio. Correctio, nis, remedium, ii.
rncia. Causante. Alicujus juris fundator, auctor. CAUTERI ACTUAL. Lo bot de ferro bullent. Cau-
CAUSAR, v. a. Produhir la causa sn efecte. terio actual. Subitaneum, extemporale, ignitum

I Causar. Progenero, creo, as, edo, efficio, is.


causa, motiu ocasi de que succehesca alguna
cosa. Causar. In causa esse.
Sr [j
cauterium.
CAUTERI POTENCIAL. Lo que's compon de remeys
mlt forts y corrosius, la pedra pera cremar la
CAUSAT, DA. p. p. Causada. Productus. | m. parl que s'aplica. CaMen'ojJocicia/. Lapis caus-
fil. Efecte. Causada, causalum, i, efectus, us. ticus.
CAUSATIU, VA. adj. Lo que fa la controvr- CAUTERISAGI. f. Gauteui. 2.
sia y constiluheiv 1' estat de la causa. Causativo. CAUTERISADOR, A. ni. y f. Qui cauterisa.
Causativus. Cauierizador, cauterizante. l'stor, is.

CAUSETA. f. d. fam. Causa petita. Causa pe- CAUTERISAR. V. a. Foguejar ab lo cauteri


quena,peilecUlo.Cgaisu\, a\ [j
Motiu petit. Ocasion- Cauterizar, dar boton. Caulerizo, as, cauterium in-
cilla, ocasioncita. Causula, e. ducere. ||
met. Corregir ab aspresa y rigor. Caute-
CAUSDICH, ca. adj. for. Lo que pertany al rizar. Objurdo, as, asper corrigere.
seguiment de causas y plets. Causidico. Causidicus. CAUTERISAT, DA. p. p. Caulerizado. Caute-
L'advocat que porta las causas plets. Causidi-
II
rio adustus.

I co. Causidicus,

CUSTICH, CA.
i.

rosiu. Custica. Causticus.


adj. med. Medicament cor-
||
met. Satrich. Cus-
CAUTIU, VA. m. y
CAUTIVAR.
cristians. Cautivar.
V. a.
f. catiu.
Fr presoners los moros als
Aliquem in captivitatein ad-
co, salirico. Satyricus, mordax. En la catptrica ducere, captivum facere; captivo, as. met. Ren -
|| ||

ydiptrica 's diu del raig de llum reflexo refrac- dir, subjectar. Cautivar. Mancipo, as, dominatu
toque s' uneix ab altres en un punt, de modo que fiingi. II
met. Rendir las potncias del nima, atru-
crema en la matria que se li aplica. Custica, us- rerlas. Cautivar. Capto, as, sibi conciliar, audien-
torio. Causticus. tis animum agere. I
r. Deixarse arrastrar de las

CAUTAMENT. adV. m. CACTELOSAMENT. passions. Caulivarse. Servum fieri.
,

344 GAY DICCIONARI CAY


CAUTIVAT, DA. p. ]). Cautiimlo. Caplivalus. GAVAYL. m. ant. caball.
GAUTIVERI. m. y GAVERNA. f. Gran cova cavitat en la terra
CAUTIVITAT. f. L' es(at de presoner catiu. en alguna roca. Caverna. Antrum, i, caverna, a;. 1|

Cauvidad. Captivitas, atis. anat". La profunditat concavilal que f la matria


CAUTO, A. adj. Qui obra ab precauci. Canto. poserma en las llagas feridas. Caverna. Sinus,
Caulus, previsor. ||
mit. Du de la astcia y caute- us. II
Entre gitanos, casa.
la. Caucio, caulo. Catius, ii. |1
adj. ant. ocult, re- GAVERNETA. f. d. Cavernita. Cavernula, ca-
SEnVAT. vernacula, <t.

CAUTXCGH. m. Substncia slida, inodora, GAVERNS, A. adj. Lo que t mltas caver-


parda, inspida, flexible y bastant tens que s' ex- nas. Cavernoso. Cavernosus. med. Se diu de las
||

trau per incisi de alguns vegetals de Amrica y llagas feridas que tenen cavernas. Cavernoso. Ca-
de las Indias y t mlt us en las arts, Cauchuc. vernosus.
Substanlia sic dida. CAVERNOSITAT. f. p. u. Qualitat de caver-
CAVA. f. CAVADA. II
La vena major del cos, que ns. Cavernosidad. Antri ambitus.
entra en la cavitat dreta del cor. Cava. Cava, ce. || GAVIL-LAGI. f. La acci y efecte de vavil-lar.
ter. r.RiTA. Cavilarion. Cavillatio, nis, cavillatus, us. ||
Reparo
CVAGH. m. Aixada ampla. Azadon de pala. dificultat de poca monta. Quisq\nUa. Quisquiliae,
Ligo ampius. ||
magall. aruili. 11
sofisma.
CAVADA. f. La acci de cavar la terra. Cava, GAVIL-LAGIONETA. f. d. CavilacionciUa
cavadura. Cavalura, fossura, ae, fossio, nis. ||
La cavUacionrila. Cavillula, iv, cavillulura, i.

nianlornada segona que's fa en las vinyas. Renda. GAVIL-LADOR, A. m. y f. cavil-ls.


Vinearum repastinatio. nut. Se diu de ||
la mar CAVIL-LAR. Y. a. Fixar la imaginaci en va-
ab referncia als vuyts que deixan entre s las ona- nas subtilesas. Cavilar. Cavillor, aris.
das. Cava, cavada. ndulatio, nis. GAVIL-LS, A. adj. MANiATiCH. II
Inquiet, im-
CAVADS, SA. adj. Se diu de la arena que's pertinent, enredador. Cavoso. Cavillator, cavilla-
separa cavant. Cavadizo. Excavata arena. bundus. Dit de las cosas fetas per las personas
II

GAVADOR, A. m. y f. Qui cava terra. Cavador. de dita condici. Cavoso. Subdolus, fraudulen-
Fossor, paslinator, occator, is. tus.
GAVADURA. CAVADA. 1. f. f. GAVIL-L08AMENT. adv. m. Ab cavil-laci
GAVALGANT. m. CABALCADOR. engany. Cavilosamentc. Dolos, fraudulenter, cap-
GAVALGAR. V. a. y derivats, cabalcar. tios.
GA VALER. m. caballer. GAVIL-LOSITAT. f. p. u. cavillaci.
GAVALGAR. v. a. y derivats, cabalcar. CA VILLA. f. Planta semblant al panicart. Ca-
GAVALIER GAVALLER. m. y derivats. CA- vilUi. Eringium, ii.

BALL r. CA VIRO. m. CABiR.


GAVALIN. m. ant. potro. CAVITAT, f. L' espay vuyt en los cossos. Ca-
GAVALOT. m. Moneda francesa del temps de vidad. Cavitas, atis, cavus, cavum, i.

Lluis XII que valia 6 diners . Cavalol. Monetasic dicta. CAVO. adj. En la cronologia ms de 29 dias.

GAVAMENT. m. cavada. 1. Cavo. Cavus.


GAVAR. v. a. Estovar murer la terra ab lo GAVORGA. f. ant. cova.
cvach aixada. Cavar. Ligonizo, pastino, as, hu- CAYAFABA. f. Planta indiana que s' enreda
mum recludere. Fr algun clot cavant. Cavar.
|1 com la eura. Caijahaha. Cajafaba, aj.

Excavo, as. 1|
Trurer la terra de las minas de or. CAYAN. m. Planta de" Indias mlt bona pera
fscoj)ear.Eflbdio,is. ||
aixorbir. 1|
excavar. 1|
nut. fluixos de sanch, mal de caixal etc. Cayan. Herba
Fr als taulons la cavitat que necessitan quant han sic dicta.
de aplicarse algun paratje convexo. Acopar, ca- GAYANIDA. f. Nom de la segona dinastia dels
var. Arcuo, sinuo, as. |1
ant. bibotejar. ||
v. n. Anar reys de Prsia. Cayanida. Cajanidas, aj.

algunas cosas prufundisant y pudrinl la carn. So- CAYANITAS, Y CAYANS. m. pi. Certa secla
cavar, cavar. Sinuo, perraeo, penetro, as. met. [j de heretges. Caijanos, cayanitas. Cajani, orum.
Reflexionar, pensar interiorment. Cavar. Altius CAYPIA. f. Certa herba del Brasill, la arrel
medi tari. de la qual matxacada, y presa ab aygua diuhen
CAVAB FONDO EN DINS. fr. ENFONDiR. H
mel Dis- que resisteix al ver de las serps etc. Cayapia.
crrer profundament, penetrar mlt. Profundizar, Herba cajapia.
profundar, ahondar. Percalleo, es, fundits per- GAYGDA. La acci y efecte de curer. Cal-
f.

pendere. da. Collapsio, La llargria de la


nis, lapsus, us. |1

GAVARIGTA. f. Nom de una secta musulma- tela, cortina, capa etc. Caida. Aulaorum longitu-
na, que nega que Duhaja enviat profelas. Cava- do. 11
culpa.
rigla. Cavarigta, se. ANAR DE CATGUDA. fr. mct. fam. anar al baix. 1.
GAVAT, DA. p. p. Cavado. Cavatus. CAYGUT, DA. p. p. Caido. Casus. adj. met. |1
CEB CATAL CEC 345
Deixat, desgairat. Desmazalado, desmadejado. Lan- CEBA sicoTB. Suci estractu rehins que's trau

guidus, iners. de niltas plantas exticas. Aloe sucotrino soco-


CAYLAR. V. n. ant. callar. trino, acbar. Soccotrina, va, aloe succotrina.

GAYMAN. m. Animal anbi de Indias, esp^cie, CEBAS. Joch de noys en que comunment s' assen-
de ilangar(iiii\ mlt semblant al cocodrillo, encara tan alguns en terra, cenyint ab los brassos cada hu
que ms petit. Caymam. Lacertus instar crocodili. al del su devant, formant com una cadena y dos
met. Qui afecta prudncia per sos intents. Cai-
II
que estan drets fent 1' un de amo y 1' altre de
man, redomado. Yeteralor, versipellis. ter. bras- || comprador provan alsar al de devant. Arrncale,

SER. 1. nabo, arrncale, cepa. Ludus cepa vulg dictus.


CAYMENT. m. CAYLDA. FR menjar rosegar CEBA. fr. met. fam. Fr
CAYRAT. m. anj. Fust que atravessa diagonal- rabiar mortificar alg. Hacer morder el, del
ment de una carrera altra en los nguls entrants. en el ajo uno. Alicui molestiam crear.
Cuadral. Ex angulo in angulum diagonaliter trans- QUI VEN CULTIVA CEBAS. Cebollcro. Ca'parius, ii.

versa Irabs. pi. Las bigas menors qu surten del


II
CEBADOR. m, pint. Lo cuadro que represen-
caballet de la teulada. Asnas. Tigna, orum. ta vrias espcies de aucells. Cebacero. Avium pic-
CAYRE. m. Cant angul exterior que forman tura, diversiorum.
dos superfcies. Esquina. Exterior angulus. I
ant. CEBALLONS. m. pi. Cuchs que s' engendran
QUADRO. dels ous de las moscas etc. en la carn. Cresa. In-

EN CAYRE. m. adv. EN QUADRO. seclorum semen. ||


adv. ant. desprs, las iio-

CAYRELL. m. cayre. 1. Perruca postissa que || RAS.


.imita y supleix pel cabell natural. Cairel. Ca- CEBASSA. f. aum Cebollon. Cajpa grandior.
liendrum, capillamentum, i. ant. fletxa. [1 ||
Es- CEBETA. f. d. Cebolleta. Csepula, pallacana, a;,
pcie de saeta de fusta cremada y cuadrada. Cua- gethyum, ii.

drillo. Missile telum quadrum. CEB. m. Tot animal encebat, perqu sia ms
GAYR. m. Rajola quadrada. Baldosa, ladrillo, tendre y gusts. Se diu especialment del porch y
Cuadrado. Quadratus later. y bous de Galcia. Cebon. Saginatus vitulus, por-
CAZAUNT. pron. ind. ant. cada hu. cus etc.

CEBOLLAR. m. Lloch plantat de cebas. Ceho-


CE. llar. Ca^pina, a;, ca'petum, i.

CEBOLL. m. Llavor de cebas. Cebollino. Cx-


CE. interj. eu. ||
Veu pera imposar silenci, xi- pic semen. ||
Planter de cebas. Cebollino. Cepi-
TON. Nom de la lletra C. Ce. Ce.
II
na, X.
CEBA. f. l'Ianta de regadiu, de la alsria d GEBOLLUT, DA. adj. Se diu de las plantas y
dos tres pams, las fuUas istulosas, la cama esta- flors que tenen cabessa com las cebas. Cebolludo.
fada del mitj, y remata en una espcie de panotxa Capilalc, caparia planta.
globosa. La arrel es una cabessa del mateix nom, CEBRI, n. p. de home. Cipriano, Cebnano,
formada de varis grills capas tendras y sucosas, Cehrian. Ciprianus, i.

de un olor fort, acre y picant. Cebolla. Gaipa, ae, CECADERO. m. Ferro corb, al que en los coi-

V capium,
Ceba, X.
ii, cape indecl. i|

ceba marina. Planta silvestre que's fa en las


mar y en
Ciutat deLigria. Ceba. xos y galeras se lligan los tirants de cnem cuy-
ro assegurats en la retranga, y serveixen pera fr
recular lo carruatge. Cejadero. Retinaculum, i.

plaljas de las monlanyas; t las fuUas de CEGA. f. Mesquita de moros en Crdoba, ahont
unvert bonicb, amplas y sucosas, la cabessa sem- anavan ab la mateixa reverncia que Meca. Ceca.
blant la de la ceba comuna, composta de mlts Mahomelanorum fanum Cordubtc structum.
grills que's divideixen en tres capas ben distintas; ANAR de ceca en MECA. fr. met. fam. Anar ociosa
primera de tels mlt prims, foliaceos, sechs y intilment de una part altra. Andarde Ceca en
blanchs; la segona de grills espesos, molsuts, vis- Meca. Huc illuc vagari.
cosos, mlt acres y amarchs; la tercera de no de- HAVER corregut LA CECA Y LA MECA Y LA VALL DE
sarrollats, poch espessos, viscosos, blanchs y mu- ANDORRA, fr. met. fam. Sr alg mlt experimen-

silaginosos. La medicina sols usa dels de la segona tat y astut. Ser muy corrido. Expertum esse.
capa, que aplicats la pell la inflaraan mlt promp- CECEAR. V. a. Pronunciar la S com G. Cectar.
te, yen altas dosis obran com los verins narcotichs C pro S efl"erre, pronuntiare. Parlar sonant la S ||

acres; es contra las feriduras passivas, y exerceix de modo que sembla una espcie de xiulet. Cecear.
una influncia estimulant mlt notable en la secre- Sibilando loqui. ||
Pronunciar ce ce pera cridar
ci de las membranas viscosas; y 1' us dels pre- alg. Cecear, Bland compellare.
parats de aquesta planta produheixen grans ven- CEGEO. ra. La acci de cecear. Ceceo. S et C
laljas pera la curaci de la tisis pulmonar. Es- inversi. Espcie de xiulet en la pronunciaci
U
cila, cebolla albarrana. Squilla, , scilla mar- de algunas Uetras, Ceceo. Sibilus bland ore exi-
tima. lus.

TOMO I. 45
346 CED DICCIONARI CEG
CECH, A. m. y f. cego. GEDRON. m. Vall y torrent entre Jerusalem y
GECINA. f. Carn salada, aixulay seca. Cecina. r vall de las olivas. Cedron. Cedron indecl.
Salita indurafa caro. CDULA, f. Tros de paper escrit per escriu-
GEDAR. V. a. ant. Apaciguar, traurer los in- rer, vale paper de obligaci. Cdula. Schedula,
convenients abusos. Quilar, cortar, remover. Pro- 86, chyrographi cautio.
pello, rejicio, anteverto, is. cDLA DE pREEMiNNCiAs. La quc 's dua alg
GEDS. m. Instrument compost de un riscle per haver servit mlts anys en sn ofici, conser-
rod y una tela comunment de cerdas pera passar vantli '1 honors y facultat pera concrrer
salari,
farina colar lquits. Cedazo. Incerniculum, i, ells sempre que vulla. Cdula de preeminencias. K

excussorium cribrum. 1|
Lo que serveix pera pas- muneris, oBciis prarogativa.
sar perlas, pedras preciosas, elc. Quilatera. Dimen- CDULA INTRODUCTRIA, for. Petici memo-
sorium unionum cribroni. rial. Libelo inlroductorio. Libellus, i, supplicatio,
PASSAR PEL CEDAS. fr. Separar ab ell alfarina nis.

del sag, las partculas de altras matrias, de CDULA REAL. Despaig del Rey, ab lo qual se
modo que queden sobre la tela y las
las grossas concedeix alguna grcia, 's pren alguna provi-
petitas caygan sota. Cerner. Cribro, as. met. Exa- \\
dencia. Cdula real. Regium diploma.
minar mlt los fets de alg. Examinar Ja concien- CEDULASSA. f. aum. Cedulon. Tabella major
cia de alguno. Occulta investigar. public proposi la.
YRER PER UNA TKLA DE CEDAS. fr. fam. Signi- CEDULATGE. m. Lo dret de las cdulas. Ce-
fica judicar de las cosas no com sn en s, sin del dulaje. Pro rescriptis excipiendis vectigal.
modo que las presenta la preocupaci. Ver adi- CEDULETA. f. d. Cedulilla. Schedula, ai, pit-
vinar por tela de cedazo. Alieno, adverso animo ju- tacium, ii.

dicar. CEF. m. cEFO.


GEDA8SER, A. m. y f. Qui f 6 ven cedas- CEFALEA. f. ant. migranya.
sos. Cedacero. Cribrorum artifex, venditor. ||
mam- GEFLICA. f. anat. Yena superior del bras,
FASSER. dita aix per liavcise cregut que treya la sanch del
GEDASSERIA. f. Botiga, ahont se fan venen cap. Ceflica. Cephalica vena.
cedassos. Cedaceria. Cribrorum, subcerniculorum CEFLICH, CA. adj. Lo que pertany al cap.
taberna. Ceflico. Cephalaus, cephalicus.
CEDAS8ET. m. d. Cedacillo, cedacito, cedazue- CEFALLS, A. adj. balbucent.
lo. Cribellum, i,parvum, minus incerniculum. CEFALNICH, CA. adj. Lo natural de, y lo
CEDIBLE. adj. for. Lo que 's pt cedir do- pertanyent la isla Gefalnia. Cefalonio. Cephalle-
nar. Cesible. Cedibilis. nes, um.
GEDIR. V. a. Donar, transferir altre alguna CEFEU. f. Constel-laci celeste. Cefeo. Cep-
cosa, acci dret. Ceder. Cedo, concedo, is. ||
Do- heus, i.

narse per vensut. Ceder. Cedere alicui in aliquo, CEFO. m. Espcie de mona bermella, las ma-
herbam dare, porrigere. ||
v. n. Subjectarse. Ce- mellas de blau de cel, la panxa blanca y las potas
der. Alicui se subjicere, manus dare. |j
Resultar negras. Cefo, cepo, cebo, celfo, chibor. Cephus, i.

alguna cosa en b mal de alg. Ceder. In com- CEGALLS, A. adj. Qui t habitualment los
modum vel incommodum alicujus cedere. 1|
Con- ulls carregats, bermells
y plorosos. Cegajoso, ce-
cedir alguna cosa que repugnava. Ceder. Cedo, is, galoso. Lippus.
voluntatem remittere. (|
Menguar lo rigor de algu- CEGAMENT, adv. m. Temerriament. Ciega-
na cosa, com lo vent, la febra, '1 fret. Menguar, mente, a ciegas, alucinadamente. Caec, temer, in-
ceder, bajar, mitigar. Remitto, imminuo, is, miti- consult.
go, as. II
En las empresas, afluixar 1' ardor em- CEGAR. V. a. Llevar la vista. Cegar. Caeco,
penyo. Cejar, Cedo, is. exoculo, as ; ca?cum reddere. met. Ofuscar 1' en-
||

FR CEDIR. fr. Fr condescendir mudar de dic- teniment llum de rah


la la 'Is afectes y pas-
tamen alg. Blandear, doblar. Alterius animura sions desordenadas. Cegar. Menteni csecare, exca;-
flectere, convertere.
care. ||
Tornarse cego. Cegar. Caecutio, is; lumini-
GEDIT, DA. p. p. Cedido. Cessus. bus, oculis orbari. Tapar, tancar. Cerrar. Inter-
1|

CEDR, na. adj. Lo que es de cedro li per- cludo, obtrudo, is.


tany. Cedrino. Cedrinus, cedreus.
CEGAT, DA. p. p. Cegado. Exoculatus.
GDRIA. f. Goma licor que destil-la '1 cedro. CEGO, A. m. y f. Qui no hi veu. Ciego. Cae-
Cedria. Cedrium, cedreum, oculis captus, lumine cassus.
i. cus, i,
||
met. Posse-
CEDRO. m. Espcie de pi de las Indias mlt hit de alguna passi. Ciego. Animo caecus. I Cor-
alt, fronds y fragant, sempre vert,
y sa fusia riola motro sens politja. Ciego. Cochlea, e.
diuhen que no 's corca ni pudreix. Cedro. Cedrus, A CEGAS. m. adv. cegament.
i, thya, 36. anar k CEGAS. fr. fam. Anar ulls cluchs. An-
LA FRUYTA DEL CEDRO. Cdride. Ccdris, idis. dar ciegamente, Cecutio, is.
CEL CATAL CEL 347
ENTRE CEGOS EN lA TERRA DELS CEGOS QUI NO T peratura, ae, ccelum, i.
[1
La cuberta de algunas
Ms QUE UN ULL ES REv. loc. faru. Denota que oiide cosas; aix 's diu: lo cel del llit, del cotxo, etc.
mlts que tenen alguna falla, lo (|ui la t un poch Cielo. Tectum, i, lecti vel rheda? umbella. ||
pron.
menor avenlatja als altres. En la tierra de los cie- AQUELL.
gos el luerto es rey. Ca!Corum in ptria colitur CEL ROGENT LA VESPRADA, LA PLUJA SE n'eS ANA-
pro principe luscus. Inter indoctos semidoctus pro- DA, ref. Que 's pren en sentit literal. Arreboles de
batur. la noche, la manana son soles. Nocturnus fulgor,
LOS CEGOS NO DISTINGEIXEN DE COLORS, fr. CADA UU malutinum pronuntiat solera.
DE SN OFICI. CEL ROGENT AL DEMAT, LA PLUJA JA ES AQU, rcf.
MLT CEGO NO HI VU PER UNA TELA DE CE-
ES, QUI Que 's pren en sentit literal. Arreboles deia manana
DAS. ref. met. fam. Denota '1 poch coneixement d la noche son agua. Matutinus fulgor , nocturnam
perspiccia de qui no entn las cosas ms claras y nuntiat pluviam.
fcils. Harto cicgn es el que no v por tela de ceda- CEL ROGENT, PLUJA VENT. rcf. Quc s' entenen en
zo. Qui nil cumque videt per cribrura , caicus sentit literal. Aurora rubia, viento lluvia. Yel
abund est. vents aurora vehit rubicunda, vel imbres.
QUALSEVOL CEGO HO VU. loc. fam. Denola la evi- AGAFAR LO CEL AB LAS DENTS. fr. met, DCUOta '1
denci de alguna cosa. Eso lo verd un ciego. Vel gran enfado que alg ha rebut ab una cosa, mani-
ceco perspicuum. festantho ab demostracions exteriors. Tomar el cie-
sR CEGO. fr. met. No entndrer b desconi- lo con las manos. Coelum, Divos obtrectare.

I xer
go,
las cosas
tener cataratas.
prsepedire.
SOMIAVA
per ignorncia per passi. Ser cie-

cego QUE VEYA, Y SOMIAVA


Mentem

'l QUE CRE-


exciecare, rationem Ir,
ANARSEN PUJARSEN AL CEL.
volar al cielo. Ad coelum
diu del qui ha desperdiciat sos bns hisenda.
fr.

convolare.

agua. Alicujus bona dissipa-


met. Salvarso.
[|
met. Se

'l Irse como la sal en el


YA. Denota la facilitat ab que mlts creuhen con- ri. met. Se diu del qui ha ft alguna empresa y
II

seguir lo que volen. Sonaha el ciego qrie veia, y s' hi ha tornat pobre. Caer de cabeza. Sorte premi.
sonaba lo que queria. Sabini quodvolunt som- BAIXAT VINGUT DEL CEL.fr. Prodigis, excel-lcnt.
niant. Bajado , venido del cielo. De coelo demissus , de-
GEGONYA. GEGONYAL.
m. Perxa en-
f. lapsus.
caixada sobre un puntal pera trurer aygua de al- GUANYAR LO CEL. fr. met. Pera denotar que 's
guns pous. Cigonal, cigenal. Pertica putealis. (|
concedeix ab virtuts y bons obras. Ganar , com-
CIGONYA. prar, conquistar el cielo. Coelum virtutibus compa-
CEGUEDAT. f. Privaci de la vista. Cegucdad. rar, assequi.
Ciecilas, alis. ||
Passi que ofusca la rah. Cegue- EscupiR AL CEL. fr. met. Procehir contra de alg
dad, alucinacion, alucinamiento. Mentis, animae ab medis que 's converteixen en dany propi. s-
CEcitas. cupir al cielo. Temer aliquid aggredi.
CEGUEJAR. v. n. Escursarse la vista. Cegiicar. ESTAR EN LO CEL. fr. met. fam. Estar libre de tota
Caecutio, is. molstia. Estar en la glria. Pace, felicitate frui.
GEGUEJAT, DA. p. p. Cegueado. Caecutatis. MUDAR DE CEL. fr. MUDAR DE CLIMA.
CEGUERA. Gran defecte privaci total de
f. PENSABSE TOCAR LO CEL AB LO DIT. Se diu del ho-
la vista. Ceguera. Cajcitas, atis. ||
Fal-lera, gran me vanits que 's creu tenir un mrit mlt supe-
afici alguna cosa. Mania, tema. Extica voluntas. rior als altres. Engreido como un gallo de cortijo:

CEGUESA, f. ant. ceguedat. pensarse tocar el cielo con el dedo. Sese sper alios
CEGUET, A. ra. y f. d. Ceguezuelo, ciegmzue- inaniter exlollere.
lo, ilo, illo, cico. Caeculus, i. QUI AL CEL ESCUP A LA CARA LI CAU. ref. Quicn ttl

CEGUETAT. f. ant. ceguedat. cielo escupe en la cara le cae. Qui spuit in coelum,
CEIBA. m. Arbre de Indias mlt alt y copuf, subit ore cadentia sputa.
funas tavellas mlt grans, amplas y plenas de SEMBLAR UN CEL. fr. pera denotar que algun tem-
una llana de la que s' acosluman fr mocadors, ple algun altre lloch causa mlta satisfacci, per
matalassos y coixins, per mal sans per la dema- estar mlt illuminat adornat, per havrhi una
siada ardncia de la llana. Sn fruyt es rod que gran msica, etc. Estar hecho un cielo. Splendore
's divideix en vrias parts iguals. De ell se 'n ornatu eminere, micare.
trauhen tots los recaptes de escrurer. Ceiba. Zey- SI 'l CEL CAU TOTS NOS ATRAPAR SOTA. loC. faiU.

bus, i. ab que 's redargeix al qui posa condicions de dup-


GEL. m. L' orbe difano quecircuheix la terra. tes impertinents. ^ Ysi cae el cielo y nos coge deba-
Cielo. Coelum, i. ||
La glria celestial. Cielo. Gl- jo ? Si el cielo cayera se cogerian mu^has cogujadas.
ria, Si, aterna beatitudo. 1|
La atmosfera. Adms- ^Quid si nunc coelum ruat ?
fera, cielo. Athmosphera, ae. |1
Du sa providn- VENIR BAIXAR DEL CEL. fr. peia dcuotar que al-
cia. Cielo. Deus, i, divina providentia. ||
Clima; guna cosa es mlt bona. Venir bajur del cielo. De
aix 's diu: Espan>a t bon cel. Cielo, clima. Tem- coelo labi, delubi.
348 CEL DICCIONARI CEL
vSTEN AL CEL. loc. fam. ab que 's desprcia lo do, is. 11
Reverenciar, venerar solemne y pblica-
que latre diu. Vete al cielo al rollo d pasear. , , ment los misteris de la Religi y memria dels
Apage, abi. Sants. Celebrar. Celebro, concelebro, as ; festum
vuRER LO CEL OBERT. fr. Presentarsc una ocasi agere, colere; culta veneratione prosequi. |1
Fr so-
favorable pera eixir de algun apuro. Ver el cielo lemnement y ab los requisits necessaris alguna
abierto los cielos ahiertos. Inopinatam spem afiful- funci contracte. Celebrar. Rit , solemniter ce-
gere. lebrar. 11
Dir missa. Decir misa, celebrar. Celebro,
VOLER PUJAR AL CEL k DESPIT DELS SANTS. fr. ab as, rem divinam facere, sacrum peragere.
la que 's reprn una persona empenyada en lo- CELEBRAT, DA. p. V Celebrada, Praedicatus.
grar sos desitjs y sa voluntat justa injusta. Quie- CLEBRE, adj. Fam.. clebre. Clarus , cele-
re mipadre Munoz lo que no quiere Dios. Rem inu- bris. II
Festiu , xists ,
que t agudessas agrada-
tilem postular. ||
Sr imprudncia , voler un im- bles. Clebre. Festivus, lepidus , facetus.
possible lograr lo fi sens los medis proporcionals. CLEBREMENT. adv. m. Ab celebritat. Ce-
Querer suhir al cielo sin alas sin escalera , dar lebremente. Facel.
unapunada en el cielo. Impossibilia tentare, altio- CELEBRITAT, f. Fama, renom aplauso. Ce-
ra te ne quoeseris. lebridad. Celebritas , solemnitas , atis. | Solemni-
CELADA, f. Armadura antgua del cap. Cela- tat ab que's celebra alguna festa succs. Apara-
da, casco. Cassis idis, galea, ae. 1|
ant. Emboscada. to, celebridad, pompa, solemnidad, fausto, magnifi-
Celada. Insidiae, arum. | amagatall. cncia, magestad. Apparatus, us, magnificentia, e.
CELADAMENT. adv. m. amagadament. CELEM i. m. Mesura de grans que cont la ,

GELADETA. f. d. Celadilla. Insidiae, arum. duodcima part de una fanega. Celemin. Modius,
CEL ADOR. ra. Lo qui vetlla cela per la con- ii. La quantitat que cap en una de ellas. Celemin.
II

servaci del orde y bon gobern. Celador. Curator, Modio contenta portio.
monitor, is. |1
En las congregacions y altres cossos CELERACH. f. Herba medicinal de un pam de
lo qui cuyda de que 's cumplan sos estatuts. Cela- alsria, sens cama, que produheix la llavor en las
dor. Monitor, curator, is. En [1
las escolas lo qui fuUas, y 's cria entre las rocas y paratges obachs.
cuyda que 's guarde silenci. Celador. Celator, is. Doradilla. Aspleniumcelerach,scholopendrium, ii.

CELANTES. m. Segon modo indirecte del


log. CELERAT, DA. adj. MALVAT.
sillogisme en primera figura consta de una pro- ; CELERITAT, f. Promptitud, prestesa. Celeri-
posici universal afirmativa entre dos negativas. dad. Celeritas, maluritas, atis.
Celantes. Celantes, is. CELESTE, adj . Lo pertanyent al cel, la gl-
CELAR. V. a. Amagar, ocultar. Celar, encuhrir, ria. Celeste. vEtliereus, supernus, sidereus, coeles-
ocultar. Tego, is, celo, as. j)
Procurar ab cuydado tis.
II
De color de cel. Celeste , cenileo , de color de
la observncia de las Ileys , obligacions encr- cielo. Ca?ruleus, coelestis. ||
pot. Lo que pertany
rechs. Celar. Vigilo, as, promoveo, es. 1|
Observar al cel. Celestial, celeste. Supernus, sidereus, aethe-
ab atenci 'Is movimens y accions del qui 's t re- reus, coelestis.
cel. Celar. Observo, as. CELESTIAL, adj. CELESTE. met. Agradable,
II

CELAT, DA. p. p. Celado. Celatus. perfecte, delicis. Celestial. Gralum, perjudicum.


CELDA. L' aposent del religis religiosa en
f. CELESTIALMENT. adv. m. Per disposici del
sn convent. Celda. Cella, se. cel. Celestialmenie. Divinits. y Perfecta, deliciosa,
CELDETA. f. d. Celdilla, celdita. Cellula, se.
[]
admirablement. Celestialmente. Amoen, grat, ju-
f . bot. Cada un dels vuyts que ocupan las llavors cund.
en las capsas, los grans en las tavellas, etc. Celdi- CELIACA. f. Tena que porta la sanch al ven-
lla. Cellula, ae. tre inferior. Celiaca. Cailiaca artria. med. Fluix
|1

CELEBRRIM, A. adj. sup. Mlt clebre. Ce- de ventre en que surt lo quilo junt ab los escie-
lehrrimo. Celeberrimus. ments. Celiaca. Caliacus fluxus.
CELEBRACI, f. La acci de celebrar. Cele- CELIACH, CA. adj. Lo qui pateix de celiaca.
hracion. Celebratio , nis. ||
Acceptaci , aplauso. Celiaco. Cccliacus.
Aplauso, aclamacion, celebraion. Aceptatio, accla- CELINDRIA. f. Herba de fullas menudas y
matio, nis. arrahimadas, la llavor de la qual sn uns grans
CELEBRADissiM, A. adj. sup. Mlt celebrat. rodons. S' emplea en los guisados. Cilantro , cu-
Celebradisimo. Celebeii-imus. lantro. Corvandrum, i.

CELEBRADOR, A. m. y f. Lo qui celebra CELIBAT, m. L' estat de solter. Celibato. Cx-


aplaudeix. Celehrador. Praidicalor, plausor, is. libatus, us, CiBlebs vita.
CELEBRANT, p. a. Celebrante. Celebrans. ||
CLIBE. m. Lo qui no ha pres estat de matri-
m. Lo sacerdot que diu la missa. Celebrante. Rem moni. Celibato, clibe. Agamus, i, caelebs, is.
divinam faciens; sacrum peragens. CLICH. adj. pot. Lo pertanyent al cel. Celi-
CELEBRAR. V. a. Alabar, encarixer. Aplau- co. .^thereus, supernus, sidereus, coelestis.
dir, celebrar, encarecer, Laudo, praedico, as. plau- CELIDNIA. f. Herba que per qualsevol part
CEN CATAL. CEN 349
que's trenque talle surt un such groch que amar- rey no's trobs en los pobles. Cenas de ausencia.
gueja. La flor es de quatre fuUas, rodona y gro- Tributum sic dictum.
ga. Golondrina, celidonia. Chelidonia , , chelido- CENAS DE PRESNCIA. Lo que's pagava pels gastos
nium, ii. ocasionats pel rey en sa permanncia. Cenas de
CELIER. lu. ant. celler. presenia.Tributum sic dictnm.

I xen
CELSTIA. f. La llum escassa que
las estrellas.
reus splendor.
Resplandor de las estrellas. Side-
despedei- CENA DEL SENTOR. Lo convit ltim que don Je-
sucrist la nit abans de la sua passi als Apstols,
en la que instituh '1 sagrament de la Eucaristia.
CELL, A. pron. ant. aquell. S' expre.ssa tamb ah lo sol nom de cena. Cena del

CELLA. f. La porci de pels que hi ha demunt Seiior. Coena Domini.


de la concavitat superior dels ulls de las perso- MSha mort la cena, que no n' ha curat avi-
n'

nas. Ceja. Supercilium, ii. |1


La de fava. Ceja. Hi- CENA. que adverteix que '1 sopar mlt es en
ref.

lum, i. extrem perjudicial la salut. Mas mat la cena que


CREMARSE LAS cELLAs. fr. met. faui. Denota que curo Avicena. Opipara coena plus nocet, quam me-
alg estudia mlt. Quemarse las cejas. Enix ad li- dicorum artes sanant.
teras incumbere. CENACLE Y CENACULO. m. La sala en que
ENTRE CELLAS. Entreccjo. Supercilium, ii. Jesucrist celebr 1' ltim sopar. Cenaculo. Coenacu-
CEL-LA. f. ant. celda. ant. cambra. |1
lum, i.

CELLAJUNT, A. adj. Qui t las cellas unidas. CENADOR. m. ant. menjador.


Cejijunto. Contigua habens supercilia. CENAR. V. a. ant. sopar.
CELLER, m. Puesto pera tenir lo vi. Bodega. CENDAL CENDAT. m. Tela de seda de
Vinaria cella; vini promptuarium. H
ant. taberna. fil mlt prima y transparent. Cendal. Serica aut
CELLERER. m. ant. celler. byssina tela.

CELLERET. m. d. Bodeguilla. Vinaria cellula. CENDERA. f. Filat pera agafar cunills, Uebras,
CELLETA. f. d. Cejuela. Parvum, minus su- etc. Capillo. Cassiculus cuniculis, capiendis.
percilium. CENDRA, f. La pols que queda de las cosas
CELLUT, DA. adj, ant. Qui arruga '1 front en cremadas. Cenha. Cinis, eris. \\
pi. Los restos de
senyal de enfado. Cenudo, cenoso. Turvus, tetricus, un cadver. Cenizas. Cineres, um.
vultu. II
Qui t las cellas grans. Cejudo. Superci- CENDRA calenta. CALIU.
liosus. CENDRAs BLAVAS. pint. Color blau, hernis, espe-
CELOBERT, m. mbit espay descubert que
L' cialment pera il-luminacions, miniaturas y pintar
's deixa en lo centro de alguns edificis pera donar al temple. Cenizas aziiles. Lomenlum, i.

llum. En r article pati 's dir la gran diferncia CENDRAS GARBELLADAS. Ccnizas garvilladus. Cine-
que hi ha entre aquestas dos veus. l'atio. Implu- res cribrati.
vium, ii. DIA DE CENDRA. Priuer dia de quaresma. Mirco-
CELSITUT. f. La elevaci y excel-lncia de al- lesde ceniza. Feria quarta cinerum, sacrorum ci-

I guna
majestat.
cosa. Celsitud. Celsitudo, inis.

CELTA. adj. que s' aplica al indivduo de la


|1
ant. altesa, nerum dies.
ESTAR, GUARDAR, TENIR ENTRE CENDRAS.
Ocultar alguna cosa pera que no's descubresca.
fr. fam.

Gl-lia cltica. Cella. Celta, se. Ocultar hajo cenizas. Sub cineribus habere.
CELTAS. m. pi. Los pobles de dita naci. FR CENDRA, fr. que denota sr lo primer dia de
Celtas. Celta;, arum. quaresma, y aix se sol dir: ^quant fm cendra? Ser
CELTIBRICH, CA. adj. Lo natural de per- mircoles de ceniza. Feriam quartara cinerum esse.
tanyent CeUibria. Cellibrico, celtiberio, cehibe- posar cendra, fr. Practicar lo sacerdot en lo dia
ro. Celtiber, celtibericus. de cendra la ceremnia de la iglsia, posant cen-
CLTICH, CA. adj. Lo natural de pertanyent dra al cap dels fiels. Poner ceniza. Sacro cinere ca-
als Celtas. Cltico. Celticus. put inspergere.
CEMBRA. f. Espcie de tambor rabe usat en REDUHiR CENDRAS. fr. Dcstruhir totalment algu-
la milcia de la baixa edat. Zam&omfcfl. Tympanum. na cosa. Reducir d cenizas. Decinerescere, fundi-
CEMENTAR. V. a. ant. cimentar. ts rem evertere.
CEMENTIRI, m. Fossar, lo lloch sagrat ahont CENDRADA. f. Cendra de bugada. Cernada.
s'enterran losels. Cementerio, cmenlerio. Coeme- Lixivius cinis, cinis ex lixivio remanens. ||
Em-
terium, sepulcretum, i, sepulcralis rea. plastre de cendra y altres medicaments que'ls ma-
CENA. f. ant. Sopar. Cena. Coena, ai. ||
Tribut nescals aplican pera fortificar las parts macadas de
dret que's pagava en Arag y Navarra per la taula las cabalcaduras. Cernada. Cinereum cataplasma.

del rey, equivalent al que feya Castella anomenat posar CENDRADA. f. Cubrir ab cendrada alguna
de Yantar. Cena del rey. Ad regis mensain tribu- cosa, y regularment se diu quant s' aplica al ven-
tum. tre de las crialuras. Acernador. encernadar. Lixivio
CENAS de AB-sMiA. Lo (|ue's pagava encara (fuel cinere cooperire.
350 CEN DICCIONARI CEN
CENDRAR. V. a. Purificar 1' or, plata y altres tracte, no es de essncia del cens. Censo. Census,
metalls en lo gresol. Acendrar. urum, argentum, us. II
Lo dret obligaci del qui ha de pagar pen-
etc. purgar, igne purificar. side cosa concedida baix aqueixa crrega; y tam-
CENDRAT, DA. p. p. Acendrado. Purificatus. b la mateixa pensi. Censo. Jus percipiendi cano-
CENDREJAR. v. n. Manossejar la cendra. Ma- nem, cnon annuus. ||
contracte. ||
empadrona-
nosear la ceniza. Cineres manibus contrectare. ||
ment.
Tirar color de cendra. Ser ceniciento, cenizoso. CENS AB SENYORIA DIRECTA, f. Lo CCUS Cnfitutich
Cinereum esse. quant la finca que s' estableix es alodial, y '1 con-
CNDRER. V. a. ler. passar farina. cedent se reserva '1 dret de usar de fadiga, de fir-

CENDRER. m. Drap bast de fil, que's posa so- mar per rah de domini y cobrar lluhisme segons
bre de la tina pera passar bugada. Cernadero. Co- las circunstncias en los traspassos successius.
lando lixivio liuleuin. Censo con senorio direclo. Census dominii directi.
CENDRERA. f. Lloch pera posar la cendra. Ce- CENS AB SENYORIA MITJANA, LO qUC'S pOSa CU for.
nicero. Cinerarium, ii. alguns paratges especialment en
de Catalunya,
CENDRS, A. adj. De color de cendra. Ceni- Barcelona quant la finca ja est subjecta un cens
ciento, cenizoso, cenicerio, cenizo. Cineraceus, ci- ab senyoria directa, y es anexo al mateix que'l con-
nerosus. |]
Cubert de cendra. Cenizoso. Cinere cedenl tinga dret usar de fadiga, b firmar en
conspersus. la escriptura del trasps y cobrar part del lluhis-
GENDR08A. f. Planta de fullas semblants la me, lo que s' explicar ms extensament en 1' ar-
eura, per una part verdas y per la altra de color ticle SENYORIA. Censo con senorio mediano. Census
de cendra. Cenizo. Cunila, ae, gallinacea cunila. dominii medii.
CENEFA. f. Llista de fusta tela en la part CENS coNSiGNATiu. Aqucll CU quc's reb una quan-
superior dels dossers, pera adorno y pera tapar las titat per la qual s' ha de pagar una pensi annual,
barretas de las cortinas. Cenefa. Limbus, i, fim- assegurant lo capital ab fincas. Censo consignativo.
bria, fascia, se. |1
Llista de tela que tenen al niitj Pensi pro pecunia accepta.
algunas casillas de diferent color que la dels cos- CENS DE AYGiA. La pcnsi quc pagan en Madrit-
tats. Cenefa. Fascia medium planelai occupans. ||
los amos de casa per la aygua viva. Censo de agua.
L' extrem de las robas de diferent color. Cenefa. Tributum ex aqua.
Fimbria, ae, limbus, i. CENS ENFiTuTicH. Dret de exigir pensi annual
CENEO. f. met. Diuhen los poetas que en sn de aquell qui s' ha trasladat lo domini til de al-

origen fou una dona anomenada Cenis. Ceneo. Ce- guna finca, reservantse '1 domini directe. Censo
neus, i.
II
Epiteto de Jpiter. Ceneo. Ceneus, i. enfUutico. Jus ex emphiteusi.
GNIA. f. ter. cma. CENS EN NUA PERCEPCI, for. Espclc dc ccns cn-
CENILL. m. ant. Herba filosa que's fa en la ay- fitutich,conegut particularment en Catalunya y
gua embassada per mlt temps. Verdin, om, alga. aprobat per una de sas constitucions municipals, y
Alga, ie. al que van anxos tres drets: lo de amparar fi de
CENIT. m. ZENIT. cobrar las pensions, lo de firmar en las escriptu-
CENOBI. m. ant. monastir. ras dels traspassos y '1 de usar de fadiga al nich
CENOBIAL. adj. ant. monastich. fi de quedarse la finca pel preu y pactes ab que
GENOBIARCA. m. abat. s' havia venut altre. 'S sol usar quant s' esta-
CENOBITA, m. ant. monjo. bleix una finca, en la qual ja hi ha senyor directe
CENOBTICH, CA. adj. ant. monastich. y '1 nmero legal de mitjans, en aquells territoris
CENOPGIAS. pi. Festas dels tabernacles, f. en que's poden posar tres senyoriasmitjanasms
que celebran los hebreus ab gran solemnitat. Ce- de la directa. Emper aquest dret de fadiga sols
nopegias. Scenopegia, orum. lo pt usar lo preceptor del dit cens en nuda pre-

CENOTAFI. m. Monument sepulcral en mem- cepci quant no ha eslat proteslat pel ltim se-
riade algun personatge il-lustre. Cenolafio. Geno- nyor mitj de la finca. Censo en nuda percepcion.
laphium, ii. Census nudse perceptionis.
CENRA. f. y derivats, cendra. CENS PERPETUO. Imposici sobrc bns immobles
CENS. m. Contracte en que's transfereix
lo do- ab obligaci de no poderlos enagenar sens conei-
mini til de una finca un tercer, peraque perce- xement del senyor del cens, pera usar de dos ac-
besca 1' us de fruyt, quedant lo domini directe cions, que sn: quedarse la finca pel mateix que
alodial en poder del transferent, que en lo dret se 'n dna un altre, percibir la vintena part del
diu enfitusis; obligantse '1 qui accepta la conces- preu que se 'n trau. Censo perpetuo. Census per-
si traslaci tributar al
senyor directe certa petuus.
pensi annual en regoneixementdel domini direc- CENS REDiMiBiE. Lo quc 's pt quitar. Censo re-
te y recompensa de la utilitat que's cedeix; y en- dimible al qnitar. Expedibilis census.
cara que segons prctica de Catalunya's paga de CENS RESERVATi. AqucIl cn quc 's transfereix lo
entrada una mdica quantitat respectiva al con- domini de alguna cosa, leservantse '1 dret de al-
CEN CATAL. CEN a51
guna pensi annnal. Censo reservaiim. Preservali- CENSURABLE, Digne de censura. Censu-
adj.

vus census. rable. Censura dignus, dignus notari.

CENS VITALICI. ]). U. VIOI.AUI. CENSURADOR, A. m. y f. Qui Censura. Cen-


CARREGAR LN CENS. fr. [iiiposar scgoii cens sohre surador. Censor, castigator, is. ||
Qui en tot t que
de altre. Cargar un censo. Funduin censu onerare. dir. Censurador. Censor imporlunus.

I FUNDAR CENS. fr. Estabr alfima renda hipote-


cant finca altres bns. Fundar un censo. Censuni
fundar.
CENSURAR.

dicium facere. I
V. a.
obra. Censurar.' Censeo, es; sententiam ferre, ju-
l'orniar judici

Murmurar, vituperar. Censurar.


de alguna

LO PERTANYENT AL CENS. Censl, y ccnsual p. Ar. Vitupero, as, delraho, coarguo , is. ||
Reprobar,
Censualis. corretgir, criticar. Censurar. Censoria virgula no-

CENSAL. m. Contracte de venda qiie s' executa tar.

entrevenint per part del comprador cert preu, y CENSURAT, DA. p. p. Censurada. Judicalus.
per part del venedor una pensi annual, abans del CENT. m. CENTENAR. ||
nunieral cardinal. Cien-
S y vuy del 3 p. 0[0, ah pacte de retrovendici, to. Centum, indec.
que s' anomena de lluhir quitar, donantse co- CENT EN BOCA. fr. fam. XANGUET.
munment una espcie de hipoteca de alguna finca, CENT EN BOCA Y GUARDA LA BOSSA. TCf. Promlrcr
que responga del capital y pensions. No val lo mlt y atndrer poch. Ai obra buena, ni palabra
pacte de que 's pague anticipadament la pensi, mala : apuntar y no dar: mandar potros y dar po-
per estar prohibit per una constituci del papa cos: cacarear y no poner huevo: gastar paslillas de

Pio Y. Censo, y censal p. Ar. Census, us. Lo que ||


boca. Bona verba donar, et nummos comprime-
Magna promittere, Hermo-

I s' imposa sobre Ms bns del com. Juro. In regiis re. et nihil extricare.
\ectigalia jura. dorus.
CREAR UN CENSAL. fr, Fundarlo. Crear un censo. DELS CENT LOS NORANTA NOU. loC. DcnOta qUC
Censum fundar. pochs s' exceptuan de all de que 's parla, y co-
LLuniR QUITAR UN CENSAL. fr. for. Extingirlo, munment s' entn en mala part. San Aicols de
tornar la mota capital deixant libre la hipoteca. los vinos agudos treinta vecinos los veinle y nueve
Redimir un censo. Censum redimere, censs caput cornudos. Yix unus integer.
solvere. CENTAURA. f. Planta de fullas mlt verdas
PlNDRER UN CENSAL. fr. ASCENSAR. semblants las de la noguera. Centaura mayor.
sR UN CENSAL. fr. met. fam. Pondera '1 gasto Centaura, cenlaurea, febrifuga, x, centaureumei,
continuat de alguna cosa ; y aix 's diu; un rellot- centaurium, ii.

ge ES u\ CENSAL. Ser un censo un censo perpetuo. CENTAURA MENOR. f. Planta semblant la oren-
Quastuosam rem esse. ga, la fulla com la ruda, ab unas floretas de color
SI COMPRASRES CENSAL, NO 'n PAGUES MS DE LO de rosa, y de gust amarch; t mlta estima, y
QUE VAL. ref. contra las usuras en los censals. ms quant est seca la sua llavor que es semblant

B!' Cuando d censo comprars, paga lo justo y no mas.


Cum censum emas, noli plus justo solvere.
CENSALISTA. m. Lo qui cobra t sn fa-
un gra de blat. Centaura menor
Limnesium, libadium,
Mel de tierra.

ronia, enifrhoea, gentiana centaurium.


ii,
,

cenlaurum minus, chi-

vor algun censal. Censalista, y censualista p. Ar. CENTAURE Y CENTAURO. m. Mnstruo fin-

Censuarius, ii, censualis debitor. git pels gentils, mitj home y mitj caball. Cenlau-
CENSOR, m. Lo qui de orde del tribunal com- ro. Centaurus, i. |1
Una de las setze constel-lacions
petent examina obras literrias. Censor. Censor, australs. Centauro. Centaurus, i.
||
pi. Los pri-
castigator, is. ||
Entre 'Is romans magistrat que mers habitants de Tesslia. Centauros. Centauri,
vetllava sobre las costums, abusos indecncias. orum.
Censor. Morum censor, coriector; moribus pra- CENTCAMAS. m. Insecte verins, llarch y es-
fectus. I
Murmurador, que sindica las personas tret , abmltas cametas als costals. Escolopendra,
sas accions. Censor. Detractor, viluperator, is. cientopis. Centipes, dis, centipeda,sclopendra, a;.
CEN80RI, A. adj. Lo pertanyent al censor. CENTCAPS. m. Herba ramosa que fa unas flo-
Censorio. Censorius. retas rojas y serveix pera escombras. Cabezuela.
CENSURA, f. Judici dictamen de algun es- Centum capit.
crit. Censura. Censura, ai; judicium, ii. [|
Nota, CENT, NA. adj. nmeral ordinal. Centeno,

h correcci reprobaci. Censura. Nota,


tio, vellicatio, reprobatio, nis. 1|
ae,

Ofici del censor.


insecta- centsimo, centenario. Centessimus.
CENTELLA, f. Espurna, guspira. Chispa, cen-
Censura. Censura, a;, censoris munus. \\
Pena eccle- tella. Sointilla, ae.
||
pot. Llam. Centella, rayo.
sislica del foro exterior ab arreglo als canons. Fulmen, inis, scintilla, ai.
Censura. Censura ecclesiastica. SKR VIU COM UNA CENTELLA, fr. fam. Sc diu de
ExposARSE A LA CENSURA, fr. Surtir alguua cosa qui t mlta vivesa ingeni. Ser una cendra, vi-
en pblich. Salir la barrera. In censurara se vo como una cendro. Celerem, promptum, expedi-
conjicere, censura} se committere. tura esse.
352 CEN DICCIONARI CEN
CENTLLAR. V. n. CENTELLEJAR. CENTOR8. m. pi. Pobles de la Tartria, Es-
CENTELLAT, DA. p. p. CENTELLEJAT. ctia europea. Centores. Centores, um.

