Naturals 3R de Primaria PDF

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Isaac Camps
Assessorament pedaggic: Marta Duach
Redacci: Meritxell Adrover, Roser Hospital i Toni Ortiz

Edici i correcci lingstica: Multiactiva Creacin y Servicios Editoriales, S.L.
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales
Disseny grfic interior: Imma Hernndez
Maquetaci: Multiactiva Creacin y Servicios Editoriales, S.L.
Illustracions: Cristina Picazo, Farrs Illustraci Editorial i Tenllado Studio
Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, M Dolores Colazo, AGE Fotostock i Getty Images
Primera edici: julio de 2008

ISBN: 978-84-9804-586-4
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Hermes Editora General, S. A., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de
cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
NDEX
PROJECTE
1. Presentaci ................................................................................................................... 6
2. Didctica i metodologia de lrea ................................................................................. 8
3. Materials per a lrea de Coneixement del medi. Cicle Mitj .................................... 10
PROGRAMACIONS
Programaci drea ........................................................................................................... 12

Programaci daula ............................................................................................................ 20
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Unitat 1: Crixer i cuidar-se ............................................................................................... 36

Unitat 2: Visc a... ............................................................................................................... 43
Unitat 3: Els animals .......................................................................................................... 50
Unitat 4: Mar, muntanya o plana ....................................................................................... 57
Unitat 5: Feines agrcoles, indstria i serveis .................................................................... 64
Unitat 6: El dia i la nit ........................................................................................................ 71
Unitat 7: Ho mesurem tot per investigar ........................................................................... 78
Unitat 8: Estalviem aigua ................................................................................................... 85
Unitat 9: Les mquines ...................................................................................................... 92
Unitat 10: Investiguem el passat ....................................................................................... 99
Unitat 11: En lpoca de... ............................................................................................... 106
Unitat 12: El so, el soroll i el silenci ................................................................................. 113
Quadern de lalumne. Solucionari ................................................................................... 120
AVALUACIONS
Avaluaci inicial ............................................................................................................... 157

Avaluaci final .................................................................................................................. 161
Avaluaci contnua .......................................................................................................... 167
Avaluaci inicial. Solucionari ........................................................................................... 191
Avaluaci final. Solucionari .............................................................................................. 195
Avaluaci contnua. Solucionari ...................................................................................... 201
ALTRES RECURSOS
Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 227

GUIA DIDCTICA
PROJECTE
1 PRESENTACI
Els recursos didctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el
marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm. 4915, 29-06-2007, pel qual ses-
tableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria a Catalunya i Decret 67/2008, de 6 de juny,
pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria obligatria per a les Illes Balears.
El projecte Salvem la balena blanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de
ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfic del projecte, amb lobjectiu de fer-lo
atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.
La finalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois
i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es
configuren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activa-
ment i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi, que els ha tocat viure.
A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber ser, saber estar)
necessaris, els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber actuar) per
assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades socialment,
per exercir la seva ciutadania de forma activa, incorporant-se en la vida adulta de manera satisfactria i ser
capaos al mateix temps de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Lenfocament competencial del nou currculum per a lEducaci Primria pretn afavorir la integraci dels
diversos aprenentatges, posant en relaci els diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en
diferents situacions i contextos.
Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements i processos i habilitats que permeten
a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes
spiguen aplicar el que han aprs.
Les competncies bsiques assenyalades per a lEnsenyament Primari sn les segents:
Competncies comunicatives:
1. Comunicaci lingstica i audiovisual
2. Competncia artstica i cultural
Competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia per aprendre a aprendre
Competncies personals:
6. Autonomia i iniciativa personal
Competncies per conviure i habitar el mn:

7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
6 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

e
Project
Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfica i tamb de forma transversal.
Lgicament, segons lrea es treballaran ms especficament les competncies que li sn prpies, per en
totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.
El projecte Salvem la balena blanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos
que permetin facilitar al mxim el treball del docent que ha de fer realitat els objectius competencials fixats
per lactual marc educatiu.
El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i alho-

ra ben estructurades, de manera que, sense adonar-se, un alumne pugui avanar curs rere curs fins al final
de letapa i assolir el que ens hem proposat.
Des del punt de vista pedaggic hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges que en el
Cicle Inicial sha concretat amb una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en les diferents
rees, i en el Cicle Mitj en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinars, un per a cada trimestre
en forma de webquest.
La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la definici dels objectius i de les competncies bsi-
ques a aconseguir desprs de treballar amb activitats variades els diferents continguts. Lavaluaci s una
eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les competncies
bsiques.
Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada, doncs; per una banda, la seqenciaci
dels continguts sha fet duna forma acurada i, per laltra, oferim una gran varietat de recursos en format
paper i en format digital (tots els llibres dels alumnes porten incorporat un CD de recursos digitals), aix com
dactivitats, identificades segons el grau de dificultat.
Equip dedicions
Castellnou Edicions
Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 7

2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA
Segons es pot llegir en el Decret del Currculum de Primria, lrea de Coneixement del medi natural, social i
cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubi-
car-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.
Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn
amb els quals interacciona. Laprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experinci-
es, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives, a fi de poder establir rela-
cions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu
entorn i fer-ne un s sostenible.
Fidels a aquestes reflexions, els llibres de Coneixement del medi de Cicle Mitj contribueixen a afavorir el pro-
cs de construcci de laprenentatge propi de cada nen i nena. Aquesta construcci es dna, majoritria-
ment, a laula. s en aquest context en qu els nens i nenes han dexplicitar les seves idees prvies i les di-
verses concepcions del mn, les seves prpies representacions i les explicacions personals que elaboren
sobre tot all que els envolta.
La classe de Coneixement del medi ha de ser un espai de reflexi i comunicaci, perqu noms quan els
nens i nenes prenen conscincia del que saben o del que pensen que saben i sn capaos de comunicar-
ho, s quan estan en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar les seves idees, si s el cas. A
laula shan destablir els processos que permetin a lalumnat aproximar-se al mn amb una mirada diferent,
al mateix temps que construeixen nous coneixements.
En el Cicle Mitj i a lEducaci Primria s especialment important que els nois i noies reconstrueixin els seus
propis esquemes i models inicials i les seves explicacions personals, a partir de la interacci i el contrast amb
els esdeveniments, les informacions i les noves maneres dactuar que van experimentant. La interacci a
laula, la comunicaci i lescolta activa sn elements essencials daquesta reconstrucci.
Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes ms adequades que daltres, que generaran una mirada i
una visi determinada. Aquesta s la tasca del professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avan-
ar cada noi i cada noia partint de la seva situaci i experincia viscuda.
En definitiva, la intervenci del professorat ha de fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar, comparar,
imaginar, etc.) lexperimentar (observar, classificar, identificar, etc.) i el comunicar (parlar, escriure, dibuixar,
construir, representar, etc.), eixos bsics de la classe de Coneixement del medi.
2.1 El treball per competncies a lrea de Coneixement del medi natural,

social i cultural
El nou currculum sorienta cap a ladquisici de competncies per part de lalumnat i parteix de la construc-
ci constructivista de laprenentatge amb la qual aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informa-
cions amb els coneixements preexistents, per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable.
El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera

transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses i que requereixen la intervenci de coneixements
vinculats a diferents sabers. Suposa avanar en lautonomia personal dels nens i nenes, en ladquisici dei-
nes per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com collectiu.
Treballar per competncies implica la integraci de diferents disciplines i rees, aix com la integraci de con-
tinguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

e
Project
Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades al bloc de competncies de coneixement
i interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana.
Aix mateix, des de lrea tamb es treballen de forma integrada les competncies bsiques transversals: co-
municatives, metodolgiques i transversals.
2.2 Els continguts de lrea
Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural est estructurada en set blocs:
1. Lentorn i la seva conservaci

2. El mn dels ssers vius
3. Les persones i la salut
4. Persones, cultures i societats
5. Canvis i continutats en el temps
6. Matria i energia
7. Entorn, tecnologia i societat
2.3 Estructura de les unitats
Les unitats sinicien amb una pgina que fa la funci dexploraci didees prvies, de presa de conscincia
individual i collectiva dall que ja saben els alumnes i tamb de motivaci cap a nous aprenentatges. Hi tro-
ben lapartat Sabrs, en el qual santicipen els continguts que es treballaran en la unitat, per tal dajudar a
organitzar, a classificar i a assolir els nous coneixements, i lapartat Qu en saps, que ajudar a fer lava-
luaci inicial de lalumnat.
Els nous continguts es presenten mitjanant activitats variades i experincies, ja siguin individuals o en
grup.
Al llarg de la unitat apareixen petites pastilles: Investiga, Recorda i Sabies que... que tenen com a objectiu
ampliar la informaci dinters per a lalumnat, aix com motivar-lo a experimentar, a formular-se preguntes, a
plantejar-se hiptesis de treball, a investigar algunes qestions relacionades amb la vida quotidiana, a buscar
informaci i a consultar altres llibres o Internet.
Les activitats incorporades dins dels diferents temes pretenen comprovar com evoluciona la comprensi per
part de lalumnat.
En lapartat Nosaltres i entorn es tracten aspectes relacionats amb leducaci en valors i laplicaci i trans-
ferncia dels coneixements a daltres contextos.
Lapartat Per saber-ne ms inclou des dalguna aplicaci dels continguts treballats en la unitat, a aspectes
dactualitat dins del camp de la salut, la cincia o temes que incentivin la curiositat de lalumnat.
Finalment, laparat Fem memria suposa una estructuraci dels coneixements apresos. Inclou un mapa
conceptual estructurador dels coneixements apresos.

3 MATERIALS PER A LREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI.
CICLE MITJ
Per a lalumne/a:
Per al professor/a:
Una guia didctica organitzada en cinc apartats: Projecte,

Programacions, Orientacions i solucionari, Avaluacions i Altres
recursos.
Un CD amb la guia didctica.
Projecte
Programacions
en word Programacions
Programaci drea
Programaci daula
Orientacions
i solucionari
Guia didctica
i recursos digitals Avaluacions
per al mestre/a
Guia didctica
(en format pdf ) Altres recursos
Recursos digitals
Avaluaci
Activitats dampliaci
i refor

GUIA DIDCTICA
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DREA
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenya-

ments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ense-
nyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria
obligatria per a les Illes Balears.
Consideracions generals
Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar
a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respec-
tar-lo i a millorar-lo.
El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objectes,
elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat (lescenari on conviuen les persones i on
interactuen entre elles i amb la naturalesa) com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i
social. Per tant, el coneixement del medi s una estratgia dintervenci didctica centrada a facilitar a lalum-
nat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.
El coneixement del medi haur de capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els
aspectes de lentorn amb els quals interacciona de manera coherent amb el coneixement cientfic actual.
Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies. Les experincies haurien
de ser tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir rela-
cions cognitives i afectives. Aix doncs, considerem que el coneixement del medi ha de permetre a lalumnat
incidir en la millora del seu entorn i propiciar-ne un s sostenible.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir
present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la realitat sota un
prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor
quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements de les disciplines que integren lrea.
Els objectius de lrea shan de referir als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes
metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal
preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.
Lrea contribueix molt especialment en el procs de creixement intellectual de les persones. Juntament
amb lEducaci per a la ciutadania i els Drets Humans (que cal recordar que inclou les diferents temtiques
transversals), hauria de contribuir de manera preferent a capacitar lalumnat per decidir per ell mateix la rea-
litat futura i collaborar-ne en la construcci. Per tant, lalumnat hauria de comenar a aprendre a plantejar
alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les
interpretacions dels altres, competncies aquestes prpies dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. I tamb
hauria de saber com vetllar per la prpia salut, i la dels altres.

s
amacion
gr
Pro
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all
que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del
mn que estan en la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia
del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar-
ho. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu aprenentatge.
Competncies prpies de lrea
El coneixement del medi hauria de facilitar el desenvolupament de les competncies bsiques de lEduca-
ci Primria. Entenem per competncia laplicaci dels coneixements, habilitats i actituds a la resoluci de
problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competncies exigeix sempre una
prctica concreta i una seqncia dels continguts organitzats des del ms simple i concret al ms complex
i abstracte dacord amb el procs maduratiu dels infants i presentats en una seqncia en espiral a travs
dels cursos, cicles i etapes.
Les competncies prpies de lrea de Coneixement del medi social, cultural i natural estan estretament
vinculades al bloc de competncies especfiques centrades a conviure i habitar el mn (competncia en el
coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana).
Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:
Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes (saber localitzar noms i accidents
geogrfics, realitzar i dissenyar itineraris...).
Identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori uti-
litzant conceptes i procediments geogrfics.
Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic en qu sest immers.
Utilitzar crticament totes les fonts dinformaci (oral, escrita, grfica...) que usin qualsevol tipus de suport
(paper, electrnic, virtual...) per observar i analitzar lentorn.
Identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo al territori, analitzar les causes
i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, elaborar-ne una de
prpia, tenint en compte ls sostenible del medi, argumentar-la i dur-la a la prctica.
Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estruc-
tura cronolgica.
Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies dalgun esdeve-
niment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant tota mena de fonts histriques primries i
secundries.
Relacionar alguns fets de la histria dels segles XX i XXI amb la histria familiar i local i narrar-los. Identificar
i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la
memria histrica.
Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i sobre canvis observables en els materials i en
els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta,
identificar evidncies i extreure conclusions que hi estiguin relacionades i que possibilitin prendre decisions
per actuar.
Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observacions i lexplicaci
donada, i expressar-la utilitzant diferents modes comunicatius de manera que els altres lentenguin.
Utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques
ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i per prendre decisions per
actuar coherents amb aquest coneixement.

Valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respectar els drets i
deures individuals i collectius.
Participar en la vida collectiva de la classe, de lescola, de la localitat, posant en prctica habilitats socials
que afavoreixen les relacions interpersonals (la cooperaci, lempatia, el treball en equip, el dileg, la ne-
gociaci, lassertivitat...).
Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per
promoure una vida saludable.
Aportacions de lrea a les competncies bsiques
Si considerem que lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural t com a finalitat proporcionar
a lalumnat els coneixements i les eines per situar-se en lentorn en qu viu, per aprendre a respectar-lo, a
millorar-lo i a conviure-hi, la contribuci al desenvolupament de les competncies transversals s fora sig-
nificativa. El coneixement del medi contribueix a lassoliment de totes les altres competncies de la manera
que es detalla a continuaci:
Competncies comunicatives
Expressar i organitzar idees i informaci de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes
i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant TIC per informar, per convncer,
per dialogar.
Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques, cientfiques i saber-les interpretar.
Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de pro-
cedncies diverses (llibres, Internet).
Competncies metodolgiques
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.
Utilitzar habilitats de planificaci del treball.
Utilitzar habilitats per a la recollida i el tractament de la informaci (anlisi, sntesi...).
Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, per a la resoluci de problemes, per a
la presa de decisions.
Competncies personals
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
Buscar els fonaments de la seva identitat.
Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.
Desenvolupar habilitats personals que afavoreixen les relacions intrapersonals (lautoestima, lautocrtica,
lautoreflexi, lautoaprenentatge, la iniciativa...).

s
amacion
gr
Pro
Estructura dels continguts
Els continguts de lrea sorganitzen en set blocs: lentorn i la seva conservaci; el mn dels ssers vius; les
persones i la salut; persones, cultures i societats; canvis i continutats en el temps; matria i energia i entorn,
tecnologia i societat.
Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat
haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines
tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tinguin marcs de referncia per aproximar-se
a la comprensi del mn. Un mn que no es pot restringir al marc espacial de la seva localitat, comarca o
pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de les TIC i daltres mitjans
de comunicaci.
Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de relacio-
nar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemtic
i amb les de la resoluci de problemes oberts.
Els continguts del medi social i cultural

Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la Geografia i de la Histria. Aques-
tes dues disciplines han de permetre a lalumnat de Primria situar-se en lespai i en el temps i adquirir els
instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on viuen i contribuir a la seva
evoluci.
La Geografia ha dajudar lalumnat de Primria a construir:
coneixements sobre:
Els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a les quals t accs, desplaar-se
i actuar.
Lorganitzaci de lespai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local, comarcal,
catal i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o problemes rellevants.
Els grans problemes relacionats amb ladaptaci de les persones i de les societats a lentorn i la utilitzaci
dels recursos que ofereix.
habilitats i estratgies per:
Actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes;

Dominar els mtodes que el permetin utilitzar, i realitzar, plnols i mapes, imatges, croquis i esquemes,
diagrames i grfics, observacions, enquestes i entrevistes
En resum, els coneixements geogrfics escolars han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa
percebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb
lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.
La histria ha de permetre que lalumnat de Primria adquireixi:
coneixements sobre:
Els principals referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps.

OBJECTIUS
Lensenyament del Coneixement del medi natural, social i cultural en aquesta etapa tindr com a
objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Plantejar-se, identificar, i donar resposta a interrogants i problemes relacionats amb fen-

mens i elements significatius de lentorn natural, social i cultural, utilitzant estratgies de cerca
i tractament de la informaci, analitzant els resultats i plantejant-se solucions alternatives als
problemes.
2. Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de lrea de forma perso-
nal i creativa, seleccionant i interpretant dades expressades per mitj de codis diversos (lings-
tics, numrics, grfics) i reflexionant sobre el propi procs daprenentatge.
3. Comportar-se dacord amb els hbits de salut i higiene personal derivats del coneixement del
cos hum, mostrant una actitud dacceptaci crtica i de respecte per les diferncies individuals
(edat, sexe, caracterstiques fsiques i personalitat).
4. Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidria, cooperativa
i dialogant, argumentant les prpies opinions i contrastant-les amb les dels altres, i respectant
els principis bsics del funcionament democrtic.
5. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals, reconixer la diversitat

com a element enriquidor de la convivncia, respectar la igualtat de drets i deures de les perso-
nes, reconeixent les responsabilitats prpies.
6. Identificar lespecificitat dels ssers humans i analitzar i avaluar crticament la intervenci huma-
na en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i collectius
dactuar en la protecci i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.
7. Reconixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continutats relacionats amb el
pas del temps, comprendre algunes relacions de successi i simultanetat, de cronologia i de
durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretaci del present, la comprensi del passat
i en la construcci del futur.
8. Identificar i analitzar els principals elements de lentorn natural, social i cultural, estudiant la seva
organitzaci, les seves caracterstiques i interaccions, aplicant aquesta anlisi a diferents es-
cales espacials i temporals.
9. Planificar i realitzar projectes i aparells senzills, analitzant les propietats dels materials i les eines
i mquines que hi intervenen tot valorant la contribuci de la cincia i la tcnica a la millora de
les condicions de vida de les persones.
10. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb lexperimentaci
i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, com instruments per aprendre
i compartir coneixements.

s
amacion
gr
Pro
11. Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo
amb els altres, a partir del desenvolupament de les competncies lingstiques prpies de lrea
(descripci, explicaci, justificaci, interpretaci i argumentaci).
12. Participar en lelaboraci, realitzaci i avaluaci de projectes relacionats amb aspectes relle-
vants de lentorn natural, social i cultural, amb la conservaci del medi ambient i del patrimoni i
amb accions solidries i de justcia social.
13. Apreciar el gaudi que comporta trobar explicacions cientfiques dels fets i problemes del nostre
entorn, i de la utilitat de laplicaci de procediments i actituds cientfiques.
Continguts del Cicle Mitj
Bloc 1. Lentorn i la seva conservaci

Caracteritzaci del sistema Sol-Terra-Lluna i establiment de relacions entre els moviments de rotaci i
translaci de la Terra, el dia i la nit i les estacions, i entre la posici del Sol i les ombres.
Mesura de la temperatura, direcci i velocitat del vent i quantitat de precipitacions. Iniciaci al registre,
representaci grfica i interpretaci de dades meteorolgiques. Utilitzaci de recursos TIC.
Reconeixement de formes de relleu i accidents geogrfics i localitzaci dels ms rellevants de lentorn.
Observaci i descripci de diferents tipus de paisatge de lentorn proper i lluny, reconeixent els elements
naturals i humanitzats i limpacte de lactivitat humana en el paisatge.
Aplicaci de tcniques dorientaci a lespai. Inici a ls i elaboraci de plnols i mapes del barri o ciutat.
Identificaci i disseny dactuacions responsables orientades a ls sostenible de lentorn.
Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir duna qesti rellevant, mitjanant el treball cooperatiu i ls
de les TIC.
Bloc 2. El mn dels ssers vius

Caracteritzaci des la funci de nutrici en els animals i plantes.
Caracteritzaci de la funci de relaci a partir de lobservaci danimals i plantes i relacionant-les amb els
seus hbitats.
Caracteritzaci de la funci de reproducci a partir de lobservaci danimals i plantes.
Classificaci dels diferents grups de vertebrats i de plantes (herbes, arbustos i arbres) de lentorn proper a
partir dalgunes caracterstiques observables utilitzant claus dicotmiques senzilles.
Identificaci dactivitats econmiques relacionades amb la cria danimals i el cultiu de plantes.
Inters per la protecci i cura danimals i plantes de lentorn proper.
Inters per lobservaci i la generaci de preguntes cientfiques, aix com per la construcci de respostes
coherents amb el coneixement cientfic.
Bloc 3. Les persones i la salut

Reconeixement de la morfologia externa del cos.
Identificaci dels sistemes que participen en la funci de relaci: locomotor i nervis.
Reconeixement dels canvis fsics i personals en les diferents etapes de la vida.

Identificaci i justificaci dhbits de higiene, de descans, dexercici fsic i lalimentaci variada i equilibrada
per a una vida saludable. Identificaci de missatges i prctiques que no afavoreixen el bon desenvolupa-
ment personal i la salut.
Expressi de sensacions i emocions personals, aix com respecte davant de les dels altres.
Formulaci de propostes dactivitats creatives per a la gesti dels temps de lleure. Identificaci dactivitats
doci individuals o collectives.
Bloc 4. Persones, cultures i societats

Identificaci dels elements bsics de lestructura econmica i de lorganitzaci social, poltica i administra-
tiva dels municipis i les comarques.
Identificaci de les relacions interpersonals dins la comunitat o grup. Coneixement i utilitzaci dels me-
canismes de la participaci activa, la cooperaci i el dileg en la construcci de tasques comunes i en la
resoluci de conflictes.
Valoraci de la diversitat social, cultural i de gnere i respecte per les diferncies. Identificaci de les ma-
nifestacions culturals com a elements de cohesi social.
Reconeixement de situacions que poden comportar risc, especialment les relatives a la mobilitat viria.
Anlisi de missatges publicitaris i valoraci de la seva incidncia en la presa de decisions de la vida quoti-
diana. Desenvolupament dactituds de consum responsable.
Identificaci i descripci dalguns trets demogrfics i econmics de lentorn a partir de lobservaci directa
de lentorn proper i de dades i representacions grfiques. Anlisi i comparaci de dades dentorns rurals
i urbans.
Elaboraci dun estudi de cas sobre elements caracterstics de lentorn, per mitj del treball cooperatiu i
utilitzant diferents fonts dinformaci (documents, informacions orals, mitjans de comunicaci, Internet).
Bloc 5. Canvis i continutats en el temps

Identificaci dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes personals. s de tcni-
ques de registre i representaci de la histria prpia i del passat familiar proper.
s de fonts dinformaci histrica diverses per obtenir informaci i evidenciar els canvis i continutats al
llarg del temps, daspectes de la vida quotidiana, de lentorn proper.
s dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat en lanlisi de levoluci
dalgun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps, comparant cultures allunyades en lespai o el
temps.
Descoberta i valoraci del patrimoni comarcal natural i cultural i aplicaci de nocions de canvi i continutat
en els paisatges.
Anlisi diacrnic o sincrnic dalgun fet social i cultural (habitatge, vestit, utillatge) en diverses cultures, a
partir del treball cooperatiu i ls de les TIC.
Identificaci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, en la histria.
Bloc 6. Matria i energia

Mesura, comparaci i ordenaci de propietats dels materials: longitud, massa, capacitat, temperatura.
Conservaci de la massa i volum amb els canvis de forma.
Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat.
Identificaci del cicle de laigua a la Terra. Reconeixement dels usos socials de laigua i importncia de ls
responsable.
Identificaci de diferents fonts denergia i de cadenes energtiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana. Valoraci de ls responsable de les fonts denergia.

s
amacion
gr
Pro
Experimentaci de la transmissi del so en els diferents medis. Valoraci del soroll i la contaminaci acstica.
Formulaci de preguntes sobre propietats i canvis dels materials i disseny i realitzaci dexperiments per
donar-hi resposta. Anlisi dels resultats i comunicaci oral i escrita.
Responsabilitzaci en el manteniment de la neteja, lordre i lestalvi de materials i energia a lescola i a
casa.
Bloc 7. Entorn, tecnologia i societat

Identificaci de les fonts denergia amb qu funcionen algunes mquines.
Currculum educaci primria Decret 142/2007 DOGC nm. 4915
Coneixement del medi natural i social 18
Identificaci del funcionament dalguns operadors mecnics: eix, roda, politja, pla inclinat, engranatges i
altres. Utilitzaci doperadors mecnics per a la construcci destructures senzilles.
Identificaci deines, mquines i fonts denergia utilitzades en diferents poques histriques i la seva rela-
ci amb les condicions de vida i de treball.
Reconeixement i utilitzaci dels elements bsics de lordinador i del programari: finestres, mens.
Ampliaci en ls de les funcions del programari bsic de processador de text, edici grfica i de presen-
taci amb textos, dibuixos, imatges i udio.
Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement de les pgines web.
s del correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci amb ajudes.
s de la cmera fotogrfica i iniciaci a la cmera de vdeo.
Connexions amb altres rees
- Realitzaci de mesures.
- Comprensi i producci de missatges orals, escrits i audiovisuals.
- Comunicaci dinformacions amb diferents llenguatges simblics.
- Aplicaci dhbits de salut i higiene.
- Descoberta i valoraci del patrimoni natural i cultural.
- Experimentaci amb sons.
- Utilitzaci dels recursos de les TIC. Cerca guiada de la informaci a Internet.

PROGRAMACI DAULA Cicle Mitj Tercer Curs
LENTORN I LA SEVA EL MN DELS LES PERSONES PERSONES,

CONSERVACI SSERS VIUS I LA SALUT CULTURES I SOCIETATS
1 Reconeixement de la
Crixer morfologia externa del cos
Identificaci del sistema
i cuidar-se locomotor
2 Observaci i descripci de Anlisi de dades dentorns

diferents tipus de paisatge rurals i urbans
Visc a... de lentorn proper i lluny, Anlisi de missatges publici-
reconeixent-hi els elements taris i de la seva incidncia
naturals i humanitzats en la vida quotidiana
3 Caracteritzaci de les
funcions de nutrici, relaci
Els animals i reproducci dels animals i
identificaci dels seus
hbitats
4 Reconeixement de formes Expressi de sensacions Identificaci i descripci

de relleu i accidents i emocions personals dalguns trets demogrfics
Mar, muntanya geogrfics i localitzaci dels i econmics de lentorn a
ms rellevants de lentorn partir de lobservaci directa
o plana
5 Identificaci dactivitats Identificaci i descripci

econmiques relacionades dalguns trets demogrfics
Feines agrcoles, amb la cria danimals i econmics de lentorn a
i el cultiu de plantes partir de lobservaci directa
indstria i serveis
6 Identificaci del sistema Sol- Generaci de preguntes

Terra-Lluna i de les relacions cientfiques i construcci
El dia i la nit entre els moviments de rota- de respostes coherents amb
ci i translaci de la Terra, el coneixement cientfic
el dia i la nit i les estacions
7 Mesura de la temperatura, Inters per lobservaci,

la velocitat, la massa la generaci de preguntes
Ho mesurem tot i iniciaci al registre cientfiques i la construcci
i la interpretaci de dades de respostes coherents amb
per investigar el coneixement cientfic
8 Identificaci i disseny Inters per lobservaci,

daccions responsables la generaci de preguntes
i sostenibles amb lentorn cientfiques i la construcci
Estalviem aigua de respostes coherents amb
el coneixement cientfic
9 Elaboraci dun treball Reconeixement de situacions

dinvestigaci a partir que poden comportar risc i
Les mquines duna qesti rellevant desenvolupament dactituds
preventives
10 Observaci i descripci de Reconeixement dels canvis Identificaci de les relacions

diferents tipus de paisatge, fsics i personals en les interpersonals dins la
Investiguem reconeixent-hi limpacte diferents etapes de comunitat o grup
de lactivitat humana la vida
el passat
11 Elaboraci dun treball Cerca dinformaci sobre

dinvestigaci a partir un fet del passat, utilitzant
En lpoca de... duna qesti rellevant diferents fonts dinformaci
12 Reconeixement de la
morfologia externa del cos
El so, el soroll
i el silenci

s
amacion
gr
Pro
NOSALTRES CANVIS I CONTINUTATS MATRIA ENTORN, TECNOLOGIA

EXPERIMENTEM
I LENTORN EN EL TEMPS I ENERGIA I SOCIETAT
Identificaci dhbits Construm una articulaci

dhigiene, de descans
i dexercici fsic per a una
vida saludable
Identificaci i disseny Descoberta i valoraci Responsabilitzaci en el Utilitzaci doperadors Construm la maqueta

daccions responsables del patrimoni comarcal manteniment de la neteja, mecnics per a la dun barri
i sostenibles amb lentorn i aplicaci de nocions lordre i lestalvi de materials construcci destructures
de canvi i continutat en i energia a lescola i a casa senzilles
els paisatges
Inters per la protecci i Construm una menjadora

cura danimals de lentorn per a ocells
proper
Observaci de diferents Descoberta i valoraci del Estudiem el paisatge

tipus de paisatge, reconei- patrimoni comarcal natural
xent-hi els elements naturals i cultural i aplicaci de
i humanitzats i limpacte de nocions de canvi i
lactivitat humana continutat en els paisatges
Responsabilitzaci en el Aplicaci de les nocions de Identificaci deines i mqui- Fem una enquesta
manteniment de la neteja canvi i continutat en lanlisi nes utilitzades en diferents
i lordre a lescola i a casa de levoluci dalgun poques histriques i la seva
aspecte de la vida relaci amb les condicions
quotidiana al llarg del temps de vida i de treball
Observaci i descripci de Comprovem el moviment

diferents tipus de paisatge de la Terra
de lentorn proper i lluny
Elaboraci dun treball s dunitats de mesura Mesures de longitud, massa, Preparem magdalenes
dinvestigaci a partir del temps capacitat, temperatura, de fruites vermelles
duna qesti rellevant temps i velocitat
Identificaci i disseny Descoberta i valoraci del Experimentaci dels canvis Observem els estats
daccions responsables patrimoni comarcal natural destat en laigua. Identifica- de laigua
i sostenibles amb lentorn i aplicaci de nocions de ci del cicle de laigua a la
canvi i continutat en els Terra. Reconeixement dels
paisatges usos socials de laigua
Identificaci dhbits Reconeixement dels canvis Identificaci de diferents Identificaci del funciona- Construm un sistema
de treball adequats i continutats, al llarg del fonts denergia relacionades ment dalgunes mquines: de politges
temps, en aspectes de la amb canvis observats en la palanca, politja, roda,
vida quotidiana de lentorn vida quotidiana pla inclinat, caragol,
proper engranatges i motors
Valoraci de la diversitat Identificaci dels canvis Construm un arbre

social i cultural i respecte en les persones al llarg genealgic
per les diferncies del temps i de les diferents
etapes de la vida
Identificaci de les Aplicaci de les nocions de Identificaci deines i mqui- Fem dhistoriadors
manifestacions culturals canvi i continutat en lanlisi nes utilitzades en diferents i historiadores
com a elements de cohesi de levoluci dalgun poques histriques i la seva
social aspecte de la vida relaci amb les condicions
quotidiana al llarg del temps de vida i de treball
Valoraci del soroll i la Experimentaci de Creem efectes sonors

contaminaci acstica la transmissi del so
en els diferents medis

Tercer Curs
UNITAT 1: CRIXER I CUIDAR-SE
Objectius didctics
Identificar les parts del cos que permeten el moviment.

Comprendre el funcionament del cos hum i la necessitat duns hbits higinics i de salut.
Relacionar els diferents elements que formen laparell locomotor.
Valorar lexercici fsic i el descans com a hbits saludables.
Continguts
Les parts del cos: cap, tronc i extremitats.

Laparell locomotor: lesquelet i les seves funcions, els ossos, les articulacions (mbils i fixes) i els ms-
culs.
Hbits higinics i de salut de laparell locomotor.
Nosaltres i lentorn: fem esport, fem salut i ens ho passem b!
Per saber-ne ms: aprenem ms sobre els msculs.
Competncies bsiques
Competncia dautonomia i iniciativa personal: identificar quines sn aquelles actituds positives per cuidar
el nostre cos.
Competncia daprendre a aprendre: plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques de laparell
locomotor.
Competncia digital: utilitzaci de les TIC per buscar informaci i treballar.
Criteris davaluaci
Identificar les parts del cos que permeten el moviment i relacionar-les amb altres rgans i comprendre el
funcionament del cos hum.
Valorar positivament la prctica de determinats hbits associats a la higiene, lalimentaci, lexercici fsic
i el descans com a hbits saludables que sn recomanables mantenir, tot discernint les activitats que
perjudiquen la salut.
Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens i obtenir informaci rellevant per mitj de
lobservaci sistemtica directa i indirecta.
Temporitzaci
Durada aproximada per a aquesta unitat didctica: 15 hores.

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 2: VISC A
Objectius didctics
Reconixer i situar el territori on vivim i com sorganitza.

Diferenciar els diferents nuclis de poblaci.
Saber orientar-se en un plnol o mapa.
Valorar la necessitat de reciclar els materials.
Continguts
El lloc on vivim.
Els nuclis de poblaci: pobles, ciutats i organitzaci (barris, carrers, senyals de trnsit).
Els plnols i els mapes.
Nosaltres i lentorn: reciclem i cuidem el nostre entorn.
Per saber-ne ms: els mapes.
Competncies bsiques
Competncia dautonomia i iniciativa personal: situar-se en lespai, orientar-shi i utilitzar plnols i mapes.
Competncia daprendre a aprendre: identificar les mesures que cal dur a terme per reciclar i fer un s
sostenible del medi.
Competncia dautonomia i iniciativa personal: utilitzar de forma crtica les diferents fonts dinformaci.
Competncia digital: utilitzaci de les TIC per convncer, per informar.
Criteris davaluaci
Reconixer i descriure els diferents nuclis de poblaci.

Utilitzar plnols i mapes per situar-se en lentorn.
Analitzar situacions que poden comportar risc viari i proposar mesures de prevenci.
Temporitzaci

UNITAT 3: ELS ANIMALS
Objectius didctics
Classificar els animals segons qu mengen, com neixen, on viuen i com es desplacen.
Identificar i classificar els diferents grups de vertebrats.
Relacionar les diferents caracterstiques dels animals a partir de lobservaci i la generaci de preguntes
cientfiques.
Valorar la necessitat de tenir cura i protegir els animals.
Continguts
La classificaci dels animals: segons com viuen (domstics, salvatges i de granja), segons el medi en qu
viuen, segons com neixen, segons qu mengen.
Els animals vertebrats: peixos, amfibis, rptils, aus i mamfers.
Nosaltres i lentorn: els animals que ens ajuden (el gos pigall).
Per saber-ne ms: el comer illegal danimals.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: explicar la relaci que hi ha entre el medi, la forma de desplaar-
se en els animals
Competncia en comunicaci lingstica: utilitzaci de les TIC per buscar informaci i treballar.
Competncia daprendre a aprendre: plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques observables
en els animals.
Competncia daprendre a aprendre: verificar la coherncia entre les observacions i les explicacions do-
nades.
Competncia dautonomia i iniciativa personal: desenvolupar activitats dautocrtica i autoreflexi.
Criteris davaluaci
Reconixer i classificar els diferents tipus danimal.

Identificar les caracterstiques dels animals a partir de qu mengen, com neixen, com es desplacen i on
viuen.
Classificar els animals vertebrats.
Plantejar-se interrogants sobre la vida dels animals i obtenir-ne informaci a partir de lobservaci siste-
mtica.
Discernir les activitats que perjudiquen la salut.
Temporitzaci

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 4: MAR, MUNTANYA O PLANA
Objectius didctics
Identificar i reconixer els elements bsics del paisatge.

Relacionar els diferents components del paisatge amb les formes de vida i lestructura econmica de la
gent que hi viu.
Reconixer i descriure alguns trets geogrfics, demogrfics i econmics a partir de lobservaci i la reco-
llida dinformaci.
Analitzar limpacte dalgunes activitats humanes i la utilitzaci del recursos naturals.
Mostrar iniciativa i creativitat en el treball.
Continguts
Elements del paisatge: naturals i creats per lhome.

Tipus de paisatge: paisatge de muntanya (relleu, vegetaci, clima, estructura econmica i social), paisatge
de plana (relleu, vegetaci, clima, estructura econmica i social) i paisatge de costa (relleu, vegetaci,
clima, estructura econmica i social).
Els rius: parts del riu, curs del riu (alt, mitj i baix) i els embassaments.
Nosaltres i lentorn: les persones transformen el nostre entorn.
Per saber-ne ms: els volcans.
Competncies bsiques
Competncia dautonomia i iniciativa personal: valorar les alternatives al problema de la recollida daiges
i fer propostes prctiques.
Competncia metodolgica: utilitzar habilitats per la recollida i tractament de la informaci.
Competncia comunicativa: utilitzaci de les TIC per convncer, per informar.
Competncia comunicativa: expressar idees i organitzar informacions de problemes i fenmens geo-
grfics.
Criteris davaluaci
Analitzar i descriure els elements naturals i humanitzats del paisatge.

Reconixer i explicar les relacions entre alguns factors del medi fsic i leconmic.
Descriure i reconixer alguns trets demogrfics i econmics de lentorn.
Valorar la diversitat i riquesa de lentorn.
Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i les conseqncies que sen deriven.
Temporitzaci

UNITAT 5: FEINES AGRCOLES, INDSTRIA I SERVEIS
Objectius didctics
Classificar les diferents feines en el sector de treball corresponent.

Reconixer la relaci de les persones amb el treball.
Ampliar el vocabulari referit a les professions.
Diferenciar una matria primera duna matria elaborada.
Classificar diferents tipus de serveis.
Continguts
Les persones i el treball: perode de formaci, de treball i de jubilaci.

La poblaci activa i la poblaci inactiva.
Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca, boscos i mineria.
Sector secundari: artesania, indstria i construcci.
Sector terciari: els serveis.
Nosaltres i lentorn: tenir cura de lespai on estudiem.
Per saber-ne ms: les feines del camp abans i ara.
Competncies bsiques
Competncia matemtica: interpretar correctament un grfic.

Competncia daprendre a aprendre: lectura i subratllat del text.
Competncia lingstica: descriure lactivitat dun professional.
Competncia artstica i cultural: conixer els drets i deures principals dels treballadors.
Criteris davaluaci
Descriure els perodes de formaci, treball i jubilaci de les persones.

Relacionar una activitat professional amb la matria primera o elaborada resultant.
Classificar les feines en el sector econmic corresponent.
Temporitzaci

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 6: EL DIA I LA NIT
Objectius didctics
Caracteritzar i situar la Terra dins el sistema solar.

Conixer la caracteritzaci del sistema Sol Terra Lluna.
Establir relacions entre els moviments de rotaci i translaci, el dia i la nit i les estacions.
Identificar i diferenciar les fases de la Lluna.
Apreciar la importncia del Sol per a la vida.
Experimentar la formaci dels eclipsis per complementar la lectura.
Continguts
Els sistema solar: planetes, cometes i satllits.

La Terra: atmosfera, hidrosfera i litosfera.
El Sol i la vida dels estels.
Els dies i les estacions.
La Lluna.
Eclipsis de Sol i Lluna.
Les marees.
Nosaltres i lentorn: el canvi climtic.
Per saber-ne ms: la histria de la Terra.
Competncies bsiques
Competncia daprendre a aprendre: plantejar preguntes investigables i canvis observables a la Terra vista
com a planeta, identificar evidncies i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar.
Competncia comunicativa: explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les
observacions i lexplicaci donada.
Competncia comunicativa: expressar idees i organitzar informacions de manera efica sobre fenmens
naturals.
Competncies metodolgiques: plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci i aplicar
coneixements i habilitats en contextos del seu entorn.
Criteris davaluaci
Reconixer i explicar els diferents components del sistema solar.

Analitzar i descriure els canvis que es produeixen a la Terra amb el dia i la nit, i les estacions de lany.
Conixer els elements de la Terra i relacionar-los amb la seva funci.
Analitzar i descriure la relaci de la Lluna amb fenmens que es produeixen a la Terra.
Temporitzaci

UNITAT 7: HO MESUREM TOT PER INVESTIGAR
Objectius didctics
Utilitzar diferents unitats i aparells de mesura.

Reconixer la necessitat de mesurar per poder conixer.
Relacionar cada aparell de mesura amb la magnitud que mesura.
Saber utilitzar laparell de mesura ms adequat en cada cas.
Descriure els processos que configuren el mtode cientfic.
Continguts
La necessitat de mesurar: el mtode cientfic.

La llargada, lamplada i el gruix.
La massa.
La capacitat.
La temperatura.
El temps.
La velocitat.
Nosaltres i lentorn: fem cincia (investiguem).
Per saber-ne ms: la capacitat demmagatzemar informaci.
Competncies bsiques
Competncia matemtica: mesurar longituds amb un regle.

Competncia dautonomia i iniciativa personal: lectura de diversos parells de mesura (termmetre, rellot-
ge, bscula...).
Competncia matemtica: interpretar les dades dun grfic lineal.
Competncia matemtica: fer estimacions de mesura de diferents objectes.
Criteris davaluaci
Utilitzar la unitat ms adequada en cada mesura.

Ser capa de fer mesures estimatives sense aparells.
Utilitzar correctament el regle i el termmetre.
Temporitzaci

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 8: ESTALVIEM AIGUA
Objectius didctics
Reconixer les propietats i les caracterstiques principals de laigua.

Experimentar els canvis destat i la seva reversibilitat.
Observar i saber descriure el cicle de laigua.
Reconixer els usos socials de laigua i valorar-ne ls responsable.
Resoldre problemes relacionats amb lentorn natural o plantejar solucions alternatives.
Continguts
Laigua: les caracterstiques de laigua, els estats de laigua, el cicle de laigua i la pluja cida.
Laigua del nostre planeta: els mars i els oceans i la daigua del planeta.
La gesti de laigua: plantes potabilitzadores, plantes dessalinitzadores, els embassaments i les plantes
depuradores.
Laprofitament de les aiges dels rius: pantans, centrals hidroelctriques, transvasaments, canals... i
lestalvi daigua.
Nosaltres i lentorn: cal tenir cura de laigua (la contaminaci i lescassetat de laigua).
Per saber-ne ms: la rosada, la gebrada i la glaada.
Competncies bsiques

dels estats i el cicle de laigua.
Competncia daprendre a aprendre: utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes
relacionades amb la problemtica ambiental de laigua.
Competncia artstica i cultural: actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar
la vida comunitria.
Competncia comunicativa: utilitzaci de les TIC per buscar informaci i treballar.
Competncies personals: desenvolupar activitats dautocrtica i autoreflexi.
Criteris davaluaci
Reconixer els diferents estats de laigua i la seva relaci amb el cicle de laigua.
Experimentar i treure conclusions amb els diferents estats de laigua.
Identificar els usos de laigua i les conseqncies que sen deriven.
Analitzar limpacte de lactivitat humana sobre laigua.
Valorar la responsabilitat que tenim sobre com gestionem laigua.
Temporitzaci

UNITAT 9: LES MQUINES
Objectius didctics
Descriure el funcionament duna mquina simple tenint en compte la font denergia que utilitza.
Reconixer laportaci dels avenos tecnolgics i cientfics en la realitzaci del treball.
Identificar i classificar eines habituals segons loperador mecnic que cont.
Descriure els diferents tipus de moviment duna mquina.
Reconixer la importncia de complir les normes de seguretat i preveure els riscos laborals.
Continguts
Identificaci de les fonts denergia amb qu funcionen algunes mquines.

Identificaci del funcionament dalguns operadors mecnics senzills: palanca, roda, politja i pla inclinat.
Identificaci del funcionament de mecanismes complexos: engranatges i motors.
Utilitzaci doperadors mecnics per a la construcci destructures senzilles.
Identificaci deines, mquines i fonts denergia utilitzades en diferents poques histriques i la seva rela-
ci amb les condicions de vida i de treball.
Nosaltres i lentorn: treballem seguint les normes.
Per saber-ne ms: les pirmides.
Competncies bsiques
Competncia lingstica: descriure oralment o per escrit el funcionament duna mquina simple o com-
plexa.
Competncia daprendre a aprendre: elaborar hiptesis al voltant del funcionament duna mquina tenint
en compte el seu disseny. Saber-la utilitzar.
Competncia digital: utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades
amb ls dobjectes tecnolgics.
Criteris davaluaci
Saber utilitzar una mquina senzilla: palanca, roda, politja i pla inclinat.
Analitzar i descriure el funcionament duna mquina senzilla, posant atenci especial a lenergia que utilitza
i valorant la importncia de fer un s responsable de les fonts denergia.
Analitzar les situacions que poden comportar risc laboral i proposar mesures de prevenci.
Temporitzaci

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 10: INVESTIGUEM EL PASSAT
Objectius didctics
Entendre la vida com un cam que es recorre en etapes diferents.

Identificar els trets ms caracterstics de cada etapa de la vida.
Reconixer els diferents integrants duna mateixa famlia.
Determinar lorigen dels canvis que es produeixen en el paisatge urb i en el paisatge natural.
Proposar mesures adequades perqu el nostre desenvolupament sigui sostenible.
Continguts
Les etapes de la vida: infncia, adolescncia i joventut, maduresa i vellesa.

Relacions intergeneracionals que formen una famlia: pare mare, avi via, tia oncle, cos cosina.
Lefecte del pas del temps en el paisatge urb.
Lefecte del pas del temps en el paisatge natural.
Nosaltres i lentorn: leducaci, un dret de tots els nens i nenes.
Per saber-ne ms: la restauraci.
Competncies bsiques
Competncia dautonomia i iniciativa personal: valorar positivament el creixement fsic i personal que viu una
persona quan es va fent gran.
Competncia artstica i cultural: classificar els elements urbans segons pertanyin a lactualitat o a temps pas-
sats.
Competncia daprendre a aprendre: saber trobar les diferncies entre dues fotografies del mateix lloc preses
en poques diferents.
Competncia dautonomia i iniciativa personal: identificar accions de lhome que contribueixen a posar en perill
lequilibri natural del planeta.
Criteris davaluaci
Descriure els trets ms caracterstics de les diferents etapes de la vida.

Dibuixar correctament el propi arbre genealgic.
Saber interpretar correctament les diferncies que hi ha entre dues fotografies diacrniques del mateix
paisatge urb o natural.
Temporitzaci

UNITAT 11: EN LPOCA DE
Objectius didctics
Prendre conscincia de qu s la Histria.

Identificar i classificar els protagonistes de la Histria.
Evidenciar els canvis i la continutat al llarg dels temps i en aspectes de la vida quotidiana.
Valorar el patrimoni cultural i social.
Continguts
La Histria i les histries.

Els protagonistes de la histria: persones, inventors (dins lmbit poltic, religis, cultural, social i econmic
i industrial).
La histria de cadasc: fets, persones i documents.
En lpoca dels Viladomiu: formes de treballar i viure (les colnies txtils), les parts dun colnia txtil, la
vida en una colnia txtil, lart i la cultura (Antoni Gaud, el modernisme i els modernistes, els museus i les
llegendes).
Nosaltres i lentorn: els museus.
Per saber-ne ms: qu sn les llegendes.
Competncies bsiques
Competncia metodolgica: utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informaci.

Competncia metodolgica: plantejar-se preguntes objecte dinvestigaci.
Competncia comunicativa: utilitzaci de les TIC per convncer, per informar.
Competncia comunicativa: expressar idees i organitzar informacions sobre fets i situacions histriques.
Criteris davaluaci
Utilitzar correctament tcniques de registre i representaci de la Histria.

Relacionar les diferents fonts histriques per obtenir informaci i evidenciar els canvis en el temps
Reconixer i relacionar personatges de diferents mbits del passat per descriure una forma de viure.
Aplicar nocions de canvi i continutat a alguns aspectes de la vida quotidiana i situar alguns fets histrics.
Temporitzaci

s
amacion
gr
Pro
UNITAT 12: EL SO, EL SOROLL I EL SILENCI
Objectius didctics
Reconixer les propietats i les caracterstiques del so.

Experimentar la transmissi del so en diferents medis.
Reconixer i discriminar les propietats del so.
Valorar el soroll i la contaminaci acstica.
Continguts
El so: moviment del so i les propietats del so (la intensitat, el to, el timbre i la veu).
Les parts de lorella: orella externa, orella mitjana i orella interna.
El sentit de loda.
Tenim cura de loda.
Nosaltres i lentorn: contaminaci acstica.
Per saber-ne ms: els animals tamb es comuniquen.
Competncies bsiques

del so.
Competncia dautonomia i iniciativa personal: utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions
properes relacionades amb la problemtica ambiental de la contaminaci acstica.
Competncia dautonomia i iniciativa personal: explicar fenmens amb lajuda de models, verificar la co-
herncia entre les observacions i lexplicaci donada.
Competncia comunicativa: utilitzaci de les TIC per buscar informaci i treballar. Plantejar-se preguntes
que puguin ser objecte dinvestigaci.
Competncies personals: desenvolupar activitats dautocrtica i autoreflexi.
Criteris davaluaci
Reconixer les propietats del so.

Experimentar i treure conclusions sobre el moviment i les propietats del so.
Plantejar, identificar i resoldre problemes relacionats amb la contaminaci acstica. Plantejar solucions
alternatives.
Temporitzaci

GUIA DIDCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
LLIBRE DE LALUMNE ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Tercer Curs
Aquesta pgina introdueix els continguts de la unitat.

Lapartat Qu en saps? serveix davaluaci inicial i
+ 0#90 # 5#0"1 a lapartat Sabrs hi trobareu una presentaci dels

continguts de la unitat.
Per introduir els conceptes daquesta unitat podeu

treballar obsevant els personatges de la illustraci, o

&
b observant-vos entre vosaltres. Podeu fer sortir un
#
# nen o una nena i demanar-li que mogui un bra o una

# %
#
cama i aix entre tots descriure qu est passant, qu
es mou. Tamb els podeu proposar que intentin ca-
minar sense doblegar el genoll.
5 & 1,1.

120 1 / @ 6?C@ KC ?1 @ <F 21 *
'F+@ / C F 2@:
F+1 @ 6?C@ / 2@ 02F@ <F1 2?? @=
20 !@ 62@@+/ <F 2/ 'F 0 / @
0 @= /@ ?2@=
? <F" ? F@ <F !@ ? 201/ % ?
@62?C=
Pgina 8
Abans de llegir feu una llista amb totes aquelles parts

del cos que coneixen i desprs comproveu-ho amb
1 ,031 $ (1 la lectura i visualitzaci de la pgina. Un treball inte-

"

/ 2@ @ +I+ +K 1 C? @ 6?C@ , 30(& + 930%#331: #2 2212 6$%2 $ 21
8 1 # '2 +1 $ %1 (111
ressant pot ser que es dibuixin a ells mateixos i asse-
/ , )+ ) / ? + / F+? //FC:
/ 30(& !@ / 6?C 0!@ '?1 / 12@C? 2@: + C?2 0
2#41 4, $ .6242
'%2 2%2 '%1%'2
nyalin les diferents parts del cos.
/ 6+C / 61K + /> @<F 1:
% +1) 4'42 #2 +142 #
@ 930%#331 15,0#(01 @C1 %2?0 @ 6 ? / 0 '2 % 6% 42 ''1
/>I1C? + / ?: @ 930%#331 #&0#(01 @C1 % +1 2,
%2?0 @ 6 ? / F+K / 0 + / 6 F:
1 6 1 ##64
+4
2.6%
1
+%:
8%41
$
6 :
$
+6
?!+K ? + F+?*@
Pgina 9

Tercer Curs
Desprs de la lectura de la pgina cal fer-los adonar

de quina relaci hi ha entre lesquelet i la musculatu-
/,0$$ $((%(3(0 ra, i tamb de quines sn les seves funcions.
1 / 2@ )F0 )+ ) 2@@2@ + 0G@F/@: / 21.F1C
>2@@2@ @>120 1 1-5$3 + / 21.F1C 0G@*
F/@ %515$350:
Pot ser interessant demanar-los que portin radiogra-
/ 21.F1C >2@@2@ 0G@F/@ + ?C+F/+21@ <F 6 ?*
0 C / 02I+0 1C / 2@ )F0 %2?0 />,0$$ $("
fies per identificar entre tots i totes el tipus dos (llarg,
(%(3(0:
curt o pla) que hi apareix. Demaneu-los que expliquin
/1-5$3
> @<F / C !@ / 21.F1C C2C@ /@ 2@@2@ / 2@: si han patit alguna lesi i que les classifiquin en ssi-
/@ (11(1 @31 6 @ // F' ?0 1C /@C+<F @ + C0!
F? @ + ? @+@C 1C@: es o musculars.
> @<F / C )F0 @C %2?0C 6 ? ENA 2@@2@ +% *
? 1C@ %2?0 @ + 0+ @ <F 62 1 @ ? C? @ C+6F@
@@2@ $$01 20 ? / %"0F?:
@@2@ 5031 20 6 ? K 06/ / @ %/1' @ /@

+C@ + / @ I"?C ? @: 0+1## #''$'4'1 %2 +1$4
1 #2 %'2412 $'8 $%42,
@@2@ ,$&1 20 ? />2046/C:
'$)+#4
8141
$61
"

6% 6% 2 41% #2
#-#6#2 4'1%% 1 1 4 : 4
'22 , 1+1 ( # 146
1 +'4 41 1 24$%2 ' %2
4'4 $2'2,
/@ 2@@2@ %1 / @ %F1+21@ @ 'H 1C@
(13&#0 / 0F@F/CF? + 01C 1+? / 2@ ? C:

0(3#0 / @ 6?C@ 0!@ /+ @ />2?'1+@0
0
"

2 # '%"6%4 4'42
20 ? / 2? + / ?I //:
#2 '22'2 # '2,
0%30 / 02I+0 1C:
( ?!+K ? + F+?*@
Pgina 10
Mentre llegim aquesta pgina s interessant fer servir

un esquelet per anar identificant els ossos. Desprs,
$1 (11(1
poden classificar-los segons la part del cos a qu per-
1%
? 21"+K ? /@ 12@C? @ 2@@2@ /@ 62 0 /@*
@+%+? @ '21@ / 6?C / 2@ <F" 6 ?C1L 1 6
tanyen. Tamb s important que els localitzin en el seu
C?21 2 KC? 0+CC@:
/ , )+ ) /@ 2@@2@ / ?1+ + / ?:

#8!6# cos o en el dun company.
'$)+#4
'24##2
/ 0&# @C %2?0C 6 ? F1 21.F1C >2@@2@ 6/1@
241%
<F 6?2C ' +K 1 / ?I //: 0 @C %2?0
6 ? 2@@2@ 0!@ 6 C+C@:
7$1 Solucionari:
8141
/ 30(& )+ ) 2@ '?F6@ >2@@2@ / 2/F01
I ?C ?/ + / +K C2?+:
1 <'% 1. a Correcte.
($5%& 7030$ @> 1?? ' @2@C 1+? ':#
7 4
/ 6 01C 1+? / 2@ ? C + 6?2C '+? / 0 F/;/
@6+1/: @C %2?0 6 ? C? 1C*C? @ I"?C ? @:
b Incorrecte.
#9 3(0# @C 21@C+CF- 6 ? 2CM
6? //@ 2@C // @ /> @C ?1 / /I,F/ + /@ '2242 '#6$%
8141#
c Incorrecte.
# $
2046/C@: ?2C ' +K /@ 6F/021@ + / 2?:
@ 930%#331 62 1 @ ? @F6 ?+2?@ 2 +1% *

$61 d Correcte.
?+2?@:
4!
@ KC? 0+CC@ 15,0#(01 @C1 %2?0 @ 6 ?
/>)G0 ? / G+C / ?+ + /@ 2@@ C@ / 0: @
+1'%
KC? 0+CC@ #&0#(01 @C1 %2?0 @ 6 / %"0F? '2242
/ 6 ?21! / C,+ + /@ 2@@ C@ / 6 F: >F1 +K 1 # +6
0 / C?21 / M21 2K/:
3#7#33
+ +'F @ <F+1 @ ><F @C @ +21@ @31 1 %++2@ @ 6 ? / 01C 1+0 1C /> @*
<F / C + K6/+ 6 ? <F" / @ /C? @ 12 )2 @31
0+1? 0 /> @<F 1 ? C: 2?0+? 0 F1 0C/@ 02/C C2F:
2?C? / 02CK+// 0@@ ?? ': ? K ?++:
?!+K ? + F+?*@
Pgina 11

Tercer Curs
s important que, a mesura que anem llegint les di-

ferents articulacions, les anem identificant i realitzem
1 03#5$#(&1 el moviment que ens permet fer cadascuna delles.
/ 12@C? 2@ C! 2@ C+6F@ >?C+F/+21@ / @
04+/@ + / @ %+K @: >1,3$$ F1 +K
Tamb pot ser interessant buscar la definici dar-
/ /I,F/ 0 />)G0 ?
1 03#5$#(&1 %*#$1 + 6 ?0 C / ? % ? ticulaci al diccionari i copiar-la. Per diferenciar les
02I+0 1C@ +?F/?@:
@ ?C+F/+21@ <F 6 ?0 C 1 / 02I+0 1C
/ @ +% ? 1C@ 6?C@ / 2@ @>120 1 1 2+4## articulacions mbils de les semimbils, feu compa-
03#5$#(&1 %*#$1: @ 6?+1+6/@ @31
racions com: la columna vertebral s com una ca-
'#<
dena que es pot moure per no separar, o el col-
/ ($: F1 +K
/ ? 7/>)G0 ?8
/ %$5 F1 +K
/> KC? 0+CC +1% ?+2?
ze funciona com una frontissa.
+ />I1C? / C?21:
7 / G+C + / ?+8
+ 6 ?0 C 2/ '?
/> KC? 0+CC @F6 ?+2?:
/ &$$ F1 +K /@ 2@@2@ $#6

/>I1C? 0 / 0:
62@@+/
6 ? K 06/
02F? / 0
6 ? @?+F?
+ 6 ? 0 1.?: %##
%'##
461$## / &($$
F1 +K / %"0F? 0
/ 350%$$ F1 +K / C,+ + / 6 ?21!:
/ 6 ?21! + / C,+ ?+ @ / ' 12// 62 0
0 / 6 F: 2/ '? / 0:
" ?!+K ? + F+?*@
Pgina 12
El crani s la part del cos on trobem les articulacions

fixes. Poden investigar on es troba cadascuna delles
1 03#5$#(&1 #91
i amb quina part del pensament estan relacionades.
@ ?C+F/+21@ <F F1 +K 1 2@ 2@@2@ 6 ?4 <F 12

"

6 ?0 C 1 / 02I+0 1C @>120 1 1 03#5$#(&1 #91:
0'2 $2 ##1 # '2 Investiga:
@ F1+21@ 1C? /@ 2@@2@ 6$ 2 # ",
<F %2?0 1 / ?1+ @31 ?C+* # %# # '#6$%
F/+21@ #91: 8141# 6% '2
614 %'$%4 %,
A la radiografia sobserven 24 ossets.
/ ?1+ @C %2?0C 6 ? +1
' 26+1 #2 5 %
2@@2@ 6/1@ F1+C@ 1C? //@
/ %?21C/ / 6?+ C/ />2+* 4!$412 #'% 46, 2 Perqu hi ha moltes articulacions, una en cada
6+C/ / C 062?/ + /> @% 12+* # .6 %2 .64
: /@ 2@@2@ / ? @31 $: #-#1
26+1 '1
# 6 #2 %'2412 8%4 uni dels diferents ossets de la m.
0!@ 6 C+C@ + 120!@ 1>)+ ) F1 +2242,
$: #-#1
<F @ 02F / 01,F/: %1 '1
Solucionari:
$

'% :2 # 48 $/ '2 4 +62 014 6 1. Caminarem amb les cames rectes, o no podrem
# '%2 #2 .6
:04 % .624 1 '1 ,
6%42 '22'2 # $/
% +'22 # # $'8 $%4
#2 %
.6 6% :%
caminar.
'$ 2 .6 +'42 $'61 #2 '2 '22'2 8 4% .6 2
42/ $'6 %,
2. a Canell.
3#7#331 b Genoll, turmell.
+ F" 6@@?+ @+ 12 C+1'F!@@+0 />?C+F/+3 / ' 12//= c Genoll, maluc i turmell.
4 K6/+ 1 / //+? C <F+1 @ ?C+F/+21@ FC+/+CM @ <F1 %'##
d Espatlla.
@?+F@ C>.F6@
KFC @ F1 6+/2C %@ <F 12 0 / 6
?!+K ? + F+?*@ !
Pgina 13

Tercer Curs
s important que els alumnes sadonin de la impor-

tncia dels msculs i la seva relaci amb els ossos i
$1 %615$1 les articulacions, i que sn els responsables de do-
/ 2@ C! 0!@ ANN 0G@F/@ 2 0@@ @
?12@ @ <F @> 1?? 'F 1 % ? C2C@ /@
1'%4# nar forma i consistncia al cos. Pregunteu als alum-
02I+0 1C@: 0! @31 /@ ? @621@/ @ $2241
21? %2?0 + 21@+@C"1+ / 2@: nes quines lesions musculars coneixen: esquin, tren-
/ 21.F1C C2C@ /@ 0G@F/@ %2?0 / %51" +4'1#
5$350:
41!+2
!+2
cament de lligaments
/@ 6?+1+6/@ 0G@F/@ / , @31 / %?21*
C/ + / 0@@ C ?:
/@ 0G@F/@ / 30(& @31 /@ 6 C2?/@

'$ %#2 Cal destacar que el cor s un rgan musculs.
+ /@ 20+1/@:
/@ 0G@F/@ / @ 930%#331 15,0#(01

@31 /@ , 6@ + /@ C?, 6@:
/@ 0G@F/@ / @ 930%#331 #&0#(01 #64 2

@31 /@ 0G@F/@ / @ F+K @ 7 /@ <F?+*
6@ + /@ '/FC+@8 + /@ 0G@F/@ / @ 0 @ .61 +2
7 /@ @@21@8:
$ (0 3% 1 5& %615$ 22'%2

/ 2? !@ F1 4?'1 0F@F/3@: ?C1L />6? //
+?F/C2?+ + @C 6?2C '+C 6 ? / @ 2@C // @:

"
$

Investiga:
#2 $726#2 218 :% +1 +1'6 1 '2 4 +62 $'8 $%42 % 2(% #2 $726#2 <
#2 $
$" .6 2(% #2 .6 $ $%1 '$4 2/
'%2 %4 '$ +1 :$+# :1 6% 1, .6 % +14 # '2 '1 A la cara.
#2 $
$" .6 2(% .6##2 .6 %' 12+'%%/
+'$ '%41'#1 '$ 1 #2 42 # '1,
1 .6 218 :%/ A la galta.
?!+K ? + F+?*@
Per obrir i tancar la boca.
Pgina 14
Per observar els diferents msculs treballats, podeu

proposar que facin exercicis amb el propi cos per veu-
$1 %615$1 1 %(5&
ren el moviment: fer bola (fer crixer el bceps), po-
/@ 0G@F/@ @31 /@C+@ 6 ?<F" @ 21C? F 1 + @> @C+? 1
@ 1@ C? 1?*@ :
"
sar-se de puntetes (bessons), agafar-se un peu i to-
#2 $726#2 6$%2 $2
F1 F1 0G@F/ @ 21C? F I2/ +? <F @> 121' +K: ?
C1C % F1 $9#):
1+ 2 2(% #2 .6 +1 car el cul (el qudriceps).
$4% .6 #2 +1+##2
F1 F1 0G@F/ @ ? /K @> @C+? + 26C / @ I 62* 20'1 % 2 4%.6 % %2
@++3 12?0/: ? C1C % F1 93&1#): % 82 +1 2'%,
Aquesta activitat us haur servit per treballar i obser-
0.2?+ /@ 0G@F/@ C? // 1 6 ? 6? // @ <F1 F1 @
21C? F />/C? @ ? /K: var el moviment del mscul.
!+2 '%414 !+2 1#:4
Solucionari:

#2 #" 218 :% +1 1. a Perqu tenim articulacions.
41!+2 41!+2
+1'6 1 # $'8 $%4 +1
1#:4 '%414
'%1 '1$ '%2 24% b Cama, bra, genoll, etc.
#: ( # 1 :4%2 ( # 1 # '2,
3#7#331 2. a Bceps, trceps.

