mot so razo

16 mot so razo
Centre dEstudis Trobadorescos Castell dEmpries
Institut de Llengua i Cultura Catalanes Universitat de Girona

Sumari

Presentaci 4

Editorial 5

Les activitats econmiques dels jueus del

comtat dEmpries (13211325)
Joel Colomer Casamitjana 7

Por real i reial por: el temor a morir

emmetzinat a les corts reials mallorquina i
catalana
Antoni Contreras Mas 17

Lo dous joc quentre amigua et aman se

fai: la metfora del joc en les pastoreles
occitanes i franceses
Maxime Kamin 29

Dossier: Arnau de Vilanova i la cincia medieval

La fi duna llegenda: Arnau de Vilanova

davant la mgia i lastrologia
Sebasti Giralt 39

Arnau de Vilanova i la concepci de la
medicina com a cincia aristotlica
Sergi Grau Torras 55

Somnis i visions en lobra espiritual

dArnau de Vilanova
Jaume Mensa i Valls 61

Notes bibliogrfiques 71

Colaboradors 98

Abstracts 99
Ilustraci del jueu castellon Berzelay Bondia, secretari de
laljama de Castell dEmpries, en un protocol notarial de
Castell dEmpries de 1286 (Girona, Arxiu Histric, Fons
Notaria Castell dEmpries, Ca 15, 12861291).
 DOSSIER
Arnau de Vilanova i la cincia medieval
Arnau de Vilanova, agenollat, oferint un llibre a un pontfex, identificat amb
Bonifaci VIII o Climent V (Tractatus de mysterio cymbalorum ecclesie, Roma, Bi-
blioteca Corsiniana, 40. E. 3., f. 1r)

La fi duna llegenda: Arnau de Vilanova
davant la mgia i lastrologia*
Sebasti Giralt
Durant segles el metge i reformador espiritual
Arnau de Vilanova (c. 12401311) va ser vinculat
a les ms variades branques de locultisme la
mgia, la nigromncia, lastrologia, lalqumia, loni-
romncia fins a esdevenir un mestre llegendari
de les arts ocultes. Alhora, en consonncia amb
aquesta fama, li van ser atribudes apcrifament
obres sobre aquestes disciplines, que al seu torn
contribuen a fomentar la seva llegenda. La
recerca desenvolupada al llarg dels segles xx
i xxi ha perms recuperar la figura histrica i
lobra autntica dArnau: nha sorgit una visi de
la seva actitud davant la mgia i lastrologia molt
menys heterodoxa, que no traspassa els lmits
oscillants establerts per les elits intellectuals del
seu temps. Aquest article se centrar a presen-
tar el pensament i la prctica del veritable Arnau
entorn dels dos vessants principals de la mgia
medieval la nigromncia i la mgia natural,
aix com de lastrologia, mbit en qu caldr dis-
criminar la seva obra autntica de lespria. En
canvi, es deixaran de banda altres arts ocultes
que els estudiosos davui ja desvinculen total-
ment dArnau de Vilanova, inclosa lalqumia, que
li va donar una gran reputaci durant ledat mitja-
___________________________________
* Aquest treball sinscriu en el projecte Corpus digital de Arnau
de Vilanova: filosofia y ciencia en la corona de Aragn (siglos xiii-
xiv), FFI2014-53050-C5-2, Ministerio de Economa y Compe-
titividad.
DOSSIER
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL
.
na i lpoca moderna grcies a un extens corpus
dobres que van circular sota el seu nom per
que en lactualitat es consideren totes apcrifes
(Calvet 2011).
La reprovaci de la nigromncia
La primera obra dArnau que tracta un aspecte
relatiu a les arts ocultes i lnica que aborda de
manera monogrfica la mgia s la breu Episto-
la de reprobacione nigromantice ficcionis, dedicada
al bisbe de Valncia Jaspert de Botonac (Giralt
2005). Sha de datar entre el 1276 i el 1288, ats
que Jaspert va ser al capdavant de la dicesi va-
lentina durant aquest perode i es desprn del
text que lhavia escrit recentment a demanda
dels membres duna comunitat de religiosos on
shostatjava mentre esperava que el mar li per-
mets emprendre la navegaci.
Lepstola s un atac a la creena en la nigro-
mncia, tal com sanomenava la mgia basada
en la invocaci dels esperits, identificats amb
els dimonis i, per tant, rebutjada per lortodxia
cristiana. El nucli del text s una argumentaci
escolstica (questio) contra el principi fonamen-
tal daquesta prctica: la possibilitat de forar
un esperit o dimoni a complir les ordres de qui
linvoca. Largumentaci pretn demostrar que
no existeixen forces naturals o sobrenaturals
39
DOSSIER
MOT SO RAZO
a labast dels ssers humans que els permetin
sotmetre els dimonis, llevat de la grcia de Du
concedida als homes sants, i amb la finalitat de
demostrar-ho descarta un a un tots els recursos
amb qu una persona creu dominar-los, comen-
ant pels naturals i acabant pels sobrenaturals.
Tots aquests mitjans, segons Arnau, no sn ms
que invencions dels mateixos diables per enga-
nyar els homes amb la intenci de perdrels. En
aix consisteix lengany nigromntic (nigromantica
ficcio) que dna nom a la carta. Des del perfecte
coneixement del mn natural i de la psicologia
humana els dimonis han creat amb astcia un ex-
tens ventall de mitjans diversos per invocar-los,
en els quals fingeixen ser obligats pels nigromants
a complir els seus desitjos.
El De reprobacione s un exemple perfecte de
la concepci de la mgia diablica com un engany,
que va ser la posici predominant fins a les pri-
meres dcades del segle xiv. Desprs simposar
la creena en lexistncia real del pacte amb el
diable, que duria a la condemna de nigromants i
bruixes per heretgia (Mart 2009). Tot i labsncia
total de citacions a les autoritats escolstiques, la
metodologia escolstica i alguns dels continguts
poden reflectir la influncia dautors com Guillem
dAlvrnia, Albert Magne i Roger Bacon, encara
que el text ms proper, i potser linspirador, sem-
bla ser larticle VI,10 de les Questiones de potentia
de Toms dAquino. De tota manera, Arnau hi
presenta un contingut tan original com el dels
intellectuals ms destacats de la seva poca. Mal-
grat tot, el que dna un carcter nic a lepstola la malenconia. Tanmateix, la seva formulaci i la
arnaldiana s el fet que poa de tres tradicions di-
ferents: no tan sols del pensament escolstic
tant teolgic com filosoficonatural sin tamb
de la mateixa tradici mgica rab i de la medici-
na arabollatina.
En efecte, a diferncia daltres autors con-
temporanis, la reprovaci arnaldiana es basa en
un coneixement directe de la mgia adreada als
esperits del mn islmic, ja que, segons les seves
prpies paraules, lautor ha llegit tota la doctri-
na sobre la invocaci dels esperits en les fonts
rabs i no cristianes, fins i tot en la llengua ori-
ginal. Concretament Arnau cita dos ttols poc o
gens coneguts a travs daltres fonts: el Liber de
fantasmatibus i els Libri centri et circumferencie.
40
Finalment, cal destacar loriginalitat del recurs
a la medicina per atacar la nigromncia (Giralt
2005:3752;2017). En efecte, en lltima part de
lepstola apareix lArnau metge, quan, com a
nica excusa possible per a aquells que defen-
sen la nigromncia en tant que un coneixement
tcnic i racional, es fa constar que una creena
tan errada i contrria a la veritat i la intelligncia
sha datribuir a una lesi de la ra causada per
una malenconia innata o sobrevinguda. Tanma-
teix, segons lautor, es tractaria duna malenconia
oculta. Aquesta diagnosi t un fonament pr
oblemtic: Arnau justifica la malaltia dels nigro-
mants sobre la base de la doctrina de Gal so-
bre els gneres ocults de la malenconia, per,
segons tots els indicis, la citaci no respon direc-
tament a cap passatge de Gal, sin a la tradici
que deriva daquest metge grec, en concret a una
formulaci propera al De melancholia de Cons-
tant lAfric, versi llatina dun tractat rab dIbn
Ishaq Imran (segles ix-x). Constant esmenta dos
gneres de malenconia molt ocults i obscurs,
probablement en una interpretaci distorsiona-
da de loriginal rab. Llavors, per qu Arnau atri-
bueix la citaci a Gal? Podem pensar en diverses
raons: un simple error, la falsa atribuci del De
melancholia a Gal o una mala disposici per ci-
tar un Constant desacreditat com a traductor
o, ms generalment, els autors contemporanis,
evitats per Arnau.
Arnau no s el primer ni ser lltim que
relacioni la mgia diablica o la bruixeria amb
seva motivaci sn originals. Mentre que tradici-
onalment es creia que la malenconia podia con-
vertir-se en una porta a la possessi demonaca,
la posici dArnau respon ms aviat a les idees
heretades de les tradicions mdiques de lanti-
guitat sobre els danys causats per les facultats
cognitives dels melanclics. El De reprobacione s
el primer escrit dArnau on atribueix trastorns
mentals a qui defensa idees considerades per ell
com a errnies. Per tamb trobarem el mateix
procediment en algunes de les seves controvr-
sies espirituals posteriors amb telegs escolstics.
Aix doncs, podem deduir que Arnau tergiversa
la seva font mdica amb la finalitat de desacredi-
tar les idees dels seus adversaris dialctics, tant

