Professional Documents
Culture Documents
Pere Labernia, Diccionari de La Llengua Catalana, Vol. 1
Pere Labernia, Diccionari de La Llengua Catalana, Vol. 1
/:
/
I
\
.^ -?-- ^
/ /.
f
^{
I
/.
/,
*
(
V "/
,J'''
>'
,^
w /
'A
'.'^
t .
:;
/
^i ^ -,
"' f
i
/
u/:^:x
^:-'.
is
DICCIONARI
E l.\
LLENGUA CATALANA.
TOMO i
DICCIONARI
DE LA
LENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDNCIA CASTELLANA Y LLATINA;
PER
D. PERE LABERNIA,
DOCTOR EiV LLETBAS, PllOFESOa APaOBAT DE LLATINITAT Y HLJIAMTATS, INDIVIDLO DE l' ACADMIA DE BONS LLETBA8
DE BARCELONA.
BARCELONA.
ESPASA GERMANS, EDITORS, ROBADOR, 39.
1864.
Es propietat dels editors.
3^
arcclona.lmp. de Llus Tass, carrer del Arl del Tejitro, carrer entre 'Is nm. H y 23 1864.
PRLEGH.
Mlts sn los esforsos que s' han fet y s' estan fent de algun temps ens pera tornar
r hermosa llengua catalana al cam de glria interrumput sigles enrera per lo cambi po-
ltich unificador de la monarquia.
Per ^qu es lo que s' ha fet per part dels diccionaristas?
Estimable es lo traball dels primers, sobre '1
que bas '1 su 1' autor del diccionari
que ara millorat reproduhim, y si b se 'Is podria culpar de no haver passejat prou las
obras dels nostres bons escriptors, ab tot no 'ns atrevim acusarlos severament, y atesas
las rahons que suposem que 'ns donarian en descrrech, mes nos inclinem agrahirlos
que tatxarlos son traball.
Posteriorment es tant poch lo que aquella falta s' ha subsanat, no militant las ma-
teixas escusas, que ja 's pt dir sens empatx, qu' es res lo que s' ha avansat en aquest
concepte, y s mlt pel cam del vulgarisme barbarisme. Aix ho han de regonixer for-
sosament los qui havent fet un estudi de las numerosas inapreciables crnicas y altres
obras catalanas, ha tingut que apuntar per centenars y millers las veus no compresas en
los mes moderns diccionaris, defectuosament escritas y apreciadas.
No es mes lo que en la part gramatical , especialment en 1' ortogrfica s' ha gua-
nyat ab la publicaci de nous diccionaris. Cada autor ha adoptat un criteri diferent, for-
mat com depresa y per sortir del pas, fallant de prpia autoritat y ab seny y estudi no
sempre lloables sobre punts delicadissims que volen sr tractats mes despay ab mes
mirament il-lustracci.
tinuo. grave.
ORTOGRAFIA
lis y valor d.e las lletras.
Servir de guia pera no confndrer la b ab la v, Tant en principi com en mitj de dicci s' regir
Y etimologia llatina, sempre que no la contradiga son us per 1' etimologia llatina.
r us constant; aix s' escriur burer, benehir, batejar, En final de dicci s' usar atenent las reglas se-
per provenir de bibere, benedicere, baptisare; y vu- gents:
rer, vurer y veu, de videre, vivere y vox. 1. Pera espresar lo sonido de tx 6 eh castellana
Excepcions: !. L' us vl que s' escriga saber, ca- s'escriur ig, si es que ja no n'hi havia; de manera
brer, sabia, cabia, sabr, cabr, sap, cap, spia y capia. que 's posar i en lo signo quant no es en lo sonido;
2.* Portaran v los pretrits imperfets de la pri- v. g. puig, maig, roig.
mera conjugaci y 'Is temps del verb auxiliar haver, 2." Quant la i ha de estar en lo sonido y 1' escrit,
V. g. amava, portava, cantava, haver, havia, havent. se posar txj, segons si 'Is derivats composts de
No's dobla en cap cas, per fort que sia son sonido. la paraula ho requereixen; aix de esquitx s' escriur
esquitxar y de mitj, mitja y mitjobrir.
La millor guia per saber son us, tant en principi
3." May s' usar per fer lo sonido final de aeh,
ech, ich, och, uch,
com en mitj de dicci, es l' origen llat de la paraula.
terminacions de verbs en ir y partcips en il. Adems: l.rEn los adjectius de cantitat tanty
Se suprimir la h en las derivacions de las parau- quant.
las llatinas en eh, com charitas, caritat, y las que 'Is 2." En r adverbi quant derivat del quando,
anlichs escrigueren ab /, com Cathakm, tliema, llat.
S' escriur p en lo final de las paraulas derivadas la eh castellana, tant en mitj com en fi de dicci,
de las llatinas que portan ph 6 p sola; aixi 's posar V. g. caputx, empatx.
Josep, y no Joseph, y cap de caput.
S' emplear en los diftongos de ay, ey, oy, uy,
com ayre, reyna, almoyna, cuyna, y en la conjuncci
S' escriuran ab 5 y no ab c las sl-labas qua, qe de
copulativa y; per may com equivalent del adverbi hi.
aquellas paraulas que tenen sas corresponents llati-
nas tamb ab g. qual, quant, quan, qesti,
z:.
q, v.
S' usa en principi de dicci quant sona com s
freqent, de qualis, quantus, quando, qesti, frequens.
suau, V. g. zero, zel.
-A.I=0^'rT*0I5rc>^.
L' articley pronom personal masculins, perden sa criur sempre del, al y dels, als, jamay de 'I, d 'I,
Is segueix vocal /i, y encara que 'Is precehesca una Per la mateixa rah no s' escriur may de lo,
vocal, V. g. V home. I' imperi, V estima, ('
estima, s' mnos que sia neutre, com de lo bo del mon, pues no
estiman, si V imperi, deya V home, si m' estima. consent la llengua que 's diga la sensibilitat de los
Quant segueixen una paraula acabada ab vocal cors, lo guardi de los caputxins.
y van seguits de una altra que comensa ab consonant, Los pronoms s' afixarn formant sinalefa, per
s' escriur devant de ells 1' apstrofo, com la dona 'I sens marcar 1' apstrofo, quant segueixen un verb
veu, tu 'm miras, jo 't dir. acabat en vocal, v. g. dnam; donm y aix mateix
V tamb devant 1'
apstrofo dels articles en en donaunos, libraulo, diheuho, portarhi, perdondls.
plural. Desprs del infinitiu s' escriuran sens omissi de
Igualment las veus me, te, se, lo, los, y 'Is adverbis vocal, V. g. omtrerlos, matarme, y no omtrer 'Is, do-
erty ne, quant vnen desprs de una paraula acaba- nar'ns, matar'm, y mnos omlrels, donam, matam.
da ab vocal, v. g. lo que 'm dius, lo que 't dar, lo cor- De, proposici de genitiu, ja vaja devant del pro-
d 'w penja. nom ell de qualsevol nom que comenseab e, s' es-
Lo genitiu y datiu del pronom mascul lo, s' es- criur sempre separat, v. g. de ell, de emblemas.
xo
DE LAS ABREVATURAS QUE S USAN EN AQUEST DCCIONAR.
Las II
indican diversa accepci de la paraula definida, de la frase, expressi etc. qiie las antecedeix.
Los vocables, frases etc. escrits en versaletas sens la correspondncia, s' han de buscar en lo mateix
article que expressan, y '1 nmero que las acompanya indica la accepci que 's remet, per exemple:
ATERRORISAR. V. a. \TEHRAa. 2. que es com si digus: ATERRORISAR. v. a. Vide ATERRAR en
la segona de sas accepcions significacions.
adv Adverbi.
adv. 11. . . Adverbi de lloch.
adv. m. . . . Adverbi de modo.
adv. t. . . . Adverbi de temps.
agr Veu de agricultura.
lg Vu de lgebra.
amb Ambfguo.
anat Veu de anatomia.
ant Antiquat.
arit Veu de aritmtica.
arq Veu de arquitectura.
art Veu de artilleria.
astrol Veu de astrologia.
astron. . . . Veu de astronomia.
aum Aumentatiu.
bot Veu de botnica.
cir Veu de cirurgia.
com. .... Veu de comers.
conj Conjuncci.
cron Veu de cronologia.
d Diminutiu.
dial Veu de dialctica.
esc Veu de escultura.
esg Veu de esgrima.
expr. .... Expressi.
f Substantiu femen.
fam Veu familiar.
farm Veu de farmcia.
fil. filos. . Veu de filosofia,
ffs. fsic. . . Veu de fsica.
for Veu forense.
fort Veu de fortificaci.
fr Frase.
geog Veu de geografia.
geom. . . . Veu de geometria.
gram Veu de gramtica.
inter Interjecci.
iron Ironia.
irreg. ir. . Irregular.
jurisp. . . . Veu de jurisprudncia.
loc. .... Locuci
log Veu de lgica.
m Substantiu mascul.
DICCIONARI
LLENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDNCIA CASTELLANA Y LLATINA.
A. Primera lletra de las vuyl nundinals abans del teix poble era numeral y valia bOO, y ab una ralle-
rislianisme y de las set dominicals, pera senyalar la sobre 3,000, y entre los grechs 1. En las xifras,
)s dias de la semmana, segons lo clcul cr(tnol- medallas, fastos y annals dels romans Aulus Aulo, :
ich; primera de noslras cinch vocals y abecedari AA. Augustalis: Pertanyent al emperador. Aurjus-
om tamb dels de la major part de las llenguasco- a: Dona, mare y germana del emperador. A.A.
negudas. En la etipica, segons Landulfo, es la 13. Apud agrim: En lo camp. A A A. Aiinm, ar-
Se pronuncia ab sols obrir la boca y despedir lo al, gentum, as: Or, plata, metall. ABN. Abnepos: Fill
y ass ab tanta facilitat, que fins los muts la pro- del besnt. A.A.L.M. Apud agrum locum monumcn-
nuncian clara y distinctament. La seva pronunciaci ti: En lo camp lloch del monument. A.A.V. Amho,
en grech es alpha, en hebreu akph, en arbich ali- allerve: Los dos hu dels dos. A.A.V.C. Amo a.h
cs la calilica de element magestuos y clar; per bona: Altres bens. Artium bacallaureus: Batxiller en
'Ccero en lo llibre del Orador la nota de Uitera in- arts. ABS. Absohtlus. Absolt. A.B.V. A bona viro:
suavissima, y vulgarment se diu la lletra del ase. Per un bon var. AB.V.G. Ab urbe condila: De la
Los antichs expositors de la Biblia la solian posar fundaci de Roma. AC. Aclw: Acci. A.C. Acla cau-
en lo text, y significaba apile, que vol dir commina- sa: Conclosa la causa. Alius civis: altre ciutad.
ri, y una profecia, denotava que
ax anteposada ACC. Acceptat: AcceTplu. ACIN. Aclionem: Acci.
la profecia era solament comminatria. Los grechs AGON. accions. A.D. Anno Domini: Any
Acliones:
la consideravan com de mal auguri en los sacrificis, del Senyor. A die: Desdel dia. Artium doctor: Doctor
y sos sacerdots comensavan ab ella las amenassas y en arts. AD.F. Ad finem: Fins al fi. ADI. Adjutor:
malediccions, que llansavan en nom dels Deus. Ajudador. ADI.V. Adjutor provincioe vel populi: Aju-
Entre 'Is egpcios que representava
se creu dador de la provinci, del poble. A.D.P. Ante
Ibis, aucell mlt celebrat entre ells, perqu devora- diem pridie: un dia abans. ADP. Adoptivus: Adop-
a las serps y altres insectes, que deixavan las tiu. AED. J:des: Casas. AED. CUR. ^dilis cu-
nundacions del Nil. rulis: AED. PL. Milis plebis Edil
Edil curul. :
Presentada en una targeta per los jutges romans, de la plebe. AEL. jEUus Elia: Elio Elia.
era senyal de absoluci, per lo que Ccero tamb la AER. JErarius: Erari. AEQ. Mqualis: Igual. AEQ.P.
anomena littera salularis, lletra saludable. Mtiueslris persona: Persona eqestre. A.F. Auli fitius.
Presentada en la mateixa forma per cada vocal Fill de Aulo. AG. Agrippa: Agripa. ger: Camp.
que se oposava las novas lleys proposadas en los gil: Fa. A.K. Anle Kalendas. Abans de las calen-
comicis, significava anliquo; s es, que'squede com das. A.L. Alia lex: Altra lley. AM. Amicus: Amich.
estava. En la filiaci dels soldats romans distingia A.M. Anno mundi: Any del mon. Artium magister:
als que no tenian la edat de la pubertat. En lo ma- Mestre en arts. AM. N. Amicus nosier: Amich nos^
OMO 1.
:
2 DICCIONARI
Ire. AM.P. Amabilis persona: Amable persona. Ami- apud, eirca, juxla, com assenlarse la porta: Se-
cus principis, Amich del prncep." A. N. Ante noctem: dere ad januam. Al foch: Apud focum. Pera deno-
Abans de la nit. ANN. Annis vel annos. Anys. ANT. tant lo lloch absolutament. Ad, sub, com lo ma-
Ante: En AN.T.C. Ante lerminmi
presencia, abans. taren las faldas de Monjuich: Ad radices montis,
constitutum Abans del terme prefixat. A. O. Alii
:
sub montem Jovis occisus fuit. Senyalant la dis- \\
omnes: Tots los altres. AP. Apud: En presencia. tancia y temps, A. Ad, v. gr. 1' encontr S millas
APP. Appius, Appia: Appio, Appia. A.P.Q. de Roma: Ad quintum urbis milliarium, vel adquin-
Aulii Publii Quincti: De Aulo Publio Quinto. A.P.R.G. tum, quinto ab urbe lapideillum offendi. A ests
Aiwo post Romam conditam: Any desprs de la fun- horas jano'n queda un: Ad, sub hoc tempus, vel hoc
daci de Roma. ARP. Aramposuil: Erig una ara terapore omnes desideranlur. A bona hora vens:
altar. AT. Autem: Ms. A.TER. A tergo: Per de- Per tempus advenis. ||
Prop de, nmero, quantitat,
trs. AU. Aucus: Auco. AUCT. y AUCTOR. Aucto- com A la ralla de quatre mil homes, de dos a tres
ritas: Autoritat. AUG. Augustus: Emperador. Augus- pams. A. Circiter, fer, prop, circumcirca, fer-
talis: Pertanyent al emperador. Augur: Augurador. m. [] Denotant lo preu determinat. A, por. Pro, re-
AUGG. Buo seuplures Augusti: Dos mes empera- gularment suplida, V. g. A deu sous la cana: De-
dors. AUR. Aurelius: Aureli. Aurum: Or. A.X. Annis cem, pro decem solidis ulna. Quant significa []
decem: Deu anys. Algunas vegadas significava la fa- fins, interval-lo de temps espay. A. Ad, in, usque,
mlia Nsica, com AR. l^ de Csar, AS. la de Lenas. adusque y tenus posposada al ablatiu de singular
Posada cap per avall en las raondas, significava algenitiu de plural, com de sis k set. Ab, ex hora
que eran de Argos. sexta ad septimam. De cap peus: A vertice ad ta-
Algunas de las precedents abreviaturas vegadas ls imos. II
Pera, profit dany. A. Ad, in, pro, ex,
se troban ab lletras minsculas. com A mon favor: Ad me, , ex, pro me. [j
Algunas
En los antichs manuscrits particularment de Ca- vegadas expressa '1 motiu fi de la acci, com sn
talunya: A Ar. Arnaldus: Arnau. Abbs. ab una ra- exceptals legums, altres vitualles que sian meses
lleta que travessa 'Is dos pals de las bb abbas provisi de naus, tota fusta apta a fer veixells.
Abat. Ag' ager: Camp. Agi agri: Del camp. Aia. ani- A. Ad. II
Altras vegadas equival contra, com
ma. La anima. Al ab un travesser en lo pal de la ellsque son pochs y cobarts. A. In, contra, adver-
I altero alia: Altre altra. Af, ante: abans. Aq ss, adversum. Expressa la conexi, inconexi,
||
aqua: Aygua. at, au au" autem: Ms, y. com A propsit de ax, i diferencia de all. A Ad. ||
Entre nosaltres es abreviatura de alteas, y en A vegadas regeix lo verb com si fos un nom subs-
las votacions senyal de aprobaci. Duplicada es abre- tantiu, com la necessitat obliga A ser import, anem
viatura de ALTESAS y de otors: y en la medicina y Iraballar. A. Ad, Tamb indica referncia, mo-
||
farmcia vol dir ana. viment direcci, com i lley de Castella: girauvos
A.C. En la cronologia anys de Cristo. A.E.C. Era mi, que jo 'm girar vosaltres: aspirar a un
cristiana. A.U. Any de la fundaci de Roma. mateix empleo. A. Ad in. Sempre que indica con-,
ADD. En medicina y farmcia Afegescas. versi mutaci de sr, en llat es preferida la pre-
posici in, V. g. Troya fou reduhida a cendra : Ver-
sa est in cineres Troja. [|
Se pren per lo mateix que
A. Per s sola forma una paraula ab diversas re- envers, com girarse 'I panell a llevant, pndrer lo
lacions. A. A. littera. Serveix per la composici de cam A la dreta. A, hcia. In, verss, adverss. || Ab
y altras parts de la oraci que 's for-
mlts verbs infinitiu en principi de frase es lo mateix que s con-
man de noms substantius y adjectius, com de fi dicional, com A dir veritat hi ha molta diferencia:
AFINAR, dfe barato abaratir. || Preposici de datiu y tenir jo menos esperit m' haurian sorprs. A. Si. 1|
acusatiu en noms propris, com Jess Pere, y Expressa la distribuci compte proporcional, com
unida ab la 1 del article lo, com al pare, als fills. A cinch per cent, a perdiu per barba. A. Pro. || S'
A. En llat no l, ni ha de menester correspondn- usa, encara que ab impropietat, en lloch de en, com
cia. [1
Marcant expressant la conformitat y exacti- degan estar (las robas) plomadas un cap. En. In.
tut. A, segun. Ad , in. Ballar, cantar comps: In II
Antiguament s' usaba per lo mateix que ab, com
numerum ludere. Al so de la flauta: Ad modum ti- lo senyor rey declara a cautela otorga perpetual-
bicinis. []
Partcula comparativa, segons 1' estil ment; en aquest sentit se llegeix en la introducci
modo. A, como. Instar, ad, y tamb ablatiu ab- in, al cdich de las antiguas Ueys y ordenansas marli-
solut adverbi, com caball a manera de una mon- mas y mercantils: du senyor de nau fr a merca-
tanya: Equus instar montis. A manera de fera^: Ad, der, mariner, pelegr k altre home que
in morem, raoreferarum, ferociter, ferin. Deno- [] vaja en la nau. Con. Cum. |J
Tamb la solian usar en
tant situaci, com la dreta de Deu pare, los bal- lloch de la preposici de que, ax diu Fernando II
cons donan AL jard. A. Ad. apud. [] Denotant lo en las Constitucions de Catalunya llib. ix. tit. xiii.
termini plasso, com la cullita pagarem. A, por. cap. Lii. haja a satisfer los danys; y lo devot Pele-
Ad . sper. []
Senyalant la proximitat del Uoch en gr: tinch Algunas vegadas anteposada
dir. De. \\
que s' executa alguna acci. Junta, . Ad, prope, al temps equivalia per com en la segent locuci
CATAL. ABA
que's troba en lo llibre del Consulal: Si algun senyor AB TOT. m. adv. No obstant. Con todo. Tamen, ni-
de nau de leny tendra ab s algun servicial hilominus.
temps sabut. Por. Ad. || Yeu que serveix pera cri- AB TOT AX. m. adv.
dar 6 avisar alg. noia. Heus. |I
ant. interj, de AB TOT o. m. adv. ant. y
dolor de pena. ay. ||
interj. del qui troba altre AB TOT Y AB AX. m, adv. CoH todo, con todo eso,
en malefici, com pervers! A. At. ||
ltimament ser- con todo y con eso, sin embargo, no obstante. Tamen,
veix pera modificar una infinitat de expressions ad- attamen, nihilominus, nihilosecius, verumtamen.
verbials, com A peu ferm, a las foscas, a las mil AB TOT QUE. m. adv. ant. ab tot ax.
maravellas, a primera vista, a dreta lley, y ax de AB TU. Ablatiu del singular del pronom tu. Conli-
altras que's trobaran en los articles que corres- go. Tecum.
ponen. ABACH. ra. ant. Alguns prenen aquest nom per
PNDREU LA A PER LA So diu del quc pren
B. fr. AuiTMTicA, altres sols per la nombra 6 taula pitag-
una cosa per altra, en sentit contrari al que se li rica. j[ La part superior y plana que corona '1 capi-
du donar. Esa es la derecha, y dahalecon la zurda; tell de una columna. Es quadrat en los ordres tosca,
esa es la derecha y la lorcida la del candil. Inversum drich y jnich, y en lo corinti y compost se forma
stultorum consilium. de quatre lneas curvas vers lo centro trencantse
A. A. A. Yeu confusa dels muts. A. j4. A. A. A. A. sos anguls poch ants de la extremitat. Abaco. Aba-
AARON. Suramo Sacerdot de la lley antigua, fill cus. II
Adorno que'ls reys de Inglaterra 's
abacot.
de Aniran. Aaron. Aaron. |j
Certa planta, bauba de posaban al cap. Bast que usaba '1 principal dels
[|
Con. Cum, ex, in, regularment Ab suplidas, v. g. abadia. Abacial abadengo, Abbalialis.
resignaci: .quo animo. Ab gran temor: Magno ABADA. f. La femella del rinoceront. Aba^a.
cum metu. Ab afici: Ex animo. Vurerab tota mag- Rhinocerosfiemina.
nificncia: Celebritate in mxima vivere. Tamb 's ABADEJO. m. BACALL.
converteix en adverbi, com ab mlt esmero: Mxi- ABADENGH, A. adj. ABACIAL.
ma diligenti, diligentissim. []
Denotant lo medi. ABADERNAR. v. a. nut. Subjectar ab bader-
Con. Per, ablatiu absolut, v. g. Ab lo favorable si- nas. Abadernar, badernar. Taeniatis funiculis, ruden-
lenci de la nit y claredat de la lluna: Tacitae per tem fulcire.
amica silentia luna;. Ab lo so de la lira y dulsura de ABADESSA, f. Prelada de certs convents de
son cant: Sonotestudinis et preceblanda. ||
Expres- monjas. Abadesa. Antistes, itis, autista, abbatissa, se.
sant apariencia, manya pretext. Con, bajo, so. Per, ABADA. f. Dignitat, iglesia, districte, renda
sub, ablatiu absolut, v. g. Ab lo pretext: Specie, del abat. Abadia. Abbatia, a?, antistitium, ii, ter.
I
||
sub specie. Ab la escusa de una embaixada: Per Casa del rector. Abadia Parochi domus. consisto- ||
causam legationis. Ab lo ben ents de que: Cum eo rial. La que era tatxada valor de 66 florins.
ut, cum eo ne, ea sub conditione. [J
Denotant l' ins- ABADIAL. adj. abacial.
trument. Con. Cum, suplida, v. g. Pulit ab la pedra ABADIAT. m. Districte del abat. Abadia, y aba-
tosca: Pumice expolitura. Quant 1' instrument no diado p. Ar. Abbatis ditio, Abbatia, ae.
cum, pariter cum, ab cosas animadas, ab inani- de pedra de que feyan los antichs sos dols, y la
raadas sols cum, y se posposa als pronoms perso- que s' atribuhian virtuts raaravellosas.
nals, v. g. Morir ab las armas en las mans: In armis ABAIX. adv. 11. baix.
occurabere. Aquell pelegr fou soterrat ab lo bord: ABAIXADOR, m. Qui abaixa los panyos. Tundi-
Ille peregrinus cum baculo sepultus fuit. dor. Panni tonsor.
AB Ax. ra. adv. Per las rahonsditas. Por tanlo. ANAR ALS ABAIXADORS, ff. met. fam. ter. anar al
Proptere, quapropter, quare, idcirc. BAIX.
AB MI. Ablatiu de singular del pronom jo. Conmigo. ABAIXADURA. TONEDIS. f.
clinarse fins terra descansar en alguna part. Ba- gular. Vender, Itacer barato. Yilissira vendere; mi-
jarse, inclinarse. Procumbo, recumbo, conquinisco, nimo pretio mercedem distrahere. for. Renunciar, j)
is. Ij Inclinar lo cos pera passar per sota de algu- deixar la possessi de alguna herncia. Abandonar.
na cosa. Bajarse, encorvarse, agacharse. Sese cur- Desero, is.
.rer, induhir. Persuadir. Instigo, stimulo, as, addu- Mollssim barato. A huevo, de tres al cuarto. Yilissi-
00, is. m, vilissimo pretio aestimatum. expsit. \\
re, in aliquem irruere, prajcipitem ferri, impetum ABANDONO, m. La acci y efecte de abando-
facere. ||
Inclinarse, determinarse. Abalanzarse. Ad- nar y abandonarse. Abandono, abandonamiento, des-
duci, ferri, propendere. amparo. Destitutio, derelictio, onis, derelictus, us.
ABALGAR. m. Espcie de purgant molt actiu. II
for. La acci y efecte de abandonar. Abandono. Ab-
Abalgar. Catharticus, i. dicatio, cessi, nis.
ABALIENACI. f. Entre 'Is romans, enagena- ABANILLO. m. ant. ventall.
ci dels bns que possehian en UaMa. Abalienacion. ABANINO. m. Guarnici de glassa altra tela
Abalienatio, nis. que usaban las donas en la escotadura del gip,
ABALIENAR. v. a. ENAGENAR. penjada al coll. Abanino. Torquis linteus.
ABALLIMENT. m. ant. Desitg, capritxo, Anto- ABANNACI. f. ant. Desterro de un any, que
jo. Libido, inis, efifraenata cupiditas, condemnaban al qui habia comes un homicidi invo-
ABALLAR. v. a. ant. Veslir. Induo, vestio, is. luntari. Abannacion. Per anni spatium exilium.
ABALLAT, DA. p.p. ant. Vestido. Indulus. ABANO. m. ant. vano.
ABALLIR. v. n. ant. abellir.
ABANS. m. ant. avantatge. prep. conj. Deno-
||
ABANDEREJAR. Y. a. nut. Provehir una nau ta anterioritat de lloch temps, com los majors van
dels documents competents autorissar sa bande- ABANS quels menors, abans de eixir lo sol. Antes.
ra. Abanderar. Auctoro, as.
Ante, prius, prae, priusquam, antequam. adv. t. ||
ABAND, ra. ant. abandonament. Denota preferncia en las eleccions, com abans mo-
ABANDONADAMENT. adv. m. Ab abandono rir que pecar. Antes, primero. Pris, potis, citis,
Abandonadamente. Perdil. antea, im, quinim. An-
|| En temps passat. Antes.
ABANDONAMENT, m. ABANDONO. te, mod, superioribus temporibus, memria supe-
ABA CATAL. ABA ">
riorr.TfAntiguament. Atdes, augumenk, en olro de la nau, umplinl ab fardos petits tots los vuyts.
tiempo. Olira, quondam, antiquilis. |1
Parlant del Aburrotar. Intervacantia navis spatia omnin com-
temps tamb s' usa com adjectiu per lo mateix que pleclere. nut. Carregar una nau aprofilan fins los
|j
ANTECEDENT, ANTEUIOR, COm lo dia ABANS. AntCS. Uochs ms reduhils de sa bodega y cambra. Abarro-
Antecedens, prior, anterior, antecessus. lar. Navim omnin implere.
ABANS B. conj. advers. Al contrari. Aules, antes ABASAGAMENT. m fam. agavellament.
bien, al contrario. Im, quinimo, vice versa, contra, ABA8AGAR. V. a. fam. agavellab.
contrario, diverso, quinpotius. ABASAGAT. p. p. fam. agavellat.
ABANS DE DIA. HI. adv. Aules dd dia; al amanecer. ABASSAMENT. m. ant. abaixament.
Ante lucera, anteluci, antelucul. ABASSAR. V. a, ant. abaixar.
ABANS DE TOT. m. adv. Primerament, principal- ABASSAT, DA. p. p. ant. abaixat.
ment. Ante todo ante todas cosas. Ante, super om- ABASS. m. ant. Turonet, collet. Colina. Collis,
tiempo antes. Long, multo ante. DONAR l' abast, fr, ABASTAR. 2. fr, mel. Despat- ||
pocHS DiAS ABANS. Pocos ditts antcs. Paucos ante xar ab desembrs y promptitud algun' negoci. Dar
dies, paucis ante diebus. expediente. Negotia expedir, facililer absolvere, con-
abaratar. Depretio, as; pretium remittere, laxar; Estar verse ahogado, no poder dar curso vado. Ne-
minoris vendere; depretio minuere. gotiis priBmi, gravalura, oppressum esse.
comprender, induir, akanzar. Contineo, es, includo, ABASTONEJAR. v. a. Donar bastonadas. Apa-
capio, is. II
met. Encarregarse un mateix temps de lear. Alicui fustera impingere.
mltas cosas, Abarcar, abrazar. Multa simul amplec- ABASTONEJAT, DA. p. p. Apaleado. Fuste
ti, aggredi, moliri, suscipere. [j
met. agavellar. percussus, caisus.
II
mel, Entndrer en mltas materias. Abaixar, ABAT. m. Prelat de monastir. Abad. Archiman-
oftraza". Percalleo, es,percallesco, is. drila, caenobiarcha, ae, abbas, atis. ||
Dignitat en
ABARGAT, DA. p. p. Abarcado. Amplexus. ||
algunas catedrals. Abad. Abbas, atis. ||
Dignitat en
adj. Calsat ab abarcas. Abarcado. Peronatus. algunas col-legiatas. Abad. Abbas, atis, collegiatae
ders cessaci y descrdit per no poder satisfer als ABDICACI, f. La acci y efecte de abdicar,
acrehedors. Quiebra, bancarrota. Creditorum frau- Abdicacion. Abdicatio, onis.
datio; commercii ob inopiam dissolutio; coacta ra- ABDICAR. V. a. Renunciar las dignitats parti-
lionis mensaria renuntiatio. nut. La acci de bai- ||
cularment soberanas, com la corona, 1' imperi. Ab-
xar alguna cosa de paratge alt. Abatimiento. Demis- dicar. Abdico, renuntio, as, demitto, is. [j
For. Cedir
sio, depressi, nis. || nut. Separaci de la nau de voluntriament lo dret domini. Abdicar, renunciar,
son verdader rumbo per efecte del que abat. Abati- traspasar. Abdico, as, cedo, is.
II
Fer girar un objecte envers la part que's consi- cristus. In primis artium rudimentis versari.
dera menos ventatjosa, com abatrer la proa. Tamb NO saber l' abec, f. met. Sr mlt ignorant. No
s'usa com recproch. Abatir. Revolvo, is. || nut. Se- saber el cristus, el abec, la cartilla, la a, ni la b.
pararse una nau vers sotavent del rumbo que f, Nec litterarum rudimenta tenere; omnino stipitem,
per causa del impuls de la mar 6 la corrent. Abatir. rudem, ignarum esse.
A recta via deflectere; devio, as. CARTA PARTIDA PER A. B. c. for. DupHcat Separat, del
ABATRES. vulg. Contracci de abatrerse. pergam que contenia las dos copias de una mateixa
ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Aba- escriptura escritas de costat y separadas per las Ue-
tidamente. Abjecte, demiss. tras del abecedari per hont quedavanretalladaspera
ABATUT, DA. p p. Abatido. Eversus, deturba- servir de comprobaci modo dels actuals talons en
tus, disjectus. adj. Menyspreat, vil. Abatido. Con-
||
lo comers, etc.
temptus, vilis, projectitius. || vensut. || Pobre, mise- ABECEDARI, m. Las llelras de cada llengua po-
rable, Abatido, arrastrado.'yiisev, infortunatus.
|| Dit sadas per son orde. Abecedario, alfabeta, abec. Al-
ABE CATAL ABE 7
pliabelum, elementorura syllabus, elenchus, i, n- LA ACCI DE ENTRAR Y EIXIR DEL ARNA. Tvio, FrC-
dex, icis, syntagma, atis. || Los primers elements de quens apum in alveariura ingressus, item egressus,
alguna cincia art. Abecedario, aJfabelo, abec. Pri- SEMBLA PICAT DE ABELLAS. Indica que hu est mlt
ma arlium elementa, riidimenta. gras. Esta que hiende. Pra pinguedine fere disrum-
ABECEROLAS. BECEROI.AS. pitur.
ABEDULL. Arbre que creix fins la altura de ABELLAR. m. Paratge ahonthi ha cria de abe-
trenta peus, es semblant al xp, la escorxa va mu- llas. CoJmenar. Alveare, is, alvearium, i. || ant. ar-
dant de color conforme temps que t, puix en las
al na 2.
ramas novas es bermellenca, en las majors blanqui- ABELLER, A. adj. Pertanyent las abellas.
de una polsada de Uarch y de cinch lneas de gros; bech corb, fort y triangular: en la part inferior t
es vert, cilndrich, compost de mltas pellofelas se- una ralla negra y dos clapas blavas, una sobre al-
paradas com en tres grills, agafats una arrel co- tra, los ulls petits, y es molt contrari de las abellas.
muna, que ocupa '1 centro del fruyt: entre cada pe- Abejaruca. Merops, opis, apiastra, x.
llofa hi ha una llavor ab dos aletas membranosas. ABELLEROLA. ant. ABELLEROL. f.
Est arbre dona per medi de la incisi feta en la pri- ABELLETA. f. dim. de abella. Abejuela, abejilla,
mavera una aygua dolsa y agradable, que s' aplica ica, ita. Apicula, apecula, sa.
per remey al mal de orina, al poagre y la Usis; y ABELLIMEIVT. m. ant. La acci y efecte de
serveix tamb pera traurer las pigas, hermosejar la abellir. Adorno, arnala. Exornatio, illustratio, nis,
cara. La seva fusta que es moltestiraganyosa, ser- ornamentum, decoramentum, i, cultus, ornatus, us.
veix pera Uigarne altras, pera fer paners, canas- ABELLIR. V. a. ant. Adornar, hermosejar. Em-
tras, etc. Una espcie de bolet que 's fa en aquest bellecer, hermosear, adornar. Orno, decoro, deformo,
arbre es admirable pera las morenas. Abedul y bi- exorno, as, excolo, is. [[ ant. Fer goig. Agradar, pa-
dueiro, y semida p. Gal. Betula. recer bien. Placeo, arrideo, es.
ABELIT, DA. p. p. Hermoseado, adornado. De- un pinyol que enclou una ametlla, Albaricoque, al-
coratus, decorus, exornalus. bericaque, alhercoqnc. p. Mur. Armeniacum,i, arme-
ABELLA, f. Insecte ab alas, fins quatre lineas niaca, pd, armeniacum malum, prunum.
dd llarch, que viu en uni ab altres indivduos de sa ABERCOcii DE DOMAS. Lo dcl pinyol dols. Damasca.
mateixa espcie, y fabrica la mel y la cera de una Damascenum, i.
substncia que recull de las flors dels vegetals. Abe- ABERCOQUER. m. Arbre de fullas en figura de
ja. Apis,apes.is, mellissa,E, j| Astron.Constel-laci cor y de un vert pujat. Albaricoque, albaricoquero.
meridional de quatre estrellas de quinta magnitut, Armeniaca, , tuber, eris, armeniacum, i, arme-
que 's troba en la via lclea. Abeja. Apis australis. ||
niaca malus, prunus.
Herba espcie de satiri de dos fullas, la cama de ABERRACI, f. ant. Moviment aparent de las
un pam y mitg de alta, la flor blanca y mlt olorosa, estrellas fixas, del mitg dia al nort, y al contrari.
la arrelen forma de dos cabessas semblants als tes- Aberracion. Aberralio, nis. f, med. Lo trasps de
||
tculs de un gos; es mucilaginosa, anodina y ana- certs flidos, un ordre de vasos que no li sn pro-
lptica, y s' usa en la esterilitat y cambras de sanch. pis, com quant la sanch passa als vasos blanchs,
Companon de perro. En Burgos Jacinta blanca del Aberracion. Aberratio, nis.
sota. ABESCUYTAT. adj. Semblant al bescuyl. Abiz-
ABELLA BORDA. BCRINT 2. cochado. Biscocti formam referens.
PICH DE ABELLA, aut. FIBL. ABESTIAT, DA. adj. Grosser, qui t costums
APINYAttSE, AMONTONARSE LAS ABELLAS AL ENTORN de bstia. AbriUado, zamacuco, barbazorro. Stullus,
DEL BCH ARNE. Arrcbozarsc, arracimarse. Conglo- stlidus, belluinus, bellualis.
raerari, coacervari. ABESTRS. m. AVSTRtS.
8 AB DICCIONARI ABL
ABET. m. Espcie de pi, n' hi ha de varias quali- ABI8AT, DA. p. p. ABISMAT.
tats, quals arbres quant sn joves, deslil-lan la tre- ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal.
mentina: creix en las montanyas altas, llochs pedre- Ad abyssum pertinens. |i
S' aplica cada clau que
goses, frets y desabrigats. La seva fusta es preferida atravessa de part part en la llansa del cotxe. Abis-
pera fer instruments msichs de corda. Abelo,pina- mal. Clavus curri temonem connectens.
bete. Abies, etis, sapinus, i, elale, es, abies pectina- ABISMAR. V. a. Abtrer, confndrer. Abismar,
ta, picea. abatir, confundir. Detrudo, deprimo, is.
ro, abrevador, aguadero, pilon. Aqurium, hydreum, Abismo. Gehenna,ae, abyssus, infernum, brathrum.
hydreuma, atis, piscina, so. Paratge ahont acu-
i, \\
i, inferi, trtara, ornm. [j Lloch ahont los atenienses
dan burer los aucells de camp. Bebedero. Aqu- espenaban precipitaban als reos. Abismo. Bra-
loms y aucells de gbia. Bebedero. Aqurium, vascu- abruptum, i. adj. met. Immens, incomprehensible.
||
ABILITAR y sos derivats, habilitar. Ablacion. Ablatio, nis. La acci y efecte de llevar, y
||
ABILLAMENT, m. ant. Vestidura, adorno. particularment la operaci per medi de la qual se su-
ABILLAR. V. a, ant. Vestir, adornar. primeix una part qualsevol del cos, sia un membre
ABILLAT, DA. p. p. ant. Vestit, adornat. part de un tumor, etc. Ablacion. Ablatio, nis.
ell,
ABINICIO. loc. composta de dos veus llatinas, ABLAGTACI. f. med. Desmamament. i*/rtc-
qne s' usa en 1' estil familiar per lo mateix qne: cion, destete. Ablactalio, nis.
desdel principi. Abinicio. Ab integro, ab initio. ABLANIDOR, RA. m. y f. Lo qui ablaneix.
|J
Desde temps mltantich. Desde imy antiguo, abini- Ablandador. Mollificalor, emoUiens.
cio. Longo post tempore.
ABLANIDURA. f. ant. y
ABINTESTAT. derivada del llat, la qual s'
loc. ABLANIMENT. in. La acci y efecte de abla-
usa com modo adverbial per significar: sens fer tes- nir. Ablandamienio. Mollitudo, mollificalio, nis, mo-
tament. Abinteslato. Ab intestato.
Procehiment ju- || llimentura, i.
dicial sobre la herncia y adjudicaci de bens del qui ABLANIR. V. a. Posar bla, tou, fionio.Ablandar,
mor sens testar. Abinteslato. Ab intestato actio, lis. muUir. Mollifico, as, emollio, solvo, is. met. Apla-
||
profiindo.
met. Murer compassi Ablandar, enlernecer, em-
ABISAR. v. a. ant. abismar. || v. n. ant. Enfon- blandecer, Remulceo, es animum conmiseratione con-
sarse. Hundirse, Ruo, corruo, is. movere inflectero. Entendrir , laxar , suavisar.
, ||
AB CATAL. ABO !)
Ablandar, molifkar. Lenio, emollio, is, mollifico, as. Largior, iris, effundo, profundo, is. || Fr curer boca
II
ant. ABLMRSE. 2. terra. Echar de bruces, de hocicos. fam. Miltere
ABLANIR8E. v. r Eslovarse, posarse bla. pronum. ||
Trabucar, girar boca terra alguna co-
Ablandarse, emblandecerse. Milesco, niadesco, remo- sa, com lo vas al escudeller. Poner boca abajo. In-
Uesco, is, se ad lenilatem dare. 1|
Suavisarse 'i ri- clino, as, inverlo, volvo, is. [| Reclamar ferse ve-
gor del temps. Ablandar, ablandarse, abrir, ceder, nir lo tribunal superior alguns autos comensats en
templarse. Mitesco, iraminuo, is, in serenum verti; r inferior. Avocar, abocar. Causam advocar, voca-
frigus mitescere, raitigari,raodumhabere. ||
Posarse re, transferre. jl
Acercar alguna cosa al paratge
alguna cosa tendra blana ab la rosada. Belentecer, ahont ha de obrar, y aix 's diu, abocar la artilleria,
rellenlecer, rellentecerse. Lenteo, es, lentesco, is, la tropa, etc. Abocar. Appropinquo, as, adduco, is,
ABLEGAI. f. Desterro que un pare podia ces. Pronus. |] Capgirat. Trabucado. Pronus, inver-
condemnar un fill, segons las antiguas lleys ro- sus. II
Gastat ab profusi. Vertido, derramado. Profu-
manas. Ablegacion, Ablegatio, nis. sus. II
Amotinat. Agolpado. Catervatim congregatus,
ABLUCI, f. Lavatori, rentaraent del baptisme, ABOCINAR. V. a. arq. Fr un arch abocinat.
y dits del sacerdot en la missa Abhicion. Ablutio, Abocinar. Arcum dvaricatum struere.
nis. II
Lo vi y aygua ab que '1 sacerdot purifica '1
ABOCINAT, DA. adj. arq. Se diu del arch que
clser, y 's renta 'Is dits desprs de consumir. per un costat es major que per l'altre. Abocinado.
Abluciun. Ablutio, nis. Divaricatus arcus.
ABNEGACI, f. en la mstica, entera y formal ABOFETEJAR. V. a. BOFETEJAR.
j-enuncia de la prpia voluntat. Abnegacion. Abnega- ABOFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
tio, nis. ABOLICI, f La acci y efecte de aboli*. AboH-
ABNEGAR. Renunciar enterament
v. a. la pr- cion, abrogacion, derogacion, revocacion. Abolitio, an-
pia voluntat. Abnegar. Abnego, as. nulatio, exlinctio, nis.
ABNEGAT, DA. p. p. Abnegado. AhnegalvLS. ABOLIDOR, RA. m. y f. Lo qui aboleix. Aboli-
ABOBAMENT. m. ant Fatuitat. Abobamiento, dor, abrogador. Abolitor, abrogator.
estvpidez, tontera. Stullitia, a), stupiditas, atis, stu- ABOLIR. V. a. Anul-lar, invalidar alguna cosa,
pefactio, nis. com lley, privilegi, us. Anular, barrar, derogar,
ABOBAR. V. a. ant. Fr tornar bobo, entorpir, abrogar. Abdico, antiquo, as, deleo, es, vello, res-
lurbar 1'
enteniment alg. Abobar, enlorpecer, en- cindo, is.
tontecer. Infatuo, as, stupefacio, is, stupidum, bar- ABOLIRSE. v. r. Prdrer 1' us memria de
dura aliquera reddere. alguna cosa. Abolirse. Aboleri, oblivisci.
ABOBARSE. v. a. ant. Entontirse, tornarse xim- ABOLIT, p. p. Abolida. Abolitus, deletus. ||
adj.
ple. Abobarse. Stupefio, is. Desusada. losuetus.
ABOBAT, DA' p. p. Abobado. Stupefactus. ||
ABOLLAT, DA. adj. Arrufat. Abollado, alechu-
adj. EMBADALIT. gado. Coraplicatus.
ABOCADOR, A. m. y f. Lo qui aboca. Envasa- ABOL-LIR. y sos derivats, abolir.
dor, venedor. Infusor, is,eti'undens,entis. ||
Lolloch ABOLORI. m. ant. Genealogia dels antepassats.
ahont s' aboca. Yerledero. Colluviaria, orum, coUu- Abolengo, abolorio, ascendncia. Avi, orum, stirps,
vies, ei, emissiarium, li.
U inclinaci. is, progenies, ei, genealogia, prosapia, so.
Ahomhiador, detestador. Execrans, antis, execrator, s' abona pera alguna diversi pblica, Abono. Pecu-
abominator, is. nia? represenlalio. adob 4. ||
cialment la fiansa. Abonador. Fidejussor, is. tampir, ferlos per adorno. Abollar, abollonar. Bullis
ABONAMENT, m. abono. ornar, in bullis elaborar.
ABONANSA. ant. bonansa de temps.f. ABONYEGAT, DA. p. p. AboUado. Conlusus.
ABONANSAR. V. n. y ABORDABLE. adj. Caps de abordar y de sr
ABONAN8ARSE. V. r. Serenarse 1 temps, abordat. Abordable. Irruendi capax.
se. echarse, adormecerse, abrirel tiempo. Sedari, mi- Lo qui acomel ab mpetu. Agresor, arremetedor. Ag-
tescere, pacari coelum; sudum ac serenum adesse, gressor, invasor, ris.
apparere; claram tempestatem adesse. abrdAl, abrdals. Imperatiu del verb abordar,
ABONANSAT, DA. p. p. Calmado. Sedalus. 10 quals' usa com interjecci pera ahissar als gos-
ABONAR. V. a. Acreditar de bo. Abonar, apro- sos. Chucho, ziizo Ad canes excitandos vox.
bar. Probo, as; dare solertem aliquem. [| afirmae 2. ABORDAMENT. m. ant. abordatge.
II
Fer fiansa. Abonar, afianzar. Satisdo, as, ad.pro- ABORDAR. V. n. Naut. Arrimarseuna embarca-
mitto, pradem, fidejussorem se dare, spondere,
is, ci altra, ja sia per descuyt, pera comunicarse
constituere. Entre comerciants admtreren comp-
||
amistosament, pera acoratrerse. Abordar. Navem
te alguna partida. Abonar. Acceplum referre. || Ado- navi applicare, committere, adraovere; congredior,
bar las terras, posarhi fems. Abonar, estercolar, be- eris. II
Arribar la nau terra. Abordar. Navim terrai,
neficiar. Agrum stercorare. ad terram appellere, applicare, navim oris adlabi.
ABONARSE. V. r. Anticipar una cantitat pera 11
V. a. Acomtrer ab mpetu Acometer. In aliquem
tenir ab menos preu alguna cosa dret. Abonarse. irruere, impelum facere. [j Ahissar, incitar al gs,
Pecuniara, pretium representar, |j
ant. Dit del pera que embestesca. Azuzar. Cnem stimulare, in-
temps. ABONAJSARSE. citar, instigar, irritar. |! fam. Topar un cotxe
altre vindr qe m' ABONAR, ref. Adverteix que carro ab altre. Abordar. Currum currucongredi. |] v.
mltas cosas se tenen per mlt dolentas fins que se'n n. met. Comensar, empndrer. Abordar. Aggredior.
experimentan de pitjors. Jlfl/o vendr que bueno me ABORDAT, DA. p. p. Abordado. Accessus.
hara. Improbitas malorum bonorum laus est. Me ma- ABORDATGE, m. naut. La acci de abordar.
lus excipiet pro quo bonus ipse videbor. Abordaje. Navium congressio, commissio.
ABONAT, DA. p. p. Abonado. Probatus. [[adj. ABORNAR. v. a. ter, abordar. ||
acomtrer.
Dit del testimoni apte. Abonado. Idoneus, fidedig- ABORRIBLE. adj. Detestable, digne de aborri-
nus. [|
Dit del home de qui's pot fiar per sn cabal y ment. Aborrecible. Detestabilis, odibilis, aversandus,
crdit. Abonado. Notsc probitatis vir, pecuniosus, di- execra bilis.
ves, probus. II
Dit del subjecte subscrit obras pe- ABORRIXER. v. a. ant. borru.
ridicas, que ha pagat alguna cantitat adelantada ABORRICI. f. aborriment.
pera concrrer alguna diversi pblica, disfrutar ABORRIDOH, A. m. y f. Lo qui aborreix. Abor-
de alguna comoditat. Abonado. Qui pecuniam repre- recedor. Ossor, ris, qui odio habet.
sentava ad perfruendum commoda. iron. Se diu [; ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio,
del subjecte qui, se'l considera disposat dir fr aversion, aborrecimiento. Invidia, 33, odium, ii, abo-
alguna cosa. Comunment se pren en mala part. Abo- minatio, detesta tio, nis.
nado. Promptus, aptus, idoneus, natus. ABORRIR. v. a. Tenir odi, aversi, Aborrecer,
ABONO. m. La acci y efecte de abonar y abo- odiar, detestar. Abhorreo, es, odi, isti,aversor, aris,
narse. Abono, abonamiento. Probatio, nis. Admissi refugio, is, odio habere, persequi aburrir. 1. 2.
|| ||
y assento de partidas de compte, y tamb 'I recibo. FER ABORRIR l' OFICI. fr. mct. fam. Desistir alg
Abono. Acceptar pecunia relatio, prestita cautio. de la obra comensada si la hi van esbrinant, y aix
j]
traordinria. Aborto ,
porlenlo. Monslrum, porten- tir ab vehemncia alguna passi. Abrasarse. Aliquo
tum, i. affectu veheraentis ardere, flagrare, ostuare, rapi.
ABORTAR. V. a. Gastarse, mal parir. Malparir, llPrdrer lo vigor las plantas, enmosligarse per
y abortar se diu parlicularmenl de las beslias. Abor- causa del fret rigor del sol. Abrasarse, agoslarse,
tio, is, aborlior, iris, aborlo, as, aborior, eris, arrebatarse, quemarse, secarse. Torreo, es, torresco,
iris, abortura facere. [| mel. Se diu de tot all que's exaresco, is.
f produheix sens la deguda perfecci. Abortar. ABRASARSE DE CALOR. f. AcMcharrarse, asarse. /Es-
Abortio, mal producere.
is, late candere, aduri, premi,
FER ABORTAR. fr. Ilacer abortar. Abortum partum ABRASARSE DE ENVEJA, f. Comerse, abrasarse de en-
abigere, inferre. vidia. Invidi flagrare.
l'O,
l'O y aborton s' aplica al animal quadrpede. Abor- ABRASARSE DE SET. f. Aplambrarse, secarse de sed.
ivus, abortus. i|
Lo que t virtut pera fr abortar. Yehemenli siti laborar, siti arere.
bortivo. Abortivus. ABRASARSE VIU DE VIU EN VIU. fr. Sentir un calor
i ABOTINAT, DA.
do. Ocrealus, colhurnatus.
riosas. Abochornar. Aliquem pungere, rubore su- combustus, deustus, perustus, incendio alatus. |1
ffundere. Sech per causa del sol fret. Abrasado. Retorridus.
ABOTXORNAT, DA. p. p. Aboehomado. Rubo- ABRASILAT, DA. adj. De color de brasil. Abra-
re suffusus. silado. Brasilium colorem referens,
ABOURAR. V. a. ant. abeurar. ABRASSADA. abras. f.
ARRANCAT, DA, p. p. ABRAHONAT. met. Rodejar, cenyir. Abrazar. Circumdo, as, cin-
ABRS. ra. La acci y efecte de abrassar y go, is. H Rbrer b, ab gust y sens la menor repug-
abrassarse Abrazo, abrazamiento. Amplexus, com- nncia. Abrazar. Toto animo aliquid amplecti. || Se-
plexus, circumplexus, us. guir un consell, opini partit. Abrazar. Conditio-
DONARSE l' i'ltim ABRS. fr. Dcspedirse. Darse el nem, consilium amplecti, sequi, profiteri, accipere.
Himo abrazo. jEternum, supremum,postremumva- 11
mel. Contenir, enclurer. Abrazar, abarcar. Con-
le dicere. tineo, es, includo, capio, is. Empndrer, encarre-
|1
ABRASADissiM. adj. sup. Moltssim abrasat. garse, y en aquest sentit se diu: abrassar un negoci,
Abrasadsimo. Perustus. una empresa. Abrazar. Aggredior, eris, suscipio, is.
ARRASADOR, RA. m. y f. Loqui abrasa. Ahra- QUI MLT ABRASSA POCH ESTRENY, l'cf. Significa que
sador. Ustor, incensor, is. || ant. incendiari. adj. '1
qui empren mlts negocis un mateix temps co-
||
tO que abrasa. Abrasador. Urens. poet. Dit del foch munment no pt desempenyarlos b. Quien mucho
ij
lt actiu. Abrasador, devorador. Rapidus, vorax. abarca poco apriela. Pluribus intentus minor est ad
ARRASAMENT, m. La acci y efecte de abra- singula sensus. Qui duos sequitur lepores neutrum
sar y abrasarse. Abrasamiento, incendio. Exustio, de- capit. Difficile est continere quod caperenon possis.
flagralio, conQagratio, incensio, combusti, nis, in-
II ant. Embrazar el escudo.
cendium, ii.
ABRASSARSE. V. r. Donarse abrassos. Abra-
ABRASAR. V. a. Reduhir brasa. Abrasar, que- zarse. Brachia neclere.
mar, rcducir brasa. Incendo, exuro, comburo, is, ABRASSAT, DA. p. p. Abrazado. Amplexus,
deflagro, concremo, as. ||ant. malbaratar. ant. || circumdatns.
AVERGONYR, MALTRACTAR CREMAR. 3. ABRE. m. ARBRE.
|| mCt. Secar lo |)
sol '1 fret las plantas. Abrasar, arrebalar, agostar. ABRENT. m. Sincopa de alabrent.
Exsicco, torrido, as, exuro, retorresco, is. ABRENUNGIAR. V. a. ant. Detestar. Detestar,
12 ABR DICCIONARI ABR
execrar , abominar. DetestoT, execror, abominor, cis, portus, s, prgeses locus. |) Cova de feras. Gua-
aris. rida, albergue. Spelunca, latebra, se, recessus, us.
ABRENUNCIAT, DA. p. p. ant. Betestado. Exe- ABRIGALL, m. BRICU. 3.
cratus. ABRIGALLS, m. p. La roba del llit. Ropa de la
ABRENUNGIO. Paraula llatina que s' usa en Y cama. Stragulum, i.
nopsis, is, epilogus, i. |) Modo de parlar breu. Abre- sol, ponerse al sol, abrigarse. Apricum solem capta-
viacion, laconismo, concision Breviloquentia s, bre- r, ad solem apricari, solis apricatione se reficere.
viloquium,ii. || La pronunciaci de una sil-laba breu. ABRIGAT, DA. p. p. Abrigado. Tectus, protec-
Abreviacion. Correptio, nis, brevitas, tis. tus. II
ABRICe. 3.
ABREVIADOR, RA. m. y f. Lo qui abrevia. ABRIL. m. Lo qnart mes del any. Abril. Apri-
Abreviador, compendiador. Breviator, is, qui in com- lis, is.
pendium redigit. I)
Lo ministre del papa que despat- EN ABRIL CADA COTA 'n VAL MIL. ref. Deuota quant
xa los breus. Abreviador. Notarius abbreviator. necessarias son pera las bonas cullitas las plujas en
ABREVIADURA. f. Supressi de lletras en las aquest mes. Llueva para mi abril y mayo, y para ti
^&r&hs. Abreviatura. Nota, a?, compendium, ii. |I
todo el ano. Agricolarum spes imber aprilis et maii.
Cada lletra inicial que significa una veu, com J. N. PER LO MES T)E ABRIL NO te'n TOQUES FIL. ref Ense-
R. J Jess de Nasaret rey de juheus; S. P. Q. R. Lo nya que nos du alleugerar la roba abans de temps.
senat y poble rom. Sighs. Sigla, oruni. Hasta cuarenta de mayo no te quites el sayo. Ne pro-
ABREVIADURA. f. L'empleo del abreviador. peres arcet qua; frigus ponere vestem.
Abreviaduria. Abbreviatoris munus. ABRILLANTADOR, m. Lo qui abrillanta. Abri-
BREVIAR. v, a. Reduhir menos algun es- llantador. Gemmarum expolitor.
crit. breviar, compendiar, recapitular. Brevio, ab- ABRILLANTAR. V. a. Fr eixir lo brillo cer-
brevio, as, perstringo, is, in compendium redigere. tas pedras preciosas. Abrillantar. Splendido, nitido,
I]
Suprimir lletras, escrhrer abreviat. Escribir en as,perpolio, nitefacio.is.
abreviatura. In compendium scribere. ||
Pronunciar ABRILLANTAT, DA. p. p. Abrillantado. Perpo-
las sil-labas breus. breviar. Brevio, curto, arcto, litus, nilefactus.
as, corripio, rapio, is. [] Cuytar, fr depresa alguna ABRIULLAR. m. Camp de mlts abriulls. Abro-
cosa. breviar, acelerar, activar, avivar, apresurar. jal. Terra tribulosa, tribulis consitus ager.
Celero, accelero, festino, as. ABRIULLS. f. pi. Candells, planta que fa mlts
ABREVIAT, DA. p. p. Abreviada. Breviatus. tronchs rastrers, rodons, peluts y ab una multitut
ABRIBADAMENT. adv. m. ant. Impetuosa- de brotets: t las fullas peludas, col-locadas en ua
nient , furiosament. Impetuosamente ,
furiosamente. costal, mltas, juntas y semblants las dels ciurons:
Yiolenter, furenter, excuss. las flors de cinch fullas grogas ab fruyt compost de
ABRIBAT, DA. adj. ant. Prompte, vels, dili- quatre cinch punxas en forma de rdios triangu-
gent. Pronto, veloz, diJigente, activo. Velox, impiger, lars, semblant en algun modo la creu de Malta: la
hrumador, molesto, pesado, sobon, postema. Gravis, sos, quant se porta enterrar un cadver. Posa. Ad
oleslus, imporlunus, plumbeus. piaculares preces defunctis canendas stacio.
ABRUMAR. V. a. Oprimir ab mlt pes. Abru- ABSOLUCI, f. La acci y efecte de absldrer.
ar. Gravo, as, pondere opprimere. mel. Fatigar, || Absolucion. Absolutio, remissi, nis, criminis disso-
tiolestar. Abrumar, mokr, revenlar, marcar. Altero, lutio. II
Oraci quecada noclurno diu en las mati-
'rango, is, vexo, as, stomachor, aris, aliquem mo- nes lo qui oficia. Absolucion. Absolutio, nis.
stiam aTicere. ABSOLUCI GENERAL. Aplcaci dc ndulgcncias y
ABRUMAT, DA. Abnmado. Gravatus. comunicaci de bonas obras, que per privilegi do-
ESTAR ABRUMAT DE DEUTE, f. Estav Ucno, agoMdo, nan certs dias del any alguns ordes religiosos als
abrumado, cargado de deudas. Obrui aere alieno. fielsque confessats y contrls estan presents en sas
sR ABRUMAT AB LA MULTiTUT. fr. Scr ah'umado, iglesas Absolucion general. Solemnis indulgentia-
agobiadocon la multitud. Obrui numero. rum, piorumque operum communicatio.
ABRUPCI. cir. Fractura, separaci, rompi- ABSOLUCI SACRAMENTAL. La quc dua '1 confessor
ment. Abnipcion. Abruplio, nis. al penitent. Absolucion sacramental. Sacramentals
ABRUSAR, v. a. Escalfar ab excs, com 1' ar- absolutio.
dor excessiu del sol. Achicharrar, asar, tostar. Tor- ABSOLUCI DE LA INSTNCIA. La llibertat que donan
reo, es, uro, is. al reo quant no hi ha mrits pera condemnarlo. Ab-
ABRUSAR8E. V. r. Abrasarse, rbrer un calor solucion de la instncia. Litis dirempto.
excessiu. Achicharrarse, asarse, tostarse. Nimio, ca- ABSOLUT, A. adj. Independent, ab plena potes-
lore, ardore, igne aduri. tat. Absoluta. Supremo'praditus imperio. Sens l- ||
ABRUSAT, DA. p. p. Achicharrado. Aduslus. mits, sens restricci. Absoluta. bsolutus, plenus. [|
ABRUTAT, DA. adj. Bestiota, rudo, semblant Filos. Lo que no t respecte, ni relaci. Absoluta.
las bestias en lo modo de obrar. Abrutado. Slultus, bsolutus; quod ad aliud nou refertur. gram. La [|
I ABSi. prou. m. AB
ABSLDRER.V. a. y
ABSLRER. V. a. ant.
na. Absolver.
s.
ant. ABSOLUCI.
la
|]
is, dedamno, as, crmine liberare. Teol. Condonar, ABSORBENCIA. f. sic. La acci acte de ab-
remtrer los pecats en la confessi. Absolver, remi- sorbir. Absorvencia. Absorptio,nis, actusabsorbendi.
for. Donar per llibre al reo acusat de culpa civil ABSOilBIT, DA. p. p. Absorvido. Absorptus.
criminal. Absolver. Absolvo, is, causam dirmere. ABSORCI. La acci y efecte de absorbir. Ab-
SR FCIL EN" ABSLDRER. f. TENIR LA MANEGA AMPLA. sorcion. Absorlio, nis.
Ire,AfiSOLT, A. p. p. Absuello, remitido, perdonada. ABSORT, A. adj. Admirat. Absorta, pasmado.
bsolutus; pocna, crimine solutus. Stupefactus, insluporem raplus, deixus,
ABSOLTA, f. Deprecaci que separada del reso ABSTENCI, f. La acci de abstenirse. j|
Acte
's diu pera 'Is difunts. Responso, responsorio. Res- per lo qual declara un jutge que no entendr de una
ponsorium, i, absolutio, nis, piaculares prodefunc- causa per trovar en sa persona motiu de recusaci.
ts preces. ||
La professo de ecclesistichs, que van Abstencion. Abstentio, nis.
la casa del difunt cantar una absolia, Procesion ABSTENCI DE LLOcu. for. Medida de alia poltica
de eclesisticos, que van la casa del difunto cantar empleada per sustrurer al ofs de las violencias del
un responso. Clericorum ccetus ad defuncli domura ofensor y la societat del perill que tindria que t-
causa responsori canend pergens. f. Cada una de || mer de la presencia de certs malfactors.
14 ABS DICCIONARI AB
ABSTENIMENT.m. ant. ABSTINNCIA. ne versari, contemplatione rapi. ||
Eximirse, excu-
ABSTENIRSE. V, r. Privarse de alguna cosa. sarse, desentndrerse de alguna cosa. Eximirse, es-
Ahstenerse. Abstineo, careo, es, in re aliqua sibi tem- cusarse. Se ab aliquo negotio faciendo relaxar, exi-
perar. (I Reprimir las passions. Contenerse, re frenar- mere.
se, ahstenerse, mortificarse,domar las pasiones. Cupi- ABSTRET, A. p. p. ir. Abstracta, abstraido. Abs-
dilates franare, refraenare, domar, coercere, cohi- traclus. II
Lo que significa la forma ab exclusi de la
ABSTERSIU, VA. adj. med. Lo que t virtut de ABSTRUSAMENT. adv. m. Ocultamente. Obs-
abstergir. Abstersivo, detersim, abstergente. Abstersi- cur, occult, involul, abstrus.
vus, abslergens, smegmaticus. ABSUMIRSE. V. r. assmirse.
ABSTINNCIA, f. Templansa, moderaci en V ABSURDAMENT, adv. m. Contra rah. Absur-
us de alguna cosa. Abstinncia. Abstinenlia, parsi- damente, disparatadamente. Absurd, insuis, inepte,
mnia, X, frugalitas, atis. ||
Virtut moral en la mo- insipienter.
deraci del menjar y burer. Abstinncia. Abslinen- ABSURDSSIM, A. adj. sup. Absnrdsimo. Ab-
tia, sd, sanclitas, atis. [j D'iela. Abstinncia, dieta. Ine- surdissimus.
dia, ae. || Dia en que per precepte de la iglesia no's ABSURDITAT, f. ant. y
pt menjar carn. Abs'inencia. A carnibus abstinenlia. ABSURDO. m. Necedal, tonteria, despropsit,
ABSTINENT, adj. Lo qui s' abst priva de al- impertinncia, ridiculesa. Absirdo. Absurdum, i,
guna cosa. Abstinente. Abstinens , continens , so- absurdilas, atis, insipientia, a;.
brius, temperatus. [| Moderat en los apetits y parti- ABSURDO, DA. adj. Lo que repugna la rah.
cularment en de menjar y burer. Abstinente. Fru-
lo Asurdo. Absurdus, ineplus, absonus.
galis, abstinens, continens, sobrius. ABTE, TA. adj. ant. apte.
ABSTiNENTSSIM, A. adj. sup. Abstinentsimo. ABTEA. ant. abtesa, abtitt.
Abstinentissimus. ABTENIR. V. a. ant. conseguir.
ABSTINENTMENT. adv. m. Ab abstinncia. ABTESA. ant. APTITT.
f.
bstinenlemente. Abslinenter. [{
Ab moderaci en los ABU. bol. Espcie de pltano que 's cria en las
apetits. Abstinentemente. Cast, integr. Indias, de fruyt glulins y desabrit. Abu. || Veu sig-
ABSTINGUT, DA. p. p. Abstenido. Abstentus. nificativa de pare que entra al principi de mlts
ABSTRACCI, La consideraci de algun atri-
f. noms propis, igualment rabes.
but, propietat forma separadament del subjecte. ABUCASTA. an. avTARDA. f.
Abslraccion. Abstraclio, nis. || Retiro del tracte y co- ABUFETEJAR. V. a. ant. bofetejar.
municaci. Abstraccion. Solitudo, inis, ab homiaum ABUFETEJAT, DA. p. p. BOFETEJAT.
convictu, conspeclu, frequenti recessus. ABUGOT. m. BURiNOT, 1. 2. Joch entre || tres
ABSTRACTAT, DA. adj. Abstraido, apartada. subjectes, hu dels quals, posat en mitj ab las mans
Abstraclus. juntasdevant la boca fa un ruhido semblant al del
ABSTRACTSSIM, A. adj. sup. Abstractisimo. burinot, y entretenint aix als altres dos, procura
Abstraclissimus, simplicissiraus. donarlos bofetadas y evilarlas de ells. Abejon. Ala-
ABSTRACTIU, VA. adj. filos. Lo que t virtut parum ludus.
de abslrurer. Abstractivo. Abstractivus. ABUHIR. V. n.ant. abundar. |j
sobreixir.
ABSTRACTIVAMENT. adv. m. Ab per abs- ABULICI. f. ant. abolici.
tracci. Abstractivamente. Abstracte. ABULIR. V. a. ant. abolir.
ABSTRURER. v. a. Considerar los atributs se- ABULTADOR, RA. m. y f. Lo qui abulta. Abul-
paradament de la matria. Abstraer. Abstraho, is. H tador. Amplificator.
ilos. Considerar una propietat atribut de una cosa ABULTAMENT. m. La acci de abultar. Abulta-
sens atndrer altras, com quant en un cos sola- miento. Amplificatio, nis.
ment se considera la extensi la blancura, etc. ABULTAR. V. n. Fr tenir bullo. Abultar. In
Abstraer. Abstraho, is. molem, in corpus excrescere, insurgere. |j v. a. Au-
ABSTRURERSE. V. r.
y menlar lo bulto de alguna cosa. Abultar. Coagmen-
ABSTRRSE. V. r. ant. Enagenarse dels objec- to, as, augeo, es. jl
mel. Exagerar. Abultar, exage-
tes sensibles entregantse la contemplaci dels in- rar, decantar, ponderar. Exaggero, amplifico, as,
tel-lectuals. Abstraerse, enagenarse. In conteraplatio- adaugeo, es.
ABU CATAL. ACA 1
ABULTAT, DA. p. p. AhuUado. Auctus, ampli- disgustarse. Aburrirse. Sui ipsius taedio confici, se
ficatus. Ij
adj. Cosa de gran bullo. AhuUado. Per- ipsuni fastidire. [] abandonarse.
randis. ABURRIT, DA. p. p. Aburrido. Desertus, relic-
ABNDAMENT. m. Sols s' usa ab la expressi lus.
dveibial, major abndament, que equival: de- ABS. m. Mal us. Abuso. Abusio, nis, abusus, us.
ies, A mayor abundamiento . Insuper, praiterea; ad ABU8ADOR, RA. m. y f. Lo qu abusa. Abusa-
ienius, ad uberias struendum, firmandum, |i
anl. dor. Abusor, is.
ferlilitas, feracilas, atis, frucluum magnitudo, co- ABUSIU, VA. adj. Lo que's fa per abs contra
pia. [| En la oraloria. Abundncia, facundia, aflun- lley. Abusivo, Abusivus.
cia. Facundia, aj, facundilas, foecundilas, atis. ABUSIVAMENT, adv. m. Ab abs. Abusiva-
k MAJOR ABUNDNCIA. ID. adv. MAJOR ABNDAMENT. mente. Abusiv, ex abusu, vitios, contra morem.
DE LA ABUNDNCIA DEL COR PARLA LA BOCA. lOC. Ma- ABUTILON. m. Planta de dos cinch peus, la
nifesla que comunment se parla mlt de lo que esl cama es dreta, rodona, peluda, ramosa, las fullas
moll penetrat 1' animo. De la abundncia del cora- en figura de cor, las flors semblants las del malv,
zon habla la boca. Se va la boca adonde est el co- encara que grogas, comunment xalo per la
lo fruyt
razon. Ex abundanlia cordis osloquilur. part superior,y enclou unas lavellas membranosas
LA ABUNDNCIA MATA LA FAM. ref. Deuota que '1 te- ab uns grans en figura de rony; y es remey contra
nir abundncia de las cosas es causa quen's fassan mal de pedra. Abutilon. Sida, a>, abulilon, nis.
'1
poch goig, 6 que las mirem ab indiferncia, la abun- ABUTOR. m. Aucell de un peu de alt, de color
dncia mata quita el hambre. Uberias faslidium, cendrs obscur ab clapas blancas: t las camas y la
contemplum parit. part inferior del cap verdas, lo coll mlt llarch y
ABUNDANT, p. Lo que abunda. Abimdanle.
a. dret Ave toro. Ardea stellaris.
Abundans. ||
adj. Copis. Abundante, copioso, abun- ABUYRA. f. anl. Mal presagi. Mal agero.
dosa, rico. Abundans, affluens, uber, copiosus, fe- ABUYRAR. v. n.anl. abundar. ||
sobreixir.
cundus. I!
Frtil. Abundante, frtil. Ferax, largus, ABZIAGH, GA. adj. ant. Funest. Aciago, in faus-
lnmlei\. Aburrimiento. Sui ipsius tadium, faslidium. AGABALLERAR. V. a. Fr quB alg 's porte
[ ABURRIR. V. a. Abandonar enterament alguna tracte com caballer. Acaballerar. Nobilium mori-
bsa, com los aucells als ous. Aburrir, Aborrecer, bus aliquem instruere.
abandonar. Desero, relinquo,is. [|
fam. Exposar di- AGABALLERAT, DA. adj. Qui's porta com
ner altra cosa pera lograr algun fi. Aburrir, aven- caballer. Acaballerado. Nobilibus, ingenuis moribus
turar, arriesgar. Expono, is, committere forlun;e; ca- pradilus; generosa indole decoratus.
suipermittere; dubia; sorli aliquid dare. || Molestar, AGABAMENT. m. Fi, conclusi, terme. Acaba-
cansar, fastiguejar. Aburrir. Alicui, tBdium, fasli- miento, fm. Absolulio, peraclio, perfeclio, nis, finis,
dium, desperalionem crear, molestiam afl'erre, slo- is. II
Extrem. Remate, exlremo. Exlremum, i, finis, is,
guem castigar; omnibus, numeris absolvere. [| met. Atenas ahonl Plat y altres ensenjaban la filosofia.
Lograr lo que's pretn, Conseguir, hgrar, alcanzar. Acadmia. Acadmia, a?. La secta de filosops dei- ||
Angustiar, apurar, consumir. Acabar, matar. Ango, Litterariusludus. La acci de junlarse, y lloch
|]
venjarte? no'n acabars res. Sacar, tener, lograr. ludus, Entre pintors y escultors la figura treta
i.
II
ACABAR AB ALG. fr. Matarlo, y aix 's diu la Es- es propi de la Acadmia, com discurs acadmich,
panya ACAB ab los dos Scipions. Acabar. Consumo, Academico. Academicus, i. adj. Lo pertanyent la ||
Perfet, consumat. Acabado. Perfectus, absolutus. Enardirse en la conversaci, disputa. Acalorarse, al-
|1
Vell, destruhit. Acabado. Consumptus, confeclus. terarse, enardecer se, reanimarse. Incaleo, es, incales-
|)
AGANA. f. Arbre fronds de la isla de Cuba, de rejar, confrontar unas personas ab altras pera ave-
fullas punxagudas y fruyt semblant la nespla. riguar alguna veritat, Carear, acarar. Testes confer-
cana. Acana. re, comparar, coram sistere,
AGANALADURA. f. L'efecte de acanalar. Aca- AGARARSE. V. r, Juntarse dos mes personas
naladura. Stria, le. pera tractar de algun asumpto. Carear, avistarse,
AGANALAR. v. a. Fr posar alguna cosa en conferirse. Convenio, is, congredior, eris;se inunura
forma de canal, Acanalar. Strio, as, strias facere, locum congregar; in conspectum venire,
canales efflcere, canaliculatim fabrefacere. ||
Con- AGARAT, DA. p, p. Acarado, confrontada. Com-
duhir fr passar alguna cosa per canal paratge paratus.
estret. Acanalar, encanar. Canaliculatim, per canales, AGARGANYARSE. V. r. fam, Burer massa ay-
per arctura ducere. gua, Encharcarse deagiia, aguazarse. Inaquari, aqua
AGANALAT, DA. p. p. Acanatado, estriado. Ca- oppleri, turgere,
naliculatus, strialus. ||
adj. Lo que's doblega en for- AGARGANYAT, DA. p. p. Encharcado. Aqua
ma de canal, com lo sombrero, Acanalado. Imbrica- infartus,
tus, I
Lo que pasa per canal paratge Aca- estret. AGARENAR. V, a. ant, Cubrir, tapar, Cohijar.
nalado. Per arctura ductum |1
que pas-
Dit del vent Cooperio, is,
TOMO I.
18 ACA DICCIONARI ACG
ACASSIA. f. Arbre ple de punxas, poblat de flors Adquirir opini, aplauso, amistat. Acaudalar, ad-
blancas: son fruyt es com los lluvins y destil-la la quirir, granjear, llevarse. Nomen, gloriam, plausus
goma arbiga. Acacw. Accia, ae. [|Farm. Lo such sibi comparar, adquirere.
dels aranyons. Accia. Accia, x. ACAUDALAT, DA. p. p. y adj. Acaudalado, adi-
ACASSIA. FALSA. Arbre, quals fullas estan compostas nerado. Nuramatus, nummosus, pecnniosus, locu-
de altras petitas, de las que ixen unas punxas for- ples, eeratus homo.
mantne tres cada una. Accia falsa falsa accia. ACURER. V. n. ant. esdevenir.
Pseudo accia. La substncia extreta del fruyt de
[)
ACAYGUT, DA. p. p. esdevingut.
dit arbre: es un astringent mlt efics. Accia falsa. ACCEDIR. V. n. Frse de la opini de alg. Ac-
Accia falsa. ceder, asentir, adherir, adherirse, conformarse, ir con
ACASSIA ROSA. Arbre vists per lo vertde sas fullas, alguno. Alicui, cum aliquo convenire, ab aliquo sen-
ACASSIA VERDADERA. Substaucia espessa que portan ACCEDIT, DA. p. p. Accedido. In alicujus sen-
de llevant ab unas bufetas: de la part exterior es ne- tentiam addictus.
gra y per dintre de un color viu que tira roig. Ac- ACCELERACI, f. La acci y efecte de accele-
cia verdadera, accia de levante. Accia vera. rar. Aceleracion, celeridad, prontitud, acekramiento.
ACASSIANS. m. pi. Heretges, deixebles de Acas- Acceleratio, festinatio, properatio, nis, celerilas,
si que vivia en lo sigle V. Acacianos. Acaciani, atis.
ACATALCTICH, CA. adj. Dit del vers que no Titlla sobre de una vocal pera senyalar que es breu
li falla ni sobra sl-laba alguna. Acatalctico. Acata- llarga. Acento. Nota, ic, pex, icis, accentus, us. (|
persona-
pal dependeix de
tal. Accessorius, adhcrens.
ACCES80RIAMENT.
ell. Accesorio, adherente, acciden-
adv. m. Accesoriamente
ACCEPTABLE, adj. Lo que's pt du accep- Accessria.
tar. Aceptable. Acceptabilis. ACCIDENT, m. Calitat que no es de la essncia
iador. Acceptor, is, acceptrix, icis. la malaltia Sintomas, accidentes. Smptoma, tis.
ACCEPTADOR DE PERSONAS. Lo qui prefereix unas PER UN ACCIDENT, m. adv. Per acs. Por accidente,
altras sens atndrer al inrit ni la rah. Aceptador por acaso, por casualidad. Casu, fort, fortuil.
de personas. Personaruni acceptor, personarum non TENIR SR ACOMS DE UN ACCIDENT, fr. ACCIDEN-
meritorum ralionem habens, respiciens, curans. TARSE.
ACCEPTANT, p. a. Lo qui accepta. Aceptante. ACCIDENTAL. adj. No essencial. Accidental. c-
Acceptans. cidentalis, ad rei essentiam non pertinens. []
For-
ACCEPTAR. V. a. Admtrer las ofertas y encr- tut. Accidental, casual, contingente. Fortuitus, con-
rechs. Aceptar, admitir, tomar. Accipio, admitto, is, tingens. ||
ms. S' aplica la clau fingida. Acci-
acceptum, gratum habere. dental. Accidentalis clavis. ||
Teol. glria.
ACCEPTAR PERSONAS. f. Preferir unas altras sens ACCIDENTALMENT, adv. m. Accidenlalmenle,
atndrer al mrit. Aceptar personas. Aliquem ante- por acaso, por accidente casualidad. Fort, fortuil,
facere, praiferre, respicere, alicujus rationem, non per accidens.
meritorum habere. ACCIDENTARSE. v. r. Sr acoms de algun
ACCEPTAR iN'A LLETRA, f. Encarrcgarse de pagaria. accident. Accidentarse. Subito corripi morbo.
I Aceptar una
litteras in se suscipere.
letra.
f.
ACCIDENTAT, DA.
dent ha quedat ab reliquias de
Paralyticus. ||
adj. Qui pateix algun acci-
ACC8. m. ACTE CARNAL, Entrada fcil al trac- jj ACCIDIS, A. adj. ant. peress. De mala vo- ||
constant y altras indeterminat. Acceso. Accessus, us. facultad. Actio, nis, facultas, potestas, atis, virtus.
ACCESSIBLE, adj. Lloch ahont se pt arribar utis. II
Positura, situaci del cos. Accion. Corporis
pujar fcilment. Accesible. Pervius, accessibilis, adi- geslus, habitus. ||
mil. Ataco, combat, batalla. Ac-
I tu facilis.
Accesible.
Persona afable, tractable, de fcil accs.
II
ACCESSI.
||
Fcil de lograr.
cion. Pugna, picliura.
f. Augment defebra. Accesion, acceso. pera major expressi y vivesa dels afectes y parau-
Accessus, us, accessio, nis, febris incrementum. las. Accion. Actio, nis,gestus, us. pot. L' asump-
|| ||
ristia, orum, eucharisticon, i, gratiarum actio. censo. Fundum eere annuo censu alieno gravar, sub
cci DIRECTA. Accion directtt. Recta, legitima ac- tradere. Rbrer una finca acensada. Tomar censo.
||
tio.
II
for. La que proceheix de las paraulas de una Fundum sub annuo censu accipere.
lley. Accion directa. Directa, legitima actio. ACENSAT, DA. p. p. Dado tornado censo.
A.CCI GEmROSA.. Aceion noble, generosa. Liberalis Traditus, acceptus sub annuo censu.
actio. ACER. m. CER.
ACCI VIL. Accion vil. Probrum, i. ACERAR. V. a. Posar cer la punta tall dels
EN ACCI, m, adv. En actitut de anar fr alguna instruments. Acerar. Chalybem ferro addere, admis-
cosa. En ademan, en accion. Cum, in gestu. cere; aciem, cuspidemque ferri adhibendo chalybem
ESTAR EN ACCI. Pelear la tropa. sar en accion. solidar. ||
Posar en aygua lo cer bullent. Acerar.
Praelior, aris, prailium committere, manus consere- Candentera chalybem aqua immergere.
re. ACERAT, DA. p, p. Acerarfo. C ha ly be immixtus.
FR ACCI DE EXECUTAR ALGUNA COSA. fr. HCer de- ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Acerba-
man. Simulo, as. mente, asperamente. Acerb, asper, ||
Rigurosament,
ACCIONAR. V. n. ret. Acompanyar ab accions cruelment. Acerbamente, cruelmente, rigurosamente.
y tots los moviments del cos lo que's diu, pera do- Acerb, sever, severiter, crudeliter, saiv,
narli mes grcia y energia. Accionar. Rem gestu ex- ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de las
primere. fruytas que no sn raaduras. Acerbidad. Acerbitas,
ACCIONAT, DA. p. p. Accionado.Yerbum, mo- asperitas, atis. ||
Rigor, crueltat, severitat. Acerbi-
tu, gestu expressum. ||
m. Proporci de las ac-
ret, dad, severidad, crueldad. Acerbitas, immanitas, cru-
cions ab lo que's diu. Accion. Concinna actio, motus delitas, savitas, atis, saevitia, ae.
compositus. ACERBO, A. adj. Desapacible, cruel, rigurs.
ACCIONISTA, m. com. Lo qui l part en alguna Acerbo. Acerbus, saivus, immanis, crudelis.
companyia. Accionista. Contubernalis, consors, qui ACERCA. prep. Acerca de, sobre. De sper. ||
ACCUSAMENT. m. ant. ACUSACI, litat. Acierto. Solertia, indstria, a3, dexteritas, atis,
ACEFALISME. m. Secla que regoneixia en Je- consilium, ii ||
Ditxa, fortuna, sort, casualitat. Acier-
suscrist una sola naturalesa Acefalismo. Acephalis- to. Sors, tis, casus, us. ||
Felicitat en lo discrrer.
mus, acephalorum secta, error,
i, Prudens conjectura, scita cogitatio.
Acierto, felicidad.
ACEFALITA. m. Heretge que no admet lo con- ACERTADAMENT. adv. m. Ab acert. Acerta-
Calcedonense. Acefalita. Acephalites,
cili ae, calce- damente. Dexter, solerler, scienter.
donense concilium respuens h<ereticus. ACERTADSSIM, A. adj. sup, Acertadtsimo.
ACFALO, A. adj. Secta sens cap principal. Sollertissimus.
Acfalo. Acephalus. ||
m. Qui la segueix, acefalita. ACERTADOR, RA. m. y f, Lo qui acerta 'I que
II
adj. Nom que 's donava als clergues que no vivian ha de succehir 's proposa com mlt dificil. Acerta-
baig la disciplina ecclesistica
de algun bisbe, ic^/a- dor. Solers conjectator, I
Qui obra ab acert, Acerta-
lo. Acephalus, En las
i. I de Ingla-
i|
lleys de Enrich dor. Peritus,
terra, 'Is pobres que no
tenint bens alguns, tam- ACERTAR. V. a. Obrar ab acert. Acertar. Rem
poch regoneixen cap qui pagar feudo tribut. prob aut recte agere, ralione facere. ||
Endevinar,
Acfalo. Acephalus, i. m. pi. Pobles brbares y sens || penetrar alguna dificultat. Atinar, acertar. Calleo, es,
subjecci. Acfalos. Acephali, orum. capio, is, II
fam. Trobar lo que's busca, Acertar. In-
ACELL. pron. ant. aquell. venio, reperio, is. ||
Eixir b, fr proba. Acertar-
ACIi CATAL. ACI 21
Praevalesco, is, bene accidere, conlingere, verlere. AG. adv. 11. ant. assi.
II
Tocar lo tir ahont s' apunta. Acertar, dar, atinar. ACIAVANT. adv. ant. endevant.
CoUimo, as, llineo, es, scopuni atlingere, ferir. 1|
ACIBADAMENT. m. ant. Malaltia de las cabal-
Endevinar. Acertar. Vera canere, adivinare, enigma caduras per haver begut mlta de aygua desprs de
solvere, divinata accidere. havir menjat cibada. Encebamiento, acebamiento.
QUI uo AGERTA, HO ENDEVINA, loc. fam. Denota que Hordei et aquic oppletio.
s' empren alguna cosa sens saber si resultar b AGIBADAR. v. a. Donar demasiada cibada las
mal. Si sale, vale. Non semper feriet quocumque mi- cabalcaduras. Encebadar, acebadar. Hordeo opplere.
nabitur arcus. AGIBADARSE. v. r. Enmalaltirse las cabalca-
ACERTAT, DA. p. p. Acertado. Inventus. 1|
adj. duras per haver menjatdemasiada cibada, y begut
Cabal, complert, perfet. Acertado. Absolutus, per- demasiada aygua. Encebadarse acebadarse. Hordeo
feclus. et aqua oppleri.
LO MES ACERTAT FORA. exp. que aconsella lo que's AGIBADAT, DA. p. p. Encebdado, acebadado.
deuria fr segons 1' orde de la prudncia. Lo mas Hordeo et aqua oppletus.
acertado fuera. Consultius foret. AGIDULAR. v. a. med. Fr tornar agre alguna
AGERTARSE. V. r. Succehir per casualitat. beguda anyadintli una quantitat de un cit, Acidu-
Acertarse. Contingo, is. ||
Havrhi bona cullita. Acer- lar. Acidulum reddere.
tarse, acudir. Abundo, as, prevalesco, is. GIT. m. quim. Tota substncia que combinada
ACEST, A. pron. ant. aqcest. ab oxigeno ab altre cos apte, ha adquirit lo gust
ACETAT, m. La combinaci del cit actich ab agre y la propietat de fr tornar bermells los colors
una basa salificable. Acetato. Acetas, atis. blaus vegetals, y de formar sals combinantse ab los
ACETAT DE AMONiACH NEUTRE. Esperit de miude- cits y Is xits metl-lichs. Acido. Acidum, i.
rero, sal lquida, transparent, blanca, un poch olo- CIT ACTICH. Substncia agra, la mes abundant en
rosa; de sabor fresch, picant, ensucrat, mlt soluble la naturalesa. 'S troba en mlts vegetals y animals.
en aygua y en esperit de vi; 's troba en curta can- Acido actico. Acidum acticum. vinagre.
|j
titat en la naturalesa, en la orina corrompuda, en CIT BENZOICH. Principi immediat que existeix en
la sava de alguns vegetals etc. per sempre es un tots los blsams, y principalment en lo benjui. Acido
producto del art. Acetato de amoniaco neutr. En al- benzoico, flores de benjui. Acidum benzoicum, flores
tre temps s' anomenaba licor de minderero, espiritu benzos.
obtlmico de minderero, licor voltil de sal amoniaco CIT HiDROCiNicfl. Lquit blanch transparent, de
acetado, licor de amoniaco actico, licor de acetato de
olort fort de ametUas amargas, de sabor al principi
amoniaco, sal amoniaco lquida, agua de amonia ace-
fresch, desprs agre y custich; mlt voltil. Exis-
tada, lcali amoniacal acetado, mislura salina voltil,
teix en la naturalesa en mlts vegetals; ab tot lo
acetato de amoniaco oleoso. Acetas ammoniacae neu- preparan completament pera '1 us de la medicina.
tra, acetas amoniacalis, spiritus minderedi, spiritus
Acido hidrocinico, pnlsico. Acidum hydrosyani-
ophthalmicus. cum seu prussicum.
ACETAT DE MERCURI. Substaucia que's presenta en CIT niDROCLRicu. Se troba en algunas minas de
forma de escatas petitas, cristallinas, blancas, que's
sal de Polnia y en alguns terrenos volcnichs, com-
tornan negras la llum; de sabor agre y metl-lich,
binat ab la sosa, format de parts iguals de cloro y
casi insoluble en la aygua y en 1' esperit de vi. Ace-
de hidrgeno. Quant es pur es gasses, invisible,
tato de mercurio, tierra foliada mercurial. Terra fo-
no sr que's trobe en contacte ab 1' ayre atmosf-
liata mercurialis, hydrargyrus acetatus.
rich, qual humitat absorbeix ab promptitud. Acido
ACETAT DE MORFINA. Sal ueutra, blanca, sens olor,
hidroclrico muritico, hidromuridtico marino de la
de sabor mlt amarch, mltssim lquida; resulta de
sal marina, espritu de sal fumante. Acidum hidroclo-
la acci del cit actich en la morfina. Acetato de
ricum, acidum salis, spiritus salis marini, acidum
morfina. Acetas morfina).
muriticum sive marinum.
ACETS, A. adj. ant. agre.
ACETRERIA. ant. Art de CIT mriatich oxigenat. En estat de gas es groch
f. criar aucells de ra-
pinya pera cassar ab Cetreria.
verds, sabor aslringent desagradable, olor sofo-
ells. Accipitraria
ars. una vegada y mitja son pes de ay-
canl, soluble en
ACEYL, A. pron. ant aquell. en estat lquit obra com estimulant, concentrat,
ACH. Pronunciaci de la lletra H. Ache. Ha. obra com los mes actius cits minerals. No's troba
AGHS. m. Arbre de vint trenta peus de alsaria, en la naturalesa sin combinat ab altres cossos.
de fusta mlt ab clapas manera de ulls. Las
forta Acido muritico oxigenada, cido murilico deflogisti-
flors son blancas, de raltas fullas, ficadas en una cado, cloro. Chlorum, i, chlorina, ae, spiritus, aci-
roseta, col-Iocada al mitj de un calis, retallat ordi- dum salis marini dephlogisticatum.
nriament en cinch parts iguals. Acere, arce. kcer, is. cit ntricii. aygua fort.
ACL DICCIONARI ACO
ACiT succmcH. citblanch, cristallisat en prismas, expedir, urbem submovere, ||
Desenredar, arreglar
de sabor un poch agre. Es mlt soluble en la aygua, un assumpto dependncia. Poner en Umpio, orillar.
y forma sals ab las basas salificables, que s' emplean Aliquid absolvere, expedir; ad exitum tndem pro-
pera reactius. Acido succinico. Acidum succinicum. ducere. ||
Clarificar los lquits.Ac/arflr,c?an'jcar.Eli-
ACLAMACI, f. Aplauso general. Adamacion. qUO, as. fi
AVERIGUAR. II
PENTINAR.
Clamatio, acclamatio, nis, plausus, jubilatus, us. ||
ACLARIRSE. V. r. Serenarse'l temps. Adararse,
La dels vencedors, Adamacion. Ovatus, us, Crits ||
serenarse; ahir d tiempo. Claro, as, claresco, is,
de alegria pblica. Adamadon. Jubilatio, nis, jubi- coelum sedari, sudum fieri, discussis nubibus sere-
latus, us, jubila, orum. nari. Assolarse lo que est trbol. Adararse, aso-
||
PER ACLAMACI, m. adv. Dit de las eleccions de larse.Turbida sedari, liquescere, limum aut fEcem
com acort, sens votar. Por adamadon. Publico, considere, subsidere. compndrerse .
communi consensu; una voce, uno ore. JA t' aclarir, loc. fam. tu me la pagars.
ACLAMADOR, A. m. y f. Lo qui aclama. Ada- QUE s' aclarescan. loc. fam. Denota que alg no
mador. Acclamator, plaudens plausor. vl mesclarse en los negocis de altres. All se las
ACLARIMENT, m. L' acte y efecte de aclarir. Lumina claudere in aeternam noctem; aevi spatium
Adaradon. Explanatio, finir. Recullir la vista per vurer millor. Am/s^ar.
explicatio, nis. ||
La acci y ||
Torcerse. Inflecti.
daro. Explano, explico, ilUistro, elucido, as, evolvo,
ACOBARDAR. V. a, p, U, ACOBARDIR.
patefacio, is. Espargir las cosas pera que ocupen
||
AGOBARDAR8E. V. r. acobardirse.
mes lloch.Adarar, espardr. Explico, as, expando,
ACOBARDIR. V, a. Infundir temor. Acobardar,
is. Trurer alguna cosa de entre altras per estar
II
intimidar, acmralar. Exanimo, as, deterreo, es, per-
massa espessas, Entresacar, adarar, despejar. Dis-
terrefacio, is ; metum incutere, terrorem injicere,
raro, as, apertum, patentem aliquid reddere. Dit || aniraum frangere.
del planter. Acuchillar, despejar. Plantas intercipere.
ACOBARDIRSE. V. r. Prdrer 1' esperit, va-
Esporgar los arbres ceps. Cliapodar, escamon-
II
lor. Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alebrarse,
dar. Amputo, abluco, as ramos, palmites inutiles alebronarse, estrecharse de animo, abatirse, desmayar.
computar, resecare, Ajustar disputas. Compo- Paveo, es, pavesco,
||
is, animis concidere, deficere,
ner, definir, decidir. Quaestionem denire, solvere, jacere, animum despondere.
disputatione veritalem limare, dissidentes compo- ACOBARDIT, DA. Acobardado. Dejeclus
p, p.
nere. |]
Manar fr lloch. Hacer calle, plaza. Locum animo.
ACO CAALA. ACO 23
nar los esculs dearmas trofeus, baig una insignia te violent. Acometer, sobrevenir, asallar. Morbum,
corona en senyal de aliansa entre dos regnes fami- somnum alicui impetere, subire, instar, aliquem
un gos llebrer altre animal; y del mateix modo AGOMIADAR. v. a. ant. despedir.
per posar las ligas y cisnes coronas al coll, y per AGOMIADAT, DA. p. p. ant. despediT.
rodejar de alguna eura, sarment serp un arbre, ACOMODABLE. adj. Lo que's pt acomodar.
creu columna y lltimament posar en figura de Acomodnble. Accommodabilis
aspa de St. Andreu delrs del escut las claus, bas- AGOMODAGI. f. Composici amistosa. Acomo-
tons, llansas, espasas, banderas y altras cosas sem- dacion. Accommodatio, nis.
atessan los obenchs. AcoUador. Funis malos ads- llocar; muneri aliquid addicere. Posar alguna co- ||
altre prim. Acolar. Crassirem rudentem alio tenu- modar. Alicui commoda suppeditare. Venir sr ||
trahere, adducere. -del gust de alg alguna cosa. Acomodar. Aliquid ali-
AAGOLLIMENT.
A
COLLENSA. f ant. CLLLIMKNT.
m. ACULLIMENT.
cui placere, convenire,
cosa de us servey,
eum juvare. Deixar alguna
com un pa. Prestar. Commodo,
||
AGOLORAR. V. a. ant. Dar brillo, esplendor, etc. geni de altres. Acomodarse, conformarse. Ad alte-
ACOLORAT, DA. adj. COLORAT. rius sententiam totura se fingere ; alicui obsecunda-
ACOLTELLEJAR. V. a. ACILTELLEJAR. re. II
ant. Usurpar. Aliena bona usurpar, rapere,
ACOLTELLEJAT, DA. p. p. aclltellejat. alieno tanquam proprio uti. ||
Trurer profit. Sacar
rum comitatus. ||
La composici instruments pera deguda proporci. Acompasado. Ad amussim exactus.
acompanyar la veu. Acompanamiento. Yocem comi- AGOMULAR. V. a. ant. ENCARREGAR.
lantes numeri. Lo que's dna alg per sa segure-
1|
ACONDICIONAR. V. n. Donar las cosas certa
tat y defensa. Acompanamiento. PrEsidiaria stipatio. condici qualitat. Acondicionar . Constituo, aicio,
II
Lo de un enterro. Pompa fnebre. Pompa funebris. is.
poner a comps. Ad amussim ordinare. Arreglar, || pressus, gravatus; in aere alieno esse.
proporcionar las cosas de modo que no sobre ni fal- ACONSELL. m. ant. consell.
te. Compasar. E.xaiquo, as, moderor, aris, metior, ACONSELLABLE, adj. Lo que 's pt aconsellar.
iris. ms. Dividir las composicions en temps iguals
II Aconsejable. Consiliabilis.
ab rallas perpendiculars las de la pauta. Compasar. ACONSELL ADOR, A. m. y y f.
rere, expetere, ad aliquem referre. posar los colors, de modo qne no ressalten massa ni
QUI SOL s' ACONSELLA, SOL SE PENEDEIX, ref. EUSC- queden demasiat apagats. Acordar. Picturis tonum
nya que en negocis de gran importncia debem acon- inter lucem et umbram medium dare. Avenir los ||
sellarnos ab altres. Quien solas se aconseja, soJas instruments veus per formar armona. Acordar^
se remesa desaconseja. No hay quien yerre sin el que concordar. Consono, concinno, as, concinno, is; ins-
su parecer quiere. Tibi solum consulis, dolebis solus. trumenta, voces inter se aptare, consociare. ||
ant
ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado. Consilio concedir. V. a. ant. combinar. acertar. ||
ACONTENTAR. V. a Satisfer, donar gust. Con- do que semble crdoba pell de cabr no sentho.
(entar, complacer. Delecto, juvo, as, placeo, adrideo, Acordobanar. Caprinam alulam a?mulari.
es, satisfacio, is, morem gerere alicujus. ACORDONAR, v. a. Posar cord, circuhir ab
ACONTENTARSE. V. r. Quedar content. Conlen- gent. Acordonar. Circumdo, vallo, as.
tarse, quedar conlento. Sibi sufBcere, contentum esse, ACORRALAR. V. a. ENCORRALAR.
salis habere ACORRALAT, DA. p. p. ENCORRALAT.
NO s' ACONTENTA AB Aix. loc. Mauifcsta quBalg vl ACORREGUT, DA. p. p. Envergonyit. Corrido.
ms de lo que li correspon. No se contenta con eso, Pudefactus, pudore suTusus. |1
apocat.
Nec se eo loco tenet. ACRRER. V. a. Envergonyir. Crrer. Pudore,
No's PTACONTENTAR ATOTS. loc. Deuota quB quaut verecundia aflcere, sutTundere. ||
ant. socrrer, jj
sn mlts los que volen una cosa no's pt donar tots. ant. Esdevenir. Ocurrir. Evenio, accido, is.
Quien puede contentar a todos? Ne Jupiter quidem om- ACRRERSE. v. r. Envergonyirse. Correrse.
nibus placet. Erubesco, pudore, rubore aTici, suffundi. ||
apocar-
SR DE BON MAL ACONTENTAR, fam. Sr fcil di- se 2.
fcil de acontentarse. Ser de buen mal contentar, ACORRIMENT. m. ant. RUBOR, vergonya, con-
conlento. Facilem diicilem esse. fusi. II
ant. subsidi, socorro. |1
abundncia.
ACONTENTAT, DA. p. p. Conlenlado. Gonten- ACORT. m. Ajust, concrdia, conveni. Acuerdo,
tus. ajuste. Consentio, conventio, nis, factura, condic-
ACOPIAR. V. a. Juntar una cosa ab gran canti- tura, i, pactus, us. ||
Resoluci de una corporaci
tat. Acopiar. Comparo, as, congero, is. senat. Acuerdo. Decretum, senatus consultura. ||
ACOPLAR. Arreglar lascartas. Acopiar, aparcar. ms. La uni de sonidos armnichs. Acorde. Harmo-
Ordino, as. ||
r. acoplarse contra alg. fr. Mancomu- nia, cC, concentus, us. ||
consell.
narse contra ell. Mancomunarse. In aliquem core. DE ACORT. m. adv. y
ACOQUINAR. V. a. fam. acobardir. de comu acort. m. adv. Ab consentiment de tols.
TO.MO I.
26 ACO DICCIONARI ACR
ACOSAT, DA. adj, PERFET, LLEST, ACABAT. ACQUIRINT. p. a. ant. adquirent.
ACOSSAR. V. a. Forsar, perseguir fins posar AGQUIRIR. V. a. ant. adquirir,
en apuro especialment las feras. Acosar, estrechar, AGQUIRIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
apurar. Yexo, agito, as, insector, aris, cursu pre- AGQUISIGI. f. ant. ADQUISICI.
mer. AGQUISIDOR, A. m. y f ant. adquibidor. .
|]
Usarse, estilarse alguna cosa. Acostumbrarse, esti- AGRIDFAGO, GA. m. y f. Lo qui viu de lla-
larse. Soleo, es. gostas. Acridfago. Acridophagus, i.
us y costum. Acoslurnbradamente, segun coslumbre. Abultar, exagerar la falta delicte. Acriminar, agra-
Mor, ex, de raore, ut mos, ut moris est, consuet. var, envenenar. Acriminor, aris, culpam, crimen au-
AGOTAR. V. a. COTAR. gere, acerbare, acriter objurgare, graviorem, pejo-
AGOTARSE. v. r. Inclinar lo cos. Agoviarse, en- rem causam eficere. |1
Afear alguna acci. Vitupe-
corvarse, agacharse. Incurvesco, devergo, is, sese rar. Vitupero, as.
incurvare, pandere, inflectere. \\
arrupirse. AGRIMINAT, DA. p. p. Acriminado. Crimina-
AGOTAT, DA. p. p. coTAT. ||
Inclinat. Agoviado, tus.
agachado, encorvado. Incurvatus. AGRIMONIA. f. La qualitat aspra picant. Acri-
AGOTXAR. Abrigar ab la roba. Abrigar,
v. a. monia, acerbidad,aspereza, acritud. Acrimonia, 3,
arrebujar. Aprico, as, obtego, involvo, operio, is. acredo, acritudo, nis. ||
stira, rigor. 1|
Vehemn-
AGOTXARSE. V. r. Abrigarse ab la roba parti- cia, eficcia en las paraulas. Acrimonia. Dicendi vis.
cularment en lo llit. Arrebujarse, aborujarse, acurru- 11
Aspresa en lo tracte geni. Acrimonia, aspereza.
carse. Involvi, iraplicari, stragulis sese obtegere. Acrimonia, se, acerbitas, asperitas, atis.
||
que presenta "Is objectes distants sens los colors del hil inanis qum multa scire, et quid sibi prosit ig-
iris. Acromatico. Acroraaticus. norar.
ACRONICTE, A. adj. S' aplica al naixement, y TENIR l' ACTE. fr. Eu los esludis pblichs defensar
posta de una estrella que naix y 's pon al mateix conclusions. Defender actos conclusiones. Theses
temps que'l sol. Aeronicto. Acronyctus. propugnar, sustinere.
ACRSTIGH, CA. adj. La poesia en que las Ue- ACTITADOR, RA. adj. for. Lo que est pera
tras inicials finals forman un mot sentencia. actuar. Lo que est para actuar. Quod inslruendum
Acrslico. Acrostichis, idis, acrostichia, orum. est.
y aix 's diu acte del enteniment, acte de la volun- las causas certs tribunals per privilegi de la cor-
tat. Acto. Actus, us, operatio, nis. || Escriptura de poraci del que sn indivduos. ArAivo, Guique pro-
venda. Carta de venta. Yendilionissyngrapha. ||
alto. prium et privilegiatum frum,
ACTE acordat. AUTO ACORDAT. PER ACTIVA Y PER PAsivA. exp. fam. De lotas ma-
ACTE ACLSATORi. for. Lo quc acusa. Acto acusato- neras. Por activa y por pasiva. Omniraod, omnimo-
Actus accusatorius. dis, omnimod, omnifariam.
ACTE CARNAL. Cpula, concbito, acceso, cito, acto PRIVAR DE VEU ACTIVA, fr. Pdvar del dret de votar.
carnal venreo, congreso. Concubitus, accessus, us, Privar de voz activa. Suffragio aliquem privar.
copula, ai. VEU ACTIVA, exp. Lo dret de votar. Voz activa.
TENIR ACTE CARNAL, fr. Tcuir accs r home ab la Suffrag jus, ||
gram. La dels verbs. Voz activa. Ac-
dona. Conocer carnalmente, tener cumta. Concumbo, tiva vox,
cognosco, coo, is. VIDA ACTIVA, La en que se emplean las forsas cor-
ACTE DE CORT. Las splicas dels tres brassos en porals. Vida activa. Actuosa vita.
quant eran aprobadas pel rey la de alg de ells , VERB ACTIU. gram. Lo que significa acci. Verbo
sens contradicci dels dems y ab aprobaci del mo- activo. Activum, accusativum verbum.
narca, que comensaban : Plau al senyor Rey 6 la ACTIVAMENT, adv. m. En significaci activa.
Mac/estat. Acto de crte. Gomitiis actus. Activamente Activ. .
[] Ab activitat. Activamente. Im-
ACTE DEFINITIU. AUTO DEFINITIU. pigr, solerter.
ACTE DE INQUISICI. AUTO DE INQUISICI. ACTIVAR, v, a. Avivar, excitar, accelerar, ins-
ACTE DE POSSESSI. L' exercici , us de ella. Acto tar. Activar. Urgeo, es, exagilo, as, acuo, is,
ACTUAL, adj. Existent, present. Actual. Prae- Acogida,hospedaje, acogimiento, hospitalidad. Hospi-
sens, quod revera est, re ipsa extat. ||
S' aplica al talitas, atis, acceplio, nis, hospitium, ii. ||
Amparo,
CAUTERl BOT DE FOCH. amparo, refugio, asilo, guarida. Prae-
refugi. ico(/6?a,
ACTUALMENT, adv. m. Ara, al present. Actual- proteger, patrocinar, refugiar. Tueor, eris, pnesidio
mente, en la actualidad. Nunc, in praesenti, in prae- esse; patrocinio excipere. ||
Ocultar. Encuhrir, ocul-
sentiam, jam. tar. Occulto, obumbro, as, oblego, ofundo, is. ||
ACTUANT, p, a. y m. Lo qui defensa un acte li- Assolir, atrapar. Coger, atrapar. Occupo, as.
terari. Actuante. Thesium propugnalor. ACULLIRSE. V. r. Refugiarse. Acogerse, amez-
ACTUAR. V. a. Pahir, fr la digesti. Actuar, nar, guarecerse, albergarse. Aliqu se recipere, ad
digerir. Coquo, digero, is.
H
Defensar conclusions. aliquem confugere, apud aliquem diversari.
Actuar, defender actos conclusiones . Theses propug- ACULLIT, DA. p. p. Acogido, refugiado, alher-
nar, suslinere. |]
for. Instruhir lo procs. Actuar. gado. Hospitalus, hospitio receptus. ||
Assolit, atra-
Causam instruere. Instruhir, ||
enterar. Actuar, ins- pat. Cogido. Capts, occupatus.
mdr, enterar, Instituo, erudio, is, edoceo, es. ||
re- ACULTELLEJAR. V. a. ant. Pegar, donar gani-
flexionar. vetadas. Acuchillar, dar cuchilladas. Gladio trucida-
ACTUARI. m. for. Notari que dna f en los au- re, percutere, petere, ferir.
en ajuda socorro de alg. Acudir. Accurro, is, sup- crimina, causas in aliquem derivar. Amontonar
||
agullas en la pell. Acupunclura. Acopunctara, ae. ACSTICH, CA. adj. lo que serveix per aumen-
ACUQINAMENT. m. COBARDA. tar lo so. Acstica. Sonum augens
AGUQUINAR. V. a. acorarir. ACUSTUMAR. V. a. ant. acostumar.
ACQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. ACUTNGUL. adj. geom. Se diu del tringul
ACURSAR. V. a. EScuasAR. que consta de tres nguls aguts. Acutangula. Acu-
ACURULLAT, DA. adj. Ft 6 posat en forma de tangulus.
curull. Acopetado. Cacuniinatus. ACUTANGULAR. adj. geom. S' aplica la fi-
ACU8. f. Declaraci decerlas carlas abque'sgua- gura de nguls aguts. Acutangular. Acutis angulis
nyan alguns tantes. Acuse. Superiorum chartanim constans.
declaratio. ||
Primera persona del present de indi- ACUYDAMENT. m. ant. desafo. |1
forsa, vio-
catiu del verb acusar. Yo acuso. Ego accuso. lncia. II
PREMURA.
*
AGUSABLE. adj. Lo que pt y du sr acusat. ACUYDAR. v. a. ant. desafiar. || perseguir. |I
declarar un crim devant lo jutge. Acusar. Accuso, gium, ii, adagio, nis, efflatum, i. || ms. Un dels
insimulo, as, causor, aris, arcesso, is. ||
Tatxar cinch moviments fundamentals de la msica, que
alg de alguna falta. Acusar, notar, tachar, afear. equival moderat. Lo mateix nom se dna la
tas, ab que's guanyan certs tantos. Acusar. Sortem ADALADAMENT. adv. m. Ab nsia summa.
prodere, declarar. Precipitadamente, desaladamente. Praproper, effus,
ACUSAR falsament,
fr. Calumniar. Calumnior, aris, anxi.
alicui,ad in aliquem mentiri. ADALARSE. v. r. Crrer furiosament, tirarse
ACUSAR la conciencia. fr. Tenir remordiments de ab nsia sobre alguna persona. Desalarse. Pra;pro-
alguna culpa comesa. Acusar, argir la conciencia. per, effus aliquem aggredi, ad aliquem accurrere,
Conscientia; stimulis agitari, angi, conscientia sti- contendere.
mulari. ADALAT, DA. p. p. Desalado. Anxius.
ACUSARSE. V. r. Dir los pecats en lo sagrament ANAR ADALAT. fr. Crrcr, tirrse sobre alg. Desa-
de la penitencia. Acusarse. Noxas, peccata Deo con- larse. Pricproper, effus aliquem aggredi, ad ali-
teri, confessori aperire; poenitentia sacramento quem accurrere, contendere.
confessionem exprimere. ADALG. pr. ant. A alguno. Ad aliquem.
ACUSAT, DA. p. p. Acusada. Accusatus. ADALIT. ra. ant. Superior en la milicia. Adalid,
ACUSATIU. m. gram. Lo quart cas de la decli- caudillo, capitan. Dux, cis, ductor, is.
I
naci. Acusaiivo. Accusativus,
casus.
ACUSATORI, A. adj. for.
i, quartus, accusandi
mina, com acte acusatori, delaci acusatria. Acu- diamant. Mes comunment s' usa en sentit metafrich
s' havia restablert la innocncia original. Son in- ADDICI, f. Afegidura, anyadidura. Adicion.
ventor fou Prodico, segons Teodoreto. Los adamitas Additio, adjectio,adjunctio, nis. [| La operaci de su-
eran una rama dels Basilides y Carprocracis; aquesta mar. Adicion, sumar. Summarum exaclio. \\ Reparo
heretgia fou renovada principis xv per del sigle que 's posa uns comptes. Adicion. Nota,ae. Suple- ||
un tal Picardo que pass de Flandes Alemanya, y ment notas en un escrit. Adicion, apndice, adita-
pretenia tornar al mon la innocncia original, que mento, supkmento. Adscriptio, nis. || gram. Pleonas-
feya consistir en que las donas fossen comunas, mos, figura per la que s' anyadeix en una expressi
y
en la que compareixian nus en las
nuhesa; per lo paraulas que li donan ras forsa sens sr necessa-
plassas pblicas, sent aix que 'Is anlichs, segons S. rias al sentit, v. gr. Jo ho he vist ab ms propis
Epifani, solament se despullaban en sas Juntas. En ulls. Adicion. Additio, nis. ||
for. Admissi, accepta-
algunas parts se juntaban de nit y tenian per divisa ci de herncia. Adicion, admision. Additio, nis.
aquest vers llat: Jura, perjura, secretum prodere FR ADDICIONS, fr. ADDICIONAR.
noli: que vol dir, jura que no descubrirs lo secret; ADDICIONADOR, A. m. y f. Lo qui addiciona.
despreciavan los vestits que 'Is oferian, dihent que Adicionador. Addictor, ascriptor, is.
Adam era sn fundador. Adamitas. Adamitai, arum, ADDICIONAL, adj. S' aplica al article, clusula
adamiani, orum. expressi que anyadeix un tractat regla-
s'
ADANISME. m. Lo mateix que adamita secta ment desprs de format. Adicional. Additilius, ad-
de adamitas. Adanismo^ adamanos, adamitas. Ada- ditivus.
mitarum secta. ADDICIONAR, v. a. Fr posar addicions. Adi-
ADAPTABLE, adj. Lo que's pt adaptar aco- cionar, anadir. Addo, adjungo, ascribo, is.
modar. Adaptable, acomodable. Quod adaptari, apla- ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado. Additus.
ri, vel acconiodari potest. ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat.
ADAPTACI, f. La acci y efecte de adaptar, Adiclo, afecto. Addictus, pronus, proclivis, prona-
Adaptacion. Adaptatio, accommodatio, nis. tus.
ADAPTADAMENT. adv. m. Acomodadament, ADDIMENT, y
Adapladamente, acomodadamente. Apl. ADDITAMENT, m. ant. ADDICI.
ADAPTANT, p. a. Lo que adapta. Adaptante. ADEBADAS. adv. ant. debades.
Adaptans. ADEFAGIA. Divinitat del paganisme,
f. protec-
ADAPTAR, v. a. Acomodar una cosa altra. tora de la fartaneria. Adefagia. Adefagia, sa.
Adaptar, adecuar, proporcionar. Apto, adapto, coap- ADEFORA. adv. 11. AFORA.
to, accomraodo, as. ADEHALA. ant. f. 's dona de grcia en
Lo que
ADAPTARSE. Aconiodarse una cosa al-
v. r. las compras y vendas. Adehala. Additio, nis, addita-
tra. Adaplarse. Adaptari, accommodari. mentum, i, strena, ai, ultro tributa pecunia. ||
Emo-
ADAQUELL, A. pron. ant. Lo mateix que luments agregats al sou de un empleo. Adehala, ga-
aquell. A aquel. Ad illum. jes. Emolumenta, orum.
AD AQUEST, A. pron. ant. A aquest. A este. ADELIT. ra. ant. adalit.
Ad hunc. ADELITARSE. v. r. ant. deleytarse.
ADAR. m. Ullim mes del any dels juheus que ADELITAT, p. p. deleytat.
correspon al febrer y mars. Adar. Adar, is. ADEMANT. m. ant. diamant.
ADARGA. f. Escut de cuyro de figura oval ab ADEMS. adv. m. A mes de aix, de all, fora
una nansa pera '1 bras y altra pera la ma. Adarga. de qualsevol cosa de que 's tracta. Ademas, amas,
Parma, cetra,a}. Tractat del blass escuts de
II fuera de, sobre. Praitere, praeter, insuper, ad hoec,
armas. Adarga. Stemmatum scienlia, ars herldica. ad hoc, hoc amplius, proporr.
ADARGAR. v. a. ant. Cubrirab la adarga, Adar- ADEMS de QUE. 111. adv- Adcmas que. Adde quod,
gar. Parma tegere. quid quod, sper, prcterquam quod.
ADARGARSE. v. r. Cubrirse ab la adarga. ADENANTAR. v. a. ant. Avansar. \\
Portar de-
Adargarse, abroquelarse. Cetra se munir, protege- vant.
re, tegere. ADENOLOGIA. f. med. Anatomia de las gln-
ADARGAT,DA. p. ^.Adargado. Clypeomunitus. dulas. Adenologia. Glandularum studium, cognitio,
ADARGUER. m. ant. Lo qui feya adargas, doctrina.
las usaba. Adarguero. Parmularius, ii. ADEPTAR. V. a. ADAPTAR.
,
ADJUNT, m. for. Lo company que's dna al jut- ADMINISTRAR. V. a. Cuydar bns de altre.
ge principal de alguna causa. Adjunto, acompamdo. Administrar. Administro, curo, procuro, dispenso,
Adscriplus judex, alteri adscitus, adjunctus. ||
Lo guberno, as, gero, rego, is. ||
Exercir algun minis-
company que's dna al relator y notari recusat. teri empleo. Administrar. Munus exercere, gerere.
Acompamdo. Alteri adscitus. ret. Circunstancia de ||
ADMINISTRAR JUSTCIA, Scdiu dels jutges queju-
fr.
ENTRAu EN UNA ADMINISTRACI, f. Pudrerla sn movere, facere. Mirar ab admiraci. Admirar, Mi-
[|
crrech. Tomar, entrar, encargarse de una adminis- ror, admiror, aris. Respectar, venerar. Admirar.
||
FEBSE ADMIRAR, fp. Obrar, fr cosas dignas de ad- etc. Lanero. Fibulis ferreis fictilia connectens.
algunas comunitats religiosas. Admonitor. Monitor, ref. Denotacuydado ab que's du acudir al remey
'1
ADNATA. f. anat. La tnica exterior dels ulls viora despicisdamna, ea profect insanabilia fient.
inmediata la retina. Adnata. Adnata in oculis t- Pharmaca nascenti sunt adhibenda malo. Principis
nica. obsta, sero medicina paratur, cura mala per longas
ADNOTACI. ant. La acci de adnotar. Anota- invaluere moras.
cion. Annotatio, nis. |1
Nota feta en algun escrit. No- AQi vos QUEDA QUE ADOBAR, fr. fam. Havr rebut
ta. Nota, d, annotatio, subscriptio, nis. algun dany que no es fcil de remediar. Tener lle-
ADNOTADOR, A. m. y f. Lo qui adnola. Ano- var que lamer que rascar. Damnum pati, maloaici.
tador. Annolator, annolans. TENIR LAS AURELLAS A ADOBAR, fr. No atndrer lo
ADNOTAR. v.a. Fr adnotacions. Aiotar. An- que's diu. Tener los oidos dades a adobar. Hebetiores
nolo, as. II
Apuntar, notar. Anotar. Noto, as. aures habere.
ADOB. m. Composici, reparo, remendo. Remien- ADOBARA. f. BLANQUERA.
do, adobo. Refectio, reparatio, nis. ||
Amaniment de ESTAR EN LA ADOBARA. fr. Estar CQ cura. Tomar
las viandas. Adobo, aderezo, condimento, guiso. Con- enfermera. In valetudinario esse. ||
fam. S' aplica
ditura, a?, condimentum, i, condilio, nis. ||
Los in- als mobles de us com que estan en casa del art-
gredients pera adobar las pells. Adobo. Mixtura, com- fice pera compndrerlos. Estar en la enfermeria. Su-
TOMO I. 6
34 ADO DICCIONARI ADO
adobado. Condilus, condititius. || ajustat, avingut. en que las donas imitaban lo llanto de Venus per 1*
trinar, instruir. Doceo, edoceo, es, informo, as, eru- ADONICIDA. pot. Nom que donan Marte,
dio, instituo, is. com matador de Adonis. Adonicida. Adonidis oc-
ADOCTRINAT, DA. p. p. Adoctrinado, doctri- cisor.
nado. Edoctus, instructus. ADONIS, m. mit. Fill de Cinira rey de Xipre,
ADO JO. adv. m. Ab abundncia. Copiosamente, estimat de Ynus. Adonis. Adonis, idis. |]
Qualsevol
profusamemte, boca de costal, abondo, largo, pote, jove mlt herms. Adonis. Adonis, pulcher puer^
aporrillo. Abund, larg, largiter, largits, affatim. juvenis.
ADOLCIR. V. a. ant. endolcir. FLOR DE ADONIS, m. Planta que t en la arrel una
ADOLCIT, DA. p. p. endolcit. cabessa, pocas fuUas en las camas, las flors de sis
ADOLIXER. V. n. ant. Patir algun mal habi- fuUetas vistosas. Se cultivan per adorno en los jar-
tual. Adolecer, enfermar. iEgroto, as, langueo, es, dins diferents espcies, que generalment se distin-
adversa uti valetudine. ||
met. Estar subjecte las geixen per lo color de sas flors. Anemona^ anemone.
passions. Adolecer. Passionibus afflci, subjici, Anemona hortensis.
ADOLESCNCIA, f. La edat de 14 22 anys. ADOP. m. CORRECCI, ESMENA, REFORMA.
d olescencia. Adolescentia, aj, juventus, ulis. ADOPCI, La acci y efecte de adoptar. Adop-
f.
ADOLORIT, DA. adj. Qui sent dolor. Dolorido, ADOPTAR, v. a. Afillar un estrany. Adoptar,
adolorido. Doleus, dolorosus. []
Afligit, desconsolat. prohijar. Adopto, coopto, arrogo, as, in filiura ads-
Dolorido. Dolens, dolore afeclus. ||
arrepentit. cribere. |1
met. Admtrer, aprobar, seguir una opi-
ADOLSAR. V. a. ant. endolcir. ||
met. mollifi- ni. Adoptar. Admitto, is, sequor, eris. ||
Apropiarse
car. 'Is pensaments y obras agenas. Adoptar. Vindico,
ADOLSAT, DA. p. p. ENDOLCIT, [j
met. mollifi- as, adscisco, is.
cat. ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopci. Adoptiva.
ADOLZAR. V. a. ant. endolcir ||
met. mollifi- Adoplivus, adflliatus, arrogatus, adscita proles. 1|
ADOMASCAT, DA. adj. Semblant al doms. Adoracion, reverencia, respeto. Adoratio, nis.
Adamascado. Damasceni serici similis. ADORADOR, A. m. y f. Lo qui adora. Adora-
ADONAR. V. a. ant. dor. Venerator, adoralor, cultor, is, adoratrix, icis.
y
ADONARSE. V. r. Mirar, advertir. Advertir, re- ADORAR, v. a. Honrar, reverenciar ab cuito
parar, notar, observar. Animadverto, deprehendo, exterior. Adorar. Adoro, as, colo, is, adveneror,
is, noto, observo, as, adverto, is. ter. Tenir comp- aris. 11
met. Amar ab extrem. Adorar. Adamo, as,
I
te, atndrer alguna cosa. Cuidar, tener cuenta ardeo, es, deperio, is, amore flagrare. 1|
Besar la
grossos, fingir disimuladament que no s' ha vist adorfir. Oro, as, deprecor, aris.
alguna cosa. Ha^cr la vista gorda. Se non vidisse si- PASSANT Y ADORANT, exp. pera denotar lo poch que
mular. produheix algun ofici empleo. Comido por servido.
SENS ADONRSEN. m. adv Inadvertidament. Inad- Victui tantum necessria lucrari.
vertidamente. Inconsiderat, imprudenter, inscien- ADORAT, DA. p. p. Adorado. Adora tus.
ADONAT, DA. p. p. Adverlido. Animadversus. Amrica anomenaban aix al temple dels dols. Ado-
ADONCHS. adv. ant. k las horas.
t. ratorio. Idolorum fanum.
ADONEU, m. Nom que 'Is raibes donan al sol. ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son ador-
ADONI. adj. ADNICH. miment. Adormecedor. Soporfer, somnfer.
ADONIAS. f. pi. Festas en honor de Adonis, y ADORMIMENT. m. La acci y efecte de ador-
ADO CATAL. ADR 35
mir 6 adormirse. Adormecimientn. Sopor, sopora- is, tas,excuHns,'distinctus,variegafus. rouT, galatt. j]
met. En la moral enduriment en las culpas, passions decor, is, paratns, us. ||
Esplendor. Esplendor. Splen"
etc. Adormecimieno, endurecimiento. Pervicacia, ac. ||
dor, is. II
pi. ORNAMENTS.
met. FATONTIMENT. ||
APACIGAMENT. ADORNOS scpRrLuos. Garambinas. Snpervacaneus,
ADORMIR. V. a. Cansar son. Adormeeer. Soporo, futilis ornatus.
as, sopio, consopio, is, somnium alicui afferre, con- ADORS. m. adv. ant. Al revs espatlla de algu-
ciliar, adducere. ||
met. Apaciguar. Adormeeer, cal- na cosa. Detras, al dorso, la espalda. tergo, post
mar. Sedo, mitigo, as. ||
met. Entontir. Entontecer. tergum.
Infatuo, as, bardum, stupidum reddere. En la ci-
[|
ADORS DEL ATGA. loc. ant, A h supcrfcie, la flor
rurgia fr prdrer la sensibilitat algun membre pe- del agua. Ad tergum aqua.
ra que no patesca tant, quant s' ha de fr alguna DONAR ADORS. loc. aut. Tirarse demunt, pegar
operaci violenta. Adormeeer, ollundir, embalar. He- escarmentar. Echarse encima, escarmentar. Impin-
belo, soporo, as. gere, agredi, lundere.
ADORMIRSE. V. r. Sr vensut de la son. Ador- ADORSAR. V. n. ant. Posarse al coll las es-
mecerse, dormirse. Dormio, abdormio, is, soporor, patUas alguna pepsona altra cosa. Echarse cnes-
aris. Endormiscarse, comensarse dormir. Ador-
II
tas. Humeris, vel sper humeros imponere.
mecerse, trasponerse, dormitar, adormitarse. Dormito, ADOTSENAR. v. a. Separar per dotsenas. Ado-
as, obdormio, obdormisco, is, somno leviter corripi. cenar. In duodenas distribuere.
II
Enforpirse algun membre. Adormecerse, envararse, ADOTSENARSE. V. r. Ferse ab gent baixa. Ado-
entorpecerse. SIupeo, es, torpesco, stupesco, pigres- cenarse. Parem se infimis facere, promiscu cum ora-
co, is. II
met. Obrar ab negligncia descuyt. Dor- nibus agere.
mirse, echarse dormir. Causae indormire; negligen- ADQUIRENT. p. a. Adquirente. Acquirens.
tius agere. ||
En matria de vicis y deleyles equival ADQUIRIDOR, A. m. y Lo qui adquireix. f. Ad-
permanixer mlt temps en ells. Adormecerse. In quiridor. Acquirens, consequens.
tiis senescere. ADQUIRIR. V. a. Conseguir, guanyar. Adquirir,
ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. So- alcaiizar, granjear. Comparo, adparo, paro, as, ac-
pilus, soporatus. ||
Entorpit. Adormecido, envarado. quiro, colligo, pari, is.
Rigidus. II
Enfontit. Entontecido. Infatuatus ||
Apaci- ADQUIRIR AB LO CAP DELS DITS AB SN SUHOR. fr.
guat. Adormecido, calmado. Sedatus. Adquirir con sus punos con sus pulgares. Mereo, es,
DESPERTAR ALS ADORMITS. Reuovar alguua espcie, mereor, eris.
fr memria pera que alg fassa lo que no pensava. ADQUIRIRSE. V. r, Adquirirse, granjearse. Sibi
Despertar. In meraoriam revocar. conciliar, captar, assectare, aucupare.
MiTJ ADORMIT, mod. adv. Entre sueTws, entre duer- ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido, adquisito. Ac-
eyvela, medio dormido. Semisopitus, dormifandus. quisitus, partus, quasitus.
II
met. Se diu del qui fa alguna cosa distret, im- ADQUISICI, f. Guany, logro. Adquisicion. Ac-
erfecta per falta de cuidado. Medio dormido. Incu- quisitio, adeptio. nis. adeptus, us.
rios, oscitanler. ADQUISIR. V. a. ADQUIRIR.
ADORN. m. ant. adorno. ADQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
ADORNADAMENT. adv. m. Ab adorno. Ador- ADRASSANA. f. Drassana, lloch la vora del
nadamente. Ornat, condecoro, amplific. mar, ahonf se fabrican, componen y conservan las
ADORNADSSIM. adj. sup. Mlt adornat. Ador- embarcacions, y 's guar>^a tot lo necessari pera ar-
nadisimo, mvy adornado. Perornatus, ornatissimus. marlas equiparlas. Arsenal, atarazana, iarazana,
ADORNADOR, RA. m. y f. Lo qui adorna. astillero, tarazanal. Navalla, ium, navale, is, arma-
Adornador. Ornalor, exornator, is. mentarium, ii.
pessa que's riboteja, ab la qual se logra fr una guia Gazafaton, gazapaton, porrada. Astirologia, ai, ca-
segura, pera igualar y deixar perfectament plana la cophatum, i.
FR PASSAR PEB l' ADRESSADOR. fr. met. Fr passar ADSEMBLAR. adj. ant. adzemblab.
per tot lo rigor de la lley. Echar la ley toda la Jey ADSEMBLER. m. ant. ADZEMBLER.
alguno. Summo jure cum aliquo agere. |]
Fr pas- ADSEROLA. Fruyt semblant la serva.
f. Ace-
sar per tots los exmens y probas. Pasar por todas rola. Mespillum,i.
las admnas. Cuneta subire pericula. ADSEROLER. m. Arbre mitj , espins, flor
ADRESSAMENT. m. ant. La acci de adressar. blanca, fusta de color de carn. Acerolo. Mespillus, i.
Enderezamienlo. Gorreclio, directio, erectio, nis. ADUANA. f. Casa pblica en la qual se regis-
ADRESSANA. f. ADRASSANA. tran las mercaderias y cobran sos drets. Adiiana.
ADRESSAR. V. a. Posar dret lo que est tort. Destinata inspiciendis mercibus, et exigendis vecti-
-Enderezar. Corrigo, dirigo, is, rectum facere, red- galibus domus, telonium, ii. Lo dret que pagan
dere; in direclum flectere. |1
Posar recte lo que est los geners, mercaderias en laAduana. Aduana.
decantat. Enderezar, destorcer. Distorqueo, retor- Ex mercibus vectigal. \\
Registrar en la Aduana 'Is
prs de tiaballada. Desalabear. Curvaturic vitium cle algun^membre envers dintre. Aduccion. Adduc-
emendare. ||
Girar la nau que est de carena. Adri- tio, nis.
zar. Navem erigere, sublevare. ||
Alsar, posar dreta ADUCTOR. m. anat. Lo muscle que serveix per
y perpendicular alguna cosa. Alzar, levantar. Erigo, conduhir algun membre envers dins, per exemple 'I
is. II
Encaminar. Dirigir. Dirigo, is. ||
Esmenar, cor- muscle que conduheix los ulls envers lo nas. Aduc-
retgir. Corregir, enmendar, castigar, enderezar, Pu- tor. Adductor, is.
nio, plecto, is. ADUIXER. V. a. ant. envia b. ||
portar.
ADRESSAR UN SEPULCRE, fr. Construhirlo. Levantar, ADULACI, f. La acci y efecte de adular. Adu-
.eregir un sepulcre. Sepulchrum excitar, erigere, lacion. Adulalio, assentatio, nis, blandiraentum, i,
ADULTERANT, p. a. Qui adultera. AduUeranle. ADVENT, m. Lo temps del quart diumenge abans
Adulferans. de Nadal fins a la viglia. Advienio. Adventus, us.
ADULTERAR. Comtrer adulteri. Adulte-
V. a. ADVENTICI, A. adj. Lo que v per casualitat.
rar, cometer aduherio. Adultero, raoechisso, as, moc- Advenicio. Advenlilius.
chor, aris. ||
v. a. met. Falsificar, contrafr. Adulte- BNS ADVENTicis. Los quc adqucrcix lo fill en la
rar, falsificar, viciar, corromper. Adultero, vitio, as, ptria potestat. Dienes adventicios. Bona adventitia,
Adullerino. Adlter, adulterinus, corruptus, vitia- ADVERBI, m. gram. Part de la oraci que mo-
tus. difica al verb. Adverbio. Adverbium, ii.
ADULTERINAMENT. adv. Ab adulteri. Adulte- ADVERBIAL, adj. gram. Pertanyent al adverbi.
rinamente. Cum adulterio. Adverbial. Adverbialis,
subsessor. ||
Fals, contrafet. Adulterada, falso. Fal- ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat.
sos, illegifimus. Adverso. Adversus, infestus, sinister, [| Lo que est
ADUNANZA. m. ant. UNI, CONGBEGACI, C0A.L1- enfront. Adverso. Adversus, oppositus,
ct. PART ADVERSA, for. Lo contrari. Parte adversa. Ad-
ADURIR. V. a.ant. Cremar. Quemar. Uro, is. versarius, ii,
ADUR8E. V. r. ant. V del verb llat adduco, que ADVERSARI, A. adj. Contrari, advers. Adver-
vol dir guiarse. Fundarse. Nitor, eris. sria, contrario, adverso. Adversarius, infestus, ad-
ADUST, A. adj. De geni aspi^. Adusto, hronco, versus. II
m. Contrari, enemich. Adversria. Adver-
hrusco. Asper, tetricus, intractabilis, diicilis. sarius, ii, adversator, ris.
ADUSTIBLE. adj. Lo que l disposici es fcil ADVERSATIU, VA. adj. gram. S' aplica la
de cremarse. Combustible, adustible. Quod comburi conjuncci que junta cosas oposadas contrarias,
potest, combustioni obnoxius. com encara, ms, per. Adversativo. Adversativus.
ADUSTI. f. ant. La acci y efecte de cremar, ADVERSITAT, f. Desditxa, desgracia, infortu-
Combustion, adustion. Combusti, nis. ||
med. In- ni. Adversidad, desdicha, desgracia, infortunio. Ad-
cendi dels humors de la sanch. Adustion. Adustio, versum, infortunium, ii, adversitas, atis, adversi,
nis. casus; adversa, orum.
ADUSTIU, VA. adj. Lo que t virtut de cremar. ADVERTNCIA, f. Avs. Advertncia. Monitum,
Adustivo. Quod comburere potest. ||
med. Aduslivo. documentum, i, animadversi, admonilio, nis, ad-
Aduslivus. monilus, s. |j Reparo, observaci. Advertncia. Ani-
ADUTZ. ant. Conduce. Fert. madversi ,
noiatio, observatio, nis. ||
Premedita-
ADVENEDS. adj. Se diu per menyspreu de ci, deliberaci, sagacitat. Advertncia. Considera-
qualsevol foraster que v establirse en algun pas tio, circunspectio, deliberatio, nis. [| condici. [|
En
"
ns empleo ofici. Advenedizo. Exter, extraneus. los escrits, nota de particular atenci. Advertncia.
Foraster, estranger. Advenedizo, estrangero. Ad- Subscriplio, animadversi, is, nota, ac.
Moneo, doceo, es, commonefacio, is. que van desplegantse succesivament, y son punxa-
ADVERTIT, DA. p. p. Advertido. Animadver- gudas, acanaladas, arraadas de unas punxas en sa
sus. 11
adj. Estordt, viu, astut. Advertido, avisado. extremitat y voras, mlt crassas, de color vert clar,
Expertus, solers, circumspectus, prudens, exper- de tres quatre peus de llargria, plenas de fibras
'1 fil ano-
gefactus. Uargas, fortas y blancas, de las quals se fa
DESPRS DE ADVEBTiT. Despues de advertido. Ex de- menat pita. Desplegadas ja totas las fullas al cap de
nunciato. deu dotse anys, naix del centro de ellas un tronch
ANAR ESTAR ADVERTIT, fr. Estar previngut, obrar de vuyt deu pams de llarch, en la extremitat del
ab advertncia y precauci. Ir, andar, estar sobre el qual fa unas flors blancas de unas dos polsadas de
aviso sobre los estribos. Cautum, providum esse, llarch, morint en aquell mateix any la planta. Se
consideral agere. propaga per medi de las fullas, que sn un bon ali-
ADVOCACiA. f. Professi del advocat. Abogacia. ment del bestiar bov, y en algunas parts de Am-
Advocatio, nis, causidicina, aj, causarum patroci- rica n' extrauhen un such, que fermentat es un li-
nium. cor agradable. Pita. Agave Americana.
ADVOCACI, f INVOCACI. 3. 11
ant. advocacia. ADZEMBLA. f. Animal de crrega. Acmila.
ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada. Mulus, jumentum, i.
Tlxor causidici. |1
met. Intercessora , mediadora, ADZEMBLAR. adj. Lo que pertany al adzembla.
Abogada. Advocata, va, deprecatrix, icis. Acemilar. Jumentarius.
ADVOCANT, m. ant. advocat. ADZEMBLE. m. ant. ADZEMBLA.
ADVOCAR. V. a. Defensar plets altras causas. ADZEMBLER. m. ant. TRAGINER.
Abogar. Advoco, as, causas agere, litem orar, pe- ADZUR. m. ant. Blau. Azul. Coeruleus.
rorar. 11
Parlar favor de alg. Abogar, inlerceder,
Pro aliquo deprecari, alieni patrocinari. AE.
ADVOCAT, DA. p p Abogado. Advocatus. jj m.
Professor de jurisprudncia. Abogado, jurisconsulto. AEANANT. adv. t. ant. y
Causidicus, advocatus, patronns, i, causarum actor. AENANT. adv. t. ant. En avant. En adelanle.
deia corona. Abogado fiscal patrimonial. Fisci ad- AEROMETRIA. f. Art de amidar 1' ayre. Aero-
vocatus, regiarum causarum actor. metria. Aerometria, ae.
ADZABEJA. ant. y f.
AERONAUTA. m. Qui puja pels ayres ab la
ADZABELLA. f. ant. gayeta, pedra. bomba del gas. Aeronauta. Areonauta, ae, arem
ADZARI. m. ant. Asaro, planta perenne, de sulcans.
qual arrel naixen las fuUas en forma de rony, y AEROSTTICH, CA. adj. Lo que f relaci al
del raitj de aquestas la cama, que sost en sa extre- ayre. Aerosttico. Aerostaticus, ad arem pertinens.
mitat las flors, las quals sn de un color roig ne- Lo que va pel ayre. Aerosttico. Aerostaticus,
II
AF. sus. II
adj. Famolench. Hambron. Esurio, esuriens.
Qui t fam. Eambrienlo. Famelicus. ||
mel. Ansis,
II
AFABILSSIM, A. adj. sup. MK afable, Afabi- mlt desitjs de alguna cosa, com afamat de virtut.
Halagar, popar, acariciar. Prolecto, as, prermulceo, AFARM ANSAT, DA. p. p. ant, afianzado. Sa-
es, palpor, aris. ||
Adular. Adular. Adulor, aris. tisdatus.
AFALAGAT, DA. p. p. alagado. Blanditus. AFARRAR. V. a. AFERRAR.
AFALECH. m. afalagh. AFARRUS8ARSE. Y. r. Menjar y burer mlt.
AFALEGADOR. m. AFALAGADOR. Atracarse. Cibis oppleri, ad satietatem edere.
AFALEGAR. V, a. AFALAGAR. AFARTAMENT, m. ant. FART.
AFALEGAT, DA. p. p. AFALAGAT, AFARTAPOBLES. adj. S' aplica certa espcie
AFAMAR. V. a. Fr patir fam. llambrear. Fame. de rahim que t lo gra gros y la pell dura, que es
obstringere, compellere. Fr venir gana de
||
ant. bo pera guardarse. Lairen.
menjar. Dar gana de comer. Edendi araorem excita- AFARTAR. V. a. Satisfer saciar ab excs lo
r. II
Acreditar, donar fama. Afamar. Aliquem cele- apetit de menjar burer. Harlar. Satio, as. ||
met.
brar, illustrar, exlollere. |1
ant. infamar, difamar. Satisfer lo gust desitj de qualsevol altra cosa. Har-
AFAMARSE. V. r, Frse fams. Afamarse. Sese tar. Desideria explere. ||
met. Donar abundncia
exaltar, nomen sibi comparar. multitud de lo que expressau los noms ab que's jun-
AFE DICCIONARI AFE
ta, com afartar alg de bastonadas, de bofetadas, AFEGTADOR. m. Lo qui afecta. Afectador.
etc. Hartar. Saturar, implere, afficere, Affectator, is.
AFAVORIR. V. a. Amparar, ajudar, defensar, fectus, s, morbus, i. pint. Expressi, vivesa deia ||
protegir. Favorecer, socrrer. Alicui favere, sludere, acci de una pintura. Afecto, expresion. Yis, is, ex-
favorem adhibere. Fr algun favor. Favorecer. Mu-
|1
pressi, nis. II
adj. Inclinat alguna persona cosa.
nus gratiam facere. Apoyar algun ft, opini etc.
1|
Afecto, aficionado, adicto, devoto. Amicus, afectus,
Favorecer. Patrocinor, aris. j|
obsequiar. studiosus. Subjecte un encrrech obligaci.
II
cion. Yerborum caplalio. centar, agregar. Addo, adjicio, adjungo, aggero, is.
AFECTADAMENT, adv. m. Afectadamente. Af- II
Exagerar. Anadir, exagerar, ponderar, abultar.
CAMINAR afectadament. Contonearsc, cernerse. Af- escrits. Anadir, adicianar. Subtexo, subjicio, ads-
fectatis motibus incedere. cribo, is. II
consolidar.
AFE CAALA. AF 41
AFEGIR LLENY AL FOCH. fp. met. Fomentar los dis- AFEYNAT, DA. adj. Alareado,
|
afanoso. Anxius,
gustos y discordias, Amdir km, yesca fuego al vebementer incumbens.
sllicilus, operi
fuego. Oleum camino addere, maleriara igni prae- AFEYT. m. Compostura per hermosejar alguna
bere. cosa, y en especial ingrediens ab que las donas se
AFEGIR8E. V. r. Anadirse. Accedere, addi, ad- pintan la cara. Afeite,jaJbe()ue, ajo. Cerussa, ac, fu-
lus, adjectus. ||
m. fegidura. COMPNDRER AB AFEYTS fr. Afear, jalbegar. Fuco,
AFEGIT, m. ter. fegidura. as, expingo, is, pigmentis illinire. ||
Pulir las raer-
AFEIXUGARSE. V. F. Afanyarse, fr alguna caderas pera vndrerlas ms caras. Aderezar, aci-
cosa ab precipitaci de modo que latigue. Apechu- calar. Mangonizo, as.
f/arsf. Defaligari. AFEYTAR. V. a. Fer la barba. Afeytar, hacer la
AFELIU. m. astron. La major distancia que pt barba, rasurar. Depilo, as, tondeo,es, mentum radere.
tenir un planeta respecte del sol. Afelio. Aphelium, AFEYTAR8E. V. r. Pulirse. Remilgarse. Pulchri-
summa absis. tudinem jaclare. ||
Frse la barba. Afeilarse, hacerae
AFEMAR. V. a. FEMAR. la barba. Se tonsoribus dare.
AFEMAT, DA. p. p. FEMAT. DIGA LA MULLER DEL CEGO, PERA QUI s' FEYT DIEGO?
AFEMINACI. f. L' acte y efecte de afeminar- ref. vitupera '1 desmasiat adorno de las donas ab lo
se. Afeminacion. Effeminafio, nis. de agradar altres ms que als seus marits. La
AFEMINADAMENT. adv. m. Afeminadamente. muger del ciego para quien se afeila. Ccco nupla viro,
MoUiler, delical, eFeminat, rauliebrifer. cui faciem fucal?
AFEMINAR. v. a. Debilitar, inclinar alg AFEYTAT, DA. p. p. Afeitado. Tonsus. ||
adj.
las accions y geni de las donas. Afeminar, enervar. Pintat, bermosejat ab afeyts. Afeitado. Infucatus.
Effemino, eviro, muliero, enervo, as. AFEYTADET, A. adj. d. Afeitadillo.
TOMO I, 7
42 AF DICGINAIU AF
fr.Denota la atenci ab que's mira alguna cosa que's AFILERAR. V. a. Posar en filera. Enfilar. Ordi-
desitja. Echar el ojo, tanto ojo una cosa. Intentis no, as, in seriem redigere.
oculis aliquid expetere, inhiare. AFILERAT, DA. p p. Enfilada. Ordinatus.
AFICIONADAMENT. adv. m. Ab aci. Aficio- AFILIGRANAT, DA. adj. Ft de filigrana
nadamente. Studios, amanter, ardenter, ex animo. manera de filigrana. Afiligranado. Delicatiore et ex-
AFICIONADSSIM. adj. sup. Aficionadsimo. cultiore specie praditus. ||
met. Delicat. Afiligrana-
Anianlissiraus. do. Gracilis, delicatus.
AFECIONAMENT. m. ant. AFICI. AFILLADOR. m. Qui afilla '1 bestiar. Ahijador.
AFICIONAR. V. a. Causar aci, inclinar al- Subrumans.
guna cosa. Aficionar. Alicui rei amorem excitar, AFILLAMENT, m. ant. Prohijamiento. Adoptio,
ad aliquid animura movere, inflammare. nis.
AFILADSSIM. adj. sup. AfiJadisimo. Aculissi- martellet, ab que s' afinan alguns instruments de
mus. corda, com lo piano, salteri, arpa. Afinador, lempla-
AFILADOR, A. m. y f. Lo qui afila. Afilador. dor, llave, martillo. Clavis qua citharae cordse ten-
Acuminator, is. dunturaut laxantur. ||
Instrument pera obrir y tan-
AFILADORA. f. La pedra de afilar. Afiladera, car las bocas de las flautas del orga, fi de retardar
fiedra de afilar. Cos, otis. accelerar sas vibracions, fins posarlas perfecta-
AFiLADURA. agudesa de algun instru-
f. Fil ment sonoras : sa figura al donar una volta entera
ment de tall. Filo. Acies, ei. I La acci y efecte de es de dos conos perfets, un en la part superior, y al-
afilar. Afiladura. Acus acuendi. tre en la inferior de una pessa que'ls uneix. Afinador.
AFILAMElVT. m. afiladura. Disminuci, ex- ||
Organorum in harmoniam revocator. j| Lo qui afina
tenuaci deia cara. Afilamento. tlenuaiio, nis. pesos y mesmas.
'Is Afinador, potador,potera. JEqi-
AFILAR. V. a. Aprimar lo tall punta dels ins- librator, oris, pondera, mensuras ad justum redi-
truments de cer. i^kr, aguzar. cio, is, aspero, gens. Lo qui purifica 'Is metalls. Afinador. Metalla
[|
AFILARSE. V. r. Defallir, desmayarse. Ahilarse. nar. Librorum tegumenta aiqu eminentia facere. j|
sar una cosa sobre allra. Afirmarse, apoyarse, eslri- xar y afluixarse. Afiojamiento. Laxatio, relaxa lio, re-
bar, carf/ar. Nitor, innitor, eris. missi, nis.
AFIRMAT, DA. p. p. Afirmado. ATirmatus. AFLUIXADURA. m. ant. afluixAMENT.
AFIRMATIU, VA. Lo que afirma. A^rma-
adj. AFLUIXAR. V. a. Soltar lo que est estret, ti-
iivo. Asserens, asseverans, aQrmans, afirmativus. bant. Aflojar, desencalear. Laxo, relaxo, as, reraitto,
AFIRMATIVAMENT, adv. m. Afirmaivamente. is.
II
V. n. Prdrer la for.sa alguna cosa, com lo vent,
Asseveranter, aTirmanter, afiirmat, asseverat. etc. Aflojar, ceder, blandear. Remitto, relendo, de-
AFITX. v. a. ant. y ter. 3." persona de indica- mitto, is II
met. Disminuhirse, entibiarse '1 fervor
tiu del verb afegir. ab que s' havia emprs alguna cosa. Afiojar. Defer-
AFLACAR. v. a. ant. afluixar. veo, es, remitto, tepesco, is ||
met. aliviar.
AFLAMAR. V. a. anf. inflamar. AFLUIXARSE. v. r. Afiojarse. Laxari, remilti.
las bstias per la relaxaci ruptura de alguna ar- Afrisonado. Phrisic equosimilis.
tria. Aforisma. Aneurisma, c. AFRODISIAS. f. pi. Festas enhonor deVnus.
AFORISME, m Sentncia, axioma. Aforismo. Afrodita Marina. Afrodisias. Afrodisiai.
Aphorismus, i. AFRODITA. f. Un dels noms que's dona Ve-
AFORSTICH. adj. Escrit ab aforismes lo que nus suposant que nasqu de la sanch de la ferida
pertany ells. Aforislico. Aphorismis scriptus, ad que Jipiler fu Saturno barreijada ab la escuma
aphorismos pertinens. del mar. Afrodita. Afros, dis.
AFORNAR. V. a. ant. enfornar. AFRONT, m. y
AFORRADOR. m. ESTALVIADOR. AFRONTA, f. ant. Deshonor, descrdit, injria.
AFORRAR.V. a. ESTAI.VAR. II
FORRAR. ant. ALEN- Afrenla. Contumelia, ignomnia, ;o, opprobrium, ii.
TAR, CONFORTAR. II
Nota de pena afronlosa. Afrenta, infmia. Infmia,
AFORRO. m. forro. ignomnia, le, dedecus, oris.
AFRETAT, DA. p, p. Afretado. Conversos. xinet drap ab que 'Is sastres y planxadoras aga-
AGA CATAL. AGA \:\
fan la plancha. Pano de plancJia. || La pari per ahont etc. Asirse, enredarse. Implicari, intrincari, ha;rere.
Aproitar la ocasi temps. Coger, aprovechar. AGAFAT PER AQCI QLE NO CAURS. qUB S' apli-
FCf.
Tempus, occasionem arripere, causam sumere. |1 ca familiarment al qui's vol disculpar de una cosa
ATRAPAR, ASSOLIR. ||
CASSAR, PESCAR. ||
Conseguir, y al parixer sens rah. Limpiate que ests de htievo.
aix 's diu procura agafar un empleo. Coger, lograr, Nec tutior ha;c via; praitextum sano.
alcanzar, llevar, pescar. Obtineo, es, adipiscor, eris, AGAFASOP AS. Pesat en fr las cosas. Pelmazo,
capio, is. II
mal gust
Contrurer una malaltia, vici, posma. Cunctator,is, plumbeus, i,hebes etis. ||
des-
etc. Coger, tomar, contraer. Contraho, concipio, ca- manyotat.
pio, is. Assegurar una cosa ab allra per los ex-
II
AGAFAT, DA. p. p. Asido. Prehensus.
trems, com los matalassos ab lollensol, Coger. Capio, AGAFATS, A. adj. apegads, agafads.
is, obirmo, as. ||
Dirigirse encaminarse, com aga- AGAIG PORCH. exp. vulgar pera despedir
far la dreta. Tomar. Iter intendere, carpere viam. alg. He acd, coche alia. Apag, spurc.
II
Imitar, com agafar altre mtodo, l' estil de Cce- AGALICH, CA. adj. S'aplica al cit de galas.
ro. Coger, tomar. Imitor, aris, amplector, eris. || In- Aglico. Galileus.
sistir fortament en alguna cosa. Empemrse, encas- AGAFA. f. Veugrega que significa amor. pat pia-
quetarse, encastillarse, tomar el freno con los dientes. ds que feyan los primers cristians la tarde en las
Fraenum mordere, obstinat aliquid agere, inaliquid iglesias en conmemoraci del ltim que fu Jesu-
insistere. Ocupar certa distncia fsica moral-
|| crist ab sos deixebles. Agapa. Agas, pis.
ment, com la cortina tot lo balc. Coger, extenderse, AGAPETAS. Amadas, en grech. Verges que
f.
llegar, abrazar, alcanzar. Impleo, es, sequor, aris, sens fr vots se consagraban en los primers temps
complector, eris. ||
Pndrer alg. Coger, agarrar, de la Iglesia al servey dels eclesistichs; despues
prender, agazapar. Apprehendo, capio, is, manus degeneraren basta 'I punt de admtreren sas casas
aliqui, in aliquem injicere. ||
Percibir, cobrar, com tota clase de homens. Certas donas que formant
[|
HKsAFARlas pessefas. Coger, tomar. Tollo, capio, is. |j sectas en lo sigle iv, buscaban lo comers carnal dels
IHomensar sentir los efectes de algunas cosas, com jvens persuadintlos que res tenia de impur. Aga-
IHolor, calor, etc. Coger, tomar. Percipio, acio, is. petas.
^"11 ARRELAR LAS PLANTAS. ||
Dcterminarse la acci AGARBERAR. V. a. Apilar lasgarbas. Hacinar.
que significan los verbs ab que's junta, y aix 's diu: Fasciculos in struem componere.
AGAFA y se n'an. Coger. Rem deliberatam illic per- AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado. Congestus,
ficere. || que denota 1' instrument
Posarse fr lo coacervatus.
ab que's junta, com agafar la ploma, posarse es- AGARBONAR. V. a. Abrahonar. Agarrafar. La-
crurer, agafar lo llibre, posarse estudiar. Tomar. certis aliquem nodare.
Cappio, sumo, is. AGARBONARSE. V. r. Abrahonarse,agafarse 'Is
agafala. loc. fam. Pera burlarse del qui t algu- que's barallan. Agarrafarse. Lacertis mutu com-
na esperansa sens fonament. Atatela al dedo. Sibi- lecti.
met habeat. AGARICH. m. Bolet blanch, excrescencia sem-
agafarla. loc. Insistir (enasment en alguna cosa. blant als bolets que's fa en lo tronch de alguns ar-
Dar, daria. Insistere, tenaciter adharere. bres. Agario. Boletus agaricus, boletus, laricis.
QUANT NE PASSAN FAN DE BON AGAFAR, ref. QUC aCOU- AGARRANT. adj. agarrat. 2. 3.
sella aproitar las ocasions. Al buen dia brele la pner- AGARRAR. V. r. agafar.
ta, mtelo en casa. Cuando te dieren el biien dado, AGARRARSE. V. a. AGAFARSE.
chale la mano. Cuando te dieren la vaquilla, acude AGARRAT, DA. p. p. AGAFAT. |1
adj. S' aplica
con lasoguillc. Tempus et occasionem arn'pe. la persona mlt avara. Agarrado. Sordidus, avarus.
AGAFAR8E. v. r. Renyir cops. Asirse, enzar- II
S' aplica tamb al subjecte que ab freqncia y
zarse, agarrarse, venir las manos. Congredior, descaro admet tot lo que li ofereixen. Tomajon, to-
eris, contendo, is, conserere manus cum aliquo. ||
mon. Facilis acceptor. Se diu de la persona robus-
||
Apoderarse, com sbagafan tot lo que troban. Lle- ta y de baixa estatura. Rehecho. Lacertosus.
varse, apoderarse, echar mano de. Aliqua reuti. Em- ||
AGARROFARSE. v. r. Caragolarse las fullas
bolicarse, enganxarse, com la llana en losesbarsers, dels arbres Encarrvjarse. Ivm^Wciri, intricari.
46 AGE DICCIONARI AGI
AGARROFAT, DA. p. p. Encorrucado. Impli- genua submitter, flectere.
catus. AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado. Genibus
AGARROTAR. v. a. Lligar mlt estret. Agarro- flexis, nixus genibus.
tar, amarrar. Constringo, is. AGENT. adj. Lo que produheix algun efecte.
AGARSA. GARSA. f. Agente. Agens. ||
Qui cuyda negocis de altres. Agente,
AGEGANTAT, DA. adj. De estatura extraordi- AGILSSIM, A.adj. sup. Agilsimo. Strenuisimus.
nria. Agigantado. Giganteus. |1 met. excel-lent, AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar. Ex-
EXTRAORDINAKI. pedio, is, facilem reddere.
AGENCIA, f. Diligncia en los negocis. Agencia. AGILITAT, p. p. Agilitado. Expeditus. ||
f. Lleu-
Sollicitudo, inis, procuratio, nis. ||
Ofici del agent. geresa, expedici. Agilidad. Agilitas, celeritas, atis,
Agencia. Negotiorum cura. solertia, ;e. ||
n dels cuatre dots excel-lncias del
AGNCIA FISCAL. Lo crrech de agent fiscal. Agen- cos gloris. Agilidad. Agilitas, atis.
cia fscal. Fiscalium causarum cura. AGILMENT. adv. m. Agilmente. Agiliter, celeri-
AGENCIAR. V. a. Fr diligencias pera lograr ter, expedil.
alguna cosa. Agenciar. Sollicil, procuro, as. Gua- ||
AGIONITAS. pi. Secta del sigle vii que prete-
nyar ab indstria. Agenciar. SoUicite procurar, nian que '1 matrimoni y la castedat eran sugestions
acquirere. del esperit maligne, y aix 's donvan sens fr tota
AGITABLE. Lo que pt agilarse. Agitable. Agi- del home ignorava '1 dia del judici. Agmitas.
labiiis. AGNOMINACI. f. PARONOMSIA.
AGITACI, f. Moviment. Agitacion, canmocion. AGNUS. ni. y
Agilalio, nis, niolus, us. ||
Perlurbaci. Agitacion. PASTA DE AGNUS. Rclquia de cera benehida per lo
Agitatio, icslualio, nis, volutalus, us. Papa ab la figura de un be, y tamb '1 reliquiari que
AGITADAMENT. adv, m. Ab agitaci. Agitada- la sosl. Agnm Dei. Agnus Dei.
meule. /Esluos. AGOBIAR. V. a. AGOVIAR.
AGITANAT, DA. adj. Seoiblant als gitanos. AGOLAR. V. a. ant. engullir.
Ajitanado. Erranli vEgyptio similis. AGOLEJAR. V. a. ant. igualar.
AGITAR. V. a. 3Iurer ab prestesa violncia. AGiOLPAR. V. a. med. Formar las ayguas al
Agitar. Agilo, peragilo, concilo, as, II
Peilurbar, temps dels dolors del part. Agolpar. Conglomeror,
conniurer. Agitar. Conmoveo, es, exagito, as. aris.
AGIVAT, DA. m. Paren! que prov per part de heretge Donalo als que enviava predicar als llochs
pare. Agnado. Agnatus, us. vebins. Agonistica. Agonislicus.
AGNATICI, A. adj. for. PerlanyenI la agna- AGORAMENT. m. Art dels agorers. Agorera.
ci agnat. Agnaticio. Agnalitius. Aruspicina, a.
AGNEL. m. ant. anyell. AGOREH, A. m. y f. Qui professa los auguris.
AGNS. f. Nora de dona. Ins.Agns, elis. Agorero. Augur, is, auguralrix, icis.
AGNICI. f. pot. Regoneixement de una ms AGORERA. f. AUGURI.
personas en los dramas, de lo que resulla raudansa AGOSADAMENT. adv. m. ant. atrevidament.
de fortuna. Agnicion, reconocimienio. Agnifio, nis, AGOSAR. V. n. ant. atrevirse. m. ant. atre-
[]
anagnorisis, is.
viment.
AGNINA. f. Pell de anyell. Corderina. Agnina AGOSAT, DA. adj. ant. atrevit.
pellis.
AGOST. m. Octau ms del any. Agosto. Augus-
AGNOCAST. f. GATILLO CASTO. tus, i, sextilis, is. [j La temporada en que's fa la cn-
AGNOITAS. m. pi. Sectaris del sigle iv, que Uita dels grans. Agosto. Messis, is.
pretenian que Du no posseheix lo coneixement de CADA COSA A SON TEMPS COM LAS FIGAS EN AGOST. l'Cf.
lot sin gradualment. Seclaris del sigle vi, que Ensenya que
|| las cosas oportunas son ms estima-
.
p. p. Agraciada. Gratificatus. ||
v. a. ant. Donar las AFABILITAT,
gracias. ser agraclat de alg. ant, Haverli donat AGRADS, A. adj. AGRADABLE.
lasgracias. MAL AGRADS. Dcsapaciblc en lo tracte. Aspero,
AGRADABILSSIM, A. adj. sup. Agradahil- seco, desabrido, brusco. Asper, durus.
simo. Gratissimus. AGRAHIDSSIM, A. adj. sup. Muy agradecido,
AGRADABLE, adj. Lo que agrada. Agradable. agradecidsimo. Gratissimus.
Gi'alus, jucundus, placidus. ||
afable. AGRAHIMENT. m. Agradecimiento. Gratia, oe,
AGRADABLEMENT, adv, m . De un modo agra- gratitudo, nis.
dable. Agradablemente. Grat, jucund. AGRAHIR. V. n. Regonixer los beneficis. Aj/m-
AGRADANSA. f. ant. agrado. decer, reconocer. Refero, ers,acceptumferre, gratias
AGRADAR, V. n. Complau'*er. Agradar, conten- habere. ||
Pagar los beneficis. Agradecer, regraciar.
flr, co)np/flfcr. Placeo, arrideo, es, libet, lubet. [|
Gratiam referre. || Donar las gracias. Agradecer, dar
Saber b Agradar, gustar, saber
. bien. Placeo, es, gracias. Gratias agere. |]
Premiar un servey acci
sapio,is, gustuijucundum esse. || Sr alguna cosa distingida. Remunerar, recompensar, galardonar. Re-
de la aprobaci de alg. Agradar, gustar, sentar, so- munero, as, remuneror aris.
nar bien. Placeo, es, delecto, as. Voler, desitjar, ||
AGRAHIT, DA. ad]. Agradecido. Gratus, bene-
com si fas un favor m' agrada que me'n fassan un fici memor.
altra. Gustar. Gupio, is, exopto, as, mihi placet. MAL AGRAHIT. DESAGRAHIT.
MI m' agrada; lo que m' agrada, m' agrada; m' AGRAM. m. GRAM.
agrada i'erque m' agrada, loc. fam. Denota elegirse AGRAMONTESOS. m. Parcialitat de Navarra.
una cosa per gust sens cuydar de la rah. Lo que Agramonteses
me suena me suena. ptima qua placent. AGRAMENT, adv. agrement.
AGR CATAL. AGR 49
ALL. m. ENGRANALL. SI TENS k alg AGBAVIAT NO VAJAS MY DESCUYDAT.
AGRANALLAR. V. a. ENGRANALLAR. ref. Denota que '1 quif agravis, deu anar previngut
AGRANALLAT. p. p. ENGRANALLAT. per que no l' atrapen may descuydat. Qukn siembra
AGRANAR. V. a. ENGRANALLAR. Icr. ESCOMBRAR. ||
abrojos no ande descalzo. Qui tribulos serit, ne pede
AGRANDIR. V. a. ENGRANDIR. nudus eat.
AGRARI, A. adj. Cosa del camp, com Iley agr- AGRAVIAR8E. V. r. Enfadarse per alguna obra
ria. Agrario. Agrarius, agralis. m. for. Certa pres- ||
paraula. Agraviarse, ofendcrse, picarse, resentirse,
taci de la quinta sexta pari dels fruyts. cens. ||
formalizarsc. Se injuri affeclum profiteri, iniquo
AGR8. m. Rahim vert. Agraz. Acerba, imma- animo aliquid ferre. j]Malmtrerse alguna part del
lura uva. ||
Siich del rahim vert. Agrdz. Ompha- cos. Lesiarse. Liudi.
cium, ii, acrementum, i. AGRE. m. Lo such citde algunas fruytas her-
AYGUA DE AGRs. Agvz, ogua de agraz, agrazada. bas. Agrio, agrura. Acerbus, acidus succus. ||
adj.
Saccharo, et oraphacio confecta aqua. Aspre al gust. Agrio, dcido, acerbo. Acerbus, acidus,
EN AGRs. m. adv. Abans de temps. En agrdz. asper, acer. [)
met. Cam, lerreno dolent. Agrio, spe-
Immalur, praimalur. ro, escabrosa, fragoso, serrino, sahage. Asper, ar-
SEMBLANT
s, AL agrAs. Agraceuo. Omphacius, ompha- duus. II
met. Desapacible en lo tracte. Agrio, acre,
ininiis. dspero, bronco, brusca, desabrido. Durus, asper, im-
m AGRASSAR.
acium sapere.
AGRAS8ERA.
V. n.
||
Om-
such
Parra,
manis.
Duro. Durus.
Agrio. Dilicilis.
||
met. Se diu del
||
pint.
[|
estil
lo fruyt
agravarse. Agravamiento. Gravatio, nis, gravamen, TORNARSE AGRE, fr. Posarse cida agre alguna
inis. I
Acriminaci en las censuras eclesisticas. cosa. Agriarse, acedarse. Acesco, is. ||
Dit de las con-
Agravamiento. Acriminatio, nis. servas y conituras. Agriarse, rehervirse, (ermentarse,
AGRAVANT. p. a. Agravantc, agrwcatorio. Gra- revenirse. Acesco, fermenlesco, is, fermento, as. j|
riam inferre, facere, injuri aBcere, Itedere, viola- m. Conjunt de cosas. Agregado. Cumulus, aggrega-
r, injuriosius accipere, tractar. tum, i. qum. Partcuas boraogneas que ab sa
II
TOMO I. 8
50 AGR DICCIONARI AGR
reuni forraan un cos ms volumins Agregado. agrria. ||
Lo que pertany la agricultura. Agrario,
Aggregatum, i Tercer de bordo.
[j
agreste. Agricolaris, is.
AGREGAT DE DISBARATS. COOJUnt dC cUs. HlO de dis- AGRIDULSURA. f. Nom pera significar la qua-
parates. Copia, se, multitudo, nis, acerbus ineptia- litat de agre y dols. Agridulzura. Sapor dulcacidus.
rum. AGRIELLES. f. ter. agrella.
AGHEGAT DE BOIGS. Conjunt de ells. Gavillade locos. AGRIFOL. m. Arbre silvestre que tot 1'
any t
ca, gust agre; que serveix pera guisar, y de la cual AGRIMENSOR, m. Lo qui t per ofici medir las
se trau la sal del mateix nom en medicina s' era- ; terras. Apeador, agrimensor. Agrimensor, is.
plea com debilitant. Acedera, acelosa. Acetosa, , AGRIMONIA. f. S' anomena aix en memria
lapalhium, ii, lapathum, i, acetaria rumex. del rey Eupator: es una planta perenne, indgena,
AGRELLA BORDA. f. Planta perenne, de arrel grossa, ramosa, de quatre pams de alsria, aspra al tacto,
color pardo per la part de fora,groga matizada de fullasUargas y partidas de un groch herms: s' em-
venas un poch rojas, y que creix en Uochs humits: plea per adobar las pells,y en medicina s' usa com
s' emplea en medicina contra las raalaltias briano- un lleuger aslringenf. Agrimonia. Agrimonia eupa-
sas y la ronya. Romaza. Rumex, icis. toria, herba agrimonia.
AGRELLAS DE iNDiA. Vinagros, acedera de Indias. AGRI. m. Gall, durcia que's forma en la part su-
Acetaria indica. perior y posterior del segon os de la sofraja dels
AGRELLETAS. f. d. Planta perenne ab fuUas de animals. Agrion. Mallo, nis, callositas sufragilis.
figura de cor, y que t un gust agre semblant al de AGRIPALMA. f. Ma de santa Maria, planta pe-
la agrella, Aleluya, acederilla, acelosilla, ojlida. renne de Espanya, de tres quatre peus de alsada,
Oxalis, idis, acetorum trifolium, acidula, e. las fullas divididas en tres flors purpreas, la llavor
AGREMENT. adv. m. Ab aspresa rigor. Agria- angulosa, la arrel fibrosa: es remey pel mal de
mente. Acerb, acre, asper. cor. Agripalma, cardaca. Leonatus cardaca.
AGREMINT. m. ant. serradras. AGRIR. V. a. ant. Fr tornar agre alguna cosa.
AGRES. m. ant. ingrs. adjacent. ||
Agriar, acedar, poner grio. Acerbo, as, acidum red-
AGRESSI, ant. acomesa, ataco.
f. dere. ||
ant. met. criar. ||
Irritar algun mal. Irritar.
AGRESSOR, A. m. y f. Lo qui acomet altre Malum refricare, renovar.
injustament pera ferirlo matarlo. Agresor. Aggres- AGRIRSE. V. r. ant. tornarse agre. ||
met.
sor, invasor, is. | homicida. Agravarse las llagas. Agriarse, enconarse, irritarse.
AGREST, adj. Lo que produheix lo camp sens Exulcero, as recrudesco, is.
Aguacate, es. 1| Lo fruyt de aquest arbre que es AGUAYTAR. V. n. Observar ab atenci, procu-
com una pera y mlt agradable. Aguacate. Pomam rant no sr vist. Accchar, atisbar, avisorar, hacer la
aguacate. acechona. Speculor, aris, observo, exploro, as, insi-
AGITAMENT, La acci de fr aguda la
in. anl. deo, es. ||
Parar Uassos alg. Armar lazo, trampa,
punta tall de alguna arma. Aguzamienlo, aguzadu- zancadilla. Insidias, raoliri.
ra. Exacutio, nis. ||
ant. Sutilesa del fil en los ins- AGUAYTAR LA OCASI, fr. AGUARDAR LA SEVA.
truments de tall. Agudeza. Acumen, inis. QUI AGUAYTA PER LO FORAT VU SON MAL FAT. ref. Ad-
AGUANT, m. Fortalesa vigor pera resistir. verteix que'ls curiosos solen ohir vurer cosas de
Aguanle. Robur, oris, forliludo, inis, vigor, is. ||
Su- que'ls resulta pesar y disgust. Quien acecha por agu-
friment, tolerncia, Aguanle. Constanlia ,
patien- jero ve su duelo. Experta est linguas auris iniqua ma-
tia, iv. las. Per rimam inspiciens quoties tua probra vide-
AGUANTAR, v. a. Sostenir. Aguantar, inantener, bis?
^slener, sustentar. Sustento, as, sustineo, es, fero, AGUAYTAT, DA. p. p. Acechado. Speculatus.
ers. |]
Patir, sufrir. Aguantar, sufrir, tolerar. Sus- AGUDAMENT, adv. m. Agudamente, ingeniosa-
tento, tollero, as, sustineo, es. \\
Resistir las fatigas. mente,sutilmente. Subtiliter, acul. ||
Vivament, sen-
Aguantar, resistir. Supero, as,resisto, is. ||
No impe- siblement. Vivamente. Acut, vehementer.
dir lo que's du y's pt. Aguantar, pe rmitir, sufrir, AGUDESA, f. Sutilesa del tall punta en los
tolerar. Tollero, as, permitto, consentio, is. |1
Sub- instruments de cer. Agudeza. Acumen, inis, acies,
sistir, com lo capot aguantar tot 1' ivern. Durar. ei. II
Perspiccia, vivesa en l' ingeni, ohido y vista.
tari. II
Perseverar en algun lloch, estat resoluci. ACRIMONIA.
Mantenerse. Persevero, as, persisto, is. ||
reprimirse, AGUDSSIM, A. adj. sup. Agudsimo. Acutis-
CONTENIRSE. ANAR FORT. j]
simus.
AGUANTARSE COM UN SOLDAT VELL. fr. Estarferm en AGUDISSIMAMENT. adv. sup. Agudsimamen-
sa resoluci. Tenerse los dines. Nil de voluntate te. Peracut, acutissim.
remitlere. Ajudarse mlt pera no decurer de sn
||
AGUERRIT, DA. v. Expert, dexlre en la guer-
tat. Tenerse los clines. Sua suramo studio, mani- ra. Aguerrido. Bellicosus, i, belligerator, is, belli
AGUANYAT. S' usa com interjecci de aquesta tres peus, dreta y ramosa: las fullas de un vert obs-
anera: mal aguanyatI y denota que algi es indigne cur per la superior, y groguencas pel revs:
part
de lo que disfruta. Que lastima! Qaam indignus! las flors mltas y constan de cinch fullas coloradas,
AGUAR. v. a. ant. afilar. 1|
met. avivar, esti- blavas , moradas blancas. Aquilegia. Aquilegia
mular. vulgaris.
AGUARDAR. v. a. esperar. AGUILENGH, CA. adj. Pertanyent al liga,
aguardar la seva. fr. Estar esperant la ocasi de Aguikno. Aquilinus.
lograr sn intent. Estar al husmo. Inquirere, inves- AGUIL. ALIGOT. II
ant. TRAMONTANA.
tigar, occasionem arripere. AGUINYAMENT. Senya que's f tancant dissi-
AGUASTAMENT. m. MISRlA, OPRESSI, ANGIJS- muladament qualsevol dels ulls. Guinada, guinadura.
k
niA.
IHd
AGUAYT. ro. La acci de observar de un llocb
que un nopuga srvist. Asecho. Speculalio, ob-
Nictatio, nis, nictus, us.
AGUINYAR.
altra arma
V.
alguna part
a. Apuntar
.
lo tir
^H ESTAR AL AGUAYT. fr. Estar en observaci. Estar AGULLA, f. Barreta per lo com de fil de llaut,
d la mira. Speculari, attent spectare, attentis ocu- y vegadas de plata or ab un petit capsir, que
lis observar. serveix pera assegurar roba y per altres usos, la y
ESTAR EN AGUAYT. fr. Estar en emboscada. Estar se'n diu agulla de cap. Alfiler. Acicula, spina, se. |)
al en acecho, en emboscada. Latere, clam, ex occul- La que t punta y un ull per ahont se passa '1 fil
to. in insidiis esse. seda, y serveix pera cnsir brodar. Agtija. Aciis, s
52 AGU DICCIONARI AGU
II
L' assenyalador en los rellotges de sol. Aguja, BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER, ref. DCUOta la
gmmon, mostrador, pmtero. Scisilhera, aj, horarius dificultat de conseguir una cosa quant se presentan
ndex. || burxa.. 2. || Lo assenyalador en los rellotges mlts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus-
de corda. ManecUla, saeta, saetilla. Gnomon, is. ||
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Ra-
BaLixuLA., II
Peix semblant la anguila, de morro vena. Inventu diflicillima quarere. Ab asino lanam
llarch y prim, y color vert. Aguja, espeton, picudo. quacrere.
Marinus acus. || pirmide. ||
Pilar que sost alguna cos DE AGULLA. Lo forat per ahont s enfila. Ojo.
part principal de un edifici. Machon. ^ldificii ful- Oculus, i, foramen acus.
crum. II
cosTELLAS II
La pua tendra de un arbre la FR PASSAR PER UN COS DE AGULLA, fr. met. Fr pa-
qual serveix pera empeltar. Pua. Surculus, i. ||
f. tir fam. Matar de hambre. Fame extinguere.
Gquia petita que desaygua rega las terras baixas ENFILAR LA AGULLA, fr. Passar pel cos de ella
y porta la aygua altras cquias grans. Bijuela. Exi- la seda fil. Enebrar la aguja. Acum lino Irajicere,
guum incile. ||
Canal. instruere.
AGULLA BORRASSERA. AGULLA SAQBERA. JUGAR AGULLA, fr. FR MITJA. ||
CUSIR.
AGULLA DE AMORTALLAR SOGRAS. La de CUSif mlt POSAR FIL A LA AGULLA, fr. Scrveix pcF incitar
grossa. Aguja de ver dugado. Mxima acus. alg que emprenga algun treball. Poner manos d
AGULLA DE cusiR soLAs. Especie de punxo queusan la obra. Manus operi admovere.
los espardenyers, t un forat, dit cos, prop de la PUNXADA DE AGULLA DECsiR. Agujanztt. Ictus acus.
punta. Aguja de alpargalero de coser suelas. Acus AGULLAS. f. pi. Lo regalo que solen fr los passat-
ad solas canabinas suendas. gers las criadas dels hostals quant se despedeixen
AGULLA DE EXLLARDAR. La que serveix pera ficar de ellas. Alfileres. Pecuniae munusculum. Joch de ||
tallets de cansalada en la carn dels aucells en al- noys que consisteix en posar cada hu una agulla de
tras viandas que se han de rustir. Mechera. Yerucu- cap en terra sobre alguna taula, procurant en-
lum, i. creuharla ab la del contrari, movent la seva ab la
AGULLA DE ESPARTER. La quc usa aquest oficial pe- ungla del dit gros cada vegada que li toca, y '1 qui
ra cusir estoras, srrias etc. Aguja espartera de primer encreuha guanya. Acicularum ludus
Alfileres.
calicata. Acus quadrata. puerilis. II
En los telers, que usan la mquina la
AGULLA DE FR FiLOJA. Instrument Semblant la Jacquart anoraenan agullas certas barretas de fer-
llansadora de teixidor, per sens lo vuyt en que's po- ro unas ab ull y altras ab ganxo, que serveixen pera
sa '1 can, del qual se serveixen las donas per fr raostrejar las robas de seda. Agujas. Acus, us.
filats y altras cosas. Lanzadera. Radius, ii. AGUjLLAS DE PLOM. Rarretas de plom que serveixen
AGULLA DE FR MITJA. La quc serveix pera fr mit- pera assegurar la seda en los telers de robas mos-
jas y altres cosas semblants. Aguja de hacer media. Irejadas. Agujas de plomo. Acus plumbeae.
Acicula tibialibus texendis. PER .AGULLAS. fr. S' usa ab la frase donar dema-
AGULLA DE GANXO. La de fil dc ferro en forma de nar, y denota la quantitat que's senyala las pro-
forqueta, y serveix pera assegurar lo pentinat de las mesas casadas per sos adornos. Para alfileres.
donas, Uorquilla. Acus furcilata ad comam firman- Malronarum cultui designata pecunia. | agullas. 1.
dam. AGULLADA. f. Rastab una punta de ferro pera
AGULLA DE LA MARE DE DEU. La de cap ms petita que guiar als bous. Aguijada, aijada, aguijon. Stimulus,
las altres. Alfiler de toca de monja, kcicula. parva. aculens, spiculum, i. ||
rastell.
AGULLA DE MAREJAR, ant. BRIXULA. AGULLASSA. aura. Aguijon. Grandis acus.
f.
AGULLA DE MOLA. RODET. seda que s' enfila cada vegada en la agulla. Hebra.
AGULLA DE MONYO. La que portan las donas en ell, Fibra, aa, filum, i. ||
ant. can per possab agullas.
de vidre, fusta, or plata, ab una boleta de lo ma- AGULLETA. d. Agujita, agujilla. Acicula, a;.
f.
teix en cada extrem. Aguja, Acus crinalis. AGLLETER. ni. ant. aguller.
AGULLA DE NAVEGAR. BRIXULA. AGULL, m. La punxa de la agullada tota ella.
AGULLA DE PASTOR. Pintura de Venus, bech de ci- AGULLADA. ||
FIBL. ||
ITiet. ESTMUL.
gonya de grua, planta indgena raraosa que fa '1 CALSiGAR l' agull, fr. met. ant. Obstinarse en
fruit en unas lavelletas eslriadas y en forma de resistir la forsa superior. Dar tirar coces contra
bech; las fullas verdosas y bermellencas per las bo- el aguijon. Crabrones irritar; adversus stimulum
ras; serveixen cuytas pera curar Uagas. Pico de ei- calcitrare.
guena, aguja de pastor. Robertianum, i, ciconium, i, AGULLONADA. f. Gop de agull. Aguijonazo.
anquineura geranium veneris scandix. Stimuli ictus.