CENTELLEJAR. V. n. Guspirejar, espurnejar. CENTPEUS, m. CENTCAMAS.


Centellear, cMs-pear, centellar. Scintillo, as, ful- CENTRAL, adj. Lo que pertany al centro. Cen-
geo, refulgeo, es. tral. Centricus, centralis.
CENTELLEJAT, DA. p. p. Centelleado . Scin- CENTRAT, m. En lo blas globo imperial dins
tillula, ac. de un de mitj crcul en forma de cinta, que pas-
CENTENA, f. ant. La companyia de exrcit sa pel centro del globo. Centrada. Arcuatus.
que 's componia de cent homens. Centena. Cente- CENTRE, m. centro.
narius. CNTRICH, CA. adj. Cntrica. Centricus.
CENTENAR, m. Lo nmero de cent unitats. CENTRFUGO, A. adj. fis. Lo que fuig s'

Centena, centenal, centenar. Centenarius numerus. aparta del centro. Centrfuga Centrifugus.
A CENTENAs. m. adv. ab que 's pondera '1 gran centrpeta, f. fs Lo que busca s' enca-
numero de alguna cosa. A centenares, centenadas. mina al centro. Centrpeta. Centrpeta, ae, quod
Majorem, mirum in raodum; ingenti numero. petit centrnm.
CENTENARIj A. adj. Lo temps de cent en CENTRO, m. Lo punt del mitj de una figura
cent anys. Centenria. Saeculum, i, centuni anno- circular, lo qual dista igualment de tots los ex-
rum spatium. ||
m. La festa que 's celebrava de trems punts de la circumferncia. Centro, punta
cent en cent anys. Centenario, centenar. Festum cntrica. Centrum. i. [j
Lo fons de alguna cosa.
centessimo quoque anno celebratum; dies festi Centro, profunda. Altum, profundum, i, altiludo,

elapsis centum annis. inis, profunditas, atis. |1


En las figuras curvilneas

CENTENELL. m. lo punt ahont se reuneixen los raigs reflexos.


CENTENELLA. f. Espcie de regla movible Centra, foca. Focus, i. ||
fort. En unbaluart lo punt
que usan los fusters, picapedrers, etc. perafrn- de la gola, en que comensala capital. Centra. Cen-
guls de totas espcies. Falsa escuadra. Norma, gno- trum, i.
II
En la esgrima '1 punt en que segons la

ma, se. situaci y figura est la forma del cs. Centro.

CENTENER. m. Cert cordonet que divideix la centrum, i. ||


En V ngul recte de la espasa lo nai-
madeixa peraque no s' embolique. Cuenda. Fidicu- xement del bras, y en 1' agut y obts la munye-
la, se, funiculus, loramentum, i. H ant. centuri. ca. Centro. Centrum, i. mil. aquella part del 1|

CENTENO. m. ter. sgol. exrcit ordenat que est entre la vangurdia y re-
CENTSSIM, A. adj. numeral ordinal. Cent- tagurdia. Centra, cuerpa de batalla. Media acies,
simo. Centessimus. Un cent avo, una part de cent.
||
exercitus centrum. ||
bot. Lo mitj de la flor, que's
Centsimo. Centessimus. compon de flsculos units entre s, formant una fi-

CENTILOQUI. m. Ttol de un llibre de Ptolo- gura plana un poch convexa. Disca, centra, Dis-
meo, de cent locucions, conversacions, etc. Centi- cus, i. nut. Sobrenom queadquereix la nau que
II

loquio. Centiloquium, i. en una lnea columna de altras navega prece-


CENTINELLA. f. Lo soldat que vetlla en lo hida de la meytat y seguida de la altra. Centro.
Uoch ahont li manan. Cenlinela. Vigil, is,excubia, Intermdia navis. ||
En las figuras polgonas lo

arum, vigilia, a. La persona que est de obser-


|1 punt en que's tallan las diagonals. Centra. Cen-
vaci. Centinela. Speculator, is. trum, i. U met. L' objecte fi que alg 's proposa,
CENTINELLA AYANSADA. mil. Soldat dcstiiiat ob- com: lo mando es lo centro que aspira la ambi-
servar los moviments del enemich desde '1 punt ci. Centro. Scopus, i. met. Lo que est en mitj ||

ms distant del cos del exrcit. Cenlinela avanza- quasi en mitj de alguna cosa; aix 's diu: lo cen-
da. Excubitor long a castris positus. tro de la ciutat etc. Centra, tmbilicus, i. Lo ||

CENTINELLA PERDUDA, mil. La que s' envia re- lloch en que hi h abundncia de alguna cosa,
crrer la campana pera observar al enemich, que cm : Barcelona es lo centro del comers. Centra.
est exposada prdrerse. Centinela perdida. Ex- Affluens, tis, emporium, ii.

cubitor periculosior. centro de equilibri forsat. Punt ahont est


ESTAR DE, FR CENTINELLA. fr. Estar lo SOldat col-locat un cos entre dos moUas que fan igual es-
guardant de fixo algun punt. Hacer estar de cen- fors pera dilalarse en direccions oposadas, lo cual

tinela. Agere stationem, vigilias, excubias; inspe- mant 1' equilibri. Centro de eqidlihrio farzado.
culis esse. iEquilibrii violenti punctum.
CENTIPLICAR. V. a. CENTUPLICAR. CENTRO DE GRAVEDAT. Lo punt, per ahout passant
CENT. ra. Obra composta de mlts versos una lnea vertical divideix lo cos en dos porcions
passatges y pensaments escullits de mlts autors. de igual pes. Centro de gravedad. Ponderis punc-
Y del llat, que prpiament significa
cento, nis, tum medium, centrale; centrum, i.
capa mant ab mlts remendos. Centon. Cento, CENTRO DE GRAViTACi. Lo punt en quc s' equi-
nis. Obra de ingeni sens mtodo. Centon, cuezo,
II
libran las forsas de dos ms cossos que actuan
farrago. Farrago, inis, mala congeries. mtuament entre s, ja units en un sistema, ja
CEN CATAL. CER 353
per efecte de la gravedal. Centro de gravitacion. rium, ii.
II
Qui cenyeix. Ceiiidor. Praecinctor, is.

Gravitalionis centrum. CENYIMENT. m. ant. clausura. ||


apreta-
CENTRO DEL EscT. En lo blas 'I milj del escut, ME\T.
que representa '1 cor de un home de ahont dima- CENYIR. V. a. Rodejar alguna cosa altra,
na '1 valor y la generositat. Centro del escudo. Te- com la faixa al cos. Cenir. Circumligo, as, cingo,
serre gentilitt'c centrum. evincio, is. |1
Abreviar, reduhir mcnos. Cenir.

I -

la
CENTRO DE ROTACI. Lo punt sobrc que's verifica
rotaci de un cos sistema de cossos. Centro de
rolacion. Rotationis centrum.
Circueo, pracingo,
CENYIR8E.
corda, faixa etc. Cenirse. Se cingere,
V. r.
is.

Aprelarse '1 cos ab alguna

[j
Moderarse,
CENTRO DE QiADERNA. uut. La luca que en
r.\A reduhirse en losgasos. CeTdrse. Parcissegerere,
lo pla de qualsevol de ellas divideix exactament sumptilms parcere.
sa figura per meylat, en sentit de alt
y baix.
lo CENYIT, DA. p. p. Cenido. Accinclus, prse-
Centro de ma cuaderna. PerlicB nauticai perpen- cinclus, parcus homo.
dicularis linea. CEP. m. La planta que fa rahims. Yii, cepa.
CENTRO DE VOLUM. Lo de solidcsa de figura Yitiscaput; vinea, uva, ai. Trampa de fusta pera
||

de lot COS. Centro de volmen. Voluminis cen- agafar llops, guineus y altres animals. Cepo. De-
trum. cipula, X. Instrument de dos fustas bastant gros-
II

CENTRO DIVISOR. Entre rellotgers es lo punt en lo rodons pel


sas, llargas y quadradas, ab uns forats
pla del rellotge, que representa '1 centro del mon, mitj pera tancarbi '1 coll, la cama del reo. Cepo.
y serveix pera dividir en graus la representaci de Cippus, i.
II
Instrument pera devanar seda abans
un crcul mxim de la esfera. Centro divisor. Punc- de torcerla. Cepo. Troclea, ai. | La caixa de la es-
tus divisorius. copeta fusell. Cepo, caja. Compages , is, compago,
CENTRO VLICH. uut. PUNT VLICH. inis; lignea catapulta?.
ESTAR EN sN CENTRO, fr. met. Trobarse b y cep BLANCH. Planta perenne indgena, mlt co-
content en agun lloch empleo. Estar en su centro. muna en las bardissas y malesas; se troba en Mont-
La?t, tranquill vila et munere frui; tranquill serrat, Monseny y en los prats dels Pirineus, frio-
degere, agere. nia, nuez Manca. Bryonia alba.
CENTRONS. m. pi. Naturals de Centray, ciu- CEP DE PRES. Grillo de ferro que's posa als peus
tat de Flndes y sa comarca. Centrones. Contro- dels presos. Cepo, brete. Cippus, i.

nes, um. CEP DEL NCORA, nut. Cepo del ancla. Tignum
CENTROSCPIA. f. mat. Tractat del centro. cui anchora afigitur.
Centrosropia. Centroscopia, x. CEP PERA CREMAR. Ccporro. Yiteus truncus.
CENTUMVIR. m. Cada un dels cent y cinch DE BON CEP PLANTA LA VINYA, Y DE BONA MARE LA
Julges que s' elegian en Roma, tres de cada una de FILLA. ref. que aconsella elegir per muller una do-
las trenta cinch tribus, destinats pera las causas pri- na virtuosa, perqu de sn bon exemple dependeix
vadas. Centumviro. Centumvir, iri. la bona criansa dels fils. De huena vid planta la
"
CENTUMVIRAL. adj. Lo pertanyent als cen- vina, y de huena madre la hija. Yirtutem similem
tumvirs sn empleo. Centumviral. Centuravira- genilrix et filia gestant.
lis. CEPS. m. aum. Cep gros. Cepon. Grandior vi-

CENTUMVIRAT. m. Lo cos junta dels cen- tis caput.
tumvirs. Centumvirao. Centumviratus, us. CEPELL. m. La pell del cep. Csped. Corticu-
CENTUPLICADAMENT. adv. m. Ab multi- la, a;.
plicaci de cent vegadas. Centuplicadamente. Cen- CPIA. f. cpiA.
tuplicat, centupl. CEPTRE, m. cetro.
CENTUPLICAR. V. a. Aumentar una cosa cent CEQUi. m. Moneda de or, que usaren los mo-
vegadas. CentupUcar. Centuplico, as. ros en Espanya, vuy corre en Vencia y altras
CENTURA Y CENTRIA, f. Sigle espay de parts. Cequi. Aureus nummus africanus.
cent anys. Centria, siglo. Centria, ta, cenlum CQUIA. f. Rech canal de aygua. Acequia.
anni, sEculum, i.
H
En la milcia romana lacom- Corrugus, i, incile, is.
panyia de cent homes. Centria. Centria, x. F5R cQUiAs. fr. Accquiar. Incilia facere; incili-
CENTURIAT. m. Espcie de centuri. Centu- bus intercidere.
rionazgo. Centuriatus, us. PARATGE AUONT HI HA MLTAS CQUIAS. ACCquial.
CENTURI, m. En la milcia romana '1 capit Incilibus interruptus locus.
de una centria. Centurion. Centrius, ii, centu- QUI FA. cuYDA CQUIAS. Acequiador, acequiero.
ri, nis. Capit de las deu centnrias de piquers
II
Incilium curator, artfex.
de una legi. Centurion. Primipilarius, ii, primi- CER. m. Espcie de ferro que templat adqui-
pilaris, is. reix mlta duresa; es mlt trencads y caps de
CENYIDOR. m. Espcie de faixa pera cenyir un herms puliment. Acero. Chalybs , ibis , ferri

lo cos. CeTiidor. Zona, x, cingulus, i, precincto- nucleus.

TOMO I. 4G
354 CER DICCIONARI CER
CERA. f. Matria rehinosa que Irahallan las na. Fislula, tubus, arundineus canalis glandibus
oxplodendis deserviens.
abellas; y queda desprs de separada la mel. Ce- flatu

ra. Cera, aj. Lo conjunt de ciris atxas de cera.


||
GERBER GAGERBER. m. Gos de tres caps
Cera.Ceriorum multitudo. que guarda '1 palau de Pluton en l' infern. Cerbe-

CERA ALEDA. Betum ab que las abellas untan los ro, cancerbero. Gerverus, i.

buchs arnas per dintre. Cera aleda. Bitumen, GERGA. f. CAPTA. II


p. u. La acci de buscar.
inis. Busca. Investigatio, nis. ||
L' art de buscar. Busca-
CERA DE LAS ORELLAS. HumoF gras que's cria en da. II
Inquisitio, indagatio, nis. ||
tanca , clos. ||

lo conducto de las orellas. Cera , cericia Cerunie, prep. Prop. Cerca. Prop, circ, juxt. ||
adv. Pr-

inis ; aurium sordes. xim, inmediatament. Cerca. Apud ,


prop, secus,
CERA, TEIA Y FUSTA.\T, GRAN TENDA Y POCH GUANY. in proximo. ||
acerca.
ref, literal. Cera, tela y fustan, gentil lienda y poca
CERCA, CERCA. adv. 11. Mlt prop. Muy cerca. Pro-

ganancia. Cera , telaque xylina plus splendoris, xim, in proximo.


quam lucri referunt. CERCA, NA. adj. Prxim , inmediat. Vecino,

CERA VERGE. La quB esta melada, en las bres- cercano. Propinquus, proximus.
cas, dita aix per sr ms pura. Cera virgen. Pu- GERCADOR , A. adj. Lo qui rodeja. Cercador.
rior cera. Obsessor,expugnator,oris. ||
captador. ||
Escudrin-
GASTAR CERA. fr. faiu. Tenir catxassa. Gaalar pa- yador, investigador. Cercador. Scrulator, investi-
chorra. Cunclari, segniter segerere; desidem, tar- ga tor, is.

dura, lentura esse. CERCADIT. m. PANADs.


NO HI HA MS CERA QUE LA QUE CREMA. ref. ab GERGANIA. f. Proximitat, inraediaci. Cerca-
que's denota que un no t ms de lo que's vu de nia. Yiscinia, a;. Yicinitas, atis, annexus, us.
aquella espcie de que's tracta. A'o hay mas cera GERCAPOUS. m. Ganxos de ferro pera trurer
que la que ardc. NuUa sper cera est , nisi quam lo que cau als pous. Rebanadera. Ferreis harpago-
ulgere videmus. Nihil est amplius, supra. nibus instructus circulus.
PORCI DE CERA sNS TRABALLVR. Murquela. Cera? AGAFAR AB LOS CERCAPous. fr. Garfear. ncis per-
frustum rude. luslrare, uncis aliquid abripere.
POSAR A ALG COM UNA CERA. fr. Forlo dcil. II- CERCAR, v. a. Buscar. Cercar. Qurero, inqui-
cer de alguno cera y pahilo. Tactabilem, ad regen- ro, is. II
Rodejar, clurei-, murallar. Cercar, cir-
tis arbitrium esse. cunvalar. Convallo, as, circummunio, is. ||
ant.

SR COM UNA CERA. fr. Sr dcil, Ser una cera. CIRCUHIR.


Cereuni, tractabilem esse. QUI CERCA TROBA. ref. Quicn busca, balla. Qui
CERACI. m. Moneda grega que valia la sisena quajrit, invenit ; labore et studio desiderata com-
part de una drachma. Ceracio. Geratium, ii. parantur.
GERAPEGA. f. Ungent compost de pega y QUI MAL CERCA PREST LO TROBA. ref. Denota que '1

cera. Cerapez. 3Ialtha , cerapicea, ie. H Mescla de qui prevehent lo mal no 1' aparta cau en ell. Quien
cera y pega ab que 'Is sabaters empegan lo Uinyol. mal busca, pronto lo halla: el pez que busca el an-
Cerote, cerapez. Ceratuni, i. zuelo, busca su duelo. Malum qui qua3ril ,
quarit
CERASTA GERASTE. m. f. Espcie de sua funera gnarus.
serp verinosa del frica , de un color rogench , la CEARGARUDOS. m. Confusioner. Cizaiiero,
cua mlt curta, y de la que's diu que t en lo cap buscaruidos. Rixalor, is, discordiarum salor.
dos banyas com las del caragol. Cerasta. Ceras- CERCAT, m. CERCA, TANCA, CLOS. ||
p. p. Busca-
ta, ae. do. QucBsitur.
CERSTIGH, GA. adj. Lo que pertany la GERGELLA. f. Espcie de nech ; lo mascle es
cerasta. Ceraslico. Cerasticus. negre , la famella parda : tenen lo bch clapat de
GERAT. m. Espcie de ungent compost de negre y bermell, las potas bermellas, y las unglas
cera, y altres ingrediens; mlt agafats, y
oli negras. Lo mascle t adems una espcie de ber-
moll com un emplastre. Ceralo. Ceratum, i. adj. j]
ruga al principi del bch. Negreta. Roschis , idis,

Lo que pertany al cer, 's fa de ell. Acerino. Ex anas fusca.


chalybe factus, chalybe instructus. GERGENADOR. m. Qui cercena. Cercenador.
GERATO. m. Riu de Gretas Cerato. Ceratum, i. Circumcidens, tis.

CERUNIA. f. Pedra preciosa que diuhen cau GERGENADURA. f. y


ab lo Ham. Ceraunia. Ceraunia, gemma. GERCENAMENT. m. La acci y efecte de cer-
CERAUNES. m. Monlanyas de Epiro. Cerau- cenar. Cercenadura. Segmentum, i,

iiios. Ceraunia, orum. GERCENAR. V. a. Tallar las extremitats de al-


GERVATANA. f. Can de fusta altra matria, guna cosa. Cercenar. Abrado, is ,
amputo , as. [j

ahont se posan introduheixen cigrons pedre- ,


Economisar disminuhir lo gasto altra cosa.
tas, etc. pera tirarlas, bufant ab violncia per una Acortar, cercenar. De sumptu detrahere ; modum,
extremitat, y s' hi poden matar aucells. Cerbata- adhibere sumptibus, aut alieni rei.
CER CATAL CER 355
CERGENAT, DA. p. p. Cercenado. Ampulatus; que cuydavan de la provisi del blat, Cereales. Ce-
modus atlhibitus sumptui, etc. reales, ium.

GERCETA. f. Aucell de avgua del lamany de CEREBELO. m. Cos molls inmediatal cervell
un colom , bch gros y ample de la part supe-
lo per ms baixa del cap. Es de la forma de
la part

rior, pardo cendrs, salpical de unas clapetas obs- un globo un poch aplanat sis vegadas ms petit ,

curas, y en las alas uii;i rengla de plomelas blan- que'l cervell; sa sustncia es un poch ms slida.

cas y altra de verdas girassoladas. Gaviota, cercc- Ccrebelo. Cerebellum, i.

ta. Fulica ,
querquedula , se , cerceris , is , fulix, CEREBRAL, adj. S' aplica a las afeccions que
icis. ocupaii scmblan ocupar primitivament lo cervell.
CERGIORAR. V. a. Enterar alg de alguna Cerebral. Cerebralis,
cosa. Cerciorar. Assevero, as; certiorem aliquem CEREBRE. m. cervell.
alicujus rei, de aliqua re facere. CEREMNIA. f. Acci exterior segons lley, es-
CERGIORARSE. V. r. Enterarsc de alguna co- tatut las cosasdivinas, y for-
y costum pera adorar
sa. Cerciorarse. De re aliqua certiorem fieri. malisar las profanas. Ceremonia. Cccrimonia, CKre-
CERCIORAT, DA. p. p. Cerciorado. Securus, monia, x, sacrum, i. |1
Cumpliment afectat. Cere-

certior. monia. Nimium, prolixum officiura.

CERCLAR. V. a. ENCEaCOLAR. DE CEREMNIA. m. adv. Ab lot r aparato corres-


GERGLADOR. m. ckrcol^dor. ponent. De ceremonia, de etiqueta. Solemniler.
CERCLE Y CERCO. m. a. crcol. |{
ant. clos. FR CEREMNiAS. fr. Cansoncjar. Ilacer gestos d
TANCA. alguna cosa. Repudio, as.
CRCOL, m. Pessa de fusta, ferro altra ma- GUARDAR CEREMNIA. fr. Fr lo que es de costum
tria en figura circular. Aro. Arculus, annulus, estil, especialment en los tribunals y comuni-
circulus, i.
II
En las btas , barralons , etc. Fleje, tats. Guardar ceremonia. Rit peragere.
arco, ara, Dolium cingens circulus, arcus. Lo pri- ||
PER CEREMNIA. m. adv. Per cumpliment. De ce-
mer en las btas. Rumo. Primus in dolii capite ar- remonia, por ceremonia. rbanitatis causa, gratia.
cus. Lo segon. Sotalugo. Secundus dolii arcus
II
CEREMONIAL. m. Llibre taula de cerem-
strictorius. En lo bot de la roda del carro, man-
1|
nias. Ceremonial, ritual. Caeremonialis, ritualis li-
GUiTo. II
ant. ROTLLO , RODONA. ||
ant. cRCLL. ||
ter. ber. adj. Tot lo que pertany al us de las cerem-
II

PANERA. nias. Ceromonial. Ritualis, caeremonialis.


CERGOLADOR. m. Qui guarneix las btas de GEREMONITIGH, GEREMONIER Y CE-
crcols, Arquero. Arcuarius, ii, arcuum, circulo- REMONIS, A. adj. Qui es amant de cerem-
rum artifex. nias, decumpliments. Ceremonioso, ceremonidlico.
CERCOLAMENT. m. ant. encercolament. Cajremoniosus, nimius comis, rbanitatis affectator.
CERCOLAR. V. a. ant. encercolar. CEREMONIOSAMENT. adv. m. Ab cerem-
CERCOLAT, DA. p. p. ENCERCOLAR. nias. Ceremoniosamenle, cercmoniaticamente, afec-
CERGOLER. m. cercolador. tadamenle. Cremonios, affectat.
GERCOLET. m. d. Arillo. Arculus, i. CEREPOLL. m. CERFULL.
CERD. f. Pel llarch, gruixut y aspre, com lo CERER. m. Qui blanqueja ven cera. Cerero.
del porch, cuas dels caballs, etc. Seda, cerda. Se- Cerarius, cerearius, ii.

ta, ae. CERERIA, f. Botiga de cerer. Cereria. Ceraria


MANOLLS DE CERDAs. Cerdmen. Setarum manipu- taberna.
lus, fascis. CERES. f. mit. Diossa filla de Saturno y Opis,
CERD, NA. adj. Lo natural de pertanyent inventora de la agricultura. Ceres. Ceres, eris,

la Cerdanya. Cerdanio , ceretano. Ceretanus. |


Panda, a;.

met. Astut. Aslulo. Sagax. CERETA. f. POMADA.


CERDANA. f. Dansa catalana. Cerdana. Chorea, GERET, NA. in. y f. cerd.
8B, saltatio, nis, tripudium, ii. CERFULL. m. Herba semblant al julivert,

CERDANYA, f. Territori de Catalunya en los aromtica y de gust agradable. Serveix pera fr


Pirineos. Cerdana. Ceretana, b. salsas y altras cosas. IN' hi ha de dos espcies. Pe-
GERDEJAR. V. a. Sonar asprement la corda de rifollo, cerafolia. Charephillon, caerefolium, ii.

algun instrument. Cerdear. Strido, is. CERIAGH. m. Cert arbre. Ceriaco. Ceriacus, i.
CERDS, A. adj. Animal de cerdas. Cerdoso, CERFICH, ca. adj. Lo que pertany la cera.
cerdndo. Setosus, hirsutus, seliger; settis obsitus, Ceri fico. Cericus.

horrendus. CERILLA. f. Candeleta prima. Cerilla. Candela


CEREAL, adj. Lo que pertany la diossa Ce- minuta, cereolus, i.

res, com-festas, jochs cereals, etc. Cereal. Cerea- CERIMNIA, f. CEREMNIA,


lia. 11
Lo que cont farina. Cereal, farindcco. Fari- CERMENYA. mes primarenca y pe-
f. Pera, la

narius. tita, que en algunas parts se diu raosquerola. Cfr"


CEREALS, m. pi. En la anlgua Roroa 'Is edils rMm. Armeniacuin, i.
356 CER DICCIONARI CER
GERMEIVYONER. m. Arbre que fa las cerme- CERTAMENT. adv. m. Per cert. Ciertamente.
nyas. Cermeno. Armeniacus, i. Cert, profect.
CERNGALO. m. Espcie de falc ab las polas CERTANSAY CERTENITAT. . certesa.
grogas y las plomas de color de canyella. Cernicalo. CERTER, A. adj. Destre y segur en lo tirar.

Cenchris, idis, tinnunculus, i. Cerlero. Dexter, solers, collimator, jaculator; ja-


CERNIDORAS. f. pi. Escaletas de pastera. Va- culis certus.
rillas. Margo lignea. CERTES, m. adv. certament.
GERNIR. V. a. ant. Passar alguna cosa pel HO certes, m. adv. Cierto, ciertamente. Quidem,
ceds, purgador, elc. Cerner, crihar. Cribro, as. cert.

GERNIT, DA. p. p. Cribado. Cribratus. DE CERTES, SI PER CERTES. HI. adv. l'Or cicrlO, S

CERO. m. ZERO. II
Peix del tamany de un tort por cierto. Profect.

voltil. Tordo acudlil. Turdus, i. CERTESA, f. Coneixement de alguna cosa. Cer-


GEROFERARI Y GEROFERER. m. Aclit teza, cerlidumbre. Certitudo, inis.

que porta '1 candelero. Ceroferario. Cerofera- CERTIFICACI, f. Escrit en testimoni de al-
rius, ii. gun ft. ( ertificacion, certificado. Litterae fidem fa-
CEROMNGIA. f. Endivinaci per medi de cientes.
las figuras de cera. Ceromancia. Ceromancia, ae. CERTIFICADOR, A. m. y f. Qui certifica. Cer-
GEROT. m. cerapega. cerat. || tificador. Asseverans, tis.

GERONAR. V. a. ant. CERCAR. CERTIFICAR. V. a. Afirmar, donar per cert


GERQUILLO. m. Crcul de cabells que forma alguna cosa. Certificar. Assevero, certioro, as; pro
la corona dels religiosos. Cerquillo. Tonsura, coro- certo aliquid asserere, aflirmare. ||
for. Afirmar
na monachorum. En los caballs metxa de crin,
|| alguna cosa ab instrument pblich. Certificar.
que cau sobre del front entre las orellas. Penacho, Scripto testimonio fidem facere, asseverar.
copete, remoUno. Equi in frontem deraissi crines. CERTIFICAT, DA. p. p. Certificada. Asseve-
II
Lo viu cercolet de metall sobredaurat plate- ratUS. CERTIFICACI.'
II

jat que circuheix las capsas de tabaco y alguns bo- CERTIFICATORI, A. adj. Lo que certifica
tons, etc. Cerquillo. Circulus melallicus deauratus. serveix pera certificar. Certificatorio, fehacienle.
II
Porci de cabell pera dissimular la calva. Cer- Fidem faciens.
quillo. Comarum circulus adscititius. CERTIFICATRIA. CERTIFICACI. f.

CERRA. p. U. CERD. SERRA.


f.
II GERTINITAT. f. CERTESA.
GERRALLER.m. manya. CERTSSIM, A. adj. sup. Certisimo, ciertisimo.
GARRALLERIA. f. Botiga de many. Cerraje- Certissimus, vald certus.
ria. Ferraria taberna. GERTSSIMAMENT. adv. m. sup. Certisima-
GERRAR. V. a. nut. Fr girar la canya del mente, cierlisimamente. Vald cert, certissim.
tim fins que sn extrem toque ab 1' amurada en CERTITUT. f. CERTESA. MORAL. La que's t de
II

una y altra banda. Cerrar la banda el limon. Te- sr tan certa una cosa que judicar lo contrari se-
monis manubrium undique volvere. ria temeritat. Evidencia certitud moral. Certitudo
GERRAT. m. serrat. moralis.
GERRO. m. Porci de cnem lli pentinat y CERVA. f. La femella del cervo. Cierva. Cerva,
net pera poderse filar. Cerro, copo. Cirrus, i. ae. SERVA.
II

CERS. m. Yent fret que bufa del nort. Cierzo, CERVAL, adj. Lo que pertany al cervo. Cer-
breas. Aquilo, nis, boreas, ai. val , cerviio, cervario. cervuno. Cervarius , cervi-
GERT, A. adj. Segur, indubilable. Cierto. Cer- nus.
tus. II
Indeterminat, com: en cert temps. Cierto. GERVARINA. f. Herba medicinal, espcie d
Quidam. adv. Cierto, ciertamenie. Cert, profec-
i| plantatje, de fuUas diferents, que las t llargas,
t, equidem. estretas, plenas de caixals y fn una espcie de
DE CERT. m. adv. Ciertamente, de cierto. Cert. estrella sobre la terra. Eslrellamar. Coronopifolia,
deixar lo CERT PER LO INCERT, fr. quc's pren en se, plantago, inis.
sentit literal. Dejar lo cierto
por lo dudoso. Certum CERVATELL. m, Cervo novell que ja no ma-
pro dubio imprudenter relinquere, umbram pro ma. Cervato. Hinnulus, i.
corpore. GERVATELLET. m. d. Cervo petit que encara
JA ES BEN CERT. loc. fam. A bueu segura. Indubi- mama. Cervatillo. Hinnulus, i.

lante, cert quidem. CERVELL, m. Massa mlt tova continguda en


SI cert; per cert. m. adv. Cierto, por cierto. la cavitat del crneo del animal. Seso, celebro. Ce-
Cert, quidem, equidem. rebrum, i. met. Prudncia, judici, sabiduria.
||

CERTA. adv. m. certament. Seso, celebro. Judicium, ii , mens, tis, ratio, nis. ||

CERTA, NA. adj. ant. cert. ||


segur. met. Imaginaci, comprehensi. Celebro. Compre-
CERTAMEN, m. Disputaliterria. Certamen. hensio, nis, mentis acumen.
Cerlumen, inis, qestiones public disceptande. CERVELL DE GAT. loc. fam. quc saplica al que no
GER CATAL. CES 357
t enteniment, usa poch de ell. Encaprichado, Ciervo volanle, escarabajo comudo. Alatus et cor-
Cerebrosus. nutus scarabu?us.
! BuuEKSE 'l cervell, fi'. Uavr perdut 1' ente- CES. m. Orifici per abont 1' animal expel-leix

I niment. Tener el juicio en los lalones. Judicio, pru-

dentia destilui; judicii expeitem esse; inconsull


agere.
los

ant. cL.
excrements. Ano, sieso. Anus,

CSAR. m. Sobrenom rom de la famlia Jlia.


i, podex, icis.
||

DESsiOARSE 'l CERVELL, fr. fam. Clenfaise '1


Csar. Cansar, aris.Nom de dignitat dels que es-||

cap discorrent mlt sobre de alguna cosa. Devanar- tavan destinats al imperi. Csar. Caisar, is.

se lossesos. Caput gravari. CESREO, A. adj. Lo pertanyent al empera-


DONAR CERVELLS DE MOSQUIT i ALG. ref. met. dor, al imperi mageslat imperial. Cesreo. Cai-
que explica bavrse conciliat 1' afecte y voluntat sar eus.
de alg pera tot lo que vl. Dar sesus de mosquito d CESRIA, NA. adj. Lo qui seguia '1 partit del

alguna. Ad nutum proprium aliquem trahere. csar. Cesariano. Caesarianus.


ENTRAR FICARSE EN LO CERVELL, fr. faui. Uiet. CESARIENSE. adj. Natural de Cesarea. Cesa-
Se diu de un soroll alborot mlt violent, que apar riense. Caisariensis.
que penetra dins lo cap. laladrar la cabeza. Au- CESCLA. m. ter. crcol.
rem perterebrare, auditum acut ferir. CESCLAYRE. m. cercolador.
ESCALFAR LO CERVELL i ALG. IV. Enfadarlo. Inco- CESENS, A. adj. Lo natural de, y perta-
modar. Molstia alicere, incommodum alferre. nyent Cesena ciutat de Itlia. Cesens. Cccsenas,
ESTAR ALG EN CERVELL DE ALGUNA COSA. expr. atis.

Entussonirse en ella. Emfenarse en alguna cosa. CESINA. f. CECINA.


Totis viribus incumbere. CESOLFAUT. m. Un dels set signes de la m-
HAVER LO SERVELL SEGUR. fr. Tenir bon cap o en- sica siaprimera nota de la escala. Cesolfaut. M-
teniment ferm pera '1 mando. Tener carcter y ri- sic, musicale signum.
gidez para el mando; lener cnlereza. Animi fortitu- CESSACI, f. La acci y efecte de cessar algu-
dinem babere. na cosa. Cesacion, cesumiento. Cessatio, vacatio,
NO ES COSA DE CYDADO, LO CERVELL s' HI VU. ref. nis.
ab que's pondera per antfrasis algun gravssim CESSACI A DiviNis. Pena ecclesistica per la qual
dany. No esnada lo del ojo y lo llevaba en la ma- se suspenen los divins oficis. Cesacion d divinis.
no; no es nada la meada, y calaba siele colchones y Cessatio divinis.
una frazada. Non graviter caput est laesum; cere- CESSAMENT, m. CESSACI.
brum patet ecce. CESSANT, m. Lo qui cessa de desempenyar
TOU COM UN CERVELL, fr. Deuota que algun men- sn empleo. Cesante. Cessans, tis.

cuyt est mlt tou tendre. Tierno coma una CESSAR. V. a. Suspndrer acabarse; parar
leche. Suavis, moUis. I' execuci de alguna cosa. Csar. Cesso, as, desi-
CERVELLERA. f. MORRI. BACINET. ant. M- no, is. Interrmprer lo que s' est fent. Csar.
Ijar
LLERA. II
Casquet de cer pera defendre
\\ II

'1 cap del


II

Cesso, as, desino, remitto, omitto, abrumpo, is.


||

caball. Cervellera. ant. IMPEDIR.


CERVELLET. m. d. Cos mlt immediat al cer- CESSRIO. adj. CESAREO.
vell per la part ms baixa del cap. Cercbelo. Cere- CESSAT, DA. p. p. Acabado, cesado. Absolu-
bellum, i. tus, perfectus.

CER VER. adj. CERVAL. CESSE. m. Nota que 's posa en las llistas dels
CERVERINA. a. cervarina. f. que percebeixen un sou pera que de all endevanl
CERVEROLA. Herba ramosa f. de uns quatre cessc la paga. Cese. Non ultra, satis sit.
pams de alt; t las fullas llargas y obertas: fa una CESSI, f. Renncia favor de altre. Cesion.
flor de color de palla la usan los blancjuers : pei-a Cessi, abalienatio, transcriptio, nis. ||
accessi.
adobar los cuyros. Agrimonia. Agrimonia, ic. CESSI DE BNS. for. Rcnncia ([ue f 'I deutor
CERVESA, f. Beguda de ordi blat, y de la per no poder pagar als aciebedors peraque '1 jutge
de la lierba llpols. Cerveza. Cervisia, sabaya, pague, graduant los crdits. Cesion de bienes. Bo-
toflor
ae, zythum, zythus, i. llpols. norum cessi.
|

CERVESER, A. m. y f. Qui per ofici fa ven FR cessi de bns. Ccdcr, hacer cesion, elc. Bo-
cervesa. Cervecero. Cervisiarius, ii. na sua in alium transferre, transcribere.
CERVESERIA, f. Fbrica botiga de cervesa. CESSIONAR. V. a. Transferir. Ceder. Cedo, is.

Cerveceria. Gervisiaria taberna. [|


for. FU CESSI.
CERVO. m. Animal quadrpedo de banyas CESSIONARIj A. m. y f. La persona favor
ganxudas, llisas y mlt enramadas. Ciervo. Cer- de la qual se f la cessi. Ccsionario, cesonario.

vus, i. Creditor, oris.


cERVo VOLANT. Escaiabat pards ab dos banyas CESSIONAT, DA. p. p. Cedida. Cessus.
de vrias puntas com los cervos, y quatre alas. CEST. pr. demons. Aquest es. Este es. Hic est.
358 CEV DICCIONARI CIC
CESTA. f. CISTELLA. aclimatada en las costas meridionals de Espanya.
niR TAN AVIAT CESTA COM BALLESTA, ref. No anar Es mlt semblant la adzavara, per no soporta
consegent en lo que 's diu. Decirvnas veces cesta, tant lo fret, ni las suas fullas terminan en punxa,
y olras ballesta. Temer, incongruenler loqui. ni t la flor a manera de embut, y naix ms baixa
ESTAR SI ES CESTA, SI ES BALLESTA. Estar indeter- que 'I fruyt. Zbida, zdbita. Alo, es, agallochum,
minat. Estar si son fritas, si son asadas. Bene vel i. |]
Lo such que 's trau de aquesta planta. Aloes.
mal cedat. Alo succotrine.
CESTE. f. Cintura de Ynus ahont estavan con- GEYA. f. CELLA.
tingudas lotas las grcias, tots los desitjs y tols CEYBA. ni. Arbre de Amrica, mlt alt, coput
los atractius. Cesle. Ceslis, is. y espins que f unas tavellas mlt grans, aniplas,
CESURA, f. La sl-laba que queda al fi de la
y plenas de una borra de que 'n solen fr moca-
dicci desprs de format un peu del vers. Cesura. dors, coixins, etc. La fusta es blana y sn such ve-
Cajsura, ai, comma, atis. rins; lo fruyt rod, dividit en vrias parts iguals,
CETCEO, A. adj. Se diu dels peixos grossos y ple per la part inferior y superior. Ceibaceibo.
vivparos. S' usa tamb com substantiu. Cetdceo. Arbor sic dicta.

Cetus, celaceus. GEYL. pr. ant. aquell.


GETRIA. f. Estany ahont los romans criavan GEYT. m. SAYT.
peixos de mar. Celaria. Celaria, e.

GETIS. f. Moneda antgua, petita, que corria en Cl.


Galcia y de valor de la sexta part de un marave-

ds. Ceds. Moneta sic dicta. GIA. f. Os del anca. Cia , cea. Coxendix,
GETRA. f. PiTXELL. icis.

GETRELL. m. ter y GIAB06A. f. nut. La volta en rod de una


CETRILL. m. Yas de vidre, llauna, de terra embarcaci de rems, remant los de una part y
pera posar I' oli. Aceytera, oliera, alcuza. Lecy- ciant los de 1' altre. Ciaboga. Remoruni inhilii-
thus, guttus, i; olearia lagena, ampulla. ||
Lo de tio. La acci de girarse '1 barco, canibiant en
II

vinagre. Yinagrera. Acelabuluni, i, acetarium vas- sentit oposat la situaci de sa popa y proa, en un
culum; oxys, idis. ||
pi. Las ampolletas en que 's canal paratge estret pera fondejar; desprs de
posa oli y vinagre en la taula. Vinagreras. Ampu- haver deixat curer la ncora. Ciaboga. Navis con-
llae, arum. versi.
GETRILLADA. f. L' oli que cab en un cetrill. fr ciaboga. fr. met. Remolinarse las personas
Alcuzadi. Quidquid olei capit lecythus. pera fugir. Ilacer ciaboga. Ingyrum conjungi, con-
CETRILLS. m. aum. Alciizon. Grandis lecy- volvi.
thus, CIAR. V. a. nut. Tornar lo barco enderrera
CETRILLER. in. Qui f ven celrills. Alcuce- snsgirarlo. Ciar. Remos inhibere.
ro. LecAlhoruiu faber, venditor. CITICA f. med. Malcia que prov de un hu-
GETRILLERAS. f. pi. Pessa guarniment de mor que's fica en 1' os de la cadera. Cia, citica.
fusta, cristall, elc. pera posar los cetrills del oli y Ischias, adis.
vinagre. Angarillas, portavinagreras. Ampullarum GITICH, CA. adj. Qui pateix, y lo que per-
vectabulum. tany la citica. Cilico, cetico. Yschiacus, scia-

GETRILLET. m. d. Alciicilla. Parvus, minor thicus.


lecythus, olearia lagenula. CIBADA. f. CIVADA.
CETRO. m. Yara de matria preciosa, insgnia CIBADER. m. morral.
de emperadors y reys. Cetro. Sceptrura i. I Lo , GIBADILLA. f. Herba medicinal semblant la

regnat de algun prncep. Cetro. Sceptrum reg- espuela de caballer; t las fullas de baix grossas,
num, i, imperium, ii. amplas y mlt paregudas las de la figuera infer-
GEU. m. SEU. 11
met. cevo. nal, las flors blavas, y las llavors pulverizadas y
GEVADOR. m. encevadob. aplicadas la pell serveixen pera matar fr fu-
GEVAMENT. ni. EXCEVAMENT. gir los polls. Albarraz, yerba fiojera piojenta.
GEVAR. V. a. ENCEVAR. met. Atrurer ab pro- II
Staphis, idis.
mesas y carcias. Halagar. Allicio, is. CIBARI, A. adj. que s' aplica las lleys ro-
GEVARSE. V. r. Deixarse vncer de las pas- manas que Iractan del arreglo dels menjars y con-
sions. Cebarse. A voluptatibus superari. ||
Entre- vits dels pobles. Cibario. Cibarius.
garse ab mlta afici alguna cosa. Cebarse. Toto CIBELES. f, Diossa, mare de tots los Deus. Ci-
animo in aliquid intendere. beles. Mater magna; Cybele, Cybebe, es.

GEVAT, DA. p. p. Cebado. Allectus. CIGATEJAR. V. n. Regatejar. Regatear, cica-


GEVELLINA. marta cebellina. f. tear. Sumptibus sordid parcare.
CEVER. m. Herba de la qual se'n f un such CIGATER, A. adj. Mesqu, avaro. Mezquino,
amargussim. Proceheix de frica : per ja 'g troba cicatero, rofoso, ruin. Avaius, sordidu?.
CIC CATAL CIF 359
CICATERIA. f. Avarcia. Mezquiridad, cicate- GGLOPE. m. Gegant fingit pels poelas , ill

ria. Srdida parsimnia, avaritia. del cel y de la terra, ab un sol ull en lo fnmt.
CICATRS. f. Senyal (juc (jueda desprs decu- Cicloj)e. Cyclops, opis.
-rada la lla/a. Cicariz. Cicalrix, icis. GIGONS. m. ])1. Pobles de Trcia Cicones. Ci-
CICATRI8ACI. f. La acci de cicatrisar. cones, uni.
Cicalrizttcion. Vulneris obductio. GIGUTA. f. Planta ab una branca semblant al
CICATRISAL. adj. Lo que pcriany la cica- fonoll, ab las fullas tres vegadas aladas; fuUelas
trs. Cicalrizal. Ad cicalricem perlinens. agudas incisivas; olor nausetich y desagrada-
CICATRI8AR. V. a. Tancar las llagas feridas ble; '1 such es verins, y preparat serveix de re-
desprs de curadas. Tamb s' usa com recproch. mey. CoMa, cicutaria yerba. Ckii, a*, conium
Cicatri:ar. Cicatrico, as, cicalricem obducere. maculat um.
CIGATRISAT, DA. p. p. Cicalrizado. Cicatri- CID. n. p. de bome que s' aplica un broe
eatus. en valor ,
per la semblansa al antich Uui-Diaz

GICATRISATIU, VA. adj. Lo que l viitut de de Vivar tant clebre en la histria de Espanya.
cicalrisar. Cicalrisalivo. Cicalricandi vrlute po- En sn origen es veu arbiga que significa capit.
llens. Cid, cidi. Cid, dux, cis.
CiCERO. m. Entre estampers cert carcter de CIDRIS. f. Espcie de diadema que usaren
Ilclra de un .rau ms que de entreds y un m-
la los reys de Armnia, pareguda la tiara dels per-
nos que la ataiiasia. N' bi ha de xich y de gros. sas. Cidaris, Diadema sic dida.
Lectura. In lypographia lectura. GIDRA. f. Vi ft de fiuyta. Cidra. Sicera, ae.

CICERONI. m. Poble de Campnia dit per CINCIA, f. Sabiduria de las cosas humanas
Plinio Acadmia. Ciceroniano. Giceronis villa. ||
ab principis certs y evidents. N' hi ha de vrias
adj. que s' aplica lo que imita cosa de Ccero, classes, com exactas matemticas, naturals que
com r estil, eloqncia etc. Ciceroniano. Cicero- miran especulan la naturalesa, las de vrias fa-
nianus. cultats que's divideixen en prclicas y especulati-
GICICENAS. f. pi. Nom que donavan los grechs vas, infusas y adquiridas, divinas y humanas etc.
las salas magnficas que 'Is servian de menjadors. Cincia. Scientia, doctrina, diciplina, x.
Cicicenas. Gicicena', aruni. .Moneda medalla gre- ||
CINCIA CERTA. Cienciu cierta, pleno conocimien-
ga que valia dos dracmas y era mlt estimada per lo. Explorat, sciens, et prudens.
la herniosura del encuny. Cicicenas. Monela sic CINCIA DE SIMPLE INTELLIGNCIA, tcol. La que
dicta. versa sobre que no es, ni fou, ni ser; s es,
lo
GGLADA. f. Vestidura llarga y rodona que sobre la quidilat de las cosas en 1' estat de mera
autguament usavan las donas. Ciclada. Cyclas, possibilitat. Cincia de simple inteligencia. Scien-
radis. ||
pi. Nou mar Ageu,
islas en lo dit Arxip- tia simplicis intelligentiae.
lacb. Ckladas. Cyclades, um. CINCIA GAYA. POESIA.
GIGLAN. m. Lo qui t solament un teslcul. Ci- f. teol. La ab qne Du vu las co-
ciNCA MITJA.
\clan. Testiculo carens. sas que han de succehir condicionalmenl; v. g. la
GGLIGH, ca. adj. Circular. Orbicular, ciclico. ab que veg conegu la conversi dels de Tiro,
rCyclicus. si haguessen vist los miracles, de J. C. Cincia me-

GIGLO. m. cicLN. II
Cert numero de anys, los dia. Scientia media.
^quals acabats se tornan contar de nou. Cicl. Cy- AB CINCIA Y PACINCIA, m. adv. Ab coneixemenf.
slus, i. perms y tolerncia de alg. A cincia y pacincia,
CICL DECEMNOVENAL DECEMNOVENARI, LLINAR. con noticia y tolerncia de alguno. Sciente, et si-
fCurs peridich de nou anys en que'ls novilunis lente.
ECahuen en los mateixos dias. Los romans los senya- DE CERTA CINCIA. Ab coneixeiiient cert. Con ple-
ilavan ab Uelras de or. ureo nmero, cicl decem- no conocimienlo. Scienter.
inovenal decemnovenario. Aureus numerus. sNS CINCIA MiA. loc, fam. Sens saberho jo. Sin
cici.o PASQUAL. Periodo de cinch cents trenta dos mi coiiocimiento. Me iiisicio et ignorante.
inys solars, que resulta de la multiplicaci de ci- CIENT, A. adj. Qui es sabedor sab alguna co-
|clos llunars de nou anys y solars de vint y vuyt. sa. Cienie. Doclus, sciens.
Cicl pascual. Pasclmalis cyclus. CIENTFICAMENT, adv. m. Conforme las
CICL soLAii. Nmero de 28 anys, desprs del reglas de alguna cincia. Cientificamene. Sapien-
qual torna '1 diumenge en lo mateix dia del mes. ter, peril.
Cicl solar, bolari cyclus. CIENTFICH, CA. adj. Cientiftco. Sapiens,
GIGLOIDE.. f. geom. Lnea curva formada, doctus, perillis.
per un punt de la circunferncia deuncrculsobre CIENTMENT. adv. m. ADRETAS.
una lnea recta, per la extremitat superior del CIFONISME. m. Suplici dels rntichs, que con-
dimetre circular tirat perpendicularment sobre sistia en untar de mel al pacient per tot lo cos n,
dita lnea. Cidoide. Ciclois, idis.
y posarlo al sol lligat un pal pera que '1 piqu-
360 CIM DICCIONARI CIM
sen las moscas y 'Is tabachs. Cifonismo. Suplicium Cima, cumhre. Acumen, inis, cima, a?. mel. Lo ||

sic dictum. grau superior que's pt arribar. Colmo cima.


