Set dies de gener que han canviat la histria

del procs

Roger Pal / Amb informacions de Sergi Picazo i Marc Font

El 3 de gener, el consell poltic de la CUP sentenciava lensim no a Artur Mas. La majoria de

titulars van ser contundents: La CUP envia Catalunya a eleccions. Per sis dies desprs, el
president anunciava el pas al costat que ha acabat amb la investidura de Carles Puigdemont. Moltes
han estat les crniques sobre lacord, i molts els qui shan penjat les medalles. Per gaireb sempre
la histria sescriu lluny dels focus. A partir de fonts de la CUP, Junts pel S i les entitats sobiranistes
presents en les hores decisives, CRTIC construeix un relat diferent de les ltimes setmanes. No s
la revoluci dels somriures ni la histria dun sacrifici geners pel pas: hi ha xantatge, joc brut,
moviments desesperats, por, actes de fe i decisions de conseqncies imprevisibles. El resultat s,
per alguns, una fugida endavant. Per daltres, una nova esperana. Set dies que han canviat per
sempre el procs.

{PAGENO}

Les dimissions Han de ser dalgun diputat en concret?

Hotel Catalnia. Balmes, entre Crsega i Rossell. Dissabte, 9 de gener de 2016. Passen pocs minuts
de la una. En una sala de reunions privada i sense finestres, els representants de Junts pel S i la
CUP enllesteixen els ltims serrells de lacord que acabaria certificant el que fins fa poques hores
era impensable: el pas al costat dArtur Mas. En una taula rectangular seuen 10 persones. Per
Convergncia, tres homes: Josep Rull, Jordi Turull i Llus Coromines. Rull i Turull han portat el
pes de les negociacions. Els cupaires els han batejat com a Dupond i Dupont.

Per part dEsquerra, Marta Rovira i Josep Maria Jov, el discret president del Consell Nacional
del partit. Per part dels independents, Ral Romeva. A la banda cupaire, davant per davant dels
convergents, dues dones i dos homes: les diputades Gabriela Serra i Eullia Reguant, i el diputat
Albert Botran i el membre del secretariat nacional Xevi Gener. Tots ells representen les diferents
sensibilitats presents a la CUP. Antonio Baos ja s fora del taulell. Anna Gabriel s a Bilbao amb
David Fernndez, en una manifestaci pels drets dels presos poltics bascos.

Les dimissions.

1 / 11
La CUP torna a posar el tema ms espins sobre la taula. Per els convergents xuten pilota endavant.

La CUP decideix.

CDC no sarrisca a trencar el principi dacord ms difcil dels ltims quaranta anys posant sobre la
taula el nom ms controvertit: Anna Gabriel. Convergncia sabia que si posava sobre la taula el
nom de Gabriel, lacord perillava, i no sarrisca. La valoraci la fa una font cupaire present en la
majoria de reunions realitzades durant tres mesos de vertigen. Hi ha qui ha dit que la no presncia
de Gabriel en les darreres hores de negociaci hauria estat un dels facilitadors de lentesa. La CUP
ho nega. Divendres al mat ning preveia que es pogus arribar a cap acord. Hi havia molt poques
probabilitats. Per aix lAnna i el David marxen al Pas Basc. s una manifestaci a la qual lAnna
assisteix cada any. La comunicaci s constant sempre, afirma una font de la CUP molt present en
les negociacions.

El rellotge corre. Lanunci de lacord no pot dilatar-se gaire ms tard de les 16h, perqu el
ple del Parlament per investir president havia de convocar-se amb 24 hores dantelaci.
Junts pel S havia calculat que no podia comenar molt ms tard de les 17h de diumenge, preveient
la longitud dels discursos i tamb imponderables, com la possible indisposici accidental dun
diputat. Els tempos estaven millimetrats pensant qu passaria si el ple shavia de suspendre durant
mitja hora o una hora per algun imprevist, per no ms, explica un diputat de la CUP.

