INFORME DE CONJUNTURA: SUSSA

Sebasti Salv Rub

43226892W
GAID I/ EEIM /Grup33
1/04/2015

I. INTRODUCCI (OBJECTIU DE L'ANLISI, CONTEXT I PRINCIPALS

CONCLUSIONS)
Sussa s un pas sense sortida al mar situat a l'Europa central i que comptava amb una
poblaci de 8.139.600 habitants al 2013. Territorialment, est estructurada com una repblica
federal de 26 estats, anomenats cantons. Berna s la seu de les autoritats federals, mentre que els
centres financers del pas es troben a les ciutats de Zuric, Basilea, Ginebra i Lugano. Pel que fa al
poder adquisitiu de la seva poblaci, es pot considerar a Sussa com un dels pasos ms rics del mn
pel fet de tenir un PIB per cpita -dades del 2011- de 83.718 dlars nord-americans.
Sobre el mapa, limita al nord amb Alemanya, a l'oest amb Frana, al sud amb Itlia i a l'est
amb ustria i Liechtenstein. Diplomticament es caracteritza per la seva poltica de relacions
exteriors neutral, sense haver participat en cap conflicte internacional des de 1815. Com a
conseqncia d'aquesta poltica de neutralitat, el pas alberga gran quantitat d'immigrants provinents
de nacions de diversos continents, fet que provoca que sigui considerat com un dels pasos europeus
amb major diversitat cultural.
Sussa compta amb una economia de mercat molt efica. El seu nivell de vida, la seva
productivitat industrial, la qualitat del seu sistema educatiu i el seu sistema sanitari es troben entre
els ms alts d'Europa. Desprs d'aconseguir una slida xifra de 2% de creixement el 2013 i amb una
acceleraci de l'expansi del PIB a 2,2% el 2014, animada per la demanda interna, es deixava
enrere un lustre d'anys en els quals l'economia sussa es contreia com a conseqncia de la
conjuntura mundial.
Si s'examina el pes que representa cada un dels sectors econmics en l'economia global
sussa, es pot arribar a la conclusi de la seva terciaritzaci, com a conseqncia del predomini del
sector serveis en el conjunt de l'economia.
-L'agricultura aporta al voltant de 1% al PIB i dna feina a 3% de la poblaci activa, tenint
en compte que noms el 10% de la terra s cultivable. Els principals productes agrcoles sn el
bestiar i els productes lactis. Les autoritats susses concedeixen nombroses subvencions directes als
agricultors per a que compleixin amb estrictes criteris ecolgics, com la protecci de la terra. La
producci d'agricultura biolgica est en plena expansi. Sussa compta amb molts pocs recursos
minerals.
-L'electricitat es genera principalment per mitj d'energia hidroelctrica i nuclear. Els
recursos hidroelctrics generen gaireb dos teros de l'energia del pas. El sector industrial, slid, s
sostingut per grans grups exportadors. Sussa s internacionalment coneguda per l'alta qualitat dels
seus productes manufacturats, entre els quals s'inclouen rellotges, motors, generadors, turbines i
diversos productes d'alta tecnologia. Amb centre a Basilea, la indstria qumica i farmacutica
exporta a tot el mn.
-El sector dels serveis representa ms del 70% del PIB i dna feina a una mica menys de les
tres quartes parts de la poblaci activa. El sector bancari, per si mateix, representa 8% del PIB.
Sectors ben desenvolupats i altament competitius a nivell mundial com la banca, les asseguradores,
el noli i el transport, contribueixen al desenvolupament del comer internacional a travs de Sussa.
El turisme, que participa considerablement en el desenvolupament econmica, ajuda a equilibrar el
dficit comercial del pas.
Financerament, s un pas prsper, que disposa d'un excedent de pressupost d'1,1 mil milions
d'EUR el 2013. Els punts forts del pas generen paradoxalment alguns problemes: s el cas del franc
sus que s'ha transformat en una moneda de resguard per als inversors i per aix, les exportacions es
tornen ms costoses i disminueixen, comportant un impacte negatiu en el creixement. El govern ha
adoptat mesures per a que el pas segueixi sent atractiu en l'mbit financer, mantenint avantatges
comparatius respecte de la resta de pasos com s el secret bancari. El paquet de creixement de
2012-2015 busca millorar la prosperitat de les llars sussos, una ala de la productivitat, reformes en
els sectors de salut i agricultura, i una modernitzaci dels serveis pblics. El pressupost de 2014,