CIGALA, f. Insecte del lamany de una llagosta Smmum, i, fastigium, ii. ||
La part superior del
que en 1' estiu fa un cant ronch y desapacible. morri, 1' adorno que s' hi posa. Cimera. Conus,
Cigarra, chicharra. Acheta, cicada, a. pex gale;c. ||
L' extrem en que est assegurat lo

CANTAR COM UNA CIGALA, fr. CANTAR COM UNA CA- nyinyol en la canya de pescar. Rahiza. Piscatoriae
LANDRIA. 2. arundiniscuspis. ||
bot. Conjunt mltas cuas pun-
CIGALASSA.f.aum. C'ujarron. Grandior cicada. xons, que eixint de un mateix punt, se divideixen
CIG ALETA. f. d. y regularment en altres raigs que portan flors, de
CIGAL, m. Cigarra pequem. Peltigonia, a;. modo que poden anomenarse umbel-la irregular,
CIGARRER, A. m. y f. Qui fa ven cigar- com en lo sach. Cima. Cyma, a?.
rros. Cigarrero. Yenditor, opifex foliorum nicotia- ESTAR FINS LA CIMA DELS CABELLS, fr. lUCt. fam.
njB convolutorum. Estar cansat de sufrir qui no hi t cap obligaci.
CIGARRISTA. m. Qui fuma mlt. Cigarrista, Estar hasta las cachas, hasla las cejas, hasla el go-
cigarrero. Mullum fumans. llete. Diutius ferre non posse ; stomachatum esse.
CIGARRO. m. Rotllet de fullas de labaco; 's fa CIMAL. m. ter. persa. remato, cimbori. ||

tamb trinxat y embolicat ab paper. Cigdrro. Ta- CIMAR. V. a. nut. Passar lo car de la entena
bacci folium convolulum. |1
L' embolicat ab fullas en y dems barcos de vela llatina de
los falutxos
de blat de moro. PajiUa, pajila, pajica. Tabacci una banda inmediaci del arbre y
altra per la
folium convolutum. per la cara de proa, al virar de bordo, pera que la
CIGNE. m. ciSNE. vela quede de la bona volta. Cimar. Velum vento
CIGONY. m. Lo poll de la cigonya. Cigonino. secundo aplare.
Ciconiuspullus. CIMARRON. m. nut. Nom que's dna al ma-
CIGONYA, f. Aucell de pas, semblant la riner indolent, rundinayre y poch amich del tra-
grua, blancli, ab algunas plomas negras en las alas, ball. Cimaron. Lentus, seguis.

y '1 coll y bch llarch. Cigea. Giconia, crotalis- CIMASSA. m. arq. MotUura en forma de S,
tria, ae. Ferro de la campana, ahont se lliga la
||
composta de dos parts de crcul, que la terminan
corda pera tocaria. Cigena. Hastile, is. ||
Instru- en ample, sens fr ngiils. Cimacio. Cimatium, ci-
ment pera trurer aygua. grua. 8. I Entre estam- ma tion, ii.

pers la maneta en las prempsas. Cigena. Manu- CIMBELL. m. Cordill que's lliga la punta del
brium ii. met. Hurla que 's fa alg per detrs
||
bast en que's posa 1' aucell que serveix de munta
posant los dits retorts sobre l' ndice. Cigena. Sau- ensa en la cassa. Cimhel. Chorda, a;. ||
Lo mateix
na poslica. II
ter. perxa. aucell. Cimhel. Avis aucupatoria.
CIGONYETA. f. d. Cigeiuela. Parva ciconia. CMBOL. m. clavigmbol.
CIGONY. m. CIGONY, CIMBORI. m. arq. Cpula petita sobre la mit-
CIGR. m. ciUR. ja taronja. Cimhorio, cimhorrio. Tholus, i, testudo,
CIGELA. f. ant. cigala. inis. II
met. enteniment. ||
met. atzegallada.
CILA. f. mit. Filla de Laomedont y germana de CIMBROS. m. pi. Pobles germnichs. Cimhros.
Priam, per qui fou assesinada havent interpretat Cimbri, orum.
falsament la voluntat dels dus. Cila. Cila, se. CIMENT, m. Entre boters cert ribot pera fr
CILIANDRA Y CILIANDRIA. f. celian- glsers en lo cant de la fusta. Juntera. Runcina,
DRIA. a;. II
Fonament. Principio , cimiento. Ca^mentum,
CILICI, m. Sach vestidura aspra que s' usa- fundamentum, i.

va antguament per penitencia. Cilicio. Cili- CIMENTAR. V. a. Fundar , fundamentar. Ci-


cium, ii.
II
Cinturon de cordas filferro que's menlar. Fundo, as, fundamenta jacere. ||
met. As-
porta sobre la carn pera mortificaci. Cilicio. Cili- sentar b 'Is principis de alguna cosa, com virtut,
cium, ii. cincia, etc. Tamb s' usa com recproch. Estable-
CILICI, NA. adj . Lo natural de Cilcia en la hlecer, cimentar. Stabilio, is.
Assia Menor. Ciiciano. Cilix, cis, cilissa, ae. CIMENTAT, DA. p. p. Cimentado. Fundatus.
CILNDRICH. ca. adj. Lo que t figura de ci- CIMER. m. ant. plomall.
lindro. CHindiico. Cilindricus, cilindratus. CIMERA. f. blas. Adorno sobre la cima del
CILINDRO, m. geom. Cos slit, llarch y rod elm celada, com un cap de gos, castell, etc. Ci-
en forma de columna, que t per basas dos circuls mera. Gentilitium insigne.
paralelos. Cilindro, Cilindrus, i, mamphur, uris. CIMERI, A. adj: L' habitant de terras mlt
maquin. Lo que en las mquinas de vapor impe-
II
fredas. Cimerio. Cimerius.
deix que passe '1 vapor. Cilindro. Cilindrus, i. CIMERA. f. CIMERA.
CIL-LA. f. CEBA MARINA. CIMINTERI. m. cemeteri.
CIM. m. y CIMITARRA. Sabre ample y mlt encorvat.
f.

CIMA. Lo ms alt de las montanyas, arbres etc. Alfange, cimitarra. Harpe, s, acinaces, is.
CIN CATAL CliN U
CIMS, A. adj. bol. Se diu de las que
flors ciNGLADA DE MAL DE VENTRE. Dolor forl (!' ven-
presentat! la influiescncia en ciina. Chnoso. Cy- tre. Retortijon de Iripas, dolor de vienlre. Tormen,
mosus. inis, vermina, um.
CINABRI. m. Sucli mlt beimell (lue destil-la CINGLE, m. y
un arbre de frica , del (|ue acosdinian usar los CINGLERA, f. Cordillera de rocas espadadas.
pintors. Cinabrio. Cinnabaris, is, cinnabari , ind. Despemdero , sierra. Prarupti mon tes , rupes. ||

CINAMOMO. m. Arbre pomps, que t la fulla TIMBA.


semblant a la del ginjoler, ab pichs al rededor, y CINGLETA. f- d. Cinchmla. Fasciola, aj.

la flor menuda y olorosa. Cinamomo. Cinnamus, CNGUL. m. Cord ab una borla a cada estrm,
cinnan)omum, i. ab que '1 sacerdot se cenyeix la alba. Cingulo. Cin-
CINCELL. m. Instrument de ferro que t la gulus, cingulum, i, diazoma, atis.
boca y tall de cer, y serveix pera tallar ferro fret CNIA. f. Maquina feta de rodas pera trurer
ab martell. Cortafrio. Feiri sector. Ferro pera |1
aygua dels pous. iXoria. Antlia, le , aquaria, rota.
trurer los claus que no's poden arrancar ab las CNIGH, ca. adj. Secta
de de filosops morals,
estenallas. Botador. Ad tollendos clavos ferrum. que fou autor Antsienes. Cinico. Cynicus.
CINCH. numeral cardinal. Cinco. Quinqu. ||
CINNOR. m. Instrument msich de fusta, de so
La carta que t cinch senyals. Cinco. Pagella quin- trist y melanclich, que's sonava en lo temple de

qu notas exhibens. Jerusalem. Cinmr. Instrumentum sic dicfum.


PER QUINS ciNCHs SOUS. loc. fam. Per quin motiu CINOCFALO. m. Animal de la casta de mona,
rah. Porque carga de agua ? Quare? quid lla? sens cua que's cria en Lbia
,
t '1 cap rod lo : ;

quamobrem? morro com lo del gos cari la cara cuberta de un ;

CINCHANYAL. adj. ant. De cinco anos. Quin- pel blanquins , verda la esquena y pelat de las
quennis. ancas; es inclinat la luxria, fogs y fort. De ell
CINCHGENTS. numeral cardinal. Quinienlos. conlan los poetas raltas fabulas, y alguns V ano-
Quingenti. menaren Anubi. Cinocfalo. Cynocephalus, i. j]

GINCHENRAMA. f. Herba que's cria en los Nom de un poble fabuls, los habitans del qual fin-
paratges humits, y te la fulla semblant la men- gian los poetas que tenian cap de gos yeran furio-
ta. Cincoenrama. Quinquefolium ii
,
penlapiei- , sos. Cinocfalo. Cynocephalus, i.
llon, i. CINOGLOSA. f. BESNEULA.
CINCHMES, NA. adj. Lo qui naix al cap de CINOSURA. f. astron. Consfel-laci boreal que
cinch mesos de sr engendrat. Cincomesino. Quin- consta de set estrellas. Cinosiira, osu menor. Cyno-
quemeslris. sura, X, cynosuris, idis.
CINCOGESM A. f. ant, Pascua de Penlecosls. CINQUAGSIMA. f. Lo diumenge abans del
Pentecostes. primer de quaresma. Quincuagsima. Quinquage-
CINCONINA. f. QUININA. sima? dominica.
CNDRIA. f. Espcie de mel que t la molsa CINQUANTA, adj. numeral cardinal. Lo que
bermellenca y es mlt aygualit. Melon de agua, t cinch desenas. Cincuenta. Qdinquaginta, indec.
zandia, sandia. Melopepo nis. arq. Motllo de ,
||
CINQUANT, NA. adj. Lo que pertany al n-
fusta pera formar sobre de ell los archs y bvodas. mero cinquanta. Quincuagenario, cincuanteno, quin-
Cimbra, cercho. Lingneus ad fornicem excipien- cuagsimo. Quinquagesimus. m. La cinquantena ||

dum arcus. part de alguna cosa. Cincuanteno. Quinquagesima


CINDRIAR. m. Lloch plantat de cindrieras. pas. I f. ant. Companyia de SO soldats. Cincuan-
Sandiar. Melopeponum abundans locus. tena. Quinquagesima.

CINDRIERA.
f. Planta semblant la melone- CINQU, NA. adj. Quinto. Quinlus.
de brots quasi igualment estesos, per de fulla
ra, CINQUENAMENT. adv. m. ant. En quinto lu-
>ms petita y de un vert ms fosch. Sandia, zandia. gar. Quinto.
Anguria, ae. CINQUILLO. m. Anell de cinch pedras. Cinti-
CINGAR. V. a. y derivats, singar. llo. Annulus, i.

CINGLA, f. Faixa pera asegurar la albarda CINQiPUL. f. Festa que celebravan los ju-
sella. Cincha. Cingula, ae. fam. Banda. Banda. heus Jerusalem, la que anavan descalsos. Cin-
||

Fascia, se, balteus, i. Beca de col-legial. Beca. quipul. Festum sic dictum.
||

Trabea, a. CINT, A. p. p. CENYIT.

CINGLADURA. f. La acci de cinglar. Cincha- CINTA. f. Teixit llarch y estret. Cinta. Yitta,

dura. Cinctura, e. naul. singladura. zona, zonula, La ab que's cenyeixen la sotana


a3. ||
\\

CINGLAR. V. a. apretar la sella albarda ab 'Is ecclesisticbs. Cenidor. Cinctorium, ii. La co- ||

la cingla. Cinchar. Cingo, is, cingul adstringere, munment de color de rosa que tenen en las oici-

Engolfarse en alta mar. Engolfarse, entrar en alta cinas pera lligar los plechs de papeis. Balduque.
II

mar. In altum provehi. naut. singlar. Linea rubra, tajnia, ae. Llenca de cuyro de tres
1|
[|

CINGLAT, DA. p. p. Cinchadn. Cinctus. quatre dits de ampla , ab que per medi de una ci-

TOMO I. 47
362 cm DICCIONARI cm
vella s' estreny regularment la cintura. Cinta. CIRCUHIR. V. a. Rodejar. Circuir, cerrar, ro-

Cinctorium, ii, astrictorium cinguhim ex corio. dear. Circumco, sepio, ambio, is.
|

CINTURA. II
nut. Las fustas que van per fora del CIRCUHIT, DA. p. p. Circniio. Septus, cir-

costat de la nau de popa proa pera refors del em- cumseptus. ||


m. Espay de terieno comprs en
postissat. Cinta.Transversa navis ligna, trabs, is. certa circumferncia ; y la mateixa circumfern-
La que's posa al voltant de la copa del sonibrero cia. Circuito. Circuitus, ambitus, us, perime-
II

en la part de fora. Cinlillo. Spira resticula ae. , ,


[j
tros, i.

ter. Enginny pera pescar. Cinta. Ret sic dicta. CRCUL. m. de una sola
geora. Figura plana
ESTAR EN CINTA. fr. Se diu de las donas prenya- linea que forma un crcol dit circumferncia. Cir-
das. Estar en cinta. Piv-egnantem, gravidam, fcetain culo. Circulus, i. Orde de assentos. circo.
II

esse. CRCUL VICIS, log. Vici de la oraci, que 's co-


CINTASSA. m. aum. Cinta grande. Magna vitta. met quant una cosa s' explica per altra recproca-
CINTER. m. PERXER. II
CORRETGER. ||
aut. CINTA, ment, y las dos quedan sens explicaci. Crculo vi-
CINTUR. ciosa. Circulus viliosus.

CINTERIA. f. Lo conjunt, botiga crners de cRCLs de posici. Sn los sis ms grans de la


cintas. Cinteria. Yittarura, taniarum copia, nier- esfera, saber: equinoccial, eclptich, primer me-
catura. ridi, horizontal y 'Is dos coluros que divideixen
CINTET, A. m. y f. Corromput de Jacintet.Ja- lo meridi. Circulos de posicion. Positionis cir-
cinlo. Hyacinthus, i. culi.
CINTETA. f. d. Cinlilla. Taeniola, b. CRCULS DE ALTURA DE DEPRESSI. LoS paralelOS
CINTIRI. in. ant. Fluix de ventre ab mescla de al horizont superior ell, y delerminan la al-

sanch. Disenleria. Dysenleria. tura dels astres; sota de ell y determinan sa de-
GINTO. n. p. de home. jacinto. pressi. Almicantarados. Circuli horizontis para-
GINT. m. CINTUR. leli.

CINTRIA. f. herba, centaura. CRCLS HORARIS, astr. Los que senyalan las ho-
CINTURA,
La part inferior del lall del cos,
f. ras; los principals sn dotze que divideixen la

ahont se cenyeixen los vestits. Cintura. Medium equinoccial en vint y quatre parts iguals en
corpus. quinze graus per hora. Circulos horarios. Horarum
CINTUR, in. Cint pera portar la espasa. Ta- circuli.
laharte, cinluron, tahali, biric. Cinctorium, para- CRCULS VERTICALS, astr. Los majors que passan
zonium, ii, balteus, i, ||
La cinta que antguament pel zenit y nadir, y sn perpendiculars al hori-
regalavan los marits las donas casadas de nou, y zont. Circulos verlicales. Yerticales circuli.
ara s' ha fet com 1' us. Cintnron. Caslula, jb. CIRCULACI, f. Acci de circular. Circula-
CINYEL. m. ant. cngul. cion. Circulatio, nis, circuitus, us.
CIP. m. Fita, pedra ab que 'Is romans marca- CIRCULAR, adj. Lo que pertany al crcul. Cir-
van en los camins indica van la direc-
las millas cular. Orbicus, orbiculalus , orbicularis. ||
f. La
ci de cada un, Cipo. Cipum, i. carta avs escrita de orde superior, donant algu-
CPIA. f. Peix mlt semblant al calamars, del na orde notcia. Circular. Circularis littera. v. 1|

qual se diferencia per sr ms gros, y no tenir n. Passaruna cosa per mltas mans, com la mone-
cua. T un os sobre la esquena que s' usa en far- da. Circular. Circulor, aris, per manus circumfer-
mcia y altres arts. Jibia. Spia, se. ri. Parlant de la sanch, crrer per las artrias
II y
CIPRER. m. xiprer. venas, desde '1 dems parts
cor las del cos. Cr-
CIPRERAR. m. xiprerar. rer la sangre. Per venas sanguinem volvi, circu-
CIPRI. adj. Natural de Xipre, y lo pertanyent lari.
aquesta isla. Cipvio. Cjprius, cypricus. CIRCULARMENT. adv. m. Circularmenle Cir- .

CiQUIA. f. CQIA. culatim, in gyrum, in orbem.


CIRCA. prep. ant. cerca. CIRCULAT, DA. p. p. Circulado. Circulatus.
CIRCENSE. adj. Lo pertanyent al circo. Cir- CIRCULET. m. d. cercolet.
cense. Circensis. CIRCUMPOLAR. adj. Lo que est cerca del
CIRCENSES. m. pi. Jochs espectacles dels polo. Circumpolar. Circumpolaris.
romans en lo circo. Circenses. Circenses, ium, cir- CIRCUNCIDAR. V. a. Tallar lo prepuci. Cir-
censes Indi. cuncidar. Circumcido, is. met. Cercenar mode-
|1

CIRCEU. adj. Lo pertanyent la bruixa Circe. rar alguna cosa. Circuncidar. Reseco, as; moduiu
Circeo. Circeus.
adhibere.
CIRCO. m. Entre 'Is romans lloch voltat de gra- CIECNCDAT, DA. p. p. y
das destinat pera alguna funci. Circo. Circus, i, CIRCUNCS, A. Circuncidado.
p. p. irregular.
Lo conjunt de personas que assistian en ell. Cir-
II
Circumcisus, circumsectus.
co. Consessus, us.
CIRCUNCISI. f. L' acte de circuncidar. Cir-
CIRCUHIGI. ra. ant. marrada, volta. cuncision. Circumcisio , nis , circumcisura, ae. 1|
cm cvrALA CIR 363
Fes'a qno colobia la Iglcsia M pi-iine' dia del any. CIRCUNSTANGIAR. v. ;i. Explicar per me-

I ('ircuncisinii. Circuincisionis ft'stum.

CIRCUiVOAR,,
CIRCNDAT, DA.
V. a. kourjar.

p. |). kodkjvt.
nor las circunsli'incias de alguna cosa. Circiinslini-
ciir. Exacte, dislinct aliqiiid explicar. (Icsciilie-
re: rem. prou) est gesta, narrar.
CIRCUNFERiVCIA. f. I.a liiiea curva (|Ui' GIRGNSTANGIAT, DA. p. p. \ ailj. Lo (pie
tancada per tolas paris forma un t-rcul. Circunfe- s' explica al) totas sas circunstancias. Circunstan-

I renria. Circuniferentia, ae, circumductio, circums-


oriptio, nis.
ciRCNFERNCiA cxcwA. La lnca del crcul con-
cindo. Distinct'.
GIRCNSTAIVGIONAT DA.
TANCIAT.
ad amussim relatus.
, p. p. ciRClxs-

siderada per la part interior. Circmferencia cnca- CIRGUNSTANT , A. adj. Lo que est al entorn
va. Circumferentia cncava. Pars intima circumfe- de altra cosa. Circunslante. Circumstans. pi. Los 1|

rentiiB. que estan presents, assisteixen concorren. Cir-


ciRC.vFERxciA coNVEXA. La niateixa conside- cunstanles. Circumstantes, prsesentes.
rada per la part exterior. Circunfercncia rnn- GIRGUNVALAGI. f. La acci de circunva-
vrxa. Circumferentia convexa , extiraa circumfe- lar. forltlicacion, circunvalacion. Circumvalatio,
rentia. nis. mil. Siti, cord. Circunvalacion. Circuitio,
Ij

CIRGUNFERENCIAL. adj. Lo que pertany nis.


la circunferncia. Circunferencial. Ad circumfe- GIRGUNVALAR. V. a. Cercar una ciutat, un
rentiam pertinens. exrcit, etc. Circunvalar. Convallo, as, circumrau-
CIRCUNFERENCIALMENT. adv. m. Circun- nio, circumvenio. is.

ferncia bnen te. In orbem, circim. CIRGUNVALAT,DA. p. p. Circunvalado. Cir-


CIRGUNFLEXO. adj. S' aplica al accent com- cumseptus, vallo septus.
post de agut y grave. Circunflejo, capucha. Circun- GIRGUNVEH. adj. Prxim, cerc. Circun-
flexus. vecino, contigua. Circumvicinus, contiguus, proxi-
CIRCUNLOCUCI. f. Rodeig de paraulas pe- mus.
ra explicar lo que podria dirse ab mnos. Peri- GIRENAIGH. adj. Se diu de una secta de Filo-

frasis, circunlocucion. Circumlocutio, periphrasis, sops fundada per Arstipo en la divisi dels peri-
is. pattichs. Cirenaico. Cyrenaicus.
CIRCUNLOQUI. m. Lo que 's diu ab circun- GIRENEU. adj. Lo natural de Cirene. Cireneo.

locuci. Circunhquio. Yerborum circuilus, circui- Cyrenensis.


tio, ambages. uni. GIRER. m. CIRERER. 11
BOSC. SANGUINTOL.
CIRCUNSCRIT, A. p. p. Circunscrilo. Cir- GIRERA. f. Lo fruyl del cirerer. Cereza. Cera-
cumscriptus. sum, i.

CIRGUNSGRURER. V. a. geom. Descruier CIRERA DE ARBs. MadroTio, y albredo p. Ast. ne-


una figura al entorn de altra. Circunscribir. Cir- do, nis, arbutum, i.

cumscribo, is. ||
Reduhir certs lmits. Circunscri- CIRERA DE PASTOR. Lo fruyt dcl cirerer bort. Es-
bir. Circuniscribo, is. pino, majuelo. Oxyacanthae fructus.
CIRCUNSPEGCI. f. Atenci, cordura, pru- CIRERA GARRAFAL. Las luajors y de millor gust.
dncia. Circunspeccion. Circumspectio, considera- Cereza garrafal. Gerasum, i.

lio, observatio, nis. []


Severitat y gravedat en ac- CIRERA GUINDA. La igual las altras de gust un
cions y paraulas. Circunspeccion. Gravitas, atis, poch agre y de color quasi violat. Guinda. Cera-
morum severitas. sum, i.

CIRGUNSPEGT Y CIRGUNSPEGTE , A. GIRERAL Y GIRERAR. m. Lloch plantat de


adj. Remirat ,
prudent. Circunspeclo. Cautus, cirerers. Cerezal. Cerastum, cornetum, i.

consideratus, prudens. |1
Serio, grave, respecta- CIRERER, m. Arbre de escorsa dura, llisa, un
ble. Circunspeclo. Gravis, circumspectus, veneran- poch bermellenca; sn fruyt sn las cireras. Cere-

dus. zo. Cerasus, i.

CIRGUN8TNGIA. f. Accident de temps, lloch, CIRERER BORT. Comcjo, cerczo silvestre. Cornus,
modo, etc. unit la substncia de algim ft. Cir- cornum, i; frutexsanguineus.
cunstancia. Circumstantia, ;c, adjuncta, orum. j]
CIRERET. m. d. Cerezilo. Parvus cerasus.
Condici, qualitat, requisit. Circunstancia. Quali- GIRERETA. f. d. Cerecilla, cerecita. Cerasum
laS, atis. [1
MEMDNCIA. exiguum. U Aucell de unas quatre polsadas de
EPT LAS circunstncias PRESENTS, m. adv. Equi- Uarch, de color de cendra en las alas, blanch de
val lo mateix que en 1' estat actual de las cosas. ventre y potas rojas. S' entret jugant entre las
En las presentes circunstancias. Rebus sic stanti- canyas y jonchs. Arandillo. Motacilla ai.
bus. GIRI. m. Candela de cera de un sol ble, llarga

GIRGUNSTANGIADAMENT. Cande-
adv. m. Ab to- y grossa. Cirio. Cereus, i, funale, is. ter. 1|

taslas circunstancias. Circunstanciadamenle. Exac- las com las de dir missa. Vela. Cerea, sebacca can-
te, ad amussim. dela.
364 CIS DICCIONARI CIS
CIRI PASQUAL. Lo quc's benehei'x lo dissapte ales. II
Una de las vint y dos constel-lacions boreals.
sant, y en los oficis divins crema fins al dia de la Cisne. Olor oris, cygnus, i. []
met Bon poeta 6 m-
Ascenci. Cirio pascual. Cereus paschalis. sich excel-lent. Cisne. Cygnus, i.

MLTAS CANDELAS FAN N CIRI PASQUAL, fr. mel. CISPAD, NA. adj. Lo que esta entre Roma y
fam. Explica que mltas vegadas la repetici de '1 riu P. Cispadano. Cispadanus.
cosas petitas arriba fr una matria grave. JIm- Nom que donaren los antichs un car-
CISSI. m.
chas candelillas hacen un cirio pascual, miichos po- ro ab dos rodas. Cisio. Cisium, ii.
^os hacen un mucho. Multa minuta et congesta gran- CISTELL, m. Teixit de vmens, jonchs altra
dem eBciunt molem. Partibus ex minimis magnus matria, en figura comunment rodona y cncava,
consorgit acervus. que serveix pera posar fruytas y altras cosas. Ces-
sRTiR AB CIRIS TRENCATS, fr. met. Ab espcies to. Fiscus, calathus, i, corbis, is. ||
Lo gran. Arga-
impertinents, estranyas fora del cas. Con supata dijo, argadillo. Vas vimineum.
de cabra de gallo; con su media espada. Collo- CISTELLA, f. Paner panera. Cesta. Cista cor-
cutionem importunis sermonibus interrumpere; ab bula, piscina, ea, panariolum, i. []
La de palla. Es-
instituto aliena loqui; prater rem loqui. criiio. Corbis, is.

CIRIAL. m. Candelero. Cirial. Lychnuchus, BOIG COM UNA CISTELLA, exp. fam. que s' aplica
candelabrura, i, al qui ab sas accions se porta com boig. Loco de
CIRIS. m. aum. Cirio grande. Magnus ce- alar. Furiosus.
reus. UMPLIR LA CISTELLA PLENA. fr. PUJAR LA MOSCA AL
GIRIER. m. ant. candeler. 1. NAS.
CIRIET. m.d. Cirio pequem. Cereus parvus. CISTELLADA. f. CISTELLAT.
GIRILOT. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro de es- CISTELLS. m. aum. Ceston. Magnus corbis.
lanque. Avis sic dicta. CISTELLAS8A. f. aum. Ceston. Amplior, gran-
CIRINEU. m. Lo qui ajud portar la creu dior corbis.
Jesucrist. Cirineo. Cyrineus, i.
I
Lo gui ajuda al- CISTELLAT. m. Lo que cab en una cistella.
tre en algun empleo traball. Cirineo. Adjutor, Cesta. Quod ficus capit,
oris. CISTELLER. m. Qui f ven cistells ciste-
GIROT. m. Cubert de ramas pera guardar-
ter. Uas. Cestero. Cistarius, ii, cistarius artfex, ven-
se del sol. Sombraje, somhrajo. Umbraculum, i. ditor.
CIRQUE. ni. ciRco. CISTELLERIA, f. Botiga de cisteller. Cesleria.
CIRURGIA, f. Art de curar fridas, Uagas y tot Cistario officina, laberna.
mal extern de las personas. Cirugia. Chirurgia, ae. CISTELLET. m. d. CestiUo, cestico. Corbula,
CIRURGI, m. Profesor de cirurgia. Cirujano. corbicula, ;e.

Chirurgus, i. CISTELLETA. f. d. PANERET. 2.


CIRRGICH, CA. adj. Lo pertanyent la ci- ciSTER. m. Orde de religiosos fundada per sant
rurgia. Quirrgico. Chirurgicus. Robert y stmt Esteve. Es antigussima, y lia donat
CISALPt, NA. adj. Lo que est situat entre Ro- grans homes y pontfices la iglsia, Cister, cstel.
ma y 'Is Alpes. Cisalpino. Cisalpinus. Cisterciencis, Roberti ordo. ||
Bujol que posan sota
CISELL, m. Espcie de escarpa pera traballar las botas pera recullir lo vi que cau de la aixe-
ab primor pedras, metalls etc. pich de martell. ta. Cuheto. Dolium, ii.

Cincel. Scalpiura, scalpellum, i. CISTERCIENSE. adj. Lo pertanyent la orde


CISELLAR. V. a. Traballar, grabar ab cisell del Cister. Cisterciense. Gisterciensis.
en pedras metalls. Cincelar. CeIo, as, scal- CISTERNA, f. Espcie de pou en que's conser-
po, is. va la aygua deia pluja, Algibe, cisterna, Cister-
CISMA. m. Divisi separaci entre 'Is indi- na, ae.

vduosde algun cos. Cisma. Schisma, atis. ||


Discr- CISTERNER. m. Qui cuyda de las cisternas,
dia en alqun poble famlia. Cisma. Discrdia, ae, Aljibern. Cisternarum curator,
dissidium, ii, divisi, nis. CISTERNETA. f, d. y
CISMTICH, CA. Rebelde la verdadera
adj. CISTERN. m, d, Cisternilla. Parva, minor
Iglsia. Cismdtico. Schismaticus. Qui introduheix |1
cisterna,
la discrdia. Cismdlico. Seditiosus. CISTO. m. Arbusto que creix fins uns nou
CISMONT, NA. Lo que est situat de
adj. pams: y aspras del revs, las
t las fullas llargas
aquesta part de las montanyas, respecte de la si- flors grossas y blancas ab una taca fosca, forma-
tuaci ahont se considera. Citramontano, cismonta- das de fullas com las rosas, Jura, lada, ladon, cis-
no. Citramontanus, cisniontanus. to. Cistus, i. Arbusto de fullas semblants las
II

CISNE. m. Aucell blanch, de bch groch, coll del llorer, arrugadas, verdas y com rehinosas y
mlt llarch, las potas negras y unidas ab una pell las flors blancas. Estepo, ajea, pajea, cengajo, cer-
membrana com 1' nech , y 's cria en las ribe- gazo. Cistus laurifolia.
rasdels estanys y rius. Cisne. Cygnus, i, carnorus CISURA. f. Obertura sutil en algun cos. Cisitra.
CIT CATAL. CIV 365
Scissura, oonscissura, ae. ||
Lo lallet que f 'I san- CITRAGO. m. Herba, espcie de niella que t

grador en la vena. Cisnra. Seissura, ae. '1 gust semblant al de la cidra. Cidronela. Citrago,

CITA. f. Senyal avs del lloch y temps pera citreago inis.


vt'urerse parlarse alguna persona ab altra. Cita. CITRAMAR, na. adj. Lo que est del mar
Concitio, cilatio, conventio, nis. |1
Referncia al- en aquesta part. De esta parte del mar, de ac del
guna lley, autoritat, altre instrument pera coni- mar, ritramarino. Cis, citra mare.
probar que's diu. Cita. Testimonium, autori- CITRAMONT, NA. adj. CISMONTA.

I
lo ii,

j
las, atis. CITRELL. m. ter. cetrill.
CITACI, f. La acci de citar. Emplazamiento, CITRELLA. f. ter. canti, cantiret.
rilocion. Denuntiatio, conditio, vadatio, nis. CTRICH, ca. adj Lo que pertany . al poncera
CITACI DE REMAT. for. Notificaci intima al taronja. Citrico. Citricus.
deutor, de la venda que's va a fr de sos bns. CIUR. m. Planta y fruyt mlt conegut. Gar-
Cilacion de remale. Comperendinatio, nis. hanzo. Cicer, eris.
CITADOR, A. m. y f. Qui cita. Citador. \o- CIURONAR. m. Terreno plantat de ciurons.
alor, convocalor. apparitor, is. Garbavzal. Sata ciceribus terra.
CITAR. V. a. Avisar alg senyalantli '1 temps CIUTAD, NA. m. y f. Yeh, fill, l 'qui viu
lloch pera tractar de algun assumpto. Citar. en alguna ciutat. Ciudadano. Civis, is, urbis inco-
voco, as, indico, is. |1
Referir anotar al marge las. Home bo. Ciudadano. Yir frugi. Qui gosa
II ||

e algun escrit, los autors textos per comproba- '1 dret de ciutad. Ciudadano. Civis, is. ||
adj. Lo
i de lo que's diu escriu. Citar. Testimonia, pertanyent la ciutat y als ciutadans. Ciudadano.
ucloritates vel texlus indicar. |1
for. Notificar ppidarius, civicus, civilis.
Ig que comparega devant la autoritat, Alegar, ci- CIUTAD HONRAT. Ttol de houor. Ciudadano hon-
ar, producir. Cito, as, convador, aris; in jus vo- rada. Civis honeslus: nobilitatis gradus equestri
care, aliquem convenire. Anomenar cada hu || ordini proximus.
per sn nom. Citar. Singulorum nmina cilare. CIUTAD MAJOR. Primera clase estat dels habi-
CITAR DE REMAT. fr. for. Nolificar al deutor que tans de ciutat, que comprenia 'Is ms honrats y
es execula,remat que's va fr de sos bns.
lo estimats no exercint art mecnich. Ciudadano ma-
Citar de para remate. Bonorum proscriptionem yor. Major civis, civis, primi ordinis.
indicere. CIUTAD MITJA. Segou cstat classe de ciuladans
GTARA. f. Instrument msich semblant la com : mercaders , etc. Ciudadano mediana. Civis
guitarra ab cordas de filferro, y 's toca ab una secundi ordinis.
plom de cer. Land, citar. Cithara, e, barbilos, i. CIUTAD menor. Tercer eslat que comprenia 'Is
CITARINS. m. p. Pobles de Siclia prop de Pa* menestrals. Essent los ciutadans y 'Is burgesos
erm. Cilarinos. Citharii, citharini, orura. iguals en dret sols se diferenciavan: 1."" En la pre-

CITARISTA. m. Qui toca la clara. Citarista. cedncia dels primers, y 2." En los privilegis es-
itharisla, x, citharoedus, i.
pecials de cada vila ciutat, de manera que un
CITARSTICH, ca. adj. pot. Lo que pertany burgs de la vila de Perpiny portava avantatge
la clara. Cilnristico. Cilliaroedicus. mtls ciutadans de mltas ciutats de Catalunya.
CITAT, DA. p. p. Ciiado. Evocalus, cilalus, in- Ciudadano menor. Minor civis.
dictus. CIUTADEJAR. V. n. Semblarse lo que es de
CITATORI, A. adj. for. Lo manament ab ques ciutat. Ciudadear. Civitatera referre.
cila alg. Citatorio. Citatorium, ii, cilatorium CIUTADELA. f. y
rescriptum. CIUTADELLA, f. ant. Fortalesa ab baluarts
CITATRIA. f. CITACI. situada en paratge ventatjs pera subjectar de-
CITEA. f. CTARA. fensar una plassa. Ciudadela. Arx, cis.
CITEREA. f. mit. vNls. CITADETA. f. d. Ciudadita. Civitella, a.
CITRIA. f. Imatge grotesca que's posava en CIUTAT,

m
f. Poblaci gran que gosa de majors
oma en cerlas ceremnias pblicas y la que's preheminncias que las vilas. Ciudad. Civitas,

'eyan donar lespostascomals nostres politxinel-las. atis, urbs, is, oppidum, i. |)


L' ajuntament de ella.

Citeria. Citeria, x. Ayuntamienlo, cuerpo municipal, ciudad. Civitas,


CITERIOR. adj. Lo que est la part de aqu metrpolis, is.
H
Los ciutadans. Ciudad, ciudadanos.
respecte de lo que est la part de all. Citerior. Cives, ium.
Citerior. CIUTED. m. CIUTAD.
CITRIA. f.CENTAURA MENOR. CIVADA, f. Planta semblant la cugula, y sn
CITOYEN. m. Vestit de dona ajustat al cos, gra al del sgol. Avena. Avena, ae, bromos, i.

clos pel pit y ab un coll. Chamerluco. Muliebris CIVADAR. m. Lloch plantat de civada. Avenal.
torguata vests. Avena consitus ager.
CITRA. f. anl. CTARA. II
Mesura de Iraurer vi. CIVADER. m. y
PITXELL. CIVADERA. f. ant. Morral pera donar civada,
366 CLA DICCIONARI CLA
etc. las cavalcadiiras. Cebadera. Hordearia man- Primera demanda executiva. Instncia, demanda-
tica. Prima instanlia judicialis.
CIVELLA. f. Pessa de metall de varias figuras FR CLAM. fr. ant. Queixarse. Quejarse. Queror.
ab un pungant al milj pera subjectar las corretjas, eris, expos'.ulo, as.
etc. IlebiUa. Fibula, e. ||
Pessa de fusta de llado- MENAR CLAM. fr. ant. Seguir plet. Seguir pleilo.
ner en[forma de ferradura, que's posa al cap de la Litem persequi.
cingla. Anillo. Annullus, i. GLAMADOR, A. m. y clamant. f.

GIVELLADA. f.
y GLAMALLS Y GLAMALLER8. m. CLAMS-
GIVELLAM . ni. Abundncia de civellas en las TECIIS.
guarnicions. Hellaje. Fibularum series. CLAMAMENT. in. clamor, splica.
GIVELLAR. Y. a. Cordar ab la civella. Hehillar. GLAMANT. m. for. ant. Querelloso, querellante,
Fibulo, as. instante. Petens, tis, delator, oris.
CIVELLA88A. f. auni. HeUUaza. Magna fibula. GLAMAR. V. n. Cridar llastimosament dema-
CIVELLAT, DA. p. p. Hehillado. Fibulatus. nant favor ajuda. Clamar. Clamo, as, vociferor,
GIVELLER. m. Qui fa ven civellas. Ilebillero. aris. II
Dit de algunas cosas inanimadas, com : la
Fibularum artifex, venditor. terra clama aygua ;
'1 delicte clama cstich. Cla-
GIVELLETA. f. d. HebiUka, hehillita, hebille- mar. Peto, is.

ta, hebilkela. Parva libula. GLAMARSE. v. r. for. ant. Quejarse, querellar-


GIVERA. f. BAYART. se, poner instncia ante eljuez. Pelo, is, queror,
GVIGH, GA. adj. CIUTAD. II
DOMSTICH. H
S' eris.
aplica la milcia urbana, y sos indivduos. GLAMSTECHS. m. Cadena penjada en lo
Urbano, civico. Civicus, urbanus, civilis. can de la xemeneya pera tenir la caldera, olla, etc.
CIVIL. adj. Lo que pertany la ciutat. Civil. al foch. iJares, caramilleras. Focarius cremaster.
Civilis. |]
Sociable, urb, atent. Civil. Urbanus, co- GLAMAT, DA. p. p. Clamado. Clamatus.
mis. II
for. Lo que pertany la justcia en orde CLAMATER. m. for. ant. clamador.
interessos y no en lo criminal. Civil. Civilis. GLAMOR. ra. Crit gran y esforsat, CUmor.
GIVILISAGI. f. L' acci y efecte de civilisar. Clamor, oris, vociferatio, nis. ||
Yeu llastimosa de
Civilizacim. Civilium morum inductio. ||
Poltica, aflicci, 6 passi de animo. Clamor. Ululatio, nis,
urbanitat, cultura. Urbanidad, cultura, civilizdcion, ululatus, us.
rivilidad, sociabilidad. Urbanitas, comitas, atis. GLAMOREJAR. V. a. Pregar ab instncia y
GIVILISAR. V. a. Fr cuit y sociable. Tamb veu llastimosa. Clamorear. Claraorose precari, ro-
s'usa comrecproch. Civilizar. Cultum, mitemque; gare.
ad civilem vittc cultum revocar. GLAMORS, A.adj. Dit del rumor llastims de
GIVILISAT, DA. p. p. Civilizado. Cul tus. una multitut de gent. Clamorosa. Clamorosus.
GIVILITAT. f. civiLiSACi. GLANDEST, na. adj. Secret, ocult. Clandes-
GIVILLA. f. CIVELLA. lino. Clandeslinus. occultus.
GIVILMEIVT. adv. m. Ab poltica, urbanitat. GLANDESTINAMENT. adv. m. Ocultament,
Vrbanainente, civilmenle, cortsmrnte. Comiter, ur- sens testimoni. Clandestinamente , escondidas.
ban, civiliter. i|
for. Conforme al dret civil. Civil- Ciandestin, clam, secret.
mente. Civiliter. jure civiti. CLANDESTINITAT, f. La qualitat de clandes-
t. Clandeslinidad. Clandestini qualitas.
GL. GLAP. m. y
GLAPA. f. Taca. Mancha. Macula, aj. ||
La part
GLAGA. f. Verbositat, conversaci impertinent. de diferent color de algun cos. Mancha. .Macula,
Garla, charla. Garrulitas, loquacitas, atis, gar- ai, labes, is. ||
clariana. 1. En lo bosch y altres
ritus, us. plantatges 1' espay de terra en que no hi ha arbres.
FR PETAR LA CLACA. fr. fam. Se diu vulgarment Calva. Pars soli arboribus nuda.
dels que tenen llarchs enralionaments en assump- GLAPAR. V. a. Pigar, fr clapas en alguna co-
tos de poch inters. Tender el pano del plpio. sa. Manchar. Maculo, fceco, as.
Blatero, arguto, as, blatio, garrio, is. GLAPAT, DA. p. p. y adj. Manchado. Macula-
GLAGAR. v. n. xarrar. tus.
GLADENTRIAS. f. pi. Festas que's celebra- GLAPER. m. ter. Munt de llenya. Tinada. Lig-
vanen honor de Bac podar al las vinyas. Claden- noruin slrues.
terias. Cladenterie, arum. GLAPERA. f. RODERA.
CLADES. m. ter. barbacana. CLAPIR. V. n. Lladrar de certa manera '1 gos
GLAFOLL. m. ant. capoll. |1
ter. esclofolla. quant persegueix la cassa. Lalir,ganir. Gannio, is.

GLAM . m. ant. for. Queixa, querella. Instn- GLAPIT. m. Guinyol interromput, quant lo gos
cia, querella. Querela, querimonia. ae, questus, us, persegueix la cassa. sent algun dolor. Latido.
delatio, inslantia judicialis. |j
ant. clamor. Ij anl. Gannittus. us.
cu CATAL. CLA 367
CLAR, A. adj. Lo que t claredat. Claro. Cla- cuheix lo rovell del ou. Clara. Albugo , albumen,
ms, luoidus. 11
Transpareiif, tcrs com la aygua y inis. II
CLARISSA.
cristall. Claro. Pcrlucidiis, vitreus. [)
Limpio, pur, CLARABOYA. f. Finestra alta sns portas.
desembarassat , com : veu , visla ,
pronunciaci Tragaluz, clarahoya. Finestia altior. La (|ue est ||

CLARA. Claro. Clams, perspicuus. | Lquit mesclat en las teuladas. fnharda. Fenestra prominens. ||

alguns ingredients que'l fan poch esps. Claro. CALAT. 3.

i arus,

color poch carregat de


tus color.
disolutus.
nsitat espessor convenient. Claro.

II
\\
En los teixits

tint.

Evident, manifest. Claro. Planus, dilu-


Claro.
lo que no
Rarus.
Rarus, mitiga-
t la

||
Lo
CLARABOYAR. V. a. ENTRETALLAR.
CLARABOYAT DA. p. p. ENTRETALLAT.
adj. mel. Se diu de qui's posa
dat. Claraboyado. Perforatus.
,

'1 vestit mlt fora-


II

cidus. II
L' espay intermedi que hi ha en algunas CLARAMENT, adv. m. Ab claredat. Clara-
cosas, com en sembrats, profcssons, elc. Claro. menle. Nitid, dissert, luculenter.
Intervallum, i. 1|
Poch com, "com: los sabis verda- CLAREA. f. Beguda de vi blanch, .sucre mel,
ders sn clars, Raro; claro, poco. Rarus, infre- canyella y altres aromtichs. Sclar, clarea. Mul-
quens. ||
Lo que t ms intermedis de lo regular. sum, i, marina, ai.

claro. Rarus. i|
Lo que's diu ab llibertat sens re- CLAREDAT, f. Efecte de la llum. Claridad.
paro. Claro. Sincerus, ingenuus. ||
Ras, ser, com: Claritas, Modo de explicarse .sns confusi.
is. ||

dia CLAR. Despejado, claro. Clarus, seronus. 1|


Pers- Claridad. Perspicuitas, atis. Un dels quatre dots ||

pics, agut. Despejado, claro, agudo. Acuus, pers- del cos gloris. Claridad. Claritas, atis. ||
Perspi-
picax. II
anl. Esclarecdo, ihisfre. Clarus, illustris. ccia en los ulls pera vurer. Claridad de la visla

il
Distncia que mdia en la narraci escrit- Acumen, inis, acies, ei. La propietat
de los ojos. ||

Claro. Intervallum, i.
||
pint. La porci de llum de pronunciar clara y distinctament. Claridad de
que banya la pintura. Claro. Lucidior, clarior, pic- la voz. Yocis splendor.

tura pars. CLAREJAR. V. n. Comensar manifesta rse


CLAR ESTA. expr. ab que's dna compndrer la llum del dia. Ctarear , clarecer. Claresco , is;

sr certa y assegurada la cosa que's diu. Claro esld. diem , lucem , auroram apparere adventare. | ,

Patet, planum est; scilicet, in confesso est. Traspassar la llum per algun cos per massa prim.
CLAR Y CATAL, m. adv. Ab tota claredat, sens Traslucir, clarear. Perluceo, es, raresco, is.

ningun reparo ni mirament. En buen romance. Li- CLAREJAR DE FAM. loc. fam. Tenir mlta fam. Cla-
quid, plano. rear de hambre. Fame extenuari, debilifari.
CLAR Y OBSCUR, piut. Dibuix que no t ms que CLAREJAT, DA. p. p. Clareado. Lucidatus.
un color en lo camp en que's pinta, Claro y oscuro. CLARELL. m. Lo cnem de segona sort tret lo

Tonus, i, adumbralio, nis. bri. Cduamo inferior. Cannabis vilis, inferior.

LA CLARA LAS CLARAS. m. adv. Sus emba- GLARESA. f. anl. claredad.


's. sens reparo, sens empaig. A las claras: por lo CLARET, A. adj. d. Clarito. Clariusculus. ||

laro. Aperl, palm, in propatulo. Se diu del vi negre que es un poch clar. Clarete.
ANEM CLARS. exp. fam. que manifesta 1 desitg de Rubellum, helveolum vinum.
^ue lo que's tracta s' explique ab tota senzilles CLAREYA. f. clarea.
jngenuitat. Vamos claros. Sincer, apert agaraus. CLAR. m. Instrument msich. Es un can de
CANTAR CLAR. fr. Dcuota la llibertat ab que's diu metall que desde la boca fins al estrem s'aumenta,
Iguna cosa. Cantar claro, decir alguna cosa tan y acaba ab una espcie de trompa. Clarin. Tuba,
lara como el agua, cantarle alguno la cartilla. B, lituus, i. Qui t per ofici tocarlo. Clarin, cla-
II

alm, apert, iiber loqui; ollicii aliquem admo- rinero. Tubicen, classicen, inis.
ere. CLAR de campanya. Instrumcnt msich de me-
DE CLAR EN CLAR m. adv. Manifestament, ab cla- tall, espcie de corneta, per ms estret y ab ms
edat. De claro en claro. Apert. tortas. Clarin de campana. Lituus castrensis.
FERSE CLAR. fr. FERSE DIA. CLARIANA, f. Intermedi desocupat. Claro.
POSAR EN CLAR. fr. Explicar ab claredat, poner Yacuus intervallus. ||
Entre 'Is nvols quant co-
en claro. Patefacere, dilucidar. mensan dividirse, 1' acte de donar pas la

m SR INA MS CLARA QUE LA AYGUA QUE


CO.SA 'l llum. Claricia. Nubium perlucidarum divisi.
^SOL, etc. Ser una cosa mas clara que el sol que el CLARCIA. f. CLARIANA.
agna, etc. Rem sole vel luce clariorem esse. CLARIFICACI, f. L' acte de clarificar. Cla-
TOT CLAR. m. adv. Clarament , sens fr embuts. rificacion. Clarificatio, purgatio, nis.
Por lo claro, en puridad, claramenle. Aperl, clar, CLARIFICAR.v.a. Aclarir alguna cosa llevantli
sincer. 'Is impediments que la fan fosca. Clarificar. Illus-

TRARER EN CLAR. fr. mct. Deduhir la substncia tro, claro, as. ||


Purificar lo que lsolatge, com li-
de algun discurs; averiguar alguna cosa. Sacaren cors, sucre, etc. Clarificar. Defa;co, purgo, as; cla-
claro, en limpio. Clar, nilid, deducere. rum, puriorem reddere. ||
ll-luminar. Alumbrar,
CLARA. f. La matria blanca y lquida que cir- clarificar, iluminar. lUumino, as.
B68 CU DICCIONARI CLA
CLARIFICAT, DA. p. p. Clari^cado. Claratus. CLASIFICAGI. f. La acci y efecte de classi-
CLARIFICATIU, VA. adj. Lo que t virtut ficar. Clasificacion. In ordines coUocatio.
de clarificar. Clarificalivo. Clarificus ,
purgandi CLASSIFICAR. V. a. Distribuhir en classes.
vim habens. Clasificar. In classes dividere, distribuere.

CLARFICH, CA. adj. resplandent. CLASSIFICAT, DA. p. p. Clasificado. In clas-


CLARINADA. f. Joch repetit dels clarins 6 al- ses collocatus.
guna senyal que's f tocantlos. Clarinada. Lituo- CLSTES Y CL8TRES. m. ant. clIl'STRO.
rum sonus frequens. CLATELL, m. Part de detrs del cap y coll so-
CLARINAT, DA. m. y f. En lo blas 's diu bre la punta de la espinada. Cogote, colodrillo. Oc-
del animal que porta esquellas campanas, com cipium, ii, occiput, itis.

vacas, moltons, camells, etc. Clarinado. Tintina- CLATELL DE ESTELLAS. loC. fam. LLANUT.
bulis ornatus. GROS DE CLATELL. BESCOLLUT.
CLARINET, m. Instrument msich de vent, SR NET DE CLATELL, fr. Sr astut. Sentir nacer
que va aixemplantse proporcionalment fins al ex- la yerha; tener colmillos. Solertem, vel aeris inge-

trem. Clarinete. Buccina, ai. j]


Qui 1 toca. Clarinete. nu esse ; emuncta naris esse.
Buccinator, oris. CLATELLADA, f. BESCOLLADA.
CLARINS. m. pi. Roba mlt prima y clara. FERSEHi cLATELLADAs. loc. fam. ab que's deno-
Clarines. Lineum lexlum rarum. ta que cops du ferse entndrer la rah alg.
CLARI. m. de guix blanch y gre-
pint. Pasta Hacer al loco cuerdo con la pena. Rationem expug-

da pera dibuixar en tela drap lo que s' ha de pin- nantibus fustibus est arguendum.
tar. Clarion. Gypsea et cretosa massa. CLATELLS. m. aum. Cerviguillo. Magnum oc-
CLARIR. V. n. ant. resplandir. ciput.
CLARISSA. f. Religiosa de Santa Clara. Clari- CLATELLEJAR. V. a. Donar cops al clatell.
sa, clara. Ordinis sanctai Clara) monialis. Dar pescozones. Colaphos alucui impingere, cola-
CLARSIM, A. adj. sup. Clarisimo. Clarissi- phis aliquem Cicdere; occiput alicujus depalmare.
raus. II
Mlt il-lustre. Esclarecidisimo , clarisimo. CLATELLEJAT, DA. p. p. Popado. Colaphis
Clarissimus, nobilissimus. CBSUS.
CLARSSIMAMENT. adv. m. sup. Clarisima- CLATELLET. m. d. Pescuecillo Parvum occiput. .

mente. Clari.ssim, vald clar. CLATELLINA. f. CLATELL.


GLARIT, DA. adj. RESPLANDENT. CLATELLUT, DA. adj. S' aplica qui t '1

CLARITAT. f. CLAREDAT. clatell gros. Pescoziid), cervigudo. Cervicosus, co-


CLAR. m. ant. clar. Uotorosus. U
met. Tonto. Necio, estpida. Stupidus,
CLAROR, f. L' efecte que causa la llum il-hi- stolidus.
rainant algun espay. Resplandor, claridcd. Clari- CLAU. m. Tros de ferro prim ab cabota y pun-
tas, atis. ta. Clavo. Clavus, i. Lo rod y de cabota quadra-
[j

DONAR CLAROR, fr. Comunicar la llum. Esclarecer, da que usan los sabaters. Broca. Clavus quadrato
iluminar. Illumino, as; luce complere. capite. ant. clavell. ||
Lo que no t cabota. Sae-
II

PASSAR LA CLAROR, fr. Yurerse la claror de una tin. Decapitatus clavus. Lo de civella. pungant.
||

part de un cos la altra, per sr prim. Clarecer-


II
CALA. 3. II
met. Dolor agut, cuydado grave pe-
se. Perlucco, es, raresco, is. na que dna congoixa. Clavo. Cura, ae, angor, oris;
PASSARSEN LA CLAROR, fr. Sr uua cosa ab mlt gravis animi dolor. f. Instrument de ferro pera ||

aparato contra orde y estat que conv cada


1' tancar y obrir los panys. Llave. Clavis, is. Ins- [|

cosa. Salir de su quicio, de sus quicios : ser depa- trument pera caragolar descaragolar. Llave. Cla-
dre y muy senor mio. Modum praterire: extra mo- vis, is. Instrument de metall pera donar corda al
II

rera rapi ; consuetudine recedere. rellotge. Llave. Clavis, is. met. Medi pera descu- ||

CLARTAT. f. ant. claredat. brir lo ocult. Llave. Secreta investigandi ratio,

CLASCA. f. ant. closca. modus. Principi que facilita '1 coneixement de


II

CLASSA. f. ACASSIA. alguna cosa. Llave. Llementra, principium, ii. ||

CLASSA FSTOLA. f. ant. CANYA-FSTOLA. Martellet pera afinar los instruments msichs.
CLASSE, f. Nmero de personas de un mateix Llave, afinador. Clavcula, ae. [j
ms. Lo senyal
estament ofici. Clase. Classis , is , ordo , inis. |
que 's posa al principi de la pauta, que segons la
Cada divisi de estudiants que estudian matria ralla en que est senyala '1 t. Clave. Clavis, is,

diferent. Clase. Schola, aula, se. La mateixa aula 1|


toni musici signum, nota. ||
En las armas de foch.
classe. Clase. Schola , aula , se. [|
Orde de cosas PANY. I
arq. La pedra que clou 1' arch. Clave. Um-
pertanyents una mateixa espcie , com vegetals, bilicus, tholus, i.
II
met. Explicaci al principi de
minerals, etc. Clase. Ordo , inis , classis , is , se- alguns escrits pera sa intel-ligncia. Clave. Clavis,
ries, ei. is. II
CAPONA. II
pi. En lo mol de farina, fustas pera
CLSSICHj CA. adj. Distingit, notable, com: posar lo collferro al centro del arbre. Cunas, ela-
autor, error classich. Clsico. Classicus. vos. Clavi, orum. ||
ra. ter. ullal.
cu CATAU CLA KO
CLAU DE AL.v DE MOSCA. L que l li ciiljola sem- CLAUS DE LA iGLsiA. Polestal espiritual pel go-
blant la ala de dit insecte. Cavodealademos-a. bern y direcci dcls fiels. Llaves de la Itjlesia.

