Dr JM Ayensa 2016

Qumica 2n Bat Unitat 1: Estructura atmica i sistema peridic. 25/10/2016

Els criteris de correcci seran els mateixos que en la PAU de la Comunitat Valenciana
PAU Qumica C. valenciana 2015-2016 Criteris generals de correcci
3) Es valorar prioritriament el plantejament, desenvolupament i discussi dels resultats. Totes
les respostes han de ser degudament raonades. Aquells apartats als que es responga sense
ladequat raonament no podran ser puntuats amb ms del 30 % de la puntuaci total de dit
apartat (en cas de ser correcta la resposta).

4) Les errades numriques o de arredoniment tindran una importncia secundria, llevat dels
casos en que les esmentades errades comporten errors conceptuals importants (graus de
dissociaci majors de un, temperatures absolutes o concentracions negatives, etc.). En aquestos
casos, lapartat corresponent ha de ser valorat amb zero punts, llevat que shi justifique la
inconsistncia del resultat.

Recordeu: totes les respostes ha destar raonades. Shi indica en cada qesti la puntuaci

QESTI 1.- 1) Raona si les segents combinacions de nombres quntics corresponents

a lelectr de valncia del sodi (Z =11) sn correctes, si sn impossibles o si pertanyen a
lestat fonamental o a un estat excitat de lelectr a) 3,2,2,-1/2; b) 2,0,0,+1/2; c) 3,0,0,+1/2;
d) 3,1,2,+1/2. (1 punt)
2) Escriu la configuraci electrnica del Co (Z = 27). (1 punt)
3) Indica els nmeros quntics de lelectr ms extern i de lelectr diferencial del Co (en
els seus estats fonamentals). (1 punt)

QESTI 2.- La 1a, 2a i 3a energia de ionitzaci per a ltom A, de configuraci

electrnica, 1s2 2s2 sn, E1 = 899 kJ/mol;E2 = 1757 kJ/mol; E3 = 14848 kJ/mol,
respectivament:
a) Indica quin element s A, aix com el grup i perode als quals pertany. (0,5 punts)
b) Defineix energia de ionitzaci. Justifica la gran diferncia existent entre els valores de la
primera, segona i tercera energia de ionitzaci de ltom A. (1 punt)
c) Ordena les espcies A, A+ y A2+ de menor a major grandria. Justifica la resposta. (1
punt)
d) La 1a energia de ionitzaci de lelement B, de configuraci electrnica 1s2 2s2 2p1 s
800,6 kJ/mol. Explica i justifica si cal esperar un aquest valor, en comparaci amb la de
lelement A, per la seua posici en la taula peridica. (1 punt)

QESTI 3.- Ordena raonadament els segents elements: silici, alumini, magnesi, fsfor
i clor, segons:
a) El radi atmic. (1 punt)
b) Lafinitat electrnica (defineix afinitat electrnica). (1 punt)
c)Lelectronegativitat (defineix electronegativitat) (1 punt)
d) Carcter oxidant. (0,5 punts)

1
Dr JM Ayensa 2016

Unitat 1: Estructura atmica i sistema peridic. 25/10/2016

RESPOSTES

QESTI 1.- 1) Raona si les segents combinacions de nombres quntics corresponents

a lelectr de valncia del sodi (Z =11) sn correctes, si sn impossibles o si pertanyen a
lestat fonamental o a un estat excitat de lelectr a) 3,2,2,-1/2; b) 2,0,0,+1/2; c) 3,0,0,+1/2;
d) 3,1,2,+1/2. (1 punt)
2) Escriu la configuraci electrnica del Co (Z = 27). (1 punt)
3) Indica els nmeros quntics de lelectr ms extern i de lelectr diferencial del Co (en
els seus estats fonamentals). (1 punt)
Resposta
1) Els tres primers nombres quntics sn parmetres dels quals depn la resoluci de lequaci
dones corresponent al comportament de lelectr dins dun tom, segons la Mecnica quntica. El
primer s el nombre quntic principal n, el qual port adoptar els valors 1, 2, 3, ... i expressa el
nivell denergia i la grandria dels orbitals; el segon s el nombre quntic secundari
(azimutal), l, expressa el subnivell i del qual tamb depn lenergia en menor mesura que el n, i de
ell tamb depn la forma dels orbitals, i pot adoptar els valors des de l = 0 fins a n 1; el tercer
s el nombre quntic magntic ml, del qual depn lorientaci de lorbital en lespai, que pot
valer des de l, ..., + 1, ..., 0, ..., 1, ..., +l. Lltim nmero quntic, ms, s el despn, el qual pot
valer noms un dels dos valors segents s = + 1/2 o -1/2.