lleugerament beneficiari, va incloure retallades en l'administraci (sobretot a l'exrcit). Poder
mantenir a llarg termini un ingrs per cpita alt implica necessriament una millora de la
productivitat del treball. La iniciativa contra la immigraci massiva va ser acceptada al febrer de
2014 per la qual es limitava l'entrada de ciutadans de pasos de la Uni Europea al seu territori.
Finalment, cal mencionar que el pas es va comprometre a reduir la seva dependncia de l'energia
nuclear fins a la seva eliminaci el 2034.
Desprs d'aquesta breu contextualitzaci sobre Sussa i sobre la seva situaci econmica,
demogrfica i poltic en termes generals, a continuaci es procedir a un anlisi exhaustiu de la
seva economia, partint de les dades que aporten els seus indicadors macroeconmics, per poder
concloure aquest informe de conjuntura amb un pronstic de la seva possible evoluci a curt pla.
II. ANLISI DELS PRINCIPALS AGREGATS
1. Entorn Internacional
El capitalisme o economia de mercat ha estat al llarg del segle XX, almenys dues vegades a
la vora de l'abisme, en els anys 30 amb l'atur massiu generat per la gran depressi i en els anys 70
colpejat pels vendavals de la crisi energtica, la crisi monetria i la crisi del deute extern.
Arran de la Segona Guerra Mundial es va crear l'Organitzaci Econmica Internacional que
es basa essencialment en un conjunt d'organismes que s'han anat configurant durant l'etapa de la
guerra freda i el procs d'Independncia de les Antigues Colnies. Sn exemples d'aquests
organismes el Fons Monetari Internacional (FMI), Banc Mundial (BIRD) i Acord General sobre
Aranzels Duaners i Comer (GATT).
El final del 1991 i comenament del 1992 van marcar el final de la guerra freda i l'inici d'una
nova etapa en el procs d'evoluci del ordre econmic internacional. El canvi respecte a l'anterior
ordenament s ms quantitatiu que qualitatiu, marcat per la desaparici del sistema socialista
d'Europa Oriental i la dissoluci de l'URSS donen origen a aquesta nova etapa.
Des del 1992 fins al 2007 es va viure una situaci econmica de alts i baixos, deteriorada
per una srie de fets puntuals com l'atemptat del 11S a Nova York o l'11M a Madrid. Durant 2008
l'economia mundial va mostrar una desacceleraci significativa pel que fa al creixement el 2007,
observant-se una caiguda de 2 punts percentuals, cosa que no passava des de 2001. El PIB mundial
va passar d'un creixement el 2007 de 5.2 % a 3.2% el 2008.
La crisi hipotecria als Estats
Units, que es va manifestar a partir
d'agost de 2007, va colpejar el 2008 a
un ampli ventall de mercats i
institucions financeres, el que va
impactar en major grau el ritme de
creixement de les economies
avanades, mentre que el creixement
de les economies de mercats
emergents i en desenvolupament es va
mantenir relativament fort.
En conseqncia, al llarg de 2008, el mn va ser testimoni d'una gran turbulncia en els
mercats financers, fins al punt de comparar-se la Gran Depressi de 1929. Aquesta turbulncia es va
traduir en la fallida d'importants bancs com Lehman Brothers, intervencions dels Bancs Centrals
(Injecci de liquiditat i baixada de taxes d'inters) i la caiguda dels mercats borsaris.
Al llarg de 2008, es declaren en fallida First Magnus Financial (una de les hipotecries ms
grans dels EUA), l'American Home Mortage (des banc hipotecari dels EUA), el Nacional City
Home Equity, el Blackstone i Home Banc. Per, el cas que va desencadenar la major especulaci,
va ser la fallida de Lehman Brothers el setembre de 2008.
Aquesta crisi econmica mundial encara s'entn fins a dia d'avui, encara que es deixin
entreveure una srie de centelleigs de recuperaci econmica. Mentre la majoria de les economies
desenvolupades continuen enfrontant-se amb el desafiament d'implementar poltiques fiscals i
monetries adequades per enfrontar les seqeles de la crisi financera, diverses economies
emergents, que ja van tenir una desacceleraci important en els darrers dos anys, sofreixen ms els
problemes externs i interns.
Alguns smptomes positius han emergit recentment: la zona euro finalment ha sortit d'una
perllongada recessi i el producte intern brut (PIB) ha comenat a crixer novament; l'economia