Muscarius clavus. Ecclesiai claves,


CLAU nEL PEU. ant. ull dk poll, aqu van las CLAUS. loc. mct. Denota que alg
CLAU DEL ULL. Taoa que 's fa en lo blanch del 'sdesprn del maneig de algun negoci sns donar
ull. Clavo del ojo. Oculi clavus, ninguna rah. .4/ te quedan las llaves. Rem tolam
CLAU PE ROSCA. Lo que t caragol, y serveix libi conunitlo.

I pera unir las possas de una mquina pararlas


apretantse las femellas, r>nu7/o, Ferreus cilin-
drus.
GIRAR LA CLAU.
ve. Clavi claudere,
LA CLAU ES LA PA.
fr.- Tancar ab

Tcf. Deuola que pera evitar


ella. Kchar la lla-

CLAU GANXUT. Esrarpif. l'ncus, i, uncinalus cla- suspitas y disputas, y vurer ab seguretat conv
vus. tancar b. Llave en cinta hace buena mi y d mi
APRETAR LO CLAU. fr. mel. APRETAR L\S CLVVl- vecina: mas vale vuplta de llave que conciencia de
LLAS. fraile. Si bona tula cupis, clavihus auge fores.

CLAVAR UJ CLAU A LA RODA DK LA FORTUNA, fr. PKRDRER L\ CLAU. loc. mct. Tenir c(rrensas. Ir-

met. un alt
S' aplica als que havent arribat se de vareta. Venlris diarrhoea, lluxu laborar.
grau de fortuna procuran assegurarsev una pros- PRESENTAR LAS CLAUS, fr. cie dc summi.ssi y
peritat duradera. Echar vn clai'o la rtieda de la obedincia al sober, quant entra en una ciutat

forluna. Prosperilatem, forlunic rotam figere. la conjuista. Presentar las llaves. Claves offerre,
CLAVAR UN CLAU AL COR. fr. mct. Causar gran exhibere,
aflicci sentiment. Clavaiie uiio corazon- REBLAR LO CLAU. liupugnar, rebtrer ab

I
el fr. uiet.

Gravitr exalterius aerurana commoveri, vehenien' rahons. Rebotar, rechazar, remachar el clavo. Ro-
ter percelli. pello, is,

FR ENTRAR, VOLER FER ENTRAR LO CLAU PER LA SOTA DINS CLAU, m. adv. Denota que una cosa
CABOTA, fr. Sr tossut y tens en sn dictamen. est ben guardada tancada ab clau. Debajo de
Clavar un clavo con la cabcza: en dando que el llave, tras llave. Sub clavi,

ferro rbia, ha de rahiar. Propositi tenacem osse. TENIR LAS CLAUS DEL CEL A LA BUTXACA, fr. mCt.
NO DEIXAR UN CLAU EN LA PARET. fr. Despulhir Tenir la potestat espiritual que t la Iglsia pera

una casa de tot quant hi ha. Vo dejar clavo, ni es- absldrer los pecats y concedir indulgncias, Te-
taca en la pared. Omnem domus supellectilem, vel ner las llaves del cielo en el bolsillo. Peccata remit-
claves subripere, lendi potestatem habere,
NO SE ME dna UN CLAU. expr. que denota '1
'n TENIR UNA COSA TANCADA AB CENT CLAUS. fr. EstaV
despreci pocli cuydado de alguna cosa. No im- cerrado con cien llaves. Cenlum clavibus ajuid
porta nn clavo: no se me da vna caslaneta, un pil, obserare.
un bledo, un higo vnpepino; se me da lo mismo CLAUDICACI, f. La obra y efecte de claudi-
que de las coplas de Calainos de don Gaiferos de car. Claudicacion. Claudicatio, nis. |1
coixes.
la zarabunda ; no se me da nada ; nada se me da. CLAUDICAR, v. n. coixejar. H
met. Obrar dc-
Flocci facio, nihili habeo. fecluosament. Claudicar. Claudico, as; recta via
UNA AL CLAU T CENT A LA FERRADURA, fr. met. deleclere.
fam. al) que 's nota als que enralioiian mlt y fora CLAUDICAT, DA. p. p. coixejat. |1
Claudica-
de propsit. Una en el cltvo y cienio en la herradu- do. Claudicatus.
ra. Si semel sapit, desipit centies. Dnlcc et ama- CLAUHER. m. Anella pera portar las claus
runi nobis una miscet. regularment ab una cadena. Llavero. Claviger
CLAU COMUNA MESTRA. La quc lanca y obre tols annulus. ant. claveller.
[j
clavari. | ant. En
j]

los panys de una casa. Llave maeslra. Communis las ordes militars era '1 caballer que tenia la dig-
clavis. nitat y crrech de guardar y defensar lo castell

CLAU DAURADA. La dcls genlils homes del rey en fort principal. Cluvero , clavario. Claviger, i.
|1

exercici. Llave dorada. Deaurala clavis. m. y f. Qui cuyda de las claus y t encarregada la
CLAU DE ENTRADA. La dcls gcntils liomcs dol rey economia de la casa. Llavero, amo de llaves. Cla-
sens exercici, pera tenir entrada en algunas salas varins, ii.

del palau, Llave de enirada. Honoraria clavis, CLAUHET. m. d. Clavete, clavillo, clavito. Cla-

CLAC DEL REGNE. Plassa forla en la frontera. Lla- vulus, i,

ve del reino. Regni claustra, antemurale. CLAUHETA. f. d. LhiveciUa, llavecila, llave-


CLAU DOPLE. La que a ms de las dents regulars cica. Parva clavis.
ne t de altras pera donar .segona volta al peslell. CLAUSTRA. f. ant. CLAUSTRO,
Llave doble. Duplicala clavis. CLAUSTRAL, adj. que s' aplic on Espanya a
CLAU FALSA. La feta orni ta ment pera forsar un principis del sigle xvi alguns religiosos francis-
patiy. Llave falsa. Fraudulenta, laConia. adultera canes .separatsjde la observncia, que actualment
cl vis. perseveran en Itlia. Claustral. Claustralis. \\
Lo

TOMO I,
370 CLA DICCIONARI CLA
que ptiiany al clauslro, y als iiidivduos que viu- clavagleha mestra. La principal. Cloaca madrf
hen en ell. Clavsral. Claustralis. Colluviarium, ii.

CLAUSTRAT Y CLAUSTRE, lli. aal. clus- CLAVAGUER. ni. La que surt de las casas

mo. y's junta ab la mesUa. Alarjea, atajia. Xngnsia


CLAUSTRET. lli. d. Clauslrillo. Parvuii peris" cloaca.
tyluni, CLAVAMENT. m. La acci de clavar alguna
CLAUSTRO. ni. Galeria que volta 'I pati prin- cosa, fixaci. Knclavacion. Infixio, nis.
cipal de al?nna Iglsia convent. Clauslro. Glaus- CLAVAR. V. a. Ficar un clau en algun cos s-
trum, peristylum, i. [|
En las universitats la junta lit. Clavar. Clavum inflgere, impingere, inserere.
que s compon
del rector, catedrtichs, doctors y II
Introduhir alguna cosa punxaguda en altra, com
mestres. Clauslro. Academicus coetus. una agulla en la roba. Uincar, clavar. Figo, affigo,
CLAisTno MTERNo. Lo vonlrc de una mare. Claus- is.
II
fam. Pegar, com: clavar una bofelada. Enca-
tre materno. Maternum clausirum. jar. Alapani, ictum alicui infcrre. ||
inet. Enga-
A ci.UTSTiio P.E. m. adv. Se diu quant s' exami- nyar. Ewjanar. Fallo, decipio, impono, is.
H
met.
na alg en presncia de tot lo claustro pera gua- Repndrer alg. Reprender. Increpo, as.
nyar algun any que no ha cursat. A clauslro 'ple- CLAVARLA TOTHOM, fr. mct. No perdonaria
na. Corani, integro coelu academico. ning. No ahorrarse con nadie. ni con su padre:
CLAUSTRO. m. d. claustret. no perdonar Crislo. Nulli, nemini parcere.
CLUSULA, f. Perodo de perfet sentit. CUu- CLA VARI. m, Qui t en sn poder la clau de
snla. Clusula, a;, periodus, i. | for. En los tes- algun lloch de conansa. Clavero. Claviger, i.
||

taments y escripluras cada disposici del testa- MAJORDOM, li


Enipleo de clavari. Claveria. Clavi-
dor fundador. Clusula. Clusula, x, condilio, ger, i.

nis. CLAVARSE. V. r. fam. Menjarse, burerse


CLisi'i.A coxsTiTiYENT. for. La que 's posa en alguna cosa. Zamparse. Devoro, as, deglutio, is,

algunas escripturas constituliint alg possessor II


Posarse fr alguna cosa, com: clavarse cr-
per altre. Clusula consliluyenle. Consliluti clu- rer, a rurer. Echarse carrer, reir. Incipio, is,
sula. cocpi, isti.
CLUSULA GUARENTGiA. La quc 's posa en algu- CLAVA8S. m. Lo conjunt de claus. Clavazon.
nas escripluras donant facultat als jutges pera Clavorum copia.
procedir la exacci en forsa de la mateixa com CLAVATAYRE. m. clavetatre.
si aix s' hagus sentenciat transigit. Clusula CLAVATERIA. CLAVASS. f.

guarentigia. Clusula guarenligia. CLA VE. ni. Instrument de msica, ab cordas


clusila irritant, for. La que cassa annul-la de filferro y teclas com lo piano. Clave, clavkor-
alguna cosa. Clusula irrilanle. Clusula irrilum dia. Clavecymbalum, i, fidiculareorganum.
faciens. CLAVEGUERA, f. clavaclera.
CLAUSULAR. v. a. Terminar lo perodo la CLA VELAR. V. a. y derivats, clavar.
rah. Clausular. Cliudo, is. CLAVELL, m. La llorde la clavellina. Clavel.
CLAUSULAT, DA. p. p. Se diu del estil de Ocelhis, i, dianlhus caryophyllus, betonicai coro-
las clausulas breus. Clausulado. Concisus, stric- naria) flos. I]
La flor sens esclatar de un arbre de
tus dicendi niodus. Assia, mlt semblant al llorer, de la figura de un
CLAUSLETA. f. d. Clausulilla. Brevis perio- clau petit, rod ab quatre puntas en la cabota, de
dus. color pardo, de olor mlt aroma tich y agradalile,
CLAUSURA, f. En los convenis religiosos lo y de gusl un poch picant. Serveix en la medicina
recinlo aliont no poden entrar donas, y en los de y com espcia en los guisats. Clavo, clavillo. Ca-
religiosas ni homes ni donas. Clausura. Clausura, ryophyllum, i. Lo vell que s' ha conservat dos
||

ai. II
La obligaci que tenen las personas religiosas anys en 1' arbre. Madreclavo. Caryophyllum bi-
de no eixir de cert recinto, y la prohibici dels nura. [1
ant. clavellina.
seculars de no entrar en ell. Clausura. Clausura, CLAVELL DE Indias. Flor, la planta de la qual,
re. Ij
Lloch de retiro. Encierro, encerramiento. Clau- dita en Castell Olona, esde uns tres peus y mitj
sura, x. de alsria, mlt ramosa y plena de nusos. Clavel
CLAVA. f. Garrol que remata ab una porra de Indias, clavelan. Ocellus indicus.
plena de claus altras cosas pera ajuda. Aix CLAVELL DE LA XINA. Flor ab ciuch fullas, blan-
s' anomena la porra de Hrcules. Clava. Clava, ai. casper la part inferior, y ms maos enccsas y
CLAVAGUERA. f. Conducto subterrani de im- purpreas per la superior, y '1 tot, encara que
mundcia y ayguas corrompudas. Alhanal, alba- petit, mlt herms. Clavel de la China. Sinensis

nar, cloaca, alcanlarilla, caiio. Cloaca, ai, collu- ocellus.


viariuii, ii.
H
Lo forat que hi ha en las parets dels CLAVELL DE MAR. MADHPORA.
horts pera entrar la aygua quant plou. Clavijera. CLAVELL DE MORO. Flor, la planta de la qual pu-
Foramen, iai&. ja uns tres peus, y forma mlts rams que termina
CIA CATAL. CLA 311
ab la llor matisada de groch y iiioral obscur. Chi- GLAVETEJAT, DA. p. p. Claveieado. Clavis
vel de moro morisco. Mauriscus ocellus. ornalus.
CLAVELL DE POM DEL AMOR. Esp'cie dc Clavelli- GLVIA. Pi'ssa de ferro que atravessa 1' e\-
na que fa mlts clavellets en un pom ab Ics capolls cxtrem del fusell dels carruatges, pera que no es-
rodejats de mltas fullelas llargas y estretas on capo la roda. l'ezonera. Extremi axis fulcrum, re-
forma de barbas. Minutim, m''.nv.tisa. Dianihus pngalum in extremo axe.

I barbat us.
CLAVELLAR. V. a. y derivats, clavau.
CLAVELLS. m. aum. C/U'e/on. Grandiorocel-
GLAVICMBOL Y GLWIGORT. m. clave.
GLAVIGORN. m. Instrument msich de llaut
y de vent semblant al cornet y de las dimensioas
del gle, consta de tres pistons y termina ab una
GLAVELLER. m. clavellina. []
L' arbro que gran campana cnica de mlta obertura. Clavi-
f 'is clavellsde espi'c'a y creix Uns la altura corno. Instrumenlum sic dictum.
de trenta peus. G'ro/IcCaryophyllum. i. GLAVGULA. f. med. Cada un dds dos ossos
GLAVELLER DE FRICA. Planta {|ue I una arrel del cos bum, que ixen de las espatllas y clou-
de la que ixen distintas camas de un peu dc lien lo pit per la part superior. Clavcula. Clav-
llarch, cubertas, aix com tamb las fullas, depels cula, ac.

aspres, y las flors en fornia de espiga, encarnadas GLAVICULAR. adj. met. S' aplica al muscles

y semblants las de la viola. Alboqueron. Hespe- de las davculas. Clavieular. Clavicularis.


ris africana. GLAVIGLAT, DA. adj. En lo blas la pessa
CLAVELLtlT.m. d. Clavellina. Ocellus simplex. que sembla foradada, de modo quese'n vu altra per
GLAVELLIIVA. f. Planta de fullas llargas, es- en mitj de ella. Cl'iviculado. Claviculalus.

tretas, punxagudas, de color ver fort: la flor de CLAVIGER. m. ant. porter.


diferents colors y de olor agradable. Clavel, clave- CLAVILLA, f. Pessa de fusta de ferro en for-
llina. Bctonica coronaria. ||
ter. violer doble. ||
ma de clau, que entra per un forat pera assegurar

Entre constructors de naus la Gguia que f la re- alguna cosa. Clarija. eapxqa, tarncjo. Subscus,
bladura dels perns sobre la anella. Clavellina. Cus- udis, ligneus clavus. jj
rosset de ferro fusa pu-
pis clavis intorla. art. Clau de estopa ab que
|1
lit pera assegurar las cordas de la guitarra y al-
's tapa r odo de un can pera resguardar la tres instruments semblants. Claviju. Claviculus, i,

crrega contra tot accident. Clavellina. Stupeum instrumenlorum musicorum pinnula. En lospen- ||

davum jarobas la pessa que remata en forma de bot


CLAVELLINADA. f. Abundncia de clavells. alont se penja la roba. liolillo. Paxilus, i. ||
nut.
Mtillitud de claveles. Ocellorum copia. TIM. II
turmell. II
Pessa de fusta mitj escayre,
CLAVER. m.CLAUHER. ab una ei vel la de fusta que serveix j)tia lligar los

GLA VERA. f. Forat o motllopera formar la ca- bous la llansa de la carreta. Clavija. Clavicula,
bota dels claus. Clavero, elavera. Clavarius typus. a'.
I
En los coixos lo ferro que 's possa en un dels
II
Instrument de cerraller pera reblar los claus. tres forats de la llansa peraque no s' iscan las
Clavem. Ad davorum cspides relundendas ty- boleas. Clavija. Ilelinaculum, i. ||
nut. Tros rod
pus. H Entre calderers instrument de ferro ab que de ferro fusta, que passat per un forat dels cla-
forman los claus de aram pera compndrer las villejs, serveix pera amarrar pndrer volta als
calderas. Emhndera. Clavarius lypus..|l Lo foral Caps. Cabilla. Fibula, c. ||
nut. Cada un dels cai-
aboni s' introduheix lo clau y (|ueda encastada la xals pessas de fusta en forma de tasc, encaixa-
cabota. Clavera. Foramen cui clavus aptalur. das de ferm y exteriorment en la circumferncia
CLAVERA DE PONT. Eutrc clavetayrcs pessa de de la roda del tim en punt corresponent al ex-
ferro quadrada, de quatre cincli pams y ab va- trem de cada un de sos raigs. Cabilla. Dens in
pera ier las cabotas als claus grossos, y
ris forats temonis rola.
ab un petge punxagul cada exlrem pera clavaria ai'retar a alg las clavillas. Ioc. nief. Apre-
en una fusta encastada en terra. Clavera de puente. tarlo ab algun discurs argument. Aprelar al~
Clavarius lypus poulis liguram referens. (juno las clavijas. Aliquem vebcmenler premer,
CLAVERIA. f. La dignitat de claver. Cluveria. urgere.
Clavigeri dignilas. CLAVAR ASSEOIRAR AB CLAVILLAS. fr. uut. En-

I GLA VETA.
que serveixen pera
lo punt del eix
f. ter. dini. clauueta.
lixar las politjas
(jue sia necessari fent
f. pi.

y rodas en
una entalla
Pessas cabillar, cabillar.
NO HI
Subscudibus lirmare.
HA PITJOR CLAVILLA QUE LA DE LA MATEIXA
FUSTA. ref. Expressa que 1' enemich ms dolent
en ests y altre en 1' arbre. Chivetas. Claves. es lo qui es estat amicb, del mateix ofici pro-
CLAVETAYRE Y GLAVETER. m. Qui f fessi. Nohaypeor cua astilla que la del mismo
claus. Clavero, chapucero, clavelero. Clavorum fa- palo. Fiscilibus lignis cuneus iu)n fortior alter,

ber. quam genus ex illis (|ui Iraliit ipse suum. Ex socio


GLAVETEJAR. v. a. Guarnir de daus. Clau- etcontubernali, acerrinms inimicus.
lear. Clavis munie. ornar. CLAVILLAR. \. a. Apuntar alguna cosa ab
. .

372 CLE DICCIONARI CLI


clavillas. Enclmijar. Subscudibus attexere, sub- CLERECIA, f. Conjunt de personas ecclesis-
pingere. | Posar clavillas en la guitarra, altre ticas que componen lo clero. Clerecia. Clerus, i.
||

instrument semblant. Enclavijar. Yersorius pin- Lo nmero de ecclesistichs que assisteixen al-
nulis, claviculisinstrumentum musicum inslruere. guna funci de Iglsia. Clerecia. Clerus, i. La ||

CLAVILLASSA. f. aum. nut. Cahillon. Subs- tonsura privilegi de clergue. Clericalo. Clerica-
cus gran (li or. tus, us.

CLAVILLAT, DA. p. p. Enclavijado. Subscu- CLERGS. m. aura. Clerigazo. Clericus vene-


dibus subpictiis, claviculis ibulatus. randus.
CLAVILLER. m. ant, tuiimell, j]
nut. Tau- CLERGUE, m. Lo que mediant las ordes me-
lonet ple de forats per ahont passan las clavillas nors majors est destinat al servey del altar y
pera amarrar los caps. Cahillero. Rastellum nauli- cuito div. Clrigo. Clericus, i. []
Lo tonsurat. Co-
cum cui funiculi alliganlur. Qui fa clavillas pe- ronado. Tonsura initiatus clericus. \ ant. sab.
H

ra las naus. Cahillero. Subscudum faber. CLERGUET. m. d. Cleriguillo. Minor clericus.


CLAVILLERIA. f. nut. Conjunt de clavillas. CLERICAL, adj. Lo (|ue pertany al clero , com:
CabtUeria. Subscudum copia. hbit, eslat elc. Clerical. Clericalis*.

CLAVILLOT. m. nut. clavilla. CLERICALMENT. adv. m. Com correspon al


CLAVIORGA. m. Instrument rasich ab cor- estat clerical. Clericalmente. Clericali modo , ritu.

das com lo clave. y flautas com la orga. Cluvir- CLERICAT. m. L' estat de clergue. Clericalo,
gano. Fidibus et istulis constans organura. clericutura. Clericalus, us.

CLAVO. m. CLAVASS. CLERICIA CLERIGIA. f. CLEBECIA.


CLEDA. f. ter. Enreixat de porta finestra. CLRIGUE. m. CLERGUE.
Verja. Transenna, x, clathrum, i CLERO. m. Cos dels ecclesistichs. Clero. Cle-
CLEDNIA. f. CLEDOMANCIA. rus, i. 11
CLERECIA. 2.
CLEDOMNCIA. f. Endevinaci per medi de CLERO REGULAR. Lo que no fa 'Is vots solemnes.
las claus y de las paraulas. Cledomancia. Cledo- Clero secular. Secularis clericus.

raantia. a*. CLEROMNCIA. f. Endivinaci per medi dels


CLEMNCIA, f. Virtud que modera '1 rigor de daus. Cleromancia. Cleromantia, ae.

la justcia. Clemncia. Clementia, a>, pietas, atis. CLETA Y CLETXA. f. escletxa.


f. n. p. de dona. Clemncia. Clementia, ae. CL. adj. ant. inclinat, postbat.
CLEMENT, adj. Qui t clemncia. Clemente. CLIBANRIA. f. Nom de una milcia y caba-
Clemens, pius, humanus. Ucria anlgua de Prsia. Clibanaria. Clibanarius.
CLEMENTINA. adj. Qualsevol de las constitu- CLICH. m. Sabre turch mlt llarch y corb.
cions de la col-lecci del dret cannich dit clemen- dic. (iladium sic diclum.
tinas. Clementina. Clementina , ae. |]
f. pi. Part de| CLIDA. f. .Mquina que s'emple en lo antich
dret cannich composta de las constitucions de pera llensar pedras grans dislncias. Clida. Cli-
papa Climent Yy dels cnons del concili de Viena' da, ae.

publicats pel papa Joan XXII. Clementinas Cle- . CLIDOMNCIA. f. Adivinaci supersticiosa
mentina, arum, per medi de las claus. Clidomancia. Clidoman-
CLEMENTSSIM , A. adj. sub. Clementisimo tia, ae.

Clementssimus. CLIENT, m. Lo qui est baix la protecci y tu-


CLEMENTSSIMAMENT. adv. m. sup. Cle- tela de alg. Cliente. Cliens, tis, clientulus, i.

mentisimamente. Clementissim. CLIENTELA, f. La protecci y amparo de al-


CLEMENTMENT. adv. m. Misericordiosa- gun poders. Tutela , clientela. Clientela , ac. ||
Lo
ment. Clementemenle. Clemenler. conjunt de clients. Clientela. Clientela , ae.

CLENCA. m. ter. La persona dbil de poca CLIENTET. m. d. Clienticulo. Clientulus, i.

salut. Enfermizo, dbil. Debilis. macilentus. CLIM. m. ant. y


CLENXA, f. La talla divisi del cabell. Cren- CLIMA. m. Espay de terra comprs entre dos
clia, carrera. Capillorum discrimen. paralelos de la equinoccial. Clima. Coelum, i, cli-
CLENXADOR. m. ant. La agulla pera partir ma, atis, sidus, eris. Temperament particular de
|

los cabells. Partidor. Crinale, is. cada pas. Clima, cielo. Temperamentum i, cceli ,

CLEOBIANA. f. Secta que espargia errors temperies.


contra Du y '1 Salvador. Clcohiana. Cleobia- BON CLIMA. Lo que es s. Clim,a bueno. Salubre
na, ae. coelum.
CLEOMEDES. f. La taca 36 de la lluna segons CLIMATRICH, CA. adj. Dit del any que's
lo calloch del P. Ricciola. Cleomedes. Cleome- creu supersticiosament funest ,
per concrrer en
des, is. ell certs nmeros de set en set. CUmatrico. Insa-
CLEPSA. f. fam. La closca del cap. Cascos. Cal- lubre coelum. L' any 63 entre los egipcis. CUma-
11

varia. trico. Androdas, Androclas, atis.


CLERGH. m. ant. clergue. ESTAR CLIMATRICH. fr. fam. Ti'obarse de mal
CLO CATAL. CLO 372
humor, no rbrer b lo qne's diu. Estar climatrko. CLOHIR. v. a. ant. cluher.
Makf aITcctum pse; aeri , inpiato animo esse. CLOIXA. f. ant. Roba de vestir llarga que aple-
GLIMENO. f. Certa planta de cama quadrada y gava lins lerra. vesta, tCnica.

fullas com de plantal^e. Climeno. Climenuni, i. CLOP. m.Arbre (jue t '1 tronch y fullas blancas;
CLIMENT, n. p. de home. Clemente. Clemens, la seva fusta es lleugera y 's conserva mlt temps
8. dins de la aygua sens corromprerse, las fullas sn
CLIN. m. CRiN. II
Lo conjunt de pels que serveix rodonas, punxagudas y dentadas, lo tronch dret y

Inera fr coixins y embotits. Crin, pelote. Caprinus cilndrich, y rasposa la escorsa. Chopo , lamo ne-
pilus. gro, nvfjrillo. Populiis nigra.
clnica, f. Part de la medicina que ensenya CLOQUEIG. m. La acci de cloquejar. Cloqueo.
de visitar los malalts , y ordenar los remeys pels Glocilatio, llis.

seus mals. Clnica. Clinice, es. CLOQUEJADOR , A. m. y f. Qui cloqueja. S'

CLNICH. m. Metfe dedicat la observncia de aplic'aal auccll que cova. Cloqueador. (ilocilor, is.

la malaltia dels que .uardan llit. CUnico. Clinicus, CLOQUEJAR. V. n. Fr la lloca cloch, cloch.
i.
II
leol. Nom qtie's donava als (|ue rebian lo bap- CloijKi'or, clorar. Glocido, glocito, as, glocio, is.

tisme en lo llit en sa ltima malaltia. CUnico. Cli- CLOQUER. m. ant. campanar.


nicus, i. CLOQUERA. f. L' estat de la lloca. Cloquera.

[ CLINOPODI. m. Herba
lada de grfols plens de nusos, dels que ixen qua-
tre florelas menudas ,
semblant

poch olorosas. Clinopudio.


al poliol, pe- Glocilationis tempus.
CLRIS.
Chloris, idis.
f.

||
Flora
Nom que'ls amants
, Diossa de las flors. Cloris.

solen donar las


Clinopodium, clinopodion, ii. sevasenamoradas. Clris. Chloris, idis.
CLINOYDES. m. anat. Parts internas del os, CLORO Y CLORURO. m. cit muritcb que's
en la cavitat del qual se cont en lo cap la glndula troba en la naturalesa combinat ab altres cossos.
pituitosa, CUnoides. Clynoydes, es. En estat de gas es de un groch verds, de sabor as-
CLIO. Una de lasnoumusas, filla de J-
f. mit. tringent, y olor sufocant; en estat lquit es descom-
piter y Mnemosina. Es la que presideix la historia post pel calrich y lumnich, y 's transforma en cit
y's pinta coronada de llorer, ab una trompeta en hidro-clrich per la seva combinaci ab 1' hidr-
la ma dreta y un llibre en la esquerra. Cito. Clio. geno de la aygua. Cloro , cido muridlico , dcido
CLIVELL. m. Obertura llarga y estreta com en murilico oxigenada , delogisticado. Acidum salis
las figas. Griela. Scissura, b, hiatus, us. marini deflogisticalum.
CLIVELLA, f. CLiviLLA. cLORiRo DE CALs. Cos slit , blauch groguench,
CLIVELLARSE.v. r. clivillarse. groraollut , de olor fort de cloro , de sabor acre y
CLIVILLA. f. ESCLETXA. La de la [1
terra y del desagradable; soluble en part en aygua, que separa
atis. Griela. Iliatus , us , fissura , rima , ae. |]
La la cals y deslruheix los colors dels vegetals. Clo-

obertura sens crosta que's fa en lo pa al curerse- ruro de cal, oximuriato de cal, polvus de Tennant,
Re
RejaTio. Resecli panis pars. muriato sobreoxigenado de cal. Gloruretum calcis.
CLIVILLAR. v. a. Estrellar, esberlar. M^ar, CLORIRO DE OR Y SOSA. MLRLVT DE OR Y SOSA.
nder. Fmdo. ditndo, is. CLORURO DK SOSA LQUIT. Es uu lquit couiunuicnt

I CLIVILLARSE.
nebrarse, resquebrajarse. Hio, as, findo,
agere, ducere.
CLIVILLAT, DA.
v. r. Obrirse ,
partirse.
is;
Res-
rimas
sens color , suau
bor picant y salat. Cloruro de sosa,
raque. Clororetum sodai liquidum.
al tacto , de olor de cloro
licor de
, de sa-
Zahar-

p. p. Resqvebrajado. Fissus. CLOS. m. Lloch circuit de paret de altra tan-


CLOCA. f. I.LOCA. ca. Cercada, cerrada. Seps, is, conseplum, i, hor-
CLOCAR. v. n. ci.oqikjar. tus, Lloch circuhil de reixas de ferro,
ager septus. ||

CLOCH, CLOCH. m. La veu de la gallina lloca. fusta etc. Ceto, varacela a varaceto. Septum sepi- ,

Clo, CU). Glocatio, nis, glocientis gallina; gemi- raentum, i. ||


Lo que's fa de canyas en los jardins.
s. [j
Lo que fa la ampolla de coll estret. Clo, clo, Arriala , arriate , canal. Arundineum textum.
Mi CLOCHPIU.
[j

lut ,
glut. Lloch circuhit de banchs altras cosas , ahont s'

adj. met. fam. S* aplica al home executa una funci pblica. Cosa. (jrcus, i, arena,
dcbil y de poca salut. Clueco. Infirma , adversa cavea, aj. ||
Circuhil de planlas, arbustos, elc. Re-
valeludine ulens. pajo. Repagulum, i. |1
Lo que serveix pera festas.
CLOEYA8. que 's celebra van en
f. pi. Feslas Tela. Circus, i. |1
Lloch pera crrer caballs. Ilip-
AtMias tots los anys en honor de Ceres. Cloeyas. dromo. Hippodromus, i.
||
Lo petit. C^rquito. Seps,
Chloeya?, arum. is.
II
p. p. Cerrado. Clausus, septus. j|
ant. co>cls.
ClfIA Y CLOFOLLA. f. ESCLOFOLiA. CLOSA. f. RESCLOSA.
CLOGUT, DA. p. p. ant. clos. CLOSCA, f. La pell dura de algunas fruytas,
CLOHENDA. f. Lo fi, acabament conclusi arbres, etc. Cascar, corleza. Putamen, inis, vol-
de alguna cosa. Conclusion, remale. Fiuis, conclu- va, ac, cortex, icis. | La esclofolla de las ametllas,
si, nis. nous, etc. Cascar. Yolva, oe, putamen, inis. La
||
374 CLO DICCIONARI COA
del peix, com la de la tortuga, Ilangosla, etc. Con- tants com n' hi fica. Boche, unale, uneta. Pueriiis
tha. Tesla , ai , lestudo, inis ,
concha, cochlea, a. scrobiculi ludus.

ii
La del ou. Cascar, cascaron. Ovi pulamen. |1
La GLUREH. V. a. Tancar, posar algun embars
del cap. Casco^ crdneo. Tesla, calvaria, a, cariiuni, qu' impedesca 1' entrar en alguna cosa. Cercar,
ii. [j
La del genoll. oas.soleta. ||
La de la ostra. cenir, rodear, cerrar, circuir. Claudio, sepio, is,

Di'sbuUa. Ostreo) reliiuiaj ,


quisquilic. | La dels convallo, as. |1
ant. conclurer. ||
Posar las dens
testceos. ]'a/rrt. Tes'.aceorum concha. las cabalgaduras. Cerrar. Dentio, is, dentes emit-

APENAS UA EIXIT DE LA CLOSCA DEL OU, QUE TOT UO tere. Plegar y posar hstia en alguna carta al-
\\

PORTA EX BEXOU. ref. Contra 'Is noys joves que tre paper peraque no's puga llegir. Cerrar. Lilte-
tenint poca experincia de las cosas, volen sem- teras obsignare.
blar homes grans y consumats. nn no ha salido clurer al mitj. fr. Tenir rodejat alg pera-
del cascaron, y ya (iene presuncion. Nondum ex que no s' escape. Entrecoger, cerrar. Inlercipio, is.

pueris excessit, galli jam mor superbit. GLURERSE. V. r. Tancarse una cosa per s

cuBERT DE CLOSCA. Dit del animal. Conchudo, con- mateixa ab ajuda. Cerrarse. Occludi. ||
Parlant
chado. Concbatus; conchis plenus. de llagas. Cicalrizarse. Cicatricari. Acabar lo dia j]

LO QUI T DOS CLOSCAS. Bivalvo. Bivalvus. de ferse fosch. Anochecerse. Tenebris circunfundi.
LO QUI T LA CLOSCA GRAN Y GROSA. CaSCrudo. GLOVA Y GLOVELLA. f. esclofolla.
Corlicosus. GLOVAR. V. a. exfeixar. , feixar.
s.NS CLOSCA, m. adv. met. A mijt fr , sens te- GLUB. m. Junta societat poltica y clandesti-
nir la ltima ma perfecci. En frfara. Immalu- na. Club. Clandestinus caifus.
ri'; nondiim ad unguem p?rfectum casligalus. GLUCA. f. ter. CU.MLLETS.
GLOSCASSA. f. aum. Cciscaragrande. Magnum GLCH. adj. Tancat, s' aplica als ulls. Cer-
pulamen. rado ciego. Oculis, visu captus : lumine cassus.
GLOSQUERA. f. ant. Lloch pera posar bescuyt P
pi. S' aplica al ulls poch oberts. Cegarritas, ce-

galeia en los barcos. Bizcochera. Doliolum pa- gato. Cccus, lusciosus ; myops, opis.

nem bis coclum in navibus deferens. FR CLuci. fr. Acabar alguna cosa, morir. Finir,
GLOSQETA. f. d. Cascarilla, cascarila. Par- morirse. Jlori.
vum pulamen, vulvula, ai. GLUFAR8E. V. r. ajocarse.

GLOT. m. Concavitat que's fi en algunas su- GLUFIR. V. a. MORIRSE.

perfcies. Uofjo, hoya. Fovea , ic, scrobs, bis, ca- GLUIXAR. V. a. ant., aclucar.
vus, i.
li
Fossa sepultura, lloija, sepultura. Fossa, GLUIXAT. p. p. CLUcn.

sepultura, ai. H Lo que's fa pera plantar arbres. GLUIXIR. v.n. cruixir, xasquejar.
Gavia. Fossa, c. ||
Los sots tolls que's fan quant GLUNI. f. Ciutat y abadia de St. Benet en Bor-
plou. Charco. Lacuna, ai, stagnum, i. j]
Lo que's la gonya. Chini. Cluniacum, i.

al peu de las plantas arbres pera deurar la ay- GLUNIAGENSE. adj. Lo pertanyent al monas-
gua. Scavo. Fossa , fovea, x. \\
Lo que fa algun tir congregaci de Cluni. Chmiacense. Clunia-
animal quant rasca. 'rcza. Fovea. ;e. Lo que fan \\
censis.

los minyons pera jugar. Boche. Scrobiculus, i. \\


GLUQUENT. m. adv. i ulls cluchs.
Lo que fan los carruatges y caballerias en los car- GLUS. adj. ant. clos.

rers y camins. Bache. Fossula, ;c. I En las minas. GLUSGA. f. y


Ornacho. Foraraen, inis, cavitas, alis. En la pe- \\ GLUSQET. m. capirot.
dra picada. Saltadura. Lapidis supericiei diruplio.
FR CLOTS. fr. Ahoyar. Scrobes fodere. GO.
PLE DE CLOTS. Hoyoso. Lacuuosus.
TIRAR AL CLOT. fr. Iliet. faui. MATAR. 1|
ENTERRAR. GO. f. Herba que's cria en la provncia de Fo-
GLOTADA. f. L' espay de terreno fondo. Uon- quien en la Xina, de la qual se'n fa una tela ano-
donada. Profunditas, tis. ||
La que est entre dos menada Gopon, mlt apreciada en aquell imperi.
muntanyas. Abra, canada. Vallis, convallis, is. Co. Co.
GLOTAR. V. a. agric. Fr colgats. Acodar, cer- GO. adv. ant. com.
char. Palmites terra; inserere, terra contegere. GOA. f. ter. cua. ||
Heiba sempre verda mlt
GLOTET. m. d. Uoyuelo. Scrobiculus, i. comuna en Amrica : puja fins cinch sis peus

GLOTXA. Jocb de noys que consisteix


f. en ti- de alsria, y t la flor de una sola fulla en forma
rar alguna moneda en un clot petit que fan en de campaneta. Coa. Coa, a;.
terra. Hoyuelu. Scrobiculus, ludus pueriiis. TLRER LA COA ALS CABALLS. fr. ant. Costum de
GLOTXETA. f. Jocli de noys que consisteix en menar detrs del difunt caballer en 1' acte de sn
tirar cada hu un quarlo en lo clolet que tenen fl enterro alguns de sos caballs desangrantse per la
en terra, y aquell que'l fa anar dins ms prop cua acabada de tallar, en major honra y mostra
guanya la ma comensa jugar, fent ficar quar- de dol. Cortnr la cola d los caballos. Scindere

t os dins ab la ungla del dit plzer, y aix guanya cauda.


COA CAALi COB 375
COACCI, f. Fi'sa violncia pera precisar COARRENDAR. v. a. Arreiular en cunipanvia

alg a alguna cosa. Coaccioni. Coactio, nis, coac- de altre. Coarrendar. Simul, una cumaliis condu-
tus, us. cere, locare.
COACTIU, VA. adj. Lo que t forsa de obligar. COARREIVDAT, DA. p. p. Coarrendado. Lo-
Coaclivn. Coactivus. calus, conductus.
COADJUTOR , A. m. y f. Qui ajuda a altre. COARRENDATARI. ni. Qui arrenda junt ab
<((djiil)r. Coadjutor, oris. ||
De un hislie. bisbe de altre. Conrrcndatario. Conductionis socius, consors.
AXEi.L. II
Lo qui en virtut de hulllas pontifcias te- COART. ni. COBART.
nia la futura de alguna prelieiuia
, y la servia sens COARTAGI. for. f. Obligaci que imposa '1
rcndas ni emoluments. Coadjutor. Succesor, oris. benefici ecclesisticb deordenarse dins cert temps.
II
Lo jesuita que no feya professi solemne: '1 sa- Coarlacion. Beneficiarii actio.
cerdot se deya espiritual y'l llech temporal. Coad- COARTAR. V. a. Limitar, restringir, com la

julor. Laious socielatis, Jesu administer, adjutor. voluntat, jurisdicci, etc. Coartar. Coarclo, coan-
COADJUTORI. m. coadjutor. 1. guslo, as.
COADJUTRIA. f. Facultat carrech de coad- COARTAT, DA. p. p. Coartado. Coarctatus. i|

jutor. Coadjntoria. Successoris in beneficio mu- adj. Se diu del esclau que
pactat sn rescat, y lia

nus, dignitas. 1|
La facultat que per butllas apost- ha donat pari del diner al amo, qui ja no '1 pt
licas se concedia alg pera servir dignitat pre- vndrer a ning. Coartado. Sltviis qui pretii par-
venda ecclesiastica en vida del propietari, abdret lem pro libertate persolvit.
de succebir a ell desprs de sa mort. Coadjntoria. PROBAR LA COARTADA, fr. foc. Fr constar lo pre-
Adjutoris munus cum successionis jure. suposat reo haver estat ausent del paratge en que
COADJUVADOR. ra. coadjutor. 's comet '1 delicte al mateix temps y hora en que
COADJUVANT, adj. Lo qui ajuda. Coadyu- '1 fel succeh. l'robar la coartada. Innocenliam
vante. Adjuvans, coadjuvans. reum patefacere.
COADJUVAR. V. a. Contribuir la consecuci COBALT, m. Metall de color blanch platejat,
de alguna cosa. Coadyuvar. Adjuvo, as, opitulor, que 's troba comunment en las minas ab V ars-
aris. nich y altres metalls; la seva cals emplea pera
.s'

COADJUVAT, DA.p. p. Coadijuvado. Adjutus. fr lo sofre, y donar lo color blau als esmalts y al
COADUNACI. Incorporaci de una cosa ab
f. vidre. Cohalto. Coballum, i.

altra. Coadunacion, coadunamiento. Adunatio, adha;- COBARDAMENT. adv. m. Cobardamente, con


sio, nis. cobardia. Instrenu, timid, ignav.
COADUNAR. V. r. Mesclar incorporar iinas COBARDIA. f. Falta de coratge. Cobardia. Ig-
cosas ab altras. Coadnnar , incorporar , mczclar. navia, x, limiditas, as.
.duno, as. immisceo, es. [j
ant. aquadrillar. COBART, DA. adj. Qui no l valor. Menguado,
COADUIVARSE. V. r. Lnirsp, mesclarse. Coa- cobarde, gallina. Ignavus, imbellis.
dunarse. Misceri,uniri. ||
Conformarse. Conformar- sR COBART. fr. Cobardcar. Pavco, es; limidum
se. Consentir, conveniri, conformari, esse.
COADUlVAT,DA. p. p. Coadunado. Adunatus. COBBLA. f. coPLA.
COGUL, m. Lo que causa la coagulaci. Coa- COBDICI. m. y
gulo, cuajn. Goaguhun, i. med. Sanch presa. Coa- ||
COBDCIA, f. Apetit desordenat de riquesas.
gulo, sangre cuajada. Sanguinis concretio, coagu- Codicia. Cupiditas, aviditas, atis. mel. Desilj ve-
[j

latio; sanguis concrelus coagulatus. hement de cosas bons. Codicia. Cura, x, studium,
COAGULACI, f.
y ii, anxietas, atis.
COAGULAMENT. m. La acci y efecte de coa- LA COBDCIA MATA LA FAM. rcf. quc dcuota quc la
gularse condensarse alguna cosa. Coagulacion. sol-licitul en atesorar porta la abundncia. La co-
Coagulatio, concretio, nis. dicia mata el hambre. Famem fiigat solicitudo.
COAGULAR. Condensar los lquits, com
V. a. LA COBDCIA ROMP LO SAcii.' rcf. Rcprcu la dema-
llet, etc. Tamb s'usa com. recproch Coagular, siada sol-licilut en alcansar las cosas. La codicia
ajar. Coagulo spisso as contrabo, is.
, , , romp el saco. Iluptus hiare solef, slipante cupidi-
COAGULAT, DA. p. Coagulado. Coagnla- ne, saccus.
tt pressus.
p.

COBDICIABLE. adj. Desitjable. Codiciable, en-


COALICI, f. Lliga, uni, aliansa. L'nion, li- vidiable. Appelibilis, desiderabilis.
ga, asocificion, coalicion. Coalius, us. COBDICIADOR, A. m. y f. Qui cobdcia. Co-
COAPSTOL. m. Apstol en companyia de al- diciador. Appelens, enlis.
tre. Coapsol. Coapostolus, i. COBDIGIAR. v. a. Desitjar ab nsia las rique-
COARDIA. f. COBARDIA. sas altras cosas bons. Codiciar. Mmis cupido
COARRENDADOR. m. Lo qui junt ab altre appetere, expetere; aveo, es.
dna arrendar alguna cosa. Coarrendadw. Loca- COBDICIAT, DA. p. p. Codiciado. Appetilus.
tionis socius. COBDICIS, A. adj. Qui t cobdcia. Codi-
,.

376 COB DICCIONARI COC


ioso. Avidus , cupidus , appelens. ||
niet. sol- 'COBRAR. V. a. Recnllir la paga dels deutes.
LCIT. Cobrar. Nummos exigere, recipere. ||
Recuperar
COBDIGIOSAMENT. adv. m. Ab cobdcia, ab lo perdut. Recuperar, recobrar. Recupero, as, re-
nsia. Ansiosamente, codiciosamente, avaramente, cipio, is.
II
Junt ab alguns substantius, com afici,
con codicia. Avid, cupid. carinyo, voluntat, odi, significa pndrer ,
posar
COBDICIOSET, A. adj. d. Codiciosito. Panim ditas cosas algun objecte. Cobrar, tomar. Amo-
cupiens. re, ctc. prosequi. 1|
Junt ab alguns substantius,
COBDICIOSisSIM, A. adj. sup. Codiciosisimo adquirir; y aix 's diu: cobrar fama, crdit, ene-
Avidissimns. michs, esperit, valor, etc. Tomar, cobrar. Acquiro,
COBEA. f. ant. COBDCIA. is.
II
ant. cantar, entonar. Cantar, v. g. cobrar ale-
COBEITAT Y COBEYTAT. f. ant. cobdcia. LUYA.
COBEITS, A. adj. ant. cobdicis. COBRAT, DA. p. p. Cobrada. Receptus.
COBEJAMENT. m. ant. desitj, cobdcia. |{
COBRATAULA. m. cobretaula.
ABRICH. COBRECLZER. m. Tros de tela fina, pera ta-
COBEJANSA. f. ant. cobdcia. (]
iN-CLlXACi, par lo clzer, regularment del color de la casulla.
passi. Pao de cliz. Calicis tegumentum, velum.
COBEJANT, adv. ra. cobdiciosamkxt. COBRECEL. m. sobrecel.
COBEJAR. V. a. ant. cobdiciar, desitjar. COBRELLIT, m. Cuberta superior ab que 's
COBEJS, A. adj. ant. cobdicis. tapa "1
llit. Sobrecama, cubierta cobertor de la
COBERT, A. p p. Cl BERT. cama, tellina. Stragulum, i, supernum lecti teg-
COBERTORA Y COBERTURA, f. CUBEB- men.
TORA. COBRETAULA. m. Cuberta de badana de
COBS, A. adj. ant. cobdicis. roba, que 's posa demunt la taula perla seva lim-
COBEZESA. f. ant. cobdcia. piesa. Tapele, carpeta, sobremesa. Mensarius tapes;
COBLA. f. COPLA. mensa? tegmen, tegumentum.
COBLAR. V. a. J UNTAR. COBRIR. V. a. CUBRIR.
COBLAR. V. a. Juntar per orde las carlas de COBRO. m. Exacci dels deutes. Cobro, co-
un mateix coll. Ligar, arrumflar. Lusorias ejus- branza. Exactio, nis.
dem generis cliarlas congregar, copular. DONAR COBRO, fr. Acudir temps al remey de al-
COBLAT, DA. p. p. J UNTAT. guna cosa. Atajar. Serpenti malo occurrere.
COBLEJADOR Y COBLEJAYRE. m. COPLIS- POSAR en cobro. fr. Posar alguna cosa en parat-
TA, VERSISTA. ge segur. Paner en cobro. Rem in tuto ponere, ser-
COBLEJAR. V. n. coplejar. var.
COBLEJAT, DA. p. p. COPLEJAT. posARSE EN COBRO. fr. Rcfugiarsc en paratge se-
COBRACLZER. m. COBRECLZER. gur. Ponerse en cobro. Se in locum tuluni reci-
COBRAGEL. m. SOBRECEL. pere.
COBRADER, A. adj. S' aplica lo que es f- COCH. m. Cuyner. Cocinero. Coquus, i, condi-
cilde cobrar. Cohradero. Pecunia facil recupe- tor, ori-i. II
m. ter. Espcie de cocas llargas felas
randa; recuperatu facilis. ab espinachs, mat, sucre, tunyina altres cosas.
COBRADOR, m. Qui est encarregat de co- rortfl. Placenta, ai. m. ter. Tros de pasta de borre-
1|

brar. Cobrador. Colleclarius, ii, coactor, exactor, go que 's tira reparteix en los bateigs. Rizcocho.
oris. I
COBRADER. [j
Lo qui est encarregat de co- Buccellalum, i.

brar en las carreteras lo dret que pagan los car- m. Cuyner major. Cocinero mayor.
soBRE-cocH.
ruatges y caballerias. Portazguero. Portitor, oris; Primus conditor.
portorii exactor. Lo qui cobra '1 tribut que pagan
1| COCA. f. Pasta de farina, aplanada y de vrias
las mercaderias y remat de bestiar en sa introduc- figuras. Torta. Torta, polenta, placenta, ic. j]
La
ci. Peajero. Alabarche, es, pedagii exactor. Lo [j
de la flor de la farina paslada ab llet pera rega-
qui cuydava de cobrar lo dret dit de la roda que lo. Molleta. Adoreum molie libum. |]
La que hi ha
pagava '1
bestiar. Rodera. Pecuarii tributi exac- mantega. Almnjabana. Laganum, i. La qxie'scou ||

tor. en lo forn guarnida de ous ab esclofolla. Ilornazo.


LO MAL COBRADOR FA MAL PAGADOR, ref. Reprn Ovis ornatus panis. La que 's compon de farina,
1|

als quedescuydan en lo que 'Is importa mlt


's mel y altras espcias. Melcocha. Mel coctum. La |i

ocasionantse lo no sr atesos, fins en lo que 'Is es que 's fa per la col-laci de la viglia de Nadal ab
degut. El mal cobrador hace mal pagador. Vel p- ametllas, nous y altras fruylas. Nochebueno. Pla-
tima nmina non appellando mala fiunt. centa, x. Navio rod, ample de popa y proa,
II

COBRALLIT. m. cobrellit. ||
ant. sobrecel. curt, alt de bordo y de mlt calat, que tenia dos y
COBRAMENT, m. ant. y tres cubertas. Coca. Mvis, is.

COBRAN8A. f. Recol-lecci de lo que 's du. COCA DE llevant. Arbre de Indias que fa la fulla

Exaccion, cobranza. Exactio, nis. mlt menuda, que xupan los indis .sn. tragarla, y
coc CATAL. COD 371
diuhen que 'Is mant y dna forsa. Hayo, coca de do, que fa llum la nitcom Cmcm- las llumenetas.

levanie. Arbor sic dicta. yo. Lampyris nocticola.


