MTD PDF

Documentaci tcnica de les
installacions elctriques
especials
Adolf Maria Iglesias Estrad, Carles Revert Boix
Installacions elctriques especials

Documentaci tcnica de les installacions elctriques especials
Installacions elctriques especials
ndex
Introducci 5
Resultats daprenentatge 7
1 Memria tcnica de disseny dinstallacions especials 9

1.1 Execuci i tramitaci de les installacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Requisits especfics per a la tramitaci de les installacions elctriques especials . . . . . . . . 10
1.2.1 Verificacions que cal fer en les installacions especials . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.2.2 Installacions especials que seran objecte duna inspecci inicial . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Organismes competents de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.4 Documentaci tcnica duna installaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4.1 Installacions especials que requereixen una memria tcnica de disseny . . . . . . . . 13
1.5 La memria tcnica de disseny (MTD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.6 Impresos obligatoris per tramitar una installaci elctrica que requereixi MTD . . . . . . . . 15
1.6.1 Declaraci responsable per a la posada en servei, la modificaci, el canvi de titular o la
baixa duna installaci de seguretat industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.6.2 Esquema unifilar. Model ELEC2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.6.3 Memria tcnica. Model ELEC3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.6.4 Reglaments de seguretat i el model ELEC5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.6.5 Certificat dinstallaci elctrica de baixa tensi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.6.6 Manual dusuari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2 Exemples de memries tcniques de disseny de les installacions especials 35

2.1 Programari i documents oficials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2.2 Croquis provisional dobres (P < 50 kW) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.3 Metodologia per emplenar el model ELEC-3 (memria tcnica) . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.3.1 MTD. Part 1: potncies i intensitats de cada lnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.3.2 MTD. Part 2: seccions dels cables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.3.3 Part 3: caigudes de tensi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.3.4 MTD. Part 4: propietats de la installaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.3.5 MTD. Part 5: esquema unifilar i proteccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.3.6 El terra i lallament de la installaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.3.7 ELEC-5 Installacions subjectes a reglaments especfics . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.4 Indstria general (P < 20 kW) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.4.1 Previsi de crregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.4.2 Les seccions dels cables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.4.3 Caigudes de tensi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
2.4.4 Propietats de la installaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.4.5 Proteccions i esquema unifilar de la installaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.4.6 Terra i allament de la installaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.4.7 Els altres documents ELEC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Installacions elctriques especials 5
Introducci
Per poder donar una installaci elctrica per acabada cal seguir una srie de
processos administratius que permeten posar en servei la installaci amb totes
les garanties necessries tant des del punt de vista de la seguretat elctrica, com
des del punt de vista de la fiabilitat i la qualitat en el muntatge.
Les installacions elctriques especials sostenen unes particularitats tcniques

molt especfiques que les converteixen en especialment sensibles a lentorn o
a les caracterstiques ds. Laplicaci dels requeriments particulars de les
installacions en funci de les seves condicions ambientals o ds s responsabilitat
de linstallador autoritzat o del tcnic collegiat que dirigeix lobra.
La capacitaci del personal autoritzat s mpliament contrastada i avaluada en el

procs dobtenci de la certificaci necessria per muntar i fer les installacions
electrotcniques en baixa tensi. Aix no obstant, els riscos tant personals com
materials associats a una mala interpretaci de les condicions duna installaci
elctrica especial o les conseqncies duna mala praxi en el muntatge sn
enormes i no s admissible deixar-los sense un cert control de lAdministraci. Cal
establir un procediment que garanteixi ladaptaci de les installacions elctriques
especials als requeriments que estableix el Reglament electrotcnic de baixa tensi
(REBT). Aquest procediment ha dimplicar obligatriament agents externs que
inspeccionin les installacions i en comprovin lexecuci correcta. Aquests agents
externs sn els responsables de verificar la realitzaci correcta de la installaci i
daprovar-ne la posada en servei posterior .
El Reglament electrotcnic de baixa tensi (REBT) s un text normatiu dmbit

estatal. En lordenaci territorial actual, algunes de les competncies prpies
de lEstat sn transferides a les autonomies i, en conseqncia, lorganitzaci
administrativa de determinats aspectes pblics varia en funci de la zona geo-
grfica dins la pennsula Ibrica. A Catalunya, ladministraci autonmica rau
en mans de la Generalitat de Catalunya, la qual s competent en termes de
distribuci denergia elctrica en baixa tensi. Per tant, el REBT tamb cedeix
a les administracions autonmiques la potestat de control i dinspecci de les
installacions elctriques. I, daquesta manera, s la Generalitat de Catalunya
la que ha dactuar com a agent extern en les tasques de comprovaci prvies a
lautoritzaci de la posada en servei duna installaci. El procediment global que
sha de seguir, per, est determinat pel REBT i s com a totes les administracions
autonmiques.
Dins del procediment que estableix el Reglament hi ha una documentaci obligada

que cal entregar a les administracions competents per sollicitar lautoritzaci
duna installaci. Ats que lobjectiu final daquests trmits administratius s
assegurar que shan complert tots els requisits tcnics previstos en les instruccions
tcniques complementries, el document central de tot el procediment adminis-
tratiu han de ser uns fulls en els quals es detallaran totes les caracterstiques
elctriques i de titularitat de la installaci. Es tracta de la memria tcnica de
disseny (MTD), en la qual es reuneixen totes les dades necessries per establir la
viabilitat i la fiabilitat de la installaci.
En la unitat Documentaci tcnica de les installacions elctriques especials

es mostra quins sn els processos necessaris perqu una installaci elctrica
pugui entrar en servei i com cal tramitar-los davant lAdministraci. Tamb es
mostra com semplenen les memries tcniques de disseny corresponents a les
installacions elctriques en locals especials o ds especial, els clculs que cal fer
i la distribuci adequada de la informaci.
Lapartat Memria tcnica de disseny dinstallacions elctriques especials se

centra en els continguts dels diferents documents que conformen lMTD. Hi
ha diferents documents que corresponen a diferents models que es troben a
disposici de les empreses installadores per mitj dels organismes competents
de ladministraci autonmica. Cada model t una finalitat diferent i en aquest
apartat els aprendreu a identificar i a emplenar, aprendreu quina s la informaci
que cal aportar i de quina manera lobtindreu, i els passos que cal seguir per a la
tramitaci administrativa de la installaci un cop redactada tota la documentaci.
Lapartat Procediment delaboraci de la memria tcnica de disseny dins-

tallacions elctriques especials s ms prctic i se centra a mostrar amb detall
tots els passos necessaris per a lelaboraci de la memria tcnica de disseny. Per
fer-ho es prendran com a exemple dos tipus diferents dinstallacions elctriques
especials: una installaci provisional dobra i una installaci dindstria general.
En cada cas es faran tots els clculs necessaris en funci de les caracterstiques
tcniques exposades i, un cop shagin obtingut les dades, saplicaran a la docu-
mentaci tcnica concreta en qu es requereix la informaci.
Resultats daprenentatge
En finalitzar aquesta unitat lalumne:
1. Fa la memria tcnica de disseny (MTD) duna installaci elctrica la qual,

en part o en la seva totalitat, s de caracterstiques especials, atenent al
REBT.
Identifica el tipus dinstallaci, atenent a ls a qu es destina, les

caracterstiques de lemplaament i la potncia.
Confecciona una petita memria descriptiva de la installaci.
Determina la previsi de crregues dacord amb el que prescriu el
REBT i els requeriments del client.
Calcula els parmetres necessaris per dimensionar la installaci.
Determina les caracterstiques de la installaci de posada a terra.
Determina els sistemes dinstallaci a utilitzar.
Selecciona, per mitj de catlegs comercials, els materials, equips
i dispositius que configuren la installaci, a partir dels clculs fets,
laplicaci de la normativa i reglamentaci vigents i els requeriments
del client.
Dibuixa els croquis o plnols i els esquemes necessaris, utilitzant
simbologia normalitzada i reflectint tota la informaci necessria.
Emplena els impresos normalitzats requerits.
Utilitza eines informtiques de suport per a la confecci dels docu-
ments de la memria tcnica de disseny (MTD).
Elabora les instruccions generals per a un s correcte de la installaci
i el seu manteniment.
Confecciona el pressupost de la installaci.
Mostra iniciativa i autonomia.
1. Memria tcnica de disseny dinstallacions especials
Els requisits que cal aplicar en les installacions elctriques especials sn molt
nombrosos i presenten caracterstiques fora diverses. Les prescripcions que
estableixen les diferents instruccions tcniques sn mesures necessries per a un
funcionament correcte del servei, per tamb sn uns elements de seguretat i de
prevenci dels riscos elctrics associats a la installaci.
Per aquesta ra i a fi dassegurar que es compleixen totes les condicions que

estableix el Reglament electrotcnic i poder donar garanties del seu funcionament
correcte, lAdministraci necessita poder disposar de totes les dades en les quals
sha basat la installaci per atorgar el vistiplau, i autoritzar-ne la posada en marxa.
1.1 Execuci i tramitaci de les installacions
Per tramitar davant de lAdministraci les installacions elctriques de

qualsevol tipus i, en conseqncia, tamb les installacions especials, i
daquesta manera poder entrar legalment en servei cal complir els requisits
que a aquest efecte prescriu la instrucci ITC-BT-04.
Els requisits especfics depenen del tipus dinstallaci i de les seves caractersti-
ques. Hi ha, per, un procediment que s com per a totes les installacions.
La figura 1.1 mostra de manera sinttica quins sn els passos que cal seguir
per obtenir lautoritzaci administrativa per a la posada en funcionament duna
installaci elctrica. Les installacions
elctriques shan de verificar
seguint la metodologia de la
En primer lloc, un cop enllestida lexecuci de lobra, linstallador ha de dur norma UNE 20460-6-61.
a terme les verificacions necessries per assegurar que es compleixen totes

les caracterstiques de la installaci segons les prescripcions que estableix el
Reglament, com tamb les condicions ds redactades en les especificacions
prpies del servei.
La installaci muntada i verificada, ha de passar posteriorment la inspecci inici-

al que du a terme un organisme de control associat a lAdministraci. La intenci
daquesta inspecci s comprovar que la verificaci anterior de linstallador o
el tcnic autoritzats sha fet dacord amb la normativa vigent i compleix tots
els requisits establerts. Lexigncia daquesta inspecci noms s daplicaci en
determinades installacions, segons es regula en lapartat 4.1 de la instrucci ITC-
BT-05.
Amb laprovaci de linspector, linstallador ha demetre un certificat dins-

tallaci, que s el document acreditatiu dhaver seguit tots els passos anteriors,
i aportar una srie de dades tcniques relatives a la installaci.
Finalment, cal registrar el certificat dinstallaci davant de lrgan competent

de la comunitat autnoma, en el cas de Catalunya el Departament dEmpresa
i Ocupaci de la Generalitat, juntament amb un annex en el qual shi inclou
informaci dinters per a lusuari i la documentaci tcnica corresponent.
F igura 1.1. Procediment per a la tramitaci de les

installacions elctriques davant de lrgan competent de
lAdministraci
1.2 Requisits especfics per a la tramitaci de les installacions

elctriques especials
La verificaci i la inspecci de les installacions elctriques depn de les

caracterstiques de la installaci. Segons quines siguin les especificitats de
cada installaci, el Reglament determina en quins casos cal dur a terme
inspeccions inicials i en quins no, i quin ha de ser el tipus de verificacions
que cal efectuar.
En el cas concret de les installacions elctriques especials, les verificacions

a efectuar han de complir amb les prescripcions que sespecifiquen en les ins-
truccions tcniques daplicaci, i en conseqncia els processos de verificaci i
inspecci inicial nhan de garantir el compliment.
1.2.1 Verificacions que cal fer en les installacions especials

La norma que regula les
verificacions que cal
efectuar a les installacions
Segons la norma UNE 20460-6-61, que regula les verificacions que cal efectuar elctriques s la norma
UNE 20460-6-61.
en les installacions elctriques, qualsevol installaci elctrica ha de ser verificada
durant el muntatge i/o un cop finalitzat, sempre que sigui raonablement practicable,
per una persona qualificada competent en la matria. I, a la conclusi de la
verificaci, sha demetre un informe.
En les installacions elctriques de baixa tensi, linforme que cal emetre

s el certificat dinstallaci elctrica de baixa tensi segons el model que
apareix a Canal Empresa.
Tamb segons la norma UNE 20460-6-61, els aspectes duna installaci que shan
de verificar, en la mesura que siguin aplicables, sn els segents:
Mtodes de protecci contra els xocs elctrics
Presncia de tallafocs i altres precaucions contra la propagaci del foc
Selecci dels conductors en funci de la capacitat de transport de lenergia

elctrica i la caiguda de tensi
Tria i muntatge dels elements de protecci i supervisi
Presncia i ubicaci correcta dels elements de seccionament
Selecci de les mesures de protecci dels equips i la installaci contra les

influncies atmosfriques externes
Identificaci dels conductors neutre i de protecci
Accessibilitat quant a la comoditat en les maniobres
Presncia de diagrames, advertncies i qualsevol mena dinformaci neces-

sria
Adequaci de les connexions dels conductors
Identificaci dels circuits, de les connexions, dels dispositius de protecci,

etc.
1.2.2 Installacions especials que seran objecte duna inspecci

inicial
El sentit de les inspeccions inicials s obtenir de lAdministraci la garantia que

en entrar en servei les installacions elctriques no representen cap risc. Ats que
fer una inspecci inicial a totes les installacions que es registren seria impossible
pel cost elevat que tindria, el Reglament en determina un conjunt que, per les
seves caracterstiques ds i/o per la potncia que consumeixen, representen un
risc elevat respecte la resta.
Segons aquest criteri, han de ser objecte dinspecci inicial, un cop executades
i abans de ser documentades davant lrgan competent de lAdministraci, les
installacions compreses en les installacions elctriques especials que detalla la
taula 1.1.
Tau l a 1 . 1 . Installacions elctriques especials que shan de sotmetre a una inspecci inicial
Tipus de local especial Caracterstiques
Locals mullats P > 25 kW
Piscines P > 10 kW
Installacions denllumenat exterior P > 5 kW
Observeu que el factor determinant a lhora descollir quines installacions

especials han de ser objecte de la inspecci inicial s la potncia consumida,
perqu aquest s lelement que incrementa ms notablement lefecte nociu dels
riscos elctrics propis de cada servei.
1.3 Organismes competents de la Generalitat de Catalunya
Les competncies en matria dinstallacions elctriques en baixa tensi shan

transferit a les administracions autonmiques.
Compte!
Atesa la transferncia de competncies, el Reglament electrotcnic no pot especificar quin

s lorganisme encarregat de la tramitaci dels expedients, sin que es refereix simplement
a lorganisme competent en la matria.
La Generalitat de Catalunya s lorganisme competent que t les responsabilitats

assignades en matria denergia elctrica al territori corresponent a la comunitat
autnoma catalana i ha dexecutar les seves competncies per mitj de diferents
departaments de la seva organitzaci o per mitj dentitats reconegudes.
Les entitats dinspecci i control (EIC) sn els organismes concessionaris de

les administracions autonmiques acreditats per a la inspecci peridica dins-
tallacions de baixa tensi. En lmbit catal les entitats dinspecci i control
reconegudes pel Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat sn les
segents:
Organisme de Control Autoritzat
Asistencia Tcnica Industrial, SAE (ATISAE)
ECA, Grup Bureau Veritas
TV Rheinland Ibrica Inspection, Certification & Testing SA