+ @621 b Canell i colze.
? <F" 62 0 2/ '? ?C @ 6?C@ / 2@=
F+1 @ 6?C@ / 2@ 62 0 2/ '?=
4 0 / 2/M 0F1C / CF/ +K F1 //+? 0

/ 0: @6?!@ ? @621 / @ 6? 'F1C @ @ 'H 1C@
F+1@ 0G@F/@ ? F@ <F CF 1=

F+1 @ ?C+F/+21@ )@ FC+/+CMC=
?!+K ? + F+?*@
Pgina 15

Tercer Curs
Abans de comenar a llegir podeu fer observar als

alumnes els seus hbits i fer-los preguntes com
&#0 50 $/,0$$ $((%(3(0 aquesta: Esteu ben asseguts?, Teniu lesquena

@6@ <F />6? // /2202C2? @C %2?0C 6 ? F1 21.F1C
>2@@2@ + 0G@F/@ <F @2@C 1 1 / 2@: F1 / 2@
recta?.
? +K /@ 2@@2@ + /@ 0G@F/@ C0! ? +K 1: ? +K4 !@
02/C +062?C1C 01C 1+? F1 21 62@CF? 2?62?/ 2?0+?
/ @ )2? @ 1 @@?+ @ + % ? @62?C: Desprs de la lectura podeu analitzar entre tots quins
,(1350 (0,(0$ hbits han de canviar i, desprs, buscar mesures per
? I+C? / 0/ > @<F 1 2 6?2/ 0 @ / 2/F01
I ?C ?/ / 01C 1+? / 2@ @ 06? ? C 1 F1 62@++3
2?? C:
corregir-los.
& ,(1##) 03
0+1 0 />1-5& + / , 1 031 + 01C!1 / 2//
1 62@++3 I ?C+/ 6 ? 12 6? @@+21?*1 / @ I"?C ? @:
2?C / %(39#$$ 20 0 1L@ ?? ' 0+//2? + @+ 62C

@ ? $ %# $/1-5& 6 ? ? 6?C+?*1 / 6 @:
& ,(1##) 115

0
2 #
1C!1 />1-5& 03 ? 6 1. / ? @6C// ? / '%"6%4 0'22'2 $726#2
+?: 14 6# '%2,
@ 02/C +062?C1C <F /@ 6 F@ C2<F+1 C ??:
2.6% 14
+ 14
1'#<
# 12+4##1
# 1+14 1 # 1
# +2
2.6%
14
#2 +62 4'.6% 411
?!+K ? + F+?*@
Pgina 16
Un cop feta la lectura seria interessant fer un debat

per veure quins sn els hbits treballats que realitzen
/!(0 /&0 (0%#0
correctament, quins no i com els han de modificar.
2?0 1 F1 $$#3 *%( 0 F1 0C/@ <F 12 @+'F+
1+ '+? F? 1+ '+? C2F: > @<F 1 C>)2 '?+?:
Solucionari:
2?0 1C? ' # +; !(01 # / @ 1 @@?+ @ 6 ?*
<F" / 2@ @1@+:
,03# $/1,(03 1. Resposta oberta. Podria ser una llista desports

> @62?C !@ F1 C+I+CC <F 1@ .F ?!+K ? %2?C@ + @1@
6 ?<F" 1%2?C +K / 0F@F/CF? + @C+0F/ / @+@C 0 1 ?*
que realitzin i altres activitats.
I+3@:
1 /@ @62?C@ 0!@ 206/ C@ !@ / 1C+3: ? 6?C+?*

/ )@ @ 'F+? <F @C @ 12?0 @ >)+'+ 1 @+<F @
2. El cartell el poden realitzar a la classe dInformti-
2? +K*C /@ //@ 0 / @<F C 1L 6 ? ca, amb el Paint.
6?2C '+?*/2@ / /2?:
! C+/+CM F// ? @ 6 ? 6?2C '+?*C /@ F//@ / /2?:

@ @ ?I+? @C+// @ '20 2 6 F@ @+/+21 6 ?
# '1$ 1 & *= '12
I+C? / 21C'+ %21'@:
1 2,
6##12 + 2 % '%8 '+41 # +'246
1 .6 +1 %' +4 1
+1'#$2 2.6%
2.64 1 2+'14 +1 $%4% 1
%; 24 ##2 # '2 % '1$,
'$
3#7#331
+ @?+F F1 //+@C / @ 2@ @ <F %@ 6 ? 01C 1+? />6? // /2202C2? 1 %2?0:
4 F F1 ?C // 6 ? 6 1.? / /@@ 1 <F" @ ? 2?+ <F / @ F? !:
?!+K ? + F+?*@
Pgina 17

Tercer Curs
Caldr comentar la importncia de fer esport per al

/

nostre cos. Desprs, podeu identificar els diferents

% 1,(03 % 1$53 jocs aqutics que hi ha, buscar-ne les caractersti-
# &1 !( ,11%
ques i explicar-ne les diferncies. A continuaci, po-
@ 6 ?@21 @ '?1@ + 6 C+C@ % 0 @62?C 6 ?<F"
1@ '? + 6 ?<F" 1@ C?2 0 0+//2? <F @+ 12
1 % 0: 2 0 % ? @62?C #&#7#5$ 2 & 05, 1
den dir quins sn els msculs que es desenvolupen
F1 1,# 3&3 2 $/#0 $$#50: C0! 62 0
% ? @62?C 0 F1 2. C+F $6# 2 (%,3#3#5: ms amb aquest esport.
$1 1,(031 -53#1
&3#) !@ F1 @62?C +1+I+F/ <F 21@+@*
Tamb podeu comentar quins sn els valors que es
C +K 1 F1 @"?+ F?@ @ +% ? 1C@ +@C1* %4 (
+ @: + ) <FC? @C+/@ 1C+3 ?2/ ?
desenvolupen quan fem esport: la capacitat de tre-
@<F 1 + 66//21:
&3#) 1#&0(&#3: !@ F1 @6 +/+CC

ballar en equip, lesfor
% 0 1+1: 2C @ ? +1+I+F/ + C0! ? /+CM?*@
2@ 1 2@ 2 1 <F+6@ # + & 1 2? @:
21@+@C +K 22?+1? /@ 02I+0 1C@ 0 /
0G@+ + C! 02/C 6?C // C: <F ? +K %/ K+*
+/+CC 62C"1+ 0F@F/? + F1 21 K6? @@+3
2?62?/:
%4 ( 2 %1'% 4<
6+@+1 ) C 1+? F1@ /CI F@ @2C />+'F
6 ?<F" / @ 6?C++61C@ 6F'F+1 @ 'F+? / ?+C0
/ 0G@+:
/ 830,($( !@ F1 @62?C 2/;/ C+F <F @

6?C+ +1@ >F1 6+@+1: @ .F' 0 2@
<F+6@ @ C .F'2?@ 7@+@ 0!@ 62?C ?8 <F )1
>21@ 'F+? +1C?2F+? F1 6+/2C / 62?C ?+
/> <F+6 21C??+:
/@ 1$31 @31 F1 @62?C +1+I+F/ <F 21@+@C +K

@/C? @ >F1 C?062/, 2 @ >F1 6/C%2?* 941+'#'
0 % 1C ?2+ @ + + 1C @2? />+'F:

?!+K ? + F+?*@
Pgina 18
s important que els alumnes expliquin les seves ex-

perincies de com es preparen per fer esport i quin
&1 ,0,0% ,0 0 1,(03
material utilitzen. Cal fer-los adonar de la importncia
>+062?C1C !@ <F 1@ '?+ /> @62?C <F % 0 + <F 1@ @%2? 0
6 ? % ?*/2 C1 ! 20 6F'F 0: @ ?I <F @C@ 6F1C@
+ #'4
2.64
de dutxar-se desprs de fer-ne.
? 6? / 2@@ 0 6?2F C 06@ 6 ? 12 2/+?*C ? @:
24 ##2 Solucionari:
! 2?C / /C / ?2 + / 0C ?+/ <FC@ +1 "61
/ $3 @62?C+F ) @ ? 402 0C ?+/@ <F 64'#
24
6 ?0 C+1 / C?1@6+?+3 / 6 // + %/ K+/ : + 62?C
2?21@ )1 > @C? 1 //+'C@:
+ #'4 1. Cal treballar en equip per guanyar waterpolo.
0'.6
0( 6 ? % ? @62?C ) @ ? %+? @ 1CF?/@ 20
/ 2C3 2 / //1: Cal perfeccionar lestil cada dia nataci.
0 C 1+? F? / %30#$ <F FC+/+CM 0 6 ? % ? @62?C
+ 01C 1+?*/2 1 21 @ 21++21@: Cal coordinar els moviments i la msica nata-
FCK>C + 62@>C ?2 1 C @6?!@ % ? @62?C: 2$114
ci sincronitzada.
3#7#331
+ +'F @ <F+1 @62?C 2?? @621 %?@
2. Esports individuals: b.
# #' 1C+3 Esports en grup: a i c.
1C+3 @+1?21+CM
% $ JC ?62/2
4 F+1 ><F @C@ @62?C@ !@ +1+I+F/ + <F+1@ @ %1 1 '?F6=

?!+K ? + F+?*@
Pgina 19

Tercer Curs
Seria bo que sadonessin que la cara est plena de

"

msculs i que aquests ens permeten expressar emo-
,0&% %1 1(0 cions. Expliqueu-los que els moviments dels msculs
$1 %615$1 responen a ordres emeses pel cervell. Feu-los fer ga-
/@ 0G@F/@ @31 4?'1@ / 12@C? 2@ <F @ 62 1 @C+*
?? + 21C? F? : +K4 1@ 6 ?0 C 02F? + C0! 01C 1+? /
62@CF? 6?/? + ? ? K6? @@+21@ 1 / ?:
%4 ( 2 6% #2 nyotes, riure, plorar mirant-se els uns als altres.
2+'142 $2 '$+#42
0G@F/ @C %2?0C 6 ? 0+/ ?@ #01 %515$01: +1.6 %2 $'61 1
4'42 #2 $726#2 # '2,
6?C+? >F1 @ 1L/ / ?I // @ 6?2F +K F1 6 C+C 2?? 1C
/"C?+ / %+? <F @ 21C? F 2 @> @C+?:
2 6% 2+'14 .6 2 +'4 Cada alumne haur de calcular quant pesen els seus
+14 1 % .6#28'# 4+
# 8 2 .6 2'$
/ 2@ )F0 C! 0!@ ANN 0G@F/@ <F
1C? / DN 9 + / &N 9 / 6 @ C2C/:
? 6? @ 1C 1
%%42 %2 .6 2'$ 1%2, msculs (en relaci al pes total del seu cos). Per
exemple, un alumne que pesi 35 kg, faria: 35 X 40 =
5&3 ,1& $1 %615$1.
5NN
0 />.FC ><F @C @ 6FC @ /F/ <F1C 6 @ 1 6?2* #N
AN
1.400 i desprs, 1.400 : 100 = 14 kg.
K+00 1C /@ C F@ 0G@F/@ AN
? C / 2
&N
0GF/
F/C+6/+ / C F 6 @ 6 ? &N &N $ &N
+I+ +K / ? @F/CC 1C? 5NN 5NN $

EN Solucionari:
N
3#7#33
1. Postura correcta: a.
+ @ ?I <F @C@ +F+K2@: 20 1C 0 /@ 2061L@ + 2061L @ @+ / @ 62@*
Postures incorrectes: b i c.
CF? @ @31 2?? C @ 2 12 + K6/+ 6 ? <F":
Cal destacar la importncia danar amb lesquena rec-

ta, de seure b, de no dur gaire pes a la motxilla

"( ?!+K ? + F+?*@
Pgina 20
Seria interessant ensenyar-los a elaborar un esquema

destudi a partir de lestructura del mapa conceptual
ja fet.
$ (1 !5%
Podeu utilitzar el mapa per ajudar a estructurar les
@C +I++C 1
idees quan acabeu la unitat.
6 C?21 KC? 0+CC@
Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans
<F @C %2?0C 6 ? <F @C %2?0C 6 ? <F @31
de comenar el tema, ja que pot ajudar els alumnes
? 6+C @F6 ?+2?@
F+? //FC 61K
@<F 1
+1% ?+2?@ a contextualitzar els nous continguts i relacionar-los
millor amb el que ja saben.
/,0$$ $((%(3(0 Una activitat complementria seria buidar alguna de

@C %2?0C 6 ? les caselles perqu les omplin els alumnes un cop ha-
gin estudiat el tema. Aix els pot ajudar a estructu-
2@@2@ ?C+F/+21@ 0G@F/@
rar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-
<F 62 1 @ ? <F 62 1 @ ?
los que les complementin tant amb imatges com amb
//?'@ F?C@ 6/1@ 04+/@ %+K @ text.
?!+K ? + F+?*@ "
Pgina 21

Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Feu que observin la fotografia i, a continuaci, for-

muleu-los les preguntes de lapartat Qu en saps?
= '9 333 Procureu que surtin diferents tipus de pobles. Si tot

lalumnat viu a la mateixa localitat, pregunteu si re-
corden algun lloc on hagin anat de vacances, el po-
ble dels seus avis, oncles, cosins o dalgun altre pa-
rent o amic, que coneguin i hagin visitat.
$"#(/
$ +$

(+.
Feu-los adonar que hi ha molts pobles i ciutats dife-
##

+
rents i que cadascun t alguna caracterstica que els
"+ +((
((/# $ diferencia de la resta.
> , 9296
1/ #> ". ..1 10 E*B>; =0 1 5"@*@;
* E*B /1.@ &"0@;
* ( /1.@"> >"> 1 "*%**>;
B*0> "."/"0@> ". /1*.*=* B= (* (
. @"B =="=;
**
Pgina 22
A lhora de treballar el nostre territori seria conve-

nient treballar amb un globus terraqi, un mapa de
, @'@'+6 la pennsula Ibrica i un de Catalunya. Amb el llibre i
"> <B0 >@$.9.*@ =@*%**. "> 51"0 1>"=E= */@&"> 1/ :B">@">
aquest material, els nens i nenes han darribar a tro-
bar Catalunya i la seva poblaci. Tamb pot ser inte-
ressant identificar-ne els nuclis de poblaci, les vies
de comunicaci i el relleu ms important.
Solucionari:
*E*/ "0 ". 5.0"@
88 "0 ". 10@*0"0@
01/"0@ >8.2
:B" "> @=1
. >B)1">@ <B=15
(* ( . 2,(,9>*
;*>,B 1B5 B0
5=@ ". @"==*@1=* . 01=)
1. Planeta Astre que gira [...].
.<("/*>%"=* 01=8 8'8 ">@ <:B">@ 5"0+0>B.8
Hemisferi Cadascuna de les dues parts de
;'@';;
la Terra [...].
1 / .<-B@ ". **10=* =".*10 . ..*="@ 5=B. / ". >"B >*&0*%*@ Continent Cadascuna de les grans divisions
5.0"@
$+ $ +$ #($ ## $# $
# "!+ #
de la Terra [...].
$+ $ #$ ,$$ ## $,(
("/*>%"=*
$# $ $ +$ $ (#$ $ #$ $ $ Pennsula Porci ms o menys gran de terra
$(# !+ # ,(( "+ (# $(
10@*0"0@ !+ ( + # [...].
# $ .$ # (## ,( "+
5"0+0>B. #
# (($ $ $(($ .$ # + "$(
!+ +- + (##(# $ #
*> 888 *)
Pgina 23

Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Seria interessant que cada nen i nena busqus al dic-

cionari els conceptes comarca, poblaci, municipi i lo-
* ;88';.8' calitat per poder entendre millor quines sn les dife-
@.B0G ". @"==*@1=* ">@ *E**@ "0 .+85>98
1/= &=B5 *%"="0@> ,>*'9 2.*'/ :B" 01)
rncies entre ells. Desprs podreu buscar entre tots
/"0"/ +>,''2'98
un exemple de cada concepte, que els sigui proper.

Com a feina dampliaci podrien buscar a Internet les

caracterstiques principals de la seva localitat:

Nom:

Ajuntament:

.
/!3
1+.
+ )/! +
.'.
*.

%

.
/!3
Partit que governa:

9 *.*';;9
. ..1 10 E*E*/ ."> 5"=>10"> #> ". 01>@=" 1/**.* . 01>@=
Nombre dhabitants:
98 "> >"> 1>@B/"0 ">@= &=B5"> "0 *.*'&
;;9 :B" 51"0 >"= 51."> 1 *B@@> * %1=/"0 ".> /B0**) Pobles o ciutats del municipi:
5*>8 /B0**5* @# B0 -B0@/"0@ :B" >" 0<"0=="&
". &1E"=0 * .</*0*>@=*28

+
*/%
++ "
.
.
* *> 888
Pgina 24
Desprs de la lectura podrien fer un dibuix de la loca-

litat on viuen, amb cadascuna de les seves parts: bar-
."> .1.*@@> (* ( B0 ,>*' >8 :B" #> 10
ris, nucli antic, zona industrial, parcs, jardins
E*B"0 * @=".."0 ".> >"B> (*@0@>8 /# (*
@=1"/ .<">1. .<">&.#>* .<-B0@/"0@ ."> 1)
@*&B"> ". /"=@ "@8 Solucionari:
B0 ".> 0B.*> B=0> >20 /1.@ &=0> ">
*E*"*F"0 "0 88'9 :B" 51"0 >"= 0@*> 1

**
!.
/1"=0>8 1. a Espanya.
"> .1.*@@> @/# 51"0 @"0*=
b Frana.

%+ "!*/
4"!
!/+.*
4"!
*+!

2. Resposta oberta.

** "*!

3. Resposta oberta.
".+ + %"! .!*
**+

!.+ "*!+&
%".
1*
+" *.".
+
"*+ 4"!+ *+!

+ 4"!+ !/+.*
+ %
*+
*
!+ "+"+
%+ "!*/&
%
* (/%
!. +%"*./ "+
;'@';;9
1 1.*@H @.B0G "0 B0 &.1B> @"==:D*8 ">5=#> 1/5."@ "0 . ..*="@
@.B0G #> *0> < 8 @.B0G % %=10@"= / 8
= 1/ "> *B ". @"B /B0**5*;
< "> B0 *B*F ". ..1 10 E*B> "0 . ..*="@ * >>"0G.)(* .<">1. * > @"E8
*> 888 *
Pgina 25

Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Per treballar els diferents tipus de pobles, podeu de-

manar que diguin els noms dels pobles que conei-
*9 2.*9 xen i, a continuaci, feu que diferencin els que sn
.> 2.*9 >20 0B.*> " 51.*2 5"@*@>
>*@B@> "0 5.0"> E..> 1 H10"> 1>@0"=">8
grans dels que sn petits. Desprs, entre tots, analit-
.> >"B> (*@0@> 1>@B/"0 "*=)>"
.<&=*B.@B= . =/"=* 1 . 5">8 zeu quines caracterstiques tenen. Com a feina com-
"&10> ". 01/=" <(*@0@> ".> 51."> 51)
"0 >"= 2;';9 1 #8,98 plementria els podeu fer buscar al diccionari poble,
*9 2.*9 2;';9 vila i llogaret. Desprs, a partir de la descripci i del
%" %..
/-1=* " ."> >"> 1>@B/"0 >"=
*F"> " B"> 1 @="> 5.0@">8
que saben, demaneu-los que en busquin fotografies
/-1=* ".> =="=> >20 ">@="@> * 0@*>
* .&B0> 01 @"0"0 E1="=">8
o que els dibuixin.
"0"0 51:B"> 1@*&B">8
*9 2.*9 #8,9

* ( >"> *F"> * 0@*&B"> * @/# "*%*)
*> /1"=0>8
%" *
!
* ( =="=> ">@="@> * 0@*> * @/# 0<(*
( </5."> * 01B>8
"0"0 >"=E"*> 1/ = ">1. %=/*

*0"/ "@8

!
+ /! " + %.. (/ /!
%" "! 1/ %"
!.&
!
+ + *
! (/ /! %" %*$
!" %*"/ *
! %* +* /!
/.
.&

*** %"
*& *> 888
Pgina 26
Feu-los llegir el primer pargraf en veu baixa i, des-

prs, per torns, en veu alta.
9 '>;;9
Organitzeu els nens i nenes per grups i feu que treba-
"> '>;;9 >20 0B.*> " 51.*2 &=0>8 B5"0 ">5*>
/5.*> * /1*%*:B"0 10>*"=."/"0@ ". 5*>@&" 0@B=.
:B" ."> "0E1.@8 " >*@B"0 "0 @"=="0G> "0 1/B0*@>
llin aquestes preguntes:
."> 5.0"> 1 5=15 ". /= 1 <B0 =*B8

*** /.
.
* ( *B@@> 2;';9 *B@@> +';),9 * *B@@> #8,98
Qu s una ciutat?
Com solen ser les cases?
Quins serveis hi ha?
Per a qu serveixen els transports pblics?
/.
. %..
/.
. .
!
/.
. *
!
."> *B@@> (* (

Desprs, proposeu que exposin el resultat del treball.
99 * ' ''9 #> 98@'9
" *E"=>"> 5.0@">8 :B" "0 B0 51." A partir de les diferents exposicions, feu un text en
."> *B@@> /#> 6"0@="> 1/"=*.>
&=0> #8;*98 ">1."> "@878 com que cadasc pot copiar en un full.
=="=> / ;8,9';
*E"=>1> ;8,92.8;9 >+ * 9.8.**98
2?*'9 6/"@=1
B@1C> @F* "@878 89.,9 :B" @=".."0
"0 >"@1=> /1.@ *%"="0@>
1/ = . *0C>@=*
". 1/"= "@8
8889 ">@="@>
.> ==*> 0@*> *
/5."> .> /1"=0>8
*> 888 *%
Pgina 27

Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Seria interessant fer un petit esquema com el segent

i, si pot ser, que vosaltres mateixos o ells el comple-
*9 88'9 mentin amb fotografies retallades de revistes o bai-
.> 88'9 >20 ."> 5=@> "0 :B$ "> 51@ *E**= B0 51." 1
B0 *B@@8 "&10> ". /1/"0@ "0 :B$ E0 >"= 10>@=B,@>
xades dInternet:
".> ==*> 51"0 >"= ,;'9 1 +.8,98
*9 88'9 ,;'9

* ( ."> 5=*/"="> >"> :B" "> E0 10>@=B*= . .1.*@@8 barris
1E*0@ @/# (* ( .<">&.#>* .<-B0@/"0@ * ". /"=@8
"> >"> >20 E".."> * 01 &*=" .@">8

Sn conjunts de

**
!.
.> =="=> >20 ">@="@> * %1>1>8
carrers situats en
*9 88'9 +.8,9
="*F"0 . E1.@0@ ".> ==*> 0@*>8
una mateixa zona.
.> "*%**> >20 01B>8
.> =="=> >20 /5."> * ="@">8
"&10> ."> @*E*@@> :B" ><(* 51=@"0 @"=/" ".> ==*>

51"0 >"= .+8'*9 6/ /1.@"> 1@*&B"> * 1%**0">7
',>9;8'*9 6/ %=*:B"> @.."=> * /&@H"/>7 1 89'&
antics moderns

** "*!
,'*9 6/ >"> * .1> " 5*>1>78
Hi ha les primeres Creixen al voltant dels
cases que es van barris antics i hi ha els
construir a la localitat. edificis ms moderns.

** " *

** !/+.*

** *+!

* *> 888
Pgina 28
Feu-los observar i descriure les fotografies perqu

sadonin de les diferncies entre els tipus de vies p-
*9 8889 bliques. Per fer la descripci, emfasitzeu els diferents

.> 8889 >20 ..1> " 5> 5"= 10 *=B."0 ".> E"(*."> * 5"=
10 /*0"0 ."> 5"=>10"> 5"= 0= <B0 0 B0 .@=8
+ 1
!
!.+
!! components: la calada, els carrils, els passos de
%*
1"**
&
<01/"0"0 @'9 2?*'5>9 5"=:B$ (* 51@ "*= @1@(1/8
* ( .@="> @*5B> " E*"> 5C.*:B"> 1/ ."> @',#>9
+ 1+ */! %*

&
vianants, els semfors
* ."> 2*98
Finalment, relacioneu els diferents tipus de vies pbli-

ques amb les que hi ha a la vostra localitat.

***
1!/
%

@.88 #> ". ..1 5"= 10 /*0"0 ".> E*00@>8

* #> .<">5* 5"= 10 *=B."0 ".> E"(*.">8 +".
+
***+
.> =="=> (* ( C>@*"> 55"="="> *0"> @"."%30*:B"> ".+ !.+ (/

0> %0.> >"/%1=> "@8 :B">@ 10-B0@ <"."/"0@> .! /!"!
!.
><01/"0 +.'*'8' >88 . :B" @1@> "0 %"/ B0 10 C>
!"+.*
1
*
+
* ". =">5"@"/8
1/*+ + "!/
.+
+ .
+

+ .*+ $%.+
."!&

1"**
*> 888 *
Pgina 29

Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Desprs de llegir el text analitzeu els diferents senyals

de trnsit. Feu una llista dels que hem de tenir en
*9 9,B*9 '8>*'/ compte els vianants i els que han de respectar els
0 ".> 0B.*> " 51.*2 /#> &=0> 1/ .&B0>
51."> * ."> *B@@> (* ( B0 &=0 E1.B/ " @=0>*@8
conductors de vehicles.
"= ="&B.=).1 (* ( B0"> ,.8+9 '8>*'/8 1
+
%/&&&
*+%.
+ + "*+,
.> =="=> E*0&B"> * 5."> 51"/ @=1= ".>
>"0G.> " *=B.*2 >"&D"0@>
*/
% %
+ 1
!
!.+, Una activitat interessant seria preparar una sortida

!
%*
1"**
&
".> 9,B*9 **>+',.9.9
1
+
.
&&& curta (fer la volta a dues illes de cases) i proposar-los
".> 9,B*9 @8;'*9 */
%
** ,
".> 9,B*9 2',;;9 * ;88

%"+
).
+,
+./+
.!.
+ +"*.+
que dibuixin el carrer i els diferents senyals de trnsit
.> &">@1> :B" %0 ".> &"0@> * ."> #,;9 * )
%
*
!. " *+
.*+
#>8' >8, @/# "0> *0*:B"0 1/ ("/ " "+ )"! +/*.! 1+& que hi ha. A classe, reviseu tots els senyals que ha-
*=B.= 5". =="=8
gin dibuixat i feu un debat sobre quins haurem de te-
>"0G. E"=@*.
>"0G. " 5=1(**@
nir en compte quan entrem i sortim de lescola i qu
". 5>
&"0@ " . &B=* B=0
no podem fer perqu seria perills.
>"0G. ..B/*02>
>"/%1= " E*00@>
* " E"(*.">
>"0G. 5*0@@ . @"== 5> " E*00@>
)0 *> 888
Pgina 30
Llegiu el text en veu alta. Si cal, desprs, deixeu-los

un temps perqu cadasc el llegeixi en veu baixa. A
*9 2*,.*9 ' *9 +29 partir de la lectura, plantegeu aquestes preguntes:
.> 2*,.*9 * ".> +29 >20 ="5=">"0@*10> 5.0"> " .
=".*@@8 0> 5"=/"@"0 10$*F"= ."> =@"=+>@*:B"> <B0
..1 * 1=*"0@=)01>8
Per a qu serveixen els plnols? I els mapes?
.> 2*,.*9 51"0 ="5=">"0@= ">5*> 5"@*@> 1/ B0 5*> 1
B0 "*%** 1 ">5*> /#> &=0> 1/ ".> =="=> <B0 *B@@

***+ Quina diferncia hi ha entre un plnol i un mapa?
En qu ens hem de fixar per entendre els plnols
i els mapes?
Seria interessant tenir exemples de mapes i plnols

%!" )/! %+ %!" )/!
/.
.
per poder treballar-ne les parts.
.> +29 ="5=">"0@"0 ">5*> &=0> 1/
B0 *B@@ B0 1/= B0 5+> 1 ". /208 * ( *%"="0@> @*5B> " 9(+.*9
.> 9(+.*9 .<9* * . **#, "0> -B) .> .*.898 1"0 *0*= 5"= "F"/)
"0 *0@"=5="@=).1> 5." .<.=* " ."> %1=/"> " =".."B8

"> '#>898
0*:B"0 . >*@B*2 <.)
&B0"> .1.*@@> * @/# <"*%**> ">)
@@> 6". /"=@ .<-B0@/"0@ "@87
* /10B/"0@> 6>@"..> 1 /B>"B>78
<9* #> ". 01/=" " E"&"> :B"

@=1"/ ="B,@ B0 ">5*8 "= "F"/5."
4 A8III >*&0*%* :B" 4 / >1=" ".
55"= ":B*E. A8III / "0 . =".*@@8
**#, #> B0 =":B=" 10

%
><"F5.* ". >*&0*%*@ " >+/1.8
*> 888 )
Pgina 31

Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
La lectura daquest text pot servir per fer un debat so-

7
bre la importncia del reciclatge. Podeu comenar el
'*+ ' >'+ debat a partir daquestes qestions:
* ,.9;8 ,;.8,
'*8 #> ="01E= B0 /@"=*. 1 B0 1) +.+ !
*
*+.+ %
!.+
Recicleu a casa? Quins residus classifiqueu?
-"@" B>@ 5"= >"= B@*.*@H@ " 01B8 *F+
"1+ */.
">@.E*"/ "0"=&* * ="B=>1> 0@B=.>8 >

*/51=@0@ 5"=:B$ /1.@> ".> ="B=>1> :B"
+
."1
"!+
%
%* .&
s necessari reciclar?
"/5="/ 5"= %=*=).1> 51"0 "F(B=*=)>"
1 0"">>*@"0 /1.@ " @"/5> 5"= ="01E=)>"8 Qu vol dir reduir? I reutilitzar?
* ( .@="> *10> :B" @"0"0 . /@"*F
%*0.*@@ 8>'8 ". 01/=" " 5=1B@"> :B"
10>B/*/ * 8>;'*';C8&, .&B0>8
Actualment, quins problemes causen els residus
0@=" ".> 5=1B@"> :B" "> 51"0 ="*.= al planeta?
(* ( . =1>> 1=&0* ". 55"= ". E*="

2+
*.#
* ". 5.>@*8 . >"5== . =1>> * .."0= %
%*
*+
10@"0*1= ".> /@"=*.> ":B@>8 *1+.+ .&
* ( "*F.."=*"> * 5B0@> ">5"+%*> "0 .)

Podeu parlar tamb dels espais on reciclem: conteni-
&B0> /"=@> 5"= ="*.= .@="> @*5B> "
/@"=*.>8
dors, deixalleries, deixalleries mbils, punts verds En-
tre tots, establiu les diferncies que hi ha entre cadascun
%"+ 1*
+ "!+ (/
%
*2! ! + !1

+"+ + %*"/.+ !+ ! "!! !"*
%".+ /.+
"!+*1+ .

dels espais i localitzeu els ms propers a lescola.

#& 1* .&
(/+.
"!
1" * (/ +
.*
.
)/! %*"/. Demaneu als nens i nenes que portin diferents objec-
+
* .

.
*
+ (/
0

*
.& tes a classe. Feu grups de tres i repartiu tres objectes
(/+.
"!
!
(/ +
.*
.
)/! %*"/. !1
+"+ %+. a cada grup. Procureu que cada grup tingui objectes
+
* (/ !"+

/!+ "!+*1
**+"+ *+
.*+ %" *
*&
.& fets de diferents materials i demaneu-los que els exa-
)* *> 888
minin. Hauran de trobar algun smbol que indiqui si sn
reciclables o reciclats i, a continuaci, hauran de dir
Pgina 32 quin contenidor o espai de reciclatge els correspon.
Desprs de la lectura i el debat podreu plantejar com

haurem dactuar a lescola per tal de no generar tants

residus. Plantegeu aquestes preguntes a la classe i
* ( .@="> *10> 5"= B*= ". 01>@=" "0@1=08
trobeu una soluci entre tots:
10@*0B*2 "0 @"0> .&B0> "F"/5.">
1 @="5*@&*> . &">5 ".> 5=>8 Qu podem fer a lescola per cuidar lentorn?
"*F ."> 1>>"> <">1/==*"> *0>
". 10@"0*1= /* %1= 1 . 1>@@8
Com podem reduir el consum de paper?
1 "/=B@*> ". =="=8
Solucionari:
">5"@ ". /1*.*=* B=8
;'@';;9
1. Fulls, cartolines contenidor de paper.
1 "> B0 ..*>@ / ."> 1>"> :B" 51@> @=1= ."> 55"="="> " . .>>" * .>>*%*).">
Paper de plata contenidor de rebuig.
>"&10> :B" "> 5B&B*0 ="*.= 1 ="B@*.*@H=8
Bosses de plstic, brics contenidor de plstic.
= >"=E :B">@"> */@&"> * 1/"0@)."> / ".> @"B> 1/50G> * 1/50G">
Restes de menjar contenidor de brossa orgnica.
2. Resposta oberta.
3. a Els papers no entren sols a les papereres. Et

necessiten; b Dna una vida nova als envasos.
< ">510
B$ *B"0 ".> =@"..> <:B">@"> /50G">;

Recicla; c Viure i conviure. Depn de tu.
B$ >*&0*%*:B"0;
b Sn cartells de publicitat institucional que for-
*> 888 ))
men part de diverses campanyes de civisme.
Tenen com a objectiu promoure un comporta-
Pgina 33 ment cvic i respectus amb lentorn.

Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Aquesta pgina us ajudar a completar lexplicaci

&

dels mapes i veuren els diferents tipus. Seria bo que
*9 +29 relacionssiu cada tipus de mapa amb la seva utilitat.

.> /5"> >20 . ="5=">"0@*2 "0 B0 5. " . >B)
5"=%+*" " . "== 1 <B0 5=@ <:B">@ >B5"=%+*"
.
!
!. /! ++.
.
1
+
.'. %" " +*1
* (/
+1"
Podeu fer frases daquest estil, per completar entre
* >20 *%"="0@> >"&10> . *0%1=/*2 :B" 5=">"0@"08 !*.
**
! . %+ *
&
>"=E ".> /#> B@*.*@H@> tots i totes:
Si volem fer una ruta per la muntanya necessitarem

un mapa _________.
Si volem anar a Perpiny amb cotxe necessitarem
un mapa de _________.
.> +29 (9'9 ="5=">"0@"0 ". =".."B .> +29 2.*(;'9 ="5=">"0@"0
#> *= ."> =@"=+>@*:B"> %+>*:B"> .<1=&0*@H*2 51.+@* <B0 @"==*@1=*8
<B0 @"==*@1=*8
0*:B"0 ."> 1/=:B"> ."> *B@@> "@8
.> +29 88;89 /1>@="0 .> +29 2.*'/ *0*:B"0

."> 5=*0*5.> E*"> " 1/B0**2 :B0@"> 5"=>10"> E*B"0 @=".."0
<B0 @"==*@1=*8 1 "> ">5."0 "0 B0 @"==*@1=*8
) *> 888
Pgina 34
Podeu utilitzar el mapa conceptual per ajudar a es-

tructurar les idees quan hagueu acabat la unitat.
9.+2.9''/ *9 ,.+89
< A' 89 Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans de
F ;*>,B
comenar la unitat; pot ajudar els i les alumnes a con-
">@ *E** "0
textualitzar els nous continguts i a relacionar-los millor
1/=:B">
amb el que ja saben.
:B" @"0"0
/B0**5*> Una activitat complementria seria buidar alguna de

%1=/@> 5"=
les caselles perqu les omplin els alumnes un cop ha-
.1.*@@> 1 0B.*> " 51.*2
gin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a estructu-
:B" 51"0 >"=
rar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-
51."> *B@@> los que les complementin tant amb exemples com
/ / amb fotografies.
51> (*@0@> /1.@> (*@0@>
"*%**> *F1> "*%**> .@>
51> >"=E"*> /1.@> >"=E"*> * 10"> 1/B0**10>
*> 888 )
Pgina 35

Tercer Curs
Aquesta pgina introdueix els continguts de la unitat.

Observeu la fotografia i la illustraci i, entre tots, res-
7 (4 *%)(4 poneu les preguntes de lapartat Qu en saps?
Un cop treballada la illustraci, podeu elaborar en-

tre tots una llista danimals que coneguin, escrivint al

costat de qu creuen que salimenten.

)

'
$

$
('

($ $
9 * 4.41
<;E +< -',+< + "/@/#;"'6
B! ,-#-9
: <<; %B, B@'+'@H +#B-< -',+< 3;

F3;',-@;&%'6 B'-< -',+<9 B'-
@'3B< :F3;',-@< < "-9
%"
Pgina 36
Seria interessant buscar semblances i diferncies en-

tre les persones, els animals i les plantes.
(4 *%)(4
Feu una llista dels animals salvatges, domstics i de
+< -',+< /, +< 3;</-< ' +< 3+-@<
<0- <<;< E'B<6 ; @-@ *%;* 3%;*
4 3.3+9%;* ' )+3*6
granja que coneixen.
+< -',+< @-- ;@;(<@'8B< ,/+@ 'E;&
<< E'B- -'F- ' <:+',-@- ,-;<
'";-@<6
Demaneu-los que expliquin quins animals tenen a
*%)(4 4(:6!4 casa, com els cuiden Feu-los pensar quins proble-
+)46%4 % !3*'
"!
/
5
2

/+@< -',+< E'B- ++'B;,-@ - + -@B; mes comporta labandonament danimals de compa-
/- @;/- @/@ + 8B -<<'@- 3; </;&
E'B; +',-@ 3;/@'0 @6 0- +< -'&
,+< 4(:6!4 /, ; + @'#; / + ++06
nyia i on van a parar aquests animals.
' % -',+< 8B E'B- , +< 3;</-<6
0- +< -',+< +)46%4 / /,3&
-G' /, ; + #/< + -;' +:%,<@;
Assegureu-vos que lesquema segent els queda
@6 8B<@< -',+< 3-- +: <<;
%B, 3; </;E'B;6 clar:
'-+,-@ -:%' % 8B E'B- , +: <<;
%B, ' +' 3;/3/;'/-- +',-@< 4/, ; +
"!
#!/2
#++'- ' + 3/;5 / +:*B- - +< @<8B< Els animals salvatges no necessiten lsser hum
+ ,3 4/, 3; F,3+ + /B ' +
E++56 0- +< -',+< !3*'6 per sobreviure. Per exemple, lliga (t cries i sali-
menta sense lajut de ning).

"

"7 /
"
!&
"7/ &3 2./
&. 52
. +3
"2

"#" /
"!
/
Els animals domstics i de granja necessiten ls-
#!&
"7
/&
!"2 3.
"2 /
5

"/) ser hum per sobreviure. Per exemple, la vaca (per

"!
/ .
"
tenir cries i per alimentar-se necessita lajut de ls-

'< 666 %!
ser hum).
Pgina 37

Tercer Curs
s interessant que facin una lectura individual. Des-

prs poden preguntar aquelles coses que no han en-
* :%9*1 ts, intentant que les resolguin entre ells.
<3!' -',+ <:3@ +:,'-@ / + ,' - 8B!

E'B6 "/;, + /< ' +< F@;,'@@< <@ 3;3;
3; <3+;&<:%' 1,/,-@6 #"/ ! " +3 53" Desprs de la lectura caldria que els fssiu adonar de
/
"!
/ &#" /.
+3

2/
./ # 2../2./) la relaci que hi ha entre el medi on viuen i el desen-
8B@'< '#B +@< volupament de les seves extremitats: aeris (ales), ter-
+< -',+< 096%4 E'B- '-< +:%!96 restres (potes), aqutics (aletes).
< <E< F@;,'@@< <0- +< +@< 8B
+< *B- <3+;&< 3; +:'#B
, "'+'@@6 0- -',+< 8B@'< +
/"( + @/-G'- ' + @;B'@6
Finalment, podreu demanar als nens i nenes que por-
tessin fotografies danimals per confeccionar un mu-
;'< '; +<
ral, que completarien a mesura que sanessin treba-

+< -',+< 3%4 < <3+- 3; +:%3
:B- ++/ B- +@;6 < <E< F@;,'@@< llant les caracterstiques de cada animal (prenent com
<0- +< +<6 0- -',+< ;'< + ;@3&
-@ + '#/-G +:#B'+ ' +:<@/;-++6
a base el mapa conceptual de la pgina 49).
@;;<@;< @;; 3/@<
+< -',+< 6334634 E'B- - 633

";,6 ,*/;' < <3+- ,'&
--@ / /;;-@ , +:*B +< 3/@<6
+#B-< @-- +< 3/@< + ;;; , <
++;#B< ' , < "/;@< * 8B < <3+-
<+@-@6 0- -',+< @;;<@;< + <;#-&
@- + #/< + ++0 ' + -#B;6
% +< -',+<
Pgina 38
Mentre llegim aquesta pgina seria interessant do-

nar exemples de les diferents maneres de nixer. Per
grups, podreu fer una petita exposici oral sobre els
+) *%;*1
' % -',+< 8B -'F- :B- +96 0- +< -',+< +:&$ animals ovpars, els vivpars i els marsupials.
.346 - <0- F,3+< + #++'- / + #;-/@6 (4 )349.%(4
' % B- #;B3 :-',+<
/, + *!93 -/,& Com a activitat complementria, podeu demanar que
-@< ,;<B3'+<6 B- +
;' -'F -/ <@ + @/@
<-E/+B3 ' <:
en busquin informaci sobre el naixement.
"/;,; - B- /<<

"
.
"#2
/ )349.% 8B + ,;
@ - + 3++ +:+@B; + Tamb podeu seguir complementant el mural que vau
' % -',+< 8B -'F- + :*63 + ,;6 < E-@;6 ++ <:+',-@
;'< < "/;,- /,3+@,-@ - + <B '-@;'/;6 B-
-'F- <:+',-@- + ++@ 8B + ,; +< 3;/3/;'/&
++@ ' - 3/< '< ;'F
/-<';+,-@6
iniciar a la sessi anterior.
-6 0- +< -',+< :%:&.346 - <0- F,3+< +: <<;
%B, + #/< / + +-6
Solucionari:
1. Les tortugues els enterren perqu no sels

mengin altres animals i estiguin calents. Les
//. 3! #/
gallines els coven perqu, quan neixen, els han
6%:%664 dalimentar.
- ; 8B! ;B< 8B +< @/;@B#B< -@;;- +< <B< /B< </@ @;; ' +< #++'-<
+< /E-9
2. Resposta oberta, per exemple:
8 <;'B - + ++';@ + -/, @;< -',+< /E(3;< ' @;< E'E(3;< 8B -/ <B;@'-
- 8B<@< 3#'-<6
Ovpar: canari, gripau i colom.
+< -',+< %
Vivpar: dof, gat, balena.
Pgina 39

Tercer Curs
Un cop acabada aquesta doble pgina, podeu de-

manar als nens i nenes que classifiquin els animals
9 )*!*1 (les fotografies dels quals van portar per al mural) en
(4 3)9!*64
,*/;' +< -',+< '";!-' +< 3+-@< <
<3+- 3; B<; ,-*;6 +< #B<@/< ' +< -<<'& +#B-< -',+< %;(E/;<
carnvors, herbvors i omnvors. Desprs, comenteu
@@< 3;1 -/ <0- <,3; +< ,@'F/<6 +#B-< -',+< ,<@#B- +< +',-@< B<
-/, < ,-#- E#@+<= :+@;< -/, < ;- ' -:%' % E#<6 0- +< ;,B#-@<6 entre tots per qu els han classificat en un grup o en
8B ,-#- @/@6 :-',+ <:,3<< +:+',-@
+< -',+< #3&:+34 -/, < <:+',-@- 3+-@<6

,<@#@ 8B <:<@/E '-< un altre.
+:<@0,6 B- @ #-
+#B-< -:3;/"'@- +< ;;+< +< @'#< / +< "B++< /,
" @/;-; + ,-*; + / '
; + E++ / + #';"6 :+@;< - ,-#- +< ";B'@< '
+ ,<@# B- +@; E#6
+< ++E/;< /, 3; F,3+ +< <8B';/+<6 Seria bo que, desprs de les conclusions extretes,
complementssiu el mural afegint-hi la classificaci
dels animals segons el que mengen.
-/+3.# !"
.32/
5#./) .!3
"2 &
/23.
"2
Podeu suggerir als nens i nenes que ho desitgin la

possibilitat de preparar-se breus presentacions so-
bre lanimal que ms els agradi. Cal que diguin de

.
!"
.
) /2$!
-3" .!3
"2
quin animal es tracta, la zona del mn on viu i el medi
6%:%664 on viu; tamb hauran dexplicar-ne les caractersti-
- B'-< +< -',+< <#D-@< <0- %;(E/;<9
ques del cos, de qu salimenta, com sn les seves
E++ 3/; <-#+; #B'+ ,++ #/< <
8 B'- +',-@ -<<'@- 3;-; ' #'; @/@< +< -',+<9
cries
* +< -',+<
Solucionari:
1. Cavall, be, camell i ase.

Pgina 40
2. Laigua.
Una activitat complementria daquesta doble pgina,

podria ser buscar informaci sobre els rptils.
+< -',+< 3*&:+34 <:+',-@- + ;- :+@;<
-',+<6 ;- < B- +',-@ , < -;#!@' 8B +<
"

Solucionari:
E#@+<6 ; 'F1 +< ;-(E/;< -/ -<<'@- ,-*; / /.&/ +3 /$"
"
@-@ -' @- </E'-@ /, +< %;(E/;<6 !
/
."5#./
" /
+ ++0 ' + //;'+ <0- F,3+< :-',+< ;-(E/;<6 /5/ &.// 3
"2/ &. 1. Herbvors: toro, conill.
:+@;< ,-#- ;- ,/;@ /, + E/+@/; ' + %'- <0- -#
2
&2
"2 &2
;;/-G';<6 2/ 5 .
#"/) / &#"
!&
//
.
"!
/ /"./
Omnvors: tortuga, gallina i gat.
+< -',+< +)*&:+34 <:+',-@- @-@ E#@+< /, &.+3 / / #+3"
!
"
;-6 3
".#. -
+3/2
Carnvors: guepard i cocodril.
: <<; %B, -: < B- F,3+ +;6 <E '@ < !
".
&#" # ..
#
,/+@ E;'6 + 3/; <-#+; +:0< ' + ;@ @, <0- 2#2) 2. Segons el que mengen.
-',+< /,-(E/;<6
/ 8 ./ /$" $ / 3"

"!
-$/ / 3"
"!

"!
/ . 5#./)
."5#.) #!"5#.)
6%:%664
- +<<'"' +< -',+< <#D-@< - %;(E/;< ;-(E/;< ' /,-(E/;<
#++'- ;@/+( #@ //;'+ @/;/ /-'++ #B3;
8 ; 8B! %< 3/<@ -',+ - B- #;B3 @;,'-@9 ;':- B- ' B< '-"/;,&
'0 </; + <E +',-@'06
+< -',+<
Pgina 41

Tercer Curs
Desprs de la lectura de lapartat Els vertebrats, se-

ria interessant relacionar-lo amb la Unitat 1. Compa-
(4 :36364 reu lesquelet de lhome amb el dalguns animals, feu-
+< -',+< E;@;@< <0- 8B++< 8B @-- 409(6
%*63*6 3;@ 3;'-'3+ :8B<@ <8B+@ < B- -

los adonar que tenen una estructura semblant: cap,
:/<</< 8B -/,-, +(9)* :363(6 #2/ / 5.2 .
2/ 2""
<@B';, +< '- <B#;B3< :36364 3'F/< ,"'&

/+3 2 "2.") tronc i extremitats. Han dentendre que lestructura
'< ;!3@'+< B< ' ,,(";<6
del cos dun animal va en funci del medi on viuen.
%;+4
+< 3'F/< <0- -',+< 8B E'B- '-< +:%!96 8B<@<
<0- +< <E< ;@;(<@'8B< 3;'-'3+< Seria convenient elaborar un petit esquema amb les
< ;3;/B'F- ,'@*--@ /B<6 0- +:&.346
caracterstiques dels peixos i els amfibis.
+ <B /< < ++;#@ ' <@ ;/;@ :4646 'F(
3/- ++'<; , < "'+,-@ 3+ ,' 8B@'6
" &6#/
-- (64 8B "- <;E'; /, ;,6 <E 9 <
,/+@ "/;@ ' +< <;E'F 3; ',3B+<;&<6
Podeu seguir complementant el mural iniciat en una

"

<3';- @;E < 3*09%4 B-< 1;#-< <'@B@<
"
&./2%.
/
sessi anterior.
- ' - + 3 8B ;B++- +:/F'#- +:'#B6
5
" /. / &.!./

"!
/ 5.2 .
2/ +3
)%%4
5
" &#
.
/3&.
<E 3++ < ,/+@ "'- ' ++'</< ' % :<@; <,3; 2../2.)
%B,'= 3; 'F1 E'B- .3+. (2%!96 0- +:&.346
/ &.!./ /2!

"/
5

.
"#2
53 "/
-
3
-
"#!"! ) .
"#2

3 2
& +< -',+<
Pgina 42
Per fer que entenguin millor la lectura seria aconsella-

ble que busquin al diccionari les paraules reptar, c-
.6%(4
lid i assolellat.
+< ;!3@'+< -/ @-- 3/@< / +< @-- ,/+@ B;@<6 'F1 +<
/+'# 3.63 < '; <3+;&< ;;/<<#-@&<
3; @;;6 < <E< ;@;(<@'8B< </-
Seria convenient elaborar un petit esquema amb les
0- +:&.346
caracterstiques dels rptils.
-- + 3++ B; ' #;B'FB 3; E'@; 3;; '#B *
8B /<@B,- E'B; - ++/< +'< ' <</+++@<6
!# 2
2 # /
&#2/ / 2#.233/ &.
:+',-@- 3@'@< -',+< @/@ ' 8B +#B-< ,-#- !2 +3 / &33"
!

. Per completar la lectura podem parlar de les mesu-
E#@+<6 "/
#/
+3
" / /"
2"
!"

/)
' % >6III <3!'< ;!3@'+<6 < 3/, 'E''; - @;< res de camuflatge que adopten aquestes espcies:
#;-< #;B3< 6+369!94 ((*!3%;+4 ' 43.4 ' ++$
3%(4 ' %)*46 la closca de les tortugues, pell amb els mateixos co-

lors que el medi on viuen
/
% 53" "/ -
3
./&." &. ."+3/
2""
2/ 3
) #"" #3/)
/ 2""
& "
53"
&.#& -
3

#" &#"" / #3/) Podeu parlar dels cocodrils i els caimans. Busqueu-
/ /#5"2 .&2" 2""
& 3.
.363

2
! &#"" #3/)
/ ##. / /
!
"/
/$" / .&2 / !/ .
"/) ne informaci a Internet, en documentals i en llibres
especialitzats.
6%:%66
'#B< <' 8B<@< "';,'/-< <0- ;@< / "+&
-
<<6 /;;#'F +< 8B <'#B'- "+<<6
Seguiu complementant el mural iniciat en una ses-
/@< +< ;!3@'+< <:;;/<<#B- 3; @;;6
/, 8B -/ @-- 3B+,/-< +< 3'F/< -/ ;<&
si anterior.
3';-6
,*/;' +< ;!3@'+< -/ @-- 3/@<6 / /.&/ 32 28" / /

+< ,"''< E'B- <,3; '-< +:'#B6
2/ ".#./ &. /&

.
/
..
"2/
2..
) Solucionari:
+< -',+< %
1. a Certa. c Certa.
b Falsa. d Falsa.
Pgina 43

Tercer Curs
Seria convenient elaborar un petit esquema amb les

caracterstiques de les aus.
94
< B< / /++< <0- -',+< 3%4 , + /< 3@@ + E/+6
$
Com a activitat complementria podreu fer un treball
.
3"
"!
'&6
< ;@;'@H- 3;8B!

! .&2 #
3( +3 sobre les aus rapinyaires a partir de la visita al Cim
+< <B< /<</< 3<- ,/+@ 3/ ,-; 8B <0- 3;/B 2-
.
/&
!"2
++B#;< 3; 3/; :+(36 +#B-< 3;1 3<- ,/+@ ' +<
<E< +< <0- B;@<6 'F1 " 8B -/ 3B#B'- E/+;6 < +
3/
-" "#.!
$

.
2./2+3/ /+3/
dligues de Sant Feliu de Codines.
< +:<@;B ' + 3'-#D(6
!"2
$ &#
.
&.#3$ 2
2 2)
-- + /< /;@ .(+)4 #;'< +< 8B+< ,-&
@-- B- @,3;@B; /;3/;+ /-<@-@6 / 3" 2.