Rull, Turull i Coromines es miren. Anem a portar la proposta al president. La decisi final
sempre ha estat en mans de Mas. Saixequen i marxen, direcci Palau. Falta poc per les dues. Per
les xarxes socials comena a crrer el nom de Carles Puigdemont, per la CUP no en t cap
confirmaci oficial. No sens va comunicar, ni a nosaltres ni a ERC, afirmen. Fonts de Junts pel S,
en canvi, asseguren que Mas s va trucar Junqueras aquell migdia per comunicar-li lacord. En el cas
de la CUP, va ser la diputada Eullia Reguant, que durant els ltims dies havia fet denlla
telefnic amb Rull, qui acabaria marcant per ensima vegada el contacte del secretari general de
CDC pocs minuts abans de les quatre, quan el nom de Puigdemont ja era vox populi. S, ser ell.
Ironia fina: Puigdemont, com a president de lAMI, havia estat present en moltes de les reunions
realitzades la darrera setmana entre les entitats sobiranistes, Junts pel S i la CUP. No hi va jugar
un paper gaire destacat. No vam sospitar en cap moment que seria lescollit, afirmen des de la CUP.

En anunciar-se lacord, lindependentisme de bon cor torna a trempar. Queden enrere setmanes
dinsults i retrets, en qu el sobiranisme sha mirat al mirall, despullat, i sovint no li ha
agradat el que ha vist. PP, PSC i Ciutadans carreguen contra lentesa. Els Comuns parlen de por
a les urnes per part de tost els implicats. Iigo Errejn, nmero 2 de Podem, es mostra sorprs de
la flexibilitat de la poltica catalana. Sigui flexibilitat, acrobcia o surrealisme digne de Francesc
Pujols, el cert s que la setmana del 3 al 10 de gener ha suposat un punt i a part en aix que
anomenem procs. Per els fets concrets de set dies frentics no sentenen sense context. Cal una
mirada enrere, cap al dia del primer clic.

Un no tranquil i la primera esquerda

Flashback. El calendari retrocedeix fins a la setmana del 9 de novembre. Comena la setmana
trgica per Artur Mas, que dimarts i dijous rep dues vegades el no de la CUP a la seva investidura.
Les xarxes socials i les tribunes dopini sn una olla de #pressingCUP. A primera hora de la tarda
del dimecres 11, lendem del primer no a Mas, Benet Salellas i Anna Gabriel entren a Palau.
Ser la quarta reuni de la CUP amb el president, i la darrera que hi mantindran. Havia de ser una
trobada discreta, per el fotgraf dEl Pas Albert Garcia capta la imatge. Les filtracions seran una
constant al llarg dels prxims mesos.

2 / 11
 La CUP se rene en secreto con el presidente cataln Artur Mas
https://t.co/2wehhMrhxF pic.twitter.com/hE8LeV2cVq

EL PAS Catalunya (@elpaiscatalunya) November 11, 2015

A la reuni tamb hi hauria, per part de la CUP, Antonio Baos. Hi assisteix la llavors
vicepresidenta en funcions, Neus Munt, Ral Romeva i per part dERC, Marta Rovira i Oriol
Junqueras. El president dERC far un mutis en el darrer tram del partit, deixant el pes de les
negociacions a Rovira.

Aquell seria el dia que apareixeria formalment la primera esquerda a la CUP.

En la trobada mantinguda amb Mas, el president proposa crear un consell de presidncia

encapalat per ell- amb la participaci de Munt, Romeva i Junqueras, i posa sobre la taula la
possibilitat de comprometres a presentar una qesti de confiana al cap dun any perqu la CUP
pogus validar la seva actuaci. s una novetat.