Els electrons del sodi, com en tots els toms polielectrnics, estan distributs en nivells,
definits pel nombre quntic principal n (n = 1, primer nivell, n = 2, segon nivell, etc), en
subnivells, definits pel nombre quntic secundari l, i prenen el nom segons el valor de l: si
l = 0, sanomena subnivell s; si l =1, subnivell p; si n = 2, subnivell d; si l = 3, subnivell
f; si l = 4, subnivell g, etc.
Lordre demplenament (AUFBAU) est regit per ordre denergia (de menor a major
energia), tot tenint en compte que lenergia depn sobretot del nombre quntic principal n
i, amb menys importncia, del nombre quntic l. Per aix cal comprovar la suma n + l,
per en cas digualtat de lesmentada suma, aquell que tinga el nombre quntic n, ms
baix (regla de Madelung).
El nombre quntic ml defineix lorbital, per eixa ra en el subnivell s hi ha 1 orbital
anomenat s, en el subnivell p hi ha tres orbitals (px per a ml = +1, pz per a ml = 0, py per a
ml = -1), en el subnivell d hi ha 5 orbitals (un per a cadascun dels 5 valors possibles de
ml, (concretament, dxy dxz dz2 dyz dx2-y2, per als valors respectius, ml= 2, ml =1, ml= 0, ml=-1,
ml= -2) i en el subnivell f hi ha 7 orbitals (hi ha 7 valors possibles de ml).
Per altra banda, tamb han de complir el principi dexclusi de Pauli: no pot haver dos
electrons amb els quatre nombres quntics iguals, com a mnim, han de diferir en el
nombre quntic despn (s = 1/2); per consegent noms hi ha cabuda en cada orbital
per a dos electrons de diferents espins.
Doncs lestructura electrnica del Na (Z = 11) s 1s2 2s2 2p6 3s1, doncs lelectr de
valncia s el 3s1, de nombres quntics en el seu estat fonamental, n = 3, l = 0, ml = 0
(orbital 3s), s a dir, es tracta de la combinaci de nombres quntics c) (on el nmero
quntic despn shi assigna +1/2, quan est desaparellat). La combinaci a) correspon a
un estat excitat (lelectr promociona a un nivell superior), mentre que la b) s impossible
(no pot passar al nivell n = 2, el qual est ocupat). Tamb s impossible la d), on ml = 2 >
l.

2
Dr JM Ayensa 2016

2) Dacord amb ho expressat en lapartat 1) per a la configuraci electrnica dtoms

polielectrnics, la configuraci electrnica del Co (Z = 27) s, 1s2, 2s2, 2p6, 3s2, 3p6, 4s2, 3d7.
El principi de mxima multiplicitat o mxim desaparellament de Hund indica que els
electrons dels orbitals de un mateix subnivell han destar el mxim desaparellat com siga
possible. En la figura adjunta es mostren els orbitals s i d.
Electr diferencial
3) El ms extern correspon a lorbital s del nivell 4 (t
Electr ms extern
ms energia, encara que el nivell 4 tinga menor energia
que el 3 d, s sempre ms extern que els electrons dels ml=0, ml=2,ml=1, ml=0,ml=-1,ml=-2
orbitals 3d. Els nombres quntics daquest electr ms
extern sn n = 4, l = 0, ml = 0 (orbital s), ms = -1/2 (s
4s2 3dxy 3dxz 3dz2 3dyz 3dx2-y2
antiparallel a lelectr que hi estava abans dentrar
aquest). l=0 l =2
Lelectr diferencial (ltim que entra o electr diferencial respecte de lelement anterior, Z
= 26, el Fe) t els nombre quntics segents, n = 3 (nivell 3), l = 2 (subnivell d), ml = 1
(2n orbital d, donat que per conveni semplenen des de ml = 2 fins a ml = - 2), ms = -1/2
(antiparallel a lelectr que hi havia abans demplenar el 3 d z2). Nota: no cal especificar
lorbital concret en el que es troba lelectrdiferencial.