Qualiconsult
Applus Norcontrol SLU
SGS Tecnos SAU
Lorganisme competent per tramitar la installaci elctrica en baixa tensi s

lOficina de Gesti Empresarial (OGE) de la Direcci General dEnergia i
Mines del Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya,
la qual sencarrega de tramitar i aprovar la posada en servei dinstallacions
elctriques un cop executades.
1.4 Documentaci tcnica duna installaci
La documentaci que ha dacompanyar qualsevol installaci elctrica pot

ser, segons la ITC-BT-04, de dues modalitats diferents: un projecte o una
memria tcnica de disseny (MTD).
Totes dues documentacions han de ser redactades, i han de ser signades, per
un tcnic titulat acreditat que hagi estat reconegut per lrgan competent de
lAdministraci per a fer aquestes tasques.
La titulaci tcnica de grau mitj en installacions elctriques i automtiques

acredita els coneixements necessaris per a la redacci duna memria tcnica
de disseny (MTD) per no s suficient per a la redacci de projectes. Per tant,
aqu ens centrarem en la modalitat dMTD com a documentaci a elaborar en les
installacions elctriques.
1.4.1 Installacions especials que requereixen una memria tcnica

de disseny
Lapartat 3 de la ITC-BT-04 detalla quines sn les caracterstiques de les ins-

tallacions que requereixen un projecte per tramitar-les.
No hi ha cap llista exhaustiva dinstallacions elctriques per a les quals sigui

necessria una memria tcnica de disseny (MDT), sin que la ITC-BT-04
es limita a interpretar que, a fi i efecte de la tramitaci final, noms necessiten
una memria tcnica de disseny les installacions per a les quals no cal un
projecte.
La taula 1.2 mostra quines dentre les installacions elctriques especials necessi-
ten un projecte per a la seva tramitaci.
Tau l a 1 . 2 . Installacions elctriques especials per a les quals cal un projecte
Grup Tipus dinstallaci Lmits
B Locals humits, polsegosos o amb P > 10 kW

risc de corrosi
C Locals mullats P > 10 kW
D Installacions de carcter temporal P > 50 kW
J Installacions en mquines sense lmit de potncia

elevadores
J Installacions amb tensions sense lmit de potncia

especials
J Tanques elctriques sense lmit de potncia
J Installacions destinades a rtols sense lmit de potncia

lluminosos tret les que es
consideren installacions de baixa
tensi segons el que estableix la
ITC-BT-44
K Installacions denllumenat P > 5 kW

exterior
N Installacions en piscines i fonts P > 5kW
Per a la resta dinstallacions especials no indicades en la taula 1.2 i estudiades

en el mdul cal fer una MTD a efectes de la seva tramitaci i aprovaci posterior.
1.5 La memria tcnica de disseny (MTD)
La memria tcnica de disseny s la documentaci tcnica que cal presentar

a lAdministraci per rebre lautoritzaci de la posada en funcionament
de la installaci. Aquesta documentaci ha dacompanyar el certificat
dinstallaci, que s el document acreditatiu dhaver seguit amb resultats
favorables tots els passos necessaris previs a la posada en servei.
LMTD est formada per diversos impresos que cal emplenar adequadament amb
la informaci tcnica corresponent segons les caracterstiques de la installaci.
Linstallador autoritzat o el tcnic competent encarregat demplenar els impresos

s el responsable en ltima instncia de la veracitat de la informaci que contenen.
LMTD ha dincloure la informaci segent, distribuda en dos grups segons la

finalitat:
Dades amb finalitats administratives:
Les dades referents al propietari de la installaci.

La identificaci de la persona que signa la memria, s a dir, de
linstallador autoritzat o del tcnic competent, i la justificaci de la
seva competncia, segons ho estableix lapartat 4.2 de la ITC-BT-03.
Les dades sobre lemplaament de la installaci.
Ls que est previst fer de la installaci.
Dades amb finalitats tcniques:
La relaci nominal de tots els receptors que sinstallaran.

Els clculs justificatius.
Una breu memria descriptiva en la qual es descrigui levoluci de la
installaci i totes les possibles incidncies.
Un esquema unifilar de la installaci.
Les caracterstiques dels dispositius de tall i protecci adoptats.
Els punts dutilitzaci.
La secci que tenen els conductors.
1.6 Impresos obligatoris per tramitar una installaci elctrica que

requereixi MTD
La Direcci General dEnergia i Mines del Departament dEmpresa i Ocupaci

de la Generalitat de Catalunya, com a organisme competent en matria dins-
tallacions elctriques de baixa tensi, per mitj de la seva Oficina de Gesti
Empresarial, disposa duns impresos que serveixen com a base per a la tramitaci
dels expedients duna installaci elctrica. En aquests impresos obligatoris han
daparixer les dades necessries que lMTD ha dincloure.
Els impresos, la majoria accessibles per mitj de la pgina web del Departament,
sn els segents:
Declaraci responsable per a la posada en servei, la modificaci, el canvi

de titular o la baixa duna installaci de seguretat industrial
Certificat dinstallaci elctrica de baixa tensi
Memria tcnica: esquema unifilar. Model ELEC-2
Memria tcnica: memria tcnica. Model ELEC-3
Reglaments de seguretat. Model ELEC-5
Manual dusuari
1.6.1 Declaraci responsable per a la posada en servei, la

modificaci, el canvi de titular o la baixa duna installaci de
seguretat industrial
En la secci Annexos del
web del mdul trobareu el
El primer imprs que analitzarem s lanomenat Declaraci responsable per a la formulari que cal fer servir
posada en servei, la modificaci, el canvi de titular o la baixa duna installaci per emplenar limprs.
de seguretat industrial. Tal com sabeu, la memria tcnica de disseny (MTD)

ha dincloure les dades tant de linstallador com del propietari o el titular de

la installaci. Com en qualsevol altre trmit de lAdministraci, es tracta de
presentar qui s lemissor de la informaci i informar sobre quina s la finalitat de
la tramitaci a lorganisme que la rep.
F i g u r a 1 . 2 . Model Declaraci responsable per a la posada en servei, la modificaci, el canvi de titular o

la baixa duna installaci de seguretat industrial
Les dades que cal incloure en el model Declaraci responsable per a la posada en
servei, la modificaci, el canvi de titular o la baixa duna installaci de seguretat
industrial sorganitzen segons la modalitat de la informaci que cal adjuntar. En
la figura 1.2 trobareu un exemple del document que es pot descarregar des de
lOficina de Gesti Empresarial, i que s el document que us ha de servir de model.
El titular. Aqu cal incloure les dades de la persona fsica o jurdica que s propi-
etria o titular de la installaci, i s la que presenta la documentaci corresponent
davant lAdministraci per posar en funcionament els trmits corresponents. De
les dades corresponents al titular de la installaci cal aportar el nom i els cognoms
i el DNI o NIF.
Juntament amb les dades personals, el propietari o titular manifesta la veracitat de

totes les dades que shi inclouen. Daquesta manera assumeix la responsabilitat
administrativa en cas de possibles fraus o enganys que es produeixin com, per
exemple, la declaraci duna potncia inferior a la que realment es consumeix per
reduir posteriorment el cost de la part de potncia en la factura de la llum.
La responsabilitat de linstallador es limita a aspectes tcnics.
Delegaci del tracte amb lAdministraci
Es cas de voler delegar la comunicaci amb lAdministraci en una persona diferent del
titular de la installaci, es permet el nomenament dun representant que faci les funcions
dintermediari entre tots dos actors.
Lintermediari s una figura que normalment apareix quan el titular de la installaci s

una persona jurdica i el seu representant ha de ser el gerent en cas duna empresa, o el
president o director en cas daltres institucions.
Dades de la installaci. En aquest apartat heu despecificar de quin tipus

dinstallaci es tracta, i el nmero de registre si sescau.
Declaraci. En aquest apartat hi ha el cos de la declaraci jurada relativa a la

installaci, i s on es pot afegir el nom i NIF del representant o intermediari de la
gesti, si existeix.
1.6.2 Esquema unifilar. Model ELEC2 En la secci Annexos

del web daquest mdul
trobareu el formulari
El model ELEC-2, tal com el podeu veure en la figura 1.3, aporta la informaci necessari per emplenar
aquest document.
grfica de la installaci. Consta de dos apartats principals:
Representaci unifilar amb les referncies de la installaci
Caixet
La representaci unifilar mostra lesquema elctric de la installaci; les

referncies sn la part de lesquema que ha de permetre, ms endavant, localitzar
les branques concretes de la installaci, i el caixet us informa de les dades
administratives de la installaci.
F i g u r a 1 . 3 . Model ELEC2 corresponent a lesquema unifilar de la installaci
Representaci unifilar. LMTD ha danar acompanyada de lesquema unifilar de

la installaci, s a dir, duna representaci simblica de la installaci, juntament
amb les caixes de connexions i els aparells que la formen.
La representaci unifilar es basa en tres elements principals:
Caixes de connexi. Sn el punt de la installaci on sexecuten les

connexions dels diferents aparells entre ells i amb els cables elctrics. Es
representen amb un punt.
Canalitzacions i cables. Lesquema unifiliar s topogrfic, s a dir,

representa la installaci elctrica tal com es troba muntada al local. La
distribuci de lenergia en qualsevol installaci elctrica es fa per mitj
dels cables que circulen a linterior duna canalitzaci del tipus que sigui.
Compte!
En la representaci unifilar, el conjunt canal-cable es representa amb una sola ratlla,

la qual ressegueix el traat de la installaci, i s creuada per tantes ratlles inclinades com
conductors hi circulen.
Una installaci monofsica es representa amb una lnia recta creuada per dues de
transversals que representen el conductor de fase i el neutre.
Una installaci trifsica sense neutre es representaria amb una lnia recta creuada per
tres ratlles transversals que representen les tres fases.
Aparells. Sn els elements dinterrupci, maniobra o receptors, que

normalment trobareu al final duna canalitzaci.
Lesquema unifilar serveix per saber la localitzaci exacta de les

canalitzacions i la seva distribuci a lespai, i tamb per saber els aparells
que hi ha installats.
Un esquema unifilar sempre neix a la caixa de connexi, on salimenta la

installaci. Aquesta part es considera el punt de partida de la representaci.
A partir della, heu de dibuixar la distribuci dels cables segons es faci en la
installaci i lesquema ha dacabar amb el smbol de laparell adequat.
La figura 1.4 mostra la representaci funcional i unifilar dun esquema elctric

simple amb un punt de llum i una base de presa de corrent.
Figura 1 . 4 . Representaci funcional i unifilar duna installaci elctrica senzilla
Lesquema es pot representar pla o superposat als plnols del recinte, i en la representaci unifilar
sutilitza una simbologia especfica diferent de la simbologia que sutilitza en la representaci funcional.
Referncies. Les referncies sn les pautes grfiques que us han de servir per
localitzar qualsevol element dins lesquema, i poder-ne fer esment en qualsevol
altre document. Comparant-lo amb un atles geogrfic, les referncies serien els
nombres i les lletres que quadriculen la pgina, i serveixen per localitzar qualsevol
indret des de lndex.
Les referncies que utilitzareu en una installaci seran els trams i les branques.
Cada tram i cada branca han danar perfectament identificats amb referncies
alfanumriques.
Una branca s la part de la installaci que sinicia en una connexi de presa

dalimentaci i finalitza en la darrera de les derivacions que alimenten una
crrega. Cada branca la dividireu en diferents trams. Un tram s un boc de
la branca comprs entre dues crregues diferents, dues derivacions diferents
o dos aparells diferents duna mateixa branca.
En el cas que ens ocupa, heu de referenciar els elements de lesquema unifilar
en la memria tcnica per informar de les caracterstiques tcniques de cada part.
Per fer-ho, heu dutilitzar unes pautes que hi ha en el marge esquerra del quadre
en el qual subica lesquema. Es tracta duns segments identificats amb parells
de lletres que es dirigeixen de baix cap a dalt. El dibuix lheu de representar
sempre seguint aquest sentit, de manera que la connexi de la installaci amb
lalimentaci sha de fer sempre en la part baixa de lesquema. I a partir daquest
punt shi afegiran els elements que formen part de la installaci.
En el model subministrat per lOficina de Gesti Empresarial i reprodut en

la figura 1.3, hi ha un exemple dinstallaci interior comuna, en el qual es
poden identificar diferents branques corresponents als diferents circuits interiors
de lhabitatge. Aix, per exemple, si es pren el circuit C1 com la primera branca,
shi distingiran els trams segents:
Comptador denergia elctrica
Interruptor de control de potncia (ICP)
Interruptor general automtic (IGA)
Interruptor diferencial (ID)
Petits interruptors automtics (PIA)
Circuit interior (C1)
Caixet. En el caixet figuren les dades de referncia de la installaci. En el cas

del model ELEC2 de representaci unifilar, hi heu dincloure les dades segents:
Empresa distribudora de lenergia elctrica.
Secci de la connexi de servei subministrada per lempresa distribudora.
Emplaament de la installaci.
Nom i cognoms del titular de la installaci.
Nom i cognoms de linstallador autoritzat que ha fet la installaci.
Segell de lempresa installadora.
Data i signatura de linstallador.

