Professional Documents
Culture Documents
Enviando Atom SPeriod 16
Enviando Atom SPeriod 16
Els criteris de correcci seran els mateixos que en la PAU de la Comunitat Valenciana
PAU Qumica C. valenciana 2015-2016 Criteris generals de correcci
3) Es valorar prioritriament el plantejament, desenvolupament i discussi dels resultats. Totes
les respostes han de ser degudament raonades. Aquells apartats als que es responga sense
ladequat raonament no podran ser puntuats amb ms del 30 % de la puntuaci total de dit
apartat (en cas de ser correcta la resposta).
4) Les errades numriques o de arredoniment tindran una importncia secundria, llevat dels
casos en que les esmentades errades comporten errors conceptuals importants (graus de
dissociaci majors de un, temperatures absolutes o concentracions negatives, etc.). En aquestos
casos, lapartat corresponent ha de ser valorat amb zero punts, llevat que shi justifique la
inconsistncia del resultat.
Recordeu: totes les respostes ha destar raonades. Shi indica en cada qesti la puntuaci
QESTI 3.- Ordena raonadament els segents elements: silici, alumini, magnesi, fsfor
i clor, segons:
a) El radi atmic. (1 punt)
b) Lafinitat electrnica (defineix afinitat electrnica). (1 punt)
c)Lelectronegativitat (defineix electronegativitat) (1 punt)
d) Carcter oxidant. (0,5 punts)
1
Dr JM Ayensa 2016
Els electrons del sodi, com en tots els toms polielectrnics, estan distributs en nivells,
definits pel nombre quntic principal n (n = 1, primer nivell, n = 2, segon nivell, etc), en
subnivells, definits pel nombre quntic secundari l, i prenen el nom segons el valor de l: si
l = 0, sanomena subnivell s; si l =1, subnivell p; si n = 2, subnivell d; si l = 3, subnivell
f; si l = 4, subnivell g, etc.
Lordre demplenament (AUFBAU) est regit per ordre denergia (de menor a major
energia), tot tenint en compte que lenergia depn sobretot del nombre quntic principal n
i, amb menys importncia, del nombre quntic l. Per aix cal comprovar la suma n + l,
per en cas digualtat de lesmentada suma, aquell que tinga el nombre quntic n, ms
baix (regla de Madelung).
El nombre quntic ml defineix lorbital, per eixa ra en el subnivell s hi ha 1 orbital
anomenat s, en el subnivell p hi ha tres orbitals (px per a ml = +1, pz per a ml = 0, py per a
ml = -1), en el subnivell d hi ha 5 orbitals (un per a cadascun dels 5 valors possibles de
ml, (concretament, dxy dxz dz2 dyz dx2-y2, per als valors respectius, ml= 2, ml =1, ml= 0, ml=-1,
ml= -2) i en el subnivell f hi ha 7 orbitals (hi ha 7 valors possibles de ml).
Per altra banda, tamb han de complir el principi dexclusi de Pauli: no pot haver dos
electrons amb els quatre nombres quntics iguals, com a mnim, han de diferir en el
nombre quntic despn (s = 1/2); per consegent noms hi ha cabuda en cada orbital
per a dos electrons de diferents espins.
Doncs lestructura electrnica del Na (Z = 11) s 1s2 2s2 2p6 3s1, doncs lelectr de
valncia s el 3s1, de nombres quntics en el seu estat fonamental, n = 3, l = 0, ml = 0
(orbital 3s), s a dir, es tracta de la combinaci de nombres quntics c) (on el nmero
quntic despn shi assigna +1/2, quan est desaparellat). La combinaci a) correspon a
un estat excitat (lelectr promociona a un nivell superior), mentre que la b) s impossible
(no pot passar al nivell n = 2, el qual est ocupat). Tamb s impossible la d), on ml = 2 >
l.
2
Dr JM Ayensa 2016
b) La primera energia de ionitzaci, EI, s lenergia necessria per a arrancar a un mol dtoms
un electr a cada tom allat (en estat gass), en estat fonamental, i formar un mol de ions
monopositius, tamb en estat gass i en estat fonamental. s a dir, A(g) + EI A+(g).+ 1e-
En general, lenergia de ionitzaci depn de la crrega nuclear efectiva i ser major quant ms
retingut estiga lelectr per part del nucli. La 2a energia de ionitzaci (energia que cal aportar per a
arrancar el segon electr, s a dir, per al procs, A+(g) + EI2 A2+(g) + 1e-) s sempre major que la
1a, perqu la crrega nuclear efectiva s major, donat que hi ha un electr menys i la repulsi
entre electrons ser menor, doncs es tracta de quasi el doble (no hi arriba al doble perqu en el 1r
cas cal aportar un plus denergia per a desaparellar els dos electrons de lorbital 2s). No obstant, la
3a energia de ionitzaci s enorme comparada amb la 1a (unes 15 vegades major), per dues
raons, 1) es tracta del procs A2+(g) + EI2 A3+(g) + 1e-, on el nucli t 2 protons ms que electrons
3
Dr JM Ayensa 2016
(la repulsi entre electrons ser encara menor) i, 2) es tracta darrancar un electr de la capa
inferior, on la repulsi entre els electrons de lorbital 1s s menor que entre ells i els de la capa 2s.
c) La grandria de ltom A s molt major que la del i A+, donat que en aquest hi ha un
electr menys que en A, la crrega nuclear efectiva s major (menor repulsi entre els
electrons), la qual cosa implica una atracci major i reducci de lescora. Encara ms
acusat s lefecte en el i dipositiu, A2+, el qual ser molt menor que el A+.
Resumint, A > A+ > A2+
d) Lelement amb estructura electrnica 1s2 2s2 2p1 s el B (bor). La crrega nuclear
efectiva s una mica major en el B que en el Be, per lenergia de ionitzaci s menor
(800 kJ/mol). La ra es troba en lenergia extra que cal aportar per a desaparellar un
electr aparellat (ms en un orbital s que en un orbital p) (en el Be cal desaparellar els
electrons 2s2, mentre que el bor perd lelectr 3p1)
QESTI 3.- Ordena raonadament els segents elements: silici, alumini, magnesi, fsfor
i clor, segons:
a) El radi atmic. (0,5 punts)
b) Lafinitat electrnica (defineix afinitat electrnica). (1 punt)
c)Lelectronegativitat (defineix electronegativitat) (1 punt)
d) Carcter oxidant. (0,5 punts)
Resposta
a) Sanomena radi atmic a la meitat de la distncia entre dos toms igual enllaats
mitjanant enlla covalent. El radi atmic decreix en el mateix perode cap a la dreta de la
taula peridica, ats que la crrega nuclear efectiva s major a mesura que van entrant
electrons dins del mateix nivell, perqu la repulsi entre ells s menor que lexercida per
els electrons de nivells complets interiors (menor efecte dapantallament). Doncs, lordre
creixent del radi atmic en la srie segueix de menor a major apantallament, s,
Cl < P < Si < Al < Mg
d) El carcter oxidant ve donat per la facilitat per a reduir-se, s a dir, per la capacitat per
a assolir un estat doxidaci menor. En general t relaci amb el carcter metllic i
lenergia de ionitzaci, donat que un element s oxidant si ell mateix es redueix (oxida a
laltre amb qui senfronta). El de menor carcter oxidant ser qui soxide a cations, per
exemple el Mg, mentre que el de major carcter oxidant ser quin tinga facilitat per a
reduir-se a ani, com ara el Cl. Lordre per carcter oxidant s, Cl > P > Si > Al > Mg.