AGULLA DE PICAR. La quc t 'i cap de vidre. iZ/t- AGLLONADOR. m. Lo qui agullona estimu-
kr de picar con cabecilla de vidrio. Acicula sic dicta. la. Aguijador, aguijmeudor. Stimulator, is.
AGULLA .SAQUEUA. AGULL\ DE MATALASSER. AGULLONAS. f pi. ant. Roba de cot, que ve-
AG CATAL. AO 53
ia de Alep. Aguja. Gossypina tela sic dicla.
Incito, irrito, concito, as. v. n. met. Coraensar notant indignaci, com ah murri. Ah, oh. Oh, hem.
||
crrer per un cas imprevist ab mlta diligncia. [| De animar cridar, com ah minyons. Ah, hea.
Apretar los tahnes. Subil aul velociter currere. Heus, hau, ah.
AGULLONEJAT, DA. Aguijoneado. Sli- AH, AH, AH. int. que expressa la rissa. Hi, hi, hi;
p. p.
mulatus. ah, ah, ah. Hi, hi, hi.
AGUSTINO, NA. adj. Lo religis y religiosa de AHINADA. Ranill, la f. veu delcaball. Relincho,
ant Agust. Agustino, Agusliniano. Augustinianus. relinchido. Hinnitus, fremitus, s.
adj. Lo que pertany sant Agust y sa religi. AHINAMENT. m. La acci y efecte de ahinar.
gustiniano. Augustinianus. Relincho. Innitus, us.
AGUT. p. p. HAGUT.
Acatus,acuminatus.
Tali punta afilada, i^uo.
II
quant se parla del dolor. Agudo, penetrante; vehemen- AHIR. adv. f. AH,
te, cruel, acerbo. Vehemens, acutns, acerbus. met. |[
AHIRAR. V. n. AIRARSE.
Dit dels sentits, prompte en sas operacions. Agudo. AHISSA. nut. Crit que serveix per avisar als
Acerrimus. ||
Dit del accent. Agudo. Acutns. ||
m. que alsan algun pes pera que tiren tols un temps.
;lau petit. Clavo pequem. Clavus parvns. | Dit de la Saloma. Nutica opera canendi acta.
y del s penetrant. Agudo. Acutns. AHissADOR DE GOSSOS. Lo qui iucta als gossos
AGUT COM u\A PUNTA DE oniNAL. loc. fam. Ab que que emheslescdin k a\g. Azuzador. Incitalor, is.
nicaraent se nota al que es rudo. Agudo como pun- AHISSAR. V. a. Tirar pujar algun pes. Izar.
de cokhon. Tardus, i, hebes, etis. Solvo, is, levo, as. Incitar, provocar, instigar, in-
||
SR MOLT AGUT PERA NOTAR LAS FALTAS DELS ALTRES. duhir alg que fassa alguna cosa. Instigar, inci-
Ser un lince para las faltas agenas. Nasnm rhno- tar, provocar. Stimulo, as, moveo, es, impello, is.
rontis habere. ABORDAR AL GOS.
|]
vayas, de los tuyos hayas. Quocumque advenias, noti Rodejat en algun lloch perill de ahont no's pt r-
vel sanguine juncti sint, aliqui possint hic ut adesse brer auxili. Aislado. Obsessus, interclusus. ||
Dit del
tibi. edifici separat dels altres. Aislado. Insula, ae.
DE AHONT. De donde. Und. 1| m. adv. Per lo qual. viuRER AISLAT. fr. met. Yurer retirat del tracte
Por lo cual. Ex qu. deia gent. Vivir aislado, retraido. Yivere retrusus,
D AHONT BONA? exp. fam. Denota la estranyesa sediictus.
que causa la vinguda inesperada de alg. De dnde AIUDAR. V. a. ajudar.
bueno? qu aires Iraen d V. por ac? Und venisti? AIX. m. Veu dels noys ab que significan algun
und te habemus? dolor lleuger. Pupa. Puerorum vox populam de-
DE AHONT NO NI HA NON PT RAJAR. ref. Denota quc monslrans.
'1pobre no pt donar gran cosa. De costal vacio nunca AIXA. f. Eyna de fuster per desbastar fusta,
buen bod'ujo. De paupere sacculo expectes nihil. || Azuela. Ascia, dolabra, se, dolatorium, ii. I!
ant.
ENVERS AHONT. 01. adv. Ucia dondc. Quorsra. Azolar. Exascio, as, ascia polir.
PER AHONT. m. adv. Por donde. Qu. exp. Equi- 1| AIXADA, f. agr. Instrument pera cavar la terra,
val PER QUINA RAH, PERQU CAUSA MOTIU. Por qu y y xata ab
consisteix en una planxa de ferro plana
razon. Qua de causa. un mnech de fusta de uns cinch pams de llarch.
AHONTAR. V. a. ant. afrontar. Azada, ajada. Ligo, nis.
AHUCAR. V. a. ant espantar. ||
Fr f ugir ab AIXADA DE gall. La que en una part t forma de
crits. Ojear. Abigo, is. [] udolar. aixada y en la altra de escda. Azadon de peto. Hinc
AHUCH. m. ant. alarit. |1
udol. lato, hinc acuto ferro praifixus ligo.
AHUIR. ra. ant. auguri. AIXADADA. f. Cop de aixada. Azadonada, aza-
AHUIRAT. adj, DiTxs. donazo, azadada. Ligonis ictus.
AHUR. expr. pera despedirse, Adios, agur. Yale. AIXADAGAT, DA. adj. ASSEDAGAT.
AHURT. m. ant. bravata. AIXADELL m. y
AHYNA. EYNA. f. AIXADELLA. f. ter. Instrument per aixarcolar
AYNAR, y sos derivats, ahinar. 6 birbar lo blat. Escardillo, sacho, almocafre, escar-
AHYR. AU. dadera. Mateola, se, sarculum, i.
AIXADA DE gall.
AI.
AIXALAVAR. V. a. ter. Passar per aygua; re-
gularment se diu de la roba quant surt de la bugada
AIAENT. p. ant. Adjacent. Enjuagar. Abslergo, abluo, is.
Irascibilis. []
adj. S' aplica la facultat del home Enjambre. Apum uva, apiaria, pensilis uva.
que r inclina vncer las dificultats que s' oposan AIXAMANARSE. V. r. Apilarse las abellas.
la consecuci de algun i. Irascible. Irascibilis. Arracimarse. Coacervari.
AIRAR8E. V. r. Enfadarse, indignarse. Airarse, AIXAMBRAR. V. n. Formar aixams las abellas.
tomar ira, encolerizarse. Irascor, eris. Jabardear, enjambrar. Examino, as, apes examina
AISE. f. ant. comoditat, espay lloch. ||
temps, procreare.
oportunitat. AIXAMENAR. V. a. Agafar los aixams perduts.
AISLADAMENT. adv. m. Aisladamente. Segre- Enjambrar. Examina divagantia congregar, alvea-
gatim. ribus cogere. |1 Trnrer de las arnas mlt pobladas
.
mullat. Liento. Huniidus, madidus. AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que '1 prin-
AIXAMPLADOR. m. Qui aixampla. Ensancha- cipal ingredient es lo sucre clarificat. Jarahe,jar()-
(I
Dit de las camas. aixaxcarrar. Jarabear,jaropear,jaropar, jarapolear. p. Ar. y And,
AIXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. Laxari, Syrupum prrebere. ||
met. Donar en forma de aixa-
dilalari, ampliari. |)
Escamparse alguna cosa, apar- rop qualsevol altre licor. Jaropear. Aliquem potare.
tarse 'Is que estan junts pera ocupar raajor espay. AIXAROPARSE. V. r. Pndrer aixarops. Jara-
Abrirse. La.xari, explicari. bearse, jaropearse. Syrupis frequenter uti.
AIXANGUER. m. Corretja altra cosa pera Prometido. Licitata^ pecuniai prajmium, mercs.
subjectar lo camatim de la arada al jou. Coyunda, AIXECAMENT, m. La acci de aixecar aixe-
barzon. Lorum jugi. carse. Alzamiento. Alevamentum, i, levatio, nis. ||
ega 'Is sarments podats. Sarmentador. Sarraen- portar SOTA LA AIXELLA, fr. Sobarcor. Sufarci-
trum collector. no,as.
AIXARMENTAR. V. a. RecuUir los sarments AIXELLER. m. Pessa quadrada de tela sota la
podats. Sarmenlar. Putata sarraenta colligere. aixella per refors,
y donar joch la mnega. Cua-
LA ACCI DE AIXARMENTAR. Sarmeutera. Putatornm drado. Subucularum quadra ta fascia.
sarmentorum collectio. AIXERIR8E. V. r. Aliviarse alg del ensopiment
AIXARMENTAT, DA. p. p. Sarmentado. A sar- que ha patit. Despejarse, serenarse. E torpore emer-
mentis expedit us ager. gere, meliuscul valere.
S6 IX DICCIONARI AIX
AIXERIT, DA. adj, viu, esturdit. Despabilado. EN AIX. m. adv. Mentres. En tanto, m^ientras. In-
Alacer. terea, interim.
AIXERRI. m. Fem de bestiar lianut y cabriu. EN AIX ESTAM? loc. ab que estranymque alg ig-
Sirle, sirria. Stercus ovile vel caprinum. nore alguna cosa. De esta^ tenemosl Adeo negligenter
AIXERRIS. m. pi. ant. FEMS. vivis?
AIXETA, f. Can ab un mascle pera trurer l- PER AIX. expr. ab que 's conclou un escrit con-
quits ab comoditat. Canilla, espita, IJave, y gela. p. versaci, referintse lo que s'ha dit. Por tanto.
Ar. Fislula, ae, siphunculus, i. |1 d. de aixa. Azuela. nd, ex quo.
Dolabella, ae. ||
La que's posa en las fonts. Grifon, QU TENIM AB AIX? loc. Deuota que res s'infereix
llave. Fontis fistula. de alguna cosa. Qu tenemos adelanlamos con eso'
A BAIG DE AIXETA, m. adv. ADOJO. Quid tum? quid tum inde?
posAa AIXETA, Epistomium cupaj affin-
fr. Espitar. AIXOBRIR. v. a. ler. aixorbii.
AIX ES ALTRE, ALTRA COSA, expr. fam. Dcnota rit que no es hereu dna sa muller si esta es pu-
la inconexi de alguna cosa ab la que 's tracta. Eso billa.
es otro, otra cosa, harina de otro costal, ese es otro FB LO AIXOVAR, fr. Prevcuir la roba per la criatu-
cantar. Aliud diversum est; extra chorum canis. ra que ha de nixer. Hacer preparar la canastilla.
Aix ES AIX. loc. fam. Eso mismo, eso es eso. Id Jam jam nascituris panniculos parar.
ipsum. AIXUGADOR. ra. Riscle gran ab un enreixat de
AlX HI HA Y BON PES. lOC. fam. NO HI HA MES CEl cordill pera aixugar roba al foch. Enjugador. Sicca-
AIXUGAR8E. V. r. Enjugane. Abstergi, mun- AJUDA DE CAMBRA. CWat pel sofvey inmediat de
dari. I)
Assecarse 'Is rius, fonts, etc. Secarse. Ares- sn amo. Ayuda de cdmara. Cosmeta, se,, cubicula-
is, exuri. rius, ii.
II
Dit del blat per causa de la pluja, etc. Encamado. Empleo militar ab diferent grau y ttol, los quals
Segetes pro gravitate inclinala?, depressaj. cuydan de distribuhir las ordes y disciplinar la tro-
AJAR. V. n. ant. abastar. 1. pa. Ayudante. Prsefecti legatus, vicarius. ||
Lo dels
AJASSARSE. V. r. fam. Tirarse sobre '1 llit. mestres de estudi. Pasante, repetidor. Proscholus,
Echarse d la larga, tenderse. Se prosternere. Aju- ante scholanus, hypodidascalus, i.
rerse '1 bestiar en lo lloch ahont descansa. Enca- AJUDANT DEU. AB LA AJUDA DE DEU.
marse. In cubile decumbere. AJUDAR. V. a. Donar ajuda auxili. Ayudar.
AJASSAT, DA. p. p. c/mrfo, tendido. Proster- Aliquem juvare, alicui adesse.
natus. AJUDAR B MORIR. fr. Auxiar al moribundo.
AJURER. V. a. Abaixar fins extndrer en Ayudar bien morir, agonizar. Morienti opem salu-
terra lo que estava dret. Tender. Extendo, is. tarem ferre, morientem adhortari.
AJURERSE. V. r. Echarse, lenderse^recostarse. AJUDAR A MISSA. fr. Servir y respndrer al Sacer-
Prosternere, sternere se, hurai procumbere. ||
Po- dot en lo sacrifici de la misa. Ayudar d la misa. Sa-
sarse al llit. Acoslarse. Cubo, decubo, as; y si es per cra operanti minislrare.
causa de malaltia encamarse, ponerse en cama. De- k QUI MUDA DEU LI AJUDA. ref. Acousella que quant
cumbo, cubo, as. Inclinarse 'Is blats per causa de
|j
una cosa no ix b 's deuhen mudar los medis. A
pluja. Echarse los panes, encamarse. Segetes, incli- quien muda Dios le ayuda. Effugi inalum, inveni bo-
nari, deprimi. num. Tu nova sucias ubi nibil praisentia possunl.
AjuaERSEUi. fr. met. fam. Rendirse al traball, QUI NO't PT ajudar, no VULLAS TOS MALS COMUNI-
crrega, etc. Dar con la carga en lierra en el suelo; CAR, ref. que ensenya que uo devem comunicar nos-
acodillar con la carga, rendirse la carga. Onerisuc- tras desgracias al qui no s' ba de compadeixer de
cumbere. H-met. fam. Subjectarse la voluntat de elias ni remediarlas. Llorar d boca cerrada, y no
altre. Pasar por ello. Conditionem accipere. dar cuenla a quien no se le da nada. Non lachrymare
AJOCA. f. JOQUER. juvat qua nula levamina queris.
AJOGAMENT. ni. La acci de ajocarse 'Is au- AVIAT ES DIT, MALALT DEU t' AJUT. lOC. fam, DC-
cells. Recogimienlo. AssessO, nis. clara la facilitat que hi ha en aconsellar altres la
AJOCARSE. V. r. acotahse. Anrsen dormir
||
pacincia medis mlt difcils pera Uiurarse de al-
los aucells. Recogerse. Aviarium ad dormiendum pe- gun dany, del que est segur lo qui aconsella. El
tere. sano al doliente so regla le mete. Cum valemus, rec-
AJOGASSAT. ENJOGASSAT. ta consilia ajgrotis damus.
AJONJOL. m. ALEGRIA, PLANTA. AJUDARSE. V. r. Servirse mtuament. 4j/H(/flr-
AJORNAR, v. a. ant. aplassar. se. Promiscuam operam dare. |1
Posar los medis pera
AJUDA. f. Aguda, socorro, favor. Auxilium, ii, sn intent. Ayudarse. Sibi consulere, opem ferre.
juvamen, inis. |1
Lo que serveix per ajudar. Aguda. II
ant. VALERSE.
Auxilium, ii. II
Servicial. Aguda, lavativa. Clyster, DEU DIU AJUDAT Y t' AJUDAR, loc. Aconsella quc
eris, clysterium, ii. ||
ant. xeringa. ||
Bufeta per do- emplem tols los medis possibles pera lograr un ob-
TOMO I. 9
18 AJU DICCIONARI ALA
jecle, sns esperarque Deu fassa miracles. A Dios AJUSTARSE. V. r. Fr algun ajust, Ajustane.
rogando y con el mazo dando. Ora et labora, De re aliqua convenire. | Convenirse ab lo saiar de
AJUDAT, DA. p. p. Ayudado. Adjutus. algun traball servey. Igualarse, convenvise, ponerse
AJUGASSAT, DA. adj. Jugueton, ntozon. Las- de acuerdo. De slipendio convenire. |j
Fr ewnpanyia
civus, jocularis homo. per alguna empresa negoci. Igualarse. Foederari
AJUNTAMENT, m. La corporaci que est en- se colligare. ||
ant. jntabse, unirse.
carregada delgobern civil de un poble. Ayuntamien- AJUSTAT, DA. p p. Ajustado. Pactatus,conven-
to. Senalus, conventus, us, consilium, ii.
|I
ant. tus. II
adj. Recte, just, com concincia, etc. ajustada.
JUNTBA. I
ACTE CARNAL. Ajustado, juslo, recto, exacto. Integer, recls, justus.
AJUNTAR. V. a. Ji'NTAB. II
Encaixar las fustas II
Unit. Ajustado. Aptus, connexus, inter se coba;-
entre s. Acoplar, ensamblar, ajuntar. Copulo, as, rens. ||
Convingut. Mancomunado. Foederatus.
conjungo, is. TOCiR CANTAR AJUSTAT, fr. Observar b '1 com-
AJUNTARSE. V. r. jntabse. ps y una perfecta igualtat del raovimeni en la exe-
AJUNTAT, DA. p. p. Acoplado. Conjunctus. cuci de la msica. Tocar, cantar ajustada. Ad nu-
AJUNYIR. V. a an(, jUxNtar. merum ludere.
AJUPIR. V. a. Obligar fr lo que repugnava. AJUSTICIAR. V. a. Castigar un reo ab pena
Domar. Subjicio, is. de mort. Ajusticiar. Capitis supplicio aDcere.
AJUPIRSE. V. r. ACOTABSE, ABAIXABSE. AJUSTICIAT, DA. p. p. Ajusticiada. Capite
AJUPIT, DA. p. p. Agachado, agazapado, acur- multatus.
rucado. Incurvalus. AJUTAR. V. a. ant. ajudar.
AJUST, ra. Conveni, concQvl.Ajuste, ajustamien- AJUTJAR. V. a. ant. adjudicar.
to. Pactum, i, pactio, conventio, nis. ||
ant. junta,
CONGRS. II
JUSTAMENT. AL,
MS VAL UN DOLENT AJUST QUE'l MILLOR PLET. ref.
Ensenya que's deuhen evitar los plets, encara que AL. Preposici de daliu y acusa tiu. Al. ||
Partcu-
sia ab alguna prdua, pels gastos que porlan. Mas la que denota '1 temps determinat, com al punt
vak mala avenencia que buena sentencia. Yincere del raitj dia. Al. Cum, quando, quo tempore. De- ||
quam causam, pricstat damnosa pacisci. Pax vel in- nota '1 modo particular de fr alguna cosa, com
justo ulilior quam justissimum belluni. pintar al oli. Ai Hoc, vel illo modo.
AJUSTADAMENT, adv. m. Conforme al ajust. ALA. f. Part del cos dels aucellsy altres insectes
Ajustadamcnte, exactamente. Ex aequo. que'ls serveix pera volar. Ala. Ala, penna,pinna, ai.
AJUSTADS, SA. adj. ABREPLEGADS. II
Orde de personas cosas posadas en lnea recta.
AJUSTAMENT, m. ant. ajust. ant. |1
acte car- Hilera, fila, ala. Ordo, inis, series, ei.
I
Cos de tro-
nal. pa al costat del exrcit. Ala. Cornu, u,ala, ai. |1
fort.
AJUSTAMENT DE FRYTS. ant. GARBEBA. Ala, fiano, lado. Latus, eris. ||
La part de un edifici
AJUSTAR, v. a. Convenir en lo preu de alguna que surt en fora per un de sos costats. Ala. Ala, ai,
cosa. Ajustar, concertar. Pretium pacisci, de pretio pteron, i. La part superior y mes ampla de la
||
convenire. ||
mel. Fr algun contracte. Ajustar, con- orella. Ala. Ala, ae. La del sombrero. Ala, falda. ||
met. Igualar una cosa ab altra, fr venir. Ajustar. ae. La part de la teulada que ix en fora de las pa-
II
misiMs. Ajustar, paner en paz. Compono, is, pacifi- lins de farina, la pala del rodet aboni pega la aygua.
co, reconcilio, as. Yenir la roba apretada. Ajustar.
1|
Alabe. Pinna, ae. ||
un
Planta de fuUas ovaladas, de
Yestem corpus constringere. Fr curer b al cos ||
peu de llargria y mes petrtas las su-
las inferiors,
lo vestit. Ajustat. Yestem corpori aptare. Girar la ||
periors, flors grans y grogas y la arrel medicinal.
porta envers ahont se tanca. Entomar, volver, enca- Ala. Helenium, ii, hinula, se. ||hlla.
jar. Yerso, as, verto, is, portam ad limen conver- ALA, ALA. int. fam. qae s' usa pera donar animo.
tere. ||
Tancar la porta la finestra, sns girar la Ea, vamos. Hea, age.
clau posar los baldons. Emparejar. Claudere. ||
ALA DE MOSCA. fr. Engany de que usan los fulleros
Ajustar b mal lo que's tanca uneix. Tener buen en jochde cartas. Ala de mosca. Aleatoris fraus.
lo
mal ajuste. Bene aut mal compaginari. ALA sAGEBA. aut. La ala ltima del cos de batalla
justab lo compte, fr. rerasaga. Retaguardia. Postrema acies.
AJUSTAB la golilla. fr. Reduhir alg ab repre- COP DE ALA. Aletazo. Alai, jactatus.
hensions cstichs que obre b. Ajustar la golilla. EN ALA. mod. adv. ab que s' explica la disposici
Animadverto, ad meliorem frugem redigere.
is, de estar algunas cosas en lnea recta. En fila. In li-
JA t' ajustab 'l compte, exp. de amenassa. Ya nea recta, ex ordine.
ajustaremos cuentas; yo te ajustar las cuenlas. Poe- ESTAR TACAT DEL ALA, fr. SR DE LA OLLA.
nas dabis; non impunitus abibis. ALAS. f. pi. Favor, protecci. Als. Tutela, ae, pa-
ALA CATAL. ALA :;<)
ocinium, ii. \\
Liberlat pera fi' mal. Aas. Siiper- ALABAR. V. a. Dir b de alg. Alabar, elogiar.
Que ensenya que la elevaci extraordinria ocasiona ALABASTRE ORIENTAL. Pedra callissa, un poch trans-
mlts sa ruina. Da Dios alas a la hormiga para mo- parent, mes dura que'l marbre, blanca de dife-
rir mas aina. Ut pereat formica volat. Suprbia Lu- rents colors. Alabastro oriental. Alabastrites orienta-
cifer in Trtara Jactus. lis.
TRENCAT DE ALAS. Aliqiiebrado. Alis confractus. ALABAfTR, NA. adj. pot. Lo que es sem-
AL. m. Veu arbiga. Du. Dios, ala. Deus, i. ||
bla alabastre. Alabaslrino. Ex alabastro.
Gos de presa, casta de la uni del mast ab lo cari. ALABASTRINA. f. Lmina de alabastre mlt
Alano. Molossus, i. j|
alns. transparent de que s' usa en las claraboyas dels
ALABADSSSIM, A. adj. sup. Alabadsimo, Lau- temples y en las vidrieras. Alabaslrina. Lapis specu-
datissimus. laris.
ALABADOR, A. m. y f. Alabador. Laudator, is. ALABAT, DA. p. p. Alabado. Laudatus m. Lo ||
ALABAIX. adj Dit del sombrero que t las alas motel que's canta en alabansa del Santssira Sagra-
caygudas. Alivaido. Demissisalis. ||
raet. Qui ha cay- ment. Alabado. In laudera Sacrosanctae Eucharistiae
gut del estat de opulncia. Alicaido. Abjeclus, frac- versus.
to, demisso animo. Ij
met. Flach, dbil de forsas. ALABAT SIA DEU, cxp. Fiar la divina Providncia
Alicaido. Gracilis. lo xit de alguna cosa '1 desagravi de alguna inj-
ALABANDINA. manganesa. f. ria. Dejarlo d Dios. Deo aliquid committere, soli Dec
ALABANSA. Alabanza, elogio, f. encomio. Elo- honor el glria.
gium, ii, laus, dis, commendatio nis. ALABRENT. m. L' oficial del mol de paper que
fiO ALA DICCIONARI ALB
assisteix la tina ab la forma, y fa 'Is fulls. Laurente, FR alarde. fr. Vanagloriarse. Ilacer alarde, jac-
sacador. Minister papyrum in pistrino efficiens. tarse, pavonear. Sese jactare, verbis jactare gloriam.
ALACAYET. m. d. Lacayuelo. Puerpedis equus. ALARGUAR. v. a. ant. allargar.
ALACAYGT. albix. ALARIT, m. Crit llastims. Alarido. Quiritatio,
ALAGAYO. m. Criat de llibrea, Lamyo. Servus, vociferatio, ejulatio, nis.
faraulus, i.
II
Criat de peu. Lacayo. Pedis equus, i. ALARMA, f. mil. Acometiment de improvs.
ALAGRAN. m. ant. Peix. escrpora.. Alarma. Subita in hostes irruptio, repentinus ictus,
ALADA. Formiga f. ab alas. Alada y alaica. p. incursus. Senyal avs pera un ataco. Alarma.
||
ca. cere.
ALAGAR. V. a. ATRAURER. ALARMARSE. Consternarse sens motiu. Alar-
ALAMARA. f. Cord ab 'que se assegura la ca- marse. Arma consternari, conmoveri.
pa, manteu, armussa etc. Fiador. Offendix, icis, pa- ALARMAT, DA. p. p. Alarmada. Consternatus.
llii ibula. II
Los traus de trensilla. Alamar, presUla. ALASTOR. m. mit. Un dels quatre caballs del
Ansula, se, patagiura, ii, occellus, i. ||
La presilla carro de Plulon. Alastor. Alastor, is.
que subjecta la xarretera. Alamar. Ansula, ae, pata- ALAT, DA. adj. Qui t alas. Alado, a%ero pot.
gium, ii. Pennalus, pinnalus, pinnifer, y alipes qui t alas
ALAMB. ra. Vas pera destil-lar los lquits. com Mercuri, adv. ant. Al costat. Al lado. Ad la-
||
Examinar, apurar. Alambicar, acrisolar, apear, son- del dia. Alba. Aurora, a?, diluculum, i, prima lux.
rem prospicere, acut perpendere.
dear. Subtilius ALBA NEGRA. f. Arbre que t las fullas rodonas
ALAMBINAT, DA.p. p. Alambicado. Destillatus. rombodals, lo tronch dret y la escorxa rasposa.
ALAMBOR. m. ant. CONTRAPARET, Chopo, lamo negro. Populus nigra.
ALAMBR. m. ant. alamb. AL TRENCAR DEL ALBA. Al amanccer, al rayar, al
ALAMERA. f. ter. Passeig de arbres. Alam,eda, reir del alba. Astris cadentibus, albente coelo, albes-
arhoeda. Arboretum, i. cente aurora, die.
ALAMIR. m. ms. Signe de la msica que A PUNTA DE ALBA. m. adv. A la primera alborada.
consta de una lletra que es a y de tres veus que Primo diluculu, prima luce, summoman.
son LA, Mi, RE. Alamir. Signum musicum. APiNTAR LA ALBA. fr. Alborear, asomar el alba. Di-
ALANAGAR. V. n. ant. relliscar. luculo, as, lucesco, is.
ALANGEJAR. V. n. ant. Ferir ab llansa, Alan- FERSE LA ALBA. fr. aut. Amauecer. ||
Apuntar la alba.
cear. Hasta ferir, lancea transfodere. ALBAGORA. ant. figa f. flor.
ALANQUINS. m. pi. Tela de cot estreta, forta ALBADA, Camarellas, f. msica feta abans de
y de color groguench. Mahones. Gossypina tela sic dia. Alborada, albada. Antelucana amasiorum sym-
dicta. pbonia. pot. Genero de poesia que's cantava la
||
ALANS. m. pi. Pobles d' Escitia descendents matinada narrant la felicitat de una nit ditxosa.
dels Getas. Alanos. Alani, orum. Albada. || ant. aubada.
ALAPIDAR ALLAPIDAR. v. a. ant. Apedrear. ALBADIVA. ant. aluda.
ALARB. m. Brbaro. Alarbe, rabe. rabs, abis. ALBADIVER. ant. ALUDERy tal vegada BtANQER.
ALARDE. ra. Vanaglria, fantasia. Alarde. Os- ALBAHINA. Falta de vent. f. Calma. Cessatis
tentatio, jactatio, nis. ||
Revista de soldats. Revista, ventis. 11
En lo mar. Calma. Tranquillo maris.
alarde, resena. Militnm recensi. ALBAL. m. ant. albar.
ALB CATAL. ALB (il
ALBAR, m. Debilori. Vale, albal. Cautio, nis, ALBERCH. m. ABRICII 2. CASA. DRET DE. Au- || || ||
ALBARDAR AL REVS. fr. Succehir contfari lo que s' algunas catedrals. Alberguero. Hospitator, is.
ALBOROTADS, sa. Lo qui per poch motiu adj. rabes. Alcad. Pra>tor jiidex apud turcos.
s' alborota. Alborotadizo. Turbulentus. ALGAIGH. adj. Pertanyent al poeta Alceo. AU
ALBOROTADOR , A. m. y f. Lo qui alborota. caico. Alcaicus.
Alborotador. Seditiosus , turbulentus , i,seditionis ALGALDADA. f. La acci imprudent inconsi-
auctor. derada de algun alcalde. Alcaldada. Judicis temer
ALBOROTAMENT. m. albokot. factum, temerarium consilium. met fam. Qualsevol
II
ALBOROTAPOBLES. m. Alborotador. Alboro- acci feta afectant autoritat que dona motin risa.
lapueblos. Turbulentus , seditiosus , i. Alcaldada. Auctoritatis affectatione jussum.
ALBOROTAR. v. a. Alterar la tranquilitat. ALGALDE. m. Jutge. Alcalde, juez. Judex, icis.
Alborotar. Perturbo , obturbo, as, lumuituor, aris. alcalde de barri. Qui en las poblacions grans
ALBOROTAR LO BARRI. fr. Alborolr la calle. Yicinia cuyda de un sol barri. Alcalde de barrio. Judex pe-
turbffi"e , commovere. daneus.
ALBOROTAR LO GALLINER, fr. met. Alborotar una alcalde de casa y cort. Jutge togat dels que com-
companyia concurrncia. Alborotar el cortijo el , ponen la sala dita de alcaldes, quinta del consell de
palomar el rancho.
, Consocialionem conturbare ,
Castella. Alcalde de casa y corte, de raslro. Regiae do-
motus excitar. mus, curiaj judex, prsepositus.
ALBOROTARSE. V. r. Enfadarse mlt. Alboro- ALCALDE DEL CRMEX. Julgc togat que hi ha en las
tarse ,
alterarse. Perturbari , vehementer coramo- cancillerias de Valladolid y Granada y en algunas
Veri. II
AMOTIXARSE. audincias. Alcalde del crmen. Criminum judex,
ALBOROTAT DA. , adj. Qui per poch motiu s' praUor capitalis.
alborota. Alhorotado, alborotadizo. Turbulentus. ||
ALCALDE DE LA SACA. Jutge encarregat de vetllar
Qui per massa vivesa obra sens reflexi. Alborota- que no s' extragan del regne las cosas prohibidas
do, alolondrado. Tumultuosus, turbulentus. per las lleys. i /ca Wc (e sacfls. Judex, cui cura est
ALBRCIAS. f. pi. Las estrenas que's donan al ne res regno asportentur.
que porta una bona nova. Albricias. Strenaj , arum, ALCALDE MAJOR. Jutge de llctras. Alcalde mayor.
evangelia , orura. Litteratus judex, prieturis urbanis assessor.
ALBRCIAS, MARE, QUE PREGONAX A MOX PARE. ref. ALCALDE ORDINARI. BATLLE.
que s' aplica als que s' alegran de aquellas cosas tenir lo pare alcalde, fr. Contar en qualsevol sol-
que deurian entrislirlos. Albricias, madre, ({ueprego- ab un protector decidit. Tener el padre alcalde.
licilut
nan mi padre. Damnalo patre strenas petit, Judicem amicum, autcognatum habere.
ALBRCIAS, PARE, QTJe'l BISBE ES XANTRE. rcf. que's ALGALDESSA. f. La muller del alcalde. Alcal-
diu dels que deraanan estrenas per cosas que no ho desa. Judicis uxor.
mereixen. Albricias, padre, que el oMspo es chantre. ALGALDIA. f. L' oflci de alcalde. Alcaldia. Ju-
Pro re notissima strenas mbit. dicis munus. II
Territori de sa jurisdicci. Alcaldia.
ALBRCIAS, PARE, QiE JA PDAN. ref. ab que alg 's Dictio, nis.
burla dels que inconsideradament donan per segur ALGAL. m. qum. Nom genrich que's dna
lo logro de alguna cosa antes de temps. Albricias, diferents substancias que tenen un gust agre y
padre, queya podan. Strenas incertis dhuc fmcti- custich, y t la propietat de combinarse fcilment
bus optat. ab los cits, y formar sals. Alcal. Sal alcalinum.
GUANYAR LAS ALBRCIAS. fr. Sr lo primer en donar ALCAL voltil. Lo que 's volatisa fcilment per
alguna bona notcia. Ganar las albricias. Strenas lu- medi del calor, y t un olor mlt fort y estimulant.
crar!. Alcal voltil . Sal alcalinum volatiie.
ALC CATAL. ALE 03
alcal VEBETAL. POTAIX. ALCEA. f. Malv bort. Mahavisco silvestre. Al-
ALCALMETRO.in. Instrument pera determinar ceas, ii".
la riquesa dels lcaiis. Alcalmetro. Alcalimeter, tri. ALCOBA. f. Pessa pera dormir. Alcoba. Cubicu-
ALCANS. ra. La diferencia del crrech la data lum, i, zeta, iv.
en los comptes, Alcunce. Subductio, nis, reliqua de- ALCOBETA. f. d. Alcobilla, alcobita. Zetecula,
bili summa. II
Capacitat, talent. A/('fl)ice. Ingenium, zolhecula, m.
ii.
[| L' acte de alcansar alg. Alcance. Assecutio, ALCOFOLL. ra. Esperit de vi. Alcohol. Alcohol
Consecutio, nis. 15
La distncia que arriba alguna indeclinable. mineral negra y resplandent
||
Pedra
cosa. Alcance. Jactus, us, projectio, nis. que's divideix en fullas. Alcohol , antimonio Stibium, .
vor de alg alguna quantitat. Alcanzar. Gredilorem dor. Qui stibio fucal.
ex supputatione raanere; subductis rationibus pecu- ALCOFOLLAR. V. a. ant. Pintar ab alcofoU. Al-
nia superar. Haver viscut en temps de altres 6
|| coholar. Stibio fucare,linire. ||
qum. Extrurer l'es-
del que's parla. Alcanzar. Coa'vum esse; in ha'C vel perit de algun licor. Alcoholar. Licoris spiritum ex-
illa tempora incidere. || Entndrer, saber. Alcanzar, traere. ||
Reduhir pols menudssima alguna matria
penetrar, comprehen'der. Comprehendo, inlelligo, ca- slida. Alcoholar, alcoholizar. Ads piritum reducere.
pio, is, calleo, es. Lograr alguna pretensi. Alcan-
(] ALCOFOLLAT. p. p. Alcoholado. Slibio fucalus,
zar. Obtineo, es, evinco, is, impetro, as. ||
Arribar linitus.
fins alguna part ab la ma ab la vista etc. Alcan- ALCOFOLLERA. ra. Lo vas de posar 1' alcofoll.
zar. Attingo, is. Alcoholera. Yasculum slibii.
iLCNSAa POCH NO ALCANSAR MES. fr. Tenir poca ALCOLL. ant. ra alcofoll.
capacitat. Akanzarsek poco d alguno no alcanzr- ALCORA, m. Lo llibre de la lley de Mahoraa. Al-
sele mas. Mins mentis acie pollere, cordn. Alcoranus, i.
Qii CANSA, ALCANSA. rcf. Deuota la eficcia que te- ALCORANISTA. m. Doctor, expositor del alco-
nen las oracions ' splicas repetidas pera lograr lo r. Alcoranista. Mahoraetica; legis doctor.
Jutt's demana. Amen, amenalcielo llega. Pobre impor- ALG, NA. ALG.
tuno saca mendrugo. Iterata preces coelum tangunt. ALGUN, A. ant. alg.
Pulsate, et aperietur vobis. ALCUBETA. f. ant Part dels edificis principals
MENOs PROCURA, ALCANSA MILLOR, ref. quB de-
QUI de la baixa edat, que seria lloch abovedat y segur.
nota quant perjudicial es lo importunar massa. ALD AVANT. ant. devant.
Quien menos procura akanza mas bien. Concupita ALDEA. f. Poble de la jurisdicci de altre major.
sa;pe minim importunus obtinet. Aldea. Pagus, vicus, oppidulum, i.
ALCANSAT, DA. p.p. Alcanzado. Assequutus, ALDEA, NA. ra. y f. Lo natural lo pertanyent
impetratus. ||
Pobre, endeutat. Alcanzado. yEre alie- la aldea. Aldeano, aldeaniego. Paganus, rusticus, i.
al temps de traballarlo. Alcdntara. Theca, capsa, a;. ALDEMENYS. adv. ant. ALMENYS.
II
Orde militar. Alcdntara. Alcantarensis ordo. [j ALDEVANT. adv. devant. 1.
Ciutat de Espanya en Extremadura. Alcdntara. Al- ALDUGAR. ra. Seda basta que's trau del capell,
cantara, iv, Norba, ca;sarea, Trajani pons. que forman dos mes cuchs junts. Adumr. Sericura
ALCARAV. m. ter. Certa clase de aucell de inferius.
estany. ALDUF. m. ant. catfol. ||
ant. pandero.
ALAR VIA. f.
y ALDUFER, A. m. y f. ant. Tocador de pandero.
ALCARICVIA. f. Planta perenne de la alsria Adufero. Tyrapanistra, iv.
de dos peus, fullas mlt primas, la arrel llarga y ALDUFRABAL. ra. ant. pandero.
medicinal. Alcaravea. Carum, careum, i, carvis, is. AL. m. Respiraci. Alienlo, dlito, vaho. Anima,
ALCARXOFA. carxofa. f- 8B, spiritus, i, halilus, us. |1
Lo fatigat cansat. Rc-
ALCARXOFERA. f carxofera. suello. Spiritus, anhelitus, us, crebra aspiralio.
ALGSSAR. ra. nut. L' espay entre 1'
arbre BRER DE UN AL. fr. BURER DE UNA TIRADA.
major y la entrada la cambra. Alczar. Slepas,.. ALEAGI. f. Metalls units entre s per medi de
[|
Fortalesa. Acarar. Castrum, i, arx, cis. ||pot. la fusi. Aleacion. Commixtio metallorura.
Palau real. Alcdzar. Regia arx. ALECT. f. Una de las furias veneradas pels pa-
ALCAVOT, m. arcabot. gans com diosas venjadoras dels crimens. Aleclo.
ALCAYDIAT. m. L' ofici de Alcayt. Alcaldia, ALEGAR. V. a. AL-LEGAR.
Arcis aut carceris custodis ocium. ALEGORIA. f. AL-LGGORIA.
ALCAYT. m. ant. alcaldb. j]
Qui l sn cr- ALEGRA, f. Instruments dels facultatius pera
rech la guarda de un castell. Akaide. Arcis custos. descubrir 1' os en las feridas del cap. Legra. Seal-
pyrus intortus. || Se diu del home plaga y que f ALELARSE. V. r. Tomarse lelo. Alelarse. He-
rurer. Alegrador. Exhilarans. bescere.
ALEGRAMENT, m. ant. alegria. \\ adv. m. alel. m. poet. vioa.
Alegremente. Lat, hilariter, alacriter. ALELUYA. f Alabau al Senyor. Aleluya, alabad
ALEGRARSE DELS PRIVILEGIS. Gozar los privUegios. gular. Te-Deum. Jam tndem perficilur.
Uti privilegis. COBRAR ALELUYA. loC. ant. CANTAR ALELUYA.
ALEGRAT, DA. p. p. Akgrado. La3tatus. ALEMANDA. f. Ball igurat enire dos personas.
ALEGRATJE. m. ant. y Alemanda, alemana. Germnica sallatio.
alacris, hilaris. || Joys, divertit. Alegre, divertido, nya. Aleman. Germanus, germanicus, allemanus.
correnlon, jovial, jocoso. Festus, lascibundus, genia- ALEMANYA, f. Imperi, pas extens de Europa.
lis. [[
Dit de las cosas inanimadas, com dia, noticia Alemania, Germania. Allemania, Germania, a3.
ALEGRE. Alegre, fausta, feliz, placenlero. Faustus, ALEMANYAS. f. pi. Cerla roba. Alenwnetas.
Isetificans. |] Color viu y agradable la vista. Alegre. Tela germnica.
Gratus, alacris. |1
m. ant. alegria. ALENA. f. Instrument pera cusir sabalas. Lesna.
ALEGRE DE CASCOS, exp. Qui t poch enteniment. Subula, iu.
Alegre de cascos. Inconsult hilaris. punxagut com la alena. Alesnado. Subularis, acu-
AB AQUELL ALEGRE, fr. Cou akgra. lus.
DONARSE ALEGRE, expr. ant. Alegrarse, regocijarse ALENADA, f. La respiraci que despedeix de
y estar alegre. una vegada. Vaharada. Exhalalio, emissi, nis, ha-
ESTAR alegre, fr. Estar un poch borratxo. Ale- li tus, s.
grarse, estar calamocano. Vine latitia gestire, semi ALENAR. V. n. Despedir 1'
al. Respirar, alen-
ebrium esse. tar, vahear, vahar. Respiro, anhelo, as, hahtus amit-
GASTAR alegrement, fr. GASTAR. tere.
ALEGRET, dim. Alegrete. Ililarus, i. ALENDADOR, A. m. y f.Asmlico. Anhelus, i.
ALEGRIA, f. Goig, coniento. Alegria, jubilo, ALENDAR. V. n. Alenar ab violncia. Resollar.
flacer. Latitia, ai, hiiarias, afis, gaudium, ii. j|
Spiro, respiro, anhelo, as. || m. ant. al, respiraci
Regositj mlt gran. Alborozo. Jubilum, i, exulfatio, forta.
nis. Planta de brancas y fuUas peludas, flor blan-
(I ALENEGABLE. adj. ant. rellisqent.
ca, y quatre llavors grogas ab una capsela. Alegria, ALENEGAMENT. m. ant. relliscada.
ajonjoli. Sesama, ai, sesamiim, i. ALENEGARSE. V. r. ant. relliscar.
alegria AMAGADA, CANDELA APAGADA, ref. Que Cll- ALENS. m. ant. y
senya que'ls gustos sn menors quan no's comuni- ALENT. m. ant. al.
can. Alegria secreta, candela muerta. Frigidum sine ALENTADAMENT. adv. m. Akntadamente. Yi-
socio gaudium. riliter.
alegra pblica. Festas pblicas. Alegrias, regoci-
ALENTAR. v. a. Animar, donar coratge. Alen-
jos phlicos. Ludi, speclacula, orum.
tar, animar. Exsuscito, roboro, animo, as. |j
Esforsar
ALEGRSSIM, A. adj. sup. Alegrisimo. Loetis- al qui est acobardit. Alentar. Jacentem excitar.
simus.
ALENTARSE. V. r. Cobrar animo. Alentarse.
ALEGRO, m. ms. Ua dels moviments funda- Stimulari, excitari, inflammari.
mentals, y equival viu. Alegro. Modus celerior et ALENTAT, DA. p. p. Alentado. Roboratus, con-
hilarior.
firmatus. [] adj. Valent. Alentado, esforzado, valienle.
alegroys. m. pi. fam. Alegria boija estraordi-
Animosus, impavidus, strenuus.
nria y bulliciosa. Tenir los alegrois. Estar boig de
ALENTORN. adv. 11. ant. entorn.
alegria. Estar loco de alegria de contento. Nimio
ALEP. m. La roda de mol de farina ahont pega
gandio afici.
la aygua. Rodezno, rodete. Molucrum, i, moletrina
ALEIX. m. Nom de home. Aljo. Alexius, ii. trochlea, Ciutat de Siri. Alepo, Bero, es.
[J
ALF CATAL. ALl^ Oa
LEPi. m. Roba llisa de seda de llana mlt fina. ALFBREGA BORDA. Albohaca salvajc, silvestre. Aci-
Alepin. Tela beronsis. [] Lo natural, y lo que per- nus, i, ocimastrum, i.
tany la ciutat de Alepo. Alepino. Beronsis. ALFBREGA CRESPADA. AlhaJaca risada. Ocimum
ALERTA, f. Avs que 's dnan las cenlinellas de basilicum.
nit Alerta: Heus vide, vigila. || adv. in. Ab vigiln- ALFACH. m. Banch de arena. Alfaqiie. Syrlis, is.
cia. Alerta. Yigilanter, adsis animo, adeste animis. ALFALS, m. pi. Planta de ms de un peu de
ANAtt, KSTAR ALERTA, fr. Estar akrla, sobre el aviso, altura; sas tlors de cinch fuUas. Es saludable y fresca
iraer la barba sobre el hombro. Oculis et animo ades- per las cabalcaduras. Alfalfa, alfalfe. Medica, ai. ||
ALE8NAT, DA. adj. Punxagut manera de ale- COP DE ALFANJE. Alfatijazo. Aciuacis iclus.
na. Alcznado. Aculus. ALFANGET. m.
d. Alfanjete. Parvus acinaces.
ALET. m. Entre 'Is comerciants sndich, comis- ALFAN.m. ant. alfenyich.
sionat. Sindico. Syndicus, i. |] Procurador notari ALFANJS. ra. aum, Alfanjajo, alfanjon. Gran-
passat, que espera hi haja unaplassa vacant. Aspi- dis acinaces.
rante de procurador escribano. Notarii, muneris ALFAQU. m. Entre 'Is musulmans lo doctor de
candidatus. la lley. Alfaqui. Legis interpres.
QiiN ALET. exp. Denota que alg es mlt sags. ALFARDA. f. ant. Espcie de tribut que's paga
Buen pdjaro, bravo sacristan; buena brasa, linda cana per dret de ayguas. A ///(/. Yec I igal pro irrigan-
de pescar. Sibi cauus, providus, vald sagax. dis agris.
ALETA. f. d. Aleta, aletilla. Allula, axilla, pen- ALFARDER. m. an. Qui cobra '1 drel de alfar-
nula, ic. II
La membrana ab que 'Is peixos s' ajudan da. Alfardero. Coactorvectigalispro irrigandis agris.
nadar. Aleta. Ala, pinna, pinnula. f. Pessa que ||
ALFARD. m. volandera.
forma la coderna posterior ltima de popa, y va ALFENYICH. m. Pasta de sucre amassada ab
unida la extremitat del* jous. Aleta. olide amelUas dolsas. Alfenique. Penidia, a;. met. [)
FR LA ALETA. fr. Murcr las alas ab freqncia. Lo delicat de complexi. Alfenique. Delicatulns, i.
Aletear, cernerse las aves. Alas frequenter quatere, ALFERES, m. Prpiament 1'
oficial militar que
concutere, jactare. [|
met. Buscar ocasions de poder porta la bandera, per ja 's dna aquest nom qual-
mostrar afecte la persona ques pretn. Eacer la sevol subtinent, Alfrez. Signifer, i, vexillarius, ii.
rueda. Quibuslibet uti consiliis ad foeminum cupi- ALFIL. f. Pessa en lo joch del aixedrs, que imi-
tam adipiscendam. ta al elefant. Alfil. Elephas in latrunculorum ludo.
ALETAR. V. a. anf. alletar. ALFLAVIA. ant. Eyna pera posar licors. Esp-
ALETAS. f. pi. Part de las leclas de cert instru- cie de vasija. Seria, ae.
TOMO I,
10
66 ALH DICCIONARI ALI
ALFORJETA. f. d. Alforjita, alforjilla, alfor- BONA ALHAJA. cxp. irou. S' aplica aquell qne es
juela. Manlicula, ee. astut travs. Buena alhaja. Yafer, versutus homo.
ALFORRAR. V, a. ant. Donar llibertat al esclau. ALHAJA QUE T BOCA, NING LA TOCA. ref. ab que 's
Ahorrar, y manumitir. for. Emancipo, as, manu- dna entndrer que tots fugen de lo que porta
niillo, is, manicipium circumvertere. gasto. Alhaja que liene boca ninguno la toca. QuaA
ALFORRER, A. adj. L' esclau que ha lograt sumptus secum affert intactum manet.
llibertat. Horro. Manumissus servus. ALHAJAR. V. a. Guarnir ab alhajas. Alhajar.
ALFS. m. ter. Certa classe de peix. Supelleclilibus ornar, instruere. [|
met. Enriquir,
ALGA. f. Herba que 's cria entre la aygua, tan adornar, donar major llustre y esplendor. Enjoyar.
lleugera que la aygua la arranca y queda nadant- Gemmas includere. j| Provehir de mobles. Moblar.
Ova, alga. Alga, ui va, vulga, ae. Domum supelleclilibus ornar, ulensilibus instruere.
ALGLIA. f. Licor esps y olors que cria '1
ALHAJAT, DA. p. p. Alhajado. Supelleclilibus
gat de Alglia en una bossa sola la cua. Algalia. Al- ornatus.
galia, ee. I cirurg. Instrument de metall, vuyt, que ALHAJETA. f. d. Alhajila, alhajilla, alhajuela.
ALGARAVIA. Llengua arbiga. Algarabia. Ara- nar mlt groch. Ictericia, aliacn. Iclerus, i. ||Qui
bica lingua. |]
Escriptura paraulas que no s' ente- pateix de aquest mal. Itericiado, ictrico, Ictericus,
nen. Algarabia. Res diicilisintellectu, || met. Crits, aurigineus.
confusi dels que parlan en un temps, pro- lots ALIAN8A. f. Pacte, societat entre 'Is prnceps
nunciaci atropellada y confusa de un sol. Algara- de diferents estats pera defensarse mtuament dels
bia. Tumulluarius clamor. enemichs. Alianza, confederacion, liga. Foodus, eris,
LGEBRA, f. Part de las matemticas, que con- socielas, atis. (1 Parenliu. Alianza, parenlesco, co-
sidera la quantitat del modo ms general, y la re- nexion. Necessitudo, nis, propinquitas, affinifas,
ALGEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent la l- ALIARIA, f. Herba de olor de alls, fullas en fi-
gebra. Algebraico. Algebraicus. gura de cor, flors pelitas y blancas, lo fruyt una
ALGEBRISTA. m. Professor de lgebra. Alge- tavelleta plena de llavors mlt pelitas. Aliaria. Alia-
brista. Algebrae perilus. ria, 3a.
81 ALG. si alguno. Siquis, si aliquis, si ullus. ALICATAS. f. Mordassetas ab punta pera fr ca-
ALGUASIL. m. ant. y denea de rosari, etc. Alicates. Forficulae, arum, par-
ALGUATZIR. m. ant. AGUSIL. vse, forcipes.
ALGUIRANDO. m. GUILANDO. ALIGORN. m. Animal fabuls com un caballet,
ALGUN, A. nom indef. alg. [|
adj. Anteposat al ab un corn al milj del front. Los naturalistas solen
substantiu. Algun; y si '1
substantiu se li anteposa dar aquest nom al Rinoceront, nicornio, monocerote.
's calla, Alguno. Aliquis. Unicornis, is, monoceros, rhinoceros, olis.
ALGN TEMPS, y ALIDADA. geom. Regle que gira en lo centro
ALGUNA HORA. m. adv. En otro tiempo, un tiempo de un instrument que serveix pera medir los n-
fu hubo. Olim, quondam. guls. Alidada. Regula versatilis ad angulus metien-
ALGUNA VEGADA, m. adv. Alguutt vez. Interdum, dos.
interduatim, quandoque. ALIENAR. V. a. ENAGENAR.
ALGUTSIL. m. y ALIENO, A. adj. ant. ag.
ALGUTSIR. m. AGUSIL. ALIER. ra. ant. Soldat de mar. Alier. Navis
ALHAJA. f. Joya, moble adorno precis. Al- miles.
haja. Supellex, ctilis. ALIFAFA. m. Tumor en las camas de las ca-
ALI CATAL. AU 67
^1 balcadura! Alifafe. Aqnosiis in jumentorani crun-
balcaduras, fovere. ||
Fomentar algun
alimentar, cebar, atizar. Colo,
afecte, passi. Fomentar,
is, stimulo, as,
bas tumor.
LIGA. f. ucell de rapinya, de bch fort, agu- ALIMENTARI, A. adj. for. Subjecte qui so
Es rey dels aucells. senyalan aliments. Alimentario, alimenlista. limen-
da visla, y vola mlt all. lo
laci boreal de vinl y una estrellas, de las quals las trirse. Gresco, alesco, is.
tres ras nolables s' anomenan las tres marias. ALIMENTARSE DEL ATRE. fr. Tenir vanas csperausas.
ES \A LIGA, loc. met. Sr mlt destre. Es una ell dos vegadas. Alicuota. Aliquota,
guila. Mxima peritia pollet. ALIR. m. Ala plomada. Alon. Alairaplamis.
SERNE l' liga. fr. Sr alg mlt destre en la co- ALS, A. adj. S' aplica al pa sens llevat. Cence-
sa de que 's parla. Cortarlas matarlas en el aire; o, (cimo. Acymus.
cojerlas al vuelo. Sese facil expedir. ALISAR. V. n. ant. Y sos derivats, relliscar, |j
ALIGOT, m. Lo fill del liga. Aguilucho. Aquili- detentor ofensor de algun caballer, y consistia en
nus, aquilsB pullus. donar voltas ab los peus descalsos y en terra difor-
ALIGUETA. d. de liga. Aguilucho, aguileja. Pu- me per tot 1' entorn del castell del senyor ofs pa-
llus aquilinus. sejarse arbitri del jutje per las 10 propietats in-
ALIJAMA. ant. ALJAMA. f. inediatas. Aliscara. Aliscar, is.
cosas inanimadas, com la llenya respecte del foch. ALIURA. f. ant. ASPI.
Pahuln, alimento. Pabulum, i.
i|
Lo que fomenta al- ALIURAR. V. a, ant, aspiab.
gun afecte passi. Pabulo, cebo, alimento. Fomen- ALIVIADSSIM, A. adj. sup. Aliviadsimo. Yal-
tum, i, fomenfatio, nis. d levalus.
LO B0.\ ALIMEXT FA BOX ESTENIMEXT. ref. AltreS ALIVIADOR.'m. Qui alivia. Aliviador. Levator, is.
dihuen: lo boj aliment fa torvar jove i la gent. ALIVIAR. v. a. Alleugerar de crrega pes.
ref. Denota que '1 bon aliment fa recobrar las for- Aliviar, aligerar. Levo, exonero, as, j]
met. Socrrer,
sas perdudas, y en cerla manera allarga la vida. donar alivio. Aliviar, relevar. Levo, sublevo, as. ||
Cara sin dientes hace los muertos vivientes. Os abs- Mitigar, suavisar. Aliviar, mitigar, suavizar. Al-levo,
que denlibus cadavere furpius. as, lenio, is. ||
Consolar en las penas afliccions.
aliments, m. pi. La pensi que 's senyala per la Aliviar, consolar. Consolor, aris, solalium prebere.
manulencide alg. Alimsnlos, asislencias. Alimenta, II
met. fam. pillar, robar.
orura, alimoniic, arum. ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado. Leva-
ALIMENTADOR. m. Qui alimenta. Alimentador. tus. II
adj S' usa ab los verbs trobarse, sentirse.
Alitor, is. Aliviado, mejorado. Levatus.
ALIME.VTAR. V. a. Criar, donar alimont. Ali- ALIVIO. ra. Disminuci de malaltia. Alivio, mejo-
mentar, nnlrir. Sustento, as, aio, is. Mantenir, Ali- ||
ria Metlella, aj, allevamentum, i. Auxili, Alivio,
||
mentar. Sustento, as, foveo, es, alo, nutrio, is, ausilio, Auxiliura, ii. Descans, desahogo, consol.
|| ||
Senyalar aliments alg. Alimentar. Alo, is, ad vi- Alivio. Levamen, inis, solatium, ii, || bemey, esmena.
tam necessria prabere. Donar vigor, fomentar ||
ALIZARI. m. GRANSA.
per medi del calor natural. Alimentar, fomentar, nu- ALIABA. f. ant. buyrach.
trir.Fomento, as, foveo, es, vires addere. Aplicar |I
ALTAMA. f. ant. Junta de moros. Aljama. Mau-
matria algunas cosas inanimadas com llenya al rorum coetus. Sinagoga dels juheus. Aljama, alca-
||
foch. Alimentar, rehar, nutrir. Alo, is, vires addere, ma, .TudEorum sinagoga.
(8 ALL DICCIONARI ALL
ALJONOL. ra. ant. aiegra. Planta. PrEbeo, es, porrigo, is. ||
Vurer, com aquest malalt
ALJUB. m ant. cisterxa. |i
Esper pera que la no pt ALLARGAR mlt. Alargar, durar, tirar. Yivo,
corrent no perjudique en las voras dels rius. Pa- is, ducerevitam, levum producere. ||
Fr durar, en-
rapeto, reparo, eslribo. Fullura, m, fundamentum, i. tretenirse en la execuci de alguna cosa. Alargar,
ALJUBA. f. Vestidura morisca sens mnegas endurar, prolongar, dilatar. Dilato, as, produco, pro-
com un sach. A^juba. Arabica sine manicis tnica. traho, is. |!
Suspndrer per algun temps la execuci
ALJVAR. m. ant. aixovar. de alguna cosa. Alargar, diferir, alongar, dilatar, re-
ALL. m. Planta ab unacabessa sota terra, dividi- tardar. Prorogo, procrastino, as, praisens in tempus
da en diferents grans, Ajo. Allium, ii, scorodon, ii. omittere. ||
soltar , afluixar. ||
ter. manllevar, [j
11
Cada un dels seus grans. Dienle. Allium. DUEAR, subsistir.
ALL TENDRE. Ajcte. Teucrum allium. ALLARGAR LO PAS. fr. Anar ms depressa. Alargar el
ALLS DE BRUIXA. Lo bort, de fuUas planas, color paso. Propero, as, citius progredi.
entre negre y nurpreo. Ajo de cukbra. Roseum, ALLARGAR LOS CORDONS DE LA BOSSA. fr. DOUar di-
fi. Pres por mil, pres por mil y quinienlos; pres basta donde llegue la sabana. Suo se pede meliri;
por um, pres por cienlo. Ob eentum libeat plecti, si majores nido pennas ne extendito cautus.
plector ob unum. ALLARGARSE. v. r, Alargarse, prolongarse.
ALL. adv. 11. Alia. Illic, illuc, eo loco. \\
Sobre, Longisco, is, dilator, aris. Ij
Allunyarse, desviarse.
poch ms menos, com vinga all las vuyt. So- Alargarse, alejarse. Longis digredi, progredi. 1|
bre, d cosa. Plus minusve. | En lo antich, com all Estirarse, Alargarse, estirarse. Latesco, is. |j
fugir.
dor. Extensor, is. del dret de cada h, y 1' escrit que'l cont. Alega-
ALLARCH. m. y cion, alegato, rplica. Allegatio, nis.
ALLARGAMENT, m. La acci de allargar. AL-LEGAR. V. a. Confirmar alguna cosa ab
Alargamiento. Protensio, productio, nis. algun ft, autoritat testimoni. Alegar, citar, pro-
ALLARGAR. V. a. Extndrer, fr ras llarga ducir, acotar. Testes producere, auctores, citar,
alguna cosa. Alargar. Protendo, produco, is. ||
En allegare; de historia, annalium memoriara
y en ft
las armas de foch, arribar lo tir certa distancia. replicar Probar los advocats lo dret que defen-
||
geo, es. II
Cedir lo que's t posseheix, com un em- auctoritatibus uti, quidpiam falsi producere.
pleo, arrendament etc. Alargar, ceder. Cedo, is. |1
AL-LEGARSE. V, r. Alegarse. Agiex jure, alle-
Allii venditor, vel cupidus. ALLISAR. V. a. Posar llisa alguna cosa, Alisar.
ALLET. dim. de all. Ajete. Tenerum allium. Levigo, delevo,as. ||
Posar las parets llisas pera pin-
ALLETAMENT, m. La acci de donar mamar, tarlas emblanquinarlas. Enrasar. Plano, aquo, as.
mamar la criatura. Lactncia. Lactatus, us, lacta- II
Esgrunar alguna cosa ab altra, Frotar. Altero, is.
finestras etc. A/f/erameno. Exoneratio, nis, ta. Alistar. Adscribo, is, censeo, es. ||
empadronar.
ALLEUGERAR. v. a. Disminuhir lo pes de al- II
MATRICULAR.
guna cosa. Aligerar, aUviar. Allevo, as, onus mi- ALLI8TARSE. V, r. Donar lo nora pera que'l po-
nuere. met. Moderar las penas, pesars. Aligerar,
||
sen en llista, Alistarse. Dare nomen,
aliviar, templar. Mitigo, as, lenio, is. ||
Llevar cr- ALLISTAT, DA. p. p, Alistado. Conscriptus.
rech de alguna nau. Alijar, aligerar, aliviar. Ponde- ALLITARSE. v. r. Ajarerse, 2,
re navem levare. ||
aliviar lo treball. ALL. pr. dem. Aquella. Illud.
ALLEUGERAT, DA. p, p, Aligerado, aliviado. ALL PER ALL. fr, met, dem por idem. dem per
Levatus, lenitus. idem,
ALLEUJAMENT, m. alleugerament. DE ALL Ms, fr. Mucho. Multum,
ALLEUJAR. V. a. ALLECGERAR. !| ALLOJAR. ALLOCARSE. V. r. ant. Tornarse lloca la galli-
ALLEVAR. V. a. Acusar falsa y maliciosament na. LLOCA.
alg. Calumniar, imputar, achacar, imponer, ahijar, AL-LOGUGI. f. Pltica discurs de paraula.
acumular. Calumnior, aris. Alocucion. Allocutio, oralio, nis.
ALLEVAT, DA. p. p. Ca/tmmarfo. Galumnialus. ALLOGAR. V. a, LLOGAR,
ALLEVIAMENT. m. ant. ALivio. ALLOJAR, y SOS derivats, allotjar,
ALLEVIAR. v. a. ant. aliviar, alleugerar, ||
ALLOMADOR. m. Qui alloma. Deslomador. De-
nut. Alleujerar la nau foragitant part de sn cr- lumbalor, is.
t DE ALL. m. adv. De
DE ALL DA DE VENIR.
all. Illinc,
fr.
inde, indidem.
Quc dcuota quc Una cosa
lloms. Deslomar. Delumbo, elumbo,
ALLOMARSE. v. r.
pnelumbo,
Deslomarse, derrengarse. De-
as,
se del assumplo. Desviarse del propsUo. Ab argu- al almirall. Almirantazgo. Vectigal marifimo pra3-
mento digredi, propositoaberrare. tori exsolvendum. Terme ahont s' exten la juris-
||
AL-LUSI. f. Connexi, respecte, relaci. Alu- dicci del almirall. Almirantazgo. Prseloris mariti-
sion, relacion, referncia, respecto. Respectus, us, mi ditio.
allusio, relalio, nis. ALMO, A. adj. pot. Lo que cria alimenta. AU
AL-LUSIU, VA. adj. Lo que al-ludeix. Alusivo. mo. Almus. |1
met. pot. Venerable, benfich. Almo.
Alkisivus, relalivus, i, alludens, entis. Almus.
ALMADRABA. f. Filat pera pescar la tunyina. ALMODROCH. m. ant. Salsa de oli, alls, for-
Almadraba. Thynnornm ret. Pesca de tunyina. ||
matge y altras cosas. Almodrote. Moretura, i.
s' ocupa en dita pesca. Almadrabero. Thynnorum ALMOIXERIFAT. m. Dret que pagan los gene-
piscator. rs de entrada y surtida del regne. Almojarifazgo,
ALMAIXIA. f. Coberta de negre que 's posan almojarifadgo. Portorium, ii.
los orientals antesque la sabata xinel-la pera cu- ALMORSAR. m. y V. n. esmorsar.
brirlo peu. Almajia, peal. Udo, pedole. ALMOSTA. La porci que cap en las
f. dos mans
ALMAJANEGH. m.
Mquina de guerra que juntas. Almuerza. Quod manus in cavum forraataj
servia pera tirar pedras. Mandron. Ballista, se, ma- capiunt.
china bellica ad saxa jacienda. ALMOYNA. f. Lo que's dna al pobre. Limosna,
ALMANAGH m. PRONSTiCH. caridad. Eleemosyna, se.
ALMANCO. adv. A lo menos, al menos, por lo LA ALMOYNA QUANT LA FARS, NO MIRES A QUI LA FAS.
menos. Minimum, ad, ut rainimum. ref. Ensenya que '1 b 's du fr sens rairas par-
ALMANGONAR. v. a. enmangrar. ticulars faz bien, y no mires quien. Etiara ignotis
ALMANGRA. Mescla de alumina
f.
y altras ter- prodesse memento. Omni petenti te indifferenter
ras ab oxido roig de ferro. Almagre, almagra, alma- tribue.
ALO CATAL. ALS "1
ALMOYNER. m. Qui distribuheix lasalmoynas. ALOSA. f. Aucell petit, pardo ab collar negre.
Limosnero. Eleemosynarius, ii, eleemosynae largi- Alondra. Cassila, alauda, ic.
tionibus priufector. Qui las recull. Limosnero, de- ALOTJAR, y sos derivats, allotjar.
r
||
ficUS. II
lUARE DE ALFORJA. ALPU8TOST. m. adv. ant. Lo mas presto, cuanto
ALMUD. iu. psit. antes. Quanlocitius.
ALMUGADEN. m. Capit de alraugavrs Almo- ALQUERIA. f. Casa de camp. Alquera, quiita.
caten. Dux. Villa, Hi, rus, uris.
ALMUGAVER ALMOGVER, m. Soldat del cos- alqumia, f. Art abque'screya transformar los
sos que feyan correrias en las lerras dels enemichs. metalls en or. Alqumia, Alchimia, a?. I] Metall de co-
Almogvar, aimograbe. Excursor miles. ||
Home del lor de or. Alqumia. JEs quodqumque coloris aurei.
camp que formava parlidas ab altres y feya cor- ALQUMICAMENT. adv. m. Segons reglas de
rerias en las terras dels enemichs. Aimograbe. alqumia. Alquimicamente. Zhemic.
Agreslis excuosor. ALQUMIGH, GA. adj. Lo pertanyent la al-
ALMOGAVERIA. f. La tropa dels almugavers, qumia. Alquimico. Alchemicus.
Almogavera. Excursorum turma, |1
L' exercici dels ALQUIMISTA, m. Profesor de alqumia. Alqui-
almugavers. Almogavera. Cursorum munus, mista. Chemicus, i.
ALOCAT, DA. adj. Qui t algunas cosas de loco. m. adv. ant. Diversament. De otra manera. AYer,
Alocado. Judicio pra)ceps. alioquin.
ALOCUCI. f. AL-LOCCI. AL FAHANT. Hociendo otra cosa. Aliud faciens.
ALODIAL. adj. for. Bns llibres exempts de tot ALSA. f. Tros de solaque's posa en la forma, pe-
gravmen. Alodiul. Allodialis, is. ra que la sabata isca ms alta. Aha. Corium forma
ALODIARI. adj for. Senyor directe. SeTior di- superpositum ad calceos dilatandos. Entre estam- ||
recto. Dominus directus. pers lo que's posa sobre '1 timp pera que isca b
ALOES. CEVEK. la impressi. Alza. Fragmentum supra tympanura
ALOGI8. m. pi. Heretges que neganla existncia positum. Una part de la frasqueta que posan aga-
II
del verb y la divinitat deJ. C. Alogis. fada al timp pera que s' estampen las lletras en-
ALOHER. m. masover, [j Senyor de alou. Enfi- carnadas. Alza. \\
pi. En las fundicions planxetas de
teuta. Enphiteuta,. llaut que usan en lo motllo pera donar ms m-
ALOIGNAR. V. a. ant. allunyar. nos cos la lletra, .ilzas. LamelUc quarum auxilio
ALOJA. f. ant. Beguda de aygua, mel y esp- litera) minores vel majores evadunt.
5s. Aloja. Aqua mulsa. QUI S' ALSA DEMAT PIXA YCAGA ALL.V AHONT VOL. loC.
ALOMNDIA. Adevinaci per medi de la sal.
f. fam. Denota que pera lograr algun fi debm sr mlt
ALOMENOS. adv. A lo mcnos,por lo menos, cuan- diligents. Quien madruga halla la pdjara en el nido,
menos. Minimum, ut, minimum, saltem.
y quien se duerme Mllale vacio; quien la cogujada ha
ALONGACI. f. ant. prolongaci. de matar miiy de manana se ha de levantar. A quien
ALONGAMENT. m. ant. dilaci. madmga Dios leayuda. Diligentia comparat divilias.
ALONGAR. V. a. ant. prolongar. ||
bastar. ALSAGOLL. m. COLLET DE CAPELLA.
ALONGER. ant. dilaci. ALSADA. f. ALSRiA. for. Apel-laci. II
Alzada.
ALONYAR. V. a, ant. allunyar. Appellatio, nis.
ALOPEGI. f. Espcie de tinya que fa curer lo DIR A LA ALSADA DE UN CAMPANAR, fr. Dir mltS Opr-
cabell. Alopecia, pelona^ peladera. Alopetia, ae. bis alg. Decir de una hasta ciento, el nombre de
ALOR8. adv. t. ant. i las horas ||
endevant! las pascuas. Omni in aliquem maledicto congerer,
anem! FR ALSADA.fr. ALSAR. 7.
72 ALS DICCIONARI ALT
ALSADURA. ant. y f. ALSARSE. V. r. Posarse dret. Levantarse, alzar-
ALSAMENT.m. ant. La acci y efecte de alsar. se. Erigo, surgo, exsurgo, is. ||
Llevarse del llit. Le-
lzamienlo, elevacion, kvantamienlo. Erectio, eleva- vantarse, alzarse. E somno, lecto, ex stratis corri-
nisrecissio. ||
ant. rebel-li, sedici. ||
ant. deslliu- Levantarse, salir, escapar. Ex morbo convalescere,
rament. recreari. ||
Rebel-larse contra del prncep, armar
ALSAPEU. m. Llassera pera agafar aucells. On- alguna revoluci. Suhlevarse, levantarse, alzarse, re-
cejera. Decipula, ai. helarse. Rebello, as, repblica deficere. || Lograr
ALSAPREM. m. Perpal, barra palanca. ha- fortuna 'Is miserables. Levantarse. Ad opes emerge-
prima, palanca. Yectis, is. j|
niet. empenyo. re. II
Murerse un poch qui est assentat pera tru-
ALSAPREMAR. V. a. Aixecar ab alsaprem. Al- rer lo de sota. Solidiarse. Parum se allevare. ||
Dit
zaprimar. Yecle sublevare. dels caballs que en lo galop s' alsan de devant. Al-
ALSAPREMAT, DA. p. p. Alzaprimado Vecte . /ar. Equum currentemimmodic antics pedes ar-
sublatus. rigere. II
Dit del temps quant se millora. Serowrse.
ALSAR. V. a. Aixecar de terra. Alzar, kvantar. Sedari.
Extollo, is. II
Posar una cosa en lloch ms all del ALSARSE DE PNTETAs. f. Posarse dret sobre 'Is
que ocupava. Alzar, kvantar, sublimar. Elevo, as, dits dels peus. Empinarse, ponerse de puntillas. Se in
in sublime toUere. j|
Posar dreta alguna cosa que digilos erigere. |j En los quadrpedos alsarse de las
estava ajeguda. Alzar, enhestar, kvantar. Erigo, potas de devant. Empinarse, y encabritarse, enarmo-
surrigo, is. ||
Aixecar una cosa en alt, com la hs- narse, gambetear, s' aplican al caball. Pectus arrige-
tia, lo clser en la missa. Alzar, kvantar, elevar. re, ereclis manibus gressus glomerare.
Elevo, as. ||
Espantar, alborotar la cassa pera des- ALSARSE LA ROBA. fr. ARREMANGARSE.
cubrirla. Alzar, kvantar, mover, volar. Avis volatum ALSARSE AB ALGUNA COSA. fr. Apodcrarse de ella ab
incitar. ||
que no volan. Levantar
Dit dels animals injustcia. Levantarse con algunacosa. Rem usurpar.
la caza. Feras in venatione commovere. imp. Es- ||
ALSARSE LAS ESTRELLAS ALS NVOLS, fr. EUSU-
cullir un per un los fulls estampats pera formar un perbirse. Levantarse las estrellas las nubes. Su-
volmen. Alzar. Typis mandata folia ordinare. || perbire.
DESAR. Abtrerse maliciosament los mercaders pe-
II
alsmnos V ANAuni. exp. S' aplica als que persua-
ra defraudar als acreedors. Alzarse. Creditores frau- deixen lo que ells no fan. No entra en misa la cam-
dare. [j
escapsar, en lo joch de cartas. |1
Aixecar al- pana, y dtodos llama. Convocat ad templum non-
guna part del cos que estava inclinada. Levantar, nullorum consilium certeros, utcampana.
alzar. Erigo, is. met. Ajudar al caygut desval- |1
NO PODER ALSARSE. fr. NO PODER ALSAR LO CAP.
gut. Levantar. Levo, as. ||
Parlant dels edificis, fer- ALSAT, DA. p. p. Alzado. Levatus.
los. ilbar.iEdifico, as. ||
Parlant de la excomuni, ALSENA. f. OLIVELLA.
desterro, arrest etc. Trurer ditas cosas. Alzar, le- ALSINA, Arbre de fusta mlt forta y
f. ullada,
vantar, remilir, absolver. A censuris absol vefe, poe- que produheix las aglans. Encina. Quercus, us.
nam levare. Sustentar. Sustentar. Levo, as, susti- ALSINA SURERA. La que produheix lo suro. Alcor-
|1
neo, es. ||
Llevar, imputar, atribuhir falsament al- noque. Suber eris.
guna cosa alg. Calumniar. Calumnior,aris. Au- ||
ALSIIVAR. m. Lloch plantat de alsiaas. Encinar,
mentar la dita preu de alguna cosa. Pujar. Ali- encinal. iEsculetum, quercetum, i.
re, ad coelum levare, palmas ad sidera tendere. Cacumen, culmen, inis, proceritas, atis. ms. La |]
ALSAR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, levantar, suhir veu instrument per signes aguts. Alto. Acuta vox.
la voz. Yocem intendere, tollere. ||
Parlar ab arrogn- I
ms. Qualsevol veu sobre '1 baix. Alto. Elatior
cia. Alzar elgallo. Yocem exoUere, suprbia efferri. vox. II
Cada pis de un edifici. Alto,piso,cuarto. Con-
ALSAR POLS, POLSAGUERA. fp. Levantar polvo, signatio, nis, tabulatum, i. |1
adj. Gran en estatura.
polvoreda. Pulverem excitar. ||
met. Murer dissen- Alto. Altus, procerus. Paratge elevat, y lo que hi ha
||
sions. Levantar polvoreda. Rixas movere, turbas ex- en ell. Alto, elevada, encumbrado. Altus, sublimis. ||
ALSAR VELAS. fr. Frse la vela. Alzar velas, ha- uns anys que altres. Alto. Serius. |]
met. Superior^
cerse la vela. Yenis vela dare. magnfich, excel-lent. Alto. Excellens, eximius. ||
NO PODER ALSAR LO CAP. fr. No podep fr fortuna. met. Subjecte, y empleo de mlta dignitat. Alto pr-
No poder medrar, no poder cuhrirk pelo. Minim pro- cer,magnate. Excelss excellens. [] met. Difcil de
ficere, procedere, progredi, haudquaquam progres- compndrer executar. Ao, rduo, difcil. Arduus,
sum facere. diflicilis. II
Dit del preu. car ||
Dit dels rius grosos.
ALSRIA. f. Alzada, altura, elevacion. Altitudo,
II
ALTRE. [|
ant. adv. 11. y ter. dalt. ||
adv. m. Alto,
inis, subrectum, i. en alta voz. Ela ta voce.
ALT CATAL. ALT 73
LT T FL\CH. Langaruto. Tenuis procerasque vir. ROSEGAR Les ALTARS, fr. Hocer el santurron. Sanc-
ALTS Y BAIXOS. Desigualtat en lo terreno. Alliba- limoniam simular.
jos, altos y bajos, Terrje inequalitas, solura inajqiia- ALTARER. m. Qui forma y cuyda altars. Alta-
le. II
met. Mudansa, varietat en los successos. Alii- rero. Altaris struclor.
ALTARET.
r m. Altarico, altarillo,
ajos, vicisitudes. Yicissiludines, nura. d. allarito.
sa. Uablar alto. Audacter, conidenter loqui. ab la clera. Alterable. Ir;c obnoxius.
PASSAR PER ALT. fr. No advertir. Pasarse, irse por ALTERACI, f. La acci y efecte de alterar 6
alio. Praetereo, fugio, is. || Dissimular. Pasar por alterarse. Alteracion. Alteratio, mutalio, nis. Des- ||
co, en claro. Praitermitto, is, aliquid silentio prsete- Animi perturbatio, aistus. Alborot, mot. Altera- ||
PER ALT. fr. A mas tardar. Ad smmum. vicissilut. Midansa, vicisitud. Yicissitudo, inis. [)
PICAR, TIRAR PER ALT. fr. met. Exagerar, ponde- ant. SET.
rar. Echar por mayor, por arrobas, por quintales. ALTERADOR, A. m. y f. Qui altera. Alterador.
Supra modum extoUere, exagerar. Pretndrer al- ||
Corruptor, is.
ALTA. f. mil. Nota en la que consta la presencia Irrito, as, stomachum movere. Corrmprer. Alte- 1|
de algun individuo, que s' havia donat de baixa. rar. Yilio, as, corrumpo, is. Convertir una cosa en ||
Alta. Schedula, qua constat militem absentem aut altra. Alterar. Muto, as, converlo, is. ||
ant. Causar
invalidum ad officia redire. En los hospitals la orde
|| set. Causar sed. Sitim movere.
que's dna al convaleixent pera queisca deia enfer- ALTERARSE. v. r. Acalorarse, alterarse. Sto-
meria. Alta. Yaledictum in nosocomio eegris, cum machor, aris, estuari.
sani sunt. ALTERAT, DA. p. p. Alterado. Commotus. |i
adj.
ALTAMENT, adv. m. Alta, perfecta, excelente- ALBOROTAT. [| ASSEDEGAT.
menle. Prajstanter, elat. ||
Excelsamente, elevadamen- ALTERGAGI. f. Renyina. disputa. Altercacion,
jecte lo que pertany altre. Quitar de un sanlo para ALTERNAT, DA. p. p. Allemado. Alternalus.
poner en otro: descomponer vn sant por componer ALTERNATIU, VA. adj. lo que's f ab alterna-
lro. Aliis eripiunt, quod aliis largiuatur. ci. Alternativo. Alternus.
TO.\IO I. 11
.
ALTO. m. La detenci de las tropas. Alto. Mansi, altura del polo. Poli altitudinem metiri.
nis. li
La veu ab que's mana. A/o. Sistite milites, [j
ALTURAS. f. pi. CEL.
Yeu ab que's suspn qualsevol cosa. Alto. Satest, ALUCINAR y sos derivats, al-lcinar.
sistite. ALUDA. Pell adobada, suau y prima,
f. regular-
DE ALTO BORDO. m. adv. S' aplica al subjecte noble ment pera fer guants. Balds. Macerata aluta, pellis,
de mlta consideraci en la repblica. Principal. Guant de espart pera netejar los caballs. Espar-
11
ALTRE TANT. cxp. adv. Lo matcix. Otro lanto. ALM DE ROCA. Lo quc's troba naturalment en
Tantumdem, tantidem, eodem. cristalls semblants las rocas. Alumbre de roca.
ALTRE TANT Ms. m. adv. Al doble. Otro tanto mas. Alumen rupeum.
Duplo pluris, bis tantumdem. ALUMAYRE. m. Qui arreplega 1' alm de gos
AQUESTA ES ALTRA. CXp. DCUOta '1 dcsprOpsit Caninero. Canini stercoris collector.
impertinncia. Esa es otra. Simile quidem, iterum ALUMAR. V. a. Tenyir ab alm. Almxbrar, Alumi-
atque iterum. no, as, alumine soluto.immergere. ||
ant. illminar.
AM\ CATAL AMA 75
ALUMENAR. v. a, alumar. AMAESTRAR. V. a ant. ensenyar.
ALUMERA. f. Mina de alra. Alumbrcra. Alumi- AMAGACREUS. Qui guarda mlt lo diner. Ata
nis fodina. el gato. Pecunic tenax.
ALMINA. f. Terra ms mnos blanca sens AMAGAD AMENT. adv. m. Ocultamenle, escon-
gust determinat; s' endureix tant ab lo foch que didamente, escondidas, a hurtadillas. Clam, furtim,
pt servir de pedra foguera: s' usa pera fr porce- abdil.
llana y pera purificar algunas subslncias. Ah'mina. AMAGADET, A. adj. d. Escondidilh. Latitans.
Alnmina, u.
DE AMAfiADET. m. adv. A cscondidUlas Furtim. .
Albedrio. Libido, inis. tats. Esconder, encerrar. Occulto, as, includo, is.
ALVEO. m. mare. 5. AMAGARSE. V. r. Esconderse, ocuUarse. Lateo,
ALVOLO. m. anat, L'encaix de las dents. es, latesco,'is. ||
acobardirse. ||
Guardarse, com no
Alvolo. Alveolus, i. me'n amago de dirho. Guardarse. Caveo, es.
ALVIR. m. anl. alvedriu. AMAGARSE DETRAS DE UN CANT. Dar trascantoii,
trascantonada. Se angulis tegere.
NO AMAGABSE PER ALTRE. No cedip. No mojar la
AM.
oreja. Non superari.
AMAGAT, DA. p. p. Escondido, oculto. Occul-
AM. m. HAM. [) f. ANIMA. || Yo aiio. Amo. tus, abditus, ignotus.
AMABILSSIM AMENT. adv. m. sup. AmabiH- amagar. Escondedero, escondido, escondrijo. Latibu-
simamente. Amabilissim. lum, i.
amarga, que's troba en alguns canons de las brescas. AMALECITAS. m. pi. Pobles de Idumea. Ama-
Amago. Asperura mel. lecilas. Amalecife, arum.
AMADEU, ra. Nom de home. Amadeo. Ama- AMALGAMA, f. Mescla del argentviu ab qual-
deus, i. sevol metall mnos ab lo ferro. Amalgama. Ex hy-
AMADssim, A. adj. sup. Amadisimo. Carissi- drargyro el metallis comraixlio.
mus,dilectissimus. AMALGAMAGI. f. qum. La acci y efecte de
AMADOR, A. m. y f. Qui ama. Amador, am^nte. amalgamar. Amalgamacion. Amalgamalio, nis, me-
Amator, amans. || ant. amancbat. ||
Entregat al tallorum hydrargyri ope liqualio.
amor desordenat de las donas. Mugeriego. Muliero- AMALGAMAR. Mesclar argentviu ab los me-
sus, mulierarius. talls pera feilos ms dctils. Amalgamar. Metalla
AMADRINAR. V. a. Unir los animals ab la cor- hydrargyro duclilia facere. met. Mesclar vrias [|
as, provideo, es. har llorar: quien te di la hiel te dar la miel. Me-
AMANIT, DA. p. p. Preparat. Aparejado. Para- liora sunt vulnera diligentis, quam fraudulenta os-
tus. II
Assahonat. Sazonado. Conditus. cula odientis. Quos diligo, corrigo.
AMANLLEUTAR. V. a. AFIANSAR. QUI B AMA B OBEHEix. ref. Explica que'l carinyo
AMANOLLAR. V. a. ter. Fr manats. Amanojar. amistat facilita qui'l professa tots los medis de
Fasciculos conficere, in fasciculos congerere. complurer y donar gust. Quienbienama bienobedece.
AMANS, A. adj. Manual, cmodo. Actuarius, Amore citis, quam imperio subditos agas.
commodus, facilis. QUI B AMA TART oLviDA. fr. Deuota quc r amor
AMANSA, AMANCEBADA. f. verdader no s' immuta ab las contingncias. Quien
AMANSADOR, A. m. y f. Qui amanseix las bien quiere tarde olvida. Yerus amor nunquam obli-
bstias. Amansador. Pacator, is. ||
Mitigador. Mitiga- viscitur.
tior, delenitor, is. QUI NO t' ama, BURLANT TE DESFAMA. ref. contra las
AMANSADURA. ant. y f. burlas queparanen injrias. Quien no te ama, bur-
AMANSAMENT. m. Acci y efecte de amansar. lando te difama. Conviciat jocans qui non apert
Amansamieno. Mitigatio, nis. | Mitigacion. Lenimen- amat.
lum, i, levamen, inis. AMARADOR. m. Qui amara lo cnem. Enriador.
AMANSAR, v. a. Fr prdrer la feresa als ani- Immergens.
AMA CATAL, AMA 11
AMARAMENT. m. La acci de amarar la cals AMARINAR. v. a. TRIPULAR. II
ler. amansir.
Maccracion. Maceratio, nis. AMARRA, f. nut. Cap ab que s ' amarra la nau
AMARANTA. f. Planta que t la cama verda y terra ab la ncora. Amarra. Rudens, entis. ||
morada, la florcima de lade la flgura de un moch Corretja que's posa al caball pera que no alse '1 cap.
de gall. Amaranto, moco de pavo. Ainaranlhus, i. Amarra. A frajno ad pectus corrigia.
j|
Herba dila tamb tomani cap d' ase. Amuranlo, AMARRADERO. m. La argolla altre instru-
cantueso, guirnalda. Lavandula, x, arabica sta;chas. ment ahont amarra alguna cosa. Amarradero. Ad
s'
AMARAR. V. a. Penetrar lo lqiiit algun cos ligandum deserviens postis. Lloch ahont s ' amarra |j
sech. Calar, empapar. Penetro, permeo, as. Posar la nau, propsit pera amarraria. Amarradero.
||
locnem, lli etc. en aygua. Emiar^ macerar,. cocer. Locus alligandis navibus aptus.
Cannabim etc. macerare, aqua subigere. Tirar ay- j|
AMARRAR. V. a. Lligar ab cordas, cadenas etc.
gua la cals pera fndrerla, y poder usar de ella. Amarrar. Adjugo, is, alligo, as, nut. Assegurar ||
Apagar, ahogar. Calcem aqua macerare. una nau ab cordas, cadenas etc, escorar. Amarrar.
AMARARSE. v. r. Empaparse la aygua en la Navs ad terram deligare. ||
Assegurar la nau ab las
terra en algun edifici. Amararse. yEdicium, ter- ncoras. Aferrar, anclar. Injectis harpagonibus na-
ram aquam perraeare. batejar ||
lo vi, ||
Mullarse. vigiura inhibere.
Amararse. Aqua perraeari. AMARRAT, DA. p, p. Amarrado. Ligatus.
TOT AMARAT. Ft uua sopa de aygua estar mlt AMARTELLAR. v, a. ant. Copejar ab martell.
mullat, necho una sopa de agua. Aqua summe madi- Amartillar, martillar. Malleo conlundere. ||
Posar al-
dum esse. [| Estar tot amarat, xop. guna arma punt pera dispararia. Amartillar. Sclop-
AMARCH. adj. Lo que t un gust mlt desapa- petum ad explosionem parar. met. ant. atormen- ||
dients amarchs. Amargs-. Ex amaris confectura me- AMASSADURA. f. ant. La acci y efecte de
dicamentum. Dolsos ab mescla de ametllas amar-
||
amassar. Amasadura. Pislura, ae.
AMARGAR, v. n. Tenir lo gust amarch alguna ronil. Amazona, marimacho. Amazon, inis, amazonis,
com lo fel,
cosa, donsell etc. Amargar. Amaresco, is, idis.
AMAYNAR. V. a. Plegar las velas pera queia AMBO. m. En lo joch de loteria la sort de dos n-
embarcaci vaja ras pausada. Amainar. Sedare vela. meros ab que's guanya. Ambo. Duorum numerorum
[Imet. Apaciguarse, mitigarse, templarse '1 rigor sors.
de alguna cosa. Calmar, amainar, aflojar, ceder. Mi- AMBOCH. m. En lo joch de mesa la acci de
tigo, placo, as. passar la bola per dins de la anella. Emboque. Trans-
AMAYNADAT, DA. adj. Qui t fills. CiSAT. II missi, nis. II
Pas de cualsevol cosa per paratge es-
Ft, subjecte, amansat. tret. Emboque. Trajectio, nis.
MBAR. ra. AMBRE. tan dur que traballat y pulit s' emplea en collars y
AMBARILLA. Llavor f. com la de cnem, mo- altres adornos; si 's frega 's f elctrich, y quant se
rena, ab un punt blanch. Son olor es agradable y crema despedeix un olor aromtich. Ambar. Elec-
semblant al almesch. Serveix pera perfumar, im- trum, lectrum, ambarum, i.
harilla. Bamia moschata. AMBRE GRIS. Substncia slida de color cendrs, sal-
AMBICI, f. Passi desordenada de conseguir picada de capas blancas y grisas,que's troba nadant
fama, honras dignitats. AmUcion. Ambitio, nis, en lo mar de la india, y per sa mlta fragncia s
erugo, inis. ||
cobdcia. emplea en perfums y altras cosas. Ambar gris. Am-
AMBICIONAR, v. n. Desitjar ab ambici. Am- bar, aris, electrum, ambarum, i.
bicionar. Arabio, is. AMBRE GROCH. Slit, treucads, unas vegadas trans-
AMBICIONAT, DA.p. p. Amhicionado. Ambitus. parent, altras fosch y no f olor. Succino, mhar ama-
AMBICIS, A. adj. Qui t ambici. Ambiciosa. rillo. Succinum, electrum, i, ambra lutea.
Ambitiosus, avarus. ||
Qui desitja ab nsia alguna AMBRETA. f. d. Amharita. Ambreta, se. Peti- [j
cosa lcitament. Ambicioso. Cupidus. ta florque t olor de ambre. Ambarilla. Cyanus odo-
AMBICIOSAMENT. adv. m. Ambiciosamenle ratus. Lo que pertany al ambre. Ambarino. Succi-
II
AMBIGU, m. Yeu francesa que significa '1 con- gust suau y delicat. Ambrosia. Gratus, suavis, dul-
vit de viandas fredas y calentas abque 's cubreix de cis cibus, potus. Planta de la altura de un peu, las
II
una vegada la taula. Ambigu. Convivium, epulum, i. camas parlidas, blancas y peludas. Ambrosia, arte-
AMBIGUAMENT, adv. m. Ambiguamenle . Am- misa. Martima ambrosia. ||
Altra planta groga, cli-
biformiter, perplex. da y medicinal. Ambrosia, bien granada. Botrys, is. ||
AMBIGITAT, f. Dubte, confusi, incertitut. med. Purga mlt suau. Ambrosia. Ambrosia, ae. [|
Ambigedad. Ambiguum, i, ambiguitas, atis, in ver- pi. Festas que'ls Jonios celebravan Bac en lo mes
bis captio. de janer. Ambrosas. Ambrosia?, arura.
AMBIGUO. adj. Lo que t ambigitat. Ambigno- AMBROSIA adj. Lo que pertany Ambrs. Am-
Ambifarius. [j
gram. Dit del nom que indistincta- brosiana. Ambrosianus. Religis de la orde de Sant[|
ment s' usa mascul y femen. Ambigua. Ambiguum Ambrs. Ambrasiano. Ambrosianus.
genus. AMBROSIANA. f. Orde de religiosas fundada
AMBILIATS. m. p. Pobles de Lamballe en Bre- perCatalina Morgia en 1' any 1450. Amhrosiana.
tanya. Ambiliates. Ambiliates, ium. Ambrosiana, ae.
MLTS AMENS ARRIBAN AL CEL. ref. CUOta la efic- flgura de la ametlla. Almendra. Adamas, antis,
cia de las oracions repetidas. Amen, amen al cielo amygdala; figuram referens margarita.
llega: mitchos amenes al cielo tler/an. Iteratic 'preces AMETLLAR. m. Terreno plantat de ametllers.
cbIuiu tangunt. Almendral. Amygdaletum, i.
fan accions de pegar y perl lo que pega. Amenazar AMETLLETA. f, d. Almendrica, almendrilla.
y no dar. Ludus in quo ictus minatur, sed non ira- Parvura amygdalum. [|
Llima de many que remata
petitur. en figura de ametlla. Almendrilla. In amygdala for-
. AMENASSAT, DA. p. p. Amenazado. Mina- mara desinens lima.
||is AMETLL, m. Ametlla tendra. Almendruco, allo-
*'' MS SON LOS AMENASSATS QVB LS NAFRATS. ref. Ms
za. Acerba amygdala.
fcil es amenassa r que pegar. Los amenazados comen AMTRER. V. a. ADMTREB. POSAR. [|
fan: son mas los amenazados que los acuchillados. AMFALONIR. v. n. ant. enujarse.
Facil minantur multi, parciusexequuntur minas. AMFESTIJAR. v. a. ant. fastiguejar.
AMENISAR. V. a. Vr ameno. Amenizar. Ama}- AMFIBI, adj. Animal que viu en la terra y en
num reddere. ||
Dit de un discurs, adornarlo. Ame^ii- la aygua. Anfibio. Anibius.
zar. Exorno, as. AMFIBOLOGIA. f. Paraula frase que t dos
AMENSSIM. adv. sup. Amensimo. Ama;nis- ms sentits. Anfibologa. Anphibolia, amphibologia,
simus. ai, II
ret. Figura de paraula de sentncia que te
AMENITAT, La hermosura y recreo de la
f. diferents sentits. Equivoco, anfibologa. Alanaclassis,
primavera. Amenidad. Ama;nitas, alis. \\ La varietat, is, amphibolia, sa.
lizar el vino, amerar. Yinum aqua diluere. amarar. || AMFIMACRO. m. Peu de vers llat de una sl-
AMRICA, f. Una de las parts del mon Amrica. laba breu entre dos Uargas. Anfimacro. Amphimacer,
America, se. cri, amphimacrus, i.
80 AMI DICCIONARI AMI
AMFITEATRO. m. Edifici rod ovalat ab gra- tat sn uos verdaders tradors. El mayor amigo la
das al entorn pera vurer alguna funci pblica. pega ;
quien menos piensas te hizo el tiro ; de amigo
Anfileatro. Amphitheatrum, i. amigo, de compadre compadre sangre en el ojo. lUe
AMIANTO. ra. Mineral de color regularment fidem fallat ,
quem sumnum credis amicum.
blanch, brut, lleuger, trencads, fibrs, y resisteix LOS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRCIA. loC. Al
al foch. Amianto. Amianthus, ambestum, asbestos, i. amigo prueba elpeligro. Periculum amicum probat.
le
AMIGAR. V. a. ant. ferse amichs. MS VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS, fr. MOS
AMICH, GA. m. y f. Qui t amistat. Amigo, ami- vale un amigo que pariente ni primo. Amicilia pro-
ga. Amicus, i, aniica, d. ||
Aficionat inclinat al- pinquitali praslat.
guna cosa. Amigo. Propensus ,
pronus. NO HI HA AMICH SNS DINER EN LO BOLSICH. ref. DS-
AMicn DE COR. Lo vcrdadcr. Amigo intimo, cordial, nola que aquell que no l tots abandonan. No hay
1'
TER, ref. Denota que nons debin fiar massa dels AMIDA OMiT. m. Divinitat principal del Jap.
que's venen per amichs. No eches la gala en tu cama, Amida. Amida.
no la acoces despiies de echada. Caul accipito hos- AMIDADOR, A. m. y f. Qui mida.Medidor. Me-
pitem, cautius expellito. titor, mensurator, mensor, is.
pierdan poco importa. Amicilia utilitate comparata AMIGABLE, adj. Lo que toca pertany la
non vera amicilia est. amistat. Amistoso , amigable , amigo. Amicabilis, so-
COM Ms AMICHS Ms CLARS. ref. Deuota que la for- ciabilis. II
mel. Lo que l uni conformitat ab altra
malitat en los contractes assegura ms la amistat. cosa. Amigable, concorde. Conveniens , concors.
Mientras mas amigos mas claros entre dos amigos, un : AMIGABLEMENT, adv. m. Amigablemente.
notario y dos testigos. Mtua fides fovel amicilias. Amic , amiciter.
DE AMICHS pocHS Y BONS. loc Amigo dc uno, y ene- . AMIGAMENT. m. ant. AMANCEBAMENT.
migo de ninguno. Ne multis sis amicus. AMIGAR, v. a. ant. Fr dos personas amigas.
ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPLIMENTS SN EXCUSATS. Hacer amigos. Adhospilo, as. ||
ant. ferse amicus.
ref. Entre amigos y soldados cumplimientos son excu- AMIGAT, DA. p. p. ant. amancebat.
sados. Inter amicos omnia communia sunl. AMIGATXO. ra. aum. fam. y
ESTAR B AB SOS AMICHS. fr. fam. Eslar gras y bo. AMIGOT. m. aum. Amigote. Amicissimus.
Estar de buen ano. Nitere, pinguem, nilidum esse. AMIGUET, A. m. y d. Amiguillo, amiguito. f.
que eran enemichs. Reconciliar, ajustar, amislar. AMIGUSSIM , A. adj. sup. Amigusimo. Ami-
Amico, as in gratiam reducere.
, cissimus , i.
w
'avor, amistad.
AMISTAT
Amisad por
per ferveat
Gratia,
inters,
olla
ai,
lo es.
ref.
Ni sera-
FRSE AMO. mef. Apropiarse
dueno, seior. Polior, iris.
GiRARSE CONTRA
se. Levantarse,
l' AMO. fr.
lo de altres. Uacerse
LA AMISTAT EN UNA PART Y 'lS INTERESSOS EN ALTRE. l'amo f.a 'l mosso, y 'l MOSSO FA L AMO. loc. Denota
Cuenta y razon sustenta conserva amistad. Mutaa que '1 bon tracte en los amos y criats fa que 's dis-
fides fovet amicitias. simulen algunas faltas entre ells. Ruin senor cria
TORNAR EN AMISTAT, fr. Frse amichs los que ha- ruin servidor. Yilis herus , vilem solet eduxisse mi-
bian renyit. Amistarse , reconciliarse. In graliam re- nistrum.
vertere , cura aliquo in gratiam redire. \\
Reconci- MS VAL sR AMO QUE CRIAT. fr. MasvaUser arriero,
liar als que eran enemichs. Reconciliar, componer, que borrico. Jubere pra?stat quam obedire.
ajustar. Amico, as, in gratiam reducere. NIamo PER FOHSA, NI MOSSO PER FORSA. lOC. RepreU
TRENCAR LA AMISTAT, fr. Romper la amistad. Neces- als que fan las cosas de mala gana. Reniego del ar-
situdinem scindere. bol que d palos ha de dar el frulo. Quos vis semper
AMI8TAYAR. V. a. ant. TORNAR EN AMISTAT. bene agere cogit, odi.
AMI8TS, A. adj. Lo que toca 6 pertany la NO SR AMO DE FR ALGUNA COSA. No tenir llibertat.
amistat, contracte correspondncia amistosa. Amis- No ser dueno de alguna cosa. Compotem sui non
toso. Araicus. esse.
AMI8T08AMENT. adv. m. Amistosamente,afec- NOSTRE AMO. Per antonomsia l' sagrament del
tuosamente. Amic. Altar. l|
nut. Contramaestre. Proreta, a?.
AM18TOS88IMAMENT. adv. m.sup. Amisto- P0SARSE en amo. Obligarse servir alg. Asentar
sisimamenlc, afectuosisimamente. Studiosissira, ami- con amo. Pacta mercede, alicujus famula tui adscribi.
cissim. QUI DOS AMOS VOL SERVIR UN ALTRE HA DE FR
MIT. m. Tela de una vara en quadro ab una FALTA. Ensenya que no's poden desempenyar b
ref.
creu al milj, que '1 sacerdot se posa al cap, de all mllas cosas en un mateix temps. Quien muchos
baixa al coll y se'l cenyeix per la cintura quant se amos sirve, alguno d uno y olro ha de hacer falla.
revesteix pera dir missa. Amito. Amictus, us, ambo- Nemo potest duobus dominis servir.
lagium, ii. SR AMO DEL AUCA, .DELS DAUS, DEL TRULL. fr.
AMITJANAR. V. a. Igualar repartir alguna Tenir mlt maneig en alguna cosa en algunas per-
cosa en dos parts iguals. Promediar. In medias par- sonas. Ser el dueiio del cuchillo, del hato, de los cubos,
tes dividere. elc. Multuin auctoritate valere.
AMMONITA8. f. pi. Petrificacions originadas de AMODORRIR8E. V. r. Ensopirse. Amodorrarse.
certas conxas. Ammonilas. Ammonitai, arum. Somno consopiri.
AMMORZAMENT. m. ant. Amorliguamiento. AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrado, amodor-
Miligalio, moderatio, nis. rido. Consopitus.
AMMORZAR. V. a. ant. y derivats, apagar. AMOHINADOR. m. Qui amohina. Molesto, .so-
AMORTIGUAR. >o>!. Molestus.
AMNI. m. y AMOHINAR. V. a. Enfadar, enijar. Amohinar,
AMNI. Planta f. de dos peus de altura, las fu- pudrir. Irrito, as, stomachor, aris. ||
Consumir. Ata-
llas semblants al fonoll y 1' olor al de la orenga, las fagar. Stupefacio, is.
flors peti las en forma de parassol, la llavor menuda, AMOHINARSE. V. r. Gansarse mlt ab la ave-
convexa, estriada y aromtica, es medicinal. Ameos, riguaci de alguna cosa Devanarse los sesos,romper-
ami. Amia, se, aroninum, ii. se los cascos. Intensa meditatione defatigari.
AMNI8TIA. f. Perd general, olvit de injrias, AMOHIIVAT, DA. p. p. Amohinado. Irritalus.
que decreta un Sober. Amnistia. Amnisti, ai, in- AMOHINO. m. Enfado, molstia. Nusea , ae,
AMO. m. Lo cap senyor de alguna casa fa- AMOILLERARSE. V. r. ant. ca.sarse l' homk.
mlia. Amo, dueno. Herus, i. Senyor possessor ||
AMOHILLERAT, DA. p. p. ant. casat.
TOMO I. 12
82 AMO DICCIONARI AMO
AMOIXAR. Amansir, afalagar passant la ma clar y juntar varias espcies, com amontonar ideas,
per sobre. Popar. Blandior, iris, allicio, is, conceptes. Amontonar. Coacervo, as.
AMOLAR. V. a, Fr venir la rah. Amoldar. AMONTONARSE. V. r. Rehunirse la gent. Agol-
Ad bonara frugem adducere. parse. Cumulor, aris.
AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch poch la AMONTONAT, DA. p. p, Amontonado. Guniula-
corda 6 altra cosa que's t subjecta. Alargar, aflojar. tus.
aygua etc. Ceder, ajlojar, menguar, moderarse. Re- Agrado, afabililat. Amor, agrado, afabilidad. AIabi-
nestaciones, proclamar, echar las proclamas. Nuptias AMOR DE PARE TOT LO DEMS ES AYRE. rcf. AdvCrtcix
in ecclesia denuntiare. ||
Avisar. AmoMstar, avisar. que sols lo amor dels pares es segur. Amor de padre
Moneo, commoneo, es, commonefacio, is. que todo lo dems es aire. Nihil paterno amore soli-
AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado. Monitus. dis.
AMONIACH. m. Lo ms dbil dels alcals; se AMOR DE SENYOR AYGA EN CISTELLA, ref. DCnota lo
trau dels vegetals y substncias animals. Amoniaco. poch segur que es dit amor. Amor de Senor agua en
Ammoniacum, i. |1
Goma com llagrimas, de ungroch cesto. Brevis est magni fortuna favoris.
rogench per 1' exterior, y per l' interior blanch, de AMOR, PENAS Y DINERS NO PODEN ESTAR SECRETS. Pef.
gust amarch y olor desagradable. Amoniaco. Ammo- Denota que aquestas cosas no poden dissimularse.
niacum, i. j] Goma semblant al encens. Armoniaco, Amores dolores y dineros no pueden estar encubiertos.
,
PEB AMOR. loc. fam. Per atenci, mirament res- AMORTAR. V. a.ant, y
pecte. Por amor, por causa, por razon. Causa, gratia. AMORTIR. V. a. Esmortuhir, mitigar. Amorti-
Ab que's demana encarida-
PER AMOR DE DEU. loc. guar. Semianimem relinquere, reddcre.
raent alguna cosa. Por amor de Dios. Propter Deum. AMORTISACI. f.
y
II
Sens inters. Por amor de Dios. Propter amorem AMORTISAMENT. m. La acci y efecte de
Dei. Sens recompensa de algun traball. Por amor
II
amortisar. Amortizacion. Possessionum sajculari-
de Dios. Amore Dei. bus ad ecclesiam translatio.
PER AMOR DEL BOU LLEPA 'l LLOP LO JOU. ref. Ense- AMORTISAR. V. a Passar los bns qui no 'Is
nya que'ls afalechs ms se fan per inters que per pt enagenar. Amarlizar. Possessiones saeculari-
amor. Menea la cola el can, no por li sin por el pan. bus ad ecclesiam transferre, extra coramercium po-
Saepius blanditiarum ulilitas, quam amor. nere. || Dit dels censals etc. lluhir, redimir lo capi-
QUI T AMORS TE DOLORS, ref. Deuota que 1' amor tal. Amor tizar, redimir, quilar. Redimo, is.
sol anar acompanyat de penas. Quien tiene amor ticne amorts AT, DA. p. p. Amortizado.
pena. Quien adama la doncella, el alma Irae en pena. AMORTITZAR. V. a. AMORTISAR,
Amor angit animum. AMOSCARSE. V, r. fam, Enfadarse, Amostazar-
RBRBB 6 ADMTRER AB MLT AMOR 6 AGRADO. Admi- se, amoscarse. Excandesco, is.
tir recibir abiertos los brazos con los brazos abier- AMOSSAR. V. a, y sos derivats, amussar.
los. Supinis] manibus excipere. AMOSTRAR. V. a, y SOS derivats, mostrar.
AMORBARSE. V. r. ant. enmalaltirse. AMOTARSE. V. r. Formar mota las plantas.
AMORDEJi MORDUJ. f. Herba rastrera, de flor Amacollarse. In manipules crescere,
poch vistosa, peroderalta olor, Minonetas, reseda AMOTINADAMENT. adv. m. Amotinadamente,
olorosa. Reseda odorfera. sediciasamente, tumultuosamente. Tumultuos, tumul-
AMOREJAR. V. n. ant. afalagar. tuari,
alguna cosa de punta al objecte paratge abont ha Embargo, y ampara.]^. Ar. Sequestratio, nis.
de obrar, com la pistola als pits, la atxa la paret. AMPARADOR. m. Amparador. Defensor, pro-
Abocar. Appropinquo, as, adduco, is. | Tamb s' usa tector, is.
com recproch. AMPARAR. v. a. Protegir, defensar, recullir a
84 AMP DICCIONARI AMU
alg. Amparar, proteger, favorecer. Protego, is, Amplitudo, inis, vastilas, alis. ||
ant. amplaria.
tueor, eris. H Impedir la prossecuci de alguna obra. AMPLOYA. f. fam. sardina.
Embargar. Impedio, prsepedio, is, Segrestar em- ||
AMPLURA. f. ant. amplaria.
bargar los bns mobles. Embargar, y amparar. p. AMPOLLA, f. Yas de vidre cristall de coll
discurs. Amplificar. Amplifico, dilato, as, augeo, es. nau en punt que determina la quarta part de la
lo
AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado. Amplifi- eslora y de sa major llargria per la part de fora
catus. contant desde la proa. Amura. Alvei navis dimensi.
AMPLSSIM, A. adj. sup. Lo que t mlta am- I
nut. Corda entre cada puny de la major y Iri-
plria. Anchisimo. Amplissimus. [| Dit de las cosas quet. Amura. E velis pendens funis.
immaterials, com facultats amplissimas. AmpUsimo. AMURADA. f. nut. Costats interiors de la nau.
Amplissimus. Amurada. Interior navis latus.
AMPLITT. f. Extensi, dilataci. Amplitud. AMURAR. v. a. Tirar per la amura y portar lo
ANA CATAL. ANA 8r,
puny envers proa, ahont est assegurada la amura. ANACRENTICH, CA. adj. Vers poesia
Amurar. Veli funem ad proram adducere. imitaci dels de Anacreont. Anacrentico. Anacreon-
AMURCA. MoncA. f. ticus.
AMURRIAR. ABANDONARSE. ||
Baxar inclinar lo ANACRONIsnlE. in. Confusi en 1' orde dels
cap. Amorrar. Caput submitlere. fts. Anacronmio. Fn temperis computatione error.
AMURRIARSE. V. r. Se diu del bestiar quanl ANADA. f. Acte de anar de un puesto altre.
aspra y desagradable la dentadura. Acedar, dar NO DEIXAR LA ANADA PER LA TORNADA, fr. DCUOta la
dentera, alargar los dientes. Stupore dentes afficere, eficcia ab que's pretn alguna cosa. No dar no
dentes hebetare. ||
Fr prdrer lo fil als instruments dejar la ida por la venida. ltr citroque conleat.
de tall. Embotar. Hebeto, as. ANADA. NECH. f.
AMUS8ARSE. V. r. Engruixirse '1 fil dels ins- ANADEJAR. v. n. Caminar com 1' nech, Ana-
truments per haver tallat alguna cosa aspra. Embo- dear. Anatis mor incedere.
tarse. Obtundo, is. ||
Tenir dentera. Acedar, dar den- ANAD. f. d. Lo poll del nech. Anadino, anadon-
tera. Hebesco, is. cillo. Anaticula, se, anatis pullus. ||
L' nech novell.
i ANABAPTISTA.
's deuhen batejar
de rah. Anabaplista. Anabaptista,
ANABROQUISME. m. med. Operaci de un nu
m. Heretge que pretn que
las criaturas finsque tingan us
iS.
ANFORA,
los astrlechs la
en orde als
ANAFRICH, CA.
f. ret. repetici.
se.
que's fa las pestanyas, quant ofenen la vista. de sanch en los esputos. Anafrico. Anaphoricus.
Anabroquismo. Anabrochismus, i. ANAGALL8. f. Espcie de corretjola. Anagdlide.
ANACARD, na. Compost ab anacart. Anacar- Anagallis, idis. \\
Planta de tres peus, ramosa, po-
dino. Anacardio confectus. blada de fullas estretas, y flors grans de un herms
ANAGARDINA. f. Confecci de anacart, la que color blau. Azulejo. Centaurea cyanus.
diuhen t la virtut de restituhir la vista. Anacardina. ANAGNOST. m. ant. LLEGIDOR.
Anacardi confectio. ANAGOGE. f.
y
ANACART. ra. y ANAGOGIA. f. Exposici de la Bblia pera ex-
ANAGARTI. m. Arbre gran de la ndia, la pell plicar las excel-lncias de la glria. Anagogia, ana-
cendrosa y obscura, las fullas en forma de cuny goge. Anagogia, a% anagoge, es.
gran, lo fruyt en figura de cor, blanch, ab una closca ANAGGICAMENT. adv. En sentit mstich.
y dins una llavor de igual figura; s' usa en la me- Anaggicamente. Anagogic, anagogicus.
dicina. Anacardo. Anacardium, ii. ANAGGICH. adj. Pertanyent la anagogia.
NACH. m. ANEcn. Anaggico.
ANACORETA, m. Qui viu retirat del mon en- ANAGRAMMA. f. Transposici de lletras
tregat la virtut y penitencia. Anacoreta. Anacho- com Roma per
sentncias, dir A.mor. Anagrama.
reta,ae. Anagramma, tis.
ANAGORTICH, CA. adj. Lo que pertany al ANAGRAMMATISTA. m. Qui f anagrammas.
anacoreta. Amcor^tico, Ad anachoretam pertinens. Anagramaizador. Anagrammalum scriplor.
86 ANA DICCIONARI ANA
ANAGRAMMATISAR. V. n. Fr anagrammas, sar. Interest. | Crrer per tants anys, com va per
nagramalizar. Anagrammata fingere. nou anys. Ir. Permeo, ambulo, as. |1
Diferenciarse,
ANAGUA8. f. ENAGUAS. com que va de pare fill. Ir, distar. Disto, as,
lo
ANAL. m. ANNAL. difero,ers Dirigirse un cam tal part, com
||
ANALCTIGH, CA. adj. raed. Lo mateix que aquesta carretera va Madrit. Ir, llevar. Duco, is. [j
restaurador, que restituheix las forsas al malalt. Enlojoch de cartas fr joch, entrar. Ir, entrar,
Analclico, analptico. Instaurativus. pi. ant. Es- jugar. Ago, ludo, is. ||
Obrar, procehir. Ir, portarse,
(|
claus que feyan de refeclorers. Amlcticos. Analec- proceder. Ago, bene vel mal se gerere. I Conju-
is,
ANALISAR. V. a. Fr anlisis, Analizar. Exami- las cosas tal preu. Ir, valer, pasar, estar. ^Estimo,
1'
no, as, discutio, is. as, aistimationem mercs habere. Significant
ANLISIS, f. Resoluci separaci de las parts estat de alguna cosa ; com va '1 mon al revs, tot va
de un tot fins conixer sos principis elements. mal. Ir, andar, estar. Evenio, accido, is. ||
Murerse
Anlisis. Resolutio, nis, analysis, is. ||
mal. L' art actualment loy altras mquinas que tenen
rellotge
de resldrer los probleraas per la lgebra. Anlisis. sn moviment. Ir, andar. Ambulo, as. Juntab lorao- ||
Analysis, is. \l
Examen de alguna obra escrit. do; com de puntetas, peu descals, caball, fos-
Anlisis. Analysis, is. cas, quatre grapas, sos vicis, peu coix. Ir, an-
ANALISTA, m. ANNALiSTA. m. mat. Professor II
dar. Ambulo, as, vado, is. Junt ab los gerundis do ||
de geometria algebraica. Analista. Analysta, aj. altres verbs denota la acci y actual execuci de
analtica, f. Art de resldrer las cosas en sos ells, com ANAR corrent. Ir, andar corriendo, crrer.
principis. Analilica. Ars analytica. Curro, percurro, is. 1|
Junt ab la partcula a, ab,
analticament, adv. mod. Analilicamente. per, de, en, y alguns noms pren la significaci de
Analytic, per analysim. ells, com ANAR passeig. Ir, andar paseo, pasear.
ANALTICH, CA. adj. Lo que pertany la an- Ambulo, deambulo, as. |1
Ab la preposici contra,
lisis. Analtico. Analylicus. denota perseguir, sr de contrari parer. Ir. Insto,
ANALOCH, GA. adj. Anlogo, analgico. Ana- as. II
Ab la preposici, fora de, significa acci con-
logicus. traria al verb, com anar fora de cam. Ir. Eo, is. ||
ANALOGIA, f. Proporci, relaci, convenincia Junt ab algun infinitiu disposarse per la acci del
de una cosa ab altra. Analogia. Analogia, ae. La || verb ab que's junta. Ir. Praeparo, as.
segona part de la gramtica que tracta del origen ANAR, DIR PARLAR PER ALG. fr. Tirar llatinadas
de las parts de la oraci ab sas propietats y acci- indirectas, donant entndrer que 's parla per al-
dents. Analogia. Analogia, ai. ,gun subjecte particular. Tirar a ventana seiialada.
ANALGICAMENT. adv. m. Analgicamente. Aliquem signanter notar.
Analogic. ANAR A CEGAS. fr. Sus vurerschi. Andar ciega-
ANALGICH, CA. adj. Lo que pertany la mente. Gaecutio, is. met. Sons coneixement ni refle-
||
ANAP. m. ant. Copa, vaso para beber. Patera, ANAR A. LAS PALPENTAS. Prosseguir ab incertitut
phiala, ffi. buscant los medis pera acertar. Andar tientas,
ANAPESTO. m. Peu de vers llat de dos sl- ciegas. Incertum esse.
labas breusy una llarga. Anapesto. Anapsestus, i. ANAR ALGUNA COSA A LA GREGA, i LA XAMBERGA, A
ANAPLERTICH. adj. med. Se diu del remey TRES QUARTS DE QuiNSE. fr. Sus ordc ni concert. Ir
que f que '1 lloch de una ferida s' umpla de carn. alguna cosa fuerade trastes, trompa y talega. Te-
Anapleurtico. Anapleuroticus. mer, inconsult, inordinat agi.
ANAR. V. n. Murerse de un lloch altre. Ir, ANA ALGUNA COSA MLT ESCASSA, fr. Havmehi
andar, caminar. Ambulo, deambulo, as, ingredior, poch. Andar alguna cosa muy tirada. Raram inventu,
eris. II
Apostar, com va una pesseta. Ir. Pignore cariorem esse rem.
certare, contendere. y Consistir, depenjar, y sols s' ANAR A PARTIR, fr. Auar en algun negoci prdua
usa en las lerceras personas. Ir, consistir, estar en, ganncia ab altres. Ir la parte, ir de cuartillo.
ANARHO A DIR. cxp. pera denotar que alg estava DGASME AB QUI VAS, Y 't Diii QUI SER.s. fr. Que in-
punt de dir lo que diu altre. Estar d punlo de de- dica lo que pt la forsa de las costums en los com-
cirlo. Jam jam aliquis cuipiam dicendura esse. panys. Dime con quien andas, te dir quien eres. Dic
ANARLl ALG 'lS PEUS, LAS MANS, OtC. NO CStar raihi quos sequeris, quissit tibi, Ponlice, dicam.
quiet. Bullirle uno los pies etc. Vago, circumcurso, NO ANAR GAYRE. No tardar mlt en succehir algu-
as, discurro, is. na cosa. No tardar mucho, no pasarmucho tiempo.
ANAR LLEST. Audar listo. Festino, as, satago, is, Non diutius morare.
diligentia uti. NO ANIRS A ROMA PER LA PENITENCIA. DCUOta que
ANAR LLU'NY DE oscAs. fr. met. Estar mlt distant alg ser castigat severament. No irds pagaria en
de lo que's diu, 's fa, 's vol donar entndrer. Ir el olro mundo. Non abibis impune.
ljos muy ljos errado. A sententia aberrare. PER AHONT ANIRS FARS COM VEURS. l'Cf. DCUOta
ANAR LO COR, LO POLS. Murerse violentament. lair que qualsevol du acomodarse al estil del pas ahont
el corazon, el pulso. Pulso, palpito, as. se troba. Pordonde fueres, haz como vieres: d do vas,
ANAR MILLOR PER MILLOR. Mlorarse CU la salut. como vieres asi haz. Cum fueris Roraa3 romano vivilo
Mejorar, alzar, convalecer. 3Ielius se habere. mor.
ANAR PASSANT, fr. Manteuirse en un mateix estat QUANT TOT VAJA MAL MALAMENT, fr. fam. Cuando
de salut convenincias. Ir pasando. Qualicumque todo corra turbio. Si maxim fortuna obstet. Ut res
fortuna vitam agere. mal cedant.
ANAR PER ALT. ff. Eo lo joch de.villar saltaria bola QCE HE DE ANAR vouNT? exp. met. fam. ab que 8*
.
ducta. Conforme diere el dada. Prout sors tulerit. ANSTROFE. f. gram. Inversi de paraulas
sNS COM VA NI COM COSTA. fr. Sus preparaci, sens necessitat. Anstrofe. Anastrophe.
bulto. A secas y sin llover: d tontm y locas. Teme- ANAT. p. p. Andado, ido. Itus. ||
passat.
r et inconsuK ANATA. f. Espcie de tint roig que ve de las
SNS ANAULi NI vENiBLi. expr. pera donar entn- Indias orientals. Atola, nata. Anata, a;.
drer que alg no li importa res all deque's trac- ANATEMA, f. Excomuni. Anatema, excomu-
ta. Sin irle nivenirle. Quin sua intersit. nion, anatematismo. Anathema, atis, excommunio,
TOT V COM DEU VOL. fr. irou. Denota que las cosas nis. 11
met. execbaci, maledicci.
van malament. Todo va como Dics es servido, la ANATEMATISAR. V. a. Fulminar anatemas.
luena de Dios. Deo volente. Anatemalizar, excomulgar. Anathematizo, as. H exe-
VAJA UNA COSA PER ALTRA. loc. Denofa quc una co- GRAR, MALHIR.
sa 's recompensa ab altra de igual estimaci poch ANATEMATISAT. p p. y adj. Anatematizado
ms mnos. Vaya uno por olro. Hoc unum alio Anathematizatus.
compensetur. ANATEMATISME. m. anathema.
VAJA JO CALENT Y RIGA lA GENT. rcf. S' aplica al ANATISTA. ra. Oficial que l son crrech los
que prefereix sn gust lo que poden dir. Ande yo y despaig de la
llibres mitja anyada en la dataria
calientey rase la gente, Proprium commodum opi- romana. Anatista. Rationes et acta diraidii anni re-
ni)ni prastat. ferens scriba.
VA MON RESTO, TOT HI VA. loC. ENVIDAR^. ANATOCISME. m. Usura de la mateixa usura.
ANAR COM DE PASTORELLA. exp. tcr. Caminar Anatocismo. Anatocismus.
saltets. Andar decernidillo. Corpus ad la tus motitare. ANATOMIA, f. Dissecci de las parts del cos
ANARSEN. V. r. Separarse de algun lloch. Irse. hum pera examinar 1' ofici de cada una, y poder
Abeo, is, vestigium movere. ||
Estarse morint. Irse. curar ab acert. Anatomia, diseccion. Anatomia, ana-
Animam agere. |[
Yessarse poch poch lo lquit, y tmica, a. 11
Cincia que tracta de las parts slidas
tamb s' aplica al vas que'l cont; y aix 's diu: se 'n del cos hum y del animal pera saber sa figura, si-
VA '1 vi, la bota etc. Irse. Redundo, as, defluo, su- tuaci, lligament, oficis, etc. Anatomia. Dissecandi
perfluo, is. []
En lo joch de cartas, descartarse. Irse ars. 11
pint. La organisaci, tamany, forma y dispo-
de las cartas, descartarse. Inutiles pagellas rejicere, sici de tots los membres del animal. Anatomia.
deponere. ||
Parlant de la roba s' hi sol anyadir Corporis structura, compago.
trossos, y vol frse vella, esgarrarse. Irse. Dirum- FKR ANATOMIA, fr. ANATOMisAR mct. Esmeuussar, . 1|
po, is. [1
DESISTIR. II
Dit de las substncias espirituo- examinar per parts alguna cosa. Analizar, hacer
SaS. EVAPORARSE, EXHALARSE. anatomia. Examino, as, discutio, is.
ANARSEN AB LA CUA ENTRE LAS CAMAS. fr. Tcuirxas- ANATMICAMENT. adv. m. Conforme las
co, anarsen avergonyit de alguna part. Irse, sa- reglas de anatomia. Anatmicamente. Anatomic.
lir rhano entre piernas. Demissis auribus abire. ANATMICH, CA. adj. Lo pertanyent la ana-
ANARSEN AB NOSTRE SENYOR, fr. Morir, irsc al cielo. tomia. Anatmico. Anatomicus.
Expiro, as, desino, is, morior, eris. ANATMICH. m. Professor de anatomia. Ana-
ANARSEN TOT A RODAR. fr. ANAR LO CARRO PEL PE- tmico, anatomista. Anatoraista, ai.
gobernaflo. Anarquia. Anarchia, se. ANATR. m. Escuma del vidre. Anatron. Yitri
ANRQUICH. Lo que pertany adj. la anar- spuma.
quia. Anrquico. Anarchicus. ANAURISMA. m. ANEURISMA.
ANA8ARGA. med. Acumulaci de la serositat
f . ANAVINGA. f. Arbre de Malabar sempre vert,
en lo teixit celular, que es una espcie de hidropes- t such sudorfich, y '1 bany de las fullas bullidas
'1
sia. Anasarca. Anassarcha, ae. es contra '1 dolor de articulacions. Anavinga. Arbor
ANASCOT. f. ESCOT. anavinga.
ANASTSIA. ARTEMISSA. RESURRECCI. f.
[1 ANCH. adv. ant. may. ||
ant. ams. U encara, en-
AIVASTOMTICH. adj. med. Remey efics pe- cara MS. II
TAMB.
ANC CATAL. AND 81)
ANCA. f. La part posterior del cos enlre la cui- ANGORDA. f. La devant corda 6 corda relorsu-
xa y la cintura. Nalga, asentadcras, posas. Pyga, a;, da de la ballesta.
clunis, nates,is. llEn estil jocs y en los irracio- ANGORERIA. f. Oficina ahont se fan ncoras.
ANAR A LAS ANGAS. Sc diu del que va caball so- ANGORER. m. Qui f ncoras. ncorero. Ancho-
bre las ancas. A ancas, sobre las ancas. Sper co- rarum artifex.
Coxis incidenlein non pati. ANDA. inierj. de enfado y reprensi. Anda. Abi
posARSE DK ANCAS EN LA PARET. fr. fam. Mantenise in malam crucem. ||
f. ant. andas andes.
tercament en sa opini dictamen. Punerse de pies ANDADOR. m. Criat de las confrarias pera avi-
en la pared. Sentencia; lenaciter adha;rere. sar als germans los exercicis que deuhen con-
ANCALSAR. v. a. ant. alcansar. crrer. Munidor, mnllidor, llamador. Confralernila-
ANCI, NA. adj. La persona que l mlts anys. lis munitor.
Anciano, viejo, aoso. Senex, is. |]
En las ordes mili- ANDABOBA. f. Trampa, y fulleria en alguns
tars qualsevol dels freiles ms anlichs de sn respec- jochs de carlas. Anda'ooha. Lusoria fraus.
tiu convent. Anciano. Antiqior, dignior. ANDALS, m. Natural y pertanyent la knddi-
ANGIM. m. ENCIAM. \usi^. Andaluz. Boeticus, i.
ALSAR NCORAS. fr. uaut. Lcvar ncoras, desafer- FER l' a.ndorr. fr. Fr lo desents quant no's vol
rar, zarpar. Anchoras levare, portu vellere. convenir en lo que's proposa y demana. Ilaccrse me-
ESTAR AL NCORA. Estar la nau assegurada ab ella. mo. Bardum se facere.
Estar en anclas, sobre las anclas las ncoras. Ad ANDRAIX. m. Drapot. Andrajo. Scrula, orum,
anchoras, in anchoris stare. lacinia, ;c.
\fincoras, dar fondo. Anchoras jacere ad detinendam ANDREU, m. Nom de home. Andrs. Andrcas, ic.
navim. ANDRANA. ant. Espcie de mantellina que
f.
ANCORATGE, m. La acci de tirar las ncoras usavan las donas. Andriana. Amplior chiamys.
al mar. Anclaje, ancnraje. Anchor.T jactus. Lo dret 1] ANDRINO. m. ter. cascarellito.
que's paga en los ports pera donar fons. Anclaje, an- ANDROGNIAS. f. pi. Fcstas que celebra van
corajc. Anchorarium tributum. en Afcnas en honor de Andiogeo. Androgenias. In
ANCORGA. En la pintura y fsica es lo color honorem Androgei festa.
groch, obscur al oli, y clar al temple, artificial de ATDRGirO. m. Qui os juntament mascle y fe-
guix prim y tinta de gM'd. Ancorca. Fallida terra mella. Hrrmafrodila, andrgivo. Androgynu.^, lier-
pictura composita. maphroditus, i.
TOMO 1. 13
90 ANE DICCIONARI ANF
ANDRMEDA. f. n. p. Andromeda. Androme- la t, no's mou ning; per si erra, 1' ltim de la
des, cB. II
ast. Constel-laci septentrional que t 59 fila del que la amaga f un salt endevant, tenint tot
ANDRMINA, f. Trapasseria, enredo ab que's y guanya la fila que arriba primer al lloch senyalat.
pretn al-lucinar. Andrmina, tramoya. Fallacia, ec, Salta t y dmela t. Puerorum ludus modo luden-
fraus, dis. [|
adj. Al-lucinador,ambrolla. Trapacista, di sic dictus.
trapacero. Fallax, fallaciaruin machinator. anell en lo dit honra sens profit, ref. Adverteix
ANDRONA. f. Carrer estret pera rbrer llum. que no's du emplear lo diner en lo que solament
Callejon. Angusta via. serveix de fausto vanitat. Anillo en el dedo honra
ANDROSSACES. f. pi. Planta que f las fullas sin provecho, Titulus sine re.
al arrant de terra, y del mitj ixen los brots ab sas estar b com f la pedra en l'anell, ant. venir
fullas y flors blancas; la llavor bermella y triangu- COM l' anell al dit.
lar. Androsaces. Androsace vulgaris. VENIR COM l' anell AL
fr. fam. Significa queDIT.
ANDURINA. f. mar. Cap de dos brassas ab que anillo al dedo, como pedrada en ojo de boticario.
s' atraca y cenyeix la vela del arbre. Andurina. Ru- Tam opportunum ut nihil magis.
dens, tis. ANELLS, m. pi. En los insectes, cuchs y altres
ANDURRIALS. m. pi. Paratges extraviats. An- animals las parts en que tenen dividit lo cos y que
durriales. Invia, avia, loca. representan uns anells. Anillos. Annulus, segmen-
ANCDOTA, f. Notcia, novedat, ocurrncia ig- tum, i.
norada anles. Ancdota. Nova, recens notitia. ANELLA, f. Crcul de ferro ab una espiga pera
NECH. m. Aucell de aygua de un peu de altu- clavarlo. Armella. Armilla, aj, acurminatus annu-
ra, camas rojas y curlas, los dits units ab una mem- lus. II
La que serveix pera tocar las portas. Aldaia.
brana, bch manera de esptula, con vexo sobre
'1 Pessulus, i.
II
La de las cortinas. Sortija. Annulus.
la punta, '1 cos clapat de blancb, negre y blau. Ana~ i. 11
La malla de la cadena. Eslabon. Fibula, a?, annu-
de. Anas, atis. lus, i. II
La que's posa per ansa en los caps de las
ANAR COM LOS NECHS. fr. Caminar remenanse com caixas bahuls. Aldabon. Ansa, aj, annulus, i. |1
La
fan los estevats. Anadear. Anatis mor incedere. que's fica la paret pera lligar los caballs etc. Ar-
ANECH NOVELL. Anudon. Anas, atis. rendador. Ferreus jumentis alligandis annulus.
nbch petit. Anadeja. Analicula, ac. cop DE ANELLA, loc. Aldabada, aldabazo. Gravior
FR l' anech. fr. Morir boquejant. Boquear, mo- pessuli, ictus.
rir, espirar. Expiro, as, fato fungi. |1
Ofegarse. Ane- trucar a la porta ab la anella. Aldabear. Pessuli
garse, ahogarse. Submergs, fluctibus obrui. ictus iterare, repetere.
POLL DEL ANECH. Anadino. Anatis pullus, analicu- ANELLS. m. aum. Sortijon. Annulus grandior.
la, C. .ANELLASSA. f. aum. Aldabon. Pessulus gran-
NEDA. ant. nech. dior.
dar. U
animar. ANELLETA. f. d. Aldabila. Annulus, i. ||
La
ANEGARSE. V. r. Ofegarse ab aygua. Anegarse, que's porta per adorno en las orellas. Zarcillo, cerci-
sumergirse. Submerg. llo. Inauris, is. ||
En los telers ullets de vidre. Gafe-
ANEGAT, DA. p. p. Anegado. Submersus. es. Fibula, ae.
nulus, i.
II
arq. La forma de anell ab que termina la fonoll, son olor excita '1 vmit. Eneldo. Graveolens
part superior de la columna. Collarino. Annulus co- anethum.
lumnaris. \\
virolla. []
anyell. ANETIR. v. a. ant. afegir, anyadir.
AL ANELL. m. adv. anell DE SALTAR. ANEURISMA. f. cir. Tumor que's forma per la
ANELL ASTRONMicn. loc. Crcul de metall graduat, relaxaci fractura de la artria. Aneurisma. Aneu-
que mostra ab sa alidada la altura dels astres y ser- risma, atis.
veix pera medir las li neas accessibles inaccessibles ANFALONRSE. v. r. ant. enfalonirse. enu-
de la terra. Anillo astronmica. Annulus astronomi- JARSE.
cus. ANFIATROSA. f. anat. amfiatrosa. Certa arti-
a:iell de pescador del papa. exp. Anell pera sage- culaci duptosa, perqu no t moviment manifest.
llarlos breus. Anillo rfc jjescacor. Piscatoris annulus. Anfiatrosa. Amphiatrosa,ge.
ANELL de saltar, loc. Joch dc noys posats en dos ANFIBRACH. m. pot. amfibrach.
un dels quals amaga entre 'Is de sa part una
filoras, ANFIMACRE. m. pof. AMFIMACR0.
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui AlFIPROSTlLS. m. pi. AMiiPROSTiLs. Temples
ANG CATAL. ANG 91
dels antichs, que tenian quatre columnas devant, y nosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajonje, anglica,
quatre delrs. AnfiproslHos. Amphiprostilos, i. carlina, cardo aljonjero.Chamoleon albus, viscosus
ANFIPTERA. f. MFiPTBai. Serp ab alas. Anfip- carduus. []
Purga de herbas cordials y mann clari-
tera. Amphiptera, aa. ficat. Anglica. Anglica potio. La Hisso que's can- [|
ANFI8BENA. f. AMFisBENA. Espcie de serp de la '1 dissaptesant pera benehir lo ciri pasqual. An-
Amrica sens ulls, ab la pell llisa, clapada de en- glica. Lectio in benedictione cerei cantari solita.
carnat y groch. nfisbena. Araphisbama, Cccilia, ai. ANGLICA ARCANGLiCA. f. Planta que's diferncia
ANFISCIS. m. pi. amfiscis. Pobles en la Zona de la anglica, en que la fulleta superior de sa fulla
trrida. Anfiscios. Amphisci, orum. est dividida en pollagons. Anglica arcanglica. An-
ANFITEATRO. m. AMFiTEATRO. glica archangelica.
ANFLAQUIR. V. n, AMFLAQIJIR. AFLAQUIR. ANGLICA CARLINA. Planta. CARLINA.
NFORA. ant. mfora. Cert canti. Anfora.
f. ANGELICAL, ad j. ANGLicn.
Amphora, a;. Certa mesura de lquits que usavan
||
ANGELIGALMENT. adv. m. Ab candor in-
los romans y conlenia Scongis, dosurnas. Anfora, nocncia. Angelicalmenle. Candid, paro.
cuadrmUal. Amphora, ;ii. Las mesuras majors de |]
ANGLIGA8. f. pi. Religiosas de una orde fun-
cosas lquidas que usan los venecians. Anfora. Am- dada en Itlia per Lluisa Toselle. Anglicas, guasta-
phora, ai. linas. Anglica, guastallina raonialis.
ANGANELL8. m. pi. ter. arganells. ANGLICH, CA. adj. Lo que pertany al ngel.
ANGARILLAS. f. pi. Sella pera anar las donas Angelical, anglico. Angelicus.
ab comoditat en las cabalcaduras. Jamugas. Mulie- ANGELINA, m. Arbre de Malabar que arriba
bre ephippium. fins setse peus de gros; sas fullas son mitigants.
NGEL. m. Esperit celeste criat per Du pera Angelina. Angelina, sa.
retaules. Angelote. Grandior angeli imago. | n. pro- ANGELOT, ra. Certa goma de color groch y
pi dehome. ngel. Angelus, i. gust amarch que destil-la un arbre de Ethiopia.
NGEL DE LA GUARDA. Lo que Du t Senyalat ca- Sarcocola, azarote. Sarcocolla, ai. La figura de noy ||
da persona per la sua custdia. Angcl de la guarda que's posa en los retaules. Angelote. Grandior ange-
ngel custodio. Angelus custos. |1
met. Lo protector li imago. [] Moneda de or antgua que tenia una fi-
de alg en sas pretensions. ngel de la guarda. Ali- gura de donzella ab una corona en la ma. Angelote,
cujus patronus. victoriata. Yictoriatum, i,
NGEL MAL. Lo diable dimoni. ngel mato de ti- ANGEO. m. Drap de estopa lli grosser. Angeo.
nieblas. Diabolus, i, docmon, onis. Tela stupea.
CANTAR COM UN NGEL TENIR VEU DE NGEL. fr. ANGERONALS. f. pi. Festas que 'scelebravan
fam. Denota la habilitat y duisura ab que canta al- en honor de Angerona diosa del silenci. Angeronales.
guna persona. Cantar coma un ngel. Dulcissim can- Angeronalia, ium.
tar. ANGETENAR. m. astr. Nom de nou estrellas
ES N NGEL. Expressi pera denotar la innocn- de Leridano, y de una de la balena. Angetenar. Stel-
cia bon geni de alg. Es un ngel. Leni natura ho- la sic dicta.
mo. fr. fam. Expressa la hermosura de una perso-
II
ANGHiyE. m. Arbre de la isla de Madagascar;
na. Es un ngel como un ngel. Aspectu pulcher- la cocci de sas arrels disminuheix la infiamaci de
rimus. orina, y es remey contra '1 mal de pedra. Anghive.
NGEL BO DE LLUM. Lo qu uo prevaric. ngel Arbor sic dicta.
bueno de luz. Bonus angelus. ANGINA, f. Escanncia. Angina, ahoguijo. Angi-
NGEL bufador, loc. Sc diu del que l grans gal- na, aj.
las. Angelon de retablo, carrillos de monja baba. Obe- ANGIOLOGIA. f. anat. Descripci de las venas,
sus, obesitate turgens. artrias, nervis y vasos linftichs. Angiologia. An-
NGELA, f. Nom de dona. ngela. ngela, a;. |]
geilogia, X.
Espcie de interjecci afirmativa. Eso mismo, eso es ANGIOSPERMA. m. bot. Nom de las plantas
ello, bravo. Optim. que contenen la llavor en dos tels difcils de separar-
ANGELS. m. aura. Angelote. Angelus major. se de la ametlla. ngiosperma. Angiosperma, b.
ANGELET, m. d. S' aplica als noys per sa in- ANGIOSPERMTICH. adj. bot. Lo que pertany
nocncia. Angclico, angelito. Puellusinnocens. la angiosperma. Angiospermlico. Angiosperma-
ANGELETS, m. pi. PLANTAT JE CORONAT. ticus.
ANGLICA, f. Planta dels Pirineus, las fullas ANGIOTOMIA. f. anat. Dissecci dels vasos.
retalladas y espinosas, la arrel grossa, molsuda y en ngiotomia. Angiotomia, a;.
figura de fus, grisa y arrugada per fora y blanqui- ANGIR. V. a. ant. cercar.
92 ANG DICCIONARI ANI
ANGLANTINA. Planta, englamixa. f. ANGUL ESFRicH. Lo que's forma en la superfcie de
ANGLATERRA, INGLITEBIIA. f. la esfera, en lo concurs de dos circumferncias de
ANGLE, m, ant. ngcl. dos crculs mxims que's tallan. Angulo esferico.
ANGoixs. adj. ant. angustis, congoixs. ANGUL RECTE. Lo en que una de sas lneas es vertical
ANGOLM. m. Arbre sempre vert, de cent peus y laaltra horizontal. Angulo recto. Angulus rectus.
de alt, que's troba en Malabar; las flors forman una .ANGUL SOLIDO. Lo quc's f per ms de dos nguls
diadema, '1 fruyt es com una cirera: y diuhen que plans que no estan en una mateixa superfcie plana,
la arrel feta polvos es un contraver efics. Angolam. y concorren en un mateix punt. Angulo solido. Angu-
Arbor sic dicta. lus solidus.
ANGONAL. m. La part superior del cos ahont se ANGUL DEL ULL. anat. Lo extrem ahont s' uneixen
juntan las cuixas ab lo ventre. Ivgle. Inguen,inis. las pestanyas. Angulo del ojo. Oculi angulus.
ANGRANALL. m. ENGKANALL. ANGULAR, adj. Lo que pertany al ngul l sa
y 'Is costals rodons per la part inferior ab las pun- ngul. Angularmenle. Angulatim.
tas enfora. Angreladas. Denticulatae, arum. ANGULEMA. f. Drap de estopa dit aix per la
ANG. ter. Festas que's fan las crialuras de teta. nom. Angulema. Tela engolismensis.
ciutat de dit
ANGUANYASSAS. adv. m. Poch temps ha. Poco ANGULS, A. adj. Lo que t nguls. Angulosa.
tiempo ha. Nuper. Angulosus.
ANGUARINA. f. Espcie de casaca ab las m- ANGNIA, f. Congoixa, aflicci del esperit. Con-
negas penjant que arriba fins las cuixas. Angua- goja, angustia. Anxietas, alis, angor, is. ||
apuro.
rina. Hungarica chlamys. ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar,
ANGUILA, f. Peix mlt llisquent semblant la angusar. Ango, alDigo, is.
Escurrirse como anguila. Anguilla est, elabitur. ANGUSTIA. f. Congoja, angustia. Angor, oris,
ANGUILERA. f. Eyna ahont posan las anguilas. anxietas, atis.
Anguilera. Anguillarium canistrura. ANGUSTIAR. v. a. Causar aflicci de animo 6
ANGUILETA. d. Anguilica. Parva anguilla.
f. de esperit. Angustiar. Ango, is.
envers la plassa. Angulo entrante. Angulus recedens. ANIBLE. m. Espcie de sotana ab ranegas,
AN CATALA. ANl 93
oberta per devant, que forma part del vestit orien- na cosa. Echarsealgo al coleto d cuestas. Manducare
tal. Anible. Annibs, bilis. aut bibere.
ANILLAMENT. m. auinad.4. DONAR NIMA. fr. onar vivesa, esperit y grcia
ANILLAR. V. n. aiii.wr. particularment al llenguatge. Dar alma. Yigoro, as,
NIMA. f. Principi interior del moviment de NO GOSAR DIR QUE LA NIMA SIA SEVA. fr. NO gOSaP
las operacions de tol cos vivent. Alma, anima. Ani- parlar ni en b ni en mal. Nu chistar, no desplegar
ma, ic, animus,i. || Tros rod de fusta, os etc. sobre los liibios. Ne musitare quidem.
que's forman los botons HormiUa. Astrictori globuli SENTIR EN LA NIMA, ff. Tenir gran sentiment do-
forma. En lo viol y altres instrumeats de pont,
I|
lor de alguna cosa. Sentir de muerte, par de muerle,
pessa de fusta que's posa entre las dos tapas pera par del alma en el alma. Maxim dolere,
forticar lo so. Alma. Ligneum sustentaculum. |1 DONAR LA NIMA DEU, Espirar, morir, rendir
ret. Se pren per tota la persona, y aix 's diu: no hi dar el alma Dios. Extremum spiritum edere,
ha un ANIMA, en tot lo carrer, etc. Alma. Uomo, inis. reddere,animum agere, exhalar, expirar.
II
En los negocis lo ms essencial de ells. Alma. ESTAR COM LA NIMA de'n GMiiBAr. fr. Se diudel que
Anima, En una devisa, la lletra que acompanya
ae. ||
no pren partit en alguna cosa. Estar como el alma de
la figura. Alma. Lemma, atis. met. Lo que dna ||
Garibay. Ad nihil intentum esse.
esperit, vigor y forsa alguna cosa, com 1' amor fr. fam. Pondera la mlta
PENJAR LA NIMA ALG. .
la ptria es la nima del estat. Alma. Yis, is, virlus, gana de menjar. Clarearse de hamhre. Fame labo-
utis. \\ mel. La substncia, '1 principal en qual- rar.
sevol cosa, y aix 's diu: anem al .mma del negoci. PESARLi ALG KN LA NIMA. fr. fam. Sentir viva-
Alma. Summa, ic, caput, itis. |1
enteniment, [j met. ment algun mal succs contratemps. Pesarle uno
La concincia, y aix del que obra mal se diu que no senlirlo en el alma. Gravissim commoveri.
t ANIMA. Alma. Gonscientia, a?. Lo vuyt de un can || PORTARSEN EN COS Y NIMA, ff. met. Portai'sen al-
de artilleria. Anima. Bellici tormenti spiramentum, guna cosa enterament. Llevarse en cuerpo y en alma.
cncava. || Lo que's posa dins de alguna cosa pera Penitus eripere,
manlenirla sostenirla. Alma. Interins fulcimen- SENTIR EN LA NIMA. fr.Tenir mlt sentiment de
tum. II
Vivesa, esperit, forsa, expressi, etc. y aix alguna cosa. Sentir en el alma, tocar en la lumbre,
's diu: la imatge, '1
discurs t mlta anima. Yis, is, en la nina delos ojos. GrRvissim dolere, commoveri,
vivacitas, atis, acumen, inis. | Fantasma, papo pera TENIR LA HIMA DE N FIL, fp, PENJAR LA NIMA
fer por las criaturas. Coco. Larva, nenia, ae. |1
Se ALG.
diu comunment de la del purgatori. Anima, alma. TENIR ESTAR LA NIMA ENTRE LAS DENTS. fP. mCt.
Anima, va. Tenir mlta por, estar en gran perill. Estar con,
ANIMA DE CABALL. Bxpr. fam. Se diu de la persona tener el alma entre los dientes. In extremo periculo
que sens escrpol comet maldats. Alma de cahallo. versari.
Effraenate audaci;ohomo. UNA NIMA SOLA NO CANTA NI PLORA. Pef, Advertcix
ANIMA DE CAGAFERRO. fam. y loC. que un de sol sens ajuda de altres no serveix de res.
ANIMA DE CANTI. cxpr. fam. Se diu de la persona Una nima sola ni canta 7ii Hora. Solus sine alterius
mlt ncia tonta. Alma de canlaro. Stultus, stupi- auxilio in quacumque re parura valet.
dus, stolidus. NiMAS. Lo toch de las campanas que tocan cep-
NIMA EN PENA. La que pateix en lo purgatori. tas horas de la nit, avisant alsfiels pera que preguen
NIMA FREDA. La porsona de poch esperit. Ave fria, desitjde alguna cosa. Animas y Dios: Dios lo'oiga y
ave zonza. Stolidus homo. elpecado sea sordo. tinam faxit Deus.
ANiMAMiA.exp.de carinyo. A /ma ia, mi alma. ANIMACI, f. L' acte de animarse infundirse
Anima mea, mel meum. la nima en lo cos. Animacion. Animatio, nis.
ANRSELI ALG LA NIMA DETRS DE ALGUNA COSA, ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Anima-
fr. met, Denota la forsa abque alguna cosa atrau dor. Animator, is.
alg. Llevar a uno alguna cosa Iras si el alma. Alicu- ANIMADVERSI, f. Advertncia, nota, reparo,
jus rei vehementissimo desiderio capi. Animadversion. Animadversi, nis.
ARRANCAR LA NIMA. fr. met. Matarlo frli mlt ANIMAL, m. Cos que t sentit y moviment. Ani-
mal. Se diu ordinriament araenassant. Sacar el al- mal. Animal, is. ||
Comunment s' entn per los ir-
ma, el corazon, las entranas, las tripas a alguno. racionals. Animal, bstia, bruto. Bstia, K, rationis
ARRIBAR TOCAB LA NIMA. fr. Sentir vivament Animal, bruto, bstia. Stupidus, plumbeus. ||
adj. Lo
alguna cosa. Tocarle uno en el alma, tocar al alma que pertany al cos animat y sensitiu. Animal. Ani-
alguna cosa. Gravissim dolere. malis.
CLAVARSBL NIMA. ff. fam. MeDJai* bcurer algu- ANIMAL BSECH. ant. INSECTE.
u an DICCIONARI ANI
AlflMlLLBEUT. BSTIA BRUTA. la execuci de una cosa difcil. Animo las gachas.
II
Entre pintors y escultors donar vivacitat y expres- quilahle. Extinguibilis, destructibilis.
si las liguras. Animar. Anima m addere. ms. ||
ANIQUILACI, f. Destrucci. Aniquilacion, ani-
Sonar ab primor un instrument. Animar. Inspiro, quilamienlo. Extinctio, destructio, nis.
animo, as. ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. An-
ANIMARSE. v. r. Cobrar animo, esfors. Ani- quilador, exterminador. Destructor, is.
marse, cobrar animo, valor. Respiro, as, resipisco, is. ANIQUILAMENT. m. aniquilaci.
ANIMAT, DA. p p. Animado. Animo robora- ANIQUILAR, v. a. Redubir no res. Aniquilar,
tus. exterminar. Ad nihilum redigere. ||
Arruhinar ente-
NIME. m. Certa rehina treta per incisi de un rament. Aniquilar. Funditus evertere.
arbre de indias semblant al garrofer: es de olor ANIQUILARSE. V. r. Prdrer lo sr alguna cosa.
mlt suau y de color de encens. Animc, goma nima. Aniquilarse. Funditus eradicari, everti, delri.
ResinB anime. ,
ans. m, matafaluga. ||
Confits deia llavor de la
NIME coPAL ORIENTAL. Rehina mlt dura, trans- matafaluga ensucrada. Anis, grajea. Saccharo incrus-
parent, de color de topaci clar, que lubeix de una ta ta minuta grana.
planta, espcie de rold, y serveix per la duresa y ans estrellat. Arbust de la Xina y del Jap, que
brillantor del barns. Anime copal t oriental. Orien- f un boll modo de estrella ab set raigs, cada qual
talis seu copalis anime. ab sa llavor de gust y olor semblant al ans, y ser-
ANIMER. m. Qui demana caritat per sufragi de veix pera preparar mlts licors deliciosos. Anis de la
las nimas. Animero. Ad defunctorum sutiragia elee- China, estrellada de las Indias. Badiana, ae.
mosynarum colfilector. ARRIBAR ALS ANISSOS, fr. ARRIBAR MISSAS DITAS.
ANIMETA. f. PALiA. ANISSAT. adj. Compost adobat ab ans. Ani-
ANIMETAS SANT AS. ANIMAS BENETTAS. sado. Aniso confectum,
LA ANIMETA. cxp. pera avisar alg obre ab con- ANISSET. m. dim. Anisillo. Anicetura, i.
cincia. Conciemia. Religios facito. ANIVELLAR. V. a. Tirar lo nivell pera examinar
SR UN ANIMETA. fr. NIMA FREDA. si est nivell un pla. Nivelar. Per libro, libro, as, per-
ANIMO. m. Esfors, coratge. Animo, mlor, cora- pendiculum exigere. Posar un pl en posici hori-
||
ANMAN8IR. v. a. ant. eumstigir. ANMALO. adj. gram. Se dia del nom verb
ANMUNI. ant. sonou. f. irregular. Anmala. Anomalus.
ANNA. mit. Diosa que presidia als
f. anys. Anna. ANOMENADA, f. Nom, fama. Uenomhre, nom-
Anna, a?. [| Petit animal del Per, '1 fetor del qual bradia. Fama, ai, nomen, inis.
'nfesla "Is llochs ahont passa las nits. Anna. Anna, a;. ANOMENADAMENT. adv. m. Expressament.
ANNAL. ra. ant. anyal. Especialmente, nomhradamente. Speciatim. fl
Per sn
ANNALISTA. m. Lo qui escriu annals. iuista. nom. Nombradamenle. Nominatim.
Annalium scriplor. ANOMENADOR, A. m. y f. Lo qui anomena
ANNALS, m. pi. La historia que cont 'Is fets de elegeix. Nomhrador. Elector, is.
cada any separadament. Anales. Annales, ium, an- ANOMENAR. V. a. Designar alg per sn nom.
nalium monumcnta. Nombrar. Voco, appello, as. Posar nom. Poner ||
produheix qualsevol benefici empleo. Anata. Anna- alguna cosa. Nombrar. Nomino, as. Fr menci ||
as. II
NOTAR, SENYALAR. ANQETA. f. dim. de anca. Anquela, anquila.
ANNUAL. adj. Loquesucceheix cada any. Anual, Parva chinis.
dnuo, anal. Annuus, annualis. ANQUISSECH. m. Caball magre de ancas. An-
ANNALITAT. f. La propietat de sr annual. quiscco. Glune gracilis.
Anualidad. Annualis rei conditio, status. ||
La renda ANRAVRONAR. v. a. ant. podejau, circuhir.
de un any. Anualidad. Anni redilus. ANRERA. adv. Atrs. A tergo, retr.II.
ANNO, A. adj. annual. forat pera poder agafaries ab comoditat, ficant en ell
ANO. m. cir. Forat del cul. Ano, seso. Anus, i, la ma. Asa. Ansa, a;. || met. Ocasi, pretext. Asa,
podex, icis. pi. Ansa, ai, occasio, nis.
usa substanlivat. Anodino. Anodinus. posarse en ansas fr ansas de gerra. fr. Apoyar
ANODINAR. v. a. cir. y med. Aplicar remeys lasmans en la cintura, doblegant los brassosen for-
anodins. Anodinar. Anodino, as. ma de ansas. Ponerse en jarras, enjarra. Brachio
ANOLIEJAR. v. a. ant. y sos derivats, fletau. ansas formar. ||
Estufarse, ensuperbirse. Ponerse
y reunidas mtuament pel comers. Anselico, an- ANTAR. V. a. Adelanlar, pasar adelante. Aneve-
siatico. Anseatica civitates foederatac. nio, is.
ESTAR AU NSIA PASSAR NSIA. fi". EstV COH CUda- ANTEGAMARILLA. f. Pessa de palcio im-
dado, tener pasar ciddado . SoUicitudiue, cura an- mediatament abans de arribar la antecambra del
gi, premi. rey. Antecamarilla. Vestibulum ante regis cubica-
ANSIAM. m. ENSIAM. lum.
ANSIAR. V. a. Desitjar ab nsia. nsiar. Ambio, ANTEGAMBRA. f. Pessa abans de la sala prin-
is. cipal. ntecmara. ProcaHon, i. 1|
Pessa abans del
NSIAS. f. pi. Basqueig, ganas de vomitar. Das- dormitori principal. Anlilhalamus, i.
ronsa y allarga quant vol, y en la extremitat los pronom que regeix al relatiu. Antecedente. Antece-
nassos; los ulls petits, orellas semblants las del dens, entis.
porch, la cua curta, quatre unglas en las potas de ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormenle,
devant y tres en las de detrs; lo pel curt, esps y anteccdcntemente. Ante, prius.
negrench. Danla, bfalo. Ala^a, is, terreca, a3. ||
La ANTECEDIR. v. n. Anar estar una cosa abans
pell de dit animal adobada. Anle. Bubulinum co- que altra. Preceder, anteceder. VrcceAo, is. |j
Tenir
rium. una persona cosa preferncia superioritat sobro
LO QUE TK COLOR DE ANTA. Anteado. Subpalidus. altra. Preceder, anteceder. Antecelio, is.
lus, i. []
anat. Qualsevol dels muscles.que tenen oci abans dels actuals. Predecesor, antccesor. Pra;deces-
contrari altre. Anlagonisla. Antagonisticus mus- sor, antecessor, is.
Post bellum, auxilium. Pcracta via, viaticum quaeris. Antedalar. Diem scripto praponere.
ANT CATAL ANT )7
ANTEDILUVI, NA. adj. Lo de abans del di- una cosa respecte de altre, Anterioridad. Pracessio,
ANTELIS. m. pi. rail. Dus tutelars que 'Is FKR ANTESALA, E-sperarcu ella. Uacer antesala. Ex-
grechs col-locavan en las porlas de sas casas. Ante- pectar in procestrio,
lios. Anleli, orum. ANTE8TERIE8. f, Feslas que 's celebrava n en
ANTELIX. m. anat. Lo cercle interior de la ore- Atenas en honor de Bac, y en que 'Is amos ser-
lla, Anlelix. Antelix, icis. vian als criats. Antesteriua Antesteria, orum, .
ANTEMERIDI. adj. Lo que est abans del ANTEVIGILIA. f. Lodia abans de la viglia. An-
mitj dia. Anlemeridiano. Anlemeridianus. tevigilia, antevspera. Antepervigilium, ii.
ANTEMURAL. m. Segona muralla que's posa ANTIA. f. Lley que public Anti, per la qual se
per defensa de la principal. Antemural, antemuro. prohibia als magistrats 1' admtrer ningun convit,
Murum prolegens arx. ||
met. Reparo, defensa: y no sr en casas distingidas. Antia. Ania, ai. |j
aix 's diu: ANTEMURAL dc la f. Antemural. Propug- Diosa venerada en Anti, Antia. Antia, anciatena, ic,
esperansa; la ploma que t sota las alas es mlt ANTIBAQUI. m, pot. En lo vers llat peu de
suau, y es remey eics contra las indigestions y dos sl-labas breus y una llarga. Antibaquio. Anli-
flaquesa de la boca del cor, calen fantlo ab sn bachius, i.
abrich exterior. Antenal. Avis antenalis. ANTICATONS. m. pi. Dos llibres de Julio Csar
ANTENOM. m. Lo que antecedeix al nom, com contra Calon de ltica. Anticatones. Anticatones, um.
sant, don. Antenombre. Pranomen, inis. ANTICH, GUA. adj. Lo que ha passat mlt
ANTEOMNIA. m. adv. Yeu llatina admesa en- temps. Antiguo. Antiquus, avitus, priscus. |]
vell. [|
tre 'Is erudits, que vol dir: abans de tot. Anteom- En los col-legis y altras comunitats, lo qui fa mlt
nia. Anteomnia. temps qui est. Antiguo. In veterura coUegarum or-
ANTEPASSAT, DA. adj. Passat, parlant del dine adscriptus.
temps. Antepasado. Anteactus. AB ANTicu, ra. adv, Desde la antiquitat. Desde lo
ANTEPIT. f. Barana que impedeix la cayguda ret. Figura que suposa la objecci contrria y la
de paratges alts, Antepecho. Lorica, maceria, sa. solta. Anticipacion, prolepsis. Prolepsis, is, occupa-
ANTEPOSAR. V. a. Preferir. Anteponer, preferir. tio, nis. II
Presentimenf. Anticipacion. Anticipalio,
Anlepono, pra.'pono, is, priefero, antefero, ers. nis. II
Prevenci. Anticipacion, Anteversio, anteoccu-
ANTEPOSAR8E. V. r. Anteponerse, preferirse. palio, nis.
Neminem pnc se ducere. ANTICIPADA./, esg. Ferida feta trahici. An-
ANTEPOSAT, DA. p. p. Antepueslo. Pralatus. ticipada. Callidum vulnus.
ANTEQUERA, m. Lo natural de lo pertanyent ANTICIPADAMENT, adv, t. Anticipadamente,
Antequera, ciutat de Andaluza. Antequeram. Sin- Tempore ante capto,
con anticipacion.
gillanus, i. ANTICIPADOR, A. m, y f. Qui anticipa. Anti-
ANTERA. f, farm. bot. Aquella porci groga que cipador. Anticipator, oris.
la rosa t en son centro, Antera. Antera, x. ANTICIPANT, p. a. En la medicina la febra que
ANTERIOR, adj. Lo que precebeix en lloch y s' adelanta. Anticipant^. Prajveniens.
temps. Anterior. Antiquus, anterior, superior, prior. ANTICIPAR. V, a. Fr alguna cosa abans dl
ANTERIORITAT, f. Precedcncia tempoi-al de temps regular. Anticipar. Anticipo, a3,antecapio,is.
TOMO I. 14
98 ANT DICCIONARI ANT
ANTICIPARSE. V. r. Fr lograr primer lo que ab altre. Anlilogia. Sententiaruminter se contradic-
altre pretenia. Anliciparse, ganar por la mano. Preoc- tio.
cupari, ANTIMONI, m. y
ANTICIPAT, DA. p. p. nticipado. Anticipatus. ANTIMNIA. ant. f. Mineral que's troba com-
ANTICLICH, CA. adj. Contrari la elica. binat ab altras substncias. Lo ms com es mlt
Anticlico. Antiibeos, i. pesat, mitjanament dur, gris mnos clar. Antimo-
ANTIGRIST. m. V home diablich que ha de nio. Stibium, ii, stimni, indecl.
perseguir la Iglesia catlica al fi del mon. Anticrislo. ANTIMONI CRU. Massas slidas, formadas de agullas
Antichristus, i. de un gris blavench, que tacan
cristallinas, brillants,
ANTICRTICH. adj. Qui s' oposa als crtichs. de negre 'Isy paper posadas al foch se fonen
dits ;
Anlicriico. Critico adversarius, opposilus, contra- fcilment, y desprenen un gas sulfurs insolubles ;
ANTIGUALLAS. f. pi. Usos estils que s' usa- antiperistasis. Antiperisllico. Ad antiperistasim per-
van antiguament. Antiguallas. Anliquus usus. tinens.
ANTIGUAMENT. adv. t. Anliguamente. Anti- ANTPODA, m. Los habitants de la terra dia-
qu. metralment oposats en la situaci. Antpoda. An-
ANTlGuisStM, A. adj. 8up. Antiquisimo. Anli- tpodes, dum.
quissimiis. ANTIPTOSIS. f. gram. Figura que posa un cas
ANTIGUiSStMAMENT. adv. m. sup. Antiqut- per altre. Antiptosis. Antiptosis, idis.
simament. Antiquissini, ANTIPTRIT. adj. Contra la putrefacci. An-
ANTIGUITAT, f. La qualitat de antich. Antige- tiptrido. Antiputridus.
dad. Antiquias, vetustas, atis. ANTIQUAR. Caliicar de antiquada una paraula
ANTILMINTICH, CA. adj. Contrari als cuchs. locuci. Antiquar. Antiquo, as.
Vermfugo, aniielmintico. Yermifugus. ANTIQUARI, m. Qui fa particular estudi en sa-
ANTILOGIA. f. Oposici aparent de un text ber las cosas anliguas. Anticuario, Anliquarius, ii.
AM CATAL ANU 99
I ANTIQUAT, DA.
solclus.
adj. Anticuado, Inasitatus,ob- ANTNIA, m. Religis de .sant AnIon. Anlonia-
no, antonino. Antonianus, i. [j adj. Pertanyent An-
ANTIRAH. f. ant. Injria, injustcia, Sinra- ANTONOMSIA, f. ret. Figura que substilu-
2011. Injuria, jc. heix un nom propi per un apelafiu, un apelatiu y
ANTISCIS. f. a.st. Dos punts del cel igualment patronmich per propi. Antonomsia. Antonomsia,
distants dels trpichs. Andscios. Antiscius, ii. a?, pronominalio, nis.
sis, is. II
gram. Mutaci de una lletra en altra. An- ANTRACAMBIAR. V. n. ant. alternar.
ttesis. Anthitesis, is. ANTRETAYAR. V. a. ant. entretalub.
ANTITRINITARI. m. Heretge que nega que hi ANTRISTAHIR. V. n. ant. ENTRISTIR.
haja en Da tres personas. Anlitrinilario. Antitrini- ANTROPrAGO. m. Qui s' alimenta de carn
larius, ii. humana. Antropfago. Anthropophagus, i.
ANTIVENREO. adj. ANTISIFILTICH. ANTROPOLOGIA, f. teol. Modo de parlar de la
ANTOIX. m. Lo judici sens fonament. Antojo. Sagrada Escriptura, que atribuheix Du, ulls,
Libido, effra;nata cupidilas. || Capritxo, desitg vehe- mans, etc. com al home. Antropologia. Antropolo-
ment en especial de las donas prenyadas. Antojo. gia, E.
nius, ii. ||La gramtica de Nebrija. Are. Latin;c ANUL-LAMENT. m. ant. aniqdilament.
grammatica? ars. ANUL-LAR. v. a. Llevar lo valor alguna lley,
SANT ANTON s' ENAMOR. DE IN POnCH. fr. fam. ULLS tractat privilegi. Anular, invalidar, derogar. Le-
HI HA QUE DE LLEGANYAS s' ENAMOBAN. ges etc. retexere, irritas facere. ||
rescindir. (|
ani-
VESTEN ANTON QUE 'l QUE QUEDA J\ 's COMPON, ref. quilar. II
adj. Lo quart dit de ma. Anular. An-
la
Que 'ns aconsella tractarnos b(> pera allargar la vida, nularius, ii. ||
Lo que t forma de anell. Anular.
advertint que 'Is que sobrevihuen fcilment s' acon- Instar annuli. jj
astr. Se diu del eclipse de
sol quant
sohn. l anoche se miiri, ella hoy casarse quicrc; la sombra cubreix tot lo disco, deixant al entorn
guoij de quien niuere. Quisque sibi consulat. sola una llista de llum en forma de anell. Anular.
ii. 11
Pressagipronstich. Anuncio. Augurium, prae- mica.
sagium, ii, ornen, inis, annuntiatio, nis. ANY CIVIL. Aquell de que cada naci 's serveix
ANUNCIACI, f. ANUNCI. II
per antonomsia. pera regular lo temps. Aio civil polico. Civilis an-
Festa en que embaixada, que '1 Ar-
's celebra la nus.
cngel sant Gabriel port la Verge Maria del mis- ANY cLiMATRiCH. med. L' any set nov de la
teri de la encarnaci. Anunciacion. Beatee Yirginis edat de cada persona, y sos multiplicats :
y per ex-
Mariic nuntiatio, annuntiatio. tensi tamb '1 calamits. Alio climatrico, Climate-
r any 1232 per set mercaders de Florncia. Amin- ANY COM. Lo que s' usa pera las fetxas de lo que
dada. Ordo religiosus ab annuntiata Virgini incar- s' escriu. Ano comun usual. Usualis, communis
ANVOLTAR. v. a. ant. embolicar. ANY DIMINUT. Any que li faltan mesos. Alio defec-
ANXOVA, Peixet de quatre polsadas,
f. lo llom tuoso diminiUo. Annus deficiens.
verds, lo costat y ventre platejats, mlt semblant ANY ECCLEsiASTicn. Lo que gobema las solemnitals
la sardineta. Boqueron. Clupea, ai, encrasicolus, i. de la iglesia y comensa en la primera dominica de
I
Dit peix salat. Anchoa. Clupea, aj, encrasicolus, i. advent. Aio eclesislico. Ecclesiasticus annus.
ANXUP. m. Lo deposi t de aygua sobre la terra, ANY EMERGENT. Lo que's comcusa contar de la
pera compartirse diferents parts. Jambica, arca fetxa de un dia qualsevol fins al altre igual del any
de agua. Aquac recepfaculum, castellum, i, lacus, segent. Ano emergente. Emergens annus.
us. ANY FATAL. for. Lo Senyalat ab terme peremptori
ANY. m. espay de temps que 'Is pla-
asron. L' pera interposar y millorar las apel-lacions en cerlas
netas tardan en tornar al mateix punt de la eclpli- causas. Aio fatal. Annus fatalis.
cada quatre anys, exceptuant 1' ltim de cada sigle. sabtico.Annus sabbathicus.
Tamb 's diu aix 'I dia sobreposat anyadit al 2 ANY REPUBLIC. Lo quc comcns en Fransa la nit
de Febrer. Ano bisieslo. Intercalaris, bissexlus, bis- del 21 al 22 de setembre del any 1792, dia de la
sextilis annus. fundaci de la repblica. Ano republicano. Gallicoe
ANY BO PERA LA SERRA MAY s' APAREGA. ref, Dna reipublica) fundationis annus.
ANY CATAL. ANY 101
Ien
als
ANY SANT. Lo
Roma cada
dems pobles de
del jubileu universal,
vinl y cinch anys, y
la cristiandat.
que
's
Ann
sol
's celebra
concedir
sanin, ano
da. Rara vez, porjubileo. Per rar, rainim sa^p.
DEL ANY DE LA PIC.
lich. Del
loc.
(lejubileo. Sanclus, raagni jnbilaM annus. DE TRES ANYS. m. adv. Sc diu de lo que t Ires
ANY SANT DE s. JAUME. Lo en quc cau en diumen- anys. Tresaejo. Trimus.
ge 1 dia del Sant, y estan concedidas indulgncias DURAR ANYS Y PANYS. fr. Durar mlt. Dtirar una
als que peregrinan visitar son sepulcre. Ao sant eternidad, sereterno. .lternum, diulurnissimum esse.
de Santiago. Sanclus D. Jacobi annus. EIXIR DE MAL ANY. Passar dc misria millor for-
ANY DE NEU ANY DE Diu rcf. Denola que r any que tuna. Salto de mal ao. Ex adversa in secundara
neva sol haver mlta cullita. Ano de nievcs, ano de fortunam mutatio.
hienes: aio de heladas,ano deparms. Brumalis hiems ENTRE ANY. Eu lo discurs dc ell. Entre aTio. Intra
uberiores segetes parat. annum.
ANYS DRETS. fr. ant. Anys cabals. Aiios c- FR ANYS. fr. Arribar alg en cada any lo dia que
bales. correspon al del su naixement. Cumplir anos. Na-
ANY DEL PLOR. for. L' any de dol en que la viuda annum explre. (1 Havrhi anys que
tlia celebrar,
du sser alimentada ab los bns del marit. Ano ha esdevingut alguna cosa. Hacer anos. Compleo, es.
del luto. Darse bona vida. Darsc huen tiempo. Genio aut de-
jj
ANY DE MAL TEMPS FINS LAS VELLAS POSAN DENTS. litiis indulgere.
ref. Denota que quant alg mnos t se li oferei- A QUARANTA ANYS DEIXAT DE BANYS. TCf. DeUOta
xen mes ocasions de gastar. Poca ropa y huen talan- que desde dita edat, en que's va perdent lo vigor,
te; no cabamos al fuego^ y pari la de nuestro abuelo. no convenen los banys pel mlt que debilitan.
Cum sit egestas sumptus accedunt, de cuarenta alos arriba no te mojcs la barriga. JEiaie
SI A TRENTA ANTS NO SABS Y CUARANTA NO TENS, provect balnea vitabis.
AGAFA UN CABS Y YESTEN A PLEGAR FEMS. rcf. Denota JA T ANYS sos ANYS. loc. Sr vella alguna cosa.
que qui 30 anys no seny y 40 no t ca-
t Ya tiene anicos ya tiene sus anos. Provect laborat
bal, ab dificultat ne tindr desprs. Quien treinla aitate.
no tiene seso y ciiarenta no es rico, rajadle dellibro; JUGARSE 'ls anys. fr. mct. Jugar sens inters. Ju-
quien veinte no entiende, y treinta no sab, y cua- gar los anos. Ludum nullo proposilo praimio exer-
renta no tiene, min vejez le viene. Qui non sena sapit cere.
post luslra, octoque peractis. Non habet, ille albo l' any de MARIA CASTANYA, cxp. fam. ab que's des-
rasus abasto virm. prcia alguna cosa per antgua, que no's creu. En
CENT ANYS coTETA VERDA. ref. quc nola al que tiempo de Maria Caslana, del Rey que rabi, del
fora de ocasi temps executa li sobrev alguna ano de cuarenta. Ad calendas gra^cas.
cosa. A rocin viejo cabezadas nuevas: la vejez virue- LO MAL ANT ENTRA NADANT.
rcf. Dcnota lo perjudi-
las: d buey viejo cenccrro nuevo. Jam senes juvenlu- cial que es la excessiva pluja al principi del any,
lis maculis fedari. Seni choreas. Seni juvenalum perqu dessubstancia la terra. El mal ano entra na-
subjicere. dando. Sterilem initio imbres obnuntiant annum.
CADA DIA ES UN ANY. loc. Denota que es mlt per- LA MITAT DEL ANY AB ART Y ENGANY, LA ALTRA MITAD
judicial lo dilatar la execuci de alguna cosa. Cada AB ENGANY Y ART. ref. Dcuota '1 modo de vurer de
dia es un ano: cada momenlo parece un siglo. Quam alguns, passant ab sas trassas y manyas. La mitad
longissimi videntur soles. del ano con arte y engano y la otra parte con engauo
y
CAP DE ANY. fr. Lo dia de la Circumcisi que es lo arte. Fraus in homines dolusqe totum dominatur
primer de janer. Ano nuevo. Januarii calendc. [|
cvuni.
Funeral dit aix, perqu 's celebra '1 dia que f un LO QUE NO ES MON ANY NO ES MON DANY. rcf. Explica
any que alg ha mort. Cabo de ano. Anniversarius que no debm fr cas dels esdeveniments passats
jites. que no han estat nostre cuydado. Lo que no fu en
' CENT ANYS DE GUERRA T NO UN DE PELEA. l'Cf. ACOU- mi ano no fu en mi dano. Prajlerila non mihi dam-
sellaque encara que's fassa la guerra, 's procuren na nocent.
evitar los perills de una batalla. Cien anos de guer- LO QUE NO SUCCEHEIX EN UN ANY, SUCCEUEIX EN UN
ra, y no un dia de batalla. Unius diei piVTlium, quam IN.STANT. ref. Denota la contingncia y varietat dels
belli centum annorum noxius est. successos humans. Lo que no acaece, sucede se hacc
CONTAR ANYS. fr. JA T ANYS T SOS ANYS. en un ano, acaece en un rato. Accidit punclo, quod
CUMPLIR ANYS. fr. FR ANYS. 1. 2. non conlingit in anno. Multa cadunt inter calicera
DE AQU A CSNT ANYS TOTS SEREM CALVOS, rcf. DcnO- supremaque labra.
ta que no esperm vurer verificat all de que's par- LOS ANYS ni SON. fr. Denola 1' efecte que la edat
la. Anlcs de mil anos todos seremos cans. Mille eril causa en las personas decahent la robustesa y sa-
ante annos nemo non verlice canus. lut. No se van los dias en balde. Yires deficiunteundo-
DE CENT EN CENT ANYS, DE MIL EN MIL ANYS UNA VE- LOS ANYS NO HI SON. fr. LA EDAT NO HI ES.
GADA, fr. Denota que una cosa succeheix rara vega- LLEVARSE DEU ANYS DE DAMUNT, fr. mct, fam. Deno-
102 ANY DICCIONARI ANY
ta la satisfacci que'ns causa alguna cosa persona qualsevol benefici ecclesistich, pensi empleo se-
que estimm. Quitar mil canas. Rem gratam summo cular; y es la meytat de sn valor en lo primer any.
quempiam gaudio perfundere. Tamb se anomena aix la quantitat que's paga per
HiL NT. inter. fam. pera donar forsa lo que s los ttols,
y per Y honorfich de alguns empleos y
afirma, y dirho ab mfasis. Mal ano. Absque dubio. altras cosas. Media anata. Dimidii anni proventus.
I
MALVUTGE. ANYADIR. V. a. Augmentar alguna cosa. Ana-
Hkh ANY LO PEL. Imprec. fam. ab que's desitja mal dir.. Addo, adjicio, is. Dir ms de lo que no es una
|]
alg. Mal awpara alguno. iMaluml cosa, Anadir. Augeo, es, addo, is.
MAL ANT 6 BON ANY CUATRE CABEN EN UN BANCH. ref. ANYAL. Lo que's fa
adj. esdev cada any.
ludeix als oficis de justcia, que en las iglsias te- Anual, anal. Annuus, annualis.
nen banch senyalat, y son quatre: alcalde, dos re- ANYEJAR. V. n. ant. Sr antigua alguna cosa.
gidorsy '1 sndich procurador. Buen ano mal ano Anejarse, envejecerse. Senesco, vetutesco, is. (| Alte-
cuatro caben un banco. Siv sterilis, siv fertilis
en rarselas cosas ablo transcurs del temps. Anejarse.
sit annus, justitia; munera, jura et potestates non Senesco, veterasco, is.
verteix que no sols los vells, sino tamb los joves te- II
met. Manso, dcil y humil. Cordero. Mitis, le-
nen astcias y manyas. No en los arios estan todos nis, bumilis.
los engaios, Non solum senectus, juventutis quoque ANYELL AFILLAT. Lo quc mama de una ovella que
a}tas dolis abundat. no es la seva mare. Cordero ahijado. Agnus subru-
QUI A TRENTA ANYS NO T SENY T A QUARANTA NO T matus. |]
Lo que mama de la seva mare, y de altra
CABAL A CINQUANTA AL HOSPITAL, ref. Deuota que qui ovella. Cordero cndoblado. Ubera matris, et aliena
trenta anys no t judici, ab dificultat lo tindr sugens.
desprs per aumentar sos interessos. Quien d los ANYELL TARDA. Cordcro tardio. Chordus agnus.
treinta no asesa, no comprar dehesa. Trigenarius ANYELL DE LLET. Lo que mama y no pastura. Lcchal,
commodis et judicio carens semper pauper erit. recental, cordero deseceslo. Subrumus, lactens agnus.
QUI VINT ANYS NO T SENY Y A TRENTA NO T ROBA, ES UN ANYEL DE PA fr. ES DN NGEL.
TOTA SA VIDA ES POBRE. ref. QUI A TRENTA ANYS etC. POSAR ALG MANSO COM UN ANYELL, fr. Reduhirlo
QUI 't PREGUNTA QUANTS ANYS TENS. expr. fam. S' la rah quant antes estava mlt obstinat. Ponerle
aplica al que's posa en lo que no li importa. Quien te mas blando que una breva que un cordoban. Aliura
mete en camisa de once varas. iQuid tibi cum alienis pacatum reddere.
negtiisl QUANT DE MAL JUST V l' ANYELL MAL PROFIT FAR
TAL DIA FAR UN ANY. fr. Dcnota '1 pocli cuydado LA PELL. ref. Denota que '1 mal guanyat dura poch.
que dona alguna cosa. Tal dia hara un ano. Nihil re- Quien por codicia viene ser rico corre maspeligro. De
fert, nihil interest. malo vino el conejo, aldiablo ir elpellejo. Mal parla
TOT SERVEIX FA SERTBT UNA VEGADA EN l' ANY. TCf. mal labuntur. Salis onus unde venerat illuc abit.