1.6.3 Memria tcnica. Model ELEC3

En la secci Annexos
trobareu el formulari
necessari per emplenar
aquest document.
La memria tcnica reflecteix el resultat de tots els clculs que shan fet en
la fase de disseny de la installaci.
En el document de model ELEC3 reprodut en la figura 1.5 apareix una taula,

en la qual, en cada filera, hi ha referenciat un segment corresponent a lesquema
unifilar tal com sha presentat en el model ELEC2. Daquesta manera, podeu
afegir informaci escrita a la informaci grfica anterior sense perdre la traabilitat
de les dades.
F igura 1.5. Model ELEC3 corresponent a lMTD de la installaci
La informaci que es requereix per a cada filera o, el que s el mateix, per a cada
tram significatiu de la installaci s la segent:
Crrega simultnia (%). El percentatge de crrega simultnia expressa la

part de la installaci que es considera que estar engegada permanentment,
s a dir, la part de la potncia nominal que la installaci consumeix en
qualsevol circumstncia. Considereu el circuit C3, el qual correspon als
receptors que es troben a la cuina. Si el circuit C3 alimenta el forn, la nevera,
la rentadora i el congelador, entre daltres, sabem del cert que ni el forn ni
la rentadora treballaran tot el dia, sin que noms consumiran corrent unes
hores determinades al dia. Aquestes hores, en termes percentuals, sn les
que equivalen al percentatge de crrega.
Potncia (kW). Es tracta de la potncia activa nominal de cada circuit, s

a dir, el consum elctric que representa el total dels receptors connectats al
circuit. El seu valor es mesura en quilowatts (kW).
cos . El factor de potncia s la relaci entre la potncia activa del circuit

i la potncia aparent. Recordem que la potncia en els circuits alterns s un
vector al qual correspon un mdul i una fase. Si considereu que el vector
de la potncia s un triangle tal com el mostra la figura 1.6, en el qual
la hipotenusa s el mdul del vector o potncia aparent (S), els catets seran
la potncia activa (P) i la potncia reactiva (Q). El factor de potncia s,
doncs, el cosinus de langle de la fase () i la seva frmula relaciona P i
S. Una installaci ideal hauria digualar la potncia activa amb laparent i,
en conseqncia, eliminar qualsevol terme de potncia reactiva. Per tant, el
factor de potncia ideal ser 1.
F igura 1.6. Triangle de potncies
Intensitat (A). La intensitat s el consum en amperes del circuit de la

installaci. En els casos dinstallacions monofsiques el corrent s el
resultat que sobt a partir de lequaci 1, i en els casos de les installacions
trifsiques, el resultant que sobt de lequaci 2.
Equaci 1 (circuits monofsics)
P
I= V cos
Equaci 2 (circuits trifsics)
I= P
3V cos
En qu P s la potncia de la installaci en watts (W). V s la tensi efica de la

installaci en volts (V), la qual tindr un valor de 230 V en el cas dels sistemes
monofsics, i 400 V en el dels sistemes trifsics. Cos s el valor del factor de
potncia, el qual no sexpressa en unitats. La norma UNE 20460-5-523
substitueix la taula 1.1 de la
ITC-BT-19 pel que fa al valor
de les intensitats mximes
Secci per fase (mm2 ). La secci en millmetres quadrats del cable que admissibles acceptades pel
REBT.
subministrar el corrent als receptors del vostre circuit segons la intensitat
expressada anteriorment. En el cas de les installacions dinterior us basareu
en el Reglament per saber la intensitat mxima admissible corresponent a
cada secci, segons el tipus de cable i el tipus dinstallaci. En la figura 1.7
trobem indicat el procediment que cal seguir per triar la secci del conductor
basat en la norma UNE 20460-5-523 per a un cable monofsic unipolar
installat en un tub i un muntatge superficial amb cobertura de PVC que ha
de suportar un corrent de 65 A.
En la secci Annexos
del web del mdul
F igura 1.7. Determinaci de la intensitat mxima admissible segons la secci del conductor trobareu la taula de la
norma UNE 20460-5-523,
que ha substitut la taula
1.1 de la ITC-BT-19.
Punt 1. En primer lloc, cal escollir el tipus dinstallaci correcta segons

les referncies que es descriuen en la taula 1.3. Per a lexemple exposat en
la figura 1.7, la installaci ha de ser del tipus B1.
Tau l a 1 . 3 . Referncies utilitzades en la taula de la norma UNE 20460-5-523 pel que fa al tipus
dinstallaci
Referncia de la installaci Descripci
A1 conductors unipolars allats en tubs encastats en

parets allants
A2 cables multiconductors en tubs encastats en parets

trmicament allants
B1 conductors unipolars allats en tubs en muntatge

superficial o encastats en obra
B2 cables multiconductors en tub en muntatge

superficial o encastats en obra
C cables multiconductors directament sobre paret
E cables multiconductors a laire lliure
F cables multiconductors en contacte mutu
Punt 2. En la mateixa filera, a continuaci triareu el tipus de cobertura del

cable (PVC) i exposarem si la installaci s monofsica (PVC2) o trifsica
(PVC3).
Punt 3. Aleshores buscareu la intensitat mxima admissible immediata-

ment superior a la intensitat mxima que circula per la installaci.
Punt 4. Finalment, en la mateixa filera, ja podreu determinar la secci final

del cable.
Clcul dels parmetres mxims duna installaci
Tamb es pot utilitzar la taula 1.3 per saber la intensitat mxima que permet una secci
ja coneguda de cable. Primer cal buscar la intersecci de la fila corresponent a la secci
del conductor amb la columna que correspon al tipus de conductor i la seva installaci. El
valor que trobeu expressar el corrent mxim que es permet al tipus de conductor utilitzat
segons la seva secci, el tipus de corrent, la installaci i el tipus de cobertura. Aquest valor
rep el nom dintensitat mxima admissible.
La intensitat mxima admissible servir per saber el valor de la potncia mxima de la

installaci, ja que amb aquest valor podeu calcular la potncia de la installaci segons
aquestes dues equacions, la primera en cas dinstallacions monofsiques,
P = V Imax cos
la segona per a les installacions monofsiques

P = 3V Imax cos
Daquesta manera podeu obtenir el valor mxim de potncia que pot suportar.
Longitud (m) o la llargada total del conductor des de lorigen fins al darrer
dels receptors. El punt de sortida dun circuit interior s el petit interruptor
automtic (PIA) que el protegeix dels sobrecorrents. En les installacions de
distribuci com, per exemple, les installacions en parcs de caravanes o en
ports i marines, el punt de sortida s el punt de connexi amb lalimentaci.
Moment elctric (kW m) duna lnia s el producte de la crrega elctrica

per la distncia des de la crrega fins a lorigen de la installaci o lorigen del
tram corresponent al clcul actual en la memria tcnica. Es pot considerar
com lequivalent de la lnia formada per un nic tram amb una nica crrega
al seu extrem. Es calcula segons es mostra en lequaci 3.
Equaci 3 (installacions alternes monofsiques)
P
M = iLi Vi Ii cos
La referncia de cada tram...
...s la referncia creuada que

Caiguda de tensi. La caiguda de tensi en una installaci elctrica trobareu en lesquema unifilar
del model ELEC2 i que resulta
reflecteix les prdues denergia potencial que hi ha hagut des de linici dutilitat a lhora de fer esment
de cada tram de la installaci a
de la installaci fins als receptors provocades per les prdues resistives i la resta de documents.
inductives principalment. Es pot mesurar en termes relatius a partir de
la diferncia del voltatge present entre la tensi a linici i al final de la
installaci, tal como ho mostra lequaci 4; o tamb es pot mesurar en
termes percentuals, si dividiu el valor absolut per la tensi nominal, i
multipliqueu el quocient obtingut per 100. Lequaci 5 presenta la frmula
de clcul de la diferncia de tensi en termes percentuals a partir del
valor relatiu. LMTD us demana les caigudes de tensi a cada punt de la
installaci en termes percentuals.
Equaci 4 (en termes relatius)
e = Vf inal Vinicial
Equaci 5 (en termes percentuals)
Vf inal Vinicial e
e(%) = Vnominal
100 = Vnominal
100
Compte!
En lMTD sempre es fan servir els valors percentuals i heu de distingir entre la caiguda de
tensi parcial i la caiguda de tensi total.
La caiguda de tensi parcial s la que es produeix entre el darrer tram duna mateixa
branca de la installaci i la crrega que calculem actualment.
La caiguda de tensi total s la suma de totes les caigudes de tensi parcials dels
diferents trams de la mateixa branca. Si una installaci est formada per tan sols un
tram, aquest es correspondr a la caiguda de tensi de la branca i els valors parcial i total
hauran de coincidir.
Ats que la informaci de qu disposeu us permet saber quina seria la resistncia

del conductor a travs de la secci del cable, la seva longitud i el tipus de material,
resoldreu la caiguda de tensi en el cas dels sistemes monofsics mitjanant
lequaci 6, i per mitj de lequaci 7 en el cas dels sistemes trifsics.
Equaci 6 (sistemes monofsics)
2P L 100
4V (%) = SV
V
Equaci 7 (sistemes trifsics)

PL 100
4V (%) = SV
V
En qu P s la potncia de la installaci en watts (W).
L s la longitud del conductor en metres (m) en el cas de la caiguda de tensi parcial,

correspondr a la distncia entre la darrera crrega i la crrega actual.
s la conductivitat del material conductor en (m/ mm2 ).
S s la secci del conductor en millmetres quadrats (mm2 )
V s la tensi efica de la installaci en volts (V), el valor de la qual ser de 230 V en el

cas dels sistemes monofsics, i de 400 V en el cas dels trifsics.
La taula 1.4 mostra els valors de la conductivitat per al coure i lalumini a diferents
temperatures.
Tau l a 1 . 4 . Valor de la conductivitat del coure i lalumini a diferents temperatures
Material Conductivitat a 20 C Conductivitat a 70 C Conductivitat a 90 C
Coure 56 48 44
Alumini 35 30 28
El tipus de cable
El tipus identifica les
caracterstiques constructives
dun cable segons els materials
que formen la seva cobertura,
Caracteritzar el conductor. Per caracteritzar un conductor us heu de basar
allament i nima. en el fet que est constitut per tres parts bsiques:
Lnima s lelement conductor del cable i est constitut principal-

ment per coure (Cu) i alumini (Al).
Lallament s la protecci de plstic que envolta lnima i sencarre-
ga de confinar o modificar les caracterstiques elctriques i magnti-
ques dels camps que circulen per lnima del cable.
La cobertura s la darrera capa plstica que cobreix completament
el cable i el protegeix contra les condicions ambientals i mecniques
exteriors. Segons les caracterstiques dun cable, la seva aplicaci ser
ms ptima per a una o altra installaci elctrica especial.
Tensi nominal dallament
La tensi nominal dallament s el valor mxim de tensi que pot circular per linterior
del cable sense malmetre les propietats dielctriques del plstic que el protegeix.
Tipus de canalitzacions. En les installacions elctriques dinterior us heu

de guiar per la ITC-BT-19 per saber la intensitat mxima admissible que pot
circular per un conductor en funci de la seva secci i del tipus dinstallaci
que es faci servir en el muntatge. Lefecte del tipus dinstallaci en el
corrent mxim admissible est provocat per la capacitat que el cable t de
dissipar la calor generada per lefecte Joule durant el transport de lenergia
elctrica. Aleshores, els conductors veuran rebaixada la seva intensitat
mxima admissible a mesura que el muntatge els tapi i enfonsi, i les
seves possibilitats de dissipaci allant-los de laire lliure mitjanant les
canalitzacions i el soterrament de la installaci. Pel que fa als tipus de
canalitzaci, es preveuen els segents:
Sense tub protector (sistema): muntatge fet a laire sense cap canalit-
zaci.
Sota tub encastat ( en millmetres): muntatge fet en una canalitzaci
enterrada i sassenyala el dimetre de la canalitzaci.
Sota tub sense encastar ( en millmetres): muntatge fet en una
canalitzaci en superfcie i sindica el dimetre de la canalitzaci.
Conductor enterrat a profunditat (metres): muntatge fet sense cap
canalitzaci i amb el cable enterrat a la profunditat que sassenyala
en la memria tcnica.
Allament de la installaci (k). s la resistncia que presenta el

conjunt de la installaci en condicions normals de funcionament respecte a
lentorn. Ateses les caracterstiques de tensi de servei de la installaci, el
corrent que hi circula trobaria una resistncia corresponent a la resistncia
dallament de la installaci si volgus derivar el seu recorregut cap a
lexterior, tot travessant els allaments i les cobertures dels cables i tot
laparellatge.
Conductor del neutre (mm2 ). La secci del conductor neutre depn de

lanlisi dels harmnics que hi ha a la lnia. En qualsevol cas, si no
es disposa de la informaci necessria per fer els clculs esmentats, cal
considerar sempre la secci del conductor neutre amb el mateix valor que
la secci dels conductors de fase.
Conductor protecci (mm2 ). El clcul de la secci del conductor de

protecci es basa en la secci dels conductors de fase a partir de les
condicions exposades en la taula 1.5.
Taula 1.5. Clcul de la secci (mm2)del conductor de protecci en funci de la secci dels conductors
de fase
Conductors de fase Conductor de protecci
0 <= Sf < 16 Scp = Sf
16 <= Sf < 35 Scp = 16
Sf >= 35 Sf
Scp = 2
1.6.4 Reglaments de seguretat i el model ELEC5