dels Estats Units d'Amrica es continua recuperant; i algunes grans economies emergents, incloent
la Xina, semblen haver pogut fer front a la desacceleraci. El producte interior brut s'espera que
creixi en un 3,4% el 2015 de mitjana.
La inflaci pareix relativament baixa a nivell global, reflectint parcialment l'excs de
capacitat installada, un alt atur, l'austeritat fiscal i un continu procs d'endeutament financer en les
principals economies desenvolupades. A ms, a la Zona Euro, hi ha una creixent preocupaci
respecte una possible deflaci, mentre que el Jap ha aconseguit acabar amb una deflaci d'una
dcada de durada. Entre els pasos en desenvolupament i les economies en transici, les taxes
d'inflaci sn superiors al 10%.
La situaci de l'ocupaci a nivell global continua sent negativa, amb els efectes de la crisi
financera encara presents en els mercats laborals en molts pasos i regions. Entre les economies
desenvolupades, la situaci ms crtica s'observa a la zona euro, on les taxes d'atur han arribat fins a
un 27% a Grcia i Espanya, i una desocupaci juvenil superior al 50%.
El creixement del comer de bns es va afeblir encara ms el 2014, arrossegat pel lent
creixement econmic a nivell mundial. La feble demanda en molts pasos desenvolupats i un
creixement vacillant en els pasos en desenvolupament van portar a una reducci en el volum
d'exportacions mundials del 2,3% el 2013 a noms un 3,1% el 2014 -molt per sota de la tendncia
prvia a la crisi financera.
2. Evoluci de l'Activitat Econmica
EVOLUCI DEL PIB DE SUSSA
A partir de les dades que ofereix el Fons Data PIB nominal Variaci anual
Monetari Internacional, es poden diferenciar tres etapes 2014 611,015 1,253
2013 602,887 1,934
en l'evoluci del PIB de Sussa: del 2000 fins al 2007, 2012 591,851 1,049
2011 585,102 1,79
del 2007 al 2010 i finalment del 2010 al 2014.
2010 572,665 2,953
Pel que fa a l'etapa de del 2000 al 2007 Sussa 2009 554,372 -1,937
2008 567,852 2,164
sofreix una etapa de prosperitat i bonana econmica ja 2007 540,8 3,846
que creix a un ritme del 2,5% de mitjana, exceptuant 2006 508,036 3,752
2005 479,088 2,695
els casos de 2001 i 2002, anys en els quals el PIB de 2004 465,348 2,421
2003 450,572 2,1
tots els pasos es va desaccelerar. Del 2000 al 2007 es 2002 446,786 1,85
passa d'un PIB de 432,405 bilions de Francs a 540,8. 2001 443,243 1,243
2000 432,405 3,671
En aquesta etapa Sussa est creixent molt per damunt
de la mitjana dels pasos europeus, la qual es situa al voltant de l'1% de creixement de la producci
interior. Aquest gran creixement s degut que durant els anys 90, el seu auge va ser mnim i les
autoritats varen dur a terme una srie de reformes econmiques per adaptar-se al model de la Uni
Europea.
Pel que fa a la segona etapa, s a dir, del 2007 al 2010, Sussa sofreix una forta
desacceleraci fins al punt que el seu PIB es contreu el 2009 un 1,9%, passant d'una producci de
567,85 a una de 554,37. El 2009 coincideix amb l'any en el qual es sentien amb ms intensitat els
efectes de la crisi econmica iniciada mesos enrere. Malgrat es tracti d'un descens de la capacitat
productiva sussa, en aquest any Alemanya va sofrir una reducci del 5% de la seva economia. Una
de les causes que poden demostrar perqu el PIB es va reduir tan poc, es troba en el fet que els
bancs sussos i el franc es caracteritzen per la seva seguretat i solvncia; i per tant la crisi del 2008,
principalment financera, no va afectar tan intensament en el sistema financer sus.
En darrer terme, cal analitzar el perode comprs entre el 2010 i el 2014, perode en el qual
el PIB sus es recupera de la crisi econmica, per a un ritme ms lent que abans ja que la taxa
mitjana de creixement s aproximadament de l'1,5%. Es pot observar com al 2010 la producci
sussa va crixer un 2,9% desprs de la caiguda. Aquest estancament del creixement pot sser
provocat per la reducci de demanda per part dels altres pasos o fins i tot pels propis ciutadans, els
quals encara senten els efectes de la crisi. El FMI no havent publicat les dades del PIB de 2014,
estima que aquest PIB es trobar al voltant dels 611,015 bilions, augmentant un suposat 1,25%.