RSE UNA COCA. fr. incl. Xafarse. Hacerse lorli- CODEINA. f. quim. Nou principi alcaloide des-
lla.Oninin oblundi. cubert per M. Ilobiquet en 1' opi y en 1' hidroclo-
osAU A ALG PLA COM u\A COCA. fi", fam. quc dc- mt de morfina comuna, que cont quasi un trent
nota tenir subjectat alg al judici que temer- del seu pes; es una substncia blanca ,
cristallina,

I riament repugnava. Hacer venir


gere, cogere.
COCCI, f. La acci de curer curerse algu-
na cosa. Coccion, cocimienlo. Coctio, nis.
la gamella. Adi- soluble en aygua y de acci mlt diferent que 'Is
,

dems principis del opi. Segons M. Babier de


Amiens la dosis de un dos grans obra de un mo-
do particular en lo plexo nervis del gran simpa-
COCEJAR. y derivats, cossejar.
V. a. tich, y es un remey excel-lenl pera la curaci de las
COCI. m. ter.Vas de terra. Tinajon,
cubell. \\
gasiralgias , plectonauralgias , y tamb pei-a las

cuenco, cuezo. Yas luteum. afeccions cerebials. Codeina. Codeina, a.

COCITAS. f. pi. Festas que 's celebravan en CODERN. m. y derivats, quadern.


honor de Prosserpina robada per Plulon. Cocitas. CODERNA. nut. Una de las pessas que's po-
f.

Cociltc, aruni. san en las proas de las embarcacions pera major


COCLERIA. f. Planta que 's troba en las perfecci del tallamar. Varenga, cuaderna, orenga.
plaljas martimas de la Europa septentrional t la ; Navis pavinentnm.
cama ms un poch angulosa, llisa y
mnos alta, CODERNAL. m. nut. Un tros de fusta quadrat
ramosa, flors blancas en figura de corimbo termi- ab dos tres politxas grans, que serveix pera ar-
nal, fruyt globuls de vrias dimensions, que cont bolar la nau. Cuadernal. Quadra, quadrata Irabs.
mlts grans ;
pertany la famlia de las crucfe- CODI Y CDICH. m. Col-lecci de lleys
ras. Coclearia. Cochlearia ofcinalis, cochlearia constitucions. Cdigo. Cdex, icis.
hortensis. CODGIA. f. COBDCIA.
COCLEARIA DE ivERX. Planta que t las fullas in- CODICIAR. V. a. COBDICIAR.
feriors semblants una llansa y dentadas, las su- CODICIL. m. Escrit en que's declara la ultima
periors n figura de alabarda y blanquinosas, las voluntat pera quilar , anyadir , explicar ab ms
camas eslesas y un poch ramosas, las flors blan- claredat lo testament. CodicUo. Godicillus, i.

cas en forma de girassol, y las llavors en unas CODICIL-LAR. adj. Lo pertanyent al codicil'

tavellelaspunxagudas. Draba. Clochearia draba. Codicilar. Codicillaris.


CLOCLEIG. m. La ven que fan alguns aucells CODICIS, A. adj. COBDICIS.
com lo corb ,
gralla , etc. Graznido. Crocitus ,
us, CODILLO. m. agr. La part de la rama que ta-
crociiatio, nis. llada queda unida al tronch pel nus. Codillo. Rami
GLOCLEJADOR, A. m. y f. Qui cloqueja. truncus. |1
home l'acte de prdrer la
En lo joch del
Graznador, gaznador. Grociens, crocilans, tis. posta '1 ms basas los contraris.
qui entra , fent
COCLEJAR. V. n. Se diu del cantar de alguns Codillo. Sors amissa in quibusdam chartarum In-
aucells. Graznar, gaznar. Crocio, is, crocito, as. dis. En las embarcacions cada un dels extrems
II

COCLEJAT, DA. p. p. Graznado. Crocitatus. de la quilla. Codillo de popa. Carinai extrema,


COCO. m. Fruyfa de la ndia, del tamany de un GUANYAR DE CODILLO. fr. mct. Usar de alguna as-
mel miljanser vert t dins un such mlt fresch,
: tcia pera lograr lo que altre sol-licita. .Jugrsela

y madur una molsa blanca que tira gust de ave- d tino de codillo. Callid subdol sibi adquirere.
llanas. Coco. Palmie indicai fructus. L'arbre que Ij
CODODELL. m. ter. y
'1 produheix espcie de palma. Coco. Palma indi-
, CDOL. m. Pedra. Canto. Lapis , idis , sa-
ca. U La closca interior y dura del coco de que's xum, i.

fan xicras, vasos y altras cosas. Coco. Crusia, ae. CODOLADA. f. Cop de cdol, pedrada. Pedra-
COCO COC. m. Nom que donan los noys al da, cantazo, pcnazo. Lapidis iclus.
ou. Iluevo. Ovum, i. CODALAR. m. Pedregam, pedregat. Pedriscal,
COCBOLO. m. Aibre de Iiulias, que t la fus- pedregat, cascajar. Saxelum, i.

ta bermelia, mlt preciosa, duray pesania, de que CODOLET. m. d. Piedrecita. Parvus lapis. 1|

se'n fan llits, taulas y altres mobles de gust. Coc- met, Imporl, impertinent. Mosca. Musca, va.

bolo. Arbor indica. FR LO CODOLET. fr. Fr burla de alg ,


penjant
COCODRILLO. m. Animal amfibi , de quatre un cdol en la anella de la porta. Ilacer el ladri-

camas, de gran corpulncia, y semblant al llangar- llejo. Ludibrium facere.


daix. Cocodrilo. Crocodilus, i. CODOLS, A. adj. Pedregs. Pedregosa, guijar-
COCOLISTE. m. En nova Espanya , malaltia reno. Saxosus.
general epidmica. CocoUste. Pestilentia, ae, pes- CODONY. m. y
tis, is. CODONYA. f. Fruyia rodona, groga, granillosa,
COGOLLIS. m. ant. coscoll. aspra y de olor agradable. Membrillo. Cotoneum,
COCUYO. m. Insecte de Indias, Uargarut, par- i, cydonium malum.

TOMO r. 49
378 COF DICCIONARI COG
CODONYAR. m. Lloch plantat de codonyers. mares. Ilacer mangasy cabezones. Arbitrio suo dis-
Memhrillar. Coloneis, cydoniis consitus ager. ponere.
CODONYAT, m. Confitura de codony. Carne de COFOY, A. adj. SATISFET, CONTENT, ESTUFAT,
membrillo , codonale. Diacydonium ii, cydonites , ORGULLS, ENVANIT.
cibus. COFRE. m. Espcie de caixa arca regular-
CODONYER. m. L' arbre que l' codonys. Mem- ment en forma de bveda y cuberta de badana
hrillero, membrillo. Cotonea, cydonia malus. vaqueta que serveix pera guardar roba diners,
, ,

CODOWER DE EMPELT. Zamboa. Malura citreum. etc. Cofre. Arca, ai, cameratum scrinium. Esp- |1

CODONYERAR. ni. codonyah. cie de bahul. Cofre. Arca, camera, ae, camillum, i.

CODONYET. ni. d. Membrlito. Parvumraalum II


Entre estampers quadro format de quatre llis-

cydonium. tons, que abrassa y subjecta la pedra, en que's posa


CODORNAL. m. naut. codernal. '1 motllo en la prempsa. Cofre. Typographicum
GOEJADURA. f. cuejaURA. quadrum.
COEJAR. V. n. CUEJAR. COFRE REAL. ant. V erari real. Erario , arcas
COENT, A. adj. PICANT. reales. Jrarium, ii.

ESTAR COENT DE AB ALG. fr. Estar amargo. In- COFRER. m. Qui f ven cofres, Cofrer). Ar-
vidia in aliquein duei : acerbo in aliquem esse cularius, ii.

animo. COFRET. m. d. Cofrecillo, cofrecito, cofrecico.


COERCI, f. La acci de refrenar algun desor- Parva, minor arca.
de. Coercion. Coercitio, nis. COFURNA. f. Aposento petit, Tabuco. Gurgus-
COETA. f. d. CUETA. tium, tugurium, ii.

COETNEO, A. Lo que es deuna mateixa edat. COGITACI. f. ant. pensament.


Cueineo , coevo. Coa'taneus , coavus. COGITAMENT. m. ant. reflexi, pensament,
COETERN, A. adj. Igualment etern. S' aplica PENSA.
a las tres divinas personas. Coelerno. Coseternus. COGITAR. V. a. PENSAR, REFLEXIONAR, CONCEBIR.
COEVO, A. adj. COETNEO. COGITAT, DA. p. p. ant. pensat.
COEXISTNCIA, La existncia f. de alguna COGNACI. Parentiu de consanguinitat per
f.

cosa juntament ab altra. Coexislencia. Coexisten- lnea femenina entre is descendents de un pare
tia, SB, simullanea existentia. ,com. Cognacion. Cognatio, nis.
COEXISTENT, p. a. Lo que existeix junt ab COGNAT, DA. m. y f. Lo parent per consan-
altra cosa. Coexistenle. Coexistens. guinitat respecte de altre. Cognado. Cognatus, us.
COEXISTIR. V. n. Existir una cosa junt ab al- COGNICI. f. ant. CONEIXEMENT.
tra. Coexistir. Coexisto, is; remquamvis simul cum COGNOM, m. apellido
alia exislere. COGNOMENARSE. V. r. ANOMENARSE,
COEXISTIT, DA. p. p. Coexistido. Coexistitus. COGNOMENAT, DA. p. p. ant. ANOMENAT.
COFA Y COFFA. ant. COPA. I. cfia. nut. || 1| COGOLL. m. brot,
Espcie de tauleta xica que's col-loca dalt dels COGOMBRE.m. Planta indgena de Egipte,
arbres majors sobre 'Is baos , de figura de una D que's cultiva en todas las provncias de Espanya;
majscula, (ofa. Mensula navalis. f la rama sucosa, rastrera y mlt llarga, las fu-
COFAL. m. ant. cfia. llasrodonas y partidas, las flors grogas sent unas ,

COFARSE. V. r. Posarse repantigat , arrepapat masculinas y altras femeninas, lo fruyt cilindrich


en r assento altra part. Arrellanarse , repanti- oval. Pepino. Cucumis, eris. Lo fruyt de dita ||

garse, aclocarse, recalcarse. Desideo, es, pandicu- planta, que es de mitj peu de Uarch , vert ms
lor, aris; repando ac resupino corpore sedere. mnos clar per la part exterior, y blanch en la in-
COFAT, DA. p. p. Arrellanado. Pandiculatus. terior, y cont llavors ovaladas y punxagudas per
COF. m. Covenet de espart , etc. pera posar un de sos extrems. Pepino. Cucumis, eris.
pansas, figas, etc. Espuerla, cojin. Cophinus, fiscus, COP DE COGOMBRE. Pcpinazo. Cucumerc impactus
i. 11
ter. ESPORT. ictus,
CFIA. f. Espcie de gorra que abriga '1 cap QUI HA FT lo cogombre, QUE 'l TRAGA A LA OMBRA.
de las donas. Escofieta, cfia. Calantica ae, reticu- , ref. met. fam. Denota que qui ha contret una obli-
lum, i. GANDALLA. PULPA.
II \\
du cumplir. Quien hizo el cohombro qu
gaci, la
POSAR LA CFIA. fr. Escofiar. Caput reticulo ornar. hombro: quien hizo la sorna que se la co-
lo lleve al

COFIERA. f. La qui f ven cfias. Cofiera. ma. Auctorem facti, licet grave sequatur onus: ,

Calanticarum fabricatrix, venditrix. qui sibi malum peperit ipse defleat,


COFIETA. f. d. Cofiezuela. Parva calantica. COGOMBRER. m. Terra plantada de cogom-
CFIS Y MOFIS. loc. fam. Se diu del conveni bres. Pepinar, cohombral. Cucumeribus consitus
contracte de personas unidas pera algun mal fi. ager, cucumeiarium, ii.

Monipodio. Monipodium, ii. COGOMBRET. m. Planta silvestre, la fulla de


FR CFIS T MOFIS, loc. mct. Fr compares y co- vert blanquins, lo fruyt com un cogombre, per
COI CATAL COI 379
ms y per poch que's toque la planta cau lo
petit, COINCIDIR. V. n. Convenir, sr conforme una
madur. Cohombrillo, pepino del diablo. Silvestris cosa ab altra. Coincidir. Quadro, as, convenio, is.

cucuniis. COINCIDIT, DA. p. p. Coincidido. Quadratus,

COGOMBRO. m. cogombre. conventus.


CGULA. f. CGLA. COINDICANTS. pi. met. Senyals que concor-
COGULLA. f. L' hbit de cor que vesteixen ren ab los sntomas particulars. Coindicantes. Coin-
alguns monacals. Cogulla. Cucullus, dicanles.

I
i.

COGULLADA. f. Aucell un poch ms petit que COINQUINACI. f.


y
una guatlla, de color y t un ploraallet en
terrs, COINQiNAMENT. m. La acci y efecte de

lo mitj del cap. Cogujada. Alauda cristata. coinquinarse. Coinquinacion, mancha. Coinquina-
COGUT, DA. p. p. CUYT. U
PICANT. tio, nis.
COHA. cA. f. COINQUINAR. V. a. Molestar, importunar. Mo-
COHABITACI, f. L' acte de habitar junt ab ler, revcntar, machacar, apirar, abrumar, marear,
altres. Cohabilacion. Cohabitalio, nis. majar, jorobar. Coinquino, as.
COHABITAR. V. n. Fr vida conjugal los ca- COINQUINARSE. V. r. Disfamarse, eirvilirse.
sals. Cohabitar. Cohabito, as. Coinquinarse. Coinquinari.
COHABITAT, DA. p. p. Cohabado. Cohabi- COINQINAT, DA. p. p. Coinquinado. Coin-
tatus. quinatus.
COHERCI. COERCI. f. COIR. V. n. ant. Tenir accs ab dona. Tener ac-
COHERNCIA, Connexi f. relaci de unas ceso d muger. Coo, is,

cosasab altras. Coherncia. Coha?rentia, ae. COISS. f. Sensaci que causa lo que pica. Es-
COHERENT, adj. Conforme, adaptat. Coheren- cozor, picazon, resquemazon, rcsquemo, escocimien-
te. Coharens. to. Acer pruritus, prurigo.
COHEREU, VA. m. y f. Lo qui es hereu en COIT. in. cpula. 2.
companyia de altre. Coheredero. Cohaeres, edis. COIX, A. adj. La persona animal que al ca-

COHERN. m. ant. quadern. minar no asenta igualment los dos peus. Cojo. Clau-
COHET. m. Can de paper canya, reforsatab dus altero pede captus, debilis. Lo banch tau-
;
\\

llinyol y atacat de plvora. Cohele. Pyrobolus, i. la que t alguns dels peus ms curt. Cojo. Claupus,

coHET BORRATXO. Lo que cncs corre serpentejant vacillans.


per entre peus. Buscapis, carretilla , rapapis, NO SR coix ni manco. fr. met. Sr expert, intel-
cohete rastrero. Prope terram excurrens vel serpens ligent. No ser cojo ni vianco. Dexteritate , ingenio
pyrobolus. pollere.
coHET de corda. Lo que corre per una corda tra- QUI VA AB UN COIX, AL CAP DEL ANY ES TANT COIX
vessant de un cap altre. Cohele corredor. Pyrobo- com ell. ref. ab que s' explica quant inluxo tenen

lus per funem percurrens. las malas companyias pera pervertir als bons y
COHETADA. f. Multitut de cohets. Coheteria. senzills. Quien con lobos anda d aidlar se ensena:
Pyrobolorum multitudo. la manzana podrida ,
pierde d su compania: ojos
COHETER. m. Qui fa ven cohets. Cohetero. malos qnien los miran pegan su malatia. Exerces
Pyrobolarius, ii. pariter forcia commercia linguae? parvo cumclau-
COHIR. V. a. ant. fornicar. coir. 1| do tempore claudus eris. Cum perverso perver-
COHIBIR. V. a. ant. contenir reprimir , , re- teris.
FRENAR. COIXARIA. f. COIXERA.
COHIBIT, DA. p. p. contingut, refrenat. COIXEJAR, v. n. No poder assentar igualment
COHONDAMENT. adv. m. ayrosament , ab los peus. Cojear. Claudico, as. ||
met. Faltar la
GARBO. rectitud en algunas ocasions. Cojear. Claudico, as,
COHONE8TACI. f. La acci de cohonestar. recta via aberrare.
Cohonestacion. Cohonestatio, nis. COIXEJAT, DA. p. p. Cojeado. Claudicatus.
COHONESTAR. v. a. Donar probas aparin- COIXERA Y COIXESA. f. Accident que impe-
cias de ser bona alguna cosa. Cohonestar. Cohones- deix lo poder anar ab igualtat. Cojera. Claudigo,
to, as. inis, clauditas, atis.
COHONESTAT, DA. p. p. Cohoneslado. Coho- COIXET, A. adj. d. Cojuelo. Claudus.
nestatus. COIX. m. Espcie de sach petit ple de llana,
COIGUAL. adj. teol. S' usa pera denotar la cot ploma pera reclinar lo cap sentarse. Al-
igualtat de las tres divinas personas. Coigual. Coa;- mohada. Pluvinus, torus, i, pulvinarium, ii, pul-
qualis. vinar, cervical, is. Lo de cotxo. Abnohadon. Pul-
\\

COINCIDNCIA, f. L' acte efecte de coinci- vinus. 11


Lo de fr puntas. Mundillo , bolo. pr. Ar
dir. Coincidncia. Coneursio, nis. Mundulus i. Lo que serveix pera daurar. Phi-
,
||

COINCIDENT, p. p. Coincidente, Concurrens, mazon. Plumarum copia, cumulus. I cobro.


lis. CONSULTARHO AB LO COIX. fr. fam. met. Pndrerse
380 COL DICCIONARI COL
temps pera meditar algun negoci. Consultar con la jar algun assumpte negoci. Menear elajo. Alieni
almchada; dormireis sohre ello y tomarcis acuerdo. negotio interese.
Consilium capere. COLA. f. Ayguacuyt. Cola. Gluten, inis, gluti-

COIXINERA, i. La funda del coix. Funda d num, i.

almohada. Pulvinaris funda lintea. COLA DE BOCA. La quc basta mullaria ab saliva
COIXINET, m. d. Almohadilla. Pulvillus , i, peraque apegue, Co/a de Voca. Saliva tantum i-
parvum strangulum. Lo de posar agullas. Aceri-
|| gendum gluten.
co. Aciariura, Lo que usan las donas pera co-
ii. 1| COLA DE PEIX. Pasta de pells de diferents peixos,
sir. Almohadilla. Pulvinus pulvinulus i. Lo , , ||
y la del ventre semblant la ballena. Cola de pes-
que's posa sobre la incisi de las sangrias. Cabezol. cado. Ex piscium pelle gluten, icbycolla, ae.

Linteolus, linteamentum, i. Lo que's posa sobre \\ COLADA, f. Llet presa. Cuajada. Lac concre-
'Js coixins del llit pera dormir ms cmodament. tum, pressum. ||
nata. 1. ||
Nom que 's dona una
Acerico, cabezal. Parvum cervical. espasa del Cid, y desprs ba passat significar lo
COIXO. m. ter. coix. mateix que una bona espasa. Colada. Probatus en-
COIXOT. m. CIXOT. pi. SARAGELL. II sis.

COK. m. Producte deia carbonisaci de la ulla COLADS, sa. adj. Lo que es fcil de filtrarse.

que emplea en las mquinas de vapor ab prefe-


s' Filtradizo. Percolabilis.
rncia a esta, perqu no cont sofre ni fa fum, y per COLADOR, m. Cedasset, drap pera colar los

consegent no destrueix tan prompte las pessas de lquits. Colador, coladero. Purgator, is, qualus,
coure. Cok. Carbonisatio sic dicta. qualum, i. ||
Xuclador de aygua. Sumidero. Yora-
COL. Planta comestible, de fuUas amplas y
f. go, inis. Forat, ahont se cola la aygua altre l-
II

verdosas, bastant coneguda. licrza, col. Caulis, is, quit, Tragadero. Faux, cis, os, oris, vorago, inis.
brassica, praesica, a;. ||
adj. anl. Alguno. Ali- Bebedor de vi. cup. ||
collador. 2.
II

quis. COLADORA. En los molins de oli espcie de


f.

COL BORRATXONA BORRATJENCA. Icr. BCTZ. Bras- llauna sens mnech, que serveix ^pera traurer oli
sica, , caulis, is, crambe, es. dels pouhels 6 cups. Escullador. Vas olearium.
COL DE BROT DE ivERN. ter. Brclon. Cyma, ae, COLAMENT. m. La acci y efecte de colar.

vel atis, brasicai cauliculus. Coladura. Purga tio, eliquatio, nis.


COL DE CAPDELL CAPDELLADA DE SOLDAT, ter. COLAR. v. a. Passar algun lquit pel cola-
Repollo. Capitata brassica, caulis. dor. Colar. Liquo, eliquo, colo, percolo,as. | fam.
COL GITANA, ROMANA, CRESPADA. ter. Col dc Cdu- Burer mlt vi, aygua, etc. Colar. Pocula haurire.
taro. Crispatus caulis. V. n. Passar per algun lloch estret. Colar. Per
II

COL VERDA , ALOMA , PRIMERENCA. Col rizad, arctam viam transire. 1|


m. Lloch plantat de cols.

llanta. Brassica verna. Berzal. Brasiccarius locus.


COL Y BRCOLI COL Y BRQUIL. BRCOLI. COLARSE. V. r, fam. Introduhirse ocullament
COL Y FLOR. Espcie de col que forma una capsa en alguna part. Colarsc. Latenter irrepere.
a manera de flor composta de diferents brots tots COLASSA. f. aum. Berzasa. Magnus caulis.
)lanchs, y es de mlt bon sabor y gust. Coliflor. COLAT, DA. p. p. Colado. Liquatus.
Brassica florea. COLCOM. m. Alguna cosa. Algo. Aliquid.
A ELLAS, COMPANY, VOS A LAS COLS Y JO A LA CARN. coLcoM MS. adv. m. Alguna cosa ms, Algo
ref. Explica que alg prefereix s als altres. A mas. Aliquid amplius.
ellas, padre, vos d las herzas y yo la carne. Tu COLCOTAR. m. Substncia que existeix en la

caules sectare, parens, ego carnibus insto. naturalesa en gran abundncia, forma massas,
CADA DIA SEMPRE COLS AMARGAN. fp. met. fam. ms mnos voluminosas, de un color roig ms
Denota que per bona y gustosa que sia alguna co- mnos obscur que deixa en los dits: t un olor un
sa, ab la continuaci enfada. Cada dia olla amarga poch picant, y sabor un poch ferrugins; absor-
el calda : cada dia gallina amarga la cocina. Puti- beix V cit carbnich del ayre, es insoluble en ay-
dus es, toties si mihi ponis aprum ; fastidium gig- gua y soluble en alguns cits. Tritxido perxido
nit nimium repetita voluptas. de hierro, oxido rajo de liierro, azafran de Mar te
ENTRE COL Y COL LLETUGA. ref. quc dcnota sr ne- astringente, colcotar. Tritoxydum, peroxydum ferri
cessari lo variar algunas cosas peraque no fasti- rubrum; crocus Martis astringens; colcotar, aris.

dien. Entre col y col lechuga. Caulibus alternes lac- CLDRER. v. a. Honrar, celebrar alguna fes-
tuca intersita sidet. ta. Celebrar. Colo, is.
PARLM DE COLS, LA MARE 'N CYNA. CSp. fam. ab COLENT. p. a. Qui celebra dna cuito. Cele-

que 's reprn als que parlan fora de propsit. Si brante. Colens.
jpreguntan por herzas, mi padre tiene un garhanzal. COLERA, f. HERBACOL.
Quid lecytho cum strophio? Ad rogatum non res- CLERA, f. Un dels quatre humors del cos
pondes. hum; s' cria en lo fetge. Bilis, clera. Ira, a, fu-
REMENAR, MENEJAft LAS COLS. fr. met. fam. Mane- ror, oris, indignatio, nis.
COL CATAL. COL 381
CLERA MORBO. m. Malaltia epidmica que entra GLIGA. f. Dolor fort que ocasiona cursos y
al) rampa. Colera morho. Cholera morbus, i. vmits. Diarrea, elica. Colicus dolor.
AMAYNAR LA CLERA, fr. Sosegaila. Amainar la GLIGH. m. Lo dolor que se sent en l' intes-
clera. ras deponere. tino. Clico, dolor, clico. lleus, ileos, i, dolor co-
APLACAR LA CLERA k kiG. fr. Humiliarlo ab licus.
amenassas, ctc. Corlar la caheza alguno. Iras- GOLIMENT. m. ant. cilto.
ccntem lenire, cohibere. GOLIRI. m. Aygua composta de varis ingre-
CEGAR L.\ cLKRA. fr. Cegar /a clera. nsanire. dients, y cualsevol altra preparaci medicinal (|ue
DESCARREGAR LA CLERA CONTRA ALG. fr. DCSCar- 'sposa en contacto dels ulls. Jo/iV/o.Collyrium, ii.

(jar en alguno la ira, la clera. In aliquem stoma- GOLIS. m. Arbre de Filipinas, de fusta mlt
chum erumpere: concepli furoris virus in aliquem sliday na que serveix pera astas de bandera.
effundere, evoraere. Coits.Arbor sic dicta.
EMBORRATXARSE DE CLERA, fr. mct. Enfadarsc GOLISA. f. Mquina sobre la qual se munta lot
mlt. Emborracharsc de clera ; lomarse de la ira can que 's gira. Colisa. Tormcnti bellici giratorii
de la clera. Prai ira succendi, vehementer irasci. machina.
EXALTARSE LA CLERA, fr. Encndrcrse la ira. GOLISEU. m. Teatro destinat pera representar
ExaUarse la clera, la bilis; monlar en clera. Iras- comdias, etc. Teatro, coliseo. Thealrum, i.

eris. GOLITXOS. m. pi. Herbeta que 's f pels


FIM4R DE CLERA, fr. mel. rder en clera. Ira- blats, de fuUas semblants las de olivera, verdas
Ir,COLRICAMENT.
ndia, furore ardere.
adv. m. Ab clera. Iracun-
y mlt tendras.
GOLJIAGH.
Collejas. Silveslris lactuca.
Espcie de manopla guant
mente. Furios, furenter. llarch usat pels lurchs ,
que cubreix la ma fins al
COLRICH, CA. adj. Lo que pertany la c- colze y serveix tamb pera parar los cops del ar-
lera. Colrico. BiiiosuSjCholericus. Qui fcilment j] ma blanca dirigits al cap. Coljiach. Chiroteca fer-

s' enfada. Colrico. Iracundus, flammatus; ad iram rea ^ic dicta.


proclivis, ira percilus. GOLL. m. Part del animal que uneix lo cap ab
GOLETA, f. d. Bercica. Dauliculus, i.
H
banya lo cos. Cuello. CoUum, jugulura, i. ||
Lloch estret
DE CABRA. entre dos montanyas. Collado. Collis, is. ||
Lo del
GOLETA, NA. adj. Religis de una reforma de brocal, ampolla, porr, etc. Cuello. CoUum, i.
[j

la orde de sant Francesch, feta per la B. Colela. Co- De la cama del peu. Garganta del pi. Podis tar-
letano. Coletanus. sus. II
Lo de la camisa. Cabezon, cuello, y nles de
GOLETO. m. ant. Vestidura de ante, ab fal- cosirlo Tirilla. Fascia, orum, collum, i, collar in-
^Jlons per abrich del cos. Coleto. Colobium, ii, Iho- dusii. II
La boca del pou. Brocal. Puteal, is, pu-
HHrax, acis. leos, i.
I
Del bol. Piezgo. Amicinura, i. j|
Adorno
GOLGADURA. f. COLGAMENT. de puntas que usan las donas. Escole. Tenuissimi

,
GOLGAFOCHS. m. L' home vagamundo que fili reticulum. ||
En lo joch de cartas cada una de
ay se mou de prop del foch. Torreznero. Otiosus las quatre espcies, com oros, copas, etc. l'alo,

ulinae. manjar. Chartarum piclarum ordo, clasis. | En lo

GOLGAMENT. m. La acci de colgar calsar vestit, com en la casaca, jupa, etc. Gorjal. Yestis
lantas. Acogombradura, aporcadura. Accumula- pars collaris. ||
espatllas.
io, congesti, nis. A coll DE MATxos. loc. quejunt ab lo verb por-
GOLGAR. V. a. Tapar una cosa, com lo foch tar altres significa conduhir crregas en animals.
cendra, etc. Cubrir. Tego, supertego, operio, A lomo. Sper jumentorum dorsus; jumenlis sar-
operio, is. \\
agr. Arrimar terra las plantas, cinas bajulantibus.
m la escarola, pits, carts, etc. Acogombrar, k coll y b y a coll sarr. fr. fam. Sobre las es-
porcar.Accumule, imporco, as; terra obruere. 1|
patllas. Acueslas. Tergo humeris.
NTAPISSAR. ant. PNDRERSE 'l SOL. ter. ANAR AL \\ AGAFAR PEL COLL. fr. Apercollav. Collo appre-
II

LIT. hendere, arripere.


GOLGARSE. v. r. ter. Anarsen al llit. Acostar- ALSAR LO COLL. fr. ALSAR LO CAP.
se. Cubare, in lecto collocari. ANAR AB LO COLL DRET. fr. mel. Tcnir alg mlta
GOLGAT. m. Lo sarment soterrat pera fr nou suprbia y orgull. Ir con la cabeza erguida. Erecto,
cep. Acodo, mugron, codal, provena. Candosoccus, elato capite procedere.
i, palmes, is, propago, inis. \\
La part soterrada. CARRGATHo AL COLL. fr. pera denotar que alg
Codadura. Propago, inis. |1
p. p. Cubierlo. Tec- deixa algun negoci sens donar rah de sn estat*
tus. Ahi te quedan las llaves. Rem lotam libi committo.
FR COLGATS, fr. Soterrar lo sarment llarch de ESTARNE FINS AL COLL. fr. mel. fam. Estar apu-
un cep, fentli eixir lo cap en lo paratge que ha de ral, cansat de sufrir indegudament. Estar hasla el

sr nou cep. Amugronar, acodar, arrodrigonar. gollete, hasta losojos. Summe injuris provocatum,
Propago, as, viles fulcire. lacessitura esse ; diutius, amplius ferre non posse.
382 COL DICCIONARI COL
PORTAR AL COLL. fr. met. Mantenir alg acre- peraque s' escorran y aixuguen los caps alquitra-
ditar mlt de ell. Llevar en hombros, traer llevar nats. Artesa, colador. Colum nauticum.
en las ancas. Suis opibus aliquem sustentar. COLLAR, m. Adorno que 's posa al coll. Gar-
posARHi 'l coll. fr. met. fam. Tra ballar ab acti- gantilla, collar. Torques, monile, collar, is. Lo
||

vitat pera lograr alguna cosa. roner, arrimar el dels homes. Barbicacho. Collar, is. | Corretja ab
hombro: tomar d pechos. Conari omni conatu in- , punxas pera 'Is gossos de ramat. Carlanca. Millum,
cumbere; summa, magna conlentione negotium millus, i.
II
Coixi de pell ple de clin,
que portan
suscipere. los animals pera llaurar, tirar carreta. Collera,
QUEDARSE PENJAT PEL COLL. fr. Qucdarse burlat collar. Catulus, millus, i, tomex, icis. ||
La cadena
en los intents pretensions. Quedarse colgado de que 's posa al coll dels esclaus. Collera. Camus, i,

la agalla. Spe fraudari, deludi. collaria, se, columbar, collar, is. [|


La argolla que
SALTAR AL COLL. fr. Abrassar alg. Echarse al 's posa als malfactors per cstich. Collar, collera,
cuello. Amplector, eris. argolla. Boia, arum, ferreus annulus. met. La ||

sR DE ux MATEIX COLL. fr. Sr de la mateixa via faixa de diferent color que tenen alguns au-
opini partit. Ser de la pega, de una misma opi- cells en lo coll, com las trtolas. Collar. Torques,
nion lobo de una manada. Unius labii esse. is. [|
Lo que 's posa sobre la dalmtica. Collar. Co-
TANT LI HAURIA VALGUT TRENCARSE 'l COLL. loC. llar, is. nut. Baga dels extrems superior in-
II

fam. Denota que alguna cosa causar gran dany ferior del estay major. Collar. Rudentis laqueus.
perjudici qui la ba feta. Cant al alba laperdiz, V. n. COBLAR. CARAGOLAR. ||
fam. LLIGAR, AVE-
II II

mas valiera dormir. Cacabat aurone primo sub


le NiRSE. II
Unir, juntar dos pessas de fusta per algu-
lumine perdix; na obra. Ensamblar. Compingo, conjungo, is, coag-
Ast illi potior carmine somnus erat. mento , as. ||
Conferir un beneGci ecclesistich.
TOTS DOS HI HEM DE POSAR LO COLL. ioc. fam. De- Colar. Beneficia ecclesiastica conferre. ||
ant. Pu-
nota que tant muller com lo marit deuben tra-
la jar. Subir. Attollo, is. ||
Importar, arribar una
ballar pera mantenir la casa. Mientras anda el ju- quantitat certa suma. ilonlar, subir, llegar. In
go, ande el huso. Currito, fuse, domi, campis dum summam aliquam ascendere; summam esse. |i

currit aratrum. CALSAR. POSARHI 'l COLL.


II

COLLA. f. Junta, aplech de vrias personas COLLARET, m. d. Collarico, collarito, collare-


pera algun i, com de segadors, mostres de casas, jo, gargantilla. Parvum collar.
etc. Cuadrilla, mano. Sodalium turba, caterva. ||
COLLAT, DA. p. p. Collado. Collatus. ||
cara-
Reuni de personas dolentas sens orde ni concert. golat.
Gavilla, manada, hato. Nebulorum grex; vilisple- COLLEJAR. V. n. Menejar lo coll. Menear l

becula, turba. 1|
Conjunt de bstias de crrega. cuello. Caput buc illuc nutare. ||
Fr colladas alg
Recua. Mandra, ai, jumenlorem agmen. Conjunt ||
quant enguU ab dificultat. Deglutir con violncia.
de burros. Burrada, borricada. Asinorum grex. Yiolenter deglutir. ||
Alsar lo coll. Levantar, er-
||

met. Multilut de ignorants. Manada, halo de borri- guir, enhestar el cuello. Collura erigere.
cos, etc. Stultorum, demenlium coelus. j]
Mullitut COLLERA. f. COLLAR. 4. 8.

de gossos. Perreria. Canum multiludo, y si sn de COLLET. m. d. Cuellecito, illo. Parvum collum.


cassa Muta, recova. Yenatoriorum canum multi- II
Lo que portan los ecclesistichs. Alzacuello,
tudo. (1
nut. La estopa que ltimament se fica en collarin. Collar, is. ||
Altura de terra que no
cada escletxa del barco. Colla. Stupa exterior ri- arriba sr monfanya. Colina. Collis, is, tumu-
mis navium apposita. ||
nut. A'^entada pera fr sor- lus, i.

tir las embarcacions. Colla. Flatus aeris. COLLIR. V. a. y derivats, cullir.


ESTAR A LA COLLA. fr. nut. Tenirho tot cumplert COLLO. m. Bot testcul del animal. Boton,

y punt pera frse la vela. Estar d la colla. Pa- testiculo. Tesliculus, polimentum, i, polimen, inis.

rata omnia babere. II


Dit de un home cobart. Gallina, cagon. Meticu-
COLLADA, f. Seguida de carlas de un mateix losus, timidus, ignavus.
coll en lo joch. Runfla, rumflada. Series, ei. ||
ant. COLLONS DE CA. m. Planta de fulks amplas y
COLL. 1. Forsa que 's fa ab lo coll pera deglutir. grossas semblants las del lliri, lo tronch tor-
II

Deglucion. Deglutio nis. nut. Duraci de un


, ||
tus, de un peudealsria poca diferncia y dna
mateix vent per algun temps. Collada. Diuturnus flors cim bermellas que forman una espcie
en lo

ejusdera venti flatus. de pom la arrel t dos vultos en forma de test-


:

COLLADETA. f. d. Colladito. Parvulus co- culs. Cojon deperro. Orchis, tis, satyriumprimum.
llis. COLLONADA. f. COBARDIA.
COLLADOR. m. Caragolador, instrument de COLLTORT, A. m. y f. Hipcrita. Colitorto,

ferro pera caragolar y descaragolar. Deslornilla- cabeza torcida, gazmono, beaton. Yirtutis, pietatis
dor.Instrumentum ferreum distorquendo aptum; simulator.
exiguum torculum in orbem ducens. nut. Esp- ||
COL-LABORADOR, A. m. y f. Qui traballa
m de tina gran, foradada de baix, que serveix ab altre. Colaborador. Collaboralor, is.
COL CATAL. COL 383
COLLABORAR. V. n. Traballar ah altres. cmara apostlica. Camera apostlica; collector.

II Colaborar. Cnllaboro, as. COLLECTOR DE ESPOLIS. Lo qui cst encarregat


COLLABORAT, DA. p. p. Colaborado. Colla- de recullir los bns que deixan los bisbes, perta-
Loratus. nyents la mitra dignitat. Colector de espolios.
COL-LACI. f. Refeccioneta en las nits de de- Spoliorum episcopalium collector.
juni. Colacion. Refectio vespertina, serotina. ||
L' COL-LECTOR REAL. La persoua que t .sn cr-
acte de conferir los beneficis ecclesislicbs y graus rech cobrar los drets reals. Tablajero. Yecligalium
en las universitats. Colacion. Collatio, nis. Com- ||
exactor.
paraci, coteij. Colacion, comparacion, colejo. Co- COLLECTORIA. f. Ministeri de recaudar al-
llatio, nis.
II
ant. conferncia. gunas rendas. Colecluria. Collectoris munus. ||
La
FR COL-LACI. fr. Uacer colacion. Suraere colla- oficina del collector. Colecluria. Collectoris oci-
tionom, coenulain. na. II
Lo crrecb del collector de las missas, y '1

COL-LADOR. m. Qui dna col-laci de algun paratge destinat pera aquest ofici. Colecturia. Co-
benefici. Colador. Collator, oris. munus.
llectoris officina,
COLLATERAL, adj. Se diu de la part ador- COL-LEGA. m. COL-LEGIAL.
no que est als costats de la part principal. Cola- COL-LEGI. m. Cos de personas en una mateixa
teral. Collateralis, collatensis. ||
Lo parent que no casa destinat la ensenyansa baix cerlas reglas
, ,

ho es en lnea recta. Colateral. Collateralis. y superior. Colegio. CoUegium ii. La mateixa

I
, ||

COL-LATIU, VA. adj. S' aplica al benefici casa. Colegio. Collegium, ii. Convent de regulars ||

ecclesislich , y tot lo que no 's pt gosar sens destinat pels estudis. Colegio. Collegium,
ii. Cos ||

col-laci cannica. Colativo. Collativus. 1|


Lo que de personas de una mateixa professi ab certas
t virtut de colar y liinpiar. Colativo. Collati- constitucions, com col-legi de advocats, notaris,
vus. metges, etc. Colegio. Collegium, ii.
COL-LECCI. f. Conjunt -^e vrias cosas de COL-LEGI APOSTLiCH. Lo dels apstols. Colegio
una mateixa classe, com de escrits, mapas, meda- apostlico. Apostolicum collegium.
Uas, etc, Coleccion. Collectio, nis. ||
La obra de COL-LEGI SAGRAT. La comuuilat dels cardenals de
collectar. Coleccion. Collectio, nis. la iglsia romana. Colegio de cardenales ; sacro co-
COLLECTA, f. Aplega. Recaudacion, colecta- legio. Collegium cardinalium.
cion, recaudamiento. Collatio, exactio, nis. |1
Ora- ENTRAR EN LO COL-LEGI. fr. Sr adms en ell.

ci en la missa. Colecta. Collecta, ai. ||


Reparti- Entrar en el colegio. Ordini, sodalitali adscribi, ad-
ment de alguna contribuci per un vehinat. Colec- numerari, nomen dare.
ta. Collecta, ic, collatio, nis. 1|
Lo lloch ahonl se COL-LEGI. m. col-legial.
recauda 'I dret en los portals, etc. Oficina de re- COL-LEGIADA. f. COL-LEGIATA.
caudacion. Collectionis officina. COL-LEGIAL A. m. y f. Qui t , plassa en al-
COLLECTACI. f. L' acte de cobrar. Recau- gun col-legi. Colegial. Collega , ae , coUegiatus, i.

dacion, coleclacwn. Collatio, nis. ||


collecci. 1. II
ant. Company de col-legi comunitat. Clega.
COL-LECTADOR. m. collector. Collega, se, adj. Lo pertanyent al col-legi. Cole-

I
1|

COLLECTAR. V. a. Cobrar. Recaudar, colec- gial. Collegialis.


tar, cobrar. Colligo, exigo, is. COLLEGIALMENT. adv. m. En forma de col-
COLLECTAT, DA. p. p. Cobrado. Collectus. legi comunitat. Colegialmente. Conjunctim , in
COL-LECTICI, A. adj. Dit del cos de tropa de collegium.
diferents paratges sens disciplina. Coleclicio. Co- COLLEGIAT, m. col-legial.
lleclitius. COLLEGIATA, f. Iglsia que no tenint bisbe
COLLECTIU, VA. adj. Lo que t virtut de arquebisbe 's compon de dignitatals y canonges
recullir reunir. Colectivo. CoUectivus. 1|
gram. seculars. Colegiata , iglsia , colegial. Collegiata
Nom qe en singular significa pluralitat, com 1'
ecclesia.
apostolat que significa 'Is dotze apstols. Colectivo. COLLEGIATURA. f. La beca plassa de col-
CoUectivus. legial. Colegiatura. In collegium adscriptio.
COLLECTIVAMENT, adv. m. En com, ab COL-LEGIR. V. a. Inferir una cosa de altra.
uni. Unidamente, coleclivamente, juntamente. Si- Inferir, colegir, deducir sacar, seguirse, conduir.

p
,

mul, un, conjunct. Colligo, deduco, is, infero, ers. ||


for. n las cau-
COLLECTOR, m. Cobrador. Recauda dor, co- sas plets fr un resumen de lo al-legat per las
lector, exacior. Publicanus, i, collector, exactor parts. Recopilar, resumir. Rrevio, as, refero, ers,
vectigaliuin. ||
L' ecclesistich que reb las limos- paucis rem comprehendere.
nas de las missas pera distribubirlas entre 'Is ce- COLLEGIT, DA. p. p. Inferido, colegido, dedu-
lebrants. Coleclor. Collector, is. cido. Deductus.
COL-LECTOR DE LA CAMARA APOSTLICA. Lo qui COL-LIGACI. f. y
recauda las rendas , drets , etc. pertanyents COL-LIGAN8A. f. ant. La acci y efecte de
la cria y tresoreria apostlica. Colector de la col-ligar. Liga, coligacion, confederacion , alianza,
884 COL DICCIONARI COL
union, coaligacion. CoWigdo , confedceratio, nis, mlta abundncia. Colmadamente. Cumulat, cumu-
foedus, eris. ||
Uni de unas cosas ab altras. Enlace, latim, acumulat.
coligacion, trabazon, coligadura, trabamiento. Con- COLMADSSIM , A. adj. sup. Colmadisimo.
junctio, copulatio, nis, nexus, us. Cumulatissimus.
COL-LIGARSE. V. r. Unirse, confederarse uns GOLMADSSIMAMENT. adv. sup. Colmadi-
ab altres. Mancomunarse , coligarse , confederarse. simamente. Cumulatissim.
Colligo, is, conspiro, as, foedus inire, facere. COLMAR. V. a: CURULLAR. II
met. Premiar ab
COL-LIGAT, DA. p. p. Coligado, confederada, abundncia. Colmar, llenar de beneficis. Aliquem
mancomunado. Colligatus. donis accumulare.
COL-LIGIR. V. n. COL-LEGIR. GOLMAT, DA. p. p. CURULLAT. ||
adj. Colmado.
COL-LIRI. m. coLiRi. II
Jledicament de cosas Plenus.
slidas manera de clau ft de desfilas pera posar GOLMO. m. CURULL.
en llagas fstolas ; dit aix per la semblansa que ARRIBAR , PUJAR AL COLMO DE LA FELICITAT , etC.
t ab la cua tallada de la rata que es lo que signi- loc. Llegar alcolmo de la felicitad, honra, etc. Yo-
fica aquesta paraula en grech. Colirio. Collirium, torum compotem esse.
ii; ex solidis condilum niedicamen. GOLEBRINA. f. ant. CULEBRIXA.
COL-LISI. Fregadura acci y efecte de f. GOLOFONA. PEGA GREGA. f.

loparse un cos slit ab altre. Colision. Collisio, con- GOLOIGNA. f. ant. colnia.
fliclalio, nis, coUisus, us. GOL. m. colon.
COL-LITIGANT. m. Qui pledeja ab altre. Co- GOLOM, A. m. y f. Aucell domstich devrias
liligante. Gollitigans, tis. castas, que's diferencia principalment en lo color
COL-LITIGAR. V. n. Pledejar ab altre. CoHti- la grandria. Palomo, paloma. Columbus, i, colum-

gar. Litigo, discepto, as; lite contendere, colliti- ba, ai.


II
Lo criat en palomar que surt al camp. Pa-
go, as. lomariego. Columbario nutritus. met. La persona
||

COL-LOCACI. f. Efecte de col -locar. Empleo, de un geni pacfich. Paloma. Columbina ndole
colocacion , desiio. OTicium , ii, collocatio , nis, praeditus. ||
Se pren tamb per smbol de la inno-
munus, eris. ||
Situaci, SHuacion. Collocatio, nis. cncia y senzillesa. Paloma. Simplicitatis simbo-
COL-LOCAR. V. a. Posar alguna cosa en sn lus. II
Censtel-laci sota del ca. Palomo. Columbus
lloch. CoUocar. Struo , is , colloco, as. ||
Acomodar coelestis. ||
Cosa mlt blanca. Palomo. Columba, a;.

alg en algun estat empleo. Acomodar, colocar. II


Entre gitanos, llansol, tonto.
Ocium , munus alicui conferre. ||
Situar. Situar, colom boscata , de bosch , ferstech , roquer
colocar. Colloco, as. ||
Referir contar alguna cosa salvatge. TUD.
en lo ninero de altres. Alistar, colocar. In aliquid COLOM BOTAT. Lo blau clar ab una ralla negra al
reponere ; in aliorum numerura vel numero repo- extrem de la cua. Palomo botafogo. Columbus va-
nere, referre. ||
arq. Disposar y murer oportuna- riegatus.
ment las pessas de la arquitectura fins sentarlas COLOM CALSAT. 'L qui t las camas y peus vestits
en sn degut lloch. Bornear. Lpides ordinare, ap- de ploma. Paloma calzada. Plumipes, dasypus co-
tare. lumbus.
COL-LOCAT, DA. p. p. Colocado. CoUocatus. COLOM CASOL. 'L domcsticat que's cria en casa.
COL-LOCUTOR. m. Qui parla ab un altre. Co- Paloma duende Columba cicur.
casera zurila.
lo ulor. Collocutor, is. COLOM CORONAT. Lo qui una porci de plomas t

COL-LOQUI. m. Conferncia entre dos ms del cap en forma de mitj crcul. Paloma iripolina
personas. Coloquio. Colloquium, ii, collocutio, col- IropoUna. Anglic columba.
latio, nis. COLOM cuLiBLANCH. Lo que t la cua blanca y lo

NO PASSAR DE coL-LOQii. fr. fam. Sr no ms un restant de qualsevol altre color. Palomo culiblanco.
enrahonament. Xo ser mas que una conversacion. Albse caudae columba.
Trita, inania verba; verba istuc sunt. COLOM cuLiNEGRE. 'L que t la cua negra y lo
GOL-LUDIR. V. a. Convenirse, concordarse dems blanch. Palomo culinegro. Nigrae cauda? co-
fraudulentment. Coludir , conchabarse , convenirse, lumba.
pastelear, prevaricar. Invicem convenire; conven- COLOM cuLiTENAT. Lo quc t la cua de un color
ticulaagere, causa cum adversario colludere. entre caf y canyella y lo dems tot blanch. Palo-
COL-LUDIT, DA. p. p. Coludido. Collusus. mo culitenado. Burrae caudae columba.
COL-LUSI. f. for. Conveni fraudulent y secret COLOM DE LA TERRA. 'L que es ins gros que'ls
ab que s' afavoreix la part contrria en un plet. comuns. Paloma mestiza. Columba major.
Colusion. Collusio, nis, collusium, ii. COLOM DE MONYO. 'L que t una espcie de plo-
PER coL-Lusi. m. adv. Fraudulenlnient. Por co- mallet sobre '1 cap. Paloma de mono monuda.
lusion, fraudulenlamenle. Collusori. Cristata, cucullata columba.
QUI FA USA DE coL-Luci. Pastekro. Collusor, is, COLOM DE ULL GROS. COLOM FLAMENCH.
COLMADAMENT. adv. m. Plenament, ab COLOM FiLicoT. Colom petit de ploma mlt fina
COL CATAL. COL 385
y de color blanquins ab algunas rallas groguen- COLOMA YRE. m. Aficionat criar coloms. Pa-
cas. Palomo filacoton. Columbus al bus croceis lineis Inmero. Columbarius, ii. ||
Traficant de coloms, /'a-
distinclus. lomero. Columbarius, ii.

coi.OM Fi.AME\cii. Lo iiilt gi'os quG l '1 bch COLOMBO, m. l'iania sarmentosa perenne que
canal y 'Is ulls encarnals ab nis crculs que'ls y en
creix en frica, las Indias orientals; trau lo
comuns. l'aloma flamfiica. Blgica columba. su nom de Colombo ciutat principal de Ceylan,
COLOM GLAssAT. Lo quG l la ploma crespada. l'a- enviavan en altre temps. Colombo. Me-

I loma rizada. Crispata, hispida columba.


COLOM Moxc.. 'L que t algunas plomas del ex-
trem de las alas y la cua blancas y lo restant de
de aboni
nispermum palmalum.
la

COLOMER, m. colomar.
, COLOMET. m. d. Palomico , illo , ilo. Colum-
altre color. Palomo mongin mongil. Alis albis co- bulus, colnmbinus, pullus, i.

lumba. COLOMETA. f. de Palomica, illa, ita. Colum-


COLOM PAPATATxi. 'L que l altaslas plomas des- bula, aj.
de '1 cap fins al pit com una mantellina. Paloma de colom, m. Lo fill del colom casol, que t
toca. Cucullata columba. poch temps. Pichon. Columbulus, i, ippio, nis, co-
COLOM PAVO. 'L que l la cua dreta y estesa com lumbinus pullus. Lo del colom roquei-. Palomino
II

un vano. Paloma jalandrina y alguns paloma tri- lorcaz, pichoncilo.Culumbulus, palumbulus, i.


polina. Columbus erecta cauda distinclus. COLOMINA. Herba que's f mlt entre 1' or-
f.

COLOM PEONER. COLOM CALSAT. di, dita en algunas parts gallarets y en altras fu-
COLOM ROQUER. Espcic dc falc colom bosc mis terris. Fumaria, palomina, palomilla. Capnion,
que va mlt per las rocas. Roques halcon roques, , ii, capnos, i.

palomo bravio. Columba sylvestris. COLOMI8TA. m. colomayre.


COLOM ROVELLAT. Lo quc l la ploma de color de COLON. m. masover. Part. principal 1|
del pe-
rovell. \Pa/omo royo. Fulba columba. rode. Co/oi. Colon, i.