Aquella nit, el secretariat nacional de la CUP i el grup parlamentari es reuneixen durgncia per
valorar loferta. Lendem hi ha convocada una nova sessi dinvestidura, en qu Mas podria ser
escollit per majoria simple. Caldria que, com a mnim, la CUP li prests 2 vots i la resta de diputats
sabstinguessin. La reuni s un punt dinflexi. Fins llavors, segons apunten fonts cupaires, en els
espais de decisi de lorganitzaci no shavien mostrat discrepncies obertament sobre la
investidura dArtur Mas. Noms algun petit incendi controlat, com unes declaracions dinterpretaci
difusa realitzades per Quim Arrufat a Catalunya Rdio l1 doctubre. Aquell vespre, per, la histria
fa un gir. La proposta de Mas fa que alguns membres del secretariat i tamb algun diputat
plantegin ja llavors la possibilitat duna abstenci en el debat de lendem, afirma una font
cupaire present a la reuni. La idea no es veu gens clara i no sarriba a posar a votaci, comenta
una altra veu present a la trobada.

Artur Mas, en un debat dinvestidura /

PARLAMENT

Aquell dia, per, tamb es posa per primer cop sobre la taula la necessitat de realitzar una jornada
de debat i, posteriorment, una assemblea nacional extraordinria per abordar la situaci. Lendem,
la CUP emet el seu no tranquil. El s a la Repblica no sesgota aquest mat, diu Antonio Baos.

Desprs del doble no de la CUP, Junts pel S tanca files. El 13 de novembre, els diputats del grup
parlamentari juntaire es reuneixen al monestir de Poblet i exposen un missatge clar: Mas s

3 / 11
intocable. El diputat Albert Botran reconeixeria en una entrevista a CRTIC que aquella trobada de
Junts pel S seria un moment determinant: si la CUP esperava algun moviment per part dERC, no el
troba. Per a lesquerra independentista, en canvi, les divisions afloren. Apareixen els primers
articles crtics amb la lnia seguida per lorganitzaci. El tret de sortida el dona Blanca Serra,
histrica i respectada militant independentista, amb el seu Cop de CUP. La bomba atmica la
llanaria David Fernndez en el seu article a lAra, demanant dos vots pel procs.

Laparici de larticle de Fernndez suposa un cop durssim per les aspiracions dels sectors
contraris a la investidura. Qu hi ha darrere la seva decisi? Ell sabia que tenia un gran poder i
va decidir fer-lo servir, afirmen els qui el coneixen b. Per no hi veuen, en cap cas, una decisi
partidista. Simplement va fer el que sentia que era correcte en aquell moment, i expressar-ho.
Larticle, pero`, va causar malestar en molts espais, ms per la forma de fer-lo pblic que pel
contingut. David Fernndez s una persona que sempre ha estat acostumada a anar per lliure, des
de fa molts anys, afirma una altra font de dilatada trajectria en lindependentisme combatiu.

La culminaci daquesta fractura, desprs duna jornada nacional de debat a Manresa del 29 de
novembre i duna intensa batalla de manifestos i comunicats als mitjans, ser lassemblea nacional
extraordinria del 27 de desembre a Sabadell.

Lassemblea de Sabadell va acabar en un

empat imprevisible. / CUP

Un empat perfecte i una soluci arriscada

Inicialment shavia de celebrar al Teatre de la Passi dEsparreguera. Hauria estat un espai
apropiat per tot el simbolisme inherent: el calvari, la crucifixi, la resurrecci Per
finalment, lassemblea nacional extraordinria ms rellevant de la histria de la CUP es realitza a
Sabadell, en un pavell datletisme congelat producte dels despropsits urbanstics de lera Bustos.
El resultat final, desprs de tres votacions, s tant potic com impensable: un empat perfecte a
1.515. Si la CUP ha de triar entre prioritzar la independncia o lanticapitalisme, collapsa,
reflexionava Benet Salellas en una entrevista a CRTIC la setmana passada.