QESTI 2.- La 1a, 2a i 3a energia de ionitzaci per a ltom A, de configuraci

electrnica, 1s2 2s2 sn, E1 = 899 kJ/mol; E2 = 1757 kJ/mol; E3 = 14848 kJ/mol,
respectivament:
a) Indica quin element s A, aix com el grup i perode als quals pertany. (0,5 punts)
b) Defineix energia de ionitzaci. Justifica la gran diferncia existent entre els valores de la
primera, segona i tercera energia de ionitzaci de ltom A. (1 punt)
c) Ordena les espcies A, A+ y A2+ de menor a major grandria. Justifica la resposta. (1
punt)
d) La 1a energia de ionitzaci de lelement B, de configuraci electrnica 1s2 2s2 2p1 s
800,6 kJ/mol. Explica i justifica si calia esperar un aquest valor, en comparaci amb la de
lelement A, per la seua posici en la taula peridica. (1 punt)
Resposta
a) La posici d'un element en l'ordenaci peridica ve donada pel perode (fila) el qual indica
l'ltim nivell ocupat i per la columna o grup, el qual indica els electrons de l'ltim nivell ocupat o
parcialment ocupat (tamb el penltim en els elements de transici), si s ns1 grup 1; si s ns2,
grup 2, si s ns2 (n-1)d1, grup 3, ns2 (n-1)d2 , grup 4, ... fins al grup 12, ns2 (n-1)d10, a partir
daquest, ns2 np1; grup 13, ns2 np2, grup 14 , etc, fins a ns2 np6 (grup 18). En aquest cas, es tracta
dun element on n = 2 perode 2, grup 2 (s2), s el Be (Z = 4).

b) La primera energia de ionitzaci, EI, s lenergia necessria per a arrancar a un mol dtoms
un electr a cada tom allat (en estat gass), en estat fonamental, i formar un mol de ions
monopositius, tamb en estat gass i en estat fonamental. s a dir, A(g) + EI A+(g).+ 1e-
En general, lenergia de ionitzaci depn de la crrega nuclear efectiva i ser major quant ms
retingut estiga lelectr per part del nucli. La 2a energia de ionitzaci (energia que cal aportar per a
arrancar el segon electr, s a dir, per al procs, A+(g) + EI2 A2+(g) + 1e-) s sempre major que la
1a, perqu la crrega nuclear efectiva s major, donat que hi ha un electr menys i la repulsi
entre electrons ser menor, doncs es tracta de quasi el doble (no hi arriba al doble perqu en el 1r
cas cal aportar un plus denergia per a desaparellar els dos electrons de lorbital 2s). No obstant, la
3a energia de ionitzaci s enorme comparada amb la 1a (unes 15 vegades major), per dues
raons, 1) es tracta del procs A2+(g) + EI2 A3+(g) + 1e-, on el nucli t 2 protons ms que electrons

3
Dr JM Ayensa 2016

(la repulsi entre electrons ser encara menor) i, 2) es tracta darrancar un electr de la capa
inferior, on la repulsi entre els electrons de lorbital 1s s menor que entre ells i els de la capa 2s.

c) La grandria de ltom A s molt major que la del i A+, donat que en aquest hi ha un
electr menys que en A, la crrega nuclear efectiva s major (menor repulsi entre els
electrons), la qual cosa implica una atracci major i reducci de lescora. Encara ms
acusat s lefecte en el i dipositiu, A2+, el qual ser molt menor que el A+.
Resumint, A > A+ > A2+

d) Lelement amb estructura electrnica 1s2 2s2 2p1 s el B (bor). La crrega nuclear
efectiva s una mica major en el B que en el Be, per lenergia de ionitzaci s menor
(800 kJ/mol). La ra es troba en lenergia extra que cal aportar per a desaparellar un
electr aparellat (ms en un orbital s que en un orbital p) (en el Be cal desaparellar els
electrons 2s2, mentre que el bor perd lelectr 3p1)