Ensenya que las cosas que's desprecian per de po- ANYELLAR. V. a. Parir la oveja. Ovem parere.
ca entitat, solen aprofitarse algunas ocasions. Las ANYELLET. A. m. d. Corderito, corderillo. Ag-
migajas del fardel veces saben bien. Cum cogit ino- nellus, i.
trurer lo VENTRE DE MAL ANY. fr. Saciar la fam. Senesco, vetutesco, is.
menjar ms millor de lo que s' acostuma. Sacar ANYINA. f. La pell del corder de un any. Anina.
el vienlre de mal ano. Satius assuetoedere. Si est adobada. Cordero. Agnina pellis. ||
La llana
UN ANY PE ALTRE. loc. quc usan losllauradors pe- del anyell. Anino. Agnina lana.
ra denotar que un any se sembra la terra y altre 's ANYIN8. m. pi. Tota mescla de llana. Aninos.
b AO.
ampa-
drentar. Terreo, exlerreo, es. v. n. ant. fr som- ||
rar. Apadrinar, patrocinar. Tego, is, patrocinor,
BRiS. aris. II
PADRINEJAR.
AONTANADAMENT. adv. m. ant. afrontosa- APAGABLE. adj. Lo que's pt apagar. Apagable.
UENT. Extinguibilis.
AORRIR. V. a. ant. abohrir. nica, que posat al extrem de una canya serveix pera
AORTA. f. La artria major del cos hum, que apagar llums. Matacandelas. Extinctorium, ii. Tros ||
naix del ventrcul esquerre del cor. Aorta. Aorta, aj. de esponja mullada pel mateix efecte. Mano de
Judas. Extinctorium.H
ms. Trosset de grana ii.
Apacenlar. Pasco, is, pecus abigere. Herba, espcie de escorsonera de fuUas ms estre-
APACENTARSE. V. r. PASTURAR. tas que la comuna. Barbaja. Scorzonera laciniata.
APAGIBILSSIM, A. adj. sup. Apacibilsimo. APAGAMENT. m. L' acte de apagar apagar-
Atfabilissimus. se. Apagamiento. Exfinctio, nis.
APAGIBILITAT. f. Suavitat en lo tracte. Apaci^ APAGAR, v. a. Extingir lo foch, la llum.
bilidad, afabilidad. Suavitas, affabilitas, atis. ||
Lo pagar, matar. Extinguo, restinguo, is. ||
met. Es-
bon temperament, amenitat y suavitat de alguna borrar, deslruhir. Apagar. Deleo, es, everto, is. ||
cosa, com del temps, elc.Apacibilidad. Lenitas, sua- Aplacar, suavisar. Apagar. Mollio, is. ||
met. Sufocar
vitas, atis. alguna cosa, desvanixerla. Apagar. Dissipo, as. ||
APAGIBLE. adj. Agradable, de bon tempera- que es massa viu. Apagar. Mi-
pint. Baixar lo color
paent. Apacible. Amoenus, jucundus, voluptuosus. || tigo, as. II
pint. Temptar la llum de un quadro. Apa-
I_
^ui es afable, dcil de geni Hu- ms. Posar sordina un ins-
tracte. Apacible. gar. Attempero, as. ||
mendis purgar, j] Acomodar una cosa altra, pera na. Amariposado. Papilionis formam referens.
suplir lo que li falta. Remendar. Suppleo, es; aliquid APARAGI. f. ant. APARICI. 11
ant. epifania.
alici rei assure. APARADOR, m. Espcie de arniari ab vidres
104 APA DICCIONARI APA
que tenen los argenters, quinquillayres y altres pe- estar en aparell, fr. Estar apunt pera fr alguna
ra tenir cosas de mostra. Escaparate. Armarium, ii. cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto. Promptum,
II
ESCL'DELLEU. paratum esse.
APARAR. V. a. ant. pautir. APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Apare-
APARATO. lu. Pompa, ostentaci, fausto. Apa- jador. Instructor.
rato. Pompa, ae, choragium, ii. ||
Prevenci, provi- APARELLAMENT, m. APARATO. ||
APARELL. ||
si, preparaci de alguna cosa, Aparato, apresto, D COMBATRE, ant. Apurato de guerra.
aparejo, prevencion. Apparitio, nis, apparatus, us. || APARELLAR, v. a. Preparar, prevenir, disposar
Gircunstncia senyal que precebeix alguna cosa. lo necessari. Aparejar, aprestar, apercibir. Paro,
Aparato. Signum, i. ||
Se diu de algun llibre posat praparo, as. ||
Posar los aparells las bstias de
en forma de catloch diccionari. Aparato. Appara- crrega. Aparejar. Stragula jumentis imponere, cli-
Aparato real. Navalis machinae tracloriae fortior ap- as, coeno oblinire. H met. Ofndrer abparaulas inju-
paratus. riosas. Poner de lodo. Probis onerare.
APARAULAR. V. a. DonarsB paraula dos per APARELLAR DRETER. fr. aut. Apuutar. AsfsaJ*, poner
algun ft: comunment s' usa com recproch. Apa- en bateria. Dirigere, inlendare, coUineare.
lahrar. De colloquio convenire, citar invicem. ||
APARELLARSE. v. a. Prepararse pera fr algu-
raet. Tractar de paraula algun negoci. Apalabrar. na cosa. Aprestarse, disponerse. Se ad aliquid praipa-
Yerbis pacisci. rare, alicui accingere.
APAREDAR. V. a. y derivats, paredar. A pedra || APARELLAT, DA.p. p. Aparejado. ppeparatus,
y cals. fr. ant. Tapiar con cal y canto. dispositus.
APAREGUT, DA. p. p. Aparecido. Apparitus. ESTAR APARELLAT.fr. Eslar preparat. Estar dis-
APARIXER. V. n. Semblar. Parecer. Yideor, puesto. Praidispositum esse.
eris. II
Presentarse la vista impensadament. Apa- APARELLS, m. pi. Los arreus, instruments
reccr, aparecerse. Exto, as, appareo, es. ||
Yurer de cosas necessrias pera qualsevol ofici, maniobra etc.
lluny. Avistar, columbrar, brujulear. Conspicior, aris, Aparejos, enseres. Instrumenta , orum. H
pint. Los
prospicio, is. II
succEHiR, 11 Trobarse lo perdut. Pa- materials pera aparellar. Aparejos. Picturae, tabu-
recer, comparecer, aparecer. \ti\eaio, is. ||
Trobarse lae apparatus.
en alguna part. Aparecer. Adesse. APARENSA. APARINCIA. f.
MON APARIXER, m. adv. Segons mon dictamen. APARENSAR. V. a. ant. y sos derivats, afeitar.
A mi ver, mi parecer. Ex mea sententia, meo judi- APARENT, adj. Lo que apareix y no es. Apa-
cio. rente. Simulatus, fictus. ||
Lo que's manifesta la
m' apar mlt b. Est muy hien, Optim videlur vista. Aparente. Apparens. |i
constant.
mibi. APARENTAR. V. a. Donar entndrer lo que
NO S' APAREIX, NI MNOS S' APAREIX, TOT JST s' no es. Aparentar. Simulo, as, fingo, is. || y sos deri-
APAREIX, fr. Denota que una cosa es tan poca, que vats. EMPARENTAR.
apenas se vu. No se parece, apenas se parece. yix APARENTMENT, adv. m. Ab aparincia. Apa-
conspicitur. rentemente. In speciem.
PER LO BEN APARIXER, loc. fam. Manifcsta qu'es f APARER. V. n. ant. aparixer.
alguna cosa per respecte lo que poden dir, y no APARE8. m. pi. MANIFESTACI.
per la prpia inclinaci geni. Por el bien parecer. APAREYLAMENT. m. ant. APARATO.
Ut aliorum offensio vitetur. APAREYLAR. V. a. ant. aparellar.
SEGONS APAR. exp. AL APARIXER. APARIAMENT. La acci y efecte de apariar.
APARIXERSE v. r. Presentarse repentina- Emparejamiento. Copulatio, nis.
ment algun objecte. Aparecer, aparecerse. Exsto, as. APARIAR. V. a. Juntar, igualar dos cosas com-
APARELL, m. Preparaci, disposici per alguna parantlas entre s. Parear. Comparo, as, confero
cosa. Aparejo. Apparatio, nis, apparatus, us. (]
Los ers. II
Triar dos cosas conformes iguals posantlas
arreus necessaris pera cabalcar carregar algun de dos en dos. Parear. Jungo, conjungo, is. Com- ||
animal. Aparejo. Stratum, i, apparatus, us, dorsua- pndrer, reforsar, adobar, com la medicina ha apa-
lia, oruni. [|
nut. L' ormeig de una nau. Aparejo. riat lo malalt. Componer. Reficio, is. Amanir lo ||
Navis armnia. ||
nut. Mquina composta de una menjar. Aderezar. Gondio, is. Posar las cosas ab ||
corriola y un quadernal pera pujar cosas de mlt orde y bona dispossici. Enderezar, componer. Ordi-
pes. Aparejo. Funalis machina tractoria. ||
ant. apa- no, as, dispono, is. ||
Juntar las femellas ablos mas-
rato. II
ADOB.
APA CATAL. APE 105
eles. Aparear, aparar; s' nsa com recproch. In so- rare. ||
ant. Fr divorci 'Is casats. Separarse, apar-
boleiii copulari. tarse, divorciarse. Divortium ex jure pronuntiarc. ||
que's descubreix per medi de las observacions. Apa- correus las cartas que per encrrech y paga parti-
riencia. Aspectus, us. II
Rastre, vestigi, com: no que- cular posan apart pera donarlas prompte. Aparlado.
d PARiNCu de llibertat, Apariencia. Yestigiura Epistola in tabellariorum oHcina segregatai ut ma-
ii. II
Indici, verossirailitut, conjectura. Apariencia. turius suis nominibus tradanlur. || adj. distant.
Indicium, vestigium, ii. [] semblnsa. pi. Mutaci, de- APAS, APA8. ant. A poch poch. Paso, dpaso.
coraci de teatro. Apariencias. Scena prospectus. Pauxillatira, paulatim, minutatim.
APARRAT. adj. Se diu de certs arbres de soca APASSIONADAMENT, adv. m. Ab desitg ve-
entortolligada com las parras. Aparrado. Tortuosus, hement, Apasionadamenle. Perdit, cupid, [|
Ab in-
viti similis. ters esperit de partit. Apasionadamenle. Partium
APARROQUIANAR. v. a, Fr anar parro- studio.
quians una tenda. Aparroquiar. Emptores addu- APASIONADSSIMAMENT. adv. m. sup. Apa-
cere. sionadisimamente. Percupid.
APARROQUIANARSE. V. r. Frse parrquia. APASSIONAR. V. a, ant. Excitar alguna passi.
Aparroquiarsc. Sese in parochiam addicere. Apasionar. Affectus excitar, accendere.
APARROQUIANAT, DA. p. p. Aparroquiado. APASSIONARSE.v. r. Aicionarse excessivament
Parochiac additus. alguna cosa persona. Apasionarse. Alicujus amo-
APART. adv. m. Separadament. Aparie, sepa- re agrare, nimio studio alicui favere. [1
Inclinarse
radamente. Scorsim, separati. | m. En 1' escrit, abrassar ab passi lo partit de alg. Apasionarse.
Aparte. Paragraphus, i, scripturai divisi. Alicujus partes sequi. ||
perturbarse, anguniarse.
APARTADAMENT. adv. m. aPART. 1. APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passi.
APARTADOR. m. Qui aparta. Aparlador. Se- Apasionado. Animi affectu concitatus. || enamorat. ||
parator, is. ||
Qui t per oici separar la llana segons desitjs. II
AFLIGIT.
sas diferents qualitats. Aparlador. Lanarius, ii, la- LO QBI EST APASSIONAT NO VOL SR CONSOLAT. PCf.
na3 segregator. []
Qui aparta uns caps de bestiar de Denota que '1 qui est possehit de alguna passi
altres. Aparlador. Pecudum segregator. |j
Lladre de no's troba en estat de admtrer conso\.\nombre apa-
bestiar. Aparlador. Abigeator, is. sionado no quiere ser consoJado. Solatium ajger animo
APARTAMENT, m. ant. La acci y efecte de respuit.
apartar apartarse. Apartamiento, separacion. Dis- APASSIONAT DE MALALTIA. loC. ant. APODERAT DE
cessio, separatio, nis. Lo acte judicial ab que
||
for. MALALTIA. Atacado de enfermedad.
alg desisteix y s' aparta formalment del dret que APASTURAR. v. a. Donar menjar al bestiar.
l deduhit. Apartamienlo. Causa derelictio, juris Apacentar, pastar. Pasco, depasco, is, pascor eris.
cessi. ant. divorci. H adv. ant. apart. 1, Distn- met. Saciar los desitgs Apacentar,
II ||
II y passions. ce-
cia de lloch. Distancia, intrvalo, apartamienlo. Dis- har. Pasco, is. ||
met. Donar past espiritual. Apacen-
tantia, se, spatium interjectum. usncia. aver- || || tar. Erudio, instruo, is.
si, INDIFERNCIA. j|
Robo do bcstiar. Apartamienlo. PAT. m. fam. Barenada abundant. Comilona,
Abaclus, i, abigeatus, us. merendona. Lauta merenda.
APARTAR, v. a. Separar, desunir, dividir. APATACAJAR. V. a. PATACAJAR.
Apartar. Separo, segrego, as. ||
Llevar alguna cosa APATIA, f. Total indiferncia, insensibilitat.
del lloch pera desembarassarlo. Apartar. Amoveo, Apatia. Apathia, ai.
APARTARSE. V. r. Fr lloch. Quitarse, separar- Apear, sondear. Intima rei alicujus penetrar. met. [)
TOMO I. <5
106 APE DICCIONARI APE
APEARSE. V. r. Baixar de caball de algun APEGA. f. Mquina infernal, inventada per Na-
carruatge. Apearse. Ex equodescendere. vis, tirde Esparta: era una viva imatge de Apega,
APEARSE EN ALTRA POSADA, fr. met. Pera despedir muller del tir. Apega. Apega, .
alg negantli lo que demana. A otrapiierta, que esta APEGO. m. Passi inclinaci particular. Apego.
no se obre. A la vuella lo venden tinto. Aliam excute Adhajsio, nis, vehemens propensi.
quercuni. APEIXAR. v. a. Tractar ab tot regalo. Regalar.
APEAT, DA. p. p. Apeado. Ex equo descens us. Lautum cibum alicui aferre.
APEDESSAR. V. a. APADASSAR. APELL. m. ant. apel-laci.
APEDEUTISME. m. Ignorncia de las Uetras APEL-LABLE. adj. Lo quB admet apel-laci.
cincias. Apedeulismo. Litterarum ignorantia. Apelahk. Apellationem patiens,
APEDRADOR. m. y APEL-LACI. f. L' acte de apel-lar. Apelacion.
APEDREGADOR. m. Qui tira pedras. Apedrea- Apellatio, nis. j]
relaci, alusi.
dor. Lpidafor, is. Lloch ahont se juntan los noys
|]
DESAMPARAR LA APEL-LACI. fr. for. NO SCguirla.
pera apedregarse. Apedreadero. Lapidalionis arena, Desamparar la apelacion. Appellationem dessere-
APEDREGAMENT. m. La acci y efecte de re.
aT^eAregav.pedregamiento, apedreo. Lapidatio, nis. || DONAR PER DESERTA LA PEL-L.C1. fr. for. Decla-
Espcie de combat que 'Is minyons fan uns contra rar lo julge havr passat lo tcmps, en quc r apel-
altres, apedregantse en lo camp. Pedreo. Pugna la- lant degu portar la causa al tribunal superior. Dar
pidibus inita; lapidatio, nis. fr pedrads.
||
por desierta la apelacion. Appellationem derelictam
APEDREGAR. V. a. Tirar pedras. Apedrear. declarar.
Lapido, as, lapidas jcere. Matar pedrads, es- ||
INTERPOSAR APEL-LACI. fr. for. Apel-lar per jutge
pcie de cstich antich. Apedregar. Lapidibus obrue- superior. Inlerponer apelacion. Ad superiorem judi-
re, cadere. || v. n. Gurer pedra calamarsa mlt cem appellare, provocar.
grossa. Granizar, apedrear. Grandino, as, lapidibus MILLORAR LA APBL-LACi. fr. for. Fuudarla devant
pluere. |I
met. Parlar ab mal modo. Apedrear. Dur jutge superior. Mejorar la apelacion. Ad superioram
loqui. judicem adire.
APEDREGARSE. V. r. Patir dany ab la pedra NO HAVER NO TENIR APEL-LACi. fr. fam. No te-
calamarsa las produccions del camp. Apedrearse. nir remey recurs alguna cosa. No haber no tener
Grandine, lapidibus fructus jacturam pati, contundi. apelacion. Nihil auxili restar, aliquid irrevocabile
[1
Tirarse pedras mtuament. Apedrearse. Inter se esse.
suavis. nar. II
Gridar, fr venir alg, Llamar. Yoco, ap-
APEGADSSIM, A. adj. sup. Apegadisimo. Gon- pello, as. 11
Elegir. Nombrar, elegir. Exopto, saluto,
junctissimus, as. 11
met. Recrrer, buscar remey. Apelar. Auxi-
APEGADURA. f. La acci de apegar. Pegadura. lium quarere. H Referirse una cosa altra. Apelar
Conglutinatio, nis. una cosa sobre otra. Refero, ers.
APEGALS, A. adj. Pegajoso. yiscosus. [j
Qui APEL-LARSE. V. r. ANOMENRSE. |I
met. APEL-
's convida ell mateix. Pegote. Musca, ee, mensarum LAR. s.
assecla. APEL-LAT, DA. p. p. Apelado. Appellatus.
APEGALOSOS. planta.AMOR DE HORTEIA. APEL-LATIU. adj. gram. Nom que conv tots
APEGAMENT. m. Obra de apegar ab engrut. los individuOs de una mateixa espcie. Apelativo^
Apego. Conglutinatio, nis. |1
met. apego. comun, Appellativum nomen.
APEGAR. V. a. Agafar una cosa ab altra. Pegar. APELLIDAR. V. a. Anomenar alg per sn
los marbres. Empelechar. Lpides marmoreos copu- Apellidar. Gognomine appellare, vocare, nominare.
lar, impingere. |1
Encomanar, Pegar. Communico, 11
Proclamar. Apellidar, aclamar, proclamar. Salutor,
as, induco, is. H
soldar. aris, proclamo, as,
APEGARSE. V. r. Agafarse una cosa ab altra. APELLIDO. m. ant. Grit de convocaci del po-
Pegarse. Adha^reo, es, adheresco, is. ||
Encomanarse ble, usat en Arag per 1' estil del Via fora somatent,
algun mal, vici etc, Contagiarse, pegarse. Capio, is. de Catalunya. Ij
cognom. Apellido. Gognomen, nis,
Q met. Tenir
mlta inclinaci. Pegarse. Impensius APENAS. adv. Ab prou traball, ab prou que
adbarere. fr, ab Con dificuUad, apenas. Mgr, di-
dificultat.
APEGAT, DA. p. p. Pegado. Golligatus, copu- culter, Luego que, aix que. Apenas. Yix, commo-
II
latus. 11
adj. Apassionat. Apegado. Addictissimus. dum, statim ac, ut primum. casi. |1
I APE CATAL. API 107
APNDIX, m. Adici, suplement alguna obra APETIDOR, A. m. y f. Qui apeteix. Apetecedor,
tractat. jx'ndke. Appendix, icis. Appelitor, is.
APERHIBIR. V. a. ant. Presentar, manifestar. cosa que mou lo desitg. Apelitoso, atractiva. Appe-
Exhibir. Exhibeo, perhibeo, es. tendus, appetibilis. [j apetidor.
APERILLS, A. adj. PERILLS. APEYLAR. V. a. ant. apel-lar.
APERITIU, VA. adj. raed. Jledicament remey APIADARSE. V. r. Compadixerse. Apiadarse.
que lleva las obstruccions. Aperiivo, Aperitivum Misereor, eris.
medicamentum. APIADATj DA. p, p. Apiadado. Misertus.
APERSONARSE. V. r. Deixarse vurer ab alg. APICAT, DA. adj. Se diu de la flor, las fuUetas
Apersonarse. Cum aliquo colloqui. ||
for. Presentarse de la qual rema tan ab punta. Apicado. Apicatus.
com part interessada en algun negoci. Apersonarse. PICE. m. Extrem superior, la punta de qual-
Negotium curar. sevol cosa. Apice. pex, icis. I|
Lo punt mes rduo
APERTAMENT. adv. m. ant. Clarament ,
p- de una dificultat qesti. Apice. Rei summa. ||
blicament. Abiertamente, descubiertamente. Prognar. met. La mnima partde alguna cosa. Apice, pizcatilde.
II
Sens reserva, francament. Abiertamente, franca- Minima, diminuta pars. |]
Yirguleta de las que afe-
mente, sin reserva. Palam, apert. geixen los lletras. Apice. pex, icis.
hebreus sas
APESARADAMENT. adv. m. Tristement. Ape- ESTAR en los piges. Entndrer ab perfecci una
saradamente. Dolenter. cosa. Estar en los dpices de una cosa. Rem apprim
APESARAR, v. a. ant. Causar pesar senti- nosse,
ment. Apesadumbrar. Molestiam alicui aFerre. NO DISCREPAR EN UN PICE. No cxcedir en res. No
APESARARSE. V. r. Pndrer pesar. Apesadum- exceder en un dtomo. Ne latum quidem unguem dis-
brarse. Moerore conici. crepar.
APESARAT, DA. p. p. Apesadumbrado, pesar oso. APICH. adv. picH.
AIlictus. APILADOR, A. m. y f. Qui apila. Apilador.
APESTAR. v. a. Llansar mlt mal olor alguna amontonador. Accumulalor, is.
cosa. Apestar. Foeteo, es, putresco, is, ||
met. fam. APILAMENT. m. La acci y efecte de apilar.
Fastiguejar, enfadar. Apestar. Molestum esse. \\ met. Amontonamiento. Cumulatio, coacervatio, congesti,
Viciar, corrmprer las costums. Apestar. Yitio, as. nis.
APE8TAT, DA. p. p. Apestado. Footidus. APILAR. V. a. Posar una cosa sobre de altras
ESTAR APESTAT DE ALGUNA COSA. fr. fam. Havr fent pila munt. Apilar, amonlonar, Coacervo, as,
mlta abundncia de ella. Estar apestado de alguna congero, is. met. Mesclar mltas espcies sens
[[
Rixor, aris, jurgo, is, pugnis impeti. APLANADURA. f. ant. La acci de aplanar.
APILOTAT, DA. p. p. golpado. Confluxus. |
Aplanamienlo, allanamiento. Gomplanatio, exaequatio,
Envedijado. Implica tus. nis.
nado. Strobili figuram referens. fusell, escopeta y arma semblant, posaria en direc-
APIRO, A. adj. qum. Lo que resisteix lo focb. ci pera dispararia. Apuntar. Arma, jactum intende-
Apiro. Apirus. re. II
ter. planxar. ||
ribotejar. assarronar. 1. 1| met.
APIROTAT, A. adj. AVOL, DOLENT. Superar alguna dificultat. Allanar. Supero, enodo,
APIS SERAPis. m. Bou al que tributavan los as. II
met. Apaciguar, aquietar. Allanar. Placo, as.
egipcis honors divins per que s'imaginavan que la II
Facilitar los medis pera la consecuci de alguna
nima de Ossiris havia passat al cos de est animal, cosa. Allanar. Diem sternere. I
met. Aturdir, deixar
denominat aixi 'I fort, lo dii poders. Apis. pasmat alg. Aplanar. Obstupefacio, is.
PIT. m. Planta que creix fins la altura de dos APLANAR LAS COSTURAS LA ESQUENA, fr. met. fam.
tres peus t las camas semblants als carts, per
, ASSARRONAR.
ms petitas, las fuUas las de la xirivia, y de co- APLANAR LO BAST. Pegar de pla. Terciar el haslon
lor mlt eixit. Apio. Apium, ii. elpalo. Pleno ictu ferir.
APiT BGRT. Lo que naix sens cultiu y t las fullas APLANARSE. V. r. Curer plom algun edifici.
semblants las de la cicuta. Apio borde, 2yeregil de Aplomarse, aplanarse. Gorruo, is. ||
met. Subjectarse
asno. Helioselinum, i. alguna lley tracte. Allanarse. Sese subdere.
PIT CABALLAR. Planta de cama quadrada, las fu- APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanada. Gom-
llas compostas de altras ms petitas, las flors gro- planatus, ||
Arrasat, Arrasado. Gomplanatus. || pla.
gas pel endret y blancas pel revs. Apio cahallar. APLANTILLAR. V. a. Ajustar una cosa la
Peucedanum silaus. plantilla. Aplanlillar. Goaiquo, as, ad normam ada;-
PIT DE AYGUA. Lo que es cria en los ayguamolls. quare.
Apio de lagunas palustre, peregil de agua. Paluda- APLASSAMENT. m. Gitaci judicial, senyalant
pium, ii.
II
Planta de la isla de Gandia; las camas lo temps y circunstancias. Aplazamiento. Yadimonii.
primas y rojencas, y las flors semblants la de la denuntiatio.
ruda. Apios. Apium creticum. APLASSAR. V. a. Citar, convocar, cridar per
PIT DE MACEDNIA. Lo que es semblant al julivert temps ylloch senyalat. Aplacar, acotar, senalar dia.
bort, la flor blanca en forma de rosa y es mlt aro- Goundi locum tempusque condicere.
mtich. Levistico, peregil de Macednia. Thisselinum, APLASSAT, DA. p. p. Aplazada. Notatus.
equapium, ii. APLATAR. v. a. ant. amagar. aplanar. ||
APLACAR, v. a. Suavisar, mitigar. Aplacar. golpe de gente. Hominum magna frequentia, multi-
Placo, sedo, mitigo, as. || apaciguar. tudo, turba. La confluncia de mltas cosas en un
||
APLAGARSE. V. r. Sossegarse. Aplacarse. Iram mateix lloch, com de ayguas, Acogida. Gonflubium,
recedere. ii. Rotllo de gent. Corro, corrillo. Girculus, i, tri-
11
APL CATAL. APO 109
vium, ii. Indigesti del ventrell. siento. Cruditas, un punt de la circumferncia de una curva perpen-
II
alis. ramat.
ant. fira. ||
dicularment sn eix. ApHcada, ordenada. Linea
II
ref. Dna enlndrer que mllas vegadas las devo- APLICADSSIM, A. adj. sup. ApUcadisimo. Yal-
APLEGA, f. Acci de aplegar la cuUita. Recokc- APLICAR, Juntar posar una cosa sobre de
v. a.
manar almoyna. Demanda, cms. Eleemosyna) cor- piar, acomodar al propsit de lo que's tracta algun
sols pera augmentar lo nmero. lkgadizo. Collec- ci enteniment al estudi lo que's fa. Aplicar.
serveix pera arreplegar las escorabrarias. Cogedor. alguna professi etc. ApHcar. Aliquem applicare,
Domesticarum sordium excipulum. ||
Rotllo petit de adjicere.
estora que's posa sota las llntias, y tamb pera APLICARSE. V. r. Dedicarse alguna cincia
recullir las escombrarias. Cogedor, vako. Sordium, art. Aplicarse. Confero, ers, versor, aris. []
Yldrerse
ii, excipulum, i. [j
Lloch ahont s' arreplega gent de alg de sa indstria. Ingeniarse, aplicarse. Sibi con-
mltas nacions Emporio. Emporium, ii. sulere, providere. ||
Posar gran diligncia esmero,
APLEGADURA. f. L' acte y efecte de aplegar. particularment en I' estudi. Aplicarse. Studio ope-
Allegamiento. Collectio, nis. ram dare.
APLEGAR. V. a. ARREPLEGAR. ||
ARRIBAR. ||
CAP- APLICAT, DA. p. p. Aplicada. Applicatus. ||
adj.
TAR, CLLIR. Qui ApHcado. Studiosus.
t aplicaci.
APLEGARSE. V. r. ARREPLEGARSE. APLOMAR. V. a. Oprimir ab lo mlt pes. Aplomar.
APLER. adv. m. Sens soroll. Quedo, paso, pasito. Opprimo, is. v. n. arq. Posar aplom. Aiylomar. Ad
jl
Pedetentim, paulatim. || ant. Ab cuydado, sens pre- perpendiculum coaequare. arq. Examinar si las pa- ||
cipitaci. Lentament, de
Quedo, quedilo. Sensim. j| rets estanc plom. Aplomar. Perpendiculo examinar.
cspay. Poco poco, a paso sosegado, paso cnlrepaso. APLOMARSE. Y. r. Enfonsarse, curer plom-
Lent, otios. Aplomarse. Fundils deturbari, corruere.
APLEREt. adv. m. APLER. APLOMAT, DA. p. p. Aplomado, d plomo. Ad
APLETIA. f. lUed. FAM CANLNA. perpendiculum structus. Hadj. De color de plom.
APLETAR. v.a. Albergarse '1 bestiar en algun pa- Aplomado. Plumbeus.
ratge. Majadear, cuhilar.\ln ovilia pecusse recipere. APNEA. f. med. Falta de respiraci. Apnea.
APLETAT, DA. p. p. Majadeado. In ovile re- Apnea, ic.
APODACRTICH. adj. Se diu dels remeys que APLOGO. m. Espcie de fbula al-legrica, que
excitan las Ugrimas, y tantost las detenen. Apoda- conl alguna mxima moral. Aplogo, fbula. Apollo-
crilicos. Apodacrytis, is. gus, i.
APODADOR, A. m. y f. Qui apoda. Apodador. APOMAT. adj. Se diu del escut que t una ma
Derisor, cavillator, is. extesa y una bola en ella. Apomado. Manus expansa
APODAMEKT. m. ant. moti, renom. bolam ostendens.
APODAR. V. a. Motejar. Apodar, motejar. Cavi- APOPLTICH, CA. adj. Lo que pertany la
llor, jocor, aris. apopleixia, qui la pateix. Apopllico. Apoplecticus.
APODAT, DA. p. p. Apodado. Irrisus. APOPLEIXIA. f. FBRIDRA.
APODERARSE. V. r. Frse amo de alguna cosa. APOPONACH. m. farm. Goma rehinosa que's
Apoderarse. Aliquid occupare, sui juris facere. trau de una planta que's cria en Macednia y s'
APODERAR EN VELAS. loC. nut. FORSAR VELA. anomena en Spondilium majus, panas He-
llat
AP08GEMA. f. raed. Pas rpit dels humors de APOSTAR. V. n. Jugarse alguna quantitat los
una part del cos altra. Aposcema. Apocemifias,atis. que disputan sobre si es 6 no alguna cosa. Apostar.
APOSEMA. farm. ant. Confecci medicinal de Sponsionem facere. Situar una ms personas
|j
herbas y allras drogas. Apocima, pocema, apocema. cabalcaduras en un lloch determinat. Tamb s' usa
Apozema, afis. com recproch. Apostar. Certo loco spectalores exis-
APOSENTADOR, A. m. y. f. Qui aposenta. tere.
Aposenlador de casa y corle. Unus congressu de re- APOSTAT, DA. p. p. Apostada. Sponsione cer-
gi hospitio. ta tus.
APOSENTADOR MAJOR DE CASA T CORT, Lo presideut APSTATA. m. Qui comet lo crim de apostasia.
de la junta de aposentos. Aposenlador mayor de casa Apstata. Apostata, se.
APOSENTO. m. Qualsevol quarto sala de una sR UN BOI* apstol, fr. met. fam. Denota que al-
casa. Aposento. Cella, a?, cubiculum, i. [] Posada. g es mlt astut vellaco. Ser hiena hipoteca, bue~
Bospedaje, aposento. Hospitium, diversorium, ii.
|1
na, brava, linda cana de pescar. Yersipellem, vald
En los teatros qualsevol pessa petita de ahont se sagacem esse.
vu la representaci. Aposento. Scena;, theatri cu- APSTOLS, m. pi. fam. dimissorias. [] carta creden-
biculum. cial. II
for. Testimoni de apelaci. Carlas de apela-
aposento de cort. Habitaci dels ministres y criats cion. Aposloli, oram.
de la casa real en la cort. Aposento de corle. In urbe APOSTOLAT, m. Ofici de apstol. Apostolado.
regia ministris et regiis familiis destinata domus. Apostolatus, us. La congregaci dels apstols lo
||
APOSICI. f. gram. Figura per la qual se po- col-legi apostlich. Apostolado. Apostolorum, apos-
san dos ms substantius continuats sons conjunc- tolicum collegium. Las imatges dels apstols.
||
ci, perqu pertanyen una mateii cosa, com Apostolado. Apostolorum imagines.
112 APR DICCIONARI APR
APOSTOLIGAL. adj. apostlich, APRECI. m. La estimaci que's fa de las perso-
APOSTLICAMENT. adv, m. De un modo nas cosas. Aprecio, ^stimatio, coramendatio, nis.
dirigeix la paraula alguna cosa animada inani- APRECIAT, DA. p. p. Apreciado. ^Estimatus.
mada, present ausent. Apstrofe. Apostrophe, es. APRECIATIU, VA. adj. Lo pertanyent al apre-
APSTROFO. m. Yrgula coma en la part su- ci. Aprecialivo. Ad Estimationem pertinens.
perior de una consonant pera suprimir una vocal. APREGONAR. V. a. PREGONAR.
Apstrof0. Apostrophus, i, synalepha? nota. APREGONIMENT. m. Congost de riu entre dos
APOTCTICA. f. Secta que ensenya, que '1 re- montanyas. Hocino. Angusti, arum.
nunciar las riquesas era de precepte. Apotctica. APREGONIRSE. v. r. Estrnyerse '1 riu, pas-
Apotactica, . sar per paratges estrets y fondos. Ahocinarse. Per
APOTECARI, m. Qui prepara 6 ven las medici- prarupta viarum transcurrere.
nas. Boticario, apoticario. Pharmacopola, ai, medi- APREGONIT, DA. p. p. Aliocinado. Angustus.
camentarius, ii. APREHNDRER. V. n. Imaginar. Imaf/inar,
APOTECARIA. f. La botiga del apotecari. Eli- aprchender. Imaginor, aris. H fil. Concebir las esp-
ca. Pharmacopolium, ii. cies de las cosas sens fr judici de ellas. Aprehender.
APOTECARIESSA. f. Muller del apotecari. Mu- Apprehendo, is, menle concipere.
ger del boticario. Boticarii uxor. APREHENSI. f. La acci de aprehndrer.
APOTEGMA, m. Sentncia breu y aguda. Apo- Aprehension. Apprehensio, nis. j|
Lo fals concepte
tegma. Apothegma, atis. que forma en la imaginaci. Aprehension. Appre-
's
APOTENTAT. dj. Rich. Poderoso. Opulentus. hensio, nis. La primera operaci del enteniment
II
APOTEOSA. f.
y ab que's percebeixen las ideas per medi dels sentits.
APOTEOSIS, f. Geremnia supersticiosa, ab que A'prehension. Idea, (c, perceptio, nis. ||
embarch, se-
'Is pagans posavan sos hroes y emperadors en grest. II
f. En la fisiologia la acci y efecte de agafar
lo nmero dels Dus. Deificacion, apoteosis. Apotheo- los aliments ab las dents incisivas. Aprehension.
sis, is. Aprehensio, nis.
APTOME. m. alg. La diferncia dels nmeros APREHENSIU. adj. Se diu de la persona que ab
incommensurables, que 's suman pera compndrer poch fonament concebeix ideas de temor recel.
los binomis, trinomis etc. Aptomc. Apotome, es. |1 Aprehensivo. Perterritus, imaginationi obnoxius. Lo [j
ms. Part que queda de un to, quant se trau lo se- que pertany la facultat de aprehndrer. Aprehen-
mit major. Aptome. Apotomia, a. sivo. Phantasia proprius.
APOYATRA. ms. Nota de mitj punt pera APREMIAT, DA. p. p. Apremiado. Compulsus,
suavisar lo trnsit de un punt altre. Poyatura, coactus.
apoy atura. Musicalis nota sonum gratiorem reddiens. APRENEDOR. m. ant. y
APOYO. m. Lo que serveix pera sostenir alguna APRENENT^ A. m. y Qui f. aprn algun art
cosa. Apoyo, Sustentaculum, fulcimentum, i. met. ofici. Aprendiz. Novitius, ii, tirunculus, i, tiro, nis.
\\
Favor protecci. Apoyo. Patrocinium, auxilium, ii. APRENENT DE PORTUGAL QUE ENCARA NO SAB COSIB, Y
APPARIGI. m. EPIFANIA. JA VOL TALLAR, ref. Dcuota que mlts no saben fr lo
APREAR. v. . y sos derivats, apbeciar. fcil, y volen fr lo difcil. Aprendiz de Portugal, no
APR CATAL. APR 113
sahe coser, y quiere corlar. Stiolus Minervam se jac- tador, cenidor. Cinclorium, ii. Cord del sombrero.
tat. Cintillo. Resticula, ae.
APRENENTATGE, m. L' acte y temps que s' APRETADET. m. d. Apretadillo. Tantisper as-
emplea en apndrer algun oGci art. Aprendizaje. trictus.
Tirocinium, ii. APRETADS. adj. Flonjo, bla, qne fcilment se
EN TOT S' OA DE PAGAR l' APRENENTATGE. V. DeUO- comprimeix. Apretadizo. Quod facil constringilur.
ta que 'Js traballs y contratemps fan prudents als APRETAdssim, A. adj. Mlt apretat. Apreta-
homes. Potros cayendo y mozos perdiendo, van asesan- disimo. Slrictissimus.
do. Laboribus docemur. APRETADOR, A. m. y f. Qui apreta. Apretador.
APRS. adv. ordinal. Detrs, en seguida de al- Praemens, constringens. |1
Instrument pera apretar.
g. En pos despucs. Post, pon. ||
A ms de aix. A Apretador. Adstriclorium instrumentum.
mas de eso. Prajtere. ||
prep. desprs. ||
prep. Cerca. APRETADURA. f.
y
Ad, circa, juxta. \\ p. p. Aprendido. \\
adj. instruuit. APRETAMENT. m. APRETADA.
aprs fort pocu. ra. adv. Desprs de mlt poch APRETADORA. f. Cinta, corda corretja pera
temps. Despues de muy poco. Paucissimum post tem- apretar. Apretadera. Astrictorius funis.
pus. APRETADORS. m. pi. Dos muscles dintre dels
EN aprs. m. adv. A dems. Ademas. Pra3tere, forats del nas. Apretadores. Musculi adstrictores in
proDter. naribus.
APRE80NAR. V. a. y sos derivats, empresonar. APRETAR. V. a. Estrnyer, comprimir. Apre-
APRESSA, adv. m. DEPRESSA. tar. Arcto, denso, as. ||
met. Estar prop de conse-
APRESSADAMENT. adv. m. ant. APRESSRADA- guir alg que's persegueix. Apretar, acosar, estre-
MENT. char. Vexo, agito, as. ||
met. Afligir, angustiar.
APRESSADOR, A. m. y f. Qui apressa. Apre- Apretar. Ango, is, ||
Obrar alguna cosa ab mlta
sador. Apprehensor, is. || Lladre de mar. Pirata, intensi activitat, aix quant fa mlt fret se diu
apresador. Pirata, , praido, nis. que APRETA. Apretar. Intensius, agere. ||
Instar ab
APRESSAMENT. m. La acci y efecte de apres- eficcia. Apretar. Insto, as. ||
Picar al caball pera
sar. Apresamiento. Captura, 03. quecorra. i;)rear. Incito, as. ||
exprmer. |j
obligar.
APRESSAR. V. a. Fr presa. Apresar. Vi appre- APRETAR A CRRER, f. fam. Posarse crrer. Apre-
hendere. (| Robar una embarcaci 'Is piratas. Apre- tar echar crrer. Cursum contendere.
sar. Prasdor, aris, piraticam exercere. [1 v. a. apres- APRETAR LA MA. Castigar ab rigor. Apretar la ma-
SRAR. no. Acrius animadvertere.
APRESSAT, DA. p. p. Apresado. Praedatus, vi APRETAR LO PAS. fr. Caminar ms depressa. Apre-
apprehensus. (| apressurat, cuttat. tar el paso, apretar picar de so/ea. fGradum acce-
APRESSURADAMENT. adv. m. Apreswada- lerar.
mente, presurosamente. Proper, festinanter. Ab |1 APRBTAR LAS ESTOPDAs. fr. Estrnyer algii en al-
precipitaci y confusi. Apresuradamente. Turbat. guna disputa argument. Apretarle una las clavi-
APRESSURACI. f.
y jas. Argumentis urgere.
APRESSURAMENT. m. La acci y efecte de NO m' aprete, que dir lo que NO VOLDREU, fr. De-
apressurar, apressurarse. presuracion. Propera- nota que alg dir las faltas de altre si 1' apura mlt.
tio, festinatio, nis. No me apreteis, que dir lo que oir no quereis. Tuis te
APRESSURAR. v. a. Donar pressa. Apresurar, depingere coloribus me vis.
acelerar. Propero, insto, prsecipito, as. APRETAT, DA. p. p. Apretado. Afflictus.
APRESSURAR LO PAS. Caminar ms depressa. Apre- ESTAR APRETAT VURERSE MLT APRETAT. Estar CU
tar, adelantar el paso. Propero, as. Tamb s' usa gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al
com recproch. lobo. In summo discrimine versari. ||
Estar ab mlta
ENCARA SN ROMA 'lS QUE M' APRESSURAN, loC. De- escassesa. Estar en apuro. Inopia laborar.
nota que alg no vol surtir del pas regular. Nadie APRETO. m. Conflicte, apuro. Aprieto, estrechez,
nos signe el alcance. Lento procede. apretura. Angustia, a;, discrimen, inis, angor, is.
||
APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. Pnccipi- Moviment vehement del ventre. Apreton. Alvireden-
tatus. II
adj. Qui va, fa lascosas depressa. Apresu- dae mpetus,
rado, acelerado, presuroso. Praproperus, festinus, ESTAR EN APRETO. V. ESTAR APRETAT.
properans. POSAR EN APRBTO i ALG. fr. met. Posarlo en apu-
APRESTAR. V. a. APARELLAR, PREPARAR. ro. Apretar las cmpulgueras. Aliquem constringere.
APRETADA. f. La acci y efecte de apretar. APRETO. m. y
Apreton. Pressura, ae, pressus, us, oppressio, nis. APRETURA. f. La opressi que pateix alg per
APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apre- la excessiva concurrncia de gent. Apretadura, aprie-
tadamente, estrechamente. Arct, strict, comprs- to, apreton, estrcchez. Oppressio, nis.
sim. APRIMADSSIM, A. adj. Adelgazadisimo.'.xie.-
TOMO I. 16
114 APR DICCIONARI APT
APRIMADOR, A. m. y f. Qui aprima. Adelga- cosa. Aprovecharse, ulilizarse. E re aliqua fructum
zador. Altenuans, extenuans. capere.
APRIMADURA. f.
y APROFITAT, DA. p. p. Aprovechado. Provec-
APRIMAMENT, m. La acci y efecte de apri- tus.
APROBAR. V, a. Calificar donar per bo. Apro- de alguna cosa. Apropiarse. Aliquid sibi vindicar.
bar. Probo, approbo, as, lbum calculum adjicere. II
Los mrits de altre. Apropiarse. Despeculari lau-
II
PROBAR. I
CONFIRMAR. dem alicujus.
APTE. adj. Hbil, propsit pera fr alguna co- arma jactura intendere. p Comensar manifes-
sa, Apto, idneo, dprojmito. Aplus, appositus, ido- tarse alguna cosa , com lo dia , etc. Apuntar,
neus. II
DISPOSAT. asomar, amanecer. Appareo, es, incipio, is. fl
Insi-
APT88IM, A. adj. sup. Aptisimo. Aptissimus. nuar indicar. Apuntar. Indico, as. 1|
Fr notas
APTI88IMAMENT. adv. m. Aplisimamenle. Ap- en r escrit pera trobar ab facilitat alguna cosa.
tissira. Apuntar. Noto, as, subscribo, is. []
Posar en l' escrit
APTITT. f. Saficincia, habilitat pera fr algu- compendiosament alguna cosa. Apuntar. Adscribo,
na cosa. Aptitud. Habilitas, atis, aptitudo, inis. [j is, in codicem referre. En las catedrals y allras 1|
APUL, A. adj. Lo natural y pertanyent la Ap- Rem leviter attingere. || Col-locar alguna cosa ab
lia. Apuo. Apulus. claus tatxas sens acabarlos de clavar. Apuntar.
APLEYA. f. Lley que public Apuleyo. Apule- Leviter aTigere. |1
En alguns jochs de cartas com lo
ya. Apuleja lex. canet, banca, etc. posar sobre la carta la quantitat
APUNTACI. f. Nota per escrit. Apunte, apunta- comedias llegir 1' apuntador lo que representan
postura exacta de las notas y punts de solfa; tamb Entre bugaderas juntar ab alguns punts las pessas
s' anomenan aix las mateixas notas. Apuntacion. de roba. Apuntar. Lintea leviter inier se connectere.
Nota, le. II
ter. APUNTALAtt. 11
AMENASSAB. I
EMBASTAR. ||
ClaU-
APUNTADAMENT. adv. m. ant. distinctament. sular, posar la puntuaci en l' escrit. Puntuar. Scrip-
APUNTADAS. f. pi. En lo blas dos ms cosas turam dispungere, apicibus vel interpunctis scripta
que's tocan per la punta. Apuntadas. Sese extremo notar. ant. Punxar lleugerament.. PMi^ar. Mucro-
1|
No trobar recurs. Verse hallarse apurado en SI DE AQUESTA ESCAPO MAY PUS. ref. Expressa que
apuro. Nescire qu se vertat. si alg se lliura del perill en que est, anir ab mlt
APURO. m. Apreto, perill. Apuro, aprieto. An- cuydado. Si de esta escapo y no muero, nunca mas
gustiui, arura. ||
Aflicci. Apuro. Angor, is, afflictio, bodas al cielo. Si Dios de esta me escapa, nunca me cu-
nis. II
Escassesa, necessitat. Apuro. Inopia, x, rei brir tal capa. Post hac incolumem fatis scio, fore
AQUARI, m. Signe del zodach. Acuario. Am- AQU ESTA LA DIFICULTAT, fr. AqU CS lo cs. ESC CS
phora, ai, .aquari us, ii. el diablo. Hoc opus, hic labor est.
AQURIA. f. Seda de heretges del sigle iii, AQU FOU TROYA. exp. met. que f relaci alguna
que en lo sacriici de la missa oferian aygua en lloch cosa notable succehida en aquell lloch. Aqui fu
de vi. Acuaria. Aquaria, x. Troya. Hic campus ubi Troja fuit.
particular lo que viu en ella. Acutil, acuatico. Aqua- PER AQU. m. adv. A poca diferncia, com eran
ticus, aquarius. cent cinquanta per aqu. Poco mas menos; por ahi,
AQUEDAR. V. n. AQIETARSE. por ahi. Plus minusve.
AQUEFERAT, DA. adj. Qui l mltas ocupa- PER AQU PER LA PORTA. fr. Dcuota que alg ha
cions. Atareado. Pluribus addictus, incumbens, in- de cumplir alguna cosa s'ha de despndrer de ella.
tentus. Errar quitar el hanco. Aut opus fac, aut abi.
AQUEIX, A. pron. demostratiu. Denota 1' ob- VET AQU. loc. Pera senyalar algun objecte. Cata
jecte igualment distant del que parla y del qui es- ahi, vete ahi. En ecce.
colta. Ese. Is, ipse. YTEL AQU. Expressi demostrativa de algun ob-
AQUELL, A. pron. demostratiu de la persona jecte, ntele, hela. En illura, ecce illam.
cosa que est mes distant respecte de altra. Aquel. viNA AQU. exp. pera persuadir fr entndrer la
Ille. rah ab que's funda alguna cosa. Ven ac, oye, escii-
AQUEN. adv. II. De la part de aqu. Aquende. Cis, cha. Heus, ausculta.
citra. AQUIESCNCIA, f. for. y
QEO. adj. Lo que es de aygua, t sa natu- AQUIETAMENT. m. Quietud. Quies, etis. H for.
s' usa com recproch. Aquietar, sosegar, IranquUi- muero de deseo. Saepe frui fastidium, carere deside-
AQULIA. f. Lley feta instncias de Aqulio, Denota que lo que no 's logra en una ocasi 's sl
que privava matar als esclaus y animals de altres. conseguir en altra. Si no es en esta barqueta ser en
Aquilia. Aquilia lex. la que se fleta. Decepit hec, altera sors favebit.
AQUILONAR. adj. Lo que pertany la Iramon- RABE. m. ARABIGH.
idaa. Aqnilonar, aquilonal. Aquilonalis, borealis. ARABESCH. adj. arbich, [j
m. pint. Adorno de
AQUIMINARI. m. Vas porttil, en que'ls gentils fullas festonadas. Arabesco. Foliorum ornatus.
portavan la aygua llustral, y en que vegadas se ARBICH, GA. m. y f. La natural deia Arbia.
cerdot estn los corporals pera dir missa. Ara. Ara, ARACrONS, A. m. y f. Lo natural y pertanyent
tC. 11
Una de las setse constel-lacions australs. Ara. Arag. Aragons. Aragonius, ii, aragonensis. is.
Ara, X. II
Prpiament era un altar en forma quadra- II
met. Tossut. Cerrada como pi demuleto. Contu-
da, en lo qual oferian sacrificis als Dus. Ara. Ara, se. max, acis.
Ij
adv. Denota '1
temps actual,
prxim passat lo ARAGONITA. f. Pedra mineral de color gris
venider, com ara ho entench, ara han arribat, ara verds, gris de perla, en lo raitj mltas vegadas
ARA tingan mlt los avaros sempre sn pobres. Aho- ARAM. m. Metall de que's fan las calderas, pae-
ra, ya. Seu, vel, sive. llas, xocolaleras, etc. Alambre. JEs, aris. ||
Eynas
ARA, ARA. loc. Dcuota '1 lemps prxim passat, de aquest metall que serveixen pera las cuynas. Ba-
Ahora, ahora; ahora mismo, en esle momento. Nuper teria de cocina. Cypria utensilia.
admodum, nuperrim, nunc ipsum. ARAMBLADOR. m. sobrequilla.
ARA, ABAs ARA. loc. Pcr moments. De un momento ARANGEL. m. Reglament pblich de drets y
otro, por momentos. Continuo. preus. Arancel. Yectigalium et venalium rerum as-
ARA B. loc. concessiva. Ahora bien, eslo supuesto timatio. Se pren tamb pel preu, regla, norma,
|]
ma de arch juntarse ab ella, las alas del llom y Qui pt obrar sens dependncia de altre. Arbitro. Sui
del ventre son quasi tant llargas com lo cos, y en lo juris vir. |1
arbitri, alvedriu. | Art, medi pera con-
cap ne t una altra de petita en forma de vano. ra- seguir algun fi. Arbitrio. Yia, ae, consilium, ii. pi.
|
mlts brochs. Aram. Mulfiplex, multifidum candela- rbitre arbitrador y amigable componedor. fr. for.
brum. nut. Fust ab mlts forats per ahont passan Arbitro, arbitrador, y amigable componedor. Arbiter,
H
cordas primas y tot fa semblansa de aranya, y ser- tri, transactor, is.
veix pera que no se envolique la vela ab los caps A rbitre, fr. A voluntat. Ajuicio, al arbitrio. Ad
que guarneixen 1' arbre de la nau. Aram. Multifore arbitrium.
navis lignum. |]
f. tarantina. [j
pi. Arameh, planta. sa rbitre, fr. Sr amo absolut. Ser arbitro.
Nigella damasena. Smmum arbitrum esse.
A LA ARANYA. loc. fam, A estira cabells, A la reha- ARBITRI, m. Facultat y poder de determinarse
tina.Raptim manibus auferre, certatim arripere. una cosa ms que altra. Arbitrio. Arbitrium, ii.
LAS ARANYAS PER FILAR Y l' HOME PER TRABALLAR, arbitratus, us. [j
Medi extraordinari pera lograr al-
ref. LO MILITAR A LA GUERRA Y 'l PAGS A LA TERRA, gun fl. Arbitrio, recurso. Yia, 03, consilium, ii. 1|
Lo
ARANYETA. f. d. Aramela. Araneola, s, ara- judici sentncia del rbitre. Arbitrio. Arbitrium,
neolus, i. ii.
Ij
La escriptura de compromtrerse las parts en
ARANY. m. Lo fruyt del aranyoner. Endrina, jutges rbitres. Arbitrio. De judice arbitro eligendo
aranon. Nigrum prunum. pactum.
ARANYONER. m. Espcie de prunera borda ab ARBITRIS, m. pi. Los drets que ab facultat
mltas espinas en las ramas, lo fruyt petit, rod, competent exigeixen en alguns pobles pera satisfer
negre blau y mlt aspre. Endrim,' aranon. Prunus, i. sos crrechs cubrir sas gastos. Arbitrio. Ex mer-
ARAQUIDNA. f. Planta de Amrica, peluda, de cibus vectigal.
quatre fullas y flor groga. Araquidna. Arachidnoides ARBITRISTA. m. Qui discorre y proposa arbi-
americana. tris que li pareixen tils al estat. Arbitrista. Gonsi-
ARAR. V. a. ant. llaurar. liorura reipublica) sua sententia utilium artifex.
ARAU. m. ant. rey de armas. ARBITRO, m. rbitre.
ARAUT. m. ant, pregoner. | ant correu. H m. ARBOLADURA. f. naut. Lo conjunt de arbres
HERALT. de la nau. Arboladura. Malorum congeries.
ARBERGAR. v. a. albergar. ARBOLAM. m. ant. HORTALISSA.
ARBITRABLE. adj. Lo que dependeix del rbi- ARBOLAR. V. a. ENARBOLAR.
tre de cada hu. ArUtrable. Arbitralis. ARBOLARI. m. HERBOLARI.
ARBITRADOR. m. rbitre. 1. ARBOLEDA. Lloch poblat de arbres. f. Arboleda.
ARBITRACI. f. ant. La acci facultat de ar- rboretum, arbuslum, i,
bitrar. Arbilraje. Arbitratus, us, arbitrarium, ii. ARBOLISTA. m. ant. Qui t per ofici cuydar
ARBITRAL, adj. arbitrari. del cultiu dels arbres. Arbolisla. Arborator, is.
ant. considerar. [| Procehir llibrement. Arbitrar. ARBORIBONSOS. m. pi. Sacerdots del Jap^
Arbitrio suo decernere, agere. jj Donar, proposar errants y vagamundos. Arboribonzos. Japonia sacer-
medis arbitris. Arbitrar. Arbitro, as, opportuna, dotes errantes.
media excogitare. ARBS. m. Arbusto de pell dura y aspra, las ra-
ARBITRARI, Lo que dependeix del rbitre.
adj. mas rojencas, las fullas com las del llorer y '1 fruyt
Arbitraria. Arbitrarius, arbitrabilis. Lo que per- ||
com las maduixas. Madrano, y albcdro. p. Ast. Ma-
tany als jutges rbitres sos judicis. Arbitraria. dronero. p. Mur. Arbutus, arbutum, i.
Arbitrarius, ii. ARBOSSAL. m. Lloch plantat de arbossos. Ma-
ARBITRAMENT. adv. m. Al arbitri voluntat. dronal. Arbutis consitus ager.
Arbitrariamenle. Arbitrari ARROSSER, m. ARBS.
ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrada. Arbitratus. ARBOSSET. m. d. Arbs petit. Madronuelo. Ar-
ARBITRATIU. adj. arbitrari. butus, i,
ARBITHATORI, A. adj. for. ant. Lo que per- ARBRS. m. aum. Arbolazo. Arbor magna.
tany als rbitres dependeix de ells. Arbitratorio ARBRAT, DA. adj. Terreno de mlts arbres.
Arbitratorius, ii. Arboleda. Arboribus consitus locus, rboretum, i.
ARB CATAL. ARC 119
ARBRE. in. Planta que's distingeix de las de- arbre mestre, nut. Lo que est de al milj la
ms persa corpulncia, comunment ab una sola soca nau, Arbol palo mayor. Altior et medius malus.
llenyosa, com tamb las ramas. rhol. Truncus, i, arbre moniat. m. Herba de olor fort que excita '1
palo. Malus, i. |jEn algunas maquinas lo pal dret que ARBRE POLL. ALBA, POLL.
serveix de eix per lo moviment circular, com en lo ARBRE POMIFER, aut. ARBRE FRlTfTER,
rodet del mol del oli, en la cinia, elc. Arbol. Aixis, ARBRE sEcu. uut. Sus velas. A palo seeo. Co-
is.
I
camisa sons mnegas ni coll. r-
Lo cos de la llectis velis.
ARGABOTEJAR. V. a. y n. Fr 1' ofici de arca- gura de arch, fi de que los abrigalls no toquen la
bot. Alcahnetear. Lenocinor, aris. cara de las criaturas. Arco. Yimen arcuatura, apsis
ARCABOTERIA. f. L' acte de" fr de arcabot. canina.
Alcahueteria. Lenocinium, ii. ||
met. fam. Encubri- ARCH AGUT. Lo quc forma un ngul curvilneo en
ment de qualsevol cosa. Alcahueteria. Occultatio, la clau. Arco agudo. Arcusacutus.
nis. II
Patrocini que's dna alg perqu fassa mal. ARCH ALSAT DE PUNT. AqucU CU que cau en la al-
Ab mala favor.
AkaJueteria. tura lo major semidimetro de mitja elipse. Arco le-
y orde de archs especialment en los ponts. Arcada. ARCH PROPORCIONAL. Lo semblaut altre. Arco pro-
Arcuatio, nis. || Cada un de'ls archs de un pont. Ojo. porcional. Arcus similis.
Pontis arcus. ||
Lo conjunt de las costellas de la filo- ARcn SEMi-DicRNO. astrou. Lo que descriu 1' astre
sa, la caseta de ella. Rocadero. Colus, rhombus, i. desde 1' horizont fins al meridi superior. Arco se-
mia de bons lletras en Roma. Arcade. Arcas, adis. corre desde 1' horizont fins al meridi inferior. Arco
ARGAHISME. m. Expressi frase antiquada. seminocturno. Seminocturnus arcus.
Arcaismo. Archaismus, i. ARCH SEMPRE ARMAT, FLUIX TRENCAT, ref. DUa
ARGNGEL. m. Esperit benaventurat de gerar- entndrer que aix com 1' arch que est sempre
quia entre los ngels y principats. Arcngel. Ar- tibant 's romp pert la forsa, aix las cosas hu-
changelus, i. manas no poden mantenirse mlt temps en un estat
ARGNGELA. n. p. de dona. Arcdngela. Ar- violent. Arco siempre armado, flojo quebrado. Ci-
ARMAR PARAR ux ARcii. fr. Prepararlo pera tirar. ARDIR. m. ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi-
Armar, bregar, flechar el arco. Arcum inlendere, mienlo. Yirtus, utis, slrenuilas, alis. ||
v. n. atre-
parar. viRSE. 11
arder.
E.MRE l' ARCH T LA PABET. m. adv. ENTRE LA ES- ARDIT, DA. adj. Atrevit, anims, arriscat. Osa-
PASA etc. do, denodado, intrpida. Intrepidus, animosus. ant.
||
pera obligar qualsevol dona de remensa sr di- Estratagema, astcia. Ardid, ar. Machina,solerlia,
giny pera pescar. da un pit. Teruntii non facie. s tens un ardit per
ARCOVA. f. ant. alcoba. VIL, MAT ARRIBARS MIL. rcf. Ab quc's uota al que
ARCT. adj. ant. Apretat, estret. Comprimida. desprecia las cosas per sr de poch valor. Quien hace
Arctus. la miaja vil, nunca las llega a mil. Qui numma con-
mente. Ardenter. 1)
Ab gran desifg. Ardientemenle. ocupa un edifici. rea. rea, b. [|
astron. Corona de
Silienter,flagran(er. |] Apassionadament, ab extrem. llum que's forma al entorn del sol y dels astres.
Ardientemenle. Elictim, efficl. rea. rea, corona, a).
ARDER. V. n, ant. Fr flam, estar encesa alguna ARECH, GA. adj. Lo que pertany la arada
cosa. Arder. Flagro, as, ardeo, es. ||
met. Estar en cosa de llaurar. Labradoresca. Ad agriculturara per-
moviment vehement las passions. Arder. Ardeo, es, tinens.
vehementer coramoveri. I ardir. ARENA. f. Sorra, conjunt de parts de la pedra
ARDIACA, m. Lo primer dels dicas. Yuy es reduhida granets ms mnos grossos. Arena.
dignitat en las catedrals. Arcediano. Archidiaco- Arena, ai. [|
Lo pols lliraaduras que's tira sobre '1
VOLER CONTAR LS ARENAS DEL MAR. fr. Poudera AREOPAGITA. m. Qualsevol dels juijes de
la gran dificultat de alguna cosa. Querer contar las Arepago, Areopagita. Areopagita, areopagites, ae.
estrelks. Ccelum digilo attingre. AREPAGO. m. Tribunal superior en Atenas.
ARENAL, m. Terreno ahont hi ha mlta arena. Arepago. Areopagus, i.
Arenal. Sabuletum, i, arenarius locus. platja. |1
AREOTECTNICA. f. for. Tractat de la arqui-
ARENAR. ra. ant. Polsera de cabells. Aladar. tectura militar que mira 'Is atacos y combats. reo-
Circa terapora desinens capillus. ||
areneeI. tectnica. Areofectonica, aa.
ARENER. ra. Qui ven arena. Arenero. Arenute Lnea recta que divideix per lo milj los nguls en-
vendifor. trants y surtints. Arista. Arista, ae. || ant. espina.
ARENERA. f. Sorrera, polsera, Salvadera. Pal- II
Lo fonament del nas. Base. Grepido, inis, spina,
viscularia theca, pyxidula, ae, ai. IJ asiron. Nora de una estrella fixa. Arista, espiga
iron. Enrahonament afectat pera enganyar. Arenga. ARETAMENT HERETAMENT. ra. ant. Es-
Afectata, subdola oratio. tabliraent de coraers colonial, factoria, colnia mer-
ARENGADA, f. Peix comunment de quatre cantil. Factoria, eslablecimiento colonial. Mensa mer-
sis polsadas de llarch y una de ample, '1 llom bla- caloria, negotiatoria.
vench, lo dems platejat, lo cap gran y punxagut, ARETt, NA. adj. Lo natural y lo pertanyent
las aletas cendrosas. Sardina. Sardina, sardinia, se. la ciutat de Arezo. Aretino. Aretinus, i.
ESTAR COM LAS ARENGADiS EN LO BARRIL, fr. Estar ARGA. f. Mquina raodo de grua pera pujar
mlt apretats en alguna part per lo mlt concurs de pes. Es un cilindro fixo en alguna part, de tal raodo
gent. Eslar como sardina en banasta, como piojos en que fentlo rodar dos ras horaes ab uns travessers
costura. Nimia anguslia premi, comprim. sobre sn eix, se li va caragolant una corda, que per
MS VAL SR CAP DE ARENGADA QUE CUA DE PAGELL. un cap est agafada ab ell, y per 1' altre ab lo pes
ref. Denota que val ms sr primer de una corporaci que ha de raurer. Cabrestanle, arge, argana. Trac-
encara que petita, que l' ltim de una major. Mas toria machina, ergata, ae. [] Fruyta de frica, del
vale ser cabeza de raton, que cola de leon. Caputmagis tamany de una oliva, de la qual se trau oli. Arga.
in tenui re, quam ultimum in majoribus esse prses- Fructus sic dictus.
ARENS. m. Arenal. ARGANELL. ra. naut. Anella que 's posa al cap
I AllG CAALA. AUG 123
construcci del astrolabi. Arganel. JEveus circulus, terraab una punxa, de modo que puga rodar fcil-
quo arirolabium instruilur. ment, y 's fan passar per dintre unas bolas de fusta
ARGELAGA. f. Planta de ramas cuberlas de ab una pala del mateix. Argolla, aro. Ludus quo glo-
punxas com agullas, las fuUas sn mlt petitas, las buli per annuli ferrei medium transmittendi impel-
gelagas. Aliagar, argomal. Genistis consilus ager. ARG OLLA8SA. f. aum. Ar^oHon. Grandis an-
ABGELAGA8SA. f. anva.Argamon. Genisla ma- nulus.
ger. ArgeHno. Algerinensis. guerreros de la nau Argos per la conquista del ve-
ARGEIV8. ra. La setsena part de una onsa. Adar- U de or. Argonaiita. Argonaula, a;.
van las donas. Argentada. Fuci muliebris genus. australs Argos, argonave. Argonavis, is. ||
Fill de
ARGENTADOR, A. m. y f. ant. Qui argenta. Apis rey de la ciutat del mateix nora en Grcia.
Argenlador. Argenti colorem conferens. Argos. Argos, i. ||
mit. Vigilant, guardi de cen ulls
ARGENTAR. V. a. platejar. ||
Guarnir alguna ms, que diuhen pos Juno l convertida en va-
Donar color semblant al de la plata. Argentar. Ar- slia,y deEpiro. Argos. Argos, i. Nomdeunacon- ||
genti colorem conferre. xa marina per aparixer en ella mlts ulls. Argos.
ARGENTAT, DA. p. p. De color de plata. Ar- Argos, i. met. Hbil, prompte, que vu, endevina
II
ARGENTVIU. m. Metall de color blanch, mlt estar, sr vrkrft un argos. fr. Denota la
sR UN ARGENTVIU. fr. Sr mlt viu y esturdit. ARGCIA, f. Sosteria, sutilesa intil. Sofiste-
ARGENTER, m. Qui traballa la plata. Platero. RGUENS. m. pi. Espcie de argadells. Arga-
Aurarius, annularius, ii. ms. Arcuatum vectabulum.
ARGENTERIA, f. Carrer ahont tenen las boti- PORTAR arguens. fr. mct. fam. portar fr mnto
gas los argenters 1' obrador ahont traballan. Plale- 'ls aucells.
ria. Argentaria, a?. [|
L' art y ofici de argenter. ?la- ARGENT. m. Qui argeix. Arguyente. Dispula-
teria. Aurificis ars. ||
ant. plata obrda. tator, is.
Argentino. Argentinus. 1|
pot. De color de plata. altre. Argir.Argumentor, aris, arguo, is, argu-
Plateado, argenlino, argenteado. Deargentatus. mentis aliquid probare. Donar indici mostra de ||
ARGENTINA, f. Planta perenne de Espanya, de alguna cosa, com la vivesa dels ulls argeix la del
fulla dividida en cinch grfols com tascons, blancas ingeni. Argir, probar. Indico, manifesto, as. ||
ant.
pel revs, verdas per 1' endret, y la flor es groga. repndrer.
Argentina. Potentilla argentea. ARGIRSE. v. r. Inferirse. Argirse. Deduci,
ARGENTS, A. adj. ant. Lo que es de plata inferri.
ARGILS, A. adj. Lo que cont argila es obra. Argumento. Peristasis, is, argumentum, i.
||
emblani ella. Arcilloso. Argillosus. Lo resumen del poema cant que's sl posar al
ARGO. f. ARGOS. principi de ell. Argumento. Periocha, a;, argumens
.
ARGUMENT DEMOSTRATIU. Argumetito demostrativo ARISCH, CA. adj. Aspre, intractable; s' aplica
ARGUMENT NEGATIU. Lo quc's pren del silenci dels ARISMTICAMENT. adv.m. Segons las reglas
subjectes de autoritat. Argumento negativo. Negati- de arismtica. Arilmticamente. Mor arithmetico.
vum argumentum. ARISMTICH, CA. adj. Lo que pertany la
ARGUMENT ORATORI. ENTIMEMA. arismtica. Aritmtico. Arithmeticus. ||
Professor
ARGUMENT PROBABLE. Lo quc cousta dc las dos pre- perit en la arismtica. Aritmtico. Arithmeticus.
missas probables, lo mnos de una de ellas. Ar- ARISSAR. V. r. y sos derivats, erissar.
gumento probable. Probabile argumentum. ARISS. m. eriss. capell. 3. |]
APRETAR l' argument, fr. Sr de difcil soluci. ARISTARCO. m. Gramtich de Alexandria, que
Apretar el argumento. Vim rationi addere. critic sens pietat las obras de Homero; y de ell se
soLTAB l' argument. Donap soluci, desfer las ra- dna aquest nom qualsevol crtich rigurs. Aris-
hons del contrari. Desatar el argumento. Nudum sol- tarco. Aristarchus, i.
mentar y '1 mateix argument. Argumentacion. Dis- entre la monarquia y democrcia. Aristrocrcia.
ARIET, NA. adj. Semblant al cap del be. Arie- ARLEQU, m. Gracis en las companyas de
lino. Arietinus. volatins. Arlequin. Alapista, se.
ARM CATAL. ARM 125
ARLEQUINADA. f. Paraula acci de arlequ. DONARSE JL LAS ARMAS. fr. Ffse militar Darse las
ARLEQUINET. ni. d. ArlequinUlo. Mimus, i. ENTRRGAR LAS ARMAS. fr. mct. ABAIXAR CALSAS.
ARLOT. ra. anl. auc^bot. ESTAR SOBRE LAS ARMAS. fr. Estar la tropa previn-
ARLOTERIA. f. ant. dropeuia. |]
anl. arcabote- guda pera que pl esdevenir. Estar sobre
lo las ar-
BIA. mas. In armis esse, stare.
ARLOTZ. m. ant. dropo, brib. ra ARMAS. Pelear. Hacer armas. Praliari.
ARMA. f. Tot genero de instrument pera ofn- FRSE A LAS ARMAS. Acostuinarsc sn exercici.
drer al contrari, y pera defensarse. Arma. Arma, Hacerse d las armas. Arma exercere. ||
Acostumarse
Arma defensiva. Tegentia, luentia arma. LAS ARMAS Y DINERS 'S SABEN MANEJAR NO YALBN
SI NO
ARMA DE Focu. La que's carrega ab plvora, com RES. ref. Ensenya que si no se'n fa bon us sn per-
la pistola, etc. Arma de fuego. Ignea,ignifera, igni- judicials. Armas y dineros buenasmanos quieren. Doc-
ARMA FALSA. V acometimcnt fingit pera enganyar MEDiR LAS ARMAS. mil. Pclcar. Medtr las armas.
als enemichs. Arma falsa. Fallax belli signum. Contendere ferro.
ARMA OFENSIVA. La que es propsit pera ferir, PASSAR PER LAS ARMAS. Fuscllar alg. Pasar por
com espasa, escopeta. Arma ofensiva. Irapugnantia, las armas, arcabiicear. Aliquem capile damnatum
petentia, ictum inferentia arma. catapultarum supplicio alicere.
ARMA TiRADissA. Lo que's tira, com la fletxa, adart, PNDRER LAS ARMAS CONTRA DE ALG. fv. Declarr-
etc. Amar arrojadiza. Arma projectitia. seli contrari, y frli guerra com enemich. Tomar
ARMES! loc. ant. al arma. las armas contra uno. Contra aliquem arma sumer.
ANAR ab armes. aut. Jucgo de armas, vestir armas. PRESENTAR LAS ARMAS. mil. Fr ab ellas los honors
ARMAS. f. p. Las tropas exrcit de alguna potn- deguts als superiors de sargento en amunt. Presentar,
cia. Armas. Copiae, arura, agmina, um. Los medis [1
tomar las armas. Militares honores armis tribuere.
pera conseguir alguna cosa, com jo no tinch ms RENDIR LAS ARMAS. fr. Fr la infanteria 'Is honors
ARMAS que la rah. Armas. Via, se, facultas, atis. (|
militars al Santssim Sagrament, posant terra '1
Las insgnias de que usan los nobles en sos escuts genoll dret y 1 fusell inclinat fins terra. Rendir
pera distingirse uns de altres, y tamb 's diu aix '1 las armas. Armas submiltere honoris causa. |]En-
mateix escut, y los de regnes, provincias, etc. Ar- tregar los vensuts las armas al vencedor. Rendir las
mas. Familiae lessera, gentilitia signa. ||
Las que s' armas. Yictori cedere.
usavan antiguament, com morri, peto, espatllera, VENIR A LAS ARMS. ff. Renyir, pelear. Llegar las
etc. Armas. Arma, orura. armas a las manos. Pugno, dimico, as, manus
ARMAS falsas. Las que sn contra las reglas del consereie.
blas. Armas falsas. Adulterina insgnia. VETLLAR LAS ARMAS. fr. Guardarlas fent centinella
AB LAS ARMAS EN LAS MANS. loc. A punt pera fr la tota la nit, lo qui havia de sr armat caballer.
guerra. Con las armas en la mano. In armis, armis Velar las armas. Ante arma excubare.
instructum. ARMADA, f. ant. EXRCIT. II
Conjunt de tropas
DEIXAR L4S ARMAS. fr. Retirarsc del servey de la marlimas. Armada. Classis, is, navalis exercitus.
milcia. Tamb s' usa quant estant la tropa sobre ARMADOR, m. Capit de una nau armada en guer-
las armas las arrima pera descansar. Dejar la^ ar- ra. Armador. Navis instructor. Corsari. Armador,
||
mas contra si. Alicui arma in propriam pernicien ARMAMENT, m. Preparatiu de guerra. Arma-
dare. mento, Bellicusapparatus. Ttol dc un com te que s'
||
DONAR ARMAS EN cuBERTA. loc. ant. Prcpararso 'Is acostumava obrir en los llibres de crners, carregant
de la nau pera combtrer. Hacer zafarrancho. Prce- los gastos, com sous dels mariners, compra de vures,
paralio ad pugnam. etc. Armamento, Navium rationis expensa) supputati.
126 ARM DICCIONARI ARM
ARMAR. Donar las armas alg. Tamb
V. a. ARMEJAR. V. a. ant. y derivats, pelear.
s' usa com recproch. Armar. Armo, as, armis ins- ARMELI. m. ant. y
truere. Aparellar un bastiment pera fr guerra.
j]
ARMELIN. m. ant. arminyo.
Armar. Navem proelio parar. ||
Provehir alg ARMELLA. ANELLA. 1. f.
del necessari pera alguna empresa. Armar. Neces- ARMELLETA. d. Armelluela. Parvus annulus.
f.
Fr crurer mentidas, entabanar de cap. Armaria ra. Armorum custos. Espcie de perxa en los cos-
||
con queso, cargar de cabeza, embocar. Insidias alicui sos de gurdia pera col-locar los fusells ab separa-
tendere. \\
Encurtar, posar las cartas de certa manera ci.Armera. Clathrum, i.
pera poder fr trampas y guanyar. Armaria. Frau- ARMER MAJOR. Oficial que guarda las armas en la
dibus et dolis ludo uti. adouxar. Posar llassos || ||
armeria real. Armero mayor. Regii armentarii pra)-
trampas pera fr cassera pesca. Armar. Laqueos fectus.
aptare. |[ Fr trahicions, valerse de alguna treia pera ARMERIA, f. Lloch ahont se guardan las armas
enganyar alg. Armar. Interverto, is. Posar |]
per curiositat per ostentaci. Armeria. Armenta-
punt alguna cosa pera usar de ella, com 1' arch, la rium, ii.
II
L' art de fabricar armas. Armeria. Ars
ballesta, etc. Armar. Paro, as. Commurer, animar. ||
arma fabricandi. || La cincia herldica. Armeria. De-
Armar. Commoveo, es, suscito, as. clarandi et ordinandi gentilitia stemmata ars.
armar caballer. fr. Vestir lo Rey un caballer ARMES. pi. ARMAS.
f.
ARMAR GABiAs. loc. nut. Envcrgav gavias. ARMILLA, f. Pessa de roba que's porta ajustada
armar de punta en BLANCH, fr. Armar de cap al cos devall la casaca, etc. Almilla. Subucula, ae,
portas com una finestra pera guardar las cosas. qual sacrificavan armas al so de Irompetas. Armi-
Alacena. Risus, i. ||
llibreria. lustria. Armilustrium, ii.
fan de soldats romans en la professo de la semana tot lo cos. Armiiia. Ponticus mus. [1 La pell de dit
santa. Armado. Armatus homo. apercibit, apare- ||
animal. Armiiio. Pontici muris pellis. En lo blas, ||
TRAUREU us iiRNAS. ff. DesapoUUarse. Tineam de- guna cosa. Aromatizar. Odoro, as, aromatibus pro-
pellere. fundere.
ARNAMENT. m. tinyadra. AROMER. m. Arbre de vint peus de alsria, las
ARNARSE. V. r. met. Deleriorarse la roba y al- brancas cubertas de espinas, y las fullas compostas
tre genero. ApolUlarse. Gorrumpo, is, deteriorem de altras petitas; las flors, que sn unasboletas gro-
fieri, gas de mitja polsada de diraetro, despedeixen un
ARNA8. f. Planta perenne de un peu peu y olor fort y agradable. Aromo. Aromtica arbor.
mitj de alsada, fullas enteras y flors grans, blavas y ARON. m. Arca en que 'Is juhus guardan los
en sn centro grogas. Se cultiva per adorno en los llibres sagrats. Aron. Aron, is.
Blasonar del arns. Blaterari, virlutem verbis non ARPIAS. f. pi. Fanga. Laya. Pastinum, i. Ij
Au-
factis ostentar. cells que fingiren monstruosos, cruels y
los poetas,
ARNESES. m. pi. ant. Materials de guerra. |j
bruts, ab la cara de donzella, y 'i dems de aucell
Tren de batir. de rapinya. Arpia. Harpya, se. || ramp.
ARNETA. f. d. met. TiNYETA. 11 f. d. Petit buch ARPILLERA. f. XiRPALLERA.
de abellas. Coimenita. Alveare minus. ARPI. m. ARPO.
RNICA. f. Tabaco de montanya, lalpica, herba ARPISTA. ra. ARPER. met. tinybta. II
capital. Tabaw de montana, rnica. Arnica, aj. ARPO. m. Instrument ab un mnech de fusta, y
ARO. m. Planta de la altura de un peu y mitj, al extrem un ferro de tres puntas, la del railj pera
las fullas naixen de la arrel en figura de sageta, y ferir, y las altras dos enganxadas pera agarrar la
del mitj de ellas surt una cama ab las flors en sn pesca presa. Arpon, fisga. Harpago, nis.
extrem. Aro, hiaro. Dracontium, ii. ARQUEBISBAT, m. La dignitat del arquebisbe
128 ARR DICCIONARI ARR
y '1 districte de sa jurisdicci. rzohispado. Archie- ARRBASAR lo diner. Sacar. Extorqueo, es, exigo, is.
piscopatus, us. II
Pndrer una cosa ab violncia. Arrebatar. Rapto,
ARQUEBISBE, ra. Prelat Bcclesistich, princi- as, rapio, is. [|
raet. Trurer, com: ARR.vBASARla ni-
pal de una provncia regne. Arzobispo, metropoli- ma del cos. Sacar, arrancar, quitar. Aufero, ers,
tano. Archiepiscopus, i. eripio, is.
H
Obligar alg dir lo que t ocult. Sa-
ARQUEJADOR, A. m. y f. Lo qui arqueja. r- car. Occulta elicere, exprimere. || ter. artigar. |
queador. Arcuator, is. nut. Passar navegant mes enll de alguna embar-
ARQUEJAR. Formar en figura de arch.
V. a. caci altre punt en que hi ha alguna dificultat. Re-
rquear. Arcuo, as. Amidar la capacitat de las em-
||
basar. Navigando pnetergredi.
barcacions. Arquear. Navis alveum dimetiri. ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado, rozado.
ARQUER, m. Qui tira fletxas. Flechero. Sagitla- Eradicatus.
rius, ii, arcitenens, entis. ARRABATAR. V. a. ant. Derribar. Derno, is,
Alvei navium dimensi. (| La acci y efecte de ar- Arrimar deixar alguna cosa per intil. Arrimar,
quejar. Arqueo. Arcuatio, nis. arrumbar. Depono, derelinquo, is. [1
Arrimar una co-
ARQUIEPISGOPAL. adj. Lo que pertany al sa altra pera mantenirse. Arrimar. Applico, as,
arquebisbe. Arzobispal, arquiepiscopal. Arcbiepisco- admoveo, es. || Privar alg del empleo, confiansa
palis. favor que gosava. Arrinconar. Amoveo, es, negligo,
ARQUITECTO. m. Mestre pera fr edificis. Ar- gent. Arrinconarse. Ab hominum societate recedere.
quitecto. Architectus, i. ARRACONAT, DA. p. p, Arrinconado. Abstru-
ARQUITECTNICH, CA. adj. Lo que pertany sus,
la arquitectura. Arquitectnica. Architectonicus. ARRAHONAR. V. a. ant. yderivats. enrahonAr.
ARQUITECTURA, f. L' art de construhir edifi- ARRAIX. m. Capit de nau morisca. Arraez.
cis. Arquitectura. Architectura, archi tectnica, se. Mauricse navis praefectus, dux.
ARQUITRAU. m. La part de la cornisa, la qual ARRALAR. V. a. ARRELAR.
descansa inmediatament sobre '1 capitell de la co- ARRAJARSE. V. r. Llansarse tirarse ab mpe-
lumna. Arquitrabe. Corona pars inferior. tu. Arrojarse. Sese immittere.
ARRABAL. m. Poblaci barri mlt prop de la ARRAMANGAR. V. a. ARREMANGAR.
ciutat vila populosa,y tamb 1' extrem de algun ARRAMBAR. V. a. Arrimar una nau altra.
poble gran. Arrabal. Suburbium, ii. Abordar. Navim navi applicare. ||
arrimar.
ARRABALER, A. adj. Qui viu en I' arrabal. ARRAMBAT, DA. p. p. Abordado. Adpulsus.
Arrabalero. Suburbanus. ARRAMBATGE. m. La acci de arrambar.
ARRABASSAMENT. m. ant. La aci de arra- Abordaje.Navium congressio.
bassar. Roza. Fricatio, rossio, nis. ARRAMIMENT. m. ant. V acci de desafiar
ARRABASSAR. V. a. Arrancar las matas de un emplassar. Emplazamiento. Citatio, diei indictio.
lerreno pera cultivarlo. Rozar. Expurgo, runco, as. ARRAMIR. V, a, ant, arremir.
[]
Arrancar los seps de una vinya. Descepar. Yites ARRAMBLAR. V. a. met. Emportrsenho tot
extirpar, evellere. \\ Arrancar de soca y arrel los ar- ab violncia. Arramblar. Cuneta verrere.
bres de algun terreno. Descepar. Extirpo, as, everto, ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblado. Versus.
is. II Arrancar las, matas de soca y arrel. Desmaiar, ARRAN. m. adv. Per la arrel junt ella.
descuajar. Stirpo, eradico, as. \\ Arrancar alguna A raiz, cercen a cercen. Radicits, stirpe.
cosa ab violncia, com un clau, una dent. Sacar, ar- ARRAN, ARRAN. m. ad. Tant junt altra cosa que
rancar. Aafero, ers. || Obligar doxiar, com: li vas no puga cabrer res. A raiz. Ad radiem, Se diu de jj
ARR CATAL ARR 129
IP
piDa
na cosa plena
c(
Ad smmum usque.
que no n' hi cap ms. Hasta el tope. steramalibus arbores, et animantium
quam avulsa.
membra lam-
ARRANGADURA. f.
y Agarrado. Apprehensus.
ARRANGAMENT. m. La acci y efecte de ar- ARRAPS, A. adj. S' aplica al mos que's posa
rancar. Arranque. Eradicatio, avulsio, nis. ||
Dit dels als caballs de boca dura. Aspero , duro. Lupa-
cabells. Mesadura. Depilatio, nis. tum, i.
U Gonseguir ab manya que alg diga alguna cosa. ARRASAR, v. a. Aplanaria superfcie de alguna
Arrancar, sacar, Astu occulta exprimere, elicere. ||
cosa. Arrasar, allanar. Exequo, complano, as. ||
ARRABASSAR. 1. |]
Couseguir una cosa forsa de ins- Arrunar, assolar, algun edifici. Arrasar. Everto, di-
tncias 6 impertinncias. Arrancar, sacar. Extor- ruo, is. []
Llevar lo curull las mesuras. Descolmar.
queo, es, eripio, is. ||
Eixir de una part pera anar Mensura cumulum demere.
altra. Partir, salir, arrancar. Exeo, abeo, is. ||
Co- ARRA3ARSE. V. r. Serenarse, desferse 'Is n-
mensar, principiar los archs voltas. Arrancar, vols. Arrasarse. Nubes evanescere.
mover. Fornicis fundamenta ponere. [|
met. Traurer ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. Exquatu3,
del enteniment. Sacar. Invenio, fingo, is. []
ant. Des- complanatus. ||
Umplir alguna cosa fins la vora.
baratar. Arrasar. Impleo, es.
ARRANCAR i CRRER LA CARRERA, fr. Posarsc Cr- ARRASTRADAMENT. adv. m. Ab traballs y
rer ab violncia. Echar, apretar, arrancar crrer. misrias. Arrastradamente. Pessim, pervers.
Se pedibus credere, cursum capere. ARRASTRADURA. f. La acci y efecte de ar-
ARRANCAR DE SOCA DE SOCA Y ARREL. fr. Trurer rastrar. Arrastramiento. Raptatio, reptatio, nis.
las plantas, brolla y malesas pera poder cultivar la ARRASTRAR. V. a. Arrossegar, portar per ter-^
terra. Desmaiar, descuajar, arrancar de cuajo. Eradi- ra alguna cosa irantla de un cap. Arrastrar. Traho,
co, as. is, rapto, as. ||
met. Atrurer la voluntat dicta-
ARRANCAR LO BLL. fr. Comeusar bullir. Levantar men de Ad suara senten-
altre. Arrastrar, arrebatar.
ARRANCAR LO PLOR. fr. Comcusar plorar. Soltar, per trumfo. Arrastrar. Ea charta in ludo ufi, cui
romper el llanto. Lachrymas solvere. omnes pareant. En la moral, gobernarn os las pas-
||
TOMO I. 18
130 ARR DICCIONARI ARR
passa ab traballs y disgusts. Vida arrastrada de ARREBATAT, DA. Extasiat. Arrobado,
p. p.
perros. ^Erumnosa vita. arrebatado. In extasim raptus. |) Precipitat, impe-
ARRASTRE. m. En alguns jochs decartas la ac- tus. Arrebatado. Rapidus, prajceps.
||
Dit del home
ci de arrastrar. Arrastre. Charlae emissi, cul hi- inconsideraty precipitat en sas accions. Arrebatado.
sores pareant. En las universitats acte de ar-
|| Inconsultus, consiliis praeceps.
rastrar bayetas en classe de pretendents. Arrastre. ARREBOL. m. Bermell que apareix en los n-
Syrmatis in scholis usus. vols al eixir pndrerse 1 sol. Arrebol Rubeus co-
ARRAULLIR. V. n. Parlant de algunas bstias lor. I)
ant. Color encarnat. Arrebol. Purpurissum, i.
erissar las orellas, tirarlas al detrs en acci de vo- ARREBS. m. embs.
ler mossegar, tirar cossas embestir. Amusgar. ARREBOSSAMENT. m. Embs de las donas pe-
Morsus jumenta demissis auriculis minari. ra no sr conegudas. febujo. Oris obductio.
ARRAULLIRSE. V. r. Arronsarse. Encogerse, ARREBOSSADOR, A. m. y f. Instrument pera
Murrucarse. Sesecontrahere, coartar. [|acobardir- arrebosar. Plana. TruUa, as.
vegetativa. Raiz. Radix, icis. || La part inferior de ARREME8A. f. Embestida, Arremetida. Irrup-
qualsevol cosa, majorment si est sota terra. Raiz. tio, incursi, invasi, nis.
Radix, icis, bassis, is. ||
Lo principi origen dequal- ARREMETIDOR. m. Qui arremet. Arremeledor.
sevol cosa. Raiz. Fundamenium, i. Aggressor, is.
ef/mr rfl/fcs. Stirpesco, is, radices emiflere, agere. ARRENDADORET, MENJAR EN PLATA Y MORIR EN GRI-
II
Aansar ab bns immobles la responsabilitat. Ar- LLET. ref. Se diu perqu 'Is arrendadors solen gas-
raigar. Pradibus judiciura firmar. tar massa, y al passar comptes sn alcansats, y ve-
ARRELARSE. V. r. Adquirir alg bns immo- nen parar lapres. ArrendadorciUos, comcr con
bles en lo paratge ahont s' ha establert. Arraigar- plata y morir en grillos. Yescere in argento, in vin-
se. Sedem, domicilium collocare. ||
met. Pndrer clis moriere, redemptor.
peu, afirmarse algun us, virtut, vici costum. Ar- ARRENDAMENT, m. La acci de arrendar y '1
raigarse. Diuturno usu aliquid firmari. || Estar nna preu que produheix la cosa arrendada. Arrendamien-
cosa introduhida de mlt temps. Arraigarsc. Diutur- to, arriendo. Locatio, conductio, nis, redemptura, a;
no usu statutum esse. locationis pretium.
ARRELAT, DA. p. p. Arraigado. Stabilitus, fir- ARRENDAR, v. a. Donar per un temps deter-
matus, radica tus. ||
adj. S' aplica al que t posses- minat una finca pel preu convingut. Arrendar.
sions. Arraigado. Praediis fungens. Loco, eloco, as. ||
Pndrer en arrendament. Arren-
ARRELETA. f. d. Raicilla, raiceja. Parva radix. dar. Redimo, conduco, is. ||
Dit de las herbas. Alen-
ARREMA. adv. Ab extravio fora de regla. giiar. De pascuis convenire. ||
redimir, rescatar.
A trasmano. Procul hinch. NO arrendo la ganancia exp. fam. Denota que
LI
ARREMANGAMENT. m. La acci y efecte de alg est en perill, exposat al cstich que mereix.
arremangar arremangarse. Arremango. Vests su- No le arriendo la ganancia. Nihil invideo.
blevatio. ARRENDAT, DA. p. p. Xrrendado. Locatus. fl
cosa, regularment mala. Arrepenlimiento, metamelos. ARRERA. adv. m. Atrs. Pon, tergo. [|
prep.
Poenitentia, a?, metamelos, i. DERHERA.
ARREPENTIRSE. v. r. Tenir sentiment de ha- DE PART DE ARRERA. fr. Dctrs, 60 ausucia. Detrs,
ver ft alguna cosa. Arrepentirse. Dolre, poenitere, d espaldas. Aliquo absente.
pigere. ARRES. m. ant. arreus.
fusa multitudo. II
FIRA, 11
RACONADA. 2. ARRESTAT, DA. Arrestada. In vinculis deten-
ARREPLEGADS, 8A. adj. Lo qui s' arreplega lus.
sens elecci, y sols pera augmentar lo nmero. Alle- ARRESTELLADA. f. Restellera. Rimero. Cumu-
gadizo. CoUectitius. lus, i.
colligere. j]
Recullir y desar que est dispers es-
lo instrumenta, orum.
barriat; y aix 's diu : arreplega la plata, 'Is pa- DONAR LOS AREus. fr. Subministrar pera fr alguna
pers, etc. Recoger, alzar. In cusiodiam recipere. || cosa. Dar recado. Necessria suministrare.
Donar acuUiment alg. Recoger, acoger. Recipio, ARRI. Veu pera fr caminar las cabalgaduras.
is. II
Posar en algun retiro casa de beneficncia als Arre. Eja, age. cabalcadura. p Expressi que ser-
||
reunirse. Coo, is, se congcegari, [j Junlarse de cop ARRIANISME. m. La secta y heretgia de Ar-
ARR CATAL. ARR 133
rio, heretge del sigle iv. Arrianismo. Arrianismus. ARRIBAR Y MLDRER. loc. fam. y
ARRIAR. V. a. Fr caminar las cabalcaduras. ARRIBAR T ENGRANAR, loc. mct. Expca la brcvedal
Arrear. Stimulo, as, jumenta ad cursuin agare. ||
ab que's logra alguna cosa. Llegar y besar el sant.
nut. Baixar las velas banderas. Arriar. Navis Brevi rem conficere.
ARRIAT, DA. p. p. Arriado. Slimulalus, velis su zapato. Long inferiorem alteri esse,
submissis. NO ARRIBAR A MES MES ENLL. fr. ARRBAB POCH.
ARRI ATA. fti\TA. f. SI ARRIBA, NO ARRIBA, SI ARRIBA NO BAST. expP.
ARRIBADA, y f. Denota que una cosa es tant escassa, que apenas
ARRIBAMENT. m. L' acte de arribar alg basta pera lo que ha de servir. Si alcanza no llega.
paratge determinat. Llegada, arribo. Adventus, us, JJgr sucit.
sevol paratge lo qui v de altre. Arribar. Adrenio, arribada de alg. Bien venido seas. Gaudeo adventum
is, advento, as. ||
Refugiarse la nau per algun perill tuum, mihi carus reditus tuus.
al port ahont no's dirigia. Arribar. Ad portum ap- ARRIBO, m. ARRIBADA.
pellere, confugere. |j nut. Inclinar lo cap proa de ARRIERET, A. m. y f. d. Arrierilo. Agaso, nis.
la nau envers ahont va '1 vent al navegar. Arribar. ARRIERIA. f. L' ofici de arriero. Trajin. Sub-
Proram verlere. ||
Bastar, durar; y aix 's diu: lo vectio, nis.
diner no arribar pera pagar tots los deutes- ARRIERO. m. Qui mena carruatges grans, com
Llegar, akanzar. Devenio, pervenio, is. Durar fins [j sn galeras, carabs, etc. Arriero. Agaso, nis.
temps determinat, com: aquest malalt far prou si ARRIGOL. m. ant. tip.
ARRIBA al diumenge. Llegar, alargar. Duro, as, per- ARRIGOLARSE. V. r. ant. atiparse.
venio, is. II
Entndrer, compndrer. Akanzar. In- ARRIMADERA. f. L' adorno de tela estora
cia alguna cosa, com la vista, '1 tir. Akanzar. At- arrimarse alguna part. Arrimadizo. Admovendum.
lingo, is. II
Importar, costar alguna cosa cert preu. i. II
met. GORRERO.
llegar, subir. Valeo, es, aistimor, aris. || Yerificarse ARRIMADURA. f.
y
'1 temps de sr fr alguna cosa per torn tanda. ARRIMAMENT. m. La acci de arrimar. Arri-
Llegar. Succedo, is. ||
Tocar alguna cosa cert ter- madvra. Admolio, nis.
me, com la capa li arriba als talons. Llegar, akanzar. ARRIMAR. V. a. Aproximar una cosa altra.
Pertingo, is. ||
Junt ab altres verbs pren la significa- Arrimar, acercar. Applico, as, admoveo, es, ||
arra-
ci de ells, com si ho arriba saber. Llegar. ||
Anar conar. 2. 3. 4. jj
estrebar.
alguna part per alguna diligncia. Llegarse. Acce- ARRIMARSE. V. r. Apoyarse. Arrimarse. In-
do, is. II
Yurer. lo fi de lo que's desitja. Arribar, cumbo, is, innitor, eris. |1
met. Refugiarse al amparo
Yoti corapotem fieri. sobrevenir. protecci de alg. Arrimarse. Alicujus patrocinio
|]
y
arribar a t per t. fr. arribar per exll. adhairere. ||
Acostarse. Acercarse. Adsum,ades, pro-
ARRIBAR AL CAP. v. Llegar a las molas. 3Ianus coa- pinquo, as. ||
Aproxiraarse al coneixement de alguna
serere. cosa. Acercarse. Accedo, is. {\
Abrassar, seguir lo
ARRIBAR MLT MAL. fr.
y dictamen de altre. Arrimarse. Alicujus sententia)
ARRIBAR MLT PER ENLL. fr. Estar lo malalt en adhairere.
gran perill. Llegar al cabo las puertas de la ARRIMAT, DA. p. p. Arrimado. Accessus.
muerte. Morti proxim devenire. arrimat a la seva. loc. Perlins en son dictamen.
ARRIBAR PER ENLL. fr. Arribar algun negoci al Temtico, cerrado como pi de mxdcto. Propositi, sua;
major apreto. Llegar d las dagas. In arctorem esse. sententitC tenax.
II
Insultarse 'Is que's barallan, dihentse paraulas ARRIMO. La acci de arrimar, arrimarse.
injuriosas. Llegar d t por t. Arrojmelas y arroj- Arrimo. Accessio, appropinquatio, nis. Lo favor,
||
selas. Inofficios, nimis familiariter agere. amparo protecci dels poderosos. Arrimo, bculo.
ARRIBAR POCn ENLL.. fr. ARRIBAR A POCH. Prasidium, ii, baculus, i, favor, is.
ARRIBAR PRIMER, fr.Acudir abans que'Is altres al ARRIO. m. ter. Certa classe de selvatgina.
lloch de rehuni. Ganar la palmatoria palmeto. ARRIPAR. V. n. ant. arribar.
Anlevenio, is. ARRISCADAMENT, adv. m. Ab perill. Arnes-
134 ARR DICCIONARI ARR
gadamente. Periculos. H Atrevidament. Arriscada- ARROGADOR, A. m. y f. Qui s' arroga apro-
menle. Audacter, temer. pia alguna cosa. Arrogador. Arrogator, is, sibi
ARRISCADSSIM, A. adj. sup. Arnscadsimo. assumens.
Audacissinms. ARROGNCIA, f. Orgull, insolncia, suprbia.
ARRISGAMENT. lU. ARRISCH. Arrogncia, altaneria. Suprbia, insolentia, a;. ||
ARRISCAR. V. a. Posar en perill alguna cosa. Garbo, bisarra. Arrogncia, bizarria. Venustas,
Tamb s' usa com recproch. Arriesgar, aventurar. atis, elegantia, aj.
amuradas pera tancar las portas, y fr Iloch. Arrizar. ARROJAMENT. m. ant. ARRISCH.
Ad navis latus tormenta bellica accommodare. ||
ARROJAR. v. a. ant. Llansar, tirar, etjegar.
Posar y assegurar lo bot en la nau. Arrizar. Lem- Arrojar. Jacio, conjicio, emitto, is.
ARROBA. f. Pes de 26 lliuras de 12 unsas cada met. Arriscarse, trevirse imprudentment. Arrojarse,
una. Arroba. Yiginti sex librarum pondus. Pracipitanter audere.
contar per arrobas. fr. mef. Ponderar mlt. Echar ARROJAT,DA. p. p. Arrojado. Immissus. |i
adj.
por arrobas. Supra modum augere. ARRUIXAT.
LO MAL VE A ARROBAS Y SE'n VA A UNSAS.
rcf. DcUOta ARROMANSAR. V. a. ant. Posar en romans lo
que'ls mals venen de prompte y se'n van ab mlt que est escrit en altra llengua. Romancear, roman-
espay. Jl mal entra brazadas, y seva pulgadas: zar. In vernaculam linguam vertere.
los males entran por arrobas, y salen por adarmes. ARROMANSAT, DA. p. p. Romanceado. In ver-
Lent admodum infirmitas recedit, cum initio supra naculam linguam versus.
modum ingravescat. ARRONSAMENT. m. La acci de retirarse y
ARROCAR. V. a. ant. Fr trossos. Despedazar, apretarse entre s las parts de un cos elstich. Con-
hacer pedazos. Lacero, lanio, as. traccion, encogimiento. Contractiuncula, ae, contrac-
ARROCINAT, DA. adj. Semblant al roc. Arro- tio, nis. [|
La acci de retirarse 'Is nervis.
anat.
cinado. Manno similis. Contraccion, crispadura. Ttanus, i, nervorum con-
ARRODILLAR. V. a. y derivats, agenollar. tractio.
ARRODONIMENT, m. La acci de arrodonir. ARRONSAR. V. a. Retirar comprimint. Encoger.
Redondeamiento. Rotundalio, nis. Coarcto, as, contraho, is. nut. Alsarse la nau,
1| y
ARRODONIR, v. a. Posar rodona alguna cosa. pujar las ncoras las mesas de guarnici. Arron-
Tamb s' usa com recproch. Redondear. Rotundo, zar. Levare anchoras.
torno, as. ARRONSARSE. v. r. Encullirse. Encogerse, y
ARRODONIRSE. v. r. Limitar los gastos segons acurrucarse si es en lo llit. Sese contrahere. |I
fam.
la renda. Redondearse, recojerse, cenirse. Sumptus MORIR.
diminuere, corrigere. || met. Descarregarse de sos ARRONSAT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
cuydados, deutes dependncias. Redondearse. A Contractus.
curis, vel negotiis se omnin liberare. ARRONYONAT, DA. adj. En forma de rony.
ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado. Rotundatus. Arrinonado. Renis formam referens.
ARROGACI. La acci de arrogar y arrogar-
f. ARROP. m. Lo most bullit fins adquirir la con-
se. Arrogacion. Arrogatio, nis. \\ for. Afillament. sistncia del aixarop, y 's solen courer ab ell algu-
Arrogacion, adopcion. Adoptio, nis. nas fruytas, com talladas de mel, pomas, etc. Roh,
ARR CATAL. ARS 13J
arrope. Sapa, Lo de moras. Diamoron, arrope
ae. |]
roba que est mal plegada. Ruga, arruga. Ruga, ac.
ARRS PEIX T PEBROT VOLEN LO VI BEN FORT. rcf. De- da interessos. Arruinar, Eligo, everto, is. | mel.
nota b que s' assenta '1 vi en ditas cosas. El ar-
'1 Llansar prdrer alg. Echar por puertas, arrui-
roz el pez y el pepino, nacen con agua y mueren con nar. Perdo, everto, is.
vino. Sorte pares, cucumis ni mirum piscis, oriza, ARRUHINARSE. V. r. Malmtrer la prpia hi-
incressunlur, agnis, interuntque mero. senda. Perderse, arruinarsc. Ruere, pessm ire.
raet. Portrsen tras s, fr que altre sia de sn duia. Ad aquas in altum projiciendas instrumentum.
parer. Arrastrar. Ad suam sententiam adducere. ||
11
Instrument que serveix pera arruixar. Rociador.
Tarfamudejar, embrassarse en las paraulas. Rozar- Aspersorium, ii.
gons com los rptils. Arrastrarse. Serpo, is, rep- as. Salpicar abun glop de aygua alguna cosa, com
II
[J
pi. En los telers de mitjas dos pessas laterals una Por arte de birli birloque. Occult, praiter spem.
cada costat del teler, que estan atravessadas ab la PER ART DEL DIABLE, exp. Per medi que pareix
prempsa. Arzones. In tibialium textrino cum prselo fora del orde natural. Por arte del diablo. Prater
duo transversa tigna. natura? ordinem, ope diaboli.
ARSURA. f. ant. ARDOR. QUI T ART VA A QUALSEVOL PART. ref. Eusenya
ART. m. y f. Col-lecci de preceptes reglas pe- quant es tenir un ofici pera guanyarse la vida.
til
tis. II
Delicadesa, primor. Arte. Indstria, sa. Arts, ium, lgica;, physica), metaphisica; ars.
ART ANGELICAL DiABLiCH. Art supersticis de BONS BELLAS ARTS. ART LLIBERAL.
apndrer lo que's vl per medi de un ngel mal ARTECH. ra. ant. Arter.
esperit. Arte angelical diablica. Ars anglica. ARTEFACTO. m. Obra, manufactura. Artefacto.
ART DE ENDEVINAR. MGICA. Fabrile opus.
ART DE LA TERRA, y ARTELL, m. ant. Garra, ungla afilada, com en
ART DE PAGs. Labratiza, agricultura. Agricultura, los animals de rapinya. Garra. Adunca unguis.
ae, ruratio, nis. ARTEMEGA. f.
y
ART DE SANT ANSELM. Art de curaf las llagas sols ARTEMISSA. y f,
ab tocar las venas; es una superstici inventada per ARTEMISSIA. f. Herba, altimira.
Anselm de Parma, y no per sant Anselm, com han ARTEMON. m, nut. La vela gran de la galera.
volgut alguns. Arte deS. Anselmo. Anselmi ars. Artemon. Artemon, is.
ART DE SANT PAU. ART NOTRIA, ARTER. m. ant. Jlanys, astut. Artero. Callidus,
ART LLiBiRAL. Lo que pertany ms al ingeni que versutus. ||
Mentider. Enganoso, falaz. Dolosus, vafer.
las forsas corporals, com la poesia, msica etc. Arte ARTER, arter, PER MAL CABALLER. ref. Reppen als
liberal. Liberalis ars. que's valen de astcias para enganyar altres. Ar-
ART MGICA. mAgICA. tero, artero, per mal Caballero. Dolosus quidem in-
ART MECANicH, Lo quG neccssita ms las forsas del gnua non ndole fretus.
cos que del ingeni, com la fusteria, ferreria, etc. ARTRIA, f. anat, Conducto que rep la sanch
Arte mecdnico. Mechanicum opificium. del cor, y la porta totas las parts del cos, dife-
ART MILITAR. MILCIA. rncia de la vena, que ho fa tot al contrari. Artria.
ART NOTRIA. Preparaci supersticiosa de dejunis, Artria, se. \\
anat. articulaci. 1,
confessions, comunions y oracions ab que falsament ASPRA artria, V rgano de la respiraci, Aspera
s' afirma poder arribar tots los coneixements artria traquiarteria, cana delpulmon. Aspera art-
que arrib Salomon. Arte notria. Notria ars. ria, anime ducenda; tubulus, canaliculus.
ART MON COR. loc. S' abrasa mon cor. Arde mi co- ARTRIA.^ f. ART, ASTCIA.
razon. Ardet cor meum. ARTERIAL, adj . anat. abteris.
CADA H DE SON ART. loC. DONAR l' ART A Ql l' HA. ARTERIETA. f. d. Arttriola. Arteriola, ae, levis
DE ART. m. adv. ant. de manera. artria.
DE mal ART. loc. Eu mal estat disposici. De mal ARTERIS, A. adj. Pertanyent la artria
arte. Mgro corpore. Arterioso. Arteriacus, arterialis.
DONAR l' art a qui l' HA. ref. Advertir que qui ARTES, NA. adj. Qui exercita algun art mec-
entn las cosas las ha de El que, quien las sab
fr. nich. Artesana. Artifex, icis, faber, bri.
lastane, lamisadigalaelcura. Tractentfabriliafabri. ARTET. m. d. Artecillo. Minor ars.
LO GRAN ART. loc. Per autonomasia y podria dirse ARTTICA. f. Lo mal de gota en las mans. Ar-
mlt b per ironia la crysopeya. La gran arte. Cry- ttica, gotaarttica. Chiragra, aj,
en alguna matria estar enterament excls de ella. ARTICLE, f. Part en que 's solen dividir los es-
ART CATAL. ART 137
crits. Articulo. Articulus, i, sectio nis. ||En los ARTIGA. f. La terra herma despris do arrabas-
diccionaris qualsevol veu accepci que's defineix sada, y treta pera poderla llaurar. Artiga, arompi-
apart. Arliculo, acepcion. Caput, itis, verborum ac- do, noval. Novale, is.
ceptio. gram. Partcula que denota '1 genero dels TRAURER ARTIGAS, fr. y.
II
noms, y sn: lo, la en singular, y los, las en plural. ARTIGAR. V. a. Trurer 1' herm, y preparar
Articulo. Articulus, i. 1|
En las capitulacions trac- la terra pera poderla llaurar. Artigar, romper, pani-
tats de pau cada condici. Articulo, pacto, condicion. ficar. Novale proscindere,
Foederis caput, pactura. Geners de crners. Ge- ||
ARTIGLE. m. ARTICLE.
nero, articulo. Merx, cis. j] for. Excepci prvia de ARTILLAR. V. a. Armar de artilleria. Arti/or.
II
anat. articulaci. ria arte inslructus. ||
Lo soldat que serveix la ar-
ARTICLE DE F. Veritat que's du crurer com re- tilleria. Arlillero. Tormentis bellicis administrandis
velada per Du, y proposada com tal per la Iglsia. adscriptus, ignifer miles. ||
Lo que serveix al can
Articulo de fe. ChrislianC dei caput, articulus. diferncia del que serveix al obs que's diu bombar-
ARTICLE DE LA MORT. Los ltims momeuts de la vi- der. Arlillero. Tormentis longioribus adscriptua mi-
da. Articulo de la muerte. Suprema vitic hora. les. Q BOMBARDER.
FORMAR ARTICLE, fr. for. Introdubir en un plet una ARTILLER DE MAR. GlassB en la marina la que s'
qesti incident. Formar articulo. Incidentem quses- ascendeix desde mariner. Arlillero de marina. Nara-
tionemin causis inchoare. lis ignifer.
FORMAR ARTICLE DE NA COSA. fr. Contradirla. For- LO BON ARTILLER MORT AL PEU DEL CAN. lOC. LO BON
mar hacer articulo de alguna cosa. Gontradico, is, SOLDAT MAT RECULA.
in redifllcultatem excitar. ARTILLERIA, f. L'art de fabricar las armas ma-
PR ARTICLES, fr. Por articulos. Articulatira. jors, mquinas y dems aparells de guerra. jirt//e-
ARTICULACI, f. Cada junta joch dels dits y ria. Tormentaria ars. Tot genero de mquinas de
||
de altres membres. Articulacion. Junctura, ai, arti- guerra, com canons, morters, etc. Artilleria. Bel-
culamentum, i. Pronunciaci clara y distincta de
[j licus apparatus. || Lo cos militar destinat aquest
las paraulas. Articulacion. Vocum expressi, pro- servey. Artilleria. Mlilm legi qua bellica tormen-
nuntiatio. ta curat.
ARTICULADAMENT. adv. m. Ab pronunciaci ARTILLERIA DE MONTANTA. La de menr calibre,
clara y distincta. Articuladamenle. Distincl, articu- que's pt portar sobre las cabalcaduras. Arlilkriade
latim. campana, de batalla, de monlana. Tractu leviora
ARTICULAR. Pronunciar las paraulas cla-
V. a. torraenta.
ra y distinclament. Articular. Articulo, as, verba ARTILLERIA GROSSA. La major, que s'emplea contra
formar. for. Posar en terme de proba las respostas
|| las fortalesas. Artilleria de silio gruesa. Sedent-
dels testimonis. Articular. Quastiones in causis ad ria tormenta bellica.
testes interrogandosproponere. [j
altercar. ||
adj.Lo ARTILLERIA VOLANT. La scTvida pcF artlcrs mn-
que pertany las articulacions, com dolor articular, tats. Artilleria de cahallo lijera. Equitum tormen-
etc. Articular. Articularius, articularis morbus. ta bellica.
ARTICULAT, DA. p. p. Articulado. Articulatus. APEAR LA ARTILLERIA, fr. ant. DESMONTAR LA ARTI-
ARTFICE. m. Qui exerceix algun art. Artif.ce. LLERIA.
Faber, bri, artifex, icis. ||
autor, inventor. 1|
met. APL-NTAR TOTA LA ARTILLERIA, fr, qUO adcms dcl
Qui t art pera conseguir lo que intenta. Artifke. Ca- sentit natural denota fr tot 1' esfors possible pera
ARTIFICI, m. L' art primor ab que est feta lleria. Armis viribusque contendere; omni ope at-
alguna cosa. Arlificio, arte. Artificium^ ii, ars, artis. que opera eniti.
II
Astcia, dissimulo, manya. Mana, arlificio. Calli- CLAVAR LA ARTILLERIA. Posar pcr l'ohdo polvor un
ditas, atis, artificium, ii. ferro que la inutilise. Clavar la artilleria. Bellica
ARTIFICIAL, adj. Lo que's fa per art inds- tormenta conOgere, clavis obstruere.
tria. Artificial. Artificialis. DESCARREGAR LA ARTILLERIA, fr. Dispararia. Des-
ARTIFICIALMENT, adv. m. ARTIFICIOSAMENT. cargar la artilleria. Tormenta bellica displodere,
ARTIFICIS, A. adj. Priraors, ft ab artifici. excutere.
Artificioso. Artiiciosus, affabr factus. ||
Manys, as- DESMONTAR LA ARTILLERIA, fr. Trurcrla de la cu-
tut. Arlificioso. Callidus, versutus, technosus. renya, afust. Desmontar la artilleria. Tormenta
ARTIFICIOSAMENT. adv. Ab artifici. Arlificio- bellica carris deponere.
samente, arlificialmente. Articios, affabr. ENCABALCAR, MONTAR LA ARTILLERIA, fr. Col-lOCarla
TOMO I. 19
138 ARX DICCIONARI AS
d'ella. Montar la artilleria. Bellica tormeota ad revestits de fullas dispostas regularment de tres en
JUGAU LA. ARTILLERIA, fp. sar de ella. Jugar la ARXICOMFRARIA. f. Societat depersonas pia-
artilleria. Tormenta bellica in hostem explicar. dosas, que's reuneixen per algunas devocions. Ar-
ARTIMANYA. f. Artifici astcia pera enga- chicofradia. Archiconfralernitas, atis.
ARTITT. f. ant. estret. uns grans com de matafaluga que serveixen pera
ARTFILAS. m. pi. BOOTES. tenyir de bermell 1' estam, seda, cot, etc. Quant
ARTOLATRO. m. Adorador de Pa. Artolatro. es en pasta tira color de taronja. Archiote. Archio-
Panis venerator. tes, e.
ARXER. m. ant. Soldat de la gurdia principal AS. prep. ant. a. HEn lo joch de cartas, la pri-
de la casa de Borgonya, que port Castella 1' empe- mera la de un sol punt de cada coll. As. Monas,
rador Carlos y 's reform en la entrada de Felip Y. adis. ter. Joch burro.
II
La primera moneda de me- ||
Archero. Corpoiis cuslo. tall que fongueren los Bomans per disposici de Nu-
ARXER DE LA CUTXILLl. m. ARXER. ma. Al principi fou de coure del pes de una lliura, de
ARXETS. m. escult. Ornaments composts de filets figura quadrada, sens encuny, fins prop de 180
ASC CATAL. ASC 139
anys que variant de pes y forma, rest imaginria A8CNDRER. V. a. ant. ENCNDREn.
com las lliuras catalanas, per sempre ab lo valor A8GEN8. m. AdelantamenI, promoci major
de 12 nnsas. As. As, assis. || Lo total de la herncia- dignitat. Asccnso. Ascensus, us. | cens. []
consenti-
As. Quid solidura. ||
Du dels pobles septentrionals. ment, APROIIACI.
As. As, assis. ASGEN8AMENT. m. ant. CENS.
EN TOT TROBA UN SIS 6 AS. fr. fam. S' aplica al que A8GEN8AR. V. a. Donar pndrer cens. Car-
en que dir. En todo tiene que decir.
tot troba faltas gar censo, acensuar. Fundum censo onerare, adstrin-
Nisi quod ipse facit nihil rectum putat. gere.
Fa ASOS. fr. met. Eixir mal alguna cosa, no lo- A8CEN8AT, DA. p. p. Acenstiado. Fcenerata pe-
grar lo que's pretn. Echar azar. Adversam sortem cunia gravatus.
periclitari. A8CEN8I. f. La acci de pujar alt. Ascemion'
l' as de onos no'l jugn bobos. ref. Adverteix que Ascensus, us. |] Per antonomsia la de Jesucrisl al
pera qualsevol cosa, per fcil que parega, es neces- cel y la festivitat anyal en que's celebra aquest mis-
sari tenir inlel-ligncia. As de oros no lojuegan bo- teri. Ascension. Domini nostri Jesuchristi in coelum
bos. Tractent fabrilia fabri. ascencio. Sacer Christi ascensionis dies. ||
assctipci.
A8AFATA. f. SAFATA. AscENCi OBLIQUA, astr. L'arch del equador, desde'l
ASAFTIDA. f. Goma pudenta, de olor de all, primer punt del ries fins al en que naix ab l'astre en
de color roig, y es remey contra 1' estrich. Asaf- la esfera obliqua, Ascencionoblicua. Oblicua ascensi.
tida. Assafetida, ai, stercus, diaboli. ASCENCI recta. astr. Lo mateix arch desde dit
ASAJAR. V. a. ASSAJAR. punt fins que naix en la esfera recta, Ascension recta.
ASALS. m. adv. ant. A escayre. Ollicmmente. Recta ascensi.
Obliqu, obliquura. A8GEN8IONAL. adj. astroD, Lo pertanyent la
SARO. ra. Planta, de qual arrel naixen las fu- ascensi. Ascencional. Ascensionalis.
llas en flgura de rony, y de entremitj la cama que A8GETA. m. Qui's dedica la perfecci cristiana.
sost en sa extremitat, las flors de color roig que tira Asceta. Asceta, ae.
negre : t la propietat de excitar lo vmit. Asara- ASCTIGH, GA. adj. S aplica als que's dedican
'
ASBAGENAR. V. a, ant. Mitj curer. Salcochar, llibres y escriptors que'n traclan. Asctico. Asceticus.
sancochar. Male aliquid coquere, semicoctum relin- ASGITA8. m. pi. Heretges que veneravan en sas
quere. iglsias un bot inflat. Ascitas, ascodrogitas. Ascodro-
ASBAGENAT,DA. p. p. Salcochado. Semicoctus. gita, ascitai, arum,
ASBALAHIR. V. n. ant. Pasmarse. Yirium, mo- ASGLAR. v. a. ter. y sos derivats, estellar.
ts, senss facultate deflci. ASGLEPIADEA. f. Planta de brancas llargas, y
ASBERGINIA. f. ter. albergnia. fullas semblants las de la eura, per ms estretas;
Soflamar, abochornar. Rubore suffandere. es contra veneno. Asclepiada, asclepios, asclepiadas,
ASBRONGAR. V. a. Dir paraulas picants alg. hister. Hirundinaria, se, asclepias, adis.
A8GABRANTAR. v. a. ant. Consternar. Cons- A8CLEPIADU. m. Yers llat de un peu espon-
terno, as. du, dos coriambos, y un pirriqui, de un espon-
A8CALONITA. adj. Lo natural, y lo pertanyent du, un dctil ab cesura y Is dos ltims dctils.
Ascalon, ciutat de Palestina. Ascalonio, ascalonita. Asclepiddeo. Asclepiadaeum carmen.
Ascalonites, ac. A8GL. m. Aucell. botiguer.
ASGALUNIA. f. y ASGO. m. SoUevament moviment impetus de
ASCALUIVYA. f. Seba que's guarda per llavor. ventrell que provoca '1 vmit. Asc, arcada, nusea.
Ascalonia. Ascalonia, sa, ascalonium, ii. Nusea, , fastidium, ii. ||
met. Disgust fastigs que
ASCAMPAR. V. a. escampar. causa '1 mal olor qualsevol cosa. Asc, fastidio, nu-
ASGRIDES. Cuchs rodons que's fan en
f. pi. sea. Nusea, sa, fastidium, ii, || ant. rot, ventsitat.
las plantas, y tamb en lo budell recte de la perso- FR Asco. fr. met. Fr fstich, ser indecent
na. Ascridas. Ascarides, um. despreciable. Hacer ascos, ser un asco. Nihil san vi-
ASGENDNGIA. f. La srie dels pares y avis de lius, abjectius.
que descendeix cada h. Ascendncia. 3Iajorum fam- FR Ascos. fr. fam. Excitar lo vmit. Provocar
lia, series, sanguis, genus. vomito. Yomitum, vomitiones evocar, provocar.
ASCENDENT, A. adj. Lo pare avi de que des- FR Ascos DE ALGUNA COSA. fr. met. Dcsprecirla, Ha-
cendeix alg. Ascendiente. Majores. m. Predomini,|| cer ascos de alguna cosa. Aliquid fastidire, nauseare.
autoritat sobre de alg. Ascendienie. Imperium, ii, TENIR ASCOS. fr. Asqucar. Nauseo, as, fastidio, is.
jus, uris. II
Prestigi, valiment. Ascendiente. Praesti- A8G. m. Banchab respatllera, bastant ample y
gium, ii. Astre que s deixa vurer sobre 1' hori-
II caps pera tres quatre personas. Escaiio. Scam-
zont al temps de nixer alg. Ascendenie. Horosco- num, subsellium, ii.
pus, i, sidera natalilia. jl p. a. Ascendente. Ascendens. ASGLIAS. f. pi. Festas ab que'ls Alichs celebra-
TENIR MLT ASCENDENT, fr. SR l' AMO DEL AUCA. van Baco: consislian en pujar sobre un bot ple de
140 ASE DICCIONARI ASE
vent, y relliscant diveriian al poble. Ascolias. Asco- ASE RANCH. Allumat. Asno cojo, derrengado. De-
lia, ornm. lumbatus asinus.
ASCOMTRER. V. a. ACOMTRER. ASE SALVATGE. Espcc dc ase pardo ab clapas
ASCONA. f. ant. Espcie de llansa curta que 's blancas y negras. Asno salvaje. Onager, i.
llensava voltas contra 1' enemich. Chuzo. Spiculiis. AL ASE RucH ARRiERO BOIG. ref. Significa que pera
I
MNTERA, Varietat de eixa espcie de llansa. 'Is que ab capa de tontos no fan lo que deuhen, lo
oro aknzalo lodo. Pecuniae obediunt omnia. Cuneta loc. fam . Denota que no's du fr cas de qui parla
consequitur aurum. sens rah. A palabras locas orejas sordas: oracion de
ASE CARREGAT Dl LLETRAS. fr. BRRO. perro no va al cicl. Non bene ccelestes mpia dexlra
ASE DB ARCADIA CARREGAT DE OR T MENJA PALLA. rcf. colit, Peccatores Deus non exaudil.
Reprn als que sn richs y 's traclan ab misria. cURER DEL ASE. fr. fam. Conixer l' error en que
Asno de Arcadia lleno de oro, y come paja. Onustus s' insistia. Caer de su asno de su burro de su bor-
auro paleam edit asinus. Inutiles avaro divitiai. rico. Errorem suum agnoscere.
ASE DE INDIAS. ALICORN. DE AUONT VINGU l' ASE, VINDR LA ALBARDA. ref.
ASB DE MLTS, LO LLOP Sb'l MEXJA. ref. BESTIAR DE Denota que ab lo principal ve comunment 1' acces-
MLTS etc. sori.Do vino el asno, vendrd la albarda. Pnecipua
ASE DE'k MORA, BE QUANTS VU s' ENAMORA, rcf. De- rerum semper accidentia concinnantur.
nota la facilitat dels que s' enamoran de totas las DEIXAM CAURER DEL ASE, T AJUDARME HAS. lOC. De-
donas que veuhen. Amor Irompetero, cuantas veo taii- nota que 'Is favors s' han de fr quant se neces-
tas quiero. Multivolus multas fallere gaudet amans. sitan. Djame caer y ayudarme has: cuando el hierro
ASE DE TOTS QUATRE QARTOs POTAS. fr. Mlt igno- estd encendido, entnces ha de ser batido. Cum ab asino
rant. Tonlo de tret de cuatro suelas. Suram stoli- delapsus fuero, mi porrigito manum.
'1
dus. FERMA l' ase ahont TON AMO vL. rcf. Donota
ASE DE TRAti. BURRO DB TRAG. mlt que's fa estimar l' inferior que obeheix pun-
ASE EUGASSER. Lo dcslinat pera la cria. Garanon, tualment. Ilaz lo que tu amo te manda, y sentardsle
Admissarius asinus. con l la mesa. Obedientia amcum ex hero fa-
y miserable tots se li atreveixen, y procuran redu- LA CULPA DEL ASE DONARLA A LA ALBARDA. ref.
hir major misria. El perroflaco todo espulgas. e- S' aplica laspersonas que per disculpar sos defec-
pascunt asinuni muscarum millia macrum. tes los atribuheixen altres que no hi tenen part.
ASE Mou MLT DOLENT, MLT F. ref. Denoa que La culpa del asno echarla d la albarda. Propra in
las cabalcaduras de aquesta classe sn mlt bons alios crimina conferre.
mlt dolentas. Asno mohino muy ruin, muy fino. l' ase fa un COMPTE, Y 'l TRAGINER QUI l' ALBAR-
Pessimus est quadrupes vel praeslantissimus, hin- DA, n' Fi UN ALTRE. Deuola que las disposicions dels
nus. sbdits no tenen efecte sens la voluntat dels su-
ASK QUE ENTRA EN HERETAT AGENA, BIXIRA CARREGAT periors. Unopiensa elbayo,y otro el que lo ensilla.
DE LLBNTA. rcf. Denota que '1 qui entra en paratge Aliter dominus, long alia subditus cogitat.
prohibit s' exposa a rbrer algun dany. Asno que en- l' ase per FAM MENJA l' agram.
ref. Denota que
Ira /i dehesa agena, volverd cargado de lem. Alienam quant la necessitat apreta no's repara en delicadesas-
melis raessem, ninl mulcatus abibis. A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa
ASB qui'm PORT, T NO CABALL QUe'm ENDERROCH. ref. ninguno: cuando no tengo solomo de todo como. Opti-
Ensenya que es millor contentarse ab un estament raum condimentum fames. Bona oTa post panem.
milj que aspirar al perill dels grans empleos. Mas mat fora TANT PERDUT l' ASE. lOC. fam. DEL MAL LO
quiero asno que me lleve, que caballo que
me derrueque MNOS.
derrengue. Oportet agrum imbecilliorem esse quam PERA Ts'hA TRET l' ASE DEL ESTABLE. lOC. rU.
agrcola m. prOV. PERA T SN LOS GUANTS, ETC.
ASE CATAL. ASP 141
Plurima quidem inler se simillima sunt. SIA. f. Pedra pareguda ala tosca. sia. sia,
NO HAVa VIST MAY ASES voLAu. fr. fam. Nota la a;.
QUANT l' ASE s' HAUB MORT DE RIALLAS. fr. fam. ASURER. V. n. ant. surer.
LA SEMMANA DELS TRES DIJOUS. ASLLOMAR. V. a. ter. allomab.
QE SAB L' ASE QE COSA ES SAFRA, SI MAY HA ESTAT ASMA. Malaltia de pit que embarassa
f. la res-
ADROGUER, ref. Reprn al que vol donar sn vot en piraci. Asma. Asthma, a;, spirandi diTicultas.
matria que no entn. El ciego no distingue de colo- ASMTIGH, CA. adj. Qui pateix asma lo que
res, CcTCUs natus non judicat de coloribus. pertany aquesta malaltia. Asmtico. Asthmaticus,
QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL LO COMPRA, ref. DenOta dyspnoicus.
que alg desprcia afectadament alguna cosa pera ASMENT. m. ESMENT.
dissimular lo desitj que t de ella. Quien dice mal de A81VIOLAR. V. n. y derivats, esmolar.
la pera ese la lleva: quien desalaba la cosa ese la com- A8NA. f. ant, BURRA.
pra. Quod saepe vituperas, tndem proprium fa- ASNET. m. d. ant. aset.
cies, ASOLA8. m. adv. A soLAS.
QUI NO PT HAVRLAS AB l' ASE LAS HA AB LA ASOLDAR. V. a. ant. assalariar.
ALBARDA. rcf. Quc s' aplica las personas que quant ASOLRE. V. a. ant. absldrer.
no's poden venjar dels qui'ls han ft mal, se venjan A8PA. f Greu en figura de una X, com la
. en que
en cosas sevas. Quien no puede dar en el asno da en fou martirisat sant Andreu. Aspa. Decussis, is.
|]
la albarda. Laedere alium qui non valet obtrectans arq. Fustas que serveixen pera umplir un vuyt.
gaudet. Aspas. Tigna, orum, En los molins de vent alas
||
A8PATXAMENT. m. ant. y
menudear.
ASENAL. adj. Lo que pertany al ase. Asnal. A8PEATXAMENT. m. ant. Desembrs. Des-
Asininus, asinarius. pacho. Expeditio, nis.
ASENS. m. aum. Asnazo. Grandior asinus, ||
A8PEGTE. m. Lo que'ls objectes presentan la
Lo mlt neci tonto. Asnazo. Stolidissimus. vista. Aspeclo, semblante. Facies, ei. La cara de las
||
ASSAFATE. m. ant. safata. ASSALT HOM. exp. ant. Bombre de prendas, bello
alpunt y maduresa que deuhen tenir, com lo sol sar la tropa. Asamblea. Classicum, ei,
ASSAHONA 'Is fruyts. Sazonar, madurar. Maturo, as, ASSAMORRAR. Matar despedassar lo
v. a.
matur disponere. Oprimir sovint alguna cosa pera-
|| llop altra fera la presa que agafa, sacudinfla de un
que s'ablanesca amolle. Sobar, amasar. Macero, as. costat altre. Zamarrear. Denlibus inch inde con-
Adobar las pells rascantlas lo pel. Zurrar, curlir.
[j cutere.
Coria, pelles macerare, polir. | ant. maubab. 5. A8SANEAR8E. v. r. Informarse, instrohirse de
144 ASS DICCIONARI ASS
alguna cosa. Cereiorarse, enterarse. Cerciorem fieri, ASSEGURADAMENT. adv. m. Sns dupte. Se-
cerlisso, as. guramente. Cerl, secur.
ASSANEAT, DA. p.p. Enterado, penetrada. Cer- ASSEGURADOR, A. m. y f, Qui assegura. se-
cioratus. gurador. Vas, adis, sponsor, is.
tUS. l\
MALENDRESSAT, mar la certesa de alguna cosa. Asegurar, afirmar.
ASSASS, m. ASSESSINO. Assevero, as, pro cerfo confirmar. ||
Preservar de
ASSATG. m. ant. ensaig. algun dany perill. Asegurar. Defendo, is. ||
Donar
ASSATIAR. V. a. siTiAR. II
ant. situar, assen- xisa. Asegurar. Praedem dare. || promtrer.
tar, QUI ASSEGURA DURA. ref. Dcuota que '1 qui empren
ASSEAR. V. a. Adornar, compndrer ab curio- Enterarse de alguna cosa. Enterarse. Calleo, es.
sitat ; tamb s' usa com recproch. Asear. Excolo, ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado. Constabi-
percolo, is. lilus.
Pectore (enus in leclose erigere. ASSENYALAR lo dia, mcs, any, etc. Senalar. Signo,
ASSENTARSE B ALGNA COSA. fr. mct. Agradar, sr destino, as, eligo, is. Fr alguna ferida senyal en
||
conforme al gust dictamen. Sentar bien una cosa, lo cos. Senalar. Yulnere signar. |1
Mostrar, manifes-
Benaccipere. arridere. 1|
Escurer, convenir b una tar alguna cosa entre altras. Senalar. Signo, desig-
cosa ab altra, com lo vestit, etc. Asentar. Aptari. no, as. II
Fr senyal pera donar alguna notcia; y
NO ASSENTARSE B 'l MENJAR BURER. loC. NO htt- aix 's diu: Monjuich assenyala un barco de guer-
cer bien la digestion, no asentarse en el eslmago al- ra. Senalar. Signum dare. Dir determinadament
||
guna cosa. Stomachum gravar, cibum agr coque- alguna cosa. Senalar. Assigno, noto, as. ||
Amenas-
re. sar, designar ab los ulls, dit, etc. Senalar. Indico,
ASSENTAT, DA. p. p. Senlado, asentado. Ses- as. II
Apuntar los tantos en alguns jochs de carlas.
sus. II
adj. met. Judicis, prudent. Senlado, sesudo, Senalar, apuntar. Noto, as.
asesado. Maturus, quietus. j|
persuadit. ASSENYALARSE. V. r. Distingirse, singulari-
PER BEN assentat QUE ESTIGAS, QUE NO PTS CAURER sarse especialment en matria de reputaci, crdit
NO DiGAS. ref, fam. no digas de aquesta ayga, etc. honor. Senalarse, distinguirse, singularizarse. Emi-
ASSENTIMENT, m. ant. La acci y efecte de neo, es, excello, is, primas ferre.
consentir. Asenso, consentimienlo. Assensio, nis, as- ASSENYALAT, DA. p. p. Senalado. Signatus,
sensus, us. ||
llicncia. designatus. ||
adj. Il-lustre. Senalado, insigne, distin-
ASSENTIR, v. n. Convenir ab lo judici dicta- guido. Clarus, eximius. | Notable. Notable. Nolatu
men de altre. Asentir. Assentior, iris. dignus.
ASSENTISTA. m. Qui fa algun contracte ab lo ASSENYAT, adj. ant. Entenimentat. Sesudo. Ma-
rey ab lo pblich pera la provissi de algun exr- turus, cordalus.
cit, etc. Asentista. Publicanus, biarchus, i, ASSEQUIBLE, adj. Lo que's pt consegnir. Ase-
ASSENTIT, DA. p. p. Asentido. Assensus. quible. Impetrabilis, quod assequi potest.
ASSENTO, ra. Siti, cosa pera sentarse, com ca- ASSER. m. CER.
dira, etc. Asiento. Subselliura, ii, sedes, dis. ||
Con- ASSERAR. V. a. ACERAR.
tracte conveni. Asiento. Pactio, nis. ||
Prudncia, ASSERGI. f. Afirmaci. Asercion, aserto. Asse-
seny. Asiento, cordar, madurez. Prudentia, ai, sana vera tio, nis.
mens. [[ Lo lloch que t cada hu en un tribunal ASSERENAMENT. m. La acci de asserenarse.
junta. Asiento. Locus, i, sedes, is. |1
Lo lloch ahont Serenidad. Serenum, sudum, i.
TOMO I. 20
146 ASS DICCIONARI ASS
ASSERENAR. Posar clara y serena, (ran-
V. a. ASSEVERACI, La acci de asseverar. Ase-
f.
quilisar alguna cosa, com lo lemps, la mar, etc. veracion, afirmacion. Assevera tio, affirmatio, nis.
Serenar. Sereno, as. [] Posar la aygua la serena. ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament.
Serenar. Yesperlino vapori aquara exponere. ||
Apa- Aseveradamente. Brmat, asseveranter.
ciguar, assossegar disturbis y avalots. Serenar, cal- ASSEVERAR. V. a. Assegurar, afirmar lo que's
mar. Sedo, placo, as, []
met. Templar, moderar 1' diu. Aseverar. Assevero, firmo, confirmo, as.
enuig. S' usa com recproch. Serenar. Frontem, ASSi. adv. 1. AQU. Ara. Ahora, aqu. Nunc. II
vultum serenare. SSIA. f. Una de las parts del mon. sia. sia, se.
ASSERTIU, IVA. adj. AFIRMATIU. ASSIDEU. ra. Secta de juheus que tenia per ne-
ASSERTIVAMENT. adv. m. AFIRMATIVAMENT. cessrias las obras de supererogaci: aquestos eran
ASSERTORI, A. adj. Afirmatiu; s' aplica al ju- los predecessors dels fariseus. Asideo. Assidaeus, i.
per scelus cajdes. guenca que consum la carn suprflua. Asiema. Sar-
Conciliator, suasor, is. I Advocat ab qui s' acom- ASSIGNACI, f. La acci y efecte de asignar.
panya jutge llech pera determinar Asignacion. Assignatio, attributio, nis.
'1
y sentenciar
en las cosas de justcia. Asesor. Assessor, is, qui ju- ASSIGNAR, v. a. Indicar, assenyalar, destinar.
ris dicendi caus judici assidet. Asignar, destinar. Assigno, as, adscribo, attribuo,
drets del assessor. Asesoria. Assessoris salarium, Asilo. Ara, ae, asylum,i,refugium, ii. jj
met. Ampa-
mercs. ro, protecci, favor. Asilo. Praesidium, patrocinium,
ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany l asses- ii.
interinament alg. Asislir. Alterius vicarium esse. ASSOLEYAT, DA. p. p. Soleado. lusolatus.
I
Donar assistncias aliments. Asistir, alimentar. ASSOLIAR. V. a. ant. Desamparar, deixar sol,
ASSITIAR. v. a. Cercar alguna plassa fortale- ASSOLIMENT, m. Obra de assolir. Alcance, al~
sa pera apoderarse de ella. Siliar. Obsideo, circum- canzamiento. Assecutio, consecutio, nis.
sideo, es. ASSOLIR. V. a. Aconseguir. Alcantar, Conse-
ASSITIAT, DA. p. p. Sitiado. Obsessus. quor, assequor, eris. ||
Atrapar descuydat. Coger,
ASSURER. v. n. ant. surer. || matab. sorprender. Excipio, is, occupo, as. || Apoderarse de
ASS. proa. Eso, eslo. Hoc, id. una cosa antes que arribe al fi que's destinava.
ENASS. m. adv. entretant. Interceptar. Intercipio, is,
ASSOGAR. V. a. nut. Apretar b una corda. ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algun engany
socar. Constringo, is. delicte. Cogido. Deprensus. [j
Sorprs. Sorprendi-
ASSOCIABLE. adj. Lo qui naturalment es incli- do, asaltado. Occupatus.
nat la societat, t disposici pera ella. Sociable. ASSOM AR. V. n. Apuntar, comensar deixarse
Sociabilis, societatis amans. || benigne, corts. vurer alguna cosa. Asomar. Appareo, es. [| Trurer
ASSOCIACI, f.
y mostrar alguna cosa, com assomar lo cap la fines-
ASSOCIAMENT. m. ant. La acci y efecte de tra. Asomar. Ostendo, patefacio, is. ||
ant. proyooa.b.
quinas pera algun . Juego. Ordo, inis, series, ei. que per aquest motiu celebra la Iglsia lo dia quin-
ASSORTIR. V. a. Provehir donar alg lo ne- ze de Agost. Asuncin. Beata? Maria virginis in coe-
cessari. Surtir. Necessria suppeditare. lum assumptio, assumptionis festum.
ASSORTIRSE. V. r. Provehirse de lo necessari. ASSUMPT, A. p. p. ASSUMIT, m. ASSMPTO. il
ASSOSSEGADAMENT, adv. m. Sosegadamente. DONAR ASSMPTO. fr. Donar motiu ocasi. Dar
Placid, tranquill. asunto. Ansam, occasionem prtcbere. Donar lo punt ||
ASSOSSEGAMENT. m. ant. SOSSEGO. argument pera tractar de alguna cosa. Dar asunto.
que s' executa pblicament en los delinqents, do- raent s' assusla. Asustadizo. Meliculosus, limidus.
nantlos lo botx ab la penca cops en la esquena, Azo- ASSUSTAR. v. a. Donar causar susto. Tamb
tes. Flagellorura supplicium. s' usa com recproch. Asustar. Terreo, es, pa vorera
ASSOTADA. f. ASSOT. 2. incutere.
ASSOTADS. m. Qui mereix assots. Azotadizo. ASSUSTAT, DA. p. p. Asustado. Territus.
Verbero, onis. ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu per con-
ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotador. duhir la aygua per las cquias. Azud. Aqu derivand
Yerberator, is. objectum vallum. Mquina pera trurer la aygua
[|
ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuyda de fr eixir los dels rius y regar camps. Azuda. Aquaria rota,
los
gossos de la iglsia. Perrero. Mastigophorus, i, ca- atlia, ae, toUeno, is, haustrum, i.
mienta. Yerberatio, nis. QUI RODA MENA l' AST no'n TAST. rcf. Adverlex
ASSOTANAR. V. a. arq. Fr soterranis. Sala- que 'Is afortunats, sens traball logran lo fruyt de
nar, asotanar. Instar cella subterranea concamerare. las fatigas de altres. Una levanta la caza y otro la
ASSOTAR. V. a. Pegar assots alg. Tamb s' mata. Sic vos non vobis.
usa com recproch. Azotar. Yerbero, flagello, as. |[
ASTA. f. HASTA.
als estudians. Asuelo. Otium, ii, otii dies. reraissienlos llibres. Aslerisco. Asteriscus, i. \\
Certa
len las 12 constel-lacions del zdiach. Asterismo. Astutia, !D, astiis, us. |1
estratagema.
ASTUCIS, A. adj. astut, ter. escrupuls,
Asterismiis, i. i
AST. Yeu de pastor. Aqui. Hic. H arq. fuserol. ASTURDIRSE. v. r. y derivats, esturdirse.
cua cendrosa clapada de blanch, las cainas grogas sr mlt astut. fr. Pelarse de fino. Yald calli-
y 'Ibech negre; es mlt enemich dels coloms. Azor, dum, versutum esse.
gavilan. Accipiter, tris. ASTUTAMENT. adv. m. Ab astcia. Astutamen-
estrella, etc. Astro. Astrum, i. | met. ant. estre- ATABAL. m. ant. tabal.
lla 2. ATABALAR. V. a. Cansar lo cap. Atolondrar,
ASTREA. f. mit. Diossa de la justcia. Aslrea. aturdir, atronar. Lympho, as.
strea, x. ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado. Attonitus.
ASTRENOMIA. ant. astronomia. f. ATACADOR. m. Qui ataca. Atacador. Pugna-
ASTRINGENT. adj. S' aplica als aliments 6 re- tor, is. II
Instrument pera atacar las pessas de arti-
meys que restrenyen, com las servas. Astringente, lleria. Atacador. Ligneus tormentis bellicis stipandis
astrictivo. Aslringens. asserculus. ||
Instrument ab que s' ataca la plvora
A8TROLABI. m. mat. instrument de metall en en las barrinadas. Atamdera. Asserculus, i. [1
En la
forma de esfera sobre un pla: sn us principal es artilleriade mar, corda grossa y forta ab un tros
pera observar los navegants la altura del polo y dels de fusta al extrem. Atacador. Instrumentum exfune
astres. Aalrolahio. Astrolabium, ii. tormentis bellicis stipandis.
ASTRLECH. m. Qui professa la astrologia- ATACAMENT. m. La acciy efecte de atacar.
Astrlogo. Astrologus, i, astrologiae peritus. ||
met. Atacadura, atacamiento. Strictura, a).
ASTRONMICAMENT, adv. m. Segons los repent, com feridura, etc. Ataque. Morbi irruptio.
principis y reglas dels astrnomes. Astronmicamente. ATACONADOR. m. Sabater que adoba '1 calsat
Ratione astronmica. vell. Zapatero de viejo, remendon. Cerdo, nis, sutor,
ASTRONMICH, CA. adj. Lo que pertany la is. (I
met. Qui pega. Zurrador. Castigafor, verbera-
astronomia. Aslronmico. Astronomicus. tor, is.
ASTRNOMO. m. Professor de astronomia. ATACONAMENT. m. ant. Remendo. Remiendo.
Astrnomo. Astronomus, i.
Sarcimen, inis. ||
tac 2.
A8TRUCH, CA. adj. ant. afortunat, ditxs. ATACONAR. v. a. Remendar las sabatas. Remen-
150 ATA
DICCIONARI ATE
dar. Reparo, as. | ATANSAR, v. a. y derivats, costab.
met. fam. Pegar. Zurrar, tundir.
Flagello, verbero, as. Atipar alg, afartarlo. Tam-
l\
ATANYENT. adj. PERTANYENT.
b s' usa com recproch. Rellenar, atracar. Cibo op- ATNYER. V. n. Tocar, pertnyer. Pertenecer,
plere. tocar. Attineo, pertineo, es. || v. a. Guraplir las pro-
ATACONAT, DA. p. p. Remendado. Reparatus. mesas. Cumplir. Fidem servar, prsestare.
II
met. Zurrado. Yerberatus. ||
apadassat. ATAPAHIR. v. a. Apretar mlt alguna cosa pe-
ATAFETANAT, DA. adj. Semblant al tafet. ra que no quede tova. Tupir. Stipo, constipo, as.
Atafetanadc. Sericae telae sirailis. ATAPAHIT, DA. p. p. Tupido. Stipatus.
ATAHT. m. Bahul caixa de morts. Ataud. Lo- ATAPAR. V. a. y derivats, tapar.
culus, feretrum, i, sandapila, as. ATAPIAR. V. a. y derivats, tapiar.
ATALAYA. f. Llocb pera atalayar. Vigia, atala- ATAPIR. v. a. y derivats, atapahir.
ya. Specula, ae, speculatorium, ii. jj m. Qui atalaya. ATAQUEBIRAS. Lloacions Du f. que usavaa
Vigia, atalaya, atalayador. Excubitor, speculator, is. los rabes ans de entrar en batalla. Ataquebiras.
ATALAYADOR, A. adj. Qui atalaya. Vigia, ata- ATAQUINARSE. v. r. atipabse.
laya^ atalayador. Speculator, excubitor, is. j| ant.Qui ATARANTAR. V. a. ter. Alborotar. Perturbo, as.
observa las accions de altres. Espia, atisbador. Spe- ATARANTAT, DA. p. p. Qui per demasiada
culator, scrutator, is. vivesa obra precipitadament y sens reflexi. Trone-
ATALAYAMENT. m. La acci de atalayar. Ata- ra, tolondron, alborotado. Turbulentus. ||
aturdit. [|
ATELANAS. f. pi. ant. Nom de una espcie de cincias; y tamb de la festa que feyan en honor de
comdias antguas. Entre romans eran unas pessas ella. Atenen. Atenea, a;.
cmicas y salricas mlt llicenciosas. Atelanas. Fa- ATENENT, m. adv. Considerant. En atencion, en
ATEMORISAMENT. m. ant. Mlt temor. ter- ATENO. m. Espcie de amfiteatro que hi havia
ramiento. Terror, pavor, is. en vrias parts, com en Roma, Alnas, etc. pera
ATEMORI8AR. Y. a. Infundir, causar temor. exercitar las arts lliberals, declamar, etc. kteneo.
Tamb s' usa com recproch. Atemorizar. Terreo, Athenujum, i.
perar. Atemperacion. Temperalio, nis. ATENT, A. adj. Qui t posada fixa la atenci
ATEMPERADAMENT. adv. m. ant. Ab tem- en alguna cosa. Atenta. Attentus, inlentus. ||
Corts,
bufa moltssim furis. Atemporalado. Tempestuo- ATENTAT, DA. p. p. Atentado. In ten ta tus.
sus. II
m. Crim, delicte. Atentado. Ausum, i, scelus,
ATENDAR. V. n. y II
ter. aconseguir.
ATENDARSE. Y. r. ant. Acamparse la tropa en ATEOPOLTICH, CA. adj. MAQUIVELISTA.
las tendas de campanya. Acamparse. Castra locare. ATERCIANAT, DA. adj. S' aplica al que t ter-
ATENDAT, DA. p. p. Acampado. Incastris coUo- cianas; y tamb 's diu del humor, color, etc. que las
catus. indica. Atercianado. Febri tertiana affectus.
ATENDEMENT. m. ant. y ATERMENADOR. m. Qui posa ltas las ter-
ATENDNCIA. ATENCI. 2. 3. f. ras. Amojonador. Terminator, initor, is.
ATENDIBLE. adj. Digne de sr ats. Atendible. ATERMENAMENT. f. La acci y efecte de
Atlentione dignum. atermenar. Amojonamiento. Terminatio, nis.
ATENDIMENT. m. ant. ATENCI. ATERMENAR. V. a. Posar fitas las terras.
ATNDRER. v. n. Estar ab cuydado y atenci. Amojonar. Terminos figere, consti tuere.
Atender. Atlendo, intendo,
is. Tenir consideraci []
ATERRAMENT, m. La acci de aterrar. Ater-
alguna cosa, com: atndrer als mrits y no la per- ramiento. Prosternalio, nis,
sona. Aeider. Alicui rei consulere. || Mirar per algu- ATERRAR. V. a. Tirar terra. solar. Populor,
na cosa, cuydar de ella. Atender. Ralionem habere. depopulor, aris. ||
Causar terror. Tamb s' usa com
II
V. a. ant. esperar. |1
Guardar, cumplir, mante- recproch. Aterrar^ aterrorizar. Perterreo, es, perter-
nirse. Atewrse, Servo, as. || Donar lloch treguas. refacio, is. 11 Entre pilots aproximarse terra. Ater-
152 ATI DICCIONARI ATL
rar. Ad terram accedere, appellere. 1|
abatrer, u- Atticismus, i.
II
Moda de parlar pur y concs. Aticis-
MILLAR. SSOMBBAR. mo. Concisa oratio.
II
ATERRAT, DA. p. p. terrado, aterrorizado. ATICURGA. f. arq. Columna quadrada del orde
Territus, Se diu de tot objecte inmediat
[j
adj. nut. tich. Aticiirga. Atticurges, e.
ATESAR. V. a. nut. Posar tibants los caps ve- que la de las dotse taulas havia ordenat ab motiu de
las de la nau. Alesar. Navium rudentes exlendere. la prescripci de las cosas robadas. Atinia. Attinia
ATESORAR. Arreplegar y guardar rique-
v. a. lex.
sas. Atesorar. Thesaurizo, as, divitias accumulare. ATIPAR. V. a. Satisfer de menjar : Tamb s'
jjmet. Reunir mltas qualitats, grcias perfec- usa com recproch. Saciar. Saturo, salio, as.
cions. Atesorar. Multa animi bona in se congerere. ATIPLAR. Alsar lo to del instrument. Atiplar.
ATESTACI. f, Testificaci. Atestacion. Testi- Acutum resonare.
monium, ii. ATIPLAR8E. V. r. Posar la veu de tiple. Ati-
ATIAR. V. a. Arrimar los tions al foch pera que ATLNTIDA. f. Isla fabulosa que Plat suposa-
no s' apaguen. Alizar. Ignem suscitar, excitar. ||
va envers 1' estret de Gibraltar. Allantida. Atlanti-
Mocar lo ble, llum, etc. Atizar, avivar. Mungo, is. ||
da, ai. II
pi. Constel-laci en que estan las estrellas,
met. Fomentar las passions 'afectes. Atizar, revl- que fingiren los poetas sr fillas de Atlas. Allantida.
ver el ajo, el caldo. Animi motus excitar. met. || Atlantides, e, plejades, um. 1|
Nom de las islas del
INSTAR, INCITAR. arxiplach ndich, ahont los poetas col-locavan los
ATIAT, DA. p. p. Atizado. Excitatus. camps eliseus. Atlntidas, atolones. Atlantides, um.
TICAMENT. adv. m. A la manera dels tichs. ATLANTS, m. pi. arq. Esttnas de homes que
Aticamente. Attic. en lloch de columnas sostenen lo arxitrau. Atlantes.
PARLAR ATicAMENT. loc. Parlar concisamenl. Hallar Atlanles, telamones, um.|| atlas. 2.
aticamente. Atticizare. ATLAS. m. Col-lecci de mapas enquadernats.
TICH, CA. adj. Lo pertanyent Atenas. Atico. Atlas. Geographicus atlas. |1
anat. Nom de la extre-
Atticus, atheniensis. ||
S' aplica al estil, que ab po- ma vrtebra del coll que mant y dna moviment al
cas paraulas diu mlts conceptes. Atico, Atticus. || cap. Atlas. Atlas, Montanya de frica. Atlas.
ai. ||
ant. Se prenia per un testimoni incorruptible. Atico. Atlas, antis. Nom de un Rey de Mauritnia, astr-
||
Atticus. 11 m. Cos de arquitectura que's col-loca per nomo mlt sabi, de qui fingiren los poetas que sos-
adorno sobre la cornisa de un edifici. Atico. Atticur- tenia '1 cel sobre sas espatUas. Atlas. Atlas, antis.
geS, 36. 11
atleta. II
Tela de seda de Indias, Atlas. Indica tela
ATICISME. m. Gust, elegncia y finura ab serica.
qne's pronunciava '1 grech en Atnas. Atici$mo. ATLEGAR. V. a. allegar.
ATO CATAL. ATR 133
ATLETA, m. Los valenfs que peleavan a pu- ATONTAT, DA. p. p. nut. Atontado. Eluctua-
rodeja un cos per tolas parts, y participa de sos mo- ATORAR. V. a. nut. abarrotar.
La massa del ayre ab los vapors, exhalacions y de- tenirse, no poder passar per aboni deurian, ja per
ms, que rodeja '1 globo de la terra ns una altura sr massa grossos, ja per altra causa. Atorarse, atra-
aix 's diu : atmosfera elctrica, etc. Atmosfera. At- ATORGAR. y derivats, otorgar,
V. a.
llere. ||
Arrimar un objecte altre. Tamb s' usa la part posterior de alguna cosa. Atras. Posterganea
com recproch. Atracar. Rem rei accedere. Apre-
[| pars. II
Se diu per qualsevol cosa passada. Alrs.
tar una cosa contra altra. Aracrtr. Comprimo, is, Cessim. II
exp. fam. Serveix pera fr retrocedir
arcto, as. fi
Aproximarse, per sens arribar tocarse alg. Atras. Retr, retrorsm.
'Is objectes. Atracar. Accedo, is. ||
ant. trossar. ATRs DE. m. adv.
ATRACARSE. v. r. Atiparse b. Atracarse, ali- ATRAS QU. m. adv. Adems; aix 's diu: atras de
borrarse. Cibo potuque oppleri. venir tart encara reganya. Tras. Post, deinde.
ATRACAT, DA. p. p. Atracado. Appulsus. DE PART DE ATRAS. fr. Per dcrrera, trahici. A es-
ATRACCI, f. La atracci y efecte de at^urer. paldas vueltas. A tergo. ||
En ausncia de alg. A es-
Atraccion. Attractio, nis. || atractiu. 2. paldas. Ad posteriora.
ATRACCI NEWTomANA. La que's verifica sols en las FR TORNAR ATRAS. fr. Rebtrer. Rechazar, hacer
grans massas, en rah de aquestas maleixas, y del volver atras. Propulso, as, redigo, is.
quadrat de las distncias. Atraccion neutoniana pla- QUEDARSE MOLT ATRAS, fr. Que ms del sentit
netria. Atractio newtoniana. recte significa estar distant deia consecuci de al-
ATRACTIU, VA. adj. Lo que atrau t la vir- guna cosa. Estar muy ljos. Longius, longissim
tut de atrurer. Atractivo. Illecebrosus, attractorius. abess.
II
m. Grcia en la cara, paraulas, etc. Alractivo. lUe- TORNAR ATRAS. fr. Retrocedr en lo cam ft. Desan-
cebrae, arum. dar. Per eamdem redire viam,
ATRAFAGAR. V. n. y TORNARLAPARACLAATRAS.fr. DesdirsB de lo pac-
ATRAFAGARSE. V. r. Fatigarse, afanarse. tat. Volverse atras, volver atras, desdecirse, retrac-
Alrafagar, atarearse. Defatigari. tarse. Dictis non stare, fidem prodere.
ATRAFAGAT, DA. adj. Aqueferat. Atareado. ATRASSADOR. m. trassador.
Defatigatus. ATRASSAMElVT. m. L' acci y efecte de atras-
ATRAGANTARSE. V. r. ant. ennugarse. sar y atrassarse. Atraso. Ronorum araissio.
ATRAIRER. V. a. ant. atraurer. ATRASSAR. V. a. Retardar. Atrasar. Prseeo, es.
ATRAPAR. V. a. Agarrar al que fuig. Coger,
II
ant.P/o;)omonar. Apto,coapto,as. ||
Empenyarse.
atrapar. Fugientem apprehendere. ||
Assolir, acon- Tamb s' usa com recproch. Atrasar. Ms alienum
seguir. Alcanzar. Consequor, assequor, eris. ||
Sor- contrahere. 1|
ant. ocasionar, causar. H trassar.
pndrer, sobrevenir repentinament alguna cosa, com: ATRASSAR LO RELOTGE. fr. Fr crrcr atrs 1' as-
r atrapa la nit, 1' atrap en lo furt ab mentida. senyalador. Atrasar elreloj. Retardo, as.
Coger. Aliquem prehendere. [j
Enganyar. Coger. Fa- ATRASSARSE. V. r. Quedarse en derrera. Atra-
llo, is. II
nut. Posar passar las trapas las velas. sarse. Retardar,
Atrapar. Provisionales funes velis aptare. ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. Retardatus. |1
ATRAPAR AB LOS PIXATS AL VENTRE, fr. fam. y adj. Endeutat, empenyat. Atrasado. Mv alieno op-
ATRAPAR A LA ENCESA, fr. Sorpudrcr de promp- pressus.
te alg en algun delicte, etc. sns podrseho pen- ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat anar m-
sar. Coger de manos d boca, coger las manos en la ma- nos. Andar estar alcanzado, andar tresmnos cuar-
sa. In fragranti. Ullo de capa caida. Inopia laborar.
ATRAPAR DESCUTDAT DESPREVINGUT, fr. Impensa- ATRASSOS. m. pi. Endarreriatges, rendas que
dament, de repent. Coger de rebato, de manos boca. deixaren de pagarseal temps senyalat. Atrasos. Re-
Repent, subil. ditus, vectigalia constituto die non soluta.
ATRAPAR LA LLUNA. fr. Durar mlt la execuci de ATRURER. V. a. Fr seguir alguna cosa com
alguna cosa. Coger lanoche. Nocte, hora, tempesta- r iman al cer, etc. Atraer, tirar. Attraho, traho,is.
ts capi. Guanyarse la voluntat de alg. Atraer. Allicio,
II
ATRAPAR SOTA. fr. Coger debajo. Subter insidias prollicio, ascisco, is. ||
afalagar.
capere. ATRA VESSA. f. nut. Veu ab que's designa la
ATR CATAL. ATH 155
acci de atravessar com: perns de atravess. Ara- Olros, ademas, demas de esto. Insuper, praiterea,
viesa. Transversio, nis. ilem. II
m. for. Cada una de las peticions desprs de
ATRAVES8ADOR. m. TRAVESSEa. ||
embars, im- la principal. Otro si. Altera pelilio. ||
Juntament.
PEPIMENT. Junlamente. Junctira.
ATRAVESSAMENT. mel. CONEXI. ATRET, A. p. p. ant. de atrurer. Atraido. Trac-
ATRAVESSAR. V. a. Posar una fusta altra co- lus.
sa de una part altra. Alravesar. Transversum po- ATRETAL. adv. altretant.
nere, interjicere. [[
Passar de part pari lo cos ATREVS. m. adv. de travs.
algun membre ab la espasa, la,aygua pels pors, ATREVESSAR. v. a. y derivats, atravessar.
etc. Alravesar. Transverbero, as, transfodio, is. []
ATRE VIDAMENT. adv. m. Ab atreviment. Alre-
Passar de una part altra, com: atravessar la car- vidamente, osadamente. Audacter. || tembhariament.
rera, etc. Alravesar, cruzar. Transmeo, as, Iranseo, [|
LLIBREMENT.
is. En lo joch posar travessas ms de lo que's po-
II
ATREVIDS, SA. adj. aum. atrevidssim.
sa al fondo. Alravesar. Extra Indi sorlem sponsioue ATREVIDET, A. adj. d. Atrevidilo. Aliquantu-
certare. Encreuhar una cosa. Alravesar, cruzar.
||
lum audax.
ecusso, as. nut. Posar en fatxa, situar la nau ab
||
atrevidssim, A. adj. sup. Atrevidisimo. Au-
10 costat perpendicular transversal la direcci de dacissimus.
la mar vent. Alravesar, poner d la capa. Transver- ATREVIMENT, m. La acci y efecte de atrevir-
sim lenere navim. ||
Llaurar segona vegada la terra, se. Airevimiento, osadia, audcia. Audcia, se. co-
||
interpellare. ||
Encontrarse ab alg, renyir ab ell. ANIMS. II
TEMERARI.
Atravesarse. Rixor, aris, contendo, is. ||
Entrevenir, ATRIBA. f. Instrument de fr esclops, Atriba.
ocrrer alguna cosa que impedeix lo curs de altra. Alriba, c.
Atravesarse. Intervenio, is. ||En losjochs de inters ATRIBUCI, f. La acci de atribuhir. tribucian.
se diu de la ha perdut guanyat.
quantitat que s' Attributio, nis.
Atravesarse. Alicujus summe jacturam in ludo fieri. ATRIBUHIR. V. a. Aplicar, assignar alguna co-
11
nut. En lasmaniobrassiluarsela nau ab sn cos- sa alg. S' usa com recproch. Atribuir, aplicar.
tat perpendicularment una direcci qualsevol. Tribuo, attribuo. [| Acumular. Atribuir, achacar, acu-
Atravesarse. Navem ad perpendiculum aptari. ||
nut. mular. Transfero, ers, duco, is. ||
concedir.
Pndrer lo vent una direcci prximament perpendi- ATRIBUHIT, DA. p. p. Atribuido. Assignatus.
cular altra dada. Atravesarse. Yentum prop per- ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribua. Tri-
pendicularem direclionem accipere. bulante. Tribulans.
atravessarseu a alg un nus al coll. fr. met. No ATRIBULAR. v. a. AQigir. S' usa com rec-
poder parlar de susto, pena vergonya. Atravesar- proch. Atribular. Contribulo, as, ango, is. Pertur- ||
sele uno un nudo en la garganta. Yocem faucibus bar r animo. Amotinar, turbar. Turbo, perturbo, as.
herere. ATRIBULARSE. v. r. amotinarse.
ATRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado. Transver- ATRIBLAT, DA. p. ]^. Atribulado. Conlribula-
sus. 11
adj. Qui no mira dret. Atravesado. Strabo tUS. II
adj. ATARANTAT.
nis. II
Mal intencionat. Atravesado. Malignus, versu- ATRIBUT, m. teol. Qualsevol de las perfeccions
lus. L' animal que prov de vrias castas. Atrave- prpias de la essncia de Dji, com omnipotncia,
II
la crrega de ella. Atravesado en una cahalleria. In de las figuras, com palma de la victria,
la '1 lliri
tra arma de foch que t la boca en flgura de trom- ATSAGAYADA. f. Cop ferida de la atsagaya.
peta. Ahocardado. In tub forraam ore compositus. Azagayada. Aclidis ictus.
ATRONADOR, A. m. y f . TABALOT. ATSAR. m. Desgrcia impensada. Azar. Inopi-
ATRONADITRA. f. Fenella, obertura que solen natura malum. ||
casualitat.
tenir algunas pessas pel cop que dna 1' arbre al ATSARENA. f. ant. Vestidura llarga y rodona
tallarlo. Alronadura. Fissura, a3, issus, us. de que usavan las donas. Ciclada. Cyclas, adis.
ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Atronar, ATSEGALLADA. DISBARAT. f.
II
adj. ATARANTAT. ATFADAMENT. adv. m. Atufadamenle, enojo-
ATRONERAR. V. a. Obrir, fr troneras, Atrone- samente. Iral, iracund.
rar. Ostiola bellicis tormentis excufiendis ecere. ATFARSE. V. r. Enfadarse yressentirse de al-
ATROPAR. Y. a. Juntar tropas sens orde. Tam- guna cosa. Alufarse^ amoscarse, repuntarse, picarse.
do, as. II
Despreciar, no fr cas de lleys, ni respec- ATURALL, m. Instrument pera aturar. Detene-
tes, ni de la rah. Atropellar. Leges, jura proterere. dor. Cunctator, is.
II
Injuriar, maltractar de paraula alg sens donarli ATURAMENT, m. torpesa.
Uoch de disculpa. Se diu comunment dels superiors ATURANSA. ant. detenci. alto.f. ||
respecte dels inferiors. Atropellar. Injuris, probris ATURAR. V. a. Detenir, contenir, suspndrer
aliquera vexar. lo curs de alguna cosa. Detener, parar. Delineo, es.
ATROPEi.LARHO TOT. fr. Despreciarho tot ab arro- II
GLASSAR.
gncia. Atropellar por lodo. Omnia posthabere, nihil ATURARSE. V. r. Detenerse ,
fararse ,
parar.
pensi habere. Cunctor, moror, aris. ||
ant. rete-
avergonyirse. ||
vina, sescnta desatina. Qui oclona post luslra non ATZAR. m. ATSAB,
sapit, nonoque peraolo non providet, decimo tndem ATZARENA. ATSARENA. f.
Fulcrumevtremo ad proprium malum alligare. una serva ab un gust agre-dols. La fusta es de color
ATURDIMENT. m. Perlurbaci dels sentits. de carn y en algun temps mlt apreciada per mobles.
Aturdimienln. Perturbatio, nis. ||
cobardia, temor. ||
Acerolo. Mespillus, i.
forns, ahont s' ha fos lo coure ab la calamina pera AUBELL. m. Desayguadero dels estanys, pa-
fr llaut: s' usa per remey en alguns mals dels tis, etc. Arbollon, tijera. Aquarum emissarium.
ulls. Atutia. Tuthia, ae, cadmia medicinalis. AUBRICOCH. m. ter. abercogh.
ATXA. f. Candela mlt gruixuda de cera, qua- AUCA. ant. oca. f. rodol.
drada, ab quatre blens. Ilacha. Fax, cis, cereum fu- FR TOTS los papers DEL AUCA. fr. Explica la in-
nerale. ||
ant. destral. constncia de algun subjecte facilitat de trurerlo
^ to,
ATXA DEVENT. La dc cspart y pega. Hacha de vien-
hachon. Malleolus sparteus pice oblilus.
ATXACS,
Achacoso. Valetudinarius.
A. adj. Qui pateix algun atxaque.
qualsevol dictamen. Irse con
moverse todos vientos. Viclrices partes sequi.
sa
negoci. Ser
l' amo del auca.
el amo dueno de
fr. Sr
el mento que corre;
lo principal
la baila.
en algun
Poliorem in
ATXADA. f. Cop de alxa.Hachazo. Facis ictus. aliqua re esse.
ATXAQUE. m. Malaltia habitual. Achaque. Affec- AUCELADOR. m. ant. y
ta valeludo. || escusa, pretext, ACELEGADOR. m. ant. Qui per diversi 6 ne-
ATX ARI. m. Herba, asaro. cessitat cassa animals voltils. Cazador de aves. Au-
ATXASSA. f. aum. Hachon. Fax grandior. ceps, upis.
ATXERA. f. Lo peu pera tenir las atxas. Eache- AUGELL. ra. Animal voltil. Ave, pajaro. Avis,
ro. Gandelabrum, i. is, ales, itis. ||
met. Astut, dissimulat. Pjaro, redo-
ATXERO. m. mil. Cada hu dels soldats destinats mado. Callidus, versutus, i.
obrir pas en las marxas, pera lo qual portan pa- AUCELL AFOLLADOR. Lo quc est per saltar del niu.
las, destrals, etc. Gastador, Jiachero. Sternendis viis Volanton. Jam volatui aptus, proximus passer.
deslinatus niiles. acell de aygua. Se diu del que regularment t
ATXETA. d. Hachela, hachuela. Fax minor.
f. '1 bch las potas en forma de cullera, com l'
ATXIQUIDOR, A. m. y Qui atxiqueix. Achi- f. nech, oca, etc. Ave aqudti de cuchara. Avis aqua-
cador. Imminuens, lis. lis, fluminea.
ATXIQUIDURA. f. La acci y efecte de atxi- AUCELL DE BOSCU. AUCELL SALVATGE.
quir. Achicadura. Imminutio, nis. AUCELL DE CANT. Lo que ab lo su cant dna au-
ATXIQUIR AIXIQUIR. V. a. Reduhir me- guris, com lo corb, cucala, etc. Ave de agero. Avis
nos lo tamany de alguna cosa. Achicar. Imminuo, canora, oscen, inis,
is, decurto, as. AUCELL DEL PARADS. Es de mitj peu de alsria,
ATXIQUIRSE. V. r. Tornarse petit. Menguar, groch, lo pit blau, las alas negras, y la panxa cen-
descrecer. Decresco, is. drosa; baix las alas li naixen una porci de plomas
UH AUG DICCIONARI AD
mlt primas y '1 doble ms Ilargas que sn cos. Ave AUDGIA. f. ATREVIMENT.
del paraiso, pjaro del sol, manucodiata. Paradysia- AUDACIS, A. adj. ant. auds.
cells y animals que cassa, com 1' esparver, liga, AUDIBLE, adj. oniBLE.
etc. Ave de rapina rapiega. Rapax avis. AUDIGI. f. ant. y
AUCELL DE RECLAM. RECLAM. AUDINGIA. f. L' acte de ohir alg. Audincia.
AUCELL NOCTURNO. Lo qiie sols vola de nit, com la Auditio, nis. ||
Tribunal de jutge existent en cada
oliva, etc. Ave nocturna. Nocturna avis. capital de provncia regne. En lo civil t mnos
AUCELL SALVATGE. Lo que no 's domestica y fuig facultats que las xancillerias. Audincia. Senatus,
de poblat. Ave silvestre brava. Silvestris avis. us. II
Lloch pera las juntas de dit tribunal. Audincia-
AUCELL PASSAT NO ES ENGABIAT, rcf. y Juridici conventus. [J
Los ministres anomenats per
AUCELL VELL NO ENTRA EN GBIA. TCf. DeUOta que un jutge superior pera la averiguaci de alguna
es difcil enganyar als que tenen experincia. Pdjaro causa. Audincia. Judices delegati. ||
Lo districte
viejo no entra en j aula; perro viejo no hay tus tus jurisdicci en que coneix la audincia tribunal.
nunca mz cuz. Seni verba dare diBcil est. Audincia. Conventus, judicii territorium. i|
Lloch
JA HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU DE LA GBIA. fr. destinat pera donar audincia. Audincia. Audito-
met. Explica que alg ha fugit del paratge ahont se rium, ii.
pensavan trobarlo. Sall el pdjaro del nido, volo el AUDINCIA ECCLESiAsTicA. Lo fribunal de algun
golondrino. Omnis spes amissa est. jutge ecclesistich. Audincia eclesistica. Guria eccle-
MS VAL Sa AUCELL DE BOSCH QUE DE GBIA. ref. siastica.
Ensenya que '1 qui tem sr castigat per algun de- AUDINCIA PRETORiAL. Eu las udias la que no est
lictems li val escaparse. El buey suelto bien se subordinada al virey pera certas causas. Audincia
lame; mas vale salto de mata que ruego d* buenos. Cum pretorial. Prajtoria cria.
do, y vime arrepentido. Umbram procorpore captavi. Eacer audincia. Causas definir.
NO S' HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS AUDIENSA. f. ant. audincia.
AucELLs. ref. Denota que las cosas tils y necess- AUDITIU, IVA. adj. Lo que pertany al ohido.
dificultat. Por miedo de gorriones no se dejan de que t virtut pera ohir. Auditiva. Facullatem au-
sembrar canamones. Propter pericula aspera et difli- diendi habens.
cilia no deserenda. AUDITOR, m. ant. ovent.
AUGURADOR. m. Qui endevina pels auguris. Lo que adquireix lo blat, sal, etc. palejantlo por-
Agorero, agorador. Augur, ris. tantlo de una part altra. Creces. Augmentum, in-
AUGURAL, adj. Lo que pertany al auguri als crementum, i.
II
Lo tant ms per fanega que 1 llau-
auguradors. Augural. Auguralis. rador torna al psit pel blat que se li deix de
AUGURAMENT. m. ant. auguri. ell. Creces. Augmentum, i, auctorium, ii.
que ningun inluxo poden tenir en all. Agorar. Au- AUMENTACI. f. ret. gradaci. [| aument, ||
aucells. Agero, auguracion. Auspicium, ii, augura- AUMENTANT. p. a. Lo que aumenta, Aumen-
tio, nis. ante. Augens.
AUGUST, A.
Lo que mereix veneraci per
adj. AUMENTAR. V. a. Donar major extensi al-
rador, com tamb la mare, ulla y germana del ma- AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado. Duplicatus.
teix. Augusta. Augusta, a. AUMENT ATIU, VA. adj. gram. Se diu dels
AUGUSTAL. adj. AUGUST. 2. noms que aumentan la significaci del primitiu.
AUGUSTALS. m. pi. Capitans establerts per Aumentativo. Incrementum addens.
Augusto pera pelear devantde las tropas. Augustales. AUNA. f. Yeu derivada del nom llat ulna.
Auguslales , ium. []
Festa en honor de Augusto. Prpiament es una brassa, si b admet alguna varie-
Augustales. Augustalia, ium, augustales ludi. ||
Sa- tat; pus en la Blgica es poch mnos de una vara,
cerdots que's cuydavan dels sacrificis fets Augus- y la francesa t sis pams. Ana. Ulna, ss.
to. Augustales. Augustales sodales. || Sis magistrats AUNAR. V. a. ant. Congregar, unir -per algun fi.
establerts pera cuydar de aquestos sacrificis en las Mancomunar, aunar. Congrego, as, conjungo, is.
ral. L' insecte, que desprs de haver viscut en 1' AUSNCIA. La acci y efecte de ausentarse.
f.
estat de oruga pateix sa metamorfosis, perdent tot Ausencia. Absentia, apusia, ai. Lo temps en que al- [|
moviment per ms mnos temps, conforme la na- g est ausent. Ausencia. Absentia, ai.
turalesa del insecte. Crislida, ninfa, aurelia. Nim- L AUSNCIA causa olvit. l'cf. Deuota que'l estar
pha, pupa, aurelia, a3. ausent f olvdar de las cosas. Ausencia enemiga de
AUREIG. m. OREIG. amor. Cuan lejos de ojos tan ljos de corazon. Tepet in
AURELLA. f. y derivats, orella. remotos benevolentia,
UREO NMERO, m. Lo periodo de dinou anys TENIR ALG BONAs MALAS AusNCiAS. fr. Parlar b
en que 'Is novillunis tornan sr en los mateixos mal de ell quant no est present. Tener deber algu-
dias. S' anomenan aix perqu en los calendaris ro- na buenas malas ausencias. De absente gratus aut,
mans nmeros de or. Au-
se senyalavan ab lletras detraclorius serm.
reo, nmero, Aureus numerus. Moneda de or que, || TENIR LAS AUSNCIAS Y MALALTIAS. fr. Subsltuhr
segons Capmany, en 1' any 1266 valia 7 sous, y en altre en lo crrech empleo mentres est ausent
lo sigle XIII lo que ara 1' escut de or. Aureo. Num- malalt. Servir ausencias y enfermedades. Yicariam
mus aureus. || farm. Cert pes que val 4 escrpols, operam exercre.
Aureo. Minutius pondus. Ii
astron. cicl llunar. AUSENT, A. adj. Lo que no es present. Ausente.
AURENETA. f. ORENETA, Absens, entis.
AUROLA, f. laureola. NI AUSENT SENS CULPA, NI PRESENT SN3 DISCULPA.
AURIGA, f. nut. VELA AURIGA. ref. Denota quant difcil ausent contextar als
es al
AURICULAR, adj. Lo que pertany al ohido. Au- crrechs que se li fan. Ni ausente sin culpa, nipre-
ricular. Auricularius, auricularis, 1|
S'aplica al dit sente sin disculpa. Presenl facilis, absenti difficilis
ms petit de la ma. Menique. Auricularis. excusatio est.
aurfer, A. adj. pot. Lo que porta or. Auri- AUSENTARSE. v. r. Separarse de alguna per-
fero, aurigero. Aurfer. sona lloch. Ausentarse. Discedere, abire.
AURFICH, ca. adj. Entre alquimistas lo que AUSENTAT, DA. p. p. Ausentada.
imaginan que t la virtut de fr or. Aurifico. Au- AUSERDA. ant. f. Planta, alfals.
rfer. AUSERSE. V. r. ant. atrevirse.
AURIOL. m. Peix regalat del mar Carpaci que 's AUSIDOR. m. ant. ohidor, otent.
cria entre las rocas y 's sustenta deherbas que re- AUSOR. m. ant, altura, elevaci.
muga. Escaro. Scarus, i. AUSIR. V. a. ant. ohir. ||
matar.
AURORA, f. La primera llum que 's descubreix AUSURER. V. a. ant. matar.
en r orient abans de eixir lo sol. Los poetas ne fe- AUSPICI, m. Entre gentils endevinaci supers-
ren una divinitat, donantli un carro, dits de rosa, y ticiosa, Agero, auspicio. Auspicium, ii. []
met. Pro-
'Is amors de Cfalo. Aurora. Aurora, ai, rosea, se. ||
tecci, favor, Auspicio. Tutela, x, patrocinium, ii,
condita potio. |1
pot. Lo principi primer temps de AUSTERAMENT. adv, m. Severament, Austera-
alguna cosa. Aurora. Principium, ii, ortus,us. [] Color mente. Sever.
que resulta de la mescla de blanch, encarnat y blau. AUSTERITAT, f. Mortificaci dels sentits, pas-
Aurora. Ex albo coeruleo et coccineo mixtus color. sions rigor del cos. Austeridad. Corporis, sensuum
AURORA BOREAL, fis. Fenmeuo llumins que apareix cruciatus. []
met. Severitat. Austeridad. Severitas,
algunas vegadas en lo cel la part del nort. Aurora atis.
boreal. Borealis aurora. AUSTOR. m. ASTOR.
AURORA SUAU. Certa flor que ve de Holanda. Aurora AUSTRAL, adj. Lo que pertany al sur mitj
suave. Flos aurora. dia. Austral. Australis.
PLORAR LA AURORA, fr. pot. Cufer la rosada. Llo- AUSTRSSIA. f. Un dels quatre regnes antichs
rar la aurora. Ploro, as. deFransa. Austrasia. Austrasia, e.
aMPRER ASSOMAR LA AURORA, fr. AL TRENCAR BEL AUSTRACH, ca. Lo natural y '1 perta-adj.
lor de taronja. Francesla naranja. Ranuuculus afri- AUSTRO. m. Un dels quatre vents principals,
canus. que bufa del mitj dia, Noto, mstro. Notus, auster, i.
AUT CATAL. AUT 161
AUSTRO AFRicii, Ycnl garb. Auslro frico, garbino, AUTOS. m. pi. Lo procs de alguna causa plet.
lihinolo. Auslro africus, libinotus. Auios. Causa, <'c, lis, ilis, forensia acta.