Els resultats shan de presentar en roda de premsa a les 20h, per la discussi sobre qu fer
sallarga. Creixen els nervis. Hi ha qui proposa una quarta ronda. Tamb hi ha qui creu que
latzucac pot superar-se fent que votin els alliberats i diputats del partit, que no tenien
dret a vot. La idea es descarta. Si haguessin votat shauria acabat aprovant la investidura.
Eren faves comptades, afirma una font present en el debat i partidria del s a Mas. Una altra ho
matisa: no es va fer aquest clcul. I si shagus pres una decisi en aquest sentit, shauria generat
un risc molt important dimpugnaci de lassemblea fos quina fos la direcci de la decisi final. Els
estatuts de la CUP no permeten que els alliberats votin en els processos de decisi. Fer maniobres
estranyes en aquell moment era molt delicat, beneficiessin a qui beneficiessin.

4 / 11
Decisi final: es trasllada el dilema a les territorials i el consell poltic prendr una decisi definitiva
el 2 de gener (per afegir agonia a tot plegat, la reuni sacabar postposant al dia 3). Les cares dels
cupaires en la roda de premsa de valoraci de la jornada sn un poema. La periodista Laia Gordi,
una de les responsables de comunicaci de la CUP i excorresponsal a lsia, escriu al seu mur de
Facebook: Aquesta ha sigut la nit ms surrealista de la meva vida professional, cobrir
laccident de Fukushima era ms previsible.

La CUP es va reunir amb Coscubiela i Rabell

per explorar dues abstencions impossibles. /
JORDI BORRS

Dos moviments desesperats i un no definitiu

La setmana que va del 27 de desembre al 3 de gener s agnica. No hi ha sortides a la vista i la
pressi sobre la CUP arriba a lmit. Per lesquerra independentista realitza dos moviments
desesperats per sortir de latzucac. El primer s una reuni amb Catalunya S que es Pot al
Parlament. La trobada es fa el 29 de desembre i per la CUP hi assisteixen els diputats Anna
Gabriel i Antonio Baos i els membres del secretariat Xavi Monge i Guim Pros. La delegaci de
S que es Pot lencapalen Llus Rabell i Joan Coscubiela. Es tracta dun dels pocs contactes
mantinguts entre les dues formacions desprs del 27-S.

La idea ni sarriba a plantejar perqu la negativa de S que es Pot a facilitar cap acord s absoluta.
Era absolutament inviable, explica una font cupaire. Des de Catalunya S que es Pot confirmen
que la idea era implantejable: en cap cas va estar sobre la taula formalment aquesta
possibilitat. En acabar la trobada, la CUP proposa una reuni tripartita amb CSQP i ERC, per la
cita es filtra als mitjans i sacaba suspenent.

El segon moviment passa per Sant Vicen dels Horts. El mateix 29 de gener, dia que se celebra un
ple extraordinari de lAjuntament per formalitzar la renncia de Junqueras a lalcaldia, els diputats
Albert Botran i Eullia Reguant es reuneixen amb el lder dERC. No s una reuni formal, per la
CUP en t coneixement. Els diputats traslladen a Junqueras la necessitat que ERC doni un
cop de puny sobre la taula. Per lactual vicepresident del govern no hi veu cap possibilitat.

Aix sarriba al consell poltic del 3 de desembre, en qu la CUP, per un estret marge, acaba
inclinant-se per interpretar el resultat de lassemblea de Manresa com una abstenci. De facto, la
decisi suposa el no a la investidura de Mas. La conclusi de mitjans i opinadors s unvoca: la CUP
envia Catalunya a eleccions.

5 / 11
Roda de premsa de Ral Romeva,
acompanyat pels diputats de Junts pel S /
PARLAMENT

Alguna cosa es mou: Romeva demana a Mas que saparti

El dilluns 4 de gener la possibilitat dun acord sembla morta i enterrada. Per s precisament
llavors quan, per primera vegada, comencen a moures coses importants. Per primer cop hi
ha veus pbliques a ERC, com la del diputat Joan Tard, que demanen a Mas que faci un pas al
costat. Per tamb hi ha moviments ms discrets: des dels independents de la formaci es
demana directament a Mas un pas al costat per salvar el procs.