! 2#2/ Tamb podreu fer un treball dinvestigaci sobre les
/
/ +3 2.# /
0- +:&.346 &./"2
-
/ 23/ #!
&
"7/ #!&
"7/)
aus en perill dextinci que hi ha a la pennsula.
:%' % 8B ,-#- ;- 43; F,3+ + ,B<</+5 3;1 +
,*/;' <:+',-@- #; ' '-<@<6
Seguiu complementant el mural iniciat en una ses-

si anterior.
Investiga:
&
.
3
/2.3
Cada nen pot fer un treball dinvestigaci sobre un
6%:%664
animal i presentar-lo en una cartolina tamany DIN-A4
- <3/-
B-@< F@;,'@@< @-- +< /++<9 B'-< '";!-'< /<;E< -@; ++<9 per tal de poder-lo incloure en el mural que hauran rea-
8 B'-< :8B<@< +,-@< @-- ;+'0 , + 3'@@ E/+; +< /++<9 litzat amb el mapa conceptual de la unitat.
+ B +< 3+/,< +< /<</< + +< 3/@< +< +<
+< -',+<
Pgina 44
Mentre llegiu, haureu danar identificant en vosaltres

mateixos les caracterstiques dels mamfers (podeu

)&34
demanar a algun nen o nena que surti al davant per
;@;(<@' 3;'-'3+ +< ,,(";< < 8B <0- :%:&$
.346 'F1 E/+ '; 8B +< ;'< < <-E/+B3- '-< +
ajudar-vos a indicar-les). Tamb seria bo fer el ma-
.*; + ,; ' <B;@- +:F@;'/; - + 3;@6
< ",++< @-- B-< #+-B+< 8B <:-/,--

teix amb altres animals propers al nen com el gat, el
))4 ' 8B 3;/B'F- ++@ 3; +',-@; +< ;'<6 :8B(
E + -/, ))&346
gos
+@;< ;@;(<@'8B< ',3/;@-@< <0-

5

/ 3" !
!.)
,*/;' @-- + /< /;@ .(6 'F1 +< 3;,@
,-@-'; + @,3;@B; /;3/;+ /-<@-@6
Com a activitat complementria, podeu elaborar una
'B- - ,'-@< 63346346 +#B-< 3;1 /, +

fitxa amb les caracterstiques dels mamfers, on apa-
+- ' + /"( %/ "- - + ,' 8B@' ' :+@;< /,
+ ;@3-@ - +:;'6 /
/$" / 4"/
5.2 .
2/ +3 "# &#""
regui la fotografia de cada alumne i alumna.
#3/0 "6"
&
"6

$

!
.
+3
/-
!"2"
-/+3 2 "# / 3
" 2#2/ /
/// 5.2 .
2/)
" .3&/ 2./ # +3
2. 3/+33 "#.!
$ 3 3"

2.
5/ / !
!/) Solucionari:
/ " 2"" & #!/
2.
#" / 5"
./ / ."/ "2. -/+3 2
&#"" #3/)
!
#
-3" &6 -3"
! -3" .&2 -3"

3 -3" !
!.)
.
&#" 5#
.)
1. Mamfers: Tenen el cos recobert de pl. / Tenen
6%:%66
mames. / La temperatura del cos s constant.
- 8B'- @'3B< :-',+ /;;<3/- ;@;(<@'9 Aus: Tenen bec. / Els ossos els pesen poc. /

$
,,(";<

Ponen ous.
'

B<

$$'

$$
+< -',+<
Pgina 45

Tercer Curs
Demaneu-los que expliquin quines coses els han cri-

2
dat latenci. Si alg coneix alguna persona invident,
*%)(4 09 *4 '9* que nexpliqui les experincies. Podeu utilitzar aques-
( !+4 .%!((
tes preguntes per iniciar un petit debat:
+< #/<</< 3'#++ <0- #/<</< -<'-'<@;@< 3; "'+'@; +
,/'+'@@ - 3;</-< 8B @-- B- !"''@ #;B / ,/+@ #;B
E'<'06
Quins sentits han de desenvolupar els invidents per
< 3;</-< , B- "''!-' #;B E'<'0 3/-
-; /,3-G< :B- #/< 3'#++ 3; B; @;, +#B&
-< @'E'@@<6 + #/< % 3/;@; B- '<@'-@'B /"''+ 8B
anar pel carrer?
'-'8B' + <E "B-'06 +< #/<</< 3'#++ <0- -<'-'<@;@< -
-@;< <3'+'@H@< ' + <E B'0 < 'E''F - @;< #/ &
Per qu creieu que porten bast?
@3<
%69%,6 /,- +< <@ <@,-< E'

' 3 +< 22&2A ,</< :@6 B;-@ 8B<@ Seria interessant visitar el lloc web de lONCE: www.
@,3< +< ++< E'B- , +#B-< ",(+'< 8B
/+7+/;- , + -@; :-<'-'<@;,-@ ' +< B++-
< <E6 'F( 3;-- ;+'/-;&< , @/@
once.es o aquest altre on trobaran informaci sobre
++1 8B @;/;- - + <E "B@B; E' /, #/<</<
3'#++
els gossos pigall: http://www.perrosdeasistencia.org/
:/<@B,- +< <'@B'/-< /*@< ' </-<
/ #//#/ &
&#"
ajudar/donacio-material.htm.
/,B-< - B- <6

.
/ 2.
"/&#.2/ &4 /)
! 3;-- ,'-; ++'#@< , + /;;@* <-<
<@';;&+ ' --@ 3+ -@0 <8B;; 4+ ,@'F 3;
Una activitat adequada seria fer-los buscar al dicci-
/- ,'-;- 8B- @;++'- /, #/<</< 3'#++56
onari la paraula pigall i fer una llista daquells gossos
8B';'F- +< %'@< +,-@+< :%'#'-
' 3;-- /,3/;@;&< '-< <6 que ho poden ser.
/,-- ';B+; 3; <3'< ' E%'+< 3C+'<6
; E'@; /-"B<'/-< 8B<@< ++< 3/;@- B-
F3 '-@'"'@'E 8B +< B@/;'@H "; <;E'; / #//#/ &
/
" #!
+< @;-<3/;@< 3C+'<6 .3
. &. -/&
&4 )
" +< -',+<
Pgina 46
Com a activitat complementria, podeu fer una res-

presentaci duna situaci quotidiana per a un invi-
*4%*%463)*66 ++/ '-< + -@; <3'+'@H@ '
dent: creuar el carrer. Feu-los adonar que en molts
<:"@B < 8B + ++ @ B- -G "'-< 8B - @ B-
"

' ,'# / /<6 - 8B<@ @3 + #/< 3;!- ,'-; / #//#/ &
2"" casos necessita lajut dalg perqu no hi ha cap se-
- +(-' ;@ @B;;&< E-@ :B- E/;+ <8B'E;
/
+3
/5# /2

+< /<@+< @6 E# < +' 0- , < ;<3/-&
<'+'@@ "'-< +:F@;, :F3/<;&+/ <'@B'/-< '"('+<
!"2 #! #23/ ./ nyal que lavisi que pot creuar-lo.
2
3.
"2/ #
/.5/ #!
3; /<;E; + <E ;<3/<@6 / 2.
"/&#.2/ &4 /)
%69%,6 < BB @;, , + 3;</- 8B E'B;
, + #/< 8B %B; :<@;&< + -@; B- ,(-',
Solucionari:
@;< <@,-<6 B;-@ 8B<@ @,3< 3;-; B';
+ #/< 3'#++ ' ,/B;:< , ++6
' -/<+@;< E/+, /,3-G; B- 3;</- #

1. No veu els semfors ni la gent. Qualsevol objecte
+#B- ++/ %, /+7+/;&-/< + <B /<@@ ' B-
,' -E-@ @+ ,-; 8B -< 3B#B' #"; pot ser un obstacle...
3+ ;6 / 3/, '<@;B; +< #/<</< 3'#++
3;8B! ++< <@- @;++-@6 2. Perqu els indica els obstacles, els avisa de pos-
6%:%664
sibles perills, els guia pels llocs...
- -@-@ ',#'-; 8B'- @'3B< :/<@+< @;/ B- 3;</- # - </;@'; + ;;;6 3. a Acompaar-la agafant-la pel bra.
8 ; 8B! ;B< 8B +< 3;</-< , 3;/+,< E'<'0 < 3/- ,/B; , <
"'+,-@ , +:*B@ :B- #/< 3'#++ 8B , +:*B@ :B- <@09
b Tenen moltes deficincies: lautobs, per exem-
7 <3/- ple, no diu les parades.
B! 3/@< "; 3; *B; B- 3;</- # @;E<<; B- ;;;9
;B< 8B +< @;-<3/;@< 3C+'< <@- 3@@< +< 3;</-< '-E'-@<9
c S, hi ha molts entrebancs: coses que canvien
+:<3' B;9
B! <:%B;' ,'++/;;9 de lloc, obres, cotxes mal aparcats
/-'F< +@;< -',+< 8B @, *B'- +< 3;</-< , +#B- @'3B< "'&
'!-'9
d Tots haurem de ser ms conscients i no posar-
los obstacles; els ajuntaments haurien de mi-
+< -',+< !
llorar les voreres; tots els transports haurien de
dir les parades
Pgina 47
4. Els cavalls amb nens ccs o deficincies, els dofins

Tercer Curs
Desprs de llegir la problemtica del comer illegal

$

dels animals podreu fer un petit debat sobre els mo-
( +)3 %(/(!( 2*%)(4 tius pels quals est succeint aix.
-G ,'+;< :-',+< <+E@#< <0- 3@B&
;@< ,-; '+7+#+ + -/<@; 3+-@6
Seria bo treure conclusions sobre qu podem fer no-
@B+,-@ %' % ++'< 8B @;,'-- 8B'-< -'&
,+< < 3/- ; ' @;<++; :B- 3(< B-
+@; ' - 8B'-< /-''/-<6
saltres o qu haurien de fer els governs per eradicar-lo.

+#;@ 'F1 - ;+'@@ %' % ,/+@< <3!'<
8B <0- < '+7+#+,-@6 8B<@< -',+<
+< @;-<3/;@- - #'< 3@'@< / - 'F< ,
Investiga:
3/ E-@'+'06 +#B-< <0- ";'@< - + ,/,-@
+ <E 3@B; ' -'-#C -/ +< B' 8B& #.#
,-@6 :8B<@ ,-; ,/+@< ,/;- 3/ <& Aquesta s una de les principals mesures contra el
3; < <; @< / B;-@ + @;-<3/;@6
8B<@ /,; '+7+#+ % 3/<@ ,/+@< <3!'< trfic danimals, empresa des de CITES (Conven-
- 3;'++ :F@'-'06 ; E'@;&%/ + ,*/;' +<
3)</< + ,0- E- <'#-; + 2..A B- @;@@ -
8B! <:/;E + 3;/@'0 :8B<@< -',+< -
ci sobre el comer internacional despcies ame-
3;'++ :F@'-'06 < + 8B -/,-, + /-E-'0
+ '/'E;<'@@6 naades de fauna i flora silvestres), que agrupa, ac-
3
"
tualment, 173 pasos: Lexportaci i importaci de

"

/ "#! +3 .&
#"5"$
/# . #!. "2."
#"
-/&/
qualsevol espcie protegida requerir la concessi i

!"

/
3"
#.
/ 5/2./)
presentaci dun perms dexportaci, que es conce-
$
dir sempre que una autoritat cientfica de lEstat cer-
3"/ !/3./ / &."" " -
23
2
2 #"
2.
2. -
"!
/) tifiqui que aquesta exportaci no perjudica la supervi-
3"/ /&/ /$" / &."&
/ 52!/
-
+3/2 #!. *
,
!#
vncia daquesta espcie i que sasseguri un trasllat
+< -',+<
amb un mnim de riscos per a la salut de lanimal.
Aquestes espcies sn les principals vctimes del

Pgina 48
comer illegal danimals: guepard dAmur, trenca-
ls, coat negre, s bru, cetacis, elefants, linx euro-
peu, panda gegant, simis, peix Napole, linx ib-

ric, tortugues marines, s polar, rinoceront, coala,
s front, tigres.
4+).+4%%, (4 *+)34
7 ;%34
F (4 *%)(4 El mapa conceptual shaur anat representant en un
< 3/- +<<'"'; mural amb fotografies danimals i us pot ajudar a en-
<#/-< <' @-- <#/-< <#/-< + 8B <#/-<
tendre com shan classificat els animals en la unitat.
/ -/ <8B+@ /, -'F- ,-#- /- E'B-
/E(3;< %;(E/;< Una activitat interessant podria ser que cada alum-
E'E(3;< ;-(E/;<
8B@'< <+E@#< ne fes les diferents classificacions a tamany DIN A-4,
/,-(E/;<
;'< /,!<@'< buscant fotografies a revistes, llibres, documentals o
@;;<@;< #;-* Internet. Daquesta manera, cadasc tindria diversos
fulls destudi molt visuals i clars.
E;@;@< '-E;@;@<
Podeu fer un joc, que consistir a classificar dife-
< +<<'"'8B- -
rents animals en un mural sense fotografies. El mural
3'F/< ,"''< ;!3@'+< B< ,,(";<
reproduir els textos que apareixen al mapa concep-
tual i necessitareu fotografies de diversos animals. Els
nens i nenes hauran denganxar cada animal a sota
de la seva categoria.
+< -',+<
Pgina 49

Tercer Curs
Feu que els nens i nenes observin la fotografia i de-

maneu-los que expliquin el tipus de poble que hi ve-
"
8 +>,;,B . 2*, uen: si s de costa, de plana o de muntanya. A conti-
nuaci, formuleu-los les preguntes de lapartat Qu
en saps? i procureu que surtin les idees que es veu-
ran en aquesta unitat. Ajudeu-los en aquelles pregun-

tes que no trobin una resposta i intenteu corregir els
!
conceptes mal entesos. Desprs de fer la primera pre-
! !#

! !
gunta, demaneu-los que busquin al diccionari qu vol
"
dir la paraula pennsula. Tamb podeu mirar la pgina

23 de la unitat 2, en qu hi ha el mapa de la pennsula
Ibrica. Pregunteu-los si ja coneixien el terme penn-
sula Ibrica. A la segona pregunta, procureu que rela-
cionin el mot serralada amb serra; si s possible, por-
> , 9296
/;,=:; @)@)- . >. 2.*.;>,8 teu-ne una a classe perqu puguin veuren les dents i
>! = :/: , -/= %;::,&8

>! ; , ,,)= 9>. :)>8
,; :)>; ;-2: @. 2:: , -:8
associar-la amb el dibuix de les muntanyes.
Per respondre les dues ltimes preguntes, necessita-

$
reu un mapa fsic de Catalunya. Indiqueu-los com shi
representen els rius i, si no surt la idea, digueu-los que
Pgina 50 el llit del riu s el cam per on aquest passa. Feu-los
veure que no tots els rius van a parar al mar: busqueu
al mapa afluents, rius que van a parar a altres rius.
Finalment, podeu demanar-los que portin llibres que

parlin sobre els pobles i el paisatge; tamb els podeu
* 2'9;#
demanar que portin atles i mapes, que ampliaran i re-
, 2'9;# ; >. 2:= ,9;2) - >. /.+>.= 9,(
-.=; #/#:"); 7> ,) /.. >. ;2= =:-).=5
foraran els conceptes que es treballen en la unitat.
, 2);=# ).,/> *+,;9 ,;>8*9 3, :,,> ,; :)>;
,; -:; , @#=)0 , ">. ) , ,)-4 ) =- *+,;9
8;9 28 *7998 %>+ 32/,; / )>==; ).?;=:); (
-).; ::=:; =?.,; 2/.=; -;;-.=; ) ").; ) =/= Comenceu la lectura acompanyats dun pster o
,; -2; /.:=;45
=>,-.= ; )"*), =:/: >. 2);=# /. ./- ; ') '#) ( 0 3 $ 34/ "
duna fotografia dun paisatge, per anar-nhi identi-
,-.=; .=>:,; ;.; , 2:;!.) ,9 ;;: '>-5
ficant els elements. Seria interessant fer servir una
imatge que representi la vostra localitat i lentorn ms
proper, per tal que els elements que aneu indicant i
descrivint els resultin familiars.
( 0 3 (% #% 3 (/ ".00/ 4# ( 0 3 #%"3 #% 3 (/ ".00/ 4#

;>2:"*) , :: 2:;.= >. /.+>.= "/:-; Demaneu que copin la definici de paisatge que
)":.=; 7> ./-.- 8**>5
, :,,> 9>. :#)0 .@) ;#/.; ;) ; =:/ ;)=> - ;

apareix al primer pargraf de la pgina i treballeu-
2:/2 / - ; ,,>.B , -:5
#/.; , =)2>; :,,> 7> ,; :=:)=C A);=)A.

ne alguns conceptes com: espai (tros de terra, lloc),
);=#; +>,;,B5 elements (coses que el formen, coses que hi ha) o as-
);=#; 2*,5
);=#; .9;5 pecte (forma que t). Feu una llista dels elements hu-
, :,,> =::)=/:) /.))/. , @) ) ,9=)@)==
,; 2:;/.; 7> ,9')=.5
( 0 3 (" $ manitzats i naturals que hi veieu.
: ->.=.B / 2,.
Pgina 51

Tercer Curs
Seria interessant tenir un pster o una fotografia dun

paisatge de muntanya i aix poder anar-ne identificant
* 2'9;# +>,;,B els elements. Aquesta fotografia tamb la podrien te-
, 8**> ->.=.B , "/:-. ,; ;::; ) ,;
@,,;5
nir els nens i nenes en un full i anar-ne indicant amb

@#;'/ ->.=.B ; 2/: , 2:=
- ; ,@ , '+5 . .@) , @** 7> ; ,
fletxes les diferents parts.
=::.B ;)=>= .=: ,; ;::; ;/,. >.:(') ,;
/;/;5
, *'+ ->.=.B /;=>- ;: @:),

Si voleu projectar la fotografia que hi ha en aquesta
" -/,= ": ,9')@:. ) .@ ,; 2:=; - ; ,=;5
,9;=)> ,; =-2:=>:; ;0. ;>>;5
( .03 30
pgina del llibre, la trobareu al CD de recursos.
'+ 2:= - ;
,@
Els podeu fer dibuixar una muntanya i pintar la part
, ->.=.B5 9.* @;;.= 7> =
988 /.+>.=
- ; '/:; ;/, de dalt blanca, la part mitjana verd clar i la part inferi-
2:7>! -): , ;>5
->.=.B; ,).;5
) ,9A=.;)0 ; -/,=
or verd fosc. Feu que indiquin, en una llegenda, que
,,:# , /.+>.=
;9./-. ;::,5 a la part superior gaireb no hi ha vegetaci; a la part
mitjana en comencem a trobar i a la part inferior s on
. @;;.= 7> =
@99,; ;>.
,; /; /;==;
-.B; '/:; ;/, creixen els gran boscos.
2:7>! -): , ./:5
, ->.=.B5
Els podeu fer buscar la temperatura del Puigmal per

2> 2:= - ; )A @** C/.
;)=> .=:
Internet i comparar-la amb la del lloc on viuen.
, ->.=.B5
>; ;::;5
: ->.=.B / 2,.

Desprs de la lectura, els podeu fer parlar dels llocs
on van de vacances. A partir de les seves experin-
Pgina 52 cies treballeu quines petites indstries han vist, de
qu viu la gent daquestes localitats Podeu fer-los
fer un treball en qu hagin de relacionar les experin-
cies amb la lectura.

Una activitat interessant seria fer la fitxa dun poble

@' * +>,;,B

de muntanya que coneguin o hagin visitat, i que doni
, ->.=.B -/,= #.= @)> . 2.*9 2;';9 ) +9'95
0 03 3 # $ 4$ 0

; 2:;/.; ; )7>. 2:).)2,-.= , 2;'; ',?9& 34/0# /4/ "- aquesta informaci: nom del poble, comarca on es
;8' 8;9, 3 , ,,= , :. ,; "/:-=#; , ">;= / .$ 4$ $603 ,4
=54 , 8+8' ) ,9#8'>*;>85 0. $0 %$6/
3/0 $ " ,4 0 / +
troba, municipi, situaci de lajuntament, nombre
:::-.= ,; C/.; ->.=.B ;9;=. A2,/=.=
$ 03 034 $0
,=:; =)@)==; /- ;0. , ;>8'9+ 8>8* ) ,995>(5

.,9;8>'/ -;;)@ =- ;= ::).= ,; 2/,;
.4$ (%" % "0 %/0- dhabitants, botigues i indstries.
->.=.B5
Solucionari:
1. a s el lloc ms alt i, per tant, on fa ms fred i

vent, que dificulten la vida de les plantes. / S.
b A la part baixa.
(%" (33 # 0 0 34/0# /4/ "
2. Cistelleria, formatges, embotits

;'@';;9
1 ;2/.
: 7>! :>; 7> , 2:= - ; ,@ , ->.=.B #): ./ ') ' @(
3. En lelaboraci industrial sutilitzen mquines i se
#=)08 = ;-, 7> )A1 = :,)0 - , ,)-8
. :>; 7> @)>. - ; .)-,; , 2:= ,= / )A 9>. ->.=.B8 segueix un procs que permet produir un gran
= >).; 2:/>=; 9,/:)0 :=;. /.)A;8
nombre de peces en poc temps. En lelaboraci
< >). )":!.) ') ' .=: ,/:: >. "/:-=# -.: :=;. / ":('/
-.: ).>;=:),8
artesanal, en canvi, no sutiliza maquinria i la pro-
: ->.=.B / 2,.
ducci s molt menor.
Pgina 53

Tercer Curs
Seria interessant tenir un pster o una fotografia dun

paisatge de plana i aix poder anar identificant els ele-
* 2'9;# 2*, ments: turons, altiplans i depressions. Aquesta foto-
, 8**> , 2,. /;=>- ;: >. #:.
A=.;)0 =::.B - 2/7>; ,@)/.;5
;
grafia tamb la podrien tenir els nens i nenes en un
->.=.B; 7> ') 2/- =:/: ./ ;0. #): ,=;
=.. "/:- :://.) ) ;9./-.. ;>8.,95 full i aix indicar amb fletxes les diferents parts. Si vo-

; 2,.; ;)=>; . >. =::.B ,@= ;9./-(
.. *;'2*,95 . .@) 7>. ; =:/. . >. leu projectar el dibuix que hi ha en aquesta pgina del
C/. - ; ."/.; ;9./-.. 2899'.,95 (" $

@#;'/ 2/= ;: -/,= @:)5 ,; C/.; /.
llibre, el trobareu al CD de recursos.
2,/> ;/@).= ; :) ) >..=5 9') 2,.=. ::;
":>)=:; ) '/:=,);;;5
. .@) ,; C/.; /. ,; 2,>#; ;;;#.

Entre tots podeu fer un esquema amb les caracters-
, @#=)0 ;9') 2= ) /;=>- .;;)=:
2/ )#> 3)A* ') =:/- @).B; /,)@:; -=( tiques ms importants dun paisatge de plana:
,,:; =545
, *'+ /;=>- ;: "/: ": ,9')@:. ) (

,/:0; ,9;=)>5 (" $ " s una extensi de terreny amb poques eleva-
cions que, quan es donen, sanomenen altiplans i
"3("
depressions.
T una vegetaci molt variada.
(/00&
34/& T un clima fora fred a lhivern i calors a lestiu.
: ->.=.B / 2,.
Pgina 54
Els podeu fer llegir la pgina individualment i que, a

continuaci, responguin aquestes preguntes:
@' * 2*,
Quins tipus de localitats podem trobar als paisat-
. #.:, ,; 2/,; , 2,. ;0. - ;
#:.; 7> ,; ->.=.B5 ; ,; 2,.;
/. =:/- ,; '>;;95
ges de plana?
, "= 7> ') '#) >. :,,> 2, "),)= ,
/->.))0 2:7>! 2:-= , /.;=:>)0
Per qu acostumen a estar molt ben comunica-
9>. - ; )-2/:=.= A8A 88;89
>;.2'9;9 88.88'*9 ) 8.2.8;95
43 3 (" $
des? Quins tipus de carreteres hi trobem? Quins

-+/: 2:= ,; 2:;/.; 7> ') @)>.
; /..=:. . .>,); 2/,)05 )A1 mitjans de transport pblics hi trobem?
"@/:)A 7> , ;> @/,=.= ;9;=,)A).
,; #:.; ) ,; 2=)=; ',?9;8'9 7> ;/@).= Les indstries acostumen a estar allades o agru-
;9#:>2. . ,; ./-.=; 2/,*#/.; ).>;(
=:),;5
pades?
- 2:/@/ ,92:))0 9,=:; 98@'9
/- : '/;2)=,; ),)/=7>; #:.;
/-:/; ).-; ;2); ,,>: =5
7 /7 //3/0 Quins serveis hi podem trobar?
Poseu en com els resultats per tal que es puguin au-

tocorregir la feina.
/ /%(%/3 Cal fer-los relacionar els pobles i ciutats de plana que
ells coneixen amb les idees principals del text.
;'@';;
1 : 7>! :>; 7> ,; 2/,; 2,. =.. - ; /.; /->.))/.; 7>
,; ->.=.B8
Solucionari:
: ->.=.B / 2,.

1. Perqu estan situats en grans extensions de ter-
reny, amb poques elevacions.
Pgina 55

Tercer Curs
Feu que llegeixin el primer pargraf en veu baixa i,

desprs, en veu alta. Seria bo aclarir sobre un mapa
* 2'9;# .9; de Catalunya on es troben el nord i el sud de la cos-

/;= ; , 2:= , =:: 7> =/ , -:5
/;= (
=,. = >. 8**> -/,= @:)=5 , ./: 2:/-). , /;=
ta catalana.
,= ) , .=: ) , ;> , /;= 2,. ) ;/::.5 . >. :,,>
/;= 2/- =:/: )":.=; ,-.=;5 ;:@ 7>;=
)>)A Seria interessant tenir un pster o una fotografia dun
2*;) C/. 2,.
, /;= "= ' .=: 2,B&9#; paisatge de costa i aix poder identificar els elements.
;/:: / 2:=;5 , -: - ; 2=)= =::.B ,= -
7> >. #/,"5 >. 2..= Aquesta fotografia tamb la podrien tenir els nens i
#): @:=),5
nenes en un full i aix anar indicant amb fletxes les di-

2 2>.= =::
7> .=: , -:5 ferents parts. Si voleu projectar el dibuix que hi ha en
2,(,9>* =::)=/:)
.@/,== 9)#> aquesta pgina del llibre, el trobareu al CD de recur-
2: =/=; .;
A2= 2: >.
7> ;9./-.
sos. Feu que escriguin les definicions de cada ele-
);=-5
'** 2/:)0 =::
ment a la part inferior del full.
.@/,= 9)#>5
8A'2*# /.+>.= #.* A=.;)0
9),,; ;)=>; 2:/2 #:. -: 7>
.=: , =::5
Com a activitat complementria, els podeu demanar
,; >.; ,; ,=:;5
que portin fotografies de diferents paisatges de costa.

. , 2);=# /;= , ./;=: 2*; , @#;'/ ./ ;
#): ":/./;5 /;=>- '@:(') -=/,,; :>;=/; ) /;( Cadasc haur dexplicar a la resta de la classe quins
/; 9,C).; ) 2).;5
, *'+ ./ ; #): A=:- 2:7>! =.= , ": ,9')@:. elements hi apareixen. Si hi ha fotografies que no perta-
/- , ,/: ,9;=)> ;0. ;>@)=C=; 2: , :); , -:5

; 2,>#; ;0. -/,= )::#>,:; ) . #.:, 2/ >..=;5 nyen a les costes catalanes, podeu explicar quins ele-
: ->.=.B / 2,.
ments sn diferents respecte de tot el que han estudiat.
Pgina 56 Els podeu fer un petit qestionari per extreure les idees
ms importants del paisatge de costa:
Com s el relleu de la costa catalana?

s cert que la vegetaci del paisatge de costa est
formada principalment per grans boscos?
@' * .9;
Com s el seu clima?
:))/.,-.= , 2/,)0 /;= ; )@ ,
295
=>,-.= , -+/:) 97>;=; .>,); 2/,)0 '.

:;>= -/,= ) , -.: #>.B:(; , @) ,; ;>;
')=.=; ;9' )@:;)")=5
Desprs de la lectura seria interessant fer-ne un pe-
9') '. ).;=,6,= ',?9;8'9 -/,= @:); ) , ;>8'9+
;9' /.@:=)= . >. ,; 2:).)2,; =)@)==; /; 7>
43 3 %03 tit esquema:
' "= 2:!)A: ./-:/;/; '/=,; :;=>:.=; C/.;
9/) 2:=-.=; =5
/,=; ,/,)==; , /;= );2/;. 2.8; /. ; 2:/(

Antigament vivien de la pesca.
>)A. -/@)-.=; -::); ) @)=#:;5
- /;=>-- =:/:(') 89 2: /:).=: ,; @)A,,;

Actualment han crescut molt i
7> .@#>. .)=5
viuen del turisme, dels serveis
:,/. ; >. A-2, 9>. #:. )>== /;=.: / La vida a la costa
- >. ).=.; =)@)== ).>;=:), ) ;:@);5
i dalgunes indstries.
;'@';;
Disposen de ports i acostumen
1 >).; )":!.); /;:@; .=: 7>;=; >; "/=/#:");8
a tenir un far.
Podeu complementar la fitxa enganxant una fotografia

dun poble de costa.Tamb podeu fer un treball de vo-
cabulari: busqueu al diccionari totes les paraules que hi

ha en negreta i demaneu-los que facin un dibuix de ca-
: ->.=.B / 2,.
dascuna delles. Una altra possibilitat per treballar a laula
dInformtica podria ser copiar les definicions en un do-
Pgina 57 cument word i insertar-hi les imatges corresponents.

Tercer Curs
A lhora de treballar aquest text caldria tenir a m un

mapa hidrogrfic de Catalunya. El primer que po-
*9 8'>9 dreu fer s assenyalar el riu ms proper a la vostra
. :)> ; >. /::.= 9)#> /, 2:/@)..= , 2,>+
/ , .> "/;5 , ;> :/::#>= /-. ,; ->.(

localitat i, a continuaci, els rius ms importants de
=.B; ) . >. ,=: :)> / , -:5 7>;= :/::#>= 40 $ 4$ # ( %# 0
;9./-. >:; ) . );=).#)- =:; 2:=; >:; ,= >:; 4 " /4 ,4 #0 Catalunya i alguns dels seus afluents. Tamb haureu
-)=+ ) >:; )A5 (/%( " 36 "% "3 3+
. , >89 *; ,9)#> )A - "/: 2:7>! @

0/$ %$ $7 %$ 0 dindicar on es troben els deltes.
#% 1 (/ ,4$0 "3/0
,; ->.=.B; ) , ;> 2; @ ::..= 2:; ;/:: )
%# /,40 ( 00 0 0
2,.=;5
"4$3 .4$ "3/ /4+
. , >89 +';) ,9)#> :> ,; 2,.; ) 2: 2:= $603 3 # $ ,4$ Feu-los observar el dibuix per entendre les diferents
, "/: 7> =.) . , >:; ,=5 : )A1 ./- ; ::/;( (4$3 " 04 4/0 /4 "
;# ,; ,-.=; 7> .; '@) ::.=5 36 "% "3 3 ,4$0 $ parts que t un riu. Si voleu projectar el dibuix que hi
0 /40 ,4 " (%/3 +
. , >89 'A ,9)#> + ./ = "/: ) ",>)A =:.7>),6,(
-.= ").; ;-/: , -:5 . 7>;= =:- )2/( ha en aquesta pgina del llibre, el trobareu al CD de
;)= ,; ,-.=; 7> ' .= ::/;;#.=5
+,89 #:.; /:; 7> ; recursos. Un cop treballats els diferents conceptes,
**'; =::.B 2, 7>, "/:-. . , >:; -)=+ , :)>
",>)A ,9)#> 9>. :)>5 -.: .=>:, 2: ": - ; "),
, ):>,)0 ,9)#>5
podeu demanar als nens i nenes que busquin imat-
ges que els ajudin a entendrels. Seria interessant que
*>,; :)> 7> la recerca dimatges es fes a travs dInternet, a laula
;-/ .
* 7>.=)==
>. ,=: :)>5 dInformtica.
9)#> 7> 2/:=
>. :)>5
*; =:: 7>

Un tema de debat podrien ser els problemes daigua
; )2/;)= ,
8' ;>. ,;
/; /;==; 9>. :)>5
;-/>: que tenim actualment, o b qu podem fer nosaltres
9>. :)>5
per no contaminar els rius.

: ->.=.B / 2,.
Pgina 58
Podeu fer un debat a partir de la lectura parlant de la

importncia dels embassaments per al subministra-

ment daigua a les nostres cases. Podeu assenyalar
els ms destacats en un mapa de Catalunya i investi-
*9 +99+,;9

9)#> 2,>+ ./ ;-2: > - :#>,:)==5 : /.(

gar quin s el que abasteix la vostra poblaci.
=:/,: , , , :)> ; /.;=:>)A. ,; +99+,;95 34 "#$3 3 "4$8
# 00 #$30
,; -;;-.=; ;0. >.; ,,; :=)")),; 7> =.. >.
/, ">.)0 --#=C-: ,9)#> 2,>+ ) /.=.):
# /$30 / 3/ 0
3,40 3$,40 (
Destaqueu les funcions principals dels embassa-
,; :)>;5
9)#> 7> /.=.. ; );=:)>)A . ">.)0 3 3+ .$ 3 " $
,; .;;)==; 2: ;=): ,; 2/,)/.; 2: >;/; ".4 "0 03%$ + ments:
).>;=:),; 2: , :# ) 2: 2:/>): .:#) '):/,!=:)5
Abastir daigua les poblacions.

El reg de camps de conreu.
La producci denergia elctrica.
$3/ " /%"3/ . " $ # 00 #$3 . " $
Aquesta ltima funci s, probablement, la que conei-
;'@';;9 xeran menys. Per tant, s important explicar que les
1 )#>; . 7>).; =)@)==; 2/= >=),)=C: ,9 ;;: '>- ,9)#> , :)>5
centrals hidrolctriques aprofiten el corrent de laigua
= .=)") 7>). =:- , :)> /::;2/. >. 97>;=; "/=/#:");
per generar energia i que formen part de lestructura

dels embassament.
Solucionari:

1. Fbriques, consum, bany

: ->.=.B / 2,.
2. a Curs baix, desembocadura; b Curs alt; c Curs

Pgina 59 mitj.

Tercer Curs
Abans que res, en aquesta pgina cal fer un treball

7
dobservaci de les imatges que expliquen com lho-
9 289.,9 ;8,9 .8++ * ,.9;8 ,;.8, me ha transformat el medi. Desprs, demaneu als nens
) /;:@; =.=-.= ) ,,>.B , 2);=# 7> =9.@/,= ;/:):; 7> .
2/; .B; ,9=)@)== '>-. ' -/)")= -/,= ,9.=/:. .=>:, , ,,/ /. @)>;5
i nenes que observin el seu entorn ms proper i fa-
;:@ =.=-.= 7>;=; "/=/#:");
cin una llista dels canvis i transformacions que shan
produt en els darrers anys. s molt probable que ne-
cessitin lajut duna persona gran per aconseguir part
/ $0 73$0%$0
daquesta informaci. Demaneu-los que portin foto-
4"34
/ $3$06 . $# "0 #$0 (//0
grafies antigues de la localitat per poder apreciar millor
aquests canvis. Tamb caldr treballar part del voca-
bulari que hi apareix: cria intensiva, mines, pedreres,
cultiu, canals.
# 00 #$30
$ "0 $503/0 4/ $39 %$0
Continuar amb la lectura del text ha de servir per fer

un debat sobre la situaci del nostre planeta i sobre
la desaparaci dels paisatges naturals, tant pel que fa
60 " 3/$
a lacci de lhome com al canvi climtic.
//3/0 43%(030 (%/30 /%(%/30
$ : ->.=.B / 2,.

Els podreu fer buscar quines lleis sestan posant en
marxa per conservar espais naturals com sn la xar-
Pgina 60 xa de parcs naturals (http://www.diba.cat/parcs/) o
els parcs nacionals de Catalunya (http://mediambient.
gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/).

Com a activitat complementria, podeu demanar-los
que busquin mesures de conservaci dels espais na-
,; 8>89.9 ,;>8*9 /- , ;1, , ">;= ,; :/7>; /
,9)#> ;0. *'+';;95 , 2:/>:: 7> ./ ;9A'>:)A).5
turals que tenen prop de la seva localitat. Plantegeu-
64 3 "4$8
- ; =/=; .; #: #>): 2);=#; .=>:,; .
/.;:@=;5 - 9/.;#>): ::): >. 7>),):) .=: #0 %0%0 ,4 ':: los aquestes preguntes perqu les treballin en grup:
,; ./;=: .;;)==; -=!:); 2:)-:; ) , /.;:@( $80+ / & 0 ,4 0. $
)0 , 2);=#5 $%$ 3 #%"30 %$/40+
Hi ha algun espai natural prop de la vostra locali-

;'@';;9
tat que creieu que no sest conservant?
1 ;:@ 7>;=; "/=/#:"); ) )#>; . 7>).; ;)=>)/.; ' ).=:@).#>= ,9 ;;:
'>-5 A2,) /- '/ ' "=5
Hi ha algun parc prop de la vostra localitat? Com
es diu?
Quins espais naturals de la vostra localitat han

canviat ms des que vau nixer? Estan ara en mi-
llor o pitjor estat?
Feu una carta a lAjuntament demanant la conser-
vaci dun espai que vosaltres creieu que shauria

de conservar per que est desapareixent.
= ;2/.
>). ,; =)@)==; ).); , 2#). .=:)/: "=. , 2);=# .=>:,

, ,,/ /. @)>;8
Solucionari:
>).; -;>:; :>; 7> +>:). ./ -,-=: - ; , 2);=# .=>:,8
1. Lesser hum ha intervingut en: b (tren), c (cons-

: ->.=.B / 2,.
truccions a la platja), d (carreteres i fbriques).
Pgina 61 2. Resposta oberta.

Tercer Curs
Desprs de la lectura podreu fer un esquema que ex-

&

pliqui qu s un volc, quines sn les seves parts i a
*9 @.*,9 quin lloc de Catalunya en podem trobar. Per comple-

:=; C/.; , ;>2:"*) =::;=: ') ' @.*,95
" #%3 (/%6 4" tar la informaci, demaneu-los que investiguin quins
,; @/,.; ;0. ->.=.B; "/:-; 2: ,92),-.= " 4 /%# " % "."
:/7>; "/;; 2:/.=; ,9).=:)/: , ::5 7>;=;
:/7>; '. ;== A2>,;; =:@ ; 9>. "/:= / ;,=A
%/ & "0 #3 ""0+
$3 #$3 0 / ,4
volcans estan en erupci actualment. Poden buscar
./-. A+,'5 ,403 4 66 0%3
" 6%" 3$
" la informaci en notcies als diaris o a Internet.
, 8;8 ; , 2:= 2: /. ,; -=:),; ;>:=. ,9A=:)/:5
,4 3$ %# !4 $30

9 8>2'/ ; 0. 7>. , @/, ;>2 7>;=; -=:),;5 "0 "%(0 )00/0 .4$ 0%"
/- - ; ; .9A2>,;. - ; ,= ; , @/,5 4""* "0 $30+ Com a activitat complementria, podreu anar a laula
6%" /3/
dInformtica i buscar aquesta informaci:
Quin s lltim volc que va entrar en erupci a

Catalunya?
Els volcans de la Garrotxa poden entrar en erup-
6%" $ /4(&
ci una altra vegada?
7#$
Quins noms tenen els volcans de la Garrotxa?
=,>.B ') ' >; #:.; C/.; @/,.)7>;
. ; =:/ , /-: , ,@ ) ; "/: :/( Tamb podreu preparar una sortida per conixer mi-
.#> 2: ,; ;@; "/.=; =:-,;5

9,=: ; =:/ , ::/=A ,; @/,=.=; 9 ,/=5 llor els volcans de la Garrotxa. Si no, busqueu infor-
,; @/,.; =/=; >; C/.; ;=. A=).#)=; ; "
-/,= =-2;5
maci i fotografies a la pgina web i prepareu una fit-
6%" " //%37
: ->.=.B / 2,.

xa per a cada volc.
Pgina 62

idees quan hagueu acabat la unitat.
9.+2.9''/ *9 ,.+89
< A' 89
* 2'9;#
Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans de
A
= comenar la unitat; pot ajudar els i les alumnes a con-
textualitzar els nous continguts i a relacionar-los millor
,-.=; .=>:,; ,-.=; :=;
7> "/:-. ,
2: ,9 ;;: '>- amb el que ja saben.
:,,>
->.=.B
:,,>
2,.
:,,>
/;=
Una activitat complementria seria buidar alguna de
:A)2!,#;
->.=.B; ,=)2,.; -2; /.:>
);
;::,;
;::;
2:;;)/.;
=>:/.; 2;
).?;=:);
2/,; ) )>==;
gin acabat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar
@,,; ,=; @); /->.))0
#/,"; els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los
),,;
2.*.;>,;
2.B(;#=;
que les complementin tant amb imatges com amb
2,=#;
text.
*9 8'>9
Podeu fer un mural que permeti enganxar fotogra-
=.. =:; =:-;
fies relacionades amb els diferents conceptes. Poden
>:; ,= 3.)A-.=4 >:; -)=+ >:; )A 3;-/>:4 fer servir aquest mapa conceptual per elaborar un es-
quema destudi.
: ->.=.B / 2,.
Pgina 64

Tercer Curs
Comenteu la illustraci amb els i les alumnes. Feu que

descriguin el que shi veu i comenteu quin tipus de fei-
! ',9 #8(.*9 ',?9;8'

' 98@'9
na fan les persones que hi apareixen, a quin establi-
ment podreu trobar aquest obrador
Pregunteu als alumnes quina feina els agradaria fer

. &

+

'
&'
' quan siguin grans. Procureu que en facin una des-

+&
"
.' '
+&'

+&

cripci per valorar quines idees prvies tenen sobre

'

'
$.
.
" les diferents feines.
Pregunteu-los a quina edat creuen que es pot comen-

ar a treballar i quan es pot jubilar una persona. Feu-los
contrastar les seves respostes amb la seva realitat (Els
avis treballen?, Els germans grans treballen?).
> , 9296
=I,2 F A 84F 41 2@ F@ 00@>

A % ,2 A A 0AA,%,=I 2 2 F@ A (@I8A;
8A =I,2A A52>
A F@ 00 0 1F ,M 12 @ @ =I
% 2F 2NA>
)
Pgina 64
Pregunteu als alumnes qu fan els seus pares quan

sespatlla el cotxe, quan han de fer obres a casa o
.+ ,9 .8#,';C+ quan necessiten un armari per guardar la roba. Feu un
I2 0A *I12A L,L, 2 2 4L A 24 A
@ 8@F, 2 0 A % ,2 A; 2F@ F4FA 0A 1 1@ A
llistat amb els noms de les professions que vagin apa-
0 (@I8 *4 % , 2 F4F L 2 2,10A
%@,L 2 ,2 A % , 2 %4;;; reixent i descriviu-les breument.
I2 1!A 2L2F L2 ,2AF0<0@+A 2
0A 8@,1 @A 840FA L2 41 2@ @ +
8@F,@+A +0 A I2A A ,L 2 F@ 00@ Esbrineu quines idees prvies tenen sobre les formes
0 F @@ I2A 0F@ A I,@ 0A 2,10A
?0F@ A % @ 0 @4 ?0F@ A 140@ 0
(@ F;
de vida de lsser hum en la prehistria i sobre la
,M6 L % @ =I AJ A ,=I!A civilitzaci romana. Procureu contrastar les difern-
I2 A40 % ,2 , =I 1, 2 1, 2 ) !) # )) + . (,#
#(%, / . ) #!))+ +)
1,004@!A 0 @ AI0FF; ?=I AF 8@4!A A ?2
,I 92'*';C'/; #+,( ( #() $ cies entre nmada i sedentari; petit grup i gran civilit-
# ) !(
(!
)! + (! # ) (! zaci; economia de subsistncia i economia dinter-
canvi comercial.
FI01 2F 0? A8 ,0,FO,5 !A F2 0 L =I 0 1/4+ )

@, 0 840,5 2 AA,F 0?/IF ?0F@ A 8@4% AA,420A !) ! ) %, ..
8 @ @ A40@ 2 AA,FFA A,=I A 41 1 2/@ L AF,@+A ' +,+ + ) . (
4 42A (I,@ I2 *,FF( ; (# (+ + ) )$
,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A )
Pgina 65

Tercer Curs
Podeu dibuixar a la pissarra un eix horitzontal per re-

presentar la vida duna persona. Marqueu-hi tres pe-
* ;8** ' *9 289.,9 rodes: el de formaci, el de treball i el de jubilaci i les
0 =I % 0 F@ 00 0 A 8 @A42 A 4AFI1 1 8AA@
8 @ F@ A 8 @-4 A 0 00@( 0 L,
edats que en marquen els lmits.
@-4 .8+'/ ,204I 0 %4@1,5 A, 40,+
(F6@, , 0A AFI,A 2 AA@,A 8 @ 8@ 2@ I2 4%,,
4 84 @ M @,@ I2 8@4% AA,5;
Formaci Treball Jubilaci
, * % ,2 A =I 2 AA,F 2 84A 2NA 8@ 8+
@,5 8 @ 84 @+0 A @ 0,FO@ 41 @ 0 A % ,2 A
8 2 2F 4 8 2 2F 2 I2 4F,( ?4@ @
Podeu fer el mateix amb professions que requereixin
24 A8 ,0,FOF 2 I2 %@, 124@ 2 I2
42AF@I,5 F; =I AFA 8@4% AA,420A 8 @6 24
#(! !( "
perodes ms curts o ms llargs de formaci: metge,
84 2 F@ 00@ %,2A =I *2 F 0 8@ 8@,5
=I 2 AA,F 2 $41 1-2,1 0? I,5 40,(+
F6@, =I A? 0A 7D 2NA$ , 140F A L ( A
caixer, fuster i comenteu entre tots la diferncia en
%,2A =I *2 % F 0(I2A AFI,A %4@1,5 8@4% A+
A,420; el perode de formaci.
, * 0F@ A % ,2 A 2 2L, =I 2 AA,F 2 140FA
2NA 8@ 8@,5 8 @ 84 @+0 A @ 0,FO@ 41 8 @
M 180 0 A % ,2 A 0A 1 F( A 2(,2N @A @=I,+
F F A 4 1 AF@ A; =I AFA 8@4% AA,420A 24 84 2
F@ 00@ %,2A =I *2 F 0A A IA AFI,A 0
#(! +(
2,L @A,FF;
@-4 ;8** I@ A =I A 41 2

F@ 00@ %,2A =I A ,M % @+*4;
2 =I AF 8 @-4 0 F@ 004@ A A (I ,M %4@12F

, 0*4@ L (%2F M8 @,"2,; A *,FI0 =I 0
00@( 0 A L L, 140F A 8 @A42 A 2L,.2 0(I2
48 % ,2;
@-4 )>'*'/ 41 2 =I2 A ,M

F@ 00@ ?I2 %4@1 %,2,F,L; 0 ,AF,2(,@ 2F@ 0
/I,0,5 L40I2F@, , 0 %4@; 40F A 8 @A42 A A
#(! , "
/I,0 2 8 0A D& 2NA;
)) ,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A
Pgina 66
Podeu posar exemples que els alumnes tinguin a prop

perqu ho puguin entendre millor:
2.*'/ .,0+'+,;
;'@ alumnes: poblaci inactiva

A 8 @A42 A =I F@ 00 2 %4@1 2 0 2.*'/ ;'@
.>2; =I AF A 8 @A42 A 84 2 M @,@ ,% @ 2FA
mestres: poblaci activa
4%,,A , 8@4% AA,42A =I A 0AA,%,=I 2 2 F@ A (@I8A 4
A F4@A 4261,A 0 A F4@ 8@,1@, 0 A F4@ A I2@, els mestres quan es jubilin: poblaci inactiva
, 0 A F4@ F @,@,;
) #()! ) %, ,
0 A 8 @A42 A =I F4F , L40 @ F@ 00@ 24 F@4 2 % ,2 (, ( !(
2 , 1 =I AF2 FI@ A; 4@1 2 0 2.*'/ ;'@ #! " +. $ Solucionari:
9.>2;
A 1,2,AF@,42A 8J0,=I A F 2 2 A @+
L ,A =I @ I00 2 4% @F A 04@0A , 42 A 84 2 ,2A@,I@
F4F A 0 A 8 @A42 A =I 24 F 2 2 % ,2;
1. La resposta correcta seria la b, poblaci activa
2.*'/ .,0+'+,;
',;'@ desocupada.
241 2 1 2.*'/ ',;'@ 0 (@I8 ( 2F =I 24 F!
0? F 4 0 L40I2FF F@ 00@ !A ,@ 0 A 8 @A42 A =I ) )+, +) )" , # (+
AFI, 2 4 0 A =I AF2 /I,0 A; #! " +. $ 2. activa ocupada
;'@';;9 poblaci inactiva desocupada
1 1(,2?F =I F 2A I2 ( @1 4 I2 ( @12 H7 2NA =I * F ? AFI,@
I2 @@ @ I2,L @A,F@, , AF IA2F % ,2; 2 =I,2 A F4@ 0 840,5 A?*
418F,0,FO@>
40,5 F,L 4I8 40,5 F,L A4I8 40,5 ,2F,L
= 48, 0? A=I 1 2 0 00,@ F , 4180 F?0

4I8
840,5
,2F,L
,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A )(
Pgina 67

Tercer Curs
Comenteu les fotografies amb els alumnes i proposeu-

los respondre aquestes preguntes:
;.8 28'+8'
0 A F4@ 8@,1@, ,204I F4F A 0 A F,L,FFA 8@4+
@ A %4F4A Quina matria primera sobt en cada cas?
+ 18A 0F 4 ?0(I2 @ 0 2A
% AA,420A =I 4F 2 2 8@4IF A ,@ F1 2F
0 2FI@; =I AFA 8@4IF A A?241 2 2
A @ A (FA;
+ @2/ 8400AF@ A 98(; GD 'F: Quants cops lany el pags, ramader o silvicultor
4 A,1,0@;
+;8'9 28'+89;
A F,L,FFA =I 8 @F+
2N 2 =I AF A F4@ A52 0?(@,I0FI@ 0 @1+
+ 02F,5 ?@@ A 8 @ A @
@ 40<0 FFA; podr collir el cereal, vendre els pollastres o talar
@, 0? M804F,5 0 4A 0 8 A , 0 1,2 @,;
els arbres?
7#8'>*;>8 ')+, ) # )!) ),
!+ $

?(@,I0FI@ !A 0 F"2, 0 .,8> *
;88 8 @ 4F 2,@ 8@4IF A L ( F0A 41 0A Demaneu-los que facin una cerca i que seleccionin al-
@ 0A 9 0 0F 0?4@, 4 0 ,L: 0 A * @ A 90
A4/ 4 0?0%0A: 0 A %@I,F A 90 A 841 A 0 @.1 4
0 A 24IA: 4 0 A *4@F0,AA A 9F41=I FA A
menys deu imatges relacionades amb el sector prima-
2,1A F;:;
A 8 @A42 A =I A?*, ,=I 2
A52 0A 2#9.9 4 #8'>*;.89; ri. Retalleu-les o imprimiu-les i demaneu als alumnes
8+8' que les classifiquin segon pertanyin a lagricultura, a
( ' ) ) ( )

@1 @, !A 0 8' 7,'+*9 1 0?4/ +
F,I F@ I@ ?2 8@4%,F !A ,@ ?8@4%,F@+2 0
#(+ (/ ( !+)
#! +#)$
la ramaderia, a la pesca, al cultiu de boscos o a la mi-
8 00 0 00 F 0 @2 0A 4IA F;
A 8 @A42 A
=I A?*, ,=I 2 A52 0A 8+89; F+ neria. Demaneu-los tamb que responguin quina ma-
0I2N 4AFI1 2 @,@ AF,@ 4L- 94L 00 A ,
M,A: 4L- 94IA L=I A , L 00A: 84@- 984@A
, (@@,2A: @I1 9@ A 4A , @,FA: 4 L,+
tria primera sobt en cada cas.
@1 9(00,2 A 8400AF@ A 4=I A , 2 A:;
7A2*.;'/ *9 .9.9

0 I0F,I , 0?8@4%,F1 2F 0A @ I@A4A 0 4A
9%IAF AI@4 40 FA F;: %4@1 2 8@F ?=I AF )#() # + ( ) (()
(@I8 ?F,L,FFA =I F1! A 42 ,M 1 0 )#( ( , ) %, +) 0) #(
+ (!) . (' ,)+ $
241 9'*@'>*;>8;
) ,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A
Pgina 68
Demaneu als alumnes quin tipus de peixos han men-

jat. Feu-ne una llista i mireu de descriure com sn. In-
29
tenteu esbrinar si sn pescats o de piscifactories.

8 A !A 0 42/I2F ?F,L,FFA , F"2,=I A 8 @ 8+
FI@@ 8 ,M4A @IAF,A 140<0IAA , 0F@ A 2,10A =I+
F,A;
Solucionari:
0A 29.89 =I 8 A=I 2 28.2 * .9; I 2
1@,42A 8 F,F A , 8FI@ 2 A8", A 41 0 A@+
,2 0 004@@4 4 0 848; 1. a S, perqu els consumim en molta ms quanti-
0A 8 A4@A =I 8 A=I 2 , *; +8 I 2 1@+
,42A 140F 1!A (@2A , 8@ 8@ A 8 @ 8AA@ %4@
/+( " #+(!
! ) (
tat i ms de pressa que no pas la seva capaci-
, A 00I2N A; 8FI@ 2 A8", A 41 0 F42N,2
0 00I 4 0 @8; tat de regeneraci.
L ( 1!A 8 @6 0A 8 ,M4A =I 1 2( 1 8@4L +
2 2 0 A 2'9' ;.8'9 I2 1 2 (@2( A 42 A b No caar o pescar espcies protegides, utilitzar
@, 2 1 %,20,FFA 41 @,0A 4 @ 840,5;
les energies renovables, mirar de racionalitzar-
+',8'

1,2 @, !A 0 42/I2F F"2,=I A , F,L,FFA 8 @
ne el consum
;8>8 +',8*9 ' +;**9 *9 +',9; 4 1 M+
/+( " ("
F@ I@ 0F@ A 0 1 2FA 0 F @@ @4=I A 0 A 8 @ + ',
@ A A0 0 A A0,2 A , 8 F@40, 0 AIA60; 2. Cal valorar les respostes imaginatives del tipus:
;'@';;9 menjar-nos el que anem pescant, omplint una pis-
1 A842 cina al vaixell No obstant aix, al final els di-
@ IA =I 0A @ I@A4A 2FI@0A 41 0 @5 0 %IAF 4 0 8 ,M A 84 2 A(4F@>
I" 84 1 % @ 8 @=I" ,M6 24 8AA,> rem, si encara no ho han dit, que els grans vaixells
= 2 (@I8A F@ A 4 =IF@ ,1(,2 I+L4A =I A4I 8 A4@A ?0F 1@; @ I %4@
I2 1 A; 41 IA *4 %@ I 8 @=I" 24 A %,2 10! 0A 8 ,M4A =I 8 A=I I I@2F
transporten sistemes de congelaci del peix que
F4FA =I AFA , A>
capturen.
,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A )
Pgina 69

Tercer Curs
Comenteu amb els alumnes les diferncies entre el tre-

ball artes i lindustrial. Intenteu fer-los adonar de la di-
;.8 9>,8' ferncia en el temps de producci.
0 A F4@ A I2@, ,204I F4F A 0 A F,L,FFA @ 0,42 A
1 0 F@2A%4@1,5 0 A 1F"@, A 8@,1 @ A 2 28.&
>;9 *.8;9;
?@F A2, 0 ,2JAF@, , 0 42AF@I,5
Podeu fer una llista dobjectes que duen a lestoig, de
8 @F2N 2 =I AF A F4@;
peces de roba que duen posades, del mobiliari de la
78;9,'
140FA 2NA 0 1/4@, 0 A % ,2 A @ 2 @F A2 A !A (+)
classe perqu sadonin que tots o gaireb tots sn
,@ 12I0A; LI, , 2?*, * 1 2NA 8 @6 2@ =I 2
8;9,9 41 0A F @@,AA,@ A 0A %IAF @A 4 0A /4, @A; 2 productes industrials.
0 A L % ,2 2 ;**89;
',?9;8'
1!A 2F 2NA =I A L2 41 2@ 42AF@I,@
8'5>9 F0I2N; 2 %@, !A I2 ,%,, 42 IF,+
0,FO2F 1=I,2@, 0 A 1F"@, A 8@,1 @ A A F@2A%4@1 2
2 8@4IF A 04@FA; 0 8@4!A !A 140F 1!A @8, =I
=I2 A % 1; -)+( +(
F0I2N 0 A 8@,1 @ A %@,=I A L2 A @ F ,M,FA;

@ 8 @6 *, F@4 1 ,% @ 2FA F,8IA ?,2JAF@,

?*'+,;8' =I 8@4I ,M 8@4IF A 41 0 8 0A , ) ((() ! )(.
14F,FA 0 A 8AF A F; ! ) ) (+) )
%, ) %, ..

;A;'* =I %@, F2F F ,M,FA 41 8 A @4;
!+) 0) (($ ) )

?*;80,' =I A , 0 8@4I,5 ?8@ 00A ) () #( /# +/
0 F@62,A 41 0A 4@,24@A 0 A 1 @ A %4F4(@%,+ ) +) ! )) )$
=I A 0A F 0"%42A 16,0A F;

+;*4*?8#' =I F@2A%4@1 1 F00A 2 8 A 4
AF@IFI@ A 1 F0<0,=I A;

5>(+' =I %@, 80AF,A 8@4IF A 2 F /
4 %@1, F;
(2 ,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A
Pgina 70
Podeu comentar amb els alumnes la importncia de la

tcnica i dels nous materials, que han perms poder
construir tnels, ponts, gratacels, cases de manera
.,9;8>'/

A F,L,FFA AF,2 A .,9;8>'8 ' ''9 ' ', 89&
molt ms rpida que abans.
;8>;>89 2?*'5>9 41 @@ F @ A 84@FA FJ2 0A F;
8 @F2N 2 =I AF (@I8;
0A @@ @A 2F 2NA 0 A F"2,=I A 42AF@I,5 *2

Solucionari:
2L,F %4@ , A?*2 41 2F IF,0,FO@ 24IA 1F @,0A
41 0 %4@1,(5 @1F 4 0 80I@; @, A ,M6 LI, ,
A 84F 42AF@I,@ 140F 1!A @8, =I 2A; 1. Resposta oberta. Exemples:
@ 84 @ 42AF@I,@ I2 ,%,, A 2 AA,F 0 % ,2
140F A 8 @A42 A ( 60 (A 2(,2N @A @=I,F F A 8@ + fuster: Persona que treballa la fusta i fa objectes
004@A 80 F A 124@ A (I,M,@ A 0 F@,,AF A 8,2F4@A ! )+(,"
, %IAF @A;
de fusta, com mobles i joguines.
;'@';;9 many: Persona que fabrica panys, claus i altres
1 2A 2 F@ A 4%,,A =I A,(I,2 @F A2A , A@,I+04A @ I1 2F;
objectes de ferro. Quan no podem obrir un pany,
= 0,42 2 0 00,@ F F,8IA ?,2JAF@, 1 0 8@4IF =I %@,

+& +1+

+&
+#/& $.
hem davisar el many.
guixaire: Persona que treballa el guix recobrint pa-
82F05 42A40 00 F M@48 %,0% @@4
< I2A 2NA *, L *L @ I2 ,2@ 1 2F 140F 40,5 9 2 1,0 @:

rets i sostres, o b en un taller fent motllures o pe-
(@2 ?I2 F,L,FF 0 A F4@ A I2@, 0 'HP
42AF@I,5;
'7P
'PP
'7P
ces conformades.
G3P
A @L =I AF (@%, , @ A842 G#P
GCP
I,2 2N A L 8@4I,@ 0?,2@ 1 2F>

I2F A 8 @A42 A A L2 % (,@ =I AF
GDP
G&P
G'P
G&7 G'#
2. alimentria: llet; txtil: pantal; electrnica:
GGP
F,L,FF I@2F 0?2N HPPD>
=I" A L I@ 0?,2@ 1 2F>
GHP
G7P
HPP' HPP& HPPD
consola; metallrgia: filferro; qumica: xarop.
,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A ( 3. a Lany 2006.

b 410.000 348.000 = 62.000 persones.
Pgina 71 c A laugment de la demanda de pisos i cases.