En la secci Annexos
del web del mdul
De la mateixa manera que hi ha el Reglament electrotcnic de baixa tensi (REBT), trobareu el formulari
necessari per emplenar el
que regula les installacions elctriques de nova creaci i les modificacions de les ja model ELEC5.
existents, la Generalitat de Catalunya va dictar lordenament de tots els aspectes

referents a la seguretat industrial en un sol text normatiu. Es tracta de la Llei
12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial, desplegada en el Decret 30/2010,
de 2 de mar, en el qual saprova el Reglament de seguretat industrial.
La llei defineix un model de gesti de la seguretat industrial que es basa en lexternalitzaci

dels serveis dinspecci sotmesos ara a un rgim dautoritzaci administrativa prvia
i sota el control de lAdministraci, que correspon a Agncia Catalana de Seguretat

Industrial i persegueix, pel que fa a la prestaci dels serveis dinspecci, tres objectius
essencials: garantir una cobertura territorial adequada, assegurar-ne la qualitat i establir
una competncia efectiva i lleial entre els operadors.
Decret 30/2010, de 2 de mar, de desplegament de la Llei 12/2008 de seguretat industrial,

prembul.
Com afecta aix des del punt de vista de les installacions elctriques de baixa
tensi? La resposta la trobareu en el text del Decret 30/2010 que, en lannex 2,
especifica la relaci dmbits, corresponents als reglaments tcnics de seguretat
industrial, en els quals han dactuar obligatriament els organismes de control.
Aquests mbits sn els segents:
Aparells elevadors
Aparells a pressi
Alta tensi
Baixa tensi
Emmagatzemament de productes qumics
Gasos combustibles
Installacions frigorfiques
Installacions trmiques als edificis
Installacions petrolferes
Installacions de protecci contra incendis
Si b latenci sha de fixar dentrada en les installacions elctriques de baixa i

alta tensi, cal tenir present que el reglament de seguretat vigent en aquests dos
mbits s el REBT, mpliament conegut. El punt de mira lheu de collocar en la
resta dmbits, especialment en els que, ats quin s el funcionament, necessiten
una alimentaci en baixa tensi.
En cas que la installaci subministri voltatge a alguns aparells que dacord amb
el reglament de seguretat han destar subjectes al control de lAdministraci i, per
tant, vosaltres sigueu responsables directes o indirectes del seu funcionament, ho
haureu de notificar a lAgncia Catalana de Seguretat Industrial, dacord amb all
que assenyala el prembul del Decret 30/2010. Aleshores el canal de comunicaci
amb lAdministraci en el cas daparells subjectes al reglament de seguretat ser
el model ELEC5, que es reprodueix en la figura 1.8.
F igura 1.8. Model ELEC5 de seguretat industrial
El model ELEC5 consisteix en una relaci dinstallacions auxiliars i aparells

subjectes als reglaments especfics de seguretat industrial que sn alimentats
per la installaci elctrica de baixa tensi, la posada en servei de la qual voleu
tramitar. Es tracta dun document de compliment obligat tant en el cas duna
memria tcnica de disseny com en el cas dun projecte.
En limprs haurem de fer constar en primer lloc el nmero dexpedient de

la installaci per poder referir els aparells a la referncia concreta del nostre
muntatge. Tot seguit haureu de detallar cadascun dels aparells que sn alimentats
des de la installaci, tot informant de les dades segents:
La designaci del reglament que lafecta segons la tipologia daparells

que haureu de considerar i que senumeren en la llista que es detalla a
continuaci:
I Aparells a pressi (AP)

II Aparells delevaci i manutenci (AE)
III Gasos combustibles (GC)
IV Emmagatzematge de productes qumics (PQ)
IV Emmagatzematge de productes petrolfers (PP)
V Fred industrial (IF)
VI Calefacci, climatitzaci i aigua calenta sanitria (CC)
El nmero de referncia en els plnols. Tal com heu vist, quan es fa

referncia a algun element de la installaci tamb cal indicar la referncia
creuada amb els plnols per poder-lo localitzar amb facilitat.
La descripci de la installaci o laparell. Es tracta de descriure en

poques paraules laparell especfic considerat en el nmero de referncia.
Especificar si es tracta dun ascensor, una caldera o un grup de pressi, per
exemple.
El nmero de registre oficial de laparell segons apareix en la placa de

caracterstiques. En cas de desconeixement, es pot deixar en blanc. Aquesta
dada serveix per referir laparell a la documentaci que lAdministraci t
dell.
La data de presentaci de laparell a lEntitat dInspecci i Control (EIC)

per assegurar que laparell es troba sotms a la verificaci i inspecci
normativa corresponents.
El model ELEC5 el signa el titular de la installaci i s aquesta persona

fsica o jurdica qui declara, sota la seva responsabilitat, que les dades que
presenta sn certes.
Tal com passava en el cas del model dinstncia ELEC1, la responsabilitat ltima
pel que fa a la veracitat de les dades presentades a lAdministraci correspon al
titular de la installaci, no a lempresa installadora, la qual s responsable, al seu
torn, del document que presentar a continuaci, s a dir, el certificat dinstallaci
elctrica de baixa tensi.
1.6.5 Certificat dinstallaci elctrica de baixa tensi

En la secci Annexos del
web del mdul trobareu el
formulari que cal utilitzar En els apartats sobre les verificacions i la inspecci inicial que cal fer a les
per tramitar el certificat
dinstallaci elctrica de installacions elctriques de baixa tensi, es feia esment de la normaUNE 20460-
baixa tensi.
6-61, la qual expressa la necessitat de certificar que shan dut a terme els processos
de verificaci i dinspecci inicial per mitj dun informe. El model dinforme que
sutilitza s el certificat dinstallaci elctrica de baixa tensi i que la figura 1.9 i

figura 1.10 reprodueixen.
F igura 1.9. Certificat dinstallaci elctrica en baixa tensi (pg 1)

F i g u r a 1 . 1 0 . Certificat dinstallaci elctrica en baixa tensi (pg 2)
En aquest imprs heu de fer constar una declaraci dels resultats favorables
obtinguts en els processos de verificaci i inspecci inicial (si escau). El certificat
consta de tres apartats:
Dades de lempresa installadora
Dades de la installaci
Certificat dinspecci inicial

El certificat s el document en qu linstallador garanteix que ha dut terme totes

les proves que requereix la norma UNE 20460-6-61 com a mesures de verificaci
de la installaci a partir de les quals es pot assegurar que es compleixen totes
les condicions de seguretat i prevenci de riscos necessries. Cal fer-hi constar
les dades didentificaci i de contacte de linstallador autoritzat com tamb el
nmero dinscripci del seu carnet dinstallador com a darrer responsable de la
qualitat i fiabilitat del muntatge elctric.
El certificat lha de signar lempresa installadora juntament amb la

persona que disposa de lautoritzaci que la capacita per fer i muntar
installacions elctriques de baixa tensi.
En el certificat, tamb shan de fer constar les caracterstiques tcniques de

la installaci, les quals han de coincidir amb les dades exposades en el model
ELEC1 corresponent a la instncia que cal fer servir a lhora de presentar la
tramitaci de la installaci davant lAdministraci. Les caracterstiques tcniques
de la installaci sn les dades que tamb heu emprat com a descripci de la
installaci en el caixet de lesquema unifilar en el model ELEC3. Recordeu
que les caracterstiques tcniques de la installaci sn els valors que descriuen
en termes genrics els valors principals, i en condicionen la installaci.
Caracterstiques tcniques de la installaci
Les caracterstiques de la installaci que cal indicar en el certificat dinstallaci sn les

que senumeren tot seguit:
La tensi de servei
La potncia installada i la potncia mxima
La secci de la derivaci individual
La resistncia del terra de protecci
El tall de linterruptor general
Les diferents sensibilitats dels interruptors diferencials.
El tercer bloc del certificat dinstallaci correspon al resultat de la inspecci

inicial, en els casos en qu fer-la hagi estat procedent.
Noms les empreses acreditades pel Departament dEmpresa i Ocupaci, les

anomenades entitats dinspecci i control (EIC), poden fer les inspeccions inicials
a les installacions elctriques, i a Catalunya tan sols nhi ha dues: ICICT i ECA.
Els installadors
autoritzats...
1.6.6 Manual dusuari ...o les empreses installadores
autoritzades pel Departament de
Treball i Indstria han de fer la
installaci, lampliaci, la
En acabar una installaci elctrica, el titular de la installaci rep un document en modificaci, el manteniment i la
reparaci de les installacions
el qual es presenta la informaci que cal conixer per a utilitzar-la. Des del punt elctriques de baixa tensi.
de vista de linstallador, es tracta de fer comprensibles les dades que ja ha utilitzat

anteriorment en lMTD i facilitar ls de la installaci al propietari.
En el manual dusuari es pot trobar informaci diversa. A ms daltres coses,

shi pot afegir un croquis de la installaci, lesquema unifilar topolgic, s a dir,
collocat sobre un plnol tridimensional del local..., per s com trobar-hi tamb
algunes recomanacions de seguretat.
Recomanacions per a les installacions elctriques de baixa tensi
Utilitzeu els dispositius de protecci. Tingueu la installaci amb els dispositius de protecci
adequats (fusibles o interruptors automtics calibrats, presa de terra a tots els aparells amb
parts metlliques accessibles, etc.) i vigileu que funcionin correctament. Comproveu-ho
mitjanant un installador electricista autoritzat que sidentifiqui amb un carnet lliurat pel
Departament de Treball i Indstria.
No als allargadors. Eviteu utilitzar cordons allargadors. No connecteu uns quants receptors
al mateix endoll, ja que poden provocar un incendi per sobreescalfament.
A prova de nens. Tapeu els endolls amb clavilles-tap, per evitar riscos innecessaris, si hi ha
nens a casa.
Installeu un diferencial. En cas que no disposeu dinterruptor diferencial, installeu-ne un. El

diferencial s un interruptor que talla el pas del corrent elctric quan es produeix una fuita de
corrent a la installaci (hi pot haver diverses causes: electrodomstics vells, quan es posa
en contacte el cos hum i un punt amb tensi). No hi feu mai un pont.
Les connexions mltiples. No abuseu de la utilitzaci de connexions mltiples en un mateix

endoll o de connexions per mitj de portalmpades amb endoll.
2. Exemples de memries tcniques de disseny de les installacions

especials
Les memries tcniques de disseny sn un conjunt de documents que

sadrecen a lAdministraci. Cada comunitat autnoma t les seves prpies
competncies, i cadascuna t tamb uns models de documents encara que
tots sn semblants.
Els documents de la Generalitat de Catalunya es poden obtenir en la pgina

oficial de lOficina de Gesti Empresarial a Internet, en lapartat Aigua, gas i
electricitat.
Encara que els documents a emplenar siguin el mateixos en el cas dun habitatge
i en el cas duna installaci especial, cal tenir en compte les prescripcions
reglamentries, les quals les fan diferents.
Per exemple, en el cas de lhabitatge hi ha un nombre fix de circuits C1, C2,

C3, etc., en canvi, en una fbrica no cal seguir aquesta norma. Per si a la
fbrica connectem un motor de 5 kW, caldr que el cable que lalimenti tingui
un sobredimensionament del 125%. Altres exemples sn les caigudes de tensi:
mentre en un habitatge noms poden ser del 3%, a les fbriques poden ser del 3%
per a lenllumenat i del 5% per a la fora (motors).
En qualsevol cas, es tracta delaborar una memria tcnica de disseny (MTD) que
descrigui la installaci elctrica i que compleixi totes les instruccions tcniques
complementries que sn aplicables pel tipus dinstallaci.
2.1 Programari i documents oficials
A lhora de confegir els documents, el procediment normal consisteix a

utilitzar algun programari tpic i a labast de tothom com, per exemple, un
processador de textos i un full de clcul. Per fer els plnols, per, cal un
programari de dibuix vectorial. Un cop confegida, la documentaci es lliura
a lAdministraci en format PDF i per via telemtica.
Amb el programari lliure del paquet ofimtic OpenOffice (o LibreOffice), que

Un consell
de ben segur ja sabeu utilitzar, nhi ha prou i a ms t la possibilitat dexportar Del model ELEC-3, encara que
directament a format PDF. loficial es troba en format de
processador de textos, s molt
til copiar el format i passar-lo a
Els documents que podeu trobar en el web oficial de la Generalitat de Catalunya un full de clcul en el qual
podreu fer els clculs ms
sn: rpidament.
Declaraci responsable per a la posada en servei, la modificaci, el canvi

de titular o la baixa duna installaci de seguretat industrial [PDF, 92 kB]
(actualitzat: juny 2015).
Model ELEC-2. Esquema unifilar [PDF, 83,70 kB] (actualitzat: octubre