AUT, A. adj. ant, alt. CONSTAR DE AUTOS EN AUTOS. fr. Estar probada en
AUTNTICA. Despatx certificaci que aulorisa ells alguna cosa. Constar de autos en autos. Aclis in
alguna relquia miracle. Aulnlica. Miracula aut judicio rem patre.
reliquiarum veritatem confirnians rescriplum. |] for. ESTAR EN LOS AUTOS. loc. Eslar eulerat de alguna
Qualsevol de las constitucions recopiladas per orde cosa. Eslar en los autos. Rem lenre.
de Justini al fi del cdich. Aulnlica. Rescriptum, posABSE EN LOS AUTOS. fr. A dcms del sentit recte,
i, lex, gis. denota imposarse alg de lo que altre refereix. Po-
AUTENTICAGI. f. L' acci y efecte de auten- nerse en los autos. Rem callere.
ticar. Aulenlicacion. Litteris publicis consignata AUTOCRCIA, f. Gobern desplich. Autocrcia.
comprobatio. Autocratia, (c.
cament alguna cosa. Aulenlicar. Publica fide confir- AUTMATA. f. Mquina que t en s mateixa '1
ficncia. Veslir de etiqueta de uniforme. Magnifico mediants qui cuyda del gobern econmich y de la
vestir. distribuci de caudals. Autor. Histrionum ministra-
AUTENTICITAT, f. La circunstncia que au- tor, praifectus. j|
for. causant.
tentica alguna cosa. Aulenlicidad. Auctoritas, atis. AUTOR DE NOTA. Lo qui t mlta fama, nom y esti-
AUTO. m. Decret judicial donat en alguna causa maci. Autor de noia de mucha nota. Probatissimus
civil. Auto. Sententia, ai. auctor.
AUTO ACORDAT, for. Determinaci que pren per AUTORIA. f. L' empleo de autor de las compa-
punt general algun consell tribunal superior ab nyias cmicas. Autoria. Histrinica praefectura.
assistncia de lolas las salas. Auto acordado, Supre- AUTORISABLE. adj. Lo que's pt autorisar.
mi convenlus judicium. utorizabk. Quod auctoritate firmari potest.
AUTO DEFINITIU. Lo que t forsa de sentncia. AUTORISACI. f La acci y efecte de autori-
Auto definitivo. Ultima definitiva sententia. sar. Autorizacion. Testificatio, comprobatio, nis.
AUTO DE INQUISICI DE F. Lo del Iribunal de la AUTORISADissiM, A. adj. sup. Mlt autorisat.
inquisici en pblich, trahent al catafal als reos als Autor izadisimo. Yald comprobatus.
quals llegian sas causas pblicament desprs de AUTORISADOR, A. m. y f. Qui autorisa. Auto-
sentenciadas. Auto de f de ijiquistcion. Animad- nzador. Auctoritate sua aliquid firmans.
versi publica in haireticos. AUTORISAMENT. m. ant. autorisaci.
AUTO DE Lo quc proveheix lo jutge sens pe-
OFICI. AUTORISANT. p. a. autorisador.
diment de part. Auto de oficio. Decretum ex ofiicio AUTORISAR. V. a. Donar facultat pera fr al-
judicis. guna cosa. Aulorizar. Alicui auctoritatem dare. [j
AUTO DE PROVIDNCIA, for. L' auto intermedi que do- Legalisar alguna escriptura. Legalizar, autorizar.
na '1 jutge, manant lo que du executarse en algun Ex jure etlegibusobsignare. [|
Confirmar, compro-
cas sens perjudici del dret de las parts, la qual dis- bar alguna cosa ab autoritat text de algun autor.
posici sols dura fins la definitiva. Auto. Inlerlocutio Autorizar. Auctoris testimonio comprobare. ||
Apro-
decretoria judicis. bar calificar alguna cosa. Aulorizar. Auctoritatem
AUTO DE TUNDA. for. Eu los tHbunals ordinaris de tribuere. []
Acreditar alguna cosa, ensalsarla. Aulo-
la cort lo que disposa '1 jutge, manant de una vegada rizar. Auctoritate extollere.
diferents cosas, com que alg regonega '1 vale, y re- AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado. Auctoritate
gonegut se lique pague,que no fentho se li
notifique donatus.
requeresca fiansa, y que no donantla se'l pose pres. AUTORITAT, f. Lo carcter 6 representaci d
Auto. Judicis decretum pluriraa mandala continens. alguna persona calificada. Autoridad. Auctoritas,
AUTO INTERLOCUTOR!, for. Lo quc no decideix defi- atis. II
Potestat, facultat. Autoridad, facultad. Potes-
nitivament la causa article. Auto inlerlocutorio. De tas, atis. II
Crdit f que's dna alguna cosa. Am-
causse summa non decernens decretum. (ortrfad. Auctoritas, atis, fides, ei. ||
Magestat, apara-
AUTO SACRAMENTAL. Drama en que 'Is interlocu- lo, fausto. Autoridad. Apparatus ,
[us. | Text pera
tors son al-legrichs, y la acci regularment sagra- confirmar lo que's diu. Autoridad. Testimonium, ii.
TOMO I. 22
162 AVA DICCIONARI AVA
AUTREJAR y ATHEGAR. V. a. ant, OToacAR, poca cosa se avalota. Alhorotadito, alborotadizo. Tur-
ACORDAR, DOKAR, PERMETRKR, CONCEDIU, bulentus.
AUXILIADOR, A. m. y f. Qui auxilia. Ausiliador. AVALOTAR ALG. fr. Douarli xasco. Dar vaya, dar
Adjuvator, auxiliator, is. matraca. In aliquem jocari.
AUXILIANT, p. a. Qui auxilia. Ausiliante. Au- AVALOTAR A H AB ALTRE. fr. Frlos utrodubir en-
xilians. tre ells la desuni. Indisponer.
AUXILIAR, adj. Lo que auxilia. Amiliar. uxi- AVALOTA POBLES, m. Amotiuador, revolts Alhorota
liarius, adjuabilis. |]
bisbe de anell, j)
v. a. Prote- fuehlos. Tumultuarius, ii. ||
fam. Lo de bon humor
gir, donar auxili. Ausiliar. Opilulor, auxilior, aris, que sempre mou bullas festas. Alhorota puehlos.
opem ferre. ||
Ajudar b morir. Ausiliar, ayudar Laetus, facetus.
bien morir. Pielatis opem in agone praestare. AVALOTARSE. V. r. Amotinarse, alhorotarse.
AUXILIAT, DA. p. p. Ausiliado. Adjutus. Tumultuor, aris. 1| Alterarse las passions. Alhorotar-
AUXILIATORI, A. adj. for. S' aplica al despaig se, amotinarse. Perturbo, as.
provisi que's dna en los tribunals superiors AVALOTAT, DA. p. p. Alhorotado, amotinado.
fi de que 's cumplan las providncias dels inferiors. Perturbalus. |1
atarantat.
Ausiliatorio. Auxiliatorius. [)
f. S' usa pera signifi- AVALUACI, f. La acci y efecte de avaluar.
car lo despaig de aquesta naturalesa. Ausiliaria. Valuacion, tasa. Taxatio, nis.
AVAGANT. m. Lo qui sortia defendre ab armas turchs fan pagar als comerciants cristians. Avania,
contra l'acusador, la innocncia de la dona acusada. Avania, se.
AVALOT, m. Mot. Matin, tumiilto, albor oto. 5Io- usa com recproch. Adelantar, aventajar, superar.
tas, tumultus, us. ||
Remo, confusi de crits. Zam- Praecello, is. j] Apressurar. Acelerar, adelantar, avan-
bra, grileria, hullicio. Convicium, ii |]
Lo que resulta zar. Propero, prsematuro, as. ||
mil. Acomtrer, em-
de alegria. Trisca, ai^'acari. Multitudinis vociferatio. bestir. Avanzar.Oppugno, as, invado, is. ||
Antici-
AVLOTADAMENT. adv. m. Ab mot. Tumul- par, com: AVANSAR la paga, etc. Adelantar, anticipar.
tuosamente. Tumultuos. Repraesento, as. [|
Aumentar lo caudal. Adelantar.
AVALOTADET, A. adj. d. S' aplica al qui per Pecunias augere. ||
Passar devant de alg. Tamb s'
AVA CATAL. AVE 163
Hi usa com recproch. vanzar, adelantar, Procedo, is, raentres viuhen no aprofitan; per s desprs de
progredior, eris. || adelantar 5. morts. Del vivo ningun provecho, y mucho del muerlo.
AVAN8AT, DA. p. p. adelantt. 1. 2. 3. (|
adj. Sus nil in vila, multum post funera prodest.
GHAN, GRUIXUT. AVASSALLAMENT. m. Vasallaje. Servilus,
CENTiNELLA TROPA AVAPiSADA. Ccnncla avanzad. utis.
Hoslium castris proxim excubans lurma vel vigilia. AVASSALLAR. v. a. Subjectar, rendir. Avasa-
ESTAR AVANSAT. fr. met. Estar alguna cosa prop de llar. Subjicio, subdo, is.
la sna perfecci. Hallarse prximo d la sazon pcr- AVASSALLAT, DA. p. p. Avasallado. Subjectns.
feccion: Rem proxim suiim finem attingere. AVE MARIA. Oraci ab que arcngel sant
f. 1'
AVANT. adv. 1. ddanlc, deJante. Ultra, jam ind. Gabriel salud Maria Santssima. Ave Maria. Sa-
II
adj. SEGENT. [|
inf. ab la que aprobm alguna cosa lulalio anglica. ||
int. jess.
6 acci. Adelante. Age, prosequere. j] adv. Lo ma- AL AVE MARIA m. adv. ler. i toch de oraci.
teix que MLT. Mucho. Multum. EN UN AVE MARIA. lOC. EN UN DIR JESt5s.
Amollar fil la grua pera que s' alse. Hemontar. AVENDRE. V, n. ACERTAR, SUCCEHIR, CONGOBDAB.
Elevo, as. AVENEDITZ. adj. ant. estranger.
AVAREZA. f. ant. y AVENGUT, DA. p. p. AVINGUT.
avarcia, f. Apetit desordenat de adquirir y AVENIDOR, m. ant. esdevenidor.
guardar riquesas. Avarcia. Aviditas, atis. AVENIMENT.m. ant. VINGUDA. AGONTEIXSMBNT. |j
as. II
abordar lo gos.
anl. Avero. Jumenfum, i. ||
Cert dretque's cobra per las
AVENTARSE. V. r. ant vanagloriarse. mercaderias de la carrera de las Indias yaltras parts
AVENTATJA.m. avantatge. ultramarinas. Avera. Pro mercibus vectigal.
AVENTATJAR. V. a. Excedir. Tamb s' usa AVERIA de armada. Dotaci que's considerava ne-
com recproch Aventajar. Excello, is. cessria pel despaig de las armadas en la carrera de
AVENTURA, f. VENTURA. ||
Succs estrany. Aven- Indias. Averia de armada. Classis jactura.
tura. Casus, us, inopinatus eventus. | atzar. AVERIA GROSSA. Lo gasto extraordinari que's f per
PER AVENTURA. lOC. ant. PER ATZAR. necessitat de comboy, b quant se llansan las mer-
METRER EN AVENTURA, loc. ant. Faltar poch per po- caderias al mar per efecte de temporal. Averia grue-
sar punt de succehir alguna cosa. sa. Magna jactura.
AVENTRADAMENT. adv. m. Avenluradamen- AVERIA ORDINRIA. Gaslos ordiuaris que causan los
te. Casu, eventu. capitans pera descarregar etc. Averia ordinria.
AVENTURADOR, A. m. y TEMERARI. f. Communis jactura.
AVENTURAR. V. a. Probar fortuna. Aventurar, AVERIA SIMPLE. La causada la embarcaci en al-
probar ventura. Fortunam tentare. guna de las mercaderias,. qual dany sols recau en
Qi NO AVENTURA NO TE VENTURA, ref. Denota que r interessat respectiu. Averia simple. Simplex mer-
mltas vegadas es menester crrer algun perill pera cium vel navis jactura.
conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no pasa AVERIA VELLA. En la casa de contractaci de In-
la mar. Audaces fortuna juvat. dias lo dret y repartiment pera satisfer lo descubert
AVENTURARSE. V. r. Arriscarse. Aventurarse, en que estavan las caixas de la averia. Averia vieja.
arriesgarse. Discrimini se committere. Jactura sic dita.
AVENTURAT, DA. p. p. Aventurado. In dubium AVERIARSE. V. r. Malmtrerse 'Is geners
devocata fortuna. mercaderias en las embarcacions. Averiarse, marear-
AVENTURER, m. Qui busca aventuras. Avenlu- se. Jacturam pati.
rero, caballero andante. Temerarius, ii. Jove que s' || AVERIAT, DA, p. p. Averiado. Perpessus jactu-
embarca en los vaixells de guerra com aspirant ram.
meritori pera optar lo primer grau en lo servey de AVERIGUAGI. f. Averiguacion, investigacion.
la armada. No gosa de sou ni uniforme. Aventurero. Inquisitio, invesligatio, nis.
Primi gradus classis candidatus. |j Corsari atrevit, AVERIGUADOR, A. m. y f. Quiavergua. Ave-
que persegueix als espanyols en las Indias occiden- riguador. Investigator, is.
tals. Aventurero. Audax pirata. nut. Buch que v j| AVERIGUAR. V. a. Buscar la veritat, descu-
de una plassa altra buscant nlits letes. Aventu- brirla. Averiguar. Investigo, as, sciscito, perscru-
rero. Navis incert naula perquirens. ||
Entre 'Is in- tor, aris.
glesos accionista en las companyias formadas per QUI TOT HO VL AVERIGUAR, CASA SEVA HA DE PLEGAR.
las colnias de Amrica. Aventurero. Mercaloriae so- ref. Avisa que no debm averiguar las cosas agenas
cietatis consors. per las malas conseqncias que poden tenir. Quien
A VENTURS, A. adj. venturs. las cosas mucho apura, no liene vida segura. Qui ni-
s' usa com recproch. Avengonzar. Pudore suffundere coll, cap, pit y panxa sens ploma, y las alas mlt
AVERGONYIT, DA. p. p. Avergonzado. Pudore curtas intils pera volar. Avestriiz. Struthio, nis.
suffusns. AVI. m. Lo pare de la mare del pare de alg.
anarsb'n avergonyit, fr. Irsecorrido, avergonzado. Abuelo. X\a.s, pappus, i. ||
met. Qualsevol vell. Abue-
Pudore affectus. lo. Senex, is. | pi. antepassats.
AVI CATAL. AVU 165
I
I
i QiNT iri. m. Quinto abuelo. Tritavitts,
AVIA. f. La mare del pare de la mare de
ii.
alg.
anar 6 estar sobre l' avs.
DONAR AVS. fr. AVISAR.
fr. anar estar alerta.
Aviador. TtMebra magna. AVISAR, v. a. Donar avs. Tamb s' usa com
AVIAMENT. m. ant. Partida, marcha. Iter, eris, recproch Avisar. Nuntio, notifico, as. []
Advertir,
profectio, nis. aconsellar. Avisar. Moneo, es.
AVIAR. V. a. SOLTAR, DESPTXia, ENVIAR. U
V. n. AVISAT, DA. p. p, Avisado. Monitus. 1]
adj. Pru-
ant. posARSE EN CAM. |J
PREPARAR. ||
V. r. narse'n de dent, discret. Advertido, avisado. Cautus, solers.
cop lo lquit de la part ahont est. Salirse, derra- UN AVISAT VAL PER DOS. ref. Dcnota lo convenient
warse. Dispergo, is. ||
deseixirsb. que es estar enterat de alguna cosa abans de em-
AVIAT, DA. p. p Soltado, siiello. Dispersus. [|
pndrerla. Hombre prevenido valc por dos. Castillo
adv. Presto, luego. Mox, quamprimra. apercebido no es decebido. Tela minus feriunt, quaj
COM MES AVIAT MILLOR, loc. Antcs hctj quB mamna. pravidentur.
Quamprimra. AVISO. m. ant. atalat. Espia. Avizor. Specu-
AVICIAR. V. a. y derivats, contemplar. 4. lator. II
ULLS.
VIDO. adj. pot. Codicis, ansis, vors. vido. Tamb s' usa com recproch. || fam. pegar.
Avidus. AVISPAT, DA. adj. y
AVILANIRSE. V. r. ant. y derivats, abandonar- AVI8T, A. adj. ant. Sags, viu. Dcspierto, avis-
SB. 3. 4. pado. Acutus.
AVILIR. v. a. ant. y AVISTAMENT. m. ENTREVISTA.
AVILIZIR. v. a. ant. y AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista alguna
AVILLANAR. v. a.ENVILIR. part. Avistar. Conspicor, aris.
|{
adj. AGRE. AVITUALLAT, DA. p. p. Avituallado. Cibariis
AVINANTESA. f. OCASI, PROPORCI, CONVENINCIA. instructus.
AVINAR. V. a. Empapar alguna eyna ab vi, com AVIVADOR, A. m. y f. Qui aviva. Avivador. Sti-
una bota, etc. Avinar, empapar con vino. Yino ali- mulator, is. || Paper ab forats que's posa sobre la
quid imbiiere. llavor de la seda pera que puje '1 cuquet que s'
AVINENSA. f. Ajust, conveni. Avenencia. Foo- aviva. Avivador. Multiforis sustinendis bombicibus
dus, eris. || uni, amistat, cordialitat. papyrus. \
MS VAL MALA AVINENSA QE BONA SENTNCIA TCf. AVIVAR, v. a. Donar" vida. Avivar. Excito, as, ac-
MES VAL DN BON AJUST, CtC. cendo, is. ||
met. Excitar. Avivar, aguzar. Excito, as.
AVINENT, A. adj. ant. tractable, apacible, lli- AVIVARSE. V. r. Rbrer vida. Vivificarse, avi-
beral. varse. Vivesco, is.
sR avinent, fr. Estar prop. Estar mano. Prop AVIVAT, DA. p. p. Avivado. Excita tus.
esse. AVO. m. arit. Veu que expressa 'Is trencats de
AVINENTEA. y f. una quantitat. Avo. Monadis pars.
AVINENTESA, ant. y f. AVOL. adj. ant. vil, dolent. m. tros. [|
Los mazos del hatan, cuando uno se levanta, el otro ra. Aqua potabilis,
cae. Comprimit alterno pannos dura machina pulsu. AYGUA BRUTA COMPOSTA. La beguda de aygua, su-
Malleus hic sursum tollitur, ille cadit. cre, y such de algunas fruylas llavors, com la Ui-
DE avtadem. m. adv. Denota que una cosa succe- monada, etc. Agua compuesta. Factitia aqua.
hir dins breu temps. De hoy maiana. Cito, statim. AYGUA DE AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. ref. DeUOta
BE AVUT EN DEVANT, DE AVY EN ENLL. m. adv. quant bona es pera ditas cosas la pluja de agost.
De hoy en adelante, de hoy mas. Jam inde, abhinc. Agua de agosto, azafrdn, miel y mosto. Mel, mustum
QUI HA FT AVUY FAR DEM. fr. fam. Deuota '1 poch atque crocum sextilis parturit imber.
cuydado indiferncia ab que's mira alguna cosa. AYGUEDE AGRAS. Beguda de aygua, sucre y such
Andese la gaytapor el lugar. Scilicet id nihil curai est. de agrs. Agraz, agrazada, agua de agraz. Saccharo
et omphacio confecta aqua.
AX. AYGUA DE cASTANYAs. loc. fam. mel. Xocolata cla-
ra. Aguade castana. Chocolatum nimi aqu dilutum.
AXABARA. f. ADZABARA. AYGUA DE GOMA. V aygua en que s' ha posat gom
AXALSAR. V. a. ant. y derivats, ensalsar. en infusi, ^(/aj'oma. Gummi aqu dilutum.
AXARI. m. ant. asaro. AYGUA DE JANER USIPLE BOTAS Y GRANER, ref. DeUOta
AXILAR. V. a. ant. desterrar. que la pluja de aquest mes es mlt bona pera las
AXIL. m. ant. destebro. vinyas y sembrats. Agua de enero todo el ano tiene
AXIOMA, m. Sentncia principi adms per tempero. Imbre madens Janus totum bene temperat
iotliom. Aooma. Principium, ii, axioma, atis. annum.
AXELL. m. ant. desterro. AYGUA DE LA ESPLUGA. Aygua mineral en Catalun-
ya que t las mateixas'propietats que la ferruginosa.
AY. Agua de la Espluga, ferruginosa. Aqua ferruginea.
AYGUA DE LAPUDA. Aygua mineral sulfrca prop
AY! interj. Dna enndrerqueno'ns recordem de Olesa en lo principat de Catalunya, dita aix per
de alguna cosa que teniam en olvit, y convenia re- 10 gran fefor quedespedeix. Tlas mateixas propie-
cordarnos. Ay. Ohe! bene! jam jam! ||
Interjecci de tats que la sulfrea. Agua de la puda. Aqua putida.
dolor, Ayl Heu! hey! ahi! ||
m. Gemech, suspir, Ay. AYGUA DE LA REYNA DE HUNGRIA. LiCOr qUe 's traU
Gemitus, us. de la flor del roman deslil-lantla ab ayguardent.
AB UN ALTRE AT NE sRTiRM. loc. anima Ab que s' Agua de la reina de Hungra. Licor ex floribus roris
continuar alguna cosa, donant entndrer que ja marini stillalitius.
falla poch. Con otro ea Uegaremos la aldea. Jam AYGUA DEL PAPA. La que 's destil-la de diferents
prope nis adest; labor improbus omnia vincit. herbas y substncias vegetals. Agua del papa. Vul-
ANAR ESTAR SEMPRE EN UN AY. fr. Estar alg ab neraria, pontificis aqua.
temor que li succehesca algun dany. Llevar traer AYGUA DE MARS HERBA ALS SEMBRATS, ref. DeUOta
la soga arrastrando. Alicui lethalem arundinem lale- que la aygua de aquest mes es bona per la herba y
ri haerre. mal pels blats. Agua de marzo peor que mancha en
AYA. f. ant. dida. pano. Pejorem panni macula dat martius imbrem.
AYGEL AIGELL. pron. ant. aquell. AYGUA DE MAIG MAL PELS ANIMALS, ref. que s'cuten
AYCEST. pron. ant. aquest. literalment. Agua de mayo mata gocho de un ano,
AYG. adv. 1. ant. aix. Anniculum majus porcellum interficit imber.
AYGUA. f. Substncia en sn estat ms com flui- AYGUA DE MIL FLORS. La quc's destil-la de lasbuy-
da, elstica, trasparent, sens olor, color, ni sabor nas de bou, Agua de mil flores. Mille florum aqua.
determinat. Agua. Aqua,lympha,se. farm. Lo licor || AYGUA DE NEU. Aquella en que's converteix la neu
que s' extrau de las herbas, flors etc. destillantlas ab quant se fon. Agua de nieve. Aquaexniveliquefacta.
aygua. Agua. Licor ex herbis etc. distillatus. pluja. \\ La que cau barrejada ab la neu. Agua de nieve.
11
AYGUA ARNEU. La refrescada ab neu. Agua denieve. Aqua pluvialis nive inlermixta.
Nivalis aqua, AYGUA DE OLOR. La composta ab substncias aro-
AYGUA coll YPEAIXDT. loC. fam. AMICHS FINS mticas. Agua de olor. Odorala aqua.
ALS ocHS, etc. AYGUA DEORDI, Bcguda que's f de dit gra. Ordia-
AYGUA AMUNT. m. adv. CoDtra la corrent de ella. te. Aqua hordacea.
Agua arriba. Adversoflumine. AYGUA DE PLUJA. La que cau dels nvols, ^l^-ua de
AYGUA ANGLICA. ANGLICA. 2. lluvia. Pluvialis aqua.
AYGUA AVALL. m. adv. Ab la corrent de ella. Agua AYGUA DKSALiTRE. E ludas la quc's refreda ab
ahajo. Secundo flumine. glas artificial ft ab mlt salitre. Agua de saktre. Ni-
AYGUA BENBYTA, La que beuelieix lo sacerdot, trata aqua.
y
.
Magnsia aqua diluta. AYGUA VA. exp. ab que s' avisa als que passan pel
ATGUA DE SELTz. Aygua dita aix de una font de carrer que's va tirar aygua altra cosa per la
Armnia; participa de una infusi considerable de finestra, etc. Agua va. Eus, abeste procul.
cit carbnich, y se'n fa tamb de artificial; vigori- AYGUA VIVA. La que corre naturalment. Agua viva,
sa las funcions del ventrell, facilita la digesti, di- agua de pi. Viva aqua
sol los humors
biliosos, y desvaneix la melancolia. AYGUAS. f. pi. met. Los visos que fan algunas te-
Agua Aqua carbonica.
de Sclz. las, cintas, etc. Aguas. Colores serici textilis unda-
ATGA DE SOSA. AqucUa en que hi ha una disoluci rum specie descripti. 1|
Los visos que fan algunas pe-
de sosa: es remey contra '1 mal de pedra, hidrope- dras preciosas. Agua. Scintillatio gerama3, sive lu-
sia, poagra y obstruccions en las entranyas vsce- cis undulatio. [j
Los visos que fan las plomas dels
ras. Agua de sosa. Aqua kali majoris particeps. aucells. Aguas. Speculum, i. Los visos que fan
jj
AYGA EMBASSADA. La quc no t corrent. Agua algunas fustas embarnissadas. Aguas. Lignorura per-
muerla. Stagnala aqua. politorum venae. [| Los
orins. Aguas. Urina, ae.
AYGUA ENTRE CARN Y PELL. Hidropesia. Agua entre AYGUAS FALSAS. Las que's troban poca profundi-
carne y cuero. ntercus aqua. tat, impedeixen lo trobar las fermas. Aguas falsas.
AYGA FERRADA. Aquella en que Is ferrers apagan Aqua terra; summitati prxima.
lo ferro bullent. Agua de herreros. Ferraria aqua. AYGUAS FERMAS SEGURAS. Las dels pous que venen
ATGA FERRGNOSA. Aygua que participa de ferro: de verdaders manantials. Aguas frmes. Imai aquse
es especfich contra las gonorreas, flors blancas, qua; numquam deficiunt.
diarreas y disenlerias crnicas. Agua ferruginosa. AYGUAS MAJORS. Los excremeuts de la persona, y
Aqua ferruginea. menors, la orina. Aguas mayores. Excreraentum, i.
AYGA f REDA Y PA CALENT CAUSAN DOLOUS AL VEN- AYGUAS MEDICINALS. Las quc's receptan als malalts
TRELL. ref. Denota'l perjudici que causa l' aygua pera burer banyarse. Aguas medicinales. Medici-
desprs del pa calent. Cuando comieres pan reciente, nales aqua;.
no bebas de la fucnte: agua fria y pan caliente nunca AYGAs VASSANTS. Las que cahuen de las monta-
hicieron buen vientre. Post calidum haud ventri pro- nyas, teuladas, etc. Aguas vertientes. Defluae, erum-
dest aqua frigida panem. pentes aquae.
AYGUA MiDicADA. Preparada per medicina. Agua me- Aix ES CURAT AB AYGUA BENEYT. exp. fam. ab la
dicada. Aqua medicata. que 's denota que una cosa fcilment se pt com-
AYGUA MINERAL. La que naturalment mana de al- pndrer. Eso se cura con una telarana. Hoc levi re-
gunas substncias minerals. Agua mineral. Minera- medio indiget.
lis aqua. ANAR MAL CALSAT PER AYGUA. fr. fam. Venir sens
AYGUA MORTA. AYGA EMBASSADA. los documents necessaris pera conseguir alguna
AYGUA MOSQETA, DE TRERDOL, DE MURTA. AygUaS cosa, Traer venir con molas cartas con los papeles
de olor mlt usadas en lo sigle xvi. mojados. Ineficcia ad rem assequendam instru-
AYGUA NAF. La composta ab flor de taronger lli- menta adhibere.
moner. Agua de azhar. Florum citri aqua. ^ narse'n tot EN AYGA. fr. fam. Suar mlt. Hacer-
AYGUA NAFA. aut. AYGUA NAF. se un agua. Sudore perfundi.
AYGUA PASSADA NO MOL MOL. ref. Dcuota havrse ANEGARSE AB POCA AYGA. fr. mCt. ESPANTARSB DE
passat la ocasi pera aproilarse dels consells re- POCH.
flexions. Agua pasada no muele molino. Rem tuam in BALLAR LA AYGA AL DivANT. fr. fam. Esmerarse
prajsens cura. Prajteritis fruges non mola frangit en complurer agradar alg. Bailar el agua el
aquis. agua delante; traerleuno lospajarillos volando. Offi-
AYGA QUE FA LA VISTA CLARA. ref. DCUOta 'Is boUS ciosissim alicui assentari.
efectes deia aygua en contraposici als del vi. Agua CEL A ROQUETES AYGA i BASSETES, reff. ler. QUO
no enferma, ni embeoda ni adeuda. Nec morbus, quant los nbols sn freqents y esbossinats com si
nec ebrietatem, neque aes alienum aqua usus parat. fossen rocas, es senyal de pluja.
AYGUA ROS. Licor quc se extrau de las rosas destil- COM LA AYGUA DEL MES DE MAIG. fr. AB CANDELETAS.
lanllas ab aygua. Agua rosada. Aqua rosacea. DONAR AYGUAMANS. fr. Scrvirla abpitxell ygibrella.
AYGA SAL SALADA. La aygua dolsa en que se hi Dar aguamanos. Aquam abluendis manibus minis-
posa porci de sal. Agua sal. Salsa aqua. trare.
AYGUA sLFREA. Aygua CU que hi ha disoluci de DONAR L AYGUA PER AMOH DE D. fr. PlUrer ab
sofre: s' emplea en las malaltias culneas, en los abundncia. Llover cantar os, acubas. Copios pliiere.
fluixos de ventre, en afectes sifiltihs y en 1' escor- ESCAMPAR LA AIGUA. ff. met. fam. O&INAR.
168 AYG DICCIONARI AYG
ESTAR YGi FINS 1 COLL. fr. met. Tfobarse en gran ca alguna cosa, A Dios: oruca le di. Yale, evanuit.
aprelo perill. Estar el agia con el agua la boca, PASSAR PER AYGUA. fr. Rentar lleugerament alguna
hasta la garganta ; tener la soga la garganta. In cosa. Hacer de agua del agua alguna cosa. Prima
summo discrimine versari. aqua abluere. ||
esbandir. [| fr. met. fam. Fr alguna
ESTAR ENTRE DOS AYGAs. fr, met. Estar en dubte- cosa depressa y malament. Hacer algo de prisa y
Estar entre dos aguas perplejo. Animo fluctuar? atropelladamente Raptim aliquid agere.
.
animo pendere. pndrer las AYGUAS, fr. Pndrer las ayguas medi-
FR ATGA LA EMBARCACI, fr. Entrar la ayguaper cinals. Tomar las aguas. Aquas salutiferas potare.
las juntas de la nau. Hacer agua. Navim aquam ac- pndrer la AYGUA DE LLUNY MOLT ALTA. fr. mCt.
cipere. fam. Comensar la relaci de alguna cosa per las pri-
FR AYGA ATGADA. fr. Fr provisi dc aygua en meras circunstncias. Tomar de atras el agua. Rem
las embarcacions. Hacer aguada. Aquor, aris. altius repetere.
FR AYGUAS. fr, met. anar al baix. II
Confndrerse, PORTAR AYGUA AL MAR. fr. met. Volcr ensenyar
no trobar eixida en alguna dificultat. Perderpi. Ca- qui sab ms. Los necios ensenan d los sabios. Miner-
cutio, is, met, espantarse.
II vam sus docet. ||
fr. met. fr caritat al diable.
FR LA AYGA TOTA CLARA, fr, fam. Traballar en va. PORTAR FR ANAR LA AYGA A SN MOL. fr, met.
Trabajar en vano, cojer agua en cesto en harnero. Que's diu del que sols mira 'I su profit. Llevar ^
Arare littus ; operam ludere. agua su molino. Sibi tantum consulere.
FR VENIR LA AYGA 1 lA BOCA . fr. met. Fr venir POSAR AYGUA AL VI. fr. Merar, aguar, bautizar el
gran desitg de alguna cosa. Hacerse la boca una agua. vino. Aqua vinura diluere.
Alicujus rei cupiditate vehemenlius accendi. QUI AYGUA ATURA BLAT MESURA, ref. llsenya que
FNDRERSE COM lA SAL Y l' AYGUA. fr. Parlant dels conv vurer ab economia pera conservar la decn-
bns y riquesas dissipa rse ab poch temps. Hacerse cia. Quien endur, Caballero va en buena mula. Sit
saly agua. Bona abire, dissipari. modus argento cupienti vivere digne.
GUANYAR LAS AYGAS. fr. uut. Adelantarse unas NEGA NO MIRA AB QUINA AYGUA, NO SAB DB
Ql's
embarcacions altras, Ganar las aguas. Navim navi qina AYGA BEU. loc. ab que 's dna entndrer
antecedere. que moltas vegadas per deslliurarse del mal present
GUARDAT DB AYGA QUE NO CORRE Y DE GAT QOE NO se'n desitja altre de major. Scame de aquiy deglla-
MiOLA, ref. Denota que las personas de geni pacfich, me all. Eripe me ex prEsenti malo, quantumvis
quant s' enfadan sn ms temibles. Del agua mansa poste me eneces.
me libre Dios, que de la recia me guardar yo; gur- TIRAR AYGUA EN LO CAP. fr. BATEJAR.
date del agua mansa. Cave tibi cane muto et aqua SEMBLA QDE NO ES PER AYGUA ENTERBOLIR. loC. met.
silente. Denota que alg aparentant sensillesa, encubreix la
LAS suAs AYGUAS SN BAiXS. fr. Trobarse reduhit malcia que no era de pensar. Parece que no enlurbia
en algun aprelo. Yerse en las hastas del toro: tener el agua. Malitiam simulat.
mal pleito, mr el pleito mal parado. Rei periculum sNS DIR AYGA VA. fr. mct. fam. que's diu quant
aut detrimentum agnoscere. alg ocasiona algun dany pesar sens prevenci.
LLEVAR AYGUA. loC. aut. FR .YGUA, AY6UADA. Sin deciragua va. Hospite insalutato, ex abrupto,
MAL GUANYADA AYGUA QUE BEBE. lOC. DCUOta qUO sR AYGA ALGUNA COSA.fr. met. Sr de poca subs-
alg no es bo pera res. Que lstima de pau habiendo tncia, de ningun valor apreci. Ser de agua y lana.
cebada! Vel qiiam potat non est dignus aqua, [|
Re- Nullius momenti rem esse,
prn al dropo peress. Reniego de bstia que en in- SR MS CLAR QUE LA AYGUA. f r. Poudera lo sum a-
vierno tiene siesta. Pigros aversor. raent clar que es lo que's diu explica. Ser una cosa
NO DIGAS DE AQUESTA AYGUA NO BEUR PER TRBOLA tan mas clara que el agua, sol, etc. Luce meridiana
QUE SIA. ref. Denota que ning est llibre de que li clarius.
succebesca lo que altre. Nadie diga de esta agua no TIRAR AYGA A LA CARA. fr. Tirar la cara de alg
heber. Homo sum humani ; nihil me alienuraputo. pera ferlo retornar de alguna basca, Echar agua en
No poder sacar en limpio en claro, no poder sustan- Echar agua en el mar ; llevar lena al monte. Aquam
ciar. Certiorem fieri non posse, mari addere.
NO GUANYAR LAG LA AYGUA QUE BEU. lOC. Que TORNARSE AYGA POLL. fr. met. Frustrarse las espe-
ms del sentit recte denota sr mlt pocb pagat lo ransas de alg. Salir huero, hacerse, quedarse alpiste,
traball. No ganar alguno el agua que beb. Cum plu- volverse agua de cerrajas, volverse el sueno del perro.
las pells; serveix pera pegar mlt fort alguna cosa. AYGUAROL. m. AYGUAMOLL.
Cola. Glulinum, i, gluten, inis. AYGUARRS. m. Oli de tremenlina. Aguarrs.
AYGUADA. f. ATGUAT. \\
pint. Lo color lquit Purior terebinlhina) resina) pars.
preparat ab aygua de goma pera pintar al tremp. AYGUARSE. V. r. Umplirse de aygua algun
Aguada. agtiazo. Aqua leviter subaclus color. pi. |1
terreno. Aguarse. Aquis oppleri.
porci de mel, de modo que no quede espessa. en fr las cosas. Aire. Lepos, oris. Garbo, brio, ||
aygua que ab dicultat se pt traballar. Aguazal. canta toca. Aire. In musica modorum mensura.
Paludosus locus. AYRE ACANALAT. Lo que passa per algun paratge
AYGUAR. V. a. AYGUALIR. |1
mct. Frustrar las estret. Aire colado, encallejonado, acanalado. Per
esperansas. Aguar. Gaudia perlurbare. ||
posar atga arcla transiens ar.
AL VI. AL BELL ATRK, loc. ant. A placcf, con eomodidad.
AYGUARDENT. m. Licor clar com la aygua, Placid.
de olor y sabor agradables; se trau per destil-laci AYRE POPULAR, AURA FAMA POPULAR.
de toda substncia vinosa y s' inflama al foch. AYBE QUE TALLA. exp. Ayre mlt fret. Ayre que
Aguardiente. Vitae aqua. corla. Liquidus ar.
AYGUARDENT REFINAT. Lo primer y ms fort que's AYRE VITAL. Lo quo scrveix per la respiraci. Aire
trau de cada cuyta. Aguardiente de cabeza. Purior vital, Yilalis ar.
aquai vita) parts. AYREs NATIUS. Los del lloch pas de que un es
AYGUARDENTER, A. m. y f. Qui fa ven fill en que s' ha criat. Aires nalivos. Ci-oData aura.
ayguardent. Agmrdenlero. Aqua) vitae venditor vel AB AYRE. m. adv. fam. Ab lleugeresa. Con aire.
fabrica tor. Expedil.
AYGUARDENTERIA. f. Botiga ahont se ven AGiFR AL AYRE. fr. mel. agafar al vol.
TOMO I.
170 AYR DICCIONARI AZU
ASSOTAR l' AYRE. fr. Traballap en va. Echar lanzas QUEDARSE EN l' AYRE. fr. Quedarse un assumpto
en elmar. Arem verberare. sens determinar, no acabar lo comensal, parar la
CRURER EN l' atke. fr. Crurer ab mlt poch fo- execuci de alguna cosa. Quedar en el aire, pararse.
DE BON MAL AIRE. lOC, mct. DE BON MAL HUMOR. TENIR l' AYRE DE ALG. ff. RETIRARSE. 7.
ESTAR EN l' yre. fr. No havrse resolt, y tamb AYREJAR. V. a. Posar alguna cosa al ayre.
en
estar sens acomodo, servir interinament. Estar Airear. Aurae exponere.
l' AtaE l' ofen. fr. Se diu del qui es mlt deli- AYRET. m. d. Airecico, airecillo, airecito. Aura, ae.
cat. Ofenderse del aire. Minima quaeque segr ferre. AYROLA. f. ant. era.
MUDAR DE AYRE. fr. Quc's diu del que s' ha posat AYRS, A. adj. Dit del temps. Airoso, ventoso.
malalt en alguna part, y passa altra vurer si
Ventosa tempestas. Lo lloch en que fa mlt ayre.
1|
MUDARSE 'ls AYRES. fr. met. Mudarse la fortuna. AYROSAMENT. adv. m. Ab garbo y gallardia.
Mudarse el aire. Adversa uti fortuna. Airosamente, gentilmente. Yenust, eleganter.
NO FA N AL DE AYRE. fr. Deuota que fa mlta cal- AYSI. adv. m. ant. aix.
ma. No hace no com un pelo de aire. Aura non fiat, AYTAL. adj. ant. tal. || adv. ant. com. H Jo, fula-
PARAR l' AYRE. fr. Calmar se, sosegarse, echarse el no. Yo. Ego.
aire. Yentum sedari. AYTAMB. conj. ant. Tambien. Etiam.
PARLAR DEL AYRE. fr. Deuota que la execuci, 6 AYTANT. adj. tant. |]
ant. altretant. (| adv. t.
intel-ligncia de alguna cosa es quasi impossible. Fins tant. Hasla tanto. Donec, usque dum.
Bablar de la mar, pensar en lo escusado. Difficilia vel EN AYTANT. m. adv. aut. No obstant. Sin embargo,
impossibilia tentare. no obstante. Nihilominus, tamen.
PARLAR EN l' AYRE. fr. fam. Parlar sens fonament. AYTANTBENT. adv. ant. tamb.
Hablar al aire. Temer loqui. AYZELL. pron. demonstratiu. aquell.
PASSAR AYRE. fr. Ff ayre fresch. Crrer pasar
aire. Fio, as.
VIURER DEL AYRE DEL CEL. fr. PASSAR DBL AYRE. AZ.
PASSAR ALIMENTAHSE DEL AYRE. fr. Confiar ab
vanas esperansas. Sustentarse, mantenerse, alimentarse AZ. int. ant. a.
del aire. Inani spe aut blanditiis animum pascer. || AZABARA. ant. adzabara.
Menjar mlt poch. Suslenlarse, alimentarse del aire. AZAFATA. f. ant. safata, Criada de la reyna
|]
Tenui cibe uti. que li serveix los vestits y alhajas que s' ha de po-
PNDRER l' AYRE. fr. Posarse en un lloch ahont sar,y 'ls recull quant se despulla. Azafata. Nobilis
toca r ayre. Tomar el aire. Auram captar. matrona reginae cubicularia.
PNDRER LOS AYRES. fr. Estar en algun paratge ab AZAFTIDA. f. ASAFTIDA.
r objecte de rcobrar la salut per la mudansa de AZANYA. ant. f. assanya.
clima, aliments, etc.Tomar aires. Alterius coeli va- AZERCOL. m. mini.
letudinis causa auram captar. AZ. adv. demonstratiu. ant. ass.
PORTAR EN l' AYRE. fr. Portar alguna cosa sens AZOR. m. ant. astor.
que toque terra. Llevar en el aire, en peso, en vo- AZUL. adj. y
landas. Sustineo, es. zu R. adj. ant. balu.
BAB CATAL. BAB 171
B. Segona lletra dominical y de mlts abecedaris, sn afecte. Carsele d uno la baba, estar con la boca
primera consonant, nona del etipich, vigssimadel abterta. Suspensa ora tenere.
armnich. Los antichs llatins li donavan lo valor de TENIR MALA BABA. fr. met. Sr murmurador. Te-
300 y ab una ralleta 3000; per si la rallela 's po- ner lengua de escorpion. Maledicum esse.
sava sola 200. Entre hebreus y grechs valia 2.
'Is BABADERO. m. Tros de tela que's posa al pit
En r alfabet qumich senyala '1 mercuri. En mltas de per curiositat quant raenjan. Baba-
las criaturas
medallas senyalava las pocas. Ab la lletra prxima dor, babaderoj'pechero. Salivarium, ii. | Llencas de
primera, divisa de afavorit primer ministre. En roba que's posan en los extrems dels vestits pera
abreviatura y abans de algun nom propi significa refors. Bebedero. Tenia? vestium oris interius assuta.
Beato. B/De. Abreviatura usada comunment en los BABAL, (a la) m. adv. Ab poch cuydado, sens
llibres dels comerciants que significa Bitllet, de B. mirament. Amedia talla. Perfunctori, obiter.
F. al final dels edictes romans Bonum factum. BABALLAS. f. pi. Lo que queda en lo plat des-
Bon auguri. B. D. y A. B. Ab eadem non eadem prs de haver menjat. Escamochos. Residuge, reli-
ivisa, etc. Un adulador. quia, arum, sordes, ium. []
Los rosegalls que deixa
'1 bestiar en la menjadora. Granzones, riza$, pajaza.
K BA. int.
BA.
BABIEGA. m. Ximple, toix, Babieca, desvaido. feyan guirnaldas. Bcara. Bacchar, aris.
Stolidus, i, stips, ipis, bardus, i.
[]
Nora de un caball BACAINA. (fr uNA)fr. Trencar lo son, Desca-
del Cid. Babieca. Babieca, a;. bezar el sueTio. Dormitar.
BABILLA. f. Pell prima que uneix la illada de la BACH. m. ant bagada. ||
obcu. 1.
caballeria ab la cuixa. Babilla. Pellicula, se. BACi. m. Gibrelleta pera orinar anar de cos.
BABILONS, A. adj, y Bacin. Lasanum, i, scaphiura, ii. [jant. bacina.
BABILONI, A. adj. Natural de Babilnia, ciutat SERVIR DELS BACiNS. loc. ant. Servir donar ay-
de Siri. Babilonio. Babylonius, babyloniensis. guamans. Dar aguamanil. Aquiminarium servir.
BABILNIA. f. met. Confusi. Babilnia, babel. BCIA. f. ler. GABADAL.
Confusi, nis. BCIGA. f. Joch entre dos ms ab tres cartas
BABILNIGH, CA. adj. Pertanyent Babilnia. cada hu, las quals si no arriban nou punts se diu
BaUlonio. Babiionicus. bciga, y guanya; si las tres sn iguals se diu baci-
BABOR. m. nut. Lo costat que ve la ma es- got, y guanya la bciga; y si sn totas tres de un
querra del qui estant popa mira proa. Babor. mateix diu bacigoti, y guanya la bciga
coll se
y
Sinistrum la tus. bacigot. Bciga. Ludus bciga.
BABS, A. adj. Qui despedeix mlta baba. Mabo- BACINA. f. Plata regularment de metall pera de-
so. Salivarius. manar caritat. Bacia. Pelvis, is. [| La que usan los
BABOSA. f. Cert peix de mar que t la esquena barbers pera remullar. Bacia. Pelvis tonsoria. ||
Yas
negrenca ab vrias clapas, dit aix perqu despedeix cncavo pera rentar los peus. Bacia, barrem. Pellu-
mltas babas. Batosa. Salivaria, . vium, ii.
StultissiraUS. []
TABOLL. num.
BABUTXA. f. Sabata de sola mlt prima. Zapati- BACINAS8A. f.aum. Gran ftaci'a. Magna pelvis.
zo, baquelazo. Yiolentus corporis lapsus. BACINET. m. dim. Bacinejo. Parvus lasanus. |I
BAGALAR. m ant. Jove caballer que havia ft Pessa de la armadura antgua que cubria '1 cap
sas primeras armas per que no podia posar en cam- manera de casco. Bacinete. Cassis, idis, galea, ae. ||
panya cert nmero de soldats, y per analogia Lo soldat que portava corassa. Bacinete. Calapharc-
s'aplic desprs al estudiant que havia rebut lo pri- tatus miles.
mer grau en sa respectiva facultat. [|
bachiller. BACINETA. f. dim. Bacinica, bacinilla. Parva
Bachiller. Bachalau reus. pelvis, patella, ae.
tota la Europa. En lo comers se'n coneixen vrias pren en sentit un mes bueno mala
literal. Si quietes
espcies. Bacalao, abadejo, merluza, truchuela. Onis- cerdo. Bonum cupis mensera? porcum neca.
cus, i, morhua, ae. ||
met. Persona flaca. Bacalao. BAGONADA. f. ter. PORQUERIA. []
ATSEGALIADA.
Macilentus, i. BAGONS. m. aum. poucas.
SEMBLAR UN BACALL, fr. mct. Estar mlt flach, BAGONET. m. d. cotxinilla, panarola. [[
gorr.
sech. Estar comoun naipe hecho una pavesa. Nimis BAGONISTA. m. Qui segueix las opinions del
BACANAL. m. Lloch ahont las bacants, oferian BCULO. m. Bast, crossa, gayato que portan
sacrificis al Du Bac. Bacanal. Bacchanal, alis. ||
pera sostenirse 'Is dbils y 'Is vells. Bculo. Bacu-
Festa, disoluci, borratxera de las bacants. Bacanal. lus, i. met. Amparo, consol. Baculo. Solatium, ii.
II
FR l' i5ltim badall, fr. Morir. Dar la ltima bo- Bahia, ^stuarium, ii, sinus, us. ||
abadia.
queada. Expiro, as, animam exhalar. ||
espirar. BADIAN. ra. ans estrellat.
lo badall no pt mentir, vl menj-Vr dormir, BADIELLA. f. vidalbA. cir. ||
Tros de budell que
6 DROPERiA MANTENIR, fr. Hambre sueio ruindad va del llombrgol del feto al llit despulla. Vmbligo,
del dueio. Somnum, famemve malam vel indolera cor don umbilical. mbilicus, i.
TOCAR LA BADANA. fr. Maltractar de obra 6 de pa- Llas en las cordas. Lazo. Laqueus, ei. La llassada ||
raula. Zurrar la badana, elblago, menear el zarzo. que's fa en lo fil de la mitja per massa retort. Oque-
Conlundo, is. ruela. Fili implicatio. ||
ant. Corretja ab s' em- que
BADAR. v. a. Dividir, partir. Hender, rayar. De- bolicava la llansa dart pera tiraries ab ms fria.
bisco, parti, divido, is. || v. n. Encantarse en qual- Amiento. Amentum, i. |]
Lo vuyt del mnech de las
sevol cosa com un ximple. Quedar hecho un bauzan, balansas romana pera regirse sobre la Uengueta
conla boca abierta. Ora suspensa tenere. ||
estar peu. Alcoba, caja, manija. Trutinae axis. [j
ter. Plan-
I NO BADAR BOCA.
plegar la boca
boca esmia. Obmutesco,
BADAR8E.
fr. No dir res.
los labios, coserse la boca,
V. r. Obrirse,
is.
No chistar, no des-
crivellarse.
no decir esta
Henderse,
BAGARRO.
BAGASSA,
gavasa, gorrona,
scortum, i.
m. BURINOT, ABELLA. VAGAMNDO.
f. Dona pblica, prostituta.
moza
Ramera,
de fortuna.
[|
Meretrix, icis,
BAGASSETA. f. d. Putuela. Meretricula, ae. ANAR ESTAR AL BAIX. fr. Anar mnos, estar
BAGATELA. f. Cosa de poca entitat. Bagatela, atrassat. Andar estar alcanzado, ir d menos, cuesta
friolera, papasal. Nuga, gerrae, arum. abajo, de pi quebrado, de capa caida. Paupertate,
Lo mateix equipatge. Bagaje. Sarcinae, arum, im- DE BAIX EN BAIX. adv. m. Interiorment. Asus aden-
pedimenta, orum. nut. Equipatge de la tripulaci ros. Interis.
I)
BAGOLAYRE. m. ter. baladrer, cridaybe. guno, abroquelarse. Sub alicujus protectionem esse.
La persona de poca y baixa sort. Bajo. Obscurus. i| que est pendent de alguna corda. Descolgar. Dimit-
m. La veu instrument que sona una octava ms to, is. V. a. Trurer alguna cosa de lloch elevat,
II
ller. Gurrumino. Uiorius maritus. gun tant transparent, que s' estima per adorno com
BAJANOT. ra. aum. ter. bajanas. las pedras preciosas. Balaj. Ruber silex.
apretat de mercaderias, en especial los que s' era- del carro cotxe, ahont entra la llansa. Balancin.
barcan. Bala. Mercium sarcina. H Entre estampers, Transversum tigillum. U Lo volant petit ab que's se-
espcie de coixinet ab mnech, ple de llana cuberta lla la moneda. Balancin. Cudendis nummis machina.
ab una pell de anyell pera donar la tinta al motllo. BALANDRA, f. nut. Embarcaci de transpQEt
Bala, Pelicea pila. || Feix de deu raymas de paper. ab un arbre y una vela. Balandra, corsario. Yecto-
Boia. Folliculi papyraei ex decem sapis. fl
ter. Bo- ria, prodatoria navis.
176 BAL DICCIONARI BAL
BALANDRM. m. Vestidura talar modo de KSTAR BALB. fr. Estar entorpit 1' us dels membres
capot, que usan los ecclesistichs. Balandran. Gau- per causa del fret. Arrecirse, aterirse, pasmarse de
Sape, is.
II
LLOBA. frio. Rigeo, es.
BALANDREJAR. Murer alguna cosa de
V. n. BALBOTEJAR, v. n. tartamudejar.
un costat altre sens mudar de siti. Tamb s' usa BALBUCIENT, A. adj. Qui no pronuncia ab cla-
com recproch. Bambolear, bambonear bambalear. , redat. Balbuciente. Balbus.
Labo, as, trutinor, aris. BALBUYTAR. V. n. ant. tartamudbjar.
BALANER. m. BALANDRA. BALCA. f. ter. bova. 1.
BALANS. m. Moviment de un costat altre, en BALC. m. La barana antepit de balustres,
especial lo de la nau. Balame, libracion, balmicea- posat en las finestras pera'surtir sens perill. Balcon.
miento. Nutatio, luctuatio, nis. ||
En lo comers exa- Pergula, si, pdium, ii.
men del estat de^sn cabal. Avance, balance, tanteo. FiRSK EIXIR AL BALC. loc. Asomarsc ttl balcou. In
Sortis, mercatura; dati et expensi computatio, exa- pergulam prodire.
men. BALCONS. m. aum. Balconazo. Pdium ma-
BALANSA. f. Lo set signe del zodach, compost jus.
de divuyt estrellas. Libra. Astraea, a;, jugum, i. ||
BALCONADA, y f.
ESTAR EN BALANSA. fr. met. Primparat, si cau no BALDADURA. f. Impediment de algun membre.
cau. Estar en tanganillas. Yacillare, nutare. Entorpecimiento, pasmo. Torpedo, inis, torpor, is.
lancear, fluctuar, estar perplejo. HBsito, labo, musso. ter. Pegar mlt. Magullar, sobar. Contundo, is.
BALASTRIA. Flor de f. magrana doble. Pr- per agafador un bot, que fentlo girar s' obra. Co-
piament es la flor del magraner bort. Balaustra, ba- lanilla, pasadorcillo. Pessulus, i. Lo de fusta, dit en ||
BALDONAT, DA. p. p. BaUonado. Exprobratus FICAR EN LO BALL. fr. uict, Enclurcr alg en al-
BALDONET. m. BALD. tl. gun negoci, Meler en la danza. Aliqnem negotio im-
BALDUFA, Tros de fusta lornejat en figura
f. plicar, inclndere. Atribuhir maliciosament algu-
||
quasi cnica ab un clan la punta; lo fan ballar los na cosa qui no ha lingul part en ella, Meler en la
noys ab un cordill. Peon, trompo y galdrufa. p. Ar. danza. Culpam in insontem conficere, in eamdera
Turbo, inis. [[ trompitxo. 4. l
f. fara. ramera. suspicionem vocare,
COP DE BALDUFA. Lo que donau los noys abella. DAvRniuN BALL DE BASTONS, fr. mel, fam, Havrhi
Cachada. Turbinis ictus. gran renyina,y regularment garrotadas. Haber pa-
BALDUFAIRE. m. Qx k baldufes. Trompero. loteo, paloteado, moros y cristianos. Fustibus, mntu
Turbinis fabricator. se petere, congerere; fuslem sibi impingere.
BALEIGS. m. pi. La porci de grans de blat etc. s:r l'aho del ball. fr. met. Sr lo principal en
que per no haver quedat prou batut se separa del algun negoci. Ser duem senor del argamandijo. Do-
net en la era. Corziielo, granzaa, rahera. Apphida, minum, prscpotentem penulatorum esse,
la part posterior del cos, ab dos forats sobre '1 cap BALLADOR, A. m. y f, Qui balla, Bailador.
pera ahont llansa gran distncia la aygua que beu; SaKalor, is, choreutes, te, [j
Renom, motio del lleu-
pareix en la platja, y cria sos fills com los animals ger de geni de poch seny. Danzante. Solers, tis,'
de las constel-lacions australs. Ballena. Balaena, x. nas conjuncturas del cos, com en lo genoll, muscle
II
ter. BRANILL. y anca, Chiicca. Os eum alio rotans, collrdens.
LO FILL DE LA BALENA. BoHenoto. BalanaB pullus. BALLADORET, A. m. y f. d, BailadortHh. Sal-
BALENER, m. ant. Barco de figura de balena, tatriculos, i,
obert y baix de costat, Ballenero. Navis batenai for- BALLAR. V, n, Fr accions acorapassadas ab lo
mam referens. cos, peus y brasos, Danzar, ballar. Salto, as, Iripu-
BALESTA. BALLESTA. f. dio, is, choream exercere, Murerse alguna cosa |j
innatante rem aquis latentem designar. en algun negoci que no li toca. Jugar, danzar en a-
BALIVA. f. ter. MiNOVA. gun asunto. Alieno negotio se immiscere.
BALL. m. Diversi, saltant ab lo so de qualsevol BALLAR PER 'l CAP. fr. Conscrvar confusament la
instrumento del cant. Baile. Chorea, e, tripudium, espcie de alguna cosa. Bullir por lacabeta. Qnam-
ii, saltatio, nis, ||
sarau. || Intermedi de la segona y dara in mente speciem excitari rei quara quis fac-
tercera jornada de las coradias espanyolas, en que tam esse putat.
s cantava y ballava. Baile. Intermedius chorus. BALLAR sNS ORDE NI CONCERT, fr. Fr alguua cosa
BALL DE BASTONS. Ball cutre mlts ab bastons, que sens reglas, fr disbarats. Desconcertarse. Inconside-
pegan uns contra altres formant un so concertat al ratloqui, agere.
comps del instrument. Paloeo, paloteado. Tripu- BALLAR SEGONS LO SO. fr. met. Acomodarsc las
dium crepitantibus bacillis. circunstncias. Bailar al son que se toca. Ad nmeros
BALL ROD. Lo que executa la gent vulgar regu- datos saltar.
larment ab castanyolas. Baile de boton gordo de FA DE MAL BALLAR AB LO VENTRE VUYT. ref. Ab qUB
vandil de cascabel en rueda. Triviale, tripudium, 'Is bevedors discnipan la afici de bnrer mennt.
chorus. Seca la garganta ni gnine ni canta. Fecundi calices
IM QUE VINDR PARAR AQUEST BALL? loc. fam. De- quem non fecre disserlura.
nota la incertitut del fi de alguna funci desagrada- FR BALLAR, fr. Obligar alg obrar ab autori-
ble 6 perillosa. ^En que vendran parar ests misas? tat y manya, Hacer bailar. Cogo, is.
iQuid tndem eveniet? TRAURER BALLAR, Sacar danzar. Ad saltationem
FR LO BALL DEL POLL, fr. fam. Fn'ssarse, neguite- invitar,
Jarse, arronsant los muscles y espafllas per alguna BALLARIDA. f. Planta polita y annual que
TOMO T.
178 BALL DICCIONARI BAL
Creix en los sembrats; t las flors de quatre Mas, BALLUGAR. V. a. y derivats, bellugar.
grogas, disposadas en creu, y per fruyt unas tave- BALMA. ant. f. covA.
llas planas y las llavors en figura de rony. Zado- LA SANTA BALMA. Lloch ahout sauta Magdalena feu
rija. Hypecoum, oi. penitncia. La cueva de santa Magdalena. Sanctae
BALLARUGA, f. GXLA. 4. |1
ter. molinet de Magdalena; antrum.
VENT. II
pi. fam. BALL ROD. BALMARSE. V. r. ESPALMARSE.
ANAR COM UNA BALLARUGA, fr. mct. Denota portarse BALMETA. d. Cuevecita. Speluncula,
f. caver-
en tot mlt inquieta y lleugerament. Ser movedizo. nacula, a;.
ALLARGAR POCH LA BALLESTA, fr. mct. ALLARGAR de encerat que's posa per curiositat sota de la
POCH. llumanera. Velonera. Lychni sustentaculum.
ARMAR LA BALLESTA, fr. Pararia. Armar la ballesta. BALONETA. f. d. Valonita, valonilla. Fasciola,
Ballistam, arcum adducere, intendere.
TIR DE BALLESTA, fr. met. A llarga distncia. A BALONS, m. pi. Espcie de calsotets al us dels
tiro de ballesta. A long. Valons, que'ls introduhiren en Espanya. Valones,
CABALCAR LA BALLESTA. Montarla. Encabalgar la ba- bragas. Femoralia, orum, bracca;, arum.
llesta. Ballistam aptare, intendere. BALOT. m. BAL. II
aum. Balon. Mercium, ii,
BALLESTER, m. Qui f ballestas. Ballestero. Ba- bia, de fusta rehinosa y rogenca, ramas Uargas,
Uistarum faber. [|
Qui tira ab la ballesta. Ballestero. primas y de pocas fullas; las flors petifas, blancas
Ballistarius, sagittarius, ii. |1
en taula. ant. Allis- y mlt un pinyol cubert de una
olorosas; lo fruyt
tat, inscrit en la taula de allistament que 's posava. closca seca y negra, y cont una ametlla, y en sn
De tabla. lloch vegadasun licor semblant la mel, amarch
BALLESTER soBERCH. aut. Ballestcr de refors. Ba- y picant. Blsamo. Balsamum, i, y quilocalsamum,
llestero de refuerzo. i, la fusta; opobalsamum, lo licor, y carpobalsamum,
BALLESTERA. f. Herba del ballester. Planta de lo fruyt.
mitja cana de alta, las fullas doblas, peladas y de BLSAM DE COPAH DE coPAYVA. Lo que 's trau de
un vertmlt clar, y las flors encarnadas. Aguavien- un arbre del Brasil y de Cayena, de color blanch lo
tos. Philomi, orura, herba venti. ||
Herba ramosa y mnos pur, y daurat lo ms pur. Bdlsamo de copah,
sobre un pam de alta, fullas semblants las del de copaiva. Balsamum brasiliense, copahu.
plantatge, obscuras y rojencas, la cama cncava y BLSAM DE JDBA DE MECA. Rcbiua blanquiuosa
la flor de un vert blanch. La arrel es fibrosa yf es- de un arbre de Arbia. Bdlsamo de Judea de Meca.
ternudar. Elboro blanco, yerba de ballester os. Helle- Amyris opobalsamum.
borus, helleborum, i. || La tronera pera disparar BLSAM DE MARIA. Rchina blanca de un arbre de
fletjas. Ballestera. Jaculatria fenestella. Amrica semblant al pi y de color vert quant est
BALLESTERIA. f. L' art de usar de la ballesta. fresch. Bdlsamo de Maria. Balsamum MariaB.
Ballesteria. Ars ballistaria. ||
Lo carrer ahontse ra- BLSAM DEL PER. Planta, que en lloch de fullas f
ballan las ballestas. Ballesteria. Ballistariorura vicus. com unas tabellas de una molsa mlt sucosa que
BALLESTETA. f. d. Ballestilla. Ballista minor. serveix per als talls y altras cosas. Blsamo del peni
BALLIA. f. BATLLIA. peruviano. Balsamum peruvianum.
BALLOT. m. Planta, '1
manrub negre. Ballote. BLSAM SUOR. Blsam pur de Meca. Opobdlsamo.
Bai1ole.PS. Opobalsamum, i.
BAM CATAL. BAN 179
BLSAM UNIVERSAL. Quim. Lo malcix que elixir. part superior de ona mutaci de teatre. Bambalina.
Blsamo universal. Balsaiuiirn universale. Theatri tectum.
BLSAM DE TOU?. SubsUincia balsmica de un arbre B AMB ALEJAR. V. n. y
de Amrica que t las mateixas propietats que'l bl- BAMBOLEJAR. BALANDREJAR. mCt. ES-
V. n. ||
sam del Per. Blsamo de Tol. Balsamum Tolutanum. lar una cosa poch ferma segura. Bambolear. Nuto,
ES UN BLSAM, loc. fam. Denota que algun menjar vacillo, as. ||
titubejab.
licor es mlt delicat y excel-lent. Es un blsamo, BAMBOLLAR. V. n. y derivats, bombollab.
es un dmbar. Suavis anima, odor. BAMBI. m. Arbre de la Xina, de qual escorxa
BALSAMAR. V. a. EMBALSAMAR. segona, picada com lo drap, se trau un paper tant fi,
BALSAMERA. f. Polet pera conservar lo bl- que mlts europeos crehuen sr paper de seda. Bam-
sam. Balsamerila. Balsaminum vas. b, bambuc. Arbor sic dicta. Certa canya de las ||
BALSMICH, CA. adj. Lo que pertany al bl- Indias orientals tant grossa, que 's fan barras pera
sam t sas propietats. Balsdmico. Balsamus, bal- llileras, y vasos que conservan mlt fresca la ay-
de dos peus, las fullas sn llargas y estretas, re- BAN. m. CRIDA, multa, edicte. II
pi. VEDATS, [j
ant.
talladas menudament en tiras ; las flors petitas, Guerra entre plebeus gent qui no era lcit guer-
blancas encarnadas, y forman ramellets espessos rejar. Bando. Dret tribut antich.
11
y enterament plans. Se cultiva per adorno en los PAGAR lo ban. fr. Incrrer en la pena establerta
jardins. Milenrama, milefolio, altareina. Achilea, a;, per ell. Pagar la pena, multa, elc. Pcenam luere.
millefolum, ii. sots ban. m. adv. ant. baix pena.
BALSAMITA MENOR. Planta de mltas camas, fullas BAN ASTA. f. CANASTRA.
serradas, alta de un pam, y mlt semblant la oren- BANASTER, A. m. y ant. CISTELLER. f.
ga: en la cima forma una copa manera de bombo- BANCA. f. Banquet, assento de fusta sns res-
llas dauradas que's conservan mlt temps en sn patller. Banca. Sedile, is, scamnum eipers dorsi. [|
vigor. Yerba de santa Maria. Costus hortensis. Escambell ab que las bugaderas preservan los peus
BAL8AR BALSEJAR. Y. n. Ballar lo bals. de humitat. Banca. Fullonium, ii.
la Joch de car- ||
Balsar. Tripudio, as. tas,en que un dels jugadors las porta, y los de-
BALTARDAR. V. a. ant. ESBALDIR. ms casan apuntan contra ell las cartas que gira.
BLTICH. adj. Mar entre la Escandinavia, Dina- Las que cahuen la dreta las guanya '1 banquer, y
marca y Rssia. Bltico. Balticus. las de la esquerra los que casan. Ban^a. Pharaonis
BALTRAG. m. Planta de la Tartria, de fullas ludus. I
Lo diner que's posa en cada carta. Banca.
semblants las del nap, la llavor la del fonoll, Fiscus lusorius. |] nut. Cnua de una sola pessa,
encara que major. Baltracan. Planta sic dicta. usada en las islas Filipinas pel transport de pas-
BALUART. m. Fortificaci en figura triangular satgers. Banca. Gymba, aj.
pera defensa de las murallas en los nguls de las cuRER DE LA BANCA. fr. Prdrer la dona '1 dret de
plassas regulars, y en la cortina en las irregulars. la herncia paterna per haver sobrevingut var.
Baluarte,bastion. Munimenlum, propugnaculum, i. Caer de labanca. Foeminam jus haireditatis amittere.
II
met. Amparo, defensa. Baluarle. Pra;sidium, ii, FR CURBR DE LA BANCA. fr. DESBANCAR.
protectio, nis. BANCADA. f. arq. Biga que trabada ab altra
BALUERNA, f. S' aplica las cosas de ms en- servia de adorno y fermesa en la arquitectura an-
volum que servey. Armatoste. Ingens et inutilis mo- tgua. Alfarda. Trabs, bis. Llata de fusta de cinch
||
les. II
Dit de la persona que's presenta devant de un dits de gruix y set de ample, que regularment ser-
altra, y li f nosa. Sombrajo. Yaga umbra. veix pera travessers de portas y finestras. Alfaja,
BALU8TRADA. f. Renglera de balustres. Ba- alfarjia. Lignum, i.
|)
En las vinyas, olivars etc. 1'
kustrada. Glathrorum series. espay de terra entre tira y tira. Almanta, entrelino.
BALSTRAT, DA. adj. Format de balustres. Inter vitum ordines, areola olivetorum etc. inter-
Balauslrado, balauslral. Clalhris inslructus. jecta via. Entre abaixadors lo taulell cubert ab un
|!
BALUSTRE. m. Espcie de columneta de ferro malalasset coix sobre del qualcol-locan lo panyo
fusta traballada pera formar las baranas, balcons pera abaixarlo. Bancada. Scamnum ubi ponitur pan-
y altres adornos. BaUmslr e. Chlhrus, clalhrum, i. nus tondendus. Taul doble y ample que
||
naul.
BALSTRET. m. dim. Balaustrillo. Glathrum passa de costat costat de las petitas embarcacions,
parvum. serveix de
y siti als qui reman. Banco remero. Trans-
BAMBALINA. f. Tela pintada que representa la trum, i.
180 BAN DIGGIOiNARI BAN
BANGAL. m. Feixa 6 tros de terra quadrilonga, que traspassa diagonalment lo blas. Banda. Fascia
determinat pera llegums arbres. Bancal. Are, ae. SCUti. II
ant. ALA DE EXRCIT.
CAPSADA. 2. Drap pera tapar los banchs y altres DEIXAR ANAR A LA BANDA ALGUNA COSA. Separaria,
II
(I
BANCALER. m. Qui teixeix bancals. Bancalero. DE BANDA i TJANDA DE UNA BANDA A LA ALTRA. loC.
Stragulorum textor. De banda a banda, de parte par te. Transverss,
BANCARROTA. L' acte de abtrerse '1 mer- transversm.
cader banquers pblichs. Bancarrota, quiebra. Cre- BANDADA, f. Ramat, vol de aucells. Bandada.
ditorum fraudatio. Avifium, ii.
BANGS. m. aura. Bancazo, bancaza. Scamnum BANDRRIA. f. nut. Mall pera clavar los
majus, i, sedile, is. Taul gruixut ab camas pet-
1|
perns y claus grossos. Bandarria. Ferreus malleus
ges, sobre '1 qual traballan los artistas, Banco. Opifi- navalis.
cium,ii, scamnum, i.
I
Lo en que 'Is ferrers tenen BANDEIG. m. ant. y
la enclusa petita per adobar claus. Macho, banco. BANDEJAMENT. m. ant. DESTERBO. || ABAN-
Ferrarium scamnum, abacus ferrarius. Entre ser- ||
DONO.
radors lo caball de fusta sobre '1 qual serran. Burro. BANDEJAR. V. a. ant. DESTERRAR. II
PREGONAR.
Machina lignis serrandis. Siti dels galeots en las || II
ant. ABANDONAR. [| ant. despullar. '
blica en que's posa '1 diner ab seguretat de premi. ment ms alta, la qual s'usa en las professons.
Banco. Argentaria mensa, frum, i. Eslandarte, pendon. Vexillum, i. ||
nut. Insgnia ea
BANcuDE ARENA. mar. Paratge ple de arena en que que's posan las armas de la naci que pertany.
no hi ha prou aygua pera navegar. Banco de arena, Bandera. Signum, vexillum, i. ||
La partida de tropa
bancal. Lorsura, i, syrtis, is. destinada pera reclutar. Bandera de recluta. Parva
BANCH DE LA PACINCIA. Lo dcls navos y fragatas manus militibus conscribendis. || mil. Toch particu-
de guerra situat devant lo pal de messana. Banco de lar pera anar pndrer las banderas. Bandera, Sig-
la pacincia. Scamnum ante puppis malum. num tympano editum. ||
adj. Rodayre. Andariego,
BANCH DE LA PiGttlciA. Banquet sens respatllera, azotacalles. Ambulatorius. ||
com. Dret de recrrech
aboni los mestres fan sentar los noys per penitn- sobre 'Is geners estrangers que entran en la adua-
cia. Cncana. Pigrorum scamnum. na. Bandera. Vectigal mercibus aliarum nationum
BANCH DE LAS MENTiDAS. Lloch en quc 's rehuueix imposi tum.
geni ociosa pera conversar intilment. Mentidero. BANDERA BLANCA. La que s' enarbola en senyal de
Mal feriatis frequens locus. pau. Bandera de paz. Pacis vexillum.
BANCH PKTiAT PETJAT, ant. Arma de siti. Banco i. BANDERA OBERTA, cxpr. Ab tota llibertat. A ban-
pinjado. deras desplegadas. Liberrim.
BANCHS DEL FRE. Part ahont estan lligadas las bri- ALSAR BANDERA, fr. Frsc cap de un partit. Levan-
das. Camas fnno.
del tar bandera, hacerse cabeza de bando. Factioni, sedi-
k ALTRB Fi DANT. ref. S' aplica als que ocupan algun ASSEGURAR LA BANDERA, fr. uut. Tirar una Cano-
puesto gosan de favors sons fruyt propi, y ab per- nada ab bala temps de desplegaria, per sr contra
al
judici de altres. Alguna est en el escano que si no '1 dret de genis disparar ab bala sens la prpia
aprovecha, y d olro hace dano. Sibi non prodest, al- bandera. Asegurar la bandera. Tormenfi jaclu ve-
teri nocet. xillum ostendere.
ESTAR EN LO BANCH DE LA PACINCIA, fr. mel. Estar BAIXAR BANDERA, fr. Inclinaria al enemich en sen-
sufrint alguna molstia. Estar en el banco de la pa- yal de rendici. Bajar bandera. Hosti vexilla submit-
cincia. Patienter ferre, tollerare. tere.
QEDARSE EN LO BANCtt DELS ASES. fr. Se diu dels BATRER BANDERA, fr. Inclinaria alg en senyal
noys de estudi que's quedan en los ltims assentes. de reverncia, Batir bandera. Honoris causa signa
Quedarse en el banco de los burros. In infimis subse- deraittere.
I BANDERETA,
ESPANTALL. [J
BANDEROLA.
BANDERETA DE CAMPANAR. PANELL.
f. d. Banderilla. Yexillulum,
2.
|| met. PePSOna
i.
[]
cinch cordas, ab
bassa y mnech com la guitarra. 'S sona ab una
la
BANDEROLA, f. Bandereta ab que's marcan las En lo joch de la banca qui porta '1 joch. Banquera.
distncias en los acampaments. Banderola. Yexillum, Chartarum mensarius.
i, vexillaris pinulla. ||
La que's posa en las imatges BANQUET, f. d. Banquilla. Scamnellum, i.
||
de Jesucrist ressuscitat, sant Joan Baptista y altres Convit esplndit. Banquete. Dapes, um, convivium,
Sants. Banderola. Brevis fascia, breve vexillum. ||
ii. II
Espcie de abrassadera prop del extrem del
Adorno de tafet que's lliga sota 1 ferro de las '
pany, pera ahont passa y 's subjecta '1 bald. Pico-
llansas. Banderola. Serica fasciola. |]
gallardet. lele. Ferrea compagula.
BANDOLER, A. m. y f. Lladre de cam real. ab quartets, ahont moros tancavan als esclauslos
Salteador, bandolera, bandido. Latro, nis, grassator, de rescat. Bafio. Ergaslulum, i. qum. Calor tem- ||
is. II
vagamundo. II
Proscrit. Proscrita, bandido. Pros- perat per interposici de alguna matria entre '1
criptus. foch y lo que's calenta, com: bany de arena. Bano.
BANDOLERA, f. Banda de cuyro de ahont penja Temperatus calor. La crosta capa de sucre ab
||
la tercerola del soldat de caball. Bandolera. Balteus, que's cubreixen los bescuyts, etc. Tamb 's diu de
ei. II
La del guardi de corps ab gal de plata. Ban- la cera y altras cosas. Bano. Incrustatio, nis, illi-
dolera. Corporis custodis balteus. || Plassa de guar- nimentum, i.
di de corps. Bandolera. Corporis custodis nomen. BANY DE .MARIA. Lo de aygua en que aquesta ser-
BANDOL. m. Espcie de guitan. Bandalin. veix de medi pera temperar lo calor del foch. Baio
Chelys, idis. de Maria. BalneumMariai.
182 BAN DICCIONARI BAR
TENia NO Ms QUE UN BANY. loc. Tenir una noci lum, i.
II
fam. Nom que's dna al dimoni. Patilla, pa-
mlt superficial. Tenir una ligera tintura. A limine leta. Cacodamon, is. []
pi. Las que tenen alguns in-
aliquid salutare. sectes en la part interior del cap. Antena. Antennaj,
PNDRER BANYS. fr. Bamrse, tomar banos, darse arum. ||
Quant apunta comensa surtir. Piton.
baiios. Lavo, as. Novum cornu.
BANYA. Excrescncia prolongada, y regular- BANYISTA, m. Qui pren banys. Banista. Balneo
ment corba, que tenen alguns animals en lo cap. utens.
Cuerno, hasta, madera del aire. Cornu, u. Cada una [| BANYOL. m. La nima de la banya. Cuerna,
de las dos puntas que tenen sobre 1 cap alguns cuerno. CornuUum, i.
insectes, com lo caragol, papallona, etc. Cuerno, BANYUT, DA. adj. Qui porta banyas. Cornudo.
antenas. Cornu, u. []
fam. Bony de resultas de algun Cornulus. ||
met. Lo marit qual muller falta la fi-
cop en lo cap. Tolondron, burujon, bollo, chichon. delitat conjugal. Cornudo, cuclillo. Curruca, ae.
Tuber, is. BAO. m. nut. Biga que sost '1 pont de un vai-
BANYA DE CABRA. Planta de cama vuyda, fullas cen- xell. Cada una de lasbigas gros-
Bao. Pons falsus. ||
drosas per sola, que naixen de tres en tres, flor sas sobre las quals descansa la coberta principal
blanca y una tabelleta en forma de banya de cabra. sostre de la bodega. Bao. Trabs crassior.
Alholva. Siliqua,silicia, ee, foenum gracum. BAPTISMAL. adj. Lo que pertany^al baptisme,
BANYA DB CERvo. Herba semblant las banyas del Baulismal. Baptismalis.
cervo. Cuerno de ciervo. Coronopus, odis. BAPTISME, m. Lo primer dels sagraments de
ABATRER A ALG LAS BANYAS. fr. met. Reprimir la la iglsia, ab lo qual rebem lo sr de grcia y ca-
suprbia de alg. Bajar los brios. Alicujus auda- rcter de cristians. Bautismo. Baptismus, i, baptis-
ciam, cornua frangere. ma, atis, sacrum regenerationis lavacrum. Certi- ||
APUNTAR LAS BANYAS. fr. Comeusar sortir. Apilo- ficaci en que consta haver estat batejat alg. P
nar. Cornua erumpere. de bautismo. Baptismus, baptismalis testificatio, tes-
DE DETRAs AL REY LI FAN BANYAS. ref. Reprn als timonium.
que en ausncia judican mal de las accions agenas. BAPTISTA, n. p. Bautista. Baptista, se.
Genle loca, comeis de mi rabo y no de mi boca. Absen- BAPTISTE. m. BAPTISME.
tis vitam rodens. BAPTISTERI, m. Lloch ahont est la pila de
FB PORTAR BANYAS. fr. fam. Fallar la muller la baptisme. Baptisterio, bautisterio. Baptisterium, ii.
fidelitat conjugal. Poner los cuernos, encornudar. Mce- BAQUETA, f. Burxa pera atacar la escopeta, fu-
chimonium marilo parar, addere cornua maritis. sell, etc. Baqueta. Yirga, ae. pi. Las manetas pera
FICAR LA BANYA. fr. fam. Afirmarse en alguna cosa tocar lo labal. Baquelas, palillos. Bacilli, orum. ||
y perseverar en ella ab obstinaci. Encajrsele Cstich militar ab corretjas vergas, corrent lo de-
una en la cabeza. Animo tenaciter adhairere. linqent nu entre dos filas de soldats. Baquelas.
AHONT FICA CLAVA LA BANYA NO UI HA QUI LA TRAGA. Fustigalio, verberatio, nis.
fr. fam. Denota que alg es mlt obstinat. Clavar un MANAR i BAQUETA, fr. met. fam. Manar desptica-
clavo con la cabeza. Animo tenaciter adhEret. ment. Mandar ala baqueta. Absolutissim impe-
TOT ES H PORTAR BANYAS FERNE DU. ref. met. rar.
iron. Denota no es igual manar obehir. Mas vale PASSAR PER LAS BAQETAS. fr. Castigar ab ellas.
con mal asno conlender , que leiia a cuestas traer 3a- . Pasar por las baquelas, baquetear. Militem virgis
bere praeslat quam obedire. cadere.
BANYADA, f, Cop de banya. Cornada, amurco. TRACTAR A BAQUETA, fr. fam. Tractar ab vilipendi
Cornu ictus. ab rigor. Tratar baqueta. Superb, absolut trac-
BANYADOR, A. m. y f. ant. BANYER. II
Qui ba- tar, habere.
nya. Banador. Lavator, is. I|
ant. Lloch fangs en BAQUI. m. En lo vers llat peu de una sl-laba
que's rebolcan los porchs senglars. Banadero, bana, breu y dos llargas. Baquio. Bacchius, ii.
banil, Limosus, cenosus lacus. BAQUIANA. f. Nom que donan en Panam la
i, proditor, is.
mercem exigit.
que las barallas entre marit y muller duran poch. joch al que cuyda que no's fassan trampas. Barato.
BARALLADOR. m. ant. Pendenciero, quimerista. cil de executar, poch gravs. Barato. Facilis. ||
adv.
Rixator, is. m. Per poch preu. Barato. Parvo, viliter, vili pretio.
BARANA, Srie de balustresf. regularment per DONAR DE BARATO, fr. fam. Coucedir sens precisi
las escalas y balcons. Baranda, barandilla. Peribo- alguna cosa, per no sr del cas perqu no em-
lus, i, lorica, ae. La fbrica de rajolas pedras
||
barassa al fi principal que's pretn. Dar de barato.
fins la altura del pit pera preservar de curer de Gratis, gratuil concedere.
Uochs alts, com lo terrat, etc. Antepecho, pretil. Ma- FR BARATO, fr. Vndrcr preu baix. Hacer ven^
BARANETA. f. d. Barandilla. Peribolus, i. poch val poch. Lo barato [es caro; lo ruin y malo de
BARANGAY. m. Espcie de barco de rems usat valde es caro; Quien se viste de mal pano, dos veces se
pels ndios. Barangay. Actuaria navis. viste al ano. Merx ultronea putet.
BARANGO. m. Oficial dels grechs en lo baix im- NO HI HA COSA MES BARATA QUE LA QUe's COMPRA. loC.
peri, y era '1 qui guardava las claus de las portas Denota que vegadas los regalos costan ms que lo
de la cort. Barango. Barangus, i, protector, is. que's compra. No hay cosa mas barata que la que se
BARAR. V. a. AVARAR, VARAR. compra. Empta,plerumque vilisquam donata cons-
BARAT. m. VARAT. [|
ant. barata. ||
ant. trampa, tant.
sas de poch valor. Muto, permuto, commuto, as. |] ba. Mentum, Lo pel que naix en ella. Barba. Bar-
i. ||
BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado. Per- presenta '1 paper carcter de vell. Barba. Senex,is.
mutatus. BARBA DE AARON. Planta Semblant la dragonria
BARATEJAR. V. a. MALBAKATA&. la arrel blanca, y cuyta es comestible. Barba de Aa-
BARATER. m. ant. baratador. ron. Dracontium, ii.
BARATERA. f. PUTA, RAMERA. la BARBA BANYADA PREN l' aixta. loc. met. Alaba
sio navis pnufecto illata. bon gust. Barba cabruna, barballa, barbrica. San-
BARATERO. m. Qu cobra '1 barato estrenas dix, iis, tragopogon, onis.
181 BAR DICCIONARI BAR
BiRBAD GALL. BARBALLERA. 4. BARBABLANCH. m. Qui la t blanca. Barbica-
BARBA DE GITANO, exp. Ab que's iDoteja al qui t no, barbiblanco. Barbacanus, albus, albescens.
mlta barba y mal composta. Barbas de mmarro.Eir- BARBACANA, f. Fortificaci antigua devant de
espcies ; la arrel grossa, de ella surten mlts lluchs de la teulada que surt fora la paret. Aler, alar, ala,
brots, que cubren la terra manera de globo. socarren. Projectura, suggranda, ae. []
La teuladeta
Barba de Jpiter de Jove. Barba jovis. herba pun- ||
empostissat sobre las inestras pera defensarlas de
tera. la aygua. Sobradillo. Parvum tabulatum, parva con-
BARBA remullada ES MiTj AFEYTADA. ref, literal. tignatio.
Barba remojada, medio rapada. Dimidio dura mad- BARRADA, f. La part inferior de las barras en
nit, barba est jam pasle tesecta. las cabalcaduras. Barbada. Inferior maxilla in equis.
COM MES POCAS BARBAS MS POCA VERGONYA, ref. DC- BARBAGRS. adj. Barbirucio. ^Enobarbus, rufus.
nota que la poca edat fa al home atrevit. A poca bar- BARBALLERA. Sota barba. Papada, papo, pa-
f.
ba poca vergenza. Imberbis juvenis audatiae comes. padilla, gorja. Obessum La dels caballs.
guttur. (1
DIR A LAS BARBAS. fr. Dir alguua cosa alg en sa Barbada. Inferior maxilla. La dels porchs toci-
|]
presncia. Decir d la barba, en las sus barbas. Co- nos. Cogullada , barbada, papada. Glndula, ac.
ram, in os. glandium ii. La dels galls. Barbas. Galli palea.
||
||
FR BARBA. fr. FR COS PRESENT. Cadeneta corretja que's posa baix las barras bar-
FR LA BARBA. fi'. AFEITAR. 1. ba pera subjectar alguna cosa. Barbada. Catenula,
FR LA BARBA BN AixuT. fr. met. Poplarse'n lo nego- ai. Cada una de las dos verrugas llargas y ovaladas
11
ci, empleo, etc. que un altre pretenia. Birlar alg- que tenen algunas cabrs sota la barba, las quals
no. Aliquid praeter spem seu occult prseripere. sn indici de bona casta. Marmella. Yerucula, ac.
FERSE LA BARBA DE OR. fr. met. Fcrse mlt rich. BARBALL. m. ter. espgol.
Hacerse de oro. Ditesco, is. BARBAMECH. adj. Qui t barba clara. Barbi-
MENTIR PER LA BARBA. loC. ant. MENTIR DESCARADA- lampiio. Barbipilus, barbatulus.
MENT. BARBAPNYENT. adj. ant. Qui comensa po-
NEGRE DE BARBA. BarUnegro. Barbaniger. sar barba. Barbiponiente. Vesticeps, ipis, barbatu-
PER BARBA. m. adv. Denota que de all que's parla lus, i.
n' hi ha un per cada hu. Por barba, por cabeza, por BRBAR. V. n. ant. Apuntar, posar barba. Br-
persona. Viritim, per singula capit. bar. Pubesco, is, pubem emittere. \\
Fr surtir bar-
PUNTi LA BARBA. fr. ant. Apuntar el bozo. Pubesco, bas. Brbar. Alicui barbam ingerere.
is. BRBARA, n. p. de dona. Brbara. Brbara, ac.
QJlNT VEJAS LA BARBA DE TON VEH PELAR, POSA LA log. Modo de la primera figura del silogisme, que
TUA REMULLAR, ref. Denota que debm escarmen- consisteix en que las tres proposicions sian univer-
tar en lo que succeheix altres. Cuando la barba de sals afirmativas. Brbara. Brbara.
tu vecino vieres pelar, echa la tuya en remojo re- SANTA BRBARA, nut. Lo lloch ahont se guarda la
mojar. Tua res agitur, cum proximus ardet paries. plvora en las embarcacions. Santabwrbara. Pulve-
QUI NO GUARDA, MAT ALSA BARBA. ref. Denota que ris piris apotheca.
pera prosperar se du vurer ab economia. Quien NO pensar en santa BRBARA SINO QUANT TRONA. rcf.
guarda, halla, y quien cria, mata. Mra. sibi servans, Bepren als ingrats que rebut lo benefici s' olvidan
quoties opus invenit aera; Qui pecudes pascit, quod de qui lo ha ft. Rogar al Santo hasta pasar el tranco,
sabuda per mlt antigua. Tener tantas barbas. Jam BRBARAMENT. adv. m. Ab barbaritat, la
respecte dels grechs y romans. Barbaria. Barba- BARBERIA, f. La botiga y ofici del barber. Bar-
|a,e. beria. Tonstrina, ai, tonsorium, ii.
fj
En los convents
BARBARIA. berbkria. f. la pessa destinada pera afeilar. Barberia. Tonstrina,
BARBRIGH, CA. adj. bArBARO. (B. II berberia.
BARBARINA. Moneda que 'Is f. Viscomtes de BARBEROT. m. Mal barber. Barberote. Rudis
imojs feren encunyar lo sigle xiii. Barbarina. tonsor.
BARBARITAT, f. Feresa, crueltat. Barbari- barbeta, m. adv. fort. Sens troneras ni mr-
dad. ninianitas, ferocitas, atis. [j
Excs, inQnitat, lets. A barbeta. Aperto corpore superis. |j nut. Se
com: una barbaritat de llibres. Barbaridad, infini-
t diu pera denotar que una embarcaci
's subjecta
dad. Immanitas, atis. Disbarat, necedat. Barbari-
[]
ab dos ncoras y sos cables corresponents, quedant
dad. Temer diclum, faclum. || Temeritat, arrisch. en disposici de girar y presentar la proa al cor-
Barbaridad. Andacia, ai, temeritas, atis. rent del vent. A barbeta. Dispositio navis, qua faci-
ES UNA BARBARITAT, loc. fam. Es uu excs. Se diu lius vertatur.
del menjar, burer,'etc. Es una atrocidad. Smmum, FR LA barbeta, fr. Pegar ab la ma sota la barba
extremum, supra modum. pera fr petar las dents. Haur la cascarukta. Facere
BRBARO, A. adj. De pas mlt remot, y entre ut dentes concrepentur.
grechs y romans tots los que no eran de sa naci. TOCAR LA barbeta, fr. Afalagar, fr festas tocant
Brbaro. Barbarus. Los naturals deFrigia y Berbe-
|j
la barba. Pasar la mano por el cerro. Blandiri.
ria. Bdrbaro. Barbarus. Fr, cruel. Brbaro. Bar-
|1
BARBETAR. v. a. nut. Amarrar ab barbetas.
barus, inhumanus, ferox. ||
Temerari. Brbaro. Bar- Barbetar. Funiculis obfirmare.
barus, temerarius. |] Grosser, rstich. Rudo, brba- BARBIBERMELL. adj. Qui te bermell lo pel de
ro. Barbarus, rusticus, inurbanus. ||
Propi dels br- la barba. Barbirojo, barbirubio. Mento ruber.
baros 6 deia barbaria. Brbaro, barbarico. Barbarus, BARBOLL. m. Qui parla precipitada y confusa-
barbaricus. |]
Excel-lent en sa lnea; y aix 's diu: ca- ment. Barhullon. Garrulus, i.
ilita brbaba. (hrande, abundante. Permagnus, copio- BARBOLLAR. v. n. Parlar precipitada y con-
sus. fusament. Barbullar. Garrio, is.
gut. Denota '1 mlt parlar dels barbers y poch seny quilla; per tamb s' exien las dels pescadors y
que solen tenir los msichs. Ni barbero mudo ni can- altras que trafican per las costas del mar y pels
tor sesudo. Nec mutus tonsor, nec cantor prudens rius. farca. Cymba, scapha, c. []
La que serveix pe-
TOMO I. 2o
186 BAR DICCIONARI BAR
ra travessar los rius. Barca, ponton. Ponto, nis. ||
La Barcelona, capifaldelprincipat de Catalunya. Bar-
del pilot. Barca de piloto. Navis actuaria. De pesca- celons, barcelonense. Barcinonensis.
|)
tigium. pi. Nom que donan los tintorers unas cara que prpiament es embarcaci petita ab quilla.
II
pessas de fusta semblants una barca, en que te- Barca. Cymba, scapha, , lembus, scalmus, i.
nyeixen seda y fil, valentse de certas canyas pera BARDAGO. m. nut. Espcie de cap forrat de
cuyro. Bardago. Funis corio vestitus.
tenyiry pera l' igual dels tints, larcas. Ad filum
tingendum armamntum. de creu. Barco de cruz. ||
BARDAIX, A. m. yf. Puto, sodomita. Sodomita,
BARCA DE BON VENT. fr. met. Diligent. Activo. Im- ae, catamitus, i.
Badajo de campana, si florece no gana; andando gana BARDESANITAS. m. pi. Heretges del sigle II
lahacena, queno parada. NuUa navis lucrumni mare que seguiren Bardesano, que ms de sr Valen-
transvehat affert. tini, afeg que las accions dels homes dependeixen
BON VENT Y BARCA NOVA. rcf. Dcuota '1 desitg que dels fets. Bardesanitas. Bardesanitac, bardesianista,
no torne '1 qui se'n va. La ida del cuervo. Abeas, et arum.
numquam redeas; abi non rediturus. BARDISSA, f. Clos cubert de esbarsers cosa
EMBARCARSE EN BARCA DE CANYA. fr. met. Empudrcr semblant. Barda, bardal. Seps, sepes, is, septa,
cosa que probablement no pt surtir b. Embarcarse orum.
con poca sin bizcocho. Quidquam temer aggredi, FR BARDissAS. ff. Brdar. Vepribus munir, con-
adori ri. tegere.
LA BARCA PEL BARQUER Y LA TERRA PEL MASOVBR. ref. BARDISSETA. f. d. Bardilta. Verbascum minus.
LO PAGS LA TERBA Y l' SOLDAT LA GUERRA. BARDO. m. Nom que'ls anlichs donaren al que
LA VENTURA DB LA BARCA ES SENT JOVE TRABALLAR T feya cantava versos enalabansa dels hroes. Dar-
A LA VELLESA CREMAR, Se diu dels que sempre
ref. do. Bardus, i.
QUI BARCA HA DE PASSAR AB JORNADA NO HA DE CON- monastirs dels bonzos. Barelas. Bonziorum monas-
TAR, ref. Explica la contingncia de atrassarse en la teria.
ha de pasar no cuente jornada. Incerta navigatio. BARENAR. m. La menjada de la tarde entre di-
TRAURER LA BARCA A TERRA. fr. Surtir ayrs de al- nar y sopar. Merienda. Merenda, ae, antecaenium, ii.
gun crrech, negoci dificultat. Sacar la capa 6 su |]V. a. Menjar alguna cosa entre dinar y sopar. Me-
capa. Apte sese extricare. rendar. Pro merediano cibo uti, merendam sumere.
BARCADA. f. Lo crrech que conduheix una BARFOL. f. ant. Tela basta que venia de las ri-
dad, picardia. Impiidicitia, a;, turpitudo, inis. || Do- tinta pera estampar. Barniz. Atrementum, i.
lenteria, fraudulncia, astcia. UeUaqueria, picardia. BARNI8SAR. V, a. embarnissar.
Neqiiitia, versutia, a', pravilas, alis. BAR. m. Ttol entre Yiscomte y Gentilhome.
BARGANT. in. beiigantI. Baron. Bar, nis. ||
nut. Tros de corda grossa ab
BARG. m. ter. espadadora. que asseguran lo tim. Baron. Funis fragmenta ad
BARGONAR. V. n. ter. espadar.. navis clavum fulciendum.
BARJOLA. Saquet, sarr. Barjuleta.
f. Mantica, BAROBS. m. pi. nut. Sn uns caps grossos de
pera, a*. corda, fermals en las argoUas de la cinta de la m-
BARLET. m. Instrument de ferro en figura de nega, peraque la nau no cayga ms del necessari
nmero set, que usan los fusters pera assegurar la quant dna de quilla. Barloa. Funes sic dicti.
fusta que traballan. Barrilete. Ferrum ligna dolanda BAROGO. Lo quart modo de la segona
m. log.
que altre. Ganar el barlovento. Aliquem fortuna su- BARONESA. La muller f. del bar la que pos-
perar, aliquo fortunatiorem esse. seheix una baronia. Baronesa. Baronis uxor, baro-
pRDRER LO BARLOVENT. fr. nut. No podcp adela- natu fruens mulier.
tar ni progressar. Perder el barlovento. Adverso ven- BARONIA, f. Possessi y dignitat del bar ba-
niobrar dos ms naus en competncia pera col-lo- BARONIL. adj. Lo que pertany al bar. Baronil.
carsela una barlovent de altra altras. Regalear Ad baronem pertinens.
(')
disputar el barlovento. Secundum ventum navem BARONVOL. adj. varonvol.
sibi prcripere. BARONVOLMENT. ndv. varonilment.
BARLOVENTEJAR. V. n. nut. Bordejar pera BAROSANEMO. m. Instrument mquina pera
posarse sobre '1 vent. Barloventear. Adverso vento pesar 1'Barosammo. Barosaneraum, i.
ayre.
velis obsistere. BAROSCOPI. m. Instrument que indica las di-
BARNABEU. n. p. de home. Barnab. Barna- ferncias del pes del ayre sens medirlas. Barosco-
bas, aj. pio. Baroscopium, ii.
deMilan. Barnabita, bernabila. Barnabila, ai. || Altres BARQUET. m. d. Barquiclmelo, barquillo, bar-
religiosos que comensaren en Milan lo sigle xiv. quetc. Lembulus, lembunculus, i.
Barnabitas, y apostolinos perqu professavan imitar BARQUETA, f. d. Barqueta, barquilla. Cymba,
als apstols. Aposlolini, orum. ai, linter, tris.
BARNATZ. m. ant. valoh, esperit, coratge. BARQUILLA. f. Peix ques cria dintre de una
BARNS. m. Betum compost de ayguas es-
clar, conxa ms ampla que llarga, blavenca negra, poch
pirituosas y gomas pera donar llustre. Barniz. Gum- llustrosa y ab unas rallas petitas. Almeja, tellina.
mossus, gumminossus licor. Bany que's dna als || Mytulus, musculus, i. ||
Naveta, vas en forma de
plats etc. pera i'erlos surtir llustre. Barniz. Yasorum barca pera posar los encens. Naveta, navecilla.
plumbea illinitio. ||
Licor compost de Iremenlina y Accrra, ic. 1| Espcie de vas pera burer en forma
188 BAR DICCIONARI BAR
de grndola. Barquillo. Cymbium, ii. argolla. Estar en barras. In prompta esse ad infe-
BARQIJITX. m. d. BAKQUET. rendum globum per armillam. fj
met. Tenir alguna
BARRA. f. Tros de fusta de metall prolongat. pretensi bon punt estat. Estar en barras. Nego-
Barra, palanca. Yectis, sudes, is. La de fusta pera
||
lium, rem ex voto habere.
refermar una porta tancada. Tranca, barra, torna- JUGAR TIRAR A LA BARRA. fr. Exercitar lo joch de
fuera. Ser, a?. || Tros de or, plata de altre metall barra. Jugar, tirar la barra. Ferrea vecti ludere,
en brut sens traballar. Barra, riel. Yirga, ae. || Las ferreum longurium conjicere.
mateixas matrias quant estan en pasta y figura cir- MAL DE BABRAS. Mal de quijadas. Maxillaris infir-
pt, y de modo que cayga de punta. Barra. Yectis PENJAR LAS BARRAS At SOSTRE, loc. fam. Morirse
ludus. [|
En lo blas cada llista que divideix 1' escut de fam. Estar d diente como haca de bulcro. Fame
de dalt baix. Barra, baslon. Baculus, i, radius, ii, premi.
scutum secantes fasciae in gentilitiis. La via vi || QUEDAR B LAS BARRAS ALTAS. fr. mel. QUEDAR AB LA
que f defectuosos alguns teixits. Barra. Yariata tae- BOCA OBERTA.
nia En las tahonas una pessa, que moguda del
II
SENTARSE LAS BARRAS. fr. Constrnyerso las man-
raig del Uantern, lira la canaleta per medi de un dbulas de tal modo, que quedan las dents tant
cordillquant ja se'n havia (ornat sn lloch per sn apretadas que no's poden obrir: malaltia tan grave,
mateix pes. Barra. Yectis in pistrino canaliculam que quasi sempre es mortal quant se manifesta
trahens. Lloch ahont se ven la cassa, etc. Alcayi-
|| conseqncia de una ferida. Afectarse de trismo,
dara. Pertica palus transvers posi ta. La de tor- || tener trismo. Trismo laborar.
rons. Barra. Frustuluni ex saccharo amygdalisque TENIR BONA BARRA. fr. mct. Sf mlt mcnjador.
confeclum. |1
pi. Eo lo joch de la argolla lo front de Tener buena tijera buen diente. Epulonem esse.
ella,senyalat ab unas rallas en forma de barras. mel. fam. Determinarse y empe-
TIRAR BARRA. fr.
Barras. Armillaris melae annuli, frons. [i En lo joch nyarse en fr conseguir alguna cosa. Tirar la
de la mesa un ferro en forma de arch. Barras. Ar- barra. Consilium de re aliqua animos capere.
culatum trudicularis arrae ferrum. j| En las armas de TIRAR LA BARRA MLT LLUNY. fr. Aventatjar en al-
foch, com fusell, etc. lo desparador Galillo, palilla, guna matria. Tirar muy ljos la barra. In aliqua re
Barra. Brevia, orum, syrtis, is. nut. Uns pals 1| BARRACA, f. Habitaci petita y rstica. Bar-
com de dos brassas de llarch que entran per uns raca, cabana. Fugurium ii, magalia, ium. H
Las que
forats del cabrestant arga pera virar donar volta ocupan lasvenedoras en la plassa. Garabito. Oli-
quant s' alsa moll pes. Barras. Longurii, orum. || toria in macello taberna, statio lignea elevata. La ||
Dret que's pagava pera passar per algun pas estret dels carrers ahont se ven menjar pels pobres y
que impedia una barra travessada, no podentse pas- gent de trfech. Tabanco. Yulgaris caupona, pupina,
sar per altra part, y equival puntatge. Barra, pa- ant. CORRAL DE PORCHS. | Tortuga militar que for-
II
saje. Yectigal Iranseuntibus solvendum. maban los soldats, posant los escuts sobre 'Is caps
iLSAa us BAURAS. fr. Posar la arma de foch en lo fi de impedir las feridas. Tortuga militar. Testudo,
punt pera tirar. Calar el can, amartillar. Sclopetum inis.
ad eiplosionem parar. BARRACARSE. V. r. nut. Formar barracas en
DE BARRA A BARBA. m. adv. Enterament, de extrem la platja y abrigarse en ellas desprs del naufragi.
extrem, com mentir de barra a barra. De barra Barracarse. Tuguria struere.
barra. A principio usque ad finem, vertice ad ta- BARRAC.m. Espcie de pessa de artilleria
ls imos. antgua curtay de mlt calibre. Barraco, barraqid-
DEIXAR A ALG QUEDARSE AB LAS BARBAS ALTAS. llo. Tormentum bellicum modi majoris. En Yaln- ||
fr. met, No poder parlar en la ocasi que deuria. cia anomenan aix al sobredent. barraqeta. ||
BARRANGS, A. adj. Ple de barranchs. Bar- detenen als passatgers en los ponts y camins pera
rancoso. Cavis abundans. que paguen lo dret. Barrera. Clathra orum. La ||
Olivo y aceituno todo es uno: cual mas cual menos, que estan de mans y genolls en terra. Quebranta hue-
toda la lana es pelos. dem per idem. Nil oleai distat, sos. Ludus sic dictus,
si res spectelur oliva. ESTAR COM LAS SARDINAS EN LO BARRIL, fr. ARENGADA.
FicARSE 'l barret FINS A LAS ORELLAS. fr. Calar el BARRILET. m. d. Barrilejo, barrilito. Doliolum,
sombrero. Galerum omnin immittere. i.
II
nut. Figura de barril petit en alguns caps, y
LLEVARSE 'l BARRET, loc. Trurerscl del cap en serveix de nus pera que no passen de aquell paratge
senyal de cortesia y respete. Quitarse el sombrero. en que deuhen quedar ferms. Barrilete. Globulus, i.
guna cosa. Corlarle uno los pasos, el revesino. han de volar ab plvora. Barrena. Terebra, a;, tere-
Alicui obstare, obsistere. brum, i. met. Mania, caprilxo. Mania, tema. Obs-
II
aptatai. ||
pi. Lo mal de assentarse las barras en las Discrrer profundament. Maquinar. Molior, commo-
criaturas. Trismo, y mal de quijadas en las Antillas. lior, iris.
FR BARRETADA. fr. LLEVARSE 'l BARRET. aygua y s' enfonse. Barrenar, dar barreno una
BARRETER. m. sombrerer. nave. Navem sumergendam perforar.
BARRETER DE AGULLA, aut. Qui f gori'as. Gorrero. BARRINASSA. f . aum. Barreno. Terebrum gran-
Pileorum opifex. dius.
BARRETET. m. d. Sombrerilo. Pileolum, pileo- BARRINAT, DA. p. p. Barrenado. Terebratus.
lus, i.
I
pi. Herba, orella de monjo. BARRINAYRE. m. Noy que serveix las barrinas
sepimentum, i. ||
arrabal. BARRO. m. ter. barb. 2. |1
Fanch de argila.
ESTAR ANARSe'n AL ALTRE BARRI. fr. met. MO- Barro. Limus, i.
cingla que las mulas de carro portan en la panxa En la marina llist de fusta de diferents dimensions
pera sostenir los aparells. Barriguera. Yentralis cor- proporcionadas als molls objectes que s' aplica
rigia. bordo. Barrote. Tigillum, i.
altres deixar de jugar la malilla pera fr SENTADA LA BASA 6 AQUESTA BASA, m. adv. SupOSat,
y alguns
senlat lo principi. Sentada la baza esta baza. His
unnallra basa. Pmarxe. Oniilto, pratermillo, is.
positis, hoc posito.
BARROTAT, DA. p. p Pasado. Pra^ermissus.
BARROT. m. d. naut. liarrotin. Parvum ligi- BASALTE. m. y
Ihim.
BASALTO. m. Marbre de color y duresa del fer-
BAURINAn. 2.
Nusea, ae, fastidiura, ii. H Gran desitg de fr algu-
ab rams
escayrats , flexibles inclinats envers ,
cumque res eveniat.
guarnits de punxas ganxosas; las flors blan- CARER EN BASCA, fr, DesmayarsB. Dar d alguno un
terray
desmayo. Langueo, es, languesco,
cas de figura de rosa, lo fruyt unas bayas de mlts is,
granets agafats una despulla comuna. Zarza. Lu- DONARSE BASCA. DONARSB NSIA. 2.
ma, x, rubus, i.
DONAR BASCA ALGUNA COSA, fr. Douar usia, inquie-
BARSERAR. m. Lloch de esbarsers. Zarzal. Du- tud y cuydado. Causar cuidados, penas, etc. Angere,
cansan las dems de la figura. Base. Spira, subjecta, bles oferian sacrificis so de tabals, Basilea. Basi-
aj, bassis, is. || met. Principi fonament. Base, basa. lea, a;. 11 mit, Diossa dels pobles atlntichs; que al-
Principium, ii, fundamentum, i. ||
En lo joch de car- guns diuhen sr Amilca y la Diossa celeste dels Car-
tas las de cada jugada. Baza. Singute lusionis taginesos, Basilea. Basilea, ai. 1|
Entre gitanos la for-
sors. 11
anat. La part superior del cos que es ms ca de ajusticiar, Basilea, horca. Patibulum, i.
ampla y oposada sa punta; la part posterior del BASILENDA. f. Festa que 's celebrava en honor
omplalo que es la ms prxima las vrtebras de de Ynus. Basilenda. Basilenda, ai,
la espatlla. Base. Bassis , is.
H
bot. Part inferior BASILEU. adj. Dit del animal que mort natu-
cua de la fulla. Nacimienlo, base. Pediculus, pelio- ralment, y de sa carn. Mortesino. Morticinus.
I,
Ins, i. 11
En las petxinas, tortugas y peixos semblants BASILI. n, p, de home, Basilio. Basilius, ii. ||
la closca de sota. Base. Inferior concha. adj. Qui segueix la regla de sant Basili. Basilio. Bas-
ARREPLEGAR cLLiR LA BASA. fr. Reculr las car- silianus.
tl tas de cada jugada. Asentar la baza. Pagellarum sin- baslica, En sn origen, palau casa
r f. real.
gulam sortem colligere. Yuy iglsia sumptuosa, com de sant Pere en Ro-
la
DEIXAR ANAR LA BASA. fr. Deixar passar la jugada, ma, la de sant Ignasi en Pamplona, etc. Baslica.
podent matar. Soltar la baza. Chartarum lusionem Baslica, ae. [|
anat. Vena que s' uneix ab laceflica,
vincenti submittere. formant la mitjana. Baslica. Baslica, a;,
POBRE, POCA PETITA BASA. loc. met. Dit del home BASILICARI. m. Qui assisteix al Papa en la
curt de poch alcans. Corta pala, Imperitns, ru- mitra. Basilicario. Pontificis missa; mnistrans.
dus, hebes. BASILICON. m. farm. Ungent compost de oli,
%f BAS DICCIONARI BAS
pega grega y cera groga. Basilicon, hasalicon, un- MENT. II
arq. La basa pedestal de la columna. Ba-
gento amarillo. Tetrapharmacum, basilicum, i. samento. Columna subjecta.
BASILIS. m. ant. basilisco. BASSAR. V. a. ant. biixar. || bassal. 2.
BASILISA. f. Nom ab que honravan Venus los B8SEGA. f. BAilGA.
Tarentins. Basilisa. Basilisa, se. BASSETA, f. Bassa petita. Balsilla. Lacusculus,
BASILISGH. m. Animal fabuls del que 's diu i.
II
Cadireta per anar de cos las cria turas. Carreton.
que mata ab la vista. BasUisco. Basiliscus, i. |1
En Latrina, a;.
la filosofia hermtica es la pedra que mala: so es, CAVAR DE BASSETA, fr. agr. aixorbir.
fixa mercuri, y '1 fa immoble; com lo basilisco
'1
BASSEYA. f. y
qui mata: y aquesta notcia es tan verdadera com B ASSETJA, FOXA. f.
nyarse pera evitar algun dany perill. CompoMrse, ANIMAL DE bast. Animal de crrega. Acmila. Ju-
menearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinar. mentum sarcinarium.
BASQUETG. m. Neguit, desfici que s' experi- BAST, A. adj. Grosser, de qualitat inferior.
menta en lo ventrell quant se tenen ganas de vomi- Basto, tosco, grosero. Rudis, impolitus. ||
met. Ho-
tar. Bascas, ansis. Nusea, ae, fastidium, ii. me rstich insuls. Basto, grosero. Rusticus, inur-
BASQUINYA. f. FALDELL. banus.
BASSA. f. Secreta, comuna. Necesaria, letrina, BASTA. f. Lo punt llarch ab que s' iguala la
privada, lugar comun. Latrina, forica, cloaca, e. ||
roba pera cosirla b. Basta, paso, hilvan. Laxior su-
Toll, estany ahont se recullen las ayguas quant tura. II
Los punts que's fan de distncia en distncia
plou, peraburer y altres usos. Balsa. Stagnum, i, en los matalassos pera que no s' amontone la llana.
stagnans aqua. En los molins del oli, estany ahont
||
Basta. Sutura culcitra superaptata. ||
bastant. 2. ||
van parar,lo solatge y desperdicis. Balsa. Stagnum, pi. Cert teixit que ve de Assia. Bastas. Textum ex
lacus, i. En los molins de farina, estany per recu-
(I
sia.
llirlaayguaquant es poca. Cm6o. Lacus, stagnum, FR BASTAS. fr. EMBASTAR.
i.II
Sot, clot de aygua en los carrers quant plou per BASTADAMENT. adv. m. BASTANT.
la desigualtat del terreno. Charco. Lacuna stagnans BASTAIX. m. Qui 's guanya la vida portant pes
aqua. La que's forma de las
(|
ayguas pluvials vin- coll. Gampan, palanquin, faquin, esportillero, bas-
gudas de rius, en que's renta la roba,s' abeura
'1
taje. Bajulus, gerulus, i, congero, nis. || Lo perm-
bestiar, etc. Lavajo. Lacuna, se. ||
La que queda en dol en figura de persona que's posa en lo principi
los camps desprs de haver plogut havrse inun- dels archs, columnas arxitraus en acci de soste-
dat de altre modo. Lagunajo. Parva lacuna. ||
viveh. nirlas. Atlante, agoviada. Atlas, antis.
BASSA DEGLAS. Aquclla CU quc 's recull aygua pe- BASTAIXAR. V. a. ant. Portar crrega 'Is bas-
ra converlirse en glas. Charcapoza. Stagnum aquis laixos. Trasporlar, traginar al hombro. Bajulo, as.
congelandis idoneum. BASTAMENT, m. ant. Provisi pera la manu-
ESCURA BASSAS. PoccTO, rctretero, privadero. Fori- tenci de una plassa exrcit. Bastimento. Annona,
carius, ii. ai, commeatus, us. ||
ant. suficincia, abundncia.
ESTAK COM NA BASSA d' Oli. fr. Estar en suma BASTAMENTAR. V. a. ant. ABASTAR. 2.
quietud algun poble famlia. Estar como una balsa BASTANT, adj. Baslante. Sufficiens. || adv. m. y
de aceite. Placid conversari, convivere. || Dit del BASTANTAMENT. adv. m. BASTANTMENT.
mar quant est en calma. Estar la mar en leche, BASTANTSSIM, A. adj. sup. Bastantsimo.
en calma en bonanza. Mare tranquillum esse. Sufficientissimus, amplissimus.
BASSADA. f. BASSAL. IJ
met. FARRIGOFARRAGO. BASTANTSSIMAMENT. adv. m. sup. Bas-
BASSAL, m. Bassa de aygua detinguda. Lago^ tantisimamente. Satis, cumulatim.
regalo, charco. Lacus, us, lacuna, b. j]
Xopoll, mu- BASTANTMENT. adv. m. Prou, suficientment.
llader. Regajal. Lacus, i. {] Siti llots ab alguna ma- Tamb serveix pera contenir alg per posar pau
lesa. Balsar, charco, lago. Lacuna, e. entre 'Is que renyeixen. Bastante, bastantemente, su-
BASSALET. m. d. Clot petit de aygu, fotja. ^ientemente, basta. Satis, abund, alTatim, siste.
Charquillo. Lacuna minor. BASTAR. V. a. ant. abastar. 2. ||
n, Sr sufi-
BASSAMENT. m. 411 1. BAIXESA, jj edv. IB. BAIKA- cient, haver n'hi prou. Llegar, alcanzar, cvmplir. Suf-
BAS CATAL. BAS 1!K{
rum characler. ||
Cerla pessa de artilleria. Bastarda. peix dura y esliraganyosa. Carne correosa. Obdu-
Tormenti bellici genus. ||
nul. La vela major llatina rala caro.
en los buchs de aquest aparell. Bastarda. Yelum BASTI. m. fort. Espcie de trinchera baluarl
maximum. avansat. Bastion. Saxeus vel terreus agger promi-
BASTARDEJAR. V. n. Degenerar alguna cosa nens.
de sn origen. Bastardear. Descisco, deflecto, is. |1
BASTIR. V. a. y derivats, edificar. I|
ant. forti-
BAST. II
BORT. 1. 1| uut. Yela mlt gran que's posava Mangala, canya jonch de Indias pera portar en la
en r entena de la galera quant era bo '1 temps y fe- ma. Palo, baston, bengala. Bacillum, fulcrum, i, sci-
ya pochvent. pio, nis. Lo que porta 'I cego per guia. Tiento. Ad
II
BASTA Y. m. BASTAIX. rod en que 's recull la pessa urdida pera passaria
BASTER. m. Qui f basts. Bastero. Clitellarius, al plegador. Baston. Involucrum, umbilicus, i. |1
met.
ii. Mando. Baston. Auctoritas, atis.
BASTERNA. m. Espcie de cotxe que usavan BAST AGUAT. AGULLA DE ENLLARDAR.
antiguament las damas romanas. Basterna. Baster- BAST AUGURAL. Lo CU figura de creu que usavan
na, ie. los agorers pera dividir lo cel fi de observarlo.
BASTIA, NA. n. p. fam. y Baston augural. Lituus auguralis.
BASTIAIVET. m. d. sebastia. REGNAR LO BAST. fr. fam. Havrhi bastouadas. An-
BASTIDA, f. Tablado per alsarlos edificis. An- dar el palo. Fustibus verberare.
damio. Tabulatum, i. Mquina de la milcia antgua ||
VESTEIX UN BAST Y SEMBLAR UN BAR. ref. DenOta
en forma de torres ab sas rodas, en que 'Is soldats quant ajudan los adornos pera parixer b, pera
se posavan cubert al btrer las murallas. Bastida. dissimular la fealdat. Afeita un cepo, y parecer man-
Pluteus, i, vinea, a;. ||
ant. edifici. ||Bancb sitial cebo : baza compuesta la blanca denuesta compon un :
pera posar en alt las botas del vi. Comho. Fulmenta, cepillo, Ornalu pulchriora culta in
parecer bonillo.
ae, suppositum fulcrum.|jEn los molins fariners aspectum cadunt. Formosum referet stipes bene ton-
empostissat ahontdescansan los sachs; y tamb una sus ephebum.
porci de sachs posats los uns sobre dels altres. BASTOMAR. v. n. ant. blasfemar.
Estante. Tabulatum, i. []
Parapeto, trinchera. Yallum. BASTONADA, f. Cop de bast. Palo, bastonazo,
II
adj. ARMADA. bastonada. Bacilli, fustis ictus.
BASTIDOR, m. Obra comunment quadrilonga, BASTONADA DE CEGO. La que's dua ab fria y sens
formada de quatre llistons de fusta pera assegurar mirar ahont se pega. Palo de ciego. Yehemens fustis
las lelas que s' han de pintar y brodar, pera armar ictus.
vidrieras y altres usos. Bastidor. Cancelli vitro, vel fbnfart sarr de bastonadas. fr. bastonejar.
tela, vel linteo instructi. ||
Lo que figura las escenas BASTONAGA. f. ter. pastanaga.
en lo tealro. Bastidor. Aulaeum, i, lignearum regula- BASTONEJAR, v. a. Pegar ab bast. Apalear,
rum compagcs. dar depalos, tundir, sobar. Alicui fustem impingere,
BA8TILLAT, DA. adj. En lo blas 's diu de la aliquem fuste percutere. || Remenar lo vi ab un bas-
pessa que t 'Is marlets envers baix. Bastillado. Tur- t pera desfer lo tel coagulaci de la superficie.
ribus fasligiatus. Dar baston, bastonear. Longurio vinura agitar.
BASTILLO. m. BASTO. 2. BASTONEJATj DA. p. p Apaleado. Fustigatus.
BASTIMENT, m. Dos muntants ab travesser BASTONER, m. ant. Oficial inferior de justcia.
dalt y baix, ahont s' encaixa la porta, finestra, etc. Alguacil de vara, y verguer verguero. p. Ar. Appa-
TOMO I. 26
194 BAT DICCIONARI BAT
rilor, viator, is. [] Qui porta'l bast de la justcia. disponerse para Ad duellum se prseparare.
el desafio.
Corregidor. Pristor, is. [| Qui guarda '1 bast de una BATALLA JUDICATA. ant. DESAFIO LEGAL.
confraria y '1 porta en las professons. Bastonera. Cla- BATALLA REYAL. ant. Aquella en que '1 soldat gua-
varius, ii. ||
Mestre de dansas. Bastonera, alcalde. nyava tot lo que percassava. Batalla real.
Choragus, i, saltationis magister, choreB dux. PARAR BATALLA, aut. PRESENTAR BATALLA.
BASTONET. m. d. Palillo, bastoncillo, bastoncito. BATALLAS FETAS. aut, Eu Ordre de combat las naus.
Bacillus, i.
BATALLAs ABRANJADAs. ant. Eu Orde de batalla.
HAVRHI BUL DE BSTONETS. ref. BiVRHI BALL DE BATALLA DE TARONJEs. aut. Festa, joch simulacre
BASTONS. en que 'Is combatents se batian ab taronjes.
BASTONOT. m. Bast petit y mal format. Pali- DONAR LA BATALLA, fr. Pelear, combtrer. Dar, tra-
troque, palitaque. Parva rudi sque sudes. var la batalla, venir a las manos, combatir, batirse.
BASTRACH. f. ant. bestreta. Pugno, as, confligo, is, dexteras, manus, hostibus
BASUNYO, A. adj. BISONYO. vel cura hostibus conserere, committere.
BATA. f. Cota, roba talar ab mnegas. Bata. Librar batalla. Copias in aciem producere.
Chlamys, ydis. \\
Espcie de capa ab cua rssech, pRDRER LA BATALLA, fr. mil. Abandonar forso-
que usavan senyoras per anar de visita y las
las sament lo camp ahont se dona la batalla. Perder la
funcions. Bata. Palla apud mulieres. Espcie de \\
batalla. Amittere prajlium.
cot que's cria al entorn de una fruyta de Orient. PRESENTAR LA BATALLA, fr. Posarso devant del ene-
Bata. Tomentum xylinum. (J
En las ndias los re- mich y desaflarlo. Presentar la batalla. Hostem ad
brechs de la seda. Bata. Bombycis lana. |]
m. Port de pugna m provocar, pugnam hosti offerre.
Sarmcia assilica. Bata. Bata, aj. BAT ALL AD A. f. Cop de batall. Badajada. Cam-
BATAFALUA. f. ant. maTAFALGA. panae ictus, pulsatio.
BATAFEYLA. f. BATALLOLA. [] Arrel que's cria en BATALLADOR, A. m. y f.
y
Rapa africana, a3thiopicum rapum.
la Etipia. Batafe. BATALLANT, A. m. yf. ant. Qui combat. Com-
BATAFI. m. nuf. Cap prim y curt, ft ferm baliente, batallador, lidiador. Pugnator, bellator, cer-
en la relinga del gratil de la vela, y ab lo qual s' tator, is.
aferra aquesta la seva entena. Batafol, matafiol, BATALLAR. V. a. Pelear. Baiallar, combatir, pe-
malafion. Funiculus quo velum antennae alligatur. lear. Pugno, prailio, as, armis contendere. || v. n.
Badajo, lengua. Cymbali, tintinnabuli, nolae lingua, BATALLAS. m. aum. Badajazo. Grandis cam-
malleus. [] Os pera fer sonar las esquellas. Badajo, pana} lingua.
lengua. Tintinnabuli lingua. BATALLERS, A. adj. ant. bbl-lics.
BATALLA, f. mil. Pelea, combat de tropas BATALLVOL. adj. ant. batallaresch.
naus. Batalla. Pugna, se, praelium, ii, conflictus, us. BATALLER, A. m. y f. batallador.
I
m. Antiguament lo centro del exrcit, ordenat BATALLET. m. d. Badajuela. Minor campanae
entre la vangurdia y retagurdia. Batalla, centro, lingua.
cuerpo de batalla. Exercits centrum, media acies. ||
BATALL, m. mil. Cos de infanteria de 700 ho-
L' exrcit en ple y las divisions grans que de ell se mes. Batallan. Agmen, inis, phalanx, angis, acies,
feyan antiguament, de ahont prov 1 nom de bata- ei. ant. Esquadr de caballeria. Escuadron. Acies,
11
lla. Cuerpo de ejrcito, batalla. Exercits, us, acies, ei, turma, ae.
ei. 11 met. Alteraci de las passions, oposici de BATALLOLA. f. nut. Cada una de las dos fus-
pensaments. Batalla. Animi commotio agitatio, inte- tas que s' asseguran en los candeleros dels costats
rior pugna. ant. batall.
I
ant. desafio. | ant.
11
de la nau per la part exterior en que's fan las em-
GUERRA. II
pint. Lo cuadro que representa una bata- palleladas. Batayala, batallala. Travecula in navis
lla acci de guerra. Batalla. Conflictus in tabula laleribus suffulta. ||
Ferro que hi ha en las galeras
depictus, tabula ubi spectatur prajlium. pera alsar la cuberta. Batallola. Ferrum ad navis
BATALLA CAMPAL. La que's dna entre dos exrcits lencluni sublevandum.
ab tolas sas forsas. Batalla campal. Totis utrinque BATAMENT. m. ant. batan. \\ m. ant. batiment.
viribus commissa pugna. BATAN.m. Noch, mquina de massas de fusta
BATALLA CIBDADANA. aut. GUERRA CIVIL. pera ablanir las pells y apretar los panyos. La pri-
ARREAR DE BATALLA, fr. aut. Aparejarse,prepararse, mera operaci del batan es desengreixar, la segona
BAT CATAL. BAT 195
apretar enforlir y la tercera rentar. Batan. Fullo- cuberta de nau. Bateria. Series, ei. || La bretxa que
nia, ae, fullonium, calcatoriam, ii. || raet. Pallissa. obre la bateria. Bateria. Muri diruptio.
met. Qual- ||
BATCOLLADA. f. ant. bescoliada. dels falutxos desde la pena al puny de la escota, dins
BATEA. Nau f. recta ngula quadrilonga, los de una beyna de tela pera que li servesca de relinga.
costats de la qual, popa, fondos y proa son superf- Batidor. Nervus, i. En la monteria, qui f alsar la
||
[|
Calificar una cosa de bona mala. Canonizar. Lo copejament del aygua quant cau de alt. Batide^
Probo, as. || v. r. Bautizarse. Baptizari. TO, golpeo. Goncussio, nis. ||
batent. 2. [| La acci de
BATEJAT, DA. p. p. Baulizado. Baptizalus. ||
rebtrer. Rebatimiento. Repulsi, nis, illissus, us.
m. CRISTI. BATIMENT DE ALS. Aklco, aktada, saciidimiento dt
BATELL. m. ant. Bot, llanxa. Batel, bote. Lin- alas. Pennarum jactatus, alarum agitatio, stridor.
triculus, lerabunculus, i, rates, is. ||
batarell. BATIMENT DE COR. Latido, palpitaciou. Cordis pulsa-
BATENT, m. Part del bastiment de la finestra tio, palpitatio. II
pint. esbatiment.
porta contra la que bat al tancarse. Batiente. Valve, BATIMENT DE LLANA. La acci de vergassejarla. Ba-
arum, ostii trabes, arrectarius. |)
Sol, part ahont queteo, bergueo de lanas. Lanse excussio, percussi.
toca mlt lo sol. Solana Solrium, ii, locus apricus. BATIMENT DE MANS. PICAMENT DE MANS.
II
Rastell de sol. Bemlero. Solis sestus. miis En BATIMENT DE POLS. Batimieuto, latido del puho. Per-
[|
los claves llist de fusta forrat de grana per la part cussus venarum.
inferior, en lo qual baten los martinets quant se to- BATIPORT. En
ra. lo taulell de las botigas la
can las teclas. Batiente. Fascia lignea ubi pinnula? pessa abgolfos que
fi- s' alsay baixa pera entrar y ei-
dicularis organi pulsant. || p. a. Lo que bat. Batien- xir. Trampa. Versatile ostiolura in nundinariis men-
te. Concofiens. sis. Laraarapara raitja porta en quadro del car-
II
BATERIA, f. Conjunt de pessas de artilleria dis- rer pera preservar del ayre, aygua, etc. sons que
posadas pera disparar. Bateria. Tormentorum series, impedesca la llum. Compuerta, guardapiierta. Cata-
tormentarius suggestus. Lo lloch en que's col-loca racta, cataractes,
|| a;. ||
art. Porta detronera que de-
la artilleria pera btrer una plassa fortificaci. Ba- fensa dels tirs contraris la pessa de la bateria, y s'
teria. Tormentorum sedes, suggestus. || ant. La ac- obre pera dispararia. Mandikte. Pluteus, ei. Cada
||
ci y efecte de btrer. Bateria. Conquas.satio, con- una de las pessas que forman lo cant baix y alt de
cussio, direptio, nis. ||
Lo conjunt de canons de cada las portas de lasbaterias, y '1 mateix cant. Bati-
196 BAT DICCIONARI BAT
porte, batiporta. Yalvatae fores. ||
Pany de cop. Cer- violncia, com los rems, las alas, etc. Batir. Agito,
radura degolpe. Pessulus elasticus. [|
Trapa dels sub- as. II
Tocar lo sol vent de ple ple en alguna part.
terranis Trampa. Seudothyrum, i. 5a>. Diverbero,as, percutio,is. || rebatrer. ||
Entre
BATISTA, m. BAPTISTA. II
Tela mlt blanca y ina xocolaters aplanar las rajolas de la xocolate. Estn-
de Flandes. Batista, y olan. p. And. Subtile linteum. der, allanar. Cocholatilaterculoscomplanare. ||
Acu-
BATISTE. ra. baptista, nyar encuynar, com: btrer moneda. Acunar,
BATLE. m. ler. y Gudere. ||
ant. Quebrar, hacer bancarrota.
BATLLE, m. Jutge ordinari en certs pobles de AL BATRER EN LO TEMPS DB BATRER. m. adv. Por la
Catalunya, Valncia y Mallorca, y antguaraent de trilla. Tritura; tempore.
Senyoriu en la corona de Arag. Alcalde, baile. Ju- AL BATRR, SIN AQUEST l' ALTRE. ref.Denota la
dex, icis, praitor, is. impossibilitat de verificarse alguna cosa. Cuando ven-
BATLLE DE AYGUAS. AYGADER. 6. gan losnazarenos. Ad calendas graecas.
BATLLE DE MOSCAS. m. AGUSIL DE MOSCAS. BATRER LA COSTERA, loc. ant. Btttir la costa.
BATLLE GENERAL. HI. Ministre superior del real pa- BATRER DE REMS. lOC. ant. ARMAR LOS BEMS, BOGAR.
trimoni. Baile general. Regii isci praefectus. I]
fig. FUGIR.
BATLLE DE GITANOS. Lo supeHor que s' elegeixen QUI NO BAT AL JULIOL NO BAT QUANT VL. ref. DeUOta
los gitanos. Conde. Dux, ucis, caput, itis. que dit mes es lo temps de btrer. En agosto trilla
BATLLE LOCAL. Aqucll que en alguns territoris en- el perezozo. Tundit iners fruges augusto mense co-
tenia en primera instncia sobre rendas reals. Baile lon us.
local. Magistratus fisci litibusjudicandis. BTRERSE.V. r. BARAILARSE. || COm. ABATEERSE.
l.QV NO m A BATLLE EN AQUEST LLOCH? loC. DC- BATSAGADA. f. ter. xafach.
nota la mlta confusi que hi ha en alguna part. BATUDA, Lo blat que s' estn f. cada erada.
Quc es esta Babilonia? iQakl hac confusi? Parva. Messis, is, cumulus ad trituram congestus. ||
POSAn BATLLE, fr. Sr mlt familiar de alguna part, La acci de btrer. Trilladura, trillar. Tritura, ae,
BATLLESSA. f. La muller del batlle. Alcaldesa, de tres filats de mallas diferents, per de
la mateixa
Praitoris uxor. amplria y llargria. Batuda, solta, breja, trasmallo.
BATLLET. m. d. Baikcito. Praetoriolus, i. Verriculum, i. Monteria de cassa major pera alsarla
|]
escriu mlt, mlt escriu. Batologta. Bathologia, ae, la era. Emparvar, aparvar. Messem ad trituram ap-
inanis repetitio. tare, spargere.
BATOLLA. f. Instrument compost de dos bas- BATUSSA, f. Renyina. Escaramvza, pendencia,
tons units per medi de una corda ab lo qual se des- sarracina, zurribanda, marimorena, peJotera, refriega,
grana '1 blat cops. Mayal. Lignum duobus contex- reencuentro, y redopelo si es de noys. Rixa, ae. ||
fam.
tum brachiis, quo triticum conieritur. Cstich, reprehensi forta. Zurra, solfeo, felpa. Ver-
BATOLLAR. V. a. batreu. 3. beratio, flagellatio,punitio, nis. ||
pi. batalla.
BATRACOMISMQUIA. Guerra de granotas f. BATUSSAR. v. a. BTRER. 2.
y ratas. Bairacomismaquia. Batrachomysmachia, sa. BATSSAT, DA. p. p. batut. 1.
BTRER. V. a. Pegar una cosa contra altra, com BATUT, DA. p. p. Batido, Irillado. Triluratus,
la mar contra las murallas. Batir, azolar. Quatio, Iritus. II
Ferit. Berido. Verberatus, percussus, pul-
concutio, is, verbero, as. [j
Desgranar lo blat, lle- satus. Vensut. Batido. Superatus. ||
Se diu del ca-
li
gums, etc. ab trill batoUas, etc. Trillar. Trituro, m mlt trepitjat freqentat. Trillado. Trita, mili-
as, tero, altero, is. || deixatar. ||
Fr curer ab una taris, regia via. || adj. Molt de ossos, cansat en ex-
perxa fruyt de alguns arbres. Varear y batejar, p.
'1
trem. Molido, majado, machacado. Molitus. || ra. ant-
BAVASALL BA VASSALL, m. ter. bbdero bar alg un medi ocult de fr cabal ferse rich.
BAVEGH. m. ant. xarrayre. ||
tOnto. Encontrar hallar la piedra filosofal, Lapidem filoso-
BAYA. m. Fruyt de algunas plantas. Baya. Po- ficum invenire.
mum,i. Ciutat martima del regnede Npols. J?aj/a.
11 B. f. Nom que t la lletra B. Be. B litlera. [| m.
Baia), arum. Lo que fa la felicitat de alg. Bien. Bonum, i. [,' L'
BAY, NA. adj. Lo pertanyent la ciutat de objecte que'ns inclina al amor. Bonum, i. | Bien.
pofs en quadro sobre dos barras llargas que surten B. adv m. Bectament, ab acert, Bien. Recte,
cada cap, y serveix pera portar brassos mate- prob, probiter. Degudament. Debidamenle, bien.
||
rialsper edificis y altras cosas. Angarillas, andas. Rit, ut decet, ut par est. || Felisment. FefemeHc,
Ancera, x, geslatorium, ii, tabulatum, i. Lo del ||
bien. Felicilr ||
Mlt, y aix 's diu: estudiar, menjar
tabernacle pera portar imatges. Andas. Tensa, b. B. Bien, mucho, grandemente. Multm, multoper,
feraculum. i. magne. ||
Cmodament, com: ja esticb b. Bien.
BAYEROLA. ant. abellerol. f. || brinot. 1. Commod. ||
Oportunamenl,com: veniu b. Oportuna-
BAYETA. Drap fluix de llana,
f. regularment de menle, bien. Opportun, apte, per tempus. || Bastant,
una cana de amplria. Bayela. Textum laneum cirra- com: B ho dna entndrer. Bien, bastanle. Satis,
tum, laneus pannus cirralus. pi. Se pren per lo dol ||
san. De bon gust, com: en tal casa menjan b.
II
y draps dels tmbols Bayelas, mos. Panni lgubres. Grandemente, bien. Bene. Ja, com: b fa prou, Ya, jj
FLUIX COM I,* BAYETA, fr. Denola .sr tma persona bien. Jam. Serveix pera concedir aprobar lo que
|j
mlt fcil inconstant. Vekla Imbecillis. altre diu. Bien. Quidem, eliam, utique. interj. de ||
BAYLE. m. batlle. enuig amcnassa. Bien, bien est. Bene, sat est. [|
BAYLET. m. Noy que serveix als pagesos pera De bona gana, com: jo b ho faria, per temo. Bien,
portar recados als mossos del camp etc. Mochil y en de buena gana. Libehter, ultr.||
Desprs de negaci
a-lgunas parts molril. Operariorum famulus. denota apenas, com: no b 'm vegeren, quant vinge-
BAYLIR. v. n. regir, gobernar. ren obsequiarme. Apenas, no bien, asi que, luego que
BAYNA. f. VEYNA. yix, statim, mox. || interj. iroa. Malo. Malm. ||
Junt
ns BE DICCIONARI BE
ab lo verb sr, li aumenta la afirmaci, com: b es FS B Y NO FASSAS MAL, QUE ALTRE COSA NO't CAL.
veritat. Bien. San, profecl, cert. ||
Anteposada als ref. Anar que Du ajudar. Al homhreino-
bon fi,
verbs ab que's junta, lo mateix que certament, com: cente Dios endereza la simiente. Simplicitas justorum
ell B ho diu. Bien, ciertamente, seguramente. Cert, dirigit eos. Qui ambulat simpliciter, salvus erit.
enim ver, equidem. FS B Y NO MIRES QUI. ref Enseoya que '1 b s'
B, B. int. Denota amenassa. Bien, bien,ya, ya. ha de fr sens fi particular. Haz bien, y no cales no
Jam, jam. Denota que alg li ser perjudicial lo
!|
mires d quien. Omni petenti indiferenter tribue.
no voler seguir lo consell que se li dna, com: b, b LO B LI VE PER UNA CANAL. exp. fam. Poudera la
ell se'n penedir. Bien, bien. Bene est, bene habet. de alg, que treu profit fins de las cosas de
felicitat
B CANTA MARTA DESPRS DE FARTA. fr. tCr. Que ab que semblava impossible. La perra le parir lechones.
lo ventrell ple 's fan millor las cosas. Omnia ei feliciter cadunt.
B MAt 6 MALAMENT. Do qualscvol manera. Bien LO B 'l mal la SALUT A LA CARA 'l TRAU. ref.
mal. Bene aut mal, quoqumque modo se habeat, Dna entndrer queia cara denota la salut. El bien
jure, an injuria, quidquid eveniat. el mal la cara sale. In frontibus animi indicia
B TEMPRAT. lOC. ant. AIXERIT, DE BON HUMOR. praelenguntur.
B MLT B LI EST loc. Denota que alg t me- LO FR B MAY SE PERT. loc. Hacer Mcn nunca se
rescut lo que pateix Bien empleada, le estd muy bien. pierde: siembra beneficis para recoger frvto de buenos
Merit, jure illi accidit. oficis. Mefere fructum ut possis, beneficium ser.
B MLT B VA. loc. iron. Ccnsura la disposici Qu bene tufacies, semper bene facta manebunt.
qne'ns sembla desproporcionada. Buena va la danza. MS AVIAT SE SAP LO MAL QUE 'l B. fr. Dna en-
Heu quam bene geruntur omnia. tndrer que ms aviat se saben las cosas malas que
B QUE, A B QUE. m. adv. Eucara que. Aimque, las bons. El bien suena y el mal vuela. Mali fama ad-
bien que. Quamvis, etiamsi volat cito.
AHONT VAS B? AHONT Ms NE S. Fcf. Denota que MS B. expr. adverbial de preferncia, lo mateix
'1 medi ms segur per aumentar lo caudal es fr que abans. Mas bien, ntes. Im, potius, citius.
bon us dels diners. Dinero llama dinero. Pecunia pe- MLT B. m. adv. Francamente, muy bien. Optim,
cuniam parit. mirific.
AL B BscARLO Y AL MAI ESPERARLO, ref que s' euten NO 'S CONEIX LOB FINS QUE ES PERDUT. JoC. El Mcn
en sn sentit Al bien buscallo y almalesperatlo.
literal. no es conocido hasta queesperdido. Tunc denique bo-
Quaere bonum, fortisque malum operiare futurum. na novimus cum amisimus virtutem. Incolumeim
ANAR B. fr. Denota que algun negoci prossegueix odimus, sublatam ex oculis querimus.
favorablement. A bum viento va la parva, andar de PER B. m. adv. Ab bona intenci. Por bien. Inge-
ganancias. Prosper agi. nu, recte.
ANAR PER B. fr. Trobarse millor lo malalt. Ir bien, QUANT TE viNGA B. m. adv. Cuado te venga bien.
mejorar. Yaleo, es, melioresco, is, melius, se habere. Tum cum erit commodum.
ARA B. m. adv. Lo mateix, suposat ass. Ahora QUI B 't fara se n' ANIR se't MORIR, fr. Deuo-
bien, esto supuesto. Agedum, age ver, hoc posito. ta lopoch que solen durar los bens de aquest mon,
DEBAB. m. adv. Amistosament, de bons en y que 'Is desgraciats perden prompte qui 'Is f b.
iondiS. De bien a bien, amigablemente. Grato animo, Quien bien te har, q se te ira, se te morir. Infausta
libenter, amic. miseri sors; benefactorem ab sentem aut morluum
DE FR B MAL NE PREV. pcf. Dua entndrcr la lugebis.
graningratitut dels homes que ordinriament pagan QUI B F B TROBA. loC. LO FR B MAY SE PERT.
los beneficis ab malas obras y danys. Haz bieny QUI EST B QUE No's MOGA. ref. contra qualsevol
gurdate. Beneficia ingratitudine pensantur. mudansa que's proposa alg, si ell creu que no li
ES B. fr. Essazon, esjusto. Justum est. conv, respecte del estat en que's troba. Bien est
ES UN B DE Du. fr. fam. Denota abundncia de san Pedr en Roma. Marta, si bien ests, no te muda-
alguna cosa. Es una bendicion. Larg, copios. rs. Prsesentem fortunam boni consule.
ESTAR B. fr. Tenir sn menester. Eslarbien. Af- qui't vol MAL TE FAR RURER, Y QUI B "t FAR PLO-
fluere commodis, divitiis, rebus familiaribus uti. ||
RAR, ref. Denota la utilitat de la correcci que co-
Tenir amistat ab alg. Estar bien con alguno. Optim munment la dna qui estima. Quien bien te quiere te
sibi cum aliquo convenire, concordissim cum aliquo har y quien mal reir: quien te dia la Mel te
llorar,
se habere. darlamiel. Meliora sunt vulnera diligentis, quam
ESTAR MASSA B.loc. fam. Deuota que alg abusa fraudulenta oscula odientis. Qui teflere facit, te sa-
del b que t, convertintlo en dany propi. El bien le n diligit ipse.
hace mal. Bona in contrarium vertit. SEMPRE EN TOT TEMPS VE B. lOC. DeUOta que lo
FR B. fr. Afavorir. Hacer bien. Alicui benface- til sempre veb, encara que vinga tart. Buenas son
re, bene de aliquo mereri. mangas despues depascuas. Munera quae dantur quo-
Fa B ALS DIFUNTS, fr. Hacer las honras, exequias, cumque tempore prosunt.
fummks. mla facere, solvere, peragere. TENIR TOT LO B DE DU. fr. Tenir en casa totas las
BEA CATAL. BEC 199
*:i
convenincias. Estar su casa como una colmena Bo- ostentator, pietatis larvam induens. ||
Qui porta h-
norura glomi. bit de religis sens regla fixa, ni vurer en comuni-
Y B. Expresi pera introduhirse preguntar al- tat, y tamb qui viu retirat. Beato. Pius, religiosus.
guna cosa. Y bieii. Quid igitur, quid ila. BEATUTXO. m. iron. hipcrita.
BEAB. ni. Silabario. Syilabariuui, ii. BEAUMOIVT8. ni. En los partits que hi hagu
BEARNS, A. adj. Lo natural de y lo pertanyent antiguament en Navarra, qui seguia lo del condesta-
Bearn provncia de Fransa. Bearns. Bearnis, bear- ble D. Lluis de Beaumon, cap principal de aquesta
UNGLAS DE GAT, Y CARA DE BEAT. ref. Reprn als BEBEDS, sa. adj. Bo pera burer. Bebedizo,
hipcrilas. nas de gato y cara de bealo. Qui curis bebedero, potable. Potabilis.
simulant, et bacchanalia vivunt. Pietatis facies, fe- BEBEDOR, a. m. y f. Qui beu mlt. Bebedor.
rina ndoles. Potaior, polor, is, bibax, acis.
BEATA. f. Dona que ab hbit religis viu en la BEBEDOR8. m. aum. Qui beu ab excs. Bebe-
clausura ab regla sens ella. Beata. Pia, religiosa dor, beberron. Mullibibus, i.
foemina. ||
Dona que viu retirada en sa casa, ocu- BEBENDA. f. Lo gust dels licors. Sabor, boca,
pantse en obras de virtut. Beata. Pia foemina. [j
Dit embocadura. Sapor, is.
irnicament de la dona que afecta devoci. Beata, BEBENT. m. BEBENDA. II p. a. Bebiente. Bibens.
bealona, gazmona, gazmonera. Pietatis, probilatis si- BEB. m. Tela de cot que 's fabrica en Alepo.
mulalrix. Beb. Tela gossypina ex Alepo.
BEATA FABiNEBA FALSA. Expresi coutra las do- BEBOTEJAR. V. a. fam. Burer sovint. Bebor-
nas que afectan virtut y faltan las sevas obliga- rotear. Potito, as, frequenter bibere.
cions. Beata con devocion las tocas bajas y elrabo la- BEBOTEJAT, DA. p. p. Beberroteado . Poltatus.
dron. In tus nero foris Cato. BECA. f Insgnia, faixa de panyo que usan los
BEATA si l' AMOa nom DESBARATA. lOC. fam. MONJA col-legials sobre de la cola manlo, encreuhada pel
DE SANT AGUST. pit y penjant per las espatUas. Beca. Trabea, ai. [1
BEATERI. m.Comunitat de beatas. Beaterio Plassa de collegial. Beca. CoUega dignilas, munus.
Piarum foeminarum sodalitium, domus. BECABUNGA. f. Planta indgena que ms de
BEATERIA. f. La acci de afectar virtut. Beate- la propietat pectoral t la anliescorblica. Vernica,
ria,gazmoneria, gazmonada. Simulata virtus, pieta- becabunga. Vernica, beccabunga, ae,
tifica. Beatifkamente. Beatific. pit quant alg 's va adormint. Cabezada. Dormitan-
BEATIFICAR. V. a. Declarar lo Papa qne alg tis nulatio, nutamen. f. Lo menjar que 'Is aucells
gosa de Du, y se li pot donar cuito. Beatificar. In vells portan als del niu pera criaiios. Cebo de puja"
beatos referre, adscribere, in beatorum numero col- ro. Esca, ae.
locare, beatorum honores alicuidecernere. becada marina. Aucell de color un poch ms par-
BEATIFICAT, DA. p. p. Beatificado. Beatus, in do que'l de la Uebra, camas llargas, bch mlt prim
dit aix per la figura. Pico de grulla, tirabala. Strom- begu, na. m. y f. Secta hertica, que entre
blcUS, i. [| AGULLAS DE PASTOR. altres errors assegurava que en aquesta vida se
BCH DE PARDAL. Instrumeut de cirurgia, dit aix podia arribar tal perfecci, que s' obtingus la
per la figura. Pico de gorrion. Chirurgicum instru- impecabilitat, sens obligaci de obehir ning.
mentum passeris rostrum referens. Aparegu en lo sigle xii y la condemn Clement Y,
Bcu GROCH MOLL. Qui ab facilitat se deixa en- Beguin. Beguinus, i. || Nom derivat de Lambert Be-
ganyar, diu lo que havia de tenir reservat. Pico gu que en 1707 fund una comunitat de donas
amariUo, boquimuelle. Incautus, inexpertus, simplex. retiradas sens ningun vot solemne, y sn lo mateix
CARER LO GROCH DEL BCH. fr. mct. Sr pcrspics que beatas. Beguina. Beguina, as.
TRAURER DEL BCH. fr. mct. fam. Fr dir ab manya BELAR. V. n. Fr bels. Balar. Bal, as; y quant
alg lo que no volia. Sacar el alma de pecado. As- es ab freqncia. Balitar. Balilo, as.
tutia aliquid ab aliquo extorquere. BELEA. f. ant. y
BECO. m. FONDISTA. BELESA. f. ant. BELLESA.
BEDEAR. v. n. ant. badallar. BELETA. n. p. fam. de dona. Isabelica, belilla.
tible, de sabor fort mlt amarch. Bedelio. Bedelli- BELITRALLA. f. ant. Conjunt de pobres. Pobre-
iras, i. teria. Mendicorum copia, paupero multitudo. Con- [1
BEFA. f. Burla. Befa, escarnio, alicaniina. Irrisio, vagamundo, que demana caritat sens necessitat. Ga-
nis, ludibrium, ii. Uofero, gallofo, belitre. Mendicus, vagamundus, i.
.
AL BELL DEVANT. m. adv. Freuie por frcnte , la llotero. Glandium seges, tempus. L' alsinaren que ||
misma frente. Ex adverso, regione. s' engreixan los porchs. Bellotero. Quercetum, i.
METBER POSAtt EN BELL. fr. ant. Posar en clar. Poner BELLUGADISSA, f. Multitut que's mou un
en limpio en claro. Apertum perspicuura reddere. mateix temps. Hormiguero, hervidero. Ebullilio, nis,
PER SA BELLA CARA. m. adv. Por su bella cara. Im- aislus, us, afluentia, ai.
nas se pintavan la cara. Sas tavellas sn venenosas. BELLUGUET. m. Se diu de la persona inquieta
BeUadona, belladama. Belladona , ac, solanum le- revoltosa. Bulle bulle, argadillo,zarandiUo, ardilla.
Ihale. Ardelio, nis, irrequietus, i, negotiosus homo. || Las
BELLAMENT, adv. m. Perfectament en sa lnea. ametUas de la arracada, ditas aix per causa del mo-
Bellamente. Bell, pulchr, egregi. viment. Almendra, perilla. Adamas amygdali figuram
BELLAQUERIA. f. Dolenteria. Bellaqueria, be- referens.
llacada. Yersutia, vafrilia, ai. ||
Astcia, sagacitat. BELLULL. adv. ant. A ull, discreci de alg.
Bellaqueria. Yersutia, soler tia, a. A ojo. Alicujus arbitrio.
FR BELLAQBERiAs. fr. Bcllaqucar, picardear. Fla- BLUA. f. ant. BSTIA.
gitios, subdol agere, vivere. BM. adv. Lo mateix que b me: Bien me. Bene
BELLAQUET. m. dim. de bellaco. Bellacuelo. mihi.
Solers, astutus. BEMOLL, ra. Tercera propietat de la msica,
BELLCAIRE, f. Vila en Fransa ahont se fa la fira quant comensa per la clau de re fa uf, y es una mit-
de santa Magdalena. Belcaire. Bellicadrura, i. En [|
ja veu entre '1 punt que s' aplica, y 1' antecedent:
Barcelona fira de roba vella que's fa tols los dias en se diu aix perqu sona ms suau. Bemol. B molle.
lo passeig Nou, de S. Juan. Baratillo. Locus ubi ms. Una b que denota que
II
la veu du baixar mitj
scruta venalia fiunt. punt. Bemol. B molle.
BELLEA. f. ant. y BEMOLLAR. V. n . ms. Fr bemolls. Abemo-
BELLESA, Herraosura. Belleza, y beldad. Sols
f. lar. Yocem semitono demissara edere.
se diu de las donas pera ponderar sa hermosura. BEMOLL AT, DA. adj. Lo que t bemolls. Bemo-
lleza. Lepos, oris, nitor, is, ornamenlum, i. teix que b com: ben segur elc. Bien. Yald,perqu;im
TOMO I. 27
202 BEN DICCIONARI BEN
BEN AFORTUNAT, DA. adj. Dtxs, fels, aforlunat. BENEFACTOR, A. adj. Qui f b. Bienhechor,
Bienavenlurado, afortunado. Fortunalus, felix. bene fico. Benefactor, beneicus homo.
BEN B. adv. m. Muy bien. Optim, egregi. BENEFICNCIA, f. La virtut de fr b. Benefi-
BEN FT. loc. ab la qual s' aproba alguna cosa. cncia. Benificentia, ie. \\ Liberalilat. Liberalidad, be-
Bien hecho, bravo, escelente. Pulchr, bene, recte, neficncia, largueza. Largitas, liberalitas, atis.
BEN HAJA. int. que expressa desilj de algun bon BENEFICENTtssiM, A. adj. sup. Beneficentisi'
succs. Bien haya, feliz, dichoso. Felix. mo. Beneficenlissimus.
BENA. f. VENA. BENFICH, CA. adj. BENEFACTOR.
BENA DE FERRO. aut. La llauua de las rodas dels BENEFICI, m. Favor, merc. Beneficio. Benefi-
carruatges. Calce, calzo. Contus, i. cium, ii, benefactura, meritum, i. H Lo b que's reb.
BENAURAT, DA. adj. ant. benayentdrat. Beneficio. Benefactura, i, beneficium, ii. [|
Adob de
BENAUYRANSA. ant. bnavibansa. las terras y plantas. Beneficio. Cultura, se.
I
Proflt,
BENA VENIR. m. ant. B, utilitat, utilitat. Beneficio. Fructus, us, utilitas, atis, commo-
BENAVENTURADAMENT. adv, m. y dum, i.
II
Adquisici de empleos per medi de diner.
BENAVENTUROSAMENT. adv. m. Ab felicitat. Beneficio. Munus pecunia obtentum. Cessi de cr- ||
Bienaventuradamente, felizmente, dichosamenle. Felici- dits per mnos de sn valor. Beneficio. Sors, census
tr, faust, fortunat, venditio minori pretio. || Dret de alg per lley pri-
BENA VENTUR ANSA. f. La glria del cel. Bie- vilegi. Beneficio. Beneficium, ii, jus lege vel privile-
navenluranza. Beatitudo, inis, glria, se. ||
Felicitat, gio datum. La entrada producto de alguna fun-
II
prosperitat. Felicidad, dicha, fortuna, bienaventuran- ci favor de alg. Beneficio. Beneficium, ii. (j Deitat
za. Felicitas, atis, fortuna, ai, res secunda. |j
pi. Las que adoraren los pagans. Demcrito no regoneixia
vuyt felicitats que manifest Gristo als seus deixe- altre deitat que '1 benefici, y la pena traball. Be-
bles, Bienavenluranzas. Beatitudo, inis, neficio. Beneficium, ii. |1
Lo dia de funci dramtica
BENAVENTURAT, DA. adj. Qui gosa de Du ms personal, y lo que produeix, que 's concedeix
en lo cel, Bienavenlurado. Beatus, coelestis. ||
Afortu- per torn als cantors, actors, maquinistas, etc. Benefi-
nat, ditxs, fels, Bienavenlurado, afortunado, ventu- cio. Beneficium, ii. compuls; lo de las ordes mili-
||
roso. Fortunalus, felix. || iron. Massa senzill, ximple. tars que per sn petilssira valor s' arriv unir
Bienavenlurado, bendilo. Simplex. incorporar. Se deya compuls per que pera servirlo 's
BENAVENTURS, A. adj. ant, BENAVENTURAT. compel-Iia als religiosus. Beneficio. Beneficium, ii.
pelilas y tendras, mlt gustosas pera menjar com sia, que's confereix cannicament, y 's diu simple
ensiam, Colleja. Silvestris lactuca. perqu no t obligaci de cuydar de las nimas
BENDAR. V, a, ant. envenar. diferncia del curat rector. Beneficio eclesiastico.
BENEDICCI, f. La acci y efecte de benehir. Ecclesiaslicum beneficium.
Bendicion. Benedictio, nis, benedictum, i. Acla- \\ BENEFICI DE CESSI, com. Dret dels acrehedors so-
maci festiva. Bendicion. Acclamalio, nis, plausus,us, bre 'Is bens del que ha quebrat. Beneficio de cesion.
DONAR LA benedicci, fr. Bcnchir desitjar tot b Gessionis beneficium.
alg. Echar la bendicion. Benedico, is, fausta pre- BENEFICI DE INVENTARI. foT. Herucia acceptaci
cari. I
met. Abandonar algun negoci. Echar la bendi- de ella ab benefici de inventari: de modo que no 's
cion. Yaledico, desero, is. pt obligar al hereu pagar ms deutes de lo que
ES UNA benedicci DE DEU, fr. Pondera la abundn- permet la herncia. Beneficio de inventario. Haeredi-
cia de alguna cosa. Es una bendicion. Faust, abun- tatis aditio,jure debita supra eam nou exhibendi.
d, feliciter. BENEFICI DE PATRONAT. Beuefici que '1 dna algun
frut de benedicci. Fill de llegtim matrimoni. particular per dret de patronat. Beneficio depatrona-
Fruto de bendicion. Filius legitimus, to. Beneficium juris patronatus.
BENEDICTA. f. Herba. VALERIANA. |1
farm. Con- A BENEFICI, m. adv, A FAVOR,
fecci de herbas y arrels purgants mesclada ab mel. BENEFICI ADOR, A. m, y f. Qui beneficia. J5e-
benedict, na. adj. Lo que pertany al orde clesistich. Beneficial. Beneficiarius, ii.
i
||
BENENANT. adj. ant. Afortunat, ditjs. Bienha- Benignidad. Benignitas, suavitas, atis, temperies,
dado, aforlunado. ||
rich. ei.
BENEPLCIT, m. Aprobaci. Benepldcito. Be- BENINGANI. f. Fruyla que 's troba en la badia
neplacitum, i, consensus, us. || Perms. Benepldcito. de sant Agusti, y es de la magnitut de una llimona,
Venia, va. roja per fora y mlt estomacal. Beninganio. Benin-
k VOSTRES BENEPLCITS HONOR APARELLAT, fr. ant. ganius, ii.
BENESTANZ. adj. ant. Qui se la passa b. Aco- sR LO BENJAM DE ALG. fr. Sr preferit en la es-
modado, acaudalado, opulenlo. Locuples, dives. timaci. Ser el ojo derecho, el benjamin, el oislo. Om-
BENESTAR, m. COMODITAT, CONVENINCIA. nium carissimum alicui esse.
BENET. n. p. de home. Benito. Benediclus, i. BENJUHI. m. Goma pudenta, asaftida' que 's
BENEUYRAT, DA. adj. ant. BENAVENTURAT. creu destil-larse del lasserpici. Benju, asaftida.
BENEVENIR. m. ant. b, utilitat. Lser, is. [j
Espcie de goma resina excel-lentque
BENVOL, A. adj. Qui vl b. Benvolo. Bene- v de las Indias orientals, de la qual diu Terreros
volus. haver n'hi tres espcies totas diferents de la asaftida.
BENEVOLNCIA, f.
y Menju, benju. Benzuinum, i.
j!
m. Ximple. Bobo, sando, modorro. Simplex, icis, ptria potestat. Peculio, bienes adventicios. Peculium,
stolidus. ii, bona advenlilia.
beneytdelcbas. Senzill, de poch alcans, innocent. BNs castrenses quasi CASTRENSES. Los que s'
la nima. Bienes espiriluales . Bona spiritualia, su- natural lo punt que era bemoll 6 sostingut. Becuadro
pernaturalia. Bequadrum, i.
BENS FORALS, for. Los que, retenint lo senyor lo BEQUINOT. ra. ant. Naranjo, bobo, simplon.
domini directe, concedeix ab ells 1' til altre, pa- Plumbeus, ei, stupidus, i.
gantli alguna pensi annual. Bienes forenses. Foren- BERA. Pretrit imperfet. ant. Rebia. Becibia. Re-
sia bona. cipiebat.
BNS GANANCiALs. for. Los adquipits durant lo ma- BERBENA. f. Herba medicinal comunment de
trimoni Bienes gananciales. Bona in matrimonio parta. una sola cama quadrangular, las fullas de dos en
BNS AGUTS Y PER HAVER. for. Los adquirits y 'Is dos trets encontrats, las flors de un blau purpreo
que poden adquirir. Bienes habidos y por haber.
's al extrem, ab quatre llavors llargarudas, formant
Adquisita et adquirenda bona. una panoUadeespigas. Yerbena. Peristereon, ei, ber-
BNS IMMOBLES, for. Las flncas. Bienes immuebles, bena, aj, sagmen, inis.
bienes raices, hienes sedientes, bienes silios, silos. BERBER, na. adj. BERBERISGH.
Stabiliabona, immobilia, res, ei. BERBERIA. Costa de frica. Berberia.
f. Barba-
BNS LLIBRES, for. Los que no estan vinclats. Bie- ria, a?.
negut, s' aplican al prncep. Bienes mostrencos. Va- Agracejina. Berberis fructus. ||
Confecci feta del
cantia bona. fruyt del berberis. Brbero, berberis. Confectio ber-
BN6M0VENTS. ant. BNS MOBLES. beris fructus.
BNSPARiFERNALS PARAFRENALS. LOS que pOfta la BERBERISGH, CA. adj. Natural de y lo que
dona al malrimoni fora del dot. Bienes parafernales pertany Berberia. Berberisco, berberi. Barbariscus,
parafrenales. Parafernalia bona. barbaricus.
BNS PROFECTicis. for. Los que adquircix lo fill en BERBITZ. f. ant. ovella.
la ptria potestat ab los de sii pare, que li venen BRBOL. m. vrbol.
pel su respecte. Bienes profedicios- Profeclitia BERBOLS. adj. ant. verbols.
bona, peculium, ii. ||
Los que podia retenir y gosar BEECANCi. m. Pessa de cristall, marfil, plata,
part la dona diferncia del dot y bns parafer- etc. que's fa rosegar las criaturas quant han de
nals. Bienes pro feclicios. Receplitia bona. posar la dentadura. Chupador,solvito. Crepitaculum,
BNS SEHENTS, ant. BNS INMOBLES. i, crepundia, orum.
BBNS VACANTS, aut. Bienes vacantes. BERENA, BARENA. f.
que arriba ab felicitat. Bienvenida, parabien. De ad- incorporadas ab algunas gotas del such essncia
vonlu gralulalio, faustus adventus, accessus. de bergamota. Bergamota. Succo bergomio conditum
BENVINGUT, DA. Qui arriba felisment
adj. perfusum.
ahont se desitjava. Bienvenido. Feciler adveniens. BERGANT, A. m. y f. bargant.
BENVIST, A. adj. Qui t bona fama. Bienvislo, BERGANTADA. f. PILLADA, picardia.
hienquisto, bienconceptuado , bienopinado. Omnibus ac- BERGANT, m. Nau de dos arbres y vela qua-
ceplus, gralus, probatus. drada. Berganiin. Mioparo, nis, viburna, 3e.
guna subsincia personal, fins que vingu al mon lo cop para aquest en lloch su, Adivina quien te di
y que no tenia divinitat, sin en quant lo pare habi- que la mano le corl. Profer, cajce puer, qui te per-
tava en ell, aniquilant la personalitat del fill. Ning cusserit, ea.
'1pogu convncer sin Orfgenes que li feu confes- com dc scl polsadas de
BERNAT PESCAYRE. Aucell
sar la f; encara que sembla no deix del tot la he- bch anguls, Uarch, dret, punxagut, la
llarch, lo
retgia, puix en un concili que hi hagu cent anys llengua molsuda, 'Is peus bermells, la cua blava
desprs, se troban alguns cnons contra ella. Beri- y'l ventre pardo Ileonat. Guardaria. Alcedo hispida.
liano. Beryllianus. II
Tarambana, de poch judici y formalitat. Tararira,
BERILIANA. Secta de Berilo y
f. lo pertanyent chorlito, tarambana, chisgaravis. Judicio praceps.
ella. Beriliuna. Berylliana, x. BERNAT PUDBNT. Insccte ab dos ordes de alas, las
BERLA. f. ESBERLA. superiors ms curtas que'l cos, color cendrs en la
BERLINA. f. Cotxe de dos assentos, dit aix per part anterior, y de coure en la posterior: li agrada
que vingu de Berlin. Berlina. Rheda, le.
'1 blal; y la farina del gra que rosega, no fermen-
BERJAULA. TOXTA, XIMPLA, BABAHUA, PAVANA.
f. ta. Calapatillo. Cimei, icis.
i. II
Barra de ferro enganxada en la paret pera pun- cuRER AL BERTROL. fr. mct. fam. Curer en algun
talar la porta,
y pera assegurar las taulas per sota. engany. Caer en el garlito. Illecebris capi, volupta-
Barrote. Ferrea vectis. ||
ler. balda. 1. tibus decipi, teneri.
BKRNAT iiermitA. Peix, quc busca una petxina BS. m. y
closca vuyda, proporcionada sa magnilut, s' apo- BESADA, f. Pat, r acte de besar. Beso. Oscu-
senla en ella, y quant ja no hi cap, ne busca allra lum, i, bascium, suavium, ii. abedull. ant. Lla-[| |I
major, y aix va do closca en closca segons li con- bi mlt abultat. Bezo. Labrum prominens. ()
Lo de
206 BES DICCIONARI BES
agrahiment. Buz. Osculum, i. ||
m. pi. bns. BESGOLLUT, DA. adj. Qui t mlt gros lo bes-
BESADOR, A. m. y f. Qui besa. Besador. Exos- coll. Pescozudo. Collo torosus.
culator, osculator, is. ||
Qui es mlt amich de besar. BESGOMPTARSE. V. r. Equivocarse en lo con-
Besador, besucador. Suavio, nis. tar. Errar la cuenta. In supputationibus errar. \\
En-
BESAMANS. m . Celebritat en que's concorre ganyarse, equivocarse ab alguna altra cosa. Enga-
besar las mans Rey y personas reals. Besamanos.
al narse, equivocarse. In aliqua re errar, labi, falli,
cosas inanimadas que's tocan ab altras. Besar. Sese ovals units quasi en forma de uUeras. Bizcotela.
altingere, pertingere. Dulciarii crustuli species.
BESAR LOS PEUS LAS TREPiTjADAS. fr. mct. Besar BESGUYTER, A. m. y f. Qui f ven bescuyts.
la tierra que otro pisa. Alterius vestigia revereri, m. Eyna
Bizcochero. Buccellorum pistor, venditor. ||
del pa que per havrse tocat ab altre queda poch BESNETOL, na. m. y f. Fill del besnt besn-
cuyt. Suegra. Extrema libi. ta. Tartaranieto, chosno. Trinepos, otis, trineplis, is*
BESAVI, A. m. y f. Pare mare del avi via; BESNEULA. f. Herba ramosa, las camas vuydas
es lo tercer grau de parentiu directe. Bisabuelo, se- y peludas, fuUas llargas en figura de llengua de gos;
gundo abuelo, bisabuela, segunda abuela. Atavus, la florde una pessa en forma de embut, y la arrel
proavus, i, proavia, a;. negra per fora y blanca per dintre; entra en la com-
BESGAMBRA. f. NECESSRIA. posici de las pndolas contra la ts maligna. Ci-
BESCANTAR, v. a. Desacreditar. Denigrar, dis- noglosa, lengua canina, de perro. Cynoglossum,
famar, zaherir. Obscuro, as, differo, ers, alicujus cynoglossus, i,sublabium, ii.
zo, cerviz, cerviguillo, pestorejo. Collum, i, cervix, BESS, NA. m. y Lo germ germana de un
f.
BSTU ASSENYALADA. Se dlu de la persona contra- BESTIAR GROS. Lo que's compon de caps majors,
feta y dolenta. Hombre semlado. Natura) vitio sig- com bous, mulas, eugas, etc. Ganado rnayor, Ar-
natus. mentum, i.
DE BSTIA ASSENYALADA LIBEBA NOS, DOMINK. fr. met. BESTIAR MENUT. Lo que's compou de caps menuts,
fam. ab que's denota que 'Is contrafets acostuman com ovellas, cabrs etc. Ganado menor. Pecus, oris.
y que no 'ns debm fiar de elLs. De
sr dolents, II
Las crias de aquest bestiar. Ganado menuda. Pe-
hombre semlado libranos, Senor. Ab homine signato cus, oris.
libera nos, domine. S' aplica al que passa de una part
BESTIAR MER.
BSTIA BRUTA. Sumamcut incaps, tonto. Beslia Ganado merino, Irashumante. Merinum pecus.
altra.
brula, zafio, salvaje. Stolidissimus, belluatus; mori- BESTIAR DE MLTS, LO LLOP SE'l MENJA. FCf. DeUOta
bus, natura durus. que lo que est crrech de mlts, ning ho
BSTIA DE CARREGA. La quc serveix pera portaria. cuyda. Asno de muchos, lobos le comen. Multi tudo
Besia de carga, besliage. Sarcinarium jumentum. imperatorum Cariam perdidil; multorum cura tra-
FR TORNAR BSTIA, fr. met. Fr quc alg procehes- dita res, ab omnibus derelicta.
ca com bstia. AvUanar. Yilem, abjectum reddere. BESTIASSA. f. aum. Bestiazo, beslion. Magna
MiTj BSTIA. Semiracional, inedio brulo. Semibe- bellua, ingens bstia.
Ilua, ai. BESTIEJAR. V. n. Fr lo boig. Bobear, loquear.
QUI AMENASSA Y NO PEGA PER BSTIA 'S QUEDA. refr. BESTIESA, f. Bogeria, lonleria. Necedad, boberia.
ab que's noia als que amenassan y no tenen valor Stultitia, a),fatuitas, atis, stultum factum vel dictum.
pera executar. Quien amaga y no d, miedo ha. DIB FR BESTiESAS. cxp. met. fam. Necear, decir
Quisquis multa minans non ferit, ille timet. necedades, bobear. Effuctio, desipio, is.
QCI BSTIA VA A ROMA, BSTIA TOBNA. ref. que iudi- BESTIETA. m. d. Besliezuela. Bestiola, e, ani-
ca, que qui es mlt tonto per mlt quefassa no's malculum, i.
pt avispar. Puime palacio, fui beslia y volvi asm. BESTI. m. ant. baluart.
Slultus et inde reddit; stultus qui migrat Athaenas. BESTIOLA, f. d. y
SENS DIR BSTIA QUE FAS. lOC. fam. SENS DIR ASE NI BESTIOLETA. f. d. BESTIETA.
BSTIA. BESTIOTA. m. y f. BESTIASSA.
vcRER COM UNA BSTIA, fr. Yurer alg com si es- BESTRURER. V. a. y
tigus deslituhit de rah y sens ningun fr. Vivir BESTRER. V. a. ant. Pagar per endevant. Anti-
como una beslia. Ferino ritu, belluino mor, in feri- cipar, adelanlar. Anticipo, repraesento, as. met. 1|
consagrava en memria de algun benefici, y vl dir qualsevol refresch, se diu pndrer. Tomar. Poto, as,
habitaci de Du,com en memria del benefici que bibo, is, potionem abducere, sumere potum. (] Re-
s li debia. Betel. Belhel, bethyles. ||
Una ciutat de concentrar, retallar, doblegar alguna cosa com la
Samria. Betel. Bethel. roba de un vestit quant s' estreny. Embeber. Coarc-
BETH. m. Nom qne donan los indis sos llibres to, as, contraho, stringo, is.
sagrats, y sols lo diuhen en plural. Beth bed. Beth. BUBER A GALET. loC. y
BETHA. f. Pronunciaci de la B del abecedari BDRER i LA REGALADA, loc. Bufer deixaut curer
hebreu. Betha, beth. Beta, ae. de alt lo licor. Beber galele chorro. Aquam,
BETLEMITA. m. Religis de la orde de Bethle- vinum, etc. ex epistomio afluentem ore accipere. |1
mitas, als quals en 1' any 1257 se'ls conced un Grurer fcilment las notcias. Beber del en pilon.
establiment en Cambridge de Inglaterra: sn hbit Yuigi rumoribus facil credere.
era semblant als dels germans penitents ab una BURER A LA SALUT DE ALG. loc. Brindar, beber d la
estrella encarnada ab 5 raigs en lo centro de un salud de alguno. Alicui propinar, poculis aliquem
escut blau pera significar la estrella que s' apare- invitar.
gu als Reys Magos, lo que don '1
nom als Betle- BURER AMORRAT, BOCA PERAVALL. loC, Bebcr de
mitas. Betlemita. Bethlehemita, a?. ||
pi. Religiosos bruces. Pronumdefonte bibere, labra fonte proluere.
hospitalaris de las Indias occidentals. Innocncio XI BURER MORRO. loc. Burcr xuclant lo galet.
los permet fr vots: a vans ha vian format una con Mamar. Aquam, vinum sugere.
gregaci secular de la tercera orde de sant Francesch, BURER MLT T ANAR DRET NO PT SR. fef. AmC-
fundada pel germ Pere Beancour, natural de la nassa als que per medis illcits volen frse richs en
isla de Tenerife; tamb hi havia monjas hospitalrias poch temps. Quien en un ano quiere ser rico al medio
Betlemilas. Betlemitas. Betlemita, ae. le ahorcan. Qui nimium appetit omnia amittit.
BETLEMTIGH, ca. adj. Cosa de Betlem. Betle. BURER Y BUFAR NO PT SR. ref. Dcuota que no's
mtico. Belhlehemicus, betlehemiticus. poden lograr un temps cosas incompatibles. Soplar
BETSAMITA. adj. Natural de y pertanyent Bet- y sorber, no puede junto ser. No se puede repicar y
sames ciutat de Galilea. Betsamita. Bethsamita, ae. andar d la procesion. Muchos ajos en un morlero, mal
BTICA. f. Nora que's donava la Andalusia de los maja un majadero. Non potest simul idem esse et
BETNICA. f. Planta que t la cama de un peu porfia y tenacitatab que se sost alguna oposici,
de altura, subtil, quadrada y plena de nusos, de en que apar se cedeix, y 's torna ab nou esfors.
ahont naixen fullas llargas, y en la extremitat de Descansar y tornar d beber. Major post otia virtus.
ellauna espiga de flors apretadas, moradas y alguna DONAR BURER. fr. Dar de beber. Potam praebere,
vegada blancas ab quatre llavors llargarudas. Bet- poculum alicui ministrare.
nica, gariofilea. Botonica, cerratula, se, cesthros, DONARLI BURER AB UN ESCLOP AB UNA BANYA DE
pesycothrophon, i. GAT. fr. met. fam. bell mal s'en fa.
BETUM, m. Matria de diferent color, crassa y MIRAU LO QUE BCH Y NO LA ST QDE PATESCH. ref.
untosa que's troba en alguns llachs, y es inflama- Denota que alg atn als efectes sens mirar las
ble com lo sofre. Betun, Bitumen, inis. Compost ||
causas. Mirais lo que bebo yno la sed que tengo. Facta
de cals, sofre, seu y altres ingredients pera unir notaris, censor, factorum causas praeteris inconsult.
canonadas y altras cosas. Betun. Bitumen, inis. BURERSE. V. r. Empaparse de aygua. Embe-
BETUM DE FOCH. Lo compost de pega grega, cera, ber. Ebibo, combibo, sugo, is.
encens mascle y polvos de pedra pera pegar algun BURERSEHO. exp. fam. Crurer alguna cosa.
BEZANT. m. Moneda de plata que en 1376 valia BIBLIOMANIA. f. Afany, nsia de tenir llibres.
3 sous y 6, y en 1313, 3 sous. Besante. li\z&ncmm,n. Bibliomania. Bibliomania, a;.
BEZOAR. ni. Pedra preciosa que's troba en lo BIBLIOMANITICH, CA. adj. Possehit de la
es la ras estimada. Bezoar, bezar. Bezoarius lapis, y curiosos, y no 'Is comunica ning; se li dona dit
lapis bezahar. qum. Compost de mantega, antimo-
||
nom perqu es com una sepultura de llibres. Bibli-
ni y bany de arena, y ft pol-
esperit de nitre en lo lafo. Bibliotaphus.
vos es tant diafortich que fa suar com lo mateix BIBLIOTECA, f. Gran llibreria. Biblioteca. B\h\\o-
bezoar. Bezoar, bezordko. Bezoardicum medicamen. theca, libraria, ae, orum. H La obra que
alhenica,
BEZORDIGH. m. Medicament que cont pol- compren la llista catalogo de escriptors, sas obras
vos de bezoar. Bezordico. Bezoarium medicamen. (|
y professions. Biblioteca. Bibliotheca, libraria, a;.
adj. Tot lo que pertany la pedra bezoar. Bezordi- BIBLIOTECA DE BiBLioTECAS. udice catlogo eu que
co. Bezoardicus. 's posan las bibliotecas que s' han escrit 'Is au-
BEZOLA. m. Cert peix semblant al moll. Bezola. tors de ellas. Biblioteca. Bibliothecarum bibliotheca,
Bezola, ae. ndex, icis, repertorium, ii.
curvatio. []
met. Medi, terme que's pren en las pen- BIBLISTAS. m. pi. Certs heretges, que deyan
dncias dublosas. Sesgo, corte. Via,a}, medium, ii. |1 que sols la bblia era la regla de f, despreciant la
Lo que fa la paret pera que 's pugan obrir las por- tradici apostlica y 'Is concilis. Biblistas. Biblistae,
las. Derrame, feyza, aleyza. Obliqua janue aut fe- haeretici solis bibliis inhaerentes.
neslra sectio. |1
Medi terme pera fr alguna cosa. BICORN. adj. pot. De dos corns. Bicorne. Bicor-
Sesgo, corte. Yia, aj, ratio, nis, modus, i. nis, biceps,
A BIAIX. m. adv. Obliquament, al travs. Al sesgo, BICORNI. m. Una conxa marina. Bicornio. Con-
sesgamenle, sesgadamenie. Obliqu, transvers. cha sic dicta.
BIAAipONAS. f. pi. Espcie de telas de Indias BIC08A. f. Gosa de poca entitat despreciable.
felas de escorxas de plantas. Biambonas. Lintea sic Bicoca. Nihili, parvi pretii res. ||
Fortificaci petita y
dicta. de poca defensa. Bicoca. Muniliuncula, se.
BIARCO. m. Aix 's diu en Constantinopla l' In- BIDENT. adj. De dos dents punts. Bidente. Bi-
tendent de vurers. Biarco. Praefectus annona. dens.
BIARQUIA. f. Ocupaci del biarco. Biarquia. BIENNAL, adj. Cosa de dos anys. Bieml. Bien-
Prefectura, biarchia, ae. nalis, biennis.
BIAS8A. f. Espcie de tela crua que 'Is holan- BIENNI, m. Temps de dos anys. Bienio. Biennium,
desos portan del llevant. Biasa. Lintemum sic dictum. ii. II
Ciutat de la isla de Cndia. Bieno. Biennus, i.
BIBER, m. Tela de Galcia dita aix del lloch BIFI, A. adj. Se diu del que t '1 llabi gros. Befo.
TOMO I. ^8
no BIG DICCIONARI BIL
CONTAR LAS BiGAS. fr. met. fam. Tractar de unas dalt. Bigote. Mystax, acis, labri superioris pili. || lia-
cosas y atndrer altras. Mirar al cielo al techo, Bi. II
En la imprenta adorno compost de dos ralletas
mirar contar las vigas. Spectare lacunar. en figura de bigotis. Vigote. Mystax topographicus.