Aix ho confirmen fonts de Junts pel S, que expliquen que lencarregat de traslladar el missatge
havia de ser el mateix Ral Romeva. Considervem que era injust per Mas per arribats a aquell
punt calia una nova frmula amb una altra presidncia, i que ell assums un altre paper dins del
govern o fora, explica aquesta font. Mas va respondre que no amb largument que sempre havia
emprat per justificar la seva negativa a facilitar un altre candidat: que no hi hauria cap garantia
destabilitat. Segons diverses fonts, Romeva parla amb Mas a instncies dalguns no tots
dels independents: No s un pas unilateral dell. Lescletxa, per, sembla completament
tancada. Aix ho sembla confirmar lendem el mateix president, amb una roda de premsa durssima
contra la CUP.

La situaci a la CUP es tensa a lextrem. Antonio Baos dimiteix el dia 4 amb una dura carta. El
soroll intern creix. Diverses assemblees locals fan notar aquells dies que si es va a eleccions
no faran campanya per la CUP, afirma una font de lesquerra independentista. La CUP necessita
una soluci a un dilema en aquell moment irresoluble. Ning era capa de calibrar com podia acabar
lorganitzaci. En parallel, Convergncia veu ms prxima que mai una hecatombe electoral el mes
de mar.

El whatsapp duna cupaire de base que ho fa detonar tot

El sis de gener tot satura. Dia de Reis. Ensima sessi de #pressingCUP familiar per a molts
simpatitzants de lesquerra independentista. Entre ells, una cupaire de base: Natlia Snchez.
Aquesta treballadora alliberada de la CUP era una perfecta desconeguda per al gran pblic fins que
el passat 24 de desembre Alfons Godall la va llanar a la fama redactant un lamentable tuit sobre
el seu aspecte, arran duna compareixena seva davant la premsa: s necessari que les de la
CUP es vesteixin lletges de collons?. Paradoxes del procs: mentre els hiperventilats
insultaven la la lletja de la CUP, seria Snchez qui, discretament, acabaria jugant un
paper essencial en la resoluci del drama.

6 / 11
El migdia del sis de gener, Snchez envia un whatsapp a un amic. Lamic s Oriol Soler, editor
de Cultura 03 i exdirector de campanya de Junts pel S. Snchez, extreballadora dmnium, va
conixer Soler quan era director de la campanya Ara s LHora, i hi conserva una bona relaci.
Creus que hi ha marge per pensar en un canvi abans de diumenge, o anem a mar?, li pregunta.
Soler triga unes hores a respondre. Pots parlar? Millor comentar-ho. Llavors Snchez encara no
ho sabia, per havia activat lespoleta. Comenava a gestar-se lOperaci Reina Mare.

La CUP i els independents de Junts pel S van

plantejar la presidncia de Muriel Casals. /
JORDI BORRS

Operaci Reina Mare: Muriel Casals presidenta

El 7 de gener tornen a activar-se els ressorts de les negociacions, per no hi ha avenos. Al migdia
es produeix un moviment rellevant: nova conversa entre Oriol Soler i Natlia Snchez. Soler ja
planteja obertament el que posteriorment ser batejat internament pels cupaires com Operaci
Reina Mare: una proposta avalada pels independents de Junts pel S perqu Mas faci un pas
al costat i Muriel Casals esdevingui una presidenta simblica. Mas seguiria de conseller en
cap i, en parallel, la CUP hauria de garantir lestabilitat i fer autocrtica, una qesti que a la
prctica es concretaria en dimissions de diputats.

La primera vegada que lOperaci Reina Mare es planteja formalment en una reuni s la tarda del
dia 7, en una trobada a la seu de la CUP en qu hi assisteixen Oriol Soler, la prpia Snchez i tres
diputats: Gabriela Serra, Juli de Jdar i Sergi Saladi. La reflexi de Soler s que els
arguments de Mas per no apartar-se es basen en dos punts: que si la CUP no ha facilitat la
investidura no garantir lestabilitat, i que la CUP no s un soci fiable, perqu ha canviat dopini
durant la negociaci diverses vegades, afirma una font present a la reuni. La idea s que si
desapareixien aquestes dues qestions, Mas quedava despullat i lnica ra per no fer el
pas al costat seria que es volgus carregar el procs, afirma aquesta font.