2003).
Model ELEC-3. Memria tcnica [DOC, 153 kB] (actualitzat: juny 2015).
Model ELEC-4. Certificat dacabament dinstallaci [DOC, 54 KB]

(actualitzat: gener 2010).
Model ELEC-5. Reglaments de seguretat [DOC, 60 kB] (actualitzat: gener

2003)
Certificat dinstallaci elctrica en baixa tensi [PDF, 108 kB] (actualitzat:

juny 2015).
Atraccions de fira ambulants amb installaci elctrica prpia (actualitzat:

mar 2008).
Butllet de reconeixement dinstallaci elctrica de baixa tensi [DOC, 121

kB].
Rehabilitaci de pisos i locals comercials privats (actualitzat: maig 2007).
El croquis de la installaci s obligat, per no t un format establert.
Formats i procediments tils
Els documents oficials tenen el format de document dels antics paquets ofimtics, un
format, per, compatible amb els nous paquets informtics lliures.
En el cas de lesquema unifilar, el format que ofereix la Generalitat s el PDF, un

format, per, que tamb por ser editat pel paquet OpenOffice o LibreOffice dofimtica.
Tanmateix, un procediment habitual s refer-lo dins dun programa de dibuix copiant el
model que el document oficial us ofereix.
Passa el mateix amb el croquis de la installaci, que no t format oficial i el ms habitual

s dibuixar-lo amb un programa de dibuix i desprs exportar-lo en el format PDF.
2.2 Croquis provisional dobres (P < 50 kW)
La documentaci de les memries tcniques de disseny t dues parts ben

diferenciades, una part administrativa i una part tcnica. La documentaci
administrativa s el conjunt de documents en els quals figuren les dades del
propietari de la installaci i de linstallador que la fa. La part tcnica t a veure
amb la manera domplir els models segents:
LELEC-3, una taula en la qual cal posar cadascuna de les lnies, i calcular
les caigudes de tensi, potncies, corrents, etc.
LELEC-2 o lesquema unifilar en el qual cal posar, esquemticament, les

lnies, els aparells de protecci i les crregues. En lesquema unifilar sempre
han daparixer les mateixes lnies que heu posat en la taula de lELEC-2.
El croquis, que serveix per ubicar-hi els diferents elements de la installaci

i saber la distncia de separaci entre ells, la qual us servir per calcular les
caigudes de tensi.
Per elaborar la memria tcnica de disseny, el primer que cal s conixer les
caracterstiques fonamentals de la instalaci, i les dues caracterstiques
ms importants sn la potncia necessria per a linstallaci i la distncia
del quadre elctric a la crrega.
La figura 2.1 mostra un croquis molt senzill en el qual shan dubicar les crregues,
els quadres i subquadres. En lannex del web del
mdul podeu trobar larxiu
croquis_provisional_obres.dwg
F i g u r a 2 . 1 . Croquis provisional dobres per a ms detalls.
Un croquis serveix perqu us feu una idea dall que us demanen en la installaci.
En un cas real, normalment s el client qui us dir on vol posar les crregues, i
all que encara s ms important, quin tipus de crregues.
Exemple: installaci elctrica duna grua
Posem que hi ha dos edificis en construcci i que un dels dos necessita una grua i laltre
no. La installaci comena amb el quadre general de protecci (QGP), el qual s el nexe
duni entre lembrancament particular amb lembrancament de la companyia distribudora.
Els dispositius generals de El QGP ha de ser com el model normalitzat que recomana lempresa distribudora.
protecci i altres unitats de
preses de corrent no
formen, en cap cas, part del
CPMST.
En el cas dels subministraments temporals no es fa servir un QGP normal,
sin conjunts de protecci i mesura per a subministraments temporals
(CPMST), els quals estan constituts per diversos mduls de material allant
i han de complir la norma UNE EN 60439-4.
Installaci del CPMST
La installaci del conjunt de protecci i mesura (CPMST) sha de fer de manera obligatria
a linterior de larmari que la protegir contra contactes directes, impactes, pols, pluja o
vandalisme. Un cop installat, sha de mantenir el grau de protecci exigit per al conjunt.
Del CPMST surt la derivaci individual fins al quadre general de distribuci. En aquest
cas no hi ha lnia general dalimentaci (LGA). El quadre general ha de portar un interruptor
automtic general i desprs un interruptor automtic per a cadascuna de les sortides.
Les sortides van als quadres secundaris de fora i enllumenat. Pel que fa als quadre
secundaris, estan formats per un interruptor automtic general, un interruptor diferencial i,
per cada sortida, un interruptor magnetotrmic, a ms a ms de disposar de connexi al
conductor de terra o protecci.
Els embolcalls, laparellatge, les preses de corrent i els elements de la installaci

que sn a la intemprie han de tenir un grau de protecci IP45, com a mnim.
Per confegir la memria tcnica haureu de calcular les caigudes de tensi i

dimensionar els cables i les proteccions, aix doncs, cal conixer les distncies
a les crregues que es veuen en un croquis de la installaci, i les crregues, s a
dir, la potncia de la installaci, i des cadascuna de les lnies que en formen part.
Per confegir la documentaci suposareu les crregues segents a linstallaci:
Subquadre 1 (SC1)
G01: grua, motor trifsic de 15 kW, amb un factor de potncia de 0,80

X01: endolls trifsics amb una potncia total de 4,5 kW, amb un factor
de potncia de 0,95
E01: illuminaci, crrega monofsica de 2 kW, amb un factor de
potncia de 0,9
Subquadre 2 (SC2)
de potncia de 0,95
de potncia de 0,95
E11: illuminaci, crrega monofsica de 2 kW, amb un factor de
potncia de 0,9
2.3 Metodologia per emplenar el model ELEC-3 (memria tcnica)
El document ELEC-3 de la memria tcnica de disseny s el ms complex

domplir, ja que s el document que ms implicacions t a lhora del disseny
i lexecuci de la installaci. Amb aquest document es defineixen tant la
potncia de la installaci, com els cables que shan dutilitzar, com les
caigudes de tensi de cada lnia.
Com mostra la figura 2.2, lELEC-3 es pot dividir en cinc parts amb la finalitat de
facilitar la tasca demplenar-lo i perqu tamb s lordre que es pot seguir quan es
fan els clculs de la installaci.
Figura 2.2. Divisi ELEC-3
Les cinc parts de lELEC-3
Part 1. Potncia i corrent de les diferents lnies. En aquesta part de lELEC-3, la qual s
tamb la primera que heu de resoldre a lhora de fer el disseny de la installaci, shan de
calcular els corrents i potncies de cadascuna de les lnies. Desprs se sumen els corrents
per saber el corrent total de les derivacions individuals i lnies generals dalimentaci.
Part 2. Amb els corrents calculats, es pot passar a triar la secci mnima del cable que pot
portar aquest corrent per complir la normativa ITC-BT-19 i les normes UNE dacord amb el
tipus dinstallaci escollit.
Part 3. Amb la secci feta, el corrent i la longitud de la lnia, es pot passar a calcular la
caiguda de la tensi i aquesta tamb ha de complir els mnims de la normativa.
Part 4. Aquesta part descriu el tipus dinstallaci, si s sota un tub es descriu el dimetre del
tub, lallament del cable, etc.
Part 5. A ms de les dades administratives hi ha dades fonamentals de la installaci com les

potncies, tant la installada com la potncia mxima admissible, la resistncia del terra i la
quantitat i sensibilitat dels diferencials.
2.3.1 MTD. Part 1: potncies i intensitats de cada lnia
El primer pas s calcular la intensitat o potncia total de la installaci, per aix

heu danar calculant la intensitat de cadascuna de les lnies:
G01. Aquesta intensitat s la intensitat installada per al circuit de la grua,

el G01: I = 34000,8
15000
= 27, 06A. Per la intensitat de clcul ser un
125% superior a aquesta dacord amb el que prescriu la ITC-BT-47: 27, 06
1, 25 = 33, 83A
X01: I = 4500
34000,95
= 6, 84A
E01: I = 2000
2300,9 = 9, 66A
X11: I = 4500
34000,95
= 6, 84A
E11: I = 2000
2300,9 = 9, 66A
La intensitat total installada ser de:
27, 06 + 6, 84 + 9, 66 + 6, 84 + 6, 84 + 9, 66 = 66, 82A
Intensitat de clcul. Per com que els clculs shan de fer amb el corrent
augmentat que prescriu el reglament, en aquest cas, com que es tracta dun motor,
cal augmentar el corrent del motor un 125%. El corrent resultant sanomena
corrent de clcul o potncia de clcul i s el que es far servir per calcular la
secci dels conductors:
33, 83 + 6, 84 + 9, 66 + 6, 84 + 6, 84 + 9, 66 = 73, 67A
Observaci sobre el clcul del corrent total
En realitat, aquesta manera de calcular el corrent total ser incorrecte perqu shan sumat
corrents trifsics (grua i endolls trifsics) amb corrents monofsics (illuminaci), de
manera que el valor de la intensitat total ser en realitat el valor del corrent que passar
per una de les fases, la que t connectada la crrega monofsica, mentre que per a les
altres fases noms passaran les crregues trifsiques. En un sistema equilibrat, sense
crregues monofsiques, tots els corrents serien iguals.
Com que hi ha dues crregues monofsiques s important que cadascuna vagi a

una fase diferent. Aleshores, si connecteu les dues crregues monofsiques a la
mateixa fase tindreu:
33, 83 + 6, 84 + 9, 66 + 6, 84 + 6, 84 + 9, 66 = 73, 67A
a la fase en qu heu connectat les dues crregues monofsiques i a la resta
33, 83 + 6, 84 + 6, 84 + 6, 84 = 54, 35A
En canvi, si les crregues monofsiques es connecten a fases diferents tenim un

corrent de:
33, 83 + 6, 84 + 9, 66 + 6, 84 + 6, 84 = 64, 01A
a les dues fases que tenen la crrega monofsica, i com abans,
33, 83 + 6, 84 + 6, 84 + 6, 84 = 54, 35A
a la fase que no t cap crrega monofsica.
Aix, el cable ha de suportar:
73,67 A si es connecten les crregues monofsiques a la mateixa fase.
64,01 A noms, si les crregues es reparteixen.
2.3.2 MTD. Part 2: seccions dels cables

En lannex del web
daquest mdul trobareu
Un cop calculats els corrents, ja s possible suposar una secci de cable a partir les taules que es fan
servir per calcular les
de la taula de la ITC-BT-19, que s la mateixa seguida en les normes UNE. En la seccions del cables.
figura 2.3 es mostra la taula de la memria tcnica ja emplenada amb els valors
corresponents a la secci de fase, expressada en millmetres quadrats (mm2 ).
Figu r a 2 . 3 . Emplenar lMTD. Seccions dels cables

Exemple de clcul de les seccions dels cables
Les caracterstiques del cable per separat sn aquestes:
G01 (E-F) amb una intensitat de clcul de 33,83 A, el cable multiconductor, en conducte (B2),
3xPVC, ha de tenir la secci de fase de 10 mm2 .
X01 (G-H) amb una intensitat de clcul de 6,84 A, el cable multiconductor, en conducte (B2),
3xPVC, ha de tenir la secci de fase d1,5 mm2 .
E01 (I-J) amb una intensitat de clcul de 9,66 A, el cable multiconductor, en conducte (B2),
En el cas del subquadre SC1, la secci necessria s:
SC1 (C-D) amb una intensitat de clcul de 33,83 + 6,84 + 9,66 = 50,33 A ; el cable
multiconductor, en conducte (B2), 3xPVC, la secci ha de ser de 16 mm2 .
En el cas del subquadre SC2:
X11 (M-N) amb una intensitat de clcul de 6,84 A, el cable multiconductor, en conducte (B2),
X12 (O-P) amb una intensitat de clcul de 6,84 A, cable multiconductor, en conducte (B2),
E11 (Q-R) amb una intensitat de clcul de 9,66 A, cable multiconductor, en conducte (B2),
Aix doncs, en el subquadre SC2 (K-L) , a 23,34 A (resultat de sumar 6,84 + 6,84 + 9,66),
cable multiconductor, en conducte (B2) i 3xPVC, el cable ha de tenir una secci de 6 mm2 .
La secci de la derivaci individual per la qual ha de passar el corrent de tota la

installaci cal que sigui com a mnim de 25 mm2 per a 64,01 A (resultat de sumar 33,83
A + 6,84 A + 9,66 A + 6,84 A + 6,84 A), cable multiconductor, en conducte (B2) i 3xPVC.
Cal tenir en compte que aqu noms sha sumat una crrega monofsica, perqu laltra
crrega monofsica anir a una altra fase, el corrent es dividir entre les dues fases.
2.3.3 Part 3: caigudes de tensi
Un cop emplenada la part 1, s a dir, un cop ja heu calculat les potncies i els
corrents, resolta la part 2 desprs dhaver calculat les seccions que sn capaces
de suportar aquests corrents, per continuar confegint la memria tcnica ara cal
sumar les potncies i les intensitats, i completar la part 3 amb les caigudes de
tensi.
Sumar potncies i intensitats
A lhora de sumar potncies i intensitats, el problema s que les potncies tenen crregues
monofsiques i trifsiques, de manera que les fases no tenen la mateixa intensitat.
Si, duna banda, sumeu les potncies o corrents, obtindreu el corrent per la fase on passa
el consum monofsic, per aquest corrent no passar per les altres dues fases.
En canvi, si sumeu sumeu les potncies considereu el sistema totalment equilibrat, de