Tercer Curs
Comenteu amb els alumnes la diferncia entre servei

pblic i servei privat. Intenteu fer-los entendre que el
;.8 ;8'8' servei pblic (una escola, un hospital, una biblioteca)
0 A F4@ F @,@, ,204I F4F A 0 A F,L,FFA =I
4% @ ,M 2 0(I2 F,8IA 98@';
no s gratut, sin que el paguem entre tots els contri-
, 1 =I 0A A @L ,A A52 2?*'9 A, AF2 %,22+
FA 8 @ 0?1,2,AF@,5 41 8 @ M 180 0A
buents i que per aix nhem de fer un s racional.
20A 0 L,A,5 F0I2N 4 0 L,A,5
A82N40;
52 28'@;9 A, 24 @ 2 ,2 @A 0?AFF 41

Podeu fer un llistat dactivitats del sector terciari i clas-
) , .()+ +) )"
2 0 A 0 @ AF 0A 20A F 0 L,A,5 =I
84FA L I@ A F L;
)(.) , +,)$
sificar-les desprs segons la taxonomia que es propo-
, * 140FA F,8IA A @L ,A
sa en aquesta pgina i en la segent.
0A 98@'9 9,';8'9 F 2 2 0 %I2,5 L F+
00@ 8 @ 0 A0IF 0 840,5; 2 %4@1 2 8@F
0A 2F@ A ?F 2,5 8@,1@, 0A *4A8,F0A
4 0A 2F@ A ( @,F@,A;
0A 98@'9 >;'>9 F 2 2 0 %I2,5 ? I+

@ 0A ,2%2FA , F1! 0A I0FA; 2 %4@1 2
8@F 0 A 00@A ?,2%2FA 0 A A40 A 0A ,2AF,FIFA
4 0 A I2,L @A,FFA; ) !)#+ ) )" )(.)
) + ()$
0A 98@'9 >*;>8*9 A?4I8 2 % @ @@,@
0 I0FI@ F4F*41; 2 %4@1 2 8@F 0 A ,0,4+
F =I A 0A 1IA IA 0A F F@ A 4 0A 2F@ A
-L,A;
0A 98@'9 ;>8(9;'9 A?4I8 2 0?4@(2,F+

O,5 , 0 A ,2%@ AF@IFI@ A FI@-AF,=I A; 2
%4@1 2 8@F 0A *4F 0A 0 A ("2, A L,F+
( A 4 0A 8@A F 1F,A;
0 .+8 4% @ ,M 0 840,5 0A 8@4IF A

=I 84F 2 AA,F@; 2 %4@1 2 8@F 0 A 4F,+
(I A 0A 1 @FA 0A AI8 @1 @FA 0A (@2A ) !+%,) )"
1(FO 1A 4 0 A %,@ A; )(.) ,+,( )$
(- ,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A
Pgina 72
Els serveis que probablement ms coneixeran els

alumnes seran els comercials. Podeu parlar daquest
0A +';),9 ;8,92.8; A @L ,M 2 8 @ I@ 0 840,5
tipus de servei i dels diferents tipus destabliment on
?I2 004 I2 0F@ ; 2 %4@1 2 8@F 0A A @L ,A 1 F@4

F@ 2 , IF4JA 0 A 4182N, A "@, A 4 0 A 4182N, A , ) )(.) #!+) +(! ( podem comprar: botiga, mercat, supermercat
1@-F,1 A; +, ((&
,) %, +#,) )"
0A +';),9 .+>,''/ F 2 2 0 %I2,5 ?,2%4@1@
, 2F@ F 2,@ 0 840,5; 2 %4@1 2 8@F 0A ,@,A 0 A
)) ') )! ) %,
)+, +$
Solucionari:
@ L,AF A 0 A @,4A 4 0 A F 0 L,A,42A; =I AFA 1,F/2A *2
) , )+ ) %, ,+
M8 @,1 2FF I2 (@2 L40I,5 1 0 848I0@,FO,5
+1) ) )!. +$
? 2F @2 F;
Investiga: Resposta oberta.
1. La redacci dun diari: mitjans de comunicaci.

Un institut: serveis educatius. Un supermercat:
comer. Un hospital: serveis sanitaris. Un teatre:
serveis culturals. Una agncia de viatges: serveis
) !+,) )" # (+ !($ #() ) , + !, "$
turstics. Un tren: mitjans de transport.
;'@';;9
1 A@,I 2 0 00,@ F =I,2 A @L , 8 @F2N 2 0 A ,2%@ AF@IFI@ A A (K 2FA 2. a pblica o privada (segons pertoqui).
0 @ ,5 ?I2 ,@, I2 ,2AF,FIF I2 AI8 @1 @F I2 *4A8,F0
b privat.
I2 F F@ I2 ("2, L,F( A I2 F@ 2
c privat.
= A@,2 A, A52 8J0,A 4 8@,LFA 0A A @L ,A A (K 2FA
0 F L A40 0 %4@2 8 0 ,2 1 0 F@ 2

d pblic.
,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A (,
Pgina 73

Tercer Curs
Abans de comenar, pregunteu als alumnes on fan

7
els deures i on estudien. Esbrineu primer si disposen
,'+ >8 *792' ., 9;>'+ de lespai i el temps adequats; en cas contrari, potser

A @F @-AF,=I A 0? A8, 42 AFI, 1 F2F 9 41
0?9.* F 2 2 L I@ 1 0A @ AI0FFA =I 2?4F 2,1;
caldria que el tutor parls amb la famlia. Tamb ser
0?*4@ 84A@+24A AFI,@ 4 % @ I@ A I2 A"@,
F"2,=I A %@2 =I 0 FA 2A @ AI0F, 1!A %,0 , 2?4F,2(I 1
interessant veure quins alumnes ja tenen assolit lh-
1,004@A @ AI0FFA;
bit de fer deures i destudiar.
0(I2 A 0 A 1 AI@ A =I 84 1 48F@ A52
2F 2,@ 0?%';'/ , 0 ;>* 42 AFI, 1 2 F A , 4@ +

2 A 8 @ L,F@ ,AF@,42A , %,0,F@ 0 42 2F@,5; Podeu completar la sessi entregant un horari mut
>8 4@@ F1 2F 1 0? A=I 2 2 @ F , @ 40+
perqu els alumnes es facin el seu horari de tarda.
O 0 @ A8F00 @ 0 ,@;
+ " , + , Haur dincloure les activitats extraescolars i una fran-
+) ( )
48F@ 0 2.9;>8 4@@ F =I2 % 1 A @L,@ 0?4@,24@
0A @4A 0?0FI@ 0 F 0F , 0A I00A 0 2,L 00 0
.!(/ , ! )+,$
ja diria destinada a fer els deures i estudiar.
82F00 I2 ,AF2, ? 2F@ &P , CP 1;
2,@ I@ 0 **>+ =I !A I2 %F4@ 140F ,184@F2F;

0 1,004@ !A F 2,@ 00I1 2FI@0 8 @6 A, 24 0 =I A,FI 1
0 00I1 0 FI0 0 4AFF 42F@@, 0 1 1 =I"
A@,L,1 8 @ 24 % @+24A 41@;
,@@ F 2,@ I2 ;+28;>8 =I 0 24AF@

004 ? AFI,;
?241 2 F 18 @FI@ 42%4@F !A
H7 ;
@4I@@ =I *, *(, 9'*,' 8 @ 84 @+24A 42 2F@@B

8 @ F2F 24 * 1 F 2,@ 2 A4A 2, 0 F 0 L,A4@ 2, 0 ),( !((+ +
@,4 8 @=I" 2A ,AF@I@, 2; #( .+ ( #(!) ')%, $
( ,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A
Pgina 74
Podeu detallar quin ha de ser ls correcte de lagen-

da. Tamb podeu posar com a exemples les agendes
1!A % @ 0A I@ A , AFI,@ 2 0 A 1,004@A 42,+
dels alumnes que segueixin correctament les direc-
,42A 84AA,0 A F1! !A 2 AA@, =I 2A 4@(2,FO 1
!; @ ,M6 !A 140F ,184@F2F =I IF,0,FO 1 0?#, , trius. Aix els reforar aquesta actitud i engrescar
=I *, 24F 1 F4F 0 =I * 1 % @ ,;
1 F 2,@ 0 L,AF I2 %.88' 2 =I" 42AF,2 F4F A els altres alumnes que encara no ho facin.
0 A F,L,FFA =I % 1 , 0 A F12 ,2A , %4@
0? A40; ' ) ,
!( +1 ( !)$ Solucionari:
;'@';;9
1 A@,I 2 0 00,@ F =I,2A 0A 0 1 2FA 4 F,FIA =I 8@ ,M 2 0 ,I,M ,%,I0+
F 2 I2 42 AFI,
1. Llum natural a lesquena, walkmans a lorella, llum
artificial a lesquerra essent que el nen s esquer-
r, mala posici a lhora de seure, habitaci des-
endreada, televisor engegat.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
= M80, =I,2A *,FA ? AFI, F 2A;
< A I2 *4@@, 42 8@ (I,2 F4F A 0 A F,L,FFA =I 84@F A F @1 ,2A , %4@

0? A40;
,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A (
Pgina 75

Tercer Curs
Pregunteu als alumnes qu en saben, de la feina de

&

pags actual. A continuaci, proposeu-los que en fa-
9 ',9 * +2 ,9 ' 8 cin una descripci. Feu que utilitzin el vocabulari ade-

?!AA @ *I1 F@ 00 0 F @@ A % 140FA 2NA; FI01 2F 8 @6 0 A % ,2 A A?*2
1 2,FOF F2F =I I2 A40 8("A 84F % @+A @@ F @@ 2NA 8 @ 0A =I0A 2A 0,
quat: llaurar, adobar, sembrar, fumigar, regar, recol-
140F 1 ?4@; ,M?F 41 *2 2L,F 0 A ,% @ 2FA % ,2 A 0 8("A
lectar
*>88 * ;88

& ''
& &
&
&
+&
$.
&&

' 0&'!
,9
'
%.+ %. ." 8
'
+&+&"
Feu-los adonar de la duresa daquesta feina anys en-
rere. Tamb s significativa la durada diferent de cada
feina abans i ara.
+88 * ;88

'& 0&
+
&& .&!
,9
'
" 8
' '
&&"
.*4*;8
&
' &.+
' .+0+'!
,9
'
+
+" 8
' $.
'
& +&
"
() ,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A
Pgina 76

9.+2.9''/ *9 ,.+89
< A' 89 Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans de
M *9 9;.89 7;'@';; .,0+'
comenar la unitat, ja que pot ajudar els i les alumnes
A ,L, ,M 2 2
a contextualitzar els nous continguts i a relacionar-los
A F4@ 8@,1@, A F4@ A I2@, A F4@ F @,@,
F@ 00 2 42L @F ,M 1F"@, A Una activitat complementria seria buidar alguna de

0?4F 2,5 ,204I 8@,1 @ A 2 ,204I 4% @ ,M
1F"@, A 8@4IF A A @L ,A
8@,1 @ A 04@FA gin acabat la unitat. Aix els pot ajudar a estructu-
0?(@,I0FI@ 0?@F A2, rar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los
0 @1 @, 0 ,2JAF@,
0? M804F,5 0A 4A4A 0 42AF@I,5 que les complementin amb imatges i amb text.
0 8 A
0 1,2 @,
0A A @L ,A A2,F@,A
0A A @L ,A IF,IA
0A A @L ,A I0FI@0A
0A A @L ,A FI@-AF,A
0 41 @
0A 1,F/2A F@2A84@F
0A 1,F/2A 41I2,,5
,2 A (@-40 A ,2JAF@, , A @L ,A ((
Pgina 77

Tercer Curs
Feu-los observar la fotografia i, a continuaci, formu-

leu-los les preguntes de lapartat Qu en saps? Pro-
- "/ cureu que associn el Sol amb un estel. Quan hagi sor-
tit la idea de Sol podreu debatre per qu s important;
caldria que sortissin idees com ara: sense el Sol ens

' morirem de fred, les plantes no sobreviurien dentre

$ $'

les seves funcions destaquen el donar-nos llum i es-
$

calfor; veiem la Lluna perqu li arriben els raig del Sol

' i, per tant, depenent de com li arribin, la veiem com-
pleta o sols en veiem una part.
2 " ,',)
H,2 "@E"0 E"2,1 1#@ 7?37=
"? <H$ "0 30 #@ E2 ,173?E2E 7"? 0
"??=
H,2"@ %H2,32@ %=
"? <H$ " 2,E H2@ ,"@ K","1 0
0H2
@"2"? , H2@ 0E?"@ 231#@ "2 K","1 H2
7?E=
!
Pgina 78
Aquesta primera pgina serveix per situar la Terra dins

el sistema solar i conixer-ne els elements principals.
,,/! ,# + Per aix seria interessant fer un esquema amb els seus
0 @,@E"1 @30? "@E %3?1E 7"? H2 ,/ "2E?0 "0 #
7"0@ 3@@3@ "0"@E"@ 3 @E?"@ <H" 0>3172M"2 8' "
0@ #!/, @42 3@@3@ components.
"0"@E"@ " %3?1 ,??"(H0?
/, ,/ ( /, , #!/,9 , 7"? 0>,' <H" <H" "2E?"
<H" E"2"2 H2 5?,E 00H2M+
"00@:

++ #@ "0 702"E 32 K,K,1: 31 0 ?"@E "0@ 702"+
"0 30: @E2 3173@E3@
" ("0 , 730@ , "2K30EE@ >H2
SISTEMA SOLAR
E"@ "0 @,@E"1 @30? (,? 0 K30E2E "0 30: 2IK30 " (@3@ 0 "00"?:
"? 3??" " 7?3L,1,EE 0 30 "0@ 702"E"@ @42 "?H?,

"2H@ "?? ?E I7,E"? EH?2 ? , "7EI:

>"0"1"2E 1#@ ?E"?-@E,
>H2 31"E #@ 0 H
SOL PLANETES COMETES SATLLITS
<H" K","1 31 "0 @"H ?@E?"
0 # #@ 0>"@E"0 @,EHE 0 "2E?" "0 @,@E"1 @30?: 00H1,24@:
Tamb podeu completar aquest esquema amb un di-
7 0<@
,*<
buix o fotocpia del sistema solar com la del llibre. Si
77 )?+
<?7+ 7?7%
+?8
@0%<7
voleu projectar el dibuix que hi ha en aquesta pgina,
,)
7<
el trobareu al CD de recursos.
0@ ' "/, @42 @E?"@ <H" (,?"2 0@ ,/ ( /, @42 @E?"@ <H" (,?"2 0 K30E2E
0 K30E2E "0 30: 0 @,@E"1 @30? >0E?"@ 702"E"@ 31 ? 0
0H2 <H" #@ "0
2>*, * KH,E "?H?, "2H@ "?? @E$0;0,E " 0 "??: 0(H2@ 702"E"@ "2 E"2"2
?E I7,E"? EH?2 ? , "7EI: 1#@ >H2 I7,E"? "2 E# @",L2E+3@:

+ )6+%A78 #% # *%)%,+8 ,88,8 )8<83 ) ,*< ))C 8 ?+ )8
)8 8<)8 8-+ 8<78 5? *<+ ))?*3 *8 ,+!?<83 7A88 )
) ,) 8 ?+ 8<)3 8%8<* 8,)7 9: +C83
) 8%8<* 8,)7 8< ,7*< 0) ,) A?%< 0)+<8 ,7+7 0887 07,0
8<)4)%<8 % ,*<83 ) 77 )6+C >D:3
0 , , 0 2,E !
Pgina 79

Tercer Curs
Per comenar a treballar aquesta pgina seria bo tenir un

globus terraqi i identificar-ne cadascuna de les parts.
++

"?? E# E?"@ "0"1"2E@ 130E ,%"?"2,E@
Podeu fer un exercici creant una taula com aquesta:

>/!#,+: @ H2 7 " ,K"?@3@ (@3@ <H" "2+
K30E 0 "??: 2 ><H"@E@ (@3@ #@ 0>3L,("2 <H" 2"+
"@@,E"1 7"? ?"@7,??:
la Terra

>E13@%"? %,0E? "0@ ?,(@ @30?@ 7"?<H$ @, ??,"@@,2 est formada per descripci funci
E3E@ 0 "?? @"?,"2 7"?/H,,0@: 1# 7?3E"(",L "0
23@E?" 702"E "0@ 1"E"3?,E@ <H" @42 ?3<H"@ <H" K,E+
("2 7"? 0>"@7, (?2 K"03,EE: )8
8-+ latmosfera
07))8 5? !%7+ ) A,)<+<
1#@ "K,E <H" 0 "?? @>"@0%, 1@@ " , , "@
?"%?", "L"@@,K1"2E " 2,E: 1# #@ 0 ?"@732@0"
) 773 7A%B+ +<7 la hidrosfera
)<78 ,88 07 7
<H" "0 "0 "@ K"(, " 303? 0H:

+#,+: @ "0 32/H2E " E3E 0>,(H "0 702"E
,<,!7%8 7<7+8*<7
,+8 7%, % <)A%8%- <3
la litosfera
"0@ 1?@ "0@ 3"2@ "0@ ?,H@ "E:
0 702"E "?? K,@E "@ " 0>"@7, E# H2

continents
303?,4 0K ?E"?-@E, 7"?<H$ E?"@ ?7,0
8%
<H?E"@ 7?E@ " 0 @"K @H7"?%-," @42
,(H: Per completar aquesta taula, podreu demanar que

/#,+: @ "0 32/H2E "0@
32E,2"2E@ , 0"@ E"??"@ @H1"?(,+ afegissin un dibuix de la Terra i nassenyalessin els
"@ 7"? @3E "0 2,K"00 "0@
3"2@: elements. Com a treball complementari, podreu de-

@H7"?%-," E"??"@E?" <H"
"1"?(",L "0@ 3"2@ %3?1 manar que busquessin informaci sobre el gegant At-
H2@ 03@ " E"?? "23?1"@
<H" @42 "0@ #"/""/,: 0@
32E,2"2E@ @42 @,@ H?37
les i el seu mite.
1$?, @, %?, "2,
, 0>2E?E,:

0,E3@%"? 3H7 H2 <H?E
7% Tamb podreu buscar la imatge de la Terra des dun
7?E " 0 @H7"?%-," "0 702"E:
+%
satllit artificial, a laula dInformtica.
( 0 , , 0 2,E
Un altre treball interessant seria definir i comparar un

Pgina 80 satllit artificial amb un de natural.
Com a treball complementari podreu demanar que

busquessin lorigen (grec) daquest vocabulari:
#%7,87 )%<,87 atmosfera: atms (vapor) sphaira (esfera)

!,+8 ) *%<,),!% !7!
) 77 86!?+<A + ) hidrosfera: hidro (aigua) sphaira (esfera)
) 075? ) !!+< <)8
) 8,8<+%3 litosfera: lito (pedra) sphaira (esfera)
77 8 /D *%)%,+8
5?%).*<78 ) ,)3
7 77%7$#% #?7&*
0,87 + %)7 />3DDD 0)$
Solucionari:
+<8 %!?)8 5? ) 773
1. Que les terres quedarien submergides i no hi po-

77 8 ?+ )8 0)+$
drem viure.
<8 5? !%7+ ) A,)<+< )
<*,87 ,)3
07<8 ) 77
2. a Els continents sn grans blocs de terra [...].
/3//, b El conjunt de tota laigua del planeta sanome-
& "@732 na hidrosfera.
H$ 7@@?, @, 0 *,?3@%"? 3?-@ E3E 0 0,E3@%"?=
c Latmosfera s una capa de gasos que hi ha al
1 37, 0"@ %?@"@ "2 0 00,?"E , 3170"E+0"@ 1 0"@ 7?H0"@ <H" "E 32"1
E13@%"? *,?3@%"? 32E,2"2E@ "??

voltant de la Terra.
0@ @42 (?2@ 03@ " E"?? "1"?(,E@ "0@ 3"2@: 32@E,EH",L"2
E3E 0 @H7"?%-," E"??"@E?" "0 702"E:
0 32/H2E " E3E 0>,(H "0 702"E @>231"2 :

> #@ H2 7 " (@3@ <H" *, * 0 K30E2E " 0 :
0 , , 0 2,E
Pgina 81

Tercer Curs
Abans de llegir aquestes pgines, pregunteu a lalum-

nat com simagina que deu ser el Sol: si creu que s
# gran o petit, si est molt lluny o molt a prop, si es mou,
2 0>2,K"?@ *, * 130E@ "@E"0@: 0 # 2>#@ H2:
3 #@ "0@ 1#@ (?2@ 2, "0@ 1#@ 7"E,E@ 7"?5
com s que fa llum
#@ "0 <H" E"2,1 1#@ 7?37: @E %3?1E 7"?
(@3@ <H" ?"1"2 32E-2H1"2E H2 E"17"+
?EH? 130E "0"K: "? <H"@E ?4 "1"E 00H1 Desprs de la lectura podeu fer un esquema com
7?57,:
0 30 ( 2!" "0 23@E?" 702"E , ", $" aquest amb les caracterstiques principals del Sol:
, #+: "2@" "0@ ?,(@ @30?@ "0@ #@@"?@ K,H@
"2@ 13?,?-"1 " %?": ) ,) 8< ,7*< 07
<*07<?78 *,)< )<83
,2@ <H" "0@ (@3@ "0 30 23 @>"@(3E,2 <H"@E 5?8<8 <*07<?78 <+ s lestel ms proper a la Terra.
"@E"0 "2@ 32E,2H? 7?373?,322E 00H1 , "@0+ )A8 7+ ?+8
%3?: >* 0H0E <H" "2 <H"@E@ 131"2E@ "0
30 "@ E?3 7?3L,11"2E 0 1",EE " 0
) 8?07&% 8,)73 8 *8
,+!?8 8-+ )8 <5?8 8,)783 Est format per gasos a gran temperatura.
@"K K,:
0 30 #@ H2 "@E"0 31 "0@ <H" K","1 0 "0

Sol Emet llum prpia.

H?2E 0 2,E: "10 1#@ (?2 7"?<H$ #@ 1#@
7?37 " 0 "?? <H" "0@ 0E?"@:
8 , Actualment es troba a la meitat de la seva
8-+ )*78 , 5? 8
130E@ 2M@ "0@ (?"@ ?","2 <H" "0 30 "?
H2 ,@ 7"E,E @,EHE 7?37 "0 ,1 " 0"@ 1H2E+
07,?%B+ ) ,)3 6#% # 5? <++
+,*8 )!?+8 #,78 A% % +6#% #
vida.
2M"@: ? @"1 <H" #@ H2 "@E"0 <H" "@ E?3 5? ?7+ ?+8 5?+<8 *8,83
1,0,32@ " <H,051"E?"@ " 0 "??:
Un treball interessant seria buscar informaci sobre les
130E " E"17@ "0@ *H12@ ?","2 <H" 0 "?? "? "0 "2+
E?" " 0>2,K"?@ , <H" 1#@ "? 702: "2@K"2 <H" "0 30
diferents concepcions que shan tingut de la formaci
(,?K 0 K30E2E " 0 "?? , <H" "@ %", " 2,E <H2 7@@K
7"? @3E "0 702"E: de la Terra i la seva situaci respecte de lUnivers.
0 6'BF K 2#,L"? 3052, H2 @E?5231 <H" "@ ", ,30H
37$?2,: <H"@E "@EH,4@ K "@3?,? <H" 0 "?? , "0@
0E?"@ 702"E"@ "0 @,@E"1 @30? (,?K"2 0 K30E2E "0 30
, 23 0>,2?"K#@:
& 0 , , 0 2,E
Pgina 82
Abans de llegir aquestes pgines, pregunteu als nens

i nenes com simaginen que sn els estels.
3 , ,/ ,
0@ "@E"0@ "1"E"2 00H1 " E3E@ "0@ 303?@:
??"/ >+

) ,) 8 ?+ 8<) *%
Desprs de la lectura, feu un esquema amb les carac-
<H"@E@ 303?@ % <H" "0@ K"("1 " 303? 02:
0@ "@E"0@ E1# E"2"2 H2 ,0" K,E0 <H2 @42 "@E"0@ /3K"@
*%<(+3
8< ,*0,8< 07 !8,8
terstiques principals dels estels:
E@ " %3?1? @>231"2"2 ,/ , 2,: @@E@ 5? 7*+ ,+<&+?*+<
130E@ 1,0,32@ >2M@ "@ 31"2"2 ?"%?"? , ?""2 "0 07,0,7%,++<$+,8 ))?* %
231 " "/, 3+! ,: ,201"2E "2 "L703E2E 8),73 Emeten llum de colors que, barrejats, fan
, 32K"?E,2E+@" "2 ,2'+"#3,: 0 <H" "2 <H" #@ H2 8 A ,7*7 ?+8 3DD
"" ": *%)%,+8 6+C8 % 8 )?)
5? 8 <7, ) *%<<
que els veiem blancs.
0 23@E?" 30 E1# "@7?",L"? 7"?5 "@ 0H0 <H" ) 8A A%3
"2? %0E"2 H2@ ':&OO 1,0,32@ >2M@ 7"?<H$ ,L5 7@@,: Segons en quin punt del seu cicle vital es
trobin, diferenciem:
Estels
Estels blaus.
Gegants vermells.
Supernoves.
8<)8 )?8 8?07+,A
Nanes blanques.
/3//
& ,(H"@ @, 0"@ %,?1,32@ @"(J"2E@ @42 K"?E"?"@ 3 %0@"@ Solucionari:
0 30 #@ H2 "@E"0:
0 30 #@ 0>"@E"0 <H" ,0;0H1,2 , "@0% 0 "??:

0 30 #@ 1#@ 7"E,E <H" "0 702"E "??:

"?? #@ "0 "2E?" "0 @,@E"1 @30?:
1. a V d F
0@ "@E"0@ @42 (?2@ 30"@ " %3 <H" "@ K2 32@H1,2E:
0@ "@E"0@ E@ " %3?1? @>231"2"2 @H7"?23K"@: b V e V
c F f F
0 , , 0 2,E %
Pgina 83

Tercer Curs
Mentre observeu les imatges daquesta pgina podeu

plantejar-los preguntes sobre la part fosca i la part il-
, , , ,/#", luminada de la Terra: en quin lloc deu ser de dia, en
"/ quin altre deu ser la tarda i en quin altre, de nit.
2? <H" 23 "2@ *3 @"10, 0 "??
@"17?" "@E "2 13K,1"2E: >H2 12"?
32@E2E (,? @3?" "00 1E",L: Perqu assimilin b el concepte de moviment de trans-

"?? E? G' *3?"@ #@ ,? 2"
%"? H2 ><H"@E"@ K30E"@: @ "0 <H" @>+ laci, plantegeu les qestions segents abans de llegir
231"2 !#3!"/ +#/$:
H@ " 0 ?3E,4 <H2 H2 003 " 0 la informaci del llibre:

"?? "@ E?3 0 2 ,0;0H1,2 7"0 *,A%*+< 7,<%-
30 #@ : H2 <H"@E 003 7"? "%"+
E" " 0 1E",L ?3E,4 "@ E?3 0>0E?
2 32 23 ??,"2 "0@ ?,(@ @30?@ #@
La Terra t dos moviments. Un s la rotaci, que
"/:
dna lloc al dia i la nit. Laltre s la translaci. Com
, ,/#",

"?? (,? 1#@ 0 K30E2E "0 30:
us imagineu que s aquest moviment?
"? %"?+*, E3E H2 K30E E? FC& ,"@
#@ ,? 2" "5: <H"@E #@ 0>231"2E Quin recorregut fa la Terra al voltant del Sol?
!#3!"/ /+", $ <H" 42 003
0"@ <HE?" ,/#", 7?,1K"? "@E,H
E?3? , *,K"?2:
Quins efectes creus que provoca a la Terra?
"? ,K,,? "0 E"17@ H@"1 "0 0"2?,: *,A%*+< <7+8)%-
Creus que aquest moviment origina les estacions
i els canvis de temperatura?
77 <7 ,*0)<7 ?+ * 6A%<7 *%77 %7<*+< ) ,)3
*,A%*+< , !%7 8,7 )) 8A ))?* 8 <+ %+<+8 5? +8 0,< +C7
*<%B3 !7?*+< )8 ?))83 * #* 6+7 *
,*0)<7 ?+ *,A%*+<
, !%7 ) A,)<+< ) ,) <7 !3
,*0< )6#,7 07+7 ) 8,) % 7$#,
8*07 * 07,<%-3
Pregunteu-los si la Lluna s un planeta. Feu que ob-
servin les fotografies i sadonin que el Sol tamb il-
0 , , 0 2,E
lumina una part de la Lluna, com fa amb la Terra.
Pgina 84 Expliqueu-los que la Lluna no t atmosfera. Recor-

deu-los que un dels efectes de latmosfera s destru-
ir i frenar la caiguda dels meteorits. Per aquest motiu,
aquests arriben a la Terra ms petits i amb menys for-

a. Amb aquesta explicaci podran entendre un dels
2" motius de la gran quantitat de crters a la superfcie de
H2 23 ?""1 0 00H1 "0 30 "@E"1 0"@ %3@<H"@ #@ "
2,E: H?2E <H"@E"@ *3?"@ 73"1 K"H?" 0
0H2 "0@ "@E"0@
la Lluna. La grandria dels crters depn de les dimen-
, "0@ 0E?"@ 702"E"@:

0H2 #@ 0>I2, @E$0;0,E " 0 "??:
3 @">2 @"7? 1, , (,? 32@E2E1"2E 0 @"H K30E2E: sions del meteorit i de la velocitat a qu es desplaci.
, ,, 2"

0H2 23 "1"E 00H1 7?57,: H2 #@ " 2,E 0 K","1
7"?<H$ ?"%0"E",L 0 00H1 "0 30:
%3?1 " 0
0H2 K,@E
Un altre motiu de per qu a la Terra no hi ha tants cr-
"@ " 0 "?? 2K, 1"@H? <H" 7@@"2 "0@ ,"@: 42
0"@ %@"@ " 0
0H2:
77 A%8< 8 ) )?+3 ters com a la Lluna s que, fa molts anys, un bon nom-
bre de meteorits va impactar contra la Lluna i la Terra.
A la Terra, aquestes marques shan esborrat a cau-
5?7< 7%B+< ))?+ 0)+ 5?7< *%+A+< ))?+ +,A sa de lerosi dels agents geolgics externs; en canvi,
2+/ +4"/ K","1 0 1",EE ?"E " 0
0H2:
2" ' " 0 K","1 @"2"? 7"?<H$ "0 30 ,0;0H1,2 0

com que a la Lluna no hi ha atmosfera i, per tant, no hi
)?+ <7 > %8
7?E " 0
0H2 <H" "@ K"H "@ " 0 "??:
7 ?+ A,)< 8+7 ) ha erosi, els crters no shan esborrat.
2+/ !"3"/ 0
0H2 "@ K %"2E 7"E,E "2 %3?1 " : 773 %B. 5? )680<
) )?+ +A%' % %
2" "#3 23 0 K","1 7"?<H$ ? #@ 0 7?E 23 ,0;0H+
,7%!%+% )8 5?<7 883
1,2 0 <H" "@E "2? 7 0 "??: Solucionari:
/3//
& 37, 0"@ %?@"@ @"(J"2E@ "2 0 00,?"E , 3170"E+0"@
1. a La Lluna s el satllit de la Terra.

0H2 #@ "0 " 0 "??: b Quan la Lluna s nova, no la podem veure.
H2 0
0H2 #@ 23 0 73"1 K"H?":
, 0
0H2 "@E "2 <H?E E# %3?1 " 31 H2 E00 " 1"04:
c Si la Lluna est en quart minvant, t forma de C,
0 , , 0 2,E
com un tall de mel.
Pgina 85

Tercer Curs
Per entendre i explicar els eclipsis de Sol i de Lluna s

necessari representar com es produeixen. Necessita-
',, # 2" reu: un llanterna, una pilota petita i una pilota grossa.
', # Cal fer lactivitat en una classe o habitaci on no hi hagi

>"0,7@, " 30 #@ H2 %"231"2 "@7"EH0?: @ 7?3H",L
<H2 0
0H2 "@ 73@ "2E?" 0 "?? , "0 30 , 23 ",L <H"
, * E?"@ E,7H@ >"0,7@,@
@30?@
llum, per poder observar-ho millor. Noms cal situar
"0 7H(H"1 K"H?" "@ " "?E"@ N32"@:
& 0,7@, '+ cadascun dels elements, segons el que representen,
0
0H2 23 E7
"0 E3E "0 30:
en la posici que explica el dibuix daquesta pgina:
1 0,7@, /#/ 0
0H2
E7 3170"E1"2E
"0 30:
Sol llanterna
0 0,7@, "2 +
0
0H2 E7 0 7?E
"2E?0 "0 30:
Pilota petita Lluna
)%08% ,)
Pilota gran Terra.
', 2"

>"0,7@, "
0H2 "@ 7?3H",L <H2 0 "?? "@ 73@ "2E?" Com a treball complementari podreu buscar informa-
"0 30 , 0
0H2:
ci sobre els eclipsis que es produiran durant el curs
)%08% +?)7
i explicar com els podem mirar per no fer-nos mal als
ulls.
8 ?)<?78 +<%!?8 <$
+%+ *,)< 0,7 )8 )%08%8
8,)783 7%+ 5? 7+ ?+
8<%! %A& % 5? +?+%A+
8!7%8 <77%)83
)%08% )?+
" 0 , , 0 2,E
Pgina 86
Llegiu el text en veu alta. Si cal, a continuaci, deixeu-

los un temps perqu cadasc el llegeixi en veu bai-
xa. A partir de la lectura, plantegeu-los aquestes pre-
, !+,
2 1?" #@ H2 13K,1"2E " 7H/ , ,L % # )<78 <%0?8 *78 5? guntes:
<H" % 0>,(H "0 1? 7"? 0>E?,4 "0 30 , @3+ +, <++ 0 7)%- * ) ,) +%
?"E3E " 0
0H2: * ) )?+3 + 8
H2 0>,(H 7H/ *, * !+ / , <H2 ,L

) < !7+ 0<7,)% 5? ?+ A%B))
0<7,)%7 # ,< ) *7 !+7)$
Qu s una marea?
!+ 4:
*+< ?8 6?+ %+<3
0 2,K"00 " 0>,(H 7H/ %,2@ ??,? H2 7H2E 1+ Per qu es produeix?
L,1 <H" @>231"2 ' !+: "@7?#@ "@ 12E#
@"2@" 2K,@ H?2E 0(H2 E"17@ , 32E,2H,4
,L %,2@ ??,? H2 1-2,1 <H" @>231"2
Com es diu el punt mxim duna marea? I el punt
4!+:
mnim?

1?" 0E , 0 ,L @>0E"?2"2 "2 H2 ,0" 32+
E,2H <H" "@ K ?"7"E,2E: <H"@E ,0" 7?3H",L H"@
1?""@ 0E"@ , H"@ 1?""@ ,L"@ ,:
Solucionari:
/3//
& <H"@E"@ %3E3(?%,"@ @42 "0 1E",L 003 "2 3@ 131"2E@ ,%"?"2E@ "0 ,:
1. Laigua ha pujat per latracci del Sol i de la Lluna.
L70, <H$ * 7@@E:
*7 )< *7 %B
0 , , 0 2,E !
Pgina 87

Tercer Curs
La lectura daquesta doble pgina ha de servir per fer

*

un debat de la situaci del nostre planeta. Podeu co-
"3 !/ menar el debat a partir daquestes qestions:
/!', !
0 /!', !/#+# % % ?"%"?$2, 0 <H" 7@@ "2
Heu sentit mai a parlar de lefecte dhivernacle? En
H2 003 , H2 131"2E 32?"E@A #@ "0 <H" 7@@ 1,2HE
1,2HE: 0 E"17@ 73E 2K,? 130E "2 73<H"@ *3?"@: qu consisteix?
"? "L"170" "@7?#@ >H2 E"17"@E 73E @3?E,? "0 30:

7?"K,@,4 1"E"3?305(, "0@ ,?,@ , 0 E"0"K,@,4 "L70,
"0 E"17@ <H" %?:
) +A% )%*<% 0,7%
,8%,+7 ) 8!) )8 0,)83
Qu pot produir? En qu poden canviar les nos-
0 ! % ?"%"?$2, 0"@ ?E"?-@E,<H"@ "0 E"17@
<H" "@ ?"7"E",L"2 "2 H2 003 "E"?1,2E 0 00?( " 1#@
tres vides els seus efectes?
" E?"2E 3 <H?2E 2M@: 6< 6#%A7+) %*0$
%B 5? ) ),7 8680%
Quines mesures cal prendre, a tot el mn, per atu-
*/ *3+" )6<*,87 % 8 *+$
@ K,@E 1, H2 *,K"?20"= 30E@ @"10"2 H2 7"E,E
<%+!?% + ) 8?07&% ) rar-lo? Com hi podem contribuir, cadascun de no-
773 5?8< +,*+ 8
@ " K,?": 2 "0@ *,K"?20"@ "@ 73"2 %"? ?#,L"? 0"@
702E"@ %,2@ , E3E 0>*,K"?2 <H2 % 130E %?": H2,32"2
%*0,7<+< 075? 8% +, 8
07,?&8 ) <*07<?7
saltres?
(?,"@ 0>"@0%3? "0 30 "0 K,?" " 0>*,K"?20" ",L
) 77 87% *,)< %B %
7@@? 0 00H1 7"?5 23 "2 ",L 1?L? 0>"@0%3?: ,L5 %
+, #% 0,7&* A%?73 7. 8%
<H" 0 E"17"?EH? 0>,2E"?,3? "@ 12E,2(H, 7?3H "0"K
7"?<H$ 0"@ 702E"@ *, 7H(H,2 K,H?":
86%+<+8%% ) <*07<?$ Seria interessant que els nens i nenes busquessin no-
7 ) 77 +%7 0?(+<

>,?" " 0>E13@%"? E"??"@E?" "@E 3173@E " ,%"?"2E@
(@3@: 0(H2@ ><H"@E@ (@3@ <H" "@ 3173?E"2 31
A! 7 *8 ),7
% 0,7% ?87 07,)*8
tcies als diaris, en les quals es fes referncia a lefec-
"0@ K,?"@ " 0>*,K"?20" @>231"2"2 (@3@ 3+" : )8 078,+8 )8 +%*)8
% )8 0)+<83 te dhivernacle; a continuaci, caldria que, entre tots,
! "3

E"17"?EH? " 0 "?? * H(1"2EE "0@ ??"?@ "2E
les llegissin i les comentessin.
2M@ , 0"@ 7?"K,@,32@ "0@ "L7"?E@ ,H"2 <H" *3 32E,2H?
%"2E:
H@ #@ 0>H(1"2E " 0 <H2E,EE " (@3@ *,+
K"?20" "2 0>E13@%"?: >32 K#2"2 <H"@E@ (@3@= 3E
, <H" 0 1E",L ,21, " 0 "?? "2 7?3H",L 0(H2@
Tamb podreu demanar-los que fessin una llista de
87"? "L"170" <H2 H2 K30 "2E? "2 "?H7,49 0 1/3?
7?E @42 32@"<J$2, " 0>E,K,EE *H12:
les diferents fonts denergia que no provoquen aquest
0 , , 0 2,E
efecte.
Per acabar, podeu ampliar el punt Qu podem fer-hi

Pgina 88
nosaltres?, trobant alternatives vlides per posar en
prctica a lescola i a casa.

H$ 73E 7@@?= "(32@ "0@ 3?(2,@1"@ ,2E"?2,320@ <H"

@>3H7"2 ><H"@E <J"@E,4 0>H(1"2E " 0 E"17"?EH?
" 0 "?? 73?, %"? <H" 0(H2"@ N32"@ "@ 32K"?E,@@,2 "2
"@"?E@ <H" "0@ 730@ "@ "@("0"@@,2 <H" "@7?"(H"@@,2
0"@ (0"?"@ >0E 1H2E2M , <H" 31 32@"<J$2,
H(1"2E#@ "0 2,K"00 "0 1?: 3E 70"(E 73@?, "2 7"?,00 0
,21, EH0 "0 702"E:
2 + '+ /2++

"3 !/) 0)5?8 ,<,A,)<%5?8
E,0,EN? "2"?(,"@ ?"23K0"@ 31 0 <H" 3E"2,1

"0 K"2E 8"2"?(, "50,9 " 0>,(H 8"2"?(,
*,?H0,9 3 "0 30 8"2"?(, @30?9 <H" @42 73
3 "2 0(H2@ @3@ ("2@ 32E1,22E@:
32E?30? "0 32@H1 >"2"?(,:
2 '#! + "#, /+,) *,)%+8 A+<
32E?30? "0 32@H1 >"2"?(,: "? "L"170"

00"(,? 1 00H1 2EH?0 @"17?" <H" @,(H, 73@@,0"
1 00H1 2EH?0 , 7(? "0@ 00H1@ 0 E"0"K,@,4
, 0>3?,23? <H2 23 "2@ %,2 %0E:
5?8< <%5?$
3H?">2@ 1 E?2@73?E 7I0, 3 1 ,,0"E < %+% 5?
)6,(< 5? )
7"? 23 32E1,2? E2E:
0,7< 8< 0+8< 07 8$
<)A%7 +7!%3 0,*
",0?: H2 ?",0"1 ?"H.1 0 <H2E,EE " <7,7 + )!?+8 ,7%+$
,78 <)A%8,78 <3
?"@,H@ , /H"1 32@"?K? "0@ ?"H?@3@ 2EH?0@:
0 , , 0 2,E
Pgina 89

Tercer Curs
Desprs de la lectura i lexplicaci podreu demanar

als nens i nenes que dibuixin unes vinyetes on es re-
,/%+ ++ presenti el moment en qu es va formar la Terra. Po-

"?? "0 30 , 0
0H2 E"2"2 0 1E",L "E 7"?<H$
"@ K2 %3?1? 7?E,? "0 1E",L 2IK30 " (@ , 730@:
deu donar-los aquesta seqncia perqu tinguin una
3"1 "E"?1,2? 0>"E " 0 "?? @, 2>"@EH,"1 0"@ ?3+
<H"@: "? ,L5 @"1 <H" K 2#,L"? % H2@ ':&OO 1,0,32@
idea de quins elements han daparixer:
>2M@: 2 <H"00 $73 0 "?? "? H2 30 3"?E
" ?3 %3@ 81(19: 73 73 "@ K2 2? 7?3H,2E
"0@ 2K,@ @"(J"2E@ a Materials pesants que senfonsen.
0@ 1E"?,0@ <H" 7"@K"2 1#@ "@ K2 2? "2%32@2E
7 0>,2E"?,3?: b Material que pesen menys que es queden a la su-
0@ 1E"?,0@ <H" 7"@K"2 1"2M@ "@ K2 <H"? 0
@H7"?%-," , "@ K2 @30,,%,?:
perfice i se solidifiquen.
0@ (@3@ <H" 0"@ ?3<H"@ "@7?"2,"2 K2 32? 003
0>/!#,+:
c Els gasos de les roques que formen latmosfera.
0 K73? >,(H <H" *, *K, "@ K %"? 0-<H, , K H?"
"2 %3?1 " 70H/: <H"@E 7?3#@ K %3?1? "0@ #",:
d El vapor daigua cau en forma de pluja i forma els

>3L,("2 " 0>E13@%"? K 2? H(1"2E2E 73 73
, "@ K 31"2? ("2"?? 0 3:
oceans.
)8 .88%)8 8-+ 78<8
, 317?,1-@@,1 <H"@E@ ':&OO 1,0,32@ >2M@ "2 H2 @30 6,7!+%8*8 5? A+
0,)7 ) 773
e Loxigen de latmosfera augmenta.
, "0 ?"@H0EE @"?, "0 @"(J"2E
f Comena la vida.
D3DD $ 7%- ) 77 >>3/D $ 07%*78 8878 <778<78 1*%%82

:3=D $ 07%*78 ,7!+%8*8 *%7,8.0%8 >=3DD $ 07%*78 **&78
>/3/ $ 07%*78 0%B,8 D 8!,+8 +8 )8 > 3DD $ 07%*78
>/3D $ 07%*78 0)+<8 <778<78 8878 #?*+83
( 0 , , 0 2,E
Pgina 90

,#!'#,$ , "#!+,
0 4+, Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans de
L
++
comenar la unitat perqu pot ajudar els i les alumnes
#@ E# "@E %3?1 7"? % a contextualitzar els nous continguts i a relacionar-los
"0 E"?"? H2 @E$0;0,E 0>E13@%"? 3@ 13K,1"2E@
702"E 1#@ 0
0H2
7?37"? 0 30
0 *,?3@%"?
E#
?3E,4
0 0,E3@%"? E?2@0,4
<HE?" %@"@
gin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a estructu-
<H?E ?",L"2E rar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-
00H2 70"2 los que les complementin tant amb imatges com amb
<H?E 1,2K2E text.
00H2 23K
0 , , 0 2,E
Pgina 91

Tercer Curs
Podeu comenar el tema valorant la importncia

de mesurar un objecte, una propietat, un procs
8 - +7=6+ :-:
26 ',>7:'#6
a lhora de poder entendre millor com s o com es
produeix. Com ms informaci tenim, ms b ho
coneixem i ho entenem.

$$)

$ '$$ Tamb s molt interessant fer adonar els alumnes que

'

$'
$
la mesura aporta objectivitat. Un alumne pot pensar

'
'$

' $' que fa fred, per un altre alumne pot pensar que fa
$$

$

$'

calor. El fred i la calor sn sensacions subjectives. Si
$
(
$$
mirem el termmetre i diem que la temperatura s de
18 C, aix s objectiu, no s cap sensaci ni shi pot
estar en desacord. Aix ens ajuda a avanar en la
investigaci.
= , 7274
M-3 - OD 3#-P"C@
M3J OD :"DC@
M3J :"D"D C@ M-3 1 &D@
D -2:5CJ3J 53$-P"C "1 :"D - 1B1
" 1"D :"CD53"D@ "C ?M$@
&
Pgina 92
Un cop llegit el text podeu demanar als alumnes

que facin lactivitat. Pregunteu-los a quina magnitud
7=6+ correspon cada unitat de mesura (kmlongitud,
3 1 35DJC O- -C- 1"D :"CD53"D 3""DD-J"2 2"DMCC
-&"C"3JD 2)3-JM D 52 C "1 :"D B1)N 1 J"2:"CJMC
Ctemperatura, kgmassa, km/hvelocitat) i
BM3 +-J-6 "J=
"C &"C,+5 MJ-1-JR"2 -3DJCM2"3JD " 2"DMC= "D ?M3J-JJD

intenteu resoldre relacions falses o completar els buits
?M" 5J"3-2 DB-3 -?M"3 2 1 M3-JJ " 2"DMC ?M" +"2
&"J D"CO-C= D"CO que trobeu en les seves respostes.
) "
# +&6 $291
3 $. Tamb podeu preguntar-los quants aparells de mesura
"$ apareixen a la pgina i qu mesura cada un (cinta

mtrica, termmetre, bscula, rellotge, velocmetre).
)8 Podeu tamb fer referncia als dos termmetres que

)>> "$4
) # 61$($61 $
1
apareixen a la pgina i preguntar-los quina diferncia

738 *.
hi ha entre un i laltre.
:'>'::
0 "D:53
Solucionari:
M3J :"D "1 :?M"J BCC7D@
" ?M3JD 1-JC"D #D 1 )CC&@
?M-3 -DJ3- #D C @
?M-3 O"15-JJ O "1 5JP"@
1. a 1 quilogram. d A 100 km/h.
M-3 J"2:"CJMC 2C "1 J"C272"JC"@
! M-3 +5C 2C "1 C"115J)"@ b 8 litres. e 15 graus centgrads.

29#
$
1
87 ".
c A 8 quilmetres. f Les dotze.
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C %
Pgina 93

Tercer Curs
s probable que els alumnes hagin sentit a parlar del

concepte 3D. En cas que sigui aix, expliqueu qu s

**6# *5+2* ' * #6='? exactament aix del que parlarem tot seguit. Podeu
M3J 2"DMC M3 11-C"@
1 J"O M1@
M3 CC"C@ -C",
# J5J"D 1"D 5D"D "D :5 "3 2"DMCC :"C?M$ J"3"3 11C,
comenar preguntant-los qu creuen que vol dir
) 2:1 - )CM-P=
**6# BM3 5D #D "1 ?M" 2"DMC BM3 "PJC"2 ##

1

aquest mot.
1B1JC"= 11C) BM3 CC"C #D 1 -DJ3- ?M"
+- + "D "1 52"32"3J B?M"DJ CC"C &-3D 1
&-31= Tamb pot ser interessant que els alumnes mesurin amb
B+2* BM3 5D #D 1 -DJ3- ?M" +- + BM3
5DJJ 1B1JC"= B2:1 BM3 CC"C #D 1 -DJ3-
$+#

el regle les tres dimensions del llibre de Coneixement

"3JC" M3 O5C"C - 1B1JC= 19;
1 #6='? BM3 5/"J" #D 1 D"O -2"3D-6 2#D :"J-J

del medi i que poseu en com els resultats obtinguts.
?M" 35 #D 1 11C) 3- 1B2:1 = "C "P"2:1" "1
)CM-P BM3 11-C" ":$3 " 1"D :)-3"D ?M" J-3)M-= Quan shagi produt un error, intenteu que ells mateixos

7 =,'::7 *-,#':= es corregeixin i sadonin de qu han fet malament.
"C -3 -C 1 11C) 1B2:1 - "1 )CM-P BM3 5/",
J" MJ-1-JR"2 1"D M3-JJD " 153)-JM = "D 2#D "2:C "D
##
1

#
6
9#
2
D63 "1 ,:(+:6 ;+< "1 +:6 ;+< - "1 3='*/+& +&6 $291
1
$ #
%6
:6 ;)+<= $61

.
*7 ',7:6=+,:7 +7=6

"C :5 "C 2"DMCC M3 5/"J" 3""DD-J"2 -3DJCM2"3JD
"?MJD 52 C
',: + :6' ?M" &3 D"CO-C D-2"3J DDJC"D

25 -DJ"D :1"J"D "J=
1 6#* - 1B7'6 ?M" DB"2:C"3 1B"D51 - ?M"

J2# MJ-1-JR"3 "1D -DD"3Q 5CD "1D C?M-J"J"D "J=
6- + :6' ?M" D"CO"-P :"C 2"DMCC )C3D -D,

J3-"D= BMJ-1-JR D5C"J5J "3 1 53DJCM-6 " CC",
%2619$%62 $291
J"C"D - )C3D " -&--D=
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 94
Seria bo que els alumnes poguessin utilitzar una cinta

mtrica i un regle per mesurar. Tamb seria convenient
1 2= 6' ?M" DB"2:C :"C 2"DMCC -DJ3-"D MC,
que poguessin manipular un peu de rei i una roda
J"D= BMJ-1-JR"3 D5C"J5J "1D /5-"CD "1D 2"3-D "1D "3,

)-3Q"CD #D -C :"CD53"D ?M" 3""DD-J"3 2- C 5/",
#0 # mtrica, si els podeu aconseguir.
J"D 2 251J :C"-D-6= !" 09% & !6 20%/9%

$ #2 9%6
62 #&%69.
2 $2 96#6=
2 2'% #
%6 $61 ,$- # $61
Abans de fer les mesures que es demanen a lexercici
,$- # /9#($61 ,"$-.
2, podeu fer una prctica de mesures estimatives,
intentant endevinar quant mesurar cada objecte.
# +9 1 2 9% %2619$%6 $291
$&#6 +1 2. Aix, els alumnes sexerciten en el procs delaborar
hiptesis.
:'>'::7
0 M-3D -3DJCM2"3JD " 2"DMC 3""DD-J"D "3 D@
Solucionari:
%6
$61

1# 1. a Roda mtrica.
b Peu de rei.
+9 1 1&
$61
c Regle.
< "DMC 2 M3 C")1"
d Cinta mtrica.
1 11C) B?M"DJ 11-C"
1B2:1 BM3 &M11 " ::"C
1 11C) "1 J"M 11:-D
1B2:1 " 1 J"O JM1
2. Resposta oberta.
"1 )CM-P BM3 --53C- ! "1 )CM-P BM3 )52 B"D5CCC
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 95

Tercer Curs
Com podeu observar, no hem diferenciat entre els

conceptes de massa i pes, ats que els alumnes

+77 no coneixen cap altra realitat que la gravitatria
2DD #D 1 ?M3J-JJ " 2J$C- ?M" J# M3 5D= 5JD
"1D 5DD5D J"3"3 2DD D-)M- 251J )C3 ;M3 2-6< 5 251J

terrestre.
:"J-J ;M3 P-3P"J<= 1 $291
1 #
$
21:1 #2 9%6
62 $
22

7 =,'::7 +77 # 1
$ ,- # /9#&1
$ Podeu preguntar als alumnes on han vist algun
,"-.
"C -3 -C 1 2DD BM3 5/"J" &"2 D"CO-C D5C"J5J ?M"D,
J"D M3-JJD " 2DD "1 #6+ ;#< - "1 3='*-#6+ ;)#<= instrument per mesurar el pes o la massa (bscula
M3 -"2 ?M" M3 5/"J" :"D :"C "P"2:1" 8S 0) "3
C"1-JJ O51"2 -C ?M" J# M3 2DD " 8S 0)= domstica, bscula de botiga) i que ens diguin qu
*7 ',7:6=+,:7 +7=6 shi pesa en cada cas i per qu s necessari saber
J-1-JR"2 5D J-:MD B-3DJCM2"3JD :"C 2"DMCC 1 2DD
*, ?M" D"CO"-P :"C 2"DMCC ?M3J-JJD :"J-J"D=

#
%
aquests pesos.
B+- + 1D 15CJ5C-D - 1"D :C "D "1 2"CJ= "D ?M"
JC5"2 1D 15CJ5C-D DB352"3"3 13"D " :C"-D-6
:"C?M$ D63 251J "PJ"D= Solucionari:
7=* ?M" D"CO"-P :"C 2"DMCC ?M3J-JJD 2#D
)C3D= 5 "3 2"DMCC 1 2DD " 1"D :"CD53"D - &-3D -
J5J 3B+- + ?M" 2"DMC"3 1 " 2-53D CC")JD= 1. Cinc pomes quilogram.
2# -"2 ?M" 1 13 - 1 DM1 D"CO"-P"3 :"C
:"DC=
29#
Un sac de blat quilogram.

:'>':: Un cami tona.
0 -)M"D ?M-3 M3-JJ &"2 D"CO-C "3 D :"C 1M1C 1 2DD
Una goma gram.
-3 :52"D M3 2-6 JC"3J 2"J11"D
Trenta ametlles gram.
M3 D " 1J M3 )52 M3 :?M"J " &C-3
Un paquet de farina quilogram.
! 5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 96
s probable que a la classe hi hagi recipients dels

quals pugueu saber la capacitat (bric de suc per

2':: esmorzar, ampolla daigua). Compareu-los i anoteu
:-JJ BM3 C"-:-"3J "3D -3 - 1 ?M3J-JJ " 1.?M-
5 " )D ?M" :5J 53J"3-C= -P. -"2 ?M" M3 2:511 les capacitats de cadascun.
B-)M J# M3 :-JJ B8 1-JC" :"C?M$ :5J 53J"3-C
?M"DJ ?M3J-JJ " 1.?M- = " 1 2J"-P 23"C M3
11M3 " C"&C"D J# M3 :-JJ " KK "3J-1-JC"D :"C?M$
:5J "22)JR"2C ?M"DJ ?M3J-JJ " C"&C"D=
Tamb podeu utilitzar una proveta (si en teniu) o una

7 =,'::7 2'::
%

$+&##
0
9
#61
6 612 :
2 $2 ampolla daigua, si la gradueu amb lajut dun regle per

+
6
6 /9 9%
##
9%
.
"C -3 -C 1 :-JJ BM3 5D &"2 D"CO-C 1"D M3-JJD
" :-JJ= 2#D MJ-1-JR #D "1 *':6 ;
<=
mesurar laigua que cap en un got, en un test
*7 ',7:6=+,:7 +7=6
"2 D"CO-C D5C"J5J 5D -3DJCM2"3JD :"C 2"DMCC 1 :,
Solucionari:
-JJ
1 6'2',: #6=: ?M" D"CO"-P :"C 2"DMCC 1 ?M3,

J-JJ " 1.?M- = D M3 C"-:-"3J " O- C" 5 :1DJ- 2 1. Una garrafa daigua 5 L.
M3"D CJ11"D +5C-JR53J1D -M-P "D= 2 1
6##2 %/9% #
26->: M3 C"-:-"3J 251J D"213J 1B3J"C-5C 2#D

/9
%66
6 # /9 /9
Una barra de pa 500 g.
%2 #2 1+%62.
:C".D ?M" DB"2:C :"C &"C "P:"C-2"3JD 1 15CJ5C-=
Un mel 2 kg.
:'>'::
Una llauna de refresc 33 cL.
0 "1-53 "3 1 11-C"J
KK ' ' 'SS )

Una bossa de nous 60 g.
'

'
'
L 0)
Un bric de llet 1 L.
' '

'
'
GS ) 8
'

$
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 97

Tercer Curs
Podeu comenar preguntant si avui fa calor o fa fred.