BIGADA. f. BIGATA. BIGOTI REBANxiNAT. Bgote la femondiia, Subre-
BIGAL. m. ter, espinada. tus, intortus mystax.
bgam. ra. Conjunt de bigas. Vigueria. Trabium CARER DE BIGOTIS, fr. fam. Curer boca per avall.
series. Dar de hocios, caer de hruces, besar el suelo, hocicar.
mateix temps de la dona ab dos homes. Bigmia, en las barbas, enf sus barbas ; echar en la cara,
Bigmia, digamia, se. echar decir en sus hocicos. Palam, coram, in os ex-
BGAMO. m. Casat ab dos dnas un mateix probare.
temps ab viuda, dos vegadas ab soltera. Bigamo. HOME DE BIGOTIS, loc. fam. Valent, grave. Hombre de
Bigamus, digamus, i. bigote, bigotes. Yir gravis, fortis.
BIGARRAR. v. a. Posar una cosa diferents lleparse'n los bigotis, expr. met. fam. Trobar
colors senyals sens orde ni concert. Abigarrar. De- mlt gust en alguna cosa. Chuparse losdedos. Delec-
pingo, is, variego, as. tor, oblector, aris.
BIGARRAT, DA. p. p. Ahigarrado, bigarrada, NO SER PELS sS BIGOTIS, exp. mct. fam. ab
gayado. Yariegatus. que 's prev alg, que no lograr lo que intenta
BIGART. adj. Nom injuris que's dna al reli- pretn. No te verds en ese espejo. Frustra laboras,
gis entremeliat. Bigardo, begardo. Bigardus, pro- oleum operam perdis. Dit en alabansa de alguna
et |j
tervus, procax. dona, que no ser per qui 's proposa, ja la demane
BIGASSA. f. auni. Vigaza. Major traps. per ell, b sia per conversaci. No se peina para l.
BIGAT. m. Llom de las cabalcaduras. Palomilla. Haud illi adservari.
Spinae prominentia in equis. PASSARSE LA LLENGUA PELS BIGOTIS, fr. mCt. fam,
BIGATA. f. Moneda de plata dels romans. Biga- Lleparse 'Is llabis. Relamerse. Ligurio, is, regusto,
ta, bigada. Biga tus, i. as, in os lambere.
BIGEST. m. BIXEST. PEGAR DE BIGOTIS, fr. CADRER DE BIGOTIS.
BIGOIS. f. Ninfa de Etrria que escrigu dels TENIR A FLOR DE BIGOTIS, fr. met. fam. Tenir mlt
Hams. Bigois. Nympha sic dicta. prop. Tener delante. Coram, palam, proxim habere,
BIGNCIA. f. Certa mesura de lquits usada en jam jamque adesse.
Yencia. Bigoncia. Mensura sic dicta. TENIR BIGOTIS, fr. met. fam. Mantenirse ferm, te-
BIGRNIA. f. Enclusa petita sobre de un banch nir constncia. Tener bigotes. Constantia et fortitudi-
pera adobar las ferraduras y claus. Bigornia. Incus, ne pollere. ||
Sr mlt valent y anims. Tener pelos
udis. en el corazon. Magno robore valere.
BIGORNIETA. f. d. Bigorneta. Parva incus. TENIR VOLER BIGOTIS, fr. met. Tenir gran dificul-
BIGOT. m. ant. bigoti. tat, sr mlt entrincada alguna cosa. Tener unas
BIGOTA. f. Corriola sens politxa roda ab forats pelos. Intrincatam, inextricabilem esse, ambagibus
al mitj. Vigota. Plana foraminibus trochlea. circumveniri.
BIGOTS. m. aum. Bigotazo. Grandis mystax. BiGOTS. ra. pi. ter. Bigotis.
sens ternura ni compassi vaqueta. Mala madre. BIJAU. f. Planta de Amrica que t las ramas
Prava genitrix. semblants las del pltano, forma uns brots ab unas
BIGOTERA. f. Tros de panyo cosa semblant fullas mlt amplas en lo mitj y al encontorn, los in-
que subjecta 'Is bigotis. Bigotera. Fasciola ad redi- dis cubren las casas ab eilas, y '1 cap quant plou.
gendos mystaces. met. fam. La llista de cuyro, que
||
Bijau. Planta sic dicta.
se sl posar junt la sola en las botas sabatas de BILA. f. ant. BILIS.
roba. Bigolera. Coriacia fasciola. |1
En las berlinas lo BILIARI, A. adj. Pertanyent la bilis, Biliario.
mitj assiento que's posa devant la testera. Bigotera. Biliarius.
In esseda scamnillus. | Cert adorno de cinlas que BILIGONORREA. f. Malaltia dels ronyons. Bi-
usavan las donas en lo pit. Bigotera. Ornatus mulie- ligonorrea, gonorrea. Biligonorreba, ae.
TENIR BONAS BiGOTERAS. fr. fam. Sr hermosa una que's culliva en los jardins de Malabar y dna fruyt
ona. Ser bien parecida, tener buenas bigoteras. Pul- tot r any. Bilimbi. Malus indica fructu pentagono.
chra, decora facie, ore venusto, poUere. BILIS, A. adj. Colrich. Bilioso. Biliosus.
)rojecte, petici, etc. Bill. Consiliam, li, inslilu- oposada un maneguet pera feria ballar ab dos dits.
tum, i. En una cara t una S, que guanya un lanio si 's
BILLAR, m. VILLAR. queda cap pera amunt, quant se deixa de ballar; en
BILLONALLA. f. ant. MONEDl DE VELL. la altra que vol dir posa altre tant; en la al-
una P,
BIMESTRE. adj. Lo que dura dos mesos. Bi- dels bastons, ganivets, etc. peraque no 's gasten,
BINARI, m. arit. Nmero que consta de dos uni- BIROTINA. f. Seda de llevant de la qual en Ams-
terdam se'n f un gran comers. Birotina. Tela serica
tats. Binario. Binarius, ii. || ms. Comps que cons-
ta de dos moviments iguals. Binario. Binarius, ii. sic dicta.
BINATERA. f. nut. Cap prim y curt pera sub- BIRRETA. f. Solideu de Cardenal. Birreta. Ga-
Funiculus quo velum autfunis firmatur. BIRRETINS. m. pi. Nom de certs religiosos,
BINOMI, m. arit. Quantitat de dos membres units que desprs s' anomenaren humiliats. Birretinos.
pel senyal ms mnos. Binomio. Binobium, ii.
Birretini, orum.
BINSICA. f. med. Lesi, dany del enteniment BIRUL. m. ant. Lo rotllo que forma la mitja
fantasia, com lo que resulta de una mossegada de caragolantse sobre '1 genoll. Barul. Globulus, i.
BINTAMBAR. Bisa, aj. alatxa. sens fi. Caragol mlt curt que
m. Planta del Orient, que's diu II ||
abunda en sals purgants. Bintambar. Planta sic dicta. serveix pera engranar ab las rodas de un moviment
BIOGRAFIA, f. Histria de vidas particulars. yferlo anar mlt despay. Bissin fin. Torcularis cla-
fo. Biographus, i.
Bizantino. Byzantynus.
fr divisi en alguna sala, Biombo. Umbella, se. Excellentment. Bizarramente. Egregi, insignitr,
BIT. m. ter. bassa. S. optim. II
cKiosAMENT. ||
Yalentmcut. Bizarramente.
BIPARTIT, m. pot. Partit en dos trossos. Bi- Fortitr, generos, strenu. ||
Sumptuosament, ab
partido. Bipartitus. fausto y vana ostentaci. Bizarramente. Magnific.
BIQUINTIL. m. astr. Cert aspecte dels astres. BISARRIA. f. Garbo, gallardia. Bizarra. Splen-
Biqiiintil. Biquintilis, is. dor, is. II
Valentia. Valor, bizarra. Generositas,
BIRADOR. m. nut. Qui bira. Virador. Qui na- magnanimitas, animositas, atis. ||
Generositat, mag-
vem alio dirigit, funis tractorius nauticus. nificncia, Uuiment. Bizarra. Splendor, is, genero-
BIRM. m. viRM. sitas, atis, animi magnitudo. ||
Fausto, vana ostenta-
BIRAR. V. a. nut. Dirigir la nau. Virar. Navem ci. Bizarra. Fastus, us, fastuositas, atis, tumida
deflectere, all dirigere. ostenlalio.
BIRBADOR. m. ter. aixarcolador. BISARRSSIM, A. adj. sup. Bizarrsimo. Splen-
BIRBAR. V. a. AIXARCOLAR. didissimus, magnificentissimus.
BIRIBS. m. Joch de sort en que's posa '1 diner BI8ARRO, A. adj. Qui t bisarria. Bizarro. Egre-
sobre una de sas casetas, y s' executa trahent de gius, insignis, prajclarus. ||
uerms, galurt.
una bossa bolas billets ab nmero y figuras pro- BISAT. m. ant. Aucell. sacue.
porcionadas las casetas que hi ha en la taula del BISBAL, adj. Cosa de bisbe. Episcopal, obispal.
joch. Biribs, bisbis. Ludus aleu sic dictus. Episcopalis.
BIRIL. m. ter. anyell. BISBAT. m.Dignitat,territori dicesis del Bisbe.
BIRLAR. V. a. Matar ab un cop de escopeta, fona Obispado, dicesis. EpisGopatus,us, episcopi dioecesis.
altre instrument. Birlar. Prosterno, dejicio, is. ||
BISBE. m. Prelat superior de alguna dicesis,
Lograr 1' erapleo que altre pretenia. Birlar. Pra;ri- encarregat del past espiritual, y gobern de ia iglsia
piO, is. II
fam. TROMPAR. en sn districte. Obisp. Episcopus, i, pootifex, icis>
BIRLOTXO. m. Carruatge obert de quatre rodas. antistes, itis. ||
Peix fabuls, qye's fing sr semblant
Birlocho. Bheda, ae. un bisbe. Obispo. Ad episcopi formam fictus piscis.
BIROLET, ni. Pessa petita de fusta, que t II
Botifarra que's f del ventre del porch. Obispo,
aras iguals y remata en punta, y en la part obispillo, morcon. Faliscus, i, grandis botelius.
21^ BIS DICCIONARI BIX
BISBE AUXILIAR DE ANELL, y y de un vert obscur, las camas senzillas y la arrel
BISBE DE GRACIA, atit. L' anomenat pera ajudar al astringent N' hi ha de mltas espcies. Bistorta.
bisbe propietari. OMspo ausiliar de anillo, de titulo. Bistorta, serpentaria, a?, bulapathum, i.
LO MES TONTO ES B PER BISBE. ioc. fam. Deuota la nut. Dos fustas quadradas, rectas y grossas que
manya astcia ab que alg fa sn ft, afectant ig- pujan verticalment sobre las costellas de la nau fins
norncia, descuyt indiferncia. El que menos corre, la meytat del puntal del entrepont y de la bateria
vuela. Magis saepe simulantis quitem efficax est en las fragatas, y en ellas s' afirman los caps de las
labor. Quem credis Davum, OEdipus est. ncoras, quant se fondeja. Bitas. Tigna, quibus an-
sR PETIT PER BISBE, fr met. Tenir alg poch m- chorarii funes innituntur.
rit, no sr propsit pelempleo que posseheix BITLLA, f. Tros de fusta de un pam de Uarch,
6 pretn. Tener malos dedos para organista, ser muy tornejat en rod ab la basa ms ampla pera tenirse
bobo para alcalde; ser chico pjaro para tan grande dret. Bolo, birla. Bacillus, i, lusorius trunculus. ||
jaula. Ineptus muneri capiendo, irapar rei gerendae. met. Lo campanar que remata en punta. Torre.
BISBEJAR.V. n. fam. Desitjar lo bisbat y afec- Campanaria turris. i|
pi. Joch en que's plantan sis
tarr ayre y modals de bisbe. Episcopizar. Episco- ms bitllas en tres fileras. Se tira de certa distncia
patum ambire, episcopi mores gerere. ab una ms, y 's guanyan quant se fan curer que-
BISBS. m. BiaiBs. dantne una dreta. Bolos. Trunculorum ludus. Lo ||
I sigle; y
conts dos vegadas lo
cumplir
s'
las
anomena
S horas, 49 minuts
aix perqne Csar man que's
dia 24 de febrer, ab lo fi de
y alguns segons,
B1.A1ICH COM UNA TOFA DE NE. Blanco coMo
de la nieve. Niveus, nivalis.
BLANCH DE BABBA. BARBABLANCH.
el ampo
que tarda '1 sl en donar la volta, adems del 365 BLANCH DE CAP DE CABELLS. ConO. CapilCCanUS,
dias del any com. Bisiesto. Bissexlus, bissextilis, caputcanum.
intercalarius annus. ||
Dit dia en 1' any bixest. Bi- BLANCH DE LLET. Tela mH blauca y fina. Contray,
siesto, intercalar. Bissextus, intercalaris dies. cotrag, mories, de mories. Contracica tela.
BLANCH DE OU. CLARA.
BL. DEIXAR EN BLANCH, fr. Frustrar las esperansas de
alg. Dejar d uno en blanco. Spe aliquem frustrar,
BL,NA. adj. Tou, suau al tacte. Blando. Mollis, priclerire, pra;termittere.
suavis, blandus. [| Dit del pa tou ft de poch temps, LO BLANCH AL COSTAT DEL NEGRE RESSALTA MES. fr.
Tiernn, blando. Mollis, tener, recens. [] Pasts. Pas- fam. Cuanlo vias bajan las sombras, mas suben los
flojo. Lancus , iners. [| ant. Benigne de condici. norant. No distinguir de colores lo blamo de lo ne-
Blando. 3Iansuetus, comis, natura facilis. gro. Omnino insciura esse: vera falsis, rectum
BLADA. f. Arbre. Arce falso. Campestris acer. curvo non internoscere.
BLADER. m. ant. cruixidell. \\ m. Qui tracta QDEDARSE EN BLANCH, fr. No couseguir lo que's
en blat. Trigiiero. Frumentarius, ii, frumentator, desitjava. Quedarse alpiste en blanco. Spe deludi,
is. II
L' agavallador de blat. Triguero. Trilici accu- fraudari, frustrari.
mulator. || adj. Lo que's cria fa entre 'I blat. Tri- TANT SE me'n DNA BLANCH COM NEGRE. exp. mct.
guero. Inter sata natus. Explicala indiferncia ab que's mira alguna cosa.
ca. Blanca, ae, semiteruncius, ii. blanco, en el hito. Metam tangere, scopum attingere.
BLANCAL. adj. candeal. TORNARSE MS BLANCH QUE UN PAPER. fr. fam. Ma-
BLANCALL. m. Tros blanquins de alguna cosa, nifestar dit color en la cara per algun susto sor-
peladura, espay clapa de terra sens plantas. Blan- presa. Ponerse mas blanco que el papel, ponerse ama-
quizal, blanquecino, mancha blanca. Macula alba ste- rillo. Pallore aBci, suffundi, pallorem contrahere.
Ua; formam referens. BLANCH CR. m. BLANQUET.
BLANGARIA. f. Conjunt de roba blanca. Mante- BLANCOR, f. BLANCURA.
leria.Mapparum copia. BLANCS, A. adj. ant. blanquins.
BLANCS, SA. adj. Mlt blanch. Muy blanco. BLANCURA. f. La qualitat de blanch. Blancura.
Candidissimus. Albedo, albitudo, inis, albio, nis, albor, oris.
BLANGATXO. m. Lo que tira blanch. Blan- LA BLANCURA MIL FALTAS DISSIMULA, rcf. Denota que
quecino, blancazo, blanquizco. Albidus, subcandi- la blancura en las donas tapa algunas faltas. La
dus. blancura mil tachas disimula. Mille tegit candor mu-
BLANCH, CA. adj. Lo color ms clar que con- liebri in corpore mendas.
sisteix en la suma reflexi de la llum. Blanco. Albus BLANDEJADOR, A. m. y f. Lo qui blandeja.
color, albiscolor, candidus. ||
En los escrits lo vuyt BamhnJeante. Vacillans.
que's deixa pera umplir desprs '1 que '1
temps ha BLANDEJAR. v. a. ant. blandir. ||
balandrejar.
consumit. Laguna, blanco. Lacuna, ;c. ||
Qualsevol BLANDCIA. f ant. adulaci ||
blanura.
vuyt intermedi. Blanco. Intervallum, i. Entre BLANDIMENT. m. vibraci.
m
[|
BUNCu COM UNA LLET. Blllco coMo la kchc. Lacteus. BLANQUAIR, V, a. ant. emblanquir.
214 BLA DICCIONARI BLA
BLANQUEIG, m. La acci y efecte de blanque- BLASFEMAMENT. adv. m. Ab blasfmia exe-
jar. Blanqueo, blanqueadura; y blanquicion, blanquect- craci. Con execracion. Execrabilitr.
miento, albarino, dealbacion se diu dels metalls avans BLASFEMANT, p. a. Lo qui blasfema. Blasfe-
de encunyarlos Dealbalio, nis. mante. Blasphemans.
BLANQUEJADOR, A. m. y f. Qui blanqueja BLASFEMAR, v. n. Dir paraulas injuriosas con-
emblanquina. Blanqueador. De albator, is, albarius,ii. tra Du 'Is sants. Blasfemar, votar, botar. Blasphe-
BLANQUEJADURA. y f. mo, as, Numen sacrilegiis violar, contumelias ore
BLANQEJAMENT. m. blanqueig. scelesto in Deum eflfundere. Malehir, vituperar. ||
quid reddere. ||
v. n. Mostrar alguna cosa sa blancu- BLASFEMAT, DA. p. p. Blasfemado. Blasphe-
ra. Blanquear. Candido, as, albeo, es, canesco, is. ||
matus.
Tirar blanch. Blanquear, tirar blanco. Albico, as. BLA8FEMENT. m. ant. BLASFEMO.
II
EMBLANQUINAR. BLASFMIA, f. Paraula injuriosa contra Du
BLANQUEJAT, DA.p. p. Blanqueado. Dealbalus. 'Is sanis Blasfmia. Blasphematio, nis, dictum Nu-
BLANQUER. m. Qui adoba las pells. Curlidor, mini coBtumeliosum, in Numen sacrilegum verbum.
mrrador y blanquero. p. Ar, Coriarius, ii, coriarius II
Injria, oprobi contra la reputaci de alg. Blas-
subactor. fmia, infmia. Blasphemia,ae. || Paraula injuriosa
BLANQUERIA. f. Maniobra del blanquer, Curti- alguna persona. Blasfmia. Convicium, ii.
duria, curtidura. Corii politio. || La oficina del blan- BLASFEMO, A. adj. Lo que cont blasfmia.
quer. Curliduria, teneria. Coriacea oBcina. ||
Carrer Blasfemo, blasfemador. Blasphemus, i, blasphemator,
barri dels blanquers. Curtidura, teneria. Coriario- is, Numinis obtrectator.
divini
usrse pera frisas scientia herldica. Figura, senyal, pessa que entra
y escarpes de quilla y roda. []
BLANQt,NA.adj. ter. S' aplica al molt. Blan- met. Honor, glria. Blason. Honor, is, glria, ai.
ms de alta, ab nusos de ahont surten unas fullas vs, plenas de puntas: las flors blancas, lo fruyt una
llargas, que rematan en puntas. F unas panoUas, tavellela quasi rodona y plana, que cayguda queda
cubertas de grans rodons del tamany de ciurons," en sn lloch una espina, la qual aix com I fruyt
comunmentde color de palla y se'n f pa en algunas v madurant s' allarga y endureix. Se creu que sos
parts de Espanya. Maiz, trigo de indias, zara. Mil- polvos serveixen contra las mossegadas dels gossos
lium indicum, zara, x. rabiosos, Aliso, espina de perro, ciana. Cynacanlha,
BLAT DEL DIABLE. BLAT BORT. 03, cyanus, i, spinosum alissum, I
adj Un poch
BLAT EN HERBA. loc. Ponina. Messes virentes, sa- blau, Algo cerleo azul. Subcaeruleus, subcaerulus,
ta, orum. (] ter, INDI, NYIL.
BLAT FORT. Lo que f la aresta negra. Arisprieto, BLAVEJAR. v. n. Tirar blau. Azulear. Caera-
trigo fuerte. Nigris aristis instruclum triticum. leum apparere, caeruleo infici colore.
BUT MASCAR, ter. BLAT ORB. BLAVENGH, CA. adj Lo que tira blau, Azu-
BLAT MESTALL. Lo mesclat de xeixa y sgol. Trigo, lado, azulino, garzo, azuleneo. Parlant dels objectes
centeno. Triticum secale. de histria natural. CBruleus, subcaeruleus.
BLAT NEGRE. aut. FAJOL. BLAVET. m. BLAHET. 2,
BLAT ORB. Lo que t 'Is grans plens de una pols BLAVOR, f. La qualitat de blau. AzuL Cseru-
negra en Uoch de farina. Tizon, alhena. Rubigo, inis, leum, i,
dins y pardo violat de fora, de sabor agre un poch moscas,papanatas, papahuevos, ave zonsa. Hebes,
desagradable. Cornezuelo, centeno corniculado. Scle- etis, bardus, i.
rolium clavus, clavus secalinus. PLANTAM LA BLEDA AL CLATELL, BXp. met. DenOta
BLAT TOSELL. Lo quc uo t espigas. Chamorro. la resistncia que f alg en crurer alguna cosa.
cogida. Inter os etoffam; inter manum et manum. lucernae rostrum, rostellum. Herba medicinal, de |1
TENIR TOT LO BLAT EN HERBA. fr. Tenir lo cap vert arrels perpendiculars, blanquinosas, la cama dura
poch seny. Estar barrenado de cascos. Mentis inops, y cilndrica, de cinch sis peus de alta, y cuberla
tibicinibus nibil mentis est. com tota la planta de una borra blanca cendrosa
TORNARSE ORB LO BLAT. fr. TornarsB pols negre. mlt alapahida. Gordolobo, verbasco, candelaria. Ver-
Alhentarse, alizonarse. Rubigine corripi, corrumpi. biscum, i, phlomos, i, phiomis, idis.
s' aplica las ayguas del mar, rius estanys. Cae- blets db paret, morella roquera.
ruleus, glaucinus, cyaneus. U
met. ant. envbjs. || NO sbhs'ndna dnblbt. exp. met. No $e me'n d-
,
21fr BO DICCIONARI BO
na res. No $e me da un bledo, un pil un clavo. Ni- ARRMAT ALS BONS Y SERS UN DE ELLS. ref. Dcnola
hili facio, habeo puto. que ab la freqncia s' aprenen las costums. Anda
BLIDAR. V. a. y derivats, olvidar. con viejo y te dard buen consejo. Cum sancto, sanclus
BLINDA, f. mil. Conjunt de ramas, arbres eris.
tronchs units uns ab altres pera cubrirse del foch AIX VA B. fr. Denota seguir una cosa prosperant.
enemich. Blinda. Yallum, i. Eso va bien. Res bene se habet.
BLINDAR. V. a. Construir blindatge. Blindar. B B VL DIR BOIG. loc. fam. MASSA B VL DIR ASSE.
Confugium ex trabibus adversus missitia tormentaria BONA NIT Y BONA HORA. loc. pera dcspcdirse la nit
conscere. y salutaci familiar quant en la nit se troba 'sdes-
BLINDAT JE. m. mil. Resguart format de bigas, pedeix de alg. Buenas noches. Placidam tibi noctem
taulons ramas disposadas en pla inclinat pera de- precor. 1| met. Dna entndrer que no's pt evitar
fensarse de las bombas, granadas, etc. Blindage. ja naturalment alguna desgrcia. A Dios, volo. Heu,
Gonfugium ex trabibus adversus missitia tormen- proh evanuit; nulla est redemptio.
taria . BONS LLETRAS, pi. La gramtica, retrica, poesia,
BLITIRI. m. PaiNGIPINT, APRENENT, NOVICI. histria y antiguitats vria erudici. Buenas letras
BLO. Nom contret de ab y lo. Con el. Cum illo. bellas letras, humanidades, letras humanas. Disciplinse
BLONDA, f. Espcie de puntas de seda. Blonda, arum, humaniores litterai.
Reticulata taenia, vitta, . H La estreta. Blondina. BONAS TARDES, m. adv, pera saludar la tarde.
Augustior taenia reticulata. Buenas tardes. Fausta vobis ser.
BLOQUEJAR, v. a. Sitiar una plassa. Bloquear. DE B. exp. fam. De veras. Quidem, mehercul,
Obsido, is, obsideo, es, circumcludo, circumclau- serio. II
De ferm. De firme. Firmitr. ||
loc. Ab tota
probus. II
Senzill, de bon natural. Bueno. Bonus, larlo en alguna prenda, habilitat, etc. Medir lanzas.
simplex, sincerus. ||
Ulil, propsit per alguna co- equiparan. || S' usa quant los que tractan alguna
sa. Bueno, apto. Aptus, idoneus, utilis. H
Gusts, cosa sn igualment destres y astuts. Entre bobos an-
agradable, divertit. Bueno. Jucundus, gratus. Lo
|| da eljuego. Par pari refertur.
que no s' ha malms. Bueno. Non inutilis, non des- DONAR ALGUNA COSA DE B. fr. Pondcra '1 desitj
picabilis, mediocris. ||
Saludable. Sano, bueno, salu- vehement de lograr de que succehesca alguna co-
dable. Sanus, salutaris. ||
til, convenient, com: es sa. Dar algo bueno, un brazo, una mano, un de-
B pasejar, escrurer. ttewo.Conveniens. ||
Ab salut. do. Quidpiam vel preliosura dare.
Sano, bueno. Valens, benevalens. [|
Gran, mlt, com: DONAR B DE RRER. fr. Causar ganas de rurer.
BON rato, BON tros. Bueno, uew.Magnus. ||
Finalment Hacer reir,escitar risa. Risum movere.
aquest adjectiu t sentits tan diversos y conformes ENCARA B. fr. ex. fam. Aun fortuna. Minimum ex
ala naturalesa dels substantius, que'ls pt caliicar malis.
tots;com: bon soldat, bon lladre, bona gana, bona ESTAR AL B. Estar en lo punt de alguna cosa. Es-
ir buen vienlo la parva. Prosper agi, aliquid bene higado es malo para el bazo; con lo que Sancha sana,
e habere. Marta cae mala; lo que sana la boca, enferma la bolsa.
BO CATAL. BOC 217
Non omnibus omnia prosunl; quie aliis grala, aliis dus, gratus dies. ||
Salutaci del demal. faenosdias.
irijucunda. Salve, adsit tibi Deus, precor tibi fausium diem.
LOS BONS se'n VA.N Y 'lS DOLENS SE QEDAN. loC. LoS BON HOME, PEU DE AQU NO PASSA. exp. fam. Bucn
huenos se van y los ruines quedan. Moris oplim rapit, hombre per mal sastre. Candidus, sed ineptus.
deleriora relinqait. DE BONS 1 PRiMEAS. m. adv. Sns reparo, preci-
MASSA B VOL DiK AS^! ref. Dcnota qu no's pt de- pitadament. Sin mas ni mas; secas y sin llover. Te-
mostrar massa bondat als que'n poden abusar. Ba- mer, inconsull.
y comeros han las moscas.
ceos miel Familiaris domi- PER BONA ORDENACI, loc. aut. Coutraposat lo de
nus servum ericit siiperbum. pura necessitat. Por buena ordenacion.
Ms BO. adj. comp. Mejor. Melior. QUANT ES BONA MAY v SOLA. ref. Ensenya que als
MS VAL POCU Y B QUE MLT Y DOLENT, fv. met. MaS homes regularment no'ls v una desgracia sola. Bien
mTen dos bocados de vaca, que siele de balata. Parum vengas mal, si viens solo. Felicem hoc malo me, nisi
mal tempada la (juitarra, no estar la Magdalena para BOBEJAR. V. n. Fr lo boig, dir tonterias.
tafelans. Non lBtum esse; fastidi affii, haud affa- Bohear. Inepo, nsipo, is, insipienir agre. []
los que tractan alguna cosa sn igualment destres y BOBERIA. f. Necedad, tonteria. Boria,'bobada'.
astuts. Entre bobos anda el jitego; 'cul mejor. So- Stutti,' ai, fatutas, atis, inepti, arm.
lei's uterque lusor neutrum fallit. BOBO, A. adj. Qui t pcli enteniment. Bobo.
SALVARSE LLIUUARSE DE DNA Y BONA. SalT del bar- Fatuus, stultus, insipiens. [| Gracis. Gracioso, boo.
ranco. Evadis emergeVe, discrimn evadere, scop- Miraus, i.
coslan mlt traball. Nunca mucho cosl poco. Cons- trada de algunas cosas, com: la boca delforn, de ca-
lilil exiguo nunquam res magna labore. n, de carrer, etc. Boca. Os, oris, aditus, us. Ober-
||
VA DE B? Va de veras? lla ne? ad populum phale- tura, forat, com boca de terra. Boca. Chasma, alis|
ras? hiatus, us. [|
met. lls.' || Bebenda, gust ds licors.
BON. adj. Terminaci de bo quant preceheix al Boca. Sapor, oris. |j met. La persona animal qu^
substantiu mascul; com bon dia. Buen. Bonus. 's dna menjar. [Boca. Edens, comedens, tis. En ||
BONANiT GREsoL. loc. fam. Quc ha desaparegut los rius la part per aboni enlran en la mar. Boca.
MOTO I. 29
218 BOC DICCIONARI BOC
BOCA AMARGA QIE MEXJA FEL, NO PT ESCUPIR MEL. AB TOTA LA BOCA. 111. adv. Ab lta claredat. A boca
rei. Denota que cada hii parla de las cosas segons llena, abiertamente. Apert, sine ambagibus, ore ro-
lo prolit dany que ha tret de ellas. Boca con duelo tundo, pleniori.
no dice bueno. Quisque judicat prout est affeclus; ab AB UN PAM DE BOCA. m. adv. Adalat, ab gran desitj
iralo, verbum ne expectes bonum. afany. Desalado, con tanta boca. Anxius.
BOCA DE CALAIX, DE DRACH DE RAB. loC. fam. La DEMANAR DE BOCA. fr. BOCA QE VLS. CtC.
que es mlt gran. Boca de espuerta, de costal. Pa- ANAR AB LA BOCA BADADA, fr. ANAR ADALAT. jj fr. met.
tulum, patens, diductum os. ant. Desitjar sumament alguna cosa. Beber los vien-
BOCA DE CANDELERO. loc. Lo canonet candeleta los por alguna cosa, abrir tanta boca, echar la lengua
ahont se posa '1 bl pera fr llum. Mechero. Myxos, iin palm de lengua. Vehementissim cupere ; sum-
myxus, i, lucernae rostrum, mo conatu petere, ambire, sitire.
BOCA DE FOOH. Arma que's carrega ab plvora. Boca, ANAR EN BOCA DE TOTHOM, fr. Deuota sr mlt px-
arma de fuego. Igneum bellicum tormentum, arma blica y sabuda alguna cosa. Ser publico. Nemini ig-
ignifera. notum esse.
BOCA DE GAiG. Qui parla ab tanta blanura que ape- BADAR LA BOCA. fr. Abrir la boca. Rictum deducere,
nas s' entn, que quant parla salpica ab la saliva. os aperire.
Boca de gachas. Ore blandus, humidus. CALLAR LA BOCA. fr. met. No dir res. Callar la bo-
BOCA DE iNFiRN. Dit del qui blasfema y diu mltas ca. Musso, as, ne hiscere quidem.
malediccions. Boca, lengua infernal, Carretero. Exi- CURER BOCA AVALL. fr. CAURER DE MORROS.
tialis lingua. 1|
met. Paratge de ahont ix mlt foch 6 CRIXER LA SALIVA EN LA BOCA. fr. mct. Trobar gran
calor. Boca de infierno. Inferni hiatus. gust en alguna cosa. Hacerse agua una agua la bo-
BOCA FORTA, DUR DE BOCA. Se diu del caball que ca. Appetitum excitari.
t certa duresa en ella, de modo que la embocadura cusiRSE LA BOCA. fp. met. No respndrer paraula.
no li fa l'efecte corresponent. Boca dura, boquiduro, Coserse la boca, no abrir la boca, no decir esta boca es
duro de boca. Ore durus. mia. Silere, obmutescere.
BOCA DEL BOT. La garra per ahont s' umple 6 vuy- DELICAT FLUIX DE BOCA. Se diu dcl caball que per
da. Piezgo, boca de pellejo. Amicinum, i. tenir alts y tallants los assientos, t poch apoyo en
BOCA DEL COR DEL VENTRELL. BOCtt del BStmagO. ells y no pt sufrir lo mos. Bocablanda, boquimuelle,
Stomachi faux. blando de boca. Ore tener.
BOCA DE PINY. La petita y agraciada. Boquita, LA BOCA NO VLNOVAS. fr. LO VENTRE NO MIRA BADONS.
boquilla. Buccula, aj, osculum, oscillum, i. DE BOCA. m. adv. ab que's moteja al blasonador
BOCA DE TABAL. BALADRER. que no fa ms que enrahonar. De boca, de pico; el
BOCA MUDA, MAY FO ABATUDA, fef. Declara la ven- mal del milano, las alas quebradas y el pico sano. Ver-
tatja y bons efectes que produheix lo callar y 'Is bis, non factis, ore tenus. ||
de paraula.
mals resultats del parlar sens necessitat. Al buen DE BOCA EN BOCA. loc. que dcuota que una espcie
callar lo llaman Sancho; en boca cerrada no entra mos- s'escampa dihentla uns altres. De boca en boca.
ca. Tacere praestat philosophis quam loqui; sapiens Uno alii dicente.
est qui tacere novit; nuUi tacuisse nocet: nocet esse deixarlo AB LA PARAULA LA BOCA. fr. met. Anar-
locutum. sen sens voler escoltar qui enrahona. DejarJe con
BOCA PER AMUNT. m. adv. Boca arriba. Supinus, la palabra en la boca. Loquentem discessu interrum-
resupinus, recto, erecto ore. pere.
BOCA PER AVALL. m. adv. Boc abajo. Verso, inver- dir AB MITJA BOCA. fr. fam. Oferir alguna cosa sols
so ore, deorsm. per cumpliment. Decir alguna cosa con la boca chica,
BOCA QUE NO PARLA. Du NO LA . ref. Deuota que gastar pastillas de boca. Verbo tenus aliquid promit-
no's remedia la necessitat oculta. Boca que no habla tere.
Dios no la oye. El que no Hora no mama. Tacitur- DIR ALG TOT LO QUE LI v A LA BOCA. fr. fam. Par-
num os, Deos non facit audientes; petite et accipie- lar mlt y sens consideraci. Irse de boca, irsele
tis. alguno la boca, decir uno cuanto se le viene la boca;
BOCA. QUE VOLS, COR QUE DESiTjAS. fr. Abundant- despotricar. Inaniler et inconsiderat loqui, garrire.
ment. Quequieres boca. Affluentr, affatim. A me- || 1)
Parlar fort, jurant y perjurant, enfadat, snsatn-
dida de sn gust. A que quieres boca, d pedir de bo- drer lo que diu. Echar de la oseta, por las de Pa-
En la boca del discreto lo que es pilbUco es secreto. Pru- mlt alguna cosa. Hacerse bocas lengnas. Laudibus
denli secrelum coramittere tutum est. Prudenler exqiiisitis extollere, exquisitissimis verbis aliquid
dar admirat de alguna cosa. Estar quedarse con Ja QUKDARSB AB LA BOCA BADADA OBERTA, fr. fam. Que-
boca abierta. Stull mirari, siupefaclum esse, inten- darse susps sens poder parlar quant deuria. Apor-
to ore aspicere. rar. Uiereo, es, obmutesco, is.
FR BOCAS. fr. y QUE NO TENfi BOCA? exp. que reprn al que no parla
FERSE BocADAs DE ALGUNA. COSA. fr. msl. Jactarse, quant du. Ests mudo? tienes lengua? Non vis loqui?
alabarse. Echar bocanadas. Sese tumid jactare; de es ne mutus?
se gloriosius priedicare. |1
Contar valenfias falsas. RENTARSE LA BOCA GLOPEJANT. fr. Enjuagar. Os
Blasonar del arns. Blatero, as, verbis inanibus vir- abluere, colluere, purgar.
tutem
tu jactare ; verbis, non faclis virtulera ostentar. TAPAR LA BOCA. fr. met. Fr callar, convncer. Ta-
Fer alarde, jactarse de noblesa. Echar bocanadas, par, cerrar la boca. Alicui silentium imponere, indi-
i que
har sangre por
ctare.
LLEVAR TRCRER DE LA BOCA.
altre volia dir. Coger la
la boca. Genus
palabra de
et proavos inepl
fr. Anticiparse lo
la boca. Alte-
cere ; aliquem ad silentium adigere.
alg que seguesca sn
tenia en contra.
silentiumque captar.
Ganar
||
parer dissimulant
la boca. Alicujus
Sobornar. Tapar
1|
Reduhir
lo
consensum,
la boca, su-
que
tre ha suggerit. Hablarpor boca df ganso. Ad nutum TENIR SEMPRE i LABOCA .fr. met. fam. Repetir ab
alterius loqui. freqncia alguna paraula. No carsele de la boca,
LABOCA FA JOCH. loc. uiet. fam. Denota que en lo traer siempre en la boca. Aliquid saepius inculcar.
II
La pessa de metall que s' aplica la boca en los Tros de qualsevol cosa, Pedazo. Frustulum, i. |1
Ti-
instruments de msica. Boquilla. Tbia, se. rada distncia de un lloch altre. Tramo, trecho.
BOGADUR. m. S' aplica al caball que sen poch Intervallum, i, Lo tros gruixut y curt
tractus, us. ||
lo fr. Boquiduro. Ore durus, asper ; frano indocilis. que's talla de alguna cosa com de un cabir. Zoque-
BOCAENDINS. adj. Qui t la boca fonda. Boqui- te. Stipes, itis, ligni fragmentum roseg de pa.
I
Tiundido, hoqummido. Depresso ore homo. BOC DE l'A. loc. met. Lo sustento que's necessita;
BOCAESTRET, A. m. y f. Boquiangoso. Ore y aix 's diu: tenir un boc de pa. Pedazo de pan.
angusto, ore angustus, angusti oris. Diurnus victus.
BOCAFRESCH. m. Se diu del caball que t la AB LO BOC A LA BOCA. m. adv. Poch desprs de ha-
boca salivosa, y es obedient al fr. Boquifresco. Ore ver menjat. Con el bocado en la boca. A prandio, vix
salivoso, ore mollis. comestione finita.
BOCAGRS. Se diu del caball de boca partida y MiCAs Y A bocins, m, adv. A pedazos, en peda-
espayosa. Boquihendido. Ore diducto equus. zos,por pedazos. Frustatim, intercis, minutatim,
BOCAMOLL, A. adj. Fcil en dir lo que deuria rustillatim.
callar. Boquiroto, borcachon, blando de boca, boqui- boc mal assentat, Bocado mal digerido. Male di-
muele. Loquax, garrulus, lingua promplus, facilis. gestus cibus.
II
met. Qui fcilment se deixa enganyar. Boquirubio, car es lo boc qe k UN noM l' escanya, ref. Deno-
boquimueUe , mollar. Incautus , inexpertus, facilis ta que paga b "1
gust del menjar aquell qui fa
decipi. II
que t la boca de la closca
Dit del caragol mal. Amargo es el bocado que mucho cuesta. Pessim
molla. BoquimueUe. Limax ore mollis. e basta quisque escam petit.
BOCANEGRE. m. Se diu del caball que t la CONTARLl alg'ls BOCINS DE LA BOCA. fr. fam. Ob-
boca negra. S' aplica tamb una espcie de cara- servarli lo que menja, donantli entndrer. Contar
gol. Boqinnegro. Niger ore. los bocados. Prandentem nimia curiositate animad-
BOARAN,
m. Tela mlt fina, espcie de bocasf. verlere; quanlui quis edat observar.
Boaran. Linteum fextum fullone subactum ac FERSE BOCINS DE ALGU.NA COSA. fr. JACTARSE.
tinctum. MENJAR pndrer ALGUN BOC. fr. fam. Tomar wft
del caball que no se saboreja ab lo fr. Boquiseco. Sic- trompeta de llauna pera parlar de lluny, Bocina. Tu-
cus ore, siccis faucibus. ba stenterophonea, H ossa menor.
BOCASi. m
Tela gruixuda, basta y engomada. BOCINAPA. f. ter, bofetada, revs.
Bocaci, bocacin, esterlin. Byssus colore infecta. BOINALLA. f, MENCDALL, RES DUO, REBRECH,
BOCASSA. f. aum. Bocaza Diductum,patulumos. BOCINAR. v. a. Tocar la bocina. Bocinar. Buc-
BOCATERRS, A. adj boca per avall. cino, as.
BOCTORT, . m. y f. Se diu del que t la bo- BOCINEJAR. V, a. Fr bocins. Uacer pedacilos,
ca torta. oquituerto, boquitorcido. Intorto ore. bocadillos Trucidare minutatim.
BOGELL. m. arq. Motllura en forma de mitja BOGINER. m. Lo qui toca la bocina, Bocincro.
canya. Bocel. Canalis, is, canaliculus, i, stria, si. \\
Buccinator, is.
Ribot pera ferlos en la fusta. Bocel. Runcina, s. || BOGINET. m. d. Bocadillo. Buccella, ai. H Tros-
nut. Corriola de fusta per ahont passan los derivells. set. Pedacito. Frustulum, i.
BOCELLAR. v. a. Formar canaletas ab lo bocell. arumi La festa convit en celebritat del casament.
II
Bcelar. Strio, as, in canalis forraam, in convexam Boda. Nuptialeconvivum, epulura; nuptiales epuhc,
ineamcailare. [|
m. Espcie de caldera de curer. BODA DESIGUAL SECRETA. La quc's Celebra sens
Bocellar. Lebes, elis, aparato. Bodorrio, bodijo. Dispares nuptia;
BOCELLS. m. aura. Bocelon. Magnus astraga- A BODAs ME coNviDAS. cxp. mct. fam. De mlt bona
lus. gana. De mil amares. Libentissim, quara libentissi-
BOCELLET. m. d. Bocelete. Parvus astragalus. m, ranas ad aquam provocas.
BOCH. m. Lo mascle de las cabrs. Bode, cabron, A LA BODA DEL FILLOL QUI NO t' HI CONVID NO t' UI
y 'Is catalans fronterissos. badoch, babad. sent convidat, especialment si en ellas se menja y
BOF CATAL. BQH
beu. A boda y d bautizado no vayas sin ser llaimdo. BOFETADA. f. Cop la cara ab lo palmell de
Sit thalami fredus, sint vel luslralia festa, la ma. Bofelada, bofelon. Cervica, alapa, x, cola-
ref. Denota que cada h du acomodarse als usos y BOFETADA88A. f. aum. Gran bofelon. Sala-
estils del pas ahont se troba. Por donde fueres, haz pitta,a\
como viercs. Diun fneris Romac, romano vivito mor. BOFETADETAf.d. Bofelondllo. Levis salapitla.
BooAS HEALS. Nom de una contribuci que's pagava BOFETEJADOR, A. m. y f. Qui dna bofetadas.
aniguainent pera atndrer als gaslos dels reys. Jio- Ahofeteador. Alapis cuidens, perculiens.
LA VIUDA PLORA T ALTRES CANTAN EN Li BODA. TCf. PQG^.f. Herba de que 's fa sitial de las cadi- '1
Denota las vicissituts de la vida humana. La viuda ras. Enea, espadaTia. Angustifolia, orum, typha, a.
Yinaria cella, apolheca, x, vini promptuariym. || esse; nomine, fama, celebritate gaudere, frui.
nut. V espay sota la cuberla. Bodega. Navis al veus EMBOLiCAa ENREDAR LA poGA. fr. Posir euredos
sub tabulato. \\
En los ports de mar la pessa pes- dificultatsen una cosa mlt clara. Meler enredos don-
sas que serveixen de magatsem als mercaders. Bo- deno los hay. Umbram in solem mittere.
dega. Mercinm apotheca. BOGADA. f. Remada. Bogada. Reraorum mpe-
BODEG. m. Taverna ahont se guisa y servei- tus, vis.
xen viandas ordinrias. Bodegon, figon. Popina, ca- BOGADOR, A. m. y f. Qui boga. Bogador, boga,
lyba, taberna, x. met. Casa de mlts entrants y
|| remero, y bogante. pot. Remex, igis, remig^ns, tis.
eixints. Aduana. Domus ubi homiaum concursus BOGAL. adj. FRANCH, GENERS.
frequens versari solet. BOGAR. V. n. nut. Remar. Bogar, remar. Re-
BODEGONER. A. m. y f. Qui t bodeg. Bode- migo, as, remis navem agere, incitar. 1|
l\ campana.
gonero. Caupo, nis. |]
Qui 'Is freqenta. Bodegonero. REPICAR, TOCAR.
Cauponarum frequentafor. pOGASmiTAS. m. pi. BOGOMiLis.
BODEGONET. m. d. Bodegoncillo. Parva cau- ^QGATIRADA. )dj. ant. Acci y efecte de bo-
pona. gar, cop de rem. ||
bqgada. boga arrancada, boga. 3.
BOEDRMIAS. f. pi. Certas feslas que 's cele- las cos as I de Andaluzia. Bogavante. Locustae ma-
br;ivan en Atonas: en quant al su origen y fi 's rinai genus.
discrepa. Boedremias. Boedremia;, arum. PO.GOIV^ILIS. m. pi. Certs beretges del sigle
BOEDREIVII. Ms cumplert, so es de trenta
ra. XII; ensenyavan que Du era corpreo y que Y n-
dias; era "I tercer del any entre 'Is atenienses, y gel mal havia criat lo mon, y altres errors. Bogomi-
sibimetipsi non sapit. le est: plura domi stolidus callet quam mente sa-
BOIGS AB BOIGS s' AVENEN, fr. fam. Dios los critt
gaci.
y
ellos sejuntan. Sui quisque similes socios quaril. SI IS BOIG que'l LLIGUEN, loc. fam. Denota que al-
BOIG Y RicH BAST soBREDAURAT. rcf. Denota os- g no es digne de compassi si insisteix en lo que
tentar lo que no 's t. Ufano, sin sustancia. Ovis est sap que no li conv. Quien es cornudo y lo consiente,
aureo vellere tecta. que sea cornudo para siempre.
BURLAVOSDEL BOIG EN CASA Y 's BURLAR DE VOS EN Conjugis infidae patitur qui probra libenter,
LA PLAssA. ref. Significa dna ocasi al indis-
que si's Debet in ajternum talia probra pati.
cret de burlarse en llochs secrets, se burlar tamb TORNARSE BOIG. fr. fam. Prdrer 1' enteniment.
quant no's vulla en paratges pblichs. Burlos con el Enloquecer, volverse loco, volvrsele uno el juicio.
loco en casa, burlar con vos en la plaza. Lude domi Insanio, is, mente privari, amentia corripi, amen-
stultum, is media te ludet in urbe. tem fieri. |j
Manifestar mlta alegria. Volverse loco de
A LA BOJA. m. adv. y contento. Exullare gaudio, kcfiti perfundi; nimio
DE BOIG. m."adv. y affici gaudio, ardere laelitia. ||
Estimar mlt alguna
DE BOIG EN BOIG. m. adv. Sus orde ni concert, cosa, entretenirse ab ella. Andar loco por alguna co-
sens mirar res. A tonlas y locas, la loqiiesca. Te- sa, estar loco con alguna cosa. Perdit aliquid amar,
mer et inconsult, sine sensu; per ludum et ne- deperire, eDictim ardere, lagrare.
gligentiam. UN BOIG NK FA CENT. l'cf. Dcuota 1"
nfluxo del mal
DEixARLO ESTAR PER BOIG. fr. No porfiar ab tossuts, exemple en los companys. 7w?oco cada loco hace
deixarlos ab sa crencia. Dejarlos freir en su aceite. ciento. Tumulluosa unius voce seditio conflatur.
Tenax maneat. BOJA PER BOJA viNGAN DINERS. Fcf. Deuota quant su-
D NOS GUARDE DE BOIGS EN LLOCH ESTRET, ref. De- pleixen las riquesas en lo matrimoni. Dios me d ma-
nota que 's deuhen evitar disputas ab personas de rido rico, si quiera sea borrico. Dummod sit dives
geni violent inconsiderat. Al loco y al aire darle barbarus ille placet.
calle. Cum imprudentibus noli contendere, dementi BOIX. m. Arbre de fulla com la deia murta,
viro lata via. mlt Uustrosa y sempre verda, flor verdosa, '1 fruyt
EMBESTia DE BOIG. fr. Acomtrcr alguna empresa com un ciur, y la fusta mlt forta. Boj. Buxum, i.
sens reflexi, ni prudncia. Acometer ciegas. Stult II
Tros de la mateixa fusla en forma de orella sobre
aliquid aggredi. '1 qual se cusen las sabatas. Boj. Buxeum tigillum.
BOIXETA. f. BiTSEGA. II
Pom de olors. Bellota. globus. La sort de fr alg lolas las basas en al-
II
BOJALMENT. m. adv. Furiosament, ab locura. ii. De neu. Arbre petit, espcie de viburno,
II
pi.
Locamenle, lontamente. Fatu, stolid, stiilt, stoli- semblant al sach. Sauqvillo, acer menor. Opulus, i.
dum in modum. [|
Nciament, imprudentment. Loca- DONAR LA BOLA. fr. Llansar unas piloletas de vidre
mente, imprudentemenle. Mor, imprudenlr, insi- molt, ver aguUas pera matar los gossos, gats,
pientr. II
Excessivament. Excesivamenle, locamenle. ratas, etc. Dar, echar zarazas. Offam medicatam
Immoderal, niniim. edendam canibus projicere. met. Despedir ab des- ||
BOJARR. m. sodomita. jj
met. fam. Panxa; y deny alg altre de sa casa, tracte amistad. Bar
aix 's diu: umplir lo bojark. Pandorga, bartola, (/iisoras.3Ialdejicere, dimittere. Trureralg fl
baul. Alvus, i, venter, tris. || estrofa, tuno. del empleo. Echar, despedir, apear xino del empleo.
BOJARRONA. f BOJEaiA. Dignilate, munere, oBcio aliquem privar; gradu
TENIR LA BOJARRONA. fr. Estar enfadat, de mal hu- dejicere. ||
matar.
mor, EsUir incomodado. Pravo humore premi. RODAR LA BOLA. fr. ANAR A SANT TRUT.
BOJARRONISME. m. sodomia. BOLADA. f. arq. volada. Cop de bola. Bolada,
||
mania. Furor, is, insania, a). jj Casa dels boigs. BOLBETA. f. Zurrapilla. Fa^x, aecis, flocculus, i.
Casa de locos. Domus dementibus curandis. BOLCADA, Roba de las criaturas de bolquer.
f.
BOJET, A. adj. d. Loquillo. Impos mentis. Envoltar, mantillas, empanadura, panales. Infan-
BOJIA. f. ant. mona. tium in pannis involucrum. ||
volcada.
BOJIOT. m. mona, mico. BOLCADOR. m. ant. Lloch en que 's revolcan
BJIT. m. Carril per ahont volta 1' animal en la los animals. Revolcadero. Volutabrum, i.
BOL. m. BOLARMiM. II
La acci de tirar lo filat lligar los tirants de las mulas de devant. Bolea.
pera pescar, y la pesca que's trau. Lance. Retis Tignum annulo ferreo instructum. volesa. ||
jactus. II
VOL. BOLEJAR. V. n. Jugar las bolas. Bolear. Glo-
BOLA. f. Cos esfrich. Bola. Globus, globulus, i. bulis ludere. || En lo joch de mesa villar jugar
II
La de mantega, sag, etc. Pella. Globus, conglo- sens inters. Bolear. Globulis sine pignore ludere.
'^^ BOL DICCIONARI BOL
BOLERO, m. Ball espanyol en orde de segui- BOLIN. m. ant. brugit.
dillas. Bolero. SUatio, nis. ||
Qui t per oflci ballar- BLIT. m. Tros de fusta arrodonit, de un forch
lo. Bolero. Saltator, oris. || fam. merda. de llargria, ab punta en cada extrem pera ferlo
BOLESA. f. VOLESA. saltar, pegant en ell ab un altre anomenat cana.
BOLET. m. Rovell, fruyla que produheix la Tala, Caldern, pit y estornija. p. Ar. trinque cus-
terra de si en temps de mlta humitat. Boleto, hon- pidatus palus, paxillus. Lo que's posa pera asse- ||
BOLI. m. ter. blt. que qued dels panyos. Burullon. Globus, glomus,
B0L1A^9A. f. ter. papaLipX. i. Pelussa que surt dels telers. Tamo. Telarum
II
'
vagm"^ bolina de&hogada, ancha, abierta. Carbassa BL.' m. Tap de fusta pels safareigs, cisterns,
inflar; felici ter navigare. banys, etc. Buzon. Obluramntum, i
,
BOLNIA. f.
y BOMBAY, m. Import dels fruyts conduhits
desde
BOLONYA. f. Ciutat en Itlia. Bolonia. Felsina, Filipinas.Bombay. Fructuum ex insulis Philipinis
BD, bononia, ae. |]
Capital del Bolonys en Picardia. deportatorum valor.
Bolonia. Gesoriacum, i. ||
Ciutat de Picardia, de BOMBEIG,
m. La acci de bombejar. Bombar-
Hungria, de Mssia. Bolonia. Bononia, aj. Ignearum glandium jactus.
deo, bombeu.
Desde en
teneris unguiculis.
BOLQUERS.
las fajas. A cunabulis, in cunabulis,
BOLSICH. m. BUTXACA, BTXAC. met. Fullaraca, afectaci en l' estil. Bambolla, Jnn-
QUI T QUATRE Y GASTA CINCH NO T DE MENESTER chazon. Tumidus, faustus apparatus, tumor, is, lu-
BOLSICH. ref. Ensenya que qui gasta ms de lo que miditas, atis. ||
met. butllofa.
t, no li resta que guardar. Quien tiene cuatro y gasta BOMBOLLAR. V. n. Fr bombollas la aygua.
cinco, no ha menester holsico. Qui plusquam habet Burbujear. Bullo, as.
absumit, marsupio non eget. BOMBOLLARSE. V. r. BUTLLOFABSE.
BOLS. m. BUTXACA, BTXAC. BOMBOLLASSA. aum. BUTLLOFASSA, f.
Bomba. Igniaria, ignifera bolis, glans. Mquina || BOMBOLLEJAT, DA. p. p. Borbollado. EbuUi-
pera Irurer aygua de las naus, pous y altres pa- tus.
ratges fondos. Bomba. Anllia, se, hydraulicum haus- BOMBOLLETA. f. d. BUTLLOFETA.
trum. Espcie de pala cncava pera desayguar los
[|
BOMBOSi. m. Tela de cot, que regularment
barcos en los rius. Bomba. Organum tubulatum serveix pera forros. N' hi ha de vrias espcies,
quo aqua ex navibus exhauritur. mar. manega, |1
ms mnos finas. Bombasi, bombaci, fustan. Gos-
METORO. En saraus y concurrncias. Copia, bom-
II
sypina, xylina tela.
ba. Rhytmus, i, reciprocans, tis. vanagloria, fam- [j
BONAGOSA. adv. m. Mlt. Abundncia, mucho,
FARRONADA. BOLA. 6. La que serveix pera apagar
[] jj
d mania, buen rato. Affluenir, affatim, copios,
lo foch. Malafiego, bomba. Extinguendis incendiis abundanter.
instrumentum. ||
Espcie de fanal rod de paper que BONAM. f. ant. Bondat, superioritat, valor fsich
's posa en los carrers per las feslas. Farol. Pharus, y moral. Bondad. Bonitas.
i. II
fam. PET. BONAMENT, adv. m. Buenamente, espontnea-
BOMBA DE GAS. lOC. fam. GLOBO AEROSTATICH. mente. Sua sponte, libenter, ultr. Amistosament. ||
k PROBA DE BOMBA. m. adv. Mlt fort. A prueba de Amistosamente. Amic familiariter. Fcilment , ||
bomba, maza de escoplo, ley, satisfaccion. Abso- sens fatiga. Buenamente. Facil, facili negotio, abs-
lut, perfecte. || Dit dels edificis que poden resistir que labore. ||
degudament, llegtimament. quasi. ||
lo cop y explossi de las bombas. A prueba de bomba. BONANSA. f. Bon temps en 1 a mar. Bonanza,
Firmiter instructum. Calma. Malacia, ae, tranquillitas, atis, tranquillum,
BOMBAMENT. m. ant. vanaglria, fanfarro- velivolum mare. ||
met. Prosperitat. Bonanza. Feli-
nada. citas, prosperitas, atis.
BOMBARDA. f. Pessa de artilleria antgua, cur- BONS, SA. m. y f. aum. y
ta,de gran calibre y boca mlt ampla. Bombarda. BONATXS, SA. m. y f. aum.
y
Bombarda, ae. Embarcaci pera tirar bombas,
[|
BONATX, NA. m. y f. aum.
y
Bombarda. Bombarda, ac, ignifera jiavis. ||
fam. pet. BONATXOT, A. m. y f. aum. Pacfich, de bon
TOMO I. 30
BON DICCIONARI BON
BONAVENTURA, n. p. de home Buenaventura. iron. Mal. Malamente. Male. 1|
pi. Adornos de las do-
Bonaventura, ae. ||
f. Ditxa, bona sort. Buenaventura. nas. Alinos. Orna tus, us.
Felicitas, alis, fortuna, a?. ANAR, eixir, estar AB TOTS LOS BONICHS. fr. DeUOta
BONAYRE. adj. ant. bonIs. ||
mansett, benig- que las donas estan ab tols los adornos possibles.
nitat. Ir, estar, salir con todos sus alfileres, de veinle y
ESTAR DE BONAYBE. fr. met, Estar de bon humor. cinco alfileres de mar mar. Ornatissim, nimis
Estar de buen humor. Lepid, festiv se habere. compte prodire.
BONDADAS8A. f. aum. Grande bondad. Magna posARSE BONiCH. fr. Atildarse,alinarse, engalanarsc)
bonilas. aderezarse. Sese exornare, parar, expolire.
BONDADS, A. adj. De geni afable. Bondadosa. BONIGI. f. ant. BRUGiT.
Suavis, comis. ||
lliberal. BONICO, A. adj. BONICH.
BONDAT, f. Qualitat que conslituheix bona BONICOT, A. adj. y
alguna cosa. Bondad. Bonitas, liberalilas, probitas, BONICOY, A. adj. BONIQT. I
pi. BONICH. 6.
atis. 11
Docilitat, suavitat de geni. Bondad. Comitas, ANAR A. LAS BONicoYAS. fr. met. Pndrcr las cosas
benigailas,lenitas,atis. |1
Yirtut moral que'ns inclina ab comoditat y sens gran empenyo. Andar las bo-
fr b altres. Bondad. Bonitas, atis, misericrdia, nicas. Res commod tractar, parvo conatususcipere.
ae. 1)
Senzillesa, falta de reserva; y aix's diu: la seva JUGAR LAS BONicoYAS. fr. Jugar per mer entrete-
massa bondat li causa aquestos perjudicis. Bondad. niment sns cap inters. Jugar a las bonicas. Sine
Simplicitas alis. [] filos. La conformitat de un acte emolumento ludere. |1
Entretenirse ab la pilota sns
ab la recta rah. Bondad. Conformitas actionis cum deixaria tocar terra. Jugar las bonicas. Pila lu-
ratione. 1|
filos. Lo predicat 6 atribut, que t tot ent dere.
cosa criada com tal. Bondad. Bonitas, atis. BONIFICAR. V. a. ant. Abonar alguna quanti-
BONDAT SUMA. Atribut de la divinitat, ja sia com tat. Bonificar, abonar en cuentas. Acceptum referre.
qualitat del sr de Du, com efecte de sa miseri- II
Millorar una cosa, feria til. Abonar, bonificar. Ap-
crdia. Bondat suma. Summa bonitas. tum, aptius aliquid reddere, eflicere. H
Feraarlaster-
us VAL BONDAT QUE DINERS, ref. Acousella que per ras. Estercolar, abonar, bonificar. Agros fcecundare,
contrurer matrimoni, 's du mirar ms la bondat stercorare.
del subjecte, que las riquesas. Por codicia de florin BONIFICAT, DA. p. p. Bonificado. Melioratus.
no te cases con ruin. Nolipropter opes uxoremducere BONIMENT. m. ant. Buido, estruendo. Strepitus,
vilem. us, fragor, is.
TENIR TANTA BONDAT COM LAS CABRS UANA. ref. BONIQUESA. f. BELLESA.
Denota tenir mlt poca bondat, sr mlt dolent. BONIQUET, A. adj, d. Bonilico, bonitillo. or-
Pedr, cundo sers bueno'f Cuando las ranas tengan mosulus, bellulus, venustulus.
pelo. Nihil bonitatis habere, bonitate carere. BONIR. v. n. ant. brugir.
BON. ant. y f. BONSSIM, A. adj. sup. Bonisimo. Optimus.
BONEA. f ant. y . BONITO BONTOL, m. Peix semblant la
BONETET. m. d.Bonetillo. Pileolum, pileolus, i. ditas pessas lo que resulta de un cop que no's fa per
BONETO. m. Sombreret de cartr, ab quatre adorno. Abolladura, Contusi, nis. 1] Inflor en lo cap
bchs, cubert de panyo 6 de seda que usan los ca- de resultas de algun cop. Tolondro, tolondron, buru-
pellans en las funcions ecclesisticas. Bonete. Pileus, jon, bollo.Tumor ex contusione. Lo bulto, morro, ||
pileum, galerus, galerum, i. 1| met. Lo clergue se- gep desigualtat de alguna cosa. Piton, desigualdad.
cular; y aix 's diu: N. es lo millor boneto del bisbat. Acutum tuberculum.
Bonete. Inter seculares clericus sapientior. (1
fort. BONYAGUER, A. adj. Desmanyat, poca trassa.
Tenassa dobla cua de oreneta. Bonete. Saxeum Chapucero. Rudisimpolitus artifex. |]
adj. Lo que est
munimentum. ft tosca y gros seramente. Chapucero. Rude impoli-
BONICH. CA. adj. Herms, gracis, pulit. Boni- tum opes.
to, lindo, mono. Bellulus, bellatulus, politulus, ve- BONYS. m. aum. Bubon, burujon. Magnus tu-
nustulus. II
Primors. Primoroso. Speciosus, ||
Net; mor, bnbo, nis.
aix 's diu: tenir la llengua bonica. Limpio. Purus, BONYEGAR.v. a. y derivats, abonyegar.
mundus, purgatus. | adv. B, galantment. Bonita, BONYEGUT, DA. adj. Loque t diferents bonys.
bonamenle, lindamente. Bell, pulchr, venust. jj
Abollado, lleno de cerros. Tuberculosus, tuberatus.
BOR CATAL. BOR 227
BONYET. m. d. Tumorcillo, bultUlo, burujoncillo. BORDEG8, SA. m. y f. BORT. FIU. [|
Miny
Tuberculiis, i. Impolilia, c. minyona de poca edat. Rapaz, rapaza, rapazuelo.
(BONYIGO. m.EmboIich,raala {eYnn. Chapucera. Puer, i, adolescens, Us, puella, puellula, a.
BONZO. 11). Sacerdot del Jap, de la Xina y allras BORDEJAR. V. n. Degenerar dels seus. Bastar-^
paris del Orient. Bonzo. Bonzus, i. dear, degenerar. Descisco, is, degenero, as. ||
met.
BOOTE8. m. astron. Un dels signes celestes. Boo- Degenerar en y costums. Bastardear. De-
las obras
''
tophylax, acis. embarcaci. Bordear, barloventear , ganar barloven-
BOQUEJAR. V. n. Obriria boca. Boquear. Os di- to. Adverso vento obsistere, navem in gyros ducere.
ducere, aperire. ||
Espirar lo moribundo. Boquear. []
NAVEGAR DE BOLINA.
Expiro, as. [| Fer bobas bossas alguna pessa de BORDELL, m. Casa pblica de donas mundanas.
roba. Boquear. Burdel, lupanar, putaismo, putanismo. Lustrum, pros-
BOQUEJAT, DA. p. p. Espirado, boqueado. Ex- tibulum, i, lupanar, aris.
pira tus. icoM QUIN BORDELL? exp. fam. que's junta me-
BOQUERA. f. Portell boca per ahont surt la nut las expresions de impacincia de admiraci.
aygua pera regar. Boquera. Incile, is. ||
La obertura jCmo! iqu diantre? icmo diablosi Quo pactor
que's fa en las heretats tancadas pera la entrada del iquid rei est?
bestiar. Boquera. Ostium, ii. vsTEN AL BORDELL, loc. fam. pera despedir alg
BOQUER. m. Obertura gran. Boqueron. Grande ab despreci, que no 's vl atndrer lo que diu
ostium. II
Peix, espcie de anxova. Sbalo, boqueron. demana. Vete al rollo. In malam crucem, in infamem
Chupea, ae. cippum abi.
BOQUETA. f. d. Boquita. Buccula, ae. BORDENGH, CA.
adj. Lo mateix que fora de
BOQUINA. f. Pell de boch. Piel cabruna. Pellis temps. Fuera de tiempo. Extra tempus. met. Falsifi- ||
BORBOLL. m. Mentida. Trapaza, trapaceria, BORDISSOT. adj. S' aplica una espcie de figa.
enredo. Mendaciuni, ii, stropha, fallacia, ae. || Em- Burjasotas, burjacetas. Ficus sic dictus.
bolich, confusi. Enredo, embrollo. Rerum perturba- BORDO. m. Costat exterior de la nau y tamb
tio, implicalio. || Abundncia de paraulas atrope- tota ella. Bordo. Exterius navis latus. |j
Volta de la
Yerborum irapetus, abundantia.
Iladas. Borbollen. nau sobre '1 costat pera guanyar lo vent. .Bordo. Na-
BORBOLLA YRE. m. Mentider, enganyador. vis in latus gyrus. met. Passeig freqent. Bordo. ||
Charco. Stagnans aqua. 'Is canons flautas majors. Bordon. Tuborum soni
228 BOR DICCIONARI BOR
gravioris ordo. [|
pi. nut. Los rastils que serveixen rum, mercatorium, emporium, ii, mercatus, us. |1
pera las cbrias. Bordon. Mali, orum. || Arma fran- ant. CAM. Lo cap de la llansa ab que s' ajustava,
11
cesa dels sigles xiii y xiv, consistent en un bast curt en las compras, Borne. Cuspis, extreraitas hastae. ||
coronat de una espcie de coltell y ab un forat en la Entre gitanos la forca ahont s' ajustician los delin-
guaspa pera clavar en ell certas puntas movibles qents. Borne. Patibulum, i, crux, cis. || Espcie de
que 's trovan vegadas al mitj de algunas corassas arbre semblant al roure. Borne. Liburnum, i. |1 Es-
antiguas. Bordon. pcie de greix que surt en los filats de pescar. Mu-
BORD Y CARABASSA, VIDA REGALADA, ref. ab que 's gre, gram. Pinguedo, nis. H ter. panna.
reprn als vagamundos que pretenen vurer sens BORN, A. m. y f. y
traballar. Bordon y calabaza, vida holgada. Baculum BORNADA. f. Yolta, passeig. Paseo. Deambula-
et cucurbita erronum instrumenta, tio, nis.
MAL HJA 'lROME QUE DIU MAL DE SN BORD. ref. BORNALS. pi. nut. EMBORNALS.
S' aplica als que diuhen mal de sas prpias cosas. BORNAR. V. n. ant. y
Mal haya el Romero que dice mal de su bordon. Ar- BORNEJAR. V. n. Donar voltas, torns. Bornear,
tem vituperas luam, i,qmi laudabis, stulle? voltear, dar vuellas. Intorqueo, es, flecto, verto, is.
near. Baculo iter praetentare. Fa BORNI. fr. Enlortar. Aliquem altero oculo pri-
BORDONER. m. Qui porta bord en las funcions var; aliquem luscare.
ecclesisticas. Cetrero.Qm pallioetsceptroministrat BORN. m. Espcie de falc de vista mlt pers-
in sacris. pics, lo cos cendrs, y '1 cap, pit, extrems de las
BORDONET. m. d. Bordoncito. Baculus, i. alas y las potas de groch fosch; viu en los estanys
BORDOY. m. BORDAT. y fa 1 niu la vora del aygua. Borni. Falco, acci-
BOREAL, adj. Lo pertanyent al vent Breas, piter aruginosus.
la part del septentri. Boreal. Boreus, borealis, BORONA. f. Llavor semblant al moresch. Boro-
aquilonaris. na. Milium, ii.
BREAS. m. vent fret y sech que v del sep- BORRA. f. La part ms curta y basta de la lla-
pertanyent ella. Borgonon. Burgundio, nis, bur- Pl que's trau del panyo ab las estisoras. Tundizno,
gundi, orum. borra. Tomentum, i. || La que's trau del panyo ab los
ra. Borgonota. Gassis, idis. raci disgustque causa alguna cosa. Fuego, chis-
BORI. m. ant. marfil. pas.sopla. Heu! papai! met. Paraula intil. Trmi- [|
BORLA. f. Pom de seda, fil, etc. de que penjan nos sin substncia. Suprflua, inutilia verba.
varis fils en forma de una campaneta. Borla. pex, AFARTAR DE BORRA, fr, fam. Douar cops, pegar.
icis. [1
Insgnia que 'Is doctors y mestres de uni- Tundir golpes, sobar, cargar de lena. Fustigo, as,
versitat portan sobre '1 boneto. Borla. Doclorum fustibus cBdere.
laurea, insgnia. || L' acte de passarse doctor. Doc- DRET DE BORRA. fr. Tribut de un cap de bestiar,
toramiento. Doctoris inauguratio. per cada 500. Borra. Yectigal ex pecudum capite.
PNDBER LA BORLA. fr. Passarse doctor, rbrer lo FR BORRA DE BOU. fr. mct. fam. Precipitarse en
grau de doctor. Tomar la borla. Doctoris laurea in- fr alguna cosa sens atinar si eixir ben mal feta.
fonts y estanys especialment en las Indias orien- BORRATXissiM, A. adj. sup. Qul est mlt ple
tals. Es medicinal y s' emplea pera soldar los me- de vi. Borrachisimo. Ebriosissimus.
talls y altres usos. Alinear, borraj, y borra quant BORRATXO. A. adj. Qui est pres del vi, Ebrio,
est puriflcada. ChrysocoUa, ae, accesis, is. borracho, embriagado, tumulento. Ebri-us, ebriosus;
BORRAJA. ant. borratxa. f. vino temulentus, obrutus. Lo qui's deixa vncer |j
BORRALL, m. Gens, mica. Nada. Nihil. de una passi y especialment de la ira. Borracho.
no EXTNDRERHl BORRALL, fr. NO ENTNDRERHI RES. Ira accensus. met. Algunas fruytas y flor del color
||
BORRALL. m, Pilotet de llana separat del ve- del vi, Borracho. Yiolaceus.
116.Vedija, vellon, guedeja. Laneus villus, floccus. ||
BORRATXO COM UNA SOPA. loc. fam. Estar hecho un
Cada porci de neu que cau separada quant neva. cesto. Vino opprimi, urgere; vino gravem esse.
Copo. Ca3lestis aquai spuma, floccus, vellus. AL BORRATXO FI NO LI BASTA LA AYGUA NI 'l VI. ref.
BORRALLONET. m. d. Copulo. Flocculus, i. Denota que'l que est borratxo per haver begut mlt
BORRALLUT, DA. adj. Lo que t mlt pl vi, desprs ha de burer mlta aygua. Al borracho
borra. Yedijoso, vedijudo, velloso, velludo. Yillosus, fino ni el agua basta ni el vino. Ebriosus nec vino<
pilosus, hirsutus. nec multa satiatur aqua.
BORRAMEIVT. m. BORRADURA. estas borratxo? fr. fam. ests boig?
BORRANGO! adj. interj. de admiraci es- BORRATXO, NA. adj. aum. de borratxo. Qui s'
Procella, ai, tempeslas, atis. Tempestat de la ter- |1 met. Qui tarda confessarse un any. Cadanego, ca-
ra. Borrasca. Turbo, inis. ||
met. Perill, contradic- danal. Semel in anno peccata confitens.
ci. Riesgo, borrasca, peligro. Periculum, i, discri- BORRECH DE DOS ANYS. Andosco. Bimus, bimulus, i.
men, inis. ||
met. rentina, barallas. BORREGADA.f. Remat deborrechs. Borregada.
BORRASCS, A. adj. Lo que causa borrasca. Agnorum grex.
Tempestuoso, borrascoso, proceloso. Procellosus, tur- BORREGO, m. Panellet rod de la flor de la fa-
bulentus, tempestuosus. || Lo que est exposat las rina Mollete, bodigo. Delicatus, moUiculus panis, li-
graciat, se diu del temps y altras cosas inanimadas. BORREGUET, A. m, y f, d, de borrech. Borre-
Calamitoso. Galaraitosus. guillo. Agniculus, agnellus, i.
dare, assidu potare. Flojel. Lanugo, inis. La borra de sota dels telers,
||
BORRATXERA, f.
y llits y altres mobles, Tamo, borra, pelnilla. Situs,
"
rers y algans altres se posan sobre 'Is peus pera pera tapar la boca dels buchs de abellas. Hatijo. Ye-
resguart de las espurnas de foch. Angorra. Galigula lamen, tegumen, inis. Pl moix. Bozo. Pubes,is, ||
RADOR. II
Nom que alguns autors donan per modstia da propsit peVa '1 foch. Tuero. Ad ignem paratum
sos escrits. Borron. Commentarius, li, adversria, lignum, sudes.
orum. II
Lo brot que apunta en los arbres y en los BOSCALLADA. f. Cop de boscall bast. Tran-
ceps. Yema, boton, germen. Alabastrus, i, gemma, ae. cazo, estacazo, garrotazo. Yectis ictus.
II
Lo pl que t 1 panyo en 1' endret. Lanilla. Yi- BOSCALLS. m. aum. Trashoguero. Magna sudes.
]lus, i. \\ met. Acci indigna que perjudica la repu- BOSCALLET. m. d. Pequetio tuero, lenecito. Par-
taci. Borron. Probrum, i, dedecus, oris. || met. va sudes.
Qualsevol imperfecci que afea. Borron. Yitium, ii, BOSCAM. m. BOSCATGE.
labes, is. BOSCAR. V. a. ant. Construhir embarcacions.
BORROMBORI. m. ter. rebombori. Construir embarcaciones. Navs construere.
BORRONAR. V. a. Fr rasgos, rallas y figuras BOSCAROL, A. adj. BOSCA.
pera passar temps. Borrajear. Liberiore calamo ani- BOSGATER. m. llenyater.
mi gratia scriptitare. \\\. n. Trurer borr 'Is ar- BOSGATGE. m. Conjunt de arbres espessos.
bres y 'Is ceps. Abotonar. Gemmo, protubero, as. Boscaje. Silva, ae, nemus, oris. ||
pint. Pas de ar-
BORRON8. m. anm. Borronazo. Magna macula. bres, espessuray animals. osca/e.Depicta arborum
BORRONAT, DA. p. p. Pueslo en borron. Deli- .
animaliumque silva.
labecula, ae. per recreo y no per fruyt. Bosquete, Silva, ae, arti-
BORRS, A. adj. Ple de borrs, Razagado, esto- ficialis lucus,
poso. Stuparius, villosus. BOSCH cremat torrat, Aqucll que s' ha pegat
LLETRA BORROSA. La que no t fins los perfils. Letra foch. Chamicera. Residua combusti nemoris pars.
borrosa. Deformes characteres. BOSCH ESPS. Lo que est mlt poblat de arbres y
BORRUGA. f. y derivats, berruga. raboUs. Maleza. Opacus lucus, atrum nemus.
BORRUGAT. m. Peix anomenat aix per sn co- BOSCH PERA tallar. Se diu aquell en que 'Is arbres
lor obscur, Sombra. Umbra, ae. se poden tallar pera aprofitarse de la fusta y llenya.
BORRUT, DA. adj. BORRS. Talar. Ad sectionem aptus lucus.
BORSA. ant. BOSSA. f. REDUHiR A BOSCH. fr. Couvertirhi algun terreno.
BORT, DA. m, y f. Fill que's t fora de matri- Embosquecer. In lucum evadere.
moni. Horecino, bastardo, cunero. Nothus, i, spurius, sR DN BOSCH. fr. met. Se diu de una cosa mlt
ii, spuria proles. ||
met. Fels, ditxs, afortunat. Di- espessa y confusa. Ser un bosque. Lucum esse.
choso, hijo de la fortuna. Filius gallinae albaj. ||
adj. BOSCOS, A. adj. Lloch mlt poblat de boschs.
Bast, fals, no fi. Ordinario, basto, tosca. Rudis, impo- Nemoroso. Nemorosus,
litus. II
L' arbre que naix sens plantarlo, Borde, sil- BOSCRIA. BOSGATGE. f.
dinir los contorns. Bosquejar. Delineo, as, imagi- juvat?absque fomite flammam excitas.
nem adumbrare. |1
Ferse bosch. Hacerse hosque A LA BOSSA DEL JUGADOR NO CAL ESTRENYEDOR, COR-
selva. Silvesco, is. || met. embastar, RE sNS ATURADOR, ref, Dcnota que'ls jugadors una
BOSQEJAT, DA. p. p. Bosquejado. Delineatus, vegada perden, altra guanyan y may prospcran.
BOSQUEROL, A. adj. BOSC. El que pone aljuego sus dineros, no ha de hacer cuenla
B08QUET. m. d. Bosquecillo. Luculus, i. de ellos. Pecuniarum lusoris nulla securitas.
B08QUIIVA. f. BOSCiTGE. CASTIGAR EN LA BOSSA. fr. Ifflposar alguna pena pe-
BOSSA. f. Saquet de cuyro altra matria pera cuniria. Castigar enla bolsa. Pecunia mulctare.
portar los diners. Bolsa, boJso. Crumena, a), marsu- CONTAR 6 CONSULTARAB LA BOSSA. fr. met. fam. Exa-
pium, ii. II
La de seda feta de punt en forma de al- minar alg sos havers 6 caudal pera alguna empres?.
forjas. Bolsillo, bohillico. Crumena, ae. ||
La de enf-* Consultar con el bolsillo. Facultates perpendere, cru-
bolicar los cabells. Boha. Bulga, ae. [|
com. llotja. menam consulere.
[j
Tnica que cont 'Is testculs. Escroto , boha. ESPOLSAR LA BOSSA. fr. fam. ESPOLSAR LA BUTXACA.
Scrotura, i. II
Las arrugas que fa 1 vestit mal tallat, FR BOSSA. fr. met. Arreplegar diners y guardar-
6 que no cau b. Bolsa, fuelle, bache. Rugala vestis, los. Hacer bolsillo. Opes congerere.
plica, ruga, x. ||
Espcie de cartera de cartr cuber- FR BOSSAS LO VESTIT, fr. Fr arrugas plechs.
ta de tela pera guardar los corporals. Bolsa. Follis, Bolsear. Yestem in rugas et plicas contrahi.
is. La de posar las navajas. Navajero, estuche. No-
\\
NO FICARSEN RES k LA BOSSA. fr. met. NO FICARSEN
vacularum capsa. La en que descansa la extremi- ||
RES k LA BUTXACA.
tat de la creu y barra del tlam en las professons. MENT EN SA BOSSA HO SENT. ref. COntra
QUI COMPRA Y
Carcaj. Sustentaculum, i. Reixat de cordas en lo ||
los que ostentan haver pagat barato, lo que han pa-
sol del carro pera posar lo fato. Bolsa. Saccus spar- gat car. El que compra y miente, s bolsa lo siente.
teus, reticulatus, plaustrorum parti interiori apta- Damno suo mentitur emptor.
tus. II
Lo corn de las alforjas. Jaqu. Manlice quEvis TENIR BOSSA BONA BOSSA BEN FERRADA LA BOSSA.
pars. [|
La que's posa en la cua dels caballs pera pre- fr. met. Tenir mlts diners. Tener talego, tener her-
servaria del fanch. Codon. Sacculus, i. [|
Espcie de rada la bolsa. Pecuniis afluere, abundar.
glndulas que t '1 castor junt als testiculs, y con- TRARER LA BOSSA. fr. ALLARGAR LOS CORDONS DE LA
tenen un such medicinal mlt apreciable. Castoreo, BOSSA.
castoreos. Castoreum, i, castorea, orum. ||
Espcie TRAURER Y NO POSAR, TIRA LA BOSSA A RODAR, TCf.
de sacb forrat ab pells per abrich als peus. Bolsa, Denota que per mlt que's tinga si hiha eixidas y no
folgo. Bulga, se. ||
En las minas de or la part ahont hi ha entradas, v que s'acaba. Quien no pone y
se troba '1 metall ms pur. Bolsa. Purior metalli siempre saca, suelo halla. Addere qui numquam sem-
veta. |]
Pera portar la bandera. Portabandera. Yexillo per depromere curat, otius ad finem perveniet ille
pera posar las pistolas en la sella. Pistolera. Saccus UNA BOSSA SOLAMENT T LA CASA QUE HI HA ARGENT.
brevibus catapultis in ephippio aptatus. [|
La de cuy- ref. Denota que quant uns mateixos caudals se dis-
ro per las cartas. Balija. Vidulus tabellarius. La ||
tribuheixen per mltas mans luego s'acaban. En la
que serveix pera tapar alguna cosa. Mangiiita, funda. casa que hay dinero debe haber solo un cajero. 11 nius
Theca, x. La que sost la carrabina pendent de la
\\
famlia) unicum caput.
sella, apoyantse en ella per la boca. Por tacar abina. BOSSAL. adj. S' aplica regularment al cautia pres
Coriacea scloppeto gestando ex ephippio pendens poch temps ha. Recien cautivo. Novitius servus.
cpsula. II
La que sost la llansa bandera del ca- BOSSANAYA. f. Moneda antgua de Arag en
baler. Cuja. Goriaceus scapus. [j
Lo tros de tela temps de don Jaume I. Bosanaya. Bosanaya, ao*.
que's posa las criaturas pera embrutarse. Culero. BOSSAR. V. a. nut. Subjectar ab bossas. Abo-
Pannus, i, linteum, i. []
nut. Lo tros de corda ab zar, Funibus subjicere.
que s' aguanta altre que s' amarra. Boza, bosa. Fu- BOSSASSA. f. aum. Bolson. Magna crumena.
nis, is. I
En lo centro de lasfonas, bassetjas, man- BOSSER, A. m. y f. Qui f bossas. Bolsero. Cru-
dr espcie de llata ^trena ahont s' assegura la menarum faber, sartor. ||En alguns monastirs lo
pedra. Caja, honda. Funda, ai. || La que serveix en qui f de majordom. Cilkrero. Minisler, tri, dispen-
las iglsias pera donar las distribucions. Barjuleta. salor, pratbitor, is. || En comunitats seculars lo dis-
Pera, mantica, b. | Caudal, quantitat considerable tribuhidor dels ploms. Distribuidor deplomos. Minis-
de diners. Bolsillo. Divitia;, arum. || ridcul. 3. terdislribulionum choralium. En algunas catedrals j]
BOSSA DE FERRO. Se diu del miserable y del ava- qui apunta las faltas al cor. Pitanzero. Absentium in
ro. Bolsa de hierro. Avarus, miser. choro annonator. caixer. 3. ||
BOSSA SENS DINERS DGASLI CDYRO. ref. DeuOta '1 ellas y botiga ahont se venen. Bolseria. Crumenarum
poch apreci de lo que no serveix pera '1 fi
que est fabrica, opiicina. Conjunt de bossas. Bolseria.
||
ca, martell, espasa y de qualsevol arma que t m- aplica al saltador. Saltador. Saltator.
nech. Bote. Ictus, us. [] ant. pot. [| fam. Figa de flor BOTAFOCH. m. art. Pal ab la metxa encesa en
abans de ben madurar. Breva. Grossus, i. || Lo que la punta pera pegar foch al can. Lanzafuego, bola-
es de pell de bou. Odrina. Bovinus ter. fuego. Ad tormenta bellica accendenda ignifer lon-
BOT PETIT. nut. Seren, botequin. Scapha, cymba- gurius. II
Bronquins. Busca ruidos. Rixator, is,
A BOT Y VOLEA. m. adv. Dit quant se pega la pi- BOTAL. m. nut. Pal pera posar las velas y
lota apenas toca terra sens donarli temps de bo- altres usos. Bolalon. Tignum, i.
tar. A botivoleo. Pilai prop solum percussi. BTAM Y BOTMEN. m. Multi tut de btas
A BOTS Y BABRALS. m. adv. k SAMALADAS. regularment pera provehir las embarcacions. Pipe-
DEscABREGAR BOTS. Joch entre quatre noys de mo- ria, botamen, tonelera, dolaje. Gupparum copia.
do que dos se posan de genolls y mans en terra ca- BOTANA. f. Pessa rodona de fusta pera adobar
piculats sostenint altres dos que s' agafan capicu- los forats dels bots blas. Botana. Ulris commis-
lals tamb y donan vollas sobre 'Is de terra quedant sura, sarcimen. |]
Forat que fan en la roba las gus-
de invers modo; proseguint aix fins que cauhen que piras de foch. Chispazo. Scintillas ictus. j|
Broch de
llavors paran y passan sostenir als dos que estavan las btas. Brocal. Collum, i.
en terra. Zaina-vaina. Ludus sic dictus. BOTANER. m. Instrument de bolers ab que po-
FR LO BOT. fr. Formar los gestos que preceheixen san las botanas en los bots y btas. Botanero. Ins-
als plors de las criaturas. Hacer pucheros. Os inplo- trumentum quo sarcimen utribus aptatur.
ratus modum conformar; vagitus edere. BOTNICA, f. Cincia que tracta de la natura-
FR UN BOT. fr. met. Irritarse. Saltar, saltar tan lesa y propietats de las plantas. Botnica. Botnica,
TENIR LO BOT. fr. fam. Se diu dels noys quant s' BOTAR. V. n. Saltar la pilota qualsevol cos
enujany ploran. Estar hecho un botija. Prae ira tur- elstich que cu terra. Botar, saltar. Salio, resilio,
licors. Cuba, pipa, bota, tonel, barrica, vasija. Cup- Tirar la nau al mar la primera vegada, Varar, botar.
pa, ai.
I
ant. llanxeta. bot. ||
met. La persona mlt Navem,in aquam deducere. nut. Gobernar lo tim ||
grossa. Cuba, cachigordele, recoquin, rechoncho. Yen- pera dirigir la proa al lloch que's vl. Botar. Navem
trOSUS. II
GAT. 5. dirigere. ||
Enujarse, enfadarse ab senyals de voler
posARSE TORNARSE COM UNA BTA. fr. met. fam. plorar. Eacer pucheritos pucheros. Os in ploraturi
Tornarse mlt gras. Embastecerse, estar hecho un bo- modum conformar. Ij
Tussar. Porfiar, obstinarse.
paratum, promptum esse; in procinctu esse. en forma de la pala del foch, de que usan los ferrers
BOT CATAL. BOT 233
pera igualar lo casco dels caballs, etc. Pujabanle. BOTIGA, f. La entrada ahont traballan los me-
Scaber, scalprum, i. nestrals, venen los mercaders. Tienda y botiga, p.
NI PER u.v BOTAVANT. Gxp. fam. quc manifesta la Taberna, ae. ||
La del apotecari. Bolica. Pharmaco-
repugnncia en cedir alguna cosa. Ni por uncrislo, polium, ii.
II
La del barber, barberia. W La del lli-
ni por esfs ni por esotras. Nequaquam, neuliquam, breter. LLIBRERIA. || aut. MAGATSEM. ||
La del botcr
minime gentium. de pells. Odreria. Utricularia officina. ||
La del cerer.
QE se'n vaja tot AL BOTAVANT. cxp. fam. Denota CERERIA. II
La de cervesa. Cerveceria. Cervisiaria
'1 poch cuydado que li dna, al qui res li costa, de taberna. || De cisteller. Cesteria. Cistaria officina. ||
que's gaste mlt en alguna funci. Arda Bayona. De many. Cerrajeria. Ferraria taberna. || De fuster.
Sumplus nihil moror; nulli parco sumptui. Carpinteria. Materiaria fabrica, tignan'a officina. ||
que cont. Botella. Liquoris mensura lagenam exa- ruquer. Peluqueria. Cinoflaris officina. ||
De rellotger,
quans. ||
La de terra. Alcarraza. Ficlilis urceus. ||
Belojera. Officina in qua horologia fabricantur seu
ter. Barralonet en que's posa un galet en la panxa reficiunlur. ||
De roba, Roperia. Yestiarium, ii. De ||
BOTELL. ra. d. Botellita. Parva lagena, lage- De Oller. Alfarera. Figlina, ai. ||
De telas. Lencera.
nula, ae. Lintearia taberna.
BOTER. m. Qui fa bots de pell. Botero. Utrarius, DE LA SEVA BOTIGA, loc. met. fam. Significa que es
ii. II
Qui fa blas de fusta pera posar licor. Cuhero, propi original lo que alg conta refereix. De su
tonekro, barrilero, carralero. Doliarias, ii, cadorura propio ingenio. Ex proprio marte.
artifex. OBRIR, PLANTAR, PARAR BOTIGA, fr. Poncr, obrir
BOTERA. f. ter. gatonera. II
La dona del boler. tienda. Mercaturam facere.
Bolera. Doliarii uxor. PLEGAR TANCAR LA BOTIGA, fr. Quitar, alzar, cer-
BOTERIA. f. L' art de fr btas. Tonelera. Do- rar Tabernam claudere.
la botiga.
tocar lo BOTET. fr. mct. fam. Indagar lo modo de deunas quatre polsadas de llarcb ab lo bch negre,
pensar 1' estat en que's troba alg. Tentar la ropa prim y llarch, los dos dits externs dels peus, que
a alguno. Aliquem callid explorar. sn encarnats, units ab una membrana. Pel llom
BOTETA. f. d. Cubeta, cubetilla. Cpula, ai, do- es girassolat de blau, vert y negre ab una bermosa
liolum, i. La que serveix pera transportar aren- ralla en lo mitj; pel ventre y costals del coll
II
y
gadas. Pipote, barril, casco. Doliolum, i. del bch es encarnat. Habita en las voras del mar y
bot. m. Calsat que cubreix la empenya del peu de rius. Se li dna aqueix nora perque's creu que
y part de la cama tota ella. Botin. Ocrea, ai. |i posantlo en las botigas de panyos fa fugir las arnas.
mil. La presa que fan los soldats als enemichs. Botin. pjaro polilla, inartin perico, marlin pescador, Alce-
Manubiae, exubia, arum, prajda, ai. do, alcyon, nis.
BOTICAIX. ra. ant. y BOTIGUER DE TALL, Lo de Tobas quc ven la me-
BOTIGAIXADA. f. ant. bofetada. nuda. Tendero. Tabernarius, ii.
BOTIFARRA, m. Budell ple de carn altra BOTIGUETA. f. d. Tiendecilla,puesto, botiguilla.
vianda. Morcilla, butifarra. Botulus, i, lomacina, ae, Tabernula, ae.
BOTIFARRER. m, Espcie de aspi que serveix ras y 8 unsas. Botija. Quaedara liquidorum mensura
pera penjar las botifarras. Morcillero. Quaedara de- sic dicta. La de fusta. Colodra. Ligneum vas.
II
TOMO I. 31
234 BOT DICCIONARI BOU
BOTIL O BOTIRO. m. Home petit y gros, Re- cordar los botons en la roba estreta. Abotonador.
toqnin, bojon, repoUudo, cachigordele, morcon, reta- Implicandis arcla; vestis globulis ferrum.
co, rechoncho, taponde cuha. Brevis obesusque homo, BOTONAMENT. m. La acci de botonarse. A6ro-
Enginy pera pescar. chamiento. Infibulacio, nis.
II
Botillero, bolillcr. Gelidarum potionum conditor, globulos inserere. || v. n. Trurer ulls los arbres y
vendilor. plantes. Abotonar. Arbores gemraere, in gemmes tur-
BOTILLERIA. f. La botiga casa en que's ven gere. ||
nut. Unir una boneta sa vela, una pessa
varietat de begudas. Bolilleria. Aquarum mulsarum altre per medi de una llassade bot. Abotonar.
apotheca, officina. lUequeo, as.
BOTINFLAT, DA. adj. ter. Mes que inflat. Abo- BOTONAT, DA. p. p. Abotonado. Globulis im-
targado. Tumens. plicetus, constriclus. ||
Lo que treu botons. Se diu
BOTINER. m. Qui f botins. Botinero. Ocrearum dels erbres y plantes. Abotonado. Gemmatus, ger-
opifex. II
mil. Qui se encarrega del bot. Botinero. minens.
Praedae custos. BOTONER, A. m. y f. Qui f botons. Botonero.
BOTINET. m. d. Botinico, bolinillo. Parva ocrea. Clavorum, globulorum opifex, factrix. || f. ter. trau.
I
mil. Botinico, botiniUo. Parva prada. BOTONET. m. d. Boloncito, botoncico. Adstricto-
BOTIQU. m. me-
Gaix armari provisional de rius globulus. II
pi. Lo que serveix de llavor en las
dicinas. Botiquin.Medicamenlorum capsa. flors artificials. Semilla. Semen, inis.
BOTJA. f. Mata que t las fulles mlt primes y BOTORNONS. m. pi. Tumor que's f entre la
blanquinoses, las cames tendres y f un olor mlt orella y coll. Pdpula, papera, lamparon, parlida.
suau. S' usa per remey contra 'Is cuchs. Abrtano, Struma, panucella, ai, cherades, adenes, um.
boja, lombrigiiera. Artemisia, a?, abrotonum, i. ||
ant. BOTOY. m. BORDAY.
Lo capull que f '1 cuch de sede. Capullo. Bombycis BOTXA. f. Bola pera jugar. Bocha. Ligneus glo-
folliculus. bulus. II
Arruga que f '1 vestit quant no ajuste b
BOTJA. BLANCA. Plenfe remose, de dos peus de al- al COS. Fuelle, buche y bocha. p. Mur. Sinus, us, um-
sria: t las fulles blanquinoses y les flors groges. bo, nis. II
pi. Espcie de escombreta de fil de arera,
Albaida. Anlbyllis cythisoides. que usen los argenters pera netejar y brunyir las
BOTJAR. ra. ter. Terreno incult ple de metes y pessas sobredeuredes. Gratas. Ineuretis vesis per-
maleses. Matorral. Dumetum, i. poliendis instrumentum.
BOT JET. m. Lo forat vuyt de la paret entre biga COP DE BOTXA. Bochzo. GlobuH icfus.
y biga quant s' assenta la fusta. Tabica. Metopa, ai. jocH DE BOTXAS. Lo que's juge entre dos ms
BOTO. m. Flastome. Voto. Blesphemie, a?. persones ab unas boles mitjanes, les quels se pro-
BOT. m. Pesse de fuste rodone y cuberta de curen errimer une de petita anomenede bolitj, y
roba, boleta de altra matria que's pesse pels guanya '1 qui las hi f quedar ms prop. Juego de
treus pere subjecter los dos costats de un vestit de las bochas. Globulorum ludus.
altra cosa que's vl unir. Boton. Preeclevium, ii, BOTXAR. V. a. y derivats, embotxar.
globulus adstrictorius. Lo nus borr dels arbres
||
botx. m. BUTX.
y plantes. AboUon, boton, grumo, yema. Gemma, e, BOTXORN. m. Afront. Afrenta, bochorno. Expro-
calyx, icis, folliculus, i. Bolete de ferro en le punta
1|
batio, nis, dedecus, oris. ||
Calor que prov de cal-
de la espasa pera no ferir. Boton. Lamina, ai, glo- ma foch. Bochorno. .^lstus, us. [|
Ayre calent en 1'
ni tan siquiera una punta de alfiler. Nihil substrahere. sa; '1 fingit de crcols y tela en que sl ocultarse
BOTONADA. f. Joch de botons en una pesse de 'I cassador. Buey de cabestrillo. Venetorius bos.
roba. Botonada, botonadura. Globulorum numerus, BOU DE coftpus. Ttol que's dne els que en elguns
ordo, series. paratges van devent de les professons de corpus fent
BOTONADOR. m. Instrument de ferro pera boberias pera fer rurer. Tarasca, gomia. Manducus, i.
r BOD ENGREIXAT.
BOD ESQUELLER, BOD MENER.
Ceboti.
de
BOY
mltas pelitas. Mas caga un buey que cien golondri-
BOU MAR. Peix gros de mar semblant la vadella. PARL 'l bou y digu m. pcf. S' aplica als tontos
Buey viarino, vaca marina, foca. Marinus vitulus, que per poch que parlen no dihuen sin disbarats.
phoca, a, box, ocis. Habl el buey y dijo mu. Stultus stulta loquitur.
BOU MENER. Lo (jue servcix de guia als altres. Ca- PASSA bou per bstia GROSSA, fr. met. Quant
lo de-
bestro, matiso, foca, Sectarius bos. fecte imperfecci de una cosa recompensa ab
's
BOU PERA CASSAR PERDIUS. Lo fingit pera cassar per- la bondat perfecci de altra. Yayase mocha por
dius. Boezuelo, buey de caza. Buculus aucupatorius. cornuda. Hoc unum alio rependatur,
BOU VELL PERA LA MATANSA. Colval. YeluIuS boS. PRDRER BOUS Y ESQUELLAS. fr. mct. Prdrcrho tot.
auont ANIRS BOU QUE NO LLAURES? ref. Denota Perder remate. Omnia amittere.
que en totas las cosas hi ha dificultats inconve- PRDRER LOS BOUS Y BUSCAR LAS ESQUELLAS. PCf. Dc-
nients. Diide ir el buey que no are'i Quocuraque te nota lo que nos enganya '1 desitg, pues ab poch fo-
verlas, idem tibi erit sensus, eadera acerbitas. nament persuadeix lo logro de lo que desiljm.
AL BOU MAYM LI FA POCH l' AGULL, ref. DcnOta lo Quien bueyes kaperdido, cencerros oye se le antojan.
poch que serveixen los estmuls als peresosos. a' Qui amant, ipsi sibi somnia fingunt.
buey haron peco le presta el aguijon. Segnis et tardus POTA DE BOU. Herba, barba de aaron.
parum stimulis agitatur. TANT lo PNXAN AL BOU QUE A LA DERRERIA 's MOU.
AL BOU VELL MDAL DE AYRE Y DEIXAR LA PELL. ref. ref. Denotacuydado que's du tenir en no irritar
'1
Denota que'ls homes vells mudant de clima y ali- alg encara que mostre suavitat y mansuetut.
ments exposan la sua salut y vida. Al buey viejom- Aunque manso tu sabueso no le muerdas en el bezo. Ca-
daleel pesebre y dejara elpellejo. Senibus cibi et coc- da pajarico tiene su higadito. Eliam capillus habet
li mutatio periculosa. umbram suam.
ANARHI TOT, BOUS Y ESQUELLAS. fr. DCUOta la rCSO- BOUADA. f. Ramat multitut de bous. Boyada.
luci de fr alguna cosa encara que sia ab risch y Boum grex, copia.
prdua. Rocn y manzanas, aun que se aventuren ro- BOUS. m. aum. Bueyazo. Jlajor bos.
ciny manzanas. Quidquit eveniat. BOET. m. d. Bueyecillo, bueyezuelo. Minor bos.
BOU SOLT SE LLEPA GOM vL. ref. Dcuota quant BOVA. f. BOGA. 1. ant. Piel de buey. Bovina II
Fluxerunt opportuna tempora. bov, na. adj. Lo pertanyent als bous. Boyal,
LO BOU PER LA BANYA Y l' HOME PER LA PARAULA. boyuno, vacuno. Bovillus, bovinus, boarius, bacerius,
ref. Declara lo lligat que est 1' home pera cumplir vaccinus.
la paraula, com lasbanyas unidas al bou. Al buey bestiar BOV zELs, Toriondo. Catulicus taurus,
por el cuerno y al hombre por la palabra. Verba li- vacca.
gant homines taurorum cornua nervi, velfunes. BOY. ant. n. p. de home. Boal, Baudilio. Baude-
LO BOU TIRA LA ARADA, MS NO DE GANA. l'Cf. Dcnota lius, ii.
que'l traball repugna. El buey traba el arado, mas no BOYA. f. nut. Fusta suro per senyal del n-
de su grado. Molestus, tamen suscipiendus labor. cora que est fons. Boya. Anchora suber, tigi-
MS CAGA UN BOU QUE CENT ORENETAS. lOC. fam. DC- llum, anchorale tignum.
nola que ms profit se trau de una cosa gran que de BOYRA. f. Vapor esps que s' alsa poch de ler-
BRA DICCIONARI BRA
ra y 's desf ab lo calor del sol. Niebla. Nebula, ai. Vainazas, Juan Lanas. Languidus, iners. || aum. Cu-
[|
La que no's pt alsar de terra. Nehlina. Nebula, lerazo. Pannus, i.
volet s' arrosega per las inontanyas. Gata. Serpens da. Yersicolor femore.
nebula. ||
ter. Malaltia que enfosqueix la vista. Nie- BRAGUER. m. Envenadura pels trencats po-
bla. Nebula, a;. [|
Lo dany que la mateixa boyra cau- trosos. Braguero, ligadura, apretadero. Subligacu-
sa al blat. Niebla. Nebula, a). |]
met. Confusi, obs- lum, i, subligar, aris, vinctura, ai. ||
Las mamellas
curitat deideas. Cargazon. Gravedo, inis. 1|
f. buila. de las vacas, cabrs y bestiar semblant. Bragadura,
VIVA. lA BOYHA. cxp. met. fam. Denota la bulla, ubres. Uber, eris; y sumen, inis lo de la truja. ||
satisfacci y alegria que bi sl bavr en algun con- nut. Cap gruixut que s' assegura en la pala del ti-
curs. Ande la loza. Indulgente gaudio. m. Braguero. Funis nauticus.
iQvt HI HA BOYRA? exp. mct. fam. que denota si BRAGUETA, f. Obertura en la part del devant
est alg perturbat mlt carregat de cap. iEslas de las calsas. Bragueta. Bracarum anterior pars.
pesado, abrumado' ^Lacessis? ^opprimeris? BRAH. m. La part molsuda del bras. MuTwn,
BOYRASSA. f. aum. Gran niebla. Magna ne- morci'lo. Bracbii torus. ||
Forsa. Braza. Yis, is.
bula. TENIR BON BRAH. fr. met. Tcuir mlta forsa. Te-
BOYRETA. f. d. Nieblecilla. Nebula, ae. ner bravas jarretes, ser hambre de buen jarrete. La-
BOYRINA. f. ant. Boyra espessa y baixa. Nehli- certosus homo.
na. Nebula dentior. BRAM. m. La veu bronca de alguns animals.
BOYRS, A. adj. Cubert de boyra. Nebulosa. Bramida. Fremitus, us. Lo del ase. Rebuzna, rozni- ||
Nebulosus, nubilus. |]
astr. Se diu de las eslrellas do. Fremitus, us. Lo del bou. Mugido, bramida. Mu-
[{
ixas de poca llum. Nebiiloso. Nebulosa? stella;. gitus, us. Lo del lle. Rugida. Rugitus,us. Del s.
II
||
A Ql NO ESTA ACOSTUMAT i BRAGAS LAS COSTRAS LI al bram. Bramador. Sseviens, stridens venlus, unda.
FAN LLAGAS. rcf. Deuota que qui no esl ft alguna BRAMAR. V. n. Fr brams. Bramar. Fremo, is,
penalitat la sent mlt ms que altres. A quien no es- fremitus edere. || met. Plorar mlt fort. Bramar.
t hecho d bragas, las cosluras le hacen llagas: asno Fremo, is. met. Se diu de la mar, del vent y altras
|I
que no esta acostumbrado d la albarda muerde la ata- cosas que fan un ruido semblant al bram. Bramar.
farra. Insuetis grave, vel exiguum est onus. Fremo, is. Fr ruido estrpit fort. Bramar. Fre-
]
MUDAR LAS BRAGAS. fr. Posar las criaturas bol- mo, is.
quers nets sens desbolcarlos. Entremeter. Mundos BRAMAR COM UN T0R0.fr. Bramar de coraje. Yehe-
panniculos pueris immittere, aplare. menterfurere, irasci.
BRAGADA. f ,
Part del cos del animal desde 1' BRAMAR l' ase. Rebuzuar, roznar. Rudo, is. H Lo
angonal fins la sofraja. Bragada. Fmur, oris. bou. Mugir. Mugio, is. || Lo lle. Rugir. Rugio, is.
||
cada una de las barretas en que s' assegura la bri- pera apoyar lo colse, Brazo. Reclinatorium, ii, sel-
da. Cama. Retinaculum, camus, i. La part separa- \\
laj brachia cubitalia. ||
met. Forsa, valor. Brazo.
da de un tot per ab dependncia de ell. Ramo, par- Yis, is, animi virtus.
te. Membrum, i, pars, tis. BRAs DE CAMPANA. La fusta que li serveix de eix.
BRANCA R^iNA . Planta perenne que t totas las Brazo de campana. Campante axis. ||
Lo ferro ahont
fullas radicals,amplas, grans y retalladas per la vo- se lliga la corda pera tocaria. Bigena. Yectis cam-
ra, y una sola cama ab flors poch vistosas. Acanto, panse pulsanda; deserviens.
yerba gigante, branca ursina. Acanthus, i. BRAS DE cRE. Cada una de las dos parts del tra-
ANARSEN PER LAS BRANCAS PER BRANQETAS. fr. veser. Brazos de la cruz. Crucis brachia.
Enlretenirse en lo insubstancial de un asumpo, BRAS DE LA RODA. aut. RAIG,
omilint lo ms important. Andarse por las ramas. BRAS DE ORGA. Lo mncch agafador dels regis-
Ab instituto aliena proferre, persequi. tres. Asidero. Manubrium, ii.
BRANCAL, m. Cada una de las dos pedras pi- BRAS DE MAR. Canal que sen' entra terra dins.
cadas que forman los muntants del portal. Jamha. Brazo de mar. Fretum, i.
Pila, ae, postis, is, parastas, adis. [| ter. mrxapeu. BRAS DE Ri. Canal que surt de ell. Brazo de rio.
BRANILLA. f. Bigotis barba de la balena. Ba- ESTARSE AB LOS BRASSOS ENCREUHATS. loC. met. ES-
llena. Balaina, Cada una de las branillas
a). |1
que TARSE AB LAS MANS PLEGADAS.
forman los parayguas y vanos. Varilla, varillaje. LLANSARSE ALS BRASSOS DE ALG. fr. Diet. Confiar
Bala!na3, Bractea. enterament un negoci assumpto la prudncia de
BRANILLA MESTRA. La dc cada costal del vano pera altre. Echnrse d los brazos dc alguno. In alicujus si-
reforsarlo. Guarda, guia. Exleriores flabelli virgula. num confugere, alicujus dei se comillere,
m BRA DICCIONARI BRA
LO BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. rcf, ACOnsella '1
sar foch fi de calentarse 'Is peus. Rejuela, rejilla,
cuydado en los mals de dilas parts, y que en cada maridillo, braserico, estu filla, braserillo, librete. Ig-
acci 's deuhen aplicar los medis proporcionats al nitabulum, i.
festar alg sn valor y fortalesa en alguna cosa. Ma- bullida serveix pera tenyir de bermell. Brasil, palo
nifestar vigor. Fortem se ostendere. brasil. Brasilium lignum, Lo color encarnat que 's
||
NO ES DEL NOSTRE BRAS, exp. fam, Sr de altra treu de aquesta fusta. Brasil. Brasilus, brasilicus
classe condici. No es de nuestra clase. Non est color, y alguns rubrica, ae. || Lo color que s' extrau
nostri ordinis. per afeyt de lasdonas. Brasil. Purpurissum, i.
pNDRER LO BRAS, fr, Acceptarlo alg pera apoyar- DE COLOR DE BRASIL. BrasHodo. Brasius, brasilicus.
se en ell. Tomar el brazo. Brachium quo aliquis sus- BRASILET. m. Fusta mnos slida y de color
tineatur accipere. ms baix que '1 del brasil. Y de las islas Antillas.
SR LO BRAS DRET DE ALG. fr. met. Assistir alg Brasilete, brasilillo. Rubellum lignum.
sr lo principal apoyo. Ser su brazo derecho. Prin- BRASILL. m. BRASIL.
cipalis rerum alicujus minister, BRASMOLOGIA. f. Cincia que tracta del fluxo
SOTA 'l BRAS, m. adv. SOTA LA AIXELLA. y refluxo del mar. Brasmologia. Brasmologia, a?.
TENIR LO BRAS LLARCH DE GITANO, fr. met, fam. BRASSA. f. La mida de sis peus, Braza. Ulna,
Contar ab lo favor
y protecci de alguna persona po- c,hexapus, i, brachialis mensura. nut. Cap en [j
derosa. Tener brazos buenas aldabas; agarrarse de que se subjeclan los extrems de las vergas de las
buenas aldabas. In potentis patroni auxilio confidere. embarcacions, Braza. Funis nauticus.
BRASA. f. La llenya carb encs pres del BRASSADA. f. Moviment violent dels brassos.
foch. Brasa. Pruna, se. Brazada, braceada. Brachiorum expansi, extensi,
donArse BRASA NSIA. fr. Componcrse, menearse, elevatio. |I brassat.
bandearse. Sibi sapere, damnuni declinar. BRA8SAL. m. ant. Armadura antgua del bras.
ESTAR EN BRASAS.fr, met. Tcuir gran inquietut Brazal, braceral, brazalete. Brachiale, is.
per algun cuydado recel. Estar en brasas como BRASSALET. m. Manilla, anell que portan las
en brasas en ascuas. Sollicito, anxio animo esse; donas per adorno en las munyecas: antguament lo
sollicitudine angi, solian portar tamb 'Is homes, com las donas, y en
COM UNAS BKASAS COM NA BBASA DE
EiSTAR ENCS diferents paratges, y de mllas matrias y espcies.
FOCH. fr, met. Denota que alg t mlt encs lo co- Brazalete. Armilla, ae, palagium, ii.
lor de la cara. Estar hecho unas brasas una ascua. BRASSS. m, aum. Brazazo. Magnum brachium.
Rubesco, is, ore rubicundo esse. BRASSAT. m. Lo que s' abarca ab los brassos de
DE POCA BRASA CERTAMENT SE FA GRAN FOCU Y MLT una vegada. Brazado, brazada. Ulna, x.
ARDENT. PETITA BRASA, CREMA, elC.
11
BRASSATGE. m, Tot traball de brassos, y en
PASSAR COM GAT SOBRE BRASAS. loc. met. Passar so- particular lo de fr la moneda. Braceage, brazage.
bre alguna cosa, qesti dificultat ab temor re- Nummorum , raonela labor, cussis. [| m. Cens de
cel. Pasar como sobre ascuas. Auxio animo esse. una vintena part en fruyts.
PARLAR MS QUE FETGE EN BRASAS. loC. tcr. PAR- BRASSEJADOR. m. ant. Qui t bon bras pera
LAR PERLS CLSES. tirar. Bracero. Yalidus, forlis, strenuus jaculator.
PETITA BRASA CREMA NA CASA. ref. Denota que de BRASSEJAR. V. n. Manejar losbrassos, Bracear.
un no res vegadas ne surten grans resultats. Con Brachia movere, agitar. I]
nut. Tirar de las bras-
pequem brasa se quema una casa: depequena centella sas per una altra part pera col-locar las vergas en
grande hoguera. Maximus tenui scintilla nascitur b pla direcci convenient, segons 1' ngul que ha
ignis. de formar ab la del vent. Bracear, brazar. Quosdam
PAS6AR PER LAS BRASS. fr, funes nauticos tendere ut virgae debit collocentur
y
BRASEJAR. V. a. Ensajornar, mitj rostir una in plano ad angulum cum vento efformandum.
cosa, rostiria lleugerament. Soasar, perdigar, em- BRASSEJAR EN CREUS A Ds PCNYs. fr. uut. Tirar
perdigar. Ustulo, as, leviter amburere, lorrere. las brassas de barlovent fins que las vergas queden
BRASEJAT, DA. p. p. Perdigado. Uslulatus. perpendiculars la direcci de la quilla. S' usa
BRASER, m. Eyna de metall ahont se posa foch tamb pera denotar de navegar y cr-
las posicions
pera calentarse, y s' anomena tamb aix junt ab la rer en popa. Bracear en cruz, por redondo, d dos pu-
capsa. msero. Foculus, i, ignilabulum, i. Pila de ||
ms. Quosdam funes nauticos usque dum virga) per-
brasas encesas. noguera. Pyra,a3. Lloch ahont an- ||
perpendiculariter maneant ad carinam aptare; se-
tguament cremavan los delinqents. Brasero. Ro- cundo vento navigare.
gus, i, pyra, ge. BRASSER. m. Jornaler de la terra. Ganan, bra-
BRASEHET. m, d. Caixeta forrada ; b llauna ab cero. Conduclus, i, fossor, is. [j
Qui fa brassel. Bra-
la tapa foradada modo de reixa, y serveix pera po- cero. Brachio suff'ulciens, sustentans.
BRE CATAL BRE 239
BRASSERA. f. Herba, coloquntida. BREGA. f. Pendncia, debat. Brega, zambra,
BRASSET. m. d. Brazuelo, hracillo. Brachio- chacota, IruUa, zarracina, trapisonda. Rixa, ae, con-
lum, i. tentio, nis.
bravatas, insultar ab menyspreu. Bravear, roncar, BRESCA sNS MEL. cxp. Qc dcms del sentit rec-
echar bravatas, fieros, blasonar del arns. Minas effu- te significa cara gravada picada de verola. Cara
lire vanas; minas jactare. apedreada, empedrada, de rallo. Os variolarum cica-
BRAVATEJAT Y BRAVEJAT, DA. p. p. Bra- tricibus notatum, compunctum.
veado. Vanis minis jactalus. BRESCADET. m. d. Lagarejo. Frum, torculum,
BRAVEA Y BRAVESA. f. Ferocitat, bravura. calcalorium, ii, torcular, aris.
Braveza, bravura. Ferocia, ae, ferocitas, immanitas, BRESCADOR. m. Instrument de ferro pera obrir
atis.' las arnas buchs alsanl lo tap. Tempanador. Fer-
BRAVissiM, A. adj. sup. Bravisimo. Ferocissi- reum instrumentumad tympanum in alvearibus de-
mus, immanissimus. ||
adv. sup. Bravisimo. Pulcher- trahendum.
rim. BRESGADURA. f. La acci de brescar las arnas
BRAVissiMAMENT. adv. m. sup. Bravisima- buchs de las abellas. Castrazon. Castratura, ae. []
trunfo es superior totas las cartas dels altres BRETXA, Obertura que f. f la artilleria en las
colls. Brisca. Pagellarum ludus quidam. murallas. Brecha. Muri ruina, labes, sirages. || La
BRESCAR. V. a. Trurer part de la mel dels que's fa en qualsevol edifici. Brecha. Foramen, inis.
buchs de las abellas. Castrar, desmelar, y escarzar II
met. ter. bulla.
en lo ms de febrer. Alvearia castrar. Anar sens ||
RTRER EN BRETXA, fr. mil. Tirar de cop la artille-
orde. Ir sin concie^Ho. Temer, pra3poster agere. ria grossa pera arrunar la muralla. Batir en brecha.
BRESCAT. m. Llagar, lloch ahont se trepitja la Tormenlis bellicis moenia diverberare, conculere. ||
aprenen y costums que s' adquireixen en la primera anat. Nom que's dna la multitut de muscles. Bre-
edat ab dificultat s' olvidan deixan. Lo que se ve. Musculorum copia.
aprende en la cuna siempre dura. Quo semel est im- EN BREU. m. adv. Luego, promptament. En breve,
buta recens servabit odorem testa diu. dentro de, de aqu d poco. Breviter, brevi tempore,
POSAR AL BRESSOL, fr. Encuuar. Infantem cunabu- propediem. |j En suma, en pocas paraulas. En breve,
lloch enque 's guardavan los breus compendis; BRIBALLA. BRIBONALLA, CANALLA.
f.
manuals, etc. Breviario. Minscula forma typo- T0RNARSE BRiB. ff. AbriboTiarse. Olio, callidilati
BREviAHi MozARABE. Lo quc usavau los eclesis- BRIBONADA. f. Picardia. Bribonada. Versu-
lichs de Espanya desprs que 'Is moros s' apodera- tia, ai, vafiamenlura, i.
ren de ella. Lo quart concili Toled man to'.as BRIBONALLA. f. Reuni de bribons. Picares-
las iglsias de Espanya que usassen de aqueix bre-
ca, gazapiia, hampa, heria, gazapera. Scelerato-
viari; desprs s' introduhiren alguns defectes, los rum, improborum cob'.us.
quals reform lo clebre Cardenal Gisneros, y s' BRIBONS, SA. adj. aum. Bribonazo. Tene-
cinch parrquias de Toledo: en la brio, nis.
usa avuy en
Capella del mateix Cardenal, y en Salamanca en la BRIBONEJAR. V. n. ANAR k LA BRIBA.
del doctor Salbrica. Aquest ofici t mltas cosas BRIBONERIA. f. Vida y exercici de brib. Ri-
particulars, per santas y devolas. Breviario mo- baldcria, briboneria. Segnities, ei, improbitas,
zdrahe. Breviarium mozarabe. atis.
BRI. m. Cama de cnem, espart y cosas sem- BRIDA. f. Las correljas Uigadas al fr. Brida,
blants, ebra. Filum, i. \\
Las bras de la carn. He- rienda. Habena, ai, loruni, i. [1
Lo mateix fr. Bri-
TOMO i. n
242 BRI DICCIONARI BRI
BRID. ni. d. Brida petita. Bridon. Habenula, BRINGAR. V. a. Donar brincos salts. Brincar,
3B, parvuhim frcnum. saltar. Salto, subsalto, as, salio, subsilio, is.
||
cuydado'ls animals de brigada. Capataz de brigada. apetit; y aix 's diu: lo dia brinda passejar. Con-
Jumentorum pro exercitu sarcinariorum prefeclus. vidar, brindar. Invito, as, allicio, is.
BRGOLA. f. ant. mil. Maquina antgua pera BRINDAT, DA. p. p. Brindadn. Invitatus.
btrer las murallas. BrigoJa. Muris diruendis de- BRINDIS, m. La acci de brindar. Brindis.
serviens niachina. ||
de dues caixes, ant. Brgola gi- Propinatio, nis.
ratria de dos caixas. Brgola. De dos cajas. Bicapsa. FR UN brindis, fr. BRINDAR.
BRILL. m. ter. y BRINDONS. m. pi. Fruyta de las Indias orien-
BRILLADOR. m. Reclam, xiulet de llauna, tals, roja quant est verda,
y negra quant est
llaut etc. pera cassar torts, grivas, etc. Reclamo, madura: es mlt agra, estringent, y serveix pera
chilla, pil, suspiro. lUex, icis, aucupatorius cala- tenyir. Brindones. Fructus sic dictus.
nius. BRINEUS. ni. pi. ant. Alhajas de donas. Brin-
TOCAu LO BRILL BKiLLADOR. fr. Chillar. Anima- quillo, brinquino. Muliebre monile. ||
abaloris.
lium stridorem simular, imitari. BRINQUET. m. d. Sallico , saltillo , saltito.
BRILLAMENT. m. art. brillantor. Subsaltus, us.
BRILLANT, p. a. Lo que brilla. Brillante, bri- BRIO. m. Forsa, poder. Pujanza, brio. Rubor,
llador. Micans, emicans, fulgens. ||
Resplandent, oris, vis, is, fortitudo, inis. ||
Yalor, resoluci, es-
com la pedra preciosa. Resplandeciente, brillante. perit. J?rio. Animi vis, virtus, vigor, is, magnani-
Gemmans. Relluhent. ||
Brillante , reluciente. Mi- milas, atis. ||
Atreviment, suprbia. Brio. Audcia,
cans, scintillans, coruscans, nilens, collustrafus, suprbia, arrogantia, ge.
stellatus. II
Excel-lent, distingit. Brillante. Nobi- abaixar los brios. fr. met. Humiliar. Bajar los
lis, splendidus, eximius. ||
m. Diamant abrillan- brios. Anims frangere, insolentes spiritus com-
tat. Brillante. Adamas radians. ||
Certa estrella de pescere.
segona magnitut. Brillante, lcida del guila, COBRAR brios. fr. Reauimarsc, reforsarse. Reha-
Atais, is, vultur volans. cerse. Roborari, vires acquirere.
BRILLANTESA. f .
y BRIOL. m. nut. Corda pera extndrer y recu-
BRILLANTOR, m. Resplandor. Brillantez, bri- llir las velas. Briol. Funis que vela religantur.
llo. Splendor, nitor, fulgor, is, scintillatio, nis. BRINIA. f. Planta de camas herbceas, llar-
BRILLAR, v. n. Relluhir, despedir raigs de gas, aspras y que s' enilan; las fullas rodonas y
llum. Relucir, brillar, resplandecer. Emico, obra- partidas com
las de la parra. Las flors sn blan-
dio, as, enitesco, is. eniteo, es. | Imitar lo cant quinosas, y '1 fruyt una ta vella rodona, negra
dels aucells ab lo brillador. Reclamar. Illice illice- blanca. La arrel, que es farinosa, supleix en alg-
re, avium voces imitari. ||
met. Lluhir alg per nas paris la falta del pa bullintla abans peraque
sos talents, prendas etc. Brillar. Ingenio, aut vir- perda la acrimnia. JS'ueza, anorca, alglia, brio-
tute pollere, prsestare. nia. Bryonia alba.
BRILLO, m. brillantor. BRISj A. adj. Esforsat, anims, qui t brio.
BRIMA. f. Nom que 's dna Prosserpina. Bii- Orgnlloso, brioso. Strenuus , animosus , viribus
ma. Brima, te. constans.
BRIMARADA. f. Lo resplandor flama de la BRIOSAMENT. adv. m. Briosamente. Strenu.
fogayna. Llamarada, llama. Flamma. BRISA. La verema prempsada. Lia,orujo, cas-
f.
BRIN. m. ant. Sag del blat. Afrecho, bren, ca, y brisa. p. Ar. Brisa, se. Los granels de ella. ||
salvado. Furfur, is, farina^ purgamentum. Granuja. Granuni, i, semen, inis, Los residuos ||
BRINCABLE. adj. Lo que's brinca. Cimbreio. de algunas cosas exprimidas. Bagazo. Brisa, e.
Flexibilis. BRISADAS. adj. En lo blas se diu de lasarmas
BRINCADOR, A. m. y f. Qui brinca. Brinca- dels fills segons de una famlia ahnt s' altera al-
dor. Saltator, oris, saltatrix, icis. guna cosa, afegint trahent del escut principal
BRO CATAL BRO 243
pera dislinci de las ranias dels llinalges. Brisa- dins de un garraf serveix pera refrescar algun l-
que's lorinaii los traus. Pasillo. Prolensum acus BROCAR SOBRE. loc. ant. Llansar lo caball sobre
punclura. 11
GordilleliuU prim pera pescar. Cordel. alg, lo qui '1 monla. Arremeter el caballo, echar
Filus piscatorius. encima el caballo. Equum abripi, ejicere.
BRI8TONS. m. pi. Espcie de teixit de llana. BROGS. m. Yi adobat ab mel. nipocras. Aro-
Textum sic dictura.
Bristones. matites, a;.
uicdam in arte herldica scutorum additio. Una espcie de mrmol mlt fcil de pulirse. Bro-
BRITNICH, CA. adj. Pertanyent la Gran catel. Marmoris genus.
retanya. Britanico. Brilannicus, britannus. BROCATER. m. Qui traballa brocats. Glasea-
BRIVANT. m. vagamundo. dor. Attalicai texior.
BRVIA. f. Ilorrible figura de fera- que anava BROCH. m. Canaleta en figura de bch de au-
evant de las professons de Corpus en Catalunya cell canonel que tenen los gerros, porrons, etc.
BROGA. f. Espcie de fus ab una tortera en que matria que's posa en la boca dels candeleros pera
Is brodadors recullen lo fil. Broea. Trochlea ad recullir la cera seu que's fon. Arandela. Circum
religandum filum in opere phrygio. \\
Instrument tubulum candelabri fabillse excipiendae aOixus ca-
de cer Uarch y rod ab que 'Is carnicers afinan tinulus. I
BROCADA. 1. ||
adj. ant. Cosacorva, aspre.
los tallants, ganivets, etc. Eslahon. Acuendis cul- Corvo, spero. Curvus, asper.
tellis aptatus chalybs. j|
brocadellos. ter. baque- [| AB LO BROCH GROS. m. adv. Sens mesura en lo
ta. 1. 2. 11
ter. Vergueta de vesch pera cassar au- burer. Apico de jarro. Larg, afifatira, plenis po-
cells. Vareta. Calamus, i, viscata virga. \\
Varetas culis.
encreuhadas ahnt se sostenen lasbrescas en los ANARSEN COM LO BROCH DEL CANTI. fa. met. Patir
buchs de abellas. Trenca. Canna, as, tignum, i.
\\ un excessiu fluix de ventre. Irse como una canilla
agulla de fr mitja. II
ter. bastonet, troxquet. ||
de canilla. Ventris profluvio laborar; alvi fluxu
PUNXO. II
Blau rod de cabota quadrada ab que 'Is urgeri. ||
parlar tolla.
sabaters asseguran la sola en la forma, broca. Cla- NO ESTAR PER BRocHs. fr. met. Eslar de mal humor
vus, i.
I
Entre perxers l' instrument en que capde- de mala disposici, animo, inclinaci pera fr
Uan la seda. Carrete, hroca. rochlea, a3.
H
tala- 6 concedir alguna cosa. Estar de mal talante; no
DRA. estar la Magdalena para tafetanes. Parum comem,
BROCADA. f. Tros de sarment que's deixa en et affabilem esse; apage, abi.
lo eep al podar. Pulgar, saela, brocada. Vitis, is? xo FicARSE EX BROCHS. fr. met. fam. Abslenirse
poUex, icis, surculus, i. \\
ant. Embeslida. Arreme- alg de lo que no li correspon. No meterse en dibu-
tida. mpetus, us, irruptio, incussio, invasi, nis. jos en libros de caballeria. Non se alienis immis-
BROCADELLA DE CARALL. Cert US dret. Brocadella. cere, aliena negolia non jurar. Resldrerse sens |]
reixats y dibuixos que's fan ab la agulla de cusir BROMISTA, m. y f. Amich de bromas. Chaco-
en las robas blancas, imitant las puntas. Calado. lero, bromista. Joculator, is.
BnoDADURA DE iiEALs. La quc puja mlt sobre la brom. Amormado muermoso. , Destillatione labo-
tela. Rccamo, bordadura de reake. Supereminens rans.
labor in opere phrygio: acu phrygia distincta tela. BRONCH, CA. adj. D;>sapacible al odo. Bron-
Ij
Si es de plata or. Argenteria. Auro, argentove co, spero. Disonus, discors. H
met. Aspre, com ge-
ocupictum. En lo blas pessa que circuheix part
II
ni BRONCH. Aspero, bronco, brusco, carrasqueno.
del mbit del escut pel interior, Bordadura. In- Asp'r, intractabilis.
terior scuti circulus. BRONCOTOMIA. f. cir. Operaci que's fa en
BRODAR. V. a. Formar flors altras iguras ab lo tumor inflamatori format en lo can de la res-
llana, plata, etc. en la tela. Bordar. Plum, as,
fil, piraci. Broncolomia. Broncotomia, ae,
que puje mlt sobre la tela. Recamar, bordar de BRONJASSA. f. aum. Brochon. Penicillus mag-
realce. Prorainenti figura acupingere. nus.
BRODARIA, ant. brodadra. f. BRONJETA. f. Pinzellet de pel mlt fi. Brochi-
BRODAT, DA. p. p. Bordado. Acupiclus. |]
adj. ca, brochuela. Penicillus, i.
y m. Lo que est traballat ab seds altra matria BRONQUIAL, adj. Lo que pertany als bron-
semblant. Bordado, bordadura, recamado, recamo. quios. Bronquial. Ad pulmonis vasa pertinens.
BROGIR. V. n. y derivats, brugir. BRONQUINA. f. Pendncia. Bronquina, renci-
BROIXAR. V. a. ant. combatrer , bregar ,
lla, zipizape, brega. Rixa, ae, jurgium, ii.
met. Abundar, com.- brollar la gent. Hervir. Abun- NOHA MS BRONZE QUE ANYS ONZE. ref. Denota
HI
do, as. y robustes dels anys de la juventut-
la fortalesa
BROLLAT, DA. p, p. Hervido. Ebullitus. No hay mas bronce que anos once. Metallorum du-
BROM. m. BORM. [|
Planta, espcie de agram. ritiem juvenilis superat aetas.
Bromo. Bromus, i. sR DE UN BRONZE, fr. met. Sr mlt fort. Ser
BROMA. f. BOYRA. I
fam. Bulla, soroll que's fa de un bronce. Robusfum, infatigabilera esse.
divertintse. Tremolina, chacota, tabahola, zumba, TENIR UN COR DE BRONZE, fr. met. Sr inhum,
bulla ,
batahola. Tumultus
, us, commotio, nis. cruel. Ser de bronce, tener un corazon de bronce.
||
dels arbres. Broza, seroja. Quisquili;e, arum, sor- COMENSAR A BROTAR, fr. Movcr. Ei'umpo, is.
des, ium. 11
Las matas y arbustos intils de que BROTS. m. aum. Retozazo, pimpoUon. Mag-
est ple algun terreno. Malcza, rebollar, mato, ma- nus surculus.
rana. Dumetum, i. y La partcula d qualsevol co- BROTET. m. Ramita, ramito. Ramulus, ramus-
sa que cau al ull. Mota. Festuca, ai. 1|
Despr-rdicis. culus, i.
!
IP
nia verba. 1|
En los licors la part
poch poch va assolantse. Zurrapa. Pilus, sedi-
mentum, i, faex, cis. La que cau dels telers. Cae-
1|
ms espessa que tas , verdura destinada pera
especialment
brots. Brelonero. Germinator.
BROTURA. f.
la
brutcia.
fr
'
dura. Pereuntes partcula;. Las ramas intils y H
BROTXA, f. ant. ganivet. |j
bronja.
desperdicis dels arbres. Escamondadura. Abscisso- BROU. m. CALDO.
rum ramorum congeries. | La que deixan las ay- brou de pa. La aygua que 's fa bullir ab pa. Sus-
guds en las voras dels rius al retirarse. Pozanco. tancia del pan. Panis elyxalura.
LaCUS, us. I
ESCOMBRARIAS. BROU BUFAT. Caldo de botifarras. Cahlo de morci-
FR NIU DE TOTA BROSSA, fr. mct. Aprofitarho tot. llas. Jus bolulorum.
Hacer d pluma y d pelo. Nihil respuere. ES BROU de llnguas. fr. fam. Denota que alg
GENT DE TOTA BROSSA, loc. Gent sns destino ni diu lo que no pensa execu'ar. Es todo jarabe de
ofici. Gente de toda broza. Vulgi fsex. pico. Blaterat.
trurer la BROSSA, fr. Desbrozar. Sordes pur- LI HAN DONAT BROU DE LLVGAS. esp. met. fam.
gar. Se diu del que enrahona mlt sns deixar parlar
BROSSAR. v. a. Entre estampers netejar ab la als altres. Todo se lo habla, no deja meter baza. In-
brossa los motllos. Brozar. Detergo, is. desinenter loquitur.
BROSSAT. m. ter. mat. [j
p. p. Brozado. De- BROUHET. m. d. llepadum.
tersus. BROYDA. f. BOTJA. 2.
BR08SETA. f, VOLVETA. BR, NA. adj. Color obscur, com lo del cu-
BROSS8, A. Lo que t cria mMfa bros-
adj. nill, llop, elc. Bruno. Ater, niger.
sa. Brozoso. Quisquiliis abundans. Aplicat als li- jl
BRUGH. m. Mala ramosa semblant al tamarif,
cors. Zurraposo, zurrapiento. Faeculentus, impu- n' hi ha de mltas espcies, y quant est ben flo-
rus. rit, posat ab oli, cura las pigas y tacas de la ca-
BROT. m. Branqueta tendra. Retono, renuevo, ra; sa aygua destil-lada tempera 'Is ardors de la
hrote, vdstago. Gemma, se, surculus, i. ||
Plans sanch y fluxions dels ulls. Brezo, herezo, y urce p.
que surt de las arrels dels arbres. Follon, pimpo- Gal. Eria, ae, ulex, icis. \\
ant. brusco.
.
BRUELAR. Bruelar. v. n. Bramar lo bon. Mu- fletxas, posant en ella una matria combustible,
gir. Mugir. que s' encenia al Uansarlos. Brulote. Catapulta in-
BRFOL. adj. Dit del dia nuvols. Pardo. Obs- cendiaria.
curus, nubilus. \\
Dit del animal brau. Bravo. Fe- BRUMENT, A. adj. Bramant, furis, brau.
rus. m. BVFALO. Furioso, bramando, bravo. Arrogans, tumidus.
II
BRUGIDET. m. Rudo srt y confs que ape- La que llansan per la boca 'Is animals irritats.
nas se percebeix. MurmuUo. Murmurillum, i. Espumarajo, espiimajo. Simma, a;, spumatus, us. ||
BRUGIR. V. n. Fr un rudo sort. Zurrir, zum- La que llansa la mar. Adarce. Indurala maris
bar. Bombilo, as, tinnio, is. spuma.
BRUGIT. m. SOROLL. II
Reuni, lo so bronch, PLE DE BRUMERA. Espumoso, espumajoso. Spumo-
desapacible y confs srt. Zurrido; zurrio, zmn- sus,spumabandus.
bido. Susurrus, bombilus, i. H Lo s confs que TRAUREU BRUMERA PER LA BOCA. fr. Espimajear,
resulta de parlar mlts un mateix temps. Mur- espumar. Spumo, as, spumas agere, ab ore proji-
muUo; susurro, zumbido, zurrio, barbuUa. Vocife- cere. p met. Eslar mlt irritat. Jechar espumarajos
ratio, nis, clamor, murmur, is, strepitus. us. (|
Del de rbia, por la boca. Pra; ira spumare, spumas
aygua dels arbres. Murmurio. Murmurillum, i. fundere.
FR BRUGIT. fr. BRUGIR. BRUMEROT. m. ter. brixot. 1.
BRUGUERA, f. Lloch de bruchs. Brezal Eri- BRUMIDOR. m.
Tauleta lligada ab un
ter.
cetum. i.
II
ant. f. Planta, bruch. que moguda ab violncia f un so bronch.
cordill,
BRIDA. m. Espcie de teixit antich. Brida. Bramadera. Tigillum verberato are stridens.
Textum sic diclum. BRUNA. f. Moneda que segons Capmany en lo
BRUIR. V. n. ant. y derivats, brunzir. any 1200 valia 63 sous. Bruna. Monela sic dicta.
BRUIXA, Dona que t '1 diable, en la opini
f. BRUNET, A. adj. Negre clar. Brunete. Fuscus,
del vulgo, y per aquest medi fa cosas extraordin- subniger. ||
ter. Bolet bo pera menjar. Hongo. Fun-
rias. Bruja, hechicera. Venefica, saga, lomia, ai, gus non edulis.
strix, igis. II
Dona vella y fea. Bruja. Deformis, BRUNETA. f. Espcie de teixit de llana,
hrrida inulier. panyo bast. Bruneia. Pannus inferior, subniger,
FR CRRER LA BRUIXA, fr. Enganyar alg so- obscurus pannus.
lapadament. Sonsacar. Subdol, callid surripere. BRUNEZA. f. NEGROR, FOSQUEDAD, OBSCURITAT.
FORA BRUixAS DEL ROTLLO, expr. Ab quc 's despe- BRUNEZIR. V. n. ant. Enfosquirse, cubrirse '1
deix alg que no acomoda en la companyia. dia. Encapolarse, cerrarse el cielo. Nubibus oTundi
Fuera diablos del corro. Apage, fuge. coelum, obnubilo; obscuro, as.
SEMBLAR UNA BRUIXA, fr. luet. Anar una dona mal BRUNO. n. p. de home. Bruna. Bruno, nis.
vestida y descomposta. Estar hecho un Adan un SANT bruno. Fundador dels cartuixos. San Bru-
Judas. Incomplam, inconcinnam esse. no. II
Lo diner que posan per igual los que menjan
BRUIXAR. V. a. y derivats, embruixar. junts. Escote. Bollecta, symbola, ae.
BRUIXERIA, f. Superstici, engany de brui- FR SANT bruno. fr. met. Pagar la part que
xas. Brujeria, hechizo. Maleficium, veneicium, ii, cada h toca en lo gasto ft de com consentiment.
incantatio, nis. ||
pi. met. Los jochs de mans y al- Escotar, pagar al escote. Symbolam dare, pro rata
Iras patranyas de xarlatans. Brujerias. Nuga, portione contribuere.
arum BRUNYIDSSIM, A. adj. sup. Brunidisimo.
FR BRUixERAS. fr. Practicar certas ceremnias. Politissimus.
Brujear, hacer brujerias. Maleficia, incantationes BRUNYIDOR. m. Qui s' ocupa en brunyir.
tractar, exercere. Bruiidor. Politor, laevigator, is. jj
Instrument pera
BRUIXETA. d. Brujila. Lamiola, ae. f. brunyir. Brunidor. Lapis, ferrum, crystallum vel
BRUIXOT, m. Home supersticis, que '1 vulgo cornu laevigando deserviens. Pessa de cer ab que ||
creu tenir pacte ab lo diable. Brujo. Magus, vene- 'Is fusters trahuen lo filet la ganiveta, y altra ab
ficus, maleficus, i. que 'Is pentiners ailan sas eynas. Afilon. Acuen-
BRIXULA. f. nut. Agulla de navegar; flet- dis instrumentis ferrum. ||
Eyna dels argenters
xeta de cer, que mira al nort y goberna la nau. pera brunyir la plata y or. Grata. Instrumentum
Bntjula, agujademarear. kcxs nutica, magntica. auro argentove laivigando deserviens.
BRUJ. m. ant. burx. BRUNYIDURA. f.
y
BRJOLA. f. ant. brixla. BRUNYIMENT. m. La acci y efecte de bru-
BRULLAR. V. a. ler. esporgar. nyir. Brunimienlo. Politura, se, levor, is, laeviga-
ras per adorno. Bhsa. Semitalaris superposita ves- talidad, brutedad, bestialidad, asnada. Stupiditas,
ts.
11 11
Raspall rod de cerdas pera limpiar los ca- stoliditas, atis.
Iepassan
at.
lo pel
BRUSAR.
de
las pessas
11
fajd,
Ferin, ferociter; mor, ad, in
Feament. Brutalmente, puercamente. Indecor,
Indignament. Indiynamente
II
1|
mcrem
Impdicament. Im-
ferarum,
es. I
ant. abrusar. pdicamente, obscenamente , torpemente. Turpiter,
BRUSCA, f. Tronquet. Palillo, aslilla. Assula, impudic, impur, obsccen.
a). 11
La brossa que cau al ull. Mota. Festuca, se.
\\
BRUTEDAT. f. ant. brutalitat.
La de cassar ab vesch. Vareta, palillo. Calamus, i, BRUTESA. f. ant. brutcia.
viscala virga. BRUTET. m. d. Cochinito. Sordidus.
BRUSCAMENT, adv. m. Rudamene, dspera- BRUTCIA, f. Porqueria. Inmundicia, suciedad,
mente, broncamente. Asper, dur, acerb. Pre- ||
bascosidad, porqueria. Sordes, is, purgamentum,
cipitadament. Precipiadamente. Subit, repentino i,purgamen, inis, immundilies, ei. H La porqueria
mpetu. que queda en la roba pel continuo fregar ab la
BRU8CARIA. f. ant. Asperesa de geni. Aspe- carn. Grasa. Sordes, iiim. H La que's trau de las
reza. dureza degenio. Insuavitas, acerbilas indolis. cosas que's netejan. Limpiadura. Sordes, ium. 1|
asper, impolitus. |1
m. Animal irracional. Bruto Buque. Capacitas, atis, spatium, ii. Arna de las ||
bstia. Brutum, i, rationis exors, expers, bellua, abellas. Culmrna. Alvearium, ii, alveare, is, cas-
. (I
Lo qui es porch y malendressat. Cocfiim, tra cerea. 1|
fam. Lo ventre. Baul, burhe, arca del
puerco. Soitlidns, immundus. esps, pan, barlolq, Alvus, i, venter. triSi
||
248 BUF DICCIONARI BUF
BUCH DE Rir. Madre. Alveus, i. BUFA. f. Bossa de una membrana forta que
TRAURER DEL BUCH. fr. fam. TRAURER DEL BCH. serveix de receptacle la orina. Vejiga. Vesica,
iMPLiR LO BUCH. fr. iiiet. fam. ftlenjar mlt. Uen~ . 11
Bosseta depsit del fel. Vejiga. Vesicula, ae.
BUCLE, m, Caragol de cabells que's fan per iSoplal moscas! jum, jum! Heus !
adorno las donas. Bucle, rizo. Cincinnus annulus, COP DE BUFA. Yejigazo. Inflata vesicse percussi,
bostrychis, chi. ictus.
BUCLICA, f. Poesia en que s' introduheixen BUFADA, f. Buf. Soplo. Flatus, us. 1|
Cop de
a parlar pastors y gent del camp. Buclica. Buc- vent que passa prompte. Bocanada de viento, pasa-
lica, orum. fam. Lo menjar. Buclica. Yictus, us, volante, rfaga. Subitus et vehemens venti flatus;
II
cibus, i.
repentinus venti flatus.met. La acci executada ||
BUCLICH, CA. adj. Pertanyent la gloga, lleugerament sens reflexi. Pasavolante. Levis
pastors, bous y la pastura. Buclico. Bucolicus. actio.
BUDELERAS Y BUDELLERA8. f. ant. Bu- sR UNA BUFADA DE VENT. fr. luet. Denota que una
dells. Tripas, handuUo. Interanea, intestina, orum. cosa passa ab mlta brevedat. Ser nube de verano.
BUDELL, m. Tripa que reb y expel-leix 1' ali- Fugacem esse.
ment, y t diferents noms segons lo siti que ocupa BUFADETA. f. d. Soplillo. Levis flatus.
sa diversa magnitut figura. Inlestino, Iripa. In- BUFADOR, A. m. y f. Qui bufa. Soplador.
testinum, interaneum, i. Flans, tis.
I
m. bocadillo. 1. 1|
Qui incita, mou
BUDELL CEGO. Lo quart, 6 '1 primer dels grossos* encn alguna cosa. Soplador. Spirans, accendens.
hiteslino ciego. Intestinum ca;cum. m. pi. Forats sublerrneos dels quals ix cont-
II
BUDELL CULAR DERRER. L' ltim dels grOSSOS. nuament vent; n' hi ha en Olot y altres parat-
Tripa del cagalar, inlestino recto. Alvus, i, intesti- ges. Sopladero. Subterreum spiraculum. | m. pi.
num rectum, longano, nis. ter. y
BUDELL DEj. Tros de tripa que ordinriament se BUFAFOCHS. m. pi. VENTAFOCHS. I
met. CUY-
troba vuyda, y comensa aliont acaba '1 budell pri- NERA.
mer. Inlestino yeyuno. Intestinum vacuum. BUFAFORAT8. m. ter. burinot.
BUDELL GIRAT. Malaltia, elica que embussa '1
BUFAL, NA. adj. Lo que pertany al bfalo.
crements per la boca. Miserere, volvo vlvulo. BFALO. m. Brfol, bou salvatge. Bfalo. Bu-
Yolvulus, ileus, i, ilei involuti lethifer morbus, balus, i, bosbubalus.
miserere. BUFANDA, f. Espcie de corbata feta de filoja
BUDELL PRIM. Se diu de un que es mlt prim. de estam de diferents colors, que s' acostuma
Hila. Lactes, ium. posar al coll en l' ivern. Red. Taenia, b.
BUDELL SAXONER. BUDELL CULAR. rimbombar. Tono, resono, as. En lo joch de da- ||
BUDELL TERCER. Llarch, prim. Ilion, ileon, intes- mas, fr prdrer la pessa quant lo contrari 's des-
Uno tercero, volvo. Ileon, ei. cuyda de matar. Soplar. Scrupo, latrunco, as. ||
GRUNYIR RONCAR LOS BUDELLS. loC. lunir. SU- Roncar, fr lo guapo. Blasonar del arns, echar
surro, bombilo, as, tinnio, is. plantas. Inania jactare. H
burlar.
BUDELLER. m. TRIPER. BUFAR A LA ORELLA, fr. met. Portar novas. Chis-
BUDELLET. m. d. Inleslinito. Intestinulus, i. mear, soplar al oido. Susurrationes deferre, spar-
BUDIN. m. Menjar compost de sanch y altras gere.
cosas la paella. Budin. Caryca, ai. BUFAR A ALG EN l' ULL. fr. met. Codiciarli al-
BUF. m. La acci y acte de bufar. Soplo. Pla- guna cosa tenirli enveja per causa de ella dis-
us, u%.||ant. Ress. Retumbo. Reboatus, us. ||
putarli. nvidiar. Invidere.
PERFUM. En lo joch de damas la acci de pndrer
11
BUFAR LA DAMA. fr. met. Lograr una cosa en
al contrari la pessa ab que du matar y no mata. competncia de altres. Guindar. Praeripio, subri-
Soplo. Latrunculi collussorii privatio. ||
L' ayre pio, is.
mogut pel acte de bufar. Soplo. Spiritus, hali- BUFAR LO PEBRE. fr. met. Sr mlt moreno. Te-
lus, us. II
Avs secret y cautels. Soplo. Insusurra- ner la lez morena. Subnigrum vultum habere.
tio, nis. 11
De enfado. Bufido. Fretus, iracundiB BUFAR Y FER AMPOLLAS. fr. met. Sr fcil la exe-
signum, cuci de alguna cosa- Sacar paja^ de una albarda,
BG CATAL BJ 249
echar guindas la tarasca. Rem facillimam esse. xas pera adobarlas. Empuchar. Convoluta fila in
^PENSAS QUE NO HI HA MS QUE BUFAR Y FER AM- lixivium immittere.
POLLAS? ref. Dt^nota que las cosas rduas no's con- BUGADER. m. ter. cubell, cendrer, cossi. []
segueixen las primeras diligncias. A la primera Lo qui f bugadas '1 marit de la bugadera. La-
azadonada quereis sacar agua? Mullo el assiduo vador. Lavator, is.
TRUHA. II
m, Rata. que v per Ja aygua y fa olor de del mitj de las quals ixen dos espcies de camas,
almesch. Almizclera, ralon acudiu de agua. unas rectas, y altras ajagudas; las flors sn blavas,
iqualilis mus. de color de carn cendrosas, las llavors quasi ro-
FE LO BUF. fr. Fr gestos. Hacer el mono. Si- donas, Bgula. Buglum, i, bugula, ae.
BULL. m. La agitaci dels lquits per causa' del BULLIMENT. m. Obra de bullir. Ehullicion,
viment agitat de las ayguas del mar, etc, semblant quits per causa del calor extern de la fermenta-
al dels liquils quant bullen. Hervor. Maris sestus, ci. Hervir, bullir. Ferveo, es, abaesluo, as. bro- \\
agitatio. I
Lo moviment agitat del tint de la calde- llar. 11
met. No parar ni estar assosegat en ningu-
ra. Bullon. Tincura fervens. na part. Bullir. Ferveo, es, vehementer agitari. ||
BL'LL DE LA juvENTUT. met. fam. Delit impetus. Posarse la mar en extrem agitada, fent mlt so-
Uervor, fogosidad. Ardor, oris, mpetus, us. roll. Ucrvir. Agitor, aris, ferveo, es. H
met. Posar-
BULL DE LA SANCH. La alteraci per causa del ca- se la multitut en moviment. Hormiguear, gusa-
lor de la clera. Efervescncia, hervor de la sangre. near. Forraico, as, s.ateo, es. U Fer bullir alguna
Sanguinis effervescentia. cosa posantia dins de la aygua Herventar. Fervefa-
ARRANCAR LO BULL. fr. Comeusar bullir. Alzar cio, is.
levanlar el hervor. Fervere incipere. BULLIR LA SANCH. fr. Hervir la sangre. Efervere
FR DONAR UN BULL. fr, HervenUir. Fervefacio, in- sanguinem. met. Expressa 'I vigor y vivesa de
H
manera que no s' entengan. Meter bulla. Murmur, falta de llum no 's po't ben distingir. Bullo. Cor-
slrcpilum excitar. pus, moles minus perspicu visa. H La elevaci de
PNDRER PER BULLA PER COSA DE BULLA. fr. fam. un tumor. Bullo. Tumor, is. H La imatge de escul-
Echar chacola, rneler a bulla. Jocando aliquid di- tura. Bullo. Sculptile, is.
juego, de chanza, de burlas. Jocos, per jocum. sens contar, pesar mesurar. A ojo, de monlon, en
BULLANGA.f. Alborot, mot. Albor olo,asonada, monlon. Acerbatim.
fullona, molin, bullaiiga. Tumulius, us, st'ditio, nis. sR DE BULTO. fr. Sr una cosa mlt manifesta
BULLANGUER, A. Y BULLANGISTA. m. Ser de bullo. Rem per se patere.
y f. Qui mou alborots motins. Vocinglero, bullan- BUMBUM. m. So continuat, sort y confs. Su-
guero, chisgaravis, chiquilicuarlo. Tumultuosus, surro, zumbido, run run. Rumor, oris, murmur'
seditiosus. uris. 11
Brugit que resulta de parlar mlts un
BULLENT, A. p. a. y adj. Uerviente hirviente. temps. Murmurio, murmullo. Murmur, uris.
Fervens. BUNA. f. Ban que f la veu baixa en lo sach
BULLICI, m. Rumor, rudo de mlta gent. Bu- dels gemechs. Roncon. Rauca fistula.
llicio, bullaje. Murmur, is, rumor, oris. | Alborot, BUNICH, CA. adj. BONiCH.
sedici, Bdlicio. Tumultus, us, seditio, nis. BUNI. f. Lo s confs de las abellas. Zumbido,
BULLCIA, f. BULLA. zurrido. Bombus, i, murmur, is.
BU8, A. m. y f. Qui t buas. Buboso, bubtico- tres dos, procura donarlos bofetadas y evitar las
Lue venerea infectus. de ells. Abejon. Fucorum, alaparum ludus.
BUPLEURE. Planta. Bupkiro. Bupleurus,
f. i- BURINOT CISTELLA. BRINOT. S.
BURAT. m. Roba de llana seda. Bvrato. La- BURLA. f. Mofa, burla, escarnio, irrision. Ir-
nea tela, laneum lextum. risio, nis, ludificatus, us. ||
Engany. Burla. Sanna
BURAT. m. d. Buraiillo. Lanea lellicula. postica. I
Xasco. Burla. Ludificatio, nis, nasus, us.
BURBUJA. f. ant. bombolla. 1. II
Faula, rondalla, cuento de vellas. Burleria, con-
BURCEGA. f. PARET SECA. seja. Fabella, se.
BURCH. m. ant. Poble. Ligar, pucbJo. Populus, BURLA AB DANY NO cuMPLE l' ANY. ref. Dna eu-
i.
II
ant. ARRABAL. j]
Aldea dependent de altra po- tndrerque las burlas perjudicials duran poch
blaci principal, furio. Burgus, i. temps. Burla con dano no cAtmpe el aio. Nocentia
BURELL BUREY. m. Castany, roig obscur. scommala cito inveniunt pcenas.
Bwiel. Burrhus. ||
Panyo bast y castany. Buriel. DE BURLAS. 111. adv. Dc xansa. De burlas, de bur-
Pannus ex soloce. lilas. Per jocum, simulat, ct.
BURGALS, A. adj. Natural ycosa de Burgos, DEIXA LA BURLA QUANT MS t' AGRADA. l'Cf. DUa
ciutat de Castilla la nova. Burgals. Burgensis. entndrer que la demasiada continuaci de xansas
BURGS, f. Capital de Berri en Fransa. Burgs. y bullas v parar en disgustos y enfads. A la
Biturigum. Avaricum, i. burla dej ari a cuando mas agrada. Parce joco tibi
BURGS, A. adj. Lo que pertany la ciutat cum summe jocus ipse placebit.
de Burgs. Burgs. Biturix, icis, bituriges, gum. ||
FR BURLA. fr. BURLARSE.
Ttol antich que equival hisendat ciutad hon- FORA BURLAS. exp. De bo. De veras. Cert quidem,
rat. Burgs. Biturix, igis. met. ter. vagamundo.
jj
mehercul, extra jocum.
ant. En general era l' habitant de la vila. Burgs. LAS BURLAS SE TORNAN PASAN i. VERAS. ref. Dc-
II
BURGIR. V. a. ter. Dir, esbombar. Propalar, tre bronias y xansas, peraque no sian ofensivas. A
hacer pJatiUn. Propalo, as. las burlas asi v ellas, que no te salgan veras.
BURGMESTRE.
m. Lo primer magistrat de Sic moderar jocis ui numquam in seria migrent.
las ciutats de Flandes, Holanda y Alemanya. Es NO III HA PITJOR BURLA QUE LA VERDADERA. l'cf.
com lo gobernador, que dna las ordes pera la ad- Aconsella que entre xansas y bromas no 's descu-
ministraci de rendas, y policia de las ciutats. brescan los defectes faltas. No hay peor burla que
Bvrgomaestre. Senator urbanus, consul, is. la verdadera. Acriorest jocus, vera qui detegit vitia.
Instrument de cer escayrat y punxa-
bur. m. PER BURLA. m. adv. Escarnecidamente. Dirisione,
gut pera gravar. Buril. Ciclum, cestrum, cestron, subsannafione.
i, scalptorium, ii. sR LA BURLA. fr. Ser el hazme reir. Facetum,
BURIL AD A. f. Cop, rasgo de bur. Burilada. jocularem hominem esse.
Cali impulsus. \\
Porci de plata que '1 contrast fr. Enfadai'se prompte, sr poch
TENIR BURLAS.
trau de la pessa que proba si es de lley. Burilada. malas burlas, no consentir cosquillas.
sufert. 7V'(er
Argenti pars celle extracta. Injuria; impatientem esse; agr quaiquiE ferre.
BURILADOR. m. Qui fa buris, traballa ab BURLADOR, A. m. y f. Qui fa burla. Burladr.
ells. BurUador. Caltator, is. Derisor, oris. |]
Yas de terrissa ab forats ocults pe-
BURILAR. v. a. Obrir gravar ab lo bur fi- ra mullar y burlar al que beu. Burlador. Poculum
guras adornos. Burilar. Cailo, as. fallax. II
Surtidor, artifici ocult de aygua ab que's
BURILAT, DA. p. p. Burilado. Calatus. mulla y burla al que s' lii acerca. Burlador. Machi-
BURINA. f. ULLA. na emittens aquani jocandi gratia.
BURIIVAR. v. n. bamblejar. BURLAR, v. a. Frustrar. Burlar. Frustro, as.
BURIN. m. BUM. II
Enganyar. Burlar. Fallo, decipio, illudo, is.
||
BRINOT. m. Insecte
ab alas, de una polsada Despreciar. Burlar. Despicio, contemno, is. ||
Xas-
de llarch, cendrs y ab unas clapas negi-as que re- quejar. 7:umbar, chasquear, burlar. Eludo, is.
[j
Escamecer, hurlarse. Sublinio, sublino, is, barbam BURRICAL. adj. Cosa pertanyent al ase, Ju-
alicui vellere. meniil, borrical. Jumentarius.
ANS NO 't BURLIS DE ALG, MIRA B QUI ETS T. riqiiito. Asellus, i, pullusasini,
ref. Reprn al qui t las faltas que nota en los al- BURRO. m. Animal dels ms pacients, servi-
tres. Reprende vicis agenos quien est lleno de ellos; cials y profilosos al home. Asno, burro, jumento.
todos somos hijos de Adan: de se una vuella la re- Asinus, i. 11
met. Ignorant de poch seny. Asno,
donda. Aliorum medicus, et ipse vulneribus scalet. burro. Stultus, stolidus, asinus, i. jj
Instrument
NO 't burles DELS MEUS DOLS, QUE QUANT SERAN pera escalfar llits. ase. 3. |j
naut. Cada un dels dos
VELLS LOS TEUS SERAN NOUS. lef. Reprn als (jue 's caps que serveixen pera manejar la verga mitjana
burlan de las desgrcias agenas que probablvinent y subjectar Funes naulici ad arte-
lo car. Burro.
han de sufrir. Hoy por mi manana por ti: no le monem tractandum. de seda la roda
jj
En lo torn
alegres de mi duelo, que cuando el mio ser viejo el de fusta dentada, que mou totas las altres. Bur-
tuyo ser nuevo.Ne luclu Iselare meo, nani quando ro. Dentata rota. Joch de cartas en que se'n do-
jj
senescet hic meus, invadet tunc tua corda novus. nan tres a cada un dels conpanys, sent trunfo la
BURLAT, DA. p. p. Fisgado, burlado. Decep- que queda sobre desprs de .distribuhidas: guanya
'1 qui fa ms basas. Burro. Charlarum ludus.
tus, illusus.
BURLERIA. BURLA. f. BURRO CARREGAT DE LLETRAS. loC. fam. Qui ha BS-
BURLESCH, CA. adj. S' aplica al estil jocs tudiat mlt y no sab valersen, t poch discerni-
festiu. Jocoso, burlesco, feslivo. Jocosus, facetus. ment. Burro cargado de lelras. Sibi litteratus.
BURLESC AMENT. adv. m. Burlesc amenle, BURRO DE CAP A PEUS. loc. Mlt tonto. Tonto de
lo burlesco, i lo bufon. Ludicr. capirote de cuatro suelas. Hebes, tardus, slips,
BURLETA Y BURLO. m. y f. Inclinat bur- ipis.
larse. Burlon, fisgon, fisgador. Sannio, nis, deri- BURRO DE CMA DE TRAG GUIXER. loC. Qui
sor, is. porta mlt traball. Borricon. Laboris patientissi-
BURLOT. m. Qui es objecte de la burla. Ilaz- mus. jl
met. Qui no f basa en lo joch del as. Bur-
me reir. Facetus, ridiculus homuncio. ro. In quodam chartarum ludo sortem araittens.
BUROT.
m. Guarda de portal pera regisfiar los BURRO EUGASSER. ASE EGASSER.
geners que pagan dret. Porlalero. Yectigalium in CARREGAR DEIXARHO TOT AL BURRO. fr. met. LA
urbis portis exactor. BURRA QUE EST PRENYADA etC.
BURQUE. m. ant. buch. 1. COLLA DE BURROS. BURRADA. 1.
BURRA. f. La femella del burro. Asna, burra, ES COM LOS BURROS DE URGELL, QUE EN VEHENT LA
borrico. Asina, ai. CARREGA JA suAN. ref. Se diu dels que's faligan ab
A LA burra QUE ESTA PRENYADA FESLA ANA BEN poch traball. El ruin buey holgando se descuerna:
CARREGADA, ref. coutra 'Is que afeigexen Iraball el perro de Juan Denteja, que antes que le dn se
qui 'n t massa. A la borrica arrodillada doblar- queja: es de casta de Pedr Tierno, que se descosti-
le la carga. Inipar est asinus oneri, quid superad- lla dui^miendo. Segnibus etiam exiguus labor gra-
dis onus? vis est.
BURRADA, f. Colla de burros. Burrada. Asi- LO BURRO DEL ARRIERO SEMPRE VA DEVANT. exp.
norum grex. ||
Necedat. Burrada. Stupiditas, atis. fam. Nota al que s' anomena abans del altre,
En lo joch
11
del burro, solo, manilla y alguns al- pren lo primer Uoch. Ll ruin delante. Aliis sepra;-
tres jugada contra lley. Renuncio, burrada. Collu- fert vanus.
sio contra ludi regulas. LO BURRO Y l' IGNORANT SN FILLS DE CUSINS GER-
FR BURRADA, fr. Eu alguus jochs de cartas no MANS, ref. Denota que la ignorncia es mlt des-
servir del coll que's juga tenint carta de ell. Aques- preciable. El rslico y el borrico nacieron de un
ta falta t sa pena, sia per malcia descuyt. Re- mismo parto. Ignarus jumento similis.
nunciar. Falsa pagella collusorem fallere; expeti- MANADA DE BURROS. BURRADA. 1.
mulus, i.
(I
La verga de ferro fusta pera atacar BU8TO. m. Esttua de mitj cos. Busto. Supe-
las arnias de foch. Baqueta. Virga, a;. rior corporis dimidia pars. ||
En 1' escut de armas
BURXADA. f. Cop de burxa, espasa estoch. lo cap de un home dona sens brassos, y ab sols
IJurfionada, espinchon, pinchaihira, estocada. Punc- lo que hi ha desde'l cap fins al pit: quant es de
ta, punctura, le. ||
La ferida que resulta de ella. perfil se du expressar. Buslo. Superior hominis
Estocada. Plaga, 03, vuinus, eris. dimidia pars.
BURXAR. V. a. Remenar ab la burxa. Hurgar. BUTEGA. BOTIGA, MAGATSEM, BODEGA.
f.
ab algun instrument de punxa. Pinchar. Pungo, BOTIGOY. m. ter. Mesura de vi que's divideix
is, aculeo figere. en dos miljareras. Porron. Fidelia, X.
BURXAT, DA. p. p. Pinchado. Punctus. BUTLETO. m. Breu diploma que dna '1
Pa-
BURXETA. d. Pinchoncillo. f. Rulabulum mi- pa. Bulrlo. Breve pontiicium.
nUS. |]
BOTAFOCU. 1. BUTLLA, f. Lletras apostlicas despatxadas per
B8 (fr lo) fr. Adular aparentant humilitat. la cria romana: contenen alguna grcia pro-
Hacer el buz. Blanditias, atfeclatam summissio- videncia. Bula. Bulla apostlica, pontificium di-
nen ostentar. ploma. II
Entre 'Is romans una joya que portavan
BU8AROLA. f.
y al coll los noys dels nobles. Tarquino '1 vell man
BUSAYNES. f. pi. ant. TINYA. que 'Is fills dels patricis portassen al coll un anell
BUSCA, .f BRUSCA. II
ter. Tocador pera senya- de or que anomenaren butlla, y estava ft en
lar las lletras als noys. Puntero. Radius, stilus, i, forma de cor pera advertirlos en aquella edat,
graphium, ii, celte, is. ter. broca. 3. f. agulla. 1| ||
que'ls nobles havian de sr personas de valor y
EN BUSCA, m. adv. En demanda. Quserendo, sol- prudncia. Tamb era un adorno dels que triunfa-
licitando. ban. Bula. Bulla, e. La taca de merda que que- ||
h relica colligere.
QUI BUSCA TROBA.
se consegueix lo que's desitja, quant al efecte
practican totas las diligncias. Quien
ref. Dcnota que regularment
busca halla.
's
mosna
favor
butlla de difunts. La en que mediant certa
de
s'
defuncto indultum.
aplica indulgncia plenria la
la qual s' escriu. Bula de difuntos. Pro
nima
li-
Quaerenti dat cura sagax reperire quod optat. BUTLLA DE LA-CENA. La que's llegeix lo dijous
BSCARAHONS Y BUSCARUDOS. m. sant en presncia del Papa tots los anys: cont
Bronquins. Burcaruidos, pendenciero, quimerisla. mltas excomunions contra 'Is heretges desobe-
Rixator, is, jurgiosus, i. dients la Santa Sede, y contra 'Is que restrenyen
BUSCI, BURGI, BRISSA BRICE. f. ant. perturban la jurisdicci ecclesistica ab mlts
Gran navio tan pronunciat de costats que casi te- casos reservats. No est rebuda en Fransa, y totas
nia la forma de una bota, constant de tres pals, las dems las examinan abans de admtrerlas,
los de mayors dimensions. Burcia. Burcia. pera vurer si contenen alguna cosa contra las
anomena butlla de or perqu 'Is emperadors del met. fam. Guanyarli tots los diners en lo joch. De-
Orient feyan abans sellar ab un sello de or dita jar d alguno en buenas noches. Omnem pecuniam
butlla, ^Is drets de mlta importncia. Cont 30 alicui in ludo auferre.
articles que foren aprobats per tots los prnceps del GRATARSE LA BUTXACA, fr. fam. Trurer diners.
Imperi, y 's mantenen vuy en dia ab sn vigor, ex- Rascarse la fallrxquera y se sl afegir pelo arriba.
cepci de una altra cosa. Bula de oro. Bulla aurea. Crumenam radere.
TENIR BUTLLA DE FERRO. fr. mct. fam. Pcusar alg NO FicARSE RES A LA BUTXACA, loc. fom. Fr al-
que tot li es lcit. Tener bula para todo. Omniasibi guna cosa sens inters. Ao meterse echarse nada
licere aliquem reputare. en la bolsa. Nihil lucrifacere.
BITTLLARI. m. Col-lecci de butllas. Bulario. PAGAR DE SA butxaca. fr. Pagar alguna cosa ab
Bullarium, ii. lo seus diners. Pagar de su E suo solvere. bolsillo.
BUTLLOFA, f. La pell que s' eleva plena de BUTXi. m. Ministre de justcia que executa las
humor qiieo. Ampolla, vejiga. Ampulla, ae, tuber- penas de mort y corporals. Verdugo, mochin, eje-
culum, i, intercutanea vesicula. 1|
La del cremat. cutor de la juslicia. Tortor, oris, carnifx, icis. (|
o>^gg^
256 CA DICCIONARI CAB
C. Es lletra muda, tercera del abecedari y se- Como perro con vejiga, con cencerro, con maza
gona en r orde de las consonants. Es numeral y con cuerno. Verecundia aflectum fugam capere.
val 100, per si abans de ella s' posa una X valen CONTENT COM UN CA AB UN OS. exp. Alegre, con-
las dos Uetras 90quant se troban dos GC girada
: tent. Como una pascua. Laetissimus, vald hilaris.
la una al revs y una I en mitj, de aquesta mane- LO CA GUANYA LO PA. ref. El can gana pan. Ganis
ra CD5 val 1000, y treta la primera G de aquest dignus pabulo.
modo l9) ^"^^ ^00. La G en las senlncias dels ro- LO CA QUE B LLADRA, B GUARDA LA CASA. rcf.
mans significava Condemno y si se seguia nom Denota que la severitat dels amos evita sempre 'Is
propi Cayo. Gl. Glaudio, Gn. Gneo. Entre juriscon- excessos en la famlia. Perro que mucho ladra bien
sulto G. cnsul cdich. GG. Gonsuls: en noms guarda la casa. Mulla canis latrans domini bene
propis Gayos. En fastos y anals GOS. Gonsul Con- limia servat.
sulat: GOS. DES. Gnsul designat: GENS. Censor. Ms LLADRA 'l CA QUANT POR HA, ref. Mas ladra
Posada en aquesta forma G/c. Compte corrent. En el perro cuando ladra de miedo. Ganes timidi vehe-
las Uetras de cambi G/rgo. ab una ralleta sobre mentius latrant.
Cuenla y riesgo. Al C/ Al cargo de. QUI VL B BERTRAN, VL B A SOS CANS. ref.
CA. m. GOS. II
exp. fam. Lo mateix que no. No. ris, tantum me te haberi putabo.
Non. SI VOLS que't seguesca 'l ca, trali pa. ref. De-
CA QUE GASSA ESQUIROLS. Avdero. Sciurorum in- nota lo mlt que pt 1' inters. Quieres que te siga
sectator. el can? dalepan. Rar beneficium absque utilitatis
CANS AB CANS NO 's MOSSEGAN MAY SE MOSSEGAN. CABAL. adj. Just, conforme al pes, nmero y
ref. Denota que 'Is de unas mateixas inclinacions mesura. Justo, exacto, cabal, d plana renglon. Nu-
costums regularment sempre s' avenen. De cor- mero, pondere, mensura exactus. Gumplert, en- ||
sario d corsario no se pierden sin los barriles. Jur- ter, perfeten sa lnea. Cuadrado, cabal, completo.
gia praedonum tantummodo dolia perdunt. Perfectus, ad unguem exactus. Dit de las perso- \\
A CA GROS NO CAL DiRLi QiTxo. ref. Ensenya que nas de totas prendas. Cabal, cumplido. Perpolitus,
r home experimentat y judicis es mlt dificults percomis. m. Lo que correspon cada hu. Cabal.
\\
I ESTAR CABALS,
res, cquales essi*.
FR CABAL. fr.
fi". ScT iguals. Esiar cbales. Pa-
FR CAS.
de coll y cua cuberla de crin 6 pels llarchs y abun-
dants. Sn color ms com es lo roig; per n' hi
ha tamb de blanchs, negres y clapats de aquestos
POCH CABAL, MALA vENTiRA. vef. (|ue s' aplica al colors. Es animal que 's domestica ab facilitat
y
que t pocli, y aix al) traball perill. Poca lana
y dels ms tils al home. Caballo. Eqmis, caballus,
esa en zarzas. E multis paleis parum fructus colli- i. En lo joch de aixedrs pessa en figura de caball.
|]
QiEDAR EN SN CABAL. fr. Qucdar en pau, sns de cartas la (]uc t per figura un home caball.
prdrer ni guanyar. Quedar zafo, enpaz. Immu- Caballo. Hominis equitantis imago in foliislusoriis
nem permanere. depicta. Banch de quatre peus ab posts per de-
||
QUI PAGA LO QUE DU, FA CABAL PER SN HEREU. munt, que usan los mestres de casas en lloch de
ref. Aconsella pagar ab promptitut lo ag pera bastida. Caballo. Tabulatum portatilo Ccmenta-
gosar ab tranquilitat de lo que queda propi. Paga rium sustinens. Lo tumor postema que 's fa en
||
10 que debes, sabrs lo que tienes. Solvito quae de- r angonal, y prov del mal gl-lich. Caballo. Bu-
bes, qua; sunt lua scire licebit. bo, nis, tumor inguinalis. caballet. 9. I Lo sol- ||
CBALA, f. Supersticiabque'ls juheus ab ana- dat de caball; y aix 'sdiu: losacometren tren-
gramas y diversas combinacions de paraulas y lle- ta caballs. Caballo. Eques, itis. L' aguller de fil [j
tras de la sagrada escriptura pretenen averiguar que s' encreuha en 1' aspi en 1' urdidor al for-
destinum consilium, negotium, posan entre las camas pera divertirse. Caballico,
CABALGADA. f. Presa feta saquejant. Corre- caballilo. Arundineus equus. Entre estampers, ||
mer al terme senyalat. Carrera. Cursus certamen. fosch. Roano, rodado. Maculatus equus. Lo blanch ||
11
Comitiva caball. Cabalgata. ||
Tribut dret de quatre potas. Caballo cuadralbo. Qualuor pedi-
senyorial. erecho de cabalcada. Jus incursionis. bus albus equus. |i
Lo que t pels blanchs en la
CABALGADOR, A. m. y f. Qui va caball. cua. Rubican, rubicano. Equus ex albo fulvus. | Lo
Cabalgador. Equitans. ||
pujador, pedrs. aficionat las mulas. Mulero. Mularum appetens
CABALCADOR DE CETRERIA. Lo sirveut moniat en la equus. 1]
Lo que montavan las damas en las fun-
cassa de cetreria. Montero de cetreria. Auceps. cions pblicas. Palafren. Phaleratus equus. ||
Lo
CABALGADURA. f. Bstia de bast sella. Ca- de bastos en lo joch del truch. Perico. Hominis
balgadura, caballeria. Jumentum, i, quadrupes, equitantis imaginem bacillo instructam referens
cdis. pagella. 1|
Instrument de fuster compost de tres
DOLENTA CABALGADURA. loC. Hiet. fam. PcrVCrS, fustas oblquas en que 's posa la fusta pera des-
de mal natural. Mala cuca, mala pcora. Impro- bastarla. Borrico, burro. Fulcruni lignis dolandis
bus, nequam. inserviens. ||
armat, cobert de ferro. Armado. Ar-
GABALGAR. V. a. Anar caball. Cabalgar. matus. alforrat, cobert de cuyro toia pora
II
TOMO 1. 34
258 CAB DICCIONARI CAB
CABALL DE CARROSSA. Cahallo de carroza. Carru- CARALL TROTADOR. Lo que t flial pas. Caballo
carius equus. trotan. Succusator, is.
CARALL DE coTxo. Caballo de coche. Essedarius, A CARALL DONAT NO LI MIRES LO DENTAT. Tef. Re-
carpentarius, curulis equus. prn la impertinncia dels que buscan faltas en las
CARALL DE FUSTA. exp. iiiet. fam. Qualsevol em- cosas que'ls regalan, manifestant sn genitdescon-
barcaci. Caballo depalo. Navis, is, ligneus equus. contentads. A caballo presentado no hay que mi-
II
Lo potro en que 's dna torment als reos. Caba- rarle el diente: de lo ageno, lo que quisiere su due-
llo de palo. Equuleus, i. no. Equi donati dentes non inspiciuntur, aut noli
CARALL DE GUERRA. Caballo de guerra. Bellator, cognoscere dentem.
pugnator, preliaris equus. A MATA CARALL, m. adv. Alropelladament. A ma-
CARALL DE LLITERA. Caballo de Utera. Lecticarius ta caballo. Precipifanter.
rius, conductitius, vectigalis equus. ANAR CABALL. fr. Ir, ondar caballo. Equilo,
CARALL DE MALA MORT. Lo flach, lleig y de malas as, in equum inscendere, equo iter facere, vehi.
||
manyas. Gurrufero. Deformis, strigosus equus, ca- Si es cama sa, cama alia. A caballo d horcajadas
ballus. d horcadillas, y d escarramanchones. p. Ar. Deduc-
CARALL DE MONTAR. Caballo de montar. Jumen- tis cruribus equo insidere; virilem in modum
CARALL DE POSTA. Caballo de posta. Yeredus, i, mugeriegas. Sedentis mor equitare. Si s' hi va ||
cia de Sinon en Troya, y la abrasaren. Caballo tro- ANAR EN LO CARALL DE SAN FRANCESCII. loC. met.
yano. Equus trojanus. fam. Anar peu. Ir en el coche de san Francisc
CARALL DE VALOR. Lo de bona casta. Caballo cas- de don Juan Zapata con la cruz de los calzones.
tizo. Nobilis, generosus equus. Pedibus.
CARALL EMREFUGAT. Lo que respira ab dificultat. k UNGLA DE CARALL, fr' A tot crrer. A una de
Cahallo asmdtico. Anhelator equus. caballo. Cilato, celeri cursu.
CARALL FOGUEJAT, lo que uo t por al tro y res- CUBRIR LO CARALL A LA EGUA. fr. AcbalUr. Equus
plandor de las armas. Caballo fogueado. Equus im- foeminan conscendere, cum foemine coire.
pei'territus. cuRRiRSE 'l carall, fr. Cubrirse algun tant lo sol
CAHALLS FORSATS. Companyia de caballers de de una pota ab lo de la altra. Taparse cl caballo.
janets costejada pels nobles de Palma obligats Equum anteriori pede vesligium alterius, calcar.
desde '1 repartiment
feudo de caballerias, y ser-
al EMPiNARSE 'l CABALL. fr. Posarse '1 caball sobre
vian de gurdias y escolfas dirias al rey y la las potas de detrs. Enarbolarse , encabrilarse.
noblesa y escoltavan tamb al virey y dems em- Equum pectus arrigere.
pleats reals. Caballos forzados. Militaris custodia ENSENYAR UN CABALL. fr. Adestrai'lo. Trabajar un
honoris gratia. caballo. Equum tractar vel agitar.
CARALL FRISO DE FRISA. mil. Ciliudi'o de fusfa ESTAR ENTRE LAS POTAS DEL CARALL, fr. met. fam.
ab puas travessers pera impedir lo pas la ca^ Estar mlt abatut, despreciat. Estar d los pies de
balleria enemiga. Caballo de frisa. Ericius, ii. los caballos. Abjectum et despectum esse.
CARALL FUST. ant. MATZINA. FR ANAR LO CABALL TOT CRRER, fr. Frlo Cr-
CABALL GUARNIT. Lo que est punt de poder- rer ab extraordinria violncia. Escapar el caballo.
se montar. Caballo montado. Phaleris instruclus Equum veheraentissim concilare.
equus. FERLi FR ANCAs AL CARALL, fr. Frlo abaixar en-
CARALL LLEUGER. Lo que no porla armas defen- cullint las ancas. Derribar el caballo derribar las
sivas, per lo que 's maneja ab ms facilitat y lleu- caderas al caballo. Gogere equum ut coxas depri-
geresa. Caballo lijero. Levis armatura equus. mat.
CARALL MAR. Cert amfibi semblant al caball de GIRAR LO CABALL. fr. Mudarlo girarlo de una
terra. Caballo marino, de agua, de mar , hipop- m altre. Trocar el caballo. in alterum latus
tamo ,
hipocampo. Hippocampus , hippopofamus, i. vertere.
CARALL REGUiTNADon. Lo quc tira cossas. Caballo MENJAR, MENAR, GOBERNAR PORTAR LO CABALL,
falsa, Equus calcitrosus. Llevar el caballo. Equum tractar.
CAB CATAL. CAB 25e
PICAR UN CABAI.L. fr. Exercitailo, ensenyarlo 1 tantissimus eques. Ij
Lo qui 's porta com caballer.
picador. Picar. Equuin agitar, domar, edocere. Caballeroso. Egregiis animi dotibus instruclu.s.
PORTAR B 'l cap LO cABALL. fr. Porlap lo cap CABALLEREJAR. V. n. Portarse com un ca-
dret y ben posat. En frenar hien el caballo. Erecte baller. Caballerear, hacerdel Caballero, portarse cu-
firmoque capite incedere. ballerosamenle. E(|uites imilari, lemulari.