Com es pot observar a la taula

emplenada amb les dades aportades per la
Secretaria d'Estat d'Economia sussa, la major
font de riquesa de Sussa s la seva indstria
manufacturera i el seu comer amb un 19,7 i
un 16,7%, respectivament. Desprs d'aquests
dos sectors, ja es troba molt distanciat la
despesa pblica (9,5%) i els serveis financers
(7,1%). Cal remarcar que aix com est
dividit el PIB, el qual correspon amb el de
2012, es pot evidenciar com l'agricultura i la
mineria representen un pes molt poc
important respecte de la producci total del
pas.
El sector secundari a pesar d'estar bastant distanciat respecte del sector serveis, t una gran
importncia amb la indstria manufacturera, per exemple amb el sector dels rellotges artesanals,
amb la construcci i en darrer terme amb l'energia.
Finalment, s'evidencia que Sussa s un pas molt terciaritzat ja que ms de tres quarts del
PIB corresponen al sector serveis. El que ms destaca s que la despesa pblica (en ajudes, sanitat i
serveis pblics) per separat supera a tota la construcci en conjunt a causa del grau de la gran
qualitat dels serveis pblics sussos. Si ho comparam amb Espanya, la construcci a l'Estat espanyol
va arribar a tenir una participaci en el PIB del 15% en els anys de major especulaci immobiliria.
En el cas de Sussa es pot comprovar que com major sigui el nivell de desenvolupament del pas,
ms pes t el sector serveis en el PIB.
Si s'examina amb ms detall el sector primari, es pot concloure que el cost de l'agricultura
no permet l'exportaci sense les subvencions de l'estat. Els controls sn molt estrictes i sn un dels
factors principals que beneficia la imatge de l'agricultura sussa. L'empresa sussa Nestl, la seu
principal es troba a Vevey, s el lder mundial de la indstria agroalimentria. El proteccionisme
agrcola -excepci a la poltica de lliure comer sussa- ha contribut a l'ala dels preus dels
aliments. A part de l'agricultura, les barreres econmiques i del comer entre la Uni Europea i
Sussa sn mnimes i el pas ha signat mltiples acords de lliure comer amb altres pasos del mn,
diversos d'ells llatinoamericans. Les petites explotacions tenen cada vegada ms dificultats per
sobreviure. Freqentment els agricultors depenen d'altres ingressos addicionals.
El 2009 la producci agrcola va assolir un volum de 10.700 milions de francs. La superfcie
de cultiu ronda el mili d'hectrees. Tres quartes parts dels sls de cultiu sussos sn prats i pastures,
els cereals i els vegetals es conreen a les terres baixes. Gaireb un ter de les granges es dedica a la
producci de collites. Els diferents governs sussos han considerat molt convenient el sosteniment
de l'agricultura. Aquesta actitud contrasta amb la dels pasos vens de la UE, on les forces del
mercat s'han imposat tot i les negatives conseqncies per al sector.
El sector secundari o industrial sus est en regressi des dels anys 70. Les principals raons
sn el trasllat de les activitats del sector, degut en part als costos extremadament elevats, i el trasllat
de la producci cap als pasos asitics i d'Europa de l'Est. Tot i aix, els sectors de la mecnica,
electrnica, de la rellotgeria, de la tecnologia mdica i de la qumica sn reconeguts per la seva
qualitat i innovacions. Entre les empreses que exerceixen en aquest terreny, Novartis (lder mundial
de medicaments genrics) s una de les ms grans empreses farmacutiques del mn. Aquest sector
engloba al voltant d'un 23% de l'economia sussa.
Com ja s'ha avanat abans, actualment, la majoria de les ocupacions es troba en el sector
terciari i continua avanant en aquest sector grcies a la importncia de les activitats financeres,
d'assegurances, de transports aix com les empreses conselleres. A ms l'augment del nivell de vida
participa en el progrs del sector grcies a un guany d'interessos en les activitats d'entreteniment de
la poblaci (vacances, cinema, activitats, esportives, entre d'altres ). El turisme, els bancs i els
estudis d'enginyeria sn sectors de gran prosperitat. El sector serveis representa al voltant d'un 73%
de l'activitat econmica sussa.
3. Evoluci del mercat de Treball