Segons lestaci de lany en qu ens trobem podrem

:+26:=6 trobar respostes contrries: alguns tindran fred, altres
- J5?M"2 1B-)M :5 "2 D"C D- "DJ 1"3J 5 &C" =
J"2:"CJMC " 1B-)M 1"3J #D 2#D 1J ?M" 1 J"2:",
!
tindran calor. Aix ens far veure la importncia de
CJMC " 1B-)M &C" = #2

JCO#D "1 JJ" :5 "2 :"C"C" 1 J"2:"CJMC "1D

6%% 9%2 61$( posar-nos dacord i dobjectivar les dades: mesureu
$612 2+
#2
5/"J"D ?M" "3D "3O51J"3=

%&$%
62 la temperatura.
"

7 =,'::7 :+26:=6
% /9 /9
"3"C12"3J 2"DMC"2 1 J"2:"CJMC "3 #6=7 ,:(& $

1

/9%

#67 ;1<= 26

6 #
6$+1
El mateix passar amb els conceptes bon temps i mal
691
$2
#6
#
A"D1 "1D J"C272"JC"D ?M" 53"-P"D "DJ -O- - "3

)CMD "3J.)C D= -JM "1 O15C S 1 :M3J 53 1B-)M "D 53,
$2
;
. temps: s subjectiu. Per aix necessitem donar dades
)"1 - "1 O15C 8SS 1 :M3J 53 1B-)M M11= "C -P7 ?M3
-"2 ?M" "DJ"2 D5J R"C5 +"2 " O-)-1C :"C?M$ 1"D :C"-, objectives: pressi atmosfrica, vent, precipitaci
:-J-53D D"C3 "3 &5C2 " 3"M )1C "J=
*7 ',7:6=+,:7 +7=6

6$+1
691
$ %$
per mesurar el temps que fa.

"C 2"DMCC 1 J"2:"CJMC 3""DD-J"2 "1 :6+/+:6= 6$+1
691
6$+1
691
- + J"C272"JC"D " 251JD J-:MD=

69
# $;$
Si teniu diferents termmetres a lescola seria bo que
:'>':: els dugussiu a laula i que els alumnes poguessin fer
0 52:1"J 1"D &CD"D 2 "1 352 "1 J"C272"JC" "?MJ
1 "3D :"C2"J 2"DMCC 1 J"2:"CJMC "1 5D +M2=

lectures de la temperatura i comentar-ne les diferents
1 2"DMC 1 J"2:"CJMC " 1B2-"3J=
1 D"CO"-P :"C 2"DMCC 1 J"2:"CJMC " 5-6=
escales.
Solucionari:
61$($61 # % 61$($61 9%
61$($61 $6&1&#(
1. Termmetre clnic.
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Termmetre meteorolgic.
Termmetre de cuina.
Pgina 98
Podeu indicar als alumnes que el nostre calendari

no ha estat sempre el mateix (primer, utilitzvem el
* :+27 calendari lunar; desprs, el calendari solar), ni ho s
1 J"2:D 35 "D :5J J5C 3- O"MC" 3- 515CC :"C7 "3 3O-
J"3-2 1 "CJ"D ?M" "1 J"2:D :DD=
actualment a tots els pasos del mn (calendari xins,
"2 ?M" "D:C#D BOM- O-3 C "2 - ?M" "D:C#D
B?M"DJ +5C " 53"-P"2"3J "1 2" - 3JMC1 D5-1 -
calendari musulm).
M1JMC1 "3 O-3 C M3 1JC "3 ?M$ "DJM -C"2 M3 DD-),
3JMC -&"C"3J=
Tamb podeu ampliar-ne la informaci explicant que

7 =,'::7 :+27
"D " D"2:C" 1B#DD"C +M2 DB+ :C"5M:J " 2"DMCC lany s aproximadament la durada duna volta de la
"1 J"2:D= "C -P7 DB+3 "DJ1"CJ M3"D M3-JJD " J"2:D
1B,@ "1 +7 "1 ' - J2# 1B%-6 ;%< "1 +',=: ;+',< - "1
#%
1 Terra al voltant del Sol. I daquesta aproximaci (sobren
7#-, ;7<=
*7 ',7:6=+,:7 +7=6

6 hores) neix cada quatre anys un any amb 366 dies
5J - 35 D"C M3 -3DJCM2"3J " 2"DMC "1 *,6' #D "1
D-DJ"2 JM1 2#D "DJ$D :"C -3 -C "1 J"2:D ?M" -O- "-P
(any de trasps).
"3 3QD 2"D5D - -"D=
1 6**-:# #D 1B-3DJCM2"3J ?M" 2"DMC "1 J"2:D - -3 -

1"D +5C"D "1D 2-3MJD - "1D D")53D=
1##&6
Solucionari:
:'>'::7 1. a 28 C.
0 -)M"D ?M-3 J"2:"CJMC 2C?M"3 ?M"DJD J"C272"JC"D
b 12 C.
c -9 C.

d 0 C.
< M-3D -3DJCM2"3JD &"2 D"CO-C :"C 2"DMCC "1 J"2:D@
2. Els rellotges i el cronmetre.
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 99

Tercer Curs
Comenteu amb els alumnes que, un altre cop, de la

subjectivitat dels adjectius lent i rpid neix tamb la

>*-':: necessitat de mesurar objectivament (quantificar, en
O"15-JJ #D 1 C:- "D 2 ?M$ "D 25M M3 5D= "C
:5 "C,1 2"DMCC +"2 " D"C 1B"D:- ?M" + C"5CC")MJ -
!
definitiva) el desplaament en relaci amb el temps.
?M3J " J"2:D + JC J &"C,+5= &
12 /9 +99 :
6
!
1 $2 1+ /9 #
##9$
-P. M3 5JP" ?M" + JC J M"D +5C"D :"C "D:1C,D"
" C"153 1"- + 3J 2#D C:- ?M" M3 1JC" 5JP"
7>>.>>> /9#($612 +1 Perqu els alumnes entenguin de manera ms
2&%.
?M" + 3""DD-JJ JC"D +5C"D :"C &"C "1 2J"-P C"5CC")MJ=
significativa la informaci de la velocitat de la llum, els

7 =,'::7 >*-'::
M3-JJ ?M" &"2 D"CO-C 2#D #D "1 3='*/+:6 26 %-6 podeu dir que la llum s capa de fer 7,5 voltes a la
;02H+<=
- -"2 ?M" M3 5JP" -CM1 'S 02H+ D-)3-&- ?M" C"5C,

Terra en un segon.
C" 'S ?M-172"JC"D "3 M3 +5C=
*7 ',7:6=+,:7 +7=6 :#& $61 09% &6; Solucionari:

"C 2"DMCC 1 O"15-JJ D5C"J5J DBMJ-1-JR "1 >*-(+:6
5 -3 - 5C " O"15-JJ ?M" -3 - "3 252"3J 1
O"15-JJ BM3 O"+-1"= 1. Tren dalta velocitat 300 km/h.
D:D ?M" 1 O"15-JJ 1 CC"J"C 5 1 -MJJ "DJ
C")M1 :"C 1 11"-= - OD 2 --1"J +D " C"D:"JC Bicicleta 30 km/h.
"1D D"3Q1D " -CM1-6 ?M" 1-2-J"3 1 O"15-JJ D63 C5 53D 2%<
# +1& 6 19#
1

$2 )> "$4
- " 515C 13 - O"C2"11=
Moto 50 km/h.
:'>':: Avi 900 km/h.
0 -)M"D ?M-3 O"+-1" :5J 5CC"D:53 C" O"15-JJ
%* " * " %** " ** "
JC"3 B1J O"15-JJ --1"J 25J5 O-6
** 5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 100
Seria interessant que fssiu adonar els alumnes

que, en el grfic dels cotxes, la velocitat ha disminut
-P. 53D :"C 53$-P"C 1 O"15-JJ ?M$ "D 25M M3
perqu, en el mateix espai, el temps ha augmentat.
5D "3D 1 D"C ?M-3 72' + C"5CC")MJ - "3 ?M3J "
:+27 +5 + &"J= s a dir, si he trigat ms per fer el mateix s que, per
-PBJ "3 ?M"DJD "P"2:1"D
fora, he anat ms a poc a poc.
1 5JP" O"C2"11 + &"J 8SS 02 "3 M3 +5CE :"C J3J + -CM1J 8SS 02H+=
M3 +5C
Podeu posar altres exemples com els que apareixen a
8SS 02 lexercici 2 i que els alumnes calculin la velocitat:
)>> "$4
un cotxe ha fet 200 km en dues hores = 100 km/h

1 5JP" O"C + &"J 8SS 02 "3 M"D +5C"DE :"C J3J + -CM1J 'S 02H+=
una bici ha fet 50 km en dues hores = 25 km/h
M"D +5C"D
8SS 02
un avi ha fet 5000 km en cinc hores = 1000 km/h
> "$4
un excursionista ha fet 20 km en quatre hores = 5
km/h.
:'>'::7
0 C "3 ?M"DJD 3-21D " 2#D 2"3QD C:- 1B+5C " "D:1C,D" Solucionari:
C)51 )M":C )5D
< "D:53
1. Guepard gos caragol.
3 5JP" + &"J 88S ?M-172"JC"D "3 M3 +5C= ?M-3 O"15-JJ 3O@
3 5JP" + &"J 88S ?M-172"JC"D "3 M"D +5C"D= ?M-3 O"15-JJ 3O@
2. a 110 km/h.
b 55 km/h.
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C *
Pgina 101

Tercer Curs
Podeu comentar amb els alumnes alguns avenos

5
que shan fet en medicina en els darrers anys. Aix
+ ' ,' ',>7:'#=+ ha fet que, per exemple, malalties mortals fa deu anys
:CM1 :C5O# "1 )C" - D-)3-&- A53"-P"2"3JB
5 AD"CB= "C7 35 J5JD "1D 53"-P"2"3JD D63 -$3-= ")MC
!
(com la sida o alguns tipus de cncer) shagin convertit
?M" D:D 251J " 5D"D -&"C"3JD 52 :"C "P"2:1" " #2 #
&1
6&12 2'% #2 2
1 2ND- ?M" 2#D JB)C BM3 "D:5CJ ?M" :CJ-?M-D +
2 &%
6&62 #2
+
actualment en malalties curables o b crniques.
" :"1>1.M1"D JC --53D "J= :"C7 352#D D63 -$3- "1D 1##2 #2 $
61
#2 %2
53"-P"2"3JD ?M" DB5J"3"3 &"3J M3 ',>7:'#'. ',& 2
12 +1 1 %:26
&%2 Podeu esmentar el fet que, malauradament, aquests
:(!'= ;+1$%62 %6 2.

3O"DJ-)3J "1D -"3J.&-D +3 JC5J C"D:5DJ"D :C")M3J"D avenos no solen arribar als pasos subdesenvolupats
?M" D")MC2"3J JB+D :13J"/J 251J"D O") "D :"C ?M$ "1
"1 #D 1M@ 3 O3 1"D 5C"3"J"D 1B+-O"C3@ 52 "D &5C2
M3 O51@
ja que linters que mou aquestes investigacions s
-$3- :"C7 "3C 35 J# C"D:5DJ"D D")MC"D :"C J5J
?M3J"D "D:$-"D B#DD"CD O-MD +- + 1 :13"J@ - + O-
normalment leconmic.
"PJCJ"CC"DJC"@ 52 "D :5 C-"3 MCC 1"D 211J-"D ?M" OM-
D63 -3MC1"D@
1D -"3J.&-D -3O"DJ-)M"3 D")M-3J M3 2$J5 " ?M" )C3D

JC"JD 53DJ " -3 :DD5D
6#=,: '2/:7'
1 -"3J.&- "D :13J"/ M3 "3-)2= - 63 M3 :5DD-1" C"D:5DJ ?M"
D5J2"JC -3O"DJ-)-6 :"C O"MC"
D- #D "CJ=
*& 5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 102
Podeu fer que els alumnes expliquin oralment o per

escrit la seqncia dillustracions que exemplifiquen
una experimentaci, basada en el mtode cientfic, per
0
9
# $
1
+&16
2
#.
investigar si laigua de mar porta sal.
Podeu tamb elaborar, entre tots, un quadre sinptic

per illustrar les passes que guien aquest mtode:
?26'+,:'. ,*'7' -,*=7'. pregunta hiptesi experimentaci anlisi
D"CO 1 3JMC DJM - 1"D "D ?M" - 1 -3O"DJ-)-6 + 3J
5 & "P:"C-2"3JD 1
15CJ5C- - :M3J 1"D
+ 5J-3)MJ - -3J"3J
"3J"3 C" - "P:1-C
# JC5 1 C"D:5DJ
1 :C")M3J ?M" DB+O-
conclusi.
"D ?M" 5J#= "1 ?M" O51"3 -C= :13J"/J=
Solucionari:
:'>'::7
0 C- M3 B?M"DJ"D :C")M3J"D - :"3D ?M-3 "3 :5 C- D"C 1 C"D:5DJ Resposta oberta.
M-3 J-:MD " "-P11"D D63 1"D 2#D M3 3JD 1"D ::"C"C"D " 1B"D51@
M3J -)M "D )DJ " 2-J/3 1B+5C " C"3JC,D" 1"D 23D@
< "3D ?M-3 "P:"C-2"3J &C-"D :"C "25DJCC ?M" 1 J"O C"D:5DJ #D "CJ=
; C 2 1B/MJ "1 2"DJC" 5 2"DJC &"D 1B"P:"C-2"3J=
" P:1- "1 C"DM1JJ ?M" +D 5J-3)MJ= B+O-"D "3"CJJ@ - 35 #D -P. :"C ?M-3 25J-M
C"MD ?M" + "DJJ@
-3O"DJ-)-6 "DJ "3 &"J :"C7 + "25DJCJ ?M" "DJO"D "?M-O5J=

B"P:"C-2"3J 35 "DJO "3 :"3DJ= B+MC-"D " &"C M3 1JC"=
1D :DD5D ?M" +D D")M-J "DJ3 # :"C7 35 +D :C"D # 1"D "D 3B+D :C"D
:5?M"D 5 35 +D :CJ :C5M J"3-6 :"C &"C,15 "3 &"J=
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C *%
Pgina 103

Tercer Curs
Per exemplificar millor les dades de capacitat dem-

&
magatzemament podeu posar exemples com els que

2':: 5++#:A+6 ',!-6+'. segueixen:
2 1B:C--6 "1D 5C -3 5CD D5O-3J 1 -3&5C2-6 "3D CC- "3 &5C2J -)-J1= -P7 O51 -C
?M" "D :5J "22)JR"2C "3 DM:5CJD "1"JC73-D 52 "1 "1 5 "1 11:-D " 2"27C-
?M" &3 D"CO-C 1"D D"O"D :C7:-"D M3-JJD " 2"DMC=
En la memria dun ordinador de lany 1985 noms
D"CO 2 J"3-6 ?M"DJ JM1
hi cabien un parell de fulls escrits.

2"27C-
En la memria dun disquet de lany 1995 noms
84%' G( 0-15QJ"D ;G( 0<
BM3 5C -3 5C
&1%
&1 hi cabia una foto de bona qualitat.
-D?M"J "
844'
K' :51R "D
8( 2")QJ"D ; <
2/96
Si conserveu un disquet de 3,5 o b daltres suports
antics (disquet flexible, casset) seria bo que els
LSSS FSS 2")QJ"D ; <

dugussiu a laula i els ensenyssiu als alumnes
11:-D " perqu vegin com eren.
LSSF 2"27C- ( )-)QJ"D ;<

##
+2 $$(1

3 M3 '73=: ?M" / )-C"# 35 DBMJ-1-JR"3 +- : 8=(SS O") "D 2#D B-3&5C2-6
?M" "3 "1D :C-2"CD 5C -3 5CD=
3 M3 +- : 'SS O") "D 2#D -3&5C2-6 ?M" "3 M3 -D?M"J=
3 M3 **2'7 ++/6' +- :5J C" ' 5 G O") "D "1 ?M" : "3 M3 =
52 :5JD O"MC" O") +- + 5/"J"D 2#D :"J-JD ?M" D63 :5D B"22,
)JR"2C M3 ?M3J-JJ 2#D )C3 B-3&5C2-6=
* 5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C
Pgina 104


7-+2-7''. *7 ,-+67
; ?'!67 Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans
P 7=6+
de comenar la unitat; pot ajudar els i les alumnes a
1 153)-JM 1 :-JJ "1 J"2:D contextualitzar els nous continguts i a relacionar-los
"3 "3 "3
2"JC"D 1-JC"D +5C"D
;2< ;< ;+<
Una activitat complementria seria buidar alguna de les
2 2 2 caselles perqu les omplin els alumnes un cop hagin
-3J 2$JC-
C")1"
C"-:-"3J )C MJ
:C5O"J
C"115J)"
estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar els
"D-C"
C5 2$JC- conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los que
:"M " C"-
les complementin, tant amb imatges com amb text.
1 2DD 1 J"2:"CJMC 1 O"15-JJ
"3 "3 "3
)C2D )CMD "3J.)C D ?M-172"JC"D :"C +5C

;)< ;9< ;02H+<
2 2 2
13 J"C272"JC" O"15.2"JC"

DM1
5 2"DMC"2 J5J :"C -3O"DJ-)C *
Pgina 105

Tercer Curs
Feu servir lapartat Qu en saps? per comenar a

treballar la unitat. Seria bo que sortissin idees com
35';$( $ 8 ara que poden trobar aigua en mars, oceans, llacs,

rius, etc.; que sense laigua no podrem sobreviure,
no creixerien les plantes, etc.

'
" "% Caldria conscienciar els nens i nenes de la importncia
%

'
%
de disposar daigua tot el dia. Feu-los adonar de
% &
" totes les coses que haurem de deixar de fer si no
tingussim aigua; per exemple, no ens podrem
dutxar, ni rentar els plats. Cal que arribin a concloure
la importncia de fer-ne un s responsable.
8 ) 3-30
5 AL/5E 337E JD7%4 /+L %5 3 5JLDB

%D AL' &E J5 /4;7DJ5J 3C/+L ;%D 3E &EE%DE -L45EB
5 AL' 5O/D/ 3 J%O O/" E/ E 574&E "/E;7E&EE/L
"C/+L %5JD% 3%E OL/J / 3%E 57L "%3 O%E;D%B
(
Pgina 106
Com a exercici previ a la lectura, seria bo que entre

tots busqussiu diferents maneres de continuar
1$ 8 aquestes frases:

C/+L &E L5 %3%4%5J /4;D%E/5"/3% ;%D 3 ;$ "% J7JE

8&"@ +'6@& -. =
%3E &EE%DE O/LE? %E ;%DE75%E 5%%EE/J%4 /+L ;%D 3 75.
EL4! ;%D ME "74'EJ/! ;%D ME /5"LEJD/3! ;%D 3 D%+! %J?
@- .9, =9,&-% Laigua s un element important per a la vida
:&-/ 6@ :82= +
74 AL% 3C/+L &E L5 & J5 5%%EED/ 3 (%D.5% L5 93
23-*)3' %5 J7JE %3E 4/JE?
9&2&-= 6@ + .-=5
+: !" :=- .9%
perqu...
,=: 29 2=&='::&,:
3 252%35$/83 '1$ 8 ".=: 8&"@ +'6@&5 Sense aigua no podrem...
C/+L J& JD%E DJ%D0EJ/AL%E AL% %5E 2L"%5 "/EJ/5+/D.3
A partir de les diferents respostes haureu darribar a

la necessitat de fer-ne un s responsable.
: 296@ -. =
"@:= 9:5
: 296@ -.
.+.95
: 296@ :
=9-:29-=5
Mentre llegiu el text daquesta pgina, podreu tenir
'3 3553 '1$ 8 preparat un got daigua i anar comprovant les seves
%5%D34%5J! AL5 ;D3%4 "C/+L! %5E 3 /4+/5%4 30AL/"?
5 3 5JLD! ;%D9! 3 ;7"%4 JD7D %5 JD%E %EJJE "/(%D%5JE caracterstiques a mesura que avanceu en la lectura.
Tingueu en compte que cal utilitzar aigua embotellada
perqu sigui inodora.
- :== - :== - :== Per reconixer i diferenciar els diferents estats de
., 9 + "+ . + -@5 ., + + ,9 . +: 9&@:5 ., +8&95
C/+L ;EE "CL5 %EJJ L5 3JD% E%+75E E/ EC%E3( 7 %E

laigua podeu comparar amb exemples daigua en
D%(D%"?
estat slid, lquid i gass (glaons, rius, llacs, vapor
EJ3O/%4 /+L (
daigua, etc.).
Pgina 107

Tercer Curs
s interessant que facin una lectura individual, que

preguntin aquelles coses que no han ents i que,
' $' '1$ 8

desprs, les intentin respondre entre ells.
C/+L "%3 57EJD% ;35%J! E%+75E 3%E 75"//75E .= & :=9 .9,=: 29 &"@ +:
-AC.+: 29=-E- +8=,.:9 &
J47E('D/AL%E! 5O/ "C355 / "% ''* 75J05L.
4%5J? L5 D%7DD%+LJ 7 /3% -. + $&9.:95 Els podeu fer explicar oralment el recorregut que fa
1 ? una gota daigua des que sevapora del mar fins que
3 73 %E3( 3C$ 8 3 ;-*2 1$ 8 >
' (2! / L5 ;%J/J ;DJ
%E 75O%DJ%/P %5 O;7D
%E 75"%5E / (7D4
%3E 5MO73E?
3E )9;*'3 %E 47L%5 hi torna.
"C/+L?
Cal destacar que el cicle de laigua s cclic; que

>
?
!
laigua sempre s la mateixa i que el procs no satura
mai. Podeu buscar la paraula cicle al diccionari, ja
que els pot ajudar a comprendre-ho.
1
;
Podeu completar aquest treball amb lexperiment
que us proposem al quadernet, ja que fa visual el
recorregut dunes gotes daigua.
+ &+ +8&"@ -. :8=@9 ,&5
! ;
%E ;%J/J0EE/4%E +7J%E "C/+L C/+L AL% L DJ "% 3C/+L
AL% (7D4%5 %3E 5MO73E EC+DL;%5 3 EL;%D(0/% %E $'52 AL% 28'') %3E D/LE!
/ 8) %5 (7D4 "% ;3L2! 5%L 3 J%DD / /DL3 4DE / 33E %E J7D5
7 34DE? ELJ%DD5/4%5J? %O;7DD?
( EJ3O/%4 /+L
Pgina 108
La lectura daquesta pgina ens ha dajudar a

interioritzar la importncia que t no contaminar laigua
-'8& $ i les greus conseqncies que t fer-ho. Podem fer
3E (L4E AL% ELDJ%5 ;%3 JL "C%E;4%5J "%3E 7JP%E
/ "% 3%E P%4%5%/%E "C3+L5%E (D/AL%E 75J%5%5 +.
un treball dinvestigaci buscant quines accions
E7E 57/LE? AL%EJE +E7E D%/75%5 4 %3 O;7D
"C/+L "% 3CJ47E(%D / ;D7"L%/P%5 ELEJ5/%E /"%E? contaminen ms laigua i qu podem fer nosaltres
L5 ;37L! 3C/+L "% 3 ;3L2 %E DD%2 4 AL%EJ%E
ELEJ5/%E / "85 337 L5 4%E3 AL% &E ;%D2L"//3 per millorar la situaci:
;%D 3E &EE%DE O/LE &E 3 -'8& $?
%E R75%E 4&E (%J"%E ;%D AL%EJ (%574%5 E85 %3E

;1E7E /5"LEJD/3/JRJE? %D JLDD %3 ;D73%4 "% 3
;3L2 /" &E /4;D%E/5"/3%
Com podem reduir lemissi de fum o gasos a les
;3L2 /" J& L5 %(%J% 473J 5%+J/L E7D% %3E D.
D%E! %3 E93 / 3%E /+N%E "%3E 33E? , 75JD73D / D%"L/D %3E (L4E cases.
AL% %4%J%5 3%E (D/AL%E
4& 75J4/5 3%E /+N%E "%3E D/LE / %3E 33E! / ( AL%
57 E/+L/5 ;7J3%E?
/ 3%E E%E?
Com podem evitar contaminar laigua.
7 75JD73D / D%"L/D %3E +E7E
& L5 %(%J% 5%+J/L AL5 L "/D%J4%5J E7D% %3E
AL% ELDJ%5 "%3E JLE
%"/(//E 7 %3E 475L4%5JE AL% -/ - 3 DD%D ;%DAL'
434%J%5?
"C%E;4%5J "%3E 7JP%E?
Solucionari:
5$;$553 1. slid: neu, pedra, calamarsa

, ED/L %5 3 33/D%J %P%4;3%E "C/+L %5 %EJJ 30AL/"! E93/" / +E8E?
lquid: font, llac, pluja
%
+38 OE "C/+L O;7D "C/+L 3 "LJP gass: aigua bullint, caf calent, baf ( a lhivern
quan fa molt de fred, traiem aire i surt com
7 %E;75
74 ;7J E%D AL% %3E D/LE 57 ;D/5 4/ "C7D /+L 3E 4DE / 7%5EB fum)
/ %3E D/LE "% J7J %3 485 7AL%5 75J05L4%5J 3%E E%O%E /+N%E 3E 4DE / 7%5E!
;%D AL' 57 5CL+4%5J %3 5/O%33B 2. a Perqu laigua segueix el seu cicle.
EJ3O/%4 /+L (
b Perqu tamb se nevapora un bona part.
Pgina 109

Tercer Curs
El planeta Terra tamb rep el nom de planeta blau

perqu est cobert majoritriament per aigua. Per
1$ 8 ' )*352 -')5 comprovarho podeu demanar als nens i nenes que
3 57EJD% ;35%J %EJ 7%DJ ;%D JD%E ALDJ%E ;DJE "C/.
+L! "/EJD/L1" %5 4DE! 7%5E! 33E! D/LE / /+N%E EL.
portin, per grups, una bola del mn. Situeu-hi els
J%DD5/%E? /P0! "75E! %3 737D 3L "% 3 %DD &E "%+LJ
3 +D5 AL5J/JJ "% J%DD/J7D/ AL% 7L;%5 %3E 4DE / %3E diferents mars i oceans que sesmenten i indiquen
7%5E?
C/+L %E "/EJD/L%/P %5 ) +D5E *)3? % 4&E +D5 al llibre.

4&E ;%J/J! E85 3C7% 0(/! 3CJ35J/! 3C5"/! 3C5JDJ/
/ 3CDJ/? 4& JD7%4 (23 74 %3 %"/J%DD5/! %3 4D ,9 &=99-&
%+D%! %3 4D D/ / %3 4D E;/? Caldr destacar la diferncia entre mars i oceans.
. 9=&
Per fer-ho, podeu demanar-los que busquin i copin
.
=+-=&
la definici de cadascuna daquestes paraules al
.
.
'&
diccionari i, tamb, que busquin imatges a Internet
'&
.
-& que mostrin com sn.
.
=+-=&
. -=9=&
Per ampliar la informaci podreu esbrinar qui era el
du grec Okeans, explicar la seva histria i, si s
'3 *)3 $ '3 (23
%D "/EJ/5+/D %3E 4DE "%3E 7%5E! -%4 "% J%5/D %5 74;J%
possible, buscar representacions (quadres, gravats,
%3 E%+N%5J

3E *)3 E85 +D5E %PJ%5E/75E "C/+L E3"?
+ -.,
29.&D + etc.) i portar-les a classe.
@ "9 *-/:5
3E (23 E85 4&E ;%J/JE AL% %3E 7%5E! / %EJ5 ;D/3.
4%5J 7 J7J34%5J %5O73JJE "% J%DD? 73JE %E 74L5/.
AL%5 4 %3E 7%5E JDO&E "C%EJD%JE 7 53E?
( EJ3O/%4 /+L
Pgina 110
La lectura daquesta pgina us pot ajudar a entendre

el per qu de la manca daigua del planeta tot i estar
() 1$ 8 cobert per un 71 % daigua. Desprs de la lectura
' )*352 -')5
podreu fer quatre grups; cadascun dells socuparia
/ %3 F: > "% 3 EL;%D(0/% "% 3 %DD %EJ 7%DJ "C/+L!
;%D AL' "% O%+"%E %5E (3JB AL0 %5 J%5E ALJD% 47J/LE
dun dels quatre motius i, amb les seves propies idees,
%DAL' 574&E L5 ;%J/J ;DJ ;7J LJ/3/JRD.E% (/3.
4%5J? D%EJ &E E3" <6F >=! +%3" 7 %E JD7 haurien dampliar la informaci i proposar actuacions
+D5E ;D7(L5"/JJE! %5 %3 ELE93?
%DAL' LE "%3 5O/ 3/4J/ EC%EJ5 %5.

. 2., &:2.:9
=.= +8&"@ 6@ $& $
per millorar aquesta situaci.
JL5J / %PJ%5%5J 3%E R75%E "%E'DJ/AL%E / E%AL%E! 75 + 995
+/D%& 57 ;37L?
En aquest lloc web hi trobareu un pster explicatiu del
%DAL' 3 AL5J/JJ "C/+L ;7J3% "% AL' ;7"%4
"/E;7ED "%;'5 "% E/ ;37L 7 57 ;37L! 7E AL% 57
;7"%4 75JD73D?
cicle i la gesti de laigua.
%DAL' 57 E74 +/D% 75E/%5JE "%3 ;D73%4 /
"% O%+"%E 3 43+EJ%4? http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/
+ -C& +&,=& 2.= aigua_medi/poster_cicle_aigua.pdf
29.C.9 + :9=&=F&/
5$;$55 8+"@-: F.-:5
, /+L%E E/ 3%E (DE%E E%+N%5JE E85 %DJ%E 7 (3E%E
Solucionari:
427D ;DJ "% 3C/+L "% 3 %DD &E E3"?
C/+L E3" "%3 4D &E 75 ;%D L/5D?
3E 7%5E E85 4&E ;%J/JE AL% %3E 4DE?
3 5O/ 3/4J/ ( L+4%5JD 3C%PJ%5E/8 "% 3%E
1. aV
R75%E "%E'DJ/AL%E?
3 ;35%J %DD -/ - /5 7%5E / 574D7E7E bF
4DE?
C/+L &E L5 D%LDE / L5 & /5E%;D3% "%
8&"@ : @- :: 6@
-. $, ,+":=95
cF
3C%5J7D5?
dV
EJ3O/%4 /+L
eV
fV
Pgina 111

Tercer Curs
Destaqueu les diferents funcions que tenen les

plantes potabilitzadores, les dessalinitzadores i els
*( 35$*)( '1$ 8 embassaments. Quan parleu dels embassaments
3 %;DJ4%5J "% %"/ 4/%5J /
/JJ+% "% 3 %.
5%D3/JJ "% J3L5Q! JDO&E "% 3C+'5/ J35 "% "
caldria destacar-ne els seus efectes secundaris
3C/+L! +%EJ/75 %3E E/EJ%4%E "% 2*''$! *)52*' 193 / 6@&-: ,&=)-: &:2.:
-82$+? 4& %37D ;35E %EJDJ%+/E ;%D 3 75. + =C +.+&== 29 ":% pel que fa a la transformaci del medi: desaparici
E%DO/8 / 3C%EJ3O/ "C/+L? =&.-9 +8&"@ & ,-=-&9%
%E -')53 -*5$'$5=*23 "%;LD%5 3C/+L ;%DAL'

+ -=7 de pobles, transformaci despais naturals. Tamb
9@: 6@ :/- :@&&-=:7
3 ;L+L%4 75EL4/D?
%E 33'$)$5=*23 E%;D%5 3 427D ;DJ "% 3%E

& -. : &D' 2-: 6@
+9& 9 29 ,&++.99 +
caldria esmentar com afecten la fauna i la flora del riu
E3E ;D%E%5JE %5 3C/+L "% 4D ;%D ;D7"L/D /+L "73 :&=@&/5
;J ;%D 3 75EL4 -L4? a causa del seu estancament.
Podreu fer una visita al lloc web del Departament de

Medi Ambient i complementar la informaci treballada:
2+-= 2.=&+&=F.9 2+-= ::+&-&=F.9
http://mediambient.gencat.net/aca/ca//aiguamedi/
inici.jsp.
3E (33()53 J%5%5 L5 "73% (L5/8 %44+J.
R%4D 3C/+L / 75JD73D 3%E O/5+L"%E 7 D/L"%E?

:8-99%
" 8:=@&9 +: &"B:
.-=&--=+: 3++: & 9&@:45
6@:=: &"B: :=-
,: .-=,&-: 6@
+: ,9&-: 296@ =--
,-E: C.+@, & :=- -
.-== &9= , +:
$@,-:5
,::,-=
$ EJ3O/%4 /+L
Pgina 112
La lectura daquesta pgina explica el funcionament

de les depuradores. Destaqueu que laigua que en
%E -')53 -82*23 E85 L5 752L5J "C/5EJ3@3.
surt no s potable per, que si laboquem a la natura,
/75E AL% 5%J%+%5 3%E $ :3 23$8'3! &E "/D! 3%E
AL% -5 LJ/3/JRJ 3%E ;%DE75%E / 3%E /5"MEJD/%E! 5E "% aquesta no en sortir perjudicada.
D%J7D5D.3%E 3 /3% 5JLD3? %E "%;LD"7D%E (/3JD%5 3%E
/+N%E D%E/"L3E! "% 45%D AL% %E ;7"%5 7D %5 3
5JLD E%5E% ;%D2L"/D.3? C/+L AL% ELDJ "% 3 "%;L.
D"7D &E /+L 5%J ;%D9 %5D 57 &E ;7J3%?
Des del lloc web del departament de Medi Ambient
2$(2 3? /3JDJ+% / E%;D/8 tamb tenim accs a conixer el funcionament de les
"% E93/"E "% +D5 O73L4? C%3/4/5%5 3%E 2+-= 2@9.9
"%/P33%E E93/"%E AL% -5 5J ;DD 3 D/L? depuradores.
*) 3? %"/4%5J/8
"% 3%E ;DJ0L3%E %5 ELE;%5E/8
4 3C2LJ "C""/J/LE AL04/E? Un treball interessant a fer seria situar en un mapa del
vostre municipi tots els sistemes de recollida, control
22 3? 5 7; 5%J! ds i depuraci de laigua que hi podem trobar; fins i tot
3C/+L EC7 3 D/L
7 3 4D?
podreu programar alguna sortida. Desprs delaborar
el mapa haureu de fer un petit debat per discutir si sn
5$;$553
suficients o no.
, %D ;D%33%E! ;%5E%L L5 %E39+5 ;%D 75E/%5/D 3%E ;%DE75%E "%3E ;D73%4%E
AL% 7D/+/5 3C%EEE%JJ "C/+L?
7 4;3% L5 4;733 "C/+L 4 +D5E "% E7DD "% ;3J2 "% 4/"%E "/(%D%5JE?
Solucionari:
(%+%/P.-/ /+L DD%2" 4 E8 7 J/5J? E%DO %3 D%EL3JJ / D%E;75
E 5%J%2! 3C/+LB
L/5 ;D7&E "% 3 "%;LD"7D D%LE AL% EC%EJ /4/J5JB
1. Resposta oberta. Exemple: Laigua no hem de
gastar si aquest estiu ens volem remullar.
EJ3O/%4 /+L #
2. a S.
b El de filtratge.
Pgina 113

Tercer Curs
Desprs duna lectura collectiva seria convenient

fer un treball en qu destaqussiu les funcions de
1-2*$5()5 '1$ 8 '3 2$83 cadascun dels termes en negreta (pantans, centrals
3E D/LE 5%/P%5 3%E 4L5J5Q%E / "%E%47AL%5 3 4D
7 3JD%E D/LE? 33D+ "%3 LDE "%3 D/L! 3C/+L %E ;7J ;D7.
hidroelctriques, transvasaments i canals) i, desprs,
(/JD ;%D "/O%DE%E J/O/JJE AL%! "% O%+"%E! %3 ;7"%5
;%D2L"/D avaluar les conseqncies negatives.
3E -)5)3 %44+JR%4%5 /+L ;%D D%+L3D %3 3
"%3 D/L / ;%D ;D7(/JD.3 %5 J%4;E "% E%AL%D?
perjudicis per
%E )52'3 "$2*'52$/83 ;D7(/J%5 3 (7D "%
3C/+L ;%D +%5%DD %3%JD//JJ?
funci
5 J7JE "7E E7E %E ;D7"L%/P L5 "%E+EJ "%3E 33/JE "%3E
al medi
,::,-=
D/LE ;%DAL' 3C/+L L ;%3 ;%5"%5J 4 473J (7D?
E (5 52)3;3()53 "C/+L ;%D 47"/(/D %3 3

"C3+L5E D/LE / EJ/D R75%E 4 45 "C/+L? 5
pantans
AL%EJ 7;%D/8 %E DD%+%5 /+N%E "% D/LE AL% J%5%5
;D7;/%JJE "/(%D%5JE! 3 AL3 7E ;D7O7 5O/E %5 3
(L5 / 3 O%+%J/8? centrals
E (5 )'3 ;%D "%EO/D 3C/+L ; 3E 4;E "% L3J/L?
5 %3E 53E DJ/(//3E! 3 O/" "% 3%E ;35J%E ALJ/AL%E hidroelctriques
57 &E ;7EE/3%?
CLJ/3/JR%5 %3E 4D+%E "%3 D/L ;%D 3 $)9352$! 3C 2$#

8'582 / 3 2(2$? C74%5J /575JD73J "% D%. -=9+ $&9.+=9&
transvasaments
E/"LE /5"LEJD/3E! "7E / ;LD/5E ;%D2L"/ %3 D/L?
canals
Com a activitat complementria podreu fer un treball

-+ 9& per investigar don procedeix laigua que abasteix la
EJ3O/%4 /+L
vostra poblaci, com hi arriba, don prov
Pgina 114
Podeu parlar de les diferents campanyes de

sensibilitzaci que shan fet al vostre municipi, i a
135';$ 1$ 8 partir de lactivitat proposada a lapartat Investiga,
C/+L 57 &E L5 D%LDE /5%E+7J3%! ;%D /P9 57 3C-%4 "%
43+EJD? %E "%3E 2L5J4%5JE %E ;D747L%5 4;5Q%E
elaborar un programa de sensibilitzaci per aplicar a
"% E%5E//3/JR/8 ;%D (74%5JD %3 D%E;%J% ;%3E D%LDE7E
-0"D/E 74 ;7"%4 %EJ3O/D /+L! AL/5E "/E;7E/J/LE %5E lescola. Podreu preparar una conferncia i anar-la a
;%D4%J%5 (%D.-7! %J?
exposar a les altres classes de lescola.
"

- "9@2: @ @- 9.99"@= 29 +8:.+ & D,&-@%- +:
&D=:5 Solucionari:
/- =-,-= @=.,=& . ,-@+7 : 6@- .9% @++=/ 2@+&= 29
=: :.C&-=7 +: @=D:7 9&@ 6@ : ":= &"@ &--% +8)@-=,-= 99::
::9&,-=7 29 &-.9,9 8@- .- A:
+8&"@5 1. Sestalvien 110 L daigua.
5$;$553
2. Resposta oberta.
, E%DO AL%EJ JL3! AL% 47EJD 3 "%E;%E "C/+L LE" ;%D 3+L5%E
3. Tancar b les aixetes, dutxar-nos, reaprofitar
/75E AL7J/"/5%E! / D%E;75
laigua, posar mecanismes de reducci de
%5JD 3 D7 3 D%5J"7D? FS %LD% / L/5D? *
%5JD %3E ;3JE 4? :) 5QD.E%? :FS cabal
LJPD.E%? GS %5JD.E% 3%E 45E? K
L/"D 3 /EJ%D5 "%3 ? :K %J%2D 3 E? :S
L/5 AL5J/JJ "C/+L %EJ3O/%E E/ %5 74;J%E "% 5QD.J% %J "LJP%EB
7 ;DJ/D "CAL%EJ%E ""%E! 3L3 ;D7P/4"4%5J AL5JE 3/JD%E "C/+L +EJ%L

E %5 L5 "/?
6 P;3/ AL' ;7"%4 (%D ;%D %EJ3O/D /+L
E 3C%E73 3 DD/ 7 ;73/8
EJ3O/%4 /+L
Pgina 115

Tercer Curs
Demaneu-los que primer facin una lectura individual

1

daquesta doble pgina i, desprs, per torns, una

' 5)$2 82 '1$ 8 lectura collectiva. Podreu elaborar entre tots un

*)5($)$+
.-=,&-&/ +: &"B: esquema de les idees ms importants de text amb
+: 9&@: & +: ,9: : 2.=
75J4/5/8 47"/(/ %3 4%"/ / %5 ( ;%D/33D J5J 3C%.
AL/3/D/ 5JLD3 74 3 E3LJ "%3E &EE%DE O/LE?
==9 29 ,&=) 8-+&:&:
6@',&6@: 290 =, 29
dos eixos vertebradors: la contaminaci i lescassetat
+D5E JD%JE! 3 75J4/5/8 &E "%+L" 3 ;D%E'5/ + 29:-& . :-&
"CL5 AL5J/JJ %P%EE/O "% ELEJ5/%E 4&E 7 4%5QE 9=: .9"-&:,:5
: =9@&=: de laigua.
J9P/AL%E 7 "% 4/D77D+5/E4%E AL% ;7DJ%5 433J/%E? . +: +9C: 8+"@-: &-:=:
&-&6@- 6@ +8&"@ : 2@95
C/+L J& 3 ;/JJ "% "/EE73"D% 574D7E%E ELEJ5.
/%E! / &E ;%D /P9 AL% &E 473J E%5E/3% 3 75J4/5/8?
- -C& +=9: -&,+: .,
+"@-: @: ,.:=9- 6@ +:
Cal fer-los reflexionar sobre la necessitat de tenir cura
3+L5%E "% 3%E LE%E AL% ;D7O7AL%5 3 75J4/5/8
&"B: :=- .-=,&-:5
"% 3%E /+N%E E85 AL%EJ%E de laigua i fer-los adonar que els que en sortim ms
perjudicats som nosaltres mateixos.
Podem buscar notcies als diaris que parlin sobre els

problemes de laigua, dels conflictes que es generen
entre algunes poblacions que en tenen i daltres que
no en tenen.
%E $ :3 %E $)9352$3? 3E -35$$3 3E **23

Finalment, podreu proposar que fessin un mural amb
23$8'3 "% 3%E 7AL%5 / %3E *3 /8%($3? $'.' '3? L5 3
E%E? 75J%5%5 ;D7"LJ%E AL04/E! E (/3JD%5 3 J%DD ;3L2 EC-/ (/3JD totes aquelles coses que es poden fer per tenir cura
/+N%E (%3E! 473J 75J4/55JE! 4 3C/+L "% 3 75J4/5 3%E
"%J%D+%5JE! %J? 3C/+L? ;3L2 7 "%3 D%+? /+N%E ELJ%DD5/%E? de laigua. Si cal, busqueu ms informaci.
EJ3O/%4 /+L
Pgina 116

%E /+N%E "%3E 4DE / 7%5E D%%5 %3E D%E/"LE "%3E ;7DJE!

"% 3%E /LJJE "% 7EJ / "% 473J%E /5"MEJD/%E? 3E D/LE AL% -/

"%E%47AL%5 J4& ;7"%5 75J4/5D.5% 3%E /+N%E? %
8&"@ 2.= :9 @: .-%
O%+"%E 3C/+L "%3 4D %EJ 7%DJ "C3+L%E O%D"%E! AL% +&=: & "@99: :.9=.=
%E (7D4%5 75E%AN'5/ "%3E "%J%D+%5JE / "7E? - +: 2(:.: .- :::) &
6@ -8$- .,29=&9 +:
133355 1$ 8 9:9C: 39&@: ++: & &"B:
:@=99-&:4 , +: 2(%
3E D%LDE7E "C/+L E85 3/4/JJE! / 3 "/EJD/L/8 "% ;3L+%E
:.: C(-:5
&:=9&@&&/
;%D J7J %3 ;35%J &E "%E/+L3? 5 3+L5%E R75%E ;37L 473J
+8&"@ : @- +: .)=&@:
/ %5 "C3JD%E! %5 5O/! +/D%& 57 -/ ;37L?
2.+'=&: ,: &,2.9=-=: -
"%E;%E "C/+L O 33/+" 3 "%E%5O73L;4%5J %759. +8=@+&==5
4/ "CL5 ;0E 74 4&E /5"LEJD/3/JRJ %EJ / 4&E %P;37J.
/75E +D073%E / D4"%D%E J&! 4&E /+L 75EL4%/P?
4 L5 ME D753% "% 3C/+L ;7"%4 (%D AL% %3

"%E%5O73L;4%5J E/+L/ 74;J/3% 4 3C%E.
J3O/ / 4 3 E3LJ "%3 ;35%J?

/ - 3+L5%E /75E AL% ;7"%4 (%D
;%D %EJ3O/D /+L %5 3 57EJD O/"
AL7J/"/5
LJPD.57E %5 337 "% 5QD.57E!

/ J5D 3C/P%J 4%5JD% %5E
%5E75%4?
5D 3C/P%J 4%5JD% %5E

D%5J%4 3%E 45E 7 3%E "%5JE?
5D & 3%E /P%J%E / %O/JD

AL% "%+7J%+/5?
5+%+D %3 D%5J;3JE / 3 D%5J"7D

AL5 %EJ/+L/5 ;3%5E?
EJ3O/%4 /+L
Pgina 117

Tercer Curs
Desprs de llegir el text haureu de fer un petit frum

#

en qu els nens i les nenes expliquessin qu saben
*3 2 $ ' sobre la rosada, la gebrada, la glaada, la pedra,
%+LD AL% 3+L5 O%+" JC-E (/PJ AL%! "% 75
4J0! 3C-%D! %3E 7JP%E / J7J 339 AL% - %EJJ 3C/D%
el grans i la calamarsa. Demaneu-los que busquin
33/LD% "LD5J 3 5/J %EJ D%7%DJ "CL5 ; (/5 "%
;%J/J%E +7J%J%E "C/+L AL% "75%5 3 E%5E/8 AL% fotografies que mostrin algun daquests fenmens.
- ;37+LJ? E 3 2*3?
E JDJ! E%5R/334%5J! "%3 O;7D "C/+L "% 3CJ. Si en teniu la possibilitat, feu que els observin en la
47E(%D AL%! LE "% 3%E /P%E J%4;%DJLD%E
57JLD5%E! ;EE %EJJ 30AL/"? CAL%EJ ;E "% realitat.
O;7D 30AL/" %5 "/%4 75"%5E/8?
. $ 2+."@= : + 9.:5
/ 3 J%4;%DJLD &E /5(%D/7D R%D7 +DLE! 33O7DE %3
O;7D %E J7D5 E93/"! "% 45%D AL% J7J AL%" D%7. Podreu realitzar un treball amb la definici de cadascun
%DJ "CL5 (/5 ; 35! 74 E/ -+L&E 5%OJ L5
4/? 5 AL%EJ E! &E 3 2?
dels termes treballats: rosada, gebrada, glaada,
3C-/O%D5! ;D/4%D %E (7D4 3 D7E" /! 4%ELD AL%
3%E J%4;%DJLD%E /P%5! 3C/+L "% 3%E ;35J%E J4&
%E 75+%3? 3%E-7D%E %E ;D7"L%/P 3 ' <"/%4
pedra, grans i calamarsa.
AL% - +3J=?
-2
. $ -C= : + "95
$ ' 2)%3
-2 / %3 2)%3!
AL% J4& %E "/L
'(23! L%5
%5 (7D4 "% JD7EE%JE
DD7"75/JE "% +%3?
E "/(%D%5/%5 ;%D 3
E%O 4/" 3 ;%"D
4%ELD 4&E "C: 4
/ %3 +D50E! 4%5QE
29 "C: 4?
9.: :8$ =9-:.9,=
- "+5
EJ3O/%4 /+L
Pgina 118

3*(-*3$$+ '3 )*(23
6 <$23 Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans
P 1$ 8
de comenar la unitat; pot ajudar els i les alumnes a
&E %E JD7 %5 contextualitzar els nous continguts i a relacionar-los
/5E0;/" /57"7D /5737D %EJJ E93/"
%EJJ 30AL/" El mapa conceptual us pot ajudar a entendre els

%EJJ +E8E diferents conceptes que hem anat treballant al llarg
1$ 8
de la unitat. Seria interessant copiar lesquema
utilitzant lordinador i completar-lo amb imatges que
7D%/P ECLJ/3/JR ;%D %E +%EJ/75 4 3
representin els conceptes treballats.
KH* ;DJE "% 3 %DD %LD% ;7J/3/JR"7D%E
+%5%DD %5%D+/
D%+D
"%EE3/5/JR"7D%E
%4EE4%5JE
%5 3 /5"MEJD/ "%;LD"7D%E
les caselles perqu les omplin els alumnes desprs
destudiar la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar
57 75J4/5D.3
57 43+EJD.3 els conceptes apresos.
EJ3O/%4 /+L
Pgina 119

Tercer Curs
Comenceu el tema preguntant als alumnes quines

mquines coneixen, com funcionen, si totes les
- 9 +5>',9 mquines necessiten energia per funcionar, etc.

Detecteu les idees prvies errnies dels alumnes i
intenteu mostrar exemples que les qestionin.

&
% Podeu posar la bicicleta com a exemple de mquina

&
coneguda pels alumnes. La bicicleta t frens (palanca),
%
% roda, caragols (pla inclinat), i cadena (engranatges).
%
"
% %
"
%
Podeu posar altres exemples com els que surten en

> , 9296
= = <C)< .%A0 /9A)0 .== : A)0:
aquesta pgina:
=: A)0:
< 9A" = <C )D 0 . = <1 =:
1/ #A0)10 A0 )). ?: a classe: maquineta de fer punta (pla inclinat),
$'
comps (palanca)
a casa: pinces (palanca), caragol (pla inclinat), martell
Pgina 120
(palanca)
Tamb podeu fer una llista de la quantitat delec-

trodomstics que hi ha en una casa i de la quantitat
denergia que necessiten per funcionar: nevera,
9 +5>',9 torradora, batedora, microones, espremedora

5>',9 +,>*9
.= !== <= 'A/0= # / # )0 = /1.? )C <= =8 .( ' +5>',9 +
%A0 = 1/ )D < 5 =1= 1 /)0< %<0= )=?0(
) = D)% )D 0 A0 =#1< #*=) )/51<?0?8 ;.?< =
+.;.8 Feu especial mfasi en la quantitat denergia que
1/ . .A. /? /?) 1 . )A)D ?"0) ( 1? = . = /9A)0 = 0 ==)? 0
/0 0 A0 =#1< / 0?.8 < #).)?< . < .)?F)2 0 <%) 5 < 51 < #A0)10<8 consumeix la nevera: ms de la meitat de lenergia que
. = # )0 = #*=)9A = ) / 0?.= =;'0 0? )0C 0?0?
1.? = #A0)10 0 / .; 0 <%)
.%A0 = /9A)0 =8 9A % 0 < . 5 <=10 9A . = #
= <C)< 1/ .; =5< / 1< /0A.
consumim en una casa. Per aquest motiu, cal fer-los
> 9/, *9 +5>',96 ?<10% =8 ?A./ 0?
0 +5>', != A0 10,A0? 5 = ) / (

. /,1<) . = /9A)0 = adonar de la importncia de fer-ne un bon s. Aquests
#A0)10 0 / A0 /1?1< 9A < 5
0)=/ = 9A #A0)10 0 ,A0?= 5 < # < A0 ?< ..8 )
' /9A)0 = < 0?< . <1 < 0?< .= 5.?=
0 <%) ."?<) ?<C!= ;A0 sn alguns punts que shan de tenir en compte:
01.. 1/ . < 0?1<8
#1<< 1=)< .A.< = %< ;#)?< )
/1.? = .?< =8 ;') ' /1.? 1/5. D = 1/ . = 9A ,'+"$+
51 / ?<1< 0 . / 0)=/ ;A0 1?D / 0?< .
+$#, "
#/
! No deixar-ne la porta oberta.
9A ;.?< = 1/ . = ?)=1< = =20 /!= = 0F).. =8
) ' 1= ?)5A= /9A)0 =

5>',9 9'+2*9 1 ',9 =20 9A.= C1. )0=( No posar-hi coses calentes.
?<A/ 0? 9A %# / / . = /0= 5 < ?< ..<
A0 /? <).8 =?0 #1</ = 5 < 519A = 5 = Deixar un producte a la nevera durant 24 hores quan
1 #)0= ) ?1? A0 =1.8 = /!= 10 %A = =20
. 5.0 ) . 51.)?,8
el descongelem.

5>',9 .+2*A9 =20 /9A)0 = 10=(
?<A+ = 5<?)< . 1/)0)2 /9A)0 =
=)/5. =8 . 1?D != A0 /9A)0 1/5. D8 +#.
$+
Solucionari:
;'@';;
1 0?< ?1?= # A A0 ..)=? /9A)0 = =)/5. = ) /9A)0 = 1/5. D = 9A A?).)?F /
1. Resposta oberta. Exemples:
)8
Mquines simples: pinces, tisores, carret,
= /9A)0 = $
martell, maquineta de fer punta, ganivet
Mquines complexes: torradora, formigonera,
Pgina 121 avi, ordinador

Tercer Curs
Pregunteu als alumnes si han sentit mai lexpressi fer

palanca. Podeu parlar de les vegades que han obert

5>',9 9'+2*9 un pot de vidre fent palanca amb un ganivet o similar,
'
!
#
2*, '$.#
tal com fa lhome dpoca prehistrica representat en
2*, != A0 . = /9A)0 = =)/5. = /!= 0(
?)%A = ) B?).=8 la illustraci daquesta pgina. On sn els punts de
+,,.#
=? #1</ 5 < A0 << <*%) 9A = 51? /1A<

/A0? ) C.. =1< A0 5A0? =A51<?8 <C )D 5 < suport, potncia i resistncia, en aquest cas?
)D < / 51 =#1< 1, ? = 9A 5 = 0 /1.?8
) )=?)0%)/ .= ?< = . / 0?= =)= ;A0 /9A)0

=)/5. 2.;,' 9>2.8; ) 89'9;,'8 Podeu fer-los adonar que els punts de potncia, de
) ' )C <= = )0 = 9A 5 < #A0)10< ?/! A?).)?F 0
. =)=? / . 5.0 1/ 5 < D /5. . << ?2 ,/'$+.
resistncia i de suport no els trobem sempre en el
. = ?)=1< = . = 5)0 = ?8
'$.#
'$.#
mateix ordre. A les pinces, al carret i a les tisores,
+,,.#
+,,.#
lordre dels punts es podria esquematitzar aix:
carret: P-R-S
,/'$+. ,/'$+. pinces: S-P-R
tisores: P-S-R
'$.#

, ,%#
'
+!!, )/
/#

+
!/#, #,
" "#2, ,$+(
$# ,+ $ (
,/'$+. # /#
")/#
,"'! '$" ,.#+
.+, !"#.,
(
+,,.#
$$ = /9A)0 =
Pgina 122
Pregunteu als alumnes on han vist una politja i si

han provat mai destirar la corda. Feu que expliquin
lexperincia i lavantatge que els va suposar la
2.*';)
politja en laixecament dun pes. Suposem que diran
2.*';) != A0 /9A)0 =)/5. #1</ 5 < A0 <1 ,/'$+.
/ . C1< 0. 9A %)< . C1.?0? ;A0 )D8 0
1< 1 A0 . =)?A? . 0. . # %)<<8
que lobjecte pesava menys. De fet, no s aix. Est
1= / .;1, ? 9A C1. / )D < 0 A0 D?< / .
1< ) 5.)9A / . #1< 0 .;.?< ?1? =?)<0?8
comprovat que no hi ha cap avantatge fsic en ls de la
) 51 / < 10")D < .= ?< = . / 0?= . = /9A)0 =
=)/5. = 9>2.8; 2.;,' ) 89'9;,'8
'$.#
politja, a banda de la comoditat que suposa estirar una

51.)?, ?! /1.? = 5.))10= 0 # )0 = )C <= = ?< A<
)%A ;A0 51A # < . /A0 ;A0 5)= 5A,< .= /10=
corda cap avall i no pas agafar lobjecte i aixecar-lo.
. =?) ;A0 1< ?8
/! ') ' /9A)0 = /!= 1/5. D = 9A 10? 0 0 A0

1 /!= 51.)?% = ) 9A %)< 0 %<) = . #1< ;A0 /1?1<
+,,.#
Solucionari:
1/ < . %<A ) .;= 0=1<8 '$!.
1. Potncia: mnec.
;'@';;9
1 1.)?F .= 5A0?= 51?"0) =A51<? ) < =)=?"0) ;9A =? = 5.09A =8 =(
Suport: damunt del tronc.
5<!= )%A = 9A)0 ;9A =? = 51=))10= 0)< /!= ! 5 < )D < 5 = ) 5 < 9A"8
Resistncia: la pedra.
La posici del mig s la que anir millor perqu,
com ms curta sigui la distncia entre el suport
= 15) .; =9A / 0 . ..)< ? ) )A)D 9A" < A= 9A 5==<
=) . )D 5 = i la resistncia, menys fora haurem de fer.
@G -% / 0E= @G -% /!= @G -% 2. 20 kg la politja es mantindr equilibrada.

Menys de 20 kg la politja girar en el sentit

= /9A)0 = $#
invers de les agulles del rellotge.
Ms de 20 kg la politja girar en el sentit de
Pgina 123 les agulles del rellotge.

Tercer Curs
Podeu comentar amb els alumnes els diferents tipus

de roda que coneixen i anotar amb quin material estan
8. fetes:
8. != A0 /9A)0 =)/5. 9A # %)<< A0 5
)<A.< ) <*%) 0?1<0 ;A0 )D8
roda de carro antic: fusta
1? ) 9A = ?<? ;A0 /9A)0 /1.? = 0F).. != = 0=
5 / 0 A? A0 .= )0C 0?= /!= )/51<?0?= .
'A/0)??8
roda de bici: alumini + pneumtic
<1 C #).)?< . ?<0=51<? 5 <=10 = ) 1, ? =8 .=
C '). = #A0)10 0 %<) = . = <1 =8
+$
roda de tricicle: plstic
roda de tren: ferro
etc.
!
++/
. ! .+# !
!.
! $.1
/.!.3# !, +$, '+ ,'!

+,(
<1 ?/! != )/5< =)0). 0 /1.? =

/9A)0 = 5 <9A" #1</ 5<? .= 0%<(
0?% = 9A . = #0 #A0)10<8
, /#
")/#
,"'!( +01
'+
1
+ !"#. $ ., ',
#.,(

, /# !, #0#., ", "'$+
, +/ )/ !, '+"+, +$, 0
#
'
.
#., !
/"
#.
.( , "'+,# !
+1+
/#, (444
#2,
,$'$."
( # "$!., ")/#, # ! .+
#,'$+.(
$ = /9A)0 =
Pgina 124
Dibuixeu a la pissarra dos plans inclinats que arriben

a la mateixa alada. Un (a), molt ms curt que un
* 2* ',*',; altre (b). A continuaci, pregunteu als alumnes quin
. 2* ',*',; != A0 </5 9A = <C )D 5 < =5.< A0
1, ? = ;A0 0)C .. A0 .?< /!= . C?8 prefereixen i per qu. Intenteu fer-los adonar que quan
;9A =? /0 < .; =#1< 9A . # < != /1.? / 01< 9A
=) .;'%A!==)/ ;)D < ) 5A,<(.1 . 0)C .. =A5 <)1<8
el pendent s ms pronunciat hem de fer ms fora.
a b
'!
#!#
.
* 8#.*

+
$!
. 8#.* A?).)?F . /? )D =)=? / 9A . 5. )0.)0? 5 <
)0?<1A)<(= )0= ;A0 1, ? 8
1=? /1.? / 0E= =#1< <%1.< A0 <%1. 0 A0 #A=?