La llegenda dArnau de Vilanova
La figura dArnau de Vilanova, igual que la dal-
tres savis medievals prominents, va ser des de
ben aviat envoltada duna aurola de misteri i
llegenda. Els orgens del mite dun Arnau expert
en arts ocultes es poden rastrejar fins i tot en
els seus textos: en el Raonament dAviny (1310)
es queixa de les acusacions de nigromant i feti-
ller que rebia dels seus perseguidors, a causa de
les seves idees espirituals (Batllori 1947:215). En
realitat va ser tot un conjunt de factors diversos
el que va contribuir a crear el mite de lArnau
ocultista i a enriquir-lo amb nous aspectes en el
decurs dels segles. Sens dubte hi van tenir un
paper important el profetisme apocalptic dal-
guns dels seus escrits espirituals, els seus conflic-
tes amb lestablishment eclesistic i la condemna
pstuma de la seva obra espiritual. Altres cau-
ses podrien haver estat linters mostrat per la
cbala en alguns dels seus escrits teolgics i per
lastrologia i la mgia natural en els mdics, aix
com alguns episodis de la seva vida susceptibles
duna lectura en clau esotrica, com la interpre-
taci dels somnis dels reis JaumeII i Frederic III.
Tamb hi degueren influir les sospites que van
planar sobre ell dhaver estat cmplice, per mit-
j de mgia negra, en el presumpte assassinat
del papa Benet XI (1304) pel qual va ser acu-
sat Bernat Delicis, segons van declarar uns
testimonis en el procs celebrat el 1319 contra
aquest lder dels franciscans espirituals.
si sn els temptats per la nigromncia com els
detractors de les seves obres religioses: no els
pot diagnosticar un dany a la facultat racional sen-
se especificar que s lnic smptoma visible del
seu desordre, ats que lgicament ells semblen
sans en tots els altres aspectes, i en aquest punt
sallunya de la seva font constantiniana, que des-
criu, a ms, altres signes de la malenconia oculta
comuns a la resta despcies de la malenconia.
Les propietats ocultes en la medicina dArnau
Com Arnau, el conjunt dels intellectuals medie-
vals condemnava la nigromncia, per aix no vol
pas dir que rebutgessin totes les prctiques que
DOSSIER
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL
A mitjan segle xiv, una volta ja se li havien co-
menat a atribuir espriament tractats alqu-
mics, trobem el primer esment de la llegenda
dun Arnau alquimista quan Giovanni dAndrea
li atribueix la fabricaci de varetes dor en la
cort pontifcia. Aquesta tradici senriquir al
segle xv i en reportaran noves gestes fabuloses,
com ara la introducci de Ramon Llull en lart
alqumica grcies al seu magisteri o la creaci al-
qumica dun homuncle o petit sser hum, que
el mestre va interrompre quan el cos ja sestava
desenvolupant per por de desafiar Du.
A la fi del mateix segle apareix lArnau profe-
ta-astrleg, quan autors com Hartmann Sche-
del o Giovanni Pico della Mirandola atribueixen
a lanunci de la fi del mn dArnau un fonament
astrolgic que ell havia negat. Al segle xvi la
divulgaci a travs de la impremta acabar de
fixar el mite arnaldi, tot fusionant les tres lle-
gendes sorgides independentment durant els
dos segles precedents lArnau nigromant,
lalquimista i el profeta-astrleg en una imat-
ge arquetpica del metge-mag que, grcies al
mestratge en una extensa diversitat de sabers,
podia curar i dominar les forces del cel i de la
natura. Si b aquest ideal encaixava amb lher-
metisme renaixentista, darrel neoplatnica, i
ms tard amb el paracelsisme, tamb va provo-
car el rebuig dels detractors de les arts ocultes
(Giralt 2013a).
podem qualificar de mgiques. En efecte, lano-
menada per Guillem dAlvrnia mgia natural
tenia un espai dins la filosofia natural escolstica,
ja que la seva finalitat era conixer i explotar els
mecanismes de la natura. Tot i aquesta relaci,
els escolstics medievals distingien entre un co-
neixement racional ben explicat en el marc de
la seva concepci fsica de lunivers i un coneixe-
ment, sovint tamb molt til, que noms es po-
dia adquirir per experincia perqu escapava a la
ra. Daquest darrer socupava la mgia natural,
fonamentada en les propietats ocultes existents
en la natura i, com que aquestes propietats pro-
venien dels astres, estava estretament vinculada
a lastrologia no espiritualista. A la baixa Edat Mit-
41
DOSSIER

MOT SO RAZO

jana lexistncia daquestes

propietats era opini comu-
na tant en la filosofia natural
com en el galenisme, la doc-
trina mdica que es difonia
des de les universitats deri-
vada de Gal i enriquida pels
rabs. El seu aprofitament
era generalment considerat
lcit. Tot i aix, les fronteres
entre els efectes atributs a
les propietats ocultes, dori-
gen natural, i els causats per
ssers sobrenaturals invo-
cats pels nigromants els
dimonis eren objecte de
discussi i posaven en evi-
dncia diverses actituds dels
pensadors de lpoca davant
els lmits de la natura i de la
intervenci diablica. Aix Un nigromant dibuixa un cercle (Histria natural de Plini el Vell, 1481, Vencia, Biblioteca
Marciana)
mateix, cal advertir que la
terminologia referent a les hiculades per la tcnica. En efecte, la proprietas
arts ocultes varia dun autor a un altre: en realitat, rep el nom de forma specifica quan es dna en
la denominaci mgia natural no es va estendre tots i cadascun dels individus de lespcie, enca-
fins al Renaixement i la majoria dautors medi- ra que shi produeixin variacions de grau. Per
evals, com el mateix Arnau, no qualificaven ls en altres ocasions s exclusivament individual,
daquestes propietats de mgia, un terme que provocada de manera accidental per una con-
solia tenir connotacions negatives (Giralt2011). currncia de factors, per exemple una poderosa
Alguns dels textos ms clarificadors per defi- posici dels astres en el moment en qu lindi-
nir les propietats ocultes sn dArnau de Vilanova vidu s engendrat o neix, o b, si es tracta dun
(Weill-Parot 2002: 459470; Giralt2008), especi- objecte de creaci humana com les imatges as-
alment en la Pars operativa (Arnau 1520: 126v127r) trolgiques, quan sen culmina la fabricaci. Fins
i lSpeculum medicine (McVaugh, en premsa, cap. i tot les persones poden posseir aquestes propi-
78). Shi exposa que tot el que s creat sota el cel, etats, cosa que explica que alguns mags aconse-
sigui mineral, vegetal, animal o artificial, rep unes gueixin efectes extraordinaris i que certs malalts
propietats ocultes procedents de la influncia empitjorin a causa de la proximitat duna certa
dels astres, unes vegades conegudes i daltres no. persona. Tals efectes es deuen als vapors que
El seu coneixement i la seva utilitzaci presenten desprenen, dacord amb la teoria medieval de la
una extrema dificultat perqu no sn accessibles fascinatio, la transmissi del poder de lnima a
a la ra com les qualitats comunes, sin tan sols travs del propi cos i laire fins a afectar altres
per lexperincia. Per aix Arnau de vegades les cossos. Aix mateix, les propietats ocultes poden
anomena virtus occulta, per amb ms freqncia alterar els elements que influeixen en lambient
noms proprietates. La designaci que sacabar de manera que illuminen el cervell fins a enten-
imposant ser la de propietats ocultes. dre el que est ocult o albirar el futur, segons la
s fonamental la distinci que estableixen Ar- idea de lendevinaci natural (Giralt2013b), o b
nau i altres autors entre les facultats especfiques nobstaculitzen o nimpedeixen el funcionament.
i les individuals, ja que les segones poden ser ve- En aquest darrer cas ens trobem amb la ligatio,