manera que el consum es repartir entre les diferents fases.
La manera habitual demplenar aquest full s fer-ho considerant que el sistema est
equilibrat; cal per tenir en compte que no sempre s aix i que els cables han de suportar
el desequilibri de les fases.
Aix doncs, les potncies les sumareu com si el sistema fos equilibrat i el corrent
que hi posareu ser el corresponent a un sistema equilibrat, considerareu tamb un
factor de potncia unitari tal com es mostra en la figura 2.4, encara que la secci
dels cables que hem calculat aguantarien els desequilibris i els diferents factors de
potncia.
El factor de potncia global
Un altre problema s el factor de potncia global, el qual tampoc no s exacte, perqu

no totes les fases tenen el mateix factor.
Encara que, per a potncies superiors a 15 kW, cal un comptador denergia reactiva, aix
vol dir que si hi ha un consum denergia reactiva elevat sereu penalitzats econmicament, si
poseu a la capalera de la installaci un corrector del factor de potncia, podeu considerar
el factor de potncia igual a 1.
Figura 2.4 . Emplenament de lMTD. Caigudes de tensi
Caigudes de tensi. En el cas duna installaci dun nic abonat, com s el

cas duna installaci provisional dobres, pel fet de no haver-hi una lnia general
dalimentaci LGA, podeu tenir una caiguda de tensi mxima d1,5%, mentre
que en el cas dels circuits denllumenat, la caiguda de tensi mxima s del 3%, i
del 5% en la resta.
Aleshores, mirant la taula de la memria tcnica de disseny, comprovareu que de

fet teniu unes caigudes de tensi molt baixes i que no cal augmentar la secci dels
conductors per una caiguda de tensi excessiva. Per efectuar els clculs de les
caigudes es fan servir les frmules segents:
Crrega trifsica:
W m 100
4V (%) = 56mm2 400 400
Crrega monofsica:
2W m 100
4V (%) = 56mm2 230 230
Primer heu de calcular la caiguda de tensi per a la lnia de la crrega (% parcial),

i desprs hi heu de sumar la caiguda de tensi de les lnies anteriors en srie.
Exemple de com es calcula la caiguda de tensi
Primer calculareu la caiguda de tensi des del quadre general de distribuci (QGD) fins al
subquadre 2 (SC2):
1100010 100
De QGD fins a SC2 (K-L) 4V (%) = 566400
400
= 0, 20%
I aleshores calculareu la caiguda de tensi des del subquadre 2 fins a la crrega X11:
450010 100
De SC2 fins a X11 (M-N) 4V (%) = 561,5400
400
= 0, 33%
La caiguda de tensi total daquesta lnia ser la suma
0, 20 + 0, 33 = 0, 54%
0,54% s molt inferior al 5% que permet el Reglament, la qual cosa vol dir que la lnia
podria tenir molts ms metres dels que ara t.
Heu de tenir en compte que aqu no se suma la caiguda de tensi de la derivaci

individual perqu en el cmput general de la caiguda de tensi aquesta ha de ser de
l1,5% com a mxim a la derivaci individual, i desprs de la derivaci individual podeu
tenir fins a un 3% per a illuminaci, i un 5% per a la fora, tal com mostra la caiguda de
tensi en la figura 2.5.
F igura 2.5. Caiguda de tensi
2.3.4 MTD. Part 4: propietats de la installaci
Seguint lordre, ara us queda la part 4 de la memria tcnica de disseny, s a dir, la

descripci de la installaci, el tipus de cable emprat, si va sota tub, el dimetre
del tub, i les seccions dels cables neutre i de protecci o terra.
Com recomana la ITC-BT 33 en les installacions amb fins especials, installacions

provisionals i temporals dobres, les prescripcions particulars sapliquen a les
installacions temporals que es fan servir en la construcci de nous edificis, els
treballs de reparaci, modificaci, extensi o demolici dedificis existents; els
treballs pblics, els treballs dexcavaci i altres treballs similars, com s el cas
que ens ocupa.
Els cables a utilitzar en connexions i installacions exteriors han de ser duna tensi
assignada mnima entre 450 V i 750 V, amb coberta de policloropr o similar,
dacord amb el que prescriu lUNE 21027 o lUNE 21150, han de ser aptes per a
serveis mbils.
Els cables dinstallaci habitual amb aquestes caracterstiques sn els segents:
Cable H07RN-F (norma UNE 21027-4): cable de tensi assignada entre

450 V i 750 V, amb conductor de coure de classe 5 apte per a serveis mbils
(-F), allament de compost de goma (R) i coberta de policloropr (N)
Cable H07ZZ-F (AS) (norma UNE 21027-13): cable no propagador

dincendis, de tensi assignada entre 450 V i 750 V, amb conductor de coure
de classe 5 apte per a serveis mbils (-F), allament i coberta de compost
reticulat amb baixa emissi de fums i gasos corrosius (Z)
Cable DN-F (norma UNE 21150): cable de tensi assignada entre 0,6 kV
i 1 kV, amb conductor de coure de classe 5 apte per a serveis mbils (-F),
allament de compost detil propil (D) i coberta de policloropr (N)
Dacord amb all que prescriu el Reglament en les instruccions ITC-BT-20 i ITC-
BT-21, les canalitzacions han destar disposades de manera que no exerceixin
cap esfor sobre el conductor excepte que estiguin previstes per a aquest efecte. El
grau de protecci mnim ha de ser per a tubs conformes a lUNE 50.086-1 el
segent:
Resistncia a la compressi molt forta
Resistncia a limpacte molt forta
Daltra banda, el dimetre dels tubs es calcula dacord amb les taules que proposa
la ITC-21.
Segons la instrucci ITC-BT-18, que es basa en la norma UNE 20.460-5-54, la

secci del conductor de protecci ha de tenir la mateixa secci que els de fase
fins a 16 mm2 ; per ms de 16 mm2 i fins a 35 mm2 la secci del conductor de
protecci pot ser de 16 mm2 .
Els embolcalls, laparellatge, les preses de corrent i els elements de la ins-

tallaci que sn a la intemprie han de tenir un grau de protecci IP45 com
a mnim.
2.3.5 MTD. Part 5: esquema unifilar i proteccions
La part 5 de la memria tcnica de disseny, a ms de les dades administratives que

cal aportar, demana especificar els valors dels interruptors diferencials (ID) i de
linterruptor general automtic (IGA), s a dir, tracta del sistema de proteccions
de la installaci.
Si encara no heu fet lesquema unifilar de la installaci ara s el moment de fer-lo.
Per confegir lesquema unifilar de la installaci tamb hi ha un document

normalitzat que la Generalitat ofereix en PDF.
Una alternativa
El document normatiu de la Generalitat es pot fer servir de plantilla i copiar-lo amb la

mxima fidelitat en un programa de dibuix, de la mateixa manera que la plantilla de la
memria tcnica de disseny es pot passar al format dun full de clcul. Limportant, sobretot,
s que hi figurin totes la dades que demana lAdministraci.
En la figura 2.6 es mostra el format del requadre que ha dadoptar lesquema

unifilar i que ha daparixer en un document ELEC-2. La nota que es veu en la part
inferior esquerra de la imatge especifica els continguts mnims que el document
ha dincloure.
F i g u r a 2 . 6 . Requadre ELEC-2
La secci dels conductors, les caracterstiques dels aparells de maniobra

i protecci i la potncia mxima admissible de cada circuit sn els
continguts mnims que heu dincloure en el document.
Cal fer, per, alguns aclariments pel que fa a la terminologia amb qu sexpressa
la nota sobre els continguts mnims del document ELEC-2, i sn:
Quan es parla de secci dels conductors, de fet heu despecificar la secci

de tots els conductors de fase, del neutre i el de protecci.
En les caracterstiques dels aparells de maniobra i protecci heu des-

mentar el mxim nombre daquests aparells perqu desprs no hi hagi cap
motiu de dubte. En el cas, per exemple, dels interruptors magnetotrmics
caldria especificar-hi, a banda de la intensitat nominal, el poder de tall (kA)
i el tipus de corba (B, C, D), i en el cas dels interruptors diferencials, la
intensitat nominal i la sensibilitat (mA).
Al final de cada lnia heu dindicar la potncia mxima admissible, i tamb

sacostuma a posar el tipus de crrega. Si es tracta de motors, dilluminaci,
etc.
El criteri, una qesti important

Tots els circuits que heu calculat en lELEC-3, s a dir, en la taula de lMTD, tamb han de
ser presents en lELEC-2, s a dir, en lesquema unifilar. Daquesta manera podreu estar
segurs que les dades com, per exemple, la secci dels cables, apareixeran de la mateixa
manera en tots dos documents i que la manera de designar els circuits o les lnies en
lELEC-3 i en lELEC-2 s la mateixa.
En principi, les dades de caigudes de tensi i longituds dels circuits ja apareixen

en lELEC-3 la taula de la memria tcnica i no cal posar-les en lELEC-2
(esquema unifilar), per podeu posar all que penseu que pot ser til a lhora
dinterpretar lesquema unifilar, i posar les longituds o les caigudes de tensi us
pot servir per comprovar que el quadre de lMTD s correcte. Valors normalitzats sn els
segents: 2, 3, 4, 6, 10, 16,
20, 25, 32, 40, 50, 63 A, i
Amb lajuda duna taula dels valors normalitzats dels interruptors magnetotrmics, amb un poder de tall de 6,
10, 20 i 50 kA.
diferencials i de control de potncia (ICP), podeu comenar a calcular els valors
de les proteccions.
El corrent de tall de linterruptor magnetotrmic ha de ser com a mnim el que

necessitem perqu la crrega funcioni i, com a mxim, el corrent ms alt que el
cable pugui suportar.
El corrent nominal de linterruptor magnetotrmic permet calcular la potncia

mxima admissible. LNTP-IEBT dEndesa
La reglamentaci dEndesa
Caixes de protecci i mesura per a subministraments temporals (CPMST), cont la norma tcnica particular
dembrancaments i installacions
derivaci individual (DI) i interruptor general automtic (IGA). Comencem denlla en baixa tensi,
lNTP-IEBT, dins de la qual es
primer pel quadre general de protecci (QGP), s a dir, el lloc on acaba la xarxa de pot consultar un quadre que
mostra els valors de les
la companyia distribudora i on comena la installaci. EL QGP ha de complir les intensitats que la companyia
subministra.
exigncies de la companyia distribudora com, per exemple, Endesa a Catalunya.
En el cas que ens ocupa, heu dagafar els elements segents que apareixen en la
taula de la companyia subministradora:
Potncia a contractar: 43,64 kW
Corrent assignat: 63 A
Poder de tall (kA): > 4,5 kA
Protecci trmica: 63 A (ICP-M)
Protecci magntica: 5 vegades el corrent de protecci trmica, actuant en

un temps inferior als 0,02 segons
Conjunt de mesura: TMF1, multifunci
Cablatge: Cu 16mm2
Fusibles gG: 100 A
Desprs dels fusibles (100 A), de lequip de mesura (TMF1) i de lICP-M de 63 En la secci Annexos
A, heu de posar linterruptor general automtic (IGA). En aquest cas triarem un podeu consultar tant el
quadre dEndesa per a
IGA de 63 A. subministraments
temporals com lesquema
unifilar definitiu (ELEC-3) i
Dacord amb el que heu especificat en lexemple dELEC-3, la intensitat de la memria tcnica de
clcul era de 52,32 A. La intensitat que suporta el cable de 25 mm2 installat disseny (ELEC-2).
dacord amb la taula de la ITC-BT-19 ser de 77 A perqu lIGA compleixi el

requisit:
52, 32 A < 63 A < 77 A
Aquest valor permet obtenir una dada, la potncia mxima admissible, que us
demanaran en molts altres llocs de lMTD. Vegem com:

Pmxima admissible = 3 400 63 = 43, 64 kW
La potncia installada s la suma de les potncies dels receptors que hi ha a la

installaci (sense aplicar cap factor de correcci). En el cas que ens ocupa:
16 + 4, 5 + 2 + 4, 5 + 4, 5 + 2 = 33, 5kW
La potncia de clcul resulta daplicar-hi els coeficients 1,25 en el cas dels

motors, i 1,8 en el cas de lenllumenat de descrrega i els factors de simultanetat.
En cas que tingueu un motor, la potncia de clcul ser:
18, 75 + 4, 5 + 2 + 4, 5 + 4, 5 + 2 = 37, 25kW
En la figura 2.7 podeu veure lesquema unifilar des de la caixa de protecci i

mesura per a subministraments temporals (CPMST) fins a linterruptor general
automtic (IGA).
F i g u r a 2 . 7 . Unifilar des de la CPMST fins a lIGA
Des de la caixa de protecci i mesura per a subministraments temporals surt la

derivaci individual que arriba fins al quadre general de distribuci (QGD), en
el qual hi ha linterruptor general automtic (IGA), que dna la potncia mxima
admissible, i un interruptor magnetotrmic i diferencial per a cadascuna de les
lnies que surten dins els subquadres.
Subquadres (SC). La lnia que va des del quadre general de distribuci fins al
subquadre SC1, tal com es mostra en la taula de la memria tcnica de disseny
(ELEC-3), t una secci de 16 mm2 , la qual amb el tipus dinstallaci B2 suporta
53 A, i la intensitat de clcul s de 36,65 A. Un interruptor magnetotrmic de
50 A protegir la lnia (< 53 A), i permetr que els aparells funcionin sense cap
problema de desconnexions.
Consideracions sobre els interruptors magnetotrmics
El tipus pot ser el normal, amb corba C, poder de tall de 6 kA. En aquest cas tamb
podrem emprar un interruptor magnetotrmic de 40 A. La lnia estaria ms protegida, per
la probabilitat que es dispars amb una maniobra com la posada en marxa de la grua
tamb seria ms alta. Perqu no hi hagi talls de corrent i com que la lnia queda suficient
protegida s millor posar un interruptor magnetotrmic de 50 A per protegir la lnia fins al
subquadre SC1.
Ara es tracta de fer el mateix amb el subquadre SC2. Lnia de 6 mm2 , corrent
mxim admissible de 30 A, consum de 15,88 A. Linterruptor magnetotrmic pot
ser de 25 A.
El quadre general de distribuci quedaria tal com es mostra en la figura 2.8.
Figura 2.8. Quadre general de distribuci
Pel que fa als subquadres...
...heu de tenir en compte que a cada subquadre hi ha dhaver un interruptor magnetotrmic

general i desprs un altre interruptor per a cadascuna de les lnies. A ms, totes les lnies
han destar protegides contra els contactes indirectes mitjanant un interruptor diferencial.
2.3.6 El terra i lallament de la installaci
La part que la memria tcnica de disseny (MTD) dedica a la resistncia del terra
de protecci (figura 2.9) sha domplir mitjanant el mesurament directe del terra
de la installaci. Tamb es pot calcular de manera aproximada si es coneix la
quantitat delctrodes, la forma, el tipus dels terreny, etc.
F i g u r a 2 . 9 . Resistncia del terra de protecci
El valor de la resistncia del terra ha de ser suficient perqu linterruptor diferen-

cial es dispari abans que apareguin tensions perilloses:
24 V en local o lloc conductor
50 V en la resta de casos
En una installaci per a un subministrament provisional dobres es pot donar el

cas que el local sigui moll, ja que laigua es fa servir sovint en els processos de
construcci. Aleshores, si considereu el local com a conductor i protegit amb un
interruptor diferencial de 30 mA, la resistncia del terra ha de ser inferior a:
24
R= 0,03 = 800
Aix doncs, qualsevol valor de la resistncia del terra que sigui inferior a 800
ser correcte.
El Reglament tamb permet la utilitzaci de molt baixes tensions de

seguretat (MBTS) o b la protecci per separaci elctrica dels circuits
mitjanant un transformador individual.
Mesures de protecci contra accidents elctrics. La major part dels accidents

en les obres sn resultat de contactes indirectes, i deguts a un mal funcionament
dels aparells interruptors, els quals si no tenen una protecci IP suficient somplen
de pols i deixen de funcionar correctament.
Cal garantir que els diferencials es dispararan correctament quan de manera

accidental un receptor metllic entri en contacte amb una part activa de la
installaci. Per aix: Tots els elements metllics
del provisional dobres han
danar connectats a terra.
La formigonera o la grua sn dos exemples clars dels elements que han de tenir
una connexi correcta al conductor de protecci.
Pel que fa a lallament de la installaci, el valor mnim ha de ser el que assenyala

la Guia-BT-Annex 4, el qual, en aquest cas, s de 500.000 . Per arribar a obtenir
aquest valor lheu de mesurar.
2.3.7 ELEC-5 Installacions subjectes a reglaments especfics
A ms de lELEC-2 i lELEC-3, que sn els documents que ms informaci donen

sobre la installaci, tamb cal emplenar la resta de documents de lMTD.
En els documents amb un contingut ms administratiu, els aspectes tcnics que

tenen ms rellevncia sn els mateixos que els que ja heu especificat en emplenar
els models ELEC-2 i ELEC-3: la potncia mxima admissible, la potncia
installada, el nombre i la sensibilitat dels interruptors diferencials.
En canvi, lELEC-5 sha demplenar sempre que hi hagi un element a linstallaci

que a ms de complir amb la reglamentaci elctrica tamb hagi de complir les
reglamentacions especials. Es tracta, per exemple, dels aparells a pressi, de gasos
combustibles, de calefacci i, entre daltres, dels aparells delevaci i manutenci
que, com la grua, ens ocupen aqu. La figura 2.10 mostra com heu dafegir la grua
en lELEC-5.
Figura 2.10. ELEC-5 Grua
2.4 Indstria general (P < 20 kW)
Ara mirem de suposar que heu de fer la installaci en una nau industrial, per
exemple, duna empresa de manteniment de maquinria. Ledifici consta de tres
parts principals tal com es mostra en la figura 2.11 un magatzem d11 m per 20 m,
on noms cal posar la illuminaci, una zona ocupada per les oficines, i una altra
zona que s la del taller on es fan petites reparacions.
F igura 2.11. Croquis de la nau industrial
En primer lloc, heu de disposar els elements fonamentals de la installaci.
Com que s un subministrament individual, heu de disposar una caixa general de

protecci (CGP) i un comptador (CM), s a dir, un conjunt de protecci i mesura
(CPM), que situareu al lmit de la propietat que s, suposem, a 10 m de ledifici.
A linterior de ledifici heu de posar el quadre general de comandament i protecci

(QGCP), tamb anomenat quadre general de distribuci (QGD). Immediatament
davant daquest quadre, heu de collocar la caixa o mdul per a la installaci de
lICP-M(Interruptor de control de potencia-manual).
Ledifici est clarament dividit en tres parts principals: el magatzem, les oficines i
el taller. El quadre principal de protecci i comandament lheu de posar a lentrada
del magatzem de manera que no caldr posar un quadre especial per al magatzem,
sin que es far servir el mateix. En acabat, heu de posar dos subquadres: un per
a les oficines, i un altre al taller, tal com mostra la figura 2.12.
F i g u r a 2 . 1 2 . Disposici dels subquadres
2.4.1 Previsi de crregues
Pel que fa a les crregues que cal preveure a ledifici, cal tenir en compte que
al magatzem noms s necessari posar la illuminaci, per a la qual es miraran
dutilitzar les lmpades i la distribuci que donin ms rendiment. Per, sobretot,
cal equilibrar les tres fases el mxim possible. A ms, heu de posar llums
demergncia. En el cas de loficina, s necessari posar endolls generals, una
illuminaci normal i enllumenat demergncia, com tamb un petit circut daire
condicionat. I, finalment, cal posar endolls i llums al taller.
Recordeu que per saber la potncia dilluminaci cal fer clculs lumnics, per
saber la potncia de laire condicionat sha de calcular lallament trmic, la
temperatura interior i lexterior, etc., i, pel que fa als endolls, heu de conixer la
potncia de les crregues connectades, el nombre total dendolls i la simultanetat
dels diferents endolls. En resum, les crregues previstes en el cas que ens ocupa
sn les que resumeix la taula 2.1. La ITC-25 com a referent
En el cas dels habitatges, per
Taula 2.1. Crregues previstes a les diferents zones de la nau industrial exemple, el REBT (ITC-BT-25)
fa una previsi de 3.450 W per a
Crregues previstes (diferents sectors de la nau industrial) trenta endolls. Per, com que la
installaci en aquesta nau
industrial no s un habitatge, no
Magatzem cal seguir exactament les
prescripcions del REBT sobre
Illuminaci a la fase R 1.200 W de llums de descrrega els circuits dels habitatges, tot i
que sn un bon punt de
Illuminaci a la fase S 1.200 W de llums de descrrega referncia.
Illuminaci a la fase T 1.200 W de llums de descrrega

Tau l a 2 . 1 (continuaci)
Crregues previstes (diferents sectors de la nau industrial)
Dues lnies de llums demergncia 12 W cada una (lmpades de descrrega)
Oficina
Motor daire condicionat 3 kW
Preses de corrent 3 kW
Enllumenat de loficina 1.200 W
Enllumenat demergncia de loficina 9W
Taller
Preses de corrent 3kW
Enllumenat del taller 800W
Enllumenat demergncia del taller 9W

Els valors de les potncies indicades com a previsi de crregues han sortit de diferents clculs i previsions que pertanyen a altres
mduls, per la qual cosa no cal fer-los aqu.
2.4.2 Les seccions dels cables
Per calcular les seccions dels cables en la nau industrial, primer sha de procedir
dacord amb el mtode de la intensitat mxima admissible, s a dir, si coneixeu la
intensitat que circula pel cable i, segons el tipus dinstallaci, la intensitat mxima
que hi pot passar, podeu deduir la secci del cable mitjanant la taula de la REBT-
ITC-19.
Exemple: clcul de les seccions dels cables de la nau industrial
Primer cal calcular els cables dels finals de lnia, i desprs se sumaran les intensitats i es
calcularan els cables dalimentaci en els subquadres, primer per al magatzem i desprs
per a loficina i el taller. En acabat se sumar tot i, finalment, es calcular la derivaci
individual.
Magatzem. Ats que lenllumenat s una crrega de lmpades de descrrega, enllumenat

R sha de multiplicar per 1,8. El corrent de clcul ser:
1200
I= 2300,9
1, 8 = 10, 43A
La installaci s del tipus B1-PVC2 (conductor unifilar en conducte), aix que una secci
d1,5 mm2 , la qual suporta 15 A, s suficient.
A la resta de fases, lenllumenat S i lenllumenat T, tamb hi posareu un cable d1,5 mm2 .
En el cas dels llums demergncia i degut a la seva potncia baixssima, hi posareu

directament el cable d1,5 mm2 . Noms cal tenir en compte que, per a ms de dotze llums,
els heu de separar en dues lnies diferents, cada una amb els interruptors magnetotrmics
corresponents.
Oficines. En el cas daquesta part de la nau industrial hi ha un aparell daire condicionat, al

compressor del qual suposarem una potncia de 3 kW. Els aires condicionats sn motors,
aix que cal aplicar el 125% al corrent nominal o, el que es el mateix, multiplicar el corrent
nominal per 1,25.
3000
I= 2300,8
1, 25 = 20, 38A
La installaci s del tipus B1-PVC2 (conductor unifilar en conducte), la secci de 4 mm2

suporta 27 A, de manera que s suficient.
Per a les preses de loficina heu de suposar 3.000 W (factor de potncia de 0,95), el qual
dna el corrent segent:
3000
I= 2300,95
1, 25 = 13, 73A
La installaci s del tipus B1-PVC2 (conductor unifilar en conducte), aix que la secci
Pel que fa a lenllumenat de loficina, cal suposar 1,2 kW de lmpades de descrrega, la

qual cosa dna el corrent de clcul segent:
1200
I= 2300,9
1, 8 = 10, 43A
Pel que fa als llums demergncia, ats que tenen una potncia baixssima, hi posareu
directament un cable d1,5 mm2 . Com en els altres casos, heu de tenir en compte que si hi
ha ms de dotze llums, els heu de separar en dues lnies diferents, cada una de les quals
ha disposar dels interruptors magnetotrmics corresponents.
En relaci amb la secci del subquadre de loficina que falta, hi ha dues opcions:
Fer la lnia monofsica. En aquest cas, noms caldrien dos cables. Per calcular la secci
faria falta sumar tots el corrents i buscar un cable que suports el corrent. Aquest corrent
seria de 20,38 + 13,73 + 10,43 = 44,54 A, i, per tant, faria falta un cable de 10 mm2 , per es
crearia un desequilibri greu a les fases.
Fer la lnia trifsica. En aquest cas, caldrien tres cables ms el neutre. Cadascuna de les
crregues aniria en una fase, per exemple, la fase R a laire condicionat, la fase S als endolls,
i la fase T a la illuminaci. Per calcular la secci no cal sumar tots el corrents, en el pitjor dels
casos, que s quan noms funciona una de les tres crregues, el corrent de clcul seria el
corrent daquesta fase; si hi ha un consum ms equilibrat els corrents seran menors. Aix
doncs, en el pitjor dels casos, cal que suporti 20,38 A, i per a fer-ho serveix que el cable tingui
una secci de 4 mm2 .
Taller. A aquesta part de la nau industrial hi ha dues crregues: la dels endolls i la de la

illuminaci.
Per a les preses de corrent del taller, se suposaran 3.000 W (factor de potncia de 0,95), la
qual cosa dna el corrent segent:
3000
I= 2300,95
1, 25 = 13, 73A
Per a lenllumenat del taller suposem 1,2 kW de lmpades de descrrega; aix ens dna el
corrent de clcul segent:
1200
I= 2300,9
1, 8 = 10, 43A
Tipus dinstallaci B1-PVC2 (conductor unifilar en conducte), la secci d1,5 mm2 suporta
15 A, aix que s suficient.
Pel que fa a la secci que falta del subquadre del taller, passa el mateix que en els cas de
loficina. Hi ha dues opcions:
Lnia monofsica de 10,43 + 13,73 = 24,16 A. Aquesta soluci implica un cable ms gruixut
i crea un desequilibri a les fases, de manera que en leventualitat de fer una ampliaci caldria
canviar tota la lnia.
Lnia trifsica, que t tres avantatges en relaci amb la monofsica, s a dir, t seccions ms
petites, ms equilibri global de les fases i la possibilitat oberta de noves ampliacions, ja que
com que hi ha dues crregues i hi ha tres fases, en el cas duna eventual ampliaci futura es
podrien connectar les noves crregues a la fase que queda lliure. Lnic inconvenient s el
nombre de cables, els quals en el cas de la lnia monofsica sn noms la fase i el neutre, i,
en canvi, en el cas de la trifsica sn les tres fases ms el neutre, per tenen una secci ms
petita.
De manera que, en ra dels avantatges que representa, es posar la lnia trifsica fins al
taller i cables d1,5 mm2 de secci.
Derivaci individual.. Per calcular la secci de la derivaci individual heu de sumar totes
les potncies de clcul de la nau industrial i, desprs daplicar-hi els coeficients oportuns,
sobt la potncia total: 19,91 kW. El corrent s, doncs, de 32,28 A. De tota manera, segons
la ITC-BT-15, la secci de les derivacions ha de ser com a mnim de 6 mm2 , la qual t una
intensitat mxima admissible soterrada de 57 A.
Amb aquestes dades, ja podeu emplenar els apartats 1 i 2 de lELEC-3, la memria tcnica
de disseny, tal com es pot veure en la figura 2.13.
F i g u r a 2.13. Intensitat i seccions. ELEC-3. Nau industrial
2.4.3 Caigudes de tensi
Una vegada heu calculat les intensitats, heu seleccionat una secci per al cable i
calculat sobre el plnol o el croquis les distncies que han de recrrer els diferents
elements, podeu passar a calcular les caigudes de tensi.
Les caigudes de tensi han destar a dins dels mnims que el Reglament
prescriu.
A les installacions dun nic abonat, no hi ha lnia general dalimentaci (LGA),

aix que podeu tenir una caiguda de tensi mxima de l1,5%, mentre que en el
cas del circuits denllumenat la caiguda de tensi mxima s del 3%, i del, 5% per
la fora.
La figura 2.14 mostra com en cap cas no shan de superar les caigudes de tensi
permeses.
Figura 2.14. Caigudes de tensi en la indstria
La derivaci individual t una caiguda de tensi del 0,49%, quan el mxim, ja que
no hi ha lnia general dalimentaci (LGA), per a un subministrament individual
s de l1,5%.
Lenllumenat del magatzem si b t una caiguda de tensi prou elevada un