La reuni s breu per productiva. A les 19h hi ha convocat secretariat nacional: la CUP avala
loperaci amb cert debat. Simultniament a aquesta trobada, sest celebrant a lHotel Ayre del
carrer Rossell una cimera convocada per lANC en qu es posen sobre la taula dues opcions: una
assemblea delectes el dissabte 9 de gener per escollir candidat a president, i la proposta elaborada
pel jurista Amadeu Abril en un article a Vilaweb, que implica investir Mas i posteriorment celebrar
unes primries obertes a la ciutadania per escollir President. La reuni acaba sense acord a les
19.30h. En ple moment de bloqueig, el president dmnium, Jordi Cuixart, profereix una dura
arenga: O esteu disposats a donar el ms gran que teniu, o les vostres bases es rebellaran contra
vosaltres. Si no hi esteu disposats, tanquem les carpetes i anem cap a casa.

7 / 11
Els delegats de la CUP no volen donar per mortes les negociacions, perqu saben que
simultniament sest covant lOperaci Reina Mare. Per tant, emplacen Junts pel S a una nova
trobada aquella mateixa nit, amb largument que el secretariat nacional, que es reuneix en aquell
moment, ha de valorar la proposta dAmadeu Abril. La trobada, per, acabar passant a lendem,
perqu a les 21.30h del 7 de gener es far una de les reunions ms transcendents de tota la setmana.
Lescenari ser un elegant pis de lEixample Dreta: la residncia del diputat de la CUP Juli de
Jdar.

Artur Mas amb Rull i Turull al Parlament. /

CDC

La CUP no pot guanyar 10 a 0

El pis de Juli de Jdar queda relativament aprop de la seu de la CUP al carrer Casp. Al voltant
duna taula shi reuneixen Muriel Casals, Ral Romeva i Oriol Soler. Per part de la CUP, a ms
del mateix De Jdar assisteixen Anna Gabriel, Gabriela Serra, Eullia Reguant i dos membres
del secretariat: Isa Chacn i Hugo Alvira.

Casals havia estat informada de loperaci via mnium, i ho veuria b sempre i quan tingus
laprovaci de Mas. Per en aquell moment ja dubta, perqu sap que el president no avala
loperaci. A Convergncia ja estan assabentats de la proposta, perqu el mateix dijous a la tarda
Romeva se la comenta a Rull perqu sondegi Mas, afirma una font de Junts pel S. Tot i aix,
loperaci tira endavant. Soler, Casals i Romeva diuen que buscaran la forma de parlar
directament amb el president. Tamb es comunicar la idea a Jordi Snchez, que en aquell moment
no en sap res.

El divendres al mat, Oriol Soler es reuneix amb Artur Mas a Palau. Aix ho confirmen fonts de
Junts pel S, que tamb afirmen que la reuni, que va ser curta, va servir perqu Mas trasllads la
seva negativa formal a loperaci. Tamb Romeva aconsegueix parlar amb Mas, que li transmet la
mateixa idea. El gran neguit de Mas s que li demanin el seu cap, tenint ms vots, perqu
ho considera injust. Creu que la CUP no pot guanyar 10 a 0. A ms lobsessiona que si
cedeix el seu lloc i desprs aix no serveix per garantir lestabilitat no serveix per a res,
afirma una altra font de Junts pel S coneixedora dels contactes.

Aquella tarda, la CUP i Junts pel S es reuneixen a la seu de lANC del carrer Marina, en una nova
cimera organitzada per lAssemblea i en la que tamb hi assisteixen delegacions dmnium i de
lAMI (aquesta darrera, encapalada per Carles Puigdemont). En la trobada, lAssemblea planteja
de nou lassemblea delectes. La CUP, que ha enviat a Gabriela Serra, Eullia Reguant i Hugo
Alvira, shi nega i, per sorpresa, posa sobre la taula lOperaci Reina Mare. La presentem com
una proposta que ens ha arribat a travs dels independents de Junts pel S, i que nosaltres

8 / 11
acceptem, afirma una font cupaire present a la reuni.