42

un tipus especfic de propietats ocultes que per-
judiquen les operacions fisiolgiques o mentals.
La seva acci es descriu amb el verb ligare, s a
dir impedir la realitzaci duna operaci prpia
dun rgan o dun element. Entre els exemples
que cita hi ha el segell astrolgic de Leo, que im-
pedeix als sentits percebre el dolor del clcul, i
certes plantes, pedres o animals que priven de
les funcions sexuals. Ats que la ligatio provoca
disfuncions fsiques o mentals, Arnau mostra un
inters especial a tractar-la a causa de les seves
importants repercussions mdiques.
En efecte, en els escrits mdics dArnau tro-
bem allusions a les propietats ocultes no sola-
ment com a origen de disfuncions patolgiques
sin sobretot com a fonament de remeis que ens
poden resultar ms o menys sorprenents pel seu
caire mgic, com per exemple suspensions apli-
cades sobre els peus dun imant o de les potes
duna granota, duna guila o duna tortuga, amb
lobjectiu de calmar el dolor de la gota. Ara b,
no s nicament lacci de les suspensions la que
sexplica per les propietats ocultes sin tamb la
de certs compostos farmacolgics com la triaga
o determinats simples que poden entrar en la
composici dalguns frmacs.
A partir daquests exemples i daltres referits
per Arnau, s possible observar que determinats
tipus de trastorns o drogues sn especialment
afectats per lacci de les propietats ocultes.
Hem vist que un dells s lapaivagament del do-
lor dun membre. Un altre mbit sn les malalties
mentals, ja que Arnau considera la proprietas una
de les causes de trastorns com lalienaci, la man-
ca de memria i la demncia, que poden ser fins
i tot provocades per un malefici. Per tant, per
curar aquests desordres o alleujar-los cal desfer
els maleficis, allunyar de lhabitaci la persona o
objecte que posseeix la proprietas nociva o b
aprofitar igualment les propietats ocultes pre-
sents en minerals, plantes, membres danimals i
segells zodiacals que puguin contrarestar-les. El
tercer mbit despecial incidncia de les propie-
tats ocultes s lacci dels verins i antdots, com
veurem en el cas de la triaga. Per aix trobem
nombroses notcies que hi estan relacionades en
la seva monografia sobre els verins (De venenis),
provinents de textos i autors molt diversos
DOSSIER
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL
antics, rabs, medievals llatins. Tanmateix sn
tres els autors que es revelen fonamentals en la
formulaci baixmedieval i arnaldiana en par-
ticular del concepte de les propietats ocultes
per a la seva aplicaci teraputica: Gal, Costa
ben Luca i Avicenna.
Igual que Avicenna en el seu Cnon, Arnau
desenvolupa una de les exposicions sobre les
propietats ocultes en el marc de la teoria far-
macolgica general continguda en lSpeculum
medicine (McVaugh 1975:115122; McVaugh, en
premsa). Parteix de la constataci que un com-
post farmacolgic posseeix tres tipus de qualitats
(virtutes complexionatorum). Les qualitats primri-
es sn aportades per la complexi de cadascun
dels seus constituents: calent, fred, sec i humit.
Les qualitats dominants en un medicament cor-
regeixen la discrsia del cos el desequilibri en
favor duna de les qualitats que provoca la malal-
tia, dacord amb el principi expressat per laxi-
oma contraria contrariis, s a dir, es corregeix el
desequilibri en un sentit per laplicaci de remeis
amb qualitats oposades. A ms, un compost con-
t una forma mixtionis, la qual no noms implica la
suma de les qualitats primries sin que alhora
en proporciona de secundries al frmac. Tant
les qualitats primries dun compost com les se-
cundries sn previsibles per a la ra. Per contra,
la qualitat terciria s la proprietas. Tot i que s
possible esbrinar els seus efectes, la proprietas no
s explicable a partir de les qualitats primries ni
es pot conixer a travs dun experiment prepa-
rat racionalment, sin, en tot cas, a travs duna
experincia casual. A les Medicationis parabole
Arnau arriba a afirmar que les propietats ocultes
produeixen una acci medicinal molt ms intensa
que la derivada de la complexi (Paniagua, Ferre
& Feliu 1990: 42).
Entre els exemples de les propietats ocultes
recollits en lSpeculum hi ha la triaga, el medica-
ment ms apreciat en la farmacopea galenista,
compost dun gran nombre dingredients, inclosa
la carn descur. El primer autor de la facultat
de Montpeller que en va tractar va ser proba-
blement Arnau de Vilanova en la seva Epistola de
dosi tyriacalium medicinarum. Hi explica que una
de les aplicacions de la triaga s combatre els ve-
rins grcies a la proprietas, per sha de donar la
43
DOSSIER
MOT SO RAZO
quantitat ms petita que sigui efectiva i, per tant,
abans de res cal esbrinar per mitj de lexperin-
cia quina ns la dosi mnima que fa efecte i quina
ns la mxima. Aix sobt una guia segura per ci mdica. Per adverteix que ha de fer-se amb
dosificar la seva aplicaci segons exigeixin les cir-
cumstncies particulars (McVaugh 1985: 8690).
Per tant, la triaga exemplifica quan i com cal
recrrer a lexperincia en el cas que la ra no
arribi a explicar el funcionament de certs com-
postos o certs simples de gran utilitat grcies a
les seves propietats ocultes. Malgrat la prepon-
derncia donada per la medicina universitria als
recursos que podia explicar racionalment, els
remeis basats en la proprietas com la triaga supo-
saven un repte per al sistema escolstic i deixa-
ven un espai obert a lexperincia. Per aix, no
s sorprenent que alg pretengus elaborar una
alternativa teraputica al galenisme a partir de les
propietats ocultes. Aquest va ser el cas de Ni-
colau de Polnia, dominic dorigen alemany que
va estar a Montpeller entre 1250 i 1270. El seu
poema Antipocras s una reacci mstica contra la
medicina racional i un cant a la medicina emprica
fonamentada en les propietats ocultes. Per a Ni-
colau el ms preuat dels medicaments s la tria-
ga. Aix sentn que la seva collecci de receptes macions daquells. Tanmateix, adverteix que un
mostri predilecci per ls de serps, escorpins i
gripaus (Sudoff 1916; Eamon & Keil, 1987).
En el comentari del primer aforisme hipocr-
tic que Arnau adrea als seus estudiants, la Re-
petitio super aphorismo Hippocratis Vita brevis,
es pot observar aquesta tensi entre la cincia
racional i lexperincia en relaci a les propietats
ocultes (McVaugh 2014: 210213). Duna manera
auda dins el galenisme medieval, que tendeix a
ser reticent davant les experincies noves, Ar-
nau defensa que el metge pot recrrer a lex-
perimentaci o lexperincia (experimentum) per
comprovar els efectes nocius o beneficiosos dun
remei, dacord amb el mtode que, segons hem
vist, aconsella aplicar per esbrinar la dosi necess-
ria de la triaga. Shi refereix quan enumera les ac-
cions necessries per treure profit de la recerca
en medicina: en primer lloc estudiar escrupolo-
sament lherncia dels antics, a continuaci ex-
perimentar amb cautela, desprs reflexionar-hi
a fons i en ltim lloc posar per escrit de manera
sinttica el producte de lexperincia sobre el
44
qual sha arribat a la certesa. Arnau, doncs, col
loca lexperincia en un segon lloc prou destacat,
al darrere del perfecte coneixement de la tradi-
prudncia, ja que, com diu el mateix aforisme hi-
pocrtic, lexperimentum s falla o perills. Per
tant, exposa el mtode adequat per provar quins
experimenta sn acceptables i quins no ho sn
posant com a exemple lassaig duna teraputica
basada en les propietats ocultes. Si no es t cap
notcia prvia de lexperincia, no sha de proce-
dir a laplicaci directa interna o externa sin que
sha de recrrer a la suspensi, per poder apartar
la substncia del cos immediatament. En canvi, si la
informaci arriba a travs dalg altre, lactitud del
metge ha de ser ms cautelosa si t un origen po-
pular que no pas si prov duna autoritat mdica.
Com que lexperimentum que porta a desco-
brir una proprietas s sempre fortut, i no pot ser
un experimentum racional, que busca un objectiu
prviament determinat, Arnau arriba a reconi-
xer que els practicants duna medicina no culta
tenen la mateixa possibilitat que els savis de des-
cobrir per atzar la proprietas duna substncia i, en
conseqncia, aquests poden rebre certes infor-
metge, abans daplicar un recurs dorigen popular,
ha de prendre dues precaucions. De primer ha
de considerar si aquest recurs repugna a la ra i,
si s el cas, rebutjar-lo. En segon lloc ha de con-
firmar si els seus efectes depenen de les circum-
stncies concomitants particulars tant del remei
com de les caracterstiques fsiques del malalt,
amb la possibilitat que sigui necessari adaptar les
quantitats o la manera dadministrar-lo a les dife-
rncies geogrfiques o individuals. De tota ma-
nera, fins i tot quan es parteix del testimoni dun
savi, cal comprovar si aquest especifica els parti-
culars. En el cas que ho faci, shan de respectar; si
no els especifica prou, Arnau recomana cautela:
conv comparar la complexi de totes dues zo-
nes geogrfiques i la complexi del medicament
amb altres de similars ja coneguts.
La prevenci que mostra davant laplicaci
dun remei dorigen no culte fa dubts que el re-
coneixement teric de la possibilitat daprendre
teraputiques del poble tingui en Arnau una tra-
ducci prctica. No s estrany, doncs, que en la

