Butllet

Caputxins de
Novembre 2017

ETS SACERDOT PER SEMPRE

1. Sociolgicament, Jesucrist era un laic, no una persona de lestament sacerdotal. Tanmateix, la

Carta als Hebreus (que shavia atribut a sant Pau per que actualment s considerada una Homilia feta
per un autor desconegut de finals del segle I) dona a Jesucrist el ttol de gran Sacerdot, encara que en
un sentit figurat o aplicat. La caracterstica principal del sacerdot en la societat jueva del temps de Jess
era la de ser mitjancer entre Du i els homes, sobretot en lofrena de sacrificis. Doncs b, Jesucrist fou per
excellncia el mitjancer duna nova aliana (Hebreus 9,15), que ha vingut com a gran sacerdot del
mn futur que ara comena i ha entrat al Santuari (del cel) una vegada per sempre, sense servir-se de la
sang de bocs i de vedells, sin valent-se de la seva prpia sang (Hebreus 9,11-12). A la creu, Jess fou
vctima i sacerdot. Nosaltres hem estat santificats per lofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per
sempre (Hebreus 10,10).

2. La Carta als Hebreus (5,5-6) tamb diu que el Crist (Messies) no es va atribuir a ell mateix la
glria de ser gran sacerdot, sin que lha rebuda del qui li va dir: -Tu ets el meu Fill, avui jo the
engendrat (Salm 2,7). I tamb diu en un altre indret: -Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec
(Salm 110, 4). Ara b, aquest salm 110 (109), que s un cant dentronitzaci reial, es considera
messinic. El Messies era el Rei o Salvador desitjat a qui se li atribuen funcions sacerdotals, com les
daquell antic personatge, Melquisedec (Gnesi 14,18), rei de Salem i sacerdot del Du altssim
(Hebreus 7,1). Que Jesucrist sigui el Messies, ho afirma dell mateix quan t el dileg amb Sim Pere.
Aquest li diu: Tu ets el Messies, el Fill del Du viu. I Jess replica: Feli de tu, Sim! Aix no tho
han revelat els homes, sin el meu Pare del cel. Ara b: Messies (Crist) significa Ungit, perqu
als reis i als sacerdots sels solia consagrar ungint el seu cap amb oli perfumat. Per a Jess, res dunci
amb oli perfumat; aix s: Du el va ungir amb lEsperit Sant i amb poder (Fets 10,38).

3. Ms freqent s el ttol de Profeta que els autors dels diferents escrits del Nou Testament donen a
Jess. Per exemple, els deixebles dEmas comenten que Jess de Natzaret era un profeta poders en
obres i en paraules davant de Du i del tot el poble (Lluc 24,29). I Jess mateix, a la sinagoga de
Natzaret, sentint-se incomprs, va dir: Us asseguro que cap profeta no s ben rebut al seu poble (Lluc
4,24). Acabava daplicar-se el text del Servent de Jahv, del profeta Isaes (61,1-2): LEsperit del
Senyor reposa sobre meu, perqu ell mha ungit. Mha enviat a portar la bona nova als pobres, a
proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a
proclamar lany de grcia del Senyor (Lluc 4,18-19).

4. Jesucrist era el Messies, el Sacerdot (o Pontfex), el Profeta, el Fill de Du. Tamb era el Rei,
segons all que diu a Pilat: Jo sc rei, tot i que la meva reialesa no s daquest mn. Jo he nascut i he
vingut al mn per donar testimoni de la veritat (Joan 18,36-37). Totes aquestes prerrogatives sn
prpies dell, per en vol fer participar als seus amics, al poble que ha salvat. Llegim en la Primera carta
de sant Pere (2,9-10): Vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, naci santa, poble
que Du sha reservat, perqu proclameu la lloana daquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva
llum admirable. I llegim en el Codi de Dret Cannic, cnon 204: Fidels sn els qui, pel fet destar
incorporats a Crist per mitj del baptisme, sn constituts en poble de Du, i esdevinguts partcips, per
aquesta ra, de la funci sacerdotal, proftica i reial de Crist, segons la prpia condici de cadasc, sn
cridats a exercir la missi que Du ha encomanat a lEsglsia dacomplir en aquest mn. Per tant, els
fidels posseeixen el sacerdoci com, en virtut del qual assisteixen a loblaci de lEucaristia, i
lexerceixen en la recepci dels sagraments, en loraci i lacci de grcies, amb el testimoni duna vida
santa, amb labnegaci i caritat operant (Concili Vatic II, Const. Lumen gentium 10).

5. Des dels temps apostlics, lEsglsia ha sentit la necessitat de tenir una certa organitzaci
jerrquica, s a dir, que alguns dels seus membres serveixin la Comunitat presidint el culte pblic i
comunicant autoritzadament la Paraula de Du al poble. Tanmateix, el servei o missi sacerdotal, sha
dexercir duna manera supeditada a Jesucrist, que continua essent lnic Sacerdot. Els altres sacerdots
actuen en nom dell, in persona Christi. Quan el sacerdot diu aix s el meu cos, s Crist que ho diu.
Quan el sacerdot diu jo tabsolc, s Crist qui perdona. Jess, que viu per sempre, no traspassa a ning
el seu sacerdoci. Per aix t el poder de salvar definitivament els qui per ell sacosten a Du, ja que viu
per sempre, intercedint a favor dells (Hebreus 7,24-25).

6. Si Jesucrist torns a la terra, quin cam emprendria per salvar la humanitat? Una vegada un
sacerdot, convenut de la seva vocaci i condici, digu: Estic segur que Jesucrist es faria sacerdot-bisbe-
papa. Jo no estic tan segur que Jesucrist seguiria el cam traat de seminarista, sacerdot i bisbe de Roma.
El que s penso que molt probablement acabaria essent de nou crucificat o afusellat o engarjolat o
bescantat per les xarxes socials, a part que tamb seria acceptat i aplaudit per molta altra gent. No cal
imaginar-nos Jesucrist essent com els bisbes o el papa que es troben limitats amb tants condicionaments
histrics; en canvi, s que hem de desitjar que els sacerdots, bisbes i papes sassemblin a Jess, el qual
no va venir a ser servit sin a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom (Mateu 20,28).

7. Tot cristi participa de la missi de Jesucrist, i

lha dimitar en totes les seves accions. Sobretot ha de
fer-ho el qui s posat al davant del guiatge del poble
com a pastor en tant que sacerdot, bisbe o papa. Sant
Pau escrivia al seu deixeble Timoteu (1Tm 3,2-4): El
pastor duna comunitat ha de ser irreprensible, marit
duna sola muller (no tornat a casar), sobri, assenyat,
no donat al vi, ni violent, sin de bon tracte, enemic de
les baralles i del diner; ha de saber portar b la
prpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills.
Tanmateix, ni que algun pastor no tingus les
qualitats desitjades, els fidels han de continuar
respectant-lo i ajudant-lo. Escriu sant Francesc dAsss
en el seu Testament (7-11): El Senyor em don i em
dona tanta fe en els sacerdots que viuen segons la
forma de la santa Esglsia Romana a causa de llur
orde que, si em perseguien, vull recrrer a ells. I si
tingus tanta saviesa com la que tingu Salom, i
trobs sacerdots pobrissons daquest segle, a les
parrquies on sojornen no hi vull predicar contra llur
voluntat. I a ells i a tots els altres vull tmer, amar i honorar com a senyors meus. I en ells, no hi vull
veure pecat, car hi distingeixo el Fill de Du i sn senyors meus. I per aix ho faig, perqu res no veig
corporalment en aquest segle del mateix altssim Fill de Du, sin el seu santssim cos i la seva
santssima sang, que ells reben i ells sols administren als altres. I aquests santssims misteris sobre totes
les coses vull honorar, venerar i collocar en llocs preciosos.

Mateu Sanclimens
CONVENT DE POMPEIA (Diagonal, 450, tel. 93 416 18 12)

Horari de Porteria: Horari de Misses:

De dilluns a dissabte:
De 9h a 13:00h, i de 16h a 19:30h.
(Tancat en dies de festa noms civil)
Diumenges i festes:
De 10h a 13h.
El nostre Santuari resta obert:
Dies feiners (de dilluns a divendres):
De 6:30 a 13:00h, i de 18h a 20h.
Dissabtes: De 8h a 9h, i de 18:30h a 20h.
Diumenges: De 10h a 13:15h, i de 18:30h a 20h.
De dilluns a divendres (feiners):
A les 7h, a les 8h i a les 19h.
Dissabtes i dies de festa noms civil:
A les 8:30 i 19h.
Diumenges i festes de precepte:
A les 10:30, 12:30 i 19h.
Servei social (Grup dajuda als pobres):
Dimarts i dijous, de 17h a 19h.
Confessions: Ordinriament, els divendres al mat,
de 10 a 13; i els diumenges tot el mat. Tamb alguns
dies, una estona abans de la missa de les 19h.

------
Que sestremeixi tot el mn, i exulti el cel, quan, damunt laltar, a les mans del sacerdot hi ha Crist,
el Fill de Du viu (Sant Francesc dAsss, Carta a tot lOrde).

Us faig saber amb gran alegria que, si Du vol,

el dissabte 18 de Novembre de 2017, a les 19h
al nostre convent de la Mare de Du de Pompeia,
a Barcelona (Av. Diagonal 450),
Ser ordenat sacerdot
per Mons. Sergi Gordo Rodrguez,
Bisbe Auxiliar de Barcelona.

Us agrair la vostra pregria i, si podeu, la vostra companyia en aquest dia.

Fra Juan Felipe Ramrez Agudelo

--------
Cap de setmana del 11 i 12 de novembre:
RECS A SANT MART DEL MONTNEGRE
A crrec de Fra Josep Manuel Vallejo
Informaci i inscripcions: conselldelaics@caputxins.cat

16 de novembre, dijous, a les 20h, Pompeia-Grups (Riera Sant Miquel, 1bis)

CATEQUESI DADULTS: G.K. Chesterton,
a crrec de Slvia Coll-Vinent.

18 de novembre, dissabte, a les 19h

Ordenaci presbiteral de
Fra Joan Felipe Ramrez Agudelo, caputx.

24 de novembre, divendres, a les 20h

(A la Cripta de Pompeia):
Pregria contemplativa amb cants de Taiz.

NOVETAT EDITORIAL:
Vida de sant Francesc dAsss
El podeu comprar a la porteria del convent (17)
CONVENT DE LAJUDA (Carrer de Sant Pere Ms Baix, tel. 93 319 00 87)

El nostre Santuari de la Mare de Du de lAjuda resta

obert:
Dies feiners (de dilluns a divendres):
De 8:30h a 13h, i de 17h a19:30h.
Dissabtes:
De 8:30h a 13h i de 19:30h a les 20:30h.
Diumenges:
De les 9h a les 13h, i de les 19:30h a les 20:30h.
Horari de Porteria:
De dilluns a divendres (feiners):
De 10h a 13h, i de 17h a 19:30h.
(Tancat en dies de festa noms civil)
Dissabtes: De 10h a 13h.
Horari de Misses:
De dilluns a divendres (feiners): A les 9h.
Dissabtes i viglies de festes de precepte:
A les 9h i a les 20h.
Diumenges i festes de precepte: A les 9:30h, 12h i 20h.
Per a confessions:
Demanar a la porteria si hi ha un sacerdot disponible.

Grup doraci del P. Pio: Primers dimarts de mes, de 18:30 a 20h.

Visita i atenci als malalts: Posar-se en contacte amb el p. Josep (93 319 00 87 // 696 26 24 55
Servei social (Grup dajuda als pobres):
Entrevistes: Els dijous, de 10h a 13h.
Distribuci de queviures: Dimarts, de 10h a 13h (cal haver-se inscrit)
Normalment els tercers dijous de mes (cal tenir tiquet): de 15:30 a 18h

Us donem grcies, oh Pare, a Vs que, amb la unci de lEsperit Sant,

heu constitut el vostre Unignit pontfex de lAliana nova i eterna i,
per la vostra providncia inefable,
heu volgut que el seu nic sacerdoci fos perpetuat en lEsglsia.
Ell, en efecte, no solament enriqueix, amb un sacerdoci reial, el poble dels redimits,
sin que, portat pel seu amor fratern,
escull uns homes que per la imposici de les mans participin del seu sagrat ministeri,
i renovin en nom seu el sacrifici de la redempci humana,
i preparin per als vostres fills el convit pasqual;
i que tamb, moguts per la caritat, com a pastors vagin al davant del vostre poble,
lalimentin amb la paraula i el refacin amb els sagraments.
I que, donant la vida per vs i pels seus germans,
sesforcin a conformar-se a la imatge de Crist,
i amb fermesa donin testimoni damor i de fidelitat.
(Prefaci de la Missa de Jesucrist, gran sacerdot per sempre)