La proposta agafa la delegaci convergent a contrapeu. Sentenia que les dues delegacions la
coneixien per que shavia descartat perqu Mas no veia clar fer el pas al costat. Mai shavia parlat
formalment en una reuni, afirmen fonts de Junts pel S presents a la reuni. De fet, la CUP tenia
constncia de la negativa perqu aquell mateix dia, segons expliquen fonts cupaires, David
Fernndez havia mantingut una conversa amb Mas sobre aquesta qesti durant el seu
viatge amb Anna Gabriel a Bilbao.

En aquell moment, segons explica una de les fonts de la CUP present en la trobada, es produeix una
suposada enganxada entre la delegaci convergent i Ral Romeva. Altres fonts, per, neguen que
hi hagus cap discussi. En qualsevol cas, Romeva demana fer un recs a part amb Rull i Turull i
fa que sho repensin. La conclusi de la reuni s que Rull i Turull traslladaran la proposta al
president, que aquell mateix vespre, com explica aquesta crnica de La Vangurdia, s a Palau
preparant la convocatria electoral. Aquella nit, Mas donar lOK a la reactivaci de les
negociacions.

La CUP s crtica amb el paper del president

de lANC, Jordi Snchez. / ANC

Un sacrifici ritual: cadires buides

La reuni acaba ben entrada la tarda, per no seria lltima de la jornada. A les 21h, Josep Rull
truca Eullia Reguant i convoca la CUP una nova trobada a les 22h, en aquesta ocasi a lHotel
Catalnia. A la reuni nocturna hi assisteixen, a ms del mateix Rull, Jordi Turull i Llus
Coromines per CDC, Marta Rovira i Josep Maria Jov per ERC, Ral Romeva pels independents.
El discurs ha canviat i tot sembla obert. Sobre la taula, dues qestions: Qu entn la CUP per
estabilitat i qu entn la CUP per autocrtica. Convergncia vol ms informaci per acabar
de prendre una decisi, per queda clar que hi ha partida.

Fonts de la CUP afirmen que, en aquell moment, la delegaci convergent posa sobre la taula una
dura proposta: dimissi de quatre diputats que no sn substituts a canvi del pas al costat.
Quatre cadires buides al Parlament. En aquell moment, ERC es posa molt nerviosa i fa notar que
ells no entraran en aquesta dinmica, afirma una font cupaire. La CUP descartem la idea de bones
a primeres amb un argument: amb quina legitimitat pot iniciar-se la internacionalitzaci del procs
sobiranista amb un moviment tan dubtosament democrtic com aquest?, afirma una font del grup
parlamentari.

No era la primera vegada que aquesta qesti de les cadires buides es posava sobre la taula. Una
font de la CUP que ha estat present la majoria de les reunions decisives afirma que, en converses
privades amb diferents representants de la CUP, el president de lAssemblea, Jordi Snchez,

9 / 11
desenvolupa encara ms aquesta idea, verbalitzant el que seria la prctica desarticulaci
de la CUP: dimissi de 8 diputats que no tornarien mai, i integraci dels dos restants a Junts pel S.

Una altra font de Junts pel S afirma que la idea de les 8 dimissions va rondar per converses
informals, per no latribueix directament a Snchez. No va ser mai una proposta formal de Junts
pel S i mai es va arribar a posar en una taula de negociaci, assegura. Es posa en joc en converses
privades, no s si com a mera hiptesi possible o com a proposta. Aquells dies van circular moltes
idees diferents de forma informal. Un altra font duna entitat sobiranista de llarga trajectria
confirma lexistncia de la idea. Ens semblava antidemocrtica i impracticable.

CUP i Convergncia semplacen a seguir negociant. El segent pas s que la CUP posi negre sobre
blanc qu entn per estabilitat i que entn per autocrtica. Segent pantalla: reuni a les 08h a Casp,
seu de la CUP, en la que ha estat probablement una de les assemblees ms matineres de lesquerra
independentista.