COLOM XAREL-Lo. 'L tot blauch. Pttloma blanca. COLON PERFET, gram. Es en la escriptura la pun-
Columba alba. tuaci de dos punts en aquesta forma que ser- ( : )

COLOMS EMPARELLATS APARIATS. Lo maSClc y fa- veix pera distingir los membres de una oraci, de
mella que s' uneixen pera la cria. Palomas casadas manera que '1 sentit que 'Is preceheix quede ja
pareadas. Conjuncta?, copulatse columbae. perfet, y lo que segueix sols serveix pera major
CASSAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbasaucupari. explicaci y clarelal. Colon perfecto. Colon, i.

cuYDAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbas curar. COLON imperfet. gram. En la escriptura la pun-
FR LO COLOM. fr. fam. gitar. tuaci menor en esta forma ( ; )
que serveix pera
FINS LOS COLOMS TENEN FEL. ref. Denota que una senyalar una part de la clusula. Colon imperfecta.
persona per quieta y pacfica que sia, s' enfada al- Colon, i.

gunas vegadas. Cada pajarilo tiene su higadilo, COLONA, f. ant. columna.


cada pajanlla tiene su higadilla. Etiam capillus COLNIA, f. Porci de gent enviada pel go-
habet umbram. bern establirse en altre pas. Colnia. Colnia,
LO PERTANYENT ALS COLOMS. Columbno. Columbi- ;e. Lo siti paratge ahonl s' estableix. Colnia.
11

nus. Colnia, X. Cinta de seda, llisa y ampla de dos


\\

RONCAR LOS COLOMS, fr. MARRUCAR. dits poch ms mnos. Colnia. Fascia, tsenia, ae.
COLOMA, n. p. de dona. Coloma. Columba, se.
II
Ciutat, arquebisbat y electorat sobre '1 Rhin. Co-
COLOMA SURANA. ant. TD. lnia. Colnia agrippina. 1|
Ciutat de Yestflia. Co-
COLOMAR. m. Lloch destinat pera criar co- lnia agripina. Agrippinensis.
loms. Palomar. Columbarium, ii. Lo petit de co- ||
FR enviar una COLNIA, fr. Estableccr una co-
loms casolans. Palomera. Parvum columbarium. lnia. Colonos deducere.
MENJAR HI IlAJA AL COLOMAU, QUE COLOMS NO 'n FAL- habitant en alguna colnia. Colono. Colonus, i.
TARAN, fr. mel. Se diu de la protecci y foment COLONIENSE. adj. Lo natural de lo pertan-
que ha de donar a las arts
s' crners etc. Haya , , yent la ciutat de Colnia. Coloniense. Colonien-
ceho en el palomar, que ellas vendran. Sinl Mocce- ses, agrippienses, ium.
nales, non deeranl Marones. COLOQUINTA Y COLOQUNTIDA. f. Plan-

I QUANT ES FT LO COLOMAR, LO COLOM ES MORT. ref.


Significaque solen morir los que fan casas al cap
de poch temps que las disfrutan. La casa hecha y
el huerco a la puerta; casa hecha, sepultura abier-
ta, espcie de cogombre de fruyt mlt semblant
la cndria, del
amarch, y til

dal. Colocinihis, idis.


tamany de una
en la medicina. Coloquinlida
pilota petita, mlt
, alhan-

ta. Vix perfecta domus, videas adstare ferelrum: COLOR. ra. Modificaci del raigs de la llum,

longa moliris opera ,


qurum fruitione cita vetet que segons la disposici dels cossos los f aparixer
mors. blaus verts,
encarnats, etc. Color. Color
,
is. , ||

COLOMAS8A. f. Lo fm de colom, Palomma. La impressi que fn en los ulls los raigs de la


Pahimbare stercus, finus columbinus. llum que rv'flexa en la superfcie de algun cos. Co-

TOMO 1
50
se GOL DICCIONARI COL
lor. Color, En los vestits
is. j|
, lo que no es negre BAIXAR LO COLOR. fr. mct. pint. Prdrer sa vive-
ni blanch. Color. Quicumque color mod nec ni- sa. Caer el color. Decolorari, colorem deficere.
ger, nec albus. |]
Lo que presentan
tint las plomas B LI DIU PROU LO COLOR. loc. Dna entndrer
dels aucells. Jaldre. Avium color. Lo 1|
tint que s' que a alg se li coneix alguna cosa ab lo color de
observa en los nvols segons la seva espessor, se- la cara. Quien no cree en dolor, crea en color. Quaes-

gons com los toca '1 sol. Celaje. Color, is. []


escusa, tibus segroti nisi credis, crede colori.
PRETEXT. Yiso aparincia. Color. Species , ei, COSA DE DOS COLORS. Berrcndo. Bicolor.
II

honestamentum, i. []
En lo blas la matria y or- DE COLOR DE ALBERGNIA. Abcrengenado. Subvio-
nament de las armerias , en que primer hi havia laceus.
blanch, roig, blau y vert ; desprs s' hi afeg '1 de DE COLOR DE ANTE. Lo de color Semblant al de
ante. Anleado. Subpallidus.
or y prpura, y ltimament s' introduhiren lo ne-

gre, '1 de armini, etc. Color. Color gentilitia dis- DE COLOR DE BRONZE. BroncBdo. Mre'i coloris.
tinguens. | afeyt. 1. pi. pint. Los materials de DE COLOR DE BURELL. Aburelado. Burrus.
H

varis colors preparats pera pintar. Colores. Pig- DE COLOR DE CAF. Tostado , dc color de caf.
menta, orum. Adustus.
COLOR ARTIFICIAL. En lo tint ,
pintura , etc. , lo DE COLOR DE CANYELLA. Acnelado, canelado. Cin-
compost de varis simples. Color artificial. Artifi- namomi coloris.

cialis color. DE COLOR DE CASTANYA. CASTANY.


COLOR BAIX, Lo fluix que no ressalta. Color hajo. DE COLOR DE CASTANYA CLAR. ACbellado. Sub-
Debilis color. flavus.

COLOR DEALMEscD. Lo pardo obscur. Color musco. DE COLOR DE CENDRA. Ceniciento, cenizoso, ceneri-
Moschosus color. cio. Cinereus, cineraceus, cineritius, gilvus.
COLOR DE AROMA. Espcic de color groch que's DE COLOR DE ESMERALDA. De color dc csmeralda
dna ab la arrel de la curcuma. Color de aroma. de verde esmeralda. Smaragdinus.
Aromaticus color. DE COLOR DE FUM. De color de hunio. Insuasum, i.

COLOR DE AURORA. 'L que l'csulta del blau, blanch DE COLOR DE GAMusA. Gamuzad. Alulse colorem
y encarnat. Color de aurora. Roseus color. referens.
COLOR DE AYRE. Cert color groch suraament baix DE COLOR DE LILA. S' aplica las cosas de color

y delicat. Color de aire. Pallescens color. entre morat y cendrs. De color de lila. Lileus.

COLOR DE CANARI. 'L groch Semblant a dit aucell. DE COLOR DE LLIMO LLIMONA. De UU glOCh vei'-

Color de canario. Subcroceus color. ds. Limonado. (litreus, cilrinus.


COLOR DE COURE. 'L l'oig feiTUgins. Color de co- DE COLOR DE MORA. MORAT.
hre. Cuprinus color. DE COLOR DE NCAR. De blanch ab un punt de co-
COLOR DE FocH. L' cncamat fosch que no t la per- lor de rosa. Nacarado. Roseus.
fecci del carmes. Color de fuego. Flammeus color. DE COLOR DE NOGUERA. Nogucrado. Nucei colo-
COLOR ESMORTUHiT APAGAT. Lo que uo rcssalla. ris.

Color amortiguado apagado. Languescens color. DE COLOR DE OLIVA. Accitcado. Oleacei coloris.
COLOR FORT. Lo que no pert. Color permanente. DE COLOR DE OR. Dorado. Auratus.
Perennis color. DE COLOR DE PALLA. Pttjado, pajizo, meludo. Hel-
COLOR NATURAL. Lo que t cada objecte conforme vus, pallidus.
sa condici naturalesa ; y adems en las per- DE COLOR DE PLATA. Plateado, argentado. Argen-
sonas mlt coloradas se diu del propi en contrapo- teus.

sici al posts. Color natural propio. Proprius, DE COLOR DE PLOM. De color de plomo, plomizo.
peculiaris color. |1
En las blanquerias lo de ante. Plumbei coloris.
Color de ante natural. Subpallidus color. DE COLOR DE PUNS. Sc diu del color de foch mlt
COLOR TRENCAT ESBLAYMAT. LO baix y dbil. Co- viu. De color de prniz. Puniceus.
lor quebrado quebradizo. Subpallidus color. DE COLOR DE PRPURA. Purprco. Purpureus.
COLOR VIU, PUJAT EIXIT. Lo que ressalta. Color DE COLOR DE ROSA. Rsco, rosado. Roseus.
vivo, subido. Yividus color. DE COLOR DE ROSA BATUDA. Sc diu de algunas te-
COLORS PRIMITIUS. Los fundaiuentals, de la com- las, en que V urdit es de color de rosa comuna, y
binaci dels quals resultan tots los altres, que se- la trama blanca, al contrari. De color de rosa ba-
gons Newton sn 1' encarnat, lo groch , lo blau, lo tida. Rosea tela.
vert, lo violat, lo de indi y '1 de taronja ; per '1 ,
DE COLOR DE SAFRA. Azttfranado. Croceus.
P. Lluis Castell jesuita diu, que sols lo blau, groch DE COLOR DE SANCH. Sangutneo, sanguino. San-
y encarnat bastan pera totas las combinacions dels guineus, sanguinolenti coloris.
dems. Colores madres primitivos. Yeri prim i ,
DE COLOR DE TARONJA. ISaranjado, anaranjado.
colores. Entre tintorers lo blau
||
1' encarnat lo , , Aureus.
musch, lo negre y '1 de palla. Colores primitivos. DE COLOR DE VERT DE ESPERA , y se sl afegir
Praecipui colores. FORRAT DE PASSA TEMPS. loc. fam. quc se sl res-
COL CATAL. COL 387
p'^ndrer las crialuras quant demanan alguna POSARSE ALG COLORAT, fr. Avcrgonyirse. Poner-
pessa de roba y no se 'is vl fr. De color de aire. se colorado. Rubeo, rubesco, is. ||
Fr alguna fati-

Arei coloris. ga. Encenderse, ponerse colorado, colorar. Exardes-


DE COLOR DE VIOLA. Vxolado, violceo. Yiolaceus. co, is.

DE COLOR FoscH. Obscwo. Surdus, subniger. COLORA YNA. f. Color viu que ressalta en con-
DISTINGIR DE COLORS, fr. iiiet. Tenir discerniment traposici de altres. Colorin, angaripolas, garam-
pera no confndrer las cosas y acomodar cada amas. Coloris varietas; vividus, floridus, vege-
una lo que li correspon. Dislinguir de colores. Recl lus color.
de rebus judicar. COLORET. m. d. AFEYT. 1.
DONAR COLOR COLORS, fr. Pintar. Dar color co- COLORETA8. f. pi. Roba ordinria de varis
lores, meter de color, colorar, colorir. Goloro, as; colors. Angaripolas. Versicolor infimi generis lin-
colore inficere. teum.
FR EIXIR LOS COLORS i LA CARA. fr. Ff tomar COLORIR. V. a. pint. COLORAR.
roig alg avergonyintlo. Sacarle los colores, COLORISTA, m. Qui f, dna ven colors.
sacar los colores d la cara al rostro, ponerle d Colorista. Pigmentorum artifex, venditor.
alguna colorado, ahochornarle. Rubore suffun- COLORIT, DA. p. p. Colorido. Coloralus.
dere. COLS. m. Esttua de enorme grandria Colo-
FR PRDRER LO COLOR. fr. Disminuhirlo, sr so. Colossus, i.

causa de que decayga '1 color natural. Robar el COLOSSAL, adj. Pertanyent al colosso. Colo-
color, hacer caer de color. Decoloro, as. sal. Colosseus, colossicus.
MUDAR DE COLOR. fr. Manifestar en la cara algu- COLOSSENSE. adj. Natural de Rodas, y lo que
na alteraci de animo. Mudar de color. Colorem pertany aquesta isla. Rodio, colosense. Rhodius,
mutare. colossensis.
MUDAR MIL COLORS, DE COLOR CADA INSTANT, fr. COLOSTRE. m. CALOSTRE.
Denota la turbaci temor de que 's descubresca COLP. m. COP.
alg lo que li conv tenir ocult. Un color se le A DRET COLP. loc. ant. De front, cara cara en
iba y otro se le venia. Non vultus
,
non color , 10 combat. De frente , cara d cara. Facie ad fa-
idem. ciem.
pNDRER COLOR. fr. CoHiensar madurarse al- COLPA. f. CULPA. II
Mixto pera beneficiar la
guns fruyls, donantne senyal ab lo color que tenen plata altres metalls. Colpa. Ex colendis melallis
quant sn madurs. Tomar color, pintar. Matures- mixtura.
cere. COLPEJAMENT. m. COPEJAMENT.
PNDRER LO COLOR. fr. Tcnyirse, empaparse de COLPEJAR. V. a. MACAR.
ell las robas que 's tenyeixen. Tomar el color. Co- COLPEJARSE. V. r. MACARSE.
lore imbui. COLPEJAT, DA. p. p. MACAT.
PRDRER LO COLOR. fr. Descolorirsc alg. Caer de COLPER. ra. ant. prompte, de colp, junt.
color. Pallescere. A COLPER. loc. ant. De prompte, de colp, tot ple-

I PUJAR LO COLOR. fr. Donai'li


gantlo ms, afegintli alguns ingredients pera
que ressalte. Subir el color. Acuere colorem.
mes vivesa carre- gat, la una.
COLPET.
COLPORRGIA.
A
m.
la vez. In

d. coPET.
f.
viccm.

Fluix de sanch per la va-


so COLOR. m. adv. ab pretext. jina. Colporragia, m.
TENYIR DE TOTS COLORS, fr. met. fam. BALLAR SE- CLQUICH, CA. adj. Lo natural de y perta-
GONS LO SO. nyent regne de Assia anomenat antgua-
al antich

TORNARSE DE MIL COLORS, fr. MUDAR MIL COLORS. ment Colcos y ara Mengrlia. Clquide, colco. Col-
TRASMUDARSELI i ALG 'l COLOR. fr. AllrSCn lo chicus.
color natural per algun accident repent. Demu- CLQUIDA. f. Planta bulbosa, la flor de la
drsele d alcjuno el color.Yullum alicui immutar. qual surt de la arrel: ha de vrias espcies
n' hi

COLORAMENT. m. La acci de donar color y t diferents noms. Per sr danyosa en gran ma-
la pintura. Coloracion. Colorum inductio. nera als gossos s' anomena mata gossos. Clquida,
COLORAR. V. a. Pintar donar color algu- clquica. Colchicum, epbemerum, i.
na cosa. Colorar, colorir. Coloro, as, colorem in- COLRADURA. f. pint. Verns que donat so-
ducere. \\
met. Disfrassar alguna cosa, ocultant la bre una pessa platejada de brunyit, la f semblar
veritat. Colorear, pretestar, colorir. Pralexo, is, daurada. Corladura. Aurei coloris linimentum.
culpam nomine praetexere ; strumam dibapho te-
11
Cremadura del sol. Asoleamiento. Insolatio,
gere. nis.
COLORAR8E. V. r. POSARSE ALG COLORAT. COLRAR. v. a. pint. Donar colradura. Corlar,
COLORAT, DA. p. p. Pintar de color. Colora- corlear. Aureo colore inficere. Cremar, fr tor-
|1

do. Colore imbulus. ||


met. Dissimulat ab alguna nar moreno '1 sol. Asolear. Insolo, as.
rah aparent. Coloreado. Prpetextus. COLRARSE. v. r. Tornarse moreno per anar
388 COL DICCIONARI COM
mlt pel sol. Asolearse. Sol peruri ; solis ardore COLUMNA MiLLAR. La que senyalava las millas en
ofuscari. subtarse. 2. los camins. Coluna millar. Milliarium, ii, millia-
|1

COLRAT, DA. p. p. pint. Corleado. Aureo co- re, is.

lore infectus. ||
Del sol. Asoleado. Sol perustus. |1
COLUMNA SALOMNICA, arq. La que puja en forma
SUBTAT. espiral, donant algunas voltas, las que regular-
GOLRE Y GLRER. V. a. ant. cldrer. ment sn sis. Coluna salomnica. Salomnica,
COLT, A. p. p. de cldrer. Celebrado. Cultus, striata, in spiras erecta columna.

honoratus. COLUMNA TOSCANA. arq. Aquella', la proporci de


COLTEL Y COLTELL, m. y derivats, ganivet. laqual es, que sn dimetre en lo inferior sia la
COLTELLADA, f. CANYADA. GANIVETADA. []
sptima part de sa altura. Coluna toscana. Tusca
COLTELLER. m. daguer. columna.
COLUMBIANA. f. Roba de llana teixida al en- coLUMNAS DE HRCULES. Las montauyas que di-
cordillal , atafetanada. N' hi ha de varis colors. videixen lo Mediterrneo y Occano, ahont Hrcu-
Columbiana. Pannus laneus sic dictus. les termin sos viatjes. Colunas de Hrcules. Co-
COLUBRAMET. m. Nom de una estrella de lumnae Herculeae.
tercera magnitut situada en la ma del Serpentari. COLUMNADA. columnata. f.

Colubramet. Stella sic dicta. COLUMNARI, A. adj S' aplica . la moneda


COLUMBRINA. f. CEP BLANCH. II
art. cule- de plata acunyada en Indias, que t esculpidas las
BRINA. dos columnas, y la inscripci plus ultra y aix
COLUMNA, f. Pilar rod que sost adorna 's diu: pesseta columnria, etc. Columnario. Co-

algun edifici, tabernacle, etc. Columna , coluna. lumaris nummus argenteus.


Columna, ae. En 1' escrit cada part en que est
||
COLUMNATA. f. La srie de columnas que
dividida una plana per medi de un blanch ralla sostenen adornan un edifici. Columnata. Colura-
de dalt baix. Columna. Columna, se. mil. Por- ||
narum ordo, series.
ci de soldats formats en lnea ab poch front y COLUMNETA. f. d. Colunica, illa, ila. Colu-
mlt fondo. Columna, coluna. In columnam, in co- mella, parva columna.
b,

lumne speciem instructum agmen. met. La per- ||


GOLUMPI. m. Corda que 's lliga pels dos
sona cosa que serveix de apoyo protecci. Co- extrems al sostre arbres pera gronxarse. Colurn-
lumna. Prasidium, ii, columen, inis. La que es ||
pio. Oscillum, i.

mes ampla de la part del capitell que de la basa. COLURO. m. astron. Cada un dels doscrculs
Columna abalauslrada. Latior in capite, quam ba- mxims de la esfera, dividits en nguls rectes pels
se columna. dos polos y que atravessan lo zodiach. Coluro. Co-
COLUMNA ACANALADA. arq. La que t algunas ra- luri, orum.
llas en forma de mitja canya. Coluna acanalada, COLUSI. f. for. coL-Lusi.

eslriada. Striata columna. COLXA. f. Coberta de llit, de dos pessas de ro-


COLUMNA AisLADA. ar. La que no est apoyada al ba cusidas per las voras, plenas de llana, cot,

lloch. Coluna aislada, suelta. Exempta insulata, , etc. assegurat ab diferents punts ab simetria. Col-
separafa columna. cha. Lecti stragulum; lodix, cis.
COLUMNA ATicA. arq. La que manifesta sas quatre COLXAR. V. a. ENCOLXAR.
fatxadas. Coluna lica, cuadrada. Attica columna. CLXIGH. m. Planta indgena que 's troba en
COLUMNA BL-LicA. La quc cslava devant lo tem- los pratsde Europa, y en mlts de Espanya; t la
ple de Belona, y 's tirava envers ella una fletxa cabessa ms mnos grossa y mlt profunda en
en senyal de declaraci de guerra. Coluna blica. terra, comprimida de un costat y convexa del al-
Bellica columna. tre, de olor desagradable, de sabor acre y corro-
COLUMNA COMPOSTA, arq. La que 's compon del siu. Clchico, quita meriendas de otono. Colchi-
orde jnich y corinti per ab diferncia en lo ca-
, cum autumnale.
pitell. Coluna compuesta. Composita columna. COM. m.Oub pera donar menjar als tocinos.
COLUMNA CORNTIA. arq. La de proporcions iguals Gamella. Rudelabrum ligneum, gabatha, ee ||
.adv.
las de orde jnich; per sn capitell copada es m. Como. Quoraod. Lo modo forma ab que ||

Columna corinthia.
diferent. Coluna corinlia. succeheix alguna cosa. Como. Tamquam, ceu,
COLUMNA DuiCA. arq. La que consta de la altura quoniod, quomodonam. Comparaci de dos ex- ||

set vegadas y mitja de sa gruixria dimetre. trems semblants en una qualitat; aix 's diu:
Coluna drica. Dorica columna. blanch com una neu, etc. Como. Ceu, ac, quasi, ut
COLUMNA HERMTICA. La desfigurada de pilastra velut, sicuti. II
En quin estat; y aix 's diu: com es-
que t en lloch de capitell un cap de Hrmes de t '1 malalt. Como. Quoinod. [j
Segons, conforme;
Mercuri. Coluna hermtica. Columna hermtica. y aix 's diu: com tu vullas. Como. Quomod, sicut,
COLUMNA jNicA. arq. La que t la altura de vuyt ut, apud, juxta. ||
Al principi de interrogaci val
vegadas sa gruixria; per desprs se li dna mitj perqu, aix dihem: com no has vingut? Como.
gruix ms. Coluna jnica. Jonica columna. Cui-, quare, quid ita? \\
Serveix pera explicar lo
COM CATAL. COM 389
odo, y aix diu com ho farem. Como. Utcum- patr primitiu y verdader, elegit pels accionis-
Il
qiie.
's

Senyal de admiraci; aix diiem: com


:

t' lias tas encarregava pera viatje determinat sn buch


II

posat! Como, ala y esto? Oh, proh, hem. Ab ||


ab totas sas facultats altre subjecte; per ab
verbs en temps de siibjunctiu equival si condi- consentiment de la major part dels interessats,
cional gerundi; aix dihm: com sia aix, no que del contrari ell quedava responsable de qual-
temas. Como, con tal que, si. Cum, dum, dummo- sevol perjudici. Encomienda del buque. Navis con-
d, mod. II
Desprs de segona oraci es que de mendalio.
ininitiu; aix no veyu com sn uns mala
's diu : COMANDA DELS GENERS, nut. Contracte real no-
moscas? Como, que. Quod. adv. quant. Pera || ||
minat entre '1 propietari de uns efectes y '1 que'ls
que, i de que. Como. Ut. reb en depsit, ab comissi pera portarlos cert
COM AIX. m. adv. Como, que,porque. Quare, qua destino, ja sia pera consignarlos altre, b pera
de causa. vndrerlos, negociar ab ells, mediant algun pre-

COM ES ARA, Y Aix COM. m. adv. Per exemple. mi que 'n results de qualsevol de di-
del benefici
Por ejemplo. Exempli causa, gratia, uti, veluli, si- tas operacions. Encomienda de los geners. Mercium
cut. commendatio.
COM NO? Perqu no. Como no? porque no? Cur COMANDAMENT, m. ant. manament. en- |1

non, quare non, quid iion, quia non. CARRECII, PERMS, LLICNCIA.
COM SE vLLA. loc. CoMO quicra. Utcumque: quo- A COMANDAMENT, m. adv. Bajo la rden. Subprae-
odo libeat. cepto.
sxs COM VA, NI COM COSTA. fr. fam. Sens mirar COMANDNCIA, f. Empleo de comandant.
res. A moche; tontas y d locas; sin mas ni
troche Comandncia. Praefectura, a; ; ducis vel praefecti
mas; ojo de cubero; d secas y sin llover; sin mas munus. La provncia subjecta en lo militar
II

acd ni mas alld. Inconsiderat, temer et incon- algun comandant. Comandncia. Prefectura, ae;
sull. praefecti regi, ditio.

GOMA. f. Signo de esta figura (,) pera dividir COMANDANT, m. Oficial que mana una plas-
las parts menors del perodo. Coma, inciso. Yirgu- sa, un lloch qualsevol tropa. Comandante. Dux,
la, se, comma, tis. ||
ant. Montanyeta. Loma. Cli- cis, praefectus, i. ||
Lo que mana altres subal-
vus, i, collis, is. II
Aucell de Amrica que t '1 bes- terns. Comandante. Dux, cis, prafectus, i.

coU vert, las alas rojas y la cua negra. Coma. COMANDANT GENERAL. Lo de uu regne provn-
Comma, atis. ms. La octava quasi octava part
||
cia. Comandante general. Prator, is, praefectus, i.
de un to. Coma, diesi. Comma, atis, virgula re, COMANDANTA. f. nut. Ttol del navo co-
diaesis, is. mandant de una escuadra divisi, que 's diu real
SENS FALTAR UNA COMA. fr. pera denotar que una si es de tres ponts. Comandanta. Principalior na-
cosa es enterament perfeta. Sin faltar una coma, vis.
punlo ni coma, un pice. Ad unguem, absolut, COMANDAR. V. a. Manar un exrcit, plassa,
perfecte destacament, etc. Mandar, comandar, imperar.
COM ANADS, SA. adj. ENCOMANADS. Impero, as, praefecti, ducis munus obire.
COMANADOR. m. Lo caballer que t coman- COMANDAT, DA. p. p. Comandado. Impera-
da en alguna de las ordes militars. Comendador. tus.
Ueneciarius eques. Lo prelat en alguns con- |1
COMANDATARI. m. Lo que porta encrrechs
vents de Merc y de sant Anton Abat. Comenda-
la de altre, y s' obliga donar compte de ells. Enco-
dor. Goenobii prseses. Qui dna comandas. Co- 1|
mendero. Fidei comissarius, ii, negotiator, is. Ec- ||

mendador. Beneficii, praimii dator. clesistich secular que gosa en comanda algun be-
GOMANADORA. f. Entre religiosas mercen- nefici regular. Comendatario. Regularis beneficii
Comendadora. Goenobii praises.
rias la prelada. usufructuarius.
GOMANAMENT. m. ant. comandament. COMANDATICI, A. adj. S' aplica la carta
A COMANAMENT DE ALG. loC. aut. SA DISPOSICI, despatx de recomendaci. Comendatido. Commen-
SAS ORDES, BAIX DE SN MANDO. dalilius.
GOMANAR. V. a. ant. encarregar, encoma- COMARCA, f. Territori de un poble ab tots los

nar. seus entorns. Comarca. Confinium, ii, regi, nis.


GOMANAR8E. V. r. encomanarse. COMARCA, NA. adj. Yeh. Comarcano. Fini-
GOMANAT, DA. p. p. ENCARREGAT, ENCOMA- timus, conterminus, vicinus, confinis.
NAT. COMARE, f. Padrina de batejar. Madrina, co-
GOMANDA. f. Dignitat en las ordes militars, madre, padrina. Lustrica mater; commater, tris.
||

y sn territori y rendas. Encomienda, hailiage. Amiga. Comadre. Amica, vicina, ae, familiaris, is.
Eqestre beneficium; equitis beneficiarium, proe- LAS COMARES ME VOLEN MAL, PERQU 'lS DICH LAS
mium. II
ant. Encrrech. Encomienda. Mandatum, VERITATS, ref. que denota quant mal s' acostuman
i, coraendalio nis. ||
depsit. sufrir las correccions. Mal me quieren mis coma-
COMANDA DEL BUCH. nut. S' entenia (juant lo dres, porque les digo las verdades. Yera quod ipso
y

390 COM DICCIONARI COM


loquar, medetestanturamicae; veritas odium parit. COMBOYAR. V. a. Escoltar un comboy. Con-
RENYEIXEN LAS COMARES, Y 's DIUHEN LAS VERITATS voyar. Subsidior, aris, stipo, as; praesidio, custo-
NETAS T CLARAs. ref. Significa que comunment en dise esse. ||
manifassejar.
lo calor de las disputas se descubreixen las faltas COMBOYAT, DA. p. p. Comvoyado. Stipatus.
ocultas. Rinen las comadres, y descbrense las ver- COMBREGADOR. m. Lloch ahont s' hi dna
dades. Grirainarixantes inter prpdunlur amicas. la sagrada comuni. Comulgatorio. Sacrae synaxis
COMBAT, m. Pelea eiitre personas bstias. administrandae sacer locus. ||
En los convents de
Combat. Pugna, ae, praelium, ii, dimicalio, nis. I
monjas la finestreta per ahont se 'Is dna la comu-
Batalla interior del animo de las passions. Lucha, ni. Graticula , comulgatorio. Fenestra, fenestel-
combat. Interior cogilalionum pugna; animi cogi- la, ae.

tatio, flucluatio. [j
Debat , disputa forta. Debat, COMBREGAR. V. a. Donar la sagrada comu-
combat. Contentio, colluctatio, nis. ni. Comulgar. Sacram Eucharistiam aliqui minis-
COMBATENT, p. a. Qui combat. Combatiente. trare, porrigere, exhibere. v. n. Pndrer la sa- |1

Bellator, praliator, pugnator, is. grada comuni. Comulgar. Eucharistiam accipere;


COMBATIDOR. m. Qui combat. Comhatidor. coelesti pane sese reficere; sacram synaxim sume-

Prseliator, is. re. m. Yilico. Sacrum viaticum.


II

COMBTRER. V. n. Pelear. Pekar, combalir. COMBREGAR AL MALALT, fr. VIATICAR.


Certo, diraico, as, contendo, is; manus conserere. COMBREGAR GENERAL Y ENTERRO PER AMOR DE DU.
V. a. Acomtrer, embeslir. Combalir. Invado, is. loc. fam. Denota la improporci del fi respecte del
II

II
met. Contradir, impugnar. Combatir. Adversor, principi de alguna cosa. calzadcomovestis,
aris, resisto, is. ||
met. Agitar 1' animo, 'Is afectes vestidcomo calzais; en cueros y con sombrero, traer
passions. Combatir. Agito, perlurbo, as, comrao- guanles y canizuelo. Aul soccos vesti, aul socco sit
veo, es. II
Disputar. Combatir. Decreto, depugno, congrua vestis. Et strophium geris, et manicas et

as, licitor, aris. onadas del mar y dels


||
Dit de las pileo nudus.
vents. Batir, combatir. Yerbero, as, percutio, is. PORTAR LO COMBREGAR, fr. Llcvar cl vitico. Sa-
COMBATUT, DA. p. p. Combatido. Agitatus. crum viaticum, vel sacram Eucharistiam ad cegro-
COMBENEFICIAT. Lo qui es beneficiat junt lum deferre.
ab altres de una mateixa iglsia. Combeneficiado. COMBREGAT, DA. p. p. Comiilgado. Sacra
Beneficiarius. synaxi munilus, refectus.
COMBS. m. nut. L'espay entre 1' arbre ma- COMBUSTIBLE, adj. Bo pera cremarse. Com-
jor y '1 de trinquet en la cuberta de la bateria que bustible. Combustibilis.

est sota del castell; alguns constructors lo definei- COMBUSTI, f. Incendi, crema. Combustion.
xen: la segona cuberta en las naus de dos ponts. Combusti, conflagralio, nis. I
Dissensi alborot.
Combs. Calastroma, tis. Disension, sedicion, tumullo. Seditio, nis, tumul-
COMBINABLE, adj. Lo que's pt combinar. tus, us.
Combinable. Gonveniens, concors, concordabilis. COMDOR COMITOR. m. Ttol y dignitat
COMBINACI, f. Acci de combinar. Combi- entre vescomte y valvessor, tenint ofici de soci
7iacion.Ordo, conjunctio, combinatio, nis. | Uni del compte, acompanyarlo y administrar justcia
de dos cosas en un mateix subjecte. Combinacion. en sn nom en tot lo comtat desprs del vescomte.
Combinatio, nis. i|
Agregat de veusposadas per or- Tal dur '1 temps dels comtes particulars
ttol sols

de alfablich. Combinacion. Yerborum ordo. fins ans de la uni ab Arag. Comdor. Comitor.

COMBINAR. V. a. Ordenar, disposar cosas di- COMDIA, f. Poraa dramtich en que's pre-
ferentas entre s pera formar un compost, com, lle- senta alguna acci familiar entre personas priva-
tras, nmeros, etc. Combinar. Ordino, colloco, as, das, y 's dirigeix la correcci de las costums. Co-
struo, is.
II
Comparar. Combinar, cotejar, compa- mdia. Comoedia, ae.

rar. Comparo, as , confero, ers. ||


Formar algun COMDIA DE CAPA Y ESPASA. Aquella la acci de la

plan. Combinar, proedestino, as; aliquid moliri, qual passa entre personas que no excedeixen de la
mente concipere. ||
Juntar tropas esquadras. Jun- esfera de nobles y caballers. Comdia de capa y
tar, combinar, formar. Socio, as, conjungo, is. espada. Comoedia togata.
COMBINAT, DA. p. p. Combinado. Conjunc- COMDIA DE FIGURIN. Aqaclla que t per princi-
tus, sociatus, foederatus. pal objecte repndrer algun vici ridcul y extrava-
COMBINATORI, A. adj. S' aplica al art de gant en un personatge. Comdia de (iguron. Atella-
combinar las cosas. Combinatorio . Copulatorius. nafabula.
COMBOY. m. Escolta, guarda pera portar ab COMDIA DE FOLGA. AqucIla quB t per principal
seguretat alguna cosa. Convoy. Prajsidium, ii.
||
objecte assumptes ridculs yjocosos. Comdia de
La provisi que's porta. Convoy. Commeatus, us. farsa. Mimus, i.

met. fam. acompanyament, squit.


II
COMDIA HEROICA. Aquclla qual acci ^s suposa
COMBOYANT. m. manifasser. p. a. Convo- ||
passar entre prnceps. Comdia heroica. Tragico-
yante. Custodiens. moedia, ae.
COM CATAL COM 39t
P BEPEKSENTAR LA COMDIA, met. Portarse ab fr. Empezar, principiar, tener principio alguna cosa.

dissimulaci enganyadora. Representar la comdia. Incipio, is, ca?pi, isti.

Simulal
Sil se gerere, insidios agere. coMENSAR k. DONAR PREU. fr. Abril Tompcr el
SR UNA COMDIA UN PAS DE COMDIA. CXp. fam. precio. Mercium pretium statuere ,
judicar mer-,

I ra signiGcar la diversi rissa que causa alguna cibus componere.


isa. Ser una comdia un paso de comdia. Festi- COMENSAR B EN FORTUNA ALGUNA COSA. Entrar
uni, scenicum, comicum esse. con el pi derecho con buen pi. Feliciter inci-

COMEDIANT, A. m. y f. Qui representa en pere.


los teatros pblichs comdias Iragdias. Come- COMENSAR DE CAP V DE NOU. fr. fam. Tomar em-
dianle, cmico. Comicus, i, histri, nis , scenicus pndrer una obra mal acabada. Empezar de nuevo.
actor. II
met. Enganyador, ungit, strapa. Simula- Rem iterm incipere.
do, fingida. Sinuilatus. ||
bobo. COMENSA Y MAY ACABA. cxp. fam. ab que's denota
GOMEDIDAMENT. adv. m. Ab moderaci y que un t mlt que dir, que per mlt que diga,
urbanitat. Comedidamenle. Comiter, urban. sempre li queda que dir que per demasiada- ,

COMEDIMENT. m. Lrbanitat, moderaci. Co- menl llarch se fa pesat. Comienza y no acaba. Fi-
medimiento, cortesania. Comitas, humanitas, urba- nem dicendi non facit.
nitas, atis. GOMENSAT, DA. p. p. Comenzado, empezado.
COMEDIRSE. V. r. Arreglarse , moderar- Coeptus.
se, contenirse. Comedirse. Se continere , modera- GOMENT. m. ant. comentari. ||
exposici.
ri. GOMENTADOR, Qui comenta. Co-
A. m. y f.

GOMEDIT, DA. p. p. Moderat. Comedido. Mo- menlador. Interpres, explanator, is, paraphras-
deratus. ||
En menjar y burer. Sohrio, templado, tes, B.

frugal. Sobrius, frugalis. ||


Corts, atent, ben criat. GOMENTAR. v. a. Explicar ,
glosar ,
aclarar
Urbano, corts. Urbanus, oTiciosus. alguna obra literria. Comentar. Explano, as, com-
GOMENADOR. m. comanador. mentor, aris.
GOMENAR. V. a. ENCOMANAR. GOMENTARI. m. Interpretaci , explicaci,
GOMENAT, DA. p. p. ENCOMANAT. declaraci del sentit de alguna obra literria. Co-
GOMENDAGI. RECOMENDACI. f. mentario, comento. Paraphrasis, is, dilucdatio, nis.
GOMENDATARI. m. Ecclesistich secular que II
pi. Histrias escritas ab brevedat, com las de
gosa en comanda algun benefici. Comendalario. Csar, las del Marqus de St. Felip etc. Comenta- ,

Regularis benefici usufructuarius. rios. Comentari, orum. |]


llibre de memria.
GOMENDATIU, VA Y GOMENDATORI, A. GOMENTAT, DA. p. p. Comentado. Expla-
au
adj. Carta despaig de recomendaci. Comendai- nalus.
0, comendatorio. Commendatitius. GOMERGI. m. comers.
GOMENJA. Provncia y ciutat de Fransa.
f. GOMERGIABLE Y GOMERGI AL. adj. S' apli-
Cominges, Comenge. Convenae, arum. ca als geners ab que's pt comerciar. Comerciable.
DIU LO BISBE DE COMENJA, QUI NO TttABALLA NO MEN- 3Iercabilis. 1|
met. ant. Afable en lo tracte. Socia-
JA, ref. Denota que '1 traball es necessari pera ble, comerciable. Humanus, comis.
guanyar lo sustento.mala duca, En la tierra de GOMERGIANT, A. m. y f. Qui comercia. Comer.
quien no Irabaja no manduca. Qui vtat molam, ciante. Negotiator, is.

vitat et farinam: boves expectant raessis tempus: . GOMERGIAR. v. a. Negociar , traficar com-
qui non laborat, non manducat. prant, venent carabiant geners. Comerciar. Nun-
GOMENS. m. ant. comensament. dinor, aris, mercaturara facere. ||
met. Tenir co-
GOMENSADOR, A. adj. Qui dna principi municaci tracte, comunment il-lcit, unas per-
comensa alguna cosa. Principiador. Inceptor. sonas ab altras. Comerciar. Societatem , commer-
GOMENSAL. m. Qui habita menja ab altra cium habere.
persona. Comensal. Comensalis, contubernalis, GOMERGIAT, DA. p. p. Comerciado. Nundi-
convivalis. En algunas catedrals y col-legiatas
|| natus.
prebendat immediat al canonge. Racionero, co- GOMERS. m. Negociaci comprant y venent. Co-
mensal. Portionarius, ii, redditum cathedralis aut mercio. Comunicaci tracte de
Commercium, ii. [|

collegialis ecclesia? participans. uns ab altres. Comercio. Commercium, ii. H Cos de


GOMENSALIA. f. En algunas catedrals y col- comerciants. Comercio. Mercatorum societas. met. ||

legiatas prebenda immediata al canonicat. Racion, Tracte secret il-lcit entre personas de diferent
comensalia. Porlionaria prabenda. sexo. Comercio. Commercium turpe. ||
Joch de car-
GOMENS AMENT. m. y tas entre quatre ms personas, en que's donan
GOMENSANSA. f. ant. Principio. Initium, cada hu tres carfas tapadas , se'n posan la taula
principium, exordium, ii. quatre destapadas, y guanya '1 qui junta tres de
GOMEN8AR. V. a. Empezar , comenzar , dar un coll superiors las dels altres jugadors. Comer-
principio. Incipio, is, coepi, isti, coeplo, as. ||
v. n. cio. Pagellaium ludus quidam. ||
Lo paratge mes
COM DICCIONARI COM
concorregut en los pobles grans. Comercio. Locus sacerdot que entn en los crrechs de ella, Comi-
frequentissiraus. sario del sant oficio de la inquisicion. Tribunalis
GOMENSAR. V. a. ant. comerciar, fidei minisler, sacerdos,
GOMES, A. p, p, Cometido. Commissus. 1|
ant. COMISSARI GENERAL, Autguament lo qui manava
Encomanat, encarregat, confiat alg, Comelido, un tros de caballeria en los exrcits, Comisario ge-
confiado. Commissus, creditus, neral. Legatus,
GOMESTIBLE. adj. Lo que's pt menjar. Co- COMISSARI GENER VL DE CRUSADA, Ecclesistich qUC
mestible. Comesh'is. [|
m. pi. Comestibles. Cibaria, per norabramenl del Rey y facultat pontifcia l
orum, sn crrech los negocis pertanyents esta grcia.
GOMETA. m. Cos celeste de la naturalesa dels Comisario general de cruzada. In sancta? cruciatai
planetas. Cometa. Cometa, a3, ||
Joch de cartas dit causis praefectus,
en algunas parts al hu y al dos: lo qui t ma juga COMISSARI GENERAL DE NDiAS, En 1' Orde de sant
per orde com as, dos , tres
las cartas , , etc. fins Francesch, religis encarregat de sas provncias en
que pert '1 orde que en tal cas juga '1 del costat Indias, Comisario general de Indias. Ordinis S,

si la t', y aix se segueixen las dems. Cometa. Pa- Francisci apud indos praefectus,
gellarum ludus quidam. Lo nou de oros del ma- || COMISSARI GENERAL DE GERUSALEM DE LA TERRA
teix joch, y val per qualsevol caria. Cometa. Page- SANTA, Religis Franciscano resident en la cort per
11a lusoria. nombrament del Rey en lo tocant als caudals dels
GOMETEDOR , A. m, y f, perpretador. I
Lo convents y hospicis dels sants llochs, Comisario
qui encarrega fr alguna cosa, Cometedor. Commi- general de Jerusalen tierra santa. Ordinis S,
sor, is. Francisci apud Hyerosilimam praefectus,
GOMETRE. V, a. y COMISSARI ORDENADOR. L' inmediat en autoritat al
GOMTRER. V, a. Encarregar alg algun intendent de exrcit, la ausncia del qual supleix.
negoci. Cometer, confiar. Committo, decerno, is,
\\
Comisario ordenador. A quaestore exercilus se-

Fr algun delicte, etc. Perpetrar, cometer. Facinus cundus,


patrare. GOMISSARIA. f. y
GOMTRERSE. V, r, fiarse, GOMISSARIAT. m, Empleo y oficina del co-
GOM. m, cvm. missari. Comisaria, comisariato. Curatoris munus
GOMIAT. m, despedida. seu olTicina.
DAR COMIAT, fr, DESPED1R, GOMISSAT DA. , p. p, Lo genero que ha cay-
PNDRER COMIAT, V, DESPEDIRSE. gul en coms, Comisado, comiso. Fisco adductae
GMIGAMENT. adv, m, la manera dels c- mercs. [|
comissionat,
niichs, Cmicamente. Comic, GOMI8SI. f. Orde , encrrech, facultat que
GMIGH, GA. m, y f, comediant, ||
adj. Lo alguna corporaci dna de paraula per escrit
pertanyent la comdia, com: estil cmich, etc, C- altre, pera que execute entenga en algun as-
mico. Comicus. sumpto. Comision. Delegatio, nis, mandatum, i,

GOMIGIS. m. pi, Juntas dels romans pera trac- PECAT DE COMISSI, Lo quc s' executa infringint
tar los negocis pblichs, Comicios. Comitium ,
ii, la lley de Du en algun precepte negatiu. Pecado
comitia, orum, de comision. Admissum agendo peccatum,
GOMINAL. adj, ant. Indiferent, Comun. Com- GOMISSIONAR. V. a. Dar comissi alg pera
munis, I
nut, tripulaci. ||
Qui t part en la mas- entndrer en algun negoci. Comisionar. Delego, as,
sa comuna, Participe de la masa comuna. Particeps committo, is.

ipis. II
COMUNAL. II
nut. ant, oficial de mar, ||
adj, GOMI8SIONAT, DA. p. p. Comisionado De- .

ant, ACCEPTABLE, legatus. II


La persona encarregada de algun nego-
COMINALMENTE. adV, FACILMENTE, ci. Comisionado, comisionista. Legatarius, ii.

GOMINALESA. f, ant, judici de arbitres, GOMIS8URA. f, anat. Uni del crneo ab unas
COMS. m. Pena de prdrer la mercaderia, '1
dentelas com las de la serra, Comisura. Commisu-
qui comercia en geners prohibits, Comiso. Ad fis- ra, ae,
cum adductio, ||
Los mataixos geners comissats, CMIT. m. Oficial en las galeras , encarregat
Comiso. Fisco adductae mercs, adducta bona. de las maniobras y cstichs dels forsals, Cmitre.
GOMISSAR. V. a. Declarar lo que incideix en Celeustes, a, pausarius, portisculus, trierarchus, i,

la pena de coms. Dar de comiso , comisar. Confis- GOMITIT, DA. p. p. ant, comissionat, |i
des-
co, as. tinat,
GOMISSARI. m. Qui t facultat de altre pera GOMITIVA. f. Acompanyament, Squito, comi-
algun negoci, Comisario. Delegatus, i, tiva. Comilatus, us,
COMISSARI DE GUERRA. Qui passa l'cvisla general GMODAMENT. adv, m. Ab comoditat. Co-
la tropa. Comisario de Guerra. Recensioni mili- modamente. Opportun, commod,
tura prafectus, GOMODANT. m, for. El que presta altre
COMISSARI DEL SANT OFICI DE LA INQUISICI. 'L gratutament una cosa pungible peraque se ser-
COM CATAL COM 393
vesca de ella fins cert temps pera cert us y li s' ajudan mtuament contra altres. Companero.
restitupsca desprs. Comodante. Comniodans, tis. Socius, ii. Lo que forma joch simetria ab altra
|]

COMODAR. V. a. l'or. Deixar preslar K'^lui- cosa. Companero. Compar, is. ||


Lo qui corre una
tament pera ceri temps. Comodar. Commodare. mateixa sort que altre. Companero. Consors, tis.
||

COMODAT. 111. for. Contracte pel qual se dna Lo que s' acostuma usar portar ab s mateix, com
rel) alguna cosa ab obligaci de restituhirla. Co- lo llibre, etc. Companero. Socius, ii sodalis, fa- ;

I modao. Comniodatum,
COMODATARI.
ners a llar.
ni. for.

Comodatario. Coniinodalarius,
i.

Qui pren alhajas


ii.
di-
miliaris,

mul progredi.
is.

anar de companys, fr. Ir en compania. Un, si-

COMOD. m. Lo que serveix pera lot. Comodin. COMPANYA, f. Famlia 6 fills petits. Famlia,
Oinnibus inserviens. hijos. Famlia, ai, proles , is. ||
ant. Lo servey.
COMODITAT, f. Convenincia. Comodidad. Genle, servidumbre. Familia, ai, faniuli, orum. ||

Comnioditas, atis. ||
La bona disposici de las co- companyia. II
nut. Lo petit retret de popa en las
sas pel us que s' ha de fr de ellas. Comodidad. naus petitas. Camara. Conclave, is. ||
ant. nut.
Comnioditas, atis, opportununi, i. \\
Utilitat, inte- EQUIPATfiE, tripulaci.
rs. Comodidad. Utilitas, atis, lucrum, i. QUI AB COMPANYA 's MET , CAGAT SE LLEVA.fr.
CERCAR SAS COMODITATS, fr. Buscar sos interes- met. QUI AB criaturas se fica, etc.
sos, utilitats. Ser amigo de sus conveniencias. Cap- COMPANYAR. v. a. acompanyar.
tar comnioda. COMPANYERA. Companera. Socia, a;. f.

CMODO, A. adj. Oport ,


proporcionat. C- COMPANYETA. d. Familia. Liberi, orum. f.

modo. Idoneus. COMPANYIA, Societat junta de personas.


f.

k coMODO. m. adv. que denota la moderaci del Compania. Societas, atis. ||


Lo marit respecte de la

preu. A precio acomodada, moderado precio. Me- muller, y aquesta respecte de aquell. Compania.
diocri pretio. Conjux, gis. I Lo qui va junt ab altre. Compania.
COMPACTE, A. adj. Unit, trabat, apretat, Socius, ii.
II
com. Societat de comerciants. Compa-
Compacto. Conipaclus, pactilis. nia. Societas negotiatorum. mil. Cert nimero de
||

COMPADIXERSE. V. r. Tenir llstima, com- soldats ab sn capit. Compania. Cohors, tis. ||


N-
passi. Compadecerse. Misereo, es, misersor, eris, mero de comediants que forman un cos pera re-
compatior, eris. presentar en teatros pblichs. Compania. Hystrio-
COMPADESGUT, DA. p. p. Compadecido. Mi- num chorus.
serlus. companyia de espardenya. La de gent ruhina
COMPADRATGE. m. compaternitat. que desampara quant ms se necessita la seva
COMPAGINACI, y efecte de com- f. L' acte Compania de alpargata. Infldus co-
assistncia.

paginar. Compaginacion. Compago, inis, conipa- mes.


ges, compactio. companyia de JESS. Religi fundada per sant
COMPAGINADOR, A. m. y f. Qui compagi- Ignasi de Loyola. Compania de Jess de nueslra

I na. Compaginador. Compactor,


COMPAGINAR.
relaci connexi.
V. a.

Compaginar. Compagino,
is.

Ordenar cosas que tenen


as,
Senora. Ordo societatis Jesu.
companyia de nostra senyora.
giosas que 's diuhen de la
L' orde de reli-

Ensenyansa y trauhen
compingo, is. sn origen dels jesuitas. Orden de nueslra Senora.
COMPAGINAT, DA. p. p. Compaginado. Com- Ordo jesuitarum sub titulo R. Yirginis Maria.

paginalus. companyia del pelegr, nut. ant. equipatge.


COMPANATGE. m. Menjar no calent, modo AB ALEGRE COMPANYIA, SE SUFREIX LA TRISTA VIDA.
de fiainbre, cosa pera acompanyar lo pa, segons ref. que 's pren en sentit literal. Con alegre com-
1' estil de la barena. Condumio, companaje. Obso- pania, se sufre la liiste vida. Comes facundus vehi-
nium, ii. Gasto ordinari. Gasto. Impensa, ae,
[|
culum est in via.
sumplus, us. II
Lo que desprs de cuyt rostit COMPANYIA PER HONOR, AB IGUAL ANS QUE AB MA-
se menja frel, Fiambre. Cocluni aul assum frigi- JOR, ref. Denota que la amistat ab los iguals, es
dUQl. ms segura que ab los majoi-s. La compania para
COMPANEJAR COMPANAJAR. V. n. honor, antes con tu igual que con tu mayor ; cada
Fr companalge. Ilaccr condumio, tomar un bocado. cual con su igual. Majoris numquam, separis esto
Epulis reci. ||
Compartir, distribuhir alguna cosa comes.
ab economia. Economizar. Rem domeslicam pru- LAS MALAS COMPANYIAS NO POUTAN RES DE BO. loC.
denter, non profus impendere, administrar. prov. Aconsella lo mlt que conv evitar las malas
COMPANY, m. Qui acompanya s' acompa- companyias. Huye del malo, que Irae dario. Impro-
nya ab altre. Companero. Socius, ii. Qui est en ||
borum fuge consortiuni.
una mateixa oticina, empleo, etc. Companero. Co- MLTS ME FAN COMPANYIA, loc. fam. Denola sr
llega, se.
II
CMPLICE. II
Qui viu en companyia de alg de la mateixa condici modo de pensar de
altres. Companero. Convivens. | En lo joch los que altres. Ser iguales. Ejusdem esse conditionis.