2,89% no arriba al mxim del 3%. Si hi arribs, haureu dhaver augmentat
la secci del cable.
Pel que fa als circuits de fora, com que es tracta de motors i endolls, la caiguda
mxima de tensi que tenen s del 4,45%, mentre que en aquest casos la mxima
segons el Reglament s del 5%.
2.4.4 Propietats de la installaci
En els casos que heu estudiat, sha considerat una indstria de carcter general
que no t risc dincendi o dexplosi (ITC-BT-29), ja que no hi ha presncia de
substncies inflamables.
Pel que fa a lELEC-2 i lELEC-3 no hi gaires canvis entre una indstria amb riscos
dincendi o no, tret del tipus de cable i dinstallaci. Pel que fa als corrents
mxims, admissibles, i a la caiguda de tensi mxima permesa tamb cal seguir
les mateixes pautes que en qualsevol installaci.
En el cas que heu vist de la indstria general, el tipus dinstallaci es sota un tub,
la de tipus B que prescriu la normativa. La derivaci individual va soterrada i la
resta del tub s superficial.
Els cables triats sn, en el cas de la derivaci individual, el cable RV 0,6/1 kV,
per a les lnies entre el quadre general de distribuci (QGD) i els subquadres (SC)
tamb sha emprat el cable RV 0,6/1, i per a la resta de quadres, el cable H07V.
En el cas de les seccions dels conductors neutre i de protecci heu dutilitzar la

mateixa secci que a les fases.
El dimetre dels tubs es calcula dacord amb les taules de la BT-ITC-21, com passa
amb les distncies respecte a altres installacions, les alineacions amb elements
estructurals de ledifici, etc.
Ats que no hi ha cap installaci a la intemprie, ni es preveu cap lloc on la

installaci necessiti una protecci IP especial, no cal emplenar aquest apartat.
2.4.5 Proteccions i esquema unifilar de la installaci
Un cop coneguda la secci dels conductors i calculat el corrent que hi pot

passar, ara es tracta de protegir aquests cables perqu, en cas de curtcircuit o
de sobrecrrega, el subministrament elctric es talli i els cables no pateixin cap
desperfecte ni provoquin cap incendi. Per la protecci ha de permetre el pas del
corrent de funcionament normal. Aix doncs, les proteccions han de complir la
condici segent:
In consum < In protecci < In admissible cable
A ms de la protecci magnetotrmica, que protegeix principalment la installaci

i els aparells connectats a aquesta, cal posar una protecci amb interruptors
diferencials per evitar accidents elctrics deguts a contactes indirectes. De fet,
en els diferents documents de tipus ELEC, aquesta s una dada que es demana
contnuament i que ha de quedar especificada clarament tant pel que fa a la
Recordeu que la taula de la quantitat com a les caracterstiques.
memria tcnica de disseny
(ELEC-3), i les lnies de
lesquema unifilar (ELEC-2)
han de tenir el mateix nom
per poder ser identificades.
On millor es pot veure el sistema de proteccions de la installaci feta s
en un esquema unifilar ben detallat. s el document ms consultat i ms
important de la memria tcnica.
Comenarem pel conjunt de mesura i protecci (CMP), el qual ha de seguir la

normativa particular de lempresa distribudora. Sha escollit una de les intensitats
normalitzades per al subministrament individual de ms de 15 kW. En la secci Annexos
del web del mdul podeu
consultar la normativa
En la taula de lMTD teniu la potncia de clcul i la potncia installada, i amb particular dEndesa per a
subministraments
aquestes potncies us indicaran la modalitat de potncia per al CPM que trieu. individuals de ms de 15
kW.
Aix la potncia de clcul s de 19,91 kW i la potncia installada de 14,64 kW.
Per tant:

P = 3 400 40 = 27712 W = 27, 7 kW
s a dir, la potncia mxima admissible P ser de 27,71 kW, la qual correspon

a una intensitat de 40 A, valor nominal de linterruptor general automtic (IGA).
En la figura 2.15 podeu veure un quadre de protecci i mesura (QPM) i la derivaci

individual.
F i g u r a 2 . 1 5 . QPM i derivaci individual
Del quadre de protecci i mesura (QPM), que sha collocat al lmit de la propietat
de la indstria, surt la derivaci individual que arriba fins al quadre general de
distribuci (QGD), en el qual posareu lICP-M, lIGA i tamb les proteccions
dels subquadres (figura 2.16).
Cal protegir totes les lnies amb diferencials, i tal com es pot veure en lesquema
unifilar, en aquest cas cal posar com a mnim un diferencial per al magatzem, un
per a les oficines i un altre per al taller. En els casos de loficina i del taller, ats
que aquests espais tenen un subquadre especial per a ells, sha posat un diferencial
al quadre general i un altre al subquadre.
En ser un dispositiu directament relacionat amb la seguretat de la installaci, el

diferencial apareix en molts llocs dels ELEC en qu cal indicar el nombre, les
caracterstiques i el circuit en el qual es troba.
F i g ura 2.16. Quadre general de distribuci industrial
Desprs cal protegir cada lnia amb linterruptor magnetotrmic adequat, de

manera que es dispari abans darribar a la intensitat mxima admissible del cable.
Pel que fa a la corba de disparament, a tots els interruptors magnetotrmic ser la

tpica corba C, tret del cas de laire condicionat que, en ser un motor, pot ser una
corba D.
2.4.6 Terra i allament de la installaci
Encara falten posar dues dades per acabar demplenar lELEC-3: la resistncia
del terra i lallament de la installaci.
Per ser exactes, els valors de la resistncia del terra i de lallament de la

installaci shaurien de mesurar, i com sempre han de donar uns valors que
es trobin dins dels lmits que prescriu el Reglament.
En el cas de la resistncia del terra, el valor mxim daquesta resistncia est

determinat pel valor mxim de tensi que aquest pot assolir en cas de defecte dun
aparell i la possibilitat dun contacte indirecte, s a dir:
24 V per a locals humits
50 V per a la resta de locals
En el cas de la nau industrial que ens ocupa, no es preveu que pugui ser un lloc moll,
aix que la tensi de contacte no ha de superar els 50 V, i com que els interruptors
diferencials tenen una sensibilitat de 30 mA, el valor mxim de la resistncia de
terra ser:
50
R= 0,03 = 1.666, 67
Qualsevol valor ms petit que aquest s suficient, i en general els valors de la

resistncia del terra sn molt ms petits. Podem fer una mesura per emplenar la
memria o b, si es coneix la composici del terreny i dels elctrodes, aquesta
resistncia es pot calcular directament.
Pel que fa a la resistncia dallament per a diferents tipus de tensions de la

installaci, els valors han de ser com a mnim els que assenyala la taula 1 de
lapartat 2.3 de lannex 4 de la Guia-BT, els quals es resumeixen en la taula 2.2.
Taula 2.2. Valors mnims de la resistncia dallament duna installaci

Tensi de la installaci Resistncia dallament (k)
Molt baixa tensi de seguretat 250

(MBTS)
Molt baixa tensi de seguretat de protecci
(MBTP)
Inferior o igual a 500 V 500
Superior a 500 V 1.000

En el nostre cas, com que la tensi de la installaci s igual o inferior a 500 V, lallament de la tensi hauria de ser ms gran de
500.000 . Aquest valor, perqu fos exacte, shauria de mesurar.
2.4.7 Els altres documents ELEC
Lesquema unifilar (ELEC-2) i la taula dels diferents circuits de la memria tcnica

de disseny (ELEC-3) juntament amb els diferents croquis de la disposici dels
elements que formen la installaci sn els documents ms tcnics i que donen
ms informaci sobre la installaci.
Els altres documents ELEC contenen informaci de caire ms administratiu que

tcnic, i en tot cas en el certificat (ELEC-4) i en la instncia (ELEC-1) es posen
els valors ms importats de la installaci com sn la potncia mxima admissible,
o els que tenen a veure directament amb la seguretat de la installaci, com, per
exemple, el nombre i les caracterstiques dels interruptors diferencials o el valor de
la resistncia de terra. Per, de fet, aquests valors ja shan consignat en lELEC-3
i en lELEC-2.
Finalment, en lELEC-5, cal posar els aparells que estan connectats a linstallaci
elctrica per que han de complir una reglamentaci especfica.
En el cas duna nau industrial duna petita indstria o taller, es pot afegir laparell
de laire condicionat, el qual ha de complir els reglaments relatius a la calefacci,
la climatitzaci i laigua calenta sanitria (figura 2.17).
F i g u r a 2 . 1 7 . ELEC-5. Equip de laire condicionat

MTD PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MTD PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Documentaci tcnica de les

Installacions elctriques especials

1 Memria tcnica de disseny dinstallacions especials 9

2 Exemples de memries tcniques de disseny de les installacions especials 35

Les installacions elctriques especials sostenen unes particularitats tcniques

La capacitaci del personal autoritzat s mpliament contrastada i avaluada en el

El Reglament electrotcnic de baixa tensi (REBT) s un text normatiu dmbit

Dins del procediment que estableix el Reglament hi ha una documentaci obligada

En la unitat Documentaci tcnica de les installacions elctriques especials

Lapartat Memria tcnica de disseny dinstallacions elctriques especials se

Lapartat Procediment delaboraci de la memria tcnica de disseny dins-

En finalitzar aquesta unitat lalumne:

1. Fa la memria tcnica de disseny (MTD) duna installaci elctrica la qual,

Identifica el tipus dinstallaci, atenent a ls a qu es destina, les

1. Memria tcnica de disseny dinstallacions especials

Per aquesta ra i a fi dassegurar que es compleixen totes les condicions que

1.1 Execuci i tramitaci de les installacions

Per tramitar davant de lAdministraci les installacions elctriques de

a terme les verificacions necessries per assegurar que es compleixen totes

La installaci muntada i verificada, ha de passar posteriorment la inspecci inici-

Amb laprovaci de linspector, linstallador ha demetre un certificat dins-

Finalment, cal registrar el certificat dinstallaci davant de lrgan competent

F igura 1.1. Procediment per a la tramitaci de les

1.2 Requisits especfics per a la tramitaci de les installacions

La verificaci i la inspecci de les installacions elctriques depn de les

En el cas concret de les installacions elctriques especials, les verificacions

1.2.1 Verificacions que cal fer en les installacions especials

En les installacions elctriques de baixa tensi, linforme que cal emetre

Mtodes de protecci contra els xocs elctrics

Presncia de tallafocs i altres precaucions contra la propagaci del foc

Selecci dels conductors en funci de la capacitat de transport de lenergia

Tria i muntatge dels elements de protecci i supervisi

Presncia i ubicaci correcta dels elements de seccionament

Selecci de les mesures de protecci dels equips i la installaci contra les

Identificaci dels conductors neutre i de protecci

Accessibilitat quant a la comoditat en les maniobres

Presncia de diagrames, advertncies i qualsevol mena dinformaci neces-

Adequaci de les connexions dels conductors

Identificaci dels circuits, de les connexions, dels dispositius de protecci,

1.2.2 Installacions especials que seran objecte duna inspecci

El sentit de les inspeccions inicials s obtenir de lAdministraci la garantia que

Tipus de local especial Caracterstiques

Locals mullats P > 25 kW

Installacions denllumenat exterior P > 5 kW

Observeu que el factor determinant a lhora descollir quines installacions

1.3 Organismes competents de la Generalitat de Catalunya

Les competncies en matria dinstallacions elctriques en baixa tensi shan

Atesa la transferncia de competncies, el Reglament electrotcnic no pot especificar quin

La Generalitat de Catalunya s lorganisme competent que t les responsabilitats

Les entitats dinspecci i control (EIC) sn els organismes concessionaris de

Organisme de Control Autoritzat

Asistencia Tcnica Industrial, SAE (ATISAE)

ECA, Grup Bureau Veritas

TV Rheinland Ibrica Inspection, Certification & Testing SA

Applus Norcontrol SLU

SGS Tecnos SAU

Lorganisme competent per tramitar la installaci elctrica en baixa tensi s

1.4 Documentaci tcnica duna installaci

La documentaci que ha dacompanyar qualsevol installaci elctrica pot

La titulaci tcnica de grau mitj en installacions elctriques i automtiques

1.4.1 Installacions especials que requereixen una memria tcnica

Lapartat 3 de la ITC-BT-04 detalla quines sn les caracterstiques de les ins-

No hi ha cap llista exhaustiva dinstallacions elctriques per a les quals sigui