PROVEHiR DE CABALLs. fr. EncahaUjar. Equos com- CABALLERESGH, CA. adj. Lo que pertany es
parar, parar, propi de caballer. C?a//cr'.sfo.Equester,equestris,
PUJAR A CABAi.u fr. Muulur caballo. In equiim CABALLERET. m. d. Caballerito. E(|ues juve-
ascendere, insiiire. ||
met. Subjugar. Ensillar, do- nis. Lo jove presumit en las suas accions. Caba-
II
mar, hoUar, poner el pi encima. Jugum imponere, lleree, caballerito. Adolescentulus eques nimis,
subjicio, s, vires frangere, vanus et comptus.
sR CABALL DE DOS SELi.As. expr, S^M' bo pera tot. CABALLERIA. f. Bstia perd anar a caball.
Ser bueno lo mismo para un fregado que para im Caballeria. Jumentum, i, quadrupes, edis. ||
Tropa
barrido. Sagax , solers esse. de caball. Caballeria. Equitatus, us. ||
Prebemi-
TIR DE QUATRE CABALLS. Cudriga. Quadriga, se, nncia, previlegi del caballer. Caballeria. Eques-
quadrijugus, i. tris honor, dignilas, gradus. H
Art de la equitaci.
TOT BON CABALL ENSOPEGA. loc. Indica que per Caballeria. Equestria munera ,
olcia. 1|
Institut
avisat que sia l' home cau en error algunas vegadas. propi dels caballers que feyan professi de las ar-
El mas dieslro la yerra. Quandoque bonus dormita- mas. Caballeria. Equitum ordo, institutum. ant. ||
CABALLER. m. L' bidalgo de caliticada no- necessitas pera la defensa del Principat. Caballeria
blesa. Caballero. E(|ues, itis. |1
Indivduo del cos de terra fundis equestris.
dels senadors Romans. Caballero. Eques, itis. 1|
CARALLERiA DE HONOR. fr. La que conferian los
Fort sobre '1 terrapl de la plassa. Caballero. Ag- richs-homens sos caballers. Caballeria de honor
ger editior. |j
caball. 8. ||
Koble ciutad roma. equestris honor.
Caballero romano. Quiris, itis. |1
Lo qui munta CABALLERIA DE MAYNADA. fr. La quB conferiau los
CABALLERS, CADA QUAL AB SAS MULLERS, ref. que caballer, Recibir Ja rden de caballeria equestris
denota que cada qual se contente en sn estat, ponosem accipere,
igualanlse sols ab los de sa esfera, sens prelndrer CABALLERS. m. Lo qui t sn crrech la
oveja con su pareja. Pares cum paribus comparen- CABALLERS DEL REY. Lo qui t 1' ofici de anar
lur. I
DE jANET. Los que munlavan certs cavalls caball la esquerra del cotxo del rey. Caballerizo
petits y lleugers que'n deyan janets. Caballero de del rey, caballerizo del campo. Eques regis comes.
jinete. Eques. itis. CABALLERS MAJOR DEL REY. LO qui t SU CUi-
pocomus,
la caballerissa del rey, la armeria y casa dels
caballers patjes. Caballoizo
i, regis equitio summus
mayor del rey.
prajfeclus.
Archip-
mundi partes viriliter exercendo. PRIMER CABALLERS DEL REY. Lo qui en ausncla
ARMAR CABALLER. fr. Posar lo l'By ur) caballer del caballers major goberna la caballerissa del
las armas, cenyintli la espasa ab vrias cerem- rey. Primer caballerizo del rey. Summo regis equi-
nias. Armar uno Caballero. Equestribus armis tio pricfectus, proximus administer.
aliquem armar. CABALLERISSA. f. Estable, Uocb destinat
. CABALLER8. m. aum. Lo que esmes distingit pera las cal)allerias. Caballeriza. Praesepia, ,
entre 'Is de sa classe. Caballerote. Genei'osus, pras- prusepium. stabulum, i, equile, is.
260 CAB DICCIONARI CAB
CABALLROT. m. aura. lo caballer fosch y GABASSS. m. aum. Esporton. Sportula, ae,
ferro en la llar del foch pera tenir la llenya, sn ESTAR A LA CABECERA DE UN MALALT, fr. Assistir-
dos. Morillo, caballete. Andela, a?, lares ium. [j
En- lo. Eslar asislir d la cabecera de algun enfermo.
tre teixidors insirument de tres fustas oblcuas, y Assiduam aegroto praeslare operam.
sn dos, sobre los (juals descansa un cilindro p^'ra GABECILLA. c Cap de rebeldes facciosos.
plegar. Caballele, liorrico. Cantherius, ii. | Perm- Cabecilla. Facciosorum caput.
dl eti forma de tringul pi;ra sostenir preslalges. GABELL. m. Lo pel del cap. Cabello, pelo. Ca-
Palomilla. Abacus, i. [|
ferret de errer. | Llom pillus, capillum, pilus, i, coma, ae. H Lo que cau
cresiall en lo alt de las parets pera defensa de sobre del front. Copete. Capronae, arum.
la aygua. Albardilla, caballete. Parielis culmen, CABELL AFEGIT POSTS. Cabcllo poszo. Galcri-
legmen, tegumen, nis, tegunientum, i. |1
entre- cum, capillainenlum, i, superpositi capilli adsciti-
GlAR. tia coma.
CABALL. m. Lo llom de la terra entre solch CABELL CASTANY. Lo quc t '1 color de castanya.
Cabellon, camellon, albardilla. Porca, b. Cabello castaiio. Capillus fuscus, cas'aneus.
CABALLOT.m. caball de mala mort. CABELL GRIS. Lo mitj blanch y mitj negre cas-
GABALMENT. adv. m. Justa, precisa, conci- tany. Cabello enlreblanco entrecano. Capillus se-
sament. Por sus cbales, cabalmente. Exacte, per- micadus.
fecte, praecis. CABELL NATURAL. Lo que uo cs posts. Pelo pro'
GABAL. m d. cabalet. pic. Coma, caesaries naturalis.
GABALS, A. adj. Acaudalat. Acaudalado cau- CABELLS ARRUFATS ERissATS. Cabello crizado.
daloso. Pecuniosus, nummosus. |1
caudals, profi- Horridus capillus.
ts, CABAL, DMPLERT. CABELLS BLANCHs. Canas. Can i, orum.
GABANA Y GABANYA. f. Caseta rstica. Ca- CABELLS CARAGOLATS, naturalment. Cabello ensor-
bana. Tugurium, ii, cassa, ae, magalia, ium. [|
ra. tijado, crespo, rizo. Crines inlorti. U
Artificialment,
Mosso de mulas de una cabanya. Cabail. Armen- Cabello rizado. Calainis trata coma.
tarius, ii. CABELLS DE NGEL. Consei'va feta de una espcie
CABANYELLAS. f. pi. Solemnitat que cele- de carabassa, separantla en fils mlt prims ma-
braran los Hebreus en memria de haver habitat nera de cabells. Cabellos de ngel, ulciarium ex
sos majors en lo desert baix tendas, abans que en- pomo in exiles taeniolas dissectum. [| Planta. Cala-
trassen en la terra de Canaan. Fiesta de los taier~ haza cidra. Langenaria vulgaris.
ndculos. Scenopegia, a3, scenopegia, orum. CABELLS DE DETRAs Los que 's deixau detrs portant
.
espart, regularment ab dos ansas la vora. Espor- , CABELLS EMBULLATS. Cbcllo cnmaranado. Capi-
lillo, capazo. Cophinus, i, fiscella spartea. []
Lo llus implicatus.
gasto diari. Taleguilla de la sal. Sumptus quotidia- CABELLS ENTRUNYELLATS. Cabcllo CrespO, ClSOrt-
nus. 11
met. Abundncia con maraarse un cabs de jado. Cirratus, crispatus capillus.
indulgncias. Monlon, mundo, infinidad. Curaulus, AFEYNAR, ROLLAR LOS CABELLS, fr. ant. Caragolar-
i, multitudo, inis, congeries, ei. los. Encrespar, rizar, ensortijar el cabello. Capi-
A CABASSOS T A CABAssADAS. m. adv. Ab mlta llos crispar.
abundncia. A fanegas, montones. Abund, affa- AGAFARSE PELS CABELLS, fr. AGAFARSE. 1.
que la deixa. Andar a la rehatina. Raptim agere, CABELLERA DE LA REYNA. f. Plania pcienue, ras-
rapto aliquid capere. trera, mlt comuna en los jardins: t las fullas
AKRANCARSE 'ls CABELLS, fr. Deuiostrar estar prolongodas, rodonas y molsudas, las flors berme-
mlt enfadat. Patear. PrE dolorc solum ([ualere, llas, y tenen la propietat de lancarse fora del sol.
ref. (|ue s' entn en sentit natural. Canas y cuer- nomo Conon las set estrellas de prop de la cua
nos no son de vejez. Cornua non faciunt canitiesjue del lle (y que dna encara vuy dia esta cons-
"s
na autoritat sentncia que no ve prou al cas. CABESS. m. dim. Petita altura, putxet. Alto-
Traer por los cabellos. Testimonia in suani senten- zano. Clliculus.
liam arbitratu suo detorquere. CABESSUT, DA. adj. ant. tossut.
CABELLADURA. f. ant. y CABE8TRAR. X. a. Posar cabestre. Cahestrar,
CABELLERA, Lo f. conjunt de cabells. Cabe- i
echar cabeslro. Capistro. as.
262 CAB DICCIONARI CAB
CABESTRAT, DA, p. p. Caheslrado. Capis- cosas sols costan lo pndrerlas. Cinco y la garra.
tratus. Manu ariipe, subripe.
GABE8TRE. m. Moriallas. Cabesro, cabezada. GABORGA. f. ant. cova.
Capistrum, i. [|
eonsal. GABRIA. f. Trencacap. Quebradero de cabeza.
DESEMBOIICAR LO CABESTRE DE ENTRE POTAS. fr. Animum turbans.
Desencahestrar. Capistrum toUere, solvere. GABOS8A. f. CABESSA. ||
f. ler. cabota.
GABESTRER. ni. Qui fa Irada en cabestres. GABOT. m. Peix de mar y de riu: t '1 cap
Caheslrero. Capistroruni opifex. ms abultat de lo que correspon al su cos; los
GABESTRERA. f. naut. La uni dels caps dels ulls grossos, hermosos y blanchs; las escatas pla-
filats pera pescar tunyinas, anguilas, etc. Cahes- tejadas que tiran blancb. Excita la orina, y bi ha
trera. Conjunctio extremoruni retium ad piscan- qui diu que purifica la sanch. Matajudio, capiton,
dum tinnos anguillasque. \\
Corda que assegura las cabezudo, mujol. Capito, nis, coephalus, i.
ansas a una distncia oportuna del fondo de la ay- GABOTA. f. La part superior del clau. Cabeza
gua. Cabeslrera. Funis ad sustinenda retia oppor- de clavo. Clavi caput, bulla, ae.
yaliment. Cabida. Gratia, x, auctoritas, atis. que 's fn en las camas ab la continuaci de estar
CABIR. m. Fust gros que serxeix pera edifici prop del foch. Cabrs, cabrillas. Varietat es igne
y altras cosas . t 16 peus de llarch, 9 dits de am- facta.
ple y 7 de cant. lfagia, cabrio, cuarlon. Trabs CABRA CERVAL. Animal que participa de las pro-
grandior. pietats de cabra y de cervo. Cervicabra. Cervaria
CABIROL. m. Isart, cabra salvatge. Cabra capella.
monts, gamuza, bxcerra, rupicabra. Rupicapra, CABRA MONTESA. CABIROL.
caprea, ae, ibex, icis. CABRA QUE T BARBALLEBAS. Mamullada. Verruc
GABIROY. m. te. Aucell de estany. Pajaro de collo pendente pradita capra.
estanque. Avis sic dicta. CARREGAR LAS CABRS A ALG. fr. mct. Donar la
GABISGOL. m. capiscol. culpa qui no la t. Echar, cargar las cabrs d
ab la destral. Picar cables. Anchoralia praescidere. millor lo dels altres. La gallina de mi vecina mas
GABO. m. Lo soldat inmediatament inferior al huevos pone que la mia: la cabra de mi vecina tiene
sargento, y es 1' ltim grau en la milcia. Cabo. mas leche que la mia. Aliena nobis, nostra plus
Praefeclus, i, manipuli ductor. aliis placent; fertilior seges est alieno semper in
CABRITA. f. CABRITU.LV.
Choto. Hccdulus,
I CABREJAR.
ter.
n. fr cabrs.
as.
de estanque. Avis sic dicta. compost de cabr y cervo. Hicocervo. Chimaera, a;.
CABRELLAS. f. pi. Set estrellas juntas en lo CABROLLER. m. cabr. 2.
signe de Taur. Cabrillas pladas, Pleades, vergi- CABRONADA, Acci infame que permet al-
f.
de, entre allras. Caber. Capio, is, contineri, in- Cabronada. Nimia molstia, incommodum, i.
cludi posse. II
Tocar, pertnyer. Caber. Attineo, CABRONS. m. aum, Cabronazo. Magnus hir-
'pertineo, es. ||
ant. Assistir, estar present, formar cus.
part de una reuni, junta, consell. Asistir, con- CABRONET. m. d. CabroncUo. Hirculus, i.
II
pi. CABUKLLAS. contenirne altra. Cabida, capacidad. Receptus, us,
CABRETJ. m. L' acte y efecte de cabrejar. Ca- capacitas, atis. Amistat, valiment, favor. Cabida.
I
||
que forman un ngul en lo qual s' assegura una f en los arbres. Berrugon. Thymion, ii.
corriola pera muntar la artilleria y alsar altres pe- CABUSSADOR, m. ant. Qui nada sota l' aygua.
sos. Cabria. Tractoria grus. ||
f. Entre corders cor- Buzo. Uriiator, oris.
r de fusta ab quatre canals de llarch llarch, en CABUSSAMENT, m. ant. cabuss.
(jue entran s' ajustan las quatre camas que 's so- CABUSSAR. V. a. Ficar alguna cosa sola Tay-
len unir pera fr la corda. Akachofa, galpago. gua. Zabnllir. Mergo, immergo, is. v. r. Ocul-
||
FR cABRioLAs. fr. Dar, hacer cabriolas, cabrio- FR UN cabuss, fr. Dar una zambuUida, (j wi
lar, rnbriolear. Saltu se in sublime tollere. chapuz. Urinor, aris.
CABRIOLA. UI. Capol ab mjiegas y balona. CABUT, DA. p. p. abido. Contentus.
264 CAC DICCIONARI CAD
CACA. f. fam. Los excrements de las criatui-as. Cacoqutmico. Cacochimicus, i. \\
met. Melanclich,
Caca. Alvi excremenlum, ventris purgamenta. I
trist. Cacoqiiimio. Cacochimicus, i.
Yeu ab que las criaturas avisan que volen exone- CACOSNTETON. m. Figura gramatical vicio-
rar lo ventre. Caca. Infantis vox venfrem exone- sa en que's dislocan y trencan las paraulas. Caco-
rar cupienlis. {\
Germana de Cao celebrada per sinteton. Cacosinteton.
Cacarear, cloquear. Cucorio, is, caci lo, gracilo, citat que's t en lo parer propi. Cada loco con su
glocido, as, glocio, is, se diu de la gallina. ||
met. lema, y cada lobo por su senda. Aliud noctua sonat,
Exagerar las prpias accions. Cacarear. Sua exlo- aliud cornix.
llere, decantar, jactare. CADA HU DEL SEU NE PT FER LO QUE VL. fr. fam.
CACAREJAT, DA. p. p. Cacareado. Decanta- Denota que qui es duenyo de alguna cosa pl dis-
lus, glocitus. posar de ella sens darne rah ning. Cada imo
CACAU. m. Arbre de Amrica, de fullas llus- puede hacer de su capa un sayo. Cuique suam in
trosas, Uisas,duras y ovaladas: las flors grogas y sagulum fas est mutare lacernam.
bermellas, y fruyt llarch de mitj peu de iguals CADA HU LO QUE SIA SEU. ref. que adverteix que
colors que la flor, que cont de trenta cuaranta ning du pndrer lo que no li toca, ni prdrerlo
llavors. Cacao. Cacao. ||
Lo fruyt com una almetlia que li pertany per son ofici. A" hagas cohecho, ni
cubert de una espcie de volva prima y parda: es pierdas derecho. Caveat largitionibus, non tamen
lo principal ingredient de la xocolata. Cacao. qua? sua sunt, amittat judex.
Amygdalus indica. CADA PUNT INSTANT, A CADA PAS. lU. adv. A
LO LLOCH POBLAT DE CAGAi's. Cacaotol. Ex cacao cada instante, por momenios. Passim, crebr, sae-
abundans ager. pe, fre, singulis momentis.
CACAHUET8. m. pi. Fruyt que's cria sota CADAF. m. ter. Mesura de oli, la quarta part
terra en figura de carabassa vinera, cubert de un de un quarta. Cadaf. Quaidam olei meusura.
boll pellofa flonja que cont dos ametllas sem- CADAFA. ter. y f.
CACOFONIA, f. So aspre per la concurrncia cuRER cURERSE 'l CADARN. fr. Fr tornar
de la ltima sl-laba de una dicci ab la primera son estat los lquits alterats pel cadarn. Cocer
de la segent. Cacofonia. Cacofonia, aj, homao- coceise el resfriado. Ex obstructione frigoris ad sa-
propberon, is. nitatem restitu.
CACOGRAFIA. f. Mal modo de escrurer, CADARNERA. f. Aucell de tres polsadas de
cambiant partint mal al fi de la ratlla alguna veu llarch, la esquena parda, '1 ventre blanch, F en-
sl-laba. Cacografia. Cacographia, a;. contre de las alas groch, las plomas clapadas de
CACOPRGIA. f. Yici dels rgans que servei- blanch, lo cap bermell fort. S' atravessa en lo ca-
xen pera la nutrici. Cacografia. Cacographia, se. nari , y es apreciable pel cant. Jilguero, colorin,
CACOQULIA. med. Conversi del aliment
f. pintadillo, pimacilgo. Carduellis, is.
bumors. Cacoquimia, caquejia. Gacheccia, caco- CADASC, adj. indef. ter. cada hu.
chimia, se. CADVER, m. Lo cos del home piprl. Cadd'
CACOUMICH. m. Qui pateix cacoquimia. ver. Cadver, eris,
CAD CATAL. CAD 265
RESTOS DEL CAD VER. Ccnizas. ReliqisB arum, ci- CADENAS8A. f. aum. Cadenon. Catena gran-
neres, um. dior.
I fill
etc.
CADELL, m.
petit
Lo gos nat de poch temps, y '1
de alguns animals, com lo lle, llop, s,
Cachorro. Catellus, catulus, i. Pistola de but- |1
mero y
minum
CADNCIA,
modi. 1)
f. La armonia que resulta del n-
disposici de las sl-labas. Cadncia. Car-
ms. Certa conclusi del cant, to-
xaca. Cachorro, cachorrillo y cadiUo. p. Ar. Par- tas y cada una de las parts de la pessa dividida
vum sclopetum. Entre fusters espcie de ribot
\\
com en perodos. Cadncia. Numerus, modus, i*
fusta assegurada la canal de la tramuja pera fr sa parlar afectat ab la mida del vers. Cadncia.
curer lo gra que s' ha de mldrer, y senyalar Potici numeri aTectatus usus.
quant se para la mola. Citola, taravilla. Pistrina- PARLAR AB CADNCIA, fr. Parlar en prosa afectant
rium, molarium crepitaculum, motacillum, i. H
la mida del vers. Hablar con cadncia. Nmeros et
En las btas barrils la regata mossa ahont s' mensurara in prosa aTectare.
encaixa '1 cul tap, y en lo bastiment de finestra CADENETA. f. d. CadeniUa, cadeneta. Catcnu-
las posts que '1 forman. Gargol. Tabullarum, ligno- la, 05. 11
Entre costureras, traball ab fil seda en
rum incisi. 1|
ter. Lo floquet que fan alguns ar- figura de cadena. Cadncia. Gatenula,
a. La que's ||
bres, com avellaners etc. en lloch de flor. Espi- posa per adorno en las guarnicions. CadeniUa.
guilla, candelilla. Julus, i. |1
Madeixeta, troquea Taeniola in catenae formam elaborala.
de fil seda. Codejo, cadillo. Spira brevis. ||
La CADERA. f. Costat. Cadera. Latus, eris.
uni de mlts fils pera fr borlas altra cosa de os DE LA CADERA. Cia. CoXCUdix, CS.
rels de las plantas. Inseclo, lombriz. Lumbricus, i, CADEYA. f. Mida de lonjitut usada en Berbe-
acheta, ae. ria, equivalent prop de tres pams. Cadea.Mensura
CADELLAR. v. a. Parir la loba, la perra etc. sic dicta.
Catolus edere. I
raet. Anar donant ms y ms de CAD. m. Entre turchs y moros jutge de causas
s alguna cosa. Parir, cundir, dar de si. Augeri, civils. Cadi. Praetor, oris, judex, icis.
accrescere. CADIF Y CADIN8. m. pi. Drap, groller de
C ADELL AT, DA. p. p. Parido. Pari tus, edi- llana. Cadiz. Grossioris tela; genus.
CADIRA, f. Siti ab respatllera pera una per-
I
tus.
CADELLET. m. d. Cachorrillo, cachorrilo. Ca- sona sola. Silla. Sella, ae. La en que pareix la
[J
I rials,
tena,
com una cadena de
ae, series ei, concatenat] eventus.
tinuaci de montanyas. Cadena,
desgrcias. Cadena. Ca-
cordillera.
||
La con-
Cate-
aptum ad tergum humerosque reclinandos;
dorsuaria et brachiata.
CADIRA MITJANA. La que es un poch ms petita que
sella
TOMO 1. 35
266 CAF DICCIONARI CAG
lla part que t diferents registres inferiors ahnt s CAFETER, m. Qui ven caf. Cafetero. Cafaei
assenta l'organista. 5i7/a(e/r(/ano. In organosella. venditor.
GADS Y GADISSOS. m, pi. cadins. CAFETERA, f. Lo vas ahont se prepara y ser-
CADUCAMENT. m. Dbilment, Caduca-
adv. veix lo caf. Cafetera. Cucumella, as.
mente. Languid, remiss, debiliter. m. L' estat |1 CAFFA. f. Certa tela de colo pintat de vrios co-
de caduch. Caduquez, caducamiento. Languor, is. lors y diferents dibuixos que's fabrica en las In-
CADUCAR. V. n. cadiquejar. dias orientals, y 's compra en Bengala. Caffa. Lin-
CADUCAR LO LLEGAT, FIDECOMS, etC. fr. for. Ex- teum caffa.
tingirse per falta de hereus. Caducar el legado, el CFILA. f. Multitut de personas, bstias al-
fideicomiso, etc. Legatum, haereditatem vacuam es- tras cosas. Cdfila. Turba, caterva, se. [|
Reuni de
se, luBredem non habere. comerciants viatgers que's juntan pera atravesar
CADUCARSE. V. r. CADIQUEJAR. ab ms seguretat los vastos estats del Mogl y al-
CADUCATS, m. pi. for. Biis vacants que ad- tras comarcas de las Indias. Calila. Turba, caterva,
quireix lo prncep per falta de hereus. Caducados. se. 11
En regne de Guzarate que ocu-
los ports del
Yacantia, caduca bona. pan los portuguesos se diu de las petitas flotas
CADUCEO. m. Vara que porta Mercuri, en la mercants que van venen de Surate baix la escol-
que estan enroscadas dos serps. Los poetas ingian ta de un barco de guerra. Cdfda. Naviuin multi-
que tenia grans virtuts com la de resuscitar , tudo.
morts, etc. Era smbol de la pau, y aquest fi la CAFS CAFITS. m. Mesura de 40 celemins
usavan los embaixadors grechs y romans. Caduco. en Arag y 44 en Valncia. Caiz. Bis sex medimna
Gadceum, ei. tritici, corus, i. met. mlt. [j
CADUCH, CA. adj. Decaygut per la vellesa. CAFRE. m. Natural de la costa de frica en-
Caduco. Decrepitus, caducus, senio confectus. H
vers lo cap de Bona esperansa. Cafre. Cafer. me'. ||
cazuela. Slomachi craditate laborar videtur. portar fato. Vaca. Coriacea capsa. \\
La de morts.
GAGAROT. m. caganer. Atad, caja de muertos. Sandapila, ae, feretrufti, i,
CAIMACAN. m. Dignitat entre 'Is turch. Cai- CAIXAL DEL SENY. Lo que surt en la edat varonil
macan. Caimacan. en la extremitat de las mandbulas. Cordal, muela
CAINCA CAINZA. f. Arbust que creix en del juicio. Dens caninus, ultimus dens molaris.
abundncia en las Antillas, Floridas y en mltas CAIXAL DE VELLA. Herba rastrera, de fruyt rod
provncias del Brasil: es semblant al gesam, las armat de cincb puas triangulars. Ahrojo. Tribu-
ramas y y un pocb pun-
fullas oposadas, ovaladas lus, i.
xagudas, y algunas vegadas quasi obtusas, Uar- TENIR CAixALS. fr. mct. fam. S'r mlt difcil una
gas de una dos polsadas; las flors en forma de cosa. Tener uias pelos. Admodum diTicli^'pen
rahimets ms curts que las fullas; lo fruyt molsut inextricabile esse. |
Sr alg difcil de '"^ enga-
y un pocb comprimit, contenint una ametlla Jlisa, nyat. Tener colmillos. Emuncixwiris's. ' \
prolongada, que no s' obre. Es dH)3H=P, tnica, CAIXALADA. f. Li acciid mosse^Ar:'Mor djs- _,#***^^^
car. Morsicatim scindere morsico deniorsico, : , parts, per adorno, pera que senta la campana de
comraorsico, as. repetici. Calada. Terebratio, nis,
opus perfossum.
CAIXALEJAT, DA. p. p. Mordiscado. Morsi- CALADOR. m. Lo qui cala. Calador. Terebra-
calus. tor, is. cir. Instrument de ferro llarch y rod
II
CAIXALER. m. ant. dentista, xarratre. pera examinar la profunditat de las feridas. Tieii-
CALABRACRIA. f. Lloch ahont lo pontfice CALAIX, m. Caix correds y sens tapa pera
convocava poble pera publicar las festas y 'Is
al tenir las cosas desadas en los armaris, taulasyca-
dias que hi havia entre las calendas y nonas. Ca- laixeras. Cajon, gaveta. Loculus, forulus, i, locu-
labracuria. Calabracuria, ae. lamenta, orum. Caixonet ab divisions de uns dos
||
CALABRS, A. m. y f. Natural de Calbria. tres travessos de dit de fondo, en los quals s' hi
Calabrs. Calaber, Lo pertanyent Cal-
i.
H
adj. posan las pesadas de la xocolata peraque prenga
bria. Calabrs. Calabricus, japigius. Espcie de || la forma de rajola. Cajon. Cpsula in variis spatiis
rahim, dit aix per haver vingut de Calbria. Cala- divisa.
brs. Japigia uva. calaix de sastre,loc. met. Se diu del qui t en
CALABRIADA. f. Mescla de dos ms vins la imaginaci ideas desordenadas y confusas. Ca-
especialment negre yblanch. Calabriada. Yinorum jon de sastre. Multiplici et inordinata rerum varie-
mixti. tate refertus; Petrus in cunctis.
CAL CATAL CAL 269
SR ANARSEN AI, CALAIX, fi*. IllOt. MORIR. CALAMITS, A. adj. Infels, desgraciat. Cala-
CALAIX8. ni. aum. Cajon grande. Capsa miloso. iErumnosus, calaniilosus. Lo que causa ||
to, clamo aromlico. Hasteorides, is, ealaraus aro- CANTAR COM UNA CALANDRIA. loc. fam. Cantar
maticus. mlt y b, Cantar como una calandria. Garrire.
|
CALAMACH. m. Durantas
de llana pri- , tela ,
Descubrir alg tot lo que sab. Cantar, confesar de
ma y estreta semblant al droguet. Calamaco. La- plano. Omnia plan revelar.
neum textum. Planta que produheix una cama
||
CALANICH. n. p. de home. Calanico. Calani-
semblant la del fonoll dividida en canonets ; las , cus.
preparat serveix per alguns remeys. Cicuta. Cicu. genus, eris, conditio, nis.
ta , 86 , conium maculatum. CAL APA. m. CALAFAT.
CALAMAR. m. ter. y CALAPNDRIA. f. fam. CONSTIPAT.
CALAMARS, m. Peix semblant la cipia y sense CALAFAT, m. Gripau, animal verins sem-
escata ; t un en figura de ganivet y
dos ossos , al- blant la granota, per ms gros. Sapo, escuerzo,
tre de ploma. Calamar, caJamarejo. Lolius, ii, lo- hufo, galpago. Bufo, nis, rubeta, se. Cert mal
||
ligo, inis, loliguncula, se. en las potas de las bstias entre la carn y 'I cas-
CALAMARSA, f. Pluja que's glassa en rayre,y co. Galpago. Jumenforum podagricus tumor.
's diu pedra quant es grossa. GraniVo. Grando, inis. CALAPET. m. de Sapillo. Bufo, nis, rubeta ae.
CACRER CALAMARSA, fr. CALAMARSEJAR. II
Herba, altimira.
CALAMARSADA, La calamarsa que cau de f. CALAR. V. a. Penetrar, compndrer. Calar.
una vegada. Granizada, granizo. Grando,inis. Perspicio, introspicio, is, penetro, as. |1
ant. bai-
CALAMARSEJAR. V. n. Curer calamarsa dels xar. II
ant, CALLAR. II
nut. Amaynar las velas.
nvols. Granizar, acantaear. Grandino, as, gran- Amainar, calar. Yella dimitlere, contrahere. fam. |]
dinat , abat. Pegar, com: calali una bofetada. Pegar, dar, echar.
CALAMARSEJAT, DA. p. p. Granizado Gran- .
Percutio, is, verbero, as. m. Lloch abundant de ||
adzavara de la Xina. Calambuco. Aloes calambuco fam. Posarse alguna pessa de roba; y aix 's diu:
dicta. CALARSE '1 jech, Ponerse. Induo, is. ||
Junt ab la
CALAMENS. m. Herba de la cual ni ha tres es- partcula a devant de un infinitiu significa comen-
pcies; una de fullas blanquinosas com las del al- sar la acci del verb, com: calarse crrer, ru-
ba y la flor prpurea; altre semblant al poliol bort,
,
rer. Echar, ponerse. Incipere. [|
Entrar, ficarse
y altre que's diu galera. Calamento, calominta, yer. algun paratge, anar, arrimarse, Trasladarse, me-
ha galera. Calamenthum calamintha ae. , i ,
,
terse, arrimarse. Transferre, immilere, applicare.
CALAMENT. m. ant. descenso. CALARSE A jARER. fr. que ms del sentit rec-
CALAMINA. Mina abundant de zinc en for-
f. no cuydarse de alguna cosa. Echarse
te significa
CALAMITAT, f. Desgrcia , infortuni , mis- m.Traball que's en metalls, fusta, pedra y al-
fa
ria. Calamidad. Calaraitas , acerbitas, alis, tempus, tres cosas, taladrntlas de una part altre. Cala-
oris , aerumna , ae. do. Opus terebratum.
270 CAL DICCIONARI CAL
CALATRAVi. adj. de la orde de Calatrava. CALCIGAR. V. a. ant. y derivats, tretitjar.
Calalravo. Calatravensis, CALCILLA. f. CALSILLA.
CALAU. n. p. fam. de home. nicolau. CALCINAR. V. a. y derivats, calsinak.
CALAVERA, f. Lo conjunt dels ossos del cap CALCITES. f. Pedra preciosa de color de cou-
sens la carn ni la pell. Calavera. Calvapia, a). re. Calcites. Chalcites, a;.
craneum, i. ||
Lo conjunt dels osos dels animals CALCTIDES. m. Mineral de color de coure
despullats de tota carn. Esqueleio. Ossium com- que's troba en las minas de aqueix metall en Ale-
pages deuipta carne. ||
ant. Espcie de embarcaci manya: en la part interior t certas venas de un
llarga y estreta de una cuberla y ab un espar groch llustrs y compren altre mineral dit sor;
la proa. T tres arbres ab tres vergas, y en cada y en la exterior lo que anomenan missi, lo cual
una 's posa una vela llatina, Carabela. Celox, ocis, sobrepuja com lo verdet sobre del coure: los tres
jimbus, i, carabis, is. ||
met. Home de poch seny. son corrossius, y '1 calctides entra en la composi-
Calavera, cabezuela, mala caheza. Yacuum capute ci de la triaca. Calcilides. Calcittis, idis.
prajceps mente. CALCO. m. Ps que s' usava antguament en
CALAVERADA. f. Acci de un home de poch Espanya, y del qual fa menci sant Isidoro de
judici. Calaverada, cahildada. Imprudens factum. ponderibus." Calco. Calco. Ps grech. Facciolati ||
FR CALAVERADAS. fr. Fr cosas de poch judici. diu que era la desena part del bolo; Palach que
Calaverear. nsanio, is, bsque consilio agere. y alguns altres que era una mo-
tenia dos grans;
CALAVERETA. f. d. Calaverilla, calaverila. neda que valia mitj cerari. Calco. Chalcus, i. ||
ium. II
adj. Alguna cosa. Alguna. Aliqua. gech calcos'' coure aram, yde grafo"jograbo.
CALCADA, f. ant. trepitjada. Calcgrafo. Calcographus, i, cailator, is.
CALCAR, v. a. ant. trepitjar. ||
Passar picar CLCUL, m. Lo computo comple que's f
ab una agulla punxo los perfils del dibuix pera per operacions aritmticas y algebricas; hi ha
que s' estampen en altra part, estergintho ab una clcul diferencial iatpgral. Calculo. Calculus, i,
comunment en mal sentit. Marcar, scnalar con el, CALCULAR, v. a. Fr clculs. Calcular, hacer
dedo. Dilato aliquem monstrare, signar. clculos. Calculo, as, ratiocinor, aris, computo, as.
V*^^
M-
v;x*-
iff*^ ^:^^^i
CAL CATAL CAL 271
k alg, acalorarlo pera que fassa alguna cosa. Dar GALDERERIA. f. Botiga barr de calderers.
calda una calda d alguno. Agito, stiinulo, as. Caldereria. Caldariorum laberna.
GALDICH. adj. Cosa de Caldea, vuy Caldar GALDERETA. f. d. Calderuela, caldero, calde-
provncia de Babilnia. Caldaico, caldo. Chaldai- rillo, calderila. Caldariolum, i, caldariola, ae. | La
cus, chaldicus. de trurer aygua. Caldero, acetre. Scitula, anea,
vermell al) focli. Caldear. Candefacio, is, ferrum ha pessas de dos, de quatre y de vuyt marevedis-
ignitum reddere. H
Donar mlt calor foch algu- sos. Calderilla. JErea moneta.
caldo sovint. Tomar caldo d menudo. Jusculum fre- anomenan ab que distingei-
aix aquesta senyal %
quenter potare. ||
Tenir alguna cosa gust de caldo. xen los prrafos, senyalan los fulls que van fora
Oler caldo. Jusculum sapere. de la obra principal. Caldern. Typographica nota.
GALDEJAT, DA. p. p. Caldeado. Candefactus. II
mis. La nota senyal que adverteix la suspen-
GALDO, A. adj. caldich. si dels instruments pera que '1 qui canta execute
GALDER. m. ant. calder. adj. Aficionat al |]
lo que vulga. Caldern. Musicalis nota. |j
Entre
caldo. Amigo del calda. Jusculi cupidus, avidus. comptistas esta p. que denota '1 railler. Caldern.
GALDERA. f. Vas de metall, gran y rod, ab Milliaria nota.
una ansa en lo mitj ms petitas en cada part. GALDERONA. f. MARMITA.
Caldera. Lebes, etis, caldarium, ahenum, i. La |1
GALDET. m. d. Caldillo. Jusculum, i.
mitja bola de aram en la que s' arma la pell de las GALDO. m. Lo such aygua en que s' ha cuyt
timbala.s. Caldera, ^nea compago. guisat la vianda. Caldo. Jus, uris. |
pi. Lo vi, oli
CALDERAS DE 'n PERE bot^o. exp. fam. L' infern. y altres lquits que 's portan per mar. Caldos. Li-
Calderas de Vera Pedr Bolero.. Infernus, tarta- quores quibus mercatura exercetur.
rus, i. caldo medicat. Lo de vadella, perdius, granotas
CALDERA VELLA TERRAT SEMPRE T BONY FORAT. y escorsons junt ab diferents herbas. Caldo altera-
ref. Denota que la vellesa acarrea porta mlts da. Jus medicinale.
malts. Hombre viejo, saco de azares: homhre viejo, A QUI NO VL caldo TASSA PLENA. loC. prOV. De-
cada dia un duelo niievo. Infirmat senium vires ac nota que 'Is superiors deuhen tenir carcter, quant
ajra vetustas. Multa senem circumveniunt incom- los inferiors se resisteixen al cumpliment de sas
moda. obligacions. A/ te duele ahi te dar. A fortiori pa-
AB UNA CALDERA VELLA SE 'n TROBA UNA DE NOVA. rendum.
ref. S' aplica als joves de tots dos sexos, que 's GALDOR. m. ter. ardor.
casam ab ab lo fi de beretarlos. Con un calde-
vells GALDS, A. adj. Lo que t mlt caldo. Caldo-
ra viejo se compra otro nuevo. Yeteris pretio no- sa. Jurulenlus.
vum emitur ahenum. Seni puella nubit, spera hae- GALDOSET. adj. dim. Caldosito. Jurulcntus.
reditatis habet. CALDOT. m. Caldo mal ft, ab poca curiositat
TIRAR ALG UNA CALDERA DE AYGUA BULLENTA. substncia. Calducha. Jusculum insipidum.
fr.met. fam. Deixarlo suspens y parat ab alguna GLDRER. v. imp. S'r menester. Necesitarse.
cosa dit impensat gracis. Echarle d una un Opus esse. 1|
com correspon. Ser
Sr alguna cosa
jarra de agua. Alicujus impotens inesperati fran- conforme. Idoneum esse.
gere. CALELL. m. Pedreta introduhida per descuyt
GALDERADA. f. Lo que cab en una caldera. en las rajolas teulas, que 's converteix en cals al
Calderada. Quod caldarium
capit. Lo menjar |1 curerse. Caliche. Lateri immissus calculus. ||
igualtat, sens la menor diferncia. S' usa regular- CALES. ra. mit Fill de Breas y Oritis germ
ment ab los verbs anar, portar, amidar. Por un mis- de Cetes, que morts per Hrcules foren convertits
mo rasero. Eodem jure omnes censere ; aequo pede en vents. Cales. Calais, dis. I
f. Ciutat y port de
pulsare; aequa mensura metiii. Fransa. Cales. Calesium, i, Caletum, i.
religiosos en Turquia,que prenen aquest nom de un CALESER. m. Qui mena una calesa. Calesero.
Sant sn gefe anomenat Calenderi, mlt penitent Pilentarius, ii.
|
Qui lloga calesas volants. Calesi-
y extravagant. Calenderlos. Calenderii, orum. nero. Pilenlorum locator.
CALENT, A. adj. Lo que cont calor. Caliente. CALESETA. f. d. Calesilla. Parvum pilentum.
CaliduS. 11
ARDENT. I
ACALORAT. CALESt. m. Yolaat, carruatge propsit pera
CALENT DE CAP. fr. Qui ha begut mlt vi y comen- passejar. Calesin. Pampillum, i, carpentum velo-
sa sentir los efectes. Calamocano. Aliquantulum cius.
vino madeus. CALETA. f. Cala baixa en la mar. Caleta. Par-
DE CALENT EN CALENT, m. adv. Prompte. En ca- va slatio.
dimelro de sa boca. Calibre, alma. Bellici tor- CALIMA. f. naut. Espcie de vapors manera
nienti diameler, amplitudo, capacilas. Lo dime- |1 de fum blanquins, que en temps de calma y de
lro de la bala. Calibre. G'.addis bellica; diameter, calor condensa ms mnos la atmosfera, Brea,
magnitudo, ralio, mensura, modus. calima. Caligo, inis. Entre pescadors conjunt de [|
sR DE BON MAI. CALIBRE, fr. uicL Sr de bona suros enfilats com uns
rosaris, y equival una bo-
mala qualitat. Ser de buen mal calibre. Bonui ya. Calima. Subera ne sagena mergantur.
aul prava^ indolis esse. CALIMERI. n. p. de home. Calimerio. Calime-
CALIC. m. Espcie de burgos que v de las rius, i.
Irulias. Caniqui. Subtilis tela indica. CALIMS, A. adj. naut. Lo que est cubert de
CALCOPE. f. mit. Filla de Otres rey de Fr- calima. Calimoso. Caliginosus.
gia, y de Venus mare de Eneas. S6n marit Too CALINICA. n. p, de dona. Calinica. Calli ni-
Tous lidedic cultos sagrats. Calicope. Calyco- nica. ai.
licut en Orient, de la qual se diu que's feu lo vel CALIOPA. n. p. de dona. Caliopa. Calliopa. ai.
del temple de Salom. Calicuf. Galculiensis tela. CALIOPI. n. p. de home. Caliopio. Calliopus, i.
veu arbiga, y signica successor hereu: per 's CALISSAYA. f. Espcie de quina de color
pren per lo mateix que summo sacerdot de Maho- groch de taronja; t las escorxas planas y de un
ma; si b ja s' han multiplicat los califas. Califa. espesor ab que's distingeix fcilment. Quina ama-
Calipha; a>. Saracenorum summus pontife\. rilla. China flava.
tar, donar ttols alg. Tamb s' usa com rec- Subcinericius.
proch Calificar. Commendo, nobilito, decoro, as. CALIUHET. m. d. Ilescoldilo. Cineres prunis
CALIFICAT, DA. p. p. Calificado. Probatus. commixli.
CALIFRNICH, CA. adj. Cosa de Califrnia. CALL. m. La durcia que's fa en alguna part
Califrnico. Ad Californiam pertinens. del cs, per fregarse ab altra traballar, per
CALIGA. f. ant. Espcie de mitja bota que usa- apretar massa 'I calsat per fret. Callo. Callum,
ren los soldats romans. Caliga. Cothurnus, i. calius, i.
II
Lo cam estret y llarch en raitj de
CALIGRAFIA. f. L' art de escriurer b for- montanyas, parets, elc. Callejon y calUso p. Ar.
mar bona lletra. Caligrafia, Caliaraphia, aj. Augusta via. | ant. palmell. ||
ter. Tros de ferra-
TOMO L 36
274 CALL DICCIONARI CAL
dura que cau per dolenta. Callo. Fragraentum. i. QUI NO SAB CALLAR LO S, MAL CALLAR LO DELS
BARRI. ALTRES, ref. que's pren en sentit literal. Quien dice
II
CALL JuicH. Barri dels juheus. /Mdena.,Yicusju- lo suyo, mal callar lo ageno: asno lerdo, tu dirs
daicus. lo tuyo y lo ageno. Nemotacebita'iaqui proditsua.
FERSE CALLS. fr. Adquirir hbit costum en al- QUI NO SAB CALLAR, NO SAB PARLAR, ref. Denota
guna cosa, com en los traballs, en los vicis etc. que qui enrahona mlt acostuma dir mlts disba-
Uacer, criar, tener callos. Ohduresco, occallesco, is. rats. Quien no sab callar, no sab hablar. Tacere
calla! Usat com inleijecci significa la estra- quisquis nescit, is nescit loqui.
nyesa armonia que causa alguna cosa; y aix 's QUI T MS QUE CALLAR, ^S ENRAHONA. ref. Se
diu: CALLA que es b. Calla! Papal pren en sentit literal. Reprende vicis agenos, quien
CALLADA, f. GAYATO. esl lleno de ellos: buen callar se pierde. Aliorum
k LA CALLADA. UI. adv. CALLADAMENT. medicus, et ipse vulneribus scatet.
LA CALLADA PER REPOSTA. loc. Dna entudrer CALLARS. m. ant. call 2.
que alguna cosa succehir 's descubrir ab lo CALLAT, DA. p. p. Callada. Taclus. ||
adj.
temps. El tiempo nos lo dir: la callada porrespuesta. Qui guarda '1 secret. Reservado, callado. Tacitus,
Tempus aperiet, revelabit, patefaciet; videbimus. cautus. II
Qui parla poch. Tacilurno. Taciturnus.
CALLADAMENT, adv. m. Sens parlar. Tdci- CALLAU. interj. calla.
tamente. callandico. Clam, secret, silenter, tacit, CALLERS, A. adj. Cosa de Cller ciutat de
tacit. Cerdenya. Culleres. Callaritanus.
CALLAMENT. m. ant. silenci. CAL-LIDITAT. f. ant. ASTCIA.
CALLANDET. m. adv. Ab veu baixa, sns fr- CAL-LOPE. f. Musa que presideix la elo-
soroll. Callandico. Submiss voce. qncia retrica y la poesia heroica, y signifi-
TOT CALLANDET. m. adv. Ocultameut, dissimula- ca hermosa veu. Los poetas diuhen que era mare
dament, sns fr rudo. Calla callando. Clam, se- de Orfe. Caliope. Calliope, es, Galliopea, ae.
es. II
Dissimular, tenir alg reservat sn designi. CALMA. f. Falta de vent. Calma. Tranquilli-
Callar. Dissimulo, as, propositum premer. j|
No tas, atis. La suspensi cessaci de algunas co-
U
donarse per ents de lo que s'ousab. Callar. sas, com en los dolors, negocis, etc. Calma. Inter-
Dissimulo, as, silentio aliquid premer. 1|
Passar inissio, nis, quies, etis. ||
catxassa.
en silenci, omitir alguna cosa de lo que's diu EN CALMA. m. adv. Dit de la mar quant est pa-
tracta. Callar, pasar saltar, dejar. Dissimulo,
, cfica. En calma, mi leche, navegable, tranquilo,
disminuhirse '1 soroll de la mar, rius, vent, etc. mar. Mare adquiescere, sedari, tranquillari. v. ||
Callar. Sileo, es, sedor, aris. a. Moderar alguna cosa rigorosa, com: la cnfora
CALLA T Y CALLAR JO CALLA Y CALLAR. loC. CALMA '1 dolor. Adormecer, calmar, mitigar, sose-
Denota que '1 que t defectes no li conv
repndrer gar. Mitigo, placo, as. ||
Sossegar los moviments
los dels altres. Cdllate y callemos, que sendas nos del animo, la alteraci de las passions, com la c-
ejiemos. Yitia tua celar vis, alienis parce: cad- lera. Apaciguar, aplacar, calmar, sosegar. Restin-
viu empenyat de algun combat disputa. Cdlor. CALOTO. m. Metall portat de Amrica dels re-
Ardor, is. veliemens vis. siduos de la campana de un poble anomenat aix
cvLOR NATiRAL. Lo pi'opi } necessari pera con- en la provncia de Popayant y diuhen que acudia
;
servar la vida. Calor nalurul. Yitalis , nativus calor. '1 bestiar ahont s' oha pera lliurarse de las tem-
'1
AB CALOR. ra. adv. Ab empenyo. Con calor. Totis pestats. Lo vulgo li afribuheix varias virtuts, y
viribus, fervid. mescla ab lo del batall de las campanetas anome-
ABRASARSE MORiRSE DE CALOR. fr. Tenir un grau nadas de Caloto, pera tocarlas quant trona. Caloto.
excessiu de calor. Freirse de calor. Jisluare. Metallurn calotum dictuin.
DONAR CALOR. fr. met. Accelerar alguna cosa. CALPA. ter. Peix.
f.
OFEGARSE DE CALOR. fr. Estar mlt fatigat pel que el gallo. Priores partes uxorem agei-e.
calor excessiu. Ahogarse de calor. Mslu nimio ur- posARSE LAS CALSAS DE ALG. fr. mct. Gobcmarlo,
geri. manarlo. Calzarse alguno. Aliquemsibi subdere.
PNDRER CALOR. fr. ENTRAR EN CALOR. SABERSE CORDAR LAS CALSAS. fr. Tenir coneixe-
PICAR LO CALOR. fr. Sr mlt calent lo temps. De- ment, poderse gobernar sns ajuda de altres. Snlir
jarse caer el sol. Diem vald astuare, calescere. de mantillas panales; estar criado. Ex ephebis
GALRICH. m. qum. Cos elemental, flity excessisse.
sulil (pie penetra abandona 'Is pors dels cossos, CALSADA. f. CALSAMENT. | Carretera empedra-
dilatant contrabent sas parts: n' hi ha de combi- da. Arrecife, calzada. Strata, munita via, strata
I CALORICITAT.
calsarse. Calza-
produheix lo calor. Calorificacion. Actio qua calor CALSAR. V. a. Posar alg '1 calsat. Calzar.
de alg; y aix 's diu: fulano calsa molls senyors. GALSINER. m. Bassa pera amarar la cals.
Calzar. Alicujus sutorem essc, alicui opus calca- Caiero. Balcarius, ii. ||
calsinayre.
rium curar. ||
Afegir acer la punta de la rella y GALSINERIA. f. La casa lloch ahnt se ven
altras ferramentas. Acerar, calzar. Calybe refice- cals. Caleria. ODcina calcaria.
re. II
Guarnir la part inferior de alguna cosa ab GALSINS, A. adj. Lo que t mlta cals. Cal-
una altra de ms forta pera que la soslinga y con- creo. Balcarius.
serve, com: paret, rodas, etc. Calzar. Fulcio, mu- GALS. m. Bot sens sola. Botin, polaina. Ti-
ni, is. Parlant de armas de foch alcansar un de- biale sine .soliis.
II
los de curt. Sacar los pies, poner de redondo. In- GALSOTAS. m. bltxacas.
fantulus ab involucris expedir, liberare. GALSOTETSY GALSETS. m. Calsas de tela
QUI CALSA AB AMICH PARENT, CALSA CAR Y MS per sota dels pantalons, etc. Calzoncillos, pauetes.
DOLENT, ref. Denota que hi ha mlts quealsamichs Femoralia, ium, subligar, aris, subligaculum, i.
los fan las cosas ms dolen las y ms caras. Lo CALT, DA. adj. ant. calent.
min me gasle el amigo, que lo bueno pvonto es ven- MNTRES es CALT SE PELA. ref. DE CALENT EN CA-
df/o. Mercs quasque malas noster sibi sumat amicus. LENT SE PELA.
CALSARSE. V. r. Calzarse. Calceo, as, calcio, GALTERISAR. V. a. calterisar.
is, sibi calceos induere. GALTFRET. m. calfret.
CALSAT, DA. p. p. Calzado. Calceatus. [j
m. GALTIRI. m. ant. caiteri.
Botas, sabatas, espardenyas, mitjas y tot lo que GALUGH. m.
ter. Espcie de peix de mar
y
cubreix lo peu pera sn resguart. Culzado. Crepi- de riu. Cierfo pescado. Piscis sic dictus.
SB, calceamentum, i, calceatus, us. |]
Tot lo que GALUIX. m. ter. tronxo.
cubreix y adorna 'Is peus y camas. Calzado. Cal- GALMNIA. Acusaci falsa y maliciosa. Ca-
f.
ceamentum, i, calceamen, inis, calct'atus, us. lumnia. Calumnia, aj, calumniatio, nis. Falsa di- ||
||
Lo religis que porta sabalas y mitjas, diferncia vinitat dels Atenienses. Calumnia. Calumnia, a;.
de altres que no ms porlan espardenyas sand- AFiANSAR de CALMNIA, fr. for. Fr obligaci 1'
[|
Animal que t las potas blancas y '1
cos de altre dare pro veritate accusationis.
color. Se diu regularment dels caballs. Calzado. JURAR de CALIMNIA. fr. for. Prcslar las parts li-
Alterius coloris pedes habens animal. tigans al principi de plet jurament de que no pro-
CALSASSAS. f. pi. aum, Calzonazos. Laxa fe- ceheixen ni procehirn de mala f. Jurar de calum-
moralia. nia. Calumnia; juraraentum dicere.
SR N CALSASSAS. loc. Sr mlt fluix y condes- GALUMNIADOR, A. m. y f. Qui calumnia.
cendent. Ser un calzonazos. Inertem, desidem esse. Calumniador. Inficiator, calumniator, eriminator,
CALSATER. m. calceter. oris, sycophanta, se.
CLSEGH Y CLSER. m. |1
calzer. GALUMNIAL. adj. calumnis.
CALSE8. f. calsas. GALUnilVIAR. V. a. Acusar falsament, culpar
CALSETA. f. CALCETA. al innocent.Calumniar. Calumnior, aris, alicui vel
CALSETER. m. CALCETER. in aliquem mentir i.
CALSIGAR. V. a. y derivats, trepitjar. GALUMNIAT, DA. p. p. Calumniada. Calum-
CALSiCH. m. y niatus.
CALSILLA. f. Espcie de mitja sens peu. Cal- GALUMNIS, A. adj. Lo que cont calmnia.
ceton. Tibiale, is.
Cahimnioso. Calumniosus.
GALSINA. f. Cals al punt de emblanquinar. Le- GALUMNIOSAMENT. adv. m. Ab falsa acusa-
chada. Calx ad dealbandum macerata. Mescla de ci. Calumniosamente. Calnmmos, per caluraniam.
I
cals, pedra menuda y altres materials. Calcina. GAL VA. f. Lo casco del cap sens cabells, Calra,
Rudera calce et arena commixta. calvieie , calvario , calvez, y calvatrueno la que
GALSINACI. f.
y pren tot lo cap. Calva, calvaria, se, calvitium, ii.
GALSINAMENT. m. La acci de calsinar. Cal- calvities, ei.
cinacion. Exustio, nis.
CALVARI, m. Lloch en que Jesucrist consum
GALSIXAR. v. a. Reduhir a pols los metalls la redempci. Prpiament significa lloch de cala-
CAM CATAL. CAM T7
veras. Calrario. Calvariuni, ii , via sacra. ||
tcr. tis. Lo cap de la fona. Ramal, pierna. Funda;
11
CALVRIA. f. Nom de unas religiosas de la al genoll. Cana. Tibiale, is. I La del bot y sem-
orde de nostra S-nyora del calvari. Calvaria. Cal- blants. Presiltas. Ansula, U'. H En la prenip.sa de
I
tolo viM'lici' ralvus. |1
CALVEJAR. V. n. Anar faltant lo cabell. En- trompa. Tallo. Scapus, i, stylus caulis. H
En lo bot
ralverer. Calvesco, is. lo coll per ahnt raja. Piezqo. Amicinuni, i.
I
pi.
CALVEJAT, DA. p. p. Encahecido. Capillis Los muntants de la taula. Pies. Pedes, um.
orbalus. CAMA A CAMA. UI. adv. TANT A TANT.
GAL VESA. f. CALVA. CAMA A.SSA CAMA ALL. UI. adv. Ab las camas se-
CAL VET. ni. d. Calvele, calvillo. Calvnlus, cal- paradas. A horcajadas, horcajadillas. Didudis
vaster, i. cruribus.
CALViCIA. f. CALVA. CAMA DE BLAT, Cm. Culmus, calamus, i.
cassa de selvatjinas. Jabalina. Jaciilum, telum. gas y primas. Zanquivano. Exilibus cruribus homo.
CALVINISME, ni. Secta de Calvino, que l'any AB LAS CAMAS NLAS CRUAS. En pernetas en pier-
1683 fou desterrada de Fransa per 1' edicte de nas, desnndas las piernas. Nudis cruribus.
Kantes. Entre "Is mlts errors del Calvinisme sn, AGAFAR PER LA CAMA. Apemar. Crura apprehen-
que Du predestina reproba sols perqu vl, dere.
sens atndrer a mrit ni demrit: que dna als CARREGARSE LAS CAMAS A COLL. fr. ANAR PEL'.
predestinats una f que no poden prdrer, y una ESTAR A CAMAS. fr. mct. Havr eixit b de algu-
grcia que'ls priva la llibertat; que'ls justos no po- na disputa dels crrecbs que 's fan, de algun
den, a causa del pecat original, fr ninguna obra perill.Sacar hien el cahallo sacar el caballo lirn-
bona, ni estan obligats feria ni guarda;- los ma- pio. Sese ex redargutione feliciter expedir. met.
I
naments: y altres errors condemnats per la escrip- Fr alguna cosa difcil y perillosa evitant tot dany.
tura, concilis, sants Pares y per lalglsia universal. Sacar bien el caballo, el caballo limpio. Rem ar-
Alguns diuhen que'ls errors de Calvino sn 1400: duam sine ulla noxa exequi.
Cahinismo. Calvinismus, i, calvini secta, doctrina, ESTiRAusE LAS CAMAS. fr. fam. Passejarse. ^.s-
I
sectalor.
CALVSSIM, A. adj. sup. Calvisimo. Summe sR LA CAMA DEL MAL. fr. fam. Dcuota que alg
calvus. es la causa del mal que succeheix. Ser el dedo ma-
CALVO, A. adj. Qui t tot lo cap part de lo. Criraina omnia in aliquem verti, attribui.
ell sens cabells. Calvo. Calvus. TALLAR SEGAR LAS CAMAS. fr. Impedir los medis
CALVO DEL TOT COM LO PALMELL DE LA MA. Cul- pera fr fortuna. Desjarretar, cortar los pasos. Co-
vo como ^^na calabaza. Cucurbita glabrior. natus reprimere. I
Debilitar las forsas. Desjarre-
TORNARSE CALVO. fr. Prdrer los cabells. Encal- tar. Enervo, debilito, as, vires confringere.
vecer, encalvar. Calveo, es, calvesco, is. TALLAR LAS CAMAS PER LA CORVA. ff. Debilitar
CALX. f. ant. gals. mlt. Desjarretar. Suffragino, subnervo, as.
CLZER. m. Instrument ordinriament de pla- TENIR BONAS CAMAS. fr. Sr uilt cauiinador. Te-
ta de or ab un peu pla, y remata en un vas en ner pies buenos pies. Perniciter gradi, currere.
(jues consagia '1 vi en la missa. Cliz. Calix, TENIR liNA CAMA A LA SEPULTURA AL FOSSAR, fr.
icis.
II
Tassa feta manera de clser. copa, vas. met. Denota que alg es tant vell tant malalt
CAM. m. Ttol dels prnceps
soberans de Tar- que no pt tardar morir. Tener un pi en la se-
tria. Carn. Chamus,
scytharum ad orlum impe-
i, pultura.A sepulcro non long abesse.
rator. En Prsia qualsevol senyor de la cort. TRENCAR TRENCARSE LAS CAMAS. fr. mct. Impos-
||
A CAMADAs. 111. adv. A salts, apressuradament. A la pantera. Camaleopardo, pardal, camello par-
paso largo, trancos. Citato passii. 1|
iiiet. ter. dal. Camellus pardalis, chamalopardalis.
TIRAS. CAMALLERAS. f. ter. CARAMELLAS.
CAMADREA. f Herba. Camadrea. Caniadrea, ai. . CAM all GA. f. LLIGACAMA.
CAMAFEO CAMAFEU. m. Pedra en la CAMALLOCH. m. ter. Enginy pera pescar.
que 's Irobari figuras y representacions de passos, Red. Ret sic dicta.
y altres joclis de la naturalesa. Camafeo. Pi-orainens CAMALLUHENT, A. m. y f. ter. Nom que 's
efigies. dna als pagesos de la montanya. Montans. Mon-
GAMAL. ni. ant. Grillons de fusta, que posats ticola, a?.
pi. En los arbres las brancas majors que's separan ment produheix unas camas altas de dos tres
inmediatament desde la soca. Brazos. Brachium, pams, poblada de unas fullas espessasy menudas.
ii.
II
ter. Cuixot de 'Is pantalons, elc.3/?<so, calzon. n' hi ha de vrias espcies. Manzanilla, camamila.
Femoralia, iuni. ||
Espcie de bot ple de casca- Anthemis, idis, chaniemelon, i, chamomilla, x.
bells. Boiregui. Cotburnus, i. | ant. botas, grebas. CAMAMILLA ROMANA. La que t las flors llustrosas
CAMALE, m. camalle. que naixen en lo mes de juny y juliol, de olor
CAMALDULEUSE. Orde de f. religiosos funda- agradable, sabor fort y balsmich que han com-
da en 1009 per sant Romualdo baix la regla desant parat al de las pomas roquelas s' emplea com ;
Benet ab algunas constitucions particulars y hbit tnica estomacal y contra la febra. Manzanilla ro-
l)lanch.Son monasteri principal es lo Mont de la Co- mana noble fina de bolica. Anthemis nobilis,
rona en l'Apenino. Fou aprobada en 1103 per Ale- chamom.Tluni nobile, chamomilla romana.
xandre II. II
adj. Lo pertanyent dita orde sos CAMNDULA. lli. CAMALDULENSE. 3. Espcie 11
CAMALEUCA. f. Planta de fullas rodonas ab nas, y desprs cinch y fins sis. Camndula. Pra-
puntas, de un vert obscur, la cama roja y ramosa catoria corona ter denis globulis constans. U Bella-
y la flor groga. Camalexica. Chamadeuce, es. queria. Camndula. Versutia, a;, calliditas, atis.
CAMLICH. m. En Barcelona, Madrid y algu- TENIR MLTAS CAMANDLAS. fr. iron. Tenir mltas
nas altras parts lo qui est regularment en las bellaquerias. Tener muchas camndulas conchas,
plassas altres paratges pblichs, ab unas cordas mas conchai que un galpago. Calliditate, versutia
al de que qualsevol puga servirse de ell
coll, fi pollere.
pera trasportar cosas de pes de una part altra, CAMANDULER, A. m. y f. Qui t mltas ca-
guanyantse aix la vida. Mozo de cordel de esqui- mndulas, hipcrita. Camandulero. Versutus, i.
na, ganapan, faquin, palanquin, y esporlillero. p. CAMANHAYA. f. Planta capillar del Brasil,
And. Bajnlus, i, plialangarius, ii. que creix sobre alts arbres, y 'Is cubreix
'Is ms
CAMALLADA. f. Lo cop que 's reb en la cama enterament: es com un borrissol pardo, y fa fins
y sn efecte. Pernada. Cruris ictus. sis fullas, y vegadas una sola semblant la
CAMALLARGH, GA. adj. Se diu del qui t del roman. Camanhaya. Camanhaya, a;.
las camas llargas '1 pas. Pasilargo, zanquilargo. CAMAOBERT, A. adj. Qui t las camas ober-
Longioribus gressibus incedens. tas. Perniabierto. Divaricatus.
CAMALLE. m. Animal com un llangardaix, CAMAP. m. CANAP.
ulls grans y fondos, camas llargas y dretas; t CAMAPRIM,A. m.yf. Qui t las camas primas.
quatre potas y en cada una tres dits; la cua llarga Zanqmvano. Oblongis gracilibusque cruribushomo.
y plana y s' agafa ab ella
,
'1 mateix que ab las po-
CMARA. f. La pessa ahont lo rey dna au-
tas en lo cap t una espcie de cresta y dos ober-
; dincia, y ahont sols tenen entrada 'Is gentils ho-
turetas que li serveixen de nas; no t orellas. Los mes, ajudas de cmara y embaixadors. Cmara.
antichs deyan que's mantenia del ayre; per al- Interior regise doms aula. ||
Nom com als con-
guns arnian havrlos trobat vrias moscas en lo cells compostos de president y diputat sens nme-
COS. Sn moviment es pausat y grave. Pren dife- ro fixo. Cmara. Concilium, collegium, ii. En la ||
rents colors y 'Is muda fcilment. Camaleon. Cha- anatomia part cncava del crneo que v parar
maleon, is. |1
aslr. Una de las dotze constellacions al exterior de la orella. Cmara. Camera, se.
australs observadas pels moderns. Camaleon. Cha- CAMARA ALTA. En Inglatcrra '1 concell tribunal
mseleon, is. ||
Planta medicinal, anglica. [|
Al- superior compost dels senyors, qual nmero es
tra planta semblant, de arrel morena. Camaleon. al arbitri del rey. Cmara alta. Primorura magna-
Chamaleon niger. tura exedra, conclave, collegium.
CAM CATAL. CAM 279
cMARA APOSTLICA. La en que's traclan los nego- Camartsta. Reginse cubiculo foemina, cubicularia
cis pertanyenls la tesoreria dominis de la Igl- omatrix.
sia. Cmara oposilica. Camera apostlica, poiili- CAMARISTA MAJOR. La de ms autoritat entre las
ficiaium lulionum cria. que serveixen la reina. Ha de sr una grandesa
CMARA BAIXA. La que est composta dels dipu- de Espanya y entre altras preheminncias t la de
manera que s' acoste, y s'aparle pera buscar lo fo- CAMATIM. m. Barra de la arada. Timon.
co; rebut aix '1 raig de la llum, que va parar Temo, nis.
un mirall elevat al ngul de f} graus sobre '1 pla GAMATORT. m. Sancalls en dins. Esevado,
horisontal de la caixa : de aqu ressaltan los raigs, palieslevado. Varus, falcipedius, loripes, edis. |
formant ngul de reflexi igual al de incidncia Sancalls en fora. Zambo, palizambo, zancajoso,
tas
GAMAURA.
que tapa
f.
las orellas.
Espcie de montera ab dos pun-
Papalina, becoquin, galo-
tra llum que la que entra per dit can, 's pinta cha. Pileus ansatus.
r objecte ab tots sos colors y proporcions. Camara GAMBI. m. Permuta. Cambio, Irueque, permuta.
obscura. Conclave solaribus radiis, nisi per angus- Permutatio, nis, mutuum,
Aument disminu- i.
||
tumforamenundequaqueimpervium. ||
pl.cAMBRAS. nuci del valor que 's dna la moneda al temps
cAMARA-ciBA. Certa planta del Brasil. Cmara- de pagar en las provncias ahont se destina. Cam-
cuba. Can)ara-cuba. bio. Foeneraria pecunia, permutatio. ||
L' inters
CAMARADA, m. Company, amich. Camarada. ganncia pera pagar las lletras. Cambio. Fonera-
Amicus, i, sodalis, is, socius, ii, commilito, nis, ria pecunia, permutatio. ||
L' acte de pndrer di-
contubernalis, is. ners, obligantse per cert premi inters abonar-
CAMARA-TINGA. f. Herba, lliga bosch del lo en la part que s' ajusta. Cambio. Pretii causa
Brasil, (iamara-iinga. Camaratinga, x. pecunia permutatio. ||
Tornas de lo que sobra en
GAMARER. m. Dignitat empleo ; y axi s' una barata. Premio. Ultra sorteni mercs. Lo dels ||
I
||
Borgonya, que prengu '1 nom de sumiiler de lloch casa ahont se fn los cambis. Cambio. F-
corps. Camarero mayor. Regi cubiculo pricfectus, rum, i.
regius cubicularius. ||
cambrer. cAMBi MINUT. La pemiuta barata de unas mo-
CAMARERA. f. camarista. ||
cambrera. nedas ab altras pagant cert inters. Cambio minulo.
CAMARERA. f. Cert tribut que 's pagava en Pecunia) seu monetarum permutatio pacto foenore.
temps del rey D. Pere la cmara real y consis- ;
LAS PRiMERAS DE cAMBi, loc. mct. Al coiucnsar
tia en 40 marevedissos per miller dels que '1 rey algun negoci. las primeras de cambio. Pen in-
pagava sos criats. Camareria. Pensi nis. L' em- ||
cepta re, prima facie.
pleo de camarer. Camareria. Cubicularum
ofici CAMBi SECH. Lo ucgoci que 's f donant diner
minislerium. cambi ab lletra fingida ocultant lo guany inters
CAMARIL. m. Pessa detrs del altar de algu- que resulta qui dna '1 diner. Cambio seco. Fa-
na imatge, ahont se guardan las alhajas y vestits. Uaci syngrapha pecuniae permutatio.
Camarin. Sanclius armarium, reconditior cella. DAR LO CAMBi. fr. Fr burla. Ilacer burla, burlar-
CAMARILLA, f. En los estudis de gramtica se de alguna cosa. Alicui, aliquem, in aliquem, in
la pessa ahont se donavan surras. Camarilla. Se- aliquo illudere; aliquem ludificare, illusione deci-
crettus cubiculum. pere.
CAMARISTA. m. Ministre del consell de la DONAR CAMBI. fr. CAMBIAR.
cmara. Camarista. Supremi consilii senator. ||
f. EN CAMBI. m. adv. En cambio, en recompensa.
Dama que serveix la rcyna, princesas 6 infantas. Operae pretio, inercede.
,
jarse emhair. Se irreliri alicujus fallaciis; per im- CAMBROTA. f. Lloch quarto inferior y de
prudenliani in adversarii laqueos incidere. mals endressos de la casa. Chiiibitil. Despicabilis
TOR.NAR LO CAMBi. fr. Hiet. Tractar alg com ell domus pars.
ha tractat. / agar con la misma moneda. Par pari GAMBUIX. m. combuix.
referre. GAMEDRS. m. Planta que 's cria en llochs as-
CAMBIABLE. adj. Lo que 's pt cambiar. Cam- pres y pedregosos; y semblants
fa las fullas petitas
cambiar. Camhio. Mutuum, i, pernmtatio, nis. mlts dias sens burer. Camello. Camellus, i.
CAMBIAR. V. a. Baratar, permutar. Camhiar. CAMELLA. f. La femella del camell. Camlia.
Commuto, permuto, as. Variar, alterar. Cambiar. ||
Camellus fcemina.
Muto, as. Donar pndrer diner cambi. Cam-
II
CAMELLER. m. Qui mena y cuyda dels ca-
biar. Pecuniam questui dare, accipere; coUybo pe- mells. Camellero. Cainellarius, ii.
las embarcacions. Cmara. Cubiculum, i, diaeta, CAMETAS Y A FUGIR. loc. ter. Per denotar prompti-
ae. L' excrement de la persona. Cmara. Yentris
II
tut Uestesa en sortejar lo perill. Tomar las de Vi-
purgamenta. ant. menjador. 2. fato,
|| |1 lladiego. Fugam capere.
estar en la cambra, fr. ter. estar en capella. CMFORA, CNFORA. f.
sanch. /)ts('nerias.Dyssenteria,a,sanguinatio, nis. de una part altra. Camino. Via, a;, iter, ineris,
QUI T CAMBRAS. Camariento. Foriolus, i, ventris trames, itis. Cada un dels viatges que fa 'i qui
|1
ANAR CADA QUAL PER SN CAM. ff. Sp (IU (lels ci preparaci dels medis oportuns. Quien no
que discordan en las opinions. Ir cada cnal por su trae soga de sed se ahoga. Necessria seduhis cura,
mino. [n varias abire senienlias. ne inopiae damna feres.
^ANAR DE CAM. fr. Eslar de pas en un lloch per QUI CAMINA MAL CAM, NO FA BON PES A LA
I
FI. icf.
secuci de alguna cosa. /r por cl camino real. Via los intransitables. Cegar los condactos, pasos, vere-
luta pergere. das, caminos. Viam obstruere.
COSA DEL CAM. Vial. Vialis. TENIR NO TENIR UNA COSA CAM. ir. luet. Sr UO
CAM. ni. adv. .\1 mateix temps. De camino. alguna cosa fundada. Llevar no llevar camino-
IDE (iler.
Kiti(|Uor.
CAMINAL, m. ter. Carrer cam en los jardins
.NO HAVRHI CAM M CARRERA, fr. mel. l\0 COn- passeigs. Calle. Ordo, inis, via, ae.
T medi pera conseguir alguna cosa. Iso haberme- CAMINANT, m. Caminante. Viator, is.
tenir orde ni concert. .Vo lener pies ni cabeza, or- CAMINAT, DA. p. p. Caminado. Ambulatus.
den ni concierlo, ton ni son, no llevar camino. A rec- CAMINATA. CAMINADA. f.
TOMO 1. 37
282 CAM DICCIONARI CAM
DEIXAR i ALGIJ SENS CAMISA AB LA CAMISA DE LA CAMOSA Y CAMOSINA. adj. que s'aplica a
ESQUENA, fr. fam. pera explicar que alg li han la poma de olor y gust mlt sabrs y que s' usa en
pres tot lo que tenia. Dejar d uno sin camisa no la medicina. Camuesa. Rajlicum maluni. [|
pomera.
dejarle ni aun la camisa. Omnin bonis aliquera CAMP. m. Amplria de terreno dilatat que est
spoliare, exuere. fora de poblaci. Campo. ger, gri, campus, i. |
DONAR PNDRER LA DONA AB LA CAMISA DE LA ES- met. Extensi, mbit, capacitat. Campo. Spatium,
QUENA, loc. Sens dot. Dar tomar la mujer en ca- ii, campus, i. Los sembrats, arbres y dems que
||
misa. Indotatam uxorem dare, aut accipere. ell produheix. Campo. Arva sata oruin, rura, , ,
EN CAMISA, in. adv. Sens portar res ms. En pa- ium. I En las robas. fondo. Lo sili terreno que ||
ms menares. In pannis. P
ant. Lleugerament, A la ocupa un exrcit, y 'I m.ateix exrcit en disposici
lijera. Leviler, perfunctori. de pelea. Campo. S'ativa, castra, orum; acies, ei.
POSARSE FICARSE EN CAMISA DE ONZE VARAS. loC, II
En lo grabat y pintat 1' espay llis que no t fi-
s' aplica al que 's fica en assump'.os que
que no i' guras. Campo. rea, areola, a?, purus. escapa- ||
importan. Melerse en camisa de once varas. Alienis ment. adj. Lo que pertany al camp, com: terra
II
negofiis sese temer iraraiscere, implicar. CAMPA. Campesino, campestre. Agrestis, campester.
jiGARSE LA CAMISA, fr. fam. Expresa la desorde- CAMP CERCAT, DE BATALLA. Lo camp preparat pera
nada passi al joch. Jugar hasta la camisa. Sorti '1 desafio batalla singular. Palenque. Yalluin.
vel ipsam tunicam commitlere. CAMP DE BATALLA. Lo Uoch ahont combaten dos
NO TENIR MS QUE LA CAMISA DEL DEMNT. fr. met. exrcits. Campo de batalla. Martius, pralii, pugnae,
Quedarse un mlt pobre. Quedar sin camisa. Ad i CAMP OBERT. m. adv. A campo abierto. Aperto
summam paupertateni devenire. campo.
vNDRERSE LA CAMISA, fr. Yndrei'seho tol. Vender AL CAMP RAS. iH. adv. A cttmpo raso. Su-
hasta la camisa. Omnes facultates vendere, abalie- diu.
nare. ASSENYALAR LO CAMP. fr. mil. MARCAR LO CAMP. ||
CAMISASSA. f. aum. Camisa llarga. Camison. Partir el campo. Locum in certamini prafigere.
Promissa tnica. ASSENTAR LO CAMP. fr. Ascntar el campo. Castre
CAMISETA, f. d. Camisilla. Parva tnica. ||
facere, ponere.
Pessa basta de cuyro, panyo tela pera tapar al- CRRER LO CAMP. fr. mil. Corrcr el campo. Incur-
guna cosa. Funda. Tegumentum, i, theca, se. sionein facere, irrumpere.
CAMIS. m. Pessa de tela ab coll y sens es- DEIXAR LO CAMP LLIBRE, fr. met. Desistir de algun
palllasque planxada 's posa sobre la camisa. Ca- empenyo en competncia de altres. Dejar el campo
misoUn. Ficta subucula. abierto, libre, desembarazado, despejado. Ab incep-
GAMISOL. m. ant. Pessa de 1' armadura ant- to desistere ; rem deserere ; locum aliis dare.
gua que tenia la mnega llarga fins la ma. Cami- DEScuBRiR LO CAMP. fr. mil. Regoueixer la situa-
sole. Armaturse veteris genus. ci del exrcit enemich. Batir el campo estrada,
GAMISOLA. f. Camisa fina que's posa sobre la descubrir campo. Campum lustrare, explorar. |1
interior, y sl estar guarnida pels punys y ober- met. Averiguar alguna cosa. Descubrir campo el
tura del pit. Camisola. Subtilior subucula, | ter. campo. Alicujus animum explorar.
ARMILLA. EIXIR AL CAMP. fr. Haccrsc al campo. In campes-
GAMISOL. m. camis. tria fugere. [j
sortir al camp.
CAMISSA. f. ant. tim de
la arada. fijmar lo camp. fr. fam. escaparse.
CAMORRA. Renyina. Zacapela, camorra,
f. LO camp frtil no descansant se torna estril.
^urribanda, chamusquina. Rixa, ae, contentio, nis. ref. Denota la necessitat del descans pera conti-
1]
impertinncia. nuar en lo traball. El campo frtil no descansando
QU TANTA CAMORRA? expr. ^QU TANTA COTILLA? trnase estril: alguna vez olvida tus tareas para
CAMORRISTA. m. Qui fcilment y per leves volver con nuevo aliento si deseas.
causas arma camorras renyinas. Camorrista. Ri- Ludus animo debet aliquando dari,
xator, is, contentiosus. Ad cogitandum melior nt redeat tibi.
CAM CATAL. CAM 283
LLEVAR LO CAMP. fp. mil. Rcculr las despallas ment de forma de campana, de la qual
fusta en
del enemich vonsut, en lo camp mateix de la bata- usan los bussos pera mantenirse ms temps dins
lla,y tamb llevar las tendas que serviren pera la aygua. Campana de buzo. Urinatoria campana.
acampar. Alzar, levantar el campo. Facere cara- so DE CAMPANAS. lu. adv. A campana herida
pum. tanida, d toque de campanas. Tintinnabularum
MANTENIR LO CAMP. fr. Mantenier campo. Locum sono.
^rtamini custodire. ASSENTAR LA CAMPANA, fr. Posar CU equilibri las
MARCAR LO CAMP. fr. mil. Senyalar lo lloch que campanas al temps de venlarlas, de manera que
ha de ocupar un exrcit campament. Marcar el queden boca amunt. Sentar la campana. Nolamore
campo. Castramelari. versus ccelum posito detinere, ponere.
QUANT NO HA PELS CAMPS
ni NO HI HA PELS ,
BNS DE CAMPANA DU LOS DNA Y 'l DIABLE 'lS
SANTS. ref. Denota que en anys estrils no's poden ESCAMPA, ref. S' aplica aquells que inverteixen
donar niMlas almoynas. Cuando no lo dan los cam- los bens de en altres fins dels que estan
la Iglsia
pos, no lo han los sanlos, no han sanlos donde destinats. Bienes de campana, dalos ios, y el dia-
no dan campos. Agrorura sterilitas aufert egenis blo los derrama. Dat bona sacra Deus, sed dissipat
opem. omnia doemon.
Ql EDAR LO CAMP PER ALG QUEDAR AMO DEL ,
COP DE CAMPANA. 'L toch repetit de las campanas.
CAMP. fr. met. fam. Vncer altre en la disputa Campaneo. Xolarum pulsatio.
empenyo. Quedar el campo. Viclorem, superiorem FR CAMPANA, fr. fam. Fallar algun estudiant
evadere. la classe. Uacer corrales, novillos. Ab schola va-
drerla. Reconocer el campo. Speculari, rem per- es la badajada. Qualis campana est, talem sonitura
pendere. edit.
SORTIR AL CAMP. fr. Desafiar, renyir. Salir cam- REpicH DE CAMPANAS. Rcpiquc de campauas. Fre-
po al campo. Ad duellum provocar. quens nolarum pulsatio.
TENIR SEGUR ASSEGURAR LO CAMP. Garantir als TENIR CAMPANA, fr. met. Estar convaleixent, no
combatents en las batallas camp clos la llibertat fr llit. Andar estar en pi, lener hombre. Lecto
del lloch y de las personas. Asegurar el campo. valedicere.
.\cies servar. VENTAR LAS CAMPANAS. fr. ocarlas fntlas donar
CAMPAL, adj. ant. campes. |]
Aplicat bata- voltas. Voltear las campanas, llevarlas d pino.
lla. BATALLA. Arrectis, rotatisque campanis sonar.
CAMPAMENT, m. Exrcit acampat, la forma CAMPANADA, f. Batallada, '1 cop que dna
de acamparlo y '1 lloch que ocupa. Campamento, i batall la campana y '1 so que resulta. Badaja-
campo, acampamento. Castrametatio, nis, stativa da, campanada. Campanae ictus, pulsatio, sonilus.
stra.
II
met. Escndol novedat. Campanada. Insolitus
CAMPANA, f. Pessa de metall en figura de rumor, facinus, oris.
copa boca avall ab un bafall que la fa tocar so- CAMPANAR, m. La torre paratge ahont se
nar. Campana. Noia, concavum aes; cymbalum,
ae, col-locan las campanas. Campanario. Turris, is.
tintinnabulum, i. Tot lo que li sembla
|]
com lo , [j
Lo de una sola paret. Espadana. Plana, pyrami-
bgit de la xemeneya, 'Is vidres pera tapar los re- data turris. En lo torn de seda cada un dels
j]
llotges de sobremesa y flors artificials. Campana. dos fusos clavats en ell raodo de pilans ahont
Campana, sa. Planta de Espanya de fullas ovala-
\\
s' assegura
'1 fus de ferro. Frailecico, canecillo.
das, de un peu de llarch las inferiors, y ras peti- Gemini cilindri.
tas las superiors, grossas y grogas: la sua
flois PJARSEN AL CAPDEMUNT DEL CAMPANAR, fr. met.
arrel es medicinal. Ala. Helenium, ii. fam. La [|
Enfadarse mlt. Subirse d las bovedillas. Yehemen-
falta culpable que fan los estudiants en no assistir ter irasci.
la classe, ^ovillo:^, corrales. Scholse decessus. ||
CAMPANEIG. m. Lo toch repetit de campa-
Planta. Ipomea maravilla. Ipomea purpurea. ||
nas. Campaneo. Frequens nolarum pulsatio.
Planta. Petunia. Petunia nyctagini flora. CAMPANEJAR. v. n. Tocar ab freqncia las
CAMPANA DE COMUNITAT. La que seiveix en las campanas. Campanear. Campanas frequenter pul-
corporacions religiosas pera convocar alguns ac- sare. Tocar ab freqncia las campanefas cam-
||
las carapanas. Campaneo. Nolarum raultitudo soni- fam. Qui es del camp de Tarragona. ?iatural del
tusque. campo de Tarragona. A Tarraconensi provinci
CAMPANETA, f. d. Campana petita. Campa- oriundus.
nilla, campanita. Tintinnabulum, i. |1
Apagador de CAMPAT, DA. p. p. Salvad, escapado. Eva-
llumeneras. Campanilla. Extinctoriura, ii. Mem- \\
sus.
brana del odo formada pel quint parell de nirvis, CAMPEJAR. V. n. Sobreixir entre altres
laqual est estesa y tivanta com la de un timbal. aventaljarlos en alguna habilitat, art grcia na-
Timpano. Auris, auditus tympanum. bombolla. j|
||
tural. Campar, campear, sohresalir. Antecello.prae-
GARGAMELL. cello, is, praisto, as, emineo, es. j]
mil. Estar en
ocH FORT DE LA CAMPANETA. Campanillazo. Ye- campanya. Campear. In castris agere, sub pelli-
hemens tintinnabuli sonitus. bus esse.
CAMPANIL. m. ant. campanar. CAMPEJAT, DA. p. p. Sohresalido. Praecel-
CAMPANILLA. Herba que t las l'ullas en
f. sus.
figura de llansa y las flors de campana. Enredade- CAMPE. m. L' hioe fams en las armas
ra, campanilla. Arvensis consolvolus. La flor de ||
que's distingueix en algunas gloriosas accions.
dita herba. Campanilla. ^Enula campana. d. cam- [)
Campeon. Bellica laude insignis, egregius.
paneta. pi. Las campanetas de la msica de re-
[1
CAMPESi, NA. adj. CAMPAROL.
giment. Campanillas. Tintinnabula, orum. CAMPESTRE, Lo natural de pertanyent
adj.
AB TOTAS LAS CAMPANILLAS. m. adv. Ab lots loS als camps. Campesino. Bacceus. adj. camparol. [1
Stativorum tempus, quo sub pellibus copiseagunt, Gamuza. Ibex, icis. La pell de dit animal que
|1
Acampar, campar. Castra locare, ponere, castra- una espcie de serrellet. Yerha cana, buen varon.
metor aris.
, Surtir de algun risch perill,
\\ Senecio, nis.
com: CAMPAR de la pres, de alguna malaltia etc. MEDIR AB LA SEVA CANA ALS ALTRES, f. AB LO SU
Escapar, paner S6 en salvo. Evado, efi"ugio, is, ela- MAL VL CONIXER LO DELS ALTRES.
bo V eris. ^ija QUANT NE VAL LA CANA,. fi*. Biet. Estat CS-
CAN CATAL. CAN 285
Carmenlat. Llevar el escarmiento: llevarlo en la ca- CANALAT, DA. adj. Lo que f canal. Acanalor
leza. Periculum fecisse, suo periculo cautum esse. do. Canaliculi formam referens.
SET cv.NAs FONDO SOTA TKRin. loc. inet, pera CANALERA. f. CANAL.
signicar que alguna cosa esta nill amagada. CANALETA.f, d. Canalejn, ffltrt/ff. Canalicu-
CANAGI. f. La acci de canar las robas. Va- puli fax, vilis plebs, abjeclissim* conditionis lio-
ope mensuratio. De las terras. mines. Losnoys petits. Chiquillos. Puelli, ornm.
reo, varajr. Ulnc \\
|1
CANAD, f. Vaso para mezclar agua con vino. CANALLETA CANALLOTA GANALLUS-
Mistarius, ii. SA. f. Los noys petits. Chiquililloa. Pueruli, orum.
CANADELL, m, ter. y CANAL m. canaleta.
GANADELLA. f. Cetrill del vinagre, oli etc. CANALOBRE. m. ant. caramell. H
candale-
yinagrera. Acetabulum, i. oxys idis, acelarium RO. 2.
vasculum. ||
pi. AmpoUetas de or, plata, vidre 6 CNAM. m. cnem.
altre metall pera servir lo vi y aygua quant se GANAMAR. m. canemar.
diu missa. Vinagreras. Ampulla, b, a(iuarius, vi- CANAM8. m. Borrs, tela(|ue'sf de la esto-
Serveix pera regadiu, navegaci, desgus y altres CANAR. V. a. Amidar robas ab la cana, vn-
fins.Avuy s' usa en genero mascul parlant dels drerlas canas. Varear. Ulna metiri. ||
Medir, fi-
canals grans, com lo canal de Urgell, lo de xMa- tar las terras, heretats edificis, senyalant sos l-
drity altres. Canal. Canalis, is. La llarga, y re- |1 mits y fitas. Apear. Agros, prsedia lustrare, dime-
gularment de llauna, que posada sota de las ca- tire, timites eis statuere.
nals de la teulada reb sas ayguas y las llansa CANARI, A. adj. Lo qui es natural de las islas
lluny de las parets en los carrers patis. Canalon. Canrias. Canario. Canariensis, canarius. ||
m. Au-
Tubus, i.
II
La de las teuladas y aygua que cau cell del mateix tamanyo que '1 passareu, comun-
per ellas. Canal, canalera. CoUitia, a;. arq. En \\ ment de color groch de palla y clar, de cant
los molins la de la bassa per ahont se precipi- fort y armonis. Es nalural de Canrias, de dife-
ta la aygua al rodet. Saetin. Incile, is, angustus rents colors, y 's cria en gbias. Canario. Chioris,
mola; canalis. f^a cavitat que's forma entre las idis, canariensis passer. Espcie de embaicaci
i
|| ||
ancas del caball quant est mlt gras. Canal. Ca- petita. Canario. Ratis, is, navigium, ii.
I
inlerj. de
vilas, atis. En la cama I' os desde '1 genoll ns
|1
estranyesa. Sopla, canario, fuego. Papa;.
al peu, y en lo bras desde'l colze fins la munye. CANRIA, f. La femella del canari aucell. Ca-
ca. Canilla. Tioia, x, radius, ii. |j
Paratge estret nria. Chloridis fajmina. pi. Islas en 1' Occano
||
del mar, per ahont passa la corrent fins trobar Atlntich. Canrias. Forunatsc insulie.
major amplria y ms profunditat pera navegdr, CANAS. f. pi. Lo cabell que de negre roig
com lo CANAL de la Manxa, lo de Uahama etc. Ca-
; castany se torna blanch. Canas. Can i, orum, capi-
nal. Fretum, i. Lo rech pera conduir la aygua del
\\ tis nives. canities, ei.
riu ahont se vl, Canal, brazal, y caz p.Ar. Incile, CANASTRA. f. Paner gran format de vimechs
canalis, is. | ant. solch. 1|
En los rius lo que's f llistons petits y entreteixits. Es comunment de
pera que entre pesca, y puga cullirse ab facili-
la figura prolongada, y serveix pera transportar fruy-
tat y abundncia. Canal. Canaliculus, i. Lo de |1
tas y altras cosas. N' hi ha de varis tamanys y fi-
la respiraci la obertura per ahont surt 1' ayre. guras. Banasta, canasta, canasto. Spoita. x, fis-
en la romana la barra per ahont corre '1 pil. As- CANCILLER DE LA PRiTAT. Qui tenia antguament
til. Scapus, i.
II
Cada meytat de dit bras. Brazo. lo sello secret del rey, y sellava las cartas. Canci-
Brachium, ii. llcr del sello de la puridad. Cancellarius secretis
CANAT, DA. p. p. Vareado. Ulnis mensus. regis.
GANA VERA. f. Planta medicinal mlt conegu- CANCILLER DE LAS xDiAS. Qui t su crrcch
da. MALV. pera sellar las cartas y provisions
los sellos reals
vant es la major; las dos dels costats s'uneixen CANCILLER MAJOR DE CASTILLA. Tlol honorfich
la paret en que est la porta. En las salas, en- del arquebisbe de Toledo. Canciller mayor de Cas-
tradas, etc. n' hi ha de una sola lnea, y 's mante- tilla. Supremus Castella? cancellarius.
nen sens unirse las parets: se posan ordinria- CANCILLERIA. f. cancelleria.
ment de la part de dins de las iglsias y salas. CANDALISSA. nut. Aparell ab corona que
Concel. Cancellus, i, cancelli, orum. [|
Lo que es penja de cada un dels dos pals majors y serveix
de vidres pera fr divisi de una sala. Camoii. \i- pera ficar y trurer las embarcacions menors del
treum cancellum. servey del buch y altres pesos de consideraci.
CANCELLACI. f. La acci y efecte de cance- Covdaliza. Machina levandis ponderibus in navi.
llar. Cancelacion, cancelada, canccladura, testadu- CANDALOBRE. m. ant. candelero.
ra. Inductio, obliteratio, cancellatio, nis. CANDEAL. adj. candi al.
CANCELLAR. V. a. Anul-lar un instrunient CANDELA, Pessa rodona de cera,
f. seu al-
pblich, borrantlo inutilisant lo sello. Cancelar. tra matria en forma de vara, ab un bl pera fr
Cancello, as, deleo, es, circumduco, is. \\
met. Bor- llum. Vela, candela. Lucerna , candela, ae. ||
Lo
rar de la memria. Cancelar. Oblitlero, as. moch que per dcscuyt penja del nas sens netejar-
CANCELLAT, DA. p. p. Cancelado. Cancella- lo. Macarr. Pendens mucus. \\
Lo floquet espi-
tus. gueta que fan en lloch de lor alguns arbres, com
CANCELLER, m. Lo qui en las universitats t lo pi, alba, castanyer, etc. Candelilla, espiguilla.
la autoritat pontifcia y regia pera conferir los Julus, i.
II
arq. Lo puntal llarch y dret que junt ab
graus. Cancelario. Cancellarius, ii. ||
Nora que 's altres serveix pera sostenir los entoldats. Espdrra-
donava al mestrescola en algunas iglsias. Cance- go. Longurium, ii, oblongus fustis.
y propietats de patrimonis vinclats. De las suas est prxim morir. Acaharse la candela. Animara
executrias no hi havia apel-laci,ysols s'admetia agere, in agone esse; extremum spiritum ducere.
recurs per agra vi injustcia notria, y la splica lo COM UNA CANDELA CAP PER AVALL. loC. fam. DSS-
al rey en grau de mil cinchcentas. En Espanya parse'ls bns. Hacerse sal y agua. Bona dissipari.
n' hihavia una en Yalladolit y altra en Granada. FNDRERSE COM UNA CANDELA, fr. mct. fam. Impa-
ChanciUeria. Cancellaria ses, supremum tribunal. cientarse neguitejarse perqu no 's f alguna co-
CNCER, m. Signe, boreal del zodach ahont sa gust propi. Quemarse. Nimia sollicitudine, ar-
arriba '1 sol en lo solstici del estiu. Cncer. Carci- dent i desiderio aflici.
part del cos. Cancerarse, encancerarse. Cancro la- hacha, etc. Candelam fundi, liquefieri.
borar. CANDELABRO. m. Candelero ab tres ms
CANCERAT, DA. p. p. Cancerado. Cancero in- brochs. Candelabro. Candelabrum, i.
CANDELER MAJOR. Lo qui t sii crrecli aquest Cande, piedrn. Saccharum clarificatum.
ofici en la casa real. Cerero mayor. Cereoruni pra- CANDIAL. adj. que s' aplica al blat de supe-
CNDIDAMENT,
candor. Cdndidamente. Ingenu, sincer, candid.
CANDIDAT, m. Qui pretn alguna dignitat
adv. m. Senzillament , ab
sis peus y cubert com tota la planta de una borra CANDIDATURA, f. Catalogo de candidats. Can-
blanca y cendrosa mlt apretada. Serveix en me- didalura. Candidatorum catalogus.
dicina com emolient. Gordolobo, candelaria, ver- CANDIDESA, f. Senzillesa, innocncia. Candi-
baseo. Yerbascum, phlomos, i, phlomis, idis, pyg- dez. Sinceritas, atis, candor, is,
nitis, itis. 11
ant. irna. CNDIDO, A. adj. Blanch. Cndido. Candens,
CANDELERS. m. aum. Caiidelerazo. ignmn candidus. ||
met. Senzill, sens malicia. Cndido.
candelabrum. Candidus, sincerus. 1|
Ximple, poch advertit. Cn-
CANDELERET. m. d. Candelerillo. Parvum dido. Simplex, imperitus,
posa bordo de la embarcaci y en altras parts yar, Candonga. Dolose blanditije, adulatio, nis,
pera assegurar en ell alguna corda. Si t una ane- fabula, aj.
llega para li el ano, grano grano hincha la ga- Uadas en forma de dits: las flors sn de color de
llina el papo. Flumina collectis multiplicinlur herba; lo fruyl es rod, ms petit que'l del pebre,
aquis. Mult gutte implent flumen. cubert de una pell llisa, de un sabor agradable, y
288 CAN CATAL CAN
s'emplea pera alimentar aucells y pera altres usos. CANGRENAT, DA. p. p. Gangrenado. Gan-
Aquesta planta es cultivada y silvestre. La culti- grena aTectus.
vada es la descrita: la silvestre fa unas canyas sem- GANGRENS, A. adj. Lo que t participa de
blants las del malv, aspras y negras, sas fullas la cangrena. Gangrenoso, cangrenoso. Gangrena af-
com las del cnem cultivat. Cdnamo. Cannabis, is, fectus.
cannabum cannabus, i. Lo net de la primera
, |1
GANGUE. m. Instrument compost de dos plan-
operaci en la pinta. Canal. Pexa canabis. ||
Lo de xas que pesan hasta 200 lliuras ab que ajustician als
la segona. Chorron. Depurgala cannabis. Drap |)
malfactors en la Xida. Cangue. Instrumentum sic
ft de canera. Lienzo, cdamo. Cannabacer, cri? dictum.
cannabina tela. can, na. Lo que pertany t propietats sem-
LA LLAVOR DE CNEM. Cauamon. Cannabis semen. blants las del c. Canino. Caninus, canarius, cy-
MOCHS DE CNEM. Los despcrdicis de ell. Desper_ nicus.
dicios del cdnamo. Residuum, i, canbal, m. CARiBE.
sR COM LO CANEM DE LAS voRAs. fr. fam. Se diu CANCULA, f. Constel-laci celeste. Cancula.
de lo que no serveix pera res. Ser valer tanto eo- Cancula, b. \\
Lo temps de mlt calor, en que la
mo la carabina de Ambrosia. Ad niliilum deservire- estrella cancula naix y 's pon ab lo sol. Canicula.
CANEMAL. adj. que s' aplica la terra bona Tempus caniculare.
pera plantar cnem. Caiiamal. Ad cannabim pro- GANIGULAR. adj. S' aplica cada dia de la
ducendam apta terra. cancula. Conicular. Sirius, canicularis.
CANEMAR. m. Lloch sembrat de cnem. Ca- GANINAMENT. adv. m. Rabiosament, com lo
namar. Cannabi consitus ager. c. Caninamente. Canino dente, canina rabie.
CANET. m. Cert joch de cartas, en lo qual lo GANIQU. m. Tela prima de cot que v de la
qui las dna 's queda una carta, y reparteix las ndia. Caniqtii. Subtilis tela indica.
dems, pert quant surt igual la seva, y guanya CAN. m. Instrument vuyt, prolongat y rod
quant surten las dels altres. Sacanele. Charlarum que's f de metall altra matria,com: can de es-
ab confusi y desorde. Sarracina, gresca, Pugna. roycauto.^. Ar. Denliculum, spinularium, ii,
ae, conflictus, us. acicularius tubus. Lo de la canya entre nu y nu. ||
Massas pans ms mnos voluminosos, rodone- xemeneya. Humero, cnon de cldmenea. Infundibu-
jats, conca vos per una part, convexos per la altra? lum, infurnibulum, i. ||
Pessa de artilleria. Los hi
perfectament blanchs, transparents, llisos, de olor ha de diferents calibres y pera varis usos, com:
fort y particular, de gust agre y seguit de una sen- CAN de btrer, de campanya, elc. Canon. Tormen-
saci de fret. Alcanfor, refinado purificado. Cam- tum bellicum.
phora, ai. FR CANONS, fr. Entre teixidors posar lo fil en
CANFORAT, DA. adj. Lo que cont cnfora. ells. Encanillar. Cannis stamen, sericura glomera-
Alcanforado. Camphoratus. re, circumvolvere.
CANGE. m. Cambi. Sols s' usa en matrias di- POSAR CANONS LOS AUCELLS. Mcanonaf, pelechar.
plomticas, parlant de poders, presoners, elc. Can. Plumo, as, plumesco, is.
ge. Captorum in bello permutatio. CANOA. Embarcaci que usan los Indis feta
f.
GANGEAR. v. a. Fr lo cange. Cangear. In be- de una sola pessa en figura de pastera. Canoa. In-
llo captos permutar. dica navis, cymba, e.
CANGEAT, DA. p. p. Cangeado. Permutatus. CANOER. m. Qui guia goberna la canoa. Ca
GANGIL. m. ant. catlfol. noero. Cymbai gubernator.
GANGRENA. Corrupci en las parts carno-
f. GANOETA. f. d. Canoeta. Cymbula, se.
sas, que las f prdrer la sensaci. Gangrena. Gan- CNON. m. Decisi establerta en algun concili
grena, ai, carnis lethifera tabes. sobre '1
dogma disciplina. Cdnon. Canon, onis,
GANGRENARSE. V. r. Apoderarse la cangre- decretum, i.
||
La part de la missa que comensa:
na de alguna part del cos. Gangrenarse. Gangrena Te igitur y acaba ab lo Pater noster, y alguns
affici, laborar. volen fins la comuni. Cdnon. Missse cnon. I Ca-
CAN CATAL CAN 289
M logo dels llibres sagrats y autntichs rebuts per
Id Iglsia catlica. Cnon. Sacrorura libi-orum c-
da escriptura. Cannko. Canonicus, authenticus.
DRET CANMCII.
||
non. II
pi. L' estudi facultat del dret cannich. CANONI8ABLE. adj. Lo que 's pt canonisar
'anones. Canonicum jus. es digne de que 'scanonise. Canonizable. Proba-
CANONADA, f. Aqeducte, coducto de canons tissima; virtutis homo, etc.
e barro altra matria pera conduhir aygua. En- GANONI9ACI. f. L' acte y efecte de canoni-
nado. Hydragogia, ss, canalis, incile, is. ||
Tir sar. Canonizacion. Apotheosis, is, in sanctorura
el can de artilleria y 1'
estrago que fa. Canonazn. numerum relatin.
Tornienti bellici jactus, eraisio, explosi. ||
Entre CANONISAR. v. a. Declarar solemnement y
abaixadors via de diferent color en lo panyo. Bar- posar lo Papa en la llista dels sants algun beato
ra. Variata, variegata tienia. ||
f. fam. pet. 6 que ha ft alguns miracles. Canonizar. Consecro,
CANONAR. V. n. posar canons. as, in sanctorum numerum adscribere. ||
CaliQcar
CANONARCA. m. Oficial dels monasteris an- de bona mala alguna cosa. Canonizar. Probo, as.
Uchs, que tocava la campana pera cridar junta. II
Aprobar y aplaudir algun ft. Canonizar. Lau-
Canonarca. Canonarca. do, as.
CANONS. m. aum. CaTwnazo. Magnum tor- CANONICAT, DA. p. p. Canonizado. Conse-
menlum bellicum. cralus.
CANONAT, DA. p. p. Encanonado. Plumatus. CANONISTA. m. Professor estudiant del dret
GANONEIG. m. L' acte y efecte de canonejar. cannicli. Canonisla. Canonistes, ae.
CaTioneo. Ejaculatio, explosi, nis. CANONJA, f. ant. Lo forn, pastim 6 fleca dels
CANONEJAR. V. a. Disparar los canons de ar- canonges. Panaderia de loscannigos. Canonicorum
tilleria. Aranonear , canonear. Bellicis tormentis paiiarium.
oppugnare, impelere. CANOP. m. Mida del drag, mida que servia
CANONEJAT, DA. p. p. Caiioneado. Bellicis alsegipcios pera conixer la magnitut de las inun-
tormentis oppugnatus. dacions delNilo. Canope, fao/)o. Canopus, i. ||
mit.
CANONER, A. adj. S' aplica las llanxas ar- Estrella que 's troba en la part en que '1 tim de
roadas ab canons. Canonero. Tormentis bellicis ins- la constel-laci de la nau dels argonaulas va en-
tructus. II
m. Qui fa canons pera teixir- Canillero. trar en la aygna. Canopo, anope. Canopus, i. En- ||
Fusorum txtoriorum opifex. tre 'Is egpcios que segons Plutarco era '1
du fals
CANONET. m. d. Canoncico, ca/IoriciV/o. Siphun- Pilot de Ossiris, y segons altres de Menelao. Cano-
culus, i.
II
Los de canya de vidre pera adornos de po. Canope, Boquir. Canopus, i.
vestit. CanulUlo. Yitreus tubus, angustior fistnla. CANOR CANORO, A. adj. Harmonis. Ca-
CANONGE, m. Lo qui obt alguna canongia. noro. Canorus. |1
S' aplica als aucells que tenen lo
'aiinigo. Canonicus, i. cant suau y harmonis. Canoro. Canorus.
CANONGE DE LA PESCATERIA. PILLO. CANORAMENT. adv. m. harmoniosament.
CANONGE REGULAR. Lo que obt canongia en Igl- CANOVA. f. ant. Panera gran. Cuvano. Cor-
ia regular, com en la de Pamplona y tamb 'Is ;
bis, is.
igiosos Premostratenses y altres que viuben baix CANQCE. f. Certa tela de cot que 's fabrica en
a regla de sant Agust. Cannigoreglar. Canonicus Xina. Canque. Sinensis gossypina tela.
egularis. CANSACI. m. Fatiga, falta de forsa per trobar-
CANONGESSA. La dona que viu en comuni-
f. se fatigat. Cansancio. Fatigatio, nis, laisitudo, inis,
tat religiosa observant alguna regla, per sens vots languor, oris.
solemnes, com en las abadas de Flandes y Ale- CANSADAMENT, adv. m. Fatigosament. Can-
manya. Canonesa, canonisa, y canniga. fam. Ca- sadamente. Molest.
nnica, a;. CANSADSSIM, A. adj. sup. Mlt cansat. Can-
CANONGET. m. d. Camnjillo. Parvus canoni- sadisimo. Valde defatigatus.
cus. II
fam. ter. ximple. CANSALADA, f. La penca del porch salada y ,
CANONGIA. f. La prebenda del canonge. Ca- s' aplica especialment al greix que 's troba junt
nonjia, cannnicato. Canonicatns, us. la part interior de la pell de dit animal. Tocino,
11 CANONICAL.
Canonical. Canonicus,
adj. Lo pertanyent al canonge. lardo. Porcina, suilla, suina caro.
CANSALADER, m. Qui ven cansalada. Tocine-
CANNICAMENT, adv. m. Conforme la dis- TO. Allontopola, ai.
posici dels sagrats cnons. Cannicamente, Ca- CANSAMENT, m. CANSACI.
nonic, legitini, CANSAR, Causar cansaci. Cansar. Fatigo
v. a.
CANNICH, CA. adj. Lo que est fet arre- drer la substncia de la terra per lo mlt que ha
glat segons los sagrats cnons; com: horas canni- produhit. Cansar. Delasso, defatigo, as.
GAS, lliss cannica, etc. Cannica. Canonicus. ||
S' no cansar, loc. ant. no parar.
aplica als llibres y epstolas del cnon de la sagra- CANSAR8E. V. r. Fatigarse fent alguna cosa a
TDMO 1. 38
290 CAN DICCIONARI CAN
Cansarse. Faligari, lassari. ||
Disgustarse de alguna CANT PLA GREGORii. Lo quc sols consta de sis
cosa. Cansarse. Tedere, detad<ere. veus del diapasson. Canto llana. Simplex cantus.
ESTAR CANSAT DE ALG DE ALGXA COSA. loC. Es- AL CANT DEL GALL. A mcdia noche. Media nocte.
larne mlt disgustat. Estar cansada, faslidiado, II
A punta de dia. Al canto del gallo. Ad galli can-
ahurrido. Odisse. tus, prima luce.
NO CANSARSE, NO HI HA QUE CANSARSE. fr. met. PASSAR LO CANT. fr. Se diu dels aucells quant
Denota que no 's lograr una cosa per ms medis fan las passadas de cantar. Trinar. Modulor, aris.
que s' emplean. .Vo hay que cansarse; lodo es Ira- CANTABLE, adj. Lo que pot cantarse. Canta-
hajar en vano. Lateres lavare. ble. Cantui aptatus.
QLi CANSA ALCANSA. icf. Esplica que 's du tenir CANTABRO. m. lzaro.
molla conslncia pera lograr lo que 's necessita. CNTABRO, A. adj. Lo natural pertanyent
l'ohre importuno saca mendrugo , la perfdia mata Cantbria. Cntabra. Cantabrus.
la caza. Spem importunus extorquet. CANTADA, f. Pessa de msica variada de re-
iguals en nombre y metro, y s' empleava peia can- cubrir un secret. Cantar. Occulla revelar, arca-
taramors alabansas. Cancion. Canlio, onis. num aperire. nut. Dir prevenir en veu alguna
jj
TORNAR AB LA MATEIXA CANSO. fr. Repetir impor- cosa. Cantar. Elata voce quidquam animadvertere.
tunament alguna cosa. Volver la mism,a cancion: il
AVISAR, REPNDRER. ||
aut. Afavoiir ; aix 's diu:
otra al dicJio Juan de coca: no hay olla sin locino: CANTA b la fortuna alg. Cantar, soplar. Aliquid
toma su purga: dale bola. Importun ropetere. benevertere, accidere. ||
Recitar versos. Cantar.
CANSONEJAR. Anar ab cansons y bal-
V. n. Cano, is.
II
S' usa pera repndrer al orador que no
xillerias. Gastar romances, tener muchas camtmdu- muda de t. Cantar. Uno spiritu, ac sono vocem
las. Simulala proferre. ducere.
CANSONER, A. m. y f. Qui t mltas sofiste- CANTAR DELS CANTAus. Llibre canuich dels cn-
rias, escusas,camndulas, y s' val de tergiversa- tichs de Salom. Cdntico de los cnticas, cantar de
cions. Romancera. Argut, callid verbosus. | m. las cantares. Canticum canlicorum.
Llibre que cont vrias cansons y romansos. Can- CANTAR Y PEUFiDiAR. lef. contia 'Is impertinents
cionero, romancera. Carminum liber. y presumils, que moleslan repetint tot lo que no
CANSONETA. f. d. Cancioncica, canciancilla, saben fr. Cantar y parfiar. Ad fraclam canis.
cancioncita. Canticula, cantiuncula, , caiiticulum, AIX AQUEST ES ALTRE CANTAR. loC. fam. AIX SN
i.
(1
La que serveix pera fr dormir las criaturas. FIGAS DE ALTRE PANER.
Arrullo. Nenia, se, lallus, lallum, i, CANTAR DE PLA. fr. ant. Judicar. Juzgar. Puto,
CANT. m.La acci y efecte de cantar. Canto. as. II
Confessar francament. Cantar de plano. Can-
Cantus, sonus, accentus, us. | Poema curt en estil did, ingenu confiteri.
herich. Canta. Carmen, inis. Cada una de las ||
CANTAR DE REPENT. Cantar libro abierto. Ex
parts en que 's divideixen alguns pomas pichs. tempore, repent canere.
Canto. Cantus, us. ||
chant. Se precisa vegadas AQU CANTA ESTA QUI CANTA. loc. fam. Dcnota
com sinnim de canso per ;
tenia un sentit ms que hi ha documents ab que probar lo que 's diu.
lat,entrant en esta clase de poesias totas aquellas Carta canta. Testanlur litterai.
que eran prpias pera cantadas. Canto. Canticum. CANTAR, f. Peix de mlt mal gust. Cntaro.
ciNT DE ORGA FIGURAT, ms. Lo que admet en- Cantharus, manera de gerra. Canta-
i. Vaixell
||
Ire las sis veus del diapasson altras notas, com r. Amphora, se. Mesura de lquit de la capacitat
||
corxeras, seraicorxeras, etc. Canto de rgano fi- de una arroba. Cantar. Amphora, se. Vas que us
gurada. Concentus, us. Bac en lo triumfo de sia. Cantar. Cantharus, i.
CANT FREQENT Y MOLEST, fam. L' actc de cantar nut. Lo caix del fanch en la bodega del gn-
II
vos s' aplica sobre la pell pera fr alsar bombollas. Qualsevol cant. Cntico. Occentus, us.
Cantdridas, cubillo. Canlharis, idis, cantliarida, se. CANTICn DELS CANTICUS. CANTAR DELS CANTARS.
Lo pegat de dits polvos, y la bombolla que f. CANTIL.ra. Paratge del fondo del mar, que
pa, de formatge, etc. Cantero. Extremumfrustum rei. drulica de un can encorval ab dos brassos desi-
DE CANTELL. m. adv. Db costat. De canto. Obli- guals, que posats en la aygua licor lo xucla per
qu, transvers. rah del pes del ayre sobre '1 mateix licor, y '1
CANTELLEJAR. v. n. Traballar los cantons Uansa pel bras ms llarch. Cantimplora. Tubus,
de una post taula. Cantear. Tabulae extremitates i, sipho, nis, hydraula, sa. ||
Ferro que's posa en
elaborar, dolare. la part anterior de las sellas, etc. Cantimplora.
CANTELLUT, DA. adj. Lo que t cantell. Es- Ferrum antiquum ephippii.
piinado. Angulatus, angularis. FR LA CANTIMPLORA, fr. fam. Fr lo ploric, pon-
CANTENO. m. Peix delicat que v regularment derar misria pera murer compassi. Hacer la
pntre las rocas. Se troba entre Cndia y Rodas. Es- guaya. Planctum agere; queri, plangere.
taro, hrecho. Scarus, i. CANTINA, f. Celler, subterrani, gruta ahont
I CNTER.
m. Vas de terrissa metall, estret se guarda '1 vi per la casa. Cantina. Cella, b, spe-
de boca, ample per la panxa y estret pel peu, cus, us. Espcie de taberna bodeg en los quar-
I' ab una nansa serveix regularment pera posar ay-
;
tels dels soldats.
II
Entrar estar en cntaro en suerte. In sortem CANT. m. L' ngul exterior de un edifici. Es-
conjici. met. Estar proposat per algun empleo,
11 quina, canton. Angulus, i, ancon, onis; angulare
prxim conseguirlo. Estar en cntaro. Muneri vic caput. II
Extrem, rac, punta de alguna cosd,
adipiscendo proximum esse. com de camp, de casa, de matals. Cofuijal. An-
TANTAS VEGADAS vA. 'l cAnTER A I.A FONT QUE 's gulus, i.
TBENCA, 6 QE AL LTIM HI DEIXA \ COU. ref. DC- CANTON* ni. ant. cant,
292 CAN DICCIONARI CAN
CANTONS DEL EXRCIT, ant. Flanchs, costat del fant. Cana. Tubus ad utres inflandos. ||
Entre can-
exrcit. Flancos del ejrcito. Exercits latera, cor- de canya partida de llarch
terers gerrers tros
nua. Uarch, que aplican pera unir la pssa que trauhen.
CANTONADA, f. aum. Esquina, esquinazo. An- Cana. Arundinis frustulum 'quo guli utuntur. ||
gulus, i, ancon, onis. Entre pescadors que serveix pera pescar, y co-
la
GIRAR LA CANT0N4DJV. fi'. Girar de cam eixint de munraent se compon de un cert nmero de ellas
un carrer y entrant en altre. Doblar la esquina. lligadas entre s. Cana de pescar, vara, y rahiza
tar los nguls de las pessas de fusta, com taulas, tas joch de caball que la noblesa acostumava
escriptoris, etc. Cantonera. Canterius, ii. |j
raco- fr, peleant en viias quadrillas ab canyas, de las
NERA, que 's resguardavan ab las adargas. Canas, pesta
CANTOR, A. m. y f. Qui tper oci cantar. juego de canas. Cannis pugnantium equestris ludis.
Cantor. Cantor, modulator, oris, psaltes, x. Qui |1
canya borda, canyota.
canta. Cantor. Cantor, oris, psaltes, s&. canya de escombbas. Espcie de bruch de que
CANTRIA, f. Cant de msica. Canturia. Can- se'n fn escombras. Escohilla, aldiza. Erix, icis.
tus, us. I
Lo modo y ayre de canlarse las compo- CANYA DOLSA DE SUCRE. Canya slida, que ex-
sicions musicals. Canturia. Canendi modus, ordo. premuda trau un such de que se'n f sucre. Cana
[1
La capella de msica de algunas iglsias. Capi- dulce de azcar, cahamiel. Dulcis canna.
lla de msica. Musicorum chorus. CANYA PRIMA. Canuccla, Cannuia, a>.
CANUT, DA. adj. Qui es blanch de cabells. ARRIAR LA CANYA. fr. nut. Deixaria en completa
Canoso. Canosus. H
Cada una de las caselas que fan llibertat pera que seguesca 'Is moviments que li
las abellas en las brescas. Celdilla. Cella, cellula, f fr la pala del tim, iiupel-lida pels cops del
Si. 11
CAN. 4. mar. Arriar la cana. Gubernaculi manubrium li-
II
ant. Lo moll del os. Tntano. Medalla, medullu- FA ESTELLAS.
la, E.
I
La cama del blat, del moresch y sem- MATAR AB CANYAS. fr. Ferir ab canyas punxagu-
blants. Cana. Culmus, i.
||
Espcie de jonch de das modo de sagetas. Suplici usat entre 'Is mo-
Amrica que serveix pera bast. Cana. Juncus, i, ros, Acanaverear. Acutis cannis confodere, inter-
arundo, inis. H La de la freixura y del pulm, ca- ficere.
n DE LA FREIXURA. ms. Lo canonet de canya jj CANYADA- f- Cop de canya. Canazo, canwje-
luetall, en que est
llengeta del baixo y altres la razo. CanniE, ictus.
instruments de boca. Estrangul, pipa, cana. Tubae CANYAFERA CANYAFERLA. f. Planta
insufflandse lingua. |1
nut. La part de la ncora silvestre semblant la canya comuna; las fullas y
desde la creu fins la anella. Cana, asta. Apcho- llavors com la del fonoll. Canaheja, caiierlo, cana-
rse asta. [j
nut. Manuella de fusta de ferro a^e- reja, frula. Narthecia, , narthex, cis.
gurada ab un pern pera girar lo tim. Cana. Cla- CANYAFERAL. adj. Lo pertanyent semblant
vi, timonis ,
gubernaculi manubrium. [j
La part la canyafera. Ferulceo. Ferulaceus.
ms prima, llarga y rodona del rem. Caia. I\emi CANY AF STOL. m, y
corpus. II
Lo tros extensi forrada en las escotas CANYAFSTOLA. f. Arbre de Amrica, ab las
y amuras pel extrem, en que estan fermas en los fullas de un vert mlt Hustrs, y la flor groga de
punys de las velas. Cana. Pars manicata funis olor agradable, Canafistola canafistula. Cassia
velis pendentis. |1
En las fbricas de cristall vidre, fislularis.Lo fiuyt de dit arbre. Es una tavella
II
pera donar la forma corresponent la pessa que 's CNYAIVI, m. ant. canem.
vl fr. Cana. Tubus ad vasa vitrea conficienda. ||
CANYAMAS. pi. ant. Drap de estopa del c-
Canonet de p^l'a fusta metall pera xuclar bu- nem. Canamazo. Tela cannabina vilior. Drap clar |1
rer algun licor absorbint. Cana. Calamus, i. I Jn- de cneD sobr que's hioda ab seda llana de co-
tre boters can de cany^ pera inflar los bats bu- lors, y '.erveix pera sabatas, tapets de taula etc.
CAN CATAU. CAP
amb s' anomena aix dosprs de brodat, Cana- CANYONER, A. adj. s' apUca las embarca-
mazo. Cannabinum textmff opere phrygio elabo" cions que munian algun can. Canonera. BelUco
rando. ||
anf. estopa. tormcnto armalus.
CANYAMEL. CA>'YA nolsA. f. CANYOTA. f. Canya borda, Carrizo, canola,
GANYAM. ni. Llavor de canein. Canamon. jisca, cixca. Carex, icis.
tra,
er canar, canizar, cai:al, Arundifer, canne- CAOBA. f. Arbre gran de las lodias, de fusta 6.
tuni, anindinetum. i. liday llustrosa, de color castany ms mnos clar.
CANYA VERA CANYAXIULA. f. Kspcie Serveix pera mobles de adorno y gust, com calai-
de canya prima quo's cria en paratges humits. a^ xeres, Uils elc. Caoba, caobana.
Caoba, e, indica
navera, zarrizo. Silvestrip canna, arbor. ||
La mateixa fusta. Caoba. Caoba, ai.
CANYELLA, f. La segona pell de un arbre del CAOS. m. Mescla confusa dels elements que hi
mateix nom, que's fa en las islas orientals, de co- hagu abans de la creaci. Caos. Cahos, i, mas-,
de la America meridional y de las Antillas; ser- la seva llargria. Extremo, cabeza. Caput, itis. [j
veix de condiment, y t una propietat mlt enr- Capacitat, talent, disposici. Cabeza. Ratio, nis,
ter. Winierania canella, canella alba; cortex win- nats. Fraustina. Forma, ae. ||
ant. captol, y La
W
dels ramals de las deixuplinas. Canalon. Flagelli Extremitas, atis. 1|
Termini conclusi de alguna
ixtrema contorla et duriora. cosa. Fin. Finis, is, terminus, i. ||
Cada bri cama
CNYEM. m- ant. CNEM. del fil retort. Cabo, hebra. Filum, i. ||
nut. Tros
CANYER. m. CANYAR. de corda. Cabo. Rudens, tis, funis nauticus. ||
m. ter. Lloch ahont se llansan las geog. Monianya terra elevada que entra en la
ICANYET.
animals
jrossas morts. Builrera, muladar. Ole- mar. Cabo. Promontorium, ii. ter. res. Lo cim |1 ||
iJespedeix alg ab mal modo. Vete al rollo. Abi juntan vrias personas. Cabeeera. Primus locus,
in malam crucem. sedes. I
En los rams de fil madeixas lo principi.
nuela, ai. pi. nut. Las parts principals que forraan 1' es-r
CANYETILLO. m. Fil de or de plata en for- queleto de un buch, com sn quilla, codaste, roda,
ma de canonet. Canutillo. Fila aurea in formam codernas etc. Cabeza. Praecipua navis membra. ||
tubuli instructa. out. Los extrems, la popay la proa deia nau. Ca^
CANYS. m. Teixit de canyas y cordill pera bezas. Capit navis. ||
pi. Las vrias espcies que'
mecar figas y altras fruytas, y criar uchs de
IICamzo, zarzo. Arundinea crates, cannarum com-
seda. tocan en unassumpto. Cabs. Capit,
CAP A CAP. m. adv. Un ab altre.
membra.
D persona
.> pago. H pi.
Lo dels carros. Adrales,. Yallum currus persona, de silla d silla, mam d mano, cunpo
crebris sudibus contextum. fl
ganyota. cuerpo, uno uno. Viritie, vir cura viro.
CANYIULA. adj. Qui est mlt flach dbil- CAP AIXALARRAT, ATOLOXURAT ALBOUOTAT. Sub-
Canijo, agosli'o, desmirriado, releco, bacalao, des- jecle aixalabiat. Tolondro, (olondron, fargallon,
vaido,poquilo,htico, c/mpado. Languidus, macer- Turbalus, inconsultus.
CANY. m. ant. clayaguera, | ter. gargame- CAP k MAR. Alguns ho entenen solament per do-
lla. 2. De paper, papeulna. I Lo que en la
II
ter. nar vela popa estant la capa fi de piesMitar
gayta gallega sach de gemech (a '1 bftix, Rauca b la proa la mar. Cabeza d la mar. Yersus ma-
cStula. Ij
CAN. reprora.
.
funt lo dia que fa 1' any de la seva mort. Cabo de casa. Dolorido. ABnis funeris ductor.
aio. Anniversariuni, ii, annme exequia;. | Los pri- CAP DEL NAS," LLENGUA, ETC. PCO, pulta. Nasl eX-
mers dias del any; y aix se sl dir: cap de any, lo Iremitas, extrema lingua.
primer dia. Aio nuevo. Calendc januarii. CAP DE MESTER. Prohom de ofici. Prohombre de
CAP DE ase. f. Planta olorosa semblant al esp- oficio. Fabrilis collegii princeps, moderator.
gol ab las flors blavas en forma de espiga. Can- CAP DE MONTAXYA SERRA. La part ms elevada
Ineso, amaranto, flor del amor, moco de pam. La- de ella. Cabeza de monte sierra. Cacumen, inis.
vandula sthoecas. juliola. ||
CAP DE MORO. Plom de las pessas de roba. Plomo,
CAP DE BANDo. Qui alsa partidas de gent armada sello. Plumbeum sigillum. [|
Entre apotecaris lo
y las dirigeix. Cabecilla, cabeza de partido, de tap de un alamb que usan sns refrigerant, de
bando, cuadrillero. Factionis, dux, prnceps. modo que cau la aygua destil-lada. Cabeza de moro.
CAP DE BESTIAR. Quadiipedo de la espcie do- Aqua; slillatilia? pex cribrarius.
mstica, com bou, etc. Res, cabeza de ganado. Pe- CAP DE MORT. Lo conjunt dels ossos del cap,
CHS, udis. despullats de la cara y pell. Calavera. Calvarium,
CAP DE BOI". Qui '1 t mlt gros. Cabeza de toro, cranium, ii, calvaria, ;r. Entre estampers senyal |1
CAP DE CASA LLINATGE. 'L primognit que be- CAP DE PA. Neci. Cabeza de iarro, cabeza rednn-
rela tols los bns per llegtima descendncia del da. Hebes, stupidus.
fundador. Cabeza de casa linaje. Familiai caput. CAP DE PARTIT. Ciutal vila de la qual dependei-
CAP DE CUNILL. pcix Semblant al llangardaix, xen alguns pobles en lo judicial y gobernatiu. Ca-
per sns peus, Lagarto de mar. Saurus, i, lipa- beza de partido. Urbs princeps; provinci; caput.
ris, is. II
CAP DE BANDO.
CAP DE ESCALA. Lo uis all de ella. Alio, cabo de CAP DE PESSONERA. L' extrem del fusell que ix
la escalera. Superius .scalic exlremum, culmen, fora de la roda en los carruatges. Pezon. Axis ex-
summitas. lremilas.
CAP DE ESCAROLA, expr. faui. Dit del cap mlt CAP DE PIT. ESTERNON. mel. Rampa, costa, pu- ||
poblat de cabells curis y caragolats, de qualse- jada aspra. Reventadero. Clivus arduus.
vol modo einbullals. Monte. Hirsilum caput. CAP DE PROCS, for. Aulo de ofici del jutge per
CAP DE OVELLA Y GARRAS DE LLOP. loc. UNGLAS DE averiguar lo delicte en causas criminals. Cabeza
GAT Y CARA DE BEAT. de proceso. Causic caput.
CAP DE ESQUADRA. Lo soUlat que en la infanteria CAP DE QUADRILLA. Eu las quadrillas dels Iraba-
y caballeria mana las esquadras. Cabo de escuadra. lladors del camp lo qui f de principal. Manijero.
Ductor, caput manipuli mililum. Rusticorum operariorum rector, dux. |1
cap de
CAP DE ESTOPA, CAP SENSE CERVELL. BANDO.
CAP DE l'ERRO, Herba, la flor de la qual es sem- CAP DE REGNE PROVNCIA. Capital, com es Bar-
blant al ferro. Cabeza de fierro. Cynoscephalea, ai. celona respecte de Catalunya. Capital; cabeza de
CAP DE FRARE. Clau de cer ab punta, en figura de reino de provinci. Regni aut proivinciae caput;
barrina ab que s' engrandeixen los forals en lo cou- metrpolis, is.
re, ferro, etc, Escariador. In terebelli formam dis- CAP DE TABOLA, CAP ALBOROTAT.
positus clavus. CAP DE TAL. exp. faui. ab que 's denota 1' enfado
CAP DE CREU. exp. faiU. MALVINATGE. que causa alguna cosa, espcie de amenassa.
CAP DE GUAYTES. Ofici uiunicipal inferior al sota- Volo tal, voto d quien. Prob Dem fidem. Excla- ||
remnia eran sos atributs una vara negra en los CAP DE TiM. nut. L' extrem superior que entra
extrems de la que estavan grabadas dos creus. Ge- per la llimera que s' encasta la canya. Cabeza de
y
fe de vigilncia. Praifectus sic diclus. limon. Clavi, gubernaculi summitas.
CAP DE LA iGLsiA. Tilol quc 's dna al Papa res- CAP ESCABELLAT, met. Pcrsona que t mllas es-
pecte de la Iglsia universal, Cabeza de la Iglesia. pcies sns coordinaci ni mlodo, que no t
Summus pontfex. orde ni concert en lo que f. Madeja sin cxierda,
CAP DEL DIT. La part macisa que est en la pun- Homo non sibi constans.
CAP CATAL CAP 295
CAP FLUIX, CAP SENSE CERVELL. mitlere. I
met. Estar trist y pensatiu. Bajar la ca-
CAP GASTAT, iiaul. Lo que est un poch malms beza, eslar cabizbajo, hacer calendarios. Obslipo,as.
xleriorment per haver servit mlt. Cable lavado. AGAFAR ENTRE CAP Y COLL. fr. Apercollar. Collo
uf nis (lefessus.
CAP GROS. Lo de grandria desproporcionada. Ca-
apprehendere.
AL CAP. m. adv. detras, desprs. j]
Passat mlt
hezorro. Caput horrendum. mel. Neci, tonlo. Ca- |1
temps. A Tndem.
largo andar.
i CAP NEGRE. Aucell, abcllerol de la cua llarga, Respirar. Vires capere, sumere. | met. Trobarse
lt enemich de las abellas. Abejaruco de la cola millor lo malalt. Alzar cabeza. Sanitalem recupe-
arga. Parus major. rar. II
mel. Millorar en fortuna. Alzar levantar
CAP PER AMUNT. Dret en sn estat natural. Cabe- cabeza. Fortunam instaurar.
za arriba. Sursum versus. ANAR CAP BAIX. fr. mel. // cubizbajo, Trislem,
CAP PER AVALL. Dc Cap tcna. Cabeza abajo. cogitabundum indecere demisso capite pergere. ;
Deorsum versus. ANAR CAP PER AVALL. fr. mct. Tomar mnos,
CAP PER CAP. m. adv. Tant per tant, sens tornas anar perdent la salut, crdit, etc. Andar de pi
en las baratas. Pelo pelo, laz taz sin adeala. quebrado, ir cuesla abajo de capa caida. Ad in-
iEqua pernmlatione. piam, egestatem, eerumnas, angustias rei familia-
CAP SENSE BARRET, SENSE CERVELL. Qui obra de- ris devenire; valetudine minui.
sordenadament. Reloj desconcerlado, casquivano, ANARSE DEL CAP. fr. Uiet. ANARSEN DE LA MEMRIA.
cabeza de chorlilo, de pollo de grillo. Tamquam ANARSEN LO CAP, ANARSEN LO CAP A PASSEJAR, fr.
horologium caput abeirans. mel. Desvanixerse lo cap. Desvanecerse, irse la ca~
CAP SENSE DENTS. loc. fam. Esdcntcgat. Muelas de beza, andarsele a uno la cabeza. Capitis vertigine
alio. Edentulus, dentibus minutus. aul debilitate laborar; caput turbari.
CAP VERT, CAP SENSE CERVELL. BALLAR ANAR DEL CAP, fr. mel. Excilarsc algu-
CAPS DE LAS BiTAS. nut. Los cxtrcms de la creu na espcie. Bullir por la cabeza. Aliquid in menteixi
iie sobrexen per cada costat. Tetas, cabezas de excitari.
as bilas. 3Iucrones, um. CANSARSE 'l CAP. fr. FaligarsB meditant mlt en
CAPS DE REVS. uut. Las cscolas de barlovent, y alguna cosa. Devanarse los sesos. Defatigari intensa
,as bolinas y bolitxas de sotavent que no serveixen raeditalione, nimia cura angi.
n las posicions de bolina. Cabos de revs. Quidam CABREGARSE DE CAP. fr. fam. POSAR UN CAP COM
iines in transversario vento non deservienles. TRES QUARTANS.
A CAP CREU. Joch de noys que s'executa tirant carregIrseli 'l cap a alg. fr. Sentir pesades 6
un cuarto al ayre ; y 1' un demana cap cara y l' ensopiment en lo cap. Cargrsele alguno la cabe-
altre creu. Tamb s' diu torre lle. Castillo za. Caput gravar i.
leon, cara lis. Caput aut navim. |1
mel. 3Iollssim CAURER DE CAP. fr. Dar de cabeza, caer cabeza
barato. A huevo. Minimo pretio. abajo. In caput devolvi; inverso capite ruere.
i i CAP PUNTA TRAVESSAS. Joch que s' excuta DE CAP A CAP. m. adv. De part part, de ex-
posantse alg dos agullas de cap en lo palmell de trem extrem. De barra- d barra. Ab extremo us-
la ma de la manera que li acomoda , y presentant que ad extremum. |1
de gom k gom.
la ma tancada al altre jugador, li pregunta de qui- DE CAP A PEUS DESDE'l CAP FINS ALS TAPINS
na manera estan posadas las agullas, y si ho ende- desde'l cap FINS A LA CUA. m. adv. Enterament,
vina guanya, y sin pert. Punta con cabeza. Acicu- desde'l principi al li. De la cabeza hasta I os pies
larum ludus. de pies cabeza, de alto bajo, de pe d pa. .\ ca-
ABAIXAR LO CAP. fr. Inclinailo envers terra. Ba- pite usque ad calcem; vertice ad talcs imos;
jar, inclinar la cabeza. Ocquinisco, is; caput sub- summis ad ima.
mitere , cervicem reponere. H
mel. Obehir lo DE CAP Y DE NOU. m. adv. Desde '1 principi. Des-
que 'ns repugnava. Bajar la cabeza, las orejas, la de el principio, deraiz, de nuevo. Ab initio, pri-
cola; besar la correa. Caput deinittere, fasces, sub- ma origine.
^96 CAP DICCIONARI CAP
DEMANAR LO CAP. fr. mct. Demanar la mort de MENJAR SOBRE 'l CAP DE UN TiNYs. fr. tenir ml-
alg. l'edif, solicitar la muerle 6 cabeza de alguno. ta gana, no sr lleraench ni escrupuls en lomen-
Ad supplicium, in poenani, morti, ad morlem ali- jar. Comer sobre la cabeza de un liiioso. Lancem
quem deposcere. sordidam fames non respicit.
DE sN CAP. m. adv, fam. De sn propi ingeni MS VAL SR CAP DE LLS QUE CUA DE AVESTRIJS.
invenci. De su cosecha. Proprio Marle. ||
A sn r- ref. MS VAL SR CAP DE ARENGADA, ETC.
bitre, sens seguir 1' orde regular. De su ingenio. MTRER 1 H LO CAP ENTORN, fr. met. Enlabauar-
Molu proprio. lo de cap, posarli al cap alguna idea projecte
DONAR CAP. fr. met. Donar curs alguna cosa. disbaratat. Hacerle perder la chaveta, panerle en el
Dar vado, curso, salida. Red ad exitumperducere, magin, panerle en rueda. Caput perturbare.
negotia expedir. MURER REMENAR LO CAP JA k UN COSTAT, JA A
DONARSK DE CAP PER LAS PARETS, fr. mCl. Estar l'altre. fr. Cabecear; menear, mover la cabeza. Nu-
sumament irrilat. Dar con la cabeza en las paredes to, as, caput motare.
por esas paredes. Furere praBcipitem. NO PODRS traureu DEL CAP ALGUNA COSA. fr.
EIXIR DE SN CAP. fr. met. Inventar alg alguna met. fam. Pensar contnuament en alguna cosa
cosa. Inventar, idear, sacar de su cabeza. Aliquid que causa pena. N poderse quitar de la cabeza, no
excogitare, fingere, proprio Marte invenire. ||
Fin- haber quien quile alguna casa de la cabeza. Quid-
gir alguna patranya. Sa ar, hablar levantar de piam ex animo exuri non posse.
su cabeza. Ementiri. NO SABER PER QUIN CAP coMKNSAR. fr. Dubtar cn
EixiRNE i CAP. fr. met. Acabar, eixir b alguna lo comensament de alguna cosa. Na saber par don-
cosa. Llevar al cabo. Aliquid absolvre, conficere. de camenzar. In re aliqua haerere; aquam in aliqua
EIXIRSE DEL CAP. fr. lUet. KIXIRSE DE LA MISRIA. causa alicui baerere.
ENTABANAR DE CAP. fr. Envauixer alg ab ala- NO tenir cap ni centener. fr. Estar una cosa
bansas excessivas. levantar de cascos. Immerilis tant intrincada, que no se li troba medi pera po-
laudibus efferre. saria en clar. Ao tener cabo ni cuerda. Rem inex-
ESTAR CALENT DE GAP. fr. luet. Tenir principi de tricabilem esse.
borratxera. Estar ir calamocano, tener reservada NO tenir cap ni peus. fr. Estar una cosa mlt
callada, no estar para lirmar. Semiebrium esse. confusa sens orde ni concert. No lener no llevar
FR BLLLiR LO CAP. Perturbar. Aturdir la cabeza. pies ni cabeza. Nec caput, nec pedes.
Caput perturbare. OBRIR rmprer LO CAP k ALG. fr. Fcrli un
FR CAP. fr. fam. Arribar algun lloch determi- trench ferida. Descalabrar, abrir la cabeza. Ca-
nat. Acudir, dar; ir d dar. Accurro, lendo, is. put findere, frangere. ||
met. Molestar ab crits
FR DE CAP. fr. DIRIGIR. \\
ter. Acompanjar algu- instncias. Quebrar, romper la cabeza los cas-
na persona de confiansa una minyona. Hacer de cos. Caput obtundere, importunis contentionibus
padres. Pro parenlibus puellam comitare. Sr lo || atterere.
primer. Hacer de cabeza cabecera. Negotio frees- PASSARLI CRRERLI k ALG ALGUNA COSA PEL CAP.
se. fr. met. Oferrseli la imaginaci. Pasarle algw
FR LO CAP ViU. fr. fam. Estar alerta, vurer ab no alguna casa por la cabeza, ponrsele en la cabe-
vigilncia y cuydado. Andar estar alerta sobre za. Occurro is, aliquid in mentem venire, in ani-
aviso; andar, estar, traer la barba sobre el hombro. mum aliquid accidere.
Vigilanter vivere,omnia cavere; caulum, provi- pelat rapat de cap. Qui t 'Is cabells tallats
dum, sollicilumque esse. mlt arrant. Raida de cabeza. Horao capite rasus.
FR V OBRAR DE SN CAP. fr. Obiar per s sens PER cap. fr. Per cada indivduo. Por cabeza. Per
consell. Hacer por su cabeza. Ex arbitrio agere. singnla capit.
FICAR LO CAP AL COVE A LA OLLA. fr. met. fam. PER CAP CAP. m. adv. Expressa la absoluta nega-
Obstinarse alg en sn dictamen errneo. Meler la ci impossibilitat de alguna cosa. Par ningun ter-
cabeza en un puchero. Pertinaciter et obslinat mino estilo medio, de ningun moda, par ningun
errorem sustinere. cobo. Minim unquam, nullatenus, nulla ratione
FUGIR DEL CAP. fr. ANAttSEN DE LA MEMRIA. nullo modo.
JUGARSEHO A CAP Y CREU. fr. met. Dcnota lo pocb PRDRER LO CAP. fr. met. Morir violentment. Per-
que s' aprecia alguna cosa. Echar a pares y na- der la cabeza. Emori. ||
Tornarse boig. Valverse lo-
LLIGAR CAPS. fr. met. Combinar las circunsln- PEL CAP MS BAIX. m. adv. Al mnos. A lo, por
ciasde sn discurs de qualsevol assumpto. Atar lo cuando mnos. Minimum: ad, ut minimum, ad
ajuntar partes cabos. Rem ad prificipua capit minus.
revocar. portarla de cap. fr. met. Tenir tramada ab dis-
LLIGAR LO CAP.Pentinar y lligar los cabells.
fr. simulo la execuci de alguna cosa. Llevaria heeha.
Alar, campaner, recoger el cabello. Capillos in no- Rem preemeditatam exequi.
jum colligere. posarli alg al cap alguna cosa. fr. met. Per
CAP CATAL. CAP 297
suadirlo. Meler en la rabeza. Altius animo aliqiiid teixa famlia. Los liijos de Mari Rabadilla, cada
figere, alta ineiite reponeie. uno en su escudilla. Quot capit, lot sentenlic.
POSAR LO CAP. fr. fam. ah que alg assegura al- TENR A CAP DE LLIBRE, fr. Hiet. Tenir trria
y
guna cosa; y aix 's diu: posaria '1 cap, que no es observar los descuyts de alg pera aprofilarsen y
fr.
Mori; capile
ell
iiict.
meo
Afimiarse
ah obstinaci.
venjarse. Tener hipo con alguno, lener Iraer entre
ojos. Aliquem torvis oculis aspicere.
TENIR AL CAP DE LA LLENGUA,
PUNTA DE LA LLENGUA.
fr. mCt. TENIR A LA
Encajrsele d uno en la cabeza alguna cosa. Animo TENIR LO CAP A TRES QUARTS DE QUINZE, fr. met.
tenaciler adhicrere. No tenir seny judici. Tener la cabeza d las once-
POSAR SOBRE 'l CAP ALGUNA COSA. fr. Deiuostra '1 Mentis ipolem esse. ||
Estar alg distreien cosa que
respecte y reverncia ab que 's reben las cdulas, debia posar atenci. Pensar en las miisararias. Alia
despatxos reals etc. Metafricament manifesta
, agere, muscas captar.
r apreci que 's fa de alguna cosa. Poner alguna TENIR LO CAP DE CARABASSA, fr. met. fam. Tenir
cosa sobre la cabeza. Smmum honorem erga rem poch seny. Tener cascos de calabaza, los cascos d
aliquam signis ostendere. la ginela, barrenadus los cascos. Mentis inopem,
POSAR UN CAP COM UN TABAL COM TRES QUARTANS. inconsideralum esse.
fr. met. Aturdir, aolondrar. Consterno, as, convi- TENIR LO CAP MLT GROS. fr. met. fam. Sr toix.
liis caput obtundere. Tener el entendimiento gordo, embolado rudo. Tar-
PUJARSEN AL CAP. fr. met. Denota la perturbaci do, obluso ingenio esse.
que causan los vapors forts de alguna cosa, com TENIR LO CAP PLE DE VENT. fr. mel. fam. Sr va
del lahaco, etc. Suhirse la cabeza, subhse el hu- y presumit. Tener la cabeza llena de aire. Inanem
mo chimenea, y subirse d predicar dit del vi
la esse; inaniter, temer jactari.
bo. Sensus hebelare, caput torpore gravari. TENIR PER 'l cap DELS DITS. fr. uit. Saber mlt
QUI BARATA, 'l CAP SE GRATA. ref. ACOUSella '1 b alguna cosa. Tener en las unas, alpronto, d la
mlt cuydado que 's du tenir en escuUir y mudar mano. In promplu habere.
loque 's posseheix. Quien bien tiene y mal escoge, TENIR UN CAP BOIG. fr, mct. TENIR LO CAP DE CA-
for mal que le venga no se enoje. Por buscar mas RABASSA.
conteno, lornse su tiempo viento. Qui bona cum TIRA PEL CAP QUE VULLES, QUE TIRE PEL CAP QUE
teneat, mala diligit, ille malorum. Quidquid con- VULLA. loC. TIRAR BARRA.
tigerit, ore tacente ferat. TiRARSE DE CAPA LA AYGUA. fr. met. fam. Empn-
RODAR LO CAP. fr. Flaquejar turbarse 'Is sen- drer atrevidament alguna cosa perillosa mlt
tits. Desvanecerse. Verliginem pati; verligine labo- difcil. Echar el pecho al agua. In discrimen sese
rar. Murerlo una part y altra en senjal de
II
committere.
negar alguna cosa. Cabecear. Abnuo, renuo, is. TRAURER CAP, fr. met. Sr propsit venir al
||
met. Despreciar alguna cosa. Trcer la cabeza. Ali- cas. Venir al caso. Ad rem facere, esse, pertinere.
quid contemnere. TRAURER DEL CAP. fr. met. Dissuadir. Quilar de
SENTiRHo DE CAP DE NAS. fr. met. Rastrejar, pre- la cabeza, roer quitar del casco. Dissuadeo, es;
sumir enfndrer lo que altre vl executar. Hu- a sententia removere.
mear, oler, dar en la nariz. Redoleo, es, subodo- TRAURER DE SN CAP. fr. mel. luveutar idear
ror, aris. alguna cosa. Sacar de su cabeza. Proprio Marle in-
sR CAP DE DANSA. fr. met. Sr lo principal de venire.
algun negoci mal gobernat. Guiar la danza, ser el TRAURER LO CAP. fr. mel. fam. Deixarse vurer
amo el dueno de la baila. Choriphaeum agere, en alguna part, com en lo balc, finestra, etc.
principem esse. Asomarse, asomar la cabeza. Apparere, sese osten-
SR CAP DEL DOL. fr. uict. Assistir a algun fune- dere. 11
Deixarse vurer lo que havia estat ocult
ral com parent ms prxim del difunt. Hacer el per algun temps. Sacar la cabeza. Rem prinum
duelo. Justis, funeri pra^esse. prodire, apparere. ||
mel. Manifestar desitj de al-
SI 0 T AL CAP QUE s' HO POSE ALS PEUS. loC. guna cosa. Sacar la cabeza. Aliquidappetere, in-
'1
fam. Dna entndrer que alg du desenganyar- hiare. |1
met. Atrevirse dir fr alguna cosa
se de alguna cosa. Que se lo quite de la cabeza, que qui estava humiliat 6 abatut. Sacar los pies de las
se desengune. Sic habeto, cautior fiat. alforjas. Timiditalemabjicere,audaciorem evadere.
TALLAR CAPS. fr. uut. Rmprorlos executiva- TRAURER LO CAP DEL FIL. fr. uiet, Averiguar ab
ment cops de destral en la necessitat urgent de mltas diligncias 1' origen causa de alguna co-
usar de la vela pera salvar la embarcaci. Picar sa. Sacar la pua al trompo. Rem difiicilem expli-
cable, cables amarras. Anchoras, anchoralia car, aperire.
pratruncare, rescindere. TRENCAR LO CAP, fr. mel, OBRIR LO CAP. 1. |1
fr.
TANTS CAPS TANTS BARRETS. loc. fam. que rcpreu met. AMOHINAR.
la poca uni que hi sl haver en los de una ma- TRENCARSE 'l CAP. ff. mct. FatigarsB la iraagina-
TOMO I. 39
298 CAP DICCIONARI CAP
ci en discrrer. Romperse los cascos, quehrarse la arquebisbes pera assistir als divins oficis y altres
cabeza. Nimia cura angi; in aliqua perflcienda re actes capitulars. Capa magna consistorial. Epis-
inniti. coporum solemne pallium.
UMPLiR DE CAP. fr. met. obrir lo cap. 2. CAPA de LA BOTXA. La camisa del capoll. Cadarzo.
MPLiR LO CAP DE VENT. fr. nict. Adular, envani- Bombycis folliculi exterius textum.
xer alg. Llenar, henchir la cabeza le viento. CAPA DE COR. La que's posan los prebendats pera
Adulari, assenlari. assistir lo cor als divins oficis. Capa de coro.
en
VENIR i CAP. met. madurar un tumor.
fr. Trabea, sacrum pallium.
ai,
XAFAR lo CAP. fr. mcl. Humiliar la suprbia de CAPA DEL CEL. mct. Lo luateix cel dit aix perqu
alg. Quebrantar la cabeza. Audaciam frangere, cubreix totas las cosas. Capa del cielu. Ccelum, i.
caput conlerere, quatere. CAPA DE REY. Tela fina de lli y cot, de la que
CAPA. f. Pessa de roba llarga desde 'Is muscles solen ferse sobrepellissos los canonges, etc. Capa
oberta de devant, y rodona de baix.
fins als talons, de rey. Subtilissima tela.
Capa. Penula, sd, pallium, ii, mantellum, i. La ||
CAPA PLUVIAL. La que usan los prelats y 'Is que
que's posa sobre altras cosas pera cubrirlas, com, fn de presteen las vespres, professonsy altres ac-
lo guix, color, barns en las parets, quadros, etc tes del cuito div. Capa pluvial. Pluviale, is, plu-
Capa, mano, camisa. Tegumenlum, i, crusia, ae.
1|
viale pallium.
La de coll sens valona. Ferreruelo. Lacerna, aB, pal- AGUANTAR LA CAPA. fr. mct. faiu. Fr de arcabot.
lium, La de or en las minas. Alutacion, manta.
ii.
II
Alcauhetear. Lenocinor, eris.
Alutatio, nis. I La de caputxa. Gallaruza. Penula- AGUANTARSE A LA CAPA. fr. uut. Suplir ressis-
ta chlamys lacerna, Dit de alguna cosa que s' [j
tirun temporal, mantenintse tot lo possible en las
exten sobre altra com: capa de terra. Capa, lecho, posicions de capa, sens girar la popa al vent.
tongada. Tegumentum, i. La porci de guisat ca- [|
Aguanlarse la capa, capear. Quieta navi perma-
lent que's posa sobre altra pera comunicarli '1 ca- nere.
lor. Cama, capa. Cibi conditi crusta inductoe, su- ANAR DE CAPA CAYGUDA. fr. met. fam. Anar en de-
persposita;. La crosta que la composici de fari-
[|
cadncia en los bns, fortuna salut. Andar ir
na, ous batuts y sucre forma en los peus, llengua de capa caida. A pristina fortuna decidere; adversa
de porch y altras cosas semblants, quant se gui- uti valeludine.
que's dna generalment la disposici de la nau DEFENSAR A CAPA Y ESPASA, fr. Dcfeusar alg
que trobantse en la mar, y no fallant vent, no va, alguna cosa ab tot empenyo esfors. Defender d ca-
6 queda quasi parada. Aquesta maniobra 's fa per pa y espada. Totis viribus, viris equisque defen-
convenincia, com per aguardar lo dia altra em- dere.
barcaci, b per precisi, com per aguantar un FR CAPA, posARSE LA CAPA. fr. nut. Amarrar
temporal. Capa. Navis curss retardatis. [|
nut. lo tim la banda, disposar las velas de modo que
La vela principal que va en l' arbre del mitj, que '1 barco s' aguante ab la proa la mar, prenga
es la major. Capa, mayor. Yelum majus. En sa || la mar per la amura. Uacer capa, ponerse esperar
accepci com t vrias aplicacions bordo, y aix d la capa. Instructis velis navem retinere.
's diu: CAPA del tim, de fogonadura, de quitr, FR UNA CAPA MAL TALLADA, fr. met. fam. COIU-
etc. que sn trosos de draps enjuitranats, etc. ab pndrer algun negoci dificults prenent un terme
que's cubreixen y guardan do la intemprie alguns medi. Dar un corte, sesgo. Rem utrinque mal com-
objectes. Capa. Operculum, obluramentum, tegu- ponere.
mentum, i.
11
com. Gratificaci que ms del flete GUARDAR Y DEFENSAR LA CAPA. fr. met. fam. De-
dona al capit de una nau
qui la carrega, y es '1 fensar la hisenda dret. Guardar, defender la ca-
cer motllo que's posa sobre del segon. Capa. Ter- se expedir.
tius campana} typus. MANTENiRSE i LA CAPA. fr. met. Estar en observa-
CAPA CONSISTORIAL MAGNA. La qUC's posau loS ci esperant ocasi pera lograr alguna cosa. Eslur
CAP CATAL. CAP 299
estarse d la capa. Tempus rey faciendae observar; algunas ordes regulars senyal del temps de lo
perar la capa. Vela remittere, cursum retardar. da, casquetazo, coscorron, mochada, morrada, to-
PAssEJAE L\ CAPA. ff. mel. fam. Eixir de casa pada, topetada. Capiti ictus. ||
met. Acci de poch
*sns tenir altre objecte que diverlirse passejant. judici dessesperada. Cabezada. Imprudens fac-
pasear la capa, E domo per otium exire; per otium tum.
deambular. CAPARR8. m. aum. Cap gran y despropor-
QL'i TK CAPA RE TOT s' ESCAPA, ref. Denola que cionat. Cabezorro. Capul grande. ||
met. Se diu dei
a(|uell que te diners valiment de tot s' escapa. home de mlta capacitat. Erudilo. Sapiens, tis.
Quien tiene capa, de lodo se escapa. Arte sua dives CAPARR, m. de Capet cap petit. Cabezuela,
lum quisque ambulat orbem. cabezilla. Capilulum, i. ||
met. Home de podi ju-
TIRAR LA CAPA. loc. mel. S' usa quant s' u una dici. Cabezuelu. Yanum, vacuum caput.
exageraci mlt gran. Rebaja, compadre, y lleva- CAPARRONADA. f. caparrada.
reis la galga.. Paulo, tantisper minue. CAPARRONET. m. d. caparr.
sens dany prdua de algun negoci. Sacar el ca- CAPARRUT, DA. adj. Cappritxs, tussul. Ca-
ballo, salir bieii librado. Feliciter, prospero rem pitoso, caprichoso, terco, tozudo. Capitosus perti-
agere, nax.
CAP. m. Arbre de la isla de Cuba y Puerto- CAPARSON. m. La coberta que's posa al ca-
rico, la fusta del qual per sa apreciable qualitat y guarniments. Capara-
ball pera cubrir la sella
CAPACisSIM, A. adj. sup. Capacisimo. Ca- contenir en s alguna cosa. Capuz. Capax. [j
Gran,
pacissimus. espays. Capaz. Amplus, spatiosus. ||
met. Apte,
CAPACITAT, f. L' mbit, espay extensi de propsit, suficient, Capaz. Aptus, idoneus, dig-
algun lloch. Capacidad. Capacitas, atis, araplitudo, nus. II
met. Home de talent instrucci. Capaz,
inis. Talent, intelligncia, comprebensi. Capa-
II
hbd, lalentoso. Doctus, Se diu de al-
eruditus. ||
is. II
Los mateixos testculs llevats. Capadura. sas de moneda lo qui cuyda de rbrer lo metall
xecti testiculi. marcat y pesat pera traballarllo. Capataz. Rei mo-
CAPALTART. adv. t. Al ltim temps de la netaric pncfectus.
tarde, prop de la nit. Ai anochecer, boca de no- CAPBAIX, A. m. y f. Qui t '1 cap inclinat
che, sobretarde. Ad sub vesperum; appetente noc- terra; mes comunment se diu pensatiu, melanc-
te, post solis occasum. lich. Cabizbajo. Casanti, demisso capite. ||
hip-
CAPANA CAP ANNA. f. ant. CABANYA. crita.
CAPAR. v. a. Sanar, trurer inutilisar los CAPBREU. m. Llibre de capbrevacions. Cua-
testiculs al animal, deixantlo inhbil pera la ge- derno, libro manual. GtMisualis cdex. Lo fruyt l- ||
neraci. Castrar. Castro, eunucho, as. quit de un benefici eclesislich. Cabreo. Liquidus
CAPARON. m. ant. caputxo, caperutxo. 1|
En fructus ex sacerdotali beneficio. ||
nut. ant. ro
300 CAP DICCIONARI CAP
CAPBREVAGI. La obra f. de capbrevar. Ca- per insgnia de la sua dignitat los cardenals de la
Irevacion. Tribulum, i, vectigal, is. santa iglsia romana. CapeJo. Pileus, i,cardinalum
CAPBREVADOR. m. capbrever. insgnia. ||
La mateixa dignitat de cardenal; y aix
CAPBREVAR. V. a. Assegurar, liquidar y dei- 's diu lo papa ha donat lo capelo. Capelo. Cardina-
xar clar y corrent lo cens cosa semblant. Cahre- lita dignilas. [|
Cert dret que antiguamentpercibia
var, apear. Clientelares fundos censere. '1 bisbe del estat ecclesistich. CapeJo. Stipendii
CAPBREVAT, DA. p. p. Cahrevado. Censua- genus, quod olim episcopis clericis pendebatur.
lis productus. CAPELL, m. Pessa de tela, que's posa per
CAPBREVER. m. qui capbreva. Cahremdor. abrich al cap de las criaturas desde que naixen.
rundoriini clienlelarum censor. Capillo. Calantica, a;, capidulum, i.
||
Vestidura de
CAPCIGRANY. m. Aucell un pocli mes petit tela blanca que's posa las criaturas acabadas de
(lue una guatlla, de color gris, que no's det en lo batejar. Capillo. Capidulum. i, ||
Tros de badana
continent ms que los dos mesos del estiu. Aheja- crdoba que's posa la punta jde las sabatas per
ruco. Molliceps, is. part de dins pera que fassan tou y no danyen lo
CAPCIS, A. adj. Enganys, artificis. Cap- fora. Capellada. Obstragulum, . La obra que f ||
CAPDAL DEL BUCHS. titol quc's dua al prncep ulls als falcons y altres aucells de cassa pera que
senyor de Buchs, ciutat de las Landes de Bur- s' estiguen quiets. Capillo, capirote. Capidulum, i.
CAPDALAT. ant. PRLNCIPAT. vs en los buchs de las abellas quant tenen mlta
CAPDANSER. m. lo qui es cap de una dansa. mel. Capirote. Operculum, i. ||
capoll. ||
anl. pre-
Maeslro de danzas. Chorearum pnefeclus. ||
met. puci. II
ant. Lo de capa. caputxo. |1
Lo de cardenal.
Cap de una facci pandilla. l'andillero. Faccioso- capelo. II
gorra, bonets carso.
rum capul. CAPELL DE FILAT. Gona de eixrcia de punt
CAPDELL. m. Globo pilota de seda, fil, lla- teixit molt clar que portavan ajustada al cap los
na etc. devanada. Ovillo. Filarium, ii, gloraus, almogvers y altres. Redecilla. Reliculum.
eris. II
Lo de col y de altras hortalissas, CogoUo, DEL CAPELL LAS SABATAS. loc. De pis cabeza.
repollo. Grumus, i, interior cauliculus. []
direc- A planta pedis usque ad verlicem capilis.
tenir, DISADIR, PERSUADIR, REPRIMIR. | ACAUDILLAR. alguna iglsia. Musicorum chorus sacra
Capilla.
CAPDELLAR GENT. fp. anl. Rcunir, arreplegar. canentium. ||
mil. Oratori altar que porlan los
Junlar gente, Milites comparar. regiments y altres cossos militars pera dir missa.
CAPDELLARSE. V. r. Apinyarse. Se diu de Capilla. Aliar portalile militaribus copiis deser-
las cols y algunas altras verduras. cogollarse, viens. II
Los altars que fan los noys. Altarcico.
cymam efformare.
repollar. Otera JEdicula, B.
CAPDELLAT, DA. p. p. Ovillado. Glomeratus. CAPELLA ARDENT. Espcic dc tiubol. Tmulo, fu-
CAPDELLET. m. d. Capdell petit. Ovilkjo. neral, capelardenle. Pyra funebris, accensis facibus
Glomulus, i. ardens.
CAPDEMUNT. m. La cima de alguna cosa. CAPELLA MAJOR. La part principal de la iglsia,
Cima. Fastigium, ii. en la que est '1 presbiteri
y 1' altar major. Capi-
CAPDEVALL. m. V extrem inferior de algu- lla mayor. Templi sacella prnceps, ara mxima.
na cosa. Estremo inferior y sima lo del fondo de ,
CAPELLA REAL.fr. La que es de patronat especial
una concavilat. Pars inferior. del rey. S' anomena aix ms comunment la cape-
GAPEIG. m. La acci de capejar al toro. Capeo. llaque t '1 rey en sn palaci. Capilla real. Sace-
Ludificatio, taurorum elusio. llum regium.
CAPEJAR. V. a. Torejar ab la capa al toro. ESTAR EN CAPELLA. Se diu del reo que est en la
Capear. Taurorum impetum pallio eludere. capella de la pres desde que se li notifica la sen-
CAPEJADOR. m. Lo qui fa sorts ab la capa al tncia de mort pera prepararse ella. Estar en ca-
toro. Capeador. Taurus pallico eludens. pilla. Mortis pcena mulctalum esse. ||
met. Estar
CAPEL. m. Barret, Somhrero. Galerus, pileus, esperant per moments lo resultat de alguna pre-
pileum, i. tensi negoci que dna cuydado. Estar en capi-
CAPELQ. ra. Lo sombrero bermell que porlan lla. In suramo discriraine versari.
CAP CATAL. CAP 301
POSAR EN CAPELLA, fi'. Trasladar lo reocondem- GAPELUNA. f. Pessa de la armadura antgua
nat mori la capella de la pres pera que 's que cubria la part superior del cap. Capellina.
preparo morir cristianament. Poner, meterenca- Galea, a;, cassis, is. I Lo soldat que usava de dita
pilla. Capitis poena mulctatum in sacellym inji- armadura. Ca/)e//ino. Milesgaleatus, casse instruc-
cere. tus.
CAPELLA DE ALTAR. Lo qui caula las missas en la roda en las embarcacions menors. Caperol. CarinB
capella real. Capellan de altar. Presbyter in regi rota; ca put.
sacello sacra celebrans. CAPERUTXA. capertxo. f.
nas reals en un oratori privat. Capellan de honor. CAPET. m. d. Cap petil, Cahecilla. Capitulum,
Regius capellanus. capisellum, i. ||
mel. fam. Jove de poch judici. Ca-
CAPELLA MAJOR. Lo cap supcrior de alguna co- hecilla. Exigui judicii, inconsultus juvenis.
munitat de capellans. Capellan mayor. Sacerdotum CAPETA. f. d. Capa petita. Capit. Pallio-
pnefectus. lum, i.
sn vicari general. Vkario general, capellan ma- enterra eixint solament lo cap, pera criarne altre.
yor de los ejrcilos castrense. Castrensis vicarius. Serpa, mugron. Mergus, propago, inis, Iradux,
i,
^^
CAPELL REAL. Lo qui obt umi capellania per ucis. 'aC
nombrament del rey. Capellan real. Capellanus FR CAPFICATS, fr. Fr passar lo sarment per sota
regius. lerra,de modo que eixint lo cap se forme un nou
TIRAR CAPELLANS, fr. TIRAR PERDIGONS. cep. Amugronar. Demittere vitem in propagines.
CAPELLANET. m. d. Capell jove. Capellani- CAPFLUIX, A. m. y f. De poch judici. Casqui-
to. Juvenis capellanus. vano. Yentosum caput.
CAPELLANIA. f. Fundaci de algun particu- CAPFOQUERS. m. pi. Ferros pedras pera
lar sens intervenci del ordinari ab certa obliga- apoyar los tronchs en las llars de foch escalfa-
ci de missas altres crrechs. Capellania. Cape- panxas. Morrillos. Lignorum ardentium sustenla-
llania, a?. cula.
CAPELLANIU. m. Lo qui obl alguna capella- CAPGIRADA, f. CAPGiRAMENT. ||
mel. Efugi
nia. Capellan. Capellanus, i. manys pera deslliurarse de algun apuro. Regale.
CAPELLAR. m. ant. Espcie de capa ab ca- Efugium, ii, subdola evasi.
putxa a la inoiisca. Capellar. Epitogiuin arabicuni. CAPGIRAMENT. m. Trabucament. preposte-
CAPELLA88A. .Magnum
f. auiu. Capillaza. racion, lergiversacion. Tergiversatio, nis.
sacellum. nut. Tapa de llauna de fusta que
||
CAPGIRAR, v. a. Girar de alt baix alguna
preserva de humitat las bitcoras, elc. Capillo. cosa. Volver de arriba abajo , trabucar. Sursum
Operculum, i. deorsum invertere. ||
Fr anar abaix la punta
CAPELLER. m. Qui cuyda de alguna capella extrem de alguna cosa. Volver de cabeza de pun-
y de lo pertanyent ella. Capillero, capiller. Ca- ta. Deorsum verteie. ||
Trastornar, perturbar l'or-
pelke custos. de de las cosas. Volver lo de abajo arriba, lo de
CAPELLET. m. ter. caps. arriba abajo. Invertere, sursum deorsum permis-
CAPELLETA, f. d. Capillita, capilleja. Mdi- cere, summa ab imo everlere.
cula, sa. CAPGIRELL. m. CAPGIRAMENT. ||
mel. Varietat
:
nors, y 's mant sempre aix sens pndrer las ma- caps. Capisete. Transversariun sic dictum.
jors. Capigorron, caqigorrista. Clericus minoribus CAPISSOLA. f. Capacitat, talent; y aix 's diu
ordinibus inifiatus ad majores ascendere recusans. fulano t bona capissola. Cholla. Sana raens, ma-
CAPIL-LAR. adj. S'aplica als vasos del cos turum judicium.
que sn mlt subtils y prims. CapUar. enuissi- CAPISTA. m. MANT UHISTA.
mus, capillaris. fs. S'aplica als tubos mlt es-
||
GAPISTRELL. m. carrabistell.
trets. Capilar. Capillaris, capilli instar. m. Arbre ||
GAPIT. m. Qui mana una companyia de sol-
ahont las Yestals penjavan sos cabells al fr los dats. Capitan. Centuri, nis, dux, ucis. ||
Lo qui f
vots. Capilar. Capillaris arbor. de cap entre lladres. Capilan. Grassatorum dux,
CAPILLA. f. Espcie de vl l)lanch en forma caput. II
GENERAL. |1
Principal cutrc altres de sn
de caputxa, que 's posa al cap de las criaturas en exercici. Capitan. Prnceps. ||
Cert peix de las cos-
la ceremnia que's fa acabant de l)afejarlas. Capi- tas de Amrica. Capitan. Piscis genus.
Uo, capilla. Capidulum albuni infantium baptismo CAPIT DE BANDERA. En la armada qui goberna '1
deserviens. ||
Part del hbit dels religiosos de al- barco que porta '1 general. Capitan de bandera.
gunas ordes, que serveix pera cubrir lo cap. Capi- Navis pralorie praifectus.
lla. Monachalis cucullus. Lo religis profs de ||
CAPIT DE BATALL. Lo Capit que mana una de
qualsevol orde. Capilla. Religiosum ordinem pro- las sis companyias de que consta un batall de ma-
fessus. Lo primer exemplar de cada full de la
II
rina. Capitan de batallon. Classaria? cohortis dux.
obra que s'imprimeix. Capilla. Primum exemplar CAPIT DE CLAUS. Qui CU las plassas de armas t
ex typographica officina deductum. sn crrech obrir y tancar los portals las horas
HO HA PRS AB LA CAPILLA, Y HO DEIXAR AB LA de ordenansa. Capitan de llaves. Portarum urbis
MORTALLA, l'cf. GENI Y FIGURA FINS LA SEPULTURA. custos, prafectus.
TRAURER LA CAPILLA. fr. DescapUlar. Concullum CAPIT DE FRAGATA. Qui la mana ab lo grau de
tollere. tinent coronel. Capitan de fragata. Celocis prse-
CAPILLUT, DA. adj . semblant la capilla dels fectus.
religiosos. Capilludo. In cuculliformaminstructus. cvpiT DE GuRDiAs DE coRPS. Lo qui gobema una
CAPINGOT. m. REDINGOT. de las tals companyias ab inmediata subjecci al
CAPIR. V. n. FERSE CAPAS. rey. Capitan de guardias de corps. Regiorum stipa-
CAPIR Y CAPIROT. m. Armussaabuna ca- torum, seu corporis custodum prajfectus.
perutxa que usan en las universitats los doctors y CAPIT DEL PORT. Lo qui cuyda de la netedat y
mestres pera certs actes pblichs. Cada facultat t bon orde del port, y pren notcia de las embarca-
sn color diferent. Capirote. Doctorum etmagistro- cions que entran ixen de ell. Capitan del puerto.
rum insigne. Lo cop que 's dna en lo dit del
||
Ports prisfectus.
del raitj, apoyanlo sobre 'I polze, y deixantloanar CAPIT DE MAR Y GUERRA. Lo qui mana vaixell de
ab violncia. Papisole, capirole, capirolazo. Tali- guerra de la armada. Capitan de mar y guerra. Na-
trura, i, vis preefectus.
CP CATAL CAP 303
CAPIT DE MESTRANSA. Qui en las adi'essaiias t capitania reneral. L' empleo y lloch ahont t "I
sn cnech los aparells y cnytlado dels inagatzenis. despaig lo capit general. Capitania general. Im-
Capitan de maeslranza. Arniaiiieiilarii pnufeolus. peratoris munus seu oTicina.
CAPIT DE VAIXELL. Lo quiniana y l grau de co- CAPITELL, m. ar(i. Lo remat que corona la
ronel. Capitan de navio. Navis priL'feclus. columna. Capitel, chapitel. Qlumnae capilellum,
I un
CAPIT GENERAL. Qui
exrcit, aiinada
Iinperator, oris, dux, ucis.
t 'i iiiando de la tropa de
o provncia. Capitan general.
epystilium.
tel, chapitil.
||
La part superior de
Capitulum, Banch
prim y lleuger que serveix pera col-locardemunt
capilellum,
las torras.
i. ||
Capi-
Lo que pertany al cap, com: accident capital. Ca- las catedrals y col-legialas lo conjunt dels canon-
pital. Capitalis.
II
Principal, mlt gran, com ene- ges. Capitulo, cabildo. Collellium, ii, capitulum, i.
cambi al inters corrent en la plassa. Capitalista. CAPTOL PROVINCIAL. Es aqucll en que 's reunei-
Mensarius, ii. xen los vocals de una orde religiosa de una pro-
CAPITALITAT, f. La qualitat de capital. Ca- vncia pera elegir lo provincial. Capitulo provin-
pitalidad. Capilis condici. cial. Comitia provincialia, provinciale capitulum.
CAPITALMENT. adv. m. Grave, mortalment. CAPTOLS MATRIMONIALS. LOS paCteS, SCgOUS loS
Gravemente, mortalmente, capitalmenle. Capitaliter, que s' ajusta un matrimoni, y se autorisan ab es-
letaliler. ||
principalment. ||
radicalment. criptura pblica. S' aplica aquest nom la matei-
CAPITANA, f. La muller del capit. Capitana. xa escriptura. Capitulaciones capitulos matrimo-
Centiirionisuxor. ||
Lo principal vaixell de una ar- niales. Pacta matriraonialia.
mada esquadra. Capitana. Praetoria navis. BONS CANONGES Y MAL CAPTOL, ref. Deuota sr al-
CAPITANS. m. aum. Lo capit mlt acredi- guna corporaci de opini diferent de la que ma-
tat. Capilanazo. Insignis dux. nifestan per separat. Buenos cannigos y mal capi-
CAPITANEJAR. V. a. Gobernar tropa arma- tulo. Plurium sententia particulari ulcumque di-
de ella pera alguna funci festeig. Capilanear. mlts. Ganar perder capitulo. Feliciter vel adver-
Duco, rego, prcco, is. s alicui senientiam seu consilium cedere.
CAPITANEJAT, DA. p. p. Capitaneado. Duc- CAPITOLI. m. Edifici mageslus y elevat. Ca-
tus. pilolio. Capitolium,ii.
CAPITANET. m. d. Capitancillo. Parvi mo- CAPITOL, na. adj. Lo que pertany al capi fo-
CAPITANIA, f. L' empleo de capit. Capitania. CAPITOSSA. m. Cap capital principal de al-
nmniiat ab vot en ella. Capitular. Jus sulfragii in lo cos, que apar que trenca 'Is ossos. Quebrantamien-
electionibus obtinens. ||
adj. Lo que toca pertany to, quehramiento. Lassitudo, inis; corporis attritio.
al captol. Capitular. Gapitularis; ad capitulum CAPOLAR. V. a. y derivats, trinxar, picolar,
pertinens. |1
v. a. Pactar, fr algun conveni. Capi- MAGUL\R.
tular. Paciscor eris, paclum inire. H
Fr crrechs CAPOLL, m. La obra que f '1 cuch de la seda
alg. Capitular. Accuso, as; crimina alicui ob- ab sa baba; es de la figura de un ou de colom,
jicere. groch blanquins. Capillo, capullo. Bombycis fo-
CAPITULARI. m. Llibre ^de las caplulas. Ca- Uiculus. Lo que fan dos ms cuchs junls. Ocal.
II
xarlo y menjarlo ms tendre. Capon, Capo, nis, guna gent. Caporal. Dux, ucis, caput, itis. ||
mil.
capus, i.
II
Lo que s' engreiya en la caponera. Ca- CABO DE ESQUADRA. ||
Entre gitanos gallo.
pon de Capo saginatus. capirot. 2. nut.
leche. || ||
CAPOSANTO. m. Peix de mal sabor y olor
Cap gro8, forrat ab llencas de cuyro y filet, que es- Cancula centrina. Spinax, cis, pecten inis.
CAP CATAL CAP 305
CAPOT. m. Veslitlura en fornia de capa per altra matria ab una tapa solta agafada que
nis estreta y ab ninegas. Copote. Lacertia, ai. ||
serveix pera posar dins alguna cosa. Caja. Cap-
Kn alguns jochs de eartas la passada en que un dels sa, a\ II
La (lue t figura de tomba. Tamhorillo.
jugadors fa lotas las basas. Capoie. Totius sorts lu- Rotunda arcula.
oratio. CAPSA I)E BI.AT DE MORO. PANOTXA.
DONAR CAPOT. fr. met. fam. Deixar smis menjar CAPSA DE BOIX. Bujeia. Capsa buxea.
alg per haver arribat tart. Dar capoie. Tardius CAPSA DE BRASER. Espcie de tarima de fusta ab
adventantem, incoenalum relinquere. ||
En alguns un forat rod al mitj, ahont s' encaixa '1 braser.
joehs de eartas no deixar fr cap basa als con- Caja de brasero. Foculi scabellum.
traris. Dar capoie. Nullam collusoribus lucratoriam CAPSA DE BROCAL GARRAF. Capsa de suro que
sortem sinere. serveix pera posar la ampolla en neu pera re-
CAPOTA. Capa podi apreciable. Capoton.
f. frescar lo burer. Corcho, corchera. Vas sube-
Pallium vilius. Sombrero de senyora fet de ta-
|1
reuin.
fet elc. ab arrugas beynas. Sombrerillo, capota. CAPSA DE COLIFLOR, BRQUIL, etc. Lo conjunt de
Causia, X, pileus muliebris. ramets antes de florir. Pella. Rrassicacauliculoruin
CAPOTADA. f. Expressi de cortesia, llevantse glonius.
'1 capol caputxa. Capucliada. Capilis apertio. ||
CAPSA DE HsTiAS. Espcic de potet de llauna
Capada, acatament, inclinaci de cap. Capezada. bronze ahont se guardan las hstias en las sagris-
Honoris causa, capitis inflexi. tias. Hosliario. Hostiarum cpsula, theca.
CAPOTS. 111. aum. Capoton. Penula gran- CAPSA DE LLI. La capscla ahont t la llavor. Ba-
I dior.
GAPOTEJAR.
y altia. Cabecear. Mulare caput, nutare.
CAPOTET. m. d. Capoiillo. Penula brevior.
V. n. Murer lo cap una part
la-
ga. Llini folliculus.
CAPSA DE SAB. Laquc servcix pera posar lo sab
pera afeytar. Jabonera. Mass?e saponariai cuslo-
dienda; deserviens cpsula.
cernula, ;e. CVPSA DEL SOMBRERO DEL BARRET. La que SCr-
CAPOTILLO. m. y veix pera guardar lo sombrero y preservarlo de la
CAPOTON. m. ter. Capot curt que usavan las pls. Sombrerera. Pilei theca, cpsula.
donas. Capoiillo. Pallioluni muliebre, ricinium, ii. CAPSA DE ULLERAS. La dc cartr cuyro en for-
CAPPARE. m. Lo cap, brot fruyt principal. ma de estoig, que serveix pera desar las ulleras.
Pendon. Arborura propago, scapus, i. Anteojera. Ocularis vitri theca.
CAPRICOR Y GAPRIGORNI. m. Lo des sig- CAPSADA. f. Entre llibreters los cordillels ab
ne austral del Zodacb, al qual toca '1 solstici de que'sjuntan los caps dels fulls al enquadernar.
ivern. Capricornio. Gapricornius, ii. Cabezada. Fumiculus annectendis voluminuni foliis
CAPRITX, m. y deserviens. Cada divisi que's fa en las hortas
||
ra lo que s' executa per la forsa del igeni, ms posan los coixins. Cabecera de la cama. Lecti sum-
que per las reglas del art. Capricho. Luxuriantis ma pars ubi cervicalia locantur. Lo guarniment ||
ingenu foelus, res ingenu acumine eBcla. de fusta ab que s' asseguran las campanas. Arma-
CAPRITXS, A. m. y f. Qui obra sens atn- zon cabeza, contrapeso. Superpositum culmen,
,
drer altra regla que '1 seu anloix, y '1 segueix pex. Tronch pedra sobre que s' assentan las
II
ab terquetal, Caprichoso, ca^nV/iH/o. Levis animi btas pera preservarlas de la humitat. Poino, com-
el sententiai tenax. ||
adj. Lo que's fa per capritxo. bo. Suppositum fulcrum. |1
Lo travesser del cap de
Caprichoso. Res leviler et tenaciter effecla. ||
Lo amunt y cap de avall, ([ue junt ab los montants
(jue est ft per capritxo. Caprichoso. Magna vi in- forman lo bastiment de las finestras, portas, etc.
TOMO I. 40
CAPTADOR, A. m. y
Lo qui demana cari- f. cie de mantellina que portan las donas, mlt estre-
tat 6 fa la capta. Demandador, cuestor. Quaslor ta, y arriba fins la cintura poch ms mnos.
eleemosynarius, stipem quairens. '
Capucha. Muliebriscucullus, ricinium, ii. caput- 1|
CAPTAR. V. n. Demanar caritat, Mendigar, xo. Certa reforma de la orde de san Francesch,
II
pedir limosna, pordiosear. Emendico, as. Atrau- fundada en Espanya pel B. Joan de Guadalupe
I
rer la atenci voluntat de altres ab la dolsura y en temps de Alexandre VI. Ccpucha, rden de la
suavitat del tracte del discurs. Captar. Capto, capucha. Observantie regularis ordo.
as, allicio, is. I Procurarse medis que dependei- CAPTXASSA. f. aum. Capuchon. Cucullus
xen de altres pera conseguir algun fi. Mendigar. grandis.
Emendico, as. CAPUTXER, A. m. y f. Qui f caputxas. Ca-
CAPTAT, DA. p. p. Mendigado. Emendicatus. puchero. CucuUorura opifex.
CAPTENER. m. ant. bon tracte, bon porte, CAPUTXETA. f. d. Capuchillo. Cucullus mi-
BON aspecte, i
V. a. ant. oobertar. v. r. ant. r.o- nor.
I
bernarse, poutarse b. caputx. Lo religis descals de la orde de
CAPTENIR. V. a. tractarse b. ||
v. r. com- sant Francesch que porta barba llarga, 1' hbit
portarsse, conduirse, estar satisfet, manejarse. pardo obscur, ab capa curta del mateix sayal y un
MAL CAP TENIR. fr. ant. REBEL ARSE. caputxo punxagut que cau sobre la espiena, y ser-
CAPTERRERA. f. Bardissa que s' assegura ab veix pera taparse '1 cap. Capuchino. Capuccinus
terra pedras sobre las parets dels corrals, borfs monachus. Sostenidor ahont encaixa '1 picaport
H
y heretats pera sa conservaci. Barda. Pares vir- quant s' ajusta la porta. Nariz. Nasi figuram re-
gultis tecta. ferens clavus; pessuli receplaculum. ||
Lo que per-
CAPTENENZA. f. ant. constncia, firmesa. tany la orde dels caputxins. Capuchino. Ad ca-
CAPTIRI. m. CAPTA. 11
La bacina de captar en puccinorum institutum pertinens. |1
pi. ter. tira-
CAR CATAL. CAR 307
Bi^HS.