TOMO I.
394 COM DICCIONARI COM
PER coMPANYiAs. m. adv Por companias. Mani- COMPARENT.p.a. Compareciente. Comparens.
pulaiim, grega m. t i COMPARET. m. d. Padrinito. Patrinus, i.
j|

COMPANY, NA. m. y f. Companero, compa- Fadr forro, traballador de la terra. Bracero. Fos-
nera. Comes, itis. ||
pari. sor, is.

QUE HO DIGA MOX COMPANY, QtE ES TAL COM JO. COMPARICI. f. for. comparecncia. ||
L' au-
ref. Denota que entre dos companys tant motiu de to ab que '1 jutge mana comparixer. Compari-
desconfiansa hi ha en un com en altre. Tan hueno cion. Yadimonii jussum.
es Pedr como su companero : pregunladlo Mnioz COMPARSA, f. Acompanyament en la repre-
que miente mas que vos. Quitrito id Fabio qui te sentaci teatral. Comparsa. Comitatushystrionalis.
mendiator ipse est : talis est hera qualis pedisequa. Companyia de disfressas. Comparsa. Larvarum
II

COMPANYONA. ant. muller. f. comilatus.


COMPARABLE, adj. Lo que 's pl es digne COMPART. f. ant. Qui t part ab altres en al-
de compararse. Comparable. Coniparabilis. gun negoci. Comparte. Socius, ii.

COMPARACI Y COMPARANSA. f. L' ac- COMPARTICI, f. repartici.


te y efecte de comparar. Comparacion. Compara- COMPARTIDOR. m. Qui comparteix. Com-
tio, nis. for. ant. comparecncia.
II
parlidor. Partitor, is. adj. Lo que's pot compar-
||

EN comparaci, m. adv. En comparacion. Habita tir. Compartible. Parlibilis.


collalione. COMPARTIMENT, m. Distribuci y reparti-
COMPARADAMENT. adv. mod. comparati- ment del tot en parts iguals. Comparlimienlo.
vament. ^qualis rerum distribulio.
COMPARAR. V. a.Confrontar una cosa ab al- COMPARTIR. V. a. Dislribuhirun tot en parts
tra pera tro])ar la proporci convenincia entre iguals proporcionadas. Repartir, compartir. Divi-
ellas. Comparar, cotejar. Comparo , as, confero, do, dislribuo, is.

ers. II
V. r. Iguala rse ab altres. Compararse con COMPARTIT, DA. p. p. Repartida, comparti-
olro. Cum aliquo sese Oquare. do. Divisus.
COMPARAT, DA. p. Comparado. Collatus. p. COMPS, m. Instrument matemtich de fusta
COMPARATIU, VA. Lo que compara adj. metall, compost de dos pessas unidas al cap ab
serveix pera comparar. Comparativo. Comparati- un pern, y s' aixampla estreny segons conv.
vus. gram. La frase adjectiu que relaciona 'Is
II
Comps. Radius, circinus, i. met. Regia modo ||

termes de la cemparaci. Comparativo. Comparat i- de vurer de obrar. Comps. Regula, ae. ms. ||

vus. Temps que 's gasta en cada nota figura. Comps.


COMPARATIVAMENT, adv. m. Ab compa- Infervallum, i. Lo moviment de la ma del que
||

raci. Comparativamenle. Comparativ, comparat, regeix la orquesta. Comps. Tempus, oris. Ralla ||

relat. perpendicular en las lneas pautas de solfa.


COMPARE, m. Padr de batejar confirmar. Comps. Linea perpendicularis. En la esgrima la ||

Padrino, compadre. Patrinus, i, lustralis paler. ||


deguda proporci en los moviments. Comps. Nu-
S' aplica tamb als amichs y coneguts. Compadre. merus, i.

Amicus, i. coMPJls DE calibres. Lo que serveix pera amidar


DEL PA DE MON COMPARE BON TROS A MON FILLOL. lo calibre de las pessas de artilleria. Comps de
ref. Denota que comunment s' es prdich de lo calibres. Ad tormenti bellici capacitalem melien-
dels altres y avaro de lo propi. Del pan de mi com- dam circinus.
padre, buen gran zatico mi ahijado. Ex alieno COMPS DE PROPORCI, mat. pantmetra.
magnificus; de alieno liberalis. comps major. Un dels temps de la msica. Com-
FR COMPARES Y COMARES, fr. FR CFIS Y MOFIS. ps mayor. Majus intervallum in re musica.
COMPARECNCIA. f. for. L' acte de compa- COMPS menor. Altre temps de la msica. Com-
rixer devant del jutge. Comparecncia, compari- ps menor. Minus in'ervallum.
cion. Vadimonii obitus. portar lo comps, fr. ms. Dirigir una orquesta.
COMPAREGUT, DA. p. p. Comparecido. Prae- Echar llevar el comps. Cantum numerosque in
sentaus. concenlu moderari. ||
fr. met. Dirigir gobernar
COMPARENDO. m. Dospaig citaci ab que alguna cosa. Echar el comps. Dirigere, moderari.
'1 superior jutge mana algun sbdit que com- TRAUTER DE COMPS, loc. met. Trurer de tino.
parega. Es veu usada en los tribunals. Comparen- Sacar de tino. Mente movere.
do. Yadimonii jussum, mandatum. COMPASSADAMENT. adv. m. acompassada-
COMPARIXER Y COMPARER. V. n. Pre- MENT.
senlarse personalment per poders. Parecer, com- COMPASSAMENT. m. La obra de compassar,
parecer. Compareo, es. ||
Trobarse la cosa perdu- Medicion. Mensio, nis.
da. Parecer, comparecer. Appareo, es. ||
Deixarse COMPASSAR, v. a. acompassar.
vurer en alguna part, acudir ella. Parecer, COMPASSET. m. d. ms. comps menor.
comparecer. Adsum, es. COMPASSIBLE. adj. digne de compassi.
COM CATAL. COM 395
COMPASSI, f. Llstima de las desgrcias COMPNDRER. Entndrer profunda- V. a.
agenas. Compasion. Misericrdia, a;, comniisera- ment alguna cosa. Penetrar, comprender, alcanzar.
lio, nis. Comprehendo, is. |1
Rodejar per totas parts. Abra-
DIGNE DE COMPASSI. Qui Diereix sr compades- zar, comprender, ceiiir. Comprehendo, is. []
v. n.
cut. Digno de compasion, compasible, Miserandus. Contenir, enclurer en s. Induir, comprender,
MUREnsE A COMPASSI, fr. Movcrsc compasion. abrazar, abarcar. Contineo, es, capio, is.

Misericrdia inoveri. COMPENSA, compensaci. f.

COMPASSIU, VA. adj. Qui fcilment se com- COMPENSABLE, adj. Lo que 's pt es digne
padeix. Compasivo. Misericors. de compensar. Compensable. Coinpensabilis.
COMPATERNITAT. f. Lo parentiu espiritual COMPENSACI, f. La acci y efecte de com-
que '1 padr de batejar confirmar contrau ab los pensar. Compensacion. Compensatio ,
pensitatio,
pares de la criatura. Com,palernidad. Spirilualis nis. II
premi.
cognatio. COMPENSAR. V. n. Bessarcir algun dany,
COMPATIBILITAT, f. Aptilut de una cosa agravi perjudici. Resarcir, compensar. Compen-
pera unirse ab altra. Compalibilidad. Sociabilifas, so, as. II
V. n. Gosar de algun b en grau equiva-
compatibililas, atis. lent al dany que s" ha patit. Compensar. Compen-
COMPATIBLE, Lo que t aptilut pera
adj. so, as.
concrrer en un mateix llocli en un mateix sub- COMPENSARSE. V. r. Bessarcirse una cosa
jecte. Compatible. Sociabilis, conciliabilis, compa- ab sa contraria, com las prduas ab las ganncias.
tibilis. Compensarse Compensari. . Ressarcirse una s ma- [j

COMPATIR. V. n. Patir junt ab altre. Padecer teix del dany que altre li ha ocasionat. Compensar-
con otro. Compatior, eris. se. Pensari, compensari.
COMPATIRSE. V. r. compadixerse. COMPENSAT, DA. p. p. Compensado. Com-
COMPATIT, DA. p. p. Padecido con otro. Com- pensalus.
passus. II
compadesct. COMPETEDOR, A. m. y competidor. f.

COMPATRICI, A, Y COMPATRIOTA, m. COMPETNCIA, Disputa, conlienda. f. Com-


y f. Qui es de una mateixa ptria. Compalricio, petncia. . Gompetentia, x. \\
Incumbncia, perte-
compatriota. Concivus, conterraneus. nncia. Incumbncia, com^petencia, pertenencia. Ol-
COMPATR, NA. m. y f. Patr juntament ab cium, ii, munus, eris.
altre. Compatrono, compatron. Compatronus, i. A competncia, m. adv. A competncia, d porfia.
COMPATRONAT. m. Dret y facultat de com- Certatim, contenfios.
patr. Compatronato. Compatronatus, us. ESTAR en competncia. Pictndrer una matei-
COMPAYNA. f. companya. xa cosa diferents. Estar en competncia. Rem certa-
COMPEL-LIDOR, A. m. y f. Qui compel-leix. tim ambire.
Impulsor. Instigator, impulsator, is. COMPETENT, m. En la primitiva Iglsia '1

COMPEL-LIMENT. m. Incitatiu, estmul. Im- catecmeno ja insiruhit y ms adelanlat en los


pulso, compulsion, impulsion. Impulsi, incitalio, dogmas de la religi cristiana. Competente. Cathe-
nis. I
compulsi. cumenus, i. ||
adj. Convenient, proporcionat, ade-
COMPEL-LIR. V. a. Obligar. Compcler. Com- quat , bastant. Competente. Competens. |]
Degut,
pello, is. y Incitar. Compeler. Compello, is. ||
ant. llegtim, Competente, Competens.
necessitar. COMPETENTMENT, adv. m. Proporcionada
COMPEL-LIT, DA. p. p. Compelido. Compul- adequadament. Competentemente. Competenter. ||

sus. Lleglimament. Legitim.amente. Jur, legitim.


COMPENDI, m. Breu recopilaci. Epitome, COMPETICI, f. ant. competncia.
compendio. Compendium, ii, epitome, es, perio- COMPETIDOR, A. m. y f. Qui competeix.
cha, ffi. Competidor. Competens, tis, amulus, i.

COMPENDIADOR. m. Qui compendia. Com- COMPETIR. Disputar aspirar uns y al-


V. n.

pendiador. In compendium redigens. tres ab empenyo una mateixa pretensi. Compe-


COMPENDIAR. V. a. Reduhir compendi. tir. Certo, as. ||
Pertnyer. Competir, corresponder,
Compendiar, compendizar. Coarcto, brevio, as. tocar, pertenecer. Pertinet, ebat. ||
rivalisar.
COMPENDIRIAMENT. adv. m. COMPENDIO- COMPETIT, DA. p. p. Competido. Certatus,
sament. adjudica tus.
COMPENDIAT, DA. p. p. Compendiado. Bre- COMPILACI, f. Col-lecci de vrias notcias
viatus. matrias. Compilacion. Compilatio, nis.
COMPENDIS, A. adj. Abreviat , reduhit. COMPILADOR, A. m. y f. Qui compila. Com-
Abreviddo, compendioso. Compendiosus. pilador. Collector, is.

COMPENDIOSAMENT. adv. m. En compen- COMPILAR. V. a. Juntar en un cos vrias no-


di. Compendiosamente, compendiariamente, Summa- tcias matrias. Compilar. Compilo, as.
lim, breviter. COMPILAT, DA. p. p. Compilado. Coilectus.
396 COM DICCIONARI COM
COMPINXE. m. Amich, camarada. Compinche. COMPLEXO. m. Lo conjunt uni de cosas.
Comes, sodalis. Complexo/complejo. Com\)\exus, us. j]
adj. anat. Se
GOMPITAL8. m. pi. Fes las que feyan los an- diu de un dels catorze muscles del cap per sn
tichs en la travessia dels camins. Compilalicias. moviment. Complexo, cruzado. Complexus muscu-
Compitalitiae, arum. ||
adj. Lo que pertany ditas luS. [1
lg. COMPOST.

festas. Compital. Compilalitius, COMPLICACI, f. Concurrncia de cosas di-


COMPLACNCIA. f. Condescendncia. Com- versas. Complicacion. Complicatio, oppositio, nis.
placencia , condescendncia. Morigeratio , nis. I
Sa- COMPLICAR. V. a. Mesclar, juntar cosas dife-
tisfacci, alegria, gust. Cumplacencia. Yohi\as,as. rents entre s. Complicar. Implico , as ; diversa
COMPLACENT, A. adj. condescendent. | p. inler se miscere.
a. Qui complau. Complaciente. Morigerans. COMPLICAT, DA. p. p. Complicada. Implici-
COMPLAGUT DA. , p. p. Complacido. Com- tus.
placitus. CMPLICE, m. Company en algun delicte.
COMPLAINT O PLANT. f. ant. Poesia de Cmplice. Complex, icis.

grans dimensions y de genero trist. Elegia. Ele- COMPLICITAT, f. Qualitat de cmplice. Com-
gia, ai. I COMPLANCT. plicidad. Societas, atis.
COMPLANCT Y COMPLANT. f. ant. la- COMPLIR. V. a. y derivats, cumplir.
mento. COMPLOT, m. conspiraci , trama , junta se-
COMPLANGUT, DA. p. p. PLANGUT. creta.
COMPLNYER. V. n, ant. plnyer. H
Plorar COMPNDRER. V. a. Formar de vrias cosas
ab llgrimas y suspirs. Planir. Plango, is. cox- 1| una , col-locantlas ab orde y modo. Componer.
DLDRERSE. Compono , is. 1|
Constituhir formar algun cos ,

COMPLURER. V. a. Donar gust plaher agregat de vrias cosas personas. Campaner. Con-
altre. Complacer ,
condescender . Complaceo , es, fio, as. II
Sumar pujar una quantitat determi-
obsequor, eris. nada. Campaner. Constituo , is. ||
Fingir , forjarse
COMPLURERSE. V. r. Tenir satisfacci en alguna mentida. Tramar, componer, forjar. Fingo,
alguna cosa. Complacerse , alcgrarse. Gaudeo , es, is. II
Ordenar lo desconcertat , adobar lo espatllat.

delector, aris. Reparar, componer , aderezar, ordenar, concertar.


COMPLEMENT, m. La ltima perfecci de al- Reflcio, is.
II
Destorbar algun dany que 's tem. Cam-
guna cosa. Complemento. Complementum, i. paner, cortar. Damnum declinar. ||
Moderar, tem-
COMPLERT, A. adj. Obsequis. Cumplido. perar, corregir, arreglar. Componer. Moderor, aris.
Perpolitus, percomis; in oliciis atlenius. II
Escrurer fr alguna obra de ingeni. Compo-
COMPLETj A. adj. Cabal ,
perfet. Completo. ner. Excudo, is. Entre estampers formar diccionsII

Pereclus, absolulu^. juntant las lletras. Componer. Characteres arte ty-


COMPLETAMENT, adv. m. Sens que falte pographica disponere. |1
Adornar. Componer. Deco
res. Completamenle, cumplidamente. Absolut, ple- ro, as. II
Reparar, renovar alguna cosa. Componer.
n, omnin. Reconcinno, as. |1
Reforsar, corroborar, com: lo vi
COMPLETAR. V. a. Fr cumplida y perfecta ranci compon lo ventrell. Componer, corroborar.
alguna cosa. Acahalar , completar. Compleo , es, Corroboro, as. ||
Posar pau entre 'Is desavinguts.
percio, absolvo, is. Ajustar, campaner. Dissidentes conjungere. H
ama-
COMPLETAS. f. pi. Ultima part del reso ec- nir. II
satisfer, pagar.
clesistich. Completas. Complelorium, ii. ANAUHO VOSALTRES A COMPNDRER. loC. ANAUHO A
COMPLETAT, DA. p. p. Completada. Com- ENTNDRER.
pletus. COMPNDRERSE. V. r. Adornarse. Adornar-
COMPLETIU, VA. adj. Lo que acaba com- se, componerse. Se ad speciem ornar. ||
Formar un
pleta alguna cosa. Complelivo. Completivus. tot de vrias parts com la segona de activa 's , :

COMPLETIVAMENT. adv. m. Ab perfecci. COMPON de supsit verb y acusatiu regit. Compo- ,

Completivamente Completiv. . nerse. Consto as, adobarse. 2. ter. Se diu de


, || 1|

COMPLEXI, f. Temperament y graduaci la neu quant comensa posarse y Uigarse. Helar-


dels humors del cos hum. Complexion. Tempera- se. Congelasco, is. | Dit del temps, alsarse. 7.
mentum, i.
|1
ret. Figura per la qual mltas ora- que's compongan. loc. fam. All se las avingan.
cions comensan y acaban per una mateixa paraula. All se las campaneen: all se las hayan: all se las
Complexion. Complexi, nis. avengan : all se las aburujen : all se las avenga
de bona mala complexi, loc. Bien mal com- Marta con suspollos, crie muclios, crie pocos. Ni-
plemonado, acomplexionado. Bene aut mal affec. hil mea refert; ipsi viderint.
tus, constitutus. COMPONEDOR. m. Entre estampers instru-
COMPLEXIONAL. adj. Lo pertanyent la ment de ferro fusta ,ab un glzer en un cayre
complexi. Com,plexiunal. Ad corporis habitudinem pera arreglarhi las lletras. Componedor. Regula
pertinens. typographica. ||
compositor. ||
adornador.
COM CATAL. COM 397
MLTS COMPONEDORS UESCOMPONEN LA NVIA. rcf. de la uni de dos ms floretas sentadas en lo re-
Denota que en las cosas de gust de ingeni no ceptacle, y rodejadas de un calis com. Compuesto.
conv que mlts hi entrevingan. Muchos compnnc- Composilus. II
Se diu de las fullas lo perodo de las
dores descomponen la novia. Multiludo imperatorum quals sost dos ms tloretas distintas unas de
Cai'iani perdidil. altras, com en lo trbol de prats. Compuesta. Com-
COMPONENDA. f. Lo dret que's paga en la posita. II
qum. Se diu del cos format de dos ms
dataria de Roma per las Initllas llicncias que elements, com la aygua de oxigeno y de bidrge-
no tenen tatxa tixa. Componenda. Pro diplomatibus no. Compuesto. Conflatum. farm. Medicament for-
||

pecunia. mat de mltas substncias aclivas. Compuesto.


COMPONIBLE. adj. Lo que's pt compndrer. Compositus. II
p. p. Compuesto. Compositus. ||

Componihle. Composititius. composici. 5.


COMPORT. m. Tolerncia, sufriment, permis- COMPOSTAMENT. adv. m. Ab compostura.
si. Procedimienlo, comporle, proceder. Opera, acta, Compuestamente. Coinposit. Ordenadament, ab
||

orum, agendi ralio. modstia, gravedat y modo. Compuestamente.


COMPORTABLE. adj. Sufrible. Tolerable, Compte.
comporlahle, soportable, llevadero, sufrible, permi- COMPOSTEL-L, NA. adj. Lo que pertany
sible. Ferendus. sant Jaume de Galcia. Composelano. Compostel-
COMPORTAMENT, m. Sufriment. Sufrimien- lanus.

I lo.

Agendi
Tolerantia,

COMPORTAR,
ratio.
ai. ||

v.
Modo de

a.
portarse. Comporle.

Permtrer. Tolerar. To-


COMPOSTURA.
alino, adorno. Ornatus, us.
circunspecci. Compostura. Modstia,
f. Adorno. Aseo, compostura,
||
iModstia, gravedad,
ai. ||
compo-
lero, as. Sufrir. Sufrir, tolerar, comportar. Fero, sici.
(I

ers. SATISFER, PAGAR. AB compostura. adv. compostament. lu.


I

COMPORTARSE. V. r. Tolerarsc ,
permitirse. COMPRA, La acci y efecte de comprar.
f. 11

Permitti. Compra. Emptio, nis. La de ous, gallinas y altras


COMPORTAT, DA.. p. p. Comportado. Tole- cosas pera revndrerlas. Recova. Ovorum, alia-
ratus. rumque rerum coUeclio. ||
La mateixa cosa com-
COMPOSADET, A. m. y f. d. ompuestito. prada. Compra. Emptio, nis.
Comptulus. COMPRABLE Y COMPRADS, SA. adj. Lo
COMPOSADOR, A. m. y f, componedor. que s' pt com]>rar. Comprable, compradizo. Emp-
AMIGABLE COMPOSADOR. rbitre en qui's compro- titius.

meten los pledejants..4 mi(/a6/e componedor. kvh'QV. COMPRADOR, A. m. y f. Qui compra. Com-
COMPOSAR. V. a. ant. Carregar contribu- prador. Emplor, is. De gallinas, ous, etc. pera
||

cions. Imponcr. Impono, is, irrogo, as. ||


Transigir, revndrer. Recovcro. Comparator, is. ||
La persona
compndrerse. Transigir, avenirse , componerse. destinada pera comprar, particularment en comu-
Transigo , is. ||
Compndrer una cosa de parts. nitats religiosas. Comprador. Emptor, is.

Componer. Compono , is. ||


met, compromtrer. LO MAL comprador MENJA DOLENTA VIANDA. l'cf.que
||

Fr pagar demasiadament alguna cosa. Exigir dos 's pren en sentit literal. El mal comprador come lo
precis. Plus justo extorquere. peor. Malus emptor diDcil bonum edil obsonium.
COMPOSARSE. V. r. avenirse, compndrerse. COMPRAR, v.a. Adquirir per diner lo domini
COMPOSAT, DA. p. p. Impuesto. Impositus. de alguna cosa. Comprar. Emo, is, inercor, aris,
COMPOSICI, La acci y efecte de compn-
f. permuto, as.
drer. Composicion. Compositio, nis. Ajust, con- 1|
coMPRARSELA. fr. fam. Anarsen, fugir. Tomar las
veni. Composicion. Pactio, nis. ms. Artificiosa || de Villadiego; dar la grupa poner echar los pies ,

composici de diferents sons. Composicion. Musica en polvorosa, volar golondrino, escurrirse. Xhire.
compositio. Obra del ingeni. Composicion. Opus,
II
QUI COMFRA MS DEL QUE PT, APRS HO HA DE VN-
eris. gram. Lo que'l mestre dicta als deixebles
II
DRER TOT. refr. Aconsella que no fassemms de lo
pera Iraduirho en la llengua que aprenen. Compo- qne 'ns permeten nostres havers. Quien compra lo
sicion, lema. Compositio, nis. ||
Reparaci de algu- que no pucde , vendc lo que le duele. Quisquis emit
na cosa maltractada. Compostura. Reparatio, nis, quod opum non fert mensura suarum, quod non
compositura, a. fert animus vendere saepe solet.
COMPOSITOR, m. Qui compon, especialment QUI COMPRA Y MENT, EN SA BOSSA HO SENT. ref.
en la msica. Compositor, componedor. Compositor, Denota que la mentida del comprador sempre re-
is. Entre estampers qui arregla las lletras en la
II
dunda en sn perjudici. El que compra y mien'e,
estampa. Compositor. Notas typographycas aplans. su holsa lo siente. Damno suo menlitur emptor.
for. RBITRE.
11 QUI NO 't coneix, que 't compre. icf. Se diu de
COMPOST, m. Agregat de vrias parts. Com- aquell que pretn enganyar ab bonas paraulas
puesto. Totum ex partibus conlatum, constans. ||
qui'l coneix. Quien no te conoce, te compre, que te

MODEST, ADOR.NAT. ||
adj. bot. Las flors que resultan compre, ese le compre. Qui ma' te novit, euiat.
398 COM DICCIONARI COM
COMPRAT, DA. p. p. Comprado. Emplus. I
COMPROMS, A. p. p. Comprometido . Cora-
SUBORNAT. II
Joch del home entre quatre ab vuyt promissus. ||
m. comproms.
carlas,y las vuyt que restan fins quaranla 's COMPROMETIMENT. m. COMPROMS. |1
Con-
conipran y reraatan qui ras dona. Comprado, sentiment, la acci de posar un assnmpto en com-
compradillo. Pagellaruni ludus quidam. proms. Comprometimiento. Compromissio, nis.
COMPREHEIVSIBILITAT. f. Possibilitat de COMPROMTRER. V. a. Fr alg respon-
sr las cosas conipresas. Compiensihilidad. Com- sable de algun encrrech. Comprometer. Fidem ali-
prehendendi vis. ||
Lo que fa las cosas comprehen- cujus obligar, jj
Deixar un ter- la discreci de
sibles. Comprensibilidad. Comprehensibilitas, atis. cer la determinaci de una disputa, plet, etc. Com-
COMPREHENSIBLE. adj. Lo que s' pt coni- prometer. Compromitto, is.

pndror. Comprensible. Comprehensibilis. COMPROMTRERSE. V. r. Arriscarse, po-


COMPREHENSI. f. L' acte de compndrer. sarse en algun coraproras. Compromelerse. Gom-
Comprensioii. Conceptio, nis. j]
Facultat, perspic- promissum adire.
cia pera compndrer. Penetracion, comprension. COMPROMS, m. Ln dels modos de elec-
tres
Comprehensio, nis. ||
gram. Reuni de dos ras ci cannica, quant los electors donan un ras
sl-labas en una sola, y per altre nora Sincressis. subjectes de entre ells poder pera elegir. Compro-
Comprension, contraccion. Synairesis, is. miso. Compromissum, i. ||
Conveni entre pledejants
GOMPREHENSIU, VA. adj . S' aplica la pera adherirse al judici de un rbitre. Compromi-
facultat de compndrer entndrer alguna cosa. so.Compromissum, i. Escriptura ab que 'Is ple- |1

Comprensivo. Comprehendendi vis, capacitas. dejantsnombran rbitres. Compromiso. Compro-


GOMPREHENSOR, A. ra. y f. teol. Lo bena- missum, i. PERILL. II

verturat que gosa de la presncia de Du. Com- ESTAR POSAR E.\ COMPROMS, fr. Posar estar en
prensor. Beatus. ||
Qui corapren alcansa alguna incerlilut. Estar poner en compromiso. Incerto
cosa. Comprensor. Comprehendens. esse, ponere.
COMPRS, A. p. p. Comprendido, comprenso. COMPROMISSAR. V. a. COMPROMTRER.
Coraprehensus. ||
Contingut. Conlenido, comprendi- COMPROMISSARI, m. L' rbitre que nora-
do. Contentus. bran los pledejants pera decidir lo plet. Compro-
COMPRESA, f. raed. Trosset de tela sens voras misario. Conipromissarius, ii. ||
En las eleccions

y ab varis doblechs que s' usa pera cubrir los ap- cannicas aquell qui s' ha ft lo comproms.
sits pera aplicar directament la part malalta Compromisario. Conipromissarius, ii.

extrurer lo pis dels tumors. Compresa. Apposi- COMPROMISSAT, DA. p. p. COMPROMS. 2.


tura ad coraprimendum. COMPROMITENT. m. Lo qui dna '1 dret de
COMPRESSIBILITAT. f. La piopietat de po- elecci de adjudicaci en los plets al compromis-

der sr un cos comprimit reduhit mnos vol- sari. Compromitente. Compromittens, tis.

men benefici de la pressi percussi. Com- COMPTAR. V. y derivats, contar. a.


presibilidad. Compriniendi facullas. COMPTE, m. La acci y efecte de contar.
COMPRESSIBLE. adj. Caps susceptible de Cuenta. Compulatio, nis, ratiocinium, ii. Clcul, j)

compressi. Compresible. Comprimondi capax. computo. Cuenta, calculo, computo. Computalio,


COMPRESSI, f. La acci y efecte de compri- nis. Paper en que estan escritas las partidas de
II

mir. Compresion. Compressi, nis. alguna suma import de alguna cosa. Cuenta. Ra-
COMPRSSIU, VA. adj. Lo qne comprimeix. tionum tabulae. Mili, deu vegadas cent mil. Mi-
||

Compresivo. Comprimens. llon, cuento. Decies centena millia. ||


ant. ronda-
COMPRIMIR. V. a. Exprimir, apretar, es- lla, FABl'LA. II
pi. ARITHMTICA.
trnyer. Comprimir. Conprimo, is. ||
Reprimir, COMPTE DE LA VELLA. 'L que 's f ab los dits.
contenir. Reprimir, comprimir, refrenar. Coliibeo, Cuenta de la vieja. Per digitos subductio.
es. II
Obligar. Comprimir. Urgeo, es, adigo, is. COMPTE ERRAT QUE NO VALGA. fr. fam. pera sal-
COMPRIMIRSE. v. r. Contenirse, refrenarse. var las equivocacions que hi poden haver. Cuenta
Comprimirse. Se comprimere. errada que no valga. Computus haud valeat quo-
COMPRIMIT, DA. p. p. Comprim do, com- ties intervenit error.
presso. Compressus. Se diu de la cama
||
adj. bot. COMPTE Y RAH SOSTENEN LA AMISTAT, rcf. Denota
xafada que t dos caras laterals convexas, com en que 'Is bons comptes fan los bons amichs. Cuenta y

los psols de olo-. Comprimido. Compressus. razon sustenta amistad. Mniua fidesfovetaraicitias.
COMPROBACI. f. L' acte y efecte de com- COMPTES VELLS BARALLAS NOVAS. fef. S' cntn en
probar. Comprobacion. Gomprobatio, nis. sentit literal. A cuentas viejas barajas nuevas.
COMPROBAR. v. a. Confirmar alguna cosa Numera inveterata vicxas pariunt.
comparantla ab altra, acreditantla ab probas. BON COMPTE, m. adv. Segons lo dit abans. A
Comprobar. Coraprobo as. la cuenta. Meo judicio, mea sententia. ||
En conclu-
COMPROBAT, DA. p. p. Comprobado. Con- si, en compendi. En cuenta, d buena cuenta. Tn-
Ijrmatus, dem, brevitr.
COM CATAL COM 39d
i COMPTE, m. adv. En part del pago de lo que 's JA t' ajustar 'l COMPTE, JA AJUSTAREM PAS-
du. A menta, buena cuenla. In summam perso!- SAREM COMPTES, fr. mel. fam. ab que s' amenassa

vendani.
V( A crrech. Acargo.
||
In se suscipere. alg. Yo ajustar cuenlas conligo, ya ajuslaremos
A MON compte: per mo.n compte; compte meu. cuenlas, ya nos veremos. Tecum rationes inibo.

i
m. adv.
ea fide.
A mon Ciu-rech

AL PASSAR comptes NOS VEuaM.


cuenla me lo
ycuydado.

ttVm.Cumveniet templusipse videbis.


l'or

ref.
mi cuenla.

Al dar la
la
LIQUIDAR LOS COMPTES,
data.
expedir.
fr. Igua'ar
Liquidar las cuenlas. Pari, as; rationes

NO TROBAR SN COMPTE ERRAR LOS COMPTES,


lo crrech ab

fr.

ajustar sos COMPTES, fi". Examinar las midas met. fam. Tenir un xit contrari lo que s' espe-
que conv pndrer en algun negoci. Ajustar uno rava. Burlar las esperanzas. Frustrari, spe decipi.
suscuenlas. Negotiuni permalui perpendere. PNDRER A ALG PER SN COMPTE, fr. met. fam. Pn-
CARER EN 1,0 COMPTE, fi", fam. Adverli" 1' error drer de tema alg. Tomaria con alguno. Cum
en que s' lia incorregut. Caer, dar en la cuenla. Ad aliquo rixari. ||
Encarregarse de alguna cosa. To-
bonam frugem redigi. ||
met. esmenarse. mar por su cuenla. In se recipere.
coMPROBAR UiN COMPTE, fr. Comparar las parlidas PNDRER A COMPTE A BON COMPTE, fr. Admtrer
ab sos justificatius. Pelolear. Sumnias summiscon- alguna partida en part de pago. Tomar en cuenla.
ferre. In acceplum referre.
DEMANAR COMPTE, {f. Pcdir Clienta . Rationem ab pRDRER LO COMPTE, fr. Sr nilt difcil reduhir
liquo pelere. nmero alguna cosa per sa multitut. Perder la
DONAR BON MAL COMPTE DE SA PERSONA, fr. Cor- cuenla. Computos excedere; ad computum redigi
espndrer b mal la confiansa encrrechs non posse.
lels. Dar buena mala cuenla de su persona. Sus- POSAREN COMPTE, fr. Ponsr en cuenla. Ralionbus
pti negolii rationem reddere. inferre.
DONAR COMPTE, fr. onar notcia rah. Dar cuen- RBRER COMPTE, fr. aut. DONAR COMPTE.
ta. Referre, nunliare. RBRER COMPTE PRiM.fr.ant. Donar compte estret.
EN COMPTE, m. adv. En lloch. En cuenla, en lu- Dar cuenta estrecha. Arctain rationem reddere.
ar. Pro. SABER SN COMPTE, fr. SABER SAS COSAS.
ENTRAR EN COMPTES AB S MATEIX, fr. CARER EN LO TENIR COMPTE, fr. Atndrcr alguna cosa, te-
lOMPTE. II
Considerar lo que passa en sn interior nir cuydado de ella. Tener cuenta. Incumbere in
era arreglarse del millor modo que convinga. rem. ||
Cumplir, guardar exactament lo que's ma-
nti'ar en cuenlas consigo. Secum cogilare. na. Observar, tener cuenta. Juss facere.
ESTAR FORA HAVER EIXIT DE COMPTE, fr. Havr TENiRSE COMPTE EN LO MENJAR, fr. Guardarsc la
umplert los nou mesos la dona prenyada. Estar boca. Guia; non induigere.
'uera de cuenla.Gravidam foeminam, exactis men- TENIR SN COMPTE, fr. Tcncr su cuenta. Numerum
ibus, parlum expectar. nunc sedul habere.
ESTAR ANAR LLUNY DE COMPTES, fr. ANAR LLUNY TENTE COMPTE, loc. de ameuassa. Cuenta con la

E OSCAS. cuenla; cuidado con ello. Rem cura diligenler.


ESTAR VENIR k COMPTE, TRRER COMPTE, fr. TIRAR LO COMPTE, fr. TRURER COMPTES.
r alguna cosa til profitosa. Tener cuenla. Pro- TRAURER COMPTES, Calcular r import de al-
fr.

esse, rem utilein esse. guna cosa. Echar la cuenta. Rationes computar.
FR COMPTE, fr. SUPOSAR. TRAURER sos COMPTES, fr. met. Considerar lo que
FR COMPTES sNS CONTAR AB l' HOSTE. fr. Signi- pt resultar favor en dany propi. Ajustar sus
fica formar plans sens contar ab los embarasses cuenlas. Negotiurn permalur perpendere.
ificullals regulars. Ilacer castillos en el aire ; con- VENIR A COMPTE, fr. Sr til, convenient profi-
r sin la huspeda. Vana spe deludi. tosa alguna cosa. Tener cuenta. Rem proquam esse.
FR LO COMPTE ALG. fr. met. Matai'lo. Hacerle COMPTET. m. d. Petit compte. Cuenlecita,
la cuenta. A liqem occidere, ultimo supplicio afi- ica, illa. Compulatiuncula, ic.

ere. ||
Notar las parlidas que l'iian de compndrer. COMPTISTA. ni. Qui sab comptes. Cuentista.
levar la cuenta. Rationem ducere. despedir. ||
Computat ionis perilus.
FR los COMPTES DEL GRAN CAPIT GRANS COMPTES. COMPULSA, f. for. Cpia, trasl-lat de una es-
fr. Fr parlidas arbilrrias y no jusficadas. iacer criptura, etc. ft judicialment y cotejat ab l'origi-
la cuenta del gran capilan. Exorbilantium expen- nal. Compu/sa. Apographum, exemplar aucloralum.
sarum arbitraria ratio. COMPULSAR. V. a. for. Trurer alguna com-

FR TRuER COMPTES ALEGRES, fr. Tenir vanas pulsa. Compulsar. Apographum transcribere. ||

esperansas. Hacer formar cuenlas alegres gala- Obligar alg fr alguna cosa. Compulsar. Com-
nas. Yana spepasci. pello, is.

FRSE COMPTE, fr. FRSE CARRECH. COMPULSAT, DA. p. p. Compulsado. Trans-


HOME DE COMPTE, loc. Persona de suposici, de ha- criptus. II
Obligat fer alguna cosa. Compulso,
vers. Homhre dearraygo. Homo qui est in auctorilale. compelido. Compulsuj.
.

400 GOM DICCIONARI COM


COMPULSI, Apremi, forsa que's fa
f. for. despreciable, de inferior condici. Comun. Yilis. ||

alg obligantlo executar alguna cosa. Compuhion. m. La gent que compon una provncia, ciutat, po-
Compulsi, nis. ble, vila, etc. Comun, comiinidad. Communi popu-
COMPULSIU, VA. adj. Lo que l virtut de li. GREMI. BASSA. 1.
II
UNIVERSAL. En 1' OflCi div
|| ||

compel-lir. Compulsivo. Cmnpellendi virlutepoltens. '1 reso general destinat


pera tots los sants de una
COMPULSORI, A. adj. for. Se diu del mana- mateixa classe. Comun de los sanlos. Commune
ment provisi del jutge pera compulsar algun sanctorum. ||
pi. astrol. S'anoraenanaix: Geminis,
instrument. Compulsorio. De actis transcribendis Yirgo, Sagitari y Piscis, perqu aqueixos signes
jussum. participan unas vegadas de las qualitats de sos an-
COMPUNCCI. f.
y tecedents, y altras de sos consegents. fiC)r|)reos,
COMPUNGIMENT. m. Dolor, sentiment inte- comunes. Communes, ium, bicorporei, orum.
riordeliavr pecat. Compuncion. Cordiscompunctio. COM DE DOS. gram. Lo substantiu que conv als
COMPUNGIRSE. V. r. Tenir compuncci de dos sexos. Comun de dos. Commune duorum.
las culpas comesas. Compungirse. Ingemiscere. || COM DE TRES. gram. L' adjectiu de una termina-
ant. Remordir alguna cosa la concincia. Compun- ci, que's pt acomodar al substantiu mascul, fe-
gir. Slimulo, as. men y neutre. Comun de tres. Commune trium.
COMPUNGIT, DA. p. p. Compungido. Dolore, EN COM. m. adv. En comun, en general. In com-
compunctione affectus. muni. Juntament, en comunitat. En comun, de
II

GOMPURGACI. f. PURGACI can.mca. |]


pr- comunidad. Conjunctim, conglobatim.
GACI VULGAR. LO COM No's PROHIBEIX A NING. ref. que's pren
COMPURGAR. V. a. PURGAR. en sentit literal. Lo comun no se prohibe ningun.
COMPURGAT, DA. p. p. PURGAT. Commune nemini probibetur.
COMPS. adv. Com ms aviat. Como cuanlo PARLAR EN COM. fr. Hablar en comun. Indenit
maspronio. Qu ciltus. loqui.
COMPUTACI, f. Clcul compte de temps PER LO COM. m. adv. Generalment. Por lo comun.
que's necessita pera alguna cosa. Compulacion. Communiter.
Compulatio, nis. QUI PARLA EN COM NO PARLA AB NING, NO AGRA-
COMPUTAR. V, a. Contar, calcular exami- viA A ALG. ref. Denota que ning 's du donar per
nar per nmeros. Se diu regularment dels anys, agraviat de alguna paraula picant dirigida mlts.
temps y edats. Computar. Computo, numero, as. Quien habla en comun no habla con ningun. Nulli
COMPUTAT, DA. p. p. Computaci. Computa- privato nocentverba indenit dicta.
tus, numeratus. QUI SERVEIX AL COM, SERVEIX A NING, ref. Deno-
CMPUT, m. La cincia de computar per las ta que'ls serveys fts una comunitat no sn rego-
estrellas pera la ordenaci del temps. Computo. neguts. Quien sirve al comun, sirve ningun. Ne-
Calculus. mine omnibus conjunctim servit.
servit qui
COMTAT, m. Dignitat y domini del comte. TENIR ALGNAcosAENCoM. fr. TcncT, gozar,po-
Condado. Comitatus, us. seer en comun. In commune frui, habere, possidere.
COMTE. m. Ttol de honor, dignitat y dis- VURER EN COM. fr. FR COMUNA.
tinci. Conde. Comes itis.
I
Capit superior en- COMUNA, f. NECESSRIA. II
DESPESA.
tre 'Is gitanos. Conde. Caput, itis.
H
Antiguament COMUNA DE ESTUDIANTS DESPESERs. Companyia
lo qui tenia la guarda y custdia de un districte de aquestos en una mateixa casa contribuhint al
auxiliat de sos oficials ab jurisdicci civil y crimi- gasto en parts iguals. Comunidad. Societas, tis,
nal, essent lo verdader senyor, per s com li esta- convictus, us.
ran subjectes lo vescomte, '1 cndor y '1 valves- FR COMUNA, fr. Yurer vrias personas juntas en
sor los quals sols en nom de ell administra van jus- una mateixa casa contribuhint al gasto en parts
tcia, excepte en las causas dels vasalls y sos rs- iguals. Hacer escote. Symbolum agere.
tichs, homens propis y altres enfileuticaris que com COMUNAL, adj. ant. com. H
Mitj, ni gran ni
causas feudals toca van als senyors barons. petit. Comunal. Mediocris.
Conde. Comes, itis. COMUNALMENT Y COMUNAMENT, adv.
COMTE DEL REAL PATRIMONI, aul. BATLLE DEL REAL COMUNMENT.
PATRIMONI. Baile del real palrimonio. Regii fisci COMUNER, A. adj. Lo pertanyent las fac-
prsefectus. cions de Castilla en temps del emperador Crlos.
COMTESA. f. Dama titular, la muller del Comunero. Ad Castellae factionis pertinens. ||
m. y
comte. Condesa. Comitissa, se. f.Lo partidari de aquestas faccions. Comunero. Fac-
COMTET, ESETA. dim. de comte. Condesito, tionum particeps. Generalment parlant lo qui
||

ila. Puer comes, puella comitissa. pren la veu popular contra del prncep. Comunero.
COM, NA. adj. Lo que es de mlts. Comun. Rebellis. ||
Qui t part ab altres en una hisenda.
Communis. Corrent, adms de tothom de la
\\ Comunero. Socius, consors.
major part. Comun. Pervulgaris. H Ordinari, bast, COMUNIA. f. ant. AJUST, CONVENI, COMPANYIA
r

COM CATAL. CON 401


COMUNICABILITAT. f. La facultat de sr co- de personas que viuhen baix unas mateixas reglas.
miini('al)le. Comunirihilidiid. Comiinicahililas, atis. Comunidad. So(;ielas, alis. .lunta de personas en ||

COMUNICABLE, adj. Lo qucs pl, es digne cada poble de Castilla ,


que en temps del empera-
de cimuiicarse. Comunicable. Coiurnunicabilis. | dor Crlos Y seguia 'I partit de las comunitats. Co^

Hum, tractable. Sociable, comunicable, tratable. So- munidad. Factiosa lurma. ||


pi. Alborots, levanta-
cialis. ments dels pobles de Castilla en temps del dil Cr-

i COMUNICACI, Obra d comunicar de


xomunicarse. Comuaicacion. Communicalio, nis.
Tracte, correspoiuliiicia. Comunicacioa. Consuelu-
do, inis, familiarilas ,
f.

alis. 1|
Tracte il-lcit eii'.re
|1
los Y. Comunidades. Parles, ium, facliones, um.
COMUNMENT.
ment. Comunmenle.
vuig.
adv. m.

De ordinari. Comunmeale. Fer


Comrauniter,
Ab general consenti-
communils,
plerum-
,
II

homes y donas. Comunicaciun. urpe commerciuin. que , ui primuni.

II
Uni , correspondncia de unas cosas ab altras, CONATO. m. Esfors. Empeno, conalo, esfuerzo.
com de ayres, de un quarto ab
Comuni- altre, elc. Conatus, us.
acion. Mtua communicalio. ret. Figura ab que's || CONCA. Vas gran de metall fusta. Cuenca.
f.

onsulla als jutges contraris sobre lo que's du Concha, x. de tortuga y semblants.


||
ant. Closca
r en lo cas ([ue's posa. Comunicacion. Gomrauni- Concha. Coclilea, m. La cavitat del ull. Cuenca del
||

catio, nis. 0)0. nirquus, ui. | La de fusta pera donar beure


C0MU.\ic\ci or. pnoDKS. loc. for. Providencia del als porchs. gabadai,. Espay de terra gran en ||

utge pera sr enlregats los autos procs la part aquesta forma. Cuenca. Concha(a terra. ||
gibrella.
ue 'Isdemana. Comunicacion de proceso. Judicia- CONCAGAR. V. a. ENMERDAR.
iuni acluum communicalio. CONCAGARSE. V. r. esgagatxarse.
COMUNICAR. V. a. Fr altre parlicipanl de CONCAGAT, DA. p. p. exmerdat, escagatxat.
lo que alg l. Com'ucar. Communico , as. ||
Des- CONGAMBI. m. GAMBI.
que alg sab. Comuni-
teubrir, manifestar altre lo CONCANONGE. m. Lo qui es canonge respecte
car. Communico as. Conversar tractar ah alg
, ||
, de altres del mateix cabildo. Concannigo. Simul
de paraula per escrit. Comunicar. Communico, cum alio canonicus.

as. Consultar, demanar parer altre sobre un


II
CONCASSAR. V. a. FERIR, BTRER.
assumpto. Comunicar. Consilior, aris. ||
Fr saber COxNCATEDRALITAT. La qualitat que cons- f.

los cuydados ,
pensaments , elc. Comunicar. Curas tiluheix ;i una caledral unida ab altra. Concaiedra-

scia re. lidad. Concalliedralilas, atis.


COMUNICARSE. V. r. Tractarse de paraula CONCAUSA. f. Lo que obra junt ab altra cau-
per escrit. Comunicarse. Communicor, aris. [1
Jun- sa. Cum alio causans.
Concausa.
tarse estar contigua una cosa ab altra. Comuni- CONCA VITAT. f. La part interior cncava do
carse. Conjungor, eris. algun COS. Concavidad. Concavitas atis. La de , ||

COMUNICAT DA. , p. p. Comunicado. Com- una bveda. Concavidad. Camera, a;, coelum, i.
municalus, commissus. CNCAVO, A. adj. La part vuyda de algun
COMUNICATIU, VA. adj. Apte pera comuni- cos pel interior de ell. Cncavo. Cavus.
car comunicarse. Comunicavo. Communicativus. CONCEBEMENT. m. ant. concepci.
COMUNICATORI, A. adj. Lo que serveix pera CONCEBIBLE, adj. Lo que's pl concebir ,
comunicar. Comunicatorio. Communicatorius. || imaginar. Concebible. Conceptibilis.
LLETRAS COMINICTRIAS. CONCEBIMENT. m. ant. concepci.
COMUNI, f. Comunicaci, participaci de lo CONCEBIR Y CONCBRER. V. a. Frse pren-
que es com. Comunion. Communio, nis. La sa- ||
yada la famella. Concebir. Genero, as, concipio, is.

grada Eucaristia. Comunion. Sacra synaxis. Re- ||


II
Formar ideas conceptes de alguna cosa. Con-

cepci de la sagrada Eucaristia. Comunion. Corpo- cebir. Teneo, es, imbibo, capio, is. ||
percebir. ||

ris el sanguinis Cliristi communicalio. for. Expressar. Concebir. Exprimo, is.

COMUNI DELS s\NTS. La parlicipaci dels bens CONCEBUT, DA. p. p. Concebido. Conceptus.
^ espirituals que gosan los fiels com membres de CONCEDIBLE. adj. Loque's pt concedir. Corv-
un mateix cos. Comunion de la iglesia de los San- cedible. Concessibilis.

tos. Sanctorum communio. CONCEDIMENT. m. ant. concessi.


COMUNIR. V. a. ant. ter. faorcisaii, conjurar. CONCEDIR, v. a. Donar, otorgar. Otorgar, con-
COMUNS3IM, A. adj. sup. Comunisimo. Yal- ceder. Concedo, is. ||
Adherirse al dir de altre. Con-
d communis, communi-ssimus. ceder. Assenlior, iris. [1
Consentir, permlrer. Con-
COMUNS8IMAMENT. adv. m. Comunisima- ceder, ceder. Consentio, permitto, is.

menle. Fiequentissim. CONCEDIT, DA. p. p. Concedida. Concessus.


COMUNIT, DA. p. p. EXORCISAF. CONCELL. m. consell.
COMUNITAT, f. La qualitat que fa las cosas CONCELLAR. V. a. ACONSELLAR.
comunas. C'omMiida/. Communitas, alis. Lo com (|
CONCENT. m. ms. Cant armonis de mltas
de algun poble. com. . Congregaci societat [| veus. Concento. Concentus, us.

TOMO I.
402 CON DICCIONARI CON
CONCENTRACI, qiiin. f. La major densitat CONCERNIR, v. imp. Tocar ,
pertnyer. Con-
forsa que adtjuireixen certs cossos per la subs- cernir. Atiinet, pertinet, ebat.

tracci de altre estrany interposat entre sas mol- CONCERT, m. Bon orde y disposici en las co-
-lculas. Concentracion. Densitas, condensitas, atis. sas. Concierto. Ordo, dispositio, nis. H Ajust con- ,

(I
f. La acci de reunir envers un centro com ,
veni. Concierto. Pactum , i. ||
Composici musical
com quant se reuneixen los raigs del sol en lofoco de mlts instruments. Concierto. Concentus, us. ||

del mirall abrasador, y s' aumenia en gran mane- Composici de dos tres veus sobre sn baix
ra per aquesta operaci la intensitat del calor. Con- cant pla. Concierto. Cantus, us. ||
Avingut, concor-
centracion. Coiicentratio, onis. dat. Convenido. Conventus, us. ||
conveni.
CONCENTRAR, v. a. Penetrar, introduhir una DE CONCERT. UI. adv. Dc com consentiment. De
cosa ab altra. Concentrar. Intima penetrar. ||
met. concierto , de acuerdo , de mancomun de conformi- ,

RECONCENTRAR. dad , unnimemente. Uno consensu.


CONCENTRARSE. V. r. reconcentrarse. CONCERTA, f. CONCERT.
CONCENTRAT, DA. p. p. reconcentrat. CONCERTADAMENT. adv. m. Ab orde y con-
CONCNTRICH, CA. adj. geom. Se diu de las cert. Concertadamente. Ordinal, composit.

figuias que tenen un mateix centro. Concnlrico. CONCERTADSSIM, A. adj. sup. Concertadi-

Concentricus. simo. Ordi nat issimus.