Sussa compta amb un mercat laboral ms flexible que els pasos vens i l'ndex d'atur es
mant baix. La poblaci econmicament activa ronda els 4,439 milions de persones (2012) i la durada
de la setmana laboral a Sussa s una de les ms llargues a Europa desprs d'Anglaterra, amb una
mitjana de 42 hores per a un treballador a temps complet.
Poques sn les protestes que es produeixen, notablement grcies a la convenci signada pels
patrons i els sindicats en 1937, anomenada Pau del Treball. Aquesta convenci estableix les regles de
conciliaci en cas d'un conflicte. El salari dels ciutadans sussos s, en relaci amb la resta del mn,
ms alt ja sigui parlant de salari brut o salari net.
El salari varia segons el grup social: segons les xifres del OFE (Ofici federal d'estadstiques),
que comparen els ingressos de les llars, un agricultor guanya en mitja 4302 francs, mentre que un
assalariat guanya ms o menys uns 7200 francs, o sigui una diferncia de ms del 40%. El salari mitj
a Sussa s de 5410 francs sussos bruts.
L'evoluci dels salaris va ser constant fins als anys 1990. Entre 1993 i 2000, els salaris van
tenir un perode de poca evoluci. Avui es pot constatar una forta progressi dels salaris de les dones,
l'ndex de salari real va trobar que les dones van veure augmentar els seus salaris un 4,1% durant el
perode 2000-2003, mentre que els homes van veure pujar els seus salaris un 3, 5%.
La desocupaci ha estat particularment baix a Sussa si es compara amb els pasos vens,
malgrat un augment rcord en 1997 en el qual es va assolir una taxa de 5,2%, la taxa d'atur s estable
i se situa a un 3, 4% (gener de 2013). El juliol del 2014 la taxa d'atur es situava al voltant del 2,9 i el
gener del 2015, segons dades de TradingEconomics, es situa al 3,5%. La taxa d'atur varia segons la
poblaci. Les taxes ms grans de desocupaci es troben concentrades en les centres urbans com
Zuric o Ginebra. Entre els estrangers la taxa d'atur es situa en el 7,1%.
4. Anlisi dels Principals desequilibris
-Inflaci
La histria de Sussa ha mostrat que el franc sus ha passat per una srie d'etapes
inflacionistes. Per exemple, rl 1978, desprs ancorar el franc al marc alemany, Sussa va enfrontar
una espiral de preus que va aconseguir
un cim de 7,5% el 1981.
Les dades extretes de
GlobalRate.com demostren que
Sussa des del 2011 est immers en una
espiral deflacionista ja que els preus
dels productes que conformen la cistella
del consumidor, disminueixen any rere
any. El BCE intenta que la inflaci sigui del 2% en els pasos que tenen l'euro com a moneda i s
destacable que Sussa, encara que no estigui incls dins l'Euro-zona, des del 2006 es mantengui amb
una inflaci al voltant de l'1%. En el cas de febrer del 2015 la inflaci fou del -0,8%.
Si es compara Sussa amb els Estats Units, es pot observar com ambds pasos es troben en
la mateixa lnia deflacionista a causa de la baixada del preu del petroli, entre d'altres.
Pel que fa al deflactor del
PIB, que mostra l'evoluci del
preus de tot el PIB del pas en
general, tamb demostra que els
durant els dos semestres de 2014,
la producci va sofrir una
davallada dels preus del -0,1%.
Aquesta deflaci suposa que
els bns de Sussa siguin ms
cars respecte de l'exterior i menys atractius a l'hora de comprar-los, s a dir, pot arribar a afectar al
nivell d'exportacions. A ms, si aquesta deflaci es mant i els costos dels factors productius
segueixen sent els mateixos, pot suposar que molts productors acabin deixant de produir pel fet de
incrrer en prdues constants.
-Dficit Pblic
El dficit pblic es aquella situaci en el qual en un perode determinat (sol ser un any), les
despeses pbliques superen als ingressos del mateix carcter i per tant augmenta el nivell
d'endeutament de l'Estat (deute pblic). Segons dades de TradingEconomics, el nivell
d'endeutament pblic sus ha sofert una gran davallada ja que el 2006 es situava en el 50,8% del
PIB total i el 2014 es situa en el 35,4% del PIB.
Pel que fa al dficit pblic sus, mai s'ha convertit en un problema ja que en el pitjor moment
de la crisi econmica, el dficit del 2009 va suposar noms un 1,9% del PIB. En el tercer trimestre
del 2014 el dficit va representar un 0,3% del PIB, molt prxim a Alemanya, que comptava amb un