Arnau de Vilanova representat al manuscrit Carpentrs, Bibliothque Inguimbertine,
ms. 327, ff. 28v-29r.
seva prctica real, Arnau extregui la informaci
sobre les propietats ocultes no pas de sanadors
sin dautoritats mdiques. La seva actitud s co-
herent amb les advertncies que en el De con-
sideracionibus operis adrea als metges atrets
pels remeis dels sanadors emprics (Demaitre,
1988: 13134) i desmenteix la imatge dun Arnau
favorable a la medicina emprica transmesa per
la tradici.
Amb tot, tampoc saccepten sense cap pre-
venci aquests remeis quan tenen un origen lli-
bresc. En procedir de lexperincia aliena, Arnau
sovint no sembla recomanar-los amb la mateixa
seguretat que un medicament de base racional
i insinua la dificultat de dominar totes les va-
riants que influeixen en la proprietas. Al cap i a
la fi, el recurs a les propietats ocultes, si b era
mpliament acceptat en el galenisme contempo-
rani, era minoritari en comparaci amb les me-
sures teraputiques de base complexional, pro-
bablement per desconfiana cap a all que no es
podia explicar a partir dun fonament racional.
En definitiva, les propietats ocultes apareixen
com la via de comunicaci principal entre lalta
medicina i la medicina no universitria en tots dos
sentits, amb la transmissi de lmbit universitari
a lextraacadmic, com hem vist en el cas de
DOSSIER
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL
Nicolau de Polnia, i del poble
als sapientes, segons reconeix,
si ms no tericament, Arnau
de Vilanova. Tanmateix, la in-
troducci de teraputiques de
procedncia no culta tendeix a
reduir-se pel progressiu allunya-
ment de lalta cultura dels sa-
bers populars, derivat del cons-
tant augment de racionalitzaci
que afecta la primera. En efecte,
autors mdics anteriors tenien
menys reticncies a admetre
nombrosos remeis emprics i
profans, per no passa el mateix
a partir de finals del segle xiii. La
medicina sha convertit en una
disciplina universitria que aspi-
ra a ser considerada una scientia,
basada en la ra i certificada per
la universitat enfront del model
obert dels sabers dels illetrats, sovint titllats de
supersticiosos.
Recursos astrolgics en les obres mdiques
dArnau
La cosmovisi medieval reconeixia en les propie-
tats ocultes un dels vehicles de la influncia astral
sobre el mn terrenal, com acabem de veure,
per alhora acceptava que aquest influx tamb
es produa a travs de les complexions i les quali-
tats dels astres, i per tant duna manera racional-
ment constatable. Aix doncs, la realitat de linflux
astrolgic era generalment acceptada, per no
podem perdre de vista que, al mateix temps, el
seu abast era sovint discutit, i lortodxia cristiana
recelava de la possibilitat dendevinar les accions
que depenien de les decisions humanes, aspecte
del qual socupava lastrologia judiciria. Ara b, la
majoria de les aplicacions de lastrologia mdica
no solien ser objecte de controvrsia perqu te-
nien com a objecte processos fisiolgics, no pas
actes que depenen del lliure albir. Aquest s jus-
tament lmbit de la cincia de les estrelles en el
qual linters dArnau est demostrat, tant per la
presncia duna srie de llibres sobre astronomia
45
DOSSIER
MOT SO RAZO
i astrologia a la seva biblioteca com per les de re-
ferncies disperses al llarg de la seva obra mdica
autntica (Giralt 2003 i 2006).
En el Speculum medicine (McVaugh, en prem-
sa, cap. 13) Arnau considera linflux dels cossos
celestes com un dels factors externs al cos hum
que incideixen en la salut (res non naturales). El
classifica entre els factors vinculats a laire cir-
cumdant (aer), i hi inclou el temps, les variacions
estacionals i la influncia astrolgica. En conse-
qncia, el metge ha de conixer-ne els efectes
i tenir-los en compte en establir el tractament,
sobretot els de les estrelles ms influents: el sol
i la lluna. De fet, la lluna s lastre que es t en
compte ms sovint en lastrologia mdica, sobre-
tot a lhora de decidir el moment ms favorable
per dur a terme una flebotomia preservativa, s
a dir la que no es realitza en una situaci demer-
gncia. Per tant, no resulta sorprenent que la fle-
botomia o sagnia sigui el procediment mdic ms
relacionat amb lastrologia en els escrits dArnau.
Lobra que sestn ms sobre aquesta qesti Els principals dies crtics el quart i set de cada
sn les Medicationis parabole, una gran collecci
daforismes, onze dels quals estan dedicats a les
condicions astrolgiques en relaci amb la flebo-
tomia. No es limiten a laspecte clnic, sin que
tamb aborden les causes i els mecanismes de
la influncia astrolgica (Paniagua, Ferre & Feliu
1990: 5963).
Locasi de veure algunes de les indicacions
que donen les Medicationis parabole per a la sag-
nia aplicades a la prctica professional dArnau la
proporciona el Regimen podagre. Es tracta dun
consilium, un breu escrit dirigit a un pacient real
que pateix de gota a qui es prescriu un tracta-
ment complet. Una de les mesures aconsellades
s justament la flebotomia preservativa que, en-
tre altres condicions, sindica que cal realitzar evi-
tant la lluna en Gmini. Tal advertncia es basa en
la melothesia zodiacal, segons la qual el cos hum
es divideix en dotze parts, cadascuna sota la in-
fluncia duna constellaci del zodac, i qualsevol naldiana determinaci dels dies crtics, lelecci
tipus de cirurgia est contraindicada quan la lluna
es troba en el signe que domina el membre des-
tinat a ser operat, en aquest cas els braos sota
Gmini (Giralt 2002).
A ms de la sagnia, una altra rea en la qual es
van considerar molt sovint les condicions astro-
46
lgiques va ser la recollecci de matria mdica,
no noms vegetal, sin tamb animal o mineral.
Les referncies a aquesta prctica en lobra dAr-
nau sn breus i escasses: apareixen noms en la
Pars operativa i en la primera part, considerada
autntica, de lAntidotarium (Arnau 1520: f. 127ra
i f. 244v). Les propietats particulars, ja siguin no-
cives o benfiques, que posseeixen en exclusiva
certs individus duna espcie determinada ve-
getal, animal o mineral es justifiquen per les
propietats ocultes de carcter individual que he
esmentat abans.
Lastrologia tamb t un paper en la prognosi
mdica, especialment en relaci amb els dies cr-
tics, en els quals es preveu que es produeixin les
crisis peridiques dalgunes malalties. En el marc
duna exposici ms mplia sobre la prognosi
mdica, lltim captol de lSpeculum medicine se
centra en els dies crtics (McVaugh, en premsa,
cap. 103). Segons Arnau, es deuen en part a lobra
de la natura, en part al moviment de la malaltia.
setmana sn causats per la natura seguint el
model del curs de la Lluna. La determinaci dels
dies crtics, que sn els mateixos a tot arreu, es
basa en lexperincia dels autors que els trans-
meten, com Hipcrates en els Aforismes i Gal en
el Passionarius en realitat aquest ltim s una
reelaboraci a partir de Gal i daltres autors. Els
dies crtics no poden estar fonamentats sobre
una base racional millor que en aquests autors
i, per tant, prosseguir la recerca ms enll podria
traspassar els lmits de la medicina i conduir cap a
la curiositas, s a dir, la recerca dun coneixement
va i estril. Dacord amb el seu instrumentalis-
me mdic, segons la denominaci de McVaugh
(2000:139197), Arnau conclou que al metge li
basta conixer els efectes dels dies crtics i que
no tindria sentit investigar-ne les causes.
Totes aquestes aplicacions mdiques de las-
trologia que tot just hem vist en la medicina ar-
del moment de la flebotomia i la recollecci de
la matria mdica no eren infreqents en el
galenisme baixmedieval. En canvi, resulta fora
ms innovador ls de segells astrolgiques, una
tcnica en la qual Arnau va ser un pioner entre
els metges universitaris.