La CUP, reunida a la seva seu de Barcelona el

dissabte 9 de gener. / JORDI SALVIA

Humiliaci redactada en primera persona

La proposta dacord que es fa pblica el dissabte 9 a la tarda s especialment dura en els seus punts
4 i 5. Hi ha qui diu que aquests punts suposen gaireb la humiliaci de la CUP. El que resulta ms
xocant, per, s que aquests pargrafs van ser redactats per la mateix CUP. Aix ho
confirmen diferents fonts de lorganitzaci presents en la redacci del document. Dissabte al mat es
realitza una reuni del secretariat nacional i el grup parlamentari per elaborar la proposta sorgida
de la reuni de la nit anterior. A les 10.15h CDC t la proposta cupaire a la safata dentrada del
correu electrnic de Josep Rull. Dues pgines de Word.

Una font del secretariat afirma que la proposta de la CUP s molt ms detallada que el
redactat final, per Convergncia prioritza un text ms ambigu. Ens diuen que hi ha massa
literatura, que com a reflexi interna de la CUP pot servir, per que no serveix per presentar-ho al
president, afirma una font del grup parlamentari. Rull i Reguant, enllaos de les dues formacions,
conversen per telfon. La contraproposta de CDC passa perqu la CUP no voti conjuntament amb els
grups contraris al procs o al dret a decidir aix podreu votar coses amb Catalunya S que es Pot,
afirma CDC, i que dos diputats cupaires sintegrin a Junts pel S per garantir lestabilitat. El
redactat proposat inicialment per Convergncia, segons la CUP, s aquest: Facilitar lacci
conjunta dambds grups mentre duri la legislatura i amb aquest objectiu incorporar 2
diputats/diputades de CUP-CC al grup parlamentari de JxS.

La proposta s xocant i la CUP no la veu gens clara. De fet, s illegal que dos diputats adscrits
al grup de la CUP passin al grup de Junts pel S, afirmen. Amb una excepci filibustera: si

10 / 11
sn diputats nous que substitueixen als dimissionaris, s que poden adscriures a un altre
grup. Convergncia, per, no arriba a plantejar mai la idea directament. La contraproposta de la
CUP ser la que acabar quallant finalment, amb un text que parla dintegraci en la dinmica
parlamentria.

El segent pas s una reuni a lHotel Catalnia a les 12.45h en qu sacaben de tancar els serrells.
Tot i aix, laprovaci definitiva depn de lOK dArtur Mas. En aquell moment, Convergncia tamb
posa com a condici que lacord sigui presentat pel mateix president en roda de premsa, fet al qual
la CUP accedeix. Els diversos sectors de la CUP avalen lacord. Especialment rellevant s el
posicionament favorable de Josep Manel Busqueta. La diputada Reguant pregunta com es
formular la presentaci de lacord. El president es limitar a explicar els cinc punts acordats.
Quan els diputats de la CUP van veure el to de la compareixena, sels va caure el mn a sobre.
Quedava demostrada de nou la nostra dificultat per generar relat propi, afirma una font cupaire.

Aquell migdia, ning de la CUP, ni dERC ni de les entitats sobiranistes sabia que Puigdemont seria
la persona escollida per Mas per succeir-lo al capdavant de la Generalitat. Fonts dmnium afirmen
que, en converses amb algun independent de Junts pel S, havia arribat a circular el nom de
Puigdemont com a persona amb capacitat de generar consens, per noms durant lltima
setmana. Fins als ltims tres dies la nostra impressi era que lacord era impossible i hi
hauria eleccions, afirma aquesta font.

Aquell mat, durant lassemblea matinera, els cupaires, al lmit de lextenuaci desprs de setmanes
de caos, havien realitzat diverses quinieles sobre qui seria lhipottic escollit. Noms una persona va
encertar-la. El nas ms fi de la CUP: Quim Arrufat.

11 / 11