CONCENTRIPICICLE. m. Lo compost delcon- CONCERTADOR , A. m. y f. Qui concerta.
cntrich y epicicle. Concentripiciclo. Goncentripi- Conceriador. Conciliator, oris.
cyclicus, i. CONCERTADOR DE PRIVILEGIS. Qui t sn crrcch
CONCEPCI, Acte y efecte de concebir. Con-
f. lo despaig de las confirmacions dels reals privile-
cepcion. Conceplio, nis. Per anlonomsia la de la
||
gis. Concertador de privilegios. Privilegis conflr-
Verge Maria. Concepcion. Beatui 3Iariai Yirginis mandis pra^fectus.

conceplio. j]
La festivitat que celebra la iglsia ab CONCERT ANDO. m. gram. Certa variaci del
aquest ttol. Concepcion. Inmaculatus Yirginis Ma- infinitiu. Concertando. Innitivi convenientia.

ria' conceplus. CONCERTAR. V. a. Tractar del preu de alguna


CONCEPCIONARIS. m. pi. Certs telechs de cosa que's compra. Ajustar , concertar. De prelio
Paris que en lo sigle setze sostenian sr ja de f disceptare. ||
Pactar , tractar , concordar alguna
catlica Verge Maria fou concebuda en gr-
que la cosa. S' usa com recproch. Pactar, concertar,
orum.
cia. Goncepcionarios. Conceplionarii, ajustar, concordar. Constituo, is. ||
Unir, conciliar
CONCEPTE, m. Idea quo concebeix forma 1' als desavinguts. Concertar, conciliar. Concilio, as.
enteniment. Concepto. Conceplus, us. [)
Sentncia, II
V. n. gram. Convenir dos paris de la oraci en
agudesa ditxo ingenis. Concepto. .\cul diclum. alguna circunstncia. Concertar, concordar. Con-
opini judici que's forma de alguna cosa. Con-
II
venio, congruo, is. | v. r. avenirse.
cepto. Opini, nis. ||
feto. CONCERTAT, D A.p. p. Concerlado. Ordinatus.
A MON CONCEPTE, m. adv. Segons ma opini, CONCESSI, f. Grcia ,
perms , otorgament.
segons lo meu modo de pensar. A mi ver; mi Concesion. Concessi, nis. ||
ret. Figura per la que's
modo de pensar. Mea opinione, senlentia. dna per sentada la opini de altre ab lo fi de va-
CONCEPTEJAR. v. n. Dir freqentment con- lernos de ella pera redargiiio. Concesion. Conces-
ceptes aguts. Conceplear. Acul dicta fundere. si, nis.
CONCEPTET. m. d. Concepte ridcul ,
petit. CONCESSIONARI, m. for. La persona qui's
Concepiillo. Parvi momenti cogitatio. fa una concessi. Concesionario. Donatarius, ii.
CONCEPTIBLE. adj. concebible. CONCINCIA. f. Cincia y coneixement inte-
CONCEPTISTA. m. Qui diu escriu conceptes rior del b que debin fr , mal que debm evi-
ingeniosos aguts. Conceptista. Arguliarum exco- tar. Conciencia. Conscientia , se. ||
Se pren per la
gitator, inventor. bona conciencia; y aix 's diu: fulano no t con-
, CONCEPTUAR. V. a. Formar concepte judi- ciencia. Conciencia. Recta conscientia. ||
escrpol.
ci. Conceptuar. Judico, as. conciencia errnea. teol. La que ab ignorncia
CONCEPTUAT, DA. p. p. Conceptuada. Judi- judica lo verdader per fals. Conciencia errnea.
ca tus. Erronea conscientia.
CONCEPTUS, A. adj. Ple de agudesas y con- de conciencia ampla. m. adj. Se diu del que ab
ceptes. Senteicioso,coicej)HOSo. Ingeniosus, acutus, poch fonament obra aconsella contra '1 rigor de
subtilis. las lleys. Ancho de conciencia. Parum religiosus.
CONCEPTUOSAMENT. adv. m. Ab agudesa DE CONCIENCIA ESTRETA. S' diu del que es mlt
y concepte. Conceptuosamente. Acut, scit, inge- ajustat al rigor de las lleys. Estrecho de conciencia.
nios. In moralibus arctior.
CONCERNNCIA. f. relaci. 2. PERTNENCIA. EN CONCIENCIA. cxp. Arreglat ella. En concien-
CONCERNENT, adj. Lo que pertany alguna cia, segun conciencia, conciencia. Religios; cons-
cosa. Concerniente . Attinens. cientia integra.
CON CATAL. CON 403
ACUSAR LA coxciNCiA. fr. Sentir interiorment CONCILIBUL. m. Lo concili que no es con-
remordiments. Acusar remorder argir
, ,
la con- vocat per anloritat llegitima. Concilibulo. Conci-
Fadi conscientia turbari, cruciari.
ciencia. liabulum, i. 1|
La reuni de gent que tracta de exe-
CARREGAR LA coNCiNCiA. f. Agravarla ab lo pe- cutar alguna cosa mala. Concilibulo. Conciliabu-
cat. Cargar la conrienria. Peccaliim admittere. lum, i, ccelus nefarius.

I CONSULTAR AB LA coNCi.HCiA.
obrar segons lo que dicta
con su concincia. Conscienliam consulere.
la
fr. met. Atndrer y
concincia. Ajuslarse
CONCILIACI,
Conciliacion.
semblansa de una cosa ab
Conciliatio
f. La acci y efecte de conciliar.
nis. , Convenincia ||

altra. Conciliacion. Simi-


ENCARREGAR LA CONCINCIA. fr. met. Rccordar liludo , nis , convenientia, a. ||
Favor protecci
alg sn debcr sas obligacions. Encargar la con- que alg s' adquireix. Conciliacion. Gratia, c, fa-
cincia. Religionem in alicujus memoriam revoca- vor, is.

r. I
IVr alg responsable de alguna cosa. En- CONCILIADOR, A. m. y f. Lo qui concilia.
cargar de la concincia. Conscienliam obligar. Conciliador. Conciliator, is.

ESCARBOTAR LA CONCINCIA. fr. met. Eslar poch CONCILIAR. V. n. Compndrer los anims dels
segur de que s' ha fl. Escarbar la concincia.
lo que eslavan oposats entre s. Conci/ar. Concilior,
Conscienliam aliquem mordere, pungere. aris. Guanyar los anims y benevolncia; alguna
II

ESTAR TRANQUIL DK CONCINCIA. fr. No tenir alg vegada 's diu tamb del odi y aburriment. Conci-
res que li cause remordiments. Estar tranquilo de liar, conciliarse, grangearse. Concilior, aris. |]
Con-
concincia. Integra conscientia esse. cordar proposicions que pareixian contirias. Con-
NETEJAR LA CONCINCIA. fr, Confessarsc satisfer ciliar. Interprelor , aris. 1|
adj. Lo que pertany als
altres obligacions de justcia. Descargar la concin- concilis, com decisi, decret conciliar. Conciliar.
cia. OBcio saisfacere. Conciliaris. 1|
m. La persona que assisteix un
NO TENIR CONCINCIA. fr. mct. Scr mlt descuydat concili. Conciliar. Qui in concilio suTiagium fert.

en cumpliment de las obligacions. No lener con-


lo CONCILIAT, DA. p. p. Conciliado. Conciliatus.
cincia. Neque jus, neque aquum noscere, colere. CONGILIATIU, VA. adj. Lo que concilia. Con-
PER MA CONCINCIA. loc. Que scrvcix pera asse- ciliativo. Conciliandi virlute pollens.
gurar afirmar la veritat de alguna cosa. Por mi CONCINNITAT. f. Armonia que resulta de la
concincia, fe mia. Mehercl, medius fidius. collocaci de las paraulas escullidas , respecte de
PREDICA CONCINCIA Y VEN VINAGRE, rcf. FES LO las Uetras que las fan ms mnos agradables.
QUE JO 't DICII Y NO MIRES LO QUE JO FAS. Concinidad. Concinnitas, alis.
CONGIENCIS, A. adj. Qui t bona concin- CONCI. f. ant. SERM.
cia. Concienzudo. Religiosus. concs, A. adj. Lo que est dit escrit ab con-
CONCIENCIOSAMENT. adv. m. Segons bona cisi. Conriso. Rrevi dictum. \\
La persona (|ue par.
concincia. Concienziidamcntc. Religios; ex animo. la ab concisi. Conciso. In dicendo brevis.
CONCILI, m. Junta congrs pera tractar de CONCISAMENT. adv. m. Ab concisi. Conci-
una cosa. Concilio. Concilium, ii. |1
Junta reuni samenle. Concis.
llegitima dels prelats de la Iglsia catlica pera CONCISI, f. La qualitat en 1' estil de dir las

deliberar y decidir sobre las mairias de dogma y cosas ab las precisas paraulas. Concision. Conci-
disciplina. Concilio. Concilium, ii , synodus, i.
|| si, nis.

La col-lecci dels decrets de algun concili. Conci- CONCITACI. f. Acci efecte de concilar.
lio. Concilii decreta. Concitacion. Concitatio, nis.
CONCILI CLANDEST. CONCILIABLO. CONCITADOR, A. ra. y f. Qui concita. Conci-
CONCILI EcuMNiCH GENERAL. Aquell quc assis- lador. Concitator, oris.
teixen los prelats de tots los estats y regnes de la CONCITAR. V. a. Instigar alg contra altre.

cristiandat, baix la presidncia del summo l'ont- Concilar. Concito, agito, as.
ce dels seus legals. Concilio ecumnico gene- CONCITAT, DA. p. p. Concitndo. Concilalus.
ral. Generalis, oecumenica synodus. CONCITATIU, VA. adj. Lo que concita. Con-
CONCILI NACIONAL. AqucU CU que's juntan los bis- cilativo. Concilalivus.

bes y arquebisbes de una naci, baix la presidncia CONCIUTAD, NA. m. y f. Lo ciutad respec-
del patriarca del primat si n' hi ha. Concilio
, , te de altres vehins de la mateixa ciutat. Conciuda-
nacional. iXationalis synodus. dano. Concivis.
CONCILI PROVINCIAL. Aqucll que assisteixen los CONCLAMACI. f. L' acci de conclamar.
bisbes de una provncia ,
presidint lo metropolit. Conclamacion. Conclamalio, nis.
Concilio provincial. Provincial is synodus. CONCLAMAR. V. n. Cridar clamar junta-
JUNTAR UN CONCILI, fr. Coiigrcgarlo. Convocar un ment. Conclamar, aclamar. Conclamo, as.

concilio. Concilium convocar, congregar. CONCLAVE, ni. Junta de cardenals pera elegir
CONCILIABLE, adj. Lo que's pt conciliar papa, y lo Uoch de la elecci. Conclave. Concla-
compndrer. Conciliahle. Concordabilis, conciliatu vium, ii, conclave, is.

facilis. CONCLA VISTA. m. Lo familiar criat que


m^ CON DICCIONARI CON
entra en lo conclave. Condavisla. Famulus cardi- CONCO, A. m. y que no es casat. Viejo,
f. Yell

nalibus ministrans in conclavi. annano, soUeron. Innuplus senex.


CONCLOENT, p. a. Condnyente. Concludens, CONCL-LEGA. m. Lo qui es del mateix col-
decretorius. legi que altre. Conckga. In collegio socius.

CONCLS, A. p. p. Concluido , concluso. Con- CONCOMITNCIA, f. Concurrncia de una


clusus. cosa ab altra. 'S sl usar en lo modo adverbial,

DONAR PER CONCLS, fi', fof. Donar la causa per PER CONCOMITNCIA. Concomilancia. Communio, nis;
terminada, y no havrhi ja lloch probar ni al- duarum vel plurium reruin concursus.
legar res. Dar por concluso. Rem actam esse pro- CONCOMITANT, adj. Lo que acompanya

fiteri. obra junt ab altra cosa. Concomitante. Comitans.


CONCLURER. V. a. Acabar, terminar. Aca- CONCO RDABLE. adj. Lo que 's pt concordar

bar, conduir , dar fin. Concludo, is. ||


Determinar, ab altra cosa. Concordahie. Concordabilis.
resldrer alguna cosa. Conduir. Decerno, is. 1|
In- CONCORDABLEMENT, CONCORDAMENT
ferir , trurer alguna conseqncia. Conduir. In- Y CONCORDADAMENT, adv. m. De concert.
fero, ers. Convncer alg ab la rah, de ma-
||
Concordemente, de comun acuerdo, de comun consen-
nera que no li quede que replicar. Conduir. Con- limienlo, de concrdia. Concorditer.
vinco, is. U for. Posar fi las causas. Conduir. Ac- CONCORDADOR, A. m. y f. Qui concorda.
tis in judicio inem imponere. Parlant de obras \\ Concordador. Pacator, is.

de pintura donarhi la ltima ma , deixant ab per- CONCORDNCIA. f. Correspondncia con-


fecci totas sas parts. Definir. Absol vere, ad amus- formitat de una cosa ab altra. Concordancia. Con-
sim perficere. formitas, atis. gram. Conformitat de una part de
1|

CONCLUENT. p. a. CONCLOENT. la oraci ab altra, convenint en alguna circuns-


CONCLENTMENT. m. De un modo adv. tncia. Concordancia. Concordanlia, ai. ||
ms. La
que conclou convens. Conduymtemente. Invinci- justa proporci entre s de las veus que sonan jun-
biliter, evidenter. tas. Concordancia. Concentus, us. ||
pi. Indice al-
CONCLUHIR. V. a. CONCLURER. fabtich de totas las ab las
paraulas de la Bblia

CONCLUHIT, DA. p. p. CONCLS. citas dels Uochs corresponents. Concordancias. Sa-


sR COSA coNCLUHiDA. fr. ST acabada. Ser cosa crorum bibliorum concordantia.
conduida, terminada. Conclusara, perfectam rem CONCORDANT, p. a. Lo que concorda ab al-

esse. tra cosa. Concordante. Concordans. U


pi. S' ano-

CONCLS, A. p. p. CONCLS. menan aix aquells versos de diferentas veuscomu-


CONCLUSI, f. L' acte y efecte de conclu- nas, que tenen un sentit contrari per rah de al-

rer. Condusion. Conclusi, nis. I


Lo y resoluci tras paraulas que se 'Is anyadeixen. Concordantes.
de alguna cosa. Condusion. Conclusi, finis, is. || Yersus symphonici.
Lo determini sobre alguna matria que s' ha ven- CONCORDAR, v. a. Conformar, convenir una
tilat. Condusion. Deliberata, et constitua senten- cosa ab altra, com la cpia de una escriptura ab
tia. II
for. La terminaci dels al-legats jurdicament r original. Concordar, convenir, corresponder, con-
en un plet. Condusion. Actorum in judicio finis. certar. Convenio, congruo, is. Concertar, avenir ||

II
Proposici que 's defensa en las escolas: regu- als que estan desavinguts. Concordar, conciliar,
larment s' usa en plural. Condusion. Thesis, is. ajustar. Concilior, aris. for. Ajustar una causa 1|

II
La proposici que 's deduheix de altras. Condu- plet. Ajustar, concordar una causa pleito. Lilem
sion. Conclusi, nis. En la esgrima acci ab la
|| componere. ms. consonar. 1.
||

ma esquerra, prenent la guarnici de la espasa NO CONCORDAR UNA COSA AB ALTRA. loc. fam. De-
del contrari, llevantli, ja sia per forsa torcentli la nota la desproporci inconseqncia de las ac-
ma, amenassantlo ab la punta de la espasa al cions. ^'o viene d son con la caslaneta. Hec maxi-
pit. Condusion. Subjugatio, nis. ||
La oraci
ant. m discordant.
de desprs de comuni en
la la missa. Postcomu- CONCORDARSE. V. r. Avenirse, compndrer-
nion. Postcommunio, nis. se. Acordarse. Convenire, componi.
DEFENSAR CONCLUSIONS, fr. Eu los estudis p- CONCORDAT, DA. p. p. Concordada. Aplalus.
blichs sostenir alguna opini doctrina, respo- m. Tractat conveni entre algun prncep y

II

nent las dificultats dels que argumentan. Defen- la cort de Roma sobre punts de disciplina eccle-
der acto, condusiones. Theses, sustinere, propug- sistica. Concordato, concordata. Concordatum, i.
nar. CONCORDE, adj. Conforme, de un mateix sen-
EN CONCLUSI, m. adv. En suma, finalment. En tit y parer. Uniforme, concorde. Concors.
condusion. Denique, tndem. CONCORDEMENT. adv. m. De acort. Concor-
CONCLUSIONI8TA. m. actuant. demente. Concorditer.
CONCLUSIU, VA. adj. Lo que conclou ter- CONCRDIA, f. Conformitat, uni. Concrdia.
mina una cosa, serveix pera conclurerla ter- Concrdia, e. ||
Ajust conveni entre 'Is desavin-
minaria. Conclusivo. Concludens. guts. Avenencia, concrdia. Paclio, nis. ||
Dislru-
CON CATAL CON 405
ment jurdich qoe cont lo tractat 6 convingut en- CONCLCAT, DA. p. p. Concukado. Calcatus,
tro las parts. Concordin. Convenlio , nis. |1
?a\i, conculcatus.
quietut. Concordin. Pax, acis, (ranquilitas, atis. ||
CONCUNYAT, DA. m. y f. Lo germ germa-
niit. Divinitat que 's venera en Roma. Concrdia. na del cunyat cunyada. Concunado. Leviri aul
Concrdia, c. gloris fraler vel soror.
DE CONCRDIA, m. adv. PE ACOUT. CONCUPISCNCIA, f. Apetit desordenat, con-
CONCORPREO, A. adj. teol. S' aplica al qui trari a la rah. Concupiscncia. Cupiditas, atis. ||

combrega ah lasdegudas disposicions, que diuhen Apetit deshonest. Concupiscncia. Carnis concupis-
se fi un mateix cos ab Cristo. Concorpreo. Con- centia. ||
Ambici, avarcia. Concupiscncia. Cupi-
corporeus. ditas, atis.
CONCORREGUT, DA. p. p. Concurrido. Fre- CONCUPISCIBLE. adj. Se diu del apetit sen-
quenlalus. sitiu, al que pertany desitjar lo que conv la

CONCORRENT, p. a. Oui concorre. Cor.cur- conservaci comoditat del indivduo espcie.


rente. Concurrons, Concupiscible. Concupi.'scibilis.
CONCRRER. V. n. Juntarse en un mateix CONCURRNCIA, f. Reuni de mltas perso-
lloch y temps varias personas, successos cosas. nas en algun lloch. Concurrncia. Concursus, us.
Concurrir. Frequenlor, aris, convenio, is. |]
Con- Ocurrncia concurs de diferents successos.
II

tribuhir ab alguna (juanfilat. Contribuir, concurrir. Concurrncia. Rerum concursio, concursus.


Concurro, is. ||
Ajudar a alg. Concurrir. Juvo, as. CONCURRENT, p. a. Cojjfttrrec Concurrens,
II
ENTREVEMR. conveniens.
CONCOYDE. f. geom. Certa figura que in- CONCURRIMENT Y CONCURS, m. CONCCR-
vent Nicomedes. Concoidr, conquide. Conchois, RNciA. I
La oposici literria que 's fa en certas
idis. pretensions. Concurso. Concerlatio litteraria. ||

CONCORT. adj. coxcoRnE. ||


m. concroia. Assislncia ajuda pera alguna cosa. Concurso.
CONCREACI. f. teol. La acci de criar ml- Auxilium, ii.

tas cosas en un mateix temps. Concreacion. Con- CONCURS BE ACREiiEDORS. La ccsl dc bus en
creatio, nis. mans de la justcia pera pagar als acrehedors.
CONCRECI, f. Lo conjunt de mltas partcu- Concurso de acreedores. Bonorum cessi in credi-
las que s' uneixen, formant una massa. Concrecion. torum graliam.
Coagmentatio, nis. EN CONCURS, m. adv. En concurrncia, ayuda,
CONCRET, A. adj. lg. Qualsevol objecte con- urfi. En concurso. In concursu, adjuvamine.
iderat en s mateix, ab exclusi de quant li pt CONCURSAR. V. a. iManar lo jutge que 's po-
estrany y accessori. Concreto. Concretus.
;r sen en concurs de acrehedors los bens del qui no
||

geom. S' aplica algunas substncias que forman paga. Concursar. Bona in gratiam creditorum pu-
una massa del resultat de la uni de las partcu- blicar.
las. Concreto. Concretus. CONCURSAT, DA. p. p. Concursado. In gra-
CONCRETAR, v.a. Combinar, concordar algu- tiam credilorum publicatus.
nas espccics ab allras. Concretar, contraer. Con- CONCUSSI. t. Conmoci violenta. Concusion.
trabo, is. 1|
v. n. recproch. reduirse. limitarse. Concussio, nis. Exacci injusta de diners feta
||

CONCRETAT, DA. p. p. Courelado. Concilia- pel superior. Concusion. Exactio, nis.


:is, con trac us. I
CONDAL. adj. Lo que pertany al conde. Con-
CONCRIAR. V. a. Criar en un mateix temps du . Comilatensis, comilivus.
mltas cosas. Concrear. Concreo, as. CONDAT. m. COMTAT.
CONGRIAT, DA. p. p. Concreado. Concreatus. CONDE. m. COMTE.
CONCUB. m. coxcuBiXARi. CONDECNDRER. v. a. y derivats, condes-
CONCUBINA, f. La dona que cohabita ab al- CENUIR.
gun home com si fos sn marit. Manceba, concubi- CONDECENT. adj. Convenient, corresponent.
na, amancebada. Concubina, x. Condecente. Condecens.

D CONCUBINARI.
^io. Concubinus,
CONCUBINAT Y CONCUBINATGE.
tracte
i,

m. Lo
comunicaci del home ab sa concubina.
Qui
concubitor,
t concubina. Concubina-
is.
CONDECORACI,
decorar. Condecoracion. Condecoratio, nis.
CONDECORAR.
f.

V. a.
La acci y efecte de con-

Donar honors dignitats.


Condecorar. Condecoro, as.
Amancebamiento, concubinato. Concubinatus, us. CONDECORAT, DA. p. p. Condecorada. Con-
CONCBIT. m. Ajuntament carnal. Concbito, decoratus.
cito. Coitus , us, Coitio, nis. CONDEIXEBLE. m. Qui estudia ha estudiat
CONCULCACI. f. La acci de trepitjar ab los ab allre. Condiscipulo. Condiscipulus, i.

peus alguna cosa. Conculcacion. Conculcatio, nis. CONDEMNA, f. Lo testimoni de la sentncia


CONCULCAR. V. a. Trepitjar ab los peus at- pera que conste '1 cstich que 's dna algun reo.
guna cosa. Conculcar. Conculco, as. Condena. Damnationis sententia. La del reo en
!|
406 CON DICCIONARI CON
ausncia rebeldia. Encartamiento. Daninationis CONDESCENDIR. v. a. Complurer, acomo-
senienlia. darse la voluntat de alg. Condescender. Obse-
CONDEMNABLE, mereix sr con- adj. Qui cundo, as, indulgeo, es.
demnat. Condenable. Condemnabilis. CONDESCENDIT, DA. p. p. Condescendido.
CONDEMNACI, f. La acci y efecte de con- Obsecundatus.
demnar. Condenacion. Condemnatio, nis. pena, 1| CONDESSA. COMTESA. f.

CASTiCH. II
Per antonomsia, la eterna. Condenacion CONDESTABLE. m. Anlguament sedeya aix
eterna. ^Eterna daninatio. qui obtenia la primera dignitat en la milcia.
SR NA CONDEMNACI, fr. Sr alguna cosa inso- Condestable. Prnceps militum. [|
nut. Qui fa de
porlal)!e. Ser una condenacion tina muerte. Into- sargento major en las brigadas de artilleria de
lerabile esse. marina. Condestable. Ccnturiae nauticae subpra-
CONDEMNADOR, A. m. y f. Qui condemna, fectus.
censuia reproba alguna cosa. Condcnador. Dam- CONDESTABLIA. f. Crrech dignitat de con-
nator, is. destable. Condestablia. Militum principis munus.
CONDEMNAR. V. a. Pronunciar lo jutge la CONDEUTOR. m. Qui du junt ab altre al-
sentncia, imposant al reo la pena corresponent. g en un mateix temps. Condeudor. Condebiior, is.

Condenar. Condemno as. ||


Reprobar alguna doc- CONDICI, f. La naturalesa eslatde las cosas.
trina opini, declarantla perniciosa y mala. Condicion. Conditio, nis, natura, e. |1
Lley pacte.
Condenar. Improbo, as. ||
Desaprobar alguna cosa Condicion, calidad, conque. Conditto, nis. ||
Lo na-
que no acomoda. Condenar. Improbo as. [|
met. tural geni de las personas. Condicion. ndoles,
Paredar llevar l'us de alguna porta finestra. is.
II
La qualitat del naixement estat de las per-
Condenar. Obstruo, is. sonas, com noble, plebeu. Condicion. Conditio, nis.
FR CONDEMNAR, fr. mcl. Fr desesperar. Infer- II
La constituci primitiva y fundamental de un
nar, irritar. Grucio, exacerbo, as. poble. Condicion. Populi constitutio. 1|
contingn-
CONDEMNARSE. V. r. Incrrer en la pena eter- cia. II
ant. PERILL, exposici.
na. Condenarse. ^Eternis cruciatus addici. ||
Cul- condici casual, for. La que no dependeix del
parse si mateix. Condenarse. Suo se ore jugulare. rbitre del home. Condicion casual. Conditio for-
CONDEMNAT, DA. p. p. Condcnado. Damna- tuita.
tus. II
Qui est en 1' infern. Condenado. Sempiter- con dici congruent y convenible. for. La que
nis cruciatibus addictus. conv pacte que's celebra y en lo qual se posa.
al

CONDEMNATORI, A. adj. Se diu del test- Condicion convenible. Conditio conveniens, con-
moni de la condemna. Condennorio. Damnatorius. gruens.
CONDENSABILITAT. f. La qualitat de sr condici DESCONVENIBLE INCONGRUENT. La qUC S
condensable.Condpnsabt7(/a(/.Condensabililas,atis. oposa la naturalesa del contracte sos fins.
CONDENSABLE. adj. Loque's pt condensar. Condicion desconvenible. Conditio incongrua, dis-
Condensable. Condensabilis. conveniens.
CONDENSACI, f. L' acte y efecte deconden- CONDICI HONESTA. La que no s' oposa las bo-
sarsc alguna cosa. Condensacion. Condensatio, ns costums. Condicion honesta. Conditio decens,
spissitudo, nis. honesta.
CONDENSADOR, A. m. y f. Qui condensa. CONDICI IMPOSSIBLE DE DRET. for. La qUC s' OpO-
Condensador. Densans. ||
maquin. Caixa ahont va 'i sa la honestedat de costums al dret natural
vapor la sortida del cilindro y la que's con- Condicion imposible de derecho. Conditio ipsi juri
duheix aygiia freda pera condensar dit vapor. adversa.
Condensador. Macbina condensandi vim habens. CONDICI impossible DE FET. for. La que no 's pt
CONDENSANT, p. a. Condensante. Conden- cumplir per aquell qui s' imposa. Condicion im-
sans, densans, spissans. posible dehecho. Conditio irapossibilisfacti.
CONDENSAR. V. a. Comprimir, apretar, es- CONDICI MIXTA. for. La que dependeix en part
pessir, donar consistncia als y tamb
lquils, del rbitre y en part delacs. Condicion me z dada.
altras cosas. Tamb s' usa com recproch. Con- Conditio mixta.
densar. Denso, as. CONDICI NECESSRIA, for. La quc es precisa pera
CONDENSAT, DA. p. p. Condensado. Densa- que valga algun contracte. Condicion necesaria.
tus, condensatus, spissatus. Conditio necessria.
CONDENSATIU, VA. adj. Lo que t virtut de CONDICI POSSIBLE, for. La que est en poder y
condensar. Condensativo. Densandi vim habens. rbitre dels homes. Condicion posible. Conditio pos-
CONDESCENDNCIA, f. La acci y efecte de sibilis.
condescendir. Condescendncia. Obsequium, ii, CONDICI TCITA CALLADA, for. La que encara
obsecundalio, nis. que no s' expresse se sobreentn. Condicion f(ct-

CONDESCENDENT, p. a. Condescendicnte. ta. Conditio tcita.


Obsecundaus, CONDICI TORPE DESHONESTA. La qU s' OpOSa
CON CATAL CON 407
directament a la lley. Condicion torpe. Conditio CNDOR, in. Aucell de ndias, lo major dels
tuipis. voltils, del (jual se conta que t trenta peusdesde
DE CONDICI. 111. adv. De niodo, de manera. De r un cap de ala finsal altre. C'onrfor. Vulturisgenus.
condicion, de suerle. Adeo, ita. CONDRET. m. conreu. |1
adj. nut. Entre cons-
PIKIFICAUSE VEIUFICARSE I,\ CONDICI, fr. Alli- tructors de naus, se diu de la pessa ajustada al
bar lo cas de havrse de executar lo que eslava paratge que du estar. Acoplado, armado. Aplatus.
proms condicionalment. Purificarse la condicion. I p. p. conreat, i
Bon estat. Duen estado.
Condilioiieni impleri. EN CONDRET. UI. adv. En segur. En seguro. Tut.
CONDICIONAL, adj. Lo que t enclosa alguna CONDUCCI, f. L' acte y efecte de conduhir
condici. Condicional. Condilionalis. portar guiar alguna cosa. Conduccion. Ductus,
CONDICIONALMENT. adv. m. Al) condici. us, conduclio, nis. Lo contracte de arrendament.
1|

Condicionalmenle. Sui) conditione, condilionaliter. Conduccion. Conductio nis.


CONDICIONAR. V. a. ailt. PACTAR. CONDUCNCIA. f. La acci de convenir 6 de
CONDICIONARI. m. astron. Lo planeta noc- sr conducenl per alguna cosa, Conducencia. Con-
turno que ix de dia. Condicionario. Condiliona- gruenlia, e.

rius, ii. CONDUCENT. p. a. conduhem.


CONDICIONASSA. f. auni. Geni fort. Condi- CONDUCENTSSIM, A. adj. sup. conduhen-
ciona: a. udolis acerbilas.
I TSSIM.
CONDICIONAT, DA. adj. condicional. [)
p. p. CONDUCTA, f. Modo orde ab que cada hu
ant. PACTAT. goberna y dirigeix sa vida y accions. Conducta.
CONDICIONETA. f. d. Se pren sempre per yitai ordo, melhodus. Lo salari que dna un po- |1

condici aspra. Condicioncilla, ita. Morositas, atis. ble al metge pera que assistesca y cuyde dels ma-
GONDIGNAMENT. adv. m. Ab la igualtat y lalts del mateix poble. Conducta. Honorarium, ii.

proporci deguda entre mrit y '1 premi, i de-


'1
CONDUCTAR. V. a. Assalariar un metge, apo-
licte y la pena. Condignamente. Condign. tecari, etc. Asalariar. Mercedem consignar.
CONDIGNE, A. adj. S' aplica al premi CONDUCTARSE. V. r. Concertaise ab lo met-
pena corresponent al mrit la culpa. Condigno. ge, apotecari, etc. Asalariarse. Mercede conduci.
Condignus, a)qmis. CONDUCTAT, DA. p. p. Asalariado, concerta-
CONDIGNITAT. f. La proporci del mrit ab do. Mercede consignalus. ||
m. client.
lo premi. Condignidad. Condignitas, atis. CONDUCTIER. m. ant. conductor.
CONDIMENT, m. Lo que serveix pera assaho- CONDUCTIU, VA. adj. Lo que t virtut de
nar y donar bon gust al menjar. Guiso, condimen- conduhir. Conductivo. Conductivus.
lo. Condimentum, i. CONDUCTO. m. Canal canonada pera dirigir
CONDIMENTAR. V. a. ASSAHONAU. las ayguas. Conducio. Aquaiductus, us. j]
met. La
CONDIRECCI. f. La acci de dirigir junt persona medi per la qual se dirigeix algun ne-
ab altre. Condireccion. Condirectio, nis. goci pretenci. Conducio. Yia, ae. ||
anat. vagina.
CONDIT. m. ant. menjak. tapar los conductos. fr. Embussar ab alguna co-
CONDOL, m. y sa '1 pas per ells. Cegar los conductos. Aquarum
CONDOLNCIA. f. Dolor, llstima, sentiment ductus obstruere.
de la pena de altres, Duelo. Dolor, is, mccslitia, a;. CONDUCTOR, A. m. y f. Qui conduheix. Con-
CONDLDRERSE. V. r. Tenir compassi y ductor. Duclor, vector, is. []
ant. llogater. ||
m. S'
llstima de lo que altre pateix. Condolerse, compa- aplica tot cos que t la propietat de donar pas
decerse, condolecer. Condolesco, is, condoleo, es. al calrich, al fluyt elctrich, al galvanisme y al
CONDOLGUT, DA. p. p. CondoHdo, condoles- magnetisme. Conductor. Conductor, oris.
cido. Conmisertus. CONDUCTOR DE EMBAIXADORS. INTRODUCTOR DE EM-
CONDOLIT, DA. adj. Fatigat, capolat, magu- BAIXADORS.
llat. Molido. Fessus, lassus. CONDUHENT. p. a. Conducente. Conveniens,
CONDLRERSE. V. r. ter. condldherse. congruens.
CONDONACI. f. L' acte y efecte de condonar. CONDUHENTSSIM, A. adj. sup. Conducentl-
Condonacion. Condonalio, nis. simo. Vald conveniens.
CONDONADOR, A. m. y f. Qui condona. Per. CONDUHINT. p. a. ant. conduhent.
donador, perdonante, condonador. Condonans, re- CONDUHIR. V. a. Transportar alguna cosa de
missor, is. una part altra. Conducir. Adduco, conveho, is.
||

CONDONAR. Perdonar alguna


V. a. pena Guiar encaminar. Conducir. Duco, is. ||
Dirigir
deute. Condonar. Condono, as. algun negoci. Dirigir, conducir, cuidar, gobernar.
CONDONAT, DA. p. p. Condonado. Condona- Dirigo, is. Menar. Conducir. Duco, is.
II
.\justar ||

tus, remissus. llogar per algun preuo salari. Asa/ariar. Mercedem,


CONDONATARI. m. for. Lo qui junt ab altre consignar. | v. n. Convenir , sr propsit pera
reb una donaci. Condonalario. Condonatarius. aigua fi. ConduV. Conduco, convenio, congruo, is.
CON DICCIONARI CON
CONDUHIRSE. r. r. CONDUCTAltSE.- I
APOR alabes, ni cohondas. Ignotum neque laudes, neque
TARSE. vituperes.
CONDUHIT, DA. p. p. Conducido. Adductus. ||
CONIXER AB LO BLANCH DELS ULLS AB LA CARA-
CONDUCTAT. fr. fam. Penetraria intenci de alg. Conocrsele d
CONDUPLICACI. f.La duplicaci de una
ret. alguno alguna cosa en lo blanco de los ojos. Alicu-
mateixa paraula en lo principi de la mateixa clu- jus mentem seu consilium cognoscere.
sula. Conduplicacion. Conduplicatio, nis. DE QUANT ENSA que'ns CONEIXEM? fr. fam. Reprn
CONEGUDA, f. CONEIXEMENT. la demasiada familiaritat de alg ab qui s' havia
A CONEGUD\. m. adV. AB CONEIXEMENT, A JUDICI. tingut poch ningun tracte. En que hodegon hemos
CONEGUDAMENT. adv. m. Clarament. Cono- comido junlos? Unde tibi mecum tanta familiaritas?
cidamente. Aperl. DONAR DONARSE A CONIXER, fr. fam. Manifestar
CONEGUDSSIM, A. adj. sup. Conocidisimo. lo geni condici. Dar darse d conocer, hacer
iNolissimus. hacerse ver. Enotesco, is.

CONEGUDSSIMAMENT. adv. m. sup. Mlt CONIXER8E. V. r. Judicar justament de s

clarament. Conocidtsimamente. Apertissim, vald mateix. Conocerse. Se nosce.


perspicu. CONIXERSELI. fr. LLUHIR LO PEL.
CONEGUT, DA. p. p. Conocido. Notus. |1
ra. y CONESTABLE. ni. ant. Cap de la part de exr-
f. Familiar, mlt tractat. Conocido. Familiaris. || cit que's deya conestablia. Gefe de condeslahlia.Sn-
Com, sabut. Conocido. Yulgaris. |1
Distingit, acre- premus dux.
ditat, il-lustre. Conocido. Gnere, dignitate cons- CONESTABLIA. f. ant. Companyia partida
picuus. 11
f. for. ant. judici. 8. de exrcit. Condestahlia. Militum principis munus.
SRMS CONEGUT QUE LA MALA HERBA. fr. fam. ab CONFABULACI, f. Conferncia, conversaci
que's pondera que una persona es mlt coneguda. entre dos ms personas. Se sl pndrer en mal
Ser mas conocido que la ruda tan conocido como la sentit. Confabulacion. Confabulatio, nis, confabu-
ruda. Nullinon notus. latus, us.
CONEIXEDOR, A. m. y f. Qui coneix. Conoce- CONFABULADOR, A. m. y f. Qui confabula.
dor. Intelligens, tis. Confabulador. Confabulator, is.

CONEIXEMENT, m. La acci y efecte de co- CONFABULAR. V. a. Conferir, tractar dos


nixer. Conocimienlo. Notio, nis. | l'or. Obra de co- ms personas. Confabular, conferenciar. Confabu-
nixer y judicar una causa. Conocimienlo. Notio, lo, as.

nis. Document que firma '1 capit de una embar-


11
CONFABULARSE. V. r. Convenirse dos ms
caci de lo qu ha carregat. Conocimienlo, pliza personas sobre algun negoci en que no sn ellas
de carga. Schedula, x. \\
instrucci. 1|
discreci. solas las interesadas. Se sl pndrer en mal sentit.

AB CONEIXEMENT, m. aclv. Ab instrucci y cincia. Confabularse. Coo, is, conspiro, as.


Con conocimienlo. Scienter. CONFABULAT, DA. p. p. Confabulada. Gon-
SENS CONEIXEMENT, m. adv. Sns instrucci y fabulatus,
cincia. Sin conocimienlo. Inscienter. CONFAL. m. ant. ganfar, pend.
VENIR EN CONEIXEMENT, fr. Couixer alguna cosa CONFARREACI. f. Mod de casarse entre 'Is
desprs de havrla dubtada olvidada per algun romans, que's feya ab certas y determinadas pa-
temps. Venir en conocimienlo. In agnitionein venire. raulas en presncia de deu testimonis, y celebrant-
CONEIXENSA. f. coneixement. 1.3.
H
La per- se un solemne sacrifici. Confarreacion. Confarrea-
sona que's t coneguda y tractada. Conocido. Fami- tio, nis.

liaris, is. 11
iNotcia. Conocimienlo. Nolitia, ae. CONFARREAT, DA. m. y f. Lo casat de est
tenir mlta CONEIXENSA. Tractar y co- fr. faiu. modo. Confarreado. Confarreatus.
nixer alg mltas pi'rsonas. Ser muy conocido. Fa- CONFECCI, f. Medicament de diferentas subs-
miliarem esse. tncias pulverisadas incorporadas ab aixarop
CONEIXENT, p. a. Conociente. Intelligens. I fins tenir consistncia. Confeccion. Confeotio,
ant. Conegut. Conocido. nis. II
ant. conclusi.
CONIXER. V. a. Entndrer, tenir idea de al- CONFECCIONADOR, A. m. y f. Qui confec-
guna cosa. Conocer. Nosco, cognosco, is.
H
Saber, ciona. Confeccionador. Confectionum concinnator.
advertir. Conocer. Nosco, is.
U
Tenir idea clara de CONFECCIONAR. V. a. Fr confeccions. Con-
la fisonomia figura de alguna persona. Conocer. feccionar. Confectiones medicas concinnare. fr.
Nosco, is.
I
Tenir tracte, comunicaci y amistat ab CONFECCIONAT, DA. p. p. Confeccianodo.
alg. Conocer. Familiariter cum aliquo versari. ||
Confectus.
Presumir, conjecturar, com: conech que plour. CONFEDERACI, f. Lliga, uni entre algunas
Conocer. Praesagio, is.
H
met. Tenir V home acte personas, comunment entre prnceps repblicas.
carnal ab alguna dona. Conocer. Cognosco, is. Alianza, confederacion. Confaederatio, nis, foedus,

A.NTES QUE CONEGAS NO ALABES NI VITUPERES, icf. eris.

que's pren en sentit literal. Antes que conozcas, no CONFEDERAR. Y. a. y


CON CATAL. CON 409
CONFEDERARSE. V. r. Ft'r aliansa, llifa 6 tota sinceritat, sens ocultar res. Confesar de plano.
uni entre altres. Confederar, cunfederarse.Conitc- P'an confiteri.
(lerare, foediis iniraj. QUI LA confessa, QUE LA PAGUE. ref. QUI XARRA,
CONFEDERAT, DA. p. p. Confederado. Con- PAGA.
fB'.lera'us. CONFESSARSE. V. r. CONFESSAR. 4.
CONFEDERATIU, VA. adj. Lo que confedera. CONFESSAT, DA. p. p. Confesado. Confessus,
Confederalivo. Confuleians. CONFESSI, f. Declaraci de lo que alg sab,

I CONFEGIDOR,
lelreador. Syllabalim legens.
CONFEGIR. V.
A. m. y

a.
f.

Pronunciar cada lletra de


Qui confegeix. De- ja sia voluntriament, ja pregun'al pL'r altre. Con-
fesion. Confessi, nis.
tent fa de sos pecats
y

al
La declaraci que i peni-
confessor en lo sagrament
per s, j untant las consonants ab las vocals de cada de la penitncia. Confesion. Sacramenlalis confes-
sl-Iaba, pera unir aix lotas las de una dicci. D"- si. II
for. La respos'a que dna '1 reo, ja sia con-
leirear. Syllabalim dicere. 1|
examinar, conei- fessant, ja negant lo delicte que se li impu.a. Co/i-
xeu. /"es'o/i. Rei in judicium vcati responsum decla- ,

CONFERNCIA, f. La acci de conferir trac- ratio.


tar entre dos ms personas. Conferencia. Collatio, CONFESSI GENERAL. La quc's f dcls psca's de
nis. II
Lo reps explicaci que fan los conferen- la vida de gran part de ella. Confesion general.
ciants sos deixebles. Conferencia, repaso, paso. Confessi generalis. I
La frmula oraci que t
Explicatio, nis. ||
En algunas universitats y col-le- la iglsia pera prepararse 'Is els rbrer alguns

gis r acte ab que's reuneixen tolas las aulas. Aca- sagraments, que comensa: Jo pecador, elc. Confe-
dmia, conferencia. Alumnis exercendis ludus lit- sion general. Confessi, nis.
rarius. |1
Enalgunas universitats la llissque's dna OR DE CONFESSI, fr. Exei'cir lo ininisleri de con-
cada dia. Conferencia. Quotidiana lectio. fessor. Oir de confesion de penitencia. Confessio-
FR CONFERNCIA, fr. Explicar privadament algu- nes audire, excipere.
na cincia facultat algun deixeble. Pasar, ha- CONFESSIONARI, m. Lo lloch destinat pera
cer conferencia. Privatim legere. oir las confessions sagramentals. Confesonario,
CONFERENCIANT, m. Lo qui fa conferncia confesionario. Confessarii sacrum tribunal. |]
Trac-
ensenya privadament algun estudiant. Pasanle. tat discurs pjra saber confessar y confessarse.
Hypodidascalus, i. Confesionario. Audiendi el exequendi sacraraenta-
CONFERENCIAR. V. a. Tractar, conversar. lem confesionem metliodus.
Conferenciar. Colloquor, eris. |1
consultar. CONFESSIONERA. f. En alguns convents de
CONFERENCIAT, DA. p. p, Conferenciado. \\
Monjas la religiosa que t '1cuydado dels confes-
CONSULTAT. sionaris, est encarregada de la clau. Confesio-
CONFERENCIEJAR. V. n. CONFERENCIAR. nera, confesionariera. Sacri confessarii tribunalis
CONFERIR. V. a. Comparar una cosa ab altra adapertrix monialis.
Conferir, colejar. Comparo as. Examinar alguna
|| CONFESSOR, m. Lo sacerdot que ab la apro-
cosa junt ab altres. Conferir. Consilio, as. Donar ||
baci de sn prelat ordinari confessa als penitents.
6 concedir alguna cosa, com dignitats, elc. Confe- Confessor. Confessarius, ii. 1|
Ttol que's dna en la

rir. Confero, ers, concedo, is. ||


conferenciar. iglsia als sants que no sn mrtirs. Confesor.
CONFERIRSE. V. r. apeusonarse. Confessor, oris.
CONFERIT, DA. p. p. Conferido. Collalus, CONFESSOR DE MANEGA AMPLA. 'S diu dp aqUCU
consiliatus. que dna fcilment la absoluci. Confesor de man-
CONFERMAR. V. a. confirmar. ga ancha. Confessarius poenitenlibus niniuin in-
CONFERMAT, DA. p. p. CONFIRMAT. dulgens.
CONFS, m. Lo saceidot que u la confessi EXAMiNARSE DE CONFESSOR, fr. Obtenir del prelat
sagramental. Confesor. Confessarius, ii, confessor, ordinari la llicncia de confessar precehint ex-
oris. 11
m. y f. for. Lo reo que confessa sn delicte. mens. Exponerse de confesor. Examen subire ut
Confeao, confnanle. Confessus. confessionibus audiendis idoneus quis dedaretur.
CONFESSAR, v. a. Oir lo sacerdot los pecats CONF. m. Terme que divideix las provncias
del qui's confesa. Confesar. Peccala intra paniiten- y regnes, y senyala sos lmits. Confin , lindero.
tiae sacramenluni audie. |1
Manifestar assegurar Confinium, ii.
alg lo que sab. Confesar. Confiteor, eris, manifes- CONFIADAMENT, adv. m. Ab confiansa y se-

to, as. II
Regonixer declarar per la forsa de la guretat. Coii/rtrff/moiP. Fidenter, secur.
rah lo que de altre modo no s' hauria declarat. CONFIADSSIM , A. adj. sup. Confiadisimo.
Confesar. Agnosco, credo, is. 1|
Declarar lo peni- Confidenlissimus.
tent al confessor en lo sagrament de la penitncia CONFIADOR. m. Fiador ab altre company en
'Is pecats que ha coms. Confesar. Peccata intra la fiansa. Confiador. In fideijussione socius.

poenilentia sacramentum confiteri. H


sobornar. CONFIANSA. f. Seguretat y esperansa ferma
corfessar de pla. fr. fam. Declarar una cosa ab que's te en alguna persona cosa. Comlianza. Fi-

TOMQ I. 53
410 CON mCCIONARI CON
diicia, ae. [|
Animo, alienlo, vigor. Confianza. Vir- aprobat antes. Confirmacion. Confirmatio , nis. \\

lus, utis , vigor , oris. ||


Presumpci ,
vana opini Proba de la veritat. Confirmacion. Confirmatio, nis.
des mateix. Confianza. Confidenlia, arrogantia, ai. II
Lo segon en orde dels sagraments de la iglsia.
AB coNFiAXSA UI. atlv. Sos rescrva. Con confian- Confirmacion. Sacra confirmatio. ret. Aquella 1|

za. Ingenu. part del discurs que 1' orador presenta pera pro-
DE ooNFiANSA. m. adv. Se diu de la persona en bar y persuadir la seva proposici. Confirmacion.
qui pt iarse. De confianza. Fidelis ,
cui lul con- Confirmatio, nis.
fidi potest. CONFIRMADAMENT. adv. m. Ab firmesa,
DONAR coNFiANSA. fr. Donar alg esperansa de seguretat y aprobaci. Confirmadamente. Firmiter,
que conseguir alguna cosa. Confiar. n spemali- inconcuss.
quem erigere. CONFIRMADOR. m. y
EN coNFiANSA. m. adv. En secret, baix sigil-o. CONFIRMANT, p. a. Qui confirma. Confirma-
En confianza , en seccelo, bajo sigilo. Sub sigillo, dor, confirmanle. Confirmans, confirmator, is.

secret. CONFIRMAR. V. a. Revalidar lo que estava ja


EN LA CONFIVNSA ESTA 'l PERILL. loC. prOV. DCUO- aprobat. Confirmar. Confirmo, as. ||
Corroborar la

nota que algunas cosas se nial-logran per descuy- certesa veritat de alguna cosa. Aseverar, confir-
darlas causa de tenirhi massa conansa. En la m.ar, comprobar, contestar, corroborar, firmar. Con-
confianza est el peUgro. Qua tuliosa videntur, firmo, as. II
Assegurar, darne alguna persora
evanescunt. cosa major seguretat. Confirmar. Muni, is. ||
Ad-
FR CONFIANSA. fr.
y ministrar lo sagrament de la confirmaci. Confir-
CONFIAR. V. a. Fiar de alg. Confiar. Confido, mar. Confirmo, as. |1
met. fam. Donar una bofeta-
is, 11
Espeiar ab firmesa y seguretat. Confiar. Con- tada. Confirmar. Alapa percutere.
fido, is.11
Encarregar y fiar al cuydado de altre al- CONFIRMARSE. V. r. Ratificarse en lo dicta-

gun negoci. Confiar. Confido, credo, is. men opini. Ratificarse, confirmarse. In aliquo se
CONFIAT, DA. p. p. Confiada. Confisus. confirmar.
CONFIDAR. V. a. CONVIDAR. CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmada. Confir-
CONFIDNCIA, f. OONFIANSA. matus.
CONFIDENCIAL, adj. Lo que's fa diu en re- CONFIRMATORI , A. adj. for. S' aplica al
cproca confianza. Confidencial. Fiducialis. auto sentncia que confirma 'Is donats antes.
CONFIDENCIALMENT, adv. m. Ab confian- Confirma torio. Confirmativus.
sa. Confidencialmenle. FiducialiSer. CONFISCABLE. adj. Lo que's pt confiscar.
CONFIDENT, m. La persona de qui's fa con- Confiscable. Confiscabilis.
fiansa. Confidente. Fidus. Fidel segur de con-||
, , CONFISCACI, f. L' acte y efecte de confiscar.
fiansa. Confidenle. Fidelis. | Lo que serveix de es- Canfiscacion. Confiscatio nis.
pia y porta las nolcias d lo que passa en losene- CONFISCAR. V. a. Privar de sos bns alg,
michs. Confidente. Speeu'a'or, exploralor, is. y apcarlos al fisch. Confiscar. Confisco, as.
CONFIDENTSSIM, A. adj. sup. Mlt fiat. CONFISCAT, DA. p. p. Confiscada. Confisca-
Confidenlissimo. Fidelissimus. tus. ant. Gastat , com: salut confiscada. Perdido,
II

CONFDENTMENT. adv. m. En confiansa. consumida, quebrantado. Consumptus.


Confidentemenle. Fidenter. |1
Ab fidelitat. Confidenle- CONFIT, m. Ans altres grans ensucrats. S'
mente. Fideter. usa ms comunment en plural. Bellaria,
Canfile.
CONFIGURACI, f. Disposici de las parts de orum. 11
confitura.
un cos que li donan certa forma o figura. Configu- confit de ametlla. 'L que t dins lo sucre una
racion. Configuralio, nis. ametlla. Peladilla. Amygdalum saccharo obli-
CONFIGURAR. V. a. Donar certa forma figu- tum.
ra alguna cosa. Configurar. Configuro, as, confi- confits coudellats. Se diuben aix las deixupli-
guror, aris. nas. Azotes, confites. Yerber, is.
CONFIGURAT, DA. p. p. Configurado. Confi- FR confits, f. confitar.
guratus. POT ALTRA COSA PERA POSAR CONFITS. Confllera.
CONFINANT, adj. Lo que confina ab altra cosa. Bellariorum vas, capsa.
Confnante. Confinis. CONFITAR. V. a. Posar viandas fruytas en
CONFINAR. V. n. Estar inmediat altre algun aigua such , en que se solen mesclar herbas al-
poble, provncia regne. Lindar, confinar. Confi- tres ingredients forts, com vinagre, sal, etc. pera
nem, conterminum esse. v. a. Desterrar alg, que's conserven y prengan lo gust de dilas herbas.
I
senyalantli un lloch determinat, del que no puga Adobar, encurtir. Condio , is. Curer ab sucre 1|

surtir durant lo temps del su desterro. Confinar. clarificat las fruytas preparadas pera fr confitura.
Relego, deporto, as. Confitar. Liquato saccharo condire. met. Guardar
1|

CONFINAT, DA. p. p. Confinada. Relegatus. alguna cosa ab recel y mlt cuydado. Guardar por
CONFIRMACI, f. Revalidaci de algun ft simiente. Quidquam avidissim -reservar.
CON CATAL. CON 411
CONFITS.m.aum. Confon. Bellariim majis. CONFORMAT, DA. p. p. Conformado. Con
CONFITAT, DA. p. p. Adobado. Condilus. forniatus.
CONFITER. y 111. CONFORME, adj. Igual, proporcional, conve-
CONFITIER. m. anf. Oiii ven confits. Con- ii nient , corresponent ,

You might also like