Prctica i teoria dels segells astrolgics
El 1301 lambaixador Guerau dAlbalat relatava en
una carta al rei Jaume II dArag com Arnau de
Vilanova havia guarit el papa Bonifaci VIII de mal
de pedra (Finke 1902: Quellen, xxvixxxvii).
Tot i que el metge degu proporcionar al papa
un tractament complet recollit en
un escrit perdut alludit per Guerau,
aquest noms esmenta una de totes
les mesures teraputiques que po-
dem suposar que li va prescriure: un
segell dor gravat quan el Sol era a
Leo, que el papa portava en un cintu-
r. Desprs dhaver estat tractat per
altres metges sense xit, Bonifaci es
va entusiasmar tant amb els eficaos
efectes daquell segell, al qual atribua
la seva guarici, que va superar la seva
fbia envers els catalans, causada pel
conflicte sicili, i va exclamar davant
Carles dAnjou que, en la seva experi-
ncia, Arnau era lnic catal que feia
el b. Per contra, els cardenals de la Dues medalles astrolgiques (ries i Pisces), anvers i revers (Pars, Bibliothque
cria es van sorprendre i disgustar Nationale de France)
tant pel que consideraven un remei
poc ortodox com per la recuperaci inesperada
del papa. De fet, maleen Arnau perqu tenien
coll avall que moriria. s important constatar que
el recurs a una imatge astrolgica per tractar el
papa no va ser un cas allat en lactivitat profes-
sional dArnau, com ho demostra levidncia de
set segells de Leo, un de bronze i sis dor, que van
aparixer entre les seves pertinences a Valncia
i a Barcelona desprs de la seva mort (Chabs
1903). Tamb el seu nebot Joan Blasi, igualment
metge, en va posseir (Paul 2012).
Aix doncs, el cas dArnau s particularment
destacat no solament perqu alludeix als segells
astrolgics en els seus escrits mdics, sin tamb
perqu hi ha proves documentals que els va em-
prar en la seva prctica professional (Weill-Parot
2002: 459474, Giralt 2006). Els segells astrolgics
consistien en discos dor o altres metalls on es
gravava la figura del signe zodiacal o la constel
laci dominant quan eren encunyades. Una de
les seves principals finalitats era teraputica i,
en aquest cas, solien basar-se en la melothesia
DOSSIER
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL
zodiacal. La legitimitat de la seva aplicaci, igual
que ls daltres tipus dimatges mgiques, va ser
molt controvertida tant en els ambients intel
lectuals cristians com en els jueus. Ls de segells
astrolgics per part dArnau aparentment sha
de relacionar amb la seva connexi indirecta, a
travs del seu nebot Ermengaut Blasi, germ de
Joan, amb un cercle de traductors i intellectuals
jueus i cristians a Montpeller.
En lSpeculum medicine (McVaugh, en premsa,
cap. 19) i en la Pars operativa (Arnau 1520: f. 127ra),
Arnau justifica lacci del segell de Leo contra el
dolor provocat pel mal de pedra a partir de les
propietats ocultes imbudes en ssers individuals
per la posici de les estrelles en el moment de
la seva fabricaci. Aix mateix, hi ha dues altres
referncies a aquesta mena de segells que no
especifiquen sota quin signe han de ser gravats,
per mostren la seva possible aplicaci contra al-
tres malalties. En la Pars operativa, Arnau inclou
els segells de figures celestes entre les mesures
basades en les propietats ocultes per eliminar les
causes de lalienaci mental (Arnau 1520: f. 128va).
En segon lloc, els Aphorismi extravagantes recoma-
nen aplicar un segell astrolgic indeterminat per
tractar la gota (Paniagua & Gil Sotres 1993: 236).
En aquest cas, si tenim en compte la melothesia
zodiacal i referncies daltres autors, la imatge ha
de ser gravada amb la figura de Pisces, ats que
47
DOSSIER
MOT SO RAZO
aquest s el signe que domina sobre els peus.
Finalment, la part introductria de lAntidotarium
(Arnau 1520: 244rb) esmenta gemmes imbudes
de poders per la naturalesa o per lartes, que
grava imatges corresponents a les constellacions,
com per exemple una reproducci de Serpen-
tari (Ofic) com un antdot contra el ver. Per
tant, Arnau podria haver conegut altres segells
no basats en els signes del zodac sin en altres
constellacions.
Un temps per a lastrologia dArnau?
Lastrologia mdica est, doncs, clarament testi-
moniada en algunes obres i en la prctica profes-
sional dArnau com a complement ocasional i mi-
noritari. Tanmateix, no trobem indicacions astro-
lgiques en molts altres escrits dArnau. Aquesta
constataci fa pensar si s possible circumscriure
ls dArnau de lastrologia en un perode espec-
fic de la seva carrera professional. Un seguit din-
dicis suggereixen que sen va servir noms durant
lltim perode de la seva vida, des del 1300 fins el
1311, any de la seva mort (Giralt 2006). Ja sabem
que va usar el segell de Leo amb el papa Bonifaci
el 1301. A ms, totes les obres que contenen re-
ferncies a lastrologia semblen haver estat escrit
en aquest ltim perode, encara que la majoria
sn difcils de datar. En realitat, lnica dataci
precisa s la de les Medicationis parabole, acaba-
des el 1300 dacord amb el colof dalguns ma-
nuscrits. Per, de fet, resulta molt indicatiu per
establir el lmit cronolgic per a ls dArnau de
lastrologia el contrast entre la srie daforismes
sobre la flebotomia pertanyents a les Medicati-
onis parabole i al De consideracionibus operis, ats
que aquest darrer, un extens tractat dedicat a la
flebotomia escrit un o dos anys abans (Demaitre
1988), no cont cap referncia a les condicions
astrolgiques per a la sagnia. Aix mateix, les Me-
dicationis parabole sn una referncia molt til per
situar altres obres posteriors. LSpeculum medici-
ne (McVaugh, en premsa, cap. 103) les cita com
una obra acabada i, per tant, s posterior, pro-
bablement finalitzada el 1308. LSpeculum medicine
tamb anuncia la intenci de complementar-les
amb altres aforismes sobre les malalties de certs
membres especfics. Al meu parer, els Aphorismi
48
extravagantes podrien ser part daquest projecte
inacabat i el Regimen podagre degu ser compost
simultniament a les dues sries sobre la gota
pertanyents a aquesta breu collecci aforstica.
En conseqncia, totes dues obres podrien ha-
ver estat escrites desprs de lSpeculum o alho-
ra. Finalment, la Pars operativa s una altra obra
inacabada datable en els ltims anys dArnau i, si
s autntica com es creu, la primera part de lAn-
tidotarium ha estat datada en els primers anys del
segle xiv (McVaugh 1995).
Aix doncs, s probable que Arnau comencs
a emprar lastrologia al voltant del 1300, quan te-
nia ms o menys seixanta anys dedat, per era
ms actiu que mai. Si saccepta aquesta hipte-
si, la seva introducci a lastrologia mdica seria
encara ms notable i mostraria que va roman-
dre obert a la innovaci professional fins al final.
Un estmul important per al desenvolupament
daquesta mena de noves terpies podria haver
estat lexcellent acollida que degueren trobar
entre els pacients de ms alt rang, com el papa
Bonifaci.
Les obres astrolgiques del corpus arnaldi
Malgrat que Arnau va justificar alguns remeis as-
trolgics en els seus escrits autntics, resta ober-
ta la qesti de si va compondre una obra sence-
ra dedicada a la aplicaci mdica de la cincia de
les estrelles. Certament, shan transms diversos
tractats dastrologia mdica sota el nom dArnau
en manuscrits medievals i en les primeres edi-
cions modernes. Tot i aix, podem estar segurs
de la seva autenticitat quan tants textos de tota
mena li van ser apcrifament atributs i la seva
fama com astrleg va ser un dels aspectes de la
seva llegenda? Sens dubte cal revisar lautenticitat
de cadascun daquests tractats.
Lautenticitat del De aqua vite simplici et com-
posita ha suscitat dubtes per encara no ha estat
descartada (Calvet 2011: 8291; Paniagua 1994:
72). s un tractat estructurat majoritriament
dacord amb la melothesia: shi indiquen prepara-
cions alcohliques destillades de vi (aqua vite) per
a les malalties de cada part del cos quan la lluna
surt pel signe del zodac que la domina. Tanma-
teix, els deu manuscrits que transmeten aquesta