9A )0?<1A)< A0 .A 15= /<? .. 0 . /? )D #A=?8
Solucionari:
;'@';;9
1 10 )D = .%A0 /)?, ?<0=51<? ? << =?< 9A 01 A?).)?F) <1 = 5 < =5.<(= :
1. Resposta oberta.
= ?A./ 0? . = C1< < = . = )A??= 0 0 A0 5. )0.)0?8 5= 5 < 9A":
2. Perqu el seu funcionament facilita laccs de
< A)0 ?1<0C*= A?).)?F<) = 5 < <%1.< =A0 ;9A =?= <%1.=:
=
persones que van amb cadires de rodes, dels

1 cotxets de nens petits o dels carrets per anar a
comprar.
= /9A)0 = $
3. a-2 / b-1.
Pgina 125

Tercer Curs
Dibuixeu un esquema a la pissarra amb una srie de

cinc o sis engranatges i feu que els alumnes facin
9 +5>',9 .+2*A9 hiptesis sobre el sentit de gir de cadascun.
*9 ,#8,;#9
= /9A)0 = 1/5. D = 6#1</ = 5 < )# (
Quan shagin posat dacord, intenteu que esbrinin com
< 0?= /9A)0 = =)/5. =7 10? 0 0 / 0)=/ = ) ' .?< = =)=? / = ; 0%<0?%
9A 51 0 <<)< = < 1/5.)?=8 .= ,& /1.? A?).)?F?=8 ;,#8,;# 28 s el sentit de gir del primer engranatge i de lltim en
#8,;#9 ') #0 A0 #A0)2 /1.? )/51<?0?8 8+**8 5 < D /5. =;A?).)?F
.= 0%<0?% = =20 ,1= A = 1 /!=

5 < # < %)<< . = <1 = .= 1?D =
/ . C1.0? 1 5 < # < #A0)10<
els casos segents:
<1 = 0? = 0?< . = 9A.= = ?<0=/ ? .
.%A0= ?< 0= 1/ . < /.. <
/1C)/ 0? . 5<)/ < .;B.?)/8
B<)8
a Quan el nmero dengranatges s parell (sentits
oposats).
b Quan el nmero dengranatges s imparell (sentits
iguals).
, +$, /#,

"
#, .+
#,".#
! "$0"#.(
, +$, #.

, ! "
#," +% */# $.1 ,.
.+
#,".# ! "$0"#.( $+"
. '+ !
/#% 0+,$, #+
#
.,(
$ = /9A)0 =
Pgina 126
Seria bo que els alumnes poguessin veure desmuntat

un electrodomstic senzill (una batedora com la de la
*9 +.;.89
fotografia) o, encara millor, que el poguessin desmuntar
. +.;.8 10C <? )D .; 0 <%) 0 /1C)/ 0?8 .= /!= A?).)?(
F?= =20 . +.;.8 *;8' ) . +.;.8 .+>9;'/8
ells mateixos. Aix veurien com s un motor elctric
CA) ) /1.? = . = /9A)0 = 9A # / = <C)< #A0)1(
0 0 / /1?1<8 = . = .;=5)<1< . < 0?5.?= i com es transmet el moviment del motor cap a les
1 . 1?D 8
ganivetes.

.;.8 *;8'
0 /1?1< ."?<) != A0 /9A)0 9A 10C <? )D ,8#' ! "$.$+ */#

.$+
*;8' 0 /1C)/ 0?8 , /# "$.$+ !.+( En grup, feu una llista de les mquines que hi ha a
A0 .; . ?<))?? 5<1C)0 0? ;A0 ? <) 1 A0 .?< #10?
; 0 <%) = 100 ? A0 /1?1< .; )D 9A 10?! 1/ 0 casa i que funcionen amb un motor elctric. Feu el
%)<<8

.;.8 .+>9;'/
mateix amb mquines que funcionin amb un motor
0 /1?1< 1/A=?)2 != A0 /9A)0 9A 5<1A )D
A0 #1< /)?,00? . ?<0=#1</)2 .; 0 <%) ;A0
de combusti.
.+>9;'*8 A0 = < / . 1/A=?). = 5<1A )D
.; 0 <%) 0 ==<) 5 < # < %)<< .; )D 9A 10?!8 ! "$.$+ */# $.1 ,
/# "$.$+ $" /,.%( Solucionari:
;'@';;9
1 = <C . )A)D ) < =510
1. La petita, perqu t menys dents.
A)0 <1 %)<< /!= <5) . 5 ?)? 1 . %<0:
2. El tren.
= )%A = 9A)0 ;9A =?= /)?,0= ?<0=51<? 01 #A0(
)10 / /1?1< 1/A=?)28
/1?1). ? ?< 0 1?D
C)D .. C)10 ?
= /9A)0 = $
Pgina 127

Tercer Curs
Les mquines mecniques basen el seu treball en el

moviment. Feu una taula a la pissarra i aneu collocant
* +.@'+,; *9 +5>',9 les mquines al seu lloc, segons quin sigui el seu
1? = . = /9A)0 = 9A
0 < = )# < 0?=8
= /1A 0 '1 51 0 # < ?< = /(
moviment: rectilini, circular o alternatiu.

.@'+,; 8;'*','
= . 9A ?! A0 1, ? 9A = =5. 0 .*0) < ?8
Aclariu als alumnes quin s el significat de la paraula
. /1C)/ 0? < ?).)0) 51? = < '1<)?F10?. C <?). 1 )0.)0?8
recte, ja que molts lutilitzen incorrectament, com a
.$+$ sinnim dels mots horitzontal i vertical.

.@'+,; '8>*8
= . 9A ?! A0 1, ? 9A = =5. # 0? A0 ?<, (
?3<) )<A.< 1 1<8
,#

.@'+,; *;8,;'>
= . 9A ?! A0 1, ? 9A 0 # < A0 /1C)/ 0? < ?).)0) 1
)<A.< 0C) 10=?0?/ 0? = 0?)?8
1.? = /9A)0 =
?"D?).= ? 0 0 A0 /1C)/ 0? .? <0?)A8
.!+
$ = /9A)0 =
Pgina 128
Entre tots, feu un llistat dels tipus denergia que

coneguin. Intenteu classificar-los segons que siguin
9 +5>',9 ' *7,8#' energies renovables o no renovables.

1? = . = /9A)0 = 9A .;!== < 'A/ ' )0C 0?? 0 ==)(
"$!., ")/#, )/
? 0 0 <%) 5 < #A0)10<8 1? = %A)? C A< / . = #1</ =
; 0 <%) 9A =;A?).)?F 08
/#$##
"
!.+, .'/,
*#+

Podeu comentar als alumnes que, darrerament,
#+
!*
!
$+
,8#' +>9>*8 !*
/

/#$#
+ !, Catalunya sestan construint molts parcs elics i
= 5<)/ < = /9A)0 = #A0)10C 0 / . #1< .=
#$"#
, ")/#,
0)/.= ?)< 1/ . <A ) . /A. 1 ! / .; 0 <%) +/!)/,( estacions solars i que el Govern est donant moltes
.= /? )D1= !== <= 'A/0=8 $+
!,
,8#' *;8'
!, $" /,. !, $" !
#3#
)/
# +"#
#
subvencions per promocionar-les.
/#$#
+ ")/#, $"
/ . =1<)/ 0? .; . ?<))?? . /,1<) . = /( !,
/.$"& !,(
9A)0 = 1/ 0< 0 #A0)10< / 0 <%) ."?<)8 Solucionari:
1. Mol daigua la fora de laigua quan cau

(hidrulica).
!, !.+$$",.,
!
++$ , "$/ +,
!*#+
!*
#"
! .+(

"
)/#.
+ '/#.
/#$#

" #+
/"
#
(
/#$##
" #+
!.+
(
Cotxe motor de combusti (combustibles).
Agulles de fer mitja manual (humana).
;'@';;9
1 )%A = 9A)0 0 <%) =;A?).)?F 0 =
2. Avantatges: energia renovable, no consumeix i
/1.* ;)%A 1?D %A.. = # < /)?, s gratuta.
= << </ 0? = 5<. /1.? ; 0 <%) = < 01C. = 5 < # < #A0)10< /9A)0 =8
= C)=? .%A0 .A.1< 9A #A0)10) / 0 <%) =1.<: A)0= C0??% =
Inconvenients: si no hi ha prou llum, no funciona
) )010C 0) 0?= < A= 9A ?!:
correctament.
= /9A)0 = $
Pgina 129

Tercer Curs
Podeu debatre amb els alumnes sobre la importncia

7
de prevenir els riscos laborals.
8**+ 9#>',; *9 ,.8+9

1.? = 5 <=10 = 0 . = A 1#)) #0 = <C)< A0 9A)5/ 0? 9A .=
Tamb seria bo que, entre tots els i les alumnes, fessin
5<1? % )D8 9A =? = 5 = 1< )D 0 . = )# < 0?= 5<?= . 1=
. 5 . ?<10 ) . = D?< /)??=8 = <C 9A =? 1/ <
una llista dels possibles riscos que tenen a lescola (al
pati, a la classe) i que proposessin solucions per
. 9
= >**89 5<1? % )D 0
5<1? % )D . 2
15= 0 .= >**9 15= 51.= evitar-los.
)%A = ?8 %A=5)< = 5<1A? =
9A*/)= ?8
+98;
5<1? % )D .= 2>*+.,9
. 51.= . #A/
.= #>,;9 5<1? % )D 0
1 .= /)<1)=8
. = +,9 ?..=
<= = < / =
<A?*) ?8
= .;9 5<1? % )D 0
.= 2>9 .= 15=
. 'A/)?? . #0% . =
0</5 = ?8 ;>,' .8+ 5<1? % )D
. .9 . #18
< C)?< <)=1= .;'1< ?< ..< .= ) . = 5<1# ==)10.=

1/ 1/ <= 5. ? = / 0)= /)0 <= ?8 '0
< = <C)< ;.;9 . = 5 = 9A .= 5<1? % )D 0 '8
10= <C<(. = 0 ., 9;; ) # <(. = < 5<< 0 = 9A

.%A0 = #) /.!8
#' = /9A)0 =
Pgina 130
Solucionari:

1. a Es pot cremar, tallar o fer mal als peus.

;'@';;9 b Es pot lesionar el cap si li cau un ma, una
1 =510
A)0= <)=1= 1<< A0 1/ < 9A 01 51<? A0 = 1? = 9A =:

biga
A0 5. ? 9A 01 # = <C)< . =:
A0 )<A<%) 9A 01 # = <C)< /=< ?: c Pot contagiar el malalt o contagiar-se ell.
= A)0= ;9A =?= 5<1# ==)10.= ' A< 5<1? )2 . 5: < 9A": 2. a Miner: es pot lesionar el cap.
/)0 < /)==?% < <0)== <
..)< ? < A)0 < #1?3%<# b Missatger: si circula amb motocicleta, es pot
< =<)A 0 . ..)< ? 9A)0= . / 0?= .) #.? 0 5<1# ==)10. 5 < ?< ..< (
9A/ 0?
lesionar el cap.
c Cuiner: li poden caure cabells al menjar.
d Carnissera: li poden caure cabells damunt la
carn.
3. Operari protector dorelles.
Soldador ulleres, guants i mascareta.
$'+
+ ,$!
$+ +/+ Cirurgi mascareta.
/!!+, /
#., "
,
+.
"
,
+.
'+$..$+ *$+!!,
= /9A)0 = #
Pgina 131

Tercer Curs
Primer, seria bo que els alumnes situessin en un

&

mapamundi on es van establir aquestes civilitzacions
9 2'8+'9 i quins pasos hi trobem avui en dia.
.%A0 = A.?A< = .;0?)%A)?? 1/ . /) .;=? )
.; %*5) C0 10=?<A)< 5)</) =8 20 /10A/ 0?= )/(
5< ==)100?= 5 < . = = C = )/ 0=)10=8 = C 10=?<A(
Desprs, podeu dur a classe fotografies de pirmides
)2 != 0< /!= =1<5< 0 0? =) ? 0)/ 0 1/5? 9A 0
.;"51 0 9A" = C0 )D < 01 D)=?) 0 . = )0 = 0) . = maies, asteques i egpcies perqu sadonin de les
/9A)0 = 9A" )=51= / ?A./ 0?8
< D /5. 5 < 10=?<A)< . %<0 5)</) .29 diferncies arquitectniques (inques i maies: escales
%)5? C0 ?< ..<(') /!= 4GG8GGG 5 <=10 = A<0?
A0= C)0? 0E=8 '+" $',
exteriors, altar a la part superior; egpcies: passadissos
?A./ 0? C)C)/ 0C1.??= ?0? = /9A)0 =
9A = ;0= # )#*). )/%)0<(01= A0 /20 10 01 0;') interiors) i tamb de funcionalitat (egpcies: funerries;
'%A!= 5<?)/ 0? 58 )D* < . /20 ;9A ..=
%)5)= 9A # A0= $8GGG 0E= C0 'C <
maies i asteques: temples).
..< .1= 5 < . = 5 < < = ;==A08
<0=51<?<(.1= )=?0) = /!= 48GGG -/8
)D <(.1= .;.?A< 9A8
1/ =;'1 C0 # < .= %)5)= 5 < A< ? </ 9A =(

? = ?=9A = ?0 # )DA%A = = 0= /9A)0 =:
) ' )C <= = ? 1<) =8 /!= 5? )A

9A C0 # < = <C)< . =)=? / . 2* ',*',;
5 < 5A,< .= .1= / / 0E= =#1<8
/! C0 A?).)?F< 5.09A = ) ?<10=
5 < )D < .= )// 0=1= .1=
) =5.<(.1=8
#$ = /9A)0 =
Pgina 132

9.+2.9''/ *9 ,.+89
< A' 89 Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans
9 +5>',9
D
de comenar la unitat; pot ajudar els alumnes a
51 0 = < = /1A 0 = %10= A0 0 ==)? 0
contextualitzar els nous continguts i a relacionar-los
=)/5. = 1/5. D =
/1C)/ 0? < ?).)0)
/1C)/ 0? )<A.< 0 <%)
/1C)/ 0? .? <0?)A
1/ 1/
les caselles perqu les omplin els alumnes un cop
.= 0%<0?% = .= /1?1<=
hagin acabat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar

9A 51 0 = <
. 5.0
. 51.)?, els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los
. <1
. 5. )0.)0? ."?<)= 1/A=?)2
que les complementin amb fotografies o dibuixos que
. <%1.
9A 51? = <
exemplifiquin cada categoria i textos que namplin la
0 <%) /A=A.<
0 <%) ."?<)
informaci.
= /9A)0 = ##
Pgina 133

Tercer Curs
Podeu comenar la unitat mostrant una fotografia

antiga de la vostra escola o de la vostra ciutat i
,; (713#6' & -113 comentar amb els alumnes quins canvis hi veuen.
Demaneu als alumnes que responguin les preguntes

de lapartat Qu en saps? i fixeu-vos en quin record
* % &
% *%&*#-& tenen del seu passat, de la seva famlia i de la seva
*!

."
*/% &
ciutat.
.& &%*&
*%%*%
% *!&" Podeu preguntar-los tamb quin sentiment tenen
respecte a fer-se grans: si en tenen ganes, si els fa
mandra tenir ms responsabilitats
6 ( 1-1.
:@ <G4 J@ 63#4? 3.4?=
G. @74 #2@ :?#@ #2@ D#G@ :?#@=
:@ 63 #? 2 D#J :62.7 2>%:6
#2@ D#G@ J.@=
+
Pgina 134
Pregunteu als alumnes quins canvis han viscut des que

van nixer: canvi descola, canvi de casa, augment de
& -1 & 3'-1 la famlia amb germans Podeu demanar-los com
@ D#J #? 362D .(#?#4D 4@ <G# DG 4@<G#@@.@;
2 D#J ,.D.7 46 ,. ,J. #2 D#G 22.D 4. 2 D#J ?6 4.
shi van adaptar.
2#@ D#J#@ 16*G.4#@;
><G/ G4@ <G4D@ 4L@ 2 D#J ,.D.7 D3$ @#?

.(#?#4D #2@ :8@D#?@ # 2 :?#D #2@ 22.?#@ 2 ?6 #
Parleu sobre lactitud positiva que cal per adaptar-se
2>?3?. @#? .(#?#4D . 2#@ D#J#@ 6@#@ D3$ ,G?4
4J.D; als canvis i sobre la necessitat dafrontar-los daquesta
>#@62 :6D@#? 46 #? 63 $@ ? 4@ <G# DG 4@-
<G#@@.@; ? 3$@ J#22 6 3$@ 46J ,. ,J. 3#@D?#@ .(#- manera, ja que es produeixen durant tota la vida.
?#4D@ #2@ 4#4@ . 4#4#@ 1G*J#4 2 :D. 2D?#@ 16@ #D;
:62.7 64 J.G@ D3$ #? .(#?#4D; #*G?3#4D #?

3$@ :#D.D 3 3#4L@ @#@ . 3#4L@ ,.D4D@;
2 :@ #2 D#3:@ 64@ ( <G# ,. ,*. 4J.@; *#4D

2#@ @#@ #2@ ??#?@ D6D 4J. 3 #2 D#3:@; 2*G4@
4J.@ @>#@ #J#4#4 362D ?:. 63 <G4 64@D?G#.K#4
G4 #@62 46J; >2D?#@ :@@#4 3$@ :6 :6
63 <G4 #D (@ *?4 # 3. #4 3.;
( 06 ( 9)06
*<$ (6 056,*61
( 06 ( 9)06

*<$ ( 0$69!1

4J#@D.*G#3 #2 :@@D +
Pgina 135

Tercer Curs
Proposeu als alumnes que portin a classe tres

fotografies de tres moments de la seva vida: el
1 3-1 & 7# naixement, als 3-4 anys i una de recent. Feu que es
((# fixin en els canvis i que omplin una graella com
#@ <G# 4.K#3 (.4@ <G# D#4.3 :?6K.3 3#4D 9F 6 9E
4L@ .#3 <G# #@D#3 #4 2>#D: # 2 .4(4.; aquesta:
;* 9*$6 ;* *> <6
4 <G#@D :#?/6 # #2 46@D?# 6@ ?#.K . :?#4#3 (#? 362-
05*5 1
D#@ 6@#@ D6D@ @62@;
;* 9*$6 ,6 *>6 <6
05*5 1
edat canvis fsics canvis dautonomia
;* 9*$6 956 *>6
<6 05*5
1 1 dia 3 kg Noms plorava,
;* 9*$6 3;95 *>6
<6 05*5
1
50 cm menjava i dormia.
;* 9*$6 $* *>6 <6
05*5 1 ros
;* 9*$6 6$6 *>6 <6
05*5 1
5 3; <$9 56 <;$9
*>6 05*56
4 anys ms alt Ja sabia caminar.
1
$ 3; 066 *6 ) !5*6 $ 05*) ,66 *,<61 ms gras Ja sabia parlar.
)&1(# # %)7(363 ms ros Ja sabia vestir-me.
:?D.? #2@ 99 6 9F 4L@ . (.4@ 2@ 9) 6 9B #2 46@D?# 6@
( G4 *?4 4J. 2@ 46.@ @#>2@ #@#4J62G:#4 #2@ 3H@G2@
... Ja sabia...
@#>2@ #.K3:2 2>#@<G#4 #2@ @G?D :%2 2#@ .K#22#@ 2
? 2 :.D . 2 :G.@ . 2 J#G #@ ( 3$@ *?#G; 2#@ 46.#@
@#>2@ #@#4J62G:#4 #2@ :.D@ @#>2@ #.K3:2#4 #2@ 32G@ . #2@ 8 anys ... ...
@G?D :%2 2 :G.@ . 2#@ .K#22#@;
<G#@D :#?/6 # # *?4@ 4J.@ (/@.@ . # ?D#? $@

2> 62#@%4.; >#D: <G# J # 2> 62#@%4. 2 3- * (4,(6*$
G?#@ @>463#4 16J#4DGD; ( *,695 ,6 *<$1
+(
4J#@D.*G#3 #2 :@@D
Pgina 136
Ser molt interessant que, a partir de les activitats que

es proposen, els alumnes puguin tenir una oportunitat
601
per escoltar els seus avis i saber com va ser la seva
>#D: 3$@ 22?* # 2 J. >G4 :#?@64 $@ 2
3 G?#@ <G# J# #@:?$@ # 2 16J#4DGD; 6 #3 .?
infncia. Aix pot ajudar els i les alumnes en un doble
<G# 63#4 G4 6: 2 (6?3.7 :?6(#@@.6-
42 6 G4.J#?@.D?. . <G# 2 J62D4D #2@ B) 4L@; sentit: per una banda, els pot fer conixer la histria
4 <G#@D #D: 2#@ :#?@64#@ @@G3#.K#4 2#@ ?#@-
:64@.2.DD@ 26?2@ :#?@642@ . @6.2@ <G# 3?- ,(96 ;(96 ,5)* del nostre pas a partir de lexperincia duna persona
?4 2 @#J J. ; @ #2 :#?/6 # #4 <G% @>.4.. . #@ ( 6< 05.0$ )%($1
#@#4J62G: 2 J. :?6(#@@.642; @ G4 %:6 # molt propera a ells. Per una altra banda, potser la
3 G?.7 . ?#.K#3#4D GD8463; 62D#@ :#?@64#@
D?6#4 :?#22 . D#4#4 (.22@ $@ .? (6?3#4 G4 (3/2.;
ms important, pot reforar lestima i el respecte pels
&&1
J#22#@ @>.4.. : 2@ B) 4L@ . $@ 2>H2D.3 #D:
avis, a partir duna millor coneixena de les seves
# 2 J. ; 316?. # 2#@ :#?@64#@ #.K#4 # D?#-
22? #4 2 @#J :?6(#@@.7 $@ .? #@ 1G.2#4; * 0,) 05*5 ),(9 vivncies.
(6 <$61
4 <G#@D :#?/6 # @62#4 :?%.K#? 2*G4@ :?62#3#@
# @2GD :%? G # J.@.7 . >G ..7 >*.2.DD # 2>:-
?#22 26636D6? # 3#38?. #D;
Solucionari:

6 906 ( <$ 6-* ( $* *#
>#K:#?.%4. G3G2 G?4D D6D 2 J. ( <G# 2 96 (4,(6*$ ( ',<*9;9
*#4D *?4 @:.* 362D#@ 6@#@; #? .K8 $@ .4D#?#@@4D ( );56 $ ( <((61
#@62D?-2 . :?#4 ?# #2 <G# #4@ #K:2.; 1. Resposta oberta.
3#7#331
2. Resposta oberta.
, ?#*G4D 2@ J.@ <G% 1G*J#4 <G4 #?#4 :#D.D@ . #@?.G-,6 #4 2 22.?#D;
3. Resposta oberta.
5 ?#*G4D 2@ J.@ 63 #? 2 @#J #@62 . #@?.G-,6 #4 2 22.?#D;
4 #34 2@ J.@ <G# D>#K:2.<G.4 G4 (#D ,.@D8?. <G# ,*.4 J.@GD . #K:2.>2 2@ D#G@
63:4L@ . 63:4L#@;

4J#@D.*G#3 #2 :@@D +'
Pgina 137
Tercer Curs
En aquesta pgina hi ha larbre genealgic dun tipus

de famlia. Sabem que la realitat s molt ms diversa i
1 '$&#1 3(( !#13+0# per aix s convenient que informeu els alumnes que
G4 J@ 4$.K#? J@ #4D?? (6?3? :?D # 2 D#J (3/2.
1G4D3#4D 3 #2@ D#G@ :?#@ . @. #4 D#4@ #2@ D#G@ *#?34@; hi ha moltes famlies diferents: hi ha nens i nenes que
<G#@D $@ #2 J6@D?# (6&# '# 4@ #2@ D#G@ :?#@ 1 (6 056 ( 05 6-* (6
#4 D#4.#4 G4 (6?3D :#2@ @#G@ :?#@ . *#?34@; 9;6 1 tenen ms dun pare o mare perqu els pares shan
(6 056 ( )5 6-*
.#3 <G# D6D#@ 2#@ :#?@64#@ <G# D#4#4 G4 :?#4D.G 63H
:#?D4L#4 2 3D#.K '$&#; @#?J 2>??# *#4#28*.
(6 9;6 1 separat i desprs han trobat una nova parella, nhi ha
(6 !5)*6 (6 056 6-*
><G#@D (3/2.
,*96559
(6 9;6 $ 1
(6 $((6 (6 !5)*6 (6
que es troben, de cop, amb germans grans, altres
*5$
$3;( 056 6-* (6 9;6 1
;(($
(6 056 (6 <$6 6-* (6 tenen germans adoptats
9;6 1
Pot ser una bona idea demanar als alumnes que

<$6 095*6 <$6 )95*6
;5
5*;
5$ 59 5 (!;*6 5556 9** *,)
056,*6 $(2(;69561 *
investiguin el nom del seu carrer: si fa referncia a
(6 0(3;6 64$*$ (4*>
59% *$=)*9 $ ( ),591 alg conegut, si s el nom duna ciutat, si s un nom
de carrer que podem trobar a altres ciutats
9$ ,*( 05 )5 9$ ,*(
59
;$(() (5
* 6 ;*

5056*9$- 9,96 (6
,6$* ,6% ,6$* 6**96 $ 6**96
4;* )%($ , 4;* 056,*1
,*
+
4J#@D.*G#3 #2 :@@D
Pgina 138
Abans de la lectura de la pgina demaneu als alumnes

que expliquin qu veuen a les fotografies. Podeu fer-
13(31 (91 @6?#D6D #4 M64#@ los preguntes com aquestes:
?G?2@ #2@ J.@ #2@ :?#@ . #2@ (.22@ 64J.-
J.#4 #4 G4 3D#.K @ <G# @6J.4D #?
3$@ *?4 <G# #2@ :.@6@ DG2@; Quanta gent hi ha a cada retrat familiar?
76# # #2 3$@ ,.DG2 $@ <G# #4 G4
3D#.K ,.DD*# 64J.@<G.4 463$@ :?#@
. (.22@; # J#* #@ 463$@ G4 #2@ :?#@
On est feta cada fotografia?
J.G 3 #2@ (.22@; <G#@D $@ #2 @ # 2#@
(3/2.#@ 3646:?#4D2@; 4 2 @6.#DD
Com s que a la primera fotografia no hi ha color?
DG2 D3$ ,. , (3/2.#@ ?#64@D.DG. #@
#@:?$@ >G4 @#:?.7 6 >G4 .J6?.; Com van vestits uns i altres?
(3/2. #4@ 1G ?$.K#? #4 D6D@ #2@
@:#D#@; Viuen amb tu, els teus avis?
6D@ D#4.3 2 4##@@.DD # @#? #@D.3D@ . D#-
@6@ :#? 2 46@D? (3/2.;
Solucionari:
3#7#331
, @#?J 2>??# *#4#28*. # 2 :*.4 9E& . ?#@:64
1. a Enric.

63 #@ .G 2>J. 3D#?4 # 2 64=
G.4 ?#2.7 (3.2.? ,. , #4D?# #4 #?# . 2 2?=
b Pare-filla.

#4D?# #4 G.22#3 . 2 #?D=

#4D?# 2 64 . 2 2?= c Germans.

#4D?# 2 G? . #4 G.22#3=
5 6:. 2#@ (?@#@ @#*I#4D@ #4 2 22.?#D . 63:2#D-2#@

d Cosins.
2 :?# #2 D#G :?# $@ #2 D#G ; e Tia-nebot.
2 *#?3 # 2 D#J 3?# $@ #2 D#G ;

3?# # 2 D#J 3?# $@ 2 D#J
*#?34 #2 D#G :?# $@ 2 D#J
;
;
2. a Avi.
(.22 # 2 D#J D. . #2 D#G 642# $@ 2 D#J ;
b Oncle.

4J#@D.*G#3 #2 :@@D + c via.
d Tia.
Pgina 139 e Cosina.
Tercer Curs
Compareu les dues fotografies daquesta pgina, del

carrer dArag, a lEixample barcelon, i feu-los fixar
& &&) )( 7#61 3 !#13+0# en els aspectes segents:
3 #2 :@ #2 D#3:@ #2 46@D?# ??#? #2 46@D?# ??. . 2
46@D? :62.7 4J.#4; > :D#4 2#@ 4##@@.DD@ #
2#@ :#?@64#@ <G# ,. J.J.3 . @74 #@#4?. # 2 46@D? J.
Com s el paviment a cada fotografia? Per qu?
<G6D. .4;
Com sn els cotxes a cada fotografia? Per qu?
&1 0001 (7#(
2 D.:G@ ># .(..@ . #2 36.2.?. G? #4@ 64#4 362D .4(6?- Quants carrils per a cotxes hi ha a cada fotografia?
3.7 @6?# 2 ,.@D8?. >G4 ??#?; @#?J4D D6D@ <G#@D@
#2#3#4D@ 3 D#4.7 2 :6 #3 ?#64@D?G.?; Per qu?
*6 Com s ledifici modern respecte dels antics: ms
2 6#?D
# :# ?#@
)381 . 00)1
alt o ms baix? T ms o menys finestres?
6 &&')01
Intenteu que, entre tots, trobin lexplicaci als canvis

### 4D.
que observen.
5
)381 ##&31
2 6#?D . ')3)1 3.D14@
>1&3 # D?4@:6?D DG2@
### 36 #?4
0
4J#@D.*G#3 #2 :@@D
Pgina 140
Compareu les fotografies daquesta pgina i feu que

es fixin en els aspectes segents:
1 -)&#)(1 (7#(
- Quina part de ledifici antic ha desaparegut? Per
2@ :62#@ . .GDD@ 4J.#4 3 #2 :@ #2@ 4L@; 2*G4@ # .-
(..@ 4D.@ @74 #4 #??6D@ 6 ?#36 #2D@ . D3$ @#>4 64@-
D?G#.K#4 # 46G@; 3$@ 4>,. , >2D?#@ <G# ? @>GD.2.DM#4 :#?
qu?
(G4.64@ .(#?#4D@ <G# 4@;
- Noms en una foto hi ha semfors, en quina? Per
qu?
- Per qu a la primera foto no hi ha color?
- Quants anys creus que han passat entre la primera
*6 5
i la segona foto?
DG23#4D #2@ ??#?@ @74 3$@ 3:2#@ . @>@(2D#4; 3$ 2
(6?3 #2@ 4@ 2#@ H@D.#@ . #2@ (42@ 4J.;
Intenteu que, entre tots, trobin lexplicaci als canvis

que observen.
Solucionari:
*( )6 *9 *>6 *( 9;(
1. Resposta oberta.
3#7#33
, 4 *?G:@ G@<G#G (6D6*?(.#@ 4D.*G#@ # 2 J6@D? :62.7 . #@?.4#G <G.4 226
DG2 6??#@:64#4; #@:?$@ (#G G4 :#D.D #K:6@..7 @6?# #2@ @:#D#@ <G# ,4
4J.D 3$@ . #2@ <G# 46 ,4 4J.D D4D;

4J#@D.*G#3 #2 :@@D
Pgina 141
Tercer Curs
Podeu preguntar als nens i nenes si han vist mai una

rierada, un temporal martim o una gran tempesta i
& -1 & 3'-1 ( & -#13 que expliquin si shan adonat de com ha canviat el
2 :.@D*# 4DG?2 . #2 :.@D*# G? (7#( .
<G# :@@ D6D . <G# @6J.4D ,6 (4 D4 2#4D3#4D <G# 46
paisatge.
#4@ 4> 64#3;
. , .64@ :#?8 <G# (4 <G# #2 :.@D*# #@ 36 .(.<G.

# 34#? ?:. ; #*64@ <G.4 @.*G. 2>6?.*#4 #2 4J.
Tamb podeu fer veure als alumnes que la majoria de
:?2#3 # 4J.@ 4DG?2@ . # 4J.@ ?D.(..2@; <,( * 5;0$-
canvis sn tan lents que no en som conscients. Per
(7#1 (360&1
74 #2@ <G# #@ :?6 G#.K#4 :#? 611 (360&1; adonar-nos-en, necessitarem dues fotografies com
#? #K#3:2# <G4 ,. , G4 D#??D?%362 G4 J62 #4D?
#4 #?G:.7 ,. , G4 ?.#? 6 G4 ,G? #2 :.@D*#
les de la pgina anterior, fetes al mateix lloc i amb un
#@ 36 .(.;
<G#@D@ 4J.@ (#D#4 '3$@ 6 3#4L@' 2>#<G.2.?. 4DG?2

centenar danys de diferncia.
$*;*$-
<G# ,. , #4D?# #2@ $@@#?@ J.G@ :#?8 :6 :6 2 4DG-
? #@ ?#G:#? . D6?4 2 @#G #@DD .4..2;
Comenteu les fotografies daquesta pgina amb els
(7#1 03###&1
74 #2@ <G# #@ #G#4 2 #(&6(# &/110 !6' alumnes i pregunteu-los quins canvis shan produt en
#4 2 4DG?;
G4 #@ 64@D?G#.K#4 @#@ 6 ??#D#?#@ #4 G4 M64 el paisatge en cada cas.

4DG?2 #@ D2#4 #2@ ??#@ #2@ 6@6@ @>#3?GD#4 2#@
!59(6
.*I#@ #2@ ?.G@ . #2@ 3?@ #@ 224#4 *@6@ D8K.@
2>D36@(#? . @>6<G#4 #.K22#@ (6? #2@ #@:.@ #@D.-
4D@ (#?-,6 #2 :.@D*# #@ 36 .(. # 34#? .3:6?-
D4D;
2@ 4J.@ ?D.(..2@ :6@#4 #4 :#?.22 2>#<G.2.?. 4DG?2 <G#

,. , #4D?# #2@ $@@#?@ J.G@;
2 <G# #4 @.*G#3 64@.#4D@ . 4#3 362D 3 63:D#

3 D6D#@ <G#@D#@ .64@ :#?<G% :6D@#? #2 32 <G# 2. ,,5
(?#3 2 :24#D 46 D.4 ? ?#3#.;
,
4J#@D.*G#3 #2 :@@D
Pgina 142
Plantegeu als alumnes la dificultat daconseguir

un desenvolupament econmic sostenible; com
.K>D $ 63 , 4J.D 2>$@@#? ,G3 <G#@D@ :.@D*#@
a exemple, els podeu fer veure que, tot i que
possiblement no volem una lnia dalta tensi prop
de casa nostra, s volem disposar de tota lenergia
necessria per fer funcionar laire condicionat, la
nevera, el rentaplats, la rentadora La dificultat rau en
4 *#4#?2 #2 #@#4J62G:3#4D #6483. >G4 :/@ $@

#4#(..7@ :#? 2 316?. # 2#@ :#?@64#@ <G# ,. J.G#4 #2@
#@:23#4D@ @74 3$@ ?:. @ 2>#6463. # 2 *#4D 3.226-
$)5 ( 55
trobar un equilibri entre les dues coses. Demaneu als
? :6 #3 4? # J4#@ 2 :2D1 #D; $, *$5, (5#
6J.4D :#?8 ,. , 36 .(..64@ <G# @74 362D :#?1G ..2@

(4*> /++: $ * 3; alumnes que facin propostes per disminuir el consum
<* 059$$05 5056*#
:#? 2 4DG? #@:?#.K#4 #@:%.#@ >4.32@ . :24D#@
@>#3?GD#4 2#@ .*I#@ G*3#4D 2 64D3.4.7 # 2>.?# .
9*96 /7+ 0&6,6 <
6$!*$ $5 ;* $9 6#
de llum, daigua, de deixalles
D3$ 2 64#4D?.7 # ?#@. G@ #D;
9 * ( ,*6$*#
2 <G# D.4*G#3 G? # 2 4DG? . :?6G?#3 <G# #2 #@#4- $$- ( *66$99
J62G:3#4D DG2 46 #.K. #2 :24#D #?? @#4@# ?#G?@6@ ,*95,(5 (4=0(,9$- Solucionari:
4DG?2@ #4 #2 (GDG?; >.K8 @#>4 .G 1(7)&6-'(3 1)1" (6 5;56,6 *9;5(61
3(#&;
1. a Natural.
3#7#331
, 2@@.(. #2@ 4J.@ @#*I#4D@ @#*64@ <G# @.*G.4 4DG?2@ 6 ?D.(..2@ b Natural.
.4G4 .7 # D#??#4L@
#4@6??3#4D >G4 # .(.. G@ >G4 D#??D?%362
c Artificial.
64D3.4.7 #2@ ?.G@
#KD.4.7 >#@:%.#@ 4.32@ d Natural i artificial.
5 .K>D #4 #2@ .G.K6@ ><G#@D :*.4 . :#4@ 63 ,G?. >,J#? #@DD #2 #@-
#4J62G:3#4D ><G#@D M64 :#?<G% (#D$@ 2>#<G.2.?. 4DG?2 #2 3/4.3 :6@@.2#;
2. Resposta oberta.

4J#@D.*G#3 #2 :@@D +
Pgina 143
Tercer Curs
Demaneu als alumnes que provinguin daltres pasos

(si en teniu) que expliquin als companys com era la
seva escola: si tenien llibres, si tenien molts mestres,
si hi havia menjador, si hi anaven cada dia, quines
llenges aprenien
Podeu comentar les semblances i les diferncies entre

les tres escoles que es veuen a les fotografies.
Pgina 144
Pregunteu als alumnes si creuen que s important

aprendre a llegir i a escriure. Demaneu-los per qu.
>&3#3:#* $@ 2>:?#4#4DD*# # 2 2#DG? . 2>#@?.:-
DG?; . , G4 *?4 .(#?%4. #4D?# #2 463?# # *#4D Comenteu el cas de lexplotaci infantil a fbriques de
2(#D.DM 2@ :0@6@ #@#4J62G:D@ . 2@ :0@6@ #4 J.#@
# #@#4J62G:3#4D; pasos subdesenvolupats, que fabriquen productes
4L@ 46 D6D,63 #@DJ 2(#D.DMD D2G4L :#?<G%
#4? 46 #? G4 :/@ D6D23#4D #@#4J62G:D; JG. . per als pasos occidentals.
2 @.DG.7 , 4J.D . :6 #3 .? <G# :?D.3#4D D6D 2
:62.7 @: 22#*.? . #@?.G?#;
DG23#4D #@ :?2 >G4 46G D.:G@ >2(#D.DM.7; @ Feu-los veure que prohibir el treball infantil (sense
2>&3#3:#* ##3& 6 #2 63.4. # 2>H@ # 2#@ 46J#@ 5 ;9$($9?5 (6 *,<6
D#4626*.#@; .4(6?3D. . 2D?#@ D#4626*.#@ (6?3#4 :?D
# 2 46@D? J. <G6D. .4 . :#? D4D $@ 4##@@?. :?#4-
9*,(,!$6 6 !$5
9* $)0,59*9 ,) 65 cap ms mesura) tampoc no s una soluci perqu
((!$5 $ 65$;51
?# GD.2.DM?-2#@ 6??#D3#4D;
moltes famlies depenen dels ingressos dels seus fills
3#7#331 per poder menjar.
, #? <G% ?#G@ <G# $@ .3:?#@.4 .2# 2># G.7=
5 @#?J #2 3: . .4 .-,. #4 <G.4#@ M64#@ #2 374 ,. , 3#4L@ 4#4@ . 4#4#@ <G# Solucionari:
:6 #4 4? 2>#@62; 4 <G#@D@ :0@6@ #2@ .4(4D@ @6J.4D ,4 # D?#22?; G% 6:.-
4#@ ><G#@D @.DG.7=
& & & %*/*&

1. Perqu ens prepara per al futur i ens transmet
5 # 9N
B - A # 9N
3#4L@ # 2 3#.DD
46 ,. , #@ .@:64.2#@
valors i el llegat dels nostres avantpassats.
2. Resposta oberta.
* & - &

$
,00' &**-*
$&*&*#-&
"

4J#@D.*G#3 #2 :@@D
Pgina 145
Tercer Curs
Podeu comenar preguntant per qu hem de restaurar

"

un edifici antic quan seria ms fcil enderrocar-lo i
01360#* construir-ne un de nou, que seria ms modern i actual.
3 #2 :@ #2 D#3:@ #2@ # .(..@ #2@ 362#@ . 362D@ 2D?#@
61#D#@ #@ (4 32$; 2@ 01360)01 @74 :#?@64#@
Quina mena dedificis es restauren?
<G# D?#22#4 :#?<G% D6D@ <G#@D@ #2#3#4D@ ?#G:#?.4 (6 6-* 056,#
2>#@DD # <G4 #?#4 46G@; *6 3; 6 $3;* ,)#
055 $ <*5 ),(6 $ (#
@ :6D ?#@DG?? G4 362# 4D. G4 22.?# 6 2 (4 >G4 956 ,'96 *9$61 )#
D# ?2; *,)*) (
#? 64@#*G.? <G# 228 <G# @>#@D ?#@DG?4D ?#G:#?. #2@ ((, ,* <** *9$!;$9961
626?@ . 2#@ <G2.DD@ <G# D#4. <G4 #2 J4 (#? @>,4 >GD.2.DM? (6 6-* *9$#
2#@ D%4.<G#@ . #2@ #@D?.@ #<GD@ :#? @; 3;5$6 3; ,)05* $ <**
,'96 3; 9** )*>6
G4 #@ ?#@DG?#4 # .(..@ #@ :6D (#? # G#@ 34#?#@
*9 *>61
#G:#?? 2>@:#D# 6?.*.42 # 34#? <G# 46
@.*G. :6@@.2# ?#64%.K#? <G.4#@ @74 2#@ :?D@ 4D.-
*G#@ . <G.4#@ 2#@ 46J#@;

4 .? 362D 2?3#4D <G.4#@ @74 2#@ :?D@ 46J#@
@6J.4D 3 3D#?.2 # .(#?#4D 626? :#? #J.D? <G#
#@ :G*G. 64(64 ?# 2>6?.*.42 3 2 :?D ?#@DG? ;
2 226 64 ,. , <G#@D 0 4>,. ,J. G4

2D?#; 6?3J :?D >G4 <I# GD# ?63;
#@ :?D@ # 626?
>6?.*.42 J #@:?%.K#? :#?8 #@ J 64@-
?6@ 46 #@ J4
D?G.? # 46G ( :6@ 4L@; :?.3#? J.@D
64@D?G.? 3
$@ .(/.2 @#? @. $@ 6?.*.42 6 46;
2># .(.. 6?.*.42 @.47
<G# @74 #2 ?#@G2DD
>G4 ?#@DG?.7;
@ 362D (.2
?#64%.K#? <G% $@
46G . <G% $@ 4D.;
(
4J#@D.*G#3 #2 :@@D
Pgina 146

1)'-)1##* &1 ()'01
4 8#01 Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans
K & -1 & 3'-1
4J.
2#@ :#?@64#@ #2 226 64 J.G@ #2@ :.@D*#@ millor amb el que ja saben.
.4(4. 62#@%4. . 16J#4DGD 3 G?#@ J#22#@

Una activitat complementria seria buidar alguna
de les caselles perqu les omplin els alumnes un
:6 #4 #K:#?.3#4D?
cop hagin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a
4J.@ 4DG?2@ 4J.@ ?D.(..2@ estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu
D#??D?%362 64@D?G.7 # ??#D#?#@ demanar-los que les complementin, tant amb
J62 #4 #?G:.7 64@D?G.7 ># .(..@
?.#? #D; D2 >??#@ #D;
fotografies i dibuixos com amb text.

4J#@D.*G#3 #2 :@@D '
Pgina 147
Tercer Curs
UNITAT 11: EN LPOCA DE...
Feu-los observar la fotografia i, a continuaci, plantegeu-

los les preguntes de lapartat Qu en saps?, que us
// + )4 0, 111 servir davaluaci inicial.
Podeu iniciar un debat fent que expliquin de quin pas

provenen

% #
# #

#
%
$
; + 6063
8A 0 *,AD6@, " 0 D"H &1-0,>
F, D" 0?* "I80,D>
A H,A,DD 1, F2 1FA"F ?,AD6@,>
F$ *, *A 8@$A>
Pgina 148
Desprs de fer una lectura en grup del text daquesta

pgina, en qu sintrodueix qu s la histria, podeu
5)* 4
&68.5& & $&68.5&6 "
fer preguntes com aquestes:

&68.5& #A "0 42/F2D "0A 6=+&*+86 =F" *2 %2 "24(1"(12 54"%"4:' "!
1'42 &41"%2 ,(4(1"2
8AAD , 42D,2F"2 8AA2D 0 152; 0A 84"1 42$,I"@
(@,"A 4F1"2DA 9D"ID4A 8,2DF@"A @D"00A &4D4(@+ %%"12 424"&('"2 4.- /5
Quin any vas nixer?
&,"A "D;: , D"AD,142,A =F" "2A "I80,=F"2 =F$ H 8AA@ 2)' %2
".
, 41; =F"ADA "A"H"2,1"2DA D"2"2 8"@A42"A 41 Quan vas aprendre a caminar?
8@4D(42,AD"A;
05,8",+&686 "0 @", 0&42A

Quan vas aprendre a llegir i escriure?
)), 8H"005 ,"A
, 0D@"A 8"@A420,DDA "0 141"2D
H2 "@ 4*"
@"042
Explica el ms emocionant que tha passat a la vida.
Us ajudaran per tal que ens parlin dels esdeveniments

ms importants de la seva histria. Tamb els podeu
!8 ,2F(F@,5 " 0?I84A,,5
2D"@2,420 "0 73E3
demanar quins documents tenen que els puguin
4A0D@"A D"2,1 D1# F2 *,AD6@, 8@68, &4@1 8"@ D4D ajudar a entendre millor la seva histria.
006 =F" "2A * 8AAD , 0"A 8"@A42"A =F" *"1 42"(FD;
05,8",+&686 0 1"H
Com a activitat, els podeu demanar una fotografia
)), "0D
&1-0,
" 0?@"
dun moment important del seu passat: quan van
fer un viatge amb la seva famlia, quan van conixer
un bon amic o amiga La podeu enganxar en
!8 "IF@A,5 1 ,,0"D
0?"AD,F "0 ELL% un full i descriuren el lloc, els protagonistes i
2 0?$84 ";;;
lesdeveniment.
Pgina 149
Tercer Curs
Abans de fer la lectura, els podeu demanar que

portin informaci sobre invents que han fet canviar
)6 05,8",+&686 la histria. Hauran de portar un fitxa amb el nom del
)
&68.5& descobridor, linvent, les seves aplicacions i com va

"A 056,+6 A41 "0A 8@4D(42,AD"A " 0
,AD6@,; ?*, * =F" 1 0"A A"H"A ,42A 0
12"@ " 8"2A@ "0A "A4@,1"2DA =F" *2
canviar la vida de la gent.
&"D 0 A"H &",2 , "0 =F" *2 "A@,D *2 2H,D
"0 F@A "0A "A"H"2,1"2DA; % (
0A &+=+8,56 A52 8@4D(42,AD"A ,184@D2DA
A partir daqu, podeu fer la lectura destacant que
8"@=F$ "2 140DA A4A H2 1,004@@ 0 24AD@
&4@1 " H, tots som els protagonistes de la histria. Podreu
0A #AA"@A *F12A =F" H2 ,2H"2D@ "0 completar la feina preparant un mural que recolls
&4 H2 &"@ =F" 2H,#A 0 &4@1 " H,
"2 0 05$&68.5&; "A ?=F"00 141"2D
"A H2 84"@ "A0&@ =F2 &", &@"
tots els invents.
, D1# H2 84"@ 4F@" "0A 0,1"2DA; % "&+1&4
! 2 0? 0, *&=) FD"2"@( H Una pregunta que podeu utilitzar per generar debat
,2H"2D@ 0 ,18@"1D; 8@D,@ ?=F"00
141"2D / 24 0, =F" "0A 00,@"A
A?"A@,H,AA,2 1; ,I- "A 84,"2 &"@
s: Tots els invents ens han servit per millorar la nostra
1#A " 8@"AA , 84@,"2 @@,@ 1#A
8"@A42"A; vida?
2 0? 0, *,5+ "A H ,2H"2D@ %0%41""44
0?"0"D@,,DD 1 0 =F0 &F2,42"2
140D"A 1=F,2"A;
2 0? 0, ,+8*0,5+& A?*

,2H"2DD 2D"@2"D =F" * 8"@1$A =F"
0 ,2&4@1,5 @@,, D4D @@"F;
?=F"ADA , " 140DA 0D@"A &"DA *, * 05,8",%

+&686 +.+&*6 , D1# 2?*, * " ,+";86; '41'4
& 2 0?$84 ";;;
Pgina 150
Desprs de la lectura (primer individual i desprs

collectiva, per torns), els podeu demanar que facin
"5;0* )6 05,8",+&686 una llista dels protagonistes de la histria que ells

"A 8"@A42"A =F" *2 2H,D "0 F@A " 0 ,AD6@,
1 0"A A"H"A ,42A 84"1 (@F8@+0"A "2 ,&"+
coneguin i que els classifiquin segons lmbit al qual
@"2DA *&86
*&8 0,)'8&; , D@4"1 0"A 8"@A42"A =F" (4H"@+ &"4 +(%#4"

pertanyen.
2"2 41 @",A , @",2"A 8@"A,"2DA 4 8@"A,"2D"A
, 0D@"A ,@,("2DA;
*&8 5)&"&-6; , D@4"1 0"A 8"@A42"A =F" *2

Abans de comenar lactivitat, demaneu-los que
&"4
0,"@D 0"A ,&"@"2DA @"0,(,42A =F" "A 8@D,=F"2
@@"F "0 152; 0 00@( " 0 ,AD6@, 0 @"0,(,5 @,A+
1%"")2
busquin al diccionari la paraula mbit per comprendre
D,2 * D,2(FD 140D ,2&0F$2, "2 "0 D"@@,D4@, D0;
, * 140DA ",&,,A 9"A(0#A,"A "@1,D"A 42H"2DA aquest terme i relacionar el significat amb el contingut
142"AD,@A "D;: =F" "2A 8"@1"D"2 H"F@" =F"AD
,2&0F$2, , @"AA"(F,@+0 0 00@( "0 D"18A;
de la pgina.
*&8 ;)8;5); , D@4"1 "A@,8D4@A 8,2D4@A @+
=F,D"D"A *,AD4@,4@A 1GA,A "D; =F" "2A *2
",ID 0"A A"H"A 4@"A;
&"4
Solucionari:
*&8 6,&); , D@4"1 0"A 8"@A42"A =F" 8@4+
5%451%
14F"2 2H,A " D,8FA A4,0 41 0 1,004@ " 0"A
42,,42A " D@"00 0 00F,D 8"0A @"DA *F12A
4 0 42A"@H,5 "0 1", 1,"2D , D1# 0"A =F"
&"4 2("% 1. Resposta oberta. Exemples: nevera, televisi,
D"2"2 F@ ?0D@"A 8"@A42"A;
*&8 ,+.*& & &+;685&); , D@4"1 0"A 8"@+

vacunes.
A42"A =F" *2 @"D D4D D,8FA ?"18@"A"A , "0A &"4
D@"004@A =F" 0"A *2 &"D &F2,42@; ('*&"
" "'5241"%
2. Marie Curie va ser una investigadora (fsica i
8&=&886
qumica), pionera en el camp de la radioactivitat
/ "2A "2 0D@"A ,2H"2DA =F" *(,2 1,004@D 0 =F0,DD " H, " 0?#AA"@ *F1;
: 2H"AD,( =F, H A"@ @," F@,"; "@ =F$ #A F2 8@4D(42,AD " 0 ,AD6@,> i la primera persona a aconseguir dos premis
Nobel.
2 0?$84 ";;;
Pgina 151
Tercer Curs
Abans de fer aquesta sessi, els podeu demanar que

portin tres fotografies dels moments ms importants
$&68.5& 6< de la seva vida.
, &A F2 @"8A " 0 D"H H, 42 DF "DA "0 8@4D(42,A+
D *, D@4@A &"DA 004A 8"@A42"A , 4F1"2DA; 1 D4DA
=F"ADA "0"1"2DA 84@A 42AD@F,@ 0 D"H *,AD6@, "A =F"
Llegiu el text i, a continuaci, demaneu que cadasc
HA 2$,I"@ &,2A @ , "I80,@+0 , 4@"2@+0;
tri una de les fotografies que ha portat i lexpliqui.
Lexplicaci haur de fer veure a la resta de companys
i companyes per qu sn importants les persones
que hi apareixen.
Abans de fer la lectura demaneu-los que busquin

informaci sobre la famlia Viladomiu, que vivia a la
colnia txtil de Viladomiu Nou. La informaci ha de
respondre aquestes preguntes:
0A !86 1#A "ADDA "0 , =F" HA 2#,I"@ "0 , =F" Qui eren els Viladomiu?
HA 8@"2@" 1,2@ 4 "0 , =F" HA 8@"2@" 00"(,@;

"A 056,+6 1#A ,184@D2DA "0A 8@"A "0A H,A "0A Qu van fundar?
420"A "0A 4A,2A , "0A 1,A;
0A ,;*+86 =F" 42A"@H"A &4D4(@&,"A /4(F,2"A 0+ On s Viladomiu Vell? I Viladomiu Nou?
F1A ?"A40 "D;
0 =F" D?*2 "I80,D 42D"A , *,AD6@,"A;

Amb la lectura complementareu la informaci recollida
" 2 0?$84 ";;;
i, finalment, podreu fer a la pissarra un resum amb les
idees ms importants:
Pgina 152
Famlia dempresaris industrials. Toms Viladomiu.
La colnia s a la vora del Llobregat, prop de
Gironella.

Fbrica de teixits, que aprofitava la fora de laigua
+ )4 0, )6 &),*&; per moure les mquines.
1#A " "2D 2JA 0 &1-0, ,041,F H &F2@ 0
4062, " ,041,F 4F 42 H2 42AD@F,@ F2 &@, " "
D",I,DA; @ 0 H4@ "0
04@"(D 8@48 " ,@42"00 , " # 5'! Podeu aprofitar per introduir el concepte de Revoluci
8@4&,DH 0 &4@ " 0?,(F 8"@ &"@ 14F@" 0"A 1=F,2"A; "(' & % (1 % 7!
+(1 0"5. +14"1 % Industrial.
27 1") 2 7 (!
&'1 &+11 ' 4(42
%2 "'6241"2 " 4& ' %
41'2+(14 +1 8&+% ' Per completar el treball daquesta pgina podreu fer
41'2 " 7"8%%2.
0'1" %2 '"&%2 una visita a una de les colnies txtils del Llobregat.
4"1 " %0'1" %0"5
(%*'" 484"% "%(&"5

(5
7' '1 "8'4 +2
/524 '(5 "'7'4.
En aquesta pgina web trobareu tota la informaci
,5*6 85))5 & =&;5 necessria: http://www.parcfluvial.cat/
)6 ,).+&6 8 >8&)6
2 =F"00 D"18A "A H2 42AD@F,@ 140D"A 0D@"A ,).+&6
8 >8&)6 0 4ADD "0
04@"(D; ADH"2 .00"A " 0"A
Solucionari:
040,DDA 1#A 8@48"@"A , 8"@ ,I6 &F2,42H"2 41 8"D,DA
840"A 1 D4D "0 2""AA@, 8"@ H,F@"; 8@D,@ " 0?",&,,
" 0 &@, A?(@F8H"2 "0A *,DD("A 8"@ 0A D@"00+ 1. Resposta oberta.
4@A 0?"A(0#A, 0?"A40 0?D"2"F 0 448"@D,H 0 @+
2,AA"@, 0 AAD@"@, "0 D"D@" 0 &42 "0 18 " &FD40
"D; =F"00 $84 H A"@ 0 " 0?@@, " 0 "H40F,5
2FAD@,0 D0F2J; 2. Resposta oberta. Exemples: Seat (cotxes), Ausonia
8&=&886
(bolquers, paper de vter, etc.), Nutrexpa (Colacao,
/ , * 0(F2 &@, 2D,( 8@48 " 0 D"H 040,DD> llet, etc.), Casa Tarradelles (embotits, pizza, etc.),
: F,2"A &@,=F"A 42",I"A> F$ 8@4F",I"2>
etc.
2 0?$84 ";;; !
Pgina 153
Tercer Curs
Desprs duna lectura collectiva els podeu proposar

aquesta activitat:
6 0586 4;+ ,).+& 8 >8&)

"A 4062,"A D$ID,0A A?4@(2,DKH"2 41 A, &4AA,2 840"A
Han de dividir el full en dues parts. En una, han de
"
1 D4DA "0A A"@H",A 2""AA@,A 8"@ H,F@"+*,;
0 1 % 25+1! copiar el dibuix de les parts duna colnia txtil i,
2 D4D"A 0"A 4062,"A *, *H, F"A 8@DA ,&"@"2,"A 0 &14 (' %2 41%%(12
@,+ 85)) 90 &@,: , 0 @,+ 05 =&;5%$& 9*,+
DD("A A"@H",A , "=F,81"2DA 8"@ 0A D@"004@A:;
% 1" +("' (&! en laltra, han dexplicar qu es feia a cadascuna
+11 &2 +15.
#A "200 ?=F"AD "AD@FDF@ D4D"A 0"A 4062,"A "@"2
,&"@"2DA A"?2 42AD@F."2 " 1#A (@2A , " 1#A 8"D,D"A
delles.
1 1#A A"@H",A 4 1"2JA , 1 ,&"@"2DA D,8FA " A"A;
Desprs de completar el dibuix, feu que sadonin

2(%
2%2" del fet que els treballadors tenien tot el necessari per
2 % +1(+"41"
% (%*'" viure dins del recinte de la colnia. Aquesta era una
1'"221" forma de tenir els treballadors controlats i evitar que
marxessin.
22 +1
%2 41%%(12 ('(&4
441
1"
"'2 % (%*'" %2 41%%(12 4'"' 4(4 % '221" +1 7"51.