QESTI 3.- Ordena raonadament els segents elements: silici, alumini, magnesi, fsfor
i clor, segons:
a) El radi atmic. (0,5 punts)
b) Lafinitat electrnica (defineix afinitat electrnica). (1 punt)
c)Lelectronegativitat (defineix electronegativitat) (1 punt)
d) Carcter oxidant. (0,5 punts)
Resposta
a) Sanomena radi atmic a la meitat de la distncia entre dos toms igual enllaats
mitjanant enlla covalent. El radi atmic decreix en el mateix perode cap a la dreta de la
taula peridica, ats que la crrega nuclear efectiva s major a mesura que van entrant
electrons dins del mateix nivell, perqu la repulsi entre ells s menor que lexercida per
els electrons de nivells complets interiors (menor efecte dapantallament). Doncs, lordre
creixent del radi atmic en la srie segueix de menor a major apantallament, s,
Cl < P < Si < Al < Mg

b) Lafinitat electrnica s lenergia implicada en el procs de captaci, en un mol

dtoms, dun electr per part de cada tom allat (en estat gass) per a donar un ani
mononegatiu, tamb gass en el seu estat electrnic fonamental, s a dir en el procs,
A(g) ).+ 1e- A-(g) + AE

En general es tracta denergia despresa (negativa, procs energticament favorable) i

augmenta cap a dreta i dalt de la taula peridica (cas dels no metalls), degut a la menor
repulsi dels electrons de la capa de valncia (menor repulsi quan entra lelectr en
orbitals p que en orbitals s del mateix nivell, i major crrega nuclear efectiva). Quan s
positiva es tracta dun procs desfavorable, des del punt de vista energtic (cas de molts
metalls).
Hi ha algunes excepcions entre elements del mateix perode en grups contigus; sobre tot
quan suposa laparellament dun electr ns1 (metalls alcalins), donat que la situaci sol ser
favorable, respecte del cas del grup 2, on shi haur dafegir un electr en orbital np buit
(afegir 1 e- a metalls alcalinoterris ns2, hauria de fer-se en el np). Tamb s particularment
cridanera la baixa afinitat electrnica dels elements del grup 15 N, P, As, Sb, Bi) amb
lltim subnivell p completament semiocupat, situaci molt estable que es desf en
introduir un electr ms. En el cas de Cl, P, Si, Al i Mg , el Mg est a lesquerra de lAl,
per lafinitat electrnica s positiva en el Mg i negativa en el Al per la ra exposada. En el
4
Dr JM Ayensa 2016

Si s major que en el P (amb el subnivell 3p semiocupat, electrons desparellats en el

orbitals p). Doncs, lordre dafinitat electrnica s, Cl > Si > P > Al > Mg

c) Lelectronegativitat s la capacitat per atraure cap a un tom el parell denlla en un

enlla covalent de dos toms. En primera aproximaci sols admetres que
lelectronegativitat es la mitjana de la suma de lenergia de ionitzaci i la afinitat
electrnica (en valor absolut), per la qual cosa, creix cap a dalt de la taula peridica i cap
a la dreta fins al grup 17.
Del que sha esmentat en els apartats anteriors (energia de ionitzaci i afinitat
electrnica), en la srie silici, alumini, magnesi, fsfor i clor, lordre delectronegativitat s,
Cl > P > Si > Al > Mg

d) El carcter oxidant ve donat per la facilitat per a reduir-se, s a dir, per la capacitat per
a assolir un estat doxidaci menor. En general t relaci amb el carcter metllic i
lenergia de ionitzaci, donat que un element s oxidant si ell mateix es redueix (oxida a
laltre amb qui senfronta). El de menor carcter oxidant ser qui soxide a cations, per
exemple el Mg, mentre que el de major carcter oxidant ser quin tinga facilitat per a
reduir-se a ani, com ara el Cl. Lordre per carcter oxidant s, Cl > P > Si > Al > Mg.