DOSSIER
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL

obra, impresa una vegada al voltant de 1477, sn

tardans, del segle xv, i a parer meu el contingut i
lestil indiquen que s apcrifa (Giralt, en prem-
sa): se centra en laqua vite, que poques vegades
sesmenta en les obres autntiques dArnau i,
quan ho s, se lanomena aqua ardens. El recurs
a un remei universal, com aqu laqua vite, resulta
estrany a la medicina galenista dArnau. A ms,
algunes de les seves principals fonts Constant
lAfric, Pere Hisp i Tedorico Borgognoni mai
o gaireb mai sn citats per Arnau, molt reticent
a esmentar autors llatins medievals. A ms, el seu
estil no s totalment lliure de la mstica prpia
dels textos alqumics, i shi empra de tant en tant
la segona persona, mentre que Arnau sempre
utilitza expressions impersonals en els seus trac-
tats mdics.
Daltra banda, hi ha una srie descrits atributs
a Arnau que se centren en les imatges astrolgi-
ques. El ms conegut s el De sigillis, transms per
vuit manuscrits i imprs en les edicions generals
renaixentistes de lobra arnaldiana. Shi donen ins- Arnau de Vilanova davant Bonifaci VIII o Climent V (Tractatus
de mysterio cymbalorum ecclesie, Roma, Biblioteca Corsiniana,
truccions per fabricar un segell per al tractament 40. E. 3., f. 1r, detall).
de les malalties dels membres que cada signe del
zodac domina segons la melothesia zodiacal: shi 477496 i 2004) ha cridat latenci sobre dos
han de gravar la imatge del signe, lletres hebre- altres escrits sobre imatges astrolgiques mdi-
es i noms religiosos i oracions. Lhan considerat ques associats amb el nom dArnau de diferents
apcrif Paniagua (1994: 7677) i Weill-Parot (2002: maneres, com a autor o reelaborador: el De du-
477496; 2004), mentre que lha considerat parci- odecim imaginibus Hermetis s un breu text amb
alment autntic Federici-Vescovini (2005), editora instruccions per gravar dotze imatges amb les
del text. La meva opini s que s fals per dues figures dels signes del zodac amb la finalitat de
raons. En primer lloc, la creena de lautor que els curar els membres corresponents, mentre que
segells dries i Libra poden protegir dels diables el Sigillum Leonis se centra en el segell de Leo.
contradiu el propsit de lepstola dArnau contra Altres llibres daquest tema vinculats al seu nom
la nigromncia: combatre la creena que un sser van ser el De sigillis duodecim signorum, esmentat
hum s capa de dominar els dimonis. La matei- en el fams Antipalus maleficiorum per Johannes
xa epstola tamb rebutja la idea que el poder de de Trittenheim (1508) i conservat en un cdex
les estrelles allunya els esperits (Giralt 2005: 219, de Gant, el Liber faciendi sigilla i una cpia vaticana
226227). En segon lloc, si b els segells que hi sn del De quindecim stellis, quindecim lapidibus, quin-
descrits tenen bsicament objectius mdics, dos decim herbis et quindecim imaginibus, en la qual es
dells, de nou ries i Libra, en tenen daltres: la diu que shi inclouen algunes addicions realitzades
protecci dels dimonis, dels perills i dels desastres per Arnau (Giralt, en premsa). Al meu parer, la
naturals, lobtenci de guanys materials i psicol- conclusi de N. Weill-Parot sobre aquesta mena
gics, i leliminaci dels pecats. Aquests efectes no descrits s correcta: Arnau va adquirir fama com
sn compatibles amb lorientaci inequvocament a metge que feia servir segells astrolgiques gr-
mdica de lastrologia dArnau i la separaci entre cies a les referncies que hi va fer dins les seves
religi i cincies profanes que defensa. obres autntiques i va esdevenir una autoritat en
A banda del De sigillis, N. Weill-Parot (2002: aquest camp. Aquesta s la ra per la qual el seu

49
DOSSIER

MOT SO RAZO

nom va ser emprat com a garantia en textos so- banda, tamb es poden trobar raons en contra
bre aquest tema. de lautoria dArnau en el contingut de lIntro-
De tota manera, la ms difosa, amb difern- ductorium si es compara amb laplicaci mdica
cia, de les obres astrolgiques atribudes a Arnau de lastrologia documentada en les seves obres
s una introducci a lastrologia mdica titulada autntiques o en la seva prctica. Les imatges
Introductorium ad iudicia astrologie quantum perti- astrolgiques i, en concret, el segell de Leo sn
net ad medicinam. De fet, s un dels tractats das- el recurs astrolgic ms testimoniat dArnau.
trologia mdica medievals escrits originalment en Tanmateix, lIntroductorium noms hi fa una breu
llat que ms va circular: se nhan trobat fins a 75
manuscrits llatins, es va traduir dos cops a lhe-
breu, al segle xiv, i un a lalemany, al segle xvi. Cal
advertir, per, que les cpies llatines pertanyen a
dues versions del tractat una, ms nombrosa,
completa; laltra noms cont la segona part,
i moltes delles sn annimes, incompletes o te-
nen ttols diferents (De iudiciis astronomie, De as-
tronomia, Capitula astrologie...), de manera que la
identificaci daquest tractat no sempre resulta
fcil i alguns dels seus exemplars sha cregut que
corresponien a obres diferents. El seu enorme
xit sexplica perqu presenta els fonaments de
lastrologia per a la seva aplicaci mdica de ma-
nera didctica i orientada a la prctica. El tractat
es divideix en dues parts principals: la primera
consisteix en una breu introducci a lastrologia
general en la qual, per, es posa mfasi en alguns
aspectes especialment tils per a la medicina,
mentre que la segona part se centra especfica-
ment en lastrologia mdica. Ha estat considerada
una obra possiblement autntica (Diepgen 1911;
Paniagua 1994: 7677) i recentment sha editat a Arnau de Vilanova representat al manuscrit Carpentras, BI,
ms. 327, f. 98v.
partir dun sol manuscrit del segle xv (DellAnna
1999: II, 133144).
Tanmateix, lestudi de la seva tradici textual
i del seu contingut indica que no va ser realment referncia. A ms, lautoritat en les imatges as-
obra dArnau (Giralt, en premsa): degu circular trolgiques citada per lIntroductorium s Thabit
prviament de manera annima, per la creixent ibn Qurra, mentre que Arnau noms cita Her-
difusi del text va requerir un autor fams en mes. Una altra tcnica en la qual hem vist que
lmbit de lastrologia mdica com Arnau, i aix se Arnau utilitza lastrologia s la flebotomia, per
li va adscriure apcrifament a fi de donar-li ms en lIntroductorium noms hi ha una indicaci breu
prestigi. Les dues cpies datades ms antigues especficament relacionada amb aquesta tcnica.
(13101311 i 1318), una delles contempornia a Ar- En canvi, es dedica ms espai a altres procedi-
nau, sn annimes. Noms un dels set manus- ments evacuatius, com ara laxants i emtics, que
crits de la primera meitat del segle xiv assenyala no veiem sotmesos a les condicions astrolgiques
que Arnau ns lautor, mentre que latribuci es en Arnau. Encara ms, lIntroductorium i lSpecu-
va fent ms freqent durant la segona part de la lum medicine tenen un enfocament molt diferent
centria i, sobretot, al llarg del segle xv, quan ar- en relaci amb els dies crtics. Finalment, la pre-
riba a la meitat aproximada de les cpies. Daltra sentaci de les idees est pobrament organitza-