Feu una lectura collectiva, per torns, i expliqueu qu
2 0?$84 ";;;
volen dir els aspectes segents, tot posant exemples
de cadascun:
Pgina 154
activitats culturals: caramelles, teatre
activitats religioses: missa
activitats esportives: futbol

Feu que observin amb atenci les fotografies abans

=& + ;+ ,).+& 8 >8&)
de comenar a llegir, i demaneu-los que expliquin

4062, " ,041,F 4F H @#,I"@ "2 84A 2JA;
"
" 1, "2 1, 0"A 8"@A42"A =F" *, H,H,"2 H2 2@
AA4,2D+A" , 4@(2,DK2D D,H,DDA F0DF@0A @"0,(,4A"A %2 ''2 0/5242 (%*'"2 qu creuen que passa a cadascuna delles. Desprs,
, "A84@D,H"A; 484"%2 4& 41%%7'
2 A52 F2 "I"180" 0"A @"8@"A"2D,42A D"D@0A 0 "0"+

% 1". &#%"2 2'12 pregunteu-los quines coses els sorprenen ms:
"' %2 4(1'2 +1 5'91!
@,5 " 0 &"AD 1/4@ 4 0"A @1"00"A; 2 % 2(5.
nens i nenes que treballen a la fbrica

forma de vestir
tipus de mquines
A partir daqu podeu plantejar quina era la situaci

(4( 15+ %2 41%%(12
4(42 %2 42 05' 1" 484"%. 1%%(12 ' 5' 1" 484"%.
de molts nens i nenes de lpoca, a Catalunya, i fer-
los veure que aquesta situaci la viuen ara altres
8&=&886
/ A@,2 A, 0(F2 H2D8AAD D"F H D@"00@ "2 F2 &@, 984DA 8@"(F2D@+*4
nens i nenes de pasos subdesenvolupats, que
0A H,A:; "A8@#A A, #A "0 A D@4 0 ,2&4@1,5 ,2,;
" =F$ "@ 0 &@,>

tamb treballen en fbriques i sota unes condicions
=F,2 "D H 41"2@ D@"00@>
F2D"A *4@"A *, D@"00H> precries. Introduu el terme explotaci infantil.
F,2 D,8FA " &",2 *, &",>
: 2 48 @"400,"A 0"A "A 8@"8@ F2 8"D,D "I84A,,5 8"@ 0A 4182JA , 41+
82J"A;
Solucionari:
2 0?$84 ";;;
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Pgina 155
Tercer Curs
Desprs de llegir el text, feu un esquema amb les

caracterstiques principals de lobra de Gaud.
458 & ) ;)8;5 Demaneu-los que us diguin quins edificis coneixen o
2 0 1D",I $84 "2 =F$ "0A ,041,F 42AD@F."2 0"A
A"H"A &@,=F"A , 84AH"2 8@4H 0"A 4062,"A 41 14"0
si nhi ha algun prop del lloc on viuen.
?4@(2,DK,5 8"@ H,F@"+*, 2D42, F- 84AH "2 8@D,
F2 24H 12"@ " &"@ @=F,D"DF@;
Observeu i identifiqueu entre tots les fotografies del
+8,+& ;' 1' 11( " 524
0 A,AD"1 " D@"00 " F- 42A,AD, &66+?5 0"A llibre o altres que tingueu, amb formes que es puguin
"AD@FDF@"A "0A A"FA ",&,,A , D1# 0 @"AD ?"0"1"2DA
=F" "2 &4@1H"2 8@D; identificar a la natura.
@"2, 41 14"0A 0 2DF@ , 0 D@,,5;

+8;5 @" &4@1"A 1 0?4/"D,F ?4180,@ F2
&F2,5; "A8@#A ?4A"@H@+0 F@1"2D F- H
,AA"2J@ 0"A "AD@FDF@"A , "0A "0"1"2DA "4@D,FA "0A
A"FA ",&,,A;

85&&- "2 @=F,D"DF@ &", =F" @=F,D"D" % 2(241 %2 2(%2
40<04@#A 1 F2 "=F,8 ?586+6 AF2 ?"00A +1(7"2"('%2 % 1
"A8",0,DKD "2 "0 D@"00 ?F2 1D"@,0 90 "@1, "0 &#%" 4'" 5' (1&
&"@@4 0 &FAD "0 (F,I 0 8"@ "0 H,@" "D;:; /5 7"47 /5 %0"5
% +%5$ 20 " 24'/52.
1&" 2054"%"4:7
+1 (11 +142 % 11( 2 41%%7 524 217"
'2 4. ' +(142 " %('2. +1 1 &(%2.
2 0?$84 ";;;
Pgina 156
Desprs de la lectura, entre tots, podreu fer un

esquema amb les principals caracterstiques del
) *,5+&6* modernisme i els seus representants. Trieu fotografies
& )6 *,5+&686
2D42, F- #A F2 "0A 8@,2,80A @=F,D"D"A
de les obres ms significatives, que us serveixin per
"0 *,5+&6* F2 4@@"2D @D-AD, =F" "A
H "A"2H40F8@ D0F2J 8 0 &,20 "0 exemplificar cada element que decidiu destacar.
A"(0" , 41"21"2D "0 ;
(2+"4% 2'4 5

2DF@0"A , "0 14H,1"2D H2 A"@ 0"A 8@,2+
Ensenyeu-les als nens i nenes perqu siguin ells qui
,80A @"&"@$2,"A " 0"A A"H"A 4@"A 9",&,,A
"AF0DF@"A 8,2DF@"A @D"00A "D;:; arribin a enunciar-ne les caracterstiques.
);'6 ,* +$ & ,+8+5 #A F2 0D@"
"0A 52;&886 1#A ,184@D2DA "0 14+
"@2,A1"; 42AD@F,@ "2D@" 0D@"A ",&,,A Podeu trobar fotografies i tota mena dinformaci a
"0 0F " 0 GA, D02 , 0?4A8,D0
25%451 %0"'41"(1
" 2D F; % %5 % 62" internet i consultant labundant bibligrafia que hi ha
&2;) )? "@ 6;)8,5; D@"00@ "2
0 "4@,5 " 0 &2 "0 0F " 0
GA, D02;
sobre aquest corrent artstic.
*,+ 66 "@ 0&+8,5; 40DA "0A A"FA
=F@"A A52 @"D@DA 4 @"8@"A"2D"2 A,DF+
,42A " 0 H, =F4D,,2; A"@H2D+04A
Solucionari:
84"1 A"@ 41 2H"2 H"AD,"A 0"A
8"@A42"A ?=F"00 $84 "2 =F,2 D,8FA " 2' %%
A"A H,H,"2 =F$ *, *H, ,2A "D; 1. Resposta oberta.
8&=&88
/ FA ,2&4@1,5 A4@" 0 D"H 040,DD 8"@ A"@ A, *, * 0(F2 ",&,, " 0?$84
14"@2,AD; 2 A =F" 2?*, *(, 0(F2 ,2H"AD,( 8"@ =F$ A?FD,0,DKH;
F,2A 1D"@,0A "A H2 FA@ 8"@ 0 "4@,5>

F,2A "0"1"2DA "A &","2 1 1D"@,0>
2 0?$84 ";;;
Pgina 157
Tercer Curs
Desprs de la lectura daquesta doble pgina, els

4
nens i nenes poden explicar quins museus han visitat,
)6 *;6;6 quins hi ha a la seva localitat o quins els han agradat
2 1FA"F #A F2 004 42 "A (F@"2 , "A 14AD@"2
,56 458 ,(86 +8&6 =68&86 "D; "
ms. Podeu fer una petita descripci dels diferents
' %2 2%2 08+(2""('2
1#A 0 1/4@, " 1FA"FA D@4"1 0D@"A "0"+
1"2DA =F" "2A 42"2 ,2&4@1,5 A4@" =F"ADA
&(%42 &5252 4'' 4& %412 tipus de sales dexposicions. Tamb podeu explicar-
2+"2 /5 &+%"' %2 +(22""%"442
4/"D"A; 52 "0A D"ID4A =F" 84"1 D@4@
8"2/DA 0"A 8@"DA 4 0"A &,DI"A =F" A4H,2D *, *
0+1(+1!'(2 %%* /5 &(241'. " los quins altres espais poden trobar en un museu i
+(& 41(1
0 4ADD " 8"; 1# *, * ",2"A =F"
"2A /F"2 "2D"2@" 8"@ =F$ A"@H,"2 =F, "0A
& %%"12 2+"!
%"4:42 ' %0&"4 /5 414 %
que amplien la seva tasca de divulgaci de la cultura:
H FD,0,DK@ , =F2 "D; A52 "0A F,4H,AF0A 0"A
&525.
1=F"D"A , 0"A &4D4(@&,"A;
0" (' 2 ' ('142 ('! biblioteques, auditoris, centres de documentaci,
) ;6; 4
&68.5& 1'"2 512(2 +12'4"('2 4.
8);+? % " (' 2
51' (5&'42 (4(1"2 7#!
departaments educatius i posar exemples propers
0 FA"F ?,AD6@, " D0F2J "I80, 0 *,A+ (2 4. 11'42 %2 ($42 /5
D6@, "0 24AD@" 8-A "A " 0 8@"*,AD6@, &,2A 0A 208+(2' %2 2%2. de cadascun dells.
24AD@"A ,"A; F8 F2 ",&,, =F" "A H 42A+ % "" (' 2
D@F,@ & 1#A " "2D 2JA "0A 2D,A ,86A,DA +1+1' 4%%12 +1 2(%12 " !
"2"@0A " 41"@ @"042; &#%"2. La pgina 159 parla del comportament que cal tenir
'2
en un museu. Deprs de llegir-la, podeu ex-plicar-los
en quins altres llocs cal aplicar les mateixes normes
i per qu sn necessries. Per grups, podreu fer
cartells que les recordessin.
1

2 0?$84 ";;;
Pgina 158

,* +6 $* ,*0,585 + ;+ *;6;
4 *"1 " @,@ 2, 5@@"@ 8"@ 0"A A0"A;
! 4 *"1 " 140"AD@ "0A 0D@"A H,A,D2DA;
, A"(F,1 F2 H,A,D (F, *"1 ?D"2@" 0"A "I80,,42A

, @"A8"D@ "0 D4@2 " 8@F0 "0A 0D@"A 1"1@"A "0 (@F8;
F2 *, * @2"A =F" A"8@"2 "0A H,A,D2DA "0A 4/"D"A

=F" A?"I84A"2 *"1 " @"A8"D@ =F"AD 0-1,D , 24 A"F@"+*, 0
1F2D 4 A0D@+*,;
4 *"1 " D4@ "0A 4/"D"A "I84ADA;
4 *"1 " @"40K@ "0A =F"@2A 0 1F2D " 0"A H,D@,2"A;
4 *"1 " 1"2/@ 2, "F@" ,2A " 0"A A0"A ?"I84A,,42A;
4 *"1 " &"@+*, &4D4(@&,"A A, 24 #A 8"@1$A;
8&=&88 Solucionari:
/ ,(F"A =F$ A,(2,&,=F"2 =F"ADA A-140A =F" D@4"1 0"A A0"A ?F2 1FA"F
1. a Silenci.
b No es poden fer fotografies.

c No es pot passar.
2 0?$84 ";;;
d No es pot menjar.
Pgina 159
Tercer Curs
Desprs de la lectura en qu sexplica qu sn

%
les llegendes busqueu, entre tots, una definici. A
; 6-+ )6 ))"+63 continuaci, poseu a prova la comprensi lectora dels

"A 00"("2"A A52 2@@,42A A4@" F2 8"@A42D(" 4 F2
&"D A4H,2D 1 F2 &42A @"0 8"@6 =F" A?*2 2D 42H"@D,2D
nens i nenes fent-los aquestes preguntes:
"2 &2DAD,=F"A 1"AF@ =F" 0 ("2D 0"A * 2D "I80,2D;
52 F2 @@"/ " @"0,DD , &,,5;
" H"("A 0"A 00"("2"A @"4@"2 !86 ,184@D2DA @"+

Quin any van ocupar Catalunya les tropes de
0,42DA 1 "0A 24AD@"A =+806686 1,@2D "
42@+04A ,184@D2, , 8@"AD,(,; Napole?
0D@"A 48A 8@"D"2"2 /FAD,&,@ 0?4@,("2 ?0(F2A ,6%
8;*6 , 85&&,+6; Com es diu el protagonista daquesta histria?
1# *, * 00"("2"A =F" H40"2 "I80,@ 0?4@,("2 ?0+
(F2A "0"1"2DA 8"F0,@A "0 0&68" , " )4+8,5+;
Qu va fer marxar lexrcit francs?
0 00@( "0 D"18A 0"A 00"("2"A A?*2 1"14@,DKD , A?*2
D@2A1$A " ("2"@,5 "2 ("2"@,5 " 8@"A &,00A , 2#DA;
=F"AD"A *,AD6@,"A &4@1"2 8@D " 0 F0DF@ " 840"; Demaneu-los que expliquin altres llegendes que
))"+ ) 8&*)5 ) 5; & ) 55,8 )4> 5&8 0,)- coneguin, trieu-ne una i illustreu-la.
F2A 4A+"2DA 2JA D0F2J "ADH 4F8 8"@ 0"A D@48"A &@2"A"A " +
840"5; 0 B " /F2J " 7%L% F2 8@D " 0?"I$@,D &@2$A "A H D48@ 1 F2 (@F8
" D02A =F" "0A H2 &"@ &@42D 8"@ 0 400 "0 @F; 2 =F"00 $84 0?"I$@,D
" 840"5 "@ "0 1#A 241@5A , "2 4@(2,DKD " D4D F@48 , D4D &", 8"2A@ =F" "0
(@F8 24 A"@, F2 @,H0 ,184@D2D 8"@ "00A;
2D@" "0A 41D"2DA D02A *, *H, F2 24, 140D /4H" "0 840" " 2D8"4@ A,@"

0FAA =F" D4H "0 D,10 , =F" H40, 8@D,,8@ "2 0 00F,D; 41 =F" "@ 1AA /4H"
, 0?"2&@42D1"2D "@ 140D 8"@,005A "0 H2 "2H,@ 8 0 840"; "@6 A,@" 24 H &"@ A
, "A H =F"@ 8@48;
0 8 ?F2 42 "AD42 "0A D02A / "ADH"2 (,@"# @"2,DA , 00H4@A A,@"
H 41"2@ D4@ "0 D,10; 0 D,10"@ 8,H H"( 1#A &4@D ,
1 0?/FD " 0?, =F" "0 A4 "0 D,10 8@4F. "2 0"A 1F2D2J"A
" 42DA"@@D "0A &@2"A4A "A H2 8"2A@ =F" A?8@4I,1H
F2 (@2 "I$@,D (F,D 8"0 A4@400 " "2D D,10A; @,"A ,I6
"0A 8A " 0?"I$@,D &@2$A H2 ",,@ @"D,@@+A";
& 2 0?$84 ";;;
Pgina 160

idees quan hagueu acabat la unitat. Lestructura
6,*0,6&&- )6 +,*56 daquest mapa conceptual el podrem aplicar a
9 >&!56
I
&68.5& qualsevol etapa de la histria o fet histric.
A52
Tamb pot ser interessant fer-li un cop dull abans
&"DA 4F1"2DA 8@4D(42,AD"A de comenar la unitat; pot ajudar els alumnes a
,H,,DA "2
2?*, * " ,&"@"2DA
D,8FA
" 0?1,D contextualitzar els nous continguts i a relacionar-los
$84=F"A
&4D4(@&,"A
840-D, millor amb el que ja saben.
@"0,(,5A
00,@"A
F0DF@0
4/"D"A
A4,0
8@"*,AD6@, "4261, , ,2FAD@,0
$84 1","H0
$84 14"@2
estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu
$84 42D"184@2,
demanar-los que les complementin, tant amb imatges
com amb text.
2 0?$84 ";;;
Pgina 161
Tercer Curs
Feu-los observar la fotografia i que intentin explicar

quins sons sentirien si shi trobessin dins; que
+5 & 1) & 1)0)&& # & 1#&(# descriguin com serien aquests sons. A continuaci,
formuleu-los les preguntes de lapartat Qu en
saps? intentant que surtin totes les possibles fonts

$
$
de so que shi veuen, com ara els tambors, el so del
' ' )
foc, la gent que parla

$ $'
Seria bo que, entre tots, analitzssiu els diferents
sons que han exposat com a resposta a lltima
pregunta. Algunes possibles respostes podrien ser:
la sirena duna ambulncia ens avisa que passar una
ambulncia amb un malalt o que el van a recollir, el
timbre de lescola ens diu quan comencem i acabem
6 ( 1,1. les classes
* 62$G??*? ?0D*> .? ?20? =;G?D
"2D2$>"* ;G ?0D*>*?<
.? ?20? 0? 2/G0*;G0 /2.D? 2??9 Per ltim, demaneu-los que portin llibres que parlin
. ?2 . ?*>0 . 2DK 2/>?
6> K/6. 0? J*? ;G ?=( 6>2G,D sobre instruments, msiques del mn Si algun dells
G0 *00*9 0 20*K? =.D>?<
toca algun instrument, tamb podria ser interessant

"&
que el ports.
Pgina 162
Abans de comenar la lectura haureu de tenir un got,

una cullereta i algun instrument de corda. A mesura
6 1 & 1). que aneu llegint, exemplifiqueu les diferents propostes
. ?2 ? ;G.?J2. ?0?*3 ;G >/ D>J? . ?0D*D
.=)$9 ? 6>2G*K ;G0 G0 2? 8#09
de la lectura. Per explicar com es propaguen les ones
* 2.6$/ G0 $2D J*> / . *D 2 "/ $*>> /2.D
6>?? G0 2> ?0D*/ G0 ?29 . *D " J*>> . J*> * .
del so, els podeu fer pensar en quan tiren una pedra a
2> 6>2G*K G0 J*>*3 0 .=*>9 2D? G? J*>*20?
? D>0?/D0 6> .=*> "*0? ;G >>*0 .=2,9 ? .?) laigua i hi veuen uns cercles concntrics.
(2>? ;G0 ?0D*/ . ?29
2 62/ JG> . ?2 6>4 ?+ ;G 62/ 2?>J> .?

"D? ;G D9 Per fer lexperiment que es proposa en aquest apartat
> 2/6>2J>)(2 "? ;G?D K6>*/0D
! "-)(* ") /)
$)"-0 -! *"%
caldr preparar el material segent:
6 G0 /2D.. ..G0 G*D / G0 2??
6.?D* 2/6.D/0D ?D*> * D0?9 2D? GD*.*DM>
G0 $2/ .?D* 6> D0?>).9 - motlle de llauna buit
2? G0 $>6D " /4.D . /G0D9 - paper film o bossa de plstic
*" * '-*/" *!*
$" G0 ?"D /D.:.* * 2.6-). "2>D / G0 # '- ) ,)/* - grapat de caf
G..> "G?D9 G>? 2/ . ?"D J*> * " J*>> *!,, (" * $)"
. /2D.. ;G (* ( . 2?DD9 -0 '-! -! "* /)%
",* ,$-*
- safata metllica

=*> D>0?/D .? J*>*20? . ?"D "*0? . /2D.. )!,* *"!*%
* .? J*>*20? "0 ?.D> . " 9 - cullerot
Un cop finalitzada lexperincia seria molt interessant

demanar als nens i nenes que dibuixin els passos
proposats i els descriguin.
. ?2 . ?2>2.. * . ?*.0* "%
Pgina 163
Tercer Curs
Feu-los llegir el text en veu baixa i desprs en veu alta,

per torns. A continuaci, proposeu-los que, per grups,
& 1) 1 ')6 es preparin lexplicaci de cadascun dels conceptes
. ?2 ? /2G 0 )(1 #06&01 "*0? ;G ;G?D?
>>*0 .=2, D. 2/ " .=*$G ;G0 D*>/ G0 6>
en negreta i en facin una petita explicaci oral.
0 G0 ??9 /?G> ;G J00 6>4 .? 20?
J0 6>0D "2>9 > *K4 .? ?20? /?2? /2.D
*?D0* 02 0? >>*09 Podeu preparar un experiment per ajudar a entendre

? 20? J00 / 0,#19 G0 D>20 .$G0
2?D. >2D0 * 02 620 6??>9 > *K4 ;G0
& 1) #(1 &/# 6
com es mou el so. Necessitareu un cubell de recollir
02 J2./ ?0D*> G0 ?2 D0;G/ D2D? .? 62>D?
.=(*D*3 20 ? 6>2G*K9
=2, (G/0 * . =.D>?
//+">? D>>?D>? ?D
roba de boca gran ple daigua, on haureu de tirar-
G0 .=2?D. ? D>2 /2.D ..G0L .? 20? ?202>?
6>6> 6> >> . ?2
(* >2D0 * D2>00 .=2>.. 6> ?$20 J$9 ? .
;G ? D>0?/D D>J?
hi pedretes. Observeu les ones que es dibuixen a la
;G 02/0/ )9 . 62D? ?0D*> 0 G0 /G0D0L 2
.=#09 0 0J* .* 2?D
*0? =G0 ?. $>0 * G*9
/2.D /? DD> . ?2 superfcie.
D>J? .=# 69
=2,
.? .0? * .? 2"*0? 0
0J* 6D .? ?20? ;G ?
6>2G*K0 ?2D .=*$G9
Feu-los pensar en situacions de la vida real en qu
sentim sorolls i en com ens afecten. A partir daqu
podeu fer un debat sobre la necessitat de treballar,
,)* -! $) ! -! ** ! (- *(")!!
-!* "!* )-)* * !,* * '- $)"-0 *"% de baixar les escales en silenci i, aix, no molestar els
3#8#331
altres.
+ G*0? ?20? 2?DG/? ?0D*> . ..>$ . *<
5 > 6>..? "G G0 ..*?D .? ?20? ;G >2>G * .??*"*;GG).2? 0 $>.?
Solucionari:
* /2.?D2?9
1. Resposta oberta. Exemples: cotxes, televisi,

" . ?2 . ?2>2.. * . ?*.0*
veus, gent parlant
2. Resposta oberta.
Pgina 164
Per fer lexperiment que apareix a les fotografies

necessitareu dos gots de plstic o dos recipients de
2/ (/ J*?D . ?2 ? D>0?/D D>J?
plstic buits, de iogurt, un cordill i unes tisores.
.=*> 6>4 D/ (2 62D "> D>J??0D 2??2?
?4.*?9
> 2/6>2J>)(2 "? ;G?D K6>*/0D

Seria interessant que els fssiu dibuixar lexperiment
$" 2? $2D? 6.?D* 7D/ 62D? GD*.*D) completant-lo amb un resum que expliqui:
M> 2? 0J?2? *2$G>D 6.?D*89 ?
G0 "2>D / G0? D*?2>? 2 G0 ..6*? . "20?
G0 =..?9
Qu s el so?

?6>? $" G0 D>2? 2>*.. D>? Com es mou?
*0 /D>? ..>$ * "? 6??> G0 KD>/
D>J? .? "2>D? 76>2G> ;G . "2>D
02 ? "2>/*89 ? G0 0G? KD>/
. 2>*.. 6>;G 02 ?=?6* *0? .? $2D?9
Solucionari:
$" G0 $2D * /0 G0 2/60L ;G 1. Sn forts, fluixos, desagradables o agradables.

$"* .=.D> * . D0?* . /K*/9 ?6>?
*$G?).* ;G 6>.* *0? . $2D9 G ?0D?< Resposta oberta. Exemples: nens parlant, llapis
que cau, la finestra que sobre, nens que surten

! !" $", /) *" $)'- !" )*
'- $-- ,)!* ,)%
de la classe
Alguns no es poden repetir i altres s.

3#8#33
+ G? *">0D? ?20? . .??9 2/ ?30< G .? 6>2G*K< .? 62/ >6D*>
=G0 /0> * 0D*<
. ?2 . ?2>2.. * . ?*.0* "
Pgina 165
Tercer Curs
Una activitat complementria a aquesta doble pgina

podria ser observar les propietats del so a laula de
1 ,0),#331 & 1) # & 86 Msica. Relacioneu el treball de la veu, amb diferents
2 D2D? .? ?20? ?30 *$G.?9 > K/6. . 02?D> JG
?20 *">0D . .? 02?D>? /*?9 D/ ?20 *")
instruments.
>0D ;G0 6>./ 0 JG *K 2 ;G0 >*/9
2D? ;G?D? *"> 0*? ?D0 D>/*0? 6> .? 6>2)

6*DD? . ?2 . #(3(1#33 . 3) * . 3#'09
Podeu fer-los classificar els sons que senten en
#(3(1#33
* -*'-* )",
! -! *" -0%
diferents moments de la vida (quan parlen, quan

*"> 0* 0D> G0 >*D * G0 K*GK*G*$ ? . *0D0?*DD9
$20? . *0D0?*DD .? ?20? 620 ?> &6#9)1 2 )0319 canten, quan escolten) i veure quina de les propietats
& 3) (el timbre, el to i la intensitat) els serveixen per
* D2;G? *">0D? D.? =G0 6*02 ?0D*>? ?20? ;G ?
*">0*0 6. D29 $20? . D2 .? ?20? 620 ?> 631 identificar-los.
2 0619 . D2 =G0 02D /G?*. =G0 ?2 2 =G0 JG ,)$!, ,
? . $>G =.DG> ;G D ?* ? $GD 2 $>G .D 2 *K9 -! *" "),%
> ?0D*> D20? $GD? * $>G? 62D? "> ;G?D 6>D* Per fer b lexperiment que es proposa al llibre
$" ;GD> $2D? 2 /62..? J*> . /D*K
/*9 *K G*D . 6>*/> * 2/6. .? .D>? D>?
necessiteu quatre gots de vidre, un llapis i aigua.
/ *">0D? ;G0D*DD? =*$G 7. D>> 6>D*)
/0D 6.89 Seria interessant que treballessin per grups. Poden
* .? $2D? 2 /62..? / G0 ..6*? * 2/6>2J
*)! ",0
" )* , -! *" -,%
experimentar posant i traient aigua dels gots de vidre
;G*0 6>2G*K . ?2 /? $GD * ;G*0 . /? $>G9
per identificar les propietats del so.
*)! (-! /0

, -! *" )-%
"" . ?2 . ?2>2.. * . ?*.0*
Pgina 166
Un cop acabada la lectura daquesta pgina, pot ser

interessant fer aquest joc: consisteix a tapar el ulls
& 3#'0 a un nen o una nena, i que aquest hagi didentificar
* D0;G? .? G..? * ?2.D? .? JG? .? 2/60L? .
.?? 62>? *">0*> ;G* 6>. 0 /2/0D9 0 qui est parlant. Tamb podeu fer un soroll (obrir,
62>? *0D*"*> .? JG? 6>;G ?G0 =..? D * $)"$,,* *" *#!
G0 D*/> *">0D9 !,!*,, ," tancar la porta, obrir una carpeta) i identificar com
, )%
. D*/> ? . ;G.*DD =G0 ?2 ;G 0? 6>/D #13#( #0).2
=G0 .D> ?2 . /D*K *0D0?*DD * . /D*K D29 es produeix.
Per completar la lectura del segon apartat els podreu

parlar dels diferents tipus de veus, que diferencien els i
les cantants dpera: tenor, barton, contralt, soprano,
*" ,
& *" " mezzosoprano Podeu utilitzar audicions per intentar
86
2.D? ??>? J*G? /D0 ?20?9
? 6>?20? 6> K/)
identificar-los i diferenciar-los.
6. 0? 2/G0*;G/ /*D-00D ?20? ;G 6>2G,/ $>*?
G0? /H?G.? ?*DGD? . $.2D*?9 30 .? )01 8)&19
G0 6>./ 2 0D/ "/ J*>> .? 2>? J2.?9

Solucionari:
>2G,/ . ?2 ;G0 .=*> ;G ?G>D .? 6G./20? >>*
.? 2>? J2.?9
86 ? . ?2 ;G "0 .? 6>?20? 2
.? 0*/.? ;G0 D>G0 .=*> "0D).2 6??> 6> .? 2>?
J2.?9
-! !, /)) 1. Resposta oberta.
* ")* /"*%
3#8#33
+ > 6>..? "G G? ..*?D? =2-D? ?$20? ;G 6>2G*K0 ?20? $GD? 2 ?20?
$>G?9
. ?2 . ?2>2.. * . ?*.0* "!
Pgina 167
Tercer Curs
Desprs de fer la lectura, demaneu asl nens i nenes

que copin el dibuix i en descriguin cadascuna de les
1 ,031 &/)0&& parts al full, de forma esquemtica.
0&& 930(
? . 6>D .=2>.. ;G 2/G0* / .=KD>*2>9 ?D
Tamb podreu buscar al diccionari qu volen dir
"2>/ 6>
. ,8&&* 6#3#6 ;G 6D . ?29
'- martell, enclusa i estrep, veure que tenen altres
(") ,! *,
. )(63 6#3#6 930( ;G 2/G0* .=KD>*2>

/ . D*/69 20D 6 .? * > ;G J*D0 .=0D>
") $ ), (!
-* (*,)$% '-*,
significats i escollir el que fa referncia a lrgan de
2??2? ?D>0L?9 ., * ("* * $,,
,", "*% lorella.
0&& '#3%( , $
$)",0
! ("**,*% !* '-*
?D ?6> .=2>.. KD>0 6> G0 //>0
, )! $) 0 $
;G ?=02/0 D*/69 20?D
!" !* $") *- ))
. 3#', ;G ? G0 //>0 "*0 ;G J*> ;G0 !* (- $)'- $)*
>6 ?20?9 *# ,)!) * $,,*
"**"* !" $") *!

( /)1131 ;G D>0?/D0 .? J*>*20?
,)%
. D*/6 .=2>.. *0D>09
0&& #(30(
? . 6>D *0D>*2> .=2>..9 ? *J**K 0
. 0 )& * .? 0.? ?/**>G.>? ;G 0? -G0

/0D0*> .=;G*.*>*9 (") , ,)* $),* 0
,)! ,! !,)!%
. (08# 6#3#6 ;G 62>D "*0? . >J.. . *0"2>/*3
>G .=2>..9
!)/ -,-
$/# -,-
)"
"!-, -,- ! ("**,*
, $
" . ?2 . ?2>2.. * . ?*.0*
Pgina 168
Feu un debat sobre quins sn els sentits que sutilitzen

per percebre el mn que ens envolta (el sentit de
& 1(3#3 &/)$ la vista, loda, lolfacte, el gust i el tacte). Haurien
.? ?0D*D? 0? 6>/D0 ?D> 0 20DD / .=0D2>0 *
>.*20>)02? / .D>? ??>? J*G?9 30 *0 .=2, . dexplicar qu passaria si algun daquests sentits no el
J*?D . $G?D .=2."D * . DD9
*0"2>/*3 ;G >/ * $)*"!* '- !"
.? ?0D*D? J 6>> . >J.. ;G ? &.=2>*02>' 0) *!,! " *!,! ", poguessin utilitzar, amb quines dificultats es trobarien
D>. ;G $G> * 2>$0*DM . *0"2>/*3 >G * ?* . 0 $" $,0! % )
30 G0 >?62?D9 " -!)* -,,1! -! en la vida real, si la societat est preparada per facilitar
**, " -!
. ?0D*D .=)$ ? . ;G 0? 6>/D ?0D*> .? ?20?
;G ? 6>2G*K0 . 02?D> J2.D0D 7$G*> . /H?*
# /*- '- *(!" !

%
la vida daquestes persones, qu millorarien ells
?2.D> .? .D>? ;G0 6>.0 D989
=4>$0 .=2, ?
.=)0&&9
Solucionari:
1. a Pavell auditiu: capta el so.

b Conducte auditiu: comunica lexterior amb el
$) ,!# !"*,) /",!, $") *,!) ",* *"!* )!,*%
timp.
3#8#331
c Timp: vibra quan rep el so.
+ *$G? ;G*0 "G0*3 " ?G0 =;G?D? 6>D? .=2>..
6J..3 G*D*G '

)$ $
d Cadena dossets: transmet vibracions.
20GD G*D*G '
D*/6 $ 2. Gent que parla, nens jugant, cantant, soroll de

$ (
$ $
0 =2??D?
cotxes, nen escoltant msica, ocells cantant.
5 0D*"* .? "20D? ?2 0 . *G*K =;G?D 6$*09
. ?2 . ?2>2.. * . ?*.0* "
Pgina 169
Tercer Curs
La lectura daquest text ha de portar-nos a treballar

els hbits higinics que han dadquir els nens i les
(#' 60 &/)$ # & 86 nenes. Feu-los adonar quins hbits han de modificar
. D0*> G> .=2, * . JG9 > 20?$G*>)
(2 ;G+ D0? .$G0? 20?..?
i per qu, i quines sn les possibles conseqncies
D-=D .? 2>..? ?2J*0D 6>4 02 GD*.*DM*? ?) de les conductes mal apreses.
D20D? 2D3 ".G*K9
2 D=(* "*;G*? 2-D? 2/ > ..6*?9

Com a activitat complementria podreu elaborar una
?2.D . >*2 * . D.J*?*3 G0 J2.G/ /2)
auca per recordar els hbits que mantenen loda i la
>D 02 $*> .D9
veu en condicions ptimes.
2 G?*? .? G>*G.>? 6> ?2.D> /H?*9
* D 0L? 0 6*?*0? 6>2G> 02 6G?)

?>)D $*> 6>2"G0*DD 6>;G . 6>??*3
.=*$G D 62>* 0L> .=2,9
>2G> 02 20?D*6>)D9 > 20?$G*>)(2

J*D . "> * .? 0J*? D/6>DG>9 G0
0? 20?D*6/ . /G2?*DD ? *62?*D 0 .?
20GD? 0?.? * G*D*G?9 * 02 0 D0*/
. G> ;G 62>+/ D0*> 6>2./?
=2, 0 . "GDG>9
2.D? D>?D2>0? . JG 2/ > .="20* 2 .

6 >G /2/0D0* . JG ? 620 J*)
D> ?* 6>./ 62 62 ?0? >*> * ?* 02
6>0/ $G? $*> ">? 0* D/62 $*>
.0D?9
!* . ?2 . ?2>2.. * . ?*.0*
Pgina 170
Un cop fetes una lectura individual i una altra collectiva,

seria interessant que definssiu tots els conceptes
)(1 -6 () ,)' 1(3#0 treballats: ultras, infras, ecolocalitzaci i ecografia.
&1 6&301)(1

=2, (G/0 02 62D 6>> D2D? .? ?20?9 G0 ?30 Desprs, en podeu buscar exemples a la vida real, en
/2.D $GD? 2 /2.D $>G? ?2/ *062? ?0D*>).2?9
G0 . ?2 ? /2.D * /2.D $GD 6>./ =6&301)(19 G0 altres animals diferents dels que apareixen a la lectura
? /2.D $>G =#(01)(19
.$G0? 0*/.? D00 .=2, /? ?0?*. * 620 ?0D*> ),$!,* o en exemples de la seva vida. Els podreu demanar
;G?D? ?20? ;G 6> 02?.D>? ?30 */6>6D*.?9
.? 03,(31 6> K/6. GD*.*DM0 .? G.D>?20? 2/ que portessin una ecografia.
>> 6> 2>*0D>)? * 20 *K> . ?G 0D2>09
? &(1
"0 ?>J*> .? G.D>?20? 6> 2/G0*>)? .? G0? /
.? .D>? D>J? .=*$G * .? )#(1 .? GD*.*DM0 6>
DD> .? ?J? 6>??9
Solucionari:
;G?D? "04/0? ? 20*K0 2/ )&)&#3:#*9
.? 0*/.? ?/0DD? /D0 20? ">;I 0*? .D?9

!*
1. Netejar les orelles sovint, no introduir objectes

=2, . >D60D 6D ;G?D? 20? ;G0 >2D0 0
.? 2-D?9 dins lorella, no escoltar msica a un volum
*K+ ? "2>/ G0 */D$ .=2-D ;G D . J0D9
? 6> *K4 ;G . >D60D 62D J2.> .? "2?;G? * ? gaire fort, no capbussar-se a grans profunditats
*G ;G ? 6 &JG>)(*' H?D*/0D9

=??> (G/ D/ GD*.*DM .? G.D>?20? / .D>? "*0.*DD? i tenir cura de no constipar-se.
2/ 6> K/6. 2?>J> */D$? *0D>0? . 2?9
;G?D D 0* * D/ . */D$ ;G ?=2D / ..

?=02/0 ) 0#9 ")
3#8#33
+ ?/0D *0 20? 6>D*;G? 6> D0*> G> .=2,9
. ?2 . ?2>2.. * . ?*.0* !
Pgina 171
Tercer Curs
La lectura daquestes dues pgines els ha de servir per

/

adonar-se del problema que suposa la contaminaci

)(3'#(#* 713# acstica. Podeu llistar els sorolls que molesten a casa,
2D * ;G ?2J*0D 02 0 ?2/ 20?*0D? 0 . 02?D> J*
;G2D**0 ?D/ 0J2.DD? 6> ?20? /2.D *J>?2?9
al carrer i a lescola i veure qu podeu fer per millorar
* ( D>? /*D? *">0*D? 6.? ?G? ?20? aquesta situaci.
1 ()1309 ? ?0D*/ . ?2>2.. .?
.D>22/ ?D*? . ;G 0? >>* ? . >>>
. ;G "0 .? 0*/.? . .? *0?D.:.*20? * . Entre tots, redacteu un definici de soroll i expliqueu
.? J,0? * D/ .? ;G 6>2G,/ 02?.D>?9
quins efectes produeix en la salut de les persones.
. 0009 . ?2>2.. 6>2/*00D ? . . D>0?*D9
=(* 62D "$*> . .? ?*>0? * .>/? . .?
2>? * . .? 2/>2? * ?6*? =2*9 Tamb podeu fer cartells que us recordin quins sn

=1)& * . "*09 > K/6. . D*/> els sorolls que generen contaminaci acstica a
;G *0* .=(2> . 6D* 2 . ?2>2.. =.$G0?
*0H?D>*?9
lescola.
.$G0? =;G?D? ?20? * 0? 6>/D0 2/G0*>)02? 7.
6>.8 0? J*?0 7.$H ;G D>G . 62>D ?8 0?
.>D0 .? 6>*..? 2 0? -G0 "> *$04?D*? 7/. "G0) Quan feu la lectura dels decibels, podeu fer-los pensar
*20/0D =G0 /2D2>89
=(* ( ;G 0? >?G.D0 /2.?D2? ?30 .? 1)0)&&19

diferents exemples de sorolls i fer una aproximaci de
.? /? "2>D? * 20D*0GD? 620 D0*> "D? 0$D*G? 0
. ?.GD .? 6>?20? * 620 >>*> "*0? * D2D D>*2)
quins sn perillosos i quins no.
>> . ?0D*D .=2,9
.? ;G ?30 /0L? "2>D? 2/ > . . D>0?*D D2D * ;G
02 >>*0 0L> . /0*?/ G*D*G .=??> (G/ ,)
!*, * *)!*
0? 620 G?> ?0?*3 /.?D> "D*$ *>>*D*.*DD * -
!* *")"
?D> ? D9 * /"!* '-! *(!)!
,))! -*!
;G?D? D*6G? ?20? G?0 . )(3'#(#* 713#9 "!, !# .*,%
!& . ?2 . ?2>2.. * . ?*.0*
Pgina 172

6 ,)' 0 1 ,0 #1'#(6#0

& )(3'#(#* 713#.
0D0*> G0 D*DG >?620?. ;G J*D* .? >*D?
* .? 26? 62>D9
0*> . >*2 * . D.J*?*3 G0 J2.G/ /2>D9
> G0 20 H? .? .D>22/ ?D*?9 > K/6.

62?> . >0D2> 02/? ;G0 ? *9
J*D> ;G .? $2??2? * .D>? 0*/.? 2/ ?D*?

"*0 ?2>2..? /2.?D2? 6> .? J,0?9
0*> G0 20 ,../0D 0 "*0?D>? .20? * .D>?

2>DG>? .=KD>*2> 6> ?/2>D*> . /K*/ .?
?2>2..? . >>>9
160 & 1)

G0*DD 6> /?G>> . ?2>2.. ? . *. 789 G0 ?G6> .? #N . ?2 ? D2>0
/2.?D * ;G0 ?G6> .? 1N ? 6>*..3?9
)(3 & 1) 3#,61 1) #&1

K*GK*G*$ >/2> ?/2>D,D EN
20J>? ?2>2.. ..G$> #N
>>> 0*/D ?2>2.. /2.?D BN)AN
>>0 =G0 J(*. *0** 0*J.. >*? !N)1N
D..> /0* ?2>2.. 6>*..3? 1N)5NN
J*3 0.*>0D)? ?2>2.. 2.2>3? 5FN)5EN
. ?2 . ?2>2.. * . ?*.0* !%
Pgina 173
Tercer Curs
La lectura ha de servir per fer un treball dinvestigaci

"

sobre com es comuniquen els animals. Podreu fer
&1 (#'&1 3' grups i escollir un animal (gorilla, dof, balena). A
1 )'6(#-6(
2D * 02 ?> 62? 6>.> .? 0*/.? D/
continuaci, feu una llista dels signes, gestos o sons
? 2/G0*;G0 0D> ..? 6> /*D- ?20?9
.$G0? 0D0 2/ > .? 2..?@ G0? .D>?

que poden identificar com a llenguatge.
/D0 ?2>2..? 2 K*G.D? 6> D>G> . ?K 20)
D>>*9
.? 0*/.? 6>2G*K0 ?20? 6> K6>??> 2??

*">0D? 2/ 6> K/6.
2/G0*> 20 (* ( /0->9
1 &(1 &(-61

? .0? .0;G? ?
?60D> .D>? 0*/.?9
2/G0*;G0 0D> ..? D>J?
=G0 /*?D>*3? J2G.>* >*D?9
6>..>)?9 /D0 .? ?20? =G0 M20
?*DG ?2D .? ?6*>.? .?
2>*"**? ;G 2/G0*;G0 .=6>..
D*6G? =0*/. /D G0 ?2 *">0D . J..
>?6*>D2>* =.$G0? 0*/.? /
>0*.. . 2G >/G. . $..*0 ?D*0 . ..26
.=KD>*2>9
G2. . 2.2/ 6>>G6 . ?>6 K*G. . J
/G$*K . K* . .=3? ?>/$ * . $>02D
/-2>* .? ?20? .? 6D0 6>
>G9 /*D- . /0+G. *0">*2>9
* )* ) !
!)% ,) )-0%
! . ?2 . ?2>2.. * . ?*.0*9
Pgina 174

1)',)1##* &1 ()'01
4 9#01 Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans
K & 1)
? 6>26$
6> .=*>
D D>? 6>26*DD? . 6D/
/*D-00D
. *0D0?*DD . D2 . D*/>

0
20? *>G.>? $>0 J.2*DD . ?0D*D .=2,
"2>/D 6>
estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu
.=2>..
demanar-los que les complementin tant amb imatges
;G ? *J**K 0
com amb text.
2>.. KD>0 2>.. /*D-0 2>.. *0D>0
6J..3 G*D*G D*/6 >$2.

20GD G*D*G KD>0 0 =2??D? 0>J* G*D*G
. ?2 . ?2>2.. * . ?*.0* !
Pgina 175
QUADERN DE LALUMNE SOLUCIONARI
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
1.
cara cuir cabellut
espatlla
pit esquena
panxa
maluc bra
colze
avantbra
canell
m
cuixa
genoll cama
turmell peu
2.
blau blau
vermell
vermell
verd
verd
verd
ver
verd
verd
verd
verd
Tercer Curs
3. a Agafar coses.
b Caminar, crrer, etc.
c La cara, el cuir cabellut, el nas, la boca
d Caminar, crrer.
4.
crani
clavcula
omplat
hmer estern
cbit costelles
radi vrtebra
ossets
de la m fmur
peron
tbia
ossets del peu
5. Un conjunt dossos, msculs i articulacions.
6. No ens aguantarem, no ens podrem moure i els nostres rgans no estarien protegits.
Tercer Curs
7. frontal
masseter
pectoral
abdominal trceps
bceps
glutis
qudriceps
bessons
8.
Escriu canell.
Salta genoll.
Llana una pilota amb la m espatlla.
Doblega el bra colze.
9. Donar forma al cos i encarregar-se dels seus moviments.
10.
cap tronc extremitats
crani omplat tbia
clavcula hmer
costelles peron
estern radi
cbit
fmur
Tercer Curs
11.
Sostenir la musculatura.
Mantenir el cos dret.
Fer possible el moviment.
Protegir les parts ms delicades de lorganisme.
12.
a Canell.
b Turmell.
c Maluc.
d Colze.
e Espatlla.
13.
ossos llargs ossos curts ossos plans
tbia costelles crani
peron radi clavcula
fmur omplat
14.
ossos que serveixen per protegir ossos que serveixen per sostenir
crani columna vertebral
costelles fmur
clavcula peron
15.
a Ossos, colze, canell, turmell, maluc, genoll.
b 600, moviment.
c Dit, cor.
Tercer Curs
EXPERIMENTEM
1.
a
1 Utilitzar els estris correctament.
2 No jugar amb les eines.
3 Seguir les indicacions del mestre/a.
4 Anar amb compte amb els elements que poden punxar.
5 Potser hi haur passos que haur de fer el mestre/a.
6 Resposta oberta
b Articulacions.
c Portes, finestres
d No podrem obrir-la o tancar-la.
e Msculs, ossos.
f Flexiona, extn.
g Genoll i turmell.
2.
a Sn ms tous i flexibles.
b Tenen 300 ossos.
c S, un adult t 206 ossos.
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
EL QUE HEM APRS
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4.
a Barcelona.
b Mar.
c El mar Mediterrani, desembocadura del riu Llobregat.
d Martorell, Castellv de Rosanes, Gelida, Sant Sadurn dAnoia, Santa Fe del Peneds i La Granada.
e 1: 250.000.
f 250.000.
g .
5. Resposta oberta.
6.
a Lloc de pas per on circulen els vehicles i caminen les persones. Sn vies pbliques.
b Carrer molt ample amb un passeig al mig o als laterals.
c Via pblica rodona o quadrada envoltada de cases.
7. Resposta oberta.
8.
a Molts.
b Petits.
9.
a s un poble. Perqu s una localitat petita.
b Una plaa i una esglsia.
EXPERIMENTEM
1.
a Indica quan podem creuar un carrer.
b s el lloc per on han de creuar els vianants.
c s el lloc on llenar les cartes.
2.
a Pel carril bici.
b Depn de per on passi el carril bici. Si ho fa per la calada, haur de respectar el semfor dels vehicles,
mentre que si ho fa per la vorera o per llocs per on passen els vianants, haur de respectar el semfor
dels vianants o el semfor especial per a bicicletes.
c S, en cas daccident les conseqncies podrien ser molt ms greus que si no en portessis.
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
1.
a Omnvor.
b Omnvor.
c Omnvor.
d Herbvor.
e Carnvor.
f Herbvor.
g Carnvor.
h Carnvor.
i Omnvor.
2.
a Mico.
b Gallina.
c Pantera.
d Granota.
e Vaca.
f Pop.
g Conill.
3.
amb amb terres-

amb pl ovpar vivpar aqutic aeri
plomes escates tre
sser
X X X
hum
lle X X X
serp X X X
granota X X X
guila X X X
llu X X X
4.
Hervbor animal que salimenta de plantes.
Ovpar animal que neix dun ou.
Aqutic animal que viu a laigua.
Carnvor animal que salimenta daltres animals.
Vivpar animal que neix del ventre de la mare.
Aeri animal que es desplaa volant.
Omnvor animal que salimenta tant de plantes com daltres animals.
Terrestre animal que es desplaa per terra.
Tercer Curs
5. Resposta oberta
6.
mam-
peixos amfibis rptils ocells
fers
tenen ales X
respiren per mitj de brnquies X
viuen a prop de laigua X
tenen la pell fina i lliscosa X
sarrosseguen X
tenen plomes X
tenen escates X X
neixen dous X X X X
neixen del ventre de la mare X
mamen X
7.
a Pl/plomes, boca amb ullals/bec, 4 potes/2 potes, urpes/ales
b Els tigres viuen al medi terrestre: es desplacen caminant i corrent i sn animals carnvors. Els necs
viuen al medi aqutic: es desplacen nedant i caminant i sn animals omnvors.
8.
a Ovpar, herbvor, terrestre, domstic.
b Vivpar, carnvor, terrestre, salvatge.
9. Resposta oberta.
EXPERIMENTEM
1. Resposta oberta.
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
1.
Poble: botigues, pocs habitants, camps de conreu, masies, indstria artesana, turisme rural.
Ciutat: supermercats, grans superfcies, molts habitants, molts serveis, transports pblics, cinemes, tea-
tres, autopistes, aeroport, hospitals, espais de lleure.
2.
Sorra Cim
Sola
Vessant
Obac
Per
Vall
3.
a F
b F
c V
d V
e F
f V
Tercer Curs
4.
TER
LL
OB
RE
RE
G BESS
AN
GA
E
FR
S
O
T
AN
IA
CO
L
EBRE
5.
a Cim. c Riu. e Vall.

b Vessant. d Mar. f Embassament.
6.
a Badia.
b Cap.
c Illa.
d Golf.
f Pennsula.
g Penya-segat.
Tercer Curs
7.
a
1 Curs alt.
2 Curs baix/desembocadura.
b Al curs alt perqu es tracta duna zona de muntanya, menys clida.
c Al curs alt perqu no passa per poblacions.
d El 2, perqu rep aigua dels afluents.
8. Pic ms alt: Puig Agut.

Pic ms baix: Montcau.
Els desnivells del terreny i les corbes de nivell.
9.
Propis de la natura: boscos, arbres, muntanyes.
Creats per lhome: cases, camins, camps de conreu, carreteres.
10.
a Guiar als vaixells per arribar al port.
b Lloc on paren i descarreguen els vaixells.
c no arribarien mercaderies, no ens podrem desplaar per mar
EXPERIMENTEM
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
1.
a Mineria.
b Ramaderia.
c Advocacia.
d Pastisseria/rebosteria.
e Merceria.
2.
ofici es dedicava a... sector
esmolar ganivets, tisores i altres

esmolet secundari
utensilis
dallador segar lherba primari
boter fer btes de vi secundari
aiguader traginar o vendre aigua secundari
enllustrador enllustrar el calat secundari
esclopaire fer esclops secundari
instructor ensenyar alg a fer alguna cosa secundari
paellaire fer o vendre paelles secundari
cisteller fer o vendre cistells secundari
llantier tenir cura de les llnties secundari
raier construir i conduir rais secundari
3.
a Paleta secundari.
b Paleta secundari.
c Veremador/a primari.
d Periodista terciari.
4.
a Porc.
b Aviram.
c Bov.
d Ov.
Tercer Curs
5.
a Jubilaci.
b Formaci.
c Ocupaci.
6.
1 2 3
4 5 6
7.
carnisseria verduleria peixateria forn de pa fruiteria
bistec mongetes calamar pasts mel
conill alls rap galetes pera
costella de xai ceba sardines coca poma
botifarra enciam gambes barra de pa prssec
pollastre col llu magdalena taronja
peus de porc patata salm farina pltan
guatlles pebrot spia ensamada maduixes
8. 2 5 3 4 1.
Tercer Curs
9.
poblaci activa
poblaci inactiva
ocupada desocupada
infermera aturat jubilada
policia estudiant
mecnic
10.
Carb combustible.
Bolets alimentaci.
Pissarra construcci.
11.
sector primari sector secundari sector terciari
granger pintora taxista
pagesa manobre pilot
pescador artes infermera
12.
Ferreteria tornavs.
Merceria cremallera.
Botiga de roba samarreta.
Llibreria cmic.
Botiga delectrnica ordinador.
Forn ensamada.
Peixateria salm.
EXPERIMENTEM
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
1.
a Dia: hi ha el Sol, la gent treballa i els ocells volen.
b Nit: hi ha la Lluna i no hi ha ning al carrer.
2.
a F
b V
c V
d V
e F
f F
g V
3.
a Nit.
b Dia.
c Rotaci.
d Translaci.
e Terra, Sol.
f Sobre si mateixa.
4.
a Els estels.
b La Lluna.
5.
a Terra
b Estel, escalfa, illumina.
c Vida.
d Dos, rotaci, translaci, Sol.
e Lluna.
6.
Lluna nova.
Quart naixent.
Lluna plena.
Quart minvant.
7.
Sol estel.
Translaci estacions.
Rotaci 24 hores.
Atmosfera capa formada per gasos.
Terra planeta.
Lluna satllit de la Terra.
Tercer Curs
8.
a 24.
b 365.
c 28.
d Sol.
9.
a Escalfar, illuminar.
b No hi hauria vida.
c Lluna.
10. d, f, h
11. Resposta oberta.
12.
a Sol.
b 6.000C.
c Gegants vermells.
d Nanes blanques.
e Exploten.
13. Latmosfera es va crear a partir dels gasos que desprenien les roques que hi havia a la Terra.
14.
1 Per protegir-nos del Sol.
2 Per poder respirar.
3 Perqu protegeix la Terra dels meteorits.
4 Per fer possibles els fenmens meteorolgics.
5 Per evitar que la Terra sescalfi massa de dia i es refredi excessivament de nit.
15.
a Sol, Lluna.
b Sol, Terra, Sol, Lluna, Sol, Lluna.
16. Un eclipsi de Sol parcial es produeix quan la Lluna no tapa del tot el Sol.
Tercer Curs
EXPERIMENTEM
1. Resposta oberta.
2.
a En 4 punts diferents.
b Perqu la Terra fa el moviment de rotaci.
c El recorregut comena a la part superior dreta.
d Perqu el Sol surt per lest (dreta).
e Acaba a la part inferior esquerra.
f Perqu el Sol es pon per loest (esquerra).
3.
a En un dia assolellat pots tapar el Sol amb la cartolina.
b En un dia plujs no podries realitzar lexperincia.
4.
a En un dia dhivern el recorregut del Sol ser ms curt.
b En un dia destiu el recorregut del Sol ser ms llarg.
Tercer Curs
1.
a 3C temperatura.
b 12 m longitud.
c 25 L capacitat.
d 34 kg massa.
e 80 km/h velocitat.
f 3h temps.
2.
a 10 g.
b 150 g.
c 12.000 g.
3.
a 2 m.
b 2 mm.
c 150 km.
4.
a 200 L.
b 17.000 L.
c 5 L.
5.
a 35.
b 0.
c 20.
d 15.
6.
a Dues hores.
b Vint segons.
c Tres mesos.
d Un segon.
e Nou mesos.
7.
a 90 km/h.
b 4 km/h.
c 20 km/h.
d 1.000 km/h.
e 60 km/h.
8. 25 kg cadasc.
9. Resposta oberta.
Tercer Curs
10.
a Temperatures (mitjanes) dels dies duna setmana.
b Dimecres, 25.
c Dijous, 20.
d 24.
e Dilluns i divendres.
11.
a 120 km/h.
b 50 km/h.
c 90 o 100 km/h.
12. 8,5 hores x 60 = 510 minuts.
13.
a 4.
b 12.
14.
a Capacitat dun got.
b Velocitat duna bici.
c Temperatura corporal.
d Llargada dun llapis.
e Massa duna persona.
f Temps duna cursa.
15.
a Temperatura.
b Massa.
c Longitud.
d Temps.
e Velocitat.
f Capacitat.
16.
1 metre.
2 grau.
3 minut.
4 litre.
5 hora.
Tercer Curs
18.
a 20 cl.
b 33 cl.
c 5 litres o 8 litres.
d 1 o 2 litres.
e 2 litres.
f 20-25 cl.
g 5 ml.
h 1 litre.
i 30-40 cl.
j 125 g.
EXPERIMENTEM
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
1.
slid
lquid
gass
2.
a Inspida, inodora i incolora.
b Recipient.
c Slid.
d Gass.
e Lquid.
3.
a Escalfa.
b Enlaira, nvols.
c Pluja, calamarsa.
d Comenar.
Tercer Curs
4.
S.
Perqu laigua forma un cicle.
5.
a V
b V
c F
6.
1 La major part de laigua que hi ha al nostre planeta s salada.
2 Amb el canvi climtic sestan estenent les zones desrtiques.
3 No plou suficient i, per tant, hi ha menys aigua potable.
4 Mal s de laigua.
7.
MALGASTAR MALGASTAR ESTALVIAR
regar les banyar-se en lloc rentar-se les
plantes de dutxar-se dents amb
laixeta tancada
MALGASTAR MALGASTAR
mnega que rentar els plats
perd aigua amb laixeta
oberta
8.
a Potable.
b Medi.
c Dola.
d Riuades.
Tercer Curs
9.
rtic
Atlntic
ndic
Pacfic
Antrtic
10. b
11.
slid lquid gass
neu riu aire
glaons pluja vapor daigua
iceberg mar
calamarsa llac
12.
Tercer Curs
14.
a V
b F
c V
d F
e V
15.
a Es forma quan laigua sescalfa.
b Es transforma en nvols.
EXPERIMENTEM
1.
a Comena a bullir i a evaporar-se.
b El vapor daigua xoca amb el vidre i sacumulen gotetes daigua.
c A mesura que es van acumulant ms gotetes, van caient en forma de pluja.
2.
a El que hem posat al Sol.
b s perqu ha rebut menys calor.
Tercer Curs
1.
a En la posici 1.
b S, per el que realment compta s la distncia entre el suport, la potncia i la resistncia.
c Una palanca.
2. Distncia - suport.
3. El segon dibuix.
4.
resistncia
potncia
suport
5. La c.
6.
Palanca.
Lextrem de lobridor, al mnec de lobridor, al tap.
Amunt.
7. 3-2-4-1.
8. El C.
9.
a El primer.
b T menys rosca, per aix anirem ms rpid a caragolar-lo.
10.
a Circular.
b Rectilini.
11. b
12. La bicicleta i el termmetre.
Tercer Curs
13.
a Falsa: la bicicleta s una mquina complexa perqu cont moltes mquines simples.
b Falsa: el punt de suport duna palanca s el punt on es recolza la palanca.
c Certa.
d Certa.
e Certa.
15.
a Elctrica.
b Humana.
c Elica.
d Combustible.
e Solar.
f Hidrulica.
EXPERIMENTEM
1.
a Faig la mateixa fora en els dos sistemes.
b En el segon cas necessito molt ms cordill.
2.
a El trobem a les parts altes de les cases.
b Fa servir politges simples.
c Serveix per pujar i baixar el mobiliari en les mudances.
Tercer Curs
1. Infncia vellesa adolescncia i joventut maduresa.
2.
3.
a F
b V
c F
d F
4.
Resposta oberta.
Perqu surten quan el beb encara salimenta de llet.
En la infncia, aproximadament a partir dels sis anys.
5.
a Cap als 6 mesos.
b 20.
c Cap als 6 anys.
d Fins als 25 anys.
e 32.
6. 4-6-3-1-5-2.
7.
a Cartlags.
b Ossos.
c 20.
d Infncia i adolescncia.
Tercer Curs
8. A partir dels 11 o 12 anys i fins als 15 o 16, el nostre cos fa un gran canvi: als nois, sels desenvolupen els
msculs, sels eixampla lesquena, els surt pl a les aixelles, a la barba, al pit i al pubis, i la veu es fa ms
greu. A les noies, sels desenvolupen els pits, sels eixamplen els malucs, i els surt pl al pubis i a les aixelles.
9.
a Un terratrmol va fer tremolar lleugerament la ciutat de Lleida.
b El divendres, 17 de novembre de 2006, a les set i dinou minuts de la tarda.
c A Lleida.
d A Lleida, gens. A Lourdes, el lloc on es va produir, segurament que s que el va modificar lleugerament.
10.
a Ha estat un canvi artificial.
b Han talat els arbres per poder-hi construir les pistes.
c Els animals han fugit cap a indrets ms tranquils.
11.
a Vellesa.
b Joventut i adolescncia.
c Maduresa.
12.
a Parla dAntoni Gaud.
b Va viure 74 anys.
c Eren calderers.
d Tenia 18 anys.
e Era arquitecte.
13. Perqu hi ha una poblaci molt poc extensa dexemplars.
EXPERIMENTEM
1.
a Resposta oberta.
b Resposta oberta.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
e Resposta oberta.
f S, sobre tot a les de les zones rurals.
2.
a Resposta oberta.
b Dels teus pares.
c Dels teus avis.
3.
a Resposta oberta.
b Resposta oberta.
Tercer Curs
1. 2, 1, 4, 3.
2. Els invents que apareixen en cada illustraci.
3.
a Va suposar una nova manera descalfar-se a lhivern, quan feia fred, i tamb la possibilitat de coure
els aliments.
b A partir de la invenci de la impremta, no va caldre que els llibres sescrivissin a m. Aix, podien
arribar a ms persones i ms de pressa.
c Resposta oberta.
4. Hi ha diferents fonts per explicar la Histria. Es classifiquen principalment en fonts materials i fonts orals.
5.
a Sest coronant una dona, lemperadriu Josefina de Beauharnais, esposa de Napole.
b Un personatge, Napole, sost una corona per damunt del cap de la futura emperadriu.
c Els protagonistes de lacci sn els que ocupen la part central del quadre: lemperador i la futura
emperadriu, junt amb els alts crrecs eclesistics (al seu darrere) i els membres de la cort (al seu voltant).
6. Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
8. Resposta oberta.
9.
a Histria.
b Inventors.
10.
escola
casa del propietari esglsia
de la colnia
carnisseria
economat
teatre
fbrica
cases per als

treballadors
Tercer Curs
a Les colnies txtils sorganitzaven al voltant de ledifici de la fbrica, allades de les localitats ms prope-
res. Dins del seu recinte hi havia totes les installacions necessries per a la vida dels seus treballadors.
b Se situaven a les ribes dels rius perqu daquesta manera aprofitaven la fora del corrent daigua.
11.
a s una mquina que funciona amb la fora del vapor daigua.
b Sutilitzava per fer funcionar alguns mitjans de transport, com el tren o el vaixell, i tamb les calderes
de les fbriques.
c Fins aleshores, el que sutilitzava com a motor era lenergia dels animals de tir i lenergia de laigua.
d Era una nova forma denergia. Va ser un invent molt important perqu va afavorir laparici de les fbri-
ques. Va contribuir a accelerar la mecanitzaci i laugment de la producci en sectors com el txtil.
12.
incorrecte
incorrecte incorrecte
incorrecte
incorrecte
incorrecte
incorrecte
Accions incorrectes que cal encerclar: nens que corren per les sales, nena que intenta saltar la ca-
tenria, nen que intenta tocar una escultura, nen que es recolza en la tanca, nens que parlen en veu molt
alta.
Tercer Curs
EXPERIMENTEM
1.
a Els Jocs Olmpics sn un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dies
dun perode de quatre anys anomenat Olimpada.
b Lestiu de 1992.
c A lestadi olmpic de Montjuc.
d Un peveter s un vas per a cremar perfums. El peveter olmpic s lobjecte que va suportar la flama a
lestadi olmpic de Montjuc durant els Jocs Olmpics de Barcelona. Es va encendre disparant una fletxa
de foc des del centre de lestadi.
2. Resposta oberta.
3. Cerimnia dinauguraci.
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
1.
a Vibra.
b Velocitat.
c Ones.
d Agut, greu.
2.
fort feble agut greu
el timbre de lescola X X
la sirena dun vaixell X X
una arpa X X
el tic-tac dun rellotge X X
el cant dun rossinyol X X
3.
a F
b F
c V
d F
e F
f V
g F
h V
4. cadena dossets
pavell auditiu
nervi auditiu
caragol
conducte auditiu
timp
Tercer Curs
5.
a Pavell auditiu.
b Conducte auditiu extern.
6.
a Timp.
b Caragol.
c Cervell.
d Cadena dossets.
e Interna, interior de lorella.
7.
a Podem sentir els sons que es produeixen al nostre voltant.
b Lrgan de loda s lorella.
8.
so greu so agut
repicar una campana plor dun nad
vol dun avi xiulet rbitre
sirena dun vaixell trencadissa de plats
cantant dpera cantant dpera
tro
9.
so de la flauta intensitat to timbre
la flauta sona molt estrident X
la flauta sona molt fort X
la flauta sona molt aguda X
10.
a Intensitat.
b To.
c Timbre.
11. b
12.
Algunes de les coses que podem fer per no forar la nostra veu sn, per exemple, no cridar i no prendre
begudes gaire fredes ni tampoc gaire calentes.
Tercer Curs
13.
a F
b V
c F
14.
a To.
b Timbre.
c Intensitat.
17.
a Lecolocalitzaci s la capacitat dalguns animals per sentir sons que lsser hum no pot percebre.
b Leco s un so que es repeteix perqu les ones sonores reboten i tornen a lorella per segona vegada.
EXPERIMENTEM
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
Introducci
Lavaluaci s lanlisi contnua i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element integrat
plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que ha de contribuir a
la millora de tot el procs.
Els mestres, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han de ser responsables, tamb, de
la seva correcta aplicaci. Han davaluar, per tant, el procs densenyament-aprenentatge tant en lmbit
particular de la seva classe com en el Projecte del Currculum del Centre, ja que s lequip de mestres qui
determina una oferta educativa.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir
la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. Duna altra, ha de
determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
El mestre o la mestra haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes
de coneixement i que lorientin en un sentit determinat dacord amb el que shagi proposat en el currculum.
No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta diversitat
de situacions i necessitats. Per s important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen nova
informaci, sin que tamb desenvolupen capacitats de connexi i dadquisici de nous coneixements.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el procs
densenyament-aprenentatge. En aquesta guia didctica trobareu un model davaluaci inicial fotocopiable,
amb activitats que recullen tant fets, conceptes i sistemes conceptuals, com procediments.
Lavaluaci contnua t la finalitat de proporcionar a cada alumne lajut pedaggic ms adequat en cada
moment del curs.
Finalment, lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions
educatives. Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci final que oferim en aquesta guia didctica per a un curs siguin les mateixes que les de lavaluaci
inicial del curs segent.
AVALUACI INICIAL TERCER CURS
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Escriu el nom de cada animal:
Escriu el productes que obtenim de cada animal:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
2 Les hortalisses sn un conreu de regadiu. Dalgunes daquestes plan-

tes ens mengem larrel, daltres les fulles i daltres els fruits. Fixat en
aquests dibuixos i digues el nom de cada hortalissa i qu naprofitem
en cada cas:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Busca un calendari daquest any i digues si s un any de trasps o no

ho s i per qu:
4 En 10 anys, quants anys de trasps hi haur?
Cada quant nhi ha un? .
5 Dibuixa les busques daquests rellotges dagulles a partir de la infor-

maci que et donen els digitals i escriu com es diuen.
7:15 12:30 14:05
15:50 21:55 1:25
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
6 Completa les frases segents amb aquestes paraules i expressions:
SMS carta fax postal
a Dem anem a Sevilla i no hem dit res als avis. Haurem denviar-los
un per dir-los que hi anem.
b Envia per aquest plnol a loficina de laparellador.
c He obert la bstia, i endevina qui ens ha escrit una :
la Mariona! s a Mxic de vacances!
d La Beatriu ara viu a Castell. Tots els seus companys i companyes del
curs passat li escriurem una per explicar-li com estem.
7 Escriu ladrea de tres llocs web i explica qu hi pots trobar:
a .
b .
c .
8 Digues el nom de tres mitjans de comunicaci personals i tres mitjans

de comunicaci de massa:
mitjans de comunicaci personals:
mitjans de comunicaci de massa:
9 Relaciona el nom dels oficis amb la feina que fan:
jardiner
conductor dautobs neteja i manteniment
bibliotecria transport i comunicacions

escombriaire
seguretat ciutadana
electricista
gurdia urb urbanisme i obres pbliques
arquitecta cultura, ensenyament i esports

bombera
AVALUACI FINAL TERCER CURS
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Digues si s un plnol o un mapa i perqu. A continuaci, assenyala-

hi les parts segents:
llegenda escala smbols.
2 Completa:
platja badia penya-segat pennsula

golf cap illa arxiplag
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Posa dos exemples de poble o ciutat per a cada tipus de paisatge:
a Paisatge de plana:
b Paisatge de muntanya:
c Paisatge de costa:
4 Relaciona:
Laigua creua les planes i perd part

de la fora que tenia en el curs alt.
Noms arrossega els elements que
Curs alt
abans havia arrencat.
Curs mitj
Laigua baixa amb fora perqu
Curs baix ve de les muntanyes i, al seu pas,
va arrencant pedres, sorra i plantes.
Laigua ja no t fora i flueix

tranquillament fins a desembocar
al mar. En aquest tram, diposita els
elements que ha anat arrossegant.
5 Escriu, a sota de cada dibuix, el nom de la fase lunar a qu correspon:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
6 Marca amb una creu a qu es refereix cada frase de lesquerra:
Atmosfera Terra Sol