dficit de 0,1%. Aquesta disminuci de les diferncies entre despeses i ingressos pblics demostra
una srie de millores en l'economia sussa.
Sussa ocupa el set lloc dins dels pasos de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el
Desenvolupament Econmic (OCDE) pel nivell d'impostos que cobra als seus assalariats. Si es
consideren noms nacions europees, llavors escala al lloc nmero tres. La crrega actualment
equival a 29,5%, s a dir, per a un treballador mitj que percep 5.500 francs sussos mensuals
segons les dades de l'Oficina Federal d'Estadstica (OFS) - el pagament mensual d'impostos equival
a 1.525 francs sussos. s un nivell d'impostos que permet mantenir uns serveis pblics eficaos i de
gran qualitat, per pot limitar en alguns casos el consum. Pel que fa a les empreses, el fet de ser
considerat com un parads fiscal, Sussa permet l'entrada de divises estrangeres baix el seu secret
bancari.
5. Poltica Monetria
La moneda sussa s el franc sus, controlat i gestionat pel Banc Nacional Sus, el qual s
independent del govern i s'encarrega de controlar la inflaci. La solidesa de la moneda helvtica
blinda l'economia nacional, per s un inconvenient per als exportadors ja que els productes
s'encareixen al mercat internacional. conservar una moneda prpia i no ancorar l'euro, ha perms a
Sussa tenir les taxes d'inters ms baixes d'Europa. I caldria afegir que sn divises capaces de ser
refugi de multimilionries inversions.
El 15 de Gener del 2015 el Banc Nacional Sus va sorprendre als inversors quan va eliminar
de cop el lmit que havia imposat feia tres anys al tipus de canvi del franc enfront de l'euro, amb la
finalitat de defensar les exportacions. La moneda sussa passava aix de cotitzar al voltant de les
1,20 unitats per divisa europea fins a arribar als 1,02 euros al final de la sessi, aquesta devaluaci
s deguda a que el 40% de les exportacions susses es dirigeixen cap a la zona euro, que tamb s la
font principal de turistes per al pas.
Aquest tipus de canvi fix es va establir feia tres anys per frenar la revaloraci d'aquesta
moneda, afavorida per l'afluncia de capitals durant la crisi de l'euro. Des de llavors el banc venia
francs sussos a aquest tipus de canvi fix als operadors de divises (1,20), rebent a canvi euros. Ats
que el banc t el control sobre l'emissi de francs sussos, podia vendre'ls de manera prcticament
illimitada. Succeeix al contrari que quan un banc central intenta evitar la caiguda d'una moneda
(com li ha passat a Rssia): en aquests casos ha de comprar divises locals i la seva capacitat d'acci
s limitada.
Precisament, amb l'objectiu d'actuar a travs dels tipus d'inters, l'autoritat monetria va
acordar tamb retallar la rendibilitat dels dipsits i situar els tipus d'inters, que des de desembre
estaven en terreny negatiu, fins al -0,75% , amb l'objectiu d'intentar desincentivar l'entrada de
capitals, s a dir, el SNB ha canviat de tctica pel que fa al mercat de divises: en comptes de fixar
un tipus de canvi inamovible, ha optat per retirar-lo i, a canvi, penalitzar amb tipus d'inters
negatius l'entrada de capital estranger (aplicant un crrec del 0,75%). A ms, es reserva la capacitat
d'intervenir en el mercat de forma discrecional. Els inversors a la recerca d'actius refugi han
provocat nous mnims en el tipus d'inters del bo alemany
6. Sector Exterior
L'economia sussa es troba molt oberta al comer exterior, La Uni Europea (UE) i els Estats
Units d'Amrica sn els principals socis comercial de Sussa. L'1 de juny de 2002 es varen signar
alguns acords entre la UE i Sussa sobre set sectors comercials importants. Les exportacions
representen aproximadament la meitat del PIB del pas.
La balana comercial sussa s estructuralment molt excedentria. Les exportacions han
continuat sent abundants en 2012-2013, perqu els sectors de qumica-farmcia i rellotgeria de luxe
sn menys dependents de la conjuntura mundial que els altres sectors. En 2013, el supervit
comercial va arribar a la xifra rcord de 24 mil milions de francs sussos (57 bilions de dlars).
Segons dades de Santander-Trade, les exportacions de bns i serveis el 2013 representaven el 72,1%