II
nut. Curvas de curta hragada , las (juals solicitan. Venderse caro. Mgr sui copiam facere-
se posan proa y a popa ptT dins en las parts ni^s TKNIR car. fr. APRECIAR.
estrelas. Capuchinos. Arouatic arclissim.efuTe tra- TRVHO DEL CAR T POSAHO k LA PENA, TOT QUEDA
bes in prora puppi(|iie colloiata. A l' entena. refr. Denota que las mutacions acci-
CAPLTxi FAi.s. mel. Hipcrita. Santo de pujares. dentals no desirubeixen lo sr ile la cosa. Que rais
Hipcrita, ai; virlutis simula'or; pseudocato, nis. abojo, que vais arriba, acd queda quien os trasqui-
FR LO CAPiTxi FAI.S. fr. mct. Afectar virtut y la. Adjunctis non mutatur substncia.
devoci. Hdcer la serfim, la (/ala ensogadu, la CARA. f. La part anterior del cap. Cara. Fa-
gala muerta. Humililatem, animi demissionem fin- cies, ei, vultus, us. ||
Afabilitat, agrado. Cara, sem-
gere, simular. blante. Yullus, aspeclus, us. ||
Faixada enfront
SI DE AQUESTA PUCU SORTIRME FAR FRARE CAPUT.vi. de alguna cosa. Fuchada, cara, frente. Frons, tis.
ref. al) que s' explican los que escarmentats de La superfcie del aygua. Flor. Superfcies, ei.
II ||
algun dauy fan propsit de sr ms cauos ende- L'endret de la tela, panyo, elc. JJaz, cara. Super-
vanl. Si de esta escapo ij no muero, nunca mas bodas cies, ei. II
L' endrel de las pells. Flor. Pars exte-
al cielo, si Dios de esta me escapa, mtnca me cu- rior corii. II
ant. carestia.
brird tal capa. Arctum discrimen experlus, aliud CARA A CARA. m. adv. Manifestament, descuber-
non speclat. tament. Cara d cara, rostro firme. Facie ad fa-
CAPUTXINA. f. Religiosa que professa la r.'- ciem. II
En presncia, devant de alg. Cara d cara,
gla dels caputxins. Capuchina. Monialis, capuc- vista,en faz, en presencia. Coram, ex advereo,
cinorum institulum professa. y Ja flor que ||
llana, adversum.
en ligura de cau)paneta capulxo, de un groch CARA DE ALIGOT, fam. Se diu del que es carallarcb,
fort, y s' usa pel enciam. Capuchina. TropiBstum begut de galas y t '1 nas de lloro. Cariaguileno.
majus. Oris aquilini bomo.
CAPUTXINADA. Obra de caputx. Coraun- f. CARA DE CUL FT A LA MODA. fr. fam. XIMPLE, BA-
menl se prenen mal sentit. Capuchinada. Capuc- BAU, TONTO.
cini factura vel pictum. CARA DE TICH DE MERDA DE OCA. BXp. fam. La
CAPUTXINS. m. aum. Capuchinazo. Capac- que es mlt descolorida y groga. Cara de acelga
cinus venerandus. de gualda. Pallidus, pallenti ore bomo.
CAPTXINET. m. d. Capuchinito. Capuccinu- CARA DE JUDAS. expr. Que s'aplica al quien pre-
lus, i. sncia de alg diu una cosa y detrs altra. Cara
CAPUTXO. m. Cuberia del cap ms llarga (lue con dos haces, hombre de dos caras. Subdolus, bi-
ampla, que remata en punta, y 's fa caiirer sobre frons, Mercurius; libica fera; alter Janus.
las espatlias. Capucho, capucha. Cucuua, i. CARA DE JUHEU DE MosT. fam. Se diu de aque-
CAPXIGH. m. Cap pelit. Cahezuela. Capiiu- lla persona que es lletja y horrible de cara. Cara
lum, i. * de hereje. Os nocturnum.
CAQUJIA. f. Sn'.oma de debililat que pt CARA DE JUTGE DE POCUS AMICHS DE VINAGRE.
trobarse en diferentas ma'allias. Caquejia. Gaque- Se diu del que t l'aspecte desagradable, iosfri-
gia. tuerlo, cara depocos amigos de vinagre. Torvus,
CAQUTICH, CA. adj. de mala cons'.iluci en borridus vultus.
la sanch. Caqulico. Caquelicus. CARA DE NOY. La que per sas sonomias sempre
CAR, A. adj. Lo que t mlt preu. Alto, caro. crialureja. Cara amuchachada. Puerilis aspeclus.
Carus. II
Ksiimat, volgut. Querido, caro. Carus, di- CARA DE PASQUAS. Sc diu del que la fa alegra y
lectus. adv. A preu alt. Caro. Car. ||
ani. certa- placentera. Cara de ])ascMas, carialegre. Hilaris et
II
ment. II
conj. ant. pus, perqu. ||
m. nut. L'ex- festiva facies.
trem ms gruixut de las entenas. Car. Anlenmc CARA DE POCA VERGONYA SENS VERGONYA. DeSCa-
crassiusextremum. rat, desvergonyit. Cariraido, desuellacaras. Effrons,
CAR BOC. exp. fam. Loqu^ cos'a mlt y es d fi?il
impudens.
de lograr. Caro bocado. AUapetisli. CARA DE pociis DINERS. Se diu de la cara maci-
AL car. m. adv. nut. Envers, la banda. A la
lenta y trista. Cara de viemes. Marcida, lnguida
j)arte, d la banda. Yerss, facies.
cuYDADo NO VOS cosTE CAR. loc. fam. Dua en- CARA DE RELLOTGE. Lo ci'cul ahont estn senya-
amenut al tracte, comunicaci visita dels qui bo altura de dos tres peus; fa las fuUas molsudas y
308 CAR DICCIONARI CAR
en figura de Uansa, las flors bermellas, y '1 fruyt EscPiR A LA CARA DE ALG. fr. met. Burlarsc de
semblant al nas de la vadella. Becerra. Anthirrisium alg cara cara fentne mlt despreci. Escupir en
majus. la cara de alguno.Os alicui sublinere.
CARA DE VAQUETA SENS VERGONYA ENVERNISSA- ESTRELLAR A LA CARA. fr. met. Dir alg en sa
DA. Se diu del home que no t vergonya, y no fa presencia lo que 'I pt ofndrer mlt. Dar entre
cas de que li digan injrias, l'atrapen en men- ceja y ceja. Palam, apert, in ore objurgare.
tida en alguna mala acci. Cara de vaqueta. Im- FR ALTRA CARA. fr. met. Yai'iar las circunstn-
pudens, inverecundus homo. cias de algun assumpto. Mudar de semhlanle de
CARA ESTRAFETA. La que t fisonomias estranyas color. Aliler se habere.
y defectuosas. Cara figura dificultosa. Deformis FR BONA CARA, ALTRA CARA, MILLOR CARA. fr. lUCt.
da. Facies variolarum cicatricibus plena. FR BONA MALA CARA. fr. met. Estar de bon
i CARA de AYGUA, A LA CARA DEL AYGUA. m. adv. mal humor. Estar de buen mal geslo. Hilarein vel
flor d la flor del agua. Ad aquaj superficiem, FR CARA. fr. PLANTAR CARA. j|
met. Eslar un edi-
A CaRA descuberta. m. adv. A vista de tothom. fici enfront de altre. Hacer [achada. Aliquid contra
A cara descubierta. Palam, in conspectu omnium. esse ; regione alicui esse.
ANAR AB LA CARA DESCUBERTA. fr. met. fam. Anar FR CARA DOS. fr. met. fam. Complurer dos
sens reparo ni temor de res lo qui obra b. An- oposats, donant la rah al un y al altre. Comer a
dar con la cara descubierta. Secur, confldenter dos carrillos. Dexter liEvque assentari.
agere. FR DOS CARAS. fr. met. fam. Manejarse ab ast-
BONA CARA Y DOLENTS FETS. ref. ab que 's reprn cia en algun negoci, trahentne utilitat de tots los
als hipcritas. Cara de beato y unas de gata. Qui que s'interessan en ell, encara que estigan en-
Curis simulant, et bacchanalia vivunt, Intus Ne- contrals. Hacer dos manos. Utr(iue pro dextera
CAURER LA CARA DE VERGONYA, fr. met. fam. Pa- FR MALA c\RA. fr. Manifestar enfado enuig en
tir mlta vergonya per haver incorregut en alguna lo semblant, poner gesto. Frontem contrahere; su-
nota. Carsele d uno la cara de vergenza. Yere- biiasci.
cundia suffundi. FR MALA CARA A ALGCNA COSA. fr. Douar alg
CLAVAR PER LA CARA PELS BIGOTIS, fr. met. senyals de que no li agrada, mostrarse poch con-
Reconvenir alg viluperantli alguna cosa. Dar tent de ella. Hacer gestos d alguna cosa. Gestibus
en rostro en cara. Exprobro, as. Dir alg sos || despicere, conteniu ere.
defectes, fentli al mateix temps memria de algun FR PETAR PER LA CARA. fr. CLAVAR PER LA CARA.
benefici que ha rebut. Echar d la cara en la ca- FR VURER A HU LA CARA DEL LLOP. CXpr. fam.
ra. Coram exprobrare. ENSENYARLI LAS DENTS.
coNixERSELi AB LA CARA. fr. Manifestar alg ab FRESCH LLUENT DE CARA. De Cara afable, de sa-
la cara lo que li est passant sent en sn inte- na complexi. Carilucio. Nitidus ore.
rior. Traerlo escrilo en la frente, conoccrsele en la GIRAR LA CARA. fr. Inclinai'la algun objecte en
cara. In vultu apparere, manifestari. senyal de afici, y al contrari desviaria en senyal
DE CARA. m. adv. Enfront, y aix 's diu: lo vent de despreci. Voher la cara el rostro. Oculos in
v DE CARA. De cara, enfrente. Ore adverso, re- aliquid convertere, seu ab aliquo averlere.
gione, front e. GRAVAT DE CARA. CARA PIGADA.
DESFER LA CARA A REVESSOS, fr. met. Bofctcjar GROS DE CARA. Qui la t abultada. Carigordo. Ple-
mlt fort alg. Deshacer los hocicos, las narices, nus ore.
la cara. Acerb colaphis percutere. JA 'n FA LA CARA. loc. ii'on. fam. Ya se le conoce.
DIR A LA CARA. fr. luct. Parlar devant de un al- NuUum exhibet signum.
guna cosa contra ell. Decirselo en su cara. In cons- LA CARA LI DIU LI FA PROCS. loC. fam. ExprCS-
pectu loqui. sa la conformitat entre las paraulas obras y sem-
DiRHo LA CARA. fr. met. Manifestarse en la cara blant; manifestarse en la cara algun afecte pas-
algun afecte passi. Salir d la cara, decirselo la si. Salir la cara, decirselo la cara, en la cara se
cara, conocrsele en la cara. Ore ostendi. le conoce. Animi imago vultus est ; animi motuum
ENCs DE CARA. Lo qui est mlt bermell per al- vultus inteipres.
gun acalorament agitaci. Encendido de cara. LA CARA TINGA NETA QUE 'l CUL NO IX A LA FINES-
Rubens flammeus. ||
Qui naturalment est mlt TRA, ref. ab que 's volen disculpar los que procu-
roig. Encendido de color, difunto de taherna. Flam- ran aparixer mlt b exteriorment, encara que
meus vulta. falle lo necessari en lo que no s'ls vu. La mujer
CAR CATAL. CAR 309
pulida, la casa sncia, la puerta barrida. La mujer RENTAR LA CARA k. ALGUNA COSA. Llmpiarla, dO-
de Alcorisa, trapo de cuello y no camisa. Sic agit, narli nou llustre. Lavar la cara d alguna cosa.
atreotat ([Uc foeinina mund videri: Ipsa domus soi- Pulchriorem, nitidum reddere.
det : limina versa nilent. ROD DE CARA. Qui la t rodona. Cariredondo.
MALA CARA. Lo disgusl enfado que 's manifesta Facie orbiculatus, rotundus.
en ella. ocfo , ceno , zumbel , capote. Torva fa- ROIG DE CARA. ENCS DE CARA.
cies. SALTAR k LA CARA. fr. Scr uua cosa mlt clara,
I en
MIRAR AB CARA DE MALCIA,
lo modo de
sobrereja de
fr.. Manifestar malcia
mirar. Mirar con ira con ceno, de
mal ojo. Atris, infestis oculis, tyra-
evident. Saltar d la cara. Luce meridiana clarius
esse; patere; evidenter apparere. fr. Enfadarse,
verbs voler, pretndrer, y alguns altres equival teressat en algun assumpto. Sacar la cara. Alicu-
sol-licitar intentar alguna cosa sens mril ni j us parles suscipere, tueri; pro aliquo spondere.
proporci pera lograrla. Por su bella cara, por sus UMPLIR LA CARA DE DITS. fr. ESTAMPAR LOS CINCH
ojos bellidos. Gratuit ; extra, praeter merilum. DITS EN LA CA CARA.
PLANTAR CARA. Oposarse descaradament con-
fr. vRERSE LAS CARAs. fr. fam. Denota '1 desitj de
tra alguna persona cosa. Hacer frenle. Alicui pa- vurerse un ab altre pera manifeslarli son ressen-
lam obsistere. timenl. Verse las caras. Aliquem coram arguere.
PLANTAR CARA TOTHOM, fr. fam. S' apHca las CARAB. m. Embarcaci petita de un sol ar-
donas que donan conversaci feslejan tols los bre ab vela llatina, usada en llevant. Tartana, ca-
(|ue 's presentan. Mi hija Antona uno la deja, olro rabd. Scapha, x, phasellus, i. ||
Espcie de cotxe
la toma. Cuicumque sese amatricem ostendere. ab assientos als costats. Carabd. Currs genus.
PLE DE cAiiA. Gras de cara, de galtas molsudas. CARABASSA, f. Lo fruyt del carabasser. Ca-
Carilleno. Ore crassus. labaza. Cucubirta, se.
U Lo
mel vert. Calabaza.
PORTARUO ESCRIT EN LA CARA, fr. mct. NO podcr Yiridis melopepo. [1
Arbre de Amrica, que f un
alg dissimular lo que li succeheix , manifeslantho fruyt dit cvil, semblant la carabassa, encaraque
en la cara en las accions ab altres senyals vi- de diferent figura y magnitul. Calabaza. Arbor sic
sibles. Traerlo escrito en la frenle. Vim se ferre, dicta.
vultu aliquid prseferre, CARABASSA CONFITADA. La confituia scca de cara-
QUI CARA VU, CARA HONRA. l'cf. Deuota qUC la bassa. Calabazate. Cucubirtae frustra saccharo con-
presncia del subjecte hi f mlt pera lograr lo dita et siccata.
que pretn, y que per respecte no se li diu cara
's CARABASSA DE CABELLS DE NGEL. EspCC de CU-
cara lo que se li diria derrera. Cara cara ver- dria que t la escorxa llisa ab capas blanquinosas
genza se cala. Absentis audaciaj ; absentis nulla y groguencas, y las llavors comunment negras. La
ratio. molsa es sucosa, blanca y tant fibrosa, que des-
RENTAR LA CARA i ALG. fr. Netejaria. Lavar la prs de cuyta sembla una cabellera embullada, de
cara. Os abluere. ||
met. fam. Adular. Lavar la la qual se'n f la confitura anomenada cabells de
c<ira los cascos. Adulor, assentor, aris, blandior, ngel. Cidracayote, chilacayote. Cucurbitacitrullus.
iris. CARABASSA DE EGIPTE. Espcic de caiabassa gran
310 CAR DICCIONARI CAR
y rodona. Calabaza Manera confitera. Cucurbita una espcie de sotana. CaracaUa. Caracalla, ae.
orhicnlaris. GARAGAS. m. Espcie de cacau mlt aprecia-
CARABASSA DE ivERN. La quc 's fa en aquesta es- ble. Caracas. Cacao caracanum.
taci del any. Calahazona. Cucurbita hiemalis. GARACOA. f. Embarcaci de rem que s' usa
CARABASSA DE VI, VINERA VINATERA. La qUB foi"- en Filipinas. Caracoa. Caracoa, x.
nia com dos globos, y serveix pera posar vi. Cala- GARAGOLI. m. Espcie de metall compost de
baza vinatera, calabacino. Cucurbita vinaria; ir- or, plata y coure. Caracoli. Metalliim ex auro, ar-
nea, a;. gento et caldario aere. Cert adorno de que usan
||
COM ILOUHEX CARABASSAS. rcf. COM ARA PLOUHEN en algunas parts de Amrica, especialment entre
FIGAS. los caribes. Caracoli. Ornamenti genus.
DONAR CARABASSA, fr. mct. fam. Reprobar alg CARGTER. m. Smyal, distintiu delascosas
en los exmens, y dejeclar las donas als que las entres. C/rtrer. Character, is. ||
teol. Senyal espi-
demanan per mullers. Tamb 's diu portrsen ca- ritual indeleble que imprimeixen en la nima 'Is
rabassa leferinlse al reprobat, dejectat. Dar cala- sagraments del baptisme, confirmaci y orde. Ca-
hazas, llevar calahazas. Reprobare, r pellere; re- rdcter. Character is. La honra y preheminncia ||
ajuda de altre. Aadar sin calabazas, no necesitar Formalitat, constncia. Carcter, teson. Constan-
ralabazus para nadar. Industrium esse; alieno tia, ae, conientio, nis, in re rdua conatus. ||
En lo
auxilio non indigere. tealro la qualitat per la qual un personatge 's dis-
CARABA88ADA. f. Abundncia de carabassas. tingeix de altre. Carcter. Character, is, perso-
Abundncia de calabazas. Cucurbitarum copia. na, X. 11
Cert ayre, modals y conjunt de prendas
GARABASSAR. m. Lloch sembrat de carabas- que's descubreixen en mlts ]senyals particulars,
sas. Carabazal. Cucurbitis consilus locus; cucur- y que distingeixen una cosa de altra; y en aquest
bitarium, ii. sentit se diu del enteniment, del discurs, del es-
CARABASSAT. m. ant. carabassa confitada. til y de altras mlias accions y objectes, com: la
GARABAS8EJAR. V. a. rondellejar. 1|
xas- grandesa de animo era ^1 carcter dels romans,
QUEJAU. II
DONAR CARABASSA. la prudncia de Ulisses etc. Carcter. ndoles, is,
aposta ta. Bifrons, Mercurius, proditor, perfidus, menl en los rius etc. y xuclantse tot lo que se li
libica fera; mod pallialus, mod togatiis. ||
m. fa- presenta. Remolinar, remolinarse, remolinear. Cir-
S01.ET. cumvolvo, circumago, is; in vorticem agi, ferri.
CARAGOL, m. Insecte pelit al) quatre banye- CARAGOLA, f. Caragol de closca blanca. Ca-
las, en las puntas de las quals t 'Is ulls, y las racola. Umax cochhea alba.
allaiga y arronsa com li conv. 'S cria en parat- CARAGOLAMENT. m. La acci y efecte de
ges humits, en las ])lanlas y parets, y viu dins de caragolar y caragolarse alguna cosa. Enroscadura.
una closca espiral de la grandria de una nou, que's Sinuatio, involulio, nis.
forma del suor glutins y lluhent ([ue llansa de s CAROGOLAR. v. . Enrotllar, fr rodar la
r animal, y t '1 mateix nom que ell. CaracoL vora de alguna cosa sobre ella, quedant en forma
Clmax, acis, y cochlea, x, la closca. Conxa uni- ||
de can. Arrollar, rollar. Circumplico,as, circum-
versal de alguns peixos: n' hi ha de innumerables volvo, is.
II
Trser, donar voltas en rod a alguna
espcies; y algunas sumament herniosas, precio- cosa flexible, de manera que quede en forma de
sas y finas. Cararol. Conclia, le, (urbinata cochlea losca. Enroscar. Sinuo, as, circumflecto, is. |]
Fr
marina. |j
Escala seguida en forma espiral, Caracol, caragols al fil, seda, cabells etc. Ensortijar; retor-
escaJera de caracol de ojo. Hlix, icis; versoriae, tijar. Torqueo, es, comam crispar, in cincinnos
cochleares scala*. prempsas y altras m-
|]
En las flectere. ||
Apretar los caragols de la prempsa etc.
quinas cilindro ab roscas espirals, que s' encaixan en la femella. Entormllar, apretar los tornillos.
en altras que t la pessa dita femella y puja y ,
Torculum stringere.
baixa per dins de ella mateixa. Ilusillo. Coch- CARAGOLARSE. V. r. Enrolllarse natural-
lea, a?. |]
arq. Tota labor que's fa en algun membre ment los cabells, lo fil massa retort, y las fui las
en figura de caiagol. Caracol. Hemiciclum, i, to- dels arbres y plantas. Encarrujurse, ensortijarse,
reuma, tis. |1
Entre rellotgers un can pelit ab sas retorlijarse. Crispari, impcari.
canals, en torn del qual s' enrotlla la corda CARAGOLS. m. aum. Caracolazo. Limax
que molla, y esta aplicada la roda gran
estira la grandis.
que fa murer totas las dems. Caracol. Cochlea, CARAGOLAT, DA. p. p. Arrollado, rollado.
ai. Certa planta de Indias que fa la flor tornejada Circuinvolutus. | Enroscada. Sinualus. ||
Encarru-
II
plicatio. I
anat. Certa cavitat del oido en forma de qualitats del fondo del mar, perque's compon de
caragol. Cclea, caracol. Cochlea, x. \\
Anella caragols mlt petits al mnos en sa 'superfcie. ('-
las bordas, de la toldilla y castell. Caracol, voluta, caragol, m. Planta semblant ta monjete-
evoluta. Hlix, icis, voluta, se. ||
ter.Xuclador, mo- ra, que s' enfila per las
canyas 6 alHe arrimo que
viment circular de la aygua. Remolino. Vortex, se li posa, y fa la flor de un l)lanch que tira
icis, gurges, itis.
||
pi. Encenalls que fan los fus- blau morat, de bon olor y en figura de caragol.
ters ribolejant. Virutas, acepilladuras. Assula, a?. Caracolillo. Phasellus caracalla; conchyliatus flos.
to m. Revolta que fan las Uebras pera enganyar al
II II
m, d. CARAGOLET. ||
Espcie de fil que's tenyeix
gos que las persegueix. liegate. Ictus illusio. ab lo color de prpura que produheixen en Amrica
I
BOVER. Caragol verds y gros. j|
ant. campa- unas petxinelas anomenadas caragolins. Caracoli-
ifAR. lla. Filum purpurissatum.
de la Xina. Caramangza. Caramangza, . com una poma petita, y excita 1' apetit. Carandas.
GARAMANXEL. m. naut. Tot lo que tapa al- Garcia?, arum.
tra cosa pera sn resguart, per formant un vuyt GARANEGRE, A. m. y CARAMORENO. f.
sota, com las carrossas de las escalas. Caraman- GARANGA. Peix blanch y pla, de dos
f. tres
ehel, chupela, cubichete. Concavum tegumentum. 1|
peus de llarch y que abunda moltssim en
,
las An-
ter. fam. taberna. tillas. Caranga. Piscis caranga.
CARAMANYOLA. f. fam. carabassa vinera. GARANTONYA. f. Las carcias que's fan al-
GARAMBA. interj. al) que s' expressa la sor- g pera lograr alguna cosa. Caranlona, lagoleria,
presa que causa alguna cosa. Zape, caramba, cs-. arrumaco, zorrocloco. Blandimentum, i, blanditiai,
llisioex alteriusjaculatione. ||
Altre cop, quant ha- lor de tacamaca, clara, lquida, pesada y oliosa.
vent tocat una bola a altra , va una de las dos to- Carana. Besina, , gummis, is.
car la tercera. Carambola. Trusio unius ex duobus GARAPA. f. Oli de una nou ([ue fa un arbre
globulis cum tertio. ||
Fruyt del caraniboler. Ca- del mateix nom en Amrica; la untura de aquest
rambola. Garciic fructus. oli diuhen que trau lo dolor del poagre. Carapa.
GARAMBOLER. m. Arbre mlt gran de Am- Oleum carapa.
rica, que fa '1 fi'uyt de la magnitul de un ou de GARAPL, NA. m. y f. Gras de cara. Carille-
gallina, un poch llarch, de color groch, rallat y no. Ore ciasus.
com dividit en quatre parts. Carambola. Garcia, x. GARAROD, NA. m. y f. S'aplica al qui t la
CARAMELA. caramella. f. cara rodona. Cariredondo. Botundo ore.
GARAMELL. m. Tros de glas que's forma en GARARRUGAT, DA. m. y f. S' aplica al qui
las canals. Carmbano, calamoco, canelon, cerrion. t la cara arrugada. Carifruncido. Corrugato ore.
Stiria, ae, []
Lo seu cera que s' escorre de las at- GARASGAT, DA. m. y f. ant. S' aplica al qui
xas, de las candelas, etc. Moco. Candelae vel cerei porta la cara tapada. Enmascarado. Larvatus, per-
recrementum, Lo boc de bl mlt cremat que sl
1|
sonalus.
lormar com un bolet al cap demunt en los llums, GARAS8A. f. aum. Caraza. Obesa facies. La |I
especialment en temps de humitat. Moco. Lucer- de pedra de fusta que's posa en alguns edificis.
nse fungus. Mascaron. Humani vultus enormis imago. La de ||
GARAMELLA. f. Fluviol ab lo so de tiple mlt cartr pera disfressarse ab fisonomias grossasy ri-
agut. CaramiUn, jla\itillo. Calamus, i, avena, ss. dculas. Mascaron, carlula, caranlamaula, caran-
GARAMELLAR. V. n. Tocar la caramella. To- lona. Deformis larva^ persona. ||
careta. 2.
car elcaramillo. Fistulare calamo, arena canere. FR CARASSAS. f. FR CAROTAS.
GARAMEL-LO. m. Pasta de sucre clarificat GARASS.m. ter. Enginy pera pescar. Red. Be-
fins que desprs de ft adquireix alguna consistn- te sic dicta.
cia. Carame/o,cfl)ie/o)i.Grusla, 86, sacchari massa. GARASSOL. m. Lo siti lloch ahont lo sol d-
GARAMELLOT. m. caramell. 2. 3. na de ple. Albrigaio, solana. Solrium, ii, apri-
GARAMENT. adv. m. A preu all. Caramenle, cus locus.
caro. Impens, magnoper, car. GARAT. (ben mal.) Se diu del que t las fac-
GARAMIDA. f. imn. cions de la cara regulars diformes. Bien mal
GARAMORENO, A. m. y f. S' aplica al que ajustado, bien mal encarada. Decora aut deforme
t la cara mlt morena. Carinegro, Ore fusco, sub- facie.
nigro. GARATA. f. Espcie de cever. Carata. Aloes
GARAMOT. m. Figura de un home ab escut en carata.
la ma esquerra y alguna cosa en la dreta, ab que GARTULA. f. ant. careta. 2.
pega al que's det en la carrera del joch en que s' GARAU. n. p. de home. Carauno. Caraunus, i.
R tinni expeditiu.
CRRER LAS cARAVANAs.
novicis de Malla tres anys per
fr.
piratas y
moros, sens cjual rcjuisit no podian professar. Cr-
Servip los caballers
mar contra
Carbonis fornax.
CARBONARSE.
quant se torna orb. Atizonarso. Aduri.
CARBONAT, DA.
V. r. Se diu del blat ordi
p. p. Alizonado. Adustus. |
rer lascaravanas. Mililaris ordinis equites lirones adj. Lo que cont carb. Carhonado. Carbonem in-
prima stipendia facere. cludens.
CARAVANERAS. f. pi. Espcie de hostals CARBONER, A. m. y f. Qui f ven carb.
mlt grans aliont posavan los caravaners. Carava- Carhonero. Carbonarius, ii.
CARAVANERS. m. Nom que's dna als ({ue carb. Carbonera. Carbonaria, ai. Lo lloch desti- ||
van las caravanas. Caravaneros. Viatorum con- nat pera guardar lo carb en las casas. Carbone-
gregala manus. ra. Carbonaria colla. Forn petit en que's creman |1
CARAVANISTA. m. Nom que's dna al barco los culots carbons mal penetrals del foch'. Ti:o-
y mariners que portan los geners de escala en es- nera. Carbonaria, ai. 1|
nut. Yela del estay major.
cala en llevant. Caravanista. iNavis atque nautae ab Carbonaria. Velum, i.
statione in stationera naviganles. CARBONET. m. d. Carhoncillo. Carbunculus,
GARAVELA. f. Espcie de nau rodona en i. 11
Carb menut, terregada. Picon, cisco. Carb
forma de galera, ab la popa quadrada. Carabela, minutus.
saelia. Dromon, is. CARBNICH, CA. adj . Lo que est format per
CARA VIA. f. Una espcie de arrel com la de la combinaci del carbono ab 1' oxigeno. Carbni-
la xaravia. Aicaravea. Chara, ae. co. Carbonicus. H
S' aplica al cit del carb que es
CARAY. m. carey. lo tuf que despedeix lo carb quant se crema. ci-
CARBASSA, y sos derivats, carabassa.
f. do carbnico. Acidus carbonicus.
CARBET. m. Barraca mlt gran y comuna que CARBONISACI. f. Reducci de un combus-
fan en mitj de las particulars los salvatges de las tible al estat de carb. Carboni zacion. Carbiincula-
Anlillas. Carbet. Majus tugurium. tio, nis.
arrels arrancadas. Carhon de arranque. Carb ra- CARCANADA, f. La armadura de ossos del au-
dicibusarborum. cell, trets los quartos. Caparazon. Avis ossea com-
CARB MAL CREMAT. Lo quc no cst ben penetrat pages.
del foch. Tho. Carb semiuslus. APLICARUI LA CARC\NADA. fr. mel. faui. POSARHI
CARB PUR. qura. Lo que no t mescla de allras 'l coll.
matrias. Carhon. Prior carbonis pars. SUHAH LA CARCANADA, fr. nu't. faiu. Suhar ml-
CABAR PERA TRURER LO CARB DE PEDRA. fr. Hor- tssim. ^(iar e/ ^M/o; siidark uno el copele. In
naguenr. Fossilem carbonem quoerere. re obeunda maximoper sudare.
(ii.EBAS DE f:r CARB. Turha. Terreus cespes ex CARCANYOL. m. caragol. 3.
quo carb eicitur. CARCATRS. m. ter. Aucell de estany que
PINTAR AB CARB SOBRE MAscARA.fr. luel. Traballar persegueix las gavinas estrenyentlas en tal ma-
Qn\A. Sembrar enla arena, coger aguaenuncestoen nera que de pura por las f femtar en V ayre y
mi arnero. In arepiscari; arena? semina mandare. de vol pren la femia de k que s' alimenta. l'djaro
TERRENO DE CARB DE PEDRA, llomaguero. FossH de eslanqne. Quaedam avis.
carbone abundans locus. CARCA VA. f. ant. resclosa.
TOMO I. 41
314 CAR DICCIPIVARI CAR
CARCAX. m. ant. but&agh. CARDENIL. m. ant. cardenal.
CARCELLATGE. m. ESCABCELLATGE. CARDER, A. m. y f. Qui f cardas. Cnrdero.
CARCELLER, m. escarceller. Pectinum opifex, artifex.
CARCELLERIA. L' ofici de escarceller. Al- f.CARDEROLA. f. ant. cadarnera.
caydia. Carcerarii officiuni. CARDESCH. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro
CRCER Y GARCRE. m. ant. PRES. de estanque. Avis sic dicta.
CARCERAR. V. a. ant. empresonar. CARDET. m. Cart que 's cria en los gurets: ni
CARCERAT. p. p. empresonat, pres. ha de aspre que serveix pera farratge y purgar los
CARGH. m. ant. carrech. p. p. ant. carre- animals, y ni ha de suau y tendre que's lira la
1|
plana, en lo qual s' hi assegura un tros de vaque- cardaca, f. Planta semblant la ortiga; t
ta plena de punxas de l de ferro. Serveix peia la fullacrespada, borrosa y partida, y las flors de
preparar lo cot llana fi de que puga filarse ab color blanch y piirpreo. Cardaca. Leonurus car-
CARDAMENT. f La acci de cardar. . Cardadu- tuga, y una capsa ab quatre cinch puas. Car-
ra. Carminatio, nis. dencha. Dipsacus, i.
CARDAMOMO. m. Planta medicinal que f CARDOT. m. Planta de fulla llarga com la 11-
uns granets com pinyons de color de cendra, olo- tuga, mlt espinosa,y f una espiga en forma de
rosos y de gust un poch picant. Cardamomo, car- pinya plena de punxas, que serveix pera frisar los
domomo, grana deljyaraiso. Cardamomum. i. panyos. Cardencha, cardon. Stellalus carduus. ||
La
CARDAR. V. a. Pentinar la llana cot pera espiga del cardot. Capola, carda. Fullonum, i, car-
poderla filar. Cardar. Carmino, as, peclo, is. La|1 men, inis.
primera vegada que 's f aquesta operaci. Emhor- LLOCH plantat DE CARDOTS. Crdenchl, cardizal.
rizar. Lanam carminare. La segona vegada. Em- ||
Carducfum, i.
sanch ab una faixa negra tot voltant del bch, y popa proa, sobre la que's funda tota la embar-
s'exten fins al coll. Cardenal. Loxia cardinalis. jj
caci. Quilla. Carina, a;, aes, eris. ||
Composici
BLAU, VEBDANCH. ||
CARDADOR. que 's f en lo buch de la nau. Carena. iNavis repa-
CARDENALAT. m. La dignitat de cardenal. ratio. II
La biga llarga que passa de un cap altre,
Cardenaalo. Cardinalatus, us, cardinalitia dig- y serveix de llom caballet pera sostenir las de-
nitas. ms que forman la teulada. Gallo, parilera, pucnte.
traballa, y desprs serveix pera capsas, embulits, CARSSIM, A. adj. sup. Mlt car de mlt
etc. Carey, caray. Goncha marina testudinea. alt preu. Carisimo. Carissimus. | Mlt estimat. Ca-
GARGAR. V. a. y derivats, carregar. risimo. Carissimus.
CARGARME. m. com. Document que sols CARSSIMAMENT. adv. m. Ab mlt alt preu.
se diferencia de la carta de pago en (jue ajuesta "s Carisimamente. Carissim. 1|
Ab mlt apreci. Cari'
fa crrech de present y en a(iuell de fulur com in- simamente. Carissim.
dica la mateixa veu. Cargarme. Documentum sic CARSTIA. f. Festa que 's celebrava la diossa
dictum. Concrdia pera restablir la pau entre las famlias.
CARIA. f. arq. Lo cos de la columna tota Caristia, carisia. Caristia, le. \\
Insecte pocb ms
aquella part que bi ba desde la basa al capileli. gran que una mosca, ab alas y quatre peus. Mar-
Caria. Scapus, i. ||
caries. cuel-lo, lo conta en la classe dels aucells. Piraus-
CARIARSE. v. r. Danyarse pudrirse algun ta, caristia, piragona, piral. Pyrausta, ae.
dar limosna. Eleemosynam facere, elargiri. CARMELITA, NA. adj. Lo que pertany la
FR CARITAT AL DIABLE, cxp. fam. Deuota la im- religi del Carme. Carmelitano. Carmelitanus.
prudncia de aquell que dna, fins all que ell CARMENADOR. m. ant. Qui neteja la llana-
mateix li far faUa, al qui no ho ha de menester. Carmenador. Carminator, is.
Dais por ios al que ene mas que vos. Potenfiori CARMENADURA. ant. La acci de netejar
f.
ci primera, yque no debm olvidarnos de nosal- CRMENS CRMENTS. m. pi. ant. ver-
tres pera socrrer als dems. La caridad bien or- sos.
denada romienza por s mismo, empieza en casa. CARMENTA. f. mit. Ninfa profetisa, mare de
Charitas bene ordinala seraetipso incipit. Tibi Evandio, dita aix perqu donava 'is oracles en
potius quam cuivis sis amicus. vers. Carmenta. Carmenta, Arcadia, ae, Carmen-
CARITATIU, VA. m. y f. Lo qui exii-ci'a la lis, is.
que ha de descansar en ella. Curlinga. Trabs, bis, que 's ven en pblich pel abast del com. Carne.
modius, ii. Cibaria caro. ||
La part tova de la fruyta que est
CRLOS. de home. Crlos. Carolus, i.
n. p. cuberta ab la pell, escorxa esclofoUa. Pulpa, car-
CARLOTA, n. p. de dona. Carlota. Carola, ae. ne. Fructuum pulpa.
CARME. m. Orde regular de religiosos que CARN DE CODONY. CODONYAT.
han pres lo nom de la monlafia del Carmelo. Cdr- CARN DE l'EL. La dc cuniU y altres animals de
men. Carmeli, carmeliianus ordo. Lo convent dels cassa que tenen pel. Carne de pelo. Pilosi anima! is
l|
n. p. de dona. Cdrmen. Maria de monte Carmelo. CARN DE PIT, CARN DE POCH PROFIT, l'cf. Dcnola
II
ant. VERS. que dita carn no es mlt profitosa. Carne ie pccho,
CAR CATAL. CAR 311
cariie sin procecho. Nil pecudis prosunt desumptae tomar carnes, embarnecer, encarnecer. Pinguesco, is-
pwtore carnes. POSAR LA CARN EN LAS MANS DEL LLOP. fr. mel.
CARN DE PLOMA. La dels aucells que serveixen Encarregar los negocis bns qui sl prdrerlos
regalo del home, com degallinas, capons, etc. destruirlos. Encomendar las ovejas al lobo. Oves
Ipt'l
Cdrne de pluma. Avium caro. lupo cominitere.
CARN F CARN, Y VI FA SANCH. ref. enota que la POSVR TOTA LA CARN EN LA OLLA. fr. met. AveU-
rarn es lo millor aliment pel cos. Carne carnecria, lurarho de una vegada, l'oner loda la carne en
lot
CARN MORTEciNA. La dcls aniuals morts sens vio- que lenga el padre cerero; al pajarillo que se ha de
lncia. Carne morlecina. Morticina caro. perder, alillas le han de nacer. nduet, ui pereat,
CARN SALVATGE. La dels animals monlesos. Car- inal credula avicula pennas.
ne xalvajina. Ferina caro. QUI MENJA LA CARN, QUE ROSEGUE 'lS OSSOS. rcf.
CARN SENS ossos. La que no t ossos y es de part Deno'a que las han de gosar ab
convenincias s'
^
;
miel,ni Mel, ni vinagre, ni arrope. Nec prodest,
nec obesf.
PAssARSEOEScALFAniRSELACARN.fr. Fr mala olor
coraensar corrmprerse. Aventarse las carnes.
es
anni.
ria,
quaresma. Carnal. Carnium edendarum tempus
met. Luxuris, y lo que pertany la lux-
[1
Feteo, putresco. GERM, cos, NEBOT, ONCLE. H lu. pi. Una cspcie de
PLE DE CARNS. Se diu del que 'n t mltas. Car- tela entrena de que se'n fa mlt us. Crea. Linlei
nudo, carnosa. abuUado de carnes. Carnosus, car- genus. ant. carnaval.
II
l'ltim dia de; carnaval, fingint un enterro en que CAROTA, f. Gesto que 's f ab la cara, ab lo
's porta 'I Carnesloltas enterrar cremar. En al- qual se manifesta '1 fslich que 'ns f alguna cosa,
gunas parts ixen en lo dia de cendra al camp di- 'l disgust que 'ns causa. Yisaje. Gesticulalio, tis,
CARNETA. f. d. Carnecita, carnecilla, carneci- cara '1 dessabrimcnt que 'ns causa algun menjar
ca. Caruneul, se. | a la brasa. d. una cara bu- aspre, agre, etc. Alargar las dienles poner los
llida la brasa. Carbonillada. Caro cocta et torre- dienes largos. Cibi acerbilatem vullu coraedentm
facta. ostendere.
CARNIGER, A. m. y f. Qui talla y ven carn. CARP. m. ant. Part del bras y '1 palmell de la
Carnicero, corador. cortante. Lanius, carnarius, ma. Carpo. Pars inter brachium et palmam.
ii.
II
adj. aplicat al animal que mata altres pera CARPA. f. Peix que's cria en los estanys , y
menjrsels. Carnicero, carnivoro. Carnivorus. 1|
Lo gorchs y bassas dels rius, mlt semblant la ten-
carnicera. Libra pondere major. | ant. butx. de que se servian principalment los patricis. Car-
CARNICERIA. f. Lloch ahont se ven la carn 'pento. Carpentum, i.
pel abast del com. Camiceria. Laniena , se, ma- CRPIO. m. Peix que 's cria en los estanys y
cellum, i, frum carnariura. ||
met. Destrossa, ma- en las bassas dels rius, y t '1 cap y las escatas
tansa de gent. Camiceria. Cedes, strages, is. ms grossas que la tenca, la que sembla bastant
FR CARNICERIA. fr. met. Fr mltas feridas ta- en lo dems. Carpa. Cyprinus, cyprius, ii.
llar mlta carn alg. Hacer camiceria. Aliquem CARP. m. La punta extremitat inferior de
pluribus vuberibus afficere, lacerar. la espinada. Cocsis rabadilla. ropygium, ii ,
Parlant dels aucells
CAR
que 'Is fa remenar 1' ossel
CATAL.
CARRA8CASSA. f.
CAR
auQi. 6'arrascoti. Uex gran-
m
jl
CARPOBLSAM. ni. Fruyl del arbre que fa CARRASQUETA. f. d. Carrasquita. Ilex rai-
CARQUIXIA. f. bol Espcie de ginesta. Car- CARRAT, DA. adj. Rom, sens punta. Romo.
quejia. Leiiliscus carquexia. Obtusus.
CARRABINA, f. Anna de foch semblant a la CARRAU. m. ter. xarrich, xarrach.
escopeta, pcrun pochms curta. Carabina. Sclop- CRRECH. m. La acci de carregar. Cargo.
petum brevius. rallaa. La que en 1' interior
||
Oneratio, nis. ||
met. L' ofici, empleo comissi.
del can cert nmero de ratllas. Carabina raya- Cargo. Munus eris. ||
Gobern, direcci obligaci
da. Brevius scloppelum incissuris disliictum. de fr cumplir alguna cosa. Cargo. Onus, eris,
CARRABINADA. f. L' estruendo que fa '1 tir cumplimenl de sn empleo. Cargo. Objectum cri-
de la carrabina al dispararia. Carabinazo. Sclop- men.
peti explosi, fragor. ||
Lo dany que causa '1 tir de CARRECH DE ANIMA DE CONCINCU. LO QUe la
la carrabina. Carabinazo. Scloppeti ictus. agrava, Cargo de conciencia. GoncientiB ^ggrftvatio.
CARRABINER, m. Soldat de caball de la bri- CRRECH NOU. Lo que's fa novament alg. Re-
gada de carrabiners reals, dsaix perqu usan la cargo. Nova criminis objectio.
carrabina. Carabinero. Regia? scloppelariorum ala; DEMTRER ALG DE SN CARRECH. fr. aut. Privar
eques. ||
Soldat destinat pera perseguir lo contra- alg de sn empleo degradarlo dels honors y
bando. Carabinero. Miles mercium inlerdiclarum dignitats que t. Depaner. Dignitate, honore ali-
impediens. ||
En los regimentst de caballeria '1 sol- quera privar.
dat escuUit que no portava bolas sin botins, y 's DEMTRERSE DE SN CARRECH. fr. aut. Fr dmis-
distingia ab un galonet de plata or en las botjs si del empleo. Dimilir el empleo, hacer dimision
de la casaca. Carabinero. Scloppetarius eques. ||
del empleo. Dimitto, is.
anarsen a la carraca. fr. met. fam. morir. ella, compndrerla b. Ilaccrse cargo de alguna
CARRALL. m. Massa porosa esponjosa, que cosa. Rem callere, aprim cognoscere.
forman las escombrarias de alguna mina benefi- rNDRER A SN CARRECH. fr. Encargai'se de fr al-
ciada, Escorial. Schoria, a;. guna cosa. Tomar d su cargo. Aliquid exequendum
CARRANCO, CA. adj. S' aplica al que coixeja. sibi sumere.
Itenco , renga, zanqueudor , Claudus. ||
Yell atxa- CRREGA, f. La cosa que pesa sobre de altra.
cs impedit. Carraca. carcamal. Decrepitus, va- Carga. Pondus, eris. ||
Lo pes regular que porta
letudinarius senex. sobre s r home una
bstia pera transportarlo de
CARRANCOL. m. ant. verdum. part altra,y tamb, 1' que porta un carro em-
CARRANQUEJANT. m. adv. Poch a poch y ab barcaci. Carga. Onus eris, sarcina, se. Quanti- [j
pena. l'ian, pian, un pie tras oiro. Pedetentim. tat determinada de cerlas cosas, com de vi, que
AcodiUar con la carga, rendir d la carga. Oneii GARREGARSE. v. r. Inclinar tot lo cos al-
succumbere. guna part. Cargarse. lucubo as, incumbo, is. j]
PESAR LA CRREGA, fr. Frse molesta la obligaci. com frse crrech en los comptes de las quantitats
Sentarse la carga. Rera alicui molestara esse. rebudas. Cargarse. In rationibus reddendis num-
PORTAR LA CRREGA, fr. luct. Sufrlr lo lo cuida- morum summam accepfam ma-
referre. \\
Dit del
do y traball de alguna cosa. Llevar la carga. Onus lalt, frse la malaltia ms molesta. Agravarse.
ferrc, pondus sustinere. Gravesco, is. Dit de la atmosfera y del temps en-
||
SACUDiRSE LA CRREGA, fr. uiet. Llibertarse de nuvolarse. Cargarse, encapolarse, ohscurecerst'. Nu-
algun gravmen de cuydado. Echar la carga de si. bibus coelum obduci.
Onere se expedir. CARREGAT, DA. p. p. Cargado. Oneralus. I
sR CARREGS, f. Gausar mokslia enfado. Ser adj. Abundant de alguna com: arbre carre- cosa,
pesado. rave, molestum esse. gat de fruyt, home carregat de pacincia, de pes-
TRURERSE LA CRREGA DEL DEMUNT. fr. Hiet. setas, de polls, etc. Lleno, cargado. Plenus.
Aparlarse voluntriament de alguna obligaci. So!- CARREGS, A. adj . Molest, gravs. Gravoso,
lar la carga.Onus deponere, munus dimittere. molesto. Gravis, molstus.
GARREGADtSSIM. A, adj sup. Cargadisimo. .
CARREGUETA. f. d. Carguilla, carguita. Le-
Yald onus'us. vissarcina.
CARREGADOR, in. Lloch de ahont se carrega. CARREJAMENT. m. carreteig.
.mbarcadero, cargadero. Locus navibus, plaustris CARREJAR. V. a. carretejar.
onerandis destinatus. [j
Lo ((ui embarca las suas CARRELL. m. Entre corders, rodet que asse-
luercaderias pera comerciar en Indias. Cargador. gurat per medi de una clavilla una creu, volta
Merca'ior, oris. j]
instrument de fusla pera carre- per medi del cordill de la loda, y serveix pera
gar los canons de artilleria. Cargador. ornientis retrser formar lo fil, que s' enganxa ab una ane-
bellicis pulvere muni.ndis tignum. Qui 's lloga \\ lleta que dit carrell t en 1' extrem. Carrete.
pera portar crregas de una pari altra. Carga- Trochlea filis obvolvendis.
dor. Homo sarcinis porlandis conductus. CARRER, m. L' espay que queda entre dos
CARREGAMENT, m. Los geners mercade- rengleras de casas. Calle. Callis, is, via, se.
riasde alguna embarcaci. Cargamenlo, cargazon. deixar alg en lo carrer, fr. met. fam. Pn-
iNavis onus. |1
Lo pes que se sent en alguna part drerli 'Is bens empleo ab que 's mantenia. Dejar
del cos, com en lo cap, en lo ventre etc. Cargazon. uno en la calle. In summam egestatem redigere.
Gravedo, inis. en mitj del carrer, m. adv. En pblich, de-
CARREGAR. V. a. Posar pes sobre 1'home, vant de tothom. En publico, en medio de la calle.
nau, elc. Cargar. Onero, as, onus alicui impone- Palm.
re. II
mil. Acomtrer ab vigor al enemich. Cargar. FR carrer, fr. met. Apariar la gent pera que
Aggredior, eris. Posar la plvora y municions en
||
fassan lloch. Abrir paso, hacer calle. Turbani anio-
las arraas de foch. Cargar. Tormentum bellicum vere.
pulvere pyrio, glandibusque munir, insiruere. GIRAR DE CARRER 'l CARRER, fr. Miular de cam
Menjar mlt. Cargar mucho demasiado. Lsque
II
surtint de un carrer y entrant en altre. Doblar la
ad ingluviem epulari. Imposar un gravmen so-|| esquina, doblar la calle. Yiam flectere.
bre las personas cosas. Cargar. Yectigal, tribu- NECESSITAR UN CARRER DE GENT. fr. UlCt. Sr lUlt
tum, oflicium imponere. Fr provisi de alguna \\ valent. iAevarse hacer huir una calle de hombres.
cosa, Cargar. Accumulo, as, congero, is. ||
met. Hominum multitudinem fugare.
Apuntar en lo llibre de comptes lo que alg du. PASSEJAR los carrers, fr. Anar contnuament de
Cargar. Debitum in rationario notar, alicui ads- carrer en carrer sns necessitat. Callejear, paja-
cribere. ||
Aumentar lo pes de alguna cosa. Cargar. rear, azolar las calles, hopear, correlear. Tota ur-
Onus augere, onus oneri addere. Impuar alri- || be discurrere, vagari.
buhir altre alguna cosa. Cargar, achacar. Rem PNDRER OCUPAR TOT LO CARRER, fr. lUCt. NCCCS-
alicui attribuere, adscribere. ||
En lojochdecar- sitar mlt lloch pera passar. Coger las calles. Yias
las tirarne una superior la jugada. Cargar. In occupare.
chartarum ludo pagella pagellara vincere. ||
Des- QUEDAR AL CARRER, fr. met. Pi'drer tots los me-
cargar las vigas en la paret. Alizonar. Trabem pa- dis de subsistncia. Quedar quedarse en la calle.
rieti incumbere. |i
Estribar descansar una cosa In summam egestatem devenire.
.
T PASSARS PEL MEU CARRER. loC. lUet. S' ame- CARRETADA, La crrega que porta una
f.
nassa ab ella al qui nega algun favor, donantli carreta carro. Carretada. Yehes, is. La multi- ||
entndrer que quant ell lo necessitar se li dar tut de cosas en qualsevol espcie. Carretada. Mul-
la mateixa paga. Arrieros somos, y en el camino nos tiludo, inis, rerum copia, congeries.
enconlraremos. Fies mihi obvius, proque nierito A CARRETADAs. m. adv. Copiosament, ab ml-
tibi rependain. ta abundncia. A carretadas, d cargas. Copios,
CARRERA, f. Cam ral que va de una part abund.
altra. Carrera. Yia, ae. |]
Los carrers destinats pera CARRETAM. m. Conjunt de carros carretas.
passar las professons y altras solemnitats sem- Carreieria.Carrucarum series, multitudo.
blants. ( arrera. Yia aulajis ornata. Los carrers ||
CARRETEIG. m. La acci y efecte de trans-
mlt freqentats pera passar los reos que 's casti- portar ab carro carreta. Acarreo, carretaje, car-
gan pblicament. Carrera , calles phlicas. Fre- reamienlo. Yeclura, ae, advectio, nis.
quentiores met. La professi de las armas y
viaj. ||
CARRETEJABLE. adj. Lo que 's pt carrete-
de las lletras. Carrera. Armorum vel litteiarum jar. Acarreadizo. Adveclandus.
professi. met. Lo curs duraci de la vida hu-
||
CARRETEJEDOR, A. m. y f. Lo qui carrete-
mana. Carrera. Yita spatium. met. Lo curs ca- [j ja. Carreteador. Advector, is.
m que alg segueix en sas accions. Carrera. Yits CARRETEJAR. V. a. Traginar alguna cosa ab
ratio, modus. I La seguida de punts escapats en la carro carreta. Carretear, acarrear. Yeho, sub-
mitja. Carrera. Aliquot tibialum nodi soluti. |j
En veho, transveho, is.
la msica la pujada baixada que fa '1 qui toca CARRETEJAT, DA. p. p. Carreleado. Yectus.
canta, pujant baixant per lo com una octava, CARRETEL-LA. Cotxo f. mlt lleuger cons-
passant lleugerament pels punts intermedis. Tam- truhit de manera que 's pt usar tapat destapat.
b s' anomenan aix las nofas que la expressan. Carretela. Pilenlum, i.
Carrera, carrerilla. In musicis vocis aut soni ele- CARRETELL. m. Espcie de bta petita que
vatio vel depressi concitatior. ||
ant. carrer. ||
regularment serveix pera guardar lo vi bo. Barril,
EIXIR CARRERA, fr. Eixir rbrer alg. Salir m pblich y ample pera carros y coixos. Camino
d recibir, al encuenlro. Alicui obviam ire. Carretero. Publica via.
SEGUIR LA CARRERA DE LAS LLETRAS. fr. AplicarSC RENEGAR COM UN CARRETER, fr. fam. Renegar
als estudis. Seguir las letras. Litteris vacar. mlt. Echar de la oseta, jurar como un carretera.
CARRERETA. f. d. Carrerilla, carrerita. Cur- Furios blasphemare.
sitatio, nis. SUAR COM UN CARRETER, fr. fam. Suar copiosa-
CARRER, m. Lo carrer estret y escusat per ment, ab mlta abundncia. Sudar d chorros. Co-
ahont no s' hi passa mlt. Callejuela. callejon. piosa sudare.
Angiportus, us, angustus callis. | L' estret y llarch CARRETERA, f. Lo cam pblich per carros y
que forman dos parets. Callejon. Angusta via. cotxos. Carretera, rua, carrera, via. Yia publica.
CARRER QUE NO PASSA. Lo quB no t eixida un CARRETERA EMPEDRADA. Calzada, arrccife. Slrata,
altre carrer. Callejuela sin salida. Angiportus, an- munita via, strata viarum.
giportum, i. NO DEIXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA DRES-
ms regulars y segurs,
CARRERONET. m. d. Callejoncillo . callejon- encara que ms lentos, als que 'ns hi poden con-
cito. Angiportus, i. duhir ms prompte, per que no presentan tanta
CARRET. m. d. Carreton. Acuma, ai. U Lo que seguretat. l'or ningun tempero no dejes el camino
serveix pera jugar las criaturas. Cestillejo. Cur- real por el sendero. Tramitis haud quaeras, moneo,
rus, us. compendia, cum te,
CARRETA, f. Espcie de carro llarch y estret Quo pergis, ducit publica trita via.
TOMO I. 4S
322 CAR DICCIONARI CAR
CARRETERIA. f. carretam. [|
Ofici de carre- CARRO QUE GRUNY MLT. ChirTion. Sarraculum,
ter. Carreleria. Plaastoria, ars. \\
Lo paratge ahont vehiculum i, stridens currus.
,
se fabrican los carros carrelas. Carreteria. Car- CARRO TRiuNFAL. Lo que s' usa mlt adornat en
rucarum offlcina. las professons, representacions y altras festas.
GARRETETA. f. (1. Carretilla. Carrula, se. Carro triunfal. Carro triumphalis vehiculum ,
portar cals, pedra, morter, etc. Carretillo. Carru- UNTAR LO CARRO. fr. met. fam. Regalar grati-
lus, i.
II
Lo que usan los pobres tullits per anar als ficar alg pera conseguir lo que's desitja. Untar
paratges pblichs demanar caritat. Carreton. el carro. Muneribus aliquem delinere.
Plostellum, i, gravatus,us, acuma,. Lo dels es- ||
CARROBLA. ant. garrofa.
moladors, que t una roda ficada entre dos barras CARROLL. m. ter. gotim.
ahont portan la mola, ab una eyna ab aygua que CARRONYA, m. ruh.
raja quant la necessitan. Carreton. Carrulus co!is CARROSSA, Espcie de cotxe ricament ador-
f.
vectorius. ||
Lo que serveix pera ensenyar de ca- nat que regularment se fa pera las funcions p-
minar las criaturas. Carretilla, carreton, castille- blicas. Carroza. Carruca, se, currus ornatior. ||
jo. Infantile vehiculum. Carreta mlt llarga de quatre rodas. Galera. Plaus-
CARRETONET. m, d. carret. 2. trum, i.
II
ROSSA.
CARREU. m. La pedra picada en quadro pels CARRUATGE, m. Tot genero de mquina ab
edificis. Sillar. Lapis quadratus vel quadrus. rodas, que tirada per anima's serveix pera portar
CARREUADA. f. La fbiica feta de carreus po- pes, Carrnaje. Vehiculum, i. |j
Conjunt de carros
sats en filera. Silleria. Lapidum quadratorura se- carretas, cotxos, etc. Carrnaje. Adgaria, se, vehi-
ries, ordo. culorum copia.
CARRIERA. f. ant. carrera. ANAR algun carruatge EN DETRS. Ccjar. Retro-
CARRIL, m. Lo senyal que deixan en ferra las cedo, is ; cessim ire.
rodas dels carruatges. Carril, bache, rodada. rbi- PASSEJAR AB CARRUATGE. loc. Jiuar. Rheda, curru
ta, se. Cam estret en que sols hi ha
II l' espay just per oppidi vias vehi.
pera passar un carro. Carril. Yia, ai. |]
ferro-car- QUI ADOBA CARRUATGES. Apcrador. Carrorum, ve-
RIL. hiculorum aptator,
CARRILLERA. f. Cada una de las dos corre t- CARRUTXA. f. Instrument de fusta pera en-
jas comuntment cubertas de escafas de metall, ab senyar de caminar las criaturas. Andaderas, car-
que's subjecta 'I morri. Barhoquejo. Corrigia retilla, cestillejo. Puerorum vehiculum.
squamatse quibus galea capiti alligatur. CARS. m. ant. cas. casualitat. ||
CARRILLO, ra. ter. taberna. CART. m. Planta anyal que t las fullas pen-
CARRIOLA. Carriola. Currulus, i. cas unidas la cama, en la ciraa de la qual naix
CARRO. m. Mquina de fusta sobre dos roi'as una espcie de carxofa. Cardo. Altilis carduus, stro
sostingudas per un eix fusell y serveix pera por- bilus, i. CARDOT.
II
tar crrega. Carro. Currus, us, plostrum, plaus- CART, SANT BENEYT. Planta medicinal, que t
trum, i, veha, se, ||
Constel-Iaci anomenada ossa las brancas rojencas y aspras, la flor groga, petita
major pels astrnomos. Carro, osa mayor. Ursa y de bon olor. Cardo sant bendito. Carduus be-
major. En los cotxos se diu aix la mquina sens
||
nedictus.
la caixa. Carro. Carrus rhedarius. m. Entre es- ||
CARTA. f. Paper y comunment clos ab
escrit
tampers mquina sobre la que fan crrer la forma hstia lacre, ab que's comunican los ausents.
pera estampar imprimir. Carro. Sarracum typo- Carta. Litterse, arum, epstola, se. Quadern de ||
dos ms caballerias. Carromato. Cisium onora- crit. Escritura. Syngrapha, ce, syngraphus, i, so-
rium. lemnis scriptura. ant. paper.
||
CARRO de quatre caballs. Lo que quatre caballs CARTA ACORDADA. Aquclla ab queun tribunal su-
lo tiran. Cuadriyugo. Quadriga, se, quadrijugus perior reprn adverteix reservadament alguna
^currus. cosa una corporaci persona de carcter. Carta
CAR CATAL. CAR 32B
acordada. Ex superiori tribunali objurgantes lit- CARTA DE F. APOCA.
terae; supcrioris senats ad inferiorem charaoter. CARTA DE FELICITACI. Carta respectuosa en que
CARTA ARRUMBADA. nut. Lb que esl trassada en 's dna
la enhorabona per algun succs favorable.
una ms rosas de runibos. Carta arrumbada Carta de felicitacion. Litterae grafulatoria?.
rumheada. Venti lineam continens tabula; tabula; CARTA DE r.ERMAVDAT. Lo ttol quc dua '1 prelat,
nutic. de algun orde religis a favor del que admet per
CARTA BLANCA, En lo joch dc las carlas la que no germ. Caria de hermandad. Litterae quibus inter
I t figura
de qui vulga. Carta blanca. Littera) sine nomine la cosa comprada sempre
y quant lo venedor li tor-
expeditie. La autorisaci que 's dna algun
jj
ne '1 preu. Pacto de retrovendendo. Pactum de re
magistrat pera que obre lo que mire convenient einpta restituenda venditori, restituto pretio. La
||
segons las circunstncias. Caria blanca. Ampla (jue concedeix algun fuero, grcia exempci.
facultas. II
Cada fulla de paper sens Ilelras que's Carta de grcia, for era desa forada. Diploma re-
posa al principi y al del llibre. Guarda. Ex- gium.
trema librorum folia. ||
La caputxa de paper altra CARTA DE NATURALESA. Lo pHvilegi rcalabloque
cosa, que's posa en la filosa pera asegurar lo que's 's concedeix algun estranger la naturalesa en al-
fila. Rocadera, rocador, capillo, cucirrucltu. Cucul- tres regnes pera que puga obtenir beneficis ec-
lus, i. clesislichs y altres privilegis de que no podria
CARTA CIRCULAR. L' cscrit concebut en los ma- gosar com estranger. Carta de naturaleza. Juris
teixos termes, que's dirigeix mllas personas de patrii extero concessi litterae publicae privilegium.
igual categoria. Caria circular. Encyclicse circu- CARTA DE NAVEGAR, nut. Mapa en lo que's des-
lares litterae. criu la mar una part de
ab sas costas, y llochs
ella
CARTA ciTATRiA. for. Lo manament paper ab ahont hi ha 'Is perills y banchs de arena. Carta de
que's cita alg. Comparendo, carta citatoria de navegar. Tabella, charta nutica, hydrographica.
emplazamienlo. In jus vocatio. CARTA DE ORDE. Se diu aix aquella ab que's ma-
CARTA CREDENCIAL. L' escrit quc's dua algun na alg que enlregui diners altre. Caria de
embaixador ministre de un sober, a fi de que'l rden, carta rden. Jussoria epstola.
reconegan y admelan per tal. Carta credencial, CARTA DE PAGO. Insti'ument ab que consta havr
credenciales, caria de creencia. Fiduciara litterae. rebut alg la canlitat que se li debia. Caria de pa-
CARTA DE CIUTAD. Caria de vecindad. Lilter{E go, recbo de apoca. Apocha, ae.
ferior pera obrar en un cas particular. Carta de CARTA DE POBLACI. Diploma de repartiment de
comision. Delegatio judicialis scripto tradila. ferra als nous pobladors de algun punt ahont se
CARTA DE CRDIT. Se diu de aquella en que's pre- funda un poble. Carta puebla. Diploma quo in co-
guna cosa. Carta d venta. Emptionis syngrapha. quem mittitur ut num alio negotium conferat,
CARTA DOTAL. La escriptura en que consta tot lo quod litteris commendare non expedit.
que la muller porta en dot y alhajas. Carta de dote. CARTAS APARTADAS. Las quc uo's posan la llista,
Carta misiva. Epstola m. pera que en las iglsias ahont se pressenfasen se'ls
CARTA MONITORI A. Despaig en que s' avisa alguna tingus una especial consideraci. Cartas, letras
cosa. Carta monitoria notificatoria de aviso. Mo- formadas. Litterae forraatae.
nitoriae literse. k CARTA CABAL. m. adv. Del tot, tot ser, y aix
CARTA NEGRA. tor. FIGURA. 7. 's diu: N. es un home de b a carta cabal. A car-
CARTA OBERTA. Dccret despaig real general. ta cabal. Omnino, penits.
Carta abierta. Patentes, apertae littera. AGAFAR PNDRER LAS CARTAS. fr. PoSarSC alg
CARTA-ORDE. Despaig firmat pel ministre de enrahonar sns donar tanda. No dejar meter ba-
marina, que's dna al agraciat ab la plassa de za, tomar la taba, moler de represa. Interpellalo-
guarda marina. Carta-rden. Portiloris diploma. rem in loquendo non pati.
CARTA PARTICULAR, nut. La que's contrau una ANARSEN DE LAS CARTAS. Descartarso. Irse de las
extensi determinada de mar y costas. Carta par- cartas. Chartas rejicere, deponere in pagellarura
ticular. Particularis charta hidrographica. ludis,
CARTA PARTIDA PER A. B. c. Instruiuent que s' APARTAR LAS CARTAS. fr. No cnclurerlas en las
escribia dos vegadas en un mateix paper perga- llistas en las oficinas del correu. Apartar las car-
m ab las lletras a. b. c. en milj: se partia '1 per- tas. Epistolas in oRcina tabellaria seorsim locare,
gam dividint aquestas lletras, corresponent la seponere.
meytat de ellas cada meytat de paper, y en totas ARMAR ENCORTAR LAS CARTAS. fr. ant, Disposar
dos meytats quedava scrit del mateix tenor lo las cartas ab alguna trampa pera guanjar en lo
contracte. Carta partida por a. b. c. Litterae in joch. Armaria. Fraudibus et dolis in pagellarum
duas partes divisa?. ludo uti.
CARTA PASTORAL. Discurs ab que'ls prelats ec- ASSEGURAR LAS CARTAS. fr. Rcspndrcr las ofici-
clesistichs donan alguna instrucci al clero y fiels nas de correus, que arribaran ahont van dirigidas.
de la dicesis. Pastoral, carta pastoral. Pastorales Certificar las cartas. Fidem publicam obligar pro
litterae. litteris tabellario securis deferendis.
CARTA PLMBEA. Escriptura ab sello de plom. CLURER LAS CARTAS. fr. Plcgarlas y posarhi hs-
Carta plomada. Diploma sigillo plumbeo muni- tia lacre, pera que nos pugan obrir. Cerrar las
tum. cartas. Litteras obsignare.
CARTA RECEPTRiA. Despaig quc's dna al recep- DESCLURER LAS CARTAS. fr. Obrirlas trahent lo
tor pera que fassa alguna diligncia. Carta recep- sello. Abrir las cartas. Epistolas aperire; signum
taria. Litterae judici mandatario tradilae. epistolarum revellere.
CARTA VISTA. diu aix la que toca alg en
'S DONAR LAS CARTAS. fr. En los jochs de cartas re-
alguns jochs, que's pt vurer y deixaria si no li partirlas entre 'Is jugadors. Dar cartas. Pagellas
acomoda. Carta vista. Lusoria charta patens. in chartarum ludis lusoribus distribuere.
CARTA VIVA. La persona que anant alguna part ENDEVINAR CARTAS. Joch de cartas. Sflor cartas.
est encarregada de dir de paraula lo que se li ha- Quidam pagellarum ludus.
CAR CATAL CAR 325
FRANQUEJAR lAs CARTAS. loc. Pagarlas al entre- CARTEJAR, v. a. ant. Fullejar un llibre. Ho'
garlas al correu, posarhi sello de franqueig. Fran- jear, cartear. Libri folia volvere. | En alguns jochs
quear las caras. Vehendi lilteraspretiumseu mer- de cartas jugar las cartas falsas pera tantejar lo
cedem anlicipare. joch. Cartear. Ludi sortem jactis inferioribus pa-
LO MILLOR JUGADOR SENSE CARTAS. que ITlS ref. gellis tentare.
del sentit recte, s' aplica als subjectes que no s' GARTEJAR8E. v. r. Correspndrerse ab car-
han ficat en algun assumpte del que tenen ma- tas unas personas ab altras. Cartearse. Litteras si-
jor coneixement que'ls dems. El mejor jugador bi invicem mittere.
sin cartas. Cur bene ludentem ludis arcere perop- CARTEJAT, DA. p. p. Carteado, hojeado. Evo-
las? Qui plus pollet exclusus manet. lutus.
NO vuRERSE CAP CARTA. fr. Tenir mal joch. No GARTELA. f. Entre escultors repeu pera con-
ver caria. Male sortem in ludo cedere. tenir algun pes; y entre ferrers lo ferro que sost
l'RDRER AR RONAs CARTAS. fr. met. No conscguir 'Is balcons que ixen mlt en fora. Cartela, repisa,
PUNTEJAR, RUMREJAR EN LA CARTA. fr. uut. Mane- CARTELL DE ExcoMUNi. La Carta despaig de
jar los compasos sobre la carta de navegar pera excomuni que expedian los tribunals pontificis
posarhi i punt, 6 collocar en dita carta 'I parat- per descubriment de alguna cosa que 's suspilava
ge en que's considera estar la nau, segons lo re- haverse robat ocultat maliciosament. Paulina.
sultat de las observacions particulars. Echar mar- Paulinum anathema.
car el puiUo; cartear, compasar, arrumbar, pun- PLANTAR CARTELLS, fr. Fixar en llochs pblichs
lear, rumbear. Nauticas tabulas attendere. papers infamaloris salrichs en descrdit de alg.
QUEDARSE LAS RONAS CARTAS. fr. Eu lo jOCh de j oner cedulones. Libellos famosos publicis locis
cartas reservarse las bons pera lograr m afligere. Fixar en lioc-hs pblichs los edictes de
; y |1
per extensi prevenir lo risch en quansevol lnea. alguns tribunals, de excomuni en las Iglesias.
Tenerse en buena. Paratura et conslantem esse. Poner cedulones. Edicla publicis locis afigere.
SI ALG LLEGEIX UNA CARTA, UN POCH LLUNY DE CARTENER. v. a. ant. cartenir.
AQUELL t' aparta, ref. Denota que debm retirar- GARTENIR.V.a. ant. AMAR, ESTIMAR, APRECIAR.
nos un poch de aquell que llegeix algun escrit. CARTER, m. Lo qui porta las cartas de cor-
Ni ojo en tu carta, ni mano en el arca. Temperet reu las casas dels subjectes qui van dirigidas.
chartis oculus; manus absit ab arca. Cartero. Chartarius, ii. H Qui fa cartas pera jugar.
vNDRER k CARTA DE GRACIA, fr. Yndi'er alguna Naipero, cartero. Charlarum opifex.
finca ab la condici de rescataria quant se puga CARTERA. Bossa feta de pell tela pera guar-
vulga tornar lo capital. Vender al quitar. Yendere dar cartas y altres papers plegats Cartera. Char-
cum pacto retrovendendi. tophorum, i. Bossa de crdoba de cartr cubert
||
GARTAB. ra. ant. Clos que pels extrems de de badana pera escrurer sobre de ella,
y posar
popa y proa 's forma al caramanxel pera que no los papers dins. Cartera, carpeta. Scrinium ii, sac-
entre la aygua en lo combs. Cartabon. Occlusio, culus chartarius. Bossa de badana altra cosa en
1|
nis. II
Entre fusters, etc. la regla ab que senyalan que'ls noys portan, quant van y venen de estudi,
la fusta en ngul recte, escayre. Cartabon. los llibres y papers. Vade, cartapacio. Charlopho-
Norma, ai. rum, i, sacculus coriaceus. V adorno tapa que
|1
CARTABONA. f. Entre constructors de naus amaga la boca de las butxacas de las casacas y al-
un instrument de cinch sis polsadas de ample y tras pessas de roba. Cartera, porlezuela, golpe.
deu dotze de llarch, circular retallat pel Portuia loculo vestis superposita.
cant de fora pera posar los cartabons escayre CARTESI, NA. adj. Qui segueix lo sistema
en los taulons. Carlabona. Norma, se. de Descartes, lo que li pertany. Cartesiana. Car-
CARTAGENER, A. ad j . Natural de y pertanyent tesii sectator, cartesianus.
Cartagena de Espanya en lo regne de Granada. CARTETA. f. d. Cartilla , cartica , cartita.
Cartagenero. Carthaginensis. Epistolium, ii, charluta, litterula, x.
CRTAMA. f.
y CARTLACH. m. anat. Part del animal ras
GRTAMO. m. safrA bort. dura que la carn, y mnos que 1' os. Cartilago,
CARTA8SA. f. aum. Cartazo. Epstola magna. ternilla. Cartilago,' inis.
GARTA8SO. m. Carta paper que cont algu- CARTILAGINS, A. adj. anat. Lo que consta
na grave reprehensi. Carazo.Objurgantes litterae. de tendrums. Cartikginoso. Cartilaginosus.
326 CAR DICCIONARI CAS
CARTILLA, f. Testimonial que 's dna als gar ab facilitat, Tubulus papyraceus et
Cartucho.
ecclesistichs pera que consfe que sn ordenals. pulvere pyrio infartus, scloppeto aptus,
Carulla. Littera acceptum ordinem sacrum testan- CARNCULA. f. Espcie de carnot. Carncula.
tes. Paper pautat que 's posa sota del que s' es-
11 Caruncula, ae.
criu pera escrurer dret. Falsilla, (alsaregla, rin- CARVNDRER. V. a. Fr pagar car alguna
glero, pautilla. Regula, linea , se. |1
carta. 2. ||
cosa. Vender caro. Car vendere,
nut. Llibre traclat en que 's defineix lo nom
y CAR VI. m. Planta perenne de
la altura de dos
us de las pessas, aparells y maniobras de una nau; peus, mlt primas y la arrel semblant
t las fullas
CARTOLARI. m. ant. Lo llibre en que '1 nota- xa, peresosa. Panfila, hahieca. Lenta, tarda, segnis,
ri posa y guarda per sn orde 'Is registres de las CARXOFA BOSCANA, La borda silvestre, Akacil,
escripluras y altres instruments, pera que en tol alcarcil, alcaucil. Silvestris cinara,
temps se troben, Protocolo. Protocolum, i. []
ant. guisat menjada de carxofas. Alcachofado. Ci-
Llibre de pergam en que estan copiats los privile- naris condimentum factum,
gis y escripluras de las iglsias, monastirs y allras TOT LO QUE T FORMA DE CARXOFA, ACachofado.
corporacions. Cartulario , tumbo. Privilegiorum Quidquid cinarae formam refer.
commentarium. ||
ant, for. Lo notari, en Catalu- CARXOFAR. m. Lloch plantat de carxoferas.
nya. Cartulario. Charlularius, ii. Alcachofal. Cinaris, carduis sativis vel aculeatis
CARTR, m, Fullas de paper apegadas unas ab consitus locus; carduetum, i.
altras ab ayguacuyt pastetas. Carlon, papelon. CARXOFER. m, carxofera. | mel, fam. bor-
Charta pluribus foliis conglutinatis compacta. ||
RECH, 2.
Fulls de paper gruixuts y grans, Carton. Charta CARXOFERA. f. Planta cultivada, delaalsada
spissior. de Ires quatre peus, que t las fullas Uargas y
CARTROLINA. f. Cartr prim y fi, regular- retalladas, de un ver clar pel endret y cendrs
ment blanch, que ft tiras, serveix pera brodar, pel revs, ab las pencas amplas, gruixudas, aca-
fr traus y altras cosas. Cartulina. Fasciola char- naladas y fibrosas. Alcachofa, alcachofera. Cinara,
tacea. [j
Las mateixas tiras cubertas de seda, or X, cactos, i; safivus, aculeatus carduus,
plata. Cartulina. Fasciola serica, aurea vel argen- GARXOFERAL Y CARXOFER AR. m. CAR-
tea acupicta. XOFAR.
CARTRONER. m. Qui f cartrons. Carlonero. CARXOT. m. ler. bescollada.
Folionim conglutinatorum opifex. CARXOTEJAR. V, a. ler, bescollejar,
CARTUIXA. f. Orde religis y mlt auster que CAS. m. Succs, Caso. Casus, us, 1|
Casualitat,
fund sant Bruno. Cartuja. Carthusianus ordo. |1
llans, circunstncia, ocasi, conjuntura. Caso, acu-
Monastir de dit orde. Cartuja. Carthusianum mo- so. Fortuna, ae, evenlus, us. ||
Espcie assumpto
nasterium. que 's proposa pera consultar demanar dictamen.
CARTUIXO. m. Lo religis del orde de sant Caso. Quseslio, nis. ||
gram. La diferent significa-
Bruno. Cariujo. Carthusianus monachus. ci dels noms per medi de la terminaci prepo-
CARTULARI. m. cartolari, sici que acompanya. Caso. Casus, us, inflexi,
'Is
CARTUTXO. m. La quantitat de plvora y mu- ler. La esquena del ganivet, Recazu, lomo. Poslica
nicions corresponent cada Iret de alguna arma cultri pars, adj. De ningun valor. Nulo, de nit<-
\\
de foch, embolicada en paper drap pera carre- gm, valm-, caso. Casus,
CAS CATAL. CAS Stl
CAS APRETAT APUBAT. LO (le (lifcil rCSOluCi. EN TOT CAS. m. adv. Sia lo que sia,de qualsevol
Caso, irance apurado, apretaL. Grave discrimen, manera que sia. En todo caso. Quidquid sit, in
lubricum
lU negotium. quocumque e ven tu.
CAS DE coNCiNCiA. teol. Sc li de las accions de ES CAS NEGAT. loc. fam. Es quasi impracticable,
s personas, consideiadas en orde sa concincia. impossible alguna cosa. Es caso negado. Arduum,
Caso de conciencia. Conscienlia; casus, res ad mo- prop impossibile est.
un tribunal suprenio, que pt comensarse en so. Rem noscere, capere vel contra.
ell prescindint dels inferiors. Caso de corle. Adcu- FR NO AL CAS. fr. Vuir no propsit de lo
riam superiorem pertinens causa. que's tracta, convenir per algun efecte. Hacer
CAS DEL DIMONI DE MIL DIMONIS. CAS APRETAT. venir no al caso, ser no del caso. Ad rem perti-
CAS DE MNos VALER. La acci de que resulta nere, plurimum conferre, prodesse.
mngua deshonor. Caso de menos valer. Probrum, FR NO CAS DE ALGUNA COSA. Apreciaria no.
i, dedecus, oris. Hacer no caso caiidal. Magni facere, estimar,
CAS DE PRIVILEGI, for. Se diu respecte del delicte ducere.
de que du entndrer altre jutge dislinct del com. NO FR CAS DE RES. fr. Deuota que alg no s' in-
Caso de privilegio. Casus juris singularis. comoda per res, que res l' importa que succehes-
CAS DE VENTURA. Dcsgrcia impensada, Azar, ca lo que succehesca, Echarlo todo palacio, tanto
caso siniestro. Fatum, i, fatuitas, calamitas, atis. se le dapor lo que va como por lo que viene. Nihil
CAS FAVORABLE, for. Lo que '1 dret afavoreix par- sua refert, nihil curat.
ticularment. Caso favorable. Casus, us, causa pro NO FR CAS DE ALG. fr. Despreclarlo enterament
qua jus stat, qua jus est. olvidarse de ell en lo que devia sr ats. Contar
CAS FORTUT IMPENSAT. Succs Impcnsat. Caso con los mnerlos entre los muertos. In mortuos re-
fortito, emergncia. Inopinatus eventus, casus. ferre.
CAS QUE. EN CAS QUE. SR CAS. fr. CONVENIR.
CAS RESERVAT. Pecat de particulars circunstn- NO Fs CAS QUE. loc. fam. Denota que's tem no
cias, que sols lo pt absldrer lo superior altre succehesca lo que no 's voldria. No fuese que. Ne
ab llicncia expressa. Caso reservada. Reservatus forte.
casus. FR LO MATEIX CAS. m. adV. FR LA MATEIXA RAH.
i CAS PENSAT, m.adv. Expressament, de propsit. POSAR LO CAS. fr. Suposar. Suponer, poner caso.
De caso pensada. Scienler, consulto, dedita opera. Dare, ponere, concedere.
ANEM AL CAS. loc. fam. S' usa pera que deixant QUE ES CASl QUE ES CAS DE AIXl QUE ES CAS DE
m art lo accessori
amos al caso.
's passe tractar de lo principal.
Ad rem, ad propositum veniamus.
AQL ES, ESTA, AQUEST ES LO CAS. loC. AqU
ULLERAs SI NO T NAs! Locucions uegativas. Nopue-
de ser, de ningun modo, en ninguna manera. Neuti-
quam, minim gentium.
est la dificultat. Ese es el diablo. Hoc opus, hic SR NO DEL CAS. fr. FR NO AL CAS.
labor. SR TOT UN CAS UN CAS DE cAssos. fr. fam. Sr
AQU SERA 'l que explica '1 major
cas. loc. fam. un cas apuradssim. Ser un caso del diablo. Gravis-
perill que 's tem suspita en lo que pt succehir. simum esse discrimen.
AM ser el diablo. Periculum instat, imminet. SI PER CAS. m. adv. en cas que.
Aix NO ES del mu CAS. cxp. fam. Aix no 'm to- fr. FR NO AL CAS.
VENIR NO AL CAS.
ca mi no es de la meva obligaci. Eso no es VENIR PER UN CAS RODAT. fr. Succchir alguna co-
cuentn mia, no es de mi incumbencia. De hoc sa per casualitat, per temps oport. Venir roda-
nihil ad me. da. Optim accidere.
DAT DONAT CAS, EN CAS QUE, EN CAS DE, EN CASA. f. Edifici per habitarlo. Casa. Domus,
-TAL CAS. m. adv. Suposat, si succeheix. Dado i, vel us, lar, is, tectum, i, aedes, ium. ||
Una fa-
mtiesto caso, demos caso, supongamos, dado que, mlia conjunt de domstichs. Casa. Familia, se,
'taso en caso que, demos de barato, aun cuando. gens, domestici, orum. | Los estats y rendas
tis,
Posito quod, esto, sit ila, si volet usus. de algun senyor. Casa. Procerum bona, opes do-
DE GRAN CAS. m. adv. De mlta consideraci, im- mesticae. [j
La descendncia llinatge del mateix
portncia entitat; y aix 's diu: es cosa de gran origen. Casa. Stirps, pis, genus, eris. | En lo joch
CAS. e tomo y lomo.Magni momenti vel ponderis. dels escachs y damas, cada quadret de la taula.
los propis als estranys. La caridad bien ordenada CASA ADOBADA, LA MORT DEL HEREU. fef. qUC's diu
empieza por s mismo. Caeteris paribus amico perqu 'Is que 's fan casas, solen morir apenas co-
suffragandum. mensan disfrutarlas. La casa hecha, y el huerco 4
828 CAS DICCIONARI CAS
lapuerta, casa hecha sepultura abierta. Extrema rialsy estar ben construhida es de mlta duraci.
gaudia luctus occupat. Longa moliris opera, qu- Casa fuerte. Domus fortis. H La que serveix de ha-
rum fruitione cita velet mors. bitaci y est fortificada pera defensarse dels ene-
CASA CONSISTORIAL. La casa de la vila ciutat niichs. Casa fuerte. Munita domus. Mlt rica. Ca-
|1
ahont r ajuntameut l sas junlas. Casa consistorial sa faerte poderosa. Dives, abundans, plena, co-
casas consistoriales. Cria, ae, municipalisdonms. piosa domus.
CASA cuMPLiDA, EN l' ALTRA VIDA. rcf. Deuota que CASA NOVA, SEPULTURA DELA MORT. ref. CASa ADO-
la verdadera felicitat no 's pt lograr en aquest BADA, LA MORT DEL HEKE.
mon. Casa cumplida, en la otra vida. Altera vita CASA PAYRAL. La en que habita '1 cap de un
doraum dabit omni ex parle bealam. llinatge. Casa paterna. Gentilitia domus, patrii
CASA DE ARGENTER, ant. SECA. penates.
CASA DE AYGl'A. BOTELLERIA. CASA PER CASA, DE CASA EN CASA. l. adv. De
CASA DE BOIGS. BOGERIA. |1
Aquella en que hi ha una en altra sens deixarnecap. Cale hila, casa por
falta de gobern. Casa de locos de orates. Turbu- casa, de casa en casa. Ostiatim, domesticatim.
lenta domus. CASA PRINCIPAL. La que es gran rica respecte de
CASA DE BOMBAS. L' edfici ahout se guardan las altras. Casa principal. Principalis domus,
bombas de vapor pera disminuhir la aygua de una CASA PBLICA DE PROSTITUCI. La de las donas
resclosa. Casa de bombas. Domus ubi asservantur de mala vida. Burdel, casa de prostitucion. Pergula,
antliie. ce, lupanarium, ii, lupanar, is, lustrum, i.
CASA DE CAMP. La construhida fora de la poblaci CASA REAL. Lo palau del rey. Casa real. Basilica,
pera divertirse algun temps del any. Casa de cam- aula, ae, domus regia. Las personas reals y 'I
|1
po de recreo ; quinta. YiUa, ae, pradium rus- conjunt de sos familiars. Casa real. Regia domus.
ticum; suburbanum, i. CASA SANTA. La de Jerusalem ahont est '1 sant
CASA DE CONTRACTACI. Tribunal que determina sepulcre de Jesucrist. Casa santa. Sacra domus
'Is negocis perlanyenls al coiners de las Indias. hyerosolimitana.
Contratacion, casa de coniratacion. De indiarum CASA SOLAR. La de noble antiguitat. Casa solar
negotiis senatus; baslica, ai. solariega, y casa de cabo de armeria casa cabeza
CASA DE DESPESAS DE POSADA. Casa particular de armeria, p. Nav. Generis caput, primria do-
ahont s' admeten alguns hostes pagant lo que s' mus gentilitia.
ajustan. Casa de huspedes, Casa de posada de po- ANAR DE CASA. fr. Anar ab roba senzilla de es-
sadas. Domus hospitalis. tar per casa. Estar de casa, estar hallarse de trapi-
CASA DE DU, DEL SENYOR DE ORACI DE DEVO- llo. Domi familiariter, incondit agere.
CI. 'L temple iglsia. Casa de ios del Seor A QUI FA UNA CASA 's CASA, LA BOSSA LI TORNA
DAR, ref. literal. Casa con dos puertas, mala es de le queda rasa. Domum sedians, aut connubia pe-
guardar: lo que quieras te har, mas casa con dos tens crumenam exhaurit.
dos puertas no te guardar. \i\ servar domum, BENEYTA CASA ES AQUELLA QUE T OLOR DE VELL
duplex cui janua, fas est. TOTA ELLA. ref. Siguifica que la antigetat en las
CASA DE LA CIUTAT DE LA VILA DEL COM. CASA casas denota sr principals ricas. Bendita casa es
CONSISTORIAL. aquella que huele antiguo toda ella. Flix illa do-
CASA DEL DELME. La destinada pera guardar lo mus, quai tota viget antiquilate. Cuique sua do-
delme. Casa diezmera escusada. Decumana do- mus.
mus. BO ES ANAR VISITAR, PER MILL EN CASA ESTAR.
CASA DELS BORTs EXPSITS. La casa pblica ahont ref. que aconsella quant bo es lo retiro. JSo haycosa
recullen y crian als borts y altras criaturas de- mas buena que estar uno en su celda.
samparadas. Inclusa, casa de espsitos. Brephotro- CADA CASA ES UN MON. lOC. famr CADA TERRA FA SA
phium, ii, brephofropheum, i. GUERRA.
CASA DE jocH. La casa pblica ahont se reunei- CADA HU EN LA SEVA CASA FA LO QUE VL. ref. CADA
xen alguns pera jugar. Casade juego. Aleatria do- HU DEL SU FA LO QUE VL.
mus. CADA HU EN SA CASA, Y DU EN LA DE TOTS, CADA
CASA DE MONEDA. SECA. HU QUE S' ESTIGA EN SA CASA QUE 'S CUYDE DE LA
CASA DE PAGS. Casa de llaurador. Cortijo, rento, SEVA CASA. ref. Significa que conv que las fara-
casa de labranza. Yilla, ae. lias viscan separadas pera evitar disputas dis-
CASA DE PAGO. Lloch pblich ahout se paga. Pa- sensions. Cada uno en su casa y Dios en la de todos.
gaduria. Ad solvendum designata domus. Sit sua cuique domus; Deus adsit ubique domorum.
CASA DE RELIGI. Col-legi, convcnt, monastir. Cuique familiae domus sua sit.
Casa de religion. Religionis aedes. CADA HU SAP A CASA SEVA AHONT s' HI PLOU. ref.
CASA FOBTA. La que per la qudlitat dels mate- Denota que cada hu coneix millor que altre lo que
CAS CATAL CAS 329
li conv. Cada vnosabe donde le apriela elzapalo. pobre. So lener tras que pasar sobre que Llos le
Sua quisque probc noscil. Ksl noliiin bone cuique llueva. In summa egestale esse.
pedpin qu calc^'us urit. FR CASA. fr. Adquirir, procurarse interessos.
CASAS FETAS DK ROBAR, LAS VEIKS KMIKRIIOCAR. Uacer casa. Bona comparar.
ref. QIANT DE MAL Jl ST VE h' ANYELL. MAL PROIIT FR l' HOME CAS4. Volcr uiauar casa ab exa-
i FAR LA PELL.
C.URERLl A ALf.L LA CASA SOBRE.
Palir alguna gian opressi, irsele d algunu la
fi", mel. fum.
geraci y gallejanl. Oler la casa d hombre. Domini
solunimod virum forte se ostendere.
FKUNE UNA COM uxA CASA. fr. Fr alguna mala
casa acuestas. Gravissini opprimi. feta de consideraci. Ilacer una como un templo.
COM UNA CASA. m. adv. Mlt reparable no'able Facinus idque maximum admississe.
de importncia consideraci; y aix 's diu: es un la casa en CANT Y LA VINYA EN RAC. icf. De-
filosop COM UNA CASA, un disbarat com ina casa. nota que la casa canionera t mltas venta'.jas, y
J>e consecuencia, cnmo vna casa, como nna hma, que conv estar la vinya lluny del cam peraque
de tomo y lomo, de gran tomo. Magni ponderis vel 'Is que passan no cullan los raliims. Casa en canto
TOMO 1. 43
330 CAS DICCIONARI CAS
PLEGAR CASA. fr. fam. Mudar de residncia do- GASACASSA. f, aum. Casacon. Tnica, sagum
micili. Arrancar levantar la rasa. Sedem , domi- majus.
cilium mulare. GASACI. f, for. CASSACI,
QUI GASTA MS DEL QUE T , HA DE A\AR CASA A GASAGON. m. Casaca gran que 's porta sobre
LLOGUER, ref. Denota que cada li no du gastar la ordinria pera major abrich. Casacon sobreto- ,
Quien gasta mas de lo que gana vestir de telar- , GASADA. f. La famlia de alguna casa. Casa.
ia. Sumptus, prout facultas patitur, facies. Famlia, a, doraus, us. La muller de alg. Casa-
|1
^Qu 'fa cuydar de casa de ALTRE? loc. fam. al) da. Uxor, oris. casa, famlia.
que 's reprn qui 's cuyda de lo que no li toca. LA MILLOR CASADA , ES LA QUE NO T SOGRA NI
iQuinh di vela para este entierro ? ^ Quid ti])i CUNYADA, ref. literal. Aquella es bien casada ,
que
cumhoc? quid ad te? no tiene suegra ni cuTiada. HiBC bene , cui non est
QUI NO T casa per S DE MLTS Hi DE SR VEH, socrus nec fratria, nupsit.
ref. Denota que qui no t casa prpia , ha de mu- GA8ADET, A. m. y f. d. Casadillo , casadilla.
dar mltas vegadas, El que no tiene casa de suyo, Nuptus.
vecino es de todo el mundo. Proprio lare carens, in- CASADOR , A. m. y f. Se diu de la persona
certo vagatur. que ja t la edat pera casarse. Casadero. Nubilis,
QUI TOT no VL AVERIGUAR CASA SEVA HA DE PLE- connubilis.
GAR, ref. Denota que '1 qui s' entret mlt en TENIR LA CASADORA, fr. ANAR ACASARAT,
averiguar las cosas agenas, descuyda y pert las GASAL. m. ant. arrabal. ||
buch de abellas.
sevas. Quien las cosas mucho apura no liene vida GASAMATA. f. Yolla que 's fa en alguna part
segura. Aliena inquirere pericolosum. de la muralla , ahont se col-loca una bateria pera
SR LA CASA DE 'n GARLANDA DE MAL GOBERN. fr. defensa del fosso, Casamata, plaza baja. Mural is
fam. No haverhi orde ni concert en alguna cosa. clypta. Pou en lo terrapl dels baluarts pera ohir
II
Andar manga por hombro. Nullo ordine regi do- traballar als minadors. Casamata. Avertendae cu-
mum, familiam, licularia machinationis clypta. |1
Obra que ix al
SR MLT DE CASA. fr. Tenir alg mlta coniansa fosso en la cavitat que fa la muralla per baix dels
6 franquesa en alguna casa ab la famlia. Ser rebellins y baluarts , ahont se posa una pessa de
muy de casa. Alicujus familiae esse amicissimum. cuberla pera ofndrer los assalts y fr
artilleria
SR TOTS DE CASA. fr. fam. Denota que no s' han dany las trinxeras prximas. Casamata. Ima
de gastar cumpliments ab las personas ab qui 's clypta ad latera propugnaculorum.
t alguna amistat. Ser todos de casa. Aliquo fami- GASAMENT. m. Contracte matrimonial ab las
liarissim uti. degudas ceremnias per la iglsia. Casamiento.
SI EN TA CASA HI ENTRA MLT B, MIRA SEMPRE COM Conjugium, connubinm , ii , nuptus , us , nuptiaj,
HI v. ref. Denota du tenir cuydado ab los
que 's arum. ant. albebch, posada, habitaci. En al-
|| ||
medis de adquirir. Si tu casa mucho tiene mira , guns jochs de carlas la acci de posar sobre de una
siempre como viene : tn hacienda y mira bien de , carta certa cantitat algun jugador, y altra igual lo
donde venga. Sinttibi divitia}, veniant tamem unde qui porta '1 joch , y aix mateix en las xapas. Ca-
videto. samiento. jEqualis sors.
SI EN TA CASA HI HA BONANSA, NO HI SER SI FS ajustar fr casament, fr. Proposarlo las
FERMANSA. ret. Deuota que 1' eixir fiansa sl per- parts, y fr que convingan. Ajustar una boda. Nup-
lurbar la tranquilitat y causar mlts mals ratos tias efficere, conciliar.
las casas. Si haces por alguien fianza, no habr en FR UN CASAMENT DOBLE. fr. CasarsB pare y fill
tu casa bonanza. Qui se vadem constitut , tran- ab mare y filla, mare y fill ab pare y filla, ,
PASSEJAR LA CASACA. fr. met. fam. Divagar sens boda pobre, ni mortuorio rico. Nuptias nummorum
ocupaci. Pasear la casaca. E domo per oliura copia, penria funera comitatur,
exire. NO UI HA CAP CASAMENT SENS FLORS, M CAP MORT
CAS CAALA. CAS 331
SENS PLORS. rcf. Denola que 'Is casaments se cele- BAST VESTIT DE HOME. loc. faiu. que deuota '1 gran
hian ab alegria, y que la Iristesa y senlinent (lesilj (|ue t de casarse alguna dona. Sea muridi-
acoinpanyan la mort. ^i boda sin canlo, ni mor- llo, siquiera de lodillo. Modo sit conjux, quicum-
tuorio sin Ilanlo. ISuIla carenl cantu connubia, fu- que placet.
nera planctu. VAL MS CASARSE QUE CREMARSE. rof. AcOUSella 'I
SI VOLDRS B ACERTAU AL CARRER t' HAS DE CASAR. matrimoni com remey contra la concupiscncia.
refr. si vols esser ben casat, etc. Mas vale casarse, que abrasarse. Melius est nube-
SN CASAMENTS DE DU NOS D QUE DU LOS BE- re, (juam uri.
NEHESCA. loc. fam. que 's diu dols que 's fan per CASAT, DA. p. p. Casado. Xuptus, marilalus.
alguns que a qui mnos convenen
iis particulars, CASAT s, QLE m' HI DiiiKU. Deula (jUC algUHS
es als que 's casan. e eslos casamientos que Mari- matrimonis desprs de celebrats se troban faltats
parda hare, unos pesa ij ulros place. Conjugibus de tot que Is pt fr felissos, lo que es causa
lo
nubila, aliis connubia placent. de que 's penedescan los que aix 's casan. Casado
GA8AMENTER, A. m. y f. Persona que pro- 1/arrependdo casado y mal dia, todo en un dia.
:
posa ajusta casaments. Casamentero. Gamoslu- Quemque pigere solet vix ducta uxore mari- , ,
rem ducere; matrimonium inire; thalamum as- mas vale nunca maridar. Nubere quam prav, sa-
cendere. [1
v. a. Autorisar ab sa presncia '1 rector tius sit nubere nunquam.
altre sacerdot ab llicncia expressa, '1 sagra- QUI FESTEJA LA CASADA, LA VIDA PORTA EMPRESTA-
ment del matrimoni. Casar. Connubio jungere, DA. ref. Denota que perilla mlt la vida del que
matrimonium illigare; marito, as. met. Unir ||
obsequia las casadas, perqu es indispensable
juntar una cosa ab altra. Casar. Marito, copulo, que '1 marit procurar venjarse. Quien adama
JQgo, as. En lo joch posar lo diner que s' ha de
II
corteja una casada, lleva la vida emprestada. Con-
jugar, travessarlo la sort. Metcr. Ludo, is; sor- temnit vitam, nupta; qui vivit amator.
ti exponere. j]
met. Disposar algunas cosas de ma- SI YLS ESSER BEN CASAT, CASAT EN PEL VEHINAT.
nera que fassan joch tingan correspondncia ref. Aconsella que pera contrurer matrimoni, es
unas ab altras. Casar. Apto, copulo, as. preferible un conegut de bons circunstncias, en-
CASARSE AB LA PROMESA DE ALTRE. IV. SoplaV la cara que pobre, qualsevol altre per riquesas que
dama. Sponsam alteri praripere. tinga. El hijo de tu vecina, quitale el moco, y ca-
ESTAR CASAT AB ALGUNA COSA. fr. met. Estar mlt sale con tu hija, al hijo de tu vecino mlelo en ca-
aficionat obstinat ab alguna cosa, com dictamen, sa,y daleveslido. Cognitum, licet pauperem, quam
opini, etc. Estar casado. Proprio judicio, sua) divitem ignotuni conjugem praistat.
sententia) stare, pertinaciter adharere. CASCA.f. Tortell de marsap
y poncem pa-
LO QUI LLUNY SE'n VA A CASAR, VA ENGANYAT, VA tatabanyada y cuberla ab sucre. Casca. Dulciaria
A ENGANYAR. Fcf. Adverteix que per acertar lo ma- in orbem revolula.
trimoni conv mlt que 's conegan y tracten los CASCABELL. m. Boleta vuyda de metall, ab
que s' han de casar. Quien kjos va casar, va una naiisela, y en la part oposada un tall que re-
enganado, va d cnganar. Qui petit uxorem patri mata ab un foradet cada cap y un ferrel dins ab
regione remolam, que sona bellugantlo. Cascabel, cascabillo. Crola-
ipsam fallere, crede, cupit.
Fallitur, aut lum, scabillum, sistruin, i. 1|
art. Lo remat quasi
^,QU NO HI HA MS QUE CASAUSE ? loC. faUl. DcnO- en forma esfrica que t ^1 can en la part poste-
ta que pera casarse 's necessitan algunas conve- rior. Cascabel, contera. Di extremo bellici torinen-
nincias. Casar, casar, y el gohierno? Da mibi qui- li globulus. II
Lo ferret granet de qualsevol ma-
bus connubia prospera fiant , tuncque connu- tria, que 's posa dins lo cascabell pera ferlo sonar.
bam. Escrupulillo. Calculus in crotalo sonilum reddens.
QUI 'S VL CASAR, MLT s' HI HA DE PENSAR, rcf.
11
met. Home de poch seny. Cascabel, cabecilla.
que mes del sentit recte adverteix que 'Is assump- Levioris judicii homunculus. ||
Serp del Brasil de
tes de importncia 's deuhen premeditar abans de quatre cinch peus de llarga y grossa com lo
posarse en ells. Anles no le cases, mira lo que ha- bras; sn color tira un roig groguench; los ulls
ces. Antequam agas, respice finem. Non est aput petits; las dents llargas y agudas, y la extremitat
aras consulendum. Ante vide quid agas, thalami de la cua blanca. Corre mlt lleugera detrs dels
quam foedera jungas. passatgers los (jue la detenen ab 1' olor de la arrel
SOLS KS CASARSE, 'S CASARIA AB LA FILLA DEL viperina que 's posan al cap de un bast. Casca-
BUTx com diuhen altres : encara que fs ab un bel. Serpens sic dictus.
.
bells. Cascabelada . Crotalorum ludus. anat. La closca del cap. Casco, crneo. Testa, ae,
CASCABELLEJAR. V. n. Fr rudo la ferra- cranium, ii. nut. Lo buch capacitat de la nau.
||
dura per estar mal clavada. Chacolotear, chocolo- Casco, biique. Navis alveus, corpus. Lo material 1|
tear, guachapear, rhapear. Crepito, as. de un edifici sens adornos ni altres adherents.
CASCABELLET. m. d. Cascabelillo , cascabeli- Casco de casa. ^.dium moles. L' mbit espay ||
o. Crotalum minus. que ocupa una poblaci. Casco. Spatium, ii, ambi-
GASCABELLITO. m. Espcie de pruna petita tus, us. 11
La copa del sombrero, y en las gorras la
y rodona, de color purpreo fosch, de gust dols, part que cubreix lo cap. Casco. Cacuraen, inis, ga-
y que s' en trau faciln ent lo pinyol. Cascabeli- lea ora.En lo blas, '1 timbre que's posa sobre
|1
llo, ciruela de dama. Exiguum et orbiculatum pru- r escut com adorno principal- Casco. Gentilitia
num. corona. ||
art. Qualsevol tros de bomba granada.
CASCADA, f. Salt de aygua natural artifi- Casco. Tesla, ai.
cial. Cascada, calarata. Pra?ceps aquarum lapsus. CASCO ACOPAT. S' aplica al caball euga que'l t
II
pint. Los plechs ms petits de las robas de algu- reduint, com las mulas. Casquimileno. Contractis
na pintura. Cascada. Plica, x. ut mula3 ungulis equus.
CASCADURA. f. La acci v efecte de cascar. CASCO AFRLsoNAT. Se diu dcl caball euga que'l
Cascadura. Quassatio, nis. |1
Lo mal dels pits de t ample. Casquiderramado. Latis ungulis equus.
las donas que crian, procedent de que se 'Is la llet al caball que t 'Is cascos
CASCO MOLL. S' aplica
glassa. Pelo. Lactis in mulierum uberibus coagu- flonjos. Casquiblando. Unquiculis mollis, delica-
latio. tus.
CASCALL, m. Planta medicinal, de fuUasllar- ALEGRE DE CASCOS, cxpr. fam. De poch seny. Ale-
gas, partidas al rededor y agafadas sens cua las gre de cascos, casquilucio. Levis mentis horao.
camas; las flors sn semblants las rosas y de ESTAR ALEGRE CALENT DE CASCOS, fr. fam. Estar
varis colors ab la llavor negra que fa venir son. un poch borratxo, comensarse a perlurbar lo cap.
Adormidera, dormidera. Papa ver, is. Estar ir calamocano. Semiebriura esse.
CASCALL BLANCH. Lo que f la flor blanca, y de sR UN ALBOROTAT DE CASCOS, fr. fam. Tcnif mlt
sn fruyt se trau lo millor opi per medi de la in- poch judici. Tener los cascos a la gineta lucios,
cisi. Adormidera blanca. Papaver album. tener cascos de calabaza malos cascos. Cerebrum
CASCALL BORT, Adormidera silvestre. Percepho- non habere.
rium, ii. CASC CASCUN. pron. indefinit, ant. ca-
CASCALL CORNUT. Lo que 's Cria en los arenals de da nu.
lamar, y est ple de un such groch de mal olor. CASCUNHORA. exp. ant. cada lnstant.
Adormidera marina, amajola boyima. Chelidonium CASCT, DA. adj. Se diu del animal que t
I
j]
junt de casas en lo camp, que no aniban a formar CASQUET ESFERiCH. mal. Tola secci de esfera ta-
poble. Cnsar. Pagus, i. llada per un pla. Casquele esfrico. Sphajralis sectio.
CASERNA, f. Magatzem, volta feta a proba de CASQUET DE l'LUTON. luit. Lo que li feren los c-
bomba sota dels baluarts pera allotjar tropas y al- clopes, que tenia la propietat de perratrer qui'l
GASETA,
rdua,
d.
diflicilis res.
Camera, clypta,
iron. Cas
;e.
fan las costellas de las Glosas. Rocadero, castillejo. CASS. f. La acci de cassar. Caza. Yenatura,
Cols rorabus. ||
Cada un dels quadrets en lo joch c, | Los animals abans
venatio, nis, venalus, us.
de damas. Casa, casilla. Locus, i. \\
Cada una de y desprs de cassats. Caza. Venatio, nis. Eyna []
CA8H. m. Moneda de coure de Turquia: 50 GASSA DE AucELLS. Coza dc l'M. Aucupium, ii,
casa y cuyda del gobern y economia de ella. Case- Levantar la caza. Feras venando agitar, terrere.
ra. Providus, rei domesticc consulens. | Dit de ANAR A LA GASSA DE ALGUNA COSA. fr. Sollicitaria
alguns animals ferslechs que's domestican, com ab mltas diligncias. Andar caza de alguna cosa.
cunills, etc. Casero, domestico, y duendo se diu Aucupare.
particularment dels coloms, Cicuraius, domesti- fr. uut. Perscguir una embarcaci
DONAR GASSA.
us; cicur, is. altra.Dar caza. Velis remisque hostili conalu na-
CASORI, m. fam. Casament ft sens judici. vera premer, urgere, insequi. mil. Perseguir al [j
se curan. Caspa. Slrigmeiitum, i, porrigo, inis. Mal-lograrse algun negoci per havrse anticipat
CASPAR. v. a. Netejar, trurer la caspa. Des- los medis, per no havrse empleat los que feyan
caspar. Porriginem mundare. al cas. Espantar la caza. Praepostei agere, pra;-
CA8PERA. f. Pinia espessa pera tiaurer la cas- postera festinatione rebus suis oflicere.
pa. Caspera. Spissus pecten. FR ALSAR LA GASSA. r. ALSAR LA GASSA.
CASPORRA. f. CATXAPORUA. LO QUI VULGA BONA GASSA, VAJA A COMPRARLA A LA
CASPS, A. adj. Cubert, ple de caspa. Caspo- PLASSA. ref. Denota que la cassa que's compra surt
0. Porriginosus. mes barata y 's tria com vl. El que quiera buena
CASQUET, m. Cuberta de roba, etc. pera ta- caza vaya d compraria la plaza. ptima, qua;
ar la closca del cap. Casquele. Capitium, ii, cudo, emilur, venatio.
is. ]]
Pegat compost de pega y niltas herbas ce- posARSE EN GASSA. fr. uut. Maniobrar pera que
flicas, que's posa en lo cap dels linyosos, y ar- una nau fuja de altra que la perseguix. Ponerse en
"Tancantlo desprs de cert temps segueixen las ar- caza. Retrorsum fugiendo vela dare.
rels dls cabells, y cnran. Casquele. Cucupha, a?, UN ALSA LA CASS Y ALTRA LA MATA. fcf. DenOta
334 CAS DICCIONARI CAS
que alg sens que altres han pre-
traball logra lo CASSAT, DA. p. p. Cazado. Yenatus, aucupa-
parat al) mltas diligncias. Uno levanta la caza, y tus. 11
for. Anulado. Cassatus.
olro]la mata. Alius semenlem facit, alius raetit. CASSERA. f. La cassa entre mlts pera diver-
CASSACI, f. for. La acci de anul-lar algun lirse. Caceria. Yenatio, nis, venatus, us. H mata-
instrument pblich. Casacion. Abrogatio, derogatio, ls DE PLOMA.
nis. TRIBLXAL UE CASSACY. RECURS DE CASSACI.
II
||
CASSETA. f. Cass petit ab sn peu , de que
CASSADOR, A. m. y f. Qui cassa. Cazador. usan los apotecaris pera despatxar certas medici-
Venator, oris. Dit dels animals que per inslinct
||
nas. Cacela. Cacabus pharmacus. I
La que usan
cassan altres. Cazador. Yenaticus. corsari. || ||
los fusters, etc. pera fndrer 1' ayguacuyt. Cazo.
nut. Epiteto que's dna al barco destinat donar Cucuma, x. \\
La que usan los argenters pera ne-
cassa y fr la descuberta. Cazador, balidor. Prae- tejar y blanquejar los metalls. Balanzon. Cacabus
datoria navis. pi. Soldats de tropa lleugera mlt metallis detergendis. Eyna de curer pera tru-
1| I
gils, que sn los mes propsit pera rmprer lo rer y portar oli las picas en los molins. Tace-
foch, y pera lasguerrillas. Cazador. Milites levisar- ta. Olearium vas.
malurai. met. Qui guanya altre atrahenllo al seu
||
CSSIA. f. ACASS1A. 11
Escorxa aromtica es-
partit. Cazador. Evocator, is. pcie de canyella diferent de la comuna, de una
CASSADOR DE ALFORJA DE GOSSOS. Qui CaSSa ab clase de llorer del mateix nom. Casia leiosa,
gossos, llassos altras trampas. Cazador de alforja. Canela de Malabar. Casia lignea, casia dura. I
cas-
pera que queden orientadas ben presentadas al pany de armas de foch pessa en forma de mitja
las
1'
vent desprs de amuradas. Cazar, halar. Nauti- canya , inmediata al polvor y en que 's posa ,
nar 6 enllassar. Cazoneie. Pessulus, i, ibula, . CASTANYA SECA. La que s' ha ft assecar pera que
CA8SOT. ni. ant. Bragas. Sobrevesta llarga. |1
puga guardarse tot 1' any. Castana pilonga, api-
CA8SUS8A. f. fam. fam canina. lada seca. Exsicca, indurala castanea.
I litat.
CAST, A. adj. Pur, honest, oposat la sensua-
Casio. Gasius, purus, integer, bonestus. ||
In- MAL.
CASTANYAS PER NADAL SABEN B
ref.
Nadal saben
que 's pren en sentit literal.
, Y 's PARTEIXEN
Casianas por
nocent. Casto, cndido, puro. Innocens, simplex. ||
bien,
y prtense mal. Castanea; sapiunt
Dit de las cosas inanimadas que conservan la pu- nalali, vixquc secantur.
resa perfecci corresponent. Casto. Integer. COP DE CASTANYA. Castaietazo. Castanea; ictus.
CASTA. f. Generaci, llinatge. Se diu tamb ESCLAFIT, PET RUIDO QUE FA LA CASTANYA ROM-
els irracionals. Casta, raza. Seminium , li ,
ge- PENT l' AYRE quant SE POSA SENCERA AL FOCH. CaS-
us, eris, stirps, pis. j]
Sort qualitat de las per- tanetazo. Crepitus, us.
nas 6 cosas. Casta, calaa, raza, ralea. Condi- CASTANYADA, f. Menjada de castanyas. Cas-
io, nis, species, ei. tanada. Ex castaneis comessatio, comestura.
MALA CASTA. exp. fam. que s' aplica al malicis CASTANY AL Y CASTANY AR. m. Lloch plan-
y de mal natural. Mala cuca. Homo nequam. tat de castanyers. Castanal, castanar y caslanedo
QUI NO 'n V de casta, 'n FA POCH 'n FA MASSA. p. Ast. Caslanetum, i.
ef. QUI NO 'n V DE HASSA 'n ?k POCH 'iV FA MASSA. CASTANYER, m. Abre gros y rams, de fu-
VENIR DE CASTA. mel. Havrse continuat y
ff. llas semblants las de la noguera, y fa '1 fruyt
ontinuarse alguna cosa en los de alguna comuni- llavor anomenada castanya. Castano. Castanea, a;.
t famlia, y sr ja com una propietat insepara- II
m. y f. Qui ven castanyas. Castanero. Caslanea-
le de ella. Llevar de suelo y propiedad. A fonte, rum propola, venditor.
ab origine cadere duci. castanyer de ndias. Abre mlt gran y semblant
CASTAFENA. f. Certa planta de las Indias al castanyer com, la escorxa del qual t propie-
iOrienlals. Caslafena. Castafena, se. molt enrgicas y encara que han vol-
tats lnicas ;
castanya borda. La del castanyer bort. Castana al jonch; negra y olorosa, brots
t la arrel llarga,
Tcgoldana, silvestre, espinosa. Balanitis, idis ; sil- triangulars, y en cada un una panotxa de petitas
Yestris castanea. espigas. Juncia. Cyperus, cyperum, i. Peix pla ||
CASTANYA DE AYGUA. planta que naix en las voras com lo pagell, per de color de plom com la de las
dels estanys y rius ; t las fullas com las del an- oranetas. CastaTio, coracina. Chromis, is. |1
pi. Ins-
ba, ab puntas en sa circumferncia y la cua llar- trument de dos meylats cncavas, de fusta de no-
ga, las flors petitas, lo fruyl espins y rod ab una guera castanyer, etc. que, unidas ab una cinta
llavor dins semblant una castanya. Castana de 6 cord, tenen la forma de dos pelxinas de una
agua, ahrojo acuatil. Tribulus aquaticus. castanya, y serveixen pera acompanar en alguns
CASTANYA DE MAR. Espcie dc petxina rodona balls espanyols. Castafiuela, castaiiela. Cruma, lis,
y
plena de punxas com 1' eriss, ab la boca en lo crepitaculum, crepitacillum, i. ||
Dos testos, que
centro de la part inferior. Erizo. Echinus mari- posats entre 'Is dits, y fenllos pegar un ab altre
nus. [1
Altra espcie de petxina en figura de globo, imitan un poch lo so de las castanyolas. Tarrenas,
.
CASTELLS LLEVADssos. Los que posavau en las lluelo, caslellele. Parvum caslellum. | Plomall que
naus pera armarlas pel combat. Caslillos porl- 's posa per adorno en las cabessadas dels caballs.
tiles. Turres Castelli mobili. Garzota. Comus, i.
Castella la Nova, la que t per capital Madrit, y casta. Casiificar. Castifico, as, castum eflicere.
per algun defecte tara que hi ha en la pedra, torcillo. Ex stamine villoso tela.
monejar, amonestar. Sermonear. Almoneo, es, ere. CASTRENSE, adj. Lo (jue pertany a la guerra
Qii A VN CASTIGA, i CENT AVISA. ref. peia deno- la milcia. Castrense. Castrensis.
tar, que '1 cstich de un es escarment de mlts. CSTULA. f. Faixa cenyidor que porlavan
Quien a uno castiga, d ciento hostiga. Mullis mina- antiguaniont las donas. Cslula. Castula.
lur, qui Ulli facit injuriam. l'nius pocna, nultorum CASTULONS, A. adj. Natural de Caslulona.
mel us. Castuloncnse. Casiulonensis.
CASTIGAT, DA. p. p. Castigado. Castigatus. CAS. pron. indef. cadahi'. cada gual.
CASTIMNIA. f. ant. castedat. CASUAL, adj. Fortuit, contingent que succe-
CASTINYA. f. Mineral terra seca que sols se heix por casualitat. Casual. Fortuitus, casualis. |1
roba en las minas de ferro, y serveix pera fon- ra. Eventual, s" apca
pou del altar, dret de al
drer lo ferro y fecundar las torras forlas, humi- es'ola. Casual. Allaris omolumonla.
das, etc. Castiiia. Castina, ai. CASUALITAT, f. Succs impensat. Casualidad.
casts, sa. adj. De bon origen y cas'a. Cas- Evenlum, i, evenlus, us, inopinatus casus. |1
ven-
ti:o. Ingnua stirpe satus, nobili gnere orlus. \\
tura.
Dit del estil pur, propi, natural, expressiu y cor- CASUALMENT, adv. m. Impensadament, sens
recte. Castizo. Purus, concinnus, castigatus. H Se premeditaci. Casualmente, por casualidad. Fort,
diu dels fills de una espanyola casada ab un Indi fortuil, inopinat, inopinanter, casu.
fill de espanyol y de ndia. Castizo. Ingenuus. CASUISTA. m. Telech que escriu qui li
y rebian sou per la manutenci y la de sn caball. CASULLA. f. Vestidura sagrada que'l sacerdot
atlan. Catlan, is. se posa sobre 'Is dems ornaments pera dir la
CASTLANIA. f. CASTELLAXIA. missa. Las primeras eran rodonas y sols ab un fo-
CASTOR, m. Animal quadrpedo y amfibi poch rat pera passarhi '1 cap, fins que Honori IV, ma-
ajor que un gat, del qual s'ha cregut, no se sab ab n obrirlas pels costals. En la primitiva iglsia
uin fonament, que quant lo persegueixen se talla era '1 vestit com dels sacerdots. Casulla. Planeta,
nas bossas quet plenas de such medicinal, com casulla, to. \\
planeta. 3.
conegus que per ellas es perseguit; y del pel, CATABRE. m. naul. Tros de estay que's recull
omunment pardo, mlt esps y fi 'n fan sombre- los mstils fi de poderlos tibar y
quant se calan
s: t tant inslinct que ell mateix se fabrica de que queden las brassas del velalxo y del jua-
la casa, imitant perfectament la arquitectura civil. nele libres del arch de la cofa. Calabre. Nodus ad
Castor, bibaro. l'iber, bri, castor, is. \\
Espcie de proric velura conlrahendum.
roba que imita '1 pel del castor. Castor. Fibrina, CATACLISME, m. Traslorn universal del globo
castorea, castorina tela. H
Una ciutat y comiat de terrestre. CatacUsino. Caallysmos, i. \\
dillvi, ix-
Inglaterra. Castor. Civitas sic dicta. NINDACI, DEVASSALL.
CASTOR Y pL-Lix. Sigue boroal, lo tercer dels CATACLISMES, m. pi. cataratas. ni' vols.
del zodiach, que correspon al mes de maig. Gemi- CATACUMBAS. f. pi. Subterrani ahont anti-
nis, Castor y Polux. Geminis. |1
llimenetas de sant guameut s' enterravan los morts. Catacumbas.
TELM. CoDineterium sublerranoum.
CA8TREO. m. med. Cada una de las bossas CATACMENO, A. m. y f. CATEC MENO.
del lamany de un ou, semblant las figas negras CATADURA. fam. Cara. f. Caladura, semblan'
secas, que cria '1 castor en los angonals, y conte- te, cara. Oris espcies, aspectus.
nen una substncia que s' espesseix; y seca s' en CATAFAL. m. Lloch de fusa per estar ab co-
fan polvos, y es mlt bona pels rodaments de cap, modilat en alguna funci pblica. Tablado, anda-
sufocacions, feriduras, pera facilitar la menstrua- mio. Tabulatum i. ||
Lo que's fa pera sentenciar als
ci, etc. y diuhen que es un ver efics. Castreo. reos. Cadalso. Corniticina, le, ferale suggestum;
Castor eum, i, pegma. ||
bastida. 1. ||
Tmbol mlt elevat y ador-
CASTORET. m. Roba de llana teixida rom la nat pera las exquias de prnceps y grans perso-
TOMO 1,
338 CAT DICCIONARI CAT
natives. Catafalco. Genotaphium , ii.
H
met. llit. CATARINA. n. p. de dona. Catalina, Gatalna.
CATAFSIS. f, AFIRMACI. Catharina, se. j]
Lloro menor que'l com que t
CATAFNICA. f. Part de la acstica que trac- mitj cap bermell. Gatalina, catalnica. Psittacus
ta de las propietats del eco y de la resonncia. Ga- minor.
ia fnica. Cataphonica, a?. CATARISTAS. m. pi. 5Ianiqucos que s' enfre-
CATAGGIAS. f. pi. Festas que celebravan gavan excesos vergonsosos. Gataristas. Calaris-
los marins al tornar al punt de ahont havian sar- tas.
pat. Catagogias. Catagogie, arum. CATARRAL. adj. Lo que pertany al catarro.
CATAL, NA. adj. Lo natural de lo perta- Gatarral. Rheumaticus.
nyent Catalunya. Cutalan. Catalaunensis, calalau- CARTARRIBERA. m. Sirvent de caball que
nus, lalaetanus. ocupava 'Is llochs, y seguia '\s falcons pera recu-
CATALAGA. ant. CATALOCH. f.
Uirlos quant baixavan ab la presa. Gataribera.
CATALANESCH, CA. adj. ant. CATAL. Aucupatorius famulus eques, falconibus praeda
CATALANISAR. V. a. Adaptar al dialecte ca- facta excipiendis deserviens.
tal alguna paraula de altre idioma. Catalanizar. CATARRO, ra. Fluix destil-laci que ataca al
Lalajtanum aliquid reddere. nas, boca pit. Gatarro. Coryza, a;, cathar-
CATALCTICH, CA. adj. S' aplica al vers Ua- rus, i.
li faltat de una sil-laba al ltim. Calalctico. Cata- CATARROS, A. adj. Qui pateix catarro. Ga-
lecticum carnien. larroso. Coryza seu distillatione laborans.
CATALICON. m. Electuari purgatiu. Catali- CATRTICH, CA. adj. S' aplica als medica-
con. Medicamenti cathartici genus. ments purgants. Galdrtico. Catharticus.
CATLOGH. m. Llista de personas inventa- CATASTA. f. ant. Potro format de dos fustas
ri de algunas cosas. Catlogo. Catalogus, i. entravessadas pera atormcntar als reos y als mr-
CATALFA. f. EspL'cie de lafet doble. Cala- tirs. Cdlasta. Catasta, ai.
albugo, inis. |1
Resclosa pora detenir la corrent del ndia oriental, del que's forraan uns granets que
ygua y que f la mateixa aygua. Galarata.
'1 salt serveixen pera fortificar la boca del cor. Gachundc.
Cataraclie,arum. Montanya mlt escabrosa per
||
Grana aromtica ad fovendum stomachum utilia,
TENIR CATARATAS. fr. met. No cutndrer o no co- CATECMENO, A. m. y f. Lo qui s' est
nixer b las cosas per ignorncia passi. Tener instruliint en la doctrina cristiana pera rbrer lo
cataratas. Prav intelligere. sant baptisme. Gatecmeno'. Cathecumenus, i.
TRAURER LAS CATARATAS. fr. Trurer dels ulls lo CTEDRA, f. Espcie de trona ab assiento
tel que impedeix la vista. Batir las cataratas. .A.1- ahont explican los catedrtichs las cincias sos
buginemj squaraam ex oculis extrahere. deixebles. Ctira. Cathedra, ta. |]
L' ompleo y
CAT CATAL CAT 339
exercici de caledratich. Cledra. Professoris imi- CATER VARIS. m. pi. Gladiadors que comba-
nus. 11
La facultat que ensenya algun catedrtich. lian en tiopas. Catervurios. Calervarii.
Ctedra. Scienlia in schoUe cathedra expsita. ||
CATHEDRANT CATHREDANT. m. ant.
vegadas se pren pel mateix Papa. Ctedra de san CATIFA MORISCA. Espcie de catifa que usan los
Pedr. Cathedra divi Petri. moros. Zofra. Tapetum, i.
PODER POSAR TENIR CTEDRA, fr. UlCt. DcUOta la CATIFETA. f. d. AlfomhriUa. Parvum tapetum,
perfecci ab que alg posseheix alguna cincia, CATIP. m. Espcie de adorno que 's posa en
art matria. Poder ah/uno leer poner ctedra, lo cap de las cabalcaduras y bstias de crrega;
leer de oposicion. Rem aprim callere, in realiiua es regularment de llana estam de diferents co-
apprim versatum esse. lors. Quilapon. Juineniorum phalenc mobiles.
CATEDRAL, adj. Iglsia principal en la que CATIU, VA. m. y f. Lo presoner en la guerra
resideix lo prelat ab sn cabildo. Catedral. Catlie- contra 'Is infiels. Cautivo. Captivus. |1
m. ant. cau-
ter ircunstncias que fan mlt apreciable algu- aix's diu: dogma catlich. Catlica. Fide cer-
na cosa persona. Categoria. Dignitas atis. lum, catholicum. Lo cristi que confessa Jesu-
H
ta doctrina cristiana. Calequismo. Catechesis mu- catlica. Catolicismo. Catholica; ecdesia^ des, fi-
CATERVA. f. Multitut de personas cosas en CATONI, NA. adj. Lo que pertany Caton.
algun paratge, y regularment sens orde ni concert. Caloniano. Catonianus.
Caterva, cfila. Caterva, copia, , multitudo, inis. CATPTRICA. f. Cincia que tracta de las
Multitut de cosas que venen de una vegada. Ven- propietats de la llum reflexa. Catptrica. Catoplri-
II
drap fort, y 'Is barrons de manera que poden ple- cada un. Se reparteixen las cartas de una en una
garse. N' hi ha de viias formas ab pilans, de esti- fins Ires, y en tolas se pt envidar; quant lligan
sora, etc. Catre. Lectulus portatilis. las tres de un coll se y 's diu catxo ma-
fa catxo,
CATRE DE BAHUL. Cofre ab uns bastidors que ser- Pagellarum ludus quo
jor lo de tres reys. Cacho.
veixen de catre, plegantlo y desplegantlo. Catico- sortem ducit qui majorem ejusdem generis nume-
fre. Lectuli plicatilis genus. rum aptat.
trurer aygua de las snias y altres llochs. Arcaduz, chorriUo, cacltorro. Scloppetum minimum.
cangUon. In antiiis urceolus quo aqua educilur. CATXUMBO. ni. Nom que en algunas parts de
FR CATFOLS. fr. uict. Se diu del vell que ja t Amrica donan la closca llenyosa y dura de al-
la memria y judici dbils per rah de la edat. gunas fruylas, de las quals ne fan vasos, tassas,
Chochear, caducar. Debilitate mentis prae senio la- rosaris y altras cosas. Gachumbo, cachumbo. Cortex
inflan expressament. Buchete. Sclopus, i. ment als vestits. Cadillo. Caucalis latifolia, lap-
LA primera 'l REY PERDONA, LA SEGOXA CATXAMO- pa, X.
NA. fr. fam. Joch de noys que la segona marrada CATXURRAL. m. Lloch de mltas catxurreras.
's una ca'xamona. Bchete. Ludus ge-
castigan ab CadiUar. ger lapparum ferax.
nus. refr. Que ensenya que la segona falta im-
II
CATXURRO. m. Lo fruyt de la catxurrera. Ca-
putable sobre una mateixa cosa es imperdonable. dillo. Lappic fructus.
La segunda es la vencida, a la segunda va la ven- CATXUTXA. f. Ball espanyol. Cachucha. Sal-
cida. Bis in errorem labere imputabilis. talionus genus. 1|
Barretina regularment en figura
CATXAP. m. Cunill novell. Gazapo. Cuniculus de plat giradora. Cachucha. Galea catinala.
parvus. CAU. m. Lloch pera amagarse. Guarida, madri-
CATXAPET. m. d. Gazapillo. Guniculus par- giiera. Receptaculum, i. j]
Paratge ahont se recull
vulus. alg. Manida. Receptaculum, i. Lo lloch ahont 1|
CATXAPORRA. f. Bast de quatre cinch pams se recullen los cervos y daynas. Venadero. Cervo-
de llarch, que en un extrem forma una espcie de rum , daraarum receptaculum. Lo forat ahont ||
bola cap. ilachiporra. Clava, ae, fustis capitatus. viuhen y crian los cunills. Madriguera, conejera,
CATXASSA. f. Fleuma lentitut en lo modo conejal, vivar, vivero, gazapera. Cuniculus, i, la-
de obrar. Cachaza. Tranquillitas animi. met. La || tebra, ai. ||
Lo forat ahont se retiran los grills en
persona que la gasta. Pelmazo, pachon, posma, los camps. Grillera. La cova ahont
Grilli cavea. 1|
CATXASSUT, DA. adj. Lo qui t mlta cat- lloch ahont s'amagan los lladres. Ladi'onera, cueva
xassa. Cachazudo. Lentus, Iranquillus animi. de ladrones. Lalronum receptaculum, latibulum. ||
CATXET. m. Gabinet curt, ample y mlt pun- Lo forat ahont se fican los llangardaixos. Lagarte-
xagut. Cachetero. Pugiunculus, i. ra. lacertorum cavea. La cova ahont viu 1' s y
||
lo puny clos. Cachete. lotus pugno impactus. ahont fan lo jas y viuhen en la monlanya 'Is porchs
CAU CATAL. CAU 341
senglars. Porquera. Aprorum apra. ||
Lo foral dins pleo. Caer. Fortunam aut dignilatem amittere, sla-
del qual crian las ralas. Ratonera. Murium cuhile. tu deturbari. ||
Tocar eixirli alg alguna cosa
nu't. Lo lloch retirat aliont se junta mlta gent
II
per sort, com la loteria, sr soldat, etc. Caer. Sor-
de mala vida. MadrUjiiera, nido, conejera, conejal. tem aut fortunam alicui evenire. ||
Venir algnna
Sceloratoriim latebra vel latilmiuni. festivitat en cert temps dia, com: Corpus cau sem-
TR.u ftER DEL CAi'. fr. met. fam. Esquivar allu- pre en dijous. Caer. In certuin diem festum inci-
nyar de algun lloch als que s' acosluman amagar- dere. ||
met. Menjar, bt'urer; aix s'diu: hi ha cay-
se refugiarse en ell. Desanidar. Pellere, amove- GT una costella, un porr de vi. Caer. Edo, bibo,
re roceptarulo. is.
II
met. Acabarse alguna cosa y aixi ;
's diu : ja
CAUCI. f. for. Seguretat que dna una perso- HA CAvouT tot lo poi'ch, uua bota de vi, etc. Caer.
na altra de que cumplira lo pactat, proms ma- Consumor, eris.
nat. Caucion. Cautio, sponsio, nis, cautela, iv. CAURER B MAL ALGUNA COSA AB ALTRA. fr. mct.
cAici i)E iNDEMNiTAT. La que alg dna a altre Tenir orde y proporci ab ella sr convenient y
prometent truierlo salvo de alguna obligaci. oportuna, tenir tot lo contrari. Caer hien mal
Caucion de indemnidad. De alterius indemnitate una cosa con otra otra. Unuin alteri aptari, con-
sponsio, fideijussio. venire, vel dissonum esse, non coharere.
CAUCI FiDEjLssRiA. for. La cauci que 's dna CAURER DE MADUR. fr. met. Sr alg moltssim
ab fiansa. Caucion fideyusoria. Cautio dejusso- vell y decrpit. Caerse de maduro. Prae longaeva a;-
ria. tale decere, dissolvi.
CAUCI JURATRIA. JuranuMit ab lo qual promet CAURER TOT PLEGAT, fr. CAURER COM UN SACH.
tornar la pres '1 pobre (jue ix de ella sens fian- DEIXAR CAURER. fr. Dcixar de la ma alguna cosa.
sa. Caucion juratoria. Jurata fides de se ipso car- Dejar caer. Dimitto, is. |1
Deixaria de la ma pro-
ceri mttendo. psit, afectant sr per descuyt. Hacer caediza al-
PRESTAR CAUCI fr. CAUCIONAR. guna cosa de la mano. Ex indstria rem dimittere.
CAUCIONAMENT. m. ant. CAUCi. DEIXAR CAURER ALGUNA ESPCIE EN LA CONVERSA-
CAUCIONAR. V. a. Obligarse per altre en se- CI, fr. met. fam. Ferse venir b '1 parlar de al-
guretat de (jue far no far alguna cosa. Dar gun asumpto. Dejarse caer alguna cosa en la con-
prestar caucion. Caveo, spondeo, es. versacion. Consulto el artificios verba facere in-
CAUDAL. in. Quantitat de diners, hisenda curiam simulando.
bens. Caudal. Bona, orum, opes, facullates, um. ||
DEIXARSE CUUER EN ALGUNA PART. fr. met. fam.
Abundncia de alguna cosa. Caudal. Lbertas, atis, Dirigirse ella. Cargar sobre alguna parlc. Ali-
copia, X. qu pelere.
CAUDALS, A. adj. S' aplica las corrents FR CAURER. fr. Tiiar terra. Dcrribar. Deji-
dels rius, que portan mlta aygua
rieras, etc. cio, is.
Caudaloso. Copiosus, dives aquarum. QUI NO HA CAYGT ESTA PER CURER. PCf. EuseUJ a
CAUDALOSAMENT. adv. m. Ab mlta abun- que no 's deuhen censurar los defectes dels al-
dncia. Caudalnsamente. Copios, abundanter. tres, perqu lots estam exposats que 'ns succe-
CAUDALOSiSSIM A. , adj. sup. Caudalosisi- hescan. Quien tiene hijo varon, no diga otro la-
mo. Copiosissimus. dron. Loripedem recls derideat.
CAUDATARI. m. L' ecciesistich domstich SI CAU NO CAU. exp. fam. Se diu de una cosa
CAUQUILLADOR. m. ant. Qui scllava Is cai- CAUSA. f. Principi que produheix alguna cosa.
XfHis de mercaderias en la aduana. Clauquillador. Causa. Causa, x. Fi motiu rah. Causa. Oc-
\\
,
signator,~ort?i. casio, nis, nis, is. Negoci en que 's pren inters
||
instructa, munita. parala causa. deixar de produhir sn efecte,com lo foch que ne-
CAUSA CIVIL. for. Causa ordinria com es un cessriament ha de cremar, la ploma moguda per
plet, etc. Causa civil. Ordinaria cognitionis lis. la ma no pt deixar de formar las lletras. Causa
CAUSA CRIMINAL. Procs que 's fa contra la perso- necesaria. Causa necessria.
na de alg per algun delicte ja sent de ofici, ja CAUSA OCASIONAL, fil. Aquella que encara que
instncia de part. Causa criminal. Causa, qmes- verdaderament no obre en la producci del efecte,
lio rei capitalis. dna ocasi la causa primera pera que produ-
CAUSA DE APELLACI, for. La quc 's segueix per hesca, b la ocasi solament y no la causa direc-
havrse apel-lat. Causa de apelacion. Provocatio- ta de lo que succeheix. Causa ocasional. Occasio-
CAUSA EQUVOCA, fil. Lr que no es sola ni sem- te particular. Causa particular singular. Particu-
blant al efecte que produheix. Causa equivoca co- laris, vel singularis causa.
mitante coeficienle. iEquivoca causa. CAUSA PER AcciDENS. fil. La quc produheix un
CAUSA EXEMPLAR, La que dirigeix en la acci.
fil. efecte per una casualitat. Causa por accidentes.
Modelo, causa ejemplar. ExempVdvis causa, illudad Causa per accidens.
cujus exemplar aliquid fit. CAUSA PER SE. fil. La que per naturalesa per
CAUSA FINAL. fil. Lo fi ab que perqu 's f al- prpia voluntat est destinada la producci del
guna cosa. Causa final. Finalis causa, agendi ra- Causa per se. Causa per se.
efecte.
tio, propositum, i. PIA. Fundaci piadosa, aniversari en me-
CAUSA
CAUSA FSICA, fil. La que produheix algun efecte mria de alg. Memria obra pia. Anniversa-
,
GAUSA FORMAL, fil. La mateixa forma que deter- CAUSA PRIMERA, fil. La que obra ab independn-
mina la denominaci classe que pertany lo cia absoluta, y aquesta es sols Du. Causa primera.
subjecte. Causa formal. Forma, se formalis cau- ; Causa prima.
sa, quod aliquam denominalionem subjecto tribuit. CAUSA PRINCIPAL, fil. La quc dna 'I moviment
CAUSA IMPULSIVA MOTIVA, fil. La l'ah motiu principal al instrument que obra, y aix la ma del
que inclina obrar; y aix 's diu : defensar la cau- escribent es causa principal de la lletra que forma.
sa de Du, etc. Causa impulsiva motiva. Inducens Causa principal. Principalis causa.
causa. CAUSA PRXIMA, fil. Lo fi iniuedat que s' intenta.
CAUSA INADEQUADA, fil. La que produheix T efec- Causa prxima. Causa prxima.
te en companyia de allras. Causa inadccuada. Cau- CAUSA PBLICA COMUNA. La Utilitat b com.
sa inadequala. Caiisa pblica comun. Bonum commune, respu-
Causa instrumental, fil. La que serveix de ins- blica, cTB.
trument, com la ploma que es causa instrumental CAUSA REMOTA, fil. Un segou fi. Causa remota.
del escrit. Causa instrumenlal. Instrumentalis cau- Causa remota.
sa, instrumentum, i. CAUSA SEGONA, fil. La que obra ab dependncia
CAUSA L1BRE. Aquella de la qual dependeix lo de la primera. Causa segunda. Secunda, secuda-
obrar no. Causa libre. Causa libera. daria, primae subordinata causa.
CAUSA LUCRATIVA, for. Lo ttol ab que 's posse- CAUSA UNVOCA, fil. La que es semblant sn efec-
lieix adquireix alguna cosa per donaci llegat, te. Causa unvoca. Causa unvoca.
distinci de la onerosa que sempre t algun AB CAUSA AB JUSTA CAUSA. . adv. Ab TRIi.
CAUSA MAL FUNDADA, for. La duptosa. Causa mal lo delicte. Acriminar la causa. Crimen accrescere.
fundada en derecho. Anceps, dubia, ancipitis juris CONIXER DE UNA CAUSA. fr. for. Sr lo jutge de
causa. ella. Conocer de una causa pleito. Judicem se-
CAUSA MATERIAL, fil. La matria de la qual se f dere.
alguna cosa, com de la clau, etc. Causa
lo ferro DECuRER EN LA CAUSA. fr. for. aut. Prdrerla.
material. Materialis causa, subjeclum inhsesionis, Perder la causa. Causam amittere, litis jacturara
matria, ae. pati, causa cadere.
CAUSA MORAL.
fil. La quc produheix algun efecte DEFENSAR ALG. LA SUA CAUSA. fr. Defensar alg
real, per en cosas purament morals, y aixi un sos drets interessos. Defender uno su causa. Cau-
autgrafo ser causa moral dels exemplars que sam suam agere, tueri.
multiplica per medi del motllo. Causa moral. Mo- DONAR PER CONCLOSA LA CAUSA. fr. NO podCT al-
ral is causa. legar res ms; estar al cas de donar la sentncia.
..
Ad cautelam
ex<;omuni, se V absol. Absolver
absolvere.
si alg ha incor-
GIj. fr. ARMAR PLET ALG. Caulelarse, precaverse. Sibi cavere, consulere.
PER CAUSA. m. adv. Per respecte de alguna cosa. CAUTELAT, DA. p. p. Caulelada. Cautus,
Por causa. Ob, propler eam rem; alicujus rei CAUTELS, A. adj. Qui obra ab cautela ma-
causa. lcia. Cautelosa, taimado. Yeterator, versutus, va-
PER CAUSA DE ALG. m. adv. Per sa culpa. Por fer. II
Prudent, mirat en dir fr alguna cosa. Cau-
culpa causa de alguno. Ejus de culpa. telosa. Prudens, solers.
PER QUINA CAUSA? Per qu? ^['or qu? Cur? qua CAUTELOSAMENT. adv. m. Ab precauci y
de causa? quare? prudncia. Cautelasamenle, cautamcnte. Caut ,sa-
PORTAR MENAR UNA CAUSA. fr. for. Defensaria pienter. ||
Ab reserva, maliciosamente. Cautelasa-
r advocat. Defender una causa. Causam agere, di- menle. Caut, subdol, tecl, vafr.
cere, perorar. CAUTELOStSSIM, A. adj. sup. Catitelosishno
CAUSADOR, A. m. y f. Qui causa. Causador, Callidissimus.
causa, causante. Qui in causa est, ut aliquid fiat, CAUTELOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Cau-
auctor, is. telasisimamenle. Quam caut.
CAUSAL, f. Se diu de qualsevol rah cosa CAUTERI. m. Verguela de ferro que remata en
impulsiva. Causal. Causa, , ratio nis. I adj. , forma de bot, de la qual bullent usan los cirur-
gram. Se diu de alguna partcula; v. g. perqu. gians pera estroncar la sanch, etc. Cauterio, boton
Causal. Causalis. de fuego. Cauterium, ii, cauter, is. |1
La acci de
CAUSALITAT, f. La relaci de la causa ab 1' cauterisar. Cauterio, cauterizacian. Ustio, adustio,
efecte. Causalidad. Actio, nis, causalilas, atis, cau- nis. La llaga font que's fa ab lo cauteri. Caute-
II
I co. Causidicus,
CUSTICH, CA.
i.
ydiptrica 's diu del raig de llum reflexo refrac- dir, subjectar. Cautivar. Mancipo, as, dominatu
toque s' uneix ab altres en un punt, de modo que fiingi. II
met. Rendir las potncias del nima, atru-
crema en la matria que se li aplica. Custica, us- rerlas. Cautivar. Capto, as, sibi conciliar, audien-
torio. Causticus. tis animum agere. I
r. Deixarse arrastrar de las
CAUTAMENT. adV. m. CACTELOSAMENT. passions. Caulivarse. Servum fieri.
,
trau per incisi de alguns vegetals de Amrica y llagas feridas que tenen cavernas. Cavernoso. Ca-
de las Indias y t mlt us en las arts, Cauchuc. vernosus.
Substanlia sic dida. CAVERNOSITAT. f. p. u. Qualitat de caver-
CAVA. f. CAVADA. II
La vena major del cos, que ns. Cavernosidad. Antri ambitus.
entra en la cavitat dreta del cor. Cava. Cava, ce. || GAVIL-LAGI. f. La acci y efecte de vavil-lar.
ter. r.RiTA. Cavilarion. Cavillatio, nis, cavillatus, us. ||
Reparo
CVAGH. m. Aixada ampla. Azadon de pala. dificultat de poca monta. Quisq\nUa. Quisquiliae,
Ligo ampius. ||
magall. aruili. 11
sofisma.
CAVADA. f. La acci de cavar la terra. Cava, GAVIL-LAGIONETA. f. d. CavilacionciUa
cavadura. Cavalura, fossura, ae, fossio, nis. ||
La cavUacionrila. Cavillula, iv, cavillulura, i.
GAVADOR, A. m. y f. Qui cava terra. Cavador. de dita condici. Cavoso. Subdolus, fraudulen-
Fossor, paslinator, occator, is. tus.
GAVADURA. CAVADA. 1. f. f. GAVIL-L08AMENT. adv. m. Ab cavil-laci
GAVALGANT. m. CABALCADOR. engany. Cavilosamentc. Dolos, fraudulenter, cap-
GAVALGAR. V. a. y derivats, cabalcar. tios.
GA VALER. m. caballer. GAVIL-LOSITAT. f. p. u. cavillaci.
GAVALGAR. v. a. y derivats, cabalcar. CA VILLA. f. Planta semblant al panicart. Ca-
GAVALIER GAVALLER. m. y derivats. CA- vilUi. Eringium, ii.
Lluis XII que valia 6 diners . Cavalol. Monetasic dicta. CAVO. adj. En la cronologia ms de 29 dias.
Excavo, as. 1|
Trurer la terra de las minas de or. CAYAN. m. Planta de" Indias mlt bona pera
fscoj)ear.Eflbdio,is. ||
aixorbir. 1|
excavar. 1|
nut. fluixos de sanch, mal de caixal etc. Cayan. Herba
Fr als taulons la cavitat que necessitan quant han sic dicta.
de aplicarse algun paratje convexo. Acopar, ca- GAYANIDA. f. Nom de la segona dinastia dels
var. Arcuo, sinuo, as. |1
ant. bibotejar. ||
v. n. Anar reys de Prsia. Cayanida. Cajanidas, aj.
algunas cosas prufundisant y pudrinl la carn. So- CAYANITAS, Y CAYANS. m. pi. Certa secla
cavar, cavar. Sinuo, perraeo, penetro, as. met. [j de heretges. Caijanos, cayanitas. Cajani, orum.
Reflexionar, pensar interiorment. Cavar. Altius CAYPIA. f. Certa herba del Brasill, la arrel
medi tari. de la qual matxacada, y presa ab aygua diuhen
CAVAB FONDO EN DINS. fr. ENFONDiR. H
mel Dis- que resisteix al ver de las serps etc. Cayapia.
crrer profundament, penetrar mlt. Profundizar, Herba cajapia.
profundar, ahondar. Percalleo, es, fundits per- GAYGDA. La acci y efecte de curer. Cal-
f.
GAVARIGTA. f. Nom de una secta musulma- tela, cortina, capa etc. Caida. Aulaorum longitu-
na, que nega que Duhaja enviat profelas. Cava- do. 11
culpa.
rigla. Cavarigta, se. ANAR DE CATGUDA. fr. mct. fam. anar al baix. 1.
GAVAT, DA. p. p. Cavado. Cavatus. CAYGUT, DA. p. p. Caido. Casus. adj. met. |1
CEB CATAL CEC 345
Deixat, desgairat. Desmazalado, desmadejado. Lan- CEBA sicoTB. Suci estractu rehins que's trau
GAYMAN. m. Animal anbi de Indias, esp^cie, CEBAS. Joch de noys en que comunment s' assen-
de ilangar(iiii\ mlt semblant al cocodrillo, encara tan alguns en terra, cenyint ab los brassos cada hu
que ms petit. Caymam. Lacertus instar crocodili. al del su devant, formant com una cadena y dos
met. Qui afecta prudncia per sos intents. Cai-
II
que estan drets fent 1' un de amo y 1' altre de
man, redomado. Yeteralor, versipellis. ter. bras- || comprador provan alsar al de devant. Arrncale,
drillo. Missile telum quadrum. CEB. m. Tot animal encebat, perqu sia ms
GAYR. m. Rajola quadrada. Baldosa, ladrillo, tendre y gusts. Se diu especialment del porch y
Cuadrado. Quadratus later. y bous de Galcia. Cebon. Saginatus vitulus, por-
CAZAUNT. pron. ind. ant. cada hu. cus etc.
de un olor fort, acre y picant. Cebolla. Gaipa, ae, CECADERO. m. Ferro corb, al que en los coi-
V capium,
Ceba, X.
ii, cape indecl. i|
plaljas de las monlanyas; t las fuUas de CEGA. f. Mesquita de moros en Crdoba, ahont
unvert bonicb, amplas y sucosas, la cabessa sem- anavan ab la mateixa reverncia que Meca. Ceca.
blant la de la ceba comuna, composta de mlts Mahomelanorum fanum Cordubtc structum.
grills que's divideixen en tres capas ben distintas; ANAR de ceca en MECA. fr. met. fam. Anar ociosa
primera de tels mlt prims, foliaceos, sechs y intilment de una part altra. Andarde Ceca en
blanchs; la segona de grills espesos, molsuts, vis- Meca. Huc illuc vagari.
cosos, mlt acres y amarchs; la tercera de no de- HAVER corregut LA CECA Y LA MECA Y LA VALL DE
sarrollats, poch espessos, viscosos, blanchs y mu- ANDORRA, fr. met. fam. Sr alg mlt experimen-
silaginosos. La medicina sols usa dels de la segona tat y astut. Ser muy corrido. Expertum esse.
capa, que aplicats la pell la inflaraan mlt promp- CECEAR. V. a. Pronunciar la S com G. Cectar.
te, yen altas dosis obran com los verins narcotichs C pro S efl"erre, pronuntiare. Parlar sonant la S ||
acres; es contra las feriduras passivas, y exerceix de modo que sembla una espcie de xiulet. Cecear.
una influncia estimulant mlt notable en la secre- Sibilando loqui. ||
Pronunciar ce ce pera cridar
ci de las membranas viscosas; y 1' us dels pre- alg. Cecear, Bland compellare.
parats de aquesta planta produheixen grans ven- CEGEO. ra. La acci de cecear. Ceceo. S et C
laljas pera la curaci de la tisis pulmonar. Es- inversi. Espcie de xiulet en la pronunciaci
U
cila, cebolla albarrana. Squilla, , scilla mar- de algunas Uetras, Ceceo. Sibilus bland ore exi-
tima. lus.
TOMO I. 45
346 CED DICCIONARI CEG
CECH, A. m. y f. cego. GEDRON. m. Vall y torrent entre Jerusalem y
GECINA. f. Carn salada, aixulay seca. Cecina. r vall de las olivas. Cedron. Cedron indecl.
Salita indurafa caro. CDULA, f. Tros de paper escrit per escriu-
GEDAR. V. a. ant. Apaciguar, traurer los in- rer, vale paper de obligaci. Cdula. Schedula,
convenients abusos. Quilar, cortar, remover. Pro- 86, chyrographi cautio.
pello, rejicio, anteverto, is. cDLA DE pREEMiNNCiAs. La quc 's dua alg
GEDS. m. Instrument compost de un riscle per haver servit mlts anys en sn ofici, conser-
rod y una tela comunment de cerdas pera passar vantli '1 honors y facultat pera concrrer
salari,
farina colar lquits. Cedazo. Incerniculum, i, ells sempre que vulla. Cdula de preeminencias. K
excussorium cribrum. 1|
Lo que serveix pera pas- muneris, oBciis prarogativa.
sar perlas, pedras preciosas, elc. Quilatera. Dimen- CDULA INTRODUCTRIA, for. Petici memo-
sorium unionum cribroni. rial. Libelo inlroductorio. Libellus, i, supplicatio,
PASSAR PEL CEDAS. fr. Separar ab ell alfarina nis.
del sag, las partculas de altras matrias, de CDULA REAL. Despaig del Rey, ab lo qual se
modo que queden sobre la tela y las
las grossas concedeix alguna grcia, 's pren alguna provi-
petitas caygan sota. Cerner. Cribro, as. met. Exa- \\
dencia. Cdula real. Regium diploma.
minar mlt los fets de alg. Examinar Ja concien- CEDULASSA. f. aum. Cedulon. Tabella major
cia de alguno. Occulta investigar. public proposi la.
YRER PER UNA TKLA DE CEDAS. fr. fam. Signi- CEDULATGE. m. Lo dret de las cdulas. Ce-
fica judicar de las cosas no com sn en s, sin del dulaje. Pro rescriptis excipiendis vectigal.
modo que las presenta la preocupaci. Ver adi- CEDULETA. f. d. Cedulilla. Schedula, ai, pit-
vinar por tela de cedazo. Alieno, adverso animo ju- tacium, ii.
narse per vensut. Ceder. Cedere alicui in aliquo, CEFO. m. Espcie de mona bermella, las ma-
herbam dare, porrigere. ||
v. n. Subjectarse. Ce- mellas de blau de cel, la panxa blanca y las potas
der. Alicui se subjicere, manus dare. |j
Resultar negras. Cefo, cepo, cebo, celfo, chibor. Cephus, i.
alguna cosa en b mal de alg. Ceder. In com- CEGALLS, A. adj. Qui t habitualment los
modum vel incommodum alicujus cedere. 1|
Con- ulls carregats, bermells
y plorosos. Cegajoso, ce-
cedir alguna cosa que repugnava. Ceder. Cedo, is, galoso. Lippus.
voluntatem remittere. (|
Menguar lo rigor de algu- CEGAMENT, adv. m. Temerriament. Ciega-
na cosa, com lo vent, la febra, '1 fret. Menguar, mente, a ciegas, alucinadamente. Caec, temer, in-
ceder, bajar, mitigar. Remitto, imminuo, is, miti- consult.
go, as. II
En las empresas, afluixar 1' ardor em- CEGAR. V. a. Llevar la vista. Cegar. Caeco,
penyo. Cejar, Cedo, is. exoculo, as ; ca?cum reddere. met. Ofuscar 1' en-
||
I xer
go,
las cosas
tener cataratas.
prsepedire.
SOMIAVA
per ignorncia per passi. Ser cie-
convolare.
seguir lo que volen. Sonaha el ciego qrie veia, y s' hi ha tornat pobre. Caer de cabeza. Sorte premi.
sonaba lo que queria. Sabini quodvolunt som- BAIXAT VINGUT DEL CEL.fr. Prodigis, excel-lcnt.
niant. Bajado , venido del cielo. De coelo demissus , de-
GEGONYA. GEGONYAL.
m. Perxa en-
f. lapsus.
caixada sobre un puntal pera trurer aygua de al- GUANYAR LO CEL. fr. met. Pera denotar que 's
guns pous. Cigonal, cigenal. Pertica putealis. (|
concedeix ab virtuts y bons obras. Ganar , com-
CIGONYA. prar, conquistar el cielo. Coelum virtutibus compa-
CEGUEDAT. f. Privaci de la vista. Cegucdad. rar, assequi.
Ciecilas, alis. ||
Passi que ofusca la rah. Cegue- EscupiR AL CEL. fr. met. Procehir contra de alg
dad, alucinacion, alucinamiento. Mentis, animae ab medis que 's converteixen en dany propi. s-
CEcitas. cupir al cielo. Temer aliquid aggredi.
CEGUEJAR. v. n. Escursarse la vista. Cegiicar. ESTAR EN LO CEL. fr. met. fam. Estar libre de tota
Caecutio, is. molstia. Estar en la glria. Pace, felicitate frui.
GEGUEJAT, DA. p. p. Cegueado. Caecutatis. MUDAR DE CEL. fr. MUDAR DE CLIMA.
CEGUERA. Gran defecte privaci total de
f. PENSABSE TOCAR LO CEL AB LO DIT. Se diu del ho-
la vista. Ceguera. Cajcitas, atis. ||
Fal-lera, gran me vanits que 's creu tenir un mrit mlt supe-
afici alguna cosa. Mania, tema. Extica voluntas. rior als altres. Engreido como un gallo de cortijo:
CEGUESA, f. ant. ceguedat. pensarse tocar el cielo con el dedo. Sese sper alios
CEGUET, A. ra. y f. d. Ceguezuelo, ciegmzue- inaniter exlollere.
lo, ilo, illo, cico. Caeculus, i. QUI AL CEL ESCUP A LA CARA LI CAU. ref. Quicn ttl
CEGUETAT. f. ant. ceguedat. cielo escupe en la cara le cae. Qui spuit in coelum,
CEIBA. m. Arbre de Indias mlt alt y copuf, subit ore cadentia sputa.
funas tavellas mlt grans, amplas y plenas de SEMBLAR UN CEL. fr. pera denotar que algun tem-
una llana de la que s' acosluman fr mocadors, ple algun altre lloch causa mlta satisfacci, per
matalassos y coixins, per mal sans per la dema- estar mlt illuminat adornat, per havrhi una
siada ardncia de la llana. Sn fruyt es rod que gran msica, etc. Estar hecho un cielo. Splendore
's divideix en vrias parts iguals. De ell se 'n ornatu eminere, micare.
trauhen tots los recaptes de escrurer. Ceiba. Zey- SI 'l CEL CAU TOTS NOS ATRAPAR SOTA. loC. faiU.
GELADETA. f. d. Celadilla. Insidiae, arum. duodcima part de una fanega. Celemin. Modius,
CEL ADOR. ra. Lo qui vetlla cela per la con- ii. La quantitat que cap en una de ellas. Celemin.
II
servaci del orde y bon gobern. Celador. Curator, Modio contenta portio.
monitor, is. |1
En las congregacions y altres cossos CELERACH. f. Herba medicinal de un pam de
lo qui cuyda de que 's cumplan sos estatuts. Cela- alsria, sens cama, que produheix la llavor en las
dor. Monitor, curator, is. En [1
las escolas lo qui fuUas, y 's cria entre las rocas y paratges obachs.
cuyda que 's guarde silenci. Celador. Celator, is. Doradilla. Aspleniumcelerach,scholopendrium, ii.
CELEBRRIM, A. adj. sup. Mlt clebre. Ce- de ventre en que surt lo quilo junt ab los escie-
lehrrimo. Celeberrimus. ments. Celiaca. Caliacus fluxus.
CELEBRACI, f. La acci de celebrar. Cele- CELIACH, CA. adj. Lo qui pateix de celiaca.
hracion. Celebratio , nis. ||
Acceptaci , aplauso. Celiaco. Cccliacus.
Aplauso, aclamacion, celebraion. Aceptatio, accla- CELINDRIA. f. Herba de fullas menudas y
matio, nis. arrahimadas, la llavor de la qual sn uns grans
CELEBRADissiM, A. adj. sup. Mlt celebrat. rodons. S' emplea en los guisados. Cilantro , cu-
Celebradisimo. Celebeii-imus. lantro. Corvandrum, i.
I xen
CELSTIA. f. La llum escassa que
las estrellas.
reus splendor.
Resplandor de las estrellas. Side-
despedei- CENA DEL SENTOR. Lo convit ltim que don Je-
sucrist la nit abans de la sua passi als Apstols,
en la que instituh '1 sagrament de la Eucaristia.
CELL, A. pron. ant. aquell. S' expre.ssa tamb ah lo sol nom de cena. Cena del
CELLERET. m. d. Bodeguilla. Vinaria cellula. CENDERA. f. Filat pera agafar cunills, Uebras,
CELLETA. f. d. Cejuela. Parvum, minus su- etc. Capillo. Cassiculus cuniculis, capiendis.
percilium. CENDRA, f. La pols que queda de las cosas
CELLUT, DA. adj, ant. Qui arruga '1 front en cremadas. Cenha. Cinis, eris. \\
pi. Los restos de
senyal de enfado. Cenudo, cenoso. Turvus, tetricus, un cadver. Cenizas. Cineres, um.
vultu. II
Qui t las cellas grans. Cejudo. Superci- CENDRA calenta. CALIU.
liosus. CENDRAs BLAVAS. pint. Color blau, hernis, espe-
CELOBERT, m. mbit espay descubert que
L' cialment pera il-luminacions, miniaturas y pintar
's deixa en lo centro de alguns edificis pera donar al temple. Cenizas aziiles. Lomenlum, i.
llum. En r article pati 's dir la gran diferncia CENDRAS GARBELLADAS. Ccnizas garvilladus. Cine-
que hi ha entre aquestas dos veus. l'atio. Implu- res cribrati.
vium, ii. DIA DE CENDRA. Priuer dia de quaresma. Mirco-
CELSITUT. f. La elevaci y excel-lncia de al- lesde ceniza. Feria quarta cinerum, sacrorum ci-
I guna
majestat.
cosa. Celsitud. Celsitudo, inis.
Gl-lia cltica. Cella. Celta, se. Ocultar hajo cenizas. Sub cineribus habere.
CELTAS. m. pi. Los pobles de dita naci. FR CENDRA, fr. que denota sr lo primer dia de
Celtas. Celta;, arum. quaresma, y aix se sol dir: ^quant fm cendra? Ser
CELTIBRICH, CA. adj. Lo natural de per- mircoles de ceniza. Feriam quartara cinerum esse.
tanyent CeUibria. Cellibrico, celtiberio, cehibe- posar cendra, fr. Practicar lo sacerdot en lo dia
ro. Celtiber, celtibericus. de cendra la ceremnia de la iglsia, posant cen-
CLTICH, CA. adj. Lo natural de pertanyent dra al cap dels fiels. Poner ceniza. Sacro cinere ca-
als Celtas. Cltico. Celticus. put inspergere.
CEMBRA. f. Espcie de tambor rabe usat en REDUHiR CENDRAS. fr. Dcstruhir totalment algu-
la milcia de la baixa edat. Zam&omfcfl. Tympanum. na cosa. Reducir d cenizas. Decinerescere, fundi-
CEMENTAR. V. a. ant. cimentar. ts rem evertere.
CEMENTIRI, m. Fossar, lo lloch sagrat ahont CENDRADA. f. Cendra de bugada. Cernada.
s'enterran losels. Cementerio, cmenlerio. Coeme- Lixivius cinis, cinis ex lixivio remanens. ||
Em-
terium, sepulcretum, i, sepulcralis rea. plastre de cendra y altres medicaments que'ls ma-
CENA. f. ant. Sopar. Cena. Coena, ai. ||
Tribut nescals aplican pera fortificar las parts macadas de
dret que's pagava en Arag y Navarra per la taula las cabalcaduras. Cernada. Cinereum cataplasma.
del rey, equivalent al que feya Castella anomenat posar CENDRADA. f. Cubrir ab cendrada alguna
de Yantar. Cena del rey. Ad regis mensain tribu- cosa, y regularment se diu quant s' aplica al ven-
tum. tre de las crialuras. Acernador. encernadar. Lixivio
CENAS de AB-sMiA. Lo (|ue's pagava encara (fuel cinere cooperire.
350 CEN DICCIONARI CEN
CENDRAR. V. a. Purificar 1' or, plata y altres tracte, no es de essncia del cens. Censo. Census,
metalls en lo gresol. Acendrar. urum, argentum, us. II
Lo dret obligaci del qui ha de pagar pen-
etc. purgar, igne purificar. side cosa concedida baix aqueixa crrega; y tam-
CENDRAT, DA. p. p. Acendrado. Purificatus. b la mateixa pensi. Censo. Jus percipiendi cano-
CENDREJAR. v. n. Manossejar la cendra. Ma- nem, cnon annuus. ||
contracte. ||
empadrona-
nosear la ceniza. Cineres manibus contrectare. ||
ment.
Tirar color de cendra. Ser ceniciento, cenizoso. CENS AB SENYORIA DIRECTA, f. Lo CCUS Cnfitutich
Cinereum esse. quant la finca que s' estableix es alodial, y '1 con-
CNDRER. V. a. ler. passar farina. cedent se reserva '1 dret de usar de fadiga, de fir-
CENDRER. m. Drap bast de fil, que's posa so- mar per rah de domini y cobrar lluhisme segons
bre de la tina pera passar bugada. Cernadero. Co- las circunstncias en los traspassos successius.
lando lixivio liuleuin. Censo con senorio direclo. Census dominii directi.
CENDRERA. f. Lloch pera posar la cendra. Ce- CENS AB SENYORIA MITJANA, LO qUC'S pOSa CU for.
nicero. Cinerarium, ii. alguns paratges especialment en
de Catalunya,
CENDRS, A. adj. De color de cendra. Ceni- Barcelona quant la finca ja est subjecta un cens
ciento, cenizoso, cenicerio, cenizo. Cineraceus, ci- ab senyoria directa, y es anexo al mateix que'l con-
nerosus. |]
Cubert de cendra. Cenizoso. Cinere cedenl tinga dret usar de fadiga, b firmar en
conspersus. la escriptura del trasps y cobrar part del lluhis-
GENDR08A. f. Planta de fullas semblants la me, lo que s' explicar ms extensament en 1' ar-
eura, per una part verdas y per la altra de color ticle SENYORIA. Censo con senorio mediano. Census
de cendra. Cenizo. Cunila, ae, gallinacea cunila. dominii medii.
CENEFA. f. Llista de fusta tela en la part CENS coNSiGNATiu. Aqucll CU quc's reb una quan-
superior dels dossers, pera adorno y pera tapar las titat per la qual s' ha de pagar una pensi annual,
barretas de las cortinas. Cenefa. Limbus, i, fim- assegurant lo capital ab fincas. Censo consignativo.
bria, fascia, se. |1
Llista de tela que tenen al niitj Pensi pro pecunia accepta.
algunas casillas de diferent color que la dels cos- CENS DE AYGiA. La pcnsi quc pagan en Madrit-
tats. Cenefa. Fascia medium planelai occupans. ||
los amos de casa per la aygua viva. Censo de agua.
L' extrem de las robas de diferent color. Cenefa. Tributum ex aqua.
Fimbria, ae, limbus, i. CENS ENFiTuTicH. Dret de exigir pensi annual
CENEO. f. met. Diuhen los poetas que en sn de aquell qui s' ha trasladat lo domini til de al-
origen fou una dona anomenada Cenis. Ceneo. Ce- guna finca, reservantse '1 domini directe. Censo
neus, i.
II
Epiteto de Jpiter. Ceneo. Ceneus, i. enfUutico. Jus ex emphiteusi.
GNIA. f. ter. cma. CENS EN NUA PERCEPCI, for. Espclc dc ccns cn-
CENILL. m. ant. Herba filosa que's fa en la ay- fitutich,conegut particularment en Catalunya y
gua embassada per mlt temps. Verdin, om, alga. aprobat per una de sas constitucions municipals, y
Alga, ie. al que van anxos tres drets: lo de amparar fi de
CENIT. m. ZENIT. cobrar las pensions, lo de firmar en las escriptu-
CENOBI. m. ant. monastir. ras dels traspassos y '1 de usar de fadiga al nich
CENOBIAL. adj. ant. monastich. fi de quedarse la finca pel preu y pactes ab que
GENOBIARCA. m. abat. s' havia venut altre. 'S sol usar quant s' esta-
CENOBITA, m. ant. monjo. bleix una finca, en la qual ja hi ha senyor directe
CENOBTICH, CA. adj. ant. monastich. y '1 nmero legal de mitjans, en aquells territoris
CENOPGIAS. pi. Festas dels tabernacles, f. en que's poden posar tres senyoriasmitjanasms
que celebran los hebreus ab gran solemnitat. Ce- de la directa. Emper aquest dret de fadiga sols
nopegias. Scenopegia, orum. lo pt usar lo preceptor del dit cens en nuda pre-
CENOTAFI. m. Monument sepulcral en mem- cepci quant no ha eslat proteslat pel ltim se-
riade algun personatge il-lustre. Cenolafio. Geno- nyor mitj de la finca. Censo en nuda percepcion.
laphium, ii. Census nudse perceptionis.
CENRA. f. y derivats, cendra. CENS PERPETUO. Imposici sobrc bns immobles
CENS. m. Contracte en que's transfereix
lo do- ab obligaci de no poderlos enagenar sens conei-
mini til de una finca un tercer, peraque perce- xement del senyor del cens, pera usar de dos ac-
besca 1' us de fruyt, quedant lo domini directe cions, que sn: quedarse la finca pel mateix que
alodial en poder del transferent, que en lo dret se 'n dna un altre, percibir la vintena part del
diu enfitusis; obligantse '1 qui accepta la conces- preu que se 'n trau. Censo perpetuo. Census per-
si traslaci tributar al
senyor directe certa petuus.
pensi annual en regoneixementdel domini direc- CENS REDiMiBiE. Lo quc 's pt quitar. Censo re-
te y recompensa de la utilitat que's cedeix; y en- dimible al qnitar. Expedibilis census.
cara que segons prctica de Catalunya's paga de CENS RESERVATi. AqucIl cn quc 's transfereix lo
entrada una mdica quantitat respectiva al con- domini de alguna cosa, leservantse '1 dret de al-
CEN CATAL. CEN a51
guna pensi annnal. Censo reservaiim. Preservali- CENSURABLE, Digne de censura. Censu-
adj.
dicium facere. I
V. a.
obra. Censurar.' Censeo, es; sententiam ferre, ju-
l'orniar judici
LO PERTANYENT AL CENS. Censl, y ccnsual p. Ar. Vitupero, as, delraho, coarguo , is. ||
Reprobar,
Censualis. corretgir, criticar. Censurar. Censoria virgula no-
entrevenint per part del comprador cert preu, y CENSURAT, DA. p. p. Censurada. Judicalus.
per part del venedor una pensi annual, abans del CENT. m. CENTENAR. ||
nunieral cardinal. Cien-
S y vuy del 3 p. 0[0, ah pacte de retrovendici, to. Centum, indec.
que s' anomena de lluhir quitar, donantse co- CENT EN BOCA. fr. fam. XANGUET.
munment una espcie de hipoteca de alguna finca, CENT EN BOCA Y GUARDA LA BOSSA. TCf. Promlrcr
que responga del capital y pensions. No val lo mlt y atndrer poch. Ai obra buena, ni palabra
pacte de que 's pague anticipadament la pensi, mala : apuntar y no dar: mandar potros y dar po-
per estar prohibit per una constituci del papa cos: cacarear y no poner huevo: gastar paslillas de
I s' imposa sobre Ms bns del com. Juro. In regiis re. et nihil extricare.
\ectigalia jura. dorus.
CREAR UN CENSAL. fr, Fundarlo. Crear un censo. DELS CENT LOS NORANTA NOU. loC. DcnOta qUC
Censum fundar. pochs s' exceptuan de all de que 's parla, y co-
LLuniR QUITAR UN CENSAL. fr. for. Extingirlo, munment s' entn en mala part. San Aicols de
tornar la mota capital deixant libre la hipoteca. los vinos agudos treinta vecinos los veinle y nueve
Redimir un censo. Censum redimere, censs caput cornudos. Yix unus integer.
solvere. CENTAURA. f. Planta de fullas mlt verdas
PlNDRER UN CENSAL. fr. ASCENSAR. semblants las de la noguera. Centaura mayor.
sR UN CENSAL. fr. met. fam. Pondera '1 gasto Centaura, cenlaurea, febrifuga, x, centaureumei,
continuat de alguna cosa ; y aix 's diu; un rellot- centaurium, ii.
ge ES u\ CENSAL. Ser un censo un censo perpetuo. CENTAURA MENOR. f. Planta semblant la oren-
Quastuosam rem esse. ga, la fulla com la ruda, ab unas floretas de color
SI COMPRASRES CENSAL, NO 'n PAGUES MS DE LO de rosa, y de gust amarch; t mlta estima, y
QUE VAL. ref. contra las usuras en los censals. ms quant est seca la sua llavor que es semblant
vor algun censal. Censalista, y censualista p. Ar. CENTAURE Y CENTAURO. m. Mnstruo fin-
Censuarius, ii, censualis debitor. git pels gentils, mitj home y mitj caball. Cenlau-
CENSOR, m. Lo qui de orde del tribunal com- ro. Centaurus, i. |1
Una de las setze constel-lacions
petent examina obras literrias. Censor. Censor, australs. Centauro. Centaurus, i.
||
pi. Los pri-
castigator, is. ||
Entre 'Is romans magistrat que mers habitants de Tesslia. Centauros. Centauri,
vetllava sobre las costums, abusos indecncias. orum.
Censor. Morum censor, coriector; moribus pra- CENTCAMAS. m. Insecte verins, llarch y es-
fectus. I
Murmurador, que sindica las personas tret , abmltas cametas als costals. Escolopendra,
sas accions. Censor. Detractor, viluperator, is. cientopis. Centipes, dis, centipeda,sclopendra, a;.
CEN80RI, A. adj. Lo pertanyent al censor. CENTCAPS. m. Herba ramosa que fa unas flo-
Censorio. Censorius. retas rojas y serveix pera escombras. Cabezuela.
CENSURA, f. Judici dictamen de algun es- Centum capit.
crit. Censura. Censura, ai; judicium, ii. [|
Nota, CENT, NA. adj. nmeral ordinal. Centeno,
Centena, centenal, centenar. Centenarius numerus. aparta del centro. Centrfuga Centrifugus.
A CENTENAs. m. adv. ab que 's pondera '1 gran centrpeta, f. fs Lo que busca s' enca-
numero de alguna cosa. A centenares, centenadas. mina al centro. Centrpeta. Centrpeta, ae, quod
Majorem, mirum in raodum; ingenti numero. petit centrnm.
CENTENARIj A. adj. Lo temps de cent en CENTRO, m. Lo punt del mitj de una figura
cent anys. Centenria. Saeculum, i, centuni anno- circular, lo qual dista igualment de tots los ex-
rum spatium. ||
m. La festa que 's celebrava de trems punts de la circumferncia. Centro, punta
cent en cent anys. Centenario, centenar. Festum cntrica. Centrum. i. [j
Lo fons de alguna cosa.
centessimo quoque anno celebratum; dies festi Centro, profunda. Altum, profundum, i, altiludo,
CENTENO. m. ter. sgol. exrcit ordenat que est entre la vangurdia y re-
CENTSSIM, A. adj. numeral ordinal. Cent- tagurdia. Centra, cuerpa de batalla. Media acies,
simo. Centessimus. Un cent avo, una part de cent.
||
exercitus centrum. ||
bot. Lo mitj de la flor, que's
Centsimo. Centessimus. compon de flsculos units entre s, formant una fi-
CENTILOQUI. m. Ttol de un llibre de Ptolo- gura plana un poch convexa. Disca, centra, Dis-
meo, de cent locucions, conversacions, etc. Centi- cus, i. nut. Sobrenom queadquereix la nau que
II
ms distant del cos del exrcit. Cenlinela avanza- quasi en mitj de alguna cosa; aix 's diu: lo cen-
da. Excubitor long a castris positus. tro de la ciutat etc. Centra, tmbilicus, i. Lo ||
CENTINELLA PERDUDA, mil. La que s' envia re- lloch en que hi h abundncia de alguna cosa,
crrer la campana pera observar al enemich, que cm : Barcelona es lo centro del comers. Centra.
est exposada prdrerse. Centinela perdida. Ex- Affluens, tis, emporium, ii.
tinela. Agere stationem, vigilias, excubias; inspe- mant 1' equilibri. Centro de eqidlihrio farzado.
culis esse. iEquilibrii violenti punctum.
CENTIPLICAR. V. a. CENTUPLICAR. CENTRO DE GRAVEDAT. Lo punt, per ahout passant
CENT. ra. Obra composta de mlts versos una lnea vertical divideix lo cos en dos porcions
passatges y pensaments escullits de mlts autors. de igual pes. Centro de gravedad. Ponderis punc-
Y del llat, que prpiament significa
cento, nis, tum medium, centrale; centrum, i.
capa mant ab mlts remendos. Centon. Cento, CENTRO DE GRAViTACi. Lo punt en quc s' equi-
nis. Obra de ingeni sens mtodo. Centon, cuezo,
II
libran las forsas de dos ms cossos que actuan
farrago. Farrago, inis, mala congeries. mtuament entre s, ja units en un sistema, ja
CEN CATAL. CER 353
per efecte de la gravedal. Centro de gravitacion. rium, ii.
II
Qui cenyeix. Ceiiidor. Praecinctor, is.
I -
la
CENTRO DE ROTACI. Lo punt sobrc que's verifica
rotaci de un cos sistema de cossos. Centro de
rolacion. Rotationis centrum.
Circueo, pracingo,
CENYIR8E.
corda, faixa etc. Cenirse. Se cingere,
V. r.
is.
[j
Moderarse,
CENTRO DE QiADERNA. uut. La luca que en
r.\A reduhirse en losgasos. CeTdrse. Parcissegerere,
lo pla de qualsevol de ellas divideix exactament sumptilms parcere.
sa figura per meylat, en sentit de alt
y baix.
lo CENYIT, DA. p. p. Cenido. Accinclus, prse-
Centro de ma cuaderna. PerlicB nauticai perpen- cinclus, parcus homo.
dicularis linea. CEP. m. La planta que fa rahims. Yii, cepa.
CENTRO DE VOLUM. Lo de solidcsa de figura Yitiscaput; vinea, uva, ai. Trampa de fusta pera
||
de lot COS. Centro de volmen. Voluminis cen- agafar llops, guineus y altres animals. Cepo. De-
trum. cipula, X. Instrument de dos fustas bastant gros-
II
nes, um. CEP DEL NCORA, nut. Cepo del ancla. Tignum
CENTROSCPIA. f. mat. Tractat del centro. cui anchora afigitur.
Centrosropia. Centroscopia, x. CEP PERA CREMAR. Ccporro. Yiteus truncus.
CENTUMVIR. m. Cada un dels cent y cinch DE BON CEP PLANTA LA VINYA, Y DE BONA MARE LA
Julges que s' elegian en Roma, tres de cada una de FILLA. ref. que aconsella elegir per muller una do-
las trenta cinch tribus, destinats pera las causas pri- na virtuosa, perqu de sn bon exemple dependeix
vadas. Centumviro. Centumvir, iri. la bona criansa dels fils. De huena vid planta la
"
CENTUMVIRAL. adj. Lo pertanyent als cen- vina, y de huena madre la hija. Yirtutem similem
tumvirs sn empleo. Centumviral. Centuravira- genilrix et filia gestant.
lis. CEPS. m. aum. Cep gros. Cepon. Grandior vi-
CENTUMVIRAT. m. Lo cos junta dels cen- tis caput.
tumvirs. Centumvirao. Centumviratus, us. CEPELL. m. La pell del cep. Csped. Corticu-
CENTUPLICADAMENT. adv. m. Ab multi- la, a;.
plicaci de cent vegadas. Centuplicadamente. Cen- CPIA. f. cpiA.
tuplicat, centupl. CEPTRE, m. cetro.
CENTUPLICAR. V. a. Aumentar una cosa cent CEQUi. m. Moneda de or, que usaren los mo-
vegadas. CentupUcar. Centuplico, as. ros en Espanya, vuy corre en Vencia y altras
CENTURA Y CENTRIA, f. Sigle espay de parts. Cequi. Aureus nummus africanus.
cent anys. Centria, siglo. Centria, ta, cenlum CQUIA. f. Rech canal de aygua. Acequia.
anni, sEculum, i.
H
En la milcia romana lacom- Corrugus, i, incile, is.
panyia de cent homes. Centria. Centria, x. F5R cQUiAs. fr. Accquiar. Incilia facere; incili-
CENTURIAT. m. Espcie de centuri. Centu- bus intercidere.
rionazgo. Centuriatus, us. PARATGE AUONT HI HA MLTAS CQUIAS. ACCquial.
CENTURI, m. En la milcia romana '1 capit Incilibus interruptus locus.
de una centria. Centurion. Centrius, ii, centu- QUI FA. cuYDA CQUIAS. Acequiador, acequiero.
ri, nis. Capit de las deu centnrias de piquers
II
Incilium curator, artfex.
de una legi. Centurion. Primipilarius, ii, primi- CER. m. Espcie de ferro que templat adqui-
pilaris, is. reix mlta duresa; es mlt trencads y caps de
CENYIDOR. m. Espcie de faixa pera cenyir un herms puliment. Acero. Chalybs , ibis , ferri
TOMO I. 4G
354 CER DICCIONARI CER
CERA. f. Matria rehinosa que Irahallan las na. Fislula, tubus, arundineus canalis glandibus
oxplodendis deserviens.
abellas; y queda desprs de separada la mel. Ce- flatu
CERA ALEDA. Betum ab que las abellas untan los ro, cancerbero. Gerverus, i.
lo conducto de las orellas. Cera , cericia Cerunie, prep. Prop. Cerca. Prop, circ, juxt. ||
adv. Pr-
CERA VERGE. La quB esta melada, en las bres- cercano. Propinquus, proximus.
cas, dita aix per sr ms pura. Cera virgen. Pu- GERCADOR , A. adj. Lo qui rodeja. Cercador.
rior cera. Obsessor,expugnator,oris. ||
captador. ||
Escudrin-
GASTAR CERA. fr. faiu. Tenir catxassa. Gaalar pa- yador, investigador. Cercador. Scrulator, investi-
chorra. Cunclari, segniter segerere; desidem, tar- ga tor, is.
cera. Cerapez. 3Ialtha , cerapicea, ie. H Mescla de qui prevehent lo mal no 1' aparta cau en ell. Quien
cera y pega ab que 'Is sabaters empegan lo Uinyol. mal busca, pronto lo halla: el pez que busca el an-
Cerote, cerapez. Ceratuni, i. zuelo, busca su duelo. Malum qui qua3ril ,
quarit
CERASTA GERASTE. m. f. Espcie de sua funera gnarus.
serp verinosa del frica , de un color rogench , la CEARGARUDOS. m. Confusioner. Cizaiiero,
cua mlt curta, y de la que's diu que t en lo cap buscaruidos. Rixalor, is, discordiarum salor.
dos banyas com las del caragol. Cerasta. Ceras- CERCAT, m. CERCA, TANCA, CLOS. ||
p. p. Busca-
ta, ae. do. QucBsitur.
CERSTIGH, GA. adj. Lo que pertany la GERGELLA. f. Espcie de nech ; lo mascle es
cerasta. Ceraslico. Cerasticus. negre , la famella parda : tenen lo bch clapat de
GERAT. m. Espcie de ungent compost de negre y bermell, las potas bermellas, y las unglas
cera, y altres ingrediens; mlt agafats, y
oli negras. Lo mascle t adems una espcie de ber-
moll com un emplastre. Ceralo. Ceratum, i. adj. j]
ruga al principi del bch. Negreta. Roschis , idis,
GERCETA. f. Aucell de avgua del lamany de CEREBELO. m. Cos molls inmediatal cervell
un colom , bch gros y ample de la part supe-
lo per ms baixa del cap. Es de la forma de
la part
rior, pardo cendrs, salpical de unas clapetas obs- un globo un poch aplanat sis vegadas ms petit ,
curas, y en las alas uii;i rengla de plomelas blan- que'l cervell; sa sustncia es un poch ms slida.
ta. Fulica ,
querquedula , se , cerceris , is , fulix, CEREBRAL, adj. S' aplica a las afeccions que
icis. ocupaii scmblan ocupar primitivament lo cervell.
CERGIORAR. V. a. Enterar alg de alguna Cerebral. Cerebralis,
cosa. Cerciorar. Assevero, as; certiorem aliquem CEREBRE. m. cervell.
alicujus rei, de aliqua re facere. CEREMNIA. f. Acci exterior segons lley, es-
CERGIORARSE. V. r. Enterarsc de alguna co- tatut las cosasdivinas, y for-
y costum pera adorar
sa. Cerciorarse. De re aliqua certiorem fieri. malisar las profanas. Ceremonia. Cccrimonia, CKre-
CERCIORAT, DA. p. p. Cerciorado. Securus, monia, x, sacrum, i. |1
Cumpliment afectat. Cere-
algun instrument. Cerdear. Strido, is. CERIAGH. m. Cert arbre. Ceriaco. Ceriacus, i.
CERDS, A. adj. Animal de cerdas. Cerdoso, CERFICH, ca. adj. Lo que pertany la cera.
cerdndo. Setosus, hirsutus, seliger; settis obsitus, Ceri fico. Cericus.
GERNIT, DA. p. p. Cribado. Cribratus. DE CERTES, SI PER CERTES. HI. adv. l'Or cicrlO, S
CERO. m. ZERO. II
Peix del tamany de un tort por cierto. Profect.
que porta '1 candelero. Ceroferario. Cerofera- CERTIFICACI, f. Escrit en testimoni de al-
rius, ii. gun ft. ( ertificacion, certificado. Litterae fidem fa-
CEROMNGIA. f. Endivinaci per medi de cientes.
las figuras de cera. Ceromancia. Ceromancia, ae. CERTIFICADOR, A. m. y f. Qui certifica. Cer-
GEROT. m. cerapega. cerat. || tificador. Asseverans, tis.
jat que circuheix las capsas de tabaco y alguns bo- CERTIFICATORI, A. adj. Lo que certifica
tons, etc. Cerquillo. Circulus melallicus deauratus. serveix pera certificar. Certificatorio, fehacienle.
II
Porci de cabell pera dissimular la calva. Cer- Fidem faciens.
quillo. Comarum circulus adscititius. CERTIFICATRIA. CERTIFICACI. f.
una y altra banda. Cerrar la banda el limon. Te- sr tan certa una cosa que judicar lo contrari se-
monis manubrium undique volvere. ria temeritat. Evidencia certitud moral. Certitudo
GERRAT. m. serrat. moralis.
GERRO. m. Porci de cnem lli pentinat y CERVA. f. La femella del cervo. Cierva. Cerva,
net pera poderse filar. Cerro, copo. Cirrus, i. ae. SERVA.
II
CERS. m. Yent fret que bufa del nort. Cierzo, CERVAL, adj. Lo que pertany al cervo. Cer-
breas. Aquilo, nis, boreas, ai. val , cerviio, cervario. cervuno. Cervarius , cervi-
GERT, A. adj. Segur, indubilable. Cierto. Cer- nus.
tus. II
Indeterminat, com: en cert temps. Cierto. GERVARINA. f. Herba medicinal, espcie d
Quidam. adv. Cierto, ciertamenie. Cert, profec-
i| plantatje, de fuUas diferents, que las t llargas,
t, equidem. estretas, plenas de caixals y fn una espcie de
DE CERT. m. adv. Ciertamente, de cierto. Cert. estrella sobre la terra. Eslrellamar. Coronopifolia,
deixar lo CERT PER LO INCERT, fr. quc's pren en se, plantago, inis.
sentit literal. Dejar lo cierto
por lo dudoso. Certum CERVATELL. m, Cervo novell que ja no ma-
pro dubio imprudenter relinquere, umbram pro ma. Cervato. Hinnulus, i.
corpore. GERVATELLET. m. d. Cervo petit que encara
JA ES BEN CERT. loc. fam. A bueu segura. Indubi- mama. Cervatillo. Hinnulus, i.
CERTA. adv. m. certament. Seso, celebro. Judicium, ii , mens, tis, ratio, nis. ||
ant. cL.
excrements. Ano, sieso. Anus,
cap discorrent mlt sobre de alguna cosa. Devanar- tavan destinats al imperi. Csar. Caisar, is.
cuyt est mlt tou tendre. Tierno coma una CESSAR. V. a. Suspndrer acabarse; parar
leche. Suavis, moUis. I' execuci de alguna cosa. Csar. Cesso, as, desi-
CERVELLERA. f. MORRI. BACINET. ant. M- no, is. Interrmprer lo que s' est fent. Csar.
Ijar
LLERA. II
Casquet de cer pera defendre
\\ II
CER VER. adj. CERVAL. CESSE. m. Nota que 's posa en las llistas dels
CERVERINA. a. cervarina. f. que percebeixen un sou pera que de all endevanl
CERVEROLA. Herba ramosa f. de uns quatre cessc la paga. Cese. Non ultra, satis sit.
pams de alt; t las fullas llargas y obertas: fa una CESSI, f. Renncia favor de altre. Cesion.
flor de color de palla la usan los blancjuers : pei-a Cessi, abalienatio, transcriptio, nis. ||
accessi.
adobar los cuyros. Agrimonia. Agrimonia, ic. CESSI DE BNS. for. Rcnncia ([ue f 'I deutor
CERVESA, f. Beguda de ordi blat, y de la per no poder pagar als aciebedors peraque '1 jutge
de la lierba llpols. Cerveza. Cervisia, sabaya, pague, graduant los crdits. Cesion de bienes. Bo-
toflor
ae, zythum, zythus, i. llpols. norum cessi.
|
CERVESER, A. m. y f. Qui per ofici fa ven FR cessi de bns. Ccdcr, hacer cesion, elc. Bo-
cervesa. Cervecero. Cervisiarius, ii. na sua in alium transferre, transcribere.
CERVESERIA, f. Fbrica botiga de cervesa. CESSIONAR. V. a. Transferir. Ceder. Cedo, is.
ds. Ceds. Moneta sic dicta. GIA. f. Os del anca. Cia , cea. Coxendix,
GETRA. f. PiTXELL. icis.
vinagre. Yinagrera. Acelabuluni, i, acetarium vas- sentit oposat la situaci de sa popa y proa, en un
culum; oxys, idis. ||
pi. Las ampolletas en que 's canal paratge estret pera fondejar; desprs de
posa oli y vinagre en la taula. Vinagreras. Ampu- haver deixat curer la ncora. Ciaboga. Navis con-
llae, arum. versi.
GETRILLADA. f. L' oli que cab en un cetrill. fr ciaboga. fr. met. Remolinarse las personas
Alcuzadi. Quidquid olei capit lecythus. pera fugir. Ilacer ciaboga. Ingyrum conjungi, con-
CETRILLS. m. aum. Alciizon. Grandis lecy- volvi.
thus, CIAR. V. a. nut. Tornar lo barco enderrera
CETRILLER. in. Qui f ven celrills. Alcuce- snsgirarlo. Ciar. Remos inhibere.
ro. LecAlhoruiu faber, venditor. CITICA f. med. Malcia que prov de un hu-
GETRILLERAS. f. pi. Pessa guarniment de mor que's fica en 1' os de la cadera. Cia, citica.
fusta, cristall, elc. pera posar los cetrills del oli y Ischias, adis.
vinagre. Angarillas, portavinagreras. Ampullarum GITICH, CA. adj. Qui pateix, y lo que per-
vectabulum. tany la citica. Cilico, cetico. Yschiacus, scia-
regnat de algun prncep. Cetro. Sceptrum reg- espuela de caballer; t las fullas de baix grossas,
num, i, imperium, ii. amplas y mlt paregudas las de la figuera infer-
GEU. m. SEU. 11
met. cevo. nal, las flors blavas, y las llavors pulverizadas y
GEVADOR. m. encevadob. aplicadas la pell serveixen pera matar fr fu-
GEVAMENT. ni. EXCEVAMENT. gir los polls. Albarraz, yerba fiojera piojenta.
GEVAR. V. a. ENCEVAR. met. Atrurer ab pro- II
Staphis, idis.
mesas y carcias. Halagar. Allicio, is. CIBARI, A. adj. que s' aplica las lleys ro-
GEVARSE. V. r. Deixarse vncer de las pas- manas que Iractan del arreglo dels menjars y con-
sions. Cebarse. A voluptatibus superari. ||
Entre- vits dels pobles. Cibario. Cibarius.
garse ab mlta afici alguna cosa. Cebarse. Toto CIBELES. f, Diossa, mare de tots los Deus. Ci-
animo in aliquid intendere. beles. Mater magna; Cybele, Cybebe, es.
ria. Srdida parsimnia, avaritia. del cel y de la terra, ab un sol ull en lo fnmt.
CICATRS. f. Senyal (juc (jueda desprs decu- Cicloj)e. Cyclops, opis.
-rada la lla/a. Cicariz. Cicalrix, icis. GIGONS. m. ])1. Pobles de Trcia Cicones. Ci-
CICATRI8ACI. f. La acci de cicatrisar. cones, uni.
Cicalrizttcion. Vulneris obductio. GIGUTA. f. Planta ab una branca semblant al
CICATRISAL. adj. Lo que pcriany la cica- fonoll, ab las fullas tres vegadas aladas; fuUelas
trs. Cicalrizal. Ad cicalricem perlinens. agudas incisivas; olor nausetich y desagrada-
CICATRI8AR. V. a. Tancar las llagas feridas ble; '1 such es verins, y preparat serveix de re-
desprs de curadas. Tamb s' usa com recproch. mey. CoMa, cicutaria yerba. Ckii, a*, conium
Cicatri:ar. Cicatrico, as, cicalricem obducere. maculat um.
CIGATRISAT, DA. p. p. Cicalrizado. Cicatri- CID. n. p. de bome que s' aplica un broe
eatus. en valor ,
per la semblansa al antich Uui-Diaz
GICATRISATIU, VA. adj. Lo que l viitut de de Vivar tant clebre en la histria de Espanya.
cicalrisar. Cicalrisalivo. Cicalricandi vrlute po- En sn origen es veu arbiga que significa capit.
llens. Cid, cidi. Cid, dux, cis.
CiCERO. m. Entre estampers cert carcter de CIDRIS. f. Espcie de diadema que usaren
Ilclra de un .rau ms que de entreds y un m-
la los reys de Armnia, pareguda la tiara dels per-
nos que la ataiiasia. N' bi ha de xich y de gros. sas. Cidaris, Diadema sic dida.
Lectura. In lypographia lectura. GIDRA. f. Vi ft de fiuyta. Cidra. Sicera, ae.
CICERONI. m. Poble de Campnia dit per CINCIA, f. Sabiduria de las cosas humanas
Plinio Acadmia. Ciceroniano. Giceronis villa. ||
ab principis certs y evidents. N' hi ha de vrias
adj. que s' aplica lo que imita cosa de Ccero, classes, com exactas matemticas, naturals que
com r estil, eloqncia etc. Ciceroniano. Cicero- miran especulan la naturalesa, las de vrias fa-
nianus. cultats que's divideixen en prclicas y especulati-
GICICENAS. f. pi. Nom que donavan los grechs vas, infusas y adquiridas, divinas y humanas etc.
las salas magnficas que 'Is servian de menjadors. Cincia. Scientia, doctrina, diciplina, x.
Cicicenas. Gicicena', aruni. .Moneda medalla gre- ||
CINCIA CERTA. Cienciu cierta, pleno conocimien-
ga que valia dos dracmas y era mlt estimada per lo. Explorat, sciens, et prudens.
la herniosura del encuny. Cicicenas. Monela sic CINCIA DE SIMPLE INTELLIGNCIA, tcol. La que
dicta. versa sobre que no es, ni fou, ni ser; s es,
lo
GGLADA. f. Vestidura llarga y rodona que sobre la quidilat de las cosas en 1' estat de mera
autguament usavan las donas. Ciclada. Cyclas, possibilitat. Cincia de simple inteligencia. Scien-
radis. ||
pi. Nou mar Ageu,
islas en lo dit Arxip- tia simplicis intelligentiae.
lacb. Ckladas. Cyclades, um. CINCIA GAYA. POESIA.
GIGLAN. m. Lo qui t solament un teslcul. Ci- f. teol. La ab qne Du vu las co-
ciNCA MITJA.
\clan. Testiculo carens. sas que han de succehir condicionalmenl; v. g. la
GGLIGH, ca. adj. Circular. Orbicular, ciclico. ab que veg conegu la conversi dels de Tiro,
rCyclicus. si haguessen vist los miracles, de J. C. Cincia me-
GIGLO. m. cicLN. II
Cert numero de anys, los dia. Scientia media.
^quals acabats se tornan contar de nou. Cicl. Cy- AB CINCIA Y PACINCIA, m. adv. Ab coneixemenf.
slus, i. perms y tolerncia de alg. A cincia y pacincia,
CICL DECEMNOVENAL DECEMNOVENARI, LLINAR. con noticia y tolerncia de alguno. Sciente, et si-
fCurs peridich de nou anys en que'ls novilunis lente.
ECahuen en los mateixos dias. Los romans los senya- DE CERTA CINCIA. Ab coneixeiiient cert. Con ple-
ilavan ab Uelras de or. ureo nmero, cicl decem- no conocimienlo. Scienter.
inovenal decemnovenario. Aureus numerus. sNS CINCIA MiA. loc, fam. Sens saberho jo. Sin
cici.o PASQUAL. Periodo de cinch cents trenta dos mi coiiocimiento. Me iiisicio et ignorante.
inys solars, que resulta de la multiplicaci de ci- CIENT, A. adj. Qui es sabedor sab alguna co-
|clos llunars de nou anys y solars de vint y vuyt. sa. Cienie. Doclus, sciens.
Cicl pascual. Pasclmalis cyclus. CIENTFICAMENT, adv. m. Conforme las
CICL soLAii. Nmero de 28 anys, desprs del reglas de alguna cincia. Cientificamene. Sapien-
qual torna '1 diumenge en lo mateix dia del mes. ter, peril.
Cicl solar, bolari cyclus. CIENTFICH, CA. adj. Cientiftco. Sapiens,
GIGLOIDE.. f. geom. Lnea curva formada, doctus, perillis.
per un punt de la circunferncia deuncrculsobre CIENTMENT. adv. m. ADRETAS.
una lnea recta, per la extremitat superior del CIFONISME. m. Suplici dels rntichs, que con-
dimetre circular tirat perpendicularment sobre sistia en untar de mel al pacient per tot lo cos n,
dita lnea. Cidoide. Ciclois, idis.
y posarlo al sol lligat un pal pera que '1 piqu-
360 CIM DICCIONARI CIM
sen las moscas y 'Is tabachs. Cifonismo. Suplicium Cima, cumhre. Acumen, inis, cima, a?. mel. Lo ||
CANTAR COM UNA CIGALA, fr. CANTAR COM UNA CA- nyinyol en la canya de pescar. Rahiza. Piscatoriae
LANDRIA. 2. arundiniscuspis. ||
bot. Conjunt mltas cuas pun-
CIGALASSA.f.aum. C'ujarron. Grandior cicada. xons, que eixint de un mateix punt, se divideixen
CIG ALETA. f. d. y regularment en altres raigs que portan flors, de
CIGAL, m. Cigarra pequem. Peltigonia, a;. modo que poden anomenarse umbel-la irregular,
CIGARRER, A. m. y f. Qui fa ven cigar- com en lo sach. Cima. Cyma, a?.
rros. Cigarrero. Yenditor, opifex foliorum nicotia- ESTAR FINS LA CIMA DELS CABELLS, fr. lUCt. fam.
njB convolutorum. Estar cansat de sufrir qui no hi t cap obligaci.
CIGARRISTA. m. Qui fuma mlt. Cigarrista, Estar hasta las cachas, hasla las cejas, hasla el go-
cigarrero. Mullum fumans. llete. Diutius ferre non posse ; stomachatum esse.
CIGARRO. m. Rotllet de fullas de labaco; 's fa CIMAL. m. ter. persa. remato, cimbori. ||
tamb trinxat y embolicat ab paper. Cigdrro. Ta- CIMAR. V. a. nut. Passar lo car de la entena
bacci folium convolulum. |1
L' embolicat ab fullas en y dems barcos de vela llatina de
los falutxos
de blat de moro. PajiUa, pajila, pajica. Tabacci una banda inmediaci del arbre y
altra per la
folium convolutum. per la cara de proa, al virar de bordo, pera que la
CIGNE. m. ciSNE. vela quede de la bona volta. Cimar. Velum vento
CIGONY. m. Lo poll de la cigonya. Cigonino. secundo aplare.
Ciconiuspullus. CIMARRON. m. nut. Nom que's dna al ma-
CIGONYA, f. Aucell de pas, semblant la riner indolent, rundinayre y poch amich del tra-
grua, blancli, ab algunas plomas negras en las alas, ball. Cimaron. Lentus, seguis.
y '1 coll y bch llarch. Cigea. Giconia, crotalis- CIMASSA. m. arq. MotUura en forma de S,
tria, ae. Ferro de la campana, ahont se lliga la
||
composta de dos parts de crcul, que la terminan
corda pera tocaria. Cigena. Hastile, is. ||
Instru- en ample, sens fr ngiils. Cimacio. Cimatium, ci-
ment pera trurer aygua. grua. 8. I Entre estam- ma tion, ii.
pers la maneta en las prempsas. Cigena. Manu- CIMBELL. m. Cordill que's lliga la punta del
brium ii. met. Hurla que 's fa alg per detrs
||
bast en que's posa 1' aucell que serveix de munta
posant los dits retorts sobre l' ndice. Cigena. Sau- ensa en la cassa. Cimhel. Chorda, a;. ||
Lo mateix
na poslica. II
ter. perxa. aucell. Cimhel. Avis aucupatoria.
CIGONYETA. f. d. Cigeiuela. Parva ciconia. CMBOL. m. clavigmbol.
CIGONY. m. CIGONY, CIMBORI. m. arq. Cpula petita sobre la mit-
CIGR. m. ciUR. ja taronja. Cimhorio, cimhorrio. Tholus, i, testudo,
CIGELA. f. ant. cigala. inis. II
met. enteniment. ||
met. atzegallada.
CILA. f. mit. Filla de Laomedont y germana de CIMBROS. m. pi. Pobles germnichs. Cimhros.
Priam, per qui fou assesinada havent interpretat Cimbri, orum.
falsament la voluntat dels dus. Cila. Cila, se. CIMENT, m. Entre boters cert ribot pera fr
CILIANDRA Y CILIANDRIA. f. celian- glsers en lo cant de la fusta. Juntera. Runcina,
DRIA. a;. II
Fonament. Principio , cimiento. Ca^mentum,
CILICI, m. Sach vestidura aspra que s' usa- fundamentum, i.
CIMA. Lo ms alt de las montanyas, arbres etc. Alfange, cimitarra. Harpe, s, acinaces, is.
CIN CATAL CliN U
CIMS, A. adj. bol. Se diu de las que
flors ciNGLADA DE MAL DE VENTRE. Dolor forl (!' ven-
presentat! la influiescncia en ciina. Chnoso. Cy- tre. Retortijon de Iripas, dolor de vienlre. Tormen,
mosus. inis, vermina, um.
CINABRI. m. Sucli mlt beimell (lue destil-la CINGLE, m. y
un arbre de frica , del (|ue acosdinian usar los CINGLERA, f. Cordillera de rocas espadadas.
pintors. Cinabrio. Cinnabaris, is, cinnabari , ind. Despemdero , sierra. Prarupti mon tes , rupes. ||
la flor menuda y olorosa. Cinamomo. Cinnamus, CNGUL. m. Cord ab una borla a cada estrm,
cinnan)omum, i. ab que '1 sacerdot se cenyeix la alba. Cingulo. Cin-
CINCELL. m. Instrument de ferro que t la gulus, cingulum, i, diazoma, atis.
boca y tall de cer, y serveix pera tallar ferro fret CNIA. f. Maquina feta de rodas pera trurer
ab martell. Cortafrio. Feiri sector. Ferro pera |1
aygua dels pous. iXoria. Antlia, le , aquaria, rota.
trurer los claus que no's poden arrancar ab las CNIGH, ca. adj. Secta
de de filosops morals,
estenallas. Botador. Ad tollendos clavos ferrum. que fou autor Antsienes. Cinico. Cynicus.
CINCH. numeral cardinal. Cinco. Quinqu. ||
CINNOR. m. Instrument msich de fusta, de so
La carta que t cinch senyals. Cinco. Pagella quin- trist y melanclich, que's sonava en lo temple de
CINCHANYAL. adj. ant. De cinco anos. Quin- pel blanquins , verda la esquena y pelat de las
quennis. ancas; es inclinat la luxria, fogs y fort. De ell
CINCHGENTS. numeral cardinal. Quinienlos. conlan los poetas raltas fabulas, y alguns V ano-
Quingenti. menaren Anubi. Cinocfalo. Cynocephalus, i. j]
GINCHENRAMA. f. Herba que's cria en los Nom de un poble fabuls, los habitans del qual fin-
paratges humits, y te la fulla semblant la men- gian los poetas que tenian cap de gos yeran furio-
ta. Cincoenrama. Quinquefolium ii
,
penlapiei- , sos. Cinocfalo. Cynocephalus, i.
llon, i. CINOGLOSA. f. BESNEULA.
CINCHMES, NA. adj. Lo qui naix al cap de CINOSURA. f. astron. Consfel-laci boreal que
cinch mesos de sr engendrat. Cincomesino. Quin- consta de set estrellas. Cinosiira, osu menor. Cyno-
quemeslris. sura, X, cynosuris, idis.
CINCOGESM A. f. ant, Pascua de Penlecosls. CINQUAGSIMA. f. Lo diumenge abans del
Pentecostes. primer de quaresma. Quincuagsima. Quinquage-
CINCONINA. f. QUININA. sima? dominica.
CNDRIA. f. Espcie de mel que t la molsa CINQUANTA, adj. numeral cardinal. Lo que
bermellenca y es mlt aygualit. Melon de agua, t cinch desenas. Cincuenta. Qdinquaginta, indec.
zandia, sandia. Melopepo nis. arq. Motllo de ,
||
CINQUANT, NA. adj. Lo que pertany al n-
fusta pera formar sobre de ell los archs y bvodas. mero cinquanta. Quincuagenario, cincuanteno, quin-
Cimbra, cercho. Lingneus ad fornicem excipien- cuagsimo. Quinquagesimus. m. La cinquantena ||
CINDRIERA.
f. Planta semblant la melone- CINQU, NA. adj. Quinto. Quinlus.
de brots quasi igualment estesos, per de fulla
ra, CINQUENAMENT. adv. m. ant. En quinto lu-
>ms petita y de un vert ms fosch. Sandia, zandia. gar. Quinto.
Anguria, ae. CINQUILLO. m. Anell de cinch pedras. Cinti-
CINGAR. V. a. y derivats, singar. llo. Annulus, i.
CINGLA, f. Faixa pera asegurar la albarda CINQiPUL. f. Festa que celebravan los ju-
sella. Cincha. Cingula, ae. fam. Banda. Banda. heus Jerusalem, la que anavan descalsos. Cin-
||
Fascia, se, balteus, i. Beca de col-legial. Beca. quipul. Festum sic dictum.
||
CINGLADURA. f. La acci de cinglar. Cincha- CINTA. f. Teixit llarch y estret. Cinta. Yitta,
CINGLAR. V. a. apretar la sella albarda ab 'Is ecclesisticbs. Cenidor. Cinctorium, ii. La co- ||
la cingla. Cinchar. Cingo, is, cingul adstringere, munment de color de rosa que tenen en las oici-
Engolfarse en alta mar. Engolfarse, entrar en alta cinas pera lligar los plechs de papeis. Balduque.
II
mar. In altum provehi. naut. singlar. Linea rubra, tajnia, ae. Llenca de cuyro de tres
1|
[|
CINGLAT, DA. p. p. Cinchadn. Cinctus. quatre dits de ampla , ab que per medi de una ci-
TOMO I. 47
362 cm DICCIONARI cm
vella s' estreny regularment la cintura. Cinta. CIRCUHIR. V. a. Rodejar. Circuir, cerrar, ro-
Cinctorium, ii, astrictorium cinguhim ex corio. dear. Circumco, sepio, ambio, is.
|
CINTURA. II
nut. Las fustas que van per fora del CIRCUHIT, DA. p. p. Circniio. Septus, cir-
ter. Enginny pera pescar. Cinta. Ret sic dicta. CRCUL. m. de una sola
geora. Figura plana
ESTAR EN CINTA. fr. Se diu de las donas prenya- linea que forma un crcol dit circumferncia. Cir-
das. Estar en cinta. Piv-egnantem, gravidam, fcetain culo. Circulus, i. Orde de assentos. circo.
II
sanch. Disenleria. Dysenleria. tura dels astres; sota de ell y determinan sa de-
GINTO. n. p. de home. jacinto. pressi. Almicantarados. Circuli horizontis para-
GINT. m. CINTUR. leli.
CINTRIA. f. herba, centaura. CRCLS HORARIS, astr. Los que senyalan las ho-
CINTURA,
La part inferior del lall del cos,
f. ras; los principals sn dotze que divideixen la
ahont se cenyeixen los vestits. Cintura. Medium equinoccial en vint y quatre parts iguals en
corpus. quinze graus per hora. Circulos horarios. Horarum
CINTUR, in. Cint pera portar la espasa. Ta- circuli.
laharte, cinluron, tahali, biric. Cinctorium, para- CRCULS VERTICALS, astr. Los majors que passan
zonium, ii, balteus, i, ||
La cinta que antguament pel zenit y nadir, y sn perpendiculars al hori-
regalavan los marits las donas casadas de nou, y zont. Circulos verlicales. Yerticales circuli.
ara s' ha fet com 1' us. Cintnron. Caslula, jb. CIRCULACI, f. Acci de circular. Circula-
CINYEL. m. ant. cngul. cion. Circulatio, nis, circuitus, us.
CIP. m. Fita, pedra ab que 'Is romans marca- CIRCULAR, adj. Lo que pertany al crcul. Cir-
van en los camins indica van la direc-
las millas cular. Orbicus, orbiculalus , orbicularis. ||
f. La
ci de cada un, Cipo. Cipum, i. carta avs escrita de orde superior, donant algu-
CPIA. f. Peix mlt semblant al calamars, del na orde notcia. Circular. Circularis littera. v. 1|
qual se diferencia per sr ms gros, y no tenir n. Passaruna cosa per mltas mans, com la mone-
cua. T un os sobre la esquena que s' usa en far- da. Circular. Circulor, aris, per manus circumfer-
mcia y altres arts. Jibia. Spia, se. ri. Parlant de la sanch, crrer per las artrias
II y
CIPRER. m. xiprer. venas, desde '1 dems parts
cor las del cos. Cr-
CIPRERAR. m. xiprerar. rer la sangre. Per venas sanguinem volvi, circu-
CIPRI. adj. Natural de Xipre, y lo pertanyent lari.
aquesta isla. Cipvio. Cjprius, cypricus. CIRCULARMENT. adv. m. Circularmenle Cir- .
CIRCEU. adj. Lo pertanyent la bruixa Circe. rar alguna cosa. Circuncidar. Reseco, as; moduiu
Circeo. Circeus.
adhibere.
CIRCO. m. Entre 'Is romans lloch voltat de gra- CIECNCDAT, DA. p. p. y
das destinat pera alguna funci. Circo. Circus, i, CIRCUNCS, A. Circuncidado.
p. p. irregular.
Lo conjunt de personas que assistian en ell. Cir-
II
Circumcisus, circumsectus.
co. Consessus, us.
CIRCUNCISI. f. L' acte de circuncidar. Cir-
CIRCUHIGI. ra. ant. marrada, volta. cuncision. Circumcisio , nis , circumcisura, ae. 1|
cm cvrALA CIR 363
Fes'a qno colobia la Iglcsia M pi-iine' dia del any. CIRCUNSTANGIAR. v. ;i. Explicar per me-
CIRCUiVOAR,,
CIRCNDAT, DA.
V. a. kourjar.
p. |). kodkjvt.
nor las circunsli'incias de alguna cosa. Circiinslini-
ciir. Exacte, dislinct aliqiiid explicar. (Icsciilie-
re: rem. prou) est gesta, narrar.
CIRCUNFERiVCIA. f. I.a liiiea curva (|Ui' GIRGNSTANGIAT, DA. p. p. \ ailj. Lo (pie
tancada per tolas paris forma un t-rcul. Circunfe- s' explica al) totas sas circunstancias. Circunstan-
siderada per la part interior. Circmferencia cnca- CIRGUNSTANT , A. adj. Lo que est al entorn
va. Circumferentia cncava. Pars intima circumfe- de altra cosa. Circunslante. Circumstans. pi. Los 1|
frasis, circunlocucion. Circumlocutio, periphrasis, sops fundada per Arstipo en la divisi dels peri-
is. pattichs. Cirenaico. Cyrenaicus.
CIRCUNLOQUI. m. Lo que 's diu ab circun- GIRENEU. adj. Lo natural de Cirene. Cireneo.
cumscribo, is. ||
Reduhir certs lmits. Circunscri- CIRERA DE PASTOR. Lo fruyt dcl cirerer bort. Es-
bir. Circuniscribo, is. pino, majuelo. Oxyacanthae fructus.
CIRCUNSPEGCI. f. Atenci, cordura, pru- CIRERA GARRAFAL. Las luajors y de millor gust.
dncia. Circunspeccion. Circumspectio, considera- Cereza garrafal. Gerasum, i.
consideratus, prudens. |1
Serio, grave, respecta- CIRERER, m. Arbre de escorsa dura, llisa, un
ble. Circunspeclo. Gravis, circumspectus, veneran- poch bermellenca; sn fruyt sn las cireras. Cere-
CIRGUN8TNGIA. f. Accident de temps, lloch, CIRERER BORT. Comcjo, cerczo silvestre. Cornus,
modo, etc. unit la substncia de algim ft. Cir- cornum, i; frutexsanguineus.
cunstancia. Circumstantia, ;c, adjuncta, orum. j]
CIRERET. m. d. Cerezilo. Parvus cerasus.
Condici, qualitat, requisit. Circunstancia. Quali- GIRERETA. f. d. Cerecilla, cerecita. Cerasum
laS, atis. [1
MEMDNCIA. exiguum. U Aucell de unas quatre polsadas de
EPT LAS circunstncias PRESENTS, m. adv. Equi- Uarch, de color de cendra en las alas, blanch de
val lo mateix que en 1' estat actual de las cosas. ventre y potas rojas. S' entret jugant entre las
En las presentes circunstancias. Rebus sic stanti- canyas y jonchs. Arandillo. Motacilla ai.
bus. GIRI. m. Candela de cera de un sol ble, llarga
GIRGUNSTANGIADAMENT. Cande-
adv. m. Ab to- y grossa. Cirio. Cereus, i, funale, is. ter. 1|
taslas circunstancias. Circunstanciadamenle. Exac- las com las de dir missa. Vela. Cerea, sebacca can-
te, ad amussim. dela.
364 CIS DICCIONARI CIS
CIRI PASQUAL. Lo quc's benehei'x lo dissapte ales. II
Una de las vint y dos constel-lacions boreals.
sant, y en los oficis divins crema fins al dia de la Cisne. Olor oris, cygnus, i. []
met Bon poeta 6 m-
Ascenci. Cirio pascual. Cereus paschalis. sich excel-lent. Cisne. Cygnus, i.
MLTAS CANDELAS FAN N CIRI PASQUAL, fr. mel. CISPAD, NA. adj. Lo que esta entre Roma y
fam. Explica que mltas vegadas la repetici de '1 riu P. Cispadano. Cispadanus.
cosas petitas arriba fr una matria grave. JIm- Nom que donaren los antichs un car-
CISSI. m.
chas candelillas hacen un cirio pascual, miichos po- ro ab dos rodas. Cisio. Cisium, ii.
^os hacen un mucho. Multa minuta et congesta gran- CISTELL, m. Teixit de vmens, jonchs altra
dem eBciunt molem. Partibus ex minimis magnus matria, en figura comunment rodona y cncava,
consorgit acervus. que serveix pera posar fruytas y altras cosas. Ces-
sRTiR AB CIRIS TRENCATS, fr. met. Ab espcies to. Fiscus, calathus, i, corbis, is. ||
Lo gran. Arga-
impertinents, estranyas fora del cas. Con supata dijo, argadillo. Vas vimineum.
de cabra de gallo; con su media espada. Collo- CISTELLA, f. Paner panera. Cesta. Cista cor-
cutionem importunis sermonibus interrumpere; ab bula, piscina, ea, panariolum, i. []
La de palla. Es-
instituto aliena loqui; prater rem loqui. criiio. Corbis, is.
CIRIAL. m. Candelero. Cirial. Lychnuchus, BOIG COM UNA CISTELLA, exp. fam. que s' aplica
candelabrura, i, al qui ab sas accions se porta com boig. Loco de
CIRIS. m. aum. Cirio grande. Magnus ce- alar. Furiosus.
reus. UMPLIR LA CISTELLA PLENA. fr. PUJAR LA MOSCA AL
GIRIER. m. ant. candeler. 1. NAS.
CIRIET. m.d. Cirio pequem. Cereus parvus. CISTELLADA. f. CISTELLAT.
GIRILOT. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro de es- CISTELLS. m. aum. Ceston. Magnus corbis.
lanque. Avis sic dicta. CISTELLAS8A. f. aum. Ceston. Amplior, gran-
CIRINEU. m. Lo qui ajud portar la creu dior corbis.
Jesucrist. Cirineo. Cyrineus, i.
I
Lo gui ajuda al- CISTELLAT. m. Lo que cab en una cistella.
tre en algun empleo traball. Cirineo. Adjutor, Cesta. Quod ficus capit,
oris. CISTELLER. m. Qui f ven cistells ciste-
GIROT. m. Cubert de ramas pera guardar-
ter. Uas. Cestero. Cistarius, ii, cistarius artfex, ven-
se del sol. Sombraje, somhrajo. Umbraculum, i. ditor.
CIRQUE. ni. ciRco. CISTELLERIA, f. Botiga de cisteller. Cesleria.
CIRURGIA, f. Art de curar fridas, Uagas y tot Cistario officina, laberna.
mal extern de las personas. Cirugia. Chirurgia, ae. CISTELLET. m. d. CestiUo, cestico. Corbula,
CIRURGI, m. Profesor de cirurgia. Cirujano. corbicula, ;e.
CISNE. m. Aucell blanch, de bch groch, coll del llorer, arrugadas, verdas y com rehinosas y
mlt llarch, las potas negras y unidas ab una pell las flors blancas. Estepo, ajea, pajea, cengajo, cer-
membrana com 1' nech , y 's cria en las ribe- gazo. Cistus laurifolia.
rasdels estanys y rius. Cisne. Cygnus, i, carnorus CISURA. f. Obertura sutil en algun cos. Cisitra.
CIT CATAL. CIV 365
Scissura, oonscissura, ae. ||
Lo lallet que f 'I san- CITRAGO. m. Herba, espcie de niella que t
grador en la vena. Cisnra. Seissura, ae. '1 gust semblant al de la cidra. Cidronela. Citrago,
I
lo ii,
j
las, atis. CITRELL. m. ter. cetrill.
CITACI, f. La acci de citar. Emplazamiento, CITRELLA. f. ter. canti, cantiret.
rilocion. Denuntiatio, conditio, vadatio, nis. CTRICH, ca. adj Lo que pertany . al poncera
CITACI DE REMAT. for. Notificaci intima al taronja. Citrico. Citricus.
deutor, de la venda que's va a fr de sos bns. CIUR. m. Planta y fruyt mlt conegut. Gar-
Cilacion de remale. Comperendinatio, nis. hanzo. Cicer, eris.
CITADOR, A. m. y f. Qui cita. Citador. \o- CIURONAR. m. Terreno plantat de ciurons.
alor, convocalor. apparitor, is. Garbavzal. Sata ciceribus terra.
CITAR. V. a. Avisar alg senyalantli '1 temps CIUTAD, NA. m. y f. Yeh, fill, l 'qui viu
lloch pera tractar de algun assumpto. Citar. en alguna ciutat. Ciudadano. Civis, is, urbis inco-
voco, as, indico, is. |1
Referir anotar al marge las. Home bo. Ciudadano. Yir frugi. Qui gosa
II ||
e algun escrit, los autors textos per comproba- '1 dret de ciutad. Ciudadano. Civis, is. ||
adj. Lo
i de lo que's diu escriu. Citar. Testimonia, pertanyent la ciutat y als ciutadans. Ciudadano.
ucloritates vel texlus indicar. |1
for. Notificar ppidarius, civicus, civilis.
Ig que comparega devant la autoritat, Alegar, ci- CIUTAD HONRAT. Ttol de houor. Ciudadano hon-
ar, producir. Cito, as, convador, aris; in jus vo- rada. Civis honeslus: nobilitatis gradus equestri
care, aliquem convenire. Anomenar cada hu || ordini proximus.
per sn nom. Citar. Singulorum nmina cilare. CIUTAD MAJOR. Primera clase estat dels habi-
CITAR DE REMAT. fr. for. Nolificar al deutor que tans de ciutat, que comprenia 'Is ms honrats y
es execula,remat que's va fr de sos bns.
lo estimats no exercint art mecnich. Ciudadano ma-
Citar de para remate. Bonorum proscriptionem yor. Major civis, civis, primi ordinis.
indicere. CIUTAD MITJA. Segou cstat classe de ciuladans
GTARA. f. Instrument msich semblant la com : mercaders , etc. Ciudadano mediana. Civis
guitarra ab cordas de filferro, y 's toca ab una secundi ordinis.
plom de cer. Land, citar. Cithara, e, barbilos, i. CIUTAD menor. Tercer eslat que comprenia 'Is
CITARINS. m. p. Pobles de Siclia prop de Pa* menestrals. Essent los ciutadans y 'Is burgesos
erm. Cilarinos. Citharii, citharini, orura. iguals en dret sols se diferenciavan: 1."" En la pre-
CITARISTA. m. Qui toca la clara. Citarista. cedncia dels primers, y 2." En los privilegis es-
itharisla, x, citharoedus, i.
pecials de cada vila ciutat, de manera que un
CITARSTICH, ca. adj. pot. Lo que pertany burgs de la vila de Perpiny portava avantatge
la clara. Cilnristico. Cilliaroedicus. mtls ciutadans de mltas ciutats de Catalunya.
CITAT, DA. p. p. Ciiado. Evocalus, cilalus, in- Ciudadano menor. Minor civis.
dictus. CIUTADEJAR. V. n. Semblarse lo que es de
CITATORI, A. adj. for. Lo manament ab ques ciutat. Ciudadear. Civitatera referre.
cila alg. Citatorio. Citatorium, ii, cilatorium CIUTADELA. f. y
rescriptum. CIUTADELLA, f. ant. Fortalesa ab baluarts
CITATRIA. f. CITACI. situada en paratge ventatjs pera subjectar de-
CITEA. f. CTARA. fensar una plassa. Ciudadela. Arx, cis.
CITEREA. f. mit. vNls. CITADETA. f. d. Ciudadita. Civitella, a.
CITRIA. f. Imatge grotesca que's posava en CIUTAT,
m
f. Poblaci gran que gosa de majors
oma en cerlas ceremnias pblicas y la que's preheminncias que las vilas. Ciudad. Civitas,
clos pel pit y ab un coll. Chamerluco. Muliebris CIVADAR. m. Lloch plantat de civada. Avenal.
torguata vests. Avena consitus ager.
CITRA. f. anl. CTARA. II
Mesura de Iraurer vi. CIVADER. m. y
PITXELL. CIVADERA. f. ant. Morral pera donar civada,
366 CLA DICCIONARI CLA
etc. las cavalcadiiras. Cebadera. Hordearia man- Primera demanda executiva. Instncia, demanda-
tica. Prima instanlia judicialis.
CIVELLA. f. Pessa de metall de varias figuras FR CLAM. fr. ant. Queixarse. Quejarse. Queror.
ab un pungant al milj pera subjectar las corretjas, eris, expos'.ulo, as.
etc. IlebiUa. Fibula, e. ||
Pessa de fusta de llado- MENAR CLAM. fr. ant. Seguir plet. Seguir pleilo.
ner en[forma de ferradura, que's posa al cap de la Litem persequi.
cingla. Anillo. Annullus, i. GLAMADOR, A. m. y clamant. f.
GIVELLADA. f.
y GLAMALLS Y GLAMALLER8. m. CLAMS-
GIVELLAM . ni. Abundncia de civellas en las TECIIS.
guarnicions. Hellaje. Fibularum series. CLAMAMENT. in. clamor, splica.
GIVELLAR. Y. a. Cordar ab la civella. Hehillar. GLAMANT. m. for. ant. Querelloso, querellante,
Fibulo, as. instante. Petens, tis, delator, oris.
CIVELLA88A. f. auni. HeUUaza. Magna fibula. GLAMAR. V. n. Cridar llastimosament dema-
CIVELLAT, DA. p. p. Hehillado. Fibulatus. nant favor ajuda. Clamar. Clamo, as, vociferor,
GIVELLER. m. Qui fa ven civellas. Ilebillero. aris. II
Dit de algunas cosas inanimadas, com : la
Fibularum artifex, venditor. terra clama aygua ;
'1 delicte clama cstich. Cla-
GIVELLETA. f. d. HebiUka, hehillita, hebille- mar. Peto, is.
GLAM . m. ant. for. Queixa, querella. Instn- GLAPIT. m. Guinyol interromput, quant lo gos
cia, querella. Querela, querimonia. ae, questus, us, persegueix la cassa. sent algun dolor. Latido.
delatio, inslantia judicialis. |j
ant. clamor. Ij anl. Gannittus. us.
cu CATAL. CLA 367
CLAR, A. adj. Lo que t claredat. Claro. Cla- cuheix lo rovell del ou. Clara. Albugo , albumen,
ms, luoidus. 11
Transpareiif, tcrs com la aygua y inis. II
CLARISSA.
cristall. Claro. Pcrlucidiis, vitreus. [)
Limpio, pur, CLARABOYA. f. Finestra alta sns portas.
desembarassat , com : veu , visla ,
pronunciaci Tragaluz, clarahoya. Finestia altior. La (|ue est ||
CLARA. Claro. Clams, perspicuus. | Lquit mesclat en las teuladas. fnharda. Fenestra prominens. ||
i arus,
II
\\
En los teixits
tint.
||
Lo
CLARABOYAR. V. a. ENTRETALLAR.
CLARABOYAT DA. p. p. ENTRETALLAT.
adj. mel. Se diu de qui's posa
dat. Claraboyado. Perforatus.
,
cidus. II
L' espay intermedi que hi ha en algunas CLARAMENT, adv. m. Ab claredat. Clara-
cosas, com en sembrats, profcssons, elc. Claro. menle. Nitid, dissert, luculenter.
Intervallum, i. 1|
Poch com, "com: los sabis verda- CLAREA. f. Beguda de vi blanch, .sucre mel,
ders sn clars, Raro; claro, poco. Rarus, infre- canyella y altres aromtichs. Sclar, clarea. Mul-
quens. ||
Lo que t ms intermedis de lo regular. sum, i, marina, ai.
claro. Rarus. i|
Lo que's diu ab llibertat sens re- CLAREDAT, f. Efecte de la llum. Claridad.
paro. Claro. Sincerus, ingenuus. ||
Ras, ser, com: Claritas, Modo de explicarse .sns confusi.
is. ||
pics, agut. Despejado, claro, agudo. Acuus, pers- del cos gloris. Claridad. Claritas, atis. ||
Perspi-
picax. II
anl. Esclarecdo, ihisfre. Clarus, illustris. ccia en los ulls pera vurer. Claridad de la visla
il
Distncia que mdia en la narraci escrit- Acumen, inis, acies, ei. La propietat
de los ojos. ||
Claro. Intervallum, i.
||
pint. La porci de llum de pronunciar clara y distinctament. Claridad de
que banya la pintura. Claro. Lucidior, clarior, pic- la voz. Yocis splendor.
sr certa y assegurada la cosa que's diu. Claro esld. diem , lucem , auroram apparere adventare. | ,
Patet, planum est; scilicet, in confesso est. Traspassar la llum per algun cos per massa prim.
CLAR Y CATAL, m. adv. Ab tota claredat, sens Traslucir, clarear. Perluceo, es, raresco, is.
ningun reparo ni mirament. En buen romance. Li- CLAREJAR DE FAM. loc. fam. Tenir mlta fam. Cla-
quid, plano. rear de hambre. Fame extenuari, debilifari.
CLAR Y OBSCUR, piut. Dibuix que no t ms que CLAREJAT, DA. p. p. Clareado. Lucidatus.
un color en lo camp en que's pinta, Claro y oscuro. CLARELL. m. Lo cnem de segona sort tret lo
laro. Aperl, palm, in propatulo. Se diu del vi negre que es un poch clar. Clarete.
ANEM CLARS. exp. fam. que manifesta 1 desitg de Rubellum, helveolum vinum.
^ue lo que's tracta s' explique ab tota senzilles CLAREYA. f. clarea.
jngenuitat. Vamos claros. Sincer, apert agaraus. CLAR. m. Instrument msich. Es un can de
CANTAR CLAR. fr. Dcuota la llibertat ab que's diu metall que desde la boca fins al estrem s'aumenta,
Iguna cosa. Cantar claro, decir alguna cosa tan y acaba ab una espcie de trompa. Clarin. Tuba,
lara como el agua, cantarle alguno la cartilla. B, lituus, i. Qui t per ofici tocarlo. Clarin, cla-
II
alm, apert, iiber loqui; ollicii aliquem admo- rinero. Tubicen, classicen, inis.
ere. CLAR de campanya. Instrumcnt msich de me-
DE CLAR EN CLAR m. adv. Manifestament, ab cla- tall, espcie de corneta, per ms estret y ab ms
edat. De claro en claro. Apert. tortas. Clarin de campana. Lituus castrensis.
FERSE CLAR. fr. FERSE DIA. CLARIANA, f. Intermedi desocupat. Claro.
POSAR EN CLAR. fr. Explicar ab claredat, poner Yacuus intervallus. ||
Entre 'Is nvols quant co-
en claro. Patefacere, dilucidar. mensan dividirse, 1' acte de donar pas la
vacas, moltons, camells, etc. Clarinado. Tintina- CLATELL DE ESTELLAS. loC. fam. LLANUT.
bulis ornatus. GROS DE CLATELL. BESCOLLUT.
CLARINET, m. Instrument msich de vent, SR NET DE CLATELL, fr. Sr astut. Sentir nacer
que va aixemplantse proporcionalment fins al ex- la yerha; tener colmillos. Solertem, vel aeris inge-
da pera dibuixar en tela drap lo que s' ha de pin- nantibus fustibus est arguendum.
tar. Clarion. Gypsea et cretosa massa. CLATELLS. m. aum. Cerviguillo. Magnum oc-
CLARIR. V. n. ant. resplandir. ciput.
CLARISSA. f. Religiosa de Santa Clara. Clari- CLATELLEJAR. V. a. Donar cops al clatell.
sa, clara. Ordinis sanctai Clara) monialis. Dar pescozones. Colaphos alucui impingere, cola-
CLARSIM, A. adj. sup. Clarisimo. Clarissi- phis aliquem Cicdere; occiput alicujus depalmare.
raus. II
Mlt il-lustre. Esclarecidisimo , clarisimo. CLATELLEJAT, DA. p. p. Popado. Colaphis
Clarissimus, nobilissimus. CBSUS.
CLARSSIMAMENT. adv. m. sup. Clarisima- CLATELLET. m. d. Pescuecillo Parvum occiput. .
DONAR CLAROR, fr. Comunicar la llum. Esclarecer, da que usan los sabaters. Broca. Clavus quadrato
iluminar. Illumino, as; luce complere. capite. ant. clavell. ||
Lo que no t cabota. Sae-
II
PASSAR LA CLAROR, fr. Yurerse la claror de una tin. Decapitatus clavus. Lo de civella. pungant.
||
cosa. Salir de su quicio, de sus quicios : ser depa- trument pera caragolar descaragolar. Llave. Cla-
dre y muy senor mio. Modum praterire: extra mo- vis, is. Instrument de metall pera donar corda al
II
rera rapi ; consuetudine recedere. rellotge. Llave. Clavis, is. met. Medi pera descu- ||
CLASSA FSTOLA. f. ant. CANYA-FSTOLA. Martellet pera afinar los instruments msichs.
CLASSE, f. Nmero de personas de un mateix Llave, afinador. Clavcula, ae. [j
ms. Lo senyal
estament ofici. Clase. Classis , is , ordo , inis. |
que 's posa al principi de la pauta, que segons la
Cada divisi de estudiants que estudian matria ralla en que est senyala '1 t. Clave. Clavis, is,
CLAU GANXUT. Esrarpif. l'ncus, i, uncinalus cla- suspitas y disputas, y vurer ab seguretat conv
vus. tancar b. Llave en cinta hace buena mi y d mi
APRETAR LO CLAU. fr. mel. APRETAR L\S CLVVl- vecina: mas vale vuplta de llave que conciencia de
LLAS. fraile. Si bona tula cupis, clavihus auge fores.
CLAVAR UJ CLAU A LA RODA DK LA FORTUNA, fr. PKRDRER L\ CLAU. loc. mct. Tenir c(rrensas. Ir-
met. un alt
S' aplica als que havent arribat se de vareta. Venlris diarrhoea, lluxu laborar.
grau de fortuna procuran assegurarsev una pros- PRESENTAR LAS CLAUS, fr. cie dc summi.ssi y
peritat duradera. Echar vn clai'o la rtieda de la obedincia al sober, quant entra en una ciutat
forluna. Prosperilatem, forlunic rotam figere. la conjuista. Presentar las llaves. Claves offerre,
CLAVAR UN CLAU AL COR. fr. mct. Causar gran exhibere,
aflicci sentiment. Clavaiie uiio corazon- REBLAR LO CLAU. liupugnar, rebtrer ab
I
el fr. uiet.
Gravitr exalterius aerurana commoveri, vehenien' rahons. Rebotar, rechazar, remachar el clavo. Ro-
ter percelli. pello, is,
FR ENTRAR, VOLER FER ENTRAR LO CLAU PER LA SOTA DINS CLAU, m. adv. Denota que una cosa
CABOTA, fr. Sr tossut y tens en sn dictamen. est ben guardada tancada ab clau. Debajo de
Clavar un clavo con la cabcza: en dando que el llave, tras llave. Sub clavi,
ferro rbia, ha de rahiar. Propositi tenacem osse. TENIR LAS CLAUS DEL CEL A LA BUTXACA, fr. mCt.
NO DEIXAR UN CLAU EN LA PARET. fr. Despulhir Tenir la potestat espiritual que t la Iglsia pera
una casa de tot quant hi ha. Vo dejar clavo, ni es- absldrer los pecats y concedir indulgncias, Te-
taca en la pared. Omnem domus supellectilem, vel ner las llaves del cielo en el bolsillo. Peccata remit-
claves subripere, lendi potestatem habere,
NO SE ME dna UN CLAU. expr. que denota '1
'n TENIR UNA COSA TANCADA AB CENT CLAUS. fr. EstaV
despreci pocli cuydado de alguna cosa. No im- cerrado con cien llaves. Cenlum clavibus ajuid
porta nn clavo: no se me da vna caslaneta, un pil, obserare.
un bledo, un higo vnpepino; se me da lo mismo CLAUDICACI, f. La obra y efecte de claudi-
que de las coplas de Calainos de don Gaiferos de car. Claudicacion. Claudicatio, nis. |1
coixes.
la zarabunda ; no se me da nada ; nada se me da. CLAUDICAR, v. n. coixejar. H
met. Obrar dc-
Flocci facio, nihili habeo. fecluosament. Claudicar. Claudico, as; recta via
UNA AL CLAU T CENT A LA FERRADURA, fr. met. deleclere.
fam. al) que 's nota als que enralioiian mlt y fora CLAUDICAT, DA. p. p. coixejat. |1
Claudica-
de propsit. Una en el cltvo y cienio en la herradu- do. Claudicatus.
ra. Si semel sapit, desipit centies. Dnlcc et ama- CLAUHER. m. Anella pera portar las claus
runi nobis una miscet. regularment ab una cadena. Llavero. Claviger
CLAU COMUNA MESTRA. La quc lanca y obre tols annulus. ant. claveller.
[j
clavari. | ant. En
j]
los panys de una casa. Llave maeslra. Communis las ordes militars era '1 caballer que tenia la dig-
clavis. nitat y crrech de guardar y defensar lo castell
CLAU DAURADA. La dcls genlils homes del rey en fort principal. Cluvero , clavario. Claviger, i.
|1
exercici. Llave dorada. Deaurala clavis. m. y f. Qui cuyda de las claus y t encarregada la
CLAU DE ENTRADA. La dcls gcntils liomcs dol rey economia de la casa. Llavero, amo de llaves. Cla-
sens exercici, pera tenir entrada en algunas salas varins, ii.
del palau, Llave de enirada. Honoraria clavis, CLAUHET. m. d. Clavete, clavillo, clavito. Cla-
TOMO I,
370 CLA DICCIONARI CLA
que ptiiany al clauslro, y als iiidivduos que viu- clavagleha mestra. La principal. Cloaca madrf
hen en ell. Clavsral. Claustralis. Colluviarium, ii.
CLAUSTRAT Y CLAUSTRE, lli. aal. clus- CLAVAGUER. ni. La que surt de las casas
ai. II
La obligaci que tenen las personas religiosas anys en 1' arbre. Madreclavo. Caryophyllum bi-
de no eixir de cert recinto, y la prohibici dels nura. [1
ant. clavellina.
seculars de no entrar en ell. Clausura. Clausura, CLAVELL DE Indias. Flor, la planta de la qual,
re. Ij
Lloch de retiro. Encierro, encerramiento. Clau- dita en Castell Olona, esde uns tres peus y mitj
sura, x. de alsria, mlt ramosa y plena de nusos. Clavel
CLAVA. f. Garrol que remata ab una porra de Indias, clavelan. Ocellus indicus.
plena de claus altras cosas pera ajuda. Aix CLAVELL DE LA XINA. Flor ab ciuch fullas, blan-
s' anomena la porra de Hrcules. Clava. Clava, ai. casper la part inferior, y ms maos enccsas y
CLAVAGUERA. f. Conducto subterrani de im- purpreas per la superior, y '1 tot, encara que
mundcia y ayguas corrompudas. Alhanal, alba- petit, mlt herms. Clavel de la China. Sinensis
I barbat us.
CLAVELLAR. V. a. y derivats, clavau.
CLAVELLS. m. aum. C/U'e/on. Grandiorocel-
GLAVICMBOL Y GLWIGORT. m. clave.
GLAVIGORN. m. Instrument msich de llaut
y de vent semblant al cornet y de las dimensioas
del gle, consta de tres pistons y termina ab una
GLAVELLER. m. clavellina. []
L' arbro que gran campana cnica de mlta obertura. Clavi-
f 'is clavellsde espi'c'a y creix Uns la altura corno. Instrumenlum sic dictum.
de trenta peus. G'ro/IcCaryophyllum. i. GLAVGULA. f. med. Cada un dds dos ossos
GLAVELLER DE FRICA. Planta {|ue I una arrel del cos bum, que ixen de las espatllas y clou-
de la que ixen distintas camas de un peu dc lien lo pit per la part superior. Clavcula. Clav-
llarch, cubertas, aix com tamb las fullas, depels cula, ac.
aspres, y las flors en fornia de espiga, encarnadas GLAVICULAR. adj. met. S' aplica al muscles
Entre constructors de naus la Gguia que f la re- alguna cosa. Clarija. eapxqa, tarncjo. Subscus,
bladura dels perns sobre la anella. Clavellina. Cus- udis, ligneus clavus. jj
rosset de ferro fusa pu-
pis clavis intorla. art. Clau de estopa ab que
|1
lit pera assegurar las cordas de la guitarra y al-
's tapa r odo de un can pera resguardar la tres instruments semblants. Claviju. Claviculus, i,
crrega contra tot accident. Clavellina. Stupeum instrumenlorum musicorum pinnula. En lospen- ||
GLA VERA. f. Forat o motllopera formar la ca- bous la llansa de la carreta. Clavija. Clavicula,
bota dels claus. Clavero, elavera. Clavarius typus. a'.
I
En los coixos lo ferro que 's possa en un dels
II
Instrument de cerraller pera reblar los claus. tres forats de la llansa peraque no s' iscan las
Clavem. Ad davorum cspides relundendas ty- boleas. Clavija. Ilelinaculum, i. ||
nut. Tros rod
pus. H Entre calderers instrument de ferro ab que de ferro fusta, que passat per un forat dels cla-
forman los claus de aram pera compndrer las villejs, serveix pera amarrar pndrer volta als
calderas. Emhndera. Clavarius lypus..|l Lo foral Caps. Cabilla. Fibula, c. ||
nut. Cada un dels cai-
aboni s' introduheix lo clau y (|ueda encastada la xals pessas de fusta en forma de tasc, encaixa-
cabota. Clavera. Foramen cui clavus aptalur. das de ferm y exteriorment en la circumferncia
CLAVERA DE PONT. Eutrc clavetayrcs pessa de de la roda del tim en punt corresponent al ex-
ferro quadrada, de quatre cincli pams y ab va- trem de cada un de sos raigs. Cabilla. Dens in
pera ier las cabotas als claus grossos, y
ris forats temonis rola.
ab un petge punxagul cada exlrem pera clavaria ai'retar a alg las clavillas. Ioc. nief. Apre-
en una fusta encastada en terra. Clavera de puente. tarlo ab algun discurs argument. Aprelar al~
Clavarius lypus poulis liguram referens. (juno las clavijas. Aliquem vebcmenler premer,
CLAVERIA. f. La dignitat de claver. Cluveria. urgere.
Clavigeri dignilas. CLAVAR ASSEOIRAR AB CLAVILLAS. fr. uut. En-
I GLA VETA.
que serveixen pera
lo punt del eix
f. ter. dini. clauueta.
lixar las politjas
(jue sia necessari fent
f. pi.
y rodas en
una entalla
Pessas cabillar, cabillar.
NO HI
Subscudibus lirmare.
HA PITJOR CLAVILLA QUE LA DE LA MATEIXA
FUSTA. ref. Expressa que 1' enemich ms dolent
en ests y altre en 1' arbre. Chivetas. Claves. es lo qui es estat amicb, del mateix ofici pro-
CLAVETAYRE Y GLAVETER. m. Qui f fessi. Nohaypeor cua astilla que la del mismo
claus. Clavero, chapucero, clavelero. Clavorum fa- palo. Fiscilibus lignis cuneus iu)n fortior alter,
instrument semblant. Enclavijar. Yersorius pin- Lo nmero de ecclesistichs que assisteixen al-
nulis, claviculisinstrumentum musicum inslruere. guna funci de Iglsia. Clerecia. Clerus, i. La ||
CLAVILLASSA. f. aum. nut. Cahillon. Subs- tonsura privilegi de clergue. Clericalo. Clerica-
cus gran (li or. tus, us.
das com lo clave. y flautas com la orga. Cluvir- CLERICAT. m. L' estat de clergue. Clericalo,
gano. Fidibus et istulis constans organura. clericutura. Clericalus, us.
publicats pel papa Joan XXII. Clementinas Cle- . CLIDOMNCIA. f. Adivinaci supersticiosa
mentina, arum, per medi de las claus. Clidomancia. Clidoman-
CLEMENTSSIM , A. adj. sub. Clementisimo tia, ae.
los cabells. Partidor. Crinale, is. cada pas. Clima, cielo. Temperamentum i, cceli ,
fullas com de plantal^e. Climeno. Climenuni, i. CLOP. m.Arbre (jue t '1 tronch y fullas blancas;
CLIMENT, n. p. de home. Clemente. Clemens, la seva fusta es lleugera y 's conserva mlt temps
8. dins de la aygua sens corromprerse, las fullas sn
CLIN. m. CRiN. II
Lo conjunt de pels que serveix rodonas, punxagudas y dentadas, lo tronch dret y
Inera fr coixins y embotits. Crin, pelote. Caprinus cilndrich, y rasposa la escorsa. Chopo , lamo ne-
pilus. gro, nvfjrillo. Populiis nigra.
clnica, f. Part de la medicina que ensenya CLOQUEIG. m. La acci de cloquejar. Cloqueo.
de visitar los malalts , y ordenar los remeys pels Glocilatio, llis.
CLNICH. m. Metfe dedicat la observncia de aplic'aal auccll que cova. Cloqueador. (ilocilor, is.
la malaltia dels que .uardan llit. CUnico. Clinicus, CLOQUEJAR. V. n. Fr la lloca cloch, cloch.
i.
II
leol. Nom qtie's donava als (|ue rebian lo bap- CloijKi'or, clorar. Glocido, glocito, as, glocio, is.
[ CLINOPODI. m. Herba
lada de grfols plens de nusos, dels que ixen qua-
tre florelas menudas ,
semblant
||
Flora
Nom que'ls amants
, Diossa de las flors. Cloris.
obertura sens crosta que's fa en lo pa al curerse- ruro de cal, oximuriato de cal, polvus de Tennant,
Re
RejaTio. Resecli panis pars. muriato sobreoxigenado de cal. Gloruretum calcis.
CLIVILLAR. v. a. Estrellar, esberlar. M^ar, CLORIRO DE OR Y SOSA. MLRLVT DE OR Y SOSA.
nder. Fmdo. ditndo, is. CLORURO DK SOSA LQUIT. Es uu lquit couiunuicnt
I CLIVILLARSE.
nebrarse, resquebrajarse. Hio, as, findo,
agere, ducere.
CLIVILLAT, DA.
v. r. Obrirse ,
partirse.
is;
Res-
rimas
sens color , suau
bor picant y salat. Cloruro de sosa,
raque. Clororetum sodai liquidum.
al tacto , de olor de cloro
licor de
, de sa-
Zahar-
CLOCH, CLOCH. m. La veu de la gallina lloca. fusta etc. Ceto, varacela a varaceto. Septum sepi- ,
lut ,
glut. Lloch circuhit de banchs altras cosas , ahont s'
adj. met. fam. S* aplica al home executa una funci pblica. Cosa. (jrcus, i, arena,
dcbil y de poca salut. Clueco. Infirma , adversa cavea, aj. ||
Circuhil de planlas, arbustos, elc. Re-
valeludine ulens. pajo. Repagulum, i. |1
Lo que serveix pera festas.
CLOEYA8. que 's celebra van en
f. pi. Feslas Tela. Circus, i. |1
Lloch pera crrer caballs. Ilip-
AtMias tots los anys en honor de Ceres. Cloeyas. dromo. Hippodromus, i.
||
Lo petit. C^rquito. Seps,
Chloeya?, arum. is.
II
p. p. Cerrado. Clausus, septus. j|
ant. co>cls.
ClfIA Y CLOFOLLA. f. ESCLOFOLiA. CLOSA. f. RESCLOSA.
CLOGUT, DA. p. p. ant. clos. CLOSCA, f. La pell dura de algunas fruytas,
CLOHENDA. f. Lo fi, acabament conclusi arbres, etc. Cascar, corleza. Putamen, inis, vol-
de alguna cosa. Conclusion, remale. Fiuis, conclu- va, ac, cortex, icis. | La esclofolla de las ametllas,
si, nis. nous, etc. Cascar. Yolva, oe, putamen, inis. La
||
374 CLO DICCIONARI COA
del peix, com la de la tortuga, Ilangosla, etc. Con- tants com n' hi fica. Boche, unale, uneta. Pueriiis
tha. Tesla , ai , lestudo, inis ,
concha, cochlea, a. scrobiculi ludus.
ii
La del ou. Cascar, cascaron. Ovi pulamen. |1
La GLUREH. V. a. Tancar, posar algun embars
del cap. Casco^ crdneo. Tesla, calvaria, a, cariiuni, qu' impedesca 1' entrar en alguna cosa. Cercar,
ii. [j
La del genoll. oas.soleta. ||
La de la ostra. cenir, rodear, cerrar, circuir. Claudio, sepio, is,
APENAS UA EIXIT DE LA CLOSCA DEL OU, QUE TOT UO tere. Plegar y posar hstia en alguna carta al-
\\
PORTA EX BEXOU. ref. Contra 'Is noys joves que tre paper peraque no's puga llegir. Cerrar. Lilte-
tenint poca experincia de las cosas, volen sem- teras obsignare.
blar homes grans y consumats. nn no ha salido clurer al mitj. fr. Tenir rodejat alg pera-
del cascaron, y ya (iene presuncion. Nondum ex que no s' escape. Entrecoger, cerrar. Inlercipio, is.
pueris excessit, galli jam mor superbit. GLURERSE. V. r. Tancarse una cosa per s
cuBERT DE CLOSCA. Dit del animal. Conchudo, con- mateixa ab ajuda. Cerrarse. Occludi. ||
Parlant
chado. Concbatus; conchis plenus. de llagas. Cicalrizarse. Cicatricari. Acabar lo dia j]
LO QUI T DOS CLOSCAS. Bivalvo. Bivalvus. de ferse fosch. Anochecerse. Tenebris circunfundi.
LO QUI T LA CLOSCA GRAN Y GROSA. CaSCrudo. GLOVA Y GLOVELLA. f. esclofolla.
Corlicosus. GLOVAR. V. a. exfeixar. , feixar.
s.NS CLOSCA, m. adv. met. A mijt fr , sens te- GLUB. m. Junta societat poltica y clandesti-
nir la ltima ma perfecci. En frfara. Immalu- na. Club. Clandestinus caifus.
ri'; nondiim ad unguem p?rfectum casligalus. GLUCA. f. ter. CU.MLLETS.
GLOSCASSA. f. aum. Cciscaragrande. Magnum GLCH. adj. Tancat, s' aplica als ulls. Cer-
pulamen. rado ciego. Oculis, visu captus : lumine cassus.
GLOSQUERA. f. ant. Lloch pera posar bescuyt P
pi. S' aplica al ulls poch oberts. Cegarritas, ce-
galeia en los barcos. Bizcochera. Doliolum pa- gato. Cccus, lusciosus ; myops, opis.
nem bis coclum in navibus deferens. FR CLuci. fr. Acabar alguna cosa, morir. Finir,
GLOSQETA. f. d. Cascarilla, cascarila. Par- morirse. Jlori.
vum pulamen, vulvula, ai. GLUFAR8E. V. r. ajocarse.
perfcies. Uofjo, hoya. Fovea , ic, scrobs, bis, ca- GLUIXAR. V. a. ant., aclucar.
vus, i.
li
Fossa sepultura, lloija, sepultura. Fossa, GLUIXAT. p. p. CLUcn.
sepultura, ai. H Lo que's fa pera plantar arbres. GLUIXIR. v.n. cruixir, xasquejar.
Gavia. Fossa, c. ||
Los sots tolls que's fan quant GLUNI. f. Ciutat y abadia de St. Benet en Bor-
plou. Charco. Lacuna, ai, stagnum, i. j]
Lo que's la gonya. Chini. Cluniacum, i.
al peu de las plantas arbres pera deurar la ay- GLUNIAGENSE. adj. Lo pertanyent al monas-
gua. Scavo. Fossa , fovea, x. \\
Lo que fa algun tir congregaci de Cluni. Chmiacense. Clunia-
animal quant rasca. 'rcza. Fovea. ;e. Lo que fan \\
censis.
alg a alguna cosa. Coaccioni. Coactio, nis, coac- de altre. Coarrendar. Simul, una cumaliis condu-
tus, us. cere, locare.
COACTIU, VA. adj. Lo que t forsa de obligar. COARREIVDAT, DA. p. p. Coarrendado. Lo-
Coaclivn. Coactivus. calus, conductus.
COADJUTOR , A. m. y f. Qui ajuda a altre. COARRENDATARI. ni. Qui arrenda junt ab
<((djiil)r. Coadjutor, oris. ||
De un hislie. bisbe de altre. Conrrcndatario. Conductionis socius, consors.
AXEi.L. II
Lo qui en virtut de hulllas pontifcias te- COART. ni. COBART.
nia la futura de alguna prelieiuia
, y la servia sens COARTAGI. for. f. Obligaci que imposa '1
rcndas ni emoluments. Coadjutor. Succesor, oris. benefici ecclesisticb deordenarse dins cert temps.
II
Lo jesuita que no feya professi solemne: '1 sa- Coarlacion. Beneficiarii actio.
cerdot se deya espiritual y'l llech temporal. Coad- COARTAR. V. a. Limitar, restringir, com la
julor. Laious socielatis, Jesu administer, adjutor. voluntat, jurisdicci, etc. Coartar. Coarclo, coan-
COADJUTORI. m. coadjutor. 1. guslo, as.
COADJUTRIA. f. Facultat carrech de coad- COARTAT, DA. p. p. Coartado. Coarctatus. i|
jutor. Coadjntoria. Successoris in beneficio mu- adj. Se diu del esclau que
pactat sn rescat, y lia
nus, dignitas. 1|
La facultat que per butllas apost- ha donat pari del diner al amo, qui ja no '1 pt
licas se concedia alg pera servir dignitat pre- vndrer a ning. Coartado. Sltviis qui pretii par-
venda ecclesiastica en vida del propietari, abdret lem pro libertate persolvit.
de succebir a ell desprs de sa mort. Coadjntoria. PROBAR LA COARTADA, fr. foc. Fr constar lo pre-
Adjutoris munus cum successionis jure. suposat reo haver estat ausent del paratge en que
COADJUVADOR. ra. coadjutor. 's comet '1 delicte al mateix temps y hora en que
COADJUVANT, adj. Lo qui ajuda. Coadyu- '1 fel succeh. l'robar la coartada. Innocenliam
vante. Adjuvans, coadjuvans. reum patefacere.
COADJUVAR. V. a. Contribuir la consecuci COBALT, m. Metall de color blanch platejat,
de alguna cosa. Coadyuvar. Adjuvo, as, opitulor, que 's troba comunment en las minas ab V ars-
aris. nich y altres metalls; la seva cals emplea pera
.s'
COADJUVAT, DA.p. p. Coadijuvado. Adjutus. fr lo sofre, y donar lo color blau als esmalts y al
COADUNACI. Incorporaci de una cosa ab
f. vidre. Cohalto. Coballum, i.
latio; sanguis concrelus coagulatus. hement de cosas bons. Codicia. Cura, x, studium,
COAGULACI, f.
y ii, anxietas, atis.
COAGULAMENT. m. La acci y efecte de coa- LA COBDCIA MATA LA FAM. rcf. quc dcuota quc la
gularse condensarse alguna cosa. Coagulacion. sol-licitul en atesorar porta la abundncia. La co-
Coagulatio, concretio, nis. dicia mata el hambre. Famem fiigat solicitudo.
COAGULAR. Condensar los lquits, com
V. a. LA COBDCIA ROMP LO SAcii.' rcf. Rcprcu la dema-
llet, etc. Tamb s'usa com. recproch Coagular, siada sol-licilut en alcansar las cosas. La codicia
ajar. Coagulo spisso as contrabo, is.
, , , romp el saco. Iluptus hiare solef, slipante cupidi-
COAGULAT, DA. p. Coagulado. Coagnla- ne, saccus.
tt pressus.
p.
brar. Cobrador. Colleclarius, ii, coactor, exactor, go que 's tira reparteix en los bateigs. Rizcocho.
oris. I
COBRADER. [j
Lo qui est encarregat de co- Buccellalum, i.
brar en las carreteras lo dret que pagan los car- m. Cuyner major. Cocinero mayor.
soBRE-cocH.
ruatges y caballerias. Portazguero. Portitor, oris; Primus conditor.
portorii exactor. Lo qui cobra '1 tribut que pagan
1| COCA. f. Pasta de farina, aplanada y de vrias
las mercaderias y remat de bestiar en sa introduc- figuras. Torta. Torta, polenta, placenta, ic. j]
La
ci. Peajero. Alabarche, es, pedagii exactor. Lo [j
de la flor de la farina paslada ab llet pera rega-
qui cuydava de cobrar lo dret dit de la roda que lo. Molleta. Adoreum molie libum. |]
La que hi ha
pagava '1
bestiar. Rodera. Pecuarii tributi exac- mantega. Almnjabana. Laganum, i. La qxie'scou ||
ocasionantse lo no sr atesos, fins en lo que 'Is es que 's fa per la col-laci de la viglia de Nadal ab
degut. El mal cobrador hace mal pagador. Vel p- ametllas, nous y altras fruylas. Nochebueno. Pla-
tima nmina non appellando mala fiunt. centa, x. Navio rod, ample de popa y proa,
II
COBRALLIT. m. cobrellit. ||
ant. sobrecel. curt, alt de bordo y de mlt calat, que tenia dos y
COBRAMENT, m. ant. y tres cubertas. Coca. Mvis, is.
COBRAN8A. f. Recol-lecci de lo que 's du. COCA DE llevant. Arbre de Indias que fa la fulla
Exaccion, cobranza. Exactio, nis. mlt menuda, que xupan los indis .sn. tragarla, y
coc CATAL. COD 371
diuhen que 'Is mant y dna forsa. Hayo, coca de do, que fa llum la nitcom Cmcm- las llumenetas.
cas en forma de girassol, y las llavors en unas CODICIL-LAR. adj. Lo pertanyent al codicil'
y madur una molsa blanca que tira gust de ave- d tino de codillo. Callid subdol sibi adquirere.
llanas. Coco. Palmie indicai fructus. L'arbre que Ij
CODODELL. m. ter. y
'1 produheix espcie de palma. Coco. Palma indi-
, CDOL. m. Pedra. Canto. Lapis , idis , sa-
ca. U La closca interior y dura del coco de que's xum, i.
fan xicras, vasos y altras cosas. Coco. Crusia, ae. CODOLADA. f. Cop de cdol, pedrada. Pedra-
COCO COC. m. Nom que donan los noys al da, cantazo, pcnazo. Lapidis iclus.
ou. Iluevo. Ovum, i. CODALAR. m. Pedregam, pedregat. Pedriscal,
COCBOLO. m. Aibre de Iiulias, que t la fus- pedregat, cascajar. Saxelum, i.
ta bermelia, mlt preciosa, duray pesania, de que CODOLET. m. d. Piedrecita. Parvus lapis. 1|
se'n fan llits, taulas y altres mobles de gust. Coc- met, Imporl, impertinent. Mosca. Musca, va.
TOMO r. 49
378 COF DICCIONARI COG
CODONYAR. m. Lloch plantat de codonyers. mares. Ilacer mangasy cabezones. Arbitrio suo dis-
Memhrillar. Coloneis, cydoniis consitus ager. ponere.
CODONYAT, m. Confitura de codony. Carne de COFOY, A. adj. SATISFET, CONTENT, ESTUFAT,
membrillo , codonale. Diacydonium ii, cydonites , ORGULLS, ENVANIT.
cibus. COFRE. m. Espcie de caixa arca regular-
CODONYER. m. L' arbre que l' codonys. Mem- ment en forma de bveda y cuberta de badana
hrillero, membrillo. Cotonea, cydonia malus. vaqueta que serveix pera guardar roba diners,
, ,
CODOWER DE EMPELT. Zamboa. Malura citreum. etc. Cofre. Arca, ai, cameratum scrinium. Esp- |1
CODONYERAR. ni. codonyah. cie de bahul. Cofre. Arca, camera, ae, camillum, i.
ESTAR COENT DE AB ALG. fr. Estar amargo. In- COFRER. m. Qui f ven cofres, Cofrer). Ar-
vidia in aliquein duei : acerbo in aliquem esse cularius, ii.
cosa juntament ab altra. Coexislencia. Coexisten- lnea femenina entre is descendents de un pare
tia, SB, simullanea existentia. ,com. Cognacion. Cognatio, nis.
COEXISTENT, p. a. Lo que existeix junt ab COGNAT, DA. m. y f. Lo parent per consan-
altra cosa. Coexistenle. Coexistens. guinitat respecte de altre. Cognado. Cognatus, us.
COEXISTIR. V. n. Existir una cosa junt ab al- COGNICI. f. ant. CONEIXEMENT.
tra. Coexistir. Coexisto, is; remquamvis simul cum COGNOM, m. apellido
alia exislere. COGNOMENARSE. V. r. ANOMENARSE,
COEXISTIT, DA. p. p. Coexistido. Coexistitus. COGNOMENAT, DA. p. p. ant. ANOMENAT.
COFA Y COFFA. ant. COPA. I. cfia. nut. || 1| COGOLL. m. brot,
Espcie de tauleta xica que's col-loca dalt dels COGOMBRE.m. Planta indgena de Egipte,
arbres majors sobre 'Is baos , de figura de una D que's cultiva en todas las provncias de Espanya;
majscula, (ofa. Mensula navalis. f la rama sucosa, rastrera y mlt llarga, las fu-
COFAL. m. ant. cfia. llasrodonas y partidas, las flors grogas sent unas ,
garse, aclocarse, recalcarse. Desideo, es, pandicu- planta, que es de mitj peu de Uarch , vert ms
lor, aris; repando ac resupino corpore sedere. mnos clar per la part exterior, y blanch en la in-
COFAT, DA. p. p. Arrellanado. Pandiculatus. terior, y cont llavors ovaladas y punxagudas per
COF. m. Covenet de espart , etc. pera posar un de sos extrems. Pepino. Cucumis, eris.
pansas, figas, etc. Espuerla, cojin. Cophinus, fiscus, COP DE COGOMBRE. Pcpinazo. Cucumerc impactus
i. 11
ter. ESPORT. ictus,
CFIA. f. Espcie de gorra que abriga '1 cap QUI HA FT lo cogombre, QUE 'l TRAGA A LA OMBRA.
de las donas. Escofieta, cfia. Calantica ae, reticu- , ref. met. fam. Denota que qui ha contret una obli-
lum, i. GANDALLA. PULPA.
II \\
du cumplir. Quien hizo el cohombro qu
gaci, la
POSAR LA CFIA. fr. Escofiar. Caput reticulo ornar. hombro: quien hizo la sorna que se la co-
lo lleve al
COFIERA. f. La qui f ven cfias. Cofiera. ma. Auctorem facti, licet grave sequatur onus: ,
I
i.
lo mitj del cap. Cogujada. Alauda cristata. coinquinarse. Coinquinacion, mancha. Coinquina-
COGUT, DA. p. p. CUYT. U
PICANT. tio, nis.
COHA. cA. f. COINQUINAR. V. a. Molestar, importunar. Mo-
COHABITACI, f. L' acte de habitar junt ab ler, revcntar, machacar, apirar, abrumar, marear,
altres. Cohabilacion. Cohabitalio, nis. majar, jorobar. Coinquino, as.
COHABITAR. V. n. Fr vida conjugal los ca- COINQUINARSE. V. r. Disfamarse, eirvilirse.
sals. Cohabitar. Cohabito, as. Coinquinarse. Coinquinari.
COHABITAT, DA. p. p. Cohabado. Cohabi- COINQINAT, DA. p. p. Coinquinado. Coin-
tatus. quinatus.
COHERCI. COERCI. f. COIR. V. n. ant. Tenir accs ab dona. Tener ac-
COHERNCIA, Connexi f. relaci de unas ceso d muger. Coo, is,
cosasab altras. Coherncia. Coha?rentia, ae. COISS. f. Sensaci que causa lo que pica. Es-
COHERENT, adj. Conforme, adaptat. Coheren- cozor, picazon, resquemazon, rcsquemo, escocimien-
te. Coharens. to. Acer pruritus, prurigo.
COHEREU, VA. m. y f. Lo qui es hereu en COIT. in. cpula. 2.
companyia de altre. Coheredero. Cohaeres, edis. COIX, A. adj. La persona animal que al ca-
COHERN. m. ant. quadern. minar no asenta igualment los dos peus. Cojo. Clau-
COHET. m. Can de paper canya, reforsatab dus altero pede captus, debilis. Lo banch tau-
;
\\
llinyol y atacat de plvora. Cohele. Pyrobolus, i. la que t alguns dels peus ms curt. Cojo. Claupus,
lus per funem percurrens. las malas companyias pera pervertir als bons y
COHETADA. f. Multitut de cohets. Coheteria. senzills. Quien con lobos anda d aidlar se ensena:
Pyrobolorum multitudo. la manzana podrida ,
pierde d su compania: ojos
COHETER. m. Qui fa ven cohets. Cohetero. malos qnien los miran pegan su malatia. Exerces
Pyrobolarius, ii. pariter forcia commercia linguae? parvo cumclau-
COHIR. V. a. ant. fornicar. coir. 1| do tempore claudus eris. Cum perverso perver-
COHIBIR. V. a. ant. contenir reprimir , , re- teris.
FRENAR. COIXARIA. f. COIXERA.
COHIBIT, DA. p. p. contingut, refrenat. COIXEJAR, v. n. No poder assentar igualment
COHONDAMENT. adv. m. ayrosament , ab los peus. Cojear. Claudico, as. ||
met. Faltar la
GARBO. rectitud en algunas ocasions. Cojear. Claudico, as,
COHONE8TACI. f. La acci de cohonestar. recta via aberrare.
Cohonestacion. Cohonestatio, nis. COIXEJAT, DA. p. p. Cojeado. Claudicatus.
COHONESTAR. v. a. Donar probas aparin- COIXERA Y COIXESA. f. Accident que impe-
cias de ser bona alguna cosa. Cohonestar. Cohones- deix lo poder anar ab igualtat. Cojera. Claudigo,
to, as. inis, clauditas, atis.
COHONESTAT, DA. p. p. Cohoneslado. Coho- COIXET, A. adj. d. Cojuelo. Claudus.
nestatus. COIX. m. Espcie de sach petit ple de llana,
COIGUAL. adj. teol. S' usa pera denotar la cot ploma pera reclinar lo cap sentarse. Al-
igualtat de las tres divinas personas. Coigual. Coa;- mohada. Pluvinus, torus, i, pulvinarium, ii, pul-
qualis. vinar, cervical, is. Lo de cotxo. Abnohadon. Pul-
\\
almohada. Pulvinaris funda lintea. COLA DE BOCA. La quc basta mullaria ab saliva
COIXINET, m. d. Almohadilla. Pulvillus , i, peraque apegue, Co/a de Voca. Saliva tantum i-
parvum strangulum. Lo de posar agullas. Aceri-
|| gendum gluten.
co. Aciariura, Lo que usan las donas pera co-
ii. 1| COLA DE PEIX. Pasta de pells de diferents peixos,
sir. Almohadilla. Pulvinus pulvinulus i. Lo , , ||
y la del ventre semblant la ballena. Cola de pes-
que's posa sobre la incisi de las sangrias. Cabezol. cado. Ex piscium pelle gluten, icbycolla, ae.
Linteolus, linteamentum, i. Lo que's posa sobre \\ COLADA, f. Llet presa. Cuajada. Lac concre-
'Js coixins del llit pera dormir ms cmodament. tum, pressum. ||
nata. 1. ||
Nom que 's dona una
Acerico, cabezal. Parvum cervical. espasa del Cid, y desprs ba passat significar lo
COIXO. m. ter. coix. mateix que una bona espasa. Colada. Probatus en-
COIXOT. m. CIXOT. pi. SARAGELL. II sis.
COK. m. Producte deia carbonisaci de la ulla COLADS, sa. adj. Lo que es fcil de filtrarse.
consegent no destrueix tan prompte las pessas de lquits. Colador, coladero. Purgator, is, qualus,
coure. Cok. Carbonisatio sic dicta. qualum, i. ||
Xuclador de aygua. Sumidero. Yora-
COL. Planta comestible, de fuUas amplas y
f. go, inis. Forat, ahont se cola la aygua altre l-
II
verdosas, bastant coneguda. licrza, col. Caulis, is, quit, Tragadero. Faux, cis, os, oris, vorago, inis.
brassica, praesica, a;. ||
adj. anl. Alguno. Ali- Bebedor de vi. cup. ||
collador. 2.
II
COL BORRATXONA BORRATJENCA. Icr. BCTZ. Bras- llauna sens mnech, que serveix ^pera traurer oli
sica, , caulis, is, crambe, es. dels pouhels 6 cups. Escullador. Vas olearium.
COL DE BROT DE ivERN. ter. Brclon. Cyma, ae, COLAMENT. m. La acci y efecte de colar.
caules sectare, parens, ego carnibus insto. naturalesa en gran abundncia, forma massas,
CADA DIA SEMPRE COLS AMARGAN. fp. met. fam. ms mnos voluminosas, de un color roig ms
Denota que per bona y gustosa que sia alguna co- mnos obscur que deixa en los dits: t un olor un
sa, ab la continuaci enfada. Cada dia olla amarga poch picant, y sabor un poch ferrugins; absor-
el calda : cada dia gallina amarga la cocina. Puti- beix V cit carbnich del ayre, es insoluble en ay-
dus es, toties si mihi ponis aprum ; fastidium gig- gua y soluble en alguns cits. Tritxido perxido
nit nimium repetita voluptas. de hierro, oxido rajo de liierro, azafran de Mar te
ENTRE COL Y COL LLETUGA. ref. quc dcnota sr ne- astringente, colcotar. Tritoxydum, peroxydum ferri
cessari lo variar algunas cosas peraque no fasti- rubrum; crocus Martis astringens; colcotar, aris.
dien. Entre col y col lechuga. Caulibus alternes lac- CLDRER. v. a. Honrar, celebrar alguna fes-
tuca intersita sidet. ta. Celebrar. Colo, is.
PARLM DE COLS, LA MARE 'N CYNA. CSp. fam. ab COLENT. p. a. Qui celebra dna cuito. Cele-
que 's reprn als que parlan fora de propsit. Si brante. Colens.
jpreguntan por herzas, mi padre tiene un garhanzal. COLERA, f. HERBACOL.
Quid lecytho cum strophio? Ad rogatum non res- CLERA, f. Un dels quatre humors del cos
pondes. hum; s' cria en lo fetge. Bilis, clera. Ira, a, fu-
REMENAR, MENEJAft LAS COLS. fr. met. fam. Mane- ror, oris, indignatio, nis.
COL CATAL. COL 381
CLERA MORBO. m. Malaltia epidmica que entra GLIGA. f. Dolor fort que ocasiona cursos y
al) rampa. Colera morho. Cholera morbus, i. vmits. Diarrea, elica. Colicus dolor.
AMAYNAR LA CLERA, fr. Sosegaila. Amainar la GLIGH. m. Lo dolor que se sent en l' intes-
clera. ras deponere. tino. Clico, dolor, clico. lleus, ileos, i, dolor co-
APLACAR LA CLERA k kiG. fr. Humiliarlo ab licus.
amenassas, ctc. Corlar la caheza alguno. Iras- GOLIMENT. m. ant. cilto.
ccntem lenire, cohibere. GOLIRI. m. Aygua composta de varis ingre-
CEGAR L.\ cLKRA. fr. Cegar /a clera. nsanire. dients, y cualsevol altra preparaci medicinal (|ue
DESCARREGAR LA CLERA CONTRA ALG. fr. DCSCar- 'sposa en contacto dels ulls. Jo/iV/o.Collyrium, ii.
(jar en alguno la ira, la clera. In aliquem stoma- GOLIS. m. Arbre de Filipinas, de fusta mlt
chum erumpere: concepli furoris virus in aliquem sliday na que serveix pera astas de bandera.
effundere, evoraere. Coits.Arbor sic dicta.
EMBORRATXARSE DE CLERA, fr. mct. Enfadarsc GOLISA. f. Mquina sobre la qual se munta lot
mlt. Emborracharsc de clera ; lomarse de la ira can que 's gira. Colisa. Tormcnti bellici giratorii
de la clera. Prai ira succendi, vehementer irasci. machina.
EXALTARSE LA CLERA, fr. Encndrcrse la ira. GOLISEU. m. Teatro destinat pera representar
ExaUarse la clera, la bilis; monlar en clera. Iras- comdias, etc. Teatro, coliseo. Thealrum, i.
la orde de sant Francesch, feta per la B. Colela. Co- De la cama del peu. Garganta del pi. Podis tar-
letano. Coletanus. sus. II
Lo de la camisa. Cabezon, cuello, y nles de
GOLETO. m. ant. Vestidura de ante, ab fal- cosirlo Tirilla. Fascia, orum, collum, i, collar in-
^Jlons per abrich del cos. Coleto. Colobium, ii, Iho- dusii. II
La boca del pou. Brocal. Puteal, is, pu-
HHrax, acis. leos, i.
I
Del bol. Piezgo. Amicinura, i. j|
Adorno
GOLGADURA. f. COLGAMENT. de puntas que usan las donas. Escole. Tenuissimi
,
GOLGAFOCHS. m. L' home vagamundo que fili reticulum. ||
En lo joch de cartas cada una de
ay se mou de prop del foch. Torreznero. Otiosus las quatre espcies, com oros, copas, etc. l'alo,
GOLGAMENT. m. La acci de colgar calsar vestit, com en la casaca, jupa, etc. Gorjal. Yestis
lantas. Acogombradura, aporcadura. Accumula- pars collaris. ||
espatllas.
io, congesti, nis. A coll DE MATxos. loc. quejunt ab lo verb por-
GOLGAR. V. a. Tapar una cosa, com lo foch tar altres significa conduhir crregas en animals.
cendra, etc. Cubrir. Tego, supertego, operio, A lomo. Sper jumentorum dorsus; jumenlis sar-
operio, is. \\
agr. Arrimar terra las plantas, cinas bajulantibus.
m la escarola, pits, carts, etc. Acogombrar, k coll y b y a coll sarr. fr. fam. Sobre las es-
porcar.Accumule, imporco, as; terra obruere. 1|
patllas. Acueslas. Tergo humeris.
NTAPISSAR. ant. PNDRERSE 'l SOL. ter. ANAR AL \\ AGAFAR PEL COLL. fr. Apercollav. Collo appre-
II
sr nou cep. Amugronar, acodar, arrodrigonar. gollete, hasta losojos. Summe injuris provocatum,
Propago, as, viles fulcire. lacessitura esse ; diutius, amplius ferre non posse.
382 COL DICCIONARI COL
PORTAR AL COLL. fr. met. Mantenir alg acre- peraque s' escorran y aixuguen los caps alquitra-
ditar mlt de ell. Llevar en hombros, traer llevar nats. Artesa, colador. Colum nauticum.
en las ancas. Suis opibus aliquem sustentar. COLLAR, m. Adorno que 's posa al coll. Gar-
posARHi 'l coll. fr. met. fam. Tra ballar ab acti- gantilla, collar. Torques, monile, collar, is. Lo
||
vitat pera lograr alguna cosa. roner, arrimar el dels homes. Barbicacho. Collar, is. | Corretja ab
hombro: tomar d pechos. Conari omni conatu in- , punxas pera 'Is gossos de ramat. Carlanca. Millum,
cumbere; summa, magna conlentione negotium millus, i.
II
Coixi de pell ple de clin,
que portan
suscipere. los animals pera llaurar, tirar carreta. Collera,
QUEDARSE PENJAT PEL COLL. fr. Qucdarse burlat collar. Catulus, millus, i, tomex, icis. ||
La cadena
en los intents pretensions. Quedarse colgado de que 's posa al coll dels esclaus. Collera. Camus, i,
sR DE ux MATEIX COLL. fr. Sr de la mateixa via faixa de diferent color que tenen alguns au-
opini partit. Ser de la pega, de una misma opi- cells en lo coll, com las trtolas. Collar. Torques,
nion lobo de una manada. Unius labii esse. is. [|
Lo que 's posa sobre la dalmtica. Collar. Co-
TANT LI HAURIA VALGUT TRENCARSE 'l COLL. loC. llar, is. nut. Baga dels extrems superior in-
II
fam. Denota que alguna cosa causar gran dany ferior del estay major. Collar. Rudentis laqueus.
perjudici qui la ba feta. Cant al alba laperdiz, V. n. COBLAR. CARAGOLAR. ||
fam. LLIGAR, AVE-
II II
becula, turba. 1|
Conjunt de bstias de crrega. cuello. Caput buc illuc nutare. ||
Fr colladas alg
Recua. Mandra, ai, jumenlorem agmen. Conjunt ||
quant enguU ab dificultat. Deglutir con violncia.
de burros. Burrada, borricada. Asinorum grex. Yiolenter deglutir. ||
Alsar lo coll. Levantar, er-
||
met. Multilut de ignorants. Manada, halo de borri- guir, enhestar el cuello. Collura erigere.
cos, etc. Stultorum, demenlium coelus. j]
Mullitut COLLERA. f. COLLAR. 4. 8.
y punt pera frse la vela. Estar d la colla. Pa- testiculo. Tesliculus, polimentum, i, polimen, inis.
COLLADETA. f. d. Colladito. Parvulus co- culs. Cojon deperro. Orchis, tis, satyriumprimum.
llis. COLLONADA. f. COBARDIA.
COLLADOR. m. Caragolador, instrument de COLLTORT, A. m. y f. Hipcrita. Colitorto,
ferro pera caragolar y descaragolar. Deslornilla- cabeza torcida, gazmono, beaton. Yirtutis, pietatis
dor.Instrumentum ferreum distorquendo aptum; simulator.
exiguum torculum in orbem ducens. nut. Esp- ||
COL-LABORADOR, A. m. y f. Qui traballa
m de tina gran, foradada de baix, que serveix ab altre. Colaborador. Collaboralor, is.
COL CATAL. COL 383
COLLABORAR. V. n. Traballar ah altres. cmara apostlica. Camera apostlica; collector.
COL-LADOR. m. Qui dna col-laci de algun paratge destinat pera aquest ofici. Colecturia. Co-
benefici. Colador. Collator, oris. munus.
llectoris officina,
COLLATERAL, adj. Se diu de la part ador- COL-LEGA. m. COL-LEGIAL.
no que est als costats de la part principal. Cola- COL-LEGI. m. Cos de personas en una mateixa
teral. Collateralis, collatensis. ||
Lo parent que no casa destinat la ensenyansa baix cerlas reglas
, ,
I
, ||
COL-LATIU, VA. adj. S' aplica al benefici casa. Colegio. Collegium, ii. Convent de regulars ||
ecclesislich , y tot lo que no 's pt gosar sens destinat pels estudis. Colegio. Collegium,
ii. Cos ||
I
1|
p
,
loparse un cos slit ab altre. Colision. Collisio, con- GOLOIGNA. f. ant. colnia.
fliclalio, nis, coUisus, us. GOL. m. colon.
COL-LITIGANT. m. Qui pledeja ab altre. Co- GOLOM, A. m. y f. Aucell domstich devrias
liligante. Gollitigans, tis. castas, que's diferencia principalment en lo color
COL-LITIGAR. V. n. Pledejar ab altre. CoHti- la grandria. Palomo, paloma. Columbus, i, colum-
COL-LOCACI. f. Efecte de col -locar. Empleo, de un geni pacfich. Paloma. Columbina ndole
colocacion , desiio. OTicium , ii, collocatio , nis, praeditus. ||
Se pren tamb per smbol de la inno-
munus, eris. ||
Situaci, SHuacion. Collocatio, nis. cncia y senzillesa. Paloma. Simplicitatis simbo-
COL-LOCAR. V. a. Posar alguna cosa en sn lus. II
Censtel-laci sota del ca. Palomo. Columbus
lloch. CoUocar. Struo , is , colloco, as. ||
Acomodar coelestis. ||
Cosa mlt blanca. Palomo. Columba, a;.
COL-LOQUI. m. Conferncia entre dos ms del cap en forma de mitj crcul. Paloma iripolina
personas. Coloquio. Colloquium, ii, collocutio, col- IropoUna. Anglic columba.
latio, nis. COLOM cuLiBLANCH. Lo que t la cua blanca y lo
NO PASSAR DE coL-LOQii. fr. fam. Sr no ms un restant de qualsevol altre color. Palomo culiblanco.
enrahonament. Xo ser mas que una conversacion. Albse caudae columba.
Trita, inania verba; verba istuc sunt. COLOM cuLiNEGRE. 'L que t la cua negra y lo
GOL-LUDIR. V. a. Convenirse, concordarse dems blanch. Palomo culinegro. Nigrae cauda? co-
fraudulentment. Coludir , conchabarse , convenirse, lumba.
pastelear, prevaricar. Invicem convenire; conven- COLOM cuLiTENAT. Lo quc t la cua de un color
ticulaagere, causa cum adversario colludere. entre caf y canyella y lo dems tot blanch. Palo-
COL-LUDIT, DA. p. p. Coludido. Collusus. mo culitenado. Burrae caudae columba.
COL-LUSI. f. for. Conveni fraudulent y secret COLOM DE LA TERRA. 'L que es ins gros que'ls
ab que s' afavoreix la part contrria en un plet. comuns. Paloma mestiza. Columba major.
Colusion. Collusio, nis, collusium, ii. COLOM DE MONYO. 'L que t una espcie de plo-
PER coL-Lusi. m. adv. Fraudulenlnient. Por co- mallet sobre '1 cap. Paloma de mono monuda.
lusion, fraudulenlamenle. Collusori. Cristata, cucullata columba.
QUI FA USA DE coL-Luci. Pastekro. Collusor, is, COLOM DE ULL GROS. COLOM FLAMENCH.
COLMADAMENT. adv. m. Plenament, ab COLOM FiLicoT. Colom petit de ploma mlt fina
COL CATAL. COL 385
y de color blanquins ab algunas rallas groguen- COLOMA YRE. m. Aficionat criar coloms. Pa-
cas. Palomo filacoton. Columbus al bus croceis lineis Inmero. Columbarius, ii. ||
Traficant de coloms, /'a-
distinclus. lomero. Columbarius, ii.
coi.OM Fi.AME\cii. Lo iiilt gi'os quG l '1 bch COLOMBO, m. l'iania sarmentosa perenne que
canal y 'Is ulls encarnals ab nis crculs que'ls y en
creix en frica, las Indias orientals; trau lo
comuns. l'aloma flamfiica. Blgica columba. su nom de Colombo ciutat principal de Ceylan,
COLOM GLAssAT. Lo quG l la ploma crespada. l'a- enviavan en altre temps. Colombo. Me-
COLOMER, m. colomar.
, COLOMET. m. d. Palomico , illo , ilo. Colum-
altre color. Palomo mongin mongil. Alis albis co- bulus, colnmbinus, pullus, i.
COLOM PEONER. COLOM CALSAT. di, dita en algunas parts gallarets y en altras fu-
COLOM ROQUER. Espcic dc falc colom bosc mis terris. Fumaria, palomina, palomilla. Capnion,
que va mlt per las rocas. Roques halcon roques, , ii, capnos, i.
COLOM XAREL-Lo. 'L tot blauch. Pttloma blanca. COLON PERFET, gram. Es en la escriptura la pun-
Columba alba. tuaci de dos punts en aquesta forma que ser- ( : )
COLOMS EMPARELLATS APARIATS. Lo maSClc y fa- veix pera distingir los membres de una oraci, de
mella que s' uneixen pera la cria. Palomas casadas manera que '1 sentit que 'Is preceheix quede ja
pareadas. Conjuncta?, copulatse columbae. perfet, y lo que segueix sols serveix pera major
CASSAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbasaucupari. explicaci y clarelal. Colon perfecto. Colon, i.
cuYDAR COLOMS, fr. Palomcar. Columbas curar. COLON imperfet. gram. En la escriptura la pun-
FR LO COLOM. fr. fam. gitar. tuaci menor en esta forma ( ; )
que serveix pera
FINS LOS COLOMS TENEN FEL. ref. Denota que una senyalar una part de la clusula. Colon imperfecta.
persona per quieta y pacfica que sia, s' enfada al- Colon, i.
RONCAR LOS COLOMS, fr. MARRUCAR. dits poch ms mnos. Colnia. Fascia, tsenia, ae.
COLOMA, n. p. de dona. Coloma. Columba, se.
II
Ciutat, arquebisbat y electorat sobre '1 Rhin. Co-
COLOMA SURANA. ant. TD. lnia. Colnia agrippina. 1|
Ciutat de Yestflia. Co-
COLOMAR. m. Lloch destinat pera criar co- lnia agripina. Agrippinensis.
loms. Palomar. Columbarium, ii. Lo petit de co- ||
FR enviar una COLNIA, fr. Estableccr una co-
loms casolans. Palomera. Parvum columbarium. lnia. Colonos deducere.
MENJAR HI IlAJA AL COLOMAU, QUE COLOMS NO 'n FAL- habitant en alguna colnia. Colono. Colonus, i.
TARAN, fr. mel. Se diu de la protecci y foment COLONIENSE. adj. Lo natural de lo pertan-
que ha de donar a las arts
s' crners etc. Haya , , yent la ciutat de Colnia. Coloniense. Colonien-
ceho en el palomar, que ellas vendran. Sinl Mocce- ses, agrippienses, ium.
nales, non deeranl Marones. COLOQUINTA Y COLOQUNTIDA. f. Plan-
ta. Vix perfecta domus, videas adstare ferelrum: COLOR. ra. Modificaci del raigs de la llum,
TOMO 1
50
se GOL DICCIONARI COL
lor. Color, En los vestits
is. j|
, lo que no es negre BAIXAR LO COLOR. fr. mct. pint. Prdrer sa vive-
ni blanch. Color. Quicumque color mod nec ni- sa. Caer el color. Decolorari, colorem deficere.
ger, nec albus. |]
Lo que presentan
tint las plomas B LI DIU PROU LO COLOR. loc. Dna entndrer
dels aucells. Jaldre. Avium color. Lo 1|
tint que s' que a alg se li coneix alguna cosa ab lo color de
observa en los nvols segons la seva espessor, se- la cara. Quien no cree en dolor, crea en color. Quaes-
honestamentum, i. []
En lo blas la matria y or- DE COLOR DE ALBERGNIA. Abcrengenado. Subvio-
nament de las armerias , en que primer hi havia laceus.
blanch, roig, blau y vert ; desprs s' hi afeg '1 de DE COLOR DE ANTE. Lo de color Semblant al de
ante. Anleado. Subpallidus.
or y prpura, y ltimament s' introduhiren lo ne-
gre, '1 de armini, etc. Color. Color gentilitia dis- DE COLOR DE BRONZE. BroncBdo. Mre'i coloris.
tinguens. | afeyt. 1. pi. pint. Los materials de DE COLOR DE BURELL. Aburelado. Burrus.
H
varis colors preparats pera pintar. Colores. Pig- DE COLOR DE CAF. Tostado , dc color de caf.
menta, orum. Adustus.
COLOR ARTIFICIAL. En lo tint ,
pintura , etc. , lo DE COLOR DE CANYELLA. Acnelado, canelado. Cin-
compost de varis simples. Color artificial. Artifi- namomi coloris.
COLOR DEALMEscD. Lo pardo obscur. Color musco. DE COLOR DE CENDRA. Ceniciento, cenizoso, ceneri-
Moschosus color. cio. Cinereus, cineraceus, cineritius, gilvus.
COLOR DE AROMA. Espcic de color groch que's DE COLOR DE ESMERALDA. De color dc csmeralda
dna ab la arrel de la curcuma. Color de aroma. de verde esmeralda. Smaragdinus.
Aromaticus color. DE COLOR DE FUM. De color de hunio. Insuasum, i.
COLOR DE AURORA. 'L que l'csulta del blau, blanch DE COLOR DE GAMusA. Gamuzad. Alulse colorem
y encarnat. Color de aurora. Roseus color. referens.
COLOR DE AYRE. Cert color groch suraament baix DE COLOR DE LILA. S' aplica las cosas de color
y delicat. Color de aire. Pallescens color. entre morat y cendrs. De color de lila. Lileus.
COLOR DE CANARI. 'L groch Semblant a dit aucell. DE COLOR DE LLIMO LLIMONA. De UU glOCh vei'-
Color amortiguado apagado. Languescens color. DE COLOR DE OLIVA. Accitcado. Oleacei coloris.
COLOR FORT. Lo que no pert. Color permanente. DE COLOR DE OR. Dorado. Auratus.
Perennis color. DE COLOR DE PALLA. Pttjado, pajizo, meludo. Hel-
COLOR NATURAL. Lo que t cada objecte conforme vus, pallidus.
sa condici naturalesa ; y adems en las per- DE COLOR DE PLATA. Plateado, argentado. Argen-
sonas mlt coloradas se diu del propi en contrapo- teus.
sici al posts. Color natural propio. Proprius, DE COLOR DE PLOM. De color de plomo, plomizo.
peculiaris color. |1
En las blanquerias lo de ante. Plumbei coloris.
Color de ante natural. Subpallidus color. DE COLOR DE PUNS. Sc diu del color de foch mlt
COLOR TRENCAT ESBLAYMAT. LO baix y dbil. Co- viu. De color de prniz. Puniceus.
lor quebrado quebradizo. Subpallidus color. DE COLOR DE PRPURA. Purprco. Purpureus.
COLOR VIU, PUJAT EIXIT. Lo que ressalta. Color DE COLOR DE ROSA. Rsco, rosado. Roseus.
vivo, subido. Yividus color. DE COLOR DE ROSA BATUDA. Sc diu de algunas te-
COLORS PRIMITIUS. Los fundaiuentals, de la com- las, en que V urdit es de color de rosa comuna, y
binaci dels quals resultan tots los altres, que se- la trama blanca, al contrari. De color de rosa ba-
gons Newton sn 1' encarnat, lo groch , lo blau, lo tida. Rosea tela.
vert, lo violat, lo de indi y '1 de taronja ; per '1 ,
DE COLOR DE SAFRA. Azttfranado. Croceus.
P. Lluis Castell jesuita diu, que sols lo blau, groch DE COLOR DE SANCH. Sangutneo, sanguino. San-
y encarnat bastan pera totas las combinacions dels guineus, sanguinolenti coloris.
dems. Colores madres primitivos. Yeri prim i ,
DE COLOR DE TARONJA. ISaranjado, anaranjado.
colores. Entre tintorers lo blau
||
1' encarnat lo , , Aureus.
musch, lo negre y '1 de palla. Colores primitivos. DE COLOR DE VERT DE ESPERA , y se sl afegir
Praecipui colores. FORRAT DE PASSA TEMPS. loc. fam. quc se sl res-
COL CATAL. COL 387
p'^ndrer las crialuras quant demanan alguna POSARSE ALG COLORAT, fr. Avcrgonyirse. Poner-
pessa de roba y no se 'is vl fr. De color de aire. se colorado. Rubeo, rubesco, is. ||
Fr alguna fati-
DE COLOR FoscH. Obscwo. Surdus, subniger. COLORA YNA. f. Color viu que ressalta en con-
DISTINGIR DE COLORS, fr. iiiet. Tenir discerniment traposici de altres. Colorin, angaripolas, garam-
pera no confndrer las cosas y acomodar cada amas. Coloris varietas; vividus, floridus, vege-
una lo que li correspon. Dislinguir de colores. Recl lus color.
de rebus judicar. COLORET. m. d. AFEYT. 1.
DONAR COLOR COLORS, fr. Pintar. Dar color co- COLORETA8. f. pi. Roba ordinria de varis
lores, meter de color, colorar, colorir. Goloro, as; colors. Angaripolas. Versicolor infimi generis lin-
colore inficere. teum.
FR EIXIR LOS COLORS i LA CARA. fr. Ff tomar COLORIR. V. a. pint. COLORAR.
roig alg avergonyintlo. Sacarle los colores, COLORISTA, m. Qui f, dna ven colors.
sacar los colores d la cara al rostro, ponerle d Colorista. Pigmentorum artifex, venditor.
alguna colorado, ahochornarle. Rubore suffun- COLORIT, DA. p. p. Colorido. Coloralus.
dere. COLS. m. Esttua de enorme grandria Colo-
FR PRDRER LO COLOR. fr. Disminuhirlo, sr so. Colossus, i.
causa de que decayga '1 color natural. Robar el COLOSSAL, adj. Pertanyent al colosso. Colo-
color, hacer caer de color. Decoloro, as. sal. Colosseus, colossicus.
MUDAR DE COLOR. fr. Manifestar en la cara algu- COLOSSENSE. adj. Natural de Rodas, y lo que
na alteraci de animo. Mudar de color. Colorem pertany aquesta isla. Rodio, colosense. Rhodius,
mutare. colossensis.
MUDAR MIL COLORS, DE COLOR CADA INSTANT, fr. COLOSTRE. m. CALOSTRE.
Denota la turbaci temor de que 's descubresca COLP. m. COP.
alg lo que li conv tenir ocult. Un color se le A DRET COLP. loc. ant. De front, cara cara en
iba y otro se le venia. Non vultus
,
non color , 10 combat. De frente , cara d cara. Facie ad fa-
idem. ciem.
pNDRER COLOR. fr. CoHiensar madurarse al- COLPA. f. CULPA. II
Mixto pera beneficiar la
guns fruyls, donantne senyal ab lo color que tenen plata altres metalls. Colpa. Ex colendis melallis
quant sn madurs. Tomar color, pintar. Matures- mixtura.
cere. COLPEJAMENT. m. COPEJAMENT.
PNDRER LO COLOR. fr. Tcnyirse, empaparse de COLPEJAR. V. a. MACAR.
ell las robas que 's tenyeixen. Tomar el color. Co- COLPEJARSE. V. r. MACARSE.
lore imbui. COLPEJAT, DA. p. p. MACAT.
PRDRER LO COLOR. fr. Descolorirsc alg. Caer de COLPER. ra. ant. prompte, de colp, junt.
color. Pallescere. A COLPER. loc. ant. De prompte, de colp, tot ple-
d. coPET.
f.
viccm.
TORNARSE DE MIL COLORS, fr. MUDAR MIL COLORS. ment Colcos y ara Mengrlia. Clquide, colco. Col-
TRASMUDARSELI i ALG 'l COLOR. fr. AllrSCn lo chicus.
color natural per algun accident repent. Demu- CLQUIDA. f. Planta bulbosa, la flor de la
drsele d alcjuno el color.Yullum alicui immutar. qual surt de la arrel: ha de vrias espcies
n' hi
COLORAMENT. m. La acci de donar color y t diferents noms. Per sr danyosa en gran ma-
la pintura. Coloracion. Colorum inductio. nera als gossos s' anomena mata gossos. Clquida,
COLORAR. V. a. Pintar donar color algu- clquica. Colchicum, epbemerum, i.
na cosa. Colorar, colorir. Coloro, as, colorem in- COLRADURA. f. pint. Verns que donat so-
ducere. \\
met. Disfrassar alguna cosa, ocultant la bre una pessa platejada de brunyit, la f semblar
veritat. Colorear, pretestar, colorir. Pralexo, is, daurada. Corladura. Aurei coloris linimentum.
culpam nomine praetexere ; strumam dibapho te-
11
Cremadura del sol. Asoleamiento. Insolatio,
gere. nis.
COLORAR8E. V. r. POSARSE ALG COLORAT. COLRAR. v. a. pint. Donar colradura. Corlar,
COLORAT, DA. p. p. Pintar de color. Colora- corlear. Aureo colore inficere. Cremar, fr tor-
|1
lore infectus. ||
Del sol. Asoleado. Sol perustus. |1
COLUMNA SALOMNICA, arq. La que puja en forma
SUBTAT. espiral, donant algunas voltas, las que regular-
GOLRE Y GLRER. V. a. ant. cldrer. ment sn sis. Coluna salomnica. Salomnica,
COLT, A. p. p. de cldrer. Celebrado. Cultus, striata, in spiras erecta columna.
mes ampla de la part del capitell que de la basa. COLURO. m. astron. Cada un dels doscrculs
Columna abalauslrada. Latior in capite, quam ba- mxims de la esfera, dividits en nguls rectes pels
se columna. dos polos y que atravessan lo zodiach. Coluro. Co-
COLUMNA ACANALADA. arq. La que t algunas ra- luri, orum.
llas en forma de mitja canya. Coluna acanalada, COLUSI. f. for. coL-Lusi.
lloch. Coluna aislada, suelta. Exempta insulata, , etc. assegurat ab diferents punts ab simetria. Col-
separafa columna. cha. Lecti stragulum; lodix, cis.
COLUMNA ATicA. arq. La que manifesta sas quatre COLXAR. V. a. ENCOLXAR.
fatxadas. Coluna lica, cuadrada. Attica columna. CLXIGH. m. Planta indgena que 's troba en
COLUMNA BL-LicA. La quc cslava devant lo tem- los pratsde Europa, y en mlts de Espanya; t la
ple de Belona, y 's tirava envers ella una fletxa cabessa ms mnos grossa y mlt profunda en
en senyal de declaraci de guerra. Coluna blica. terra, comprimida de un costat y convexa del al-
Bellica columna. tre, de olor desagradable, de sabor acre y corro-
COLUMNA COMPOSTA, arq. La que 's compon del siu. Clchico, quita meriendas de otono. Colchi-
orde jnich y corinti per ab diferncia en lo ca-
, cum autumnale.
pitell. Coluna compuesta. Composita columna. COM. m.Oub pera donar menjar als tocinos.
COLUMNA CORNTIA. arq. La de proporcions iguals Gamella. Rudelabrum ligneum, gabatha, ee ||
.adv.
las de orde jnich; per sn capitell copada es m. Como. Quoraod. Lo modo forma ab que ||
Columna corinthia.
diferent. Coluna corinlia. succeheix alguna cosa. Como. Tamquam, ceu,
COLUMNA DuiCA. arq. La que consta de la altura quoniod, quomodonam. Comparaci de dos ex- ||
set vegadas y mitja de sa gruixria dimetre. trems semblants en una qualitat; aix 's diu:
Coluna drica. Dorica columna. blanch com una neu, etc. Como. Ceu, ac, quasi, ut
COLUMNA HERMTICA. La desfigurada de pilastra velut, sicuti. II
En quin estat; y aix 's diu: com es-
que t en lloch de capitell un cap de Hrmes de t '1 malalt. Como. Quoinod. [j
Segons, conforme;
Mercuri. Coluna hermtica. Columna hermtica. y aix 's diu: com tu vullas. Como. Quomod, sicut,
COLUMNA jNicA. arq. La que t la altura de vuyt ut, apud, juxta. ||
Al principi de interrogaci val
vegadas sa gruixria; per desprs se li dna mitj perqu, aix dihem: com no has vingut? Como.
gruix ms. Coluna jnica. Jonica columna. Cui-, quare, quid ita? \\
Serveix pera explicar lo
COM CATAL. COM 389
odo, y aix diu com ho farem. Como. Utcum- patr primitiu y verdader, elegit pels accionis-
Il
qiie.
's
COM ES ARA, Y Aix COM. m. adv. Per exemple. mi que 'n results de qualsevol de di-
del benefici
Por ejemplo. Exempli causa, gratia, uti, veluli, si- tas operacions. Encomienda de los geners. Mercium
cut. commendatio.
COM NO? Perqu no. Como no? porque no? Cur COMANDAMENT, m. ant. manament. en- |1
non, quare non, quid iion, quia non. CARRECII, PERMS, LLICNCIA.
COM SE vLLA. loc. CoMO quicra. Utcumque: quo- A COMANDAMENT, m. adv. Bajo la rden. Subprae-
odo libeat. cepto.
sxs COM VA, NI COM COSTA. fr. fam. Sens mirar COMANDNCIA, f. Empleo de comandant.
res. A moche; tontas y d locas; sin mas ni
troche Comandncia. Praefectura, a; ; ducis vel praefecti
mas; ojo de cubero; d secas y sin llover; sin mas munus. La provncia subjecta en lo militar
II
acd ni mas alld. Inconsiderat, temer et incon- algun comandant. Comandncia. Prefectura, ae;
sull. praefecti regi, ditio.
GOMA. f. Signo de esta figura (,) pera dividir COMANDANT, m. Oficial que mana una plas-
las parts menors del perodo. Coma, inciso. Yirgu- sa, un lloch qualsevol tropa. Comandante. Dux,
la, se, comma, tis. ||
ant. Montanyeta. Loma. Cli- cis, praefectus, i. ||
Lo que mana altres subal-
vus, i, collis, is. II
Aucell de Amrica que t '1 bes- terns. Comandante. Dux, cis, prafectus, i.
coU vert, las alas rojas y la cua negra. Coma. COMANDANT GENERAL. Lo de uu regne provn-
Comma, atis. ms. La octava quasi octava part
||
cia. Comandante general. Prator, is, praefectus, i.
de un to. Coma, diesi. Comma, atis, virgula re, COMANDANTA. f. nut. Ttol del navo co-
diaesis, is. mandant de una escuadra divisi, que 's diu real
SENS FALTAR UNA COMA. fr. pera denotar que una si es de tres ponts. Comandanta. Principalior na-
cosa es enterament perfeta. Sin faltar una coma, vis.
punlo ni coma, un pice. Ad unguem, absolut, COMANDAR. V. a. Manar un exrcit, plassa,
perfecte destacament, etc. Mandar, comandar, imperar.
COM ANADS, SA. adj. ENCOMANADS. Impero, as, praefecti, ducis munus obire.
COMANADOR. m. Lo caballer que t coman- COMANDAT, DA. p. p. Comandado. Impera-
da en alguna de las ordes militars. Comendador. tus.
Ueneciarius eques. Lo prelat en alguns con- |1
COMANDATARI. m. Lo que porta encrrechs
vents de Merc y de sant Anton Abat. Comenda-
la de altre, y s' obliga donar compte de ells. Enco-
dor. Goenobii prseses. Qui dna comandas. Co- 1|
mendero. Fidei comissarius, ii, negotiator, is. Ec- ||
mendador. Beneficii, praimii dator. clesistich secular que gosa en comanda algun be-
GOMANADORA. f. Entre religiosas mercen- nefici regular. Comendatario. Regularis beneficii
Comendadora. Goenobii praises.
rias la prelada. usufructuarius.
GOMANAMENT. m. ant. comandament. COMANDATICI, A. adj. S' aplica la carta
A COMANAMENT DE ALG. loC. aut. SA DISPOSICI, despatx de recomendaci. Comendatido. Commen-
SAS ORDES, BAIX DE SN MANDO. dalilius.
GOMANAR. V. a. ant. encarregar, encoma- COMARCA, f. Territori de un poble ab tots los
y sn territori y rendas. Encomienda, hailiage. Amiga. Comadre. Amica, vicina, ae, familiaris, is.
Eqestre beneficium; equitis beneficiarium, proe- LAS COMARES ME VOLEN MAL, PERQU 'lS DICH LAS
mium. II
ant. Encrrech. Encomienda. Mandatum, VERITATS, ref. que denota quant mal s' acostuman
i, coraendalio nis. ||
depsit. sufrir las correccions. Mal me quieren mis coma-
COMANDA DEL BUCH. nut. S' entenia (juant lo dres, porque les digo las verdades. Yera quod ipso
y
tatio, flucluatio. [j
Debat , disputa forta. Debat, COMBREGAR. V. a. Donar la sagrada comu-
combat. Contentio, colluctatio, nis. ni. Comulgar. Sacram Eucharistiam aliqui minis-
COMBATENT, p. a. Qui combat. Combatiente. trare, porrigere, exhibere. v. n. Pndrer la sa- |1
II
met. Contradir, impugnar. Combatir. Adversor, principi de alguna cosa. calzadcomovestis,
aris, resisto, is. ||
met. Agitar 1' animo, 'Is afectes vestidcomo calzais; en cueros y con sombrero, traer
passions. Combatir. Agito, perlurbo, as, comrao- guanles y canizuelo. Aul soccos vesti, aul socco sit
veo, es. II
Disputar. Combatir. Decreto, depugno, congrua vestis. Et strophium geris, et manicas et
est sota del castell; alguns constructors lo definei- COMBUSTI, f. Incendi, crema. Combustion.
xen: la segona cuberta en las naus de dos ponts. Combusti, conflagralio, nis. I
Dissensi alborot.
Combs. Calastroma, tis. Disension, sedicion, tumullo. Seditio, nis, tumul-
COMBINABLE, adj. Lo que's pt combinar. tus, us.
Combinable. Gonveniens, concors, concordabilis. COMDOR COMITOR. m. Ttol y dignitat
COMBINACI, f. Acci de combinar. Combi- entre vescomte y valvessor, tenint ofici de soci
7iacion.Ordo, conjunctio, combinatio, nis. | Uni del compte, acompanyarlo y administrar justcia
de dos cosas en un mateix subjecte. Combinacion. en sn nom en tot lo comtat desprs del vescomte.
Combinatio, nis. i|
Agregat de veusposadas per or- Tal dur '1 temps dels comtes particulars
ttol sols
de alfablich. Combinacion. Yerborum ordo. fins ans de la uni ab Arag. Comdor. Comitor.
COMBINAR. V. a. Ordenar, disposar cosas di- COMDIA, f. Poraa dramtich en que's pre-
ferentas entre s pera formar un compost, com, lle- senta alguna acci familiar entre personas priva-
tras, nmeros, etc. Combinar. Ordino, colloco, as, das, y 's dirigeix la correcci de las costums. Co-
struo, is.
II
Comparar. Combinar, cotejar, compa- mdia. Comoedia, ae.
plan. Combinar, proedestino, as; aliquid moliri, qual passa entre personas que no excedeixen de la
mente concipere. ||
Juntar tropas esquadras. Jun- esfera de nobles y caballers. Comdia de capa y
tar, combinar, formar. Socio, as, conjungo, is. espada. Comoedia togata.
COMBINAT, DA. p. p. Combinado. Conjunc- COMDIA DE FIGURIN. Aqaclla que t per princi-
tus, sociatus, foederatus. pal objecte repndrer algun vici ridcul y extrava-
COMBINATORI, A. adj. S' aplica al art de gant en un personatge. Comdia de (iguron. Atella-
combinar las cosas. Combinatorio . Copulatorius. nafabula.
COMBOY. m. Escolta, guarda pera portar ab COMDIA DE FOLGA. AqucIla quB t per principal
seguretat alguna cosa. Convoy. Prajsidium, ii.
||
objecte assumptes ridculs yjocosos. Comdia de
La provisi que's porta. Convoy. Commeatus, us. farsa. Mimus, i.
Simulal
Sil se gerere, insidios agere. coMENSAR k. DONAR PREU. fr. Abril Tompcr el
SR UNA COMDIA UN PAS DE COMDIA. CXp. fam. precio. Mercium pretium statuere ,
judicar mer-,
COMEDIMENT. m. Lrbanitat, moderaci. Co- menl llarch se fa pesat. Comienza y no acaba. Fi-
medimiento, cortesania. Comitas, humanitas, urba- nem dicendi non facit.
nitas, atis. GOMENSAT, DA. p. p. Comenzado, empezado.
COMEDIRSE. V. r. Arreglarse , moderar- Coeptus.
se, contenirse. Comedirse. Se continere , modera- GOMENT. m. ant. comentari. ||
exposici.
ri. GOMENTADOR, Qui comenta. Co-
A. m. y f.
GOMEDIT, DA. p. p. Moderat. Comedido. Mo- menlador. Interpres, explanator, is, paraphras-
deratus. ||
En menjar y burer. Sohrio, templado, tes, B.
vitat et farinam: boves expectant raessis tempus: . GOMERGIAR. v. a. Negociar , traficar com-
qui non laborat, non manducat. prant, venent carabiant geners. Comerciar. Nun-
GOMENS. m. ant. comensament. dinor, aris, mercaturara facere. ||
met. Tenir co-
GOMENSADOR, A. adj. Qui dna principi municaci tracte, comunment il-lcit, unas per-
comensa alguna cosa. Principiador. Inceptor. sonas ab altras. Comerciar. Societatem , commer-
GOMENSAL. m. Qui habita menja ab altra cium habere.
persona. Comensal. Comensalis, contubernalis, GOMERGIAT, DA. p. p. Comerciado. Nundi-
convivalis. En algunas catedrals y col-legiatas
|| natus.
prebendat immediat al canonge. Racionero, co- GOMERS. m. Negociaci comprant y venent. Co-
mensal. Portionarius, ii, redditum cathedralis aut mercio. Comunicaci tracte de
Commercium, ii. [|
legiatas prebenda immediata al canonicat. Racion, Tracte secret il-lcit entre personas de diferent
comensalia. Porlionaria prabenda. sexo. Comercio. Commercium turpe. ||
Joch de car-
GOMENS AMENT. m. y tas entre quatre ms personas, en que's donan
GOMENSANSA. f. ant. Principio. Initium, cada hu tres carfas tapadas , se'n posan la taula
principium, exordium, ii. quatre destapadas, y guanya '1 qui junta tres de
GOMEN8AR. V. a. Empezar , comenzar , dar un coll superiors las dels altres jugadors. Comer-
principio. Incipio, is, coepi, isti, coeplo, as. ||
v. n. cio. Pagellaium ludus quidam. ||
Lo paratge mes
COM DICCIONARI COM
concorregut en los pobles grans. Comercio. Locus sacerdot que entn en los crrechs de ella, Comi-
frequentissiraus. sario del sant oficio de la inquisicion. Tribunalis
GOMENSAR. V. a. ant. comerciar, fidei minisler, sacerdos,
GOMES, A. p, p, Cometido. Commissus. 1|
ant. COMISSARI GENERAL, Autguament lo qui manava
Encomanat, encarregat, confiat alg, Comelido, un tros de caballeria en los exrcits, Comisario ge-
confiado. Commissus, creditus, neral. Legatus,
GOMESTIBLE. adj. Lo que's pt menjar. Co- COMISSARI GENER VL DE CRUSADA, Ecclesistich qUC
mestible. Comesh'is. [|
m. pi. Comestibles. Cibaria, per norabramenl del Rey y facultat pontifcia l
orum, sn crrech los negocis pertanyents esta grcia.
GOMETA. m. Cos celeste de la naturalesa dels Comisario general de cruzada. In sancta? cruciatai
planetas. Cometa. Cometa, a3, ||
Joch de cartas dit causis praefectus,
en algunas parts al hu y al dos: lo qui t ma juga COMISSARI GENERAL DE NDiAS, En 1' Orde de sant
per orde com as, dos , tres
las cartas , , etc. fins Francesch, religis encarregat de sas provncias en
que pert '1 orde que en tal cas juga '1 del costat Indias, Comisario general de Indias. Ordinis S,
si la t', y aix se segueixen las dems. Cometa. Pa- Francisci apud indos praefectus,
gellarum ludus quidam. Lo nou de oros del ma- || COMISSARI GENERAL DE GERUSALEM DE LA TERRA
teix joch, y val per qualsevol caria. Cometa. Page- SANTA, Religis Franciscano resident en la cort per
11a lusoria. nombrament del Rey en lo tocant als caudals dels
GOMETEDOR , A. m, y f, perpretador. I
Lo convents y hospicis dels sants llochs, Comisario
qui encarrega fr alguna cosa, Cometedor. Commi- general de Jerusalen tierra santa. Ordinis S,
sor, is. Francisci apud Hyerosilimam praefectus,
GOMETRE. V, a. y COMISSARI ORDENADOR. L' inmediat en autoritat al
GOMTRER. V, a. Encarregar alg algun intendent de exrcit, la ausncia del qual supleix.
negoci. Cometer, confiar. Committo, decerno, is,
\\
Comisario ordenador. A quaestore exercilus se-
GOMIGIS. m. pi, Juntas dels romans pera trac- PECAT DE COMISSI, Lo quc s' executa infringint
tar los negocis pblichs, Comicios. Comitium ,
ii, la lley de Du en algun precepte negatiu. Pecado
comitia, orum, de comision. Admissum agendo peccatum,
GOMINAL. adj, ant. Indiferent, Comun. Com- GOMISSIONAR. V. a. Dar comissi alg pera
munis, I
nut, tripulaci. ||
Qui t part en la mas- entndrer en algun negoci. Comisionar. Delego, as,
sa comuna, Participe de la masa comuna. Particeps committo, is.
ipis. II
COMUNAL. II
nut. ant, oficial de mar, ||
adj, GOMI8SIONAT, DA. p. p. Comisionado De- .
GOMINALESA. f, ant, judici de arbitres, GOMIS8URA. f, anat. Uni del crneo ab unas
COMS. m. Pena de prdrer la mercaderia, '1
dentelas com las de la serra, Comisura. Commisu-
qui comercia en geners prohibits, Comiso. Ad fis- ra, ae,
cum adductio, ||
Los mataixos geners comissats, CMIT. m. Oficial en las galeras , encarregat
Comiso. Fisco adductae mercs, adducta bona. de las maniobras y cstichs dels forsals, Cmitre.
GOMISSAR. V. a. Declarar lo que incideix en Celeustes, a, pausarius, portisculus, trierarchus, i,
la pena de coms. Dar de comiso , comisar. Confis- GOMITIT, DA. p. p. ant, comissionat, |i
des-
co, as. tinat,
GOMISSARI. m. Qui t facultat de altre pera GOMITIVA. f. Acompanyament, Squito, comi-
algun negoci, Comisario. Delegatus, i, tiva. Comilatus, us,
COMISSARI DE GUERRA. Qui passa l'cvisla general GMODAMENT. adv, m. Ab comoditat. Co-
la tropa. Comisario de Guerra. Recensioni mili- modamente. Opportun, commod,
tura prafectus, GOMODANT. m, for. El que presta altre
COMISSARI DEL SANT OFICI DE LA INQUISICI. 'L gratutament una cosa pungible peraque se ser-
COM CATAL COM 393
vesca de ella fins cert temps pera cert us y li s' ajudan mtuament contra altres. Companero.
restitupsca desprs. Comodante. Comniodans, tis. Socius, ii. Lo que forma joch simetria ab altra
|]
COMODAT. 111. for. Contracte pel qual se dna Lo que s' acostuma usar portar ab s mateix, com
rel) alguna cosa ab obligaci de restituhirla. Co- lo llibre, etc. Companero. Socius, ii sodalis, fa- ;
I modao. Comniodatum,
COMODATARI.
ners a llar.
ni. for.
Comodatario. Coniinodalarius,
i.
mul progredi.
is.
COMOD. m. Lo que serveix pera lot. Comodin. COMPANYA, f. Famlia 6 fills petits. Famlia,
Oinnibus inserviens. hijos. Famlia, ai, proles , is. ||
ant. Lo servey.
COMODITAT, f. Convenincia. Comodidad. Genle, servidumbre. Familia, ai, faniuli, orum. ||
Comnioditas, atis. ||
La bona disposici de las co- companyia. II
nut. Lo petit retret de popa en las
sas pel us que s' ha de fr de ellas. Comodidad. naus petitas. Camara. Conclave, is. ||
ant. nut.
Comnioditas, atis, opportununi, i. \\
Utilitat, inte- EQUIPATfiE, tripulaci.
rs. Comodidad. Utilitas, atis, lucrum, i. QUI AB COMPANYA 's MET , CAGAT SE LLEVA.fr.
CERCAR SAS COMODITATS, fr. Buscar sos interes- met. QUI AB criaturas se fica, etc.
sos, utilitats. Ser amigo de sus conveniencias. Cap- COMPANYAR. v. a. acompanyar.
tar comnioda. COMPANYERA. Companera. Socia, a;. f.
preu. A precio acomodada, moderado precio. Me- muller, y aquesta respecte de aquell. Compania.
diocri pretio. Conjux, gis. I Lo qui va junt ab altre. Compania.
COMPACTE, A. adj. Unit, trabat, apretat, Socius, ii.
II
com. Societat de comerciants. Compa-
Compacto. Conipaclus, pactilis. nia. Societas negotiatorum. mil. Cert nimero de
||
Compaginar. Compagino,
is.
Ensenyansa y trauhen
compingo, is. sn origen dels jesuitas. Orden de nueslra Senora.
COMPAGINAT, DA. p. p. Compaginado. Com- Ordo jesuitarum sub titulo R. Yirginis Maria.
TOMO I.
394 COM DICCIONARI COM
PER coMPANYiAs. m. adv Por companias. Mani- COMPARENT.p.a. Compareciente. Comparens.
pulaiim, grega m. t i COMPARET. m. d. Padrinito. Patrinus, i.
j|
COMPANY, NA. m. y f. Companero, compa- Fadr forro, traballador de la terra. Bracero. Fos-
nera. Comes, itis. ||
pari. sor, is.
QUE HO DIGA MOX COMPANY, QtE ES TAL COM JO. COMPARICI. f. for. comparecncia. ||
L' au-
ref. Denota que entre dos companys tant motiu de to ab que '1 jutge mana comparixer. Compari-
desconfiansa hi ha en un com en altre. Tan hueno cion. Yadimonii jussum.
es Pedr como su companero : pregunladlo Mnioz COMPARSA, f. Acompanyament en la repre-
que miente mas que vos. Quitrito id Fabio qui te sentaci teatral. Comparsa. Comitatushystrionalis.
mendiator ipse est : talis est hera qualis pedisequa. Companyia de disfressas. Comparsa. Larvarum
II
ers. II
V. r. Iguala rse ab altres. Compararse con COMPARTIT, DA. p. p. Repartida, comparti-
olro. Cum aliquo sese Oquare. do. Divisus.
COMPARAT, DA. p. Comparado. Collatus. p. COMPS, m. Instrument matemtich de fusta
COMPARATIU, VA. Lo que compara adj. metall, compost de dos pessas unidas al cap ab
serveix pera comparar. Comparativo. Comparati- un pern, y s' aixampla estreny segons conv.
vus. gram. La frase adjectiu que relaciona 'Is
II
Comps. Radius, circinus, i. met. Regia modo ||
termes de la cemparaci. Comparativo. Comparat i- de vurer de obrar. Comps. Regula, ae. ms. ||
raci. Comparativamenle. Comparativ, comparat, regeix la orquesta. Comps. Tempus, oris. Ralla ||
COMPASSIU, VA. adj. Qui fcilment se com- COMPENSABLE, adj. Lo que 's pt es digne
padeix. Compasivo. Misericors. de compensar. Compensable. Coinpensabilis.
COMPATERNITAT. f. Lo parentiu espiritual COMPENSACI, f. La acci y efecte de com-
que '1 padr de batejar confirmar contrau ab los pensar. Compensacion. Compensatio ,
pensitatio,
pares de la criatura. Com,palernidad. Spirilualis nis. II
premi.
cognatio. COMPENSAR. V. n. Bessarcir algun dany,
COMPATIBILITAT, f. Aptilut de una cosa agravi perjudici. Resarcir, compensar. Compen-
pera unirse ab altra. Compalibilidad. Sociabilifas, so, as. II
V. n. Gosar de algun b en grau equiva-
compatibililas, atis. lent al dany que s" ha patit. Compensar. Compen-
COMPATIBLE, Lo que t aptilut pera
adj. so, as.
concrrer en un mateix llocli en un mateix sub- COMPENSARSE. V. r. Bessarcirse una cosa
jecte. Compatible. Sociabilis, conciliabilis, compa- ab sa contraria, com las prduas ab las ganncias.
tibilis. Compensarse Compensari. . Ressarcirse una s ma- [j
COMPATIR. V. n. Patir junt ab altre. Padecer teix del dany que altre li ha ocasionat. Compensar-
con otro. Compatior, eris. se. Pensari, compensari.
COMPATIRSE. V. r. compadixerse. COMPENSAT, DA. p. p. Compensado. Com-
COMPATIT, DA. p. p. Padecido con otro. Com- pensalus.
passus. II
compadesct. COMPETEDOR, A. m. y competidor. f.
grans dimensions y de genero trist. Elegia. Ele- COMPLICITAT, f. Qualitat de cmplice. Com-
gia, ai. I COMPLANCT. plicidad. Societas, atis.
COMPLANCT Y COMPLANT. f. ant. la- COMPLIR. V. a. y derivats, cumplir.
mento. COMPLOT, m. conspiraci , trama , junta se-
COMPLANGUT, DA. p. p. PLANGUT. creta.
COMPLNYER. V. n, ant. plnyer. H
Plorar COMPNDRER. V. a. Formar de vrias cosas
ab llgrimas y suspirs. Planir. Plango, is. cox- 1| una , col-locantlas ab orde y modo. Componer.
DLDRERSE. Compono , is. 1|
Constituhir formar algun cos ,
COMPLURER. V. a. Donar gust plaher agregat de vrias cosas personas. Campaner. Con-
altre. Complacer ,
condescender . Complaceo , es, fio, as. II
Sumar pujar una quantitat determi-
obsequor, eris. nada. Campaner. Constituo , is. ||
Fingir , forjarse
COMPLURERSE. V. r. Tenir satisfacci en alguna mentida. Tramar, componer, forjar. Fingo,
alguna cosa. Complacerse , alcgrarse. Gaudeo , es, is. II
Ordenar lo desconcertat , adobar lo espatllat.
I lo.
Agendi
Tolerantia,
COMPORTAR,
ratio.
ai. ||
v.
Modo de
a.
portarse. Comporle.
COMPORTARSE. V. r. Tolerarsc ,
permitirse. COMPRA, La acci y efecte de comprar.
f. 11
meten los pledejants..4 mi(/a6/e componedor. kvh'QV. COMPRADOR, A. m. y f. Qui compra. Com-
COMPOSAR. V. a. ant. Carregar contribu- prador. Emplor, is. De gallinas, ous, etc. pera
||
Fr pagar demasiadament alguna cosa. Exigir dos 's pren en sentit literal. El mal comprador come lo
precis. Plus justo extorquere. peor. Malus emptor diDcil bonum edil obsonium.
COMPOSARSE. V. r. avenirse, compndrerse. COMPRAR, v.a. Adquirir per diner lo domini
COMPOSAT, DA. p. p. Impuesto. Impositus. de alguna cosa. Comprar. Emo, is, inercor, aris,
COMPOSICI, La acci y efecte de compn-
f. permuto, as.
drer. Composicion. Compositio, nis. Ajust, con- 1|
coMPRARSELA. fr. fam. Anarsen, fugir. Tomar las
veni. Composicion. Pactio, nis. ms. Artificiosa || de Villadiego; dar la grupa poner echar los pies ,
composici de diferents sons. Composicion. Musica en polvorosa, volar golondrino, escurrirse. Xhire.
compositio. Obra del ingeni. Composicion. Opus,
II
QUI COMFRA MS DEL QUE PT, APRS HO HA DE VN-
eris. gram. Lo que'l mestre dicta als deixebles
II
DRER TOT. refr. Aconsella que no fassemms de lo
pera Iraduirho en la llengua que aprenen. Compo- qne 'ns permeten nostres havers. Quien compra lo
sicion, lema. Compositio, nis. ||
Reparaci de algu- que no pucde , vendc lo que le duele. Quisquis emit
na cosa maltractada. Compostura. Reparatio, nis, quod opum non fert mensura suarum, quod non
compositura, a. fert animus vendere saepe solet.
COMPOSITOR, m. Qui compon, especialment QUI COMPRA Y MENT, EN SA BOSSA HO SENT. ref.
en la msica. Compositor, componedor. Compositor, Denota que la mentida del comprador sempre re-
is. Entre estampers qui arregla las lletras en la
II
dunda en sn perjudici. El que compra y mien'e,
estampa. Compositor. Notas typographycas aplans. su holsa lo siente. Damno suo menlitur emptor.
for. RBITRE.
11 QUI NO 't coneix, que 't compre. icf. Se diu de
COMPOST, m. Agregat de vrias parts. Com- aquell que pretn enganyar ab bonas paraulas
puesto. Totum ex partibus conlatum, constans. ||
qui'l coneix. Quien no te conoce, te compre, que te
MODEST, ADOR.NAT. ||
adj. bot. Las flors que resultan compre, ese le compre. Qui ma' te novit, euiat.
398 COM DICCIONARI COM
COMPRAT, DA. p. p. Comprado. Emplus. I
COMPROMS, A. p. p. Comprometido . Cora-
SUBORNAT. II
Joch del home entre quatre ab vuyt promissus. ||
m. comproms.
carlas,y las vuyt que restan fins quaranla 's COMPROMETIMENT. m. COMPROMS. |1
Con-
conipran y reraatan qui ras dona. Comprado, sentiment, la acci de posar un assnmpto en com-
compradillo. Pagellaruni ludus quidam. proms. Comprometimiento. Compromissio, nis.
COMPREHEIVSIBILITAT. f. Possibilitat de COMPROMTRER. V. a. Fr alg respon-
sr las cosas conipresas. Compiensihilidad. Com- sable de algun encrrech. Comprometer. Fidem ali-
prehendendi vis. ||
Lo que fa las cosas comprehen- cujus obligar, jj
Deixar un ter- la discreci de
sibles. Comprensibilidad. Comprehensibilitas, atis. cer la determinaci de una disputa, plet, etc. Com-
COMPREHENSIBLE. adj. Lo que s' pt coni- prometer. Compromitto, is.
verturat que gosa de la presncia de Du. Com- ESTAR POSAR E.\ COMPROMS, fr. Posar estar en
prensor. Beatus. ||
Qui corapren alcansa alguna incerlilut. Estar poner en compromiso. Incerto
cosa. Comprensor. Comprehendens. esse, ponere.
COMPRS, A. p. p. Comprendido, comprenso. COMPROMISSAR. V. a. COMPROMTRER.
Coraprehensus. ||
Contingut. Conlenido, comprendi- COMPROMISSARI, m. L' rbitre que nora-
do. Contentus. bran los pledejants pera decidir lo plet. Compro-
COMPRESA, f. raed. Trosset de tela sens voras misario. Conipromissarius, ii. ||
En las eleccions
y ab varis doblechs que s' usa pera cubrir los ap- cannicas aquell qui s' ha ft lo comproms.
sits pera aplicar directament la part malalta Compromisario. Conipromissarius, ii.
der sr un cos comprimit reduhit mnos vol- sari. Compromitente. Compromittens, tis.
mir. Compresion. Compressi, nis. alguna suma import de alguna cosa. Cuenta. Ra-
COMPRSSIU, VA. adj. Lo qne comprimeix. tionum tabulae. Mili, deu vegadas cent mil. Mi-
||
los psols de olo-. Comprimido. Compressus. razon sustenta amistad. Mniua fidesfovetaraicitias.
COMPROBACI. f. L' acte y efecte de com- COMPTES VELLS BARALLAS NOVAS. fef. S' cntn en
probar. Comprobacion. Gomprobatio, nis. sentit literal. A cuentas viejas barajas nuevas.
COMPROBAR. v. a. Confirmar alguna cosa Numera inveterata vicxas pariunt.
comparantla ab altra, acreditantla ab probas. BON COMPTE, m. adv. Segons lo dit abans. A
Comprobar. Coraprobo as. la cuenta. Meo judicio, mea sententia. ||
En conclu-
COMPROBAT, DA. p. p. Comprobado. Con- si, en compendi. En cuenta, d buena cuenta. Tn-
Ijrmatus, dem, brevitr.
COM CATAL COM 39d
i COMPTE, m. adv. En part del pago de lo que 's JA t' ajustar 'l COMPTE, JA AJUSTAREM PAS-
du. A menta, buena cuenla. In summam perso!- SAREM COMPTES, fr. mel. fam. ab que s' amenassa
vendani.
V( A crrech. Acargo.
||
In se suscipere. alg. Yo ajustar cuenlas conligo, ya ajuslaremos
A MON compte: per mo.n compte; compte meu. cuenlas, ya nos veremos. Tecum rationes inibo.
i
m. adv.
ea fide.
A mon Ciu-rech
ref.
mi cuenla.
Al dar la
la
LIQUIDAR LOS COMPTES,
data.
expedir.
fr. Igua'ar
Liquidar las cuenlas. Pari, as; rationes
fr.
ajustar sos COMPTES, fi". Examinar las midas met. fam. Tenir un xit contrari lo que s' espe-
que conv pndrer en algun negoci. Ajustar uno rava. Burlar las esperanzas. Frustrari, spe decipi.
suscuenlas. Negotiuni permalui perpendere. PNDRER A ALG PER SN COMPTE, fr. met. fam. Pn-
CARER EN 1,0 COMPTE, fi", fam. Adverli" 1' error drer de tema alg. Tomaria con alguno. Cum
en que s' lia incorregut. Caer, dar en la cuenla. Ad aliquo rixari. ||
Encarregarse de alguna cosa. To-
bonam frugem redigi. ||
met. esmenarse. mar por su cuenla. In se recipere.
coMPROBAR UiN COMPTE, fr. Comparar las parlidas PNDRER A COMPTE A BON COMPTE, fr. Admtrer
ab sos justificatius. Pelolear. Sumnias summiscon- alguna partida en part de pago. Tomar en cuenla.
ferre. In acceplum referre.
DEMANAR COMPTE, {f. Pcdir Clienta . Rationem ab pRDRER LO COMPTE, fr. Sr nilt difcil reduhir
liquo pelere. nmero alguna cosa per sa multitut. Perder la
DONAR BON MAL COMPTE DE SA PERSONA, fr. Cor- cuenla. Computos excedere; ad computum redigi
espndrer b mal la confiansa encrrechs non posse.
lels. Dar buena mala cuenla de su persona. Sus- POSAREN COMPTE, fr. Ponsr en cuenla. Ralionbus
pti negolii rationem reddere. inferre.
DONAR COMPTE, fr. onar notcia rah. Dar cuen- RBRER COMPTE, fr. aut. DONAR COMPTE.
ta. Referre, nunliare. RBRER COMPTE PRiM.fr.ant. Donar compte estret.
EN COMPTE, m. adv. En lloch. En cuenla, en lu- Dar cuenta estrecha. Arctain rationem reddere.
ar. Pro. SABER SN COMPTE, fr. SABER SAS COSAS.
ENTRAR EN COMPTES AB S MATEIX, fr. CARER EN LO TENIR COMPTE, fr. Atndrcr alguna cosa, te-
lOMPTE. II
Considerar lo que passa en sn interior nir cuydado de ella. Tener cuenta. Incumbere in
era arreglarse del millor modo que convinga. rem. ||
Cumplir, guardar exactament lo que's ma-
nti'ar en cuenlas consigo. Secum cogilare. na. Observar, tener cuenta. Juss facere.
ESTAR FORA HAVER EIXIT DE COMPTE, fr. Havr TENiRSE COMPTE EN LO MENJAR, fr. Guardarsc la
umplert los nou mesos la dona prenyada. Estar boca. Guia; non induigere.
'uera de cuenla.Gravidam foeminam, exactis men- TENIR SN COMPTE, fr. Tcncr su cuenta. Numerum
ibus, parlum expectar. nunc sedul habere.
ESTAR ANAR LLUNY DE COMPTES, fr. ANAR LLUNY TENTE COMPTE, loc. de ameuassa. Cuenta con la
esse, rem utilein esse. guna cosa. Echar la cuenta. Rationes computar.
FR COMPTE, fr. SUPOSAR. TRAURER sos COMPTES, fr. met. Considerar lo que
FR COMPTES sNS CONTAR AB l' HOSTE. fr. Signi- pt resultar favor en dany propi. Ajustar sus
fica formar plans sens contar ab los embarasses cuenlas. Negotiurn permalur perpendere.
ificullals regulars. Ilacer castillos en el aire ; con- VENIR A COMPTE, fr. Sr til, convenient profi-
r sin la huspeda. Vana spe deludi. tosa alguna cosa. Tener cuenta. Rem proquam esse.
FR LO COMPTE ALG. fr. met. Matai'lo. Hacerle COMPTET. m. d. Petit compte. Cuenlecita,
la cuenta. A liqem occidere, ultimo supplicio afi- ica, illa. Compulatiuncula, ic.
ere. ||
Notar las parlidas que l'iian de compndrer. COMPTISTA. ni. Qui sab comptes. Cuentista.
levar la cuenta. Rationem ducere. despedir. ||
Computat ionis perilus.
FR los COMPTES DEL GRAN CAPIT GRANS COMPTES. COMPULSA, f. for. Cpia, trasl-lat de una es-
fr. Fr parlidas arbilrrias y no jusficadas. iacer criptura, etc. ft judicialment y cotejat ab l'origi-
la cuenta del gran capilan. Exorbilantium expen- nal. Compu/sa. Apographum, exemplar aucloralum.
sarum arbitraria ratio. COMPULSAR. V. a. for. Trurer alguna com-
FR TRuER COMPTES ALEGRES, fr. Tenir vanas pulsa. Compulsar. Apographum transcribere. ||
esperansas. Hacer formar cuenlas alegres gala- Obligar alg fr alguna cosa. Compulsar. Com-
nas. Yana spepasci. pello, is.
alg obligantlo executar alguna cosa. Compuhion. m. La gent que compon una provncia, ciutat, po-
Compulsi, nis. ble, vila, etc. Comun, comiinidad. Communi popu-
COMPULSIU, VA. adj. Lo que l virtut de li. GREMI. BASSA. 1.
II
UNIVERSAL. En 1' OflCi div
|| ||
ila. Puer comes, puella comitissa. pren la veu popular contra del prncep. Comunero.
COM, NA. adj. Lo que es de mlts. Comun. Rebellis. ||
Qui t part ab altres en una hisenda.
Communis. Corrent, adms de tothom de la
\\ Comunero. Socius, consors.
major part. Comun. Pervulgaris. H Ordinari, bast, COMUNIA. f. ant. AJUST, CONVENI, COMPANYIA
r
alis. 1|
Tracte il-lcit eii'.re
|1
los Y. Comunidades. Parles, ium, facliones, um.
COMUNMENT.
ment. Comunmenle.
vuig.
adv. m.
II
Uni , correspondncia de unas cosas ab altras, CONATO. m. Esfors. Empeno, conalo, esfuerzo.
com de ayres, de un quarto ab
Comuni- altre, elc. Conatus, us.
acion. Mtua communicalio. ret. Figura ab que's || CONCA. Vas gran de metall fusta. Cuenca.
f.
utge pera sr enlregats los autos procs la part aquesta forma. Cuenca. Concha(a terra. ||
gibrella.
ue 'Isdemana. Comunicacion de proceso. Judicia- CONCAGAR. V. a. ENMERDAR.
iuni acluum communicalio. CONCAGARSE. V. r. esgagatxarse.
COMUNICAR. V. a. Fr altre parlicipanl de CONCAGAT, DA. p. p. exmerdat, escagatxat.
lo que alg l. Com'ucar. Communico , as. ||
Des- CONGAMBI. m. GAMBI.
que alg sab. Comuni-
teubrir, manifestar altre lo CONCANONGE. m. Lo qui es canonge respecte
car. Communico as. Conversar tractar ah alg
, ||
, de altres del mateix cabildo. Concannigo. Simul
de paraula per escrit. Comunicar. Communico, cum alio canonicus.
los cuydados ,
pensaments , elc. Comunicar. Curas tiluheix ;i una caledral unida ab altra. Concaiedra-
COMUNICAT DA. , p. p. Comunicado. Com- una bveda. Concavidad. Camera, a;, coelum, i.
municalus, commissus. CNCAVO, A. adj. La part vuyda de algun
COMUNICATIU, VA. adj. Apte pera comuni- cos pel interior de ell. Cncavo. Cavus.
car comunicarse. Comunicavo. Communicativus. CONCEBEMENT. m. ant. concepci.
COMUNICATORI, A. adj. Lo que serveix pera CONCEBIBLE, adj. Lo que's pl concebir ,
comunicar. Comunicatorio. Communicatorius. || imaginar. Concebible. Conceptibilis.
LLETRAS COMINICTRIAS. CONCEBIMENT. m. ant. concepci.
COMUNI, f. Comunicaci, participaci de lo CONCEBIR Y CONCBRER. V. a. Frse pren-
que es com. Comunion. Communio, nis. La sa- ||
yada la famella. Concebir. Genero, as, concipio, is.
cepci de la sagrada Eucaristia. Comunion. Corpo- cebir. Teneo, es, imbibo, capio, is. ||
percebir. ||
COMUNI DELS s\NTS. La parlicipaci dels bens CONCEBUT, DA. p. p. Concebido. Conceptus.
^ espirituals que gosan los fiels com membres de CONCEDIBLE. adj. Loque's pt concedir. Corv-
un mateix cos. Comunion de la iglesia de los San- cedible. Concessibilis.
TOMO I.
402 CON DICCIONARI CON
CONCENTRACI, qiiin. f. La major densitat CONCERNIR, v. imp. Tocar ,
pertnyer. Con-
forsa que adtjuireixen certs cossos per la subs- cernir. Atiinet, pertinet, ebat.
tracci de altre estrany interposat entre sas mol- CONCERT, m. Bon orde y disposici en las co-
-lculas. Concentracion. Densitas, condensitas, atis. sas. Concierto. Ordo, dispositio, nis. H Ajust con- ,
(I
f. La acci de reunir envers un centro com ,
veni. Concierto. Pactum , i. ||
Composici musical
com quant se reuneixen los raigs del sol en lofoco de mlts instruments. Concierto. Concentus, us. ||
del mirall abrasador, y s' aumenia en gran mane- Composici de dos tres veus sobre sn baix
ra per aquesta operaci la intensitat del calor. Con- cant pla. Concierto. Cantus, us. ||
Avingut, concor-
centracion. Coiicentratio, onis. dat. Convenido. Conventus, us. ||
conveni.
CONCENTRAR, v. a. Penetrar, introduhir una DE CONCERT. UI. adv. Dc com consentiment. De
cosa ab altra. Concentrar. Intima penetrar. ||
met. concierto , de acuerdo , de mancomun de conformi- ,
figuias que tenen un mateix centro. Concnlrico. CONCERTADSSIM, A. adj. sup. Concertadi-
conceplio. j]
La festivitat que celebra la iglsia ab CONCERT ANDO. m. gram. Certa variaci del
aquest ttol. Concepcion. Inmaculatus Yirginis Ma- infinitiu. Concertando. Innitivi convenientia.
I CONSULTAR AB LA coNCi.HCiA.
obrar segons lo que dicta
con su concincia. Conscienliam consulere.
la
fr. met. Atndrer y
concincia. Ajuslarse
CONCILIACI,
Conciliacion.
semblansa de una cosa ab
Conciliatio
f. La acci y efecte de conciliar.
nis. , Convenincia ||
r. I
IVr alg responsable de alguna cosa. En- CONCILIADOR, A. m. y f. Lo qui concilia.
cargar de la concincia. Conscienliam obligar. Conciliador. Conciliator, is.
ESCARBOTAR LA CONCINCIA. fr. met. Eslar poch CONCILIAR. V. n. Compndrer los anims dels
segur de que s' ha fl. Escarbar la concincia.
lo que eslavan oposats entre s. Conci/ar. Concilior,
Conscienliam aliquem mordere, pungere. aris. Guanyar los anims y benevolncia; alguna
II
ESTAR TRANQUIL DK CONCINCIA. fr. No tenir alg vegada 's diu tamb del odi y aburriment. Conci-
res que li cause remordiments. Estar tranquilo de liar, conciliarse, grangearse. Concilior, aris. |]
Con-
concincia. Integra conscientia esse. cordar proposicions que pareixian contirias. Con-
NETEJAR LA CONCINCIA. fr, Confessarsc satisfer ciliar. Interprelor , aris. 1|
adj. Lo que pertany als
altres obligacions de justcia. Descargar la concin- concilis, com decisi, decret conciliar. Conciliar.
cia. OBcio saisfacere. Conciliaris. 1|
m. La persona que assisteix un
NO TENIR CONCINCIA. fr. mct. Scr mlt descuydat concili. Conciliar. Qui in concilio suTiagium fert.
deliberar y decidir sobre las mairias de dogma y cosas ab las precisas paraulas. Concision. Conci-
disciplina. Concilio. Concilium, ii , synodus, i.
|| si, nis.
La col-lecci dels decrets de algun concili. Conci- CONCITACI. f. Acci efecte de concilar.
lio. Concilii decreta. Concitacion. Concitatio, nis.
CONCILI CLANDEST. CONCILIABLO. CONCITADOR, A. ra. y f. Qui concita. Conci-
CONCILI EcuMNiCH GENERAL. Aquell quc assis- lador. Concitator, oris.
teixen los prelats de tots los estats y regnes de la CONCITAR. V. a. Instigar alg contra altre.
cristiandat, baix la presidncia del summo l'ont- Concilar. Concito, agito, as.
ce dels seus legals. Concilio ecumnico gene- CONCITAT, DA. p. p. Concitndo. Concilalus.
ral. Generalis, oecumenica synodus. CONCITATIU, VA. adj. Lo que concita. Con-
CONCILI NACIONAL. AqucU CU que's juntan los bis- cilativo. Concilalivus.
bes y arquebisbes de una naci, baix la presidncia CONCIUTAD, NA. m. y f. Lo ciutad respec-
del patriarca del primat si n' hi ha. Concilio
, , te de altres vehins de la mateixa ciutat. Conciuda-
nacional. iXationalis synodus. dano. Concivis.
CONCILI PROVINCIAL. Aqucll que assisteixen los CONCLAMACI. f. L' acci de conclamar.
bisbes de una provncia ,
presidint lo metropolit. Conclamacion. Conclamalio, nis.
Concilio provincial. Provincial is synodus. CONCLAMAR. V. n. Cridar clamar junta-
JUNTAR UN CONCILI, fr. Coiigrcgarlo. Convocar un ment. Conclamar, aclamar. Conclamo, as.
concilio. Concilium convocar, congregar. CONCLAVE, ni. Junta de cardenals pera elegir
CONCILIABLE, adj. Lo que's pt conciliar papa, y lo Uoch de la elecci. Conclave. Concla-
compndrer. Conciliahle. Concordabilis, conciliatu vium, ii, conclave, is.
DONAR PER CONCLS, fi', fof. Donar la causa per PER CONCOMITNCIA. Concomilancia. Communio, nis;
terminada, y no havrhi ja lloch probar ni al- duarum vel plurium reruin concursus.
legar res. Dar por concluso. Rem actam esse pro- CONCOMITANT, adj. Lo que acompanya
II
Proposici que 's defensa en las escolas: regu- als que estan desavinguts. Concordar, conciliar,
larment s' usa en plural. Condusion. Thesis, is. ajustar. Concilior, aris. for. Ajustar una causa 1|
II
La proposici que 's deduheix de altras. Condu- plet. Ajustar, concordar una causa pleito. Lilem
sion. Conclusi, nis. En la esgrima acci ab la
|| componere. ms. consonar. 1.
||
ma esquerra, prenent la guarnici de la espasa NO CONCORDAR UNA COSA AB ALTRA. loc. fam. De-
del contrari, llevantli, ja sia per forsa torcentli la nota la desproporci inconseqncia de las ac-
ma, amenassantlo ab la punta de la espasa al cions. ^'o viene d son con la caslaneta. Hec maxi-
pit. Condusion. Subjugatio, nis. ||
La oraci
ant. m discordant.
de desprs de comuni en
la la missa. Postcomu- CONCORDARSE. V. r. Avenirse, compndrer-
nion. Postcommunio, nis. se. Acordarse. Convenire, componi.
DEFENSAR CONCLUSIONS, fr. Eu los estudis p- CONCORDAT, DA. p. p. Concordada. Aplalus.
blichs sostenir alguna opini doctrina, respo- m. Tractat conveni entre algun prncep y
II
nent las dificultats dels que argumentan. Defen- la cort de Roma sobre punts de disciplina eccle-
der acto, condusiones. Theses, sustinere, propug- sistica. Concordato, concordata. Concordatum, i.
nar. CONCORDE, adj. Conforme, de un mateix sen-
EN CONCLUSI, m. adv. En suma, finalment. En tit y parer. Uniforme, concorde. Concors.
condusion. Denique, tndem. CONCORDEMENT. adv. m. De acort. Concor-
CONCLUSIONI8TA. m. actuant. demente. Concorditer.
CONCLUSIU, VA. adj. Lo que conclou ter- CONCRDIA, f. Conformitat, uni. Concrdia.
mina una cosa, serveix pera conclurerla ter- Concrdia, e. ||
Ajust conveni entre 'Is desavin-
minaria. Conclusivo. Concludens. guts. Avenencia, concrdia. Paclio, nis. ||
Dislru-
CON CATAL CON 405
ment jurdich qoe cont lo tractat 6 convingut en- CONCLCAT, DA. p. p. Concukado. Calcatus,
tro las parts. Concordin. Convenlio , nis. |1
?a\i, conculcatus.
quietut. Concordin. Pax, acis, (ranquilitas, atis. ||
CONCUNYAT, DA. m. y f. Lo germ germa-
niit. Divinitat que 's venera en Roma. Concrdia. na del cunyat cunyada. Concunado. Leviri aul
Concrdia, c. gloris fraler vel soror.
DE CONCRDIA, m. adv. PE ACOUT. CONCUPISCNCIA, f. Apetit desordenat, con-
CONCORPREO, A. adj. teol. S' aplica al qui trari a la rah. Concupiscncia. Cupiditas, atis. ||
combrega ah lasdegudas disposicions, que diuhen Apetit deshonest. Concupiscncia. Carnis concupis-
se fi un mateix cos ab Cristo. Concorpreo. Con- centia. ||
Ambici, avarcia. Concupiscncia. Cupi-
corporeus. ditas, atis.
CONCORREGUT, DA. p. p. Concurrido. Fre- CONCUPISCIBLE. adj. Se diu del apetit sen-
quenlalus. sitiu, al que pertany desitjar lo que conv la
tas cosas en un mateix temps. Concreacion. Con- CONCURS BE ACREiiEDORS. La ccsl dc bus en
creatio, nis. mans de la justcia pera pagar als acrehedors.
CONCRECI, f. Lo conjunt de mltas partcu- Concurso de acreedores. Bonorum cessi in credi-
las que s' uneixen, formant una massa. Concrecion. torum graliam.
Coagmentatio, nis. EN CONCURS, m. adv. En concurrncia, ayuda,
CONCRET, A. adj. lg. Qualsevol objecte con- urfi. En concurso. In concursu, adjuvamine.
iderat en s mateix, ab exclusi de quant li pt CONCURSAR. V. a. iManar lo jutge que 's po-
estrany y accessori. Concreto. Concretus.
;r sen en concurs de acrehedors los bens del qui no
||
geom. S' aplica algunas substncias que forman paga. Concursar. Bona in gratiam creditorum pu-
una massa del resultat de la uni de las partcu- blicar.
las. Concreto. Concretus. CONCURSAT, DA. p. p. Concursado. In gra-
CONCRETAR, v.a. Combinar, concordar algu- tiam credilorum publicatus.
nas espccics ab allras. Concretar, contraer. Con- CONCUSSI. t. Conmoci violenta. Concusion.
trabo, is. 1|
v. n. recproch. reduirse. limitarse. Concussio, nis. Exacci injusta de diners feta
||
D CONCUBINARI.
^io. Concubinus,
CONCUBINAT Y CONCUBINATGE.
tracte
i,
m. Lo
comunicaci del home ab sa concubina.
Qui
concubitor,
t concubina. Concubina-
is.
CONDECORACI,
decorar. Condecoracion. Condecoratio, nis.
CONDECORAR.
f.
V. a.
La acci y efecte de con-
CASTiCH. II
Per antonomsia, la eterna. Condenacion CONDESTABLE. m. Anlguament sedeya aix
eterna. ^Eterna daninatio. qui obtenia la primera dignitat en la milcia.
SR NA CONDEMNACI, fr. Sr alguna cosa inso- Condestable. Prnceps militum. [|
nut. Qui fa de
porlal)!e. Ser una condenacion tina muerte. Into- sargento major en las brigadas de artilleria de
lerabile esse. marina. Condestable. Ccnturiae nauticae subpra-
CONDEMNADOR, A. m. y f. Qui condemna, fectus.
censuia reproba alguna cosa. Condcnador. Dam- CONDESTABLIA. f. Crrech dignitat de con-
nator, is. destable. Condestablia. Militum principis munus.
CONDEMNAR. V. a. Pronunciar lo jutge la CONDEUTOR. m. Qui du junt ab altre al-
sentncia, imposant al reo la pena corresponent. g en un mateix temps. Condeudor. Condebiior, is.
CONDEMNATORI, A. adj. Se diu del test- Condicion convenible. Conditio conveniens, con-
moni de la condemna. Condennorio. Damnatorius. gruens.
CONDENSABILITAT. f. La qualitat de sr condici DESCONVENIBLE INCONGRUENT. La qUC S
condensable.Condpnsabt7(/a(/.Condensabililas,atis. oposa la naturalesa del contracte sos fins.
CONDENSABLE. adj. Loque's pt condensar. Condicion desconvenible. Conditio incongrua, dis-
Condensable. Condensabilis. conveniens.
CONDENSACI, f. L' acte y efecte deconden- CONDICI HONESTA. La que no s' oposa las bo-
sarsc alguna cosa. Condensacion. Condensatio, ns costums. Condicion honesta. Conditio decens,
spissitudo, nis. honesta.
CONDENSADOR, A. m. y f. Qui condensa. CONDICI IMPOSSIBLE DE DRET. for. La qUC s' OpO-
Condensador. Densans. ||
maquin. Caixa ahont va 'i sa la honestedat de costums al dret natural
vapor la sortida del cilindro y la que's con- Condicion imposible de derecho. Conditio ipsi juri
duheix aygiia freda pera condensar dit vapor. adversa.
Condensador. Macbina condensandi vim habens. CONDICI impossible DE FET. for. La que no 's pt
CONDENSANT, p. a. Condensante. Conden- cumplir per aquell qui s' imposa. Condicion im-
sans, densans, spissans. posible dehecho. Conditio irapossibilisfacti.
CONDENSAR. V. a. Comprimir, apretar, es- CONDICI MIXTA. for. La que dependeix en part
pessir, donar consistncia als y tamb
lquils, del rbitre y en part delacs. Condicion me z dada.
altras cosas. Tamb s' usa com recproch. Con- Conditio mixta.
densar. Denso, as. CONDICI NECESSRIA, for. La quc es precisa pera
CONDENSAT, DA. p. p. Condensado. Densa- que valga algun contracte. Condicion necesaria.
tus, condensatus, spissatus. Conditio necessria.
CONDENSATIU, VA. adj. Lo que t virtut de CONDICI POSSIBLE, for. La que est en poder y
condensar. Condensativo. Densandi vim habens. rbitre dels homes. Condicion posible. Conditio pos-
CONDESCENDNCIA, f. La acci y efecte de sibilis.
condescendir. Condescendncia. Obsequium, ii, CONDICI TCITA CALLADA, for. La que encara
obsecundalio, nis. que no s' expresse se sobreentn. Condicion f(ct-
condici aspra. Condicioncilla, ita. Morositas, atis. ble al metge pera que assistesca y cuyde dels ma-
GONDIGNAMENT. adv. m. Ab la igualtat y lalts del mateix poble. Conducta. Honorarium, ii.
liaris, is. 11
iNotcia. Conocimienlo. Nolitia, ae. CONFARREAT, DA. m. y f. Lo casat de est
tenir mlta CONEIXENSA. Tractar y co- fr. faiu. modo. Confarreado. Confarreatus.
nixer alg mltas pi'rsonas. Ser muy conocido. Fa- CONFECCI, f. Medicament de diferentas subs-
miliarem esse. tncias pulverisadas incorporadas ab aixarop
CONEIXENT, p. a. Conociente. Intelligens. I fins tenir consistncia. Confeccion. Confeotio,
ant. Conegut. Conocido. nis. II
ant. conclusi.
CONIXER. V. a. Entndrer, tenir idea de al- CONFECCIONADOR, A. m. y f. Qui confec-
guna cosa. Conocer. Nosco, cognosco, is.
H
Saber, ciona. Confeccionador. Confectionum concinnator.
advertir. Conocer. Nosco, is.
U
Tenir idea clara de CONFECCIONAR. V. a. Fr confeccions. Con-
la fisonomia figura de alguna persona. Conocer. feccionar. Confectiones medicas concinnare. fr.
Nosco, is.
I
Tenir tracte, comunicaci y amistat ab CONFECCIONAT, DA. p. p. Confeccianodo.
alg. Conocer. Familiariter cum aliquo versari. ||
Confectus.
Presumir, conjecturar, com: conech que plour. CONFEDERACI, f. Lliga, uni entre algunas
Conocer. Praesagio, is.
H
met. Tenir V home acte personas, comunment entre prnceps repblicas.
carnal ab alguna dona. Conocer. Cognosco, is. Alianza, confederacion. Confaederatio, nis, foedus,
I CONFEGIDOR,
lelreador. Syllabalim legens.
CONFEGIR. V.
A. m. y
a.
f.
al
La declaraci que i peni-
confessor en lo sagrament
per s, j untant las consonants ab las vocals de cada de la penitncia. Confesion. Sacramenlalis confes-
sl-Iaba, pera unir aix lotas las de una dicci. D"- si. II
for. La respos'a que dna '1 reo, ja sia con-
leirear. Syllabalim dicere. 1|
examinar, conei- fessant, ja negant lo delicte que se li impu.a. Co/i-
xeu. /"es'o/i. Rei in judicium vcati responsum decla- ,
gis r acte ab que's reuneixen tolas las aulas. Aca- sagraments, que comensa: Jo pecador, elc. Confe-
dmia, conferencia. Alumnis exercendis ludus lit- sion general. Confessi, nis.
rarius. |1
Enalgunas universitats la llissque's dna OR DE CONFESSI, fr. Exei'cir lo ininisleri de con-
cada dia. Conferencia. Quotidiana lectio. fessor. Oir de confesion de penitencia. Confessio-
FR CONFERNCIA, fr. Explicar privadament algu- nes audire, excipere.
na cincia facultat algun deixeble. Pasar, ha- CONFESSIONARI, m. Lo lloch destinat pera
cer conferencia. Privatim legere. oir las confessions sagramentals. Confesonario,
CONFERENCIANT, m. Lo qui fa conferncia confesionario. Confessarii sacrum tribunal. |]
Trac-
ensenya privadament algun estudiant. Pasanle. tat discurs pjra saber confessar y confessarse.
Hypodidascalus, i. Confesionario. Audiendi el exequendi sacraraenta-
CONFERENCIAR. V. a. Tractar, conversar. lem confesionem metliodus.
Conferenciar. Colloquor, eris. |1
consultar. CONFESSIONERA. f. En alguns convents de
CONFERENCIAT, DA. p. p, Conferenciado. \\
Monjas la religiosa que t '1cuydado dels confes-
CONSULTAT. sionaris, est encarregada de la clau. Confesio-
CONFERENCIEJAR. V. n. CONFERENCIAR. nera, confesionariera. Sacri confessarii tribunalis
CONFERIR. V. a. Comparar una cosa ab altra adapertrix monialis.
Conferir, colejar. Comparo as. Examinar alguna
|| CONFESSOR, m. Lo sacerdot que ab la apro-
cosa junt ab altres. Conferir. Consilio, as. Donar ||
baci de sn prelat ordinari confessa als penitents.
6 concedir alguna cosa, com dignitats, elc. Confe- Confessor. Confessarius, ii. 1|
Ttol que's dna en la
to, as. II
Regonixer declarar per la forsa de la guretat. Coii/rtrff/moiP. Fidenter, secur.
rah lo que de altre modo no s' hauria declarat. CONFIADSSIM , A. adj. sup. Confiadisimo.
Confesar. Agnosco, credo, is. 1|
Declarar lo peni- Confidenlissimus.
tent al confessor en lo sagrament de la penitncia CONFIADOR. m. Fiador ab altre company en
'Is pecats que ha coms. Confesar. Peccata intra la fiansa. Confiador. In fideijussione socius.
TOMQ I. 53
410 CON mCCIONARI CON
diicia, ae. [|
Animo, alienlo, vigor. Confianza. Vir- aprobat antes. Confirmacion. Confirmatio , nis. \\
za. Ingenu. part del discurs que 1' orador presenta pera pro-
DE ooNFiANSA. m. adv. Se diu de la persona en bar y persuadir la seva proposici. Confirmacion.
qui pt iarse. De confianza. Fidelis ,
cui lul con- Confirmatio, nis.
fidi potest. CONFIRMADAMENT. adv. m. Ab firmesa,
DONAR coNFiANSA. fr. Donar alg esperansa de seguretat y aprobaci. Confirmadamente. Firmiter,
que conseguir alguna cosa. Confiar. n spemali- inconcuss.
quem erigere. CONFIRMADOR. m. y
EN coNFiANSA. m. adv. En secret, baix sigil-o. CONFIRMANT, p. a. Qui confirma. Confirma-
En confianza , en seccelo, bajo sigilo. Sub sigillo, dor, confirmanle. Confirmans, confirmator, is.
nota que algunas cosas se nial-logran per descuy- certesa veritat de alguna cosa. Aseverar, confir-
darlas causa de tenirhi massa conansa. En la m.ar, comprobar, contestar, corroborar, firmar. Con-
confianza est el peUgro. Qua tuliosa videntur, firmo, as. II
Assegurar, darne alguna persora
evanescunt. cosa major seguretat. Confirmar. Muni, is. ||
Ad-
FR CONFIANSA. fr.
y ministrar lo sagrament de la confirmaci. Confir-
CONFIAR. V. a. Fiar de alg. Confiar. Confido, mar. Confirmo, as. |1
met. fam. Donar una bofeta-
is, 11
Espeiar ab firmesa y seguretat. Confiar. Con- tada. Confirmar. Alapa percutere.
fido, is.11
Encarregar y fiar al cuydado de altre al- CONFIRMARSE. V. r. Ratificarse en lo dicta-
gun negoci. Confiar. Confido, credo, is. men opini. Ratificarse, confirmarse. In aliquo se
CONFIAT, DA. p. p. Confiada. Confisus. confirmar.
CONFIDAR. V. a. CONVIDAR. CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmada. Confir-
CONFIDNCIA, f. OONFIANSA. matus.
CONFIDENCIAL, adj. Lo que's fa diu en re- CONFIRMATORI , A. adj. for. S' aplica al
cproca confianza. Confidencial. Fiducialis. auto sentncia que confirma 'Is donats antes.
CONFIDENCIALMENT, adv. m. Ab confian- Confirma torio. Confirmativus.
sa. Confidencialmenle. FiducialiSer. CONFISCABLE. adj. Lo que's pt confiscar.
CONFIDENT, m. La persona de qui's fa con- Confiscable. Confiscabilis.
fiansa. Confidente. Fidus. Fidel segur de con-||
, , CONFISCACI, f. L' acte y efecte de confiscar.
fiansa. Confidenle. Fidelis. | Lo que serveix de es- Canfiscacion. Confiscatio nis.
pia y porta las nolcias d lo que passa en losene- CONFISCAR. V. a. Privar de sos bns alg,
michs. Confidente. Speeu'a'or, exploralor, is. y apcarlos al fisch. Confiscar. Confisco, as.
CONFIDENTSSIM, A. adj. sup. Mlt fiat. CONFISCAT, DA. p. p. Confiscada. Confisca-
Confidenlissimo. Fidelissimus. tus. ant. Gastat , com: salut confiscada. Perdido,
II
surtir durant lo temps del su desterro. Confinar. clarificat las fruytas preparadas pera fr confitura.
Relego, deporto, as. Confitar. Liquato saccharo condire. met. Guardar
1|
CONFINAT, DA. p. p. Confinada. Relegatus. alguna cosa ab recel y mlt cuydado. Guardar por
CONFIRMACI, f. Revalidaci de algun ft simiente. Quidquam avidissim -reservar.
CON CATAL. CON 411
CONFITS.m.aum. Confon. Bellariim majis. CONFORMAT, DA. p. p. Conformado. Con
CONFITAT, DA. p. p. Adobado. Condilus. forniatus.
CONFITER. y 111. CONFORME, adj. Igual, proporcional, conve-
CONFITIER. m. anf. Oiii ven confits. Con- ii nient , corresponent ,