50

da en contrast amb les obres dArnau, sobretot
en la segona part.
Aix doncs, desprs de comparar el contin-
gut de les obres astrolgiques atribudes a Arnau
amb el dels escrits autntics i analitzar-ne la tradi-
ci textual, la conclusi s que, en realitat, Arnau
no va escriure cap tractat que es pugui qualifi-
car dastrolgic. La meva opini s que la seva
dedicaci a lastrologia va ser tardana i ms aviat
superficial, i no hi va aprofundir prou com per
compondre un tractat sobre aquest tema. Com
passava sovint, la seva fama exagerada per
no absolutament infundada en el cas de lastrolo-
gia mdica va atreure latribuci de textos que
circulaven annimament per proporcionar-los
ms credibilitat.
Un metge del seu temps
Els sabers mgics i astrolgics, juntament amb el
conjunt de les cincies grecoarbigues, arriben
a la Cristiandat llatina a travs de les traducci-
ons de lrab. Durant el segle xiii i els primers
compassos del xiv sn sotmesos a un procs de
filtraci per tal dintegrar les idees i les prcti-
ques compatibles amb la fe cristiana i rebutjar les
que no ho sn. En el marc daquest procs, en
el qual els intelectuals escolstics debaten quins
sn els lmits entre la mgia natural i la mgia
demonaca o nigromncia, sevidencien diverses
sensibilitats a lhora dacceptar lorigen natural
dels recursos mgics: mentre que alguns autors
com Toms dAquino es mostren ms preocu-
pats pel perill dincrrer en el coneixement ilcit
(curiositas), que pot provocar la caiguda dels seus
practicants en mans dels dimonis, altres com Ro-
ger Bacon, Pietro dAbano o Arnau de Vilanova
se senten ms atrets per les promeses del nou
coneixement transms per les traduccions. Les
dues variants principals que serveixen per dife-
renciar totes dues actituds sn la posici davant
el poder de lnima i davant el domini tcnic de
les propietats ocultes. En efecte, la postura ms
oberta dArnau queda palesa en defensar que les
propietats ocultes no tan sols sn prpies de tota
una espcie determinada (forma specifica), sin
tamb de certs individus, creats sota les condici-
ons astrolgiques adequades, i aix justifica duna
DOSSIER
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL
banda el poder extraordinari que t lnima de
certes persones i, de laltra, laprofitament tcnic
de la mgia natural, com veiem en el cas de les
imatges astrolgiques. En canvi, Toms dAquino
noms accepta la forma specifica, de manera que
rebutja que les propietats ocultes puguin pert-
nyer a individus concrets i ser canalitzades per la
tcnica. Aix, restringeix en gran mesura labast
de la mgia natural mentre amplia la intervenci
dels dimonis (Giralt 2011).
Malgrat que en aquest treball mhe centrat
en els aspectes magiconaturals i astrolgics de
lobra i de lactivitat professional dArnau, no
voldria pas haver donat una visi distorsionada
de la seva medicina un risc ben real si pen-
sem en el pes desproporcionat que han adquirit
aquests aspectes en el record que la tradici ha
guardat dell. Ha de quedar clar que les mesures
fonamentades en la mgia natural o en lastro-
logia sn minoritries dins la medicina dArnau i
solen ocupar un lloc secundari. Com s natural,
la seva importncia varia segons la malaltia a trac-
tar: s ms present en la lluita contra el dolor,
els verins i els trastorns mentals, potser per la
dificultat del seu tractament. Daltra banda, les
tcniques sanitries ms subjectes a lastrologia
sn la flebotomia, la determinaci dels dies crtics
i la recollecci de matria mdica, per b que la
primera de les tres s la que mereix ms atenci
en lobra dArnau.
Escrits dorientaci prctica com el Regimen
podagre o els Aphorismi extravagantes sn els
que ms tils poden ser per fer-nos una idea de
lespai que ocupaven en la medicina arnaldiana
la mgia natural i lastrologia: en el primer sob-
serva que algunes de les instruccions donades
per a la flebotomia sn de caire astrolgic; ms
endavant, en la cura del dolor, desprs dhaver
donat un gran nombre de prescripcions dietti-
ques i un ampli ventall de frmacs, apareix, com
un ltim recurs complementari dels altres i des-
crites breument, un seguit daplicacions basades
en la mgia natural. Entre els darrers dels vint
Aphorismi extravagantes en trobem un que, ex-
plcitament, aconsella un simple, la berbena, per
les propietats ocultes que t, i un altre que reco-
mana un segell astrolgic (Paniagua & Gil Sotres
1993: 236).
51
DOSSIER

MOT SO RAZO

Per tant, cal evitar la temptaci de magnificar lEdat Mitjana llatina, la seva figura guanya consis-
la importncia duna classe de remeis que actual- tncia i alada intelectual en la mesura que perd
ment ens poden resultar ms sorprenents. El fet pintoresquisme, i es consolida com un dels cims
de donar-los ms relleu del que tenien en el con- de la medicina medieval.
junt duna teraputica va ser sens dubte un dels
principals factors que van contribuir a la formaci
del mite dArnau. Cal defugir el risc de perpe-
tuar la imatge dun Arnau ocultista, potser ms
atractiva per a alguns que la del rigors teric i
professional de la medicina que va ser.
En el sentit oposat, de vegades sha suposat
que les suspensions, igual que els segells astro-
lgics, eren interpretats per Arnau i pels altres
metges que els empraven a la manera del que
avui sentendria com un placebo. Ben al contra-
ri, mestre Arnau justifica sobre la base de les
propietats dorigen astral, en el marc de la seva
concepci del cosmos, aquest tipus de recursos
en obres adreades a estudiants de medicina i
metges. Per tant, no hi ha dubte que ell creia en
les seves virtuts i en els seus efectes. Pensar que
Arnau o altres metges medievals consideraven
que la mgia natural noms aportava un efecte
placebo seria caure en lextrem contrari: mini-
mitzar el recurs a prctiques mgiques i astro-
lgiques pels prejudicis duna ortodxia religiosa
o de la mentalitat racionalista del segle xxi. Als
segles xiii i xiv la mgia i lastrologia ocupaven una
posici no gens comparable a la que poden tenir
en el nostre mn, on es troben en una situaci
marginal en relaci amb levoluci del pensament
cientfic o filosfic. No es pot negar que en aquell
temps moltes de les ments ms brillants i ober-
tes shi interessaven, de manera semblant a com
ho farien en el Renaixement.
Aix doncs, esvat el seu mite, la recerca con-
tempornia ha anat perfilant un Arnau ben orto-
dox i integrat en el pensament de la seva poca,
si ms no en el camp de la medicina i la filosofia
natural, ja que la seva obra espiritual s va xocar
clarament amb la doctrina oficial. Hi haur qui
encara consideri el seu inters per les arts ocul-
tes un tribut excessiu al seu temps. En canvi, per
a daltres, la nova imatge que es va definint cada
vegada amb ms claredat resultar decebedora,
descolorida, i sestimaran ms la figura tradicional
dArnau. En realitat, convertit ja en una de les
personalitats ms estudiades de les cincies de

52

Bibliografia citada
Arnau de Vilanova, 1520: Opera, Li:
Guillaume Huyon.
AVOMO = Arnaldi de Villanova Opera
Medica Omnia.
Batllori, Miquel (ed.), 1947: Obres
catalanes. Volum I: Escrits religiosos,
prleg de Joaquim Carreras i
Artau, Barcelona: Barcino.
Calvet, Antoine, 2011: Les uvres
alchimiques attribues Arnaud de
Villeneuve: grand uvre, mdecine et
prophtie au Moyen-ge, ParsMil:
S..H.A.Arch.
Chabs, Roque, 1903: Inventario de
los libros, ropas y dems efectos de
Arnaldo de Villanueva, Revista de
Archivos, Bibliotecas y Museos, 9, 1149.
DellAnna, Giuseppe, 1999: Dies
critici: la teoria della ciclicit delle
patologie nel xiv secolo, Galatina:
Congedo.
Demaitre, Luke (ed.), 1988: Arnau de
Vilanova, Tractatus de consideracionibus
operis medicine sive de flebotomia, intr.
Luke Demaitre i Pedro Gil Sotres,
Barcelona: Universitat de Barcelona
(AVOMO, IV).
Diepgen, Paul, 1911: Studien zu
Arnald von Villanova, IV: Arnalds
Stellung zur Magie, Astrologie
und Oneiromantie, Archiv fr
Geschichte der Medizin, 5/1-2, 88115.
Eamon, William & Gundolf Keil, 1987:
Plebs amat empirica: Nicholas
of Poland and his critique of the
mediaeval medical establishment,
Sudhoffs Archiv, 71/2, 180196.
Federici-Vescovini, Graziella, 2005: I
sigilli cosidetti Arnaldiani, Traditio,
60, 201242.
Finke, Heinrich, 1902: Aus den
Tagen Bonifaz VIII, Mnster:
Aschendorffsche Buchhandlung.
Giralt, Sebasti, 2002: The consilia
ARNAU DE VILANOVA I LA CINCIA MEDIEVAL
attributed to Arnau de Vilanova,
Early science and medicine, 7/4,
311356.
Giralt, Sebasti, 2003: Arnaldus
astrologus? La astrologa en la
medicina de Arnau de Vilanova,
Medicina e historia, 2003/2, 115.
Giralt, Sebasti (ed.), 2005: Arnau de
Vilanova, Epistola de reprobacione
nigromantice ficcionis (AVOMO,
VII.1), Barcelona: Universitat de
BarcelonaFundaci Noguera.
Giralt, Sebasti, 2006: Medicina i
astrologia en el corpus arnaldi,
Dynamis, 26, 1538.
Giralt, Sebasti, 2008: Proprietas. Las
propiedades ocultas segn Arnau
de Vilanova, Traditio, 63, 327360.
Giralt, Sebasti, 2011: Magia y ciencia en
la Baja Edad Media: la construccin
de los lmites entre la magia natural y
la nigromancia (c1230c1310), Clo &
Crimen, 8, 1572.
Giralt, Sebasti, 2013a: The Legend of
Arnau de Vilanova, from the Middle
Ages to the Early Modern Times,
Micrologus: Natura, Scienze e Societ
Medievali, 21, 411444.
Giralt, Sebasti, 2013b: Aristoteles
imperfectus. Natural Divination,
Dream and Prophecy in the
Latin Middle Ages (12101310),
Die mantischen Knste und die
Epistemologie prognostischer
Wissenschaften im Mittelalter,
ed. Alexander Fidora, Colnia
WeimarViena: Boehlau, 2359.
Giralt, Sebasti, 2017: The Melancholy
of the Necromancer in Arnau de
Vilanovas Epistle against Demonic
Magic, Demons and Illness from
Antiquity to the Early-Modern Period,
ed. Siam Bhayro i Catherine Rider,
LeidenBoston: Brill, 271290.
Giralt, Sebasti, en premsa: The
Astrological Works Attributed to
DOSSIER
Arnau de Vilanova: the Question
of their Authenticity, Geomancy
and Other Forms of Divination
ed. Alessandro Palazzo, Irene
Zavattero, Florncia: SISMEL
Edizioni del Galluzzo.
Mart, Sadurn, 2009: Francesc
Eiximenis i la mgia, Mot so razo,
8, 5467.
McVaugh, Michael (ed.), 1975: Arnau
de Vilanova, Aphorismi de gradibus,
GranadaBarcelona: Universitat de
Barcelona (AVOMO, II).
McVaugh, Michael (ed.), 1985: Arnau
de Vilanova, Tractatus de amore
heroicoEpistola de dosi tyriacalium
medicinarum, Barcelona: Universitat
de Barcelona (AVOMO, III).
McVaugh, Michael, 1995: Two texts,
one problem: the authorship of the
Antidotarium and De venenis attributed
to Arnau de Vilanova, Arxiu de Textos
Catalans Antics, 14, 7594.
McVaugh, Michael (ed.), 2000: Arnau
de Vilanova, Tractatus de intentione
medicorum, Barcelona: Universitat
de BarcelonaFundaci Noguera
(AVOMO, V.1).
McVaugh, Michael (ed.), 2014: Arnau
de Vilanova, Expositio super
aphorismo Hippocratis In morbis
minus - Repetitio super aphorismo
Hippocratis Vita brevis, introd.
Michael R. McVaugh i Fernando
Salmn, Barcelona: Universitat
de BarcelonaFundaci Noguera
(AVOMO, XIV).
McVaugh, Michael (ed.), en premsa:
Arnau de Vilanova, Speculum
medicine, Barcelona: Universitat
de BarcelonaFundaci Noguera
(AVOMO, XIII).
Paniagua, Juan Antonio, 1994: Studia
arnaldiana: trabajos en torno a la
obra mdica de Arnau de Vilanova,
c. 12401311, Barcelona: Fundacin
Uriach 1838.
53
DOSSIER

MOT SO RAZO

Paniagua, Juan Antonio, Lola Ferre
& Eduard Feliu (eds.), 1990:
Medicationis Parabole - Pirq Arnau
de Vilanova, Barcelona: Universitat
de Barcelona Fundaci Noguera
(AVOMO, VI.1).
Paniagua, Juan Antonio & Pedro Gil
Sotres (eds.), 1993: Commentum
in quasdam parabolas et alias
aphorismorum series: Aphorismi
particulares, Aphorismi de memoria,
Aphorismi extravagantes, Barcelona:
Universitat de BarcelonaFundaci
Noguera (AVOMO, VI.2).
Paul, Pierre, 2012: Le livre de raison
de Jean Blaise, mdecin du roi
Robert, La France Latine: Revue
dtudes dOc, n. s., 154, 9151.
Sudhoff, Karl, 1916: Antipocras,
Streitschift fr mystische Heilkunde
in Versen des Magisters Nikolaus
von Polen, Archiv fr Geschichte der
Medizin, 9, 3152.
Weill-Parot, Nicolas, 2002: Les images
astrologiques au Moyen ge
et la Renaissance: spculations
intellectuelles et pratiques magiques
(xiie-xve sicle), Pars: Champion.
Weill-Parot, Nicolas, 2004:
Astrologie, mdecine et art
talismanique Montpellier: les
sceaux astrologiques pseudo-
arnaldiens, LUniversit de Mdecine
de Montpellier et son rayonnement
(xiiie-xve sicles), ed. Daniel Le
Blvec, Thomas Granier, Turnhout:
Brepols, 133-143.

Paul, Pierre, 2012: Le livre de raison

de Jean Blaise, mdecin du roi
Robert, La France Latine: Revue
dtudes dOc, n. s., 154, 9151.

Sudhoff, Karl, 1916: Antipocras,

Streitschift fr mystische Heilkunde
in Versen des Magisters Nikolaus
von Polen, Archiv fr Geschichte der
Medizin, 9, 3152.

Weill-Parot, Nicolas, 2002: Les images

astrologiques au Moyen ge
et la Renaissance: spculations
intellectuelles et pratiques magiques
(xiie-xve sicle), Pars: Champion.

Weill-Parot, Nicolas, 2004:

Astrologie, mdecine et art
talismanique Montpellier: les
sceaux astrologiques pseudo-
arnaldiens, LUniversit de Mdecine
de Montpellier et son rayonnement
(xiiie-xve sicles), ed. Daniel Le
Blvec, Thomas Granier, Turnhout:
Brepols, 133-143.

Figura nigromntica, Munic, BSB, Codex Latinus Monacensis,

849, ff. 3r-108v

54