del PIB (amb un valor de 322,882 bilions de dlars). En canvi, les importacions varen representar el
mateix any el 60% del PIB (amb un valor de 252.626 bilions de dlars).
L'evoluci de les importacions ha estat irregular ja que s'han succet anys en els quals la
producci importada augmentava fins a un 9% i anys seguits disminua un 3%. En canvi, les
exportacions han seguit un model regular ja que han augmentat any rere any entre un 5 i un 15%,
amb anys de major nombre d'exportacions, com el 2013 (15,3%), i amb menys exportacions, com el
2012 (0,8%).
Aquesta diferncia entre exportacions i importacions permet observar com la dependncia
respecte de l'exterior s menor a la dependncia respecte de l'interior.
III. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
A pesar de ser s un pas petit i densament poblat, Sussa s un dels pasos amb major PIB
per cpita i desenvolupament del mn. No compta amb jaciments importants, ni amb prou terres de
cultiu per sustentar a la poblaci. Per aix necessita importar per a la seva producci industrial, tant
productes agraris com a matria primera. El seu mercat interior s redut, per aix, els industrials
busquen mercats de consum a l'exterior per millorar la seva rendibilitat. L'economia sussa ha de
superar en qualitat als productes dels seus competidors, ja que no pot competir en quantitat. Per
aix, Sussa importa matria primera a preus favorables per desprs transformar-la en productes
d'alt nivell qualitatiu. Per exemple, el preu d'una tona de bns exportats val aproximadament 2,5
vegades ms que una tona de bns importats.
Ha sabut trobar solucions fer front a la crisi financera de 2007 i altres problemes sorgits en
el pas, com per exemple la inflaci. El fet de comptar amb una moneda prpia els ha perms
adoptar posicions monetries independents a la zona Euro. Amb la devaluaci del franc sus encara
est per comprovar si els preus dels productes augmentaran a l'interior i les exportacions creixeran.
El fet de comptar amb una taxa d'atur tan baixa els permet aconseguir una producci que
arriba a la totalitat de la capacitat productiva i vendre aproximadament un 90% de tot all que es
produeix. Tamb cal remarcar que el fet de tenir una taxa d'ocupaci tan alta permet mantenir o
sostenir uns serveis pblics de qualitat. Com a conseqncia els ingressos pblics poden fer front a
totes les despeses pbliques i el dficit pblic s quasi nul.
Per al futur, Sussa s probable que augmenti el seu nivell d'exportacions i la seva taxa
d'inflaci augmenti, com a conseqncia del canvi del preu d'intercanvi del franc sus. Pel que fa a
la seva indstria, Sussa compta amb les indstries del futur com sn la indstria farmacutica, les
seves escoles politcniques federals, els seus centres d'investigaci. A ms, t sectors especialitzats
en la biologia molecular o la medicina.
Probablement Sussa mantindr i desenvolupar la seva economia estable i prspera en el
futur previsible, per haur de dependre fortament de la UE. Aquesta dependncia de la UE
beneficiar les indstries susses lders, particularment en el sector manufacturer. Els beneficis del
mercat nic europeu de bns, capitals, persones i idees seran ms grans que els inconvenients per a
Sussa.
Un dels problemes que ja s d'actualitat a Sussa s l'entrada massiva d'estrangers i la seva
restricci, transformant els trets bsics del pas. La soluci al problema estaria basada en la
imposici d'un nombre limitat de permisos de treball per a aquells que procedeixin de la Uni
Europea. Un dels altres problemes sussos s la importaci de fonts d'energia: sussa importa 12
milions de tones de petroli brut, 116.000 tones de carb i 110.000 tones de gas. Per fer front a
aquesta dependncia energtica, s'han d'adoptar plans de desenvolupament o potenciar les energies
renovables, com per exemple l'energia hidrulica ja que Sussa compta amb la font d'alguns dels
rius ms grans d'Europa, com el Rin i el Rdan. La disminuci de la importaci d'energia suposaria
un augment del supervit de la balana comercial i una millora del medi ambient, tret que suposaria
un fet diferencial respecte de la competncia.