Ens protegeix dels meteorits
T continents
s lnic planeta del
sistema que t vida
La Terra gira al seu voltant
Ens permet veure el cel
de color blau
s format per gasos
Gira al voltant del Sol
Ens protegeix
dels raigs solars
Ens illumina i ens escalfa
7 Digues a quin sistema de recollida, control ds i depuraci correspon:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
8 Relaciona:
Aprofiten la fora de laigua per

pant generar electricitat.
central hidroelctrica Modifiquen el cabal dalguns rius per

abastir zones amb manca daigua.
transvasament
Emmagatzemen aigua per regular
el cabal del riu i per aprofitar-la en
temps de sequera.
9 Qu pots fer per estalviar aigua i no contaminar-la?
10 Marca amb una creu les activitats que afavoreixen un desenvolupa-

ment sostenible:
La reducci dels gasos contaminants que llencem a latmosfera.
Laugment durbanitzacions de cases amb piscina i jard.
La construcci de noves autopistes.
La reducci del consum de bosses de plstic.
11 Marca amb una creu el que necessitem per conixer la Histria i ordenar-la:
Els fets Els documents
La roba Una fbrica
Les persones Lentorn
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
12 Respon:
a Qu s una colnia txtil?
b Quin s un dels principals arquitectes del modernisme?
c Quin models utilitzava Gaud?
d Qu s el modernisme?
13 Completa:
esglsia casa del propietari fbrica cases treballadors
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
14 Explica com s vivia en una colnia industrial:
15 Completa:
16 Qu ens permet el sentit de loda?
AVALUACI CONTNUA TERCER CURS U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Classifica els principals ossos del cos:
crani hmer omplat peron radi cbit clavcula

costelles fmur
2 En hem equivocat a lhora delaborar aquests esquemes. Ens pots

ajudar a identificar quins osssos i msculs no estan ben indicats?
estern
crani quadrceps
bessons
tbia trceps
bceps
fmur
3 Completa:
Hi ha tres tipus dossos plans, i .

Escriu-ne un exemple de cadascun: os pla: ; os curt:
; os llarg: .
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Escriu en cada imatge el nom de larticulaci corresponent:
espatlla genoll canell maluc colze turmell
5 Explica quines sn les funcions de lesquelet:
6 Completa:
a El sentit de la vista ens permet percebre la llum, el ,

la i la de les .
b El sentit de loda ens permet percebre .
c Lolfacte s el sentit que ens permet percebre les
agradables i desgradables del mn que ens envolta.
d El gust s el sentit que ens permet distingir .
e Grcies al tacte notem les coses que .
Per mitj del tacte percebem moltes qualitats dels objectes:
si sn rugosos o , calents o , durs
o , etc.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa:
Catalunya est dividida en . Cada comarca agrupa
diferents , que anomenem .
Les poden ser pobles o ciutats.
2 Assenyala les segents zones en aquest dibuix:
Nucli urb zona industrial zona residencial serveis esportius
3 Relaciona:
Hi ha les primeres cases que es van

construir a la localitat.
Barris antics Els edificis sn nous.
Barris moderns Els carrers sn amples I rectes.
Les cases sn velles i no gaire altes.
Creixen al voltant barris antics.
4 Relaciona:
Carrers lloc per on caminen els vianants.

Vorera llocs de pas per on circulen els cotxes.
Calada espai per on circulen els cotxes.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Digues si s un poble o una ciutat i per qu:
6 Completa:
Als barris hi ha les primeres cases que es van

construir a la localitat. Als barris Sn edificis nous
amb carrers amples.
Hi ha tres tipus de barris segons lactivitat: (amb
botigues i oficines) (amb fbriques) o
(amb cases i blocs de pisos).
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa aquestes frases:
a Hem de caminar amb i el cap ben drets.

b s una activitat que ens ajuda a crixer forts
i sans, perqu enforteix la i estimula el
sistema nervis.
c Sha de dormir entre hores perqu el cos

pugui descansar.
2 Relaciona:
La pell sencarrega de:
protegir laigua que tenim dins el cos

impedir que sevapori els msculs i els ossos dels raigs solars
fer de barrera la temperatura del cos
ajudar a mantenir a lentrada de microbis
3 Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):
a Conv rentar-se les orelles sense que ens hi entri aigua.

b s bo escoltar la msica molt forta amb auriculars.
c Cal prendre el sol quan els raigs sn menys intensos.
d En seure, lesquena ha destar ben recta i els peus no han
de tocar a terra.
e Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo.
4 Quines sn les quatre accions que defineixen els animals com a s-

sers vius?
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Indica a sota de cada animal si s ovpar o vivpar:
6 Relaciona:
vaca lle nec crvol s cocodril
herbvor carnvor omnvor
7 Digues si s cert (C) o fals (F):
a Tots els rptils sarrosseguen per terra.

b Els amfibis tenen la pell fina i viuen a prop de laigua.
c Els peixos respiren pels pulmon s.
d Les aus tenen el cos recobert de plomes i sn ovpares.
e Els mamfers no tenen el cos recobert de pl.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Classifica els elements del paisatge:
pont riu arbres cases cam muntanyes esglsia
Naturals Creats per lhome
2 Completa:
a La superfcie de la Terra presenta un conjunt de formes diferents,

que anomenem .
b El relleu de cada territori condiciona la vida i l
de les persones que lhabiten.
c Segons el tipus de existeixen: paisatges
de muntanya, o i
o .
3 Explica com s la vida a la muntanya?
a Com sn les localitats:
b Com s el treball
c Com s el turisme
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Indica les parts daquest paisatge de muntanya:
cim serra vessant peu vall obac sol
5 Digues amb les teves paraules que signifiquen els segents conceptes
i en quins tipus de paisatge els podem trobar:
a Altipl
.
b Depressi
.
c Tur
.
6 Per qu creus que hi ha ms ciutats en el paisatge de plana?
7 Explica quines sn les funcions dels embassaments:

.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona:
Perode en qu les persones es

Perode de treball preparen per treballar.
Perode de formaci Perode en qu les persones deixen
Perode de jubilaci de treballar.
Perode en qu les persones
treballen.
2 Completa el mapa de conceptes:
Ocupada
Poblaci
Inactiva
3 Completa les frases:
a Lagricultura, la , la pesca, l de
boscos i la mineria formen el sector .
b La artesania, la indstria i la formen el sector
.
c Els serveis formen el sector i poden ser
pblics o .
d Al sector primari sobtenen les matries .
e Al sector sobtenen matries elaborades.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Descriu la professi de fuster, digues a quin sector correspon, on tre-

balla, si produeix matries primeres o elaborades o ofereix un servei:
5 Digues a cada una de les frases si correspon al sector primari, secun-

dari o al terciari:
a Els pagesos conreen la terra per obtenir matries primeres.
b El forner treballa la massa de farina per fer pa.
c La carnissera ven tot tipus de carn.
d El metge ens cura quan estem malalts.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Respon:
a Quins sn els elements/components del Sistema Solar?
b Els planetes sn astres que giren al voltant del Sol?
c Qu sn els satllits?
d Quins cometes coneixes?
2 Explica i situa els conceptes:
Atmosfera:
Hidrosfera:
Litosfera:
Continent:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Completa:
4 Ordena els cicle vital dels estels:
Supernoves Nana blanca

Gegants vermells Estel blau
5 Per qu es produeixen les marees?
6 Completa:
illumina vida rotaci escalfor translaci Terra

estrella Sol dos Lluna
a La s el nom del planeta on vivim.

b El Sol s l que tenim ms a prop.
Ens i ens dna .
c Sense el Sol a la Terra no hi hauria .
d La Terra t moviments: el de ,
ja que gira sobre ella mateixa, i el de , que
consisteix a girar al voltant del .
e La triga 28 dies a fer una volta a la Terra.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa amb la unitat ms adequada:
a En Joan pesa 38 .
b En una ampolla daigua hi cap un i mig.
c De Barcelona a Pars hi ha 860 .
d Per lautopista es pot circular a 120 .
e Avui fa fred, estem a 2 .
2 Ordena els rellotges segons lhora que marquen:
12:15 12:25 14:15
12:05 12:55
3 Mesura amb el regle quant fa de llarg, dample i de gruix la segent

figura:
vista lateral vista frontal
Llarg:
Ample:
Gruix:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Digues quant mesuren els segents termmetres:
5 Completa:
a Un cotxe ha fet 150 quilmetres en una hora, ha circulat a una

velocitat de km/h.
b Un cotxe ha fet 200 quilmetres en dues hores, ha circulat a una
velocitat de km/h.
c Un cotxe ha fet 40 quilmetres en mitja hora, ha circulat a una
velocitat de km/h.
d Un cotxe ha fet 10 quilmetres en un quart dhora, ha circulat
a una velocitat de km/h.
e Un cotxe ha fet quilmetres en una hora, ha
circulat a una velocitat de 60 km/h.
e Un cotxe ha fet quilmetres en mitja hora, ha
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Digues en quin estat es troba laigua:
2 Ordena el cicle de laigua:
Els nvols es mouen.

Laigua que cau a la superfcie es filtrta a la terra i circula subte-
rrniament.
El Sol escalfa laigua del mar, i una petita part es converteix en
vapor daigua.
Part de laigua que recullen els rius, mars i llacs es torna a eva-
porar.
Les petitssimes gotes daigua que formen els nvols sagrupen i
cauen en forma de pluja, neu o calamarsa.
El vapor daigua es condensa i forma els nvols.
3 Qu s la pluja cida? Com la podem evitar?
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Relaciona:
inodora no t color
incolora gel
inspida no fa olor
slid pluja
lquid vapor daigua
gass no t gust
5 Completa:
6 Explica tres raons per les quals ens falta aigua a la Terra:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Localitza els punts de potncia (P), suport (S) i resistncia (R). Quina
posici anir millor per aixecar el pes? Per qu?
a b c
2 Digues quatre mitjans de transport que es moguin grcies a les rodes:
3 Classifica els moviments segents en rectilinis, circulars o alternatius:
rectilini circular alternatiu
a Els cavallets dels parcs datraccions: .

b Un coet: .
c La pilota dun partit de tennis: .
d Un ascensor: .
e El tambor duna rentadora: .
f Una pedra quan la lleno amb la m: .
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Classifica cada mquina segons lenergia que consumeix:
Unes tisores
Un cami Elctrica
Un microones Humana
Un despertador Combustible
Un ratllador de cuina
Un autocar
5 Explica com funciona la torradora de pa de casa teva (si no en teniu pots

explicar un altre electrodomstic que hi hagi a la cuina): quina energia
consumeix, com es regula el temps de torrefacci, com es neteja...
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona cada acci amb letapa a qu correspon:
Aprendre a llegir Infncia

Prdua de memria Adolescncia i joventut
Formar una famlia Maduresa
Surt pl a les aixelles i al pubis Vellesa
2 Completa larbre genealgic segent:
avis paterns avis materns
pare mare
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Digues quines diferncies hi ha entre aquestes dues fotografies:
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa les imatges i identifica el lloc, els protagonistes i els fets:
2 Explica:
La histria s el conjunt d
.
El moment ms important de la meva histria va ser
.
3 Relaciona els invents amb la seva poca:
Prehistria El foc
poca medieval La impremta
poca moderna Lelectricitat
poca contempornia Lordinador
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
a Els protagonistes de la histria

som totes les persones que hem existit.
b Els inventors sempre han millorat la nostra
forma de vida.
c Hi ha protagonistes annims a la histria.
d Gaud va ser un protagonista de la histria dmbit social.
5 Digues a quin mbit pertany cada grup de personatges:

mbit econmic mbit cultural
i industrial

mbit poltic mbit religis mbit social
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Explica que s el so?
2 Digues si s cert o fals:
a El so s mou en ones circulars.

b Les ones del so quan troben un obstacle reboten.
c El so no es pot transmetre a travs de cossos slids.
3 Com podem evitar la contaminaci acstica?
4 Fixat com sona una flauta i indica, en cada cas, de quina qualitat parlem:

La flauta sona molt estrident.
La flauta sona molt fort.
La flauta sona molt aguda.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Completa:
a La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en forts
i fluixos s .
b La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en aguts
i greus s .
c La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons que
tinguin la mateixa intensitat i to sanomena .
6 Quan parlem amb alg que est situat en un espai exterior i allunyat, li
hem de parlar ms fort que si parlem amb alg que s en un lloc tancat
i proper. Saps per qu?
a Li he de parlar ms fort perqu el so es mou ms lent quan

fa fred.
b Li he de parlar ms fort perqu el so perd fora quan es mou i,
a ms, es dispersa pertot arreu si no pot rebotar en cap paret.
c Li he de parlar ms fort perqu les ones reboten i hi ha eco.
d Li he de parlar ms fort perqu, daquesta manera, tinc cura
de la meva veu.
La resposta correcta s la: .
7 Explica qu cal fer per no patir trastorns en la veu:
AVALUACI INICIAL TERCER CURS SOLUCIONARI
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Escriu el nom de cada animal:
vaca ovella gallina
porc cabrit
Escriu el productes que obtenim de cada animal:
lactis (formatge, carn, ous

iogurt, llet), carn
lactis, carn, carn

llana
carn
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
2 Les hortalisses sn un conreu de regadiu. Dalgunes daquestes plan-

tes ens mengem larrel, daltres les fulles i daltres els fruits. Fixat en
aquests dibuixos i digues el nom de cada hortalissa i qu naprofitem
en cada cas:
albergnia coliflor patates
fruit fruit arrel
ceba enciam tomquet
arrel fulles fruit
pastanaga carxofa pebrot
arrel fruit fruit
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Busca un calendari daquest any i digues si s un any de trasps o no

ho s i per qu:
(resposta oberta)
4 En 10 anys, quants anys de trasps hi haur? Pot arribar a
haver-hi un mxim de 3. .
Cada quant nhi ha un? Cada 4 anys. .
5 Dibuixa les busques daquests rellotges dagulles a partir de la infor-

maci que et donen els digitals i escriu com es diuen.
7:15 12:30 14:05
Un quart Dos quarts Les dues

de vuit duna i cinc
15:50 21:55 1:25
Tres quarts Tres quarts Dos quarts menys

i cinc de cinc de deu cinc de dues
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
6 Completa les frases segents amb aquestes paraules i expressions:
SMS carta fax postal
a Dem anem a Sevilla i no hem dit res als avis. Haurem denviar-los
un SMS per dir-los que hi anem.
b Envia per fax aquest plnol a loficina de laparellador.
c He obert la bstia, i endevina qui ens ha escrit una postal :
la Mariona! s a Mxic de vacances!
d La Beatriu ara viu a Castell. Tots els seus companys i companyes del
curs passat li escriurem una carta per explicar-li com estem.
7 Escriu ladrea de tres llocs web i explica qu hi pots trobar:
a (resposta oberta) .
b .
c .
8 Digues el nom de tres mitjans de comunicaci personals i tres mitjans

de comunicaci de massa:
mitjans de comunicaci personals: telfon, correu electrnic, carta
mitjans de comunicaci de massa: premsa, rdio, televisi
9 Relaciona el nom dels oficis amb la feina que fan:
jardiner
conductor dautobs neteja i manteniment
bibliotecria transport i comunicacions

escombriaire
seguretat ciutadana
electricista
gurdia urb urbanisme i obres pbliques
arquitecta cultura, ensenyament i esports

bombera
AVALUACI FINAL TERCER CURS SOLUCIONARI
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Digues si s un plnol o un mapa i perqu. A continuaci, assenyala-

hi les parts segents:
llegenda escala smbols.
escala
smbols
llegenda
2 Completa:
platja badia penya-segat pennsula

golf cap illa arxiplag
badia
platja
penya-segat
cap
golf
illa arxipilag pennsula
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Posa dos exemples de poble o ciutat per a cada tipus de paisatge:
a Paisatge de plana: (resposta oberta)
b Paisatge de muntanya:
c Paisatge de costa:
4 Relaciona:
Laigua creua les planes i perd part

de la fora que tenia en el curs alt.
Noms arrossega els elements que
Curs alt
abans havia arrencat.
Curs mitj
Laigua baixa amb fora perqu
Curs baix ve de les muntanyes i, al seu pas,
va arrencant pedres, sorra i plantes.
Laigua ja no t fora i flueix

tran-quillament fins a desembocar
al mar. En aquest tram, diposita els
elements que ha anat arrossegant.
5 Escriu, a sota de cada dibuix, el nom de la fase lunar a qu correspon:
lluna nova quart minvant lluna plena quart creixent
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
6 Marca amb una creu a qu es refereix cada frase de lesquerra:
Atmosfera Terra Sol

Ens protegeix dels meteorits
T continents
s lnic planeta del

sistema que t vida
La Terra gira al seu voltant
Ens permet veure el cel

de color blau
s format per gasos
Gira al voltant del Sol
Ens protegeix

dels raigs solars
Ens illumina i ens escalfa
7 Digues a quin sistema de recollida, control ds i depuraci correspon:
control ds sistema de recollida
control ds depuraci
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
8 Relaciona:
Aprofiten la fora de laigua per

pant generar electricitat.
central hidroelctrica Modifiquen el cabal dalguns rius per

abastir zones amb manca daigua.
transvasament
Emmagatzemen aigua per regular
el cabal del riu i per aprofitar-la en
temps de sequera.
9 Qu pots fer per estalviar aigua i no contaminar-la?
Dutxar-me enlloc de banyar-me. Tancar laixeta mentre em rento
les mans o les dents. Tancar b les aixetes i evitar que degotegin.
Engegar el rentaplats i la rentadora quan estiguin plens. .
10 Marca amb una creu les activitats que afavoreixen un desenvolupa-

ment sostenible:
La reducci dels gasos contaminants que llencem a latmosfera.
Laugment durbanitzacions de cases amb piscina i jard.
La construcci de noves autopistes.
La reducci del consum de bosses de plstic.
11 Marca amb una creu el que necessitem per conixer la Histria i ordenar-la:
Els fets Els documents
La roba Una fbrica
Les persones Lentorn
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
12 Respon:
a Qu s una colnia txtil?
s un recinte pensat per incloure ledifici duna fbrica (txtil, en
aquest cas) i tamb totes les dependncies i serveis necessaris
per abastir les necessitats dels treballadors, que hi viuen. .
b Quin s un dels principals arquitectes del modernisme?
Antoni Gaud, Josep Puig i Cadafalch i Llus Domnech i Montaner.
c Quin models utilitzava Gaud?
La natura i tamb la tradici arquitectnica que el precedia.
d Qu s el modernisme?
Fou un corrent artstic que es desenvolup als Pasos Catalans entre 1888
i el 1911. Tingu relacions formals amb corrents simbolistes estrangers
com el Modern Style, lArt Nouveau, el Jugendstil, el Liberty i la Sezession.
13 Completa:
esglsia casa del propietari fbrica cases treballadors
esglsia
casa del propietari
cases dels treballadors
fbrica
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
14 Explica com s vivia en una colnia industrial:
En una colnia industrial hi treballaven homes, dones i nens. Els torns
eren molt llargs (entre 10 i 12 hores diries) i les condicions del treball
molt dures. De mica en mica, les persones que hi vivien van comenar a
associar-se i a organitzar activitats culturals, religioses i esportives. .
15 Completa:
orella externa orella mitjana orella interna

pavell auditiu
timp
nervi auditiu
conducte auditiu cadena dossets

caragol
16 Qu ens permet el sentit de loda?
El sentit de loda ens permet distingir els sons, gaudir de la msica,
escoltar els altres quan parlen, etc.
AVALUACI CONTNUA TERCER CURS SOLUCIONARI U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Classifica els principals ossos del cos:
crani hmer omplat peron radi cbit clavcula

costelles fmur

crani omplat hmer
clavcula peron
costelles radi
cbit
fmur
2 En hem equivocat a lhora delaborar aquests esquemes. Ens pots

ajudar a identificar quins osssos i msculs no estan ben indicats?
crani
estern trceps
bceps
fmur quadrceps
bessons
tbia
3 Completa:
Hi ha tres tipus dossos plans, llargs i curts .

Escriu-ne un exemple de cadascun: os pla: omplat ; os curt:
vrtebra ; os llarg: fmur .
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Escriu en cada imatge el nom de larticulaci corresponent:
espatlla genoll canell maluc colze turmell
canell maluc espatlla
colze turmell genoll
5 Explica quines sn les funcions de lesquelet:
Sostenir la musculatura i mantenir el cos dret. Protegir les parts
delicades, com el cor i el cervell. Permetre el moviment. .
6 Completa:
a El sentit de la vista ens permet percebre la llum, el color ,

la forma i la mida de les coses .
b El sentit de loda ens permet percebre sons .
c Lolfacte s el sentit que ens permet percebre les olors
agradables i desgradables del mn que ens envolta.
d El gust s el sentit que ens permet distingir sabors .
e Grcies al tacte notem les coses que toquem .
Per mitj del tacte percebem moltes qualitats dels objectes:
si sn rugosos o fins , calents o freds , durs
o tous , etc.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa:
Catalunya est dividida en comarques . Cada comarca agrupa
diferents nuclis de poblaci , que anomenem localitats .
Les localitats poden ser pobles o ciutats.
2 Assenyala les segents zones en aquest dibuix:
Nucli urb zona industrial zona residencial serveis esportius
zona residencial
zona industrial
nucli urb
serveis esportius
3 Relaciona:
Hi ha les primeres cases que es van

construir a la localitat.
Barris antics Els edificis sn nous.
Barris moderns Els carrers sn amples I rectes.
Les cases sn velles i no gaire altes.
Creixen al voltant barris antics.
4 Relaciona:
Carrers lloc per on caminen els vianants.

Vorera llocs de pas per on circulen els cotxes.
Calada espai per on circulen els cotxes.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Digues si s un poble o una ciutat i per qu:
ciutat poble
(resposta oberta) (resposta oberta)
poble ciutat
(resposta oberta) (resposta oberta)
6 Completa:
Als barris antics hi ha les primeres cases que es van

construir a la localitat. Als barris nous Sn edificis nous
amb carrers amples.
Hi ha tres tipus de barris segons lactivitat: comercial (amb
botigues i oficines) industrial (amb fbriques) o residencial
(amb cases i blocs de pisos).
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa aquestes frases:
a Hem de caminar amb lesquena i el cap ben drets.

b La nataci s una activitat que ens ajuda a crixer forts
i sans, perqu enforteix la musculatura i estimula el
sistema nervis.
c Sha de dormir entre vuit i deu hores perqu el cos

pugui descansar.
2 Relaciona:
La pell sencarrega de:
protegir laigua que tenim dins el cos

impedir que sevapori els msculs i els ossos dels raigs solars
fer de barrera la temperatura del cos
ajudar a mantenir a lentrada de microbis
3 Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):
a Conv rentar-se les orelles sense que ens hi entri aigua. C

b s bo escoltar la msica molt forta amb auriculars. F
c Cal prendre el sol quan els raigs sn menys intensos. C
d En seure, lesquena ha destar ben recta i els peus no han
de tocar a terra. C
e Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo. C
4 Quines sn les quatre accions que defineixen els animals com a s-

sers vius?
Els animals neixen, creixen, es reprodueixen i moren. .
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Indica a sota de cada animal si s ovpar o vivpar:
ovpara vivpara vivpar
ovpar vivpar ovpara
6 Relaciona:
vaca lle nec crvol s cocodril
herbvor carnvor omnvor
a Tots els rptils sarrosseguen per terra. F
b Els amfibis tenen la pell fina i viuen a prop de laigua. C
c Els peixos respiren pels pulmon s. F
d Les aus tenen el cos recobert de plomes i sn ovpares. C
e Els mamfers no tenen el cos recobert de pl. F
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Classifica els elements del paisatge:
pont riu arbres cases cam muntanyes esglsia
Naturals Creats per lhome

riu pont
muntanyes cases
arbres esglsia
cam
2 Completa:
a La superfcie de la Terra presenta un conjunt de formes diferents,

que anomenem relleu .
b El relleu de cada territori condiciona la vida i l activitat
de les persones que lhabiten.
c Segons el tipus de relleu existeixen: paisatges
de muntanya, plana o interior i
costa o litoral .
3 Explica com s la vida a la muntanya?
a Com sn les localitats:

A la muntanya, les localitats acostumen a ser petites. Hi ha gent
que viu en masies allades, i disperses en el territori.
b Com s el treball
La majoria de les persones que viuen a la muntanya es dediquen
a la petita indstria artesana (de la llet, de la carn, els formatges,
la fusta, etc.), la ramaderia i lagricultura.
c Com s el turisme
Darrerament, a les zones de muntanys sestan explotant altres
activitats, com el turisme rural i lesqu.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Indica les parts daquest paisatge de muntanya:
Cim serra vessant peu vall obac sol
cim
serra
sol
vessant
obac
peu
vall
5 Digues amb les teves paraules que signifiquen els segents conceptes
i en quins tipus de paisatge els podem trobar:
a Altipl
Plana situada en un terreny elevat. Plana .
b Depressi
Plana que es troba en una zona enfonsada. Plana .
c Tur
Elevaci no gaire alta del terreny, muntanya petita. Plana .
6 Per qu creus que hi ha ms ciutats en el paisatge de plana?

Perqu les caracterstiques del terreny fan ms fcils les
comunicacions, etc. .
7 Explica quines sn les funcions dels embassaments:

Emmagatzemar laigua de pluja i contenir les riuades. .
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona:
Perode en qu les persones es

Perode de treball preparen per treballar.
Perode de formaci Perode en qu les persones deixen
Perode de jubilaci de treballar.
Perode en qu les persones
treballen.
2 Completa el mapa de conceptes:
Ocupada
Activa
Poblaci Desocupada
Inactiva
3 Completa les frases:
a Lagricultura, la ramaderia
, la pesca, l explotaci de
boscos i la mineria formen el sector primari .
b La artesania, la indstria i la construcci formen el sector
secundari .
c Els serveis formen el sector terciari i poden ser
pblics o privats .
d Al sector primari sobtenen les matries primeres .
e Al sector secundari sobtenen matries elaborades.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Descriu la professi de fuster, digues a quin sector correspon, on tre-

balla, si produeix matries primeres o elaborades o ofereix un servei:
El fuster treballa la fusta en el seu taller i produeix matries
elaborades com cadires, taules o armaris.
5 Digues a cada una de les frases si correspon al sector primari, secun-

dari o al terciari:
a Els pagesos conreen la terra per obtenir matries primeres.

primari
b El forner treballa la massa de farina per fer pa.

secundari
c La carnissera ven tot tipus de carn.

terciari
d El metge ens cura quan estem malalts.

terciari
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Respon:
a Quins sn els elements/components del Sistema Solar?

El sistema solar est format per un estel central, el Sol, pels
cossos celestes o astres que lacompanyen (planetes, satllits i
cometes) i per lespai que queda entre ells.
b Els planetes sn astres que giren al voltant del Sol?

S.
c Qu sn els satllits?
Els satllits sn astres que giren al voltant daltres planetes.
d Quins cometes coneixes?

Resposta oberta. Exemples: cometa Halley, cometa Biela, etc.
2 Explica i situa els conceptes:
Atmosfera: s una capa de diversos gasos que envolta la Terra. Filtra

els raigs solars i protegeix el nostre planeta dels meteorits. Tamb
evita que la Terra sescalfi massa de dia i es refredi excessivament
de nit. s la responsable que el cel es vegi de color blau.
Hidrosfera: s el conjunt de tota laigua del planeta: rius, mars,

oceans, etc.
Litosfera: s el conjunt dels continents i les terres submergides

per sota del nivell dels oceans.
Continent: sn enormes blocs de terra de la superfcie terrestre,

que emergeix dels oceans.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Completa:
Ur Nept
Cometa
Terra Lluna
Saturn Mercuri
Venus Jpiter
Sol
Mart
4 Ordena els cicle vital dels estels:
3 Supernoves 4 Nana blanca

2 Gegants vermells 1 Estel blau
5 Per qu es produeixen les marees?
Les marees es produeixen per atracci del Sol i de la Lluna. Quan
laigua puja, hi ha marea alta, i quan baixa, marea baixa.
6 Completa:
illumina vida rotaci escalfor translaci Terra

estrella Sol dos Lluna
a La Terra s el nom del planeta on vivim.

b El Sol s l estel que tenim ms a prop.
Ens illumina i ens dna escalfor .
c Sense el Sol a la Terra no hi hauria vida .
d La Terra t dos moviments: el de rotaci ,
ja que gira sobre ella mateixa, i el de translaci , que
consisteix a girar al voltant del Sol .
e La Lluna triga 28 dies a fer una volta a la Terra.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Completa amb la unitat ms adequada:
a En Joan pesa 38 quilograms (kg) .

b En una ampolla daigua hi cap un litre (L) i mig.
c De Barcelona a Pars hi ha 860 . quilmetres (km)
d Per lautopista es pot circular a 120 quilmetres per hora (km/h) .
e Avui fa fred, estem a 2 graus centgrads (C) .
2 Ordena els rellotges segons lhora que marquen:
12:15 12:25 14:15

2 3 5
12:05 12:55
1 4
3 Mesura amb el regle quant fa de llarg, dample i de gruix la segent

figura:
vista lateral vista frontal
Llarg: 53 mm
Ample: 21 mm
Gruix: 21 mm
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Digues quant mesuren els segents termmetres:
4 C 12 C
5 Completa:
a Un cotxe ha fet 150 quilmetres en una hora, ha circulat a una

velocitat de 150 km/h km/h.
b Un cotxe ha fet 200 quilmetres en dues hores, ha circulat a una
c Un cotxe ha fet 40 quilmetres en mitja hora, ha circulat a una
d Un cotxe ha fet 10 quilmetres en un quart dhora, ha circulat
a una velocitat de 40 km/h km/h.
e Un cotxe ha fet 60 quilmetres en una hora, ha
e Un cotxe ha fet 25 quilmetres en mitja hora, ha
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Digues en quin estat es troba laigua:
lquid slid gass
2 Ordena el cicle de laigua:
3 Els nvols es mouen.

5 Laigua que cau a la superfcie es filtrta a la terra i circula subte-
rrniament.
1 El Sol escalfa laigua del mar, i una petita part es converteix en
vapor daigua.
6 Part de laigua que recullen els rius, mars i llacs es torna a eva-
porar.
4 Les petitssimes gotes daigua que formen els nvols sagrupen i
cauen en forma de pluja, neu o calamarsa.
2 El vapor daigua es condensa i forma els nvols.
3 Qu s la pluja cida? Com la podem evitar?
La pluja cida afecta les zones industrialitzades. Es dna quan
es barreja laigua de la pluja amb les substncies cides que es
formen a latmosfera com a resultat de la reacci del vapor daigua
amb els gasos que emeten els tubs descapament dels cotxes
o les xemeneies de les indstries. Per evitar-la s imprescindible
controlar i reduir els fums i els gasos.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Relaciona:
inodora no t color
incolora gel
inspida no fa olor
slid pluja
lquid vapor daigua
gass no t gust
5 Completa:
oce rtic
oce Atlntic
oce Pacfic
oce Pacfic
oce ndic
oce Atlntic
oce Antrtic
6 Explica tres raons per les quals ens falta aigua a la Terra:
Noms una petita part de laigua pot utilitzar-se fcilment.
El canvi climtic accentua les zones desrtiques.
La quantitat daigua potable de qu pdem disposar depn de si
plou o no plou, cosa que no podem controlar.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Localitza els punts de potncia (P), suport (S) i resistncia (R). Quina
posici anir millor per aixecar el pes? Per qu?
a b c
potncia potncia potncia
suport suport suport
resistncia resistncia resistncia
La millor posici per aixecar el pes s la b, perqu s la que t la
distncia ms curta entre els punts de resistncia i suport.
2 Digues quatre mitjans de transport que es moguin grcies a les rodes:
cotxe bicicleta
tren moto
3 Classifica els moviments segents en rectilinis, circulars o alternatius:
rectilini circular alternatiu
a Els cavallets dels parcs datraccions: alternatiu .

b Un coet: rectilini .
c La pilota dun partit de tennis: alternatiu .
d Un ascensor: rectilini .
e El tambor duna rentadora: circular .
f Una pedra quan la lleno amb la m: rectilini .
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Classifica cada mquina segons lenergia que consumeix:
Unes tisores
Un cami Elctrica
Un microones Humana
Un despertador Combustible
Un ratllador de cuina
Un autocar
5 Explica com funciona la torradora de pa de casa teva (si no en teniu pots

explicar un altre electrodomstic que hi hagi a la cuina): quina energia
consumeix, com es regula el temps de torrefacci, com es neteja...
(resposta oberta)
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona cada acci amb letapa a qu correspon:
Aprendre a llegir Infncia

Prdua de memria Adolescncia i joventut
Formar una famlia Maduresa
Surt pl a les aixelles i al pubis Vellesa
2 Completa larbre genealgic segent:
avis paterns avis materns
tia oncle pare mare tia oncle
cosina cos cosina
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Digues quines diferncies hi ha entre aquestes dues fotografies:
Lelement que ms canvia, comparant les dues fotografies del
carrer dArag, s el mateix carrer. Antigament, el tren passava pel
centre del carrer, que estava obert. El travessava a un nivell inferior,
de manera que hi havia ponts que comunicaven els dos costats.
Actualment, el tren hi continua passant per el carrer est cobert i
ja no es veu. Els vehicles ocupen tota la part central del carrer.
Pel que fa als edificis, veiem que en la fotografia actual es mantenen
alguns dels qua ja apareixien a la fotografia antiga: exactament
igual o amb les anomenades remuntes (pisos que es van afegir als
ja existents, al llarg dels anys 50). Tamb hi ha edificis nou.
Hi ha un edifici nou que substitueix un dels antics (ledifici amb
el rtol que diu Service Station) i que, mant un element que ens
recorda ledifici antic: actualment, lestabliment que ocupa la part
inferior de la casa sanomena Servei Estaci. .
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa les imatges i identifica el lloc, els protagonistes i els fets:
(resposta oberta)
2 Explica:
La histria s el conjunt d esdeveniments que han passat i continuen

passant al mn. .
El moment ms important de la meva histria va ser
(resposta oberta) .
3 Relaciona els invents amb la seva poca:
Prehistria El foc
poca medieval La impremta
poca moderna Lelectricitat
poca contempornia Lordinador
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
a Els protagonistes de la histria

som totes les persones que hem existit. C
b Els inventors sempre han millorat la nostra
forma de vida. F
c Hi ha protagonistes annims a la histria. C
d Gaud va ser un protagonista de la histria dmbit social. F
5 Digues a quin mbit pertany cada grup de personatges:

mbit econmic mbit cultural
i industrial

mbit poltic mbit religis mbit social
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Explica que s el so?
El so s qualsevol sensaci que rebem a travs del sentit de loda.
Es produeix quan un cos vibra. .
2 Digues si s cert o fals:
a El so s mou en ones circulars. C

b Les ones del so quan troben un obstacle reboten. C
c El so no es pot transmetre a travs de cossos slids. F
3 Com podem evitar la contaminaci acstica?
Mantenir una actitud responsable que eviti els crits i els cops de porta.
Tenir la rdio i la televisi a un volum moderat.
Fer un bon s dels electrodomstics. Per exemple, posar la
rentadora noms quan s de dia.
Evitar que els gossos i altres animals domstics facin soroll
molestos per als vens.
Tenir un bon allament en les finestres, balcons i altres obertures
a lexterior, per esmorteir al mxim els sorolls del carrer. .
4 Fixat com sona una flauta i indica, en cada cas, de quina qualitat parlem:

La flauta sona molt estrident.
La flauta sona molt fort.
La flauta sona molt aguda.
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Completa:
a La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en forts
i fluixos s la intensitat .
b La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en aguts
i greus s el to .
c La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons que
tinguin la mateixa intensitat i to sanomena el timbre .
6 Quan parlem amb alg que est situat en un espai exterior i allunyat, li
hem de parlar ms fort que si parlem amb alg que s en un lloc tancat
i proper. Saps per qu?
a Li he de parlar ms fort perqu el so es mou ms lent quan

fa fred.
b Li he de parlar ms fort perqu el so perd fora quan es mou i,
a ms, es dispersa pertot arreu si no pot rebotar en cap paret.
c Li he de parlar ms fort perqu les ones reboten i hi ha eco.
d Li he de parlar ms fort perqu, daquesta manera, tinc cura
de la meva veu.
La resposta correcta s la: b .
7 Explica qu cal fer per no patir trastorns en la veu:
Per no patir trastorns en la veu cal parlar a poc a poc, sense cridar,
i tamb anar amb compte amb les begudes massa fredes i les
massa calentes.
GUIA DIDCTICA
ALTRES RECURSOS
NDEX
Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 227

s
recurso
es
r
Alt
UNITAT 1: CRIXER I CUIDAR-SE Vocabulari interactiu
caixa torcica, cuir cabellut, cuirs cabelluts

caixes torciques nom mascul
Pell del crani, don surten els cabells.
nom femen
Part interna del cos situada entre el coll i labdo-
men, que protegeix el cor i els pulmons. esquelet, esquelets
nom mascul
cap, caps Conjunt dossos duna persona i dalguns animals
que sost el cos i protegeix els rgans interns.
nom mascul
Part superior del cos de les persones i dalguns ani-
mals, que cont els principals rgans dels sentits extremitats
(ulls, nas, boca, orelles).
nom femen plural
Part del cos de les persones i dalguns animals
columna vertebral, formada pels braos i les cames.
columnes vertebrals
flexi, flexions
nom femen
Conjunt dossos, anomenats vrtebres, collocats nom femen
en forma de columna a dins del cos i que serveix Acci de flexionar-se, darronsar-se una cosa.
per mantenir drets el cos i el cap de les persones i
dalguns animals.
musculatura, musculatures
cos, cossos nom femen
Disposici dels msculs del cos duna persona o
nom mascul dun animal.
Conjunt de totes les parts duna persona o dun
animal: el cap, el tronc i les extremitats.
tronc, troncs
crani, cranis nom mascul
Part central del cos duna persona, que no inclou ni
nom mascul el cap ni les extremitats.
Conjunt dossos que hi ha dins del cap i que prote-
geix el cervell.
UNITAT 2: VISC A Vocabulari interactiu
comarca, comarques pennsula, pennsules

nom femen nom femen
Part del territori dun pas que comprn diversos Porci de terra envoltada daigua pertot arreu
pobles i ciutats, una de les quals s la capital. menys per una part que la uneix a un territori ms
gran.
continent, continents
planeta, planetes
nom mascul
Cadascuna de les grans extensions de territori en nom mascul
qu es divideix la Terra. Astre sense llum prpia que gira al voltant del Sol.
sia s el ms gran dels sis continents que hi ha a
la Terra.
plnol, plnols
escala, escales nom mascul
Representaci plana de la disposici duna ciutat,
nom femen un poble, un edifici, un parc
Equivalncia que sestableix entre la distncia que
hi ha entre dos punts dun mapa i la distncia que hi
ha entre els llocs corresponents en la realitat.
reciclar
verb
hemisferi, hemisferis Transformar un objecte o un material vell en un altre
de nou que tingui la mateixa funci o que serveixi
nom mascul per a una altra cosa.
Cadascuna de les dues parts en qu es divideix
lesfera terrestre.
senyals de trnsit
llegenda, llegendes nom mascul plural
Conjunt de cartells i semfors en un poble, una car-
nom femen retera, un carrer Serveixen per regular la circula-
Text que hi ha en un costat dun mapa i que expli- ci dels vehicles i les persones.
ca qu volen dir els smbols utilitzats.
mapa, mapes
nom mascul
Representaci plana de les parts que formen un ter-
ritori, un pas, una provncia, etc.
s
recurso
es
r
Alt
UNITAT 3: ELS ANIMALS Vocabulari interactiu
aeri, aria, aeris, aries omnvor, omnvora,

adjectiu
omnvors, omnvores
Dit de lanimal que es desplaa per laire.
adjectiu
Dit de lanimal que menja tot tipus daliments, tant
aqutic, aqutica, animals com vegetals.
aqutics, aqutiques
ovpar, ovpars
adjectiu
Dit de lanimal que viu i es desplaa per laigua. adjectiu
Dit de lanimal que pon ous.
carnvor, carnvora,
carnvors, carnvores salvatge, salvatges
adjectiu
adjectiu
Dit de lanimal que viu en llibertat, a la natura; que
Dit de lanimal que salimenta principalment de carn.
no ha estat domesticat.
domstic, domstica, vivpar, vivpara,

domstics, domstiques vivpars, vivpares
adjectiu
adjectiu
Dit de lanimal que viu en una casa.
Dit de lanimal que no neix de lou que pon la feme-
lla, sin que neix del ventre de la mare.
herbvor, herbvora,
herbvors, herbvores
adjectiu
Dit de lanimal que noms salimenta de plantes.
marsupial, marsupials
adjectiu
Mamfer la femella del qual t una bossa al ventre
on porta la cria.
UNITAT 4: MAR, MUNTANYA O PLANA Vocabulari interactiu
altipl, altiplans embassament, embassaments

nom mascul nom mascul
Superfcie de terra fora plana que se situa per so- Llac gran creat pels humans per a la interrupci del
bre del terreny que lenvolta. curs natural dun riu mitjanant la construcci duna
paret, laigua del qual serveix per proveir-ne pobla-
arxiplag ,arxiplags cions o per produir electricitat.
nom mascul
erupci, erupcions
Conjunt dilles molt properes entre elles i que com-
parteixen algunes caracterstiques. nom femen
Acci de sortir lava, foc i altres materials pel crter
cim, cims dun volc.
nom mascul
muntanya, muntanyes
Punt ms alt duna muntanya.
nom femen
crter, crters Part del terreny que seleva de forma natural.
nom mascul
vall, valls
Part dun volc situada a la part ms alta, que t
forma de forat i per on surten el foc i la lava. nom femen
Terreny que hi ha entre dues muntanyes.
delta, deltes
vessant, vessants
nom mascul
Espai de terra, de forma triangular, que es forma a nom mascul
la desembocadura dun riu. Cara duna muntanya, que uneix el cim amb la vall.
Terreny que hi ha entre dues muntanyes.
depressi, depressions
volc, volcans
nom femen
Superfcie de terra que se situa per sota del terreny nom mascul
que lenvolta. Espcie de muntanya que cont una obertura per
on surten materials extremament calents de linterior
de la Terra.
s
recurso
es
r
Alt
UNITAT 5: FEINES AGRCOLES, INDSTRIA I SERVEIS Vocabulari interactiu
agricultura agricultures mitjans de comunicaci

nom femen nom mascul plural
Activitat que consisteix a cultivar la terra per comer- Conjunt de publicacions i demissores de televisi
cialitzar-ne els fruits. i rdio que transmeten informaci sobre fets diver-
sos a moltes persones de llocs diferents.
artesania, artesanies
mitjans de transport
nom femen
Activitat que consisteix a produir a m diferents ob- nom mascul plural
jectes. Conjunt de vehicles diferents que serveixen per
transportar persones i coses.
construcci, construccions pesca pesques

nom femen
nom femen
Activitat que consisteix a fer edificis i altres edifica-
Activitat que consisteix a agafar peixos dun riu, dun
cions, com ponts, carreteres
llac o del mar.
indstria, indstries ramaderia, ramaderies

nom femen
nom femen
Conjunt dactivitats que es duen a terme amb lajut Activitat que consisteix a criar bestiar per comer-
de mquines per transformar matries primeres en cialitzar-lo.
productes acabats.
silvicultura, silvicultures
mineria, mineries
nom femen
nom femen Activitat que consisteix a aprofitar els recursos del
Activitat que consisteix a extreure minerals i metalls bosc.
de les mines.
UNITAT 6: EL DIA I LA NIT Vocabulari interactiu
dia, dies hbitat, hbitats

nom mascul nom mascul
Perode de temps que va de la sortida del Sol a la Medi on viu una planta, un animal o una persona.
posta.
nit, nits
eclipsi, eclipsis
nom femen
nom mascul Perode de temps que va des de la posta del Sol
Fenomen que es produeix quan un astre tapa par- fins a la sortida.
cialment o completament la llum dun altre astre.
fase lunar, fases lunars univers, universos

nom femen nom mascul
Cadascuna de les formes que adopta la Lluna vista Conjunt format per tots els cossos celestes i lespai
des de la Terra. que els envolta.
s
recurso
es
r
Alt
UNITAT 7: HO MESUREM TOT PER INVESTIGAR Vocabulari interactiu
instrument de mesura, temperatura, temperatures

instruments de mesura nom femen
Expressi de la calor dun objecte, persona o
nom mascul
ambient.
Objecte que serveix per calcular la longitud, el pes
duna cosa.
unitat de mesura,
llapis de memria, unitats de mesura
llapis de memria nom femen
Valor de referncia que serveix per trobar la longi-
nom mascul
tud, el pes duna cosa.
Objecte petit i porttil que serveix per desar infor-
maci i passar-la dun ordinador a un altre.
mesurar
verb
Calcular la longitud, el pes duna cosa.
UNITAT 8: ESTALVIEM AIGUA Vocabulari interactiu
condensar-se gebre, gebres

verb nom mascul
Acci de convertir-se un vapor en lquid. Conjunt de gotes daigua que es glacen sobre les
plantes i la terra desprs duna nit molt freda, quan
transvasament, la temperatura baixa per sota de zero graus.
transvasaments
rosada, rosades
nom mascul
Acci de fer passar un lquid dun lloc a un altre. nom femen
Conjunt de gotes daigua que es dipositen sobre
calamarsa, calamarses les plantes i les superfcies fredes durant la nit, com
a resultat de la baixada de la temperatura.
nom femen
Pluja de grans de gel de menys d1 cm de dimetre.
s
recurso
es
r
Alt
UNITAT 9: LES MQUINES Vocabulari interactiu
combustible, combustibles potncia, potncies

nom mascul nom femen
Substncia que es crema per obtenir lenergia que Fora que es fa per dur a terme una acci o un
necessiten els vehicles, les estufes per funcionar. treball.
eina, eines resistncia, resistncies

nom femen nom femen
Objecte, ms o menys petit, que fem servir amb les Fora que es fa per contrarestar una altra fora.
mans per treballar ms fcilment un material.
snia, snies
engranatge, engranatges
nom femen
nom mascul Mquina que treu aigua dun pou amb lajut dun
Conjunt de peces dun aparell que es transmeten el animal que fa voltes al seu voltant.
moviment de luna a laltra.
suport, suports
mquina, mquines
nom mascul
nom femen Objecte que aguanta o sost un altre objecte.
Instrument, aparell que permet fer una feina amb
ms agilitat, ms fcilment.
UNITAT 10: INVESTIGUEM EL PASSAT Vocabulari interactiu
adolescncia, adolescncies infncia, infncies

nom femen nom femen
Perode de la vida duna persona entre la infncia i Primera etapa de la vida duna persona.
ledat adulta.
desenvolupament sostenible,
canvi artificial, canvis artificials desenvolupaments sostenibles
nom mascul
nom mascul
Modificaci de la natura que t lloc per causa de la
Creixement econmic i social que es produeix sen-
presncia dels ssers humans.
se posar en perill el medi ambient ni els recursos
naturals.
canvi natural, canvis naturals

nom mascul
Modificaci de la natura que t lloc per causes na-
turals.
s
recurso
es
r
Alt
UNITAT 11: UNITAT 11 EN LPOCA DE... Vocabulari interactiu
poca contempornia, document, documents

poques contempornies nom mascul
Paper amb text escrit que dna informaci sobre
nom femen
alg o alguna cosa.
Perode de temps actual, del present.
histria, histries
poca medieval,
poques medievals nom femen
Conjunt de fets que ha viscut una persona, una or-
nom femen ganitzaci, un pas Tamb sanomena aix la cin-
Perode de temps corresponent a ledat mitjana, cia que els estudia.
entre el segle V i el segle XV.
poca moderna,
poques modernes
nom femen
Perode de temps entre lpoca medieval i lpoca
contempornia.
UNITAT 12: EL SO, EL SOROLL I EL SILENCI Vocabulari interactiu
ecolocalitzaci, ecolocalitzacions to, tons

nom femen nom mascul
Capacitat que tenen alguns animals dorientar-se Qualitat dun so que ens indica si s agut o greu.
en la foscor i trobar-hi objectes mitjanant uns sons
que ells mateixos emeten.
veu, veus
intensitat sonora, nom femen
So que emeten les persones quan parlen, canten,
intensitats sonores criden
nom femen
Fora que t un so. vibrar
verb
timbre, timbres Moures una cosa de forma rpida i constant.
nom mascul
Qualitat dun so que ens permet diferenciar-lo dun
altre.

Naturals 3R de Primaria PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Naturals 3R de Primaria PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

Direcci editorial: Dolors Rius

Redacci: Meritxell Adrover, Roser Hospital i Toni Ortiz

Primera edici: julio de 2008

Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions

Programaci drea ........................................................................................................... 12

Unitat 1: Crixer i cuidar-se ............................................................................................... 36

Avaluaci inicial ............................................................................................................... 157

Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 227

Les competncies bsiques assenyalades per a lEnsenyament Primari sn les segents:

Competncies per conviure i habitar el mn:

6 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i alho-

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 7

2.1 El treball per competncies a lrea de Coneixement del medi natural,

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera

8 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

2.2 Els continguts de lrea

1. Lentorn i la seva conservaci

2.3 Estructura de les unitats

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 9

Una guia didctica organitzada en cinc apartats: Projecte,

Un CD amb la guia didctica.

10 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenya-

12 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Competncies prpies de lrea

Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 13

Aportacions de lrea a les competncies bsiques

14 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Els continguts del medi social i cultural

La Geografia ha dajudar lalumnat de Primria a construir:

habilitats i estratgies per:

Actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes;

La histria ha de permetre que lalumnat de Primria adquireixi:

Els principals referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps.

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 15

1. Plantejar-se, identificar, i donar resposta a interrogants i problemes relacionats amb fen-

5. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals, reconixer la diversitat

16 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Continguts del Cicle Mitj

Bloc 1. Lentorn i la seva conservaci

Bloc 2. El mn dels ssers vius

Bloc 3. Les persones i la salut

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 17

Bloc 4. Persones, cultures i societats

Bloc 5. Canvis i continutats en el temps

Bloc 6. Matria i energia

18 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Bloc 7. Entorn, tecnologia i societat

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 19

LENTORN I LA SEVA EL MN DELS LES PERSONES PERSONES,

2 Observaci i descripci de Anlisi de dades dentorns

4 Reconeixement de formes Expressi de sensacions Identificaci i descripci

5 Identificaci dactivitats Identificaci i descripci

6 Identificaci del sistema Sol- Generaci de preguntes

7 Mesura de la temperatura, Inters per lobservaci,

8 Identificaci i disseny Inters per lobservaci,

9 Elaboraci dun treball Reconeixement de situacions

10 Observaci i descripci de Reconeixement dels canvis Identificaci de les relacions

11 Elaboraci dun treball Cerca dinformaci sobre

20 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria