Orientacions sobre la matria de filosofia de primer de batxillerat

Competncies de la matria

La matria a primer de batxillerat no modifica el currculum recollit al Decret 142/2008 de

15 de juliol. Tanmateix, augmenta lassignaci lectiva horria per tal dajustar el
component integral i competencial de la matria. Caldr situar-se en una lgica de
laprenentatge adreada a lensenyament de competncies, ms que en una lgica de la
transmissi limitada als coneixements declaratius.

La filosofia contribueix a leducaci integral de lalumne. Per tal dorientar la seva forma de
vida, els joves van assumint una srie de creences, actituds i disposicions respecte del
mn i de les persones que els envolten al llarg de la seva socialitzaci. Una educaci
integral requereix que tots aquests aspectes estiguin fonamentats en la reflexi i en el
pensament. Conseqentment, lalumne ha de practicar lexamen racional, la contrastaci
emprica i la fonamentaci argumentativa dall que creu i el mou a actuar duna manera i
no pas duna altra. Daix socupa la filosofia.

Un alumne filosficament competent s qui ha aprs a detectar, analitzar i produir,

problematitzacions, conceptualitzacions i argumentacions en el debat duna qesti
suscitada per una situaci determinada.

A ms, ha de ser capa de mobilitzar o cercar els coneixements de concepcions

filosfiques, problemes, textos i doctrines en relaci amb aquesta qesti, i de relacionar-
los amb els coneixements daltres disciplines i tamb amb les experincies personals i
amb les decisions que hagi de prendre. La mena de qestions a qu es fa referncia sn
les que pertanyen als temes recurrents en la histria del pensament hum en la nostra
cultura i en daltres: lsser hum, el coneixement i la veritat, laparena i la realitat, la
llibertat i el dest, ltica, la poltica, lesttica.

La filosofia en el batxillerat contribueix al desenvolupament de la conscincia i de

lexpressi cultural, en la mesura que la matria reposa en les aportacions de la histria
del pensament; i contribueix tamb a desenvolupar la capacitat danlisi i construcci de
discursos argumentatius, perqu incideix en lanlisi i en lelaboraci de les raons que
saporten en suport duna determinada posici terica o duna determinada forma dacci.

Orientacions metodolgiques

Laprenentatge de la filosofia sha de vertebrar en els diferents productes realitzats pels

alumnes: aforismes, problematitzacions duna creena, conceptualitzacions, dissertacions,
comentaris filosfics de textos de pensament o daltres produccions culturals,
presentades en forma escrita o oral, i acompanyades de mitjans audiovisuals, si s el cas.

Segons els temes, pot ser adient tamb proposar:

Un estudi de cas, presentat en forma escrita, oral o audiovisual.

Una presa de decisions simulada sobre casos reals o ficticis.
La prctica del debat.
La resoluci de problemes.

1 de 4
A primer de batxillerat saborden els continguts clau de la filosofia. El seu carcter bsic
procedeix, duna banda, de la qualitat ms que no pas de la quantitat de temes tractats;
de laltra banda, dassegurar que els procediments filosfics de base, com ara
problematitzar, conceptualitzar i argumentar, sintegren en les estructures competencials
de lalumnat que lajuden a desenvolupar la seva maduresa terica i prctica.

Lensenyament de la filosofia requereix de la seva histria. La filosofia no s possible fer-

la lluny del seu patrimoni cultural, per especialment perqu les vigoroses
conceptualitzacions de lexperincia humana que hi trobem no noms representen models
a imitar, com shan considerat de vegades, sin que sn, com tamb sha sostingut,
dinamitzadores del pensar daqu i davui. Fer peu en la histria de la filosofia ajuda a
evitar la trivialitzaci. Per aix s important que lestudi a laula es faci a partir de
fragments de textos filosfics senzills que ajudin a illustrar conceptes o a comprendre un
tema; tamb a posar a prova les capacitats i habilitats danlisi i comentari filosfics dels
alumnes.

Una bona programaci de filosofia tamb pot incloure la lectura dun text sencer dun
filsof o filsofa que permeti vertebrar un seguit de temtiques de la matria. El text, per
descomptat, ha de ser breu i entenedor i, en tot cas, la seva lectura ha de ser pautada i
acompanyada. Com a material bsic del curs s millor ls de textos filosfics al daltres
productes culturals.

La vocaci interdisciplinar de la filosofia requereix recrrer a les explicacions cientfiques

contrastades. Els aspectes cosmolgics, biolgics, sociolgics, fsics o psicolgics han de
seleccionar-se entre els ms actuals.

A tall dorientaci, la proposta metodolgica es concretaria en els blocs de continguts del

currculum actual que es detallen a continuaci.

Dentre les capacitats i instruments propis de la metodologia filosfica, s primordial que,

en el bloc de continguts comuns a tots els blocs, sestudin les bases de lactivitat
filosfica: problematitzar, conceptualitzar i argumentar. En referncia a les expressions del
filosofar, cal atendre a lanlisi de conceptes, el debat i la dialctica, el comentari filosfic i
la dissertaci retrica. Lestructura de largumentaci inclouria les premisses i conclusi;
els tipus denunciats, la veritat i la falsedat; els arguments: validesa i solidesa,
determinaci de la validesa darguments simples. Finalment, caldr fer esment als tipus
darguments: els arguments deductius (reducci a labsurd, dilemes, modus ponens, etc.);
els arguments inductius i les formes dinducci, i la identificaci de fallcies en
largumentaci. Els procediments que sen deriven proporcionar lalumne autonomia
personal i consolidar la seva posici crtica envers les diferents idees, creences, valors,
normes i actituds prpies i de la societat en qu habita. Sn continguts que han
dimpregnar la manera de treballar els blocs segents.

Dins del bloc del saber filosfic sestudiaria lobjecte i els mbits de la filosofia, el concepte
de creure i saber (lobjecte del coneixement, com a creena de proposicions i com a
creena justificada verdadera; la veritat; algunes actituds davant del coneixement:
dogmatisme, relativisme i escepticisme), laparena i la realitat (el coneixement del mn
mediat per lexperincia, estructures de la ment per ordenar lexperincia: categoritzaci,

2 de 4
temps...), el coneixement cientfic (el mtode cientfic, lleis i teories, conjectures i
refutacions, el progrs de la cincia).

En el bloc de lsser hum: persona i societat, s important comenar per plantejar-se els
conceptes de natura, cultura i llenguatge, en especial les nocions dsser hum i sser
animal, les repercussions filosfiques de les teories evolutives i lanimal cultural i el
llenguatge. Tamb caldr tractar els conceptes de ment, cos i jo, en els aspectes de les
diferncies entre fets mentals i fets fsics, dualisme i monisme, la identitat personal i les
altres ments. El sentit de lexistncia planteja aspectes com la transcendncia o la
immanncia, lexistencialisme i lhumanisme. Finalment, shauria de tractar lobjecte de la
metafsica i exemples de problemes metafsics, com ara el problema de la realitat, el
problema dels universals, la causalitat, la realitat de lsser transcendent, la realitat del jo i
el problema de la identitat dels objectes.

En el bloc lacci: llibertat i responsabilitat, els temes a tractar serien, en primer lloc, el de
la llibertat i els problemes metafsics, morals i poltic que comporta. En segon, ltica amb
la noci dacci moral (conscincia moral, responsabilitat i culpa; relativisme,
universalisme i objectivisme moral) i les teories tiques (de la virtut, les deontolgiques i
les conseqencialistes). En tercer, exemples dtica aplicada, com les qestions
biotiques, ltica del ciberespai i daltres mbits. Finalment, lesttica, amb la reflexi
sobre els valors esttics i el significat de lart.

Lltim bloc, de la poltica: democrcia i ciutadania, es planteja qestions relatives a les

nocions de poder i dret, legalitat i legimitat; la igualtat i la justcia; la fonamentaci de
lEstat, i els exemples de filosofia poltica: la qualitat de la democrcia, el totalitarisme, la
utopia, la violncia legtima i el liberalisme poltic, entre daltres.

Orientacions per a lavaluaci

Lavaluaci daquest aprenentatge demana una pauta dobservaci sistemtica i

continuada que permeti detectar el progrs de lalumne.

Els alumnes de primer de batxillerat han de ser capaos danalitzar casustiques,

situacions, problemes, idees o creences des de lptica filosfica a partir de comentaris
filosfics, dissertacions i debats en qu els diferents tipus dargumentaci hi siguin
presents. Per a aquest propsit, ha dorganitzar la informaci a favor duna tesi i saber-la
defensar.

Les tres capacitats filosfiques (problematitzar, conceptualitzar i argumentar) shan de

focalitzar a travs dels continguts de la matria. Per exemple, es poden examinar les
conseqncies filosfiques de la teoria de levoluci, o es poden problematitzar les
diverses respostes que shan donat al problema metafsic de la llibertat, explicar la
vinculaci de la llibertat i la moralitat i argumentar sobre la importncia de la llibertat en la
vida poltica.

s interessant que coneguin les principals qestions referents al problema de la identitat

personal i les conseqncies que es deriven de les principals respostes que shan donat a

3 de 4
aquest problema. Igualment, que comprenguin la problemtica de la distncia entre all
que coneixem del mn extern i la realitat.

Tamb han de poder desenvolupar els diversos aspectes del problema de la interacci
entre la ment i el cos, i prendre una posici raonada en alguna de les respostes possibles,
tot considerant altres posicions. O conceptualitzar i aplicar lanlisi dels principals valors
poltics: poder, sobirania, democrcia, llibertat, igualtat, justcia, legalitat, llei, legitimitat. O
conixer els valors esttics i aplicar-los a lanlisi dalguna obra artstica de qualsevol
tipus.

s important que lalumne identifiqui arguments a favor i en contra de tres actituds davant
el coneixement: el dogmatisme, el relativisme i lescepticisme. Tamb que spiga distingir
i conixer les principals teories tiques per tal daplicar-les a casos reals o ficticis, tot
comparant, si sescau, els diversos vies dacci que es deriven en una situaci concreta.

Lobservaci sistemtica que ha de fer el docent de levoluci de lalumne en el seu

desenvolupament de la percepci, el raonament, lanlisi i largumentaci al llarg del curs,
i la recollida devidncies daquest procs s cabdal en lavaluaci.

4 de 4