BIBLIOGRAFIA
-Elmundo.com. Desenvolupament Sussa. (03/04/2015)
http://www.elmundo.com.ve/firmas/moises-bittan/suiza--desarrollo-y-perspectivas-
economicas.aspx

-Finanzas. Evolucin Suiza. (02/04/2015)

http://www.finanzas.df.gob.mx/egresos/cp2008/pdf/r02.pdf

-Fons Monetari Internacional. Dades Macroeconmiques de Sussa. (03/04/2015)

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2014/02/weodata/weorept.aspxpr.x=30&
pr.y=17&sy=2000&ey=2015&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=146&s=NGDP_RPC
H%2CNGDP%2CNGDPRPC%2CPCPI%2CPCPIPCH%2CTM_RPCH%2CTX_RPCH%2CLUR
%2CLE%2CBCA&grp=0&a=#download
-GlobalRates. IPC Sussa. (04/04/2015)
http://es.global-rates.com/estadisticas-economicas/inflacion/indice-de-precios-al-
consumo/ipc/suiza.aspx

-Juanramonrallo. Composici PIB de Sussa i Singapur. (04/04/2015)

http://juanramonrallo.com/2013/07/cual-es-la-composicion-del-pib-de-suiza-y-de-singapur/

-ONU. Suiza. (02/04/2015)

http://www.un.org/en/development/desa/policy/wesp/wesp_current/2014wesp_es_sp.pdf

-Santander Trade. Sussa: Poltica y economia (01/04/2015)

es.santandertrade.com/analizar-mercados/suiza/politica-y-economia

-TradingEconomics. Taxa d'Atur Sussa. (04/04/2015)

http://es.tradingeconomics.com/switzerland/unemployment-rate

-Universidad Complutense de Madrid. Entorno Internacional. (01/04/2015)

revistas.ucm.es/index.php/CESE/article/viewFile/CESE9292119297A/1192

-Wikipedia. Economia de Sussa (04/04/2015)

http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Suiza